P

PA 1 1 capa, construcció, gruix, material, quantitat Capa d’una substància, que cobreix una superfície (Men). | SIN: Mà, gruix, llit, bany. || Ex: Al terra del garatge, hi posarem un bon pa de ciment. Am -Han fet posar un pa d’or a la joia. 2 feina, forma, planta, terra, treballar Manera de guanyar-se la vida d’una persona (també s’usa per a les coses que tenen forma de pa Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Feina, ocupació, treball. || Ex: Fer teatre és el seu pa. Jo tinc el pa a Besalú (hi tinc una botiga). És millor trasplantar les plantes amb un pa de terra (Mall).


PACIENT nen, paciència, tranquil Que li costa d’empipar-se (Men-Mall). | SIN: Tranquil, sofert, posat, pacífic, sac de paciència. || Ex: Tenim un nen molt pacient: dorm tota la nit. En Pau es veu un noi pacient: no l’he vist mai enrabiat.


PADRÍ -INA família, religió, tractament, vell Persona que presenta una criatura quan la bategen (padrí, fa uns anys, es deia molt més que avi; es considerava un tractament superior Ca) (no té el sentit d’avi, és el de bateig Men) (tothom usa aquesta paraula per referir-se als avis, exceptuant les classes benestants tradicionals, que usen avi; als padrins de fonts se’ls anomena “padrí jove o padrina jove”, per distingir-los dels “padrins vells” Mall). | SIN: Avi. || Ex: La meva padrina sempre em regalava coses.


PAELLA aparell, cuina Atuell que fan servir els cuiners i les cuineres per fregir les viandes (paiella* a Am i a Ca, també piella** a Ca) (Men). || Ex: Posa la paella al foc.


PAGAR 2 1 dany, família, nen, pagar, patiment, relació, resultat, salut, treballar Patir un dany, un perjudici (Val-Men-Mall). | SIN: Sofrir, patir, pagar la festa, passar penes. || Ex: La gent es divorcia, i qui ho paga és la mainada. De jove vaig treballar molt i ara ho pago (no es troba bé). 2 car, important, interessant, pagar, preu, producte, valuós, vendre (**) Pagar-se: vendre’s, un article, a bon preu (s’usa pagar-ho amb el significat de “valer la pena” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Carvendre, valorar-se, tenir molta sortida. || Ex: Ara no es paguen, les canyes. L’any que ve, diuen que es tornaran a pagar, les avellanes. Si arribes a les sis, ja no ho paga que te’n vagis a jeure (Mall). No ho paga, barallar-se per tan poca cosa (Mall).


PAGELL agricultura, pal, planta (*) (d) Cadascun dels pals, estaques o canyes, que es claven a l’hort, per on s’arrapen les plantes enfiladisses. | SIN: Aspre. || Ex: Aquestes mongeteres són de pagell.


PAGEROL aspecte, elegància, expressar, ordinari, parlar (p) Qui fa les coses com un pagès. | SIN: Poc refinat, pagès, peuterrós, rústic, apagesat, pagesívol, forenc, burrot (Val). || Ex: En Terenci té un parlar tot pagerol.


PAGESADA actuació, categoria, equivocació, incultura, opinió, ximpleria Dita o fet propis d’una persona poc informada (Men). | SIN: Ximpleria, bestiesa, rucada, neciesa. || Ex: No diguis més pagesades! (ha dit que els pèsols no engreixen)


PAGET 3 emmalaltir, os, salut (**) Malaltia dels ossos. | SIN: Malaltia de Paget. || Ex: El metge m’ha dit que tinc paget.


PAÏDOR animal, cos, part Estómac d’una persona o d’un animal. | SIN: Ventrell, estómac. || Ex: Si menjo massa, em fa mal el païdor; no és pas com abans.


PAIFART -A desagraït, orgullós, persona (**) Persona molt orgullosa, que no aprecia les coses que se li fan o que se li donen. | SIN: Burro entonat, bufat, malagraït, desagraït, ingrat, massafart, (cregut, flatós Val). || Ex: Li he portat un cistell de prunes i no me n’ha sentit cap grat: és un paifart. En Fost, quan el sents parlar, fa fàstic: no hi ha pas ningú tan ric ni tan savi com ell i la seva noia. Quin paifart!


PAIR acceptar, relació, suportar Acceptar, algú, un fet (Men-Mall). | SIN: Sofrir, admetre, consentir, digerir, aprovar, suportar. || Ex: No paeix que la seva noia festegi amb un manobre. Allò que em va fer el meu germà, no ho acabo de pair.


PAIRAR-SE diversió, enutjar-se, esforç, menjar, renunciar No fer, una persona, de bon grat o per força, quelcom que era normal que fes. | SIN: Abstenir-se, privar-se, estar-se, retenir-se, renunciar. || Ex: Ahir em vaig pairar d’anar al cinema, per ajudar la mare a acabar la feina. En Virgili es va pairar de sopar, de l’emprenyada del futbol! Com que no hi ha prou pernil per a tothom, jo me’n pairaré.


PAÍS  4 característica, part, superfície, terreny, vent, vi Territori que té unes característiques determinades (Val-Men). | SIN: Contrada, regió, zona, terra. || Ex: El Rosselló és país de tramuntana. Tu ets del país del vi (la zona nord de l’Alt Empordà).


PALATRECO -A 1 brut, malgirbat, persona, pobre (*) Persona que va mal vestida, esparracada, bruta. | SIN: Deixat, malgirbat, brut, malforjat, pobret de la calç (Val). || Ex: El noi que surt amb l’Afra va com un palatreco. Avui no t’has ni afaitat: sembles un palatreco! Penjarelles per aquí, penjarelles per allà, el jovent semblen palatrecos. Pareix el pobret de la calç, però té molt duros (Val). 2 diners, guanyar, persona, pobre (**) Persona molt pobra. | SIN: Pelat, necessitat, indigent, mancat de tot. || Ex: Quan em vaig casar, la ballava molt magra: era un palatreco.


PALESAR demostrar, experiència, indicar, notar Fer evident quelcom. | SIN: Demostrar, mostrar, indicar, evidenciar. || Ex: L’han atrapat com a un xaiet, això palesa que no té experiència (a un estafador).


PALESTRA avenir-se, desavinença, discussió, malestar, relació, veí (*) gen. en pl. Raons entre persones que es relacionen força. | SIN: Disputes, discussions, desavinences, raons (Val). || Ex: Tenien moltes palestres amb els veïns. Sempre tenen palestres, els jubilats (no s’entenen). Que heu tingut palestres? (tots tres fan morros). Els veia de lluny com tenien raons (parlaven, però no necessàriament d’una manera enfrontada Val).


PALET 5 1 joc, nen, roc (*) Roc rodó i llis, o tros de rajol, amb què la mainada juguen a diferents jocs d’ habilitat (també s’anomena palet el joc). | SIN: Pedra. || Ex: Agafa un palet que jugarem a matar. Demà hem de jugar a palet. 2 agricultura, arbre, construcció, fusta, màquina, pal, treballar (**) Fusta llarga i escairada que es fa servir per a la construcció, en feines agrícoles i té altres usos (Val). | SIN: Estaca, falca. || Ex: El material es posa sobre els palets i el toro el puja. Hem venut tres mil palets a un pagès de l’Armentera que té pomeres.


PALLAGO -A jove, nen, noi (*) Persona jove. | SIN: Noi, vailet, al·lot (Mall). || Ex: Ahir ballaves amb una pallaga molt maca  -Ceret-.


PALLENC 1 agricultura, assecar, planta (**) (d) Herba d’un camp o d’un prat quan és fina i seca. | SIN: Pallús. || Ex: Si fas foc en aquest camp, cremarà tot: és pallenc. 2 humitat, planta, riu (*) (p) Mena d’herba que viu en llocs humits. || Ex: Al costat de la riera hi ha pallenc.


PALLER 6 1 agricultura, animal, edifici, lloc, menjar, planta Lloc cobert on es guarda la palla (només si és a l’era, fora de casa Val) (pronunciat paier Mall) (Men-Mall). | SIN: Pallissa, borda. || Ex: Avui hem entrat dos carros d’userda al paller. 2 agricultura, animal, menjar, piló, planta Piló gran de palla, que es fa posant-la a l’entorn d’un pal dret, clavat a terra (Mall). | SIN: Pallera. || Ex: Al quintà, a davant de la casa, hi ha mitja dotzena de pallers.


PALLERA agricultura, animal, piló, planta (*) (d) Pila de palla, amb un pal al mig, que es fa a prop d’un mas o en una era (els “pallers” són sense pal enmig perquè els fan de palla d’arròs o de blat, no d’herba verda o de fenc Val). | SIN: Paller. || Ex: Enguany n’hem fetes tres, de palleres.


PALLISSA agricultura, animal, edifici, lloc, planta (*) Departament d’una casa o edifici al costat d’un mas, on es guarda la palla, la userda o altres herbes per al bestiar (s’usa més pallissa que paller Men) (païssa a Men i Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Paller, borda, andana (Val). || Ex: La pallissa era al pis de dalt de la casa. En aquest quadre no han pintat la pallissa. Ma mare recorda que els hòmens pujaven l’arròs a l’andana (Val).


PALLÓ dormir, embolcall, fulla, moble, planta, sac Cadascuna de les fulles que tapen l’espiga del blat de moro. | SIN: Pellofa, pellerofa, (palloc, pellorfa Val). || Ex: De treure els pallons del blat de moro se’n diu espellonar o espellofar (també espallonar i espallofar segons el DCVB). A casa, encara tenim un matalàs de pallons.


PALLÚS 7 1 agricultura, assecar, collita, planta, terreny Herba d’un camp quan queda petita i seca (Val). | SIN: Pallot. || Ex: En aquesta feixa de l’hort només hi ha pallús. 2 encantat, persona, ximple Persona que no és gaire trempada (femení “pallussa”). | SIN: Toix, llanut, betzol, infeliç, tanoca, (soca, suro, fava, badoc, baina Val). || Ex: Si et paguen les avellanes a un euro i setanta cèntims, ven-te-les: no siguis pallús! (poden baixar de preu). Que són pallussos, tanta estona per canviar deu dòlars!  (els del banc).


PALPAR 1 camí, defecte, dificultat, dubtar, inseguretat, llum, sexe, tocar, vehicle, vista Anar insegura, una persona, perquè no hi ha prou llum o perquè té la vista malament (palpar una dona és posar-li mà, pronunciat paupar Mall) (Men-Mall). | SIN: Dubtar, explorar, titubar, titubejar, vacil·lar. || Ex: Palpes palpes, per la carretera, i no vas bé (una persona gran que mena un auto). Jo palpava palpava, amb el cotxe, i vaig haver d’anar a l’oculista. Vàrem quedar sense llum i tot palpant vaig poder trobar la llanterna. 2 encantar-se, inepte, lent, treballar (*) Fer, una persona, la feina amb molta lentitud (no vol dir gandul: hi ha persones que treballen molt i no fan feina). | SIN: Entretenir-se, gansejar, ronsejar, cançonejar, remolejar, encantar-se (Val). || Ex: Què palpes? (hom ho diu a un que és papussa, que no fa feina, que no és llest). Aquest paleta no es pot tenir, sempre palpa. El professor de castellà s’encanta en els primers temes i no acaba mai el temari (Val).


PALPÍS animal, carn, cos, gras, menjar, tall, tou, tros Tall de carn tou, sense os, d’una persona o de qualsevol animal. | SIN: Molsa, tou, molla (Val). || Ex: He comprat palpís de vedella. En Quimet fa uns bons palpissos (és gros).

PALPLANTAT -ADA 8 deixar, esperar, festejar, immòbil, lloc, parella, posició Dret i quiet en un lloc esperant (una persona). | SIN: Immòbil, aturat, de peu dret. || Ex: Em vaig quedar mitja hora a la plaça palplantat, esperant que vinguessis. Quan va veure el seu pare va quedar palplantat (va plegar de córrer). La xicota el va deixar palplantat (no hi va anar).

PALPUT -UDA animal, cos, gros, gruixut (*) (d) Que té molta carn en una part del cos, o que és gros tot ell    (palput és un ocell: la puput Val). | SIN: Molsut, gros, carnós, polpós, massís. || Ex: Aquest futbolista té les cames palpudes (gruixudes). Ahir ballaves amb una nina molt palpuda (és el contrari de seca). És palpuda, aquella dona.

PALTRUC carn, embotit, gruixut, menjar (*) Botifarra negra molt gruixuda. | SIN: Bisbe, bull. || Ex: Ara encetarem un paltruc.

PAMPALLUGUES 1 enlluernar, fatiga, llum, sol, tremolor, vista Tremolor dels ulls, que s’obren i es tanquen de pressa (es diu veure pampallugues quan et trobes com si haguessis mirat fixament el sol Mall). | SIN: Ballumes, llampurnetes. || Ex: Els ulls em fan pampallugues de tant de trobar cotxes que van amb els llums llargs. 2 aparell, cansar, canviar, llum, moviment, obrir Moviment d’un llum que s’encén i s’apaga moltes vegades en poca estona. | SIN: Ballumes, llampurnetes. || Ex: Els ulls em ballen de les pampallugues que fa aquesta bombeta. La televisió fa pampallugues (ratlles i punts).

PAMPARRADA accident, baralla, caure, cop, vehicle (**) (d) Cop molt fort. | SIN: Trompada, patacada, (capçanada –al cap-, carabassot Men), carabassotada (Mall). || Ex: En Juli el va fer caure d’una pamparrada (es barallaven). Aquesta defensa només sap fúmer pamparrades. Un camió em va fúmer una pamparrada a darrere el cotxe.

PANA 9 aturada, dany, motor, vehicle Problema al motor d’un vehicle o d’una altra màquina quan ja ha començat a funcionar. | SIN: Avaria, aturada, desperfecte. || Ex: Arribem tard perquè hem tingut pana a prop de la Bisbal.

PANADERA joc, pallissa, perdre (*) Desfeta, esp. quan es parla d’esport (Men). | SIN: Golejada, pallissa, derrota estrepitosa, pana (Val). || Ex: Déu n’hi do, set a un, ens van clavar una bona panadera! Avui el Llançà ens fumerà una altra panadera (ja serà la segona). Bona pana! Set a un! (Val).

PANARRA fam, menjar, pa Que s’atipa de pa (Men). | SIN: Golut. || Ex: El meu germà és molt panarra.

PANNA arbre, material, peça Peça, esp. de suro, de forma rectangular. | SIN: Llesca, penca. || Ex: He dut una panna de suro a casa, per fer taps.

PANOLLA 1 fruit, menjar, part, planta Espiga del blat de moro (Val-Men). | SIN: Capça, panotxa. || Ex: Les panolles ja comencen a ser grosses. A la fira venien panolles de dacsa torrades (Val). 2 protuberància, salut (*) (d) Tumor gros que sol sortir al braç o a la cama. | SIN: Bony, eixidura. || Ex: Se m’ha fet una panolla al braç esquerre.

PANORAMA 10 afer, aspecte, circumstància, dolent, espectacle, música, situació (*) Situació en què es troba una família, una empresa, un afer, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Aspecte, posició, circumstància. || Ex: Quin panorama en aquella casa (l’un, malalt, i l’altre, sense feina). Van irrompre amb força al panorama musical català (un conjunt). -TV3-

PANSIR-SE 1 assecar-se, fruit, planta Perdre la ufana, la verdor, una planta o una fruita (Val-Men-Mall). | SIN: Emmusteir-se, assecar-se, (mustiar-se, mustigar-se Val). || Ex: Aquestes pebroteres van quedant pansides. 2 arrugat, aspecte, empitjorar, pell, vell Quedar, una persona, amb la pell arrugada (Men-Mall). | SIN: Passar-se, envellir. || Ex: En Martí s’ha fet gran en poc temps: el veig pansit.

PANTÀ molestar, nosa, objecte, trast (**) (p) Cosa grossa, i gen. inútil, que fa nosa (hom diu pantano). | SIN: Andròmina, nosa, destorb, (rampoina, mort Val). || Ex: Aquesta taula, aquí és un pantà (destorba). Ens han posat un pantà davant de casa (un empostissat). Lleva d’ací aquest mort de bicicleta! (molesta on és Val).

PANXACONTENT -A egoista, patiment, persona, tranquil Persona que només procura per a ella (també panxampla* a Am i a Men) (Men-Mall). | SIN: Fresc, tranquil, egoista. || Ex: El meu gendre, fart ell fart tothom, quin panxacontent! Ell poc pateix perquè el noi no troba feina: és un panxacontent.

PANXAPLÈ -ENA 11 1 fam, menjar, persona (**) (d) Persona que menja molt. | SIN: Golafre, ganut, golut, llepaplats, (fartó, fartera Val). || Ex: En Tomàs s’ho acabarà tot: ell és un panxaplè. 2 abusar, desvergonyit, persona (**) (d) Persona amb pocs escrúpols, que es fica pertot i en vol ser l’amo. | SIN: Barrut, desvergonyit, descarat. || Ex: Aquell panxaplè, ara vol entrar a la casa de la vila.

PANXEGAR 1 malalt, malestar, patiment, queixar-se, salut (*) (d) Queixar-se, algú, perquè una part del cos li fa mal. | SIN: Gemegar, sospirar. || Ex: La meva germana, allà estirada al llit de l’hospital, va panxegar tota la nit (l’havien operada). 2 animal, córrer, fatigar, ràpid, respirar, soroll (*) Respirar de pressa i fent soroll. | SIN: Bufar, bategar, panteixar. || Ex: Córrer d’aquesta manera no et pot ser bo: no ho veus que després estàs un quart panxegant! El gos, quan va arribar, panxegava molt.

PANXÓ diversió, excés, menjar, molt, riure Fer-se un panxó d’una cosa: fer-ho molt (panxot* a Ca i a Am) (Val). | SIN: Tip, fart; tip de riure, fart de riure anar a bacs (Val), panxada de riure (Val-Mall), (xalada –rialla- Men). || Ex: Ahir em vaig fer un panxó de cireres. El dia de l’excursió en Miquel ens va fer fer un panxó de riure (explicava acudits). Aparegué disfressat i tots anàvem a bacs (Val).

PANY 12 cara, construcció, pintura, tros Tros d’una paret, gen. gran (Val-Men). | SIN: Llenç, entrefinestra, cara. || Ex: Quan haurem pintat aquest pany de paret del menjador, anirem a treballar a dalt.

PAPA animal, petit (p) Bestiola molt petita. | SIN: Cuca, lluerna, escarabat. || Ex: Allà hi ha dues papes (dues cuques de llum).

PAPADINERS abusar, activitat, diners, enganyar, joc Llocs on els diners es gasten molt de pressa; se sol dir de coses molt costoses, quan se’n treu poc profit (Men). | SIN: Enganyabadocs, enganyifa, parany, enganyababaus. || Ex: Les màquines escurabutxaques són papadiners. Vaig plegar d’anar a recuperació de la cama perquè era un papadiners (no em feien res de bo).

PAPAORELLES animal, petit, por Insecte petit, de color fosc; és inofensiu per bé que el parell de pinces que duu fan por a qui no el coneix prou bé. | SIN: Sastre. || Ex: Tens un papaorelles que et puja per la cama.

PAPAPOLLA animal, petit, por (*) (d) Insecte petit que té dues pinces al cap; és molt abundant quan ve el bon temps. | SIN: Papaorelles, estisoreta, sastre. || Ex: A mi, les papapolles em fan por.  

PAPAU -A 13 distret, encantat, feina, inepte, persona, ximple (*) (d) Persona encantada, que va distreta. | SIN: Llosc, babau, (fava, panoli, fleuma, badoc, bovera Val). || Ex: Poc la trobarà pas, la clau: és papaua! (ho diu d’una dona que s’equivoca). Que no ho veies que la llet es vessava, papau!

PAPERASSA conjunt, document, excés, feina, gestió, paper Conjunt de documents i tràmits (sentim paperalla* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Paperam, burocràcia, paperots. || Ex: Demanen molta paperassa, quan et jubiles.

PAPERINA accident, bossa, cop, embolcall, mida, paper, picar, vehicle Bossa de paper llarga i estreta o de forma cònica (paperina és una galtada, una clatellada, un cop molt fort Mall) (només a Ciutadella Men). | SIN: Cucurull, cucurutxo, bossa, mesura (Val). || Ex: Volia comprar una paperina de brunyols, però no hi he estat a temps. Vaig a comprar-me una paperinada de xurros. Si tornes a dir això, et fotré una paperina que te’n recordaràs tota la vida! (Mall). Es va pegar una bona paperina amb el cotxe (Mall).

PAPISSOT -A defecte, dificultat, expressar, nen Persona que no sap dir les esses i les pronuncia com si fossin zetes (també palpissot* a Barcelona). | SIN: Que fa sopes, (xafallós, farfallós –vol dir que s’enganxa parlant; no és un sinònim perfecte- Val). || Ex: Ha vingut un nen nou a col·legi que és papissot.

PAPU animal, enganyar, nen, petit, por Animal imaginari o molt petit; pot ser un insecte o un cuc, en el llenguatge infantil. | SIN: Papa, papau, cuca. || Ex: Mama, hi ha un papu a la paret! Si plores sortirà un papu (ho diuen a la criatura perquè calli).

PAPUSSA 14 feina, lent, persona, treballador (**) (d) Persona que treballa amb molta lentitud, que no es treu la feina dels dits. | SIN: Maimó, lent. || Ex: Tenir en Claudi de paleta resulta car: és molt papussa.

PAQUET dolent, inepte, joc (**) Jugador molt dolent (Val-Men). | SIN: Inepte, negat, dolent. || Ex: Aquest davanter que hem fitxat nou és un paquet. ...deien que en Feliu era un paquet (un porter).  -Avui-.

PARADA 1 lloc, negoci, vendre Cadascun dels llocs de venda que hi ha en un mercat o en una fira (Val-Men-Mall). | SIN: Punt de venda, taulell. || Ex: Avui, al mercat hi ha poques parades. Cada any, per les fires de Girona, anem a comprar discos i llibres a la parada dels occitans. 2 conjunt, deixar, desordre, estesa, joc (**) Conjunt de coses que queden per endreçar després de fer una activitat. | SIN: Escampament, escampall, escampadissa, estesa. || Ex: El nen ha fet una parada de joguines a terra (un escampament). A -Deixem aquesta parada? (la taula plena de plats i altres coses). B –Sí, ja ho recollirem al vespre, quan tornem.

PARAMENT casar, conjunt, deixar, desordre, estesa, joc, preparar Conjunt de coses escampades o disposades en un lloc (el parament són totes les coses que es preparen per casar-se Mall). | SIN: Escampada, escampament, parada, estesa. || Ex: Nena, no comencis pas a deixar paraments (en acabat de jugar has d’endreçar les joguines). Fa poc que festeja, però ja comença a fer el parament (Mall).

PARANY 1 condició, deixar, habitatge, nosa, perill (**) Cosa en mal estat o deixada en un lloc inadequat, que pot ser l’origen d’una desgràcia (Men). | SIN: Nosa, destorb, perill. || Ex: Quan anem a dormir, no deixeu paranys (p.e. una cadira al mig del pas, perquè és un perill). No poseu paranys aquí al corredor (entrebancs, objectes que poden fer caure). Aquest rajol de l’escala que es mou és un parany (pot fer entrebancar). 2 agafar, aparell, caça, comprovar, enganyar, objectiu Trampa parada per enganyar algú, o per veure-li les intencions (parany és un giny per agafar animals, gen. ocells Val) (Men). | SIN: Ratera, ballesta, trampa. || Ex: Aquest anunci al diari pot ser un parany de la policia.

PARAR 15 1 activitat, aturar, deixar, habitatge, pluja, preparar Cessar de fer una activitat (es fa servir aturar Men) (parar un pis significa posar-lo a punt per viure; parar, una dona, vol dir ésser receptiva per a l’acte sexual Mall) (Val). | SIN: Plegar, aturar-se. || Ex: Nen, para de menjar bombons. Ja ha parat de ploure. Pareu d’estirar-me (és més habitual dir “no m’estireu més”). 2 anar, aturar, immòbil, lloc, quedar Quedar-se, una persona, un animal o una cosa, en un lloc sense moure’s (Val). | SIN: Aturar-se, arribar. || Ex: El verdum s’ha parat en una branca del pruner. 3 animal, caça, llit, menjar, negoci, obrir, preparar, treballar Posar quelcom a punt per funcionar (sobretot parar taula, un cap, un enfilat, un parany Val) (Mall). | SIN: Preparar, aparellar, obrir. || Ex: Es paren moltes botigues, a Manresa (s’obren, es posen). Treballava de mosso i ara s’ha parat per a ell. Vine, que m’ajudaràs a parar el llit (és un sofà que pot fer de llit). De petit anava molt a parar ballestes. Haurem de parar les rateres (Mall). 4 acabar, arribar, bogeria, canviar, delinqüència, empitjorar, malament Esdevenir-se un gran canvi negatiu en una persona, en una cosa, en un lloc, etc. (Men-Mall). | SIN: Acabar, arribar, finir. || Ex: Casa nostra, com ha de parar! (la noia és filla única i festeja amb un alemany). A Amèrica hi ha molta delinqüència, i aquí pararem igual. Si volgués escoltar l’avi, pararia beneita. Amb tants de canvis a l’empresa, a última hora pararem micos. 5 dormir, vacances, viure Anar a passar uns dies en un hotel o a casa d’uns amics (Val). | SIN: Hostatjar-se, allotjar-se. || Ex: Nosaltres, quan anem a Perpinyà, parem a l’hotel La Catalogne. 16 6 delinqüència, ésser, lloc, religió, trobar Ésser quelcom en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Trobar-se, raure. || Ex: Ningú no sap on para, el cel. La policia els caça a Girona i qui sap on paren! 7 joc, jugar, nen, perseguir Ésser el nen que ha de cercar els altres en molts jocs (Men-Mall). | SIN: Clucar. || Ex: Quan juguem a místric, sempre em fan parar a mi (és el més petit). 8 acceptar, aguantar, mà, obrir, regal Presentar la mà o un atuell a fi que ens hi posin coses (Val-Men-Mall). | SIN: Estendre, obrir. || Ex: Si et regalen quelcom, tu para la mà. Tu para el cistell i jo hi buidaré aquesta galletada de prunes. 9 aguantar, excés, patiment, sol, temps Passar una estona a fora, aguantant el sol, la pluja o el vent (Men-Mall). | SIN: Prendre, tomar, entomar, empomar (Val). || Ex: A -No hi vas mai, tu, a la platja? B -No, jo, el sol, ja l’havia parat al mig d’aquells camps de blat de moro de Figueres. Ja en vaig tenir prou! Ací estem, des de les deu, empomant el sol (Val). 10 aturar, dificultat, gestió, llei  Impedir, a algú o a alguna cosa, que vagi endavant (Val). | SIN: Aturar, detenir. || Ex: Si no parem la denúncia, els pisos no es faran (hem de fer gestions). 11 atenció, ensenyament, escoltar, explicació, nen Parar atenció: escoltar bé les coses que es diuen (Mall). | SIN: Posar atenció, fer atenció, parar les orelles (Val). || Ex: La mainada no paren pas atenció com fa deu anys (ho diu un mestre). Amics, pareu les orelles i sentireu la relació d’una colla de raboses... (Al Tall).

