Volum 2‎ > ‎

dia assenyalat / dutxa d'aigua gelada

dia assenyalat

Dia que hom celebra o que recorda per la seva importància. |
festa assenyalada, dia important, dia molt recordat, gran diada |
Avui és un dia assenyalat: fa dos anys em vaig trencar el nas.


dia cluc

Dia sense sol. |

dia tapat, fosc, nuvolós, trist |
Ahir a l'excursió vam tenir un dia cluc.

nota: Vegeu també 'cluc 3', al Volum 1.


dia de basca

Dia de molta calor i humitat (Mall, Val). |
dia xafogós, dia d’estuba, dia de calda, (dia de blamor, de brusentor Val) |
Havia de fer oratge per alleugerir la penosa feina de segar, ja que els dies de basca, fora vent, eren molt pesats –Nous escrits-.

dia de bojos (i: nit de bojos) *

Ha estat un dia de tràfec (o de nervis, de molta feina, de trasbals, de tragí, de neguit; millor que de bojos) -TV3-.


dia de fener

Dia de treball. |

dia feiner, dia faener (Val), dia de cada dia (Gir-Bar), dia no festiu, dia laborable, dia hàbil, dia fener -per feiner- (Mall) |
Demà es dia de fener,
haig d'anar a treballar.
Els jubilats surten els dies de cada dia, i els caps de setmana reposen.

nota: Vegeu també 'fener', al Volum 1.


dia de reis

Dia esplèndid, de bon temps, de sol, sobretot si és a l'hivern. |

bon dia, dia bonic, dia triat, dia preciós |
Fa un dia de reis, avui.


dia per altre

Cada dos dies. |
un dia sí, un dia no; un dia sí i l'altre no,
un dia part altre (Mall) |
Treballem dia per altre.

Hi solc anar dia per altre.

El noi ve dia per altre.
Vaig a comprar dia sí, dia no.


dia per dia

Comptat els dies, sense ni un dia de més ni de menys. |
el mateix dia de l'any passat (o del mes passat) |
Això va passar al cap d'un any, dia per dia i hora per hora.
Li ha repetit la feridura al cap d'un mes, gairebé dia per dia (no dia a dia).
nota: Vegeu també 'el dia a dia'.


dia rere dia

El rendiment de l'equip millora cada dia (o contínuament, sense parar, un dia sí i l'altre també; millor que dia rere dia, partit rere partit) -CR-.

nota: Pensem que 'dia rere dia' i les construccions semblants ens han vingut de l'anglès i del castellà. Ni ens calen ni ens aporten res de nou.

dia sí, dia també *


Són dos partits que voten plegats mol
t sovint (o cada dia, a tothora, a cada moment, sense parar, un dia sí i l'altre també -GDLC-; millor que dia sí, dia també).

dia 'suelto'
Treballo els cap de setmana i alguns dies escadussers
-Gir-Val- (o solts, esparsos; no i alguns dies 'sueltos').nota: Vegeu també 'suelto', al Volum 1, a Barbarismes.

diàleg de besucs *

Això és parlar per no dir res (o són converses que no toquen ni a dalt ni a baix, no és un diàleg de besucs).


diàleg de sords

Conversa que no dóna fruit. |

conversa inútil; no s'avindran mai, no s'entenen ni s'entendran |
Això és
un diàleg de sords -CI-.

nota: També es diu en anglès i en francès.


diamant
brut (o diamant en brut)

Persona bona, però que encara ha de millorar molt. |
persona que s'ha de polir, afinar, refinar;
persona que promet |
Aquest jugador és un diamant brut.


dient les veritats es perden les amistats

La gent no vol sentir crítiques. |

en dir ses veritats perden ses amistats (Mall), les veritats no agraden |
A -Ja li pots dir que s'equivoca. B -No li diré pas: dient les veritats es perden les amistats.


(nombre) dies amb les seves nits (o: i les seves nits) *

Passarem dos dies i dues nits a Prada (no dos dies amb les seves nits, dos dies i les seves nits).


dies endarrere
(i: anys endarrere)

Fa uns dies; fa uns anys. |

no fa gaire, fa pocs dies; fa anys, fa pocs anys, en temps passat, en altre temps, temps endarrere, temps enllà (Am) |
La mar v
a arribar ben malament dies endarrere (malalta).

Dies endarrere la vaig veure al mercat.

Anys endarrere no hi havia mòbils.

Temps endarrere l'Ajuntament ens va demanar de no fer servir el gas.

Temps enllà vaig estar molt mallat.

dies expressos

Dies en els quals passen coses que no són ordinàries. |

dies predestinats (Ca), dies especials |
Hi ha dies que tot et surt bé i d'altres que tot et surt malament: són dies expressos.

Hi ha dies expressos per tenir bo, jugant a cartes
(dies que et trobes carregat de bo).

dies ha

Fa uns dies (Am). |

temps ha, ja fa dies, fa temps, a poc ha (Val) |
Dies ha que li demano el cotxe i no me'l deixa.

Dies ha que la persiana no va bé.

Dies ha que està molt malament, el pare.

Dies ha que ho fa, això, la televisió
(balla la pantalla).

A poc ha em va entrar una rabosa a la quadra
.


difama que alguna cosa queda *

Si vols mal a un gos, digues que és rabiós (o si hi ha una crítica, sempre queda el dubte; si vols llevar la bona fama d'algú, critica'l; malaventurat quan es comença de dir que aquest gos és rabiós!; no difama que alguna cosa queda).


diferent a *

Em sembla que el segon partit serà diferent del primer (no diferent al primer).

El Pol pot votar diferent del PUL (no diferent al PUL).

diguem-ho així

Hom ho diu quan no vol concretar el seu pensament. |

per dir-ho d'alguna manera , per dir-ho així, digues-ho com vulguis, siguem indulgents, diguem-ho d'aquesta manera |
Va tenir molta sort, diguem-ho així
(va aprovar les oposicions per entrar al Consell Comarcal i el seu germà és batlle). Es va morir l'any passat, diguem-ho així! (el van matar).
L'he triat perquè és un bon treballador i, a més, siguem clars, perquè no n'hi havia cap més.

diguem-ho tot

Considerem tots els aspectes d'una qüestió. |

diguem les coses clares, siguem clars, diguem les coses tal com són, tot s'ha de dir, siguem sincers |
A –
En Toribi sempre hi és per un quan s'organitzen coses al poble. B -També ho fa perquè cobra bé: diguem-ho tot.

C
-Es queixa que el seu germà no té diners i li'n demana. D -Ell també en té, de deutes: diguem-ho tot.


digues-m'ho a mi! *

A -És època de vacances. B -Ja ho sé bé prou! (o explica-m'ho!; millor que digues-m'ho a mi!) C -Anant amunt i avall passes les hores i no fas res. D -Explica-m'ho!, a mi em passa igual, jo també m'hi trobo, a mi m'ho has de dir!, ja ho sé bé prou, què m'has de dir!; millor que digues-m'ho a mi! ).
E -Les criatures cansen. F –Explica-m'ho! -és mestre- (o a mi m'ho has de dir!, ja ho sé bé prou!, què m'has de dir!; això que tu dius, ja ho sé; millor que digues-m'ho!)

nota: A València diem l'imperatiu 'dis' quan darrer hi ha un pronom, i 'digues' si no n'hi ha. Ex.: Dis-li la veritat, però Digues la veritat.

digues que et facin un rebut

Se sol dir, irònicament i entre mainada, a qui es queixa que l'han pegat. |

mira que no hi tornin, a picar-te |
A
-M'han pegat! B -Digues que et facin un rebut!

nota: 'pagar' i 'pegar' sonen igual.


digues que no!

Amenaça o resposta de qui no s'atreveix a dir que no. |

si dius que no rebràs, no puc pas dir que no |
A -M'ho compraràs? B -Sí. A -Sí, digues que no! (si em dius que no, jo no vindré a l'excursió)

C -
Com és que has acceptat de treballar els dissabtes. D -Digues que no! (em farien fora de la feina)


digues que sí

Frase de qui està d'acord amb la manera de fer d'un altre. |

molt bé, molt ben fet, molt ben dit, tens tota la raó |
A -
Si convé, ho tornaré a fer. B -Digues que sí, Mercè -TV3-.


diguéssim *

D'aquí a deu anys, com aquell qui diu, la carretera ha de ser feta (o com si diguéssim, pràcticament; no d'aquí a deu anys, diguéssim, la carretera ha...).

digueu-me ingenu, però *

Potser sóc ingenu, però em sembla que ens posarem d'acord (o potser sóc massa innocent, potser peco d'ingenu; millor que digueu-me ingenu, però)


digui el que digui *

Ho farem i que diguin el que vulguin, els veïns (o tant si volen com si no volen, i ja poden dir, i que vagin dient; millor que ho farem diguin el que diguin).

'dime de lo que presumes y te dire de lo que careces' **

A -El nostre poble és el que fa les festes més reeixides del Vallès. B -Vols dir? De vegades la gent s'enlluerna amb les seves coses (o hom es pensa que és el súmmum i no ho és tant; sovint, quan algú faroneja, grates i no hi ha res; vosaltres, molta llengua i pocs fets; alaba't ruc, que a la fira et duc!, qui més parla més hauria de callar, no bravegis tant!, qui presum fa fum -DCVB-; no 'dime de lo que presumes y te dire de lo que careces').

nota: Llegim alguns intents d'adaptar aquesta dita castellana, però ens sembla que no cal, que cada llengua té el seu tarannà.

dinar (+ complement directe)

Els verbs dinar, sopar, berenar i esmorzar són intransitius i admeten només complements circumstancials. Ex.: Avui he esmorzat molt bé.

No són maneres de dir genuïnes, per bé han estat acceptades, les següents.:
Avui he dinat peix.
Sempre s'ha dit: Avui he menjat peix per dinar. Avui he fet un dinar de peix.
Avui he esmorzat un entrepà.
Sempre s'ha dit: Avui he menjat un entrepà, per esmorzar.

dinar de companatge (o sopar)

Menjar només pa amb una altra cosa per acompanyar (Eiv). |
fer un entrepà, menjar pa i tall (Gir) |
Ja a ca seua, sa grossa es trobà sense cap fava i hagueren de dinar de companatge -Arrels-

diner fa diner

Qui té diners troba fàcilment maneres de guanyar-ne més. |

(l'aigua sempre va allà on n'hi ha més; on vas diner?, on hi ha diner; on van les abelles?, allà on hi ha mel; Tresponts),diner fa guanyar diner, el diner crida diner (Bar-Val), els diners van allà on n'hi ha més, doblers fan doblers (Mall) |


Quan tens el negoci en marxa els diners vénen sols: diner fa guanyar diner.
Un ric pot comprar pisos barats i esperar que vagin cars, un pobre no s'hi pot pas atrevir: diner fa diner.


diner viu

Diner que es pot veure i tocar (Am). |

pagar -o cobrar- en efectiu, bitllo-bitllo, en metàl·lic, a tocatoni, l'un darrere l'altre, trinco-trinco |
Volen diner viu, en aquest restaurant
(no accepten targetes de crèdit).

diners i paraules!

Resposta de qui no vol dir el preu que ha pagat per una cosa (Gir-Val). |

no n'has de fer ben res! |
A
-Quant t'ha costat aquest rellotge? B -Diners i paraules!

C
–Quant en vas pagar d'aquell camp? D –Diners i paraules!


diners malendreçats

Diners deixats en llocs que no són segurs. |

diners en llocs no controlats |
En aquesta casa sempre hi ha diners malendreçats
(al cim de les taules i cadires).

Hi havia diners malendreçats i diuen que ell se'ls va quedar.

Sempre tenen diners malendreçats.


diners morts

Diners que no donen cap benefici o que en donen molt poc. |
diners que no es fan treballar |

Tu tens els diners morts al banc, val més que compris quelcom.


dins de + temps (o dintre de + temps) *

D'aquí a uns minuts començarà el partit (o passats uns minuts; no dins d'uns minuts, dintre d'uns minuts) -R4-.

D'aquí a un quart d'hora en aquest carrer... (no dins d'un, dintre d'un) -R4-.
Han convocat eleccions per d'aquí a vint dies
(no dintre de vint dies)
Vol garantir la governabilitat fins d'aquí a un any
(o durant tot un any; no fins dintre d'un any).
D'aquí a un mes ens trobarem que no tindrem carburant
(no dins d'un mes).
D'aquí a uns quants dies m'he d'examinar (no dintre de, dins de )
Sortirem de seguida
(o ben aviat, d'aquí a un moment, d'un moment a l'altre, immediatament, al cap de poc de, a l'instant, a l'acte, en breu; no dintre de breus moments, dintre de breus instants, dintre de breus minuts).
Aviat seré professor (o d'aquí a poc temps, abans de gaire, prest; no dintre de poc, dins de poc).

Volen garantir la governabilitat fins d'aquí a un any (o durant tot un any, per espai d'un any -DIEC-; no fins dintre d'un any).
nota: Sí que ens sembla bona la frase
'Hem de fer el fitxatge dins de deu dies', és a dir, abans que passin deu dies.

dins del possible (o dintre del possible) *

A -Et trobes bé? B -Força (o Déu n'hi do!, sempre com ara!; pel que podria ser, sí; millor que dins el possible, sí).

La policia ha ordenat tant com ha pogut la manifestació (o tant com ha sabut, tant bé com ha pogut, amb les possibilitats que tenia; millor que dins del possible) -TV3-.

dins el clos familiar

Dins la família, entesa com un tancat a semblança dels ramats. |
a casa |
Les llengües s’aprenien dins el clos familiar, abans
-Temps-. 

dintre de tot *

Ben mirat, ha anat prou bé (o encara ha anat prou bé, malgrat tot ha anat bé, considerant com ha anat, veient com ha anat, davant de com s'ha fet; millor que dintre de tot).


dintre del que cap *

L'equip ha jugat bé, pel que podíem esperar (o pel que era d'esperar, per l'equip que és, pel nivell que té, vist el que té; no dintre del que cap) -CR-.

dintre que * .

A -Us trobeu bé? B -Sí, gràcies a Déu!, tot i que som grans, ens trobem bé (o tenint en compte que som grans, malgrat que som grans, considerant que som grans, pel que podria ser, sí; no dintre que som grans, ens trobem bé).


dir (+ infinitiu) *

El ministre diu que està fart de tant de llibertinatge (millor que diu estar fart) -Triangle-.

El president diu que ha sofert pressions de... (millor que diu haver sofert).
El batlle desmenteix que estigui cansat
(o diu que no està cansat; millor que desmenteix estar cansat).
Ha trucat una noia que diu que és la germana de la Sònia
(millor que que diu ser) -TV3-.
L'actor diu que es troba molt a gust a Barcelona
(o que es troba molt bé a; no diu sentir-se molt a gust) -CR-.


dir a poc a poc

No permetre a algú que faci alguna cosa. |

dir prou, dir atura't, dir això no |
Es quedava comissions de les compres de material i li van dir: «
A poc a poc!»


dir adéu 

1 Saludar o acomiadar. |

fer adéu; acomiadar, dir a reveure |
La nena em feia adéu amb la mà
(o em deia adéu amb la mà).

Ens vam dir adéu a l'estació
.

2 Perdre una cosa o deixar passar l'oportunitat d'aconseguir-la. |
no tenir-hi res a fer, deixar córrer, perdre, oblidar-se de; ja es pot treure del cap, ja l'ha vist prou |
El Llucmajor diu adéu a la lliga
(ja no la pot guanyar) -TV3-.

Amb aquesta lesió al genoll diu adéu a la temporad
a -C33-.

Ja pots dir adéu a l'abric
(no te'l compraré pas) -C33-.

dir alt (una cosa)

Dir una cosa en veu alta, amb la seguretat que allò que es diu és correcte. |

parlar alt, parlar clar, no buscar revolts, ésser franc, fotre-les de dret, passar pel camí recte |

Ho va dir ben alt, el ministre, que això s'ha d'aprovar.

Si m'has de dir alguna cosa, no busquis tants revolts: vés al gra!

dir amén

Dir que sí a coses que sovint no agraden. |

dir que sí, consentir, assentir, aprovar, acceptar, conformar-se amb |
Ell sempre diu amén
(ho accepta tot).

Ell li diu amén de tot.

A la mainada no els pots pas dir sempre amén
(has de saber dir no).

Has de dir amén sempre de tot en aquesta empresa.

Era un foraster que explicava grandeses i jo de tot li deia que sí
(Ca).
Si li di
eu sempre que sí us farà ballar a tots, el nen.


dir bé (d'una cosa)

Hom ho diu d'una acció que beneficia algú. |

ésser una bona cosa, anar bé a, estar content per |
Quan plou a Figueres en diuen bé
(hi van els turistes de mar a comprar).

Si perds l'anell, algú en dirà bé
(qui el trobi estarà content).

La telefònica en deu dir bé de tu
(truca molt).

Flaçà n'ha dit bé, del tren.

El nen diu bé amb qualsevol plat
(està content) -Llibre Mall-.

El Cadis en dirà bé
(cobra de TV3 per jugar a les 5).

A -
Fotreu un pet com una gla, menjant tant. B -En direu bé vosaltres (els hereus).

C
-M'he deixat el peix en un banc de la plaça. D -Algú en dirà bé!

E -
Fan fora l'encarregat. F -Al treball en diran bé! (no el poden veure).

Aneu menjant porqueries
-llamins-, que els dentistes en diuen bé!

No gastis, estalvia, que els teus hereus en diran bé!
(ironia)

dir cosa

Comunicar allò que s’ha decidit (Men). |
respondre, dir el què, dir coses (Mall) |
Jo aniré a parlar amb l’amo des Canaló i prest tornaré a dir-vos cosa -Fets-.

dir de

1 Parlar de. |

opinar, criticar |
Tu dius que és mala veïna i ella diu de tu
(diu que fas fressa al pis).

Tu dius del tu germà, però Déu n'hi do el que gastes tu.

2 Donar informació d'una cosa. |
denotar, demostrar, indicar, mostrar, dir a tothom qui el vol escoltar
|
Aquest fet ja diu molt de la religiositat d'aquesta senyora
-TV3-.

Això diu molt de com han canviat les coses (passa gent a demanar almoina) -CR-.
Aquestes bromes diuen molt a favor de qui les fa
(ens diuen com és, ens expliquen com és).

Ho diu a tothom (o ho fa córrer a tot arreu, ho escampa arreu, no s'ho calla pas, ho diu a tothom qui el vol escoltar) -8TV-.


dir de tot

Tractar malament de paraula. |

insultar, criticar, dir-ne de coentes, dir penjaments, dir-ne de tot color, dir-ne de verdes i de madures, dir el nom del porc, dir-s'ho tot, dir tot el repertori (Bar), dir tota casta de coses lletges (Mall) |
Em varen dir de tot, aquell dia!

Tenia raó jo, i encara em va dir de tot!

Me'ls hi deia de tot, el malalt a les infermeres:
de tot!

