esquilar a pèl i a repèl

Tallar els cabells molt fortament. Per extensió, guanyar (Ca). |
passar a pèl i a repèl, plomar a pèl i a repèl, ensarronar, aixecar la camisa, tondre (Mall) |
L'han esquilat a pèl i a repèl.
Avui ens han esquilat a pèl i repèl! (ens han guanyat tres cops, a cartes).
T'esquilarem a pèl i a repèl, com els soldats.

esquinçar-se les vestidures

Escandalitzar-se o fer veure que s'està escandalitzat. |
esgarrar-se les vestidures, escandalitzar-se |
No s’entrenen prou, però quan perden partit rere partit s’esquincen les vestidures.

esquitllar-se com una anguila

Lliscar de les mans (Ca). |
relliscar, esguillar, lliscar, esmunyir-se, escolar-se, rossolar, llenegar (Ros, Mall), esvarar (Val) |
M’esquitlla com una anguila, aquest meló (el vol tallar i se li escapa).

ésser (+ adjectiu) com una mala cosa

Ésser de la pitjor manera. |
ésser el súmmum de, ésser el caramull de; ésser l'esca del pecat, ésser una mala peça |
És malparit com una mala cosa.
Tenen una nina petita, i dolenta com una mala cosa.

ésser (+ adjectiu) fins a dalt de tot

Es diu de qui té un defecte molt accentuat. |
com ell mateix |
Quina dona! És xafardera fins a dalt de tot!
No me’l dugueu aquell home, que és emprenyador fins a dalt de tot!

ésser (+ adjectiu) perquè sí

Tenir, una cosa, una qualitat en un grau molt alt. |
molt, fora mida, altament |
La vostra nena és bonica perquè sí.
Aquest metge és simpàtic perquè sí.
nota: No estem segurs de la correcció d'aquesta expressió. Si algú ens pot ajudar, li estarem agraïts.

ésser (+ nom) de noms i de fets

Coincidir el sentit del nom o del cognom d’una persona amb la seva realitat. |
t’ho dius i ho ets |
Tu, Miquel, ets ric de noms i de fets! (és diu Miquel Ric i té molts diners)
Aquell és Feliu de noms i de fets! (és enfeliuat, Mall)
feliu: Persona poc eixerida (Vegeu Volum 1)

ésser (+ nom) segur

Ho diu qui preveu un fet de manera segura. |
amb seguretat, amb certesa, sens dubte |
Quedar-se així, suat i aturat, és refredat segur.
Aquest número és premi segur (tindrà premi).
Si et quedes aquí, tens un cop de pilota segur (hi ha mainada que hi juguen).
Córrer amb el cap moll és refredat segur.

ésser (+ participi)

Forma composta verbal, equivalent al perfet o al passat (Gir-Val). |
Aquest rellotge és comprat a un gitano.
El vestit és fet a mida.

ésser (+ persona) fet

Ésser com una altra persona. |
ésser el seu pare pastat, ésser igual, ésser idèntic |
Aquest nen és pare fet.

ésser a

1 Ésser el torn d'algú; ésser una cosa d'algú (Ca). |
tocar, haver de |
En Joaquim és a posar, ara (juguen al dòmino; ha de posar).
Qui és a parar?
La casa és a partir (no és d’un de sol fill, Am).
2 No haver fet, encara, quelcom (Am). |
no haver realitzat |
A -Algú ha deixat la clau del pany. B -Jo no, encara sóc a passar-hi (per tant, no hi he deixat la clau).
nota: No sabem si "ésser a" és una forma catalana antiga o un gal·licisme. En tot cas, ens agrada.

ésser a cames

Faltar poc per deixar una cosa enllestida o resolta (Gir). |
ésser a punt d'acabar, tenir força enllestit, tenir a cames (Ca), tenir guanyat, ésser a punt d'acabar, ésser força llest |
Hem passat molta misèria, però ara ja som a cames (ja ens n'hem sortit).
Al maig el curs ja és a cames.
A -El noi fa cinquè de carrera. B -Ja ho té a comes, ara (li falta poc).
Ja la tenim cames, aquesta partida (ens falten pocs punts).
Ara ja ho tenim a cames (a punt d'acabar-ho).
Ara ja les tenim guanyades, aquestes veremes (demà les acabarem).

ésser a can Collons

Es diu d'una empresa que funciona malament o d'un lloc on hi ha un gran desordre (Gir). |
ésser a can Seixanta -o ésser can Seixanta-, ésser a can Pixa Rellisca (Bar), ésser a can penja-i-despenja, (ésser a can Bardaixa, a cal Podrit, a can Xixa (Am), ésser un femer (Val), ésser un bordell, quin bordell!; ésser a la gana (Lleida) |
A l'estiu, el servei de correus és a can Collons! (les cartes arriben tard, s'equivoquen de bústia, etc.).
Aquest dormitori és a can Seixanta! (el llit per fer, llibres a terra, etc.).
Com vols que treballin, si aquella casa és a can Bardaixa? El pare s’emborratxa cada dia!
Aquest hotel se n'anirà al clot perquè és a cal Podrit (hi ha un gran desordre).
Allò era a cal Podrit i ens havíem d'esparracar molt per poca cosa.
Aquella escola és a can Penja-i-despenja: els mestres no van ni als claustres (Am).
esparracar: Matar-se treballant.
Si l'assegurança no respon, som a la gana tots, els pagesos (després de la pedregada).
Aquell dona va mal fumuda, té la casa bruta: sembla a can Bardaixa.

ésser a cavall (d'algú)?

Controlar una persona a fi de corregir-la o per empipar-la. |
vigilar, no perdre d'ull, cascar (Val) |
La iaia sempre li era a cavall, perquè es tallés els cabells.
Si no li som a cavall no fa els deures.
Casquem-li o no ens pagarà.

ésser a darrere

Ajudar a una persona, si aquesta no pot fer un pagament o una altra cosa. |
fer fermança, ésser a la rereguarda |
Ho pagues tu i, si un mes no pots pagar, jo ja seré a darrere (t'ajudaré, ho diu el pare al noi, Am).
Si no hi fossis tu a darrere, ben res! (-si no l'ajudessis-, ho diu la mare de la filla, no faria la feina, Am).

ésser a dintre de (o a dins de)

Controlar una cosa, conèixer-la molt bé. |
saber-ho, dominar-ho; ésser ficat a tot arreu, estar pertot, ésser a tot arreu |
El teu germà ja t'avisarà quan hi hagi places, ell és a dins (treballa a la batllia).
Els d’hisenda són a dintre de tot i ho saben tot.

ésser a l'edat del si no fos

Ésser vell. |
estar carregat d'anys, quedar poques tallades de cabell (Val) |
Deixeu-nos de viatges, que som a l’edat del si no fos.
Al meu veí li queden poques tallades de cabell.
Aquest bar és a can si no fos (hi van molts vells; Ca)
nota: No és del tot desconegut, a Mallorca, però s’usa molt poc.

ésser a la flor de

Trobar-se en una edat de plenitud, en una bona època de la vida (Gir-Mall). |
ésser al pic, trobar-se en el millor moment |
La noia és a la flor de l'edat i s'ha deixat entabanar per aquell ximplet!
Estàs a la flor de la vida (Mall).
Va tenir aquell accident a la flor de la joventut.
Encara ets a la flor de la vida, tu -CR-.
Es va morir quan era a la flor del món (jove).
nota: Vegeu també 'flor 3', al Volum 1.

ésser a la teulada de *

Ara ho ha de decidir el govern de Paris, que té l'ultima paraula (o depèn de, és responsabilitat de, és a les mans de, ho ha de dir, ha de parlar, ha de pronunciar-se; ho ha de resoldre, determinar, disposar; ha d'arromangar-se; millor que ara la pilota és a la teulada del govern de Paris).

