ésser
a
1
Ésser el torn d'algú; ésser una cosa d'algú (Ca). |
tocar, haver de |
En
Joaquim és a posar, ara (juguen
al dòmino; ha de posar).
Qui
és a parar?
La
casa és a partir (no és d’un de sol fill, Am).
2
No haver fet, encara, quelcom (Am). |
no
haver realitzat
|
A
-Algú
ha deixat la clau del pany. B
-Jo
no, encara sóc a passar-hi (per
tant, no hi he deixat la clau).
nota: No sabem si "ésser a"
és una forma catalana antiga o un gal·licisme. En tot cas, ens
agrada.
ésser
a cames
Faltar
poc per deixar una cosa enllestida o resolta (Gir). |
ésser a
punt d'acabar, tenir força enllestit, tenir
a cames (Ca), tenir guanyat, ésser a punt d'acabar, ésser força
llest, tenir avançat |
Hem
passat molta misèria, però ara ja som a cames (ja
ens n'hem sortit).
Al
maig el curs ja és a cames.
A -El
noi fa cinquè de carrera.
B -Ja
ho té a comes, ara
(li falta poc).
Ja
la tenim cames, aquesta partida
(ens falten pocs punts).
Ara
ja ho tenim a cames
(a punt d'acabar-ho).
Ara
ja les tenim guanyades, aquestes veremes
(demà les acabarem).
ésser
a can Collons
Es
diu d'una empresa que funciona malament o d'un lloc on hi ha un gran
desordre (Gir). |
ésser
a can Seixanta -o ésser can Seixanta-, ésser
a can Pixa Rellisca (Bar), ésser a can penja-i-despenja, (ésser a can Bardaixa, a cal
Podrit, a can Xixa (Am), ésser un femer (Val), ésser un bordell,
quin bordell!; ésser
a la gana (Lleida) |
A
l'estiu, el servei de correus és a can Collons! (les
cartes arriben tard, s'equivoquen de bústia, etc.).
Aquest
dormitori és a can Seixanta!
(el llit per fer, llibres a terra, etc.).
Com
vols que treballin, si aquella casa és a can Bardaixa?
El
pare s’emborratxa cada dia!
Aquest hotel se n'anirà al clot
perquè és a cal Podrit (hi
ha un gran desordre).
Allò era a cal
Podrit i ens havíem d'esparracar molt per poca cosa.
Aquella escola és a
can Penja-i-despenja: els mestres no van ni als claustres (Am).
esparracar:
Matar-se treballant.
Si
l'assegurança no respon, som a la gana tots, els pagesos (després
de la pedregada).
Aquell
dona va mal fumuda, té la casa bruta: sembla a can Bardaixa.
ésser
a cavall (d'algú)?
Controlar
una persona a fi de corregir-la o per empipar-la. |
vigilar, no
perdre d'ull, cascar (Val) |
La
iaia sempre li era a cavall, perquè es tallés els cabells.
Si
no li som a cavall no fa els deures.
Casquem-li
o no ens pagarà.
ésser
a darrere
Ajudar a una persona,
si aquesta no pot fer un pagament o una altra cosa. |
fer fermança, ésser a
la rereguarda |
Ho pagues tu i, si
un mes no pots pagar, jo ja seré a darrere (t'ajudaré, ho diu
el pare al noi, Am).
Si no hi fossis tu a
darrere, ben res! (-si no l'ajudessis-, ho diu la mare de la
filla, no faria la feina, Am).
ésser
a dintre de (o a dins de)
Controlar
una cosa, conèixer-la molt bé. |
saber-ho, dominar-ho; ésser
ficat a tot arreu, estar pertot, ésser a tot arreu |
El
teu germà ja t'avisarà quan hi hagi places, ell és a dins
(treballa a la batllia).
Els
d’hisenda són a dintre de tot i ho saben tot.
ésser
a l'edat del si no fos
Ésser
vell. |
estar carregat d'anys, quedar poques tallades de cabell
(Val) |
Deixeu-nos
de viatges, que som a l’edat del si no fos.
Al
meu veí li queden poques tallades de cabell.
Aquest
bar és a can si no fos
(hi van molts vells; Ca)
nota: No és del tot desconegut, a
Mallorca, però s’usa molt poc.
ésser
a la flor de
Trobar-se en una edat
de plenitud, en una bona època de la vida (Gir-Mall). |
ésser al pic,
trobar-se en el millor moment |
La noia és a la
flor de l'edat i s'ha deixat entabanar per aquell ximplet!
Estàs a la flor de
la vida (Mall).
Va tenir aquell
accident a la flor de la joventut.
Encara ets a la flor
de la vida, tu -CR-.
Es
va morir quan era a la flor del món (jove).
nota: Vegeu també
'flor 3', al Volum 1.
ésser
a la teulada de *
Ara
ho ha de decidir el govern de Paris, que té l'ultima paraula (o
depèn de, és responsabilitat de, és a les mans de, ho ha de dir,
ha de parlar, ha de pronunciar-se; ho ha de resoldre, determinar,
disposar; ha d'arromangar-se; millor
que
ara la pilota és a la teulada del govern de Paris).
ésser
a la trinxera *
En aquest ofici o
ets al peu del canó o a dalt de tot (o ets un pencaire, has
de formar, has de ser al peu de l'enclusa -CR-;
millor que o ets a les trinxeres o a dalt de tot -un
cantant-).
ésser
a poc
Restar
poc temps perquè passi quelcom (Am). |
faltar poc, tenir a poc;
no durarà gaire, quedar-li poc, no anirà gaire lluny a caure |
Ara
ho tens a poc això del carnet (té
17 anys i mig).
És
a poc, aquesta cooperativa (=
aviat la tancaran)
ésser
a primer terme
Comentar-se
molt, un tema. |
a primer pla, ésser el plat del dia, se'n parla
molt, ésser la notícia del dia |
El
tema de la variant torna a ser a primer terme.
ésser
a quatre dies
Hom ho diu d'una cosa
que no té futur, que s'està acabant (Ca). |
tenir-ho a quatre dies, això s'acaba, no
durarà, és a poc, no anirà gaire lluny a caure, és de hui a demà
(Val) |
El món és a quatre
dies, ho fotran tot a prendre pel sac (tales
les selves, els pesticides...).
Això dels capellans
és a quatre dies (no en
quedaran, perquè no se'n fan de nous).
El futbol és a
quatre dies, l'estan matant pagant tants diners als jugadors.
Ho
teniu a quatre dies, que tothom només parli francès a l'Estat
Francès. Ara sí que sereu feliços!
ésser
a segon terme
Considerar-se
una cosa poc important, menys actual o de menys valor que una altra.
|
ésser secundari, ésser a segon pla |
Ara
la notícia de la crisi ja és a segon terme (ja
no se'n parla tant).
ésser
a segona línia
No
ser la persona que porta més directament una acció. |
ésser a
segon terme, ésser el segon, ésser a la reserva |
Jo
ja sóc a segona línia
(porta la fàbrica el noi).
No
m’agrada pas com pugen aquesta mainada, però ja sóc a segona
línia i he de callar
(ho deia l’avi).
ésser
a sobre (o estar)
Vigilar,
tenir cura d’una persona que no es val per ella mateixa, que no
treballa prou, etc. |
estar
damunt, estar a l’aguait, controlar, no perdre d'ull, comptar els
passos
|
No
se li pot deixar fer res, se li ha de ser sempre a sobre (és
gran i ho fa malament).
Amb
els adolescents, cal ésser-hi a sobre, perquè altrament no estudien
ni treballen.
Abans,
les mares estaven molt a sobre de les filles.
No el podem fer
trescar: li hem de ser sempre a sobre!
Li
estàs massa a sobre, ja té 17 anys!
Els
hi has de ser a sobre, als del banc, ells no dormen mai!
(cobren comissions i, si reclames, te les treuen).
ésser
a temps
1
Tenir prou temps per desenvolupar alguna tasca. |
encara ho pots
fer, no és pas tard |
Encara
som a temps de fer una carrera.
2
Es diu 'ja hi serà a temps' o 'sempre hi seràs a temps' per
aconsellar a algú de no precipitar-se a fer una cosa (Gir-Mall). |
hi ha
coses millors, val més que provis de fer una altra cosa, no hi vagis
de pressa, no corris |
Sempre
hi seràs a temps a fer de pagès!
(= val més que facis una altra feina).
Ja
hi seràs a temps, de casar-te.
Apunta-t'hi, si t'agrada; sempre
ets a temps de deixar-ho (Am).
A
-Agafa
aquesta clau.
B -Per
què no em dones la teva?
A -A
perdre-la, sempre hi sóc a temps! (B
sol perdre les coses)
A
plegar el negoci, ja hi serem a temps.
Ja hi sereu a
temps, de festejar! (són massa
joves)
Apunta-t'hi!,
sempre ets a temps de deixar-ho.
A
tornar a la fàbrica, sempre hi seràs a temps (val
més que estudiïs).
Sempre
hi seràs a temps a fer de fuster (estudia).
A
vendre, sempre s'hi és a temps (no
cal anar de pressa).
ésser
a un pas de
Es
diu quan manca poc per començar quelcom. |
ésser a punt de,
ésser a prop de, estar a dos dits de, estar a punt de, ésser
imminent, estar a un tomb de dau |
Jordània
és a un pas de la guerra
–TV3-.
ésser
abandonat
No tenir cura de les
coses. |
ésser negligent,
malcurós, desidiós, deixat; semblar
un jaç de porc (un lloc), ésser xipotis (Alt Empordà) |
Es un noi abandonat,
pel cotxe: no mira mai nivells, el té brut...
Aquesta
cambra sembla un jaç de porc.
El
calçat, sabates i espardenyes, com que mai no m'ha merescut la més
petita consideració, perquè sempre ho he trobat mesquí,
insuls i xipotis, vaig
entaforar-ho a sota el llit sense ni menys mirar-ho
-Per Morellàs-.
Si
no hi ets en tot l'any, la casa és freda (Ca).
xipotis:
deixat, barroer, de poca categoria.
ésser
acabat de vell (o estar)
Ésser
molt vell. |
ésser
un gueto, ésser collidor, estar carregat d'anys, tenir una cama al
fossar, estar acabat, estar fet una cafetera
russa (Bar)
|
Aquest
gos és acabat de vell.
L'avi
està acabat de vell.
El
pare, acabat de vell, fa les proves bé, amb el cotxe.
ésser
acampat (o estar)
Haver passat, una
criatura, els primers anys de vida. |
ésser criat |
Els teus fills ja
són acampats.
nota:
Vegeu també “acampar 1 i 2”, al Volum 1.
ésser
aconsellat
Fer
una cosa induït per algú (Ca). |
estar aconsellat (Bar), ésser
guiat, incitat, atiat; de consell de |
A -Si
és tan bon noi, per què ens passa pel costat i ni ens mira? B
-Ho
fa perquè és aconsellat pels altres (li
fan fer ells).
ésser
aigua calenta
Es diu d'alguna cosa
sense cap importància, no rellevant (Bar). |
ésser aigua de
castanyes (Gir), aigua de figues, foc d'encenalls, fum de botja;
tornar-se aiguapoll, ésser fum de sabatots |
Tot
això de les reformes que diuen que faran és aigua calenta: tot
quedarà tal com és.
Els
bitllets que us ensenyen són fum de sabatots, se'n van i no tornen
(duren poc) -Vida de pastors-.
ésser
aigua d'abril (o de maig)
Ésser,
una cosa, ben arribada (Val). |
ésser un bàlsam, un consol |
Aquelles
paraules eren aigua d’abril, aigua que es va escampar pel poble
tranquil·litzadora -Séquies-.
ésser
aigua de castanyes
1
Cafè molt clar. |
ésser aigüeroles o aiguerulles |
Això
és aigua de castanyes (o
sembla).
2
No tenir importància alguna cosa, ser intranscendent. |
ésser
fum de botja -o de canyot-, ésser bufes d’ànec, ésser foc
d'encenalls, tornar-se aiguapoll |
A -Ui
me'n va explicar de coses en Robert. B
-Mira,
tot el que et digui en Robert és aigua de castanyes!
Diuen que
inverteixen molts diners en sanitat, però al capdavall tot és aigua
de castanyes.
ésser
aigua passada *
Els
morts de la guerra? D'això ja no se'n parla (o
ja són història, ja és un tema oblidat; millor
que
això és aigua passada).
A
-No
sou renyits? B
-Això
era l'any passat; ara som amics
(o tot
ha de passar, les coses han canviat;
millor que això
és aigua passada).
ésser
al cap del carrer
Ho
diu qui proposa una solució ràpida i definitiva, generalment per
acabar una discussió (Gir). |
és
així i prou; fes això i no cal que en parlem més, no discutim pas
més, deixem-ho córrer, pleguem, entesos,
ja
som -o estem- al cap del camí (Bar) |
A -No
sé per què en Joan no em saluda; no n'hi ha pas per tant! B
-Paga-li el que li vares prometre i sereu al cap del carrer!
C
-Les
carxofes sempre em fan mal.
D -Doncs
no en tastis cap més i ja serem al cap del carrer.
E
-El
nen plora perquè vol la pilota.
F
-Dóna-li i serem al cap del carrer!
G
-Me'n canso d'anar al Consell Escolar. H
-No
anant-hi seràs al cap del carrer.
I
-Et
deu agradar arribar a les cinc
(són dos mestres).
J
-Com a tothom. I
-Doncs ja som al cap del carrer (=
no em diguis que estimes els nens, que tens vocació o les altres
bajanades que es diuen ara).
K
-No tenim diners, i per això no podràs estudiar Veterinària. L
-Ara
som al cap del carrer
(Val).
Jo
no discutisc que Joan siga molt bona persona; en això estem al cap
del carrer. Però amb tu no s’ha portat com un germà
(Val).
M -Hauríem de fer un sopar. N -El pagarà el club? M -No.
N -Ja som al cap del carrer (no perdem el temps).
nota:
Quan "estar al cap del carrer" significa "estar al
corrent d'una cosa" és un castellanisme.
ésser
al cel de les oques (o estar)
No
estar atent (Olot-Am). |
estar
distret, badar, estar a la lluna, no escoltar, tenir el cap a tres
quarts de quinze, ésser
de cos present (en un lloc), estar als llimbs |
Sóc
al cel de les oques, no sé ni què m'has dit.
Potser
jo estic al cel de les oques (no
ho entenc tal com és).
A
–Hi eres, a la conferència? B –De cos present, sí (no
escoltava).
Tu
ja ets al cel de les oques! (el mestre a un alumne).
nota:
Vegeu també 'cel de els oques'.
ésser
al dia (o estar)
1
Conèixer
les innovacions d’alguna disciplina. |
estar
al corrent, estar actualitzat, seguir
la voga, estar assabentat de, tenir notícia cabal de, seguir la moda
|
Els
metges han d’estar al dia de les investigacions.
No
esteu al dia: mira que regalar-li aquest cantant! (un
disc)
Aquesta
oficina no és al dia (els
mobles i els ordinadors són antiquats, etc.).
2
No deure res a ningú. |
estar
al corrent |
Jo,
com a client, sempre estic al dia.
ésser
al peu del canó
Treballar (Gir-Bar).
|
ésser
a la feina, formar, pencar
|
A
les set ja són al peu del canó (ens
hi posem a les set).
nota:
Pensem que és una frase feta formada alhora en català i en
castellà. Vegeu també "de peus al canó".
ésser
al pic
Ésser
en el millor moment de salut, força, feina, rendiment, estat físic,
etc. |
estar
al pic (Bar), en la flor, en plena forma |
Els
gossos de caçar són al pic als tres anys.
Un
home al pic de la joventut i s'ha d'estar a casa sense fer res? No
ho entenc!
Ara
que som al pic de la feina, no demanis la baixa.
A
les vuit el mercat és al pic de la venda.
Tu,
a divuit anys, ets al pic del festejar.
Un
ciclista és al pic dels collons, a vint-i-vuit anys.
S'ha
d'ensofrar al pic del sol.
ésser
al primer full de les beceroles
Passar
per una situació inicial i d’escassa importància o perill (Am). |
ui
te'n passaran!, que no en vinguin de pitjors!, això rai!; estar a
les beceroles, començar un ofici, entendre-hi poc, iniciar-se |
Tant
que us queixeu de la mainada i encara sou al primer full de les
beceroles. Espereu que tinguin quinze anys!
A
-Quina calor! B
-Encara som al primer
full de les beceroles!
(al juny).
ésser
al punt (o estar)
En
l'estat ideal. |
ésser
al pic, estar en el millor moment, ésser exquisit, quan són més
bons, tenir molt bon gust, saber bo,
tallar
(un menjar, Ca-Am), tenir tots els gustos (Ca) |
Anem
per dinar, que ara el brou és al punt.
Aquests
préssecs són al punt
(ni massa madurs ni grenyals)).
Arribes
al punt (el
dinar ja és a punt; a Mallorca es diu “a punt”)
Ara
estàs al punt (una
dona; bonica).
A
-Com
és que s'hi va casar? B
-La
va trobar al punt
(en un bon moment, Ca.).
Fan
un arròs que talla
(molt bo).
Quin
tupí de brou! Aquell era capaç de retornar un mort -la
Nena C-.Les
llonzes de porc, abans tenien tots els gustos, ja esperava els
diumenges per menjar-ne; ara no valen gaire.
...i
un xic de salt per posar al punt els caragols -TV3-.
nota:
Vegeu
també "estar en el seu millor punt".
ésser
algú
Ésser
una persona important. |
ésser alguna cosa (Ca); tenir categoria,
renom, èxit, nom, anomenada |
Després
de molts anys d’escriure i de publicar, ara comença de ser
algú.
Des que és a la casa de la vila es pensa que és algú (o
qui
sap qui).
És
una gran pianista, però no té nom (Ca).
ésser
aliè a
No
tenir res a veure en un afer. |
ésser estrany a, no tenir cap
relació amb persones o en assumptes |
No
és aliè a les males notes, que no dediquin temps a la lectura.
ésser
allò que no hi ha! (o d'allò)
Tenir
una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
ésser especial,
collonut, estrany, molt emprenyador, enrevessat, problemàtic,
conflictiu, ésser el súmmum de |
Té
una germana que és allò que no hi ha: no surt mai de casa.
L'Isidre
és allò que no hi ha, per fer riure!
Aquesta criatura és d'allò
que no hi ha! No està mai quiet (millor
que és
el que no hi ha).
ésser
als núvols (o estar)
Despistar-se,
apartar-se de la realitat. |
encantar-se, embadocar-se; estar
distret, estar als llimbs |
Quan
fan futbol és als núvols.
ésser
alt com un sant Pau
Ésser
molt alt (Gir-Bar). |
ésser alt com una perxa, alt -o llarg- com Sant Gim
(Ca), ésser
un llamp de, tenir bona planta, haver-n'hi un bon tros, (ser més gran que un paller, ser -o parèixer- una canya
d’haure nius, o una vara de fer ametles– o olives-, ésser un
gànguil Val) |
Ets
alt com un sant Pau: poc aniré a menjar figues amb tu.
Valguem
Déu, aquell noi! És llarg com Sant Gim!
Els teus nois són
llargs com perxes.
Quin
llamp de
dona!
(és molt alta, Olot)
És
alta aquesta noia: n'hi ha un bon tros!
ésser
alt i gros i talòs
Home
alt, apersonat i de poc enteniment. |
ésser alt, gros i
terrandòs; ésser un llamp de, ésser mec, ésser un fava (Val) |
Deixeu-lo
estar, que és alt i gros i talòs.
A
-En
Cesc era un home alt i gros.
B -I
talòs! Sempre feia bromes de mec.
Ell
és una mica mec: l'altre dia va deixar caure la nena del llit.
Quin
llamp d'home! (alt i gros)
ésser
altra cosa
Ésser millor. Hom ho
sol dir comparant dues coses (Ca). |
ésser una altra cosa,
ésser diferent, ésser millor, quina diferència! |
Em pensava que era
altra cosa, l’Enric (que era més bona persona).
Aquest cafè, em
pensava que era una altra cosa (que era més bo).
La
França és altra cosa! (Ceret)
Abans poc les feien aquestes bestieses
quan fan un gol, i eren altres jugadors! (eren
més bons, Ca).
El
pavelló nou, quina diferència de l'altre!
(és millor).
ésser
altres calces
Dit
d'una cosa o d'una situació que és ben diferent d’allò que
s’havia dit abans o d’allò que es creia, se suposava,
s’imaginava, etc. (Val). |
això
és molt diferent; ésser figues d’un altre paner, ésser un altre caire
de |
Està
bé que reclamen més sou, però voler que es canvie l’horari, això
son altres calces; no ho aconseguiran fàcilment.
Són un altre caire
de mainada, els de Santa Coloma (de més bona fe).
ésser
amant de
Tenir
inclinació per una determinada cosa o afició (Am). |
agradar, caure a
l'ull, fer gràcia, abellir, sentir atracció per |
Jo
no sóc amant del peix.
ésser
amarat com un fetge
Ésser
tot ben moll (Am). |
ésser ben xop, haver-hi molta mullena, estar
banyat (Val) |
Tot
és amarat com un fetge (els
camps).
ésser amic de
Agradar molt una cosa o
una manera de fer. |
tenir
ganes de; plaure, encantar, ésser partidari de, ésser amant de |
Hem
vist un Castres molt lluitador i amic del risc
-Punt-.
Dos
policies amics de la beguda i les baralles...
-Punt-.
És
amic de la bona vida
(li agrada viure bé) -Temps-.
No
sóc gaire partidari de vendre a fiar (també
hem sentit 'aimant', a Am).
Nosaltres
no són pas amants de llogar res (no
ens agrada).
No
n'és gaire amiga, d'endreçar, la noia (no li agrada de fer-ho,
Am).No
és gaire amic de fer-ho
(és gandul).
No
és gaire amic d'anar a mar.
No
sóc gaire amiga de lloguers
(no m'agrada llogar pisos).
No
en sóc gaire amic, de les coses velles.
No
n'és gaire amic, de fer encàrrecs.
No
són pas gaire de la terra, aquella gent
(no els agrada la pagesia).
nota:
'Ésser amic de' també es diu en castellà. Quan vol dir 'li agrada
molt això' són millors les altres solucions.
ésser
amic de verbes (o berbes)
Ésser
amic de la broma o de fer accions per provocar la rialla (Mall). |
ésser
de la broma, ésser de la barrila |
És
molt possible que sigui una paraula inventada per algú amic de verbes, que la digués en alguna ocasió i fes gràcia als qui la
sentiren.
ésser
amo i senyor (o l'amo i senyor)
Ésser
qui mana i dirigeix en un grup; en sentit figurat, qualsevol
circumstància imperant.|
tenir
el govern de les coses, poder fer i desfer, poder disposar de, ésser qui decideix,
ésser el cap de colla, ésser
senyor i major; remenar les cireres, tallar el bacallà, tenir la
paella pel mànec, ésser l'amo del cavall, fer el que vol, ésser de
l'olla, ésser
més amo que, ésser l'amo del carxofar (Val) / no ésser amo de res |
El
pare és amo i senyor de tot; tothom ha de passar pel que diu
ell.
L'arròs
és l’amo i senyor de la cuina valenciana.
Era
més amo de la seva dona en Joan que ell (li
pujava a cavall sempre que volia, Ca).
Els
jugadors volen ser amos (volen
manar més que l'entrenador).
Pots
disposar del meu cotxe sempre que vulguis
No
pots disposar de res, si no saps les coses! (allà on has d'anar,
què has de fer; vol saber aviat el dia i l'hora de la visita al
metge de Barcelona, Ca).
Si
us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de miL'herba
cobreix els enciams, no en som senyors
(no la dominem).
Quan
hi ha el noi a casa no ets pas amo de res (ho
remena tot i jo
no
trobo
les coses)
A
-Em podries donar quatre prunes?
B -Ho diré al meu home. A
-No ets mestressa ni d'això? (o
no ets mestressa ni de tu
mateixa?)
ésser
animal de bona barra
Es
diu de qui menja bé, sense manies ni predileccions (Val). |
tenir
bona barra, tenir les dents esmolades, ésser molt de vida, tenir
molta gana, tindre bon caure (Val) |
Menjaré
qualsevol cosa, que jo sóc animal de bona barra.
En
eixa família tots tenen bon caure, per això sempre estan de bon
any.
ésser
apagat
Es
diu de les persones que mostren poca iniciativa, que tenen poca
conversa, etc. (Ca-Fi) |
ésser
tímid, aturat, apocat, vergonyós, poc enraonador, ésser poca cosa
(Val-Gir) |
Aquell
noi del bar és molt capaç, però el veig un xic apagat.
Va
estar mitja hora aquí i no va dir mai res: és molt apagat.
capaç:
Fort, valent.
ésser
arreu
Hom
ho diu de les coses que passen a tots els lloc i molt sovint. |
passa
a tot arreu, passa pertot, passa pertot arreu (Mall-Gir); passa
sempre, és molt freqüent |
A
-Per pujar de categoria has de llepar el director.
B -És
arreu, això.
C
-Mataven molta gent, a Girona. D
-Això
era arreu.
ésser
art i part
Vegeu
'no
tenir art ni part'
ésser
aspre
Hom
ho diu de qui és de tracte desagradable. |
ésser
rotós (Ca-Am), desagradable, rude, malagradós, repel·lent,
desplaent, esquerp, mal agradós (Gir-Lleida), (ésser orc, rústec, furro; punxar més que una argelaga, ésser més aspre que un fregall, ésser un estriboc; Tresponts) |
És
aspre, aquest noi! (contesta malament)
ésser
assegurat (o estar)
1
Ésser
segur (Am). |
no
falla |
A -Serà
ple, demà, el casal?
(un teatre) B -Segur!
Quan actua la mainada és assegurat (hi
va la família).
L'emoció
està assegurada a l’etapa de demà.
A -Aneu amb compte!
(ho diuen a dos vells que s'han ajuntat) B -Ja som assegurats!
(ja no hi ha perill d'embarassos).
2
Es diu de qui fa una cosa molt i molt. |
ja
li arriba a agradar; se'n fa un tip, al cap del dia de
|
Per
beure és assegurat, el teu germà!
És ben assegurada, aquesta
dona, per xerrar!
3
Es diu d'un menjar massa carregat de massa sal o pebre. |
picant,
fort, (valent,
sentit Val)
|
Aquesta
escudella és ben assegurada.
ésser
avinent
Ésser
fàcilment assolible; situat a prop o en bon punt per arribar-hi
(Mall). |
estar ben situat, de fàcil accés, no apartat, voler
avinent (voler tenir a prop Mall) |
Almanco
que les dues finques sien avinents, que no estiguin enfora una de
l’altre
–Llibre-.
Tu,
que tens avinent la Conselleria, t’hi podries aturar per dur-m’hi
aquests paquets.
ésser
bella com una flor de maig
Es
diu d'una noia molt bonica (l'Alguer). |
ésser
encisadora, esplèndida; ésser com una fada, (ésser
bella d’encantar, parèixer una pintura de santa
l’Alguer) |
No
em cansaria de mirar-la (és
molt bonica).
nota:
No coneixem l'origen d'aquesta expressió ni el de les altres dites
alguereses.
ésser
ben arribat
Ésser
acollit favorablement (Mall). |
ésser ben acceptat, ésser ben
rebut |
Una
vegada, a través d'un falangista jove, m'envià a dir que volia
parlar amb mi. No hi vaig anar: “Digues-li que si vol res que
véngui i serà ben arribat. Ell sap on som” -Dones
Republicanes-.
ésser
ben dit i mal entès
Es
diu quan, en una conversa, algú diu una cosa que en un sentit i els
altres se l'agafen en un altre. |
tu
ho dius amb bona fe i els altres ho entenen al revés, tu ho dius amb
bona fe i els altres ho prenen malament
|
A -Vols
una poma, Josep?
B -Prou.
A -Si
vols, te la pelaré.
C -(els altres riuen)
Home, això és ben dit i mal entès!
nota:
A Mallorca es diu que “no hi ha paraula ben dita que no sigui
malentesa”.
ésser
ben fill de son pare (o de sa mare)
Semblar molt al pare (o
a la mare) (Mall). |
ésser clavats, pastats
-pare i fill-; tal pare, tal fill; el fill de la gata, rates mata; es
tests s'assemblen a ses olles (Mall) |
Aquest al·lot és
ben fill de son pare, saps que li sembla de molt!
ésser
ben hora
Haver
passat ja l’hora de començar d'una acció (Mall). |
ja és
hora, ja és tard, ja comença a ser hora |
Apa
fill meu, nin, venga, aixeca’t que ja és ben hora, apa, venga...
–Albellons-.
ésser
ben parit i fet de pressa
Tenir
moltes virtuts (llenguatge vulgar). |
ésser collonut |
Gràcies
per tot! Sou ben parits i fets de pressa!
ésser
ben posades, les cartes
Estar,
les cartes dels jugadors, repartides d'una manera que permeten de
guanyar a un dels equips. |
trobar el joc bé, trobar-ho bé,
tenir les cartes precises, tenir sort |
A -Si
el meu company hagués tingut el meu as de copa, no ens hauríeu fet
capot.
B -Per
guanyar, les cartes han de ser ben posades.
ésser
ben sabut (o ésser sabut)
Ésser
conegut per tothom. |
tothom sap, com se sap, és de domini
públic, és notori; ésser
públic i notori |
És
ben sabut que la llei ha fracassat -D.
Barna-.
M'estàs
parlant d'una qüestió de domini públic.
ésser
benparlat (i ésser malparlat)
Parlar
amb educació. |
ésser
educat, fi, cortès; ésser groller, renegaire, desvergonyit,
descordat |
Que
n'ets de benparlada, nena! (diu gràcies, té dos anys).
A
-Quan el vegi, li fotré una hòstia! B -Tu ets un
malparlat!
El
meu padrí era un home descordat (parlava
clar de sexe) -Punt-.
ésser
bessons d'esperit
Ésser
iguals en els costums i en les formes (Men). |
ésser clavats,
idèntics; pensar
de la mateixa manera, fer les mateixes coses |
Tots
dos són iguals, bessons
d'esperit
malgrat no ho vulgui reconèixer
-Folklore menorquí-.
ésser
bo com el pa
Ésser
molt bona persona. |
ésser
més bo que el pa (l'Alguer), ésser un
tros de pa, ésser un bonifaci, ésser un bonastre; és pecat qui li
fa mal, tenir un gran cor, no saber fer mal a una mosca (l'Alguer) |
El
meu cunyat és bo com el pa.
El
meu professor de Llatí era més bo que el pa.
Té
un gran cor i sempre ajuda els necessitats
-Punt-.
ésser
bo d'aparellar
Es
diu de qui és massa espavilat, ésser un saltamarges
(Bar), mala persona o deshonrat (Val).
|
ésser
barrut, ésser un penques, tenir galtes |
No
pense votar-vos, que sou bons d’aparellar.
Quin saltamarges!, se surt de tots els embulls!
ésser
bo per
1
Tenir, una cosa, un bon ús. |
ésser adequat, apropiat, indicat
|
L'orxata
és bona per evitar la diarrea.
Les
dones encara són bones per a mi (Val).
Per malcriar
criatures tothom és bo; el que costa és educar-les.
Tothom
és bo per menjar.
Per
vendre tothom és bo, però després tu t'has de quedar les noses (ho
diu un botiguer).
Tu
no és pas el més indicat per dir-me això.
Arriben
tard a l'obra, però per cobrar tothom és bo.
2
Es diu d'algú quan deixa coses malendreçades o desordenades.
|
deixa les coses tal com les has trobades o tal com cal |
Ha
estat bo per a baixar la persiana, però no per a pujar-la.
Si has
estat bo per a escampar les eines, ara recull-les.
Eh que has estat bo
per tirar-ho a terra?, ara cull-ho!
ésser
bo per a ell/ella
Poder,
una persona, moure's per ella mateixa i fer algunes coses. |
poder-se
valer, poder trastejar, ser autosuficient, tenir autonomia, valdre’s
d’un mateix per a fer les coses |
Té
noranta anys, però encara és bona per a ella.
ésser
bo per tirar-lo al carrer
No
valer res (l’Alguer).
ésser
bo per tirar-lo al foc, ésser
bo per arriar un carro (Bar), ésser bo per tirar carro (Ca) |
ésser
boig com un llum
Ésser
molt boig. |
ésser boig i mig, no tenir el seny complit, estar
tocat del bolet, estar com una cabra, estar malament del terrat,
faltar-li un bull o un cargol, ésser
un cascavell (Bar), estar tocat de l'ala, no carburar, ésser un afollat, (estar com un
ramàs, estar com un sac de gats, estar xafat de la bacona, estar
desperolat, estar desbaratat Val) |
No
en feu cas, que és boig com un llum.
I
vendre la moto per 100 euros? Estàs com un ramàs!
A
-El
teu cunyat és boig.
B -Boig
i mig, és! (es
diu per exagerar)
I
tot d'un cop, d'un d'ells va saltar en Gutentag al damunt d'ella, i
com un afollat va abraonar-se-li... -Per
Morellàs-.
Aquest
no carbura gaire: fa coses que no són del cas
(o no
carbura del cap).
ésser
bon jan (o un bon jan)
Dit
de la persona que té un bon tarannà (Gir-Bar). |
ésser
bonifaci, bon xicot, un tros de pa, bonastre, bonhomiós, bona
persona, ésser
un sant baró, ésser una santa dona; no matar una mosca (Bar), no ésser capaç de matar una mosca (Gir), (ésser de bona jeia, donar la sang del cor, no fer mal ni al pa que menja; Tresponts),
tenir bon tracte; ésser bon xic (Val)
|
El
teu germà era un bon jan.
L’enganyaran
fàcilment, perquè és un tros de pa.
ésser
bon senyal
Intuir
que un problema o una política van pel bon camí, que estan ben
orientats, que les coses estan ben encarrilades (Gir Mall). |
ja
va bé, que duri! |
La
mainada parlen català pel carrer i això és bon senyal.
A
-Els
veïns, de moment, no es queixen pas, de les obres. B
-Ja
és bon senyal (o
bon senyal!)
ésser
boques *
Això
em passa per xerraire
(o per
trompeta, per bocamoll, -per fluix de boca, per xarrar per les
butxaques, per xerreta
-Val-,
per raoner -Men-;
no
per boques)
-R4-.
Tu
ets un bocamoll! (o un
verbagali -Ca-,
un xerraire, un baliga-balaga, -un
romancer, un trapatroles Val-;
no un boques).
ésser
'borde' (i ésser 'xascós') **
És
un torracollons! (o és antipàtic, malcarat, repel·lent,
estúpid, aspre, morral -Val-; no és 'borde', és 'xascós')
-RAC1-.
ésser
bregat a (o estar)
Tenir
experiència. |
estar acostumat a, avesat, habituat |
És
bregat a jugar (un
veterà).
Per
pujar bigues, s'ha d'anar amb gent bregada (o
que hi estigui bregada).
nota:
Recordeu que 'curtit' no és correcte (encara que ho sentiu a la
televisió).
ésser
broma baixa
Haver-n’hi
molt, d'una cosa (Am). |
haver-hi broma baixa de (Ca), haver-n’hi
una caterva, un bon grapat, un sac, una garba, a garberes, a
gavadals, un munt, una pila, un núvol |
La
setmana passada era una broma baixa de rantells (n'hi
havia una broma baixa,
a Ca).
Hi
havia una caterva de mobles vells.
ésser
brut
Tenir
coses per pagar (Ca). |
estar
endeutat, tenir gossos, tenir geps, ésser mal pagador |
La
majoria, quan et deixen el pàrquing, ja són bruts (et deuen uns
quants mesos de lloguer).
ésser
bufar i fer ampolles
Ésser
senzill de fer. |
ésser mamat, fàcil, sense dificultats, no tenir cap secret, ser
faena prima (Val) |
Fer
pastissets de moniato és bufar i fer ampolles.
Aclarir
els meus tarongers és faena prima.
Fins
a Roses hi va amb el seu
cotxe, perquè ho
té mamat (ho coneix
molt, Ca).
No
té cap secret, fer pa
(no costa d'aprendre).