Quan el seu pare ho va saber
li va dir de tot!

Aquells dos s'ho diuen tot i l'endemà són amics.

Aquell dia li va dir tot el repertori
(no va ometre res).


dir de tu

Tractar de tu. |

tutejar, tuejar |
Ja em pots dir de tu.
 

dir dois (i fer dois)

Dir o fer coses que no tenen gaire sentit (Mall). |

dir disbarats (o fer), dir bestieses, dir collonades |
No diguis dois, Joan; val més que callis.


dir el nom del porc

Parlar molt agressivament a un persona, dir-li la pròpia opinió de males maneres, ofensivament (Val). |
dir el somni d’un porc (Val), insultar, dir paraules molt gruixudes, dir-ne quatre de fresques, retreure de mala manera |
A -
Ahir va venir aquella mare i em va dir el nom del porc! B -Li havies d'haver dit que el seu nen era molt trempat: no es poden dir veritats! (dos mestres).
Quan el veja pel carrer li he de dir el somni d’un porc!
Li'n va dir quatre de fresques
–TV3-.


dir el que és

Explicar les coses tal com són, sense enganyar. |

dir la veritat, ésser sincer, dir les coses pel seu nom, parlar clar, dir les coses tal com són |
S'ha de dir el que és i no anar amb embuts.

Digues les coses pel seu nom
(no amb eufemismes) -Avui-.

S'han de dir -o veure- les coses tal com són, si no ens arruïnarem
(l'empresa no va bé).

Baixar a Girona a mitja tarda no em va gaire bé, ja et diré la veritat.


dir el que és i el que no és

Dir coses que no són veritat. |

mentir, dir falsedats, pintar la cigonya, dir el que vol |
En Gepic, quan el fan empipar, diu el que és i el que no és.

Aquesta sempre és al despatx de la directora i diu el que és i el que no és.

Diuen el que volen, els diaris
(menteixen).


dir el que li convé (algú)

Dir, algú, només les coses que li són favorables. |

dir allò que li interessa, no explicar tota la veritat, enraonar pel que li convé (Am), callar segons quines coses |
Aquest diu el que li convé; eh que no t'ha dit que a ell també el van fer fora de l'oficina?

La Rosa enraona pel que li convé; de la seva noia que repeteix curs no en parla mai
(critica les altres).


dir espardenyades

Parlant en castellà dir, per equivocació o desconeixença, paraules valencianes ( Val). |

dir catalanades, (dir sabatades, dir llegonades Val) |
Abans, quan no hi havia televisió, els xiquets deien moltes espardenyades
-Temps-.


dir fàstics (d'algú)

Criticar de mala manera. |

dir mal, dir penjaments (Am-Bar-Val), dir pestes, dir mil malediccions (Ca), malparlar, blasmar, vituperar, dir coses negatives, fer mala propaganda |
En Caius deia fàstics del seu cosí.

Ja ho sé que diu mal de mi.

No vulguis anar mai contra vent!
(si són d'un equip de futbol, no en diguis mal)

Deia mal del seu amo i ja és al carrer.

Ens ha dit molts penjaments de la guerra -
Punt-.

Diu mil malediccions dels veïns.

Ahir em varen dir un fàstic que feia temps que no m'havien dit
(el motiu de la casa, Ca).

Ja ho sé que em fa mala propaganda, ja m'ho han dit.

dir-hi la seva

Dir allò que hom pensa (Gir-Mall-Val). |

opinar, expressar-se, donar el seu parer, intervenir |
En aquestes reunions tothom hi diu la seva
(diu opinions).

dir l'última paraula

Vegeu 'última paraula'


dir-la grossa

Dir una cosa molt exagerada o molt inconvenient (Gir-Val). |

dir-ne de grosses, dir-ne de les seves, exagerar; dir una bertranada, una gran bestiesa, una que fa feredat; carregar -engany- |
La va dir grossa, en Jaume!
(va dir que guanyava una quantitat impossible).

Ja ho sé que la vaig
dir grossa, ara me'n penedeixo (va dir mal dels metges i n'hi havia un a davant).
N'hem vistes i n'hem sentides de grosses
–Saó-

No en va la llegenda n'ha dites de les seves; tant a Rialb com a tota la vall d'Àssua
-Històries-.

L'avi sempre en diu de les seves.


dir meravelles de *

En parlen molt bé, d'aquest film (o l'alaben molt, el lloen molt, el posen a dalt de tot, en parlen d'allò més be, el comenten excel·lentment, parlen de les bondats de -DIEC-; millor que en diuen meravelles, en parlen meravelles).


dir més mentides que alenar

Ésser molt mentider (Val). |
ésser un sac de mentides, dir més mentides que el diari (Mall), dir més mentides que una llebre no fa salts (DCVB) |
M'ha dit que acudirà demà, però ell diu més mentides que alena, i alena més que un porc.

dir missa baixa

Ho sentim a dir de qui parla tot sol. |

fer un discurs mut |
Ara està dient missa baixa.

missa baixa: L
a que se celebra sense cant (DCVB).


dir motius

Dir a algú noms que no són seus. |

insultar, motejar, motiuejar; dir malnoms, sobrenoms, renoms, àlies |
A
-Ets sastre, tu? B -No, és un motiu: m'ho diuen perquè sóc de cal Sastre (el nom de la casa)

C -Mestre, en Quim em diu motius! D -Què et diu? C -M'ha dit lletja!


dir 'nanai'

Va demanar una subvenció i li han dit que no (o i no li han donada, i li han denegada, i li han dit que ni pensar-hi, i li han dit que ni parlar-ne, i li han dit «creu-t'ho», i li han dit «demà m'afaitaràs»; no i li han dit 'nanai').


dir-ne de tot color

Atacar amb paraules molt ofensives, sense cap mirament (Mall). |
dir-ne quatre de fresques, buidar el pap -o el sac-, donar gust a la boca, (dir-ne de coentes, dir-ne de verdes i de madures Mall) |
No li facis cas, que te'n dirà de tot color, ara està molt nerviós.


dir-ne de verdes i de madures

Comentar coses molt diferents: bones, dolentes, divertides, avorrides, etc. (Nord-Gir-Mall) |
dir-ne de tots colors, dir-ne de tota mena, enraonar sense mirar prim, no reprimir-se |
Encara que si acabi d'explicar-t’ho tot, en sabràs de verdes i de madures -Vagons robats-.
nota: També es diu molt "fer-ne de verdes i de madures".

dir per dir-ho (o dir-ho per dir)

Dir coses poc importants, només pel gust d'enraonar. |

enraonar per enraonar, parlar per no callar, enraonar per moure la llengua de lloc, parlar per parlar, dir de broma |
A -
En Robert diu que estima la seva dona. B -Ho diu per dir-ho (no ho pensa pas).

No vaig pas dir-ho per dir: jo, el que penso, dic
(Olot).

C
-A mi més igual si ens apugen el sou o si ens l'abaixen. D -Això ho dius per dir-ho!


dir pestes

Parlar molt malament d'algú. |

dir pestes i llamps (Ca-Am), dir mil penjaments, dir fàstics, criticar de mala manera, dir paraulades, dir malifetes |
Els diaris diuen pestes de
la nova llei.

Diuen pestes i llamps del gendre.

nota: 1
No veiem 'dir pestes' al DIEC, però sí en molts diccionaris (DCVB, DNV, Ruaix).

dir polit (quelcom)

Dir una cosa a poc a poc i d’una manera clara i pulcra, per tal que hom pugui entendre-la bé (Mall). |
dir clar i net |
Però mira que t’ho dic polit pel teu bon entendre, perquè ho entenguis bé -Cançó-.
nota: Suposem que "dir polit" té el mateix origen que "a polit", que vol dir "a poc a poc, lentament " (a l'Alt Empordà i a Catalunya Nord).

dir prou (el cos)

1 Tenir una gran sensació de cansament. |
no poder més |
He treballat fins que el cos m’ha dit prou.
Quan el cos em diu prou, plego de menjar. 

2 No voler o no poder continuar fent una activitat que s'està fent (Gir-Bar). |

dir ja n'hi ha prou!, no voler fer més, no poder fer; deixar de funcionar |
Sempre li cosia la roba, fins que va dir prou.

Vindrà un dia que
el pare dirà prou (serà més vell i no podrà fer la feina que fa ara).

El càntir ha dit prou
(s'ha trencat).

L'ordinador, si el carregueu amb tants programes, dirà prou
(no n'admetrà més).


dir quatre paraules

Fer un discurs breu o fer una reprimenda. |

dir quatre coses, fer un parlament curt, parlar breument |
Ara el senyor batlle us dirà quatre paraules.


dir qui l'ha fet (a algú)

Dir paraules ofensives a algú (Men). |
insultar, injuriar, dir el nom del porc, dir de tot |
No vos dic res, sa madona, que ja no es podia controlar ella mateixa. Els va dir qui les havia fetes i tot, dones de mala vida, si es venien per un pa... -Fets-.

dir-se (i dir-se a ell mateix)

Tenir, algú, un pensament; fer-se una reflexió. |

proposar-se, determinar, decidir, prendre una resolució; imaginar-se, pensar-se, suposar |
S'ha dit a ella mateixa que
no ho farà mai.

E
t dius a tu mateix que ets un cosac, però no et treus la por del cap -TV3-.

I jo
em dic: què hi deu haver?

nota: Trobem 'dir-se' en alguns diccionaris, però ens semblen millors les altres solucions.


dir ses quatre veritats

Dir a algú la veritat sense deixar-se res, encara que siguin coses desagradables (Mall). |
cantar-li la canya, dir els quatre mots de la veritat (Mall, DCVB) |
Aniré a veure el seu pare i li diré ses quatre veritats.


dir 'tacos' *

Jo no dic males paraules (o renecs, paraules gruixudes, grolleries; no 'tacos').

disparar amb pólvora de rei *
Fan coses sense estalviar res
(o sense mirar prim, tirant de veta, amb impunitat; no disparant amb pólvora de rei).

nota: Trobem aquesta expressió al DNV.


dir tot el que queda al gavatx (o dins el gavatx)

Dir tot el que es té desig de dir (Mall). |
buidar el pap, desfogar-se, (buidar es gavatx, dir tot el que va a sa llengua Mall) |
Vaig dir tot el que em quedava dins el gavatx
-Mirall-.

dir una cosa per altra

Enganyar, intencionadament o no. |

no dir la veritat, mentir, no ésser sincer |
La gent en té mala opinió, dels funcionaris, no m'agrada dir una cosa per altra
(ja ho sé, i jo en sóc).

No et voldria pas dir una cosa per altra, però em penso que té 60 anys.

No dic una cosa per altra, et dic la veritat: a mi no m'agrada el futbol.

Ella poc em va dir una cosa per altra
(em va dir la veritat, que el seu home era dels rojos).

Ens han venut una cosa per altra
(ens han dit que tenen un gos de raça 'xiuaua' i no n'és).

No ho sé de segur, si el pare vindrà a dinar: no vull pas dir una cosa per altra.

No hem pas de dir una cosa per altra: no m'agrada aquest pis
(vull ser sincer).

Realment és així, no és pas dir una cosa per altra.

No és pas de dir una cosa per altra, no: és una d'emprenyadora! (tal com et dic).


disc ratllat

Persona que sempre repeteix les mateixes coses. |

persona que no calla mai, cotorra (Am); semblar un frare mag (Ca) |

Aquest polític sembla un disc ratllat -Avui-.

Calla, home, que sembles un frare mag! (enraona molt, sempre repeteix el mateix, com capellans i frares)

nota: 'Ésser un disc ratllat' es diu molt en castellà i en sembla un calc. Tanmateix ens pot ser útil.

discutir a esqueixa magraner

Discutir amb gran desavinença, especialment entre marit i muller (Mall). |

barallar-se, esbatussar-se, estar com gat i gos |
Gairebé no coincidien, tots dos. Només a les nits, i encara amb prou feines. I, tot i així, discutien a esqueixa magraner
-Males companyies-.


disparar sense engaltar

Dir les coses sense pensar-les abans (Bar). |

dir-les sense engaltar (Gir), deixar-les anar sense engaltar, parlar sense pensar -o sense mesurar-les-, deixar-se anar com els burros els pets |
És molt inculta, la Roseta, i dispara sense engaltar.
 
Per què li vas dir que era un ximple? Tu les deixes anar sense engaltar.

dispensa que

Manera de dir que s'usa quan es vol comunicar una cosa negativa o desagradable. |

perdona que, disculpa que |
Dispensa que t'ho digui, però aquest poema no m'ha agradat.

Dispensa que no hi vingui, però estic molt enfeinat.

nota: 'Demanar perdó' i 'perdoni' són expressions més genuïnes que 'demanar disculpes' i 'disculpi'.


disputa de campanar *

El que ens ha de preocupar és l’accés als serveis i la representativitat, l’equitat i la democràcia, no els debats inútils (o les discussions estèrils, les controvèrsies que no valen la pena, les polèmiques barates, les disputes de romanços (Val); millor que les disputes de campanar).

distàncies!

Hom ho diu d'algú quan pensa que és millor de tenir-lo allunyat, perquè és una mala persona o és conflictiu. |
allunya-te'n!, pocs tractes!, com més lluny millor! |
Gent així, distàncies!


dit (o dita dits, dites)*

Un cop passades aquestes diapositives farem un col·loqui (o les dites, les susdites, les esmentades, les mencionades, les damunt dites; no dites diapositives).
Per aquest motiu no podrà venir (o per això, per això que us dic, per aquesta raó, pel dit motiu; no per dit motiu).

dit això (i això dit) *

El nostre personatge va tenir problemes amb la droga. Un cop dit això passem a escoltar una cançó seva (o després de dir això, després d'haver dit això, canviant de tema; millor que dit això, això dit) -CR-.
...i després de dir això, se n'anà (o en acabat de dir això, acabat de dir això, havent dit això; millor que dit això, això dit).

nota: Procedent de la retòrica burocràtica castellana, convertit ara en moda televisiva ('dicho esto', 'esto dicho', que és una manera errònia, pensem, de traduir els ablatius absoluts llatins). És millor traduir-los: havent dit això, després de dir això, després d'haver dit això.

dit altrament

Es fa servir quan es vol dir la mateixa cosa, però emprant mots diferents. |
dit d’una altra manera, en altres paraules, o sia, això és, és a dir |
Ara no tinc gens d’estalvis; dit altrament, no puc ajudar-te.
Dit d'una altra manera, jo crec que l’obra ha d’anar endavant .
nota: Pensem que "en altres paraules" no és una solució prou bona.

dit de (i dit per)

Havent-ho dit aquesta persona. |

si ho diu ell; ho ha dit ell, havent-ho dit ell |
Dit per ell no m'ho crec
(no me'n fio).

Dit d'ell, no té gaire valor
(és un mentider).

N'ha pagat dos milions, dit d'ell mateix.

La seva germana no el pot veure, això dit d'ella mateixa.


dit i fet

Es diu de les coses que es fan sense pensar-les gaire (Gir-Bar). |
(pensat i fet, fet i dit Mall), de seguida, a l'instant, impulsivament, de cor a pensa |
A -
Com és que vàreu anar a fer aquell viatge? B -Va ser dit i fet.

dit sigui de pas *

Vegeu 'de pas'


'ditxós' de *

1 Quina sort que tens de tenir un bon jornal! (o ets afortunat de tenir, venturós tu que tens! -Val-, feliç tu! -Val-; no 'ditxós' de tu).

Quina sort farà qui la voldrà i no la podrà haver! -casar-se amb una ximpleta- (o quina sort tindrà qui, serà joiós qui la voldrà, benaurat qui; no 'ditxós' de qui la voldrà i no la podrà haver!)
Joiós el poll que pot estar sota la lloca!
-es diu quan fa fred, Am- (o feliç el poll, quina sort té el poll; no 'ditxós' el poll que).

Sortosos els ulls que et veuen!
(o quina alegria, veure't!, estic content de veure't!; no 'ditxosos' els ulls que et veuen!) -TV3-

No pots disposar mai de res: no saps si et deixaran anar a casa o no ni a quina hora
-a l'hospital-, quina sort té qui és pot estar a casa! (o que n'és d'afortunat qui!; no 'ditxós' de qui!)

2
Renoi d'escombra! -m'ha fet entrebancar- (o coi d'escombra!, carall d'escombra!, diantre d'escombra!, cony d'escombra!; no 'ditxosa' escombra!)


diuen si

Expressió de qui diu una cosa que no sap de segur si és veritat. |

diuen que, diu que, he sentit a dir que, no ho sé pas segur, |
Diuen si en Jofre es ven la casa.

Diuen si es casaran.

El bar, diuen si obre dimecres.

Diu que ens congelaran el sou.

nota: En un sainet que era molt representat a Manacor quan jo era un infant, un dels protagonistes, un home molt assenyat, cantant, donava aqueix consell: Si voleu guardar sa roba/ i en es mateix temps nedar / abans de donar una nova / així l'heu de començar: “M'han dit que deien / que havien sentit a dir / que una dona havia dit / que li havien dit a ella / dins un forn / tal cosa i tal cosa i tal altra /...” (El forn, on les mestresses de casa duien a coure el pa, era el principal lloc de transmissió de les notícies i xafarderies del poble, Antoni Llull).


divertir-se com un camell

Passar l'estona molt bé. |

divertir-se molt, riure molt, xalar, fer-se un tip de riure, divertir-se com un gos amb un os, fruir / no saber-se entretenir |
Em vaig divertir com un camell, ahir al camp de futbol
(hi va haver molts gols).

Aquest nen no se sap entretenir amb res.


divisió d'opinions

Hom diu que n'hi ha quan les persones pensen de manera diferent o oposada. |

punts de vista diferents, maneres de pensar diferents, maneres de jutjar, criteris, apreciacions, judicis, opinions, parers, perspectives |
L'entrenador v
a fer un canvi davant la divisió d'opinions dels aficionats (hi va haver aplaudiments i xiulets).

nota: 'Divisió d'opinions' és al DIEC, però ens agraden més les altres solucions.


doble raser *

Fan una política de favoritismes (o d’arbitrarietats, iniquitats, preferències; fer nepotisme; és la llei de l'embut; no fan una política de doble raser) -CR-.
No volem una justícia que sigui la llei de l'embut
(o parcial, injusta, tendenciosa, on hi hagi favoritismes, amb preferències; no de doble raser) -CI-.


doble vida

Hom ho diu de qui fa dues activitats aparentment contradictòries. |

fer la seva, doble moral |
Una jutgessa porta una doble vida
(a la nit surt a lligar) -Avui-.
nota: Anglicisme d'ús molt comú.


doblegar (les coses)

Tornar a dir una cosa que ja s'ha dit (Figueres). |

repetir, dir de nou, dir una altra vegada, iterar|
La Roser doblega les coses, et pregunta: «
A quin carrer vius?», i al cap de dos dies t'ho torna a preguntar (és vella).


doblers fan doblers

Vol dir que els qui tenen molts de diners tenen facilitat per a obtenir-ne més (Mall). |
diner fa diner,
el diner crida diner (Bar), els diners van allà on n'hi ha més, la dinàmica del capital és créixer; qui té soques pot fer estelles |
El seu pare ha fet una fortuna, i de cada vegada és més ric, ja diuen que doblers fan doblers.


doctors té l'església

Les coses han de ser resoltes per qui les sap fer més bé. |

deixeu fer a qui sap, deixeu passar a davant a qui sap més, Que ho decideixen els qui en saben més, ja s'ho faran els qui manen, que portin la batuta els experts |
A -El muntem aquí l'empostissat? B -Jo no ho sé, doctors té l'església (ja ho dirà el batlle o el regidor).

dolent per dolent

Ho diu qui tria, entre dues coses, la menys dolenta. |

val més un boig conegut que un savi per conèixer, mal a mal, mal per mal, tant per tant, preu per preu, per la drecera no deixis la carretera, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles |
Dolent per dolent, és millor el PFF.

