M

1 1 capa, pintura Capa de pintura (Val-Men). | SIN: Bany, revestiment, passada de pintura (Val). || Ex: L’estudi necessita una mà de pintura. 2 comprar, negoci, vendre Cadascuna de les persones que  compra, en una operació comercial de venda (Men). | SIN: (Tot d’una, tot d’un colp Val). || Ex: Ho volem vendre tot a una mà (qui compri el pis s’ha de quedar l’aparcament).

MAC cop, deteriorar, fruit, masegar, pell, roc (**) (d) Cop que ha perjudicat la pell d’una persona o la pela d’una fruita (a Am macada**) (blaüra si és a la pell humana Val) (mac, pedra gran i plana; mabre, tros de pedra gros Men) (mac és una pedra petita Mall). | SIN: Patacada. || Ex: La poma que m’has donat té un mac. Aquest mac de la cama, me l’he fet jugant a futbol (p.e. un blau).

MACAR 1 deteriorar, dolent, fruit, masegar, roc Fer-se malbé una part d’una fruita a causa d’un cop (a Men un macar és un lloc abundant de macs o rocs) (Mall). | SIN: Tocar, copejar, rebregar, cascar (Val). || Ex: Els préssecs que cauen a terra queden macats (agafen un color fosc). 2 accident, caure, cop, masegar, salut Fer-se mal en un accident; se sol dir quan no hi ha hagut sang. | SIN: Copejar, tolir, colpir, (ablaurar, espatlar Val). || Ex: He caigut davant de casa i tinc aquest braç ben macat (em fa mal tot ell). No córregues cara avall, que t’espatlaràs! (Val)

MACARRÓ 1 cos, part, sexe (**) (d) Mugró del pit. | SIN: Mamil·la. || Ex: L’Albina fa uns macarrons més amples que la meva germana. 2 menjar Aliment fet de farina que té forma tubular (a Ca mocarró**). || Ex: Demà us faré macarrons per a dinar.

MACO -A 2 1 bonic, elegància Persona, animal o cosa que tenen força gràcia o bellesa (se sol dir guapo en totes dues accepcions Val) (Mall). | SIN: Joliu, bonic, preciós, fi, garrit –persona atractiva, ben feta- (Val), gandós (Men), garrit (Mall). || Ex: A Elna es veuen noies molt maques. 2 desavinença, expressió, ironia, negació (**) Mot que hom afegeix en una conversa, per mostrar el seu desacord amb quelcom que es fa o parlant amb ironia (Mall). | SIN: Magnífic!, perfecte!, collonut! || Ex: Els mestres fan vaga i volen cobrar igual, maco! A ell li dónes cacauets i a mi res, maco! A -Ja deus haver trencat la plata (se sent fressa). B -No, maco, no!

MACULLET aparell, fusta (**) (p) (d) Xerrac individual de dues mans. | SIN: Serra. || Ex: Això ho serraran amb el macullet.

MADUIXA fruit Fruit petit i dolç de color vermell que té una aparença rugosa (a Am, també madoixa*). | SIN: Fraula (Val), (manduixa, en alguns pobles Men). || Ex: l’oncle és a collir maduixes.

MADUIXAM conjunt, fruit, planta (*) (d) Gran abundància de maduixes. || Ex: Quin maduixam que tens a l’hort!

MADUR -A 3 1 adult, edat Persona que ja no és jove, de mitjana edat (Val-Men). | SIN: Adult, gran, fet. || Ex: ...les relacions entre un madur pintor i... -Avui- 2 caminar, fatigat (*) Molt fatigat (Val-Men). | SIN: Cansat, abatut, (rendit, baldat Val). || Ex: L’àvia ha quedat ben madura amb la caminada d’aquest matí.

MAGALL 1 aparell (d) Magall d’escarpell: eina que consta d’un mànec de fusta i una peça de ferro llarga; per un costat fa tall i per l’altre és com mitja aixada (fes, talla per un costat i cava per l’altre, usat per arrancar arbres i tallar-ne les arrels Val). | SIN: Fes (Val). || Ex: El magall d’escarpell és com una cresta de puput. 2 aparell Magall de punta (**) (d): eina per remenar la terra, semblant a una aixada, que per un cantó fa punta i per l’altre fa pala. | SIN: Magall de pic, (pic, fes Val). || Ex: Per començar el pou necessitarem cabassos i magalls de punta.

MAGALLEJAR feina, picar (*) (d) Treballar amb un magall. | SIN: Picar, colpejar. || Ex: Quan trencaves l’ou de xocolata semblava que anaves a magallejar: n’has fet cinquanta bocins (picaves massa fort).

MAGALLINA 4 aparell (**) (p) (d) Magall d’escarpell més petit que el de mida normal (a Am magallica **). || Ex: M’enduc la magallina i trencaré quatre brolles de les oliveres.

MAGARRUFA enganyar, ganyota, moviment, sol, temps (*) (d) Ganyota que se sol fer amb la cara (mangarrufa és una trampa o una mentida Mall). | SIN: Moixaina, carantoina, (fer carasses Val). || Ex: La Gertrudis fa magarrufes a la nena (p.e. arrufa el nas). per ext. El sol fa magarrufes (s’amaga i torna a sortir).

MÀGIA màgia, por, soroll Coses que fan por; es diu que es fan contra algú de manera secreta. | SIN: Encanteris.  || Ex: A la nit sentim fresses al terrat: em penso que algú ens fa màgia.

MÀGICA diversió, espectacle, joc, màgia Conjunt de jocs d’il·lusió. | SIN: Encanteri, màgia (Val). || Ex: Aquest noi sap fer màgica.

MAGRANA fruit, salut Fruit de grans petits i vermells que sol madurar per l’octubre (a Ca manglana*). | SIN: Mangrana (Val). || Ex: Si tens diarrea, pren aigua de magrana.

MAGRE -A 5 1 carn, greix, menjar Carn que no té greix (Val-Men-Mall). || Ex: Ara només em menjo el magre, del pernil. 2 feble, prim Persona prima, desnerida (Val-Men-Mall). | SIN: Flac, eixut, (estar que clareja, com una canya, passat, xuplat Val), reverteri (Men). || Ex: A en Josep, l’he vist molt magre. 3 danyar, dolent, feina, joc, qualitat, saber De poca qualitat (Men-Mall). | SIN: Dolent, (roí, sense flexió Val). || Ex: Han fet un partit molt magre. Tenim una criada molt magra (no en sap gaire) (una criada fluixa Val). Ca -Per què li has dit que no el vull comprar? M’has fet un magre servei (un mal servei, m’has perjudicat Val).

MAI algun, convidar, mai, patiment, sí, tardar (**) Hom fa servir aquest adverbi quan es parla d’accions que triguen molt a acabar-se o que no s’esdevenen (Val-Men-Mall). | SIN: De cap manera, mai de la vida, cap vegada, jamai. || Ex: Era mitjanit i mai no acabaven d’arribar (...i no venien mai; no acabaven mai d’arribar Val). Va a dormir tard; ara, al matí no s’aixeca mai (“...no s’alça mai” Val). No he anat mai a Poblet. Si mai vens a Barcelona vine’m a veure (= si alguna vegada). L’animal més gran que ha existit mai és el diplodocus. -Llibre- .

MAIMÓ -ONA lent, menjar, persona, treballador Persona lenta que, quan fa una feina, sempre pica allà mateix. | SIN: Tranquil, lent, parsimoniós, fleuma (Val). || Ex: El nen és molt maimó per menjar. En Benigne és un bon paleta i un home treballador, però és maimó (no se sap treure la feina dels dits).

MAINADA 6 1 conjunt, nen Grup de nens. | SIN: Canalla, quitxalla, menudalla, xicalla (Val). || Ex: La plaça és plena de mainada. 2 adult, nen, persona (*) (d) Nen de poca edat. | SIN: Nen, xiquet, infant, criatura, mainatge, (menudalla, xiquet, monyicot Val). || Ex: Ell ho ha de saber que hi ha coses que no es poden dir; no és pas cap mainada!

MAINADER -A 1 caràcter, jugar, nen, paciència (**) Persona gran a qui agrada tractar amb criatures (també hem sentit canaller a Am). | SIN: Criaturer, enjogassat, canaller, (monyicoter, xiquer Val), al·loter (Mall). || Ex: L’avi no és gaire mainader; ja diu coses, però veus que de seguida es cansa. És més canaller ell que no pas ella. M’estranya que no tinga fills essent tan monyicoter com és (Val). 2 cura, feina, guardar, nen, vigilar Persona, sovint una dona, encarregada de guardar i entretenir nens petits. | SIN: Bressolera, dida seca, cangur. || Ex: Jo, abans de casar-me, feia de mainadera a casa de la senyora Bel·lina.

MAJORDONA criat, feina, religió Minyona d’un capellà (a Am mijordona**). | SIN: Minyona, criada, ama (Val). || Ex: Si el rector no hi és, ho dius a la majordona.

MAJORETA ballar, diversió, espectacle, feina, festa, música (**) Cadascuna de les noies uniformades que solen desfilar acompanyades d’una banda musical (les majorets Val). || Ex: Aquest any, per Santa Creu, vénen les majoretes de Montpeller.

MAL 7 1 dolor, malestar, patiment, salut Patiment, esp. del cos (Val-Men-Mall). | SIN: Sofriment, dolor. || Ex: Em fa mal el cap. Tinc un mal ací (Val). Els faquirs aprenen a dominar el mal (“els faquirs aprenen a dominar el dolor”, a Val). 2 negació, opinió, tampoc Creure que una cosa no s’esdevindrà (Men-Mall). | SIN: Tampoc, difícilment, malament (Val). || Ex: Si no poden pagar un mes de lloguer, mal en pagaran tres. Malament collireu res, l’any que ve, si no regueu l’hort (Val). 3 aversió, desig, expressió Les frases que comencen per mal expressen el desig que passi quelcom dolent a una persona (Men-Mall). | SIN: Així, tant de bo! || Ex: Mal es morís! Mal es rebenti, aquell! Mal quedessis sense feina! (tan de bo, així).

MALABEURAT -ADA defecte, desagraït, educació, persona (**) (d) Persona que no està mai contenta amb les coses que té o que li donen (també sentim malaborat** a Am). | SIN: Malagraït, malagradós,  desagraït (Val). || Ex: Digues gràcies malabeurat! (li han regalat una agenda). No li regalis pas res, que no te’n sentirà grat: és un porc malabeurat.

MALAGRADÓS -OSA defecte, desagradable, desagraït, educació, persona (*) Persona que no agraeix les coses que se li donen o que els altres fan per ella (Men) (persona antipàtica, desagradable; és el contrari d’agradós, que vol dir de tracte desitjable Mall). | SIN: Malabeurat, malagraït, (eixut, despagat, desagraït Val). || Ex: A en Dalmau no li encertes mai el gust: és un malagradós. Ets una malagradosa; t’ho donem tot i no estàs mai contenta.

MALAGRAÏT -ÏDA 8 defecte, desagraït, educació, persona Persona que no sent gratitud pels favors que li fan (Val-Men-Mall). | SIN: Malabeurat, malagradós. || Ex: A -Jo el vaig fer entrar a l’empresa que treballa i, ara, em passa pel costat i ni em saluda. B -Sempre ha estat un malagraït.

MALAGUANYAT -ADA aprofitar, bo, condició, expressió, lamentar Hom ho diu d’una persona o d’una cosa quan plega de fer un servei i encara està en bones condicions, o quan quelcom es malbarata o es llença.| SIN: Desaprofitat, malversat, (llàstima, és una llàstima Val). || Ex: Malaguanyada roba: jo encara l’aprofitaria (i la llencen). Aquest noi, fent de mecànic, és malaguanyat (és llest i podria estudiar). Malaguanyats els euros que us gasteu en rifes! Se m’ha trencar el rellotge; és malaguanyat, perquè m’anava molt bé. Aquestes calces són malaguanyades per anar a caminar (hi podries anar amb unes de velles). És malaguanyat de llençar aquesta bicicleta, encara podria servir. És malaguanyat en Sabas, encara podria jugar més temps (plega de l’equip, perquè es casa).

MALALTEJAR malalt, morir, planta, salut No trobar-se bé, tenir una malaltia (estar malalt Val). | SIN: Febrejar. || Ex: He malaltejat, aquesta setmana. Aquesta planta malalteja (les fulles vénen seques). No va pas malaltejar gaire, la mare (es va morir aviat).

MALAMENT consell, desconfiar, expressió, irresponsable, malament Mot que es fa servir per assegurar que la cosa de la qual es parla no va prou a l’hora (només és el contrari de bé Mall) (Val). | SIN: No anar bé (Val-Men). || Ex: Malament que t’ho hagin de dir, que toquis el piano (ha de sortir de tu, de l’estudiant). Malament quan t’ho volen donar tot (no te’n fiïs). A-Com va el teu fill en els estudis? B –No estudia les hores que toca, i acabarà malament (Val).

MALAMORÓS -OSA antipàtic, caràcter, desagraït, defecte, persona Persona que té mal geni i que no valora les coses que els altres fan per ell. | SIN: Malagradós, adust, antipàtic, malagraït, (tenir mal caràcter o geni; ser malcarat, agre Val). || Ex: La Llúcia és malamorosa, de seguida s’enutja. El teu pare està molt malamorós, per poca cosa crida avui.

MALAPRÈS 9 1 abusar, activitat, equivocació, joc (**) (d) Quelcom que, quan es comença, ja se sap que no ha d’anar bé, que no convé. | SIN: Abús, excés. || Ex: No podem pas tornar a jugar, seria un malaprès (hem jugat quatre hores a cartes). 2 equivocació, imprudència, perill, seny, trànsit Una cosa feta amb poc seny o amb poca vista. | SIN: Mal fet, perillós. || Ex: És malaprès fer els passos de vianants a la cantonada (és un perill).

MALASORT dolent, nen, persona (**) Persona que actua amb dolenteria. | SIN: Dolent, pèrfid, malintencionat, (malparit, penyora, desgraciat Val). || Ex: És malasort, en Joan; només va per fer caure els altres nens. Així et rebentessis, malasort!

MALASTRUGANÇA desgràcia, joc, sort (p) Manca de sort. | SIN: Pega, mala sort, dissort, desgràcia (Val), ser malanat (Mall). || Ex: El camp de l’Estubeny ens porta malastrugança (sempre hi perdem). Tenen malastrugança, aquests dos, jugant a cartes.

MALAURADAMENT desgràcia, ensenyament, expressió, lamentar, opinió Mot que fa servir qui es dol d’alguna cosa (s’utilitza més desgraciadament Men) (Men). | SIN: Dissortadament, per desgràcia, per mala sort, desgraciadament (Val). || Ex: A -Ara ni se’n parla, de disciplina, a les escoles. B -Malauradament! Aquestes vacances, malauradament, no han durat gaire.

MALAVENTURAT desgràcia, estrany, expressió, futur, malament, paciència, vici (**) (d) Es diu per mostrar pessimisme quan no es veu que una cosa pugui tenir solució (Men). | SIN: Malament rai, dissortat, desgraciat, mala cosa (Val). || Ex: La gent que viu sola, malaventurat (no solen anar bé). Malaventurat l’home que beu. Malaventurat quan les coses han de passar (el destí ho vol). Malaventurat si no ho volen fer, d’estudiar (= agafa-t’ho bé). A -No em deixa entrar a casa seva. B -Malaventurat! (= què hi farem, més mal per a ell si és estrany) (pitjor per a ell, ja s’apanyarà Val).

MALAVESAR 10 acostumar, despendre, diners, educació, gandul, nen, permetre, treballar, vici Permetre, esp. a la mainada, que facin coses que no haurien de fer (a Ca malvesar*) (Men-Mall). | SIN: Malacostumar, aviciar, malcriar (Val). || Ex: A casa teva t’han malavesat (no t’han ensenyat a treballar). L’Eva és una malavesada, no sap què cosa és estalviar (és una malgastadora Val).

MALAVICIAR-SE acostumar, gandul, treballar, vici (**) (d) Agafar un vici. | SIN: Malacostumar, aviciar, viciar-se (Val). || Ex: Aquests estudiants s’han malaviciat a anar al bar.

MALAVINGUT -UDA avenir-se, casar, relació, veí Cadascuna de les persones que no s’entén amb les altres, que no hi està d’acord (Val-Men-Mall). | SIN: Enemistat, dividit, desunit, desavingut, no ben avingut. || Ex: N’hi ha molts de matrimonis malavinguts que no se separen. En aquell poble són pocs i malavinguts.

MALCARAT -ADA antipàtic, cara, caràcter, ganyota, ofendre, persona Que s’ofèn i fa mala cara tot sovint (Val-Men-Mall). | SIN: Geniüt, sorrut, antipàtic. || Ex: Tens una noia molt malcarada.

MALCUAT -ADA criticar, dolent, egoista, fals, persona (*) (d) Persona dolenta, malintencionada, que només procura per a ella (a Ca cuar és covar). | SIN: Dolent, maligne, malvat, hipòcrita, roí. || Ex: No n’esperis res de bo, de l’Otília: és una malcuada. Mira si n’és de malcuat que diu mal d’en Miquel i després li va a dir que jo el critico.

MALDAT 11 1 brètol, cas, deteriorar, dolenteria, fet Acte mal fet (Val-Mall). | SIN: Dolenteria, malfet, vilesa, malifeta. || Ex: El jovent, en dies com avui, només fan maldats (p.e. la nit de Cap d’Any;  malmeten coses). 2 dolent, persona, violència Persona dolenta (Val). | SIN: Inhumà, maligne, cruel, mala gent (Val). || Ex: Els terroristes són gent de maldat.

