D

DALL 1 agricultura, collita, eina, planta, quantitat Herba que hi ha en un prat, quan és assaonada, a punt de dallar (dall és una eina que serveix per esporgar arbres Men). | SIN: Collita, esplet. | Ex: Quin dall d’userda tan bonic! (n’hi ha molta).

DALTABAIX 1 pendent, precipici, terreny (*) Terreny que no és seguit, que baixa de manera vertical, que té un destorb. | SIN: Cingle, precipici, penya-segat, timba (Val). || Ex: Al capdavall del camp hi ha un daltabaix. 2 baralla, confusió, discussió, economia, malestar, renya Discussió forta en una família, en una empresa o en un altre lloc (a Formentera, donar un daltabaix vol dir renyar) (Men-Mall). | SIN: Renyina, malestar, fi de món (Men). || Ex: Quan el seu pare va saber que, en comptes d’anar a classe, anava al bar, hi va haver un daltabaix. Si aquesta fàbrica tanca hi pot haver un daltabaix. Quan la noia es va divorciar, hi va haver un gran daltabaix en aquella casa. Ahir va donar un daltabaix a la nina (Formentera).

DAR pagar Oferir una cosa a algú (verb defectiu) (Men-Mall). | SIN: Donar, pagar. || Ex: Quan t’haig de dar pels dos pollastres? 

DARRERE amagat, lloc, posició, vigilar En un lloc amagat o que no es veu (radere*, molt sovint a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Rere. || Ex: El conill era amagat a darrere l'arbre. Sempre li han d’anar darrere, no és capaç de fer res bé (Mall).

DARRERENC –A fruit, madurar, tard Fruit que madura quan els altres ja són collits; que arriba després dels altres (se sol dir raderenc) (Mall). | SIN: Tard, tardà (Val-Mall). || Ex: Els préssecs de vinya són darrerencs. Aquestes figues són darrerenques (Mall).

DAT joc (**) (d) Quan es juga a cartes, cada vegada que es reparteixen. | SIN: Passada, donat, (mà, donada Val). || Ex: Fa tres dats que no marquem cap punt. Amb cinc dats hem acabat la partida.

DAVALLAR 2 disminuir, intensitat (*) Baixar el nivell o el ritme d’una cosa (Men-Mall). | SIN: Minvar, disminuir, decréixer. || Ex: El turisme ha davallat força, aquests últims anys. La temperatura ha davallat (Mall). Davalla l’escala (Mall).

DAVANT 1 ara, davant, falsedat Quan es parla amb algú; en aquell moment i no després (Val-Men-Mall). | SIN: A la teva cara, quan tu hi ets. || Ex: A davant et diuen una cosa i a darrere una altra. Davant et fan una cara i darrere una altra (Mall). 2 davant, direcció, lloc Que es troba en la mateixa direcció i és a prop  (sovint substantivat Val) (Val-Men-Mall). || Ex: Una gran tempesta s’emporta tot el que troba davant. –Avui- El cafè és a davant de casa. Mira al davant! (Val). Va caure amb la cadira que tenia davant (Mall).

DEBATRE cuinar, desfer, feina, ou Desfer un ou remenant-lo amb una forquilla (Men). | SIN: Batre (Val), remenar (Mall). || Ex: He begut un ou, debatut amb vi ranci.

DEBATUT aigua, pluja, quantitat, temps (**) (d) pl. Pluja molt forta de xàfecs força seguits. | SIN: Aiguat, (arruixó, ploguda forta Val). || Ex: Plou amb uns debatuts! Quins debatuts d’aigua vàrem tenir per les veremes.

DECANDIR feble, gana, menjar (**) (d) Tenir molta gana, qui fa moltes hores que no menja (Men). | SIN: Estar afamat, estar desmaiat (Val). || Ex: Avui estic decandit.

DECANTADA canviar, caça, direcció El fet de decantar-se; en aquest cas, anar, dirigir-se cap a algun lloc (Men). | SIN: Moviment, direcció, arribada. || Ex: Els caçadors, abans, quan veien la decantada d’uns altres, se n’anaven (quan veien que en venien més marxaven, per no fer-se nosa).

DECANTAR 3 1 calçat, posició, recipient, tombar Posar o portar, una cosa, inclinada o torçada (Val-Men). | SIN: Inclinar, tombar. || Ex: Portes les sabates decantades cap a un costat. Has de decantar més la garrafa si vols que ragi. 2 anar, camí, canviar, direcció (*) Agafar un altre camí. | SIN: Girar, trencar, tombar, revogir (Men). || Ex: Quan arribeu a la casa verda, decanteu a l’esquerra. Am-Ja podeu decantar! (marxar) (ho hem sentit a dir als que passen per les cases a parlar de religió). 3 empitjorar, salut, vell (**) Envellir-se una persona; notar-se-li que es fa gran. | SIN: Envellir, perdre (Val). || Ex: En Narcís ha decantat molt (o ha fet una decantada). 4 interès, escollir, política Decidir, algú, què agafa, entre dues coses o més (Val-Men). | SIN: Triar. || Ex: Tu no has pas de mirar qui voto: decanta’t pel costat que et sembli millor. Ja sabem cap a on et decantes (què t’agrada p.e. en política). Ara, la gent es tornen a decantar cap a la muntanya (per fer turisme). 5 apartar-se, lluny Apartar-se d’un lloc (decantar significa enretirar o allunyar Mall) (Men-Mall). | SIN: Apartar-se, allunyar-se. || Ex: Decanta’t de la finestra, que passa molt d’aire.

DECAURE decepció, disminuir, interès salut (**) Passar, algú, a mirar negativament una cosa que fins aleshores havia tingut ben considerada (decaure és conegut amb el significat de “empitjorar en una malaltia” Mall) (Val). | SIN: Baixar (Val). || Ex: Quan van ressuscitar el fill petit, la bessonada em va decaure (bessonada = serial)..

DECIDIT -IDA 4 1 decidit, moviment, ràpid Amb ganes de fer una cosa; que va de pressa (Val-Men-Mall). | SIN: Determinat, abrivat, admès (Men). || Ex: La Tuies venia molt decidida. Va venir ell, tot admès, i amb unes paraules va haver posat pau (P. Melis Men). Sempre camina molt decidida (Mall). 2 atrevit, caràcter, decidit, segur Segur d’ell mateix (Val-Men-Mall). | SIN: Resolut, atrevit. || Ex: Aquest noi, no el veig pas prou decidit. Es veu decidida aquesta nena! És decidida per fer les coses (Mall).

DECLARAR expressar, salut Dir a algú la veritat, p.e. A un malalt quina malaltia té (Men).| SIN: Diagnosticar. || Ex: M’han declarat una pulmonia (diagnosticar no es deia, abans, a les comarques gironines).

DEDINS dins, lloc (p) A la part de dintre (Men-Mall). | SIN: Dins. || Ex: Aquí fa massa vent, estaríem més bé a dedins. Defora plou, entra dedins (Mall).

DEDINTRE dins, lloc (*) (d) (p) A l’interior (Men). | SIN: Dins, dedins, dintre. || Ex: A -Què caces? B -El vi. A -És aquí dedintre la nevera.

DEFALLIR 5 feble, força, salut Quedar sense força; no poder-se tenir dret. | SIN: Desmaiar-se, esvanir-se, esmortir-se, perdre els sentits. || Ex: Si no menges, cauràs defallit!

DEFENSAR 1 bé, negoci, política, reeixir, sort (**) Sortir-se’n bé, econòmicament o d’una altra manera (es coneix defensar qualcú que és atacat de paraula o físicament, defensar idees o defensar-se amb el sou –saber viure amb el que es té- Mall) (Men). | SIN: Fer bé –una activitat-, reeixir, resultar, defendre (Val). || Ex: Poc entenc com es defensen, venent a un preu tan baix. Són petits, però es defensen, cantant. L’equip va jugar malament; l’únic que es va defensar va ser en Joan. Es devien pensar que eres pobre, et devia defensar això (no li posen una multa i va amb un cotxe vell). A -Com us va el negoci? B -Ens hi defenem (Val). 2 economia, feina, resultat, treballar Donar bon rendiment una persona. | SIN: Fer servei. || Ex: Que en defensa de coses, l’àvia! (encara cuina, va a comprar, etc.) Ja defenseu, vosaltres, en aquesta empresa.

DEFORA fora, lloc A la part externa d’una cosa (Men-Mall). | SIN: Fora. || Ex: Si vols preparar la pintura, vés-ho a fer a defora. Té el mal per defora. He sortit defora per poder veure els estels (Mall).

DEFUGIR apartar, evitar No voler parlar d’un tema o d’algú (Men). | SIN: Evitar, eludir. || Ex: Quan li parles  de religió, ella sempre en defuig.

DEGOTAR aigua, sortir, vessar Caure gotes d’un atuell o d’un altre lloc (Men-Mall). | SIN: Vessar, gotejar (Val), vessunyar (Mall). || Ex: L’aixeta del bany degota. Am- El càntir és un xic esquerdat i degota (a Ca hom diria més aviat que vessa). La roba banyada degotava (Mall).

DEGOTER 6 aigua, dany, forat, habitatge, pluja Forat al sostre, per on entra aigua quan plou. | SIN: Gotellera, degotim, degotall, degotís (Val-Mall), gotera (Men). || Ex: La casa és ben nova i ja hi tenim dos degoters.

DEIXA herència, propietat Propietats o diners que es deixen a una persona o a una institució en testament (Men). | SIN: Herència, llegat, (heretat, donació Val). || Ex: Aquests camps varen ser una deixa, de dues germanes fadrines, a l’hospital.

DEIXALLES 1 menjar, residu Restes de vianda que queden, havent menjat (Men). | SIN: Deixes, (remostrons, sobres, solatge, solls Val). || Ex: Guardarem les deixalles, en aquesta bossa de plàstic, per al gos. Sempre tenim solls per a sopar (Val). 2 arbre, carbó, llenya, residu (**) Llenya prima que queda quan s’han tret les branques gruixudes i el tronc d’un arbre tallat (Men). | SIN: Estella, (llenya menuda, brosta Val). || Ex: De la llenya es fa carbó i de les deixalles, carbonet.

DEIXAMENT fatiga, feble, salut Cansament que dóna una malaltia (Men). | SIN: Esgotament, abatiment, prostració, postració (Val). || Ex: Tinc un deixament! Ha estat la febre.