No
tot és bufar i fer ampolles, noi!
(no totes les coses són fàcils)
ésser
burro com un llum
Ésser
molt poc intel·ligent. |
ésser curt de gambals, ésser més
burro que cap sabata, ésser dur de closca, ésser un tros de
quòniam, ésser capgròs, ésser burro com una semal (Ca), llucar poc, tenir el cap més dur que un codís, ésser una
colla de lletrats, ésser coix del front
(Bar), (ésser més burro que Tacó, ser més just que el jupetí
d’un torero, ésser fosc de cervell; Val) |
És
burro com un llum; encara no sap sumar.
No
li ho repetiu tant, que és més just que el jupetí d’un torero.
Hosti que ets
capgròs! (tossut, insistent,
marrà)
És
burro com una semal (tenia
gasoil agrícola i en posava de pagament).
Quina
colla de lletrats que tinc aquí! (tothom crida i critica, Am).
La
Bassilia
no et va dir ni piu… Aquesta dona meva té el cap més dur que un
codís –Granota-.
Senyor,
si Antoni no ho diu, jo ni Eusebi no podem referir-li bé l'assumpte,
perquè som foscs de cervell
-un cabàs-.
ésser
cagat a *
Aquest
noi és el seu pare pastat (o és ben igual que el seu pare,
és el seu pare clavat, és una escopinyada de son pare
-Val-; no és cagat al seu pare).
ésser
calent quan sua
Es
diu de les persones que no s'immuten per res, de les que són poc
afectuoses, sobretot si tenen un punt d'informals, canvien de
pensament sovint, etc. (Am). |
ésser sang fred, torravits (Ca),
torracollons; que no t'hi pots calçar ni vestir, poc seriós, no
tenir sentiments, no expressar els sentiments, ésser com una puta
tereseta (Mall) |
T'ha
dit que demà vindrà a posar la porta, en Rafel? No te'n refiïs,
que és calent quan sua.
Tant que t'agradava el raïm i ara no en
vols tastar. Ets calent quan sues, tu!
A
la seva germana no la poden prendre en consideració, és com una
puta tereseta (Tereseta,
= ‘titella’)
ésser
cançoner
Es
diu de qui fa les coses lentament, de qui reacciona amb parsimònia.
|
ésser enfadós, romancer, maimó, carregós, pesat; ésser una relíquia
(Am) |
Creuem
a l’altra banda, que el meu cosí és molt cançoner,
parlant.
Aquest presentador és molt cançoner.
Ja
és una bona relíquia, aquest home!
(és carregós).
nota:
No hem de dir «ésser un 'plasta'»
ésser
'canela' fina
Les
noies de Biar són molt boniques, són del bo i millor que hi ha (o
són la flor i nata, són cosa bona, són
la nata;
no són 'canela' fina, són
canyella fina).
ésser
canya d’estiu
Es
diu d’una persona alta, prima i que camina dreta (Andorra). |
(anar
dret com un fus, ésser ferm -tenir certa bellesa física- Bar),
(anar
com un ciri -o
dret com un ciri-,
anar tibat
Gir) |
Que
faci goig, com si hagués de ser canya d’estiu, dreta i esvelta
-La neu adversa-
ésser
capaç d'això i molt més
Ésser
una persona hàbil, trempada o de molt bona voluntat. Se sol dir
també de les persones malvades, quan ja han perjudicat a algú.
|
ésser molt apte, ésser volenterós; ésser dolent com la tinya
o com la pedregada |
Jo
et puc ajudar a pagar la hipoteca; sóc capaç d’això i molt
més.
A
-Vols
dir que és ella que m'ha anat a denunciar?
B -Pot
ser. Aquesta dona és capaç d'això i molt més
ésser
capaç per a tot (o de tot)
Tenir
la capacitat de fer moltes coses. |
saber-ho fer tot, valer per a
tot, saber fer tots els papers, ésser hàbil, ésser polifacètic
|
A -En
Cesc, jugant a cartes és una fava. B
- I
quan s'hi posa, que en sap de fer riure! A
-Sí, és un noi capaç per a tot.
ésser
car
Ésser
costós de realitzar o d’aconseguir. |
ésser costerut, ésser
fotut, ésser costós, difícil, ésser car com el foc, costar
moltes suades, fer-se
dir + nom (Espolla) / no valer cap fortuna |
Els
esprints al Tour són molt cars.
Són
molt bones, però es fan dir tomates
(són cares).
Aquesta
casa em costa moltes suades (tips
de treballar).
No
val pas cap fortuna, una gasa (ara
s'ha
de pagar).
ésser
car de (+ nom)
Requerir
molts diners per al seu manteniment. | valdran més (+ nom) que (+
nom), costa de mantenir |
Serà
car de viatges, l’hort (o
valdran
més els viatges que l'hort
-és lluny del poble-).
És
cara de perruqueria, aquesta dona (cada
dos dies hi va).
ésser
car de veure
Expressió
referida a una persona que no es veu gaire sovint, que és rara
de
trobar. |
poc (+ pronom) et veiem mai!, que t’amagues? |
Ets
car de veure. Em pensava que te n’havies anat a viure a la capital.
No
et veig mai!, que t'amagues?
ésser
carn de canó
Ésser
la principal víctima de la guerra o, per extensió, d’alguna
sistema perillós o dolent (Gir-Bar). |
ésser una víctima, ésser l'ase
dels cops |
Els
adolescents sense el graduat escolar seran carn de canó en els
pròxims anys.
És carn de presidi,
aquest noi -C33-.
En
'Xons', autèntica carn de castanya, víctima de les agressives i
geniüdes mans del senyor mestre
-Carrer de la Proa-.
nota:
Una castanya, ací, és una bufetada.
ésser
carn i ungla
Expressió
referida a dues persones molt properes en relació o amistat (Gir-Bar). |
on
va la corda, va el poal; ésser cul i merda, ésser com la boca i el
xiclet, ésser corda i poal (Mall) |
El
director i el conserge són carn i ungla.
Mira les dues germanes:
on va la corda, va el poal.
ésser
carregós com ell mateix
Ésser
molt enutjós, sense comparança. |
ésser carregós com una mala
cosa; ésser un corcó, una paparra, amoïnós, pesat, castigós, (tocar l'arquet, ésser més pesat que els deutes; Tresponts), ésser un corcó
(Gir-Bar)
|
El
seu fill és carregós com ell sol.
ésser
casament fet
Preveure
un casament amb seguretat. |
segur que es casaran, aquests dos
aniran a l'altar |
Això
de la Lorda serà casament fet.
ésser
cent, la mare i els pardalets
Ésser
molta colla (Bar). |
ésser
cent i la mare (Val), ésser molta farandola |
A
-També hi era, la Dolors? B
-I tant!, eren cent, la mare i els pardalets!
ésser
cent cavalls de força, per qualcú
Ésser-li d'una ajuda
extraordinària (Mall). |
ésser l'aspre de (Am),
ésser el suport de, (fer pinya entorn de qualcú, guardar ses
espatles a qualcú (Mall) |
En Pau és cent
cavalls de força per a son pare, li ajuda en tot el que pot.
ésser
cert de tota certitud
Ésser
realment vertader i que no admet cap dubte (Mall). |
ésser
d'aquesta manera, t'ho pots ben creure, ésser ben ver (Mall) |
És
cert de tota certitud que, per a ésser pare, un dels requisits més
importants és tenir fills
-Els nins.
ésser
clatellet de musclo
Ésser una cosa fina,
delicada; se sol dir especialment d'una menja (Bar). |
ésser exquisit,
saborós |
Aquestes faves
tendres són clatellet de musclo.
ésser
clau
Ésser
decisiu en la solució d’un conflicte o dificultat. |
ésser la
clau de volta o de l'arc; ésser essencial, crucial, imprescindible,
necessari, esser la panacea; fer
època, se'n parlarà |
Rússia
va ser clau en la segona guerra mundial.
Aquest
discurs que farà època.
ésser
colló
Es
diu d'un home que és curt d’enteniment o que només diu
ximpleries (Mall). |
ésser
beneit, alatrencat,
un torrapipes, collonera -Mall-; (ésser
pur, ésser cap de fava Mall), faltar-li
un bull, faltar-li un regó
(Val) |
Sempre
he cregut que aquest home és colló de naixement.
Aquest,
una mica més colló i no neix! (Mall)
Jo
puc ser vella, però no collonera -IB3-.
I
jo, mireu si som alatrencada, que a la senyora Laura encara la vaig
trobar a mancar, sobretot quan tenia xerrola i els de casa no eren
gaire bons per a dir-me res -Temps
d'abantes-.
nota:
Vegeu també “fer el colló”.
ésser
collonut
Hom
ho diu d'una persona o d'una cosa quan tenen un alt nivell de
qualitat o, irònicament, quan és dóna el cas contrari. |
és
fenomenal, és ben parit, és fantàstic, és sorprenent; és el
súmmum, és d'allò que no hi ha |
En
Robert és collonut, sempre hi pots comptar.
Jo
explico i tothom xerra: és collonut!
ésser
com a poma
Es diu d'una dona
considerada com a ximple (Mall). |
ésser com a beneita
(Mall), ésser com a ximple |
La
seva dona és ximpleta: és com a poma.
ésser
com cues de sargantana *
Els
de sisè no estan mai: són uns belluguets (o
són molt inquiets, són el cul d'en Jaumet, millor
que
són com cues de sargantana).
nota: Vegeu també
'estar 5', al volum 1.
ésser
com desfer calça
Es
diu de qui es fa fonedís o desapareix d’una manera gradual i sense
interrupció (Mall). |
perdre's,
esfumar-se, desfer-se com una calça (DCVB) |
Anar
amb ell és com desfer calça, quan te n’adones ja s’ha fet una
hora lluny.
ésser
com dues ànimes dins d’un cos
Es
diu de dues persones que són molt amigues (Mall). |
ésser
carn i ungla, ésser cul i merda, ésser la corda i el poal (Val) |
Aquells
dos són com dues ànimes dins d’un cos: allà on va l’un, va
l’altre.
ésser
com el bou de Corpus
Es
diu de tot allò que es veu més gros del normal (Men). |
ésser
voluminós, ésser un gegant, semblar
la xeringa de Mossèn Domingo que hi caben sis bot d'aigua (Ca)
|
Aquest
home és com es bou de Corpus.
Aquest
càntir sembla la xeringa de Mossèn Domingo que hi caben sis bot
d'aigua (és
enorme).
ésser
com el bou de mota
Sa
mota era el bestiar dels llocs –cases de pagès- que s’havia de
reemplaçar si es moria (Men). |
semblar
l’hereu
|
En
Joan fa molts anys que treballa al mateix lloc, aquest és com que
sigui el bou de mota.
ésser
com el gratar, que tot és començar
Hom ho diu a algú per
engrescar-lo a fer quelcom (Girona). |
menjar i gratar, tot és
començar |
A -Em costa de
posar-me a cosir. B -El cosir és com el gratar, que tot és
començar.
ésser
com els ases d'Artà que, en veure es bast, ja suen
Ésser
molt malfeiner, no voler fer gens de feina (Mall) |
fer
com els burros de Biure, que quan veuen la feina ja suen; ésser
gandul, malfeiner; tenir un os a l'esquena, tenir l'esquena llarga |
El
seu fill no va de feina: és com els ases d'Artà que, en veure es
bast, ja suen.
Aquell
noi té moltes ganes de treballar, però se les aguanta (Bar).
ésser
com fel
Tenir un gust molt
desagradable (Gir-Mall). |
ésser fel (Mall),
ésser molt amargant – o amarg-; semblar oli de fetge de bacallà |
Aquestes pastilles
són com fel.
ésser
com l'ase d'en Móra, que de quantes coses veu s’enamora
Es
diu de qui compra coses que no li faran cap servei (Mall). |
fer
com el gos d’en Móra, que de tot s’enamora (Gir) |
Esser
com l’ase d’en Móra, que de quantes coses veu s’enamora -Nous
escrits-.
A –Mira
quin abric que m’he comprat, a les rebaixes.
B –Un
altre? Tu fas com el gos d’en Móra, que de tot s’enamora!
nota:
A Barcelona sentim 'semblar l'ase d'en Mora', amb el sentit de portar
una vida sexual desordenada.
ésser
com la boca i el xiclet
Es
diu de dues persones que sempre juntes. |
ser com la corda i el
poal, ser com carn i ungla, semblar tap i carabassa |
Ha
entrat al bar, i el seu cosí no deu ser gaire lluny, perquè són
com la boca i el xiclet.
ésser
com la bóta de Sant Ferriol (o semblar)
Hom ho diu d'una cosa
que no s'acaba mai (Gir-Bar). |
durar
com un cul de morter, no exhaurir-se |
No
para de demanar-me diners; es deu pensar que el meu portamonedes és
com la bóta de Sant Ferriol!
ésser
com la mel a les mosques
Ser,
una cosa, molt atractiva per a algú (Val). |
agradar, temptar,
fascinar, cridar; ésser un imant |
Els
quadres d’honor sempre han estat una cosa semblant a la mel per a
les mosques. -Ai filleta, i quan et veurem en el quadre d’honor?
Deien les ties a Irene -Séquies-.
ésser
com la pàssia
Es
diu d’una explicació llarga i cansada (Men). |
semblar,
una cosa, que no té fi; ésser molt cansat i avorrit, ésser la
cançó enfadosa -o
de l’enfadós-, estar més avorrit que
una puça a la panxa d'un gos (Bar)
|
Açò
que conta aquest home és com la pàssia i ja ens ho ha dit deu
vegades.
pàssia:
Narració de la passió i mort de Jesucrist.
nota:
Vegeu també "ésser la mort i passió".
ésser
com la pólvora (o ésser una pólvora)
Tenir
un caràcter irascible. |
tenir
la sang calenta, ésser geniüt, rabiós, irritable, irat, colèric,
irascible, iracund, rabiüt, viu de geni, virat
(Val);
tenir el caràcter fort (Am), tenir el caràcter agre, tenir molt de geni, tenir mal geni,
tenir poca paciència, tindre el rot agre (Val);
regirar-se la bilis
|
No
li digueu pas que el vidre és trencat, que és com la pólvora.
No
la contrarieu, que és una pólvora.
Pel
que fa a papà, la profusió d'enterraments havia aconseguit agrir-li
el caràcter, segons contava mamà
-Vents de port-.
nota:
Vegeu també "ésser un polvorí".
ésser
com posar oli en un llum (o posar oli en, oli en)
Trobar
la solució escaient i ràpida per a algun problema (Cat-Bar-Mall). |
anar
bé, ésser bufar i fer ampolles, encertar un remei, (ser
oli en un cresol, ser cel en paella, ser posar
el pegat sobre el mal (Bar),
ser tan fàcil com fotre un
caramel a un xiquet Val)
|
Comprar
ara or és com posar oli en un llum.
Noia,
prendre aquestes pastilles ha estat posar oli en un llum: ja no
estossego.
Si jo veia perill, em llevava la boineta i ells ja
sabien que havien d'eixir fugint, sense encantar-se, amb les
metralletes a la mà. Si jo no me la llevava del cap, la boineta,
allò era oli en un cresol -Guerra4-.
...tot
serà com posar oli en un cresol -La
cara oculta de la lluna-.
A -L'Àvia
vindrà a Sabadell amb nosaltres.
B -Oli
en un llum! (Bar)
C
-N'hi
havia uns quants que arribaven cada dia tard i un dia vaig dir: “Qui
a les vuit no sigui aquí, es quedarà al vespre a acabar feines.”
D
-I
va anar bé? C
-Va
ser posar oli en un llum!
Tenia un degoter a la paret i els
paletes no em trobaven d'on venia; un dia hi vaig posar aquesta
uralita i va ser posar oli en un llum.
Els
vaig dir que, si no callaven, no faríem l'excursió; va ser com
posar oli en un llum (van
fer bondat de seguida).
ésser
com qui bufa i remena els dits
Ésser
una cosa molt fàcil de fer (Mall). |
ésser bufar i fer ampolles
|
Serà
com qui bufa i remena els dits
–Albellons-.
ésser
com sa cussa de sa Coma
Es
diu de qui obra malament i no se n’adona (Mall). |
Aquest
homo és terrible i sembla no adonar-se’n; és com sa cussa de sa
Coma, que feia es quissons i no se’n temia.|
ésser
com sa Tafona
Ser
molt adinerat (Men). |
tenir més diners que puces, ballar-la
grassa |
Però
tu, què et penses que sóc sa Tafona? Hauràs de guanyar-t’ho
primer.
ésser
com si
Fórmula
per a introduir una comparació hipotètica. |
semblar; gairebé
|
A -Has
aprovat?
B -No,
però és com si ho hagués fet, perquè em falta presentar un
treball, només.
C
-Que
cales foc a la cuina?
D -
No, però és com si en calés
(fa molt de fum).
ésser
com un fibló
Ésser
molt fort i impetuós (Mall). |
ésser
com un pet de tramuntana |
Quan
aquell cavall envestia era com un fibló -Conte-.
nota:
mànega, tornado
ésser
com un pellot
Hom ho diu d'una
persona molt feble (Ca). |
ésser flac, lànguid,
desanat, neulit |
No sóc ningú: sóc
com un pallot, a cada moment caic! (ho diu un vell).
pellot: Parrac.
ésser
com un refugiat de guerra
Tenir
desavantatges (Men). |
ésser poca cosa, ésser l’últim sant de
l’altar |
Mai
no serà res: és com un refugiat de guerra.
ésser
com una bóta (o estar)
Es
diu d'una persona molt grassa i més aviat baixa. |
ser gras com
un teixó (o toixó), estar gras com un tudesc o com un porc, semblar
-o ésser- un sac de carn |
L'he
trobat com una bóta.
El seu germà és una bóta.
Si menges
tant, t'engreixaràs com una bóta!
Aquesta
nena és un sac de carn: hauria de menjar més verdura.
ésser
com una flor revenial
Es
diu d’una persona molt innocent i fràgil (Men). |
ésser una
figaflor |
Na
Maria i na Joana són com dues flors revenials.
ésser
com una lloca
Es
diu d’una persona acollidora i protectora (Men). |
ésser una
mare |
Na
Joana és com una lloca, amb els nebots.
ésser
'comodon'
El
meu home és un panxacontent: no és bo ni per desparar la taula
(o és
egoista, és tranquil, és un fresc, el tens malacostumat, és un gos
-Val-;
no és
'comodon').
ésser
conco (o ésser conca)
Ésser un home vell que
no s'ha casat (Bar). |
ésser un fadrí vell,
ésser matxutxo, ésser vellarda (dona), ésser un onclet (Ca), ésser
una tia -i una tieta- |
El
germà de l'avi era conco i vivia amb nosaltres.
ésser
conscient que (o de)
Tenir
consciència d’alguna cosa. |
saber, conèixer, adonar-se |
Sóc
conscient que això és perillós
-Ràdio-.
ésser
considerat
Tractar les persones
bé, amb respecte. |
ésser atent,
servicial, generós |
Varen ser
considerats (es varen recollir a casa seva un parent vell).
A
aquestes noies els agrada que siguis considerat (que
no siguis exigent, en un asil de vells).
Em
quedaré uns dies a casa de la mare -l'han operada-; s'ha de ser
considerat.
ésser
convidat
Haver
rebut una invitació. |
ésser invitat |
Si
voleu venir al ball, sou convidats (=
us hi convido).
ésser
cornut i pagar el beure
A
més d'ésser víctima d'una situació o d'un afer, haver de
contribuir a resoldre'l.
|
ésser
banyut i pagar el beure (Mall),
fer
de puta i pagar el llit, ésser desgraciat i perjudicat, ésser acollonat per davant i per
darrere, ésser l'ase dels cops, quedar cul batut i cara alegre,
ésser banyut i fer llum amb l’espelma (Val),
(de més dels corros, sense ous; ésser cornut i fustigat
-l’Alguer-) |
Visc
al primer i he de pagar molt més per l’ascensor: això és ésser
cornut i pagar el deure.
A
mi, tenir una dona a l'oficina treballant i que no faci
la feina, no m'interessa: això és fer de puta i pagar el llit. acollonar:
Riure's d'algú, fer-ne burla (DPC).
ésser
cosa bona
Ésser una cosa
positiva. |
ésser bona cosa |
A -Volen fer una
residència per a vells. B -Això ja és cosa bona.
ésser
cosa de
Pertànyer
una cosa a un grup. |
dependre de; la poden guanyar, n'hi ha tants
que compten (2, 3, 4...); se n'ha d'encarregar, ho ha de fer |
La
lliga, enguany, és cosa de tres.
L'educació
és cosa de tothom
(no de tots)
Això és cosa del
IEC (ho han de decidir ells) -TV3-.
Aquesta
malaltia no és pas cosa de curandero (has
d'anar al metge).
Això
no és cosa cosa nostra, has d'anar al Consell Comarcal.
ésser
cosa de poques empentes
Es
diu d'una feina fàcil de fer i que sembla de poca durada (Am).
|
ésser joc de poques taules; ésser cosa de poques trompades
(Ca), de poques estones, de bon fer |
No
cal pas que esperem el pare, ja ho podem fer nosaltres, que això es
cosa de poques empentes.
Aquesta
negociació serà joc de poques taules
(serà fàcil) -CR-.
ésser
cosa sabedora
Saber-se
una cosa, ser fàcil de saber (Am). |
tenir coneixença d'un fet;
ésser cosa sabuda |
Quan
vam vendre el camp, ja era cosa sabedora de la meva noia. Ara que no
es queixi.
Les separacions són molt sabedores
(de seguida se sap).
ésser
cosa sabuda
Ser
coneguda, una cosa (Am). |
ésser cosa sabedora, saber-se, ésser
conegut o de domini públic |
Les
tècniques de navegació eren una cosa sabuda pels grecs.
nota:
Aquesta forma no l'hem sentida en persones d'edat; tanmateix, pensem
que és correcta. Si algun lector ens en dóna clarícies, li ho
agrairem.
ésser
cosa segura
Que
és segur que passarà (Cas). |
segur que, de segur que, sense
dubte, de totes passades, són faves comptades, no falla, és compte
clar |
Si
et faig cas, és cosa segura que cauré.
nota:
Aquest frase feta també es diu en castellà i alguns autors la
rebutgen. No l'hem sentida mai al Principat, però sí al País
Valencià. Si algun lector ens pot ajudar a precisar-ne la correcció,
li ho agrairem
ésser
cosir i cantar **
No
creguis que aprovar les oposicions sigui bufar i fer ampolles (o
flors
i violes, fàcil de fer, arribar i moldre, arribar i fènyer -Val-;
que
sigui mamat; no
cosir
i cantar).
ésser
cosit de
Ésser
ple. |
ple de gom a gom, ple com un ou, ésser embotonat (Ca), ésser
-o estar- atasconat (Ca), estar a dues tongues (Val)
|
El
garatge era cosit de cotxes.
L'aplec era cosit de gent.
El parc
estava a dues tongues.
Tot
és embotonat que no hi cap res més (ple
de roba, l'armari).
N'era
ple, abans, de fàbriques, a Pont de Molins (Ca).
El teatre era atasconat
de gent (Ca).
ésser
costum
Ésser
hàbit en un lloc o societat. |
estilar-se, soler, usar; ésser
habitual o corrent, ésser la tònica, ésser
norma |
Ací
és costum esmorzar fort.
Aquest
nen seu malament, i això ja és norma; no et pensis que sigui avui
el primer dia (Am).
ésser
cotilla *
Aquest nen, és
xafarder! (o tafaner, sedasser, curiós, li agrada fer bugada -Am-; no és
cotilla!)
ésser
cul i camisa
Ésser
amics o parents inseparables. |
ésser inseparables, ésser carn i ungla, ésser tap i
carabassa, ésser com la boca i el xiclet, ésser trau i botó, ésser cul i merda
(Bar) |
Els
teus cosins són cul i camisa.
En Sebastià és
sempre trau i botó amb el PAA -Punt-.
ésser curt com una cua de conill
Ésser molt poc intel·ligent (Bar). |
més curt que cua de conill (Bar), més curt que una màniga d'armilla (Gir), curt d'enteniment, curt de gambals; tenir una durícia al cervell, no entrar-hi -un estudiant-; tenir el cap com un pom d'escala (Bar), més curt que una màniga de guardapits (Mall), més curt que el dia de Sant Tomàs (Val) |
És curt com una cua de conill.
ésser d'admirar
Ésser digne d'admiració. |
ésser admirable, sorprenent, digne d'admiració |
És d'admirar com s'esforça a caminar! (està molt malalt)
Demanen el seu dret amb una insistència que és d'admirar (o que és digna d'admiració, digna de lloança, molt meritòria; millor que digna de millor causa) -Avui-.
ésser
d'allà on ve el vent (o d'on bufa)
No
tenir idees clares, sinó acomodatícies. |
seguir el vent, seguir
el corrent, ésser de qui mana o dels qui guanyen, navegar a tots els
vent, cercar només la conveniència |
Els
nostres polítics són d'on bufa el vent.
A
-És
molt d'esquerres el teu germà!
B -Ja
pots comptar! És d'allà on ve el vent, com la majoria de gent.
ésser
d'armes tomar **
No
el podràs pas convèncer perquè és del morro fort (o
de
mal dominar, ésser
d'anar-hi anant (Am), mesell, tossut com una mula, cabut, caparrut, de mal
ferrar, està enrocat, -d'empenta, de pit Val-;
no d'armes
tomar).
ésser
d'un (+ adjectiu) * .
És
molt lleig, aquell noi (o és
lleig com una mal cosa -Gir-Val-,
que n'arriba a ser de lleig!;
no és d'un lleig, aquell noi!).
Sóc
molt generós, jo, quan no he de pagar (o
no em ve d'aquí, pagant els altres; i que en sóc, de generós, quan
paga un altre -Val-;
no
sóc d'un generós, jo, quan no he de pagar)
-8TV-.
Que
n'és d'amable, aquell senyor! (o és
molt amable; no és
d'un amable!).
ésser
darrere de
Ésser
el responsable d'un fet. |
ésser
la lloca, ésser qui mou els fils
|
No
se sap qui hi ha darrere dels atemptats.
Quins
interessos poden estar situats darrere el missatge que rebem?
-Saó-.
El
govern es troba darrere les accions dels PIL
(ha recolzat, organitzat, fet fer, és el responsable) -Avui-.
Darrere
d'això hi ha el seu pare (li ho fa
fer, ell és a davant).
ésser
de
Tenir
inclinació o afició (Gir, Mall). |
ésser partidari de, ésser
favorable a, estar de, agradar, estimar, ésser amic de |
No
en sóc pas jo, d'aixecar-me aviat.
Sou
de menjar vós?
(= teniu
gana?, sou de vida?).
Jo
no en sóc pas, de futbol.
És
molt de la mare, aquest nen (la
retira, Am)
Aquest
noi és de dormir molt.
És
un home que no és de gaires històries
(li agraden les coses clares).
Ell
no és d'explicar gaire (no
li agrada de fer-ho).
No
en sóc jo, de beure i menjar molt.
ésser
de (+ infinitiu)
Haver-hi
moltes possibilitats que una cosa sigui. |
ja es veia a venir, ja
era vist, ja es veia de lluny, ja es preveia |
Ja
era de veure que avui no guanyaríem.
nota:
Ruaix opina que és admissible la construcció ‘és de +
infinitiu’. Alguns autors la rebutgen. Trobem "és de doldre"
al DIEC. Nosaltres pensem que, tot sovint, aquesta construcció
sembla forçada i no ens hauria de fer oblidar expressions més
nostres. Exemples.:
Fixeu-vos
que per reprimir la manifestació...
(o s’ha
de dir que, ressaltem que, remarquem que, fem esment que;
millor que és
de notar que, és de destacar)
Cal
pensar que aprovarem (o
cal creure, esperem; millor
que
és de creure)
Suposo que demà tindrem temps per a visitar el zoo
(o
crec;
millor que
és de suposar).
Em
fa por que demà plourà
(o tinc
por que, temo que;
millor que és
de témer que demà plogui, és de desitjar que no plogui).
Si
hi ha lloc, poder no hi posaran ningú al llit del teu costat, però
és de rar (a
l'hospital, Ca).
Aquells
veterans s’ho prenien alegrement, i era de sentir la pluja
d'acudits que es creuaven de l'una a l'altra banda -Carlinada-.
Era
de sentir els fàstics que
els d'infanteria ens dirigien: de covards, ganduls i 'faroleros'
no ens deixaven' –Carlinada-.
ésser
de boig
Ésser
excessiu o inadequat. |
ésser una bestiesa, una animalada, una salvatjada |
Anar
a comprar a Andorra, des de l'Escala, és de boig.
Encendre la
calefacció, amb aquesta calor, és de boig!
És
de bojos, tanta feina!
A
-Ara
destaparan el teulat i faran un pis a sobre la casa. B
-Quina
salvatjada! (és
una casa fantàstica i la faran malbé)
ésser
de bonVegeu
de
bon (+infinitiu)
ésser
de bon calaix
Ser
ric o tenir suficients diners per viure bé (Cas). |
ser de bona
família, ser de bona casa, estar carregat de diners, tenir sous, ser de casa
bona (Gir),
tenir
diners per anar fent (Ca), tenir diners per anar tirant (Am), tenir la bossa llarga, tenir-los fets, tenir pela llarga (Ca), tenir teca llarga (Am), no saber què fer dels calés (Ca)
|
Algunes
amiguetes no tindrien problemes a omplir la guardiola perquè els
seus pares, avis i oncles eren de bon calaix –La
cara oculta de la lluna-.
Amb
aquesta subvenció tenim diners per anar fent: no patiu!
(molts).
A
-Qui
ho ha comprat? B
-Deu
ser algú que té la bossa llarga.
Aquesta
dona ha de tenir pela llarga.
Ell
ja els té fets.
Aquell
no
sap què fer dels calés
(és molt ric)
ésser
de bon voler
Tenir
bona voluntat o estimació (Mall). |
ésser
bona persona, ésser bon Jan |
El
seu amic és de bon voler.
ésser
de bona fusta
Tenir bona salut (Bar-Lleida).
|
ésser fort, valent, sa, sa com un all, (ésser
sereny com el cor de roure, ésser fort com una roca, tenir salut per
a vendre; Tresponts)
Són dones de bona
fusta.
ésser
de bondat
Ésser bona persona. |
fer bondat, ésser de
bona passat, ésser pacient, tenir bon caràcter |
Són
de bondat, els bessons.
ésser
de calaix (o de caixó) **
A
-Quan
hi ha més atur, hi ha més delictes. B
-Això
és evident! (o
no
n'hi ha cap dubte, ja se sap, és de lògica, és obvi, és
irrefutable, és indubtable, és corrent, passa sempre, cau pel seu
propi pes, (és
de raó, són faves comptades Mall);
no és
de calaix, és de caixó!)
-CR-.
Que
el Govern faci un comunicat, és lògic
(o
de sentit comú, corrent;
no de
calaix)
-Punt-.
Si
no estudies, tindràs carabasses; això és molt clar
(o ja se sap, és obvi, és
evident; no
això és de caixó).
ésser
de casa (o ésser molt de casa)
Hom
ho diu de la persona que està bé a casa, que no és gaire amant
d'anar per places, bars, teatres, etc.. |
estar
bé a casa, ésser familiar, ésser casolà
(Gir-Val) |
En
Joan és un home de casa: no surt gaire.
El Sr. Pere era un
home molt de casa.
La
Dolors és una noia de casa.
ésser
de collons closos
Ésser un home de
coratge i de conviccions fermes (Mall). |
tenir coratge, tenir
collons, tenir ronyons (Mall) |
En Miquel és un
home com cal, és de collons closos.
ésser
de compte
Ésser
difícil de trobar, ésser poc nombrós (Men). |
ésser
de bon comptar, ésser clar, ésser difícil de trobar, ésser comptats, ésser pocs |
I
fa poc que era de compte es lloc que no en tingués qualcuna
(de vaca de sa raça de la reina) –Fets-.
Ben
de compte seran els migjorners que no coneguin sa història d'en
Pedrola
-Folklore menorquí-.
ésser
de consciència
Ésser,
alguna situació, tant greu que mereix alguna ajuda. |
ésser un
cas de consciència |
Els
vaig ajudar perquè era de consciència: no tenien ni roba per a
posar-se.
Les persones de cinquanta anys que perden la feina són
un cas de consciència.
ésser
de «l'agrat»
de
*
Esperem
que el programa els hagi agradat
(o
que hagi estat del seu grat -Gir-Val-,
que
hagi estat del seu gust
-Gir-Val-; que
l'hagin trobat amè, plaent, divertit; no
que
hagi estat del seu 'agrat').
ésser
de l'art
Es
diu de qui sap bé una cosa determinada molt bé. |
de l’ofici,
del ram, expert, entès, trempat; ésser la seva feina, ésser
un artista |
Que
ho faci ell, que és de l’art (cal
obrir un pany amb una clau per dins).
Aquest
sí que és ben bé de l'art, és la seva feina
(és un especialista).
El
teu mecànic és ben bé de l’art en motors de gasoil.
Aquests
fusters no són gent gaire de l’art (fa
poc que s’hi han posat).
No
remenis la porta que trencaràs el pany! Fes venir un manyà: ells
són de l’art, agafaran la maneta per fora amb un filferro i
t’obriran (ha
quedat tancat a fora i té les claus a dins).
Aquesta
dona és de l’art
(és promíscua Am).
Aquestes
dones són de l'art, són fines; els hi fan creure que n'estan
enamorades per casar-s'hi (a uns
vells).
Ets
un artista! (fa totes les restes bé).
ésser
de l'art, que belluga!
Es
diu del peix fresc i també de la joventut esvalotada (Bar). |
ésser
fresc, encara és belluguen!; ésser jovenalla, ésser als anys verds
|
Lluces,
dones: de l'art, que belluga!
Han
vingut una colla de l'art que belluga.
ésser
de l'olla
Formar
part dels que manen, en una organització (Gir-Bar). |
ésser de la llopada,
ésser del rogle de dins, ésser qui remena les cireres, tenir un peu
a dins, dur el rem, portar el pòndol, ésser del rogle (Val) |
No
li ha agradat això que li has dit, perquè és de l'olla
(criticava
l'Ajuntament).
ésser
de l'ull del vent
Es
diu de qualcú que és molt hàbil o molt llest (Mall). |
ésser
una gínjol |
Aquests
nois són de l’ull del vent; ens han prestat un gran servei
-Bruixat-.
ésser
de l'últim que li parla
Ésser
fàcil de convèncer (Gir-Bar). |
tothom l’engresca, no tenir criteri, es gira com una
mitja; ésser un caragirat (Gir-Bar), un taral·lirot,
un baliga-balaga, un tarambana; deixar-se influir per tothom, ésser
un cul d'olla (Bar) |
El
meu gendre és de l’últim que li parla, ara s’ha enamorat d’una
màquina de collir ametlles! Valdrà més la màquina que les
ametlles!
La mainada són de l’últim que els hi parla.
Cony!
Ara ets de dretes? No fa gaire, eres comunista. Tu ets de l’últim
que et parla!
No
confieu en ella, que és de l’últim que li parla (es deixa influir).
ésser
de la broma
Tenir
ganes de riure i de fer riure. |
ésser xalest, xalat, alegre,
graciós, divertit, bromista, burleta (en el bon sentit), faceciós,
jocós, burlaner |
Si
el coneguéssiu sabríeu que és molt de la broma.
M’agrada que
vingui a sopar, la Carmeta, perquè és molt de la broma i hi té
gràcia.
ésser
de la bufarada
Ésser
ràpid a prendre decisions i a fer les coses (Ca). |
ésser
arrauxat, no tenir espera, (patim-patam, ja ho han dit i ja ho han
fet Ca); pensat i fet, dit i fet |
Si
t’han dit que fan la casa, la faran en quatre dies; són gent de la
bufarada.
L’avi és patim-patam, quan diu una cosa s’ha de fer
de seguida.
És
patim-patam, ell!, ja ho ha dit!: no s'hi rumia gaire a dir les
coses.
notes 1:
Vegeu també 'patim-patam 2', al Volum 1.
