R

RABASSA 1 1 arbre, fusta, part Part de la soca d’un arbre que és a dintre de la terra (Val-Men-Mall). || Ex: El bruc fa una rabassa molt ampla. De les rabasses de bruc polides, en fan pipes. 2 part, protuberància, salut (**) (d) Part d’un mal que és a sota la pell. | SIN: Arrel. || Ex: Una berruga té molta més rabassa que una piga. 3 dolç, menjar, regal (*) (d) Pastís que els padrins regalen a llurs fillols per Nadal; ara és un tortell. | SIN: Tortell. || Ex: Per Nadal encara vaig a buscar la rabassa.    

RABASSÓ arbre, foc, llenya, part Rabassa d’alguns arbustos, hom ho diu del tronc sec d’un cep (rabissó* i també rabissot ** a Ca). || Ex: Ja pots arrencar aquest rabassó. Portarem una carretada de rabassons a casa.

RABASSUT -UDA aspecte, gros, petit Persona més aviat petita, i grossal (Men-Mall). | SIN: Rodanxó, gros, tap. || Ex: Són ben diferents: un és alt i gros i l’altre petit i rabassut.

RABEJAR-SE 2 abusar, aigua, alegria, animal, deteriorar, diversió, joc, mullar, planta, rebolcar-se, terreny Passar l’estona bé, una persona o un animal, fent allò que li plau (rabejar amb aigua vol dir “passar per aigua, mullar” Mall) (Men). | SIN: Complaure’s, recrear-se, esplaiar-se, (passar-s’ho bé, divertir-se Val). || Ex: Apa, com t’hi rabeges, jugant amb aquests dos aprenents (els va guanyant). Els porcs senglars s’hi han ben rabejat, en aquest camp d’ordi (rebolcat; l’ordi és ajagut).

RABENT córrer, ferida, mà, pressa, ràpid Molt de pressa (Men). | SIN: Ràpid, furient, veloç, com un llamp, (corrents, llebrenc, com una fona Val), esclata-rabent (Men). || Ex: La nena ha passat rabent. Me’n vaig rabent. La porta va anar més rabent que jo i em va agafar els dits. A -On vas tan llebrenca? B -Vinc del mercat (Val). Se’n va com una fona (Val). Me’n vaig esclata-rabent (Men).

RABEQUET fruit, planta (*) Varietat de carabassa de color taronja que ve molt grossa, té un gust dolcenc; hi ha gent que l’aprofita per fer-ne sopa (rebequet o rebevet també és una mena de violí de tres cordes Mall) (Mall). | SIN: Carabassa de bou, carabassa de rabequet. || Ex: Enguany hem fet tres vessanes de rabequets per als porcs.

RÀBIA abusar, comportament, cop, enutjar-se, força, irritar, malestar, molestar, picar Sentiment d’indignació (Val-Men-Mall). | SIN: Irritació, ira, còlera, enuig, fúria, fellonia (Mall). || Ex: Em fa ràbia, jo aquí treballant i vosaltres tots ben asseguts! Li han fumut un cop de puny amb ràbia.

RABIOR cos, dolor, malestar, nen, patiment, salut Malestar molt fort en una part del cos (sentim ràbia** a Ca) (Mall). | SIN: Rosec, patiment, dolor, picor, sofriment, coentor (Val). || Ex: Tinc rabior en aquesta orella (em fa mal). La nena bava i plora perquè té rabior a la boca (li ha de sortir una dent).

RABIÓS -OSA 3 caràcter, comportament, irritar Que té un capteniment irat (Men-Mall). | SIN: Empipat, emprenyat, geniüt, enrabiat, (amb mala llet, reganyós, reguinyós Val). || Ex: A –Quin caràcter que té, aquest noi!  B –Sí, ja s’aixeca rabiós! De tots els germans, jo sóc el més reguinyós (Val). Aquest nin és rabiós, sempre està enfadat i fa mal als altres (Mall).

RABIÜT -ÜDA animal, caràcter, comportament, irritar Persona o animal que tenen mal geni (Men-Mall). | SIN: Rabiós, irat, irascible, furiós, malmorrós (Men). || Ex: La mare és rabiüda; cada cop que veu els gossos del veí té un cop de geni. Aquest gos és rabiüt (borda).

RACISTA educació, incultura, relacionar-se, religió Persona que, a més de tenir altres prejudicis, impedeix que els seus fills s’integrin en un lloc; és a dir, que es relacionin, i esp. que es casin, amb joves d’una religió, una cultura o una raça diferents de la seva (Val-Men-Mall). || Ex: Un racista és sempre un fanàtic. A -Ara n’hi ha molts, de racistes. B -Sí, perquè el racisme el porten les religions.

RACÓ 1 angle, habitatge, lloc, netejar Cadascun dels indrets d’una cambra on s’ajunten dues parets (Val-Men-Mall). | SIN: Cantó, angle, raconada. || Ex: Què hi fas en aquest racó? Aquesta casa és mal distribuïda: tot són racons i raconets! Vull que feu bé els racons (escombren Mall)2 menjar, salut, ventre Menjar que acumula a l’aparell digestiu una persona que va restreta. | SIN: Raconada, ventrellada, arreplec, enfit, empatx. || Ex: El nen ha fet un racó: fa dos dies que no fa caca. 3 diners, estalviar Part dels diners que no es gasten (Men-Mall). | SIN: Estalvis, bossa, avenç, economia, reguard (Men). || Ex: Has de fer una mica de racó, si et vols comprar una moto. 4 moda, negoci, producte, rebaixar, residu, vendre (**) Allò que queda per vendre en una botiga i que ja no és moda. | SIN: Restes, romanalles, residus, retalls. || Ex: Cada any fem rebaixes: no volem pas que quedin racons.

RACONADA 4 dolor, encallar-se, menjar, salut, ventre Gran quantitat de menjar encallada al ventre (una raconada és un racó Mall). | SIN: Racó, empatx, enfitament, ventrellada, tap, (tapó, embafada, embafament Val). || Ex: A -Tinc mal de ventre. B -Deus tenir una raconada. A aquesta raconada hi posarem un ram de flors (Mall).

RÀFEC construcció, part, pluja, protecció Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges (Val). | SIN: Volada, barbacana, voladís (Val). || Ex: Si fos a fer, recobriria el ràfec per sota de fusta (si ara ho hagués de fer).

RAGERA moc, rajar, refredat, salut (*) Acció de rajar sovint (Men-Mall). | SIN: Mucositat, flegma, mocs, moquita (Val). || Ex: Ahir vaig agafar un cop d’aire i ara tinc ragera de nas. Em cau la moquita (Val).

RAI comparar, dificultat, expressió, indiferència, optimisme, pessimisme, situació Mot que, generalment, aporta un sentit de satisfacció o d’esperança a la frase, encara que també pot servir per intensificar una situació negativa. || Ex: A -Enguany el preu de la benzina pujarà molt. B -Això rai! No em preocupa. C -Què passarà si l’empresa fa suspensió de pagaments? D -Malament rai! E -No tenim gaires cèntims. F -Tu rai, que tens dos fills que guanyen! G -Us esteu fent una casa preciosa. H -Si la podem pagar, rai! (serà difícil).

RAIG 1 ferro, peça, rodona, vehicle Cadascun dels radis metàl·lics o de fusta d’una roda (pronunciat raits a Ca i a Am, igual que es diu boits per boigs) (Men-Mall). | SIN: Radi. || Ex: Hi ha dos raigs de la roda de darrere trencats (de la bicicleta). 2 aigua, font, líquid, menjar, oli, raig, recipient, sortir Líquid que surt per un forat d’un recipient, d’una bóta, d’una font o de qualsevol altre lloc (Men-Mall). | SIN: Doll, broll, fil, rajolí, (xorroll, xorrada, rall Val). || Ex: Aquesta font fa un raig més petit que l’any passat. A l’enciam, m’agrada posar-hi un raig de vinagre (una mica). Ara posem un rallet d’oli a la tomaca i quedarà molt bona (Val). Vull una xorrada de llet en el cafè (Val). Canvieu la camisa al xiquet, que la du plena de xorrolls de xocolate (Val). 3 corrent, lloc, obertura, perill, refredat, vent (*) Lloc on el vent va molt de pressa. | SIN: Al pas de l’aire, al mig del corrent. || Ex: Les nenes allà al raig de la finestra, veiam si es refreden!

RAÏM 5 fruit Fruita que es compon d’una rapa i d’uns quants grans rodonencs; es cull per menjar o per fer-ne vi (a Ca rim*) (rém a Men) (Mall). | SIN: Gotim. || Ex: Jo, el raïm que trobo més bo és el moscat negre.

RAIMAR canviar, formar, fruit, planta (**) (d) Agafar forma de raïm les flors dels ceps (a Ca rimar**). | SIN: Fruitar. || Ex: Els ceps ja són florits i n’hi ha algun de raïmat.

RAJADA abundor, animal, cop, crit, moc, molt, quantitat, violència Abundància de coses que se segueixen (Men-Mall). | SIN: Raig, seguit, munt, gran quantitat. || Ex: Em varen tirar una rajada de bales (ràfega). El cavall et fumerà una rajada de guitzes, si t’hi acostes. Quina rajada de crits, ahir a l’ajuntament! (pet de crits). Li vaig fúmer una rajada al metge! Li vaig dir: “Si amb tots els clients fa com amb mi, valdrà més que vagi a engegar vaques!”

RAJAR diners, espavilar-se, guanyar, negoci (**) Donar molt de benefici un negoci (Men). | SIN: Portar o donar rendiment, profit, guany. || Ex: No deu rajar gaire, la botiga. Ha posat un negoci que raja. L’hotel no anava gaire bé, però en Fermí l’ha sabut fer rajar.

RAJOLÍ aigua, font, omplir, poc, prim, rajar Raig molt fi (sentim rajolic** a SH i a Am, i rajoliu* a Ca i a Am; també rajoliu a Men) (Men). | SIN: Fil d'aigua, regalim, salic. || Ex: Amb el rajolí d’aquesta font, ens haurem d’esperar molt per emplenar el càntir (tenim altra gent a davant). A la font del viver encara surt un rajolí d’aigua (hi ha molta secada).

RALL 6 conjunt, conversa, espectacle, expressar, rodona (*) Grup de persones que parlen (podem usar rall en comptes de tertúlia, que és un mot foraster) (Men). | SIN: Rotllana, col·loqui, conversa; fer rogle (Val), redol (Mall). || Ex: A l’entrada de casa sempre hi ha un rall de dones que passen la tarda cosint. Abans d’entrar a missa es feia un rall d’homes que xerraven de futbol. Els homes fan rogle a la plaça a poqueta nit (per llogar-se, per xerrar, etc. Val).

RAMALL arbre, branca, netejar (**) (d) Branca d’un arbre amb fulles (a Ca es diu ram). | SIN: Ramalla, ram, rama, brancall, ramulla (Val), ramutxalla (Mall). || Ex: Hem anat a buscar ramalls per netejar la xemeneia.

RAMAR bosc, brotar, fulla, planta Fer brots i fulles noves les plantes. | SIN: Brancar, ullar, (brostar, brotar Val). || Ex: A la primavera el bosc fa més goig tot ramat (tot verdeja).

RAMAT 1 animal, conjunt Grup nombrós d’animals que van amb un pastor (Val-Men-Mall). | SIN: Vacada, (moltonada, rabera -s’aplica gen. als ramats bovins- Val). || Ex: En un ramat, les ovelles coixes són sempre a darrere. Hi ha una rabera pasturant al bovalar (Val). 2 animal, brutícia, nen, piló, quantitat Gran nombre de persones o de coses. | SIN: Munt, pila, pilot, colla, batalló, patuleia. || Ex: Ja n’hi ha un bon ramat, de criatures, en aquesta escola. Has vist el cap a l’Aurèlia? Hi porta un ramat de llémenes!

RAMPA 7 cridar, dolor, dormir, punxada, salut Dolor molt agut i sobtat, esp. en un múscul de la cama. (Val-Men-Mall) | SIN: Enrampada, engerbiment, paràlisi. || Ex: Quan dormo pel cim del llit em ve rampa (per sobre dels llençols). A -Què crides? B -Tinc rampa en una cama! M’hi ha sortit un bony! A -Fes-t’hi fregues.

RAMPANT camí, lent, pendent, pujada, terreny (*) Pujada molt dreta en un terreny; rampa al costat d’una escala, per a les persones que no poden pujar esglaons (Mall). | SIN: Rampa, pujant, pendent, costera (Val). || Ex: Hem fet fer un rampant, al costat dels escalons, per als qui van amb cadira de rodes. Alerta a caure en aquest rampant! Hi ha un rampant per baixar, per si no vols anar per l’escala. A Santa Brígida, tot d’un plegat, trobes un rampant i has d’anar en primera. M’agrada passejar costera amunt per la vista que hi ha dalt (Val)

RAMPELL decisió, desig, enutjar-se, idea, necessitar, ofendre, pressa, tos, ventre Necessitat o ganes de fer quelcom amb urgència (Men-Mall). | SIN: Rampellada, rauxa, sobtada, caprici. || Ex: He tingut un rampell i he hagut d’anar de ventre. Ahir, havent sopat, vaig tenir un rampell de tos (vaig estossegar molta estona). Vaig tenir un rampell i li vaig dir que era un ximplet. M’ha vingut el rampell de menjar gelats.

RAMPELLAR-SE invertir, lamentar, malestar (*) Saber greu quelcom; tenir un disgust per una cosa que s’ha fet o que s’ha deixat de fer. | SIN: Penedir-se, pesar, recar, apitrar-se. || Ex: No va voler números de la rifa i ara es rampella (perquè ha tocat). Va comprar una casa vella en un poble petit i ara es rampella d’haver-hi despès tants de cèntims.

RAMPINYAR agafar, robar Agafar coses dels altres, esp. quan són de poc valor (Mall-Men). | SIN: Pispar, fer córrer els dits, furtar (Val). || Ex: Algú m’ha rampinyat el llapis. En Cebrià ja rampinya (és al despatx, agafa coses i se les queda).

RAMPOINA 8 fruit, insignificança, inútil, menjar, ordinari, rebuig, trast, vell Cosa que no val gaire, perquè és vella, ordinària o feta malbé (Men-Mall). | SIN: Rebuig, rebrec, rebordall, terregada, fotesa (Val). || Ex: En Terenci va a comprar fruita i ve amb quatre rampoines (fruita barata i dolenta). Aquestes quatre rampoines que han sobrat, les tindré per sopar (parts del menjar). L’avi guarda testos, una escala vella i altres rampoines.

RAMUT -UDA arbre, branca, fulla, molt, verd Arbre ben ple de rama (la rama és la fulla i les branques petites) (Val). | SIN: Esponerós, ufanós, gemat, bledà. || Ex: Davant del mas hi ha un lledoner ramut que fa una bona ombra.

RANC -A accident, animal, caminar, defecte, salut Persona o animal que no caminen bé per culpa d’un defecte en una cama o d’un accident. (Mall). | SIN: Coix, rancallós, rengo (Men). || Ex: Camino ranca perquè despús-ahir vaig caure. El cavall va ranc i l’euga també ranqueja.

RANCI RÀNCIA 1 deteriorar, greix, gust, menjar Aliment greixós que s’ha fet malbé amb el temps i té un regust que no és prou bo (Val-Men-Mall). | SIN: Passat, agre. || Ex: El cuixot ve ranci, però la carn no. 2 bo, gust, olor, vell, vi Vi envellit en una bóta de fusta; agafa un gust i una flaire que el milloren (Val-Men-Mall). | SIN: Vell, anyenc. || Ex: El vi ranci de Rabós és fantàstic. 3 avarícia, diners, persona Persona escassa, que estalvia tant com pot (Val-Mall). | SIN: Mesquí, avar, garrepa, ganyó, roí, cric, (agarrat, estret Val).  || Ex: L’avi ha estat molt ranci, aquest cop: només m’ha donat un euro (pel seu sant).

RANCIOR 9 avarícia, diners, escassetat, pagar El fet de ser ranci en qualsevol de les seves accepcions. | SIN: Escassetat, fluixedat de bossa, estretor, penúria. || Ex: La gent no paguen a les botigues. Hi ha una rancior!  (són els últims dies de mes, tothom va escanyat i no pot passar comptes).

RANSUMALLS aspecte, créixer, petit, planta (**) (d) Plantes massa petites, que tenen mal aspecte. | SIN: Plantes esquifides, migrades, magres. || Ex: Si plantes ransumalls, després no fan res (no creixen; parlen de trumfes molt menudes).  

RANSUMAR animal, aspecte, assecar, lleig, planta, prim (**) (d) Quedar sec, lleig, raquític, un ésser viu. | SIN: Pansir-se, marcir-se, emmusteir-se, passar-se, (mustigar-se, mustiar-se Val). || Ex: D’ençà que es va morir el seu home, la Gudèlia ha vingut ransumada. Teniu un gos molt ransumat (és prim i té el pèl lleig). M’han donat un cap de col ben ransumat.

RANTELL animal, petit, picar, soroll Varietat de mosquit que xucla la sang de les persones a la nit; quan s’acosta sembla que udola (a Am randell) (també rantella, a Val) (Val). | SIN: Mosquit, cuïc, moscard, marfull. || Ex: Anit els rantells no em deixaven viure.  

RAÓ 1 causa, explicació Fonament que justifica una actuació (Val-Men-Mall). | SIN: Causa, motiu. || Ex: Per aquesta raó, el Gandesa ha de lluitar més -CR- Per quina raó ho has de fer tu? -Revista- 2 discussió, encertar, opinió, raó, veritat Allò que demostra que, una cosa que es diu o es fa, és certa o encertada (Val-Men-Mall). | SIN: Encert, veritat. || Ex: Qui té raó, en Miquel o en Gabriel? Tu sempre vols la raó. La raó, aquest cop, la tenen els teus pares (= ells tenen raó). 3 avenir-se, batusser, conflicte, malestar, persona, relació pl. Malestar entre gent que no s’avenen (Val-Men-Mall). | SIN: Discussions, baralles, disputes, renyines, sarau, paraules creuades (Val). || Ex: Vaig callar perquè a mi no m’agraden les raons. Sempre tenen raons, les dues cunyades. A tot arreu on ha anat a treballar ha portat raons (hi ha hagut malestar). Ell i Jaume tenien moltes raons ahir al bar (Val).

RAP 10 obertura, onomatopeia, soroll (**) Onomatopeia de la fressa que fan les persianes quan baixen. | SIN: Crac. || Ex: Senties rap, rap, rap: tothom tancava les persianes (va començar a ploure fort).

RARAMENT casualitat, difícil, estrany, fruit, ocórrer, poc, vendre Que és difícil que passi (Men-Mall). | SIN: Difícilment, rares vegades, que no és freqüent. || Ex: Rarament s’ensopeguen, els melons, a les acaballes d’agost (no solen ser bons). Rarament que te’n faci, de peres, l’Honori (que te’n vengui).

RAS cos, lloc, pla, protecció, sexe, superfície, terreny, vent Superfície, gen. gran i plana, sense cap mena de protecció (Val-Mall). | SIN: Pla, llis. || Ex: Darrere el paller és molt ras (hi toca el vent perquè no hi ha protecció). Al ras de la vinya el vent fa poc mal, en fa més al saltant d’una paret. S’està bé a casa; qualsevol s’estigui en un ras! La Sofia és ben rasa (no fa pits).

RASA agricultura, conjunt, filera, planta, terreny (*) (d) Cadascuna de les tires de plantes que es fan en una feixa un cop s’ha llaurat o cavat. | SIN: Rega, rest, rem, tira (Val). || Ex: Només he fet dues rases de fesols. Avui arrencaré una dotzena de rases de patates.

RASCA carregós, conversa, expressar, inútil, perdre, temps, xerrada (*) (d) Conversa llarga, innecessària, que es fa carregosa. | SIN: Xerrameca, vèrbola, taral·la, romanç (Val). || Ex: No li donis rasca, que perdrem el cotxe de línia.

RASCLE 11 agricultura, aparell Eina de ferro, de forma rectangular, que porta tres barres travesseres de pues; serveix per afinar i aplanar la terra i va darrere l’animal (Val-Men-Mall). | SIN: Rascló, ramàs, rastre (Val). || Ex: L’olivar ja és llaurat, ara falta passar-hi el rascle.

RASCLET agricultura, aparell, netejar, pèl Eina que consta d’un mànec llarg que duu en un cap una post travessera amb unes quantes pues de ferro o de fusta, serveix per ajustar herba (la mateixa eina o altres de molt semblants tenen noms diferents: “rampí, rascle –a Am-, rascló, rasclinet –a Ca-, etc.”) (un rasclet és una eina petita, moderna per afaitar-se la cara, les aixelles o el que siga, no és la raor o navalla de sempre Val) (Val-Men-Mall). || Ex: Agafa els dos rasclets i també dues forquetes, que farem pilots d’userda i després la carregarem al tractor.

RASPA criat, feina, habitatge Dona que va llogada a fer feina a una casa. | SIN: Serventa, minyona, (criada, faenera, fadrina Val). || Ex: Ella, de jove, anava a fer de raspa a ca la Magina. Ella era fadrina en ca ma mare, però ho deixà quan es va casar (Val).

RASPALLAR afalagar, amable, exagerat, tracte Tractar a algú d’una manera exageradament amable (Men-Mall). | SIN: Adular, afalagar, ensabonar, llepar, donar sabó (Val). || Ex: Fa dies que en Gregori em raspalla molt: quelcom deu voler. Aquell mestre raspallava molt els rics.

RASPAR 1 brutícia, feina, gratar, netejar, treure Fregar una cosa amb un instrument o amb les ungles (Val-Men-Mall). | SIN: Gratar, rascar, raure, rautar. || Ex: Hi havia xiclets enganxats a terra i els vaig haver de treure raspant amb unes tisores velles. 2 desagradable, molestar, netejar, pèl, sensació Causar una sensació desagradable a una persona el contacte amb una cosa aspra o que punxa (Val-Men-Mall). | SIN: Punxar, picar, fiblar. || Ex: T’hauries d’afaitar perquè la barba raspa (quan fa un petó).

RASPERA 12 inflamació, irritar, patiment, picor, salut, sensació Una mena de gratera al canyó quan es té inflamat (Men). | SIN: Mal de coll, irritació, picor, formigó, pruïja, picantor. || Ex: Tinc raspera al coll.

RASPÓS -OSA arrugat, construcció, pla, superfície, tacte Que té una superfície que no és gens llisa (Val-Men-Mall). | SIN: Aspre, rugós, abrupte, rostinyós (Men). || Ex: Les parets de la meva cambra són rasposes.

RASTELLERA conjunt, filera Seguit de coses que van l’una darrere de l’altra (Men). | SIN: Fila, filera, corrua, reng, rest, (rastre, renglera Val). || Ex: Quina rastellera d’autos que hi havia, a l’entrada de Tortosa!

RASTINYERA ample, calçat, conjunt, construcció, filera, fruit, guardar (*) (d) Grup de coses posades l’una al costat de l’altra. | SIN: Rastellera, renglera, fila, filera, (rastre, rastrera Val). || Ex: En aquestes canyes travesseres, a cadascuna hi posem una rastinyera de raïms, i en tenim fins a Setmana Santa (al celler). Al mercat hi havia una rastinyera de cistells de conills. A davant de casa fan una rastinyera de blocs de pisos. Al carrer nou poden passar quatre rastinyeres de cotxes. Arregla’t l’alcova, que hi ha una bona rastrera de sabates per terra (Val).

RATA avarícia, diners, persona Persona que no conjuga gaire el verb gastar en primera persona (també rataït-ïda** a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Avar, garrepa, escàs, gasiu, mesquí, retingut, agarrat (Val). || Ex: No siguis rata i dóna’m un parell de brunyols més (brunyols = bunyols). A -Si no ens conviden a casament, millor. B -Rata! El meu home és molt rataït (espera que paguin els altres). La Clareta s’ha tornat rataïda.