ésser a la trinxera *

En aquest ofici o ets al peu del canó o a dalt de tot (o ets un pencaire, has de formar, has de ser al peu de l'enclusa -CR-; millor que o ets a les trinxeres o a dalt de tot -un cantant-).

ésser a poc

Restar poc temps perquè passi quelcom (Am). |
faltar poc, tenir a poc; no durarà gaire, quedar-li poc, no anirà gaire lluny a caure |
Ara ho tens a poc això del carnet (té 17 anys i mig).
És a poc, aquesta cooperativa (= aviat la tancaran)

ésser a primer terme

Comentar-se molt, un tema. |
a primer pla, ésser el plat del dia, se'n parla molt, ésser la notícia del dia |
El tema de la variant torna a ser a primer terme.

ésser a quatre dies

Hom ho diu d'una cosa que no té futur, que s'està acabant (Ca). |
tenir-ho a quatre dies, això s'acaba, no durarà, és a poc, no anirà gaire lluny a caure, és de hui a demà (Val) |
El món és a quatre dies, ho fotran tot a prendre pel sac (tales les selves, els pesticides...).
Això dels capellans és a quatre dies (no en quedaran, perquè no se'n fan de nous).
El futbol és a quatre dies, l'estan matant pagant tants diners als jugadors.
Ho teniu a quatre dies, que tothom només parli francès a l'Estat Francès. Ara sí que sereu feliços!

ésser a segon terme

Considerar-se una cosa poc important, menys actual o de menys valor que una altra. |
ésser secundari, ésser a segon pla |
Ara la notícia de la crisi ja és a segon terme (ja no se'n parla tant).

ésser a segona línia

No ser la persona que porta més directament una acció. |
ésser a segon terme, ésser el segon, ésser a la reserva |
Jo ja sóc a segona línia (porta la fàbrica el noi).
No m’agrada pas com pugen aquesta mainada, però ja sóc a segona línia i he de callar (ho deia l’avi).

ésser a sobre (o estar)

Vigilar, tenir cura d’una persona que no es val per ella mateixa, que no treballa prou, etc. |
estar damunt, estar a l’aguait, controlar, no perdre d'ull, comptar els passos |
No se li pot deixar fer res, se li ha de ser sempre a sobre (és gran i ho fa malament).
Amb els adolescents, cal ésser-hi a sobre, perquè altrament no estudien ni treballen.
Abans, les mares estaven molt a sobre de les filles.
No el podem fer trescar: li hem de ser sempre a sobre!
Li estàs massa a sobre, ja té 17 anys!
Els hi has de ser a sobre, als del banc, ells no dormen mai! (cobren comissions i, si reclames, te les treuen).

ésser a temps

1 Tenir prou temps per desenvolupar alguna tasca. |
encara ho pots fer, no és pas tard |
Encara som a temps de fer una carrera.
2 Es diu 'ja hi serà a temps' o 'sempre hi seràs a temps' per aconsellar a algú de no precipitar-se a fer una cosa (Gir-Mall). |
hi ha coses millors, val més que provis de fer una altra cosa, no hi vagis de pressa, no corris |
Sempre hi seràs a temps a fer de pagès! (= val més que facis una altra feina).
Ja hi seràs a temps, de casar-te.
Apunta-t'hi, si t'agrada; sempre ets a temps de deixar-ho (Am).
A -Agafa aquesta clau. B -Per què no em dones la teva? A -A perdre-la, sempre hi sóc a temps! (B sol perdre les coses)

A plegar el negoci, ja hi serem a temps.
Ja hi sereu a temps, de festejar! (són massa joves)
Apunta-t'hi!, sempre ets a temps de deixar-ho.
A tornar a la fàbrica, sempre hi seràs a temps (val més que estudiïs).
Sempre hi seràs a temps a fer de fuster (estudia).
A vendre, sempre s'hi és a temps (no cal anar de pressa).

ésser a un pas de

Es diu quan manca poc per començar quelcom. |
ésser a punt de, ésser a prop de, estar a dos dits de, estar a punt de, ésser imminent, estar a un tomb de dau |
Jordània és a un pas de la guerra –TV3-.

ésser abandonat

No tenir cura de les coses. |
ésser negligent, malcurós, desidiós, deixat; semblar un jaç de porc (un lloc), ésser xipotis (Alt Empordà) |
Es un noi abandonat, pel cotxe: no mira mai nivells, el té brut...
Aquesta cambra sembla un jaç de porc.
El calçat, sabates i espardenyes, com que mai no m'ha merescut la més petita consideració, perquè sempre ho he trobat mesquí, insuls i xipotis, vaig entaforar-ho a sota el llit sense ni menys mirar-ho -Per Morellàs-.
xipotis: deixat, barroer, de poca categoria.

ésser acabat de vell (o estar)

Ésser molt vell. |
ésser un gueto, ésser collidor, estar carregat d'anys, tenir una cama al fossar, estar acabat, estar fet una cafetera russa (Bar) |
Aquest gos és acabat de vell.
L'avi està acabat de vell.
El pare, acabat de vell, fa les proves bé, amb el cotxe.

ésser acampat (o estar)

Haver passat, una criatura, els primers anys de vida. |
ésser criat |
Els teus fills ja són acampats.
nota: Vegeu també “acampar 1 i 2”, al Volum 1.

ésser aconsellat

Fer una cosa induït per algú (Ca). |
estar aconsellat (Bar), ésser guiat, incitat, atiat; de consell de |
A -Si és tan bon noi, per què ens passa pel costat i ni ens mira? B -Ho fa perquè és aconsellat pels altres (li fan fer ells).

ésser aigua calenta

Es diu d'alguna cosa sense cap importància, no rellevant (Bar). |
ésser aigua de castanyes (Gir), aigua de figues, foc d'encenalls, fum de botja; tornar-se aiguapoll, ésser fum de sabatots |
Tot això de les reformes que diuen que faran és aigua calenta: tot quedarà tal com és.
Els bitllets que us ensenyen són fum de sabatots, se'n van i no tornen (duren poc) -Vida de pastors-.

ésser aigua d'abril (o de maig)

Ésser, una cosa, ben arribada (Val). |
ésser un bàlsam, un consol |
Aquelles paraules eren aigua d’abril, aigua que es va escampar pel poble tranquil·litzadora -Séquies-.

ésser aigua de castanyes

1 Cafè molt clar. |
ésser aigüeroles o aiguerulles |
Això és aigua de castanyes (o sembla).
2 No tenir importància alguna cosa, ser intranscendent. |
ésser fum de botja -o de canyot-, ésser bufes d’ànec, ésser foc d'encenalls, tornar-se aiguapoll |
A -Ui me'n va explicar de coses en Robert. B -Mira, tot el que et digui en Robert és aigua de castanyes!
Diuen que inverteixen molts diners en sanitat, però al capdavall tot és aigua de castanyes.

ésser aigua passada *

Els morts de la guerra? D'això ja no se'n parla (o ja són història, ja és un tema oblidat; millor que això és aigua passada).
A -No sou renyits? B -Això era l'any passat; ara som amics (o tot ha de passar, les coses han canviat; millor que això és aigua passada).