PARAULADA 17 educació, expressió, groller, mot, renec, ximpleria Paraula que no queda bé de dir, que denota mala educació. | SIN: Renec, mala paraula, paraula grossera, brofegada (Val), paraulota (Val-Men). || Ex: Ja en diuen de paraulades així, el jovent (com la que estan comentant). Al trinquet, només s’hi senten brofegades (Val).

PARDAL cos, espavilat, persona, sexe, ximple Un dels noms populars del penis (canari** a Ca) (pardal també significa “beneit”, i “viu” en sentit irònic Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Ocell, (piu, pixorro, fava, titola Val). || Ex: Gira’t, que encara et veuran el pardal. No siguis pardal, que no veus que això és mentida? (Mall). Que n’és de pardal, no n’encerta ni una (Mall). Vaja un pardal que està fet (Mall). I pareixia pardal quan el compràrem! (Mall).

PARER opinió, pensament Allò que hom pensa que cal fer (Val-Men-Mall). | SIN: Opinió, criteri, albir. || Ex: El meu parer és treballar només al matí. Sóc del parer de, quan és hora, començar (quan es fa teatre).

PARET construcció, separar, terra, terreny Paret seca: la que es fa amb rocs ben posats, sense cap classe de morter que els lligui (sí que es diu grava seca, sense arena; penal és una paret alta, sense finestres, que dóna a un carrer, com una muralla Val) (Men-Mall). | SIN: Paret en sec. || Ex: A la vinya hi ha feixes que s’aguanten amb parets seques. He aparcat el cotxe al penal de ca Julieta (Val).

PARIÓ -ONA animal, calçat, junts, lligar, parella Una cosa que, habitualment, va junta amb una altra (a Ca se sol dir prió* i a Am de totes dues maneres). | SIN: Parella, pareller, colla (Val-Mall). || Ex: D’aquesta sabata que us emproveu, ens falta la pariona. Aquest colom no té parió (els caçadors li han mort la femella). Has d’anar amb compte amb els mitjons perquè aquest va parió amb aquell altre. Aquesta manta és pariona de l’altra (van juntes).

PARLADOR -A 18 amable, expressar, xerraire Que parla molt (es diu poc Men) (Val). | SIN: Xerraire, enraonador, garlaire, (raonador, parler, xarrador Val) (xerrador, rallador Men). || Ex: En Maurici és un noi parlador, amable. El pare és poc parlador. No deixa parlar als altres. Mira que és raonador! (Val)

PARLAMENT conversa, defecte, dificultat, expressar, xerrada Comunicació oral entre persones (Men). | SIN: Enraonament, conversa, xerrada, col·loqui, raons (Val). || Ex: Quin parlament hi vols tenir, amb un sord? Am -El seu parlament no m’agrada (la manera de parlar). No vaig dir-vos res perquè teníeu moltes raons (Val).

PARLAR 1 expressar, festejar, relació Dir-se coses, les persones (parlar també vol dir festejar Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Enraonar, xerrar, garlar, tenir una conversa, piular (Mall). || Ex: Aquest matí he parlat amb la teva germana. Ja fa mig any que parlem (Val). No et vull sentir piular! (Mall) 2 característica, expressar, lloc Manera de fer servir la llengua oral que és pròpia d’un lloc determinat (Men-Mall). | SIN: Parla, accent. || Ex: El parlar de Mallorca m’encisa. He conegut que sou de l’Empordà en el parlar (sentimamb el parlar”).

PARLERIA carregós, conversa, expressar, llarg, manera Manera de parlar; se sol dir d’una conversa que no agrada perquè és massa llarga, i gen., de nivell baix. | SIN: Xerrameca, xerrola, xerrim, garleries. || Ex: Aquella dona, quina parleria! En Joan, quina parleria! No el podia deixar.

PARLIDO 19 característica, desagradable, expressar, lloc, manera, renegar (**) (d) Parlar propi d’una persona o d’una comarca. | SIN: Parla, parlar, argot. || Ex: Quins parlidos! (hi ha un home que renega). A -Sempre tinc naps o cols (maldecaps). B -Nosaltres diem “naps o nespres”. A -Cadascú té el seu parlido.

PARRAC netejar, peça, roba, trencar, vell Peça de roba, quan és vella o estripada (Men). | SIN: Drap, pelleringa, estripall, esquinçall. || Ex: Aquella pobra dona va vestida amb quatre parracs. Agafa un parrac, per netejar la bicicleta.

PARRACAIRE anar, comprar, feina, roba, trast, vell Persona que passa per les cases a comprar parracs, papers vells, ferros i altres coses. | SIN: Drapaire, robavellaire, pedacer, trastaire. || Ex: Aquesta bicicleta vella la vendrem al parracaire.

PARRAQUELA peça, roba, vell (**) (d) Peça de roba vella o de poc valor. | SIN: Parrac, tros de roba, pedaç, drap (Val). || Ex: El dia que va casar la noia hi havia unes parraqueles penjades a l’estenedor! Què vols que et digui! (= no quedava bé)

PARRAQUERIA habitatge, moble, nosa, trast, vell (**) Cosa que és en molt mal estat de conservació, que no val res. | SIN: Trast, andròmina, nosa, ruïna. || Ex: No les guardis pas, aquestes parraqueries (les portes d’una casa vella). Aquest home només compra parraqueries (una casa que acaba de baixar; que s’haurà de fer tota nova).

PARRINAR 20 demanar, insistir, voler (**) (p) Demanar quelcom amb insistència. | SIN: Castiguejar, marejar. || Ex: Ella va parrinar per venir a Fraga, i ara no li agrada (l’home no hi volia venir). A les deu ja parrinava per les patates (volia començar de cuinar-les). El noi, ara parrina que no vol marxar.

PARRÒQUIA comprar, conjunt, feina, treballador, vendre Conjunt de les persones que compren en una botiga, o que són clientes d’un mateix metge, advocat, o d’un altre professional (Val-Men-Mall). | SIN: Clientela, compradors, parroquians (Val). || Ex: El carnisser del carrer de Benilloba ha perdut parròquia. De moment, el dentista nou té poca parròquia.

PARROQUIÀ -ANA comprar, conjunt, diversió, negoci Cadascuna de les persones que compren en una botiga (Val-Men-Mall). | SIN: Client, passavolant (si va a comprar de tant en tant o un sol cop). || Ex: En Benet és un bon parroquià de casa. Al cafè no hi ha pas tants parroquians com hi havia.

PARTICIPAR diners, negoci, participar, tenir Tenir una part en un capital o en un negoci (Val-Men). | SIN: Tenir participació, intervenir, tenir part, disposar. || Ex: Poc en participo, d’aquests diners (no me’n donen, són del meu cunyat).

PARTICULAR 1 diferent, estrany, excel·lent, joc, particular Diferent de les altres coses (Val-Men-Mall). | SIN: Especial, peculiar, extraordinari. || Ex: Vàrem dinar per set euros: ara, no hi havia pas res de particular (d’extraordinari). Què té de particular que li agradi el teatre? L’àrbitre va muntar el seu xou particular quan... -Punt- 2 diners, feina, pagar, particular, servei, visitar Persona que cobra per fer un servei (Val-Men-Mall). | SIN: Privat, de pagament. || Ex: Vàrem anar al dentista particular (pagant).

PARTIÓ 21 acabar, camí, dividir, propietat, separar Allò que assenyala la divisió entre dues propietats (Men-Mall). | SIN: Límit, terme, vedruna, termenal, boga, fita (Val). || Ex: Aquest caminal fa de partió de les dues feixes. Aquesta pedra fa la partió: des d’ací cap a la dreta és nostre. Aquest marge és la fita entre el meu camp i el seu (Val).

PARTIR 1 menjar, negoci, repartir, separar Fer parts d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Dividir, repartir, separar, erogar, amitjanar. || Ex: Ens partirem una poma. L’hostal era de dos amos, però van partir (dividir el negoci). 2 deteriorar, trencar Fer malbé quelcom (Val). | SIN: Trencar, rompre, espatllar, petar, esmicolar. || Ex: Ja tinc el paraigua partit.

PAS 1 aconseguir, amor, camí, gestió, parella gen. en pl. Sèrie d’accions i de gestions que es fan per aconseguir quelcom (v. el comentari que fem a l’ús de l’adverbi “pas”, a “Algunes Qüestions Gramaticals”) (un pas també és un camí, un lloc per passar-hi Mall). | SIN: Gestió, diligència, tràmit, anades i vingudes, passa (Men-Mall). || Ex: Tu ajuda’m a pagar i jo faré els passos (viatges, parlar amb advocats, etc.). Es fan passos perquè es faci a Girona, el curset. Va fer molts passos per la meva germana (s’hi volia casar). 2 activitat, comportament, fet, vigilar, xafarder Cadascuna de les activitats d’una persona (Val). | SIN: Acció, acte, fet, maniobra, passa (Mall). || Ex: Els veïns veuen tots els passos que tu fas (estan sempre a l’aguait). 3 entrada, mig, porta, prop (*) Pas de la porta: espai que deixa la porta, si és oberta. | SIN: Entrada, llindar. || Ex: Els nens juguen al pas de la porta.

PASSA 22 animal, anar, arribar, plaga, salut, viatjar, volar Malaltia que s’encomana (passa és una migració, una entrada d’aus Val) (Men-Mall). | SIN: Epidèmia, pandèmia, marfuga, epizoòtia (dels animals). || Ex: Hi ha passa de diarrea: a cada classe falten nens. Els conills de l’avi han agafat la passa (la moina). Enguany hi ha poca passa d’ànecs a l’Albufera (Val).

PASSABARDISSES animal (**) (d) (p) Nom d’un ocell de color marronós; creiem que és el passerell. | SIN: Passerell. || Ex: Hem trobat un passabardisses al camí de la Berenguera.

PASSALLÍS construcció, riu, tub (*) Mena de pont, gen. sense baranes, fet damunt d’uns tubs amples i posats l’un al costat de l’altre; serveix de pas a l’aigua d’un riu o d’una riera. | SIN: Pontó, passarel·la. || Ex: Cada vegada que plou una mica, l’aigua de la riera passa per sobre del passallís.

PASSANT 1 caminar, lloc Persona que passa per un indret (Mall). | SIN: Caminant, vianant, transeünt, passejant. || Ex: Al pas de la porta del bar hi ha un porró gros per als passants. 2 negoci, provisional, sempre, vegada Qui no fa ús d’un servei d’una manera permanent (Mall). | SIN: Transeünt, passavolant, provisional. || Ex: Al menjador escolar, els fixos paguen dos euros i els passants dos i mig (els que es queden un dia).

PASSAR 23 1 anar, entrar, foc, religió Anar, algú o alguna cosa, d’un lloc a un altre (Val-Men-Mall). | SIN: Anar, desfilar, travessar, creuar. || Ex: Ja podeu passar al menjador. Quan passa un pet de foc, ho rosteix tot (crema el bosc). El nostre nen ha passat la bacina (a missa). 2 diversió, mà, moviment, netejar, tancar Fer un moviment intencionat, gen. amb la mà (Val-Men-Mall). | SIN: Girar, manipular, fregar, fer. || Ex: Quan surtis, passa la clau (tanca amb clau). En aquesta taca, passa-hi una mica d’esperit de vi i s’esborrarà (en una rajola). Passeu les cortines, que no ens vegin (tireu). Al vespre ens passaran una pel·lícula. 3 conservar, deteriorar, empitjorar, gust, malalt, medicament Empitjorar l’estat de conservació d’una persona, d’un aliment o de quelcom més (Val-Men-Mall). | SIN: Alterar-se, esbravar-se, arrufar-se (les persones). || Ex: Amb la capsa oberta, les medecines se’t poden passar (fer malbé). Està molt passat, en Jacint (està malalt). És passada, la taronjada. Hem menjat l’arròs passat (no era bo). 4 cas, desgràcia, dolent, fet, ocórrer Ocórrer un fet (Val-Men-Mall). | SIN: Esdevenir, succeir, arribar, acomplir-se. || Ex: Sempre en passen, de desgràcies. 5 avergonyir-se, calor, fam, patiment, suportar, tenir Tenir una experiència negativa, desplaent o que fa patir (Val-Men-Mall). | SIN: Suportar, tenir, aguantar, resistir, sofrir. || Ex: De gana no en vàrem pas passar mai. Estic tip de passar calor. Quan vaig veure que ho feien tan malament, vaig passar vergonya. 24 6 abundor, habitatge, menjar, només, poc, tenir, viure Tenir-ne prou, d’una cosa; no voler-ne consumir més o gens (Val-Men-Mall). | SIN: Conformar-se, limitar-se, (viure, alimentar-se Val). || Ex: Per esmorzar hem passat amb un entrepà. Amb un pis més petit ja passarem. Quan no n’hi havia cap, de cotxe, també passàvem. Haurem de passar amb dos, de llibres (no n’hi ha més). El meu fill no menja res; ell passa de pa i algun ou deixat caure (“ou deixat caure” és un ou fregit o ferrat Val). 7 ésser, lloc, perdre, tema, trobar Ésser en un lloc. | SIN: Trobar-se, raure, parar. || Ex: No sé pas on ha passat, aquella carta (on para). No sé pas on passen ara (quina lliçó fan; no ho sé trobar). 8 ensenyament, llibre, seguir, usar Fer servir un llibre o un mètode d’ensenyament. | SIN: Seguir, utilitzar, usar. || Ex: Nosaltres també el vam passar, aquest llibre. 9 copiar, escriure, llibre Escriure quelcom en una llibreta o en un llibre de comptabilitat (Val-Men-Mall). | SIN: Posar, escriure, transcriure, copiar. || Ex: Aquesta redacció l’has de passar en net. Queden uns assentaments per passar al llibre major. 10 acabar, relació, salutació, superar, suportar No tenir en compte les coses, esp. les renyines (Val-Men-Mall). | SIN: Oblidar, perdonar, deixar-ho córrer. || Ex: Ja fas bé de saludar-lo: tot ha de passar. Les rancúnies han d’anar passant. Ja li ha passat l’enrabiada: són amics altre cop. 25 11 beure, engolir, gust, vi (**) Passar bé, un vi: tenir un gust plaent al paladar (també es diu del menjar Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Beure, ésser bo, prendre; baixar coll avall, empassar. || Ex: Aquesta garnatxa passa molt bé. No podia passar-me el mos (Val). 12 acabar, animal, callar, conversa, desconfiar, expressió, expulsar, negació, tallar (**) Passa!: mot usat per fer fora a algú d’un lloc o per tallar una conversa (Mall). | SIN: Calla!, tira!, au!, fuig! || Ex: A -Jo, si hagués volgut, seria metge. B -Passa! (= no m’atabalis). Passa d’aquí! (a un gos; = marxa!). 13 any, despendre, temps Transcórrer un període de temps (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir, estar, viure. || Ex: Hem passat uns anys que tot anava a ca l’ample (ningú no estalviava gens). 14 canviar, feina Fer, una persona, un canvi molt radical (Val-Men-Mall). | SIN: Girar, convertir, transformar. || Ex: Tenia una bona carrera i es va passar a capellà (es va fer). 15 altura, avançar, joc, mida, superar Tenir, una de dues persones o de dues coses que es comparen, avantatge sobre l’altra (Val-Men-Mall). | SIN: Avantatjar, superar, avançar. || Ex: El defensa li passa un pam (és més alt). En Sever acaba de passar dos corredors (ciclisme). 26 16 callar, expressar, patiment Passar-s’ho: no explicar els mals moments personals o familiars a altres persones (Val). | SIN: Callar, passar les penes tot sol, no explicar misèries. || Ex: A –També surt el vostre noi, a la nit? B –Mare de Déu, hi ha dies que arriba a casa que ja és clar!  A –Poc en parleu mai. B –Sí, mira, vols que t’ho digui, ens ho passem nosaltres. 17 cabells, feina, netejar, pentinar, roba Realitzar algunes feines de neteja (Val-Men-Mall). | SIN: Fer, netejar, fregar, pentinar. || Ex: Passaré el drap a la taula del menjador, que hi ha un xic de pols. Abans de sortir, passa’t la pinta, que t’has esperrucat. Passaré el pedaç a la nena (una tovalloleta banyada per la cara Mall). 18 diners, matrimoni, pagar, separar (**) Pagar, algú, una quantitat de cèntims a una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Abonar, pagar, satisfer, sufragar. || Ex: El seu exmarit li ha de passar cinc-cents euros cada mes. 19 canviar, festejar, joc, menjar, portar Dur, o fer anar, quelcom d’un lloc a un altre (Val-Men-Mall). | SIN: Donar, allargar, (acostar, arrambar Mall). || Ex: Passa’m el pa si et plau. Li havia d’haver passat la pilota. A -Festeja la Teresa? B -Se la van passant de l’un a l’altre. Acosta’m la pintura, és allà (Mall).

PASSARELL joc (**) (d) Jugant a cartes, el jugador que tot sovint no mata amb la carta més alta; és a dir, que passa. || Ex: A -Ha passat la manilla dues vegades. B -Quin passarell!

PASSEJADA 27 caminar, moviment, tomb Tomb que es dóna anant a poc a poc (trescar és passejar) (Men-Mall). | SIN: Caminada, volt, tomb. || Ex: Cada dia, havent dinat, faig una passejada de mitja hora.

PASSEJAR 1 abusar, burlar-se, gestió, jugar, malalt, tracte, visitar Tractar a algú de manera desconsiderada, fent-ne burla o bé fent-li fer gestions innecessàries. | SIN: Burlar-se, jugar -amb algú-, riure’s, mofar-se. || Ex: Els metges se’ns passegen (ens fan córrer, ara cap aquí, ara cap allà). 2 escapar-se, joc Escapar-se, un jugador, de qui el marca. | SIN: Driblar, fugir. || Ex: En Teòfil es va passejar dos defenses i el porter i va fer gol.

PASSERA 1 aigua, camí, drecera, enganyar, gestió, llei, riu, roc Cadascun dels rocs que es posen en un riu poc pregon, per poder-lo travessar sense mullar-se els peus (passera també és una travessa, un camí més curt que no tothom coneix Val). | SIN: Palanca; drecera. || Ex: Cada dos o tres pams hi posarem una passera perquè l’aigua s’ha endut la palanca. Vine amb mi a Algemesí, que jo sé totes les passeres (Val). És un bon advocat: sap totes les passeres (recursos, martingales Val). 2 embrutar, netejar, pas, senyal, terra (**) Senyal que deixa al terra qui passa quan fa poc que l’han fregat. | SIN: Peuada, petjada, petja, pas. || Ex: Per no fer passeres, poso diaris a terra. Acabo de fregar i ja hi ha passeres!

PASSIÓ 28 desig, dormir, guanyar, interès, necessitar, nervis, son Necessitat molt intensa de fer quelcom, o de voler-ho fer. | SIN: Desig, deliri, excitació, (soneguera, son, ganes de dormir Val). || Ex: Me’n vaig al llit perquè tinc una passió de son (ganes de dormir que vénen de cop). Li va venir una passió de son, allà a les tres, i vàrem haver de marxar del ball (a la matinada). Mireu el futbol amb massa passió. El xiquet ja plora i té desfici. Li entra soneguera (Val).

PASTAT -ADA 1 cuit, espès, excés, menjar Molt compacte. | SIN: Espès, consistent, covat, passat, pastós (Men). || Ex: Avui menjarem l’arròs pastat. 2 aspecte, caràcter, igual Molt igual que un altre (Men-Mall). | SIN: Clavat, idèntic, ésser una escopinyada (Val). || Ex: Els dos bessons són pastats l’un a l’altre. L’Eugeni és pastat al seu germà: són malparits igual.

PASTECA fruit, planta (**) (d) Fruit molt semblant a la síndria, per fora, i blanquinós per dins; se’n fa una confitura que és semblant a la que es fa amb les carabasses de cabell d’àngel, però no fa fils (pastèque, en francès és síndria). || Ex: Ens van fer malbé sis pasteques del camp: es devien pensar que eren síndries (les van tatxar).

PASTERADA 1 barreja, combinar, construcció, producte Barreja de materials, gen. de la construcció, amb els quals es fa una pasta (Val-Mall). | SIN: Combinació, preparació, barreja. || Ex: El quitrà no queda mai igual: depèn de la pasterada. 29 2 comentari, comprometre, equivocar-se, gestió, nyap Gestió mal feta, com la de qui s’ha ficat de peus a la galleda (Men). | SIN: Nyap, esguerro, bunyol, (cacauada, empastre Val). || Ex: A -Telefona-li i digues-li que vingui demà a dinar. B -No, ara ja està feta la pasterada (ha dit que no volen gent a casa). Un professional no fa les cacauades que fas tu (Val). 3 conjunt, corrupció, enganyar, intencionadament, llei, permís, política (*) Engany fet amb premeditació i anant d’acord unes quantes persones. | SIN: Trampa, artifici, tramoia, estratagema. || Ex: Abans de començar el judici, ja hi havia la pasterada feta. A l’ajuntament ja tenien la pasterada feta (ja sabien a qui donarien els permisos quan va començar el ple) (ja estava arreglat Val).

PASTETES 1 aigua, barreja, embrutar, fang, joc, nen, terra Barreja d’aigua i de terra (Men-Mall). | SIN: Fang, gatxull (Val), xelicoli (Men). || Ex: La mainada fan pastetes (remenen fang). Fes un gatxull d’algeps i taparem el forat dels ratolins (Val). 2 feina, groller, inepte, malament, persona (**) Persona que ho remena tot i ho fa malament. | SIN: Pastifa, matusser, barroer, maldestre, (palafanguer, de calbot Val). || Ex: És una pastetes per a la feina de la casa (no fa res ben acabat). Per estalviar-se quatre xavos va i es busca un obrer de calbot (un paleta que no coneix prou l’ofici Val). No sigues palafanguer i fes la faena ben feta! (Val)

PASTIFA feina, habilitat, nyap (**) (d) Cosa mal feta. | SIN: Nyap, bunyol, desastre, cacauada (Val). || Ex: Aquest treball manual és una pastifa.

PASTOR -A 30 feina, groller, inepte, persona (**) Persona maldestra, que no sap fer bé el seu ofici (malauradament, en aquests últims anys, els oficis de la pagesia han perdut molt de prestigi social). | SIN: Barroer, sapastre, potiner, graponer, (palafanguer, de calbot Val). || Ex: Aquests paletes són una colla de pastors! (no fan la feina bé). No sap engegar la moto, quin pastor! Com es nota que són fusters de carxot! (vol dir que ho fan per obligació, perquè no aprofiten per a cap altre ofici o perquè són novençans (Val).

PASTURALL animal, menjar, terreny (*) (d) Terreny que es reserva perquè el bestiar hi pasturi. | SIN: Pastura, pasturatge, quintà. || Ex: Aquests camps són un bon lloc per pasturalls.

PATACADA 1 accident, cop, educació, joc, salut Cop molt fort (Men). | SIN: Batzac, trompada, truc, esclatarada, esclafit (Val), enquantre (Men). || Ex: Jugant a futbol, en vaig rebre moltes, de patacades. M’he ventat una patacada al cap amb la finestra. Pega-li un esclafit i veuràs si creu, el xiquet (Val). 2 desgràcia, dificultat, economia, salut (*) Cas advers de salut, d’economia o d’altres coses. | SIN: Infortuni, contrarietat, tribulació, enquantre (Men). || Ex: El pare ha hagut una patacada de salut (un infart). 3 animar, esforçar-se, expressió, feina, menjar (**) (d) Patacades!: mot que es fa servir per estimular a algú a fer quelcom. | SIN: Arri!, va!, vinga!, afanya’t! || Ex: Va, patacades! (= va, menja; a una criatura que té poca gana).

PATAFI 31 construcció, dibuix, equivocar-se, escriure, feina, nyap Feina que no ha quedat gens bé. | SIN: Nyap, (bunyol, empastrada, cacauada Val). || Ex: Els guixaires ens han fet un patafi, a l’escala. El dibuix, ara pinta’l, que no es vegi aquest patafi (unes guixades).

PATAM baralla, cop, dormir, onomatopeia, porta, soroll (**) Onomatopeia que es fa servir per imitar el soroll d’un cop de porta, el de quelcom que cau a terra o d’altres. | SIN: Pam, fressa, temperi, pataplaf (Val), patapam (Mall). || Ex: A –Què són aquests patams per dalt? B –Deuen ser els nens que es barallen.  Tens el son ben agafat i aquests patams!   

PATAQUEJAR apallissar, cop, picar Ventar patacades. | SIN: Picar fort, colpejar, batre, tustar, (cardar, estovar Val), maurar (Men). || Ex: Un grup d’exaltats va pataquejar l’àrbitre.

PATAQUER piló, quantitat, roc, terreny (*) (d) Piló de rocs. | SIN: Munt de rocs, claper, roquerar,  roquissar, pedregar. || Ex: El marge de sobre l’olivar és un pataquer.

PATARADA expressar, indiscreció, nyap (*) (p) Cosa mal dita o mal feta, que no s’havia de dir o de fer. | SIN: Planxa, nyap, bunyol, ficar els peus a la galleda. || Ex: El teu germà ha fotut una patarada (ha dit quan guanya cada mes).