Mal per mal m'estimo més la calor que el fred.

A -
Val més que et casis amb una dona que tingui fills grans. B -Mal per mal, sí.

dolor de dents *

Avui tinc mal de queixal (o em fan mal les dents, em fan mal els queixals; no tinc dolor de dents).

dominar el 'cotarro' (o dirigir el 'cotarro')

Vostè controla la situació (o porta la bandera, talla el bacallà, remena les cireres, mena la dansa, domina el galliner; no domina el 'cotarro', dirigeix el 'cotarro').

dòmino!

Exclamació de satisfacció (Girona). |

molt bé, perfecte!, ens va molt bé |
A -Nosaltres hem guanyat i el Montuïri ha perdut. B -Dòmino!


dona barretera, dona malfaenera

Es diu de la dona que xarra molt pel carrer o a la porta mateixa de sa casa, s’entén que en compte d'estar fent faena (Val).
nota: Vegeu també "fer barret".

dona de fer feines

Dona que treballa en cases particulars, generalment cobrant per hores (Am). |

minyona, criada, serventa |
Ha vingut la dona de fer feines.


dona fatal

Fa el paper de dona seductora (o de sirena, d'incitadora, d'embruixadora, se vampiressa; millor que de dona fatal).
nota: 'Dona fatal' es diu en francès i en castellà. Ara també es diu molt en català, ja veurem si es consolida.

 

dóna gràcies que

Ja pots estar content amb les coses que tens. |

i encara gràcies que, estigues content que, i encara sort que, i encara pots donar gràcies que |
D
óna gràcies que no hagis de treballar com un esclau.


dona jove i home vell, mainada a reguitzells

Un home gran i una dona jove solen tenir molts fills.

dona jove i home vell, malament per a ell (Moià) |

dona muda, mai fou batuda

Callar és una gran virtut (Am). |

qui molt xerra, sovint s'erra, llengua muda, mai no fou batuda (Bar); boca muda, mai no fou batuda (DCVB, val més callar que no dir paraules que es poden tornar en contra teu, sovint és més convenient callar que parlar |
Ja vares fer bé, de no dir res, a la reunió: llengua muda, mai no fou batuda.

donar *

1 L'he tocada -la bola- (o l'he copejada, colpejada, picada, pegada -Val-; no li he donat) -Camacuc-.

La bala li ha petat a la cama (o li ha anat a la cama, ha topat contra la cama, ha xocat contra la cama, li ha colpejat la cama, ha xocat contra la cama; no li ha donat a la cama).

2 A la televisió no fan res de bo (no no donen res de bo).



donar (+ temps) de coll

Temps que es dóna a algú per a fer o decidir una cosa (Vegeu també “Tenir coll”). |
donar uns dies de marge, donar temps |
M'han donat dos dies de coll per a pensar-m’ho (li guarden el preu d’una casa que es ven).
Li has de donar una mica de coll per decidir-se a vendre.

Jo dono coll a en Van Klein, però hi ha d'haver un punt d'inflexió
(un entrenador) –RAC1-.


donar (un aparell) *

Quan vas al vàter has d'estirar la cadena (no donar).
Encén el llum, si et plau! (no dóna el llum).
Encén el gas (no dóna, millor que obre).
Engegaré la calefacció (no donaré).

Has de pitjar el botó (o prémer; no donar).
Avui fan una pel·lícula de l'Oest (no donen una pel·lícula, posen una pel·lícula).

donar (un problema, un atac) *

Si t'estàs al sol, tindràs mal de cap (o et vindrà mal de cap, agafaràs mal de cap; no et donarà mal de cap).

L'estiu que estic passant aquest any ja passa de mida -té mal a la cama i pateix- (o quin mal estiu que passo!; no l'estiu que m'està donant aquest any ja passa de mida) -Avui-. 
Va tenir un atac de cor al carrer (no li va donar un atac de cor).

donar a conèixer (i donar-se a conèixer)

Dir, algú, el seu nom; fer-se coneguda, una persona o una cosa. |
fer saber, fer conèixer, fer públic,
presentar-se una persona, dir qui és, identificar-se; fer-se conèixer, fer-se famós, fer soroll, estar en voga, fer-se veure; publicar-se, saber-se |
Va aprofitar el recital per donar a conèixer una nova cançó.

Avui s'ha donat a conèixer el resultat de l'enquesta (o s'ha sabut, s'ha publicat, s'ha fet saber).

A -Els mitjans de comunicació no donen a conèixer música catalana (o no fan conèixer, no posen, no fan promoció de) B -Esperen que ho facin els russos!
No es va donar a conèixer gaire, durant la guerra
(o no es va ficar en res, no es va significar, Am).

És difícil que es donin a conèixer -
els qui han tret la rifa- (o que diguin qui són) -TV3-.

M'he de fer conèixer
(fer famós).

nota:
Sabem que 'donar a conèixer' és una solució bona, però creiem que són millors les altres accepcions que us proposem.


donar a entendre (i donar a comprendre)

Insinuar una cosa, no dir-la clarament. |
suggerir, insinuar, donar entenent, fer saber, voler dir |

L'entrenador ha donat a entendre que ja no compta amb en Carquis -
Avui-.

Ella no ho dóna a comprendre que és sorda
(o ella s'ho amaga, Am).

n
ota: Malgrat que no trobem 'donar a entendre' al DIEC, trobem aquesta frase feta en molts diccionaris. Pensem que és una construcció acceptable.

donar a fer -
una cosa- (o donar a guanyar, donar a jornal)

Lliurar una cosa a algú perquè la faci, encarregar a algú de fer-la (Gir-Mall). |

fer fer, encomanar, encarregar, delegar |
Ara no puc treballar el camp i el dono a fer
(no ho fa ell, hi lloga).

Això l'empresa ho dóna a fer a una altra empresa,

No val la pena de fer-ho, val més donar-ho a fer
(cosir).

He donat les avellanes a jornal
-per collir-les- (paga un tant cada dia, un jornal).

Em dóna molts cèntims a guanyar, aquesta senyora, ja la pots raspallar!

Quan puc, li dono un cèntim a guanyar
(per amistat, li faig fer coses, Am.).

No em donen cap cèntim a guanyar,
ni ganes! (no em compren).

No li donaré res a guanyar, no hi aniré més a comprar.


donar a
menjar (o: a beure, a tastar, a mamar, a llegir)

Proporcionar menjar a algú. |

donar, donar menjar, donar per menjar, fer menjar |
És una farinada que es dóna a beure al bestiar
(o que es dóna al bestiar, Girona) -Avui-.

Si tu li dónes a menjar a un nen...
(o si tu li dónes a un nen, si tu en dónes a un nen, Girona) –CR-.

Ens donaran a tastar els seus productes
(o ens faran tastar, ens deixaran tastar, ens convidaran a tastar; no ens donaran a provar) -CR-.

Ensenya la carta i la dóna a llegir als seus companys
(o i la fa llegir, i la dóna per llegir, i la deixa llegir). nota: 'Donar a menjar' (i: a beure, a tastar, a mamar) es deia antigament, segons el DCVB. També trobem aquestes solucions al DNV. Actualment no s'usen gaire.


donar a parlar *

És un home que ha fet parlar molt -Gir-Val- (o que n'ha fetes de molt grosses; no que ha donat molt a parlar, que ha donat que parlar).


donar a pensar *

Tot feia pensar que dimitiria (o semblava que; no tot donava a pensar que) -TV3-.


donar a qui té més és donar al dimoni

Se sol dir fent broma i davant de la persona que té diners. |

aquest és més ric que tu, no engreixis els rics |
A
-Li pagaré un sopar, perquè s'ho mereix. B -Donar a qui té més es donar al dimoni (és un ric).


donar a
triar

Permetre que es pugui escollir. |

donar a escollir, donar a elegir; deixar triar, poder triar |
Si li donen a escollir,
escollirà el blau.

nota: 'Donar a triar' sembla un calc del castellà. No ens agrada, però la trobem al DIEC i al GDLC.


donar aire

Fer més viva, més forta, una posició. |

donar alè, reforçar, enfortir, donar més força, donar més energia, esperonar, animar, donar oxigen |
Entrar al Govern a Narbona podria donar aire
als diputats occitans a Paris.ra, una treva serviria per donar oxigen als terroristes -CR-.

donar al mascle (i donar el mascle a)

Posar una femella a disposició del mascle per a l'acte sexual. |

anar de mascle (una femella); acoblar |
Aquesta conilla, demà la donarem al mascle.

Donarem el mascle a la truja.


donar 'alcanç' *

L'han atrapat (o l'han trobat, l'han aconseguit; no li han donat 'alcanç') -TV2-.


donar ales
(a algú)

Animar a algú a fer una cosa, donar-li la raó. |

encoratjar, donar cor, donar corda, instigar, incitar, impulsar, empènyer, engrescar, abonar, justificar, aplaudir, anar a favor, engallardir, esperonar |
Aquest trasbals ha
donat ales a la dreta econòmica clàssica -Avui-.

A
-He anat a dir el mestre que no em castigui més la nena. B -No vas pas bé!En comptes de repassar-la, tu l'abones.

nota:
'Donar ales' també es diu en castellà.


donar allargs (o donar allargues)

Retardar una acció. |

diferir, ajornar, allargar, demorar; fer passar amb raons |
Deien que pel febrer ho pagarien, però van donant allargs.

No li he donat gaire
s allargs, perquè tenia pressa (gaire conversa).

A -
Quin dia ho fareu? B -No ho sé, em diu: “Sí, ja ho farem, no tinc temps, ja vindre”, però no ve mai. A -Li deu semblar que és molt costós de fer. B -Noi, que ho digui: no n'hi ha cap de dolça, de feina.


donar amb *

Hem trobat la manera que no ens entrin a robar (o hem encertat, hem ensopegat, hem endevinat; no hem donat amb la manera).

donar amb la porta als nassos *

Li va tancar la porta als nassos -o morros- (o li va fúmer -o tancar- la porta pels nassos -o pels morros-, li va negar el pas, no el va deixar entrar; millor que li va donar amb la porta -o les portes- als nassos).

nota: Trobem 'tancar a algú la porta pels nassos' al DIEC.

donar ànim (i donar ànims)

Animar. |

encoratjar, esperonar, enardir, enfervorir, aixecar la moral, sostenir el coratge |
S'aixeca per donar ànim als seus jugadors.

Dos mil seguidors han donat ànim als jugadors.

nota: 'Donar ànim' generalment s'usa en singular.


donar ànsia (i fer ànsia,
passar ànsia)

Sentir inquietud per una cosa que cal fer (Gir-Bar). |

preocupar; fer estar neguitós, anguniós; fer mandra |
Em fa ànsia de sortir a la nit, tant que m'havia agradat!

A -
Aquest quart no és pas complicat. B -Em donen més ànsia els de segon.

La nena ja va a collir raïms i tot, no li fa ànsia res!

Tot em fa ànsia ara: cuinar, rentar...
(és gran).

No em fa cap ànsia, anar a l
'hort (m'agrada).

El pare és gran i li fa ànsia d'agafar el cotxe.

n
otes: 1 'Donar-se ànsia' també vol dir apressar-se a fer quelcom. Ho sentim a Barcelona.

          2 Vegeu també 'passar ànsia'.


donar aviament

Donar una bona sortida a una feina, a uns estudis o a una altra cosa; posar en en moviment (Ca). | | donar un camí, donar una via (Ca), orientar, guiar, dirigir, encaminar, donar seguida (Val); preparar una feina, fer enllestir una feina | Volem donar aviament als fills (procurar que facin una bona carrera o que tinguin una bona feina).

En cases de gent, tu els hi dónes aviament perquè esmorzin i se'n vagin a treballar (has de tenir preparada la feina per a cadascú).
Si tens uns quants treballadors, al matí has de ser allà a donar aviament
(distribuir la feina: tu això, tu allò) i després fes el que vulguis. Si no ho fas així, tothom xerra i no fan res.

Va, Joan, dóna aviament, que volem plegar
(fes-ne via).

Vaig posar el negoci per donar un camí al fill, jo ja no ho necessitava.

Ja li donen una altra via, al noi
(el fan estudiar i no fa de pagès).


donar bandades

Tenir canvis molt sobtats. |

canviar d'opinió, anar d'un costat a l'altre, ésser inestable, canviar de camisa, ésser un giracasaques (Val); ara diuen una cosa ara en diuen una altra, |
El partit va donant bandades.

Aquell bisbe era un giracasaques.

nota: No trobem 'bandada' en el sentit de 'tombada forta d'una nau' al DIEC, però sí al DCVB i al GDLC. Suposem que és bona.


donar bola *

El Punt publica les declaracions de l'entrenador occità (o comenta, fa cas de; no dóna bola a).

Aquests articulistes que ataquen la Bretanya viuen de la premsa que els dóna aixopluc (o que els dona menjar, que els empara, que els cria; no que els dóna bola).

donar bon compte

Es diu de quelcom que dóna uns bons beneficis o guanys (Mall). |
donar bon rendiment, proporcionar uns bons beneficis, donar bon fruit, ésser rendible, ésser una vinya |
L'església és un sementer petit i dóna bon compte, els capellans viuen bé -
100% Manacor-.

donar cabuda

Fer possible la cabuda d'una cosa o d'una activitat en un espai. |

permetre que, donar espai |
Els terrenys donaran cabuda a noves empreses
–Ona Catalana-

Hem intentat donar cabuda a diferents gèneres i estils
–Llengua Nacional-.

donar caça *

La policia els persegueix (o els encalça -Val-, els dóna encalç; no els dóna caça).


donar camí

Donar un mitjà, una manera d'obrar a algú a fi que arribi a un bon fi. |

donar aviament; orientar, guiar, dirigir, encaminar, donar seguida (Val) |
Han sabut donat camí a tots el fills
(mitjans per guanyar-se la vida, un ofici, una carrera).

Donarem camí als joves artistes.

Abans es cremava un bosc o dos, ara el foc s'escampa molt perquè li donen camí
(no hi ha ni vinyes ni oliveres ni camps que el tallin).

Ja li donaré camí
(ja ho faré, Formentera).


donar
'canxa' *

El diari es feia ressò de les crítiques contra Occitània (o divulgava, publicava, parlava de; no donava tota la 'canxa' del món a) -Avui-.


donar canya *

Avui ens han fet pencar (o suar, treballar molt, pencar, ens han tret la mandra de l'esquena; no ens han fotut canya).
Avui rebrem fort
(o perdrem, ens apallissaran, augmentarà la intensitat del joc; no ens donaran canya).


donar carabassa

Negar-se a ballar amb algú o rebutjar un oferiment amorós (Gir-Bar). |

dir que no |
Li vaig demanar per ballar i em va donar carabassa.


donar carta de naturalesa

Admetre quelcom. |

acceptar, trobar normal, donar per bo |
Al canal 57 han
donat carta de naturalesa a les carrinclonades d'aquestes pel·lícules (no 'horterades') -Avui-.

'Maco' ve de 'majo', però ha pres carta de naturalesa per l'ús que se'n fa.

nota: En alguns diccionaris trobem 'carta de naturalesa' i, en altres, 'carta de naturalització'. No ens fa el pes ni una manera de dir ni l'altra, especialment en sentit figurat.


donar càstig

Causar molèstia (Am-Ca). |

molestar, empipar, amoïnar; ésser una càrrega |
La mainada donen càstig
(criden, esvaloten, etc.)

Cada dia va al banc a donar càstig
(molestar, demanar les mateixes coses).

Jo no li dono cap càstig, a la meva noia
(no l'amoïno mai).


donar cinquanta voltes

Ésser algú molt millor que un altre en una activitat. |

donar trenta mil voltes (Bar), passar la mà per la cara, menjar-se de viu en viu, ésser superior, donar set voltes (Mall) |
Els anglesos ens donen cinquanta voltes per fer discos
(en saben més, de fer-los i de promoure'ls).

nota: La frase feta 'donar voltes -10, 20, 50, 100, 1000-' a algú, en aquest sentit pot semblar un calc del castellà, però la trobem al DIEC.


donar clarícies

Donar notícies clares sobre qualque cosa (Mall). |
donar compte, aclarir |
Li va donar clarícies sobre el lloc on ens trobaríem.

donar classe

La meva germana fa classes de química a l'institut de Benimantell (millor que dóna classes).

nota: Alguns autors fan servir 'donar classe', però és més genuïna la construcció amb 'fer'. Sí que és habitual i correcte dir 'donar una lliçó'.

donar 'coba' **

Li agrada que el raspallin (o que el llepin, que l'adulin, que l'ensabonin, que li facin la gara-gara, -que li donin sabó, que li vagin donant corda, que li donin raspallada Val-; no que di donin 'coba').

Ja fa dies que en Simó em fa molt l'amic (o m'ensabona -Gir-Val-, em raspalla, m'adula; no que em dona 'coba').


donar començament (i donar principi)

La pròrroga és a punt de començar (o començarà de seguida, s'iniciarà tot seguit; millor que és a punt de donar començament) -TV2-.

nota: Ara es diu molt 'donar començament', 'donar inici' i 'donar principi' per influència del castellà. Són solucions correctes i acceptades, però pensem que ni ens calen ni ens aporten res: són retòrica buida.

donar comiat

Demanar a algú que se'n vagi d'un lloc (d'una reunió, d'una societat, d'una feina, d'una propietat de lloguer, etc.). |

despatxar, treure al carrer, fer el compte, donar la bola, donar el passaport, fer fora, invitar a anar-se'n; avisar que se n'ha d'anar, desenganyar (a Girona) |
Era vocal del club, però li van donar comiat.

