F

FACCIONS 1 aspecte, cara, forma Forma de la cara d’una persona. | SIN: Fisonomia, trets, caràcter (Val), fesomia (Mall). || Ex: La Florentina té les faccions grosses (front, celles, nas, boca). Té el mateix caràcter que son pare (vol dir  cara Val).

FACÈCIA cas, dificultat, negoci (*) Cas inesperat o difícil de resoldre (a Men facècia és allò que hom va a veure de forma passiva). | SIN: Peripècia, aventura, fet, marimon (Men). || Ex: Ens ha passat una facècia: el dinar se’ns ha cremat i hem hagut d’anar a la fonda. Que en vàrem passar de facècies, per anar pagant les hipoteques. Només ha vingut a veure la facècia (què ha passat Men).

FÀCIL delinqüència, fàcil, negoci, sexe Que no costa gaire d’aconseguir (Val-Men-Mall). || Ex: Són dones fàcils (manyagues). -Avui- El món del diner fàcil (estafadors). -Avui-

FACTURAR acomiadar, expulsar, treure (**) (d) Fer fora a algú d’un lloc, treure-se’l del davant (Val-Men-Mall). | SIN: Aviar, acomiadar. || Ex: Tu ja em vols facturar (vols que marxi).

FADRÍ -INA 2 1 casar, créixer, criat, fadrí, nen, ràpid Persona que encara no s’ha casat, se sol dir si ja és força gran (també es diu dels xiquets, xiquetes i jóvens que creixen bé, a bon ritme Val) (a Val fadrina també és una criada) (fadrí és qui no s’ha casat o un al·lot que ja es veu gran Mall). | SIN: Solter (Val-Men-Mall), conco.  || Ex: La Felicitat fa deu anys que és casada i, en canvi, la seva germana gran encara és fadrina. A casa hi viu un oncle fadrí que és un germà de l’àvia. Que fadrí està el xiquet! (fa temps que no l’has vist Val). Ets casada o fadrina? (Mall) La teva filla és tota una fadrina (Mall). 2 arbre, planta (**) (d) Suro vell que no s’ha llevat mai. || Ex: El suro del costat del mas és fadrí.

FADRISTERN família, fill Cadascun dels fills d’una casa que no és l’hereu i per tant marxa de la casa quan contreu matrimoni. | SIN: Cabaler. || Ex: Jo em vaig casar amb un dels fadristerns de can Celedoni.

FAIXÍ -INA 1 animal, bosc (**) (d) Gat faixí: gat salvatge que viu al bosc. | SIN: Fagina, gat fagí, (gat serval, gat server Val). || Ex: Ara ja no se’n veuen, de gats faixins. 2 escollir, fam, menjar (**) (d) Persona que només vol menjar coses bones (ve dels animals faixins que únicament mengen carn). | SIN: Sibarita. || Ex: Tu ets faixí: et menges el tall de carn i deixes les mongetes.

FAL·LERA desig, joc, mania Ganes immoderades de fer quelcom. | SIN: Desig, mania, (enrònia, quimera Val), dèria (Val-Men). || Ex: En Francesc té la fal·lera d’anar a jugar a cartes. Ara m’ha entrat la quimera de col·leccionar pedres (Val). Jo tinc la quimera que la teua germana no es casarà mai (també vol dir, per tant  pressentiment Val).

FALAGUER -A 3 1 afalagar, amable, amor, caràcter, festejar, ràpid Persona gentil i simpàtica (Val) (falaguer vol dir àgil, que es mou amb promptitud; un noi falaguer és un noi que diu afalagaments Men) (que va ràpid perquè duu poc pes Mall). | SIN: Amable, afalagador. || Ex: L’Oriol és un noi molt falaguer: sempre en té una per dir. Li han donat falaguera (referit a qui no ix de casa de la xicota, que hi va molt Val). Em vaig regirar d’haver estat massa falaguer a dir que sí (Men). 2 feble, força (**) Persona que no té gaire força física. | SIN: Feble, delicat, (fluix, lleuger, dèbil Val). || Ex: A –En Feliu és alt i gros. Em faria por de barallar-m’hi.  B –Alt i gros sí, però és falaguer. A mi no m’espanta pas.

FALAMBARD caràcter, exagerat, orgullós, xerraire (**) (d) Persona xerraire, exagerada, que es vana de les coses. | SIN: Fatxenda, garlaire, (exagerat, desficaciat Val), raonador (Men). || Ex: A -Déu n’hi do l’Agapit, fer-ne vuitanta mil euros d’aquell tros de camp! B -Això t’ha dit? No en facis gaire cas; és molt falambard.

FALCAR fermar, moble, moviment, vehicle Posar quelcom a sota d’un objecte, perquè no es mogui o no es bellugui (Val-Men-Mall). | SIN: Travar, assegurar, subjectar, tasconar, romballar -una escletxa-. || Ex: Les taules del cafè són velles i, algunes, les hem de falcar amb un tros de cartró. Si deixes el cotxe en aquesta pujada, falca les rodes de darrere (p.e. amb dos rocs).

FALCONADA aigua, cop, crescuda, dolor, aigua, malestar, sobtat (**) (d) Problema de salut, o d’una altra mena, que ve de manera sobtada i dolorosa. | SIN: Ensurt. || Ex: Ahir vaig tenir una falconada de mal de ventre. L’úlcera, cada any a la primavera, em clava alguna falconada. La riera ha ventat una falconada (ha vingut molta aigua de cop).

FALDADA mida, quantitat, regalar Faldilla o davantal ple de coses. | SIN: Cabassada, davantalada.  || Ex: La noia ens ha dut una faldada de pèsols.

FALDILLETES 4 caràcter, feina, masclisme, persona (**) (d) Home que fa feines que abans es considerava que havien de fer les dones. | SIN: Calçasses, gos falder (Val). || Ex: Cada dia el fan anar a comprar, és un faldilletes.

FALLA escassetat, faltar, necessitat Manca o insuficiència de quelcom. | SIN: Mancança, falta (Val). || Ex: Ja m’anirà bé aquest davantal, perquè en tinc falla. Hi ha molta falla de capellans.

FALLANGA gandul, persona (**) (p) (d) Persona gandula. | SIN: Panxacontent, mandrós, dròpol, (gos, dropo, malfaener Val). || Ex: És fallanga com el seu pare.

FALLAR 1 defecte, fallar, feble, força, màquina, salut No tenir prou força en una part del cos, no anar prou bé una màquina o passar una altra cosa negativa (Val-Men-Mall). || Ex: El genoll esquerre em falla; encara no el tinc prou guarit. 2 joc Fer una fallada jugant a cartes, és a dir, matar la carta d’un jugador contrari tirant un atot. || Ex: M’han fallat l’as d’espases.

FALLAT -ADA aspecte, bo, buit, defecte, dolent, fruit (*) Fruita seca que només ha fet clova, que no té res a dins (fallat –localisme- s’aplica, en sentit irònic, a les coses que són molt bones, d’alta qualitat Val) (Val-Men). | SIN: Dolent, buit. || Ex: L’ametlla que m’has donat és fallada. La Pilar deu estar fallada (Val).

FALLICA diners, escassetat (*) (d) Escassetat de diners, p.e. de qui va a comprar amb pocs cèntims i li’n falten. | SIN: Carestia, exigüitat, penúria, ridiculesa. || Ex: Sempre vas a comprar amb falliques; agafa cent euros  i no quedaràs a deure mai res!

FALTA 5 escassetat, faltar, filera, treballador Manca de quelcom que ha de ser en un lloc o que és molt necessari (Val-Men-Mall). | SIN: Absència. || Ex: En aquest rem hi ha cinc faltes (s’hi han de plantar cinc ceps). En aquesta oficina hi ha falta de personal.

FAMILIAR cara, conèixer, familiar Ben conegut (Val-Men-Mall). | SIN: Conegut, (simpàtic, ben disposat Mall). || Ex: No sé qui és, però la seva cara m’és familiar. 2 amable, expressar, persona (**) Persona molt franca i enraonadora (Val-Men). | SIN: Cordial, obert, agradable, amable, xamós, planer (Val). || Ex: És molt familiar, aquest noi; és d’aquella gent que emplena (hom es troba bé al seu costat).

FANGAR 1 hàbit, fam, fang, menjar, poc, terreny (**) (d) Menjar molt poc, esp. tastar el que hi ha al plat i després deixar-ho (a Val  només s’usa en el sentit de lloc ple de fang: fangar i fanguer). | SIN: Queixalar. || Ex: Aquesta criatura no menja gens, només fanga (a Ca en un cas com aquest es diu: sembla que fanga). 2 ballar, equivocar-se, nyap, ritme (**) (d) Ballar malament, sense seguir el ritme de la música. || Ex: En aquella sardana n’hi ha un que fanga.

FANGAT brut, camí, fang, terreny (**) (p) (d) Lloc ple de fang (Val). | SIN: Fanguera, (fanguer, fangueig, gatxull Val), fangar (Val), xelicoli (Men). || Ex: El camí d’anar al camp és un fangat (= és enfangat).

FARANDOLA conjunt, quantitat (*) Colla gran de gent (Men). | SIN: Gentada, munió, collada, personal (Val). || Ex: Quina farandola que hi havia a l’hostal a sopar! A casament, hi varen anar tota la farandola de cosins. A la plaça hi ha una farandola de gent; deuen ser jubilats. A la nit el bar s’ompli de personal (Val).

FARCELL paquet, portar, roba, sac Paquet per portar coses que es fa embolicant un mocador o una altra peça de roba (a Am també es diu morlet*) (Men). | SIN: Trossa, bolic, fardell, saquet (Val), feixina (Men), trossell (Mall). || Ex: Dúiem el farcell amb l’esmorzar a l’esquena. He comprat un mocador de farcell de roba fina. M’arreglaré el saquet per anar demà al camp de sol a sol (Val).

FARCIT -IDA 6 botiga, diners, menjar, plaga, ple, quantitat, salut Molt ple d’una cosa (a Val es diu referit al menjar) (Mall). | SIN: Atapeït. || Ex: La nena anava farcida de polls. Aquesta gent haurien d’estar farcits de cèntims; guanyen molt (Val-Men). Ca -Teniu la botiga molt ben farcida (proveïda). Menjarem una coca farcida (Val).

FARDA 1 animal, construcció, diners, material, menjar, residu, sorteig (**) (d) Restes del menjar que sobren després d’un àpat, esp. allò que les persones no es mengen o les deixalles (diners que es queda l’associació que emet loteria quan la ven; material de construcció que queda després d’assolar un edifici Val). | SIN: Deixalles, residus, deixies. || Ex: La farda, la donarem als porcs. 2 dolent, menjar, verdura Menjar fluix: cols, bledes, patates, mongetes, etc., sense cap tall de carn (a Ca també es pot dir fardassa). | SIN: Recapte. || Ex: Per menjar només ens varen donar farda. 3 brutícia, inxa, nosa (**) (p) Cosa que incomoda. | SIN: Brutícia, brossa. || Ex: Portes una farda als peus (p.e. una herba enganxada a la sola). Hi havia una farda, per això vessava, el vàter (un tros de plàstic que l’embussava).

FARINA dolç, menjar (*) (d) Farines de fajol: pasta d’aquesta farina que es menja fregida, i ensucrada, perquè no amargui (se solen menjar pels volts de Nadal). || Ex: A mi m’agraden més les farines de fajol que els torrons.

FARINETES 7 1 menjar, nen (p) Barreja de cereals i d’altres aliments que es dóna a les criatures molt petites (Val-Men). || Ex: Al nen, li donem farinetes amb el biberó. 2 menjar Mena de sopa feta amb farina de blat de moro i altres ingredients (Val-Men). || Ex: De tant  en tant m’agrada menjar farinetes.

FARNAT dolent, espès, menjar, residu Menjar que no és prou bo, esp. perquè és massa espès. | SIN: Pastat, peguer (Men). || Ex: Avui m’han donat un farnat de sopa per dinar. El nen no té gaire gana, sempre deixa farnat (coses que no s’acaba i que queden espesses al plat). Ses patates estan fetes un peguer (P. Melis Men).

FARRATGE animal, menjar, planta, verd Ordi tendre o altres plantes que se seguen per donar verd al bestiar (Val-Men-Mall) (a Ca farraja**, femení). | SIN: Farratjó, blat de moro, (herba, herba vera –userda- Val). || Ex: Donaré més farratge a les vaques. Tinc la dalla al camp de l’herba vera (Val).

FART -A fatigat, feina, lloc, menjar, molt Cansat de menjar o de qualsevol altra cosa (quan es parla de menjar, fart es considera una expressió grollera, però no a Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Ple, tip, satisfet, saciat, sadoll (Val), (roi –d’una cosa que molesta- Men). || Ex: Avui sí que m’aixeco de taula ben fart (no és pejoratiu a Val). Pel carrer de Besalú estic fart de passar-hi (hi passo sovint). No m’agradava aquella feina, n’estava ben fart. Una altra vegada carn? Ja n’estic fart! (indica monotonia Val). Ja n’estic roi, de sentir cridar aquesta gent (P. Melis Men).

FARTANERA abusar, menjar, molt, salut Menjar exageradament abundós. | SIN: Fartada, atipada, atracada, tiberi, fartera (Val), sopada (-al vespre- Mall). || Ex: No van pas bé per a la salut aquestes fartaneres que feu. Quina fartada! No em puc aixecar. Joan és un fartera (molt menjador) (Val).

