Volum 2‎ > ‎

anar de son Bel·lo a son Catel·lo / avui per avui

anar de son Bel·lo a son Catel·lo

Passar d'un tema de conversa (o d'un treball) a un altre, sense cap ordre i d'una manera molt seguida (Men). |
anar-se'n de santificat a matines, divagar, anar de ca na Beta a cas Jai (Men) |
No vaig entendre res del que em vas dir, perquè anaves de son Bel·lo a son Catel·lo.


anar de sorpresa en sorpresa

Tenir moltes sorpreses. |
tenir una sorpresa darrere l'altra, no parar de tenir sorpreses
|
Darrerament anem de sorpresa en sorpresa, en aquesta empresa
-Ràdio-.


anar de tapat (o ésser el tapat)

No declarar clarament, algú, la seva intenció. |

anar d'amagat; ésser ocult, secret; ésser la sorpresa, sortir de trascantó |
El Girona és el tapat del grup
(o va de tapat; ningú no hi compta per pujar de categoria, i ho pot fer).
nota: Un tapat és una persona que oculta el rostre (Ibi, País Valencià, festes dels enfarinats) o algú que secretament es postula per a un càrrec. També es diu molt en castellà.


anar de tort

Caminar sense seguir la línia recta. |
fer tentines, caminar insegur, anar d'un costat a l'altre; anar guerxo, de gairell, de cantó |
L'embriac anava de tort pel carrer de Vilafreser.

Me'n vaig de tort
(estic malalt, flac).
Jo me’n vaig de tort: porta el paquet tu, si et plau, que tens més força.
Hi ha vegades que va de tort quan ve cansat de la piscina.


anar de trànsit

Fer les feines molt de pressa. |
anar atrafegat, de bòlit, atabalat |
Tot el dia va de trànsit, la Cèlia: ha de fer deu feines alhora.


anar de tres qui n'agafa quatre

Anar per mal camí, dur una vida desordenada (Mall). |
anar de tres dues, qui l’agafa és seua (Men, DCVB) |
Fins que un tal Osiris, també conegut per Diodor o Baco, noms que emprava quan anava de tres qui n’agafa quatre, va gratar-se el front, i va dir: Per la Ibèria hi deu fer manco calor que per aquí i ... a més, a unes illes d’allà prop s’hi fan unes ensaïmades que tornen les dotze
(Joan Ferrer Serra, llibre)

El germà major, en Toni, havia sortit flamenc i un poc torero. Tenia fama, que s’havia guanyat a pols, de femellut. Tot el sant dia anava de tres qui n’agafa quatre
–Brostejar-.

anar de trompis

Caure per terra (Bar). |
anar per terra, fer un capgirell |
Me'n vaig anar de trompis baixant l'escala.


anar de tronc

Obrar conjuntament, sobretot a l'hora de sortir a divertir-se (Bar-Am). |
anar junts, anar plegats; anar de gresca, anar de ronda
|
Van anar sempre de tronc
-Temps-.
Va ésser de les poques tardes que vaig poder anar de tronc amb la Carmeta com havíem fet sempre
-Temps d'abantes-.

En
gelat fou per a mi i un altre per al meu cosí, l'Antoni, amb qui anava molt de tronc -Carrer de la Proa-.

anar de ventre

Treure la femta del cos. |
anar de cos, fer de cos (Gir-Mall), fer de ventre (Gir-Mall), buidar el ventre, tirar una carta, cagar, defecar, evacuar, |
Jo vaig de ventre dos cops al dia.


anar de ver

Ser sincer (Men-Mall). |
anar de bona fe, anar de veritat |
Anava de ver quan et va dir que t’estimava.

anar de verbes

Passar l’estona parlant, i sovint, explicant coses divertides o burlesques (Mall). |
agafar la verba, xerrar, discutir, prendre les cartes; xerrar d'un tema; estar de conya, estar de broma, dur molta pell morta (Mall) |
-Sí que ho és un bon mul, aquest, i què en vols? -Mirau, amb vos no vull anar de verbes, ni estires i amolles –Albellons-.
Li havien ofert feina a la consulta d’un metge amic d’en Mateu. Però, pensant-ho bé, es va estimar més ocupar-se de la casa. Ella i en Mateu anaven de verbes sobre aquest punt: on era el feminisme alliberador de na Guida? -Els voltors-.
I en haver sopat contar acudits, endevinalles, rondalles, anar de verbes... –Nous escrits-.

anar de veritat

Actuar amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és (Mall). |
ésser sincer, dir ver (Mall) |

En Jaume sempre anava de veritat, i per això li feien tant de cas.


anar de vint-i-un botó

Anar molt ben vestit. |
anar ben mudat, anar molt elegant, anar fet un figurí |
Ahir anaves de vint-i-un botó.


anar del braç *

Has d'anar de bracet amb ells (o agafant-los el braç; no del braç) -Avui-.

anar desencaminat (o: estar)

Fer o dir coses desencertades. |
anar equivocat, anar errat
|
Estàs fent una carrera molt bonica, però no trobaràs feina: vas desencaminat.

Has comprat el pis a Blanes per anar-hi a viure. Vaig desencaminat o no?
(= tinc raó o no?).

No anava pas tan desencaminat, vaig votar aquesta sardana i va quedar tercera
(a la Sardana de l'Any).

No és pas desencaminat, primer fer magisteri i després una altra carrera (és assenyat).

No anaves pas desencaminat: era aquell qui ens robava (tenies raó).

No vas pas desencaminat fent aquest negoci (vas bé, Ca).


anar desmanegat

Dur la roba mal posada al cos. |
anar mal arranjat, deixat, descurós, desmanotat
(Val), mal vestit; anar poc polit, de qualsevol manera, desendreçat; ésser malcurós, maldestre, pocatraça |
On vas t'han desmanegat?
(porta la camisa fora de les calces -pantalons-).
nota:
Vegeu també “desmanegat”, al Volum 1.

anar determinat

Anar a fer una cosa de pressa, amb ganes de fer-la. |
anar decidit, resolut,
(abrivat, resolt Mall), anar amb una idea, anar enardit (Val) |
A
-On vas tan determinat? B -Mira, a presentar els papers de la jubilació.
nota:
Vegeu també “determinat”, al Volum 1.

anar deu canes gros (i deu canes petit)

Ésser massa grossa, una peça de roba. |
anar gros, balder, folgat, pengim-penjam; anar just, estret
|
Em va deu canes grossa, la brusa: semblo un menargues.
Et va deu canes petita, la camisa.
Em va una cana gros, aquest vestit.

menargues:
Deixadot, mancat de polidesa en el vestir (DCVB).

anar dret

El fan anar dret com una i (= el fan creure).

1 Seguir la línia recta. |
anar recte,
anar recte com una bala (Am) |
Vés dret!
(a un que llaura)
Que vagi dret, això!
(talla roba)
Nena, vés dreta, que sembles geperuda!
(amb el cap alt)
És molt difícil que la guia d'una porta vagi recta com una bala.

Aneu tot dret i arribareu a la platja.

2 No seure en un transport públic. |
anar dempeus |
Avui molta gent anava dreta al tren.

3
Tenir un bon comportament. |
creure, obeir, escoltar, fer bondat, guardar la disciplina, anar a la rega, llaurar dret,
anar dret com una i (Ca) |
Amb la dictadura tothom anava més dret.
A can Toni, el que va dret és el fadrí
(el fan creure).
Teníem un mestre que ens feia anar drets com un ciri.

El fan anar dret com una i (= el fan creure).

anar dret com un all

Dit de qui camina molt dret, generalment perquè és orgullós (Bar). |
anar tibat, enravenat, rígid; anar dret com un ciri, com un fus, com una post |
Ha passat l'Oleguer dret com un all.


anar dret com un fus

Obrar rectament; caminar amb el cap ben alt (Bar). |
anar dret, anar dret com un ciri, obrar dretament, obrar dreturerament; ésser just, íntegre |
És un noi que va dret com un fus, no us enganyarà mai!

El seu pare els fan anar drets com un ciri
(els fa creure) -Avui-.
nota: Vegeu també 'dret com un fus'.

anar eixancarrat (o caminar)

Caminar amb les cames obertes. |
caminar eixancallat
(Ca), eixancat, eixancamellat |
Camino eixancarrat perquè estic esborrat.

esborrar:
Encetar. Vegeu “esborrar”, al Volum 1.

anar eixerit

Mostrar-se viu, ràpid, trempat, a l'hora de fer quelcom. |
ésser hàbil, espavilat; anar a la idea, rutllar |
El seu pare els fa anar eixerits, aquesta mainada
(els fa treballar, no els plany).
Qui no va anar eixerit, va dormir sobre mosaic, aquell dia
(qui no va anar de pressa)
A la tarda ja vaig eixerit –
o marxo- (em trobo més bé; té ciàtica).
El noi ja va eixerit
(ja li agraden les noies).
Quan fa tramuntana tothom va eixerit!
(no s'aturen, no es torben al carrer; Ca).

Som el dia 1 i ja han cobrat. Que van eixorits!
nota: Sentim “eixorit”, a Ca i a Am.



anar el cap entorn, a algú

Pertorbar-se, algú, i tenir la sensació que els objectes del voltant roden (Mall). |
marejar-se, rodar-li el cap, tenir rodesa -o rodament-de cap, tenir torn de cap (Mall) |
En Mateu sortí de la tenda. S’ofegava, se sentia feble, el cap li anava entorn, tenia por de no acubar-se i fer el ridícul que faria si tal cosa li arribava -Els voltors-.
acubar-se: Ofegar-se, tenir dificultat per alenar. També esmortir-se, perdre els sentits (segons el DCVB).

anar el carro pel pedregar

Anar malament, una cosa Val-Bar). |
anar a mal viatge, tenir un mal final, fer la fi d'en Cagacalces, fer mala fi, anar-se'n al cel, anar aigua avall |
Si gastem tant, el carro anirà pel pedregar
(l'economia petarà) -Temps-


anar el cor com un cavall

Sofrir una emoció molt forta (Bar). |
fer-li un salt el cor (a algú), bategar el cor, commoure |
El cor m'anava com un cavall, quan vaig veure que m'havien triat a mi.


anar el de dalt a baix

Es diu quan en un lloc hi ha una discussió molt forta, que pot acabar a cops. |
esbatussar-se, tirar-se els plats pel cap, tenir greus disputes, haver-hi un daltabaix, haver-hi un daltibaix (Mall) |

El dia que en Joan va saber que el seu germà era l’hereu de tot, el de dalt anava a baix, en aquella casa.
Quan la Júlia va saber que el seu home s’entenia amb aquella, el de dalt anava a baix.

nota:
Sentim "lo de dalt".

anar els trets per *

La via es farà soterrada: les coses van per aquí (o sembla que anirà així, la idea és aquesta; no els trets van per aquí) -TV2-.

anar 'empedernit' *

Caminar malament, amb dificultat (Ca-Am). |
anar contret, insegur, titubant, titubejant, lloca
(Ca), carraca (Am); ésser empedalec (Ca),
A -
Anava molt empedernit, en Cels. B -Sí, ha arribat molt empedernit (vell, xacrós).
Va molt lloca, la Quimeta: amb prou feines pot caminar.

notes 1: Segons el DCVB 'empedernit' és un castellanisme inacceptable. Nosaltres, en aquest sentit de vell, malalt, no ho veiem tan clar. Si algú ens pot donar el seu parer, serà molt estimat.
    2 anar lloca: No ho hem sabut trobar enlloc. Es diu a Capmany. No en fem cap entrada al diccionari, però fem constar que es diu.


anar empinat com un gall d'indi

Sentir-se orgullós d’alguna cosa (Men). |
tibat com un rave, estarrufat, estufat; no cabre a la pell, no cabre al món |
Després de saber que la Maria l'estimava se’n va anar empinat com un gall d’indi.

anar en augment

Fer-se més gran, més important, una acció. |
augmentar, incrementar-se, accentuar-se, acréixer, fer-se més fort |

Les protestes varen anar en augment
-TV3-.
nota. Vegeu també 'anar a l'augment'.

anar en camí de (o camí de) *

En Carlets, si no afluixa, serà el primer pilot occità que guanya el mundial (o pot ser, té moltes possibilitats de ser, va pel camí de ser; millor que va en camí de ser, va camí de ser) -TV3-.
Aquesta segona part sembla que s'allargarà com la primera
(o em fa l'efecte que s'allargarà, em penso que, compto que, va pel camí d'allargar-se; millor que va camí d'allargar-se com la primera) -C33-.

Sembla que el gal·lès es convertirà en... (o el gal·lès es pot convertir en; el gal·lès, si no canvien les coses, es pot convertir en; millor que el gal·lès porta camí de convertir-se en...) -Avui-.

nota: Vegeu també 'camí de'.

anar en cascarra

Anar amb el cap descobert (Val). |
anar descofat |
A taula, en cascarra.

anar en contra (o contra)

Actuar en oposició a algú. |
oposar-se a, enfrontar-se a, fer la contra |

Anaven en contra dels protestants.
Tu em vas en contra.

nota: Vegeu també “en contra de”.


anar en conveni (i estar en conveni)

Estar d'acord dues o més persones per aconseguir un objectiu. |
anar junts, plegats, entesos, avinguts, conjuminats, d'acord; col·laborar, anar en combinació |

L'àrbitre i l'entrenador anaven en conveni per a fer guanyar l'equip.
El cantant anava en conveni amb el taxista perquè l’esperés.

Els dos veïns estaven en conveni en contra del carnisser
.
nota: Vegeu també “anar avinguts”.


anar en dansa


1
Es diu d'una cosa que ja funciona, que ja s’ha posat en moviment (Gir-Mall). |
estar en plena activitat; anar, rutllar, funcionar, bogar; fer suar la cansalada |
Quan estigui tot en dansa, ens reunirem (quan hàgim començat a fer el diccionari).
Al juliol l’hotel nou ja anirà en dansa (ja serà obert).
La setmana vinent les obres ja aniran en dansa.
A casa, el porc sempre anava en dansa
(se’n menjava molt).
Ara, a quinze anys ja van en dansa (ja tenen relacions sexuals).
Em prenc la pastilla, però a les quatre ja sóc en dansa
(despert).
Allò dels dilluns va en dansa
(va endavant, es farà).

Fa dos anys que anem en dansa pel tema del bilingüisme.
És l'únic incendi que està en dansa
(que hi ha ara). 

De jove, ja em van fer suar la cansalada (treballar fort).
Ja tenim la botiga en dansa
(ja hi treballem).

A les sis del matí ja tothom vogava (tothom treballava).
2 Es diu de quelcom complicat, desordenat, poc controlat, etc. |
que va de qualsevol manera; que va en orri, en renou, d'ací d'allà, en doina, a granel
(Ca) |
Aquesta setmana no vull convidats a casa, que tot està en dansa
(estan fent canvi de casa -Sant Celoni-).
Per les veremes tot anava en dansa
(hi havia massa feina i no es podia netejar ni fer coses delicades).

anar en doina

Haver-hi una situació anormal en un lloc: esverament, renou, coses fora de lloc, etc. |
anar de bòlit, anar en orri, anar en dansa; abundar; tenir -o deixar- empantanegat |
|
Per a les mosses que anaven en doina, trabucades del seny pels minyons que, uns amb altres, a tall de tropa, en feien córrer una en cada
poble
-Carlinada-.
Els 'vale'
i els 'algo' anaven en doina -Llengua Nacional-.

Ho tenia tot empantanegat, al menjador
(els mobles canviats).

La cadira, l'ha deixada empantanegada i ens pot fer caure (al mig del pas).
Va començar a desmuntar el motor i ho va deixar tot empantanegat (en orri, de qualsevol manera; va plegar a mig fer).


anar en fila índia

Anar l'un darrere l'altre (Bar). |
anar en línia |
Ens hem de posar tots en fila índia.


anar en malviatge (o a mal viatge)

Fer-se malbé una cosa. |
perdre's, trencar-se, espatllar-se, anar-se'n en orri |
A
-La nena ha trencat la bicicleta. B -Tot ha d'anar en malviatge!

anar en renou

Haver-hi manca d'ordre en un lloc. |
haver-hi desordre, anar de qualsevol manera, anar com pot, anar en doina |
Tot va en renou, per les veremes
(es dina quan es pot, es renta poc).
He estat vuit dies fora i tot va en renou, a casa.

Tot va en renou, en aquella casa
(ho tenen tot desordenat).

anar en roda

Anar molt bé una cosa, haver-n’hi abundor (Men). |
haver-n'hi a balquena, en abundància, a punt, a gavadals |
Es ginet sempre anava en roda, i tampoc no faltaven bromes -Fets-.
ginet: Ginebra (licor).

anar en totes

Es diu d’una cosa que va molt bé, que duu bon camí (Men). |
rendir plenament, produir molt, anar d’allò més bé, anar de primera |
Hi havia llocs on es conjunt de vaques, quan anaven en totes, donava una mitjana de trenta litres, mentre que altres no arribaven a vint –Fets-.
Mentre, es so de ses guitarres i guitarrons anava en totes i es balladors... –Fets-

anar encarcarat

Caminar dret, sense moure el cap ni l'esquena (Ca; 'enarcarat', a Am). |
anar tibat, estirat
|
Amb aquest fred, tothom va encarcarat.

Havíem d'anar amb un coll fort que ens feia anar ben enarcarats; no ens podíem ni girar
(els músics).
nota:
Vegeu també “encarcarat”, al Volum 1.

anar encegat (o estar)

Haver perdut temporalment la capacitat de raonar. |
estar obcecat, ofuscat, obsessionat, obsedit |
Aquest noi no hauria de jugar a futbol, va encegat i farà mal a algú.

La Remei està encegada amb aquest noi i no no li veu els defectes
(n'està enamorada)

anar encollats

Anar junts (Men). |
fer colla, fer parella; anar en colla |
Quan va venir s’hora baixa van sentir una cabra que feia uns bels molt agres. Van anar a veure què li passava, i la van trobar, juntament amb una altra que anaven encollades juntes, embolicades a un revell d’ullastre –Fets-.
revell: Arbre o arbust que ha crescut poc.
agres: Tristos, planyívols.

anar endarrere

1 Fer temps que no es fa, una cosa, o fer-la amb retard (Am). |
quedar endarrere (Ca), anar endarrerit de (Ca), anar endarrer de (Mall) |
La nena només enraona i el menjar va endarrere
(no menja gaire).
En vaig endarrere de lioneses
(= fa temps que no en menjo).
Poc n'aneu endarrere, d'anar al vàter
(hi van sovint).
2
Fer una activitat amb massa lentitud. |
anar endarrerit, retardat, lent
|
Els que van més endarrere es quedaran i els que van més endavant sortiran al pati
(de la feina).
Vas endarrere, d'hora. Ara ja són les cinc.

3
Baixar la intensitat d'un sentit (Am). |
recular, disminuir, minvar, decréixer |
La vista m'ha anat molt endarrere, a mi; m'hauré de tornar a graduar les ulleres.
 

anar endarrerit (o quedar)

Quedar per fer les coses que cal que es facin. |
anar endarrere |
Faig la feina de seguida; si no, tot va endarrerit.


anar endavant

Fer-se, un projecte. |
realitzar, portar a cap, donar cap a, surar |
Aquell bloc de pisos, sembla que anirà endavant
(es farà).
Hi ha gent que al mig de la merda suren molt bé (els interessa que hi hagi fressa).

anar endavant, com els crancs (o avançar)

Anar malament, quelcom. |
anar de costat, com es crancs (Mall), anar guanyant, com els carlins; fer com els crancs (Am), anar cada vegada pitjor, anar-se'n aigua avall, anar de cap per avall, ballar de capoll, anar aigua avall; decaure, afonar-se |

A-
Com us va l'equip? B -Anem endavant, com els crancs (o fem com els crancs).

anar enderiat

Estar obsessionat; obstinar-se en una idea fixa (Bar). |
tenir una mania, tenir una ceba, ficar-se una cosa al cap |
La Núria només té una cosa al cap: el xicot de ca la Samarrona. Va ben enderiada.
Va tan enderiat amb el seu projecte que no sap ni quin dia som.


anar endiumenjat

Anar ben vestit, tal com se sol fer els diumenges. |
anar mudat, anar empolainat |
Quan anaven endiumenjades, amb la còfia posada, tenien uns gests més tímids -L’ocell tranquil-.

anar enflorat

Dur un vestit de coloraines (Am). |
anar enferriolat
(Ca) |
Vas molt enflorat, amb aquest jersei i aquest camisa.
  

anar enllà (i més enllà, massa enllà)

Ultrapassar, una cosa, allò que es considera normal o acceptable. |
fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, ésser excessiu, anar lluny (opció passable) |

Has anat massa enllà, castigant el nen un mes sense pati.

Hem anat massa enllà: ens hem de casar
(està en estat interessant).
Les coses encara aniran més enllà
(o s'investigarà més, s'avançarà més) -CR-.
Jo vaig una mica més enllà, en el llibre
(toco temes més profunds).
Un paper que va més enllà fins i tot de les seves expectatives
-Avui-.
Sempre mires massa enllà, tu!
(diu que li deixaran el pis llogat i encara no li han dit res).
Crec que n'has fet un gra massa.

No s'atreviran a anar tan enllà, els vaguistes (millor que no s'atreviran a anar tan lluny) -TV3-.

Hi ha qui encara va més enllà i demana un carril per patins (o hi ha qui encara en vol més, hi ha qui encara no en té prou; millor que encara hi ha qui ho porta més lluny i demana un carril per patins) –CR- -

El secretari està allargant massa l'enfrontament (o fa durà massa; millor que està portant massa lluny l'enfrontament) -Avui-.
Parlar d'això ens allargaria molt el debat
(o seria llarg d'explicar, seria fer-ne un gra massa, seria excessiu; millor que això ens portaria molt lluny).


anar entesos (o quedar)

Estar d'acord dues persones o més per a fer quelcom. |
haver quedat; anar en conveni, anar avinents
(Val); anar mal entesos |
Ja aneu prou entesos d'allà on us heu de trobar?

Quedem entesos, que no hi vagi sol (jo sol).
No hem quedat ben entesos
(no s'han trobat, Ca)
Si no em vols dir res, no m'ho diguis, però quedem entesos:
o em saludes sempre o mai.

No hem anat entesos, has vingut a la una i jo t'esperava a les dues.

No anàvem pas ben entesos (un entrava i l'altre sortia)


anar errat (i anar errat d'osques)

Estar equivocat. |
anar confós, pixar fora de test, anar errat de comptes, anar desorientat, anar lluny d'osques |
He anat errat; havia d'haver agafat el camí del molí, que és més curt.

Dius que demà és dia 22? Vas errada d'osques!
(és un altre dia, Ca)
Es pensava que li sobrarien gots i li'n van faltar: anava errat d'osques
(no va comptar prou bé, Ca).

Anaves ben errat de comptes! Tu no has fet res!
(Mall)

anar errat de comptes

Equivocat en un compte, en una previsió o en un altra cosa. |
anar errat, anar desorientat, calcular malament, anar errat d'osques
|
Anava errat de comptes quan et vaig dir que m'havies de pagar 300 euros
(s'havia equivocat comptant).
Em vas dir que hi guanyaríem 10 o 12 euros per paquet. Anaves ben errat de comptes!

Si el diari no va errat de comptes, demà plourà
(el diari ho diu).

anar escamarlat

Caminar amb les cames obertes (també sentim 'escamarlar' i 'escarmalar'). |
anar eixancarrat, eixancamallat |

El teu germà camina ben escamarlat.

nota: Vegeu 'escarmalat', al Volum 1.


anar escamat

Anar de pressa (Am-Ca). |
anar-se'n ràpidament, anar esverat; córrer, fugir, esquitllar |
A -
On vas, tan escamat? (a un que camina de pressa) B -A casa, que diuen que l'avi ha caigut!
Ja van escamats, els lladres, en aquell país!
(els castiguen molt)
Tots anàvem escamats, amb aquell mestr
e (picava).

anar escanyat

Anar malament de cèntims. També es pot dir d'altres coses. |
anar escanyat fins al coll, no tenir diners, anar just, ésser faltat de diners; anar escopetejat, fer mala lletra |
Vam deixar diners al gendre i ara anem escanyats.
Ens hem ficat en aquest negoci i anem escanyats fins al coll.
Vaig escanyada de feina
(en tinc molta i poc temps per a fer-la).

