B

BABARULLA 1 llum, moviment, salut, vista (**) (d) Trontoll dels ulls o d’algun estri de fer llum. | SIN: Pampallugues. || Ex: La bombeta fa babarulles: deu ser aquest vent (puja i baixa la intensitat del llum o s’encén i s’apaga). Si miro gaire estona la televisió, els ulls em fan babarulles (em ballen com quan m’enlluernen).

BABECA animal, encantat, ximple Au nocturna que sol viure als campanars (també sentim xibeca a Ca i a Am). | SIN: Òliba, (òbila, moixa –en sentit figurat vol dir “fava, encantada”- Val). || Ex: No n’hi ha pas com abans, de babeques. Al campanar se senten moixes (Val). Mira-la, fent-se la moixa s’ha quedat amb l’herència (Val).

BABOIA joc, sorteig (p) Mena de ruleta, amb premis en algunes de les seves caselles, en les quals pot aturar-se la fulla metàl·lica que volta. | SIN: Ruleta. || Ex: A les fires d’enguany, no  he vist cap baboia.

BAC humit, lloc, ombrívol, terreny Lloc humit on toca molt poc el sol (bac a Val significa “caiguda, accident”). | SIN: Obac, ombrívol, ombria (Val). || Ex: Els camps de la Verneda no valen gaire res per fer sembrats; hi ha terrenys bacs que només són bons per pasturalls. Si corres massa cauràs un bac (Val). Han pegat un bac en la bici i per això han tardat tant (Val).

BACINA almoina, demanar, recipient, religió Atuell per a captar diners entre les persones que assisteixen a un acte religiós (Men-Mall). | SIN: Safata. || Ex: La meva nena és la que passa la bacina. ...sobre el bacinet de la capta (L. Riber Mall).

BACÓ -ONA brut, persona Persona bruta o de maneres gens refinades. | SIN: Verro, deixat, brut, runós (Val). ||  Ex. Ni els diumenges no et pots rentar, baconàs! Vas ben untat! Menges com un bacó! La veïna de dalt porta uns colls de camisa ben runosos (Val). No siguis runós i torça’t els mocs! (Val). Demà netejaré el pis, que el tinc runós (Val). Tinc les ungles runoses (Val).

BADADA 2 distracció, joc Fet advers, la causa del qual és la manca d’atenció o de cura d’algú (Men-Mall). | SIN: Distracció, negligència, (error, erro Val). || Ex: El segon gol ha estat una badada del porter. No has anat a recollir la beca! Ha estat una bona badada. No haver anat de viatge enguany: quin erro! (Val) Que aquesta paraula no surti al diccionari és una badada (Mall).

BADALOC distret, distreure, mirar, persona (*) (d) Persona que s’encanta mirant qualsevol cosa. | SIN: Aturat, encantat (Val), badoc (Men-Mall). || Ex: A la plaça sempre hi ha una colla de badalocs.

BADAR 1 obrir, roba, trencar Obrir, en part, una cosa; aguantar o mantenir quelcom desclòs (Val-Men-Mall) (és molt viu aquest sentit d’obrir referit a objectes sòlids: morter, test, got, el cap i en el joc de pilota; també s’aplica a allò que és excel·lent, esp. a persones de gran atractiu físic –com un meló que es bada de dolç i madur- Val) (es fa servir en expressions com ara “bada boca”, perquè els nins l’obrin per donar-los menjar Mall). || Ex: Hauries de badar la saca, que hi buidarem un cistellat de trumfes. Aquests llibres drets del despatx baden. Les teves calces comencen a badar (es descusen). Joc que la bade! (trenque la pilota Val). Si pegues un colp al meló el badaràs (Val). Tinc una companya que està que es bada (Val). 2 distreure, mirar, pensar, perill, treballar Distreure’s mirant o pensant quelcom (Men-Mall) (en alguns pobles vol dir anar a guaitar a un lloc Men). | SIN: Embavar (Men). || Ex: Quan menes el cotxe no badis. No badis tant i treballa més. Vés, bada al carrer a veure si ja vénen (Alaior).

BADIU 1 agricultura, obertura, habitatge (*) (d) Obertura a la part de davant de les golfes d’una casa que se sol fer servir per entrar menjar per al bestiar (palla, userda, etc.) (Men). || Ex: Al badiu de can Toldrà encara hi ha la cúrria. 2 pati, habitatge (*) (d) Pati enrajolat o empedrat en una casa. | SIN: Eixida. || Ex: Al terreny que hi havia darrera la casa hi hem fet un badiu (Badalona). 3 obertura, habitatge Cadascun dels porxos de la galeria d’una casa, gen. al pis de dalt (els porxos de les cases  s'anomenen naies; també en les places de bous la naia és més o menys la llotja Val). | SIN: (Andana, cambra, naia Val). || Ex: La galeria té vuit badius.

BADOC -A 3 1 distret, mirar, persona Persona que bada, que s’encanta mirant coses, a qui agrada passar estones guaitant (Val-Men-Mall) (badoc s’usa com a equivalent de badat, clillat o clivellat; també es diu bajoca que vol dir “ignorant, despistat” Val). | SIN: Babau, tanoca, encantat, bajoca (Val). || Ex: A les obres de l’espigó, ui n’hi ha de badocs! No sigues bajoca i estudia més (Val). 2 planta Flor de la carbassera. || Ex: N’hi ha que es mengen els badocs amb truites.

BADOCAR obrir, trencar, vell Començar-se d’obrir una cosa. | SIN: Badar, obrir-se (Val). || Ex: L’àlbum de les fotografies, de tan ple, ja badoca.

BAF olor (*) Olor desagradable (Men) (a Val significa “vapor d’aigua”, i “alè”, quan fa fred) (baf = vapor d’aigua a Mall). | SIN: Bravada, bafarada, (tuf, pudor, brafada, blafada Val). | Ex: Encara se sent el baf de la pintura dels radiadors. Quina blafada ix del gimnàs! (Val) El mirall s’ha entelat amb tant de baf (Mall).

BAGA estri, peça, tanca Mena de balda prima que serveix per acoblar dues peces (Men). | SIN: Fermador, tanca, falca (Val). || Ex: A cada costat de la taula hi ha una baga perquè no es mogui (és una taula plegable).

BAIARD aparell, fusta, portar (**) Aparell de fusta, amb dos braços a davant i dos a darrera, que es feia servir abans per traginar coses entre dos homes (sentim bajard** a Am). | SIN : Civera, llitera. || Ex: Véns massa gros, Canut. Quan siguis vell t’hauran de dur amb un baiard!

BAIXANT camí, drecera, pendent Camí o corriol que fa baixada (Men). | SIN: Baixada, (baixador, baixadeta Val). || Ex: Per anar a la font Gironesa s’ha d’agafar un baixant que hi ha a la dreta de la carretera.

BAIXAR 4 1 enderrocar, enfonsar-se, habitatge, perill (**) Enfonsar-se una casa, un sostre, una paret o una altra obra. | SIN: Ensorrar-se, (afonar-se, assolar-se, caure Val). || Ex: El teulat de la casa ja comença de baixar. Aneu amb compte amb el tractor, que no feu baixar la paret. Baixaran tots els vidres amb aquests cops de porta (hi ha corrent d’aire). 2 desproporcionat, roba Allargar-se massa les mànigues d’un vestit (anar a un nivell més baix Val). | SIN: Caure, davallar, despenjollar-se (Val), remolcar -fregar per terra- (Men). || Ex: Les mànigues del jersei em baixen. La faldilla em baixa. Mira que es vestit remolca (P. Melis Men).

BAJANADA educació, ximpleria Bestiesa que hom fa o diu (Men-Mall). | SIN: Ximpleria, (capçanada, sabrada Men). || Ex: Tanta gràcia que es pensa que fa i a mi no me’n fa gota: només diu bajanades. No diguis capçanades (P. Melis Men).

BALADREJAR cridar, desfogar-se, retreure Fer retrets a algú per poca cosa; cridar per cridar. | SIN: Gallejar, rugir, bramar, esbravar-se cridant, (renegar, mormolar Val). || Ex: Vols dir que es troba bé el teu germà? Fa un quart que el sento que baladreja. No renegue i bega’s la llet! (Val)

BALADRER caràcter, cridaner, nerviós, persona Persona a qui no costa gaire de posar-se a cridar. | SIN: Bramaire, cridaner, escamós (Val). || Ex: No t’hi encaparris perquè crida: és un baladrer. No vull que vinguen a sopar, que són uns escamosos (Val).

BALANÇADA balanceig, carregar, esforç, moviment, pes, pujar (**) (d) Esforç que fan en dues direccions, endarrere i endavant, dues persones que carreguen un objecte feixuc, un per cada cap, a fi d’embalar-lo i fer-lo pujar més bé. | SIN: Balanceig, balancejada (Val).|| Ex:  Aquestes semals pesen molt; si no fem la balançada bé amb la cornalera no les pujarem al carro.

BALANDREJAR 5 balanceig, jugar, moviment Fer un moviment endavant i endarrere amb la força del cos (Men). | SIN: Balançar, gronxar, (engronsar-se, balancejar-se Val). || Ex: La mainada passen l’estona balandrejant-se amb el gronxador que l’avi els ha fet en una branca del lledoner.

BALB -A dolor, insensible, mà, salut Hom ho diu d’una part del cos que queda insensible, sense força, amb poc tacte i gen. adolorida de resultes del fred (a Am també baub*) (Men-Mall) (balb o la variant formal bamb s’usen a Mall). | SIN: Ert, rígid, enravenat, enrederat, encarcarat. || Ex: Anava sense guants i estic ben balb. Les mans m’han quedat balbes. Tinc les mans bambes (Mall). ...tocà a la porta, balbes les mans (L. Riber Mall).

BALCERA conjunt, piló, quantitat (*) Gran quantitat de qualsevol producte o material aplegat en un lloc. | SIN: Pilot, munt, caramull (Mall). || Ex: Les riuades han deixat una balcera de sorra a tots els camps de Cabanes. Tinc una balcera de llibres al despatx, per classificar. Tota aquesta balcera d’herba, l’hem d’entrar avui a la pallissa. Quina balcera de melons en aquesta parada del mercat!

BALDAR apallissar, fatigar, picar, salut Quedar algú mig mort per efecte d’una malaltia, d’un esforç molt gran, d’un fart de garrotades o per una altra causa (Val-Men-Mall). | SIN: Abatre, fatigar, rendir. || Ex: L’han deixat baldat d’una estovada (pallissa). Aquesta operació m’ha deixat baldat. Ca -Si hi tornes et baldaré la cara. He quedat baldada de la caminada. Estic treballant des de les set del matí i estic baldat (Val).

BALDER -A 6 ample, gran, mida, vestit Que és d’una mida més ampla de la que convé; que balla o en sobra (Men-Mall). | SIN: Que va gros, (venir gran, ballar, vindre folgat Val). || Ex: Les calces et van balderes. Aquest cinturó, no me’l puc posar, perquè em va balder.

BALIGA-BALAGA baliga-balaga, persona, ximple Persona que no és seriosa; que parla molt i els altres no es poden fiar del que diu; que no se’l té per gaire res. | SIN: Eixelebrat, poca-solta, taral·lirot, cap buit, falinfaina, (destarifat, desgavellat, destrellatat Val), trepaletrep (Men). || Ex: A -En Pius ha dit que tancaran la fàbrica. B -Sembla estrany que feu cas d’un baliga-balaga com ell!

BALIT adob, agricultura, planta (**) (d) (Sovint es diu “blit”). Terra que es troba a dins dels castanyers balmats; és molt bona per a les plantes; s’aprofita per a adob i per emplenar testos. || Ex: El balit es posa a la tronca dels castanyers. Hauries d’anar a cercar una galletada de balit, que he d’emplenar dos testos.

BALLAR 1 desastre, economia, escassetat, patiment Ballar-la: anar malament una persona, una família o un país, per culpa de la guerra, per escassetat econòmica, per una malaltia o per altres motius (Val-Men-Mall). | SIN: Patir, sofrir, ballar-la magra. || Ex: Els pagesos fa temps que la ballem! Al Panamà la ballen! (hi ha guerra). 2 insegur, moure No ésser ben segura o ben fixada una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Moure’s, bellugar-se. || Ex: Aquesta cadira balla. 3 imprudència, joc (**) (d) Al joc del canari, quedar-se un jugador una carta bona arriscant-se a pagar dues o més vegades el preu de l’aposta (ballar una carta és jugar-la Val) .|| Ex: En Toni està molt animat avui: només fa que ballar asos i reis.

BALLARUC -UGA 7 ballar, diversió, persona (**) (d) Persona a qui agrada molt de ballar (Men). | SIN: Ballador. || Ex: El teu cunyat és molt ballaruc.

BALLARUGA ball, diversió Acció de bellugar el cos seguint el ritme de la música (Men). | SIN: Ball. || Ex: Avui hi haurà ballarugues.

BALLESTER animal Ocell semblant a l’oreneta, però més gros i de color negre; té les potes molt curtes, febles i ganxudes perquè només s’atura per covar i per això no pot aixecar el vol des de terra. | SIN: Falcillot, falcia (Val), falzia (Men). || Ex: Ahir ens va entrar dos cops un ballester al pis i la nena el va deixar anar. Els ballesters voltegen i criden davant de la gropada (quan s’acosta).

BALMA cavitat, forat, roca Forat en una roca (a Am bauma*) (Val-Men-Mall) (hom diu bauma Mall). | SIN: Cova petita, coval, caverna, cavorca. || Ex: Els peixos s’amaguen a les balmes del riu. Les roques de la muntanya són plenes de balmes. La Mare de Déu de la Balma és a Morella (Val).

BALMAT -ADA arbre, buit, cavitat, forat Que forma una balma, que conté un espai buit (a Am baumat*) (Men). | SIN: Foradat, que fa cova (Val). || Ex: He tret el balit d’un castanyer balmat.

BALUDA 8 1 conjunt, intensitat, pic, piló, quantitat (*) Gran quantitat de coses o de persones; moment de màxima concurrència en un lloc. | SIN: Pilot, munió, pic fort, foc (Val). || Ex: Ja ha passat la baluda de les tomates. Al banc, he trobat una baluda de gent. Aniré a prendre cafè quan no hi hagi tanta baluda. El foc del restaurant és a la primavera, per casaments i comunions (Val). 2  moviment, negoci, tongada (*) Temporada de gran moviment d’una activitat. | SIN: Tongada, ratxa. || Ex: Hi va haver una baluda i es van comprar molts vídeos.