RATAR 13 1 aspecte, cara, començar, educació, gra, menjar, part (**) Encetar un aliment trencant-ne algun bocí, d’una manera que no es considera correcta (estar ratat-ada és tenir la cara plena de cicatrius per una antiga granulla, p.e. Val). | SIN: Rosegar, començar, escrostonar, escantellar, pessigar. || Ex: El nen ha de menjar les galetes que li toquen i no ratar així! (només es menja les ametlles de sobre). El pa és ratat (escantonat). A -Qui és dels dos? B -El qui té la cara ratada (Val). 2 enamorat, esforçar-se, festejar, interès, parlar, relació (**) (d) Anar darrere d’una persona per festejar-hi; cercar nois o noies. | SIN: Festejar, galindejar, galantejar, rondar, fer l’aleta, marrucar (Men). || Ex: Aquell ve a ratar (parla amb mi, però ve per la meva germana).

RAT-BUF animal Rata negra que va per l’aigua. | SIN: Rata d’aigua, rata de marjal (Val). || Ex: Veus aquell morro que surt de l’aigua? És un rat-buf.

RATERA 1 animal, aparell, caçar, delinqüència, lloc, perill Nom de diferents ginys que es fan servir per agafar rates o altres animals (les d’agafar conills o guilles són molt grosses i perilloses; tenen una forma semblant a les ballestes d’agafar ocells) (una ratera també és un lloc perillós, d’eixida difícil Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Trampa, parany, cep. || Ex: Al rebost hi ha cagallons de rata: hi pararé una ratera. Vigila amb les rateres d’agafar conills: t’hi pots trencar una cama. La policia no entra mai en aquell barri perquè és una ratera (Val). 2 agafar, comprometre, delinqüència, desconfiar Estratagema que es fa servir per atrapar a algú, per enganyar-lo o per fer-lo comprometre (ballesta** a Ca) (Men). | SIN: Emboscada, engany, parany (Val). || Ex: Ens pensem que la dona de fer feines se’ns emporta coses i li hem parat una ratera (li han deixat cèntims al cim d’una tauleta).

RATOLÍ 14 animal Rata de mena petita (a Ca i a Am, ratoliu*) (Val-Mall). | SIN: Rata, rat. || Ex: Em fan més por que goig, les rates i els ratolins. 

RAURE 1 aguantar-se, anar, feina, negoci, parella, relació, suportar, tracte Fer cap en un lloc sense tenir-ne ganes. | SIN: Acudir, anar, tornar. || Ex: L’amo del bar és un estúpid, però, com que no n’hi ha cap més, hi hem d’anar a raure. El noi ha hagut d’anar a raure en aquella fàbrica (no li agrada, però ha d’aguantar). Aquesta noia ha anat a raure en males mans (té un home que és un beneit). 2 aguantar-se, fred, relació, suportar, temps, tracte Haver de suportar, algú, persones o situacions poc agradables. | SIN: Suportar, sofrir, aguantar (Val). || Ex: Ahir feia un fred que no es podia raure. La noia és agradosa, però la vella no la podem pas raure. No el puc pas sofrir, però l’he de raure (perquè ve a comprar a casa nostra).

RAUTAR animal, aparell, gratar, picar, remenar, soroll, terreny Fregar o gratar, gen. amb la pota. | SIN: Esgarrapar, grapar, arpejar, escurar, rascar (Val). || Ex: El gat rauta la porta perquè vol que el vagi a obrir. Això és rautat dels conills (en un camp). El cavall rauta la quadra amb la pota. Am -No rautis la paella amb el ganivet. A -Sento fressa B -Són els veïns que rauten la paret (remenen).

RAVAL conjunt, habitatge, lloc Grup de cases situades en un paratge fora del poble, esp. si són en un lloc aïllat o arraconat (Val-Men-Mall). | SIN: Barri, llogarret. || Ex: La mainada vénen tot sovint a guimbar per aquests ravals. La Jonquera és un raval de vuit o deu cases. Vàrem passar la nit en un raval a cent metres del poble.

RAVE 15 animal, menjar, planta Planta que fa una arrel voluminosa i comestible que sol servir de menjar per alguns animals (a Ca i a Am, ràvec*; també a Men) (Mall). | SIN: Ravenera. || Ex: Els raves, els tallem, els fem bullir i els donem als porcs.

RAVENET planta (*) Varietat de rave, petit i de forma rodonenca; se sol menjar cru (Mall). | SIN: Raveguí (Men). || Ex: Posaré talls de ravenet a l’amanida.

REBAIX 1 canviar, disminuir, feina, fusta, gruix, màquina, moble, peça, rellotge, tallar Disminució del gruix, d’una eina o d’una peça (Val). | SIN: Ranura, galze. || Ex: Vaig haver de fer un rebaix a la tapa d’aquest rellotge (un rellotger). Farem un rebaix en aquesta fusta perquè s’acobli bé amb aquesta altra. 2 activitat, feina, humiliar, orgullós, presumir, refusar (*) Activitat que algú considera poc adient amb la seva categoria (Val-Mall). | SIN: Rebaixament, humiliació, mortificació, descrèdit. || Ex: Fer de manobre seria un rebaix per a ell.

REBAIXAR 1 abaixar, preu, rebaixar, vendre Vendre un producte més barat del seu preu (Val-Men-Mall). | SIN: Abaixar -el preu-, fer un descompte, fer una rebaixa, deduir, rebatre. || Ex: Si te’n quedes tres quilos, et rebaixaré un euro (de peix). 2 anivellar, altura, camí, terreny Fer perdre una part de l’alçària d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Escapçar, aplanar, desmuntar. || Ex: Per fer la carretera hauran de rebaixar la muntanya. 16 3 danyar, disminuir, feble, força, perdre, planta, salut (**) Perdre la força, el vigor (Men-Mall). | SIN: Aflaquir, debilitar, esllanguir, consumir. || Ex: No en mengis gaire, de síndria, que rebaixa molt (fa baixar la tensió arterial). Les herbes rebaixen (les infusions). 4 categoria, desfavorir, ordinari, renegar Fer perdre, a algú, el prestigi o la categoria, les coses que fa o que diu (Val-Men-Mall). | SIN: Desmerèixer, deslluir, desdaurar, minvar el mèrit. || Ex: La Teresa parla d’aquesta manera per fer el gros, però això la rebaixa (diu males paraules). 5 cedir, disculpar-se, discussió, humiliar, relació Disculpar-se, una persona, per quelcom, per tal de tornar a quedar amiga amb una altra (Val-Mall). | SIN: Excusar-se, demanar perdó, justificar-se, humiliar-se, sincerar-se, desagreujar. || Ex: La Júlia es va discutir molt fort amb la seva sogra, però l’endemà es va anar a rebaixar. Quan vaig veure que estava tan ofès, jo em vaig rebaixar (li vaig donar la raó).

REBAIXÍ animal, arbre, picar Formiga petita, més aviat vermella, que viu als suros; pica molt fort. || Ex: Els llevaires diuen: vaig a matar rebaixins (perquè viuen al suro). Els pigots mengen rebaixins. Com pessiguen, aquests rebaixins!

REBATRE 1 apartar, caràcter, caure, cop, llançar, rebatre Allunyar quelcom violentament, amb una empenta o una trompada (Men-Mall). | SIN: Rebotir, llançar, tirar a terra, (reballar, enrefilar Val). || Ex: Afaga el pom, el rebat a terra i l’aixafa -Llibre- Si veus que reballa la llapissera, castiga’l (Val). M’han reballat a terra d’una punyada i se m’han endut la cartera (Val). Si em tornes a dur el mocador brut te l’enfilaré al cap (Val). 2 discutir, negació, opinió, rebatre, replicar Opinar d’una altra manera de qui parla; fer la contra (Men-Mall). | SIN: Refutar, objectar, impugnar, confutar, contradir. || Ex: Enraono poc i quan dic alguna cosa encara me la rebaten -Llibre- No li poden rebatre (perquè té raó). 3 construcció, feina (*) Posar una capa de morter en una paret damunt dels maons o de la pedra. | SIN: Arrebossar. || Ex: En dos dies hem rebatut la façana.

REBAVA 17 aparell, arbre, defecte, exagerat, màquina, nosa, planta, sortir, vora Tros d’una cosa que ressurt de l’espai que hauria d’ocupar (rebava és també el cosit que es fa a la part inferior de la peça principal d’una espardenya, per unir a la sola mitjançant un altre cosit Mall) (Mall). | SIN: Pestanya, barba, desigualtat, vorell (Val). || Ex: Aquest cargol no es pot cargolar perquè la femella fa una rebava. Quan arrenquen un bruc queda la rebava (la rel).

REBEC -A 1 caràcter, educació, nen, obeir, replicar Criatura que no vol creure, que contesta, protesta, fa marraneries, té mal geni, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Rebel, indòcil, malcreient, desobedient, indisciplinat, díscol, malcregut (Val). || Ex: Aquesta criatura és rebeca: sempre contesta. 2 caràcter, difícil, egoista, estrany, insociable, obstinat, pagar, relació (**) Persona amb qui fa de mal tractar, perquè és tossuda, vol tots els avantatges per a ella, de seguida s’enfada, etc. | SIN: Tossut, obstinat, estrany, intractable, insociable, (cabut, capsot Val). || Ex: Amb l’Àngel, quan ve l’hora de pagar, sempre ens hem de discutir; li faig descompte, però no en té mai prou: és molt rebec. Han fet en Prim fora de l’orquestra perquè és tan rebec (no s’avenia amb els altres músics). 3 crit, nen, plorar, rebequeria Plors, crits i altres manifestacions desagradables que solen fer algunes criatures. | SIN: Rebequeria, marraneria, repropiesa, rabiola, esclató, rampell, enrabiada (Val). || Ex: Aquesta nena, quan és a l’escola, fa rebecs.

REBECA dormir, son (p) Dormida curta. | SIN: Becaina, son, sobec, pesar figues, (cabotada, becada Val-Mall),  bec (Men), (xubec, subec Men-Mall). || Ex: A –Hi ha el teu pare, Múnia?  B –Sí, és allà al sofà que fa una rebeca. Jo, si no faig una becada després de dinar, no valc res a la vesprada (Val).

REBEL·LADA 18 1 acabar, agafar, apartar, balanceig, carregar, cop, feina, força, moviment, ràpid (**) Moviment ràpid fet amb força o amb violència (Mall). | SIN: Empenta, trompada, batzac, embat, embranzida, escomesa, envestida, forfollada (Men), (revolada, revalgada Mall). || Ex: El va tirar per terra amb una rebel·lada. Amb una rebel·lada el va fúmer fora (el va agafar i el va empentejar). La nena duia el porró i li vaig prendre d’una rebel·lada (perquè no el trenqués). Hem pujat la saca de farina al camió amb una rebel·lada (l’agafaven un per cada cap). Amb quatre rebel·lades hem acabat la feina (amb poca estona). Amb una forfollada l’he rebatut baix de s’escala (P. Melis Men). 2 caràcter, enutjar-se, malestar (p) Cop de geni. | SIN: Enrabiada, rabiola, marraneria, cop de sang. || Ex: La Càndida és una bona noia, però té rebel·lades (cops de geni).

REBENTAR 1 dolor, gra, líquid, rebentar, soroll, trencar, vent Trencar, o trencar-se, un dipòsit ple de líquid o de gas (rebentar és també mesclar a un cafè un licor que li suavitzi el gust Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Esclatar, petar, explotar, crebar, esbotifarrar, esclafir (Val). || Ex: El nen plora perquè la bufa s’ha rebentat. Tinc un gra que em fa molt de mal, a dins el nariu esquerre, i no es vol rebentar. Veus? Ja ha esclafit la bufa! (Val) Prendré un cafè rebentat d’anís (o un rebentat Mall). 2 deteriorar, equivocar-se, fatigar, joc, moviment Trobar-se, algú o quelcom, en mal estat per culpa d’un esforç molt gran o d’una actuació incorrecta (Val-Men-Mall). | SIN: Fatigar, espeuar-se, esllomar, baldar, extenuar. || Ex: He anat amb bicicleta amb en Pere i ara estic rebentat. Quan has tocat l’espasa, m’has rebentat el joc (m’has fet anar malament, fet malbé el joc; ho diu el company). 3 avorrir, enutjar-se, fatigar, molestar Saber greu quelcom que passa (Val-Men-Mall). | SIN: Empipar, molestar, enutjar, cansar, fastiguejar. || Ex: Anar a fer cursets, per no aprendre res, em rebenta. Em rebenta veure-la allà -TV3-. 4 despendre, diners, excés Malbaratar diners o propietats (Men-Mall). | SIN: Malgastar, malbaratar, dissipar, dilapidar, malversar. || Ex: Varen treure una rifa de molts milions i s’ho han rebentat tot.

REBEQUERIA 19 cridar, nen, plorar, protestar, rebequeria Acció sorollosa de protesta que solen fer les criatures i, algunes vegades, els grans (Men-Mall). | SIN: Rabiola, marraneria, esclató, rampell. || Ex: A -Per què fa aquestes rebequeries el nen? B -Vol que li comprem un camió. A -Venteu-li un bolet i callarà!

REBITLLAR caràcter, enutjar-se, llançar, picar, rebatre, tirar (*) Tirar iradament coses a terra, contra la paret o contra algú. | SIN: Rebotre, llançar, fúmer, tirar, gitar, (reballar, enrefilar Val), envelar (Men), aviar (Mall). || Ex: La nena, quan va veure que perdia, va rebitllar les fitxes sobre la taula. El vell ens va rebitllar el bastó amb mala llet (el fèiem empipar). El mestre el va rebitllar contra la taula. Si m’haguera escrit una carta així, li l’hauria enrefilada a la cara (Val).

REBLANIR augmentar, fusta, humitat, inflació, obertura, reblanir, tou Venir tova una cosa; p.e. es diu d’una fusta que s’ha inflat amb la humitat (a Ca rebufar**) (Men-Mall). | SIN: Remollir, ablanir, estovar. || Ex: La finestra s’ha reblanit amb la pluja i ja no tanca.

REBLAR clau, doblegar, extrem, reforçar Tòrcer la punta d’un clau, quan és clavat en una fusta, perquè no pugui recular (Men-Mall). | SIN: Doblegar. || Ex: És millor reblar els claus; sempre queda més fort.

REBLE buit, construcció, material, omplir, roc Conjunt de rocs petits, trossos de rajola o altres materials; es fa servir per emplenar els buits que queden entre les pedres grosses, quan es fa una paret (a Val es diu reblir, que vol dir “omplir”, de pedres o enderrocs un solar o un terreny que s’ha de construir) (Mall-Eivissa). |  SIN: Reblum. || Ex: Quanta paret que hi heu fet, al jardí! El reble que hi deu haver entrat! Per fer els marges, quan hem fet una filada de pedra, ho omplim de reble (Sóller). Ha agafat un reble i li ha tirat al cap (Eivissa).

REBLINCAR 20 arbre, cop, doblegar, ferir, joc, regirar, vent (*) (d) Torçar-se quelcom amb un cop violent (v. “blincar”). | SIN: Revinclar, vinclar, torçar, doblegar. || Ex: Jugant a futbol m’he reblincat el genoll (regirat). El temporal reblincava les branques dels cirerers.

REBLINCOLA amagar, camí, caminar, corba, dissimular (*) (d) Cadascun dels revolts que fa un camí, o una persona mentre camina. | SIN: Giravolt, essa, torta, volta. || Ex: El camí de Sant Martí és ple de reblincoles. He hagut de fer reblincoles per no trobar-los (voltes, trencar de carrer; no m’interessa veure’ls).

REBLIR atapeir, buit, construcció, material, omplir, ple, quantitat Emplenar totalment un espai (reblir és omplir quelcom de pedres, enderrocs, etc., p.e. un solar per construir-hi una casa Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Atapeir, abarrotar, entatxonar, comprimir. || Ex: Tenen les lleixes reblertes de torrons. Abans d’obrar haurem de reblir (Val).

REBOLÀCIA darrer, fruit, menjar, negoci, qualitat, residu, sobrar (**) (d) Allò que queda en una parada, esp. de fruita, quan tothom ja ha triat i remenat. | SIN: Rebrecs, rebutjall, repussall, rebuig, soll (Val). || Ex: Si només tenen rebolàcies, malament; no agafis pas res. No tenen pas res de rebolàcia en aquest supermercat, tot és de bo i millor.

REBOLCAR 1 animal, estirar, moviment, nen, terra, tombar, tombarella Ajeure’s a terra o damunt d’un matalàs i donar-hi voltes (Val-Men-Mall). | SIN: Anar a rebolcons, tirar-se per terra, fer tomballons. || Ex: La mainada es rebolcava per terra. Els porcs es rebolquen allà on hi ha fang. 2 agricultura, aigua, planta, temps, tombar, vent (*) Tombar, el vent o la pluja, les plantes d’un camp o d’un hort. | SIN: Ajeure, bolcar, fer caure, tombar (Val). || Ex: El vent ha rebolcat l’ordi del camp.

REBOMBORI 21 1 celebrar, esport, festa, soroll Soroll que se sent molt (Men-Mall). | SIN: Xerinola, fressa, saragata, aldarull, estrèpit, escama (Val), trull (Mall). || Ex: No m’agrada anar a fires; massa rebombori! A -Què va passar ahir a la nit? Què era aquell rebombori de gent i de cotxes? B -El Flaçà va guanyar la lliga. A -Ah! Quan vàrem sentir aquell rebombori ens vàrem pensar que l’avi havia caigut del llit (havia baixat una bóta del celler). Si els xiquets fan tanta escama amb les motos, no em puc adormir (Val). 2 canviar, confusió, desordre, feina, lloc, moble, negoci (**) Canvi molt gran de la disposició dels mobles d’un lloc, dels estris o d’altres coses (Men). | SIN: Remenament, feinada, complicació, enrenou. || Ex: El meu germà m’ha fumut un rebombori a l’aparador! (tot és posat de manera diferent).

REBOT 1 esforç, rapidesa, saltar, vehicle (**) (d) Salt llarg i difícil de fer. | SIN: Bot, embranzida, empenta, salt. || Ex: Les motos embalades, amb un rebot, saltaven la bassa. 2 crit, lamentar, pagar, protestar, renegar (**) Queixa sorollosa. | SIN: Gemec, lamentació, plany, crit. || Ex: Feia uns rebots quan li vaig ensenyar la factura! (la trobava cara i deia algun renec).

REBOTAIRE encertar, joc, preguntar, prova, resposta (**) Persona que, en un concurs, és l’encarregada d’endevinar les preguntes que no saben els jugadors de l’altre equip. | SIN: Rebotador. || Ex: Tu faràs de rebotaire -TV3-.

REBOTEGAR 22 criticar, desavinença, diners, feina, protestar, queixar-se, replicar No estar content amb una cosa; no estar-hi d’acord i contestar (també es diu repotegar* a Ca). | SIN: Contestar, remugar, destralejar (és parlar molt en to de crítica Val), mormolar (Val). || Ex: Vejam si algun dia te la fem bé, la feina; sempre rebotegues! Quan li demanem diners, sempre rebotega. Ja n’hi ha prou de destralejar: Au! A treballar! (Val).

REBOTIDA dolent, menyspreu, moc, tracte (**) (d) Tracte desconsiderat envers una persona (Men). | SIN: Moc, escridassada, menyspreu, miquel, (renegó, estufada –vol dir parlar d’una manera agressiva- Val). || Ex: Era una mala bèstia, la infermera, fotia unes rebotides que espantava! (no s’hi podia tractar). Bona estufada m’ha tirat ton pare (Val).  

REBOTIR 1 desviar, direcció, ferir, joc, pilota, saltar, topar (*) (d) Topar, una cosa que corre, contra un obstacle i recular. | SIN: Rebotre, botre, retopar, rebotar (Men-Mall). || Ex: La bala va tocar la paret i em va rebotir a la cama. La pilota ha tocat el pal i ha rebotit. 2 cop, enutjar-se, llançar, picar, rebatre, tirar Tirar una cosa amb força contra una altra o contra algú. | SIN: Rebotre, tirar, llançar, rebatre (Men), aviar (Mall). || Ex: En Francesc ha rebotit l’esborrador a la paret. Amb un cop de puny el va rebotir per terra. Am -Al senyor Dionís, el rebotirien pel balcó, ara (era un mestre que picava els alumnes). 3 anar, arribar, camí, canviar, córrer, família, relació, visitar (**) Anar a parar a un lloc després de voltar molt (Men). | SIN: Arribar, anar a raure, fer córrer, anar d’Herodes a Pilat, anar a parar. || Ex: Aquell dia vam anar a rebotir a Beseit. El metge, ara m’ha rebotit a un especialista (fet anar). La nena de can Pau sempre va rebotida d’un lloc a l’altre (els pares són divorciats i passa temporades amb els avis, la mare, etc.,).

REBRE 23 1 aconseguir, estimar, joc, petonejar, pilota Arribar, a algú, una cosa que li donen (Men-Mall). | SIN: Aconseguir, tenir. || Ex: La Josepa rep un petó del seu home -Avui- En Pau rep la pilota (futbol). 2 amenaçar, castigar, cop, disminuir, escola, ferir, negoci, picar, refredat Tenir, una acció, una conseqüència negativa per a algú (Men-Mall). | SIN: Carregar-se-la, ésser castigat, cobrar. || Ex: Sempre rebem els mateixos (ens fan quedar a l’escola castigats). Si no fas això, rebràs! (et picaré) Vaig caure, però no vaig rebre gaire (no em vaig fer gaire mal). Quan tens fred ja has rebut (ja t’has refredat). He rebut una patacada molt forta. El turisme ha rebut fort aquest estiu (ha minvat).

REBREC fruit, negoci, qualitat, residu, sobrar, vendre Cadascun dels articles d’una botiga que no s’ha pogut vendre al seu moment. | SIN: Restes, residus, romanalles, (rebuig, solls Val). || Ex: En aquestes caixes de préssecs només hi queden rebrecs. Si vaig al mercat massa tard he de carregar solls (Val).

REBREGAR 1 arrugar, paper, roba Arrugar una cosa fina, llisa (Men). | SIN: Matxucar, aixafinar, afiganyar. || Ex: M’he hagut de posar la camisa ben rebregada. No rebregueu el paper (no feu bola). 2 tocar, sexe (**) Tocar-se dos enamorats. | SIN: Grapejar, palpar, graponejar, palpejar, palpinyar. || Ex: Aquells dos han anat a rebregar-se al cotxe. 3 barallar-se, picar (**) (d) Anar a la pinya les persones. | SIN: Barallar-se, esbatussar-se, picar-se. || Ex: Al cafè ja es discutien i a fora es varen ben rebregar.

REBROT 24 arbre, brot, planta Brot que surt a la part baixa del tronc d’un arbre (Val-Men-Mall). | SIN: Reboll, verduc, relluc, bordall, renou. || Ex: He tallat un rebrot de roure.

REBUFAR 1 arrugar, augmentar, dolent, humitat, menjar, moble, perill, pla, porta, recipient, superfície (d) Perdre, una superfície, la seva llisor. | SIN: Reinflar, revenir, bufar (Val-Men-Mall). || Ex: Tenim la taula del menjador rebufada i costa de plegar i desplegar. Aquesta llauna de sardines és rebufada (reinflada, s’ha de llençar). La porta s’ha rebufat amb la humitat i no es pot tancar (reblanit, botit). 2 aigua, rajar, sortir, tub (**) Sortir l’aigua d’una aixeta tancada o d’un tub tapat, perquè té massa pressió. | SIN:  Rajar, vessar. || Ex: A –Quina vessarella d’aigua que hi ha!  B –Quan l’Amor ha desmuntat l’aixeta, jo he posat de seguida el dit al tub, però rebufava molt.

REBUIG ensenyament, fruit, qualitat, residu La part d’un article que ningú no compra perquè no té prou qualitat (Val) | SIN: Rebrec, deixa, deixalla. || Ex: A la plaça, a última hora, només queda el rebuig (la fruita petita i la més ordinària). Ca -Els mestres som el rebuig dels funcionaris (tenim menys drets).