L'amo del Mas del Mig ha donat comiat als masovers
(els ha avisats un any abans perquè deixin el mas al temps estipulat (també es diu molt 'els ha desenganyats).


donar compte (d'alguna cosa)

Donar informació de quelcom. |

explicar, informar, repassar, comentar |
Ara us donarem compte de les celebracions d'avui
-TV3-.
El dictador ha de donar compte d'aquestes morts
–CR-.
nota: Trobem 'donar compte' al DIEC.


donar confiança

Donar un tracte familiar (Ca). |
tenir familiaritat, tenir confiança, tenir franquesa, donar llibertat |

No dono pas confiança a ningú perquè entri a l'habitació
(té por que el robin i no els hi deixa entrar).

donar coratge

Donar ànim (Am). |

animar, engrescar, donar força, valor |
Vostè em va donar coratge per fer el llibre.

Em fa ràbia veure aquestes injustícies
(o em fa malícia, m'ofèn; no em dóna coratge).
nota: 'Donar coratge' no és bo quan vol dir 'fer enfadar'.

donar corda

Animar algú a parlar o a continuar parlant (Ca-Am). |

donar veta, seguir la veta, menar- o donar- conversa; burxar, incitar, provocar-lo a xerrar |
Tu vés-li donant corda
(fes-lo parlar).
Els altres li anaven donant corda per fer-lo empipar
(li deien va, vinga...).
Quan treballen no els menis conversa, que treballaran més.

Si li vas donant corda, no treballa.

Si se li dóna corda, esdevé un bon interlocutor
-Avui-.
Donar corda és engrescar; si només el deixes fer, no li'n dones pas, de corda.

No li donis pas veta, que no acabarà la feina (no hi enraonis).

menar conversa: Donar conversa.

donar corda llarga

Donar molta llibertat. |

deixar fer |
Tu li dones corda llarga i encara ha d'anar a dormir
(la nena, i són les dotze).
Jo li dono corda llarga i ell n'abusa.

Tu em dones molta corda i després m'atures
(el noi a l'estimada) –TV3-.

donar cos *

Va poder acomplir el seu somni: córrer la F1 (o realitzar, fer, portar a cap; no va donar cos a un somni) -CR-.

donar creu

Molestar a algú d'una manera conscient (Mall). |

turmentar, fer patir, mortificar, inquietar, torturar, tocar es collons (o es bemolls, Mall) |

Era una persona cruel, li agradava donar creu als seus subordinats.


donar curs

Fer que una cosa surti d'allà on és, que es mogui (Ca). |

donar sortida, desencallar; vendre, despatxar |
A
-L'avi bevia molt. B -Ho feia per donar curs a la mercaderia (era vinater i llavors el vi no es venia gaire).
Donarem curs a la petició de les sardanes d'avui
(posarem a la ràdio) -Premià-.

donar de (+ infinitiu) *

Hem de donar beure al bestiar (o abeurar; no donar de beure).
Has donat menjar a la nena?
(no de menjar).
La Carla dóna mamar al nen
(no dóna de mamar) -TV3-.
Ja doneu de menjar al gos?
(no de menjar).
Ens ventaven bufetades
(o ens donaven bufetades; no ens donaven de bufetades) -CR-.
La música no dóna per viure
(o no es pot viure de la música; no no dóna de menjar).


donar de baixa (i donar-se de baixa)

Excloure algú d'una associació; no estar en bones condicions per a treballar. |

deixar inactiu, declarar exclòs, fer fora; retirar-se, deixar, esborrar-se, sortir, desabonar-se (d'una subscripció) |
L'han donat de baixa del club.

El metge m'ha donat de baixa
(o m'ha donat la baixa laboral).


donar de parer

Expressió que denota que quelcom fa la impressió o l’efecte de tal o tal cosa (Mall). |
semblar, fer l'efecte, fer la impressió; al meu entendre, al meu parèixer (Mall) |
Em dóna de parer que això ho saps molt bé.
En la dèria que tenien per disciplinar-me, em dóna de parer que els pares es passaven de frenada amb mi -Males companyies-.

donar de si *

L'actual estatut ja no serveix (o ja no es pot estirar més; millor que ja no dóna més de si) -Avui-.
Ara veurem què en resulta, del partit (o com va; millor que què dóna de si).
La font raja, encara (o és abundosa, duu aigua; millor que dóna de si).
Hem de plegar el debat, encara que quedin temes pendents. El temps se'ns ha acabat (o hem arribat a la fi; millor que no dóna més de si) -TV3-.

donar deu a acabar vint

Ésser una persona molt més trempada que una altra (Am-Ca). |

passar la mà per la cara, menjar-se de viu en viu, donar dos a acabar a deu, donar deu a acabar a dotze, donar deu voltes, ésser més bo |
Aquesta et donaria deu a acabar vint
(és més llesta que tu).
A
-El nen anirà a jugar a cals bessons. B -Li'n donaran deu a acabar vint (li faran les lleis).
Aquesta et donaria deu a acabar a vint
(és més llesta que tu).

En Miquel és llest, però l'altre li'n donaria deu a acabar dotze.
La nena li'n donaria dos a acabar deu, al seu germà.


donar el baix

Baixar al intensitat d'una acció. |

minvar, disminuir, baixar, decréixer, afluixar, donar el -o un- baixó (Val, és al DNV) |
Ja em dóna el baix, la febre
(o la grip, el mal d'orella, una inflor).
Quan li doni el baix, ja l'aniré a veure
(té una malaltia infecciosa).
Pel setembre, la calor dóna el baix.

Ja dóna el baix, la pluja.

L'estiu dóna el baix.

Quan doni el baix el sol, et traurem
(cap al tard).
La setmana ja dóna el baix
(és dijous).
Anirem a combregar quan doni una mica el baix
(quan no hi hagi tanta cua).
Diu que han donat tant el baix, els cafès
(hi va poca gent).
Tot l'estiu en tenim, de tomàquets, però ara ja donen el baix.

Ara la feina dóna el baix
–Temps-
La sardina ha donat tant el baix per la puja de la temperatura de l'aigua del mar
(és més calenta; va més mar endins i no se'n pesca tanta).
Tapa'l ara, que dóna el baix
(el cassó que vull).
Els petards ja donen el baix, per Sant Pere
(se'n tiren menys que per Sant Joan).
El divendres ja dono el baix
(rendeixo menys).

donar el bon dia

Dir bon dia. |

saludar |
La Matilde no ha donat ni el bon dia
-C33-.
Ells li van donar es bon dia i, as punt, sense sebre què hi havia de fer els va dir...
-Fets-.

donar el 'callo' *

L'equip està rendint molt bé (o està pencant, lluitant, cremant oli; no donant el 'callo').


donar el coll

Deixar de fer una acció, abandonar un propòsit que hom intentava realitzar, sense poder-lo obtenir (Mall). |
afluixar la corda, tombar el coll, allargar el coll, amainar veles, resignar-s'hi, accedir-hi sense ganes, (fer anques enrere, pegar-se un cop a la barra, pegar-se un cop an es morros Mall) |
Quan vaig veure que es complicava, hi vaig donar el coll i vaig abandonar.

donar el 'conyàs' *

Cada dia ens atabalen amb la Pilota d'Or (o ens emprenyen, ens maregen, ens mortifiquen, ens fan la guitza, ens fan la punyeta, fan barrila, ens donen la llanda -Val-; no ens donen el 'conyàs') -8TV-.

donar el cop

Vegeu 'fer cop' 

donar el cul

Girar-se (Am). |

girar -o donar- l'esquena |
Si un gos mossega, no li donis el cul, vigila'l de cara.
 

donar el dia

No m'han deixat viure, aquesta mainada (o m'han fet la guitza, m'han fet la punyeta, m'han donat mala vida, m'han atabalat, m'han inquietat, m'han enutjat, m'han fet passar un mal dia, m'han donat un mal dia; millor que m'han donat el dia) -Punt-.

La nena ens ha fet passar una mala nit (o ens ha fet ballar, no ens ha deixat dormir; millor que ens ha donat la nit).

donar el do de pit *

La USAP haurà de posar-hi molts pebrots, per guanyar demà Castres (o fer un cop de coll, suar sang i aigua, fer un vaitot, prendre-s'ho a dents, pugnar, lluitar molt; millor que donar el do de pit).

donar el nom

Dir el nom. |

dir qui ets |
A
-He anat a encarregar un pollastre. B -Has donat el nom? A -Sí.

donar el pit

Fer mamar una criatura. |

donar mamar, fer mamar; criar, alletar (Val), nodrir |
La Lorda ha sortit a donar mamar al nen
(o a donar el pit; no a donar de mamar).
La jove dóna el pit a la criatura
(se'l cria ella).

donar el resto *

Aquest any farem tot el que podrem per pujar de categoria (o ens escarrassarem per, farem els impossibles, farem un vaitot, hi posarem el coll; no donarem el resto per).


donar el salt a *

L'equip pujarà a segona divisió (o farà el salt a, no donarà el salt a).

nota: Els passos es fan, no es donen.

donar el silenci per resposta *

El Govern no ha dit res (o no ha contestat, ha callat, no ha respost, no ha tornat resposta, ha fet moixoni, no ha dit ase ni bèstia, -no ha tornat mot, no ha tornat paraula Val-; millor que ha donat el silenci per resposta) -TV3-.


donar el sol

Em poso el barret de palla perquè el sol no em toqui a la cara (o no em pegui -Mall-Val-, no em bati, no em peti; millor que no em doni el sol).

Entre dins, que no li pegue el sol (manat a un vell, Val).
n
ota: 1 Trobem 'donar el sol' al DIEC, tanmateix Balbastre, Ruaix i altres autors desaconsellen aquesta fórmula. Són millors les alternatives.

2 Trobem pegar el sol al DNV.


donar el sus

Fer el senyal perquè algú comenci a córrer, a treballar, a actuar, etc (Mall). |
donar la sortida |
El jurat donà el sus perquè començàs la carrera.


donar 'empaque'

Volem donar més categoria a la nostra música (o més distinció, més prestància, més aire, més presència, més aparença, més dignitat, més excel·lència; no més 'empaque').


donar en el clau *

L'has encertada! (o l'has endevinada!, hi has tocat de mig a mig; no tu has donat en el clau)


donar entenent

Fer entendre o donar a conèixer quelcom a qualcú (Mall). |
fer comprendre, fer entenent, comunicar, notificar, fer a saber (Mall); insinuar, suggerir, persuadir |
El minyó no pot parlar, però tot ho dóna entenent amb les mans.

Jo ho veig blanc i tu negre, i et dono entenent que és blanc
(t'ho faig comprendre).
Li volen donar entenent que no ho fa bé
(fer comprendre, explicar).
Ha fotut la banya en un forat, però finalment li han pogut fer entendre.

De vegades li donaven entenent que ell l'enganyava
(li insinuaven).
Li he donat entenent que vagi a classes d'anglès a Girona.

No li podien pas donar entenent que se'ls havia d'endur
(els rebuts; no li podien fer entendre).
Volent donar entenent que a partir d'aquesta data...
–Mall-.
Jo ja
li donaré entenent (li faré entendre, si puc).


donar espectacle

Fer una bona actuació en públic un equip. |

fer un bon espectacle, jugar molt bé |
L'equip guanya i dóna espectacle
-CR-.

nota: Pensem que és una frase feta ben construïda, encara que copiada del castellà. Sembla passable.


donar esperances

Dir a algú que podrà obtenir allò que vol (Am). |

animar, donar ànim, encoratjar |
Has de dir que no de dret, si els hi dones esperances sempre tornaran
(els venedors).

Sempre em dóna esperances
(d'una subvenció).

No li donis esperances, si no t'hi vols casar
–TV3-.

El metge ens ha d
onat una esperança.

donar expressions

Enviar un missatge de salutació a algú (Gir-Bar-Pallars-Mall). |

expressions, records, salutacions, una abraçada, memòries, un petó de part meva per a; saludar de part d'un altre, saludar afectuosament |
Doneu expressions als oncles.

A -
Expressions a la teva germana. B -Carall, abans es deia molt això, però ara no ho sento a dir gaire.

Records a la tia!

Venia a fer petar la xerrada i a donar-vos molts records de la vostra família. –Gràcies home, quan els vegis dóna'ls un feix d'expressions -un forat-.

nota: A Mallorca era usual, però ara no ho és gaire.

donar falaguera

Es diu de qui no ix de ca la promesa, que hi va sovint (Val). |
tractar bé, tractar a boca què vols |
Fa anys que no el veig ni s’ajunta amb els amics. Deuen haver-li donat falaguera.
nota: Vegeu també “falaguer 1” al Volum 1.

donar fe

Afirmar com a certa una cosa. |

asseverar, adverar, asserir, certificar, afirmar, demostrar, assegurar plenament, posar les mans al foc |
Les imatges donen fe de la lluita al carrer
-TV3-.

Nosaltres en donem fe
(diem que és veritat) -TV3-.

Jo en puc donar fe
(ho he vist) -Punt-.

nota: 'Donar fe' és una frase calcada del castellà, però admesa.


donar feina

Encarregar una feina a algú. |

donar faena (Val), donar treball, fer treballar, manar faena (Val), no encarregar feina, llogar, ocupar |
Em penso que no li donen gaire feina perquè és molt car.

Em podríeu donar feina a l'oficina?
(llogar).

Mon pare m
'ha manat una faena: que li esporgue la llimera.

El Cinctorres ens ha donat molta feina, h
em tingut treballs a guanyar-lo.


donar figues per llanternes

Donar o fer creure una cosa per una altra (Mall). |
enganyar, donar gat per llebre, donar garsa per perdiu -o per colom-, donar figues per bigues (Mall) |
Aquest Joan és un cas, sempre ens intenta enganyar, ens vol donar figues per llanternes.


donar franqueses (
i: donar franquesa)

Permetre una relació molt cordial d'algú amb nosaltres. |

tenir franquesa, tenir amistat; amanyagar |
Si li dónes franquesa, ja el tindràs a darrere, aquest gos
(un gos perdut; si l'amanyagues, Ca).

No pots donar-li cap franquesa de res a aquesta nena, perquè n'abusa
(Am).


donar fruit

Produir fruits una planta o tenir fills un animal (Mall). |
fruitar, fructificar, llevar fruit; parir, criar; donar bon resultat |
Aquests arbres tenen la particularitat que donen el fruit a les brostes noves -
Nous escrits-.
Si el pacte local no dóna fruits en dos mesos...
-Avui-.

donar gat per llebre

Enganyar en un intercanvi, en una venda, en un comentari, etc. |

donar garsa per perdiu (Am-Val), fer creure -o prendre- una cosa per una altra, ensarronar, fer beure a galet, pintar la cigonya, fer veure gotlles -guatlles- per perdius (Ca) |
A -
La vas comprar, aquella partida d'avellanes? B -No, em volien donar gat per llebre, però me'n vaig adonar (eren molles i n'hi havia de fallades).
 
A mi, que em facin veure guatlles per perdius, no
(que m'enganyin).

nota: Ens comenten que 'donar gat per llebre' no costa gaire, però que 'donar garsa per perdiu' costa més (la carn de gat no es coneix, però la de garsa sí, perquè amarga).


donar guerra *

Aquest equip ens farà suar (o costarà de guanyar, ens farà patir, tindrem feina a guanyar-lo; millor que donarà guerra) -Avui-.

Aquesta mainada atabalen molt (o cansen, fatiguen, empipen, no deixen viure, donen feina, donen maldecaps; millor que donen molta guerra).
El peix emperador és de mal dominar, quan el pugen a la barca
(o fa molta resistència, és de mal pelar, és costerut, és difícil de dominar, lluita molt; millor que dóna guerra).

nota: Trobem 'd
onar guerra' al DCVB. Aquesta frase feta té partidaris, però creiem que són millor les alternatives que us proposem.


donar gust *

És agradable de passejar, amb aquesta fresca que fa (o és plaent, fa goig; millor que dóna gust passejar).

Fa goig veure jugar el Sant Lluís (o dóna bo, ve de gust, és bonic; millor que dóna gust).
Ho hem fet per
complaure aquesta gent (o per fer contents, per regalar, per agradar, per adelitar; millor que per donar gust a).

Tirem una mica de rom al cafè per donar-li gust
(bona) -TV3-.

Déu n'hi do, com es barallaven
(o es barallaven tripes a treure, es cuidaven a matar, es picaven de valent; millor que es barallaven que donava gust).
Ballaven que feia goig de veure (o com ballaven!; que en sabien, de ballar!, millor que que donava gust de veure).Es distreu molt, aquest nen (o tot el distreu, una mosca el distreu; millor que es distreu que dóna gust).
nota: 'Donar gust' es diu molt,
Ruaix pensa que és acceptable, però la majoria d'autors creuen que és un castellanisme. Són millor les alternatives que us proposem.

donar-ho a les cames

Fugir precipitadament. |
posar-se a córrer, fugir rabent; sortir volant, corrents, com un llamp; anar-se'n cames em valguen, cames
(o cametes) ajudeu-me, cames a coll (Am) |
Els que podien escapar-se ho donaven a les cames i fugien
-Conte-.
Fer sonar la baula, i llavors donar-ho a les cames
–Albellons-.
Un vespre, com tota la ciutat dormia, ho dóna a ses cames, i...
-Rondalla Mn. Alcover-.
V
an abandonar el seu lloc i, esparverats, ho donaren a la cama, en direcció a la porta -quan Judes-.


donar-ho a preu de patató

Vendre una cosa a preu molt baix, quasi regalat (Mall). |
anar a donar, anar a regalar, a cap preu, regalat |
He comprat un quilo d'ametlles, les donaven a preu de patató.


donar-ho tot

La pobra dona ho va donar tot pels seus fills (ho va fer tot).

S'hi ha fet tant com ha pogut, per guanyar l'etapa (o ha pugnat per, ha suat sang per, s'ha escarrassat per, s'ha pres a dents l'etapa, ha lluitat amb valentia per, ha maldat per, ha lluitat a peu i a cavall per; millor que ho ha donat tot per) -TV2-.
Prettybreasts ha fet un gran espectacle
-una cantant- (o ha volgut quedar bé, s'hi ha fet al màxim, s'ha escarrassat per cantar bé; millor que ho ha donat tot).

nota: 'Donar-ho tot' és una construcció correcta, però creiem que quan parlem d'una competició es diu per influència del castellà i, en aquest cas, són millors les alternatives.


donar-ho tot per deu cèntims

Viure en una situació de desesperació. |
estar desesperança
t, veure-ho tot negre, haver perdut l'esperança; hauria donat l'anima (Am) |

Quan et trobes malament ho donaries tot per deu cèntims.
Ha estat un matí etern -no es troba bé-, hauria donat l'ànima al primer que hagués passat!


donar hores *

Ara toquen les quatre -Gir-Val- (o ara són les quatre, són les quatre en punt; no ara donen les quatre).


donar idea
(i: donar una idea de)

Mostrar-nos d'una manera general, un fet, com és una cosa. |

fer veure, mostrar; ens parla de, ja es veu |
El resultat de 86 a 60
dóna idea del domini del Bocairent.


donar igual *

M'és igual, si no vols venir a passeig amb mi (o tant li fa, m'és indiferent; no dóna igual).
Si no em vol fer aquest favor, tant se me’n dóna
(o tant me fa, tant és; no dóna igual).

donar joc

1 Fer participar un company en el joc.

passar pilotes, donar pilotes, repartir joc, potenciar la participació dels altres |
Era un bon jugador, però no li donaven noc.