BAN lloc, part (*) (d) Costat d’un moble, d’un terreny o d’un territori. | SIN: Cantó, part, costat, banda (Val-Men). || Ex: Tu juga per l’altre ban (a futbol). Vosaltres agafeu el llit per l’altre ban. Ha pedregat del ban de Vilajuïga.

BANDA 1 conjunt Grup de persones (Val-Mall). | SIN: Bàndol, colla (Val). || Ex: Tota aquella banda es passeja per la plaça. 2 lloc, part Indret on és situat algun lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Cantó, costat, part.  || Ex: Olost és per la banda de Vic.

BANDADA 1 animal, conjunt Grup de molts ocells (Val-Men). | SIN: Vol, volior, estol, esbart, ramada, colla (Val). || Ex: Al vespre, arriben bandades d’estornells a Figueres. 2 conjunt Conjunt de persones que van juntes (Men). | SIN: Grup, colla. || Ex: Ja passa una altra bandada d’immigrants (solen anar en grups de cinc a deu homes).

BANDARRA 1 expressió, insult, prostituta, sexe Dona que fa de meuca (es fa servir, molts cops, d’insult sense que signifiqui específicament prostituta) (Val-Men-Mall). | SIN: Ximple, torracollons. || Ex: Tu, li has hagut de dir que jo fumo! Bandarra! Tu, bandarra, quan em tornaràs el llibre? (Val). 2 persona, vici Home aviciat (Val-Men). | SIN: Depravat, perdulari, (baiarri, deshonrat Val). || Ex: Són bona gent, però el noi petit és un bandarra.

BANDERA 9 important (**) Allò que representa a una persona, que és la millor cosa que ha fet. | SIN: Insígnia, cabdal, principal. || Ex: Quina seria la teva cançó bandera? (ho pregunten a un cantant) -CR-.

BANDOLA nen, roba Roba amb la qual, abans, s’embolicaven les cames dels infants. | SIN: Bolquers, (un xiquet de bolquers, paquet Val). || Ex: De la roba per a mainada petits en dèiem bandoles.

BANYA animal, cop, nen, protuberància, salut Bony al cap produït per algun cop fort o per una caiguda (Men) (banya es diu només dels animals Val). | SIN: Bony, bossoga, (gínjol o xinxol Val), (nyenyo -nyenyo també és un porc, en llenguatge infantil- Men). || Ex: No caiguis que et faràs una altra banya. Si plou el caragol trau les banyes (Val).

BANYABAIX –A fals, persona, trist Persona que camina abaixant la mirada (es diu que aquestes persones duen males intencions; de vegades se’ls considera sornuts o que passen per moments de tristor). | SIN: Capbaix, capcot. || Ex: No te’n fiïs d’en Joan, que és banyabaix com un marrà. El mestre, ahir, el va ben escridassar, i avui ha vingut tot banyabaix. És un noi banyabaix; no saluda a ningú.

BANYARRICART animal (*) (d) Escarabat gran d’antenes molt llargues (Men). | SIN: Banyarriquer. || Ex: No tinguis por d’agafar-lo, aquest banyarricart; tenen les banyes llargues, però no fan res.

BANZIM-BANZAM balanceig, moviment Moviment fort de vaivé d’una part del cos; pot ser amunt i avall, a dreta i a esquerra, endavant i endarrere, etc. (Men) | SIN: Balanceig, balandreig, bransoleig, vaivé. || Ex: Baixava carrer avall amb un banzim-banzam de braços! Deu ballar amb els sostenidors descordats, que faci aquest banzim-banzam amb el pits (sardanes).

BARALLAR-SE 10 1 barallar, discutir-se, renyir Tenir raons amb algú, tenir qüestions, empipar-se parlant (Val-Men-Mall). | SIN: Discutir-se, renyir (Val). || Ex: Si no estàs content amb l’encarregat, baralla’t amb ell i no amb mi. Anaven per casar-se, però es van barallar (Val). 2 barallar, picar Anar a la pinya dues persones (Men-Mall). | SIN: Picar-se, esbatussar-se. || Ex: El noi de casa, quan era petit, sempre es barallava. 3 cridar, ofendre, renyar, retreure (d) Anar, una persona, a trobar-ne una altra per recriminar-li un malfet o quelcom que l’ha enutjada extremadament. | SIN: Escridassar, mamprendre (Val). || Ex: Quan la nena va suspendre el curs, els pares varen anar a barallar els mestres. L’Antònia ha barallat la Carme al mig del carrer.

BARANDA  persona, vici (**) (d) Persona viciosa. | SIN: Perdut, disbauxat. || Ex: En Joan, sempre ha estat un baranda.

BARBALLERA 11 carn cos, gras Tou de carn que les persones grosses solen tenir sota la barba. | SIN: Sotabarba, papada (Val-Mall), pap -en els animals- (Val). || Ex: Quan era fadrí no duia pas la barballera que faig ara. Estàs fent-te gros, ja t’ix papada (Val).

BARBA-SERRAT abundor, cos pèl Que té molt de pèl a la barba (Val). | SIN:  Barbaclòs, serrat de barba (Val). || Ex: Tu, Amadeu, ets molt barba-serrat.

BARBAT planta Berga de cep, que es planta i al cap de l’any ja té arrels (brabat** a Ca) (Val). || Ex: Aquests barbats, l’any que ve ja els podrem empeltar.

BARBOL aparell, pesca Nansa rodona de vims en la qual els peixos es fiquen i no en poden sortir; es posa en llocs estrets, de poca aigua, a les rieres, i sol servir per agafar anguiles. | SIN: Morenell, mornell (Val). || Ex: Ara els rius queden secs durant molts mesos i n’ha desaparegut el peix; abans, a l’estiu, sempre anàvem amb l’enfila i el barbol (pescàvem a les basses).

BARDA núvol, temps Núvol o núvols sobre la muntanya, gen. de forma allargada. | SIN: Bardera, broma. || Ex: Aquella barda marca vent.

BARDAIXA comportament, dolent, persona, sexe (**) (d) Dona dolenta que no s’hi mira gaire a l’hora de perjudicar una altra persona (no li hem trobat el sentit de bagassa). | SIN: Mala puta, bèstia, trujana (Men). || Ex: No vull que hi tractis més perquè és una bardaixa!

BARDAIXERIA escandalós, espectacle (**) (d) Afer, assumpte o programa que hom considera immorals. | SIN: Indecència, pornografia.  || Ex: Fan cada bardaixeria a la televisió que val un credo!

BARDER 12 bardissa, conjunt, planta, terreny Aplec de romegueres, espinavesses i altres plantes, que tapen un rec, un torrent, un còrrec o que creixen al marge d’un camp, quan fa temps que no s’ha netejat (Men). | SIN: (Bardissa, esbarzer Men). || Ex: Porta l’estassabarders i l’aixada que netejarem el barder del rec (rec =  torrent).

BARDERA núvol, temps Núvols ajaguts sobre la muntanya; si baixen, marquen vent i si van cap a la Catalunya Nord, pluja (algunes vegades també es diu barda). || Ex: A primera hora del matí hi havia bardera entre Requesens i el Pertús.

BARDISSERA conjunt, planta, terreny (**) (d) Lloc ple de barder (bardissa és una paret formada per plantes i arbustos Mall). | SIN: Bardissar, barder. || Ex: El torrent de can Vinyes és una bardissera.

BARDIU ombrívol, terreny, valuós (**) (d)  Terreny que es considera que no té gaire valor perquè el sol no hi toca. | SIN: Bac, obac, bardissar. || Ex: Es va vendre un bardiu que tocava la nostra casa; no valia gaire res, però al preu que ens el donaven, l’havíem d’haver comprat.

BARJAULA persona sexe, ximple (*) (d) En aquest mot no hem trobat connotacions sexuals; s’aplica a dones ximpletes, poc espavilades o negligents. | SIN: Curta, tòtila, moixa (Val). || Ex: La seva mare no és pas mala dona, però és una mica barjaula.

BARQUEJAR 1 dificultat, espavilar-se, intel·ligent, trampejar (**) (d) Superar les dificultats amb enginy; saber maniobrar sense comprometre’s. | SIN: Trampejar la situació, enginyar-se, manegar-se. || Ex: El director del banc sap barquejar molt bé, porta a tothom content. Els que depenem de tres o quatre amos hem de saber barquejar. 2 aigua, inundació (**) (p) (d) iròn. Tenir el pis o la casa plena d’aigua. | SIN: (Nedar, eixir en barca Val). || Ex: L’avi va deixar l’aixeta oberta i ara tots barquegen.

BARRA 13 1 cos, part Cadascun dels ossos de la cara on hi ha les dents (Val-Men-Mall). | SIN: Mandíbula. || Ex: D’un cop de puny li va trencar les barres. 2 atrevit, comportament, desvergonyit, educació Desvergonyiment de qui gosa dir-ho tot, encara que els seus fets o les seves dites puguin molestar (Val-Men-Mall). | SIN: Pocavergonya, atrevit; tenir penques o pebrots. || Ex: Ens deu més de mil euros i ha tingut la barra de venir a mirar si encara el fiàvem. Quina barra que tens! Fa un any que no véns a veure’m (Val).

BARRAASSEGUT immòbil, salut (**) (d) Que no pot moure les barres o mandíbules (escrit barra-assegut al DCVB). | SIN: Barratibat. || Ex: Em varen haver d’arrancar un queixal sense anestèsia i vaig quedar barraassegut. En Roc va quedar barraassegut d’un cop de puny i va haver d’anar al metge.

BARRABOMBA difícil, gras, gros, pes (**) (p) (d) Cosa grossa i de mal maneig. | SIN: Baluerna, tossa, turmassot (Men). || Ex: Aquest soc és una barrabomba; haurem de ser tres per pujar-lo al tractor. La teva cunyada s’ha fet molt grossa; sembla una barrabomba.

BARRALLADA decepció, enuig (**) (d) Enuig que es té per algun esdeveniment o pel capteniment d’algú. | SIN: Enrabiada, disgust, sotragada. || Ex: Quan va saber que el seu noi s’engatava va tenir una barrallada. El meu germà, m’estimo més que no vingui: només és bo per fotre’m barrallades! La barrallada ja la vàrem tenir aquell dia (quan ens varen dir que aquell senyor no pagava a ningú, després d’haver-li llogat un pis).

BARRATIBAT -ADA 14 1 immòbil, salut (*) (d) Amb les barres immòbils, gen. a causa d’un cop. | SIN: Barraassegut. || Ex: De la caiguda, vaig quedar barratibada i el metge em va haver de posar bé. 2 encantat, immòbil, mirar, sexe (**) (d) Posició de qui mira una cosa sense fer cap moviment. | SIN: Estar encantat o embadalit, esbadalit (Men). || Ex: L’Osmon queda barratibat mirant pel·lícules pornogràfiques.

BARREJAR joc (*) Canviar, un jugador l’ordre de les cartes, abans de repartir-les (barrejar té sols el sentit de mesclar o de mesclar gra per a sembrar, a Val) (barrejar pronunciat barretjar vol dir renyar; el sentit de mesclar quedaria en el barretjat que és una mescla de cervesa i gasosa Mall). | SIN: Remenar, moure, escartejar (Mall). || Ex: Cada vegada que tu barreges tu, tinc bo.

BARRETINA sexe (**) (d) Contraceptiu que fa servir l’home. | SIN: Preservatiu, condó. || Ex: Fa molts anys que n’hi ha, de barretines, però per aquí no es feien servir gaire.

BARRIGAR 15 desordenar, furgar, regirar, remenar, tocar (**) (d) Remenar una cosa, algú que fa obres, que juga o que cerca quelcom. | SIN: Furgar, (rebolicar, regirar Val), (remenar, esgarbullar Men). || Ex: M’han entrat la mainada a la barraca on guardo les eines i m’ho han barrigat tot. En Carles, amb una canya, barrigava a terra; no sé pas que cercava (furgar o fussar a Val). Les nenes han barrigat el llit. Ja han començat a barrigar, amb les màquines, per eixamplar la carretera (Camprodon).

BARRIG-BARREIG barreja, desordre (**) (d) Garbuix de coses desarranjades. | SIN: Barrija-barreja, barreja, (desgavell, sambori Val), (flicot, remenot Men). || Ex: Quin barrig-barreig de cartes: unes de cap per amunt, altres de cap per avall. Tota la seua alcova és un desgavell de roba (Val). Ja veurem com arregles ara aquest sambori! (Val). Dins d’aquest caixò hi ha un flicot que no és aclaridor (P. Melis Men).

BARRINADA soroll Explosió controlada en una obra (Val). | SIN: Barrobinada (Men-Mall). || Ex: A -Què ha passat? B -Ha caigut l’armari. A -Això ha estat una barrinada (fressa molt forta). Ca -Costarà d’eixamplar la carretera perquè s’hauran de tirar moltes barrinades.

BARRINAR pensar Pensar amb detenció una cosa (Val-Men-Mall) (barrinar, vulgarment, també es diu de fer l’acte sexual Men) (barrinar és fer l’acte sexual i també és sinònim de tots els usos de fotre; molt vulgar Mall). | SIN: Rumiar, considerar, (pegar-li voltes, calfar-se el cap, cavil·lar Val). || Ex: Al meu home el cap sempre li barrina. A l’Albert el cap li barrina per muntar un negoci (o barrina de cap).

BARRIP-BARRAP groller, persona, xerraire (d) Persona barroera, que fa o diu les coses de qualsevol manera, sense mirar-s’hi gaire. | SIN: Groller, matusser, potiner, falaguer (Men). || Ex: L’Agapit és un barrip-barrap per dir les coses: no té espera.

BARROER  16 comportament, feina, groller, persona Persona que té unes maneres poc delicades; que treballa de forma matussera o es comporta grollerament. | SIN: Destraler, esverat, eixelebrat, (de calbot Val), (groller, ordinari Men). || Ex: És una mica barroera, aquella nena: porta tots els llibres estripats. Si no fossin tan barroers, serien uns bons pintors (embruten coses). Mirant els mobles que t’ha fet, ara sé que és un fuster de calbot (ço és, que no té l’ofici fet Val).

BARRUMERA escuma (*) (d) Bombolles que surten quan algú fa algunes feines. | SIN: Escuma, bromera (Val), sabonera (Men). || Ex: El cafè ha de fer barrumera. La vedella, quan es cou, fa barrumera. Quan rentem els plats es fa barrumera.

