S

SABATER -A 1 1 aigua, animal m Insecte que té les potes llargues i es mou per sobre de l’aigua; és semblant a un mosquit (Val). || Ex: Guaiteu com corren els sabaters. 2 joc Conjunt de partides de cartes, “cama”, o d’altres jocs, quan un dels dos equips no arriba a marcar cap punt (Val). || Ex: Aquesta botifarra ens l’han feta sabatera. 3 dolent, equivocar-se, feina, groller, inepte, nyap, persona (*) Persona que no sap fer prou bé la seva feina (Val). | SIN: Destraler, barroer, sapastre, matusser, sabatot (Barna), de calbot (Val). || Ex: En aquesta vila hi ha quatre sabaters, de metges (n’erren moltes). El notari que va fer aquesta escriptura era un sabater. Aquest metge és un sabatot (Barna). Quin meteoròleg de calbot! No n’encerta ni una (Val).

SABATOT aprendre, dificultat, dolent, estudiar, feina, inepte, intel·ligent, persona, ximple Persona a qui costa d’aprendre les coses (sentim també sabata amb el mateix significat a Ca i a Am) (Men). | SIN: Toix, curt, dur, totxo, (suro, cap de suro, terròs Val). || Ex: A -És un bon escrivent, en Demetri? B -Home, és un xic sabatot. Aquest nen és un sabata (no aprèn a llegir). El president de la finca perd els rebuts: és un terròs (Val).

SABEDOR notícia, saber Que sap una cosa (Val-Men). | SIN: Coneixedor. || Ex: En Tiberi va estar brillant, sabedor potser que, llevat d’en Modest, la resta no es queixarien. -Avui- Quan la Florència es va vendre la casa, jo n’era sabedor (ho sabia).

SABER 2 1 criticar, notícia, preguntar, saber, xafarder Tenir coneixença de quelcom que es diu o que s’esdevé, o voler-ne tenir (Val-Men-Mall). | SIN: Conèixer, constar, tenir notícia, estar al corrent. || Ex: No la sabia, aquesta pel·lícula (no en coneixia ni el nom). La meva germana ha sabut que la criticaven. Que us agrada saber! (= que en sou de tafaners!) Aquesta ve per saber (ens fa l’amic perquè vol informació). A -Com us trobeu Martí? B -Bé, gràcies a Déu. B -La gent només pregunten per saber (per xafarderia; ho diu quan l’altre és fora). 2 amic, cercar, lloc, perill, perdre, saber (**) Conèixer on es troba algú o alguna cosa. | SIN: Tenir idea, ésser sabedor. || Ex: L’hi sabies tu, l’avi, al menjador? (= sabies que hi era?). El nen, no el saben enlloc (l’han perdut). Saps les tisores? A -La nena sempre juga tota sola. B -És molt natural. Aquí poc la hi saben (és d’un altre poble i no té amigues). C -No us entrebanqueu amb aquestes fustes. D -Ja les hi sabem. 3 encertar, espectacle, feina, fer, música, saber, triomfar Fer les coses bé perquè es tenen els coneixements i l’experiència necessaris (Mall). | SIN: Triomfar, reeixir, sortir-se’n. || Ex: Anit els músics en van saber (varen tocar bé). 4 començar, conversa, expressió, informar, nexe (**) Saps?: Mot que es fa servir per començar una conversa (el fa servir la gent més jove Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Escolta. || Ex: Saps? Allò que m’havies dit, ja ho podrem fer.

SABERUT -UDA preguntar, saber, xafarder Persona que vol saber els afers dels altres (Men). | SIN: Tafaner, sedasser, curiós, escorniflaire, manifasser, (sabut –que sap coses, amb ironia-, fussador Val). || Ex: Hi ha coses que no s’han pas de demanar: tu ets massa saberut. No et faces el sabut i calla! (Val).

SABONET 3 producte, roca (*) (d) Pedra de talc d’una varietat molt tova (Men). | SIN: Esteatita, sabó de sastre, guix (Val). || Ex: Baixem sabonet de les mines de Maçanet de Cabrenys.

SABORÓS -OSA agradable, bo, gust, menjar Agradable al paladar (Val-Men-Mall). | SIN: Gustós, suculent, exquisit, mengívol. || Ex: Estic llegint “Els fruits saborosos”, de Josep Carner.

SABOT 1 calçat, fusta (*) (d) (p) Sabata alta, amb una sola de fusta de dos o tres dits de gruix. || Ex: Els sabots són com uns esclops, amb fusta a la part baixa i tela a sobre. 2 aparell, fusta, peça, vehicle (**) (d) Fre que duen els carros; es frena fent anar un mànec que pitja la roda. | SIN: Trava, fre. || Ex: Els sabots es feien amb fusta de figuera.

SACO joc, pilota Joc que es juga amb una pilota petita; es pica amb la mà i es tira contra la paret. || Ex: Havent dinat hem jugat a saco.

SACOTELL bossa, petit Sac menut que se sol dur a l’esquena. | SIN: Saquet, bossa. || Ex: Posaré quatre cebes en aquest sacotell.

SACRAPÀS 4 1 comportament, delinqüència, dolent, persona (*) (d) Home que porta males intencions. | SIN: Dolent, malparit, malvat, roder (Val). || Ex: Aquell sacrapàs ens va entrar al taller a robar. 2 feina, groller, malament, persona (*) (d) Persona barroera, que sembla que ho ha de trencar tot. | SIN: Malesmans, sapastre, groller, barroer, matusser, potiner, (trapatroles, desmanotat Val). || Ex: Jo no li duria pas el cotxe a adobar en aquell taller, els veig uns sacrapassos. No li portes el transistor a arreglar que és un trapatroles (Val). Quin desmanotat! A cada nit que escura trenca un got (Val).

SACRIFICAR-SE activitat, desagradar, esforç, espectacle, fer, lluitar, obligació, patiment, renunciar, sortir Fer, una persona, per necessitat o per compromís, coses que no li agraden (Val-Men-Mall). | SIN: Desentranyar-se, despullar-se, treure’s el pa de la boca. || Ex: A -A mi aquestes pel·lícules de terror no m’agraden. B -I jo vaig al cinema perquè tu puguis sortir. A -Així serem dos de sacrificats. Quedem-nos a casa!

SACRIFICI anar, despendre, dificultat, esforç, feina, fill, lluitar, patiment, renunciar Quelcom que, per fer-se, demana un gran esforç de voluntat (Val-Men-Mall). | SIN: Esforç; renúncia, privació, abnegació. || Ex: Anar al centre a comprar és fer un sacrifici (hi ha vint minuts a peu, i són persones grans). Costen molts sacrificis els fills.

SACSEJAR agricultura, enutjar-se, feina, moviment, netejar, picar, recipient Remoure una cosa amb violència, tot fent-la anar d’un costat a l’altre, o amunt i avall (Val-Mall). | SIN: Batzegar, agitar, xarbotar, espolsar, sacsar (Val-Mall), soldrar (Men). || Ex: Abans d’obrir, sacseja l’ampolla. Estic sacsejant un garbell de faves perquè el vent s’endugui les tavelles seques. Am -Un dia el mestre em va sacsejar (em va fer trontollar). Aquelles molècules se sacsaven suaument (S. Galmés Mall).

SACSÓ 5 bossa, carn, cos, forma, gras, greix, penjar-se, sortir Bossa de carn que ressurt o penja de la pell d’una persona grassa (Men). | SIN: Plec, molla (Val). || Ex: M’he engreixat molt: ja començo de tenir sacsons a la panxa.

SAGÍ animal, capa, greix Capa greixosa que es troba sota la pell del ventre dels porcs (Val-Mall). | SIN: Saïm, greix. || Ex: El sagí volta els ronyons. Del sagí, se’n pot fer greix. El sagí és groc, quan és salat.

SAGINERA brutícia, greix, recipient, roba (*) (d) Olla per guardar sagí. | SIN: Tupí. || Ex: Portes una camisa bruta com una saginera.

SAGNAR caure, ferida, perdre, rajar, salut, sang, sortir Sortir sang del cos d’una persona o d’un animal (Men). | SIN: Sanguejar, sangonejar, perdre sang. || Ex: El nas em sagna tot sovint. A -El genoll et sagna. B -És que he caigut jugant a futbol.

SAGNER ferida, perdre, quantitat, rajar, sang, sortir (**) (d) Raig de sang. | SIN: Sagnia. || Ex: Un sagner pel nas com aquest, no l’havia vist mai. M’he clavat un vidre a la cama; quin sagner! 

SAGRAMENTAL 6 confusió, cridar, desagradable, espectacle, nen, ofendre, plorar, rebequeria Escena desagradable feta per una persona que crida, plora, insulta o fa altres coses (Men). | SIN: Escàndol, espectacle, rebequeria, cridòria. || Ex: El nen va fer un sagramental perquè no li volien comprar la raqueta.

SAGRAT -ADA atrevir-se, educació, expressar, lleig, mot, prohibir, renegar (**) Allò que, per respecte, hom no s’atreveix a fer o a dir (Val-Men). | SIN: Reservat, lleig. || Ex: La paraula trempera no es deia abans, era sagrada.

SAGRISTÀ gandul, jugar, temps, visitar, xerraire (**) (p) (d) Persona que, habitualment, va a passar l’estona a casa d’una altra. | SIN: Client, parroquià. || Ex: Ja tens els sagristans aquí (dos nens que vénen a jugar amb el de casa).

SALABROR gust, mar, planta, producte El fet de tenir un gust salat o de contenir sal (Men-Mall). | SIN: (Salmaienc -té gust de sal- Men). || Ex: Les palmeres viuen prop de l’aigua perquè tenen les arrels curtes: la salabror del mar no és bona per a les arrels.

SALAMANDRA animal, intoxicar, perill Amfibi de color negre que té taques grogues als costats (a Am salamàndria*) (Val-Men-Mall). | SIN: Salamàndria. || Ex: Les salamandres sí que són verinoses, però els dragons no.

SALAR 7 expressar, llengua, manera Fer servir, algú quan parla, els articles: es, sa, ses (Val-Men). | SIN: Parlar salat. || Ex: A Cadaqués encara salen. Els pescadors de Roses, abans de la guerra, encara salaven. A la marina ja només salen els de Tàrbena  (a Alacant, Val).

SALAT -ADA alegria, broma, expressar, gràcia, persona, riure Que sap dir les coses amb gràcia (Val-Men-Mall). | SIN: Graciós, airós, xalat, alegre, de la broma, tenir agradosia (Men). || Ex: Aquesta dona és salada; al seu costat et fas un tip de riure.

SALEMA allargar, amable, canviar, comèdia, expressar, falsedat, mot, veu (*) Entonació especial que fa la persona que vol agradar o quedar bé. | SIN: Cantarella, tonada, inflexió. || Ex: En Benet parla amb salema (allarga les vocals). Tota aquesta salema, la fa per quedar bé.

SALIQUERA humitat, planta (*) (d) Arbust que es fa en terrenys humits (els sàlics, a Am, són les seves branques llargues i flexibles). | SIN: Sàlic. || Ex: Les saliqueres es fan a la vora de la riera.

SALIVA dolor, expressar, fatiga, líquid, saliva, salut Líquid de la boca que prepara els aliments per a la digestió (a Ca xaliva* i sovint també a Am) (Val-Men-Mall). | SIN:  Bava, salivera. || Ex: Tinc la boca seca de tant d’enraonar; he quedat sense saliva. Quan s’empassava la saliva li feia mal el coll (Mall).

SALLAR 8 arribar, caminar, córrer, esforçar-se, rapidesa, vehicle Córrer molt de pressa, a peu, amb un auto o de la manera que sigui. | SIN: Córrer, volar, anar embalat. || Ex: Carall! Com salla l’Isaac amb el cotxe! Vàrem haver de sallar, per arribar a les sis a Morella.

SALLIR apartar, lloc, moviment, sortir (d) Anar-se’n, algú, d’un lloc (o sàller*, a Cat Nord). | SIN: Apartar-se, sortir, eixir (Val). || Ex: Sall d’aquí, que pararem la taula -Ceret-.

SALSA allargar, broma, comèdia, comentari, detall, diversió, espectacle, explicació, expressar Informació anecdòtica que acompanya el relat de fets més importants (Men). | SIN: Accesori, comèdia, allargament. || Ex: Aquest senyor en sap de fer màgia, i a més hi fa molta salsa (fa broma amb el públic). Quan parla de quan feia el soldat, hi posa molta salsa (ho fa molt detallat).

