Volum 2‎ > ‎

a mida que * / 

a xai-be

a mida que *

Com més gran em faig, més m’atabalen les criatures (o a mesura que em faig gran; millor que a mida que).
Mentre anaven passant, tothom picava de mans (o a mesura que, tal com, al mateix temps que; millor que a mida que).
Van anar passant les hores i el temps va millorar (o a mesura que passaven les hores; millor que a mida que) -TV3-.
nota: Segons Ruaix 'a mida que' és tolerable.

a mig!

Ho diu qui està content de la dissort d’un altre. |
massa poc!, més!, fort! |
A -
Senyoreta, he caigut i em fa mal el peu. B -A mig!, perquè corries!
C -L'han posat a la presó per una estafa. D -A mig!

a mig agradar, ja et pots casar

Recomana casar-se, si la parella agrada, encara que no sigui perfecta. |
a mig agradar és el millor casar (Les Planes d'Hostoles), qui vulgui una mula sense vicis que vagi a peu |
A –
La Madrona m’agrada per casar-m’hi, però té el caràcter un xic fort. B -Doncs endavant, perquè tothom té una cosa o altra: a mig agradar, ja et pots casar.

a mig aire

1 En un lloc alt, però no gaire (Bar). |
a mitja alçària |
Anant a Begues, a mig aire hi ha una ermita romànica. .
A mig aire, entre crestes i cloterades...
-poema d'Enric Bahí-.
A mig aire
de la serra veig un ametller florit: Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t'he delit! -Joan Maragall-.
2 Fent les coses sense pressa (Ca-Cat Nord). |
anar fent, amb poca motivació,
sense gaire interès, amb poca dedicació |
Nosaltres caminem a mig aire.

El pare feia de pagès seu a mig aire i feia altres feines -
Arrels-.

a mig camí

Abans d'haver fet tot un camí. |
a la meitat d'un camí, a mig fer; no haver acabat quelcom; entre una cosa i l'altra, que no és ni una cosa ni l'altra |
A mig camí de Sadernes ja estàveu cansats.
Estudiava per veterinari, però em vaig quedar a mig camí.
Una comèdia a mig camí de la sàtira política i el patriotisme
-Avui-.

a mig començar *

Fa dos anys que tenen la casa començada (o a mig fer, empantanegada; millor que a mig començar).
Projectes per acabar de la Barcelona olímpica (o a mig fer, començats i no acabats, embastats, a mitges costures; millor que a mig començar) -TV3-.

a mig fer

1 Que no és acabat (Gir-Mall). |
no acabat, incomplet, embastat, començat, sense acabar |
Encara tenim els treballs manuals a mig fer: no són ben acabats.
Tenim els programes a mig fer; ara els fulls són a la impremta.
A mig fer me n’hauré d’anar
(abans d'acabar la sessió).
Hauré de deixar el llibre de matemàtiques a mig fer
(no l'acabaré, un mestre).
A -
Se m'ha espatllat l'ordinador quan ho imprimia. B -T’ha passat a mig fer o al començament?
2 Que encara no ha arribat a la maduresa (Gir-Mall). |
que encara no és bo, que no és madur, verd; que no és adult |
Aquesta fruita encara és a mig fer, és força amargant.
Els arbres encara són a mig fer, han de créixer més per tallar-los.
A mig fer, ve un pet de tramuntana i els has de collir, els pèsols
(el vent tira a terra les canyes).

a mig gas

Sense esforçar-se al màxim. |
amb poc interès, sense entusiasme |
Jugant a mig gas, han guanyat.

a mig termini *

Les obres s'han de fer en un termini mitjà de temps (o en un termini ni molt llarg ni molt curt de temps; no a mig termini).

nota: 1 Copiat de 'Parlar bé el català no és gens difícil', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007.
2 A mig termini és una solució bona si vol dir a la meitat del termini.


a mig vol

Durant un trajecte (Cas). |
a mig camí, a mig viatge |
Estava amb la cullera a mig vol de la boca quan... -La cara oculta de la lluna-.

a millorar-se! *

Que et milloris, Tià! (o posa't ben bé!, millora't, que millore! -Val-; no a millorar-se).

a misses dites

Més tard del que toca (Gir-Bar). |
tard, fer tard, arribar tard, amb retard, quan la sessió ja ha començat; fer salat |
Sempre arribes al cinema a misses dites.
Avui has acabat a misses dites!
(es diu d’un pescador que ha acabat el sardinal una mica més tard que els altres i no ha pescat res; Cotlliure, Cat Nord).

a mitges

1 No del tot (Gir-Mall). |
la meitat cada un, meitat i meitat (DIEC); relativament, no completament, deixar a mig fer |
Va de pressa i ho fa tot a mitges (no acaba bé cap feina).
Entén a mitges les coses que llegeix.
Vàrem dinar a mitges
(a mig dinar van haver d'anar-se'n) -TV3-.
Dels diners que ens donin en farem meitat i meitat
(o n'hi haurà la meitat per a cada un, anirem a mitges).
A ella, li agrada de parlar a mitges
(no parlar clar, diu indirectes).


2 Fet, pagat, regentat, etc. per dues persones (Gir-Mall). |
entre dos, a parts iguals, a meitat, a partir, a escot (Tarragona) |
Han posat un restaurant a mitges.
Treballem a mitges. 

Són una veritable canilla per als associats, els mantenim a escot… (en comú) -Ràfegues-.


a mitges no s'omplen ses sitges

Significa que els negocis portats a mitges solen ésser poc productius per als amitgers (Mall) |
a mitges no en couen sitges (Mall), porc a mitges mai no és gras (Gir); les coses s'han de fer bé |
No m’interessa aquest negoci amb tu, ja ho diuen: a mitges no s'omplen ses sitges.
Els hereus d’aquests mil anys de cultura catalana ja ho diem clar i català: 'A mitges no n'omplen sitges'
-Internet-.
amitger: a Mallorca, cultivador d’una possessió rústica que va a mitges amb el propietari.

a mitja veu

Amb una veu poc potent. |
fluix, a espai, a sota veu, en veu baixa, xiuxiuejant, a cau d'orella, parlant baix |
Ho va dir a mitja veu.
nota: Alguns autors consideren aquesta locució un barbarisme i probablement ho és; en tot cas val més servir-se de les altres opcions.

a mitjan

Mes o menys a la meitat d’un espai de temps. |
a mig -o mitja- |
A mitjan tardor sol nevar.
Farà fred a mitjan setmana que ve
(a mitja setmana).
A mitjan matí arribaven familiars -Fets.
El carrer és entre mitjan camps
(voltat de camps) -Vic-.

Pararem a
reposar a mitjan camí (un cop fet el 50 % del trajecte).

M'agrada esmorzar a mitjan matí
(cap a les 10 o les 11).


a mitjan requesta

Es diu quan hom queda a la meitat d'una cosa, sense poder-la acabar (Val-Men). |
quedar a mig fer; quedar a mig dinar, quedar amb gana, no quedar tip, quedar insatisfet, acabar primer el pa que el talent, fer més badalls que rots |
Afanya't a menjar o et quedaràs a mitjan requesta.
Diumenge vam anar a dinar en es restaurant Blau i mos van treure una misèria de menjar, només; hi vam quedar a mitjan requesta (no ens vam atipar, Men).
Açò és molt poc. Segur que em quedaré a mitjan requesta.

a mode de *

Va dir unes paraules de comiat (o com a comiat, per acabar, a tall de comiat, a manera de comiat; no a mode de).


a molt (+ infinitiu) *

La gasolina s'apujarà demà o, tardant molt, demà passat (o com a màxim; millor que a molt tardar).
Trigant molt, ens casarem l'any vinent
(o anant molt enllà, esperant molt; millor que a molt trigar).
Érem trenta, com a màxim
(o a tot estirar, pel cap alt; millor que a molt estirar).

a morro

Molt a prop. |
ben bé a davant, a mà, a prop, a la vora, allà mateix, a davant del nas |
Per anar a comprar, ara ho tenim a morro.
Jo tinc l'aparcament allà a morro: només haig de travessar el carrer.

La feina, si la pots tenir a morro quina diferència! (cal tenir les vinyes a prop, no lluny).


a mort

Fins a la mort. |
molt i molt, al màxim, a ultrança |
Va ser una lluita a mort.
Ja ho sé que m'odien a mort.
Els jugadors defensen
a mort l'entrenador.

a mos

Es diu per indicar que hom té qualque cosa agafada entre els morros (Men). |
a la boca, als llavis; a sobre, a coll |
Quan l’àrbitre hi va anar, xiulet a mos, per renyar-lo, en Toni no se’n pogué avenir -Conte-.
I no heu de creure que fumés poc, tot es dia el podien veure amb sa pipa a mos -Fets-.

a motor *

Vehicles de motor (no vehicles a motor).

a muntó

Molts (Val). |
a munts, a gavadals, a trompons |
En eixa habitació hi ha llibres a muntó.

a ningú no l'amarga **

A -T'agrada la Sandra? B -Home, les coses bones agraden a tothom (o sí, com a tothom; no a ningú li amarga un dolç) -CR-.
A tothom li agrada que el raspallin (o sempre va bé que et valorin; no a ningú no l'amarga que parlin bé d'ell).
Sempre es bo que et votin (o a tothom li agrada que el votin; no a ningú no l’amarga un vot) -Avui-.

a ningú no li amarga un dolç *

A -T'agrada, la Loreto? B -Home, les coses bones agraden a tothom (o qualsevol s'abraci amb un arbre de la Devesa, i tant!; millor que a ningú no li amarga un dolç).
C -
T'ha agradat, el premi? D -És clar; tothom està content si l'alaben (o a tothom agrada que li reconeguin la feina, sempre és bo que et donin un premi; no a ningú no li amarga un dolç).

a ningú no se li escapa que

Es diu quan una cosa és evident. |
tothom veu que, tothom s'adona que, és ben clar que, és evident que, ningú no dubta que |

A ningú no se li escapa que això ho diu per quedar bé.

nota: 'A ningú no se li escapa' és una construcció ben feta, però sembla un calc del castellà. Són millors les altres solucions.


a nivell de *

El PRC és bloquejat a la televisió (o en l'àmbit de la, des del punt de vista de; millor que a nivell de televisió).
Se'n parla al carrer (o pel carrer, ho diu tothom, es comenta; millor que a nivell de carrer).
nota: Ara s'ha posat de moda de dir "a nivell de". Val més prescindir-ne, si es pot. Aquesta locució és ben correcta quan es parla d'una elevació, un grau, una jerarquia, etc. Ex.: Edificarem a nivell de terra. Tenim estudis de nivell universitari.

a no (+ infinitiu) *

El pavelló es farà si no és que el batlle s’hi oposa (o fora que, a menys que, llevat que; millor que a no ser que) -TV3-.
No sé que hauria estat de nosaltres, si no s'hagués donat aquest circumstància (millor que a no donar-se).
nota: Segons Ruaix 'a mida que' és bo.

a no tardar (o trigar) *

Anirem a viure a la casa nova aviat (o ben aviat, d’aquí a no gaire temps, de seguida, abans de gaire, d’aquí a poc temps, adés, prest, prompte; no trigarem gaire a; millor que a no tardar).

a nom de

Hom ho diu d'una cosa dirigida a algú o que és d'algú. |
per a, a favor de, a càrrec de |
La casa és a nom del meu germà.
Hi ha un correu a nom teu.


a on dimonis (+ verb)

Expressió en què la paraula dimonis s'usa per a donar més èmfasi a la interrogació (Mall). |
on dimonis (+ verb)?, on carall (+ verb)?, on collons (+ verb)? |
A on dimonis has vist el teu cosí?


a on va en Miquel?, a on hi ha mel

Vol dir que tothom vol coses agradables i que li siguin favorables (Mall). |
tothom cerca coses bones; tothom procura per ell i Déu per tots (Gir) |
-"A on va en Miquel? A on hi ha mel -recordà" -Adagiona-.