BARRUT -UDA atrevit, comportament, desvergonyit, groller, persona Persona atrevida, descarada (Men-Mall). | SIN: Galtes, penques, (pocavergonya, desvergonyit Val), barrabam (Men)|| Ex: És ser molt barrut, venir a preguntar quant n’hem fet del pis.

BASARDA  por Molta por. | SIN: Paüra, horror (Val), feredat (Val-Men-Mall). || Ex: Anar per les carreteres del Rosselló em fa basarda (els cotxes corren massa). Entrar en aquella casa, a la nit, em feia mitja basarda. Pujava amb l’ascensor amb un home alt i barbut; m’ha fet mitja basarda.

BASCA 1 mareig, salut, vomitar Ganes de vomitar (més o menys es barregen l’accepció 1 i la 2 Val) (Val). | SIN: Mareig, ois, arcada (Men). || Ex: Ahir, havent sopat, tenia basques. Ca -Me n’he anat al lavabo perquè tenia basca. 2 desmai, salut Pèrdua dels sentits (a Ca el mot desmai no s’usava fa quaranta anys). | SIN: Desmai, esmortiment, esvaniment. || Ex: La mare va tenir una basca, ahir vespre. Am -Fa uns anys, jo venia sovint en basca, a causa de la bilis. Es va fer una mica de tall i va venir en basca (va venir malament). 3 calor, humit, temps Calor humida i manca de vent (Val-Mall). | SIN: Xafogor, estuba. || Ex: Tanquem les finestres que fa molta basca.  –València-

BASCÓS -OSA 17 brut, desordenat, malgirbat, persona (*) (d) Persona poc polida, que no endreça les coses, que té molta peresa (Val) (també es refereix a l’oratge; té el sentit de insofrible, pesat, emprenyador Val). | SIN: Brut, deixat. || Ex: Ets un bascós: fa deu dies que no et dutxes. Plega de treballar i deixa totes les eines escampades: quin bascós! És un home molt bascós. No me’l puc treure de damunt (Val). No siguis bascós; deixa’m estudiar (Val).

BASQUEJAR mareig, salut, vomitar Venir, a algú, ganes de perbocar. | SIN: Tindre ois (Val). || Ex: Si vaig a fer migdiada, en acabat basquejo.

BASSI 1 animal, recipient Recipient d’obra que hi ha a les corts dels porcs i que serveix per a donar-los menjar i beure (un bací és un orinal Mall). | SIN: Cóm, pila. || Ex: El bassi encara és força ple. 2 aigua, font, recipient Pica d’una font (**). | SIN: Pila, bací, bassiol (Val). || Ex: Els paletes han adobat el bassi de la font.

BASTAIX 1 abusar, excés, feina, persona Persona que sempre diu que sí; que el tenen en una casa o en una empresa per a fer les feines més carregoses que l’altra gent, normalment, no vol fer (Men). | SIN: Escarràs, camàlic. || Ex: L’Eduard és el bastaix de la fàbrica. Cobro poc i encara em fan fer de bastaix.  2 desordenat, malgirbat, ordinari, persona Persona que va vestida amb poca gràcia; que és vulgar en el seu fer o en les seves maneres (Val). | SIN: Ordinari, bast. || Ex: Tant elegant que es pensa ser i és un bastaix. Va mal vestit, sembla un bastaix!

BATALLEJAR 18 barallar-se, competència, cua, discutir, lluitar (**) Batallar, sia físicament sia per altres raons. | SIN: Lluitar, contendir, (anar de topetia, competir Val), batallar (Men). || Ex: Anava batallejant per agafar una entrada i l’han feta caure (en una cua). Totes tres botigues batallegen per veure qui ho donarà més barat.

BATEDORA aparell, rentar (*) (d) Pala que s’usa per picar la roba quan es renta (a Barcelona  picador) (només s’usa amb el sentit de picadora, màquina de separar el blat Mall). | SIN: Picadora. || Ex: Quan he estat a la ribera em faltava la batedora.

BATEGAR fatigar, moviment, respirar (**) (d) Respirar amb agitació, a causa del cansament, i treure la llengua, un gos (bategar: els moviments de cor Mall). | SIN: Panteixar, (tindre, portar o agarrar un pantaix Val). || Ex: Batega molt, el gos.

BATEJAR 1 aigua, barrejar, engany Barrejar aigua amb el vi o la llet, un venedor (Val). | Batiar (Men). || Ex: Aquesta llet no fa tel: ja l’han batejada! El vi ha de ser fort, no me’l bategis. 2 anomenar, mot, ofendre Dir paraules injurioses o canviar el nom d’una persona (Val-Men) (batejar en el sentit cristià o per posar renoms a les persones; s’usa la forma batiar Mall). | SIN: Insultar, motejar, (posar renoms o malnoms, manxar Men), batiar (Mall). || Ex: A -Ets un gamarús! B -Tu de seguida bateges! En Pepet batia tothom i ja no et pots desfer del malnom (Mall).

BATENT 19 1 fusta, obertura, part, porta Cadascuna de les parts d’una porta o d’una finestra (Men). | SIN: Ventalla (Val). || Ex: Hi posarem una porta de dos batents. Quan plou no puc tancar la ventalla de la dreta (Val). 2 terreny (*) (d) Tros de terra, gen. Gran (tornall indica separació dins el mateix terreny Val). | SIN: Terreny, camp. || Ex: A Sant Climent, en Quiet té un batent d’allò més bo. En aquell tros de batent farem userda.

BATI (**) (d) Activitat que hom ha fet durar massa; que ha cansat en excés. | SIN: (Pallissa, panxada, parva Val), fart (Men). || Ex: Ens han fumat un bati de caminar! El mestre ens fum un bati de problemes! Demà en Josafat em fumerà un bati d’ordinador (me’n parlarà tres hores). Ens hem fet un fart de caminar (Men).

BATIBULL confusió, desordre, discussió, quantitat, soroll Desori causat per una aglomeració de persones que van amunt i avall o per altres coses. (Val-Men). | SIN: Cridòria, confusió, (guirigall, gresca, cartapell, escama, borum Val). || Ex: Quin batibull de gent hi havia al mercat de Roses! Amb aquell batibull de la fira ni ens enteníem. En aquella casa sempre tenen batibull (es discuteixen).

BATISSER -ERA batusser, caràcter, persona Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho. | SIN: Batusser, cerca-raons, peguisser, (renyidor, discutidor Val ), baralladís (Men). || Ex: No ho sabia que fossis tan batisser.

BATOLLES 20 1 agricultura, aparell Aparell per a batre faves, blat o altres fruits  (a Am batoia**). | SIN: Batolla (Val). || Ex: Abans batíem les faves amb unes batolles. 2 malgirbat, persona, vestir (**) (d) Persona que no va ben vestida, que duu la roba de qualsevol manera. | SIN: Malgirbat, malforjat, maramiota (Men). || Ex: La Serena sembla una batolles, amb el vestit que porta.

BATRE 1 barallar-se, cop, picar, violència Barallar-se dues persones o més (mot d’ús molt freqüent a Girona). | SIN: Esbatussar-se; clavar-se cops, bufetades o puntades de peu, (renyir, pegar-se Val). || Ex: No us bateu pas, que us fareu mal! Es batien per un tall de pa. Els hortalans s’hi batien, per anar a escurar comunes a Figueres (tots hi volien anar). 2 agricultura, caure, feina Fer caure les olives, les ametlles o altres fruits, de l’arbre (batre és amb canya Val), (Val-Men-Mall). | SIN: Batollar, escarrar, (abatollar -sacsejant la planta-, espolsar, batussar Val). || Ex: Si no fa vent, la setmana que ve haurem de batre les olives. 3 calor, sol, temps Tocar el sol, el vent o la pluja, de ple, en un indret (Men) (batre té sentit propi: batre ous, nata..., i en l’era Val). | SIN: (Pegar, donar Val). || Ex: El sol bat tot el dia en aquesta habitació.

BATUSSA 21 baralla, discussió, reny, violència Disputa molt violenta (hi ha batussar en el sentit de batre Val) (batussa és una bona renyada  Mall). | SIN: Baralla, renyina, (bufetades, galtades, llenya, passó Val). || Ex: Anit hi ha hagut batusses al cafè (també és correctehi va haver batusses”). Ella no s’ho pensa, quan ha de pegar un passó al fill (Val).

BATZEGADA baralla, cop, estrebada, moviment Cop o regirada forta, esp. quan algú no hi compta (Men). | SIN: Estrebada, estirada, vencillada (Val). || Ex: Amb aquesta batzegada em podies haver trencat el braç. El presoner va fúmer batzegada i es va desempallegar dels dos soldats que el duien.

BAVALLAR menjar, repugnància, tastar (*) (d) Tastar el menjar o el beure d’un altre. | SIN: Bavejar (Val), bavar (Val-Mall). || Ex: Aquesta confitura és bavallada, ara no en vull! La Caterina t’ha bavallat la sopa.

BAVALLERA líquid, saliva (**) (d) Baves que treu una persona o un animal quan baveja. | SIN: Bavalles, bavera (Men). || Ex: La nena treu molta bavallera.

BAVALLES 22 1 líquid, saliva Saliva que degota de la boca (bavalles és conegut, però molt poc usat Mall). | SIN: Baves (Val), bavera (Men). || Ex: L’avi és gran; fins i tot li escapen les bavalles. 2 menjar, repugnància, tastar (**) (d) Menjar que hi ha en un plat, que hom ja ha començat a menjar i que vol posar al plat d’un altre. | SIN: Menjar ensalivat o encetat. || Ex: A -Vols un tall de truita del meu plat? B -Gràcies, no en vull de bavalles.

BAVALLÓS -OSA brut, ple, repugnància, saliva Que va ple de baves o se n’emplena sovint. | SIN: Bavós (Val-Men). || Ex: El nostre nen és bavallós.

BÉ 1 afirmació, expressió, probabilitat Mot, acompanyat d’un pronom i d’un verb, amb què gen. hom mostra que està d’acord amb el comentari o l’afirmació que un altre ha fet (Men-Mall). | SIN: D’acord, així, que sí. || Ex: A -Avui farà sol. B -Bé ho sembla. C -S’apuja el preu de la benzina. D -Bé ho diuen. E -Ens escurçaran les vacances. F -Bé ho sé prou! G -És a la nevera el formatge? H -Bé hi era. I -Aquest any guanyarem la copa. J -Bé hi compto. K -Faran el pont del Pasteral nou. L -Bé s’havia dit. 2 completament, gens, molt, negació, quantitat En algunes frases reforça allò que s’hi afirma o que s’hi nega (Val-Men). | SIN: Molt, completament, totalment, res, ningú, gota, ben bé, gens. || Ex: Estic ben cansat de caminar. No era pas ben negre, aquell. A la fàbrica avui no hem fet ben res (= ben bé res). Has corregut, però no has suat ben gota. Us ho ben dic: no la suporto! Vos ho dic ben bé: no la suporte (Val). 3 bé, feina, salut En bones condicions (de salut, higiene, feina, etc.) (Val-Men-Mall). | SIN: Perfectament, magníficament, de primera. || Ex:  A –Vas bé? B –Sí, aquesta feina no mata a ningú. Et trobes bé? Encara és hora que em preguntin si em trobo bé (l’han operat). Avui hem dinat bé. Avui estic molt bé, ja no em fa mal res (Mall). 4 acord, expressió, sí Mot que s’usa en posició inicial per indicar que s’està d’acord amb allò que una altra persona diu o per acabar un comentari (Val-Men-Mall). | SIN: Molt bé, d’acord, entesos. || Ex:  A –Què et sembla si anem a Manresa? B –Bé, a mi ja m’agrada (o “per mi, bé”). C –El fareu, l’equip de júniors? D –Sí, ja hem enviat les fitxes a la federació. C –Bé, espero que us en sortireu. Bé, crec que no hi ha cap problema (Mall).

BEC 23 extrem Punta d’una cosa que s’afua per un cap (Men-Mall). | SIN: Extrem, punta, cap, cornaló (Mall). || Ex: Neteja-ho amb el bec d’una tovallola. ...fent-lo abocar dins el mocador d’ella, sostingut pels quatre cornalons, dos perhom –cadascun- (S. Galmés Mall).

BECUS! exclamació, expressió, repugnància (**) (d) Interj. Indica aversió o fàstic per quelcom. | SIN: Ecs! || Ex: A -Et ve bé de menjar arròs amb salsa de tomàquet? B -Becus! C -T’has fixat com són les deixalles de la fàbrica? D -Becus! Quin fàstic!

BEI 1 esquerda, petit, salut, tros Esquerda en una roca, una porta o un altre lloc. | SIN: Clivella, escletxa, (clavills; badalls -si són més grossos- Val).. || Ex: Aquesta roca té beis. Ha tingut una mala caiguda, l’os trencat ha fet molts beis. 2 color, dibuix, forma, ratlla Veta o dibuix que fa un mineral o la fusta d’un moble. | SIN: Via, vira, veta (Val). || Ex: La porta del despatx fa uns beis molt acostats. 3 desig, hàbit, mania, persona (**) (d) Manera de fer singular i estranya. | SIN: Mania, dèria, costum, enrònia (Val). || Ex: A -En Carles no vol que ningú toqui les cartes quan ell ha de donar. B -Tots tenim algun bei. En Robert té un bei de marraneria (un punt).

BELEGAR 24 animal, crit, so Cridar les ovelles i les cabres (belar a Ca). | SIN: Belar (Val-Mall). || Ex: Les ovelles beleguen. Ovella que bela perd bocí (Val).

BELGA terreny, tira, tros (**) (d) Tros de terra, gen. de poca extensió i de forma estreta; faixa de terreny petita i llarga. | SIN: Tira, faixa, llenca de terreny. || Ex: En aquesta belga farem cebes (a l’hort). La ciutat de Cadis és una belga.

BELL -A disgust, gran, insignificança, magnífic, mida Gran quantitat d’una cosa; quelcom més alt o extens del que sol ésser habitual (Mall) (bell, a més d’adjectiu sinònim de garrit, s’usa com a bon Mall). | SIN: Gran, enorme, bon (Val). || Ex: Quin bell piló n’has fet (un que cull avellanes). Tan bell piló de raïms que hi havia i va anar a pedregar! A -Per què deixeu deutes? B -Cony! Tan bell deute! (dos euros = no n’hi ha per tant). Am -Ja hi ha un bell escaló per pujar aquí dalt (alt). La canalera rajava a bell raig. Hem passat un bell disgust amb la separació del noi. Em van dur un bell grapat de móres (Mall). És una bellíssima persona (bona Mall).