MALDECAP dificultat, patiment, pensar, pessimisme, preocupació, tranquil·lament Contrarietat, real o imaginària (Val-Men-Mall). | SIN: Problema, cabòria, preocupació, dificultat, vectigal (Val), emperò (Mall). || Ex: No caiguis, no em fumis maldecaps! (t’hauria de socórrer). És un maldecap, la vida (ho diu un que no es troba bé). No tinguis maldecaps pels altres (ja tenen seny; tu no pateixis, no els avisis tant). A -Farà piano el nen? (l’àvia) B -Que en tens de maldecaps tu! (l’avi; deixa’ls fer, no t’hi posis). C -S’ha de fer adobar aquella porta. D- No tinguis maldecaps tu! (ja me’n preocuparé jo, no pateixis). Qui no tornaria a aquell temps, malgrat tots els seus emperons! (S. Galmés Mall)

MALEDICCIÓ aversió, criticar, relació (**) (d) Crítica exagerada. | SIN: Censura, blasme, crítica. || Ex: Diu mil malediccions de la seva cunyada (en diu fàstics).

MALEIR arbre, cabells, fulla, malgirbat, planta, vent (**) (d) Fer malbé, el vent, les fulles d’alguns arbres. | SIN: Assecar, cremar (Val). || Ex: El vent de ponent ha maleït les fulles dels avellaners (les asseca i després cauen). per ext. Quan surt de la perruqueria se li veu un cabell maleït (aspre, lleig).

MALEÏT -ÏDA animal, dolent, dolenteria, menjar, salut, ventre Persona que fa malifetes o que fa mal (es pronuncia amb diftong maleit Mall) (Val). | SIN: Dolent, (roí, bord, pesat Val). || Ex: Els gats són maleïts, ens rebenten les bosses de les escombraries. Am -Són maleïdes, les castanyes, per fer mal de ventre (són de mal pair) (són roïnes, les castanyes Val, però es diu roïns).

MALEMBOLICAR-SE 12 afer, complicar, empitjorar, llei, relació, situació (**) (d) Agafar un mal caire, un afer. | SIN: Complicar-se, embullar-se, embolicar-se, embrutar-se (Val). || Ex: Els veïns han fet denúncies contra la fàbrica i l’assumpte s’ha malembolicat (la fressa els molesta).

MALENDREÇAT -ADA desordenat, diners, habitatge, perill, robar Sense endreçar, amb les coses ben desordenades. | SIN: De qualsevol manera, en orri, deixat, desordenat (Val-Mall). || Ex: Sempre té el pis malendreçat. No deixeu diners malendreçats (en llocs no controlats, p.e., al cim d’una taula) (no deixeu diners a la vista Val). Hi havia ecus malendreçats i la canalla se’ls van quedar (en una bossa de costat d’una mestra).

MALENTENDRE distreure, educació, entendre, equivocar-se, nen, permetre Entendre malament una cosa (Val-Mall). | SIN: Confondre’s, malfixar-se, despistar-se, distreure’s, (anar equivocat, perdut, desencaminat, desorientat Val). || Ex: Anava malentès, em semblava que la casa de la vila era a la plaça. Tu els ho deixes fer tot a la mainada i això és una estimació malentesa.

MALENTÈS confusió, expressar, preocupació, sinceritat Manca de coordinació entre dues persones (Val-Men-Mall). | SIN: Confusió, errada. || Ex: Digues-li que, al batlle, li agrada la puntualitat, no vull malentesos.

MALESA broma, dolenteria, entremaliadura Acció que no és prou correcta (malesa són males herbes: gram, canyot, cisca, senill, malves, blets, etc. Val) (Val-Mall). | SIN: Malfet, maldat, entremaliadura, trapelleria, (malifeta, feta, fer més mal que un porc solt o que un porc en un favar Val). || Ex: Si veus algú que fa una malesa, vés a riure més enllà (p.e. si algú planta una llufa, es poden pensar que has estat tu).

MALESMANS 13 feina, groller, inepte, persona, trencar (*) Persona que trenca les coses que remena. | SIN: Maldestre, (trapatroles, desmanotat, que té les mans de segó Val). || Ex: No les hi vull deixar, les joguines, perquè és un malesmans. Sou uns malesmans, tot ho malmeteu! (p.e. estoig, llibres, bossa, etc.). En Delfí és un malesmans, vol saber les coses com van, les desmunta i les espatlla. El meu amic és un trapatroles: si no tomba un got, trenca un plat (Val).

MALESTAR família, indiscreció, llei, malestar, patiment, relació Neguit causat per unes males relacions (Val-Men-Mall). | SIN: Desassossec, intranquil·litat, angoixa, (no estar bé amb els veïns Val). || Ex: A mi no m’agrada pas dur malestar per les cases (explicar xafarderies que poden perjudicar l’altra gent). Tenim malestar amb els veïns (per un plet). L’Emma porta malestar als joves (no s’avenen, ella i la jove, i tot el dia és a casa del noi).

MALFET dolenteria, família, injustícia Actuació injusta que es fa contra algú (Mall). | SIN: Iniquitat, tort, (feta, mala faena Val). || Ex: El seu pare li va fer un malfet: els diners, els havia d’haver repartits entre tots els fills.

MALFIAR-SE culpar, desconfiar Pensar que algú ens enganya o que ha comès algun delicte (Val-Men-Mall). | SIN: Sospitar, recelar, témer, (no fiar-se, desconfiar, malpensar Val). || Ex: Han entrat a robar a casa seva i es malfien d’un veí. No sé si ha estat ell que ho ha fet malbé, però me’n malfio. Va obrir el paquet bomba sense malfiar-se de res (sense malpensar, a Val).

MALFIAT -ADA desconfiar, parella, persona (*) Persona que, de natural, no té gaire confiança en els altres  (Val-Men-Mall). | SIN: Gelós, desconfiat, malpensat, recelós (Val). || Ex: No em facis aquestes bromes, que el meu xicot és malfiat. Ja veig que no t’ho creus; no has pas de ser tan malfiat amb el teu germà. 

MALFIGURAR 14 accident, aspecte, cos, salut (**) (d) Quedar amb el cos, esp. la cara, molt deformat. | SIN: Desfigurar. || Ex: Després de l’accident li va quedar la cara malfigurada. Es va escaldar i ara té la cara malfigurada.

MALFORJAT -ADA defecte, malgirbat, vestir Vestit malament, amb la roba mal posada (s’usa referit a persones amb defectes físics Mall). | SIN: Malgirbat, deixat, (desastrat, fet un desastre, desbotifarrat Val). || Ex: On vas amb la camisa per sobre de les calces? Sempre vas malforjat! Ja li pots comprar vestits nous, ella sempre va malforjada!

MALFUMUT malgirbat, vestir (**) (d) Que porta la roba bruta o rebregada. | SIN: Deixat, malforjat. || Ex: Sempre porta la roba malfumuda. Vas molt malfumut.

MALGIRBAT -ADA malgirbat, vestir Vestit amb poca gràcia. | SIN: Malforjat, deixat, espardusser (Men), malgarbat (Mall). || Ex: La seva mare sempre el fa anar malgirbat.

MALGRAPES feina, groller, inepte, persona, trencar (**) (d) Persona que, quan treballa, sembla que ho ha de trencar tot; hom pot dir també que té “males grapes” o que és “un males grapes” (a Am sentim grapes). |  SIN: Barroer, destraler, malesmans; bast, (desmanotat, trapatroles Val). || Ex: Deixa estar les tisores aquí, que ets un malgrapes. Encara et tallaràs!

MALHUMORAT -ADA 15 alegria, caràcter, enutjar-se, persona Que no està gens content (Val-Men-Mall). | SIN: Enutjat, irritat, malhumorós, enfadat, felló (Mall). || Ex: Sempre estàs malhumorat, fa dies. L’endemà tot el dia anà fellona i alisa –trista- (S. Galmés Mall)

MALICER gra, pell, protuberància, salut (**) (d) Clap de mal a la pell o a la boca. | SIN: Granissada, crostisser, malura, (granulla, malesa, borradura, malet, pupetes, buanyeta, panses Val). || Ex: M’ha sortit un malicer al coll (una granissada). Tinc un malicer als llavis (panses). No et gratis la cara, que et faràs un malicer (una malesa, a Val).

MALÍCIA desig, dolent, enveja, odiar, relació Desig que una altra persona vagi malament (Val-Men-Mall). | SIN: Enveja, odi, mala voluntat, entema (Val). || Ex: La malícia és dolenta. Ningú no ens té malícia a nosaltres. No tinc malícia a ningú (no tinc res en contra). Li tenen malícia perquè s’ha fet ric (enveja, entema, a Val).

MALLAGAN aparell, vi (**) (d) Aparell per mesurar els graus d’alcohol que té un vi (Val). | SIN: Ebullioscopi. || Ex: El pare ha comprat un mallagan a Perpinyà.

MALLERENGA expressar, persona, xerraire (*) Persona molt enraonadora (a Ca marllenga**). | SIN: Xerraire, garlaire, paroler;  (xerrador, barreter -de fer barrets = parlar molt pel carrer- Val), falaguer (Men). || Ex: A –En Pep era gran que encara no enraonava (tenia tres anys). B –Per això la seva dona és tan mallerenga! Ell té una dona molt barretera! (Val).

MALMENAR 16 deteriorar, malmenar, picar, tracte, trencar Fer servir quelcom amb poca cura, de qualsevol manera (malmenar també és una manera de tractar les persones Mall) (Men-Mall). | SIN: Abandonar, descurar, maltractar (Val). || Ex: Aquest rellotge, el malmenes; te l’has de treure quan et fiques a l’aigua. No malmenis els llibres, que són molt cars. No me malmenis! (quan a un el sempentegen Mall).

MALMETRE deteriorar, trencar Fer malbé una cosa que era en bon estat. | SIN: Trencar, espatllar, pedrejar, (llançar a perdre, fer malbé, espatlar Val). || Ex: Qui és, que ha malmès les flors? Tinc el genoll malmès de topar amb el llit (adolorit).

MALNOM insultar, malnom, molestar, ofendre Nom, gen. injuriós, amb què els altres anomenem a algú (no sol ser ofensiu i passa de pares a fills substituint els llinatges Mall) (Val-Men). | SIN: Motiu, renom.  || Ex: Els altres nens em diuen malnoms.

MALPARIT -IDA dolent, persona, roba, vell Es diu d’una persona dolenta o d’una cosa en mal estat (mai utilitzat en l’exemple del vestit Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Roí, malnat, malvat, dolent, belitre. || Ex: No hi vull tractes, perquè és un malparit. L’Higini porta un vestit malparit (vell, arrossinat). Per què aquell belitre ho havia foradat sense permís? (S. Galmés Mall)

MALPARLAT -ADA educació, ordinari, persona, renegar Que quan parla diu males paraules (Val-Men-Mall). | SIN: Renegaire, groller, ordinari, (maleducat, bròfec, que té la llengua de destral Val), flastomador (Mall). || Ex: D’ençà que estudies, t’has tornat molt malparlat.  

MALPENSAR 17 desconfiar, sexe Considerar que els altres fan coses que no han de fer (Val-Men-Mall). | SIN: Malfiar-se, sospitar, maliciar, recelar, desconfiar, pensar malament. || Ex: Aquells dos, sempre els veig junts; aviat em farien malpensar (que són amants).

MALSALAT -ADA dolent, persona (**) (d) Eufemisme per no dir “malparit”. | SIN: Dolent, entremaliat. || Ex: En Salvi era un bon home, però el seu noi ja és més malsalat. Donarà la volta i no ens trobarà, la malsalada!

MALURA morir, planta, salut Malaltia de la plantes (a Ca malúria*). | SIN: Malaltia, epidèmia. || Ex: Aquests presseguers tenen una malura (queden amb les fulles seques i es moren).

MALVENDRE negoci, preu, vendre Vendre a un preu més baix que el del mercat (Val-Men-Mall). | SIN: Malbaratar, barriscar, liquidar. || Ex: Ho han hagut de malvendre tot per comprar una casa a Perpinyà (tenien pressa).

MALVIATGE expressió, malestar Mot amb el qual s’expressa la discrepància o l’enuig per alguna cosa (també a Ca es diu malvinatge*; també a Mall) (Mall). | SIN: Maleït. || Ex: No fem cèntims ni per pagar els adobs i els collidors, malviatge les vinyes! Malviatge té un coix! (Mall).

MALVIST -A aversió, criticar, menyspreu, opinió Criticat per la gent (Val-Men-Mall). | SIN: Menyspreat, odiat, detestat. || Ex: Som els que paguem més impostos i encara malvistos.

MALVIURE 18 desavinença, discussió, malestar Situació de desavinença i de malestar, esp. en una família (Men-Mall). | SIN: Malestar, neguit, desassossec, infern (Val). || Ex: La cunyada els porta malviure. No m’agrada dur malviure per les cases (explicant xafarderies). Diuen que aquest matrimoni té malviure.

MALXIRGAT -ADA malgirbat, roba (**) (d) Abillat d’una manera poc curosa. | SIN: Malforjat, malgirbat. || Ex: Has entrat a missa molt malxirgat.

MAMADOR arbre, planta (*) (d) Branca jove d’una olivera, que cal escatir. | SIN: Brolla, mamó (Val). || Ex: Si treus els mamadors, l’olivera farà més olives.

MAMAR 1 beure, educació, emborratxar-se, mamar, repugnància Tocar, amb els llavis, el vidre d’una ampolla o el galet d’un porró o d’un càntir, la persona que beu (mamar també té el sentit de beure alcohol en abundància Val) (mamar també és aprendre quelcom des de la infantesa Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Totar, xuclar, xarrupar, morrejar (Val). || Ex: Aquesta dona ha mamat del porró. Quin fàstic! Això de mamar tots de la mateixa ampolla, els catalans no ho fèiem pas. Ho ha mamat tota la vida (hi està acostumat perquè sempre ho ha viscut Mall). 2 falsedat, ximple (*) Creure’s, algú, una cosa que és força evident que no és certa (Men). | SIN: Empassar-se, beure’s, creure de fluix. || Ex: A –En Jesús vindrà a viure aquí, ara.  B –Sí, home, deixarà la feina a València per venir a treballar quatre vinyes. Tot t’ho mames!

MAMARRA 19 abusar, beure, emborratxar-se (**) (d) Abús en el consum de begudes alcohòliques (entre el jovent se sent la mamela, la mamàndria, pegar-li al mam Val). | SIN: Emborratxar-se, embriagar-se, torrar-se, engatar-se. || Ex: El jovent d’ara només busquen la mamarra (torrar-se). Anem a dinar? Sí, però encara no tenim la mamela (Val).

MAMAT -ADA acostumar, fàcil, feina (**) Que no costa gaire de fer (Val-Men). | SIN: Mastegat, fàcil, senzill. || Ex: Muntar aquestes peces és mamat (de bon fer). Els mestres donen les coses massa mamades a la mainada (mastegat, a Val).

MAMELLUT -UDA cos, quantitat, sexe Persona, gen. dona, que té un bon pitram (Val-Men-Mall). | SIN: Que té unes bones mamelles o una bona pitrera. || Ex: Les dones, m’agraden mamelludes.

MÀMIA animal, defecte (*) (d) Vaca, ovella o cabra que té un mugró que no raja. | SIN: Seca. || Ex: Aquesta vaca, la vendrem perquè ha quedat màmia.

MANADAR ajuntar, conjunt, lligar, ordenar, pal (**) (d) Fer feixos de canyes (Val). | SIN: Lligar, fer manats, (fer garbons Val). || Ex: A vint pessetes no val la pena de tallar les canyes i manadar-les. Manadar les canyes és posar-les bé, que tots els caps lliguin. Quan n’hem fet un feix, en diem un collerat.

MANAIA conjunt, hàbit, religió, vestir (*) (d) Home vestit de soldat romà que desfila a les processons de Setmana Santa. | SIN: Armat. || Ex: Enguany els manaies estrenaran vestits nous.

MANAR 20 1 manar, obligar Dir als altres què han de fer. | SIN: Decidir, ordenar. || Ex: Li agrada molt de manar. 2 educació, expressar, expressió, resposta (**) Mana: forma del verb manar que fem servir per respondre a qui ens crida (mane tractament de vostè Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Què mana? || Ex: A -Beatriu! B -Mana (= què vols?). C -Ramon! D -Mane (Val). 3 bo, dominar, joc, primer Ésser el primer o el millor. | SIN: Dominar, anar a davant, portar la bandera. || Ex: El Bayer torna a manar a la Bundesliga. -TV3-

MANAT conjunt, mà, pal Conjunt de coses llargues que es duen en una mà (Val-Men-Mall). | SIN: Feix, grapat, mà, (braçat, manoll Val). || Ex: Us he portat un manat de branques d’eucaliptus.

MANCAR escassetat, faltar, necessitar Anar curt de quelcom que es necessita (Men-Mall). | SIN: Necessitar, curtejar, escassejar, faltar. || Ex: Gràcies a Déu no ens manca de res.

MANDREJAR 21 distreure, gandul, mandra, reposar, treballar Fer poca feina; tenir mandra. | SIN: Dropejar, (fer el gos, fer el mandrango o el manter Val). || Ex: Ahir no vàrem fer res de bo: mandrejar tota la vesprada.