DEIXAR 1 deixar Descuidar-se d’agafar una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Oblidar. || Ex: A -On tens el jersei? B -Me'l dec haver deixat a col·legi. He deixat les claus a ca nostra (Mall). 2 lloc, quedar-se (**) Restar, algú, en un lloc, quan una altra persona se’n va (Val-Men-Mall). | SIN: Quedar-se, restar. || Ex: A -Era al cafè l'Ambrós? B -Jo encara l'hi he deixat. He deixat na Maria a ca nostra perquè no estava bé (Mall).  3 deixar, molestar Plegar d’empipar, de fer la guitza (Val-Men). || Ex: Per què amoïneu aquesta mainada? No veieu que són petits? Deixeu-los! Deixa’l fer, no el maregis més (Mall). 7  4 acabar, deixar, menjar No acabar-se el menjar o el beure (Val-Men-Mall). || Ex: No deixis el menjar: acaba-te’l. No en deixis, de llet, que és molt bona. Ha deixat tot l’arròs (Mall). 5 abandonar, aspecte, cura, malgirbat No tenir, una persona, cura del seu aspecte o de l’aparença de les seves coses (Val-Men-Mall). | SIN: Descurar, abandonar-se (Val). || Ex: La Llúcia era preciosa, però s’ha deixat. Hi ha gent que, amb prou temps, tenen la casa deixada. Aquest cafè, fa més de vint anys que no el pinten; es veu deixat. Sempre va deixada. 6 comprar, despendre, diners, negoci (**) Gastar en un establiment públic (Val-Men-Mall). | SIN: Despendre. || Ex: En aquesta botiga, he deixat quinze mil pessetes. Hi he deixat tot el que tenia, a aquesta botiga, la roba és molt cara (Mall). 7 deixar, embrutar, humit, pintura, temps Desprendre’s quelcom d’una substància (Val-Men). | SIN: Fer, emetre, caure, mullar (Mall). || Ex: La boira deixa humitat. Aquesta pintura deixa (embruta els dits). 8 abandonar, deixar, vehicle Abandonar a algú; no continuar amb ell (Val-Men-Mall). | SIN: Fallar, fer figa. || Ex: En Basili caminava molt a poc a poc i el vàrem deixar. El cotxe és vell, però mai no ens deixa (no ens quedem per la carretera). Em volien deixar i no van poder (deixar endarrere, collint raïms). T’haig de deixar perquè he d’ajudar aquelles dones. Sa mare la va deixar quan era petita (Mall). 8 9 deixar, hàbit, vici Renunciar a un vici o a un costum (Val-Men-Mall). | SIN: Plegar, superar. || Ex: Diu que vol plegar de fumar, però no ho deixarà pas mai. Ha deixat de beure (Mall). 10 feble, salut Quedar flac, a causa d’un esforç o d’una malaltia (Mall). | SIN: Abatre, baldar, rendir. || Ex: La grip et deixa aixafat. La malaltia el va deixar molt dèbil (Mall). 11 oblidar, parlar No voler parlar d’una cosa; no fer-ne comentaris (Val-Men). | SIN: Deixar córrer -quelcom-, deixar estar, no insistir, no ocupar-se, deixar-ho anar (Mall). || Ex: Era molt especial en Bernat, però això deixem-ho. Deixem-ho anar! No en vull saber res més (Mall). Deixa-ho anar! Ja no té solució (oblida el problema) (Mall).

DEIXAT -ADA 1 despistat, malgirbat, persona Persona desmanegada, que no és o no va gaire polida (Val-Men-Mall). | SIN: Abandonat, xarxot. || Ex: L'Hilari és deixat, sempre va vestit de qualsevol manera. Aquesta nena és deixada per a les claus (sovint les perd). Na Pilar és una deixada, sempre pareix que va bruta (Mall). 2 abandonar, parella, separar (**) Persona que s’ha separat o divorciat (Men-Mall). | SIN: Separat, divorciat. || Ex: La veïna del segon pis és deixada. En Cesari és deixat de la dona (no hi viu). L’home l’ha deixada sense cap motiu (Mall).

DEIXATAR cuinar, desfer, ou (p) Desfer un ou o una altra substància amb un estri de cuina. | SIN: Batre, batussar (Val). || Ex: Començaré a deixatar un ou perquè l’oli ja és calent. He begut un ou deixatat amb vi ranci.

DEIXESA 9 fatiga, feble, feina, salut (*) Abatiment que es té a causa de la febre o d’un excés de treball (Men). | SIN: Flaquesa, feblesa, decaïment (Val). || Ex: A -Tinc deixesa. Em quedaria al llit. B -És d’anar tants de dies a l’hospital a vetllar.

DEIXIA menjar, residu (p) pl Part d’un aliment que no s’aprofita (a Ca també deixalles). | SIN: Deixalles, soll (Val). || Ex: Tu, Valerià, quan menges, fas moltes deixies. La magrana fa molta deixia.

DEJUNAR dejunar, menjar, patir, poc Menjar molt poc o gota (dejunar, pronunciat “dijunar” és no menjar gens Mall) (Men-Mall). | SIN: Endurar, fer abstinència. || Ex: Com que m’he d’aprimar, als vespres dejuno: només prenc una poma i un got de llet. Si et fas unes anàlisis, has de dejunar (= anar-hi en dejú). Has de dejunar perquè t’has de fer les anàlisis (Mall). Els divendres de Quaresma dejunem (o fem dejuni, Mall).

DELICAT -ADA 1 fràgil, objecte, trencar Objecte que es trenca fàcilment (delicat també vol dir malaltís Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Fràgil. || Ex: Aquests càntirs són molt delicats. El vidre és molt delicat (Mall). És un infant molt delicat (Mall). 2 bo, menjar, saborós Que té molt bon gust; que és bo o bonic (Val-Men).  | SIN: Saborós, exquisit, fi. || Ex: El rap és un peix delicat.

DELIRAR 10 desitjar Tenir moltes ganes de fer quelcom (Men). | SIN: Desitjar, apassionar-se. || Ex: En aquests pobles petits, tothom delira per anar a viure a Figueres.

DELIRI afició, desig Afecció exagerada per una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Fal·lera, desig, passió. || Ex: En Tomàs té un deliri  per la cacera. La dona té un deliri per anar a ballar sardanes. Els nens s’esperen la Festa Major amb un deliri! Aquest deliri per xerrar no li pot pas anar bé (a l’àvia). Té deliri per ser artista (Mall).

DELIT desig, força, salut Bon estat físic esp. per a caminar (Men-Mall). | SIN: Vitalitat, ànim, energia, força. || Ex: Vés-hi tu a comprar, nen, que tens més delit. No té delit ni per anar fins a la plaça. No sé com després de fer feina té tant de delit per anar a ballar (Mall). No té delit de sortir de ca seva (Mall).

DELITÓS -OSA agradable, divertit Que dóna bo de fer (Men). | SIN: Agradable, plaent. || Ex: No és gaire delitós passar el dia a l’hospital.

DEMANADISSA  comprar, requesta, vendre Acció de demanar, quan moltes persones volen comprar un producte concret (també demanda  a Ca i a Am). | SIN: Requesta, demanda (Val-Men-Mall). || Ex: Ara hi ha molta demanadissa de bicicletes de muntanya. N’hi ha demanda, de jerseis de coll alt. Hi ha molta demanda de cotxes vermells (Mall).

DEMANAR 11 1 demanar, expressar, permís, preguntar Sol·licitar un favor, un permís o una informació (Val-Men-Mall). | SIN: Preguntar, consultar. || Ex: A -Vindràs a festa a Biure? B -Ho he de demanar al meu pare. Aquesta camisa m’agrada; en  demanaré el preu. De vegades em demano de què serveix treballar tant! Ha demanat un permís de residència (Mall). 2 demanar, expressar, preguntar Dir, algú, que vol parlar amb una persona. (Val-Men-Mall). | SIN: Preguntar. || Ex: A baix hi ha una noia que demana per tu. L’altre dia un senyor em va demanar per tu. Te demanen, vols sortir? (Mall).  3 demanar, negoci, preu, vendre Comunicar el preu de quelcom que es ven (Val-Men-Mall). | SIN: Fer pagar, valer. || Ex: En demanen molt, de portar la llum a una casa de pagès, i la gent s’hi miren (els costa de decidir-se a fer-ho). Demanen molt per aquest pis (Mall).  4 brut, exclamació, molt, negació, negoci, quantitat Demana!: forma del verb demanar que es fa servir per afirmar que la cosa de la qual es parla es fa molt i molt. Sovint es diu amb ironia. | SIN: Ostres!, caram!, bufa!; compta tu! –en sentit irònic- (Men), (pensa!, pots pensar! -en sentit irònic- Mall). || Ex: A -Han venut quatre-cents porcs. B -Demana, aquesta granja si els porta! Quan vàrem veure l’Agnès disfressada, demana quin tip de riure! C -Ve neta a col·legi? D -Demana! La seva mare tot el dia és a fora (al camp; ve bruta). E -Cuinava ell tot sol. F -Demana, com devia anar! (malament). Demana, quin negoci que farem! (dolent)

DEMATÍ dia, part (*) (d) La primera part del dia, des de l’alba fins a migdia (Men-Mall). | SIN: Matí. || Ex: El compraré demà al dematí. Hem marxat de bon dematí de Masarac. Divendres dematí aniré a pescar (Mall).

DEMORAR 12 aprendre, esforçar-se, lluitar, treballar (**) (p) (d) Esmerçar un temps a aprendre una cosa; fer un esforç per aconseguir quelcom (Men). | SIN: Pencar, lluitar. || Ex: T’hi demores dues hores i n’aprens, de fer anar la màquina de cosir. No han avançat cap cèntim, tot i que s’hi han demorat (ho han procurat). No s’hi ha demorat prou, per mirar de fer el tracte.

DEMOSTRAR 1 demostrar, ensenyar, joc, notar-se Fer palès quelcom que no s’ha de dir, sia perquè és reservat, sia perquè fer-ho saber no és de bon gust (Val-Men-Mall). | SIN: Mostrar, manifestar. || Ex: Quan jugues a cartes, no has pas de demostrar que tens bo. La presentadora ha demostrat que el premi era de primera (ha intentat canviar el parer del concursant, dient: “vol dir?”).  No volen demostrar que són rics. Ha demostrat que és un bon estudiant (Mall). 2 demostrar, edat (*) Representar una edat determinada (Val-Men). | SIN: Aparentar. || Ex: Setze anys ja té la Martina!  No en demostra pas tants!

DENUNCIAR llei, registrar (d) Registrar un nounat en un jutjat. | SIN: Declarar, inscriure, notificar. || Ex: Abans, les criatures, les havies de denunciar allà on naixien.

DERBI competència, joc Partit que juguen dos equips, quan la rivalitat entre ells és molt gran, esp. si són de la mateixa ciutat o regió (Val-Men). || Ex: Els jugadors del Banyuls són favorits en el derbi d’aquesta tarda.

DÈRIA 13 desig, mania Gran il·lusió per fer una cosa. | SIN: Fal·lera, (deler, delera, deliri, quimera Val), (betzèrria, fira Men). || Ex: En Fabià té una dèria per anar a pescar. Tinc quimera per anar a estiuejar a la mar (Val). Ara ha agafat la betzèrria d’estirar els cabells al seu germanet (P. Melis Men).

DESACREDITAR criticar, expressar Dir mal d’algú o d’alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Desprestigiar, criticar, fer mala propaganda. || Ex: No em desacreditis tant. L’Hortènsia sempre desacredita la botiga de la seva cunyada. L’ha desacreditat davant els seus amics (Mall).

DESAFUGIR agradar, evitar, proposta, refusar (*) Evitar, algú, una cosa que li proposen (també desenfugir** a Ca). | SIN: Esquivar, no voler saber res, desentendre’s, no interessar, fugir (Val). || Ex: Quan li parlen de casar-se, se’n desafuig. Li parlem de fer la carretera més ampla, i no se’n desafuig pas (no se’n desentén). Quan parles de fer aquell negoci, no se'n desafuig pas (sembla que li interessa).

DESAPARENTAR desfavorir, fesomia, lleig (**) (d) Fer semblar més lleig (trobem desaparençar i desparentar al DCVB). | SIN: Desafavorir, desfavorir. || Ex: Els grans a la cara la desaparenten molt.

DESAPUNTAR acabar, esborrar-se, soci (d) Plegar de ser soci d’una societat o de fer una activitat (sentim despuntar* a Ca, a Am, i també a Men-Mall) (Val). | SIN: Esborrar-se, donar-se de baixa. || Ex: Em desapuntaré de soci del futbol. Hem desapuntat la nena de patinatge

DESASSENYAT -ADA 14 fet, imprudent, inepte, persona, seny, ximple Persona o acció insensata. | SIN: Imprudent, (de poc seny, que té poc trellat, desficaciat, destrellatat Val). || Ex: En Ramon, ara a l’octubre, s’afanya a plantar trumfes; sempre veuràs que fa coses desassenyades. Ha venut la terra: és un destrellatat (Val).

DESASSORTIT -IDA buit, escassetat, negoci, pobre, proveir (**) (d) Poc proveït; mancat d’existències. | SIN: Pobre, buit. || Ex: Tenen la botiga molt desassortida.