REC 1 aigua, netejar, rec, riu (*) Torrent petit que sol dur aigua de tant en tant (Men-Mall). | SIN: Torrent, barranc, torrentera, rierany, rierol. || Ex: El rec és molt brut; si no l’estassem, quan plogui, l’aigua ens entrarà a l’hort. 2 aigua, fàbrica, rec, regar, tub Conducte fet per l’home per dur aigua als camps o a les fàbriques (Men-Mall). | SIN: Canal, sèquia, segla, braçal. || Ex: Cada cinc anys netegem el rec del molí.

RECAÇAR 25 agricultura, aprofitar, carbó, collir, fruit, repassar (*) (d) Tornar a mirar les oliveres d’un olivar, quan se n’han collit les olives, per aprofitar les que han quedat; també s’aplica aquest mot a altres activitats similars. | SIN: Repassar, resseguir, cercar, escodrinyar, espigolar (Val). || Ex: Dissabte vull anar a recaçar olives. Espigolar és recaçar un camp. Quan el carbó era fora del fornell, uns altres el recaçaven (anaven a aprofitar els trossos petits).

RECACEJAR activitat, agafar, bosc, cercar, informar, regirar, tafanejar, xafarder Mirar tots els racons i raconets d’un lloc, per trobar coses, obtenir informació, etc. | SIN: Tafanejar, escorcollar, cercar, indagar, regirar (Val). || Ex: Aquells dos sempre van a recacejar al meu bosc i no m’agrada (en treuen llenya, bolets, castanyes, etc., sense cap permís). La Flaviana ha anat a dalt a recacejar (ha sentit que parlen i vol saber què passa). He regirat els calaixos i no l’he trobat (Val).

RECALCADA 1 economia, empitjorar, pèrdua, repetir, salut (*) (d) Agreujament de l’estat de salut d’un malalt, de la mala situació econòmica d’una empresa o d’altres coses. | SIN: Recaiguda, empitjorament, recruada, devallada (Val). || Ex: Ja ha tingut un infart i ara té por d’una recalcada (que li repeteixi). Les recalcades de la grip són perilloses: aquesta malaltia té males bromes. Amb l’apujada del gasoil, els camioners hem tingut una recalcada. 2 balanceig, camí, cop, moviment, vehicle Moviment de vaivé que fa un vehicle que es mou. | SIN: Sotragada, sotrac, batzegada, trontoll, percudida, sacsada (Val). || Ex: A -Què ha estat aquesta recalcada?  B  -La roda de darrere ha trobat una fotja.

RECALCAR entendre, explicació, expressar, insistir, repetir Dir quelcom amb tota la cura possible o dir-la més d’una vegada, per assegurar-se que ha estat compresa (Val-Men-Mall). | SIN: Insistir, subratllar, remarcar. || Ex: Li vaig ben recalcar que em piqués per telèfon abans de les cinc, i ja ho veus! (no ho fa)

RECANÇA 26 accident, dubtar, inseguretat, menjar, patiment, perill, por Inseguretat amb què es fa una cosa per por que no sigui prou ben feta o convenient. | SIN: Temor, pesar, por, remordiment, temença. || Ex: Els hi he donats amb recança, els ous (el rovell era desfet, semblaven dolents). Me’n vaig anar a dormir amb recança (el fill era fora amb el cotxe).

RECAPTE 1 agricultura, conjunt, menjar, planta (*) Tot allò que es cull a l’hort i que mengen les persones o els animals (a Val, només per als animals) (Men-Mall). | SIN: Hortalisses, menjar, provisions. || Ex: He baixat de l’hort carregat de recapte (cols, tomàquets, enciam...). Hauries d’anar a l’hort a buscar recapte. 2 excés, menjar, residu, sobrar (*) (p) Menjar que sobra, p.e. després d’una festa. | SIN: Sobralles, sobrances, (remostrons, soll Val). || Ex: A -Què en farem del recapte? B -Ho guardarem tot a la nevera. Mengeu-vos-ho tot, que no vull solls per a demà (Val).

RECAR alegria, ball, desagradar, despendre, diners, estalviar, lamentar Fer, algú, una cosa a desgrat, o penedir-se d’haver-la feta. | SIN: Saber greu, pesar, doldre (Val). || Ex: A mi em reca gastar-me mil euros per una màquina de rentar perquè la vella encara va bé (la noia la vol canviar). El col·legi del nen és molt car, però són diners que no em requen. Ens reca marxar del ball (l’orquestra ho fa molt bé). Jo sé que li va doldre molt no poder-te deixar els diners per a l’entrada del pis (Val).

RECARGOLAR aparell, doblegar, forma, material, rodona Donar a un material la forma de rotlle (Men-Mall). | SIN: Enrotllar, (caragolar, recaragolar, enroscar Val). || Ex: Aquesta llàntia vella fa un mànec ben recargolat.

RECARGOLAT -ADA 27 caràcter, difícil, entendre, estrany, persona, venjar-se (**) (d) Persona que no diu les coses tal com les pensa, que no parla clar i, sobretot, que no perdona a qui diu o fa quelcom que a ell no li plau (Men-Mall). | SIN: Tortuós, sinuós, retort, maquiavèl·lic, refotut, desconfiat, maliciós (Val). || Ex: En Marcel té una mentalitat recargolada: no saps mai què vol. A -Sempre me’n recordaré d’aquesta mala jugada (del company de cartes). B -No siguis tan recargolat, no n’hi ha pas per tant!  Recargolada intriga de guerra... -Avui-.

RECATÒLICA abundor, expressar, mot, reny (*) (d) Gran abundor de paraules. | SIN: Retòrica, discurs, sermó, lletania (Val). || Ex: Perquè jugàvem amb el balancí ens ha fumut una recatòlica! (ens ha renyat molta estona).

RECAURE 1 empitjorar, imprudència, malalt, repetir, salut Empitjorar un malalt que encara no era ben curat (Val-Men-Mall). | SIN: Recruar, agreujar-se. || Ex: De moment, no vagis al carrer que pots recaure. 2 afer, correspondre, feina, obligació Tocar, a una persona o a una institució, de fer una feina o d’agafar una responsabilitat (Men). | SIN: Correspondre, pertocar, tocar, pertànyer. || Ex: Demanen que tots els serveis recaiguin en una mateixa empresa -Revista-.

RECELAR amenaçar, desconfiar, dolenteria, venjar-se, vigilar Anar amb compte; vigilar, algú, per por que li arribi algun mal (sentim a dir “reçala’t” a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Malfiar-se, resguardar-se, desconfiar, sospitar. || Ex: Si li fas una mala jugada, recela’t (obre l’ull perquè es venjarà). Si la gossa marxa, recela’t! (prepara’t que rebràs; és una amenaça a qui la guarda).

RECÉS 28 1 lloc, planta, protecció, tempesta, terreny, vent (*) Indret on hom es troba protegit del mal temps (Men-Mall). | SIN: Recer, abric, refugi, empara, redós (Men-Mall). || Ex: Aquesta feixa és a recés del vent (hi ha un canyer que el talla). 2 conviure, pensar, religió, tancar, vacances Estada d’uns quants dies en un centre religiós per tal de fer exercicis de meditació i d’oració (Men). | SIN: Retir, reclusió, exercicis espirituals, convivències. || Ex: El nen ha anat una setmana a la Salut de Pallerols a fer recés.

RECLAM 1 animal, caça, cant, crit, xiulet Xiulet que fa un so semblant al cant d’un ocell (Val-Men-Mall). | SIN: Botet, cimbell, brill, siulo (Mall). || Ex:  En Sergi agafava guatlles amb un reclam i una xarxa. 2 canviar, gràcia, joguina, negoci, nen, premi, propaganda, sorteig, vendre Quelcom, en una botiga, que incita a comprar (Men-Mall). | SIN: Propaganda, incentiu, esca. || Ex: Les bufes són un bon reclam per a la mainada (tots en volen). La botiga necessita un reclam (venen poc). Quan es treu una rifa grossa és un reclam per a qui en ven.

RECLAMAR 1 deixar, demanar, voler Demanar, una persona, una cosa que es pensa que li pertoca (Val-Men-Mall). | SIN: Exigir, requerir, reivindicar. || Ex: Em va deixar un bolígraf i avui me l’ha reclamat (demanat). 2 amistat, animal, cridar, demanar, desitjar, relació Demanar que vingui algú perquè es troba a faltar la seva companyia (Men). | SIN: Voler, desitjar, requerir, sol·licitar. || Ex: El gat reclamava el gos (cridava perquè vingués).

RECLÒS -OSA 29 amagat, habitatge, interior, lloc, ple, tancat, ventilació (**) (d) Lloc interior, tancat, que té mala ventilació (Men). | SIN: Clos, enxubat, aïllat, tancat, enforfoguit (Val). || Ex: El magatzem és un local reclòs. És reclosa, aquesta cambra (dóna a un celobert alt). Tens l’habitació massa enforfoguida. N’hauries de treure trastos (Val). Té el corral bonic però massa enforfoguit (hi ha moltes plantes que l’empetiteixen).

RECLOURE amagar, dintre, ficar, interior, lloc, relació, sentir, solitari, tancar Ficar-se o restar, algú, en un lloc i no sense sortir al carrer; estar apartat dels altres (Men-Mall). | SIN: Tancar, amagar, aïllar, cloure, encofurnar, enforfoguir –posar moltes persones o coses dins una cambra, fent sensació d’ofec- (Val). || Ex: A -He tocat el timbre i no han sortit a obrir B -Devien estar reclosos per allà dins.

RECOI exclamació, malestar, sorpresa (*) Exclamació que, gen. indica sorpresa o enuig (també sentim recony** a Ca). | SIN: Coi!, carall!, caram!, mosca!, (fosca!, fotre!, colló! Val) || Ex: Recoi! Sí que tarda avui l’autobús a passar!

RECOLLIDOR brutícia, quantitat, recipient, residu (**) (d) Cadascun dels dipòsits grossos que es posen als carrers i places per tal que els veïns hi tirin les escombraries (Men). | SIN: Contenidor. || Ex: D’aquests recollidors de paper, a Mutxamel n’hi ha un empestament (molts).

RECOLLIMENT ajudar, dormir, habitatge, lloc, menjar, viure (*) (d) Lloc on poder anar a menjar i a dormir. | SIN: Allotjament, hostal, (alberg, sojorn Val). || Ex: No hi havia cap fonda, però els nois varen tenir recolliment a la rectoria.

RECOLLIR 30 1 ajudar, fill, recollir-se, refugiar-se, vell, viure Acceptar, una persona, que una altra vagi a viure a casa seva (Val-Men-Mall). | SIN: Acollir, refugiar, emparar, asilar. || Ex: La Roser i en Marc han recollit un noi (adoptat, afillat). Viuen amb una noia que varen recollir quan era petita (sentim: que es varen recollir). En Demetri, quan va quedar vidu, es va recollir a casa de la seva germana. 2 ajuntar, lloc, quantitat, reunir, trobar Reunir-se moltes persones en un lloc; també es diu d’una gran abundància de coses. | SIN: Aplegar, agrupar, congregar. || Ex: Si fessin el ball a la plaça, recollirien més gent. Com que plovia, es va recollir molta gent, al club de jubilats. Si se’n recullen, de plats, en un sopar! (se’n fan servir molts). 3 acabar, ajuntar, aparellar, arranjar, desar, escola, ordenar Endreçar les eines o el material que s’ha fet servir per treballar (Men-Mall). | SIN: Aplegar, arramassar, (plegar, arreplegar Val), (estojar, estotjar Mall). || Ex: Nens, recolliu les coses que sortirem.

RECOLLIT -IDA bo, habitatge, lloc, situació, viure (**) Lloc ben situat, cèntric, on fa de bon viure. | SIN: Acompanyat, adequat, idoni. || Ex: Un pis al centre de la ciutat és més recollit (p.e. si estàs malalt no has de voltar gaire).

RECOLZAR-SE durar, estadant, gestió, habitatge, lent, llarg, llei (**) (d) No tenir pressa per fer quelcom (Men-Mall). | SIN: Anar llarg, agafar-s’ho amb calma, durar, eternitzar-se. || Ex: Per treure un llogater, tothom s’hi recolza (els tràmits són massa llargs).

RECORD 31 fruit, tardar (*) (d) Raïm que és verd quan es fa la verema i ve més tard (a Ca també es diu recordell**). | SIN: Raïm tardà. || Ex: Quan anem a podar, encara mengem algun record.

RECORDAR memòria, recordar, retenir, saber Retenir quelcom a la memòria (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir present, caure-hi, venir a la memòria. || Ex: Aquestes mates d’herba no recordo com es diuen.

RECORQUILLAR animal, cargolar, doblegar, fil, moviment, patiment, ventre (*) (d) Caragolar, o caragolar-se, en forma de cabdell, de rotlle o d’una altra manera (també hi ha recoquillar al DCVB). | SIN: Caragolar, cabdellar, entortolligar, enrinxolar-se. || Ex: Hem de recorquillar el fil (fer-ne una bola). Amb una escombra recorquillo la catifa. Les serps es recorquillen. El meu germà es recorquillava de mal de ventre.

RECOSSIRAR 1 cercar, comprovar, perdre (*) (d) Mirar de trobar una cosa amb molt d’interès. | SIN: Recercar, cercar, explorar, percaçar, recacejar, escorcollar. || Ex: A -Han perdut els papers de la casa de la vila. B -Que ho recossirin! Ara no sé si he posat la sal al cabàs, recossira-ho, si us plau (mira si hi és). Vàrem perdre el gos i ens hem fet un fart de recossirar-lo: no el trobem enlloc. 2 cercar, comprovar, demanar, perdre, preguntar (*) (d) Adonar-se que una persona no és allà on hauria de ser i demanar per ella; trobar a faltar. | SIN: Cercar, preguntar, demanar -per algú-. || Ex: A mig camí de Santa Llúcia et vaig recossirar, i em varen dir que venies amb el grup de darrere.

RECREAR 32 diversió, espectacle, mirar, sexe Complaure’s, algú, a fer o a veure quelcom que li agrada (Val-Men-Mall). | SIN: Delectar-se, adelitar-se, regalar-se, rabejar-se. || Ex: Hi havia tot de jovent recreant-se davant de la televisió (feien futbol). A -Vine, Joan, que recrearàs la vista (fan un espectacle verd). B -Sí, jo fart! (= no en treuré res).

RECRIMINAR acceptar, acusar, criticar, retreure Criticar l’actuació d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Retreure, reprotxar, blasmar. || Ex: No li recrimino pas que li agradi, al contrari. Les coses han anat malament, però no li ho vull pas recriminar.

RECRISTIANS exclamació, malestar, sorpresa (**) (d) Exclamació que denota sorpresa, enuig o altres estats d’ànim (també hem sentit conxo* i dimontris* a Am). | SIN: Caram!, renoi!, carat!, (redéu!, recollons!, colló!, fotre! Val). || Ex: Amb les costelles que heu dut, teniu por de fer curt? Recristians!

RECRUTAT -ADA habitatge, prop, tocar (**) (d) Situat al costat d’una altra cosa. | SIN: Just, acostat, que es toca, agrupat. || Ex: Són dues cases recrutades (que es toquen).

RECTA piló, quantitat (**) (p) (d) Gran quantitat. | SIN: Molts, una pila, un munt, un gran nombre, (un fum, una fotracada, un sac, una garbera, un fotimer Val). || Ex: Hi ha una recta de mainada en aquella plaça. Ja té un fotimer d’amiguets a l’escola (Val).

RECTIFICAR 33 1 canviar, corregir, decisió, desdir-se, obstinat Canviar, algú, quelcom que ha fet malament (Val-Men-Mall). | SIN: Corregir, redreçar, millorar, esmenar, regenerar. || Ex: Tots li dèiem que no ens anava bé de fer aquest pont, però no va voler rectificar. 2 consell, corregir, equivocació, rebatre (*) Dir a una persona que va errat (Val-Men-Mall). | SIN: Esmenar, corregir, contradir. || Ex: Ara et rectificaré: la pel·lícula, la varen fer dimarts i no pas dimecres. Si dic coses mal dites en català, rectifiqueu-me. Quan la rectifiquen no ho accepta.

RÈCULA animal, piló, quantitat Gran aplec de persones, animals o coses, que van, vénen o arriben plegats (Men). | SIN: Pilot, colla, reguitzell, seguit, enfilall, grapat (Val). || Ex: Ha passat una rècula de camions de soldats que no s’acabava mai. N’hi ha una rècula, de mainada que van a jugar a futbol. La gossa va alta i tenim una rècula de gossos a la porta del pati. Al celler hi ha una rècula de mosquits.

RECULAR 1 direcció, moviment, retrocedir, vehicle Anar cap endarrere una persona o un vehicle (Val-Men-Mall). | SIN: Acular, retrocedir, anar endarrere,  fer marxa enrere. || Ex: El camí de la vinya és bo, però és estret; si has de recular amb el tractor, tens treballs (si en ve un altre). 2 cercar, deixar, faltar, retrocedir Tornar, després d’una caminada o d’un viatge, al lloc de provinença (Mall). | SIN: Retrocedir, desfer camí, fer-se enrere. || Ex: Si no hi ha sal al cabàs hauràs de recular a cercar-ne. 34 3 baliga-balaga, comprar, deixar, desdir-se, promesa (*) No fer, algú, allò que s’havia proposat o el que s’havia compromès a fer. | SIN: Desistir, desdir-se, renunciar, repensar-se, trencar la paraula. || Ex: M’he compromès a comprar un pis d’aquests, però, si gosés, recularia (diria que no el vull). 4 sexe (**) Ejacular fora de la vagina (Val). | SIN: Fer marxa arrere (Val). || Ex: Els nostres pares reculaven (no usaven anticonceptius). 5 agricultura, conreu, disminuir, intensitat, llengua, quantitat, retrocedir, usar (*) Baixar la quantitat de quelcom, la seva força o la seva intensitat (Val-Men-Mall). | SIN: Disminuir, decréixer, remetre, minvar. || Ex: Les plantacions de vinya de l’Empordà reculen; en canvi, com més va, més oliveres es planten. El mot “xicot” recula, com tants d’altres, per l’empenta del castellà.

REDÉU exclamació, expressió, malestar, sorpresa (*) Interjecció que denota sorpresa, admiració, disgust o altres sensacions (Val-Mall). | SIN: Carall!, cordons!, això!, caram!, (fosca!, fotre! Val). || Ex: A -Aquest dinar ens sortirà a cent euros per cap. B -Redéu! C -No ha plogut en tres mesos. D -Fosca! (Val).

REESCALFAR cuinar, escalfar, menjar, repetir (**) Escalfar una altra vegada (sentim rescalfar** i recofar** a Am). | SIN: Recalfar (Val). || Ex: No m’agrada pas l’arròs reescalfat.

REFER 1 canviar, pluja, repetir, temps, vent Tornar a fer; tornar a sortir una cosa (refer també vol dir “canviar de pensament o de propòsit” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Refermar, enfortir-se, reaparèixer, revifar, revenir. || Ex: La tramuntana havia calmat, però ja torna a refer. La pluja torna a refer. Volia comprar una casa i m’he refet, perquè trob que no em convé (exemple tret del DCVB). 2 canviar, comportament, diners, guanyar, joc, malalt, millorar, ric, salut, sensació, vent, viure Tornar a una situació bona (Val-Men-Mall). | SIN: Millorar, guanyar, restablir-se, revenir, enfortir-se, recobrar-se (Val). || Ex: El pare està més refet (ha millorat després de l’operació). El canari encara no s’ha refet de la mullena (va quedar la gàbia a fora un dia que va ploure). Aquest vent refà (et fa trobar millor). L’equip s’ha refet (va més bé). S’hi han refet, aquests nois de Crespià, a la Bisbal (varen venir pobres i ara tenen un xalet cada un; han prosperat). Ha pogut refer la seva vida (un expresidiari; canviar).

REFERMAR 35 augmentar, bufar, empitjorar, força, malalt, refredat, salut, tos, vent Augmentar la intensitat d’una força, d’una malaltia o d’ una altra cosa (Men). | SIN: Empitjorar, agreujar-se, revifar. || Ex: Has refermat la tos amb aquest fred (en tens més). La nena sua i de seguida referma (es refreda més). Ja torna a refermar el vent (a bufar més fort; a  refer).

REFET -A aspecte, gros Persona grossa (Men-Mall). | SIN: Cepat, corpulent, apersonat, fadrí (Val). || Ex: Quin un de tan refet que en ve! Tu ets més refeta que les teves germanes (les altres són molt primes).

REFIAR-SE ajudar, collita, confiar, consell, desconfiar, enganyar, esperar, feina, ric Estar convençut que algú ens ajudarà o que una cosa sortirà bé (Men-Mall). | SIN: Comptar, fiar-se, pujar-hi de peus, confiar (Val). || Ex: Refia’t de les coses que tens tu; els altres no et donaran gaire res. A -Aquest any l’anyada serà bona. B -Bé ens en refiem. Els paletes m’han dit que dilluns vindran, però no me’n puc refiar (ja m’han enredat altres cops). Em refiava dels nois per collir les trumfes, però m’ho he hagut de fer tot sol.

REFILAR alegria, animal, cantar, música, tirar Fer cants alegres alguns ocells, una persona o un instrument musical de vent, quan toca notes ràpides i agudes (refilar només té el sentit despectiu de llançar Val) (Men-Mall). | SIN: Cantar, fer refilets. || Ex: Com refila, aquesta cardina! Que en sap de refilar, aquest tiple! Van refilar el llibre per la finestra (Val).

REFILAT -ADA afilar, aparell, extrem, pal, punxa Que fa punxa per un dels seus caps (refilat és també quelcom fi, portat a un punt notable d’exquisitat Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Punxegut, punxant, agusat, afilat, esmolat (Val). || Ex: La punta de la rella és refilada. No facis mal a ningú amb aquest pal, que és molt refilat. Canviem de ganivet, que aquest no és prou esmolat (Val).

REFINAR 36 aprendre, educació, ensenyar, menjar, millorar, producte Fer tornar més fi un producte, o més delicada o polida una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Perfeccionar, polir, afinar, perfilar. || Ex: És un noi molt refinat menjant. Has portat un sucre que no és tan refinat com el que teníem. De jugar a cartes ja en sabràs, però t’hem d’acabar de refinar (no entén algunes jugades).

REFISTOLAT -ADA cara, cargolar, pèl, punxa (**) (d) Es diu d’un bigoti que té una punta aixecada i aguda per cada cap (no ho hem sentit en altres sentits). | SIN: Caragolat, recaragolat. || Ex: L’avi duia un bigoti refistolat.

REFLECTE -A encegar, llum, sol (*) (d) Llum que ens arriba després de rebotre en una superfície llisa. | SIN: Reflex, llambreig, lluentor. || Ex: No es veu bé la barca pel reflecte del sol sobre l’aigua.

REFORÇAR fort, porta, reforçar, segur Fer que una persona o una cosa siguin més forts (Val-Men-Mall). | SIN: Enfortir, refermar, envigorir. || Ex: Al vespre reforcem la porta amb un pal travesser.

REFORÇAT -ADA fort, gros Persona grossa i forta (Men-Mall). | SIN: Robust, vigorós, fornit, cepat. || Ex: El teu noi puja reforçat.

REFOTUT -UDA 37 caràcter, desagradable, difícil, dolent, estrany, obeir, trist (**) (d) Persona de caràcter difícil, de mal dominar (també es diu refumut a Ca i a Am, i pot tenir el sentit de “trist, desagradable”). | SIN: Malparit, malèvol, dolent, estrany, consagrat, fotut (Val). || Ex: La mainada d’aquest curs són refotuts: ha vingut un nen nou i no hi ha manera que el vulguin. És refumut acabar la carrera i no trobar feina (empipat, empipador).

REFREDAR ànim, casar, construcció, desanimar, desdir-se, interès No fer-se una cosa perquè qui l’havia d’acomplir ha perdut l’interès que hi tenia (Men-Mall). | SIN: Entebeir-se, desanimar-se, desengrescar-se, descoratjar-se, (gelar-se, llevar el curumull Val). || Ex:  Deien que es volien casar, però em sembla que se n’han refredat. Me’n vaig refredar, de fer obres, perquè eren massa cares. Sempre tinc ganes d’anar al cine, però si em dius que és molt car em lleves el curumull (Val).