MANDUCA menjar Allò que es menja (és d’ús molt restringit Val). | SIN: Teca, menjar, pitança, recapte. || Ex: Ja està la manduca? (té gana i vol dinar). Tu sempre mires per la manduca (mires si hi ha menjar als armaris).

MANEGAR aconseguir, espavilar-se, fer, manera, objectiu Obtenir quelcom difícil d’aconseguir (Men). | SIN: Sortir-se’n, arranjar-se, espavilar-se, (fer, arreglar, apanyar Val). || Ex: No sé pas com s’ho varen manegar per fer tants duros. Ja es varen manegar, ells dos, per trobar bolets.

MANEIG experiència, família, feina, guiar, hàbit, habitatge, manar, saber, vehicle Domini de la pràctica, que és necessari per fer anar una màquina, per regir una casa, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Domini, pràctica. || Ex: Quan tens el maneig d’un cotxe, t’hi trobes millor (si n’agafes un altre, hi vas pertorbat). Ella duia el maneig de la casa (Mall).

MANERA comportament, educació, manera, ordinari Capteniment d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Estil, forma (Val). || Ex: Seure així eixancallada: quines maneres!

MANERES brètol, clau, decisió, expressió, malalt, relació (**) Hom ho diu quan es pensa que ha trobat la solució d’una qüestió (es diu en singular manera Men-Mall). | SIN: Resultat, solució (Val). || Ex: Sempre ens discutíem a l’hora de triar el canal; maneres: una televisió per a cadascun. Sempre em refredava a l’hivern; maneres: no surto als vespres. M’ho trenquen tot; maneres: ho asseguraré.

MANERÓS -OSA 22 comoditat, fàcil Que no costa de moure o de remenar (Val-Men).  | SIN: Manejable, lleuger, de bon portar, amanós (Val), manejadís (Men). || Ex: Els autos petits són més manerosos. Me n’emporto la petita, de ràdio, quan vaig a caminar: és més manerosa (de bon dur).

MANIFESTAR comentari, demostrar, expressar, joc, opinar Fer, algú, uns comentaris que palesen la seva alegria, el seu bon joc o altres coses (Val-Men). | SIN: Opinar, expressar, revelar, (demostrar -en l’exemple de les cartes- Val). || Ex: Tal com us manifesteu, teniu bo (de la manera que parleu; dos que juguen a cartes). Si parleu de política, no us manifesteu (no digueu quin partit voteu).

MÀNIGA 1 aigua, pluja, quantitat, roba, temps (*) Màniga d’aigua: pluja molt forta (hi designam la part de la peça de vestir Mall). | SIN: Xàfec, (mànega, arruixó, sacsada Val). || Ex: Ahir va caure una màniga d’aigua. 2 conjunt, cop, picar (**) Màniga d’hòsties: sèrie de cops, de garrotades. | SIN: Joc, mà, grapat (Val). || Ex: El capità li va ventar una màniga d’hòsties.

MANIOBRA conjunt, esbrinar, gestió, preguntar Conjunt de gestions que algú fa per saber o per aconseguir quelcom (Val-Men). | SIN: Indagacions, recerques, perquisicions, passes. || Ex: Els pares d’ella han fet maniobres per aquest noi (han demanat qui són a casa seva, quina mena de noi és, etc.).

MANOPLA 23 mà, netejar, roba (*) (p) (d) Mena de guant de rus sense dits (Val-Men). | SIN: Manyopla.  || Ex: Al nen, li rento la cara amb la manopla.

MANS -A amic, amistançat, animal, decidit, encantat, obeir, parella, sexe (**) (d) Persona amb la qual es tenen relacions sexuals (se sol dir manso) (mans en el sentit sexual significa poc actiu Val) (de poca espenta, referit a persones; dòcil, quan parlem d’animals Val). | SIN: Amant, amistançat, (verro, vincle, mort, moble Val). || Ex: Ha vingut la Paula amb el seu mans. L’Elvira té un mans. -TV3- La dona l’ha tirat per mans (Val). A -Mira quina xiqueta més bonica. B -Sí, però porta el verro al costat (Val).

MANTENIR 1 bé, condició, conservar, moble Conservar en bon estat (Val-Men-Mall). | SIN: Aguantar, conservar, durar, resistir. || Ex: Encara es mantenen les cadires de la sala (són bones, poden servir més anys). 2 ajudar, família, pagar, treballar Pagar les despeses d’algú (Val-Men-Mall). | SIN: Sostenir, emparar.  || Ex: No trobo feina, però a casa, de moment em mantenen.

MANXA aparell, vehicle, vent Eina per fer vent que es fa servir per botir les rodes dels vehicles (Val-Men-Mall). || Ex: M’has perdut la manxa de la bicicleta.

MANXADA amenaçar, feina (**) (d) Al·lusió que es diu perquè algú faci el que ha de fer. | SIN: Indirecta, insinuació, al·lusió. || Ex: A -Qui a les vuit en punt no sigui aquí, s’haurà de caçar una altra feina (l’acomiadaran). B -Quina manxada ens ha fumut avui!

MANXAR 24 1 bufar, temps, vent Bufar fort el vent (és molt viu en el sentit d’unflar una roda Val) (Val). || Ex: Encara manxa, la tramuntana. 2 criticar, expressar, incitar, insinuar, malestar (**) (d) Fer insinuacions contra una persona o excitar a algú (manxar és dir paraules que no s’haurien de dir Men). | SIN: Criticar, excitar, blasmar; incitar, atiar, excitar, destralejar (Val). || Ex: Aquell home sempre manxa contra els mestres (parla, a Val). Ell és molt tranquil: és la seva dona que el manxa (l’atia; el punxa, a Val). No destralegeu tant, i comenceu la faena! (Val). 3 espectacle, sexe Practicar el sexe (Val). | SIN: Copular, acoblar-se, cardar, (fer-ho, llenyar Val). || Ex: En aquesta pel·lícula es passen l’estona manxant.

MANXIULA 1 aparell, dany, guarir, tub (**) (d) Canó llarg i estret per on surt un líquid. || Ex: L’aigua calenta de la lavativa entra per la manxiula. Hi poses la manxiula de l’antioxidant i el pany es tornarà a obrir. 2 animal, guarir, pell Emplastre que els remeiers i els veterinaris solen receptar. | SIN: Pegat, cataplasma. || Ex: Aquesta manxiula era molt forta, s’ha emportat la pell del cavall. 3 expressar, moc (**) Paraules dites a algú amb el geni encès. | SIN: Escridassada, miquel, moc, rebuf, (escamó, renegó Val). || Ex: Quina manxiula li han fumut! (discutien de política).   

MANXONXA 25 broma, burla (**) (p) (d) Persona a qui agrada de fer bromes a l’altra gent; que tira l’ham per fer empipar. | SIN: Foteta, burleta. || Ex: Aquest teu home es fum de tothom: és un manxonxa.

MANYA convèncer, enganyar, habilitat, propaganda Habilitat per aconseguir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Habilitat, destresa, enginy, (traça, martingala Val). || Ex: Cerquen totes les manyes per entabanar la gent (les propagandes de la televisió).

MANYAC -AGA 1 animal, obeir Animal dòcil, que es deixa tocar. | SIN: Dòcil, mans (Val), ximple (Men). || Ex: Aquests nostres gats són molt manyacs. 2 enganyar, fals, persona (**) (d) Persona que en volteja una altra, que li fa l’amic. | SIN: Mans, dolç, amistós. || Ex: En Valeri, el veig molt manyac: no em vol pas donar res! No te’n fiïs de gent tan manyaga (de bones paraules). 3 fàcil, sexe (**) (d) Dona que es deixa tocar fàcilment. | SIN: Fàcil, calenta, que s’hi deixa caure de seguida. || Ex: Sempre va bé trobar una noia manyaga. 26  4 fàcil, feina, joc (**) Feina de bon fer, que no s’ha de suar per fer-la. | SIN: Senzill, fàcil, (feina bona, faena prima Val). || Ex: Si em sortís una feina manyaga, sí que l’agafaria. Anem a jugar que n’hi ha dos de manyacs (de bon guanyar, a cartes). Ell arriba descansat perquè fa faena prima (Val). 5 amable, carícia, estimar, tocar, tracte Tocament afectuós fet amb les mans (a Am es diu manyac i manyaga, i a Ca només manyaga). | SIN: Moixaina, carícia, carantoina (Val). || Ex: La seva germana sempre li fa manyagues. Am -Tenim un noi molt afectuós: sempre fa manyacs a l’avi. 6 amable, anomenar, confiança, expressió, tracte Manera amable d’anomenar algú. | SIN: Noi, xiquet, amic (Val). || Ex: Ningú no et dóna res manyac: aquests premis són reclams (cartes de propaganda que diuen que has tret un premi). Sóc vell jo, manyaga, per anar a dormir tan tard. Què fas aquí, manyaga? (simpàtica). 7 amic, amistançat, parella, sexe (**) (d) Persona amb qui algú té una unió il·legítima. | SIN: Amistançat, mans, amant, amic (Val). || Ex: La Joana ha anat al cinema amb el seu manyac.

MANYOTA mà, roba (*) (d) Guant que separa el dit gros dels altres quatre. | SIN: Manopla, manyopla. || Ex: A l’hivern m’agrada anar a podar amb manyotes.

MAQUINETA aparell, escola, nen Aparell petit que serveix per fer punta als llapis (Men-Mall). || Ex: En Rufí m’ha agafat la maquineta.

MARCA 27 gra, pell, senyal Senyal que resta en una superfície (Val-Men-Mall). | SIN: Cicatriu, senyal. || Ex: Fa anys em va sortir un vesper a sota l’aixella i encara hi tinc una marca. Tinc una marca de naixement (Val).

MARCADA bosc, conjunt, pell, senyal, taca, tallar Conjunt de senyals, gen. de pintura, que es posen als arbres d’un bosc que es poden tallar (hi ha un ús verbal: marcar els arbres Val) (marcada vol dir que té taques Mall) (Val)  | SIN: Senyal. || Ex: Demà farem la marcada a la pineda.

MARCAR 1 animal, comportament, cridar, indicar, son, temps Poder deduir què passarà, algú quan observa algun fenomen de la natura o la conducta d’un animal (Val). | SIN: Assenyalar, manifestar, indicar, (ser senyal de, portar Val). || Ex: Les formigues d’ala marquen pluja. Aquest vent marca pluja. Tots tenim son: això marca pluja. Ca -El gat es mou: ja t’ho marca que ve un gos. 2 notar, sexe Notar-se quelcom; començar-se de veure (Val-Men). | SIN: Notar-se, sortir. || Ex: Aquesta nena ja marca (ja fa pit). 3 comprar, preu, producte Haver-hi el preu en un producte que es ven (Val-Men-Mall). | SIN: Indicar, assenyalar. || Ex: El vestit marcava cent euros i en vaig pagar cinquanta. 28 4 aspecte, presumir, ric Fer el gros, l’important. | SIN: Gallejar, presumir, faronejar, (bufar, aparentar Val). || Ex: Són pagesos que marquen molt i de diners pocs. Hi ha gent que tot s’ho gasten per marcar. 5 aspecte, brutícia, joc, ric (**) (d) Aparentar que s’és d’una manera o d’una altra. | SIN: Semblar, aparentar, anar, notar, mostrar. || Ex: Aquella dona marcava bé (es veia rica). Això marca malament (xuten molt i no fan cap gol). Ca -A -En Joan té el pis ple de porqueria. B -Doncs els seus sobres no ho marquen, que sigui tan desordenat (va ben vestit). 6 caràcter, danyar, malestar, parella, patiment Quedar, el caràcter d’una persona, afectat per una experiència negativa (Val-Men-Mall). | SIN:  Empremtar, impressionar, afectar, trasbalsar. || Ex: Si la va marcar, aquell beneit: fa dos anys que s’ho han deixat i encara en parla (del xicot).

MARCEJAR canviar, temps Fer un temps inestable, que canvia tot sovint (Men). | SIN: Fer un temps variable. || Ex: Aquest temps marceja.

MARCIR assecar, menjar, planta Quedar pansida, perdre la ufana, esp. una planta o una flor (a Ca marfir**). | SIN: Pansir, emmusteir, mustiar, assecar. || Ex: Aquestes flors han quedat marcides. Amb la secada d’aquest any, les hortalisses s’han marcit. Ca -Aquest formatge s’ha marcit (ha vingut sec).

MAREJAR 29 atabalar, cridar, fatigar, molestar, treballar Molestar a algú amb crits, xerrameca, excés de feina o d’una altra manera (Val-Men-Mall). | SIN: Atabalar, fatigar, escalfar el cap. || Ex: Aquestes criatures maregen (criden). No la maregeu tant, aquesta nena: li feu fer massa coses.

MAREMÀGNUM desordre, festa, soroll, tràfec Gran enrenou en un lloc (sentim la forma deformada maremango** a Ca i a Am). | SIN: Crits, desori, trull (Mall). || Ex: Els dies de la festa hi ha molt de maremàgnum a la plaça.

MARFEGASSA dormir, gandul, persona (**) (d) Persona gandula o dormilega. | SIN: Mandrós, (portar una màrfega, tindre gossera Val). || Ex: Ja se’ls veu un parell de marfegasses (dos nois).

MARGENADA arbre, construcció, filera, riu, roc, terreny, vora Plantada d’arbres en un marge d’un camp (un marge és una paret de pedra seca, típica del nostre paisatge Mall). | SIN: Vorada, riba, tira (Val). || Ex: Al camp de dalt hi ha una margenada d’oliveres. Hem plantat arbres a la margenada de la riera. Hi ha una tira d’arbres a vora el barranc (Val).

MARGENER -A arbre, lloc, vora (*) (d) Planta que es fa pels marges dels camps (Val) | SIN: Del marge (Val). || Ex: Les oliveres margeneres no es  poden  llaurar; s’han de treballar a cops d’aixada.

MARMALLER -A expressar, xerraire (**) (d) Persona molt xerraire. | SIN: Marmanyer, mallerenga, xarrador (Val). || Ex: A –La teva consogra és un xic marmallera. B –Un xic i força! Sembla una cotorra!

MARMANYA arbre, foc, llenya (**) Llenya prima, p.e. branques d’alzina o de roure; crema de seguida i se sol fer servir d’encenall. | SIN: Teia, encenall. || Ex: De llenya, ja te’n vendran, però de marmanya, no en volen pas baixar. De llenya, ja en tenim, ens cal un xic de marmanya.

MARRÀ –ANA animal, caràcter, educació, obeir, obstinat Que no creu ni fa cas del que li diuen; que no desdiu. | SIN: Tossut, obstinat, enterc, mesell, (cabut, malcregut, que no obeeix Val). || Ex: És marrà, aquest gos; li tiro cops de roc i encara em segueix. No siguis tan marrà i fes el que et diu la teva mare.

MARRADA camí, caminar, equivocar-se Camí de més que recorre qui s’equivoca o no sap ben bé on va (Men). | SIN: Volta, torta, rodeig (Val). || Ex: Anant a passar per Girona heu fet marrada. Passem per aquest camí; per l’altre faríem marrada.

MARRANERIA educació, menjar, nen, nosa, obstinació, rebequeria, ximpleria Sèrie de bestieses de tossut que solen fer la mainada. | SIN: Rabiola, rebequeria, caparrudesa (Val), caparrutia (Men). || Ex: Quan el nen us fa aquestes marraneries per menjar, fumeu-li un revés. El camí no es pot fer per la seva marraneria (un veí no ho vol).

MARRANXA 31 ferro, llet, recipient (*) (d) Atuell de metall o de plàstic que es fa servir per dur líquids, esp. llet (cantina** a Ca). | SIN: Lletera, marraixa (Val). || Ex: Vaig a buscar la llet amb una marranxa. He dut una marranxa plena de benzina.

MARREC jove, nen, treballador Noi de poca edat (Men). | SIN: Nen, vailet, criatura, (monyicot, xiquet, mocós Val), abadeu (Men), (nin, al·lot Mall). || Ex: Encara era un marrec i ja el pare em va dur a la fàbrica.

MARRO 1 beguda, pòsit, residu Allò que queda del cafè, un cop ja ha bullit l’aigua i s’han tret unes quantes tasses de la cafetera (rebullit és el cafè flac; el demana aquell que no en vol de descafeïnat, però no vol tampoc desvetllar-se si en pren del pur Val). | SIN: Solatge (Val-Men). || Ex: Del marro, en fem un cafè flac. 2 diners, enganyar, llei (*) (d) Actuació il·legal (Men). | SIN: Frau, engany, trampa (Val). || Ex: Només hem fet tres-cents euros de calaix? Aquí hi ha marro! (en una festa). Tu ja ho saps que a l’empresa hi ha marro, però calles. Si declarem tan poc a hisenda, se’ns veurà el marro. 3 amistançat, sexe (**) Es diu que hi ha marro quan dues persones són amants. || Ex: Entre aquests dos hi ha marro (s’entenen).

MARTELLEJAR 32 música, patiment, soroll (*) (d) Fer molta fressa, com la que fan els altaveus d’una discoteca (Val-Men). | SIN: Martiritzar, atabalar, ensordir, tocarejar –tocar amb poca habilitat- (Men). || Ex: Les orelles estan molt martellejades pels auriculars (han quedat mig sords). -Avui-

MARTINGALA diners, enganyar, llei Actuació il·legal o poc clara (Val-Mall). | SIN: Engany, frau, estafada, argúcia, mangarrufa (Mall). || Ex: Hem hagut de pagar molt aquest mes; vols dir que no han fet alguna martingala, els de la junta?