2 * Creiem que, quan no parlem d'esport 'donar joc' sol ser un castellanisme.

La Segona Guerra Mundial encara és un tema actualitat
(o encara se'n parla, encara és important, és moda, està en voga; millor que continua donant joc).

En 55 Km cronometrats poden passar moltes coses
(o es poden fer molts experiments, es poden fer moltes combinacions, permeten intentar moltes coses, es poden provar moltes coses; millor que 55 Km cronometrats poden donar molt joc) -TV-.

Alguns mitjans de comunicació en parlen molt
(o els deixen intervenir molt, se'n fan molt de ressò, en fan molta divulgació; millor que els donen joc) -Avui-.

És un cotxe que esperem que faci un bon paper al Mundial de Ral·lis
(o que ho faci bé, que tingui èxit, que triomfi; millor que que doni bon joc) -CR-.

El tema pot fer parlar molt
(o se'n podria fer conya, se'n podria fer broma, podria dur controvèrsia; millor que pot donar molt joc) -Avui-.


donar l'aigua per l'amor de Déu

Ploure molt i molt. |

fer un aiguat, una terrabastada; descarregar els núvols |
Ha estat tres quarts d'hora que donava l'aigua per l'amor de Déu.

Ahir donava l'aigua per l'amor de Déu.


donar l'anomenada

Haver-hi una campanya per afavorir algú o quelcom (Ca). |

tenir bona fama, reputació, popularitat, renom, un nom |
No és pas molt maca, la Tona; és perquè li donen l'anomenada.


donar l'espatlla *

Mai no t'abandonaré (o mai no et giraré l'esquena -Gir-Val-, mai no et giraré les espatlles, mai no et deixaré; millor que mai no et donaré l'espatlla).


donar l'esquena (a algú)

1 Estar posat mostrant la part de darrere. |

estar d'esquena, posar-se d'esquena, girar-se d'esquena, girar l'esquena, tombar-se de l'altre costat, girar les espatlles |
No em donis l'esquena, quan seus.

2 No tenir confiança en algú. |

girar l'esquena, girar les espatlles, no ajudar, abandonar, deixar de banda |

El president i el parlament es donen l'esquena
(no col·laboren) -TV3-.

Tothom li ha girat l'esquena.

La societat dóna l'esquena als disminuïts psíquics
-TV3-.

No li donis mai l'esquena a un fill!
(ajuda'l sempre que li calgui).

A Mallorca, la família de ma mare ens donà l'esquena, ens deixà tot sols, descomptant l'àvia, Paula Vidal, que mai ens abandonà -Dones Republicanes-.

nota: Ruaix considera que 'donar l'esquena' és un sinònim secundari de 'girar l'esquena'. Nosaltres també pensem que la forma 'girar l'esquena' és més genuïna'.

donar l'últim adéu

Fer -o anar a- una cerimònia per acomiadar un mort. |

acomiadar, dir adéu, donar el condol (a la família) |
Han donat l
'últim adéu al cantant -CR-.


donar-la amb formatge **

Ja m'ha fotut! (o ja m'ha aixecat la camisa!, ja m'ha donat gat per llebre, ja m'ha estafat!, ja m'ha fet beure a galet -Bar-Val-, ja m'ha entabanat!, m'ha pres el pèl; no ja me l'ha donada amb formatge) –TV3-.


donar la callada per resposta *

L'administració no respon (o no torna resposta, no torna mot -o paraula-, resta callada; millor que dóna la callada per resposta).

Ell sap que no he estat jo, i no em defensa: calla com un puta (o calla com un mort; millor que dóna la callada per resposta).

donar la campanada *

L'equip visitant va donar la sorpresa i va guanyar el partit fàcilment (o va deixar a tothom parat, ens va fer caure de cul; millor que va donar la campanada).
La Júlia és la cantant que fa més forrolla
(o està en voga, fa sensació, fa furor, causa sensació; millor que dona la campanada).

donar la cara

Assumir una responsabilitat en un afer. |
treure la cara, comprometre's, presentar-se, implicar-se, no fer l'orni, fer cara (Mall) |
Ara has de donar la cara i demanar perdó al cap de personal.

Va donar la cara durant tot el partit
(lluitar) -Diari Girona-.
Ells haurien de donar la cara
(dir que no tenen aigua, no callar).
Ell va donar la cara
(va dir que el seu gos havia matat un poll, molts diuen que el seu gos no fa mai res).

La forma viva a Mallorca és 'fer cara', no 'donar cara'.


donar la casualitat que *

S'escau que sóc jo, el comandant (o resulta que, és el cas que; millor que dóna la casualitat que) -TV3-.

Va resultar que en tenia (o va succeir que, va ocórrer que, va passar que, per casualitat en tenia, la casualitat va ser que, casualment, per atzar; millor que es va donar la casualitat que).

donar la culpa

Dir qui, o què, és el culpable d'una cosa que no va bé. |

culpar, inculpar, atribuir, carregar el mort |
Donem la culpa de la mala anyada a les glaçades.

Dóna't la culpa i no tindràs tants maldecaps
(sense tenir-la).


donar la impressió (o donar la sensació) *

Tinc la impressió que no vindran (o em sembla que, em fa la impressió que, em fa la sensació, em fa l'efecte; millor que em dóna la impressió, em dóna la sensació).

'Donar la preferència' i 'donar la raó' són frases bones en català, però 'donar la sensació, no. Cal dir fer la sensació, fer l'efecte. Ex.: Fa la sensació que l'equip no agafa el ritme de joc (millor que dóna la sensació) -TV2-.
nota: Segons Ruaix 'donar la impressió' és una expressió usada per bons autors.


donar la lata *

Trobem "donar la llauna" al DIEC. Ens sembla que la millor cosa que podem fer és prescindir d'aquestes frases fetes amb lata, llauna i llanda -Val-, perquè en tenim moltes de nostres, però això ja és una opinió.
Els del pis de sota fumen murga
(o fan murga, inquieten, carreguen, emprenyen, fastiguegen, amoïnen, no deixen viure, fan la guitza i moltes altres).

donar la mà

Allargar la mà dreta vers algú per estrènyer la seva en senyal d'amistat. |

tocar la mà (Ca), saludar, encaixar |
No es donen la mà perquè estan enemistats
-Avui-.

De seguida que em va veure em va venir a tocar la mà.

nota: 'Tocar la mà' és encara ara la forma més comuna de dir-ho a l'Alt Empordà, potser per influència del francès o de l'occità.


donar la matraca

Molestar amb insistència (Val). |
donar matraca, importunar, emprenyar, tocar els rosaris, tocar els collons, fer murga, fer la guitza |
Més de vint anys després de la caiguda del mur i encara continues amb la matraca.
I, a part de la matraca que em donà amb les seves retòriques, vaig deure-li amables atencions
–Carlinada-.

nota:
Aquesta frase feta també es diu força en castellà.

donar la nota *

En Clusquis es va fer veure -va dir que volia ser president- (o va donar el to, es va fer conèixer, es va donar importància, va deixar una mala impressió (Gir-Mall); no va donar la nota) -Avui-.

Crida l'atenció el Palamós guanyant a Manacor (o és remarcable la victòria de; no la nota més destacada l'ha donada el Palamós).

donar la pallissa (i donar la vara) *

No ho veus, que et fas carregós? (o pesat, fas murga, carregues, fas la guitza sembles un corcó, atabales; no que dones la pallissa, que dones la vara).

donar la paraula

Deixar enraonar a algú en una reunió. |

concedir la paraula, donar entrada, deixar parlar |
Quan el president em va donar la paraula...


donar la porta *

Fer fora d'un lloc (Ca). |

fotre fora, expulsar, foragitar, escombrar |
A -
És va ajuntar amb una dona divorciada i, al cap d'un temps, ella li va demanar que poses el pis en nom seu. B -I ho va fer? A -Sí, n'estava enamorat. B -Mal fet!, l'havia d'haver feta fora i avall (o li havia d'haver donat comiat, li havia d'haver dit adéu; no li havia d'haver donat la porta).

El Mallorca ha
escombrat quatre jugadors (o ha fet fora, s'ha tret de sobre; no ha donat la porta a, ha donat porta a) –CR-.


donar la 'puntilla' *

El Sant Feliu ha acabat de rematar el Narbona (o ha acabat d'enfonsar, ha donat el cop de gràcia; no ha acabat de donar la 'puntilla' al Narbona) –CR-.

donar la sorpresa

Sorprendre. |

sobtar, estranyar, fer sensació, caure com una bomba, fer caure de cul, deixar de pedra, deixar parat |
El Camerun dóna la sorpresa guanyant el partit
(o sorprèn tothom) -Avui-.


donar la sortid
a *

El senyal de sortida es farà davant de la catedral (o el tret de sortida es farà; millor que la sortida es donarà).


donar la talla *

La liquadora que és el nostre descans! (o que és la nostra solució, de categoria; millor que que dóna la talla) -Anunci-.

És un jugador que encara no en sap prou (o que encara no és fet, que encara no destaca, que no és prou bo, que no sobresurt, no està a l'altura; millor que que encara no dóna la talla) -CR-.
Només en Blai està fent un bon partit
(o demostra el seu nivell, està jugant bé; millor que està donant la talla).


donar la terra

Acostar la terra a les plantes amb l'arada (Ca). |

llaurar, acollar un arbre |
A l'estiu donem la terra als ceps, els acollem, i a l'hivern els la traiem.

acollar:
Acostar terra tot al voltant de la soca d'un arbre (DCVB).


donar la veu d'alarma *

El Govern britànic va avisar (o va donar l'alarma, va alertar, va advertir, va posar en guàrdia; millor que va donar la veu d'alarma).

Un veí ha fet el crit d'alarma (o ha fet el senyal d'alarma, ha avisat del perill, ha fet l'avís d'alarma; millor que ha donat la veu d'alarma) –CR-.

donar la vida per

Deixar-se matar per algú o per alguna causa. |

morir per, sacrificar-se per, immolar-se per |
Molta gent ha donat la vida pels seus ideals
-Avui-.

A
-Jo donaria la vida per la pàtria. B -Jo tampoc! (Ca)


donar la visió (
o donar una visió) *

Sis fotògrafs analitzen l'obra del cantant (o opinen sobre, ens donen el seu punt de vista de, ens diuen el seu parer, fan el seu dictamen de, ens diuen el seu criteri de, ens parlen de; millor que donen la seva visió de) -Avui-.

nota: En català, fins ara, la 'visió' és només l'acte de veure, no el punt de vista.

donar la volta *

He girat els mitjons (o els he posats al revés, els he girats de l'inrevés, els he invertits; no he donat la volta als mitjons).

Has posat les capses capgirades i ara jo les hauré de posar bé (o a l'inrevés, has trabucat les capses; no has donat la volta a les capses).
Tomba les fitxes, que te les veig
(o gira, trabuca; no dóna la volta a).

Quan no té bo, capbussa les cartes
(o tira les cartes a sobre la taula; no dóna la volta a les cartes).

El Porqueres ha capgirat el partit
(o ha girat; millor que ha donat la volta al partit, ha donat la volta al marcador, ha donat la volta al partit com a un mitjó).

Abans era d'esquerres, però s'ha girat com una mitja.
nota: La frase feta 'donar la volta' és correcta quan equival a 'fer la volta'. Ex.: Dóna la volta, que et vull veure bé.

donar lectura *

Ella va llegir el document (o va frasejar; millor que ella va donar lectura al document) -Ràdio Estel-.

donar les portes pels ulls

Tancar la porta a algú, no deixar-lo entrar, negar-li el pas (Mall). |

tancar -o fotre- la porta pels nassos, tirar a fora, tirar -o fotre- la porta pels morros, (donar les portes per la cara - pels nassos, pels morros- Mall, DCVB) |
A més, els
'no hi ha etiquetes' és com tot allò que nega i dóna les portes pels ulls, una cosa 'desencoratjadora' i trista, l'antítesi de lo pueril i de lo sa -Els nins.

desencoratjador: No és al DIEC, però sí que hi trobem 'descoratjador'.

donar-li a *

Pitgeu el botó (o premeu; no doneu-li al botó).

Toca la guitarra (o sona; no li dóna a la guitarra).
L'ha picat a la cara
(o l'ha tocat, l'ha colpejat; no li ha donat a la cara).


donar llargues mans

Concedir ampla llibertat (Mall). |
deixar fer, donar llargues mànigues |
Son pare és molt liberal, li ha donat llargues mans.


donar llendera

Atupar algú, preferentment un infant, per tal de corregir-lo (Mall). |
pegar, fotre un juli (Girona-la Franja), (donar branca, donar cebes Mall) |
Aquest al·lot no creu, li hauré de donar llendera.

L'altre, cada cop més envalentit, li fumia uns julis que me'l baldava –Granota-.


donar lloc a

Ésser, una cosa, la causa d'una altra. |

originar, ocasionar, motivar, causar, fer possible |
Són uns núvols que donaran lloc a una precipitació.


donar llotja

Procurar que algú vagi xerrant (Ca). |

engrescar, donar corda, donar conversa; atendre, fer-la petar, donar taba, (fer barret, fer xarrar Val) |
Si els comences a donar llotja, en tens per estona!
(als venedors).

Si li donessis llotja, no acabaries fins a les cinc de la tarda.


donar llum

Ajudar a entendre una cosa (Men-Mall). |
aclarir, esclarir, fer entendre |
Qui ens donà un poc de llum respecte a aquest tema és el senyor Pere –Fets-.

donar llum i no fum

Vegeu 'en comptes de donar llum, donem fum'

donar llum verd

Donar permís per a fer una cosa. |

donar llicència, deixar fer, permetre, autoritzar, acceptar, aprovar, admetre, donar carta blanca |
El CCV ha donat llum verd a la instal·lació de noves màquines
.

nota: 'Donar llum verd' no és una expressió autòctona, però sembla força útil. La Trobem al GDLC.


donar lo mateix (o donar el mateix) *

Si no cobren, els és igual (o tant els és, tant se'ls en dóna, no els ve d'aquí, no els importa, no hi pateixen, no passen pena, què hi fa! -Val-; no els dóna lo mateix).


donar mal tracte

Conduir-se malament amb algú (Men-Mall). |
maltractar, portar-se malament, vexar, mortificar |
En Benigne dona mal tracte a ses filles.

donar mala fama

Parlar malament d'algú. |

criticar, bescantar, dir mal de, fer quedar malament, donar mala reputació |
N
o em doneu mala fama -Ràdio-.


donar malmenades

Tractar malament, ja sia físicament o moralment (Mall). |
tenir maltempsades, patir un desfet de temps, passar un temporal, passar-les putes, donar mal temps (Mall) |
Una forta ventada de xaloc donava tantes i tan fortes malmenades al vaixell que mestre Nadal comença a dubtar de si arribaria a casa seva –Adagiona-.

donar mamat (i donar les coses mamades)

Preparar les coses que cal fer de tal manera que siguin de molt bon fer. |

ésser mamat, mastegat, senzill, de bon fer; donar les coses mastegades; ésser bufar i fer ampolles, ésser massa fàcil, donar pelat, ésser joc de poques taules -o de poques bitlles-, ser faena prima (Val) |
Ara a les escoles els h
o donem tot mamat, i els alumnes no pensen.

M'han donat la ressenya pelada
(mig feta, de bon fer) –D. Barna-

nota: Vegeu també 'mamat', al Volum 1.


donar marxa enrere *

El Finestrat es desdiu del fitxatge de Petrus (o fa marxa enrere -Gir-Val-, recula, rectifica; no dóna marxa enrere) -CI-.


donar mastegat(quelcom)

Presentar quelcom d'una manera molt fàcil d'entendre. Hom diu, d'una cosa molt fàcil de fer, que és mastegada. |

donar rosegat (Men); de bon fer, explicat detalladament |
Aquell mestre ens ho donava tot ben mastegat, no ens hi havíem de trencar el cap
(molt ben explicat).

Ara a l'escola els hi donem tot mastegat
(ben fàcil).

nota: Vegeu també 'mastegar', al Volum 1.


donar matadura


Donar sofriment a algú, fer-li passar una mala estona (Mall). |

dur malestar, neguit, destret, desassossec |

Encara no feies l'alçada d'un ca assegut i ja mos feies anar amb la llengo defora. Probablement ni te'n recordes. En vares donar que un foc no en cremaria, de matadures...
- Males companyies-. 

No mos donis matadura (no ens compliquis la vida) -IB3-.


donar menjar

Alimentar, en molts aspectes. |

nodrir, fomentar, donar ales, encoratjar, abonar, donar corda |
No ho dic per no donar menjar a aquells xafarders
(Am).

Els insults als terroristes serveixen per donar menjar a la fera.

donar menjar als ulls

Mirar o fer mirar coses agradables. |

adelitar la vista, recrear els ulls -o la vista-, delectar-se mirant, regalar-se mirant, donar pa a la vista (Am) |
Tu vas a la platja per donar menjar als ulls
(per veure noies).

Hem decorat bé l'escola per fora per donar menjar als ulls.


donar més faena que un porc solt

Donar molta faena o destorb, ser molt molest (Val). |
necessitar-ne un |
El xiquet, per haver de menjar, dóna més faena que un porc solt.
Aquesta dona és gran i en necessita un (no es pot deixar sola).

donar més feina que ell no val (algú)

No ajudar gaire. |

ésser poc útil, no servir per a res, donar més faena que un porc solt (Val) |
Em dónes més feina que tu no vals
(em corregeixes els escrits i jo els he de repassar, perquè no ho fas bé).


donar més voltes que el 29

Fer sempre el mateix camí i no sortir-ne. |

semblar el 29, no parar mai |
Aquesta noia dóna més voltes que el 29, ja ha passat 4 o 5 vegades.

nota: El 29 era un tramvia de circumval·lació de Barcelona.


donar mitja volta *

És aconsellable fer mitja volta (o girar en rodó, girar; no donar mitja volta) -CR-.


donar mostres de *

Aquell home palesava bogeria (o manifestava, evidenciava, demostrava, feia mostra de; semblava boig; no donava mostres de bogeria).


donar-ne
amb cullereta (a qualcú)

Ésser-li molt superior en coneixements, experiència, etc. (Mall) |
donar set voltes a qualcú sobre alguna cosa (Mall) |
En Miquel és un mestre en aquest tema, te'n pot donar amb cullereta.


donar-ne pels ulls

Fixar l'atenció en algú de manera desafiant (Mall). |
desafiar, llançar el guant |
I en donaria pels ulls a tothom que humà o diví esperés veure’l esclafat -Els voltors-. 
El secretari va llançar aquest guant en una festa
-Avui-.


donar nom
a

Posar nom a una cosa. |

posar un nom, denominar, anomenar, batejar |
Dallas dóna nom a la sèrie.


donar palmes

El públic picava de mans davant dels fotògrafs (o aplaudia; no donava palmes) -Temps-.


donar pals *

Fent de crític vaig clavar garrotades a amics meus (o ventar garrotades, criticar, tocar el crostó; no vaig donar pals).


donar pals de cec *

El Govern no sap on va, amb aquesta crisi (o va a cegues, va a les palpentes; no dóna pals de cec) -TV3-.


donar paraula

Prometre (Gir-Bar). |

obligar-se, comprometre's, engatjar-se |
A -
Hi seràs a les 6? B -Quan dono paraula, compleixo (quan dic una cosa, la faig).