FASTI 8 aversió, delinqüència (*) (d) Detestació, aversió, que es té a una persona o a un fet. | SIN: Fàstic, repugnància. || Ex: Fa fasti voltar per Barcelona: ja m’han atracat dues vegades.

FÀSTICS malestar, salut (**) (d) Ganes de treure, de perbocar. | SIN: Basca, nàusea, ois (Val-Men), gitera (Men), (oi, vomitera Mall).  || Ex: Tot ahir vaig tenir fàstics; alguna cosa em devia fer mal. A Joan el vi li fa ois (Val). Això em fa oi o (gitera) (Men).

FASTIGÓS -OSA carregós, desagradable, expressar, fastigós, molestar, persona, repetir Que fa venir fàstic, és a dir, que cansa, carrega o avorreix (Men-Mall). | SIN: Desagradable, pesat, avorrit, (queferós, enfadós Val).  || Ex: És un home fastigós, sempre diu les mateixes coses. Ahir va estar tot el dia rodant per casa. Mira que és un home queferós! (Val) Redéu, quin xiquet més enfadós! (Val)

FASTIGUEJAR desagradar, fatigar, feina, molestar Fatigar, una cosa o una persona, a algú. | SIN: Enutjar, empipar, (emprenyar, donar pena, molestar, fotre Val). || Ex: Em fastigueja haver de fer classe als de catorze anys. N’estic fastiguejat que, cada nit, les motos em despertin. El director el va fastiguejar fins que va deixar la feina.

FAT -FADA 1 dolent, gust, menjar Hom ho diu del menjar quan no és prou bo perquè hi manca sal o n’hi ha molt poca (Mall). | SIN: Insuls, (dolç, dessubstanciat, desllavassat Val), (insípid, bibi Men). || Ex: Les trumfes bullides, les has fetes fades. L’arròs no l’endevino mai, quan no és salat és fat. Hui el bullit m’ha eixit desllavassat (té poca sal, està molt aigualit Val). Aquesta síndria és bífia (P. Melis Men). 2 aigua, coure, dolent, gust, netejar (**) Aigua que no té cap gust, no pren el sabó i no sol ser bona per coure llegums (Men). || Ex: L’aigua de la font de Dalt és fada; no hi pots pas coure els cigrons.

FATI- FÀTIA 9 gras (**) Persona molt grossa (és un anglicisme) (Val). | SIN: Gras, ple. || Ex: Ha vingut grossa, la Júlia: és una fàtia !

FATO aparell, càrrega, conjunt, menjar Aplec d’estris, vianda i altres coses que es duen d’un lloc a un altre. | SIN: Galindaines, embalum, queviures, equipatge, càrrega (Val). || Ex: Nosaltres anem a l’aplec a peu i el meu home ens pujarà el fato amb el cotxe. Vinc del supermercat i porto molt de fato (he carregat força). Quan fèiem carbó duiem el fato per a tota la setmana.

FATXA aspecte, cara Aspecte d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Parença, imatge, (semblança, planta Val). || Ex: Per la fatxa que fa, deu ésser estranger. Té planta de ciclista (Val).

FAVA 1 encantat, insociable, persona, ximple Dona encantada, de poc esperit, poc eixerida (favada: fet propi d’un fava Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Aturat, tímid, bajoca (Val), favana (Men). || Ex: Totes tres amigues són una mica faves, no hi pots mantenir cap conversa. Tots et prenen el pèl perquè ets un bajoca (Val). 2 animal, pell, picar, protuberància, salut, taca Petit bony vermell que surt, de manera espontània, a la pell o que ve de la picada d’un insecte (Val-Men-Mall). | SIN: Rojor, picada, eixida (Val). || Ex: Aquestes faves que tinc a les cames són dels randells. Vaig a comprar-me crema per a una eixida que tinc al braç (Val). 3 cop, picar (**) Cop ventat amb la mà. | SIN: Mastegot, plantofada, pinya, carxot (Val), (bufetada, cabi, tintina Men). || Ex: Si em tornes a insultar et fumeré una fava.

FAVAGIRAT -ADA 10 baliga-balaga, sorprès, trempat (**) (d) Sorprès a causa d’una situació inesperada. | SIN: Parat, admirat, decebut. || Ex: Quins dibuixos fa, aquella nena, per tenir deu anys, vaig quedar favagirat. Ahir vàrem quedar que avui ens trobaríem a l’estació de Girona i no s’ha presentat; he quedat favagirat.

FAVASSA caràcter, encantat, persona (**) Dona curteta i enflascada. | SIN: Aturada, ximpleta, pàmfila, (moixa, fleuma –també masculí- Val). || Ex: No serveix l'Emilia per dur la botiga, és una favassa!

FAVOR 1 ajudar, amic Ajut que s’ofereix a algú de franc (Val-Men-Mall). | SIN: Bé, profit, servei. || Ex: M’ha fet un gran favor, en Jordi. Na Caterina li va fer un gran favor cuinant mentre ella estava malalta (Mall). 2 sexe (*) Acoblament sexual (Val-Men). | SIN: Còpula. || Ex: Està molt bona aquella noia, si pogués li faria un favor.

FEBRADA pansa, salut Febre alta (Men-Mall). | SIN: Temperatura, pirèxia, (febra, febronada, estar encès o molt calent Val), estar enfebreït (Mall). || Ex: El nen ha tingut una febrada, fins i tot li han sortit dues panses. Encara que em refrede, no arribe mai a tenir febra (Val). ...donava la sensació de la carn humana, enfebreïda (L. Riber Mall).

FEBRE 1 salut Temperatura del cos alta a causa d’una malaltia (Val-Men-Mall). || Ex: El nen encara té febre. No va poder venir perquè tenia molta febre (Mall). 2 desig, mania, moda Moltes ganes de fer quelcom perquè és moda. | SIN: Dèria, fal·lera, ànsia (Val-Men).  || Ex: Ara hi ha una febre d’anar a córrer.

FEBRONS 11 salut (**) Pujades molt fortes de febre que es repeteixen. | SIN: Febrades, calentejades, febronades (Val). || Ex: La nena té uns febrons molt forts, el metge ens ha dit que li sortirà el xarampió.

FEINA 1 feina, negoci Conjunt de coses que cal fer (Men-Mall). | SIN: Tasca, obligació, faena (Val). || Ex: Pels volts de Nadal hi ha molta feina a la botiga. A -Sempre em poso malalt els caps de setmana. B -Així no perds feina. 2 feina Manera de guanyar-se la vida d’algú (Mall). | SIN: Ocupació, ofici (Val). || Ex: El noi ha trobat feina en un banc de Mislata.

FEINADA feina, fugir Abundància de coses per fer (Men-Mall). | SIN: (Faenota, faenassa Val).  || Ex: Quina feinada se t’ha girat! (es diu a un que agafa al seu càrrec un bar). La Caterina li va al darrere i el pobre Anselm té una feinada a amagar-se! (vol festejar amb ell).

FEIXA 1 agricultura, muntanya, pendent, terreny Cadascuna de les parts d’un hort o d’un camp, gen. quan hi ha diferències de nivell entre unes i altres. | SIN: (Bancal -en les comarques de secà-, tornall, marge, màrgens, margenada Val), marjada (Mall). || Ex: A l’hort de casa hi ha tres feixes, però només podem enaiguar la de baix. Aquestes muntanyes són plenes de parets; abans tot eren feixes. 2 agricultura, terreny (*) Peça de terra llarga i força estreta. | SIN: Bancal, bancada, era, penca, (faixa, taula, llenca Val). || Ex: El meu noi es vol fer una casa a la feixa. La feixa no me la vull pas vendre, perquè quan tot això de les jubilacions se’n vagi enlaire encara em farà servei.

FEIXINA conjunt, foc, llenya, pal Feix petit de llenya fet de tòries o de branquillons d’arbre (Mall). | SIN: Feix, garbó, gavell, garba (Val). || Ex: Porteu una feixina de tòries, si us plau, que farem foc. Ha descarregat les feixines per al forn (Mall).

FEIXUC -UGA 12 1 carregós, difícil, ensenyament, fatigar, pes Que costa de fer (Men-Mall). | SIN: Penós, fatigós; dur, difícil, enutjós, molest, gros (Val). || Ex: Aguantar mainada és una feina feixuga. Remenar saques tot el dia és una feina molt feixuga. Ara vénen uns dies de feina grossa (Val). Ser forner és una feina molt feixuga (Mall). 2 caminar, dificultat, lleuger, salut, vell (p) Persona que no va gens lleugera per caminar; que li costa de fer-ho (Mall). | SIN: Xacrós, empedernit (Men). || Ex: L’Ermengol s’ha fet gran, va molt feixuc

FELIU -A persona, ximple (*) Persona poc eixerida. | SIN: Ximplet, beneit, (badoc, panoli, fleuma Val). || Ex: Si li torno a dir que he perdut les claus em prendrà per feliu. La dona que ens ve a fer feina és una mica feliua; l’altre dia rentava la pantalla de l’ordinador amb detergent.

FEMAR agricultura, fems, feina, terreny Posar fems a la terra (afemar* a Ca). | SIN: Adobar. | Ex: Aquesta tarda anirem a femar la vinya de dalt. Cada dos anys femem l’olivar amb llobins (se sembren i quan les plantes són grosses es colguen amb l’arada).

FEMER 1 brutícia, desordre, fems, habitatge, lloc Lloc per guardar els fems (femer també és un lloc brut o desordenat Val-Mall) (Val-Mall). | SIN: Sentina. || Ex: Ves a tirar les peles al femer. Bon femer tenen a l’ajuntament! (Val). Sa casa és un femer (Mall). Va dur la fruita podrida al femer (Mall). 2 abundor, bosc, negoci, piló, quantitat (*) Gran quantitat d’una cosa (Men). | SIN: Abundor, munió, fotimer, fum (Val). || Ex: Avui hi ha un femer d’hotels a la costa. Aquest bosc és un femer de bolets. Hi ha un fum de parades (Val).

FENENT 13 esquerda, forat, roca, trencar Esquerda entre dues roques. | SIN: Escletxa, escretlla, (clavill, clivell, badall Val). || Ex: Si trobes el fenent, la barrina entra molt bé. Vàrem començar a esberlar la roca quan vam trobar un fenent. La meva vidriola té un badall molt estret (vidriola = guardiola Val).

FENER dia, treballar (*) Dia en què es treballa (Mall). | SIN: Feiner, de treball, (hàbil, laborable, faener, dia de pantaló vell –humorístic- Val). || Ex: Els dies de fener, a les deu ja sóc al llit. A –On aneu ara? B –A casa, a sopar i a dormir, que demà és dia de pantaló vell Val).

FENOMEN defecte, excel·lent, gros, joc, qualitat Persona o cosa que tenen una qualitat o un defecte molt exagerats (Val-Men). | SIN: Geni, as, anormal, exageració. || Ex: Jugant a bàsquet eres un fenomen. Abans de començar a fer règim era un fenomen (de gros).