MARTIRI carregós, comprar, guarir, patiment Acció que fa patir (Val-Men-Mall). | SIN: Turment, patiment, tortura, sofriment. || Ex: Només et fan martiris als hospitals. Quin martiri és anar a comprar amb homes!

MARXANT -A roba, vendre Venedor que va de poble en poble (Men-Mall). | SIN: Firaire, venedor ambulant. || Ex: Cada divendres sol venir un marxant de roba.

MARXAR 1 aigua, negoci, vendre (**) Vendre’s amb facilitat un producte o gastar-se molt (marxar algú és engegar-lo, fer-lo fora) (Val). | SIN: Volar, sortir, despatxar. || Ex: El peix va marxar en poca estona. Han marxat sis o set jerseis. Marxen aquestes pilotes? (= es venen?) Han marxat setze litres d’aigua en dos dies (s’han consumit). 2 anar, netejar, pintura, roba, treure (**) Poder-se treure una taca. | SIN: Netejar, (llevar-se, anar-se’n Val). || Ex: La taca de la faldilla no marxa. Aquesta pintura ja marxa. 33 3 ample, calçat, caure, peu, sortir (**) (d) Marxar del peu: anar molt baldera, una sabata. | SIN: Anar gran, (ballar, eixir-se’n, perdre’s, caure Val). || Ex: Aquesta sabata em marxa del peu (em surt). 4 memòria, perdre (**) (d) Oblidar una cosa, no recordar-la. | SIN: Fugir, desaprendre, marxar del cap. || Ex: Abans sabia totes les comarques de València, però m’han marxat. 5 conversa, exclamació, negació (**) Marxa!: exclamació que fa qui vol acabar de seguida una conversa. | SIN: Tira!, fuig!, calla! (Val), (au!, hala!, vés! Men). || Ex: A -Si em presentés per a batlle tindria majoria. B -Marxa! 6 camí, construcció, enderrocar, treure (**) Haver de marxar un edifici: haver-lo de tirar a terra. | SIN: Enderrocar, demolir, enrunar, tirar a terra, assolar (Val). || Ex: Quan facin la carretera nova hauran de marxar una colla de cases. Ací va caure una bomba durant la guerra i va assolar tota l’església (Val). Què voleu, assolar-me el xalet? (ho diu el propietari a uns infants massa vius Val). 7 anar, lloc, sortir Anar-se’n d’un lloc (Men). | SIN: Partir, posar-se en camí. || Ex: Quan estiguem tips de mirar la televisió, marxarem. A –Éreu a Gavarda, dilluns passat?  B –Sí, tot just ahir vàrem marxar.

MAS 34 agricultura, habitatge, lluny Casa de pagès fora del poble (a l’Horta es refereix a una explotació agrícola de secà Val) (Val). | SIN: Masia, casa de pagès, lloc (Men), possessió (Mall). || Ex: Ara no hi viu ningú, al mas de la Pena. No m’agradaria pas viure a mas. Ara al mas de Puig viuen els d’una secta (Val).

MASCARA brutícia, foc, pell, roba, taca, tros Clap, de la pell o d’una peça de roba, brut de sutge o de carbó (a Am trobem emmascara) (mascara és la sutja que es fa al cul de les paelles pel contacte amb el foc de llenya; es diu anar mascarat Val) (Men-Mall). | SIN: Emmascara, senyal, taca. || Ex: Portes una mascara a la galta. He remenat la perola i m’ha quedat el davantal ple de mascares. Agafeu per les anses o vos fareu les mans de mascara (Val). Duu mascara a la roba (va brut, tacat Mall).

MASCARAR 1 animal, brutícia, color, embrutar, foc Embrutir amb carbó (mascarat és un color de colom, quan té puntes negres sobre el gris de les ales Val) (Val-Men). | SIN: Emmascarar, embrutar, ensutzir, ensutjar. || Ex: Tot remenant els molls he quedat amb les mans mascarades. El meu mascarat té dos anys (Val). 2 educació, moc, ofendre, replicar  (**) (d) Clavar un moc; contestar malament. | SIN: Insultar, ofendre, faltar.  || Ex: Quan li vaig demanar el deute encara em va mascarar.

MASCLEJAR animal, condició, examinar, saber, sexe (**) (d) Revisar, un veterinari, un animal per saber si està en bon estat (manifestar-se un animalet com a mascle Val). || Ex: El veterinari va masclejar la mula i em va dir: ja la pots comprar. Tinc un colom que ja mascleja (Val). Masclejava molt, però va eixir femella (Val).

MASEGAR 35 1 accident, caminar, deteriorar, dolor, fatigar, fruit, masegar, peu, salut Quedar, una persona, rendida o baldada per culpa d’un gran esforç, d’un cop, d’una pressió, etc.; quedar una fruita una mica malmesa. | SIN: Cansar, fatigar, baldar, matxucar (Val); fer malbé (tocar, matxucar –els préssecs- Val). || Ex: Ahir pujant al Far vaig quedar ben masegat. Tinc els peus masegats de caminar. El dia que vaig caure de la bicicleta vaig quedar molt masegat (de la patacada). Am -Fa unes masegades que fa por, la nena, quan et trepitja (et fa mal). Els préssecs són tan masegats perquè les dones els remenen (macats, tocats, madurs). 2 fam, fatigar, insistir, menjar, molestar, obligar (**) (d) Insistir perquè algú faci quelcom. | SIN: Empipar, marejar, repetir. || Ex: No masegueu la gent quan no hi ha gana (no els pregueu).  3 durar, feina, tardor, temps (d) Passar, algú, més temps del compte per fer una feina. | SIN: Tardar, trigar, esmerçar. || Ex: Hi vaig masegar una hora per posar el despertador (no sabia com anava).

MASMÀRRIA cop, picar (*) (d) Bufetada forta. | SIN: Cop, patacada, (tintina, clespi Men). || Ex: El mestre que teníem fumia cada masmàrria!

MASSAFART -A desagraït, educació, persona, preu, vendre (**) Persona que tot ho desprecia, que no valora les coses que se li fan o se li donen. | SIN: Malagraït, malagradós, desagraït (Val). || Ex: Li he regalat una bona bufanda per a la nena i encara no ha estat content: quin massafart! Li vaig prometre un euro per cada quilo de peres, però fa el massafart (troba que és poc).

MÀSTEC cop, picar Cop a la cara ventat amb la mà (sentim màstic** a Ca). | SIN: Mastegot, plantofada, galeta, galtada. || Ex: El més gran li va fúmer un màstec.

MASTEGACENALLS 36 lent, menjar, nen (**) (d) Persona que mastega i no s’acaba d’empassar el menjar que té a la boca (a Am es diu un mastegapoc**; es coneix la forma mastegaencenalls** a Barcelona). || Ex: Aquesta criatura és un mastegacenalls.

MASTEGAR ensenyament, explicació, fàcil, herència, negoci, regalar Preparar o donar quelcom a una persona d’una manera senzilla perquè no s’hagi d’esforçar gaire (Val). | SIN: Facilitar, simplificar, (rosegar, roegar Men). || Ex: El mestre ens ho dóna tot molt mastegat. Li van donar una herència ben mastegada i, en acabat, no s’ha sabut espavilar.

MASTEGATATXES carregós, criticar, desagradable, estrany, expressar Persona que fa un parlar seguit i poc melodiós, gen. perquè es queixa de les coses o les critica. | SIN: Criticaire, maldient, enredaire, murmurador, malparlador (Val). || Ex: A –A l’Agustí, no li he sentit a dir mai que unes obres siguin ben fetes; a tot arreu troba pèls. B –Sempre ha estat igual: és un mastegatatxes.

MASTEGUERA planta Herba que es fa a la primavera per les vinyes: es menja com l’enciam; quan és grossa, si li trenques l’espigot, en surt llet. | SIN: Xicoira. || Ex: A casa, tot sovint, mengem mastegueres.

MASTUFEJAR 37 1 començar, educació, fruit, menjar, nen, tastar (*) (d) Tastar quelcom i després no acabar-s’ho o escopir-ho. | SIN: Tastar. || Ex: La nena mastufeja els torrons (els rosega un xic i després els deixa). Les magranes s’han de mastufejar (anar escopint la fusta). 2 abraçar, groller, tocar, sexe (**) (d) Fer petons i abraçades d’una manera grollera o exagerada. | SIN: Grapejar, magrejar (Val-Mall). || Ex: Eren asseguts en un marge i la seva xicota el mastufejava (tocava).

MASURCA emborratxar-se, vici (*) (d) Estat de qui ha begut massa alcohol (també sentim maixurca** a Am). | SIN: Embriaguesa, paperina, mona, pítima, (bufa, pet, carxofa Val), torrola (Men), gatera (Mall). || Ex: Quines masurques que agafa, aquest infeliç!

MATACÀ roc, violència Pedra un xic grossa. | SIN: Roc, pedra, cudol (Val), mabre (Men). || Ex: A la manifestació de l’altre dia baixaven uns matacans! (tiraven pedres).

MATAFESOLS excés, sol, temps (**) (d) Hom ho diu del sol d’estiu, quan fa molta calor (a Ca matamongetes**). || Ex: Ja surt en matafesols.

MATAJORNALS construcció, feina, lent (**) (d) Feina molt entretinguda. | SIN: Feinada, feina lenta. || Ex: Posar llambordes en un carrer és un matajornals.

MATALOT 38 ajudant, feina, treballador (**) (d) Persona que s’encarrega de fer les feines més feixugues d’una treballada. | SIN: Bastaix, camàlic. || Ex: Jo feia de matalot, en aquella empresa. Hi havia un cantant i ja tenia els seus matalots que venien números (ajudants).

MATAMENT carregós, excés, fatigar, feina Fatiga que causa una feina molt pesada, que deixa a qui la fa baldat, esllomat (Men). | SIN: Cansament, fatiga, mata persones (Val). || Ex: Les festes majors d’abans eren un matament per a les dones.

MATAR 1 afició, ànim, esforçar-se, treballar Treballar amb molt d’entusiasme, amb exageració (Val-Men-Mall). | SIN: Esforçar-se, escarrassar-se. || Ex: No t’hi matis tant, fent aquest diccionari. 2 allargar, construcció, durar, gandul, treballar (**) Passar, algú, més hores de les que els altres pensaven per fer una feina (Val-Men ). | SIN: Fer durar, trigar. || Ex: Aquells paletes hi varen matar moltes hores fent l’escala (no pencaven gaire). 3 patiment, posició, salut Fer mal una part del cos (Val-Men-Mall). | SIN: Patir, sofrir. || Ex: Si estic a peu dret les cames em maten. 39 4 color, gust, treure Fer desaparèixer un gust, un color o una altra cosa (Val-Men). | SIN: Treure, llevar. || Ex: El cacau mata el gust de vaca de la llet. 5 acabar, aturar, comportament, cridar, dominar, joc (**) Aturar o acabar una cosa de manera ràpida (Val-Men-Mall). | SIN: Aturar, parar, detenir, deturar. || Ex: El jugador ha mort la pilota amb el peu. N’ha d’aprendre, de matar la pilota. En Cesari sempre mata així les coses (acaba cridant). 

MATARRADA planta (*) Mata molt grossa. | SIN: Arbust petit, matoll (Val). || Ex: L’espinavessa fa matarrades.

MATEIX -A 1 això, causa, dificultat (**) Allò de què parlem (invertim l’ordre i feminitzem l’adjectiu; és un vulgarisme Val) (Val-Men). | SIN: Propi, el seu, tal cosa. || Ex: La mateixa vellesa li dóna el mal de cap. La mateixa flaquesa fa que agafis aquestes dèries. El tren mateixa no el deixava dormir (Val). 2 dubtar, escollir, expressió, indiferència (**) Mot que pot acompanyar, en una resposta, el nom de la cosa que s’escull (feminitzem Val) (Val-Men). | SIN: Això, aquesta cosa. || Ex: A -Què fas? B -Espases mateix. C -Què hi posarem? (a la carnisseria). D -Costelles mateix. A -Què comprem per a beure? B -Vi mateixa (Val). A -A qui li ho direm? B -A Joan mateixa (Val).

MATINAR 40 aviat, dia, hàbit, llevar-se (p) Aixecar-se aviat al matí (Val-Men-Mall) (té un sentit més puntual, concret, sistemàtic, cenyit a un horari Val). | SIN: Matinejar, llevar-se d’hora. || Ex: Demà hem de matinar. Sóc qui més matina de ma casa (Val).

MATINEJAR aviat, dia, hàbit, llevar-se Sortir d’hora del llit, al matí (té un sentit més aproximat que matinar, oscil·lant, no cenyit a un horari fix Val) (Mall). | SIN: Anar aviat, anar d’hora. || Ex: Els estrangers matinegen. Els llauradors matinegen en estiu per evitar la cremor del migdia (Val).

MATINER -A 1 aviat, característica, dia, hàbit, llevar-se Persona que es lleva d’hora (Val-Men-Mall). | SIN: Matinador, dematiner (Mall). || Ex: Avui has estat més matiner que altres dies. 2 aviat, joc, ràpid (**) Una que s’esdevé o que s’aconsegueix ben aviat, al cap de poc de començar quelcom (comença ara a introduir-se, potser suggerit pel llenguatge dels periodistes Val) (Val-Men). | SIN: Aviat, ben d’hora, de seguida. || Ex: ...amb un gol matiner de l’Onèssim. -C33- El Murla, tot i la matinera expulsió d’en Sabí... -Avui-

MATONAR coagular, llet (*) (d) Quedar presa la llet (el mot no és mató sinó brull a Val). | SIN: Coagular, agrumollar, triar (Val). || Ex: Quan la llet es matona fem recuits.

MATRAFA 41 enganyar, joc (**) Actuació parcial o il·legal a favor d’algú. | SIN: Estafada, frau, engany, sofisticació, adulteració, matràfola. || Ex: Hi ha moltes matrafes, en aquesta lliga de futbol. Els moliners feien moltes matrafes amb la farina.

MEC -A 1 aspecte, cara, escassetat, pèl Que no té pèl, esp. a la cara (Men). | SIN: Barbamec, imberbe. || Ex: El meu noi té divuit anys i encara és ben mec. 2 comprar, persona, ximple (*) (d) Persona innocent, que es deixa enganyar fàcilment. | SIN: Babau, tanoca, beneit, (volat, grillat Val). || Ex: Ja el deuen haver engrescat per comprar la col·lecció de llibres: és un mec. Espavila’ t, no estigues tan mec (Val).

MECASUM enutjar-se, exclamació, malestar (**) Expressió d’indignació o de ràbia. | SIN: Em cago en l’olla, (mecaguen, mecason Val). || Ex: A -Ens han tornat a furtar les cireres. B -Mecasum! Si els arreplego els faré malbé!

MEDALLA brutícia, roba, taca Taca a la roba (Val-Men-Mall). | SIN: Màcula, llàntia (Val), (patena, merxa, llanterna Men). || Ex: T’has fet una medalla a la camisa. Portes més medalles que un coronel.

MELCÓ 42 animal, planta (**) (d) Planta farratgera semblant al blat de moro. | SIN: Melca. || Ex: El melcó es dóna al bestiar.

MELICOTÓ fruit Mena de préssec de color groc que té la polpa forta (a Am es diu melocotó*) (melocotó s’entén, entre les dones, referit sobretot a la conserva; préssec és poc usat; bresquilla és un “aragonesisme” molt comú a Val) (generalitzat per a tots els préssecs a Men) (Men-Mall).  || Ex: Els préssecs de la vinya nova són melicotons.

MELÓS -OSA 1 amable, dolç, persona Persona simpàtica, que té molt bones paraules, però de qui, sovint, val més no fiar-se (es diu, però sense aqueix punt de desconfiança; ens en podem fiar! Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Nyeu-nyeu, gata maula, hipòcrita; dolç, agradable, suau. || Ex: És molt melós quan és a la botiga, però a casa no. L’Elionor és molt melosa parlant: sembla que t’ho hagi de donar tot. És una xica molt melosa (Val). 2 carn, tendre, tou (**) (p) (d) Que no és gens dur (Val). | SIN: Tou, tendre, suau, bla. || Ex: Compra aquell tall de carn, que és més melós (p.e. per fer canelons).

MEMÒRIA cap, cos, part, tou (**) (d) Part tova del crani de la mainada a la part de davant, que no queda forta fins que tenen tres o quatre anys. | SIN: Fontanel·la, fontanella –al DCB-. || Ex: Aquest tros del cap més tendre és la memòria.

MENA 43 animal, classe, negoci, planta Grup al que pertany una persona, un animal o una planta, segons les seves característiques. | SIN: Classe, varietat, espècie, casta (Men-Mall). || Ex: A –Quina mena de cireres són, aquestes? B –No ho sé; les he dutes de Ceret, i allà en diuen del “bigarró negre”. No n’hi havia, de perdius d’aquesta mena, a l’Empordà; aquestes les han tirades els caçadors. Jo no m’he embolicat mai en aquesta mena de negocis (contraban). De quina casta són aquestes cireres? (Men).