Aquell fa mala lletra (el negoci no li va prou bé).

nota: Vegeu també “escanyar 3” i “escanyat 1”, al Volum 1.

anar escapat

Anar de pressa (Mall). |
anar esverat, lleuger, rabent, tibat, sortir cames ajudeu-me; (anar aviat, prest Mall) |
I voltà escapat cap enrere, i just voltant el cap de cantó trobà el captaire -Adagiona-.
nota: No són maneres de dir correctes: anar-se'n 'pitant', marxar 'pitant'.


anar escollat (o espitregat)

Dur els botons de la camisa oberts a la part del coll. |
dur el coll destapat, anar espitregat, (anar escotat, despitellat, espitellat Mall) |
Vas ben escollada i et pots refredar (Am).

nota:
Vegeu també “escollat” i “espitregar”, al Volum 1.

anar escopetejat

Haver de fer moltes coses en poc temps (Am). |
anar de pressa, anar a trenta-nou de coll, no tocar de peus a terra, haver de galopar
|
A l'estiu vas escopetejat de feina.

Anem escopetejats
(servint taules en un bar).

anar escurat de butxaca

No tenir diners. |
anar blau, estar pelat com un cogombre
|
Anem escurats de butxaca, ara.

nota: Vegeu també 'anar butxaques buides'.


anar esmolat

Anar decidit a fer una cosa. Sovint es diu de qui té ganes de brega. |
anar determinat, resolut, estès; anar calent, cercar fressa, tenir ganes de brega; anar aixaliat
(pel sexe) |
On vas, tan esmolat?
(camina de pressa)
Tu sempre hi vas esmolat, pels llocs
(amb ganes de brega).
Vaig sortir de casa esmolat, però vaig afluixar
(per discutir-hi).
Sempre vas esmolada
(parles amb mala llet).
A
-Dissabte guanyarem a Igualada i diumenge a Badalona. B -Et veig molt esmolat!
En Jordi va molt esmolat
(surt amb noies, Ca).
Han sortit de la reunió esmolades, plorant (esverades).
nota:
Vegeu també “esmolat”, al Volum 1.

anar estès

1 Anar de pressa. |
anar ràpid, rabent, veloç , decidit, embalat, esmolat, llebrenc
(Val), abrivat (Mall) |
On anaves, anit, tan estès?

Va passar estès
(acalorat, emprenyat, Am)
Tu vas massa estesa, amb el cotxe!
(corres massa).
És molt orgullós: marxa estès com un paraigua.

2
Estar animat sexualment (Am). |

anar calent
|

Aquestes nenes van molt esteses
(sempre parlen de nois, flirtegen, festegen...).

nota:
Vegeu també “estès 3”, al Volum 1.

anar estragat *

Tenim massa feina, anem cansats (o rendits, fatigats, atabalats; anem de corcoll, anem de morros per terra; no anem estragats).
Estem cansats de menjar pomes aquest any
(o farts, tips, no estem estragats de -Mall-)

anar estret

1 No tenir prou amplada un vestit. |
anar just, anar massa cenyit, estrényer, anar xicotet (Val) |
Aquest jersei em va estret.
La faldilla em va xicoteta.

2 Patir per manca de diners (Mall). |
passar misèries, passar necessitat, ballar-la magra, anar curt d'armilla, viure estretament |
Ja fa anys que anem estrets de diners. 

anar faltat de

Mancar una cosa o tenir-ne poca quantitat. |
anar escàs de, anar curt de, mancar
|
Els ajuntaments van faltats de diners
(no en tenen gaires).
Sempre anem faltats de claus: n'hem de fer fer
(en tenim poques).
Hi ha persones que van faltades de seny
(Val).
nota: Vegeu també 'ésser faltat de'.


anar fart de bon temps (o estar)

Estar descansat (Ca). |
tenir ganes de jugar |
A-
La mula s'ha posat a córrer pel pati. B -Sí, perquè va farta de bon temps.
C
-Els treballadors de can Nineta ja tornen a fer vaga. D -Van farts de bon temps, aquests! (és una empresa que paga bé i exigeix poc)
E -
Aquests nins tenen ganes de jugar. F -Què vols?, estan farts de bon temps! (fan vacances)
nota: Ve dels animals. Quan un cavall o una mula fa dies que no surten a llaurar o a fer altres feines, no estan cansats i solen fer bestieses.


anar fent

Fer el seu curs, una cosa; no anar ni molt bé ni molt malament. |
anar fent i criant pèl, anar com sempre, haver-hi estabilitat, anar-hi anant, anar passant la vida,
anar fent i anar empenyent (Premià de Mar),
no anar ni endavant ni endarrere (Am) |
A -
Com va el negoci? B -Anem fent.
S'ha d'anar fent, sense presses
(treballar normalment).
A
-Com esteu? B -Anem fent. C -I l'avi? D -Mira, també anar fent.
E
-Que fas, Jaume? (un malalt) F -Paciència i anar fent: no toca pas res més!
G -
Us menja, la nena? H -Va fent.
I-
Com anem? J -Anar fent i criant pèl (dit de broma, Ca).

K -
Vol que plegui de fer-ho? L -No, tira, tira (vés fent).

M -Què fa l'avi? N –Va fent, ni endavant ni endarrere.

anar fent, com en Met de Ribes

Anar malament. |
no anar gaire bé, anar més malament que bé |
A -
Com vas, Joan? B -Anar fent, com en Met de Ribes (està malalt).
C
-Com us va, el restaurant? D -Anem fent, com en Met de Ribes.
nota: Diuen que a Ribes de Freser, un dia d'un gros aiguat, l'aigua s'enduia en Met riu avall. Llavors algú el va cridar i li va di
r 'Què fas Met?'. Ell va contestar 'Mira, anar fent'.

anar ferrat

Tenir molts diners. |
ésser ric, anar fort d'armilla, tenir el ronyó cobert, anar ben guarnit |
Va ben ferrat. Aquell rai!

Vas molt ferrat, Joan
(porta molts diners a la cartera).


anar fi

1 Funcionar perfectament, un aparell. |
anar d'allò més bé, anar divinament, anar com cal, anar de primera, estar llatí (Val) |
Aquest cotxe va molt fi
(va bé).
Aquestes balances són molt fines
(pesen bé, són ben afinades).
2
Tenir el comportament adequat. |
ésser educat, fer bondat, creure, fer el que cal |
L'altre dia el seu pare li va ventar quatre crits i ara va fina, la nena.

No va gaire fi, aquest home (ha begut massa i no va segur).

Ara no va gaire fi de cartera (no té diners).


anar fluix d'armilla (o curt)

Tenir pocs diners. |
tenir l'armilla malalta, anar coix, pobrejar |
El PMM va fluix d'armilla i deixa sense pagar... -
Triangle-.
Aquell figura molt, però va fluix d'armilla.


anar fluix de bieles

No trobar-se gaire bé (Am). |
no estar fi, no anar prou a l'hora, estar flac |
Vaig fluixa de bieles, avui: no em trobo gaire bé.


anar fluix de molles (i tenir les molles fluixes)

Es diu de qui no controla prou bé els esfínters. |
orinar-se, pixar-se, cagar-se, escapar-se el pipí, anar-se'n del punt baix |
A -
Vicenta, m'ha escapat el pipí i he mullat el llit. B -Deus anar fluix de molles.

anar fora corda

Exaltar-se molt, especialment d'una manera passional (Mall). |
anar esverat, anar fort (Mall) |
En Tomeu va fora corda des que va conèixer aquella al·lota.


anar fora de camí

Fer coses equivocades. |
anar errat, pixar tort, enfocar malament (una cosa), anar errat d'osques |
A -
Volem posar una agència de viatges. B -Em penso que aneu fora de camí: ja n'hi ha moltes, i ara no giren gaire.

anar fora de compàs

Fer les coses que no toquen o fer-les quan no toca (Am). |
anar al revés del altres, pensar diferent dels altres |
Tu sempre vas fora de compàs, t’esveres i dius coses que no has de dir.
Sempre vas fora de compàs
(pensa diferent dels altres; està content perquè demà va a treballar). Sempre vas fora de compas: fa un bon fred i corres sense samarreta.

anar fort

1 Costar de moure, d'obrir, de fer anar, un objecte o un aparell. |
anar dur, estar enferritjat, estar encallat, empernar-se; quedar un xic travat, enclavat |
Aquest bicicleta va forta, hauré de posar oli a la cadena.
La persiana va forta.

Va molt fort, el llisquet
(costa de fer córrer).
Van fortes aquestes tisores
(no llisquen bé).
La porta va forta
(costa d'obrir).
Va una mica forta la capsa.

2
Tenir un bon rendiment, una bona actuació. |
anar molt bé, portar avantatge, destacar |
Va molt forta, la Isabel (en un concurs) -CR-.
Les dues colles van molt fortes enguany
(de castellers de Valls) -TV3-..
3 Tenir desig sexual, una femella (Ca-Mall). |
anar calent, anar eixit, anar d'eixida, estar en zel, anar fort com l'allioli
(Ca); anar alta (femella animal), anar forta de rastell (Ca), | 

(anar més fort que un ca de possessió, anar més fort que un mac de torrent, Mall)

Va forta, aquesta truja.
Diuen que la Dolors va forta com l'allioli.

Aquesta noia va forta de rastell.

El seu germà només cerca femelles, va més fort que un pern.

Notes: 1 Rastell és el nom que tenen unes quantes eines. No sabem l'origen d'aquesta frase feta, però es diu.
2 'Anar fort' també vol dir anar restret, fer els excrements durs (Val).

3 Accepció 3: Usual a Mallorca, però també es diu referit a un mascle.


anar fort d'armilla

Tenir o dur molt diners. |
ésser ric, benestant; estar carregat de diners, anar ferrat,
ésser llarg d'armilla |
Diuen que vas tan fort d'armilla.

El seu pare era curt de cap i llarg d'armilla.

Mira si en trobes un de llarg d'armilla
(un ric).


anar fot qui fot (i ésser un fot qui fot)

Mirar només per un mateix, encara que es perjudiqui els altres (Mall). |
anar de ses seves (Mall), dur s'aigua an es seu molí (Mall) |
Saps que ho és, d'egoista i malentranyat, sempre va fot qui fot.

Això és un fot qui fot i visca el rei
-Temps-.


anar garrell (o caminar)

1 Inclinar el peu i la sabata cap a un costat o cap a l'altre, no anar ben recte. |
garrellar, torçar el peu |

El nen va garrell.
Les espardenyes em van garrelles.

2
Caminar amb les cames arquejades, separant els genolls més del que toca. |
anar tort de cames |
Ha entrat un home que anava garrell.


anar garró (un mitjó)

Es diu quan un mitjó baixa i es fica dins la sabata. |
anar fluix
|
Portes un mitjó que et va garró.
 

anar geperut

Tenir una situació dolenta. |
anar malament, anar corb, estar fotut, no tenir cap ral |
Per culpa del meu pare he anat sempre geperuda
(sortia amb un noi i no li va deixar casar).

anar granat

Tenir doblers. |
ésser ric, granejar, anar airós, anar fort d'armilla |
Van granats, a cal ferrer.


anar gras

Tenir abundància de diners. |
anar granat, granejar, tenir molts doblers, estacar els gossos amb llonganisses |
Ara van massa grassos la gent, ningú no aprecia res.


anar gros

1 Ésser una cosa més gran del que ha de ser. |
ésser gran, anar ample, anar balder, anar folgat, no anar prou ajustat, anar pengim-penjam |
Em va gros, el jersei
(s'ha donat).
2 Es diu que una cosa 'va grossa' a algú quan no és prou capaç de fer-la bé. |

anar ample, costar-li molt |
Li va gros, el cotxe, a en Joan
(no en sap prou).
Li va gros, el diccionari que fa.

Em va una mica gros, dirigir aquesta escola.

Li va gros, el càlcul, a aquest nen
(no l'entén prou).
Em va una mica gros, l’ordinador.

Les escales em van grosses
(em costen de pujar, estic feble).

anar guanyant, com els carlins

Anar malament, perdre. |
anar endavant, com els crancs; anar de cap per avall |
A -
Què, ja anem guanyant. B -Sí, com els carlins! Estem 3 a 0.

anar-hi

Lluitar fort per aconseguir quelcom. |
esforçar-se, bregar, pencar, fer-s'hi |
Aquest equip hi va; ens costarà de guanyar-lo.

A -
El Figueres hi va. B -Sí, quan els altres en vénen (ironia).

anar-hi anant

Anar fent les coses amb calma i constància (Am). |
anar fent, anar fent xano-xano
|
Pujarem a Puigdefrou anar-hi anant.


anar-hi la vida

Haver-hi el perill de morir. |
jugar-s'hi la vida, jugar-s'hi la pell, exposar-se molt, anar-hi sa pell (Mall) |
Li va la vida, a l'àrbitre, en un camp petit.
Vós sabeu on són els amos; vós els descobrireu o us hi va la vida
-Carlinada-.

anar-hi Perot i Guillot

Es diu quan en un lloc hi ha moltíssima gent. |
anar-hi tothom, haver-hi una gentada, haver-hi molta concurrència |
Avui a les rebaixes hi ha anat Perot i Guillot.


anar-ho a mirar tot (mirar-ho tot)

Anar amb compte a l'hora de fer un tracte, una compra, etc. |
mirar-s'hi, pensar-s'hi molt, ésser escrupolós, filar prim, calcular |
Ho van a mirar tot, la gent, abans de comprar un pis.
Abans de llogar algú, ho van a mirar tot.

anar i *

I jo li dic: 'Això no està bé!' (o i jo que li dic, jo m'hi acosto i li dic; no i jo vaig i li dic) -TV3-.
És molt criticat i avui fa tres gols
(o i, ves per on, fa tres gol; els hi surt amb tres gols; no i va i marca tres gols).
Es discuteixen pel pa, i ell se'l menja
(o i l'agafa i se'l menja, no i va i se’l menja).
...i encara l'aplaudeixen
(no i encara van i l'aplaudeixen) -El 9-.
Li hauràs de preguntar
(o hauràs d'anar-li a preguntar, valdrà més que li preguntis a ell, no hauràs d'anar i preguntar-li).

anar i venir

1 Anar a un lloc i tornar-ne. |
fer l'anada i la vinguda, anar i tornar
|
Jo cada dia vaig i vinc de Castelló.

Si us plau, un bitllet d'anar i tornar de Figueres a Barcelona.

He comprat dos bitllets per anar i venir de Perpinyà amb el TGV.
2 Fer un activitat de manera discontinua. |
de tant en tant |
A
-S'hi està sempre, la tia, a casa teva? B -No, va i ve.

anar junts

Anar en companyia d'un altre o d'uns altres. |
anar plegats, units
|
Van entrar junts.

A -
Van junts, vostès? (en una botiga) B -Sí senyor.

anar junts com Paracot i Mandinga

Anar constantment de parella (Bar). |
ésser tap i carabassa |
Aquells dos van junts com Paracot i Mandinga.


anar just

1 Tenir poca quantitat de quelcom. |
anar escàs, filar prim, tallar just, anar a última hora, anar amb el temps just, anar estret, anar fluix d'armilla |

Ara anem justos de cèntims perquè hem hagut de pagar l'auto.
Anem justos de sobres: n'hauràs d'anar a comprar més.

Demà té convidats i encara ha de fer els canelons: va molt justa.

Vaig just de temps per agafar el tren.

Anem justos de treballadors: n'haurem de llogar un parell més.

Anàvem molt justos, sis en aquell cotxe.

2
Faltar poc perquè passi una cosa. 1
anar de poc, de poc, per foc, faltar poc |
Ha anat just que no li prengués la pilota.
Quan travessava el pas de vianants ha anat ben just que no m'atropellen.


anar-la girant

Parlar repetidament d'un tema sense aportar-hi cap solució; fer coses inútils (Am). |
anar fent, anar-la contant, donar voltes a un tema, parlar i no adobar res; anar-la girant i mirar que no es cremi
(Am), sortir dels pas |
A
-Què fem? B -Anar-la girant.
C -
Fèiem el mètode sil·làbic per aprendre a llegir i ara farem el mètode global. D -Sí, anar-la girant.
D
-Ara preparen una altra reforma educativa. F -Sí, anar-la girant.
G
-Què són tantes reunions amb els pares del nen i els psicòlegs? H -Sí, hem d'anar-la girant i mirar que no se'ns cremi (mirar que no ens compliquin la vida).

anar llarg (quelcom)

1 Es diu d'una cosa lenta, que sembla que durarà molt. |
anar per llarg
(DIEC), haver-n'hi per estona, haver-hi tela per estona, durar |
A -
El farem, el programa? B -La cosa va llarga (n'hi ha per dies).
Això va llarg!, ens faran dinar a les dues!
(el curset).
Va llarg, el diccionari.

Va llarg, noia?
(= falta gaire per acabar?).
Me'n vaig a baix, perquè això va llarg
(tenen feina, no acaben).
C -Ja acaben? D -No, això va llarg.
2
Tenir molta quantitat d'una cosa (Am-Mall). |
abundar
|
Vas molt llarg de copes
(en tens moltes, jugant a cartes).
En aquell temps no anàvem tan llargs -de doblers- i es feia cas de les coses útils
(Mall).


anar llatí

1 Anar de pressa. |
anar lleuger, anar ràpidament; fugir |
Nosaltres anem llatins
(caminem de pressa).
Ja se'n va anar llatí, quan el vaig trobar al cirerer: els peus li tocaven el cul!
(el va escridassar).
Ja em feien anar llatí, a la fàbrica! No em deixaven pas encantar
(em feien pencar, anar eixerit).
Quan veu el pal de fregar, ja va llatí, el gos
(li fa por i fuig).
Van més llatins que nosaltres, els jugadors del Vidreres
(corren més).
2
Anar de ventre de pressa, no tenir restrenyiment. |
anar bé de ventre, evacuar bé
|
Jo no em puc pas queixar, perquè vaig llatí.


anar lleuger de roba *

Avui vaig prim de roba (millor que vaig lleuger de roba).
nota: De la roba prima, que no pesa, se'n pot dir que és lleugera; ara bé, pensem que la frase feta”anar lleuger de roba” és poc nostrada.


anar lligat

Es diu de dues coses quan hi ha una relació directa entre elles. |
haver-hi relació, haver-hi un lligam, anar unit, anar junt, una cosa porta l'altra |
A -Baixa el rendiment escolar. B -I no hi ha disciplina. A -Tot va lligat.

anar lluent

1 Fer les coses amb rapidesa. |
anar lleuger, anar de pressa, fer via, marxar lluent, anar calent |
A -
Una dona agafava cebes d'una parada i, quan m'he girat, ja no hi era. B -Si van lluents, aquesta gent! (roben de pressa).
C -
Ja va marxar lluent, li vaig dir: has vingut a escoltar les havaneres o a emprenyar? (a una que no callava mai) D -I què et va dir? A -Res, ja la vaig tenir amorrada.

2 Presentar algú una bona situació economia (Ca-Am). |
pintar bé, poder gastar, granejar |
Aquests nois van lluents
(van mudats, gasten).
Els funcionaris no anem pas gaire lluents.

Ja iràs lluent!
(el negoci li va malament).
3
Estar excitat sexualment (Am). |
anar calent, anar eixit; anar alta
(una femella) |
Em sembla que la gata va lluenta.


anar lluny (i més lluny, massa lluny) *

Vegeu 'anar enllà'.

anar lluny d'osques

Estar equivocat (Bar-Val). |
anar errat, anar errat de comptes, anar errat d'osques |
A
-Em sembla que vol ser director, en Romà. B -Vas molt lluny d'osques!

anar mal dades (o venir)

Anar malament, les coses. |
anar a mal borràs, anar de través, anar pitjor; haver-hi mar de fons, haver-hi mala maror, renyir, desavenir-se |

Les coses van mal dades, molta gent va a l'atur.

Me'n vaig, perquè els coses van mal dades
(hi ha crits i sembla que es barallaran).
A -
A mitja part perdem per 2 a 0. B -Aniran mal dades, avui (ens en faran més).
Quan vénen mal dades, el capital emigra -
Temps-.
Les coses van mal dades a les carreteres
(hi ha molts accidents) -Temps-.


anar mal encaminat

Haver agafat un camí equivocat. |
anar pel mal camí, anar confós, estar mal aconsellat |
En Feliu va mal encaminat
(beu).
La Maria deu anar mal encaminada; la reunió és demà, no pas avui.

nota:
Vegeu també “encaminar”, al Volum 1

anar mal engiponat

Dur la roba mal posada (Am). |
anar mal vestit, anar malgirbat, anar malforjat, anar de qualsevol manera |

Vas mal engiponada, nena; vine, que la iaia et posarà la roba bé.
Mira com va engiponada, la Dolors.

nota:
Vegeu “engiponar” al Volum 1.


anar mal entesos

Haver-se equivocat a l'hora de fer un acord. |
haver-hi un malentès, anar malfixat, anar confós, no haver-se entès (Mall) |

Sí que aneu mal entesos!
(l'un diu que havien quedat a les 8 i l'altre, a les 9)

anar mal servit -d'una cosa- (i anar ben servit)

No tenir totes les coses que fan falta. |
mancar-ne, faltar-ne, anar escàs |
Anem mal servits d'aigua
(la tallen sovint).
Sempre vaig mal servit
(sóc l’últim de triar).
Hem canviat d'empresa, perquè anàvem mal servits
(del manteniment de la fotocopiadora).

anar malaltís

Trobar-se malament, no estar en bon estat –també es pot dir d’una planta- (Mall). |
fer mala cara, malaltejar; estar delicat, (estar malaltós, malaltús, maquilenc Val) |
També s’ha de tenir en compte si les exsecallades anteriors estaven ben o mal fetes, si l’arbre va malaltís... –Nous escrits-.
exsecallar: Treure les branques inútils d’un arbre; esporgar.

anar malament de

Mancar una cosa. |
haver-hi falla de, faltar, freturar de, anar curt de
|
Diuen que va malament de salut.

N'anem malament, de pa
(= n'hi ha poc).
En vaig malament, de folis.
No anem pas malament, d'hora; al menjador hi ha 3 rellotges
(ja sabem quina hora és).

anar malfixat

No haver entès prou bé una cosa (Am). |
anar errat, anar equivocat, anar confós
|
A
-Les sardanes són a les vuit del vespre. B -No, vas malfixat: són a les deu, avui.
nota:
Vegeu també “anar mal entesos”.

anar malforjat

Anar vestit de manera poc curosa. |
anar mal vestit, mal fotut, mal fumut, malgirbat (Gir-Bar), mal sorgit, mal guarnit, mal engiponat, mal endreçat, mal xirgat, deixat, pengim-penjam, de qualsevol manera |

On vas tan malforjat?
Val molt mal guarnit per anar a bateig,

El pare va anar al cafè mal xirgat i brut
(Ca).
nota: Vegeu també “malforjat”, “malfumut”, “malgirbat”, “malxirgat i “engiponar 2” al Volum 1.


anar mans ventant

No dur res a les mans (Eiv). |
no dur res, anar amb les mans al cap |
Sa petita se n’emportà un senallonet per dur sa compra, sa grossa se n’anà mans ventant -Arrels-.

anar marrat (o esmarrat)

Anar equivocat, haver perdut la direcció correcta, extraviar-se (Val). |
anar errat, enganyar-se |

No t’esmarres, que el quilo de lluç no val tants euros
.

anar matxucat

Dur la roba arrugada. |
anar mal planxat, anar rebregat |
Porto la camisa ben arrugada, vaig matxucat.
Si t'asseus en aquest sofà, quedes matxucat.


anar merdós fins a les orelles

Haver-se fet els excrements a sobre. |
anar cagat, anar merdós, anar brut de merda |
El nen va merdós fins a les orelles.


anar més estovat que una lloca

Anar content i pagat, pendent d’un seguici de coses o de persones que en són la causa (Val). |
anar satisfet, cofoi, estufat, estarrufat; no cabre a la seva pell, fer cara de pasqua |
On vas més estovat que una lloca?

anar més malament que bé

Es diu d'una cosa que pot perjudicar. |
no anar bé, no ésser sa, ésser dolent, perjudicar, fer més mal que bé |
Anar a caminar pujada amunt havent dinat et va més malament que bé.


anar més perdut que un barb en un rostoll

No saber, algú, on és o com ha de fer una cosa que se li demana (Alt Urgell). |
anar d’esma, haver perdut l’esma, anar ben desorientat |
Jo, amb l’ordinador, vaig més perdut que un barb en un rostoll -Ni cuca ni moixó-.
Em vaig perdre al bosc i vaig anar d’esma ben bé un quart.

anar més recte que un fil

Anar ordenadament, disciplinadament, ben dut (Val). |
anar dret, llaurar dret |
Quan son pare es va enfadar començà a anar més recte que un fil.

anar més recte que un pal de granera

Anar molt recte, amb l’esquena recta, fent un caminar altiu (Val). |
anar tibat, anar dret com un ciri, anar enravenat |
Mira-la: més recta que un pal de granera.

anar més tort que un ganxo (o ésser)

Fer una cosa de la manera contrària de com s’ha de fer (Mall). |
anar errat, (no anar ni amb rodes, ésser més tort que la justícia Mall) |
En Joan va més tort que un ganxo, ara diu que el PBP ha guanyat les eleccions.

anar mogut com una cussa (o moguda)

Persona que es troba amb un elevat impuls sexual (Men). |
anar mogut (Mall), anar calent, anar excitat; anar alta (una femella), estar en zel |
Aquest noi ja va mogut com una cussa.
És veritat que els del partit tornen a anar moguts.

anar moll

Estar embriac. |
anar torrat, carregat, borratxo, ebri, begut, portar boll (Ca), estar trompa (Bar) |

L'Enric, quan va moll, tot són lleis!