'a otra cosa mariposa' **

Canviem de tema (o parlem d'una altra cosa, fem quelcom més, tornem a començar, deixem-ho córrer; no 'a otra cosa mariposa').


a pa i aigua

Es diu de qui té un règim d'alimentació molt estricte. |
passar gana, passar privacions, fer un règim rigorós |
Estic a pa i aigua perquè em vull aprimar.
Tenen els presos a pa i aigua.


a pagès endarrerit, cap anyada no li és bona

Quan hom té molts deutes, per més que guanyi no en fa prou, perquè els beneficis se li'n van per pagar el deute i els interessos (Bar). |
a pagès endeutat, cap anyada no li és bona; si t'endeutes, només treballaràs per pagar interessos |
A -A l'empresa treballem i treballem i no hi ha mai diners. B -Sí, perquè esteu endeutats: a pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.

a pagues

Es diu d'una compravenda quan el seu import va pagant de mica en mica (Ca). |
a terminis, a termes, a crèdit |
Vàrem comprar l'auto a pagues.
En Miquel es va conformar de vendre-m la gelera a pagues
(anava cobrant de mica en mica).

a palo seco (o a pal sec)**

Canta sense música (o tot sol, sense acompanyament, tal com raja, "a cappella"; no a palo seco) -TV2-.
M'han donat els canelons sense guarnició (o sols, sense carn, sense res més, pelats, en pèl; no a palo seco).

a paraula dada i barranc fondo, si no m'agrada me'n torno

S'aplica a qui es desdiu de la paraula que ha donat en fer un tracte, segons la conveniència o la dificultat (Peralta, Franja). |
tenir paraula de gos, no tenir paraula |

a parer meu (o seu)

Segons la meva opinió (Gir-Mall). |
segons el meu parer, sóc del parer de, el meu parer és, al meu parer; a parer de; al meu entendre, per a mi, a mi em sembla |
A parer meu això s’ha de fer amb un objectiu precís i un calendari concret -Zèfir-
Segons el meu parer no té raó.
El meu parer és de no anar-hi
(Gir).

a parir panteres!

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. |
vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris! |
A
-Ho tornarem a començar. B -Au, a parir panteres! (que no)
nota: Sembla que és una variació de 'a parir parteres'.

a part

Separada una cosa d'una altra. |
apartat, separat, exceptuant, a banda |
El paquet, deixa'l a part (separat dels altres).
Fa un esment a part de la figura de... -Avui-.
Anècdotes a part, cal ser prudent amb... -Llibre-.
A -Són gent bruts. B -Això deixa-ho a part (no parlem pas d'això).

Costa 10 euros, el dinar a banda –Mollerussa-.


a part de *

A més a més de les cadires, he hagut de pagar els adobs (o a més, de més a més, deixant de banda; millor que a part de).

a part o banda

En algun lloc (Mall). |
a un lloc o a un altre (Mall)
, en algun indret, en alguna banda |
Els mitjans de comunicació donaven notícies que a part o banda hi havia cans perillosos que envestien les persones -Nous escrits-.

a part que *

M'ha quedat bé; a més, m'és igual el que diguin (o i a més a més; millor que a part que m'és igual).
nota: Aquesta locució és discutible; nosaltres pensem que no té gaire tradició catalana.

a partir de

Es diu d’un fet que ocorre des d'una data, un lloc, etc. |
d'aquí endavant, des d’ara, a partir d'aquest moment |
A partir de la Jonquera ja no ha plogut.
A partir de demà tot serà com abans
(o després de demà).
D'aquí endavant ja no et mantindré: ja guanyes prou!

a parts iguals

Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. |
a mitges, la meitat cada un |
Ho pagaran a parts iguals les dues administracions -Avui-.

a passar-ho bé! *

A -Ens n'anem. B -Doncs passeu-vos-ho bé! (o divertiu-vos!, xaleu força!; no a passar-ho bé!).

a passes de gegant (o passos)

Es diu quan s'avança ràpidament. |
anar molt de pressa, fer-ne via, passar via, anar a preu fet |
El pare es torna sord a passes de gegant.
Quins passos que fas quan camines: semblen passes de gegant!
nota: Aquesta locució també es diu molt en castellà, però no gosem dir que sigui un castellanisme. Pensem que és millor dir "a passes de gegant" que no pas "a passos agegantats".

a patades *

1 Abans, en aquestes oficines, et tractaven de qualsevol manera (o sense cap mirament, com un drap brut; no a patades).
Quan tenien mosso, el tractaven a patacades: no el deixaven reposar mai (o a coces, a puntades de peu, de mala manera, malament; el maltractaven; no a patades).
2 Hi ha més llibres de rock en anglès que bolets (o se'n troben a sota de cada pedra; n'hi ha una barbaritat, una mala cosa, a tot arreu, a palades, a balquena, a dojo; no a patades).

a pedres menudes

Amb tots els detalls, sense deixar res (Mall). |
fil per randa, fil per agulla, amb tots els ets i uts, punt per punt |
El butlletí de juliol, que serà doble o triple dels altres, ho contarà tot a pedres menudes -Bruixat-.

a pèl (o en pèl, al pèl)

Es diu de qui munta un cavall sense cap guarniment. |
sense sella, sense res, desensellat |
Muntava un cavall a pèl -C33-.
nota: Vegeu també 'de pèl a pèl'.

a penes

Es diu de quelcom que és de poca importància o que es té en poca quantitat etc. |
amb prou feines, a males penes, a dures penes, amb treballs, gairebé no, quasi no |
A penes ha bufat el vent aquest hivern -CR-.
A penes si hi ha eslovacs a Barcelona -Temps-.
nota: 'Amb prou feines' és més genuí que 'a penes', segons Albert Jané.

a per ells! *

Va, que guanyarem! -futbol- (o vinga, som-hi!; posem-hi el coll!, posem-hi els cordons!, no ens aturaran!, endavant!, pit i collons!, endavant les atxes; au!, foc a la màquina!, anem per feina, que tremolin!, donem-ho tot!; no a per ells!) -Punt-


a per totes *

El Barça lluita al màxim (o s'hi fa molt, fa un vaitot, s'escarrassa, hi posa el coll, va a totes; no ha sortit a per totes) -C33-.

a pes de braços

Només amb els braços (Gir-Bar). |
en braços, en pes, com un pes mort, a pols, en sopols |
Ja és gran el nen per dur-lo a pes de braços.
Hem hagut de carregar els saques a pes de braços entre la dona i jo.
nota: Vegeu també "en braços".

a pesar de

Encara que hi hagi algun impediment. |
malgrat, a despit de, tot i que, i això que, tot i això, així i tot, a desgrat de, de tota manera, no obstant això |
Hem de guanyar a pesar de tot (encara que hi ha lesionats) -Avui-.
A pesar de la vaga, el Govern nomenarà els nous càrrecs -TV3-.


a petició pròpia *

El jugador declararà voluntàriament (o el jugador ha demanat per declarat, ha volgut declarat, el jugador mateix ha dit que vol declarar; millor que a petició pròpia -CR-.
nota: Pensem que és un cas dubtós. Darrerament han entrat moltes construccions amb "propi" per influència del castellà. Moltes són incorrectes i la majoria prescindibles.

a peu coix

Saltant amb un peu mentre s'arronsa l'altre. |
amb una sola cama |
Haig d'anar saltant a peu coix fins a la paret (fan un joc).

a peu de gat

Anant d'amagat, caminant amb precaució, tot parant molt d’esment a no fer soroll (Mall). |
anar amb peus de plom, posar els peus plans, anar sorrer, (anar a mèu moix, anar a peu pla Mall) |
A peu de gat, mesurant cada moviment per por de no delatar-se. Va anar cap a un racó del celler, el racó diagonalment oposat al de l’arrancada de l’escala... -Els voltors-.

Se'n va anar de la reunió a peu de gat (sense fer-se notar).

a peu descalç (o peu descalç)

Sense res als peus (Men-Mall). |
sense calçat, descalç, a peu nu, amb els peus descalços |
Un dia de molt de fred em vaig aixecar dematí, peu descalç sense camisa... -Fets-.
Tota aquella gent ja anaven a peu descalç (a treballar) -Fets-.

a peu dret

Quiet i en posició vertical. |
dret, dempeus, erecte |
Cansa molt fer una feina a peu dret.
A peu dret em maten, les cames.
Ha fet tota la pujada a peu dret
(un ciclista) -C33-.
Hem hagut d'estar tota la missa a peu dret.
Hem menjat a peu dret.

a peu i a cavall

Fent tot el que es pot fer (Bar). |
fermament, tenaçment, en tot i per tot, anant a totes, valent-se de tots els mitjans, al màxim |
A -Lluitaré a peu i a cavall per defensar el meu honor. B -Aquest és culpable! A -Com ho saps? B -No falla mai: quan parlen d'honor, segur que han fotut mà a la caixa!


a peu pla

En un lloc planer, on no s'han de pujar escales; sense pujades ni baixades (Gir-Bar-Mall). |
al mateix nivell, arran de terra, a planta baixa, a nivell de carrer |
Vivim en una casa a peu pla (no s'han de pujar escales).
Hem caminat dues hores, però sempre a peu pla.
És de bon trobar l'ermita, i podreu arribar-hi a peu pla.
A -Vares caure a la muntanya? B -No, va ser a peu pla.

a peus *

Primera oportunitat d'en Ramon al minut tres (o que té en Ramon amb els peus, d'en Ramon amb els peus; no al minut tres, a peus de Ramon) -PUNT-.

a peus junts

1 Tancant les cames. |
amb els peus junt |
Ara saltarem a peus junts.
2 Amb tota la confiança (alguns diccionaris no donen per bo aquest sentit figurat). |
sense reserves, sense dubtar-ho, cegament, confiadament, decididament, a ulls clucs |
En Narcís és bon noi i ens creu. Fa tot el que li diem a peus junts.

a pic de mall

Ben ple, ben atapeït (Men). |
ple fins a dalt; tant com podien, en gran manera |
De bon matí carregava dues bísties de cabestre a pic de mall, i quan tornava de dia ja era dalt son Febrer -Fets-.
nota: En diuen " dalt" son Febrer perquè és un poc alterós.

a piles *

M'he comprat un rellotge de piles (o que va amb piles; no a piles).


a pilota passada

Quan les coses ja se saben. |
quan ja se li ha vist el cul, a cartes vistes, quan ja s'ha vist; a collons vistos, mascle |
No costa gaire d'opinar a pilota passada; era abans de les eleccions que havies de dir-nos qui guanyaria.

a pilots

En gran quantitat i, sovint, de manera desendreçada (Ca). |
a pilons (Am), un munt, un gavadal, un femer, una fotralada, un fotimer, a ramats, a bondó, a cabassos, a betzef |
A la cuina ens hi van formigues a pilots.
A can Francesc, tot anava a pilots
(era brut, la taula era plena de cebes...).

a pis

Hom ho diu d'un local que no és a peu pla (Ca). |
en un pis |
L'Erato de Figueres també és a pis
(a més de la sala de ball a la planta baixa, hi ha un local al primer pis).

a pit descobert *

1 Aquell que va ben espitregat? (o espitellat, escotat, despitralat; millor que a pit descobert) -TV3-.
2
Em va demanar perdó amb el pit obert (o amb el cor a la mà, amb tota franquesa; millor que a pit obert).
nota: Són correctes:
Ens van atacar a pit descobert (o sense cap protecció, sense amagar-se).
Hem hagut de lluitar al descobert (o sense protecció, amb el pit obert).

a pla de carrer

Es diu d'un edifici que és al mateix nivell que el carrer. |
arran de carrer (Ca), arran de terra, a peu de carrer, de planta baixa |
En una casa a pla de carrer, t'hi entra aigua, si plou fort.

a plaer *

S'ha avançat a la defensa i ha marcat sense cap dificultat (o amb comoditat, amb facilitat, només l'ha haguda d'acompanyar o de tocar; millor que a plaer, a pler).
Està jugant com vol, el Joventut (o domina el joc, treu els cargols bufant; millor que a plaer, a pler) -C33-.
nota: Sí que és correcte "a plaer" -i "a pler"- quan vol dir a gust: Hi estic a pler en aquesta feina.

a plausit

Dit amb lentitud (Am). |
amb calma, sense córrer, a poc a poc |
A
-Faig botifarra (jugant a cartes). B -Ho has dit molt a plausit.
plausància: calma, lentitud (DCVB)

a ple aire

En un lloc on hi toca molt l'aire. |
a l'aire lliure, a cel obert; lloc ventilat, oratjat, airejat |
El menjador era a ple aire (airejat per tots els cantons) -Llibre-.


a ple pulmó *

Ho va dir parlant en veu alta, no se n’amaga pas -que li han posat una multa- (o a plena veu, cridant, a crits, a plens pulmons; millor que a ple pulmó).

a ple sol

On hi bat el sol amb tota la seva intensitat. |
al sol, al mig d'un repetell de sol, amb un pet de sol, al ple del sol; el sol cau emplomat (Mall) |
Estava dormint a ple sol -TV3-.

a plena llum

Quan ja és ben de dia. |
de dia, al ple del dia, en ple dia, al bo del dia |
El roben a plena llum! -Punt-.

a plom

En sentit vertical. |
a pic, verticalment; caure emplomat (Mall) |
No feia vent i la neu queia a plom.
L'arbre tenia poques arrels i va caure a plom
(de cop; Am).

a poble

En un poble. |
vivint en un poble |
A poble es necessita cotxe, a vila és diferent.


a poc a poc

1 De manera lenta (Gir, Mall). |
sense pressa, xano-xano, xino-xano, a pas de bou, a pleret; amb calma, no tinguis pressa, anar pas a pas (DIEC) |
No vindré pas a caminar perquè aneu massa a poc a poc.
Ja en vaig aprenent d'alemany, a poc a poc.