2 Una bufarada és un cop de vent, un bufarut de vent.
ésser
de la confraria de la llàgrima
Ésser
ploraner. |
ésser ploramiques, ésser un sac de gemecs, ésser
ploricó (Val), fer sa grémola (Mall) |
Plora
en totes les pel·lícules: és de la confraria de la llàgrima.
És
un sac de gemecs, aquesta noia: sempre es queixa.
ésser
de la crosta
Ésser
beat, misser (ho solen dir els qui no van a missa, Gir-Bar). |
de misses,
rata de sagristia, rosegaaltars; ésser molt religiós, ésser conservador, tenir ben agafat (quelcom) |
Mira
com parla el nen, i això que els seus pares són de la crosta
(diu renecs).
En
aquesta casa ho tenen ben agafat, això de la religió
(hi creuen).
ésser
de la foguerada
Ésser
de caràcter fort, apassionat. |
ésser
de geni curt, arravatat, arrauxat, ésser un exaltat en
política, ésser
de la flamarada (Bar) |
No
li diguis que el seu noi beu, que és un home de la foguerada i
tindrem temperi.
ésser
de la fuà *
Aquesta
noia és de la màniga ampla (o
llicenciosa, llibertina, fàcil, lleugera, procliu al sexe; millor
que
de la fuà).
nota:
Una ‘fua’ és una envestida, ‘prendre fua’ és adquirir
impuls per a avançar impetuosament, segons el DCVB. Això donaria
sentit a aquesta expressió. Tanmateix, el fet d’haver-la sentida
pronunciada ‘fuà’ i prop de la frontera francesa, ens fa pensar
que és un gal·licisme.
ésser
de la incumbència (d'algú)
Ésser,
algun fet, responsabilitat d’algú. |
és la teva obligació, ho
has de fer tu |
Això
no és de la incumbència nostra.
ésser
de la lloca
Fer
part del grup de persones que manen, que tenen influència, que
intervenen en un assumpte, que tenen els mateixos interessos (Am).
|
ésser de l’olla, ésser dels que tenen la paella pel mànec,
(ésser de la llocarada o de la mà Am), ésser de la llopada (Ca),
ésser del mateix pèl (Val), ésser de la cassoleta (Mall) |
En
Ramon és de la lloca, com tots els seus germans (fan
negocis poc clars).
La
Júlia és de la mateixa llopada que el seu cunyat (manen,
en una empresa, amb pocs escrúpols).
Tots
els càrrecs de l'Ajuntament són de la mateixa llocarada.
ésser
de la mà
Pertànyer
al grup dels qui dominen o controlen un negoci o institució (Am).
|
ésser de la lloca, de l’olla |
Duen
tan bons cotxassos perquè són de la mà.
En
Carles és de la mà
(fa contraban en combinació amb algunes autoritats).
ésser
de la màniga ampla
Ésser
de moral laxa; sobretot referit a dones i a moral sexual (Gir-Bar). |
no
tenir prejudicis, no tenir manies, ésser llicenciós,
tolerant,
transigent; tot li està bé |
Les
d’aquell poble tenien fama de ser de la màniga ampla.
ésser
de la mateixa patuleia
Se
sol dir de gent de baixa categoria, vulgar, poc recomanable. |
ésser
de la mateixa regàlia (Ca), ésser de la mateixa estofa, fer ali
|
Uns
i altres són de la mateixa patuleia.
ésser
de la mateixa rabassa
Ésser
de la mateixa família; fer activitats molt relacionades (Am).
|
ésser de la mateixa regàlia (Ca), ésser de la mateixa rel,
ésser del mateix tronc, ésser
de la mateixa sang |
Els
fiscals i els advocats són de la mateixa rabassa.
No
tenen fills, però en Jofre donarà l'herència als de can Peret, que
són de la rabassa (als seus, no als
parents de la dona; Am).
Et
sap greu que no es trobi bé, però ja no és de la sang
(és un parent
sobrevingut).
ésser
de la mateixa regàlia
Ésser
de la mateixa família o de la mateixa categoria (Ca). |
ésser
parents, ésser de la mateixa rabassa |
La
Júlia i jo som de la mateixa regàlia (som
cosins).
Aquests
que entren a robar pels horts, són tots de la mateixa regàlia.
ésser
de la pell de Barrabàs
Ésser
entremaliat, dolent. Se sol aplicar als menuts (Gir-Bar). |
ésser deixat
del dimoni (Am), ésser de la pell del dimoni, de mal governar, ésser
la lepra, ésser de mal pelar, ésser un botxí, (tenir ànima de botxí, tenir mals instints Bar), ésser un os de mal pelar (ésser més mal -o mes dolent- que un trabuc, ésser més mal que la
tinya Val) |
Quan tenia cinc
anys, era un botxí (tenia mal caràcter, no creia; Ca).
Els
seus cosins eren de la pell de Barrabàs.
ésser
de la pell del dimoni
Ser
malvat o, dit d’un xiquet, ser massa rebolicat (Val-Bar). |
ésser
de la pell de Barrabàs, ésser dimoni (una criatura) |
Els
xiquets d’aquella casa no m’han deixat ni una col sana: són de
la pell del dimoni.
notes:
1 Rebolicar
2: Moure avalot, causar desordre (Diccionari Valencià – Bromera)
2
Vegeu també "ésser de la pell de Barrabàs"
ésser
de la pila
No destacar (Bar). |
ésser vulgar, corrent,
ésser dels que hi ha més |
A -És trempada? B
-Mira, és de la pila.
Ara, al nostre club
en vénen molts que són de la pila.
ésser
de la primera volada
Es
diu de qui no té experiència per raó de la seva joventut. |
ésser
acabat de sortir de l’ou -o del niu-, no haver vist cap ase volar;
tenir la llet als morros, ésser molt jove, ésser
un xitxarel·lo (Bar) |
Vol
fer com els joves de la primera volada i prendrà mal, amb la moto
(té
50 anys).
A -Sembles
un jove de la primera volada (se
sol dir de broma). B –Sí,
ja m’ho trobo!
(= ja veig les dificultats que tinc).
Tu
encara ets un jove de la primera volada.
Tots
som de la primera volada, aquí (en un asil, ironia).
Jugàvem
a cuit amagar -cuita a amagar- amb una banda de marrecs, tots fills
de pagesos com ell, i ocells de la primera volada -L’ocell
tranquil-.
Encara
tens la llet als morros i em vols ensenyar a jugar a futbol. Au,
home!
ésser
de la seguida
Fer
les coses que fan els altres. |
ésser de la majoria, del ramat,
del muntó (Val) |
A –El
padrí, era molt de missa?
B -No,
era de la seguida
(hi anava perquè llavors hi anava tothom).
La
vida s'anava fent impossible per als que no érem de la seguida
(del partit que manava) -Llibre-.
ésser
de la sèrie (o de la sèrie B)
Ésser
homosexual. |
ésser
del ram de l'aigua, ésser efeminat, (ésser un gallinot, un doneta; tresponts) |
Diuen
que el seu germà és de la sèrie.
ésser
de la talla que n'hi ha més
Tenir
unes mides normals. |
d’estatura -o alçada- normal |
A –És
molt alt aquest nin.
B –No.
De la talla que n’hi ha més.
ésser
de la Verge del Puny *
Aquella és molt
tacanya (o garrepa, coquina, agarrada, rància, ganuda; no
menja per no cagar; no és de la Verge del Puny) -RAC1-.
ésser
de les Planes
Tenir
poc pit, una noia (les Planes és un poble de la Garrotxa). |
ésser
rasa, plana, llisa |
És
molt maca de la cara, la Rosa, però és de les Planes.
ésser
de llei
Ésser
just i lògic. |
tal com toca, tal com ha de ser, tal com cal, tal
com Déu mana; és obligat de; ésser natural, de sentit comú; pela la pera a l'amic i el préssec a l'enemic (fes justícia, Bar) |
En
Falles, és de llei que les notícies vinguin de València.
Si
ets com cal, t'interessaràs per... (o
si ets com Déu mana, si ets com s'ha de ser, si ets així com cal, si ets de llei;
millor que si ets de bona llei).
ésser
de mal (+ verb)
Vegeu
'de mal (+ verb)'
ésser
de mal pelar (o ésser un os de mal pelar)
Ésser difícil de
superar o de resoldre, una cosa, un compromís, una tasca. |
ésser de mal rompre
(Am); ésser dur, difícil, complicat, costerut; ésser costera amunt (Val) |
Aquest entrenador és
de mal pelar: quan diu una cosa, l'exigeix.
La crisi econòmica
és un os de mal pelar.
El llatí serà un
os de mal pelar.
L'Albatera
és un equip difícil de pelar.
La Cristina és una
dona de mal pelar: costa molt fer-la baixar del burro.
La veritat és més
costeruda que la mentida i demana fins i tot un cert heroisme
–Llengua Nacional-
És
un noi difícil
(estrany)
nota:
Vegeu també 'ésser un os (o un os dur de rosegar)'.
ésser
de massa (i ésser de més)
No
parar bé algun comentari, poder ser sobrer o ofensiu. |
ésser de
més, sobrar, ésser inconvenient, ésser sobrer |
Has
parlat molt bé, però has dit que són divorciats; això ja hi és
de massa.
El
diàleg, en aquesta mena de conflicte, mai no hi és de massa.
Mai
no hi serà de més, un gimnàs, a l'escola
(farà
favor).
En
aquest equip, tu i jo hi som de més
(no els interessem gaire).
Ja m'agrada aquest
restaurant, però aquests crits hi són de massa (uns que xerren
cridant).
Mai
no és de més repetir-ho.
No seria pas de massa
tornar-hi a trucar (hi quedaríem
bé).
No estaria pas de massa que
als companys els enviessis una felicitació.
No serà sobrer
extremar l'atenció –Presència-.
ésser
de mata morta
Ser
poc actiu, de poc de caràcter o conformista (Val). |
ésser
aturat, ésser vergonyós, tenir poc esperit, ésser
tronc (Ca) |
Com
vols que tinga amigues si és de mata morta?
Aquell
noi és tronc com ell
mateix: no diu res.
ésser
de mel i sucre
Ésser
molt delicat (Mall). |
ésser
-o
semblar- de sucre, ésser nyicris, llepafils,
ploramiques, (ésser un sac de gemecs; al ruc gemegador, carrega'l sense por; qui té mal al dit i bonic marit, tot sovint se'ls mira; Tresponts) ), (ésser
-o
esser- de pasta de caramel,
ésser
de pasta de doblegat,
ésser
un mira’m i no em toquis
Mall) |
Aquesta
al·lota és massa bleda, és de mel i sucre.
En
Pere té un nin que és de mel-i-sucre, sempre té i és més petit
que un ropit.
Agafa
el meu impermeable. Ja el deixaràs a Lluc. -No cal, Mateu, no sóc
de mel i sucre
-Voltors-.
nota:
L'expressió "sempre té" és genuïna del parlar
mallorquí, sense afegir-hi cap adverbi.
ésser
de més mal gitar que un canyar
Es
diu de qui no vol anar-se'n a dormir (Val). |
Demà
no hi ha qui l’alce, però ara és de més mal gitar que un canyar.
gitar:
Ajeure’s, ficar-se al llit.
ésser
de nom
Tenir
un nom (Men-Mall). |
dir-se
(Gir),
anomenar-se, haver nom, nòmer
(Balears) |
Jo
som de nom Anna Maria.
A
-Com
et dius? B
-Em
dic Segon.
Era
un al·lot que nomia Robert.
nota:
A Mallorca, ocasionalment, en alguns pobles es diu "ésser de
nom"; en altres es diu "nòmer"; també es fa servir
"dir-se", però no es pregunta “com et dius?”, sinó
“què et diuen?”.
ésser
de plànyer
Merèixer
commiseració (Gir, Mall). |
merèixer compassió, fer pena, fer
misericòrdia, fer llàstima, moure
a plany (Val) |
La
gent que són malalts, sí que són de plànyer, però aquests que
s’han endeutat per anar a fer viatges, no.
Pobra noia, diuen que
la sogra la fa penar tant. Ja és de plànyer!
ésser
de pinyó fix *
Tu ets un home
d'idees fixes (o no canvies mai de pensament; quan tens una
dèria no te la treu ningú, ets obstinat, ets enterc, vas amb pinyó
fix -GDLC-;
ésser
de poca vida
Ésser
poc menjador. |
ésser -o quedar- aviat tip, menjar menys que un
pardal, menjar com un ocell -o ocellet-, només
de veure el menjar ja soc tip (Ca), ésser de poca menjua (Men) |
El
meu cosí és de poca vida.
Jo,
quan veig els macarrons ja sóc tipa! (no li agraden).
Na
Cuanita era de poca menjua
-Novel·letes
menorquines-.
ésser
de por
Ésser
de caràcter molt difícil, ésser especial o individualista (Gir,
Mall). |
ésser molt malcarat, tossut, caparrut, repatani...;
fer-ho molt (una cosa) |
Els
veïns que han vingut nous són de por: no volen pagar la contribució
de l’escala.
Són molt egoistes, i el noi gran, és de por!
La
Núria és de por, per criticar.
El porter de l'hospital és de
por. No passa pas qui vol.
En
Xavier és de por, no passa pas qui vol! (un
defensa brut).
ésser
de primera necessitat
Ésser
un article important, d’ús diari i gens capritxós (Gir, Mall).
|
imprescindible, indispensable, essencial, bàsic |
El
pa i l’aigua són de primera necessitat.
ésser
de quan les granotes portaven sabre
Ésser
molt antic, o d’idees obsoletes (Am). |
ésser de l’any de la
picor, tenir idees passades de moda |
Els
de la casa de la vila són de quan les granotes portaven sabre (les
seves idees).
ésser
de raó
Ésser
d’acord amb allò que es considera just (Am, Mall). |
ésser
lògic, enraonat, assenyat, normal, natural, obvi; ja té raó, cau
pel seu propi pes |
A –El
meu home arriba i ja crida perquè el dinar no és fet. Ell vol dinar
de seguida.
B –Dona,
és de raó que vulgui dinar, si s’ha aixecat a les sis.
És de
raó que s’enutgin, si no els deixeu dormir.
ésser
de rar
Ésser
poc freqüent (sentim 'raro', Ca). |
ésser rar (Mall),
infreqüent, inhabitual |
No
hi estem mai sense llum, en aquest poble; és de rar.
Quan menja
fruita, és de rar que no es taqui.
nota:
No veiem prou clar si és un tret dialectal o un castellanisme.
ésser
de sentit comú
Ésser
raonable per a la majoria de la gent. |
ésser lògic, normal,
natural, coherent, raonable |
No
és de sentit comú que tanqueu l’empresa per una simple
discussió.
És de sentit comú que el piano s’ha de deixar
tancat, quan s’acaba de tocar.
ésser
de sobres conegut *
És
ben conegut que en Cesc és el millor cantant
(o
molt, ja se sap, tothom sap;
millor que
és de sobres conegut).
nota:
Si diem d’una persona que és
de sobres conegut,
sembla que li vulguem mal. Si volem dir que és massa conegut, podem
dir és
conegut de sobres.
ésser
de s'escuma de Judes
Esser
molt dolent moralment (Mall). |
ésser malparit, ésser una mala
peça, ésser una mala cuca, ésser un malintencionat, ésser un garneu (Bar), (ésser -o esser- de s’escuma de sa
pesta, ésser com sa xulla des verro, ésser fa i fel, ésser molt
xerec, ésser una puta clepa, ésser un baina Mall) |
Aquest
homo és molt xerec, és de s’escuma de Judes.
xerec:
dolent
No li facis gens de
cas, al seu germà, és una puta clepa.
ésser
de suro (o tornar-se)
Tornar-se
insensible, algú, generalment després de patir les sotragades de la
vida (Mall). |
tornar-se
indiferent, insensible, impassible, mesell; tenir sang de peix, no
tenir sentits |
Estic
trist? Figura que sí. Tothom em plany. I jo només em sent com si
hagués tornat de suro (s’ha
mort la seva dona, na Guida) -Els voltors-.
ésser
de vida
Ésser
molt menjador (Gir-Men). |
tenir gana, tenir sempre un budell buit, tenir
bona barra, ser cavall de bona barra -o de bona dent-, menjar més
que una llima -o que una revolta de riu- |
És
una criatura de vida, sempre té gana!
No és pas que sigui molt
de vida, jo.
La nena serà de vida com el seu pare.
En
Paco que era de bona barra, passava les endèries i feia una cara
d'extremunciat que a la gent caritativa rompia el cor
-Novel·letes
menorquines-.
passar
les endèries: Passar grans dificultats o tribulacions (Men, DCVB).
ésser de vida o
mort *
Decidim-ho
ara, que això és imperiós (o
molt important, urgent, de gran fet; millor
que és
qüestió de vida o mort).
Aquesta
feina no és pas indispensable; estigueu
tranquils, si no surt bé (o
de
gran cas, gaire important, necessària, ineludible;
millor que
de vida o mort).
Aquests
minuts són decisius (o
determinants,
fonamentals, definitius, bàsics; ens ho juguem tot; millor
que són
de vida o mort)
-TV3-.
Això
s'ha de fer aviat, ens hi va la vida (o
és molt urgent, és inajornable, és peremptori, no té espera, no
pot esperar;
millor que és qüestió de vida o
mort)
-TV3-.
nota:
'Ésser de vida o mort' es diu molt i ens fa dubtar, però pensem que
no és una bona solució.
ésser
de vidre (o: semblar)
Hom
ho diu d'alguna cosa que és trenca fàcilment. |
ésser
feble, delicat, precari, fràgil; ésser com un vidre (DCVB) |
Aquesta
aixada sembla de vidre. Ja s'ha tornat a desmanegar.
En
Quirze és un jugador que té els genolls de vidre (sempre
s'hi fa mal).
ésser
declarat
Hom ho diu d'una cosa
que es veu clara. |
ésser evident, clar,
manifest, palès, fer-se
patent, un nen de mames ho veu, un aclucat d'ulls ho veu (Am), (Sant Eloi, quan era xic era un noi; set cabassos, catorze anses; Tresponts) |
És molt declarat
que aquest dos s'entenen.
A
-En van fer aquestes condicions a deu anys i ara no m'hi
estan (al cap de cinc anys em
canvien les condicions i em diuen que el contracte ja ho deia).
B -Això és un robatori declarat!, bancs i caixes sempre
hi guanyen, perquè la gent no llegim la lletra petita.
La
por es feia patent a la ciutat -Avui-.
Es
feia patent la mala entesa entre ells dos -Lluc-.
Aquesta
defensa juga malament, això fins un aclucat d'ulls ho veu.
ésser
deixondit (o desxondit)
Es
diu de qualcú que és molt viu (Mall). |
ésser
trempat com un gínjol,
ésser net de clatell
(Bar), ésser un esmolet (Bar-Gir), ésser
un bon batxiller (Am), (ésser
més desxondit que un xítxero, ésser més viu que un cove d'alatxa,
ésser viu com una centella, ésser més llest que les genetes, saber
el dimoni on es colga Mall)
|
Com
que era molt deixondit sempre acabava prest les feines de
l'escola.
ésser
deixondit (o desxondit)
Ja
és un bon batxiller!, ja en sap de lleis a favor seu
(o ja n'és de saberut; és un bon
misser, un bon advocat, un setciències!).
ésser
del cas
Ésser
normal. |
ésser lògic, condret, corrent, comú, de sentit comú,
usual, propi |
No
és del cas dur ulleres fosques de nit.
Voleu dir que és del cas,
anar nu a l'hivern?
No
és pas del cas, banyar-se a l'hivern.
No
és del cas, aquell noi (fa
coses rares)
No
era del cas, aquesta calor.
Poc
és del cas, aquest temps.
No
és pas del cas, venir corrent de Girona a la Cellera.
Vols
dir que és del cas, esperar tanta estona per orinar?
(no li surt l'orina)
ésser
del cordill
Ésser
dòcil a un determinat grup o idea (Ca). |
ésser cordillaire, de
l'ajuntament del cordill, de la seguida, afí |
No
protesten perquè són del cordill.
nota:
v. "l'ajuntament del cordill"
ésser
del grat (d'algú)
Agradar,
a algú, una cosa. |
ésser
plaent, agradable, delitós, grat; ésser del gust (d'algú) |
No
és del meu grat, aquell noi.
M'és
grat de saludar-vos (en una carta).
nota:
No és correcte «ésser del meu agrat»
ésser
del mateix braç
Tenir,
persones diferents, una posició social i econòmica semblant.
|
ésser del mateix estat, ésser de la mateixa classe social |
De
fet, què podia esperar de mi? Ella i jo no érem pas del mateix
braç, com diem al Rosselló
–L’ocell tranquil-.
ésser
del més (+ adjectiu) *
Muntar
a cavall és divertit d’allò més (o
molt, bona cosa de, la mar de, al màxim, al súmmum; que n’és, de
divertit!; no
és
del més divertit).
Els
resultats del nostre equip són interessants al màxim (que
n’arriben a ser, d’interessants!; no
són del més interessants).
ésser
del morro fort
Ésser
molt obstinat (Gir-Bar). |
ésser inflexible, mesell, recalcitrant, rígid,
tossut, implacable, rigorós, incommovible, intransigent; no desdir, enrocar-se; de mal
governar; (ésser un ceballut -tenir una mania ficada al cap-, no girar (Am), no poder treure d'aquí, ésser de la ceba
(Gir-Bar)
Si
vol un carro nou, se’l comprarà, perquè és del morro fort.
En
Lluc va dir que no pagaria les despeses de l’escala i no les
pagarà.
No li faràs pas entendre; és del morro fort, aquell
home!
Acabada la guerra tothom anava a missa per quedar bé, però
ell no; sempre va ser del morro fort.
No
ens faran canviar d’opinió, que som del morro fort.
Jo
sóc molt cabut: ja poden dir-me missa.
El
ministre s'enroca en la seva posició (o està enrocat).
Aquell
l'Andreu no gira per ningú
(és tossut, vol tenir raó).És
mesell i ningú no el gira
(s'ha de fer el que ell vol).
Diu
que no vol llogar ningú i no la puc treure d'aquí! (fer
canviar de pensament)
ésser
del parer de
Tenir
una opinió determinada (Gir, Mall). |
ésser del pensar, ésser
de l’opinió, ésser d'un pensament; pensar, creure, trobar, considerar |
Jo
sóc del parer de fotre el camp, abans no es posi a ploure.
El seu
pare era del parer de fer-la estudiar.
Sóc del parer que cal que
n'aprenguin aviat, d'anar amb bicicleta.
Jo també sóc
d'aquest pensament.
ésser
del partit conservador
No
arriscar (Am). |
ésser conservador, retingut (DPC), estalviador;
ésser poruc, caganer |
Aquest
no s’arruïnarà mai: és del partit conservador.
Amb el joc que
tens ja havies de contrar. Ets massa del partit conservador!
contrar:
doblar, fer valer per dos cada punt del joc, jugant a cartes
ésser
del peu girat
Ésser
homosexual (Mall). |
ésser efeminat, afemellat, ésser del ram
de l’aigua |
Vols
dir que no saps si ets del peu girat o no? Ja ho aclarirem -Els
voltors-.
ésser
del pilot (o del piló) *
No és pas lletja,
la Caterina; és de les que hi ha més (o és corrent, és
normal, és com la majoria; no
és del pilot, és del piló).
ésser
del puny estret
Ésser
agarrat (Bar-Mall). |
ésser avar, ranci, ganyó, gasiu, garrepa, ganut;
no menjar per no cagar, no tenir res per donar, ésser de la Confraria
de l'Estalvi (Bar), ésser un escanya-rals (la Franja), ésser un punyarrapat (Cat Nord) |
Vol
que no ens fem regals per Nadal perquè és del puny estret
–TV3-.
Són
molt ganuts, els d'aquest banc.
A
-Què et sembla en Ricard? B
-Quin pesseter hi ha allà!
(Ca)
Els
bancs no tenen res per donar
(van a favor seu).
Són gent que no hi cerquies res: no
et donarien ni la caca de l'orella (o no et donarien ni la merda
que caguen).
ésser
del record d'algú (una cosa)
Arribar a recordar,
algú, una cosa antiga. |
és de les coses més
antigues que recordo, tenir en record, tenir memòria de, tenir
present |
A
-És del teu record, l’aplec de Fornells? (a
una persona gran; tu l’has arribat a veure?) B -Sí, quan
jo era petit encara es feia.
Del meu record no
havia plogut mai tant com aquest any.
No
és pas del meu record, aquest cançó.
ésser
del rem de la tòria (o ram)
Ésser
bevedor. |
ésser un colador, ésser un beverri |
A –Vols
un got d’aigua, que t’espassarà la set? B
–Déu
me’n guard! Sóc del rem de la tòria, jo.
tòria:
sarment, branca d’un cep o d’una parra
rem: deformació
dialectal de ram:
Ofici, especialitat professional (Ripoll, Plana de Vic,
Castellterçol). «Nosaltres som del rem de pagès» -DCVB-
ésser
delicat (algú)
Ésser,
algú, molt susceptible, de manera que s’afecta profundament per
qualsevol fet. També es diu en el sentit de sensible a les coses
físiques. |
ésser
sensible, sentir-se molt de les coses, (ésser delicat com un
senyoret; ésser com la delicada de Gandia, que una flor de gessamí
la va matar Val) |
No
li direm res, que és molt delicat i es deprimirà.
Jo
sóc molt delicat pel fum, de seguida em ploren els ulls.
És
molt delicat: li han fet una ratlleta al cotxe i sembla que s'hagi de
morir!
nota:
Vegeu també “delicat” al Volum 1.
ésser
dels del mig
No ésser ni molt
trempat ni molt curt, ni molt bo ni molt dolent. |
ésser una mitjania,
ésser un entremig, ésser mediocre, normal; no destacar |
Jo, quan estudiava,
era dels del mig.
ésser
dels que n'hi ha més
Hom
ho diu de les persones o de les coses que no destaquen ni per bones
ni per dolentes. |
ésser
corrent, normal, una mitjania |
ésser
vulgar, corrent,
ésser
de la pila |
És
un mestre dels que n'hi ha més.
A
-És alt?
B -És dels que n'hi
ha més.
C
-És bonica la teva germana?
D
-És de les que n'hi
ha més (ni
bonica ni lletja).
ésser
dels que "tu no m'emprenyis i jo no t'emprenyaré"
Hom ho diu de les
persones que no volen ser protagonistes, que fan la seva vida i prou
(Ca). |
anar a la seva, fer la
seva, no voler maldecaps |
En Miquel no voldrà
pas ser-hi a la llista, ell és dels que 'tu no m’emprenyis i jo no
t’emprenyaré'.
esser
'descascat' **
És
una noia molt decidida (o desmamada, deseixida, tranquil·la,
xerraire, atrevida, que no té vergonya de res; no 'descascada').
ésser
desconegut (o estar)
Haver
canviat molt una persona o un lloc (Am). |
molt diferent |
El
teu gendre s’ha aprimat tant que és desconegut.
En aquesta foto
ets desconegut
(és de fa molts anys).
Aquell
poble està desconegut. Hi han edificat molt.
ésser
desemparat (un lloc)
Estar poc protegit. |
estar mancar de
protecció; ésser desprotegit, abandonat |
Són molt
desemparats, aquests baixos: hi posarem reixes.
ésser
'desenfadat' *
És
un noi molt desimbolt (o
xerraire, eixerit, espontani, deseixit, directe;
no 'desenfadat').
ésser
desesperat de
Complaure
molt una cosa (Am). |
agradar molt, entusiasmar, fer-se llepadits
de, fer-se’n un llamí (Am) |
M'agraden
les farines de fajol, en sóc desesperat.
ésser
dia clar
Haver
sortit el sol, haver-hi suficient claror del sol (Mall). |
ésser
clar, ésser de dia, ésser ben clar |
Quan
va ésser dia clar, els soldats sortiren dels seus amagatalls.
Els
forasters, ferrenys i de secà tenien una idea molt particular del
futbol –Granota-.
ésser
diferents com la nit i el dia
Haver-hi molta
diferència o antagonisme entre dues coses (Gir-Mall). |
no tenir res a veure, no assemblar-se
|
Són
diferents com la nit amb el dia (o
com la nit i els dia).
Entre
aquests dos germans hi ha tanta diferència com de la nit al dia.
Ens
vénen altres homes i dones avesats per altres vents i soledats
–Temps de Franja-.
ésser
diners (o doblers, milions)
Ésser
una quantitat important de doblers. |
ésser
molts diners, ésser molt |
N'han
pagat 12 milions, que ja són milions
-TV3-.
ésser
dins el rotlle de la cua
Estar
recolzat per una persona important (Men). |
tenir un bon padrí,
està ben situat, ésser de l’olla |
S'ha
situat bé al mig del rotlle de la cua.
ésser
doctor
Fer
creure, una persona, que sap molt (Val). |
fer el savi; ésser
sabut, saberut, setciències |
Creu
que ho sap tot, és molt doctor.
ésser
dolent com el mateix fred
Ésser
extremament dolent (Pallars). |
ésser
dolent com la pedregada, com la tinya; ésser
més dolent que allò que tiren (Mall)
|
En
una paraula, és dolent com el mateix fred
-Històries-.
ésser
dolent com l'aigua de bacallà
Ésser
molt dolent de gust (Am). |
tenir mal gust, mal tast, mal paladar
|
El
meló d’anit és dolent com l’aigua de bacallà (o
d'ahir a la nit).
ésser
dolent com la carn de gos (o més dolent que)
Ésser
una mala persona; ésser de mala qualitat una cosa (Am). |
ésser
dolent com la -o una- pedregada, ésser de la pell de Barrabàs,
ésser dolent com la tinya, ésser un malparit, ésser maligne, malfregat (Garrotxa), ésser
més mal que un trabuc, (ésser més roí que la carn del coll, ésser
de repica'm el colze, ésser més roí que fet d'encàrrec Val) |
El
seu fill també n’és de dolent; més que la carn de gos!
Fan
uns programes que són dolents com la carn de gos.
La
Margarida, que era una malfregada, havia arreplegat des de molt jove
el rem de la casa
-Temps d'abantes-.
ésser
dolent com la pedregada (o com una)
Ésser
molt dolent (Gir). |
ésser dolent com la carn de gos, com la
tinya, com un dimoni; (ésser més mal que un trabuc, ésser més mal
que el dimoni Val), VÉsser dolent com la
pell d'en Segarra –Cat Nord- |
Aquell
batlle va ser dolent com la pedregada.
ésser
dolent com la tinya
Es
diu d’una persona malvada (Gir). |
ésser malparit, ésser un
malànima, ésser reconsagrat, ésser l'esca del pecat, ésser un
mala peça, ésser un mal subjecte, ésser enrevessat, ésser
un bon oriol (Ca) |
És
dolenta com la tinya! Ha fet renyir tota la família.
A
-En Vicenç ha fet una
altra estafa. B
-Ja és un bon oriol
aquell!
ésser
dolent per a ell
Es
diu d'una persona que fa coses que perjudiquen la seva salut o la
seva economia. |
ésser un bon home amb poc seny; també: ésser viu per a ell, fer-se
mal un mateix, perjudicar-se a si mateix |
És
bon noi però és dolent per a ell (beu
i s’engata).
En
Jaume era un desmanegat amb les factures i amb tot, treballava molt i
tothom n’abusava. Va morir ben miserable. Era un bon home, però
era dolent per a ell.
Era
molt viu per a ell, el meu cunyat (egoista).
Els
qui es droguen es fan el mal ells mateixos (o
se'l
fan ells, el mal).
ésser
donat a *
Ara
el jovent diu molt renecs
(o aviat
és a punt per dir; té tirada a dir, li agrada de dir, té el mal
costum de dir;
no és
molt donat a dir renecs).
El
pare és molt bromista (o
és propens a fer bromes, té gust per les bromes; no
és molt donat a fer bromes –TV3-.
nota:
S’admeten frases com “s’ha donat a la mala vida”.
ésser
dubte
No
ésser prou segur. |
ésser dubtós, incert, insegur; no assegurar |
En
Just és dubte per diumenge, per les molèsties a la cama
–TV2-.
Avui
no vindré, i demà no t'ho asseguro.El
metge va dir que poc l'assegurava (que se'n sortís, abans
d'operar-lo).
ésser
dues cuques (o tres)
Es
diu de dues persones soles que viuen en una casa gran. |
ésser
quatre gats, poder-se comptar amb els dits d’un a mà |
Vam
fer una gran caseria i hem quedat dues cuques.
caseria:
Casa molt gran. Vegeu DPC, Volum 1.
ésser dur
d'orella
Tenir
dificultats per sentir-hi. |
tenir
l'orella dura |
Aquesta
senyora és dura d'orella.
ésser
el bastaix
Es
diu de qui ha de treballar molt en un lloc. |
ésser l'escarràs,
ésser el camàlic, semblar
un esclau |
En
Jofre és el bastaix de la casa.
L'han
llogat, sí, però el fan pencar molt, el fan servir de bastaix.
Sembles
un esclau, en aquell taller, no et deixen ni parlar fort.
ésser
el blanc de *
En
Pau és la riota de tothom (o
la rialla; tothom se’n fot, tothom se’n riu; millor
que
és el blanc de totes les burles).
Va
ser al punt de mira de tothom (o
tothom s’hi va fixar; millor
que
va ser el blanc de totes les mirades).
Tothom
ha criticat l’àrbitre (o
n’ha dit mal, ha estat al punt de mira de tothom, ha estat l’ase
dels cops; millor
que
el blanc de les crítiques ha estat l’àrbitre).
ésser
el caganiu (ésser es caganius)
Ésser
el més petit d'una nierada o d'una família (Mall). |
ésser
el renoc, esser es pixa-olives (Mall) |
En
Toniet és es caganius d'aquesta família.
ésser
el camp d'en Belluga (o semblar)
Expressa
que en un lloc hi regna el desordre (Am). |
ésser una olla de
grills -o de cols; ésser un maremàgnum, un orgue de gats -Bar-, can
seixanta; tothom tira pel seu cap (Ca), ésser ca Pepet (Val) |
Per
la festa, en aquesta casa, és el camp d'en Belluga: que se l'acampi
qui puga! (tothom
s'aixeca a l'hora que vol, entra, surt...).
A
casa de la dona semblava el camp d'en Belluga
(eren sis germans i tothom anava al seu aire).
En
aquesta oficina, quan un treballa, dos fan festa: és el camp d’en
Belluga! (tothom
fa el que vol).
Amb
ells, no hi compteu, que són el camp d’en Belluga.
Aquest Ajuntament és el camp d’en Belluga: ara et donen permís d’obres,
ara te’l treuen. No s’avenen ni entre ells.
ésser
el carro de les escombraries
Ho
sentim a dir de qui té molt mala sort (Am). |
estar de pega,
ésser el pot de la pega, tenir malastrugança, ésser un pobre
desgraciat, estar batejat amb aigua de tramussos (Val) |
Aquest
nen és el carro de les escombraries: tot ho arreplega!
(està sovint malalt).
ésser
el cas
Locució
verbal que indica que s’esdevé o succeeix qualque cosa (Mall).
|
esdevenir-se,
succeir, escaure’s; resulta que, passa que |
Us
vull escriure, però és el cas que no tinc la vostra adreça.
ésser
el centre de
Ésser
el tema o la persona protagonistes d’alguna cosa. |
ésser al
mig, ésser el cor de |
La
negociació amb els terroristes era el centre de la polèmica.
Els
francesos són conscients que són el centre de totes les mirades.
Mira
si n'és de consentida que, quan no pot ser el centre d'atenció,
se'n va!
ésser
el coco *
La
USAP és l'espantall de l'Amlin Cup (o
l'home del sac de, l'equip que fa més por de, el marraco de -Val;
no el
coco de).
Com
que jo feia treballar els alumnes, era l'home del sac (o
el papu, el papau, el terror, el marraco, el dolent de la pel·lícula,
tothom em criticava; no
era el coco).