ésser al cap del carrer

Ho diu qui proposa una solució ràpida i definitiva, generalment per acabar una discussió (Gir). |
és així i prou; fes això i no cal que en parlem més, no discutim pas més, deixem-ho córrer, pleguem, entesos,  ja som -o estem- al cap del camí (Bar) |
A -No sé per què en Joan no em saluda; no n'hi ha pas per tant! B -Paga-li el que li vares prometre i sereu al cap del carrer!
C -Les carxofes sempre em fan mal. D -Doncs no en tastis cap més i ja serem al cap del carrer.
E -El nen plora perquè vol la pilota. F -Dóna-li i serem al cap del carrer!
G -Me'n canso d'anar al Consell Escolar. H -No anant-hi seràs al cap del carrer.
I -Et deu agradar arribar a les cinc (són dos mestres). J -Com a tothom. I -Doncs ja som al cap del carrer (= no em diguis que estimes els nens, que tens vocació o les altres bajanades que es diuen ara).
K -No tenim diners, i per això no podràs estudiar Veterinària. L -Ara som al cap del carrer (Val).
Jo no discutisc que Joan siga molt bona persona; en això estem al cap del carrer. Però amb tu no s’ha portat com un germà (Val).
M -Hauríem de fer un sopar. N -El pagarà el club? M -No. N -Ja som al cap del carrer (no perdem el temps).

nota: Quan "estar al cap del carrer" significa "estar al corrent d'una cosa" és un castellanisme.

ésser al cel de les oques (o estar)

No estar atent (Olot-Am). |
estar distret, badar, estar a la lluna, no escoltar, tenir el cap a tres quarts de quinze, ésser de cos present (en un lloc), estar als llimbs |
Sóc al cel de les oques, no sé ni què m'has dit.
Potser jo estic al cel de les oques (no ho entenc tal com és).

A –Hi eres, a la conferència? B –De cos present, sí (no escoltava).
Tu ja ets al cel de les oques! (el mestre a un alumne).
nota: Vegeu també 'cel de els oques'.

ésser al dia (o estar)

1 Conèixer les innovacions d’alguna disciplina. |
estar al corrent, estar actualitzat, seguir la voga, estar assabentat de, tenir notícia cabal de, seguir la moda |
Els metges han d’estar al dia de les investigacions.
No esteu al dia: mira que regalar-li aquest cantant! (un disc)
Aquesta oficina no és al dia (els mobles i els ordinadors són antiquats, etc.).
2 No deure res a ningú. |
estar al corrent |
Jo, com a client, sempre estic al dia.

ésser al peu del canó

Treballar (Gir-Bar). |
ésser a la feina, formar, pencar |
A les set ja són al peu del canó (ens hi posem a les set).
nota: Pensem que és una frase feta formada alhora en català i en castellà. Vegeu també "de peus al canó".

ésser al pic

Ésser en el millor moment de salut, força, feina, rendiment, estat físic, etc. |
estar al pic (Bar), en la flor, en plena forma |
Els gossos de caçar són al pic als tres anys.
Un home al pic de la joventut i s'ha d'estar a casa sense fer res? No ho entenc!
Ara que som al pic de la feina, no demanis la baixa.
A les vuit el mercat és al pic de la venda.
Tu, a divuit anys, ets al pic del festejar.
Un ciclista és al pic dels collons, a vint-i-vuit anys.
S'ha d'ensofrar al pic del sol.

ésser al primer full de les beceroles

Passar per una situació inicial i d’escassa importància o perill (Am). |
ui te'n passaran!, que no en vinguin de pitjors!, això rai!; estar a les beceroles, començar un ofici, entendre-hi poc, iniciar-se |
Tant que us queixeu de la mainada i encara sou al primer full de les beceroles. Espereu que tinguin quinze anys!
A -Quina calor! B -Encara som al primer full de les beceroles! (al juny).

ésser al punt (o estar)

En l'estat ideal. |
ésser al pic, estar en el millor moment, ésser exquisit, quan són més bons, tenir molt bon gust, saber bo, tallar (un menjar, Ca-Am), tenir tots els gustos (Ca) |

Anem per dinar, que ara el brou és al punt.
Aquests préssecs són al punt (ni massa madurs ni grenyals)).
Arribes al punt (el dinar ja és a punt; a Mallorca es diu “a punt”)
Ara estàs al punt (una dona; bonica).
A -Com és que s'hi va casar? B -La va trobar al punt (en un bon moment, Ca.).
Fan un arròs que talla (molt bo).

Quin tupí de brou! Aquell era capaç de retornar un mort -la Nena C-.Les llonzes de porc, abans tenien tots els gustos, ja esperava els diumenges per menjar-ne; ara no valen gaire.

...i un xic de salt per posar al punt els caragols -TV3-.

nota: Vegeu també "estar en el seu millor punt".

ésser algú

Ésser una persona important. |
ésser alguna cosa (Ca); tenir categoria, renom, èxit, nom, anomenada |
Després de molts anys d’escriure i de publicar, ara comença de ser algú.
Des que és a la casa de la vila es pensa que és algú (o qui sap qui).
És una gran pianista, però no té nom (Ca).

ésser aliè a

No tenir res a veure en un afer. |
ésser estrany a, no tenir cap relació amb persones o en assumptes |
No és aliè a les males notes, que no dediquin temps a la lectura.

ésser allò que no hi ha! (o d'allò)

Tenir una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
ésser especial, collonut, estrany, molt emprenyador, enrevessat, problemàtic, conflictiu, ésser el súmmum de |
Té una germana que és allò que no hi ha: no surt mai de casa.
L'Isidre és allò que no hi ha, per fer riure!
Aquesta criatura és d'allò que no hi ha! No està mai quiet (millor que és el que no hi ha).

ésser als núvols (o estar)

Despistar-se, apartar-se de la realitat. |
encantar-se, embadocar-se; estar distret, estar als llimbs |
Quan fan futbol és als núvols.

ésser alt com un sant Pau

Ésser molt alt (Gir-Bar). |
ésser alt com una perxa, alt -o llarg- com Sant Gim (Ca), ésser un llamp de, tenir bona planta, haver-n'hi un bon tros, (ser més gran que un paller, ser -o parèixer- una canya d’haure nius, o una vara de fer ametles– o olives-, ésser un gànguil Val) |
Ets alt com un sant Pau: poc aniré a menjar figues amb tu.
Valguem Déu, aquell noi! És llarg com Sant Gim!
Els teus nois són llargs com perxes.
Quin llamp de dona! (és molt alta, Olot)
És alta aquesta noia: n'hi ha un bon tros!

ésser alt i gros i talòs

Home alt, apersonat i de poc enteniment. |
ésser alt, gros i terrandòs; ésser un llamp de, ésser mec, ésser un fava (Val) |
Deixeu-lo estar, que és alt i gros i talòs.
A -En Cesc era un home alt i gros. B -I talòs! Sempre feia bromes de mec.
Ell és una mica mec: l'altre dia va deixar caure la nena del llit.
Quin llamp d'home! (alt i gros)

ésser altra cosa

Ésser millor. Hom ho sol dir comparant dues coses (Ca). |
ésser una altra cosa, ésser diferent, ésser millor, quina diferència! |
Em pensava que era altra cosa, l’Enric (que era més bona persona).
Aquest cafè, em pensava que era una altra cosa (que era més bo).
La França és altra cosa! (Ceret)
Abans poc les feien aquestes bestieses quan fan un gol, i eren altres jugadors! (eren més bons, Ca).
El pavelló nou, quina diferència de l'altre! (és millor).

ésser altres calces

Dit d'una cosa o d'una situació que és ben diferent d’allò que s’havia dit abans o d’allò que es creia, se suposava, s’imaginava, etc. (Val). |
això és molt diferent; ésser figues d’un altre paner, ésser un altre caire de |
Està bé que reclamen més sou, però voler que es canvie l’horari, això son altres calces; no ho aconseguiran fàcilment.
Són un altre caire de mainada, els de Santa Coloma (de més bona fe).

ésser amant de

Tenir inclinació per una determinada cosa o afició (Am). |
agradar, caure a l'ull, fer gràcia, abellir, sentir atracció per |
Jo no sóc amant del peix.

ésser amarat com un fetge

Ésser tot ben moll (Am). |
ésser ben xop, haver-hi molta mullena, estar banyat (Val) |
Tot és amarat com un fetge (els camps).