BELLUGUEIG fatigar, llum, moviment Acció ràpida i reiterada (Mall). | SIN: Bellugadissa, moviment (Val-Men). || Ex: A les discoteques hi ha massa bellugueig de llums.

BELLUGUET nerviós, persona Persona que no està mai quieta (Mall). | SIN: Inquiet, nervi, sinquinirvi (Men). || Ex: Aquesta criatura tot ho remena: és un belluguet.

BENEIT -A persona, temps, ximple Persona que és fàcil d’enganyar perquè és curta d’enteniment o massa de bona fe (Men-Mall). | SIN: Ximple, babau, ruc, idiota, tòtil, curt, (badoc, fleuma, mec, fava Val), culfaristol (Men). || Ex: Agafa la feina, no siguis beneit! per ext. Quin temps tan beneit, ara plou, ara fa vent... El teu germà és beneit, sempre li faig creure el que vull (Mall).

BENEITIC 25 persona, ximple (**) (d) Persona poc espavilada. | SIN: Babau, beneitó, (curt, suro, terròs, faristol Val), (beneit, bàmbol Men). || Ex: Tan trempat que es pensa ser i el fan treballar per cap calé: és un beneitic. Quin faristol estàs fet! (Val)

BENESTANT diners, ric Que té un bon nivell econòmic (Men-Mall). | SIN: Ric, acomodat, benanant, allerat, de diners (Val). || Ex:  Són gent benestant. Aquesta família són gent de diners (Val). És una família benestant (Mall).

BENPARIT -IDA bo, fort, persona, trempat (**) Persona ben plantada i elegant (és un mot que es fa servir molt i no el veiem recollit en cap diccionari general). (Val-Men). | SIN: Valent, decidit, bell, bonic, fort. || Ex: Ha comprat un cotxe molt benparit. En Dídac és un noi escardalenc, el seu cosí, però, és més benparit. És un batlle benparit, no es deixa pujar a cavall pels regidors. Mira que Joan està benparit! Li he demanat un favor i me l’ha concedit (Val).

BERTEROLA decisió, idea, pensament (**) (d) Cosa que passa pel cap d’algú. | SIN: Pensada, idea, intenció, (volada, ocurrència, fumada Val). || Ex: Li ha vingut la berterola d’anar a la perruqueria. Si se t’acudís la berterola de rentar-te les cames, sàpigues que hi ha el termos endollat.

BERTRANADA broma, exageració, ximpleria Ximpleria que hom fa o diu, tot fent broma, o per passar bé l’estona. | SIN: Exageració, bestiesa, animalada (Val), capçanada (Men). || Ex: Totes les coses que va dir eren bertranades, però les diu amb gràcia. Que en diem de bertranades al cap del dia!

BERTROL defecte, dolent, moble, moviment, vell (**) (p) (d) Moble que es mou, es belluga, balla. | SIN: Trast, andròmina, endergues. || Ex: Aquesta taula és un bertrol, no s’hi pot escriure! (està coixa, balla Val). La porta sembla un bertrol (és torçada, bada per dalt) (està garsada Val).

BESCANTAR 26 criticar, expressar Dir mal d’algú quan ell no ho sent (bescantejar** a Am). | SIN: Desacreditar, criticar, pelar (Val). || Ex: Els seus cunyats el bescanten a tot arreu. Tant que l’han ajudada i a darrere encara els bescanta (o  bescanteja).

BESCANTEJAR criticar, expressar, indiscreció (**) (d) Xerrar les coses que algú ens ha dit en confiança. | SIN: Xerrar, dir. || Ex: Això que ens ha dit la nena, no li bescantegem, que no ens diria res més.

BESCAVAR agricultura, feina, netejar Netejar d’herba, amb una eina, un terreny, quan ja ha estat cavat o llaurat, per plantar-hi | SIN: (Eixarcolar, rascar -amb una eina-, birbar -a mà- Val). || Ex: En aquesta belga es fa una punta d’herba, la bescavaré abans de plantar-hi les flors.

BESSA arbre, part, planta Cadascuna de les branques, gen. gruixudes, que surten de la soca d’un arbre i aguanten la capçada. | SIN: Branca, cimal (Val). || Ex: En una bessa de cirerer, passeja-t’hi tranquil, que no catxarà pas.

BÈSTIA 1 estrany, insociable, persona Persona insociable, estranya, amb qui fa de mal lligar (besti** a Ca i a Mall). | SIN: Animal, estrany, intractable. || Ex: M’ha dit que volia pollastre i, ara, no se’l vol menjar. És bèstia aquesta criatura! 2 comportament, desig, mania, maniàtic, ximple Persona a qui agraden molt els animals o les coses, quan aquesta estimació esdevé una obsessió, una dèria, que fa que actuï de manera anormal (Val). | SIN: Llunàtic, beneit, maniàtic. || Ex: Tenim uns veïns que són bèsties pels gossos! Se’ls emporten al llit i tot!

BESTIASSA 27 alegre, broma, persona (**) (d) Es diu amistosament de qui és molt de la broma. | SIN: Alegre, bromista, xalest (Mall). || Ex: En Josep, quina bestiassa per fer riure!

BESTIEJAR confusió, jugar, molestar, nen, soroll Fer o dir bestieses, ximpleries; jugar cridant i barallant-se, la mainada. | SIN: Ruquejar, fer l’haca (Val). || Ex: Bestiegen tot el dia la mainada. No bestiegis, que el teu pare no està per brocs avui.

BESTIERIA confusió, discussió, malestar (**) (d) Cridòria de qui està malacostumat a tenir raons amb l’altra gent. | SIN: Esvalot, cridòria, enrenou, bestiada (Val). || Ex: El dia de la festa no havia de venir el teu germà a fer aquelles bestieries (a discutir, cercar brega).

BESTIESA broma, ximpleria Cosa que fa o que diu una persona perquè té poc senderi o per fer riure (Men-Mall). | SIN: Neciesa, ximpleria, rucada, beneiteria, atzagaiada, barbaritat (Val), bestiada (Mall). || Ex: En Roger ens feia riure, deia cada bestiesa! Aquesta mainada només fan bestieses per fer-nos  empipar (tiren coses). A –Aquests del temps només diuen bestieses; ahir varen dir que plouria i ara fa sol. B –Això no són pas bestieses; s’equivoquen, però ells ja ho diuen amb bona fe. C –Trencar un càntir és fer una bestiesa? D –Depèn; si és per emprenyar, sí; si no, és un accident. No hi pots parlar; només sap dir bestieses (Mall).

BESTIOLA 1 animal, petit Animal petit: escarabat, papallona, grill, sargantana, aranya, etc. (Men-Mall) (conegut, però poc col·loquial Val). || Ex: Em fan por les bestioles. 2 dolent, insociable, persona (**) Persona insociable i dolenta amb qui és millor de no tractar perquè fa patir els qui l’envolten. | SIN: Animal, malparit, malnat, mala bèstia (Val). || Ex: L’home de la Rosa és una bestiola: la fa passar amb trenta euros cada setmana i els altres se’ls queda ell. És una bestiola: veiessis com maltracta els seus pares.

BESTRETA diners, pagar Diners que es paguen per endavant (Men-Mall). | SIN: Avançament, paga i senyal, acompte (Val). || Ex: L’amo m’ha donat una bestreta de cinc-cents euros per arribar a cap de mes. Va fer una bestreta per pagar el pis (Mall).

BESUNYAR 28 gratar, remenar, vici Tocar quelcom durant molta estona. | SIN: Remenar, gratar. || Ex: Què hi besunyes allà a la quadra? El gos sempre besunya. Fa molt que hi besunyes, allà a la biblioteca (regirar Val). La Roser sempre besunya les ungles (se les menja) (rosegar-se, menjar-se les ungles, a Val).

BEURE agricultura, aigua, regar Empassar-se, la terra, l’aigua de la pluja o de regatge (Val-Men-Mall). | SIN: Empassar-se, mamar (Val). || Ex: Si en beu d’aigua, aquesta terra! Convenia molt d’enaiguar.

BEVETA negoci (**) Bar petit (gal·l., de ‘buvette’). | SIN: Cantina, baret (Val). || Ex: Al costat de la carretera hi ha una beveta.

BICICLISTA 1 fàbrica, feina (**) (d) Mecànic que adoba bicicletes (Val-Mall). | SIN: Mecànic, pister (Men). || Ex: Al costat de casa hi havia un biciclista. 2 feina, joc (*) Persona que va amb bicicleta (Val-Men-Mall). | SIN: Ciclista. || Ex: Al Giro hi ha prop de dos-cents biciclistes.

BIFI -BÍFIA defecte, protuberància, salut Persona que té el llavi de baix que li surt més que el de dalt (a Ca befi**)  (se sol dir bífio a Val) (Val-Men). || Ex: El fuster que s’ha parat al meu carrer és bifi.

BIGARRAINES barreja, color, roba, virolat (**) (d) Barreges de molts colors. | SIN: Coloraines. || Ex: Gaires bigarraines a la roba no hi queden pas bé.

BIGARRAT -ADA 29 color, roba, virolat Que és una barreja, esp. de colors vius, llampants (Mall). | SIN: Virolat, multicolor. || Ex: T’has comprat una faldilla molt bigarrada.

BIGÓS agricultura, aparell (*) (d) Eina per treballar la terra que és com una aixada, però en comptes de tenir fulla té dues puntes fortes (ganxos, d’arrancar moniatos, de traure fem de la quadra; aquest últim té cinc puntes; hi ha també el lligó de puntes per a treballar la terra en terrenys durs i pedregosos Val). || Ex: Ja pots deixar l’aixada i agafar el bigós que aquí les patates són de bon arrencar.

BIOT aigua, bassa, font Clot ple d’aigua. | SIN: Bassal, bassa, (toll, clotxa Val). || Ex: A can Roure hi ha una font que surt de terra i fa un biot.

BISAROCA 1 animal (*) (d) Mena de falcó que actua de nit. | SIN: Busaroca. || Ex: La bisaroca s’ha endut un poll. 2 emprenyador, persona, ximple (*) (p) (d) Persona poc trempada, però empipadora (n’hi ha que en diuen misaroca**). | SIN: Emprenyador, torracollons, busaroca (Cat Nord). || Ex: Ja torna a ser aquí, aquesta bisaroca.

BISBE 30 carn, embotit Mena de botifarra negra ampla, curta i rodonenca (usat al nord valencià; al sud de València –a Guardamar- significa no l’embotit sinó “el ventrell del porc”) (és l’estómac del porc ple de sobrassada Mall) (Val-Men). || Ex: Avui encetarem el bisbe.

BISTEC petonejar, sexe (**) (d) Petó amorós llarg i intens. || Ex: Petoneig. || Ex: En aquesta pel·lícula, la Llúcia li fa un bistec que treu foc (a l’Adrià).

BITI agricultura, animal, expressió (*) (d) Paraula que diu la persona que mena un carro o que llaura per fer anar l’animal cap a l’esquerra (per fer-lo anar cap a la dreta hom diu “llaó”). || Ex: Que fas al mig de la carretera! Biti!

BITLLAR-LA diners, economia, guanyar (**) (p) (d) Anar bé econòmicament; fer molts de cèntims treballant. | SIN: Guanyar, granejar, fer-se la barba d’or, fer-se d’or (Val). || Ex: Els paletes la bitllen ara.

BITLLETADA diners, economia, quantitat (*) Quantitat important de diners. | SIN: Picossada, munt. || Ex: N’he fet una bitlletada, aquest any, de les avellanes.

BITLLO-BITLLO 31 diners, immediatament, pagar Pagament fet de seguida, sense fer esperar. | SIN: Al comptat, (un damunt de l’altre, a tocatoni Val). || Ex: Com que paguem bitllo-bitllo, ens serveixen bé. Tu, paga’m a tocatoni i deixa’t de romanços (Val).

BITZAC cop, picar (**) (d) Plantofada forta (bitzac, amb el significat de guitza, no ho hem sentit al nord). | SIN: Nespra, bufa, (nyespla, galtada, carxot Val), morma (Mall).  || Ex: No em maregis, que et fumeré un bitzac!

BLAMOR calor, temps (*) (d) Calor molt intensa (Val). | SIN: Xafogor, calda, estuba, botorn, bugor, (basca, galvana Val). || Ex: Avui hem arribat a quaranta graus: amb aquesta blamor no sé pas si dormirem anit. Amb aquests dies de blamor, quedaran totes les plantes seques. Ahir feia una blamor cremant (que cremava). Cau mala galvana! (dia de calor intensa Val).

BLANCA joc (**) (d) Carta que mata qualsevol de les altres. | SIN: Jòquer, comodí (Val). || Ex: El canari, ara el fem de trenta-set cartes: les dels tres colls i la blanca.

BLANCAL color, pell (**) (d) Blanc de pell. | SIN: Pàl·lid, blanc (Val). || Ex: La Montserrat és més blancal que la seva germana.

BLANQUEJAR diners, economia, engany, negoci, (**) neol. Agafar diners negres, o sia que no han estat declarats, i col·locar-los de manera legal (també vol dir emblanquinar Val) (Val-Men-Mall). || Ex: Hi ha empreses que es dediquen a blanquejar diners. Hem de blanquejar la frontera de la casa (Val).

BLAT DE MORET 32 planta (**) (d) Blat de moro que se sembra molt espès i es talla abans de madurar, a fi de tenir verd per al bestiar (en valencià s'ignora blat de moro; es diu dacsa o dacsó en valencià central; al sud i al nord es diu com en català nord-occidental panís Val) (blat de moro és blat de les Índies Mall). || Ex: L’any vinent hem de fer més blat de moret per donar a les vaques).

BLAU 1 accident, cop, salut, taca Taca de color fosc que queda a la pell al lloc on hom s’ha clavat un cop (Mall). | SIN: Equimosi, (morat, moradura, blaüra Val). || Ex: He trussat amb el llit i m’ha sortit un blau a la cama. Com t’has fet eixa blaüra? D’un cop contra un ferro (Val). 2 diners, economia, escassetat (*) Sense cap cèntim (de vegades s’hi afegeix com un mataparent). | SIN: Escurat, plomat, (escorregut, net, pelat, morat Val). || Ex: Hem fet la cuina nova i hem quedat blaus. El seu pare el fa anar blau com un mataparent.

BLAVA exageració, falsedat (*) (d) Cosa que no es pot creure, que ja es veu que no pot ser (hom diu blaua** a Ca i a Am). |  SIN: Bola, butllofa, mentida, exageració (Val). || Ex: A –En Règul diu que va a peu a Recasens en una hora. B –Això és una blava! Ens ha fumat una blava aquest (ha dit que guanyava més el seu germà que ell, i és evident que no).