SALTANT agricultura, aigua, altura, danyar, lloc, muntanya, pas, riu, saltar, terreny, vent (**) Lloc per on l’aigua o el vent baixen amb força perquè el terreny fa un gran desnivell (Men). | SIN: Cascada, sallent, estimball. || Ex: La fusta s’acosta al saltant de la resclosa. A la Caula hi ha un saltant d’aigua preciós. Hem passat pel saltant de la muntanya (el lloc més baix). Al ras de la vinya no fa mal el vent; en canvi, al saltant de la paret, fa remolí i t’ho aixafa tot (quan després d’una paret hi ha una feixa més baixa).

SALTAR 1 animal, moviment, saltar Fer un movimemt ràpid i sobtat, cap amunt, cap avall o endavant (Val-Men). | SIN: Botre, guimbar, botar (Val). || Ex: El gos em va saltar a sobre. La mainada salten i corren pel pati. 2 canviar, enganyar, relació, sexe (**) Tenir relacions sexuals, una dona, amb més d’un home (Men). | SIN: Copular, fer el salt (Mall). || Ex: La dona li salta. La Victòria, de jove, saltava. 3 9 càlcul, desordenat, ordre, preguntar, saltar Fer una llista, o un conjunt de coses, sense seguir l’ordre habitual (Val-Men). | SIN: Alternar, combinar. || Ex: El mestre ens ha preguntat les taules saltades.

SALTIMBANQUI baliga-balaga, feina, persona, treballador (**) Persona mancada de formalitat (sentim saltimbanquis) (Men). | SIN: Informal, carallot, incomplidor, baliga-balaga, trapatroles (Val). || Ex: A –L’Agapit ens vindrà a fer la cuina nova. B –Aquell has agafat? Et vindrà dos o tres dies i et marxarà: és un saltimbanqui. A –No fotis!

SALUT acomiadar, educació, expressió, refredat, salutació, trobar (*) Salutació que algunes persones fan servir quan en troben d’altres, quan se’n van d’un lloc o si algú esternuda (Val-Men-Mall). | SIN: Hola; adéu, Jesús, a reveure. || Ex: A -Me’n vaig. B -Salut! C -Salut! (= Jesús!). D -Gràcies, estic ben refredat.

SALVAR conflicte, dany, evitar, influència, llei, perill, resoldre Evitar un perill o un dany (Val-Men-Mall). | SIN: Impedir, estalviar, solucionar, resoldre, arranjar. || Ex: La casa havia d’anar a terra, però el pare era de l’ajuntament; això ens va salvar. La noia començava de sortir amb un drogoaddicte; el meu home i jo ens hi vàrem posar i ho vàrem poder salvar.

SAMARRA cop, picar (*) (p) (d) Seguit de cops. | SIN: Pallissa, tonyina, allisada, atupada, gec de llenya, (passó, batussa, espolsó Val). || Ex: Una bona samarra li convé!  (és un brètol).

SAMARUGA 10 1 animal, guarir (d) Cuc d’aigua dolça que es clava en altres animals i els xucla la sang. | SIN: Sangonera, sangonella. || Ex: Els metges fan servir les samarugues per sagnar. Mira, aquí al viver hi ha una samaruga enganxada en un ocell mort. 2 carregós, expressar, insistir, nen, persona, plorar, repetir (**) (d) Persona molt carregosa per la seva insistència. | SIN: Nyic-nyic, emprenyador, corcó, (bramall –plora molt- Men). || Ex: L’Arcadi, cada vegada que el trobo, em parla de les obres: és una samaruga! Aquesta criatura plora tota la nit: quina samaruga!

SAMFAINA menjar Guisat fet amb tomàquet, pebrot, ceba i altres hortalisses; es menja combinat amb talls de carn o de bacallà (a Ca i a Am xamfaina*) (en valencià central és esgarrat o esgarradet: és semblant a la samfaina, però només amb pebrot, bacallà o moixama, ou dur i oli; més avall del Xúquer és espencat o espencadet) (Men-Mall). | SIN: (Esgarrat, esgarradet Val). || Ex: La tia ha demanat samfaina per sopar. Avui menjarem samfaina per dinar (Mall).

SAMSÒNIA carregós, emprenyador, expressar, insistir, molestar, música, persona, repetir (**) (d) Persona que fa reiteradament quelcom molestós. | SIN: Empipador, enutjós, carregós, samaruga,  (llandós, enfadós, romancer Val), tronya (Men). || Ex: La veïna es passa el vespre tocant la flauta: quina samsònia! La teva mare només sap parlar de diners: és una samsònia! No sigues llandós i deixa’m estudiar (Val). Tenim uns veïns molt llandosos: diuen que el pollastre no els deixa dormir (Val).

SANAR 1 animal, sexe, tallar, treure Treure els testicles a un mascle (Val-Men-Mall). | SIN: Castrar, capar. || Ex: Avui ha de venir el sanador a sanar els porcells. 2 agricultura, equivocar-se, tallar (**) (d) Escapçar una patata amb l’aixada, un pagès quan n’està arrencant. | SIN: Escapçar, tallar (Val). || Ex: Nen, no arrenquis més trumfes, que en sanes moltes. Les trumfes sanades, poseu-les totes en aquesta saca, que ens les menjarem primer.

SANAVELLES 11 aparell, tallar (**) (d) Ganivet que no talla o que talla molt poc. || Ex: Carall, quin sanavelles que m’has donat!

SANGLOT començar, enutjar-se, menjar, moviment, nen, plorar, respirar, soroll, tenir Moviment espasmòdic de contracció del diafragma d’una persona, que genera un soroll sobtat de l’aire en respirar (a Ca sanglut*, a Am singlot) (no observem ni a Ca ni a Am la distinció que fa el DLC entre sanglot -moviment voluntari- i singlot -moviment convulsiu-) (Val). | SIN: Xanglot (Val), singlot (Men-Mall). || Ex: A -M’ha vingut sanglot. B -Això et passa perquè menges tan de pressa. Ja fa estona que fa aquests singlots la nena (plora d’enrabiada).

SANGONERA despendre, dificultat, empresa, estudiar, pagar, treballador Despesa freqüent, que costa de mantenir, que sembla que no s’hagi d’acabar mai (sangonella a Am) (Val). | SIN: Ruïna, dispendi. || Ex: Tenir el noi estudiant a Barcelona és una sangonera; a cada moment has de pagar coses. El personal és la sangonella d’una empresa.

SANGTRAÏT coagular, cop, dolor, salut, sang Gleva de sang presa que queda, a sota la pell, quan algú s’hi ha clavat un cop (també sentim santraït* a Am i santrit** a Ca) (es diu a la Vall d’Albaida Val) (Men). | SIN: Equimosi, bambolla de sang (Val). || Ex: A -M’he enclavat la mà molt fort amb el trencanous. B -T’hi sortirà un sangtraït. M’han eixit bombolles de sang en la mà perquè fa temps que no havia treballat amb l’aixada (Val).

SANT -A 1 dolent, durar, excés, expressió, gandul, queixar-se, sencer, temps, treballador Mot que s’afegeix a una unitat de temps per indicar que la durada ha estat sencera; gen. qui ho diu no està gaire content (Val-Men-Mall).  | SIN: Tota l’estona, sempre, sencer. || Ex: Ha plogut tota la santa nit! El dia de dijous llarder ens va fer vent tot el sant dia! Tot el sant matí per clavar aquestes quatre teules! Ja us tornaré a llogar aviat! 2 adornar, dibuix, llibre Cadascun dels dibuixos o fotografies que hi ha en una publicació per il·lustrar el text (Men). | SIN: Gravat, estampa, foto, dibuix (Val). || Ex: El nen no en sap encara de llegir, però ja agafa llibres i mira els sants.

SAÓ 12 agricultura, conreu, humitat, tendre, terreny Humitat de la terra que fa que sigui de bon treballar o que estigui en bon estat per a les plantes (Val-Men). | SIN: Tendror, saonada, gerdor, tempir (Alacant). || Ex: Arrenquem els raves ara que ha plogut i hi ha saó. Amb aquesta saó les avellanes vindran més grosses.

SAQUEJAR agafar, robar Agafar coses d’una altra persona sense tenir la intenció de tornar-les (Val-Men-Mall). | SIN: Robar, furtar, barrejar, rapinyar. || Ex: Ahir, quan érem fora, ens varen saquejar la casa. A -Entra al meu hort i agafa els pebrots que vulguis. B -Es pensaran que vinc a saquejar.

SARAU 1 ball, música (p) Ball públic (mot molt viu a la Cerdanya) (Val). | SIN: Ball, ballada, balla, gales. || Ex: Avui anirem a sarau. 2 confusió, dificultat, feina, malestar, negoci, preocupació, situació Situació dolenta, que porta malestar o maldecaps (Val-Men-Mall). | SIN: Desgavell, enrenou, maldecap, preocupació, cabòria, amoïnament, esquinorci (Men). || Ex: Aquests dies vaig a dinar tard perquè tenim sarau a l’empresa (problemes).

SARDANA abusar, atabalar, carregós, exageració, excés, expressar, fatiga, feina, nervis (**) Acció que es fa feixuga perquè dura massa. | SIN: Excés, abús, exageració. || Ex: Me’n fumen una sardana, la mainada (en quedo amb el cap ple). No el cridis pas, que ens en fumeria una sardana (és un que no calla mai). Ahir a la nit me’n va tocar una sardana (va haver de recollir les cadires després del ball).

SARGANTANA 13 animal, cua Rèptil de quatre potes, petit i inofensiu, perd la cua fàcilment i sol viure entre rocs (singlantana* i siglantana* a Ca) (sagrantana a Val) (Val-Men-Mall). || Ex: No t’han pas de fer por, les sargantanes.

SARGIR arranjar, cosir, fil, forat, roba, tapar Cosir uns fils sobre uns altres per tapar un forat de la roba (a Ca i a Am es diu sorgir*) (Men-Mall). | SIN: Apedaçar, aparracar, cosir, solsir (Val). || Ex: He sargit aquest mitjó. Aquesta camisa és sargida.

SARRÓ 1 bossa, caça, pell Bossa de pell que es porta penjada a l’espatlla (Val-Men-Mall). | SIN: Barjola, bossot, carneral. || Ex: El caçador duu un conill al sarró i dues perdius penjades. 2 abusar, activitat, carregós, fatigar, repetir, soroll (*) Activitat massa reiterada. | SIN: Fart, tip, un gra massa, panxó. || Ex: Els diumenges ens en fumen un sarró, de tocar campanes (les toquen massa estona).

SASTRE planta (*) (d) Bolet comestible d’un color groc ataronjat. | SIN: Lleterola roja. || Ex: A mi els sastres m’agraden fregits.

SAÜC 14 arbre, medicament, planta Arbre que fa unes flors blanquinoses, molt grosses i oloroses, que tenen propietats curatives (a Am suaquer** és l’arbre i saüc la flor; a Ca sabuquer** és l’arbre i sabuc* la flor) (Men-Mall). | SIN: Saüquer. || Ex: Vinc de collir flor de saüc per guardar.

SAULE arbre, humitat, planta Arbre que sol viure en indrets humits; té les branques i les fulles inclinades cap a terra (Mall). | SIN: Salze. || Ex: Hi ha uns quants saules a prop de la riera.

dubtar, exclamació, negació (**) (p) (d) Exclamació que nega una afirmació (pse al DCVB) (quan es diu, la e s’allarga; és pronuncia amb “e” oberta) (pot ser una deformació de sí) (Men-Mall). | SIN: Segur!, ja ho crec!, i tant! || Ex: A -En comptes de fer classe, anirem a jugar al pati. B -Seeeeee! (= no m’ho crec).

SEC -A 1 prim Persona molt prima (Val-Men-Mall). | SIN: Magre, prim, esquifit. || Ex: En Leandre serà sec com el seu avi. 2 antipàtic, caràcter, eixut, explicació, expressar, fred, insociable, persona, relacionar-se, reservat Persona poc enraonadora i poc afalagadora (Men). | SIN: Eixut, adust, esquerp, desamorós. || Ex: En Dídac és sec (no dóna gaires explicacions). A -No et fa cap petó quan arriba? B -No; és molt sec!

SECA 15 cop, joc, peu, pilota (**) (d) Xut molt fort. | SIN: Cop, cacau, llenyada (Val). || Ex: Quina seca li ha fumut!

SECADA aigua, assecar, faltar, pluja, temps Manca d’aigua quan fa temps que no plou (Men). | SIN: Seca, sequera (Val). || Ex: Aquest hivern ha plogut força. No hi haurà pas secada a l’estiu.