A l'Empordà no ens fan cap gràcia, la gent, quan porten boll. Aquí no s'accepta.


anar molt caçats (o buscats)

Es diu de les coses molt demanades (Ca). |
ésser molt cercat, buscat; s'hi va a la saga, anar a estiracabells, ésser molt estimat |
Ara van molt caçats, els mobles vells.
Els tècnics informàtics van molt caçats.

Això de treballar en una caixa va molt buscat; és difícil, ara.

nota:
Vegeu també 'ésser molt cercat'.

anar molt gros

Haver-hi molta disbauxa, un gran desori de crits i avalot (Men). |
ésser molt gros (Gir), haver-hi un gran escàndol; divertir-se, xalar |
Vam encamellar un parell de menestrales dalt es ases i va anar molt gros: crec que van 'disfrutar' més pes camí que dins es poble de Ferreries -Fets-.
Va anar molt gros. On s’havia vist mai que ses dones deixassin a la vista ses seues orelles? -Fets-
encamellar: Muntar a cavall sobre un animal o una cosa.

anar mort

Trobar-se molt fatigat. |
anar rendit, escarrassat; estar cansat, fatigat, llassat |
A la dona, al vespre, no li ve d'una hora i al dematí va morta.

Aquesta noia ha d'anar morta de feina
(té vells).
Quan treballava a la nit anava morta tota la setmana
(no reposava tant).
La vida s'ha d'alegrar una mica; si sempre vas mort, no vas pas bé
(Ca).
Entre la feina de casa i la de la fàbrica vaig morta.

Encara no s'acotia, ja dorm: va rendit de son
(el nen, al llit; Am).
acotiar:
Acotxar, acostar bé (la roba al cos, en el llit; la llenya al foc; Ribes, Amer - DCVB).

anar mort per la terra

Es diu d'una persona que viu sense alegria. |
viure trist, consirós, marrit, pansit; estar desenganyat |
La dona d'en Joan va morta per la terra
(el seu home ha fet una estafa).
terra: món


anar mudat com Sant Ferriol

Anar molt ben vestit (Am). |
anar mudat com un cícero
(Ca),
anar mudat com un ministre, anar ben empolainat, treure els draps fins, mudat com un senyor (Mall), anar mudat com un margalló (Val) |
Avui vas mudat com Sant Ferriol.

Tothom treu els draps fins, el dia de la festa major.

mudat com un senyor: Es diu de gent pobre, excepcionalment vestida un dia de festa.

anar muntat com Sant Pere de Barrets

Es diu d'un lloc o d'una cosa mal organitzats, mal dirigits. |
tot és un desgavell!, és a can collons tot plegat!, tot va com Sant Pere vol (Am), és can Pixa |
Han vingut dos cops a adobar el telèfon i encara no va bé: tot va muntat com sant Pere de barrets!
Aquest club va muntat com Sant Pere de barrets!


anar nafrat

Es diu de qui s'ha fet mal i se li veu. |
anar senyalat, pelat; tenir ferides, anar llagat (Val) |
Aquestes criatures sempre arriben a casa nafrades.

anar orella de llebre (o: posar)

Estar molt atent a allò que es diu, a allò que passa (Mall). |

(anar a orella dreta, anar a orella alta Mall) |

La padrina anava orella de llebre. Ja s'havia tret la disfressa de grega i m'esperava amb una carmanyola a les mans -Males companyies-.


anar orelladret

1 Escoltar amb atenció. |
parar atenció, fer atenció, posar atenció, posar esment, posar cura, fer cas, fer esment de, (ésser tot orelles, badar -o parar- ses orelles Mall) |
La mula sempre va orelladreta.

2 Començar a interessar-se pel sexe. |
anar aixaliat (Ca), anar espavilat, anar arter (Ca) |
A -
He vist el teu noi que es passejava amb una noia. B -Sí, ja va orelladret.
3 Tenir un bon estat d'ànim (Ca).
Des que ha tret la rifa passa més orelladret.

4
Anar disciplinat. |
creure, fer bondat, anar a la rega, fer cas de; fer anar eixerit |

Els fan anar orelladrets, en aquest institut
(els fan treballar, creure).
En Jofre va orelladret: diuen que la dona el pica.

nota:
Vegeu també “aixecar les orelles”.

anar passant

Viure sense gaires novetats. Sovint té un sentit de resignació. |
anar fent, anar fent i criant pèl |

A -
Què feu per Lloret? B -Anar passant.
C
-Esteu bé? D -Anem passant la vida.


anar pastant i anar coent

Guanyar els cèntims justos per viure. |
fer la viu-viu, anar fent, anar passant; no avançar cèntims; anar amb calma |
Ara, els pagesos, anar pastant i anar coent.

A -
Què feu per Darnius? B -Anar pastant i anar coent (o anem pastant i coent).
S'ha d'anar pastant i anar coent; no ho vulgueu fer tot alhora.


anar peix (i estar peix)

No saber una lliçó, un tema (Gir-Bar). |
no haver estudiat, anar fluix, anar curt de
|
Vaig peix d'història
-CR-.


anar pel camí de

Consolidar-se un costum, una tendència. |
agafar un camí; afermar-se, tornar-se, esdevenir |
El telèfon mòbil va
pel camí de convertir-se en una eina indispensable -Avui-.
A -Et tornaràs sord amb els crits de la mainada.
B -Ja hi vaig pel camí (ja m'hi torno).


anar pel món

Anar per la vida, conduir-se. |
rodar, voltar, viure |
No m'agrada que vages pel món amb eixos cabells (Val).
Si vas pel món amb aquesta bona fe, ja et faran venir eixerit: sempre has d'estar a l'aguait.
S'ha de ser un xic puta per anar pel món.
Tu vas pel món amb bona fe i els altres no.
Anava per la vida sense fer-se veure
-Avui-.


anar pel seu vent

Anar a la seva (Mall). |
anar al seu aire, fer la seva |
Cadascú va pel seu vent i no es posen mai d'acord.


anar per

1 Estar a punt de fer una cosa. |
anar a, voler fer, estar a punt de |
L'he anada per aixecar i he relliscat.
Quan anava per dinar, m'han telefonat.
Hauríem d'anar per plegar, que es farà fosc.

S'haurà d'anar per pagar
(ja és hora).
Vés per acabar aquesta feina.
Hem d'anar per feina.

Anem per un altre exercici
(fem-ne un altre).
2
Voler obtenir quelcom. |
procurar per, mirar de, veure de, fer per, esforçar-se per |
Jo he d'anar per mi a l'hora de triar curs
(mirar el meu interès).
Ara va per ell, en Lluc
(treballa sol, va per ell sol).
Ara me'n vaig per les meves
(a fer coses meves).
La gent va pel que dóna més
(ara crien estruços).
Diuen que en Baptista va per ella
(hi vol festejar).
És vidu, però ja va per un altre
(en caça una altra).
Aquesta sardana va per tu
(te la dedico).

Aquest rellotge és fet malbé, ja pots anar per un altre (comprar-ne un altre).
Ja és acampat aquest nen, ja podeu anar per un altre
(en podeu tenir un altre).

3 Agafar, una cosa, un camí, un sentit, una direcció, un caire, etc. |

passarà això, serà això |
Em sembla que la construcció anirà per afluixar
(baixarà).
El poema anava per aquest costat
(insinuava que el xicot deixava l'amant, perquè...)
Escurçaran el servei militar, això anirà per aquí, ja ho veureu.

Vés per amunt
(cap al nord o muntanya amunt).
No és pas això que em deies; van per un altre costat, les coses
(es proposen una altra cosa).
Va molt per aquest costat això
(es fa per això).
A -
Em sembla que volen llogar més gent. B -Prou va per aquí, això.

Ha dit que hi ha molts imbècils, però no sé per qui anava (per qui tirava, per qui ho deia)

4 Mancar el nombre de punts que es diu per acabar una partida. |
faltar, jugar per |
Anem per tres
(ens falten 3 punts per acabar la partida i guanyar).
5
Voler agafar a algú o perjudicar-lo. |
voler capturar, voler fer saltar, voler despenjar d'un càrrec, fer la festa per, anar contra, anar darrere de (Mall) |
La policia va per ell
-TV3-.
Els altres socis van per fer-lo saltar
(de president).
És ben bé que anaven per ell
(per estafar-lo).
Aquestes indirectes anaven per nosaltres.
A -Aquí n'hi ha que encara no han pagat. B -Va per mi? (ho dius per mi?) 
La festa es feia per ella
(ho feien per ella, la volien perjudicar).

anar per *

1 El Sr. Ramon volia ser arquitecte, però... (o estudiava per; no anava per) -CR-.
2
Ja faré sis anys (o aviat faré, jo ja tinc; no ja vaig pel sis anys).
3
Ja faig la tercera divisió (o ja sóc a; no ja vaig per).

anar per alt (i per baix)

1 Ésser a la part alta (o baixa) d'una cosa. |
anar pel cim, anar per damunt (Mall), anar per sobre, anar per dalt (Val); anar per sota, anar per davall (Mall) |
Si barreges oli i aigua, l'oli sempre va per alt i l'aigua, per baix.

2
Jugar una carta grossa (o petita) en alguns jocs.
sortir de carta baixa (o alta); sortir de carta petita grossa (o alta) |
Si hi haguessis anat per baix, hauríem anat més bé.


anar per altres tresqueres (o per altres camins)

Cercar solucions diferents de les habituals. |
espavilar-se d'una altra manera, fer una altra cosa |
Jo aniria per altres tresqueres, cercaria altres solucions en altres llocs
-Llengua Nacional-.
Si el capellà no vol batejar el nen, anirem per altres camins
(ho direm a un altre capellà).

anar per aquí en enllà

Fer-se malbé, una cosa; anar malament. |
anar-se'n aigua avall, anar-se'n en orris,
néixer dies de roses (Ca), anar per aquí i per allà (Mall) |
Se'n pot anar per aquí en enllà, el pessebre vivent
(deixar-se de fer).

anar per bé

Millorar la salut d'un malalt. |
anar bé, millorar, res
tablir-se, refer-se, aixaliar-se, fer el tomb, tenir bon caire (una malaltia) |
Ha anat per bé, el pare
(millora de l'operació).
A
-Ja baixarem a Barcelona a veure l'avi. B -Si va per bé, no moguem res (si millora, no vingueu).

Ja neixen dies de roses (dies més bons; es pensaven que l'haurien d'operar i no cal fer-ho).


anar per bon camí

Obrar bé, una persona; anar tal com cal, una cosa. |
obrar bé; anar bé |
Les negociacions van per bon camí
-CR-.

Jo sóc tirada pel bon camí i no veig la malícia dels altres
(ingènua, Ca).


anar per dalt del cap de faena

Tenir molta faena, més de la que es voldria i de la que es pot fer (Val). |
estar molt enfeinat, estar carregat de feina, no saber com girar-se de feina |
Tot i que ara vaig per dalt del cap de faena, aniré a instal·lar-te l’antena del televisor.

anar per davant *

El Favara va al davant en el marcador (o va a davant, va davant -Val-, s'ha avançat, ha marcat primer; millor que va per davant).
nota: 'Anar per davant' és dirigir-se a un lloc per la part de davant. Ex.: El xèrif va entrar al saló per davant i els ajudants, per darrere.


anar per endavant

Viure sense gaires canvis (Men). |
anar passant, anar fent (Men-Prin) |
Per ara anem per endavant.

anar per l'ullastre de l'era

No anar pel dret (Men). |
ésser banyabaix, no parlar clar, donar voltes, fer -o buscar- remingoles |
A -
El teu marit, el vaig veure amb bona companyia. B -Digues-m'ho del dret i no te’n vagis per l'ullastre de l'era.
nota: Vegeu també "embalar-li per s’ullastre de s’era".

anar per les seves (o les teves, les nostres)

Fer, algú, allò que li convé a ell. |
anar a la seva, anar al seu aire, fer la seva, anar al seu aire, fer el que vol, no escoltar-se ningú; ésser individualista, independent; anar a sa seva (Mall) |

Aquí cadascú va per les seves.
Me'n vull anar per les meves, no vull pas quedar-me aquí.

Tu ja pots anar per les teves
(fer la teva feina, ara no et necessitem).
Són grans i van per les seves
(no volen ser manats, els vells).
Sempre n’hi ha que van per les seves
(deixen el grup, en una excursió).
La Joana ja va per les seves
(és gran i no cal acompanyar-la).
Anem per les nostres.
Ja us ho fareu!
Quan arribem al ball cadascú va per les seves
(va per ell, fa la seva).

anar per llana i tornar esquilat (o tos) *

A -Ell em va denunciar i, a última hora, li han posat una multa a ell. B -Sí, aquest volia cardar i ha quedat cardat ell (o ens ha volgut perjudicar i ha quedat perjudicat ell, ha fet un pa com unes hòsties, ha fet el negoci d'en Robert amb les cabres, ha anat per ase i ha acabat ruc -TV3-, ha anat a cobrar i ha estat agafat per deutes -DCVB-; millor que ha anat per llana i ha tornat esquilat -o tos-).
nota: Alguns diccionaris donen per bona aquesta frase feta, però ens sembla que no n'és.

anar per llarg

Es diu d'una cosa lenta, que sembla que ha de durar. |
anar llarg, anar lent, haver-n'hi per temps, haver-n'hi per estona; trigarà, tardarà |
Això trigarà a resoldre's
(o n'hi ha per estona)
El reconeixement del català va molt llarg.
nota: Trobem 'anar per llar' al DIEC. Alguns diccionaris ens diuen que és un barbarisme. Nosaltres constatem que la gent gran no ho diu; 'anar llarg', en canvi, sí que ho diuen. No us podem recomanar aquesta locució.

anar per lliure *

Tu no pots anar pel teu compte: has de fer com els altres (o anar per tu, anar per tu sol, anar a la teva; no anar per lliure).
M'agrada anar per les meves, no pas fer viatges organitzats
(o anar al meu aire, anar a la meva; no anar per lliure) -CR-.

anar per mal camí

Obrar sense raó ni profit. |
malejar-se, desencaminar-se, desencarrilar-se, no anar pel bon camí, pervertir-se, no anar pel camí dret |

E
s passa la vida al cafè i no vol treballar, va per mal camí.

No aneu pel bon camí! (tenen vicis)


anar per parts

Vegeu 'per parts'

anar per senyar-se i treure's els ulls (o voler senyar-se)

Fer una cosa per anar bé i acabar molt malament. |
equivocar-se, errar la jugada, ensopegar malament
|
He fet botifarra perquè anàvem endarrere i han acabat ells.
He anat per senyar-me i m'he tret els ulls! 


anar per un altre

Pensar en una cosa diferent (Ca). |
anar per una altra cosa, pensar en una altra cosa, canviar de tema |

A -Si en comptes de jugar en Joan de porter hi haguéssim posat en Lluís, no ens haurien eliminat. B -Ara s'ha d'anar per un altre (ens han eliminat, no en parlem més d'aquest tema).

anar perdut

No entendre bé, algú, allà on és, o allò que està fent. |
anar desorientat, despistat, no saber en quin mar navega, no saber allà on va |
Jo hi vaig perdut, per Perpinyà, amb el cotxe.
Tothom va una mica perdut, amb el rugbi
(no entenen el joc, les normes) -C33-.
Anava un xic perdut: no sabia ben bé com anava el negoci.


anar pertorbat

Fer una activitat amb manca de deseiximent. |
anar insegur, malsegur, vacil·lant |
No en sap gaire de portar el cotxe, hi va pertorbat.
Hi vaig pertorbada amb aquesta màquina, perquè és el primer dia.


anar pesat

Moure's a poc a poc, amb dificultat. |
anar lent, carrincló, anar peu-xoc (Am), anar patxoc (Ca), anar feixuc (Mall) |
Va pesat, el meu germà
(és gros, no pot caminar gaire).
La noia ja va molt patxoca
(està embarassada).
nota:
Vegeu també “anar patxoc”,al Volum 1.

anar pet

Haver begut massa alcohol. |
anar carregat, torrat, begut, pipat, pitof (Gir-Bar), empaperinat |
No m'agrada que arribis a casa pet.


anar picat

Anar molt de pressa, un vehicle. |
anar tibat, lleuger, volant; anar com un coet
|
Van picats, els cotxes, a dins de Perpinyà.
La gent hi va picada per aquesta carretera.


anar pintat (i venir pintat)

Anar molt bé una cosa (Bar). |
anar perfectament, ésser molt oportú, anar que ni fet a mida, anar que ni pintat, escaure |

Aquest abric m'ha anat pintat, avui
(fa fred).

Aquests pantalons, ni pintats!

Tenia una ocasió que ni pintada, per guanyar -C33-.
Li ha quedat que ni pintat.


anar pintat com un Pierrot

Anar molt pintat, sobretot de la cara. |
semblar un Pierrot,
anar molt maquillat; anar mol empolainat |
La Sònia ha vingut pintada com un pierrot.

Ahir semblava un pierrot, la teva cosina.

anar ple

1 Es diu d'un lloc on hi molta quantitat d'una cosa. |
ésser ple, clafit; ple com un ou, ple de gom a gom, a tibó (Elx) |
Pertot en va ple, d'oli
(s'ha vessat un setrill).
Les motxilles van plenes de pinyes i castanyes
(han anat al bosc).
A
-Aquest gos fa pudor! B -Poc sento res, jo. A -Vosaltres no ho sentiu perquè n’aneu plens (de pudor).
2 Es diu d'una cosa quan se'n parla molt. |

tothom en parla, se'n parla molt |
A -
Saps què ha passat a la Bisbal? B -Sí, els diaris en van plens.


anar portat per

Fer, algú, coses influït per una altra persona. |
anar manat per, anar dirigit per |
En Pere va portat per la seva dona
(fa el que ella li diu).

anar prim de llom

Estar mal alimentat, tenir pocs recursos (Mall). |
passar-les magres, anar escàs, estar escurat, anar prim de butxaca (Val), (anar prim de panxa, Mall-Men), passar-ho prim (Mall) |

Els nostres contraris tenen la desgràcia d’anar una mica prims de llom en matèria de llenguatge
-Bruixat-.  

Aquesta el tenia a ració, el feia anar molt prim de panxa -Novel·letes menorquines-.


anar prim de roba (o roba prim)

Duc poca roba posada pel fred que fa. |
anar poc abrigat, anar a la fresca, anar pretí (Ca) |
Vas prima de roba, nena: avui fa fred.

M'he posat roba prim i ara s'ha girat vent.

La gent van pretins, quan fa calor (amb poca roba).


anar que ni pintat

Adaptar-se mol bé al cos, un vestit. |
anar perfectament, ésser escaient, anar a mida, ésser ben ajustat |
Aquest vestit et va que ni pintat
-CR-.
El joc de X li va que ni pintat, a la jugadora normanda
-C33-. 

A
quest paper hi queda que ni pintat! (a la paret)

anar que se les pelen **

Els cotxes van a tota brida en aquesta carretera (o corren com un llamp; passen rabent, embalats; no van que se les pelen).  

anar que vola (i anar que xuta) *

Pren molts cafès (o fa córrer els cafès com l'aigua, fa anar els cafès com l'aigua; no els cafès van que volen, van que xuten).

La feina ja rutlla (o ja fila, va com una seda, va llatina; no va que vola, va que xuta).

anar que xuta! *

La sanitat valenciana rutlla (o va com una seda, va de conya, va bé, va vent en popa, va llatina, va de nassos; no va que xuta) -Saó-.

anar quico

Dur vestits passats de moda. |
anar peric (Am), anar antic, anar carrincló; mancat de distinció |

Va Quica, l'Antònia!


anar ranc (o anar pota ranc)

Tenir algú un defecte en una cama que no el deixa caminar prou bé. |
anar rancallós, anar coix, anar pota ranc (Ca), anar pota ranca (Am) |

Vaig ranc perquè vaig caure a l'hort.

Va tirar un roc al conill i ara va pota ranc
(el va camatrencar).


anar ratxós

Es diu de qui pot despendre diners, perquè en guanya molts (Am). |
anar abundant, anar fort d'armilla
|
Des que en Sebastià treballa al banc van molt ratxosos.
Amb tanta mainada tampoc no pots anar tan ratxós com abans.


anar refiat (o anar de refiat)

Tenir massa confiança. |
anar massa confiat, anar massa segur |
Anava refiat a l'examen i he suspès.

Avui he anat de refiat i he perdut l’autobús
(Anglès).

anar reprès

Hom ho diu de qui camina insegur, perquè no està prou bé (Am). |
anar coix, contret, rancallós; no anar prou a l'hora, no anar segur |

Aquest cavall llaura reprès, li passa alguna cosa a les potes.

A -
Encara coixeges, tu? B -Encara vaig una mica reprès (es va fer mal i encara no va ben segur).
nota: Vegeu també 'reprès', al Volum 1.


anar revoltós

Anar ple de canvis sobtats o molt variables, especialment el temps (Mall). |
fer un temps variable, inestable, revolt, (anar destrempat, anar agitat Mall) |
El temps sol anar revoltós, amb pluges i tempestes -Escrits d’un pagès-.

anar rodat

No presentar dificultats. |
venir bé, ésser bufar i fer ampolles, anar com l'anell al dit; ésser de bon fer, de bon trobar |
Tot ha vingut rodat, ho hem acabat amb poc esforç.

Les bones feines venien rodades, si tenies influència
-Punt-.
nota: 'Anar rodat' sembla un calc dels castellà, per bé que és al DIEC. Pensem que és poc recomanable.

anar roder

Anar per les muntanyes, dedicant-se al pillatge (Val). |
fer vida de bandoler, ésser un lladre de camí ral |
Quan es va acabar la guerra, molta gent anava rodera per la serra d’Ontinyent.

anar-se (+ gerundi)

Construcció que denota repetició, insistència. |
vinga a |
Sap que l'estan esperant i ella, anar romancejant!
Has d’anar a correus i anar-te estant al llit!
(faràs tard).
Aquest gos és perillós i tu, anar-lo emprenyant!


anar-se a (+ infinitiu)
.

Fer una acció que no s'havia de fer. Sol tenir un caire de reprovació. |
ocórrer, fer |
S'ha anat a fotre amb la moto contra un arbre de la carretera!
Tenia pressa i m'he anat a distreure!

Un clot hi ha al camí i encara m'hi he anat a entrapar!
-amb la bicicleta- (o a fotre).
Amb tants nois com hi ha, s’ha anat a enamorar d’aquest!


anar-se a agemolir

Haver d'anar a viure en un lloc per necessitat, per manca de recursos. |
refugiar-se, recollir-se |

No teníem res més i vàrem haver d'anar-nos a agemolir en aquella barraca.
Han quedat sense pis per culpa de la hipoteca i s'han agemolit a casa d'una tia del seu home.

nota: Vegeu també 'agemolir-se 2 i 3', al Volum 1.


anar-se a matar


Expressió d’inconveniència d’una situació. |
fer una imprudència, un abús, una temeritat |

A la nostra edat, ficar-se en una discoteca és anar-se a matar
.

anar-se a rebaixar

Anar una persona a trobar-ne una altra, amb qui havia tingut alguna topada, a fi de fer-hi les paus. |
rebaixar-se, anar-se a humiliar, a excusar, a desagreujar; anar a demanar perdó, anar a donar la raó a l'altre |
En Vicenç em va ben insultar allà al cafè, però desprès es va venir a rebaixar a casa.

En Fabià va engegar a dida el director, però l'endemà es anar a rebaixar.