ésser
el 'colmo' (o ésser el
'colmo' dels 'colmos')
Això
ja és el súmmum (o
l'extrem,
el màxim, el caramull, ja no pot tirar més, és
allò que no hi ha!;
no
és el 'colmo', és el 'colmo' dels 'colmos').
ésser
el conte de mai acabar *
No
em surtis amb la cançó de cada dia, això ja és el conte de
l’enfadós (o
sembla
la cançó enfadosa;
no
és el conte de mai acabar).
A
–Anirem
de vacances a Benidorm. B
–Sí,
la cançoneta de sempre (Val).
ésser
el cul d'en Jaumet (o semblar)
Es
diu d'una persona que sempre volta, que va d'una cadira a l'altra,
que es mou molt (Gir-Bar). |
no parar mai enlloc, no estar mai quiet; ésser
bellugadís, un belluguet, inquiet, insatisfet, molt mogut; ésser
un cul d'angúnies -Sant Feliu de Guíxols-, canviar de cadira sovint, fer
la papallona,
remenar-se
més que un cuc
(dit d'un infant inquiet, Mall), semblar
el cul d'en Jaumet que ni seu ni s'està dret (Moià)
|
El
teu pare és el cul d'en Jaumet: ja torna a ser fora!
Canvia de
feina cada mig any; ja et vaig dir que és el cul d’en
Jaumet.
Nena,
sembles el cul d'en Jaumet. Seu d'una vegada!
Si
vols pujar de càrrec, has de fer la papallona (moure't,
rondar,
anar amunt i avall, anar als actes perquè et vegin).
Vivia
a Cadolla un home que era un belluguet de feina. No se sabia estar
sense fer res, era ben bé allò que se'n diu un cul de Jaume
-quan Judes-.
ésser
el darrer mot del Credo
Ésser
una persona o una cosa ínfima, de poca importància (Mall). |
ésser
el més insignificant, ésser l’últim sant de l’altar,
tenir-(lo) per res, fer-(lo) de menys
(Mall) |
En
Joan és el més insignificant de la colla, el darrer mot del Credo,
un al·lot petit i magre
–Llibre-.
ésser
el del cop
Ésser
la persona que té més maldecaps o més càrregues en un lloc (Ca).
|
ésser el cop fort, ésser qui para el cop, ésser l’home del
cop (Ca), ésser qui ha de lluitar més, ésser el pal de paller |
En
aquella família, ella és la del cop (té
els pares malalts i n’ha de tenir cura, a més de fer altres
feines).
ésser
el dels trucs
Ésser
la persona menys afavorida d'un grup (Am). |
ésser
l'amo dels maldecaps, l'ase dels cops, qui paga els plats trencats |
A
-Tu rai, que et vares casar amb la pubilla! B -Ja pots comptar, amb
la dels trucs!
ésser
el femer
Ésser
una cosa de molt poca estimació, poc valorada, marginal. |
ésser
la terregada, el rebuig; ésser una camàndula, una plaga |
Si
continuem així, el nostre departament serà el femer de l’empresa.
ésser
el fort (d'algú)
Conèixer,
algú, un tema especialment bé. |
allò que se sap fer més;
excel·lir en; ésser l’especialista, l’entès en alguna matèria;
dominar un ofici o una qüestió |
El
seu fort és cuinar l’arròs al forn.
L'anglès no és pas el
meu fort.
ésser
el magarrinyes de casa
Hom ho diu del més
petit dels germans, que també sol ser el més ben portat, el que
tothom troba bufó (Bar). |
ésser el renoc (Ca),
ésser el caganiu, el benjamí, (el purrinyeu, el garrinyeu Val) |
En Lluís era el
magarrinyes de la casa.
Són sis germans, i ell és el garrinyeu.
ésser
el mateix (+ nom)
Tenir
un defecte en un grau extrem. |
ésser
terrible, ésser molt dolent |
Diuen
que aquest Billy és el mateix diable!
-TV3-.
ésser
el mateix (o lo mateix) *
Tots
els bancs fan igual (-només
cerquen els beneficis-, no tots
és lo mateix).
Ell
no compleix, i el que tu fas és això mateix (o
és el mateix fet, i tu tampoc; no
és lo mateix, és el mateix).
Que
mani un partit o que mani l'altre no és pas la mateixa cosa
(o
no
és pas el mateix, no quedem pas allà
mateix; no
no és
lo mateix).
ésser
el menys indicat
Tenir,
una persona, poc de prestigi o poca autoritat per fer una cosa. |
ésser
el menys apropiat o adequat |
Jo
sóc el menys indicat per reptar-la (l'avi).
Tu
ets el menys indicat per criticar els funcionaris
(ell n’és).
ésser
el més indicat
Tenir,
una persona, prou prestigi o autoritat per a fer una cosa. |
ésser
el més apropiat o adequat |
En
Jordi és el més indicat per anar-li a dir (és
el seu germà).
Si
no l’adreceu
(o
el redreceu),
el noi serà un pòtol, i tu ets el més indicat per fer-ho.
ésser
el més pintat del món
Ésser el millor, el
que té més qualitats (Mall). |
ésser
el més pinxo, el més trempat, el més hàbil, ésser més pinxo que un gall (la Franja) |
El
seu fill és únic, és es més pintat del món.
El
Silveri Fenolleda que als setanta anys, dos abans de la seva mort,
encara era més pinxo que un gall i no en deixava cap per verda
–Granota-.
ésser
el ninot de la colla
Es
diu d’una persona a qui no es pren seriosament i que sol servir de
diversió als altres. |
ésser
un infeliç, un babau, un sant ningú, la riota dels altres, ésser
un mingo (Val) |
La
Roser, de jove, era el ninot de la colla; ara s’ha posat força.
M’han
fet fer de tot, he estat el ninot
-Llibre-.
ésser
el niu de
Ésser,
una cosa, l’origen d’una altra. |
ésser l’esca de, ésser
la causa
|
Els
canvis de temps sobtats són el niu d'agafar-ho tot (refredats
i malalties en general).
Les
herències són el niu de les raons, a les famílies.
ésser
el no va més *
Aquest
noi és un cap de brot en matemàtiques
(o el
millor, la flor de l’escola, el súmmum, la crema,
un expert; millor
que el
no va més).
ésser
el noi ningú
Mancar,
algú, d’importància, de pes, en un lloc (Am). |
no pintar-hi
res, no pintar-hi fava (Val); ésser un zero a l'esquerra, un sant
ningú (Ca); el ninot de la colla, l’arriot de tothom – o la
riota- (Ca), el darrer cagalló de la tira, l'últim pet de l'orgue,
el darrer mot del credo |
A –Ja
vindrem un dia i ens ensenyaràs la fàbrica.
B –Parleu
primer amb l’amo, que allà jo sóc el noi ningú (hi
treballa i prou).
En
aquella casa el gendre és un sant ningú.
ésser
el nostre pa de cada dia
Es
diu de quelcom que passa molt sovint (Gir-Mall). |
passa
cada dia, tot sovint ens hi trobem, és molt freqüent, es repeteix,
sovinteja, passa dia per altre i dos arreu |
Aleshores
els accidents al pont de Capmany eren el nostre pa de cada dia.
Els
insults en aquella emissora són el nostre pa de cada dia.
La corrupció i les
desigualtats socials són el nostre pa de cada dia -Presència-.
A
partir d'aquest moment el fet de morir-se deixà de ser notícia. Els
robatoris i els assassinats eren el nostre pa de cada dia -Dones
Republicanes-.
ésser
el pa d'algú, una cosa
Ésser
la professió d’algú, la seva font d’ingressos. |
guanyar-s’hi
la vida; ésser el mitjà de subsistència, els seus camps i vinyes,
el pa dels fills, viure'n |
La
botiga d’animals és el nostre pa.
Els
malalts són els seus camps i vinyes
(parlen de metges; si no hi hagués malalts no podrien viure els
metges).
ésser
el paraigua dels cops
Ésser
qui rep tots els mals (Ca). |
ésser l’ase dels cops, qui paga
els plats trencats, qui paga la festa, el boc emissari;
carregar-se-la sempre |
Quan
hi ha crisi, els obrers són el paraigua dels cops.
ésser
el pare de la criatura
Ésser qui ha fet
quelcom (Bar). |
ésser l'autor, el
pare, el creador |
No sabem qui és el
pare de la criatura (qui ha pintat el quadre).
ésser
el peix que es mossega la cua *
El problema de les
retallades és una cadena: si retalles, la gent no compra; si la gent
no compra, no vens; si no vens, hi ha més atur; si hi ha més atur,
has de retallar les despeses (o
és un cercle viciós, és una roda; millor
que és un peix que es mossega la cua.
nota:
'Ésser el peix que es mossega la cua' descriu la idea d'un fet que
sempre es repeteix, un fet en què la causa i l’efecte es confonen.
Trobem aquesta frases feta al 'Diccionari.cat' i en altres llocs,
però pensem que no és pròpia del català ni ens és indispensable.
ésser
el plat de
Ésser
el principal tema de conversa (Ca). |
ésser
la notícia, la novetat; tothom en parla |
Sembla
estrany que no sàpigues què ha passat: és el plat de Figueres!
ésser
el plat del dia (o de cada dia)
Ésser
una cosa molt comuna, molt del temps d’ara, generalment en contrast
amb altre temps passat. |
és el que ara passa, és el nostre pa
de cada dia, és el que ara s’estila, tothom en parla, és actual,
és moda |
El
seu fill no vol estudiar; és el plat del dia.
A
–He
quedat sense feina. B
–Sí,
és el plat del dia.
Ara descasar-se i ajuntar-se és el plat del
dia.
Els atacs a Bòsnia són el plat de cada dia.
ésser
el primer de (i: ésser el segon de)
Ésser
la primera persona que fa allò que diu el verb (Ca-Am). |
ésser
el primer a, ésser el primer que |
Vaig
ser el primer d'arribar-hi.
Ell
va ser el segon de pujar.
Ella
serà la primera a saber-ho -TV3-.
Jo
sóc el primer que sempre arriba tard.
A
-Tens un gendre molt trempat. B
-No sou pas els primers que m'ho
dieu.
nota:
A les comarques gironines se sol usar 'el primer de'. Pensem que és
una solució bona. ésser
el primer de la fila
Ésser
algú principal (Val). |
estar
per dalt l’oli (Val), ésser vanitós; primer
jo, després jo i sempre jo
|
Sempre
ha de ser el primer de la fila.
ésser
el protagonista
Tenir
el paper principal en un espectacle o en un fet de la vida. |
ésser
el personatge principal, ésser el centre |
No
hi ha dubte que avui el sol serà el gran protagonista (en
farà molt) -CR-.
ésser
el re
Ésser
una persona molt particular o la peça clau en una qüestió (Mall).
|
ésser
la causa, l'esca, l'origen, la clau |
A
mi em fa l'efecte que aquest home és el re de tot.
ésser
el rei del mambo *
Es
pensa que és el gall, només perquè és fill únic (o
l'amo del galliner, el cap de brot; millor que
el rei del mambo).
Els
britànics són els amos en aquesta edició del festival (o
els millors, els reis; millor que
els reis del mambo).
ésser
el rovell de l'ou
La
part més prestigiada, la més desitjada d’un lloc (Ca). |
vermell
de l’ou (Mall), la flor, la flor i nata, el millor lloc, el lloc
més escollit, el centre |
La
Rambla és el rovell de l’ou de Figueres.
Roses
és el rovell de l'ou de la Costa Brava.
Aquest pis és al rovell
de l'ou (al
centre).
...era
un grau important per introduir-se al vermell d’ou clerical –Lluc-.
ésser
el sac dels cops
Ésser
qui rep la violència dels altres, qui té la culpa de tot. |
ésser l'ase
dels cops, carregar-se-la sempre, ésser
el cap de turc, ésser el cap d'esquila, ésser
qui porta els neulers, endur-se
totes les encarregades, tocar sempre el rebre
|
Estic
fart d’ésser el sac dels cops de la família.
Aquesta
dona és el sac dels cops; tothom li crida i es descarrega amb ella.
Som
el sac dels cops de la política catalana
-Punt-.
ésser
el savi Semaló
Irònicament,
es diu de qui fa el savi sense ser-ho (transposició de Salomó).
|
ésser un burro entonat, ésser l'inventor de la sopa d'all |
A
–Jo,
no m’equivoco mai, fent càlcul mental.
B –Tu
ets el savi Semaló!
ésser
el secret de l'ametller, que el sap un de cada carrer
Hom
ho diu d'una cosa que algú es pensa que és secreta i no n'és. |
això
ho sap tothom, això no és cap secret, saber-ho
fins i tot les rates,
semblar
el secret de l'ametlló (Bar), una cosa que tothom sap |
Això
és secret de l’ametller, que el sap un de cada carrer
-Arrels-.
Fins
i tot les rates ho varen saber que estava malalt (tothom).
ésser
el seu anar
Formar,
una cosa, part del caràcter d’una persona. |
ésser el seu fet,
el seu fer, el seu tarannà, el seu temperament, el seu posat, la
manera de procedir |
A –Que
s’ha empipat el teu padrí perquè jo sóc aquí?
(crida) B –No;
és el seu anar.
En Quim és un home d’un anar alegre.
C
-Avui la Rosalia no m'ha dit res, potser està ofesa. D -No!, és el
seu fet.
A -Què li passa?,
sembla amargada. B -És el seu fet.
ésser
el seu preu
Ésser
un preu just. |
val això, no podem pas dir res, no hi ha res a
dir |
A –Vas
pagar la casa molt cara, en aquell moment.
B -No;
era el seu preu.
ésser
el seu temps
Dit
de la climatologia que pertoca, segons l’estació de l’any. |
ja
ho ha de fer, (ara és temps d’això, i -ara no n’és temps-
Mall) |
Neva
i no podem eixir, però és el seu temps.
ésser
el tip de (o un tip de)
Ésser
l’aliment d’alguna persona o animal. |
ésser el fart de;
acabar a la panxa de |
Aquest
teuladí que no pot volar serà el tip d’un gat.
Aquell
ànec que teníem al pati va ser un tip d’un gos.
Devien
ser el fart d'un peix
(els pescadors negats).
Serà
el tip d'un cotxe, aquest gos!
(travessa el carrer, Am).
ésser
el tot
Ésser,
una cosa o una persona, molt preuades. |
ésser la clau, ésser
essencial, ésser la cosa més important |
Avui
tenir feina segura és el tot.
La
sogra ens cuina i ens va a comprar: és el tot.
Anar ben calçat
és el tot per caminar bé.
A
-El nen fa piano. B
-Li agrada? A
-Sí, molt. B
-És el tot.
La direcció és el tot, en una empresa.
La
tranquil·litat és el tot.
La
companyia és el tot: l'una per l'altra s'esgarrien
(les noies; han d'anar amb bones amigues).
ésser
ell (o ell mateix, molt ell)
Tenir
un caràcter fort i poc dialogant, algú. |
ésser molt un mateix
(Bar), portar-se l’oli, no poder-lo dominar ningú; ésser mala
bèstia, enterc, tossut, mesell, enrevessat, caparrut, cabut,
intransigent, del morro fort; sempre vol manar, va a les seves (Ca), ésser fet a la seva
|
La
meva sogra era ella mateixa: no ens va tenir mai les criatures.
Aquesta
nena, ja és ella mateixa! (fa
rebequeries si no li donen una cosa).
A -Pobra
Jana, el seu home no li dóna mai diners.
B -No
et pensis!, ja és ella!
La Núria sempre vol ser ella (vol
manar, tenir raó).
L'Anna
és molt xerrapeta, i sempre vol ser ella.
...i
amagar moltes vegades la sorpresa i l'horror que li produïen els
costums d'aquella gent tan fets a la seva
-el fill-.
nota:
Llegim a Llengua Nacional que 'ésser ell' és un calc del castellà
i que és millor dir 'ésser molt fet a la seva'.
ésser
els mateixos gossos amb diferents collars **
A
-El Govern nou farà moltes coses bones.
B -Res no faran!, tots són iguals! (o
tots són parits igual, aquí tothom és molt viu, de moliner mudaràs
i de lladre no t'escaparàs; el llop muda les dents, però no els
pensaments; no són
els mateixos gossos amb diferents collars).
ésser
embafador
Es
diu d’una feina o d’una persona que cansen, que es fan carregoses
(Men-Mall). |
ésser
apegalós, tediós, atipador, carregós |
Va
ser molt embafador inseminar ses primeres vaques a Menorca (els
pagesos no ho veien clar) –Fets-.
ésser
empeltat de
Tenir
algun tret molt definidor. |
ésser com, ésser un calc de -o
calcat-, ésser igual |
Tu
ets empeltat d’anglès
(fas les coses com els anglesos).
Té
molt mala bava; és empeltat de son pare.
ésser
en calma
Ésser
molt lent, algú, fent les coses. |
ésser maimó, ésser
parsimoniós, ésser –o semblar- en Joan de la calma, semblar una
tortuga, semblar en Simó de l'Ombra
(Ca) |
A -Pau,
fa una hora que pintes!
B –Encara
no estic.
A –Ets
en en calma! Au, noi, acaba l’examen, que sembles en Joan de la
calma.
Nen,
sembles en Joan de la Calma. Fa mitja hora que t'espero!
Ell
és calmós, sempre diu 'ja ho farem!, sembla en Simó de l'Ombra.
ésser
en concurrència
Coincidir,
coses o persones, en el temps. |
concórrer, ésser simultani,
dir-se, fer-se servir simultàniament |
Els
mots padrina i 'marrena' són en concurrència –Cat
Nord-.
ésser
en Focs (o semblar)
Tenir
sempre calor (Ca). |
ésser
calorós, enfogassat (Am), fogós |
Poseu
l’aire condicionat, que ara vindrà en Focs.
El
teu pare és en Focs, sempre té calor!
ésser
en grapes
No
tenir habilitat en fer una feina. |
ésser
graponer, maldestre, barroer, grosser, matusser,
sapastre (Bar), pocatraça, potiner,
bunyoler;
tenir males grapes, males maneres, (ésser desmanyotat, got que toca, plat que trenca, tenir grapes; Tresponts)
|
No
li deixeu l’ordinador, que és en grapes.
El
meu noi, per podar, és en grapes.
Sou
una mica matussers (piquen
les portes, Am)
Ets un potiner, has
deixat la cuina ben molla! (Bar)
ésser
en joc (o estar en joc)
Vegeu
'en joc'
ésser
en presses
Ésser,
algú, molt exigent en la puntualitat. |
no
tenir espera, tenir por de no ser-hi a temps |
En
Robert és en presses; ens ha fet anar cap a l’aeroport a les sis,
per embarcar a les deu.
A-
Au
va, nois, que no acabarem! B
–Què
tens avui? Sembles en presses!
ésser
en set lleis
Ésser
molt sabut (Ca). |
saber set lleis (Am), ésser saberut, saber
moltes lleis, semblar
en Set Lleis
(majúscula), semblar
un setciències |
No
li ho rebatis, que és en set lleis.
A
-La
Maria sempre ho sap tot. Quina noia! B
-És igual que la mare. Aquella dona també és en set lleis.
Sembla
que sàpiga set lleis, aquell! (fa
el savi).
ésser
en 'si en queda'
Ésser
algú poc considerat en un lloc, l'últim a rebre'n els beneficis. |
ésser
l'últim sant de l'altar, un zero a l’esquerra, el darrer cagalló
de la tira, l’últim pet de l’orgue; no pintar-hi res, no pintar
fava |
A -T'han
agradat, els bolígrafs nous?
B -Poc
me n'han donat cap, a mi.
A -I
com és?
B -Mira,
jo sóc en "si en queda".
La Joana és en "si en
queda" d'aquella casa.
C
-Què t'han dut els Reis? D
-Poca
cosa, jo sóc en "si en queda".
ésser
en vaga (o estar en vaga)
Hom
ho diu d'una cosa quan no es fa servir. |
no
es fa servir |
Aquest
llit és en vaga (no hi ha ningú, a l'hospital, Ca).
ésser
enconat de
Tenir
les mateixes idees que una altra persona (Am). |
ésser igual que,
ésser aregat o ensenyat com |
A – La
jova sembla més bona noia.
B -No
t'ho pensis, és enconada dels altres.
nota:
Vegeu “enconar” al Volum 1 del nostre diccionari.
ésser
enflascat
Ésser
ingenu, crèdul. Sovint també vol dir aturat, encantat, mancat de
caràcter (Am). |
ésser flasc, fleuma, sense malícia, innocent;
de poca empenta, (ésser un sopes, un badabadoc, ésser més tou que una arna, ésser un cap de cony, ésser un pixa-freda; Tresponts) |
La
Rosa és ben flasca, tot s'ho empassa
(tot li fan creure).
Ni
li digueu això, que és enflascat i després el defraudareu.
Sempre
et veig enflascat mirant enlaire
(el mestre a un alumne).
ésser
'engorrós'
És
carregós, dur mitges de goma (o pesat, empipador, enutjós,
amoïnador, molest, enfadós; no és 'engorrós').
ésser
enlaire (o en l'aire)
Per
decidir, dubtós. |
quedar enlaire, sense
resoldre, sense fer, penjat, aturat, en suspens, irresolt,
en
pana; tant pot guanyar l'un com l'altre |
Quina
serà la seu olímpica, això encara és en l’aire -C33-.
La
construcció europea en l'aire
(es farà o no)
L'eliminatòria
és per resoldre: els dos equips hi arriben en molt bona forma.
El
nostre projecte encara és molt insegur (o
s'aguanta per un fil; millor
que
està a l’aire).
En
quatre dies serà tot enlaire: s'ho vendran tot.
nota:
Aquesta frase feta és considerada un castellanisme en alguns reculls
de barbarismes. Nosaltres també pensem que ho és, però la trobem
al DIEC.
ésser
enrotllat *
És
un noi molt sociable (o molt obert, decidit, determinat,
falaguer, cordial, afectuós; millor que molt enrotllat).
nota:
Pensem que aquest calc del castellà no ens cal.
ésser
ensenyat
Hom
ho diu de les persones que tenen estudis. |
ésser
instruït, culte |
És
una noia ensenyada.
ésser
entonat
Es
diu de qui es considera a si mateix molt important. |
ésser
presumit, orgullós, arrogant, cregut, ésser estufat, voler que el vegin; ésser presumptuós, ésser-li, a
qualqú, els carrers i places estrets per passar, ésser
un senyor Canons; (estarrufar-se com una lloca amb els pollets, ésser un sac d'orgull, no haver-hi prou estopa al món per a tapàr-li el cul; Tresponts), ésser tibat com un
rave (Bar),
docte (Val)
|
Aquesta
nena és molt entonada.
En
Salvi va a futbol perquè el vegin (per
fer-se amb la gent important).
ésser
entrant (en una casa)
Tenir
bona relació i confiança amb les persones d'una casa, anar-hi.
|
ésser amic, tenir relació, tenir-hi entrada (Val) |
Deixeu
que li ho digui jo, que hi sóc entrant, en aquella casa.
Jo hi
vaig sovint a ca la Tuies, hi sóc molt entrant.
ésser
entre família
Es
diu de dues persones que tenen familiars comuns. |
ésser
entreparents, mig parents, ésser entre parents; parent d'un parent |
La
Rosa i jo som entre família: és una cunyada del meu germà.
En
Ciset i jo som entre família, perquè el seu germà és casat amb la
meva cosina.
Tu
i jo, de fet no som res, però som entre família.
ésser
entretingut
Hom
ho diu d'una feina que és llarga d'acabar. |
ésser
llarg, lent, durador |
Escriure
contes és molt entretingut, perquè has de tenir en compte moltes
coses.
nota:
Vegeu també 'entretingut 1' al Volum 1.
ésser
esbiaixat
Ésser
una persona poc fiable, que inspira poca confiança (Mall). |
ésser
tendenciós, parcial |
Es
veu la Rambla farcida de gent, plena com un ou d'immigrants que volen
ser mallorquins de ple dret, i no esbiaixats com tu.
ésser
escrit
Referit
a una jugada econòmica o política que, abans de fer-se, hom ja
endevina com anirà. |
ésser
una jugada escrita; ja és vist, com anirà; ésser clavat, fet,
evident; ja es veu com anirà, ja es veu a venir, això són faves
comptades; això està dat i beneït |
En
Joan es vendrà el negoci i el comprarà el seu cunyat; no hi
pateixis, això és escrit.
En
Jofre es posa a l'Ajuntament perquè les seves noies no tenen feina.
Aquesta jugada és escrita (les
vol col·locar).
L'anada
de l'entrenador al Llemotges és una jugada escrita (ja
es veu a venir).
ésser
especial
Ésser
molt distint a les altres persones, per més bé o per més malament.
|
ésser particular; ésser estrany, capriciós, excèntric; tirar
sempre a la seva |
Jo
sóc molt especial per menjar, la meva dona ha de tenir molta
paciència.
Preguntem-li si vol venir a la platja, que ella és
especial i no se sap mai com li pararà la idea.
ésser
espès (i estar espès)
Hom
ho diu d'una persona que no està ben fina o d'una cosa que costa
d'entendre. |
ésser
confús, tenir el cap tèrbol; ésser complicat, difícil,
enrevessat, de mal comprendre |
Quina
cosa tan espessa, aquest reglament!
Hui
estic espès.
ésser
esquinçat
Ésser
molt ordinari, d’escassa educació, de conducta disbauxada (vegeu
'esquinçat', al volum 1). |
groller, barroer, grosser, potiner,
perdulari, viciós, depravat, rebregat, (bròfec, salvatge Val) |
Als
instituts trobes molta mainada ben esquinçada.
Són
esquinçades, per dir bogeries, aquestes noies.
ésser
esquivat
Hom ho diu de les
persones atrevides, que s'allunyen de les normes (l'Armentera). |
ésser emancipat,
alliberat |
A
-Nosaltres ja fèiem carnaval als anys quaranta.
B -Els de Capmany ja éreu una mica més esquivats.
ésser
esteritzat
Ésser
despert, d’intel·ligència viva (-trobem 'esterissar-se' al DCVB-
Ca). |
ésser viu, trempat, deixondit com una mostela |
Aquella
noia és tota esteritzada.
ésser
estimat
Es
diu d'una cosa vista de bon ull. |
ésser
valorat, volgut, reconegut, benvolgut, benvist, considerat, apreciat,
agraït |
La
vostra ajuda serà molt estimada.
El
vermellet no és un bolet gaire estimat (Ca).
ésser
estrany
Ésser
desconcertant o de conducta insòlita. |
ésser rar, extravagant,
estrafolari, maniàtic; ésser
bosquetà, ésser alarb, ésser una cuca
de forat (Am) |
Diuen
que sóc estrany perquè em passejo tot sol.
No
vull pas ser estrany, però abans de donar la clau a un llogater,
m'hi miro.
És
un noi que sempre el veuràs tot sol: és un bosquetà.
Ets
una cuca de forat (es queda sempre a
casa).
No
és pas res d'estrany que hi estiguis tant, si a cada informe hi fots
aquesta explicació.
ésser
estripat
Se
sol dir de les activitats que demanen un esforç que hom considera
excessiu (Ca). |
ésser
rebentat, extenuant, cruixidor, esgotador, capolador |
Ja
és una cosa ben estripada, el ciclisme!
ésser
exprés
Ésser
molt adient per a una cosa (vegeu 'exprés', al volum 1). |
ésser
fet exprés, ésser adequat, valer molt, servir, ser escaient, ésser
del cas |
Aquesta
taula és expressa, per al menjador (o
-és
feta expressa-
hi queda bé).
Els
coets eren expressos, per al mar (parlen
de focs artificials a Roses).
En
Joan és exprés, per a fer de cambrer.
Aquells dos són
expressos per fer riure.
ésser
fàcil que (ó ésser fàcil)
Hom
ho diu d'un fet que és possible que ocorri. |
ésser
probable; pot molt ben passar |
És
fàcil que un dia d'aquests vingui a Benasau.
Que
no s’adormi amb el cotxe, que és molt fàcil.
No
és pas fàcil, que ens tornem a veure
No
és pas fàcil que ens hi trobem (probablement jo no hi aniré).
A
-Et presentaràs per batlle? B
-No és pas fàcil!
C
-Vindrà el teu germà?
B -No és pas fàcil.
No
és fàcil que hi vagi.
ésser
fadrí
No
haver-se casat, tot i tenir-ne l’edat. |
ésser solter, conco,
matxutxo (Val) |
El
veïnat es preocupa per si encara sóc fadrí.
ésser
falaguer
1
Es diu d'algú que és àgil o que es mou amb promptitud (Mall).
|
ésser àgil, lleuger |
Aquest
noi és molt falaguer.
2 Es
diu d'algú que és lleuger de llengua (Mall). |
ésser un
llenguallarg, un bocamoll |
El seu germà és ben falaguer de
llengua.
ésser
fals com l'aigua de bacallà (o més fals que)
Ésser
fals, poc de fiar, algú. |
ésser
més fals que la fusta de figuera, ésser fals com un duro sevillà,
ésser un Judes, fer
l'ofici de dimoni (Ca), ésser
més fals que el paper d'estrassa (Eiv) |
No
feu negocis amb ell, que és més fals que l’aigua de bacallà.
Tu
fes la teva i no donis explicacions a ningú, perquè la gent fan
l'ofici de dimoni (són
falsos, traïdors).
Parlant
amb plata, has set més falsa que es paper d'estrassa -Ses
Frasquites-.
nota
1: ésser
fals com l'aigua de bacallà (o fals com la mala moneda). Es diu
d’una persona a qui no es pot fer confiança (l’Alguer). |
nota
2: Vegeu
també "ésser fals com l'aigua de bacallà".
ésser
fals com un duro sevillà
Ésser
mentidor o poc fiable. |
ésser
més fals que l'aigua de bacallà, ésser ple de falsia |
Per
molt que t’implori, vés-hi amb compte, que és fals com un duro
sevillà.
ésser
faltat de (o mancat)
Tenir
poc d'alguna cosa. |
ésser
escàs, anar curt de (Gir-Mall), mancar |
És
tan faltat de memòria que mai no recorda quin dia som (curt
de memòria, a Mall).
Aquest
home és faltat de salut; li han diagnosticat una malaltia crònica.
De jove, sempre anava faltat de diners (curt
de doblers, a Mall).
De vegades és
faltat de noies (n'hi ha poques;
residència de vells).
Aquesta
habitació és faltada de llum (no falta de llum).
Els
mossos d'esquadra cerquen un faltat mental (un
home que ha perdut el cap, que no hi és tot).
ésser
familiar
Ésser
conegut. |
tenir present, haver vist o sentit, sonar |
La
seva veu m'és familiar.
ésser
fart de bon temps
Vegeu
'anar fart de bon temps'.
ésser
fava (o estar)
Ser
una persona poc trempada (Cas). |
ser
un beneït, un bajoca, un beneitó, un babau, un 'alevat' (Cas); no
tindre res dins del cap, ser un tros de suro, ésser tal·liro (Garrotxa), ésser taral·lirot |
Els
xinesos, que no estan faves, varen descobrir que...
...em
va venir una mena d'obeïna (basca)
i vaig acabar encarant-me amb en Quel, dient-li cridant que ens calia
ajuda... Llavors vàrem llogar un mosso. Era un noi un xic tal·liro
(beneit) que
li deien en Sendo -Temps
d'abantes-.
ésser
fava parada freda
Es
diu d’una cosa per fer palès que no té interès o que té molt
poc sentit (Mall). |
ésser aigualit, descafeïnat |
Això,
per a mi, no té gens de sentit: és fava parada freda.
ésser
faves comptades
Ésser
segura, una cosa (Gir-Bar-Eiv). |
ésser
compte clar; no falla, ésser faves netes (Am)
|
A
-Quan
venguis la vinya em podràs pagar.
B -Si
cobro, sí. A
-És
clar que cobraràs, i de seguida. Això són faves comptades!
Això
són faves netes (el
banc em dóna el 8% d’interès; ja s'ho val).
ésser
ferm
Ésser
de personalitat forta o de físic atractiu (vegeu 'ferm', al volum1).
|
ésser
trempat, decidit, arriat; ésser ben plantat, ben parit, ben llavorat de cara
i de cos |
Les
teves filles valen molt, són fermes de debò.
Carall!,
que és ferm el teu noi! (elegant,
ben plantat)
Ho
hem ensopegat molt amb la jove: és molt arriada
(valenta, decidida).
nota:
No ens sembla bo 'ésser llançat'.
ésser
fes-te fotre
Ésser
dia feiner (dit irònicament). Format per la paronomàsia entre festa
i fes-te.
|
dia
de cada dia, dia de fener -o feiner-, dia de pantaló vell |
A
-Dilluns
serà festa.
B -Sí,
fes-te fotre! (haurem
de treballar)
ésser
festa major
Es
diu d'una situació divertida. |
haver-hi gresca, haver-hi
barrila; haver-n'hi per a sucar-hi pa |
A -El
dia de la vaga tothom reia i xalava. B
-Allò
era festa major!
Si et condemnaven a
menys de dos anys, era festa major (passada la guerra) –TV3-.
ésser
festejador
Tenir
edat de festejar o prometre’s en matrimoni. |
poder-se donar al
mascle, una noia (vulgar) |
La
nena de casa ja és festejadora
(té setze anys).
Fa
quatre dies que corrien darrere les nines, i ara ja són
festejadores.
ésser
fet
Haver
fet la creixença (Gir-Mall). |
ésser
gran, madur, bo |
Aquesta
noia ja és una dona feta.
Ja
són massa fetes, aquestes faves (són
velles).
No
són prou fetes, aquestes tomates (a
Mallorca
diríem que encara no són madures).
Un
rovelló bo et deixa les mans ben enllacades
(brutes, Ca).
Afirma
que no està prou fet per jugar a la NBA
(encara no és prou competent) -Avui-.
Aquests
pollastres encara no són prou fets
(són joves).
nota:
Vegeu 'fet 1', al Volum 1
ésser
fet a
Ésser
acostumat a quelcom (vegeu 'fet 3', al volum1). |
ésser habituat,
acostumat, avesat |
El
noi de casa no hi és fet a treballar a la vinya.
A figueres jo hi sóc
més fet (acostumat, m'hi trobo
més bé).
S'hi ha de ser fet,
per anar a navegar.
A
-Ha
de ser molt fotut dormir en un arbre, a l'hivern.
B -Els
ocells ja hi són fets.
La
nena no era feta a caminar
(per això no seguia).
No
hi som fets, a pagès.
ésser
fet i deixat estar
1
Ésser, quelcom, fet amb poca cura. |
fet de qualsevol manera,
fet sense mirament, fet sense mirar prim |
Aquesta
poesia és feta i deixada estar.
2
Es diu d'una persona que fa les coses sense cura, sobretot quan hom
pensa que no canviarà (Am). |
ésser un desmanegat, un menargues;
és com és, què li voleu dir; no és ni tu ni vós |
Feu-li
vosaltres, la declaració de renda, que ell és fet i deixat estar.
ésser
fet i pastat com
Ésser
idèntic. |
ésser igual, ésser del mateix motlle, ésser un
esguit de (Val), ésser qualque escopit de, ésser una escopinyada
(d'algú) |
La
filla gran és feta i pastada com tu (també
sentim 'feta i pastada que tu').
esguit: esquitx
ésser
fi
Saber
fer les coses amb habilitat (Nord-Gir). |
ésser
llest, viu, puta; ésser llest de (Ca), al bon caçador, la caça li va al sarró (Tresponts), ésser
entès en alguna matèria, ésser més llest que Bricant
(Val) |
Havia
cregut ser més fi que els altres i, sense realment robar res, vaig
voler pagar menys
-Vagons robats-.
No
és pas dels més fins, aquest noi
(és curt) -Arrels-.
Que
n'ets llest de menjar!
(en fa molta via)
nota:
Al web també hi ha "ésser viu com una centella", "ésser
més fi que les garses", "ésser més viu que el ca d’en
Melis" i "ésser més viu que els vius".
ésser
fi de
Tenir
fi un òrgan del cos
(Gir-Mall). |
tenir
l'orella fina, tenir l'oïda clara; tenir un bon nas, tenir el nas agut, tenir el nas bé
Si que ets fi
d'orella! (sent el timbre i els altres no)
Els gossos són
molt fins de nas.