SECALL 1 arbre, branca, dur, part, perill, planta Tros de branca que queda en un arbre després de podar-lo; queda seca i dura (Val-Men). | SIN: Broc, (sec, secall, secalló Val). || Ex: M’he esgarrinxat el braç amb un secall d’avellaner. Amb el rec localitzat, els tarongers no fan tant de secall (Val). 2 desgràcia, misèria, prim Persona extremadament prima (Men-Mall). | SIN: Escardalenc, sec, magre, desnerit, escanyolit, (secalló, esparrall, escarransit Val). || Ex: Tant que menja i és un secall. Fan llàstima aquests secalls (imatges del tercer món).

SECALLÍ -INA assecar, darrer, fruit, tardar (*) (d) Figa rugosa i molt dolça; se sol dir de les que no es cullen quan n’és el temps i s’assequen a l’arbre (sentim secaí* a Ca i a Am) (figues secai, a Mall) (Mall). | SIN: Secalló, sec (Val). || Ex: Les figues secallines es panseixen a l’arbre i són més bones. Han quedat unes quantes secallines al capdamunt de la figuera.

SECARDÍ 16 fam, malestar, menjar, prim Persona escanyolida, que pesa molt poc per l’alçada que té (sentim sicardí** a Ca) (també hi ha el mot sacardiu del francès “sacre dieu” Men) (Men). | SIN: Raquític, escarransit, demacrat, magre, magristó, esmerlit, flac, magritxol (Val), reverteri (Men). || Ex: A aquesta criatura li costa menjar: és un secardí. La teva amiga és un secardí.

SEDASSER -A desig, preguntar, xafarder Persona que té la fal·lera de voler saber els afers dels altres. | SIN: Tafaner, xafarder, murmurador, criticaire, (rondaller, manifasser Val). || Ex: A- I què en fareu, del cotxe nou, si ja en teniu dos més? B -Nen, no siguis tan sedasser! L’Albert te’n fa de preguntes, quan et troba! Ja n’arriba a ser de sedasser!

SEDEJAR 1 desig, necessitar, set Tenir molta set o tenir-ne molt sovint. | SIN: Estar assedegat o sedegós. || Ex: A -Avui sedejo molt. B -Deu ser perquè per esmorzar has menjat molta llangonissa. Quan vegis un bar atura’t, que aquesta nena sedeja molt (van amb cotxe). 2 bo, roba (p) Ésser, un teixit, fi com la seda. | SIN: Finejar. || Ex: Aquesta roba sedeja.

SEGAR 1 molestar, pell, ratlla, roba, senyal Deixar, una cosa que tiba, un senyal a la pell (Men-Mall). | SIN: Marcar, solcar. || Ex: La goma dels calçotets em sega la pell. 17 2 deteriorar, doblegar, fil, goma, roba, tallar, tocar, trencar, tub Fer-se malbé un cordill, un tub, un tros de roba o una altra cosa a còpia de fregar-se o de doblegar-se (Men). | SIN: Tallar, sargaiar (Men). || Ex: El fil ha quedat segat amb les estrebades i és a punt de petar (de trencar-se). Hem hagut de canviar la goma del butà perquè era segada. 3 adolorit, fatigar, força, pes, portar Quedar, un braç o una cama, molt cansats, sense força i gen. adolorits, perquè estan treballant molt (Men). | SIN: Adormir. || Ex: Tinc el braç segat de dur el cistell. 4 calor, guanyar, negoci, període, vendre (**) Fer un bon negoci. | SIN: Guanyar, aprofitar-se. || Ex: Els que venen gelats, ara seguen (fa molta calor). 5 agricultura, feina, màquina, planta, tallar, terreny Tallar herba a poca distància de terra amb una falç, una dalla o  una màquina apropiada (Val-Men). | SIN: Dallar, tallar, monjoiar. || Ex: Estic segant una mica d’herba per als conills (amb el volant). 6 agredir, brutícia, caure, cop, falta, joc, moviment, peu per ext. Clavar un cop, amb un moviment ràpid, semblant al que fan els segadors quan treballen (Val-Men). | SIN: Fer una traveta, encamellar. || Ex: A en Pere li van fer unes quantes segades sota els peus (camalletes, jugant a futbol) -Punt-.

SEGUIR 18 1 animal, anar, arrencar, començar, continuar, després, emmalaltir, fill, joc, junts, negoci, ocórrer, seguir, temps Tenir relació, dos fets, o esdevenir un després de l’altre (Val-Men). | SIN: Anar, passar, sortir, continuar. || Ex: Si arranqués una peça seguirien les altres. Jo ja he fet dos pics de trumfos, però el rei no ha seguit (els contraris han aguantat basa). Hem tingut les dues criatures molt seguides (la gran té un any més que la petita). Tot em segueix (agafo totes les malalties). Aquesta fonda, si els fills no la segueixen, malament. El gos del mas ens ha seguit. A -El pare era setmesó i el fill també ho és. B -Això se segueix (ja sol passar). La nena encara segueix, els diumenges (vol anar amb els pares). 2 acompanyar, anar, ballar, broma, consell, continuar, copiar, igual, seny (*) Fer les mateixes coses que fa un altre (Val-Men). | SIN: Imitar, acompanyar, continuar, fer com els altres. || Ex: A -T’estàs aprimant. B -Et segueixo a tu (= faig com tu). Quan es fa broma, s’ha de seguir (fer-ne i no empipar-se). A la Gertrudis li agrada molt el ball i ell segueix prou bé (el seu home també hi va content). Am -Ara és l’època de seguir (no contradir a ningú). 3 atenció, complicació, entendre, mirar, política, tema (**) Fer atenció a qui parla, a una pel·lícula o a una altra cosa, a fi d’entendre-la (Val-Men). | SIN: Entendre, comprendre, capir; mirar, estar atent o amatent. || Ex: Quan parles de política no et segueixo (no t’entenc). A -De què va aquesta pel·lícula? B -No la segueixo gaire (llegeix el diari). 4 escampar, foc, habitatge, perill (**) Abrandar-se, el foc, i escampar-se. | SIN: Arborar, abrandar, aflamar, incendiar, continuar, estendre’s. || Ex: Déu nos en guard de foc: seguiria tot! (si es calés foc; els sostres són empostissats). Cremen el marge perquè no pot seguir (és moll i no hi ha perill d’un incendi).

SEGUIT expressar, filera, igual, molt, quantitat, ximpleria Conjunt de coses que passen una darrere de l’altra (Men). | SIN: Continu, sèrie, reguitzell, tall (Val), futral (Men). || Ex: Han dit un seguit de bestieses. -CR- A -Aquí diem trobar-se bé, malament, sol, etc. B -Tot és un seguit de les mateixes coses. Am -Hi ha un seguit de cases des de la fàbrica al camp de futbol (tota una fila).

SEGUR -A 19 1 afirmació, aprovar, dubtar, expressió, ironia, resposta, saber, segur, veritat Quelcom que se sap que passarà o que serà veritat (Val-Men-Mall). | SIN: Cert, indubtable, provat, indiscutible. || Ex: Encara no és ben segur que m’aprovin. A -Ja ho faré jo. B  -Segur! (vol dir que no s’ho creu) C -No en sé d’esquiar. D -Segur! (iròn., perquè cada cap de setmana hi va) Ca -N’ha pagat cap a deu mil euros; nou segurs. 2 afirmació, expressió, pensar, resposta, saber, segur (**) Que és molt probable que sigui així (Val-Men). | SIN: Probablement, segurament, possiblement. || Ex: A -És a la cuina la teva germana? B -Segur! (= em penso que sí). C -No devien tenir cap criatura, que n’adoptessin una. D -Segur! (suposo que no).

SEGURAMENT afirmació, pensar, probabilitat, resposta, saber, segur Que sembla que és d’aquesta manera (Val-Men-Mall). | SIN: Probablement, possiblement. || Ex: A -Varen plegar la fleca perquè l’Eugeni es va jubilar? B -Segurament.

SEIXANTA quantitat Sis desenes (sixanta* a Am i a Ca) (la forma habitual és xixanta a Val) (s’usa la forma sixanta Mall) (Men). || Ex: A seixanta anys ja no hi arriba pas tothom.

SEMALER 1 agricultura, fusta, pal Cadascun dels dos pals de fusta, llargs i resistents, que es posen a sota de cada cornalera d’una semal per aixecar-la i traginar-la. | SIN: Pal, barra, portadora (Val). || Ex: Abans fèiem servir semals i pals semalers, però ja se n’ha perdut la mena. 2 guarir, inepte, nyap, patiment, persona, saber, ximple (**) Persona que fa la seva feina molt mal feta. | SIN: Maldestre, inepte, gamarús. || Ex: El metge que em va fer les anàlisis era un semaler d’aquells tan grossos; em va burxar deu vegades i no trobava sang.

SEMAR 20 animal, assecar, disminuir, encantat, líquid, persona, planta, prim, quantitat, ximple (*) Minvar la quantitat d’un líquid que es guarda en un atuell (sentim sempre samar**, a Ca) (semar només significa “mustiar, pansir, avorrir”, i semat “poc viu, embadocat, poc espavilat” Val). | SIN: Disminuir, demancar, decréixer. || Ex: Quina via que n’ha fet, de semar, aquest vinagre! (la fusta de la bóta se’l beu). Emplenes una tina de vi, i al cap de dos o tres mesos ha semat (ha baixat dos o tres dits). Ha semat molt aquesta confitura. Si tens aigua en un viver, cada dia n’hi ha menys perquè sema. Amb aquesta olla no sema, l’aigua. S’han semat els rosers (Val). S’ha semat la bacona (Val). Va a les festes i no balla. És un semat (Val).

SEMBLANÇA 1 aspecte, igual, roba Similitud entre dues coses o entre dues persones (Men-Mall). | SIN: Retirada, aire, similitud, afinitat, (ressemblança; que es pareix, que és paregut; ser un sòsia, ser un esguit Val). || Ex: Té una semblança, aquest cobrellit amb l’altre. He vist el fill de Vicent. Li té una ressemblança, però no és ben bé ell (Val). Sóc un esguit de mon pare (com ell Val). 2 abans, comentari, explicació, història, vida Petit comentari de la vida d’una persona, dels fets més importants d’una època, etc. (Val-Men). | SIN: Biografia, comentari, resum. || Ex: Al programa surt un home gran a fer les semblances de cada any (resum comentat d’un any ja passat).

SEMBLAR comparar, decidir, desconfiar, inventar, joc, malament, menjar, pensar, pluja, relació, temps Pensar que una cosa és, s’ha de fer o ha d’esdevenir d’una manera i no d’una altra (Val-Men). | SIN: Afigurar-se, pensar-se, imaginar-se. || Ex: A -Tinc puces al llit. B -T’ho deu semblar (no és probable). C -A mi aquell mestre no em podia veure. D -Potser t’ho semblava. E -Algú m’ha agafat el codonyat. F -T’ho deu semblar perquè ningú no en tasta. Sembla que et facin nosa les meves amigues. Sembla que vulgui ploure. M’ha semblat de contrar (cartes; he pensat que ho havia de fer per anar bé i ho he fet). G -Per què no vares anar a la reunió? H -Mira, em va semblar de no anar-hi. Am -iròn. Els fa bé els cigrons, l’àvia; sembla les mongetes! (les mongetes no li queden bé)

SEMBRAR 1 detall, joc, negoci, perdre, propaganda, regalar (*) Donar una cosa de poca vàlua per obtenir-ne una de millor (Val). || Ex: A- A la botiga de vins et donen un got petit i pots tastar el vi de franc. B -Ells sembren per collir (volen que el client en compri). C -Avui heu perdut (jugant a cartes). D -De tant en tant s’ha de sembrar. 21 2 col·locar, desordenar, escampar, lloc, perdre (*) Anar deixant les coses allà on no han d’anar. | SIN: Perdre, esgarriar, escampar, (fer un escabell o una escamparel·la Men). || Ex: Agafa les meves de claus, però no les sembris. 3 aversió, contagiar, escampar, por, sentiment Fer sorgir sentiments d’odi, de pànic o d’una altra mena (Val-Men-Mall). | SIN: Escampar, espargir, estendre. || Ex: Els terroristes sembren el terror a... -TV3-. Va sembrar la discòrdia entre els germans (Mall).

SENALLÓ cistella, recipient (*) (p) Cistella ampla feta d’espart (Formentera). | SIN: (Cabàs, saró Val), senalla (Men-Mall). || Ex: Portarem l’enciam a casa en un senalló. El forner entra la llenya en sarons (Val).