PATATUM 32 desgràcia, dificultat, disminuir, economia, fet, preu Esdeveniment molt negatiu (Men). | SIN: Daltabaix, calamitat, catàstrofe, cataclisme, desgràcia, contratemps, adversitat. || Ex: Amb les avellanes, ha vingut un patatum (el preu ha baixat tot d’un plegat). Hi ha hagut un patatum en aquella casa (s’ha mort el pare).

PATERNAL foc, molt (*) (d) Foc que crema amb molta flama. | SIN: Foganya, pet de foc, (foguera, foguerada Val). || Ex: Al vespre m’agrada fer un bon paternal de foc.

PATIMENT accident, caure, dolor, patiment Dolor de qui pateix (Val-Men-Mall). | SIN: Mal, sofriment,  turment, suplici, calvari. || Ex: A –Et vares trencar la cama en aquella caiguda. B –I quin patiment vaig fer! Encara no han arribat. Quin patiment! (Mall)

PATIM-PATAM 1 onomatopeia, porta, soroll (**) Fressa de fustes, o d’altres coses, que xoquen amb força (Men). | SIN: Patatim-patatam, cric-crac. || Ex: N’estic cansat d’aquest patim-patam de portes. 2 córrer, feina, ràpid (*) (d) Es diu quan es fa una feina apressadament (Men). | SIN: De pressa, volant, corrents, en un tres i no res. || Ex: En Maurici, en Jordi i jo, patim-patam, en un matí vàrem collir tretze semals de raïms.

PATIR 33 1 aigua, dificultat, escassetat, esforçar-se, faltar, patiment, salut, suar Passar penes, mancances o malalties (Val-Men-Mall). | SIN: Sofrir, penar, llanguir, dolorejar, passar privacions. || Ex: No patirem pas d’aigua, aquest estiu (de falta d’aigua, perquè cada dia plou). La tia Flora fa quaranta anys que pateix del cor. Am -Haurà de patir, per guanyar (suar). -C33- 2 aparell, condició, dany, defecte, funcionar, màquina No treballar, una màquina o una eina, en bones condicions (Val-Men-Mall). | SIN: Ressentir-se, sofrir, malmetre’s. || Ex: Les rodes pateixen, si els cargols no són ben estrets.

PATRACOL conjunt, document, nosa, paper, trast (**) Conjunt de coses que hi ha en un lloc, o que algú té (deformació de protocol, segons el DCVB) (sovint té el sentit de “conjunt de documents molt voluminosos, paperassa” Val) (patracols són embulls, coses complicades Mall). | SIN: Fato, equipatge, trastos, bagatge (Val). || Ex: Agafa els patracols i fum el camp (les coses que has de dur). Treu els patracols del cim de la taula, que dinarem. Parla amb la teua filla, que té un patracol de roba damunt el llit! (Val) No em venguis amb més patracols! (Mall)

PATRIP-I-PATRAP animal, córrer, onomatopeia, soroll (**) Soroll que es repeteix (Men). | SIN: Patrip-patrap (al DCVB). || Ex: Des del llit sentia aquell patrip-i-patrap dels cavalls que corrien.

PATUESA equivocació, mania, patiment, vell (**) (p) (d) Equivocació pròpia d’una persona gran. | SIN: Catúfol, caduf, repapieig. || Ex: L’avi és vell i fa patueses (perd les coses i diu que les hi han agafades).

PATULEIA 34 conjunt, jove, nen Colla de mainada o de jovent (pronunciat patulea, a Men). | SIN: Aplec, estol, cataifa. || Ex: Quina patuleia de mainada! (n’hi ha molts). Hem de portar tota aquesta patuleia a la Jonquera (un equip de juvenils).

PATXOC -A caminar, dificultat, gras, lent, moviment, persona (*) (d) Persona que té un caminar pesat o dificultós, perquè és gros o perquè està poc avesat a moure’s (peu-xoc** a Am). | SIN: Lent, pesat, patxorra (Val). || Ex: La tia Beatriu va molt patxoca (no camina gaire perquè l’han operada d’una cama). Jo sóc patxoc (és un home gros). D’ençà que no fas esport et veig més patxoc.

PAUSAT -ADA expressar, lent, suau, tranquil Fet a poc a poc (Val-Men-Mall). | SIN: Lent, tranquil,  calmós, indolent, reposat. || Ex: L’Ignasi té un parlar pausat.

PEBROT fruit, planta Fruit d’una planta que es conrea als horts; quan madura es torna vermell, té una forma allargada i és força buit de dintre (pobrot** a Ca). | SIN: (Pimentó, bajoca –a Alcoi- Val). || Ex: Ja comencem a collir  pebrots.

PEÇA 1 ball, conjunt, música, peça, roba Cadascuna de les coses d’un conjunt (Val-Men-Mall). | SIN: Part, element, vestit. || Ex: A -T’hauries de comprar un altre jersei. B -Ja en tinc prou, de peces de roba. Amb la Tereseta només vaig ballar una peça (una cançó, a Val). 2 propietat, terreny, tros Tros de terra (Men-Mall). | SIN: Propietat, tros, finca, camp. || Ex: Aquesta peça de terra, la va comprar l’avi. Si fa bo, tothom anirà a les peces (ara plou).

PECAR bo, comportament, defecte, enganyar, equivocar-se, fallar, xerraire, ximple Errar en algun aspecte, en fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Fallar, espifiar, equivocar-se, (esmarrar-se –equivocar-se per exageració- Val). || Ex: Ets massa bon xicot: peques per xerrar les coses. Heu pecat de bona fe (us han enganyat). No pequeu per fer les figures petites (= feu-les grosses). A –El meu porc pesa cinquanta arroves! B –No t’esmarres, que no és més gran que el meu! (Val)

PEDALAR 35 esforçar-se, ràpid, treballar (**) Treballar de pressa. | SIN: Afanyar-se, esforçar-se, apressar-se, cuitar, aplicar-se, escarrassar-se. || Ex: Hauré de pedalar, per acabar les faldilles avui. El director nou ens fa pedalar més.

PEDRA 1 netejar, peça, sabó, tros (*) (d) Peça de sabó (Mall). | SIN: Pastilla, saboneta. || Ex: De qui és, aquesta pedra de sabó? 2 dur, material, roca Pedra d’ull de serp: roca molt dura, composta de quars i altres minerals (Mall). | SIN: Granit, granulita, pedra de fetge de gat. || Ex: Quan fèiem el pou vàrem trobar molta pedra d’ull de serp. 3 material, netejar, pell, roca, suau Pedra tosca: pedra esponjosa i suau al tacte, que es fa servir per netejar la pell (Val-Men-Mall). | SIN: Travertí, turo. || Ex: Amb aquesta ronya que portes als peus, ja et pots fregar amb la pedra tosca. 4 joc Cadascun dels punts que es marquen, amb grans de blat de moro, llenties, pedretes o altres coses, en alguns jocs de cartes (Val-Mall). | SIN: Punt. || Ex: Aquest pic he guanyat sis pedres. 5 agricultura, desastre, pèrdua, tempesta, temps (*) Pedra seca: la pedregada quan cau sense aigua barrejada (Val). | SIN: Calamarsa, calabruix. || Ex: No quedarà cap préssec sencer perquè cau pedra seca.

PEDRADA 36 agredir, cop, roc, tirar Roc tirat contra algú (Val-Men-Mall). | SIN: Cop de roc, codolada, canterada, mandronada. || Ex: ...atacats a pedrades (amb una fona). -Avui-.

PEDREGADA desastre, dificultat, negoci, tempesta, temps (**) Quelcom que va en contra dels interessos d’algú (una pedregada és quan plou calabruix Mall). | SIN: Cop fort, desastre, desgràcia, ruïna, revés, encontre. || Ex: Per a mi seria una pedregada que es posés un supermercat en aquest carrer (ho diu un botiguer).

PEDREGOLET conjunt, platja, roc, terreny (*) (d) Munió de pedres petites, com a màxim de la grandària del puny, en un terreny. | SIN: Codolada, grava. || Ex: El pedregolet es menja el ferro de la rella (quan es llaura). En aquella platja no hi ha sorra: tot és pedregolet.

PEDREGUER quantitat, roc, roca, terreny Lloc on abunden les roques o els rocs (Men). | SIN: Pataquer, roquisser, roquerar. || Ex: Quan vàrem comprar la vinya, vam tenir molta feina a treure roques: era un pedreguer.

PEDREJAR aparell, arbre, deteriorar, motor, trencar, vent Posar quelcom en mal estat. | SIN: Fer malbé, destrossar, trencar, espatllar, malmetre. || Ex: Avui, netejant l’andana, he pedrejat l’estassabarders. Pujant a la muntanya amb el cotxe carregat, vàrem pedrejar el motor. El lledoner és pedrejat del vent (hi ha les fulles esparracades i seques).

PEDRÍS 37 1 construcció, roc, seient Seient llarg, de pedra o d’obra, que sol posar-se a tocar una paret (Men-Mall). | SIN: Banc, esglaó, (escaló, bancalet Val). || Ex: Que n’hi passeu d’hores, en aquest pedrís! 2 construcció, obertura (*) Cara inferior d’una finestra. | SIN: Ampit, arrambador, base. || Ex: Tinc els pedrissos de les finestres plens de testos.

PEDRISSER quantitat, roc, terreny (**) (p) Terreny ple de rocs. | SIN: Pedreguer, pedregar, roquerar, roquissar. || Ex: Aquest camp és un pedrisser.

PEGANER -A batusser, nen, picar (**) (d) Criatura que pega les altres (picanyer** a Ca). | SIN: Batusser, batisser, baralladís. || Ex: En Fost és el més peganer de la classe. A -Aquesta nena és molt peganera. B -Quan vagi a estudi ja canviarà! (algú s’hi tornarà i l’educarà).

PEGAR anar, caminar, decidir, fer, gust, resoldre Decidir-se a fer quelcom sense rumiar-ho gaire (pronunciat pigar Men) (també on li pegam avui?, que significa “on anam”? i de què li pegam avui?, que significa “què fem?” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Determinar, resoldre, picar, tenir un rampell. || Ex: A -Per què es va fer soci del Massalió, si no va mai al camp? B -Li va pegar així. Li pegam de passejar, avui, en lloc de seure com sempre? (Mall)

PEGAT 38 1 medicament, salut Drap apegalós que es posa sobre una part del cos pels seus efectes medicinals (Men-Mall). | SIN: Cataplasma, emplastre. || Ex: A -Em fa mal l’esquena. Ja torno a tenir lumbago! B -Si vols, t’hi posaré un pegat de la monja. 2 construcció, elegància, equivocació, gust, lleig, nyap Cosa mal feta, en una obra, que no s’adiu amb el que ja hi havia (Men-Mall). | SIN: Bunyol, patafi, pasterada, sabatada, pegot (Val). || Ex: Aquesta finestra tan petita, en aquest pany de paret, és un  pegat.

PEGATERA brutícia, cuina, enganxar, greix (p) Brutícia enganxosa i greixosa. | SIN: Llardesa, ronya, quisca, sutzura, engrut, empastiforum (Men). || Ex: Hi havia pegatera, en aquella cuina: poc la deuen netejar mai (els objectes tenien una capa de greix). Quina pegatera, en aquesta brotxa (els pèls són agafats).

PEGÓS -OSA desgràcia, sort (**) (d) Que està de pega, que té mala sort. | SIN: Desafortunat, malastruc, desastrat, desventurat, malaurat, que passa una canera (Men). || Ex: No li surt res bé, al meu fill, és pegós.

PEIXATER -A categoria, mentider, persona, xafarder, xerraire (*) Persona xerraire, xafardera i embolicadora (Men-Mall). | SIN: Maldient, murmurador, portanoves,  mala llengua, (pescater, trapatroles Val), raonador (Men). || Ex: No m’agrada tractar amb la Neus perquè és una peixatera (diu coses que no són, o les explica d’una altra manera). Quin trapatroles estàs fet! Et van dir blanc i tu dius negre.

PEIXETADA 39 abundor, animal, menjar, quantitat, reunió (*) Menjada abundosa de peix (Men-Mall). | SIN: Peixada, àpat de peix. || Ex: De tant en tant ens trobem i anem a fer una peixetada a Cadaqués.

PÈL excés, mida, poc, quantitat Un pèl: en una quantitat un xic superior a allò que es considera normal (Val-Men-Mall) | SIN: Un xic, una mica, massa. || Ex: L’escudella era un pèl salada. Avui arribarem un pèl tard a l’escola. Ets un pèl emprenyador. Les sabates em van un pèl petites.

PELA embolcall, exterior, fruit, part Part externa de les fruites tendres. | SIN: Pellofa, (pell, corfa, escorça Val). || Ex: Em menjo la pela i tot, de les pomes.

PELACANYES diners, orgullós, persona, pobre Persona que no es guanya bé la vida (Men). | SIN: Pobre, poca-roba, pelat, afaitapobres, descamisat. || Ex: On va aquest pelacanyes? (un que és pobre i fa el ric).

PELAGRÍ arbre, bosc, producte Nom que es dóna al suro de l’arbre que es lleva per primer cop. | SIN: Suro verge. || Ex: Abans, el pelagrí s’aprofitava per a fer tints. El pelagrí és el suro de la primera llevada i el de les branques.

PELAPANS agricultura, conreu, dolent, estèril, pobre, produir (**) (d) Terres improductives, que no són bones per conrear. | SIN: Ermot, ermàs, terrotxa, terrella, sequeral, perdut (Val). || Ex: Treballàvem unes feixes que eren uns pelapans. Tinc un perdut al costat de la carretera (Val).

PELAR 40 1 espectacle, matar, violència Llevar la vida (Val-Men). | SIN: Matar, occir, suprimir, assassinar. || Ex: A cada pel·lícula en pelen mitja dotzena. 2 agricultura, embolcall, feina, fruit, netejar, pelar, pell, sol, treure Treure, o caure, la part superficial de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Escucutar, cotnar, espelegar, espellofar. || Ex: Encara tinc l’esquena pelada del sol. M’ha ajudat a pelar les pomes. Aquest matí m’he entretingut a pelar herbes en un marge de l’hort. 3 fred, patiment, sensació, temps Tenir, algú, molt de fred en un lloc (Val-Men). | SIN: Passar fred, gelar-se, glaçar-se, enfredorir-se. || Ex: Al camp de futbol us pelareu de fred. 4 sexe Pelar-se-la: fer un acte sexual, un home, individualment (Val-Men). | SIN: Masturbar-se, (fer-se la mà -també té sentit figurat, sempre en llenguatge bròfec: emprenyar, fotre, molestar- Val).  || Ex: A aquesta edat, ja n’hi ha que se la pelen. Si torna, l’enviaré a fer la mà (Val). No vingues fent la mà i estudia (Val). El teu gos està fent la mà tota la nit i no m’ha deixat dormir (Val). No ha crescut de tant de fer-se la mà (Val).

PELAT -ADA 1 diners, pobre Mancat de riqueses (Val-Men-Mall). | SIN: Pobre, pelacanyes, desacomodat. || Ex: No te’n deixarà pas de diners perquè és un pelat. 2 joc, només, quantitat, solitari (*) Hom ho diu d’una cosa quan només n’hi ha una (Val-Mall). | SIN: Sol, solitari, sull. || Ex: D’espases, només tenia la manilla pelada.

PELFA 41 agradar, bonic, fàcil, noi, prostituta, sexe (*) (d) Noia atractiva; de vegades té el sentit de dona fàcil, però no necessàriament. | SIN: Dona bella, superba, preciosa; bellesa, beutat. || Ex: Avui, a la platja, hi havia cada pelfa! Es barallaven per una pelfa.

PELL 1 embolcall, fruit Membrana forana de moltes fruites (Val-Men-Mall). | SIN: Pela, pellofa. || Ex: La pell dels préssecs no s’hauria de treure. 2 animal, pell Coberta exterior del cos dels animals (Val-Men-Mall). | SIN: Cuir, badana. || Ex: Ara no es paguen gaire, les pells de xai.

PELLAGAN carn, joc, pa, quantitat, temps, terreny, tros (**) (d) Tros considerablement gros de quelcom (els exemples que trobem són molt variats) (pellangant al DCVB). | SIN: Pellanc, penca, tall, pèntol (Val). || Ex: Han mort el porc i ens han donat un bon pellagan de carn (que n’hi ha força). Am -He menjat un bon pellagan de pa, per esmorzar. Quins pellagans que baixen (es diu, jugant a cartes, quan algú perd una carta de molt de valor). He comprat un pellagan de terra per fer un magatzem (un tros d’un cap d’una vinya). Ca -Quins pellagans de neu baixaven, anit (volves de neu com hòsties). Dins del pa porte un bon pèntol de cuixot (Val).

PELLAR créixer, ferida, guarir, pell, salut Créixer la pell en una ferida. | SIN: Posar pell, guarir-se. || Ex: Pella més, un mal desembolicat (va més de pressa). Un tall ha de pellar.

PELLATGE 42 cos, pell (**) (d) La pell d’una persona. | SIN: Cutis, epidermis. || Ex: La nena té un pellatge bonic.

PELLERINGA ferida, llarg, malgirbat, pell, roba Part d’una cosa que penja perquè no és posat tal com caldria (pronunciat pelleringo Men) (Men-Mall). | SIN: Pellanc, penjall, penjarella, pellingot, parrac (roba), penjoll (Val). || Ex: Aquesta camisa sembla una pelleringa; posa-te-la per dins de les calces. Amb les tisores tallarem les pelleringues de la ferida (les pells de cada costat).

PELLERINGO inepte, insult, persona, ximple (**) (d) Persona inútil i ximple (Men-Mall). | SIN: Torracollons, beneit, moniato (Val). || Ex: Àrbit, ets un pelleringo! (en un camp de futbol).

PELLÓ embolcall, fruit Clova de les avellanes i d’altres fruits secs; també es diu de l’embolcall exterior de les castanyes. | SIN: Clofolla, clòfia, casca. || Ex: Amb la calor que fa aquest estiu, el pelló de les avellanes queda cremat. El pelló de les castanyes és allà on hi ha les punxes.

PELLOFA 1 embolcall, fruit Pela exterior d’una fruita (Men-Mall). | SIN: Pela, pell, (pellorfa de la dacsa, de la pell, etc. Val). || Ex: Jo, quan menjo raïms, llenço les pellofes. M’he punxat amb una pellofa de castanya (pelló). Tens la ferida plena de pellorfes (Val). 2 embolcall, fruit Embolcall de les lleguminoses, quan ja els grans són fora (Mall). | SIN: Tavella, bajoca, beina, corfa (Val), pellerofa (Mall). || Ex: Les pellofes dels pèsols, les posarem en aquest cistell.

PELLOFOLL 43 embolcall, fruit, fulla, llit (*) (d) Fulla d’una capça de blat de moro. | SIN: Palló, (pellerofa, pellorfa Val). || Ex: Abans hi havia matalassos de pellofolls.

PELLOT netejar, peça, roba, tros, vell (*) (d) Tros de roba vella. | SIN: Parrac, drap, pedaç. || Ex: Vaig a rentar aquests quatre pellots. Aquest pellot, el tinc per netejar els vidres del cotxe.

PELLOTAIRE anar, comprar, feina, roba, trast, vell (*) (p) (d) Persona que es guanya la vida comprant roba vella, i altres coses, per les cases. | SIN: Drapaire, parracaire. || Ex: Fa temps que no passa cap pellotaire.

PELLUCAR 1 cercar, collir, fruit, lent, menjar, poc Menjar quelcom de mica en mica, sense pressa (també espellicar* a Am i espessigar a Ca) (pellucar també és cercar, p.e. les ametlles que han caigut fora de les teles o per les voreres Mall) (Mall). | SIN: Picar, menjotejar. || Ex: En Donat, quan hi ha galetes, va pellucant. Les ovelles pelluquen pel bosc. Aquests raïms són ben espessigats (falten molts grans). 2 animal, cercar, gratar, menjar (*) Menjar, esp. un animal, coses que cerca a terra i que va trobant (Mall). | SIN: Picar, espicossar, picotejar, espipellar (Mall). || Ex: Les gallines pelluquen al pati (graten i piquen). Un esbart de coloms degué anar a espipellar qualque camada de llegum (M. A. Salvà Mall) (camada = dos solcs sembrats de llegum, segons el DCVB).

PELUT -UDA 44 afer, complicar, difícil, dificultat, feina, fer Assumpte complicat, insegur, de mal resoldre (Men-Mall). | SIN: Difícil, delicat, feixuc, dificultós. || Ex: Ara, trobar feina, és molt pelut. Aquesta divisió és més peluda que les altres (de mal fer).

PENCA 1 fulla, llarg, peça, planta, producte, tira, tros Peça de suro llarga (penca és la fulla d’una penquera o carxofer bord Val). | SIN: Llenca, panna, tira. || Ex: Els ruscos es feien amb tres o quatre penques de suro. 2 abusar, actitud, avarícia, desvergonyit, egoista, gandul pl. Actitud massa atrevida o egoista d’una persona (Men). | SIN: Barra, pebrots, atreviment, gosadia, descaradura. || Ex: Cada vegada que anem a prendre cafè em deixa pagar a mi: quines penques! La teva dona fa tota la feina, i tu aquí, mirant la televisió: ja tens unes bones penques!

PENDÍS camí, lloc, pendent, terreny Indret que fa una baixada sobtada. | SIN: Baixada, coster, pendent (Men). || Ex: Per arribar a Sant Martí de Llémena hem hagut de baixar per un pendís molt dret (hi ha un camí per anar a peu Barna).

PÈNDOLA funcionar, moviment, peça, rellotge Peça oscil·lant que fa funcionar els rellotges de paret o de campanar (també pèndol Men). | SIN: Pèndol. || Ex: Hem hagut de canviar la pèndola del rellotge.

PENEDIR-SE 45 abans, lamentar, preocupar-se, recordar, sentiment, trist Estar, algú, trist o preocupat perquè pensa que no ha fet quelcom prou bé (Men-Mall). | SIN: Pesar, doldre, recar, saber greu, estirar-se els cabells. || Ex: No em vaig casar amb en Llorenç i sempre més me n’he penedit.

PENELLÓ fred, inflamació, pell, salut Mal a la pell, que queda vermella i botida, a causa del fred (sentim pelleró* a Am i a Be). | SIN: Perelló, prunyó (Val), seda (Mall). || Ex: Sóc plena de penellons a les mans i a les orelles. Els penellons em fan clivelles als dits i sagnia.

PENITÈNCIA amor, dolor, fet, malalt, patiment (**) Fet que fa patir, que tortura l’esperit (Val-Men-Mall). | SIN: Patiment, turment, suplici, dolor, aflicció. || Ex: Dos mesos sense veure’t: quina penitència! (són dos enamorats). Quina penitència, tants de dies a l’hospital!

PENJANT adornar, bonic, material, peça, penjar-se Quelcom que penja; es diu p.e. d’un ornament que es duu a les orelles. | SIN: Arracada, (penjoll, orellal Val). || Ex: Aquests penjants, me’ls vaig comprar per al casament del noi. Ara els xicons també porten orellals (Val).

PENJAR 1 aguantar, altura, baixar, electricitat, fil, roba, sostenir Sostenir-se, una cosa, en un lloc alt, només per un dels seus caps (Val-Men-Mall). | SIN: Suspendre, aguantar, sostenir, caure. || Ex: Al carrer hi ha un fil de telèfon que penja. Porta el jersei sobre les espatlles i una màniga li penja. 46 2 afer, deute, diners, pagar, quedar, resoldre No haver-se acabat de resoldre, un afer (Val-Men-Mall). | SIN: Quedar, restar, deure. || Ex: Ens devia sis mil euros, i encara en pengen dos mil (en queden dos mil per cobrar). 3 altura, anar, joc, nen, lloc, penjar-se, perdre, pilota Anar a parar, quelcom, en un lloc alt, on és difícil d’abastar (Val-Men). | SIN: Tirar, llançar, posar, anar a parar, encalar (Val). || Ex: A –Per què no jugueu a pilota? B –Perquè l’hem penjada al teulat. A mitjan partida pugen a buscar pilotes encalades a les teulades (Val).

PENJARELLA animal, conjunt, intoxicar, jove, malgirbat, penjar, roba Conjunt de coses que pengen en un lloc. | SIN: Penjoll, penjarolla, drap, penjaroll (Val). || Ex: Al cafè hi havia una mena de cinta, amb una penjarella de mosques (moltes, hi quedaven agafades). El jovent semblen palatrecos: penjarelles per aquí, penjarelles per allà (roba que no els queda gaire bé).

PENJAT -ADA joc (**) (d) Es diu d’una carta de valor, esp. d’un as, quan es considera que, per la lògica del joc, és normal que es perdi (Val). | SIN: Perdut, sense defensa, pelat -si es té sol- (Val). || Ex: Quan tu has passat la manilla m’ha quedat l’as d’oros penjat, però encara l’he pogut carregar (l’he salvat tirant-lo sobre una carta ferma del company).

PENJOLAR-SE agafar, altura, arbre, balanceig, penjar-se, perill, pujar, vehicle (*) (d) Agafar-se, algú, en un lloc, des de sota, penjant-s’hi amb les mans (pinjolar-se* a Ca i a Am). | SIN: Repenjar-se, penjar-se, engronsar-se (Val). || Ex: La noia es penjolava en una branca del lledoner, i s’hi feia anar bé. No vull que us penjoleu al remolc del tractor perquè us podeu fer mal. El lladre es va penjolar a la paret per enfilar-s’hi.

PENJOLL 47 conjunt, cos, fruit, malgirbat, roba, sexe, sostenir, tira Conjunt de coses, esp. fruites, que pengen juntes (a Ca es diu més pinjoll*) (penjoll és també roba mal endreçada; així mateix pot referir-se a les parts del cos que pengen, siguen les vergonyes masculines o els pits femenins, quan ja van cara avall Val) (Val-Men). | SIN: Ramell, ram, penjarella, penjaroll (Mall). || Ex: Aquest any és any de tomates: n’hi ha uns penjolls! (grups de tres o quatre). Ens ha arribat un penjoll de plàtans (en una botiga). Hem tret els penjolls de les cortines (tires). Al celler tenim tres canyes plenes de penjolls de raïm (raïms lligats de dos en dos amb un fil, perquè s’aguantin a la canya). Entra’t la camisa, que vas ple de penjolls (Val).

