H

HABILIOR 1 ànim, capaç, feble, força, poder, salut Capacitat física per fer coses i, a més a més, geni, ganes de tirar-les endavant. | SIN: Força, energia. || Ex: El pare encara es troba molt flac: no té habilior ni per aixecar la cullera del plat. D’ençà que pren aquest medicament, té més habilior: ja llegeix i camina per la cambra. Estàvem decandits de no menjar: no teníem ni habilior per enraonar.

HABITAR caràcter, educació, emprenyador, molestar, moviment, nerviós, patiment (*) Estar quieta i tranquil·la una persona (només hem sentit aquest mot en frases negatives). | SIN: Tranquil·litzar, desencaparrar, estar assossegat; viure (Barna). || Ex: Ha de venir el seu noi i no habita (pateix, està neguitós). Aquesta criatura no habita (es mou sempre). En Joan no habita: quan té el préssec, ja el voldria menjat (és nerviós). Bé en vàrem trobar de cadires, ara ell no habitava (deia que no seuríem). A aquesta nena no la deixeu habitar (la controleu massa). La Carme no viu de tant que pateix esperant que arribi el seu fill (Barna).

HAIG expressió, fred (**) Interjecció que indica que es té fred. | SIN: Carall!, ai! || Ex: Haig, quin fred que fa avui!

HALO-HALO caminar, expressió, lent, moviment, poc, velocitat (*) Hom ho diu de qui es mou a poc a poc, de qui camina sense pressa. | SIN: Xino-xano (Val-Mall), xano-xano (Val-Men), daixo-daixo (Mall) . || Ex: Pare i fill, halo-halo, anaven cap a la vinya. És vellet, però xino-xano s’ho corre tot (Val).

HAVER 1 aconseguir, agafar, comprar, desdir-se, regalar Arribar a tenir una cosa (Men). | SIN: Aconseguir, obtenir. || Ex: El vàrem haver per miracle, el pis (comprar per casualitat). Roben tot el que poden haver. Ara no l’hauràs, el rellotge (no te’l donaré). 2 2 cop, salut, tenir Tenir, en general (forma antiga) (Men). || Ex: He hagut una patacada de salut (he tingut una terrabastada). 3 discutir, joc, lluitar, protestar Haver-se-les (o heure-se-les) amb algú: lluitar-hi, competir-hi, per obtenir alguna cosa (Men). | SIN: Discutir, lluitar. || Ex: A la final se les haurà amb el Medinyà (hi jugarà; veurà a Val). -TV2- No sabia amb qui se les havia (qui era l’altre; tenia a Val). -TV3- Am -M’han passat el rebut pel banc dues vegades i encara volen tenir la raó: és amb això que me les hec! (per això m’exclamo; es diu hac). 4 agafar, deixar, saber, sorprendre (*)  Atrapar algú, tant si és físicament com si és en sentit figurat (Men). | SIN: Agafar, enganxar, enxampar, empaitar. || Ex: Quan corre, la nena, no la puc haver. Ara sí que m’has hagut (no sé què he de contestar, p.e. un mestre a un alumne). Ara sí que m’heus! (t’ho havia promès i no ho recordava; sentim haus).  5 ésser, lloc, trobar (**) (p)  Trobar-se, algú, en un lloc, en un moment determinat. | SIN: Ésser. || Ex: Ca -Havent-hi tu aquí, no puc pas obrir el balcó (si no t’apartes). 6 haver, necessitar, obligació Haver de: l’auxiliar haver s’usa per a construir perífrasis d’obligació (no hauríem d’usar la forma incorrecta tenir que, que sentim contínuament) (Men-Mall). | SIN: Caldre, caler, ésser necessari. || Ex: Han de fer-ho avui mateix. Haig d’anar al metge. Heu de ser a casa a les dotze. Us ho heu d’acabar tot. 3 7 ésser, haver-hi La forma impersonal “hi ha”, equival a “ésser, existir, donar-se” una circumstància. D’aquesta forma se’n fa sovint un ús incorrecte (v. l’entrada haver a ‘Barbarismes’) (Men-Mall). || Ex: Hi ha foc a totes dues fàbriques. Hi ha un diari sobre la taula. Hi ha arpats a girar, en aquest carrer (costa). Hi havia dos dies de festa a l’any. Hi ha qui no s’ho creu. 8 quantitat, temps (p) Haver passat una quantitat de temps determinada des de l’últim cop que vam fer quelcom (Men). | SIN: Fer. || Ex: Hi ha un any que no menjava mongetes. Hi ha una estona que ha vingut. Hi ha un mes que surten junts.

