N

NAFRA 1 1 accident, animal, caure, ferida, pell, salut Mal que, una persona o un animal, s’han fet o que els ha sortit a la pell (també nyafra**a Ca) (Men-Mall). | SIN: Ferida, encetada, erosió, alifac, (llaga, matadura Val). || Ex: Aquesta vaca porta una nafra al genoll. Hem canviat el bastet al cavall perquè l’altre li feia una nafra amb el fregadís. En Pau encara corre amb la nafra a la cara (va caure). M’ha sortit una nafra aquí al front. 2 cop, dany, habitatge Cop en una superfície (Men). | SIN: Pelat (Val).  || Ex: Els pintors, remenant els mobles, m’han fet un parell de nafres a la paret. Hi ha tres pelats en aquesta paret (Val).


NAFRAR caure, ferir, pell, salut Fer una ferida (Men-Mall). | SIN: Ferir, pelar. || Ex: Quan era petita sempre anava nafrada (p.e. amb els genolls pelats). A -On vas tan nafrat de la cara? B -És que vaig caure. Ha arribat tot nafrat (Mall).


NAI dolor, patiment, punxada (*) Mal que algú es fa; patiment, dolor físic (ho diuen els nens petits). | SIN: Pelada; dolor, punxada, rabior. || Ex: Si caus et faràs nai. La panxa em fa nai.


NANO -A cridar, nen, noi, tractament, ximpleria (*) Noi jove, en llenguatge col·loquial (nano com a vocatiu és molt propi dels ambients castellanitzats de la ciutat de València, valent és més genuí; com a sinònim de xiquet hi ha alternatives millors: nen, monyicot, boix, etc. Val) (usat quan gent gran fa beneitures Mall) (Val). | SIN: Nen, vailet, marrec, (valent; monyicot, boix Val). || Ex: Nano, hauries d’anar a dir a en Felip que vingui. A la nostra colla hi havia un parell de nanos de deu anys que collien raïms.


NAP 2 arbre, part (**) Arrel principal de l’alzina surera, que prové de la tronca i va cap avall; hi ha altres arrels tot voltant la principal (nap és l’arrel principal, la més forta i vertical, dels tarongers Val) (Val). || Ex: Per fer caure el suro, has de tallar el nap.


NAP-BUF nen, petit (**) Criatura petita per l’edat que té, o per la feina que se li vol encomanar (rat-buf** a Am). | SIN: Marrec, esquitx, (caganiu, renoc, monyicot Val). || Ex: La Teodora encara és un nap-buf i ja balla sardanes amb els grans. A -Aniré a caminar amb la nena. B -On vols anar, amb aquest nap-buf? Tan  renoc com és i ja fuma (Val).


NARIU cara, forat, obertura Cadascuna de les obertures del nas (Men-Mall). | SIN: Forat del nas. || Ex: M’ha sortit un gra en aquest nariu (ho assenyala amb el dit).


NATGERA animal, aparell (*) (d) Guarniment que es posa a les anques d’un animal de càrrega (es diu natxera** a Ca). || Ex: Amb la natgera, el cavall aguanta el carro, quan s’ha de recular.


NATJADA cop, picar Galtada a les cuixes o a les anques (natxada* a Ca i a Am). | SIN: Pinya, plantofada, batecul (Val). || Ex: El seu pare li va fúmer un parell de natjades al cul. Prova a pegar-li un batecul i mira si creu (Val).


NATJAR bo, feina, fer, millorar, música, superar (**) (p) (d) Fer, algú, les coses millor que els altres (sentim natxar a Ca**). | SIN: Superar, passar la mà per la cara. || Ex: Per balls, aquest conjunt natja tots els altres.