Aquest
senyor té l'oïda molt clara
(té bona oïda) -Lleida-
ésser
fiat
Merèixer
confiança. |
ésser
de confiança, honrat, fiable, recte |
Deixeu-li
la clau, que és fiat.
La
noia que tenim a servir és molt fiada
(no toca mai res).
ésser
ficat (en un lloc)
Anar-hi
molt sovint i durant moltes estones. |
tenir molta entrada, tenir
molt de tracte |
La
dona de l'Ignasi sempre és ficada a casa
(hi ve a passar l'estona).
Jo,
a ca la Rosa, hi era molt ficat, però un dia el vell em va fúmer
una xarragastada i no hi he tornat més.
Jo era molt ficat en cals
meus cosins (Val).
xarragastada:
Paraules desplaents dites amb enuig o amb mala educació (DPC, Volum
1)
ésser
figues d'un altre paner
Ésser
molt distint (Gir-Bar). |
no
tenir res a veure una cosa amb l'altra, això ja és una altra cosa,
això és diferent, això són altres calces (Val),
ésser
figues d'altre sostre (Mall)
|
És
un gran llibre, però no sé si es vendra gaire. B -Això són figues
d’una altre paner.
A
-La
noia, ara diu que es volen anar a casar a l'Hostal del Pagès.
B -Això
són figues d'un altre paner! (és
un restaurant de més categoria que el que deien primer)
Ésser
infant ja és tot un prodigi. Saber-ho ésser, són figues d'un
altre sostre -Els
nins-.
ésser
fill de (un lloc)
Haver
nascut en un lloc determinat. |
ésser nat a, haver nascut a |
Jo
sóc fill de Benassal.
Jo
sóc nat a Alacant.
ésser
fill de casa bona
Ésser
de família rica. |
ésser de bona família, de casa rica, de bon
llinatge; ésser fill de bons collons (Am) |
No
tots són fills de casa bona, com nosaltres!
Tu has pogut pogut
fer moltes coses perquè ets fill de bons collons.
A
-En
Damià és fill de casa bona. B
-De casa farta, és; estan farts l'un de l'altre! (és
una família desavinguda)
ésser
flatós
Creure’s
superior i voler-ho fer creure als altres (Val). |
ésser
orgullós, inflat, arrogant, vanitós, presumptuós; fer el gall |
El
dia de la processó voldran penjar el tapís més lluït, perquè són
les més flatoses.
Els
cafès eren plens i l'equip de futbol local feia el gallet a tota la
ribera
-Vetllador-.
ésser
fleuma (o un fleuma)
Ésser
algú dèbil de caràcter, massa tou o bona persona. |
ésser
una bleda, una figa-flor, aturat, místic (Am), (ésser maula, un catxotxes, un
panoli, ésser més moll que l’aigua de pou, ésser un pansó,
ésser un bajoca) |
El
molt fleuma no ho ha reclamat.
Va,
pansó, no ho paguis tu tot.
És tot místic, en
Jofre (enraona poc, és quiet).
nota:
Vegeu també “fleuma”, al Volum 1.
ésser
flor borrera
Es
diu de la flor que no dóna fruit i, per extensió, de la dona que no
infanta (Mall). |
ésser
estèril, ésser eixorca (Mall) |
Me
pens que som mare, emperò no ho digues a ningú, que no sia flor
borrera i la gent se’n riga –Tardanies-.
ésser
flor d'un dia
Ésser
una cosa, o una situació, efímeres. |
d'una temporada; no durar
gaire |
Jo
sabia que tornar a estudiar havia d’ésser flor d’un dia.
El
seu amor va ser flor d'un dia.
ésser
foc colgat
Haver
desaparegut completament una manifestació cultural, un costum, un
sentiment, etc. (Eiv) |
perdre’s,
desaparèixer, esvanir-se, fondre’s, no quedar-ne ni rastre, no
cantar-se’n ni gall ni gallina
|
Abans
la nostra llengua sigui foc colgat, creiem que és hora de dir: “O
faixa o caixa”
-Arrels-.
ésser
fogós
Tenir
sempre calor, o ésser prest a mantenir relacions sexuals. |
ésser
calorós, ardorós; ésser valent, impetuós |
Tranquil,
home, no siguis tan fogós!
En Joan sempre té calor, és fogós
d'ell mateix.
Es veu que la Gala té un home molt fogós, sempre
és a punt.
ésser
fora de l'home
Viure,
una dona casada, sense el seu home. |
ésser deixada de l'home,
separada |
Tenen
una filla fora de l’home.
ésser
fotut
Hom
ho diu d'un fet dolorós, que requereix sacrificis. |
ésser
fumut |
Ja
és fotut, al pic de la gana, haver de fer règim! (té 16 anys)
ésser
fresc
Hom
ho diu de les persones que no s'immuten per les coses que passen
(Gir-Bar). |
ésser
tranquil, ésser poc formal |
La
noia és molt fresca: a l'hora de dinar se'n va (no
fa la feina).
És
tranquil: té ta dona malalta i se'n va a xerrar al mercat.
ésser
fruit de
Originar-se
de. |
ésser
el resultat de |
El
nostre festeig va ser fruit de la casualitat.
ésser
full de moro
Ser,
alguna persona o cosa, de poc de valor, sense crèdit (Val). |
no
valer gaire, no valer ni cinc |
Els
polítics són full de moro, que només vénen per ací quan hi ha
eleccions.
ésser
fum de botja
Ésser,
una cosa, pura aparença, sense gens d’importància (Val). |
moltes
paraules i pocs fets, ésser aigua de castanyes, ésser
foc d'encenalls, quedar
en no res, ensorrar-se, ésser fum de formatjada (Men)
|
El
nou president promet molt, però em pareix que tot serà fum de
botja.
Va quedar tot en fum
de botges -Rodamots-.
I
a la fi va arribar a ca seva, donant gràcies a Déu perquè tot
havia anat bé i ses qüestions amb es Tramviaires
havien estat fum de formatjada
-Novel·letes menorquines-.
ésser
fum de canya
Dit
d’alguna cosa que no serveix per a res, que no té importància o
que no és representativa (Cas). |
ésser
bo per al drapaire, no servir ni per tap d’escopeta; ésser fum
de botja, fum de canyot, foc d'encenalls |
Els
diners que havia acumulat durant la República no li valien per a
res, fum de canya... (l’any
1939 es van abolir les pessetes republicanes) –La cara oculta de la
lluna-.
Aquesta
reforma acabarà una vegada més en fum de canyot -Temps-.
ésser
gaites
No
ser d’importància, semblar una excusa (Val). |
ésser
històries, ésser romanços |
...estes
coses només es viuen d’una manera i llevat d’això tot són
gaites –La
cara oculta de la lluna-.
ésser
gat i gos (o estar com gat i gos)
No
avenir-se dues persones (Gir-l’Alguer). |
estar
com com el gat i el gos, ésser com es ca i es moix, anar
d’acord com dos galls en un galliner (Mall). |
Aquestes
dues germanes són gat i gos: sempre es discuteixen.
Sempre
us baralleu, no sou mai amics: sembleu gat i gos.
ésser
gelós de
Ésser
molt atent i interessat per alguna cosa, normalment sentida com a
pròpia. |
ésser
recelós; tenir gelosa (una cosa, Mall) |
Les
gates són molt geloses de les cries.
Les
vespes són geloses de les seves coses i només et perjudiquen si ets
a prop del vesper: tu no les empipis i no et faràs res.
ésser
gran de bades
Es diu de qui, malgrat
tenir una edat avançada, és una persona immadura o de poc seny
(Horrach, Mall). |
ésser gran i petit, tenir edat |
El seu pare ja és
major, però té poc seny, podríem dir que és gran de bades.
Ja
tens edat per espavilar-se.
ésser
grat
Ésser
quelcom agradós de pensar-hi o de remembrar-ho (Gir-Mall). |
agradable,
de bon record, que duu bons records |
Quan
penso en Venècia, els records em són grats.
Aquest
cognom m'és grat
(em porta bons records).
Espero
que la feina sigui del teu grat.
ésser
gros (o molt gros)
Ésser,
una situació, lamentable, preocupant o incomprensible. |
ésser
increïble, molt fort, extraordinari, terrible,
greu, intolerable |
És
gros que ara no trobem les claus del cotxe!
El
meu noi es casa i ho he hagut de saber per un veí: és gros això!
Eh que és gros!, sempre jugo amb serps i no m'ha passat mai res,
i aquesta l'he anada a trepitjar!
És molt gros que et matin un
fill!
És que és molt gros, que no sàpiguen llegir a
l'institut!
El
primer dia ho va trobar molt gros, que la fessin llevar a les 6 del
matí.
nota:
Vegeu també "gros" al Volum 1, nº 6.
ésser
grossal
Es
diu d'una persona de confecció grossa. |
ésser
gros, tenir els ossos grossos; ésser gros de naturalesa, de
complexió, de constitució; ésser carrat |
El
nin serà grossal com son pare.
Físicament
eren uns homes carrats i forts, fets de l'acer humà més ferm i
resistent -Per
Morellàs-
carrat: Robust, fort (del francès 'carré' -quadrat-,
es diu molt a Cat Nord i als pobles de l'Alt Empordà)
confecció:
Forma del cos d'una persona (DPC).
nota: Vegeu també “grossal”
al Volum 1.
ésser-hi
pel mig
Estar
fent una cosa o fer part dels qui la fan. |
haver
començat quelcom, ésser-hi pel tros, ésser-hi per un cap, estar-hi
embolicat |
Val
molts diners aquest garatge, però ara hi som pel mig i l'hem
d'acabar.
Quan
hi vàrem ser pel mig vàrem veure la despesa que s'hi havia de fer.
No
els puc pas criticar, tots aquests que tenen mala vida, perquè jo
també hi sóc pel mig
(té el noi divorciat; Am).
El
pare Juli -un missioner- fa quaranta anys deia 'poc sabeu la
tranquil·litat que teniu, aquí; allà és un desesper: roben,
maten...' Ara ja hi som pel mig!
Ell
també hi és pel mig
(també hi col·labora).
Comencen
la feina animats i, quan hi són pel mig, voldrien plegar.
Els
paletes ens han plegat pel mig i han deixat les obres a mig fer.
ésser-hi
pel tros
Començar
de fer una activitat. |
ésser-hi
per un cap, posar-se a fer feina; embolicar-se la cosa |
El
de Pals li va va dir malparit i ja hi van ser pel tros
(van anar a cops de puny).
Som-hi
pel tros!
(= comencem a treballar)
Ens
van demanar d'anar a cercar un arbre i ja hi vàrem ser pel tros
(hi vam anar).
A -La
Diana no vol fer la partida.
B -Ja
li farem ser pel tros!
(la farem jugar)
M'han
trobat el PSA alt a la pròstata, i ja hi som pel tros!
(anàlisis, altres proves, visites...)
A
-S'ha de preparar la festa de fi curs.
B
-Ja hi som
pel tros! (ja
ho fem)
Una
vegada vam desmuntar una bomba de mà, i jo hi era per un (Ca).
El
metge ens fa anar a Barcelona -pel cor-: ja hi som pel tros! (ja
comencem el calvari).
Els
pares hi han de ser pel tros, si volen que la mainada aprovi (l'han
d'ajudar).
Em
va dir 'ximplet' i ja hi vam
ser pel tros! (es van barallar
agafats).
ésser-hi
per un cap
Treballar.
|pencar, ésser
a la feina, fer per un |
Per
les veremes sempre m'hi feien ser per un cap (em
feien treballar).
No
et pensis que el nostre amo dorm: sempre hi és per un cap (sempre
treballa).
Encara
que tinguis treballadors, tu sempre hi has de ser per un cap.
En Tomàs sempre hi
és per un (sempre treballa, ajuda).
Hi
ha màquines, però tu hi has de ser per un cap
(sense tu, no anirien pas).
ésser
història (un fet)
Ésser
un fet que ja no és d'actualitat, que ja ha passat, que ja fa temps
que no es comenta. |
ja
no se'n parla, ja ningú no se'n recorda, ja és vell, ja ha passat |
Ja
és historia, la tempesta -IB3-.
ésser-ho
tot
Ésser
la cosa més important (Gir-Mall). |
ésser
fonamental, bàsic; ésser la base |
Estudiar
no ho és tot: es pot treballar i ser molt feliç.
ésser
home
Poder tenir relacions
sexuals. |
poder cardar, poder
barrinar, poder fer-ho |
Fa cinc anys que no
sóc home (està malalt).
ésser
home mort
1
Ho diuen les persones que troben a faltar quelcom. |
estic
perdut, no sé què fer, m'avorreixo |
Jo
sense la feixa seria home mort
(m'avorriria, va a treballar i té festa).
2 * Si
no apareixen els diners, sóc mort (o
sóc
home a l'aigua, ja he begut oli; millor
que sóc
home mort).
Noi,
ja has begut oli!
(-l'apunten amb una pistola-; o ets
mort;
millor que ets
home mort!)
nota:
Pensem que l'ús de “ésser home mort” en la segona entrada no és
bo, que es deu a la influència del castellà.
ésser
'hortera' (i ésser una 'horterada') *
Aquesta
princesa, sempre la fan anar molt quica
(o
molt carrinclona, xarona, vulgar, ridícula; vesteix amb mal gust,
sembla en Pepito va de curt;
no és
'hortera').
Sempre
va vestida molt coent i es pensa que és la reina de Saba
(Val, Internet).
Això
que has dit és una bajanada (o
una
collonada, una ridiculesa, una vulgaritat, un esguerro, una
grolleria, una carrinclonada, una porronada; no té cara ni ulls
-Mall-;
no
és una 'horterada').
ésser
idea de
Haver
pensat, algú, una cosa. |
haver
tingut la pensada, tenir un pla o un projecte |
Anar
de vacances ha estat idea seva.
ésser
igual
Expressió
d’indiferència o de poc interès, que sol contrarestar quelcom de
negatiu; sovint indica equivalència. |
tant
se me'n dóna,
tant
se val, no hi fa res, tant és, deixem-ho córrer,
què hi fa!, (té
igual, tant li fa, tant hi fa Val);
ésser la mateixa cosa; ésser dues coses equivalents
|
No
tinc llet, però és igual.
És igual que plogui: ja porto l'impermeable.
M'és igual, que
el Barça perdi.
A
–Quin
d'aquests dos mocadors et va bé? B
–M'és
igual; el que vulguis tu.
C
-Vindran
demà o despús-demà. D
–És
igual.
E
–En
comptes de venir-te a veure cada dia, et trucaré. F
–No
és pas igual.
No és igual una Mare de Déu que una mare de
deu.
És igual que ho compreu ara que la setmana que ve.
ésser
'impepinable' *
Quan
ella canta, tothom s'emociona: no falla mai! (o és segur,
indubtable, indiscutible, inevitable, passa sempre; no 'és
impepinable')
ésser
impossible (i ésser un 'plasta') *
Tu no fas mai el que
et diuen: no se't pot resistir! (o
ets inaguantable!, ets molt carregós!, ets insuportable!;
no ets impossible!, ets un 'plasta'!)
-TV3-.
ésser
incapaç de matar una puça
Ésser
una persona tranquil·la, pacífica. |
ésser
incapaç de matar una mosca; ésser molt bona persona, un bon Jan, un
tros de pa, un angelet |
És incapaç de
matar una puça -Carlinada-.
ésser
'infumable'
L'argument
d'aquest obra és pèssim
(o molt
dolent, impresentable, no té solta ni volta, és de pa sucat amb
oli, no va ni amb rodes; no
és
'infumable').
ésser
joc de poques paraules
Ésser,
una cosa, de poca dificultat, de poca estona. |
ésser
de bon fer, fàcil, que no dura, que no costa gaire |
A -Vaig
a enaiguar l'hort.
B -Vols
que t'hi ajudi?
A -No
cal, serà joc de poques taules.
La visita al notari no serà joc
de poques paraules (serà
llarga, complicada).
ésser
just
1
Ésser una cosa exactament tal com es diu o tal com s'havia de fer.
|
justament,
amb justesa, precisament, al peu de la lletra |
Això
és just el que jo volia proposar.
2
Ésser, una quantitat, escassa, que no arriba a ser suficient,
inferior a l'habitual. |
escàs, insuficient; venir just,
anar just |
Anar
a la piscina quan acabem de pintar i abans de dinar és just.
Avui
és molt just per acabar-ho, hi tornarem demà.
Hi ha poc servei, en
aquest casa: és massa just.
nota:
Vegeu 'just' al Volum 1, accepció 2, del nostre diccionari.
ésser
l'alegria de
Fer alegria, algú o
alguna cosa. |
ésser la joia de,
ésser la satisfacció de, ésser el goig de, ésser la gaubança de,
ésser el més trempat |
Aquest gos és
l'alegria de la casa; en tenim sort.
El llit és
l'alegria dels pobres.
No
hi ha goig com navegar –Carles Fages de Climent-.
ésser
l'amo dels maldecaps
Ésser
qui pateix els problemes d'una col·lectivitat de persones, mentre
que els altres se’n salven. |
ésser
el bastaix, ésser l'ase dels cops, ésser
la mare dels cops (Ca), ésser la mestressa -o l'amo- dels cops |
A -Tu,
Joan, es pot dir que ets l'amo, de l'empresa.
B -L'amo
de l'empresa és el meu cunyat. Ell mana i tothom ha de seguir, i riu
ben tranquil; jo sóc l'amo dels maldecaps, de la feina i de no gaire
res més.
Jo, en aquest casa, només sóc l’amo dels maldecaps.
L'àvia és
la mare dels cops (ha
de córrer a ajudar els altres).
Jo
sóc la mestressa dels cops: ho haig de fer tot!
C
–Tu ets l'amo, aquí. D –Sí, l'amo dels cops! (que
no).
ésser
l'ànima
Ésser,
una persona, capdavantera i decisiva en una organització. |
ésser
el puntal, l'aspre (Am), el motor, el pilar, el nervi |
El
carnisser és l'ànima del cor parroquial.
La llengua és el nervi
de Catalunya.
ésser
l'ase dels cops
Ésser
qui rep les escomeses dels altres; ésser la persona o l’animal
perjudicats, que els altres menyspreen (Bar-Gir). |
ésser
el sac dels cops, ésser el pare dels cops (Ca), ésser una víctima,
carregar-se-la sempre, ésser qui sempre rep, ésser l'escarràs,
ésser
l'últim pet de l'orgue
|
Ja
n’estic fart de ser l’ase dels cops d’aquesta empresa! Sempre
tinc la culpa de tot.
Per als ramaders, l'ós és l'ase dels
cops.
Ara
els mestres som el pare dels cops.
ésser
l'aspre
Ésser
la persona o la cosa més important en una casa o en una institució
(Am). |
ésser
l'anima, el puntal, el pilar, el motor |
El
pare era l'aspre d'aquella casa, però va morir jove i tot els hi va
anar malament.
Victorià
és l’aspre del València (futbol).
nota:
Vegeu també "aspre" al Volum 1 del DPC.
ésser
l'avantsala de
Ésser una cosa allò
que en precedeix una altra. |
ésser el preludi,
ésser la introducció |
Aquesta presentació
és l’antesala del casament –TV3-.
nota: Modernament s'ha
acceptat el castellanisme 'antesala' (DCVB).
ésser
l'empenta que faltava
Ésser
un detall final, que agreuja una situació. |
ésser
el que faltava, ésser la gota que fa vessar el got |
Que
em multessin el cotxe era l’empenta que em faltava aquell matí!
ésser
l'època de seguir
Ésser
el moment o la conjuntura en què convé no fer-se fort en les idees
pròpies i donar la raó a algú altre (Am). |
sigueu
de la seguida (Am), feu com tothom, no contradigueu a ningú, no
vulgueu polèmiques, no us feu conèixer, doneu-los la raó, no us
compliqueu la vida |
És
moda l'ecologia? Doncs tothom ecologista; ara és l’època de
seguir.
ésser l'esca de
Ésser
la causa d’algun fet, normalment negatiu (Ca-Bar). |
ésser
la raó, el motiu, l'origen, el ferment, la font |
Anar
d'una casa a l'altra és l'esca de renyir.
Quin
canvi de temps!, tot d'un plegat fa fred, tot d'un plegat fa calor;
és
l'esca
dels refredats.
Això és l'esca del pecat.
nota:
Vegeu 'esca' al Volum 1 del DPC.
ésser
l'escarràs (d'un lloc)
Ésser
la persona que fa les feines, que no para mai, de qui els altres
s’aprofiten (Gir-Bar). |
ésser
el bastaix, el ruc de feina, ésser qui fa la feina més feixuga |
Pobra!
Ma tia és l’escarràs de casa.
nota:
Vegeu 'escarràs' al Volum 1 del DPC.
ésser
l'home del dia (o la dona, la gent)
Ésser
una persona famosa, celebrada per tothom (Am). |
estar
de moda, ésser popular, ésser actualitat;
ésser gent d'upa,
ésser més conegut que la ruda (Val)
|
Des
que t’han entrevistat a la ràdio ets l’home del dia.
Des
que ens va tocar la loteria som la gent del dia.
Els
mestres sou la gent del dia
(tothom en parla).
ésser
l'hora, d'algú
Es
diu quan mor una persona. Sol ser una frase de resignació. |
Déu
l'hagi perdonat |
A
-El
pobre pare a cinquanta anys ens acaba de deixar! B
-Sí,
era la seva hora.
ésser
l'hora de
Vegeu
'ara és l'hora'
ésser
l'hòstia
Ésser
algú que es destaca negativament. |
ésser allò que no hi ha,
ésser el súmmum, ésser una calamitat |
La
mestra del teu fill és l’hòstia: fa dos mesos que va demanar la
baixa i encara no hi és.
ésser
l'ombra d'algú
Ésser
qui segueix una altra persona de manera obsessiva (Am). |
no
deixar de petja; ésser
un sogueu (Mall)
|
Des
que festeja, el teu fill és l’ombra de la meva filla.
Un
dependent de comerç para botiga per no ser sempre l'ombra de l'amo.
ésser
l'ovella negra
Ésser
algú diferent, que contrasta negativament amb els seus iguals.
|
ésser el gat negre (Am), ésser diferent dels altres (en sentit
negatiu), ésser
la nota discordant
|
Ara
també em caso, no vull pas ser l’ovella negra de la família.
ésser
l'últim *
1
És el súmmum, que t'hagin de mantenir els fills! (o passa de mida,
és una vergonya; millor que és l'últim).
És
inacceptable que la canalla de quart no entenguin el que llegeixen!
(o
és
el súmmum, passa de mida;
millor que és
l'últim).
És una vergonya!, no
puc anar enlloc (no s'aguanta, Ca).
Ja
faria riure que renyíssim per quatre tomates (o ja faria
vergonya, ja seria el súmmum; millor que ja seria l'últim
que).
2
Aquestes
jaquetes són l'última moda
(o ara
estan en voga, ara s'estilen, es venen molt, tenen èxit, fan crit,
fan forrolla;
millor que són
l'últim).
ésser
l'últim sant de l'altar (o el darrer)
Ésser
algú poc decisiu en un lloc. |
no
pintar fava, no comptar per a res; ésser el darrer
mot del credo, un zero a l'esquerra, l'últim pet de l'orgue |
No
parleu amb ell, que és l’últim sant de l’altar.
Jo,
a la fàbrica era l'últim sant de l'altar, ho duia tot el meu
cunyat.
ésser
l'última cosa que (+ verb)
Ésser,
una cosa, insospitada. |
no
em pensava mai que, no hauria dit mai que |
Que
vendrien el negoci era l’ultima cosa que em pensava que sentiria.
ésser
l'última mona (o l'últim mono, l'ultim mico) *
A
mi no em demaneu res, que jo sóc l'últim sant de l'altar, en
aquesta casa (o
no
hi pinto res, sóc en si en queda, sóc un zero a l'esquerra, sóc el
darrer cagalló de la tira, no em tenen per res, només
sóc l'escarràs;
sóc l'amo del comú, quan no hi ha ningú; no hi pinto fava
Val-;
millor que
sóc l'última mona d'aquesta casa).
ésser
la cabossa *
Aquesta
manera de tractar els treballadors serà la perdició de l'empresa (o
és un desastre, és calamitosa, és allò que no hi ha, no pot anar
ni amb rodes; no és la cabossa
nota:
Creiem
que “ésser la cabossa” és un calc del castellà.
ésser
la 'caraba' *
En
Lluc, en Matemàtiques és fenomenal (o
és allò que no hi ha, és magnífic, és collonut; no
és la 'caraba').
ésser
la conya
Ésser
informal i gens de confiança, algú o alguna empresa. |
ésser
mal complidor, baliga-balaga; ésser
un mingo
(Val) |
Canviem
d’agència de viatges, que aquesta és la conya.
Aquest
home és la conya, canvia de pensament com de camisa.
S'ha
de tenir formalitat; si diu que vindrà, ha de venir
ésser
la darrera puça que pica, a algú
Es
diu quan un assumpte no preocupa gens (Men). |
no fer patir gaire,
no treure la son; cap maldecap si |
És
la darrera puça que em pica, que l'examen sigui demà.
ésser
la devesa de
Ésser
el lloc de passatemps i de fruïció de molta gent. |
ésser
l'entreteniment, ésser carreró fet (Val) |
Aquest
camp és la devesa del barri (tothom
hi va, no els en pots treure).
Les
eres de Robert eren llavors la devesa del poble.
ésser
la gota d'aigua que fa vessar el got (o el vas)
Ésser
l’últim detall negatiu que culmina una situació negativa. |
ésser
la gota que se n’ix, depassar els límits, ésser intolerable, encendre
l'ànima; una
gota que va vessar un got (DCVB) |
Diu
que està embarassada: això és la gota d'aigua que fa vessar el
vas -TV3-.
Això
em va encendre l'anima
(em va acabar de fer empipar).
nota:
Expressió d'ara; no es coneixia fins no fa gaire, com a mínim a
Girona.
ésser
la guinda del pastís (i: posar la guinda al pastís) *
En
Tati és la cirereta del pastís
(o és el jugador que ens faltava, és l'ànima de l'equip;
millor que és la guinda del pastís).
El
sexe és com l'anxova de l'oliva –RAC1-.
ésser
la icona
Ésser la persona, el
signe, el dibuix o una altra cosa, que representen una institució. |
ésser el símbol, la
figura, la imatge, la insígnia |
En Robert és la
icona del Bordeus Begla (el millor jugador, el més
representatiu) -CR-.
ésser
la llet *
L'activitat de rock
dur que hi ha hagut a Callosa d'en Sarrià ha estat increïble (o
collonuda, extraordinària, de nassos; no ha estat la llet)
-Temps-.
El teu cunyat és un
emprenyador (o un torracollons, un ximple; no és la
llet).
ésser
la mà dreta (d'algú)
Ésser
algú de confiança, de qui depèn una activitat; la principal ajuda
d'un altre (Gir-Mall). |
ésser
el braç dret, el col·laborador principal, qui més el suporta,
l'home de confiança, el factòtum, el principal auxiliar |
En
Carles és la meva mà dreta, al despatx.
Sóc la mà dreta de
ton pare.
N'Hèlios
és una troballa que va fer el doctor, anys enrere, pel centre de
Castella, i ara és el seu braç dret -Tardanies-.
ésser
la manera (o ésser la gran manera)
Hom ho diu d'allò que
va bé. |
ésser la solució;
maneres |
Quan fa calor has de
respirar fort: és la gran manera.
A -Aquest gos té
molt de desatent. B -Fes-lo sanar: és la manera.
desatent: Neguit.
sanar: Castrar.
ésser
la mapa *
Aquell
parell són expressos per fer riure (o són ideals, són collonuts,
en saben molt; no són la mapa).
Per
embolicar la troca són especialistes (o
no
n'hi ha de millors;
no són
la mapa).
ésser
la mare dels ous (una cosa)
Ésser la causa. |
ésser el motiu, la
raó, l'origen, el fonament, la clau; ésser el moll de la qüestió,
ésser el pot de confitura (Val); ésser portat per, (això ho fa que no plou, ésser el moll de la qüestió; Tresponts)
|
A -No hi manera que
aquest faci les multiplicacions bé. B -Ja sap les taules bé?
A -No. B -Això és la mare dels ous!
C
-El
nen es torna a pixar, perquè té una germaneta.
D -Això
és portat per ells
-els
pares- (l'han
malcriat).
No
és aquest el punt que volem (no es
tracta pas d'això, ho diu un que entén malament una explicació).
nota:
'Ésser la mare del corder' no és una bona solució.
ésser
la 'monda' **
Això
és magnífic (o
és collonut, molt ben parit, molt divertit; n'hi a per a sucar-hi
pa, n'hi ha per a llogar-hi cadires; no
això és la 'monda').
Això
ja passa de mida!
(o ja passa de la ratlla!, és el
súmmum, és inacceptable; no
això és la 'monda'!).
ésser
la mort amb pebres (o parèixer)
Es
diu quan una cosa ha decaigut molt o ha baixat considerablement la
seva intensitat (Mall). |
ésser
molt pobre, no ésser el que era, semblar la processó de la moixeta
(Mall) |
Aquella
trobada ja no té ni punt de comparació amb el que era: pareix la
mort amb pebres.
ésser
la mort del porc
Es
diu d'un esdeveniment trist quan no suscita gens de llàstima (Ca).
|
no
fer cap pena,
no tenir cap pena
(algú), ésser festa major |
A -Se'ls
veia afectats? (es
va morir la tia) B -Ja
pots comptar! Va ser la mort del porc (o
semblava
la mort del porc).
ésser
la mort i passió
Ésser
una acció que dura molt, d’execució massa lenta (Ca). |
ésser
més llarg que la quaresma, ésser un mai acabar, no acabar-se mai, serà
llarga, aquesta cançó!, ésser l'obra de la Seu, semblar
-o ésser- una
tortura, ésser
llarga, la cançó (Ca) |
Aquest
bloc de pisos és
la
mort i passió. Que en fa d'anys que hi remenen!
Que
és llarga la cançó! No m'acaba mai de tocar mai! (fa
molt que s'espera en una cua)
Els
veïns cada dissabte a les set del matí ja piquen la paret: això
sembla la mort i passió!
Serà
llarga, aquesta cançó! (fa
estona que discuteixen i encara pot durar)
Aquest
feina no s'acabarà mai!
Aquestes
cartes no corren (costen de
remenar).
ésser
la nierada del cucut
Es
diu d'una parella quan només té un fill. |
ésser
fill únic, tenir-ne només un |
A
casa va ser la nierada del cucut.
nota:
Irònicament és diu “és la niada del cucut: un i curt!”
ésser
la nineta dels ulls -o la nina- (d'algú)
Ésser
algú molt preuat, que suscita molt d’interès (Gir-Bar-Eiv). |
ésser
el preferit, el més estimat, el predilecte; estar-ne molt; (ésser
l'animeta dels ulls, l'aleta del cor Val) |
En
Jan era més nina del seu ull: n'estava molt.
Aquesta gossa és
la nineta dels meus ulls, perquè
és bona caçadora.
Cuida
la pomera com la nineta dels seus ulls –Mall,
llibre-.
Em
va estimar com a ses ninetes des seus ull!
-Pagesos
i senyors
ésser
la pedra a la sabata (d'algú) *
En
Quel ha estat l'alumne que tot el curs m'ha fet la guitza (o
m'ha
fastiguejat, empipat, mortificat; no m'ha deixat viure, m'ha donat
mala vida, m'ha donat destret, m'ha estalonat, m'ha tocat allò que
no sona, m'ha fet nosa, ha estat el meu destorb; no
ha
estat la pedra a la sabata).
ésser
la perla
Ésser
la millor part d’alguna empresa o institució. |
ésser
la nata, ésser l'obra magna |
L’agència
de viatges és la perla dels meus negocis.
ésser
la repera *
Em
va estimbar el cotxe i ara em demana l'altre: el meu germà és allò
-o d'allò- que no hi ha! (o
és
collonut!, és una calamitat!;
no és
la repera!, és la pera)
nota:
Veiem “és la pera” al DIEC usat en el sentit de “ésser molt
divertit, sorprenent, desconcertant." No en som gens partidaris,
tampoc.
ésser
la ruïna
Ésser
la causa d'un empobriment. |
ésser
la mort, el daltabaix, la desfeta, la perdició, una sangonera
|
Pagar
tantes hores extres ha estat la ruïna del negoci.
ésser
la sort d'algú (una cosa)
Ésser
alguna cosa esperada, desitjada, positiva. |
ésser
la seva llet, la seva fortuna |
No
se'n volia anar del poble i va ser la seva sort, anar a viure a
Badalona.
Seria
la meva sort que l'Ajuntament em contractés.
ésser
la xocolata del lloro *
Aquesta paga que us
donen és insignificant (o és poca cosa, no us compensa les
hores que hi feu, no és res, és poc important; millor que és
la xocolata del lloro).
ésser
les (+ hora) tocades
Haver
passat pocs minuts d’una hora en punt. |
ésser
més de, passar un xic de, quan ja han tocat, i busques (Mall) |
Em
gito sempre a les onze tocades.
Són
les set i busques.
ésser
llaminer
Hom
ho diu de les coses molt agradables (Gir-Bar). |
ésser
dolç, plaent, grat; melassa
pura (Mall), donar bo |
És
llaminera, aquesta feina (agrada de fer) -Bar-.
És
molt llaminer anar rebent sobres de diner negre.
El
pastís era melassa pura
-IB3-.
No
és pas dolç, operar-se de varices (es
pateix).
nota:
Vegeu també 'llaminer 3', al Volum1.
ésser
llana neta
Ésser
clar i previsible un resultat (Am). |
ja
està, ja està tot dat i beneït, ésser peix al cove |
A
-Quan
estem? (futbol)
B -Guanyem
per tres a zero.
A -És
llana neta.
Aquesta
partida serà llana neta (guanyarem
fàcilment, a cartes)
ésser
llarg
Tenir
molta extensió, un fet. |
ésser
gran, ésser un missal |
A
-Les
obres de la casa seran molt cares.
B -No
patiu, que la bossa de l'oncle ja és llarga.
Avui,
la influència dels financers és llarga.
ésser
llarg de dits (o d'ungles)
1 Ésser,
algú, rapinyer, fàcilment atret pels béns dels altres; també es
diu de qui té el mal costum de tocar. |
robar,
tenir el dits llargs, fer
córrer els dits, ésser
lladregot, ésser ocell de rapinya; ésser desvergonyit, indecent, ésser llarg de mans (Bar), ésser un segabosses
(un
lladre de bosses, Bar), ésser un rebentapisos
(un lladre de pisos, Bar), ésser un saltaterrats
(un lladre de roba
estesa, un lladre de pisos, Bar), ésser
un escurabutxaques (un carterista, Bar)
|
Aqueixos
productes els tenim tancats, perquè ens ve algun client llarg de
dits.
Diuen
que aquesta dona té els dits llargs. Es veu que els qui tenen l'hort
a prop del seu s'estalvien d'anar a collir.
En
Joan és una mica llarg de dits: quan passa una noia al ball, la
palpa.
Ací
tot el món és molt honrat, però la manta no apareix
-Punt, Val-.
nota:
Pensem que "lleuger de dits", que sentim de vegades, és un
calc del castellà.
2
Tenir propensió a tocar les dones (Bar). |
fer
córrer els dits; ésser atrevit, procaç, desvergonyit, indecent |
És
un noi llarg de dits.
ésser
llarg per a la faena
Ser
eficaç treballant i complidor (Val). |
ésser
bon feiner, ésser bon treballador, ésser un bou per treballar |
Acabarem
prompte l’obra, que els que han vingut són molt llargs per a la
faena.
Era un bou per
treballar, l'Albert!
ésser
llei de vida
Es
diu d'un fet que passa sempre, que és lligat al fet de viure. |
natural,
lògic, inevitable; sempre succeeix, tard o d'hora passa; el món és
així, és d'aquesta manera, no hi podem fer res, tant li fa saltar
com córrer |
Que
els fills se’n vagin de casa és llei de vida.