HERBASSEJAR 1 agricultura, feina, netejar, planta, treure (p) Treure les herbes dolentes d’un hort o d’un camp amb una aixada o arrencant-les amb les mans. | SIN: Herbejar, (desbrossar -rascar-, birbar  -gen. amb les mans; també a Mall-, eixarcolar Val). || Ex: Hauríem d’herbassejar la feixa de dalt; convé molt, l’herba tapa les maduixeres. Ja tenia ganes de veure’t amorrat birbant (Val).  2 agafar, agricultura, collir, feina, planta (**) Caçar herba per als animals que es tenen a casa, esp. per als conills (Mall). | SIN: Collir, (fer herba, fer brossa fer recapte Val). || Ex: L’Elena, cada dia, va a herbassejar per les vores dels camps.

HERBEJAR agricultura, feina, netejar, planta, treure Netejar d’herbes una feixa plantada d’hortalisses (Men-Mall). | SIN: Eixarcolar, eixarmar, herbassejar, birbar (Val-Mall). || Ex: Quan era més jove anava a herbejar a can Tomàs (em llogaven).

HERETER -A 4 diners, herència Beneficiari d’una herència. | SIN: Hereu (Mall). || Ex: L’oncle Pastor va fer hereter de tot el meu germà. Ell serà el meu hereter.

HIPOTECAR dificultat, obligació, trobar (**) Trobar-se, una persona, amb uns maldecaps o uns compromisos, que li arriben per una mala gestió, seva o d’un altre (Val-Men). || Ex: El president dels Estats Units s’ha vist hipotecat (quan entra, li deixen una guerra per acabar). -Avui-

HIPPI canviar, educació, família, moral (**) Persona que no accepta la moral de la família tradicional, viu en comunitats grans, és contrari a les guerres, va vestit diferent de l’altra gent i, com totes les manifestacions humanes, té coses bones i coses que no ho són tant (Val-Men-Mall). || Ex: Els hippis que viuen al mas de Dalt crien cabres i gallines.

HISTÒRIA afer, cas, complicació Afer embolicat i de mal acabar (Val-Men-Mall). | SIN: Qüestió, jeroglífic, problema, trencacaps, romanç (Val), coverbo (Mall). || Ex: Ja hem fet tres reunions, amb la història dels polls (del cap, en una escola).

HOM 1 hom, opinió, quantitat, tothom La gent, en general (Mall). | SIN: Nosaltres, jo; es diu, es comenta. || Ex: Hom diu que és millor menjar verdura. Hom ja n’està tip de tantes reformes a l’ensenyament. 2 expressió, hom (**) Un hom: la persona que parla. | SIN: Jo, hom. || Ex: Un hom ja n’està cansat de llevar-se cada dia a les cinc de la matinada.

HOME 5 dubtar, expressió, negació, opinió, resposta (**) Resposta que es fa quan no s’està ben segur d’una cosa o quan no es veu ben clara (Val-Men). | SIN: Ni sí ni no, més aviat no. || Ex: A -Li queda bé aquesta faldilla? B –Home! C -Us heu abrigat bé? D –Home! (no pas gaire).

HORA abusar, tardar, temps Estona llarga (es diu, exagerant, de quelcom que dura massa; sovint s'usa el plural) (Val-Men). | SIN: Estonada. || Ex: Què fas, tantes hores al lavabo? No heu pas de tardar una hora a començar. Què grataves, tantes hores a dalt?

HORADA  just, poc, temps (*) Espai de temps d’aproximadament seixanta minuts (a hora horada: amb el temps just, quasi impuntual Val) (Men). | SIN: Hora. || Ex: Hi estarem una horada a cals avis. Hi tenim dues horades de feina. Vaig agafar el tren a hora horada (Val).

HORTALÀ -ANA agricultura, feina (*) Persona que fa les feines d’una horta (horta = hort gran) (Men). | SIN: Pagès, horticultor, hortolà (Val-Mall). | Ex: Els hortalans, com que fan parada al mercat, poden adinerar els seus productes.

HOSTI exclamació, malestar, renegar, sorpresa (**) Exclamació eufemística per no dir hòstia (Val-Men-Mall). | SIN: Caram, carall, vatua, ostres, hostimeta -al Baix Llobregat-, hosticana (Val). || Ex: A -Tornen a apujar els impostos enguany. B -Hosti! No acabarem mai! A -Hem perdut el tren! B -Hosticana! (Val).

HUMANITARI -ÀRIA ajudar, bo, generós, malalt, persona Persona que es deleix per ajudar els altres (Men-Mall). | SIN: Altruista, caritatiu, (humà, bona persona Val). || Ex: S’ha de ser humanitari amb els malalts (tenir-ne cura, anar-los a veure, etc.). La Rosa em va ajudar molt: és una noia humanitària.