NATURAL 3 1 natural, producte Es diu d’una cosa quan la seva natura no s’ha modificat (Val-Men-Mall). | SIN: Autèntic, normal. || Ex: Prendrem unes cerveses naturals (que no són de la nevera). La mel que comprem es veu molt natural. En la granja conreen tomates naturals (Val). 2 caràcter, ésser Manera de fer les coses d’una persona (Men-Mall). | SIN: Manera de ser, naturalesa, caràcter, temperament, (geni, índole Val). || Ex: El meu natural és de no parlar gaire. Sempre està alegre en Ponç: són naturals (= tothom és com és). A -Tu menges molt a poc a poc. B -Això són naturals.


NAVEGAR dificultat, economia, estudiar, fallar, negoci (**) No anar gaire bé una persona o una empresa (Men-Mall). | SIN: Anar malament, anar a l’orsa, anar de mal borràs, fallar, naufragar. || Ex: Aquesta empresa fa temps que navega: no sé pas si durarà gaire més. Com navegues! (es diu a un estudiant que no sap el tema que li pregunten). No navega  bé de doblers (gairebé no en té Mall).


NECESSER bossa, guardar, netejar, objecte Bossa, gen. impermeable, per guardar objectes de neteja personal o de maquillatge (Val-Men-Mall). | SIN:  Estoig. || Ex: La brotxa d’afaitar, l’he posada al necesser.


NEDAR aigua, dany, habitatge, inundar, omplir, tapar, tub (**) (d) Quedar, una superfície, coberta d’aigua (a Am sentim nedar d’aigua) (nadar també vol dir banyar un infant Val) (Men-Mall). | SIN: Inundar, negar, embassar-se, estanyar-se. || Ex: Aquest camp va estar vuit dies que nedava (ple d’aigua de la pluja). Vinga, nadem el xiquet i gitem-lo (Val). Es va rompre una canonada i la cuina nedava d’aigua (Mall).


NEGAR 1 4 agricultura, aigua, excés, inundar, omplir, pluja, terreny Emplenar-se d’aigua un lloc, esp. un terreny (a Am es diu negat d’aigua) (Men-Mall). | SIN: Inundar, embassar-se. || Ex: L’horta ha quedat negada (ha plogut molt). Tot és negat, a l’hort (cols, bròquil, etc.). Am -Ahir vam quedar negats (plens d’aigua perquè va fer un aiguat). Ha negat la collita (Mall). 2 embrutar, mullar, taca (**) Emplenar d’esquitxos o d’un líquid a algú. | SIN: Mullar, tacar. || Ex: Vigila que no et negui amb la plata d’enciam (que no te la tiri per sobre). 3 aigua, cuinar, excés, menjar, oli, tirar Posar massa líquid en un menjar o en una salsa (Men-Mall). | SIN:  Aigualir, fer malbé. || Ex: L’allioli sempre et surt negat. No el neguis, l’arròs  (posa-hi poca aigua). Has negat les sopes (Mall). El trempó és negat d’oli (Mall).


NEGAT -ADA aprendre, inepte, persona, saber Que no és capaç d’aprendre quelcom; que fa una cosa pèssimament; que no hi entra (Val-Men-Mall). | SIN: Incompetent, inepte, incapaç, desastrós, maldestre (Val). || Ex: ...els gallecs, negats per llançar penals (els fallen). - Avui- Sóc molt negat per a les matemàtiques. - TV3- És negat per fer les feines de la casa (Mall).


NEGOCIEJAR comprar, discutir, negoci, preu, tracte Fer negocis, esp. quan es discuteix per aconseguir quelcom a un preu més bo (Val-Men). | SIN: Negociar, mercadejar, regatejar. || Ex: Abans de vendre els conills, vull negociejar per veure si en faig una mica més. Negociejant, t’ho donarien per deu mil euros.


NEGRE -A 5 dia, fosc, nit, núvol, temps Molt fosc (s’aplica només als núvols que amenacen de ploure Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Obscur, bru, tenebrós, que amenaça tronada (Val). || Ex: Quan vam arribar a casa ja era negra nit. A les vuit ja és negre fosc. Quina negror! (Val). Fa fosca negra (nit sense gens de llum Mall).