ésser amic de

Agradar molt una cosa o una manera de fer. |
tenir ganes de; plaure, encantar, ésser partidari de, ésser amant de |
Hem vist un Castres molt lluitador i amic del risc -Punt-.
Dos policies amics de la beguda i les baralles... -Punt-.
És amic de la bona vida (li agrada viure bé) -Temps-.
No sóc gaire partidari de vendre a fiar (també hem sentit 'aimant', a Am).

Nosaltres no són pas amants de llogar res (no ens agrada).
No n'és gaire amiga, d'endreçar, la noia (no li agrada de fer-ho, Am).
No és gaire amic de fer-ho (és gandul).
No és gaire amic d'anar a mar.
No sóc gaire amiga de lloguers (no m'agrada llogar pisos).
No en sóc gaire amic, de les coses velles.
No n'és gaire amic, de fer encàrrecs.
No són pas gaire de la terra, aquella gent (no els agrada la pagesia).
nota: 'Ésser amic de' també es diu en castellà. Quan vol dir 'li agrada molt això' són millors les altres solucions.

ésser amic de verbes (o berbes)

Ésser amic de la broma o de fer accions per provocar la rialla (Mall). |
ésser de la broma, ésser de la barrila |
És molt possible que sigui una paraula inventada per algú amic de verbes, que la digués en alguna ocasió i fes gràcia als qui la sentiren.

ésser amo i senyor (o l'amo i senyor)

Ésser qui mana i dirigeix en un grup; en sentit figurat, qualsevol circumstància imperant.|
tenir el govern de les coses, poder fer i desfer, poder disposar de, ésser qui decideix, ésser el cap de colla, ésser senyor i major; remenar les cireres, tallar el bacallà, tenir la paella pel mànec, ésser l'amo del cavall, fer el que vol, ésser de l'olla, ésser més amo que, ésser l'amo del carxofar (Val) / no ésser amo de res |
El pare és amo i senyor de tot; tothom ha de passar pel que diu ell.
L'arròs és l’amo i senyor de la cuina valenciana.
Era més amo de la seva dona en Joan que ell (li pujava a cavall sempre que volia, Ca).
Els jugadors volen ser amos (volen manar més que l'entrenador).
Pots disposar del meu cotxe sempre que vulguis
No pots disposar de res, si no saps les coses! (allà on has d'anar, què has de fer; vol saber aviat el dia i l'hora de la visita al metge de Barcelona, Ca).

Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi
L'herba cobreix els enciams, no en som senyors (no la dominem).

Quan hi ha el noi a casa no ets pas amo de res (ho remena tot i jo no trobo les coses)

A -Em podries donar quatre prunes? B -Ho diré al meu home. A -No ets mestressa ni d'això? (o no ets mestressa ni de tu mateixa?)

ésser animal de bona barra

Es diu de qui menja bé, sense manies ni predileccions (Val). |
tenir bona barra, tenir les dents esmolades, ésser molt de vida, tenir molta gana, tindre bon caure (Val) |
Menjaré qualsevol cosa, que jo sóc animal de bona barra.  
En eixa família tots tenen bon caure, per això sempre estan de bon any.

ésser apagat

Es diu de les persones que mostren poca iniciativa, que tenen poca conversa, etc. (Ca-Fi) |
ésser tímid, aturat, apocat, vergonyós, poc enraonador, ésser poca cosa (Val-Gir) |
Aquell noi del bar és molt capaç, però el veig un xic apagat.
Va estar mitja hora aquí i no va dir mai res: és molt apagat.
capaç: Fort, valent.

ésser arreu

Hom ho diu de les coses que passen a tots els lloc i molt sovint. |
passa a tot arreu, passa pertot, passa pertot arreu (Mall-Gir); passa sempre, és molt freqüent |
A -Per pujar de categoria has de llepar el director. B -És arreu, això.
C -Mataven molta gent, a Girona. D -Això era arreu.

ésser art i part

Vegeu 'no tenir art ni part'

ésser aspre

Hom ho diu de qui és de tracte desagradable. |
ésser rotós (Ca-Am), desagradable, rude, malagradós, repel·lent, desplaent, esquerp, mal agradós (Gir-Lleida), (ésser orc, rústec, furro; punxar més que una argelaga, ésser més aspre que un fregall, ésser un estriboc; Tresponts) |
És aspre, aquest noi! (contesta malament)

ésser assegurat (o estar)

1 Ésser segur (Am). |
no falla |
A -Serà ple, demà, el casal? (un teatre) B -Segur! Quan actua la mainada és assegurat (hi va la família).
L'emoció està assegurada a l’etapa de demà.
A -Aneu amb compte! (ho diuen a dos vells que s'han ajuntat) B -Ja som assegurats! (ja no hi ha perill d'embarassos).
2 Es diu de qui fa una cosa molt i molt. |
ja li arriba a agradar; se'n fa un tip, al cap del dia de |
Per beure és assegurat, el teu germà!
És ben assegurada, aquesta dona, per xerrar!
3 Es diu d'un menjar massa carregat de massa sal o pebre. |
picant, fort, (valent, sentit Val) |
Aquesta escudella és ben assegurada.

ésser avinent

Ésser fàcilment assolible; situat a prop o en bon punt per arribar-hi (Mall). |
estar ben situat, de fàcil accés, no apartat, voler avinent (voler tenir a prop Mall) |
Almanco que les dues finques sien avinents, que no estiguin enfora una de l’altre –Llibre-.
Tu, que tens avinent la Conselleria, t’hi podries aturar per dur-m’hi aquests paquets.

ésser bella com una flor de maig

Es diu d'una noia molt bonica (l'Alguer). |
ésser encisadora, esplèndida; ésser com una fada, (ésser bella d’encantar, parèixer una pintura de santa l’Alguer) |
No em cansaria de mirar-la (és molt bonica).
nota: No coneixem l'origen d'aquesta expressió ni el de les altres dites alguereses.

ésser ben dit i mal entès

Es diu quan, en una conversa, algú diu una cosa que en un sentit i els altres se l'agafen en un altre. |
tu ho dius amb bona fe i els altres ho entenen al revés, tu ho dius amb bona fe i els altres ho prenen malament |
A -Vols una poma, Josep? B -Prou. A -Si vols, te la pelaré. C -(els altres riuen) Home, això és ben dit i mal entès!
nota: A Mallorca es diu que “no hi ha paraula ben dita que no sigui malentesa”.

ésser ben fill de son pare (o de sa mare)

Semblar molt al pare (o a la mare) (Mall). |
ésser clavats, pastats -pare i fill-; tal pare, tal fill; el fill de la gata, rates mata; es tests s'assemblen a ses olles (Mall) |
Aquest al·lot és ben fill de son pare, saps que li sembla de molt!

ésser ben hora

Haver passat ja l’hora de començar d'una acció (Mall). |
ja és hora, ja és tard, ja comença a ser hora |
Apa fill meu, nin, venga, aixeca’t que ja és ben hora, apa, venga... –Albellons-.

ésser ben parit i fet de pressa

Tenir moltes virtuts (llenguatge vulgar). |
ésser collonut |
Gràcies per tot! Sou ben parits i fets de pressa!

ésser ben posades, les cartes

Estar, les cartes dels jugadors, repartides d'una manera que permeten de guanyar a un dels equips. |
trobar el joc bé, trobar-ho bé, tenir les cartes precises, tenir sort |
A -Si el meu company hagués tingut el meu as de copa, no ens hauríeu fet capot. B -Per guanyar, les cartes han de ser ben posades.

ésser ben sabut (o ésser sabut)

Ésser conegut per tothom. |
tothom sap, com se sap, és de domini públic, és notori; ésser públic i notori |
És ben sabut que la llei ha fracassat -D. Barna-.
M'estàs parlant d'una qüestió de domini públic.