Si ella no es rebaixa, no m'hi acostaré pas més a comprar
(em va ofendre).

nota: Vegeu també 'rebaixar 5', al Volum 1.


anar-se-li'n la mà (o escapar-se-li la mà, a algú)

Ultrapassar els límits. |
abusar, excedir-se, exagerar; maltractar,
tenir la mà llarga |
Aquí se li'n va anar la mà
(va exagerar en fer la llei) -CR-.
Se'ls n'ha anat la mà, escombrant cap a casa
(als àrbitres) -Avui-.
Se'ls en va la mà amb facilitat
(piquen, uns policies) -Temps-.

anar-se-li'n tot per la boca (a algú)

Es diu de qui diu molt i fa poc (Am). |
moltes paraules i pocs fets, de boca i prou |

A la Carla se li'n va tot per la boca.


anar-se'n

Despendre diners o altres coses. |
gastar, consumir, fondre, marxar |

Més de mig jornal se'n va amb el menjar.

Els folis se'n van molt de pressa.
Molta part dels beneficis se'n van anar en advocats.

Si fan pagar un euro per visita, posaran més funcionaris i tot se n’anirà per aquí
(no s’hi guanyarà res).
Tot se li'n va per la cua
(va amb meuques).

No havent dormit, ja et marxa tot: la gana, l'humor i els ganes de treballar
(Ca).

Aquesta taca no se'n va.


anar-se'n a *

Entre el sou i les primes arriba a cobrar cinc mil euros al mes (o cobra no se'n va a cobrar).
Aviat tindré 50 anys i no em convenen més maldecaps -
no vol ser director- (o ara faré, ja sóc a prop de; no ja me'n vaig a).

És llarga, la conferència; dura cap a cinc quarts
(o dura entorn de cinc quarts; dura, si fa no fa, cinc quarts; no se'n va als cinc quarts d'hora).


anar-se'n a can Pistraus

1 Anar malament una cosa. |
anar-se'n a rodar, anar-se'n aigua avall, fracassar |

El comunisme se n'ha anat a can Pistraus
-Avui-.
Tinc el son a can Pistraus
(estic revetllat).
2 Tornar-se molt pobre. |
arruïnar-se, empobrir-se, caure en la misèria, perdre bous i esquelles, anar-se'n a can taps, a
nar-se'n aigua avall, anar-se'n en orris, anar-se'n al cel, anar-se'n al clot, anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n en mal viatge, fer coll de figa (Val) |
Tenien tres restaurants i tot se n'ha anat a can Pistraus.

Anirà a can Pistraus, aquest menjador, si el porta la Sílvia.


anar-se'n a can pixa
Anar molt malament quelcom. |
anar-se'n a la ruïna, anar cap al desastre |
A -
El país se'n va a can pixa. B -No 'hi va', ja hi és.

anar-se'n a can Taps

1 Es diu d'una cosa quan es fa o es farà malbé, quan es perd (Ca). |
anar-se'n al dimoni, aigua avall, a can Pistraus, a mal viatge, en orris; anar a mal borràs, malmetre's |
Si avui perdem, tot el prestigi a can Taps.
El casament se n'ha anat a can Taps
(ja no es farà).
El negoci se'n va anar a can Taps (va tancar).
Deixa'm vigilar que la paella no es torri; si es crema, anirem a dinar a can Taps (no podrem dinar).
2 Morir-se (Bar). |
anar-se'n a l'altre món, finir els seus dies, anar-se'n a criar malves |
Aquesta dona se n'anirà a can Taps aviat.

anar-se'n a escampar el poll

Sortir a distreure’s, a voltar sense rumb (Val). |
anar a fer volts |
He estudiat tota la vesprada, i per això me’n vaig a escampar el poll.
Et veig avorrit. Per què no te’n vas a escampar el poll amb els teus amics?


anar-se'n a l'aigua (una cosa) *

El negoci se n'ha anat al cel (o aigua avall, a can taps, en orris, a mal borràs, ha fracassat, s'ha tornat aiguapoll; millor que se n'ha anat a l'aigua).

anar-se'n a l'altre món

Morir-se. |
anar-se'n al calaix, anar-se'n al canyet, aclucar -o cloure- els ulls; passar avall, (anar-se'n al secanet, al clot Val) |
La tia se'n va anar a l'altre món fa dos anys.

Molts se 'n van al calaix, d'una emprenyada
(d'una pujada de pressió).

Jo no aspirava a res més que envellir pacíficament i passar avall cobert de terra nadiua
(morir) -Temps-.

El temps que passa avall (se'n va, s'escola).

La tia va 'trapar' una pulmonia i, als trenta-tres anys se'n va anar al calaix deixant una rècula de mainada i un home desfet per les 'desgracis'. Pobre Pare! -la Nena C-.

nota: 'Anar-se'n a l'altre barri' és un castellanisme admès.

anar-se'n a les sordes

Anar-se’n sense acomiadar-se (Mall). |
anar-se'n sense dir res, anar-se’n a la francesa |
Després de ser amb nosaltres tot el dia, se n’anaren a les sordes, sense dir ni piu -Bruixat-. 

anar-se'n a pico (o a pic) *

La fàbrica se'n va anar aigua avall (o a can Pistraus, a mal borràs, al cel; no a pico, a pic).

anar-se'n a retir

Anar-se'n cap a casa, al vespre, per a quedar-s'hi. També anar-se'n a dormir (Gir-Mall). |
anar a jóc; anar al camp de la llana, anar a estirar la carcanada
|
Nois, ja són les deu: me'n vaig a retir.
El film és bo, però me'n vaig a retir, que demà m'he d'aixecar aviat.

nota:
Se sol dir 'retiro'. 

anar-se'n a terra (o per terra)

Decaure, una activitat, o perdre's. |
anar-se'n a l'oli (Am), anar-se'n al cel, fer fallida, anar-se'n a can Pistraus, anar-se'n a prendre pel sac, tancar, desaparèixer; afluixar, tornar-se aiguapoll |
L'empresa se'n va anar a terra ja fa molts anys.

El de la tenora se'n va anar a terra
(ho va fer malament, es va equivocar de nota) -Llibre-.
Tenia unes caves, però se'n va anar a terra.
Havíem de fer colònies, però tot se n’ha anat a terra.

Se'n va anar per terra, el negoci.

nota: 'Anar-se'n a prendre pel sac' es diu molt, però sembla poc recomanable.

anar-se'n aigua avall

Anar malament quelcom (Ca). |
anar-se'n al cel, afonar-se, desfer-se, no arribar a bé, anar-se'n aigua avall, anar-se'n en orris |
Teníem molts projectes, però tot se n'ha anat aigua avall
(ha quedat vídua).
Aquella compra se'n va anar aigua avall
(no es va fer).
No els veig gaire animats: em sembla que aquest festeig se n'anirà aigua avall.

Aquest dinar se n'anirà aigua avall
(no es farà).

anar-se'n al cel

Desaparèixer una activitat. |
anar-se'n a can Pistraus, anar-se'n a terra, anar-se'n a l'oli (Am), arruïnar-se |

Si gastem tant, ens n'anirem al cel.
Molts contractistes se n'han anat al cel.
Aquest menjador se n'anirà al cel.

nota:
Sentim “anar-se'n de Calataiud” a Ca, en aquest sentit.

anar-se'n al clot

Fracassar, un negoci. |
anar-se'n al cel, baixar portes, anar-se'n en orri, anar-se'n al cel, anar-se'n a can Taps, anar-se'n a can Pistraus, fer coll de figa (Val), anar-se'n a ca una puta (Mall) |
Diuen que la fàbrica se n'anirà al clot (la tancaran).
Aquest hotel se n'anirà al clot, perquè és a cal podrit (hi ha un gran desordre).

anar-se'n amb la cua baixa

Mantenir una discreció total; estar desanimat, trist (Men). |
anar-se’n amb la cua entre cames, anar-se'n amb la cua feta |
Després de la meva reflexió en Joan se’n va anar amb la cua baixa (o coa baixa).

anar-se'n amb la cua entre cames (o tornar)

Eixir espantat d’una situació després d’haver rebut una renyada o un disgust (Cas-Gir). |
anar-se'n amb la cua baixa, anar-se'n amb la cua sota el ventre -o sota els cames- (Ca), anar-se'n cuatrucat (Am), tornar cap baix, tornar contant els passos, eixir escaldat; anar-se'n moix, avergonyit, decebut, amb el cap cot, mocat, anar-se'n amb sa coa enmig de ses cames (Mall) |
El general nanet tornaria a casa amb la cua entre les cames -La cara oculta de la lluna-.
Van tornar de Banyoles amb la cua entre cames (van perdre el partit). 
Varen marxar, amb la cua entre les cames, i van passar molta vergonya.

Els agrada que els vegin, i moltes vegades han de marxar escaldats dels llocs (els acollonen, perquè no són tant com els rics que van, Ca).


anar-se'n amb la cua sota el ventre

Anar-se'n d'un lloc decebut (Ca). |
anar-se'n amb la cua entre cames -o entre les cames-, anar-se'n amb la cua baixa, anar-se'n escuat (Val), anar-se'n cap cot |
Van tornar amb la cua sota el ventre
(van perdre una final).
Se'n varen anar del programa amb la cua sota el ventre
(no van guanyar res).
Va marxar amb la cua entre cames
(va tenir un desengany amorós). 

Va marxar de la Quina amb la cua sota el ventre, sermonant
(no en va treure cap, Ca).

anar-se'n amb la roba a l'esquena

Vegeu 'amb la roba a l'esquena'


anar-se'n amb un dit en es cul i s'altre a s'orella

Anar-se'n fracassat, haver rebut un gran desengany (Mall). |
anar-se'n escorregut, moix, avergonyit; anar-se'n amb la cua entre cames –o escuat-,
anar-se'n amb el morro eixut (Lleida), caure s'ànima an es peus (Mall) |
Pobret, va sofrir un gran desengany, se'n va anar amb un dit en es cul i s'altre a s'orella.
 
La gestió no li ha sortit bé i ha marxat escorregut.

A -Hi vaig anar a fer una gestió i era tancat. B -I què vas fer? A -Morro eixut i cap a casa.


anar-se'n brut (d'un lloc)

Anar-se'n d'un lloc deixant-hi deutes per pagar. |
quedar a deure, deixar un gos |
Tu te'n vas anar brut de Calella.


anar-se'n camanet (d'un lloc)

Es diu de qui ha perdut molt fort en un joc (Am). |
anar-se'n capjup, escorregut
(Gir-Val), repassat, escarmentat |
Ahir en Tomàs se'n va anar camanet, del cafè.

A -
Demà anem a jugar a Palamós. B -Ja marxareu camanets!

Ja vindré camanet, si em convideu
(de presa).


anar-se'n cap a baix (o cap avall) *

L'equip ha afluixat molt (o s'ha ensorrat, s'ha afonat, se n'ha anat a terra; millor que se n'ha anat avall, se n'ha vingut avall) -C33-
El Figueres ha baixat de rendiment
(o s'ha enfonsat, ha afluixat, ha minvat; millor que se n’ha anat una mica avall) -CR-.
nota: 'Anar cap avall' i 'anar cap a baix' són usuals a Mallorca en aquest sentit.

anar-se'n cara alegre i cul batut

Anar-se’n d'un lloc decebut o avergonyit, sense haver obtingut el que es desitjava o, encara, sortint-ne perjudicat (Mall) |
anar-se’n cul batut i cara alegre (Mall), anar-se’n amb la cua entre les cames, anar-se’n cap cot | |
Després de la renyada de l’encarregat se n’ha anat cara alegre i cul batut, sense gosar ni disculpar-se.

anar-se'n d'aquest món


Deixar de viure. |
morir-se, fer el darrer badall, plegar de respirar, anar al clot, passar a l’altra vida, emprendre el vol cap a una nova vida, aclucar els ulls, deixar aquest món (Mall) |
El Nicolau se n’anà d’aquest món -Contalles-.
Una campaneta amb so luctuós va anunciar que el marit de l’Antònia havia emprès el vol cap a una nova vida -Contalles-.

anar-se'n d'una cosa a l'altra

No mantenir una conversa seguida. |
canviar de tema, anar-se'n de santificat a matines (Am) |
D’una cosa me n’he anat a l’altra; jo venia per demanar...
És molt gran, la Rita, i d'una cosa se'n va a l'altra.


anar-se'n de buit *

Se n'ha anat del Tour sense haver guanyat res (o amb les mans buides, amb les mans a la butxaca, amb les mans netes, amb les mans al cap; ha fracassat; no se n'ha anat de buit) -TV3-.
No ens van donar ben res
(o no ens va tocar res, ens em vam anar amb les mans buides; no ens en vam anar de buit).

anar-se'n de carta grossa

Excedir-se en una qüestió (Mall). |

fer-la grossa (Mall) |

Avui se'n va de carta grossa, vostè (vol legalitzar drogues i prostitució) -Punt.


anar-se'n de clatells (i de cul)

No aguantar-se dret, algú; anar malament un negoci. |
anar malament, anar-se'n a terra, anar-se'n al cel; arruïnar-se, ensorrar-se, anar a mal borràs
|
Me'n vaig de clatells
(no m'aguanto dret).
Tothom qui ha fet aquest negoci se n'ha anat de clatells.

Les empreses de la zona se'n van de clatells.

El país se'n va de clatells.

Tenia molts negocis i se n’ha anat de cul
(Ca).
Si fas tant de règim, te n'aniràs de cul
-TV3-.
Menjava verdura i me n’anava de cul. Vaig plegar perquè em veia fotut.


anar-se'n de floretes (o de rosetes) *

Han fet un grapat d'estafes i viuen tan tranquils (o i cap maldecap, i endevina qui t'ha tocat!; i qui tingui maldecaps, que se'ls espassi!, i qui tingui ronya, que se la grati!, i se'n van de festa -Val-; no i se'n van de florets, i se'n van de rosetes).
Quan ho diga a ta mare no aniràs de paella
(no ho passaràs bé, patiràs; el xiquet ha fet una malifeta)
Eixos polítics furten i furten i se'n van de festa
.

anar-se'n de la llengua (o de la boca)

Dir una cosa que no s'havia de dir. |
parlar massa, xerrar massa, ésser un bocamoll, ésser fluix de llengua, esclovellar-se; insultar |
Se'n va anar de la llengua
-CR-. 
Ella va marxar de la llengua, i llavors hi va haver d'anar a demanar disculpes.

Són gent que marxen molt de la llengua (insulten).
nota:
Alguns diccionaris consideren aquesta frase feta un barbarisme.


anar-se'n de les mans (una cosa)

Perdre'n el control. |
fugir de les mans, escapar-se de les mans |
L'ensenyament se'ls n'ha ha anat de les mans.
L'equip se n'ha anat de les mans de l'entrenador.

Se'ls ha escapat de les mans, aquest negoci (ja no el poden fer).
Com que no l'has acollida bé, aquesta noia, t'ha marxat de les mans
(ha canviat d'empresa).

anar-se'n de santificat a matines

Canviar de tema, en una conserva, de manera no justificada (Am). |
anar-se'n d'una cosa a l'altra, desviar el tema |
Ara ens n'anem de santificat a matines
(parlem d'una cosa que no toca).
Hi ha dies que se'n va de santificat a matines
(no les ensopega totes, no sap què diu).

anar-se'n de tort

Tenir dificultats per caminar. |
no aguantar-se, anar-se'n de clatells |
Me'n vaig de tort
(em marejo).
Te'n vas de tort!
(s'ha entrebancat).

anar-se'n del calastró (o perdre)

No tenir el seny prou bé (Ca-Eiv). |
anar-se'n del cap, perdre el seny, perdre la xaveta, perdre el cap, anar-se'n del test
,
anar-se'n del cap (Ca) |
Se'n va del calastró, l'àvia.

A -
Havies de cridar la infermera. B -Havies, havies! Si vaig perdre el cap!
Has perdut el cap? -
La neu adversa-.
Aquesta mainada em fan perdre el calastró!
(un mestre)
Se'n va del cap, la Dolors.

anar-se'n del cap (una cosa)

1 No recordar una cosa. |
marxar del cap, fugir del cap, caure de la memòria, oblidar,
anar-se'n del test (Am), marxar de la memòria (Am), marxar els pensaments |
Se me n'ha anat del cap, el nom d'aquesta herba. 

Les taules de multiplicar m'han marxat del cap.

No sé què us volia dir, em marxen els pensaments.

2 Perdre algú les facultats mentals (Mall). |
perdre el seny, perdre la xaveta, caduquejar, repapiejar, desvariejar, desvariar, perdre el cap |
Aquell home ja és molt vell, i a vegades se’n va des cap; ja no coneix quasi ningú.

Et volia explicar una cosa, però m'ha marxat del test
(no me'n recordo).


anar-se'n el cap (i perdre)

Perdre la memòria o la orientació |
perdre el senderi, anar-se'n del calastró, quedar en blanc |
Ara, jugant a cartes, agafo nervis i el
cap de seguida se me’n va (quedo en blanc i no sé quina carta haig de tirar).
A la primavera i a la tardor, el cap se me'n va i m'he de medicar
(em marejo).

anar-se'n el sant al cel *

Havia d'anar a la barberia a les 11 i no me n'he recordat (o m'he distret, m'ha fugit del cap, no hi he pensat, se me n'ha anat del cap, he perdut el fil; no se me n'ha anat el sant al cel).

anar-se'n els ulls

Es diu d'una cosa o d'una persona agradables de veure. |
agradar molt, trobar plaent, trobar atractiu |
Quan passa aquesta noia, se me n'hi van els ulls
-TV3-
Al nen se li'n van els ulls quan veu el menjar dels altres.


anar-se'n en el marcador *

El Castres ha agafat molt avantatge (o s'ha escapat, s'ha destacat; millor que se 'ha anat en el marcador).

anar-se'n en orri (o en orris)

Tenir, una cosa, una mala fi. |
acabar malament, anar en malviatge, anar-se'n aigua avall, perdre's, espatllar-se, fracassar, desbaratar-se, fer-se malbé |
Diuen que les jubilacions se n'aniran en orri.
Tant que hem estalviat i tot se n'anirà en orris!

Se'n va en orris, l'ensenyament.


anar-se'n enlaire

Perdre's una casa, desaparèixer. |
anar-se'n en orri, anar-se'n a terra |
Diuen que tot això de les jubilacions se n'anirà enlaire.

La distribuïdora se n'ha anat enlaire (ha plegat).


anar-se'n la pilota *

Intento perdre el món de vista durant l'actuació (o perdre el seny, al·lucinar; no que se me'n vagi la pilota) -Enderrock-.

anar-se'n pel brou

Fondre's un menjar mentre s'està cuinant (Am). |
desfer-se |
Les farines de fajol, segons com les cous, se'n van pel brou
(fan una escuma i es desfan)
El caldo se'n va pel brou
-Temps-.

anar-se'n pel llit

Defecar al llit. |
cagar-se al llit, embrutar el llit |
A -
Quina pudor! B -Prou és aquest home que se'n va pel llit (un malalt, a l'hospital).

anar-se'n per cames (o sortir) *

Se li ha escapat perquè ha corregut més que ell (o perquè és més ràpid, per velocitat; no se li n'ha anat per cames) -TV3-.
Ha fugit cames ajudeu-me
(o que les cames li tocaven al cul; no ha fugit per cames, ha sortit per cames).

anar-se'n per la borda *

Si tu plegues de l'escola esportiva, se n'anirà tot aigua avall (o a rodar, aigua avall, en orris; no per la borda).

anar-se'n per la porta de servei (o sortir) *

En Cargolí, una estrella del rugbi que se'n va del Clarmont per la porta falsa (o que el fan fora, que acaba de mala manera; no que se'n va per la porta de servei).

anar-se'n per la porta gran (o sortir) *

Ha quedat com un senyor, ha plegat guanyant un títol (o se'n va amb la feina ben feta, se'n va triomfant; millor que se'n va per la porta gran) -TV3-.
nota: Vegeu també 'per la porta gran'.

anar-se'n per les branques (o anar-se'n per les rames) *

En Joan, quan parla, se'n va d'una cosa a l'altra (o s'enfila massa, s'embolica, fuig del tema, es desvia del tema, se'n va d'un tema a l'altre, se'n va en raons; no se'n va per les branques) -TV3-.
Ara hem d'anar al gra
(o ara no ens despistem, hem de concretar, precisar, passar camí; no no ens n'anem per les branques).

Quan li dic que per què no és mai puntual, sempre fuig d’estudi (o trenca d’enraonament, canvia de tema, es desvia del tema; agafa les cartes, s’embranca; no se'n va per les rames).

anar-se'n por los cerros de Úbeda **

Quan enraona, se'n va de glorificat a matines (o no hi toca, diu naps per cols -Gir-Val-, pixa fora de test, toca campanes, fuig per la bardissa, se'n va d'una cosa a l'altra, discuteix sobre el sexe dels àngels; no se'n va por los cerros de Úbeda).

anar-se'n tot per les bardisses

Esvanir-se, tots els diners que es podrien fer en una activitat, en despeses, sense haver-hi beneficis (Mall). |
fondre’s els beneficis, menjar-se els guanys, treballar per no guanyar res |
Anant tant amb poques no es treu un bon jornal, tot se’n va per les bardisses? (amb tant poc bestiar no se'n treu un bon jornal, tot se'n va en despeses) –Llibre-.

anar-se'n tots els mals

Fer una activitat que treu les cabòries. |

marxar tot, no rumiar res, estar bé |

Quan tu ets aquí, se me'n van tots els mals.

Ballant em marxen tots els mals.


anar seguint

Fer les coses que toca fer. |
seguir, acompanyar |
A -
Demà, aniràs a missa, Francesc? B -Què vols fer? S'ha d'anar seguint (s'ha d'anar a missa, si el nen fa la comunió).
nota:
Vegeu també “seguir 2”, al Volum 1.

anar segur

Fer les coses sense perill, sabent bé què es fa o què es diu. |
anar amb seguretat, saber amb certesa;
quedar cobert |
Va prou segura amb l’auto, la noia?
(fa poc que té el carnet)
Si jo ho he dit és perquè vaig segur.

Per quedar coberts van signar un document (per no tenir maldecaps).

No vas mai segur ni saps què has de fer, en aquesta oficina (no et parlen clar).

No va segur, aquest home (caminant, un vell).


anar sobrat

D'una cosa, tenir-ne més del que cal. |
tenir-ne de sobres, sobrar-ne, tenir-ne amb escreix, tenir-ne més del compte, tenir-ne més que suficient
|
Sempre és millor anar sobrat de diners
(dur-ne més dels que calen).
A
-Vas sobrat de cèntims? (= en tens? -li'n vol demanar-).
Va sobrat de força
-Punt-.
Vostè va sobrat
(paga més del que ha de pagar -d'assegurances-).
La nena va sobrada a tercer, gairebé podria fer quart.


anar sobre rodes

Anar molt bé, una cosa. |
anar rodat, anar com una malla, anar com una seda, funcionar, rutllar, surar, anar damunt rodes (Mall) |
Tot ha anat sobre rodes
-TV3-.

...
la resta ja anà damunt rodes i tot es reduí a bateig i confits -Els nins-.


anar sobre segur (o:
jugar sobre segur) *

Li agrada anar a la segura (o anar segur, anar amb seguretat, no tenir maldecaps; no anar sobre segur) -TV3-.
Jo vaig segur en aquesta juguesca
(o sé que guanyaré, no puc perdre; no jugo sobre segur).

M'agrada anar segur, quan compro un cotxe (o m'asseguro de comprar bé, miro què compro; no m'agrada anar sobre segur, jugar sobre segur). 

...la resta ja anà damunt rodes i tot es reduí a bateig i confits -Els nins-.
He invertit en aquest negoci perquè hi veig a fer (o perquè el veig segur; no perquè vaig sobre segur)

anar sortit *

...uns jovenets que anaven eixits (o calents, cremats, amb ganes de gresca, d'eixida; no que anaven sortits).

anar tard

Fer una cosa quan ja ha passat el temps de fer-la. |
fer tard, anar amb retard, fer salat |
Tot em va tard, avui.


anar tibat

Anar de pressa (Ca). |
córrer, volar, anar prest, anar com una bala, anar ràpidament |
No vagis tan tibat, que hi ha molts revolts!

Se'n va anar tibat, perquè tenia por de rebre.

Enraonàvem en un rall i l'Àngela va passar tibada
(no es va aturar a dir res, està ofesa).
rall:
tertúlia
nota:
Vegeu també “tibat 2 i 3”, al Volum 1.

anar tira-tira


1 Anar caminant sense frissar, però sense aturar-se (Mall-Men). |

xino-xano, xano-xano, a poc a poc, a pleret, sense pressa, amb calma, a espai, d'espai, xau-xau, daixo-daixo (Mall), peu-peu (Men) |

Convé anar tira-tira, que no ens encalcen.
Com qui el vegi venir tira-tira amb les mans darrere –Fets-.
A la fi, un diumenge, després de missa primera, parteixen, peu-peu, cap as lloc -Fets-.