Tots
ens morim: és llei de vida.
ésser
llàstima (o ésser una llàstima)
Es
diu d'una cosa que sap greu que passi o que no passi. |
ésser
lamentable, saber greu, doldre; ésser
de doldre, fer pena; quina llàstima! |
És llàstima que no
pugueu venir al cinema, perquè la pel·lícula s’ho val.
És
de doldre que tanquin canals de televisió d'aquesta man
ésser
lletra morta
Ésser
un acord o una promesa que no es compleix. |
ésser
ineficaç, no tallar ni punxar, no anar enlloc |
La
decisió del ple sobre noves edificacions és avui lletra morta
-C33-.
ésser
lligat
Hom
ho diu d'un fet quan priva la llibertat de les persones. |
ésser
un destorb, un entrebanc, un impediment, un inconvenient |
Si
vius amb una dona, ets més lligat; és millor que cadascú dormi a
casa seva.
A
mi no m'agrada ser lligat, vull tenir la llibertat d'anar a treballar
a l'hora que em sembla (és l'amo).
nota:
Vegeu també 'lligar 2', al Volum 1.
ésser
lloca
Hom
ho diu de les mares massa protectores (Am). |
ésser
una marassa |
Tinc
una mare una mica lloca: cada dia em va a comprar, em porta els nens
a l'escola...
ésser
lluert
És
diu de d'algú que no s’hi veu gaire; també de les persones i els
animals desconfiats (Ca). |
ésser
curt de vista, llosc; ésser esquerp, espantadís, tímid; ésser
poc expressiu |
Sembla
que sóc lluert, no puc ni llegir aquest prospecte.
Són
molt lluerts, els senglars a la muntanya (fugen
de seguida, si et veuen).
En
Jofre és molt lluert: quan veu una persona s'amaga.
És
tan poc expressiva, la tortuga que, què vols?, ni te'n recordes que
hi sigui! (Am).
nota:
Vegeu també “lluert” al Volum 1
ésser
lo de menys (o el de menys) *
A
–Ara
que em trobo bé, ara em treuen el carnet de conduir! B
-Al
costat de la malaltia, això no és res (o
té
poca importància, això rai!; no
això
és el de menys).
El
resultat del partit és igual (o
no
és pas important, no cal que guanyem, tant és, té igual -Val-,
no ens preocupa, tant se'ns en dóna, és d'importància menor; no
és
lo de menys).
C
-La
Carla no m'ha convidat a la festa. D
-Això
rai! (o
cap
maldecap, no et preocupis, tant se val, no és important, no és res;
no això
és el de menys).
ésser
mà de sant *
Prendre
aquest remei va ser oli en llum (o va ser com posar oli en un
cresol, va anar divinament, va ser un remei segur, va ser la solució, va ser la manera de
guarir-me, va ser com pluja d'abril -Val-;
no va ser mà de sant) -TV3-.
ésser
mal
Vegeu
'què és mal ser (+ adjectiu o verb)'
ésser
mal conseller
Ésser,
una cosa, poc recomanable. |
ésser
mala cosa |
La
prudència excessiva és mala consellera.
La
curiositat és mala consellera (o les
trapasseries no porten res de bo, les coses reportades no acaben mai
bé) -TV3-.
Les
presses no són males conselleres (o les
presses són males companyes).
L'endogàmia
periodística no és una bona consellera
-Avui-.
trapasser:
Persona que es fica a tot arreu per saber
les coses dels altres (Volum 1).
ésser
mal d'esclovellar
Ésser
difícil de convèncer, de vèncer o de tractar (Mall) |
esser
mal de tombar -o de fotre- (Mall), pegar en pedra (Val) |
El
seu amic és molt hàbil, serà mal d'esclovellar.
Ací
hem pegat en pedra
(trobem molta
resistència).
ésser
mal de
Ser
difícil de fer (Mall). |
costar,
ésser complicat, ésser
dificultós,
ésser de mal (+
infinitiu;
Principat) |
Les
vaques mengen molt, són males de mantenir
-Llibre-.
Aquesta
al·lota és mala de casar, ningú no va d'ella!
És
mal de veure que hagi canviat la situació
-Presència-.
És
ben mal de fer aquest exercici de matemàtiques!
Ja
saps que som mala de trobar jo
(Men).
A -Costarà
de convèncer.
B -Sí,
és mal de fer (Men).
ésser
mal senyal
Jutjar
malament un fet (Gir, Mall). |
mal senyal, malament, malament rai!
|
A –Com
us va la feina?
B –Tenim
els magatzems plens i no venem.
A –És
mal senyal, això!
C
–L’avi ha perdut la gana. D
–Mal senyal!
E
-La
Laia regalava fruita a les veïnes.
F -Mal
senyal, que en regali tanta -és egoista-
(ho deu fer perquè la fruita no és gaire bona o perquè no sap de
què fer-ne).
Si
tu dius A i jo dic B, mal senyal (o
tu o jo anem errats) –CR-.
ésser
mala sort (o malasort)
Ésser
mala persona. |
ésser
dolent, malparit, roí, una mala peça, un mal subjecte, de les
retalladures de Judes (Mall) |
És
mala sort, aquest; no te'n fiïs.
nota:
Vegeu també “malasort” al volum 1 del DPC.
ésser
malaguanyat
No
ésser, una persona o una cosa, ben aprofitades. |
ésser
desaprofitat |
L'Emili
és malaguanyat per fer de manobre, perquè és molt intel·ligent.
nota:
Vegeu “malaguanyat” al volum 1 del DPC.
ésser
maleït de (+ infinitiu)
Hom
ho diu de qui sol fer coses desagradables o dolentes (Ca). |
ho
fa molt!, hi té un vici! |
Ja
n'era maleïda de picar, l'avia! (em picava molt).
Aquest
home és maleït de beure! (s'emborratxa)
ésser
malfaener (o malfeiner)
Es
diu d’una persona que no li agrada gens treballar i que a més fuig
sempre que pot de fer faena (Val). |
gandul,
poc treballador, mandrós, dropo, esquenadret; ésser més gandul que
el jeure,
poca
feina i mal feta, fer el gos, poca feina i mal parida, tenir les mans parades,
ésser
un estaquirot (ser
una persona inactiva enmig de gent activa, Bar)
l
Homes
eren les gents de la terra i els ramaders, … els "demés"
eren gentola, malparits, bords, roïns, malfaeners
-Séquies-.
És
un fuster que no m'ha agradat mai, no treballa prou bé: poca feina i
mal feta.
Tu
has de parlar, però no tenir les mans parades: això no és això!
-un
carnisser- (has de xerrar i despatxar alhora).
A
-Us
ajuda, el noi, quan ve? B
-Aquell,
poca feina i mal feta
C
-És treballador? D
-El treball no és pas fet per
ell.
Vaig
passar tres o quatre dies
fent el gos pel poble, i després altra vegada cap al bosc
-Vida de pastors-.
nota:
Vegeu també "faena fuig".
ésser
malpensat
No
tenir confiança en els altres. |
ésser
desconfiat, pensar malament |
Si
li fas això, no et queixis que després no es refiï de tu: és molt
malpensat.
ésser
manerós
Ésser
fàcil de manejar (Am). |
ésser
manejable, de bon dur, amanós (Val) |
El
teu nou ordinador, és prou manerós?
nota:
Vegeu “manerós” al Volum 1.
ésser manyac
Hom
ho diu de les persones que és presenten amb molt bones maneres.
|
ésser dolç, agradable; ésser una gata maula, semblar bona
persona |
És molt manyac, el candidat d'aquests partit, i no
és tan bona persona com sembla.
ésser
'marruller'
És
un jugador molt trampós, sempre perd temps (o trapella,
murri, camanduler; no 'marruller') -CR-.
ésser
massa *
1
(algú que està indignat)
Només
hi ha sexe, en aquesta pel·lícula: és molt forta! (o
en
fan un gra massa!, sembla mentida!, n'hi ha un fart!, ja n'hi ha
prou!, no es pot resistir!, abusen!; no
és
massa!).
2
(davant d'un fet extraordinari)
Aquella
final a Lió va ser extraordinària
(o formidable,
èpica, màgica, fabulosa, sensacional; no
va
ser massa!).
Aquest
televisor és una cosa de no dir
(o és
fantàstic, fabulós, sembla mentida que sigui tan bo;
no és
massa).
ésser
massa vist
Ésser,
un fet, molt descarat, massa evident, en contra del comportament
honrat. |
es
veu massa; es veuria massa |
Hauria
estat massa vist que el mestre donés el premi a la seva filla.
A
-El
president francès va donar el càrrec al seu fill. B
-Sí,
això va ser massa vist.
ésser
mel (una cosa)
Ésser una cosa bona i
agradable, especialment referit a una menja (Mall-Tarragona). |
ésser saborós, ésser
mamella de monja, ésser
magnífic, ésser collonut, ésser pa i mel, anar molt bé, semblar
melindros (Ca-Am), semblar mel (Ca), ésser melassa (Mall) |
Has de tastar aquest
plat: és mel!
Això
és mel!
(és molt bo, aquest peix).
Aquest
llibre és mel.
Aquesta
hostilitat és mel per a l’enemic -Llengua
Nacional-.
Semblen
melindros, aquestes figues!
He
collit uns préssecs que semblen mel.
ésser
menester
Ésser
necessari (Cas). |
caldre,
haver de, freturar de, faltar,
ésser imprescindible, convenir
|
És
menester que ho facen aviat.
No serà menester que vinguis, demà.
és
més (+ adjectiu)!
Ésser
molt determinat o caracteritzat en algun sentit. |
molt,
és tan (+ adjectiu)!
|
És
més pesat aquest nen...!
Era
tan imbècil...!
ésser
més (+ nom) *
He
comprat un Built perquè és més potent que el cotxe que tenia
(o és més bo, és més gros, és millor, és de més
categoria; millor que
és més cotxe que).
Aquesta
casa és més gran que l'altra (o
més espaiosa; millor
que és més casa que).
ésser
més (+ nom) que una altra cosa
Ésser
sobretot allò que es diu. |
ésser
per damunt de tot, ésser principalment |
Cobrar
un euro per visita seria més una mesura dissuasiva que una altra
cosa.
ésser
més agressiu que les mordales d’un cranc reial
Es
diu de qualcú que té un esperit molt bel·licós o combatiu (Mall).
|
tenir
les dents esmolades, (fer de ca de bou, ésser un gall de brega,
esperar qualcú amb mordales Mall) |
Aquesta
dona és més agressiva que les mordales d’un cranc reial.
ésser
més alt que un paller
Ser
molt alt (Val). |
ésser
alt com una perxa, com un sant Pau, com sant Gim |
El
teu amic Lluís és més alt que un paller; no vindrà amb mi a
menjar figues!
ésser
més antic que l’any tirurany
Ésser
mot antic (Eiv). |
ésser
de l'any tirurany, ésser més vell que anar amb sabates, ésser més vell que la pudor (Gir-Lleida), ésser més
vell que l'anar a peu (Gir-Bar),
ésser del temps d’Adam, ésser més vell
que el pastar
(Mall) |
La
nostra cultura, més antiga que l’any tirurany, però que ara es
troba entre dos focs -Arrels-.
L'Andreu
es va presentar amb aquella camioneta vella i atrotinada: un Ford amb
vela, més vell que la pudor -Vetllador-.
ésser
més ase que en Taleca
Tenir
molt poca cultura (Men). |
ésser més ruc que fet per encàrrec
(o més burro), no tenir lletra |
Cada
dia li dic el mateix, però no hi ha manera que ho faci bé: és més
ase que en Taleca.
Són
gent que no tenen lletra.
ésser
més ase que un ruc
Es
diu de qui manifesta curtesa o està mancat d’enteniment (Mall). |
ésser
estúpid, ésser més ase que en Taleca (Mall), ésser
més ruc que pixar enlaire, ésser més ruc que la Patrusca |
D’ase,
ho sóc més que un ruc. Au, a fer punyetes, que jo sóc com sempre
havia cregut ésser!
-Els voltors-.
ésser
més beneit que una espardenya
Ésser
molt beneitot o curt d’enteniment (Mall). |
ésser
molt beneit, ésser molt curt de gambals,
ésser
reculat endarrere, ésser
més beneit que el cagar de panxa (Mall), ésser
més pur que en Pep Merda (Mall), (ésser
un
tros de quòniam, ésser un alcatràs Val) |
No
hi ha res a fer amb en Jaumet, és més beneit que una espardenya.
Sembla
una mica reculat endarrere, aquell noi.
Em
fa ganes de dir a aquests mallorquins curts de gambals que són més
beneits que el cagar de panxa.
ésser
més boig que savi (algú)
Ésser,
algú, destarifat. |
ésser beneit, estar tocat del bolet; ésser
un cap de trons, un eixelebrat, un gamarús; no tocar ni quarts ni
hores; ésser curt de gambals, patir
de la caixa de Sant Pere (Mall),
estar tocat del perol (Val) |
A -Mira
com salta i balla, aquella dona gran.
B -Deu
ser més boja que sàvia!
Tenim un veí que no ens deixa dormir;
em penso que és més boig que savi.
Aquest
nen és més besti que savi, només fa que picar els altres (Ca).
Aquell
al·lot fa coses ben rares, sembla que pateix de la caixa de Sant
Pere.
ésser
més buit que una carabassa
Es
diu d’aquella persona que té el cap clos o és curta d’enteniment
(Mall). |
ésser un ximple, un tros de quòniam, un cap d'ase,
curt de gambals, (ésser un cap buit, un cap de suro, un tros d’ase,
un tros de banc, un bàmbol, un cap de carabassa -o de carabassó
–Mall) |
Podeu
estar segurs que com ell n’hi ha molts que encara que per sa
fatxada semblin homes enèrgics, són més buits que una carabassa
-Joan
Ferrer Serra, llibre-.
ésser
més burro que cap sabata
Mostrar
poca intel·ligència. |
ésser
més burro que l'anar a peu, (més burro que Palot, ésser més burro
que Tacó Val) |
Els
polítics d’ara són més burros que cap sabata.
No
us esforceu: és més burro que l'anar a peu!
ésser
més calent que les gallines
Ser
molt procliu al sexe; aplicat sobretot a les dones (Val). |
ser
més calent que el fem de porc, ser més calent que les mones, ser
més puta que les gallines |
Quan
veu una pel·lícula de pèl, de seguida fa mig piuet: és més
calent que el fem de porc.
Anàvem
a aquella discoteca perquè les xicones tenien fama de ser més
calentes que les gallines.
ésser
més caparrut que es peix de xarxa
Esser
molt obstinat (Moixonies, Mall). |
ésser tossut com unes banyes
de marrà (Gir) o com una mula, ésser del morro fort, ésser tossut com una
mula (Bar), no donar-se, mantenir
el criteri, (o ésser
–esser- més caparrut que un ase, que una mula, que una truja
sorda; ésser de banya closa, no voler baixar de s’ase, ésser
fort de morro Mall) |
Aquest
al·lot no vol creure, és més caparrut que es peix de xarxa.
ésser
més caparrut que un ase d’Alger
Es
diu per manifestar que qualcú és molt obstinat o tossut (Mall).
|
ésser més tossut que una mula, ésser fort de morro – o del
morro fort-, (ésser més caparrut que una truja sorda, més cabeçut
que un ase vell (Mall) |
Aquest
home no em fa ni cas, és més caparrut que un ase d’Alger.
ésser
més caparrut que un ase vell (o cabeçut)
Ésser
molt tossut o obstinat (Mall). |
(ésser més caparrut que un ase,
ésser més caparrut que una mula (o més tossut), ésser de banya
closa, no voler baixar de s’ase, ésser fort de morro, ésser dur
de closca, ésser més caparrut que fet per encàrrec, ésser fort de
morro, ésser dur de closca Mall) |
Ens
digueren que ens tancàssim a casa, però nosaltres, que som més
cabeçuts que un ase vell, partírem cap a Ciutat (Joan
Ferrer Serra, llibre).
En
Vicenç és més caparrut que un ase vell.
ésser
més conegut que la Monyos
Ésser
molt popular, tradicional o vell. |
ésser
l'home -o la dona- del dia |
A -Quan
vas a Roses tothom et crida: ets més coneguda que la monyos!
L’orxata valenciana és més coneguda que la Monyos.
ésser
més curt que la màniga d'una armilla
Mostrar
poca agudesa. |
ésser
curt de gambals, ésser un tros de quòniam, ésser més
curt que cua de conill (Bar),
ésser més curt que una màniga de guardapit (Mall), (ser
més curt que febrer, ser més just que el jupetí d’un torero, ser
més ignorant que una bleda, ser més
curt que el dia de Sant Tomàs Val)
|
No
ho entendrà mai: és més curt que la màniga d’una armilla!
nota:
Vegeu
també “ésser curt com una cua de conill”.
ésser
més de l'altre món que d'aquest
Estar
molt malalt. |
ésser
més mort que viu, estar combregador, no ésser d'aquest món (Bar)
|
Ja
no tenen esperança: és més de l’altre món que d’aquest.
El
van trobar més mort que viu –Llibre-.El
pare ja no és d'aquest món (és molt vell).
No
era pas del món, llavors
(li havia petat una bomba a prop i no sabia què passava, havia
perdut l'esma) -Punt-.
ésser
més descarat que una mona
Ser
un desvergonyit (Val). |
ésser
barrut, insolent, un galtes; haver menjat en set hostals i begut en vuit
tavernes (Ca) |
Les
xicones d’Alginet són més descarades que una mona.
ésser
més dolent que el dimoni
Tenir
el geni fort (Mall). |
ésser
un dimoni, tenir mal caràcter, tenir mala bava, ésser tallat de
mala lluna, ésser geniüt, ésser una argelaga |
D’una
persona de mal geni, en deim: ‘És més dolent que el dimoni’
-Nous
escrits-.
ésser
més el so que el tro
Es
diu quan la veu que corre és superior als fets (l’Alguer). |
no
n'és tant com sembla
|
A -És
un home molt ric.
B -És
més el so que el tro.
ésser
més emprenyador que una mosca d'ase
Es
diu per indicar que algú és especialment molest i enganxós (Mall).
|
ésser
més emprenyador que una mosca collonera -o
vironera-,
carregós, molestós, molest, empipador, nyic-nyic; no poder-se resistir |
Són
més emprenyadors que una mosca d’ase. Els he avorrits... -Els
voltors-.
No
es pot resistir, aquesta criatura!
ésser
més estret que una fulla de pi
Ésser
una persona molt avara i mesquina (Mall). |
(ésser
de puny estret,
ésser un estret, ésser més estret que es cul d'un borino, esser
molt aferrat Mall), ésser més estret que els grans d'una magrana |
Saps
que ho és, d'avar, el seu pare: és més estret que una fulla de pi.
ésser
més fàcil de dir que de fer
Ésser
difícil de realitzar. |
ésser
complicat, ésser de mal fer, ésser
puta, (ésser mal de fer, ésser necessàries
ses herbes de Sant Joan Mall) |
Evitar
que els polítics caiguin en la corrupció és més fàcil de dir que
de fer.
Els
principis són molt putes (és difícil d'arriar-se, en qualsevol
ofici).
ésser
més fi que les garses (o fi com una)
Ésser
viu, espavilat; saber aprofitar les ocasions. |
ésser
una garsa, ésser viu com les garses (Am), ésser
llest com una mostela, ésser
més viu que les garses (Olot),
ésser més puta que en Becaina (un bandoler, Ca), ésser molt puta, viu,
despert; saber fer tots els papers -o tots els papers de l'auca-,
saber-la llarga, ésser un peix que es porta l'oli, (ésser
més llest que el foc -o que un aranya, que una fura-, calçar molts
punts, poder anar tot sol, ésser net de clatell; Tresponts), ésser
més espavilat que un un gat
(Val) |
A -La
Montserrat també farà vaga
(una mestra). B -Sí,
ella diu que s'ha de fer vaga i ja deu estar llepant els pares; és
més fina que les garses, aquella.
És viva com les garses,
aneu-hi amb compte, que no us estafi.
La
xiqueta és més espavilada que un gat.
És
llesta com una mostela, la nena.
El
meu oncle és més puta que en Becaina a
(no es deixa enganyar).
La
Neus és una garsa: sempre guanya! (jugant
a cartes).
ésser
més fred que es nas d'un ca
Esser
molt fred (Mall). |
esser
més fred el gel |
Aquest
amic seu és més fred que es nas d'un ca.
ésser
més gandul que el jaure
Ésser
poc treballador (Gir-Mall-Eiv). |
ésser
gandul, tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, no
doblegar l'esquena, (ésser
malfatà, vagarro Val) |
Jo
no el tornaré pas a llogar: és més gandul que el jaure!
No
li poden fer doblegar l'esquena
(al noi, fer-lo pencar).
Sí,
un bon ramell va florir aquell dia. Més gandul que es jeure! (va
néixer) -Ses
Frasquites-.
nota:
Se
sol dir "vago", que és una paraula no admesa.
ésser
més gormand que un canonge
Tenir
molta gana (Cat Nord, Mall). |
ésser
golafre, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, ésser molt
de vida |
S'intal·lava
davant el seu cobert i estenia amplament el tovalló. Era més
gormand que un canonge
–L’ocell tranquil-.
ésser
més ignorant que una bleda
Ser
molt ignorant (Val). |
ésser
més ruc que fet per encàrrec, no tenir estudis, ésser
més beneit que una espardenya (Mall)
|
Damunt
que l’home la maltracta, encara l’aguanta: és mes ignorant que
una bleda!
Entre
les persones sense cap casta d'estudis,
els incapaços de parlar català...
-Zèfir-.
ésser
més just que el jupetí d’un torero
Ser
poc intel·ligent (Val). |
ésser
més curt que una cua de conill, ésser
més curt que el dia de Sant Tomàs
(Val) |
Li
ho hauràs d’explicar més d’una volta, perquè és més just que
el jupetí d’un torero.
ésser
més lent que un escarabat girat
Ésser molt lent
(Mall). |
ésser
un tractor (Ca), (haver de menester més
temps que un caragol per anar a Lluc, necessitar ses herbes de Sant
Joan Mall), ésser més lent que un cavall vell i no ferrat -o mal
ferrat- (Val) |
Aquest
al·lot ni se remena, és més lent que un escarabat girat.
Allò
és un tractor (un jugador de 35 anys, és
vell, no corre).
I
se n'anà,
amb el pas feixuc i curt com el d'una oronella, a passar dos
parenostres
per aquelles ànimes violentes -Folklore
menorquí.
ésser
més llarg que la quaresma
Ésser,
alguna cosa, considerada molt llarga i feixuga. |
no
acabar-se mai, ésser un mai acabar, ésser més llarg que un dia
sense pa, ésser inacabable |
Estem
fent un curs de formació que és més llarg que la quaresma.
Nota:
El “Nou recull de modismes i frases fetes”, de J. Balbastre,
considera que aquesta frase feta és un castellanisme.
ésser
més lleig que picar un pare *
Això
que heu fet és innoble (o
repugnant,
repulsiu, enutjós, impropi de persones, molt lleig, lleig com una
mala cosa; millor
que
més
lleig que picar un pare).
Les
dones del carrer Nou són més lletges que el dimoni -Cançó
Men-
ésser
més llépol que les serps
Es
diu d’una persona molt llépola (Mall). |
ésser llaminer,
gormand; ésser més llépol que un moix negre (Mall) |
Vaig
passar per un poble on la gent era més llépola que les serps.
ésser
més llest que la gana *
És
un noi molt despert
(o és
més fi que les garses, és
més viu que l'arna -o que la tinya-, és un puta, és viu com una
centella, és més viu que la fam, és més viu que que les genetes
(Mall),
és més llest que Bricant (Val),
la
sap molt llarga, és mal d’aparellar; no
és
més llest que la gana).
ésser
més mentider que es diari
Ésser
una persona molt mentidera (Mall). |
(ésser
més mentider que Vilanova de la Barca, que no és vila ni és nova
ni té barca; negar a cara de ferro, a tot se n'hi afegeix, tret del
formatge -o del pernil-; Tresponts), ésser un sac de mentides, cada dues paraules tres mentides (Am), mentir com s'anima de judes (Mall-Val) |
El
seu germà és més mentider que es diari.
Aquell
home, no te l'escoltis: cada dues
paraules tres mentides.
ésser
més ordinari que el menjar blanc
Es
diu d’una persona que és molt vulgar (Mall). |
ésser groller,
vulgar, ésser un nyèbit
(Bar)
|
Sempre
anava acompanyat d’aquell amic seu grosser, més ordinari que el
menjar blanc.
...una
senyora viuda d'un funcionari públic, més ordinària que el menjar
blanc
-L'humor-.
menjar
blanc: plat dolç fet de llet, sucre, farina de midó i farina
d’arròs que es bull tot plegat i es deixa refredar.
ésser
més papista que el papa
Ésser
més exigent, o insistent, en algun tema que qui mana (Gir-Bar). |
ésser
intransigent, fanàtic, intolerant, primmirat |
Alguns
gramàtics són més papistes que el papa.
ésser
més puta que bonic
Es
diu de qui actua amb picardia i dissimulació, però se li veu la
murrieria (Gir). |
ésser
murri, fals, traïdor, nyeu-nyeu (Gir-Bar), gata maula (Gir-Bar), hipòcrita; voler
tots els avantatges, ésser una persona amb dobles
intencions, tenir
cara d'ovella i urpes de llop (Bar), tenir bel de xai i mossec de llop (DCVB) |
El
vaig tenir a treballar a casa i era més puta que bonic: quan jo
girava l'esquena ja no feia res.
La
Rosa és més puta que bonica: vol saber les coses dels altres, i de
casa seva no en sabràs mai res.
ésser
més puta que en Calces (o més murri)
Ésser
molt espavilat, fins i tot deshonrat (Gir). |
ésser
viu, llest; ésser hàbil i mal intencionat, ésser més puta que
bonic |
El
nou administrador és més puta que en Calces: ja cal que repassis
les factures.
nota:
En
Calça
és tingut per mentider i exagerat (Val).
ésser
més puta que l'home
Ésser
molt despert (Men). |
saber-la
llarga, ésser un peix que es porta l’oli, ésser molt fi, ésser
més puta que en Calces
(Gir) |
Va
apostar al cavall que ningú volia; va ser més puta que l'home i va
guanyar molts diners.
ésser
més puta que les gallines (o puça)
Ésser,
una dona, d’un comportament sexual jutjat com a dissolut
(Gir-Mall). |
fàcil,
fluixa de calces, promíscua |
La
veïna de dalt és més puta que les gallines.
ésser
més puta que les genetes
Ésser
una persona molt astuta (Mall). |
(ésser
més llest que la tinya, sebre el dimoni on se colga, ésser més
puta que les gallines Mall) |
La
seva amiga és més puta que les genetes.
ésser
més que (+ adjectiu)
Es
diu quan hi ha moltes possibilitats que un fet s'esdevingui. |
ésser
molt, ésser quasi segur; prou, de sobres
|
Això
del Govern és més que preocupant.
És
més que possible que vinguin demà.
És
una decisió més que discutible de l'àrbitre
(que s'hauria de discutir).
Tindrem
un partit més que complicat
-C33-.
Hi
ha frases més que dubtoses.
Alegria
més que justificada dels jugadors
-C33-.
És
més que probable que el nen suspengui el curs.
Amb
tres en tindríem més que suficient -TV3-.
nota:
A Mallorca (i també al Principat) és usual intensificar algunes
expressions al·lusives directament a qualcú amb “més que”:
“(Ets)
beneit, més que beneit!” , “Dolent, més que dolent!”,
etc. Algunes vegades, rares, podem trobar-nos amb “Aquest
pocavergonya, més que pocavergonya!"
ésser
més roín -o roí- que la carn de gos
Ser
molt dolent (Val). |
ésser
dolent com la carn de gos (Am), ésser dolent com la tinya, ésser
una mala bèstia,
ésser malparit, ésser
mala bèstia! |
És
una mala bèstia, aquell: quan el nen hi va, amaga la xocolata.
Ell
és un bon Jan, i ella, una mala bèstia.
(ésser més mal que la tinya, ésser més mal que un trabuc Val) |
Son
pare és més roín que la carn de gos.
Ací
vénen uns xiquets que són més mals que un trabuc.
El
gos m’ha esfilagarsat les cortines: és més mal que la tinya.
Ésser
més dolent que la carn de gos, aquell vell.
ésser
més vell que es pastar
Es
diu d’una persona o d’una cosa molt velles (Mall). |
ésser
més vell que Matusalem, que l'anar a peu, que la picor, que anar amb
sabates, que Adam, que el pixar en terra (Mall) |
Això
és més vell que es pastar!
ésser
més vell que l'anar a peu
Ésser
antic i tradicional. |
ésser
més vell que la picor, que anar amb sabates (Besc); fa molts anys
que es fa – o que es va inventar-; ésser
més vell que el cagar ajupit (Gir-Bar)
ésser
més vell que cagar
aponat (Val) |
Aquest
acudit és més vell que l'anar a peu.
A
-Ara
tornen a dir que el mestre ha de manar i la mainada ha de creure.
B -Això
és més vell que anar amb sabates! Aviat descobriran la sopa d'all,
els nostres pedagogs!
ésser
més vell que la Jana
Ser
molt vell (Val). |
ésser d’edat, estar carregat d’anys |
Diu
que té quaranta anys, però pareix més vell que la Jana.
ésser
més viu que el ca d'en Melis
Es
diu d’una persona molt llesta, espavilada (Men). |
ésser més
viu que la tinya; tenir molta lletra menuda, ésser més viu que
l'arna (Bar) |
Sols
cal que li diguis una vegada, és més viu que el ca d'en Melis.
ésser
més viu que els vius
Ésser
molt despert (Am). |
ésser
més viu que en Calces (Am), ésser més viu que l'arna, tenir molta
lletra menuda, ésser un espatotxí, ésser
molt viu de potències, més viu que una centella, (més
llest que Bricant, més espavilat que les pessetes
Val) |
Tan
petita i no l'enganyaràs pas: és més viva que els vius!
ésser
més ximple que una arada amb rodes
Ésser
curt d’enteniment, estar mancat de discerniment racional (Mall). |
faltar-li
un bull, tindre el cap a llossar, ésser curt de gambals, ésser dur
de closca, (ésser un tros de banc, ésser més tosc que una
espardenya, ésser un bàmbol, tenir sa clovella gruixada Mall) |
Jo
som més ximple que una arada amb rodes
-Lluc.
ésser
mester
Ésser
necessari, tenir necessitat de qualcú o de qualque cosa (Mall).
|
haver
de menester, necessitar, fer falta, faltar, caldre, mancar |
No
és mester dir que per a realitzar aquest treball fa falta molta
traça.
nota:
Vegeu
també "ésser menester".
ésser
mig (+ mot) /o estar mig/
Hom
ho diu d'una acció quan no és completa del tot. |
no
del tot, força, gairebé |
Aquest
bistec és mig cru (o
mig cuit, a mig coure).
Vaig
arribar de caminar mig mort.
ésser
mirall des meus ulls
Estar enamorat. Es diu
perquè en els ulls se solen manifestar les passions (Mall). |
sentir una passió per,
ésser la nineta dels meus ulls, l'estimo com la nineta dels meus
ulls |
La
meva al·lota és el mirall des meus ulls.
ésser
misèria
Hom
ho diu d'una cosa que es fa per manca de recursos. |
és
fa perquè hi ha misèria, ésser pobresa, ésser can Passa-com-pugues (Val) |
A
-Tothom juga a la rifa. B -Això és misèria!
En
aquell poble, a les cases, ni llum ni brasa ni fum (és
trist, no hi ha vida, Am).
Eixa
empresa és can Passa-com-pugues
(cal espavilar-se, adaptar-se a les circumstàncies)
ésser
mitja vida
Ésser,
una cosa, plaent, sana o molt convenient. |
donar
bo, agradar, confortar, revifar, ai
festa! |
El
sol és mitja vida.
No el trobes bo, aquest aire? És mitja vida!
Descansar bé de nit és mitja vida.
Ai festa!, quan arribes
assedegat, et regales de beure i t'asseus al sofà: és mitja vida!
Aquests llençols de
cotó són mitja vida!
És
mitja vida, la netedat.
Ai
festa!, et refà un got de taronjada fresca!
ésser
moda
Tenir
molta acceptació, una cosa. |
estar
en voga, fer forrolla, tenir èxit, estilar-se, ara
s’usa (Mall); posar-se llarg
|
Ara
és moda tatuar-se el coll.
L'exposició
de flors es posa de llarg (fa 50 anys i és especial) –Punt-.
notes 1:
A Mallorca es diu molt "ara s'usa". Vulgarment s’ha fet
el verb “susar” (de s’usar = usar-se): Ara
tornar susar anar amb bicicleta.
2 Llegim a 'Llengua Nacional' que «posar-se de moda» no s'ha de dir,
que cal dir «ésser moda». Pensem que és una batalla
perduda: no vencerà «ésser moda» a «posar-se de moda», «estar
de moda».
ésser
moll
Tractar
les persones amb massa miraments (Men). |
ésser massa de bona fe,
ésser massa tolerant, ser tou (Men) |
No
puc fer-lo creure: sóc massa molla amb el nen.
ésser
molt (+ nom) *
El
cotxe que has comprat és fantàstic (o
és
collonut, ben parit, boníssim, massa cotxe, això és un cotxe
cotxe; no
és
molt cotxe).
Aquest
cotxe és massa gros per a ella (o
és
massa cotxe;
no
és
molt de cotxe per a ella).
L'Àngel
és caparrut (o
mesell,
massa Àngel; no
és
molt Àngel
-un entrenador-) -Avui-.
El
meu home és molt ben parit (o
trempat,
llest, tossut, massa home, és un home com cal; no
és
molt home).
És
que París és molt important (o
val
molt, és un altre món, és massa París, és que París és París;
no
és
molt París).
La
Laura era massa dona per a ell (o
massa jove; -ella
era jove i ell vell-;
no
era
molta dona).
La
Joana és tota una dona (o
és
molt ferma, és que la Joana és la Joana;
no
és
molta dona).
ésser
molt aviat dit
Expressió
que denota la falsa facilitat a l'hora de dur a terme alguna cosa.
|
tenir
aviat dit, aviat és dit, costa més de fer que de dir, això es diu molt aviat, però...
(Mall) |
A -Suposo
que comprareu un pis per cada noi, quan es casin. B
-És
molt aviat dit, comprar un pis per a cada fill.
C
-S'ha
de fer ensenyament individualitzat. D
-Això
és molt aviat dit!
M'aconsellen que me’n vagi de casa, però
això és aviat dit.
E
-Tothom dirà que sí. F
-Això aviat ho tens dit, tu!
(s'hauria de veure si és així).
Tu,
aviat ho tens dit, però costa de col·locar, un gos (costa que
algú el vulgui, Am).
ésser
molt cercat (o buscat)
Es
diu quan hi ha molta demanda d’algun producte o objecte. |
ésser
molt caçat (Ca), ésser molt estimat; anar a estiracabells |
Ara,
els Seat 600 són molt buscats.
ésser
molt corregut (o massa)
Es
diu d’una cosa que es fa massa sovint. També d'una cosa que es fa
sense haver-la meditada prou (Val). |
ésser
habitual, acostumat, corrent; hauríem de canviar de programa o
d’aires! |
A -Vols
que anem demà a Carcaixent? B
-Espera,
que això és massa corregut.
ésser
molt creuós
Es
diu de qui dóna molèstia contínua (Mall). |
ésser carregós,
castigós, torracollons, un corcó, (donar creu, tocar es collons, o
es bemolls Mall) |
Aquest
al·lot em dóna mala vida, és molt creuós.
ésser
molt de rastre (o massa)
Ser
moltes persones en un lloc fins a esdevenir molestes (Val). |
ésser
massa colla |
Si
els convides a tots serem massa rastre.
ésser
molt dolç
Se
sol dir de les coses que van molt bé per a uns i no tan bé per a
uns altres (Am). |
ésser
còmode, ésser
maco, ésser pràctic |
És
molt dolç que el gos cagui fora de casa!
(cap maldecap per a l'amo).