REFRESCANT agradable, alegria, diversió, espectacle Espectacle entretingut i agradable (Val). | SIN: Divertit, plaent, abellidor, grat. || Ex: Una escena de la refrescant pel·lícula “Aviat hi tornarem”.  -Avui-

REFUGIAR ajudar, emparar-se, pluja, recollir-se, refugiar-se, vell, viure Cercar empara en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Recollir-se, resguardar-se, emparar-se, arrecerar-se (Val-Mall). || Ex: S’han refugiat aquí perquè plovia (soplujat). Els vells s’han anat a refugiar a casa de la noia (no es poden valer).

REGA 1 agricultura, conjunt, filera, planta, terreny Cadascuna de les tires que es fan en un hort o en un camp amb l’arada o amb l’aixada; per ext. s’aplica al conjunt de plantes que es fa a cada tira. | SIN: Solc, reguera, (tira, frau Val). || Ex: Avui plantaré un parell de regues d’enciams. Cada dia rego vuit o deu regues de maduixeres. El tractor gira i comença el frau següent (Val). 2 dibuix, forma, fusta, ratlla (**) Cadascun dels dibuixos que fa la fusta d’ella mateixa. | SIN: Vira, forma, figura, dibuix. || Ex: A -Aquest armari és de pi. B -No ho crec, la fusta de pi fa unes regues diferents.

REGALAR-SE 38 animal, bé, beure, calor, diversió, fruit, menjar, molt, viure Gaudir d’una cosa, esp. perquè n’hi ha abundor (Men-Mall). | SIN: Delectar-se, xalar, fruir, adelitar-se. || Ex: Aquest any ens regalem de melons (en tenim a dojo). Me n’he regalat, aquests dies, de faves tendres. Ai festa! Et regales de beure amb aquesta calor! (te’n fas un tip).  ..., però no tots els gossos viuen tan regalats. -C33-

REGÀLIA aspecte, família, gràcia, hàbit, ric, viu (*) Avantpassats d’una persona. | SIN: Ascendència, avior, nissaga, estirp, (família, soca Val). || Ex: En Genís ve d’una regàlia de gent molt treballadora.  A -En Fermí és un torrat. B -Ja en ve de regàlia! (ja l’avi ho era). C -En Serafí i tu teniu gràcia explicant acudits. D -Ja som de la mateixa regàlia (són cosins). T’agrada l’arròs com a ton pare. Es nota que sou de la mateixa soca (Val). En aquesta casa són rics de soca (no “nous rics” Val).   

REGALZE aguantar, construcció, forat, moble, reforç, tall (**) (d) Ranura que es fa en una fusta o en un material de construcció, per tal de servir d’encaix i de suport a una lleixa, a una post o a una altra cosa. | SIN: Galze, rebaix, encast, solc, regata. || Ex: Posarem el prestatge en aquest regalze. La fusta s’aguantarà en un regalze que farem a la paret.

REGANTELLAR aigua, beure, caure, dany, habitatge, líquid, rajar, roba, tancar, tapar (*) Vessar, un líquid, fent un raig o un degoteig gran. | SIN: Regalimar, degotar, regalar, repixar, escórrer, gotejar (Val). || Ex: La roba estesa regantella a baix (baixen gotes). El paraigua regantella, si el tanques moll. Aquesta aixeta regantella perquè no tapa bé. L’aigua regantellava per la paret (hi havia un degoter). No beguis tan de pressa que regantelles.

REGANY comportament, crit, criticar, expressar, reny Paraules que es diuen per blasmar el comportament d’algú (Val). | SIN: Reny, repulsa, blasme, brugol, reprensió, allisada, (bonegó, renegó Val). || Ex: El teu pare, quatre reganys i se’n va: hauria de parlar-hi més, amb el nen. És tard. Tindrem renegó (Val).

REGANYAR 39 1 amenaçar, animal, escometre, obrir Ensenyar les dents, un gos, per intimidar. | SIN: Amenaçar, intimidar. || Ex: El gos em va reganyar les dents. 2 cos, ensenyar, escandalós, sexe, veure Veure’s una part del cos d’una persona que, habitualment, no és a la vista. | SIN: Ensenyar, mostrar, exhibir, exposar. || Ex: La Fortuna, quan s’ajocava a collir tòries, reganyava el cul (anava curta i se li veien les calces). Abans no n’hi havia, de dones a la platja reganyant els pits.

REGAR beure, menjar, vi Servir vi per acompanyar un àpat (Val-Men-Mall). || Ex: ...i tot això ho reguem amb un bon vi -CR-.

REGATELL aigua, camí, eixugar, pas, rec, sortir (*) Rec petit que se sol fer amb una aixada; serveix perquè s’escorri l’aigua d’un lloc (Men). | SIN: Reguerot, (regueró, escorrell, regata Val). || Ex: Fem regatells perquè no hi hagi tant de mullader al camí (recs per passar l’aigua d’un costat a l’altre, en un camí terrer).

REGATER -A avarícia, comprar, diners, discutir, persona (*) Persona que té el costum de demanar descompte quan va a comprar (Men). | SIN: Regatejador (Val-Men). || Ex: Aquesta nena és regatera com la seva mare.

REGINA 40 animal, humitat (*) (d) Granota de mida petita, de color verd llampant, que viu en basses o en llocs molt humits. | SIN: Reineta. || Ex: Un any que va ploure molt, trobaves regines als camins i a les vinyes.

REGIR copiar, feina, fer, guiar, hàbit, opinió, orientar, seguir, seny, vestir Fer les coses seguint un criteri, que pot ser el propi o el d’una altra persona (Val-Men-Mall). | SIN: Procedir, captenir-se, comportar-se, orientar-se, guiar-se. || Ex: A -Jo també en compraré un, de pastís. B -Amb mi no t’hi regeixis (fes el que vulguis tu). Pels horaris, ens hem de regir amb la gent del nord (dinar, sopar, anar a dormir com ells). No m’hi regeixo, jo, amb els altres, per vestir. Cadascú s’ha de regir pel seu seny (p.e. abrigar-se més o menys, segons si li convé o no). Les calces del pijama, les faré regint-me amb unes altres (en té unes de velles de mostra).

REGIRAR 1 cercar, desordenar, mirar, remenar, tocar Remenar totes les coses d’un lloc, algú que cerca quelcom i no sap ben bé on és (Val-Men-Mall). | SIN: Capgirar, rebuscar, forfollar, furetejar, furgar, grapejar. || Ex: Algú ha entrat aquí i m’ha regirat la bossa. Regiren el bosc amb gossos (Val). 2 accident, cos, doblegar, moviment, peu, posició, salut Fer un mal gest amb una part del cos, esp. una extremitat. | SIN: Torçar, doblegar, girar-se (Val). || Ex: Baixant l’escala, m’he regirat un peu (m’he fet una regirada).

REGRAUAR animal, fruit, planta (**) (d) Atacar, els graus, els llegums. | SIN: Grauar. || Ex: Els fesols han quedat regrauats.

REGRILLAR 41 planta, protuberància, repetir, salut Fer grills per segona vegada un tubercle; per ext., tornar a tenir activitat algunes malalties (Val). | SIN: Rebrotar, repetir, recomençar, reproduir-se. || Ex: Les patates, si no hi poses pólvores, regrillen. Fa dos anys em varen operar, però el tumor ha regrillat.

REGRUAR enutjar-se, esforçar-se, esperar, joc, patiment Haver d’esperar molt de temps abans de poder obtenir una cosa. | SIN: Gruar, fer patir, fer esperar. || Ex: Et vaig dur els collarets d’Andorra, però ja els regruaràs temps! (no els hi donarà perquè la fa enfadar). Els hem fet regruar per guanyar (a cartes; s’han hagut d’esforçar).

REGUERA aigua, cos, ensenyar, filera, part, planta, rec, sexe, terreny (*) Solc fet a terra o en una altra superfície (reguera són ganes de regar Barna; també a Mall) (Men). | SIN: Rec, regueró, canal, sèquia, segla, regata (de terra, del cul o de les mamelles Val). || Ex: L’aigua s’emporta la terra de les regueres (els recs que hi ha entre dues fileres de plantes). A Ceret passen regueres d’aigua pel mig del poble, com a Amer abans (recs). Amb aquesta bata ensenyes la reguera del cul (per sobre de les calces) (regata a Val).

REGUERÓ aigua, rec Espai per on passa un corrent d’aigua poc cabalós (Val-Mall). | SIN: Rec, solc, sequiola. || Ex: Al mig del prat passa un regueró, no us mulleu!

REGUITZELL fill, piló, quantitat Gran nombre de persones o de coses (Men-Mall). | SIN: Munió, infinitat, enfilall, tirallonga, (muntó, sac, tirera Val), (catefa, caterva Mall). || Ex: Tinc un reguitzell de fotografies de Provença. La meva germana ha tingut un reguitzell de fills. En la meva família som un sac de cosins (Val). A trenta anys ja tindria una catefa de fills (S. Galmés Mall).

REGULAR 42 córrer, llei, vehicle, velocitat, vigilar Posar una norma, les autoritats (Val-Men-Mall). | SIN: Reglar, preceptuar, controlar. || Ex: Els haurien de posar una marxa regulada, als camions (p.e. que no passessin de cent kms. per hora).

REGULL aigua, emborratxar-se, moviment, riu (**) (p) (d) Voltes ràpides que fa l’aigua en un indret del riu (revull**, a Ca és “un saltant” i segons el DCVB “un rull”). | SIN: Remolí, torniol, romboll, xuclador,  revolta (Val). || Ex: Al costat d’aquella roca, l’aigua fa un regull. Beus més que una revolta de sèquia (es diu d’un bufat Val).

REGUST gust, menjar, qualitat Gust desplaent d’un aliment, diferent del que sol tenir habitualment (Val-Men-Mall). | SIN: Sentida, mal gust, mal paladar. || Ex: Aquestes olives tenen un regust.

REI REINA 1 bo, important, joc, música, qualitat El millor, el més important del grup (Val-Men-Mall).  | SIN: Flor, cap de brot, òptim, millor. || Ex: Demà correran l’etapa reina –Cat. Inf.- Tu eres el rei, tocant la trompeta. 2 amable, expressió, tractament Tractament de simpatia (Men-Mall). | SIN: Maco, trempat, bufó. || Ex: T’ho quedes tu, reina -Llibre-

REÏRA 43 caràcter, crit, moc, nen, nerviós, ofendre (*) (d) Mot que expressa indignació o impaciència. | SIN: Renec, flastomia, crit, moc, escridassada, (renegó, bonegó Val), (batall, esbruf Men). || Ex: No em facis empipar l’Ignasi que et fumerà un reïra. No en saps pas de tractar mainada; no en volen pas de reïres! Deixa’t de bonegons i tracta’l bé! (Val) Si faig tard de nit, tot són renegons (Val). No facis tants esbrufos, que no n’hi ha per tant (P. Melis Men).

REITIT acostar-se, altura, animal, comparar, dita, lloc, petit, relacionar-se (**) (d) L’ocell més petit que viu als nostres camps i boscos; n’hi ha de diferents colors (hem sentit altres noms: reientí a Be, regentí a Am, etc.). | SIN: Reientí, reietó, titet (Val). || Ex: Els reitits s’acosten molt a les persones. Sembles un reitit sobre una terrossa (ho diuen a un que és en un balcó d’un sisè pis).

REIXA construcció, ferro, habitatge, obertura, protecció, tanca Protecció feta amb barres de ferro que es posa a les obertures d’un edifici (a Ca retxa**). | SIN: Reixat, enreixat, retícula, retxa (Mall). || Ex: El ferrer m’ha de venir a posar una reixa.

REIXINXOLAT -ADA 1 cos, fort, gros, malalt, millorar, salut Malalt que s’ha posat millor. | SIN: Refet,  trempat, reginjolat, recuperat, animat, reviscolat (Val). || Ex: El pare ja s’ha reixinxolat una mica. La Margarida va reixinxolada. Quines anques tan reixinxolades, aquesta nena! (grosses; volen dir que és forta, sana). 2 adornar, aparell, bonic, dibuix, moble, ratlla (*) Molt adornat, p.e. fent un dibuix o una sanefa. | SIN: Decorat, ornat, embellit, ornamentat, exornat, recargolat. || Ex: Al teu bastó hi ha un mànec molt reixinxolat (representa un cap).

REIXORT 44 abundor, aigua, bassa, començar, font, humit, riu, sortir (*) (d) Deu d’aigua que surt espontàniament en un prat o en una vora de camp, i fa una bassa. | SIN: Aiguaneix, font, brollador, ullal (Val). || Ex: Aquest any surten reixorts per tot arreu (ha plogut molt). Farem una excursió als ullals del riu Verd (Val).

RELACIONAR-SE amistat, expressar, relacionar-se, tracte Parlar amb la gent, tenir-hi amistat (Val-Men-Mall). | SIN: Fer-se, alternar; tenir amistat, tracte o coneixença. || Ex: T’hauries de relacionar més amb els veïns.

RELLAMP excés, expressió, gran, habitatge, mida, poc, tempesta, temps (**) Mot que es fa servir d’augmentatiu (es diu només en sentit propi: “llampec o temps curtíssim” Val). | SIN: Llamp, enorme, grandiós, descomunal. || Ex: Costa molt de netejar aquest rellamp de casa. Només per això has dut aquest rellamp de capsa? (és massa grossa)

RELLEIX 1 animal, guarir, olor, residu, resultat, salut Allò que encara queda quan quelcom desagradable o dolent és acabat (a Am sentim relleig**). | SIN: Conseqüència, seqüela, ròssec, recialles (Val). || Ex: Va tenir un mal i li ha deixat relleix (no ha quedat bé del tot). Aquesta malaltia no deixa relleix (es cura bé). Un ramat, en una casa, deixa relleix, treus el ramat, però la mala olor no. Encara tinc recialles de l’operació del peu (Val). 2 adornar, calçat, dibuix, part, relleu, sortir, vora Part d’una cosa que surt cap a fora. | SIN: Ressalt, graó, relleu (Val). || Ex: Eren unes sabates que duien un relleix (un ornament tot voltant de la sabata, dos dits per damunt de la sola).

RELLEU 45 activitat, canviar, càrrec, desconfiar, descontent, feina Canvi d’una persona per una altra en qualsevol activitat (Men-Mall). | SIN: Substitució, rellevament, reemplaçament. || Ex: A -Hem de canviar de metge de capçalera; el que tenim és una soca. B -No vagis de pressa; abans de fer el relleu vull fer algun pas (informar-se’n bé).

RELLISCADA embarassar, equivocació, eufemisme, expressar, indiscreció, lamentar, opinió, sexe Equivocació que es fa per manca de seny o d’experiència (s’usa molt poc Mall). | SIN: Patinada, desencert, pífia, (cacauada, error Val), llenegada (Mall). || Ex: La noia va tenir una relliscada (de fadrina va quedar prenyada). A -Li va dir que havia fet una mala compra. B -Quina relliscada! Segur que li va saber greu.

RELLISCALL baixar, lliscar, lloc, nen, perill, superfície, temps  Superfície fina per la qual es pot lliscar, però que també té el perill de relliscar-hi. | SIN: Rossolera, rampa, llenegall (Men). || Ex: Aquest carrer nevat és un relliscall (pots caure). Les criatures baixen amb el cul tocant a terra per aquell relliscall (rossolen en una rampa).

REM 1 agricultura, feina, molt, preocupació, quantitat, tràfec Feina manual a fer. | SIN: Feina grossa, feinada, tall de feina, tasca (Val). || Ex: Quin rem que tenen en aquesta casa! (una casa de pagès forta). Té un rem, la teva mare, amb els canelons! (va atrafegada). En aquell camp hi ha tres hores de tasca (segant arròs Val). 2 agricultura, arbre, conjunt, filera, planta, terreny (*) (d) Cadascuna de les fileres d’arbres fruiters d’un camp. | SIN: Reng, rest, rengle, tira. || Ex: A la vinya dels Tallats hi ha cent vint ceps a cada rem. 46 3 agricultura, desgràcia, direcció, lloc, pèrdua, quantitat, tempesta, temps (*) (d) Rem de pedra: pedregada que cau en un indret. | SIN: Calamarsada, calabruixada. || Ex: Quin rem de pedra que va baixar ahir a la nostra vinya i, en canvi, a la vinya d’en Marià no hi ha tocat! La pedregada agafava el rem que venia de Cabanes (les vinyes que trobava en aquella direcció). 4 agricultura, animal, feina (*) (d) Feina en què una persona treballa. | SIN: Ofici, professió, ram. || Ex: No hi entenc gota, del rem dels porcs. 5 categoria, classe, comportament, copiar, despendre, esforçar-se, presumir (*) (d) Categoria social. | SIN: Rang, posició, classe, condició, estament. || Ex: Ens fem amb gent del nostre rem. Volen seguir el rem dels rics i no poden (fer com ells). Aquest rem de vida no és pas per a nosaltres (som pobres).

REMATAR acabar, animal, espectacle, feina, festa, matar Enllestir quelcom que s’està fent (Val-Men-Mall). | SIN: Acabar, cloure, finir, completar, ultimar, enllestir. || Ex: Demà rematarem la Festa Major (serà l’últim dia). Ara remataran la vaca (la mataran).

REMEI aprofitar, arranjar, clau, dany, guarir, medicament, tos Allò que fa guarir un malalt o que soluciona un altre problema (Val-Men-Mall). | SIN: Medicament, medecina, específic; solució, mitjà, recurs, sortida. || Ex: El millor remei per a la tos són els bafs d’eucaliptus. Quan jo llenço una cosa, ja he mirat tots els remeis (no es pot adobar).

REMENAMENT 47 canviar, comprar, feina, moviment, negoci, nen, vendre Moviment constant de persones o de coses en un lloc (Men). | SIN: Tràfec, trasbals, tragí, moviment (Val). || Ex: Han de fer cèntims en aquella botiga: hi ha un remenament! (molts de clients). Hi ha hagut molt de remenament, avui, a la fàbrica (feina). Quin remenament porten aquesta mainada (es mouen). Sempre hi ha remenament en un garatge (altes i baixes de cotxes).

REMENAR 1 canviar, cercar, regirar, remenar, temps, tocar, treballar, usar Tocar les coses, sia per fer feina, sia per jugar (Men-Mall). | SIN: Moure, grapejar, treballar, tocar. || Ex: Hi he remenat tres hores, pintant aquesta porta (estat). A la tarda vaig a remenar a l’horta (treballar). Aquests diccionaris, els remeno tots (els faig servir). Algú m’ha remenat el calaix (tocat sense permís) (regirat Val). 2 alegria, animal, caber, dormir, habitatge, llit, molestar, moviment, petit, vell Fer moviments una persona o un animal (Men-Mall). | SIN: Bellugar-se, manejar, moure’s (Val). || Ex: L’avi no es pot remenar gaire (no té delit). El gos remena la cua perquè ens ha vist. No et remenis tant al llit! La nena encara no es remena (dorm, no es belluga). En aquests pisos nous no t’hi remenes (no hi caps). 3 barrejar, desordenar, joc (p) Desordenar i arreglar les cartes o les fitxes d’un joc, un jugador, abans de repartir-les (Men-Mall). | SIN: Barrejar, moure, mesclar (Val). || Ex: Remena tu -TV3-. 4 callar, consell, expressar, malestar, negoci, ocórrer, tocar Enraonar d’un tema (Men-Mall). | SIN: Tocar, parlar, comentar, remenejar (Val). || Ex: Això val més no remenar-ho  -TV3-. A -El negoci s’ha partit. B -El temps que es devia remenar, que ara hagi explotat! (els amos en devien parlar). 48 5 càrrec, figurar, manar, presumir, saber, tafanejar Ficar-se pels llocs a manar o per saber com van les coses (Men-Mall). | SIN: Tafanejar, remenar les cireres, fer-se veure, fer el merda, merdejar. || Ex: A -En Just és del futbol i ara vol entrar a la casa de la vila. B -Li agrada, remenar! 6 comentari, construcció, expressar, gestió, llei, moviment, notícia, política (*) Parlar-se molt d’un tema fins al punt de fer pensar que hi haurà aviat canvis o novetats (Men-Mall). | SIN: Passar quelcom, ocórrer, (menejar, moure Val). || Ex: A –Es farà el pont nou? B –Em sembla que sí; alguna cosa s’està remenant entre els polítics. Els advocats estan menejant el teu assumpte (Val).

REMENET -A capgirar, desfer, joguina, mà, nen, peça, remenar, tocar, trencar (*) (d) Persona acostumada a tocar les coses i a capgirar-les (a Am es diu sempre remeneta*). | SIN: Trapasser, remenador, manifasser (Val). || Ex: Ho és molt, de remeneta, la nena. En Lluc és remenet: quan veu una joguina, de seguida vol saber com va (la desmunta).

REMESA enviar, paquet, salut, soroll, tos (**) (d) Remesa de tos: tos forta i molt seguida (també es diu en el sentit ampli Men; també a Mall) (Men). | SIN: Atac de tos, ratxa de tos, cop de tos, accés de tos, tossera, colp (Val). || Ex: Si em ve una remesa de tos me n’aniré (del concert). A la nit li vénen aquelles remeses de tos (tips d’estossegar). S’han acabat les revistes, però n’esperam una altra remesa (Men).

REMETRE clau, dubtar, enviar, gandul, gestió, lent, malalt, paciència, portar, treballador Fer anar una persona a un lloc (Men-Mall). | SIN: Trametre, passejar-se, rebotir, dur, fer anar (Val). || Ex: Aquesta indemnització, no sé pas si la cobrarem: em remeten d’un lloc a l’altre. Em penso que, de ganes de treballar poques, perquè em remetien d’un oficinista a l’altre. No saben pas on els han de remetre, tants malalts (què n’han de fer; hi ha vaga a les clíniques privades).

REMINGOLA 49 allargar, camí, carregós, corba, detall, directe, excés, expressar, girar, llengua, sinceritat, tub (*) (d) Ziga-zaga que fa un camí, una persona que parla, etc. | SIN: Giragonsa, revolt, volta, essa, torta, marrada; circumloqui, embuts, preàmbuls, revolta (Val). || Ex: No busquis remingoles: si penses que sóc un malparit, digues-ho directament. Per dir una cosa fa cinquanta remingoles (diu tots els detalls). És la televisió que parla amb aquestes remingoles, nosaltres no. De Sant Pere de Rodes al Port de la Selva hi ha unes baixades i remingoles que fa por. La canonada haurà de fer força remingoles.

REMOLÍ 1 aigua, girar, molt, moviment, pols, vent Moviment d’un fluid quan volta allà mateix on és o es desplaça a poc a poc (Val-Men-Mall). | SIN: Romboll, remolinada, terbolí, regolfada, cargol. || Ex: El vent ha fet un remolí i ha aixecat una mar de pols! 2 cabells, cap, cargolar, direcció, pentinar Clap de cabells cargolats que no es poden pentinar bé com els altres (Men-Mall). | SIN: Rínxol, cargol, refillol (Val). || Ex: El nen té un remolí a cada costat. Mira que sa mare el pentina, però no pot allisar-li els refillols (Val).

REMOR casar, celebrar, hàbit, picar, soroll, tempesta, temps Soroll continuat i imprecís, perquè té un origen llunyà o perquè és el resultat d’una barreja desordenada de sons (també iròn. és falta de força o d’embranzida a l’hora de treballar Val) (Val-Mall). | SIN: Fressa, brogit, rebombori, estrèpit, retrunyiment, soroll (Val), renou  (Men). || Ex: Se sent remor de trons. Abans, quan es casava un vidu, la gent anava a fer remor (picaven amb galledes, palanganes, etc.). Mira com escura la teva filla. Quina remor! (és lenta, no vol fer la feina, es fa el llonguis). Hem sentit una remor defora (Mall).

REMORT -A camí, dificultat, escala, pendent, pujada, suau (**) (d) Camí, escala o qualsevol altra superfície, quan puja a poc a poc, d’una manera que no és sobtada. | SIN: Mort, suau, dolç, de bon pujar. || Ex: La drecera és molt dreta; jo passaré pel camí que és més remort (fas més camí, però puges més bé). Aquesta escala hauria de ser més remorta (suau). Si agafes el revolt més obert puges a meitat de remort (no trobes la pujada tan dreta).    