PENSADA decisió, encertar, idea, joc, pensada Idea que es té de fer una cosa (Men-Mall). | SIN: Pensament, acudit, determini. || Ex: Quines pensades que tinc! (faig coses encertades) Has tingut una bona pensada (dur un parell de paraigües). A –És millor sortir d’as. B -Són pensades això (depèn del tarannà de cada jugador).

PENSAMENT 1 decisió, idea, pensada Decisió de fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Determini, idea, propòsit, decisió. || Ex: Has tingut el mateix pensament que jo (tots dos van a cercar fitxes). Am -Si es fes aquest pensament, taparíem la claraboia (si féssim obres al teulat). 2 apartar, calçat, menjar, moviment, poc, quantitat, temps Un pensament: un xic, una mica, un pèl (pensament vol dir un espai curt de temps Val). || Ex: Les sabates em van un pensament justes. En menjaré un pensament, de formatge. Posa’t un pensament més enllà. Trauré el gos en un pensament (Val).

PENSAR 1 negació, opinió, pensar Opinar que les coses són o aniran d’una manera determinada (Val-Men-Mall). | SIN: Creure, opinar, judicar. || Ex: A -Vindran els teus cosins? B -Em penso que sí. C -Aquest hivern ens pagaran. D -No t’ho pensis pas! 48 2 confiar, decisió, idea, pensada, pensar Tenir la intenció de fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Comptar, esperar. || Ex: Havíem pensat d’anar-hi per Nadal. Com penses entrar, sense clau? No me’l penso pas treure, el llaç. 3 expressió, negació, pensar, probabilitat, sí (**) Pensa’t!: segurament que sí (pensa, sense pronom, significa que segurament no Mall) (Men). | SIN: Segur que sí, evidentment. || Ex: A -Potser en demanaran dos-cents mil euros, de cada casa. B -Pensa’t! C -Devien fer el contraban. D -Oh, pensa’t! E -És una casa bonica? F -Pensa’t! (no hi ha estat, però n’està segur). A -Jo ja no crec que venguin B -Pensa! Ja és molt tard (Mall). 4 expressió, negació, pensar (**) Pensa-t’ho!: vol dir que serà que no (Men). | SIN: Ja pots comptar!, no t’ho creguis! || Ex: A -Al bar seurem, avui. B -Pensa-t’ho! (serà ben ple). 5 decidir, pensar Pensar-s’ho (o “pensar-s’hi”): deixar passar un temps de reflexió abans de decidir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Repensar, rumiar, pensar-s’ho (Val). || Ex: Abans de canviar d’escola m’ho vull pensar. M’ho he pensat i no hi aniré pas. Abans de dir res, pensa-t’ho (Mall). 6 caràcter, idea, opinió, pensament, política (**) Manera de veure les coses d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Pensament, tarannà, natural, temperament. || Ex: Pare i fill no s’han avingut mai: són dos pensars diferents. No parlem de política perquè tenim pensars massa diferents.  

PENTINADOR -A 49 cabells, feina Persona que pentina senyores; sol anar a les cases (Val-Men-Mall). | SIN: Perruquer. || Ex: El dia del casament vindrà la pentinadora.

PENTINAR acabar, feina, fer, saber (**) (d) Fer una feina (pentinar vol dir robar Mall). | SIN: Fer, realitzar, esbandir, acabar, enllestir, despatxar (Val). || Ex: Aquesta lliçó la pentinarem en una setmana. Això del billar, ho pentineu molt bé. Ens han pentinat la cartera (Mall).

PENYATEGUER conjunt, estèril, muntanya, roca (*) (d) Muntanya pelada; conjunt de roques grosses. | SIN: Rocam, roquisser, roquissar, roquerar. || Ex: Enmig d’aquests penyateguers, què vols que hi creixi? (són muntanyes força pelades).

PENYORA 1 abusar, deixar, enganyar, entremaliat, espavilat, guardar, lloc, nen, perdre, polític, roba, seient, senyal (**) Abric, jersei, bossa de costat o una altra cosa, que es deixa en un seient, per reservar el lloc (penyora, en sentit figurat vol dir “xiquet entremaliat o persona espavilada o deshonrada” Val) (penyora és qualsevol objecte que s’ha deixat, a posta o sense voler Mall) (Men). || Ex: En aquestes dues cadires no hi podem pas seure: hi han deixat una penyora. Si aneu al bar, poseu un jersei de penyora. per ext. Am -Sempre em deixes la penyora (te’n vas i m’he de quedar jo a enraonar amb la tieta). Aquell polític està fet una bona penyora! (Val). El fill de Jaume és una penyora: ho trenca tot (Val). Aquest al·lot sempre deixa penyores pertot, un dia perdrà el cap (Mall). 2 castigar, joc, nen, perdre Pena que ha de complir qui perd en alguns jocs (Val-Mall). | SIN: Càstig. || Ex: A -Per què balles tot sol? B -Juguem al joc de l’anell i he de pagar penyora. Paga penyora! (Mall)

PEONAR 50 animal, caminar (p) Anar caminant, un ocell. | SIN: Caminar. || Ex: La perdiu i els perdigalls peonaven per l’hort.

PEPA 1 escandalós, feina, prostituta, roba, sexe (*) Dona de mala vida. | SIN: Prostituta, bagassa, meuca. || Ex: Vestida d’aquesta manera sembla una pepa. Aquell carrer és el de les pepes. 2 joc, joguina, nen (*) Nina grossa i de poc preu, gen. de cartró (pepa és la paraula que s’usa per a la joguina que en altres llocs s’anomena “nina”, ja que a Mallorca una nina és una “noia” Mall) (Val-Men). | SIN: Ninarra. || Ex: A casa, encara guardo un parell de pepes.

PERDIGALL animal, cria (*) (d) Pollet de perdiu. | SIN: Perdiganya, (perdigana, perdigó Val). || Ex: La perdiu i uns quants perdigalls corrien per l’olivar.

PERDIU animal, carn, cos, part, sexe Carn dels pulmons d’alguns animals, esp. de les ovelles (la perdiu és un ocell i el penis Mall). | SIN: Freixura, entranyes, corada, lleu (Val). || Ex: El carnisser em guarda perdiu de xai per als gats.

PERDRE 51 1 acabar, aprofitar, culpa, deteriorar, ensenyament, espectacle, fruit, mirar, perdre, repetir No acabar bé quelcom o no saber-ho aprofitar (perdre també té el sentit de tudar, fer malbé; també, quan dos es barallen i volem dir que tots tenen un poc de culpa Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Deixar passar o escapar –una ocasió-, desaprofitar, malversar. || Ex: La nena va estar malalta i va perdre el curs (l’ha de repetir). No em vull pas perdre aquest programa (de televisió). Si no es menja a temps, la fruita es perd (Mall). No es perd tot per allà mateix (Mall). 2 arribar, escapar-se, perdre, tardar, temps, vehicle No arribar, algú, a temps de pujar en un transport de línia (Val-Men-Mall). | SIN: Escapar, mancar. || Ex: La Clara ha perdut el cotxe de línia (se li ha escapat). 3 canviar, comportament, culpa, cura. empitjorar, habitatge, negoci, nen, salut, vendre (**) Fer un canvi i anar més malament (Men-Mall). | SIN: Empitjorar, agreujar, decaure, tombar per mal. || Ex: La casa s’esgavellarà, i encara hi perdrem (si no hi fem obres). La mainada fan el que volen; qui s’ho perd? S’ho perden els pares (en són responsables). El supermercat ha perdut, no hi ha pas tanta gent. Encara hom hi perd, si té tos i no es medica. 4 amable, despendre, diners, guanyar, negoci, pèrdua Fer un mal negoci; no retenir els cèntims (Val-Men-Mall). | SIN: Empitjorar, espatllar, desaprofitar, anar més malament. || Ex: El banc s’ho va perdre (no va recuperar un préstec). És simpàtic, el barber; ara, no hi perd pas res (té més clients). Anant a comprar a Barcelona, encara hi perdo. Am -Tant que treballen i semblen miserables; no sé pas on es perden, les misses (per on passen els diners). 5 ample, calçat, caure, lloc, mida, moviment, perdre No restar, quelcom, al seu lloc (Val-Men). | SIN: Extraviar, esgarriar, sortir. || Ex: La perds, la sabata (et cau, de grossa, o perquè la duus descordada). 52 6 dany, defecte, deteriorar, fallar, líquid, màquina, pilota, vent, vessar, veure Tenir, quelcom, un defecte o una avaria (només quan hi ha vessament d’un líquid o eixida d’un fluid Val) (Men-Mall). | SIN: Fallar, mancar, fallir. || Ex: Els tècnics de la casa de seguida veuen d’allà on es perd (d’allà on ve el mal, d’allà on falla la màquina). El tap d’aquesta ampolla perd (vessa). Aquest baló perd (es desunfla, a Val). La roda del cotxe perd (Mall). 7 desaparèixer, desig, disminuir, feina, interès, sentiment Deixar, algú, de tenir un sentiment (Val-Men-Mall). | SIN: Desaparèixer, decaure, mancar, faltar, disminuir. || Ex: He perdut la il·lusió de fer aquesta feina. No perdem l’esperança. 8 agricultura, animal, conreu, desaparèixer, disminuir, educació, terreny, treballar No haver-hi ja una cosa que en altre temps era abundant, es conservava bé (Val-Men-Mall). | SIN: Desaparèixer, minvar, decaure, disminuir. || Ex: S’estan perdent, els cargols. Molts ocells s’han perdut (no en queda cap). L’educació s’ha perdut. Ho tenen tot perdut (les vinyes són abandonades; fa anys que no les treballen). 9 assecar, deteriorar, disminuir, empitjorar, fruit, gust, planta, qualitat, salut, vell Minvar la salut d’una persona o la qualitat d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Empitjorar, decaure, engrevir, agreujar, desmillorar. || Ex: Aquesta senyora ha perdut (s’ha fet vella). El meló perd, si l’obres i no te’l menges de seguida. Les mongeteres han perdut (són més seques).

PERDULAR activitat, embrutar, empitjorar, enganyar, joc (**) (p) (d) Començar d’haver-hi mala fe, en una activitat. | SIN: Embrutar-se, empitjorar, anar a totes. || Ex: S’ha perdulat molt, el joc, als campionats de botifarra (ara es vol guanyar de totes passades i es fan trampes).

PERDULARI 53 defecte, diners, joc, jugar, perdre, persona, vici Persona que té vicis que el dominen i el fan anar malament (Val-Men-Mall). | SIN: Perdut, pervertit, corromput. || Ex: Dissabte, jugant a cartes, va perdre un altra pic la setmanada: s’ha tornat un perdulari.

PERDUT -UDA defecte, excés, persona, sortir, terreny, vici Persona carregada de vicis o de mals costums (perdut també és un terreny no conreat Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Perdulari, pervertit, perdis, degenerat, depravat. || Ex: El seu home és un perdut: cada dia li arriba a casa a les cinc de la matinada. Quina perduda, aquella noia, fer això. Son pare li va deixar un hort, però ell ara hi té un perdut (Val).

PERELLÓ fred, inflamació, patiment, pell, salut Inflamació dolorosa de la pell. | SIN: Penelló, prunyó (Val) sedes (Men). || Ex: Amb el fred que fa, ens sortiran perellons. Ja fa dies que tinc piulots: em sortiran perellons (ho diu un pagès).

PERIC fruit, gust, petit (**) (d) Pera borda, aspra i petita, que es fa a les pereres que viuen al bosc. | SIN: Perelló.  || Ex: M’ha vingut bé de menjar un parell de perics.

PERICOT fruit, petit (**) (p) (d) Pera que ha quedat petita. | SIN: Pereta. || Ex: Aquest any només hem pogut collir quatre pericots.

PERLA 54 comentari, elogi, equivocació, expressió, incultura, tractament (**) Es diu, irònicament, d’una frase o d’una expressió quan denoten ignorància o poca categoria, o d’un error, esp. en un llibre (es diu com un elogi, sobretot femení Val) (Val-Men-Mall). || Ex: A la vista d’aquest enfilall de perles... (errades). -Avui- ...diu aquesta perla... -Avui-  ...deia, entre altres perles cultivades, que... -D. Barna- Perla meua! (Val) Quina perla! (iròn., un nin dolent)

PERMETRE abusar, comportament, decidit, educació, egoista, expressió, interrompre, nen, permetre, permís Deixar fer les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Consentir, autoritzar, allerar. || Ex: A aquesta mainada, els ho permeten tot (p.e. trenquen coses i no els renyen). Permet! (es diu quan algú et vol interrompre i tu vols continuar parlant). Em permets d’anar-hi? Has de permetre que la dona renti tots els plats? (comportar).

PERNOT carn, diners, herència, quantitat, tall (*) (d) Quantitat important de diners. | SIN: Picossada, munt, gran nombre, dineral, dinerada, pessic (Val). || Ex: Em va tocar un bon pernot, de la tia (herència). Se n’endurà un bon pernot, cada catorze, aquesta setmana (travesses). Am -He comprat un pernot de cansalada (un tall gros). M’ha tocat un bon pessic en la loteria (Val).

PEROLADA animal, barreja, menjar Barreja de menjar, cuit en un perol, que es dóna als porcs o a l’aviram (Val-Men). | SIN: Calderada. || Ex: Vaig a fer la perolada per als porcs.

PERPAL agricultura, aparell, ferro, ficar,  forat Eina de ferro de forma llarga, prima i cilíndrica, que es fa servir per fer forats a terra (Men). | SIN: Perpalina, alçaprem (Val). || Ex: Agafa el perpal, que farem forats per plantar les canyes de les tomateres.

PERPALINA aparell, feina, roca Perpal petit que s’empra per fer alçaprem (Men). | SIN: Perpal. || Ex: Hem aixecat la roca amb la perpalina.

PERPINYADA 55 agricultura, conreu, planta, terreny (**) (d) Camp de barbats. | SIN: Planter. || Ex: Aquest home té una perpinyada a Vilabertran.

PERRUCA cabells, guarir, medicament, planta (*) (d) Conjunt de cabells que pengen de les espigues, quan el blat de moro ja és ben assaonat (perruca s’usa amb el sentit de serrell Mall). | SIN: Cabellera de panotxa, pèl de panotxa (Val). || Ex: Si no pots orinar, pren aigua de perruca.

PERTOCAR 1 correspondre, diners, herència, lícit, molestar, opinió, tocar, xafarder Tenir dret a cobrar, a opinar o a fer una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Correspondre, tocar. || Ex: Aquell pis de Girona li va pertocar en una herència. No hi ha pas d’anar a ficar el nas allà on no li pertoca (on no el demanen). 2 correspondre, cura, feina, obligació, pertànyer, tocar Haver, algú, de fer quelcom; ésser-ne el responsable (Men-Mall). | SIN: Tocar, correspondre, concernir. || Ex: Aquesta feina no em pertoca (no l’he pas de fer jo). Et pertoca a tu de tenir cura de la mare (hi tens obligació). Ahir em pertocava a mi escurar els plats, però hui et pertoca a tu (Val).

PERTOT arreu, lloc, pertot, quantitat, trobar A tots els llocs (Men-Mall). | SIN: A tot arreu, pertot arreu, arreu, en tot lloc. || Ex: Pertot n’hi ha, de bars, a Lloret. Han penjat cartells pertot (hi ha eleccions). Els jubilats es fiquen pertot (a tot arreu se’n troben).

PERVENIR 56 1 correspondre, herència, pertànyer, propietat, sorpresa, tocar Rebre, algú, una propietat, esp. si no hi comptava. | SIN: Pertocar, heretar, arribar. || Ex: La casa on viuen, els va pervenir (la van heretar d’una tia de lluny). 2 causa, començar, emmalaltir, política, resultat (*) Ésser, una cosa, la causa d’una altra. | SIN: Venir, començar, originar-se, provenir. || Ex: A -Tinc mal de cap. B -De què et pervé? A -No ho sé. De la situació als Balcans, en pot pervenir una guerra.

PERXADA agricultura, arbre, bosc, conjunt, planta, terreny Camp o bosc plantat d’arbres, esp. castanyers o avellaners. | SIN: Plantació, plantada. || Ex: Les castanyes de perxada són de més bon pelar.

PERXÓ agricultura, aparell, feina, llarg, pal (*) (d) Pal o canya de mida llarga. | SIN: Perxa. || Ex: Que n’havíem fumuts, de cops de perxó, quan havíem de batre les olives.

PESAR 1 quantificar, vi Calcular el pes d’un objecte; mirar els graus d’alcohol d’un vi o d’un licor (Val-Men-Mall). | SIN: Sospesar, mesurar. || Ex: El pare m’ha ensenyat a pesar vi amb el mallagan. 57 2 dolenteria, lamentar, ofendre, patiment, renyir Lamentar, algú, d’haver fet un malfet (Val-Men-Mall). | SIN: Sentir, deplorar, saber greu. || Ex: Ara li pesa d’haver renyit amb la seva cunyada. Ca -Aquestes paraules pesen (me’n sento, p.e. d’un insult). 3 comportament, emocionar, feina, nervis, patiment, pessimisme Quedar, una persona, afectada o condicionada per una responsabilitat o pel comportament d’algú (Val-Men-Mall). | SIN: Condicionar, afectar, impressionar, trasbalsar. || Ex: A l’hora de tirar un penal, la responsabilitat pesa. -TV2- ...unes dades que pesaran en l’ànim de... (li sabran greu; el desmoralitzaran).  4 cos, dolor, salut (*) Fer mal una part del cos (Val-Men). | SIN: Molestar. || Ex: El pit em pesa (és operat del cor i té por). Em pesa el pit (Mall).

PESCAR aconseguir, agafar, caçar, casar, delinqüència, detenir, policia Aconseguir, algú, allò que vol (Val-Men-Mall). | SIN: Agafar, atrapar, enxampar, obtenir, enganxar, pessigar (Val). || Ex: Aquesta noia l’ha sabut pescar (s’han casat). La policia els va pescar tots tres.

PESSIGAR 1 agafar, detenir, dolor, mà, pitjar, policia Pitjar la carn amb els dits de la mà (també té el sentit de pescar vist adés Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Encloure, prémer. || Ex: Mestre, en Demetri em pessiga. La policia l’ha pessigat (Val). El va pessigar pels duros (Val). Ha pessigat diners en les apostes (Val). 2 animal, picar Clavar, un animal petit, el seu fibló (a Ca picar  no es diu en aquest sentit). | SIN: Picar, fiblar, punxar. || Ex: M’ha pessigat una vespa. Aquesta classe de mosquits no pessiguen. 3 caràcter, expressar, molestar, ofendre (*) (p) Dir coses per molestar. | SIN: Mossegar, mortificar, burxar, punxar, torturar, embotinar (Val). || Ex: No m’agrada de parlar-hi perquè de seguida pessiga. No m’embotines o li ho diré a la mestra (Val).

PESSIGOLLES 58 pell, sensació, tocar Excitació que se sent a la pell, quan algú hi passa suaument els dits, una ploma d’ocell o una altra cosa fina (pessigoles* a Ca i, de vegades, també a Am) (Mall). | SIN: Pessigolleig, cosquerelles (Val), joques (Men). || Ex: Jo no en tinc, de pessigolles. El pare em feia pessigolles. Si em fas cosquerelles, m’entra borró (aborronar-se és posar la pell de gallina Val).

PESTA 1 desagradable, fort, olor Olor forta i desagradable (Men-Mall). | SIN: Pudor, fetor, pestilència, tuf, ferum, fortor (Val-Mall), feruma (Men). || Ex: Quina pesta se sent, d’aquesta granja! 2 dolent, entremaliat, nen, persona Persona que fa les coses amb dolenteria (Men-Mall). | SIN: Dolent, malvat, àvol, malparit, malsalat. || Ex: Quina pesta, aquest vailet! (li va a tocar el timbre i s’amaga).

PET 1 cop, emborratxar-se, esclatar, fort, soroll, vent Soroll estrident que fa una cosa que es trenca, que explota o que pica contra una altra (anar pet vol dir “anar borratxo” Val) (Mall). | SIN: Espetec, esclafit, explosió, detonació. || Ex: Aquest petard ha fet un pet més fort que els altres. Vàrem sentir uns pets i era el vent que obria i tancava una porta vella. Va agafar un bon pet i se’n va anar a dormir (Val). 2 baralla, bonic, cridar, discutir-se, elegància, foc, música, molt, quantitat, roba, sol Es diu de quelcom, quan és molt abundós, molt gran o fa molt de soroll. | SIN: Molt, abundant, pler, força, copiós. || Ex: El dia de l’excursió va fer un pet de sol. Això acabarà amb un pet d’osques, que ni el vicari hi serà a temps. Què és aquest pet de crits? Què passa? A l’hora de pagar hi va haver un pet de raons. Amb aquell pet de foc, la roba va ser de seguida eixuta. A la plaça hi ha un pet de música! (fan sardanes). No he vist enlloc més un pet de noies com a Tamarit de Llitera (moltes i boniques). Am -Faràs un pet de goig amb una jaqueta nova (= un pam). On vas, amb aquest pet de faldilla? (li va baldera). 59 3 planta Pet de llop: bolet baix i rodó, de color blanquinós o groguenc, que quan és sec, queda com una bossa de pols. | SIN: Esclatabufa. || Ex: El pet de llop, si el trepitges, fa una mena de fum. 4 dolç, menjar Pet de monja: galeta petita i boteruda, amb una tarota al cim; sembla una avellana plana (Val). || Ex: Ací venen pets de monja.

PETAR 1 caure, cop, dividir, trencar, tros Dividir una cosa en trossos, de manera violenta. | SIN: Fragmentar, trencar, rompre. || Ex: Aquest vidre sembla fort, però peta. No deixis el got aquí, que es petarà. 2 guerra, morir, violència Anar-se’n a l’altra vida. | SIN: Morir, finar, traspassar, perir, faltar (Val). || Ex: Hi petaran molts soldats, en aquesta guerra. La setmana passada va faltar la meua amiga Carme (Val). 3 acabar, conflicte, defecte, resultat, treballar, vici (**) Acabar quelcom d’una manera determinada. | SIN: Sortir, tancar, finir, acabar. || Ex: Com petarà aquesta vaga? Ca -No beguis tant, que petaràs alcohòlic. 60 4 claror, intensitat, molt, sol, vent  (**) Obrar amb potència, una força natural. | SIN: Tocar, afectar, batre, picar. || Ex: En aquesta vinya, hi peta molt la tramuntana. El sol peta fort avui (pica, crema). A -És clara la cuina. B -Sí, perquè el sol hi peta (ara hi toca). 5 aconseguir, anar, arribar, aspecte, camí, cercar, créixer, ésser, lloc, millorar, objectiu, perdre, pes, planta (*) Arribar fins a un punt o a tenir una mida. | SIN: Ésser, pervenir, esdevenir, fer cap, anar a parar. || Ex: A -Ara vull pesar 70 quilos. B -Tu d’un extrem vas a petar a l’altre (en pesa cent). Per aquesta carretera aniràs a petar a Sant Hilari. Ca -No sé on peta el llibre d’anglès (on el tinc). Hi ha un blat de moro que petaria aquí dalt (i t’ensenyen amb la mà el lloc on arribaria).

PETEJAR 1 educació, escapar-se, soroll, pet, vehicle, vell (*) Deixar anar pets (s’aplica als cotxes Val). | SIN: Petar. || Ex: L’avi és sord i peteja (es pensa que els altres no el senten). 2 despendre, diners, propietat (*) Malbaratar una fortuna o una hisenda (putejar** té el mateix sentit a Ca i a Am). | SIN: Dissipar, malgastar, dilapidar, rebentar, malversar, (cremar, balafiar Val). || Ex: El dissabte va cobrar i el dilluns ja s’havia petejat tots els cèntims. L’avi va comprar moltes propietats i els néts s’ho petejaran tot. No balafieu els diners, que no en tindreu quan en voldreu (Val).

PETGE moble, peu, reforç Cadascuna de les potes d’una cadira, d’un armari o d’un altre moble. | SIN: Pota, peu (Val). || Ex: Els petges dels bancs, els clavaran amb ciment. El peu de la taula és curt (Val).

PETIFUR 61 dolç, paper (**) Paper que porten els bracets, la rebosteria i altres dolços, per evitar que qui en menja s’embruti els dits. | SIN: Base d’un dolç. || Ex:  Nosaltres hi posem la safata de cartró amb la seva blonda i cada pastisset amb el seu petifur (blonda = paper que té alguns dibuixos o puntes que el guarneixen).

PETIT -A 1 baix, expressar, feina, important, negoci, petit, soroll Negoci o empresa de poca envergadura (petit és el contrari de “gran”; també significa “fluix” Mall). | SIN: Xic, exigu, insignificant. || Ex: El meu padrí era un pagès petit (de poc rem). Parla petit, que no l’has de despertar (Mall). 2 feina, inepte (**) Persona que no sap fer bé el seu ofici. | SIN: Maldestre, inepte, incompetent, malapte. || Ex: L’amo d’aquesta vinya és un pagès molt petit (ha podat malament els ceps). El teu cunyat és un mecànic petit. Són uns paletes petits: treballen molt i fan poca feina. El senyor Eusebi era un mestre molt petit; poca cosa hi vàrem aprendre. 3 barallar-se, categoria, groller, ordinari (*) Qui fa coses que només solen fer la gent de baixa categoria. | SIN: Vulgar, ordinari, bast, baix, grosser. || Ex: Barallar-se fa ser molt petit. Em pensava que eres un gran home, però veig que ets molt petit. 4 mida, poc, quantitat, temps, tros Poca quantitat, de temps, d’espai, o de quelcom més. | SIN: Poc, mica, xic, engruna. || Ex: Ja vinc: un petit moment (un moment). A -Menja formatge. B -És que faig règim. A -Per aquest petit bocí, no pateixis.  5 llet, mida, vi Un quart de litre (a Am també es diu un petricó). || Ex: He anat a comprar tres petits de llet.