MENAR 1 animal, guiar, portar, vehicle Portar un animal o un vehicle (Men-Mall). | SIN: Acompanyar, conduir, guiar, dur. || Ex: En Rufí mena el gos amb un cordill (el porta lligat, a Val). Qui menarà l’auto, quan tornem? (conduir a Val). Ahir vaig anar a menar la verra (dur-la al mascle d’una altra casa) (tirar la bacona al mascle, a Val). 2 camí, guiar, lloc, portar Anar a un lloc tot seguint un camí (Men). | SIN: (Portar, dur Val). || Ex: Aquest camí us menarà al mas. 3 contracte, llogar, propietat, tracte, treballar Tenir, algú, una propietat arrendada (Men). | SIN: Portar, encarregar-se, treballar (Val). || Ex: Ara meno les vinyes de la Francesca (les treballo). 4 cura, salut, treballar, vigilar (*) Tenir cura de les coses; ésser la persona que porta el rem d’un negoci o d’una casa (Men). | SIN: Controlar, fer, atendre, vigilar (Val). || Ex: Aquesta dona ho mena tot: s’encarrega del bar dels jubilats, canta la quina, etc. (fer-ho tot, encarregar-se’n Val). La salut, l’has de menar bé: procura no tenir enrabiades (vigilar a Val). 44 5 allargar, conversa, expressar, feina (*) (d) Menar conversa: parlar amb una persona, donar-li conversa (donar conversació o corda Val). | SIN: Xerrar, enraonar. || Ex: No els menis conversa, així treballaran més (té fusters llogats). 6 cridar, protestar, soroll, tranquil·litat (*) (d) Menar fressa: fer fressa, tant en un sentit real com figurat. | SIN: Fer soroll, cridar, reclamar, protestar (Val). || Ex: Els veïns del pis de sobre sempre menen fressa. Ca -Unes cinc-centes persones van anar a menar fressa a l’ajuntament perquè no volen pagar el nou rebut de l’aigua (protestar). A -Per què no reclames? B -A mi no m’agrada menar fressa.

MENARGUES característica, desordenat, malgirbat, persona (*) Persona deixada, desordenada, poc curiosa. | SIN:  Desmanegat, malgirbat, malforjat, desastrat (Val), malgarbat (Mall). || Ex: La noia tot ho deixa al mig del pas: és una menargues. Per què vas amb la camisa per sobre de les calces? Això fa ser menargues.

MENDICAR almoina, demanar, diners, negoci, pagar, pobre, regal Anar a demanar coses, com aquell qui demana caritat (Men). | SIN: Pidolar, almoinar, (captar, demanar Val). || Ex: El pare ha anat a mendicar sal i oli a ca la veïna. Si vas a demanar diners per fer un regal, sembla que mendiques (un grup de companys vol fer un regal a una persona). Un home com tu ha d’anar a mendicar coca? Fas riure! (fa cua perquè en regalen). El captaire ha anat a mendicar a l’ajuntament. Si no els paguen la taronja, es quedaran per anar a captar (Val).

MENER abundor, dolç, lloc, planta, quantitat (*) (d) Lloc on abunda quelcom. | SIN: Mina, pilot. || Ex: Ja no queda cap caramel al pot: la nena deu haver trobat el mener. Alacant és un mener de mestres (n’hi ha molts) (un planter Val). Per caçar bolets has de saber el mener (el rogle dels revollons o rovellons Val). Hi ha un mener de papers a sobre la seva taula (un fum Val).

MENESTER 45 1 necessitar Necessitar una cosa (s’usa, per influència del castellà, amb ser Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Caldre, fer falta. || Ex: Si has de menester el cotxe, agafa’l. Treballa moltes hores i no ho ha de menester (millor que sense ser menester Val). A -Vols que et duga? B -No cal (millor que no és menester Val). 2 diners, guanyar, necessari, suficient, tenir Les coses que es necessiten per viure. | SIN: El que fa falta, el que cal, l’indispensable, el necessari,  el suficient. || Ex: Tinc una pensió petita, però no em falta el menester. Si tens fills i el menester, ja es poden tenir (si et guanyes bé la vida; si ets pobre no en tinguis gaires).

MENGICS-MENJOCS menjar, picar (**) (d) Àpats molt senzills que se solen fer de manera irregular. | SIN: Pica-pica. || Ex: Tu, Emeteri, sempre estàs amb mengics-menjocs, i no fas cap repàs bo (ara pica una galeta, ara un tros de xocolata, etc.).

MENGILLA abusar, animal, brutícia, carregós, ensenyament, inepte, persona, política, sobrar Persona o animal que actua com un paràsit; pot tenir les accepcions de brut, vividor, o pesat (a Am es diu mengia). | SIN:  Brutícia; sangonera, paràsit; emprenyador. || Ex: A casa d’en Rossend, la mengilla se’ls menja (ho tenen molt brut) (misèria, runa –brutor- Val). Totes aquestes associacions són mengilla; només serveixen per emprenyar. Els polítics són unes mengilles; amb menys també passaríem (aprofitats, vividors a Val). Am -El teu cosí és una mengilla: sempre fa les mateixes preguntes (és carregós) (pesat a Val).

MENGÍVOL -A agradar, bo, desitjar, fruit, menjar (**) (d) Que es pot menjar (mengívol es refereix, més aviat, a abellidor, a allò que hom desitja Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Comestible, menjable, bo. || Ex: Aquestes cireres són mengívoles (ja són prou madures) (ja són bones per a menjar, ja es poden menjar, a Val). Hi ha bolets mengívols i n’hi ha que no ho són. Hi ha bolets bons i roïns (Val).

MENJA 46 fruit, menjar Quelcom que es bo per a menjar (Men). | SIN: Menjar, aliment. || Ex: Les faves són una menja que m’agrada. Són una menja bona, els bolets.

MENJADA animal, menjar, quantitat, suficient Quantitat suficient d’un aliment per fer-ne un àpat (és un sinònim de menjar a Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Menjar, àpat. || Ex: Hi ha una menjada de cargols, en aquesta saca. De les avellanes de terra encara en faríem una menjada. Jo només faig tres menjades al dia (Val).

MENJADORA càrrec, cobrar, inepte, persona, política, treballar (**) (d) Persona que cobra i no fa cap servei. | SIN: Mengilla. || Ex: Hi ha molts càrrecs innecessaris a l’administració: només són menjadores.

MENJAR 1 camí, engolir, menjar, pols, respirar (**) (d) Empassar-se quelcom sense tenir-ne ganes (Men-Mall). | SIN: Engolir, engorjar. || Ex: Si vas pel camí de Sant Climent, menges molta pols dels cotxes. 2 camí, deteriorar, despendre, perdre, terreny, vehicle Perdre una part important d’una herència, d’un camí, d’un camp, etc. (Val-Men). | SIN: Minvar, escurçar. || Ex: El pare els va deixar rics, però s’ho han menjat força. Aquest tractor menja molt (gasta) (xupla Val). La plaça que volen fer es menjarà mig camp. Aquest camió menja molta carretera (ocupa). 47 3 amagar, cabells, cara, tapar Tapar una bona part d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Cobrir. || Ex: Els cabells se la mengen (li tapen la figura) (també li mengen la cara –els duu davall la cara- Mall). 4 benefici, guanyar, joc, negoci, vehicle (**) (d) Obtenir uns beneficis, uns guanys o unes victòries. | SIN: Guanyar (Val-Men). || Ex: També anem a comprar a can Bernat: no tot s’ho han de menjar a ca la Perpètua. Els pilots catalans s’ho mengen tot al mundial de motos (ho guanyen tot). -CR- 5 fatigar, feble, patiment, salut (**) (d) Fer venir més flac (Val-Men). | SIN: Aflaquir, consumir, patir, rosegar (Val). || Ex: La llana, al llit, menja, quan  fa calor (et fa estar malament, no hi reposes prou). No us banyeu gaires hores, que l’aigua menja. Això d’estar enamorat menja molt (es pateix i no s’està en prou bones condicions). El llit menja els malalts (Val). 6 conversa, expressar, fatigar, repetir, vellesa (**) (p) Sentir sempre les mateixes coses (potser referit a converses de taula, s’empra més el verb, segons la menjada, per influència del castellà Val) (Val-Men). | SIN: Repetir, insistir. || Ex: A casa mengem moto tot el dia (el noi no parla de res més). Quan hi ha el teu pare sempre hem de menjar el mateix (repeteix les coses sempre igual). En ca Vicent mengen coloms per a dinar (són colombaires Val). En Ca Enric tenen futbol per a sopar (Val).

MENJOTEJAR lent, menjar, picar, poc, quantitat Menjar poc o menjar a poc a poc. | SIN: Pessigar, picar, menjussar (Men). || Ex: En nen no té gana i només menjoteja. 

MENUDERIES 1 detall, important, poc, regal Coses petites o de poca vàlua (menudències són coses insignificants a què hom dóna massa importància Val) (Men). | SIN: Minúcies, foteses, ximpleries. || Ex: A -Què t’han dut els Reis? B -Una bicicleta estàtica i quatre menuderies (p.e. un parell de mitjons). 2 animal, carn, part Menuts d’un animal (cap, potes, cor, fetge, etc.). | SIN: (Menúncies, menúcies Val), menudències  (Val-Mall).  || Ex: Si compres pollastres, agafa’ls amb les menuderies.

MENUIX -A 48 baix, petit, prim (**) (d) Persona prima i de poca estatura. | SIN: Petit, baix, menut, (retall de, menudall de, esguit de Val), macarrí (Men). || Ex: En Bernat festeja amb una noia molt menuixa. Quin menudall d’home s’ha buscat! (Val) No tingueu por, que és un esguit de gos (Val).

MERCADEJAR comprar, condició, demanar, formar, preguntar, preu Demanar el preu i les altres condicions de venda de quelcom (Men-Mall). | SIN: Negociar, tractar, comerciar. || Ex: Encara no he comprat el cotxe, tot i que n’he mercadejats uns quants. Li agrada mercadejar abans de comprar (Mall).

MERDA orgullós, presumir Ganes de distingir-se, de fer el ric (Men). || SIN: Fatxenderia, ostentació, fanfàrria, vanitat. || Ex: Aquell, molta merda, però em sembla que calers pocs. Tres cotxes necessiten? Molta merda!

MERDEJAR activitat, figurar, participar, persona, presumir (**) (d) Ficar-se pertot arreu; remenar-ho tot. | SIN: Presumir, voler figurar, ficar el nas, voler que el vegin. || Ex: El teu cosí és de l’ajuntament i ara del futbol: que li agrada merdejar!

MERDER 1 baralla, desordre, discussió, violència Desordre molt gran (Val-Men-Mall). | SIN: Enrenou, embolic. || Ex: Ahir al camp de futbol hi va haver merder (baralles). 2 llarg, munt, quantitat Gran quantitat (Mall). | SIN: Molts, grapat, munt, un fum (Val). || Ex: Hi ha un merder de zeros en aquesta multiplicació. 3 figurar, participar, persona (**) (d) Persona que merdeja, és a dir, que té moltes ganes de manar i d’ocupar-se de les coses dels altres. | SIN: Manaire, autoritari; tafaner, manifasser (Val). || Ex: Aquest secretari que teniu no m’agrada pas: és un merder.

MERDERADA 49 1 baix, diners, insignificança, pagar, poc, quantitat (**) (d) Import insignificant. | SIN:  Pixarada, (merdeta, merdegada Val). || Ex: Ja poden deixar el pis; per la merderada que en paguen! (= és igual que se’n vagin). 2 animal, brutícia, excrement, fems, net Abundància d’excrements de persona o d’animal (Men-Mall). | SIN: Merda, cagarada, femta, excrement, caguerada (Val). || Ex: Sant Hilari és un poble molt bonic i molt net; no hi vaig veure ni una sola merderada de gos. Sembla aquí! Hem trobat una bona merderada davant la porta (Mall).

MERDINYA brutícia, lloc (**) (d) Manca de netedat en un lloc. | SIN: Brutícia, porqueria. || Ex: Jo, una merdinya com allà, no ho havia vist mai.

MERDISSEJAR 1 activitat, figurar, participar, persona (**) Participar en moltes activitats, algú a qui agrada de remenar-ho tot. | SIN: Tafanejar, manifassejar. || Ex: Poc hi has d’anar, a l’oficina de la teva germana, a merdissejar. 2 desagradable, encarregar, excrement, llit, malalt, netejar, treballar (**) (p) (d) Tenir cura d’un malalt enllitegat. | SIN: Encarregar-se, ocupar-se. || Ex: Ells l’han de merdissejar i el seu germà tindrà els diners.

MERDÓS -OSA 50 1 emprenyador, ensenyar, feina, orgullós, participar, persona, presumir (**) Persona que es vol posar a dirigir les coses d’altri (Men-Mall). | SIN: Savi, manefla, manifasser (Val). || Ex: Aquell merdós es pensa que m’ha de venir a ensenyar a portar el despatx. 2 exagerat, orgullós, persona, presumir (*) Persona que fa el gros; que es pensa que és més que els altres (Men-Mall). | SIN: Vanitós, fatxenda, bufat, (bufó, pixaví Val). || Ex: Diu que paga cent cinquanta euros cada mes de col·legi del nen i en paga setanta: la gent són merdosos! Que li agrada de fer el merdós, al teu amic. Abans, al poble, venien els pixavins de València (Val).

MERÈIXER culpa, joc, just, merèixer, obtenir, relació, violència Ésser just que una persona obtingui quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Meritar, ésser digne, guanyar-se, tenir dret a. || Ex: Ja ens ho mereixíem, de guanyar. A –Han posat una bomba en un mercat? B –I què hi mereixien aquella gent que anaven a comprar? No saludo la mare, però la mainada sí, perquè no hi mereixen cap culpa (no tenen la culpa de com és la mare). Mereix que li donin la feina (Mall).

MERITÓS -OSA lloc, merèixer, qualitat, triomfar, valuós Que té mèrit haver-ho aconseguit (Men). | SIN: Meritori, valuós, digne, (de molt de mèrit Val). || Ex: Has aconseguit un lloc meritós (en unes oposicions).

MESELL -A caràcter, castigar, obstinat, persona, trànsit Persona que no afluixa, que fa les coses que vol encara que la piquin. | SIN: Tossut, (cabut, recabut, cabut que cabut, capsot Val), caparrut (Men). || Ex: Encara que li dic que no guixi la paret, ella la guixa: és mesella aquesta criatura. Ja ha hagut de pagar cinc multes per aparcar malament però ell, mesell allà: no desdiu. Capsot! Si t’hagueres comprat una altra talla, ara podries portar els pantalons (Val).

MESELLERIA defecte, emprenyador, molestar, obstinació (*) (d) Defecte de qui és molt tossut. | SIN: Tossuderia, caboteria (Val). || Ex: Quan el veig amb aquesta meselleria, el fotria a  mar! (a un que cada dia ve a casa a reclamar una cosa que és nostra).

MESERÓ 51 expressió, joc, mida, persona, ximple (**) (p) (d) Curt de gambals (el meseró** era una mesura antiga de capacitat). | SIN: Talós, ximple, vergamansa (Men). || Ex: No sabies tocar la copa, meseró? (jugant a cartes).

MESTRE -ESSA conversa, expressió, persona, salutació, tractament Manera d’adreçar-se a una persona, esp. si no se la coneix prou bé (abans es deia, ara s’ha perdut com a fórmula de tractament, però encara se sent en frases com: Mestre, la burra porta cabestre? Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Senyor, escolteu, si us plau. || Ex: Vaig bé per anar a la Font de Dalt, mestressa? Escolteu, mestre: sabeu a quina hora obren en aquesta botiga? A -De moment pagueu-me’n la meitat i, el mes que ve, ja em pagareu l’altra meitat, quan passem escriptura. B –Mestre, no aneu pas bé (no se’n fia).

MESURA medicament, mida, quantitat Dosi d’un medicament que cal prendre cada vegada (mesura no s’aplica als medicaments, sinó al menjar, al gra i quan es polvoritza; mida ho fan servir els fusters, obrers... Val) (Val-Mall). | SIN: Mida, quantitat. || Ex: Ja deus haver pres la mesura de xarop? Quantes mesures (quiqueretes) has posat al tanc? (Val). Pren vint duros i porta’m una mesura de cacau! (Val).

MESURAR 1 càlcul, ficar, menjar, mida, quantificar, vigilar Calcular la quantitat de quelcom, esp. la capacitat o el volum (Val-Men-Mall). | SIN: Pesar, amidar, comptar. || Ex: El litre és per mesurar i el metre per amidar. A -Vinc a comprar dos litres de vi. B -Mesura-te’l tu mateix (= posa-te’l). Ja te les mesuro jo, les avellanes (et poso les que et toquen). No vull que em mesuris més el menjar (un que no vol fer règim i li racionen el menjar). per ext. Mesura l’avi, Amadeu (p.e. posa-li les maduixes al plat, serveix-lo). I l’aigua? Mesura la que queda i ara ompliré el pitxer (Val). 2 apallissar, picar (*) (d) Mesurar-les a algú: clavar-li una allisada. | SIN: Picar, apallissar, estovar. || Ex: Si em tornes a insultar te les mesuraré. Sortint d’estudi, les hi va mesurar molt fort (el va esperar i el va picar). 3 encertar, expressar, pensar, seny (**) (p) (d) Dir les coses ben dites, tal com cal, amb encert (Val-Men-Mall). | SIN: Encertar, (sospesar, pensar Val). || Ex: L’avi ja les mesura, les coses (és gran, però les endevina). Has de mesurar les coses abans de dir-les (saber què pots dir i què no).