No corris, que no es cala pas foc a la bassa! (hom ho diu a un que va esverat)

2 En veu baixa (Gir). |
parlant o xerrant fluix; sense fer fressa, de baix en baix, a sota veu |
Enraones tant a a poc a poc que no et sento.
El lladre va entrar a poc a poc, però el gos el va sentir.

3 Locució amb que hom es defensa (Gir, Mall). |
calma, compte, frena, alerta |
A
-El teu germà ja m'ho diu que ets una gandula. B -A poc a poc. Jo no dic res!
C -On són les claus? Ja te les he demanades dues vegades! D -A poc a poc! No cridis.
nota: 'Poc a poc' no és correcte.


a poc a poc, que l'olla no es crema


Es diu quan hom no està disposat a anar amb presses (Mall). |
(no aneu de pressa, que tot es farà i encara acabarem d’hora; deixeu pixar el matxo Gir) |
A poc a poc que l’olla no es crema i, a més, us faig avinent que parlant amb mi... -Adagiona-


a poc a poc es va lluny

De mica en mica, amb seny i constància s'obtenen moltes coses (Ca). |
a poc a poc hom s'hi acosta, de mica en mica s'omple la pica |
A
-Cada dia fem dues entrades del diccionari; no hi ha temps de fer-ne més. B -No pateixis! A poc a poc es va lluny.

a poc a poc i amb bones

Fent les coses ben fetes i sense pressa (Men-Mall). |
de mica en mica, a poc a poc i anar fent, amb gran precaució, amb seny, sense pressa |
Estudio filologia a poc a poc i amb bones.

a poc a poc i bona lletra *

Per fitxar jugadors no anem de pressa (o no ens esverem, anem a pams, anem a poc a poc, anem amb compte, tinguem cautela, pas a pas; millor que a poc a poc i bona lletra) -TV3-.

a poc de *

Guanyen amb un gol poc abans del final (o quan faltava poc per acabar, quan era a punt d'acabar el partit; millor que a poc del final) -TV3-.
El bateig serà al cap de poc de néixer (o poc temps després, a poc espai de; no al poc de néixer).

a poc ha

Fa poc de temps (Val). |
no fa gaire, no hi ha gaires dies |
A poc ha me'l vaig trobar eixint de l'Ajuntament.
A poc ha m’han tornat a entrar lladres.

a poc que *

Per poc que la Penya faci una bona segona part, guanyarà el partit (o per mica, encara que no faci un gran partit; no a poc que, a poquet que).
Per poc que guanyem, ja ens defensarem (o encara que no guanyem gaire; no a poc que guanyem).

a poder ser *

Que sigui jove, simpàtic i ben plantat, si pot ser (o si és possible, si es pot trobar, i si és ben plantat millor; no a poder ser).
M'agradaria una casa gran i, si pogués ser, amb llar de foc -TV3-.

a polit

A poc a poc. També vol dir en veu baixa, a l'Alt Empordà (Ca-Cat Nord). |
lentament, xino-xano, daixo-daixo; fluix, en veu baixa |
Vés a polit amb l'auto, que la carretera és molla.
Baixeu l'escala a polit, que us fotreu de morros.
No parlis tan a polit, que no t'entenc. Crida més!
(Ca).

Vam caminar quatre hores i no et pensis pas que anéssim a polit.

nota: 'A polit' (a poc a poc) es diu molt a la Catalunya Nord i a l'Alt Empordà.

a pols

1 Fent força només amb els braços, sense recolzar-los enlloc. |
amb la força dels braços, en sopols, a pes de braços |
La policia hi ha hagut de baixar a pols (a l’amagatall) -CR-.
2 Treballant molt. |
amb gran esforç, fent-s'hi molt, ell tot sol, sense ajut, pencant molt, lluitant, posant-hi els pebrots, coresforçant-se, besunyant, pugnant, de xic en xic, a cop de (Val) |
S'ha guanyat la seva fama a pols -CR-.
La confiança entre pares i fills s'ha de guanyar a pols.
nota: Per bé que trobem l'accepció 2 al DIEC i en altres diccionaris, pensem que s'ha escampat darrerament per influència del castellà.

a poqueta llum

Encara de nit, quasi fosc, quan encara no ha eixit el sol (Cas). |
a primera hora de la matinada, a punta d'alba, a punta de dia, a trenc d'alba |
Aleshores, a poqueta llum, els parents abandonaven plorosos la presó -La cara oculta de la lluna-.

a poqueta nit

Al capvespre (Val). |
a entrada de fosc, a hora foscant, a boca nit |
A l'hivern, a poqueta nit ja no hi ha ningú per la plaça.

a porta buida

Quan no hi ha el porter a la porta ni cap altre jugador. |
a porteria buida, amb la porta buida, sense ningú a la porta, sense porter |
Xuta a porta buida -TV3-.

a porta tancada

Deixant entrar només algunes persones. |
privadament, a porta closa, en privat, sense testimonis, sense periodistes, secretament, sense públic |
Congrés a porta tancada -C33-.
El partit va jugar-se a porta tancada -Avui-.

a porta tancada el dimoni se'n torna

Vol dir que s'ha d'estat disposat a rebutjar les temptacions (Mall). |

s'ha de ser ferm |

Prou d'aquest coll! Si més no per avui. I recorda que a porta tancada el dimoni se'n torna -Males companyies-.


a posta

Amb voluntat de fer-ho (Mall). |
intencionadament, deliberadament,  de propòsit, exprés, expressament, de pensa acordada, a gratcient, a la sabuda, a sabuda de, a dretcient (Mall) |
Ho has fet a posta! (ha trencat un llum) -TV3-.

a potades

Es diu per indicar que hi ha un nombre molt gran o excessiu de persones o animals i, per extensió, també d’objectes inanimats (Mall). |
una catefa -
o caterva- (Mall), a dojo, a doll, a balquena |
A la casa del veí hi ha cuques molles a potades.
cuca molla: Panerola, escarabat de cuina.

a precari (i en precari)

D'una manera precària, inestable. 1
amb inseguretat, sense garanties |
Treballem a precari, els interins
(no sabem si ens renovaran el contracte).

a preguntes de *

Responent les preguntes del presentador ha dit que... (o quan el presentador li ha demanat; millor que a preguntes de) -TV3-.
Quan el jutge l'ha interrogat, ha declarat... (o durant l'interrogatori; millor que a preguntes del jutge) -CR-.

a prendre vent!

Exclamació de qui està irat i despatxa a algú de mala manera. |
a prendre pel sac!, a fer punyetes!, a pastar fang!, a passejar diaris! (Men) |
Que se'n vagi a prendre vent! -TV3-.

a pressa feta

Molt de pressa (Tortosa). |
corrent, ràpidament, afanyant-se; anar prest, anar com una bala |
Sempre hem d'acabar les feines a pressa feta.


a preu de baratura

A un preu molt baix.
a preu de saldo, molt bé de preu, regalat, a vil preu |
Ho estan venent tot a preu de baratura.

a preu fet

Feina on es cobra una quantitat fixada per endavant. |
a escarada, a escar, a tant la peça, a pressupost; fer un capmàs, a estall (Val) |
Ens vénen a collir les pomes a preu fet.
No corris tant! Sembla que anem a preu fet!
Fabricàvem espardenyes a tant la peça.
Sembla que camines a preu fet
(o a pas de convidat, a pas cuitat).

a primera hora

Aviat al dematí (Gir, Mall). |
de bon matí, molt d'hora, a punta de sol, a punta de dia, a trenc d'alba, dejorn |
Demà vindré a primera hora.
Demà, a primera hora, ensofrarem la vinya.
A primera hora es pescadors ja havien duit es peix a sa llonja, saps quina olor que feia!

a primera vista

Segons la primera impressió. |
a primer cop d'ull, a cop d'ull, de primera impressió |
A primera vista, m'ha semblat que l'auto que duia era de segona mà.
Va ser un amor a primer cop d'ull
(o a primera vista) -Punt-.
A primer cop d'ull, poques coses tenen en comú -Temps-.

a principis de *

Al començament de l'any es notava molt la crisi (o a principi d'any, a l'entrada de l'any; no a principis d'any).
A la primeria de març encara fa fred (o a començament; no a principis de).
Paguem el rebut a començament de mes (o a l'inici; no a principis de mes).

a priori

Tal com es veu una cosa abans de començar-la a fer. |
vist per endavant, per lògica , si val el sentit comú, d'entrada, de bell antuvi, suposadament |
Aquest partit, a priori l'hem de guanyar.

a prop (o prop)

A poca distància, en l'espai o en temps. |
a la vora, a tocar, a mà, al cap dels dits; gairebé |
La platja és a prop.
Són a prop de les deu
(o prop).
Em trobo a prop de bé (Ca).
A -Com estàs? B -A prop de bé.

Tinc la capsa dels bolígrafs al cap dels dits (gairebé tocant la mà).

nota: 'de prop' no admet a: Li van disparar un tret de prop (no de a prop)

a propis i estranys

A tothom. |
a tot déu, tot el món |
Ho diu a propis i estranys -Cançó-.

És un senyor respectat per propis i estranys -Avui-.

nota: És probable que la dita antiga fos “a propincs”, en lloc de “a propis”.

a proporció

Tenint en compte dues quantitats; mesurant-les i comparant-les. |
en proporció, comparant-ho, en quantitat proporcionada, proporcionalment, comparativament |
A proporció, pago més jo que tu pel carrer (paga menys, però el seu terreny és molt més petit que el de l'altre).

a propòsit

1 Es diu d'una cosa quan s'adapta bé a allò que convé. |
apropiat, adequat, adient, escaient, oportú; anar bé, anar com l’anell al dit |
Avui fa un dia a propòsit per anar a caminar (fa una mica de fresca).
Aquest banc ens ve a propòsit, perquè estem cansats.
Ho tenim molt a propòsit per mirar la tele al llit
(ho podem fer amb comoditat).
2 En ocasió de. |
arran de, referent a, en relació amb, respecte a, tocant a; ara que ve bé, ara que ho dius, ara que en parlem |
Ha escrit a propòsit de les últimes paraules del ministre -Avui-.
A propòsit d'això que dius, quin dia cobrarem?
3 * No se sol considerar correcta en aquest sentit.
M'ha fet caure deliberadament (o a posta, expressament, a dretcient, a gratcient, de propòsit; no a propòsit).

a prova (o a proves)

Sense cloure el tracte, de moment (Bar-Mall). |
a proves
(Gir), perquè el provem; provisionalment, temporalment |
Ens deixen l'aspiradora uns dies, a prova.
A -Ja tenen dos fills, i ara es casen. B -Devia tenir la dona a proves (per mirar si podia criar).
M'han llogat una setmana a prova.

a prova de bomba

D'una gran fortalesa, adaptabilitat o resistència, de gran duració (Gir-Bar). |
resistent a tot, sòlid, consistent, tinent, ferm; ferreny |
Aquesta raça de gossos és a prova de bomba.
Jo, per menjar, sóc a prova de bomba: tot em va bé.
Que en treballa d'hores aquesta dona! Sembla feta a prova de bomba.

a pulmó obert *

Canten la cançó amb tota la seva veu (o amb tot el seu esperit, amb tota la seva força, intensament, a plens pulmons; s'esgargamellen, bramaven; millor que a pulmó obert) -CR-.
Cridaven grans crits (o cridaven fent grans crits, bramaven millor que a pulmó obert).

a punt de caramel *

El cas de la banca sembla cada dia més a punt de ser resolt (o a punt de finir, de fer-se, a punt de solfa; millor que a punt de caramel) -Temps-.
L'estalvi popular a punt (o preparat, aparellat, a punt d'orgue; millor que a punt de caramel) -Avui-.
Tan bé que el tenies, i has fallat! (o el tenies a punt, a punt se solfa; millor que el tenies a punt de caramel) -TV3-.

a punt de fer un tro

Es diu de quelcom que és a punt d’esclatar o de qualcú que està en un estat fort d’excitació; fig. fa referència a qualque cosa que està en un estat lamentable (Mall). |
a punt d’esclatar, a punt de petar, a punt de fer espetec (Mall) |
Ens han deixat l’idioma a punt de fer un tro.
El negoci del turisme de sol i platja és a punt de fer un tro.


a punt de solfa

Hom ho diu d'una cosa preparada per a fer-la servir (Bar). |
a punt de pastora mia, preparat, aparellat, a punt d'orgue, com cal, ben a punt; tenir en cartera |
L'exèrcit professional, a punt de solfa -Temps-.
Sempre havia tingut l'espàrrec a punt de solfa (a punt per al sexe) -CR-.
Ja tenim l'hospital a punt se solfa -Punt-.