DESATENT nerviós, patiment, preocupació (*) (d) Preocupació exagerada per una cosa. | SIN: Neguit, desfici. || Ex: La nena té un desatent per l’examen! L’àvia només té desatent (vol rentar els plats de seguida, quan els altres encara dinen).

DESBALLESTAT -ADA llit, trencar Quelcom que no té les peces tal com cal (Men). | SIN: Trencat, desmuntat, fet malbé. || Ex: Tenim el llit ben desballestat.

DESBARRAR cridar, expressar, malestar, retreure, ximpleria (*) Dir bestieses o disbarats, algú que està molt enutjat (Val-Men). | SIN: Cridar, dir inconveniències. || Ex: Callo, perquè desbarraria.

DESBORDAR 15 aigua, inundar, pujar, riu Trencar, l’aigua d’un riu, el seu llit fluvial, i provocar una inundació (Val-Men-Mall).| SIN: Inundar, eixir-se'n (Val). || Ex: Quan va  ploure tant, el torrent va desbordar la carretera. Les aigües es desborden (Val). La Riera ha estat a punt de desbordar-se (Mall).

DESBOTAR abusar, acabar, esclatar, injustícia, salut, ventre, violència (*) (p) (d) Esbotzar de manera violenta una situació de repressió o d’injustícia (desbotar, a Barcelona, vol dir evacuar després d'un temps de restrenyiment) (Men). | SIN: Esclatar, explotar, acabar malament. || Ex: Fa molt anys que abusen dels treballadors, però això desbotarà per algun lloc.

DESBOTIR inflació, inflamació, roda, salut, vehicle (**) (d) Desinflar, en tots els sentits. | SIN: Desembotir, desunflar (Val). || Ex: Portes una roda de darrere, del cotxe, desbotida. D’aquí a tres o quatre dies ja tindràs el braç desbotit.

DESCA aparell, cistella, roba Panera allargada, que les dones porten a sota el braç, quan van o vénen carregades de roba. | SIN: Panera ovalada, cistella (Val). || Ex: Ha passat l’Elvira amb una desca de roba.

DESCABDELLAR enutjar-se, expressar, indiscreció, reny Explicar una cosa fil per randa, amb tots els detalls (a Am, de vegades, se li dóna el sentit d’enutjar-se amb algú) (Mall). | SIN: Explicar, comentar. || Ex: Li he demanat com anaven les obres i s’ha ben descabdellat. La Clara, ella mateixa es descabdellava (xerrava les coses). Am- Ja estic fart del teu cunyat, quan el trobi m’hi descabdellaré! Ha descabdellat tota la història i ha quedat ben a pler (Mall).

DESCAMISAT -ADA  16 brètol, jove, persona Persona, gen. jove, que viu sense cap mena de control, que fa el que vol i que no creu a ningú (Val-Men). | SIN: Brètol, bandarra. || Ex: Aquests vidres, els han petats una colla de descamisats.

DESCANVIAR apartar, casar, desentendre’s, fill (**) (d) Casar un fill o una filla, o fer-li fer activitats per no haver-lo de raure o de veure. || Ex: Amb aquest geni que té, tindran de mal descanviar-la. L’apunten a totes les activitats que es fan a l’escola; la qüestió és descanviar-lo.

DESCARNAR construcció, danyar, deteriorar, terreny Anar-se’n la terra d’un camp, el guix d’una paret o la capa d’una altra cosa (Val-Men). | SIN: Pelar, enfondir. || Ex: L’aigua va descarnant el terreny. Ha quedat la paret descarnada: s’ha de rebatre i després pintar.

DESCARREGAR 1 esplaiar-se, expressar Esplaiar-se, una persona, parlant amb un amic (Val-Men-Mall). | SIN: Esbravar-se, esplaiar-se (Mall). || Ex: Té problemes i es descarrega explicant-me’ls. Després de parlar amb na Quimeta ha quedat ben descarregada (Mall). Es va descarregar contant-ho tot a na Lluïsa (Mall). 2 amoïnar, carregós, reposar, respirar Poder, algú, descansar d’alguna cosa que l’amoïnava o el preocupava (Men). | SIN: Reposar, respirar, descansar (Val). || Ex: Ara descarregarem una mica (se’n va un de molt xerraire).

DESCARRILAR expressar, ofendre (**) (d) Dir paraules injurioses. | SIN: Insultar, injuriar, esverar-se. || Ex: A -Aquesta dona és una ximpleta! B -No et descarrilis tant!

DESCOBRIR 17 1 expressar, persona, trair Dir, una persona, una cosa que una altra no volia que se sabés (Val-Men-Mall). | SIN: Xerrar, delatar. || Ex: M’amagaré aquí, però tu no em descobreixis! Jo us ho comento, però no em descobriu (no digueu que jo us ho he dit). Va descobrir tot l’engany (Mall). 2 conèixer, veure, visitar Conèixer llocs nous o circumstàncies diferents (Val-Men-Mall). | SIN: Veure, explorar. || Ex: Les coses, s’han d’anar descobrint (quan canvies de pis, has d’anar veient les botigues i els racons del barri nou). Va descobrir una vena d’aigua (Mall).

DESCOLLAR (**) (d) 1 desordenar, malgirbat, ordre Deixar o posar les coses desordenades. | SIN: Desapariar, desarranjar, desunir. || Ex: Entres al seu despatx i veus cadires aquí, papers allà; tot ho descolla! desfer, roba Descordar-se molt la camisa. | SIN: Descordar, espitregar, despitralar (Val). || Ex: On vas tan descollada?

DESCOLLONANT bonic, diversió, interessant, magnífic (**) (d) Que impressiona per la seva bellesa o per la seva perfecció (a Val només té el sentit de molt divertit) (Men). | SIN: Impressionant, fabulós. || Ex: Ha estat un partit descollonant; no m’ho pensava pas que seria tan bo.

DESCOLLONAR desanimar, diversió, sorpresa, riure (**) (d) Quedar parat, per quelcom que hom no comptava (a Val, veure en un fet molta comicitat) (es diu: s’ha descollonat de riure Mall) (Men). | SIN: Sorprendre, desanimar. || Ex: Pensar que els cursets els haurem d’anar a fer a Blanes em descollona. Quan el vaig veure amb aquell barret em vaig descollonar (Val).

DESCONVENIENT 18 difícil, inconvenient Acció que costa de fer, que no és pràctica. | SIN: Inadequat, inoportú, difícil, inconvenient (Val). || Ex: Viure a Olot i treballar a Girona és desconvenient. Per pujar la llenya a dalt, ho tenim desconvenient. A les onze de la nit és una hora desconvenient per anar per les cases (intempestiva). És desconvenient trencar aquí: no es passa gota bé (hi ha mal camí). Anar de casa a l’estació és desconvenient.

DESCONVIDAR convidar, festa Comunicar als convidats que una festa que s’havia de fer no se celebrarà (Men-Mall). |  SIN: Desconvocar. || Ex: Si estàs malalta, haurem de desconvidar. Els nuvis varen haver de deconvidar la gent, quan decidiren que no es casaven (Mall).

DESCORCELLAR agricultura, feina (**) (d) Apartar la terra de tot el vol dels ceps (Men).| SIN: Cavar, descalçar, escorcellar (al DCVB). || Ex: A la tardor, els ceps es calcen i a la primavera es descorcellen.

DESCUIDAR 1 deixar No recordar quelcom que s’havia de fer; no pensar-hi (sentim endescuidar** a Be) (Men-Mall). | SIN: Tenir un descuit, oblidar (Val). || Ex: M’he descuidat de felicitar l'Hilari. No et  descuidis de dur el diari. M’he descuidat la llibreta a casa. Ha descuidat el nin a l'escoleta (Mall). 2 cura, expressió, perill, seny (**) Descuida’t!: Expressió que es fa servir per advertir de la conveniència de ser prudent a l’hora de fer o de dir algunes coses (descuida’t vol dir no et preocupis a Val) (Val). | SIN: Compte! || Ex: Segons què dius a classe, descuida't! (ja tens els pares a sobre).

DESDEJUNAR 19 dia, menjar Fer el primer àpat del dia, gen. lleuger, i unes hores abans d’esmorzar (llegim desdejunar-se en altres diccionaris) (Val). | SIN: Berenar (Men-Mall). || Ex: A les sis del matí hem desdejunat; jo he pres quatre galetes i un got de vi.

DESDENTEGAT -ADA cos, salut, vell Sense dents (també desentegat ** a Am i desdentat a Ca). | SIN: Esdentegat, desdentat  (Val-Men-Mall). || Ex: L’he vist vell i desdentegat. Mon pare, ara va desdentegat (Mall).

DESDENYÓS -OSA antipàtic, caràcter, menyspreu, orgullós, persona (p) Persona altiva i antipàtica, que menysprea els altres (Val-Men-Mall). | SIN: Superb, orgullós. || Ex: L’Estefania no té gaire relació amb les companyes; es veu tota  desdenyosa. Na Natàlia és una nina desdenyosa, mai no fa cas de res, ni dels regals (Mall).

DESDINERAR despendre, diners, pagar Gastar molts diners. | SIN: Pagar, despendre, arruïnar (Val). || Ex: Per comprar aquest pis, ens hem desdinerat.

DESDIR 1 desdir, negoci, tracte No complir allò que hom s’ha compromès a fer (Val-Men-Mall). | SIN: Fer-se enrere, descomprometre. || Ex: A -Li has comprat la casa?  B -La teníem emparaulada, però se’n va desdir. S’ha desdit del sopar, ja no vol convidar-nos-hi (Mall). 2 disminuir, fallar, feble, salut, vell (*) (p) (d) Perdre la força a causa de l’edat o del cansament; esp. flaquejar les cames (Men). | SIN: Fallar (Val). || Ex: Jo no caminaré pas més, les cames em desdiuen.

DESEMBAFAR 20 menjar, millorar, salut Llevar, quelcom que es pren, el carregament d’estómac (Men-Mall). |  SIN: Fer pair. || Ex: Quan has ben menjat, un tall de gelat desembafa. Beu llimonada amb carbonat per desembafar-te del dinar (Mall)

DESEMBARASSAR diners, netejar, pagar, treure, vendre Treure les coses d’un lloc (desembarrassar* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Buidar, (netejar, desempellugar Val). || Ex: Desembarasseu la taula, que soparem (traieu les coses). Aquest mes, entre comprar els nínxols i pagar a Hisenda, hem fet una bona desembarassada! (de diners). Em vull desembarassar de les ametlles (vendre-les, desfer-me’n, a Val). Vull desempellugar-me de la bicicleta vella (Val).

DESEMBOSCAR agricultura, bosc, camí, negoci Treure la fusta d’un bosc. || Ex: Ara fem carreteres per desemboscar.

DESEMBUTXACAR diners, pagar, treure Pagar un compte (Mall). | SIN: Treure de la butxaca, despendre. || Ex: Pel casament del noi vàrem haver de desembutxacar més de tres mil euros. Venga desembutxaca! Paga el sopar (Mall).

DESEMPALLEGAR 21 alliberar, carregós, desfer, feina, treure Desembarassar-se d’algú o d’alguna cosa enutjosa (també sentim despellegar** a Am) (Men-Mall). | SIN: (Desempellugar-se, desempelugar-se Val), (desfer-se, despellegar Men). || Ex: No es poden desempallegar de la seva germana: sempre la tenen a casa. Me’n vaig poder desempallegar, d’aquella feina: ara la fan fer a en Francesc. Em vull desempallegar dels coloms perquè hi perdo cèntims.

DESENAMORAR amor, enamorar, malgirbat Trencar l’enamorament (Mall). || Ex: On vas sense afaitar? Que la vols desenamorar? Na Júlia s’ha desenamorat ràpidament (Mall).