REMULLADA 50 aigua, aparell, mullar, pluja, protecció El fet de mullar-se completament (Men-Mall). | SIN: Mullada; quedar xop o amarat d’aigua, (xopada, banyada Val). || Ex: A -N’heu trobat, de cargols? B -Sí, però ens ha arreplegat la pluja i portem una remullada de dalt a baix (ha fet un ruixat). Agafa el paraigua o et banyaràs (Val).

REMULLAR afer, desagradable, desgràcia, dificultat, dolent, emmalaltir, patiment, sort (*) (d) Estar ficat en quelcom dolent o desagradable (gemegar a Am). | SIN: Patir, dolorejar, passar penes, ballar-la, gemegar. || Ex: Nosaltres fa anys que ens remullem (que tenim maldecaps greus, p.e. malalties).

RENADIU -IVA animal, brotar, brut, durar, haver-hi, justícia, llei, plaga, planta, plegar, política, repetir, sempre, sortir Quelcom que no s’acaba mai, que sempre n’hi ha, perquè torna a sortir. | SIN: Crònic, permanent, durador, perenne, perpetu. || Ex: Aquesta berruga és renadiva (es reprodueix). Són renadius, els polls, a can Tolomeu (no s’acaben mai; els del cap). És un mal renadiu d’aquest país: la justícia depèn de qui mana. La malària és un mal renadiu d’allà (endèmic). El gram és renadiu (l’arrenques i, si queda una mica d’arrel, n’hi torna a haver al cap de poc temps).

RENDIR 1 acceptar, encertar, joc, lluitar, objectiu, perdre, rendir-se Admetre, algú, que ha perdut (Val-Men-Mall). | SIN: Retre’s, capitular, cedir, donar-se. || Ex: No he arribat a director, però no em rendeixo encara. Et rendeixes? (no sap una endevinalla). He hagut de rendir el rei perquè el tenia sol (perdre’l, jugant a cartes) -TV3- El públic basc s’està rendint davant el pilot català (admeten que és el millor). 2 fatigar, rendir, son Fatigar-se molt (Men-Mall). | SIN: Esllomar, rebentar, llassar, extenuar, cruixir. || Ex: La nena ha anat d’excursió i està rendida. Si no vaig a fer migdiada, al vespre estic rendit de son. 3 benefici, diners, economia, guanyar, negoci, produir Portar un benefici econòmic (Men-Mall). | SIN: Donar, produir, reportar, beneficiar. || Ex: Tenir un circ no rendeix (no s’hi guanya gaire).

RÈNEC 51 animal, picar, sang Llagasta quan és plena de sang. | SIN: Paparra, caparra (Val), re (Men). || Ex: He trobat dos rènecs a la porta de casa.

RENGLERA conjunt, filera, planta, terreny Grup de persones o de coses posades una darrere l’altra (Men-Mall). | SIN: Filera, rengle, fila, reng, tira. || Ex: Hem deixat una renglera d’avellaners a la vora del camp (han arrencat els altres).

RENOC 1 animal, arbre, créixer, fruit, menjar, petit, planta Animal o planta que no creix com els altres; es diu esp. de l’animal més petit d’una germandat (a Ca es diu més renyoc). | SIN: Renyoc, caganiu, renocat, endurit (Val). || Ex: Hi ha deu garrins a la cort i aquest és el renoc (queda petit perquè els altres no el deixen menjar). Aquests préssecs són renocs. Aquest cirerer queda renoc (minso). 2 animal (*) Galàpet de mida petita que fa un crit semblant al de les granotes. | SIN: Gripau. || Ex: Vine nen, que t’ensenyaré un renoc. El gat, quan està afònic, maula com un renoc (Val).

RENOM espectacle, fama, música, reputació Popularitat de què gaudeix una persona o una empresa (Val-Men-Mall). | SIN: Anomenada, fama, reputació, nom, notorietat. || Ex: Hem de llogar una orquestra de més renom.  

RENÒS 52 cos, os, peu, protuberància, sortir Una part del cos que surt més del que hauria de sortir. | SIN: Protuberància, prominència, bony. || Ex: El pare té un renòs a la boca (una protuberància al llavi). Em surt un renòs al peu (un galindó).

RENOSA protuberància, residu, salut, senyal, tros (**) (p) (d) Part que queda d’un gra, d’un queixal arrencat, etc., quan aquests es treuen o es guareixen. | SIN: Renòs, arrel, senyal. || Ex: M’han arrencat un queixal i m’hi ha quedat una renosa (un tros). D’aquell furóncol que tenia al braç, me n’ha quedat una renosa (un bony).

RENTADOR aparell, fusta, netejar (*) (d) Caixa de fusta, oberta per un costat, on les dones s’agenollaven quan rentaven a la riera (un rentador és una pica de pedra on s’escuren els plats Mall) (Men). | SIN: Llosa. || Ex: Aquests rentadors són fets per un fuster.

RENYINA baralla, cridar, desavinença, discussió, habitatge, malestar, veí Disputa entre persones que no es posen d’acord en un tema (Men-Mall). | SIN: Raó, qüestió, baralla, engrinya. || Ex: En aquests pisos nous, tot sovint hi ha renyines entre els veïns.

RENYIR amenaçar, barallar, consell, discutir, enutjar-se, falsedat, nen, relació Enutjar-se i començar de tenir males relacions dues persones o més (Val-Men-Mall). | SIN: Enemistar-se, desavenir-se, indisposar-se, partir peres. || Ex: Nen, n’hi ha prou de cridar! Ara renyirem! Érem renyits, però ara ens fem el paper (ens parlem amb simulat afecte).

REPAPAR-SE 53 comoditat, posició, reposar, seient, seure Asseure’s molt còmodament, gen. inclinant l’esquena cap al respatller del seient (Men-Mall). | SIN: Escarxofar-se, arrepapar-se, aclofar-se. || Ex: El teu pare és al menjador, llegint el diari, ben repapat al sofà.

REPARAR 1 arranjar, deteriorar, màquina, trencar Posar bé una cosa espatllada perquè pugui tornar a fer servei (Val-Men). | SIN: Adobar, apariar, compondre, refer, apanyar, arreglar. || Ex: Han de venir a reparar la màquina de rentar. 2 educació, mirar, nen, notar Posar l’atenció en alguna cosa (Val-Men). | SIN: Parar esment, veure, notar, fixar-se, advertir, clissar. || Ex: A -Què et va semblar en Felicià? B -No hi vaig reparar (no el vaig mirar gaire). He reparat que, quan jo enraono, ell no m’escolta (ho he notat). La nena ja comença a reparar (s’adona que parles amb ella; té mesos). 3 abrigar, amagar, animal, defensar, perill, refugiar-se, terreny, vent (*) (d) Defensar d’un perill o d’un dany. | SIN: Protegir, emparar, preservar, abrigar. || Ex: Aquest camp és reparat (no hi toca el vent). No veig la tortuga. On es deu reparar? (posar, refugiar).    

REPARTIDOR-ORA abundor, fàcil, menjar, quantitat, repartir Que no costa de repartir (Men-Mall). | SIN: De bon repartir. || Ex: Les patates petites són més repartidores (és fàcil emplenar plats amb la mateixa quantitat).

repartir 54 informar, picar, repartir Distribuir coses entre diferents persones (Val-Men-Mall). | SIN: Distribuir, escampar, dividir. || Ex: La nena passa a repartir diaris. El mestre ha repartit uns quants clatellots.  

REPÀS menjar Cadascuna de les menjades que es fan durant el dia. | SIN: Àpat, bauxa. || Ex: Faig tres repassos al dia. Anirem a fer un bon repàs de peix.

REPASSAR 1 collita, estudiar, feina, fruit, habitatge, netejar, pintura, repassar, repetir Fer una feina un altre cop (Val-Men-Mall). | SIN: Estudiar, revisar, resseguir. || Ex: Haurem de repassar la lliçó. Aquests tovallons s’han de repassar (netejar; hi han quedat taques). El pintor ha de venir a repassar les cambres dels nens i l’escala (pintar els trossos que s’han malmès). Ara repassem les pomeres (resseguim; collim les pomes que han quedat). 2 indiscreció, mirar, observar, roba, sexe, vigilar, xafarder (**) Mirar, una persona a una altra, per veure com va vestida, com és físicament, etc. (Men-Mall). | SIN: Guaitar, observar, remirar, clavar la vista, fixar els ulls. || Ex: La primera cosa que fa la Irene, quan et veu, és repassar-te de dalt a baix (mirar si vas mudat). Si passes per davant del cafè, tots els homes et repassen. 3 cridar, equivocació, feina, nyap, renyar Renyar a algú severament (Men-Mall). | SIN: Escridassar, reprendre, clavar una repulsa. || Ex: L’encarregat ha repassat l’aprenent (havia fet una cosa mal feta). Si el director ho veu, em repassarà (em clavarà crits). 55 4 dominar, guanyar, joc, manar, superar (**) Guanyar en un joc, en un esport o en una altra activitat (Val-Men-Mall). | SIN: Vèncer, derrotar, desfer, dominar, desconfir. || Ex: Al camp del Benavarri ens repassaran (futbol). Ja us han repassat? (es pregunta a dos que pleguen de jugar a cartes). Quan va entrar a treballar, tothom n’abusava, i ara ell repassa els altres (els domina, els fa les lleis). 5 criticar, expressar, tafanejar, xafarder (*) Explicar xafarderies (Men-Mall). | SIN: Criticar, fer la bugada, xafardejar, critiquejar, comarejar, murmurar, pelar (Val). || Ex: Els meus cunyats repassen a tothom. Parleu molt. Qui peleu, ara? (Val).   

REPATANI -ÀNIA autoritari, caràcter, manar, obstinat, persona Persona que vol que el seu parer sigui acceptat pels altres. | SIN: Intransigent, obstinat, tossut, enterc, cabut (Val). || Ex: L’Andreu és molt repatani: tots volíem jugar al canari i vàrem haver de fer el truc perquè ell ho deia.

REPATAT -ADA autoritari, caràcter, cridaner, decidit, feina, manar, moc, obstinat, persona (**) (d) Persona de temperament fort, que és enèrgica, autoritària o cridanera. | SIN: Repatani, repatà, exigent, tossut. || Ex: La Irene es veu repatada; ja fa creure la mainada! Aquest matí n’ha vingut un de molt repatat a l’oficina: volia que li féssim els papers a l’acte i s’ha hagut d’esperar com tothom (exigent). L’amo que tenim és molt repatat: a l’hora de la feina, ens hi fa ser (ens fa pencar). A qui retira la Saula, tan repatada? (li ha fumut un moc).

REPEIX abundor, menjar, quantitat (*) (d) Àpat abundós i bo (també hem sentit a dir repeixada* i repei*, sovint parlant amb persones vinculades a Cat Nord). | SIN: Repàs, tiberi, tec, xeflis, caixada (Val). || Ex: Dissabte anirem a fer un bon repeix a Sant Llorenç de Cerdans -Cat Nord- Quina caixada per deu euros! (molt de menjar Val).

REPELÓS -OSA 56 educació, estrany, fam, feina, gandul, maniàtic, menjar, persona, repugnància Persona molt difícil d’acontentar, que sempre es queixa, que res no li està bé. | SIN: Repelenc, escrupolós, exigent, primmirat, llamenc, llepafils, estugós, (delicat, migrós Val). || Ex: Aquesta mainada són repelosos per al menjar (tot els fa fàstic). Feina que li manes, feina que no li va bé: és molt repelós, aquest vailet.

REPENJAR-SE 1 abraçar, agafar, aguantar-se, penjar-se, reposar, sostenir Agafar-se amb algú o a alguna cosa i d’aquesta manera evitar, una persona, una part de l’esforç que hauria de fer (Men-Mall). | SIN: Recolzar-se, penjolar-se, estintolar-se, sostenir-se. || Ex: Sempre et repenges al meu coll (l’abraça per l’espatlla). El pare es repenjava a la branca del cirerer (hi posava el braç o el colze). Mentre xerràvem, ella es repenjava a la porta del despatx (hi posava l’esquena). Ca -Fes el favor de no repenjar-te a la meva cadira (no posar els braços al respatller). Caminava i em repenjava al paraigua (el feia servir de bastó). 2 abusar, acceptar, agradar, comportament, despesa, dissimular, exagerat (p) Exagerar una conducta, una manera de ser o de fer les coses (Men-Mall). | SIN: Augmentar, inflar, acceptar, agradar (Val); excedir-se, abusar, extralimitar-se. || Ex: A en Bertran li diuen que és marieta i ell s’hi repenja (ja li agrada que li diguin i fa coses per semblar-ho més). A les oficines s’han de controlar els telèfons, perquè la gent s’hi repenja (n’abusa).

REPENSAR baliga-balaga, canviar, decidir, desdir-se, enganyar, pensar, tracte Rectificar o fer algun canvi en una cosa que ja s’havia acordat (Val-Men-Mall). | SIN: Desdir-se, canviar de pensament, canviar d’idea,  pensar-s’ho una altra vegada (Val). || Ex: Va dir que fitxaria pel Sant Feliu d’Amont, però s’ho va repensar (no ho va fer). El venedor s’hi ha repensat i ara no em val la garantia (la primera vegada em va dir que no havia de pagar l’avaria). A -T’has repensat d’anar-hi? (desdit) B -No no, ja hi podem anar.

REPERCUTIR desastre, dificultat, economia, ensenyament, família, feina, influir, repercutir, resultat Tenir quelcom una influència posterior en una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Redundar, transcendir, tenir conseqüències. || Ex: Els problemes familiars repercuteixen en el mal rendiment escolar. El tancament de les mines repercutirà en els tres-cents treballadors. El seu mal caràcter repercutia en els resultats de la feina (Mall).

REPETELL 57 calor, excés, sol, temps Sol que arriba amb molta força en un indret. | SIN: Pet de sol, ullada de sol, baterell, solana (Val). || Ex: Érem al mig del repetell de sol traginant garbes. No em vull pas quedar aquí, amb aquest repetell de sol.

REPINJOLAR-SE agafar, aguantar, aguantar-se, construcció, reposar, sostenir (*) (d) Recolzar-se una persona o una cosa sobre un suport. | SIN: Repenjar-se, estintolar-se, penjolar-se. || Ex: La fusta, la farem repinjolar sobre la paret (aguantar). En Bertran és allà a fora dret, repinjolat al bastó.

REPIQUEIG música, soroll, tocar (*) Toc de campanes ràpid i insistent (a Am també es diu repicó i repiquet*). | SIN: Repicament, repic (Val). || Ex: Què passa? Què és aquest repiqueig de campanes?

REPIX agricultura, filera, llavor, planta, terra (*) (d) Llenca enlairada i prima de terra que es fa, al costat de cada rega, abans de sembrar-hi, i que després es tira damunt de les llavors per colgar-les. | SIN: Cresta. || Ex: Quan sembrem mongetes fem una mica de repix amb l’aixada.

REPIXAR beure, líquid, perdre, rajar, recipient, vessar Perdre líquid, a poc a poc, un recipient o una aixeta (Mall). | SIN: Vessar, degotar, regalimar, traspuar, sumar (Val). || Ex: El test repixa per sota. Quan beus, aquest càntir repixa (cauen gotes més avall del raig del galet). A -Hi ha una aixeta que repixa. B -No ha quedat ben tancada.

REPLET -A 58 carregar, menjar, ple, quantitat, ventre Ben ple (a Ca, replert**). | SIN: Tip, fart; atapaeït, farcit, cafit, curull, reblert (Men). || Ex: L’armari és replet de roba. Vaig amb el cotxe replet de caixes. A -Anem a caminar? B -No, ara estem replets (tips). C -Poc hem menjat gaire i tinc mal de ventre. D -És que aquests dies de Reis anem replets.

REPORTAR comentari, dolenteria, embolicar, expressar, xafarder Explicar, a algú, coses que els altres diuen d’ell. | SIN: Portar noves, referir, contar. || Ex: Les coses reportades no acaben mai bé.

REPOSAR 1 feina, reposar Estar algun temps sense treballar (Val-Men-Mall). | SIN: Fer festa, descansar, folgar, parar, respirar, desfeinar-se. || Ex: Em convé de reposar uns dies. 2 agricultura, cuinar, menjar, reposar, terreny Deixar una cosa quieta durant un temps (Val-Men-Mall). | SIN: Deixar descansar, deixar que es posi. || Ex: L’arròs s’ha de deixar reposar. Aquest camp, el deixem reposar (aquest any no el sembrem). 3 canviar, ficar, negoci, nou Posar coses noves quan es van gastant les velles (Val-Men-Mall). | SIN: Renovar, recanviar, actualitzar, reemplaçar, renovellar (Mall). || Ex: Es van gastant, sense reposar-se -Llibre-. ...i es renovella cada parell d’anys (L. Riber Mall).

REPRENDRE 59 aigua, beure, danyar, emmalaltir, menjar, pa, salut, ventre, vi Perjudicar a algú un aliment que ha pres o una cosa que ha fet, que li ha afectat la salut (Men-Mall). | SIN: Emmalaltir, indisposar-se, pegar malament (Val). || Ex: M’ha reprès el menjar (no l’he paït bé). L’aigua freda el va reprendre (tenia mal de ventre). El vi el va reprendre (va haver de gitar). S’ha rentat el cap i potser això l’ha reprès (està marejat). Menja pa, que no pega malament (Val).

REPRESENTAR 1 aspecte, demostrar, edat Semblar, una persona, que té una edat concreta (Val-Men-Mall). | SIN: Aparentar, semblar. || Ex: Aquest home representa més de quaranta anys. La nena representa més gran que no és perquè és alta. 2 cura, decidir, ésser, feina, important, lloc, negoci, treballar Fer, una persona, la feina d’una altra o semblar-ho (Men-Mall). | SIN: Aparençar, simular, fer de, semblar. || Ex: Jo represento la mestressa, a la botiga (en faig perquè l’amo no hi és). La Maria representa que té cura de l’àvia (ho sembla; viu a casa d’ella). Tu fas de mestre aquí, però representa que ets fora (véns cada dia de Girona; passes per ser de fora) (Men). 3 adequat, anar, inconvenient, lloc, relació Anar, una persona, a un lloc que no és gaire adequat per a ella (Men-Mall). | SIN: Fer. || Ex: Per anar a fires, què hi anem a representar dos vells? A -Vols anar a festa a casa de la cunyada? B -Què hi anem a representar? (són mig renyits). 4 expressar, insinuar, saber (**) Insinuar una cosa sense acabar de dir-la ben clarament (Val-Men-Mall). | SIN: Venir a suposar, demostrar, fer veure. || Ex: No ho ha pas dit que havia trobat feina, però ho ha representat. Ell ha representat que ja ho sabia, que tindríem cuinera nova (ho ha fet veure).

REPRÈS -ESA 60 caminar, defecte, dificultat, peu, posició (*) (d) Persona que no camina prou bé perquè té alguna dificultat. | SIN: Coix, rancallós, encarcarat, contret, enravenat. || Ex: En Marc va una mica reprès: ha agafat un jaient (li han tret el guix d’un peu i el posa tort perquè li fa mal).

REPTE -A 1 doblegar, fort, fred, immòbil, por, posició, recte, rígid, roba (*) (d) Que no es pot doblegar; que queda rígid, recte. | SIN: Encarcarat, encartronat,  enravenat, anquilosat, enrigidit, ert (Val), envergit (Men). || Ex: Em van quedar les mans reptes (del fred). Anava repte darrere la moto (tenia por). Ha glaçat perquè la roba ha quedat repta (forta). Tinc les mans ertes (Val). Mònica condueix més erta que un fus (Val). 2 objectiu, prova Propòsit difícil d’aconseguir (Val-Men-Mall). | SIN: Fita, meta, objectiu, prova. || Ex: Un dels grans reptes de la medicina del segle XXI és... El quinzè congrés del PBP un repte per... -Avui-.

REPUGNAR aversió, desagradar, menjar, repugnància Fer escrúpol una cosa (Men-Mall). | SIN: Fer fàstic, fer aprensió, fer repulsió, (fer ois, també fer oix Val), fer oi (Mall). || Ex: La nena s’ho menja tot, no li repugna res.

REPUNTEJAR ballar, música, peu, seguir (*) (d) Seguir amb els peus la música d’una dansa (Mall). | SIN: Puntejar, marcar els punts. || Ex: Els balladors repuntegen les sardanes.

REQUERIR 61 categoria, faltar, millorar, necessitar Ésser necessari quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Fer falta, caldre, necessitar. || Ex: Aquest carrer requeriria una altra classe de llums (més potents).

REQUESTA anar, desitjar, enamorar, quantitat, requesta, triomfar, vendre Gran demanda d’una cosa (Men-Mall). | SIN: Èxit, succés, demanda, demanadissa. || Ex: En Felip té molta requesta (hi ha moltes noies que el volen). La gelateria nova té molta requesta (venen molt). Sí que té requesta aquesta font! (molta gent espera per emplenar).

REQUISAR 1 agafar, govern, llei Quedar-se, el govern, béns que són de particulars (Val-Men-Mall). | SIN: Confiscar, apoderar-se, apropiar-se. || Ex: Al temps de la guerra ens varen requisar el cavall. 2 agafar, robar Agafar coses, algú, gen. per quedar-se-les (Men-Mall). | SIN: Agafar, robar, pispar, furtar (Val). || Ex: La nena ens requisa els cèntims de tots els portamonedes (va a comprar llamí). A -No trobo les tisores de podar. B -Ens les devien requisar aquest estiu (furtar).

REQUISIT bo, excel·lent, menjar Menja exquisida. | SIN: Exquisitat, plat delicat, delicadesa. || Ex: La sogra, quan hi vaig, sempre em fa requisits.

RES 62 1 gens, poc Cap cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Ni gra ni boll, ni rifa ni rafa. || Ex: No m’han dut res de Girona. 2 algun, quelcom Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals) (Men-Mall). | SIN: Quelcom. || Ex: Vols que pugi res? Vols dir que ell en sap res? Que passa res? -TV3-. Si ell em diu res, ja t’ho faré saber.

RESCALS foc, residu (*) Barreja de caliu i cendra que queda a la llar quan el foc fa hores que és apagat (Val). | SIN: Romanalla. || Ex: Vaig estar bé, ahir, amb aquells rescals. Encara hi ha rescals d’ahir a la nit: hi farem escalfar l’aigua.       

RESCLOSIES menjar, residu, sobrar (**) Menjar que ha quedat del dia abans. | SIN: Deixies, deixalles, restes, residus, (remostrons, solls, sobralles Val). || Ex: Els dilluns queden les resclosies als restaurants, no hi aneu! Acaba’t l’arròs, que no vull solls (Val).

RESCLOSIT -IDA 63 dolent, gust, menjar, passat, vi Aliment que ha agafat mal gust perquè l’han guardat en un lloc tancat i humit; gen. queda sec i florit (Men-Mall). | SIN: Resclum, florit, passat (Val), ensabatat -les galetes, les creïlles- (Val). || Ex: La llonganissa que has encetat és resclosida. Aquestes galetes han quedat resclosides (toves). Hem de llençar el vi d’aquesta ampolla perquè és resclosit (fa pudor).

RESERVAR 1 abrigar, defensar, desar, document, guardar, planta, segur, vehicle Desar una cosa, perquè es conservi en bones condicions o per poder-la trobar quan faci falta (Men-Mall). | SIN: Conservar, protegir, emparar, resguardar, (guardar bé, preservar, alçar Val). || Ex: Les heu de reservar, aquestes coses (escriptures i altres documents). El cotxe, al garatge, és més ben reservat. Els enciams queden reservats aquí, a darrere la paret. On alce la fruita? (Val). Estic buscant els papers i ara resulta que ja els havia alçats (Val). 2 comprar, guardar, negoci, pensar, promesa, roba,  tracte, vendre Quedar-se, una persona, la cosa que ven, uns dies més, per si una altra es decideix a comprar-la (Val-Men-Mall). | SIN: Guardar, reservar, mantenir. || Ex: A –No n’estic segura, m’ho vull pensar (vol comprar un terreny que es ven). B –Mira, jo te’l reservaré tres dies (no el vendré a un altre fins al quart dia). A la botiga li reservaren el vestit (Mall). 3 cura, malalt, repetir, vigilar (*) Prendre precaucions, una persona que ha estat malalta, per evitar de recaure (Val-Men-Mall). | SIN: Guardar-se, preservar-se, tenir prevenció. || Ex: El meu home està més bé, però encara es reserva una mica (p.e. no va als corrents d’aire).