És
molt dolç que els néts mengin en cals avis (Val).
ésser
molt elàstic
No
ésser clara alguna qüestió, dependre de l’arbitri personal. |
ésser
relatiu, ésser discutible; parlem-ne, no és prou clar |
És
molt elàstic haver de donar diners a la dona, en les
separacions.
Això de l’avortament als setze anys és molt
elàstic.
ésser
molt mal
Ésser
una cosa molt dolenta. |
ésser
nefast, funest, detestable |
És molt mal
drogar-se; malament a qui toca!
ésser
molt petit (algú)
Demostrar
poca categoria. |
ésser
baix, vulgar, grosser, ordinari, bast, groller, potiner; tenir poca
categoria, ésser poc home |
Té
una gran carrera, però és molt petit: és discuteix amb tothom i
crida com un boig.
Ha quedat molt petit, aquest entrenador, fent
això (menysté
els altres entrenadors, en diu mal).
nota: Vegeu també “petit”
al Volum 1, accepcions 2 i 3.
ésser
molt senyor (i ésser senyor)
Ésser
difícil de fer bé o de conservar (Gir-Mall). |
ésser
delicat, costós, complicat, exigent; ésser fet a la seva |
La
gespa és molt senyora, car ací plou poc.
La
maionesa és molt senyora: si no queda ben presa, surt xerinola.
Les
azalees són molt senyores: si bades un xic, ja es moren.
Els micròfons
autònoms són una mica senyors
(van bé quan volen) -CR-.
La
llet és molt senyora (si
en prens, et mareges al cotxe, Ca).
Ets
molt senyora, tu! (no
vol fer deures).
nota:
Vegeu també “senyor” al Volum 1, accepció 2.
ésser
molt seu *
Els
alcoians són molt ells
(o molt
peculiars, ben especials, del morro fort, van a la seva; no
són
molt seus).
La
Laia sempre vol manar
(o
sempre vol ser ella, sempre va a la seva, és molt feta a la seva;
no
és
molt seva).
Som
molt de casa nostra, nosaltres -tenim
cura de la teva família- (o
fem la nostra, nosaltres;
no som molt nostres, nosaltres)
-TV3-.
ésser
molt vist (o estar vist)
Ésser
una cosa molt habitual. |
haver-se
vist molt, haver-se dut -o portat- molt, tothom en porta, no ésser
gaire original |
Les
sabates verdes són molt vistes.
nota:
Vegeu també 'ésser massa vist'.
ésser
molts cèntims
Ésser
una suma considerable de doblers (Gir-Eiv). |
ésser
molts diners, valer
una fortuna |
Això
que cobra són molts cèntims.
Eren molts cèntims, vint mil
duros, als anys cinquanta.
Valen
una fortuna, els quadres que té.
ésser
moneda corrent
Es
diu de les coses que s'acostumen a fer normalment. |
ésser
corrent, habitual, freqüent, usual, acostumat;
es fa molt, no és gens estrany
|
Que
els fills no se’n vagin de casa ara és moneda corrent
-TV2-.
Les
amenaces són moneda corrent en les crisis matrimonials -CR-.
nota:
Només hem sentit aquesta frase feta en castellà, tanmateix la
trobem al DIEC i al DCVB.
ésser
mort (o mort en creu)
Tenir
molt poques opcions de sobreeixir (Gir-Mall). |
estar
perdut, estar fotut, haver fracassat |
Si
no aproveu la recuperació sou morts.
Si
se'm malmet l'ordinador, sóc mort, perquè no n'he fet còpies.
Aquesta colla que han fet hipoteques sense tenir ni cinc cèntims
són morts en creu.
Si
corro, sóc mort, quan corregeixo (no
veu les faltes).
Qui
deu, és mort en creu (Ca).
ésser
mort en vida (o estar) *
Des
que em va passar la desgràcia no tinc ni ganes de viure
(o no em fa il·lusió res, sóc més de l'altre món
que d'aquest, estic abatut, sóc més mort que viu;
millor que sóc mort en vida).
ésser
mort i enterrat
Ésser
mort. També en sentit figurat (Gir-Mall). |
fer
malves, menjar terra, ésser al clot, ésser al cel, ésser al
calaix; ésser mort en creu, estar perdut, estar fotut, haver
fracassat, és com si no hi fos, no en vol saber res, no comptar, ha
passat a la història, ja és cosa vella
|
Em fa d'anys que és
mort i enterrat, l'Esteve.
Per ell, el seu germà ja és mort i
enterrat
(no hi vol cap tracte).
Aquest
projecte ja
és mort i
enterrat.
nota:
Alguns autors desaconsellen la frase feta 'ésser mort i enterrat',
diuen que és un calc del castellà. A nosaltres ens sembla
acceptable.
ésser
mossó
Es
diu d’aquella persona que vol sostenir aparença de senyor o de ric
sense tenir béns econòmics ni venir-ne de casta (Mall). |
En
Joan és un mossó: presumeix molt i de doblers pocs.
nota:
Ara
es diu poc.
ésser
motiu de
Es
diu d'allò que dóna satisfacció, alegria, provoca comentaris, etc.
|
ésser causa de, ésser raó de |
La
separació del batlle és motiu de comentari -Ràdio-.
ésser
'muequera' *
Fa
moltes ganyotes, aquesta nena, quan s'explica
(o és
ganyotaire, ganyotera, llambrotera;
no
és 'muequera').
ésser
mullar i tòrcer
Es
diu d’una cosa que és bona de fer (Mall). |
és bufar i fer
ampolles, és molt fàcil, (és com arribar i seure, com que desfer
calça Mall) |
Jo
creia que era qüestió de mullar i tòrcer; però, ca, barret! (fer
un diari; Joan Ferrer Serra, llibre)
ésser
nat d’avui i batiat d’ahir
Ésser
molt curt d’enteniment (Mall). |
ésser
curt com una cua de conill, ésser talòs, ésser més curt que el
dia de Sant Tomàs,
ésser curt de gambals, ésser beneit, (ésser un bàmbol, ésser més
tosc que una espardenya, ésser un tros de banc (Mall) |
Aquest
al·lot és nat d’avui i batiat d’ahir.
Aquest
al·lot no entén res del que li diuen, sembla batiat ahir i nat
avui.
ésser
natural
Ésser
una cosa previsible, d’acord amb el context de cada persona
(Gir-Mall). |
ésser
lògic, normal, tornar
el carro per les seves roderes (Val) |
És
natural que el vostre fill ja no vulgui acompanyar-vos en vacances i
vulgui anar amb jovent.
A –Paguem un dia
cada un. B- És molt natural.
Ella va a veure el
seu noi, és molt natural.
Passat
un temps, el carro tornarà per les seves roderes (tot
quedarà igual) -Temps-.
ésser
negat
1
Ésser ple d’aigua, un lloc. |
ésser
cobert d'aigua, estar inundat, nedar d'aigua |
Els
baixos del teatre eren negats.
He
anat a l'hort i tot és negat: les cols, el bròquil, tot.
nota:
Vegeu també “negar d'aigua”.
2 Tenir poca capacitat per a
entendre determinada matèria, o per a saber-la aplicar. |
ésser
inepte, incapaç, fluix; no entrar-hi |
Sóc
molt negat per a les matemàtiques.
ésser
negociant
Saber
fer bons negocis. |
ésser
molt hàbil fent negocis, ésser viu |
És
negociant, aquesta dona: em va vendre un penjoll que era seu (un
dia li vaig dir que m'agradava el penjoll que duia, un altre dia em
dir que n'havia trobat un d'igual que el seu, me'l
va vendre
i em vaig adonar que ella ja no el duia).
ésser
net (o net de culpa)
No
tenir cap responsabilitat o implicació en un determinat assumpte
(Gir-Mall). |
ésser
innocent, ésser
innocent com un albat, dur llana al clatell, tenir la cara neta
|
En
el frau de la cooperativa, jo en sóc ben net.
El
meu germà n'és ben net de tot això que dieu.
En sóc molt net,
jo, d'això! (no hi tinc res a veure; l'acusen i n'és ben net).
L'home
es prepara per a tot, per a mil i una activitats innecessàries, però
a casar-se hi va net de tota martingala, a ulls clucs -Els
nins-.
A
tu, tot t'ho fan creure: portes molta llana al clatell.
Hi
ha pocs polítics amb la cara neta (que
no roben).
ésser
net de vergonya
No
tenir gens de vergonya o ésser molt desvergonyit (Mall). |
ésser
desimbolt; ésser barrut, tenir tanta vergonya com es ca d’en
Pinyol (Mall) |
En
Toni és net de vergonya
-Migjorn-.
ésser
objecte de
Rebre
un tractament, un judici, una atenció o una altra acció per
l'estil. |
tenir
|
Les
declaracions del president són objecte de tota mena de comentaris
-CR-.
ésser
obligat
Tenir,
algú, la necessitat de fer una cosa (Ca). |
veure's obligat a;
ésser imprescindible, indispensable, inevitable, forçós |
És
que hi serem obligats, a canviar de casa (són vells i viuen en
una casa lluny del poble).
En un poble, quasi és obligat,
tenir cotxe.
ésser
obra de
Ésser
una cosa feta per algú. |
fet
per, executat per |
Aquesta
pintura va ser obra de Sorolla.
Gol
obra de Peret.
ésser
or
Ésser
molt valuosa, una cosa. |
ésser
estimable, valer molt |
El
silenci és or (saber callar
oportunament pot ser molt profitós).
El
temps és or (convé aprofitar
bé el temps).
ésser
original com les tempestes a la tardor
Ésser
molt poc original. |
ésser
banal, vulgar, comú, carrincló, de mal gust |
Aquells
quadres eren originals com les tempestes a la tardor.
ésser
pa del temps
Ésser,
una cosa, pròpia d’una temporada de l’any o d’una època de la
vida. |
ésser vianda del temps, ésser cosa del temps, ésser
propi de l’edat |
A -Ara
la noia ens festeja. B
–Ja
està bé que el jovent festegi, és pa del temps.
Aquest mal de
canyó que tens és vianda del temps.
Això
és vianda del temps!
(la joventut fa bromades).
ésser
pa per avui i gana per demà *
La
construcció de grans magatzems és un mal negoci, a la llarga
(o sembla una bona cosa i no ho és,
porta més perjudicis que beneficis;
fa més mal que bé, amb el
temps; millor
que és pa per avui i gana -o fam- per
demà).
nota:
Pensem que 'pa per avui i gana per demà' és una construcció
d'origen castellà. Es diu molt, però nosaltres no la recomanem.
ésser
'pampliner' *
Que
n'és de comediant, aquest home! (o fals, camanduler;
melindrós, melós, manyac, afalagador; no 'pampliner').
Aquest
personatge és un comediant (o
un hipòcrita, un fals, un caragirat, un nyeu-nyeu, un maula, un
camanduler, és molt melindrós, té molt
bones paraules; no
és un 'pampliner')
-TV3-.
ésser
pardal (o un pardal)
1
No
ésser gaire eixerit (Mall). |
ésser
curt de gambals; ésser beneit, talòs, toix, beneit, estúpid,
gamarús, terròs, ésser més beneit que una espardenya (Mall),
ésser més colló que fet per encàrrec (Mall) |
Quan
va veure un pagès que pareixia un poc pardal li comprà tots els
canastrons de peres (anaven
cares) -Nous escrits-.
Fas
com els pescadors quan grumegen, només que tu, en lloc
d'alimentar-los amb molles de pa, els dónes retalls d'embotits que
valen un ull de la cara. Ets un pardal -Males
companyies-.
2 Ésser un home astut, que obra en profit
propi (Mall). |
ésser murri, ésser més puta que bonic (Gir),
ésser més murri que
una guineu (ser oportunista, Bar),
(ésser
viu com una centella, ésser més llest que les genetes
Mall), (ésser
llest com una daina, ésser llest com els pèsols, ésser un
estornell
Val) |
M'ha
fotut bé, aquest pardal, no l'he vist fins que hi ha estat damunt.
El batlle està fet un pardal: vol fer un polígon en un camp del
seu germà.
Saps
que ho és, d'interessat, el seu pare!, és més pardal que gran.
ésser
part i jutge
Vol
dir que la mateixa persona que ha fet els fets és la que els jutja.
|
no
ésser imparcial, no ésser neutral, no ésser equànime, no ésser
objectiu, ésser part interessada |
Aquesta
senyora vol ser jutge i part.
ésser
part interessada (o: tenir)
Tenir
un interès personal en allò que es diu o que es fa. |
no
ésser neutral, no ésser imparcial, no ésser equànime, no ésser
objectiu |
Jo
he de callar, perquè sóc part interessada (critiquen els metges
i jo en sóc).
A
-Ha
tocat la rifa al poble.
B -I
tu hi tens part interessada
(el teu nebot també ha tret).
ésser
paraules majors *
A
-Les
obres costaran vuit milions d'euros.
B -Això
ja és cosa de gran cas
(o és
un capital molt gran, és una bona picossada, això
és una altra cosa, això és molt diferent del que pensàvem -o del
que dèieu-;
no
això
són paraules majors!
És
un film que no fa grans aportacions (o
sense
gaires novetats, poc rellevant, poc important; no
sense
paraules majors)
-Avui-.
C
-M'han
dit que estic molt bona. D
-Això
és molt gros! (o
Déu
n'hi do!, això ja s'ho val, és més seriós que no semblava, això
són figues d'un altre paner;
no ja
són paraules majors).
ésser
parió
Es
diu d'una cosa que fa parell amb una altra, que hi correspon. |
fer
parell, anar junts |
Aquesta
manta és pariona de l'altra.
nota:
Vegeu també “parió” al Volum 1.
ésser
pastats
Ésser,
dues persones, iguals (Gir-Bar). |
ésser
clavats, idèntics, parells; (ésser qualcú escopit, ésser una escopinyada
Val) |
Les
meues nebodes són pastades.
Els
dos bessons són pastats l'un a l'altre.
Tots
tres socis són pastats (o
són
pastats de dolents;
són malparits igual)
nota:
Vegeu també "ésser fet i pastat" i "ésser (+
persona) fet".
ésser
peix al cove
Ésser
segur, un negoci (Gir-Bar). |
ésser
peix segur (Am), ésser un segar de pèsols, ésser llana neta (Am),
ésser un negoci rodó; ja està, ja és fet |
Fa
uns anys plantar caquis era peix al cove
(s'hi feien diners).
A
-Posarem
un negoci de congelats. B
-Això
és peix al cove!
Una
parada en aquest mercat és peix segur.
Si
el nen puja a la màquina és peix segur! (=
és segur que es farà mal).
ésser
pell
Morir-se;
fracassar en qualsevol aspecte (Am-les Planes d'Hostoles). |
fer-se'n
la pell, fer pell; perdre |
Avui
sereu pell (us eliminaran del
torneig).
Vam
guanyar per sis a dos quan pensàvem que ja érem pell -Granota-.
ésser
per ben dit
Ésser
dit d’una manera categòrica. |
s'ha
de fer el que ell diu, ell mana completament, tothom ha de creure |
En
aquella casa el que diu el vell és per ben dit.
El
que diu en Xavier és per ben dit (ell
mana i no se li discuteix).
ésser
per civilitzar
Tenir
un comportament asocial i rebel. |
estar
per a lligar en una reixa, ésser un brètol |
A
-La
mainada d'ara són per civilitzar.
B -Això
durarà fins a la reforma de l'any 2022.
ésser
per damunt
Ésser,
una o diverses persones, a sobre o damunt una altra (Mall). |
a
sobre, al cim, damunt |
Tot
l’equip, entre abraçades i felicitacions, era per damunt en
Miquelet.
ésser
per de més (o per demés)
Sobrar
(Am-Mall). |
ésser
de massa, ésser de més (Ca);
ésser sobrer, ésser inútil, superflu; poder-se'n estar, no servir
de res
|
Aquesta
bufanda a la maleta hi és per de més.
Mai no hi serà per de
més, aquest comentari (serà
positiu).
Posar-hi
aquest casset, per a mi, és per de més (hi
sobra, hi és de massa).
Sembla
que el dimoni hi bufa i tot el que facem és per demés
-Rondalla Mn. Alcover-.
Si
s'ase no va de beure, és per demés xiular.
Joan, no el renyis
pus: és per de més.
nota:
Frase feta que també es diu en castellà, però que sembla bona.
ésser
per la vida
Tenir,
algun material, molta resistència i durada. |
ésser
per vida d'hereus, per sempre, per a tota la vida, ésser
fet per temps -o per anys-, durar com la bóta
de Sant Ferriol |
Una
casa de pedra és per la vida.
Les
obres s'han de fer bé, perquè són per la vida (no feu nyaps).
És
fet per temps el terra del carrer (és fort, és de llambordins,
Ca).
Tenim
secretari per anys (o
per temps; és
jove i es vol quedar aquí).
ésser
pesta cernuda
Ésser
molt dolent (Mall). |
ésser
més
dolent que la carn de gos, que el pebre, que el dimoni, que la pesta,
que la tinya, ésser una mala peça (Mall) |
Saps
que ho és de dolent, el seu germà: és pesta cernuda.
ésser
pic segur
Ésser,
algun fet, segur. |
ésser
segur, no falla, és una cosa segura |
A
-Anirem
a vendre números de la rifa a cals avis.
B -Serà
pic segur! (de
segur que us en compraran).
En
aquest moment compra accions, que és pic segur (tothom
diu que pujaran).
C
-Si
guanyen el concurs, els diners seran per a la lluita contra les
malalties.
B -Així,
és pic segur! (ja
els faran guanyar).
Al
cafè la trobaràs, és pic segur (hi
és sempre).
Prova-ho,
que serà pic segur
(et dirà que sí).
Abans
era pic segur: plovia per les fires de Girona (passava
sempre).
ésser
pic-pic
Es diu de les persones
emprenyadores, que molesten contínuament. |
ésser corcó,
carregós, marejador, empipador, (ésser queferós, bascós Val) |
La Quimeta m'ha
trucat sis vegades: quin pic-pic!
Ara vindran els
pic-pics dels teus nebots.
Quin queferós!
Acabarà marejant-me!
Hui el xiquet és
bascós!
nota:
Vegeu també “pic-pic” al Volum 1.
ésser
pitjor el remei que la malaltia
Ésser
poc recomanable una pretesa solució. |
fugir
del foc i caure a les brases, sortir-hi perdent |
Si
prohibeixen aparcar ací, serà pitjor el remei que la malaltia.
ésser
pitjor que anar a la guerra
Ésser,
algun cosa, molt dolenta. |
ésser
un perill; ésser arriscat, exposat; ésser
pitjor que tenir cabres a la figa |
Tenir
aquestes criatures tot el dia és pitjor que anar a la guerra! (en
una aula especial)
Quin
turment, aquesta esquena! Això és pitjor que tenir cabres a la
figa! (Ca)
ésser
pitjor que matar un gat a cop de sabates
Ésser
molt difícil (Am). |
costar
molt, ésser de mal fer, ésser mal de fer (Mall) |
Guanyar
aquest parell és pitjor que matar un gat a cop de sabates! (a
cartes)
ésser
pitjor que un rem de pedra seca
Ésser
mot dolenta, una persona (Ca). |
dur
males idees, tenir mala sang, ésser capaç de tot, ésser malvat,
ésser un esbirro |
Aquella
gent eren pitjors que un rem de pedra seca.
pedra
seca: Pedra que cau sense aigua.
ésser
plantós
Ésser
un home ben plantat o que fa bona planta (Mall). |
ésser
ben tallat (Mall) |
Saps
que n'és de guapo, el seu home: és ben plantós.
ésser
plat de segona taula
Ésser
algú poc considerat en un lloc. |
ésser
l'últim sant de l'altar,
no
pintar-hi res, ésser en si en queda, ésser un zero a l'esquerra,
ésser el darrer cagalló de la tira, no comptar per a res, no tenir
per res, ésser l'escarràs, ésser menystingut, ésser de segona
categoria, tenir de segon plat, ésser menystingut, ésser postergat |
Alguns
empresaris pensen que ST
els menysté (o
que els
té per poca cosa; millor
que els considera un segon plat)
–Temps-
Ella
se sent plat de segona taula -8TV-.
A -No va amb la xicota? B
-La té de segon plat
(primer és jugar a cartes i, després, la xicota).
nota:
'Ésser plat de segona taula' i 'ésser un segon plat' també es
diuen castellà. La primera, però, surt en molts diccionaris
catalans.
ésser
ploguda de nous (algú)
Dir
d’alguna persona que parla molt, que es deixa notar, que és
indiscreta o pateix logorrea (Val). |
xerrar més que un sac de
nous, ésser un borinot, ésser una arracada |
No
faces cas del que va dir, que Blanca és ploguda de nous.
ésser
pobler
Ésser
de la Pobla, municipi de Mallorca Septentrional.
Jo
hauria pogut fer moltes més coses si no hagués estat tan pobler.
Jo, per exemple,
no
he telefonat mai a ningú per demanar feina -Lluc-.
ésser
poc
Vegeu
'esser poca cosa'
ésser
poca cosa
1
Ésser, una cosa, de poca importància (Am). |
poc
important; de poca quantia, una quantitat petita |
Aquest
hort és poca cosa (no
val gaire).
Una
multa de cinquanta euros és poca cosa per ell.
Aquest
gelat és molt poca cosa, amb una bocada te l'emportes.
Per
aquesta poca cosa, no quedem de comprar-ho
(per poca diferència de preu).
Deien
que era poc per la seva noia (que
era pobre).
Serveix
per passar l'estona, que no és poc
-Avui-.
La
seva rebuda em preocupa poca cosa -Carlinada-.
2
Ésser, una persona, feble de caràcter o físicament. |
ésser
sensible, feble, delicat, petit; ésser migrat, escanyolit, (ésser
un tap -de baixa estatura-,
ésser un nap-buf Gir-Bar), ésser un nyicris
(Gir-Bar); ésser
poc per a |
La
meva germana és poca cosa
(és feble, delicada).
Quan
vas néixer eres tan poca cosa que em feia por d'agafar-te
(petit).
El
noi es cansa de seguida a l'hort: és poca cosa
(no és fort).
La
Carme s'espanta de seguida: és poca cosa. Aquest noi és poc per
a tu.ésser
poma
Es
diu de la persona de sexe femení que sol manifestar un esperit feble
i extremament càndid (Mall). |
ésser
bleda, ésser una colflori -o
una coliflor-
(Mall) |
Mira
que n’és de poma, plorar per no res!
Au,
no siguis poma i deixa’t de "dolis", en tres hores
n’hauràs sortit. Que ets una dona independent o no?
-Voltors-.
ésser
posats
Vegeu
'i ja posats'.
ésser
possible
1
Poder-se
fer, alguna cosa. |
poder ser; ésser factible, viable |
Això
ha estat possible gràcies a mi.
2
Que
pot succeir. |
pot
ser, podria ser, probablement
|
És
possible que demà plogui -TV2-.
nota:
A
Mallorca es diu més "potser
que demà plogui".
ésser
pràctic (d'una cosa)
Es
diu de qui coneix bé una cosa per la pràctica. |
estar
avesat, tenir pràctica; ésser entès, experimentat, coneixedor |
No
en sóc pràctic, d'anar per Barcelona (no
coneix gaire la ciutat).
ésser
precís *
Pel
setembre, del 16 al 26, va fer falta alçar un sometent (o
va
caldre, va ser qüestió de, es va haver de, va ser necessari, va ser
menester; no
fou
precís)
-Llibre-.
Cal
que recordeu que divendres és festa (o
recordeu
que, penseu que, mireu de recordar que, és qüestió que recordeu
que; no
és
precís recordar).
Si
molt convé, us vindré a ajudar (o
si fa falta, si convé, si cal, si és necessari; no
si és precís).
Vindré
tantes vegades com convingui
(o com faci falta;
no com sigui precís).
nota:
Sentim 'si és de precís, ho faré', a Amer. També és al DCVB. Té
el sentit de 'si és indispensable'. Pensem que pot ser una solució
bona.
nota:
Una cosa precisa, en català, és una cosa exacta, ben definida. Ex.:
Va
arribar a l'hora precisa.
ésser
preferit
Tenir
la preferència. |
ésser
triat, afavorit |
En
Jan va ser ben preferit per comprar la casa del veí i no la va voler
(li
oferien a ell).
El
meu noi en va ser preferit per anar a treballar al banc, i no ho va
acceptar.
ésser
presa de *
Els
boscos tornen a ser pastura de les flames
(o tornen
a cremar;
millor que tornen
a ser presa
de les flames).
Hi
ha grans aldarulls als carrers (o
els
manifestants prenen els carrers, dominen els carrers; millor
que
els
carrers són presa dels aldarulls)
-TV3-.
Els
boscos tornen a ser pastura de les flames
(o tornen a cremar;
millor que tornen a ser presa de les flames, tornen a ser
presa fàcil de).
Sí
que es pot ser pres d'alguna emoció, en sentit figurat. Ex.:
és
pres de la fageda d'en Jordà,
presoner
del silenci i la verdor.
i
no pensa en sortir, o hi pensa en va:
Joan
Maragall
ésser
present (o estar)
Ésser
en un lloc. |
trobar-se,
ésser allà; comptar, tenir-hi influències (en un lloc), figurar
(formar
part
d'un
grup) |
Quan
va passar això, jo hi era present (o
jo
era allà, jo hi era, jo també m'hi trobava).
Els
nervis eren presents a la llotja de l’estadi (o
hi
havia nervis a l'estadi, hi havia un nerviosisme estès)
-TV3-.estar
present (o ésser present)
Les
amenaces d'usar armes nuclears han estat presents durant tota la
crisi -TV3-.
Figuraven
els més rics del poble (se'ls
tenia per, Ca).
nota:
Aquestes dues frases: “Quan
va passar això, jo hi era present”, “Els nervis eren presents a
la llotja de l’estadi” no
es diuen així a Girona; s'hi fan servir les formes que posem
d'acompanyament. Ex.: Quan
va passar això, jo hi era (o
jo
era allà, jo m'hi trobava).
ésser
prim de nas
Ser
delicat o aprensiu, especialment amb les olors (Val). |
ésser
primmirat, escrupolós, meticulós; ésser mira'm i no em toques
(Val) |
No
poses granota a l’arròs que és molt prim de nas.
ésser
primer comprador
Ser
la persona que té preferència de compra. |
comprador preferent
|
M’han
reconegut que sóc primer comprador del camp (és
el masover).
ésser
privat
Ésser
defès o vedat. |
ésser
prohibit |
Tenir
gossos en un pis hauria de ser privat.
ésser
producte de *
L'allau
de trucades es deu a la novetat de l’oferta
(o és
a conseqüència de, és el resultat de, ocorre per, és
efecte de, ve de resultes de;
millor
que és producte
de la novetat).
ésser
proper (i ésser pròxim)
Parlem
d'un tema que coneixem bé (o
que ens afecta; millor que que
ens és proper, que ens és pròxim)
-TV3-.
nota:
'Esser pròxim' és una solució bona, però formada
per similitud al procés castellà cerca cercano
acercarse; són mots sense tradició literària abans del s.
xix, i desconeguts fora del Principat.
ésser
propi de
Ésser
peculiar d’algú o d’alguna cosa. |
això
ho fa, això es fa |
Això
és més propi de gent de fàbrica que de mestres.
Pessigar
amb el bec és més propi d'oques que d'ànecs.
ésser
pur
Ésser
un beneitot (Mall) |
ésser
beneit (Mall), ésser curt de gambals, ésser curt d'enteniment,
ésser més beneit que fet per encàrrec (Mall-Gir) |
Aquest
al·lot ni sap res ni sap fer res: és pur.
ésser
quatre de comptats
Ésser
poca gent en algun acte en què se n’esperava més. |
ésser
molt pocs, ésser quatre gats (Gir-Bar), poder-se comptar amb els dits d'una mà
|
Anit,
érem quatre de comptats, a la reunió.
ésser
quatre jais i un boi
Haver-hi
poques persones en un lloc (Men). |
ésser
quatre gats
|
Diumenge
al futbol hi havia molt poca gent: eren quatre jais i un boi.
nota:
jai:
vell.
boi:
nen, en anglès.
ésser
qüestió de
1
Ésser convenient de fer una cosa. |
caldre
fer una cosa, ésser necessari, haver-se de fer, hem d'anar per fer, és millor que, val més que |
Ara
és qüestió de posar-se a treballar.
És qüestió d'anar-hi,
que ens trobaran a faltar.
Si ho venen a aquest preu, és qüestió
de comprar-ho.
Aquesta
feina és qüestió de paciència.
Demà és qüestió
d'aixecar-se aviat.
Serà qüestió de plegar.
És qüestió de
mirar-ho bé!
A
-Ens deixeu la grapadora? B
-Serà qüestió que us en
compreu una (no pas demanar-la cada
dia).
2
Ésser inevitable alguna cosa, impossible d'impedir que succeeixi.
|ésser segur, ésser cosa de |Que
acabin a la presó, és qüestió de poc temps.3
És
un tema de. |és
una opinió
|A
mi no m'agrada el cinema de terror, és qüestió de gustos.
ésser
qui diu ser *
Aquest
home no és qui diu que és
(o es fa passar per altre;
no aquest home no és qui diu
ser)
-TV3-.
ésser
qui ho pagarà (o ésser qui ho paga)
Ésser
qui sofrirà les conseqüències d'un fet negatiu. |
ésser
qui pagarà la festa, ésser el més perjudicat |
Aquesta
pobra mainada són els qui ho pagaran (es mor l’àvia i els
pares són desavinguts).
ésser
qui sap què (o: ésser qui sap qui)
Ésser
important. |
tenir
categoria, ésser algú, ésser alguna cosa, ésser dels grossos (Garrotxa-Empordà) |
Em
pensava que era qui sap què, en Jordi, i agafa el telèfon (no
té ni secretaria).
Ella
és pensa que és qui sap què, va amb aires de grandesa.
Es
pensen qui sap què, i l'herència serà petita.
Qui
sap què et pensaves que hi havia, al banc, i total: poca cosa.
...ell
i el seu pare estan en tractes amb una senyora, per fer de guia i
passar els desertons que fugen cap a França, tot gent d'Olot dels
grossos i de peles -Temps d'abantes-.
ésser
rabiüt
Es
diu de qui és propens a la ira o a la irritació. |
ésser
rabiós, geniüt |
Ésser
tan rabiüt li ha provocat sempre molts de problemes.
ésser
rar que
Ésser,
una cosa, inusual. |
és
estrany que |
És
rar que plogui a mitjan juliol.
No
tenia memòria, però ara, és rar que me n'escapi cap, de detall.
Quasi
cada any plou per Santa Creu, és rar que no ho faci
(Figueres).
Ja
és ben estrany que no m'hagi refredat, amb aquest vent.
Només
hi veus dones allà, és rar que hi vegis un home.
ésser
rata
Ésser
escàs o aferrat, poc generós. |
ésser
avar, garrepa, gasiu, retingut, estret, ganyó, ésser poruc, ganso, agarrat (Val), no
menja per no cagar, (ésser una aranya, ésser més estret que
el cul d'una gallina Bar) |
Sempre
fa regals magnífics: no és gens rata.
Aquesta gent són
porucs a l’hora de pagar (Am).
ésser
'reaci' a *
Jo
sóc contrari a la nova moda (o poc favorable, poc
predisposat, poc inclinat, poc propens, poc disposat, oposat,
reticent, refractari, repatani, rebec -Mall-; no ésser
'reaci' a).
ésser
rebec
Tenir
mal geni o ésser tossut. |
ésser
rebel, desobedient, revoltós, revés (Am) |
Els
germans més petits són més rebecs que els grans.
Era
revessa, la Roser, de jove: no li anava res bé.
nota:
Vegeu també “rebec” al Volum 1.
ésser
reconegut
Se
sol dir de les persones i de les feines ben valorades (Gir-Mall). |
ésser
apreciat, estimat, ben considerat
|
És
un metge molt reconegut.
Els
mestres no són reconeguts: la gent pensa que no foten res.
Aquest
treball no és reconegut.
ésser
remenet
Ésser
mogut, incansable. |
ésser
trapasser, remenador, (manifasser, manefla Val) |
Quan
se’n van descansem, perquè són uns remenetes.
nota:
Vegeu “remenet” al Volum 1.
ésser
renadiu
Que
es reprodueix fàcilment, que no es pot fer desaparèixer. |
ésser
crònic, permanent, durador, inveterat; sempre n'hi ha, no s'acaben
mai |
Són
renadius, els polls, a moltes escoles.
Aquesta
berruga és renadiva; si la talles, torna a sortir.
nota:
Vegeu “renadiu” al Volum 1.
ésser
repatat
Es
diu de les persones autoritàries, cridaneres, de temperament fort,
que diuen les coses de seguida, sense rumiar-les gaire (Ca). |
ésser
repatani, exigent, tossut, patim-patam, directe, cabut, obstinat |
Ha
vingut una mestra nova molt repatada.
nota:
Vegeu “repatat” al Volum 1.
ésser
revingut
Haver
perdut qualitat, un aliment, perquè ha vingut tou. |
ésser
reblanit, estovat |
Els
calamars són revinguts, fa massa estona que són fets.
nota:
Vegeu també 'revenir 4', al Volum 1.
ésser
romancer
Ésser
lent fent les coses. |
ésser
cançoner, calmós, ronsejaire, enfadós; ésser un carretó (Am), parlar molt i no dir res,
no acabar mai d'estar |
Canviem
de vorera, que aquell és un romancer.
És molt romancer,
aquest ascensor (Ca).
Són uns carretons,
per despatxar!: no acaben mai
(lents).
És
dolenta, aquesta màquina de retratar: sembla un carretó.
nota:
Vegeu també 'carretó 1 i 2' i 'romancer', al Volum 1.
ésser
sabedor
Saber,
algú, alguna cosa. |
ésser
coneixedor, estar-ne assabentat |
Ara
no se’ns queixaran; no podran dir que no n'eren sabedors.
Fa
anys que el noi beu i la Maria ja n'era sabedora.
ésser
sabonera
Ésser
una cosa de molt llarga durada (Men). |
no acabar-se mai, ésser
la mort i passió |
Van tornar enmig, i espera qui espera,
allò era sabonera -Novel·letes menorquines-.
ésser
sagrat
Ésser
prohibida alguna cosa, o inqüestionable. |
ésser
inviolable |
A
-No
piqueu mai la mainada, a les escoles?
B -No.
És sagrat!
nota:
Vegeu també “sagrat” al Volum 1.
ésser
salat
Que
té un preu alt (Mall). |
car, de preu massa alt, pujat de preu, costar una
borratxera, ésser
a tres dits del cel (Besalú) |
Un
poc salat ha estat a l'hora de pagar (el dinar) -Adagiona-.
La
carretera va costar una borratxera de milions.
Tot
és a tres dits del cel (car, el menjar)
ésser
salut
Ésser,
una activitat, molt bona per a la salut. |
ésser sa |
M'és
salut, treballar l'hort (m'agrada, em
distreu, hi faig moviment).
ésser
sang mort
Ésser
massa tranquil (Ca). |
no
tenir sang, no tenir nervi, tenir sang de nap, ésser un mort, ésser
mesell, ésser insensible |
Per
sang mort que siguis, si et piquen, t'hi tornaràs.
ésser
Sant Pancràs
Ésser
dia feiner (es diu per proximitat amb 'pencaràs', Am). |
ésser
Sant Tornem-hi, ésser dia de pantaló vell (Val) |
Au,
anem a jaure, que demà és Sant Pancràs.
Demà
és Sant Tornem-hi i demà passat, Sant Ja hi serem.
Dilluns
és Sant Tornem-hi i dissabte és Sant Paramà
(Ca).
ésser
sempre igual (una cosa)
Ésser,
alguna cosa, immutable o aturada. |
ésser
sempre allà mateix, no anar ni endavant ni endarrere, estar encallat
|
Aquells
pisos sempre són iguals (no
els acaben de fer).
ésser
senyal
Hom
ho diu d'un fet quan ens permet endevinar-ne un altre que ha de
venir. |
això
indica, això vol dir |
Aquests
nois cada dia arriben tard a la feina, això és senyal que volen
plegar.