DESENCALLAR 1 arrencar, empènyer, força, moviment, vehicle Fer circular un vehicle que era aturat per algun obstacle (Men-Mall). | SIN: Alliberar, amollar (Val); empènyer, empentar, (espentar, espentejar, apinyar Val). || Ex: Tinc el cotxe enmig del fang, em voldríeu ajudar a desencallar-lo?  2 accelerar, joc (*) Donar una embranzida a una cosa que té una marxa lenta (Men). | SIN: Accelerar, activar. || Ex: Tiraré una botifarra per mirar si desencallo aquesta partida (es fa molt llarga).

DESENCEBAR aigua, avaria, buidar, motor (p) Quedar sense aigua el tub de la bomba d’un motor de regar (també desllomar** a Ca) (Val). | SIN: Buidar. || Ex: El motor ha quedat desencebat. A -Engego el motor i no puja aigua. B - El deus tenir desencebat.

DESENFONSAR 22 anivellar, pendent, terreny (**) (d) Anivellar un terreny que fa pendent (també es diu desenfondar** a Ca i a Am). | SIN: Aplanar, enfondir, apregonar, (anivellar, descomar, aplanar Val). || Ex: Les excavadores estan desenfonsant aquesta parcel·la per fer cases. Varen desenfonsar el terreny per fer un garatge a sota la casa.

DESENGANYAR 1 decepció, malestar Comprendre, algú, que una cosa ja no serà com ell volia que fos (Val-Men-Mall). || Ex: Es pensaven que el noi faria carrera, però ara ja estan desenganyats. Ja s’ha desenganyat, ja no vol casar-s’hi (Mall). 2 salut (*) Dir, un metge a un malalt, que té un mal incurable (Val-Men). | SIN: Desnonar. || Ex: Ja l’han desenganyat, els metges. 3 acomiadar, contracte, lloguer, propietat (*) (d) Fer saber, un amo a un llogater, que quan acabi el contracte, haurà de marxar de la finca. | SIN: Donar comiat, desnonar. || Ex: El propietari del pis el vol per al noi i ja els ha desenganyats.

DESENTERANYINAR aclarir, sol, temps (*) (d) Quedar el cel sense núvols (Men-Mall). | SIN: Aclarir, esteranyinar. || Ex: Al matí era ben tapat, però ara el cel es va desenteranyinant.

DESENTRANYAR ajudar, esforçar-se, interès, lluitar Escarrassar-se, una persona, per ajudar-ne una altra (Men). | SIN: Esforçar-se, esllomar-se (Val), desteixinar-se (Mall). || Ex: Els metges d’abans es desentranyaven pel malalt (cada dia l’anaven a visitar). Es va esllomar treballant al camp (Val). Aquest home s’ha desentranyat per poder donar estudis als fills. Se desteixinava per totes i per tothom (S. Galmés Mall).

DESERT -A 23 buit, lloc, perill, por, solitari Lloc per on no és gaire agradable de transitar, perquè hi passa molt poca gent, perquè és mal il·luminat o per altres raons (Val-Men-Mall). | SIN: Solitari (Val). || Ex: És molt desert, el carrer de Borrassà. Aquest carrer és ben desert, fa por anar-hi (Mall).

DESFAVORIR desfavorir, herència, renegar Perjudicar, una cosa que algú fa o diu, el seu bon nom o el seu prestigi (Men-Mall). | SIN: Desprestigiar. || Ex: És molt llest, però dir renecs el desfavoreix. L’herència l’ha deixat desfavorit (Mall).

DESFER 1 fatigar, salut, tristesa Fer perdre la salut o el coratge (Val-Men-Mall). | SIN: Fatigar, rendir, atropellar, esgotar, masegar, aixafar. || Ex: A mi, la calor em desfà; no sóc bo per a res. He quedat desfet, caminant fins a Sant Roc. Estava ben desfeta de l’operació. Ca -Està tota desfeta avui (trista). La mort de la seva germana l’ha desfet (Mall). 2 acabar, activitat, deixar, retirar (**) Plegar de fer una activitat (Val-Men). | SIN: Retirar, desdir, separar. || Ex: Els mestres de la nostra comarca es varen desfer de la vaga. Hi ha molta gent que s’han desfet de socis. 24  3 casar, carregós, desfer, nen, tallar, tracte, trencar, vendre Desentendre’s d’algú o d’alguna cosa (Men-Mall). | SIN: Desempallegar-se, trencar els lligams. || Ex: L’Higini és un xerraire: quan el trobes ja no te’n desfàs! La noia els porta maldecaps, i no se’n poden desfer (casar-la). Amb els parents de Suïssa, ens hem desfet (no ens hi fem). Es desfan de la criatura tot el mes (van de vacances sols; igual a Val). Aquells ja eren fora; ja se n’havien desfet de recollir les radiografies (se n’havien desentès perquè tenien pressa). L’Aurèlia es vol desfer de les finques de Darnius (les vol vendre; igual a Val). Va venir el noi de Girona, i tot desfet! (el festeig, havien renyit). Ara l’Emili es vol desfer del tracte. Vol desfer-se del negoci (Mall). 4 animal, desfer, obrir, paquet Desfermar un animal; desembolicar un paquet o fer altres coses semblants (desfer no s’usa en animals Mall) (Men-Mall). | SIN: Deslligar, (amollar –animals- Val-Mall), desfermar (Mall). || Ex: Cada vespre desfem una estona el gos. Hi ha uns quants paquets per desfer (igual a Val). Hem de desfer els paquets que ens han enviat (Mall). Vaig a desfermar el ca (Mall). 5 carn, desfer, fondre, menjar, qualitat, tou Fondre’s suaument (Val-Men-Mall). | SIN: Dissoldre, diluir, fondre. || Ex: Aquesta vedella es desfà bé, és tendra. La xocolata es desfà millor amb llet (Mall).   6 ajudar, esforçar-se, interès Desfer-se per una persona: fer moltes coses per ajudar-la (Val-Men-Mall). | SIN: Ajudar, portar-se bé, desviure’s, desteixinar-se (Mall). || Ex: En Tomàs es desfà pels seus pares. Es desfà per poder ajudar la seva mare (Mall). 7 desfer, guanyar, joc Sortir ben parat d’una situació (Val-Men). | SIN: Derrotar, guanyar, superar, vèncer, desempallegar-se. || Ex: Perden per dos a zero: poc se’n desfaran! La Beatriu es va desfer, en dos sets, de la Idoia (igual a Val). –CR- L’Antoni es desfà d’en Miquel (bàsquet; igual a Val).  -CR-

DESFERRA 25 persona, sexe, vici (**) (p) Persona que té una vida desastrosa, a causa d’un vici o perquè s’abandona a tot. | SIN: Calamitat, desastre, perdut, (baiarri –sols aplicat a homes- Val). || Ex: Aquesta noia va amb molt homes; ara s’entén amb un casat: és una desferra!

DESFET cas, diners, malestar, pèrdua (*) (d) Fet escandalós o desafortunat (es diu feta i és aplicable al primer exemple Val-Mall) (desfet = molt cansat Mall). | SIN: Desastre, disgust, sort adversa. || Ex: En Bonaventura cobrava quinze mil euros cada mes de jubilació i li han passada a vuit mil; compta quin desfet! Jo, el dia que vam anar a can Demetri, ho vaig veure un desfet: no hi tornaré pas més (feien morros, discutien, tenien qüestions entre ells). Poc es casaran, algun desfet hi haurà!  A -M’han llevat la beca. B -Quina feta! (Val-Mall). Ha arribat desfeta de la feina (Mall).

DESFICACI diners, expressar, nyap, ximpleria Acció o dita completament fora de propòsit, contrària a la raó. | SIN: Desgavell, desfet, bestiesa, desastre, disbarat, sabrada (Men). || Ex: No faces un desficaci de menjar, que els meus fills no vindran a dinar (Val). El Vila-real s’ha gastat un desficaci de milions en fitxatges (Val). Tu no penses ses coses abans de dir-les; fots sabrada i ja està! (P. Melis Men).

DESFICACIAT -ADA bogeria, educació, irresponsable, seny Mancat absolutament de mesura. | SIN: Boig, eixelebrat, (desgavellat, destarifat Val). || Ex: No sigues desficaciat i no t’òmpligues tant la boca! (Val). La destarifada de la teua filla tornà anit a les cinc (Val).  

DESFICI desatent, nervis, patiment, preocupació Excitació nerviosa produïda per alguna cosa que preocupa (Val-Men-Mall). | SIN: Neguit, desatent, maldecap, intranquil·litat. || Ex: D’ençà que tenim els paletes a casa, l’avi té desfici. Amb el desfici d’anar a agafar el cotxe de línia, no ha ni dinat. Té un desfici, perquè té febre i no pot sortir al carrer (Mall).

DESFIGURAR accident, aspecte, desfavorir, lleig Fer semblar més lleig, a algú, un canvi del seu aspecte (Val-Men-Mall). | SIN: Desfavorir, enlletgir. || Ex: Aquest pentinat la desfigura. L’accident el va desfigurar (Mall).

DESFILAR anar, caminar Anar-se’n, les persones, d’un lloc, de mica en mica (Val-Men-Mall). | SIN: Marxar, anar-se’n, partir. || Ex: El divendres, la gent ja començava a desfilar de Palamós.

DESFOGAR 26 1 desfogar-se, enuig, expressar, patiment Treure’s de sobre el mal humor o el neguit (Val-Men-Mall). | SIN: Esbravar-se, esbargir-se. || Ex: El teu pare s’ha de desfogar cridant. N’haig de parlar amb algú, per desfogar-me (està empipat amb la dona). Ha anat a jugar a futbol per desfogar-se (Mall). 2 desfogar-se, funcionar, motor, vehicle (**) Fer funcionar un motor, des que s’estrena fins que té una bona posada a punt (Men). |  SIN: Posar a ple rendiment, rodar (Val). || Ex: El teu cotxe encara no el tens ben desfogat, no hi has fet ni mil quilòmetres.

DESGANAT -ADA fam, feble, menjar, salut Mancat de gana (Val-Men-Mall). | SIN: Inapetent. || Ex: El refredat m’ha deixat desganada. Després de la malaltia està desganada (Mall).

DESGASTAR disminuir, feble, salut Fer tornar flac a algú; fer perdre la vitalitat (Val-Men-Mall). | SIN: Aflaquir, llanguir, afluixar (Val). || Ex: No prenguis tantes infusions d’herbes, que desgasten. Josep s’ha afluixat perquè menja poc i s’entrena massa (Val). Està molt desgastat (ha viscut una vida molt intensa Mall).

DESGAVELL classe, confusió, desordre Desordre molt evident en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Desori, enrenou, cridòria, esvalot, desordre. || Ex: Quin desgavell hi ha en aquella classe;  ja t’ho prometo! El pare bevia: hi havia un desgavell en aquella casa! A dins aquesta habitació hi ha un desgavell (desordre Mall). Ara Enric i Carme se separen, amb tres criatures. Quin desgavell! (Val)

DESGAVELLAT -ADA 27 1 història, persona, tema, ximple (**) (d) Història o narració, a la qual hom no troba cap sentit, que no té ni cap ni peus (Val-Men). | SIN: Incoherent, (destrellatat, sense trellat Val). || Ex: L’òpera és una cosa desgavellada; no hi veig cap argument. No sabia qui era més desgavellat, el pare o la mare (Val). Quin desgavellat! Comprar-li una moto tan gran al fill (Val). 2 deteriorar, lleig, malgirbat, roba Fet malbé (es diu desgavellat a una persona que no té un físic bell o que duu la roba mal posada Mall) (Men). | SIN: Desballestat, desastrat (Val). || Ex: Les americanes et queden desgavellades, a la tintoreria.