PEUPLANTAT -ADA 62 aturar, immòbil, posició (*) Quiet i tocant a terra només amb els peus. | SIN: Palplantat, dret, erecte. || Ex: Quan va veure el seu pare, va quedar peuplantat (un nen que corria). El vaig esperar allà peuplantat.

PIC 1 anar, desagradar, expressar, guanyar, indiscreció, joc, vegada Cada volta que una cosa s’esdevé (Mall). | SIN: Cop, vegada, volta, viatge (Val). || Ex: Hi he anat tres pics i encara no he cobrat. Aquest pic ha cantat més bé. Aquest pic no m’has agradat (no li havies de donar tantes explicacions). Havies d’haver fet un pic de trumfos. Ahir parlàrem per telèfon tres viatges (Val). No record haver-hi pujat més que un sol pic (M. A. Salvà Mall). 2 bo, negoci, pell, pic, salut, sol, temps, treballar, triomfar El moment de més èxit d’una persona o de més força d’una cosa (Men). | SIN: Fort, punt culminant, moment àlgid, màxima intensitat, zenit. || Ex: No hi has d’anar a caminar, al pic del sol. Si remenes canyes al pic del dia, quedes embutllofat. A l’agost és el pic del turisme. A les nou del matí és el pic per vendre (la millor hora; és quan hi ha més compradors). 3 agricultura, arbre, distància, mida (*) (p) Distància llarga entre dos arbres d’una plantació (de la curta, en diuen “rasa”). || Ex: Jo, els avellaners, els planto a vuit passes de pic i a sis de rasa. 4 cridar, expressar (**) Acció de telefonar a algú. | SIN: Trucada, truc, telefonada (Val). || Ex: Quan m’arribi el disc et faré un pic -Olot-.

PICA 63 aigua, font, netejar, recipient, religió Recipient de pedra o de metall, gen. clavat (Val-Men-Mall). | SIN: Pila, obi, conc, cóm, gavadal. || Ex: Posa els plats bruts a la pica de l’aigüera. M’ha quedat el got a la pica de la font. Am La pica de l’aigua beneita és entrant a la dreta (pila = pica).

PICADA condiment, menjar Salsa feta amb uns quants condiments, que es piquen en un morter (picada vol dir “aperitiu” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Salsa, picat (Val). || Ex: Avui faré una picada d’alls i julivert. Farem un picat per a la carn (Val). Mentre porten l’arròs podríem fer una picada (Val).

PICADORA fusta, lligar, netejar, picar, riu, roba, sexe Fusta per picar la roba, de quan es rentava la roba en un safareig o en una riera (picador és un home que va a lligar, sobretot estrangeres Mall). | SIN: Picador (a Barcelona), batedora (Men). || Ex: Aqueixa picadora ja és vella.

PICANYOL cridar, fort, persona, veu, xerraire (**) Persona molt xerraire, esp. si parla amb una veu forta. | SIN: Parlador, garlaire, enraonador, espinguet, (parler, xarrador Val), (picarol, rallador Men), xerrador (Mall). || Ex: Aquesta nena és un picanyol: no calla mai. Aquest mestre té picanyol (o “molt de picanyol”, se’l sent de lluny; “picarol” a Men).

PICA-PICA festa, menjar, quantitat, varietat (**) Barreja de menjars molt variats que se serveixen en petites quantitats (Men). | SIN: Refecció, aperitiu, vermut, piscolabis, refrigeri, picada (Val). || Ex: Per començar el dinar ens donaran un pica-pica. Quan s’acabe el concert oferirem una picadeta (Val). Fem la picada, que hui és diumenge (Val).

PICAR 64 1 agradar, apallissar, cop, enamorar, ferida, patiment, picar, picor (*) Etzibar cops a algú (picar és agradar una persona a una altra; també és tenir una “sensació de coïssor” i també es pot “picar” per fer un forat, tomar -enderrocar- una paret, etc. Mall). | SIN: Pegar, estomacar, estovar, tustar, atupar (Mall). || Ex: Abans, els mestres picaven. La Llibertat em vol picar! (a l’escola). A en Joan li pica na Maria (Mall). La ferida em pica (Mall). 2 netejar, picar, porta, soroll Ventar cops en una superfície, una persona que treballa (Men). | SIN: Copejar, colpejar (Val). || Ex: Demà picaré els matalassos. Hi ha algú que pica la paret (paletes). 3 accident, topar, vehicle (**) Topar, un vehicle, amb un altre o contra un obstacle. | SIN: Xocar, topar, envestir, pegar. || Ex: Ahir a la tarda, dos cotxes varen picar, en aquest revolt. 4 agredir, escometre, expressar, ofendre, violència (**) Parlar amb duresa contra algú. | SIN: Escometre, mortificar, atacar, ferir. || Ex: Com pica, aquesta senyora (en un debat). 5 calor, intensitat, molt, sol Escalfar molt, el sol (Val-Men-Mall). | SIN: Batre, escalfar, cremar. || Ex: Ara, el sol pica (en fa molt). Ja és picar el sol, trenta graus a les vuit del vespre. 65 6 agredir, animal, cop, menjar, picar, vici Agafar menjar, els ocells; per ext. “picar-se” és també infectar-se de droga (picar és atacar amb el bec Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Espicassar, picotejar, espipellar (Mall). || Ex: Les gallines, primer piquen el blat de moro i després es mengen les fulles de col. El gall m’ha picat (Mall).  7 menjar, picar, poc, repetir, tastar Posar-se poc menjar a la boca, però sovint (Val-Men-Mall). | SIN: Menjotejar, pellucar, piscar, espipollar (Men). || Ex: Entre dia pico molt. Sempre piquen, les cuineres. 8 agricultura, alt, construcció, negoci, preu, pagar, vendre (**) Vendre’s quelcom a un preu molt alt. | SIN: Anar car, anar a bon preu, ésser costós. || Ex: L’any passat picaven, els conills (anaven cars). Hi ha gent que compren mitja dotzena d’aparcaments i, si piquen, els venen (si van alts). 9 comprar, decidir, desig, enamorar, llogar, parella, tracte, vendre Trobar persones que volen comprar una cosa; arribar a fer un tracte (Val-Men-Mall). | SIN: Decidir-se, agafar-se, comprar. || Ex: Vénen gent a mirar els pisos nous: un o altre picarà (en comprarà un o l’arrendarà). La Juliana va al darrere d’un noi de Girona, però ell no pica. 10 aconseguir, gestió, influència, permís (**) Fer, algú, gestions discretament, per aconseguir quelcom. | SIN: Actuar, moure’s. || Ex: Ja tenim el permís: vol dir que aquell senyor ha picat (algú que fa gestions per a nosaltres). 66 11 canviar, decidir, ràpid, sobtat (**) Prendre’s, la decisió de fer una cosa, de manera sobtada (Men). | SIN: Passar pel cap, determinar-se, resoldre, llançar-se, aventurar-se. || Ex: Li va picar de canviar de cotxe. Ve a dinar molt tard o molt aviat, depèn de com li pica. 12 cop, cridar, demanar, expressar, picar, soroll Ventar cops a una porta o a una paret, per tal que ens sentin (Men). | SIN: Trucar, copejar, colpejar (Val). || Ex: Algú ha picat a la paret. per ext. Ja li diré que has picat (telefonat). 13 enganyar, joc (**) Indicar, un jugador de cartes al seu company, quines cartes té; això és lícit en alguns jocs i prohibit en alguns altres. | SIN: Marcar, assenyalar. || Ex: Per què marxes si jo tinc un tres?  B –Per què no me’l picaves? (jugant al truc). No m’ho diguis més per jugar contra aquells dos perquè se les piquen (jugant a la botifarra). 14 premi, sorteig, tocar (**) Tenir el número del premi d’una rifa (Val-Men). | SIN: Treure, tocar. || Ex: Els del bar han picat fort (els han tocat quatre-cents mil euros). Jo jugo molt i no pico mai.

PICARDIA abusar, dissimular, fals, fet, habilitat Habilitat de qui diu o fa les coses d’amagat o de manera dissimulada (Val-Men-Mall). | SIN: Astúcia, murrieria, mònita, raboseria (Val). || Ex: Això ho ha dit perquè nosaltres passem a davant: de picardia en té molta (i ell serà un sant; els fa fer una bretolada).

PICAROL 67 animal (**) (d) Ocell d’un color gris fosc o negre, semblant a l’oreneta, que s’ha d’enlairar per poder volar. | SIN: Ballester, falcillot, falcia (Val). || Ex: Els picarols mengen abelles i altres cuques.

PICASSA aparell, arbre, llenya, tallar, trencar Eina de tall que es fa servir per capolar llenya o per tallar arbres. | SIN: Destral. || Ex: La picassa que hi ha a casa ja comença de ser oscada.

PICAT -ADA durada, intensitat, música, ràpid, sencer, temps, treballar (**) Es diu del temps que dura una activitat, quan es treballa intensament, aprofitant bé el temps. | SIN: Intens, fort, complet, aprofitat. || Ex: A la feina només fem set hores, però picades. Han estat vint minuts picats. He ballat dues sardanes ben picades (de principi a fi).

PICOLAR 1 aparell, construcció, engrunar, llenya, trencar Agafar una cosa i fer-ne trossos petits (picola és una mena de pic petit, d’una mà, que empren els obrers per picar la paret i llevar-ne el material que la cobreix Val). | SIN: Capolar, trinxar, esbocinar, xemicar, esmicolar. || Ex: Ahir al matí, vaig picolar tres socs de llenya d’olivera que tenia allà al pati (amb la destral). 2 accident, dany, engrunar, màquina, matar, trencar, vehicle (**) Fer mal a una persona o fer malbé una cosa. | SIN: Trinxar, fer malbé, malmetre, xemicar. || Ex: Aquestes motos, si t’agafen et picolen (són grosses i van de pressa). Si vas per aquests mals camins, picolaràs el cotxe. Va entrar un roc a la màquina i la va picolar.

PICÓS -OSSA 68 cabells, color, pell (**) (d) (p) Persona que té els cabells i la cara vermellosos. || Ex: Ha entrat una noia picossa.

PICOSSADA diners, pagar, quantitat Molts diners (picassada* a Ca i a Am). | SIN: Quantitat, munt, dineral, dinerada. || Ex: Aquesta casa ens va costar una picossada. A la teva empresa, n’hi ha que guanyen una picossada.

PIC-PIC carregós, emprenyador, insistir, molestar, nen, persona, repetir (**) Persona que empipa reiteradament les altres. | SIN: Corcó, marejador, emprenyador, (queferós, enfadós Val). || Ex: Aquesta criatura és molt pic-pic: a cada moment l’he d’avisar (un mestre). El seu sogre era pic-pic: quan volia una cosa t’ho repetia deu vegades.

PIDOLAR demanar, molestar, relació, vici Demanar coses per vici (Men-Mall). | SIN: Recaptar, mendicar. || Ex: La Juliana sempre pidola (demana sal, fruita, cebes, etc. a les veïnes).

PIGALLAT -ADA color, pell, quantitat, roba, taca Ple de taques rodones i, en general, petites. | SIN: Clapejat, clapat de rodones, llentillós, pigat (Val-Men-Mall). || Ex: La meva germana és pigallada. M’he comprat una camisa pigallada (amb rodones de colors).

PIGOTA pell, salut, senyal Malaltia infecciosa; el malalt té pústules a la pell que poden deixar senyals desagradables (Val-Men-Mall). | SIN: Verola. || Ex: A mi només em van vacunar de la pigota.

PILA 69 1 llum, piló, quantitat Munió de coses posades l’una sobre l’altra (pila és una llanterna Mall) (Val-Men). | SIN: Piló, pilot, munt, estiba, amuntegament. || Ex: Hem posat una pila d’estelles a sota l’escala. 2 animal, recipient (*) Receptacle per posar beure i menjar als porcs (Men). | SIN:  Bassi, cóm, obi, pica (Val). || Ex: A cada cort de porcs hi ha una pila d’obra. 3 aigua, nen, recipient, religió, roca Vasos grossos, de pedra, que hi ha a les esglésies; es fan servir per posar l’aigua beneita i per batejar les criatures (Val-Men). | SIN: Pica, pica baptismal. || Ex: A mi em varen batejar en aquella pila.

PILASTRA construcció, part, reforç Part d’una edificació, gen. de forma quadrada, alta i estreta, que aguanta un sostre (Val-Men). | SIN: Pilar, columna. || Ex: Han aprofitat les pilastres velles del pont del Pasteral.

PILER ball, diversió, música (**) (d) Ball del temps vell. | SIN: Ball antic. || Ex: Les nostres àvies ballaven el piler (al segle XIX).

PILÓ 70 1 carn, fusta, màquina, moviment, peça, pes, rellotge, tallar Peça que, amb el seu pes, fa funcionar una màquina (piló és un peu de fusta sobre el qual tallen la carn els carnissers Mall) (Men). | SIN: Pes, cilindre. || Ex: Els pilons del rellotge de paret toquen a terra (s’han de fer pujar). 2 joc, nen, piló, quantitat, terra Conjunt de coses amuntegades (Val-Men). | SIN: Pilot, munt. || Ex: Els nens juguen a fer pilons de terra.

PILOT fruit, joc, molt, piló, quantitat, roba, roc Un gran nombre de coses, posades l’una sobre l’altra (també, colla de persones que fan esport, ciclisme o curses a peu Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Piló, munt, estiba, quantitat, xarxer (Men), caramull (Mall). || Ex: A l’entrada hi havia un pilot de roba per rentar. Hem tret els rocs de la vinya, i n’hem fet pilots. Quins pilots de raïm hi ha, en aquesta vinya. A quina hora ix el pilot? (ciclisme Val). El pilot del poble va a esmorzar a Favara (Val). Les espelmes s’han fos i han quedat fetes un pilot (una bola Mall). Quin caramull d’or! (L. Riber Mall)

PINCET diversió, joc, nen, saltar (**) (d) Joc de mainada; primer es dibuixen uns quadres a terra, després cada jugador ha de saltar amb un peu, d’una casella a l’altra, fent córrer un tros de rajola o un roc, amb el mateix peu que salta (a Ca es diu marro). | SIN: Xarranca, sambori, tella (Val). || Ex: Ara volem jugar a pincet.

PINOIXA aparell, arbre, dur, fusta (**) (d) Arrel d’una canya, o d’un arbre, que s’arrenca juntament amb una part de la tija. | SIN: Pirrossa. || Ex: Amb les pinoixes de bruc fèiem les maces per a les veremes (les maces per aixafar els raïms a la semal).

PINTAR 71 1 càrrec, ésser, figurar, important, lloc Tenir importància, algú, en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Fer, representar, comptar, importar. || Ex: Què hi pintes tu, en aquest ajuntament? (= què hi fas?). 2 enganyar, falsedat (*) Fer creure allò que no és (Men-Mall). | SIN: Enganyar, entabanar, ensibornar, engalipar. || Ex: Diuen que els de l’altra empresa cobren menys que nosaltres? A mi que no m’ho pintin pas!

PINTAT -ADA adequat, aspecte, elegància, mida, roba Que es posa molt bé (Men). | SIN: Perfecte, ideal, clavat. || Ex: Aquell vestit es posava pintat.

PINTURA color, ensenyament, nen, pintura (**) Llapis que té la mina d’un color diferent del gris (Val-Men). | SIN: Llapis de color. || Ex: Mestre, la Maria no em vol deixar les pintures.

PINXO ballar, construcció, espavilat, feina, habilitat, saber, treballador (**) (d) Molt bo, molt trempat, per fer una activitat. | SIN: Artista, mestre, virtuós, llest, valent. || Ex: Els paletes que tenim són uns pinxos per a la feina. Nosaltres érem els pinxos per ballar.

PINYA 72 accident, cop, picar, vehicle Cop amb la mà; també es diu d’una topada d’un vehicle (té el sentit de cop molt fort Men). | SIN: Plantofada, galtada, bufa, morma, nata, patacada, trompada, (nyespla, xufa, carxot, calbot; si és de vehicles llenyada Val), manyonfla (Men). || Ex: Com que no callàvem, el mossèn ens va ventar una pinya. El cotxe va fúmer una pinya contra l’arbre.

PINYOC conjunt, fruit, piló, quantitat, rodona (*) (d) Conjunt de persones o de coses agrupades fent pinya. | SIN: Manyoc, apinyament, pinya, (pilot, bolic Val). || Ex: Quin pinyoc de grans tan vermells, en aquesta magrana! Am -Aquell pinyoc que hi ha de gent, a la Sardana del Batlle!

PIOC 1 animal (*) Ocell més gros que una gallina; té una barballera vermella i es menja molt per Nadal. | SIN: Gall dindi, indiot, (polit, titot, tito Val). || Ex: Nosaltres no en criem, de piocs, els anem a comprar a Creixell. 2 malalt, salut Un xic malalt (femení “pioca”) (Men). | SIN: Empiocat, cloc-piu, indisposat, malaltús (Val). || Ex: Fa dos o tres dies que estic pioc.

PIPAR 1 fum, mà, mamar, vici (*) Xuclar un dit, una pipa o una altra cosa (Men). | SIN: Xumar, fer la pipa, (xuplar, mamar Val). || Ex: Tens sis anys i encara pipes! (el dit). 2 emborratxar-se (**) Beure alcohol immoderadament (Val). | SIN: Trascolar, embriagar, engatar, mamar, xamar (Val). || Ex: Diuen que el seu pare pipa. No vull xamar més, que ja he xamat prou en festes (Val).

PISPAR 73 agafar, robar Agafar coses, algú, procurant que no el vegin (Val-Men-Mall). | SIN: Robar, rampinyar, polir, afaitar, fotre, pentinar (Mall). || Ex: Tenia el cistell a l’entrada de casa i me l’han pispat. M’han pentinat la cartera (Mall).

PISTRINCS diners Monedes i bitllets. | SIN: Diners, cèntims, calés, (xavos, caragols Val), doblers (Mall). || Ex: El seu pare té molts de pistrincs.

PITJAR 1 feina, força, fruit, mà, peu, pitjar Fer força amb una part del cos o amb una eina (pitxar* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Prémer, ataconar, atacar. || Ex: Aquestes semals encara s’han de pitjar. Pitja la porta amb el peu, si pots. 2 burxar, collita, comentari, insistir, molestar, preguntar, saber, xafarder (**) Dir coses a algú o fer-li preguntes amb insistència. | SIN: Punxar, burxar. || Ex: Ella la pitja per fer-la empipar. En Genís només em pitja per fer-me enraonar.

PITJOT feina (**) (d) Persona, gen. un noi jove, que s’encarrega de buidar les galledes de raïms i de pitjar les semals, durant la verema (sentim pitxot** a Ca). || Ex: L’any passat vaig fer de pitjot.

PITLLERA joc (**) (d) Joc de cartes (ve de pitllar, variant de pillar que vol dir “agafar una carta”). | SIN: Bescambrilla, brisca. || Ex: Porta cartes, que farem la pitllera.

PITOF -OFA 74 emborratxar-se, olor Persona que habitualment s’emborratxa o que ho està en aquest moment (també pitofi* a Ca) (Men). | SIN: Embriac, ebri, begut, (bufat, carregat, gat, tocat Val). || Ex: L’alè li fa olor d’anís: és un pitof. Anit el vaig veure ben pitof. Si beus d’aquesta manera, seràs un pitof.

PITRERA cos, pèl, sexe Part alta del pit (Men-Mall). | SIN: Pit, sina, pitera (Mall). || Ex: Ja comences de tenir pèl a la pitrera. Aquesta noia té molta pitrera (Mall).

PITXER adornar, aigua, beure, menjar, moble, planta, recipient Gerro que s’omple de flors i d’aigua i es posa en una taula o en un altre moble per fer bonic (el pitxer o la pitxera també serveixen per traure aigua a taula i beure’n Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Gerro, pitxell. || Ex: Hi havia un cobretaula i un pitxer de vidre amb flors. Va dur el pitxer ple d’aigua (Mall)

PIU aparell, màquina, obrir, peça, tancar (**) Cadascuna de les peces petites que serveixen per fer anar un aparell o per obrir i tancar quelcom (Men-Mall). | SIN: Botó. || Ex: La televisió s’engega amb el piu rodó. Per engegar l’estufa de butà, has d’obrir el piu de dalt.

PIULA cos, riure, sexe (**) Òrgan sexual dels mascles. | SIN: Penis, ocell, (piu, pardal, pixorro, xeu, fava Val). || Ex: Quan es parla de la piula tothom riu.

PIULAR 75 animal, soroll, veu Fer la seva veu, els polls i molts d’ocells (piular també vol dir parlar) (Val-Men-Mall). | SIN: Piuar, piulejar, xerrar, garrular. || Ex: Els polls, quan veuen llum, piulen. No et vull sentir piular! (Mall).

PIULOTS animal, crit, dolor, força, fred, mà, peu, sensació (*) Sensació punyent de dolor que el fred fa sentir a la punta dels dits i els deixa balbs, sense força (piuló és un ànec xiulador Val) (piulots o piulos són crits molt forts Men). | SIN: Fiblada, punxada, mal. || Ex: Em posaré uns mitjons de llana perquè tinc piulots als peus. Am -Amb aquest fred, he passat piulots (= he tingut piulots).

PIXAFRED -A caràcter, encantat, gandul, indecís, inepte, persona (*) (p) (d) Persona de poca empenta, que no té sang. | SIN: Irresolut, indecís, pixafreda (al DCVB), panoli (Val). || Ex: A -Bé ho hauria de veure que no ens podem girar de feina! B -No el renyis, que no en trauràs pas res: és un pixafred.

PIXALLITS 1 planta Planta semblant a la margarida, té els pètals grocs, és molt comuna als marges dels camps i a les vores dels camins. | SIN: Lletsó, llicsó (Val), llensó (Men). || Ex: Les papallones grogues, els primers dies que surten, van d’un pixallits a l’altre. Anem a fer llicsons per als conills (Val). 2 menjar, planta Planta que es fa pels margenals i es menja bullida . | SIN: Dent de lleó, llensó (Men). || Ex: N’has menjats mai, de pixallits? 3 animal (*) Aranya camallarga. || Ex: Les potes dels pixallits de seguida s’arrenquen.

PIXARADA 76 diners, estudiar, feina, guanyar, important, pagar, poc, prova, quantitat, salut, terreny (*) Quantitat molt petita d’una cosa; quelcom que es considera de poca importància (també pixamandúrria** pixaminuta** a Am) (Men-Mall). | SIN: Insignificança, fotesa, nimietat, ridiculesa, minúcia, menudesa, (favada, esguit Val). || Ex: Li han pagat una pixarada del camp. A la nostra fàbrica guanyem una pixarada. Ja esperarem un altre dia, a fer venir el fuster: això és una pixarada (hi ha poca feina). A -En teniu, de vinya? B -Una pixarada. Haver-ho aprovat tot i suspendre aquesta pixarada, em toca la moral! (una assignatura fàcil). No t’espantis perquè t’han de fer aquesta operació: això és pixaminuta (o una pixarada). Abans guanyàvem poc, una favada, però ara guanyem més (Val). C –Has pogut parlar amb ton pare? D –Gens. Un esguit (Val).

PIXOLER animal, aparell, carn, greix, tros (**) (d) Tros de carn de porc, que comprèn la verga i una part de cul; es guarda per untar algunes eines de tall. | SIN: Greixador. || Ex: Als xerracs, s’hi passa el pixoler perquè no s’escalfin.

PLA 1 afirmació, agradar, expressió, modest, molt, quantitat, sí Mot que es fa servir per reforçar el sí (equival a molt) (pla aplicat a persones, vol dir senzill, gens superb Val). | SIN: Molt, encara més, pler. || Ex: A -Em costa molt d’aprovar. B -A mi pla em costa! C -Les coses no ens van gaire bé. D -Ja tens pla raó (= molta raó). E -Tinc molta gana. F -Jo pla! G -Té molts diners. H -El seu germà pla, en té. Tu pla em vas bé! (= m’agrada això que dius). I -La Vicenta deu tenir cinquanta anys. J -En té pla més, de cinquanta. És intel·ligent i, a més a més, molt pla (Val). 2 negació De vegades, parlant amb ironia, vol dir que no. | SIN: No, de cap manera. || Ex: A -Et faran quedar, a les cinc. B -Jo pla que em quedaré! C -Ho ha trencat la nena. D -La nena pla! (els grans). 3 ample, cos, gran, mida, part, pla, superfície Superfície ampla i amb poques curvatures (Val-Men-Mall). | SIN: Amplada, amplària. || Ex: Quin pla d’esquena que té, el nen! 4 cos, pla, sexe (**) Dona que no fa pit o que en fa molt poc (Val-Men-Mall). | SIN: Rasa, llisa. || Ex: No m’agrada pas prou, una noia plana.

PLAGA 77 despendre, dolent, gandul, inepte, malestar, persona, treballador, vici (**) (d) Persona que no és bona per a res i que, alhora, porta dolenteria (el sentim en masculí i en femení) (Men). | SIN: Cromo, calamitat, desastre, misèria. || Ex: És una plaga, el seu noi: no vol treballar i, a més a més, té la butxaca foradada. L’han tret de la feina perquè és un plaga: portava malestar als altres treballadors.

PLANAR amenaçar, guerra, haver-hi, perill Haver-hi el perill, en un lloc, que s’esdevingui una cosa greu (Val). | SIN: Amenaçar, estendre’s. || Ex: La por a la guerra plana sobre...   -TV3-. 

PLANÇÓ 1 arbre, brot, planta (*) Nom amb què s’anomenen els rebrots que surten al tronc d’alguns arbres, a la part baixa  (plançó o plantó és un arbre nou, destinat a ser trasplantat Val). | SIN: Rebrot, verduc, bordall, rebroll, mamador. || Ex: Si els plançons dels roures i de les alzines es tallen, els arbres creixen més. 2 alt, família, fill, noi Fill, especialment quan és alt i ben plantat. | SIN: Noi, fill. || Ex: Quins dos plançons que tens! Aviat seran més alts que tu!