NEGUIT desig, enveja, mania, patiment Moltes ganes de fer quelcom (Men-Mall). | SIN: Inquietud, desfici, dèria, mania, quimera (Val), fira (Men). || Ex: Només d’arribar ha anat a caçar els caramels: hi té un neguit. Com que jo vaig a l’acadèmia a Bellaterra, ells també hi volen anar: aquell neguit! (enveja). Ara es passa les hores davant l’ordinador. Quina quimera! (Val).


NEGUITEJAR malestar, nervis, patiment Estar o posar-se nerviós (Men). | SIN: Frisar, desficiejar, amoïnar, fer ànsia. || Ex: Portar cotxe em neguiteja.


NEGUITÓS -OSA nerviós, patiment, preocupar-se Persona que no està tranquil·la; que pateix per quelcom (Men-Mall). | SIN: Inquiet, nerviós, ansiós, preocupat, desficiós (Val), sinquinirvi (Men). || Ex: Avui et veig molt neguitós. El noi està neguitós perquè encara no sap les notes.


NÉIXER 1 començar, edat, viure Venir al món (pronunciat neixre* a Ca i a Am) (nàixer també vol dir aparèixer de manera espontània una conducta, afecció o interès Val) (Men-Mall). | SIN: Nàixer, obrir els ulls a la llum, venir al món. || Ex: Jo vaig néixer l’any 1957. Els meus germans són molt besadors, però a mi no em naix (Val). 2 brotar, començar, planta, sortir Trencar, un planta, la terra i sortir (Men-Mall). | SIN: Germinar, sortir, nàixer (Val). || Ex: El sembrat ja neix. Ha nascut un magraner (Mall). 3 6 brotar, fruit, planta, sortir Sortir un fruit, un borró o una altra part d’una planta (Men). | SIN: Brotar, sortir, fer-se, nàixer (Val), flocar (Mall). || Ex: La poma neix a la pomera. -Llibre- 4 accident, caure, ferir, salvar, sort (**) Fer-se poc mal, algú que ha tingut un accident molt greu (Men-Mall). | SIN: Tornar a néixer, escapar-se de la mort, acampar la vida. || Ex: Has ben nascut, avui (ha tingut un accident i no s’ha fet mal). El teu pare va néixer, el dia que va caure de la banyera. 


NESPRA cop, educació, picar (**) Cop amb la mà o amb el puny (a Am nespla). | SIN: Morma, plantofada, (nyespla, carxot Val), cinglada (Men), nespla (Men-Mall). || Ex: Si no calles, et baixaran un parell de nespres. Una nyespla a bon temps fa molta faena (recurs pedagògic Val).


NET -A agricultura, feina, pla, planta, tall (**) Tall fet en una planta, quan queda llis i fi (Val-Men). | SIN: Pla, uniforme. || Ex: Quan podes, el tall ha de ser net (s’ha de podar amb un sol moviment de les tisores).


NETEGIES menjar, netejar, residu La part que no s’aprofita quan es neteja un aliment. | SIN: Deixies, deixalles, recialles (Val). || Ex: Les netegies del peix, les donaré al gat.


NETEJAR joc, treure (**) Deixar, un jugador de cartes, els contraris sense atots (Men). | SIN: Destrumfar. || Ex: Quan has entrat, els havies de netejar de trumfos.


NEULAR 7 1 assecar, fruit, madurar, petit No acabar de madurar; venir petit i fer-se malbé, un fruit que ja ha començat a sortir, a causa del sol, de la humitat, o d’una altra cosa. | SIN: Mustigar, pansir, boirar-se, bromar-se, semar-se (Val). || Ex: Aquest any els carbassons queden neulats. Aquestes figues queden neulades i cauen de l’arbre (són petites). Ha fet molt d’aire i els melons s’han semat (ja no creixeran i no valdran) (Val). 2 dolent, fruit, gust, verd (**) No tenir prou bon gust, una fruita, perquè no ha pogut madurar bé. | SIN: Carabassejar, verdejar. || Ex: Els préssecs són neulats: han patit massa secada. Aquesta síndria no té bon gust: és neulada.