DESGRACIAR deteriorar, ferir, picar, salut, sexe Fer malbé una persona o una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Deformar, esguerrar, destrossar. || Ex: Vejam si em desgracies! (es diu p.e. A un que tira un roc). La Isabel, algun dia en desgraciarà algun! (és una noia molt fogosa sexualment; es diu amb ironia). Et pegaré una clotellada que et desgraciaré (Mall).

DESGUARNIR abandonar, defensar, joc (**) Deixar sense protecció, en futbol; quedar la porteria sense porter (Men). | SIN: Desprotegir, abandonar (Val). || Ex: Han fet gol perquè la porteria era desguarnida.  -TV3-  Ha trobat desguarnida la porteria.  –C33- (ho veuen bé a Ca i a Am).

DESINFLAMAR aigua, guarir, inflamació, salut (d) Treure la inflamació (també desenflamar** a Am). || Ex: Aquestes aigües que prenc m’han desinflamat l’estómac.

DESLLENEGAR 28 1 ample, deformar, deteriorar, roba (**) (d) Quedar una roba donada, ampla. | SIN: Esllenegar. || Ex: Es desllenega la jaqueta. Hem de comprar un matalàs més bo perquè aquest queda desllenegat. 2 carn, cos, dolor, salut (**) Donar-se la carn; quedar adolorida d’una part del cos a causa d’un esforç. | SIN: Desmanegar, esgavellar, desconjuntar. || Ex: Amb la faixa, la carn no es desllenega tant. Tireu les cartes lluny i em desllenegueu els braços (les ha de collir). 3 cridar, fatigar, salut (**) Quedar molt fatigat. | SIN: Rendir, (baldar, esllomar, trencar Val). || Ex: Es cansa molt i queda desllenegat. Em desllenego cridant. La grip et deixa desllenegat.

DESMAMAR educació, espavilar, jove, treballar (*) Espavilar un jove a fi que se sàpiga defensar (Val-Men-Mall). | SIN: Espavilar, eixorivir. || Ex: A en Valentí, el varen desmamar aviat: a quinze anys ja era a la fàbrica. Ja l’han desmamat aquest (= ja és ben hora que s’espavili Mall).

DESMAMAT -ADA amable, espavilat, persona (*) Persona bregada a tractar amb el públic (Mall). | SIN: Despreocupat, deseixit, espavilat, despert, viu. || Ex: L’Eulàlia és llesta i desmamada: se surt de tot (o se surt de pertot) . En Pere la sap llarga, ja està desmamat (Mall).

DESMANEGAR 29 1 aparell, dany, deteriorar, sortir Treure o caure el mànec d’una eina (Men). | SIN: Llevar el mànec. || Ex: Tot picant, se m’ha desmanegat el magall. 2 apallissar, cop, picar Fer mal a algú clavant-li cops. | SIN: Apallissar, crebantar, esgavellar. || Ex: Si això m’ho fes a mi, el desmanegaria. 3 fatigar (**) Fatigar-se a causa d’un esforç físic. | SIN: Cansar-se, (solsir, cruixir, baldar Val). || Ex: El dia que vàrem pujar a Santa Lena, vaig quedar desmanegat. Vaig arribar a casa solsit de tant de caminar (Val).

DESMANEGAT -ADA desordenat, educació, persona Persona desordenada, que fa el que vol, que no té corretja de ningú (Men). | SIN: Deixat, descurós, abandonat, negligent, desastre, desmanotat (Val). || Ex: Trobes llibres pertot arreu: són uns desmanegats. Am- En Romà és un desmanegat: entra i surt de casa a l’hora que vol

DESMARCAR canviar, desfer, desdir-se (**) Actuar d’una forma diferent, fer les coses d’una altra manera i fer-ho saber (Val-Men-Mall). | SIN: Desentendre’s, desfer-se. || Ex: La companyia X es desmarca del teatre de Londres. -Avui- El Senyor Antoni s’ha desmarcat de la gestió de l’anterior president de l’empresa. -C33- La nostra escola es va desmarcar de la vaga. Luxemburg es desmarca de Suïssa i aprova...  -Avui- S’ha desmarcat de la llei (Mall).

DESMARGAR 30 amargar, gust, menjar, treure (**) (d) Llevar l’amargor de les olives, o d’un altre aliment, posant-lo en aigua, sal, vinagre, etc. || Ex: He posat les olives a desmargar. Aquestes olives s’han de desmargar.

DESMARXAR desfer, menjar, ou Posar un aliment sòlid a dins d’un de líquid i remenar-ho tot amb una cullera, una forquilla o un altre estri, fins que quedi ben desfet. |SIN: Deixatar, (desfer, fondre Val). || Ex: Primer s’ha de desmarxar un ou a dins d’un cassó de llet.

DESMENJAT -ADA apàtic, desagraït, educació Persona que no dóna valor a les coses; que no agraeix allò que els altres fan per ella. |SIN: Desdenyós, malagraït, indiferent, apàtic, massafart, (desagraït, despagat Val). || Ex: Els joves d’ara són desmenjats: ho fas tot per ells i encara fas poc. És una desmenjada, mai no fa cas del que fan per ella. No sigues despagat i agafa el regal (Val).

DESMERÈIXER color, desfavorir, renegar Perdre, algú, la consideració, l’estima o el prestigi (desmerèixer s’usa, també, com a sinònim de destenyir Mall) (Men-Mall). | SIN: Desprestigiar, desfavorir, rebaixar. || Ex: Parlar d’aquesta manera el desmereix (diu males paraules).

DESMUNT 1 anivellar, camí, construcció, terreny Terreny que s’ha aplanat, per poder-lo edificar o per fer-hi passar una carretera (Men). || Ex: Estan fent aquest desmunt per poder fer-hi una casa. 2 pendent, precipici, terreny (**) (d) Extensió de terra que no és seguida, que baixa sobtadament (Men). | SIN: Cingle, daltabaix, coster (Mall). || Ex: Al capdavall de la vinya hi ha un desmunt.

DESMUNTAR anivellar, pendent, terreny (**) (d) Rebaixar un terreny (Men-Mall). | SIN: Enfondir, apregonar, fer un desmunt, aplanar, anivellar, descolmar (Val). || Ex: Val molts diners desmuntar la muntanya de Viella per fer la carretera. Desmunten aquell serrat per fer una escola. Han desmuntat el terreny i se n’han endut camionades de terra per fer la carretera (Mall).

DESNERIT -IDA 31 baix, feble, prim, salut Persona prima, minsa, perquè passa gana o per manca de salut (denerit* a Ca i també a Am). | SIN: Feble, flac, escarransit (Val). || Ex: El seu noi és petit i desnerit. En Daniel de petit era molt desnerit: sempre estava malalt. Si veig un gat escarransit, li he de donar pinso (Val).

DESNIAR 1 agafar, animal, deteriorar, dolenteria, ou Emmenar-se els ocells d’un niu (també es diu llevar -un niu o una conillera, al bosc- a Ca) (Men). | SIN: Agafar, afollar (Mall). || Ex: Un dia vàrem desniar puputs; bufen com els gats. Hem anat a llevar un niu. ...també vàrem anar a afollar el niu de l’òliba (L. Riber Mall). 2 delinqüència, robar Treure una cosa del seu lloc; esp. sense permís de l'amo. | SIN: Furtar, rampinyar. || Ex: Quan hem anat a collir pinyes, ja ens les havien desniades.

DESNONAR 1 acomiadar, contracte, propietat Desenganyar un masover: dir-li, l’amo, que se n’ha d’anar quan s’acabi el contracte (Men). |  SIN: Desfer -un tracte-, desdonar (Val). || Ex: He trobat en Valentí i ja l’he desnonat de la feixa. 2 acabar, acord, desfer, desdir-se, tracte Desdir-se d’un acord; donar per acabat un tracte (Men). | SIN: Descomprometre. || Ex: D’ara endavant no vull res, de la carnisseria, per al gos: ja els he desnonats (els he dit que no em guardessin carn) .

DESOCUPAR nen, parir Parir una dona (Val). | SIN: Infantar, parir. || Ex: La Victòria aviat haurà de desocupar.

DESORI 32 confusió, desordre, soroll (p) Desordre en un lloc (Men-Mall). | SIN: Cridòria, esvalotament, escàndol, desordre, escama (Val), trull (Mall). || Ex: Quin desori a la classe del costat: el mestre no hi deu ser.

DESORIENTAR distreure, direcció, equivocar-se, feina, perdre Fer distreure a algú que treballa, que camina o que fa altres activitats (Val-Men-Mall). | SIN: Distreure, despistar. || Ex: No parlis, que em desorientes. És molt fàcil desorientar-se al mig del bosc. Amb aquests crits m’has desorientada (Mall).

DESORIENTAT -ADA despistat, imprudent, inepte, persona, seny, ximple Persona que no enfoca prou bé les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Despistat, (destarifat, desgavellat Val). || Ex: Tots aquests que corren sense cap control mèdic són una colla de desorientats. Poda els arbres al mes de maig: quin desorientat!  A -M’ha dit que volia comprar-me el cotxe. B -No en faces cas, que és un destarifat (Val). El padrí va desorientat pel carrer (Mall).    

DESPACIENTAR nerviós, patiment, preocupar-se (d) Passar ànsia; estar preocupat per quelcom (desapacientar** a Am). | SIN: Impacientar  (Men). || Ex: No et despacientis que ja arribaran.

DESPARELLAR desaparellar, desordenar, diferent, parella, separar Posar, en llocs diferents, dues coses que solen anar juntes (Men-Mall). | SIN: Despariar, desaparellar, desacoblar, separar, desemparellar (Val). || Ex: Aquesta sabata és desparellada (només n’hi ha una). Aquests mitjons són desparellats (no són iguals). Ha desparellat les sabates (Mall).

DESPARIAR desaparellar, desordenar, diferent, joc, parella, separar Separar persones o coses que fan parella, que estan ordenades o classificades (Men). | SIN: Desaparellar, desapariar (Val). || Ex: Totes aquestes sabates són despariades. Les cadires del menjador són despariades (n’hi ha de dues classes). Vàrem anar a despariar dues noies que ballaven (anar a ballar-hi dos nois; despartir a Val). Les cartes són ben posades, no les despariïs.

DESPARTIR 33 baralla, separar (*) (d) Separar a dues persones que es baten (Men). | SIN: Descompartir. || Ex: Deixa’ls picar! No els vagis pas a despartir! Va venir mestre Miquel i les va despartir (Men).

DESPATXAR 1 atendre, negoci, vendre Servir un client en una botiga (Val-Men-Mall). |  SIN: Vendre, atendre -un client-. || Ex: A can Baldomer són tres que despatxen. Per despatxar a la botiga, s’ha d’aixecar a les set (Mall). 2 acomiadar, feina, negoci, treballador Acomiadar un treballador; fer-lo fora de l’empresa (Val-Men-Mall). |  SIN: Donar comiat, desnonar. || Ex: Encara no fa un mes que treballa a la fàbrica i ja el volen despatxar. L’han trobat robant i l’han despatxat (Mall).

DESPENJAR 1 càrrec, complot, feina, perdre (**) (d) Fer perdre, a algú, un càrrec, gen. important, fent alguna maniobra contra ell. | SIN: Fer saltar, fer plegar. || Ex: Amb aquella denúncia, varen despenjar el director del càrrec. 2 agafar, baixar, pujar Agafar una cosa d’un lloc alt i baixar-la (Val-Men-Mall). | SIN: Baixar, davallar. || Ex: He pujat al teulat a despenjar una pilota de la nena. M’hauries de despenjar el cabàs d’aquella branca, que farem el dinar. He deixat el telèfon despenjat perquè el noi pugui dormir. Per pintar, ha despenjat els quadres de la paret (Mall).

DESPERT -A espavilat, intel·ligent Que té la intel·ligència clara (Val-Men-Mall). | SIN: Viu, espavilat, sagaç. || Ex: En Moisès és un noi molt despert. És un nin ben despert (Mall).