SENAR escollir, joc, nen, quantitat Cadascun dels nombres que surten quan comptem de dos en dos i comencem per l’u (senàs-senassos a Ca*, senat-s** a Am) (Men-Mall). | SIN: Imparell. || Ex: Farem parells i senars per mirar qui comença a triar (manera de començar a triar els companys d’equip; es fa sumant els dits de les mans que dos nois ensenyen amb rapidesa; una mà de cada noi).

SENCER 1 bé, engolir, ou, sencer, trencar Amb tots els seus components (Val-Men-Mall). | SIN: Complet, enter, íntegre. || Ex: M’he empassat una fava sencera. Ha caigut el cistell dels ous i només n’han quedat tres de sencers (que no s’han trencat). 2 bé, créixer, fort, nen, salut (*) En bon estat de salut (Men). | SIN: Sa, bo, fi. || Ex: Aquesta nena puja sencera.

SENDERI 22 comportament, seny Capacitat de discernir les coses ben fetes de les que no ho són (Men-Mall). | SIN: Seny, enteniment, judici, (trellat, coneixement Val). || Ex: Has anat tota la tarda ben moll. A la teva edat ja hauries de tenir més senderi!

SENGLERA animal, gratar, lloc, senyal, terreny (**) (d) Lloc on van els porcs senglars a rautar. | SIN: Senyal, traça. || Ex: He vist sengleres al camp. Ho diré als caçadors.

SENSE dejunar, educació, faltar, guarir, medicament, memòria, menjar, sempre, tenir Hom ho diu quan manca quelcom que s’hauria de tenir (Val-Men-Mall). | SIN: Mancat de, desproveït de. || Ex: M’han fet passar dos dies sense menjar (a la clínica). Jo hi crec molt, en la farigola; no estic mai sense. Se n’ha anat sense dir res. He vingut a cercar les faldilles i encara marxo sense (et falla la memòria, o no te les donen).

SENTENCIAR decidir, guanyar, joc (**) Ésser, una jugada, definitiva per guanyar un partit (Val-Men). | SIN: Decidir, resoldre, solucionar. || Ex: El gol de l’Albert ha sentenciat el partit -CR-. Aquesta jugada va sentenciar el resultat -TV3-.

SENTIMENT demostrar, dolor, enveja, nen, plorar, reny, sentiment, trist Manifestació externa de tristesa (Val-Men-Mall). | SIN: Aflicció, pena, dolor, aclaparament. || Ex: L’Eugeni plorava amb un sentiment! (en un enterrament). Si els altres van als cavallets, ells tenen un sentiment (la mainada). A -Per què plora amb aquest sentiment? B -Perquè el seu pare l’ha renyat.

SENTIR 23 1 conversa, escoltar, música, notícia, sentir, vent Arribar a l’oïda una música, una conversa o un altre so (Val-Men-Mall). | SIN: Escoltar, oir, percebre. || Ex: A mi m’agrada sentir xiular la tramuntana. Cada dia sento les notícies de quarts de nou. 2 aigua, animal, carn, corrent, desagradable, dolent, fred, gust, olor, porta, tub (*) Fer, quelcom, una olor desagradable o una altra sensació desplaent. | SIN: Pudir, tufejar, ferumejar. || Ex: Avui les clavegueres senten (fan pudor). L’aigua del càntir sent el gust de terra. Aquesta carn sembla que sent. Per més que els netegis, sempre senten, els gossos. Se sent aquella porta (passa corrent i refreda l’ambient). 3 danyar, desgràcia, feina, futur, guarir, notar, patiment, perjudicar, queixar-se, resultat Patir els efectes negatius d’una cosa (Men). | SIN: Lamentar, patir, sofrir, notar. || Ex: La Providència se’n va sentir molt, de la desgràcia. Tothom se sent de les seves coses (es queixa de la feina que fa). El varen operar de la cama i no se n’ha sentit mai més (no li ha fet més mal). Si camines tant, un altre dia te’n sentiràs (les cames et faran mal). Em van operar d’un ull i no em vaig sentir de res. 4 agradar, feina, política, sentiment (**) Agradar, una cosa, molt de fer (Val-Men). | SIN: Entusiasmar, encantar, portar a dintre. || Ex: En Marc fa de polític perquè ho sent.

SENTIT -IDA 1 caràcter, enutjar-se, gust, menjar, persona, plorar, renyar Persona que s’ofèn per poca cosa (sentit també vol dir “de tast fort, molt condimentat o salat” Val) (Val-Mall). | SIN: Susceptible, emocionable, delicat, picallós. || Ex: Quan el renyes, plora de seguida: és molt sentit. La Gertrudis és sentida: si li dius que fa una cosa malament, s’empipa. L’allipebre, l’heu fet sentit (Val). 2 dificultat, entendre, expressar, imprudència, raó, sentit Allò que volen dir les paraules que algú diu o les accions que fa (Val-Men-Mall). | SIN:  Significat, significació. || Ex: No entenc el sentit d’aquest discurs. Quin sentit té anar a caminar quan plou? Amb aquest sentit ho dius? -Llibre- No comprenc el sentit de les seves paraules (Mall).

SENYALAR 24 accident, cop, ferir, pell, picar, senyal Quedar, a la pell, el senyal d’una patacada o d’una ferida (senyar també vol dir marcar Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Marcar, nafrar, ferir. || Ex: L’Hug va senyalat de la cama des que va caure de la moto. La Victòria sempre va senyalada (es fa mal). Am -Si fos una criatura, avui el senyalaria! (li ventaria quatre pinyes). Les cabres salvatges eren aplegades mancomunadament per senyar les cries (M. A. Salvà Mall).

SENYOR -A 1 agradable, bo, comoditat, fàcil, fatigat, feina, poc (**) Feina poc costosa, de bon fer (Men-Mall). | SIN: Bo, excel·lent, per fer anys, descansat, fàcil, còmode, agradable, (faena prima, regalat Val). || Ex: No et pots pas queixar perquè tens una feina senyora. Els mestres, al juny, només fan faena prima (Val). No sigues tan regalada i amorra’t (fes faena Val). 2 agricultura, animal, cura, difícil, dificultat, experiència, gandul, menjar, persona, planta, saber, vigilar (**) Quelcom que requereix que la persona que ho fa vagi molt en compte o tingui una bona experiència (té el sentit de mandrós Val) (Men). | SIN: Delicat, difícil, complicat, costós, ingrat. || Ex: La maionesa és molt senyora (es talla i no queda bé). Les conilles són molt senyores; hi has de tenir molt de compte, si no vols que es morin. Aquesta flor és molt senyora. Ella és molt senyora i vol que les veïnes li duguen el pa (Val).

SENZILL -A 1 amable, natural, orgullós, persona, presumir, ric, vestir Persona que tracta les altres amb amabilitat i sense fer ostentació (Val-Men-Mall). | SIN: Franc, cordial, natural, afable. || Ex: En Tomàs és molt ric, però es fa amb tothom: és senzill. Li agrada de vestir senzill (o És senzill en el vestir). 2 aspecte, cos, prim (*) De complexió magra (Men). | SIN: Prim, esprimatxat. || Ex: La seva xicota és una noia senzilla (no és corpulenta). En Romà era un jugador senzill, però xutava molt fort.

SEPARAT -ADA 25 família, matrimoni, parella, relació, separar (**) Persona que ha deixat de fer vida de parella (Val-Men-Mall). | SIN: Deixat, divorciat. || Ex: El seu pare és separat. A -No us heu casat mai? B -Sí, sóc deixat de la dona.

SÈPIA brètol, brut, educació, saliva (*) Saliva que es treu amb força per la boca (Mall). | SIN: Escopinada, gargall, salivada, expectoració, (gargallada, escopinyada -també a Girona- Val), sípia (Men). || Ex: Algú ens ha tirat una sèpia a la porta.

SEQUEDAT aigua, assecar, escassetat, pluja, temps Manca molt gran de pluja o d’humitat (Val-Men-Mall). | SIN: Secada, eixutor, eixutesa, eixarreïment, (sequera, seca Val). || Ex: Si no plou més, aquest estiu hi haurà molta sequedat.

SEQUER aigua, assecar, conreu, fruit, lloc, planta, produir, regar, terreny Terreny conreat que no s’enaigua; per ext., les plantes que s’hi conreen (també es diu secà a Ca) (es diu d’un terreny o d’un magatzem, emprats exclusivament per a assecar certs productes de cultiu: tabac, alfals, figues, corfes d’albercoc -per fer orellanes-, arròs, etc. Val). | SIN: Secà, secaner, sequeral, seca (Val). || Ex: El blat de moro de sequer ja no existeix. Els avellaners que es poden regar donen molt més que els de sequer. Quan portareu els albercocs al sequer? (Val).

SERÈ -ENA 1 clar, dia, sol, temps Dia clar, sense boira ni núvols al cel (Val-Men-Mall). | SIN: Desennuvolat, estritllat, clar, desembromat, ras (Val). || Ex: Ara és ben serè. 26 2 accident, caràcter, nerviós, persona, tranquil Persona que es veu tranquil·la, gens pertorbada (Val-Men-Mall). | SIN: Tranquil, calmat, assossegat, temperat. || Ex: A -Està afectat per l’accident? B -Jo l’he vist molt serè. 3 emborratxar-se, perill, seny, vici (**) Persona que té el cap clar perquè no ha begut alcohol o ho ha fet moderadament (Val-Men). | SIN: Sobri, amesurat. || Ex: A -El jovent d’ara beu massa. B -El de casa, de moment, sempre ha tornat serè.

SERENA cel, clar, dia, dormir, fora, lloc, llum, millorar, net, nit, temps Manca de núvols i de boira (s’aplica a passar la nit al ras, encara que estiga núvol Val-Men-Mall) (la serena és també la humitat que cau a la nit Men). | SIN: Dia clar, serè, estritllat, net, lluminós. || Ex: Anit hem caminat sense llanterna perquè feia serena (el cel era estrellat). Quina serena que hi ha avui! Si pugem al Far veurem les illes Medes. Com baixa la serena, amb aquesta rufada! (és núvol, però el cel s’està obrint). Hem hagut de dormir a la serena (a fora, Men).

SÈRIE conjunt, feina, relació Conjunt de persones o de coses que tenen una relació entre elles (Val-Men-Mall). | SIN: Colla, grup, col·lecció. || Ex: Al nostre poble hi ha una sèrie de músics de molta anomenada.

SERIÓS -OSA 1 formal, obligació, persona, promesa, seny Persona que fa les coses tal com cal, que procura complir els seus compromisos i els seus deures (Men- Mall). | SIN: Formal, respectable, de paraula, complidor. || Ex: Si et va dir que vindria vindrà. És una dona seriosa. 2 guarir, important, joc, probabilitat, salut D’una gran transcendència (Men-Mall). | SIN: Important, greu, crític, de consideració. || Ex: Li han fet una operació molt seriosa. L’Elna té una seriosa opció de classificar-se per... -Avui-.

SERMONAR 27 expressar, molestar, nen, queixar-se, renyar, vell, veu (**) (d) Parlar durant força estona gen. en veu baixa i queixant-se per alguna cosa (sermonejar al DCVB). | SIN: Rondinar, (sermonejar, mormolar o marmolar  -que també té el sentit de “reptar, bonegar”-, murmurar Val). || Ex: A -Què sermones? B -És que vull anar a l’excursió i el papa no m’hi deixa anar. Aquesta dona és gran i tota la nit sermona (a l’hospital). Què fas mormolant! (Val). El xiquet ha trencat el got i sa mare ni l’ha mormolat (Val).

SERRADURES fusta, netejar, pols, quantitat, tros, vomitar Polsim que resta als tallers de fusteria quan s’ha serrat fusta (també hem sentit serrim* a Ca) (Val-Men). | SIN: Serrill, serradís. || Ex: Sempre tenim un pot de serradures, per si algun nen gita.

SERRAR comportament, força, medicament, nen, tancar Fer força amb les dents, una persona que vol mantenir la boca closa (Men). | SIN: Tancar, cloure. || Ex: Quan li volíem fer prendre un medicament amb la cullera, serrava les dents.

SERRAT -ADA 1 espès, molt, pèl, ple (*) Que té el pèl de la cara mol espès (Val). | SIN: Atapeït, espès. || Ex: L’Ot té la barba serrada. El pare és barba-serrat. Aquell home, el de la barba serrada (Val). 2 pendent, precipici, terreny (*) (d) Lloc alt que davalla d’una manera recta (Men). | SIN: Cingle, timba, espadat, precipici. || Ex: El Far és un cingle molt serrat. 3 altura, lloc, muntanya, terreny (*) Terreny que puja més que el dels seus encontorns. | SIN: Serral, turó, mola, puig. || Ex: Hi ha un camí que travessa el serrat. Els pins eren a dalt d’un serrat de muntanya.