RESERVAT -ADA 64 callar, expressar, persona, reservat Persona que fa les coses amb discreció (Val-Men-Mall). | SIN: Prudent, amesurat, cautelós, discret (Val). || Ex: Quan la noia es va quedar prenys vàrem ser una mica reservats (no ho dèiem). Era una nina reservada, mai no contava res als seus amics (Mall).

RESISTIR 1 afrontar, aguantar, carregós, emprenyador, guerra, paciència, situació, suportar Tenir paciència o coratge per suportar una situació difícil, el mal comportament d’una persona, un pes, una emoció, etc. (sovint registir** a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Aguantar, suportar, sofrir. || Ex: No es pot resistir, aquesta criatura; és carregosa! Aquesta dona no la puc resistir; em faria perdre el seny! Els sediciosos encara resisteixen. 2 canviar, desitjar, dificultat, pensar, voler No voler fer quelcom o no poder-ho obtenir (Val-Men-Mall). | SIN: Oposar-se, negar-se, no conformar-se. || Ex: Em resisteixo a canviar de feina. Els X es resisteixen a deixar les armes -Avui-. Em resisteixo a creure... (em costa de creure) -Avui-. Es resisteixen a pactar amb el PML -TV3-. El 4 de 9 és un castell que encara se’ls resisteix -TV3-.

RESPECTAR conservar, guardar, propietat Deixar una cosa tal com era, no fer-la malbé (Val-Men-Mall). | SIN: Servar, guardar, conservar. || Ex: Quan varen fer la carretera nova em varen escapçar el camp, però la vinya me la van respectar.  

RESPIRAR 1 ajudar, feina, millorar, nervis, reposar, viure, tranquil·litat Estar, una persona, més tranquil·la, més bé, més contenta, que altres vegades (Val-Men-Mall). | SIN: Descansar, reposar, prendre alè. || Ex: La nena ja va a comprar tota sola; ara respiro (estic bé perquè m’ajuda). El meu germà sempre viatjava per la feina, però ara sembla que respira una miqueta (reposa). 65 2 aire, airejar, entrar, porta, ventilació Entrar aire per una obertura (Val-Men-Mall). | SIN: Ventilar, airejar, ventejar, orejar. || Ex: Aquestes portes no respiren gota (no passa gens d’aire per les escletxes). 3 comprometre, expressar, indiscreció, saber, xerraire (*) Saber-se quelcom que convenia que quedés en reserva. | SIN: Transcendir, conèixer-se, saber-ne. || Ex: Això que diem ara que no respiri, eh! (no ho digueu). Tot respira (tot se sap). Això ha respirat per en Joan (ho ha xerrat ell).

RESPLANDIS anomenar, broma, cridar, malnom, tractament (**) (d) Mot afectuós que es fa servir per cridar una persona, per anomenar-la quan no se’n sap el nom, o per fer broma. | SIN: Mestre, noi, xiquet. || Ex: Resplandis, on vas? (ho diu un mestre a un alumne). Tots ja dinem i en Resplandis encara és a dalt que s’afaita (el noi).

RESPONDRE 1 expressar, preguntar, resposta Dir unes paraules a qui ens ha fet una pregunta (Val-Men-Mall). | SIN: Contestar, dir. || Ex: Li vaig demanar si vindria a la Salut i encara és l’hora que m’ha de respondre. 2 ajudar, bé, caminar, funcionar, joc, treballar Treballar bé una part del cos, un company, una màquina o una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Rutllar, ajudar, emparar. || Ex: A -T’han respost els peus? B -Home, m’he cansat (un treballador). Jo ja tenia bo, però el company no ha respost (no m’ha pogut ajudar perquè tenia mal joc).

RESQUÍCIES 66 foc, part, residu Petita part d’una cosa (Val). | SIN: Restes, vestigis, esborralls, recialles (Val). || Ex: Encara hi ha resquícies de caliu entre la cendra.

RESQUITLLAR caure, lliscar, superfície Caure, una persona, perquè els seus peus han trobat una superfície molt fina (Men-Mall). | SIN: Relliscar, patinar, (esvarar, esguillar, llenegar Val-Mall). || Ex: Vés amb compte que tornaràs a resquitllar.

RESSAGA caminar, dificultat, disminuir, lent, nosa, pujada Persona o animal que caminen o fan una feina massa a poc a poc, i fan endarrerir els altres. | SIN: Reressaga, entrebanc, destorb, ressagat (Val). || Ex: La Cleopatra és una ressaga per caminar; a les pujades sempre l’hem d’esperar.

RESSALT moble, peça, relleu, sortir, vora Petita superfície que sobresurt d’una cara d’un moble o d’una peça (Val-Mall). | SIN: Escaló, esglaó, replanet, relleix. || Ex: Aquí la fusta fa un ressalt, i per això l’armari costa de tancar.      

RESSECAR assecar, calor, humitat, pa, sol, terra Quedar quelcom ben sec, sense gota d’humitat (Val-Men-Mall). | SIN: Assecar, abrusar, endurir, dessecar, eixarreir. || Ex: La barra de pa ha quedat resseca. El sol ha ressecat la terra (l’ha assecada molt intensament).

RESSEGUIR 67 agricultura, camí, cercar, examinar, feina, mirar, repassar, repetir Tornar a passar per un lloc, per trobar-hi les coses que no s’han vist a la primera passada (Men-Mall). | SIN: Recórrer, remirar, escorcollar, examinar, repassar (Val). || Ex: Hem de resseguir aquesta feixa perquè han quedat molts escarabats (de les trumferes). A -He perdut el rellotge quan venia cap a la vinya. B -Anem a resseguir el camí.

RESSENTIR-SE 1 comportament, criticar, enutjar-se, molestar, permís Estar, algú, ofès o dolgut pel capteniment d’altri (Val-Men-Mall). | SIN: Molestar-se, saber greu, ofendre’s, picar-se, disgustar-se. || Ex: Si el critiques, se’n ressent (et fa morros). No m’han donat permís per fer obres i n’estic ressentit. 2 ferida, malestar, patiment Tenir dificultats o malestar per culpa d’una cosa del passat (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser afectat, estar consentit, sofrir, patir. || Ex: Hi ha dies que em ressento de la ferida de la cama (em fa mal).  

RESSOL calor, escalfar, sol Escalfor que entra en una cambra per la reflexió dels raigs solars en una paret o en un balcó, encara que el sol no toqui els vidres directament (Men-Mall). | SIN: Reverberació del sol. || Ex: Si aixeques la persiana, farà ressol. Si obres, entra ressol (l’escalfor del balcó).

RESSUSCITAR canviar, guanyar, millorar, viure (**) (d) Passar de viure malament a viure bé (Men-Mall). | SIN: Millorar, prosperar, anar de mort a vida. || Ex: Han ressuscitat, aquella gent, anant a treballar a Alcoi.     

REST 68 ballar, càlcul, conjunt, filera, habitatge, moble, planta Grup de persones o de coses que es col·loquen l’una a prop de l’altra, tot fent una línia recta. |  SIN: Filera, rengle, renglera, fila, rastellera. || Ex: Hem hagut de canviar un rest de teules. Cada rest de cases és diferent. Feu dos restos de sumes. Farem posar un rest de calaixos a l’armari. Hem plantat dos restos d’enciams (regues). Ca -Les noies es posen al rest i esperen que les convidin a ballar.  

RESTAR esperar, lloc, quedar No anar-se’n d’un lloc. | SIN: Romandre, quedar-se, no moure’s, aturar-se. || Ex: Restarem a la fàbrica fins a les sis.

RESTRÈNYER característica, cos, dificultat, fruit, nervis, propietat, retenir, salut, ventre Provocar, quelcom, la dificultat de defecar (Men-Mall). | SIN: Ésser restringent, fer restrenyiment, fer constipació de ventre, lligar (Val). || Ex: No en mengis gaire sovint, de mores, que restrenyen. Els nervis em fan anar restret. Bec orxata perquè m’han dit que lliga (Val).

RESULTAR benefici, bo, comprar, negoci, preu, vacances, viatjar Ésser, quelcom, un bon negoci, una bona cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser productiu, lucratiu, beneficiós. || Ex: Els deu resultar, venir, als turistes americans (l’euro ha baixat). El formatge, comprat a Andorra, resulta molt.

RETALL animal, baix, embotit, petit, roba, tros Part que resta d’una peça de roba, d’un embotit o d’una altra cosa (en sentit figurat s’aplica a les persones menudes i als animals Val). | SIN: Tros, capol, escapoló, brisall, retall, escapcia, tall, menudall (Val). || Ex: Encara hi ha un retall de coca de Sant Joan a la nevera. Tenen un retall de gos que no m’agrada gens (Val). Té quinze anys, però encara és un retall (no creix Val). Quin menudall de xicota que s’ha buscat! (Val)

RETALLAR 69 comentari, criticar, ofendre Dir mal d’algú. | SIN: Criticar, murmurar, fer córrer les tisores, blasmar, censurar, pelar (Val). || Ex: Quan ella no hi és, la retallen.

RETENIR aguantar-se, conservar, despendre, desig, economia, estalviar, fam, pluja, quedar, retenir, sortir, vigilar Conservar, una cosa que es té, o fer-ne un ús molt restringit (Men-Mall). | SIN: Estalviar, estar-se, aguantar, reprimir, reservar, frenar, (restringir, aguantar-se Val). || Ex: Ara no guanyem tant com abans i ens hem de retenir (gastar menys). La mainada ha de saber retenir (dur cèntims, però no desprendre’ls tots). La gent es reté, si plou (es queda a casa) (no ix Val). En sóc molt, de llaminer, però em retinc (em controle Val). Els alemanys s’han de retenir per no entrar a Croàcia (els voldrien ajudar durant la guerra) (aguantar, a Val). M’agrada el dolç, però m’aguante (Val).

RETINGUT -UDA 1 avarícia, despendre, estalviar, persona, retenir, vigilar (*) Persona que procura estalviar. | SIN: Poc gastador, estalviador, estalviaire, alforrador, econòmic. || Ex: En Rústic és un noi retingut.  2 callar, expressar, persona, reservat (d) Persona que té la rara virtut de saber callar les coses que no convé que se sàpiguen. | SIN: Reservat, discret, prudent, callat, circumspecte, sompo –massa reservat- (Val). || Ex: A -Li ho podem dir, a la teva cosina? B -Sí, i no pateixis, que és una dona retinguda. El molt sompo no havia dit a son pare que es deixava la terra (Val).

RETIRADA aspecte, igual El fet d’assemblar-se una mica, físicament, dues persones (Val-Men-Mall). | SIN: Semblança, retirança, aire, parença. || Ex: El nen té una retirada a l’àvia (sentim “amb l’àvia”). A -No et fa pensar amb el teu cosí, en Vicenç? B -Home, hi té una certa retirada.

RETIRAR 70 1 arribar, dormir, festa, sortir, temps Tornar a casa, al vespre o a la matinada (Val-Men-Mall). | SIN: Arribar a casa, anar a dormir. || Ex: Es retiren a les quatre de la matinada. Els seus pares no saben pas l’hora que es retira. 2 aspecte, avarícia, comportament, igual Tenir, dues persones, una semblança (Men). | SIN: Assemblar-se, ressemblar, assimilar-se, parèixer-se (Val). || Ex: Tots dos nens retiren a la mare. A -En Florenci no va mai de pressa a l’hora de pagar. B -Ja retira a un altre que jo sé (és garrepa igual).

RETIRAT -ADA malalt, retirar, treballador, vell Persona que, per raó de l’edat o per una malaltia, ja no treballa (Men-Mall). | SIN: Jubilat, pensionat, pensionista. || Ex: Fa dos anys que sóc retirat. Cada dia vaig a jugar a cartes amb una colla de retirats.

RETOC aspecte, igual (*) (d) Una mica de semblança. | SIN: Retirada, semblança, similitud, aire (Val). || Ex: El noi també té un retoc a l’avi (sentim “amb l’avi”).

RETOPAR opinió, proposta, rebatre, rebuig, replicar, resposta (*) (d) Respondre contradient l’opinió de qui ha parlat primer. | SIN: Contradir, rebatre, refutar, impugnar. || Ex: Quan els ho proposi, ja sé que em retoparan.

RETÒRCER 71 accident, cargolar, cos, deteriorar, doblegar, espectacle, moviment, vehicle Doblegar-se molt una persona; caragolar una cosa (a Ca i a Am retorcir**). | SIN: Retorçar, cargolar, entortillar-se (Val). || Ex: Aquests gimnastes del circ es retorcen com volen (en saben molt). El manillar de la bicicleta va quedar ben retorçat (en un accident). Del colp, se m’ha entortillat el para-xocs del cotxe (Val).

RETÒRICA abusar, confiança, excés, explicació, expressar, molt, vendre Excés de paraules (sentim retòlica* a Ca i a Am). | SIN: Discurs, verbalisme, xerrameca, sermó (Val). || Ex: L’oncle em fum una retòrica, cada vegada que em veu. Me’n va fer una retòrica, en Simó, del casament! (m’ho va explicar tot). Tu serviries per vendre, tens molta retòrica. Quina retòrica, aquest professor!    

RETORN 1 animal, cria, parir Segona cria d’una ovella, quan l’animal pareix dos cops el mateix any. || Ex: Aquest xaiet és un retorn. 2 distracció, família, fill, tard (**) (d) Fill que arriba quan els seus germans ja són grans. | SIN: Relliscada, descuit, (solatge, escorrim Val). || Ex: En Fidel va ser un retorn; quan va néixer, la seva germana ja festejava. Tinc sis germans per davant i jo sóc l’escorrim (Val).

RETORNAR 1 accident, caure, cop, desmaiar, dormir, mareig, millorar, salut, sentit Recuperar-se, algú que ha perdut el coneixement (Men-Mall). | SIN: Revenir, refer-se, reanimar, revifar-se, envigorir. || Ex: En Narcís va caure, va perdre els sentits i no el podíem retornar. A -Has retornat? (ha tingut una basca) B -Sí, ha estat una baixada de tensió. 2 bé, condició, foc, millorar, sensació, vent Trobar-se molt millor una persona a causa d’un canvi exterior (Mall). | SIN: Refer-se, revifar-se, millorar, envigorir-se, reconfortar, reviscolar. || Ex: A la vora del foc ens hem retornat (patíem fred). Passa un vent que retorna (fa un dia xafogós).

RETORTOLLIGAR 72 abusar, dominar, obligar, treballador (**) (d) Obligar a obeir; fer creure abusivament. | SIN: Dominar, collar, fer la llei, sotmetre, subjugar, escórrer (Val). || Ex: Sempre li ha agradat de retortolligar els seus treballadors. A tu t’escorren bé en la faena (hi fas moltes hores i cobres poc Val).

RETRATAR cos, ensenyar, posició, seure, sexe (**) Ensenyar, sense voler, una part del cos que, normalment, es duu tapada (Val). | SIN: Reganyar, mostrar, ensenyar. || Ex: Nena, no retratis (seu eixarrancada). Mira que em retrates! (una noia ajupida).

RETRET 1 criticar, enutjar-se, feina, moc, reny, retreure Allò que es diu a una persona, per fer-li saber que s’ha equivocat o que no es troba prou correcta una actuació seva (Men-Mall). | SIN: Càrrec, imputació, reconvenció, blasme (Mall). || Ex: N’estic fart, dels seus retrets! En Narcís no està content de la meva feina, sempre em fa retrets. No hi havia perill que el blasme que fulminava contra els qui fan panses, l’agafàs a ell (L. Riber Mall). 2 caràcter, eixut, expressar, insociable, persona Persona introvertida, poc comunicativa (Men-Mall). | SIN: Esquerp, esquiu, adust, sorrut, esquerp, reservat. || Ex: En Valentí no ens explica gaire les seves coses, sempre ha estat un noi retret.

RETREURE ajudar, carregós, comportament, criticar, desagradable, dolenteria, enganyar, equivocació, gust, passat, recordar, repetir, retreure Recordar, a algú, una errada seva, un favor que se li ha fet o altres coses de mal gust (Val-Men-Mall). | SIN: Recordar, reprotxar, tirar per la cara, blasmar (Mall. || Ex: Una vegada la vaig enganyar i ara sempre m’ho retreu. Sempre em retreus el mateix (que no sé dibuixar). Una vegada em va ajudar a comprar una enciclopèdia de segona mà i, cada cop que em veu, m’ho retreu. A -Una vegada no em vares voler dur a Girona. B -Què véns a retreure! (parla de fa vint anys).

RETROCEDIR 73 desdir-se, educació, obeir, obstinar-se, por, retrocedir No començar, algú, una cosa que anava a fer (Men-Mall). | SIN: Recular, desdir-se, fer-se enrere. || Ex: Volia dir que no hi estava d’acord, però vaig retrocedir. Quan els meus néts volen mirar els dibuixos, no els pots pas fer retrocedir (fan el que volen ells).

RETRUNY cop, festa, moviment, so, soroll, tremolor Vibració d’un so molt fort, o d’un objecte, quan li han clavat un cop sec (Men-Mall). | SIN: Retrunyiment, retró, ressò, trontoll, tremolor (Val). || Ex: D’aquí estant sento el retruny de les parades de la fira. Amb el retruny de la pilota es va trencar el vidre (el cop de pilota va ser a la fusta de la porta).

RETRUNYIR espectacle, lloc, moviment, repetir, sentit, so, soroll, tremolor, veu Produir, un soroll fort i llarg, una vibració (Men-Mall). | SIN: Ressonar, retronar, retentir. || Ex: La veu retruny, en aquesta sala (fa eco). Encara les orelles em retrunyen del concert de rock d’ahir.

REULIS animal, petit (**) (d) Porc més minso que els seus germans (trobem reule al DCVB). | SIN: Renoc. || Ex: Quan venem porcs, si queden un o dos reulis, els posem a la cort petita.

REÜLLADA amagat, dissimular, mirar, vigilar, vista (*) Mirada, gen. poc amistosa, que es fa movent els ulls, però mantenint el cap quiet (Val-Men-Mall). | SIN: Mirada de reüll, mirada de través, llambregada, ullada. || Ex: Quan vaig entrar va fer una reüllada.

REUMA 74 1 moc, salut, tos Expectoració feta per la boca. | SIN: Mucositat, flegma, moc, mucus. || Ex: Té molta tos, i ara comença de treure les reumes. 2 animal, feble, soroll (**) (d) Soroll fluix que fan els gats quan reposen. | SIN: Rondineig. || Ex: El gat està content aquí, a la vora del foc; sents el reuma?

REVA 1 comprar, cua, esperar, malalt, ordre, torn, vigilar, visitar Torn que se segueix, quan convé fer les coses seguint un ordre. | SIN: Tanda, torn, número. || Ex: Quina reva em toca? (a cal dentista). En Carles m’ha donat reva (jo anava després d’ell, en una cua). Ens hem de donar reva per vetllar en Joan perquè està molt malalt (fer torns). 2 dormir, feina, malalt, període, temps (**) (d) Període de temps. | SIN: Temporada, tongada, temps. || Ex: La nena té una reva de no saber dormir. A -Què fa el padrí? B -Té reves (hi ha temporades que va bé i altres no tant). C -Com us va la feina a la fàbrica? D -Va a reves, però aquest estiu treballem molt.

REVEIXÍ aixecar, mà, pell Pell que s’aixeca al costat d’una ungla de la mà (un “reveixí” és: 1-un floc de pèls que creixen en direcció contrària a la dels altres, 2-la disposició del sembrat que està ajagut o tombat, 3-la porció d’un objecte alçada en direcció contrària a la normal, 4-una persona molt vivaç i, sobretot, molt irascible Mal) (Men). | SIN: Repeló, desenemic, repèl, (padrastre, padastre Val-Mall). || Ex: A -Em fa mal, aquest reveixí. B -Doncs no te’l toquis. Aquest al·lot té nas de reveixí (la punta girada cap amunt).

REVEIXINAR 75 1 desgràcia, economia, fam, malalt, millorar, nen, ric, salut, superar (*) (d) Fer una gran millora la salut d’una persona, la seva economia o una altra cosa (també es diu arreveixinar*, a Am) (Men-Mall). | SIN: Refer, revifar, envigorir, reviscolar (Val). || Ex: Va trempat, en Marcel; s’ha ben reveixinat (està bé de la malaltia). Fa vint anys eren pobres, però s’han reveixinat. Hem quedat esmorteïts per la desgràcia que ens ha passat, però ens hem de reveixinar. El nen s’ha reveixinat per a menjar (té gana).  2 canviar, comportament, espavilar-se, insociable, millorar, trempat, ximple (**) (d) Tornar-se més llest, més viu (Men-Mall). | SIN: Eixorivir, espavilar, desensopir, esparpillar. || Ex: T’has de reveixinar; si no, tothom t’enganyarà. La noia s’ha reveixinat; treballar a l’estiu li ha anat molt bé perquè era temorenca. 3 discutir, enutjar-se (*) (d) Enutjar-se fortament amb algú (Men-Mall). | SIN: Emprenyar-se, enreveixinar-se, irritar-se. || Ex: En Jordi ha tornat a picar el nostre nen, però demà m’hi reveixinaré!

REVEIXINAT -ADA espavilat, nen, persona, xerraire (*) Trempat per enraonar i per fer altres coses (Men-Mall). | SIN: Viu, eixerit, despert, llest. || Ex: Tens unes criatures molt reveixinades.

REVENIR 1 aigua, augmentar, créixer, font, pluja, quantitat Fer-se més gran un cabal d’aigua (Men-Mall). | SIN: Créixer, augmentar, tornar, inflar-se -un riu-. || Ex: Ha plogut poc i les aigües no han revingut (les deus). A la tardor solen revenir, les fonts. Amb aquestes pluges revindrà el torrent. 76 2 augmentar, eixamplar, fusta, humitat, inflació, moble, porta Dilatar-se, una fusta, amb la humitat. | SIN: Reinflar-se, eixamplar-se, botir-se, bufar-se (Val). || Ex: Tots els calaixos han revingut (no s’obren). 3 aguantar, desmaiar, dormir, guarir, malalt, millorar, salut, son, superar Tornar-se a trobar bé, una persona, després d’una basca, d’una malaltia o d’un estat d’ensopiment. | SIN: Retornar, restablir, recuperar-se, refer-se. || Ex: En Marcel va caure tot ballant sardanes i no el podien revenir. Ahir al ball no em podia revenir de son (aguantar; sempre va a dormir aviat). En Claudi ha tingut una basca i l’han hagut de revenir. Vaig anar a dormir tard i aquest matí no em podia revenir (despertar). 4 calor, deteriorar, dolent, fruit, guardar, menjar, tou (*) Tornar-se tou quelcom, esp. alguns aliments, que amb els dies o la calor es fan malbé. | SIN: Reblanir-se, passar-se, estovar-se, remollir-se, ablanir-se, amollir, ensabatar-se (Val). || Ex: Aquestes galetes s’han de menjar perquè es revindran. Vénen revinguts, els cacauets, si es guarden gaire. La xocolata encetada queda revinguda. 5 memòria, recordar (**) (d) Tornar una cosa a la memòria (Men). | SIN: Recordar, venir a la memòria, tenir present, vindre al cap (Val). || Ex: A -Qui era el president l’any trenta? B -Ara no em revé. No recordava de quin poble és fill en Julià i ara m’ha revingut. Tot primer no recordava la fórmula, però després em va revenir. 6 notar, recordar, veure (d) Adonar-se d’una cosa que passa o de quelcom que s’ha de fer. | SIN: Notar, veure, atalaiar-se. || Ex: A -El torrent fa molta fressa. B -Us n’heu revingut ara? C -Són les deu menys cinc, ja hauríem de ser al teatre. D -Sempre te’n revens tard de les coses. E -A les nou feien una bona pel·lícula. F -Ara te’n revens? (ara ja és començada).