DESPESA 34 despendre, diners Diners que hom fa servir per comprar alguna cosa (Men-Mall). | SIN: Dispendi. || Ex: Instal·lar la calefacció és una despesa molt gran. Ha fet una gran despesa per decorar la casa (Mall).

DESPIT dolenteria, molestar (*) (d) Cosa que es fa o que es diu per ofendre, per fer empipar o per escarni (Men). | SIN: Desdeny, menyspreu. || Ex: La seva germana gran sempre li fa despits (li pren la pilota, li tanca la televisió, l’insulta o coses semblants). A en Joan, cada dia li fan despits (p.e. li amaguen les coses, els companys, per riure tot darrere).

DESPRÉS després, feina, temps Indica una acció que s’esdevé més tard (Val-Men-Mall). | SIN: Posteriorment, en segon lloc, a més a més, en acabant (Val). || Ex: He plegat el rem de pagès; primer perquè sóc gran i després perquè veig que el noi no vindrà pas aquí a conrear la terra. Primer arreplegarem les fustes i en acabant anirem al taller (Val). Com que havia arribat tard va menjar després dels altres (Mall).

DESPRÈS agradable, amable, decidit, generós, persona, simpàtic (*) (d) Persona que fa les coses amb naturalitat, sense vergonya (a Val només té el sentit més monetari de generós) (també vol dir disposat a pagar Men) (a Mall només vol dir generós) (Men). | SIN: Desimbolt, despreocupat, (falaguer Men). || Ex: La Brígida parla amb tothom: és molt despresa. No siguis tan falaguer, sempre estàs mà alta (vol pagar P. Melis Men). És una persona despresa: ho donaria tot als altres (Mall).

DESPÚS-AHIR passat, temps Fa dos dies (fins fa pocs anys es deia més que abans-d’ahir a Ca) (també despús-demà i despús-anit Val) (es diu ensoldemà, que vol dir l’endemà Men) (Mall). | SIN: Abans d’ahir. || Ex: Despús-ahir vàrem jugar a la Jonquera. Despús-ahir varen venir tots a sopar (Mall).

DESSOTA lloc, sota Davall d’un moble o d’un objecte. | SIN: Sota, davall (Men-Mall). || Ex: Amaga’t aquí dessota el llit.

DESTACAR 35 alliberar, animal, desfer, paquet (*) (d) Desfer un animal o una cosa. | SIN: Deslligar, deixar anar, (amollar Val-Mall). || Ex: Em quedaré aquí a destacar paquets. Ara que som aquí, destaquem els gossos. L’aucell portava al coll un llacet blau. Qualcú l’hi degué posar, amollant-lo després... (M. A. Salvà Mall)

DESTALONAR calçat, entrebancar, molestar, peu, trepitjar Trepitjar la sabata d’un que va a davant (estalonar a Ca) (Mall). | SIN: Esgarronar, estalonar. || Ex: M’ha destalonat per broma. Amb el carro de la compra el va destalonar (Mall).

DESTAPAR guanyar, joc, notar, qualitat, saber, sortir Veure’s una qualitat que, de moment, restava amagada (Val-Men-Mall). | SIN: Revelar, saber-se. || Ex: El Lleida es destapa al camp de la Reial (guanya). –Avui- S’ha destapat que era un lladre (= s’ha sabut Mall).

DESTAROTAR atabalar, deteriorar, distreure, equivocar-se, molestar Fer perdre la concentració, la serenitat o el ritme de treball. | SIN: Fer equivocar, desorientar, desconcertar, atabalar, atarantar (Val). || Ex: Aquesta divisió, l’he haguda de fer cinc vegades: em destaroteu amb tants de crits. Ja ho passarem en net demà; avui estem massa destarotats. T’has destarotat: claves les etiquetes de cap per avall! No feu voltar cap aquí els pius de la televisió, que la destarotareu (l’espatllareu). Portava cinc dies tancat estudiant i quan vaig eixir al carrer anava atarantat (Val). Parlen tant que ataranten (Val).

DESTERROSSAR agricultura, desfer, feina, terreny Desfer els terrossos de terra d’un camp, gen. Amb una eina (Val-Men-Mall) .| SIN: Esterrossar. || Ex: Desterrossarem la terra amb l’arada. Abans de sembrar han desterrossat (Mall).

DESTORBAR 36 distreure, molestar, nosa Fer nosa una persona o una cosa, a algú que fa una activitat (estarot és una persona que fa nosa Men) (Val-Mall). | SIN: Molestar, amoïnar, empipar, importunar. ||  Ex: No em destorbis, que vull acabar la feina. Aquest escambell, aquí em destorba. Aquests mobles vells em destorben (Mall).

DESTRALER feina, groller, inepte, persona Persona que treballa malament, que fa les feines mal fetes, sia perquè no en sap, sia perquè les fa massa de pressa (Men). | SIN: Barroer, groller. || Ex: Aquest central és un destraler jugant: només serveix per destorbar els altres! Totes les fustes són mal tallades: ets un destraler!

DESTRE habitatge, obertura, pati (*) (p) (d) Pati obert, llarg i estret, que hi ha a la part de darrere d’algunes cases. | SIN: Eixida, pati. || Ex: Darrere de casa hi ha un destre d’uns dos metres. La paret del menjador dóna en un destre.

DESTREMPAR 1 decepció, malestar, molestar (*) Quedar ben decebut perquè quelcom no ha sortit bé. | SIN: Desil·lusionar,  decebre, desenganyar, defraudar, entristir. || Ex: Els qui varen anar a la final, varen tornar ben destrempats. Veig que la mainada no volen fer res i això em destrempa! 2 aflaquir, calor, emmalaltir, empitjorar, salut (*) Perdre la salut; no trobar-se prou bé (Men-Mall). | SIN: Fatigar, baldar, desfer (Val). || Ex: A mi la calor em  destrempa. Estic destrempat (no em trobo bé Mall)

DESTRET 37nervis, patiment, salut Estat nerviós que sent qui pateix per quelcom. | SIN: Sufocació, malestar, neguit. || Ex: A mi, fent aquest diccionari, em ve un destret! Tenia un destret, quan no sabia d’on treure els diners per pagar la hipoteca! Em feia mal el genoll, i m’hi vaig posar un pegat. Aleshores pla! Quin destret! Me’l vaig haver de treure.

DESTRIAR agricultura, escollir, ordenar, separar Separar les coses bones de les que no ho són tant (Val-Mall). | SIN: Triar, separar. || Ex: Els préssecs, abans de ficar-los en caixes, els destrien. Ha destriat les llenties de les pedretes (Mall).

DESTROMPASSAR imprudència, saltar, salvar Saltar per sobre d’una cosa sense tocar-la. | SIN: Salvar, saltar, botar (Val). || Ex: He volgut destrompassar una bassa i he quedat ben xop.

DESTROSSAR deformar, deteriorar, llengua Fer malbé quelcom; esp. parlar molt malament un idioma (Val-Men-Mall). | SIN: Deformar, malmetre, fer malbé. || Ex: Aquesta presentadora destrossa el català.

DESVAGAT -ADA feina, gandul, persona Persona que no té gaire feina (Men). | SIN: Desenfeinat, ociós. || Ex: El teu germà et podria molt ben ajudar: sempre el veig desvagat que es passeja.

DESVARIEJAR 38 bogeria, equivocar-se, expressar, salut, ximpleria No saber, algú, què diu, o dir coses que no lliguen (sentim desbriejar** a Ca i a Am) (Mall). | SIN: Delirar, desvariar. || Ex: Ahir, amb la febre, desvariejaves. Voldries que el noi, en comptes d’estudiar, fes de manobre, tu desvarieges! (vas equivocat)

DESVENTRELLAR salut, ventre (*) Anar, una persona, fluix de ventre. | SIN: Tenir caguetes,  cagarines o diarrea. || Ex: A mi, la fruita em desventrella. Fa dos dies que estic desventrellat.

DESVERGONYIT -IDA desvergonyit, educació Que té la llengua massa llarga (Men-Mall). | SIN: Sense vergonya, descarat, pocavergonya (Val). || Ex: Tu ets un desvergonyit; callar hauries de fer quan el teu pare t’avisa! És una desvergonyida; sempre parla quan no ho ha de fer (Mall).

DESVESAR educació, hàbit, salut, vici Perdre un costum o un vici (Val-Men). | SIN: Desacostumar, desavesar (Mall). || Ex: Abans sempre es menjava les ungles, però se n’ha desvesat. Us n’heu de desvesar, de beure licor.

DESVETLLAR 39 dormir, espavilat, son (p) Quedar, una persona, sense son; no poder dormir (Men-Mall). | SIN: Revetllar. || Ex: Anit estava ben desvetllat; a les quatre encara no dormia. Quan vas a treballar, hi has d’anar ben desvetllat. Aquest renou m’ha desvetllat (desvetlat a Val-Mall)

DETALL acabar, detall, faltar, insignificança Cosa de poca importància, que manca per acabar un edifici, una feina o un objecte (Val-Men-Mall). | SIN: Minúcia, fotesa. || Ex: Al pis de l’Escala encara falta algun detall. A la casa falten alguns detalls per poder anar-hi a viure (Mall).

DETERMINAR decidir Prendre una resolució (Men-Mall). | SIN: Decidir, fer un cop de cap. || Ex: A - És veritat que aneu a Mallorca? B -Sí, i tot just ens en vàrem determinar ahir. C -En Joan m’ha dit que vindrà. D -Se’n degué determinar ahir (fa dos dies va dir que no sabia què faria). Està determinat a divorciar-se. Estic determinat de no anar a aquella casa (Mall).

DETERMINAT -ADA 1 anar, caminar, decidit, ràpid Persona que camina de pressa o que fa les coses amb decisió, perquè ja sap què ha de fer (Men-Mall). | SIN: Decidit, resolut, abrivat (Mall). || Ex: On vas tan determinat? Na Marta està determinada a acabar els estudis (Mall). 2 cas, particular Fet o cosa que són ben diferents dels altres (Val-Men-Mall). | SIN: Concret, especial, particular. || Ex: En aquest cas determinat, la pomada et pot anar bé. Cada cosa té un lloc determinat (Mall).

DETERMINI 40 decisió, resposta, termini, temps Decisió que ja s’ha pres (només significa termini i és molt viu Val) (Men). | SIN: Decisió, resolució. || Ex: Aquest determini del govern ens ha sobtat. Hem agafat el determini de fer estudiar la noia. He fet el determini de no anar més d’excursió amb canalla. Quin determini hi ha per pagar la contribució? (Val).

DETURAR agafar, aturar, detenir, moviment, permís Fer plegar, a algú, de moure’s o de fer quelcom (Mall). | SIN: Aturar, parar, atrapar, detenir, aferrar (Val). || Ex: Eren tres que perseguien el lladre, però no el varen poder deturar. No tenien permisos i han deturat l’obra.

DEU aigua, corrent, font Doll d’aigua que surt a la superfície o que es troba quan es fa un pou (Men). | SIN: (Ullal, ull d’aigua Val). || Ex: En un marge de la vinya hi havia una deu i el pare, amb una canya, hi va fer una font. Som a trenta metres de fondària i encara no trobem cap deu. El riu Verd naix en uns ullals que hi ha prop d’Alberic (Val).

DEULOFEU -A encantat, persona, ximple (**) (d) Persona flasca, poc entenimentada. | SIN: Encantat, curt, (fleuma, bajoca  Val). || Ex: Amb la calor que fa i fa anar la criatura ben abrigada; quina deulofeua! No sigues bajoca i no pagues sempre tu el sopar (Val).