SERRELL 28 adornar, bonic, cabells, elegància, moda, part, pentinar, quantitat Manyoc de cabells llargs; es pentinen endavant i tapen una part del front (Men-Mall). | SIN: Flocadura, flocall, (franja, frangeta Val), perruca (Mall). || Ex: Ara la nena porta serrell. A –Et deixe frangeta? B –No. Talla-ho tot (Val).

SERRETA deteriorar, roba, tanca, tancar (**) (d) Tanca corredissa d’una peça de roba. | SIN: Cremallera. || Ex: Se m’ha fet malbé la serreta del xandall.

SERRIM brutícia, conjunt, llit, pols (**) (p) (d) Conjunt de volves de brutícia (Mall). | SIN: Borró, borrissol, brutícia, serradís -de la fusta- (Men). || Ex: S’hi posa serrim, a sota el llit.

SERVAR condició, conservar, guardar, hàbit,, menjar Guardar quelcom en bon estat, o tal com s’ha fet sempre, si és un costum  (Men-Mall). | SIN: Mantenir, conservar (Val). || Ex: La carn de porc se serva (no es fa malbé). Les cireres no se serven pas tant com les pomes. Serva aquests flams a la nevera. Allà encara serva el vell costum de... (L. Riber Mall).

SERVIR 1 durar, feina, funcionar, màquina, resultat, tenir, treballar, usar Disposar d’una cosa i poder-la usar (servir, abans, era fer el soldat, de “servir el rei” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Emprar, utilitzar, disposar. || Ex: D’aquell tractor, en vaig fer el que m’havia costat i me’n vaig servir uns quants anys (el va vendre al mateix preu que li havia costat). Vam comprar les màquines de rentar el mateix any, però la vostra ha servit el doble que la nostra. Tinc un fill servint (Val). 2 atendre, disculpar-se, feina, negoci, proveir, tenir, vendre Dur a un client allò que necessita (Val-Men-Mall). | SIN: Fornir, atendre, proveir, despatxar. || Ex: En aquest moment tenim altres compromisos i no el podem servir (una comanda). A -Voldria el número quaranta d’aquest model de sabata. B -No el podem servir (no ens en queda cap).

SERVITUD 29 funcionar, resultat, servei, treballar, usar, vehicle (*) Utilitat d’una eina o d’una màquina (Men). | SIN: Utilitat, (servei, servici Val). || Ex: A -Vas amb un cotxe molt atrotinat. B -Sí, és vell, però fa la  mateixa servitud que un de nou.

SET joc, roba, tall, trencar Esparrec en forma d’angle en un teixit (Val-Men-Mall). | SIN: Estrip, esquinç. || Ex: Quin set que portaves, ahir, a les calces. De la manera que poses el tac  faràs un set (billar).

SETMANADA diners, feina, guanyar, sou, treballador Retribució que es cobra per treballar una setmana (també setmana* a Am i a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Salari, sou, retribució. || Ex: Demà, si Déu vol, cobrarem la setmanada.

SI 1 condició, dubtar, gramàtica, proposta, resposta Suposant que vulguis fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Posat que, en el cas que. || Ex: A -Hi és la noia? B -Si vols veure-la, ha anat a comprar a can Poncià (la trobaràs allà). Si m’has de menester, serè al despatx. 2 bé, deteriorar, exclamació, expressió, molt, quantitat, resultat, sorpresa Es fa servir al començament d’algunes frases exclamatives (Val-Men-Mall). | SIN: Caram!, ostres! || Ex: Sí se’n fan de malbé, de préssecs! (molts). Sí que te n’has sortit bé! (ho has sabut fer).

SIBINA 30 aparell, ferit, guerra, llit, malalt, portar (**) (d) Llitera per a quatre mans feta de canyes, de vímets o d’altres materials, que serveix per portar malalts (pot tenir relació amb el mot sabina, vehicle petit, que trobem al DCVB). || Ex: Quan em van ferir a la guerra, em varen dur a l’hospital amb una sibina.

SIDRAL confusió, desordre, malestar, negoci, nervis, tràfec (**) (p) (d) Gran remenament i confusió en una casa, en un poble o en un altre lloc (Men). | SIN: Enrenou, merder, desori, cridòria, (embolic, cartapell, guirigall, escama Val). || Ex: Han vingut els d’hisenda a la fàbrica i hi ha hagut un sidral! Quin cartapell tenen els veïns de dalt! I ja és la una de la matinada! (Val)

SIGNAR criticar, enganyar, ensenyar, ganyota, indicar, por Mostrar als altres, una persona o una cosa, amb el dit. | SIN: Assenyalar (Val). || Ex: Deuen pensar que la gent els signaran amb el dit i no surten de casa (han fet una estafa).

SÍMIL aspecte, igual, vehicle Quelcom que és força igual que una altra cosa (Mall). | SIN: Semblant, similar, anàleg. || Ex: El cotxe que has comprat és un símil del que té en Fost.

SINAGREIX adob, agricultura, planta (**) (d) Planta que fa una flor groga; se sembra per adobar la terra i, quan fa un pam, es colga (sinagrec** a Ca) (potser és l’herba que a Val es coneix com agret o panet, que creix als horts de tarongers, però espontàniament; fa flor groga i la colguen els llauradors perquè és rica en nitrogen; és una lleguminosa d’hivern). || Ex: El sinagreix serveix per femar la terra.

SÍNIA 31 aigua, animal, màquina, pujar, rodona, vent Mecanisme per pujar l’aigua d’un pou; n’hi ha que són mogudes per un animal i unes altres per la força del vent (Men-Mall). | SIN: Sènia (Val). || Ex: A Can Silvestre fa més de cinquanta anys que tenen una sínia i, quan fa vent, emplena un dipòsit d’aigua que hi ha al teulat.

SITIAL 1 lloc, reposar, seient, seure (*) (d) Lloc preparat per poder seure (Val-Men-Mall). | SIN: Seient, pedrís, setial. || Ex: A l’entrada de casa hi ha un sitial de pedra. 2 aguantar, construcció, habitatge, reforç, vi (*) (d) Dos pilars d’obra i un travesser de fusta a sobre, serveix per posar-hi una bóta de vi o una altra cosa. | SIN: Base, jaç. || Ex: Aquest sitial és força corcat, algun dia la bóta baixarà.

SITRELL oli, recipient Ampolleta de vidre que es fa servir per dur l’oli o el vinagre a taula. | SIN: Olier, vinagrera, setrill (Barna-Val-Men-Mall), canadella (Val). || Ex: Vaig a emplenar els sitrells d’oli.

SITUAR 1 càrrec, categoria, diners, economia, feina, millorar, pujar Arribar, una persona, a tenir un bon nivell social, una bona feina, diners, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Prosperar, millorar, progressar, créixer, pujar. || Ex: En Feliu no té gaires estudis, però s’ha sabut situar (és director d’un banc). En aquests darrers anys ens hem situat. 2 direcció, entendre, lloc, orientar, pensar, perdre, resposta Posar-se, una persona, en condicions de saber on és un lloc, o d’entendre de què li parlen (Val-Men-Mall). | SIN: Orientar-se, concentrar-se, pensar, raonar. || Ex: Cap on és la Mare de Déu del Mont? No em sé situar. A -Com es fa aquest problema? B -Un moment que m’he de situar (he de pensar-ho amb calma).

SOBRALLES 32 aprofitar, menjar, residu, roba, sobrar El menjar, la roba o altres coses, que no s’aprofiten o que encara queden (també sentim sobrances a Ca i a Am) (Men). | SIN: Escorries, sobrances, restes, deixalles, (remostrons, soll, sobres Val). || Ex: Avui em menjaré les sobralles dels torrons (els trossos que encara hi ha). Pogués aprofitar jo les sobrances seves! (els vestits que ella no vol). Totes les nits mengem solls (el que ha quedat del dinar Val).

SOBRAR desagradar, dibuix, espectacle, festa, gust, molestar, sobrar Estimar-se més, algú, que una cosa no es faci, o que no sigui en un lloc (Val-Men). | SIN: Ésser de més, fer nosa, ésser una molèstia. || Ex: A -Fan correfocs el segon dia de festa. B -Això sí que m’hi sobra. El penis, en aquest dibuix, m’hi sobra.

SOBRE 1 capsa, cara, dalt, part Part de dalt de quelcom (Mall). | SIN: Cim, cara de dalt (Val). || Ex: Era una capsa blanca amb el sobre blau. 2 abans, arma, dalt, diners, escriure, lloc, paper, part, pluja, portar, vigilar A la part més alta d’una cosa (Men-Mall). | SIN: Dalt, al dessobre, al cim, damunt (Val). || Ex: No deixeu cèntims per aquests sobres (a les taules, al bufet, etc.). Pugeu les cadires a sobre les taules. per ext. Portava una pistola a sobre. Plou sobre Figueres. -R4- Sobre aquestes línies... -Avui- 3 guarir, prova, tema Allò de què es parla (també sentim sobres* a Ca i a Am) (Val-Mall). | SIN: De, que parla de, en relació amb. || Ex: S’han de fer proves sobre això (parlen del cor). ...una conferència sobre el tractat de la Codonyera -Revista- 4 aspecte, brut, desordenat, net, pobre, ric, roba, vestir (**) pl. Aspecte que es veu de les persones. | SIN: Parença, presència, aspecte. || Ex: A casa seva no es pot passar de brutícia, però als seus sobres no es veu, que siguin tan desordenats (vesteixen bé). Ja es veu amb els sobres de les persones, si són netes. Els seus sobres pobregen (els vestits que porta són ordinaris o vells).

SOBREEIXIR 33 aigua, recipient, sortir, vessar Sortir per sobre, l’aigua d’un dipòsit o d’un atuell (Val). | SIN: Vessar, revessegar. || Ex: L’aigua sobreeixia del dipòsit del vàter.

SOBREFER construcció, després, nou, part (**) (d) Afegir una part nova a una edificació que ja era feta. | SIN: Sobreposar. || Ex: Aquesta part de casa és sobrefeta (es va fer més tard).

SOBREFILAR cosir, feina, roba Cosir la vora d’una peça de roba perquè quedi ben polida (Val). | SIN: Fer un sobrefil. || Ex: Encara he de sobrefilar la vora de la faldilla.

SOBREPUIG augmentar, apujar, diners, enganyar, llei, negoci, pagar, preu, rebaixar (*) Augment sobre un preu anterior. | SIN: Puja, increment, augment, alça, pujada. || Ex: Enguany hi ha hagut un sobrepuig de la contribució: hem de pagar tres-cents euros més. Vam pagar dos mil euros a l’arquitecte, i ara ha vingut un sobrepuig de tres-cents. Am -A -T’han fet descompte? B -Només m’han tret el sobrepuig (valia dos-cents quinze euros i n’he pagats dos-cents).

SOBRER -A roba, sobrar Que no fa falta (Men-Mall). | SIN: Innecessari, superflu, sobrant. || Ex: Aquesta manta de llit t’és sobrera (no fa fred).

SOBRESOU 34 diners, feina, guanyar, sou Ingressos que es tenen, a més a més del sou habitual (Val-Men-Mall). | SIN: Extra, sobrepaga, plus. || Ex: Comprant i venent mobles vells es fa un sobresou.

SOBRETOT agradar, demanar, desitjar, important, joc Allò que ens interessa més o que volem que es faci (Val-Men-Mall). | SIN: Si us plau; principalment, especialment, per damunt de tot. || Ex: Sobretot no marxeu, amb aquest ploure que fa. M’agrada molt l’esport, sobretot el rugbi a quinze.

SOBREVEU crit, so, veu (**) (p) (d) Ressò llunyà de la veu d’una persona. | SIN: Crit, aliret. || Ex: Érem tots asseguts a la vora de la font enraonant i vàrem sentir una sobreveu (el crit d’una persona).

SOBREVINGUT -UDA família, fora, lloc, nou, viure (*) Persona que entra en una família perquè es casa amb un dels seus membres (Men). | SIN: Entrat de nou, parent polític, parent per afinitat. || Ex: L’Esteve és sobrevingut en aquella casa: és el pubill. per ext. Jo sóc sobrevingut a les Preses; vaig néixer a Argelaguer.