FER 1 construir, fabricar, fer, roba, treballar Construir o preparar, una cosa, fent servir diferents materials (Val-Men-Mall). | SIN: Fabricar, elaborar. || Ex: Ens volem fer una casa nova. Els meus avis feien esclops. Valdrà més que comenci de fer les cartes. El jersei que duc, me l’he fet jo. 14 2 animal, bonic, broma, carregós, classe, dormir, educació, esforç, herència, llenya, llum, mandra, molestar, poc, religió, renyir, salut, soroll, vacances, vent Efectuar accions; en moltes de les més habituals s’empra aquest verb (es diu en molts del exemples Val) (Men-Mall). | SIN: Realitzar, executar, acomplir. || Ex: Fem molta pols quan venim a fer gimnàstica. El nen ha fet un rot. Per què fas pets? Els homes han anat al bosc a fer llenya (a tallar un arbre o branques, per dur a casa). Aquesta bombeta fa poc llum. No li facis bromes, si no les admet. La setmana que ve farem vacances. Quin rebombori que feu avui! Quan parla es fa carregós. El pare és a fer migdiada (està fent a Val). Els avions em fan por. Han dit que demà farà vent. No em torno a casar perquè em fa ànsia. No us feu il·lusions. Fa més goig la mare que les filles. La tia em vol fer hereu. Poc es feia abans, això de donar-se la pau, a missa. Encara faig classes particulars. La Juliana no em saluda i no sé pas que li hagi fet mai res. Si no està bé d’aquesta manera, t’ho fas! (una feina) Hem posat un canari a cada gàbia i per ajuntar-se ho farien tot! (es criden). He caigut i m’he fet sang al genoll. 3 càlcul, ensenyament, resultat Ésser el resultat d’una operació de càlcul (Val-Men-Mall). Ex: Tres i dos fan cinc. Cinc per quatre fan vint. 4 comentari, expressar, expressió Afegir unes paraules a allò que s’està dient (Val-Men-Mall). | SIN: Dir -pot servir per actualitzar l’acció, per acostar-la al present- Val). || Ex: En Peret fa: voleu dir? -Llibre- Vet aquí el segon! -fa el pagès-. -Llibre- La vaig veure i em fa: quin pentinat portes! (Val). 15 5 desmanegat, feina, obeir, tancar Trobem aquest mot, seguit d’un verb en infinitiu, en algunes frases (Val-Men-Mall). Ex: Haurem de fer pintar la casa. El nen corre massa; fes-lo estar quiet! Ens varen fer tancar a la presó. Fa desmanegat, anar sense mitjons (o fa ser desmanegat). 6 producte, quantitat, suficient Tenir-ne prou amb la quantitat que es diu (Men). | SIN: Ésser suficient, haver-n’hi prou. || Ex: Amb una ampolla de cava farem. Ja farem amb quatre (o ja farem el fet). 7 adequat, agradar, festejar, gandul, gust, salut Ésser, una persona o una cosa, apropiats per a allò que es necessiten (Men). | SIN: Ésser adequat, idoni, escaient, ideal, etc. || Ex: Aquell noi no fa per a ella; és massa jove. Aquest cotxe fa per a un negociant. Per a ell, li faria un gos. Tu compra el que et sembla que li fa (el que és més adequat). El que em fa més és dormir (per a la salut). A -Què et sembla la corretja blava? (del rellotge) B -Jo no la compraria pas; per home no fa. Aquestes eines no fan per a mi (li ensenyen una aixada i no li agrada de fer-la anar). C -Avui se li declararà per televisió. D -No ho crec; això no fa per a ella. Volia ser capellà, però va veure que allò no feia per a ell. 8 ajudar, cura, fill, irresponsable (**) Ajudar a algú (Val-Men-Mall). | SIN: Emparar, protegir, fer valença. || Ex: Han fet molt per la seva cunyada. Hi ha pares que no fan gaire pels fills. Tot el dia els tenen fora de casa. 16 9 diners, economia, millorar (**) Prosperar econòmicament (Val-Men). | SIN: Progressar, triomfar, millorar. || Ex: Nosaltres hem fet molt; quan ens vàrem casar només teníem la casa i l’hort (ara són rics). Hi ha gent que tenen uns grans sous i no fan ben res (p.e. no tenen ni el pis seu). 10 desig, guarir, important, influir, roba (**) Ésser, quelcom, molt important per aconseguir allò que es cerca (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser vital, important, fonamental, de gran cas. || Ex: S’ha aprimat molt, en Germà. B -No pas tant com sembla; hi fan molt els vestits. La il·lusió del malalt de guarir-se també hi fa. 11 expressar, inventar, pensar (**) Fer-s’ho: dir, algú, com han anat les coses sense saber-ho segur (Men). | SIN: Imaginar, suposar, pensar, inventar. || Ex: A -L’any que ve ens apujaran el sou. B -Com ho saps? A -No ho sé pas: això m’ho faig jo. C -L’Ignasi em va dir que aviat faríeu una altra excursió. D -No n’hem pas parlat: això s’ho ha fet ell. No pot ser que en Salvador hagi plegat del banc: això t’ho fas tu! 12 acabar, agafar, educació, feina, menjar (*) Enllestir una feina (Men). | SIN: Acabar, finir, ultimar. || Ex: Noi, quan s’ha fet d’una cosa s’endreça. A -Vols més fruita? B -No, gràcies: ja he fet jo (no me’n convé més). C -A les dotze he de ser a Ripoll. D -No pateixis: a les onze ja haurem fet de sobres (ja tindràs temps). E -Podem marxar ja? F -Poc he fet encara. Quan tothom hagi fet, n’agafaré jo (un tall de pastís; vol ser l’últim d’agafar-ne). 17 13 capaç, feina, força, poder, suficient (**) Tenir prou força per dur a terme una feina feixuga (Val-Men). | SIN: Poder, ésser capaç. || Ex: Feu tot sol o voleu que us ajudem? (descarrega caixes). 14 ajudar, arranjar, casar, preparar Fer un casament: posar en contacte, una tercera persona, a una parella perquè es coneguin i es casin. | SIN: Arranjar. || Ex: Una vegada vaig fer un casament i sempre més me n’he penedit (es varen separar). A -En Feliu ja té quaranta anys; quan ara no ho ha fet, poc es casarà. B -Si de cas hauria de ser que algú li fes. 15 anys, complir, edat Tenir un any o un mes més, una persona o un animal, a partir d’una data determinada (Val-Men-Mall). | SIN: Complir. || Ex: Dimarts vinent faré cinquanta anys. El gatet aviat farà vuit mesos. 16 any, fet, temps Transcórrer uns anys des que hi va haver un esdeveniment (Val-Men-Mall). | SIN: Passar, transcórrer. || Ex: Fa deu anys que no el veig. El pare fa vint anys que va plegar de pagès. 18 17 ajudar, comprar, proveir, vendre Vendre, a algú, allò que necessita (quan qui parla és un botiguer, vol dir comprar). | SIN: Cedir. || Ex: A ca l’Esteve ens han fet tres ous (és diumenge i les botigues són tancades). Ha vingut un viatjant de paraigües i no li n’he fet cap (ho diu el botiguer; ací fer vol dir comprar, fer una comanda). 18 demostrar, edat, joc, lloc, pensar, política Tenir una opinió de com és una persona -o una cosa-, de com pensa, d’on és, de què fa, de quina edat té, etc. (Men). | SIN: Aparentar, representar, tenir l’aire (Val). || Ex: A -En Joan viu a València. B -Jo el feia a Castelló. Té quaranta-cinc anys, però tothom el fa més jove. Que em fas molt vella que em tractes de vós? Quina edat li fas a la Quimeta? C -En Nazari és d’un partit de dretes. D -Doncs jo el feia d’esquerres. Te’l feia a tu, l’as d’espases (i no l’ha tingut). 19 animal, començar, créixer, joc, molt, nen, planta, pujar, ràpid Créixer, gen. molt, una planta, un animal o una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Desenvolupar-se, fer una estirada, pujar, créixer. || Ex: S’han fet, els pollastres, en pocs dies. Com s’ha fet, la nena! Ha vingut alta i grossa. Si no es fa pas, aquesta perera, quedarà petita. Les flors es fan aquí perquè hi toca molt el sol. per ext. Aquest jugador es va fer al València (va pujar) -TV3- 20 animal, lloc, planta, sortir, viure Viure, un animal o una planta, en un lloc determinat (Val-Men-Mall). | SIN: Créixer, sortir, viure. || Ex: Els rebaixins es fan als suros. Abans se’n feien, de siurenys; en canvi ara, no en puc collir mai cap. 19 21 agricultura, feina, llavor Escampar granes en un terreny de conreu o plantar-hi plantes (Val). | SIN: Sembrar, clotar, plantar, fer créixer. || Ex: Hem fet cinquanta quilos de trumfes. L’altre dia vaig fer maduixeres. 22 arbre, produir, quantitat, terreny Donar rendiment la terra o les plantes que s’hi fan (Men-Mall). | SIN: Produir, donar. || Ex: Les pomeres del ciri fan moltes pomes i molt bones; és una llàstima que es perdin! 23 amable, amistat, relacionar-se, renyir Tenir relacions d’amistat, una persona amb una altra (també  sentim esfer-se* a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Tractar-se, franquejar-se. || Ex: El nostre fill es fa amb tothom (és simpàtic). La meva cosina i jo no ens fem (estem renyits o distanciats). Amb qui la fa, l’Emília? (= quins amics té?, amb qui surt els caps de setmana?) A -Sou amigues amb la Llúcia? B -Carall sí! Sempre ens hem fet molt. La Natàlia, d’ençà que ha obert la botiga, s’esfà més amb la gent. 24 relació, sexe (*) Tenir relacions sexuals (ara sentim fer-s’ho, que és una forma nova per als gironins) (fer en el sentit sexual és sense pronom Val) (Val-Men). | SIN: Entendre’s, copular, folgar-se. || Ex: Diuen que en Narcís es fa amb una veïna. Aquesta noia té força mala anomenada i estic segur que no ho ha fet mai. S’ho podia haver fet amb un futbolista -Avui- L’Arnau s’ho fa amb la Margarida. Si no ho feu no tindreu família (Val). 20 25 apartar, caminar, direcció, moviment Moure el cos, durant una estona o envers un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Caminar, desplaçar-se, tirar-se. || Ex: Cada dia faig tres quilòmetres a peu. T’hauries de fer una mica endarrere. Fes-te cap a l’esquerra, si et plau! Farem la cadira endavant i el moble hi cabrà.  Quants quilòmetres faràs hui? (Val) 26 aspecte, escassetat, gros, mida, sexe (**) Tenir, una persona, una part del cos més gran que el comú de la gent (Men). | SIN: Ésser gros de. || Ex: La Miquela fa unes cuixes molt molsudes. El meu home no fa cul. La Rita no fa gaire pit. 27 esforçar-se, joc, lluitar, treballar (**)  Fer-s’hi: escarrassar-se per fer bé una feina; bregar per obtenir quelcom que costa. | SIN: Lluitar, esforçar-se, suar. || Ex: No és pas molt bon jugador, però s’hi fa molt. Noi: fes-t’hi més, que per això et paguem! (futbol) S’hi fan molt, perquè volen acabar la teulada aquesta setmana. Com s’hi feien per guanyar! 28 arranjar, llit, maquillar-se, netejar Mantenir, una persona, les seves coses netes i ordenades, o tenir cura del seu aspecte (Val-Men-Mall). | SIN: Arranjar, netejar, agençar. || Ex: Al matí farem els vidres que donen al carrer (netejarem). Vaig a fer el carrer (escombrar). Fes-te el bigoti avui (= depila’t). Mira l’hora que és, i encara hi ha tots els llits per fer! 29 ésser, feina Fer de: treballar en un ofici (Val-Men-Mall). | SIN: Exercir de, ésser. || Ex: El meu gendre fa de fuster. El meu padrí havia fet de pescador. 21 30 lloc, viure (**) Viure, una persona, i tenir les seves activitats, en un lloc. | SIN: Residir, habitar. || Ex: Què en feia de temps que no et trobava: on la fas? A -Cap on la feu ara? B -Mira, ja fa dos anys que vivim a Torrelles, a prop de Sant Llorenç de la Salanca. 31 diners, pagar, quantitat Fer-se’n: pagar una quantitat de diners per allò que es compra. | SIN: Costar, abonar. || Ex: Quant te n’has fet del rellotge? Ara te’n faràs més de sis-cents euros d’una màquina de rentar. L’avi se’n va fer trenta euros de la bicicleta. 32 despendre, necessitar, pèrdua, propietat (**) Tenir una pèrdua molt gran per culpa d’alguna cosa que, normalment, ja es comenta. | SIN: Perdre, deixar de tenir, fotre-se’n, haver de vendre. || Ex: Quan el pare va estar malalt ens en vàrem fer l’hort (el vam haver de vendre per anar pagant les despeses). Aquesta gent només pensen a canviar d’auto i a viure bé: aviat se’n faran la botiga. 33 agricultura, collir, produir, tenir (**) No haver, algú, de comprar un producte perquè ell mateix el produeix (Val-Men). | SIN: Tenir-se, collir. || Ex: Quan vivíem a Agramunt ens fèiem l’oli. 34 diners, guanyar, treballar Obtenir una quantitat de diners treballant (Val-Men). | SIN: Guanyar. || Ex: Quan anàvem a treballar a bosc ens fèiem dos-cents euros cada setmana. 22 35 desagradar, equivocar-se, molestar Fer-la (a algú): realitzar quelcom que el molesta o el contraria (Val-Men). | SIN: Fúmer, emprenyar. || Ex: A -De quin color has comprat la jaqueta? B -Vermella. A -Vermella te l’havies de comprar? Sempre que vas sola me la fas! (són mare i filla). 36 assegurar-se, expressió, veritat (*) Fa: forma que acompanya una frase per confirmar el que s’hi diu (a Val es fa servir pronominalitzat). | SIN: Eh, oi. || Ex: Fa que vindreu a dinar? A -Aquesta casa es ven. B -Fa que sí? Els brunyols, els menjarem després, fa? Demà anirem a la mar. Et fa? (Val). 37 joc (**) Jugar una carta que és ferma, el jugador que tira (també sentim enfer** a Am). | SIN: Jugar. || Ex: No m’he volgut fer la manilla de copes i l’he perduda. 

FERAM agricultura, animal (*) (p) Les aus d’una casa de pagès. | SIN: Aviram, volateria. || Ex: Ja has tancat la feram.                       

FEREDAT accident, animal, espantós, exageració, falsedat, mentida, por, quantitat Por davant d’una situació determinada; de vegades té un sentit diferent: només denota exageració (a Ca fretat*) (Val-Men-Mall). | SIN: Temor, gran abundància, horror (Val). || Ex: Les imatges del terratrèmol feien feredat. El noi diu cada mentida que fa feredat (les diu molt grosses). Ha passat un vol d’estornells que feien feredat (n’hi anaven molts). Passar pel costat de la via em fa feredat (fa por, a Val). Trau unes notes que fan feredat (fan sorpresa) (Val). Té una casa tan lletja que fa feredat (Val). Sa casa és un horror (Val).

FEREST -A exagerat, lleig, molt, por Por feresta: por molt gran (ferest té el sentit de lleig a Mall). | SIN: Pànic, terror. || Ex: Quan veig una serp tinc una por feresta.

FERIDA dolor, punxada, salut, ventre (**) Dolor que va  i ve, esp. de mal de ventre (Men). | SIN:  Punxada, bursada, fiblada. || Ex: Aquesta setmana tinc ferides de mal de ventre.

FERIR 23 1 arma, cop, ferir, joc, salut Fer, o fer-se, mal amb un cop o amb una arma (ferir és un terme del joc de pilota valenciana: posar la pilota en joc; el jugador que fereix és el feridor) (Mall). | SIN: Nafrar, lesionar. || Ex: La bala em va ferir en una cama. Jugava a fer voltar la canya, t’he ferit? (Mall). 2 enutjar-se, molestar, ofendre, patiment, sinceritat Saber greu alguna cosa que passa (Val-Men). | SIN: Ofendre, afectar, mortificar, patir. || Ex: Aquesta teva franquesa em fereix. Té el pis molt desendreçat i el seu home es fereix (pateix).