El Santa Margalida té en cartera tres fitxatges
(a punt de fer).


a punta de (+ arma)

Amenaçant a algú directament amb una arma. |
amb una arma, encanonant amb, apuntant amb, intimidant amb |
Ens van robar a punta de pistola.
Se'ls varen endur a punta de ganivet
-TV3-.

a punta de clar (o a punta de dia)

Quan comença a haver-hi claror de dia, però encara no es veu el sol, o se'n comença de veure un xic. |
a punta de dia, a punta de sol, quan comença a clarejar, quan clareja el dia, quan trenca el dia, a l'alba, a trenc d’alba -o d'auba-, a la matinada, a punta d’auba (Mall), a sortida de sol (Men) |
Avui, a punta de clar ja era a la vinya.
Sempre que anem lluny d'excursió sortim a punta de clar.

A punta de dia, abans que el sol comencés a picar... -Contalles-.
A punta de sol, sortia la “Xivata”, un avió de reconeixement -Contalles-.
L'endemà, a punta de dia, els cops de canya... -Contalles-
Caminava des de punta de dia, i tenia per davant... –Carlinada-.
A sortida de sol començava la celebració de sa missa –Fets-.

a punta de fosc

Després de la posta del sol, quan ja es fa fosc (Gir). |
al capvespre, a entrada de fosc -o de nit-, quan ja fosqueja, a boca -o boqueta- de nit -o de fosc, a poqueta nit, a hora foscant, a hora baixa, a la caiguda del sol, a la posta, a ranvespre, cap al tard, a hora baixa, a la caiguda del sol, al caient del sol |
Al febrer encara arribem a casa a punta de fosc.
Dijous a punta de fosc, la pujada als Àngels
-Punt-.

a punta pala *

Jo tinc amics a balquena (o a dojo, a pilons, a grapats a trotxi-motxi, a cor què vols, a muntanyes, a bondó, a cabassades, a desdir; no a punta pala).

a puntellons

Amb molta abundància (Val). |
a desdir, a balquena, un feix, un munt, un fotral |
Tinc problemes a puntellons.

a qual més **

Deien cada butllofa! Semblava que miraven qui la deia més grossa! (no a qual més grossa)
Té dos fills i, si l’un és pòtol, l’altre encara n'es més! (o l'altre encara és pitjor; no a qual més pòtol).

a qual millor *

Jugaven amb cinc defenses que, si un és bo, l'altre encara n'és més (o i tots molt bons; si l'un bo, l'altre encara més; no a qual millor).

a qualsevol cosa li diuen *

De tot en diuen negociar! (o de qualsevol cosa en diuen negociar; millor que a qualsevol cosa li diuen negociar)

a qualsevol preu

Sense mirar-ne ni el preu ni les dificultats. |
sigui com sigui, costi el que costi, passi el que passi, de totes passades, amb raó o sense raó, peti qui peti, tant si vols com si no vols, tant si t'agrada com si no, tant sí com no, a tot preu
|
Vol mantenir la unitat del partit a qualsevol preu
-Avui-.
Ella ha de fer la seva a qualsevol preu (mira el seu programa de TV) -Avui-.

a quatre grapes (o: a quatre potes) *

Les bessones ja caminen de quatre grapes (o de grapes -Mall-), gatejant, arrossegant-se; no a quatre grapes).
Caminen de quatre grapes -Gir-Val- (o arrossegant-se per terra, de grapes -Mall-, a gatameu -Val-; no a quatre potes).  

a quatre passes

A molt poca distància. |
molt a prop, a tocar, al costat, ben a la vora |
L'Enric viu a quatre passes de casa.

a què (+ verb)

Què hi vas anar a fer, a Londres? (o què hi vas anar a pintar - o a gratar-?, què se t'hi havia perdut?; no a què hi vas anar? -TV3-.
Ja saps perquè he vingut? (o què vinc a fer; no a què he vingut) -CR-.
Què hem vingut a fer, en aquest món? (no a què hem vingut, a aquest món? -Avui-.
De què tens por? (o què et fa por?; no 'a què li tens por?)
nota:
Vegeu també "a què ve".

a què dec l'honor de *

Com és que en véns a veure? (o quina alegria que hagis vingut!, quina sorpresa tan agradable!; millor que a què dec l'honor de la teva visita?)
nota: 'A què dec l'honor de' és una frase ben construïda i correcta, però calcada del castellà.

a què és degut?

Hom demana així el motiu d'un canvi, o bé del capteniment d'algú. |
com és que?, per què?, per quina raó?, per quin motiu?, per quin sant?, a què treu cap?, on treu cap això? (Mall) |
A què es deu, tan d'esverament?

a que no! (i: a que sí!) *

Què t'hi jugues que no m'agafes? (no a que no m'agafes!)
Què hi va que no saps com es diu dona en rus? (no a que no saps!)
Què t'hi jugues que li vaig a dir? (no a que li vaig a dir!)
Llengua que no hi puges! (o et desafio que no hi puges; no a que no hi puges!)
Què t'hi jugues? (o què t'hi jugues que sí!; no a que no ho fas?) 
Oi que tinc raó?
(o eh que tinc raó; no a que tinc raó?)


a què s'ha arribat!

Expressió de queixa. |
on s'ha arribat!; on arribarem!,
on s'ha vist mai |
A què hem arribat!: només hi ha robatoris!


a què treu cap

Ho diu qui no entén una actuació, que considera exagerada o inútil. |
a què treu nas?, per a què serveix?, quin sentit té? |
A què treu cap, anar canviant de lleis cada vegada que hi ha un govern nou?
No sé pas a què treu cap anar a pujar muntanyes!

a què ve? *

A què treu cap dir que l'àrbitre ens ha robat el partit? (o quin sentit té; no a què ve?)
Per què em piques? (o com és que, què t'he fet jo?; no a què ve que em piquis?) -TV2-.
A
-Demà fareu la feina vosaltres. B -Per què ho dius? (o per quina raó?, com és?; no a què ve?)

a qui el vol escoltar *

El president explica a tothom la seva posició (o a tot arreu on va, a qui se l'escolta; millor que a qui el vol escoltar) -CR-.

a qui està bé, el cul li dol

Tothom té algun desfici (l’Alguer). |
ningú no està mai bé del tot; qui no té un all, té una ceba |

a qui li amarga un dolç? *

A tothom li agrada que l'alabin (o els obsequis agraden a tothom, les coses bones agraden a tothom, què millor que t'alabin?, sempre és bo que parlin bé de tu; no a qui li amarga un dolç?)
nota: A Mallorca, en tals casos, es diu l’antic refrany "sa mel es menja perquè és dolça".
A tothom li agrada que l'alabin (o la mel es menja perquè és dolça, a qui no li agrada que l'alabin?).

a qui li piqui, que es grati! *

Això no ho deixarem fer i, si no li agrada, que es passegi! (o que s'hi posi fulles!; qui tingui cabres, que se les grati!; millor que a qui li piqui, que es grati!, a qui li piqui, que s'ho rasqui).
notes: 1 Vegeu també”qui tingui cabres, que se les grati!”, “qui tingui maldecaps que se'ls espassi!” i “qui tingui ronya que se la grati!
2 cabra: Insecte que viu a les parts peludes de les persones

a qui no va amb el temps, tira-li fems

Vol dir que qui no s’adapta als costums actuals ses coses li van malament (Men). |
s'ha de ballar el ball que toquen; qui no es posa al dia, fracassa; cal adaptar-se a les modes de cada època |
Na Joana va equivocada, ara no és un bon moment per posar més vaques: a qui no va amb el temps, tira-li fems.

a qui no vol cols, dos plats

Se sol dir quan una situació negativa s'agreuja (Bar). |

no en tenia prou amb un, ara dos; si no t'agrada, mengen més (Ca); si no vols brou, dues tasses; a qui no vol brou, set escudelles (Mall) |
Té la dona malalta i ara el noi se li trenca la cama: a qui no vol cols, dos plats.

A
-No m'agrada, el fetge. B -Si no t'agrada, mengen més! (l'obliguen a menjar-ne)

a qui se li acut? (o acudeix)

Pregunta que indica estranyesa. |
com s'entén que?, com pot ser que?, quin seny teniu?, a què treu cap? |
A qui se li acut de sortir, un dia com avui, sense paraigua? (arriba ben xop)
A qui se li acudeix, deixar les ampolles aquí! (al mig del pas, les trenquen)

a qui se li posa davant

Ho diu a tothom (o a tothom qui troba, a tot déu; millor que a qui se li posa davant) -Avui-.

a qui toca, toca

Les coses dolentes poden passar a qualsevol. |

rep qui rep, les desgràcies no van a triar, què hi farem! |
A -
La Laura ha tingut un accident a la carretera i s'ha fet mal. B -Sí, a qui toca, toca.

C -
El meu germà ha anat al carrer, en aquesta reducció de plantilla. D -Mira, rep qui rep.


a quin més (o a quin pitjor) **

Quina exhibició de cops que acaba de fer en Quimet! Si l'un és fort, l'altre encara n'és més! (o quin seguit de força! no una exhibició de cops, a quin més fort -tennis-, o a quin millor) -C33-.
Ha fet tres gols, i tots d'una gran espectacularitat (no a quin més espectacular) -TV3-.
Dues decisions de l'àrbitre que, si l'una és dolenta, l'altra encara és pitjor (no a quina pitjor) -TV3-.

a quin sant!

Expressió per indicar una possibilitat molt baixa, o fins i tot estranyesa (Val). |
que no, no home no; calla, calla!, per quins cinc sous?, per quin sant? |
Vostè ha guanyat prou diners escrivint? A quin sant home! A quin sant! No mai, no mai de la vida -Joan Fuster-.
A quin sant han de venir periodistes de Londres?

a rabiar *

El públic aplaudeix d'allò més (o en gran manera, fora mida, de valent, molt i molt; no a rabiar).

a raig

En gran abundància. |
molt i seguit, a balquena, a dojo, a bell raig, a raig fet, a raig de càntir, copiosament, a cor què vols, deixar-les anar a raig de càntir (Ca) |
Aquest defensa fa faltes a raig.
Ara posen multes a raig, a Blanes.
Els clients estaven satisfets. En Mateu no sabia cap a on girar-se. Els diners entraven a raig
-Els voltors-.
Plou fort. Veig que la canal va a raig.
El pare les deixa anar a raig de càntir
(és clar i sincer, Ca).

a raig fet

Copiosament. |
en gran abundància, a bell raig, a raig, a balquena, a dojo, a tort i a dret, a raig i roll |
Aquest Sant Pare canonitza a raig fet...
-Punt-.
Les veus irrompien sense matisos, a raig fet
-Punt-.
Suo a raig fet
-C33-.

a 'rajatabla' **

Hem de complir el contracte al peu de la lletra (o estrictament, rigorosament, per complet; no a 'rajatabla').
Com que li hem trencat el plat bonic, ara irem tots a la llei (o ho farem tot al peu de la lletra, fil per randa; no a 'rajatabla' -el batlle es va enfadar perquè volia fer jocs per Sant Jordi-).

a ramatades

Indica una gran quantitat de coses, animals o persones (Val). |
un ramat, una bona colla, (a garberes, a l'amunt, un fum, a manta Val) |
Maria té amics a ramatades (o a garberes Val).
Enguany he criat a l'amunt de colomins (Val).
Al soterrar hi havia gent a ramatades.
Li van fer un fum de preguntes
.
En aqueix camp hi ha a manta de poll (Val).

Segons mon iaio, en temps dels llops n'hi havia a manta, d'àligues, i n'havien de matar alguna, perquè feien verdaderes destrosses -el mas-.


a rampeu

Ben bé al costat, tocant la part baixa d'una muntanya o d'un accident del terreny (Pallars). |
al peu mateix de, al costat de, a la vora de |
Sarret es trobava emplaçat en un petit planell a rampeu del Serrat de la Portella -Històries-.
La ciutat moderna, a rampeu dels pujols verds... -Cat Nord-
La sortida és a rampeu de la carretera -Punt-.

a raó de

En la proporció que es diu. |
tant
|
Ha signat un contracte a raó de tres milions anuals
-D. Barna-.

a raó de *

S'ha sabut a causa del focus de grip nova (o per raó; no a raó).
No la va anar a veure a causa d'això (o per culpa de, amb motiu de; no a raó de).

a ratlles *

He comprat una camisa de ratlles i una de quadres (no una camisa a ratlles i una a quadres).

a 'ratos' *

He vist el partit a estones (o a trossos; no a 'ratos').
La feina del diccionari la faig quan puc (o quan tinc temps, a estonades, quan em lleu -Gir, Mall-, en lleure -Mall-, a estones perdudes; no a 'ratos' perduts).

a rebentar

Ple al màxim. |
ple com un ou, ple de gom a gom, ple fins dalt de tot, ple a seny, curull, a la raseta, ple a vessar; pel broc gros, ésser un colador |
El camp de futbol serà ple a rebentar
-D. Girona-.
Van beure a rebentar.
No has pas d'anar a rebentar, quan menges: has de tenir seny.

a rec corrent

Baixant l’aigua pel seu propi pes, des una bassa, d’una canal, etc. (Ca) |
sense motor,
regar amb aigua estesa (Am), regar amb aigua corrent (Am-Ca). |
L'hort de dalt, l’enaigüem a rec corrent.
Aquest refrigerador degota i el terra va a rec corrent.