BLEDA 1 gemegaire, persona, queixar-se Persona que sempre es queixa, que de poca cosa en fa un món  (bleda també té el sentit de badoc, ingenu Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Figaflor, pàmfil, (còfia, figa molla Val). || Ex: Tot el dia té mals en Dalmau: és una bleda! 2 cop, picar (*) Cop ventat amb la mà (Men-Mall). | SIN: Morma, plantofada, clatellada, galtada (Val). || Ex: Si plores perquè no pots dormir et fumeré una bleda que et desmanegaré!

BLEDA-RAVE 33 planta Varietat de rave que es fa per donar al bestiar i del qual es pot treure sucre. | SIN: Remolatxa, beta-rave (Men). || Ex: Les bleda-raves les fem per als porcs.

BLEIX dificultat, respirar, salut, soroll Alenada forta i sorollosa de qui respira fent esforços; gen. perquè està malalt. | SIN: Panteix, (pantaix, brofegó, bofegó -produït per un esforç-; fatiga -si és d'un malalt- Val), alè (Men). || Ex: Aquest bleix me l’ha deixat l’al·lèrgia. El cavall té pantaix, perquè pateix asma (Val).

BLEIXAR dificultat, respirar, salut, soroll Respirar amb dificultat i fent fressa. | SIN: Panteixar (Val), alenar feixuc (Men). || Ex: El malalt ha començat a bleixar.

BLINCAR doblegar, gimnàstica (*) (d) Transposició de la paraula “vinclar”, molt generalitzada a Girona. | SIN: Doblegar, corbar, torçar, (entortar, entortillar, tortar Val). || Ex: Els gimnastes aprenen a blincar el cos. Les barnilles del paraigua nou ja es comencen a blincar. Abaixa’m de l’engronsadora, que s’està entortillant! (Ja no van paral·leles les cordes que la sostenen Val)

BO 1 contrarietat, disgust, exclamació, expressió Mot que es diu per manifestar disgust o contrarietat per alguna cosa (bo també pot voler dir prou, d’acord Val) (hom sol dir bono per influència del cast Mall) (Val-Men). || Ex: A –Et demanen al telèfon. B -Bo! (= un altre cop!, ja és la quarta vegada). C -Mercè, hauries d’anar a comprar. D -Bo! Ja estava massa bé! E -Posarem una injecció al braç (infermera). F -Bo! (la ‘o’ es fa llarga). G -En té prou, de llet? H –Bo! (Val) I –Li pareix bé que acudim a les cinc? J –Bo! (Val) Bono! Que ja hi tornem a ser! (Mall). 34 2 animal, crit, expressió (**) Mot o crit per fer aturar un animal de càrrega o de tir. | SIN: Xo, uó (Val). || Ex: Si no li dius bo, l’euga anirà tirant. 3 gran, molt, quantitat Indica que una mesura o una quantitat és més gran del que hom diu (Val-Men-Mall). || Ex: El menjador fa vint-i-cinc metres bons. D’Amer a Santa Brígida hi ha tres quarts d’hora ben bons. Tens una bona ferida en el braç (Val). El Magre duia un bon cavalló d’aigua (Val). 4 expressió, molt, quantitat La forma bon, que s’usa davant d’un substantiu equival a molt, un gran (Val-Men) (es diria només en els dos primers exemples Val). || Ex: Has fet una bona correguda. Ha estat un bon àpat. Pobre! Té un bon mal! Fa un bon fred. Farem un bon vol pel poble! (caminarem molt).

BOCABADAT -ADA sorprès (*) Quedar bocabadat: quedar gratament admirat (és conegut per via literària i s’està introduint Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Parat, sorprès. || Ex: Em va ensenyar la casa i vaig quedar bocabadat (de tan bonica que la té).

BOCABELLONS estirat, posició (**) (d) Estirat de cara a terra; vist per l’esquena. | SIN: Bocaterrosa, de bocaterrosa, panxa per avall (Val), de bocadents (Men). || Ex: Aquest infant, vist bocabellons, és igual que l’avi. T’has de posar bocabellons. Vaig caure de la bici i vaig quedar panxa per avall (Val).

BOCADA elogi, orgullós gen. en pl. Elogis exagerats. | SIN: Alabances, lloances. || Ex: La Pilar, unes bocades del seu noi perquè ha aprovat el curs!

BOCAFÍ -INA 35 agradar, educació, menjar, persona, vici Persona malcriada a qui res no li va bé per menjar i només vol menges exquisides. | SIN: Llepafils, llamenc, llavifí, fetiller (Val), (desdentat, que menja poc Men). || Ex: No el portis pas més a dinar a casa aquest bocafí, que el complagui sa mare!

BOCAMOLL -A persona, xerraire Persona que tot ho xerra; que no sap callar les coses que hom considera reservades (Mall). | SIN:  Mallerenga, trompeta, indiscret, xarrador (Val). || Ex: La culpa no és d’en Jaume sinó de la seva germana; però com que és un bocamoll i en acabat li ho diria, sóc callat (= he callat). Ets un bocamoll: no t’explicaré mai més res!

BOCARADA fam, menjar, quantitat (**) (d) Quantitat de menjar que cap a la boca (hi ha boquerada al DCVB). | SIN: Bocada, mos (Val). || Ex: Quines bocarades de menjar! Sembles afamat!

BOCASSA gust, salut Mal gust al paladar, originat per una mala digestió, que fa que el menjar torni a la boca (menjar que torna, també és molt usual el cast., ara admès, repetir Val). | SIN: Agror; mala boca (Men). || Ex: Si menges cebes al vespre, quan vagis a dormir, tindràs bocassa. Si menges cebes, les repetiràs tota la vesprada (Val).

BOCATERROSA estirat, posició Estirat de panxa a terra. | SIN: Bocabellons, panxa per avall (Val). || Ex: Quan dorm està bocaterrosa.

BOCÍ part, terreny, tros Una petita part d’una cosa (bocí sembla tenir ús referit a menjars –un bocí de pa, un bocí de fruita- més que a altres usos més genèrics Val) (Men-Mall). | SIN: Mica, engruna, tros (Val). || Ex:  Necessito un bocí de fil per lligar la bufa. Vols un bocí de poma? M’hauries de vendre un bocí de vinya; m’agradaria plantar-hi quatre arbres. Només en vull un bocí, del pastís (Mall).

BOCINEJAR 36 trencar, tros Fer bocins petits de qualsevol cosa (Men). | SIN: Trencar, trossejar (Val), esfurmicar (Men). || Ex: A -Avui ha trencat un got. B -Per bocinejar coses, ella!

BÒFIA feina, policia (*) (d) Cadascuna de les persones que té cura de l’ordre (només entre la gent més jove Men) (Val-Men). | SIN: Policia, guàrdia. || Ex: ...de no xerrar-ho a la bòfia. -TV3-

BOGAL ample, gran roba (*) Es diu d’una peça de roba que va gran, gen. quan es compara amb una altra (només es diu al nord del País Valencià). | SIN: Balder, ample. || Ex: Aquesta camisa em va més bogal que l’altra: hi vaig més bé.

BOGAR ample, gran, roba (**) (d) Anar ample, un vestit. | SIN: Anar gran, anar ample (Val). || Ex: El jersei verd em boga més que l’altre.

BOGEJAR comportament, ximple Tenir un comportament anormal; fer o dir bestieses. | SIN: Emprenyar, fer el boig (Men). || Ex: Fa massa dies que bogeges: pensa que una bicicleta nova no te la compraré pas.

BOGERIA estimar, exageració, molt Estimació exagerada per una persona o per una cosa. | SIN: Molt, un disbarat, una exageració, (animalada, destarifo, desgavell, barbaritat Val). || Ex: En Jofre té una bogeria per la seva germana. Es venen la casa, però en demanen una bogeria (també a Val).

BOIRA 37 humit, temps (**) (d) Boira seca: boira que no és tan espessa com la pixanera i que no mulla, no fa roinim (es diu només boira en tots els casos Val) (Mall). | SIN: Entelament de la vista (Men). || Ex: Això és boira seca.

BOIREGADA humit, temps (*) Boira molt densa (Val). | SIN: Molta boira, boira espessa (Val). || Ex: Quina boiregada, avui.

BOIXAR assecar, fatigar, picar, planta, sexe Marcir-se una planta (si és un cereal, l’espiga queda negra i no és bona) (boixar té el sentit de fer mal a algú o fer-se mal un mateix per cansament Val) (boixar és fer l’acte sexual Mall). | SIN: Pansir, passar, (semar-se, mustiar-se Val), esmorteir-se (Men). || Ex: El blat de moro del camp de dalt s’està boixant. Si et pegue un carxot et boixaré! (Val) Després de tot el dia arribe a casa boixat (Val).

BOLA 1 olor, producte, roba, rodona (**) Bola d’arna: cadascuna de les boles blanques que es posen als armaris perquè les arnes no es mengin la roba (a muntanya “tirar bola” per matar els animals danyosos Val). | SIN: Naftalina, càmfora, boles o boletes (Val), bolla (Men-Mall). || Ex: En aquest armari dels abrics, posaré boles d’arna. 2 carn, menjar (*) (d) Boles de picolat: boles de carn picada (Val). | SIN: Mandonguilles, pilotes (Val-Men). || Ex: Per què no veníeu a dinar? Precisament avui havia fet boles de picolat!  -Ceret-  Amb la sang del conill fa unes pilotes molt bones per a la paella (Val).

BOLCAR 38 1 accident, capgirar, tombar, vehicle Perdre l’equilibri un vehicle i tombar-se (Val-Men). | SIN: Tombar, trabucar, capgirar, voltejar (Val). || Ex: Ahir vaig bolcar el tractor i encara sóc viu. Si volteja el carro, desenganxa’n l’haca (Val). 2 planta, tombar, vent (**) (d) Inclinar cap a terra, gen. el vent, les plantes d’un camp (Men). | SIN: Abatre, tombar (Val). || Ex: El vent va bolcar les tomateres. Segarem l’arròs quan estiga tombat (Val).

BOLEIA cop, picar Cop que una persona venta a una altra amb la mà. | SIN: Morma, màstec, bufetada, galtada, (volea, bescollada, carxot, nyespla Val). || Ex:  Si no calles et petarà una boleia!

BOLET cop, picar Cop clavat amb la mà (bolet vol dir decepció, en exclamacions Val) (Mall). | SIN: Pinya, bufa, carxot. || Ex: Si no vol creure, fum-li un parell de bolets. Ja veus quin bolet! Tota la vida pagant-li els estudis i ara vol anar al camp (Val). Et fotré un bolet, si no calles (Mall).

BOLETERA bosc, planta Indret on, normalment, cada any surten bolets. | SIN: Clap de bolets. || Ex: Per anar a caçar bolets has de saber els claps: hi ha boleteres de tota la vida (que sempre hi han  estat).

BOLL embolcall, molèstia, planta Pela dels grans de cereal que es desprèn quan es bat; és molt molestosa per als batedors. | SIN: Pallús (Val). || Ex: Aquest boll tan fi se’m fica pertot i em fa frissanya.

BOMBAR 1 estudiar, fracassar, malestar, prova Suspendre, un professor a un alumne, en un examen. | SIN: Carabassejar, tombar, escabetxar (Val). || Ex: No val pas la pena que estudiem perquè ens bombaran igual. 39 2 joc, pilota, tirar Tirar, un jugador, una pilota alta als seus companys, perquè la puguin haver amb el cap, quan ja comença a baixar. | SIN: Penjar, centrar. || Ex: En Pere remata una pilota bombada dintre l’àrea -CR-

BONANÇA calor, mar, temps, tranquil·litat Bon temps, esp. en un dia d’hivern (Val-Men-Mall). | SIN: Bon dia, un dia molt maco, calma, mancança de vent, bo (Val). || Ex: Avui anirem a fer un volt perquè fa bonança. Ara hi ha bonança a la mar (Mall).

BONIFACI amable, bo, persona, qualitat, tranquil Persona de bona fe, de bon tractar (a Ca, més sovint, bonifàcil**) (Men). | SIN: Tranquil, (bo, catxotxes –despectiu o afectiu- Val). || Ex: En Grat sembla bonifaci, però quan convé treu el geni. És un noi bonifaci. No siguis tan catxotxes i fes que et torne els diners (Val).

BONÒRIA beneficiar, bo, comprar, qualitat, temps (**) (d) Esdeveniment favorable; circumstància feliç. | SIN: Profit, guany, benefici (Val). || Ex: Per quatre euros i mig no et podien pas donar una bonòria (una bossa de cuir bona). Aquestes pluges són una bonòria per a la gent que té avellaners.

BONYAR accident, canviar, cop, deformar, deteriorar (**) (d) Alterar la forma de quelcom a causa d’una trompada. | SIN: Abonyegar, deformar, abonyar (Val). || Ex: Es van vendre la taula bonyada.

BOQUIR 1 animal, sexe Posseir, el boc, una cabra. | SIN: Muntar, (córrer, agarrar, apujar Val). || Ex: Li posem el davantal perquè no pugui boquir les cabres. Vull que el teu gos apuge la meua gossa (Val). 2 sexe (**) (p) (d) vulg. Copular dues persones. | SIN: Acoblar, (fer-ho, embotir, clavar-ho, clavar-la, llenyar Val). || Ex: Diuen que la masovera es deixa boquir.

BORAR 40 buit, cavitat, cova, forat (*) (d) Fer-se un espai buit en un sòlid. | SIN: Buidar, foradar, balmar. || Ex: Tinc un queixal borat (foradat, cucat Val). En aquesta castanyeda hi ha molts arbres borats (corcats, a Val). Són peces borades com les neules. Encara has de borar la caixa?

BORBOLLADA brutícia, piló (**) (d) Acumulació de brossa, branques seques o altres brutícies, en un lloc. | SIN: (Runa –brutor en general- Val) || Ex: Al passallís, quan plou molt, hi queden borbollades i es tapa. La reixa de la central elèctrica s’ha de netejar sovint perquè s’hi posen borbollades. En aquest racó de plaça el vent hi porta borbollades.

BORDEGÀS -ASSA nen, noi Noi o noia joves. | SIN: Vailet, xiquet, xeprinant (-al·lot amb pretensions- d’home- Men), al·lot (Men-Mall). || Ex: Ho han vingut a cercar un parell de bordegassos.