FERM -A 1 agradable, caràcter, decidit, molt, mot, persona, reforç, trempat Persona de bon tractar i trempada (s’usa com a reforç Mall) (Men). | SIN: Trempat, decidit, agradable. || Ex: En Benet té una dona molt ferma. Ha plogut fort ferm (Mall). M’agrada molt ferm (Mall). 2 aspecte, bonic, cos, elegància Ben plantat, elegant i formós. || Ex: Que n’és de ferma, aquella noia. 3 joc (**) Qui té les cartes que guanyen. || Ex: He quedat ferm amb el cavall i el vuit d’espases.

FERMAR 1 construcció, fermar, lligar, moble, moviment, porta, reforçar, vehicle Posar quelcom en una porta, en un vehicle o en un altre lloc, per tal d’impedir-ne el moviment. | SIN: Lligar, subjectar, (falcar, assegurar Val). || Ex: Com que fa vent, he fermat la porta amb una cadira. Si deixes el cotxe en aquesta pujada, ferma les rodes, que no reculi (posa un roc a cada roda). Havíem d’haver fermat més bé la bastida i no hauria caigut. Ferma la porta amb una balda. En Joan ha fermat la taula i ara no balla (ha posat quelcom a sota d’una pota). 2 animal, lligar (p) Lligar un animal (Mall). | SIN: Estacar, subjectar, (nugar, lligar, nyugar Val). || Ex: Aneu-hi tranquil, a ca la Bernadeta, que tenen els gossos fermats.

FERRALLA 24 aparell, ferro, trast, vehicle Eina o màquina vella, de poc valor (Val-Men). | SIN: Ferregada, (pot –cotxe- Val), ferramalla (Mall). || Ex: Comprar un cotxe vell és comprar ferralla.

FERRENC -A fort (p) Persona de gran resistència física. | SIN: Fort, valent, ferreny. || Ex: Les teves nenes pugen ferrenques.

FERRENY -A fort Persona dura, resistent, que no es cansa. | SIN: Fort, valent, fornit. || Ex: L’Araceli tot el dia corre per aquestes vinyes, ara, és una dona ferrenya.

FERUM animal, fàbrica, olor Olor forta i desplaent (Val-Men). | SIN: Mala olor, pudor, pesta, feruma (Men), bavorada (Mall). || Ex: Des de la vinya sentim la ferum de la teva granja de porcs. Aquesta ferum de la fàbrica de paper ofèn. Quina ferum que fa, aquesta habitació, hi deu  haver algun animal mort.

FESOL fruit, menjar, planta (*) (d)  Fesol menut: varietat de fesol petit, que fa l’ull negre (a Ca monget) (es fan servir els mots mongeta Men i fesol a Val). || Ex: M’agraden molt els fesols menuts. En la paella hi ha garrofó, fesol del confit o bajocó (els grans) i tavella (els xicotets) (Val).

FESONOMIA 25 aspecte, cara, forma Aspecte de la cara d’una persona. | SIN: Faccions, forma (fisonomia, caràcter Val), parença (Men), fesomia (Mall). || Ex: La nena té la fesonomia de l’avi. En fer-te gran vas canviant la fesonomia.

FESTA amable, animal, carícia, expressar, jugar, nen Manifestació o expressió, agradosa i afalagadora, envers algú (Val-Mall). | SIN: Moixaina. || Ex: La nena feia festes a l’àvia (li explicava coses). La gent fa festes a la petita i la seva germana agafa gelosia. No li facis festes en aquest gos, si no vols que ens segueixi (no hi juguis). La mare fa festes al monyicot (nen petit) (Val).

FESTEJADOR -A amable, amor, caràcter, gran, relació Que té el costum de fer festes, o que festeja amb un noi o una noia (a Men només s’usa parlant d’un noi en edat de festejar, de tenir relacions amoroses). | SIN:  Simpàtic, amable, afable, festós, fester (Val). || Ex: En Pere té un caràcter festejador: els seus sogres estan molt d’ell. Quan vaig tornar a veure en Pere, ja era festejador (Men).

FESTEJAR 1 amor, expressar, festejar, relació Tenir relacions amoroses preliminars al matrimoni; parlar amb l’enamorat-ada (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser xicots, anar, sortir, fer gambes (Men). || Ex: El meu noi ja no festeja. Quan jo festejava era molt diferent d’ara. En Joan i la Maria festegen. Saps a qui festeja el teu nebot? (Val). Na Joana i en Pere festegen des de fa molts anys (Mall). Els dos jovencells marruquejaven baixet baixet (S. Galmés Mall). 2 afalagar, amable, negoci, tracte, voler (p) Tractar afectuosament a algú, fer-li compliments, de vegades per aconseguir quelcom (Men-Mall). | SIN: Adular, afalagar, desitjar. || Ex: No la festegis gaire, la nena, perquè no em creu de res (no s’ho mereix). N’hi ha dos que festegen el local (el volen llogar). Ja fa molt de temps que la meva filla em festeja aquest gerro (el desitja Mall).

FET -A 1 adult, animal, fet, fruit, planta, veterà Que ja és gran, que ja ha fet la creixença, que ja té experiència en quelcom (referit a planta es diu gran, criada, agarrada Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Ferm, gran, experimentat. || Ex: Em va donar una planta feta (que ja tenia arrels, avivada). Era una dona feta, la que ensenyava els pits a la desfilada del carnestoltes (no tenia pas divuit anys, era de cap a quaranta). L’Emiliana ja és una dona feta (és jove, però ja és apersonada). Són massa fetes aquestes faves que has cuit (massa velles). No el matis pas aquest pollastre, encara no és prou fet (és massa jove; no està fet  Val). 26 2 carn, coure, cuinar (**) Tall de carn molt cuit (Val-Men). || Ex: La vull poc feta la carn (poc cuita). 3 acostumar, caminar, menjar, treballar (**) Acostumat a fer quelcom (Val-Men). | SIN: Avesat, habituat. || Ex: L’Eva treballa molt. Ja hi és feta. Aquesta mainada no vénen fets a menjar verdura. Tu véns fet a caminar, poc et seguiria. Ja venim fets a anar a l’hospital, hi anem cada setmana (acostumats Val). 4 acord, expressió, sí (**) Manifestar acord en alguna cosa (Men-Mall). | SIN: D’acord, entesos, conforme, (bé, bo, d’acord; si és una pregunta, la resposta pot ser això està fet Val). || Ex: A -Si vols, vine a sopar a casa. B -Fet! -TV3- 5 actitud, aire, aspecte, caràcter, comportament, gandul, treballar Manera de ser o de fer d’una persona. | SIN: Caràcter, tarannà, comportament. || Ex: A -No diu mai res a ningú. B -És el seu fet (és així). És el fet d’ell, caminar de pressa. M’agrada el fet d’aquesta perruquera (com fa la feina). En Marc és un gandul, en té tots els fets. No m’agraden els fets d’aquella senyora (pica la mainada, crida). Té el fet de l’àvia, aquesta nena (la retira per la manera de caminar, l’expressió de la cara, els costums, etc.). 6 forma, roba (**) Forma d’una peça de roba. | SIN: Faiçó, tall, disseny. || Ex: M’agrada el fet del teu vestit. Té un fet bonic, aqueixa faldilla.

FETA cas, demanar, enutjar-se, malifeta Cosa que ha passat (a Val es diu però en sentit pejoratiu) (Men-Mall). | SIN: Fet, succés, cas, (en lloc de succés, succeït Val). || Ex: A última hora li vaig demanar el deute i d’aquesta feta no m’ha saludat més. T’explicaré la feta d’ahir. M’han mort el gos! Quina feta! (Val).

FETOR 27 olor Olor forta, dolenta i desplaent (Men). | SIN: Ferum, pesta, fortor, pudor, bavorada de pudor (Mall). || Ex: A –Què és aquesta fetor que se sent? B –És que el pare ha hagut de gitar. Quina fetor, aquesta ròssa!

FI -FINA 1 bo, excel·lent, fruit, just, màquina D’allò més bo (Val-Mall). | SIN: Excel·lent, suau (bo, dolç, exacte, precís, aplomat Val). || Ex: Aquesta mainada, un préssec si no és ben fi, te’l deixen (bo, dolç Val). La bàscula era fina (anava bé) (precís, aplomat Val). La navelate és una taronja fina (Val). 2 atent, elegància, espavilat, expressar Persona llesta, que fa les coses amb bones maneres, va ben vestida, parla bé, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Educat, culte, llest, viu, que té molta lletra menuda. || Ex: El senyor Quirze és fi. Aquest advocat no és pas dels més fins. L’Orenci és més fi que el seu germà per als negocis. De seguida em va cridar la nena, mira si n’és de fina (va veure que no era l’àvia). 3 bé, joc, saber, sentir, trempat Que es troba en un bon moment físic o mental (Val-Men-Mall). | SIN: En forma, preparat, disposat. || Ex: Hi ha dies que no estàs tan fi per treballar. Quan vas a dormir tard, ja no t’aixeques tan fi. Avui no et veig pas prou fi, jugant a cartes (t’equivoques). Si jo fos fi d’orelles, ho sentiria tot, quan telefona el de dalt (perquè crida). En són molt fins de fer la botifarra (en saben). 4 embolcall, prim, tallar (p) De poc gruix (Val-Men). | SIN: Prim, senzill. || Ex: Talla fi el pernil, si et plau. Aquesta mena de préssecs tenen la pela molt fina. 28 5 fred, temps, vent (*) Molt fred (Val). | SIN: Geliu, (gelat, fresc Val). || Ex: Feia un aire molt fi a Figueres. 6 acabar, deteriorar, llibre, màquina (substantiu) Manera d’acabar-se quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Final, acabament, conclusió. || Ex: Ens va quedar el telèfon al jardí, es va mullar i es va espatllar: va fer aquesta fi (va fer mala fi). A la fi del llibre els protagonistes es casen (Mall). 7 consell, guanyar, idea, objectiu Allò que es vol aconseguir quan es fa quelcom (Val-Men-Mall). | SIN:  Propòsit, finalitat, objectiu, meta, intenció. || Ex: A –Què guanyes fent aquesta col·laboració a la revista? B –Ben res, ho faig perquè m’agrada, i encara hi perdo.  A – Jo no perdria pas tantes hores d’aquesta manera, es treballa per un fi (per cobrar). B –A mi, m’és igual si no em paguen.  A –Vés comptant així, ja vindràs savi! El fi d’aquest home és enriquir-se (Mall).

FIAR 1 confiança, deixar, diners, vendre Deixar diners sense cap aval (Mall). | SIN: Vendre a crèdit. || Ex: En aquesta botiga no fien. Com que ja feia molt de temps que no pagava el menjar, a la botiga ja no li fiaven (Mall). 2 confiar, esperar, excés, joc, segur Anar molt segur d’aconseguir una cosa (Val-Men). | SIN: Comptar, confiar (Val-Mall). || Ex: El Tretze Català se n’ha fiat massa aquesta segona part (havia de fer-s’hi més; no havia d’haver afluixat). 3 amistat, confiar, xerraire Creure en una persona (Mall). | SIN: Confiar.  || Ex: No te’n pots fiar; li dius un secret i et fa quedar malament (l’esbomba).

FIAT -ADA 29 confiança, honrat, persona Persona fidel, a qui poden lliurar les coses amb tota tranquil·litat.  | SIN: Honrat, lleial, decent. || Ex: La Laura és una noia fiada i agradable: li pots explicar les coses. Ningú no podia dir que l’advocat d’en Serres no era de fiar.

FIBLADA animal, dolor, esgarrapar, picar, planta, punxada Punxada forta i aguda, sovint d’un insecte (també vol dir picades a la butxaca Mall) (Men-Mall). | SIN: Punxada, pessigada, picada (Val). || Ex: Et fumien cada fiblada, els arns, quan llauraves (arn = arç). M’ha pessigat una abella, encara es veu la fiblada. Aquest restaurant és caríssim, et peguen unes fiblades de por (Mall).

FIBLOT amenaçar, animal, picar, punxa (*) (d) Aparell que tenen alguns insectes per picar; també es diu de la llengua de les serps (Men). | SIN: Fibló, agulla, (agulló, punxa -de l’abella, però no de la serp- Val). || Ex: La serp, quan es va veure envoltada, treia el fiblot. L’abella m’ha pessigat i m’ha deixat el fiblot a dintre.

FICAR 1 calçat, casar, ficar, prova, vi, viure Posar o posar-se, algú o alguna cosa, dins d’una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Posar, encabir, embotir. || Ex: Hem de ficar el vi en ampolles. Jo poc m’hi ficaria en una casa de gent tan estalviadora (no em casaria). Fiqueu-vos les sabates (Val). Què vos han ficat en l’examen? (Val). Li han ficat un gol (Val).  2 discussió, entrar, ficar, participar Intervenir, algú, en els afers o disputes d’altri (Val-Men-Mall). | SIN:  Posar, entrar. || Ex: Quan els dos amos discuteixen, tu no t’hi has pas de ficar.

FIGA 30 bossa, diners, recipient (**) (d) Portamonedes que es bada pitjant amb la mà per dos costats. || Ex: He comprat una figa de plàstic al mercat.    

FIGAFLOR 1 avançat, fruit, menjar, primer Figa primerenca. Són les figues que, dins la mateixa figuera, vénen més aviat i són més grosses que les altres (Val-Men-Mall). | SIN: Bacora (Val). || Ex: Les figaflors són les figues que s’avancen. 2 caràcter, educació, gemegaire, nen, persona, plorar, queixar-se Persona delicada que sempre es queixa o que plora per poca cosa (Men-Mall). | SIN: Bleda, fleuma, (figa, figa molla, figa mústia, figa picadeta de pardal Val). || Ex: A aquesta criatura tot li comporten, per això és una figaflor.