PLANÇONAR educació, nen, picar (*) Clavar cops a algú. | SIN: Picar, pegar, copejar, (aventar, sucar, estovar Val). || Ex: Si el plançones una mica, ja se’n recorda  (i no fa més un malfet, una criatura). Els de l’altre equip sucaven a muntó (Val).

PLANEJAR anivellar, feina, pla, terreny Fer tornar planera una superfície que no ho és. | SIN: Rebaixar, anivellar, igualar, aplanar (Men). || Ex: Faig planejar el camp.

PLANER -A 78 1 joc, llit, pla, superfície, terreny Que té forma horitzontal (Men). | SIN: Pla, llis, ras. || Ex: Jugàvem a futbol en un camp que no era gaire planer. Si us plau: poseu-me el llit planer (en un hospital). 2 clar, expressar, fàcil, llengua Llenguatge senzill, clar, de bon entendre (Val-Men). | SIN: Pla, fàcil, entenedor, senzill. || Ex: En  llenguatge planer, això què vol dir? -TV3-.

PLANETA futur, sort Avenir de les persones, que segons algunes creences ja ha estat predestinat (ho sentim en masculí sempre, a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Destí, estrella, averany. || Ex: Cadascú, quan neix, té la seva planeta. Quan naixem ja portem la planeta. Tothom té la seva planeta (Mall). Això són planetes que tenim (Mall).

PLANTA alt, aspecte, qualitat Allò que es veu d’una persona (també hi ha l’adjectiu plantós o plantosa per dir que algú fa bona planta Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Aspecte, parença, presència. || Ex: El noi té una bona planta. La Mònica és una planta de dona (és alta, ferma).

PLANTAR 1 agricultura, enterrar, feina, llavor, planta Colgar de terra la llavor o l’esqueix d’una planta perquè creixi (també plentar** a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Clotar, capficar, murgonar. || Ex: Es planta a l’hivern, el romaní? 2 aturar, immòbil, lloc, posició, protestar Quedar-se quiet en un lloc (plantar-se també vol dir “rebel·lar-se” Val) (Men). | SIN: Aturar-se, deturar-se, arrestar-se, posar-se. || Ex: Es va plantar a la porta de l’ajuntament. Ja està bé! Planta’t! (Val). 79 3 joc No voler més cartes un jugador (Val-Men). | SIN: Aturar-se. || Ex: Em planto. 4 anar, arribar, joc, lloc, vehicle Anar fins a un indret (Men). | SIN: Arribar, atènyer, fer cap. || Ex: En un quart m’hi planto, a Garriguella. Am -La selecció es planta a la final. -Avui- 5 començar, feina, negoci, obrir, parar, treballador Posar-se, un oficial, a treballar per ell (Men-Mall). | SIN: Parar-se, plantar botiga, obrir. || Ex: En Marcel·lí, fa dos anys, es va plantar per ell (de lampista). 6 abandonar, anar, deixar, educació Deixar a algú; anar-se’n del seu costat (Val-Men). | SIN: Abandonar, desemparar. || Ex: Estàvem enraonant i em va deixar plantat (se’n va anar sense dir res).

PLANTEJAR 1 afrontar, dubtar, ensenyament, esforçar-se, pensar, resoldre Fer per manera de resoldre una qüestió (Val-Men-Mall). | SIN: Pensar, encarar, enfocar, proposar, solucionar. || Ex: El problema no és ben plantejat (no es fan les operacions que cal fer). Ens estem plantejant de parlar en anglès (no sabem si fer-ho o no). Am -Aquestes sumes s’han de plantejar (posar bé els sumands, l’un sota l’altre). 2 adornar, col·locar, lloc, provisional (**) (d) Col·locar quelcom de manera provisional, per mirar si queda bé. | SIN: Posar, situar, presentar. || Ex: L’has plantejat ja, el quadre?

PLANTER 1 planta, quantitat Una gran quantitat de plantes joves, de la mateixa espècie, que se sembren per després arrancar-les i tornar-les a plantar (Val-Men-Mall). | SIN: Erol. || Ex: Vaig a fer planter d’enciam. 2 conjunt, joc, jove, noi Grup de persones joves que reben una formació en una escola, un club, etc. (Men-Mall). | SIN: Equip, penya; de casa. || Ex: Juguem amb molts nois del planter. -Avui-.

PLANTIFICAR 80 1 col·locar, enganxar, lloc, mig, molestar Posar en un lloc una cosa que no es pot treure fàcilment (també vol dir “posar-se enmig” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Plantar, col·locar, enganxar, clavar. || Ex: Els paletes han plantificat l’aigüera. Sempre et plantifiques a la porta i no ens deixes passar! (Val). 2 anar, arribar, lloc Anar fins a un lloc (Val). | SIN: Plantar, arribar, fer cap. || Ex: M’hi vaig plantificar en cinc minuts, a la plaça.

PLANTOFADA animal, cop, matar, picar Cop ventat amb la mà o amb un objecte de superfície plana. | SIN: Morma, galeta, nata, galtada, cop, (carxot, nyespla Val), (cinglada, bufetada Men). || Ex: De tant en tant va bé, alguna plantofada (un mastegot). Quan vegis una mosca, fum-li plantofada! (amb un llibre, una plantofa, una pala de matar mosques, etc.).

PLANTOFEJAR apallissar, picar Clavar unes quantes bufetades a algú. | SIN: Picar, tustar, atonyinar, pegar, atupar (Val). || Ex: La seva mare el va ben plantofejar.

PLANXA equivocació, imprudència, indiscreció Dita o fet que fan quedar malament, que no són escaients (Val-Men-Mall). | SIN: Indiscreció, inconveniència, impertinència; ficar-se de peus a la galleda. || Ex: Tingues compte, que no és la seva dona: no facis cap planxa.

PLÀNYER 1 abusar, compadir, dolent, feina Tenir compassió d’algú (Men-Mall). | SIN: Compadir, commoure’s, complànyer, tenir feda (Men). || Ex: Hi ha persona que no plany ningú (p.e. els fa treballar encara que estiguin malalts). 2 construcció, despendre, estalviar Procurar de no gastar (Men-Mall). | SIN: Estalviar, economitzar. || Ex: Unes cases tan cares, i van a plànyer el pòrtland. No el vaig pas plànyer, el xarop (en vaig prendre molt).  3 lamentar, protestar, queixar-se Exclamar-se, una persona, perquè les coses que es fan no li agraden (Men-Mall). | SIN: Queixar-se, protestar, lamentar-se, doldre’s, complànyer-se (Mall). || Ex: L’Agustí es plany molt perquè ha de fer deu hores cada dia.

PLATANA 81 arbre, planta (*) (d) Arbre que fa unes boles grosses, que quan maduren, escampen una mena de plomissol (és un gal·licisme). | SIN: Plàtan, plataner. || Ex: A la Catalunya Nord encara hi ha les platanes a moltes carreteres.

PLATERIA conjunt, cuina, feina, netejar, piló (*) Molts de plats junts. | SIN: Platerada, platada. || Ex: He rentat tota la plateria. Sempre hi ha unes plateries! (pilots de plats, gen. per rentar).

PLATXERI 1 activitat, agradable, diversió, gust, treballar (*) Activitat que distreu, que agrada de fer. | SIN: Platxèria, plaer, gust, comboi (Val). || Ex: Aquesta mica d’hort, el treballem per platxeri. És un platxeri anar el matí a comprar. Anar a València a córrer botigues em fa molt de comboi (Val). 2 activitat, caminar, lent, tranquil·litat, treballar (*) Es diu d’una cosa que es fa a poc a poc, tranquil·lament, sense pressa, còmodament. | SIN: Platxèria, tranquil·litat, calma, (xino-xano, xano-xano Val). || Ex: Caminàvem amb platxeri. Hem de passar aquestes cartes a l’ordinador, però ho farem amb platxeri. Ca -Anava cap a la vinya tot platxeri (amb calma).

PLATXERIÓS -OSA agradable, comoditat, fàcil, feina, habitatge, netejar, pendent, pujar, suau (**) Quelcom que és de bon fer; que és còmode o agradable. | SIN: Confortable, descansat, pràctic. || Ex: Hi ha pocs escalons i és platxeriosa, l’escala de la rectoria (és de bon pujar, no és dreta). És molt platxeriosa, aquesta escola (ho diu la dona de fer feines; és de bon fer). Teniu una casa molt platxeriosa (que és de bon entrar, que s’hi està bé, etc.).

PLE PLENA 82 1 fàbrica, lloc, ple, quantitat Que hi ha una gran quantitat de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Curull, farcit, atapeït, reblert. || Ex: N’era ple, abans, de fàbriques, Pont de Molins. 2 animal, embarassar, fill, sexe Femella embarassada (Men-Mall). | SIN: Grossa, prenys, prenyada. || Ex: Hi ha cinc ovelles plenes (en un ramat). Ja tornes a tenir la dona plena? (ho diuen els homes). 3 esforç, intensitat, molt, pic, temps Fet amb una intensitat màxima (Val-Men-Mall). | SIN: Al pic, al fort. || Ex: Van a pujar muntanyes en ple hivern. ...els atletes en ple esforç -Avui-.

PLEC 1 paper, piló, quantitat, roba Piló de papers, de roba o d’altres coses, doblegats o posats l’un sobre l’altre (Men-Mall). | SIN: Pila, cúmul, munt. || Ex: Agafa aquest plec de roba i puja’l al terrat. 2 aparell, cabells, clau, conjunt, obrir, tallar (**) Grup de coses que solen anar juntes (Men-Mall). | SIN: Grapat, sarpat,  floc, joc, manat, manyoc. || Ex: La seva germana li va tallar tot un plec de cabells (jugaven). Un rossinyol és un plec de claus (un manat).

PLEGAR 83 acabar, activitat, agafar, anar, collir, comprar, deixar, fum, negoci, religió Deixar de fer una activitat o d’anar a un lloc (plegar també vol dir collir de terra, arreplegar Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Cessar, acabar, finir. || Ex: Vaig plegar d’anar-hi a comprar. Hauré de plegar d’anar al cafè: hi ha massa fum. L’Hermes feia pa, però s’ho ha plegat. Sí que s’ho ha plegat aviat (un que anava molt a missa). Plega’m les claus! (Val). Si no deixam de discutir, podem plegar, tanmateix no farem res (Mall). Si posau en dubte la meva autoritat, jo plec (Mall).

PLEGAT -ADA activitat, alhora, conjunt, joc, junts pl. Grup de persones que fan quelcom juntes; anant les unes amb les altres (Mall). | SIN: Alhora, junts (Men). || Ex: Els corredors han arribat molt plegats (ciclisme). Anirem a dinar tots plegats (o plegats).

PLIST I PLAST cop, feina, onomatopeia, picar, repetir, soroll (**) (d) Onomatopeia per indicar un soroll sec i repetit. | SIN: Flist i flast (Val). || Ex: Els matalassers estan tot el dia plist i plast.

PLOÏNEJAR pluja, temps (*) (d) Caure gotes de pluja molt fines. | SIN: Roinejar, plovisquejar, plovinejar, (purnejar, ploviscar Val), espirejar (Mall). || Ex: A -Plou gaire? B -No, ploïneja. Ha purnejat! (es veu el cotxe banyat Val).

PLOMAR despendre, diners, escassetat, joc, molt, perdre, vici Deixar a algú sense diners o quedar-hi (Men-Mall). | SIN: Esquilar, pelar, despullar, escurar. || Ex: Anit, jugant a cartes, el varen ben plomar. He anat a fer les compres de Nadal i he quedat ben plomada. Al gener, la gent està plomada (no tenen ni cinc).

PLOMBO 84 aigua, fondària, mar, platja (**) (d) Profunditat de l’aigua. | SIN: Fondària, pregonesa. || Ex: A la platja d’Aiguablava hi ha molt de plombo. A Platja d’Aro, de seguida es troba el plombo (l’aigua et cobreix).

PLORAMIQUES caràcter, feble, gemegaire, molt, nen, plorar Que plora sovint o per poca cosa (Men-Mall). | SIN: Ploraner, queixós, somicaire. || Ex: L’Andreu de seguida llagrimeja: és un ploramiques. El nen fa el ploramiques (fa eee perquè estiguin per ell, una criatura de mesos).

PLORAR 1 aigua, baixar, caure, diners, fals, humitat, lamentar, pluja, queixar-se, sortir  (*) Sortir la humitat per una paret (també vol dir queixar-se Val) (Val). | SIN: Traspuar, regalimar, filtrar, suar, regalar (Val), vessunyar (Mall). || Ex: Quan plou, les parets de baix ploren. Em regalava aigua per la cama (Val). El ciri regala cera (Val). Va, no ploris tant, que tu en guanyes molts! (Val). 2 brut, desordenat, dolent, edifici, feina, inepte, joc, lleig, lloc, saber, vell (**) Fer, una persona que està treballant o un lloc, una mala impressió. | SIN: Ésser dolent, inepte, totxo. || Ex: Les cartes li ploren als dits (no en sap). A aquell en Pau, totes les feines li ploren (no se’n surt; no les sap fer). Quan fa de paleta, les eines li ploren als dits. En un edifici vell, tot hi plora més (hi decau). Al seu taller, tot hi plora (el té brut, deixat).

PLORIQUEJAR cridar, plorar, queixar-se Queixar-se plorant sense llàgrimes (Val-Men). | SIN: Bramar, somicar, gemegar, plorinyar (Mall). || Ex: La nena, quan es desperta, ploriqueja.

PLOURE 85 abundor, criticar, molt, ocórrer, ofendre Ocórrer, quelcom, moltes vegades en poc temps (Val). | SIN: Abundar, sovintejar, tenir. || Ex: Al tècnic li plouen les crítiques. -TV3- A en Ramon, li van ploure insults, l’altre dia a...  –Triangle-

PLUGIM pluja, temps Pluja de gotes molt petites (Men). | SIN: Ruixim, xim-xim, plovisqueig, brusca (Mall). || Ex: Aquest plugim mulla (si et quedes parant-lo). Am -Avui fa un plugim espès.

PLUJA pluja, temps (**) (d) Pluja petita: pluja, quan cauen gotes petites. | SIN: Plugim, pluja menuda (Val). || Ex: Està caient pluja petita.

PLUJABATENT pluja, quantitat, tempesta, temps (**) (d) Ploguda molt intensa. | SIN: Xàfec, xarbotada, terrabastada, (arruixó, ruixat Val). || Ex: A –Mira l’aigua, com corre pel carrer! B –Quins plujabatents!

POALANCA aigua, aparell, moviment, pujar (*) Mecanisme molt rudimentari per treure aigua dels pous; consisteix en una barra mòbil unida a un peu dret per un punt pel qual bascula; a la barra mòbil hi ha una galleda en un cap i un contrapès a l’altre (poaranca* a Ca). || Ex: A l’hort de dalt encara hi ha la poalanca.

POBLAR 86 anar, haver-hi, lloc, quantitat, viure Haver-hi, o anar, habitants en un territori (Val-Men-Mall). | SIN: Habitar, viure. || Ex: El Maresme és una comarca molt poblada.

POBLAT -ADA abundor, arbre, cabells, ple, quantitat Molt ple d’arbres, de cabells o de quelcom més (Men). | SIN: Atapeït, abundant, llanut, pelut. || Ex: Vas molt poblat del clatell. T’hauries d’anar a fer passar la màquina.

POBRE -A aspecte, escassetat, espectacle, llum, pobre, poc, religió Insuficient o no tant abundós com hauria de ser (Val-Men-Mall). | SIN: Deficient, exigu, curt, escàs, mancat, insuficient. || Ex: En aquest despatx hi ha una llum molt pobra. Quedava pobre, l’acabament de la processó (hi anava el capellà tot sol). Quedava pobre, el teatre, amb cinquanta persones.

POBREJAR aspecte, diners, escassetat, fals, lloc, pobre, queixar-se Veure’s, una cosa, mancada de recursos (pobrejar és fer-se el pobre, anar dient que hom no té doblers Mall). | SIN: Curtejar, flaquejar, escassejar, justejar; fer el pobre. || Ex: Tenen una oficina que pobreja (no s’han posat al dia). Am -En aquesta classe, la llum pobreja. Sempre pobreja i en té més que no en vol (Mall).

POBRIC -A compadir, desgràcia, expressió, lamentar, malalt, nen, trist Que fa llàstima. | SIN: Pobret, pobrissó, (mesquí, mesquinet Men), malanat (Mall). || Ex: Que se’n troba de malament, pobric! Deixeu-lo anar a jugar, pobric! (no el castigueu).

POBROT -A compadir, desgràcia, expressió, lamentar, trist (**) (d) Es diu d’una persona quan se la compadeix. | SIN: Pobret, pobre. || Ex: Se li ha mort l’home, pobrota.

POC 87 gens, negació Equival a “no”, en frases negatives. | SIN: No. || Ex: Poc hi és el teu pare, a la sala. Poc trobo la tovallola. Poc hi havia ningú panxut, abans. Poc t’hi sabia, aquí (no sabia que hi eres).

POCA-SOLTA baliga-balaga, desvergonyit, educació, expressar, persona, ximple Persona mal educada, insolent o irreverent. | SIN: Descarat, atrevit, barrut, desvergonyit, impertinent, bròfec (Val). | SIN: Has estat un poca-solta: aquestes coses no es diuen.

POCA-SOLTADA acusar, criticar, desvergonyit, expressar, ximpleria Quelcom que es fa o es diu i no és prou correcte. | SIN: Insolència, calúmnia, difamació, bestiesa, animalada, ventall (Men). || Ex: A -L’Amat m’ha dit que ells dos s’entenen. B -Ja pots pensar! És una poca-soltada de les seves.

POCAVERGONYA baliga-balaga, comportament, dolent, educació, persona, relació Persona que no es comporta com cal, que no respecta ni els tractes ni les persones (Val-Men-Mall). | SIN: Poca-solta, barrut, pocapena, taral·lirot, animal. || Ex: El meu gendre és un pocavergonya: quan jo arribo, ell marxa.

PODALL agricultura, aparell Eina semblant a una falç; no és tan rodó i té el mànec més llarg (Men). | SIN: Estassabarders, volant, falç. || Ex: He estassat les bardisses de l’antana amb un podall.

PODER dubtar, inseguretat, probabilitat (*) (d) Forma dialectal de “potser” (es fa servir gairebé sempre a les comarques de Girona; nosaltres, però, l’hem substituït per la forma més coneguda “potser”). | SIN: Potser. || Ex: Tinc mal de coll, demà poder no podré venir a col·legi.

PODRIR 88 1 joc (**) En alguns jocs, tirar una carta del mateix valor que la que ja ha tirat el contrari. | SIN: Empatar, igualar. || Ex: A -Tiro un dos. B -Jo podreixo. 2 deteriorar, empitjorar, política, relació, situació (**) Fer-se malbé molt de pressa quelcom (Val). | SIN: Corrompre, deteriorar. || Ex: La situació es podrirà si no hi ha acostament a la CEE. -Avui-

PODRIT -IDA dolent, persona (**) Persona perversa, que porta dolenteria (Men). | SIN: Malparit, vil, roí, abjecte. || Ex: No ho ha fet ningú més d’anar-me a denunciar, només aquests podrits!

POF caure, cop, onomatopeia, soroll (**) (d) Soroll d’una cosa grossa, quan cau a terra (Val). | SIN: Paf. || Ex: Vàrem sentir pof! I era la bóta del vi que havia caigut.

POLALLA abans, animal, conjunt (*) Grup d’aus que es crien en una casa. | SIN: Pollalla, aviram, pollam. || Ex: La polalla, abans, marxava (gallines, ànecs, piocs, etc., s’escampaven pels camps i anaven pels carrers).

POLIR 89 despendre, diners, excés Gastar, algú, tots els cèntims que porta o que té (Val-Men). | SIN: Malgastar, malbaratar, esbutxacar, dissipar, esbandir, (balafiar, cremar Val). || Ex: He comprat molt i he quedat polida. S’ho han polit tot (diners, propietats). Els pares estalvien i els fills cremen els diners (Val).

POLL 1 animal, cabells, picar, plaga Insecte que viu al cap de les persones, o entre els pèls o les plomes de molts animals (poi* a Am; també a Men i a Mall). || Ex: Els polls són els fills de la lloca i els pois són els del cap (a Am ho veuen així). Els polls de les gallines no passen pas a les persones (els que piquen). 2 carregós, demanar, emprenyador, insistir, molestar, persona, queixar-se (*) (d) Persona que molesta de manera insistent. | SIN: (Llandós, enfadós Val). || Ex: Aquesta criatura és un poll (només demana coses). Tot el dia et queixes. Ja ets un bon poll! No sigues llandós i vés-te’n (Val).

POLLAR-SE aigua, animal, deteriorar, embrutar, escalfar, fruit, gra (*) Malmetre’s els grans d’un cereal o d’un altre aliment, a causa d’uns insectes. | SIN: Corcar-se, grauar-se, (avivar-se –criar-se en una llavor cucs o corcó- Val). || Ex: Quan veus que el blat de moro es polla, l’has d’escaldar i els graus es moren. L’arròs i els fideus també es pollen. Ca -L’aigua d’aquesta font és pollada (hi ha uns cucs petits, com una mena de borrissol). Demà escamparé el panís dels coloms a l’era, que se m’ha avivat (Val).

POLS 1 mida, poc, pols, quantitat (*) Petita quantitat d’una cosa fina (Men). | SIN: Polsada, xic, mica. || Ex: En aquesta escudella hi falta un pols de sal. 2 brutícia, construcció, molestar, pols Sorra molt fina (Val-Men-Mall). | SIN: Polsim, polseguera. || Ex: A casa, no s’hi acaba mai la pols (els veïns fan obres).  90 3 cos, moviment, soroll Moviments del cor que es poden sentir al canell i en altres parts del cos (Val-Men-Mall). | SIN: Batec, pulsació, impuls. || Ex: No em sé trobar el pols. 4 activitat, feina, guerra, opinió, pensament, ritme, saber Ritme que té una activitat; manera de pensar de la gent (Val). | SIN: Ritme. || Ex: El pols de la vida laboral es va recuperant (la guerra ja s’ha acabat). Volen saber quin és el pols del públic (opinió). -TV3-.

POLSEGUERA brutícia, camí, núvol, pols, quantitat, vent Núvol de pols (també polseteguera** a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Polsegada, polseguina. || Ex: No m’agrada la carretera de Sant Martí perquè els cotxes aixequen molta polseguera. Quina polseguera! No es pot viure amb aquest vent!

POLSÓS -OSA brutícia, ple, pols, quantitat Ple o brut de pols (Val-Men-Mall). | SIN: Polsegós, farinós, empolsegat (Val). || Ex: Has vingut amb un cotxe molt polsós. Vaig arribar de treballar ben polsós. He acabat empolsegat, després d’agranar el magatzem (Val).

POM ferro, fusta, llit, obrir, peça, porta, roc Peça arrodonida que serveix per obrir i tancar portes o per decorar baranes i mobles (Val-Men-Mall). | SIN: Maneta, tirador, agafador. || Ex: El pom només serveix per ajustar aquesta porta; si la vols tancar ho has de fer amb clau (no queda tancada de cop). El pom de la porta no gira (Mall).

POMPA 91 abundor, arbre, fulla, quantitat (**) (p) (d) Gran abundor de fulles verdes d’un arbre que és molt ben fullat. | SIN: Ufana, esponera, fullatge. || Ex: Teniu uns avellaners amb molta pompa.

PONCELLA 1 brotar, planta Una flor quan encara s’ha de badar (Mall). | SIN: Botó, poncelló, capoll (Val). || Ex: Al roser ja hi comença d’haver poncelles. 2 relació, sexe Dona que no ha tingut relacions sexuals. | SIN: Donzella, verge, puella. || Ex: La Francesca encara deu ser poncella.

PONCELLAR brotar, planta Fer poncelles una planta (aponcellar a Am). | SIN: Brotar, botonar, borronar, brostar (Val). || Ex: Amb aquest fred, les clívies són ben poncellades (no s’han obert).

PONENTADA assecar, danyar, fruit, matar, planta, temps, vent Vent de ponent, que sol ser molt sec i, de vegades, dura moltes hores o dies (Val-Men-Mall). | SIN: Ponent, botorn, ventada. || Ex: Una ponentada ha matat els enciams. Els presseguers han sofert una ponentada (els préssecs han quedat petits i s’han assecat).

PONTARRÓ 92 camí, construcció, riu, tub Pont petit que serveix per passar un rierol o una cuneta (Val-Men-Mall). | SIN: Pontó. || Ex: Abans d’entrar al patí hi ha un pontarró i dos pilars. Per entrar a la vinya, ens han fet un pontarró amb unes canonades que tapen la cuneta. En Miquel va passar pel pontarró per no banyar-se (Mall).

POPA animal, barreja, menjar (d) Menjar barrejat amb aigua que es dóna al bestiar (polpa* a Ca). | SIN: Farinada. || Ex: Vaig a donar popa al bestiar (p.e. remolatxa bullida).

POPURRI barreja, música, quantitat, ritme, varietat Barreja de músiques de diferents estils o ritmes i, per ext., barrija-barreja d’altres coses (Val-Men). | SIN: Amalgama, barreja, mescla, conglomerat, revoltim. || Ex: Ara faran un popurri, els músics. Què vols que en faci d’aquest popurri de cromos? (de moltes col·leccions).

POQUEJAR animat, escassetat, espectacle, festa, lloc, negoci, poc, quantitat Veure’s poca gent en un lloc. | SIN: Escassejar, flaquejar, pobrejar. || Ex: Aquesta botiga poqueja de gent (no n’hi ha gaire). L’aplec, enguany poquejava.

PORQUISSÓ -ONA brut, joc, trampós (*) (d) Persona bruta en qualsevol de les accepcions d’aquest mot. | SIN: Porc, potiner, verro, bacó (Val), sunyer (Men). || Ex: On vas tan brut? Sembles un porquissó. En Feliu és un porquissó, jugant a cartes (fa trapelleries).

PORRA 93 endevinar, joc, jugar (**) Mena d’aposta per veure qui endevina un resultat esportiu o d’una altra mena (Val-Men). | SIN: Juguesca. || Ex: ...a la porra de TV3. -TV3-.