META 52 cos, llet, mamar, part, sexe Òrgan femení de producció de llet (també es diu molt mamella) (Mall). | SIN: Popa, mamella, pit, (coca, cantarella, bufa Val), mameta (Mall). || Ex: Avi, allà hi ha una senyora que ensenya les metes. A la platja es veuen moltes classes de coques (Val). El nin vol fer meta (o fer mametes, mamar Mall)

METRALLA diners, poc, valuós (*) Conjunt de monedes, esp. les de poca vàlua (Val). | SIN: (Menut, ferro, xavalla Val). || Ex: A fi de mes no veus cap bitllet: tot és metralla (la gent va molt escurada de butxaca). Només duc diners en menut (Val).

METZINA intoxicar, producte Producte verinós (se sol dir verí quan és d’origen animal) (Men-Mall). | SIN: Verí, tòxic. || Ex: Això és una metzina per matar rates.

MEUA emborratxar-se (**) (d) El resultat de beure massa alcohol. | SIN: Embriaguesa, mona, borratxera, merda (Val). || Ex: Quina meua que ha agafat aquell!

MEU -A 1 gramàtica, hom, propietat (*) (d) És usual, entre persones poc cultes, fer servir “meua” per “meva”, a les comarques de Girona (també a Ciutadella i a Ferreries Men) (Val). | SIN: Meva. || Ex: Si no trobes cap canya de pescar per a demà, jo et deixaré la meua. 2 gramàtica, hom, propietat (*) (d) En el llenguatge parlat es manté viva la forma meu per al femení (meu no s’usa mai per al femení Val). || Ex: Ho va dir la meu mare. Anirem  a casa meu.

MICA 53 escalfar, poc, quantitat, temps, terreny, tros Quelcom que es fa o es dóna en poca quantitat (el diminutiu s’ha lexicalitzat; mica perviu sols en sentit original “una mica de pa, miques de pa en el tapet” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Tros, bocí, miqueta (Val). || Ex: Puc anar una mica als cavallets? Una mica d’estufa, aquí, aniria bé (una estufa petita). Treballo una mica d’hort que tinc. Posarem el dipòsit allà on hi ha aquella mica de jardí. Puc anar una miqueta a jugar a la plaça? (Val).

MICARELLA comprar, escassetat, poc, quantitat (*) (d) Quantitat molt petita d’una cosa. | SIN: Misèria, ridiculesa, micoina (Val), miqueta (Val-Men). || Ex: A –He vist que comprava dos raïms i tres o quatre mandarines.  B –Tan rica que és i sempre va amb micarelles!

MIGDIADA llit, reposar, son Dormida que fan, algunes persones, havent dinat. | SIN: Becaina, son, sobec, xubec, becada (Mall). || Ex: Avui no he anat a fer migdiada.

MIG MITJA 1 animal, conèixer, família, mida, mig, part, quantitat Que és ple fins a la meitat, que conté la meitat d’una cosa o que és d’una mida ni gran ni petita (Val-Men-Mall). | SIN: Meitat. || Ex: El càntir és mig (mig ple). Ja ens coneix mig poble. Ca -L’Esteve tenia dos mig germans a Llers (el pare s’havia casat dues vegades). A -Vaig agafar una llebre. B -Era grossa? A -Era una mitja llebre. 2 fred, poc, quantitat, salut Una mica d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Un xic, una mica. || Ex: Allà a la plaça tenia mig fred (sentim “mitja fred” perquè a l’Empordà el mot “fred” es fa femení). Estic mig enfebrat. Encara et veig mig adormit.

MIGJORN assecar, calor, planta, temps, vent Vent que bufa del sud (a Capmany es considera un vent càlid, roent i sec, que malmet les plantes) (s’usa entre la gent gran de la mar Val) (Val-Men-Mall). || Ex: Teníem les mongetes a mig gra i el migjorn ens les ha matades totes. Am -Això és vent de migjorn. 

MIGRADA 54 animal, decepció, desig, enveja, malestar, nen, patiment (*) (d) Decepció que té la persona o l’animal que migra, que frisa, perquè voldria les mateixes coses que donen als altres. | SIN: Neguit, desengany. || Ex: El nen, quan veu que la seva cosina menja caramels, té una migrada (a ell no li’n deixen menjar). Si vol festejar, deixeu-li fer: les migrades no van pas bé. –Torroella de Fluvià-

MIGRANYA 1 condició, enyorar, lamentar, salut, trist (*) Tristor de qui està malalt, s’enyora, ha perdut un familiar, etc. (migranya és sols mal de cap Val) (mal de cap intens localitzat a la part anterior i superior del crani Men-Mall). | SIN: Malenconia, pena, enyorança. || Ex: Quan sóc a Barcelona tinc molta migranya (hi estudia). Em fa migranya quedar-me aquí a casa tot sol (està malalt). Am -Tot aquest pugó que hi ha al jardí em fa migranya (em sap greu que hi sigui). A -Què fa en Joan? (han anat a viure a casa del seu fill malalt). B -Mira, cada diumenge van a ballar i deixen el noi amb la jove. A -Fan bé; no pots pas anar a fer migranya, a les cases. ...dins aquests versos de complanta, sortits del fons de la meva ànima (M. A. Salvà Mall). 2 animal, enveja, malestar, nen, patiment (**) Tristesa que té una criatura, o un animal, quan no se li dóna allò que es pensa que haurà. | SIN: Migrada, pena. || Ex: Si dónes  menjar al cavall, la mula té migranya.

MIGRAR 1 malalt, preocupar-se, protestar, vell No estar prou bé, queixar-se o estar preocupat. | SIN: Plànyer-se, (renegar, remugar Val). || Ex: L’avi, ara sempre migra (es queixa, gemega). 2 animal, desitjar, malestar, nen, patiment (*) (d) No tenir, algú, allò que desitja o que veu que els altres posseeixen. | SIN: Frisar, gruar, neguitejar, impacientar-se, patir (Val). || Ex: No aneu a la granja, si no és l’hora de donar menjar, perquè el bestiar migra (es pensa que li’n donaran). No facis migrar la nena amb això, si no li’n vols donar (no li ho ensenyis) (fer denteta, a Val). Si els altres nens juguen i ell no, la criatura migra (està un xic malalt i no el deixen córrer) (delerar-se, a Val).

MILENAT 55 planta, quantitat (*) (d) Grup de mil. | SIN: Milenar, miler. || Ex: Potser hi havia un milenat de joves. Hem plantat mig milenat de cebes.

MINESTRA excursió, menjar Menjar que es porta per fer un àpat. | SIN: Vianda, ranxo, cuinó –cada un dels menjars diferents que es couen en una casa- Men). || Ex: Quan fem una excursió ens portem la minestra.

MÍNIM -A almenys, educació, quantitat, relació, reunió Grau de cultura, d’educació o d’una altra cosa que es considera que s’ha d’assolir (Val-Men-Mall). | SIN: Mínimum. || Ex: En aquestes reunions hi hauria d’haver un mínim d’educació.

MÍNIMAMENT almenys, despendre, diners, viatge (**) (d) Com a mínim (Val-Men). | SIN: Pel cap baix, almenys, si més no. || Ex: Per fer aquest viatge, mínimament us gastareu dos mil euros.

MINOVA créixer, feble, nen, protuberància, salut Gangli gros. | SIN: Galdiró (Val), minva (Men). || Ex: M’han sortit minoves al coll i darrere l’orella. Les minoves són grans de flaquesa (p.e. surten quan una criatura creix molt).

MINSO -A 56 obeir, petit, prim Persona prima i, gen., també baixa (Val). | SIN: Escanyolit, magre. || Ex: Tu, de petita, eres molt minsa. Heu fitxat un jugador molt minso.

MINVAR activitat, baixar, cel, disminuir, escassetat, fems, negoci, vendre, vi Perdre força qualsevol empresa o activitat (minvar torna a introduir-se a partir de l’ús agrícola Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Anar de baixa, decaure, rendir-se, (baixar, disminuir Val). || Ex: Les vendes de l’empresa han minvat. El turisme, aquests dos últims anys, ha minvat. Ca -Minva, el vi a la bóta (baixa, perd volum) (amaina el vi, a Val). Si la lluna minva, el fem s’omplirà de polls (Val).

MINYÓ -ONA 1 jove, nen, noi, obeir Nen o noi jove. | SIN: Xiquet, xicot, marrec, (xicó, xaval Val), al·lot-a (Men-Mall). || Ex: Han fet venir dos minyons nous a collir raïms. Tu fas cara de bon minyó. 2 criat, desordenat, feina Criada d’una casa (la serventa és la “fadrina” Val). | SIN: Serventa, cambrera, fadrina (Val). || Ex: A dotze anys vaig haver d’anar de minyona! Darrere teu necessitaries una minyona (és desendreçat).

MIQUEL moc, ofendre, reny Paraules adreçades a algú amb males maneres. | SIN: Moc, mocador, retret, desdeny, (guit, berlandina Val). || Ex: No li preguntis res del sopar d’ahir perquè et fumerà un miquel (no li va anar bé).

MIRA 57 interès, just, preferència, tracte (**) (d) Preferència envers algú, perquè té padrins, paga més, etc. (Men). | SIN: Favoritisme, parcialitat, mirament (Val). || Ex: A les residències de vells no hi hauria d’haver mires (s’hauria de tractar a tothom de la mateixa manera). La infermera semblava que tenia una mira, amb l’avi (molt d’interès).

MIRADOR construcció, espectacle,  mirar Persona que mira (només és un element arquitectònic Val-Mall). | SIN: Badaire, badoc. || Ex: Aquells ànecs petits, ui en tenien de miradors! Quan ballàveu el tango teníeu molts miradors (en saben molt).

MIRAMENT 1 cura, delinqüència, educació, tracte Tracte considerat (Val-Men-Mall). | SIN: Educació, delicadesa, consideració. || Ex: Massa miraments té ara, la policia! 2 interès, just, preferència, tracte (**) (d) Acció que afavoreix a algú (Val-Men). | SIN: Mira, atenció. || Ex: Sembla que a ell li han tingut un mirament, els seus pares (li han deixat més coses que als altres germans). 3 desordre, joc, malament (**) (d) Fet d’una manera ordenada, intel·ligent, directa (Val-Men-Mall). || Ex: L’equip ataca sense cap mirament (futbol).

MIRAR 58 1 cercar, espectacle, mirar, observar, veure Observar amb els ulls (Val-Men-Mall). | SIN: Guaitar, contemplar, veure, respiciar –amb curiositat- Men). || Ex: Cada dia, havent sopat, mirem la televisió. Vaig a mirar si el veig. A -Ha arribat un circ. B -Anem-ho a mirar. 2 esforçar-se, expressar, mirar Intentar fer les coses bé (Val-Men-Mall). | SIN: Maldar, tractar de fer, procurar (Val). || Ex: Vaig mirar de dir-li-ho ben dit. Amb aquest senyor, mira de quedar bé. Ja mirarem de venir sopats. Procurarem d’anar sopats (Val). 3 càlcul, feina, opinió, pensar, seny Tenir una opinió, un punt de vista (Val-Men). | SIN: Pensar, creure. || Ex: N’hi ha que van a l’atur i no miren pas que després no trobaran feina. Aquest noi no fa pas per a tu: jo m’ho miro així (no et convé, per parella). A -Aquest camp no els val pas, trenta mil euros. B -Poc t’ho mires bé, això. 4 consell, corregir, cura, menjar, mirar, ràpid, seny, vigilar Fer les coses amb cura, amb seny o amb discreció (Val-Men-Mall). | SIN: Vigilar, anar amb compte, controlar-se (Val). || Ex: No t’hi miris tant, que no acabarem (= fes-ne via). T’hi has de mirar, a dir les coses: segons què, calla-t’ho (sigues prudent). M’hi he de mirar amb el menjar (un que es vol aprimar).   5 avarícia, despendre, estalviar, negoci, preu, seny (**) Cercar bons preus; procurar estalviar (Val-Men-Mall). | SIN: Economitzar, comptar. || Ex: Aquests llits són molt cars i la gent també miren. Avui dia el jovent poc miren res a l’hora de gastar. Sempre vénen a comprar i has d’anar a mirar mig euro? (sigues generós).  59 6 caràcter, comparar, comportament, copiar, esperar, mirar Fer les coses tal com les fan els altres o per quedar bé (fixar-se en els altres Val) (Men-Mall). | SIN: Imitar, copiar, fer cas. || Ex: Jo poc me’ls miro, els altres: faig la meva. No te l’has pas de mirar, en Joan: ell és molt ric. Aneu dinant, no m’heu pas de mirar a mi (= no m’espereu) (feu via, marxa, camí Val). 7 categoria, comparar, ensenyament, examinar, habitatge (**) Tenir en compte tots els detalls (Val-Men-Mall). || Ex: A –Tinc mainada que encara no saben llegir. B -Si vas a mirar això, sempre n’hi ha hagut, de mainada que no han après a llegir. Aquests pisos de la plaça, si vols mirar això, també en són, d’estrets (parlen de pisos estrets). No es mira pas com abans si algú és ric o és pobre (p.e. a l’hora de casar-se). 8 dubtar, escollir, expressar, expressió, mig, resposta, sorpresa, trempat (**) Mira: manera de respondre o de dir que denota indiferència (Val-Men). || Ex: A -Hi puc anar a ca la Lea? B -Ah, mira! (fes com vulguis). C -Va anar bé el dinar? D -Mira! (ni sí, ni no) (també a Val). E -El nen m’ha regalat uns collarets. F -Mira-te’l! (= que trempat! Val).

MIRGOLAT -ADA animal, créixer, petit, planta (*) (d) Planta o animal que no fa res, que no creix. | SIN: Raquític, escàs, migrat, (purrinyeu –també s’aplica a animals i a persones petites- Val). || Ex: Aquestes trumferes són mirgolades: les havíeu d’haver regades.

MISERABLEMENT 60 1 almenys, despendre, diners, quantitat (**) (d) Com a mínim. | SIN: Pel cap baix, tirant curt, (tirant per baix Val). || Ex: Per fer un viatge a Nova York miserablement t’has de gastar tres mil euros. A -Hi ha gaires arbres per tallar? B -Miserablement n’hi ha dos-cents. 2 activitat, despendre, diners, inútil, perdre, temps (**) (d) Sense aprofitar gens el temps o els diners (Val-Men-Mall). || Ex: Anar a aquest metge és gastar els cèntims miserablement (per no res). En aquestes reunions que ens obliguen a fer, perdem el temps miserablement.

MISÈRIA 1 cas, desagradable, desgràcia, fet, trist Fet trist o desagradable (Val-Men-Mall). | SIN: Tragèdia, calamitat, (desgràcia, pena Val). || Ex: N’hi ha tantes, de misèries, a la vida! A la televisió només ensenyen misèries (guerres, malalties, etc.). 2 guanyar, plaga, planta, poc, quantitat Quantitat molt petita d’una cosa (misèria també vol dir “epidèmia, atac a un cultiu” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Bocí, escassedat, poc. || Ex: Quina misèria que els hi has portat! (poc menjar als ocells). Abans els mestres guanyàvem una misèria. Quan fa calor i no plou, els tarongers s’omplin de misèria (Val). El meu veí (de camp) m’escampa la misèria (Val).

MISS bonic, escollir, guanyar, prova (**) Noia escollida en un concurs de bellesa per representar un poble o un país (trobem el mot al DLC; també es pot dir míster si es tria un noi) (Val-Men-Mall). | SIN: Pubilla, reina de la bellesa. || Ex: La meva germana va ser miss Collbató. 

MISSA diners, quantitat (*)  pl. Diners, en llenguatge col·loquial (Men). | SIN: Pessetes, capital. || Ex: En aquella casa hi ha quatre cotxes: no sé pas d’on surten les misses. Jo també en compraria un de pis a Mallorca, però no hi ha misses.

MÍSTRIC 61 1 amagar, endevinar, joc, nen (*) (d) Joc de mainada en el qual tots s’amaguen, llevat d’un que para, aquest es posa de cara a la paret una estona i després ha d’endevinar on són els altres (a Ca es diu mistri**). | SIN: (Jugar a amagar-se, jugar a conills Val). || Ex: Hem anat a la plaça a jugar a místric.  2 sol, temps (**) (d) Sol que no escalfa gaire, que no té gaire virtut. || Ex: Avui fa un sol tot místric (el cel és enllenyagat).

MITENA mà, roba, treballar Guants que no tapen els dits a fi de poder-los fer treballar (Men). || Ex: Els dies que fa molt de fred, ens posem les mitenes, per anar a collir olives.

MITGER -A construcció, llogar, propietat, tracte Que pertany a dues propietats alhora (mitger és també aquell que cultiva un camp i parteix beneficis amb l’amo Val-Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Contigu, fronterer. || Ex: Aquest cairat no el podem pas tocar perquè és mitger. La paret és nostra; no ho és pas, de mitgera. Ha anat a parlar amb el seu mitger (Val).

MITJÀ -ANA classe, fill, mida, mitjania, preu Que no és ni el més gran ni el més petit, ni el més car ni el més barat, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Del mig, central, regular. || Ex: Avui he vingut amb la filla petita i la mitjana. És un tècnic de grau mitjà.

MITJANÇAT -ADA 62 amic, amistançat, parella, sexe (**) (d) Es diu de l’home i la dona que viuen junts sense ser casats. | SIN: Amistançat, amigat, ajuntat. || Ex: Van viure molt anys mitjançats.