La dinamo no carregava i la bateria estava al baix. Amb aquesta claredat que la lluna dóna i anant tira-tira, arribarem més que bé –Brostejar-

frissar: frisar
2 Realitzar una feina, un quefer, poc a poc, sense apressar-se (Mall). |
anar fent, anar tirant, anar pastant i anar coent (Gir) |
No convé apressar-se en l’objectiu, hem d’anar tira-tira.


anar tirant

Subsistir sense gaires millores ni endarreriments; de vegades se li dóna el sentit de sobreviure a les dificultats (Men-Mall-Gir). |
anar fent, fer vida normal, no anar ni endavant ni endarrere, no millorar ni empitjorar, continuar si fa no fa, anar-hi anant, fer la viu-viu, passa com puguis, trampejar la situació |
Vaig tirant malgrat la poca feina.
A -Què feu per Biure? B -Anem tirant.
C -Què feu per la Bisbal? D -Anem tirant.
Sí, mireu, nosaltres: passa com puguis.

nota: Alguns autors consideren la frase feta 'anar tirant' un castellanisme.

anar torrat

Escalfar molt, el sol (Mall). |
cremar |
Amb un bon sol, quan va torrat, mirar si es trosseja (la palla) –Nous escrits-.
Per batre a l’era, perquè romangui ben batut, ha de fer bon so, “ha d’anar torrat”, dèiem -Nous escrits-.

anar tort

Estar equivocat o errat. |
anar pel mal camí, obrar malament, anar fora de camí, prendre mala vereda, pegar tort, errar-la |
De tota manera, si hagués estat el teu criteri, hauries estat en el teu dret a pensar d’eixa forma i jo t’haguera respost allò que sempre he sentit a l’Horta: “A la teua manera conrea l’hort i la collita ens dirà qui anava tort”.
nota: Vegeu també “prendre tort” i "llaurar tort".

anar tots a una *

Hem d’anar tots d'acord (o tots a l'una, tots junts, tots units, tots plegats, tots a una sola veu, tots ensems; no tots a una).
Xerraven tots plegats
(o tots a la vegada, tots junts, tots alhora; no tots a una).

anar trempat

Trobar-se bé, una persona. |
estar sa, estar fi, estar catòlic, estar en forma, anar més trempat que un orgue, sentir-se bé, tenir salut |

Va trempat, en Pau
(és operat de poc).
nota:
Vegeu també “trempat”, al Volum 1.

anar trico-trico

Caminar sense pressa. |
anar a poc a poc, anar fent, anar xino-xano, anar halo-halo, anar xano-xano, anar a espai |
Me'n vaig anar cap a l'hort trico-trico.

...marxant halo-halo les cavalleries
-Carlinada-.
Va, baixem halo-halo
(Ca).
nota: Vegeu també 'halo-halo' i 'trico-trico', al Volum 1.

anar ulls espolsats

Anar amb molta atenció. (Literalment: amb els ulls que se’ls ha llevat la pols, sense res que impedeixi veure-hi bé Mall). |
anar amb compte, vigilar, estar atent, fer l'ull viu |
Es ben necessari que d’ara endavant vagi ben uis espolsats -Adagiona-.

anar vaporós

Dur roba prima, escotada, amb forats, a fi que deixi transpirar la pell. |
anar prim de roba, anar obert, anar ventilat |
Vas massa vaporós: posa't la camisa per dins, que ja no fa tanta calor.

nota:
Vegeu també “vaporós”, al Volum 1.

anar venut

1 Estar desorientat. |
estar venut, no saber què fer, anar d'esma, no veure què convé, no saber com posar-s'hi |
Jo no he estudiat i ara vaig venut a l'hora de fer la comptabilitat.

Vaig ben venut, amb els metges: un em remet a l'altre i no sé què fer!
(li diuen coses diferents).
Sense diari vaig venut
(no sap què fan a la televisió).
2
No poder-se fiar de les persones. |
tractar amb traïdors, no poder-se fiar de ningú
|
Jo vaig venut, sé que si tinc un problema a l'empresa, ningú no m'ajudarà.

Unes 'cicletes' qui duien una panera an es costat. Per res de la vida haguera anat l'amo En Xec dins aquelles paneres. Un homo hi anava venut. -Novel·letes menorquines-.


anar vestit de petricó

Anar mal vestit (Bar). |
anar ordinari, anar de qualsevol manera |
Pobre nen, sempre me'l fan anar vestit de petricó!


anar viu

Fer atenció a les coses que passen a fi de treure'n profit (Ca-Mall). |
anar arter, estar alerta, estar despert, ésser sagaç, fer l'ull viu, anar enlerta (Alcoi) |
A -En aquesta factura m'han cobrat de més. B -Tothom va viu, ara (tothom es vol fer ric de pressa).

És necessari aprendre a anar molt més vius i no donar-los aquesta munició gratis -Avui-.  

anar xaloc en canal

Anar molt bé les coses (Men). |
anar sobre rodes, anar com una seda, anar vent en popa, anar de primera |
Ara el restaurant va xaloc en canal.

anar xano-xano (o xino-xano)

Anar a poc a poc (Gir-Bar-Mall-Men). |
anar trico-trico, anar fent, anar tirant, anar xau-xau, anar a espai (Val), anar daixo-daixo (Mall) |
He anat fins a la catedral tot xano-xano.

nota: Vegeu també “xano-xano”, al Volum 1.

anar xiroi

Es diu de qui es està content, de qui porta vestits alegres, etc. |
estar animat, anar eixerit, estar content, ésser jovial |
Va tota xiroia, la Cristina, amb el seu xicot.
La Joana no en vol pas de vestits foscos: vol anar xiroia.

nota: Vegeu també “xiroi”, al Volum 1.

anava a dir!

1 Hom ho diu quan una cosa causa estranyesa. |
ja m'estranyava!, em sorprèn, se'm feia estrany, quedo parat, volia dir! |
A
-Encara heu de dinar? -B -No, ja ho hem fet. A -Anava a dir! (ja són les tres)
C
-T'ho ha corregit el mestre, això? D -No. C -Anava a dir! (hi ha faltes).
2
Ho diu qui vol fer una proposat. |
volia dir, em sembla que |
Anava a dir que podríem fer uns dies de festa.


anc que

Forma antiga de ‘encara que’ (Am-Mall). |
tot i que, per bé què |
Anc que haguessin madurat, no serien bones (les figues).
Anc que no venguin totes les entrades, faran molts de cèntims (hi ha molta gent).
nota: "Anc que" és usual a Mallorca. A Amer ho sentim pronunciat "en que".

ancorat en el passat *

És un home que viu a l'antiga (o que no ha evolucionat, que té la mentalitat d'abans, que té la mentalitat de cinquanta anys endarrere, que viu com en el passat, que viu com en aquell temps, encallat en el passat; millor que ancorat en el passat) -Avui-.

anda ya! **

A -Oi que em pagaràs un sopar? B -Vinga, home, vinga! (o de cap manera!, a fer punyetes!, vés a donar volts!; apa, fuig!; va!, puja aquí dalt!, puja aquí dalt i balla, puja aquí dalt i veuràs Portopí; no anda ya!).

andorrà (categories)

1 andorrà de bragueta
Persona que té la nacionalitat andorrana per raó de matrimoni (Andorra). |
andorrà per casament |
En Joan es va casar amb la pubilla de Can Jofre per no haver de fer el servei militar. Aquest sí que és un andorrà de bragueta! -Folklore-
2 andorrà de primera
Persona, filla de residents, que és andorrana de primera generació dins de la seva família (Andorra). |
andorrà fill de forasters |
La Núria és andorrana de primera; és la primera de la seva família que ha adquirit la nacionalitat (vénen de Ripoll) -Folklore-.
3 andorrà de soca
Persona que ha nascut al país i que té avantpassats andorrans (Andorra). |
andorrà de soca-rel, andorrà de soca i arrel |
Amb el creixement demogràfic d’Andorra cada cop hi ha menys andorrans de soca -Folklore-.

anem a veure *

Vejam si comencem (o a veure si; no anem a veure si).

nota: 'Anem a veure' és acceptable si 'anar' s'usa com a verb de moviment. Ex.: Anem a veure el mercat de la plaça.

anem allà! *

Noies, la feina s'ha de fer: som-hi! (o au, anem-hi!; comencem!; fem-la!; vinga, apa!; no anem allà!).

anem aviats! (o anem donats)*

Amb gent com vostè, ja estem ben arreglats! (o ja anem ben servits!; ja anem bé, per anar a Sants!; anam bé, per anar a Lluc! -Mall-; no anem aviats!) -Temps-.
Ja ens podem calçar, si fan això!
(o malament rai!; no anem donats!, anem dats!) -CR-.

anem-hi!

Expressió que convida a començar una activitat. |
som-hi!, comencem!, apa!, vinga!, avant!, endavant! |
El timbre ja ha tocat: anem-hi!
  

anem-hi i comenceu

Ho diu qui vol fer treballar els altres mentre ell reposa (Bar). |

anem-hi i descarregueu (Bar) |
A
-Hi ha el camió per descarregar. B -Au doncs, anem-hi i descarregueu.


aneu dient! (i que vagin dient!)

Ho diu qui s'escolta els comentaris dels altres, però va fent la seva. |
aneu predicant, deixa'ls dir, predica, fraret! (Mall) |
A -Et critiquen molt. B -Que vagin dient! (ell cobra un bon sou)
La cuinera deu dir: aneu predicant!
(se li queixen que el dinar és fred).
El mecànic deu dir: predica, fraret!
(ja ha cobrat i el client es queixa).

aneu fent!

Advertència. |
torneu-hi!, no ho feu, això!, no aneu pas bé! |
A -El dinar ens va costar 130 euros per barba. B -Aneu fent! (després us queixareu que no teniu doblers)


Àngela Maria!

1 Ho diu qui està d'acord amb allò que es comenta (Am). |
això mateix!, justa la fusta!, és això que dius, just!, tens raó, i tant!, naturalment
|
A
-N'hi havia catorze, no dotze. B -Àngela Maria! (= tens raó).
Àngela Maria! I tant que cal que el tinguin
-Punt-.
2 Denota sorpresa, estupefacció (Bar). |
carall!, què dius, ara! |
A
-Hi ha hagut cinc ferits greus a l'accident. B -Àngela Maria|

angoixar-se, un camí

Venir més estret un camí (Val). |
aprimar-se, estrènyer-se, estretir-se, escanyar-se (un camí) |
Després de la primera revolta, el camí s’angoixa molt.

ànima de càntir

Persona passiva, encantada, de poca iniciativa. |
encantat, embadalit, beneit, aturat, pusil·lànime,
ànima encantada (Ca); no ésser ni tu ni vós, semblar que ve de l'hort, ésser un carallot,(panoli, de poca espenta, pansó, semat Val) |
Ell no li dirà res perquè és una ànima de càntir
.
Tu paga i calla, pansó!

El voleu presentar per batlle? No ho veieu que és una ànima de càntir?
Aquest home és una ànima encantada: no és bo ni per a fer fotocòpies!

Sembla que tinguis l'ànima de càntir!
(no ets sensible, no tens sentiments; Bar)


animal de pèl

En el món tradicional de la pagesia els animals es classifiquen, primerament, entre els animals de pèl (ço és, els mamífers) i els animals de ploma (l’aviram i altres aus). Sant Antoni és, lògicament, el seu sant protector. A Mallorca hi ha una glosa popular que ho recull:
Sant Antoni és un bon sant, / qui té un dobler l’hi dóna / perquè nos guard s’animal, / tant si és de pèl com de ploma.

animal de peu rodó

S'anomenen així cavalls, mules i ases. |
animals de cabreste (Mall) |
...servien per a estacar-hi els animals de peu rodó -Històries-.
Els cavalls són animals de peu rodó i les vaques animals de peu forcat (o de peu xapat -Mall-, de pota badada -Val-).

animal que no conegues, no li toques les orelles

Expressió de desconfiança envers els animals desconeguts i les persones desconegudes o poc tractades (Val). |

compte amb els desconeguts |
No el toquis, aquest gos: animal que no conegues, no li toques les orelles.

No digueu res als veïns de dalt: animal que no conegues, no li toques les orelles.


a
nimals!

Exclamació que indica sorpresa o esgarrifança davant d'un fet determinat (Mall). |
animal! (Gir), vatua d'ell! (Mall), vatua el món! (Mall) |
Animals! L’ha feta bona el teu germà.
Tres pastilles, t'has pres? Animal! Et poden fer mal.


aniràs a cremar!

Es diu a qui fa o diu coses incorrectes per recriminar-li la seva actuació (Am). |
iràs a l'infern!
(Ca) |
Iràs a cremar, dir aquestes coses!
(parla de sexe).

à
nsia!

Crit o exclamació per demanar més rapidesa (Bar). |
vinga!, de pressa!, arri! |
Amadeu! S'ha acabat de ronsejar: ànsia i a la feina!
Elvira, ànsia filla! Se t’hi farà de nit netejant el rebost.
Ànsia noia! Que no saps que ens esperen?


any amunt, any avall

Si teniu aproximadament 14 anys... (o a la ratlla de, prop de, si fa no fa, més o menys; no si teniu 14 anys, any amunt, any avall).

any de neu, any de Déu

Promesa de bona collita (Bar). |
els anys que neva són anys de prosperitat; any gelat, any de blat |


any de traspàs

Any de 366 dies. |
(
any bixest, any beixest Mall), bissextil |
Any de traspàs no plantis faves, que no en menjaràs
(Am).
Any de beixest, any de faves
(Men- DCVB).

any nou

El primer dia de l'any (Ca-Am). |
cap d'any, ninou |
El dia d'any nou dinarem a casa.

Per any nou sempre hi sol haver molts accidents
(Am).

any nou, vida nova!

Manifestació de bons propòsits. Un canvi d'any és un bon moment per a canviar de feina o de mentalitat. |

any per altre (o un any per altre)

Un any sí i un any no. |
cada dos anys; un any sí i l'altre no, successivament, un any per l'altre (Val), un any part altre (Mall) |
Ara fan la comunió any per altre.
El camp el sembren any per altre
(un any sí i un any no).
nota:
1 Trobem “un any per altre” al DCVB, però sentim sovint 'any per altre'.
2 També es diu “un dia part altre”, a Mallorca.


any rere any

Cada any hi ha canvis a la plantilla de treballadors (o un any sí i l'altre també; millor que any rere any, any darrere any).
nota: Trobem 'any rere any' en alguns diccionaris. No podem afirmar que sigui una locució incorrecta, però ens sembla un calc del castellà ben prescindible. Era inusual al nord de Barcelona fins al any noranta.


anys a venir (i temps a venir)

En temps futur (Gir-Val). |
d'aquí a uns anys, d'aquí a uns quants anys
, amb el temps, amb els anys |
Encara ho faran això, anys a venir
-C33-.
Alguns polítics, anys a venir, en seran víctimes
-Temps-.
Temps a venir recordarem aquesta història
-TV3-.

anys fa

Fa força anys (Montuïri). | 
temps endarrere, temps ençà, antany |
Anys fa, quan el preu dels cereals va començar a no esser rendible... -Nous escrits-.

anys i panys

Molts anys (Gir-Val). |
molt de temps, anys, per anys i pans |
Fa anys i pany que no el veig.

La tia Emília va viure a casa per anys i panys
(molt de temps).


apa, vinga!

1 Es diu a l'hora d'anar a començar una activitat. |
au, va!; som-hi!, endavant!, avant! |
Apa, vinga, que encara hem de caminar molt.

2 Hom ho diu a qui exagera o a qui el vol entabanar (Bar-Gir). |
no m'enganyaràs!, no m'ho crec! (Bar). |
A -Enguany guanyarem el campionat. B -Apa, vinga!


apa idò!

Expressió per esperonar qualcú a començar o fer qualque cosa (Mall). |
apa doncs!, som-hi!, vinga!, au idò! (Mall) |
Apa idò! Anem a començar -Llibre-.

apaga y vámonos! **

Si els que han de donar exemple són els primers d'estafar, no en parlem pas més! (o què vols anar a caçar!, deixem-ho córrer!, cremem-ho tot!, no cal dir res més!, calem foc a la màquina!, bona nit i tapa't!, bona nit viola!, tanquem la paradeta!; bona nit, senyorets! -Val-; no apaga i vámonos).

apagar foc

Calmar una situació de violència. |
posar pau, assossegar, asserenar, aquietar, apaivagar |
Sempre hem d'apagar foc al partit.


àpali! (i àpala!)

Interjeccions usades davant d’una exageració, un error, una sorpresa, etc. (Bar). |
apa!, sí home!, alça aquí!, apa aquí! |
Àpali! Quantes bestieses que dius.
A-Josep, mira’t si et plau aquesta transcripció. B -Àpala! És plena d’errors, noia.

aparteu les criatures!

Es diu, irònicament, de qui es pensa que és molt valent o molt important i no n'és gaire (Gir-Val). |
amagueu les criatures
(Bar), quina por! |
A -
Jo també em presento, al concurs d'escacs. B -Aparteu les criatures! (es pensa que en sap molt)
C
-Aquesta vegada us guanyarem. D -Aparteu les criatures!

aplacar (un desig, una necessitat)

Calmar una ànsia o una necessitat fisiològica (Mall). |
apaivagar, mitigar, esmorteir, amortir; sadollar (la gana) |
La figuera ha aplacat la fam en temps d’escasseses –Nous escrits-.

aplanar el camí (o les dificultats)

Ajudar, una acció, a aconseguir un propòsit. |
adobar el terreny, donar un cop de mà, donar una empenta, obrir la porta, facilitar, possibilitar, simplificar
|
A l'Atlètic li aplanen el camí
(va 1r i perden el 2n i el 3r) -Avui-.
L'acord entre els dos governs aplanarà el camí
(per dur auxili al front) -Avui-.
Les declaracions del testimoni ens aplanen molt el camí
-TV3-.

aplaudir amb les orelles

El PCCS balla per un peu amb la decisió del govern (o pica de mans, aplaudeix, es mostra satisfet, salta de content, es frega les mans; millor que aplaudeix amb les orelles).

nota: 'Aplaudir amb les orelles' sembla una creació del periodisme modern, molt barrejat amb el castellà. No ens atrevim a dir que no és una bona solució.

aplegar a les postres

Arribar amb retard (Cas). |
arribar a misses dites, fer tard, fer salat |
S'encantava tant en el detall que sempre aplegava a les postres –La cara oculta de la lluna-.

aplegar a rams de beneir

Arribar a hora, quan encara s’és a temps de fer quelcom (Val). |
ser-hi a temps |
Si el pacte es tanca abans del mes vinent, haurà aplegat a rams de beneir -Temps-.

aplegat el punt i l’hora

Quan arribi el moment adequat per enllestir alguna cosa (Cas). |
arribat el moment, en el moment més adient |
...aguantava la mirada dels presents, com si prenguera nota dels qui eren per tal de, aplegat el punt i l'hora, retraure'ls el seu comportament -La cara oculta de la lluna-.

aplicar el corrent

Castigar a qui no creu (Am). |
aplicar la llei seca
(Ca), imposar disciplina, posar ordre |
A
–En Joan deixa anar el gos a la plaça. B -Ja li aplicaran el corrent! (el multaran).
Quan li apliques el corrent està uns dies quiet
(quan el renyes).
Els mestres d'abans aplicaven la llei seca
(alguna garrotada).

apostar per *

La discogràfica ha jugat fort per 'Els Peluts' i ha fet una promoció... (o ha decidit promoure; millor que ha apostat) -Avui-.
El batlle vol una ciutat neta
(o és partidari de, aspira a, opta per, tria; millor que aposta per) -Avui-.;
El PCA no creu en el pacte
(o no vol, no és partidari; millor que no aposta per) -Avui-.
Creure en el planter va ser encertat
(o confiar en, donar confiança al, donar suport al, comptar amb; millor que l'aposta pel planter va ser encertada) -Avui-.
nota: El verb 'apostar' és un calc del castellà. Encara que és admès, pensem que és millor estar-se'n.


apostar pel cavall vencedor (o guanyador) *

Nosaltres volem anar a la segura, per això invertim en aquest negoci (o volem anar segurs, volem jugar segur, no ens volem exposar, volem tenir totes les garanties; millor que volem apostar pel cavall, guanyador).
nota: Evidentment, en una cursa de cavalls, aquesta frase feta ens sembla bona.


aprendre a viure

Aprendre a guanyar-se la vida i a saber com és el món. |
saber-se esparpillar, espavilar-se |
A
-El noi va a treballar a la Molina. B -Així aprendrà a viure!

aprendre per la mà de

Adquirir la coneixença pràctica d’una cosa a través de l’ensenyança d’algú altre (Mall). |
aprendre de, instruir-se guiat per, sota el guiatge de |
Totes aquestes coses aprengué na Guida per la mà d’en Mateu. I moltes més... -Els voltors-.

'apretar' a córrer *

...que van arrencar a córrer en ser interpel·lats (o que es van posar a córrer; no ...que van apretar a córrer) -Avui-.
nota: En català no
s'apreta res, i esperem que duri!

'apretar' el pas *

Vam haver d'allargar el pas, per poder arribar a les 5 (o caminar més de pressa, accelerar el pas, forçar el pas, estirar el pas, apressar el pas; no apretar el pas).

'apretar' les clavilles *

Avui el Santboià ha de passar per l'adreçador el Tuïr (o posar a rotlle, dominar, collar, posar el dogal al coll; no apretar les clavilles) -C33-.

'apretar-se' el cinturó *

Haurem d'estrènyer la bossa, si ens abaixen el sou (o els cordons, la corretja; estalviar, el cinyell; no apretar el cinturó).

'apretar' el gallet *
...a la fi va prémer el gallet -CR-.

aprimar el fil

Tenir en compte fins el detall més insignificant (Mall). |
ésser primmirat, primfilar, mirar prim, filar més que ses aranyes (Mall) |
Si volem aprimar molt el fil, interessa més... -Bruixat-.

aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid *

Valent-se de la crisi, els governs fan retallades (o amb l'excusa de la crisi, com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes; -Val-; millor que aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid).

aprofitar el viatge

Fer una cosa valent-se d'una circumstància oportuna (Am). |
aprofitar l'ocasió, aprofitar l'avinentesa |
Aprofitaré el viatge per a comprar-me unes sabates
(com que vaig a Girona me les compraré).
Tu aprofites el viatge!
(quan se saluden i l'abraça, la palpa).
Ja que vas al Súper, aprofita-ho i compra creïlles
(Val).

aprofitar l'avinentesa

Aprofitar una ocasió propícia. |
aprofitar l'ocasió, aprofitar el viatge |
Aprofito l'avinentesa per saludar els companys portuguesos
(són aquí).
En Jordi ha aprofitat l'avinentesa per marcar -
C33-.

aprofitar per

Servir (Val). |
fer servei, anar bé, fer el fet |
Hem mort el conill mascle, perquè ja no aprofita per a muntar les conilles.

apuntar alt (o apuntar amunt) *

El futbol alemany vol ser a dalt de tot -pot guanyar el mundial- (o és molt ambiciós, té moltes aspiracions; no apunta alt) -Avui-.
La Kate vol picar massa alt, amb amb aquest home
-és de massa categoria- (o aspira a massa, tira molt enlaire; no està apuntant massa
alt
).
Han tirat molt amunt a l'hora d'assenyalar culpables
-acusen el primer ministre- (o han mirat molt amunt, han parlat de dalt de tot; no
han apuntat molt alt a l'hora) -TV3-.

apuntar el cul (en un lloc)

Seure-hi un moment. |
reposar, fer un bufet |
Només apunto el cul a la cadira i ja em manen més feina
(no em deixen reposar).
No us estigueu drets, nois: apunteu el cul a la paret
(seieu-hi a sobre).