Nosaltres reguem amb aigua estesa d'una bassa, no necessitem cap motor.


a recés

En un lloc abrigat o a casa reposant. |
a recer, a jóc, a l’ombra, a repar -reparo- (Ca, Men), a retir, a l'abric, a redossa, a redós, a l'empara |
Quan plou ens posem a recés.
Tothom deu ser a recés, en aquesta hora
(a casa).

a redós

En un lloc protegit del vent o de la pluja (Men). |
a redossa, a recer, a l’abric, a cobert, emparat per |
Es van asseure a sa redossa d’una paret amb es "sau" damunt ses espatles -Fets-.
Hi havia un munt d’homes que jugaven el joc de cartes al redós d’espais amb sorolls -La neu adversa-.
La instal·lació de la flota a la redossa de Menorca -Temps-.
La idea va néixer a redós d'una estada... -Punt.

a regalar

A un preu molt baix. |
barat, a cap preu, regalat (Bar, Mall) |
Nosaltres comprem el sucre a regalar, a Andorra.
Avui, al mercat, les taronges anaven a regalar
(o regalades).
S'han abaixat molt els porcs; van a regalar.

Ni a regalar ho voldria!


a reganyadents **

Ho fan de mala gana (o de mal grat, a contracor, per força, rondinant, a desgrat; no a reganyadents) -Llibre-.

a rel de *

1 La dimissió va ser immediatament després del cop d’estat (o tot seguit de, de seguida, arran de; no a rel de, arrel de).
2
Com a conseqüència de la darrera revolució escocesa, hi va haver molta repressió (o arran de, amb motiu de, degut a, a causa de; no a rel de, arrel de).

a rei mort, rei posat *

A -S'ha mort el president de Vaquilàndia. B -Algú en dirà bé! (o vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (Gir-Val); el mort a la terra i el viu a la guerra (Val); algú estarà content!; bon vent i barca nova!, no hi ha ningú indispensable; no a rei mort, rei posat).
El rei és mort, visca el rei!
(quan hi ha un canvi de rei).


a rem i a vela

Molt de pressa i sense pensar-s’hi gaire. |
de pet, tot dret, de dret; a tothom, directament |
Ara s'aproven els alumnes a rem i a vela!

a rengló seguit *

Va saludar a tothom i de seguida va començar el discurs (o tot seguit, a continuació, seguidament; no a rengló seguit)

a repar

En un lloc protegit del mal temps (sentim sempre a reparo, a Ca, Men). |
a recer, arrecerat, a recés, a l’abric, a cobert, sota sostre, a redós |
Ens n’anem a la barraca i estarem a repar.
Hem de berenar a repar i no aquí, al mig de la vinya.

a repèl

1 Afaitant-se en la direcció contrària del pèl. |
a contrapèl, pujant |
Primer m’afaito a pèl, i desprès, a repèl.
2 Contra la voluntat d’algú. |
a contrapèl, de repèl, a contracor, a contra gust, de mal grat, a desgrat, de mala gana, per força, per compromís, contra gust (Ca); venir malament, no venir bé de fer, repugnar |
Em ve a repèl anar a aquest casament. El fan massa lluny!
Em venia de repèl que el meu germà volgués soterrar l’avi en un altre poble.
Es van casar contra gust meu.
nota: A Mallorca els barbers deien “fer es repèl” a acabar d'afaitar la barba en direcció contrària a com jeia el pèl.

a reressaga

A la part de darrere d'un grup de persones o d'animals que fan camí. |
a ressaga, a la rereguarda, a darrere de tot; endarrerit |

Feia tot sol la via, moltes vegades a reressaga, com fatigat de la marxa
-Carlinada-.
nota: Trobem 'rerassaga' al DCVB.


a res *

La Rita està guanyant per trenta a zero (millor que per trenta a res -tenis-).

a resquit *

Farem una barraca nova i ja hem donat dos-cents euros d'acompte al paleta (de paga i senyal, de bestreta; pagar per endavant o per avançat; hem bestret -de bestreure, Mall-; millor que hem donat dos-cents euros a resquit).
La torre ens ha costat dos-cents mil euros, però no els hem pas haguts de pagar: hem donat la casa vella per cobrir la diferència (o per arribar al preu de venda, per compensar el preu; millor que a resquit).

a reves

De manera interrompuda (Am). |
a estones, a ratxes, a tongades, a temporades, a ribugades (Ca); ara sí, ara no; a ruixades, para i hi torna, de manera discontínua, intermitentment |
Els negocis van a reves (pugen i baixen).
En aquest temps plou a reves (a ruixades, a Ca).
Pluja de ruixades, pluja de durades: vol dir que plou dies i dies i no s'espassa -Ca-).
L'equip italià ha jugat bé a reves (a ratxes, Am).

a río revuelto ganancia de pescadores **

Ja se sap que mai no és mal per a tothom (o que en temps de belluga, campi qui puga; que hi ha qui sap treure profit de l'embolic; que les grans fortunes es fan a les guerres; si hi ha maror, peix en abundor; com més maror, més peix; no que 'a rio revuelto ganancia de pescadores' -Enderrock-.

a robar al camí ral (o real)

Ho diu qui no compra un producte, perquè en troba el preu exagerat. |
abusen massa; ho fan massa descaradament, això |
Sis euros, en demanen, d'una mata d’enciam! A robar al camí ral!
A -El paleta em volia cobrar 120 euros més del pressupost que em va fer. B -I, què li has dit? A -Que anés a robar al camí ral! Per a mi un home que no té paraula no és ningú.

a rogles

No del tot bé, mitjanament bé (Val). |
a temporades, a estones |
Tu tens molt bona memòria a rogles: et recordes d’allò que t'interessa.

a rompre

Expressió que indica molta abundància; gran quantitat de qualque cosa. |
a dojo, a doll, a manta, a balquena, a betzef |
Aigua a rompre per a un nou boom urbanístic a les Illes Balears -Mirall-.
Menjàvem arrop i bevíem vi a rompre
-Mirall-.

Hi havia fam a rompre.


a rossegons

Movent-se a terra fent anar braços i cames (Alt Urgell). |
arrossegant-se, de quatre grapes, de genollons, gatejar, a gatameu (Val)
|
En Jaumet es passava el dia a rossegons
-En Calçons-.

a saber

Vegeu 'és a saber'


a sac

Procedint d’una manera ferma i decidida contra un grup de persones. |
anar a totes, ésser molt dur, bruscament, amb força, a tot tall
|
La policia entrarà a sac en el control de les màfies canadenques
.
La policia va decidir anar a sac i escorcollar els vehicles
-Punt-.

a salt de mata *

1 Festejàvem quan podíem (o com podíem, d’amagat, de qualsevol manera, a la impensada; no a salt de mata) –Llibre-.
2
Vam haver de sortir corrent (o cames ajudeu-me, com vam poder, disparats, volant, a corre-cuita, rabent, sallant,
apressadament;
no a salt de mata).

a salvo *

Ningú no està prou resguardat dels traïdors (o ben segur, ben protegit, prou defensat, fora de perill, en lloc segur; no
a salvo
).

a sang freda


Sabent bé que s'està fent. |
sense passió; conscientment, premeditadament |
Va ser un assassinat a sang freda
-TV3-.

a sang i a foc (o a sang i ferro) *

Han intentat imposar a mata-degolla la partició d’aquell país (o cruentament, sanguinàriament, atroçment,
inhumanament, brutalment, sense pietat, a degolla;
millor que a sang i a foc) -Avui-.
És una dictadura cruel
(o sanguinària, brutal; millor que a sang i ferro) –Mirall-.

a sangs calentes

Quan una persona està exaltada. |
a sang calenta, quan s’està enfadat, sense cap preparatiu |
A sangs calentes, quan m’ho van dir, em vaig emprenyar molt, però quan hi vaig haver dormit, ja ho vaig veure diferent.
A sangs calentes li fotries un mastegot, però val més enraonar-hi
(amb el noi).

a sant de què *

Per quin sant, hem d’anar al bosc ara? (o de quin sant?, a quin sant?, per quins cinc sous?, què compon anar...?, a què
treu cap?;
millor que a sant de què hem d'anar...?)
Per què portes aquestes ulleres?
(o com és que, per quin motiu?; millor que a sant de què aquestes ulleres?) –TV3-.

a sants i a minyons, no els prometis que no els dons (o si no els dons)

No facis falses promeses perquè pot tenir inconvenients (Bar-Gir). |
les promeses fetes als sants i a la mainada s'han de complir |
A
-Vaig dir al nen que si aprovava el curs li compraria una bicicleta nova, però ara vaig fluix d'armilla. B -Si li vas
prometre, compra-li: a sants i a minyons, no els prometis que no els dons. Si no ho fas, un altre dia no et tindrà
confiança.


a saques

En grans quantitats. |
a pilots, a dojo, a cabassats, a cabassos, a grapats, a caramull, a ramats, a gavadals, (a garberes, a muntó Val), (a
palades, a senallades Mall) |
Amb els primers turistes, feien els diners a saques.
Aquella gent manegen es doblers a palades.
Tenen els duros a saques.

a semblança

D'una manera semblant. |
a manera de, a imatge de, a tall de; imitar, prendre per model |
S'han organitzat a semblança del model de direcció del PCB
Avui-.

a senallades (o a senalles)

Locució adverbial que fa referència a una gran quantitat de qualque cosa (Mall). |
a dojo, a pilots, un gavadal, un munt, a cabassats -o cabassades-, a poalades (Mall) |
Diuen que guanya doblers a senallades.


a seques

Sense cap més cosa. |
i prou, i res més, sóc un trist
|
Jo sóc llicenciat a seques. No he pas fet el doctorat
.
Va dir "bon dia" a seques
-TV3-.

a ser possible *


Volem fer un programa de qualitat, si pot ser (o si és possible; no a ser possible) -TV3-.
Vull dedicar-me, si puc, a pilotar avions
(o si en tinc l’ocasió, si en sóc capaç; no a ser possible)
Lliureu-ho, si pot ser, abans del dia setze
(o si podeu; no a ser possible).

a simple vista *

Només de mirar-ho, ja es veu que és mal fet això (o només de posar-hi la vista, a cop d'ull, a primer cop d’ull; millor que
a simple vista
).
A primera vista ja t'he conegut
(o de primer moment, a cop d'ull; millor que a simple vista)
nota: Sí que creiem correcte "a simple vista" quan vol dir "només amb la vista, sense cap instrument òptic".
Venus es veu
a simple vista
(o a ull nu, només amb els ulls).

a so de tabal no s'agafen llebres (o de timbals)

Les coses s'obtenen amb bones maneres, no amb crits i exigències. |
s'ha d'anar de manyac, s'ha se ser fi; si crides, la gent fuig |

Si crides, els treballadors s'hi posen de cul; els hi has de fer veure, les coses: a so de tabal no s'agafen llebres.
No has de tenir aquest mal geni: amb so de timbals no agafaràs mai cap llebre.


a sobre

A l'autopista et fan pagar i, a més a més, has d’anar a 40 (o i encara, i a més, millor que i a sobre, i damunt) -CR-.
És un poble de dues cases i, per acabar-ho d’adobar, no es parlen
(o i per postres; millor que a sobre, sobre) -TV3-.
Té uns quants milions i a més a més li donen una beca
(o amb tot i això, de més a més, i encara; millor que i a sobre) -Avui-.
El van agafar copiant i encara volia tenir raó
(o i tot i així, i tot i això, i així i tot, així i tot; millor que i a sobre).
nota: Trobem “a sobre” al DIEC i en altres diccionaris, però creiem que és millor de prescindir-ne, perquè ve molt de nou als parlants del Principat i de les Illes, que hi veiem un calc del castellà.

a sol baixant

Quan la força del sol ja minva. |
quan el sol dóna el baix, cap al tard, quan el sol va cap a la posta, al capvespre, a l'horabaixa, a sol colgant |
A -
No has pas vingut vermella, a de la platja. B –És que hi he anat a sol baixant.