MITJANCER -A 1 família, llogar, mig, tracte (**) (d) El segon germà en una germandat de tres (mitjancer és el que està enmig Men) (Men-Mall). | SIN: Del mig, (mitjà, mitger, segon Val). || Ex: Han vingut el gran i el mitjancer. Hi anava la mare amb la filla petita i la mitjancera. Ha anat a trobar el seu mitjancer (Val). 2  negoci, tracte Persona que es guanya la vida fent posar d’acord dues parts que volen fer un negoci (Men). | SIN: Intermediari, intercessor, mediador, intercessor. || Ex: A –Aquest jugador fa un any que és aquí i ja vol cobrar més. No ho entenc!  B –És perquè els mitjancers ho fan malbé tot! (volen fer contractes nous per cobrar més ells).

MITJÓ peu, roba (**) Peça de roba per cobrir el peu (mitxó** a Ca i Am). | SIN: Calcetí. | Ex: A -Què fas a dalt? B -M’estic canviant els mitjons.

MOC indirecta, insult, malestar, moc, nen Paraula dita a algú amb ira o amb menyspreu (moc és més aviat un enuig infundat o infantil Val). | SIN: Desdeny, retret, (miquel, botó Val). || Ex: Si li tornes a demanar permís et clavarà un moc. Tenia un moc la xiqueta, perquè son pare no l’havia duta a la fira! (Val).

MOCADA animal, carn, part Tripada del porc. | SIN: Tanda (Val). || Ex: Les budelleres estan desfent la mocada.

MOCADOR 63 1 indirecta, irritar, moc, molestar, reny (**) (d) Mots que diu a una persona qui està molt ofès o qui la vol mortificar. | SIN: Moc, miquel, refús, retret. || Ex: Quan ha vingut a demanar el permís li he fumut un mocador: què s’ha pensat! 2 burla, molestar, ofendre (**) (d) Burla feta contra algú. | SIN: Mofa, ofensa, greuge, afront. || Ex: Li varen fer un bon mocador (la xicota el va deixar, quinze dies abans del casament). 

MOCAR moc, molestar, ofendre, renyar, resposta, xerraire Ferir de paraula (s’usa en el sentit de “deixar sense resposta, sorprendre” Val). | SIN: Respondre malament, renyar, ofendre, faltar (Val). || Ex: Als qui enraonem massa, de tant en tant, ens moquen. Des d’aquell dia que em va mocar no l’he saludat més (em va dir inútil). M’ha deixat mocat (Val).

MODEGAR animal, cercar, esbrinar, forat, gratar, menjar, terra (*) (d) Gratar a terra els porcs amb el morro. | SIN: (Furar també té sentit figurat- Val). || Ex: Els porcs, tot modegant, van arrencant el ciment de la cort. Quan dina, en la paella sempre va furant i menjant dels costats (Val). El gos furava en unes brosses (Val). Furant, furant, n’he sabut la veritat (Val).

MODERAR canviar, menjar, millorar, raonable, tranquil·litzar, treballar Esdevenir, una persona o un fet, més normals; no ésser tan exagerats (Val-Men-Mall). | SIN: Calmar, apaivagar, amainar, aplomar (Val). || Ex: La Lídia s’ha moderat una mica, no menjava gota i ara sí. Si el posaren a treballar, s’aplomaria un poc (Val).

MOFA 64 menjar, pa, tou (**) (d) Quelcom que es troba suau quan es toca (mofle, mofla en aquest sentit és al DCVB i al Dictionaire Occitan-Français). | SIN: Tou, suau, bla. || Ex: El pa revingut ve mofa.

MOFEJAR burlar-se, ensenyament, ofendre (**) (d) Fer burla o escarni d’algú. | SIN: Mofar-se, riure’s d’algú. || Ex: N’hi ha que mofegen aquell mestre.

MOFETA burlar-se, caràcter, ofendre Persona a qui agrada riure’s dels altres (Men). | SIN: Burleta, mofador, foteta. || Ex: El teu avi sempre ho ha estat, de mofeta.

MOGUNYAR caure, cop, fatigar, masegar, salut (**) (d) Fer-se mal en una part del cos per culpa d’un cop, del cansament o d’una altra causa. | SIN: Masegar, maganyar, copejar, cascar, espatlar (Val). || Ex: Vaig caure i tinc un peu tot mogunyat. Mira la xiqueta, que si cau s’espatlarà (Val).

MOGUT -UDA 1 moviment, nen, nerviós Criatura bellugadissa o entremaliada (Val-Men). | SIN: Belluguet,  (viu, revoltós, dimoni Val), remenós (Men). || Ex: Són uns nens molt moguts. El més fadrí és molt dimoni, però l’altre és molt bon xiquet (Val). 2 canviar, desordre, discussió, malestar, temps Es diu d’una situació que és agitada o d’un lloc on hi ha persones que no s’avenen (Mall). | SIN: Tumultuós, esvalotat. || Ex: Va ser una assemblea moguda (on hi va haver fressa, discussions). -Avui- Hi haurà una situació meteorològica moguda (de molts canvis). -TV3-

MOINA 65 animal, plaga, salut (**) (d) Epidèmia que afecta alguns animals, p.e. els conills i les gallines. | SIN: Gam, passa. || Ex: Tenen la moina, aquestes oques. Els nostres conills no l’han pas agafada mai, la moina.

MOIXAINA amistat, carícia, enganyar, falsedat, insult, mà, nen, tocar Festa que es fa, esp. a la mainada, passant-los la mà per la cara (moixaina és un insult que es diu a una dona Mall). | SIN: Manyaga, carícia, afalac, moixiganga (Val), moixonia (Men-Mall). || Ex: L’avi, quan arriba, sempre em fa una moixaina. Fes-me una moixaina, Oriol (li diu la seva tia).

MOIXÍ -INA 1 planta Bolet semblant al cep i al mataparent, però que és groc de sota. | SIN: Molleric. || Ex: El mataparent blaveja i el moixí no. Nosaltres no en collim, de moixins, però algú se’ls menja. 2 cara, cos, jove, pèl, prim, primer Pèl molt fi, esp. el primer, que surt a la cara, a les cames o en altres parts del cos (Men). | SIN: (Pelussa, borreta, borra Val).  || Ex: A la nena li comença de sortir pèl moixí a les cames.  

MOLAR afilar, aparell, feina Passar la mola pel tall d’una eina. | SIN: Afinar, fer punta, esmolar (Val-Men-Mall). || Ex: Tenim tots els ganivets molats.

MOLESTÓS -OSA 66 carregós, nen, vent Que es fa carregós; que amoïna (Mall). | SIN: Pesat, empipador, molest, amoïnador, (enfadós, queferós, emprenyador Val). || Ex: És molestós aquest vent (és molest, a Val). Aquesta criatura és molt molestosa: que l’aguantin a casa seva! (ve a jugar amb el nostre nen) (pesat, a Val).

MOLL -A 1 aigua, cas, mullar Que s’ha mullat. | SIN: Ple d’aigua, (xopat, xopet Val), banyat (Val-Men-Mall) xop (Men-Mall). || Ex: M’he mullat quan venia de la vinya i he arribat a casa ben moll. Els gossos han quedat ben molls.  2 emborratxar-se (*) (d) Estat de qui ha pres massa begudes alcohòliques. | SIN: Embriac, (borratxo, bufat, mamat Val), (gat, begut, torrat Men-Mall). || Ex: L’avi, de vegades, arribava a casa moll. cos, os, part Moll de l’os: substància blanca que forma la medul·la òssia (Val-Men-Mall). || Ex: Això blanc és el moll de l’os. 4 aparell, foc pl. Mena de tisores per a remenar la carn del foc (amolls* a Am). || Ex: On són els molls?

MOLLA 1 menjar, pa, tou, tros Porció de pa un cop se n’ha tret la crosta (molleda* a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Moll, blanc del pa. || Ex: A mi m’agrada més la crosta que la molla. 2 fruit, menjar, part, polpa, tou Part tova d’una fruita que s’aprofita per a menjar (Val). | SIN: Polpa, carn, nyama. || Ex: La síndria que vàrem menjar ahir tenia la molla més vermella que aquesta. La tomata té una molla de dos dits (a Ca molleda** en aquest cas).

MOLLÀS 67 fruit (**) Varietat de préssec que s’obre, quan és madur, perquè no té la polpa enganxada al pinyol. | SIN: Mollar. || Ex: Menja préssecs mollassos: són molt sucosos i passen xuclant.

MOLLEDA menjar, pa, tou, tros (*) (d) Part blanca i blana del pa. | SIN: Molla. || Ex: Tu només menges la crosta i deixes la molleda: no ho facis més això!

MOLSIR animal, feina, llet (*) (d) Treure llet de les mamelles d’alguns animals, esp. de les cabres (a Ca morsir*). | SIN: Munyir. || Ex: A casa teníem dues cabres i, de vegades, jo les molsia.

MOLSUT -UDA carn, gros, mà, ple, tou Que té la carn ben atapeïda, que té molt de palpís (Men-Mall). | SIN: Carnós, carnut, polpós. || Ex: La nena té les mans molsudes com l’àvia. Jo sóc molsut de braços i cames.

MOLTURAR feina, fruit, gra Convertir els cereals en farines. | SIN: Moldre. || Ex: Nosaltres molturem i posem la farina a les saques.

MOMA 68 dificultat, diners, espectacle, feina, negoci, ocasió, política, resultat Quelcom que dóna un rendiment molt alt; lloc on es fan molts diners (a Val és un personatge de la processó de Corpus). | SIN: Ganga. || Ex: Ser batlle d’aquest poble no és pas cap moma. Tots volen ser elegits: es veu que hi ha una moma allà a dins. Poder entrar a treballar al banc! Ja vas trobar una bona moma! 

MONADA agradar, broma, festejar, ganyota, insinuar, posició Gest que es fa per fer riure o per atreure l’atenció d’algú (Val-Men). | SIN: Posat, postura. || Ex: A l’Emília, li agrada aquell noi i fa monades davant d’ell perquè la vegi.

MONGET fruit, planta (*) (d) Varietat de mongeta, petita, que té un ull negre (a Am fesol menut*). || Ex: Trobo més gustosos els mongets que les mongetes.

MONGONAR baix, caràcter, expressar, queixar-se, veu (**) (d) Queixar-se en veu baixa. | SIN: Murmurar, rondinar, mangonar –al DCVB-, (marmolar, destralejar -parlar baixet, sense sentit o sense que els altres ho entenguin- Val). || Ex: Què mongones? El pare sempre mongona. Parleu fort! Sempre esteu marmolant! (Val).

MONJA fruit, part (*) Cadascun dels bocins en què es divideixen les taronges o altres fruites (Men). | SIN:  Grill, porció, galló (Val), grell (Men-Mall). || Ex: Té: agafa’n un parell o tres de monges (de la mandarina). Esta taronja és molt gran. Qui en vol un galló? (Val).

MÓRA 69 fruit, planta (**) (d) Móra de barder: la que fan les romegueres (Men). | SIN: (Móra de brosser, d’esbarzer, de garbuller Val). || Ex: Les móres de barder restrenyen.

MORCADA líquid, oli, pòsit, residu (*) (d) Solatge que queda després de moldre les olives i que no és oli (és oli brut, com el vi brut; és més freqüent morques Val). | SIN: Morca. || Ex: Al trull, quan has fet l’oli queden les morcades, i es llencen.

MORDASSA animal, aparell, fermar, moviment, tranquil·litzar Instrument que consta de dos pals de fusta que fan dents; es posa ben estret al morro d’un animal quan es vol que estigui quiet (el sentim sempre en plural; mordafes** a Ca) (Val). | SIN: Tenalles. || Ex: Posa les mordasses al cavall, que el ferrarem tot seguit.

MORENOR color, fosc, moda, pell, platja Color fosc de la pell (Val-Mall). | SIN: Bronzejat, (és més freqüent negror Val). || Ex: Quina morenor, aquestes noies! Eixa negror, és d’anar a la platja o d’anar al camp? (Val).

MORFULLAR moviment, remenar, tocar (**) (d) Fregar quelcom amb els dits o amb la mà. | SIN: Palpar, tocar, remenar, rebregar. || Ex: Quan la mà et queda tibada, la morfulles i et passa (la palpes amb l’altra mà). La nena morfulla els dits (els mou l’un contra l’altre). L’avi morfullava la roba.

MORIR 70 1 acabar, activitat, anar, camí, construcció, vent Acabar-se, una activitat o una altra cosa (Val-Men). | SIN: Finir, finalitzar, acabar, parar (Val). || Ex: Aquesta carretera mor a Sant Martí Sacalm. Tots dos camins van a morir allà mateix (a parar). Ca -Morirà la tramuntana i farà bo. Ara es fan molts blocs de pisos; tot ha d’anar morint així (acabar edificat). 2 agradar, desitjar, menjar Tenir un gran desig de fer quelcom, esp. de menjar (Val-Men-Mall). | SIN: Agradar, apetir. || Ex: M’agrada molt aquest peix: me’n moro. En Teodor se’n mor, dels canelons. 3 acabar, arruïnar, matar, morir, negoci (**) Anar molt malament un  negoci. | SIN: Acabar, arruïnar, matar. || Ex: Els grans hipermercats han mort el petit comerç.

MORLEC menjar, pa, tros (**) (d) (p) Crostó de pa (hem sentit morlec i morlet). || Ex: La barra de pa és encetada: algú n’ha agafat un morlec.

MORMA cop, picar Patacada ventada amb la mà (Men). | SIN: Bolet, pinya, mastegot, (calbot, carxot, nyespla, galtada, bescollada Val), cabi (Men). || Ex: A aquest jovent que trenca coses, els convindria alguna morma. Et ventaré una morma que a casa teva no et coneixeran!

MORRADA accident, animal, cop, cridar, educació, indirecta, reny, tracte Mot o mots que es diuen a algú cridant, amb males maneres (morrada té sentit més aviat de “caiguda, accident lleu” Val) (morrada és “un cop donat amb els morros; una topada violenta” Men-Mall). | SIN: Moc, esmorrada, (bac, baquinada, miquel Val), mulada (Men). || Ex: El director m’ha fumut una morrada i jo no m’ho mereixia. La teva germana tan simpàtica i tu només em claves morrades. Com s’ha fet això? D’una morrada en la bici (Val). Ha pegat un bac i s’ha trencat la cama (Val). El cavall m’ha pegat una morrada a l’esquena (Mall). M’he pegat una morrada per no tenir la porta ben oberta (Mall).

MORRAL 71 1 animal, aparell (*) Peça de ferro o de cuir que es posa als morros d’un animal de càrrega perquè no mengi herba de les vores dels camins (Val-Men-Mall). | SIN: Morralet, bossa, sarró. || Ex: Deixa’m posar el morral a l’euga que marxarem. 2 animal, aparell, protecció (*) Peça protectora que es posa al musell dels gossos perquè no puguin mossegar (Val-Men-Mall). | SIN: Morrió, boç (Val). || Ex: A -Aquest nen té cinc anys i encara mossega. B -Poseu-li un morral.

MORRALET animal, aparell, bossa, menjar (**) Bossa de cuir que es penja al coll d’un animal de treball i serveix per donar-li grana (el morral l’usaven les cavalleries de l’exèrcit; les del poble menjaven en un sarrió o sarró, que era com un cabasset Val) (Men). | SIN: Civader, morral (Val), morrió (Mall). || Ex: La mula ha de treballar molt encara, li posaré més civada al morralet.

MORRALLÓ animal, aparell, protecció (*) (d) Bossa de cuir que es posa al morro dels gossos perquè no puguin mossegar (sentim morralles* a Be). | SIN: Morrió, boç. || Ex: Els gossos grossos haurien de dur morralló. No juguis amb el gos, que avui va sense morralló.

MORREJAR estimar, petonejar, sexe, tocar Fer-se, dues persones, petons a la boca (Val-Men). | SIN: Petonejar, besar. || Ex: Aquell parell cada dia vénen a morrejar-se en aquest banc.

MORRIAR 1 ajuntar, animal, calor, comportament (*) (d) Ajuntar-se les ovelles d’un ramat, fent rodona i abaixant els caps, quan fa molta calor. | SIN: Amorriar. || Ex: Les ovelles, quan fa tanta calor, morrien. 2 caràcter, comportament, enutjar-se, malestar (*) (d) Fer morros, algú; estar ofès i demostrar-ho. || Ex: M’agrades més quan rius que quan morries. Les nenes són allà que morrien (volien anar als cavallets). Què morries? (= què et passa?).

MORRIÓ 72 animal, aparell, protecció Mena de careta que es posa a la boca dels gossos per evitar que mosseguin (morrió és una bossa de cuir que es penja al coll d’un animal de treball i serveix per donar-li menjar Mall) (Men-Mall). | SIN: Boç (Val). || Ex: Aquest gos hauria de dur morrió.

MORRUT -UDA antipàtic, caràcter, enutjar-se, expressar, persona, trist Persona que no parla gaire i que no sol estar gaire mai alegre (gen. vol dir que té morros grossos Val) (Val-Men). | SIN: Sornut, antipàtic, desagradable. || Ex: Un botiguer no ha pas de ser morrut.