NEULELLA cos, os, salut Apèndix de l’estèrnum. | SIN: Apèndix xifoide. || Ex: Als espatllats, els baixa la neulella.


NEVER quantitat, temps (*) Molta neu. | SIN: Nevassada, nevàs. || Ex: Quin never que hi havia l’any passat per Nadal! 


NIAL animal, canviar, dolent, fals, menjar, ou (*) (d) Tros de guix o de plàstic de forma ovalada que es deixa al covador perquè les gallines hi vagin a pondre (nial és usat amb el significat d’ou corromput Mall) (Men). | SIN: Covarot. || Ex: Si no hi ha nials, les gallines esgarrien els ous (els ponen a qualsevol lloc i no es troben).


NIELL 8 cos, part, salut (**) (d) Part sensitiva d’una dent. | SIN: Nervi. || Ex: Abans de tapar-me el queixal, el dentista em va haver de matar el niell.


NIN -A joguina, jove, nen Persona jove que encara no ha arribat a l’adolescència, per ext. també es diu d’una persona jove i fadrina (a Val només té el sentit de joguina) (Mall). | SIN: Nen, noi, xiquet, xic, (menut, monyicot Val), al·lot (Men-Mall). || Ex : El meu germà té dos nins i una nina. El meu nin es casarà aviat. Les nines han anat a comprar. A -Què t’han dut els reis? B -Una nina, un ninot i un calbot (Val).


NINARRA alt, gros, joguina, nen (*) Nina molt grossa (Mall). | SIN: Nina, bebè, pèpit (Men). || Ex: Te l’han duta els reis, aquesta ninarra? Està feta una ninarra (sembla més gran del que és) (Mall).


NINOLA cos, sexe (**) (p) Membre sexual masculí. | SIN: Penis, (piu, pixorro, fava, Val), titola (Val-Men). || Ex: M’ha sortit una berruga a la ninola.


NINOT burlar-se, caràcter, càrrec, defecte, indecís, inepte, joguina, persona Home poc decidit, a qui els altres fan fer el que volen (un ninot és una nina de pedaç Mall) (Val-Men). | SIN: Calçasses, carallot, caramot, nul·litat, (catxotxes, home de palla Val). | SIN: El batlle d’aquell poble és un ninot. En Bernardí era el ninot de la colla (els altres en feien burla). L’amo el fa treballar moltes hores, però ell no es queixa perquè és un catxotxes (Val).


NINYA 9 fil, pesca (*) (d) Cordill prim, amb un ham al capdavall, que va unit a una canya de pescar (a Am nyinya*). | SIN: Llinya. || Ex: De jove havia anat a pescar amb ninya.


NIU 1 airejar, fosc, habitatge, lloc, petit, ventilació Habitacle poc espaiós (un niu és un “habitacle fosc i enforfoguit” Val) (Men-Mall). | SIN: Piset, pis xic. || Ex: El seu pis és un niu: has de treure una cadira per posar la taula. 2 desordre, lloc, moble (**) Lloc on hi ha coses desordenades o malendreçades (Men-Mall). | SIN: Desgavell, enrenou, malendreç, desbaratament; semblar una casa de barrets. || Ex: El teu armari és un niu. Aquella classe és un niu de brutor! (Mall) 3 dolent, inepte, joc, persona, saber (**) (p) Persona a qui no costa gaire de guanyar o d’enganyar. | SIN: Innocent, novell. || Ex: Nosaltres busquem nius (dos jugadors de bon guanyar, jugant a cartes). Tu no en saps gota, de jugar a la botifarra: ets un niu! 