a sol i serena

En un lloc on hi toca el sol, la humitat i el vent. |
al descobert, al mig d'un camp; a l'aire lliure, a la intempèrie, a cel obert, a cel descobert, al ras |
Ens passem tot el dia al mig del camp, a sol i serena.
Hem posat les mantes tres dies a sol i serena, a fi de treure’n la mala olor.
L'esperit de vi, amb una barreja d’herbes, s’ha de tenir nou dies a sol i serena
(per a fer fregues contra el reuma).
La ratafia, per ser bona, s'ha de tenir quaranta dies a sol i serena.

a sol post

Quan el sol ja és a la posta. |
al vespre, al capvespre, quan llostreja, al crepuscle |

Ara, a sol post, arriben les parelles a la platja
–Llibre de l'Escala-.
A sol ben post passava el llindar d’aquella Santa Casa
–Carlinada-.
Demà, a sol post, sigues a la meva porta-
Llibre-

a soles

No va acudir ningú anit i vaig haver de baixar la taula de la cambra tot sol (o sol, jo sol, ben sol; millor que a soles).
No el trobo mai tot sol (o sol; millor que a soles).
Vull parlar amb en Pau, ell i jo sols (o privadament, tots dos sols; millor que a soles) -TV3-.
nota: Trobem 'a soles' al DIEC. Creiem que són millors les altres solucions.

a sopluig

En un lloc arrecerat de la pluja. |
a cobert, sota cobert, a aixopluc, a recer, a l’abric, a redossa, a redós |
Quan comença a roinejar anem a sopluig a la barraca.

a sorts *

Ho han decidit a cara o creu (o per sorteig; ho han rifat, sortejat; ho han posat a sort, ho han fet a la sort, fent parells i senars -o senats-; millor que ho han decidit a sorts) –TV3-.
fer a parells i senars: treure a sort endevinant si seria parell o senar la suma dels dits que traurien els dos jugadors (DCVB).

a sota veu

En veu baixa. |
enraonant fluix, xiuxiuejant, a cau d'orella, parlant baix
|
I, a sota veu li explicà tot
-Conte-.

a sou

Treballant per un altre i cobrant una paga fixa. |
a jornal; pagat; sicari, assassí, esbirro, pistoler; fer feina a sota d'altri (Mall) |
L’avi, abans de posar el taller, va anar molts anys a sou a la fàbrica.
Han estat dos delinqüents a sou.


a tall d'arrencar naps

Hom ho diu d'una feina feta de qualsevol manera (Am). |
mal fet, fet de pressa, barroerament |
Aquest dibuix l'has fet a tall d'arrencar naps!
Va ser una entrevista a tall d’arrencar naps
-Temps-.

a tall d'exemple

Hom ho diu abans de posar un exemple. |
per posar un exemple |
A tall d'exemple, en el mercat de Palma hi ha...
–Mirall-.

a tall de (+ mot)


D'una manera determinada. |
com si fos, com a, a manera de, sembla que, a l’estil de |
El gos ens abordava a tall de mossegar
(com si anés a mossegar; Am).
A –
Per què li has dit que ja era hora de dinar? B -Li he dit a tall de recordatori (no pas per menar-li la pressa).
Es va presentar a la festa a tall d’anar a arrencar naps
(de qualsevol manera, sense mudar; Am).
A tall d'exemple, va citar l'ús de la Seguretat Social
(per posar un exemple) –Avui-.
Per cap d'any farem un sopar a tall de germanor.
Duia el sarró a l'esquena a tall de motxilla
-Carlinada-.
S'enfilava a tall d'esquirol
Rem 34-

a tall de boig


Com si fos boig. |
com un boig, de qualsevol manera, sense cap mirament, sense mirar-s’hi gaire, sense mirar prim |
El teu germà, amb el cotxe, corre a tall de boig!
No ens entenem perquè tu jugues a tall de boig, i jo jugo per guanyar
(a cartes).
Aquesta vinya és podada a tall de boig
(molt malament)

a Tarragona manxen i a Reus enganxen

Les diferents activitats es complementen i totes són útils (Bar). |

a taula parada

Amb tranquil·litat. |
amb calma, sense pressa, sense neguits
|
N'he parlat a tota la família a taula parada -Elx, Migjorn-.

a té qui té

Significa en abundància, en gran quantitat (Mall). |

a dojo, tant com vol, de valent, seguit seguit (Val) |

La mainada el que vol és manar a té qui té, sense reglamentacions ni impediments, a la descarada -Els nins-.


a temps

A l'hora que tocava. |
quan tocava, oportunament |

No l'he despertat a temps i ha fet tard a l'escola.


a temps vell

Fa molts any (Eiv). |
antigament, en temps passats, en aquell temps,
pel temps vell (Am), al temps vell (Ca-Am), fa molts anys, abans |
A temps vell, a sa casa de Collet, hi vivia un matrimoni ben avingut com pocs n’hi ha -Arrels-.
Pel temps vell hi havia una casa que en deien a cal Bisbe (fa molts anys).
Per dalt sa Penya, enmig de cada carrer, hi havia un torrentó que servia de femer
-Xacoters-.

a tenor de *

Ha estat una bona campanya, si mirem els resultats (o si tenim en compte, d’acord amb; no a tenor dels resultats) -CR-;
Pot guanyar, segons com es desenvolupi el partit (o tot depèn de com; no a tenor de com) -C33-.

a terra que vas, usança que trobes

Cada terra té els seus costums (Mall) |
terra que vas, usança que trobes
(l'Alguer), cada terra fa sa guerra |
nota:
També es diu en italià ”paese che vai, usanza che trovi”.

a tip a tip

Fins a quedar ben tip (Gir). |
fins a quedar assaciat, sadollat; fins a quedar ben fart, enfitat, ben ple, fins que n’és tip, (afartat, atipat Val) |
S'ha de menjar de tot; ara, anar a tip a tip, no.
A-Ell té colesterol, però sempre en menja de galetes; a tip a tip! (moltes)
B –
Algun dia farà un pet com una aglà!

a tir de pedra (o a un tir de pedra) *

Ens trobàvem a un tret de pedra de l'església (o a quatre passes, a un tret d'escopeta, a un tret de ballesta, no gaire lluny; no a un tir de pedra).

a tirar un carro!

Exclamació de qui no creu allò que li diuen (Ca). |
no m'ho crec!, que diu, ara!, ja pots comptar! |
A
-Aquesta vegada tindràs el meu vot. B - Au, a tirar un carro!

a títol *

Hi col·laboren pel seu compte, no en nom de la UAB (o voluntàriament, sota la seva responsabilitat, agafant la iniciativa, sense dependre de; millor que a títol personal, a títol privat).
Seran a Barcelona en viatge privat (o en viatge personal, no oficial, pel seu compte; millor que a títol personal) -Avui-.
Podem dir, com a anècdota, que... (per dir una anècdota; millor que a títol d'anècdota) -CR-.
nota: Al DCVB, i al DIEC, hi ha: «He rebut aquests diners a títol de préstec».

a to amb *

Eren unes paraules pròpies del seu temps (o segons la moda, segons el pensament, en harmonia amb, d’acord amb; no a to amb).

a toc de 'pito' *

En aquella escola ens feien anar a toc de campana (o a toc de trompeta, a toc d'esquella; no a toc de 'pito').

a toca i tocaràs

Cobrant de seguida, sense fiar (Ca). |
toquem i toquem, al comptat, bitllo-bitllo |
A –
Ja us l’han pagat, el camp? B –Carall, sí. El vam vendre a toca i tocaràs.

a toca tecla **

El paguem sempre bitllo-bitllo (o trinco-trinco, al comptat, a l’acte, a toca i tocaràs, l’un a sobre l’altre, en efectiu; no a toca tecla).

a toca-toni

Pagament que es fa al moment de la compra, immediatament (Val). |
bitllo-bitllo, trinco-trinco, a toca i tocaré, al comptat, l'un sobre l'altre |
M’han dit que ho hem de pagar a toca-toni.

a tocar

A molt poca distància. |
molt a prop, al costat, molt a la vora, allà mateix, molt proper |
Vulpellac és a tocar la Bisbal.
A tocar la casa hi ha un pou.
Han de ser molt savis, aquests! Han fet el xalet a tocar el riu.
L'acord sobre política autonòmica, a tocar
Avui-.

És llavors, frec a frec de la seva roba d'estamenya i... -Carlinada-.
A Suècia el sí és frec a frec del no -eleccions- (o quasi en contacte, molt a prop, gairebé tocant).


a tomba oberta *

El ciclista baixa com un desesperat (o com un boig, jugant-se la vida, a tot tall, a tota vela, a tota castanya, a tota marxa, a tota brida; sallant, com un llampec; millor que a tomba oberta).

nota: 'A tomba oberta' sembla un calc de l'expressió francesa 'a tombeau ouvert' que potser ha entrat per via del castellà.

a tomballons (i de tomballons)

Fent moviments bruscos sobre si mateix. |
rodant, rodolant, voltant, a capgirells, fent capgirells |

I la curenya anava a tomballons, saltant el canó del seu jaç
-Carlinada-.
La pluja cau a tomballons
-Llibre Mall-.

a tombarelles

En gran quantitat (Am). |
a pilons, a cabassats, a gavadals, en abundància, a ramats
|
Tenen les manilles a tombarelles (cartes).

a 'tontes' i a boges **

No facis les coses de qualsevol manera (o a la babalà, barrim-barram, sense trellat, de sobtada, sense mirar prim, sense mirament, sense solta ni volta, etzibant-les sense engaltar ; no a tontes i a boges).
Viuen esbojarradament (o a la babalà, sense rumiar gaire, no a tontes i a boges) –CR-.

a tope *

Ha posat l'aixeta a tot raig (o a bell raig, al màxim, a tot tall, a tot drap, a tot estrop; no a tope).
Tenia la calefacció a dalt de tot (o al punt més alt, al màxim; no a tope).
Circulen com un llamp per Barcelona (o a tota vela, a tota marxa, a tota brida; sallen, a cent per hora; no a tope) -TV2-.
Els consultoris dels metges són ben plens (o són plens com un ou, o plens de gom a gom; no les consultes estan a tope) -TV3-.
Jugaran amb la moral a dalt de tot (o ben alta, al súmmum, al cent per cent, a dojo; no a tope) -TV2-.
M'agrada viure al màxim (o intensament, de mala manera, a dojo; no a tope)
Caminàvem a cos batut (o a tot estrep, apressadament, sallant; no a tope).
Té tots els jugadors en bon estat (o en forma; no a tope) -CR-.
Van lluitar molt (o van suar sang, van fer un vaitot, van batallar, van maldar per guanyar; no varen jugar a tope).
Han estat quatre dies de festa total (immensa, de conya; no a tope).

a torna feina

Es diu quan una persona no cobra per treballar a casa d’una altra, sinó que, qui rep l’ajuda, la compensa fent a l’altra persona alguna feina (Ca). |
a torna jornal (Am); ajudar-se mútuament |
En Quimet i jo treballàvem a torna feina: ell venia a podar a casa i, per cada dos dies que hi venia, jo hi anava un dia a llaurar-li la vinya amb el cavall.
Collem les patates a tornajornal. Anem un dia a cada feixa.

a torna visita

Es diu quan entre dues persones, o dos grups, es reparteixen unes visites (Am). |
tornant la visita |
A –
Us ve sovint, la xicota del noi, a dinar? B –Sí, anem a torna visita: ara el noi va a dinar a casa d’ella; ara ella ve a casa, i anem fent.

a tornar a fer

Si ho hagués de fer altra vegada (Ca). |
fos ara (Ca), si fos ara (Am), si fos a fer, si ho hagués de tornar a fer, si hagués de tornar-ho fer (Mall) |
A tornar a fer, no em casaria.

a toro passat (o bou) *

No costa gaire d’opinar, quan ja se li ha vist el cul (o ara que ja ha passat, un cop ja és fet, ara que ja s’ha vist; una cosa, quan ja és vista, tothom l'endevina -Ca-, al final de la correguda (Val); no a toro passat).
Ho dic ara, que ja ha passat (o quan ja s’ha vist; no a toro passat).

a tort i a dret

Sense retenir-se. |
sense mirar prim, sense miraments, amb raó o sense, sense reflexió, arreu; en gran quantitat, profusament, a tot drap, a tort i a través, a tiri i baldiri (Alcoi) |
Aquell mestre fumia estirades d’orella a tort i a dret.
Avui posen multes a tort i a dret.
No pot ser que tothom xerri a tort i a dret, quan el mestre explica.
La Núria en fa a tort i a dret, de fotocòpies
.
Li prenen el pèl a tort i a dret (molt) -Avui-.

a tort o a raó

Sigui com vulgui. |
de totes passades, sigui de la manera que sigui, amb raó o sense, sigui com sigui, peti com peti, peti qui peti, tant sí com no, de la manera que sigui, sigui veritat o no, de totes totes, coste el que coste (Val) |
Ells volen guanyar les eleccions, a tort o a raó -Temps-.