BORDEJAR actitud, comportament, estrany, persona (*) (d) Fer el bord; és a dir, no actuar segons el que és lògic, tal com hom s’espera que ho faci una persona normal. | SIN: Actuar malament, bogejar. || Ex: Què li dec al teu germà que fa dies que bordeja? (em passa pel costat i no em saluda).

BORINA batusser, caràcter, desordre, soroll Fressa que fa qui es diverteix, juga o es baralla. | SIN: Enrenou, xivarri, (escama, borum, rebombori Val). || Ex: Anit, els del pis de dalt feien molta borina i no hem pogut aclucar els ulls. Són dos germans que sempre busquen borina (ganes de discutir i de barallar-se).

BORINAR 41 1 animal, buidar, caminar, cavitat, forat, gratar, moviment, xafarder (*) Fer forats; esp. galeries subterrànies, un animal (borinar és bellugar-se, moure’s  Men) (borinar és fer voltes per un mateix lloc mirant de tafanejar una mica i fent-se molest Mall). | SIN: Cavar, excavar, foradar (Val), gratonar (Men). || Ex: Els talps borinen la terra. No borinis sa taula (P. Melis Men). 2 burxar, educació, forat, furgar, remenar (**) (d) Remenar un forat amb una canya, amb un dit o amb una altra cosa. | SIN: Burxar, fussar (Val), furgar (Val-Men), (fitorar, fitorejar Men). || Ex: Amb una canya llarga borinaven el cau, per mirar si en sortia algun animal. Fa mal efecte, que et borinis el nas. No fusses pels marges amb el garrot i trau lllenya! (Val) No et fitoris es nas, que és molt lleig (P. Melis Men). 3 burxar, molestar, tafanejar (**) (d) Burxar a algú per mirar de saber quelcom; fer-se carregosa, una persona que obra amb massa insistència. | SIN: Punxar, molestar, embotinar (Val). || Ex: Ella prou borinava, però es va quedar amb la canya sense peix (no li vaig dir el que volia saber) (punxar Val). Als paletes no els agrada pas que l’amo de la casa tot el dia borini per l’obra (rondar, estar damunt  dels paletes Val). No vol eixir al carrer perquè els xiquets del veïnat l’embotinen (té les orelles molt grans Val).

BORINOT moviment, nen, nerviós Persona, esp. una criatura, que no està mai quieta, que mena molt de rem (és l’insecte; també té un sentit figurat: “ignorant, rústic” Val) (borinot és despectiu, però afectuós; de “borino” que és un insecte Mall) (Val-Men). | SIN: Bellugadís, remenós (Men), borino (Mall). || Ex: Aquesta nena sempre va amunt i avall: és un borinot. No sigues borinot i ves-te’n a estudiar (Val).

BORRADURA conjunt, gra, salut Clap de grans que surt a la pell (eixir borró és posar-se la pell de gallina Val) (Val-Men). | SIN: Granissada, granellada, granulla (Val), gorradura (Mall). || Ex: La setmana passada em vaig afaitar amb màquina i m’ha sortit una borradura de grans. La meua granulla és d’haver menjat xoxolate (Val)

BORRISSOL 42 brutícia, pèl, pols Barreja de pèls, fils, llana i altres matèries, que embruten un lloc (borrissol és conegut en la llengua literària com els primers pèls que anuncien la barba i el bigoti Val-Mall) (borrissol és la pelussa d’animals i fruites Mall) (Men-Mall). | SIN: Borró, (borreta, borra Val). || Ex: Si estàs una setmana sense moure el llit i escombrar-lo, per sota ja hi trobes borrissol.

BORRÓ 1 brutícia, pèl, pols Partícules de brutícia que es posen sota els mobles, esp. els llits (Val). | SIN: Borra, borreta (Val). || Ex: Sota el llit s’hi ha tornat a posar borró. 2 brot, planta Bony petit d’una planta que, quan brota, esdevé un brot nou, una flor o una fulla (a Ca borrom*). | SIN: Brotó, gemma, botó, brot (Val). || Ex: Als ceps, ja es veuen molts borrons. Els presseguers ja comencen a treure borrons.

BORRONAR brotar, planta Començar a mostrar borrons, les plantes (a Ca borromar**) (Val). | SIN: Brotar, brotonar (Mall). || Ex: El nostre cirerer ja borrona.

BOSQUETÀ 43 caràcter, comportament, estrany, persona, solitari (*) (d) Persona a qui sempre se la veu tota sola, que no es fa amb les altres. | SIN: Alarb, estrany, feréstec, solitari (Val), ermità (Men). || Ex: A -El teu cunyat no el veig mai al cafè. B -Poc hi va; no va mai enlloc: és un bosquetà!

BOSSA 1 bossa, diners, recipient Saquet, gen. de cuir, amb una corretja, per penjar a l’espatlla, on les senyores guarden les seves coses (es diu el cast. “bolso”; bossa perviu a les comarques castellonenques en sentit bàsic Val) (Men-Mall). | SIN: Bossa de mà, bossa de senyora. || Ex: Dóna’m les postals que les posarem a la bossa. M’han donat una bossa de plàstic (Val). 2 bossa, escola, nen, recipient (*) Cartera que fan servir els alumnes per portar els llibres, els estris de treball i altres coses, quan van i vénen de col·legi (Men-Mall). | SIN: Bossa d’anar a col·legi, motxilla, cartera (Val). || Ex: Carles, obre la bossa, que t’hi posaré l’esmorzar.

BOSSADA bossa, diners, ple, quantitat Les coses que hi ha en una bossa plena (Mall). | SIN: Sarró, sarronada. || Ex: Quina bossada de calés.

BOSSOC 1 cop, inflamació, pell, protuberància, salut Inflamació de la pell del cap, al lloc on hom s’ha clavat un cop. | SIN: Bony (Val), capçanada –cop- (Men). || Ex: M’he clavat una trompada a la porta i m’ha sortit un bon bossoc. Em vaig donar una bona capçanada amb s’arbre que no havia vist (P. Melis Men). 2 arrugat, feina, nyap (**) (d) Rugositat en una superfície llisa. | SIN: Estria, arruga. || Ex: Quan he enganxat el foli a la cartolina ha sortit un bossoc.

BOSSOGA 44 cop, inflamació, pell, protuberància, salut Bony que surt al cap a algú que s’ha ventat un cop. | SIN: Nyanyo, bony, budonya (Men). || Ex: Vaig caure del balancí i ara porto aquesta bossoga.

BOT inflamació, peu, salut (**) (d) Part del cos que és botida (botinflats els peus, les figues; inflats els peus Val). | SIN: Inflamació. || Ex: Ahir no els tenies pas aquests bots de peus (o els peus com un bot).

BÓTA gras, gros Persona corpulenta. | SIN: Barril, bóta, jònec (Val), turmassot (Men). || Ex: En Joan s’ha tornat una bóta.

BOTA-BOTELLA gimnàstica, tombarella (**) (d) Volta completa del cos, que es fa fent anar el cap avall amb força i pujant els peus enlaire. | SIN: Capgirell, tombarella, (volantí, corumbela Val), tombessa (Men). || Ex: El mestre ens ha fet fer bota-botelles. Abans fèiem corumbeles però ara estem massa grossos (Val).

BOTAR caràcter, enutjar-se Estar empipat i mostrar-ho. | SIN: Fer mala cara, (estar que bota o que bufa Val), fer morros (Men-Mall). || Ex: Tot avui que bota perquè no el deixem anar d’excursió. A -No em passa res! B -Doncs què bótes!

BOTELLA 45 beure, recipient, vi Recipient de cuir o de plàstic que es pitja perquè ragi amb més pressió, quan hom beu a galet (bóta, en aquesta accepció es diu poc al nord) (botella és el recipient de vidre, genèric al costat d’ampolla; se sol dir un cuiro de vi, però una pilota de cuir Val) (en aquesta accepció no, si de cas com a sinònim d’ampolla, bòtil Men) (a Mall no s'usa ampolla sinó botella, amb els mateixos significats de la paraula castellana). | SIN: (Bóta, cuiro Val), bòtil (Men). || Ex: Deixa’m la botella que tinc set.

BOTET aparell, bufar, caça, xiulet Reclam per caçar guatlles. | SIN: Reclam (Val). || Ex: El rellotger anava cada matí a caçar guatlles amb una xarxa i un botet.

BOTIFARRA joc (**) Joc de cartes que deriva de la manilla i que té unes regles molt semblants (es juga a Vallibona; botifarra també significa “relació maniàtica” Val) (a més significa “noble mallorquí” una mica despectivament Mall) (Men-Mall). || Ex: Cada dissabte anem al cafè a fer la botifarra. Mon pare ara va cada dia a missa. No sé quina botifarra té amb el rector (Val). Aquest és botifarra, són del palau de Can X. (Mall).

BOTIM fruit, part, tros (*) (d) Tros de raïm (també a Am botimell**). | SIN: Gotim, xanglot (Val). || Ex: M’han donat un botim de raïm. Dóna-me’n un botimell, si et plau. He comprat dos xanglots de raïm de valencí (Val).   

BOTIR 46 1 augmentar, construcció, humitat, inflamació, inflació, salut Augmentar de volum una cosa (botinflar i embotir = fer entrar quelcom a la força Val; també es diu embotinar = molestar, provocar Val) (botir és anar a caure un tros enfora per efecte d’un llançament Men). | SIN: Inflar, reinflar, (botinflar, unflar Val). || Ex: La porta, amb la humitat, s’ha botit i ara no tanca (s’ha bufat Val). Què t’ha passat que portes el braç botit? (inflat Val). Alguna cosa tinc, perquè se’m boteixen els peus. El xiquet no vol menjar, però sa mare sempre està embotint-lo (és a dir, posant-li el menjar dins la boca, escudellant-li plats que sap que li agraden Val). Quan li pega un carxot es queixa, però abans ha estat embotinant-lo mitja hora: és molt embotinador (Val). La pedra va anar a botir a la tanca del costat (Men). 2 augmentar, construcció, dany, inflació (**) (d) Començar de fer panxa una paret. | SIN: Inflar, bufar, botinflar (Val). || Ex: Si no l'adobéssim, la paret aniria botint fins que cauria. 3 núvol, temps (**) (d) Sortir núvols grossers, espessos. | SIN: Ennuvolar-se, embotar (Val). || Ex: El cel torna a botir: encara pot ploure. 4 embarassar, fill, sexe (**) (d) Fer una criatura. | SIN: Embarassar, prenyar (Val). || Ex: A la seva cosina, l’han botida. 47 5 agricultura, aigua, inundar, pujar, regar (**) (d) Pujar el nivell de l’aigua. | SIN: Embotir, (regolfar, reunflar Val). || Ex: La tampa, quan enaigües, serveix perquè l’aigua boteixi i arribi fins al capdavall de la rega. L’aigua quan no pot passar boteix, fa resclosa i puja de nivell. Quan l’aigua comence a regolfar, tanques la paleta del rec (Val). 6 enutjar-se, malestar (**) (d) Agafar mal humor. | SIN: Enutjar-se, enfurismar-se,  enrabiar-se, enfadar-se (Val). || Ex: Quan vaig saber que no m’havien donat la plaça a l’ajuntament em vaig botir (la feina que demanava). Avui el teu pare està botit, no diguis pas res. 7 apartar, atur, dificultat, ocupació (**) (d) Perdre un càrrec o una feina; ésser expulsat. | SIN: Botar (Val). || Ex: Amb tot aquest enrenou, el director ha botit del càrrec. Si hi ha acomiadaments, els primers que botiran seran els més ganduls. 8 inflació, menjar, salut (d) Venir gros l’estómac de resultes d’haver-lo emplenat de suc. | SIN: Unflar (Val). || Ex: El brou boteix, però un cop has anat a pixar ja està. 9 alegria, saltar (**) (d) Saltar enlaire. | SIN: Botre, botar (Val), fer xecalines (Mall). || Ex: A cada gol del Lleida, botia del sofà.

BOTIRÓ aparell, pesca Ormeig de pescar anguiles; és un fil que travessa una fila de cucs i quan l’anguila el mossega, s’hi enganxa; llavors es treu de l’aigua amb una canya. || Ex: Per pescar amb botiró s’ha de ser una mica fi (llest).

BOTXAR 48 1 arrugar, embalum, protuberància, roba (**) Fer un plec ample, la roba, o inflar-se la pell. | SIN: Arrugar, fer bosses (Val). || Ex: Aquestes calces et botxen. Em fa mal el pit ¿Ho veus que em botxa més d’un costat que de l’altre? (el té inflat). 2 agricultura, aixecar, créixer, sortir (**) Aixecar la terra, una planta que comença a créixer. | SIN: Brotar, néixer, unflar (Val). || Ex: Aquests bolets són petits i, alguns, tot just botxen. Això és una trumfa que botxa.

BOTXINEJADA patiment, salut (**) Actuació sanitària que provoca un patiment excessiu. | SIN: Salvatjada, potineria. || Ex: Són botxinejades això (injeccions que fan molt de mal).

BOTXINEJAR patiment, salut, torturar Fer patir. | SIN: Torturar, fer patir. || Ex: El varen botxinejar perquè parlés. L’infermer m’anava botxinejant amb l’agulla (no em trobava la vena). Als toros els botxinegen massa.

BOTXO 49 embalum, roba (*) Cosa que sobresurt, que destaca per la seva grandària. | SIN: Protuberància, bony (Val). || Ex: El coixí fa un botxo. Hi ha un botxo en aquesta capsa. A -La butxaca de les calces et fa un botxo. B -Són les claus.

BOTZINAR 1 criticar, feina, malestar, protestar Protestar, algú que no està d’acord amb quelcom. | SIN: Queixar-se, murmurar, renegar (Val), remugar (Val-Men-Mall). || Ex: Quan varen veure que no els apujaríem les hores, tothom botzinava. 2 cridar, enutjar-se, renyar (**) (p) Renyar esp. a la mainada. | SIN: Escridassar. || Ex: Les nenes, les botzines desmesuradament.

BOUER -A agricultura, feina Mosso d’una casa de pagès que engega les vaques (boer es deia dels carreters que en comptes de cavalls duien bous, més útils en l’aiguamoll, perquè no s’hi estaquen; és a dir, no hi queden clavats; també es diu bouer a qui li agraden els bous, la festa Val). | SIN: Bover, vaquer (Val). || Ex: La Priscil·la es va casar amb un bouer.