FIGURAR 1 destacar, figurar, orgullós, relacionar-se, ric Voler ésser superior als altres (Val-Men-Mall). | SIN: Sobresortir, excel·lir. || Ex: És un home a qui li agrada figurar (que el vegin, que es parli d’ell). Són gent que volen figurar, sempre es fan amb els rics. El cotxe només l’han comprat per figurar. 2 desordre, exclamació, pensar, sorpresa Pensar que una cosa ha d’anar d’una manera determinada (tot sovint es fa servir en imperatiu i indica admiració o estupor) (Men-Mall). | SIN: Afigurar, creure, imaginar, (pensar, suposar, trobar Val). || Ex: M’he figurat que el trobaria al cafè. -TV3- En aquesta companyia tenen vint pagues a l’any: ara tu figura’t! Les obres s’havien d’acabar fa tres mesos i l’aigua que baixa: ara figureu-vos com anem muntats! A quina hora ix el tren? Trobe que a les sis (Val). 3 ésser, figurar Ésser algú o alguna cosa en una llista o en un registre (Men-Mall). | SIN: Trobar-se, constar, representar.  || Ex: El llibre que demaneu figura que és a la biblioteca. -TV3- Ca -En aquest torn figura que hi treballa en Paulí, però hi ha anat el seu germà.

FILAR 31 defecte, engany, joc, notar, objectiu, pensar, veure Atalaiar-se de quelcom que passa o de la intenció que porta algú (filar: pensar com qui va filant, unint detalls; discórrer Mall) (Val). | SIN: Calar, clissar, adonar-se, guipar (Val). || Ex: Sempre entrava al camp de futbol amb el carnet del seu germà, però el varen filar. El porter ja l’havia filada, aquesta pilota (havia vist que anava fora). En Robert era un caragirat, el vaig filar de seguida. Jo a tu et file a una hora de camí (et veig la intenció Val). Ja m’ha guipat l’enfadós del teu cosí (Val). Es va posar a filar i va arribar a conclusions equivocades (Mall).

FILAT -ADA 1 caràcter, eixelebrat, esbojarrat, salut (**) (d) Persona esbojarrada, alatrencada, que té una arrel de boja. | SIN: Guillat, tocat de l’ala, (tocat, que li falta un bull, que li falta un regó Val). || Ex: A -És una dona que sempre té qüestions amb els veïns i els enllarda de fàstics. B -No en feu cas: està un xic filada. 2 ferro, pati, tanca Tancat fet de filferro reixat (a València un filat és una xarxa) (Men). | SIN: Tanca, tancat, clos, closa; xarxa (Val). || Ex: Hem posat un filat a la paret perquè no s’escapin els conills. Me’n vaig a caçar estornells amb el filat (Val).

FILIGRANA construcció, cosir, excel·lent, joc, meravella, roba Obra feta amb una gran perfecció (Val-Men-Mall). | SIN: Delicadesa, meravella, obra d’art. || Ex: Les motllures del sostre són una filigrana. En Jaume fa filigranes amb la pilota (la toca molt bé). Aquell brodat era una filigrana (Mall).

FILL 1 família, fill Relació de parentiu entre el progenitor i la seva descendència (Val-Men-Mall). | SIN: Descendent, primogènit, (pubil -fill únic- Mall). || Ex: Pare i fill sempre s’han avingut. La mare estimava els tres fills de la mateixa manera (Mall). 2 família, fill (**) (p) Fills de cosins: fills de cosins germans (Men-Mall). | SIN: Cosins segons. || Ex: La Rita i jo som fills de cosins. Elles són cosines segones (Val).

FILLOLL 32 família, obligació, religió Nom que donen els padrins a aquell a qui han fet de padrí de baptisme (a Am fiol*; també a Men i a Mall) (Val). || Ex: El meu filloll m’ha vingut a veure.

FIMBRAR balanceig, moviment, terra, vent Fer, una cosa, un petit moviment de vaivé (Val). | SIN: Flingar, trontollar, tremolar, (vimbrejar, vibrar, sangolejar –si és un objecte que penja- Val). || Ex: El terra de la cuina fimbra quan t’hi passeges. El tauler de bàsquet de l’esquerra fimbra massa. El filferro fimbra amb el vent. Mira si el gos té calor que trau la llengua i la sangoleja (Val). El vent sangoleja la roba estesa (Val).

FIMBREJAR moviment, peça, terra (*) (d) Tenir, una peça llarga i dura, un petit moviment. | SIN: Fimbrar, vibrar (Val). || Ex: Les bigues de ferro de casa són molt fortes, però fimbregen (sento els terratrèmols).

FINAR acabar, morir (p) Acabar-se la vida d’una persona o una cosa (Val-Mall). | SIN: Finalitzar, morir, faltar (Val). || Ex: L’avi va finar a vuitanta-dos anys. N’hi ha que diuen que el món finarà aviat. Despús-ahir va faltar l’home de la modista (Val).

FINESA detall, regal Regal de poc valor econòmic (Men). | SIN: Obsequi, present, detall. || Ex: El dia del meu sant em va regalar una finesa (un mocador).

FINESTRÓ 33 1 claror, obertura Fulla interior d’una finestra que no deixa entrar la claror (Val-Mall). | SIN: Porticó, (finestreta Val), (paravent, batiport Men). || Ex: A la cambra de l’hotel no hi havia finestrons. 2 obertura (*) Finestra petita feta en una obertura més grossa o en una paret (Men-Mall). || Ex:  A la finestra del menjador hi ha un finestró (portella). A la paret que dóna al pati del veí, tenim un finestró.

FINIR acabar, contracte, morir Arribar, quelcom o algú, a la seva fi (Men-Mall). | SIN: Finar, (acabar-se, morir, faltar Val). || Ex: El contracte d’arrendament ha finit. D’aquí a deu anys ja hauré finit (m’hauré mort). Ha faltat sa mare (Val).

FINS anar, arribar, temps Indica el lloc on acabarà un viatge o una caminada o a quina hora acabarà quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Cap a. || Ex: Anirem fins al mas a peu. No ens trobarem fins demà. Vaig treballar fins a les deu, ...fins al tres d’octubre. -TV3-

FIXAR 1 mirar, notar, veure Adonar-se d’alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Notar, veure, clissar. || Ex: No m’hi havia fixat, que eres aquí. Fixa’t com corren avui els núvols. 2 consell, escoltar, mania, preocupar-se, tranquil·litat (**) Capficar-se per alguna cosa. | SIN: Encaparrar-se, emmaniar-se, ficar-se (Val). || Ex: Si el teu noi es vol casar amb ella, no t’hi fixis. A cada empresa en passen de coses, no t’hi vulguis fixar (si et fan fer una feina que no és gaire bona). No t’hi has pas de fixar, si la mainada no aprenen prou. Malaventurat qui s’hi fixa gaire, en les coses que diuen els vells (et poden fer parar mico).

FLABIOL 34 aparell, música Flauta feta de canya (a Ca flubiol**). | SIN: Fabiol. || Ex: L’avi m’ha fet un flabiol.

FLAC -A 1 aspecte, prim Persona de constitució prima. | SIN: Desnerit, escarransit, magre, prim. || Ex: De petit eres més flac. Tu, de jove, eres flac, però ara ets ben ufanós (gros). 2 feble, salut Persona que no és gaire forta (Men). | SIN: Feble, dèbil. || Ex: L‘Honorat és un noi grossal, però és flac: no té pas prou força per remenar aquestes saques. La nena creix molt però sovint està malalta: és flaca. Amb aquesta grip, he quedat flac. 3 dolent, inepte, treballador (*) (d) Que no en sap gaire (Men). | SIN: Dolent, fluix. || Ex: El meu germà era un músic molt flac.

FLAMERA recipient (*) Mena de plata amb dipòsits que serveix per fer flams (Val-Men-Mall). || Ex: A casa teníem una flamera que feia dibuixos.

FLAONA 35 1 dolç Pastís rodó, que té una forma semblant a una buina (Men). | SIN: Flaó, dolç. || Ex: El pare, quan va a Figueres, sempre porta flaones. 2 animal, excrement, fems (**) (d) Excrement de vaca o de persona (quan són grossos). | SIN:  Tifa, buina, bonyiga.  || Ex: Les vaques d’en Secundí han deixat el camí ple de flaones. Quina flaona! No has pas anat a dinar a l’hospital!

FLAQUEJAR aigua, aprendre, disminuir, ensenyament, flaquejar, font, força, intensitat, salut Minvar la força d’algú o la intensitat d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Decaure, (fluixejar -les cames-, minvar -la font- Val), demancar (Mall). || Ex: Les cames em flaquegen (no tinc gaire força). La font del mas, a l’estiu, flaqueja. Al meu noi li flaquegen les matemàtiques. No sé si la típica festa haurà demancat o no (M. A. Salvà Mall).

FLASC -A calent, encantat, espavilat, gandul, sexe Persona de poca empenta. Sovint es diu d’una noia que es deixa tocar. | SIN: Curta, enflascada, encantada, (fresca, calenta, fàcil Val), (monjoia –aturada- Men). || Ex: La Joana sempre bada a l’escola, és flasca! La Mercè encara dorm, quina flasca! A -Com et va anar la festa d’Agullana ? B -Va anar bé: en vaig trobar una de flasca.

FLASSADA fred, llit, roba Abrigall gruixut que es posa al llit al cim del llençol (Val-Men-Mall). | SIN: Manta. || Ex: Anit hem dormit amb dues flassades. Ha arribat el fred i haurem de posar les flassades als llits (Mall).

FLAST cop, picar, so, soroll (**) (d) Imitació del so d’un cop fet amb la mà o amb una verga; soroll d’una plantofada. || Ex: El mestre va venir per darrere i flast! Em va fúmer una morma. Vàrem sentir flast! I era l’avi que havia picat el gos amb una vergella d’olivera.

FLAT 36 activitat, córrer, dolor, dormir, esforç, fatiga, part, posició, punxada, salut, ventre (*) Punxada de mal de ventre o en un costat del cos, produïda per un esforç o per una mala acció (se sol dir flato) (Val-Men-Mall). | SIN: Fiblada, bursada, dolor. || Ex: No corris que després tindràs flat. He dormit en una mala posició i ara tinc flat.

FLECA 1 negoci, pa Botiga de pa. | SIN:  Pastisseria, forn (Men). || Ex: Tornant de la farmàcia entraré a la fleca. 2 agricultura, arbre (*) Part que se sobreposa a la que ja hi ha, anomenada peu, quan s’empelta. | SIN: Empelt, eixart. || Ex: Amb aquestes tòries faré fleques per empeltar aquests tres rems de barbats.

FLEGMÓ dolor, gra, inflamació, salut (*) Tumor petit, però molt dolorós, que surt a la boca, esp. a les genives (hom diu flemó) (Val-Men-Mall). | SIN: Inflamació, plaga. || Ex: Tinc un flegmó que no em deixa viure.

FLEUMA carregós, covard, gemegaire, moc, persona, plorar Persona delicada, que es queixa de poca cosa, que no és gens valenta (fleuma: moc de gargamella Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Bleda, figa-flor, (aturat, maula Val), (cleuma –mancat de caràcter- Men). || Ex: Aquesta criatura, encara no la toques ja plora, és ben fleuma. La Laura és molt fleuma: cada dia parla del seu refredat! Que n’ets de fleuma, ni per desinfectar un dit serveixes!

FLINGANSADA 37 cop, pal, picar (**) (d) Cop ventat amb una vara que flinga. | SIN: Vergassada, flingantada. || Ex: En porto un grapat jo, de flingansades (de quan anava a estudi).

FLINGAR moviment, pal, terra Hom ho diu quan quelcom fa un moviment alternatiu en dues direccions: amunt i avall, d’esquerra a dreta o d’una altra manera. | SIN: Fimbrar, tremolar, moure’s, sangolejar (Val). || Ex: El pont de fusta flinga, quan algú hi passa. El mestre feia flingar la verga de lledoner. No sangoleges el raïm banyat, que tacaràs la paret (Val).

FLIST I FLAST cop, educació, picar, so, soroll (**) Reproducció de la fressa que fan un seguit de cops o de bufetades. | SIN: Plantofada, bolet, plis-plas (Val). || Ex: En Quirze va tenir llengua a la seva mare, però ella no s’ho va pas pensar gaire, va començar flist i flast: ja el va deixar bonic! (tenir llengua = contestar). El capellà, quan algú no sabia la doctrina, flist i flast!

FLONJO -A carn, terreny, tou De poca consistència (Val-Men-Mall). | SIN: Tou, bla, fluix (Val). || Ex: La terra, acabada de llaurar, és flonja. Les dones teniu la carn més flonja que els homes.

FLOR 1 educació, permetre, vici (**) (d) Criatura a qui la seva família malcria perquè li donen tots els gustos (Val-Men). | SIN: Malcriat, consentit, aviciat, (aveciat, veciat Mall). || Ex: Aquesta nena és una flor, cosa que demana cosa que li compreu. A la Júlia, no la deixen pas anar a treballar, sempre l’han pujada com una flor. 2 brutícia, construcció, deteriorar, taca (**) (d) Color fosc que agafa una paret a causa de la humitat (es diu que s’ha florit Val). | SIN: Taca, clapa, redol. || Ex: A la cambra de la nena han sortit unes flors al sostre (o floretes a Am). 3 bo, conjunt, fruit Els elements més selectes d’un grup (Men). | SIN: Elit, selecció, la flor i nata, la crema. || Ex: Aquests albercocs eren la flor del mercat (no n’hi havia de millors). Tenim una flor de metges que Déu n’hi do! (se li han equivocat dos pics).