No m'han deixat ni respirar. No he pogut ni apuntar el cul a la cadira (fem coses, en una classe, i la mainada et demana).

nota: Vegeu també “apuntar 1”, al Volum 1.

apuntar maneres (o bones maneres) *

Aquesta cuinera en sap (o té estil, es veu trempada; millor que apunta bones maneres).
És un jugador que promet
(o que té futur, que pinta bé; millor que que apunta maneres) -CR-.
Ja se li veien qualitats de baríton
(o mostrava, manifestava, feia gala de; millor que apuntava maneres de).
No plou però ja ho farà -és núvol- (o però no trigarà gaire a fer-ho, però és ben tapat, però ho farà; no però apunta maneres).

apuntar-se al carro (o pujar al carro) *

No calla i s’afegeix a l'opinió dels qui demanen més justícia social (o i s'ajunta a, no i s'apunta al carro de).
Intenta que els catòlics facin costat a la Revolució
(o ajudin, s'involucrin, es comprometin, secundin; no pugin al carro de) -Avui-.
Hi havia catalans al costat dels vencedors
(o fent costat, ajudant, lluitant amb, al bàndol de; no en el carro de) -Avui-..
M'ha costat apuntar-me a la informàtica
(o entrar en, adaptar-me a, acostumar-me a, començar a fer; no pujar al carro de) -Avui-.
Els comunistes canviaven de camisa, a Romania
(o canviaven de partit, es passaven a, es giraven, canviaven de color; no pujaven al carro del vencedor) -Avui-.

apuntar-se un 'tanto' *

Ho ha fet molt bé (o s'ha anotat un punt, no s'ha apuntat un 'tanto') -TV3-.
Portant el director al congrés, ha fet punts
(o ha quedat bé, ha guanyat punts, ha fet mèrits; no s'ha apuntat un 'tanto') -TV3-.

apunyalar per l'esquena *

Aquest et fa l'amic i et critica per darrere (o i és un Judes, i és un caragirat, i va de traïdor, no i t'apunyala per l'esquena).

apurar al màxim *

Aprofitaré al màxim el temps (o miraré de treure estella de, trauré profit de, espremeré, espletaré; no apuraré al màxim les hores -Punt-

aquell en -i 'aquella la'- (+ nom de persona)

Repetició que se sol fer en llenguatge popular. |
en |
He de trobar aquella la Mireia i m'ho ha dit.
Aquell en Tianet ha canviat d'auto.


aquest (+ nom) meu -o teu- *

És molt callat aquest teu germà (o el teu germà; millor que aquest germà teu) -TV3-.
En aquest país
(o en aquest nostre país hi ha, aquest nostre país té; millor que aquest país nostre té molts alcohòlics).

nota:
Aquesta construcció no necessàriament és incorrecte, però no sembla nostra.

aquest collons de (o aquell collons de)

Es diu despectivament d'una cosa. |
això |
Aquests collons de cabells se la mengen
(són massa llargs i li tapen la cara).
Aquell collons de gos cada dia se'ns pixa al portal.


aquest dia

Fa pocs dies. |
no fa gaires dies, l'altre dia, allà dies (Val) |
Aquest dia vaig veure el teu germà.


aquest és el mal! (o aquest ha estat el mal!, això és el mal)

Aquesta és la causa que la cosa no vagi bé. |
d'aquí ve el mal!, per això passa!, per això va tan bé!, aquest és el problema, per això plora la criatura! |
A
-Tan ben portat que ha estat aquest nen i no vol fer res, a estudi. B -Aquest ha estat el mal! Si en comptes de comprar-li tantes coses...
C -
Et lloguen el pis i en acabat no et paguen. D -Això és el mal!

aquest és parent de l'altre!

Hom ho diu a qui el vol enganyar, assenyalant un ull amb un dit (Am). |
a mi no me la fots!, a mi no m'enganyes1, no em prenguis per beneit!, puja aquí dalt i balla!, no em mamo pas el dit!, puja aquí i veuràs Portopí (Mall) |
A -La Verònica diu que sempre et defensa, a l'escola. B -Sí, home, aquest és parent de l'altre! (ja sé que em critica)

aquest extrem *

Aquest punt no ha estat confirmat (o aquest aspecte, aquesta qüestió, aquesta circumstància, aquest detall, aquest assumpte; no aquest extrem).


aquesta cançó ja me la sé

Vol dir que hom ja coneix les explicacions o les excuses que dóna algú altre (Mall). |
sempre dius les mateixes coses; tornem-hi! |
Mira, Josep, no em venguis amb romanços i conta-m'ho tot, que aquesta cançó ja me la sé.


aquesta és la meva! (o ara és la meva) *

Ara em toca a mi! (o aquesta és la meva ocasió!, ara mano jo!, ara m'hi aprofitaré!, ara és l'hora!; no aquesta és la meva!)
En JK em va maltractar, i ara em toca a mi
(o i ara l'hi tornaré; no i ara és la meva) -TV2-.
nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.

aquesta és teva, aquesta és meva

Es diu per fer referència a una baralla o discussió forta (Men, Mall). |
que si naps, que si cols; que si són verdes, que si són madures; que tomba, que gira; que si això, que si allò |
Aquesta és teva, aquesta és meva, els nous mallorquins escoblejant-se debades amb la padrina romasa forastera (la dona no parlava català).
escoblejar: conversar, discutir

aquesta mica de (o aquella mica de)

Es diu d'una cosa molt petita. |
aquest tros de, aquest bocí de |
El gos ha fugit per aquesta mica de forat.
Aquella mica de fulla del mig és verda.

nota: Ací a València usaríem el diminutiu: foradet. miqueta, etc.


aquest no és *

A -Ensenya’m la làmina, si et plau. B -No és pas aquesta (o no vull pas aquesta, aquesta no és pas la que demano; no aquesta no és).
nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.

aquest pic

La vegada que diem. |
aquesta vegada, aquest cop, aquesta volta, aquest viatge |
Aquest pic vas molt errat.
Aquest pic farem el pessebre sense molsa.

Aquest pic no m’has agradat.

No et planyo pas, aquest pic
(s'ha esgarrinxat anant pel bosc perquè hi ha volgut anar amb calces curtes).


aquesta és la meva! (o ara és la meva) *

Ara em toca a mi! (o aquesta és la meva ocasió!, ara mano jo!, ara m'hi aprofitaré!, ara és l'hora!; no aquesta és la meva!)
En JK em va maltractar, i ara em toca a mi
(o i ara l'hi tornaré; no i ara és la meva) -TV2-.
nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.

aquesta neu n'espera d'altra

Vol dir que tornarà a nevar. Es diu quan ha nevat, fa bon temps i la neu no s'acaba de fondre. |
aquesta neu espera neu |
A
-Fa tres dies que ha nevat i encara hi ha neu. B -Aquesta neu n'espera d'altra.

aquesta sí que és bona! *

A -L'Àgata ens pagarà un sopar. B -Em deixes parat! (o això sí que és bo! -Balbastre-, quina sorpresa!, qui ho havia de dir!; millor que aquesta sí que és bona!)
nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu; tanmateix trobem aquesta construcció en alguns diccionaris.


aquestes tenim! *

A -No hi ha cèntims per comprar folis. B -Així estem? (o tan malament hem arribat?, tan fotuts estem?; no aquestes tenim?).
C
-El meu pare m'ha dit 'd'ara endavant passes amb això o agafes la porta'. B -Ah, sí? (o sí que esteu malament!, carall!, Déu n'hi do!; no aquestes tenim!)

aquí

1 Darrere d'una acció indica insistència en alguna cosa perniciosa o que no agrada. |
vinga a!, anar fent! |
Li fa mal, però cops de conyac aquí!
(conyac cap a dins).
A
-Què fa, en Pau? B -Ell, duros aquí! (treballa i estalvia).
D'ençà que no em vaig trobat bé, medecines aquí!
(en pren moltes)
2 Es combina amb altre adverbis de lloc que en concreten més el significat. |

Deixa el cabàs aquí al cim
(o aquí sobre).
Treu-me-la d'aquí davant.
Hi ha massa fressa aquí darrere.
Vaig aquí davant a comprar.

El pots posar aquí davant, si no et fa res
(el cotxe).


aquí anava (o aquí vaig, a això vaig) *

Això volia dir (o és aquí on volia arribar; no aquí anava, a això anava).
Aquí volia arribar, a l’absurda necessitat de comprar per comprar
(o això vull dir, és d'això que parlo; no a això vaig) -Temps-.

aquí aquí

Es diu de dues coses que tenen uns resultats molt semblants. |
tants a tants, anivellats, igualats, així així, si fa no fa, aproximadament |
A -
Qui guanyarà les eleccions? B -Segons les enquestes estan aquí aquí.
C -Quina és més intel·ligent, d'aquestes dues germanes? B -Aquí aquí.

E –
Deus gaire, a la botiga? F -Em penso que ara ho tinc força aquí aquí (força pagat, el deute anivellat, Ca).


aquí caic, aquí m'aixeco

Vol dir anar fent amb moltes dificultats. |
aquí caic i aquí m'aturo (Am); aquí m'aixeco, allà m'ajac (Am); aquí m'aixeco, allà caic (Am), aquí caic, allà m'aixeco; no gaire bé; ara caic, ara m'aixeco (Bar), ara va bé, ara no en va; anem fent com podem |
A
-Com us trobeu, Joan? B -Aquí caic, aquí m'aixeco (hi ha dies de tot).
C -
Com va el negoci? D -Mira, aquí caic, aquí m'aixeco: hi ha molta crisi.
Jo, aquí m'aixeco, allà caic
(no tinc gaires diners).


aquí el més 'tonto' fa rellotges *

Aquí tothom és molt viu (o aquí som molt putes, aquí la sabem molt llarga, aquí ens les pensem totes; no aquí el més 'tonto' fa rellotges) -CR-.

aquí el tenim!

Ho diuen, quan apareix algú, els qui l'estaven esperant. |
ja és aquí!, ja ha arribat!, ja la veig! |
A
-On és, la Vicenta? B -Aquí la tenim!


aquí està (i aquí estem) *

I aquí tenim el trencament de servei (o vet aquí, i ja tenim, ja és aquí, ja ha arribat, ací teniu -Val-; no i aquí està).
Aquí tenim el sobre que buscàvem
(o vet aquí, ja hem trobat, ja ha sortit, ja tenim; no aquí està).
Aquí tenim els Ventrebruts!
-grup musical- (o vet ací, us presentem, ja són aquí, ací tenim -Val-; no aquí estan).
Ja han sortit els números de la sort
(o ja tenim, vet ací; no aquí estan).
Aquesta és la clau de la tragèdia
(o aquí hi ha la clau, aquesta és la raó; no aquí està la clau).
Aquesta és la gràcia de l'obra
(o per això es fa l'obra; no aquí està la gràcia).
Aquest és el tema
(o això és important, això és la clau; no aquí està el tema).
A -
Hem de cobrar més. B -Ja tens raó! (o ja tens pla raó!, i tant!, és clar que sí!, això!, aquesta és la mare dels ous; no aquí està!).
Aquí em teniu
-al telèfon- (o sóc jo, ací em tens; no aquí estic).
Estem disposats a superar la crisi
(o aquí ens teniu per; no i aquí estem per superar la crisi)
C -
Què feu? D -Doncs mira, anem fent (o anem passant, ací ens tens -Val-; no aquí estem).
E -Et convido a tornar a venir la propera setmana (no quedes emplaçat per venir). F -Hi seré (o ja vindre, ja hi pots comptar; no aquí estaré).

aquí estic jo *

No et preocupis que jo t'ajudaré en tot i per tot (o compta amb mi, allà on no arribis tu, arribaré jo; al màxim, tant com pugui, ací em tens -Val-; no no et preocupis que aquí estic jo).
Jo et salvaré
(o jo lluitaré per a tu; no aquí estic jo per a salvar-te).
El defensa s'imposa com volent dir 'què t'has pensat'
(o 'per collons, els meus'; no 'aquí estic jo').
Té un posat de fatxenda
(o de presumit, de cregut, de milhomes; no d'aquí estic jo).

aquí et volia!

Afirmació de qui rep una resposta que esperava del seu interlocutor (Am). |
ara et tinc!, ja t'he hagut!, ja t'he atrapat, no buscava pas res mes!, això volia!, això esperava!, a tu et volia! | 

A
-Jo em presento per batlle perquè estimo el poble. B -I per res més? A -Home, el sou que hi ha també m'ajudarà. B -Aquí et volia!

C -Puja al cotxe, que t'hi portaré. D -No buscava pas res més!


aquí et vull veure! *

Ara has de demostrar que en saps (o ara ho has de demostrar, ara és l'hora de demostra-ho; que es vegi, que en saps!, aquí et volia!; millor que aquí et vull veure).

aquí hi ha es dau!

Es diu per tal d'indicar el punt principal o més interessant de la qüestió que es tracta (Mall). |
aquest és el punt clau!, això val la pena! |
Vàrem parlar d'un parell de coses, i quan arribàrem a allò que més li interessava va exclamar: 'Aquí hi ha es dau!'.


aquí i a ca la Grataconys!

Afirmació rotunda (Am). |
aquí i a tot arreu, sempre |
A
-He comprat 36 ous, tres dotzenes. B -Tres dotzenes són 30 ous. A -Tres dotzenes són 36 ous, aquí i a ca la Grataconys!

aquí i allà

En diferents llocs. |
ací i allà, ça i lla, a tot arreu |
Aquí i allà es comencen a veure amb nitidesa...
-Avui-.

aquí mateix (o allà mateix)

Molt a prop d'un lloc o al mateix lloc. |
a tocar, a la vora; al mateix lloc
|
L'ajuntament és allà mateix (al costat del banc).
Anglès és allà mateix
(a prop de la Cellera).
Descarrega els paquets aquí mateix (li ensenyen un lloc).
Teníem el foc allà mateix (es cremava el bosc al costat de la casa).
Ella i jo treballem allà mateix.

aquí me'n cau, aquí me'n penja

Es diu qui va vestit amb descurança. |
anar desmanegat, malendreçat, mal xirgat, deixat, mal vestit, de qualsevol manera; ésser un menargues; anar desmanotat (Val) |

Has vingut amb una camisa que li falta un botó: sempre vas aquí me'n cau, aquí me'n penja!
El jovent ara van aquí me'n cau, aquí me'n penja.


aquí no (+ verb), aquí (+ verb)

Hom ho diu de qui fa tossuderies. |
per pebrots els meus, per mesell jo |
Jo no volia la bústia clavada a la porta, ha vingut el noi i, aquí no la vols, aquí la posarem!
(l'hi ha posada)
A davant de casa no vull els contenidors d'escombraries, a davant de casa me'ls han deixats!


aquí on em veus *

Tal com ho veus, sóc el president del club (o encara que no ho sembli, jo mateix; no aquí on em veus).

aquí pla

1 Aquí encara més. |
aquí molt més |
A
-Fa molta calor a Ripoll. B -Aquí pla! (a Castelló).
2
No. |
de cap manera, que no |
A -
Diuen que el lladre és al poble. B -Aquí pla que és!
nota:
Vegeu també “pla 1 i 2”, al Volum 1.

aquí queda *

A -Digues un número de l'1 al 50. B -El 34. A -Doncs aquí el teniu (o ja el tenim; no doncs aquí queda) -CR-.

aquí sóc jo!

Es diu de les persones que sempre volen fer passar el seu punt (Ca-Am). |
per cordons els meus!, per tossut jo! |
Li ha tirat el rellotge a terra expressament, la Joana; aquí sóc jo
(té dos anys).

aquí te pillo y aquí te mato **

M'ho va proposar i vam anar de seguida per feina (o i va ser dit i fet, i va ser arribar i moldre, i va ser de cor a pensa; no aquí te pillo y aquí te mato).

aquí terra deixo el gec! (o aquí terra teniu el gec!)

Ho diu qui plega d'una activitat (Am-Tar). |
plego!, me'n rento les mans!, me'n desentenc!, ho engego a fer punyetes!, ja us ho fareu! |
En tinc prou d'aquesta junta: aquí terra teniu el gec!

Ara tinc molta feina a casa; nois: aquí terra deixo el gec!
(plego del club)
A -Plego de la junta, ja n'estic fart! B -Si que penges el gec aviat! (fa dos mesos que hi ha entrat)

La situació arribà a un límit que fins i tot la dona li digué: 'Xic aquí a terra et deixo el gec' -Ràfegues-.


aquí us quedeu!

Ho diu qui se'n va d'un lloc (Am). |
quedeu-vos!, adéu-siau!, us deixo! |
Jo me'n vaig, aquí us quedeu!

nota: Potser es diu per influència del castellà, però sembla uns construcció bona.

ara, com suara!

Ho diu qui no té confiança en allò que li prometen. |
ara igual que suara!, ara tampoc! |
A -
Quan acabaràs la feina? B -Ara! A -Ara, com suara!
C
-Ara el noi estudiarà. D -Ara, com suara!

ara a esperar-ne una altra, que mai no vingui!

Ho diu qui ha sortit bé d'una malaltia forta o d'una adversitat greu. |
ara tranquil·litat,
esperem que les coses no s'espatllin! |
A
-Et trobes molt bé de l'operació. B -Sí, i ara a esperar-ne una altra, que mai vingui!
Ara ja està, i anem per un altra que mai vingui
(ho diu una persona que es recupera d'una operació).

C -
Veig que ja et trobes més bé (l'han operat fa poc). D -Sí, gràcies a Déu; ara, a esperar-ne una altra que mai no vingui!

ara bé (o ara)

Indica que una cosa es farà, malgrat que hi ha algun inconvenient. |
ara, tanmateix, però, no obstant això |
Demà tinc molta feina; ara bé, si hi vols anar, ja vindré.

El paraigua no m'agrada; ara, si tu el vols, ja te'ls pots quedar
.

ara com ara

Mentre no canviïn les coses. |
ara, actualment, de moment, fins ara |

Ara com ara aquesta operació de cor valdria molts diners.

Ara com ara no s'han donat resultats de les eleccions
-TV3-.
Això no em preocupa, ara com ara
-TV3-.
Ara com ara no té substitut.

nota: '
Ara com ara' és modal, només indica 'si no hi canvis'; 'ara per ara és temporal' vol dir 'en aquest moment'. Hi ha casos d'ambigüitat.

ara compta!

Exclamació de sorpresa o de rebuig. |
ara afigura't
-o figura't-, ara imagina't!, i ara!, carall!, Déu n'hi do! |
A
-La nena ha dormit fins a les dotze. B -Ara compta!
C
-Han fet molt, aquella gent, i només treballant (han avançat diners, propietats). D -Ara afigura't!

ara digues!

Expressió de sorpresa o de disgust. |
com ha anat, això?, com és, això?; quina mala sort!; vés a saber |
Ara digues com ho has agafat, això
(un mal).
Ara digues! Anar a ploure avui.

Ara digues on tinc les ulleres!

La nena, del xumet en diu el 'canc', ara digues per què.
Aquests peu em fa mal, ara digues, eh?


ara dos anys

Fa dos anys. |
dos anys endarrere, ara fa dos anys (Gir-Val) |
Ara dos anys vàrem anar a Tenerife.
Ara dos anys va fer molta calor.
Ara dos anys vam fer un pou al camp.
Ara dos anys va posar la calefacció.
No sé si hi vaig anar l’any passat o ara dos anys.
Ara dos anys vàrem fer el mateix viatge.

nota: Es diu molt a l'Alt Empordà. Es coneix a la Selva.


ara em sentirà!

Expressió d'amenaça de reny per a una tercera persona. |
ja em sentirà!, ja li fotré! |
A
-L'Aleix no em vol deixar el cotxe. B -Ja em sentirà!

ara en vinc

Ho acabo de fer. |
ho he anat suara, ho he fet adés |
A -T’has hagut de dutxar? B -Sí, ara en vinc.
C -Ja has anat a Correus, Lorda? D -Sí, ara en vinc.

ara és hora, Pere meu!

Es diu a qui fa tard per resoldre un fet (Men). |
ara són hores! |
Ara véns! Ara és hora Pere meu! Ja ho tinc llest.

ara és l'hora

Es diu quan ha arribat el bon moment de fer una cosa. |
ara és el moment!, aprofitem l'ocasió! |
A
-Ara venem molt. Cada dia surten camions. B -Ara és l'hora de demanar que us apugin el sou.

No vaig pensar mai a parlar-ne al batlle, llavors era l’hora
(hi tractava).
Els de la cooperativa van pensar 'ara és l’hora', i oli cap a casa!; que els en va anar de bé
! (robaven, en un moment de descontrol).

ara has de venir a fotre faves!

Es diu quan algú es mostra inoportú i molest en les seves observacions (Mall). |
no vinguis a tocar els rosaris!, no emprenyis! |
Eh, Joan, calla i no empipis; ara has de venir a fotre faves!


ara hi corro!

Ho diu, irònicament, qui no accepta una proposició. |
ara li fan el mànec!, i què més?, fes-ho tu! |
A
-T'has de casar, Pere. B -Ara hi corro!
C
-Vés a buscar aigua a la font. D -Ara hi corro!
E -
Si vols, pots venir a comprar amb mi. F -Ara hi corro!
G -
Porta’l a viure aquí. H -Ara hi corro!

ara ho has dit!

Ho diu qui dóna la raó a la persona que parla. |
tens raó, és veritat, és així |
A -Els jugadors de Xàtiva ens superen en tot. B -Ara ho has dit!
C
-El que hauria de fer és callar! D -Ara ho has dit!

ara i adés


Moltes vegades (Cas). |
ara i suara, de tant en tant, ara i abans; sovint, amb freqüència |
Trobem, ara i adés, textos redactats en català, però... –Llengua Nacional-.
Ara i adés hi fracassen perquè... -Temps-.
Respira a fons el silenci dels conreus, els tossals i les fondalades, trencat ara i adés pel cant de la cabrota o el cant d’algun duc primerenc -En calçons-.

ara i aquí

En aquest moment. |
ara, tot seguit, de moment, ara com ara |
I ara i aquí, per a tots vosaltres, 'Els Piocs'!
-CR-
Ara i aquí sembla que hi ha poques possibilitats de fer-se
-Punt-

ara i llavors

Tota la vida. |
sempre, ara i sempre |
Això ha estat sempre igual, ara i llavors
(el nepotisme).

ara ja nedam!

Ho diem quan ens trobem amb una adversitat inesperada (Mall). |
ja l'hem parida!, ja l'hem fotuda! |
Ara ja nedam! No ha vengut cap dels músics que havíem previst.


ara li fan el mànec!

Vol dir que, allò que una altre afirma, no passarà (Gir-Men). |
no m'ho crec, no passarà, planta-me-la al clatell |
A
-Aquesta vegada guanyarem les eleccions! B -Ara li fan el mànec! (que no).
C
-L’any qui ve faran la carretera nova. B -Ara li fa es mànec!

ara m'agrada! (i ara m'agrades!)

Expressa conformitat amb una acció o amb una opinió. |
ara, ho has fet molt bé, tens raó, ara t'escolto!,
ara va bé!, més!, ben fet!; massa poc!, ja era hora! |
A
-Vaig a caminar cada dia B -Ara m'agrada! (és una cosa bona)
C
-Si feu vaga vosaltres, jo també en faré. D -Ara m'agrades!

E -
Avi, he ajudat el pare a entrar les estelles de llenya. F -Ara m'agrada!
H
-Posen multes als autos mal aparcats a la plaça. I -Ara m'agrada!

ara m'has mort!

Ho diu qui està desconcertat per una cosa i no sap què fer ni què dir (Gir-Mall. |
ara sí que m'has mort!, no sé què dir-te |
A -El noi no ens vol estudiar. B -Això rai!, que treballi! A -Tampoc no vol treballar! B -Ara sí que m'has mort!
C -Qui era el president de la Cooperativa abans de la guerra? D -Ara sí que m'has mort! (no se'n recorda)

ara mateix

En un moment, passat o futur, molt proper a l'actual. |
suara, adés, de seguida, ara; fa un moment |
Fes-ho ara mateix!
(de seguida).
A
-Hi ha en benet? B -No, però ara mateix era aquí.
Ara mateix sóc amb vostès
-TV3-.
nota: Pensem que són un castellanisme les frases en què “ara mateix” vol dir “
ara, en aquest moment”.
A Catalunya, ara mateix, hi ha nou camps de golf
(és millor de dir a hores d'ara; ara, ara per ara; en aquest moment, actualment).
És el segon jugador, ara mateix, del tennis professional
(és millor de dir en aquest moment, avui dia, actualment, ara).
Com és el trànsit, ara mateix?
(és millor de dir ara, en aquest moment)
A
-Teniu una altra cadira com aquesta? B -Ara mateix, no, però ja en tornarem a tenir (és millor de dir ara no, en aquest moment no).
A-Lladra el gos? B -Ara mateix no (és millor de dir ara per ara, no; de moment, no).
Ara mateix plou
(és millor de dir ara plou).

ara no t'estimo!