BRABANT agricultura, aparell (**) Arada grossa per llaurar fondo (al DCVB hi ha barbanta i diu que deriva de Brabant, als Països Baixos) (s’usa el verb brabantar Val) (Val). || Ex: Si plantes una vinya nova, has de llaurar la terra amb un brabant.

BRAÇAT 50 conjunt, mida, quantitat Nombre de coses que hom porta fent cercle amb els braços (Val-Men). | SIN: Braçada. || Ex: Et porto aquest braçat de paraigües. Posa-hi un braçat de palla (Val).

BRAM aigua, inundació, quantitat, riu Gran massa d’aigua en moviment (Mall). | SIN: Doll, broll, xombo, toll (Val). || Ex: Baixa un bram d’aigua de l’embassament de Boadella (pels recs). Hi havia tanta tonga d’aigua que se’n va eixir el camí (Val). Un gran bram d’aigua entrava a la font (Mall).

BRAMAR 1 cridar, nen, plorar (**) Plorar sense vessar llàgrimes, p.e. la mainada quan fan rebequeries (bramall és un al·lot que plora molt Men) (bramar és plorar fort i també el renou dels ases Mall) (Val-Men). | SIN: Ploriquejar, marranejar, somicar, sanglotar. || Ex: La nena brama perquè vol la pilota del seu germà. No bramis, que no n’hi ha pas per tant! (s’ha fet un cop a la cama). 2 cridar, enutjar-se, renyar Cridar molt fort (Val). | SIN: Xisclar, baladrejar. || Ex: No bramis que despertaràs els veïns. Quan el teu pare vegi que l’aixeta és trencada, com bramarà!

BRANCAL llit, part (**) (p) Cadascuna de les fustes laterals d’un llit (brancal és l’escaló de l’entrada de la porta de casa Val) (Mall). | SIN: Lateral. || Ex: Aquest brancal ha catxat; hi haurem de posar un reforç.

BRAÓ 51 animal, carn (*) Part final de l’espatlla de xai, que és tendra i molt apreciada (brasó* a Ca i a Am). | SIN: Espatlla. || Ex: Demà compraré braó.

BRAU –AVA fort, persona, valent Que fa les coses amb decisió i valentia (és més usual valent Val). | SIN: Valent, fort (Val-Mall). || Ex: És un jugador molt brau.

BRAVA animal, jove (*) (d) Vaca a la qual encara han de donar el toro per primer cop (a Ca braua**). || Ex: Tenim cinc vaques i una brava.

BRAVADA olor, planta Pudor forta i duradora (Mall). | SIN: Mala olor, pesta, ferum, (brafada, blafada Val). || Ex: Quina bravada de ceba que fas! Quan arribes del cafè la roba et fa bravada de tabac.

BREGAR esport, treballar Treballar molt (brega = baralla és molt usat Mall). | SIN: Lluitar, pencar. || Ex: En Pere és un jugador que no fa gols, però brega molt (o “brega molt corrent”, a Am). He hagut de bregar des dels catorze anys.

BREGAT -ADA 52 acostumar, experiència, treballar, veterà Acostumat a treballar, a lluitar (Val-Mall). | SIN: Veterà, experimentat, treballador, (fet a treballar Val). || Ex: És una dona bregada a fer la feina de pagès. Fa molts anys que juga, ja és un jugador bregat.

BRESCAR cara, educació, furgar (**) (p) iròn. Furgar-se, algú, el nas amb insistència. | SIN: Burxar, furgar (Val). || Ex: Fa molta estona que veig que bresques.

BRESSOLAR balanceig, callar, dormir, moviment, nen Gronxar la mainada perquè callin o perquè s’adormin. | SIN: Bressar, engronsar (Val-Mall), engronxar (Men). || Ex: L’he d’agafar i bressolar-lo; si no, no em dorm.

BRÈTOL dolenteria, educació, groller, persona Home mancat de bones maneres i de respecte envers els altres (Men). | SIN: Galifardeu, malcriat, pocavergonya, brivall, belitre, bandarra, (salvatge, bròfec Val). || Ex:  Algun brètol ha tirat pintura en aquests bancs de la plaça. Voldria saber qui és el bròfec que trau les cartes de la bústia (Val).

BRIÀ pell, salut Malaltia de la pell que hom creu que s’agafa, sovint, per contacte amb un animal (Val). | SIN: Malet (Val). || Ex: Aquest gat té un brià al coll. Li ha sortit un brià de tocar el gos. M’ha eixit un malet en els morros (Val).

BRIDA construcció, ferro, peça Anella de ferro gran i forta que serveix per a lligar bé dues peces o dos elements d’una construcció (les brides són les regnes del cavall Men-Mall) (Val). | SIN: Abraçadora, armella. || Ex.:  Collarem la biga al pilar amb dues brides.

BRILLAR 53 diners, economia, millorar, negoci, ric (**) Anar bé econòmicament. | SIN: Fer-se ric, prosperar, brillar-la. || Ex: Molta gent en brilla, de la droga.

BRINXA inxa, part, petit, tros (**) Bocí de matèria petit i de gran duresa. | SIN: Inxa, esquerdís, esquerdill, estella (Val-Men). || Ex: Tot remenant el tauló, m’he plantat una brinxa a la mà (estella Val). M’han tret un queixal i m’hi ha quedat una brinxa.

BROC 1 branca, part, perill, planta Part seca d’una planta de llenya, esp. d’una branca que ha estat tallada. | SIN: (Secall, secalló Val). || Ex: Quan t’ajupis a collir raïms no et facis mal amb els brocs. 2 broma, excusa, romanços pl. Excuses de mal pagador. | SIN: Històries, romanços, bromes. || Ex: Digues on els has amagats, els discos, que no estic per a brocs! Aquesta factura és ben correcta: paga-me-la i no em vinguis amb brocs!

BROCA 54 aparell, màquina, peça, rellotge, roba (*) Busca de rellotge (es diu en altres accepcions: 1 part de dalt del fus. 2 agulla amb que travessen embotits. 3 cilindret de fusta emprat per fer fogasses de formatge. 4 bastonet d’ullastre que els pagesos duien en lloc de botons Men). | SIN: Busca, agulla (Val). || Ex: El rellotge m’ha caigut a terra i s’ha trencat una broca.

BROGIT pluja, soroll, tempesta, temps Fressa, esp. la que hom sent quan s’acosta una gropada i sol ser una indicació que aviat pedregarà (Men). | SIN: Remor, rumor (Val). || Ex: Hi ha brogit: anem tots cap a la barraca.

BROLLA 1 branca, brot, planta (*) Brot bord que surt de la rabassa d’un cep o d’una altra planta empeltada (no fa raïms bons perquè surt del barbat o patró). | SIN: (Mamó, bord Val). || Ex: Hem de passar a tallar les brolles dels ceps. Talla els bords de les pruneres (Val). 2 brutícia, conjunt, planta, quantitat Conjunt de brossa, espines i mates que embruten un bosc, un torrent o una altra mena de terreny. | SIN: Matolls, (malesa, brosta Val). || Ex: En aquests boscos, no es passa de brolles.

BROMA 1 núvol, temps (*) Massa d’aigua en estat gasós que es veu al cel (també núgol* a Ca i a Val) (Men). | SIN: Núvol, nuvolada. || Ex: Aquelles bromes vermelles són de vent. Avui les bromes són molt baixes. 2 humit, temps Boira o núvols baixos. | SIN: Boira (Val). || Ex: Hi ha molta broma a partir de mitja muntanya. Amb aquest paraigua espantaràs les bromes (ironia).

BROMADA 55 1 broma, comportament, molestar Broma pesada, carregosa, de mal gust o inoportuna. | SIN: Gaita, humorada, berba –broma divertida, sense malícia- Mall). || Ex: Aquestes bromades, te les podries molt ben estalviar. 2 núvol, temps Cel tapat. | SIN: Núvols, bromes, castells. || Ex: Aquest vespre hi havia bromada.

BROMAR assecar, humit, planta (**) Fer-se malbé; tornar-se negres, les fulles d’una planta, a causa d’una humitat exagerada (embromat: molt constipat, amb el nas tapat Mall). | SIN: Malmetre’s, pansir-se, assecar-se. || Ex: Les mongeteres m’han quedat bromades. Les tomaqueres, amb la humitat, es bromen.

BROMEIG humit, temps (*) Temps núvol, boirós, ple d’humitat. || Ex: El bromeig no va bé per a les hortalisses.

BROMERA aigua, animal, escuma, sabó Massa de bombolles que es forma en un líquid (Val-Men-Mall). | SIN: Escuma, broma, sabonera –en tots els exemples- Mall). || Ex: Els cargols treuen bromera. L’aigua, amb aquest sabó, fa molta bromera. M’agrada la cervesa amb molta bromera (Val).

BROMISSOL núvol, temps (**) (p) Núvols grans i foscos. || Ex: Quins bromissols que han sortit!

BROSSA 56 1 brutícia, conjunt, planta Brutícia i fulles seques, que porta l’aigua, i que embussen les regueres i els recs (brossa  no s’usa igual a totes les comarques valencianes Val) (Val-Men). | SIN: Farda, fullarasca (Val). || Ex: La brossa no deixa passar l’aigua pel rec. Llança les corfes de la poma a la brossa (Val). A quina hora passa el camió de la brossa? (Val). 2 herba, menjar, planta, verdura (**) Verdures, esp. quan es mengen en un àpat on no es dóna carn (brossa té un sentit genèric, semblant a “gespa”; no s'aplica a les coses comestibles; llavors “verdura” Val) (Val). | SIN: Hortalisses, (verdura, verd Val). || Ex: Molts dies, per sopar, només mengem brossa.

BROT fruit (*) Brot de raïm: fruita del cep (brot és la naixença d’una branca Val-Mall) (Men). | SIN: Raïm, gotim, (penjoll, sanglot Val). || Ex: Ara menjaria un brot de raïm.

BROU líquid, menjar Líquid que queda a l’olla després de bullir diversos aliments (Men-Mall). | SIN: Caldo (Val). || Ex: Aquestes patates se’n van pel brou (es van desfent).

BRUSIR 57 assecar, calor, temps Assecar-se les plantes per la calor i la manca d’humitat (també hem sentit brunzir* a Am). | SIN: Abrusar, socarrar, (cremar, brunyir Val). || Ex: Aquesta sequedat ho brusirà tot. El sol ha brusit les hortalisses. Anava tan fort en bici que feia brunyir les rodes (Val).

BRUT -A 1 color, salut Color que no és ben pur (Men-Mall). | SIN: Confús, trencat (Val). || Ex: L’ordinador és d’un color blanc brut. Que estàs malalt, que et veig trencat de color? (Val). 2 joc, persona, trampós, violència Persona que fa coses que no són correctes per procurar guanyar (Men). | SIN: Trampós, trapella, barater, trampista, trafolla, embrollaire, tramput (Val). || Ex: En Llorenç, jugant a cartes, és molt brut (diu coses per orientar el seu company). No és pas un defensa gaire bo: és brut. Les d’aquell poble són molt trampudes (Val).

BRUTEJAR brut, brutícia Veure’s brut; ésser més aviat brut, algú o alguna cosa (coses com ara jugar amb el menjar són “brutejar” Mall) (Men). | SIN: Ésser ronyós, estar brut (Val). || Ex: Aquella dona bruteja. Hem de fer la cuina, avui, que ja bruteja (fer neteja).

BRUTOLL 58 1 brut, persona, taca (**) Persona que s’embruta amb facilitat. | SIN: Brut, porc, runós (Val). || Ex: Ja portes dues medalles a la camisa: ets un brutoll! Els xiquets runosos no es llaven mai les mans (Val). 2 caràcter, malgirbat, persona (**) Persona que no té cura a anar polit; que va mal afaitat o malforjat. | SIN: Deixat, desmanegat, descurat, abandonat (Val), arpellot (Men). || Ex: En Joan és un brutoll.

BU dolç, nen (**) Qualsevol llaminadura, en el llenguatge infantil (a Am es diu un bo**). | SIN: Bobò, galeta, caramel. || Ex: Quan t’acabis la llet, la mama et donarà un bu. Vols un bo, maco?

BUC 1 agricultura, animal, habitatge Caseta de les abelles (un buc és un conjunt de parets mestres i la coberta d’un edifici Mall). | SIN: Arna, rusc, caixa (Val). || Ex: El teixó ens ha tirat tots els bucs per terra. Tinc unes quantes caixes entre els tarongers (Val). 2 conjunt, moble Grup de calaixos d’un escriptori (Men). | SIN: Calaixos (Val). || Ex: Vull comprar un escriptori amb dos bucs.

BUDELLEJAR 59 animal, feina, netejar (**) Netejar, el dia que es mata el porc, els budells d’aquest animal (rentar tripes a Ca). | SIN: Rentar tripes, fer budells nets (Mall). || Ex: Jo, quan era jove, anava a budellejar.

BUDELLERA carn, embotit, feina, netejar Dona que ajuda, quan en una casa maten porc, a rentar els budells, a fer les botifarres i a altres feines. || Ex: Dijous matem el porc i encara hem de llogar la budellera.

BUFA 1 cop, picar Cop picat amb la mà (Men) (bufa té altres sentits: borratxera, pretendre amb vanitat Val) (bufa és una persona que aparenta més del que és o bé un pet sense renou Mall). | SIN: Bufetada, pinya, plantofada, (xufa, nyespla Val), manyonfla (Men). || Ex: Si m’ho torna a dir li fumeré un parell de bufes. Anit vaig anar de bufa (embriac; i també bufar-se Val). Aquella dona bufa molt (presumeix Val). 2 joguina, inflació, volar (**) Joguina de goma, que la mainada infla i fa volar (globus en aquest sentit no es feia servir ni al nord de Catalunya ni a València fins no fa gaires anys) (Val). | SIN: Globus, mamella (Val), bufeta (Mall). || Ex: Avui hem jugat a emplenar bufes d’aigua. 3 aigua, bossa, calor, escalfar, llit (*) (p) Bossa d’aigua calenta, de goma, que hom posa al llit a l’hivern per escalfar-se. | SIN: Calorífer. || Ex: Faig escalfar aigua per posar a la bufa. 4 carn, embotit, menjar (**) Botifarra gruixuda que es fa emplenant de carn la bufa o bufeta de l’orina del porc (en lloc de botifarra, la bufeta del porc és plena de sobrassada Mall) (Val-Mall). || Ex: Com que és el teu sant, encetarem la bufa.