Es diu, a tort o a raó, que la sardana interessa només als vells -Arrels-.

a tort: injustament, sense raó

a tortes o a dretes

Sense reflexió, sense reparar en mitjans, sense mirar si és amb raó o sense (Val) |
amb raó o sense, a tort o a  dret, a tiri i baldiri (Alcoi) |
Ella ajuda sempre el teu germà, a tort o a dret.
Els ulls li fan llumenetes parlant a tortes i a dretes del pollet
-A la nit, Al Tall-.
A la nit no tinc problemes per contar tot el que pense, perquè bé a tortes o a dretes sempre trobe algú que em comprèn.

a tot

Tot no sol fer femení davant d'un nom geogràfic. |
a tot arreu, tothom |

Plourà a tot Catalunya
(no a tota Catalunya).
Tot Barcelona l'ha anada a veure
(no tota Barcelona).
Pertot arreu n'hi ha, de gossos, en aquest poble.
És un home que emprenya pertot
(a tots els llocs on va).

Ho diré pertot arreu, això que m'has fet.

Pertot és bo el pa, quan n'hi ha.


a tot això *

Mentrestant, l’empat continua (o de moment, per ara, ara com ara, amb tot i això, tot i això, amb tot; no a tot això que l'empat continua) -TV3-.
Entretant, l'àrbitre xiula falta (o ara, de moment, mentre, no a tot això, l’àrbitre pita falta) -C33-.
Parlant de tot, ningú més no ho ha preguntat? (o canviant de tema; no a tot això, ningú més no ha preguntat?) -Temps-.

a tot arreu

A tots els llocs. |
arreu arreu, pertot, pertot arreu (Gir, Mall), arreu, arreu del món, per totes bandes, en tot lloc, ací i allà, ça i lla |
A tot arreu n'hi ha, de flors d’aquestes.
De mainada eixerida n’hi ha a tot arreu.
Aquesta gent deuen pertot: tothom els empaita.

No hi ha ball amb trompeta que no hi sigui la Marieta (es fica a tot arreu, aquest home) -Terres de l'Ebre-.

nota: Pau Vidal, al llibre 'CATANYOL.ES' desaconsella l'ús de 'a tots els llocs' en comptes de 'a tot arreu'.


a tot arreu couen faves *

A -Hi ha hagut moltes estafes, a Girona. B -Pertot arreu en passen, de coses (o pertot arreu se'n fan, de bolets, quan plou; no a tot arreu couen faves -CR-, a tot arreu couen faves, i a Girona a calderades -TV3-).

a tot arreu couen faves i a casa a calderades **

A -Tan bé que podrien estar i sempre hi ha crits. No ho entenc! B -No en facis cabal. Cada casa és un món! (o tothom en té d'històries, pertot arreu en passen, de coses estranyes; a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou; no a tot arreu couen faves i a casa a calderades)

a tot arreu tenen bec, les oques (o sempre han tingut bec, les oques)

Els defectes o els inconvenients són molt comuns (Bar). |
arreu se'n fan de bolets, quan plou; a tot arreu passen coses |
A -
A Suècia hi ha hagut un cas de corrupció. B -A tot arreu tenen bec, les oques.

a tot cas

Expressió emprada per marcar una excepció (Elx). |
com a molt, si de cas, si per cas, en tot cas, potser |
No podran governar sols, a tot cas en coalició.
nota: Pensem que és una manera de dir local.

a tot córrer *

Vagi-se'n a més córrer perquè hem sabut que... (o a corre-corrents,com una bala, ben de pressa, cuita-corrents, a corre-cuita, ràpidament, sallant, llampant; millor que vagi-se'n a tot córrer) -TV3-.
nota: Trobem aquesta expressió recollida al DIEC i en altres obres. Alguns autors la consideren un barbarisme (p.e. Balbastre). Pensem que és millor que ens n’estiguem, perquè tenim solucions més bones.

a tot estar

Viure en un lloc, menjant-hi i dormint-hi (Am). |
a pensió completa; estar-se, sojornar, fer vida |
Quan van operar el meu pare a Barcelona vaig passar uns dies a can Joan. Em van tenir a tot estar.

a tot estirar


Com a màxim. |

havent-n’hi molts, n’hi havia tants; tot al més, pel cap alt, no més de, amb prou feines tants
|
Hi ha mitja entrada, a tot estirar
-CR-.
A –
Duraran gaire les obres? B -A tot estirar, tres setmanes -TV3-.
Aquesta exposició és, a tot estirar, un parc d'atraccions
-Avui-.
A tot estirar, dijous et diré alguna cosa.


a tot estrop (i per tot estrop)

Es diu de les coses que són abundoses o molt habituals, per exemple de la la roba que es porta sempre (Bar). |
en gran quantitat, a tot tall, a dojo, abundosament, a doll
(Val); a tot vestir, per tot vestit, contínuament, sempre |
Enguany hem tingut préssecs a tot estrop.
És una roba per portar per tot estrop.


a tot nas

Es diu d’una cosa on no s'hi han estalviat diners (Gir). |
de categoria, on no hi mancava res, amb tots els detalls, amb tots els ets i uts, ben parit |
El seu pare li va muntar una perruqueria a tot nas.

a tot preu

Tant com poden. |
a totes passades, tant sí com no, costi el que costi, sigui com sigui, passi el que passi, de la manera que sigui |
Els terroristes evitaven a tot preu trobar-se cara a cara amb els veïns -Avui-.
Vol destruir a tot preu la fortalesa –Llibre-.

a tot taco

1 Molt de pressa. |
a tot tall, a tota brida, com un llampec, a tot vent, a tot estrop, a tota vela, com un boig, al rem i a la vela, a tota marxa, sallant, (a tota paleta, a tota virolla Val) |
Ens passen les motos a tot taco, a davant de casa.
2 En gran quantitat. |
a tot tall, a dojo, abundosament, a doll (Val) |
A la rambla ja reparteixen coca a tot taco (la regalen).

a tot tall

Sense cap límit (Ca). |
a tot drap, a tot estrop, a tot gas, a tota marxa, escapat, tant com poden |
Els dies de mercat posen multes a tot tall.
Sempre feu anar la calefacció a tot tall, en aquesta casa.
La setmana vinent ja farem exàmens a tot drap.
Era fermesa de conviccions a tot estrop
–Carlinada-.

a tot vestir

No portar posat res més que allò que es diu (Mall). |
per tot vestit, no portar res més |
Ella duia un vel a tot vestir (anava nua i només duia el vel) –Tomeu Penya.
Va anar a la platja i, per tot vestit, només duia uns baixos, sa molt fresca!

a tota castanya

Conduïa el cotxe a tot tall (o a tot drap, a tot estrop, a tot gas; millor que a tota castanya).
La marca Empordà rutlla a tota bufa
-Punt-.
nota: Trobem aquesta locució en alguns diccionaris catalans, però també és diu en castellà. Són més bones les altres solucions.

a tota costa *

Portugal demana de mantenir a tot preu l'estació orbital (o costi el que costi, sigui com sigui, tant sí com no, de totes passades; no a tota costa) -CI-.

a tota hora

Molt i molt sovint. |
a qualsevol hora, contínuament, sense parar, tot el dia, tothora, sempre, tostemps, amb molta freqüència, tot el sant dia, a cada moment, seguit seguit |
Les noies estudien a Girona, però a tota hora són aquí.
En parles a tota hora, d’en Carles.

a tota metxa *

Fèiem pujar el cèrcol a tota vela (o com un llamp, a tota brida, a tot drap, a tot estrep, com el vent; no a tota metxa).

a tota pastilla (o a tota pressa) *

Tenien la música a tot tall (o a tota brida, a tot estrop, a tota vela, a més córrer, com bojos, a tota marxa, -a tota paleta, a tota virolla Val-; millor que a tota pastilla, a tota llet; no a tota pressa).
Fugien a tota brida (o a tot tall, com un llampec, a tot vent, a tot estrop, a tota vela, a tota marxa, sallant, -a tota paleta, a tota virolla Val-; millor que a tota pastilla, a tota llet, a tota castanya; millor que a tota pastilla; no a tota pressa).

a tota prova *

Era un valent acabat (o provat, com una casa, de debò; havia demostrat que era valent; millor que a tota prova) -Bandolers-.
Perden de deu punts, però animats com estan, tornaran a remuntar (amb uns ànims a prova de bomba, inalterables; millor que amb uns ànims a tota prova) -C33-.
nota:
Trobem “a tota prova” en alguns diccionaris; malgrat això, pensem que no és bo.

a tota vora

Seguint la vora d'un lloc (Ca). |
al voltant de, al volt de, tot al voltant, a tocar, a tot el perímetre, rodejant |
Hi ha herba a tota vora del camp.

Han plantat arbres a tota vora del camp.

Poseu les teules velles a tota vora del pati.

He passat a tota vora del camp per no trepitjar el sembrat.

nota: Sentim 'tota vora'.

a totes hores (o a tota hora)

Sempre. |
a cada moment, molt sovint, en tot temps, constantment, nit i dia, sense parar |
Hi penso a totes hores.


a totes llums **

Sens dubte les raons eren molt més de pes que les que revela (o evidentment; no a totes llums) -Avui-.
El creixement econòmic va ser, sense cap mena de dubte, excepcional (o això és ben clar; no a totes llums) -CR-.

a totes passades (o de totes)

Sense cedir gens. |
de tota manera, de la manera que sigui, sigui com sigui, absolutament, costi el que costi, tant sí com no |
És un empobriment que cal evitar a totes passades –Parleu bé el català-.

a tothom agrada

Es diu d’una cosa molt abellidora. |
és molt bonic, tothom s’hi apunta, tothom s’hi delecta, és del grat de tothom, tothom en fa festa |
A tothom li agrada que li diguin que té els fills trempats.
Saber coses de les altres cases, a tothom agrada
(tots tenim un punt de xafarders).

a tots els efectes *

Es manté la vaga amb totes les conseqüències (o al cent per cent, amb caràcter general;
millor que a tots els efectes) -C33-.
En Xavier ja és al cent per cent jugador del Barça (o completament, del tot, enterament; millor
que
a tots els efectes) -Avui-.
La bandera russa substitueix a tot arreu la de la URSS (o amb caràcter general, oficialment,
del tot;
millor que a tots els efectes) -TV3-.

a tranques i barranques **

La justícia va com pot, en aquest país (tira amb penes i treballs; ara caic, ara m’aixeco; no a tranques i barranques) –CR-.
Aquí caic, allà m'aixeco, se'n va sortint (o a empentes i rodolons, amb prou feines, penosament, a trompades; no a tranques i barranques) -TV3-.

a trasmà *

El globus és lluny de la masia (o des de la masia costa de trobar, des de la masia és de mal anar-hi, a remà -Val-; no a trasmà) -RAC1-.

a través

Per mitjà de. |
mitjançant, fent servir, gràcies a |
Ho he sabut a través del banc.
Ho hem comprat a través de l'associació de pares.

a tren *

L'ascensió al Tourmalet s’ha fet anant tots al mateix ritme (o sense cap escapada, pujant tots plegats, anant tots junts; hi havia l’equip del líder que marcava el ritme; millor que l’ascensió s'ha fet a tren) -TV3-.

a trenc d'alba

Quan comença a clarejar. |
a la matinada, quan surt el sol; (a trencant de dia, en trencar el dia -Ca, Am-), a punta de dia, quan romp el dia, al primer llostre, al cant del gall, a punta d'alba |
...
els afusellaments a trenc d’alba –La cara oculta de la lluna-.

a tres quarts de quinze

1 Sense puntualitat (Ca-Bar). |
tard, a deshora, fora d’hora, a misses dites, a darrera hora, a hora horada (Val) |
Avui arribarem a la feina a tres quarts de quinze (hi ha un embús a la carretera).
2 Es diu de qui és molt distret (Am). |
ésser dispers, absent, encantat; estar a la lluna |
La mainada d’ara té l'atenció a tres quarts de quinze (no escolten).

a triar

Si pogués escollir. |
si hagués de triar, si pogués triar |
Aquest rellotge no m'agrada; a triar, em quedaria l'altre.
A triar no hi aniria, a classe, amb el pare.

a trompades

Amb poc temps (Ca). |
a empentes i rodolons, amb prou feines, a tomballons, dificultosament; a estones, de qualsevol manera, a la xamberga, (a trompellons, a trontollons Val) |
Tenim molta feina i l’hort el treballem a trompades.

a trompicades (a trompicons) *

L'Atlètic juga a estones (o a ratxes, és irregular; no juga a trompicades) -CR-.
Els alumnes han entrat a espentes
(o fent el boig, fent renou, cridant, a tomballons, a trompades; no una mica a trompicons) -CR-.

a trompons

Es diu quan hi ha molta feina i poc temps per fer-la (Am-Ca). |
en gran, a pilons, tanta com vulguis; de pressa, de qualsevol manera, sense mirar com queda, en gran abundància |
Al temps de les avellanes tenim feina a trompons.
Fa els milions a trompons
(Gir).

a trossos

1 De manera no seguida. |
a estones, de manera discontinua o intermitent |
A -
Vas veure el partit, ahir? B -A trossos.
2 En fragments. |
capolat, a bocins, trinxat
|
El porró va caure i va quedar a trossos.
Se'n va anar a trossos, l'armari, quan va caure. 

a trotxe i motxe *

Em fan anar cap aquí i cap allà fent coses: tot el dia vaig de bòlid (o vaig de qualsevol manera, vaig a tarrús-barrús (Ca); no vaig a trotxe i motxe).

a tu t'escoltarà!