DEURE 1 escola, feina, nen pl. Feina de l’escola, que el nen sol acabar a casa (Men-Mall). | SIN: Feina. || Ex: Encara heu de fer els deures? Duu molts de deures a casa (Mall). 41 2 desconfiar, pensar, probabilitat Suposar que una cosa s’ha fet, o ha anat, d’una determinada manera (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser probable o possible. || Ex: Les claus no són al clauer, les deus haver perdudes. Aquells diners, se’ls devien gastar. Deus haver deixat el llum encès (Mall). 3 aconseguir, ajudar, obtenir Aconseguir una cosa mitjançant l’ajut d’algú (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser gràcies a. || Ex: Si tinc aquesta feina, ho dec a ella. Si he arribat aquí, li dec a ella (em va aconseguir la feina Mall).

DEVESA diversió, lloc, terreny (**) Lloc on algú passa l’estona agradablement (només s’usa com a paratge natural o com a lloc de pastura Val).|| SIN: Distracció, esbarjo, paradís. || Ex: El cafè és la devesa del meu home. La nostra mainada sempre són al jardí: és la seva devesa. Vam passar el diumenge a la devesa del Saler (Val).

DEVESSALL perill, pluja, quantitat, temps (p) Ploguda forta. | SIN: Xàfec, aiguat, delubí (Men). || Ex: Quin devessall d’aigua ens va fer, ahir a la tarda!

DIANTRE exclamació, molestar, raó, sorpresa Interjecció que es diu per mostrar sorpresa o descontentament (Men-Mall). | SIN: Caram, carall. || Ex: Per què diantre vas vestida així? Què diantre fas aquí? Vés a treballar com els altres. Diantre, ara m’ha caigut això! (Mall).

DIARI -ÀRIA dia, habitual (d) Que passa o es té cada dia. | SIN: A diari, cada dia. || Ex: Hi tenen dos o tres autocars a dinar, diari (al restaurant). Van a l’horta a collir, i això és diari.

DIDORTA 42 branca, part, planta (**) (d) Branca d’un cep. | SIN: Tòria, sarment. || Ex: Els dos homes poden i la Francesca cull les didortes.

DIFERÈNCIA conflicte, desavinença, malestar Manca d’entesa entre persones o entre institucions (Val-Men-Mall). | SIN: Desavinença, desacord, discrepància, conflicte. || Ex: Govern i sindicats tenen diferències.  -CR- Hi ha diferències entre jugadors i entrenador. –TV3- Hem tingut les nostres diferències, però... -TV3-  A l’hora de repartir els doblers han tengut diferències (Mall).

DIFERENT diferent, educació, manera D’una altra manera (Val-Men). | SIN: Distint. || Ex: El teu cotxe és molt diferent d’aqueix. Li podies haver dit diferent, que el nen ha de menjar més, a la teva mare (amb més respecte, sense crits).

DIFÍCIL difícil, estrany, persona Persona estranya, amb qui costa de lligar (Val-Men-Mall). | SIN: Rar, estrany. || Ex: No m’agrada fer tractes amb en Bernat: és un home difícil. És una nina difícil (Mall).

DIFÍCILMENT difícilment, probabilitat Que no és probable que passi (Val-Men-Mall). | SIN: Rarament, rares vegades, que és difícil (Val). || Ex: Figueres és una ciutat i és un poble. Difícilment que trobis una persona gran que hi hagi nascut (són dels pobles de la comarca). Difícilment arribarà a temps (Mall).

DINER diners, delinqüència, economia, enganyar (**) Diner negre: el que es té sense declarar a Hisenda (en plural diners negres Val). || Ex: Això ho deuen haver pagat amb diner negre.

DIR 43 1 adequat, avenir-se, color, gust, roba Harmonitzar, dos mobles o dos colors (Val-Men-Mall). | SIN: Adir-se, lligar. || Ex: Aquest color de jersei no diu amb la jaqueta. No s’hi diu gaire el gerro, aquí a l’entrada (no hi està gaire bé). Aquestes sabates no diuen amb el vestit (Mall). 2 preu (**) (d) Equival a la pregunta: quant val? | SIN: Ésser de nom o nomenar (Men). || Ex: Com es diuen aquestes taronges, mestressa? A -Saps com es diuen aquests pisos del carrer nou? B –Dos-cents mil euros. Què es nomenen aquestes cireres? (o què són de nom?) (Men). 3 aspecte, notar Veure’s que algú és qui és, o que una cosa és d’una manera determinada (Val-Men-Mall). | SIN: Notar-se, veure’s. || Ex: Amb la cara ja t’ho diuen que són envejosos (ja ho notes). El penjador ha baixat: això sol t’ho diu, que els claus que hi vares posar eren prims, per aguantar tant de pes. Amb la cara que fa ja m’ho diu tot (Mall). 4 córrer, escampar, expressar, notícia (**) Dir-s’ho: escampar, la gent, una notícia, molt de pressa (Val-Men-Mall). || Ex: La mainada s’ho diuen, que hi ha cavallets (de seguida hi van tots). M’han dit que avui hi ha ball de bot (Mall). 5 assegurar-se, expressió, indiscreció, preguntar, saber (**) En frases interrogatives diu o diuen equivalen a és veritat? (Men-Mall). | SIN: És cert?, és veritat? || Ex: Escolteu, Salvador, diu que us heu venut la casa? Na Rosalia diu que anàreu a Montuïri? (pregunta per saber si és veritat allò que han dit Mall). 6 considerar-se, falsedat, idea, política (p) Atribuir-se una manera de ser o de pensar (Mall). | SIN: Tenir-se per, declarar-se. || Ex: Hi ha gent que es diuen comunistes i...  -Avui- Es diuen seguidors del profeta (Mall).

DIRECTE 44 agricultura, planta (**)  (d) Planta que no s’ha d’empeltar (a Val es diu ver-a a la branca que procedeix de l’empelt, no pas del peu o bord). || Ex: Va arrencar la vinya i hi va plantar raïms directes (o ceps directes). Aquella branca no la talleu, que és vera (Val).

DISBARAT 1 deteriorar, dolenteria, ximpleria Cosa desassenyada, mal feta o incorrecta (Men-Mall). | SIN: Bestiesa, maldat, insensatesa, bel·landina –ús literari- (Mall). || Ex: Només fan disbarats, el jovent (p.e. trencar testos). L’aigua ha fet disbarats a Novelda. En Ramon ha fet un disbarat anant-se’n a viure tan enfora (Mall). ...i animaven els boiets a realitzar les bel·landines més sonades i divertides (S. Galmés Mall). 2 molt, piló, quantitat (*) Quantitat exagerada de gent, de diners o d'una altra cosa (Men-Mall). | SIN: Exageració, (garbera, fum, fotracada Val), (desastre, futral Men), catefa (Mall). || Ex: En vaig dur un disbarat, de farigola. El dia de la comunió hi havia un disbarat de gent a missa. Aquest mes hem pagat un disbarat de llum. N’hi havia un disbarat, de pisos per vendre. A -Coneixes molts d’Ontinyent? B -En conec una garbera (Val). Hi havia un desastre de gent a la inauguració (Men). Ha costat tres mil euros. Quin disbarat! (Mall) A trenta anys ja en tindria una catefa (“de fills” S. Galmés Mall).

DISBAUXA despendre, diners, exageració, excés, vici Excés condemnable; hom ho diu p.e. d’una despesa molt gran i innecessària (Men). | SIN: Malbaratament, dilapidació, balafiament (Val). || Ex: Amb la meitat del que has comprat, podríem passar: això és una disbauxa.

DISGUST malestar, trist (d) Pena que té una persona perquè no s’ha acomplert allò que esperava (també desingust* a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Decepció, desengany. || Ex: Vaig tenir un disgust, quan el noi va plegar d’estudiar.

DISPOSAR 45 1 important, manar Ésser qui decideix, en una casa o en una empresa (Men-Mall). | SIN: Manar. || Ex: Les dones disposen a les cases. En Bernat poc disposa de res a l’oficina. La madona disposa tot allò que s’ha de fer (Mall). 2 tenir, usar Poder comptar amb quelcom; poder-ho fer servir (Men-Mall). | SIN: Tenir, posseir. || Ex: No disposo de temps per anar al cafè. En puc disposar una mica de la cambra de bany? (fa molt que s’espera). Disposam de tres mil euros per comprar mobles (Mall).

DISSIPAR 1 feble, líquid, prim, salut Perdre la vigoria, una persona, a causa d’algun medicament o perquè no menja o no beu gaire. | SIN: Aprimar-se, afeblir-se, debilitar-se. || Ex: No prenguis gaires herbes, que dissipen (infusions). Sóc ben dissipada de no beure ni menjar (una malalta a l’hospital). 2 assecar, planta (**) (d) Quedar sense saba o amb molt poca, una planta. | SIN: Mustiar, marcir. || Ex: Els presseguers, quan carreguen massa de fruit, s’han d’esclarir; si no es fa queden dissipats i moltes vegades es moren.

DISTINGIR 1 conèixer, diferenciar Veure les diferències entre dues coses; saber reconèixer-les (Men-Mall). | SIN: Veure, conèixer. || Ex: En Salvador no distingeix un pi d’un roure. Es distingeix molt bé el cotó de la llana (Mall). 46 2 comprometre’s, destacar, important, premi Destacar, una persona, més que les altres (Men-Mall). |  SIN: Ressaltar, assenyalar-se, sobresortir, fer-se veure. || Ex: En Rossend, al temps de la república, no es va distingir gaire (no va fer política). En aquest hostal han vingut persones molt distingides. L’han distingit amb una medalla (Mall).

DISTREURE activitat, diversió, joc Passar l’estona bé, fent una activitat o veient un espectacle (Men-Mall). | SIN: Divertir, esbargir, entretenir, distraure (Val). || Ex: El meu home es distreu jugant a cartes. El bàsquet és més distret que el futbol. Tinc un hort per distreure’m. Els horabaixes es distreu jugant a cartes (Mall).

DITADA brutícia, senyal, taca Senyal feta amb el dit (Val-Men-Mall). | SIN: Marca. || Ex: S’hi veuen les teves ditades, al vidre. En aquesta paret hi ha ditades (Mall).

DITAR embrutir, taca (**) (d) Posar el dit en un lloc on queda l’empremta (fer ditadesMen). || Ex: Has ben ditat la fotografia. Algú ha ditat la porta.

DOBLEGAR 1 dominar, educació, guanyar, joc, obeir Vèncer la resistència d’una persona o d’un equip (Men). | SIN: Guanyar. || Ex: El Puigpunyent ha doblegat el Sencelles. -CR- Aquest vailet fa el que vol; el seu pare no l’ha pogut doblegar. 2 doblegar, feina, gandul Agafar una cosa plana i fer-ne dues parts, tot inclinant-les i acostant-les una contra l’altra (Val-Men-Mall). | SIN: Blegar, flectir, vinclar, plegar (Val). || Ex: Hem de doblegar aqueixes cartolines. Sempre li ha costat de doblegar l’esquena (és gandul). Va doblegar la carta abans de posar-la dins el sobre (Mall).

DOBLET 47 guanyar, joc (**) Victòria d’un equip en dues competicions diferents. || Ex: El Bisbalenc perd la final de la Copa i no pot aconseguir el doblet -Avui-

DOLÇAINA dolç, menjar (*) (d) Menja dolça (només l’instrument musical Val). | SIN: Llaminadura, llamí, llepolia. || Ex: Aquesta nena tot el dia compra dolçaines.

DOLDRE lamentar, queixar-se Saber greu una cosa (Val-Men). | SIN: Fer malícia, lamentar, plànyer (Mall). || Ex: El president del Bescanó es dol d’haver fitxat en Crisògen. –Avui- Es plany de no haver-li dit abans (Mall).

DOLL aigua, font, molt, rajar Raig d’un líquid que surt amb força (Mall). | SIN: Broll, bram, raig, xorroll (Val). || Ex: A la Font dels Carlins hi ha sempre un bon doll d’aigua. No cau bon xorroll del botijó (Val). Un bon doll d’aigua entrava dins el pou (Mall).