ésser benparlat (i ésser malparlat)

Parlar amb educació. |
ésser educat, fi, cortès; ésser groller, renegaire, desvergonyit, descordat |
Que n'ets de benparlada, nena! (diu gràcies, té dos anys).
A -Quan el vegi, li fotré una hòstia! B -Tu ets un malparlat!
El meu padrí era un home descordat (parlava clar de sexe) -Punt-.

ésser bo com el pa

Ésser molt bona persona. |
ésser més bo que el pa (l'Alguer), ésser un tros de pa, ésser un bonifaci, ésser un bonastre; és pecat qui li fa mal, no saber fer mal a una mosca (l'Alguer) |
El meu cunyat és bo com el pa.
El meu professor de Llatí era més bo que el pa.

ésser bo d'aparellar

Es diu de qui és massa espavilat, ésser un saltamarges (Bar), mala persona o deshonrat (Val). |
ésser barrut, ésser un penques, tenir galtes |
No pense votar-vos, que sou bons d’aparellar.
Quin saltamarges!, se surt de tots els embulls!

ésser bo per

1 Tenir, una cosa, un bon ús. |
ésser adequat, apropiat, indicat |
L'orxata és bona per evitar la diarrea.
Les dones encara són bones per a mi (Val).
Per malcriar criatures tothom és bo; el que costa és educar-les.
Tothom és bo per menjar.
Per vendre tothom és bo, però després tu t'has de quedar les noses (ho diu un botiguer).

Tu no és pas el més indicat per dir-me això.

Arriben tard a l'obra, però per cobrar tothom és bo.

2 Es diu d'algú quan deixa coses malendreçades o desordenades. |
deixa les coses tal com les has trobades o tal com cal |
Ha estat bo per a baixar la persiana, però no per a pujar-la.
Si has estat bo per a escampar les eines, ara recull-les.
Eh que has estat bo per tirar-ho a terra?, ara cull-ho!

ésser bo per a ell/ella

Poder, una persona, moure's per ella mateixa i fer algunes coses. |
poder-se valer, poder trastejar, ser autosuficient, tenir autonomia, valdre’s d’un mateix per a fer les coses |
Té noranta anys, però encara és bona per a ella.

ésser bo per tirar-lo al carrer

No valer res (l’Alguer).
ésser bo per tirar-lo al foc, ésser bo per arriar un carro (Bar), ésser bo per tirar carro (Ca) |

ésser boig com un llum

Ésser molt boig. |
ésser boig i mig, no tenir el seny complit, estar tocat del bolet, estar com una cabra, estar malament del terrat, faltar-li un bull o un cargol, ésser un cascavell (Bar), estar tocat de l'ala, no carburar, ésser un afollat, (estar com un ramàs, estar com un sac de gats, estar xafat de la bacona, estar desperolat, estar desbaratat Val) |
No en feu cas, que és boig com un llum.
I vendre la moto per 100 euros? Estàs com un ramàs!
A -El teu cunyat és boig. B -Boig i mig, és! (es diu per exagerar)
I tot d'un cop, d'un d'ells va saltar en Gutentag al damunt d'ella, i com un afollat va abraonar-se-li... -Per Morellàs-.

Aquest no carbura gaire: fa coses que no són del cas (o no carbura del cap).

ésser bon jan (o un bon jan)

Dit de la persona que té un bon tarannà (Gir-Bar). |
ésser bonifaci, bon xicot, un tros de pa, bonastre, bonhomiós, bona persona, ésser un sant baró, ésser una santa dona; no matar una mosca (Bar), no ésser capaç de matar una mosca (Gir), (ésser de bona jeia, donar la sang del cor, no fer mal ni al pa que menja; Tresponts), tenir bon tracte; ésser bon xic (Val) |

El teu germà era un bon jan.

L’enganyaran fàcilment, perquè és un tros de pa.

ésser bon senyal

Intuir que un problema o una política van pel bon camí, que estan ben orientats, que les coses estan ben encarrilades (Gir Mall). |
ja va bé, que duri! |
La mainada parlen català pel carrer i això és bon senyal.
A -Els veïns, de moment, no es queixen pas, de les obres. B -Ja és bon senyal (o bon senyal!)

ésser boques *

Això em passa per xerraire (o per trompeta, per bocamoll, -per fluix de boca, per xarrar per les butxaques, per xerreta -Val-, per raoner -Men-; no per boques) -R4-.

Tu ets un bocamoll! (o un verbagali -Ca-, un xerraire, un baliga-balaga, -un romancer, un trapatroles Val-; no un boques).

ésser 'borde' (i ésser 'xascós') **

És un torracollons! (o és antipàtic, malcarat, repel·lent, estúpid, aspre, morral -Val-; no és 'borde', és 'xascós') -RAC1-.

ésser bregat a (o estar)

Tenir experiència. |
estar acostumat a, avesat, habituat |
És bregat a jugar (un veterà).
Per pujar bigues, s'ha d'anar amb gent bregada (o que hi estigui bregada).
nota: Recordeu que 'curtit' no és correcte (encara que ho sentiu a la televisió).

ésser broma baixa

Haver-n’hi molt, d'una cosa (Am). |
haver-hi broma baixa de (Ca), haver-n’hi una caterva, un bon grapat, un sac, una garba, a garberes, a gavadals, un munt, una pila, un núvol |
La setmana passada era una broma baixa de rantells (n'hi havia una broma baixa, a Ca).
Hi havia una caterva de mobles vells.

ésser brut

Tenir coses per pagar (Ca). |
estar endeutat, tenir gossos, tenir geps, ésser mal pagador |
La majoria, quan et deixen el pàrquing, ja són bruts (et deuen uns quants mesos de lloguer).

ésser bufar i fer ampolles

Ésser senzill de fer. |
ésser mamat, fàcil, sense dificultats, no tenir cap secret, ser faena prima (Val) |
Fer pastissets de moniato és bufar i fer ampolles.
Aclarir els meus tarongers és faena prima.
Fins a Roses hi va amb el seu cotxe, perquè ho té mamat (ho coneix molt, Ca).
No té cap secret, fer pa (no costa d'aprendre).

No tot és bufar i fer ampolles, noi! (no totes les coses són fàcils)

ésser burro com un llum

Ésser molt poc intel·ligent. |
ésser curt de gambals, ésser més burro que cap sabata, ésser dur de closca, ésser un tros de quòniam, ésser capgròs, ésser burro com una semal (Ca), llucar poc, tenir el cap més dur que un codís, ésser una colla de lletrats, ésser coix del front (Bar), (ésser més burro que Tacó, ser més just que el jupetí d’un torero, ésser fosc de cervell; Val) |
És burro com un llum; encara no sap sumar.
No li ho repetiu tant, que és més just que el jupetí d’un torero.
Hosti que ets capgròs! (tossut, insistent, marrà)
És burro com una semal (tenia gasoil agrícola i en posava de pagament).
Quina colla de lletrats que tinc aquí! (tothom crida i critica, Am).

La Bassilia no et va dir ni piu… Aquesta dona meva té el cap més dur que un codís –Granota-.
Senyor, si Antoni no ho diu, jo ni Eusebi no podem referir-li bé l'assumpte, perquè som foscs de cervell -un cabàs-.

ésser cagat a *

Aquest noi és el seu pare pastat (o és ben igual que el seu pare, és el seu pare clavat, és una escopinyada de son pare -Val-; no és cagat al seu pare).