SOBTAR 1 cridar, estrany, parella, sorprendre Quedar, algú, sorprès per alguna cosa que no comptava que passés (Mall). | SIN: Estranyar, xocar, sorprendre. || Ex: El divorci de la meva germana m’ha sobtat. Veure’l cridant d’aquella manera em va sobtar. 2 agafar, caure, mà, tirar (**) Agafar amb la mà, algú, una cosa que li tiren d’una manera fluixa (també sentim escapçar** a Ca amb el mateix sentit). | SIN: Copsar, agafar al vol, empomar (Val). || Ex: He sobtat el llapis. No he sabut sobtar el clauer i m’ha caigut al carrer. Et tiraré la pilota amb la mà; veiam si la sobtes. Empoma les claus i així no he de baixar (Val).

SOBTAT -ADA 35 1 coure, gust, menjar, ràpid Menjar que no queda prou bo perquè s’ha cuit massa de pressa (assobtat** a Ca) (Val). | SIN: Aflamat. || Ex: Aquests moniatos són sobtats (de dintre són crus). 2 camí, canviar, corba, mar, necessitar, pujada, ràpid, sorpresa, vendre, temps Es diu de quelcom que s’esdevé de cop, o que s’ha de fer de pressa per una necessitat (Men). | SIN: Ràpid, brusc, imprevist, impensat. || Ex: Hem hagut de fer una venda sobtada (ens fan falta cèntims). Ha fet un mal temps sobtat. Arriben sobtades, avui, les onades (quan no hi comptes). Al capdavall de la recta hi ha un giravolt sobtat. Al camí de Santa Rita hi ha dues pujades molt sobtades (molt dretes).

SOCA 1 caràcter, egoista, encantat, gandul, indecís, lent, persona, tranquil, ximple (*) (d) Persona poc intel·ligent i poc emprenedora (soca també és una persona tranquil·la, que va a la d’ell; un soca és un “babau, un idiota” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Encantat, tímid, aturat, tòtil. || Ex: Jo no el llogaria pas per treballar; no es mou; és una soca. No sap mai el que el mestre pregunta: és una soca. En Climent no gosa anar a la casa de la vila i hi ha d’anar la seva dona: és una soca (és poc decidit). No sigues soca i estudia alemany (Val). 2 arbre, part, persona, planta, tempesta, ximple Tronc d’un arbre, des de terra fins a la capçada (Val-Men-Mall). | SIN: Tronc, soc. || Ex: Això és un pollancre, ho conec per la soca. D’aquesta soca d’olivera en sortiran uns socs ben grossos (soc = tros de soca). El llamp va cremar la soca del pi (Mall).

SOCARRAR adornar, animal, bo, calçat, construcció, feina, foc, gust, llet, menjar, olor Cremar parcialment una cosa, esp. per la part forana (a Ca se sol dir soclimar*) (el socarrat és l’arròs més gustós de la paella; en ceràmica, s’entén per socarrar l’activitat de coure per primera vegada les peces de ceràmica, per donar-hi major consistència; tenen fama “els socarrats”: mena de rajola antiga de Paterna; és una rajola fabricada en pasta negra decorada, emprada per cobrir l’espai entre les bigues del sostre; s’usa per a ornamentació d’enteixinats, volades de teulades, etc. Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Socarrimar, abrusar, salsir, (soflimar, soflamar, sofrimar Val). || Ex: M’agrada la crema una mica socarrada. Se sent olor de socarrat (s’ha cremat la llet al foc). Em va quedar una espardenya socarrada, allà a la vora del foc. Ca -Aquesta muntanya s’ha socarrat (sentim soclimat). Quan el porc és mort s’ha de soclimar (amb la flama li cremen els pèls). Després de pelar el pollastre convé soflimar-lo (Val). Amb els foguers elèctrics no puc sofrimar el pollastre (Val).

SOCARRIMAR 36 foc, menjar, pa, paper Socarrar una mica (Men-Mall). | SIN: Cremar, salsir, torrar. || Ex: M’han donat una torrada socarrimada. El paper ha quedat socarrimat (s’ha cremat de la vora).

SOFERT -A 1 animal, guarir, paciència, tranquil, valent Que normalment no es queixa, que té molta paciència, que no necessita que se’l tracti amb molta cura, etc. (Men-Mall). | SIN: Pacient, tolerant, estoic, tranquil, comportívol, sofrit (Val). || Ex: Aquesta nena és soferta (la curen i no diu res). Els gossos d’aquesta raça són molt soferts. La cabra és més soferta que l’ovella (no té tantes malalties i pot menjar de tot). 2 color, embrutar, fort, material, netejar, roc, taca Material que costa molt d’embrutir o de fer malbé (Men). | SIN: Resistent, tinent, sofrit (Val). || Ex: El granat és un color sofert (no s’hi veu gaire la brutícia). Les llambordes són més sofertes que les lloses (les taques de cera marxen més de pressa).

SOFREGIT cuinar, menjar Oli, tomàquet, ceba, all i altres ingredients, que es fregeixen en una paella o en una cassola i serveixen de base per fer un guisat (Val-Men-Mall). | SIN: Fregit. || Ex: Ja tinc el sofregit de l’arròs fet.

SOL -A 1 amistat, caça, gramàtica, només, solitari, viure Que no té ningú que visqui amb ell, que l’acompanyi, que l’ajudi, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Solitari, aïllat, isolat, a soles (Val). || Ex: N’hi ha molta de gent que viuen sols. Ell sol va matar tres conills. 2 anar, només, preu, vegada Només una vegada; només una cosa (Mall). | SIN: Només, solament, tan sols. || Ex: Hi vaig anar un sol any, a podar a Montescot. La casa sola ja els val, cent mil euros, i encara hi ha les terres.

SOLADA 37 animal, conjunt, desastre, estesa, fruit, morir, planta, quantitat, riu, terra, vent Gran nombre de fruits, o d’altres coses, escampats per terra (Mall). | SIN: Estenall, balcera, estesa (Val). || Ex: A l’olivar hi ha una solada d’olives. Amb aquesta tramuntana que fa, demà hi haurà una solada de pomes. L’aigua de Susqueda ha baixat i hi ha solades de peixos morts a les vores de l’embassament.

SOLAR 1 arranjar, calçat, canviar, feina Posar soles noves a les sabates (Men). | SIN: Canviar les soles.  || Ex: Durem les sabates negres a solar. 2 arribar, fusta, moble, moviment, reposar, sostenir, tocar (**) Tocar a terra, una cosa, o recolzar-se damunt d’una altra. | SIN: Descansar, recolzar, reposar, estrebar. || Ex: La cadira no sola bé (balla). Hi ha una pota de la taula que no sola. Aquesta fusta no sola (no descansa sobre la fusta que hi ha a sota).

SOLELL lloc, sol, terreny Lloc on el sol toca de ple (solei* a Ca i a Am; també sentim soleió** a Ca). | SIN: Assolellat, solà, solellós, cara-sol (Val). || Ex: Aquest hort és molt solell. Posem-nos a dinar al solell. Ca -En aquells soleions de la font pudosa, s’està molt bé.

SOLER acostumar, caminar, hàbit, joc Tenir l’habitud de fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Acostumar, habituar. || Ex: En solem fer dues, de partides. Jo solc caminar poc; ho hauria de fer més.

SOLERA 38 1 construcció, habitatge, part Sostre fet damunt de les bigues d’un pis o d’una teulada (Val). | SIN: Sostre, trespol. || Ex: Hauríem de fer una solera a sobre el garatge (hi ha uralites). 2 construcció, habitatge, part, terra (*) Part del terra d’una casa o d’un pati una mica alçat (Val). | SIN: Base, suport, basament. || Ex: Han fet una solera per posar el dipòsit del gasoil.

SOLL agricultura, animal (**) (d) Hom ho diu dels animals banyuts, quan no tenen banyes. | SIN: Sull. || Ex: En aquest ramat veig un marrà soll.

SOLLEVAR aixecar, arbre, caure, deteriorar, embolcall, esclatar, humitat, moviment, pelar, pell, perill, pintura, roca, treure Moure, o moure’s, quelcom que és unit a una altra cosa (sentim sempre sosllevar** a Ca i a Am). | SIN: Somoure, aixecar, pelar, separar. || Ex: Amb la humitat, la pintura de la paret s’ha sollevat. Sollevaré la pela d’aquesta branca d’arbre (la pelaré). He caigut i tinc una mica de pell sollevada al braç (aixecada). La roca s’ha sollevat, amb la barrinada i pot caure (s’ha mogut).

SOLTA 1 expressar, habilitat, sentit, seny, ximpleria Allò que és fet amb bon criteri, coherència i sentit comú (Men). | SIN: Seny, congruència, judici. || Ex: No digueu les coses sense solta. 2 baliga-balaga, comportament, estrany, expressar, pensada, sentit (**) (d) Sentim el mot “solta” en un sentit oposat al que ja és conegut, és a dir, indica manca de bon judici (Men). | SIN: Despropòsit, sortida estranya, estirabot, (desficaci, eixida Val), ventall (Men). || Ex: Tens unes soltes a vegades! (el dia de Nadal vol anar a patinar). Té unes soltes, el teu germà! Diu que s’ho vol gastar tot en excursions, i no va mai a cap.

SOLUCIONAR 39 arranjar, dany, dificultat, feina, resoldre, treballador Trobar la manera de superar una dificultat (Val-Men-Mall). | SIN: Resoldre, dirimir, sortir-se’n. || Ex: Aquesta avaria ha de quedar solucionada avui. Què em soluciona tenir una minyona un dia a la setmana? (la necessito més dies).

SOM -A abundar, aigua, construcció, fondària, lloc, mar, terreny Poc pregon. | SIN: Superficial, poc fondo. || Ex: Quan fan un espigó, al començament és som, però després s’enfondeix. L’aigua és soma al nostre camp, a un metre de fondària en trobes.

SOMIAR desitjar, difícil, feina, joc, negació, triomfar Pensar que pot ser possible una cosa que és difícil que arribi a passar (també ensomiar a Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Imaginar, desitjar, fantasiar, fer-se il·lusions. || Ex: Ell somia de jugar al Camp Nou. -Avui-.  A -Avui em donaran la feina nova. B -Em penso que somies!

SOMICAR afectar, desgràcia, desitjar, molestar, nen, plorar Plorar, esp. si es fa com la mainada, que sanglotegen perquè estiguin per ells (també sentim somiquejar a Ca). | SIN: Gemegar, plorinyar, gremolejar, ploriquejar (Val). || Ex: El nen somica perquè vol tornar a anar a les fires. Nena, no somiquis, que em fas mal de cap! La dona es passa el dia somicant; aquesta desgràcia l’ha afectada molt.

SOMOURE cos, habitatge, moviment, tremolor Moure, o moure’s, una cosa que és molt ben agafada a un lloc o que té un gran pes (sosmoure* a Ca i a Am) (Men). | SIN: Moure, ballar, bellugar, (tremolar, sacsar Val). || Ex: El dia del terratrèmol tota la casa es va somoure. Tinc un queixal que se’m somou.

SONADA 40 demanar, dubtar, indiferència, interès, negació, resposta, vendre (*) Manera de parlar d’una persona, esp. manera de respondre a una pregunta que se li fa, per la qual s’endevina quin és el seu pensament (també sentim so* a Am). | SIN: Resposta, contestació, reacció. || Ex: A -Ens voldrà vendre la casa? B -Hem de veure quina sonada ens fa (com ens rep, què en pensa). Vaig  parlar-li del festeig de la seva noia, i em va fer una sonada com si no hi tingués gaire interès. Li vaig demanar permís per passar amb el cotxe i em va fer una mala sonada (no em va dir que no, però...).

SONAR 1 conèixer, recordar, saber Haver sentit a parlar d’una cosa, però no conèixer-la bé (Val-Men-Mall). | SIN: Conèixer, saber, recordar. || Ex: No em sona aquest nom. Aquesta pel·lícula em sona; em penso que un cop la vaig veure. 2 càrrec, expressar, figurar, futur, important, sortir Parlar-se d’algú a l’hora d’ocupar un càrrec; dir que ell serà el nomenat (Val-Men). | SIN: Figurar, comptar; dir-se, comentar-se, ésser citat o esmentat (Val). || Ex: El seu nom sonava per a ministre -TV3- El seu nom no sona en aquella escriptura (no és citat) (esmentat, a Val). 3 sexe (*) Tenir relacions sexuals. | SIN: Copular, cardar. || Ex: En Romà ha sonat amb la meitat de les treballadores de l’empresa.