DOLORÓS -OSA patiment, salut, trist Que fa patir, tant si és físicament com si és moralment (Val-Men-Mall). | SIN: Turment, patiment, sofriment, calvari; trist, penible, penós. || Ex: El mal d’orella és molt dolorós. Jo trobo molt dolorós que el jovent es drogui. Va ser una desgràcia molt dolorosa (Mall).

DOMAR 48 animal, dominar, educació, obeir Fer tornar obedient un animal o una persona (adomar* a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Dominar, fer creure, aregar, alegar (Val). || Ex: Té set anys i, a casa seva, ja no el poden domar. Costen de domar, la mainada d’ara. Han domat aquests cavalls (Mall).

DOMINAR 1 dominar, educació, obeir Fer creure, esp. A la mainada  (Val-Men-Mall). | SIN: Controlar, fer dòcil. || Ex: Té quatre anys i no el poden dominar (guixa les parets de casa). Al meu fill petit, ningú no el pot dominar (Mall). 2 feina, fer, negoci, treballar (**) Controlar bé un negoci; portar-lo una sola persona o un grup de gent (Men-Mall). | SIN: Fer, dur. || Ex: Tenen dues botigues i les terres i, els dos germans, s'ho dominen tot. Un sol cambrer servia cinquanta persones: s’ho devien dominar ells (eren tots de la família i no hi havia llogats). Domina la seva feina (Mall). 3 destacar, joc, lluitar Jugar més que l’equip contrari (Val-Men-Mall).  | SIN: Atacar. ||  Ex: Hem dominat durant tota la segona part. El Mallorca va dominar el Granollers a la primera part (Mall).

DONAR 1 mamar, proporcionar, regalar Passar, quelcom, d’una persona a una altra, perquè s’ho quedi o perquè li faci profit (“donar” també vol dir “cedir” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Fer a mans, lliurar. || Ex: La tia m’ha donat un cistellat de tomates. La Geòrgia és a donar mamar a la nena. A -Quant costen aquests guants? B -Poc ho sé; me’ls han donats (regalats). He fet un pont de fusta per a travessar el rec, però ha donat (Val, també a Girona). 2 aigua, anomenar, educació, feina, fill, joc, produir Produir, algú o alguna cosa, uns beneficis, un rendiment o unes conseqüències que afecten els altres (Val-Men-Mall). | SIN: Produir, proporcionar. || Ex: La llet dóna molta energia. Era d’una família humil, però li varen saber donar una bona educació. Hem pogut donat carrera a tots tres nois. Ordinari és el nom que es donava a qui feia encàrrecs. A mi em sembla que era orsai, però l’àrbitre ha donat gol. Una cistella d’en Faustí ha donat la victòria al Manresa. La vinya, ara, és al pic: dóna molt (se’n cullen molts raïms). Les mongetes de la Princesa donen més que les de la Perona. Dóna més criar porcs que fer de pagès (més beneficis). Els avellaners no donen (pot voler dir dues coses: que no són rendibles pel baix preu de les avellanes o que no fan avellanes). La primera dona li va donar dos fills -TV3- Els núvols no donaran cap precipitació -CR- Una font dóna seixanta litres d’aigua per hora -Llibre-  El pou encara dóna aigua (en surt, en raja). Els arbres donen fruits (però és preferible dir que els cirerers fan cireres i que les vaques fan o porten llet). En Nicolau no ha donat mai una pel·lícula genial (millor fet). El xarampió dóna molta febre. El queixal em dóna malestar. El cotxe que pilota només li dóna maldecaps -TV3- 49 3 construcció, direcció, mirar, prop, tocar, veí Ésser, una part d’un edifici, encarada cap a un lloc que també s’esmenta (Val-Men). | SIN: Confrontar, tocar, partir. || Ex: El nostre pati dóna al taller d’en Pau. Els patis de les dues cases donen, per darrere. L’eixida dóna a les vinyes. 4 joc, repartir Distribuir, un jugador, les cartes, a tots els que juguen (Val-Men-Mall). | SIN: Repartir. || Ex: Ara em deu tocar de donar a mi. 5 ocórrer, opinió, violència Esdevenir-se quelcom (Val-Men). | SIN: Passar, ocórrer. || Ex: A les novel·les franceses, aquesta violència tan esgarrifosa no és dóna tant com a la literatura anglosaxona. A -A la nostra escola, els mestres joves pensen molt diferent dels més grans. B -Això es dóna molt. No en facis cabal. 6 construcció, deformar, eixamplar-se, feble, material, perill, roba, salut Fer-se, un material, més ample o més gran (es diu només en alguns exemples Val) (Men-Mall). | SIN: Eixamplar-se, venir gros, fer-se ample. || Ex: Aquesta diadema es va donant (es fa ampla Val). No et posis les meves ulleres que es donen (perquè l’altre té el cap més gros). Portes les butxaques massa plenes, quedaran donades (amples Val). El padrí té les cames donades (flaques de vell). És perillós passar per aquí perquè la paret de la tanca s’ha donat i es pot esllavissar (cedir Val). 50 7 baralla, endevinalla, rendir-se Admetre que hom ha perdut. | SIN: Rendir-se, retre’s. || Ex: Aquesta endevinalla és massa difícil: ens donem. Et dones ara? (en una baralla) -TV3- 8 agradar, baliga-balaga, escollir, menjar Estimar-se més unes persones o unes coses que unes altres (Val-Men-Mall). | SIN: Preferir. || Ex: A mi doneu-me cargols; les botifarres no m’agraden pas tant. A mi doneu-me gent com cal; amb aquest home ja hi vaig tractar una vegada i en vaig tenir prou. A -Et mereixes uns dies de vacances. B -Gràcies, Joan, Déu em doni gent que m’entengui! 9 concedir, permetre, temps Permetre, a algú, que faci allò que demana de fer (Val-Men). | SIN: Autoritzar, consentir, concedir. || Ex: Dóna’m dues hores per decidir-ho -TV3- Els dos presidents es donen deu dies per arribar a un acord. -Avui- Encara m’han de donar el permís per començar les obres. 10 cop, picar, ventar Allargar la mà, un fuet o una altra cosa, per picar a algú (hem procurat no fer servir aquesta accepció de donar en aquest diccionari, tot i que és admesa) (Val-Men). | SIN: Fúmer, ventar, clavar, etzibar, fotre -considerat vulgar-, (espolsar, aventar Val), ensivellar (Mall). || Ex: M’ha donat una bufetada -TV3- Va començar a donar clatellots -TV3- Jugant a futbol aventen molts puntellons (Val). 11 explicació, expressar El verb donar es fa servir també quan algú proporciona coses que no són materials (Val-Men-Mall). | SIN: Dir, comentar. || Ex: Cada dia li he de donar explicacions. Em vares donar un bon consell. Us donaré la meva opinió -CR- ...per donar als nois un escarment -TV3- ...han donat un ultimàtum als grecs -TV3- 

DOPATGE 51 enganyar, joc Acció de dopar o dopar-se; és a dir de prendre substàncies estimulants prohibides, per millorar el rendiment esportiu o intel·lectual (es diu ara Mall). || Ex: ...ha confirmat el dopatge del jugador. -CR- En el món esportiu el dopatge és penalitzat (Mall).

DORMILEGA 1 abusar, dormir, gandul, persona Persona a qui agrada llevar-se tard (Men). | SIN: Dormidor  (Val-Mall). || Ex: Els dies que puc dormo fins a les onze: sóc força dormilega. 2 animal, guarir, salut (**) Matèria orgànica, de color marronós que es troba sovint adherida als rocs; sembla un bony laminat, sec i flonjo  (desconeixem què és; segons el DCVB hi ha una crisàl·lida de papallona amb el mateix nom) (també es diu dormidora** a Ca) (Men). ||  Ex: Diuen que les dormilegues curen el mal d’orelles.

DORMIR 52 1 distreure, encantar-se, equivocació, negoci, vigilar No actuar prou de pressa a l’hora de comprar o d’aconseguir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Badar, encantar-se, distreure’s, deixar-se enganyar, mirar les cucales (Val). || Ex: Quan li han passat la pilota, ell dormia. No dormis, que aquesta màquina té males bromes. L’havies d’haver comprat, el pati que toca la teva casa: aquesta vegada has dormit! (Mall) Sempre està adormit (Mall). 2 feina, gandul, treballar (**) No fer gaire res a la feina. | SIN: Estar desvagat. || Ex: No et pensis pas que dormin les perruqueres: estar tot el dia dret és molt cansat!

DOT casar, diners, matrimoni Cabal que rep, una noia, de la seva família, quan es casa (a Ca aquest mot és femení: la dot*) (Men-Mall). || Ex: Encara he de cobrar el dot. A l’olor del dot acudeix el borinot (o ninot) (Val).

DRECERA camí, caminar, curt Camí més curt que un altre i que va al mateix lloc (també sentim adrecera* a Am) (Mall). | SIN : Tresquera, atall, (passera, travessa Val). || Ex: No es perdran pas; saben totes les dreceres. És normal que haja aplegat abans perquè coneix les passeres (Val). Parla amb el meu advocat, que sap totes les passeres (sentit figurat Val). Aneu per la travessa o fareu tard (Val).

DRET -A 1 camí, pendent, pujada Camí que fa pujada i té molt de pendent (Men-Mall). | SIN: Vertical, pendent. || Ex: A la carretera de Sant Martí del Canigó hi ha unes pujades molt dretes. Per arribar al castell hi ha una costa molt dreta (Mall). 2 posició, recte Aguantant el cos amb les cames (Val-Men-Mall). | SIN: Dempeus. || Ex: He hagut de venir de Badalona dreta perquè el tren era ben ple. Tot el públic es va posar dret. Va estar dret durant tota la missa (Mall).

DRIBLAR 53 enganyar, esquivar, joc Passar, un jugador de futbol o d’un altre esport, pel costat d’un contrari, fent una o més fintes per evitar que li prenguin la pilota (Men). | SIN: Esquivar, eludir, fintar. || Ex: En Màxim ha driblat molt bé el jugador del Portús. -C33-

DRÒPOL -A inepte, persona, xerraire, ximple (**) (d) Persona que no serveix per a gaire res o que es deixa entabanar fàcilment. | SIN: Beneit, encantat, (panfígol, bajoca, bovera Val), culfaristol (Men). || Ex: Volíem que el regal fos una sorpresa, i el dròpol d’en Jordi ho va haver de xerrar. Ha pagat trenta-set mil euros d’aquesta feixa? Quin dròpol! L’hi haurien donada per la meitat. Tenia dos queixals corcats i aquell dròpol no va veure res (el dentista).

DUBTÓS -OSA indecís, persona (*) Persona que no és mai decidida. | SIN: Cagadubtes, vacil·lant, indecís, cleuma (Men). || Ex: La Montserrat és dubtosa. Cansa anar a comprar amb ella!

DUÏLLAR començar, forat, vi (*) (d) Fer un forat en una bóta, per tastar-ne el vi. | SIN: Foradar, encetar. || Ex: El vi d’aquesta bóta és molt bo; l’hem duïllada, n’hem begut tots i hem tapat el duïll amb sèu.

DUR portar, roba Agafar una cosa en un lloc i deixar-la en un altre (Val-Men-Mall). | SIN: Portar, menar. || Ex: Qui l’ha dut, aquest paquet? No vol dur la faldilla verda. Duu aquest paner d’ous a la botiga (Mall).

DURÍCIA gra, pell, salut Clap de pell morta més gruixuda i més dura que la que l’envolta, que hom sol tenir als peus o a les mans (Val-Men-Mall). | SIN: Ull de poll  (si és al peu). || Ex: Tinc durícies als dits dels peus. Tenc els peus plens de durícies (Mall).