ésser calent quan sua

Es diu de les persones que no s'immuten per res, de les que són poc afectuoses, sobretot si tenen un punt d'informals, canvien de pensament sovint, etc. (Am). |
ésser sang fred, torravits (Ca), torracollons; que no t'hi pots calçar ni vestir, poc seriós, no tenir sentiments, no expressar els sentiments, ésser com una puta tereseta (Mall) |
T'ha dit que demà vindrà a posar la porta, en Rafel? No te'n refiïs, que és calent quan sua.
Tant que t'agradava el raïm i ara no en vols tastar. Ets calent quan sues, tu!
A la seva germana no la poden prendre en consideració, és com una puta tereseta (Tereseta, = ‘titella’)

ésser cançoner

Es diu de qui fa les coses lentament, de qui reacciona amb parsimònia. |
ésser enfadós, romancer, maimó, carregós, pesat; ésser una relíquia (Am) |
Creuem a l’altra banda, que el meu cosí és molt cançoner, parlant.
Aquest presentador és molt cançoner.
Ja és una bona relíquia, aquest home! (és carregós).

nota: No hem de dir «ésser un 'plasta'»

ésser 'canela' fina

Les noies de Biar són molt boniques, són del bo i millor que hi ha (o són la flor i nata, són cosa bona, són la nata; no són 'canela' fina, són canyella fina).

ésser canya d’estiu

Es diu d’una persona alta, prima i que camina dreta (Andorra). |
(anar dret com un fus, ésser ferm -tenir certa bellesa física- Bar), (anar com un ciri -o dret com un ciri-, anar tibat Gir) |
Que faci goig, com si hagués de ser canya d’estiu, dreta i esvelta -La neu adversa-

ésser capaç d'això i molt més

Ésser una persona hàbil, trempada o de molt bona voluntat. Se sol dir també de les persones malvades, quan ja han perjudicat a algú. |
ésser molt apte, ésser volenterós; ésser dolent com la tinya o com la pedregada |
Jo et puc ajudar a pagar la hipoteca; sóc capaç d’això i molt més.
A -Vols dir que és ella que m'ha anat a denunciar? B -Pot ser. Aquesta dona és capaç d'això i molt més

ésser capaç per a tot (o de tot)

Tenir la capacitat de fer moltes coses. |
saber-ho fer tot, valer per a tot, saber fer tots els papers, ésser hàbil, ésser polifacètic |
A -En Cesc, jugant a cartes és una fava. B - I quan s'hi posa, que en sap de fer riure! A -Sí, és un noi capaç per a tot.

ésser car

Ésser costós de realitzar o d’aconseguir. |
ésser costerut, ésser fotut, ésser costós, difícil, ésser car com el foc, costar moltes suades, fer-se dir + nom (Espolla) / no valer cap fortuna |
Els esprints al Tour són molt cars. 
Són molt bones, però es fan dir tomates (són cares).

Aquesta casa em costa moltes suades (tips de treballar).

No val pas cap fortuna, una gasa (ara s'ha de pagar).

ésser car de (+ nom)

Requerir molts diners per al seu manteniment. | valdran més (+ nom) que (+ nom), costa de mantenir |
Serà car de viatges, l’hort (o valdran més els viatges que l'hort -és lluny del poble-).
És cara de perruqueria, aquesta dona (cada dos dies hi va).

ésser car de veure

Expressió referida a una persona que no es veu gaire sovint, que és rara
de trobar. |
poc (+ pronom) et veiem mai!, que t’amagues? |
Ets car de veure. Em pensava que te n’havies anat a viure a la capital.
No et veig mai!, que t'amagues?

ésser carn de canó

Ésser la principal víctima de la guerra o, per extensió, d’alguna sistema perillós o dolent (Gir-Bar). |
ésser una víctima, ésser l'ase dels cops |
Els adolescents sense el graduat escolar seran carn de canó en els pròxims anys.
És carn de presidi, aquest noi -C33-.
En 'Xons', autèntica carn de castanya, víctima de les agressives i geniüdes mans del senyor mestre -Carrer de la Proa-.

nota: Una castanya, ací, és una bufetada.

ésser carn i ungla

Expressió referida a dues persones molt properes en relació o amistat (Gir-Bar). |
on va la corda, va el poal; ésser cul i merda, ésser com la boca i el xiclet, ésser corda i poal (Mall) |
El director i el conserge són carn i ungla.
Mira les dues germanes: on va la corda, va el poal.

ésser carregós com ell mateix

Ésser molt enutjós, sense comparança. |
ésser carregós com una mala cosa; ésser un corcó, una paparra, amoïnós, pesat, castigós, ésser un corcó (Gir-Bar) |
El seu fill és carregós com ell sol.

ésser casament fet

Preveure un casament amb seguretat. |
segur que es casaran, aquests dos aniran a l'altar |
Això de la Lorda serà casament fet. 

ésser cent, la mare i els pardalets

Ésser molta colla (Bar). |
ésser cent i la mare (Val), ésser molta farandola |
A -També hi era, la Dolors? B -I tant!, eren cent, la mare i els pardalets!

ésser cent cavalls de força, per qualcú

Ésser-li d'una ajuda extraordinària (Mall). |
ésser l'aspre de (Am), ésser el suport de, (fer pinya entorn de qualcú, guardar ses espatles a qualcú (Mall) |
En Pau és cent cavalls de força per a son pare, li ajuda en tot el que pot.

ésser cert de tota certitud

Ésser realment vertader i que no admet cap dubte (Mall). |

ésser d'aquesta manera, t'ho pots ben creure, ésser ben ver (Mall) |

És cert de tota certitud que, per a ésser pare, un dels requisits més importants és tenir fills -Els nins.

ésser clatellet de musclo

Ésser una cosa fina, delicada; se sol dir especialment d'una menja (Bar). |
ésser exquisit, saborós |
Aquestes faves tendres són clatellet de musclo.

ésser clau

Ésser decisiu en la solució d’un conflicte o dificultat. |
ésser la clau de volta o de l'arc; ésser essencial, crucial, imprescindible, necessari, esser la panacea; fer època, se'n parlarà |
Rússia va ser clau en la segona guerra mundial.
Aquest discurs que farà època.

ésser colló

Es diu d'un home que és curt d’enteniment o que només diu ximpleries (Mall). |
ésser beneit, alatrencat, un torrapipes, collonera -Mall-; (ésser pur, ésser cap de fava Mall), faltar-li un bull, faltar-li un regó (Val) |
Sempre he cregut que aquest home és colló de naixement.
Aquest, una mica més colló i no neix! (Mall)
Jo puc ser vella, però no collonera -IB3-.

I jo, mireu si som alatrencada, que a la senyora Laura encara la vaig trobar a mancar, sobretot quan tenia xerrola i els de casa no eren gaire bons per a dir-me res -Temps d'abantes-.

nota: Vegeu també “fer el colló”. 
ésser collonut

Hom ho diu d'una persona o d'una cosa quan tenen un alt nivell de qualitat o, irònicament, quan és dóna el cas contrari. |
és fenomenal, és ben parit, és fantàstic, és sorprenent; és el súmmum, és d'allò que no hi ha |
En Robert és collonut, sempre hi pots comptar.
Jo explico i tothom xerra: és collonut!

ésser com a poma

Es diu d'una dona considerada com a ximple (Mall). |
ésser com a beneita (Mall), ésser com a ximple |
La seva dona és ximpleta: és com a poma.

ésser com cues de sargantana *

Els de sisè no estan mai: són uns belluguets (o són molt inquiets, són el cul d'en Jaumet, millor que són com cues de sargantana).
nota: Vegeu també 'estar 5', al volum 1.

ésser com desfer calça

Es diu de qui es fa fonedís o desapareix d’una manera gradual i sense interrupció (Mall). |
perdre's, esfumar-se, desfer-se com una calça (DCVB) |
Anar amb ell és com desfer calça, quan te n’adones ja s’ha fet una hora lluny.

ésser com dues ànimes dins d’un cos

Es diu de dues persones que són molt amigues (Mall). |
ésser carn i ungla, ésser cul i merda, ésser la corda i el poal (Val) |
Aquells dos són com dues ànimes dins d’un cos: allà on va l’un, va l’altre.