SONDEJAR aigua, cercar, construcció, forat, màquina, prova, terreny Fer forats a terra per mirar de trobar aigua, petroli, o per saber com és el terreny (Val-Men-Mall). | SIN: Sondar, fer una prospecció. || Ex: Ha vingut una màquina a sondejar el pati de l’escola (hi volen fer un poliesportiu).

SONSO 41 1 decisió, encantat, persona, ximple Persona encantada i de poca iniciativa. | SIN: Aturat, enfavat, encantat, babau, indecís, (fleuma, bajoca, fava Val). || Ex: No en sap de manar, l’encarregat; és força sonso. 2 dia, núvol, temps, trist (**) Dia núvol, sense sol; es diu esp. quan sembla que el sol ha de sortir, però passen les hores i no ho fa. | SIN: Ensopit, trist (Val). || Ex: Avui fa un dia tot sonso. Va fer un temps molt sonso per la festa.

SOPLUJAR anar, lloc, pluja, refugiar-se Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou. | SIN: Aixoplugar, refugiar, replujar, arrecerar-se (Val). || Ex: Quan plou ens anem a soplujar a la barraca de la vinya de la Maria.

SORDEJAR cridar, defecte, salut, sentir No sentir-hi gaire; ésser una mica sord (Men-Mall). | SIN: Tenir l’orella dura, ser dur d’orella. || Ex: El pare crida tant perquè comença a sordejar.

SORNEJAR dormir, reposar, seure, son (**) (d) Estar mig adormit; tenir son (a Am sorniar**). | SIN: Dormisquejar, pesar figues, fer un sobec, fer una becaina, fer una rebeca, (endormiscar, becar, ensonegar Val). || Ex: Hi ha la televisió posada i tots sornegen. En comptes de becar al sofà, vés-te’n al llit! (Val). Ja m’havia mig ensonegat quan va sonar el telèfon (Val).

SORNIESA 42 desig, dormir, mandra, necessitar, reposar, son (**) (d) Ganes de fer un cluc. | SIN: Son, nyonya, ensopiment, ensonyament, somnolència, soneguera (Val). || Ex: Després de dinar em ve sorniesa. Ahir, al ball, tenia sorniesa. Fem cafè, que m’entra soneguera (Val).

SORNUT -UDA  1 antipàtic, eixut, estrany, expressar, gandul, insociable, negoci, persona, relacionar-se, saludar Persona que no enraona gaire, que no es fa amb la gent (també sorno** a Ca). | SIN: Estrany, antipàtic, esquiu, esquerp, eixut, retret, (sompo, trompellot Val), sorrut (Men). || Ex: Si no fos tan sornuda, vendria més. En Moisès, jo el trobo sornut. A -És sornut aquest nen! No diu mai res a ningú. B -Ho fa perquè és tímid. No s’ha fet el llit. Quin trompellot! (Val). 2 dia, núvol, temps, trist (**) Se sol dir del dies que no fa sol (sorno** a Ca). | SIN: Trist, ennuvolat, embromat. || Ex: Ens va fer un dia tot sornut (núvol i boirós). Avui fa un dia fred i sorno.

SORPRENDRE agafar, començar, ocórrer, pluja, sorprendre Produir-se un fet que no s’esperava (Val-Men-Mall). | SIN: Agafar, atrapar, sorprendre. || Ex: L’ha sorprès la pluja (de sobte s’ha posat a ploure). -Llibre-

SORREJAR apallissar, caminar, delinqüència, picar, pols, salut, torturar, venjar-se, violència (**) (d) Picar a algú amb mitges plenes de sorra. | SIN: Torturar, turmentar, martiritzar. || Ex: El van sorrejar per venjança i no va ser mai més altre (va quedar impossibilitat).

SORRER 43 animal, lloc, ou, pols, terreny (**) (d) Lloc on abunda la sorra o la terra poc compacta. | SIN: Sorral, sorrera, terrer, areny (Val). || Ex: Les serps i les granotes enterren els ous pels sorrers.

SORRERA escola, jugar, lloc, nen (*) Espai ple de sorra on la mainada van a terrejar. | SIN: Terrera, sorral, (areny, arenal Val). || Ex: Volem posar una sorrera nova a l’escola.

SORTIDA 1 expressar, idea, pensada, resposta, ximpleria Resposta amb què hom no compta, que fuig d’allò que es considera normal (Men-Mall). | SIN: Estirabot, acudit, despropòsit, eixida (Val-Mall). || Ex: A -Si no guanyem avui desfem l’equip! B -Tens cada sortida! 2 acabar, guerra, ocasió, resoldre, trobar Manera de resoldre un problema (Men-Mall). | SIN: Solució, conclusió, clau, desenllaç, desllorigador, eixida (Val). || Ex: ...per potenciar una sortida pacífica -Avui-. Han trobat una sortida al problema (Mall). 3 estudiar, feina, ocasió, probabilitat (**) Ocasió de trobar feina que té qui fa uns estudis (encara que hi ha qui assenyala el possible origen castellà d’aquesta accepció, un cop s’ha acceptat que una mercaderia “té sortida”, dir que una carrera també en té, creiem que és una simple extensió de la mateixa accepció) (Men-Mall). | SIN: Possibilitats, oportunitats. || Ex: Aquesta carrera té moltes sortides.

SORTINT 44 acabar, càrrec, deixar, ex Persona que ha estat cessada d’un càrrec, que ha plegat voluntàriament, o que és a punt de fer-ho. | SIN: Eixint (Val). || Ex: Segons el president sortint (l’expresident).

SORTIR 1 cercar, espantar-se, feina, festejar, habitatge, líquid, parella, perdre, sortir, trobar, vendre Trobar, algú, allò que li convé, que busca o que havia perdut (a Val el verb habitual no és pas sortir, sinó eixir en totes les accepcions; “sortir”  conserva el sentit medieval –i prou- de brollar un líquid, i el participi substantivat vol dir sorpresa o ensurt) (Men-Mall). | SIN: Trobar, descobrir, venir, presentar-se, eixir (Val). || Ex: Ja te’n sortiran de noies! (ha renyit amb la xicota). M’ha sortit una feina a la Jonquera. Ja han sortit, els guants; els tenia al calaix de dalt (els cercava). Si em sortís un home ric, em tornaria a casar. A -Fa tres mesos que em venc el pis i no em surt comprador. B -Perquè en demanes massa. Quin sortit quan m’ha lladrat el gos! (Val) Li ha sortit un pretendent (Mall). 2 anar, deixar, dificultat, esborrar-se, soci, sortir, trànsit Anar-se’n d’un lloc (Men-Mall). | SIN: Anar-se’n, marxar, partir, eixir (Val). || Ex: Són les sis i encara no han sortit del despatx. He tingut treballs a sortir del camp de l’Orpesa (juguen la promoció). Era de la clínica de Sant Silvestre i me’n vaig sortir (donar de baixa). 3 començar, notar, salut, sortir  Manifestar-se quelcom que era desconegut (Val-Men-Mall). | SIN: Aparèixer, presentar-se, manifestar-se, venir. || Ex: He treballat molt a la meva vida, i ara tot surt (les xacres). 4 acabar, cuinar, dolent, preu, saber, superar, triomfar, venda Sortir-se’n: fer una feina prou bé; acabar quelcom amb un bon resultat (Men-Mall). | SIN: Reeixir, triomfar, superar, trampejar, anar fent. || Ex: Me’n surto de la cuina (= sé cuinar). Els malparits se surten de pertot. Encara no sé com se n’ha sortit, de les obres (s’han allargat molt i les ha acabades). A -En sap de fer la feina? B -Se’n surt força bé. No sé com se’n poden sortir (venen molt barat). 45 5 anar, bé, comprar, política, preu, quedar, sortir Anar les coses tal com s’esperava; trobar-les en unes condicions bones (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser, quedar, resultar. || Ex: No sortiré pas conseller perquè vaig al número nou de la llista (no quedaré). Comprar aquí surt molt bé de preu. Ha sortit bé (Mall). 6 créixer, fruit, planta, sortir Fer-se noves plantes, o fruites als arbres (Val-Men-Mall). | SIN: Créixer, aparèixer, brotar. || Ex: El gram ja torna a sortir. Els préssecs surten dels presseguers. Ha sortit un magraner (Mall). 7 festejar, parella, relacionar-se Tenir una relació de festeig, dues persones (Val-Men-Mall). | SIN: Festejar, tenir relacions. || Ex: La Rosa, ara surt amb en Marcel. Surt amb en Miquel (Mall). 8 callar, comentari, expressar, indiscreció, reservat, xerraire Comentar, algú, les coses que ha explicat un altre. | SIN: Dir, xerrar, reportar, contar. || Ex: Això que hem dit que no surti d’aquí (no ho digueu).

SORTOSAMENT pluja, resultat, sort Que, per sort, s’ha fet o ha anat d’una manera i no d’una altra (Men-Mall). | SIN: Afortunadament, venturosament, per sort, per fortuna. || Ex: Sortosament, al vespre va parar de ploure.

SOSPESAR 46 1 aguantar, bossa, comprovar, mirar, pes, quantificar Aguantar quelcom amb les mans per comprovar-ne el pes (Val-Men-Mall). | SIN: Mirar el pes. || Ex: Quin pes que fa aquesta bossa! Sospesa-la! 2 comparar, considerar, opinió, pensar, saber, seny, tracte Valorar les coses o els fets d’una manera reflexiva i imparcial (Val-Men-Mall). | SIN: Mesurar, mirar-s’hi, reflexionar, considerar. || Ex: Abans de comprar-ho hem de sospesar els avantatges i els inconvenients. Ca -Abans de dir les coses, les has de sospesar. Am -El noi, no l’he sospesat tant, però la noia i els pares no valen gaire (no el conec prou per opinar).

SOSPITAR confiança, desconfiar, futur, pensar, pluja, policia No tenir confiança en algú o en quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Desconfiar, recelar, malfiar-se, malpensar. || Ex: De qui sospita la policia? Sospito que demà, que anem d’excursió,  plourà.

SOSTENIR 1 aguantar-se, esforç, posició Aguantar, o aguantar-se, havent de fer un esforç (Val-Men-Mall). | SIN: Mantenir, aguantar, tenir. || Ex: No em puc sostenir (mantenir dret). 2 defensar, discutir, equivocar-se, obstinar-se, opinió Mantenir un punt de vista; voler tenir raó (Val-Men-Mall). | SIN: Defensar, afirmar, obstinar-se. || Ex: Voleu sostenir que l’any passat el dia dels Dolors va ser festa, i no va ser així.

SOSTRE 47 1 abrigar, capa, peça, roba Cadascuna de les peces de roba que duu una persona posades, l’una sobre l’altra (també es diu pis** a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Capa, corfoll (Val). || Ex: Encara porto tres sostres de roba: samarreta, camisa i jersei. Comença ja a despullar-te, que portes molts corfolls (Val).  2 altura, joc, lloc, muntanya (**) Alçària màxima d’una muntanya (Men). | SIN: Cim, pic. || Ex: Avui arribaran al sostre de la muntanya. per ext. En Fost és un dels sostres de la selecció (bàsquet) -Avui-

SOT camí, forat, terreny Forat a terra (clot a Ca i també a Am) (Val). | SIN: Clot, forat. || Ex: La carretera de Llíria és plena de sots.

SOTA 1 arbre, avall, lloc, ombrívol, posició, sota En una posició més baixa que una altra cosa (Mall). | SIN: Dessota, davall (Men). || Ex: Estàvem bé dinant a sota aquelles ombres (sota els arbres). Deixa la llibreta a sota el llibre. Posa quelcom a sota de la roda! 2 important, manar, treballar, vigilar Dirigit o controlat per una persona (Mall). | SIN: Manat, dirigit. || Ex: Treballaven sota la vigilància de l’encarregat.  Avui, sota la mirada atenta de... -TV3-

SOTABARBA 48 carn, cos, engreixar-se, gras Bossa de carn que penja del coll d’algunes persones. | SIN: Barballera, galamó, (pap, papada Val), galamó (Mall). || Ex: Abans poc el feies, aquest sotabarba. Començà a tenir pap als trenta anys (Val).

SOTERRAR accident, enterrar, morir, tapar, terra Tapar completament amb terra, runa o un altre material (soterrar és enterrar, i després, havent-se substantivat, un enterrament Val). | SIN: Enterrar, colgar. || Ex: L’edifici va caure i va soterrar un cotxe. A -A quina hora és el soterrar? B -El soterrarem demà a les deu del matí. Acudí molt de personal al seu soterrar (Val).