No et farà cas. |
i et penses que et creurà?, i farà el que voldrà! |
A -Li diré que aquest noi no li convé, que el deixi. B -A tu t'escoltarà!

a ull

Sense comptar. |
a bell ull, a l’ull, a barrisc, aproximadament, tal com raja, sense mirar prim; ho he alfarrassat (Val) |
Ho he calculat a ull.
Engegàvem trets a bell ull i sense gran resultat
-Carlinada-.

a ull nu

Sense fer servir cap aparell òptic (Bar). |
a ull, amb la vista, així mateix, sense res, directament |
Alguns fongs es poden veure a ull nu –Llibre-.
Molts estels es veuen a ull.

a ulls clucs

Amb tota la confiança (Am-Bar). |
amb els ulls clucats (Ca-Am), sense pensar-s’ho, sense necessitat de reflexionar-hi |
Si ho diu ella, m'ho crec a ulls clucs (Bar).
Hi aniria amb els ulls clucats, a Nova York.
M'hi casaria amb els ulls clucats, amb la Rita.

Ho compraria a ulls clucs.
Molts homes passen per aquesta etapa de la vida -la infància- a ulls clucs, sense aprofitar-se de les mil coses meravelloses que, en adonar-se del miracle, li vindrien de l'aire del cel -Els nins-.


a ulls de *


H és un periodista que, per a mi, abusa del sensacionalisme (o segons la meva opinió, jo crec que, jo penso; millor que a ulls nostres).
Per als gironins, la parla de Barcelona castellaneja (o segons els gironins, els gironins pensem que; millor que a ulls dels gironins).

a ulls veients

D'una manera evident. |
de manera clara, evident, palesa, manifesta |
La catedral s'està degradant a ulls veients
-CR-.
nota: Sentim també 'a ulls vista', 'a ulls vistos'. Pensem que aquestes formes no són bones.

a última hora

1 En el darrer moment. |
al final, a l’últim moment, tard, finalment, al darrer moment, a última hora, al capdavall, per últim |
No esperis a última hora a tenir les coses a punt.
Cap a última hora hi treballava d’amagat, a la fàbrica.
Si t 'esperes cap a última hora, te’l donaré.
Cap a última hora sí que n'hi havia, de gent
(els darrers dies d'estiu, Ca).
A última hora li vaig demanar el deute.
Això ho deixarem per a última hora
(serà l'última cosa que farem).
2 Després de meditar-ho bé. |
ben pensat, ben mirat, al capdavall, en conclusió; a la fi, si tant ho demana, finalment, al final, per fi, a la fi, a l’ultim, per fi |
A última hora no devem pas res a ningú (van a comprar a fora poble i tenen por que els botiguers locals els vegin, Am).
A última hora que hi vagi, la nena, al ball (si ho demana tant).
Si ningú no t'ho vol comprar, a última hora t'ho compraré jo.
La gasolina, a última hora, ens costa igual
(que la calefacció de llenya).
Que el facin a les dotze, el partit: a última hora no hi vas! (si no pots, Ca.)
A última hora, si quedes a deure, ja ho pagaràs (no porta gaires cèntims i va a la pastisseria).
A última hora, no val la pena d'empipar-s'hi (per poca cosa, Ca).
A última hora, que tothom es regeixi pel seu seny (que faci el que vulgui, Ca).
Hi hem d'anar a donar el condol; a última hora no en tenim pas res a dir.
A última hora hi vaig anar, al casament del noi
(eren renyits).
Si no trobo lloc per seure, no m’hi empiparé pas, perquè, a última hora no hi vaig, si no puc seure (Ca).

a últims de (+ temps) *

Ja som a les acaballes d’agost (o cap a la fi, a la fi; millor que a últims d'agost).
A final de curs donem notes (o a fi de, a l’acabament, a la darreria de; millor que a últims de curs).
nota: Ruaix considera que aquesta locució s'ha d'admetre com a variant secundària de les altres.

a ultrança

Amb totes les conseqüències. |
a tota ultrança, tant com poden, al màxim, peti qui peti, costi el que costi, a mort, siga el que siga, fins al darrer límit |
És defensor a ultrança dels valors de les esquerres -Punt-.

a un mal treballador cap eina no li va bé

Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar.
els ganduls sense troben excuses |
A -Mestre, aquest llapis no guixa prou. B -Enric, ara és el llapis?, a un mal treballador cap eina no li va bé!

a un temps *

No es poden fer tantes coses alhora (o al mateix temps, de cop, conjuntament, ensems; millor que a un temps).

a un tret de pedra *

Ho tenim tot molt a prop: les botigues, l'escola, tot (o a poca distància, a un tret d'escopeta, a un tirat de pedra, al moll de l'os -Am-, a mà, a morro, avinent; millor que a un tret de pedra) -Avui-.
La copa, ben a prop (o a tocar la mà, a la vora, a dos pams; millor que a un tir de pedra) -Temps-.

Mascoll, encara que fos a un tirat de pedra d'Olot, era una casa de misèria -Temps d'abantes-.

nota: No podem assegurar que aquesta locució sigui d'origen castellà, però es diu molt en aquella llengua.

a una hora de sol

Expressió usada per indicar que el sol encara tardarà una hora a pondre's (Mall). |
amb una hora de sol, quan encara hi ha una hora de el sol |
Començaven a una hora de sol i es ballava i es ballava fins ben entrada de fosca –Escrits d'un pagès-.

a una hora o altra

A una hora indeterminada (Gir-Val). |
quan pugui, quan en tingui l'ocasió |
A -
A quina hora arribaràs. B -No ho sé. Ja pujaré a una hora o altra.

a una mala

En tot cas, preveient el pitjor (Val). |
si les coses no van bé, en cas de casos (Gir) |
A una mala, podrem anar al caixer a traure diners.

a una velocitat de vertigen *

Una lliga que canvia cada setmana a tota velocitat (o amb gran rapidesa, amb molta celeritat, com un llamp, com una reguera de pólvora; millor que a una velocitat de vertigen) -Avui-.

a vegades paga es sastre pes teixidor

Es diu quan hom paga pel que ha fet un altre. |
a vegades paguen justs per pecadors |
A -
El mestre m'ha castigat i jo no havia fet res. B -A vegades paga es sastre pes teixidor

a veure amb anys

Quan hauran passat uns anys (Ca). |
amb el temps, d’aquí a uns anys, temps a venir |
Figueres, a veure amb anys, creixerà molt.
El català, a veure amb anys, es parlarà més bé que no pas ara.

a veure-les passar *

El Bordeus juga a veure venir (o reté el joc, aguanta el resultat, guarda una poma per a la set; millor que juga a veure-les passar).

a veure qui és el maco? *

A veure qui s'atreveix a pujar al cim d’aquesta roca? (o qui té pebrots de pujar?; millor que a veure qui és el maco?

a veure qui l'abasta

Es diu, jugant a cartes, quan després d’un empat a un es fa una tercera partida per mirar qui guanya (Am). |
desempatar, mirar qui guanya, jugar la guanyadora |
Fem una altra partida a veure qui l'abasta.

a veure qui la diu més grossa

Dient coses exagerades o en to d'humor. |
dient bertranades, ximpleries, fent broma |
Es passen la tarda al cafè a veure qui la diu més grossa.


a veure si (o qui)

Mots amb què se solen d’introduir frases de dubte o de curiositat (sentim, de vegades, a vere, Gir). |
vejam, vegem |
A veure si ho podem acabar avui.
A veure si endevines quan m’han fet pagar.
On som ara? A veure!
(van amb tren)
A -
Ara soparem tranquils. B -A veure si és veritat! (= vejam si ho serà!)

a veure si ho diré!

Ho diu qui s’entrebanca dient una paraula llarga o enrevessada. |
vejam si ho diré |
Parlarem de la contri..., la contra...; a veure si ho diré!: la contracepció.


a veure venir

Esperant, sense pressa, que vagin passant coses i que la situació es vegi més bé. |
tenir calma, anar amb compte, mirar-s’hi, parar ment, estar a l’aguait, mirar què passa, vigilar; defensar-se, jugar endarrerit, deixar-se dominar |
Els caçadors del senglar es posen a veure venir (esperen l'animal).
No vagis de pressa a comprar accions, en aquest moment, queda’t a veure venir!
Els jugadors occitans sortiran a veure venir, conscients de les seves limitacions davant d'un equip superior
(millor que sortiran a veure-les venir).
Ara sóc a veure venir (-jugant a cartes-, tira primer el jugador contrari).
Abans de cloure un tracte em poso a veure venir (procuro que no em fotin).
Estem a veure venir per comprar aquesta casa (vigilem si la venen).

a vida o mort *

Els dos equips lluiten al màxim (o van a totes, fora mida, braument, en gran manera, de valent millor que a vida o mort) -TV3-.
La policia diu que el partit Vilademat-Albons serà de gran risc (o perillós, incert, exposat; millor que a vida o mort).
Penya-Barça: o caixa o faixa (o o l'un o l'altre; millor que un partit a vida o mort) -Punt-.

a vista(tocar)

Tocar un tema, un músic, sense haver-lo assajat mai. |

tocar directament |
Ho estic llegint a vista
-Canal Blau-.


a vista d'ocell


Guaitant una cosa des d’un lloc alt. |
a vol d'ocell, vist des de dalt, vist des del cel |
A vista d'ocell pot semblar que tot el blat s'ha mogut –Avui-.
Veurem Barcelona a vol d'ocell -TV3-.
L'Anoia a vol d'ocell –Llibre-.

a vista llarga

Expressió que indica que alguna cosa es troba llunyana i es pot distingir amb dificultat (Cas). |
a llarga distància, (al lluny, a la llunyania Cas) |
La llum del dia li anava descobrint les vinyes, els fruiters, les cases llunyanes i a vista llarga una línia fosca en moviment -La cara oculta de la lluna-.


a vistes de

En un lloc des d'on es veu un paratge. |
a la vista de, davant de, en vistes de, a les envistes de, |

Llevàvem els sardinals que teníem calats enfora, per llevant, a vistes de la Meda
-Llibre-.

a 'volaploma' *

Ho he escrit molt de pressa (o tal com raja, sense pensar-ho gaire, sense mirar-m'hi, de qualsevol manera, sense engaltar, tal com surt, a la babalà, a rajaploma, a raig de ploma; no a 'volaploma').


a voler

Es diu quan algú pot fer una activitat sense limitacions (Mall-Men). |
en gran quantitat, en abundància, a dojo, tant com vol, (a balquena, així com voldria Mall) |
Una tercera part de la humanitat no menja a voler (passa gana) –Llibre-.
I ella li'n filava a voler (de llana) –Fets-.
Els posaven sols i els donaven menjar a voler –Fets-.
Tothom en pot menjar a voler (moltes, són barates, Mall)

a voleu *

Fan la feina sense mirar gaire prim (o a cop d’ull, a ull, de bot i bolei, arreu, sense mirar-s-hi; no a voleu).

a volta de *

En parlarem quan tornem de la publicitat (o quan acabem, en tornar de, després de; no a volta de publicitat) -CR-.

a volta de correu *

Enviï’l a correu seguit (o pel primer correu; no a volta de correu).

a voltes

Algunes vegades (Val) |
a vegades, de vegades, algun cop, de tant en tant
|
A voltes tinc mal de cap.

a voltes amb *

Tornem-hi amb la concertada (o vinga a parlar de, som-hi amb, donem voltes al tema de, no deixem de parlar de, altra vegada parlem de; no a voltes amb).

a voluntat

De la manera que hom vol. |
a la mida -o en la mesura- que es vol, com es vol, segons com es vulgui, a la seva manera, a lloure |
Cada pit pot graduar-se a voluntat (són inflables) -Avui-.
Els músculs que poden moure a voluntat els... –Llibre-.

a xai-be

Assegut, amb les cames obertes, damunt del coll d’una altra persona (Am). |
a coll (Ca), a collibè -a coll-be, a coll-i-be-, a l'esquena, a la xirinxina, sobre les espatlles, al be (Val) |
El pare em duia sempre a xai-be.
Comments