BUFAR 60 1 aspecte, engreixar-se, gras (**) Venir grossa una persona amb poc temps. | SIN: Engreixar-se, engrossir-se, unflar-se (Val). || Ex: Et bufaràs, tant de dormir. 2 incitar, molestar (**) Incitar a algú perquè actuï d’una manera determinada. | SIN: Burxar, punxar (Val). || Ex: Ell és un bon noi; tot això que fa és perquè la seva dona el bufa. 3 enutjar-se, protestar (**) Mostrar-se irritat, algú, perquè no està d’acord amb quelcom (s’usa estar que bufa Val) (Men-Mall). | SIN: Fer mala cara, protestar, tastar, ofendre’s. || Ex: Vaig arribar cinc minuts tard i ja bufava. A –Aquesta tarda ens posarem a veure mobles. B -El teu pare ja bufarà! No li vaig voler donar la postal i va marxar bufada. En Filemó de seguida es bufa (s’ofèn). 4 expressió, negació (**) Bufa’m!: expressió de refús. | SIN: Au!, tira! (Val). || Ex: A -Em vols acompanyar al supermercat? B -Bufa’m! (vés-hi sol). 5 aire, bufar, fatiga, jugar, nen, respirar Treure aire per la boca amb força i, generalment, fent fressa (Val-Men-Mall). | SIN: Ventar, manxar. || Ex: Has d’apagar les espelmes bufant. Va arribar a casa bufant (venia de córrer). L’infant bufava molt per inflar la bufeta (globus Mall). 6 construcció, deteriorar Desenganxar-se, la pintura o l’emblanquinat d’una superfície, tot fent bosses (també es diu esbufar** a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Fer bòfegues, bofegar-se. || Ex: La pintura de la piscina s’ha bufat (ha fufat, a Mall). Aquesta paret fa bufar la pintura a causa de la humitat (Mall).

BUFARULL temps, vent (*) Cop de vent sobtat. | SIN: Ventada, ratxa, cop de vent, ventolada (Val). || Ex: Un bufarull de vent se'n va endur tots els papers enlaire.

BUFARUT 61 temps, vent Vent fort, que es mou fent remolins, bufa poca estona i de forma intermitent. | SIN: Bufarell, bufarull, cop de vent, ventolada (Val). || Ex: Un bufarut de vent se’ns ha emportat els barrets.

BUFAT -ADA orgullós, persona Persona que es considera superior als altres i ho demostra (existeix el verb, però no l’adjectiu, potser perquè bufat reté fortament el sentit d’embriac Val) (bufat vol dir embriac Mall) (Men). | SIN: Orgullós, entonat, arrogant, fatxenda, (bufó, vanitós, flatós Val). || Ex: Aquest noi s’ha tornat molt bufat; amb prou feines em saluda. A Carlet, el carrer dels rics s’anomena  de les flatoses (Val).

BUFET 1 aturada, feina, reposar (**) Descans de poca durada que hom fa per poder acabar una feina o per arribar a un lloc caminant. | SIN: Parada, repòs, (bufit, unfladeta Val). || Ex: Va nois! Un bufet més i ja serem a dalt (pugen un moble i fan bufets a cada replà). 2 enutjar-se, malestar, nerviós, patiment (**) Malestar de qui té una enrabiada i no es pot esbravar. | SIN: Queixa, lamentació, neguit, bufets (Val). || Ex: Els paletes no feien gaire res i l’home feia uns bufets!

BUFETEJAR apallissar, cop, picar Clavar cops a la cara d’algú amb la mà (se sol dir bofetejar per influència del castellà Val) (Men). | SIN: (Galtejar, pegar galtades Val). || Ex: Quan parla d’aquesta manera el bufetejaria!

BUFÓ -ONA  62 agradable, bonic, persona Persona, animal o cosa molt agradables de veure. | SIN: Formós, agradable, (bonic, fi Val), polit (Men), garrit (Mall). || Ex: És bufona la teva nena. Teniu una casa molt bufona. Viu en una casa molt fina (Val).

BUGADA calor, temps, vent (**) (p) Alenada d’aire calent, esp. les que entren en una casa, quan fa calor i hom té una porta o una finestra oberta (només té el sentit habitual de “rentar roba” Val) (bugada és la roba que s’ha rentat o la sèrie d’operacions per rentar-la Men-Mall). | SIN: Alenada, ratxa, blamor (Val). || Ex: Tanca el balcó que entren unes bugades de calor que no es pot viure. Els dies de ponent ens entra una blamor insuportable (Val).

BUGADELL recipient (**) Recipient per posar la bugada. | SIN: Bugader, cubell, (safa, ferrada, cossi, llibrell Val). || Ex: Tinc roba en remull al bugadell.

BUGADERA persona, xafarder, xerraire Dona xerraire i xafardera (Men-Mall). | SIN: Mallerenga, peixatera, batxillera, (xarradora, barretera, ravalera  Val). || Ex: La veïna de dalt és una bugadera.

BUGADOR habitació, habitatge, part (**) Cambra d’una casa on hom renta i on hi ha un safareig, una rentadora i altres coses. | SIN: Rentador, (llavador, bugaderia, llavaner, rentador Val). || Ex: El bugador, el farem més gran que no és al plànol de la casa. –Bellpuig d’Urgell- Porta la roba bruta al llavaner (Val).

BUGOR 63 calor, temps (*) Calor molt forta que fa que la pell noti una sensació enganxosa, que es té en llocs tancats o enxubats, o en dies de calor i molta humitat. | SIN: Xafogor, estuba, calda, basca (Val). || Ex: Si us plau obriu la porta que, aquí dins, fa bugor. Avui fa bugor, no estàs bé enlloc.

BUIDAR buidar, cop, deteriorar, ferir, salut Treure una cosa del seu lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Desocupar, llevar. || Ex: Quin cop a l’ull! L’hi podien haver buidat!

BUINA animal, excrement, fems Femta de vaca (a Ca bua**). | SIN: Excrements, fems. || Ex: Hem de guardar buina seca per anar a brescar (es crema per fer fum i calmar les abelles; ho hem vist fer a Ca).

BUIXARDAT -ADA construcció, groller (*) (p) Hom ho diu del mosaic que no és ben fi, que té un tacte groller, rústec; que no és prou polit (aquest adjectiu deriva de buixarda, una mena de maça, però els valencians l’anomenen bucarda Val). | SIN: Bast (Val). || Ex: El mosaic que han dut, per posar al menjador, és buixardat.

BULLINADA cuinar, menjar, quantitat (**) Quantitat de menjar que es bull en un atuell de cuina. | SIN: Ollada, perolada (Val). || Ex: Per a mi em vaig fer una bullinada de bròquil sense sal.

BULLIT confusió, conjunt, desordre, molestar, quantitat, soroll Pet de crits d’un grup de persones que celebren quelcom o que no s’avenen (però no es diu “fer bullit”, sinó “armar, haver-hi bullit” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Temperi, gresca, fressa, merder, concert (Men). || Ex: No podíem dormir perquè a baix, al carrer, n’hi havia deu o dotze que feien bullit. Anit, al ball hi va haver un bullit! (discussions). Quin bullit de gent! (gentada). Am -Si es rebenta la bossa de l’aigua calenta al llit, hi haurà un bullit! (mullena).

BULLÓ 64 beguda, medicament, menjar, ou (**) (p) Ou que es beu barrejat amb llet, cafè i sucre o deixatat en vi ranci (bulló i abelló són conductes d’aigua subterrània Men). | SIN: Ou begut. || Ex: Quan no hi havia vitamines, la gent prenia bullons per reforçar-se.

BUNYOL 1 dolç, menjar Mena de pastís petitet que hom sol fer a les cases per Setmana Santa (brunyol* a Ca i a Am) (hi ha macarró, que és un dolç en forma d’estrella, servit a bateigs i casaments Men) (Val). || Ex: A l’hora de coure els bunyols era jo sola. 2 construcció, nyap Cosa mal feta (brunyol* a tot Girona) (Val-Mall). | SIN: Nyap, patafi. || Ex: Aquí al bany, aquests paletes, m’han fet un bunyol.

BURJA agricultura, bosc, carbó, foc, pal (*) Pal llarg, gruixut com el braç i acabat en punxa, que servia per fer forats als fornells. | SIN: Pal, barra, burxa. || Ex: Els carboners obrien forats nous amb la burja perquè el foc corregués.

BURXAR 1 burxar, forat, furgar, remenar Remenar un forat amb un pal, un punxó, una fusta o un altre estri (burjar* a Ca i a Am) (aquest verb és desconegut en Val, llevat del septentrional: burxar es diu al Maestrat i parts de Morella Val). | SIN:  (Furgar, fussar Val), gratonar (Men). || Ex: En Saldoni burxava el forat amb una canya per mirar si podia fer sortir el llangardaix. 2 burxar, insistir, molestar, preguntar, tafanejar (*) (d) Intentar que algú digui les coses que sap; mirar de saber quelcom, fent preguntes amb insistència. | SIN: Interrogar, inquirir, insistir. || Ex: Ja em varen arribar a burxar, però es varen quedar amb un pam de nas. 3 burxar, incitar, malestar, molestar, protestar (**) Dir o fer coses que molesten. | SIN: Empipar, tocar els rosaris, (criticar, fotre, malcorar, furgar Val). || Ex: La teva cunyada només ve aquí a burxar; no troba res ben fet. Que n’és d’emprenyadora! Els veïns no varen poder treure el bar, això que varen burxar (queixar-se, fer gestions).

BUSCA 65 1 aparell, inxa, petit Cosa molt menuda; engruna de qualsevol matèria (a més una busca és una agulla d’un rellotge Mall) (Men-Mall). | SIN: Partícula, engruna, bri, brossa. || Ex: M’ha entrat una busca a l’ull. Hi ha busques en aquest got de llet. Quina hora marquen les busques del rellotge? (Mall). 2 baix, mida, petit (*) Persona o animal molt petits (Mall). | SIN: Esquifit, menut, poca cosa, (busqueret, nyeco Men). || Ex: El noi d’en Pere, sempre el veig igual, serà una busca! El vostre gos ni es veu: és una busca.

BUSCALL branca, llenya, pal, tros Tros de llenya seca, de forma llargaruda, gen. per cremar. | SIN: Estella, teia, secall (Val). || Ex: Vàrem picar la serp amb un buscall. Cal esporgar el taronger perquè està ple de secall (Val).

BUSCALLADA cop, picar Cop ventat amb un buscall, una vara, un matamosques o una altra cosa (només és propi del valencià septentrional). | SIN: Bastonada, vergassada. || Ex: Si ho tornes a fer et petarà una buscallada per l’esquena. A -Mira quina mosca. B -Venta-li buscallada! Si l’ase no es volia aturar, li baixava una buscallada.

BUSCAR 66 1 cercar, desitjar, perseguir, relació, sexe (**) Anar, una dona, al darrere d’un home o al revés; voler-hi tenir relacions (buscar és un mot d’origen cast. però molt estès en català des de fa temps; ha creat accepcions noves en català, ha format derivats i el trobem en dites populars) (a Mallorca s’utilitza cercar en comptes de buscar, que no s'usa mai) (Val). | SIN: Festejar, desitjar, voler. || Ex: Miquel, aquesta noia et busca. 2 comportament, dany, imprudència, merèixer, replicar (**) Rebre, algú, un perjudici, un dany, per una cosa que no ha fet bé o que havia d’haver evitat (Val). | SIN: Cercar (Men). || Ex: La nena s’ha cremat mentre es depilava. Això s’ho ha buscat per voler fer les coses de pressa. A -Per què contestes a l’àvia? B -Perquè s’ho busca. 3 bo, cercar, difícil, escàs, expressió, ocasió (**) Hom ho diu de quelcom difícil de trobar perquè no n’hi ha gaires en unes condicions tan bones com aquell del qual es parla; se sol usar en frases imperatives (Val) | SIN: Rar, escàs, cercar (Men). || Ex: De blocs de pisos com aquest: busca’n! De jugadors com l’Ambròs busca’n. 4 cercar, perseguir, portar (**) Mirar de trobar a algú. | SIN: Perseguir, caçar, empaitar, portar (Val), cercar (Men). || Ex: La teva germana et buscava. Us busca a vosaltres la tramuntana (sempre que veniu en fa). Vosaltres porteu aigua (pluja, a Val). 5 burxar, incitar, molestar (**) Molestar a algú dient-li o fent-li coses desplaents. | SIN: Punxar, provocar, buscar el cos. || Ex: No la busquis, que té mal humor avui. El nostre nen de seguida plora, però l’altre sempre el busca (l’empipa). No em busquis el cos que em trobaràs l’ànima (Barna).

BUSCA-RAONS batusser, emprenyador, persona Persona baralladissa (també buscafresses** a Am i a Ca). | SIN: Cerca-raons, aixecafresses, embotinador (Val). || Ex: No hi vull venir amb tu perquè ets un busca-raons. Aquest manobre és un busca-raons; no sé pas si el tindré gaire temps més.

BUSCAT -ADA 67 broma, engany, prova (**) Concurs o premi el resultat del qual ha estat fet o preparat perquè sortís d’una manera determinada, gen. per fer broma. | SIN:  Preparat, arreglat, arranjat, donat. || Ex: El concurs del dia de Cap d’Any ja era buscat (cada concursant ja sabia què havia de dir).

BUTLLA 1 excrement, nen (**) Excrements que a algú li han escapat, esp. a la mainada petita. || Ex: Mercè, el nen porta butlla! 2 engany, falsedat (**) (p) Quelcom que no és veritat. | SIN: Butllofa, invenció, (mentida, bola Val). || Ex: Això que t’han explicat és una butlla.

BUTLLADOR -A mentider (**) (p) Persona que diu o afirma coses que no són veritat. | SIN: Mentider, fals, mè-mena (Men). || Ex: Si ho diu l’Enric no en feu gaire cas, que és un xic butllador.

BUTLLOFA 1 falsedat Afirmació d’alguna cosa que no és certa. | SIN: Mentida, (llevantança, bambolla -ostentació enganyosa- Val). || Ex: El dia catorze no és festa, ens ha dit una butllofa. Tot el que parla són bambolles, no en faces cas (Val). 2 pell, protuberància, salut Alçament de la pell a causa d’una cremada o del fregadís d’una eina (es diu en algunes poblacions, p.e. a Alaior; en altres es diu “bufeta”, p.e. Ciutadella Men). | SIN: Prominència, bony, (bambolla, bufa Val), bòfega (Mall). || Ex: Quan se’t rebenti la butllofa, et quedarà una mula. Tinc les mans plenes de bambolles d’anar a cavar (Val).

Comments