MORT -A 1 cos, força, immòbil, posició Es diu d’una part del cos que es manté una estona quieta, immòbil, sense fer força (Val-Men-Mall). | SIN: Estàtic, quiet, aturat. || Ex: Deixa la mà morta. No moguis el braç: deixa’l mort. 2 gandul, inepte, lent, persona Persona que no serveix per treballar perquè no sap fer la feina o perquè és un gandul (Val-Men). | SIN: Dropo, peresós, (gos, mandrango Val). || Ex: No el llogaré pas més per treballar a casa: és un mort. 3 créixer, dificultat, diners, estèril, feina, inútil, negoci Quelcom que es guarda o que queda i que quasi mai no es fa servir (mort té el sentit de “problema, responsabilitat” Val) (Val-Men). | SIN: Inútil, innecessari, improductiu. || Ex: En aquesta botiga guardem molts morts (peces arraconades que no es venen). He comprat tres pisos i que es quedin allà morts (sense arrendar). Jo ja l’hauria venut, el cotxe vell: són diners morts (no treballen). Aquell hotel, el veus sempre mort (no hi entra gent). La televisió vella, la tenim aquí morta (no serveix). Sense fàbriques el poble és mort (no creix). Volen organitzar una festa, però el mort me’l passen a mi (Val). 4 camí, pendent, pujar, suau (**) Pujada que s’enfila a poc a poc, que no és sobtada (a Ca remort**) (Men). | SIN: (Dolç, suau Val). || Ex: La pujada del carrer hauria de ser més morta. Aquesta escala hauria de ser més morta. 5 caminar, fatigat, treballar Molt fatigat (Val-Men-Mall). | SIN: Rendit, esllomat, aixafat. || Ex: Avui hem treballat molt i estem morts. La setmana de la festa anem morts de son. No hi vull pas venir, a Sant Roc: quedaria mort de cames.   

MORTALDAT 73 1 animal, conjunt, matar, morir, plaga Gran quantitat de morts: persones o animals (Val-Men-Mall). | SIN: Carnisseria, calamitat, estrall. || Ex: Hem agafat la moina, a casa: quina mortaldat de conills! 2 animat, lloc, solitud, trist (**) (d) Manca d’animació en un lloc. | SIN: Avorriment, ensopiment, tedi. || Ex: Quina mortaldat, avui en aquesta plaça (no hi ha ningú enlloc).

MORTIFICAR 1 dolent, molestar, patiment Fer o dir coses perquè una persona pateixi (Val-Men-Mall). | SIN: Ferir, molestar, fer patir, ofendre. || Ex: Només parla de les seves filles per mortificar-me (les seves aproven i les meves no). 2 ajudar, estalviar, estudiar, lluitar (*) (d) Sacrificar-se per ajudar a algú (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir privacions, lluitar, sacrificar-se. || Ex: Nosaltres ens vam mortificar perquè la noia pogués acabar els estudis.

MOSAIC construcció Rajola que sol ser de colors o que fa dibuixos; se sol fer servir per solar el terra d’algunes cases (a Ca i a Am mosai**). | SIN: Taulell (Val). || Ex: Posarem mosaic a l’escala.

MOSCA 74 1 animal Mosca caganera: mosca grossa; vola fent fressa i es caga per les parets. | SIN: Moscot -al DCVB-, moscarda (Val), (mosca d’ase, mosca de Pasqua Men). || Ex: Ha entrat una mosca caganera; mira si la pots matar. 2 alegria, exclamació, sorpresa Exclamació d’alegria, de satisfacció o d’admiració. | SIN: Diantre!, ostres!, carai! || Ex: A -Tasta aquest vi, Andreu. B -Mosca, que és bo! C -A casa matem dos porcs cada any. D -Mosca! (Eu! Val).

MOSCAR abusar, accident, animal, danyar, escarmentar, ferir, menjar, preu, salut (**) (d) Trobar-se malament, algú, per alguna cosa que ja se sol dir. | SIN: Escarmentar, escalivar. || Ex: Un cotxe va moscar aquell gos, i ara s’aparta quan en veu un (li va trencar una cama). M’han moscat les salses que hem menjat (fet mal). per ext. Ja l’havien moscat algun cop en aquell restaurant i ara no s’hi acosta (p.e. li cobraven cinc euros de les postres).

MOSCAT fruit, planta (*) Varietat de raïm, blanc, negre o roig, que fa un gra gros i té un gust molt dolç (diuen que el més bo és el de la Marina Alta, en fan el moscatell, i assequen raïms, “les panses”, als riuraus Val) (Val). | SIN: Moscatell. || Ex: Els moscats negres són més dolços que els blancs.

MOSQUER animal, conjunt, molèstia Gran quantitat de mosques (Val-Men-Mall). | SIN: Moscam, moscada (Mall). || Ex: Aquesta cort de porcs és un mosquer.

MOSQUERA 75 animal, aparell, obertura, picar, protecció (*) Reixat molt prim, amb uns forats minúsculs, que es posa a les finestres i portes per evitar que entrin rantells a les cases (Men). | SIN: Mosquitera. || Ex: Passa un rec per darrere la casa i, a l’estiu, no podem viure de rantells: hem hagut de posar mosqueres a portes i finestres i encara no en fem prou.

MOSQUIT emborratxar-se, vi (*) (d) Persona a qui agrada molt el vi, esp. si s’embriaga. | SIN: Ebri, pitof. || Ex: En Vidal, acabat de fer, serà un mosquit com el seu pare.

MOSSAR agricultura, feina (*) (d) Tombar la terra d’un camp, amb l’arada, abans de sembrar. | SIN: Xarugar (Val).  || Ex: Hem de mossar la terra abans de fer el blat de moro.

MOSSEC menjar, poc, quantitat, ràpid, reposar, tros (**) (d) Porció petita de menjar que pren algú quan té pressa o poca gana (també sentim mos a Am) (Mall). | SIN: Queixalada, mos (Val), mosset (Val-Men). || Ex: Abans de sortir de casa només he menjat un mossec. A les nou farem un mossec (plegarem de caminar o de treballar per menjar una mica).

MOSSEGAR 1 cridar, dolent, enutjar-se, molestar, ofendre Ofendre de paraula; parlar per molestar o per fer mal (Val-Mall). | SIN: Mortificar, ferir, humiliar. || Ex: En Caius mossega, quan parla. Tu no pots sofrir res: sempre mossegues (de seguida t’enutges, crides). A en Lleó, li agrada de mossegar. 2 abusar, menjar, salut, ventre (**) (d)  Fer mal de ventre una cosa que s’ha pres (Men). | SIN: Causar indigestió, (caure mal, pegar mal Val). || Ex: El porc l’ha mossegat. El meló mossega: no en mengeu gaire. Ahir el menjar em va mossegar. Am -El porc mossega viu i mort (és de mal pair). M’ha pegat mal el pebre (Val).

MOSSÈN 76 malnom, religió, tractament (**) Manera d’anomenar els sacerdots (a Ca mossan**). || Ex: Això ho va dir mossèn Anselm.

MOSSÈNYER agricultura, feina, important, treballador (*) (d) Treballador que mana els altres. | SIN: Encarregat, capatàs, (cap de colla, cap de quadrilla Val). || Ex: Quan collíem raïms a Torrelles hi havia un mossènyer a davant i l’havíem de seguir.  –Cat Nord-  A Montesquiu treballàvem sense mossènyer i ens podíem ajudar. –Cat Nord-

MOTIU habitatge, malnom Nom popular d’una persona o d’una casa. | SIN: Sobrenom, renom, àlies, malnom (Val-Men-Mall). || Ex: Cal Coix és el motiu de la casa.

MOURE 1 anar, arbre, canviar, córrer, moure, ràpid, vent Canviar o canviar-se de lloc, una persona o una cosa (moure vol dir anar-se’n Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Bellugar, desplaçar, traslladar, menejar (Val). || Ex: Qui l’ha fet moure, el piano? (fer moure = fet córrer) (menejar, a Val). Algú m’ha mogut la ràdio (tocat, canviat d’emissora) (tocar, a Val). Poc em mouré d’aquí (no me n’aniré). Nen mou-te que faràs tard a col·legi! (remena’t, vés de pressa) (afanyar-se, a Val). Am -El vent mou els arbres (fa ballar les branques). Jo moc, que tinc pressa (Val). A –A quina hora mourem? B -A les sis. Acudiu puntuals (Val). Vine i ajuda’m a menejar el sofà (Val). 2 despendre, diners, negoci (**) Moure diners: desprendre’ls en fer una activitat determinada (Val-Men). | SIN: Fer córrer,  manejar (Val). || Ex: Els casaments mouen cada any més de deu mil milions d’euros. -Avui- 3 interès, raó Fer una cosa per una raó (Val-Men-Mall). | SIN: Incitar, induir, portar. || Ex: Hi anà mogut per l’interès (“perquè tenia interès per...”). -TV3- Què et mou a revisar l’obra? (= per quin sentit ho fas?). -Temps-  El que em mou a fer cançons (faig cançons per...).  -Avui-

MUDADA 77 canviar, conjunt, net, roba Peces de roba neta que es posa una persona quan es canvia (Men). | SIN: Muda (Val-Mall). || Ex: Durem una mudada a la maleta.

MUDAR 1 adornar, bonic, canviar, elegància, roba, vestir Posar-se la roba més bona (roba mudadora = elegant Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Empolainar-se, endiumenjar-se, vestir-se. || Ex: Els diumenges al matí ens mudem. Vaig a mudar la nena. A -On vas tan mudat? B -A un bateig (Val). Posa’t aquesta camisa, que avui és festa i és més mudadora (Val). 2 adornar, bonic, elegància, roba (**) Fer goig, una persona, perquè porta la roba que li escau. | SIN: Fer patxoca, quedar bé. || Ex: Aquesta jaqueta que portes muda. Una jaqueta muda més que un jersei. 3 canviar, construcció, habitatge Fer un canvi (Val-Men). | SIN: Canviar, reemplaçar, traslladar. || Ex: L’any passat vàrem mudar de pis. Ara mudem el balcó i el fem més gros (canviar a Val). Hem de mudar dos fluorescents de la classe (canviar a Val). A -Ja no vius allà? B -No. Vam canviar de casa l’any passat. 4 orgullós, presumir, ric (**) (d) Fer el ric (Men). | SIN: Fer el gros, presumir, fatxendejar. || Ex: Dir que has anat de vacances a l’estranger muda. Sempre es vol fer amb els rics: això el muda.

MULA 78 gra, mà, pell, salut, treballar Clap a la pell de les mans, que queda dur, quan algú fa servir una eina i no està acostumat a fer-ho. | SIN: Durícia, (ull de poll, call Val), bufeta (Val), bòfega (Mall). || Ex: He anat a cavar vinya i tinc les mans plenes de mules.

MULLADER aigua, escampar, humitat, mullar Escampament, d’aigua o d’un altre líquid, al terra, sobre el marbre de la cuina o en un altre lloc. | SIN: Xipoll, bassal. || Ex: Quan us dutxeu, no heu pas de fer aquest mullader a terra.

MULLAR 1 aigua, menjar, mullar, pluja, sucar Quedar, algú o alguna cosa, cobert o amarat d’un líquid (mullar vol dir amerar pa en un brou o líquid; també s’usa el sinònim sucar Val) (mullar vol dir banyar pa, coca, en salsa, llet, etc. Mall). | SIN: Banyar (Val). || Ex: Quan ha destapat el xampany, m’ha ben mullat! A -Com vas així? B -Vaig tan banyat perquè ha plogut (Val). Estic constipat perquè fa tres dies em vaig banyar els peus en el mar (Val). Trau la coca i la llet i mullarem (Val). 2 comprometre, exposar-se, expressar, opinió, valent Dir, algú, coses que el poden comprometre o fer quedar malament. | SIN: Retratar-se, comprometre’s, mullar-se el cul, banyar (Men). || Ex: El president no s’ha volgut mullar (en unes declaracions). -C33-  Ara em mullo jo: el jugador X no m’agrada. -Avui-

MULLEIG aigua, escampar, humitat, mullar (*) (d) Vessament d’aigua. | SIN: Mullader, aigual, xipoll. || Ex: Han fet mulleig, els llauners (canviant l’aixeta).

MULLENA 79 aigua, humitat, mullar, planta, temps, terreny Gotes d’aigua que hi ha a terra, esp. a l’herba. | SIN: Rosada (Val), (humitat, banyadura Men). || Ex: Aquest matí hi havia mullena. He quedat amb les calces xopes de la mullena que hi ha a les herbes.

MUM-MUM comentari, criticar, feina, malestar, notícia, por (**) Notícia que és el tema principal de conversa, en un lloc, durant algun temps. | SIN: Enrenou, xafardeig, murmuració, comareig, (bum-bum Val). || Ex: Quan la Teodora es va haver de casar hi havia un mum-mum! (tothom en parlava). Diuen que volen tancar la fàbrica de Sant Joan de Portinatx: hi ha molt de mum-mum al poble. 

MUNTAR 1 animal, pujar, relació, sexe (*) (d) Tenir relacions sexuals, un home amb una dona o dos animals (només referit a animals; “muntar” també vol dir “pujar” Val) (Mall). || Ex: Quan treballava al bar, n’hi havia molts que la muntaven. A l’estiu, muntem a la caseta, que ací al poble no es pot dormir (Val). 2 començar, negoci Posar una botiga o un altre negoci (Val-Men-Mall). | SIN: Instal·lar, posar, engegar, organitzar. || Ex: El meu noi ha muntat un bar a Xixona.

MUNYOC 1 conjunt, fil, fruit, pèl, roba (*) Grapat de fils, de cabells o d’una altra cosa; esp. si estan embolicats o embullats. | SIN: Floc, grapat, (manyoc, refillol Val). || Ex: El gat juga amb un munyoc de fils (un embolic, a Val). El gos li va arrencar un munyoc de cabells (al gat) (grapat de cabells, a Val). Deixa aquest munyoc de roba a terra. Ca -Hi ha un munyoc de musclos clavats a la roca. Les tomates de serva es cullen a munyocs (unes quantes de cada branca; no una) (a poms, a Val). Aparta’t el refillol, que et cau damunt el front! (de cabells Val) 2 arrugat, malgirbat, roba (**) Cosa rebregada. | SIN:  Rebrec, manyoc. || Ex: Aquesta camisa que duus és un munyoc.

MURGA 80 activitat, carregós, fatigar, feina, important, malestar, persona Persona o activitat que es fan carregoses. | SIN: Feinada, emprenyaments, maldecaps, malestar, turriburri (Men). || Ex: No en vull pas ser de director: massa murga! Tenim molta murga a collir mongetes. De vegades els vells porten murga en un matrimoni.

MURGONAR agricultura, arbre, enterrar, feina, planta Agafar una branca d’un arbre i clavar-la a terra, mig colgada, perquè arreli i sigui un altre arbre (hem sentit amurgonar* a Am) (a Sóller s’aplica al cas de les fraules –maduixes-, en què d’una branqueta en surten d’altres quan ha tret arrels Mall). | SIN: Plantar, clotar, arbrar. || Ex: La figuera que vaig murgonar l’any passat ja ha brotat.

MURGÓS -OSA activitat, carregós, fatigar, feina, motor, soroll (**) (d) Activitat que cansa de fer. | SIN: Carregós, empipador, monòton, amoïnós, (enfadós, molest Val). || Ex: La feina de la botiga és murgosa. És prou murgós, aquest motor (la fressa que fa). Dur la feina a casa encara és més murgós.

MUSCLEJAR expressió, gest, indiferència, moviment, resposta (**) Arronsar les espatlles, algú, per fer veure que li és igual que es faci una cosa o que se’n faci una altra, o per algun altre motiu. | SIN: Vacil·lar, dubtar, alçar els muscles (Val). || Ex: No musclegis i digues com s’ha pogut trencar aquesta maneta! A -T’interessa la feina? B -(No contesta i muscleja; no diu ni sí ni no).

MUSCLERA peça, reforç, roba Cadascuna de les peces llargues i gruixudes que es posen al capdamunt d’alguns vestits, esp. als de dona, perquè sembli que les espatlles són més altes (Mall). | SIN: Buata, guata (Val), espatleta (Men). || Ex: Hem de posar muscleres en aquesta camisa. Les muscleres d’aquest vestit li cauen.

MÚSIC 81 feina, música Persona que toca algun instrument musical (també hem sentit a dir music* i musica, a Ca i a Am). Vam tenir dos músics a dinar.

MUSSAR desagradable, fruit, gust, sensació (*) Quedar la boca aspra després d’haver menjat una fruita. | SIN: Esmussar (Val-Men-Mall). || Ex: Els préssecs verds em mussen. Aquella magrana m’ha deixat les dents mussades.

MUSSOL 1 encantat, equivocar-se, estrany, insociable, persona, ximple Persona que bada, que no aprofita les ocasions que se li presenten (normalment, l’ocell que simbolitza la badoqueria és l’òliba, que ací diem òbila; mussol s’aplica a les persones callades, poc sociables, sompes Val-Men) (Men-Mall). | SIN: Badoc, babau, òbila (Val). || Ex: Podia haver entrat en una caixa i em vaig fer mestre: que en vaig ser de mussol! Estàs més beneit que una òbila. 2 gra, salut, vista Gra que surt a la parpella (Val). || Ex: Quan era petit sempre era carregat de mussols.

MUSTI MÚSTIA assecar, planta Planta que ha perdut aigua, que s’ha pansit (a Ca mustís-issa**) (Val). | SIN: Mústic, esmosteït (Val). || Ex: Aquestes cebes estan quedant músties: si no les enaigüem, vindran seques.

MUSTOLLAR fam, lent, menjar (*) (d) Mastegar molt el menjar. | SIN: Mastrullar (Val). || Ex: El nen mustolla, però no encanyona (no té gana i no li passa el menjar). Que no el trobes bo, el bistec? Fa molta estona que mustolles.