FLORADA 38 arribar, collita, fruit, madurar, planta, quantitat (*) Conjunt de fruits, gen. molts, que maduren alhora (florada: moltes flors Mall) (Val). | SIN: Collita, munió, floració. || Ex: Ara hi ha una florada de tomates. Avui no en podem collir cap de carabassó: d’aquí dos o tres dies n’hi haurà una altra florada.

FLOREIG bonic, conjunt, escollir, excel·lent (*) Grup de persones o de coses que excel·leixen sobre les altres. | SIN: Planter, florejada (Val), floret (Men). || Ex: Quin floreig de noies que hi ha a Ceret! (moltes i boniques).

FLOREJAR bo, escollir, fruit, remenar Escollir les coses més bones (Val). | SIN: Triar, seleccionar, (saforejar –tocar les coses-, rebolicar-ho tot, toquejar-ho Val). || Ex: Una caixa de taronges, la floreges i ja no té cap valor. Els primers d’arribar van poder florejar els fòssils. Si jo pele les bajoquetes, la meua filla també hi vol saforejar (Val).

FLORIMENTA florir, planta, salut (*) (d) El fet de florir. | SIN: Floriment, (floració, florada Val). || Ex: A –Tens els ulls ben botits. B –Hi ha quelcom que està en la florimenta i m’emprenya (el perjudica; té al·lèrgia).

FLORIR 1 deteriorar, florir, menjar Posar-se, una capa de fongs, sobre un aliment i fer-li agafar un color verdós (Val-Men-Mall). | SIN: Podrir, fer malbé, passar-se. || Ex: Aquest formatge, si li treus la part florida, és bo igual. 2 fatigar, molestar, nervis, nosa Impacientar-se tot esperant algú o alguna cosa (Men). | SIN: Frisar, posar-se nerviós, cansar-se, grifar (Men). || Ex: Tot el dia allà, la meva sogra es floreix i em fa florir (es fan nosa).

FLORISTELLA 39 agricultura, plaga, producte (**) Sofre d’origen mineral. || Ex: Abans compràvem floristella; el sofre d’ara ve del petroli.

FLOTA conjunt, planta Grup de bolets que es fan pels arbres. | SIN: Munió, clap, (grup -de cavalls, vaixells, ovelles...- Mall). || Ex: A -Mira quina flota de bolets! Collim-los? B -N’hi ha que en mengen, però com que no estic segur de si són bons, val més que els deixem estar.

FLOTARADA conjunt, planta (**) (d) Clap on hi ha molt bolets. | SIN: Flota. || Ex: He trobat una flotarada d’escarlets.

FLUIX -A defecte, diners, dolent, ensenyament, feble, qualitat De poca qualitat, no gaire bo o no gaire fort (Val-Men-Mall). | SIN: Magre, flac, dèbil (Mall). || Ex: El nen té uns mestres molt fluixos enguany. Està fluix de diners (és pobre Val). Estava fluix d’orella (sord Val). No ho podré aixecar, em sent molt fluixa (Mall). És fluixet com a estudiant (Mall). L’obra de teatre és ben fluixa (Mall).

FLUIXEJAR dificultat, dolent, feble, joc No ésser prou bo, no anar segur, quan es fa una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Fer figa, vacil·lar. || Ex: Avui, aquesta defensa fluixeja.

FOC aparell, cuinar, escalfar, foc (**) Qualsevol aparell que es fa servir per escalfar (Val-Men). | SIN: Estufa, radiador. || Ex: Per què t’estàs sense foc? Ja podies haver endollat els radiadors. Posa-ho al foc (cuina-ho Val). Posa’t al foc (escalfa’t a la xemeneia Val).

FOCA 40 gras (**) Persona molt grossa (Men-Eivissa). | SIN: Gras, obès, que té bons palpissos, panxut, ventrellut, (verro, bacona Val). || Ex: A –Avui he vist la Casilda i l’he trobada molt canviada. B –S’ha tornat una foca!  Quina foca que passa! No sé com deixen treballar a la tele bacones com aquesta (Val). Quin verro de marit que s’ha buscat! (grossot i bròfec Val)

FOCUS feina, pic, temps, vacances (**) Moment de més feina o de màxima animació. | SIN: Pic, fort, punt àlgid. || Ex: L’agost és el focus del turisme, a Andorra.

FOGANYA bosc, desgràcia, foc (*) Foc gros amb molta flama (Val-Men-Mall). | SIN: Foguerada, foguera. || Ex: El dia que es va cremar la muntanya, quina foganya que hi havia! Quan anem a cals avis fem unes foganyes a la vora del foc! Quina foganya a la xemeneia! (s’ha encès Mall)

FOGÓS -OSA abrigar, calorós, desig, sexe Es diu de qui sent calor o bé desig de sexe (Val-Men). | SIN:  (Violent, treballador, viu, eixerit, animós, calorós Val). || Ex: En Paulí és fogós d’ell mateix, avui corre només amb camisa. El meu home és fogós: sempre és a punt.

FOGUERADA 1 bosc, desgràcia, foc Foc ben abrandat (Val-Men-Mall). | SIN: Foganya, pet de foc, fogata, flamerada (Val). || Ex: Amb aquests boscos tan bruts, quan passi una foguerada ho rostirà tot (cremarà). 2 enutjar-se, malestar (*) Cop de sang que algú té de resultes d’un disgust (Men). | SIN: Enrabiada, emprenyada, acalorada (Val). || Ex: Quan va saber que la seva noia festejava amb l’Ireneu va tenir una foguerada. Quan vaig veure la multa em va venir una foguerada.

FOGUERÓ 41 coure, cuina, festa, foc Cadascun dels focs que s’encenen les vigílies de Sant Joan i de Sant Pere, al Principat, i també per Sant Antoni a València i a Mallorca (a Ca foguera) (foguer és el lloc per on ix el foc en les cuines Val) (Men-Mall). | SIN: Foc, (falla, foguerada Val), foguera (Men). || Ex: El fogueró més gros és el de la plaça. Acosta el misto al foguer (Val). La Nit de Sant Joan farem tres foguerades per tot el poble (Val). La gent torrava els botifarrons i la sobrassada al fogueró (Mall).

FOLL -A 1 boig, persona, salut Persona que no hi és tota. | SIN: Boig, sonat, dement, alienat, pertorbat, orat, grillat (Val). || Ex: Què crides? Que t’has tornat foll? 2 enutjar-se, malestar Molt enrabiat. | SIN: Furiós, encès, trastornat. || Ex: No sé pas que li deu haver passat al director; està foll. Ahir el teu pare semblava un gos foll (cridava).

FOLLAR fracassar, fruit, prova, trepitjar, sexe Pitjar raïms amb els peus, en un celler (a Val significa fer l’acte sexual i pronominalment perjudicar a algú, suspendre’l). | SIN: Trepitjar, calcigar. || Ex: Aquest vespre hem de follar sis semals de raïms. Se l’han follat en el dret civil (Val).

FONDAL precipici, terreny, vall Terreny baix, on la terra sol ser molt bona perquè les aigües s’ajunten allà i hi dipositen aliments minerals (també fondalada a Ca i cloteral* a Am) (fondal: el que es veu de dalt d’un penya-segat Mall) (Men). | SIN: Terreny pregon, fondalada, fondo (Val). || Ex: Aquest camp és un fondal de terra molt bo. El blat de moro s’hi fa molt, en aquest fondal.

FONDÀRIA aigua, fondària Distància des de la superfície de l’aigua fins al fons d’un riu, del mar, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Profunditat, calat, fondo (Val). || Ex: Vigileu en aquesta gorga, que hi ha molta fondària d’aigua.

FONDRE 42 1 canviar, fondre, líquid Tornar-se líquid un cos sòlid. (Val-Men-Mall). | SIN: Liquar, desglaçar, desgelar. || Ex: El gel s’ha fos. Amb el calor el gel s’ha fos (Mall). 2 desaparèixer, despendre, diners Malgastar un patrimoni o una quantitat de diners (a Castelló es diu fondre, més al sud no Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Dissipar, (balafiar, cremar Val). || Ex: Si guanyen tants diners com dius i no van bé, per algun punt se’ls hi fonen.

FONYAR aigua, embrutar, ficar, menjar, mullar (*) (d) Posar roba dins d’un líquid. | SIN: Posar en remull, en fonya, a estovar, posar a remulla (Val). || Ex: Au nen, vigila! No veus que fonyes la màniga dins el plat. Ja tinc els cigrons a remulla per a demà (Val).

FORA diferent, excepte, només Exceptuant, una cosa o una persona, d’un tot (Men-Mall). | SIN: Llevat, excepte, tret. || Ex: Fora d’aquesta no n’hi havia cap més, de carpeta. Fora d’en Lluís, els altres paguen deu euros cada més.

FORÀ -ANA 1 apartar, exterior, fora, lloc, lluny Lluny del centre de la vila (Men) (Mallorca es divideix entre la ciutat i la part forana -tots els pobles-). | SIN: Retirat, apartat. || Ex: Els pisos forans, molta gent se’ls venen. 2 exterior, habitatge, obertura Situat a la part de fora d’un edifici. | SIN: De fora, extern, exterior. || Ex: Nosaltres encara deixem la porta forana tot el dia oberta (la del carrer).

FORAT 43 1 buit, forat, matèria, roba Buit fet en una superfície (Val-Men-Mall). | SIN: Orifici, perforació, trau. || Ex: El sabater m’hi va fer dos forats (al cinturó). A la roba hi havia molts de forats (Mall). 2 dèficit, deute, diners Deute molt gros (Val-Men-Mall). | SIN: Dèbit, dèficit, passiu. || Ex: L’equip té un forat de cinc milions. -Avui- 3 comprar, feina, lloc, menjar, ocasió, preu (**) (d) Lloc on es compra molt bé de preu, es menja barat o es fa quelcom de semblant. | SIN: Ganga, oportunitat. || Ex: Per comprar bé hi ha tots els forats a l’Empordà. Ja han trobat el forat per fer-se fer el vestit, aquells (cercaven un lloc baratet). En Joan en sap, de forats per anar a dinar. A -Quan acabi la carrera no trobaré feina. B -Sempre hi ha un forat! (una feina; li diuen per animar-lo) (eixida Val).

FORÇAR 1 deteriorar, excés, força, joc, motor, obligar, treballar Fer un excés de força; fer treballar massa (Val-Men-Mall). | SIN: Insistir, doblegar, obligar. || Ex: No forcis les ulleres, que les trencaràs (ja són consentides). Aquest motor, el forces massa: l’espatllaràs! Si una cosa no va bé, no la forceu mai, al contrari. Hi arriba, però molt forçada (a tocar la pilota). -TV3- Am -M’hi varen forçar, a fer aquell curset. 2 aconseguir, cercar, joc, lluitar Aconseguir una cosa lluitant (Val-Men). | SIN: Aconseguir, obtenir, assolir. || Ex: La Penya va forçar ahir un quart partit. -Avui- El Llambilles, que intenta forçar l’empat. -C33- L’oposició albanesa força la caiguda del govern. -Avui- El davanter força córner.

FORCAT 44 agricultura, animal, peça (*) (d) Peça que va davant de l’arada, on es posa l’animal (de vegades indica tot el conjunt que serveix per llaurar, inclosa la bèstia Val) (Val). || Ex: La burra estava prenyada i no cabia al forcat.

FOREJAR apartar, dintre, entrar, mar Navegar mar endins (Val). | SIN: Tripular, orsar. || Ex: Nosaltres, quan pescàvem, forejàvem una mica i prou.

FORFOLLAR 1 ajuntar, amistat, anar, conjunt, relació (**) (d) Fer colla, una persona espavilada, decorosa, etc., amb unes altres que no ho són. | SIN: Aliar-se, ajuntar-se. || Ex: És un noi trempat, però s’ha forfollat amb aquella banda. 2 ajudar, amistat, recollir-se, relacionar-se, viure (**) (d) Anar a viure a casa d’una persona o cercar-hi empara. | SIN: Recollir, afofolar. || Ex: La tia, quan va quedar vídua, es va venir a forfollar a casa. Quan en Guillem va renyir amb el seu noi, sempre venia a forfollar-se a casa (a passar estones).

FORMAL 1 festejar, formal honest, persona Persona assenyada (Val-Mall). | SIN: Cabal, honest, (seriós, responsable Val). || Ex: No m’agrada tractar amb gent que no són formals. Na Teresa tenia un pretendent molt formal (Mall). 2 expressar, formal, seny Quelcom dit o fet d’una manera seriosa; que no és de per riure (Val-Men-Mall). | SIN: Just, respectuós, sensat. || Ex: Ha tingut una entrevista formal. Quan parlo formal no dic cap mentida.

FORMALITZAR 45 corregir, enutjar-se, obligar, rígid, tracte Tractar amb rigor, amb severitat (Val-Men). | SIN: Quadrar-se, imposar-se, enfadar-se. || Ex: Si no et formalitzes una mica, tothom se te’n riurà. El meu ajudant no acabava les feines i m’hi vaig haver de formalitzar.