ésser com el bou de Corpus

Es diu de tot allò que es veu més gros del normal (Men). |
ésser voluminós, ésser un gegant, semblar la xeringa de Mossèn Domingo que hi caben sis bot d'aigua (Ca) |
Aquest home és com es bou de Corpus.
Aquest càntir sembla la xeringa de Mossèn Domingo que hi caben sis bot d'aigua (és enorme).

ésser com el bou de mota

Sa mota era el bestiar dels llocs –cases de pagès- que s’havia de reemplaçar si es moria (Men). |
semblar l’hereu |
En Joan fa molts anys que treballa al mateix lloc, aquest és com que sigui el bou de mota.

ésser com el gratar, que tot és començar

Hom ho diu a algú per engrescar-lo a fer quelcom (Girona). |
menjar i gratar, tot és començar |
A -Em costa de posar-me a cosir. B -El cosir és com el gratar, que tot és començar.

ésser com els ases d'Artà que, en veure es bast, ja suen

Ésser molt malfeiner, no voler fer gens de feina (Mall) |

fer com els burros de Biure, que quan veuen la feina ja suen; ésser gandul, malfeiner; tenir un os a l'esquena, tenir l'esquena llarga |
El seu fill no va de feina: és com els ases d'Artà que, en veure es bast, ja suen.

Aquell noi té moltes ganes de treballar, però se les aguanta (Bar).

ésser com fel

Tenir un gust molt desagradable (Gir-Mall). |
ésser fel (Mall), ésser molt amargant – o amarg-; semblar oli de fetge de bacallà |
Aquestes pastilles són com fel.

ésser com l'ase d'en Móra, que de quantes coses veu s’enamora

Es diu de qui compra coses que no li faran cap servei (Mall). |
fer com el gos d’en Móra, que de tot s’enamora (Gir) |
Esser com l’ase d’en Móra, que de quantes coses veu s’enamora -Nous escrits-.
A –Mira quin abric que m’he comprat, a les rebaixes. B –Un altre? Tu fas com el gos d’en Móra, que de tot s’enamora!
nota: A Barcelona sentim 'semblar l'ase d'en Mora', amb el sentit de portar una vida sexual desordenada.

ésser com la boca i el xiclet

Es diu de dues persones que sempre juntes. |
ser com la corda i el poal, ser com carn i ungla, semblar tap i carabassa |
Ha entrat al bar, i el seu cosí no deu ser gaire lluny, perquè són com la boca i el xiclet.

ésser com la bóta de Sant Ferriol (o semblar)

Hom ho diu d'una cosa que no s'acaba mai (Gir-Bar). |
durar com un cul de morter, no exhaurir-se |
No para de demanar-me diners; es deu pensar que el meu portamonedes és com la bóta de Sant Ferriol!

ésser com la mel a les mosques

Ser, una cosa, molt atractiva per a algú (Val). |
agradar, temptar, fascinar, cridar; ésser un imant |
Els quadres d’honor sempre han estat una cosa semblant a la mel per a les mosques. -Ai filleta, i quan et veurem en el quadre d’honor? Deien les ties a Irene -Séquies-.

ésser com la pàssia

Es diu d’una explicació llarga i cansada (Men). |
semblar, una cosa, que no té fi; ésser molt cansat i avorrit, ésser la cançó enfadosa -o de l’enfadós-, estar més avorrit que una puça a la panxa d'un gos (Bar) |
Açò que conta aquest home és com la pàssia i ja ens ho ha dit deu vegades.
pàssia: Narració de la passió i mort de Jesucrist.
nota: Vegeu també "ésser la mort i passió".

ésser com la pólvora (o ésser una pólvora)

Tenir un caràcter irascible. |
tenir la sang calenta, ésser geniüt, rabiós, irritable, irat, colèric, irascible, iracund, rabiüt, viu de geni, virat (Val); tenir el caràcter fort (Am), tenir el caràcter agre, tenir molt de geni, tenir mal geni, tenir poca paciència, tindre el rot agre (Val); regirar-se la bilis |
No li digueu pas que el vidre és trencat, que és com la pólvora.
No la contrarieu, que és una pólvora.
Pel que fa a papà, la profusió d'enterraments havia aconseguit agrir-li el caràcter, segons contava mamà -Vents de port-.
nota: Vegeu també "ésser un polvorí".

ésser com posar oli en un llum (o posar oli en, oli en)

Trobar la solució escaient i ràpida per a algun problema (Cat-Bar-Mall). |
anar bé, ésser bufar i fer ampolles, encertar un remei, (ser oli en un cresol, ser cel en paella, ser posar el pegat sobre el mal (Bar),

ser tan fàcil com fotre un caramel a un xiquet Val) |
Comprar ara or és com posar oli en un llum.
Noia, prendre aquestes pastilles ha estat posar oli en un llum: ja no estossego.
Si jo veia perill, em llevava la boineta i ells ja sabien que havien d'eixir fugint, sense encantar-se, amb les metralletes a la mà. Si jo no me la llevava del cap, la boineta, allò era oli en un cresol -Guerra4-.
...tot serà com posar oli en un cresol -La cara oculta de la lluna-.
A -L'Àvia vindrà a Sabadell amb nosaltres. B -Oli en un llum! (Bar)
C -N'hi havia uns quants que arribaven cada dia tard i un dia vaig dir: “Qui a les vuit no sigui aquí, es quedarà al vespre a acabar feines.” D -I va anar bé? C -Va ser posar oli en un llum!
Tenia un degoter a la paret i els paletes no em trobaven d'on venia; un dia hi vaig posar aquesta uralita i va ser posar oli en un llum. Els vaig dir que, si no callaven, no faríem l'excursió; va ser com posar oli en un llum (van fer bondat de seguida).

ésser com qui bufa i remena els dits

Ésser una cosa molt fàcil de fer (Mall). |
ésser bufar i fer ampolles |
Serà com qui bufa i remena els dits –Albellons-.

ésser com sa cussa de sa Coma

Es diu de qui obra malament i no se n’adona (Mall). |
Aquest homo és terrible i sembla no adonar-se’n; és com sa cussa de sa Coma, que feia es quissons i no se’n temia.|

ésser com sa Tafona

Ser molt adinerat (Men). |
tenir més diners que puces, ballar-la grassa |
Però tu, què et penses que sóc sa Tafona? Hauràs de guanyar-t’ho primer.

ésser com si

Fórmula per a introduir una comparació hipotètica. |
semblar; gairebé |
A -Has aprovat? B -No, però és com si ho hagués fet, perquè em falta presentar un treball, només.
C -Que cales foc a la cuina? D - No, però és com si en calés (fa molt de fum).

ésser com un fibló

Ésser molt fort i impetuós (Mall). |
ésser com un pet de tramuntana |
Quan aquell cavall envestia era com un fibló -Conte-.
nota: mànega, tornado

ésser com un pellot

Hom ho diu d'una persona molt feble (Ca). |
ésser flac, lànguid, desanat, neulit |
No sóc ningú: sóc com un pallot, a cada moment caic! (ho diu un vell).
pellot: Parrac.

ésser com un refugiat de guerra

Tenir desavantatges (Men). |
ésser poca cosa, ésser l’últim sant de l’altar |
Mai no serà res: és com un refugiat de guerra.

ésser com una bóta (o estar)

Es diu d'una persona molt grassa i més aviat baixa. |
ser gras com un teixó (o toixó), estar gras com un tudesc o com un porc, semblar -o ésser- un sac de carn |
L'he trobat com una bóta.
El seu germà és una bóta.
Si menges tant, t'engreixaràs com una bóta!
Aquesta nena és un sac de carn: hauria de menjar més verdura.

ésser com una flor revenial

Es diu d’una persona molt innocent i fràgil (Men). |
ésser una figaflor |
Na Maria i na Joana són com dues flors revenials.

ésser com una lloca

Es diu d’una persona acollidora i protectora (Men). |
ésser una mare |
Na Joana és com una lloca, amb els nebots.