Es diu a la mainada quan fan empipar els grans. |
això no es fa! |
Has trencat el porró, lleig!, ara no t'estimo!


ara per ara

1 En el moment present. |
ara, actualment, de moment, entretant
|
A
-Plourà? B -Ara per ara, no.
En Climent és, ara per ara, el millor ciclista aranès.
C -La jaqueta, ja te la posaràs després. D -I què em poso entretant?

2 Es diu d'una cosa que no té espera. |
de seguida, immediatament, a l'acte, sense tardar |
Tinc feina i la Rita m'ha portat uns pantalons a escurçar, i els vol ara per ara.
nota: Vegeu també 'ara com ara'.


ara per naps, ara per cols

Haver-hi sempre inconvenients que no deixen fer una cosa (Bar-Gir). |
quan no són naps, són cols; per un motiu o altre |
Ara per naps, ara per cols, però el pavelló no es fa i hem d'entrenar a la fresca.


ara pla!

1 Exclamació de sorpresa o de desaprovació. |
com és això?, què ha passat?, és molt estrany, això! |
A
-No m’agraden, les peres. B -Ara pla!
C -
Diuen que l'any vinent tancaran l'escola. B -Ara pla!
D -
En Miquel no em vol deixar la pilota! E -Ara pla!, que li passa?

2 Seguit de verb. Expressió que indica que hi haurà un augment considerable d'alguna cosa. |
ara encara més, ara molt més |

A
-Estan fent el cadastre nou. B -Ara pla pagarem! (pagarem molt més).
C
-La nena farà un curs d'anglès a Austràlia. D -Ara pla n'aprendrà!

ara pots! *

Estudia anglès, ara ho pots fer! (o ara pots fer-ho!; no ara pots!).
A -Podrem mirar la televisió? B -Sí, ho podrem fer? (o sí, la podrem mirar; no sí, podrem).
En Maties se'n va 15 dies al Brasil. Qui pogués fer-ho!
(o qui pogués anar-hi!; no qui pogués!)
Podràs visitar els aiguamolls de l'Empordà. Ho podràs fer i no te'n penediràs!
(no podràs i no te'n penediràs) -Llengua Nacional-.
nota: El verb poder necessita complement.

ara que (+ verb)

Aprofitant la circumstància que es diu. Se sol usar aquesta expressió per a començar una conversa. |
com que, aprofitant l'avinentesa que |
Ara que et veig, m'hauries de deixar un dia la romana.
Ara que et veig, demà la nena no vindrà a l'entrenament.
Ara que passes, dóna'm el càntir.
Ara que parlem de pluja, encara tinc el paraigua al cafè.

A -
Com es troba la teva germana? B -Més bé, gràcies. I, ara que dius això, em fas pensar que li he d'anar a dur el cabàs.
Ara que hi érem agafats, hem de plegar
(ara que treballàvem, Ca).
Ara que hi som, hem de canviar el forn
(ara que tenim els electricistes a casa fent altres coses; Am).

ara que han perdut els bous, cacen les esquelles (o busquen, cerquen)

Hom ho diu de qui ha desaprofitat una situació molt bona i lluita per petites coses. |
han perdut el tot i ara volen el poc; per burros, a caçar fems! |
A -
Tan rics que eren, s'ho han fotut tot i ara van a jornal. B -Sí, ara que han perdut els bous, cacen les esquelles
C
-En Valentí tenia un bon càrrec al banc, va plegar perquè no li agradava i ara va a jornal. D -Bé ha de viure!, ara que ha perdut els bous, busca les esquelles.

ara que ho dius

Es diu per assentir a les paraules d'una persona. |
sí, és veritat |
A
-Fa vuit anys que no guanyem la lliga. B -Ara que ho dius, sí.
C
-A l'arròs negre hi posen la tinta dels calamars. B -Ara que ho dius, sí.
E -
Tu i jo ens vam conèixer a Alacant. F -Ara que ho dius, sí.

ara s'adoba!

Vol dir que allò que es comenta no es podrà fer. |
no, de cap manera, ja pots comptar!
|
A
-Aviat farà bon temps i podreu anar a l'Escala (al mes de març). B -Ara s'adoba! (l'han d'operar).

ara són hores!

Ja és massa tard, ara ja no toca. |
ja és tard, vas contra hora, ara no són hores, l'ocasió ja és passada;
passades les festes, muda la bèstia! (Sant Pere Pescador), valentes hores! (Mall-Val) |
El concert era a les dotze; ara són hores!
(ho diuen a qui arriba a la una)
A
-La impressora no és prou bona. B -Ara són hores de dir-ho! (fa mig any que la tenim).
C
-M'agrada, la Carme. D -Ara són hores! (ja és casada amb un altre).
Ara són hores d'anar a la font?
(hi podies haver anat abans de dinar).
E
-Has de vigilar! F -Ara són hores! (ha caigut i en acabat li diuen que vigili).
G -
A Girona l’hauries comprat per mig preu. H -Ara són hores de dir-m'ho!
A la fi han arribat! Valentes hores, ja tot està cuit i beneit!

Passades les festes, muda la bèstia! (s'ha de comprar la roba abans de festes, no després).

No són hores d'anar a veure un malalt (a la nit).


ara t'escolto!

Ara sí que m'agrada el que dius. |
ara m'agrada!, això és ben dit! tens raó, molt bé |
A -Haurien de pagar més impostos els més rics. B -Ara t’escolto!

ara també ho faria! (o farien!)

Vol dir que no, parlant amb ironia. |
ara no passaria, ara també vindrien! |
A -Abans els veïns ens venien a ajudar a carregar userda. B -Ara també ho farien!, ara un no s'ha de menester de l'altre.
Durant 5 anys el vaig dur cada dia a la feina i no li vaig cobrar mai ni cinc. Ara també ho faria, pels collons!


ara va bé!

Ho diu qui està d'acord amb allò que veu. |
més!, ara m'agrada!, molt bé, ara t'escolto! |

Ara va bé!
(han fet un altre gol)


ara vaig *

Per a indicar el moviment fins on és qui parla s'usa venir, igual que en castellà (1).

(2) Per a indicar el moviment fins on és aquell a qui es parla (la segona persona gramatical) en català es fa servir el verb venir i en castellà, el verb 'ir'.
(3)
Per a indicar el moviment fins a un tercer lloc s'usa anar (Albert Jané).

(1)
Ara vinc! (o ja vinc!; no ara vaig, ja vaig, ara hi vaig -Val-).

(1)
Ara vindrem (o ja vindrem; no ara anem, ja anem)

(2)
Demà et vindré a veure (a tu).

(3)
Demà aniré a veure el meu amic (t'ho dic a tu; l'amic és una tercera persona).


ara veuràs! (i ja veuràs) *

Aquest motor s'engega pitjant aquest botó: ara ho veuràs! (no ara veuràs!, ja veuràs!)
Compra a la nostra botiga i ja ho veuràs!
(o i ja veuràs la diferència; no i ja veuràs!)
Hem perdut, avui; ja ho veus!
(no ja veus) -TV3-
nota: No es pot deixar el verb veure sense complement.


arbre que cau, tothom hi fa estelles

Quan una persona va malament tothom mira d'aprofitar-se'n. |
de l'arbre caigut, tothom em fa llenya;
arbre mort, tothom l'estella (Mall), tothom abusa dels febles, a l'arbre a terra tothom li fa guerra |
A
-Ara li reclamen rebuts de fa cinc anys. B -Arbre que cau, tothom hi fa estelles (el negoci no li va bé).

arbre vell trasplantat, mort

No es bo que els vells canviïn de casa, de poble, d'ambient. |
arbre vell trasplantat a terra nova, no prova
(DCVB) |
A -
El pare, que vingui a Calonge amb mi. B -Millor que no: arbre vell trasplantat, mort.

ara que hem passat el molt, acabem de passar el poc

No abandonem una cosa quan ja hi hem dedicat molts esforços. |
ara que hem fet el molt, acabem de fer el poc |
A -
Vull plegar d'estudiar i anar-me'n a treballar. B -Nena, ara que hem passat el molt, acabem de passar el poc (li falten poques assignatures per acabar).

ara que hi penso

Ara recordo una cosa. |
parlant de tot, ara em ve a la memòria que |
Ara que hi penso, la directora no m'ha trucat.


ara sí, ara no

Ho diuen de les persones que canvien de parer. |
ésser cagadubtes |
A -Vindreu a caminar? B -Home, depèn de... A -Heu de ser més decidits: ara sí, ara no!

ara va de bo!

Vol dir que una cosa va de veritat, que ara toca (Mall). |
ara va de debò!, ara va de veres! (Mall) |
Prepareu les escopetes, al·lots, que ara va de bo!

Com que sa cosa anava de veres sa llei es complia sense excepció
-Arrels, Eivissa-.

nota: A València 'ara va de bo!' es diu en la pilota valenciana per tancar les travesses.

ara ve quan el maten

Ara bé la part difícil d'una cosa. |
ara és l'hora de la veritat, ara ho hem de decidir, és
el moment crucial, ara va de bo (Val) |
A -Fins ara hem corregit exàmens; ara hem de posar les notes. B -Ara ve quan el maten!

ardat de boigs

Es diu d'un lloc on tothom fa el que vol, on ningú no creu (Ca). |
casa de boigs (Am), casa de barrets, casa de putes, can seixanta, olla de grills,
és can Bum (Mall), quin desori!, caragols per terra, ganxos al llit i xiquets demanant pa (Val) |
Una nit hi vaig sopar i ja en vaig tenir prou: és una ardat de boigs.
He plegat de la junta perquè aquest club és una ardat de boigs!
nota: Vegeu també “ardat” al Volum 1.

ària neta no té por de trons

Qui té la consciència neta no tem càstig (l’Alguer). |
ària:
aire
nota:
No sabem l'origen d'aquesta dita. Si algú ens pot ajudar, ens farà un favor.

arma de dos talls

Es diu de quelcom que pot tenir conseqüències positives o negatives, que pot produir un efecte contrari del que es pretén. |
arma de doble tall; tema arriscat, perillós, que pot sortir malament; promeses de doble tall |
Fan promeses electorals de doble tall -Avui-.
Intervenir-hi militarment pot ser una arma de dos talls.

Són promeses de doble tall
(de traïdor) -Temps-.


arma llancívola *

El PBB vol aprofitar els empresaris per anar contra l'oposició (o es vol servir dels empresaris per anar, vol fer ús dels empresaris; millor que vol aprofitar els empresaris com a arma llancívola).
nota: Pensem que aquesta expressió del periodisme modern és una moda que ens ve del castellà. N'hi ha prou de prescindir-ne, no cal allargar la frase.

armar conversa

Iniciar una conversa (Mall). |
encetar una conversa, començar una conversa, promoure una conversa (Mall) |
Armàrem conversa a l’autobús -Zèfir-.
No m'havia girat i ja armaven conversa!
A sa gent jove allò que li agrada és anar a n'es cine i armar conversa.

armar molta caguera

Manifestar predilecció o afició per alguna cosa, potser excessiva o no compartida pels altres (Val). |
fer molta fressa, parlar molt d’un tema |
Ara les xicones també armen molta caguera amb el futbol. 

armar-se de
Vegeu 'revestir-se de'


armar un canyaret

Provocar discussions; posar-se nerviós i acabar cridant o renyint amb algú (Cas). |
armar brega, fer desori, avalotar, esvalotar, armar un carraixet (Val), fer calendaris (Cas) |
En contra del que es podia pensar, no armaven cap canyaret -La cara oculta de la lluna-.

armar un ciri *

Provocar un conflicte. |
armar un escàndol, aixecar fressa, armar sarau, aixecar brega, encendre el vesper, armar un canyaret (Cas) |
Són un intent d’armar el ciri
-l'Atípic-.

armar un escàndol

Fer molt de rebombori. |
armar un sidral, provocar un escàndol -o causar, fer-; armar brega, armar un canyaret (Cas), esvalotar, fer desori; haver-hi un
sagramental, un daltabaix |
Els afeccionats del Sant Jordi han armat un escàndol
-Temps-.

armar una serenata

Fer molt de soroll i enrenou (Mall). |
armar sarau, gresca, soroll; ésser un orgue de gats, moure soroll |
L'ase que bramava, la somera li contestava i nosaltres que també bramàvem, tot plegat s’armava una bona serenata –Nous escrits-.

armat fins a la nou del coll

Anar molt armat. |
armat fins a les dents |
Van armats fins a la nou del coll.
Han passat uns homes armats fins a la nou del coll.

nou del coll: Prominència que forma la laringe en la part anterior del coll (DIEC).

arrabassar un terreny

Destruir les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels (Mall). |
arrencar, arrencar de soca-rel |
Hauran passat una trentena d’anys ençà que vaig arrabassar a Son Pujol una mitja quarterada de figueral –Nous escrits-.

arran i arreu

Totes les coses o les persones, d’un grup o d’un lloc (Gir). |
arreu, pertot arreu, arreu arreu, a tot arreu |
Ens ho han robat tot: arran i arreu! (no han deixat res a l’hort)
S'han de perseguir els estafadors arran i arreu (fins que no en quedi cap).

arrapar-se com una llagasta (o agafar-se)

Agafar-se molt fort; enganxar-se a una persona, no deixar-la de petja (Bar). |
arrapar-se com una heura, ésser una paparra, ésser enganxós; aferrar-se, no desfer-se, aferrar-se com una pegellida (Mall-Val), (aferrar-se com una caparra, ésser una llepassa Val) |
El professor no sap què fer amb aquell alumne nou, a tothora el té arrapat com una llagasta.
És natural que se t’arrapi com una llagasta; et va trobar a faltar molt, pobret.
Se li arrapava com una llagasta i plorava desconsoladament.
Quan el pujo a coll, se m'agafa com una llagasta!
(el nen, Gir).
S'arrapa com una llagosta, el nen, quan sent un petard.
Se m'arrapava com una llagosta, al ball.

Em vaig arrapar al timó com una heura
(en un naufragi) –Llibre-.

arreglament de comptes *

Aquest atemptat ha estat una venjança (o una revenja, una represàlia; han volgut passar comptes; no un arreglament de comptes).

arreglar-se-les *

A l'hora de parir s'ho han de fer soles (o s'han d'espavilar elles soles, s'han d'apanyar soles, se n'han de sortir ben soles, se les han de compondre soles; no se les han d’arreglar soles) -TV3-.

arrencar de trumfos

Deixar els jugadors contraris sense atots (Am). |
netejar de trumfos
(Ca) |
Si tornes a tirar trumfos, l'arrencaràs.


arrencar el vol (i arrencar a volar)

Començar a volar un ocell o un avió. Sortir una persona de la protecció familiar. |
agafar el vol, aixecar el vol, enlairar-se, envolar-se; desmamar-se, espavilar-se, anar-se'n d'un lloc, fotre el camp |

Les perdius fan molta fressa quan arrenquen el vol.

A -
A en Valentí no el deixen anar a jugar al carrer, el tenen collat a casa. B -També arrencarà el vol com els altres.

arrencar figueres

Dir sempre les mateixes coses (Ca). |
repetir-se, fer-se carregós,
dir dir i no fer res |
Arrenquen figueres, en aquella església
(no saben predicar i repeteixen molt).
Tu dius dius i no fas res.

arrencar la pell a tires *

Et faré malbé! (o et faré mal!, t'engrunaré!, et mataré!; millor que t'arrencaré la pell a tires!) -TV3-.

arrencar la suor

Començar a suar. |
fer un esforç, fatigar-se |
A -
Heu hagut de treballar molt, avui? B -No, amb prou feines hem arrencat la suor.

arrencar-se a córrer

Començar a córrer ben de pressa (Val-Mall-Gir). |
arrencar-se de córrer (Ca-Am),
marxar més de pressa que el vent, marxar esgatussat -o esgatassat- |
Quan em va veure es va arrencar de córrer.
Llavors s’arrenquen de fugir i cauen.

Quan van sentir aquells crits van marxar més de pressa que el vent.
Li vaig ventar un moc i va marxar esgatussat
(Ca).

nota: Vegeu 'esgatassar', al Volum 1


arrencar una botiga (o un negoci)

Donar-li un impuls. |
fer-lo anar bé, millorar-lo; fer prosperar, fer alçar el cap, arriar |
El gendre ha arrencat la botiga.


arrencar una vinya

Fer una cosa molt difícil (Am). |
fer una cosa complicada |
Guanyar dues partides seguides a aquests dos és arrencar una vinya!


arreplegar al vol

Trobar a una persona quan ella no hi compta. |
agafar al vol |
Vaig a mirar si arreplego en Damià al vol
(si el veig, si el trobo).

arreplegar cabra i cabrit

Anar a viure amb una dona i amb els seus fills (Ca). |
arreplegar vaca i vedells
(Am) |
A
-En Fabià es va casar amb una dona separada. B -Sí, va arreplegar cabra i cabrits.

arreplegar-ne més amb el nas que amb un cabàs

Haver de suportar una mala olor (Bar). |
tufejar; fer pudor, fetor, bravada, tuf, fortor, pesta; fer una pudor que empesta |
Aquí se n'arreplega més amb el nas que amb un cabàs!
(hi ha una granja a prop i el vent ens porta la pudor).


arreu del món

En tots els llocs. |
a tot el món, arreu, pertot arreu |
El Primer de Maig se celebra arreu del món.


arreu se'n fan de bolets, quan plou (o pertot)

1 Quan les circumstàncies són favorables hi ha beneficis per a tothom (Bar). |
quan tot va bé, tot va bé; a l'estiu tota cuca viu |
A -
Sí els pisos s'omplen de gent, també les botigues vendran més. B -És clar, arreu se'n fan de bolets, quan plou.
2 A tot arreu passen coses (Ca-Am). |
sempre en passen, no us estranyi res, pertot arreu tenen bec les oques, a tot arreu hi ha de tot, sempre hi ha coses, sempre han tingut bec les oques |
A -Un ministre belga tenia treballadors i no els assegurava. B -Pertot se'n fan de bolets, quan plou.
A -Quin jugador tan brut, aquest suec! B -A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou.
C
-Ho haguessis dit mai que aquest mosca morta s'entengués amb la mestressa? D -Pertot arreu se’n fan de bolets, quan plou.
arriar -o

arriar-se- (una cosa)

1 Començar a fer una acció. |
moure's; anem-hi!, va! |
Nois, hem d'arriar la barca -o el 'barco'-
(hem de començar de marxar).
Arriem la barca!
(comencem a treballar).
2 Millorar una activitat. |
prosperar, adreçar-se
|
Diuen que ara s'arriarà la venda de cotxes
(se'n vendran més).
Se m'ha arriat la gana
(en tinc més).
nota: Vegeu també “arriar”, al Volum 1.


arribar a (+ una situació)

Fer una cosa fins a un punt. |
fer el que pot, fer tant com es pot |
A -Em sembla que no ho podré acabar. B -Arriba allà on puguis.
Allà on no arribem, haurem de llogar
(per fer la feina).
Emporta-te'n tres, d'ampolles, per arribar a demà.

C -
Si vols, pots fer una denuncia. D -No cal pas arribar aquí.
Ha viscut sempre molt bé i ara ha arribat a vell i no té ni cinc.
Aquells dos van arribar a les patacades
(o a la grapinya -Am-, a picar-se).
Va arribar a l'extrem de tirar-se a terra per fer riure
(Joan Capri).
Arribarem allà on podrem
(a l'hora de pagar).

arribar a bé

Acabar l'etapa de creixement en bones condicions, una persona, una planta, etc.. |
acabar bé, sortir-se'n, arribar a port |
Tots els fills han arribat a bé
(tenen oficis, carreres, etc., es guanyen la vida).
Em sabria greu que no arribés a bé, aquest casament
(que no es fes).
Ja veurem si arribarem a bé, els presseguers florits
(encara pot glaçar; perquè han florit aviat).
No va arribar a bé, l'embaràs
(va tenir un avortament).
Aquests any, arreu, els melons no han arribat a bé
(no han madurat).
No arribaran pas a bé! (una parella, es barallen; se separaran)

arribar a cap

Arribar bé fins a la fi d'un procés. |
arribar a bé, arribar a port, arribar a la fi, acabar bé, portar-se a terme, arribar a vènit |
Aquesta perera té massa peres i no les pot arribar a cap: s'havien d'haver esclarit
(cauen verdes, Corçà).
Aquests dos, em sembla que no arribaran a cap
(festegen; no es casaran).

arribar a hora

Fer una cosa quan toca (Cas). |
arribar a temps, a l'hora, a bona hora, amb prou temps; arribar a punt -o a bon punt, vindre a la clau (Val) |
No sé si encara arribe a hora que m’envies el programa.

arribar a l'esquena

Ventar patacades o cops forts a algú. |
picar, pataquejar, apallissar, assamarrar, atupar, donar-n'hi per s'esquena (Mall)
|
A
-Poc et vaig veure acabat del partit. B -No hi era; n'hi havia un parell que em volien arribar a l'esquena i me'n vaig anar més aviat.

El sen Piris té un bou / i el fa jeure a sa serena / i n’hi dóna per s’esquena / tan si vol com si no vol” (glosa tradicional mallorquina).


arribar a la cara (o a una altra part del cos)

Donar cops a la cara d'algú. |
picar, ventar plantofades, ventar cops de puny, omplir-li -a qualcú- sa cara de dits (Mall) |
Tu t'emboliques en moltes coses i algun dia t'arribaran a la cara. Procura per tu!

Un dia el mestre em va arribar a les orelles
(estirar).

arribar a les mans

Batre's a cops. |
barallar-se, anar a patacades, espolsar-se (Val) |
Ahir al bar un parell van arribar a les mans.

Us
baralleu per no res.
Matem els pollastres perquè no paren d’espolsar-se i s’aprimen massa
.


arribar a res

Perdre, algú o alguna cosa, la seva importància. |
venir a res, anar malament, venir petit, apoquir-se, decaure,
acabar a no res (Mall) |
Els pobles arribaran a res
(la gent se'n va).
A -
Han entrat a robar a ca la Maria. B -Hem arribat a res! (hi ha desordre).
He arribat a res!
(no pot caminar, un vell).
He arribat a res!
(no m'he classificat en un grup ben fàcil).
Han arribat a res, aquesta mainada: no foten ni brot!
(ho diu un mestre)
Bartomeu, has arribat a res, també!
(el fan cuinar; comentari masclista)

arribar a ses orelles (de qualcú)

Arribar alguna cosa a la coneixença d’algú (Mall). |
venir a ses orelles (DCVB, Mall)
, arribar a oïda de, assabentar-se’n, saber |
M'ha arribat a ses orelles el que vares fer ahir.
La relació arribà a les orelles dels dirigents del partit –Temps-.

arribar a un punt

Arribar a una situació extrema. |
arribar a un extrem, a un grau, a un estat |
Hem arribat a un punt que tant se me'n fot això com allò
(no té il·lusió).
A
-Els vells tornaran a manar, a les cases. B -Arribar a aquest punt costarà.
En Vador va arribar a un punt que no baixava de dalt
(estava malalt).
Arriba un punt que m’és igual, si ho fa o no.

He arribat al punt de no repassar res.


arribar al cor

Causar una emoció. |
emocionar, impressionar, trasbalsar, entendrir, colpir, afectar, fer llàstima, tocar el cor (Am-Eiv) |

A
-T'ha agradat el discurs? B -Molt!, m'has arribat al cor!

Et toquen el cor i no goses dir que no
(et fan llàstima, perquè vénen de lluny a vendre).