FORMAR 1 construir, formar Organitzar una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Fer, constituir. || Ex: L’han tornada a formar, la Principal de Figueres. 2 gandul, treballar, vacances (*) Treballar de valent. | SIN: Pencar, gruar. || Ex: En aquella fàbrica ningú no forma. S’han acabat les vacances: ara a formar. 3 figurar, orgullós, ric (**) (d) Fer veure, una persona, que és rica. | SIN: Figurar, presumir, faronejar, fatxendejar, bufar (Val). || Ex: En Daniel vol formar molt i els altres se’n riuen.

FORMIGUEIG picor, quantitat Munió de gent que va amunt i avall (formigueig només s’usa referit al cos Val). | SIN: Gentada, gernació, aglomeració, formiguer (Val). || Ex: Quin formigueig de gent, avui, en aquesta plaça!

FORNADA conjunt, ensenyament Grup de persones que fan el mateix curs o que són de la mateixa edat (Val-Men-Mall). || Ex: D’aquesta fornada n’hi ha dos que no llegeixen (curs).

FORNELL 46 bosc, carbó, llenya, piló (*) Piló de llenya cobert de terra i destinat a fer carbó. | SIN: Carbonera, sitja. || Ex: La carbonera és la clariana que queda al bosc quan ja han tret el carbó del fornell.

FORNIT -IDA negoci, ple, producte Proveït de coses (Val-Men). | SIN: Farcit, atapeït, ple (Val). || Ex: A Platja d’Aro hi ha unes botigues molt fornides. La bústia era fornida de propaganda.

FORQUETES agricultura, aparell (**) (d) Eina que té tres o quatre pues i serveix per carregar herba o per dur-la (Val-Men). | SIN: Forca. || Ex: Entrem la userda al paller amb unes forquetes cada un.

FORRA agricultura, cabells, espès, planta, ple, quantitat Gran quantitat de cabells o d’una altra cosa semblant. | SIN: Espessor, munt, (mata de cabells, toixa Val). || Ex: Encara tens una bona forra de cabells. Quina forra d’userda! Ni la dalla volia passar, de tanta que n’hi havia!

FORRIAC ferro, obertura, porta, tanca (*) (d) Tanca de ferro, corredissa i grossa, d’una porta (forrellat a Ca). | SIN: (Ferrollat, forrellat Val), furrac (Men). || Ex: Faré posar un forriac en aquesta porta.

FORRO -A 47 animal, capaç, estèril, sexe Femella que no pot quedar prenys o mascle que no és capaç d’engendrar; se sol dir dels animals, però a Ca també es fa servir per a les persones. | SIN: Estèril, eixorc. || Ex: Aquesta ovella és forra. Són un matrimoni sense fills, però penso que és ell que és forro.

FORT -A cuinar, expressar, fort, molt, menjar, molt, pensada, picant, ric, sexe, soroll, verd, vi Que té, una qualitat determinada, en un grau molt alt (Val-Men-Mall). | SIN: Ric, dur, picant. || Ex: A casa seva eren uns pagesos forts (rics, que tenien moltes finques). Li agrada beure vi fort (sense aigua; cabut a Val). En aquest hostal cuinen fort (salat, picant). Va explicar uns quants acudits forts (verds). Hem vist una pel·lícula forta (picant, verda Val). L’allioli és fort (Val). Parles molt fort (Mall). Posa la tele més forta (Mall).

FORTOR 1 desig, fort, gust, intensitat, olor, sexe Impressió intensa dels sentits (fortor: desig, gen. del mascle, de copular Mall) (Val-Men). | SIN: Olor, pudor. || Ex: Quina fortor que té aquesta colònia: se sent tan bon punt entres. M’agrada la fortor d’aquell allioli (té molt de gust d’all). 2 agre, menjar, salut, ventre (**) (d) Cremor d’estómac (Men). | SIN: Coragre, agror, acidesa. || Ex: Tinc fortor d’estómac. El menjar m’ha deixat fortor.

FOTETA burlar-se, persona (**) Persona a qui li agrada riure’s dels altres (Men-Mall). | SIN: Burleta, emprenyador, nyefeta (Men). || Ex: No m’agrada tractar amb en Justí: el trobo massa foteta.

FOTIMER piló, quantitat Gran nombre de persones o de coses (Men-Mall). | SIN: Multitud, reunió, aglomeració, fotracada (Val). || Ex: A casa hi ha un fotimer de llibres. Volia entrar a comprar un gelat, però hi havia un fotimer de gent i me n’he desdit.

FOTRE 48 1 sexe, trencar, vehicle Tenir relacions carnals (en llenguatge popular, però no groller, a les comarques de Girona, se sol fer servir fúmer o fumbre en totes les accepcions) (fotre també s’usa en sentit de trencar Val) (fotre també pot ser robar, espenyar, posar i moltes més coses perquè s’utilitza en la parla vulgar, com el verb daixonar, per a molts usos Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Fer l’amor, cardar, (fer-ho, tirar-se Val). || Ex: El seu cosí se li fotia la dona. Si entres per ací amb la bici la fotràs (Val). 2 burlar-se Riure’s d’algú; ridiculitzar-lo (Val-Men-Mall). | SIN: Burlar-se, fúmer-se. || Ex: La seva mare l’acompanya a l’escola i els altres se’n foten (ja té deu anys). Se’n fot de la música i del tocador (Val). 3 accident, cop, malestar, picar, vehicle, ventar Fúmer un cop, un disgust o una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Clavar, ventar, fúmer, donar (Val), ensivellar (Mall). || Ex: El meu noi m’ha fotut un disgust: s’ha casat pel civil. En Guillem se la fotrà amb la moto: marxa massa estès (de pressa). 4 deteriorar, despendre, diners, joc, perdre, trencar (**) Consumir una cosa amb l’ús, fer-la malbé o malbaratar-la (Val-Men-Mall). | SIN: Trencar, malversar, perdre, fúmer. || Ex: M’he fotut les espardenyes per aquells camins (fet malbé; hom diu me n’he fotut) (trencat a Val). Els fills se m’ho han fotut tot (malgastat). Els diners que estalvies comprant, ja te’ls fots de benzina (si vas lluny a comprar). Aquest partit encara se’l fotran (el perdran, perquè no s’esforcen) (sentim se le’n fotran) (perdre a Val). 5 educació, expressió, malestar, moc, resposta Resposta descortesa de qui està enutjat o cansat (Val-Men-Mall). | SIN: Rebuig, moc. || Ex: A -No ho entenen. B -Doncs que es fotin! 6 expressar, molestar, sinceritat (**) Dir, a algú, a la cara quelcom que el pot molestar (Men). | SIN: Tirar o fúmer barres avall, expressar, manifestar, amollar (Val). || Ex: La Teresa és una mal educada i algun dia li ho fotré. Jo no tinc pèls en la llengua. Quan el veuré, li ho amollaré tot (= li diré quatre veritats Val).

FOTUT -UDA 49 defecte, educació, molt, salut (**) Aquest mot reforça el sentit pejoratiu de l’adjectiu que acompanya (a Val es diu fote’t, imperatiu no normatiu i estar fotut, malament de salut o complicat, un assumpte) (Men). || Ex: A un euro havies de comprar les taronges? Fotut gamarús! Un rot has de fer? Fotut porc! El meu germà està fotut (es troba malament Mall).

FOTXA camí, dany, forat (*) (d) Clot o rodera fonda, a terra, esp. en un camí (variant de fotja). | SIN: Fotja, clotxa (Val). || Ex: Hi havia cada fotxa fins a genoll, a la general (a la carretera). Amb la pluja, el camí ha quedat ple de fotxes. Hi ha fotxes perquè sempre passen les rodes per allà mateix.

FRACÀS dany, dificultat, festa, fracassar Cosa o situació negatives amb què hom no compta (Mall). | SIN: Dificultat, entrebanc, contrarietat, (resultat dolent, endèries Men). || Ex: Ja et vindrem a caçar, si et passa algun fracàs (ho diuen a un que va a caminar). Sempre li passen fracassos, ara ahir el cotxe no se li va engegar. La festa ha estat un fracàs (Men). M’han dit que t’ha passat un fracàs, que n’has suspesa una (Mall).

FRAGA fruit Varietat de maduixa. | SIN: Maduixa, (fraula -en algunes comarques- Val). || Ex: Avui, per dinar, m’han donat fragues. -Olot-

FRANQUEJAR-SE amable, expressar, relacionar-se Parlar habitualment amb la gent. | SIN: Fer-se, fer lliga, adreçar-se, (fer-se amb tot el món, sincerar-se Val). || Ex: La Juliana es franqueja amb tothom: és molt agradable. Amb qui es franqueja, la Carme? El teu cunyat no em deia res i ara es torna a franquejar.

FRANQUESA 50 amistat, confiança, relació, tracte Tracte habitual entre dues persones; bona relació (Val-Men). | SIN: Amistat, relació, (tracte, confiança Val). || Ex: Jo hi tinc franquesa amb en Sabel, ara, una gran amistat no. Quines franqueses, aquest gat, no el conec i em ve a fer manyagueries.

FRARE planta Planta que surt al costat de les faveres, les pesoleres o les mongeteres i les mata (Mall). || Ex: Enmig d’aquestes faveres hi comença d’haver frares.

FRECATER -A persona, xafarder, xerraire (**) (d) Persona que es posa a tot arreu; que tot ho vol saber. | SIN: Tafaner, indiscret, (rondaller, escodrinyador, xafarder Val). || Ex: Aquesta nena serà molt frecatera.

FRED -A 1 defecte, emoció, fred, persona, sentiment Persona poc sensible, a qui res no commou (Val-Men-Mall). | SIN: Insensible, dur, gelat (Val). || Ex: El seu noi ha anat a l’atur, però ell ha quedat igual: és fred. 2 animat, festa, lloc Mancat d’animació, d’ambient (Val-Men-Mall). | SIN: Avorrit, desanimat, (gelat, mort Val). || Ex: A la una de la nit encara ho veies tot molt fred: no hi havia ningú enlloc (en una festa). Aquell casament va ser una cosa freda.

FREDELUC -UGA 51 escalfar, fred, persona Que de seguida té fred, que té poca virtut. | SIN: Fredolí (Val), fredolic (Val-Mall),  fredolec (Men-Mall), fredolenc (Mall).  || Ex: El meu home és molt fredeluc. De totes les germanes, jo sóc la més fredolina (Val).

FREDOR 1 fred, sensació, temps Sensació de fred (Men-Mall). | SIN: Frescor, gelor (Val). || Ex: Avui fa fredor. A -Podem engegar l’estufa? B -Que tens fredor? 2 avorrir, espectacle, indiferència Indiferència que produeix un espectacle que no agrada (Men-Mall). | SIN: Poc entusiasme, apatia, indiferència (Val). || Ex: El film és rebut amb fredor a... -Avui-

FREDORADA agricultura, desastre, fred, glaçada, temps Fred intens i d’una durada més aviat llarga (Val-Men). | SIN: Gelada, glaçada, fretada (Mall). || Ex: Ahir a la tarda va fer una fredorada. Allà quiet, esperant els Reis, vaig agafar una fredorada (passar fred). Vindrà una fredorada i ens ho matarà tot (el que tenim a l’hort).

FREGADA accident, cop, joc, salut, vehicle (**) (d) Cop o lesió de poca importància (Men-Mall). | SIN: Topada, lesió. || Ex: A –Et va fer molt de mal el cotxe?  B –No, va ser una fregada a la cama. Ja no em fa mal. En Fermí no té mai cap fregada (és un jugador que, quan veu el peu d’un defensa, salta i l’esquiva).

FREGADÍS brutícia, peu, roba, salut, tocar Fricció d’una cosa amb una altra (Men-Mall). | SIN: Fregament, frec. || Ex: Amb el fregadís del coll s’embruten les camises. Els ulls de poll surten pel fregadís dels dits.

FREGAORELLES 52 castigar, estirar, nen, picar (**) (d) Estirada d’orelles o un altre càstig no gaire fort (estiraorelles** a Am i a Ca). | SIN: Estirada d’orelles, (estiró d’orelles Val). || Ex: Si t’arreplego, et fumaré un fregaorelles (se sol dir a una criatura).

FREGAR 1 netejar, terra, tocar Fer passar un estri de neteja per damunt d’una superfície (Mall). | SIN: Rentar, netejar, esterrejar. || Ex: Demà fregaré el terra. Sempre que plou he de fregar (Mall). 2 acostar-se, anar, educació, joc, prop, salutació, sexe, tocar Passar, una persona o una cosa, arran d’una altra o tocant-la un xic (Men-Mall). | SIN: Refregar, (refregó –pot tenir sentit sexual- Val). || Ex: Et fregues pel carrer i ni et saluden. Gairebé ens hem fregat i no m’ha dit res. El xut ha fregat el pal (lliscat). No m’agrada anar al ball quan hi ha molta gent perquè tot són refregons de gent suada (Val).  

FREGIR calor, dolenteria, enganyar, entremaliat, feina, fer Fer, algú, una cosa que un altre no vol que es faci. | SIN: Engalipar, estafar, enganyar, fer (Val). || Ex: Ja me l’han fregida: em varen dir que em llogarien i han llogat en Pelai (feta Val). Aquesta criatura, la deixes un moment sola i ja te l’ha fregida (et vessa la sopa) (ja te l’ja jugada Val).

FRENÈTIC -A animal, enutjar-se, nervis Molt excitat (Val-Men-Mall). | SIN: Esverat, furiós, colèric, desesperat, (excitat, inquiet, nerviós, intranquil Val). || Ex: Aquests gossos han enflairat el senglar i estan frenètics.

FRENTIS 53 construcció (*) (d) Cara de davant d’un edifici. | SIN: Frontis, façana, (frontera, fatxada Val). || Ex: Farem remolinar el frentis de la casa.