NOC 1 animal, menjar, recipient (*) (p) (d) Recipient llarg i estret on mengen els porcs en una cort. | SIN: Pila, menjadora (Val). || Ex: He tirat una galletada de farinada al noc. 2 animal, arbre, beure, recipient (*) (p) (d) Soc d’un arbre, una mica buidat, que serveix per posar aigua per als animals. | SIN: Abeurador. || Ex: Al pati hi ha un noc perquè les gallines puguin anar-hi a beure.


NOSA 10 dificultat, molestar, molèstia, nosa, trast Quelcom que no serveix per a res, que destorba o que amoïna (donar pena és molestar; fer pena és produir llàstima Val) (Men-Mall). | SIN: Entrebanc, molèstia, destorb, embaràs, obstacle, (andròmina, trasto Val). || Ex: Tots aquests aparells vells que guardes a dalt són noses: no en faràs mai res. Aparta’m les cadires, que em donen pena per a fregar el pis (Val). Aquest al·lot només fa nosa (Mall).


NOSALTRES hom, persona Unes altres persones i jo (nosatres** a Ca) (mosatros, nosatros, natres, a Val) (a nivell col·loquial noltros Men-Mall). || Ex: Nosaltres també en tenim un, de gos tofoner.


NOTA aspecte, cas, circumstància, fet Circumstància que destaca en un esdeveniment (Val-Men). | SIN: Aspecte, matís. || Ex: Dos atemptats posen la nota tràgica... -Avui- La nota més destacada ha estat el vent. -TV3-


NOTAR 1 conèixer, millorar, notar, salut, veure Veure que una cosa ha canviat (Val-Men-Mall). | SIN: Advertir, reparar, percebre, veure, adonar-se, conèixer, témer-se’n (Mall). || Ex: A -Fa dos mesos que vaig a recuperació. B -T’hi notes? (= hi coneixes?) C -M’han tallat els cabells. D -Ja ho he notat (vist). 2 calçat, notar, peu, sentir (**) Aguantar bé, el calçat,  el peu o la cama (Men). | SIN: Collar bé. || Ex: Te la notes, la sabata?


NOU NOVA 11 1 habitatge, nou, vehicle Que no s’ha fet servir (Val-Men-Mall). | SIN: Nou de trinca, flamant, acabat d’estrenar. || Ex: Avui estrenarem el cotxe nou. Quan vaig comprar el pis era nou de trinca (Val). 2 diferent, net, nou, roba Quelcom diferent d’una altra cosa que ja hem usat (Men). | SIN: Diferent, un altre; net. || Ex: Em poso una samarreta nova (no la que duia ahir). 3 animat, bé, condició, salut, tranquil (**) En bon estat de salut i d’ànim (Men-Mall). | SIN: Bé, divinament, satisfet, relaxat. || Ex: T’aixeques nou, si has pogut dormir bé. Quan em dutxo quedo nou.


NOVA fet, informar, notícia, saber Informació d’una cosa que ha passat (Men-Mall). | SIN: Notícia, informació, report. || Ex: A -En Germà, despús-ahir es va casar. B -És la primera nova que en tinc.


NOVELL experiència, feina, nou, saber Que no té gaire pràctica fent una feina (Men-Mall). | SIN: Poc experimentat; principiant, novençà, primerenc (Val). || Ex: És un mecànic novell.

NUAR 12 animal, cabells, fil, lligar, nus Fer un nus, i per ext. embolicar-se molt, uns fils, els cabells, o altres coses (nuar només vol dir fermar amb un nus Mall) (Men). | SIN: Lligar, enllaçar, (nugar, nyugar Val). || Ex: Per què et nues les sabates? Has d’aprendre a fer-hi bagues. Els tens ben nuats, aquests cabells (embullats). Nuga l’haca  a la reixa (Val).


NUAT -ADA animal, fort, gros (*) (d) Persona grossa i forta (també es diu dels animals, segons el DCVB). | SIN: Reforçat, robust, (cepat, bragat Val). || Ex: El teu noi és nuat. És baix, però es veu nuat, en Ferran. Alça tu el cotxe, bragat! (Val).