PORRÓ beure, recipient, vi (*) (d) Porró carlí: porró que raja poc. | SIN : Porro de raig prim. || Ex: Ens varen convidar de beure amb un porró carlí.

PORRO producte, vici (**) Cigarreta que conté marihuana o haixix (Men-Mall). || Ex: No us aveseu a fumar porros!

PORTAR 1 acceptar, agafar, expressió, ironia, nen, portar, riu, sí, vent Agafar quelcom d’un lloc i posar-ho en un altre (no s’usa portar, es diu sempre dur Men) (portar és traslladar, dur un carregament de qualque cosa Mall) (Val-Mall). | SIN: Dur, transportar, fer arribar, fer a mans. || Ex: He de portar les receptes a la farmàcia. Si es troba malament, el nen, us el portaré (ho diu l‘avi al pare). A -Vols melmelada? B -Porta’n! (= sí). Ca -La riera porta molta aigua (en baixa molta). Vosaltres porteu la tramuntana (quan veniu en fa). Aquestes senalles són per portar fruita (Mall). 2 arbre, diners, feina, guanyar, negoci, produir (**) Donar, una cosa, un bon rendiment o uns bons guanys. | SIN: Rendir, retre, produir, donar (Val). || Ex: Poc els deu portar, tenir un circ. A -En Marcel va plegar de mestre i ara canta. B -Li deu portar més. Això de la roba no li porta (ven poc). Els cirerers ja comencen de portar (són joves i ja fan cireres; es fan cèntims). Ara tenim porcs, dóna molt (Val). 94 3 artista, espectacle, feina, important, malalt, treballador, treballar, vigilar, visitar Fer una feina; ésser qui en porta el pes principal (Val). | SIN: Treballar, fer-se càrrec, ésser la figura, dirigir, visitar. || Ex: Ara ja no la porto, aquella vinya (no la treballo ni la faig treballar). En Claudi porta la pel·lícula (n’és l’artista principal). A tu, quin cardiòleg et porta? 4 causa, culpa, desgràcia, dificultat, feina, malestar, mania, ocórrer, ximpleria Ésser, una cosa, la causa que n’esdevingui una altra (Val). | SIN: Originar, causar, comportar, repercutir. || Ex: Generalment, el racisme el porten les religions. La seva dèria pel futbol el porta a dir aquestes bestieses. Fer d’entrenador només porta maldecaps. Tenir cura del padrí em porta feina. 5 dir, escriure, informar, notícia, temps, vehicle Ésser, una cosa, escrita en un lloc (Val). | SIN: Dir, anunciar. || Ex: El diari d’ahir ho portava. Els diumenges no hi ha tants trens; l’horari ja ho porta (ja ho diu). 6 ànim, durar, nervis, patiment, salut (*) Tenir, una persona, un estat d’ànim dolent, una malaltia, o una altra cosa negativa que l’afecta. | SIN: Dur, patir, suportar, sofrir. || Ex: Aquest refredat fa dies que el porto. Am -Amb això de les eleccions, el pare porta un desatent! (està neguitós). 7 casualitat, causa, conversa, edat, habitual, moda, sortir, tema (**) Portar-s’ho: ésser lògica, una cosa, en un context determinat (Val). | SIN: Ésser normal, natural, comú; venir a la conversa, sortir, sorgir, portar-ho (Val). || Ex: A -El jovent arriben a casa molt tard. B -L’època s’ho porta. C -Com és que vàreu parlar de Perpinyà? D -La conversa s’ho va portar. E -Està trist. F -Ho porta l’edat (Val).

PORTELL entrada, obertura, porta, terreny Entrada per a vehicles, sense porta, que hi ha en un camp o en una vinya (portella també és la porta de darrere la casa que dóna al camp o a un carreró Val) (portell és també un espai entre les dents perquè n’hi falta alguna Mall) (Men-Mall). | SIN: Obertura, portella, pas, accés. || Ex: Hem fet el portell més ample perquè hi passi el tractor amb el remolc. He posat unes bardisses al portell de la vinya perquè els ramats no m’hi entrin. La portella serveix per entrar el cotxe (Val). A Benifaió hi ha un carrer cèntric que es diu carrer de Portelles (Val).

PORTELLERA 95 entrada, fusta, porta (*) Porta simple que, molt sovint, no ha estat feta per un fuster. | SIN: Portella (Men). || Ex: A l’entrada de l’hort hi havia una portellera. A la nit tanquem el galliner amb la portellera.

PORTICÓ fusta, obertura, part, tanca Fusta que tanca cadascun dels batents d’una finestra per dins (Men-Mall). | SIN: Finestró. || Ex: Si no vols que et vegin, tanca els porticons.

POSAR 1 col·locar, diners, lloc, menjar, portar Dur una cosa a algú o a un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Portar, traslladar. || Ex: Hem posat el piano al menjador. Vaig a posar euros al banc. 2 castigar, comprar, ficar, menjar Donar, repartir, afegir o imposar quelcom. (Val-Men-Mall). | SIN: Afegir, donar, col·locar, servir, imposar -una multa-, ingressar. || Ex: Posi’m mig quilo de calamars (a la peixateria). Ahir em varen posar una multa. És poc, això que menges: hauries de posar-hi un tall de carn a darrere (menjar). 3 activitat, començar, obrir, treballar Començar de fer una activitat (Val-Men-Mall). | SIN: Engegar, obrir, iniciar, emprendre, posar-s’hi (Val). || Ex: Ara ja podem posar la ràdio. Per poca cosa no m’hi poso, a escriure; ja ho faré demà. Les dones s’hi posen a les vuit (comencen a treballar cada dia). 96 4 any, complir, gras, guanyar, mida, pes, pujar, temps, vell Afegir quelcom en una mesura o en una quantitat (Val-Mall). | SIN: Guanyar, pujar; complir, fer. || Ex: La faldilla em va estreta: dec haver posat dos o tres quilos. Se’n fa via de posar anys, quan ets gran (el temps passa més de pressa). 5 diners, economia, invertir, jugar, participar Invertir diners en una operació econòmica (Val-Men-Mall). | SIN: Jugar, participar, apostar. || Ex: El premi és molt bo aquesta setmana. B -Ja hi posaré (jugaré, en una rifa).  6 aturar, lloc, treballar, vehicle, visitar, viure Viure o treballar temporalment en un lloc. | SIN: Residir, habitar, instal·lar, parar, estar-se. || Ex: El guaridor posa a can Llorenç (quan ve, visita allà). Ca -Els cotxes de línia posen al port (hi fan parada). On posa, el cotxe que va a Reus? (= quin número té a l’estació del Nord?). 7 comportament, créixer, eixelebrat, qualitat, seny, tranquil·litzar Posar-se, una persona: tenir més seny (no es diu tot sol Mall) (Men). | SIN: Tornar-se formal, prudent, entenimentat, assenyat; calmar-se, posar seny. || Ex: Sembla que aquesta noia s’ha posat (no és tan esbojarrada). Ja es posarà, quan sigui més gran. Si el noi es posa, podrà anar a treballar. Pareix que ha posat seny (Mall). 8 líquid, oli, pòsit, sedimentar, vi Posar-se un líquid: quedar net perquè la brutícia fa un pòsit al fons d’un atuell (Val-Men-Mall). | SIN: Assolar, assentar, sedimentar. || Ex: Ja es posarà, el vi d’aquesta tina. L’oli brut s’ha de deixar posar (no consumir-lo de seguida). 97 9 millorar, temps (*) Posar-se el temps: passar de fer mal temps a fer bon temps. | SIN: Assentar-se, millorar, asserenar-se, estabilitzar-se. || Ex: No es vol acabar de posar aquest temps (va plovent). Li costa de posar-se, al temps (un dia plou, l’altre fa vent, etc.). 10 artista, immòbil, pintura Estar quiet, una persona, mentre la pinten o la retraten (Val-Men-Mall). | SIN: Estar immòbil. || Ex: ...posar per fer una foto. -Avui- 11 animal, començar, comportament, emmalaltir, fred, gros, notar, plaga, planta, seny (*) Començar de tenir, o de notar-se, una cosa nova (Val-Men-Mall). | SIN: Agafar; anar, tenir. || Ex: Estic posant panxa. Vejam quin dia posaràs seny! A tots els rosers s’hi ha  posat pugó. Em fa mal l’esquena; no se m’hi ha pas posat el fred? L’Eugeni es posa líder al ralli de Llíria. -Avui-. Després de la malaltia va començar a posar panxa (Mall).

POSAT 1 actitud, aspecte, opinió, posició Manera com és vista una persona; impressió que els altres tenen d’ella (Val-Men-Mall). | SIN: Aire, actitud, parar (Val). || Ex: La Regina té un posat de senyora. Tens un parar d’estar cansat (Val). 2 cara, forma, posició, roba (*) Aparença externa d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Forma, fet, postura, positura. || Ex: La Virtut, aquest posat el té (l’expressió que fa amb la boca). El posat de l’abric m’agrada (la forma que té, el fet). 3 atent, comportament, persona, seny, tranquil (*) Persona assenyada, ben educada, tranquil·la. | SIN: Correcte, assenyat, com cal, serè. || Ex: Són noies posades (no surten gaire, no beuen). La gran és més posada que la petita (quieta, estable). És molt posat, el seu noi, i parla molt bé.

PÒSIT 98 collita, fruit, líquid, pòsit, residu, vi Conjunt de petits cossos sòlids que resten en un dipòsit quan se n’ha tret un líquid (Men). | SIN: Sediment, (solatge, soll Val). || Ex: Una ampolla de xampany no ha pas de fer pòsit. Repleguen els solls de l’era (hi queda encara arròs o panís Val). Menja’t això, que no vull que queden solls per a la nit (ha sobrat un poc del dinar Val).

POSITURA actitud, educació, moral, moviment, posició, sexe Posició que té una persona o una cosa (Men). | SIN: Posició, postura, posat, gest. || Ex: Canviarem la capsa de positura (la girarem). El cap em fa mal en aquesta positura (a la perruqueria, quan li estan rentant). Nenes, quines positures! (= quines maneres!; per terra i ensenyant les calces).

POST 1 camí, construcció, fusta, llarg, moble Tros de fusta llarg, un xic ample i poc gruixut (Val-Men-Mall). | SIN: Tauló prim, llata. || Ex: Fan obres al carrer de casa i han posat unes quantes posts perquè puguem passar la gent que anem a peu. M’he comprat una post de planxar i ara ho faig molt bé (Val). 2 aparell, ferro, peça (*) Fulla de ferro que tenen les arades i que serveix per girar la terra. | SIN: Aleta (Val). || Ex: La post és la peça alta de la dreta de l’arada.

POSTRES darrer, dolç, fruit, menjar Fruita, gelat o una altra menja, amb què s’acaba un àpat (postes** a Ca). | SIN: Darreria (Val-Mall). || Ex: Encara hem de fer postres.

POSTURA 99 1 cos, dolor, emmalaltir, posició, seure Posició del cos (Val-Men). | SIN: Positura, gest. || Ex: El mal d’esquena et ve de la postura que agafes quan seus. 2 joc, menjar, poc, quantitat (*) Quelcom poc important o que es pren en una quantitat petita. | SIN: Insignificança, fotesa, bagatel·la; mossec, queixalada, (mossegada, bocí Val). || Ex: Menja una postura, per esperar el sopar (un xic). Hi havíeu de posar una postura (una figura, p.e. un rei; hom ho diu al seu company quan juguen a cartes). Talla’m un bocí de formatge mentre es cou l’arròs (Val).

POT 1 capsa, dolent, gratificació, recipient, vehicle, vell (**) Guardiola que hi sol haver als bars per guardar les propines (pot també és un vehicle vell, que ja no funciona bé, fa fum, és lent, etc. Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Vidriola, capsa de les propines, (porriot -qualsevol pot o atuell- Val). || Ex: Els vint cèntims que vénen en cap, poseu-los al pot (que sobren del canvi). L’obrer vol un porriot per a remullar els atavons (atavons = rajoles buides Val). He de canviar-me el cotxe, que el que tinc és un pot (Val). 2 diners, premi, quantitat, sobrar, sorteig (**) Quantitat de diners d’una rifa que no es donen un dia i es guarden per a un altre sorteig (Val-Men). | SIN: Acumulació de premis. || Ex: Aquesta setmana hi ha un pot acumulat de nou-cents mil euros. -TV3-

POTANXO barreja, menjar (*) (d) Menja que es fa prepara amb una barreja de viandes cuites: pebrots, cebes, carbassons, albergínies, etc. | SIN: Potatge. || Ex: Demà us faré potanxo per dinar.

POTENTAT -ADA diners, ric, quantitat Persona acabalada (a Ca hem sentit apotentat*) (Val-Men). | SIN: Ric, opulent, sobrat. || Ex: El seu pare era un potentat.

POTINEJAR 100 1 comprar, educació, embrutar, feina, fruit, groller, jugar, nen, remenar, tocar Remenar coses d’una manera grollera. | SIN: Manipular, remoure, remenar, tocar, palpar, grapejar. || Ex: No m’agrada que em potinegis l’ordinador. Algú m’ha potinejat els llibres amb les mans brutes (han quedat ben empastifats). La mainada són al pati que potinegen amb terra i aigua. N’hi ha que van a comprar fruita i només potinegen (la remenen tota). 2 brut, educació, mà, menjar, tastar, tocar Agafar amb els dits una porció de menjar que és d’una altra persona o de tots els que han de fer un àpat. | SIN: Tastar, mossegar. || Ex: El tall de pastís, te’l menges tu que l’has potinejat (tastat un xic).

POTINER -A brut, feina, groller, habilitat Persona a qui agrada tocar les coses o que és poc polida. | SIN: Brut, matusser, graponer, descurós, malfeiner, barroer. || Ex: A l’Adrià no el llogaré pas més per pintar, és massa potiner (deixa el terra brut).

POTINERIA brutícia, educació, fang, menjar Quelcom que s’ha fet d’una manera basta, poc pulcra. | SIN: Grolleria, graponeria, porqueria, porcada. || Ex: Les nenes estan fent potineries amb fang. No feu potineries amb el menjar! (agafen la truita amb els dits).

POU agricultura, brutícia, líquid, recipient, residu (**) (d) Pou mouràs: dipòsit subterrani que té dos compartiments; serveix per depurar els líquids bruts d’una casa quan no hi ha clavegueres exteriors. | SIN: Fossa sèptica, pou moure (Men), pou negre (Mall). || Ex: Hem fet un pou mouràs a la sortida de sucs de la granja.

PRÀCTIC 101 abrigar, fred, roba (**) (d) Bufanda curta que es corda per davant amb botons. | SIN: Tapacoll, tapaboques, (mantí –peça de llana que cobreix els muscles i el coll- Val). || Ex: Agafa un pràctic quan surtis, que farà fred. Quin fred! Que bé em vindria ara el mantinet! (Val)

PRECÍS -ISA  joc, just, necessari, temps Quelcom que s’esdevé d’una manera exacta o molt oportuna (Val-Men). | SIN: Correcte, exacte, mateix, necessari. || Ex: En aquest precís instant l’àrbitre xiula el final.   -C33- Has tirat la carta precisa per fer-me baixar l’as. No podíem pas guanyar, ells tenien les precises (les cartes que els anaven més bé).

PRECISAMENT afirmació, això, casualitat, just Tal com és una persona o una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Exactament, justament, galant (Men). || Ex: A -El color blau et queda bé. B -La jaqueta que et vull comprar ho és, de blava, precisament. Precisament en Néstor no és gaire bon treballador (ja parlàvem d’ell). No són les aventures d’en Lluc precisament (aquestes són més dolentes). -Avui-.

PREDESTINAR desgràcia, fet, futur, ocórrer Esdevenir-se allò que havia de passar (Val-Men-Mall). | SIN: Fatalitat, destí. || Ex: Enguany ens ha pedregat tres vegades, sembla predestinat!

PREDICAR demanar, diners, insistir, molestar, obstinar-se (**) (d) Demanar coses, esp. si es fa insistentment. | SIN: Reclamar, instar, pregar, sol·licitar, pidolar. || Ex: Tothom predica (demanen subvencions al govern). A -A casa no em volen comprar l’ordinador. B -Has de predicar; si no dius res, no te’l compraran pas.

PREDICOT 102 comentari, expressar, reny Parlament llarg i poc efectiu (Val). | SIN: Amonestació, reny, reprensió, admonició, prèdica, (sermó, renegó, escamó Val). || Ex: Ahir el capellà va parlar del sisè manament, va fer un predicot! El mestre em va clavar un predicot (em va renyar). Ca -Ha vingut el president a fer un predicot (un discurs). Vaig aplegar tard i allí m’esperava ella. Mal escamó no em va pegar! (Val)

PREFERIR ajudar, cura, feina, malalt, visitar (*) (d) Proposar a algú d’ajudar-lo. | SIN: Oferir, brindar, proposar. || Ex: Els meus cunyats ja se’n preferien per venir, però m’ho vaig fer tota sola (anar a vetllar a l’hospital).

PREGAR demanar, fam, feina, gandul, insistir, menjar Demanar a algú amb insistència que faci una cosa (Men-Mall). | SIN: Suplicar, insistir, obstinar-se. || Ex: Sempre l’has de pregar perquè comenci la feina. No el pregueu, si no vol menjar.

PRENDRE 1 agafar, contagiar, emmalaltir, endur-se, lloc, ocupar, ple, robar Endur-se o agafar, algú, una cosa d’un lloc (prendre també s’usa en el sentit de contagiar Mall) (Men-Mall). | SIN: Agafar, emportar-se, robar. || Ex: Algú m’ha pres la maquineta. Ca -Les taules del restaurant eren totes preses (ocupades). La grip és una malaltia que pren (Mall). 2 acceptar, agafar, quedar, regal Agafar una cosa que ens donen (Val-Mall). | SIN: Acceptar, agafar, admetre. || Ex: Fan un museu, si els el dones el prendran (un rellotge vell). ...Domènec, pren les plomes. -Llibre- 103 3 acceptar, dificultat, emmalaltir, família, malestar, ofendre, quedar, regal, tranquil·litat Acceptar quelcom que ens ofereixen o que ens arriba (Men-Mall). | SIN: Agafar, quedar-se, acceptar, aguantar, admetre, agarrar (Val). || Ex: A -T’agrada la teva jove que ha de ser? (la futura nora). B -No, però si el noi la porta, l’hauré de prendre. El regal no m’agradava pas, però el vaig haver de prendre (no podia dir que no). Pren-t’ho amb calma (= no corris). Si ens toca, haurem de prendre-ho (si ens ve una malaltia). Com s’ho va prendre el teu pare que perdessis la feina? Si no hi vaig s’ho prendran malament. 4 abusar, ajuda, aprovar, desvergonyit, feina, injustícia, permetre, tracte (**) Acceptar, algú, un tractament o un capteniment favorable d’un altre envers ell, esp. quan no el mereix. | SIN: Permetre, tolerar, admetre, acceptar. || Ex: Li diuen senyor Lluís i ho pren (ja li va bé). La sogra la serveix i l’altra ho pren (ella ho accepta). Prendràs que m’ajupi jo? (= permetràs; ho diu un home gran a un de jove). Encara prendries que ho fes jo (anar a la font, ben cansat de treballar). 5 coagular, espès, líquid, llet Fer-se espès un líquid (Men-Mall). | SIN: Espesseir-se, amatonar-se, coagular-se, agrumollar-se, solidificar-se, quallar (Val). || Ex: La llet ha quedat presa a l’ampolla. La llet no es qualla (Val). 6 agafar, aigua, calor, ésser, foc, fred, llei, malalt, mirar, netejar, sabó Fer o començar de fer algunes accions (Val-Mall). | SIN: Agafar, iniciar. || Ex: Encara no li han pres declaració. Li prendrem la temperatura (mirarem). Hem sortit a prendre la fresca (estar-se a la fresca, a l’estiu). L’aigua fada no pren sabó. El foc va prendre amb força (agafar). -TV3-.

PRENYS animal, embarassar, sexe Femella en estat de gravidesa (a Ca es diu més aviat d’un animal). | SIN: Prenyada, embarassada, en estat, encinta, posada (Val). || Ex: Aquesta gata està prenys.

PREPARAR 104 amenaçar, aparellar, castigar, diners, espant, preparar, preu Posar, una persona o una cosa, a punt per fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Disposar, aparellar, tenir a punt. || Ex: Ara ve el teu pare, ja et pots preparar! (per rebre). Has de preparar vuitanta euros, si vas a aquest metge.

PRESCINDIR ajudar, apartar, deixar, opinió No tenir en compte l’opinió o la col·laboració d’algú (Val-Men-Mall). | SIN: Desentendre’s, desempallegar-se, deixar de banda, deixar a part. || Ex: La seva dona prescindeix d’ell (fa la seva).

PRESÈNCIA agradable, aspecte, bonic, cos, fruit  Manera com els altres veuen una persona o una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Aspecte, parença, (pinta, planta Val). || Ex: Aquests préssecs són molt bons, però no tenen presència. És una noia de bona presència (són petits). L’arròs té molt bona pinta (Val). Quina planta té aquesta dona (molt ben feta Val).

PRESENT 1 ajudar, ara, interès, temps, treballar Del temps d’ara (present és una persona amb ganes de fer coses i d’ajudar Mall) (Val-Men). | SIN: Actual, aquest. || Ex: Les millors classificacions de la present temporada (d’aquesta). -TV2-  Aquest al·lot és molt present (Mall). 2 brut, desordenat, educació, regalar (*) Allò que es dóna a algú; hom ho diu iròn. de quelcom desplaent. | SIN: Regal, obsequi, do. || Ex: La primera cosa que trobes quan hi arribes és un present (un orinal). Ja m’ha fet un bon present! (préssecs mig podrits).

PRESENTABLE 105 arranjar, bé, endreçat, habitatge, net Que està bé, en bones condicions; que si ho ensenyes et farà quedar com cal (Val-Men-Mall). | SIN: Bé, ordenat, endreçat, polit, net, arranjat. || Ex: El menjador, l’has de tenir presentable a la gent, no pas ple de coses a sobre la taula.

PRESENTAR 1 anar, dolç, ensenyar, portar Anar una persona a un lloc o dur-hi quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Acudir, comparèixer, acórrer; portar, ensenyar, donar. || Ex: Estan dos mesos que no vénen a conferència i un dia es presenten. S’havien de trobar al jutjat, però la dona no s’ha presentat. -Am Aquest pastís, quan el presentis, es veurà escantonat (quan el duguis a taula; la mainada n’ha menjat un tall). 2 aguantar, col·locar, comparar, objecte, peça, presentar, provar, provisional Col·locar, un objecte o una peça, una estona al lloc on després haurà d’anar d’una manera definitiva, per veure si hi queda bé. | SIN: Posar, col·locar, plaçar. || Ex: Tu, Selesi, presenta el penjador (aguanta’l a la paret perquè el puguem comparar amb l’altre, per saber quin hi queda més bé). Hem de presentar aquesta peça (posar-la al costat d’una altra per mirar si s’avindran quan la muntin). 3 afer, aspecte, joc, situació, temps, veure Tenir, un afer, un caire positiu o negatiu (Val-Men). | SIN: Mostrar, semblar, aparentar, afigurar, veure’s, venir. || Ex: Avui el temps no presenta bé (pot ploure). No presenta gaire bé, per fer la partida (hi ha poca gent i potser no podrem jugar). El Vilafamés presenta malament (l’altre equip juga més bé, ataca més). 4 aspecte, edat (**) Tenir, una persona, un aspecte determinat. | SIN: Semblar, aparentar, representar, parèixer (Val). || Ex: A -En Felip és de la meva edat, té trenta anys. B -Presenta més gran.

PRESÓ 106 coagular, llet, planta (*) (d) Planta que fa coagular la llet i es fa servir per fer formatges o recuits. | SIN:  Colera, herbacol. || Ex: El presó és una mena de card gros.

PRESTAR 1 ajudar, deixar, diners Donar quelcom a algú temporalment (Val-Mall). | SIN: Deixar, fer. || Ex: ...prestar diners (deixar). -TV3- ...per prestar un bon servei (fer). 2 acceptar, avenir-se, dolenteria, expressar, fals, llei (p) Avenir-se a fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Estar d’acord, acceptar, fer voluntàriament, avenir-se, brindar-se. || Ex: Ara es presten menys a parlar que fa uns anys, els jugadors. No sé com s’hi va prestar, a signar aquesta denúncia contra un company.

PRESTATGE fusta, moble, part Cadascun dels departaments horitzontals que divideix un moble (Men-Mall). | SIN: Relleix, lleixa, estant (Val). || Ex: Aquests ferros són per fer aguantar els prestatges de l’armari.

PRETENDRE 1 discussió, insistir, obligar, opinió, regal (d) Intentar, algú, fer la seva en un afer, és a dir, voler tenir raó o imposar quelcom (sentim la forma vulgar pretenir* a Am i a Ca). | SIN: Insistir, exigir. || Ex: En Patrici sabia que no era veritat, però volia pretendre. No s’ha de voler pretendre (insistir perquè t’agafin un regal, si et diuen que no el volen). 2 desitjar, festejar, parella (*) (d) Tenir ganes d’obtenir quelcom. | SIN: Voler, rondar, desitjar, (marrucar –voler festejar- Men). || Ex: Quan era més jove n’hi havia molts que la pretenien (una noia).

PRETENSIÓ 107 1 condició, demanar, desig, diners, preu Allò que hom demana o anhela (Val-Men-Mall). | SIN: Aspiració, ambició, desig. || Ex: El club podria rebaixar les seves pretensions. -Avui- 2 bonic, orgullós, presumir Creure, una persona, que en algun aspecte és més que els altres (Val-Men-Mall). | SIN: Orgull, ínfula, vanitat, presumpció, parpallola (Men). || Ex: El jovent d’ara té moltes pretensions (es pensen que faran unes grans carreres). Totes dues germanes tenien pretensions (es pensaven que eren molt atractives).