Li va donar paraula que ja li
ho pagaria -Contalles-.

Dóna'm la teva paraula que no ho diràs
(promet-m'ho) -TV3-.

nota: A València es diu: donar la meua/teua/seua paraula.


donar part

Dir alguna cosa a algú. |

fer saber, informar, notificar |
Haig de donar part a l'assegurança de cada cotxe que entra al garatge.

La gent em fan saber les coses que passen.


donar pas (a algú)

1 Deixar passar a algú, donar-li la possibilitat o la facilitat de passar; permetre una cosa |

fer passar; produir, afavorir, introduir; passar, anar |
Donem pas a la informació esportiva.

El PC
T dóna pas a les noves generacions -Avui-.

L'estupefacció inicial dóna pas a la irritació
(la irritació ve després) -Avui-.

2 Procurar oblidar una cosa (Am). |

no pensar-hi més, estar tranquil, no capficar-s'hi, no esverar-se, no trencar-s'hi el cap, prescindir-ne, oblidar, no odiar |

A les coses se'ls ha de donar una mica de pas
(estar tranquil).

A -He tingut una relació que m'ha marcat molt. B –Li has de donar pas (oblidar-la).

Hi ha coses que no t'agraden, però els has de donar pas!


donar peixet

No lluitar al màxim en una competició (Gir-Bar). |

enllaminir, enllepolir, afluixar, acontentar; fotre's de, acollonar, burlar-se de; donar avantatge, deixar-se dominar |
A
-Ja estan 4 a 0. B -Ara els hi donaran peixet (els deixaran dominar el partit).

C
-Li deien que, jugant a cartes, era el millor. D -Li donaven peixet i ell no ho veia.

Ens donen peixet
(no volen fer més gols).

No cal que em donis peixet
(que m'ajudis en un debat) -La Xarxa-.

E
-Juguen amb els suplents (bàsquet). F -Ens donen peixet.


donar pel sac

Perjudicar. |

fer algun mal, fer la guitza, enganyar com als caragols (Val), emprenyar, fotre, enganyar, fer beure a galet, aixecar la camisa, prendre el pèl; encular |
A
-Em donaran moltes coses, a l'empresa. B -Pel sac, et donaran (res de bo).

Ens donen pel sac, als mestres
(retallades de sou).

nota: No és bona la construcció: 'Que li donen!


donar per (+
infinitiu)

Tenir moltes ganes de fer alguna cosa. |

venir ganes de, agafar la dèria de, pegar per, afeccionar-se a |
Li ha donat per tirar gomes.

Ara m'ha donat per estalviar.

Ara li dóna per menjar-se les ungles.

La febre et donava per parlar.

A mi em va donar per riure.


donar per (+ participi)

Considerar que una cosa ja és acabada o ja és perduda. |

deixar per, ésser (+ participi), tenir com a, considerar, creure, jutjar, posar-se que (Ca) |
Jo ja em dono per satisfet amb un empat.

Ja ho dono per acabat
(considero que ja està be).

En Ramon dóna per acabada la conversa, una qüestió
–Rodamots-.

Aquest tema el donem per sabut i el saltarem (a classe).

El passat s'ha de donar per passat; si t'encosoneixes pensant, véns beneit abans d'hora
(s'ha de deixar per passat).

Aquesta calculadora, la donava per perduda i ara ha sortit
(creia que l'havia perduda).

Tothom el donava per mort i mira'l!
(millor que el donava per mort i enterrat).

Ja l'havien donat per ben fet i ara veuen que no lliga
(l'horari escolar).

Això ja es dóna per fet
(que les empordaneses són boniques).

Sí que es farà la piscina, el batlle ja la dóna per feta.

El DLC dóna per bona aquesta accepció de treure.

Ja ho donem tot per vist
(no en farem d'excursions, està molt malalt).

Ha resultat car, però dono els diners per ben gastats.

El president dóna per segur que hi haurà un nou govern
-CR-. (bona)

...s
i bé la guerra la donava per fallida –Carlinada-.

El BCC nomena nou director i dóna per tancada la crisi.

L'incident es va donar per tancat
–Llibre-.

Donem el resultat per bo.

Ara s'ha posat que no vol menjar torrons.

No donen una pilota per perduda (lluiten molt) -C33-.

encosonir-se: Tornar-se tancat, quedar-se sempre a casa.

donar per a

Poder fer una cosa, algú, si es dóna una circumstància. |

restar, quedar, sobrar; permetre fer; haver-hi temps, haver-hi coll |
Si el premi dóna per a més, el comprarem
-TV3-.

Estar jubilat dóna per a molt
(es poden fer moltes coses) -Temps-.
Tres hores donen per a molt
(hi ha temps per tot, amb tres hores; Am.) -Avui-.

Aquest sou no dóna per a viure.


donar per ben empleat *

Han patit molt, però ho donen tot per bo (o per ben fet, pensen que ha valgut la pena; no ho donen per ben empleat) -TV2-.

donar per la menjadora

Dir sempre que sí (Ca-Am). |

donar per la llossa (Am), donar la raó, deixar dir, afluixar sempre, dir amén a tot |
A
-Us aveniu amb l'Isidre? B -Sí, perquè li dono tot per la menjadora.

Sempre li has donat tot per la llossa al teu noi, i ara et fa ballar
(no et creu).


donar per 'sentat' *

Donem per fet que la policia és necessària ( o admetem, suposem, pressuposem, donem com a segur, donem per demostrat; no donem per 'sentat').

Avisarem que hi ha claustre o ja ho donem per sabut? (o ja no cal?, ja tothom ho sap?, ja ho donem per segur?; no ja ho donem per 'sentat'?).

donar per suposat *

Ja dono per fet que assumiràs les teves responsabilitats (o em penso, m'imagino, suposo, millor que dono per suposat).
Suposem que els anglesos guanyaran (o pensem, creiem, ja ho donem per fet, ho donem per descomptat; no ja ho donem per suposat).


donar per viure

Poder viure d'una feina. |

guanyar-se la vida, guanyar diners |
La música no dóna per viure.

Té una feina que li dóna prou
per viure –Punt-.


donar peu

Permetre que una cosa es comenci a fer. |

tolerar, deixar començar |
Tu li vares donar peu, al nen
(li permeties de fer rebequeries)

Si no t'interessa un tracte, no donis peu
(no comencis, no hi deixis ficar un altre, perquè després tindràs problemes).

Ara veurem la jugada que va donar peu al segon gol del Banyuls dels Aspres.

Això em va donar peu per explicar l'anècdota
–TV3-.

Si se li dóna peu, empipa els altres, aquest nen.


donar picant

Fer que un assumpte o afer adquireixi circumstancialment més interès (Mall). |
posar-hi salsa, fer agafar interès, engrescar, donar esca (Mall) |
En Mateu va pensar que es tractava només d’un truc de l’ofici per donar picant a la cosa, si bé no n’estava cert -Els voltors-.

donar por *

Li fan por les rapaces (no li donen por) –Saó-.


donar preferència

Donar a algú un tracte millor del que sol ser l'habitual. |

donar predilecció, preferir |
A l'ascensor, s'ha de donar preferència a la gent gran
(deixar-los entrar primer).

La gent, com més preferència els dones, més t'emprenyen
(com més bé els tractes, pitjor).


donar pressa (i: donar-se pressa)

En aquesta feina ens menen molt la pressa (o ens menen molta pressa, ens fan anar de pressa, ens fan córrer, ens fan afanyar molt -Gir-Val-, ens fan cuitar, ens apressen molt; millor que ens donen molta pressa).

Afanya't! (o corre!, fes-ne via!, vés de pressa, no et torbis!; millor que donat pressa!).
nota: 'Donar pressa' i 'donar-se pressa' són frases acceptades, però considerades calcs del castellà i opcions secundàries.


donar prova (i donar proves)

Demostrar una cosa amb fets. |

provar, evidenciar, fer veure, confirmar, mostrar, palesar, testimoniar |
La Rosa va donar proves de ser bon administradora.

Jo en puc donar prova, d'això que dic.

Per mi és una bona dona: me n'ha donat proves.


donar que parlar (o: donar de parlar) *

Era una dona que ja es portava l'oli (o que feia parlar molt, d'anar-hi anant; no que donava que parlar, que donava de parlar).

Ha fet un discurs que farà parlar (o que serà molt comentat, del qual se'n parlarà molt, que ha agradat, que la gent en parlarà; no que donarà que parlar) –TV3-.
Val més que no hi anem, a sopar junts, perquè faríem parlar
(o perquè la gent parlaria, ens criticarien; no perquè donaríem que parlar).
És un tema que s'haurà d'estudiar bé
(o molt; no que donarà molt que estudiar).
Temps vendrà que farà xerrar molt
(no que donarà molt de xerrar) -100% Manacor-.

donar que pensar *

Cada dia hi ha més malalts, això fa rumiar (o fa pensar, no és una casualitat; no dóna que pensar) -CR-.

Hi ha silencis que fan pensar (o que fan rumiar; no que donen que pensar) -IB3-.

donar raó

Aclarir una qüestió, un dubte. |

informar, explicar, assabentar, donar notícia de |
No ho entenia i ell me n'ha donat raó.

Aquest nen només té tres anys i ja et sap donar raó de tot
(el nom del poble, el seu nom, el del pare, el de la casa, etc.).

Demanava per la font pudosa i ningú no me'n sabia donar raó.

Allà us en donaran raó
-TV3-.

No te'n sabria donar raó, d'aquella família
(no en recordo res).


donar 'realce' (i donar-se 'empaque') *

Sortir a la televisió et dóna categoria (o et fa conèixer, et dóna més relleu, et dóna importància, et dóna valor, et dóna fama, et realça, et dóna realç; no et dóna 'realce').

Es fa trucar pel mòbil per fer veure que té categoria (o per donar-se importància, per tenir un posat -o un aire- de categoria; no per donar-se 'empaque') -CR-.

donar remeis

Proposar solucions a qui està malalt (Ca). |

receptar, recomanar |
Tothom em dóna remeis, que si aquell curandero, que si aquell metge..., però jo faig la meva.


donar 'repelús' *

Em repugna una mica parlar d'aquest tema (o em fa un xic d'angúnia; no em dóna un cert 'repelús') -CR-.


donar resultat (o donar bon resultat)

Donar bon rendiment. |

anar bé, ésser un bon producte |
Els motors del 600 varen donar resultat.

L'abric
que vaig comprar a Benidorm m'està donant bon resultat.


donar reva

La reva, en una activitat on es fa cua, és el moment que toca a cadascú per actuar (Ca). |

donar torn, tanda, número |
Jo tinc el número 7, aquest senyor m'ha donat reva
(ell era el 6, i llavors jo he arribat).

Ens hem de donar reva, per vetllar l'avi
(fer torns, l'un després de l'altre).

Si et donen tanda, ja ens ho explicaràs
(si et deixen parlar) -Llibre-.

nota: Vegeu també 'reva 1', al Volum 1.


donar sabó

Lloar immerescudament a algú cercant algun profit (Val-Eiv). |
adular, raspallar, ensabonar, llepar la mà (Val) |
Mira com l’ensabona, ara que toquen les estrenes de Nadal!
Sabent que serà el proper alcalde, podries llepar-li la mà una miqueta.
Bo, bo... ja està bé de gemeguerola i donar sabó
-Xacoters-.

donar-se a l'engany *

El número de refugiats no baixa, no en enganyem (o no ens pensem el que no és, no ens equivoquem; no no ens donem a l'engany, no ens cridem a engany) -CR-.

donar-se a la fuga *

El conductor del cotxe no es va aturar (o va fugir, va marxar, es va arrencar a córrer, es va arrencar a fugir, va pegar a fugir -Val-Eiv-; no es va donar a la fuga).

Han trobat el cotxe amb el qual van fugir (o es van escapar, van fer-se escàpols, no es varen donar a la fuga) -CI-.

donar-se aire

Fer una activitat amb interès, amb ganes de fer-la bé, de superar-se. |

afanyar-se a, espavilar-se, cuitar a; fer amb il·lusió |
Quin aire s'hi dóna, als cavallets, la nena!

S'hi dóna aire, ballant, la Mar.

A
-La Rat sempre està malalta. B -I ella també s'hi dóna aire, a trobar-se malament (li agrada de queixar-se).

T'hi has de donar aire a vole
r caure bé (t'has de fer amb la gent, ser simpàtic).

C
–Tu, et trobes bé? D –Sí, perquè m'hi dono aire (hi ajudo, tinc voluntat, menjo, faig exercici, etc.)

E
-Ets molt oberta. F -Jo poc m'hi dono aire, és natural de mi (poc m'hi esforço) -L'armentera-.

T'hi has de donar aire, per trobar-te bé
(es capfica).


donar-se bé (i donar-se malament) *

De jugar a pilota, no en sé gaire (o no sóc hàbil amb la pilota, no sóc gaire bo, no és el meu fort; no la pilota no se'm dóna bé).

La música li va bé (o li agrada, se'n surt bé de, és hàbil fent, té facilitat per a, li encanta; no la música se li dóna bé).
Com et va la convivència amb ell?
(o com us va?; no com se't dóna la convivència?) -Avui-.


donar-se cita*

El públic, en gran quantitat, s'ha reunit al Palau (o s'ha aplegat; ha anat, s'ha trobat, s'ha acollat; no s'ha donat cita a) -TV2-.

donar-se compte *

Fixa't que la mainada d'ara no juga com la d'abans (o observa, mira; no dóna-te'n compte que).

Va passar i no me'n vaig adonar (o i no el vaig veure; no i no me'n vaig donar compte).
nota: 'Donar compte' vol dir fer saber una cosa, explicar-la. Ex.: No ha sabut donar -o retre- compte de la seva gestió (DIEC).


donar-se cops al pit

Penedir-se de quelcom. |

saber greu, apitrar-se, recar, pesar, deplorar, estirar-se els cabells
No va voler números de la loteria i ara es dóna cops al pit
(han tret).


donar-se de menys (i donar-se de més, donar-se per menys) *

Més aviat els sap greu que siguem parents -són més rics que jo- (o els fa vergonya, consideren que els rebaixa; millor que se'n donen de menys).

A l'Alt Empordà hi ha gent que no volen ser de poble i diuen que són de Figueres (o els sap greu ser de poble, els fa vergonya ser, es pensen que fa pobre; no se'n donen de menys).
A -
Com és que la Núria no et saluda? B -No ho sé, i com que no li he fet pas res, no m'hi rebaixaré pas (o no li demanaré pas què li passa, no afluixaré pas; no no em donaré pas de menys).

La meva dona sempre vol tenir raó
(o no afluixa mai, no baixa mai del burro, és molt tossuda, no vol mai la culpa; no no es dóna mai per 'menos' -o per menys-).

Ella sempre s'alaba
(o fa el ric, vol ser més que els altres, vol figurar; no es dóna de més).


donar-se el bec

Fer-se petons dues persones; tenir molta amistat (Am). |

petonejar-se, besar-se, menjar-se a petons; ésser carn i ungla, ésser tap i carabassa |
S'han donat el bec durant molt anys
-Ràdio-.
A i B es donaven el bec
(en un debat, s'ajudaven) –Punt-.
Tot el dia es donen el bec, les dues parvulistes
(xerren, són amigues).
nota: En català no es diu 'donar petons'


donar-se el cas (i donar-se la circumstància)

Ocórrer un fet. |

escaure's, esdevenir-se, trobar-se, passar |
Si si es dóna el cas que
que pugem de categoria, farem uns quants fitxatges (o si es dóna la circumstància que).

nota: Alguns diccionaris
diuen que 'donar-se el cas' i 'donar-se la circumstància', són només sinònims secundaris de les altres frases que us proposem.


donar-se el gust de *

Podrà tenir la satisfacció de riure's dels seus rivals (o tindrà el plaer de, tindrà l'alegria de, tindrà el grat de, tindrà el gust de; millor que podrà donar-se el gust de) -Temps-.

Els diumenges tenim el gust d'anar a dinar fora (o tenim el caprici de, ens regalem anant a; millor que ens donem el gust de).
nota: Creiem que 'donar-se el gust de' és un calc del castellà. És millor no servir-se'n.


donar-se feina

Posar-se feina un mateix. |

cercar-se -o buscar-se- feina, carregar-se de feina |
Sempre té feina perquè se'n dóna
(li agrada de fer coses).

Tanta feina que us doneu vosaltres a rentar plats i ells mengen sense
(mengen entrepans).


donar-se importància

Presumir (Bar). |

fer el gros, tenir fums, faronejar, fer-se veure, fer el gran -o el gros-, fer el tifa, gallejar, alçar la cresta, anar tibat, enorgullir-se, vanagloriar-se |
Sempre li ha agradat donar-se importància.


donar-se la gran vida *

N'hi ha que viuen com reis (o que viuen molt bé, que viuen com un canonge, que fan vida de burgès, que viuen amb l'esquena dreta, que viuen a cor què vols, que tenen una vida regalada; no que es donen la gran vida, que es donen bona vida, que es tiren a la gran vida).


donar-se la llengua *

Tu t'hi emprenyaries amb la política i ells són ben amics -els polítics- (o van a sopar junts, són carn i ungla; no es donen la llengua)

Es critiquen i després són ben amigues (o semblen tap i carabassa -Gir-Val-, sempre van juntes; no es donen la llengua).

donar-se la mà

Anar juntes dues persones, ajudar-se, ésser molt a prop l'una de l'altra. |

ajudar-se, col·laborar |
Els X i els Z es donen la mà per
(col.laboren per) -Temps-.

Compra-ho, que jo ja et donaré la mà
(o et donaré un cop de mà).

En Gregori s'hi dóna la mà, allà al balcó, amb els arbres
(els té molt a prop, els pot tocar).

De casa seva a casa meva ens donàvem la mà.


donar-se la volta *

S'ha girat i ha fet gol (o ha fet mitja volta, ha donat una volta; no s'ha donat la volta).

nota: Vegeu també 'donar la volta'.

d
onar-se-les (o donar-se de) *

Aquest noi es pensa que és molt trempat (o es vana de trempat, presumeix de, tifeja de, s'alaba molt; no se les dóna de trempat).