NUS  bossa, fil, lligar, nus Lligam que es fa unint dos caps de dos cordills o els dos caps d’un mateix fil (nuc* a Ca) (Men). | SIN: Lligada, llaç, (nuc a Val és el mot freqüent, no pas nus), nuu (Mall). || Ex: En aquesta saca hi hauríem de fer un nus.


NÚVOL núvol, temps Massa de vapor d’aigua que es concentra a l’atmosfera (núgol* a Ca) (nuvolat o nivolat Men). | SIN: Nigul (Mall). || Ex: Han sortit quatre núvols.  


NYAC animal, engolir, expressió, onomatopeia, ràpid, temps (**) (d) Onomatopeia per indicar que algú fa una cosa de seguida, sense entretenir-se. || Ex: Al moment que vaig plegar, nyac! Abrigat altre cop! (anava suat i tenia por de constipar-se) El gos va fer nyac! I es va empassar la carn.


NYAFRAR 13 emmalaltir, salut, vell (**) (d) Posar-se malalt, perdre la salut, esp. una persona gran. | SIN: Emmalaltir, gamar-se. || Ex: L’avi es va nyafrant.


NYAMA 1 brotar, fruit, menjar, part, planta, polpa, tou (*) La part comestible, i gen. tova, d’una fruita. | SIN: Molla, polpa, molsa, carn (Val). || Ex: En aquests gelats, treuen la nyama de la llimona i hi posen vainilla (hi ha la pela de la llimona). L’ametlla té la clova i la nyama. Aquestes trumfes, com que tenen tanta nyama, es podreixen i no grillen. Aquest préssec té molt de pinyol i poca nyama. 2 planta (*) Trumfa nyama: una mena de patatera que fa una canya de sucre petita; té unes arrels llargues que es mengen. | SIN: Nyàmera. || Ex: Les trumfes nyames, les donàvem als porcs.


NYANGO 1 cop, ferida, protuberància (*) Bony que surt en una part del cos, esp. al cap, com a conseqüència d’haver rebut una patacada (variant de nyanyo). | SIN: Bossoga, botxo, bony, nyenyo (Men), nyanyo (Men-Mall). || Ex: Si et foten un nyango en una manifestació, a qui has d’anar a reclamar? (aconsellen que no s’hi vagi). Si caus, et faràs un nyango. Aquest nyango al front, me l’he fet amb la porta d’un armari. 2 cop, deteriorar, forat, habitatge (**) Forat o rascada en una paret. | SIN: Nafra, cop, pelat. || Ex: En aquest pany de paret hi ha tres o quatre nyangos.


NYANY menjar, nen (*) Menjar, en el llenguatge de la mainada  petita (Men). | SIN: Menja, aliment, papa (Val). || Ex: Vine, que el papa et donarà nyany. Posa’t nyany a la boca. Ara el nen farà nyany.


NYAP 14 desordre, feina, fer, nyap Feina mal feta o mal acabada (també nyapo** a Ca) (Men-Mall). | SIN: Patafi, desastre, (bunyol, moniato, desgavell, cacauada Val). || Ex: El fuster, en aquesta cuina, hi va fer força nyaps (p.e. calaixos que no es poden tancar). Els paletes, a l’eixida de casa, ens varen fer uns nyaps! Quin desgavell d’habitació tens! Arregla-te-la! Tant que he estudiat i m’ha eixit una cacauada d’examen (Val).  


NYAPA cop, ferida, pell, tall, tros Clap de mal a la pell, a conseqüència d’un cop o d’un tall infectat que va creixent. | SIN: Nafra, plaga, úlcera, clapa (Mall). || Ex: Em vaig tallar amb la porta d’un armari i tinc una nyapa de mal al braç.