PRIM -A 1 aigua, dolç, fondària, fruit, gruix, mar, núvol, temps De poca fondària, poc gruix, etc. (prim és el primer segó que ix en fer farina; designa també el que al Principat se’n diu “pa de pessic” Val) (Men-Mall). | SIN: Fi, som, estret. || Ex: És molt prim, no serà pas res (no plourà pas perquè hi ha poc gruix de núvols). Quan el vaixell troba l’aigua prima s’atura perquè els turistes puguin mirar el fons del mar (aigua prima = aigua poc fonda). 2 feina, fred, temps, vent (**) (d) Aire prim: vent fi i fred que travessa la roba (faena prima = lleugera de fer, de tràmit, senzilla, que omple poques hores Val) (Men). | SIN: Fi; brisca, llima, taro. || Ex: Fa l’aire prim avui. A -Ja heu acabat el curs? B -No, però sols queda faena prima (corregir algun examen, etc. Val). 3 aspecte, cos, prim, ventre (*) (d) Prim del ventre: part del cos on les persones es posen el cinturó (Men). | SIN: Illada, cintura. || Ex: No peses pas tant, ho conec en el prim del ventre.

PRIMALL 108 aigua, fondària, lloc, riu (p) Indret on una cosa ve prima, p.e. on l’aigua té poca alçada. | SIN: Lloc som, superficial. || Ex: Quan varen volar el pont del Pasteral, els cavalls passaven per ca l’Amat perquè hi havia un primall d’aigua.

PRIMER -A 1 abans, aviat, escriure, ordre, primer Que s’esdevé abans que una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Abans, anteriorment; inicial, del començament. || Ex: Ja va marxar un mes primer que nosaltres (a estiuejar). Les pàgines amargues del primer Corneli (de quan va començar a escriure) -Avui- 2 causa, important, primer, raó La raó inicial per la qual volem o no volem quelcom (Men-Mall). | SIN: Primerament, en primer lloc, principalment, de primer. || Ex: Em sabria greu de renyir-hi, primer perquè som parents i segon perquè cada dia el trobo (o primera).

PRIMERAMENT causa, feina, ordre, primer La primera cosa que farem o la causa principal per la qual la farem (Val-Men-Mall). | SIN: Per començar, principalment, en primer lloc. || Ex: Abans de mullar les totxanes, primerament farem morter, que convé més. A -Per què no has anat a l’ajuntament? B -Primerament, ningú no ha pagat encara i després (o “segonament”), aquests cèntims els necessitem.

PRIMERENC -A aviat, collita, edat, fill, fruit, madurar, parir, planta Hom ho diu de les fruites i les hortalisses que arriben primer (també es diu de la dona que pareix per primera vegada Barna) (Val-Men-Mall). | SIN: Precoç, cuitívol. || Ex: Aquesta perera fa les peres primerenques. Ja hem menjat mongetes primerenques. 

PRIMERIA 109 abans, començar, joc, primer, temps Quan fa poc que s’ha iniciat una activitat (Men-Mall). | SIN: Al començament, al principi, tot primer, a l’inici, a primeries  (Val). || Ex: A la primeria del partit hem tingut un parell d’ocasions de fer gol. Jo a primeries em cansava molt, però ara tinc més resistència (Val).

PRIMMIRAT -ADA caràcter, elegància, fam, feina, maniàtic, menjar Que s’hi mira molt quan fa les coses, que les vol fer ben fetes o que els altres les hi facin (se sol dir més primirat** a Ca i a Am; també primorat* a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Meticulós, delicat, escrupolós, maniàtic, (curiós, migrós, teclós Val). || Ex: La Dolors és molt primmirada amb el menjar; segons què poc li agrada. Quan es muda, en Màxim, ho vol tot a punt i ben planxat: és primmirat! Dels dos obrers, Jaume és el més curiós (el més minuciós Val). Quin migrós! Ara diu que no vol pa, que engreixa! (Val) No siga teclós i prenga’s la medecina (Val).

PRINCIPI començar, salut, senyal (**) Manifestació incipient d’una malaltia (Val-Men-Mall). | SIN: Indici, símptoma, senyal. || Ex: El meu home ha tingut un principi d’infart. Na Neus va tenir un principi de pulmonia (Mall).

PRINCIPALMENT destacar, fam, principalment Hom ho diu d’una persona o d’una cosa quan es distingeixen per algun dels seus trets (Val-Men). | SIN: Particularment, sobretot, eminentment. || Ex: A -Vosaltres sou de vida. B -Sí, la nena principalment té molta gana (tots mengen, però la nena més). Al dematí, principalment, hi havia molta gent al mercat. La nostra casa és molt freda, principalment a davant.

PRISAR ficar, respirar, vici (*) (d) Ficar-se tabac a dins del nas i aspirar (és un gal·licisme). | SIN: Prendre o enfonyar tabac. || Ex: El meu pare prisava tabac. Quan algú s’acostuma a prisar cocaïna, malament rai!

PRIVACIÓ110 1 escassetat, faltar, misèria, necessitar, pobre Necessitat d’una cosa que es voldria tenir i no es té (Val-Men-Mall). | SIN: Mancança, falta, carència, escassetat, defalt. || Ex: Quan érem petits vàrem passar força privacions. 2 dificultat, lligar, molèstia, nosa, tranquil·litat Quelcom que impedeix de fer la vida normal, que lliga (Men). | SIN: Empipament, destorb, entrebanc, nosa, embaràs. || Ex: Si dónes el número de telèfon a algú és una privació que tens (et vénen a empipar, si ells no en tenen).

PRIVAR 1 animal, llei, nen, permetre, prohibir, soroll No deixar fer quelcom a algú (Men-Mall). | SIN: Prohibir, defendre, impedir, vedar. || Ex: Per què la priveu de tot, a aquesta nena? (no la deixen anar a jugar). Hauria de ser privat tirar petards. Tenir gossos en un pis hauria de ser privat. 2 comportament, joc, lligar, molestar, moviment, nen, nosa, pilota (*) Impedir de fer correctament una acció (jugar privat es diu del jugador de pilota que, per la seva superioritat, juga amb un handicap, p.e. només amb una mà Val) (Men). | SIN: Molestar, fer nosa, importunar. || Ex: L’abric em priva per treballar (m’engavanya). Una persona gran en una casa et priva (p.e. no es pot anar despullat). Volem sortir i la mainada priva (et lliguen). Essent una dona de mestre, en un Consell Escolar, els prives (segons quines coses no les diran). 3 despendre, diners, escassetat, estalviar, pobre, renunciar Privar-se d’una cosa: no gastar-la per poder estalviar (Val-Men-Mall). | SIN:  Estar-se, evitar, abstenir-se, pairar-se. || Ex: Jo em privo de moltes coses perquè tinc un jornal petit. Ell es priva d’anar al cinema, per no gastar, i el seu noi rebenta tant com té. Es privava de menjar perquè els seus fills en tinguessin més (Mall).   

PROCURAR 111 afavorir, ajudar, beneficiar, consell, egoisme, expressió, interès, mirar, moc, obtenir, replicar, resposta Intentar obtenir algun benefici o avantatge per a algú (Val-Men-Mall). | SIN: Mirar, ocupar-se, cercar. || Ex: Aquí cadascú procura per ell. Tothom procura pels seus (vol les coses bones per als seus fills). A –Enguany no aprovaràs. B –Procura per a tu! Va ser un bon advocat, sempre procurava pels seus clients (Mall).

PRODUIR 1 produir, rebuig, sentiment, treballar Fer venir, quelcom, un sentiment o una reacció determinats (produir no l’hem sentit, en aquesta accepció a Girona) (també com a producció de béns Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Fer, causar, provocar. || Ex: L’afer li produeix nàusees. -Avui- No em produeixes ni fred ni calor. -TV3- 2 arribar, fet, joc, ocórrer Ocórrer un fet (Val). | SIN: Esdevenir, arribar, passar, donar-se, succeir. || Ex: Això s’hauria de produir abans de quinze dies. -Avui- Si es produeix aquest resultat... -C33-.

PROESA aconseguir, casualitat, difícil, fet, joc, objectiu, proesa, sorpresa (*) Fita difícil d’aconseguir i inesperada (Val-Men-Mall). | SIN: Gesta, feta. || Ex: Guanyar a aquests dos ha estat una proesa (en saben molt més, de jugar a cartes).

PROGRÉS aprendre, avançar, millorar, progressar El fet d’anar més bé, d’anar endavant (Val-Men-Mall). | SIN: Avenç, avançament, progressió, aprofitament. || Ex: No faig gaires progressos a la classe d’alemany.

PROMETRE 112 1 pagar, preu, promesa, vendre Fer un oferiment; dir de paraula el que es vol pagar per una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Oferir, donar. || Ex: Només me’n va prometre mig euro el quilo. Si te’n promet cinc mil euros, ven-li-ho. 2 bo, excel·lent, futur, joc, qualitat Semblar evident que algú té una qualitat (Val-Men). | SIN: Semblar bo, tenir futur. || Ex: En Cebrià és un ciclista que promet (sembla que serà bo).

PRONOSTICAR avançar, endevinar, expressar, futur, malalt, morir, temps Dir, algú, per endavant, allò que pensa que passarà (Val-Men-Mall). | SIN: Preveure, conjecturar, anunciar, predir, augurar. || Ex: Ahir els del temps van pronosticar que plouria i ho han ben endevinat. Els metges li pronosticaren una mort dolorosa (Mall).

PRONUNCIAT -ADA camí, característica, destacar, notar, pendent (p) Tret o característica que es tenen en un grau molt alt (Val-Men-Mall). | SIN: Fort, marcat, acusat, dret. || Ex: ...en una rampa molt pronunciada (dreta) -TV3-.

PROP acostar-se, dia, distància, lloc, prop, temps No gaire lluny (a Girona es diu a prop; també a Men) (Val-Men-Mall). | SIN: A poca distància, a la vora, a tocar, a frec, davant del nas, suvora (Men), devers (Mall). || Ex: La platja és a prop de casa. Són a prop de les deu (no falta gaire). Estàvem adormits allà suvora (P. Melis Men). ...fer la matança del porc gras devers el desembre (L. Riber, que escriu “devés”, Mall).

PROPER 113 aviat, dia, prop, temps Que ja no falta gaire perquè arribi (Val). | SIN: Pròxim, vinent, que ve, entrant. || Ex: El proper dijous continuarem (dijous que ve). -TV3- Tindrà lloc el dia 3 del proper mes (del mes vinent). -CR-.

PROPORCIONAR ajudar, habitatge, proporcionar, proveir, regalar, vendre, viure Fer possible que algú tingui allò que vol o que li convé (Val-Men-Mall). | SIN: Donar, proveir, facilitar, fornir, subministrar. || Ex: Sempre que vulguis xocolata occitana, jo te’n puc proporcionar. Li proporcionà un pis per viure-hi (Mall).

PROPORCIONAT -ADA abusar, adequat, injustícia, pagar, pes, preparat, proporcionar, relació, sou Hom ho diu de quelcom quan és ben adaptat a una altra cosa, quan la relació entre les dues coses és equilibrada (Val-Men). | SIN: Adequat, apropiat, equilibrat, harmònic. || Ex: El sou que em donaven no era proporcionat a la feina. Totes les eines són proporcionades a la força que han de fer: si aquest penjador pot aguantar cinc quilos, no n’hi carreguis deu.

PROPVEÍ -ÏNA habitatge, prop, veí (*) (d) El veí que viu més a la vora d’una casa. | SIN: Veí. || Ex: El vell de can Juli era el propveí que teníem.

PROSPECTE explicació, informar, llibre, medicament, propaganda Full amb explicacions que es fa servir per fer propaganda o per donar instruccions (Val-Men-Mall). | SIN: Programa, anunci. || Ex: No m’agrada llegir els prospectes de les medecines perquè no els entenc. A -Què és aquest prospecte que t’han donat? B -És propaganda d’una discoteca.

PROSPERAR 114 augmentar,  casar, créixer, quantitat (**) Haver-hi, cada vegada més, persones que fan una cosa (Men-Mall). | SIN: Augmentar, créixer. || Ex: Els casaments civils prosperen (n’hi ha cada cop més).

PROU 1 agradar, bogeria, canviar, quantitat, suficient, temps, vell Indica que, d’una cosa, n’hi ha la que convé o interessa (Val-Men-Mall). | SIN: Bastant, suficient. || Ex: Amb prou temps farem tard (l’home s’entreté). No n’hi haurà prou, de ciment. L’avi no les encerta prou (caduqueja). Si no us agrada prou, canviarem.  2 afirmació, amic, animal, culpar, preocupar-se, sentir, sí, vell Es diu quan s’està d’acord amb allò de què parlen o que proposen els altres. | SIN: Sí, evidentment, és clar, d’acord. || Ex: A -Vols cafè? B -Prou (= sí). C -No saps què són espàrgols? D -Prou! En trobaràs prou, de companys, a l’escola nova!  Prou varen ser els veïns que em varen entrar a robar (se’n malfia). Tornarà prou el gos, no pateixis. E -Era a dalt. F -Et sentia prou! La gent gran prou que rumien, no els feu xerrades de mals (massa que hi pensen i es capfiquen).

PROVAR 1 afrontar, bo, competició, comprovar, funcionar, lluitar, provar, rapidesa, vehicle Mirar si quelcom funciona com cal (provar-se significa “competir” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Experimentar, comprovar, assajar. || Ex: He anat a provar el cotxe nou del teu germà. S’han provat a veure qui feia més via (Mall). No ho creus? Vols que mos provem? (Mall). 2 anar, bé, diversió, emmalaltir, feina, festa, humitat  Fruir del temps, d’una festa o d’una altra cosa, amb salut i alegria. | SIN: Anar bé, fer bé, rutllar. || Ex: No em prova aquest temps humit. Que us provin les festes! No li prova la feina que fa. Com prova l’any? (fa poc que ha començat).

PROVATURA 115 agafar, caça, comprovar, esforçar-se, prova Fet de comprovar si una cosa va com cal, si dóna bons resultats (Val-Men). | SIN: Prova, experimentació, verificació, assaig. || Ex: Estic fent una provatura amb la persiana (per veure si puja i baixa bé). A -Ja l’heu agafada, la rata de la cuina? B -No, de moment anem fent provatures.

PROVEIR carregar, comprar, diners, molt, negoci, ple, proveir Agafar o comprar les coses que algú necessita (a Am significa “arreplegar”, és a dir comprar molt) (Men). | SIN: Comprar, fornir, aprovisionar, emplenar, carregar. || Ex: Els dies de mercat s’ha d’anar a proveir (a comprar força). Hem anat al supermercat a proveir per quinze dies. Quan anem a Andorra fem una proveïda de sucre. M’agrada anar amb la cartera ben proveïda (amb diners per anar fent). En Sanç té una botiga proveïda (plena).

PRUÏJA cos, desig, picor (p) Necessitat de gratar-se el cos. | SIN: Picor, gratera, rabior, formicació. || Ex: Tinc pruïja a tot el cos.

PUDIR 1 carn, desagradable, dolent, menjar, olor Emetre, algú o quelcom, una olor desagradable (Men-Mall). | SIN: Tufejar, ferumejar, fer pudor. || Ex: Ens varen dur a taula carn que pudia. 2 desagradar, enutjar-se, feina, lamentar, malestar Saber greu una cosa; venir a repèl haver-la de fer (Men-Mall). | SIN: Doldre, recar, lamentar, deplorar, sentir, emprenyar (Val). || Ex: No l’han convidada a casament, i això li put. No poder aparcar el cotxe a davant de casa li put (fins ara ho podia fer). A en Marcel·lí li put d’anar al magatzem (li desagrada perquè és fred, humit, florit o altres coses). M’emprenya haver d’alçar-me tan matí (Val) Sembla que a na Maria tot li put, no li agrada res! (Mall). 3 corrent, molestar, porta, vent (d) Molestar fortament una cosa. || Ex: La porta put! (l’hauríem de tancar perquè passa corrent fred).

PUFIR 116 arrugar, assecar, deteriorar, empitjorar, fruit, planta, salut, vell (**) (d) Hom ho diu de les plantes, les fruites i les persones, quan se les veu en males condicions (també hem sentit pufeir i paufir a Am; el mot paufir és al DCVB). | SIN: Passar-se, arrugar-se, pansir-se. || Ex: M’has donat una poma pufida (arrugada). La veig tota pufida, la teva tia (s’ha envellit).

PUJA-I-BAIXA 1 anar, curt, temps, visitar (**) Visita curta. | SIN: Anar i venir, entrar i sortir. || Ex: A -Encara hem d’anar a Girona. B -Primer vull anar a veure la Susanna (està malalta). A -Arribarem tard! B -No pateixis, només faré un puja-i-baixa  (un entrar i sortir). 2 desig, mareig, repugnància, salut (*) Sensació que té qui es pensa que haurà de perbocar i no pot. | SIN: Ganes de treure, basca, nàusea, fàstic, ois (Val). || Ex: Des del matí que tinc un puja-i-baixa. Quan veig sang faig ois (Val).

PUJANTÓ camí, pendent, pujada (*) (d) Pujada curta i forta. | SIN: Rampa, empit, pujant, repetjó, tirapits. || Ex: A la sortida del camp hi ha un pujantó; el cavall, per sortir-ne, ha de fer un bon cop de coll (un esforç gros).

PUJAR 1 enlaire, portar, pujar Dur coses o persones a un lloc o a un nivell més alts (Val-Men-Mall). | SIN: Portar, traginar; elevar, muntar. || Ex: Li vaig pujar la llenya a la cuina. 2 arribar, construcció, diners, preu, quantitat Valer, quelcom, la quantitat de diners que es diu (Val-Men-Mall). | SIN: Costar, sortir, resultar, importar, fer-se’n. || Ex: El preu de les obres pujarà a tres-cents mil euros. 3 cos, créixer, educació, fort, vici Manera de créixer o d’educar-se una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Criar, educar, formar, créixer. || Ex: La nena puja forta (es veu sana). La mainada pugen molt complaguts ara (aviciats). Ha pujat els nins tota sola (era fadrina Mall).

PUNT 117 lloc, negoci Lloc de la geografia d’un país (Val-Men-Mall). | SIN: Indret, poble, lloc. || Ex: Als altres punts poc en fan, de vaga (pobles, empreses, etc.).

PUNTA 1 escola, extrem, punxa Cap d’una cosa quan acaba molt prima (Val-Men-Mall). | SIN: Extrem, punxa. || Ex: Vaig a fer punta al llapis. 2 avançat, destacar, motor, progressar Es diu de quelcom que és molt avançat o modern (Val-Men). | SIN: Avançat, evolucionat, desenvolupat, punter. || Ex: Alemanya és un estat punta d’Europa. -Avui- ...per desenvolupar tecnologia punta. -Avui-

PUNTADA cop, extrem, feina, ferro, peu, picar Quelcom fet amb la punta d’una eina o amb el peu (Val-Men). | SIN: Cop, toc, retoc, (puntelló -si és un colp de peu- Val). || Ex: Amb quatre puntades el ferro ja s’aguantarà (de soldadura). Aquesta criatura només tira puntades de peu. Au, aneu a pegar puntellons a la pilota (Val). Bon puntelló li has pegat! (Val).

PUNTAL 1 aguantar, construcció, pal, reforç Pal o fusta que es posa en una paret o en un teulat perquè faci de reforç (Val-Men-Mall). | SIN: Estintol, suport, puntala. || Ex: Haurem de posar un puntal a sota aquest cairat perquè podria baixar. 2 activitat, bo, important, joc, música, negoci (*) Persona molt important per al bon funcionament d’una empresa, una associació o una activitat (Val-Men-Mall). | SIN: Aspre, ànima, bàsic, fonamental, essencial. || Ex: El porter és un puntal per a l’equip. En Miquel és un dels puntals del cor (Val).

PUNTEJAR 118 claror, començar, cop, dia, llum, peu, sol, sortir Començar al matí a veure’s la primera llum del sol (Val). | SIN: Clarejar, llostrejar, esclarir-se el dia, trencar l’alba, farolar (Men). || Ex: Ara a les set ja punteja el dia.

PUNXAR expressar, incitar, insistir, molestar, ofendre, preguntar Dir coses a una persona per fer-li fer o dir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Excitar, burxar, incitar, furgar (Val). || Ex: Ell prou punxava, però no em vaig pas voler empipar. Ara, tu punxes per saber les coses! (preguntes). Si hi furgues, t’ho dirà (Val).

PUNXEGUT -UDA extrem, peça, prim, punxa Que fa punxa per un dels seus caps (Men). | SIN: Punxerut, punxant, afusat, agullós. || Ex: La rella és punxeguda.

PUNXERUT -UDA extrem, peça, prim, punxa Que té un extrem agut. | SIN: Punxegut, agut, afusat. || Ex: Aquí hi ha d’anar una peça punxeruda.

PUNYETA animal, baralla, dany, desavinença, detall, discussió, dolent, entremaliat, espavilat, exclamació, gens, important, queixar-se, vehicle, valuós Quelcom que té poca importància, però que incomoda o fa nosa (punyeta també s’usa com a expressió per evitar males paraules; punyeteria són “capricis, futileses o dolenteria” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Desavinença, disputa, baralla, raons. || Ex: A -Per què no es diuen res? B -Varen tenir alguna punyeta (es van discutir). Calleu ja, punyeta! (Val). Això no val una punyeta (Mall). Punyetes! Sempre em surt malament (Mall). Punyetes d’al·lot! Ja em té farta! (Mall). Punyeta món! (Mall). Aquesta al·lota és ben punyetera (dolenta Mall). Aquest cotxe és més car perquè té moltes punyeteries (es diu “punyetes”, a Girona Mall). A aquesta màquina, d’ençà que tornà vella, sempre li he d’adobar alguna punyeteria (Mall). Aquest ca té molta punyeteria (Mall).

PUR -A  119 això, completament, expressió, gros, només, persona, total, veritat, ximple Que és exactament allò que es diu i res més (pur s’usa com a insult = “beneit” Mall) (Men). | SIN: Només, mer, simple. || Ex: Això és la pura veritat. Fan la guerra per pur plaer. -TV3- Fins ara eren purs espectadors. -TV3- Les fruites són pur verí (engreixen). Que ets  pur, fill meu! (Mall).

PURGAR amenaçar, castigar, dolenteria, pagar, venjar-se Rebre un càstig o una represàlia per una cosa que es considera mal feta (Men-Mall). | SIN: Pagar, venjar-se, resquitar-se. || Ex: A -S’ha estimat més llogar un foraster que la nostra filla. B -Això ho purgarà!

PURGATORI desig, malestar, menyspreu, patiment, relacionar-se (*) (d) Estat de patiment. | SIN: Patiment, martiri, neguit, desfici, calvari (Val), turriburri (Men). || Ex: La Fausta, quin purgatori no poder venir a casament! (en tenia moltes ganes i no l’han convidada).

PURIFICAT -ADA caràcter, educació, estrany, exagerat, indecís, maniàtic, menjar, net, persona (*) (d) Persona que vol les coses molt netes, curioses, bones o ben fetes i que rumia molt a l’hora de decidir quelcom. | SIN: Primmirat, meticulós, exigent, curiós, maniàtic, (mirat, migrós, teclós Val), allambrinat (Men). || Ex: L’Emília és molt purificada per la casa (la vol tenir bé). S’ha de tenir net, però no purificat (no obsessionar-s’hi). Jo sóc molt purificada amb el menjar (ha de ser fet de la manera que a mi m’agrada). Li costa molt de fer un tracte: és molt purificat. Trau-li un got net, que és molt migrosa (Val). La teclosa de la meua filla no vol el rovell de l’ou (Val).

PÚRRIA conjunt, ordinari, persona, rebuig, vici Grup de persones molt ordinàries (Men). | SIN: Gentalla, xurma, xusma, gent baixa, trepa, brivalla, (gentola, purrialla Val). || Ex: En aquest bar només hi ve la púrria de la comarca. Aquí, abans, només era la púrria que s’embriagava.

PUS 120 acabar, decepció, expressió, fam, malestar, menjar, nen, sorpresa Indica que s’ha acabat una cosa, p.e el menjar, o que la criatura ja en té prou; hom ho diu als nens petits (s’usa per indicar sorpresa o decepció Val) (Mall). | SIN: Prou, ja està bé, més. || Ex: A -Mama, dóna’m més cireres. B -No, pus! (ja n’has menjades prou). Am -C -Vull més nyany. D -No n'hi ha pus. No en vull pus, de sopa. A -Demà no anirem a la platja! B -Pus! (= quina decepció! Val). Pens en tes cartes que ja no m’arribaran pus (M. A. Salvà Mall).

PUTA 1 espavilat, expressar, expressió, intel·ligent, negoci, persona, renegar, robar, trempat Persona llesta, viva, que sap anar pel món i té facilitat per convèncer la gent (en alguns pobles s’usa molt, bastant buit de significat Mall) (Val-Men). | SIN: Viu, llest, trempat, eixerit, espavilat, murri. || Ex: El noi d’en Mateu és molt puta per als negocis. Hi havia un tros de bosc que era del municipi, i el puta se l’ha fet seu. Aquest puta ajuntament deixa fer unes putes cases que no tenen una puta finestra (Mall). 2 avorrir, bosc, carregós, dia, difícil, exageració, feina, molt, perill Es diu de la feina que s’ha de fer treballant amb perill o amb molta duresa (Val-Men-Mall). | SIN: Difícil, dificultós, reconsagrat, de mal fet, carregós. || Ex: Anar a bosc és una feina puta, però abans ho era més. Quin dia tan puta que hem passat! Quin avorriment tan puta, haver de passar tot el dia al pati, sense fer res! Treballar a la pedrera era una feina ben puta. Quan acabava el dia, estaves ben cansat (Mall).

PUTEJAR danyar, dolenteria, fracassar, injustícia, prova (**) Fer una acció iniqua contra algú conculcant els seus drets (Val-Men). | SIN: Trepitjar, fer una mala jugada, perjudicar, danyar, maltractar. || Ex: A l’examen d’Història de la Llengua em varen putejar (ho va fer bé i el van tombar).

PUTERIA habilitat, negoci, trempat Quelcom fet amb astúcia o mala fe (Men-Mall). | SIN: Picardia, astúcia, murrieria, mònita, arteria, raboseria (Val). || Ex: Aquests dòlars ja els vaig comprar amb puteria (es deia que l’euro es devaluaria).