SOTERRIÀ -ANA edifici, guardar, habitatge, menjar, part, sota (*) (d) Part baixa d’un edifici quan es troba per sota del nivell del terra (també sota** a Ca). | SIN: Celler, baixos, cambreta, soterrani (Men). || Ex: A cada casa d’aquest grup hi ha un soterrià. Les figues seques i els raïms, els tenim al soterrià.

SOTJAR 1 anar, lloc, mirar, tafanejar Anar a mirar què hi ha en un lloc o què hi passa, amb molt d’interès. | SIN: Vigilar, tafanejar, mirar, observar. || Ex: A ca l’Amador sempre tenien dos o tres treballadors; jo era petit i hi anava a sotjar. -Anglès- 2 amagat, animal, caça, immòbil, lloc, observar, vigilar Estar ajupit i expectant, una persona; vigilar, un animal (sentim assotjar* a Am) (Val). | SIN: Estar en guàrdia, estar a l’aguait, estar amatent. || Ex: Quan anava a cacera, em passava quatre o cinc hores sotjant -Anglès-. Els senglars estan sotjats (amagats, embardissats, mirant què passa).

SOTRAC 49 1 avaria, camí, cop, forat, salt, topar, vehicle Cop brusc de la roda d’un vehicle quan topa amb el sot d’una carretera dolenta (xotrac* a Ca i a Am; també sotragada i xotragada** a Am i xotracada** a Ca) (Mall). |  SIN: Batzegada, sacsejada, (sacsada, extrem –impressió negativa ràpida- Val), sotragada (Men). || Ex: A la carretera de Pinet fas cada sotrac amb el cotxe que hi pots deixar la suspensió. Quin extrem, quan he tocat la cafetera! (cremava) Aquell camí era desastrós. Quins sotracs! (Mall). 2 cas, cop, desgràcia, emmalaltir, emoció, espant, fet, malestar, mort, patiment, sentit, sobtat, trist Esdeveniment sobtat que porta l’aflicció o la desgràcia a una persona o a una casa (també sotragada a Am) (Mall). | SIN: Sotragada, ensopegada, patacada, infortuni; desgràcia, disgust, revés (Val). || Ex: Quan el pare va perdre el coneixement vaig tenir un sotrac (espant). El noi m’ha fumut un sotrac! (ha plegat d’estudiar). La mort del noi va ser una sotragada molt forta. La mort de na Dolors va ser un sotrac per a la família (Mall).

SOU 1 alegria, diners, quantitat, sou Quantitat que es cobra periòdicament per fer una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Paga, retribució, salari. || Ex: El sou que cobro aquí, no me’l donarien enlloc més. 2 diners, habitatge, preu, ric pl. Els diners que té una persona o que val una cosa (Formentera). | SIN: Cèntims, diners, calés, caragols (Val), doblers (Mall). || Ex: Aquesta casa ha de valer molt sous. És d’una casa que em penso que tenen molts de sous. Es casà amb ell pels seus caragols (Val).

SOVINT fet, general, habitual, molt, ocórrer Que passa molts cops (Val-Mall). | SIN: Freqüentment, repetidament, manta vegada. || Ex: El gendre ve sovint a sopar.

SUAI-SUAI 50 caminar, lent, tranquil (**) (p) (d) A poc a poc; que es fa amb calma. | SIN: Xano-xano, lentament, tranquil·lament, a pleret, a pas de bou, (pas a pas, pam a pam Val), daixo-daixo (Mall). || Ex: Hem anat fins a la font tot suai-suai – Sant Feliu de Pallerols-.

SUAR aprovar, esforçar-se, espavilar-se, lluitar, obtenir, suar, treballar Fer un gran esforç per obtenir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Pencar, lluitar, escarrassar-se, espavilar-se. || Ex: Haurem de suar si volem que aquest home ens aprovi (el carnet de conduir).

SUARA abans, ara, aviat, consell, desconfiar, després, futur, passat, suara, temps, tranquil·litat No fa gaire estona (suara alguna vegada indica una acció futura pròxima, però això no és habitual ni a Ca ni a Am; assuara* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Fa un moment, fa poc; de seguida, prest, adés (en sentit de passat, habitualment Val). || Ex: Suara ha passat la teva germana. Suara ha telefonat en Basileu. A -Ara ho faré. B -Ara com suara! (no se’n fia). Tant és acabar-ho ara com suara (més tard). C -Han endreçat les eines, ara? D -Si no ho fan ara, ho faran suara (no pateixis, que ja ho faran). He telefonat adés i encara no havia arribat a casa (Val).

SUAT -ADA broma, carregós, dolent, espectacle, fàcil, familiar, gràcia, màgia, merèixer (**) Hom ho diu de quelcom que és de molt poc mèrit, que no té gens de gràcia o que ja és prou conegut (Men). | SIN: Ingenu, dolent, carregós, pesat, rebregat (Val). || Ex: En Sadurní explica uns acudits molt suats. En Ramon és suat per fer bromes (no en sap). Ha fet un truc de màgia força suat (elemental). El conte va ser suat i la pel·lícula encara més (no em va fer gota de gràcia).

SUBMARÍ expressar, fals, ficar, informar, política (**) (d) Persona que s’ha infiltrat en una organització per treure’n informació i passar-la a uns altres (Val). | SIN: Traïdor, confident, escolta, espia, quintacolumnista. || Ex: Em penso que l’Andreu és un submarí (ve a les nostres reunions i creiem que és de l’altre partit).

SUCAR 51 1 líquid, menjar, mullar, pa, picar, sucar Impregnar un aliment d’un líquid (hom diu xucar* a Ca i  a Am en totes les accepcions) (sucar, a Val també vol dir pegar) (Val). | SIN: Xopar, mullar (Val-Men-Mall). || Ex: Abans d’anar a dormir, m’agrada beure llet amb mel, i sucar-hi quatre galetes. Aquesta salsa és boníssima, suqueu-hi pa! Vull un ou deixat caure perquè m’agrada molt mullar pa (Val). Li he sucat dos carxots i s’ha quedat com l’oli (Val). 2 prostituta, relació, satisfacció, sexe, sucar (**) Tenir, un home, una relació carnal amb una dona (Val). | SIN: Copular, folgar, sucar el melindro, (fer-ho, llenyar Val). || Ex: En aquell pis n’hi ha molts que hi suquen (hi ha prostitutes). De tant en tant va molt bé poder sucar. 3 beneficiar, camí, construcció, corrupció, diners, guanyar, habitatge, llogar, política, robar Obtenir un benefici econòmic d’un lloc o d’una situació. | SIN: Guanyar, treure profit, beneficiar-se. || Ex: El pis no és teu, però en suques (és del pare, però tu cobres l’arrendament). En obres de tants milions, ja n’hi ha que suquen fort! (p.e. quan es fa una carretera).

SUERA caminar, fatigar, moviment, pressa, suar (*) (d) El fet de suar (Men). | SIN: Suor, suada, transpiració. || Ex: No caminem tan de pressa que em ve suera.

SUFOCAR 1 calor, córrer, dificultat, esforç, excés, fatigar, moviment, respirar Tenir, algú, dificultats per respirar, perquè ha fet un gran esforç (Men-Mall). | SIN: Ofegar-se, asfixiar-se, abofegar-se (Val). || Ex: He arribat a casa sufocat (d’un tip de córrer). Parem, que m’abofegue! (Val) La vida moderna porta anar abofegats (Val). 2 calor, cara, color, irritar, malestar, negació, nervis, sol Quedar, algú, vermell de la cara per culpa d’una enrabiada, dels nervis o de la calor (Val-Men-Mall). | SIN: Acalorar-se, enrojolar-se, ruboritzar-se, excitar-se. || Ex: Quan vaig saber que havien denegat la beca a la meva nena, em vaig sufocar. En Cassià és sufocat de la cara (vermell del sol).

SUMAR 52 conjunt, joc, tenir (**) Tenir, una persona o un equip, la quantitat de punts que hom diu (Val-Men-Mall). | SIN: Haver fet, tenir. || Ex: Bàsquet d’en Diodor, que ja suma catorze punts. -C33- El Lleida suma cinc punts -CR-.

SUNYER brut, llit, peça (*) (d) Peça d’un llit que fa de suport al matalàs (sunyer és aquell que duu sunya -brutícia- Men). | SIN: Somier. || Ex: Aquest sunyer és car, però durarà molts anys. 

SUÓS -OSA calor, calorós, suar (**) (d) Persona que fàcilment sua (Men). | SIN: Suador, calorós. || Ex: Jo sóc molt suós, i la calor m’atabala.

SUPEDITAR abusar, avenir-se, comportament, egoista, interès, manar, obeir Haver-se de conformar, una persona, a fer allò que vol que faci una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Sotmetre’s, dependre, subordinar. || Ex: Si vols que estigui content, sempre t’has de supeditar a fer el que diu ell.

SUPLICI carregós, cua, esperar, fatigar, feina, llarg, molèstia, nen, patiment Acció que fa patir i que, qui la fa, troba que no s’acaba mai més (Val-Men-Mall). | SIN: Martiri, turment, patiment, engrony (Men). || Ex: Tenir aquesta criatura aquí és un suplici. Batre era un suplici. És un suplici entrar en aquest banc (sempre hi ha cua).

SUPOSANÇA 53 acceptar, cas, inventar, probabilitat El fet d’acceptar, en una conversa, que una cosa és certa, encara que no se sàpiga de segur (Mall). | SIN: Suposició, supòsit, hipòtesi. || Ex: Si li paguen vuit cèntims per cargol, una suposança, cada dia que en va a caçar fa un bon jornal. I si jo quedava sense feina, fem una suposança, qui et pagaria la carrera?

SUPOSAR feina, opinió, pensar, preu, preveure Preveure el resultat o les conseqüències d’una cosa que es desconeix (Val-Men-Mall). | SIN: Pensar-se, afigurar-se, imaginar-se. || Ex: Suposo que l’oli encara s’apujarà més. Suposo que no tothom serveix per a metge, ha de ser una feina que ha d’agradar.

SUPOSITORI enganyar, enredar, espectacle, llei (**) (p) Engany dissimulat contra una persona o una comunitat. | SIN: Ensarronada, enredada, frau, estafa. || Ex: La llei de televisions privades va ser un supositori per a la comunitat catalanoparlant.

SUPURAR ferida, gra, líquid, rajar Sortir pus, o un altre líquid, d’un gra o d’una ferida (Val-Men-Mall). | SIN: Suquejar, apostemar, sumar (Val). || Ex: La ferida de la cama encara supura. El portàrem al metge perquè li sumava la ferida (Val).

SURO 1 arbre, inepte, nyap, planta Arbre que fa glans; té una escorça molt gruixuda, al tronc i a les branques, que és molt apreciada per fer taps i altres productes industrials (a Am també es diu sura**). | SIN: Alzina surera (Men). || Ex: Qui ha llevat aquest suro era un aprenent (no fa els talls drets). 2 arbre, embolcall, negoci, vi Escorça de l’alzina surera (Val-Men-Mall). | SIN: Rusca, pelegrí. || Ex: El suro dels arbres que fa molts anys que no es lleven sembla bo, però no ho és; això ha estat la ruïna d’alguns negociants novells. El cava s’ha de tapar amb taps de suro; els de plàstic no han donat resultat.

SURT 54 espant, ganyota, moviment, por, soroll (p) Gest de por. | SIN: Espant, esglai, paüra, (sortit, extrem Val), ensurt (Mall). || Ex: Ai quin surt! (se sent un gran soroll perquè cau un moble al pis de dalt). Quin extrem quan va saber que la filla s’havia embarassat! (Val)

SURTAMB amic, festejar, parella, relació (d) Persona, gen. fadrina, que té relacions amoroses amb una altra (se sol dir en to humorístic o satíric) (ve de “surt amb”). | SIN: Xicot, company, (amic -eufemisme per promés, nuvi, quan encara no es vol reconèixer una relació formal- Val). || Ex: En Cassià és el surtamb de la meva néta (no és ni el xicot ni l’amic) -Barna- Vinc de deixar la meua amiga (Val).

SUSPENS acabar, agradar, animat, emoció, futur, joc Expectació per veure què pot passar en un lloc o com acabarà quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Emoció, animació, acalorament, entusiasme. || Ex: Els finals dels partits de bàsquet solen tenir molt de suspens -TV3-.

SUSPENSIÓ allargar, aturada, durar, ganyota, inseguretat, joc, moviment Retard involuntari d’una persona que parla, juga o fa una altra activitat; sovint denota que aquella persona va insegura (Men). | SIN: Gest, gesticulació, aturada. || Ex: Has fet una suspensió, abans de tirar la carta, i ja he vist que tenies l’as.