NYÈBIC -A 1 créixer, prim (**) (d) Persona massa prima. | SIN: Secall, esprimatxat. || Ex: En Carles té la mainada molt nyèbica (minsa). La nena està nyèbica perquè creix. 2 encantat, feina, inepte, persona, ximple  (**) (p) (d) Persona que no té decisió i que no és gaire intel·ligent (nyèbit al DCVB). | SIN: Aturat, encantat, mec (Val), vergamansa (Men). || Ex: En Norbert és un noi nyèbic; li has d’anar dient tu, les coses que ha de fer, si vols que se’n surti.


NYERRO brut, embrutar (**) (d) Que va molt brut (segons el DCVB nyerro vol dir porc). | SIN: Tinyós, fastigós, porc, bacó, potiner, (merdós, runós Val). || Ex: És nyerro, aquest nen: fa dues hores que l’he canviat, i mira’l com va! En Claudi s’hauria de rentar més: va força nyerro. Llava’t les mans, que les tens runoses (Val).


NYEU-NYEU 15 confiança, fals, persona Persona falsa, de qui hom no s’ha de fiar, perquè té molt bones paraules però per darrere és traïdora (Men-Mall). | SIN: Gata maula, hipòcrita, judes (Val). || Ex: No me’n fio, de l’Antònia: la veig una nyeu-nyeu. Na Joana és una nyeu-nyeu (hipòcrita Mall).


NYIC-I-NYAC baralla, discussió, onomatopeia, relació Disputes que solen durar força (Men-Mall). | SIN: Raons, baralles. || Ex: Són dos germans que sempre estan nyic-i-nyac.


NYIC-NYAC menjar, onomatopeia, rapidesa (*) Onomatopeia que indica que es menja molt de pressa (Men). | SIN: Nyam-nyam. || Ex: Els vaig donar el sopar i nyic-nyac, se’l van acabar de seguida.


NYIC-NYIC carregós, demanar, emprenyador, expressar, molestar, persona Persona que cansa perquè sempre demana les mateixes coses (Men-Mall). | SIN: Emprenyador, impertinent, carregós, importú, (enfadós, molestós, enutjós Val). || Ex: Deixa-li anar, a Blanes; si no cada dia menjarem excursió: és nyic-nyic, aquesta criatura!


NYIGO-NYIGO afició, futur, música, onomatopeia, so Imitació del so d’un violí (Men). | SIN: Zim-zam. || Ex: Aquest nen serà músic; cada dia agafa un bastó i va fent nyigo-nyigo.


NYICRIS 1 16 aspecte, fam, menjar, prim Persona molt prima (Men-Mall). | SIN: Desnerit, secall, (primall, escanyolit, escarransit Val), nyecra (Men). || Ex: Tenen unes criatures molt nyicris. No vol tastar la carn: no m’estranya que siga un primall (Val). 2 fam, menjar, poc (*) Que menja molt poc perquè no troba bons els aliments (Men-Mall). | SIN: Menjamiques, menjafestucs, de poca vida, llepafils, llamenc, triat, llefec, (miquetes, micoines Val). || Ex: Menja dues cullerades i ja és tip: és molt nyicris. Au, menja una mica més d’arròs: no siguis tan nyicris. No li escudelles més fideus, que és un miquetes.


NYINGOLAR oli, porta, so, soroll (*) (d) Fer, quelcom, un soroll molt agut. | SIN: Grinyolar, cruixir, xerricar, carrisquejar. || Ex: La porta de l’entrada nyingola (fa nyic; hi falta oli).


NYINYO animal, carn, menjar (**) (d) Carn de cavall, de mula o d’ase. || Ex: Demà si vas a Figueres, compra nyinyo.


NYONYA
calor, desig, mandra, son Ganes d’estar quiet, de no fer res o de dormir (Men-Mall). | SIN: Mandra, peresa, gossera (Val), torrola (Men). || Ex: Amb l’escalfor d’aquest sol, em ve nyonya. Avui no farem gaire res: tinc nyonya. Alça’t, que tens molta gossera! (Val).