REVENJA 77 joc, política, venjar-se Acció de represàlia contra algú (Men-Mall). | SIN: Venjança, venjament, venja, represàlia, punició. || Ex: Això és una revenja perquè saben que no els voto. A -Què hi feu anar? (què us hi jugueu?) B -Ens hi juguem un euro, amb revenja (si guanya la segona partida la mateixa parella, només cobren una vegada).

REVÉS cop, picar Bufetada que es venta amb la part de darrere de la mà (Val-Men-Mall). | SIN: Bolet, nata, manotada, morma, ventallot, (carxot, nyespla Val). || Ex: Calla o et fumeré un revés. El tragué al carrer a base de nyesples (Val).

REVETLLAR consell, cura, dormir, nervis, perdre, producte, son (*) (d) Perdre, algú, les ganes de dormir. | SIN: Desvetllar, deixondir, desensonyar-se, desensopir-se, desvetlar (Val). || Ex: No puc prendre cafè perquè em revetlla. He sentit la pluja perquè era revetllat (era al llit i no dormia). Revetlla’t una mica, abans d’agafar el cotxe (renta’t la cara, desperta’t bé).

REVIFALLA 1 dificultat, economia, millorar, salut, sol, temps, vell Millora, gen. poc duradora, d’un malalt greu; recuperació, per poc temps, del bon estat d’algú o de quelcom (reviralla* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Reviscolament, reviscolança, revifada, revifament, reviscolada (Val), revidea (Men). || Ex: L’avi ha fet una revifalla: avui ha enraonat una estona. Està molt malalt, però ha fet una revifalla. Aquest crèdit és l’última revifalla (l’empresa sembla que no durarà gaire). Aquest temps fa una revifalla (surten clarianes). Am -A -Haguessis vist com ballava, ahir, l’Alfons. B -Són revifalles de vell. 2 decisió, desig, idea, indiscreció (**) (d) Impuls de fer o de dir quelcom (Men-Mall). | SIN: Corada, rauxa, rampell, sobtada. || Ex: Li va venir una revifalla i ho va haver de dir (i convenia que no se sabés).

REVIFAR 78 1 empitjorar, fred, guarir, joc, malalt, millorar, planta, repetir, resoldre, salut, sensació, sortir, viure Tornar a mostrar vida, a estar bé, a créixer, un ésser viu o una societat (revirar** a Ca) (Men-Mall). | SIN: Recuperar, refer, millorar, reconfortar, avivar, reviscolar (Val); rebrotar –un mal-, regrillar, reproduir-se, eixir (Val). || Ex: Ens pensàvem que el roser era mort, però s’ha revifat. Veig el teu germà revifat (estava malalt). He passat molt de fred al carrer, però aquí m’he revifat. Am -Amb aquest entrenador, l’equip s’ha revifat. Es veu que el mal li ha tornat a revifar. 2 cridar, enutjar-se (**) (d) Tenir una enrabiada (relacionat amb el francès “rebiffer”). | SIN: Enutjar-se, emprenyar-se, enrabiar-se, enfadar-se, enfellonir-se, enfurir-se, aïrar-se, rebotar-se (Val). || Ex: Com s’ha revifat, en Narcís, quan li he parlat del seu amo! (s’ha enutjat) No l’enrabies que et mossegarà! (Val). 3 canviar, empitjorar, temps (**) Tornar a fer mal temps, després d’una estona de calma. | SIN: Empitjorar. || Ex: El temps s’ha revifat (s’ha emprenyat).

REVISAR cercar, examinar, mirar, por, regirar, repassar Mirar amb molta atenció (Val-Men-Mall). | SIN: Examinar, inspeccionar, mirar, repassar, escorcollar, regirar (Val). || Ex: A -Papa, he vist una rata a dalt. B -No pateixis, ja revisaré els dormitoris.

REVISCOLAR alegria, bogeria, força, guarir, malalt, millorar, moral, planta, pluja, salut Recuperar la força, el bon humor o qualsevol altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Revifar, refer, recuperar, reanimar, eixorivir. || Ex: Amb aquestes vitamines m’he reviscolat. El sembrat s’ha reviscolat amb les pluges de la setmana passada. He vist la Juliana més reviscolada (més trempada, més bé; té una depressió).

REVOCAR 79 1 llei, negació, permís, treure Cancel·lar, una autoritat, un permís (Val-Men-Mall). | SIN: Anul·lar, derogar, abolir, abrogar, cassar. || Ex: Tenia l’autorització del batlle per posar una granja, i l’ajuntament me la va revocar (tenia permís de paraula). 2 educació, expressar, negació, rebatre, replicar Manifestar una opinió contrària a la d’una altra persona (Val-Men). | SIN: Contradir, replicar, rebatre, refutar. || Ex: Quan l’avi parla, no vull que el revoquis. Totes les coses que dic, ella me les revoca.

REVOLTÓ 1 construcció, corba, forma Arc format entre dues bigues d’un sostre (Val-Mall). | SIN: Volta petita, arc. || Ex: A la cuina de casa es veuen els revoltons. 2 aparell, corba, forma, ratlla (**) (d) Línia corba (diminutiu de “revolt”) (Men). | SIN: Arc, viratge. || Ex: És un ganivet que va bé per obrir llaunes perquè fa un revoltó en un cap.

RIBÀS pendent, precipici, terreny, vora Marge d’un terreny, que baixa d’una manera vertical o molt rosta (a Ca ribast*). | SIN: Precipici, daltabaix, estimball. || Ex: No t’acostis a aquest ribàs, que és perillós!

RIBERA 80 aigua, petit, quantitat, riu (*) (d) Riu que no sol dur gaire aigua. | SIN: Riera, rierol, rambla. || Ex: Ara volen cobrir la ribera.

RIBERAL animal, planta, riu, terreny, vora Terreny a la vora d’un riu (Mall). | SIN: Riba, ribera, ribatge. || Ex: Les xèrries són plantes de riberal. Els repicatalons viuen als canyers, a tocar els riberals (prop d’un riu).

RIBET animal, color, cop, dibuix, fusta, moble, ratlla, senyal, tira Ratlla que té un color diferent de la superfície que l’envolta (Men-Mall). | SIN: Vira, tira, faixa, llista, (marca, veta Val). || Ex: Les zebres fan ribets foscos. Quin ribet que li ha quedat! (a un que li han fumut una garrotada a l’esquena). L’armari pareix tort per les vetes de la fusta (Val).

RIBUGADA abundor, aigua, moda, molt, planta, quantitat, riu, roba, tongada (*) (d) Conjunt de coses que arriben a un lloc de cop o en poc temps, com fa l’aigua quan hi ha una rierada. | SIN: Abundància, gavadal, diluvi, seguit, reva, moda, (tongada, riuada Val), serral (Men). || Ex: Ha vingut una ribugada de bròquil (molt, en pocs dies). Ara se’n veuen molts, de clauers que xiulen; ara bé, això són coses que van a ribugades. Hem rebut, a la botiga, una tongada de mocadors de tela (Val).

RIDÍCUL estrany, gust, moda, riure, roba Que fa riure perquè és desencertat, passat de moda o per altres raons (Val-Men-Mall). | SIN: Grotesc, extravagant, còmic, coent (Val). || Ex: La seva mare sempre el fa anar vestit ridícul.

RIERADA 81 aigua, crescuda, inundar, orinar, pluja, quantitat, ràpid, riu Crescuda forta i ràpida d’una riera (a Ca es diu riberada**) (Mall). | SIN: Cop de riera, cop de riu, riuada, revinguda, ramblada, torrentada. || Ex: La rierada se’m va endur semals i bótes. Quines rierades de pipí, aquesta criatura! (en fa molt).

RIERAL animal, arbre, menjar, planta, riu, terreny, vora (**) (p) (d) Terreny poblat d’arbres i ple d’herba, al costat d’un riu. | SIN: Clotada, terrassa. || Ex: Podem berenar en aquest rieral. Hem d’anar al rieral del Pasteral a fer jaç per a les quadres (tallar herba i dur-la a casa) -La Cellera-

RIFAR burlar-se, diversió Fer mofa d’algú (Men-Mall). | SIN: Burlar-se, fúmer-se, mofar-se, riure’s, befar, trufar-se (Val). || Ex: Em varen mig rifar perquè volia fer adobar el ventilador (anava bé i jo no el sabia fer anar). En Tobies vol ser savi i sempre el rifen.

RIGOR calor, exagerat, fred, temps Temperatura extrema de fred o de calor (Val-Men-Mall). | SIN: Duresa, inclemència, cruesa –fred-. || Ex: Ha fet un dia de rigor (de calor xafogosa). Aquests rigors de fred no em proven.

RIGORÓS -OSA 1 just, llei, religió, repartir, rígid Que es fa seguint unes normes molt estrictes (Val-Men-Mall). | SIN: Inflexible, sever, dur, estricte, rígid, purità. || Ex: Abans era molt rigorosa la quaresma (tothom feia els dejunis). Les entrades es donaran per rigorós ordre d’inscripció. 2 calor, fred, roba, temps Es diu d’un clima quan les temperatures són extremadament altes o baixes (Val-Men-Mall). | SIN: Dur, inclement, cru, aspre, rude. || Ex: Aquest abric és de rigorós hivern.

RIOLER -A 82 alegria, caràcter, nen, riure (d) Que té el costum de riure sovint. | SIN: Rialler, riallós,  alegre, jovial, xiroi. || Ex: Teniu una nena molt riolera.

RISPA corrent, fred, sensació, suau, vent Corrent d’aire suau, però que provoca una fredor penetrant. | SIN: Vent fi, brianxa, brisca, taro, gris, ventijol, (gelor, fresca Val). || Ex: Aquí asseguda tinc rispa a les cames. De dies fa calor, però als vespres més aviat fa rispa.

RIURE 1 bo, consell, riure, soroll Expressar sorollosament l’alegria amb la boca (Men-Mall). | SIN: Esclafir -una rialla-, enriallar-se, enriolar-se. || Ex: Diuen que riure és tan bo per a la salut. 2 calçat, deteriorar, forat, ironia, roba Començar a foradar-se la roba o el calçat (Mall). | SIN: Tenir un forat, ésser foradat. || Ex: Aquest mitjó ja riu (li surt un dit del peu).

ROBAR agafar, joc, pilota (**) Prendre la pilota a un jugador de l’altre equip (Val-Men-Mall). | SIN: Pispar, agafar, furtar (Val). || Ex: Li han robat la pilota -C33-.

ROBINET 83 aparell, vi (*) Mena d’aixeta, gen. de llautó, que es posa a les tines de vi; serveix per empalmar-hi una mànega (gal·l.). | SIN: Aixeta. || Ex: Colla la mànega al robinet, que començarem a bombar el vi (passar-lo de la tina a la cisterna del camió).

ROBLEC doblegar, roba, tros (*) (d) Tros de roba doblegada a sobre d’un altre tros de la mateixa peça. | SIN: Plec, replec, tavella, doblec (Men-Mall). || Ex: Si els camals són massa llargs, fes-hi roblecs.

ROBLEGAR 1 arbre, doblegar, feina, paper, quantitat, roba (*) (d) Plegar una vegada la roba, el paper o una altra cosa. | SIN: Blegar, corbar, plegar (Val), doblegar (Men-Mall). || Ex: Ajuda’m a roblegar aquest llençol, que l’estendrem. La branca es va roblegant amb el pes de les cireres. 2 cedir, doblegar, feina, por, raó (**) (d) No defensar, una persona, allò que li pertoca. | SIN: Afluixar, doblegar-se, arronsar-se, intimidar, trepitjar. || Ex: No et deixis roblegar per l’amo, que tens raó tu!

ROC joc, nen, perill, roc, terreny, tirar Fragment d’una roca (pedra a Ca i a Am, se sol dir quan és treballada). | SIN: Pedra, palet, codís, còdol, cudol (Val). || Ex: És una vinya plena de rocs. Nena, no tiris rocs, que pots fer mal a algú. Fem una porteria al mig del pati amb dos rocs grossos (mainada que juguen a futbol). No llanceu cudols, que trencareu el vidre (Val).

ROCALLA 84 abundor, roc, terreny (**) Abundor de rocs grossos, o de roques, en un terreny (Val). | SIN: Rocall, rocam, penyalar. || Ex: En aquell indret tot és rocalla.

RODANXA embotit, menjar, pa, prim, rodona, tall Cadascuna de les porcions d’un aliment quan, un cop tallades, tenen una forma ampla, rodona i poc gruixuda (Val-Men). | SIN: Rodella, llesca, tall, tallada. || Ex: Posarem tres rodanxes de botifarra a cada plat. Si et plau, dóna’m una altra rodanxa de pa.

RODAR anar, caminar, canviar, cercar, comprar, indecís, viatjar, viure Anar, una persona, d’un lloc a l’altre, sense saber gaire on va o què ha de fer (Val-Men-Mall). | SIN: Voltar, rondar, passejar, fer tombs, pegar bacs (Val). || Ex: Aquesta dona tot el dia roda. No sé pas què roden, aquesta gent: han viscut a Lleida, a Castelló i ara ja tornen a ser aquí. El nen volia uns texans de marca i ens hem fet un tip de rodar (no els trobàvem). Si no saps a quin hospital han dut la tia, telefonem, que no vull pas anar a rodar. Estem tot el matí pegant bacs buscant-lo (Val).

RODA-SOQUES anar, baliga-balaga, canviar, feina, indecís, moviment, persona, viatjar Persona que volta molt, que viatja, que no és mai allà mateix, que canvia sovint de feina, d’amics, etc. | SIN: Inestable, inconstant, mudadís, variable, movedís. || Ex: A -Ja tornes a anar a Benicarló? B -He acabat les peces (un lampista). A -Sempre voltes: ets un roda-soques. En Just suara jugava ací amb nosaltres i ara ja juga en una altra taula: és un roda-soques. C -De què treballes ara? D -Reparteixo begudes amb un camió. C -Tan bé que estaves a l’oficina! Ets ben bé un roda-soques!

RODELLA embotit, menjar, prim, rodona, tall (*) (p) Tall d’embotit, o d’un altre aliment, de forma rodona. | SIN: Rodanxa, tall, tallada. || Ex: Preneu unes rodelles de llonganissa.

RODESA 85 caminar, embarassar, malestar, mareig, salut Malestar que té una persona quan li roda el cap. | SIN: Rodament de cap, cap-rodo, vertigen, torba de cap, (batistot, mareig Val). || Ex: A -Quan camino, tinc rodesa de cap. B -Deus tenir la pressió baixa. Am -Quan estava embarassada tenia rodeses tot sovint. Abans de jubilar-me, tenia sovint batistots (Val).

RODET fil, fotografia, màquina, peça, rodona Objecte llarg, rodó i buit per dintre (Men-Mall). | SIN: Cilindre, bobina, carret -de fotografia- (Val). || Ex: Haurem de canviar el rodet d’aquesta màquina. Al rodet encara hi ha fil. He comprat dos rodets per a la màquina de retratar.

RODOLAR accident, baixar, caure, cop, entrebancar, ferida, moviment, tombarella Davallar per un lloc fent capbussons (Val-Men-Mall). | SIN: Rodar, tomballar, tomballejar, fer capgirells, redolar (Val). || Ex: Es va entrebancar i va baixar les escales rodolant. Va rodolar les escales de dalt a baix i es va fer mal a l’esquena (Mall).

ROENT 1 calent, ferro, foc, oli, pell, perill Que té un color vermellós perquè s’ha fet escalfar molt (Men-Mall). | SIN: Ardent, incandescent, candent. || Ex: El ferro surt de la fornal ben roent (vermell). Vés amb compte, que la ferradura és roent. Am -El nen s’ha cremat el braç amb oli roent (bullent). 2 calent, calor, cara, cel, color, consell, cura, dita, precaució, temps D’un color semblant al del ferro candent (Mall). | SIN: Rogent, vermell, roig. || Ex: Renta’t la cara, abans de sortir, que la tens roent (et podries refredar). Cel roent, pluja o vent. Ca -El cel és roent (els núvols vermellegen).

ROENTOR 86 calent, calor, excés, habitatge Calor exagerada. | SIN: Ardentor, ardor, ardència, cremor, blamor (Val). || Ex: Quina roentor que hi ha en aquella casa! (tenen la calefacció massa alta). Quina blamor eixia d’aquell bar (Val).

ROGALLÓS -A defecte, dificultat, expressar, inflamació, veu Persona que parla en veu baixa i amb dificultat, per culpa d’una inflamació de la laringe (Mall). | SIN: Enrogallat, que té ronquera, afònic, ronc (Val). || Ex: El batlle parlava rogallós. Estàs rogallós.

ROGEJAR color, deteriorar, paper, vell Tornar-se de color roig (Mall). | SIN: Envermellir, enrogir (Val). || Ex: El paper de les parets, ve un moment que rogeja.  

ROINEJAR pluja, poc, temps Caure gotes de pluja molt fines. | SIN: Plovisquejar, roinar, ploviscar, borrimejar, fer xim-xim, purnejar (Val). || Ex: A -Encara plou? B -Ara roineja. Ahir, al vespre, va roinejar una estona. Plou o purneja? (Val).

ROINIM pluja, poc, temps (**) (d) Pluja de gotes menudes; no fa basses perquè l’aigua que cau és poca (a Am també roinada*). | SIN: Plugim, roina. || Ex: Avui fa roinim (deixa anar gotetes). Està fent una roinada.

ROLDOR 87 adornar, festa, planta, religió Planta que es fa a les vores de les rieres, té les fulles petites i fa unes boletes negres i metzinoses (a Am rodor*). | SIN: Emborratxacabres. || Ex: A les catifes del dia del Corpus, hi posàvem ginesta, pètals de rosella i roldor (fulles).

ROLEU agricultura, aparell, feina, rodona Peça de forma cilíndrica; es diu d’una eina que es passa pels camps després de cada llaurada, per aplanar la terra. | SIN: Corró, (rul·lo, rutló Val). || Ex: Amb el roleu, els terrossos queden aixafats.

ROMANCEJAR distreure, entretenir-se, esperar, expressar, gandul, lent, perdre, temps, treballar, xerraire Fer una cosa a poc a poc expressament (vol dir perdre el temps parlant Val). | SIN: Entretenir-se, ronsejar,  gandulejar, cançonejar, gansejar; fer barret (parlar pel fet de parlar Val). || Ex: Al jardí hi havia feina per a dues hores i hi han romancejat tot el dia (la feien lentament). Va dir que marxava, però romancejava al pas de la porta (volia alguna cosa). Allà al banc romancejava perquè en Just em passés al davant (no m’interessava de tenir-lo darrere meu). Nena, et passes el dia romancejant (no fas la feina). A l’oncle li agrada molt romancejar als bars de la plaça (Val). Mira-les fent barret, i el dinar per fer (Val).

ROMANCER -A gandul, lent, persona, tranquil, treballar, xerraire Persona que, quan fa les coses, s’entreté molt (hom ho diu d'una persona que parla molt, que sempre que et veu pel carrer t’agafa per contar-te alguna cosa Val) (Val). | SIN: Cançoner, calmós, ganso, tardà, ronsejaire, cançoner, maimó. || Ex: Són cançoners, aquests paletes! Abans no s’agafen a la feina han de pixar, rentar-se les mans, mirar quin temps farà... La Sílvia és molt romancera quan compra, no acaba mai d’estar. No sigues tan romancer i dina, que se’ns farà tard (Val).  

ROMANÇOS atabalar, carregós, emprenyador, enganyar, excusa, explicació, feina, història, pagar Explicacions llargues i poc convincents (Val-Men-Mall). | SIN: Punyetes, brocs, històries, excuses, camàndules, cançons, dilacions, romanceries. || Ex: Si no em vols pagar no em paguis, però no m’expliquis més romanços. No em vinguis amb romanços, que tinc feina (= no m’emprenyis).

ROMANDRE 88 ésser, immòbil, moviment, quedar, viure No moure’s, algú, del lloc on s’està (Men-Mall). | SIN: Restar, quedar-se, aturar-se, estar, raure. || Ex: Vàrem romandre en un hostal -Cançó-.

ROMEGUERA carregós, distreure, emprenyador, entretenir-se, gandul, molestar, nosa, persona, planta, temps, xerraire Persona que fa passar, a les altres, l’estona enraonant, que costa de deixar, que impedeix d’arribar a l’hora a la feina, etc. (una romeguera és un esbarzer a Girona; un abatzer és un esbarzer a Menorca). | SIN: Destorb, entrebanc, cançoner, nosa. || Ex: Quan vaig a comprar, sempre trobo alguna romeguera. L’Ambrós és una bona romeguera! Poc ho veu que l’altra gent tenen feina (s’atura a xerrar al costat de l’hort).

ROMPRE 1 engrunar, menjar, tallar, trencar (p) Trossejar una cosa; fer-ne bocins (Men-Mall). | SIN: Esmicolar, fragmentar, esbocinar, trencar, desfer. || Ex: No ho romp, la nena, això (no ho pot mastegar).  2 deteriorar, ferro, mar, producte (**) (d) (p) Fer-se malbé, quelcom, per l’acció d’una substància corrosiva. | SIN: Consumir, corrompre, (rovellar, menjar Val). || Ex: L’aire de mar romp (si tens el cotxe, en un poble costaner, al carrer, la xapa queda malmesa en poc temps).

RONC cridar, moc, negació, permís, reny, resposta (*) Resposta irada (Men). | SIN: Moc, miquel, rebuf, retret. || Ex: Quan li vaig demanar si podia sortir deu minuts més aviat, em va fúmer un ronc. Et fumerà un ronc, el metge, si veu que camines (té el peu trencat).      

RONCAR 89 1 cos, dormir, fatiga, respirar, salut, soroll Fer fressa amb la boca una persona adormida (Val-Men-Mall). | SIN: Ronxar, rinxolar. || Ex: Els dies que vaig a caminar, a la nit ronco. 2 cos, fam, senyal, soroll, vent, ventre Fer, algú o alguna cosa, un soroll semblant al de les persones que ronxen (sentim fer rongunyeres** a Sant Feliu de Pallerols) (Mall). | SIN: Brogir, fressejar. || Ex: Els budells em ronquen de gana. Com ronca, avui, la tramuntana! Els budells li feien rongunyeres (li roncaven). 3 antipàtic, caràcter, cridar, malestar, queixar-se, renyar (*) (d) Clavar crits a algú (a Am també es fa servir ronquejar) (Men). | SIN: Renyar, reprendre, sermonejar, renegar (Val). || Ex: No ronquis tant: ja la faré, la feina! El pare sempre ronqueja (és poc simpàtic). Si has de continuar renegant, m’estime més treballar a soles (Val). 4 comentari, expressar, objectiu (**) (p) (d) Comentar-se una qüestió. | SIN: Parlar-se, dir-se. || Ex: Ja fa temps que ronca, això del pavelló nou (poliesportiu). 5 bé, funcionar, important, joc, manar, negoci, treballar (**) (d) Tenir un bon funcionament una societat. | SIN: Anar bé, rutllar, funcionar, anar a l’hora, anar fi. || Ex: No ronca, el Rupit, aquest any (perd molts partits). L’empresa ronca bé. És en Martí qui fa roncar la fàbrica (la dirigeix bé).

RONDAR 90 1 anar, caminar, comprar, diversió, habitatge, treballar Ésser en un lloc caminant o fent una altra activitat (Val-Men-Mall). | SIN: Voltar, passejar, andarejar, deambular, dardar, rodar (Val), (andoiar, rondoiar, endengar Men). || Ex: La Sílvia sempre ronda pel carrer (es passeja per distreure’s). La mainada ronden per la casa. Vàrem rondar molt per Girona i vàrem venir sense sabates (no en vam comprar de noves). Fa un quart que ronda i no ve a dinar (fa coses). 2 cercar, enamorat, expressar, festejar, matar, relació, vigilar Procurar acostar-se a una persona per fer-hi relació, per atrapar-la o per altres raons (també es diu rondejar a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). || SIN: Anar al darrere, festejar, galantejar, vigilar. || Ex: Hi ha un xicot d’Anglès que et ronda la noia (hi vol festejar). Am -El ronden (el cerquen per matar-lo).