FREQÜENTAR anar, categoria, expressar, lloc, relacionar-se, tracte, trobar, veure Tenir tractes amb algú, relacionar-s’hi (freqüentar: anar sovint a un lloc Val) (Val-Mall). | SIN: Avenir-se, parlar, (fer-se, tractar-se Val). || Ex: Quan vivia a Girona, freqüentava molt el teu germà (ens vèiem, ens trobàvem). D‘Anglès no freqüento amb ningú. És una persona que freqüenta (es fa amb gent de categoria). Abans freqüentava aquest bar (Val).

FREQUI joc (**) Falta en què, si el jugador vol, pot xutar directament a porta (anglicisme) (sentim frequis a CR) (a Val només l’usa la gent gran aficionada al futbol, pronunciat fliqui). | SIN: Tir directe, colp lliure (Val). || Ex: Han de xutar un frequi.

FRESC -A 1 caràcter, persona, tranquil Persona tranquil·la, que no pateix per les coses que passen (Val-Men-Mall). | SIN: Deixat, tranquil. || Ex: Demà ha de lliurar les butlletes i encara ha de corregir els exàmens; és molt fresc. 2 fatigat, joc, nou, treballador Persona que no està gens cansada, la qual cosa sol passar quan es comença a fer una feina (Val-Men). | SIN: Relaxat, despert, descansat. || Ex: Aquest jugador encara està fresc; ha sortit a la segona part. A les vuit del vespre entren treballadors frescos (del torn de nit). 3 desgràcia, família, nou, poc, temps Que fa poc que ha passat (Men-Mall). | SIN: Nou, acabat de fer, (novell, recent Val). || Ex: A –És estrany que la Salomé no es torni a casar. B –Home, el divorci és massa fresc encara. La desgràcia encara és fresca (Mall).

FRESCA 54 fred, temps Temps un xic fred (Val-Men-Mall). | SIN: Frescal, fresc, fresqueta (Val). || Ex: De dies fa calor, però a la nit encara fa fresca.

FRESCAL fred, humit, lloc, terreny Indret poc afectat pels rigors de calor de l’estiu. | SIN: Ombrívol, fresquívol, fresc (Val). || Ex: Aquest hort, a tocar els arbres, és molt frescal. El blat de moro creix molt en aquest camp perquè és frescal (per la humitat que hi ha a la terra).

FRESQUEDAT fred, lloc, roba, temps (**) (d) Temperatura o ambient més aviat fresc (Val-Men). | SIN:  Frescor, fresca (Mall). || Ex: M’agrada la fresquedat dels llençols de cotó. Quina fresquedat sota aquells arbres!

FRESQUES caràcter, feina, persona, tranquil (**) (d) Persona que no s’amoïna gaire, que es pren les coses a la fresca (Men). | SIN: Fresc, tranquil, despreocupat. || Ex: Encara que hi hagi feina, ell no es mou: és un fresques!

FRESSA 1 cura, dormir, fatigar, so, soroll Qualsevol mena de soroll. | SIN: Soroll, enrenou, gresca, escama (Val), trull (Mall). || Ex: Cada dia m’empipa més, la fressa. No facis fressa, que la nena dorm. Els xicons truquen les motos per córrer més i fer escama (Val). 2 baralla, caràcter, cridar, discussió (*) Discussió en veu alta. | SIN: Crits, raons, baralles. || Ex: En aquest cafè tot sovint hi ha fressa. Els de can Quirze són gent de fressa.

FRÍGOLA 55 guarir, planta (d) Planta boscana que té moltes propietats medicinals (hi ha frígola o friula a la Marina Alta i a Altea, a la Marina Baixa Val) (Mall). | SIN: Farigola, (timó, timonet, tomello Val), tem (Men). || Ex: L’aigua de frígola desinfecta.

FRISSADA animal, desitjar, malestar, nen, patiment, trist (**) Decepció de qui no pot haver allò que desitja, esp. si està acostumat a obtenir-ho. | SIN: Disgust, enrabiada, tristor, frisança, desil·lusió (Val). || Ex: Quan el noi va renyir amb l’Emiliana vaig tenir una frissada. Al nen, si li has dit que li compraries una bufa, fes-ho; si no, tindrà un frissada. L’animal cada dia surt a pasturar. Si avui no l’hi deixes anar, tindrà una frissada (migrarà).

FRISSANYA animal, gra, pell, picor (*) (d) Ganes de gratar-se. | SIN: Picor, pruïja, frisança. || Ex: Els grans de l’esquena em fan frissanya. Tinc frissanya en aquesta cama enguixada. Els polls li feien frissanya.

FRISSAR caràcter, lleuger, patiment, pressa, tranquil Patir mentalment; estar amb ànsia (frissar és tenir pressa i fer via Men-Mall). | SIN: Angoixar, desesperar, frisar, (impacientar-se, patir Val). || Ex: Quan el noi  arriba tard, els caps de setmana, frisso molt. El meu home és molt tranquil: no frissa per ningú. Ma mare pateix si no li dic on he anat d’excursió (Val). Frissa, que fem tard (Men).

FRISSAT -ADA arrugat, aspecte, edat, patiment, vell (*) (d) Que sembla de més edat de la que té, a causa d’haver viscut en males condicions físiques o morals. | SIN: Arrugat, atropellat, envellit (Val). || Ex: Té quaranta anys, però se la veu frissada (més vella).

FRISSÓS -OSA 56 caràcter, nerviós Persona que està impacient per alguna cosa (Men-Mall). | SIN: Nerviós, neguitós, frisós, patidor (Val). || Ex: Es veu frissosa aquesta noia, pateix per qualsevol cosa.

FRIXA animal, carn, part (*) (d) La carn dels pulmons d’un animal. | SIN: Freixura, perdiu, entranyes, corades, lleu (Val). || Ex: Què se’n fa, de la frixa del porc?

FRONTEJAR davant, lloc, propietat, tocar, veí (*) Tocar-se dues propietats o dues cases, ésser veïnes o estar davant per davant l’una de l’altra (Val). | SIN: Fronterejar, tenir fites, confrontar (Val). || Ex: Alaior fronteja amb Maó. El seu camp i la meva avellaneda frontegen. Hi ha dues finestres que frontegen (són davant per davant).

FRUIT esforç, resultat, treballar Profit d’un treball o d’un esforç (Val-Men-Mall). | SIN: Rendiment, aprofitament, benefici, guany, resultat (Val). || Ex: Ha estudiat molt, la nena, però ara li surten els fruits (té bones notes).

FRUITEREDA agricultura, fruita (*) Camp d’arbres fruiters. | SIN: Fruiterar, arbreda. || Ex: En Silveri té fruiteredes.

FUGA 57 1 comprar, conjunt, cua, joc, reunió Reunió de moltes persones en un lloc per fer quelcom (Val). | SIN: Molta gent, gentada, (aglomeració, personal Val), desastre de gent (Men). || Ex: Hi ha fuga, aquests dies, al supermercat nou. Hi va haver molta fuga al camp del Figueres (cua per entrar). No anem mai les vesprades del diumenge al cine perquè hi ha molt de personal (Val). 2 anar, delinqüència, escapar-se, fugida, tub L’acció de fugir (Men-Mall). | SIN: Fugida, escapada, escapament, fuita. || Ex: Parla amb el seu company de fuga.  -TV3- Hi va haver una fuga d’etilè. -TV3-

FUGIR 1 deute, escapar-se, evitar, medicament, relacionar-se Anar-se’n de pressa d’un lloc; allunyar-se d’algunes persones o d’algunes coses, no voler-hi saber res (fugir vol dir apartar-se i pegar a fugir anar-se’n Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Anar-se’n, escapar-se; eludir, evitar. || Ex: Li vull demanar el deute i fuig com pot. Si vols en tindràs, de relació; ara, si en fuges! (= si en fuges no en tindràs). No m’agrada gaire medicar-me: jo fujo dels medicaments. Tothom fuig de la Cinta (no hi volen anar). Fuig d’ací, que encara he de preparar el sopar! (Val). Jo pegue a fugir, que ací hi ha molt de fum (Val). 2 morir, ràpid (**) Anar-se’n a l’altre món. | SIN: Morir-se, finar, anar-se’n. || Ex: Veus la gent ben valenta i, tot de cop, ja han fugit (s’han mort). 3 exclamació, expressió, negació, rebuig (**) Fuig: exclamació que indica el rebuig d’allò que una altra persona afirma (Mall). | SIN: I ara!, no, (lleva!, tira!, vés!, què dius! Val). || Ex: A -Avui portes les calces blaves (a una noia). B –Va, fuig! (= no m’atabalis). C -En Germà ho serà, de batlle. D -Fuig! (vol dir que no)

FUITA escapar-se, fugida, líquid, tub Fugida d’un gas o vessament d’un líquid (Men). | SIN: Fuga, vessament, sortida. || Ex: Si la goma és vella, hi pot haver fuites de gas.

FULLACA 58 adob, bosc, conjunt, fulla, planta Fulles seques que hi ha sota els arbres del bosc o en un camp (Val-Mall). | SIN: Fullaraca, fullarasca (Val), fuaca (Men). || Ex: He vist un bolet enmig de la fullaca.

FULLATEGUER arbre, conjunt, fulla, planta (**) (d) Gran quantitat de fulles. | SIN: Ufana, fullatge, ramatge. || Ex: Quin fullateguer que tenen, aquests arbres!

FULLET informar, llibre, propaganda Publicació de poca extensió, de poques planes (Val-Mall). | SIN: Prospecte, tríptic, anunci. || Ex: Cada dia ens arriben més fullets informatius i de propaganda.

FUMADA 1 comentari, expressar, senyal (*) Comentari d’una cosa que sembla que es farà, però que no és segura. | SIN: Enraonament, rumors, (comentaris, veus, llunades Val). || Ex: Fan córrer fumades que tu i jo no ens avenim. He sentit fumades que volen apujar els llibres. Ja n’he sentit una fumada, de les obres que volen fer a la carretera. 2 caràcter, estrany, persona (**) (d) Comportament inestable, variable, inconstant. | SIN: Tenir llunes, (tenir volades o venades Val). || Ex: Té fumades la Carmeta (dies que parla molt i dies que no diu gaire res).

FUMALLAT -ADA 59 brutícia, color, fum, habitatge, molt, ofegar, respirar (**) (d) Ple de fum o del color del fum (Val). | SIN: Fumat, fosc, grisós. || Ex: Tot torrant castanyes, he quedat ben fumallat. Tenen les parets de la casa fumallades.

FUMAR foc, fum Sortir fum (Val-Men). | SIN: Tirar, fumejar. || Ex: Quan hi hem passat, la xemeneia fumava.

FÚMER (o fumbre) caure, enveja, excursió, paciència Variant de fotre que es considera més refinada (a les comarques de Girona  predomina la forma fumbre) (Men). | SIN: Emprenyar, fotre. || Ex: A -El Crespià ha perdut. B -Què hi fumerem! L’altre dia em vaig fumbre de morros (caure a terra). Aquesta nena, la gelosia se la fum (en té molta). Volíem anar al bosc, però amb aquesta pluja ja està fumut (no hi anirem).

FUMERA desig, foc, fum, molt Gran quantitat de fum (fumera són ganes de fumar Mall) (Men). | SIN: Fumerola, fumassola, fumaguera (Val), (fumer, fumada Mall). || Ex: Has encès el foc amb llenya verda; per això has fet aquesta fumera.

FUMEROLA foc, fum, molt, vent (*) Molt de fum. | SIN: Pet de fum, fumera, fumassola, fumerol, (fumada, fumar Mall). || Ex: Quina fumerola, en aquesta cuina, els dies de tramuntana!

FUMÈRRIA 60 foc, fum, lloc, molt (**) (d) Envaïment de fum en un lloc. | SIN: Fumassola, fumera. || Ex: Quina fumèrria a la cuina: no s’hi pot estar!

FUMÓS -OSA corrent, defecte, fum, habitatge, ventilació Que deixa anar fum (Val). | SIN: Que tira poc, fumer, fumífer. || Ex: Tenim una xemeneia fumosa (no engoleix tot el fum i una part es queda a dintre de la casa).

FUMS orgullós, persona Pretensions de qui es pensa que és més que l’altra gent (Val-Men-Mall). | SIN: Vanitat, orgull. || Ex: La teva noia té molts de fums.

FUNCIONAR festejar, negoci, relació, triomfar Anar bé una persona o una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Sortir-se’n, triomfar, resultar, anar bé. || Ex: Diuen que el festeig no li funciona. Aquella empresa no funciona. -TV3- Pot funcionar, un pallasso, a la televisió? (tenir èxit).

FURA espavilat, persona, xafarder Persona viva, que tot ho remena i que tot ho sap (furonejar vol dir ser curiós, investigar-ho tot Val) (Men). | SIN: Arter, astut, ràpid, viu, llest, furó (Val). || Ex: Aquesta nena és una fura: ja ha trobat la capsa de les galetes de l’armari. Ja ho sabrà prou, qui és l’amo del pis que es ven, la Francesca: quina fura hi ha allà!

FURAR 61 animal, caça Caçar amb fura. | SIN: Furonar, furgar. || Ex: En Procés anava a furar als cloells de la nostra vinya (cloell = closell).

FUSTA aparell, fusta (**) Fusta de planxar: peça llarga que es fa servir per planxar. | SIN: Post, (post de rentar o de llit Val), post de planxar (Val-Men-Mall). || Ex: On vols que te la posi, la fusta de planxar?