Jo no em considero pas gaire intel·ligent, però... (o no faronejo pas de, no gallejo pas de, no presumeixo pas de, no em penso pas que sigui, no em preo pas de, no vull pas fer ostentació de; no no me les dono pas d'intel·ligent, no em dono pas d'intel·ligent).
Es pensava que era un senyor
(o presumia de senyor, tifejava de senyor, es considerava un senyor; no se les donava de senyor).

Presumeix de modern
(o té aires de modern, galleja de modern, es pensa que és molt modern, fa el fatxenda i diu; no se les dóna de modern).


donar-se manya

Espavilar-se per fer o per obtenir quelcom. |

fer per maneres de, procurar, intentar, mirar de |
Ja te'n donaràs manyes, d'anar-hi, quan et falti paper.

Ja s'hi dóna manya a trobar-se bé: pren totes les pastilles cada dia.


donar-se 'patades' (o donar-se bufetades) *

El color rosa no lligava amb els quadres exposats (o desdeia amb, no feia joc amb, no s'avenia amb; no es donava 'patades' amb) -Triangle-.

A i B diuen coses que es contradiuen (o que no lliguen, que no s'avenen, que són mol diferents; no que es donen bufetades) -Punt-.

donar-se per al·ludit

Pensar-se algú que parlen d'ell o que parlen per ell. |

entendre-s'hi, considerar-se al·ludit, sentir-se al·ludit |
Quan ho va dir e
m vaig donar per al·ludit.


donar-se per ben pagat

Estar satisfet amb quelcom. |

donar-se per satisfet, estar content |
Ja em dono per ben pagat amb aquests aplaudiments.

Ja es pot donar per satisfet si cobra 400 euros
(no ja es pot donar per 'ditxós').


donar-se per 'enterat' (o per assabentat) *

Li diuen que el gos molesta els veïns i ell no s'hi vol entendre (o fa veure que sent ploure, no reacciona; no no es vol donar per 'enterat', millor que no es vol donar per assabentat).


donar-se per la pell (i: deixar-se donar-se per la pell)

Acceptar que un altre és millor, que té raó, que ha de manar, etc. (Gir-Bar) |

donar la raó a l'altre, no voler tenir raó, reconèixer la culpa, rendir-se, donar-se per vençut (Am); donar per la menjadora (a l'altre) |
Jo sempre em deixo donar per la pell, és la manera de no renyir amb ningú.

En Bernat es dóna per la pell
(reconeix que té culpa, que s'ha equivocat).

El Benissa s'ha donat per la pell
(ha afluixat, perquè ha vist que no es podia defensar, que era inferior).

Amb ell, si et dónes per la pell, vas bé
(si li dius que té raó).

Em dono massa per la pell, m'hauria d'imposar més.

Si es donen per la pell és que tenen culpa.

S'ha deixat donar per la pell
(ha acabat dient que sí).

L'altre li va donar per la pell
(li va donar la raó sense tenir-la, Bar).


donar-se per sabut

Considerar algú que una cosa ja és coneguda, ja se sap. |

considerar que és segur, ésser obvi, entendre's |
Es dóna per sabut que a sisè tothom divideix.


donar-se per vençut

Admetre, algú, que no pot guanyar. |

rendir-se, declarar-se vençut |
Ell
encarano es dona per vençut –CI-.


donar-se 'pisto' *

Es posen aquestes ridiculeses -o extravagàncies- perquè les vegin (o per fer-se veure, per fer el tifa, per destacar, per donar-se importància, perquè tenen fums; no es posen aquestes 'horterades' per donar-se 'pisto') –RAC1-.


donar-se temps

Guardar-se un temps abans de decidir una cosa. |

esperar, pensar-s'ho, diferir, ajornar |
El Govern es dóna una setmana més per pactar amb el PTV
-Avui-.

Ens donem una setmana de temps abans de decidir-ho.

Deixa-m'ho pensar una setmana i d'aquí a vuit dies t'ho diré.


donar-se un caprici (o un capritx)

Fer una despesa especial. |

permetre's un caprici, permetre's un luxe, fer la seva, prendre's la llibertat de |
Decideix aprofitar l'absència del seus pares per donar-se alguns capricis
-Punt-.


donar-se una dutxa *

A -On vas? B -A dutxar-me (o a prendre una dutxa; millor que a donar-me una dutxa) -TV3-.


donar senyals (i donar senyal)

Fer, algú, coses que facin pensar que quelcom passarà (Pallars-Mall). |

veure's indicis, notar-se coses; comunicar-se, avisar
|
En comprovar que el mossèn no tornava ni donava senyals de cap mena d’impaciència, es neguitejaren
-Històries-.
El meu germà va anar a Alemanya i va trigar dos mesos a donar senyals de vida
(a dir-nos coses).
Gràcies a Déu que dónes senyals de vida!
(que ens véns a veure)
El gos, quan té pipí, dóna senyal i quan passen els nens de casa, també
(lladra).
Hi ha algú al garatge, el gos ha donat senyal.

Fa mitja hora que l'he cridada, però encara no ha donat senyals de vida (no és mou, no ve).


donar solta *

Això ha servit per fer aparèixer els pitjors instints de la brutalitat humana (o per fer sortir, per permetre; millor que per donar solta a) -CI-.

No deixis anar el gos! (o no amolles el gos! -Val-; no no donis solta al gos!)
n
ota: Al DNV trobem 'donar solta' (a algú): Permetre-li que s'esplaie, es divertisca o isca del seu retir.


donar suport

Ajudar a algú en una qüestió. |
defensar, sostenir, aprovar, abonar, fer costat |

Si et presentes, jo et donaré suport.

nota: Recordem que 'recolzar' no és correcte en
el sentit d'ajudar.


donar tema

Enraonar amb una persona (Am). |

donar conversa, donar corda, donar veta, donar cor (Val) |
No li doneu tema, a l'àvia, que ha de reposar
(no li seguiu la conversa).

És un noi que sap donar tema.

És molt avorrit tota l
'estona allà donant tema (visitant un malalt).

Si li dones tema, no te la treus de sobre.


donar temps

Concedir un temps a algú. |

deixar temps |
Serà un bon treballador, doneu-li més temps.

Dóna-li temps, al xiquet
(deixa que passen uns dies).

No he tingut temps d'acabar la feina
(o no he tingut prou temps, no hi hagut prou temps; no no m'ha donat temps d'acabar la feina).

nota: (
segons «cv.uoc.edu)» El verb donar sempre té subjecte. Per tant, aquesta expressió és correcta si hi ha algú que dóna temps.
Si es tracta d'una oració impersonal, aquesta expressió no és correcta, sinó que s'ha de fer amb el verb
haver-hi o amb una altra construcció. Ex.:
Tots els metalls preciosos es fonien i s'encunyaven si
hi havia temps de fer-ho (no si ens donava temps).
No sé pas si tindré temps d'acabar la traducció (no si em donarà temps).

donar temps al temps

vegeu 'Temps al temps'.


donar tots els gustos (a algú)

Tractar extremadament bé a algú. |

donat tots els compliments (Am), donar tots els capritxos, contemplar, tractar com a un rei, tractar a cor què vols, complaure, satisfer, acontentar; malcriar, aviciar, malacostumar |
Li donen tots els gustos, a la nena
(li compren tot el que demana, Ca).


donar un (en accions)

Me'n vaig a fer un volt (no a donar un volt).

Sortirem a fer un tomb (no a donar un tomb).
Farem una passejada
(no donarem una passejada).

Les vacances han fet un gir inesperat
(no han donat un gir) -Punt-.

Tinc ganes de mossegar-lo
(o de fer-li una mossegada; no de donar-li una mossegada).

El món ha fet un tomb
(o ha fet un canvi, ha donat un tomb -acceptable-).

Us donarà
el seu parer (o el seu judici, us dirà allò que pensa, la seva opinió -acceptable-).


donar un bany *

El Lleida està donant una lliçó de futbol al Massalió (o demostra que en sap més que, passa la mà per la cara, és superior a, es menja de viu en viu; no dóna un bany al; millor que dóna un repàs).

En saben més que nosaltres, de parlar català (o ens passen la mà per la cara, són superiors; no ens donen un bany, ens foten un bany). 

donar un concert

La Selvatana avui farà un concert de sardanes (millor que donarà un concert).


donar un cop

1 Fer arribar un cop amb força a algú. |

ventar -o fotre, clavar- un cop; (pegar un colp, una colzada, una portada, una galtada, una granerada, una cabotada, una manotada, una punyada, una garrotada, una ditada, una canyada, una llenyada, una fotracada -en sentit de colp o de quantitat gran-), pegar un cop (Mall) |
M'ha donat un cop amb el colze
(o un cop de colze).

2 Altres casos:

Un cop també és un atracament (DIEC). Ex.:
Uns lladres decideixen donar el cop de la seva vida -Avui-.

En Glue fa la proesa guanyant la París-Niça
–ciclisme- (millor que dóna el cop).

Ens ventàvem bufetades
(o ens clavàvem, ens fotíem; no ens donàvem de bufetades) -CR-.


donar un entretoc

Avisar més o menys discretament (Bar). |

insinuar, suggerir, aconsellar, deixar entendre, donar un toc d'atenció |
El negoci no va bé, hem de canviar coses, ja donaré un entretoc al teu germà.


donar un 'finiquito'

M'han donat una liquidació de 1.200 euros (o un finiment; no un 'finiquito'). 

donar un gust

Satisfer un desig d'algú. |

donar una alegria, una satisfacció; fer content |
Caseu-vos, si ella ho vol; per què no li doneu aquest gust?
-TV3-.

donar un juli

Apallissar (Bar-Val). |

ventar un estomac (Bar), ventar una pallissa, estomacar, atupar |
Quan vaig arribar a casa el meu pare em va donar un bon juli.


donar un pas (i donar el primer pas) *

El nen ja comença a fer passes (o passos; no a donar passos).

Hem de fer el primer pas per aconseguir-ho (no hem de donar el primer pas).
Haurem de fer un pas endavant
(no haurem de donar).

donar un respir *

Avui l'etapa era curta i els líders han deixat respirar una mica els ciclistes (o reposar, fer un alè, fer una pausa, fer un bufet -Ca-; millor que han donat un respir).

donar un tall de bacallà

Donar poca cosa (Bar). |

donar una aglà |
A -
Ens donaran una bona paga. B -Res no ens donaran!, un tall de bacallà. 

donar una aglà per fer cagar un roure

Fer un petit obsequi amb la intenció d'obtenir un gran benefici (Gir-Bar-Val). |

amb un sou voler obtenir un bou, amanyagar, tirar una gla per agafar un porc senglar (DCVB), deixar perdre un duro per recollir sis pessetes (Am), voler fotre, no tenir res per donar, saber donar un duro per guanyar deu pessetes |
A
-En Jofre m'ha pagat el cafè. B -Aquest t'ha donat una gla per fer-te cagar un roure (et vol demanar algun favor).

C -Aquest matí he anat, a la Caixa Tothovolem, em volien regalar una targeta i no l'he volguda, perquè ja en tinc dues. D -Aquests et donen una gla per fer-te cagar un roure. Si l'haguessis acceptada, t'haurien proposat un negoci; el seu cap només barrina per fotre els diners a la gent. Estan ben malalts!

A un avar no el posis mai en un comerç de cara al públic, perquè fracassarà; un bon negociant ha de saber donar un duro per guanyar deu pessetes.

donar una becollada

Picar amb la mà oberta al clatell d’algú (Men). |
ventar un clatellot, una clatellada, una bescollada, un carxot (Val) |
Si m’alces la veu, et donaré una becollada.


donar una mà d’ajuda

Ajudar en una tasca (Men). |
donar un cop de mà (Gir), col·laborar, fer espatlleta, donar la mà, donar una mà (Mall) |
Moltes vegades em donava una mà d’ajuda en sa meua complicada feina –Fets-.

donar una ordre

Disposar allò que cal fer. |

manar, (decretar, prescriure, disposar, establir -per escrit-) |
Ja he donat les ordres pertinents
-TV3-.


donar una passada (o una repassada)

Renyar a algú. |
escridassar, reprendre, censurar, blasmar |
Quina passada ens va donar! –Albellons-.
nota: També ho hem vist en castellà.
 

donar una raó (i donar raó)

Adduir un argument per justificar una decisió. |

justificar, explicar, raonar, argumentar, informar, dir un motiu |
Si vols plegar, dóna'm una raó.

Ningú em sap donar raó d'aquest noi que dius
(no el coneixen).


donar vergonya *

Et fa mitja vergonya perdre cada dia -jugant a cartes- (no te'n dónes mitja vergonya de perdre cada dia).

No et fa vergonya dir aquestes coses? (no no te'n dones vergonya de).

donar veta

Animar a enraonar, a algú. |

donar conversa, donar corda, donar col·lotge (Am), donar rasca (no és al DIEC, Bar; seguir la veta |
És una dona que, si li dónes veta, no acaba mai; no li'n pots donar.

Ella li donava conversa.

No li donis rasca, que ens n'hem d'anar.


donar veu (i donar la veu a)

Deixar opinar. |

deixar dir, deixar sentir la veu, escoltar |
Gràcies per donar-nos veu
(a la ràdio que l'entrevista).

Donarem la veu al poble.


donar veus

Fer córrer una nova. |

fer córrer, dir a tothom |
Si vols vendre la casa, no ho has pas d'anar d'amagat, ho has de dir a tothom, has de donar veus.

He donat veus per regalar els gossos petits.

Donaré veus, per si algú
m'ho vol comprar.

donar via (a una cosa)

Trobar una solució (Am-Ca). |

desencallar, adobar, fer, trobar un camí, donar seguida (Val) |
L'Ajuntament vol donar via als permisos de l'aparcament
.

donar vida

1 Fer anar bé alguna cosa. |

ajudar, contribuir, portar beneficis, donar feina, donar diners |
Doneu vida als pagesos: mengeu pollastre!
(feu-los anar bé)

El mar els dóna vida, a Roses.

Donem vida a tothom, nosaltres
(anem a comprar a totes les botigues del poble).

Aquest gol ha donat vida al Mallorca, a la segona part
(possibilitats de guanyar).

2 Ajudar a sentir-se bé, a trobar-se bé en un lloc, etc. |

aixecar la moral, trobar-se més animat, aixecar el cap, animar-se|

Aquest casament li deu donar vida.

A
-És a xerrar amb la seva clica, la noia? B -Sí, tot dóna vida!

Aquesta feina li dóna vida.

Les flors donen vida, a l'hospital.

C –Avui discutien on anar a dinar. D -Ja està bé, tot dóna vida (tot distreu).

3 Representar un paper, un actor.
fer un paper, fer de, interpretar, representar |

L'actor català dóna vida a un
noi... -Avui-.

clica: Grup, colla.


donar volada

Prestigiar. |

donar prestigi, categoria, importància |
Per donar més volada al llibre, el pròleg el fa una escriptora coneguda.


donar voltes

1 Moure's tot voltant d'una superfície rodona. |

giravoltar, voltar, rodar, pegar voltes (Val) |
Els cavallets giravolten.

La vida donà moltes voltes.

2 Pensar molt una cosa (Gir-Val). |

meditar, rumiar, donar més voltes que un ventilador
|

No hi donis més voltes i compra-ho
(no hi pensis més).

Fa vint minuts que hi donem voltes i no decidim res
(que en parlem).

El cap em va donant moltes voltes
(penso en un tema).

Sempre donem voltes allà mateix
(sempre som allà mateix, no canvia res).

Nosaltres estem pegant-li moltes voltes, però la cosa està prou fotuda.

nota: Alguns autors considerem 'donar voltes' un barbarisme. Nosaltres pensem que pot ser una solució secundària.

donat (i donat que) *

1 Posat que sigui veritat això que dius, compta amb mi (o si és veritat; no donat que sigui veritat).
2
Ja que els meus ajudants volen cobrar més, hauré d'apujar preus (o com que, puix que, vist que; no donat que).
Com que avui és festa, hi haurà més trànsit
(o no donat que).

Ateses les circumstàncies, haurem de tancar la fàbrica -no hi ha vendes- (o com que no hi ha vendes, veient com van les vendes, en aquestes circumstàncies, tal com van les coses; no donades les circumstàncies).
nota:
Ruaix defensa la locució 'donat que', amb valor causal. Són millors les alternatives.


doncs (+ altres mots)

Se sol usar quan es recomana de plegar una activitat, d'acabar una discussió, etc. |

ja n'hi ha prou, no ho facis |
A
-Em fa mal l'esquena, quan cuso. B -Doncs fora! (plega de fer-ho).
C-
On vas? Et refredaràs! D -La metgessa m'ha dit que podia fer vida normal, no? Doncs ja està! (no m'emprenyeu).
E
-La feina ja està per avui. F -Doncs au, adéu!
Ho vols així? Doncs així!
(queda-t'ho, no vull pas discutir)
Voleu anar a Girona? Doncs
res, cap a Girona!

doncs això *

Doncs vinga, tornem a començar (o doncs au, siguem-hi; no doncs això, tornem a començar).

Us imagineu l'escàndol que seria, si el públic ho sabés?, doncs seria molt gros (o doncs sí, seria un gran escàndol; imagineu-vos-ho; no doncs això).
Doncs mira, em poso a l'ombra per no quedar cremat del sol
(o mira, realment; no doncs això: em poso a l'ombra...).


donde fueres haz lo que vieres **

Fes com els altres (o fes com tothom, val més no fer-se veure, qui fa el que fan els altres no és ni boig ni savi, procura adaptar-te al lloc on vas; no donde fueres haz lo que vieres).


donde las dan las toman **

A -Ell no em va voler ajudar, quan vivíem a Muro, i ara vol que jo el recomani per entrar a l'oficina. B -L'ajudaràs? A -No, i ara! Li tornaré la jugada (o li tornaré la pilota, li tornaré la pera i quedarem en paus; tal faràs, tal trobaràs! -Gir-Val-, el pagaré amb la mateixa, m'hi tornaré, el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú; fill ets, pare seràs; no donde las dan las toman).

dorm pellot!