Digues el que digues, veig que a totes us ha tocat el cor! -Pagesos i senyors-.


arribar al cul del sac (o al fons)

Acabar els diners, els bens (Gir-Bar). |
empobrir-se, arruïnar-se, venir a pobresa, quedar-se amb la camisa, esgotar les possibilitats |
Ell, treballar no, només voltar!, però ha arribat al fons del sac
(és vell i ha de treballar, si vol menjar).
Hem arribat al cul del sac
(no podem pagar les despeses).
Encara no hem arribat al cul dels sac, d'aquesta crisi.


arribar al mener (i trobar el mener)

Trobar el lloc on hi ha una cosa que val molt la pena (Ca). |
trobar la mina, trobar la bossa |
A
-Compra molts vestits, la Rosa. B -Deu haver arribat el mener (s'ha casat amb un home ric)
He trobat un mener de bolets
(un lloc on n'hi ha mots).
nota: Vegeu també “mener”, al Volum 1.


arribar al món

Néixer (Bar). |
venir al món, obrir els ulls a la llum |
Jo vaig arribar el món l'any 73.


arribar endins *

Aquest cantant els commou (o els emociona, els arriba al cor, els entendreix, els parteix el cor, els torba; no els arriba molt endins) -CR-.

arribar enllà (o molt enllà)

Pujar molt de nivell, en qualsevol aspecte. |
tenir èxit, avançar, pujar, ascendir, escalar, enlairar-se, arribar enfora (Mall) |
Tu arribaràs enllà
(és un bon estudiant).
És un jugador que pot arribar enllà

Costarà que tornin, perquè han arribat molt enllà
(s'ho han dit tot, en una discussió).
Es pot arribar molt enllà i no cardar
(en una relació).


arribar i empènyer

Ho diu qui va a un lloc i el serveixen de seguida (Men). |
arribar i moldre
|
Ha esta arribar i empènyer: m’han despatxat de seguida.


arribar i moldre

Acabar una feina en molt poca estona (Gir-Bar). |
arribar i empènyer
(Men), arribar i pouar, aplegar i envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no haver-se d'esperar gens |
A
-T'has hagut d'esperar molt, a cal metge? B -No, ha estat arribar i moldre.

arribar i pouar

Arribar tan oportunament que tot seguit s’obtingui el que es desitja (Val). |
arribar i moldre, arribar i fer farina,
(aplegar i envasar, aplegar i besar l'anella, aplegar i fènyer Val), arribar i empènyer (Men) |
Ha estat arribar i poar, com se sol dir -Séquies-.

arribar l'hora (o arribar el moment)

Ésser el moment de fer quelcom. |
tocar |
Ha arribat l'hora de pagar.


arribar lluny

Avançar molt, una persona, en els seus objectius. |
anar enllà, anar endavant, prosperar, triomfar, reeixir, tenir èxit |
Tu arribaràs lluny!
(juga molt bé; tindràs èxit) -TV3-.
No em pensava que les coses arribessin tan lluny
(que es compliquessin tant) -TV3-.
nota: 'Arribar lluny' i 'anar lluny' són opcions tolerades, però no són les millors.


arribar malament

Trobar-se malament, una persona; anar malament, una situació. |
estar greu; arribar atrapat; renyir, barallar-se, tirar-se els plats pel cap, emprenyar-se, acabarem malament (Mall) |
El pare va arribar ben malament
dies endarrere, però ara es troba bé.
Si sé que em tornes a criticar, arribarem malament!

Ja va arribar atrapat, en Josep!
(molt malalt).
No hi vull pas discutir amb tu, perquè arribaríem malament
(ens emprenyaríem).
nota: Vegeu 'atrapat', al Volum 1.

dies endarrere: Fa poc dies.

arribar quan la feina és feta

Hom ho diu dels ganduls. |
sempre fuig de fam i de feina; ésser dropo, peresós; fer salat |
Ella sempre arriba quan la feina és feta.


arribar-se a

Anar a un lloc la mateixa persona que parla. |
anar, passar per, pegar un bot (Mall) |
M'arribaré a cals padrins a veure què fan.

Per fi es decidiren a arribar-se fins al portal de la casa
-Històries-.
S
i vols, m'hi arribaré en un salt.
Quan plegui de treballar hi pegaré un bot.


arribar veus

Tenir coneixement d'una cosa. |
sentir a dir, sentir comentaris, m'han arribat veus volanders, saber, aplegar (Val) |
M'han arribat veus que diuen que el Roses et vol fitxar.


arribat el cas *

Estem segurs que, si arriba el cas, tot es farà públic (o si arribés el cas, si això passa, quan arribi el cas, quan arribi l'hora; millor que arribat el cas) -Avui-.

arribat que fou *

Quan va haver arribat. |
quan va arribar el dia, quan va ser l'hora, quan fou el jorn, aquell dia |

Arribat que fou el jorn esperat, tots érem a la plaça.


arribats en aquest punt (o 'a aquest punt') *

I ara, fem una pausa (o i tot seguit, i en aquest moment, millor que i arribats a aquests punt).

arrimar el muscle *

Ja veurem qui pencarà demà, a la festa (o qui ens donarà un cop de mà, qui cremarà oli, qui s'hi farà, qui llaurarà, qui s'hi agafarà, ajupir l'esquena; millor que qui arrimarà el muscle) -Saó-.
nota: Trobem 'posar-hi el muscle' al DCVB.

arrodit com un cargol

Amb el cos contret (Ca). |
arrufat, arrupit, arronsat,
arronsat com un cuc (Ca-Am) |
Vinc de l'hort arrodit com un cargol
(fa molt fred).
nota:
Vegeu també “arrodir-se 1”, al Volum 1.


arronsar les celles (o arrufar)

Canviar, una persona, l’expressió de la cara contraient les celles perquè alguna cosa que veu o sent no li agrada prou. |
Arronsa les celles, espesses i allargassades, i diu... -Contalles-. 

arronsar les espatlles (o arronsar-se d'espatlles)

Fer pujar i baixar les espatlles per expressar indiferència o desconeixement. |
desentendre's d'una cosa, no voler-ne saber res,
encongir les espatlles, encongir-se d'espatlles |
Quan li vaig dir, el seu pare va arronsar les espatlles
(no vol renyar el fill).

L'home encongeix les espatlles com volent dir 'feu el que vulgueu' -CR-.
nota: No és bona la solució 'encongir-se d'esquena'


arrossegar pel fang

Dir molt de mal d'algú (Val). |
deixar com un drap brut, denigrar, criticar, bescantar, deixar pels gossos, criticar |

i van arrossegar-nos pel fang -TV3-.
nota: 'arrossegar pel fang' sembla un calc del castellà, però el trobem en força reculls de frases fetes. També ens ho sembla 'deixar a l'altura del betum'. No us els recomanem.

arrufar el nas

Tirar el nas enlaire per manifestar desacord amb alguna cosa (Gir-Mall). |
arrufar les celles, mostrar-se disconforme, desagradar, desaprovar |
El metge va arrufar el nas quan li vaig dir que no menjava mai fruita.

No diuen res, si fas una mala jugada, però arrufen el nas (jugant a cartes).
Semblava tranquil, en Llorenç, i per això que en Toni de can Mora havia deixat la taverna amb
les celles arrufades… -Romanç-


arrugat com un acordió

Ben arrugat (Am). |
rugós, arrugat com una saca |
Portes la camisa arrugada com un acordió.


ase amb carrera

Persona que té estudis, però que es mostra poc intel·ligent (Ca). |
ase titulat, burro amb lletra,
hi ha ases carregats de lletres (Mall) |
A
-Sembla estrany que un professor pugui dir aquestes coses! B -És un ase amb carrera, aquell!


ase de bram

Persona que es queixa per tot (Men). |
no estar mai content, ser de mal conformar, ésser un corcó |
Mai no estàs content, sempre en vols més: ja estic cansada que siguis tal qual com un ase de bram.

ase magre, mosques (o ase magre, ple de mosques)
Significa que les desgràcies sempre van amb els que ja són poc afortunats (Men). |
misèria fa misèria; ca magre, puces (Men), a ca magre, tot són puces (Mall), ase vell, carregat de nafres (Val) |
Primer es va morir el pare i ara la cunyada: ase magre, mosques.
nota: 1 'Ca magre, puces' i 'a ca magre, tot són puces' són castellanismes per alguns autors.
         2 Vegeu també 'ca magre, puces', 'cavall magre, molta mosca', 'com més flac és el ruc, més mosques'.

assaborir l'èxit *

En Puig es delecta amb el seu èxit al ciclisme (o xala, es recrea, està satisfet; triomfa, reix; millor que ha assaborit la glòria del ciclisme, ha paladejat l'èxit ).
nota: Aquesta expressió és ben construïda, però és calcada del castellà.


assaltar, un dubte

Tinc el dubte de si la meva germana ho sap (o dubto si, em ve el dubte de si, estic en dubte de si, no veig clar que; millor que m'assalta el dubte de si) -Punt-.
nota: Aquesta expressió és al DIEC, però és un calc del castellà. No us la podem recomanar.


assegurar la base

Fer bé les coses bé. |
començar bé, anar segur, donar fermesa, apuntalar, afermar,
assegurar el tret |
Hem d'assegurar la base de la barraca
(fer-ne bé els fonaments).
Hem d'assegurar la base, avui
(fer jugar els millors a fi de no perdre el partit).
 
Els botiguers feien descomptes a la roba, però ja la venien més cara, per assegurar el tret
.


assegurar-se la vida

Guardar-se un capital o uns béns, una persona gran, per no haver de patir a les seves velleses. |
tenir una garantia, tenir per respondre |
No us ho puc pas donar tot, ara; jo també m’he d’assegurar la vida
(ho diu als nois).

assemblar-se com un ou a un ou

Ésser molt semblant, dues persones (Val). |
assemblar-se com un ou a un altre,
assemblar-se com uns collons amb uns rosaris (Ca), assemblar-se com dues gotes d'aigua; ésser ben iguals, idèntics, pastats, clavats |
El cafè grec i el cafè turc s'assemblen com un ou a un ou.

Les dues germanes s'assemblen com un ou a un altre.
A -Són dues cases que s'assemblen. B -Sí, com uns collons amb uns rosaris.
nota: 'Assemblar-se com dues gotes d'aigua' és un barbarisme, segons Balbastre, però trobem aquesta frase feta al DIEC.


assemblar-se com un ou i una castanya

Ésser molt diferents (Gir-Bar). |
ésser com la nit i el dia, no assemblar-se gota -o gens- |
Aquests bessons s'assemblen com un ou i una castanya.


assentar el cap

Arribar a fer coses assenyades. |
posar seny, posar enteniment, reposar-se, assentar-se |
Ja és hora que assentis el cap!
Li ha costat molts anys assentar-se, a aquell noi.

Coneixeràs una noia i assentaràs el cap (no 'sentaràs' el cap) -TV3-.

assentar les bases de

Assegurar el progrés i el bon funcionament d'una activitat. |
posar els fonaments de, ésser el suport de, posar la base de, ésser el pern de, ésser l'eix de, fomentar un afer
|
Els 'Lladrucs' van assentar les bases del rock modern
-Enderrock-.
nota: «'Sentar' les bases'» no és una forma correcta.

assenyalar amb el dit

Dir qui són les persones que fan coses mal fetes. |
acusar, culpar, inculpar, incriminar, posar en evidència |
Els estafadors s'han d'assenyalar amb el dit.


assignatura pendent *

L'educació sexual és un tema per resoldre (o pendent, irresolt, ajornat; encara és per fer, per treballar; millor que és una assignatura pendent).

assolar un peu

Posar-lo a terra (Ca). |
tocar a terra |
Vaig amb crosses perquè no puc assolar el peu
(em fa mal, si el poso a terra).

atac de 'calderilla' *

Quan ho vaig sentir vaig tenir una enrabiada i li vaig dir que... (o una emprenyada, un cop de sang; no un atac de 'calderilla').

atac de

Malaltia que es produeix de cop. |
atac sobtós de |
Vaig tenir un atac de cor.
Només va ser un atac de gelosia.


atacar de nirvis (o nervis)

Crear, a algú, una situació nerviosa, de neguiteig molt greu, que el desconcerta (Mall). |

provocar nervis, fer venir nervis, fer exaltar |
No m’ataquis de nirvis, que no sé com me’n sortiré d’aquesta situació!
Això de sa malaltia li ha provocat un atac de nirvis, no sap com sortir-se’n sense una medicació correcte! 


atendre a les conseqüències *

Si no pagues la multa, n'hauràs d'aguantar les conseqüències (o tu mateix!, en patiràs les conseqüències, després no et queixis!, no t'hauràs d'atendre a les conseqüències).
nota: 'Atendre' significa escoltar amb atenció.


atès que

Per la raó que es diu a continuació. |
ateses les circumstàncies, considerant que, com que, havent esguard que, tenint en compte que |
Atès que Europa ens dóna aquesta subvenció, podríem... -TV3-.
 
Atès que és interessant, en comprarem dos.

atiar el foc

Augmentar una situació de discòrdia (Gir-Mall). |
tirar llenya al foc, encendre ànims, incitar, burxar, excitar, manxar |
Tu encara atiaves el foc
-CR-.

No em saluda perquè està manxat de la seva dona (ella li fa fer; Am).
nota: Vegeu 'manxar 2', al Volum 1.


atipapobres

Es diu de les menges de poca qualitat. |
farda, farnat |
Els pica-pica d'aquest hotel són un atipapobres.


atipar-se de pilota (o emborratxar-se de pilota) *

L'alemany s'ha embullat amb la pilota i l'ha perduda (o s'ha embolicat amb la pilota, s'ha entretingut, s'ha embardissat, s'ha marejat amb la pilota, s'ha omplert de pilota -Val-; no s'ha atipat de pilota, s'ha afartat de pilota, s'ha emborratxat de pilota) -C33-.
nota: Sí que és bo 'atipar-se de pilota' quan vol dir menjar pilota, a l'escudella i carn d'olla.

atura es carro i deixa pixar es mul

Es diu per a indicar que és excessiu o exagerat allò que s'acaba de dir o de fer (Mall). |
passar-se de rosca, excedir-se;
afluixa!, calma!, frena! |
Eh, Joan, atura es carro i deixa pixar es mul; això que dius és massa exagerat.


atura't, que pixo!

Ho sol dir qui rep un excés d'encàrrecs o de feines per fer (Ca). |
no vagis de pressa!, calma! deixem pixar el matxo
(Am) |
A
-Quan acabis de fer fotocòpies, endreça el despatx i neteja la cafetera. B -Atura't, que pixo!

au, eixorits!

Es diu per incitar a l'activitat. |
de pressa!, vinga!, arri!, au, va!, som-hi! |
Au, eixorits!, que tenim feina.

eixorit: eixerit


au, home!

Expressió de queixa, de disconformitat. |
que s'ha pensat!, de cap manera!, això sí que no!, ja n'hi ha prou! |
Au home, què és pensa aquesta?, que m'ha manar?
(li dóna consells a la feina)
Au home! Havia d'anar dreta i em marejo
(al tren).
Ens en fem un tip de pagar impostos. Au, home!


au, va!

1 Vol dir que una cosa que algú diu no és veritat. |
no!, que no!, no és pas veritat!, no m'ho crec! |
A
-La Montserrat serà la nova directora. B -Au, va!
2 Hom ho diu per animar els altres a començar una feina (Mall-Gir).
|
au, eixorits!, arri!, vinga!, mou-te! (Gir-Val),
au, som-hi!; comencem-hi d'anar, foc a la caldera! (Bar), foc a la màquina! (Gir) |
Au, va, Joan!, que tenim feina.
Au va,
mou-te!, que la feina ens espera.
Ens hem de moure de pressa, si no volem fer tard: au va!


au idò!

Expressió que s'usa per a animar a realitzar qualque acció o activitat concreta (Mall). |
apa idò!, apa doncs!, som-hi!, vinga!
|
Au idò!, tothom cap a casa.

nota:
Vegeu també "apa idò".

au Maria!

1 Es diu per avisar quan s'entra en un lloc on no hi ha timbre. |
ei!, ah Maria!, Ave Maria! (Val-Mall), Déu vos guard! |
Au Maria!
(en una botiga).
2 Exclamació de sorpresa, d'espant. |
valga'm Déu!, Mare de Déu! (Gir-Val), què ha passat? |
A -Hi ha hagut un accident molt fort. B -Au, Maria!

aumon

En cap lloc (Men). |
enlloc, enlloc del món, en tot el món –en frases negatives- |
I digues-li que no m’has trobat per aumon –Fets-.

ausades

S'usa per intensificar, com a interjecció o expressió confirmativa (Val). |
ja ho crec!, i tant!, certament, (ausades bugades!, usaes causaes!, a osades, a gosades Val) |
I encara que eixes persones hagen progressat econòmicament (ausades que ho han fet), les classes benestants solen ser valencians i això es nota en el vestuari i la imatge personal.
No ens podem queixar, ausades, que vam menjar, beure i riure
.

autor de vena

Es diu d’aquell escriptor que té una categoria i unes condicions remarcables (Mall). |
autor de mena |
Feu la descripció d'un autor de vena com era el poeta de Pollença -Mirall-.

avall, que fa baixada!

Expressió de qui anima, o s'anima, a fer quelcom (Gir-Bar). |
endavant!, som-hi!, peti qui peti!, tira avall!, avall va!, avall que va de baixada! (Val) |
Com que em pagaran igual, avall que fa baixada!
(que faci la feina complicada un altre).
Avall que fa baixada!
(= fem-ne via).
Posaré la denúncia i avall que fa baixada!
(i peti qui peti)
Si no t'agrada Arquitectura, canvies de carrera i avall que fa baixada!
(i cap maldecap) -Punt-.
Això sortirà malament; ara, a mi, avall que fa baixada!
(fem-ho)
A
-No hi vull anar, amb la mama! B -Nena, avall que fa baixada! (= fot el camp d'un cop!)
Li diré que no m'interessa, i avall, que fa baixada!
(i que digui el que vulgui).

I proveïts de gasolina, avall va que fa baixada! Ningú no ens feia nosa i tot el carrer era nostre -Carrer de la Proa-.


avall va!

Ho diu qui vol tirar endavant una proposta sense preocupar-se per les conseqüències que pugui tenir (Ca). |
avall, que fa baixada; endavant!, no en parlem pas més!, tirem pel dret! |
Si la nena no vol llet, avall va!
(la llencem).
Volen ignorants?, doncs avall va!
(no patim, els mestres)
Vaig girar el cotxe avariat, i avall va!
(en una pujada, va anar baixada avall)
Li deia, Cussa, vine!, i ella, avall va!
(se n'anava, el gos)
S'ho empassa tot, el gos: avall va!
A la fàbrica tenim tots els llums encesos, i avall va!
(i ningú se'n preocupa)
Com que no ens posarem pas d'acord, avall va! (no discutim, foteu-ho com vulgueu)
Tu la crides i ella, avall va!, l'Alba (té 16 mesos).

avançar feina

Fer una feina avanç del que toca. |
anticipar, fer camí
|
A
-L'excursió és dilluns. B -Sí, però ja he començat d'avançar feina (preparo coses).

avantatge afegit

...i encara té un altre avantatge, el nostre producte, que es pot rentar amb aigua freda (o ...i encara hi podem afegir un altre avantatge; millor que ...i encara té un avantatge afegit).
nota: Pensem que és una construcció correcta, però innecessària.


avenir-se a raons *

El botiguer no s'ha posat a la raó -m'havia venut una mercaderia defectuosa i no me l'ha volguda canviar- (o no ho ha volgut entendre, no s'ha avingut a res, no ha transigit, no ha afluixat, no s'ha volgut posar d'acord, no ho ha volgut adobar; millor que no s'ha avingut a raons) -TV3-.
L'amo s'ha posat a la raó
-en demanava massa del lloguer del pis, ho ha entès i ens l'ha rebaixat- (o ha estat raonable, s'ha ajustat, ha estat conseqüent, ha estat coherent; millor que s'ha avingut a raons).

Es van avenir de pactes: es moro pagà rescat i passatge an es cristià menorquí (o van complir a la lletra, Men) -Folklore menorquí-.


aviat (+ verb)

En poca estona. |
prest, de seguida, ràpidament, ja se'n fa via, prompte |
Un càntir petit aviat és ple.
Aviat són guardats, tan poca mainada
(en una escola).
Aviat són aconduïts, els conills (no hi estem gaire).
Un quilo aviat hi és -de pomes- (amb poques es fa el quilo).
L'arròs aviat és fet.

aconduir: Donar menjar
nota: Vegeu també 'aviat', al Volum 1.


aviat és dit!

Hom ho diu d'una cosa difícil de fer (Am). |
és molt aviat dit (Ca), es diu prompte (Val) |
A
-Volen anar a córrer 20 quilòmetres. B -Aviat és dit!
C
-Volem canviar el món. D -Aviat és dit! -Punt-.

aviat hauria triat!

Hom ho diu, en una comparació entre dues persones o dues coses, quan veu ben clar quina és la millor. |
no costa gaire de triar, és una cosa molt clara, val més un que l'altre |
Jo aviat hauria triat!
(entre dos treballadors).

aviat ho tindré arreglat!

Ho diu qui no té ganes de discutir. |
aviat ho tindré adobat!, aviat estarem entesos!, j
o aviat ho tindria llest, jo aviat ho tindria acabat |
A
-He estat mitja hora discutint amb el de la fotocopiadora. B -Si ve, jo aviat ho tindré arreglat: li diré que se l'emporti.
Jo aviat ho tindria clar: els engegaria.

Jo aviat ho tindria clar: si em fessin del Consell Escolar, no m'hi acostaria (Am).

aviat i fora por!

Es diu per a animar algú a fer una acció concreta (Mall) |

pit i collons!, endavant sense por!, endavant les atxes! |
Au venga, Jordi, estic segur que ho pots fer: aviat i fora por!


aviat no et coneixerem!

Hom ho diu a qui no va gaire a un lloc. |
no et veiem gaire |
Véns molt poc,
aviat no et coneixerem!
Lluïsa, com esteu? Aviat no ens coneixerem!

aviat no et veurem passar!

Hom ho diu a una persona que s'està aprimant molt. |
t'aprimes molt, t'estàs amagrint, t'estàs esllanguint |
Francesc, has de menjar més, que aviat no et veurem passar.


aviat serà més fàcil saltar-lo que voltar-lo

Es diu d'una persona baixa i molt grossa quan encara s'engreixa més. |
ésser voluminós, boterut |
Aquesta dona, aviat serà més fàcil saltar-la que voltar-la.


avís per a navegants *

...però el president ha donat un entretoc i ha declarat... -no s'entenen dos grups del partit- (o ha fet una advertència, ha avisat, ha fet una insinuació; millor que ha fet un avís a navegants) -TV3-.
La sanció al jutge es considera una advertència per als defraudadors
(o un avís a fi que tothom s'hi entengui; millor que com un avís a navegants) -TV3-.

avorrir-se com una òliba

Avorrir-se molt. |
avorrir-se com una òliba encantada (Am), avorrir-se com una mala cosa, morir-se d'avorriment; fer cara de fàstic |
Avui al cinema m’he avorrit com una òliba.
S'hi avorreix com una òliba encantada, el pare, quan el duem a comprar.

avorrir-se com una ostra

Avorrir-se en gran manera. |
avorrir-se com una òliba, morir-se d'avorriment, estar ensopit com un lluç |
Ens hi vam avorrir com ostres, a la discoteca.
nota: Trobem aquesta frase feta en alguns diccionaris i ara és molt popular; tanmateix, creiem que no és de les més genuïnes i que deu la seva popularitat al castellà.

avui dia (o avui en dia)

En el temps d'ara. |
hui dia, actualment, ara, avui, a la nostra època |
Avui en dia costa molt de trobar feina.
El jovent d'avui dia té més llibertat que nosaltres.


avui hi som i demà ja no hi som

Vol dir que la vida és una cosa insegura, que es pot acabar en qualsevol moment. |
la vida és curta, som poca cosa, som fràgils |
A
-Saps qui s'ha mort?, en Jordi! B -Sí, noia: avui hi som i demà ja no hi som.
nota: N'hi ha que diuen irònicament '
Avui hi som i... demà, també!'

avui i ara *

Vull reconèixer, ara, molts d'anys després... (o en aquest moment, aquí, sense trigar més; millor que avui i ara) –Albellons-

avui mateix (i demà mateix)

Durant el dia d'avui. |
avui; demà
|
Avui mateix t'ho enviaré.


avui per avui

El mateix dia. |
avui, avui mateix, hui per hui (Val), ara per ara
|
Vols dir que et vindrà, avui per avui, el fuster?
(l'ha avisat avui)
nota:
No es considera correcte “avui per avui” quan significa “en aquest moment”. Ex.:
Encara no es cura, aquesta malaltia
(o de moment, ara com ara, mentre no canviïn les coses; no avui per avui).
De moment Rússia és superior a Savoia, en futbol
(o en aquest moment, ara com ara, tal com són avui; no avui per avui).

avui per demà

Hom ho diu d'una cosa que es demana només amb un dia de temps. |
d'un dia per l'altre, a més córrer, amb presses, a més córrer, a corre-cuita |
M'han vingut a encarregar una disfressa per fer i la volen avui per demà
(a ca la modista).
Tots cent canelons els he de tenir fets avui per demà.


avui per tu, demà per mi

Vol dir que val la pena de ser solidari. |
l'un fa l'altre, un dia serà al revés, un altre dia m'ajudaràs tu a mi |
A -
M'has ajudat molt, Mercè!, no sé com t'ho podré pagar! B -No hi pensis: avui per tu, demà per mi.
nota: Aquesta frase feta es diu molt en castellà i la sentim poc en castellà. Pensem que és dubtosa