RONDINAR malestar, protestar, queixar-se Queixar-se, gen. en veu baixa, de quelcom que es fa o es diu (Mall). | SIN: Botzinar, murmurar, barbutir, rebotegar, protestar, remuguejar, (rondinejar, mormolar, destralejar Val), remugar (Men-Mall). || Ex: Què et passa ara? Avui només rondines.

RÒNEC -EGA 1 fred, humid, lloc, només, ombrívol, quantitat Lloc on és difícil de viure perquè és humit i fred (rònega és una cosa sola Men) (Men). | SIN: Rellent, romàtic, obac, ombrívol. || Ex: Les cases del Pedreguet són rònegues (és un carrer molt a prop de la muntanya). Aquesta classe és rònega, no hi toca gaire el sol. M’han enviat una postal rònega i res més (Men). 2 dia, festa, fosc, fred, núvol, temps, trist Dia d’hivern, fosc i de cel gris (Men). | SIN: Rúfol, orc, bròfec, inclement, rònic (Mall). || Ex: Fa un dia rònec. L’aplec no va anar gaire bé; el dia era rònec i va venir poca gent.

RONSEJAR 91 abusar, encantar-se, entretenir-se, gandul, lent, treballar Mirar de passar l’estona sense treballar gaire (Men-Mall). | SIN: Fer el ronso, romancejar, cançonejar, gansejar, dropejar, encantar-se (Val). || Ex: Quan l’amo és fora tothom ronseja.

RONXAR cos, dormir, respirar, salut, soroll, vell Respirar, una persona que dorm, fent un soroll fort i carregós (ronxar vol dir rodar, passejar Val). | SIN: Roncar, rinxolar, . || Ex: A -Ronxa l’avi? B -Sí, hi ha dies que fa uns ronxets que no em deixen dormir. M’agrada anar-me’n a València a ronxar per les botigues (Val).

RONYA 1 animal, pell, salut Malaltia de la pell (Val-Men-Mall). | SIN: Gratella, sarna, pegatera, tinya. || Ex: Aquest gos té ronya. 2 brutícia, capa, netejar, pell Capa de brutícia a la pell que costa de treure (Val-Men-Mall). | SIN: Brutícia, porqueria, quisca, (misèria, runa Val), sutzura (Mall). || Ex: Quina ronya que portava als braços! No vagis pas a la barberia amb aquesta ronya a darrere les orelles: renta’t bé. Tinc les mans plenes de runa (Val).       

RONYÓ extrem, menjar, pa, tros (*) (d) Cadascun dels caps d’una barra de pa. | SIN: Crostó, cantell, rumbell, encetall. || Ex: A mi m’agraden més els ronyons que la molleda.

RONYÓS -OSA 92 avarícia, diners, estalviar Massa estalviador (ronyós també vol dir cobert de brutícia Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Avar, mesquí, coquí, miserable, garrepa, rata, escasser, arraix, gasiu, agarrat (Val). || Ex: Quina gent tan ronyosa!  

ROQUETER abundor, roc, terreny Gran abundor de rocs en un lloc. | SIN: Roquerar, roquisser, roquetar, pataquer, pedregar (Val). || Ex: Aquesta feixa és un roqueter.

ROQUISSER abundor, roca, terreny Indret de moltes roques (Men-Mall). | SIN: Roquissar, pedreguer, roqueter. || Ex: El Serrat d’en Bertran és un roquisser.

ROSEC 1 patiment, punxada, salut Fiblades de mal, molt seguides, en una part del cos. | SIN: Dolor, turment, patiment, sofrença, punxades (Val). || Ex: Tinc un rosec en aquest peu! 2 assecar, menjar, pa, residu, tros (**) Tall de pa sec. | SIN: Tros, bocí, crostó, rosegó (Val). || Ex: Acabeu-vos el pa, que no vull rosecs.

ROSEGAR 93 1 animal, deteriorar, dur, fusta, menjar, trencar, tros Menjar un aliment dur, trencant-lo a bocins (roegar a Men) (Val-Men-Mall). | SIN: Mastegar. || Ex: Aquest torró no el puc pas rosegar. Els conills roseguen la fusta. 2 despendre, deute, empitjorar, feble, salut Consumir d’una manera lenta, però seguida (Val-Men). | SIN: Gastar, consumir, menjar, estirar, aflaquir, amagrir-se, esllanguir-se, carpir-se, xuplar (Val). || Ex: Sis bombetes enceses roseguen molt. Cada dia el veig més prim, aquest mal el rosega. Els deutes se’l xuplen (Val).

ROSEGÓ assecar, menjar, pa, residu, tros Tros de pa d’una barra que ja fa dies que s’ha encetat (roegó a Men i a Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Crostó, bocí, rosec. || Ex: Aprofitarem aquests rosegons de pa per fer sopa.

ROSELLA planta, quantitat Planta molt abundant a la primavera; els pètals de les seves flors són grossos i vermells (a Ca roella*) (Men-Mall). | SIN: Babol, badabadoc, caputxí, gallaret, paparota, quiquiriquic. || Ex: M’agrada mirar aquests camps curulls de roselles i  pixallits.

RÒSSA animal, cos, desagradable, olor, os, podrir, residu Cos d’un animal gros que s’està podrint (també fer rossa és fer molta pudor). | SIN: Carronya, carnús, carrossa, esquelet, cadàver (Val). || Ex: A sota d’aquella figuera hi ha una ròssa (els ossos d’una vaca). Aquest cavall mort fa ròssa (fa pudor).

ROSSAM 94 animal, classe, conjunt, peu, rodona Grup d’animals de peu rodó (a Ca hom ho diu dels cavalls i eugues; dels rucs i muls no). | SIN: Animals de peu rodó. || Ex: A casa sempre n’hem tingut, de bestiar rossam (o del peu rodó).

RÒSSEC 1 arrossegar, ratlla, senyal, terra (**) (d) Senyal que deixa a terra una cosa que s’arrossega (Men-Mall). | SIN: Ratlla, solc, senyal, marca, rastre (Val). || Ex: A -He dut les canyes de la feixa de dalt. B -Ja veig el ròssec que han deixat. 2 despendre, diners, lluitar (**) (d) Despesa forta i duradora (Men-Mall). | SIN: Dispendi, expenses, càrrega. || Ex: És un ròssec, mantenir un cavall. Tenir mainada que estudien a la universitat és un ròssec. El manteniment d’una depuradora és un ròssec per al poble.

ROSSEGA 1 despendre, dificultat, diners, ficar (**) (d) Despesa addicional o extra. | SIN: Càrrega, dispendi. || Ex: El cotxe val trenta mil euros, però en acabat et vindrà una rossega de dos o tres mil euros més (assegurances, permisos, etc.). El club ha de pagar la llum, l’aigua i la neteja; tot són rossegues. 2 allargar, expressar (*) (d) Allargament i entonació diferent que es fa en la pronunciació d’un mot. | SIN: Allargament. || Ex: A -Faig copessss (jugant a cartes).  B -Ho has dit amb rossega i tot.  

ROSSEJAR 95 agafar, carn, color, coure, cuinar Coure la carn fins que agafa un color rossenc (a Val es diu de coure l’arròs amb rovells d’ou per damunt perquè en prenga la color) (Mall). | SIN: Rostir, coure a l’ast. || Ex: Vàrem rossejar la vedella. Avui farem arròs rossejat (o farem rossejat Val).

ROSSOLA camí, drecera, pendent, terreny (**) (d) Pas estret i difícil en un terreny que fa pendent (sentim rossoleda** a Am). | SIN: Escorranc, esvoranc, costera (Val). || Ex: Pujarem a la casa de pagès per aquesta rossola (per fer drecera).

ROSSOLAR 1 baixar, jugar, lliscar, nen, pendent Baixar, per un indret que fa pendent, lliscant per l’impuls que dóna la inclinació. | SIN: Relliscar, lliscar, esguimbar-se, baixar, (esvarar, esguillar Val), rodolar (Men-Mall). || Ex: La nena vol anar al tobogan a rossolar. Es posen de culs per terra i rossolen pendent avall. Anem al rossolador (lloc que va bé per rossolar). 2 baixar, caure, lliscar, roba, seure (**) Anar, algú o alguna cosa, cap avall. | SIN: Lliscar, baixar, caure. || Ex: Si no em poso cinturó, em rossolen les calces. En Carles rossola, a la cadira de rodes (rellisca endavant, baixa).

ROST -A aversió, camí, odiar, pendent, terreny Superfície molt inclinada (a Ca també es diu riost*) (Men-Mall). | SIN: Pendent, pujada, empit, pendís, costa, rostària (Val), coster (Mall). || Ex: Després del pla hi ha una estona de camí rost. La nostra feixa és rosta (no és plana). Aquests de les assegurances els fotria rostos avall! (no n’està content).

ROSTA 96 carn, menjar, pa, perill, tall Llesca fregida de cansalada, de carn de porc o de pa amb oli. | SIN: Tall, xulla, torrada, tallada (Val). || Ex: A -He menjat una bona rosta de cansalada. B -Després et trobaran alt de pressió!

ROSTENC -A camí, pendent, terreny (**) (p) (d) Que té o fa una mica de pujada. | SIN: Rost, costerut, (que fa pendent o rostària Val). || Ex: El camí de la font dels Carlins és rostenc.

ROSTIR 1 coure, cuinar, foc Coure un aliment lentament a prop del foc, gen. anant-lo girant i posant-hi oli (Val-Men-Mall). | SIN: Brasejar, graellejar. || Ex: El conill m’agrada rostit. 2 arbre, bosc, foc (**) Cremar intensament (Men-Mall). | SIN: Calcinar, abrasar. || Ex: El foc ens ha rostit els pins. 3 assecar, deteriorar, fred, fulla, planta (**) Assecar, el fred, les fulles d’algunes hortalisses. | SIN: Abrusar, brusir, cremar (Val). || Ex: El fred ha rostit les carxoferes. El fred mata les fulles de les oliveres, però no les rosteix. 97 4 fred, patiment, pell, salut, tallar (d) Quedar els llavis tallats a causa del fred. | SIN: Tallar (Val). || Ex: Tinc els llavis ben rostits. 5 criticar, expressar, imprudència, interès, matar, parella (**) (d) Matar a una persona. | SIN: Pelar, escabetxar, occir. || Ex: A aquest periodista el rostiran perquè sempre diu mal de les sectes. A -La Modesta s’ha casat amb un vell ric. B -Si el rosteix, ja tindrà el pis seu (si se li mor).

ROT antipàtic, caràcter, inepte, negoci, persona (**) (d) Persona que té mal caràcter. | SIN: Antipàtic, adust, desagradable, (pudent, orso Val). || Ex: En Vidal és un rot. Quin orso de funcionari. Només vol que li omplim paperassa! (Val). Bon orso hi ha atenent! (un antipàtic, al taulell) No li vages amb romanços, que té el geni pudent! (Val).

ROTAR 1 caràcter, contestar, cridar, educació, enutjar-se, irritar, moc (**) (d) Fer, algú, mostra de mal geni o d’irritabilitat (a Am també hem sentit rotejar**). | SIN: Estar empipat, fúmer mocs, mocar. || Ex: A -Què vols per sopar? B -No m’emprenyis! A -Avui només rotes, no et va bé res! 2 acceptar, decisió, educació, feina, negació, replicar, voler Acceptar de fer quelcom (Val). | SIN: Donar la gana, voler fer. || Ex: Avui no em rota d’anar a mercat.

ROTIJA 98 dolor, engolir, inflamació, malestar, picor, saliva, salut (*) Mal de coll de qui no pot empassar-se la saliva. | SIN: Pessigolleig, picor, formigó, formicació. || Ex: Cada dia, al vespre, tinc rotija (o rotija al coll).

ROTLLANA conjunt, expressar, posició, rodona, seure Grup de persones posades tot fent un cercle (Mall). | SIN: Rodona, rotlle, cercle, rogle (Val), rol·lo (Men-Mall), redol (Mall). || Ex: Al carrer hi ha una rotllana de dones xerrant. Nens, asseieu-vos fent una rotllana. En l’estiu, els amics fan rogle a la porta de casa i xarren (Val).

ROTLLEJAR 1 començar, emmalaltir, plaga, salut, senyal (**) (d) Covar una malaltia infecciosa; tenir-ne símptomes. | SIN: Rondar, covar (Val). || Ex: Ara rotllejo la grip. No té gana, el nen; rotlleja alguna cosa. 2 entretenir-se, ésser, jugar, nen, remenar (*) (d) Voltar i remenar coses, esp. la mainada. | SIN: Jugar, esplaiar-se, entretenir-se, divertir-se. || Ex: A -On tens els nens? B -Rotllegen per dalt (a casa).

ROTÓS -OSA antipàtic, caràcter, desagradable, educació, inepte, negoci, persona, tracte (**) (d) Persona que tracta les altres amb males maneres. | SIN: Malagradós, rot, desagradable, desplaent, repelenc, (pudent, orso Val). || Ex: A -L’Elisabet és rotosa com la seva mare. B -No sé pas perquè hi vas a comprar.

ROVELL 99 1 aparell, capa, deteriorar, ferro, humitat, rovellar-se, vell Capa de color marró vermellós que es fa al ferro i a l’acer a causa de la humitat (Val-Men-Mall). | SIN: Òxid, carrall. || Ex: En aquestes eines, s’hi ha posat rovell perquè han estat molt a fora. 2 planta Rovell d’ou: bolet que, quan és petit, té forma de rovell d’ou: és vermellós per sobre i groguenc per sota del capell; és molt apreciat (a Ca també es diu oriol; a Am i a molts llocs, se’n diu ou de reig quan és petit i reig quan ja ha crescut) (Val). | SIN: Reig. || Ex: De rovells d’ou, se’n troben molt pocs.

ROVELLAR 1 aigua, capa, deteriorar, ferro, humitat, rovellar-se Posar-se rovell en una matèria (Val-Men-Mall). | SIN: Oxidar. || Ex: Vés amb compte que el filferro és rovellat. A –Aquesta pedra de la xemeneia sembla que conté ferro. B –Sí, és pedra d’ull de serp treta d’un lloc on hi passava aigua rovellada (aigua ferruginosa). El pot de les olives s’ha rovellat (Mall). 2 bé, condició, conservar, cos, deteriorar, empitjorar, moviment, salut Quedar, el cos d’una persona, en mala forma física per culpa de la inactivitat (estar en baixa forma física, dèbil, prim, per edat, manca de salut o altres motius Val) (Men-Mall). | SIN: Decaure, desmillorar, perdre la forma física. || Ex: Vaig a caminar cada dia perquè les cames no em quedin rovellades. No córregues tant, que et trobe molt rovellat! (passat de prim) L’acabe de veure i l’he trobat vell i rovellat (Val). S’ha rovellat molt d’ençà que es va casar (Val). Estic ben rovellada, ja no puc fer el que feia abans (Mall).

RUFA conjunt, núvol, senyal, temps Conjunt de núvols blancs que solen dur mal temps. | SIN: Nuvolada. || Ex: Baixa una rufa que sembla que hi hagi boira.

RUFADA 100  fred, neu, temps, vent Vent fred que baixa de muntanya i sol portar neu. | SIN: Rufa, torb. || Ex: Aquesta rufada baixa del Far.

RUFAGA fred, neu, pluja, temps, vent Vent fred que porta neu a muntanya i pluja als llocs més baixos. | SIN: Rufa, torb, gris. || Ex: Avui treballarem a dintre casa perquè fa rufaga (fa vent i roineja). A Ribes de Freser s’està bé, de dies; ara, si fa rufaga és diferent.

RUFAGADA corrent, neu, pluja, temps, vent Ventada forta de vent fred. | SIN: Torb, ràfega, ventada, cop de vent. || Ex: Ha vingut una rufagada i m’he hagut d’anar a abrigar.

RUFAR adornar, arrugar, moda, roba Fer arrugues en una peça de roba. | SIN: Fer rufes, arrugar. || Ex: Demà rufaré aquestes faldilles.   

RUFLAR refredat, respirar, soroll Fer fressa amb el nas, una persona que no respira prou bé. | SIN: Inspirar, panteixar. || Ex: A -Que t’has refredat? B -No. A -Doncs bé sento que rufles.

RUFLET 101 dormir, respirar, soroll Soroll que fa l’aire en passar pel nas. | SIN: Ronc, panteix. || Ex: Suara la mare dormia aquí al sofà, i feia uns ruflets!

RÚFOL -A dia, fred, núvol, temps Temps d’hivern fred i núvol. | SIN: Dia de mal temps; dia trist, orc, ennuvolat, embrosquilat (Val). || Ex: Avui fa un dia rúfol.

RUFÓS -OSA arrugat, forma, superfície (**) (p) (d) Que fa arrugues. | SIN: Rugós, arrugat, aspre, rostinyós (Men). || Ex: El fetge de porc és rufós. Es paper de vidre és rostinyós (P. Melis Men).

RUIEC animal, crit, so, xisclar (*) (d) Crit agut, estrident, d’un porc o d’un altre animal, quan es veuen en perill, tenen molta gana, etc. | SIN: Xiscle, aliret, esgarip, güell. || Ex: Aquests garrins fan uns ruiecs! Deuen estar afamats.    

RUIECAR animal, cridar, morir, so, xisclar (*) (d) Cridar molt fort un animal. | SIN: Esgaripar, esgüellar, cridar, xisclar, bramar (Val). || Ex: Un porc, quan el maten, ruieca. El jònec bramava de nit i no dormíem (Val).

RUIXA 102 adornar, roba, tira Tira de teixit cosida a una peça de roba, gen. tot al voltant. | SIN: Tira, cinta, volant (Val). || Ex: La ruixa de l’edredó ha de venir més amunt (estan fent el llit).

RUIXADA 1 intensitat, pluja, quantitat, temps Ploguda forta i de poca durada (Men-Mall). | SIN: Ruixat, xàfec, grop, (arruixó, espolsó Val). || Ex: A -Ha plogut gaire? B -Ha fet una ruixada i ha parat. 2 cridar, educació, groller, moc, ofendre, política, reny, resposta (**) (d) Reny o resposta grollera (a Am sentim ruixat** amb el mateix sentit) (Men-Mall). | SIN: Moc, repulsa, reny. || Ex: Li he demanat per sortir mitja hora abans de la feina i m’ha fumut una ruixada. Quan parlen de política, en Sever rep cada ruixat! Però no escarmenta (li diuen de tot).

RUIXAR 1 agricultura, camí, construcció, feina, líquid, màquina, mullar, tirar Tirar un líquid amb una màquina que el divideix en gotetes separades (a Ca també arruixar*) (Men-Mall). | SIN: Brufar, aiguabatre, arrosar, arruixar (Val). || Ex: Encara he d’anar a ruixar les tomateres. Han posat una capa de grava i ara ho ruixaran amb quitrà (al carrer). 2 educació, líquid, mullar, tirar, vehicle Mullar a algú tirant-li un líquid (Men-Mall). | SIN: Esquitxar, brufar, dutxar, negar d’aigua, (arruixar, esguitar Val). || Ex: Vaig ben moll. Ha passat un cotxe de pressa i m’ha ruixat (hi havia una bassa). No m’esguites el bany, que el vaig netejar ahir (Val). 3 cridar, groller, moc, reny, resposta (**) (d) Clavar crits o un moc a algú (Men-Mall). | SIN: Escridassar, mocar, renyar, reprendre. || Ex: Et ruixarà aquesta dona, si li tornes a demanar el preu: mira que no té gaire paciència.    

RUMBANT 103 despendre, diners, viure (*) Persona que despèn molts cèntims, que graneja. | SIN: Ostentós, fastuós, rumbós (Val). || Ex: No sé pas amb què es guanyen la vida, però tothom va molt rumbant.

RUMBEJAR despendre, diners, presumir, viure Viure sense estalviar. | SIN: Granejar, figurar, no mirar prim, presumir, (bufonejar, tirar de cartera Val). || Ex: A can Teodor rumbegen molt (gasten). N’hi ha que rumbegen molt i de calé no en tenen cap. Jo no mire pèl: quan vull una cosa, tire de cartera (Val).

RUMIAR deute, economia, entendre, exposar-se, immòbil, irresponsable, nen, pensar Pensar les coses amb calma (Men-Mall). | SIN: Meditar, barrinar, discórrer, considerar, calcular, cavil·lar (Val). || Ex: Què rumies? (està quiet i no diu res). Tu fas les coses sense rumiar (ha demanat un crèdit i té una feina provisional). A -Em penso que la nena ja sap qui són els Reis. B -No rumia pas tant (no clissa les coses encara).

RUSCLA arbre, embolcall, material, peça, religió, tira (*) (d) Cadascuna de les peces d’escorça de suro que es lleven de l’alzina surera. | SIN: Panna, llesca, ruscall (si no és prou bo). || Ex: Hem fet la cova del pessebre amb unes quantes ruscles de suro.

RUST -A animal, arrugat, fred, groller, pell, sol, superfície, tacte (*) Que té la part exterior plena de desigualtats, poc fina. | SIN: Rústec, groller, bast, (aspre, raspós Val). || Ex: A -El teu home fa una cara rusta. B -És que va  molt pel sol. Tinc les mans rustes del fred. Tenim la pell rusta perquè treballem a fora (tallada i plena de sécs). La serp és rusta (la pell).

RÚSTEC -EGA 104 arrugat, desagradable, fil, groller, lligar, superfície, tacte Es diu de quelcom que té la superfície poc fina, més aviat desagradable al tacte. | SIN: Groller, rugós, tosc, esgarrapós, (aspre, raspós Val). || Ex: Una corda d’espart és més rústega que una de cànem i es fa més malbé amb la humitat. Els pescadors porten llibants de cànem perquè no són rústecs i són més forts.      

RUSTELLUT -UDA arbre, arrugat, embolcall, groller, superfície (**) (p) (d) Que no és llis, que per fora fa entrades i sortides. | SIN: Rústec, aspre, arrugat. || Ex: A -Mira, un lledoner. B -No, no ho és pas. Els lledoners tenen la soca fina, no tan rustelluda com aquest arbre.

RUTLLA 1 joc, joguina, moviment, nen, rodona Cèrcol prim que serveix per jugar la mainada; el fan rodar amb un ferro llarg que té un cap rodó (existent a alguns pobles com són Capdepera, Porreres i Vilafranca de Bonany Mall). | SIN: Cèrcol. || Ex: Quan érem petits jugàvem a rutlla. El mestre ens va prendre les rutlles. 2 aparell, forma, menjar, rodona (*) Estri de forma rodona. | SIN: Rodona, estalvis, cercle. || Ex: He comprat una rutlla d’espart (uns estalvis).

RUTLLAR 1 moviment, perdre, rodona Donar voltes, una cosa rodona. | SIN: Voltar, rodolar, rodar (Val). || Ex: La pastilla ha rutllat i l’he perduda (ha fugit). 105 2 començar, emmalaltir, salut, senyal (**) (d) Estar a punt d’esclatar, una malaltia. | SIN: Covar, rondar. || Ex: A -Tinc una diarrea molt forta. B -Ahir per sopar no vas menjar gaire, ja devies rutllar alguna cosa. 3 anar, dany, diners, feina, funcionar, màquina, negoci, treballar Anar tal com ha d’anar, una màquina, una empresa, un afer, etc. | SIN: Funcionar, marxar, anar bé, anar a l’hora, anar fi. || Ex: Aquesta multicopista no rutlla, els folis s’encallen a cada pas. Ara podem gastar perquè el negoci rutlla. Tres homes sols fan rutllar la fàbrica (només són tres).

RUTLLEU dolç, festa, joguina, nen, quantitat, regal, religió, tirar (*) (d) Els regals que es tiren a la mainada des de la casa on hi ha hagut un bateig (a Am bateig). | SIN: Bateig. || Ex: A les dotze tirarem rutlleu. El nen ha anat a collir rutlleu i només ha pogut haver un caramel perquè era ple de dones.