Hom ho diu de qui dorm exageradament, sense ànsies (Ca). |
i dorm que dorm!, vinga a dormir! |
Són les deu i ella: dorm pellot!
Ja hauríem de ser a la feina i ell: dorm pellot!

pellot: Parrac, drap.


dormir a la palla

No adornar-se de les coses que passen (Gir-Bar-Val). |

jeure a sa paia (Mall), badar, encantar-se, ésser massa innocent, no sospitar |
A
-La convocatòria d'oposicions s'acabava dimarts passat, però jo no ho sabia. B -Tu sempre dorms a la palla!
C
-Mira que el veí et fotrà un tros de feixa, que en aquest poble hi tenen molta afició! D -Que et penses que jo dormo a la palla? (ja vigilo)
No ha pas dormit a la palla, la Ció
(s’ha espavilat per cobrar).
És un al·lot que jeu a sa paia
(és un poc ximplet o ingenu).

dormir amb el morro calent

Dormir amb la parella (Am). |

dormir amb home (o amb dona), dormir acompanyat |
A
-Ja fa fred, ara. B -Tu rai, que dorms amb el morro calent! (amb dona).

dormir amb un ull obert

Dormir amb un son fluix; vigilar, estar atent. |
dormir amb els ulls oberts, dormir amb l'orella dreta, dormir com les llebres, dormir fluix; estar alerta |
El patró dorm sempre amb un ull obert (el patró de la barca sempre vigila; Cotlliure, Cat Nord-Ca).
Quan faig obres dormo sempre amb un ull obert, perquè no em fotin.

dormir com el guix (o dormir més que el guix)

Ésser molt dormidor (Ca-Am). |

ésser dormilega, dormidor, clapar a bo i millor, fer guix (Bar) |
Jo dormo com el guix: poso el cap al coixí i ja dormo.

Nosaltres semblem dues saques de guix, per dormir (dormim mot, Ca).

En Terés ja hi era i clapava a bo i millor. Dormia tan a gust que ni tan sols ens va saludar -Confidències-.

dormir com un àngel

Dormir plàcidament (Mall). |
dormir a pler; dormir com un sant, com una soca, com un tronc, com el guix, (dormir com el sauló, com l'algeps Val), dormir com un papa (Cat Nord) |
Després d’haver sopat, i amb la consciència tranquil·la, va adormir-se com un àngel.

Encomana't a dormir com un papa -Rondalles C-.

dormir com un gos capat

Dormir plàcidament, sense sobresalts (Val). |
dormir com un tronc, dormir com un soc |
Jo, en acabant de dinar, dorm com un gos capat.


dormir com un parrac

Dormir profundament, amb gran tranquil·litat, en repòs complet. |

(dormir com un pallot, com un rei, com una carabassa, com un passerell, Ca), (com un sarrió, com un oriol, Am), (com un emplastre, com un rabàs, Ca-Am), com una rabassa (Ca-Mall), com un soc (Ca-Am-Bar), com una marmota (Bar), (com un peix dins s’aigo, com un sauló, com un tió, Mall), (com una soca d'olivera, com un reig, com un peix, com un liró Val), com un tronc (Gir-Mall-Val); quedar enroscat, clavat (Ca), |
Al vespre quedo adormit com un parrac, mirant la televisió.

He dormit com un pallot tota la nit, sense rumiar res.

Els nens dormen com dos oriols.

A -
Has dormit avui? (ha perdut l'equip) B -He dormit com un passerell.
La nena dormia com un sarrió.

Dormo tota la nit com un tronc, sense cap maldecap de res.

El nen dorm com un rei.

No he pas sentit els trons, dormo com una carabassa.

Ha quedat adormit com un emplastre.

El nen va quedar enroscat i no se'n sabia avenir que ja fóssim a la Cellera
(va quedar adormit a l'auto).
Algun cop m'hi he trobat, tocar el despertador i nyac!, quedar clavat
(tornar a dormir).
nota: Pensem que 'd
ormir com un liró' no és una solució prou bona.

dormir fins que el cos ho demana

Dormir, algú, fins que acaba la son (Am). |

dormir fins que el cor diu prou (Ca-Am), fins que em desperto, sense despertador |
Demà dormiré fins que el cos m'ho demani.

Avui he dormit fins que el cor m'ha dit prou.

nota: Hi ha dubtes i interferències entre l'ús de 'cor' i de 'cos' en aquestes frases. Totes dues solucions semblen bones.


dormir la mona

Dormir a causa d'una embriaguesa (Am-Bar). |

dormir perquè s'ha torrat (algú) |
El noi estava dormint la mona
-Avui-.

dormir més que els cucs

Dormir molt (Val). |
dormir com un soc, com una rabassa; dormir més que el guix |
Desperta-la ja, que dorm més que els cucs!

dormir més que l'algeps

Dormir molt (Val). |

dormir més que els cucs (Val), més que el guix; dormir com un soc, com una soca d'olivera, com un tronc |
Quina vida et xames, dorms més que l'algeps
-Camacuc-.


dormir pla

Dormir profundament a causa del cansament (Am). |
dormir planer (Ca); dormir com un parrac, com una rabassa, com un sarrió |

Ja dormirà pla, en Carles!
(ha anat a fer una caminada de 20 Km).
Avui dormirà pla!
(un que corre molt) -TV3-.
Avui hem dormits plans
(han alliberat un segrestat; tranquils) -CR-.
Dormiràs planer, avui!
(ha anat a cavar vinya)

dos endavant dos endarrere

Aproximadament. |
més o menys, si fa no fa, per aquí per aquí (Girona) |
Érem cinquanta a casament, dos endavant dos endarrere.


dos es barallaven i el tercer va rebre

Es recomana de no intervenir en alguna baralla o en alguna controvèrsia (Bar). |

una vegada dos es barallaven i el tercer va rebre (Gir), qualsevol s'hi posa, qualsevol diu res |
A -
Poc has dit res quan ens discutíem. B -Una vegada dos es barallaven i el tercer va rebre.

dos no es barallen si un no vol
(o quan un no vol)

Si una persona cerca baralles i l'altra calla, no sol passa res. |
si un no vol, dos no és barallen |

Quan hi ha crits, si un crida i l'altre calla, no es rebreguen mai: dos no es barallen si un no vol.

dotzena de frare

Conjunt de tretze (Bar). |

tretze |
Te'n donaré una dotzena de frare.


dret com un fus

En posició vertical (Mall). |
ert, rígid, encarcarat, tibat, enravenat; dret com un ciri (Gir-Eiv), com un rave;
fer el cap dret com una mostela |
...i en Joan ja va ser dret com un fus enmig del portal -Albellons-.
La nena era al llit amb un cap dret com una mostela
(mirava la televisió).

En Lluc s'ha quedat plantat amb so 'gorro' en sa mà, més dret que un ciri
-Pagesos i senyors-.

dret com una post

Es diu de qui roman amb l’esquena ben recta i en posició vertical (Mall). |
tibat, enravenat; dret com un ciri,
dret com un estaquirot, dret com una i, dret com un fus (Mall), dret com un pal (Val) |
El veia esblanqueït, amb l’esquena dreta com una post, l’esguard fix endavant, eixugant-se la suor de les palmes de les mans -Els voltors-. 

La nena camina dreta com un ciri.
Aquests pins pugen drets com una i a caçar el sol.


duel particular

Competició entre dos equips, o entre dues persones, quan té un caràcter especial. |

combat, lluita |
En Gundemar ha superat el seu germà
en el seu duel particular (tennis).

nota: Es diu molta en el món de l'esport.


dues filles i una mare, tres dimonis per un pare

Dita misògina (Ca). |
una filla, bona filla; dues filles, prou filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis contra un pare (DCVB) |
A -Ha estat una altra nena. B -Pobre home, dues filles i una mare: tres dimonis per un pare.


dur a bon port (i arribar a bon port)

Fer acabar bé una qüestió. |

treure d'un perill, portar a terme, dur a terme, fer estar segur, portar a bon terme, portar la barca a bon port (Bar), aconseguir una fita, sortir d'una malaltia greu |
Sembla que portarà la nau de les sardanes a bon port
(la nova junta) –CR-.

Procurarem portar les converses a bon port
-TV3-.

Parlem d'una experiència duta a terme a Alaró
-Lluc-.

Ella haurà de dur a terme aquestes tasques
-Llibre-.


dur a escoltar el sermó (a algú)

Induir hàbilment a algú a fer una cosa que per pròpia iniciativa o voluntat no hauria fet (Mall). |
dur qualcú a sentit es sermó, convèncer |
Mira que n'ets de beneit, ja t'hi ha duit, a escoltar es sermó!


dur a l'acorador

Donar el cop mortal (Mall). |
portar -o dur- a l’escorxador, portar al degollador, fer perdre, matar |
Però seran PR i PLE els que hauran duta la llengua a l’acorador –Temps-.

dur al palmell de la mà (una persona)

Respectar una persona i tenir-ne molta cura (Bar). |

tractar bé, tractar com a un rei |
La jove em duu al palmell de la mà.


dur basta batuda

Es diu quan hom porta un tros de doblec desfet, cosa corrent entre els infants (Moixonies, Mall) |
Aquest nin sempre duu la basta batuda.
batuda: gastada o desfet

dur bitzèrria

No poder veure a una persona o a un animal (Men). |
tenir mania, tenir malícia |
Sa criada no li fa res bé mai, sempre li pareix que fa poca feina: li du bitzèrria.

dur com un roc

Molt dur. |

dur com la pedra (Val), dur com una mala cosa, dur com una post, dur com una sola de sabata, dur com un os, més dur que un sabatot (Bar-Gir) |
El nen ha fet la femta dura com un roc.

Aquest torró és dur com una mala cosa.
 
Em van servir un bistec més dur que un sabatot.


dur de cap -una cosa- (o portar de cap)

1 Tenir el pensament de fer quelcom. |

tenir al cap (una cosa), portar-ne una de cap (Gir-Bar), haver-se fet un propòsit, fer pensament de, tenir el projecte de, fer compte de, planejar, tenir la intenció de, tenir en cor,

tenir fita la mirada, estar-hi encaparrotat (Mall) |


Vull estudiar alemany, ja fa temps que ho duc de cap.
No et vaig saludar perquè en duia una de cap, aquell dia
(rumiava una altra cosa).

Feia dies que ho portava de cap, i avui ho he anat a comprar.

Aquest jovent en porten alguna de cap
(volen fer alguna malifeta).

Què portes de cap?
(què penses fer?)

A -Treballes molt. B -És que en porto moltes de cap (haig de fer moltes coses).
La presa de Puigcerdà, on ja tothom tenia fita la mirada... –Carlinada-.

M'equivoco perquè en porto massa de cap (faig moltes coses alhora).

2 No és correcte 'dur de cap' quan vol dir enamorar-se o quan vol dir preocupar, dur malestar.
Cap dona no m'havia fet patir com ella
(o no m'havia agradat, no m'havia encaterinat, no m'havia fet anar de bòlit, no m'havia preocupat; no no m'havia portat tant de cap com ella).

Un lladre de cotxes fa anar de bòlit la policia
(o fa anar de corcoll, fa córrer, fa anar de cucurulla; no porta de cap la policia) –Punt-.


dur de mollera *

Aquest home és una mica dur de cap, li has d'explicar molt les coses (o dur de clepsa, de closca, de cervell, d'enteniment; no dur de mollera).

dur de pelar

Vegeu 'ésser de mal pelar'.


dur de rosegar

Vegeu 'ésser un os' 


dur el caliu a la seva sardina *

Li sembla que tot s'hi val, per anar bé ell (o per fer anar l'aigua al seu molí, per mirar per ell, per procurar anar bé ell, per treure'n estella, per beneficiar-se'n ell, per cercar el profit propi; no per dur el caliu a la teva sardina) –Estel Mallorca-.


dur el cap davant

Ésser el qui comanda o dirigeix un grup o una colla (Mall). |
ésser el de davant, anar a davant; ésser un cap gros, ésser el capitost, ésser el principal, ésser el cap de colla |
Convé que hi hagi una persona que dugui el cap davant.

dur el segell de (o portar el segell de)

Tenir, una acció, unes característiques determinades (Am). |

ésser típic de, ésser propi de, ésser com els que fa en |
Estàs molt avorrit, sempre capficat: portes el segell de l'avorriment a la cara.

El gol porta el segell d'en Lluís
(ell l'ha fet) -TV2-.

El xut d'en Miquel duia el segell de gol
-TV3-.


dur els papers molls

Vegeu 'anar amb els papers molls' 

dur esponera

Es diu d’aquella persona que es creu superior als altres (Mall). |
tenir fums, ésser molt vanitós, (anar més estirat que un fus, mirar els altres per damunt les
espatles, creure’s ésser de les set cases, estar molt pagat d’un mateix, dur fums Mall), ésser un fanaler (Val) |
Saps que ho és de vanitós el seu germà; duu més esponera que l’olivera del teu hort. 


dur la contrària

Anar contra l'opinió d'algú. |

contradir, replicar, rebatre, oposar-se, fer -o dur- la contra, fer la contrària |
Tu sempre em portes la contrària.

No li agrada que li duguin la contra.

Aquests, tots fan la contrària perquè, davant del públic, han de quedar bé (diuen que no plegui, un jugador, però el volen fora; diuen el que no pensen).

L'oposició fa la contra, en un ajuntament.

A –M'agradaria ser jardiner. B –També hi ha la seva contra (les seves coses, maldecaps, Ca).


dur la mitja al garró

Anar mal vestit, amb poca cura (Bar). |

anar malforjat, mal fotut, mal girbat |
En Pere duia la mitja al garró.


dur les sabates girades de peu

1 No tenir les coses clares, tenir les coses al revés, les coses de la dreta a l'esquerra i les de
l'esquerra a la dreta (Mall). |
tenir el cap girat, anar errat de comptes |
Amb la qüestió de la llengua molta gent duu les sabates girades de peu; es pensen que el marc legal és l'única via per fer avançar la llengua, i el marc legal no ho és tot, hi ha altres coses.
T'has errat de comptes, vas ben equivocat, sembla que duus ses sabates girades de peu, no crec que hagis pagat aquest deute ni en vint anys.
2 No encertar gens en allò que hom es proposava d’antuvi (Mall). |
ficar els peus a la galleda, equivocar-se, dur un mal dia (Mall) |
Na Maria duu molt sovint les sabates girades de peu.


dur mala vida

Portar una manera de vida no concorde amb la raó i la moral (Mall). |
anar per mal camí, anar malament, (anar per males aigües, no fer petjada bona, ésser una mala herba, estar deixat de la mà de Déu Mall) |
Aquest al·lot duu mala vida: es passa la vida al carrer i no vol treballar.

dur marxa

Fer una activitat que comporta un canvi social o econòmic (Mall). |
portar camí de, anar de dret a |
Els mallorquins duim marxa de ser els criats dels alemanys -Llibre-.
 

dur-ne més al cap que als peus (o portar-ne)
Estar embriac, o semblar-ho. |
estar torrat (Gir-Val), borratxo, begut, pitof (Gir-Val);
anar calent d'orelles, estar gat; no estar fi |
Aquell dia ella en duia més al cap que als peus.
En porten més al cap que als peus, aquest que canten al carrer.
De vegades en porta més al cap que als peus (= no sap què es fa, com si anés begut).

dur orenga

Raonar llargament d’una manera un xic impertinent o molesta (Mall). |
ésser una mallerenga, ésser carregós -o embafador-; xerrar pels colzes -o pels descosits-; (tenir corda a sa llengua, xerrar per ses butxaques, dur sa llengua esmolada Mall) |
Aquest al·lot duu més orenga que un predicador.
nota: Vegeu també "comportar molta orenga".


dur sa llengua esmolada

Es diu d'algú que xerra més del que cal (Mall). |
tenir la llengua llarga, ésser llenguallarg, (ésser un llenguallarga, tenir sa llengua llarga Mall) |
No te'n pots refiar, d'en Jordi, duu sa llengua esmolada.


dur sa negra

Estar de mal humor o de mal tremp (Mall). |
tenir mal dia, tenir la bruta (Mall) |
No li facis cas, a en Jaume, avui duu sa negra.


dur sa post en es forn

Carregar-se la feina, les despeses o la responsabilitat d’una cosa (Mall). |
ésser-hi sempre per un cap, dur la càrrega, posar-se al davant d’una cosa, dur es feix pesat (Mall), |
Aquest home és molt responsable, sempre duu sa post en es forn.


dur-se les mans al cap (o portar-se) *

El cap de colla casteller es posa les mans al cap (o queda parat, queda de pedra, no se'n sap avenir, cau de cul, queda astorat; no es porta les mans al cap) -C33-.

La pobra dona es va posar les mans al cap quan va veure els lladres (o es va espantar, es va esverar, es va acollonir, es va estremir de por, va restar petrificada; no es va portar les mans al cap).
M'he posat les mans al cap: en val 10 i me'n demanen 40
(o m'he esverat, m'he indignat, he quedat parat, he quedat glaçat, he quedat desconcertat; no m'he dut les mans al cap).

dur tòria

Créixer amb força un al·lot, un animal o una planta (Men-Mall). |
fer-se molt, dur empenta, pujar amb vigoria, dur molta arrencada (Men), fer milla per hora (Men) |
Aquesta nina duu tòria.

dur trull

Portar a terme una determinada activitat d'una manera intensa, sovint acompanyada de moviments i sorolls (Mall). |

fer gresca, fer bullícia |
Dur trull és molt sa, perquè fas moltes coses i et diverteixes més.


dur un endarrer (o tenir)

Quedar amb un desig de tenir, fer o saber alguna cosa (Mall). |
anar endarrer, tenir un desig per satisfer, tenir una recança |
És com si volguessis rescabalar de qualque injustícia... Vull dir ganes de fer una bona botifarra, o cosa per l’estil, sense saber exactament a qui la vols fer. Vols dir el que en diem “dur un endarrer”. Això mateix, però més fort
-Els voltors-.
nota:
Vegeu també "estar endarrer de".

durar com un cul de morter (o més que)

Ser molt durador, tenir molta resistència i força, una cosa o una persona (Cas). |
viure molts anys, perdurar en el temps, existir durant molt de temps, durar com la bóta de sant Ferriol, durar per vida d'hereus (Girona), ésser llarg de (+ verb) |
El moribund durava com el cul d'un morter -La cara oculta de la lluna-.
Amb aquest paleta tindreu paret per vida d'hereus (durarà sempre més).
Aquestes portes són molt bones, no les veuran pas dolentes en vida d'hereus.
Les cebes són llargues de coure (triguen a ser cuites) -Cat Nord-.

durar de Nadal a Sant Esteve (una cosa)

Durar poc (Nadal i Sant Esteve es toquen). |
durar dos dies, durar com de Nadal a Sant Esteve (Mall), no durar ni el temps de cobrar, de Nadal a Sant Esteve poc hi vol (l'Alguer) |
El porró que vaig comprar al mercat va durar de Nadal a Sant Esteve: al nen li va caure a terra.
A -Ara tothom compra mitges verdes. B -Durarà dos dies, això.

Aquest rellotge no durarà ni el temps de cobrar (és veu fràgil).


durar més que un cànter en un guaret

Durar molt algú, normalment perquè viu sense maldecaps ni faenes grosses (Val). |
ésser de molta edat, estar carregar d’anys, perdurar, anar llarg; ésser la cançó enfadosa, durar més que les culleres de boix (Trespònts) |
Ton pare, l’he vist molt bé. Durarà més que un cànter en un guaret.
Ta tia, fadrina i rica, durarà més que un cànter en un guaret

dutxa d'aigua freda

Desengany. |

disgust, contrarietat, decepció, desencís, goig sense alegria, frustració, desencant |
Les previsions del FMI són una dutxa d'aigua freda.