ésser
senyor i major
Ésser
propietari absolut, segons un testament (Gir-Bar-Mall). |
ésser amo
i senyor, tenir
el govern de les coses, poder fer i desfer |
Vam
saber que ella seria senyora i majora.
ésser
sobrevingut
Ésser
arribat de nou, algú, en una família o en un altre lloc. |
haver
entrat de nou, ésser pervingut, un nouvingut |
Era
sobrevingut, i ara presideix el partit.
L'oncle
Miquel era sobrevingut, era casat amb una germana de l'avi.
nota:
Vegeu també “sobrevingut” al Volum 1.
ésser
soldat del seu sou
Es
diu d'una persona obstinada, que no es deixa manar per ningú, que fa
sempre el que vol (Ca). |
no
deixar-se girar, ésser tossut, ésser ell, no avenir-se a res, no el
pot manar ningú,
voler fer la seva idea |
A
-Aquesta
noia és soldat del seu sou: quan diu que no farà una cosa, no la fa
girar ningú. B
-Sí,
perquè l'han malcriada; sempre li han deixat fer el que ha volgut.
Intento
que vingui, però és soldat del seu sou!
ésser
sord com una campana
Ésser
ben sord (Am-Bar-l’Alguer). |
ésser
sord com una parola, ésser sord com una tàpia, (ésser sord com una
campana fesada, ésser sord pedral l’Alguer) |
Amb
els crits que hi havia al carrer, no has sentit res? Ets sort com una
campana!
ésser
sord com una perola
Ésser
molt sord (Am-Ca). |
ésser
sord com una tàpia, com una campana,
com una pedra,
com
una maça, com
una rella (Val) |
M'he
de posar un aparell a les orelles, perquè m'he tornat sord com una
perola.
Parleu-li
cridant, que mon pare és sord com una campana.
ésser
sortidor
Sortir
primer en una partida de cartes (Am). |
ésser
el primer de tirar |
Si
hagués estat sortidor jo, hauríem anat més bé.
ésser
'sosso'
És un noi eixut
(o por parlador, adust, esquerp, sornut, ensopit, -fat,
sompo Val-, retret,
escàs de paraules, curt de paraules, fluix de paraules -Am-; no
'sosso').
És un programa
força avorrit (o
insuls, mancat de gràcia, insípid;
no 'sosso').
Aquestes mongetes,
les trobo fades (o
insípides, desllavassades; no
'sosses').
ésser
sota (d'algú)
Ésser,
una persona, ben dirigida i manada per una altra. |
ésser
controlat, dominat, vigilat; ésser
el mosso |
Si
tens un treballador, ha de ser un que sigui sota teu (que
tu sàpigues què fa).
A casa del noi ets el mosso (Ca).
nota:
A Mallorca, “sota” és quasi inusitat, però als anys trenta i
quaranta es deia freqüentment “treballar a sota d’altri”.
ésser
suat
Ésser,
un espectacle, un acudit o una broma, poc originals, de poca
categoria. |
ingenu,
ben bé de mainada; rebregat (Val) |
No
sé com riuen tant, si aqueix acudit és ben suat.
En
Ricard és suat per fer bromes
(no en sap).
nota:
Vegeu també “suat” al Volum 1.
ésser
tal para qual *
Aquests
dos s'han ben trobat!
(són beneits igual).
A
-Qui treballa més, en Joan o el
seu germà?
B -Tant val l'un com l'altre (o
ni l'un ni l'altre, tots dos són
l'un per l'altre
-Gir-Val-; no són tal para
qual).
ésser
tallats del mateix patró (o pel, amb el)
Ésser
tots, persones, animals o coses, iguals o molt pareguts. |
tenir
els mateixos costums o idees, ésser iguals, ésser una escopinyada
(Val), ésser clavats, poder-se posar esquena per esquena, ésser de la mateixa telerada (Pallars) |
Els
pobles mediterranis són tots tallats del mateix patró en la seva
gestió econòmica.
Pare
i fill són tallats del mateix patró.
Són organitzacions
tallades amb el mateix patró -Temps-.
Estàs
com una cabra, igual que en Pius: us podríem posar esquena per
esquena
(podríeu anar junts).
A
l'hostal de Llessui hi érem una colla de la meua telerada i per
divertir-nos sempre barrinàvem a veure quina en podíem ordir
(Pallars).
ésser
tan... com...
Expressió
de comparació de dues qualitats, generalment contraposades (Gir,
Mall). |
tot el que té de... té de... |
És
tan bonica com verinosa, aquesta serp -TV3-.
Ets
tan maca com simpàtica!:
la
mateixa simpatia et fa ser bonica.
Fa un bàsquet tan espectacular
com pràctic -TV3-.
ésser
tap i carabassa (i semblar)
Es
diu de dues persones que van sempre juntes (Gir-Bar). |
ésser
íntims, inseparables; ésser carn i ungla, ésser cul i merda,
(ésser cul i olla, semblar tap i cul Ca), ésser tap i forat (Am),
esser corda i poal (Mall), ésser
cul i merda (Gir-Mall) |
Aquest
parell són tap i carabassa, tot el dia corren junts.
Llavors
nosaltres érem tap i forat.
ésser
temps de
1
Es
diu per explicar com són, o com eren, les coses en un moment
determinat (Terres Ebre-Mall-Gir). |
ésser
l’època de, ésser la temporada de, ésser dies de
|
Eren
temps
de
criatures despullades per les eres
-Contalles-.
Eren
temps de figues seques i de rostoll –Contalles-
L'agost
és temps de figues.
2
Ésser l'hora de fer alguna cosa. |
ara
toca, ja és l'hora |
Encara
no és temps de sembrar.
És
temps que prengui un pastís -TV3-.
ésser
temps durs per a la lírica *
Vivim
moments complicats
(o moments
difícils, passem un mal moment;
no són
temps durs per a la lírica)
-Punt-.
ésser
'terc' com una mula *
Aquest
nen és tossut que fa por! (o
és
molt marrà, és tossut com una banya de marrà, és del morro fort,
és ell mateix, és de mal dominar; és caparrut, enterc, testarrut,
cabut, obstinat; és caparrut
com un porcell de llet -Mall-,
és més cabut que un forc d'alls -Val-;
no
és
'terc' com una mula).
ésser
tiquis-miquis *
Jo
sóc molt llepafils: moltes menges no m'agraden (o
delicat,
primmirat, menjamiques, perepunyetes, refastinyós -Cat
Nord-;
no
jo
sóc molt tiquis-miquis).
ésser
tirat *
Fer
això és molt fàcil
(o és planer,
senzill, mamat; és bufar i fer ampolles;
no és tirat, és
'xupat').
Ara
les cireres són molt barates
(o van a cap
preu, són regalades;
no són
tirades).
nota:
Al volum 1, a 'Barbarismes', a les entrades 'tirat' i 'xupat', hi
trobareu altres solucions.
ésser
tirat endavant *
És
un noi molt decidit (o molt determinat, arrencat, resolut, de
molta empenta, que tira
pel dret; no
molt tirat endavant).
ésser
tot (+ nom)
1 Ésser
completament d’una substància, determinat fenomen. |
ésser
ple de, ésser envaït de |
Durant
l’incendi, tot era fum.
Ens
pensàvem que seria tot aigua i ara fa sol (que
plouria).
2
Es
diu de qui està molt atent amb la vista o amb l'oïda (Bar-Mall).
|
estar alerta, anar orella dret, escoltar atentament, obrir les
orelles, obrir els ulls, (tenir més ulls que un covo d'alatxa, anar
orella dreta, obrir un pam d'orella Mall) |
Saps
que n'és de viu, el teu fill! Tot són ulls i orelles dretes.
El
nen era tot ulls, quan veia el tió.
Sóc
tot orelles
(o t'escolto, ara estic per tu)
-TV3-.
És
un noi rioler (o
rialler, riallós; millor
que
és un noi tot somriures).
covo:
Cove.
nota:
Suposem que aquesta construcció, que trobem als diccionaris, és un
calc del castellà.
'Ésser
tot somriures' ho solem sentir en castellà i no ho trobem als
diccionaris. Creiem que no és una bona solució. Sí que veiem
correcta la frase:
'Tot eren somriures a la reunió d'ahir'.
ésser
tot cor
Ésser
molt bona persona. |
ésser
un bon xicot, un bon noi, un bé de Déu
|
Ets
tot cor, amo -TV3-.
En
Quim és un bé de Déu, m'ajuda sempre que em convé.
ésser
tot d'una peça
Ésser
una persona íntegra (Bar). |
ésser
recte, probe, honest, correcte, ésser d'una peça |
En
Guillem era un polític tot d'una peça: no es va deixar comprar mai.
Hi
podeu confiar, que és un notari tot d'una peça.
El senyor de l'Avenc era un home d'una peça d'aquests que deien solc que no es tapa -Romanç-.
ésser
tot dat i beneït
Ésser
alguna cosa ja acabada o decidida (Gir-Bar). |
estar
tot dat i beneït (Mall), ésser tot dat i debatut, no poder-se canviar, no haver-hi res a fer,
haver-se resolt; ésser acabat, decidit, conclús, tenir sant i beneit -o beneït- (Lleida) |
No
us presenteu a aquestes oposicions, que ja és tot dat i beneït (ja
se sap qui les guanyarà, abans de fer-se).
Tot
és dat i beneït (futbol;
estan 3-0).
La
qüestió ja és dada i beneïda (ja
es veu qui guanyarà el concurs).
No
van avisar la família fins que tot era dat i beneït
(el malalt ja era a l'agonia).
Un
tema que dat i debatut no va conduir a res.
Si
m'haguéssiu cregut a mi ara ja ho tindríem sant i beneit.
Això
ja ho tenim sant i beneit: parlem d'una altra cosa (no
tornem a començar la discussió).
ésser
tot de Déu (algú)
Ésser
una persona molt pietosa i devota (Mall). |
ésser molt devot,
ésser de missa |
Tothom
sap que na Joana és una dona tota de Déu.
ésser
tot el que hi vas a buscar
Expressió
que ens diu que d’una acció no se'n pot esperar res de bo. |
ésser
tot el que hi vas a guanyar |
A
-El noi, jugant a futbol, s'ha trencat la cama. B
-Sí,
és tot el que hi vas a buscar: que et facin mal.
C
-Per
què no t'has posat a la nostra llista
(electoral)?
D -Perquè
no vull teniruna emprenyada darrere l'altra. És tot el que hi vas a
guanyar, en un ajuntament.
ésser
tot emperons
Posar,
algú, moltes objeccions o inconvenients a una qüestió (Mall). |
tot
són inconvenients, tot són problemes |
En
Miquel el va portar a veure el pis, però no li va agradar: tot varen
ser emperons.
ésser
tot flors i violes
Ésser
tot harmònic, fàcil, plaent, perfecte (Gir-Bar). |
ésser
bufar i fer ampolles, ésser mamat; tot va bé, totes ens ponen, ésser tot roses i violes |
Sembla
que tot són flors i violes, però si sabessis els maldecaps que té…
No
tot són flors i violes, a la vida.
Ara
tot són flors i violes, però ja ho sentirem a dir! (vindrà
una crisi i haurem d'estalviar -comentari que sentim l'any 1987-).
A
-Esteu
molt ben avinguts amb els consogres, sempre aneu junts. B
-Sembla
que tot són flors i violes, però si ho sabessis... (tothom
té els seves coses).
El
jovent tots salten i ballen, però no tot són tot flors i violes.
Quan
es casen tot són roses i violes, ja s'ho troben després.
No
són pas tot roses i violes en aquesta feina.
ésser
tot menys *
La
situació a Romania no és gens estable (o
és inestable;
millor que la
situació a Romania és tot menys estable)
-Punt-.
ésser
tot u (dues coses)
Succeir
una cosa tot seguit d’una altra, com a afecte d'aquesta. |
ésser
la mateixa cosa, ésser simultani, anar tot junt |
Menjar
llentilles i passar mala vesprada és tot u.
Veure
el seu pare i posar-se a plorar, va ser tot u.
Plegar
la botiga i anar malament de cèntims va ser tot igual.
Hi
ha dos edificis de la fàbrica, però tot és u (tot
és del mateix amo).
ésser
tot un
Indica
que el substantiu que ve darrere té una qualitat en un grau molt
alt. |
ésser un gran, tenir un gran; ben bé, completament |
El
nou entrenador és tot un caràcter
(té molta personalitat, TV3).
El
dinar d’ahir va ser tot un èxit (TV3).
El
teu fill ja és tot un home (ja
és alt, TV3).
Que
comencin les rebaixes, això és tota una notícia (TV3).
ésser
tot una olla
Hom ho diu d'un grup de
persones on totes són amigues, encara que no ho sembli (Ca-Am). |
tot és una llopada,
una màfia |
En Miquel i ell són
tot una olla (fan negocis una mica bruts)
No hi quedis
malament amb aquests de l'Ajuntament: tot és una olla! (els tres
partits es critiquen, però tots són amics).
Llavors era tot una
olla (eren amics, anaven junts).
ésser
travat
Estar
mancat d'iniciativa o d'habilitat per a actuar (Mall). |
ésser
maldestre, ésser un sapastre, no haver nascut per |
No
he nascut per militar -Cançó-.
El
seu fill no sap fer res: és un travat.
ésser
trencador *
És
un estil molt innovador
(o
original, extravagant, excèntric;
no
trencador).
nota:
Trobem 'trencador' al DNV com a sinònim de transgressor.
ésser
triat
Ésser
molt exigent o difícil d'acontentar (Mall). |
ésser
especial, estrany, maniàtic; ésser llepafils, llavifí, llamenc,
delicat |
No
sé què li he de fer que li agradi, és molt triat.
ésser
un (+ nom ) fet
Ésser, algú, d’alguna
manera perfecta, acabada (Am). |
ésser un (+ nom )
acabat |
Aquest advocat és
un lladre fet.
És
un nazi fet, aquest.
ésser
un abric de pells d'anar al Liceu
Ésser
molt vanitós i presumptuós, algú (Am). |
ésser
presumit, estufat, pagat; tenir molts fums, (ésser tot baves, ésser
molt flatós; ésser-li, a algú, estrets els carrers i places per
passar; ésser fill de la polla rossa i del gall favat), ésser molt pagat d'ell mateix |
La
veïna de dalt és un abric de pells d’anar al Liceu.
Són
uns flatosos: no crec que vulguin venir al nostre dinar.
Era
un home massa pagat d'ell mateix -Punt-.
ésser
un 'adefessi' (o semblar) *
Aquell
noi és lleig com un pecat
(o
és un espantall
-Val-,
fa por; és lleig
com un dimoni, com un mal esperit, com una nit de trons; és un lloro
-Val-;
no
és un 'adefessi').
ésser
un agafa-sopes
Ésser
una persona amb malastrugança o de mal averany (Mall). |
ésser
malastruc, dur mala sort |
És
necessari que venguis a l'acte ¿Què no entens que en aquest
assumpte m'hi jug molt? No siguis agafa-sopes
-Males companyies-.
ésser
un aixec
Ésser
un fet positiu, motiu de fortuna. |
sortir
bé, ésser una xera (Ca), ésser una ganga, una ocasió, (ésser una
xamba, una cucanya, una pana Val) |
Vaig
fer un bon aixec, comprant números
(ha tret la panera).
Aquest
cop no has pas tingut sort, Núria; vas fer un bon aixec, comprant
aquella casa! (ironia)
No
s’ho mereixen, però tenen moltes xambes.
nota:
Vegeu “aixec” al Volum 1.
ésser
un albercoc
Ésser una persona de
poc seny o poc eixerida (Val-Mall). |
ésser un tros de
quòniam, calçar pocs punts, ésser un talòs, ésser curt de
gambals, ésser més beneit que es cagar de panxa, ésser un llonze
(Bar) |
Pobre Joanet, és un
albercoc!
Saps que n'és de
curt, en Miquel, és més beneit que es cagar de panxa!
No
sigues albercoc!
ésser
un 'alivi'
A
-Ha fet uns dies mot xafogosos. B
-Avui no fa sol, això sol ja és un consol (o un
alleugeriment, un alleujament, un confort, una millora; no és
un 'alivi').
ésser
un altre (+ nom)
Ésser
igual que la persona que s'esmenta. |
ésser
un segon, fer com (+ nom) |
Tu
ets un altre Joan
(tens els mateixos defectes).
ésser
un altre al·licient
Ésser
una altra circumstància que estimula (Am). |
ésser
una altra cosa, ésser diferent, ésser millor
|
Que
em falti tan poc per a la jubilació és una altre al·licient.
Mirar
el Manresa aquest any és un altre al·licient
(guanya partits).
ésser
un altre cantar *
Ell
és un bon noi; ara, el seu germà ja és diferent
(o ja
és un altre tema, és una altra cosa;
no és
un altre cantar)
El
cas d’en Joaquim, això és un altre compte: ell és honrat (Val).
Aquell
restaurant eren altres calces: com n'era de bo! (Val).
ésser
un altre tema
Ésser una cosa molt
diferent de la que es parla. |
ésser una altra
qüestió, una altra cosa, una altra història; ésser diferent,
ésser unes altres calces (Val) |
A
-A mi m'agrada més estiuejar a
Gandia que aquí. B -Home,
estiuejar a Gandia és un altra tema (és
de més categoria).
ésser
un amusament
Es
diu d'una feina llarga, entretinguda, que vol molta paciència (Ca).
|
feina
carregosa, entreteniment, pèrdua de temps; ésser
lligat |
Fer
puntes és un bon amusament.
És
una feina molt lligada, fer de pastor (hi
has de ser cada dia).
notes:
1 Vegeu també “amusament” i “amusar” al Volum 1.
2
Segons el DCVB ve del provençal “musar”, divertir.
ésser
un argent viu
Persona
molt viva i moguda (Gir-Bar). |
agut,
viu, desficiós; (ésser mal d’aparellar, ésser més mal que un
trabuc, ésser
més viu que la tinya, pareix que té argent viu dins el cos, es
belluga molt, no para Val)
|
Té
uns fills que són argent vius.
Quan
érem joves, eren mals d’aparellar!
nota:
Vegeu també “argent viu”, al Volum 1.
ésser
un arreplegat
Ésser, algú, un mal
professional, d’escassa preparació. |
ésser de can Pixa,
ésser un sabatot, ésser de calbot (Val) |
Aquests músics són
uns arreplegats.
Estic fart que em
dugues cambrers de calbot!
ésser
un arrier
Dit
d’algú que és enèrgic per a treballar i per a fer treballar els
altres (Ca). |
ésser
bo per a la faena, ésser pencaire, tenir empenta; ésser
manaire, dèspota, tirà |
El
meu cunyat és un arrier, per treballar.
Llogueu-lo,
que és molt bo per a la faena.
Aquest
home és un arrier, no pot veure que ningú reposi.
nota:
1
Sentim
“arriero” i això ens fa dubtar; tanmateix pensem que ve del verb
"arriar", que vol dir dir
arri, estimular a treballar.
2
Vegeu
també “arrier” al Volum 1.
ésser
un ase carregat qui no se'n ten des mal de cap
Es
diu d’una persona banyuda (Men). |
anar carregat de front |
La
dona li fa el salt quan vol i ell és un ase carregat qui no se’n
ten des mal de cap -Pau
Faner-.
ésser
un ase de feina (o una somera)
Ho
diuen de qui treballa molt (Mall). |
(ésser molt feiner, fer
feina com un ase, fer feina com un negre Mall), treballar com un ruc,
treballar com un boig |
Ell
és un perdulari que no fa res, però ella és una somera de feina.
ésser
un autèntic (+ nom)
Tenir, una persona o
una cosa, una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
ésser de veritat un,
ésser de debò un, ésser mel de romer (Val) |
Menjar pollastre i
anguila en espardenyot és una autentica delícia.
Perdre a Castres va
ser una autèntica pena.
Compra’m
eixes pomes, que són mel de romer.
ésser
un bacó
Ser
poc pulcre (Bar). |
ésser
brut, desordenat; ésser un verro |
Fill
meu, ets un bacó!, endreça aquesta cambra.
ésser
un barrip-barrap
Ésser
una persona inestable, que fa i diu les coses de qualsevol manera,
sense rumiar-les gaire. |
ésser
barroer, groller, baliga-balaga, potiner,
carrincló, (ésser
atrotinat, desmanyotat; ésser
un trapatroles, un moniato Val) |
No
en feu cas, que és un barrip-barrap.
Avui,
les televisions van plenes de moniatos.
nota:
Vegeu
també "barrim-barram", al Volum 2 i "barrip-barrap",
al Volum 1
ésser
un bocut
Dit
d'algú que parla en excés, que és un xerraire indiscret (Val).
|
ésser llengut, llenguerut, garlaire, bocafluix, bocamoll (Gir-Bar),
llenguallarg, xerraire, un xafardot -Bar-; tenir la llengua llarga, ésser un escoltapets
(Bar), (xarrar més que un cabàs de granotes, no saber-se aguantar un pet,
ésser com un cadellet de molí
Val) |
És un escoltapets!, vol
assabentar-se de tot el que es diu adreçat a un altre.
En
la fàbrica es creuen que són els reis, no saben reconèixer els
altres. La majoria són uns bocuts… les coses són així
-Séquies-.
Té
la llengua llarga (xerra
les coses que hauria de callar).
Tu
sempre tens la llengua massa llarga, xerres massa, et perds per
enraonar massa.
ésser
un bombó
Es
diu d'una cosa dolça, deliciosa, per exemple d'una persona que està
bé físicament. |
ésser
bo, gustós, exquisit, saborós; ésser mamella de monja; estar bona,
ésser
una pintura; ésser garrida, galana,
ésser
per llepar-se'n els dits
|
A
aquesta edat, totes són uns bombons -TV3-.
Aquestes
cireres són bombons.
És
un bon lloc, per treballar: no hi entraràs pas sempre que voldràs
(Ca).
D'arròs
com aquest no en menjaràs pas sempre que voldràs.
nota:
Creiem que aquest gal·licisme ens pot ser útil.
ésser
un bon apòstol
És
diu, irònicament, d'una mala persona o de canalla indòcil. |
ésser
un malparit, ésser un mal salat, ésser entremaliat, enfutimat, fer
dolenteries, (ésser bo de pelar, ésser bo d'aparellar Val) |
És
un bon apòstol, aquell! (em
va estafar diners)
Els
meus alumnes són uns bons apòstols, tots plegats! Te'ls regalaria
tots (fan
dolenteries).
Deixeu-lo
córrer, que ja us la farà: és bo d’aparellar!
Entre
ella, que ranqueja, i els néts que són més enfutimats…
-Temps
d'abantes-.
ésser
un bon element
Ésser
mala persona (dit irònicament). |
ésser
una bona peça, un mal salat; quin element!, (ésser
una penyora, ésser vectigalós, ésser bo de pelar, ésser bo
d'aparellar Val)
|
A -En
Rafel no em paga l'arrendament del pis; ara, vinga a canviar de
cotxe! B
-És
un bon element, aquell!
La xiqueta de dalt: quina peça!
Si
la deixes fer, et regira tots els calaixos: és una penyora!
(o una
mala penyora, una bona penyora, irònicament).
ésser
un bon ojol (o un mal)
Ésser,
algú, dolent (Ca). |
ésser
un malparit, un mal salat, una mala persona; ésser molt bord, ésser
bo d'aparellar |
Ell
és un bon noi, però el seu sogre era un mal ojol.
En
Peret, ja és un bon ojol!
(irònicament)
El
bord del veí m’ha mort les gallines.
Acabarà
expulsat, perquè és bo d’aparellar.
nota:
1
No sabem d'on prové el mot “ojol”.
2
Vegeu també "ésser un bon element" i "ésser un bon
apòstol".
ésser
un bon plançó
Tenir,
algú, bona planta (Am). |
ésser
ben plantat, tenir bona presència; ésser garrit, galà, gallard;
ésser un monument |
Quin
plançó que tens! (el
fill)
De
totes les filles, la més garrida era la Julieta.
nota:
Vegeu “plançó” al Volum 1.
ésser
un bufat (o bufat)
Ésser
molt vanitós, algú. |
ésser cregut, entonat; tenir molts fums,
ésser un burro entonat, (ésser un bufa, esser molt bufa Mall) |
L'Àngel
és un bufat, no diu res a ningú.
Té
molts fums, només perquè és fill del notari.
És
una llàstima, perquè era un bon xicot… Una mica bufat? Potser
sí, però vaja… -Carrer
de la Proa-.
notes:
1 Vegeu també “bufat” al Volum 1.
2
Un bufa, a Mallorca, és un que presumeix molt d'estatus. 'Bufar
amunt' es diu de presumir molt (Internet).
ésser
un bullidor (o: un bullider) *
Hi
havia una gentada
-a la manifestació- (o
el carrer semblava un formiguer; al carrer no s'hi cabia; hi havia
una gernació, una multitud, una munió de gent; no
el carrer era un 'bullider')
-8TV-.
A
Paris hi ha corredisses, després de les eleccions
-tothom vol fer pactes- (o hi
ha tensions polítiques, hi ha enrenou, tothom hi diu la seva; hi ha
bullit -o merder, remenament-; no
Paris s'ha convertit en un bullidor -un 'hervidero'-)
-8TV-.
nota:
Ara ja n'hi ha que adapten 'hervidero' al català. Progressem
'adequadament'.
ésser
un cabota
Ésser
molt tossut (Val). |
ésser
mesell, caparrut, intransigent, obstinat; tenir el cap dur, no voler
entrar a corral, ésser de tretze són tretze |
Imprudències
i temeritats! Ha sigut un constipat mal curat, ja saps que això
porta males conseqüències i ell que sempre ha sigut un cabota
-Séquies-.
ésser
un cagadubtes
Ésser
una persona que té molts dubtes a l'hora de decidir quelcom
(Gir-Bar). |
ésser
indecís, insegur, dubtós; ésser poc decidit, fer fil blanc de fil negre (Tresponts) |
Sí
o no?, no siguis tan cagadubtes!
ésser
un cagallàstimes
Es
diu d'una criatura petita, pobre o amb poca vitalitat (Am). |
ésser
ransumat (Ca), (ésser un purrinyeu, un garrinyau Val); ésser un
caganiu, un menudall, ésser escarransit, primal, raquític |
Aquest
nin és un cagallàstimes; què vols, tants germans!
Era el
purrinyeu de la seua família.
nota:
Vegeu també “cagallàstimes” al Volum 1.
ésser
un cagueta
Ésser
un covard (Eiv).
ésser
un caganer, un gallina, un cagat, un poruc, un colló, un caguelis
(Men) |
Era
un cagueta que fins ses mosques li feien por
-Pagesos i senyors-.
ésser
un calçasses
Ésser
un home que es deixa dominar per la dona (Gir-Bar). |
(ésser
un catxotxes, un
sinagües, un bragasses, un baldragues -Men-Mall-, un collonera Alcoi,
Val) |
No
siguis calçasses i no pateixis per fer tard.
Jo
no sóc un catxotxes: vinga una altra cervesa!
Aquest
home és un baldragues: fa tot el que li diu la dona.
ésser
un calvari
Situació
que fa patir molt i sovint. |
ésser
un viacrucis, una tortura, un patiment, un infern, una aflicció;
ésser de mal passar, ésser un desesper, estar amb angúnia |
Ser
del Sedaví és un calvari
(sempre perd).
La
seua vida va ser un viacrucis.Aquella
tos és un desesper! (Ca)
Estàs
amb angúnia i no hi ha gana
(a l’hospital; Anglès).
nota:
Vegeu també “calvari”, al Volum 1.
ésser
un 'cantamanyanes' *
En
Marcel és un baliga-balaga, avui et diu una cosa i demà te'n dirà
una altra (o
un
tarambana, un taral·lirot, un informal, un tocacampanes, no és
seriós;
no és
un 'cantamanyanes').
Ara
vindrà el romancer del veí -Val-
(no el
'cantamanyanes').
ésser
un cap de cony
Ésser
un ximple, ésser curt d'enteniment (Mall). |
ésser
un tros de quòniam, un beneit, un talòs; (ésser un tros de banc,
un cap de suro, un tros de carn batiada Mall) | Cap
de cony! -féu ell-. Has sortit somnàmbul al carrer just en
l'instant que passava aquest camió. Has tornat a néixer! -em
digué ma mare, sanglotant -Males
companyies-.
ésser
un cara o creu
Ésser
indecisa i emocionant alguna qüestió; es diu especialment en
competicions esportives. |
ésser un incert, ésser anivellat
|
La
final serà un cara o creu.
esser
un carabassot tardà
Ésser una persona molt
curta d'enteniment (Mall). |
ésser
un tros de quòniam, (ésser
un capclòs, un cap de suro, un tros d'ase, un tros de banc, un
bàmbol (Mall) |
Saps
que n'és, de ximple, aquell home: és un carabassot tardà.
ésser
un carall bernat
Ésser
algú poc fiable, informal (Ca). |
ésser un baliga-balaga, un
carallot |
No
hi farem cap altre negoci perquè és un carall bernat.
ésser
un carota *
Aquest
noi és un barrut (o
un penques, un pocavergonya, un desvergonyit, un galtes; no
un carota).
ésser
un carrabiner
Ésser
dèspota (Am). |
ésser
un dictador, un tirà |
Tothom
em diu que sóc un carrabiner.
El
batlle del meu poble és un dictador.
ésser
un cas
Manifestar,
algú, unes qualitats o defectes especials. |
ésser
un cas com un cabàs,
no haver-hi res a fer, no tenir solució, ésser una calamitat, ésser
incorregible
|
És
incapaç d’estudiar un examen: és un cas!
Aquesta
criatura no es pot educar:
és
un cas perdut.
Ets un cas, noia!,
tots ho perds.
ésser
un catxondeo (o: ésser
una 'guassa') **
En
aquesta empresa tothom mana, és un tip de riure (o
és
a can seixanta, és un joc d'ous, és una casa de barrets; no
és
un catxondeo, és un catxondeig).
Des
que es morí l’avi, eixa casa és un femer (Val).
Els
suecs es creuen que ací tot és un joc d’ous.
Això
no és seriós
(o
és un joc d'ous, és una collonada, és una conya;
no és
una 'guassa')
-RAC1-.
ésser
un censal
Hom ho diu d'una
despesa gran i i duradora. |
ésser molt car, ésser
una sangonera, ésser un dispendi |
Tenir el teu germà
a dinar és un censal cada dia.
nota:
Vegeu també “censal”, al Volum 1.
ésser
un cigró
Ésser
algú petit. |
ésser
petit com un cigró; ésser un retall, un menudall, un nap, un tap de bassa; ésser petit com un cop
de puny, ésser un titit (Ca), ésser
un titiritit Am), ésser un caganiu
(Bar), (un
taperot, un purrinyeu Val) |
Són
uns cigrons i ja duen telefonet.
Els
menudalls de primer enguany no fan parlar.
Aquest pis és petit
com un cop de punt.
L'avia
és un titit, pobreta!
(no té virtut, ha vingut petita).
És un titiritit el
Banc de la Vajol comparat amb el Deutsche Bank.
nota: 1 Vegeu també
'titiritit', al Volum 1.
2 Vegeu també 'com un cop de punt'.
ésser
un 'coladero' (o un colador) *
La
defensa del Felanitx és un envà de canyes (o no val gaire,
és dolenta, no va ni amb rodes; no
és un 'coladero', és un colador).
En
aquesta assignatura aprova tothom (o tothom passa, és molt
fàcil; no és un colador).
ésser
un combregar
Es
diu d'una cosa molt carregosa (Am). |
ésser
pesat, mortificador, amoïnador, feixuc; ésser un patir (Ca) |
Anar
a comprar amb tu és un combregar!
ésser
un 'comecocos' **
Aquest
programa d'ordinador vol molta concentració (o
és molt absorbent, és molt carregós, és un maldecap;
no és
un 'comecocos').
ésser
un compromís
Ésser
d’una responsabilitat especial. |
ésser de mal fer, ésser
complicat|
Tenir
un gos d’aquesta raça és un compromís (pot
fer mal a algú).
No
m'agrada tirar penals; és un compromís.
Fer
un regal, segons com, és un compromís
(en un banc, hi ha gent que ho veu).
ésser
un continu
Succeir-se
moltes coses seguides. |
ésser un no acabar mai, un no parar
mai, un sens fi,
(ésser una rastrera, un rastre Val) |
És
un continu de cotxes, aquesta carretera.
Quan surten de
l’institut hi ha un continu de motos.
Aquest hivern hi ha hagut
un rastre de soterrars.
Hi
havia un sens fi de papallones -Llibre-.
ésser
un 'conyàs' *
Això
és una parida (o una collonada; una murga, una punyeta, una
tabarra, una llanda -Val-;
no un 'conyàs') -CR-.
nota:
Un 'conyàs' és una vulva grossa.
ésser
un cromo
Ésser
un infeliç, un inútil, una persona mal conceptuada (Ca). |
ésser
una calamitat, un infeliç |
És
un cromo aquesta criatura: no treballa ni deixa treballar els altres.
Aquest
home és un cromo: fa mitja hora que l'espero que baixi.
nota:
Vegeu “cromo”, al Volum 1.
ésser
un cul obert
No
tancar algú mai la porta (Am). |
no
haver estat mai a Barcelona |
Noia,
ets un cul obert!
És
un cul obert, aquell alumne pixó.
ésser
un de tants
Ésser
un dels que hi ha en un lloc i que no destaca. |
un entre tants,
un més |
Jo era un de tants, a la reunió.
ésser
un desbarat que no toca Mallorca
Es
diu d’una cosa absurda o desordenada que fretura de sentit o
propòsit determinat (Mall). |
ésser
una bestiesa, una collonada, una ximpleria, una bambada (Eiv); ésser bambarrenca (una persona, Eiv)
|
Això
que vares fer és un desbarat que no toca Mallorca -Horrach-
I
an es coronel, què li dic? No li has de dir res. Això és una
bambada
-Pagesos
i senyors-.
No
sigueu així. Sa senyora creurà que sou bambarrenca -Pagesos
i senyors-.
ésser
un 'desmadre' *
Van
fent noves lleis d'educació, i això és un desgavell! (o
un enrenou, una anarquia, un embolic, -un
cartapell, una rebolica, un fer la mà Mall-,
un esvalot
-Val-Gir; això és el camp d'en
Belluga, és una olla de cols, un
maremàgnum, un orgue de gats;
no és un 'desmadre').
ésser
un desteixit
Ésser
una persona que mai no sap quan s’ha de parar de fer feina (Men).
|
no
veure mai l’hora de plegar,
(ésser
un esclau d’ell mateix, no poder aturar, borinar sempre
Men);
ésser adelerat, frissós, ple d'ànsia |
En
Victorià és un desteixit: no pensa més que en sa feina
Ell
sempre
corre com un desteixit.
ésser
un destorba-rosaris
Enutjar
d'una manera
insistent o excessiva (Eiv).|
ésser un emprenyador, un
empipador, un torracollons |
Calla,
Angeleta! Que ets una destorba-rosaris -Pagesos
i senyors-.
ésser
un deulofeu
Ésser
un infeliç, un crèdul. |
ésser
un Déu lo face bo (Ca-Am), ésser un encantat, ésser lloca (Ca), (ésser un panoli, un
pansó Val) |
Se'l
menjaran les germanes, és un deulofeu.
El
pansó del metge fa totes les receptes que li demanen.
Que ets lloca!
(li cau a terra el cabàs)
nota:
Vegeu també “deulofeu”, al Volum 1.
ésser
un 'don Nadie' **
Aquest
noi, a l'empresa, és una merda penjada al sostre
(o és
l'últim sant de l'altar, és un ningú, és poca cosa, no
compta per a res, és un zero a l'esquerra, no pinta res;
no és
un don 'Nadie').
ésser
un dóna-me'n dóna'm
Es
diu d'una cosa que va molt de pressa (Ca). |
ésser
un dóna-me'n dóna-me'n (Llofriu, DCVB), se'n fa molta via, és un
no parar mai |
El
nostre nen, per menjar, és un dóna-me'n dóna