ésser 'comodon'

El meu home és un panxacontent: no és bo ni per desparar la taula (o és egoista, és tranquil, és un fresc, el tens malacostumat, és un gos -Val-; no és 'comodon').

ésser conco (o ésser conca)

Ésser un home vell que no s'ha casat (Bar). |
ésser un fadrí vell, ésser matxutxo, ésser vellarda (dona), ésser un onclet (Ca), ésser una tia -i una tieta- |
El germà de l'avi era conco i vivia amb nosaltres.

ésser conscient que (o de)

Tenir consciència d’alguna cosa. |
saber, conèixer, adonar-se |
Sóc conscient que això és perillós -Ràdio-.

ésser considerat

Tractar les persones bé, amb respecte. |
ésser atent, servicial, generós |
Varen ser considerats (es varen recollir a casa seva un parent vell).
A aquestes noies els agrada que siguis considerat (que no siguis exigent, en un asil de vells).

Em quedaré uns dies a casa de la mare -l'han operada-; s'ha de ser considerat.

ésser convidat

Haver rebut una invitació. |
ésser invitat |
Si voleu venir al ball, sou convidats (= us hi convido).

ésser cornut i pagar el beure

A més d'ésser víctima d'una situació o d'un afer, haver de contribuir a resoldre'l. |
ésser banyut i pagar el beure (Mall), fer de puta i pagar el llit, ésser desgraciat i perjudicat, ésser acollonat per davant i per darrere, ésser l'ase dels cops, quedar cul batut i cara alegre, ésser banyut i fer llum amb l’espelma (Val), (de més dels corros, sense ous; ésser cornut i fustigat -l’Alguer-) |
Visc al primer i he de pagar molt més per l’ascensor: això és ésser cornut i pagar el deure.
A mi, tenir una dona a l'oficina treballant i que no faci la feina, no m'interessa: això és fer de puta i pagar el llit.  acollonar: Riure's d'algú, fer-ne burla (DPC).

ésser cosa bona

Ésser una cosa positiva. |
ésser bona cosa |
A -Volen fer una residència per a vells. B -Això ja és cosa bona.

ésser cosa de

Pertànyer una cosa a un grup. |
dependre de; la poden guanyar, n'hi ha tants que compten (2, 3, 4...); se n'ha d'encarregar, ho ha de fer |
La lliga, enguany, és cosa de tres.
L'educació és cosa de tothom (no de tots)
Això és cosa del IEC (ho han de decidir ells) -TV3-.
Aquesta malaltia no és pas cosa de curandero (has d'anar al metge).
Això no és cosa cosa nostra, has d'anar al Consell Comarcal.

ésser cosa de poques empentes

Es diu d'una feina fàcil de fer i que sembla de poca durada (Am). |
ésser joc de poques taules; ésser cosa de poques trompades (Ca), de poques estones, de bon fer |
No cal pas que esperem el pare, ja ho podem fer nosaltres, que això es cosa de poques empentes.

Aquesta negociació serà joc de poques taules (serà fàcil) -CR-.

ésser cosa sabedora

Saber-se una cosa, ser fàcil de saber (Am). |
tenir coneixença d'un fet; ésser cosa sabuda |
Quan vam vendre el camp, ja era cosa sabedora de la meva noia. Ara que no es queixi.
Les separacions són molt sabedores (de seguida se sap).

ésser cosa sabuda

Ser coneguda, una cosa (Am). |
ésser cosa sabedora, saber-se, ésser conegut o de domini públic |
Les tècniques de navegació eren una cosa sabuda pels grecs.
nota: Aquesta forma no l'hem sentida en persones d'edat; tanmateix, pensem que és correcta. Si algun lector ens en dóna clarícies, li ho agrairem. 

ésser cosa segura

Que és segur que passarà (Cas). |
segur que, de segur que, sense dubte, de totes passades, són faves comptades, no falla, és compte clar |
Si et faig cas, és cosa segura que cauré.
nota: Aquest frase feta també es diu en castellà i alguns autors la rebutgen. No l'hem sentida mai al Principat, però sí al País Valencià. Si algun lector ens pot ajudar a precisar-ne la correcció, li ho agrairem

ésser cosir i cantar **

No creguis que aprovar les oposicions sigui bufar i fer ampolles (o flors i violes, fàcil de fer, arribar i moldre, arribar i fènyer -Val-; que sigui mamat; no cosir i cantar).

ésser cosit de

Ésser ple. |
ple de gom a gom, ple com un ou, ésser embotonat (Ca), ésser -o estar- atasconat (Ca), estar a dues tongues (Val) |
El garatge era cosit de cotxes.
L'aplec era cosit de gent.
El parc estava a dues tongues.
Tot és embotonat que no hi cap res més (ple de roba, l'armari).

N'era ple, abans, de fàbriques, a Pont de Molins (Ca).
El teatre era atasconat de gent (Ca).

ésser costum

Ésser hàbit en un lloc o societat. |
estilar-se, soler, usar; ésser habitual o corrent, ésser la tònica, ésser norma |
Ací és costum esmorzar fort.
Aquest nen seu malament, i això ja és norma; no et pensis que sigui avui el primer dia (Am).

ésser cotilla *

Aquest nen, és xafarder! (o tafaner, sedasser, curiós, li agrada fer bugada -Am-; no és cotilla!)

ésser cul i camisa

Ésser amics o parents inseparables. |
ésser inseparables, ésser carn i ungla, ésser tap i carabassa, ésser com la boca i el xiclet, ésser trau i botó, ésser cul i merda (Bar) |
Els teus cosins són cul i camisa.
En Sebastià és sempre trau i botó amb el PAA -Punt-.

ésser curt com una cua de conill

Ésser molt poc intel·ligent (Bar). |

més curt que cua de conill (Bar), més curt que una màniga d'armilla (Gir), curt d'enteniment, curt de gambals; tenir una durícia al cervell, no entrar-hi -un estudiant-; tenir el cap com un pom d'escala (Bar), més curt que una màniga de guardapits (Mall), més curt que el dia de Sant Tomàs (Val) |

És curt com una cua de conill.



ésser d'admirar

Ésser digne d'admiració. |

ésser admirable, sorprenent, digne d'admiració |

És d'admirar com s'esforça a caminar! (està molt malalt)
Demanen el seu dret amb una insistència que és d'admirar (o que és digna d'admiració, digna de lloança, molt meritòria; millor que digna de millor causa) -Avui-.

ésser d'allà on ve el vent (o d'on bufa)

No tenir idees clares, sinó acomodatícies. |
seguir el vent, seguir el corrent, ésser de qui mana o dels qui guanyen, navegar a tots els vent, cercar només la conveniència |
Els nostres polítics són d'on bufa el vent.
A -És molt d'esquerres el teu germà! B -Ja pots comptar! És d'allà on ve el vent, com la majoria de gent.

ésser d'armes tomar **

No el podràs pas convèncer perquè és del morro fort (o de mal dominar, ésser d'anar-hi anant (Am), mesell, tossut com una mula, cabut, caparrut, de mal ferrar, està enrocat, -d'empenta, de pit Val-; no d'armes tomar). 

ésser d'un (+ adjectiu) * .

És molt lleig, aquell noi (o és lleig com una mal cosa -Gir-Val-, que n'arriba a ser de lleig!; no és d'un lleig, aquell noi!).
Sóc molt generós, jo, quan no he de pagar (o no em ve d'aquí, pagant els altres; i que en sóc, de generós, quan paga un altre -Val-; no sóc d'un generós, jo, quan no he de pagar) -8TV-.

Que n'és d'amable, aquell senyor! (o és molt amable; no és d'un amable!).

ésser darrere de

Ésser el responsable d'un fet. |
ésser la lloca, ésser qui mou els fils |
No se sap qui hi ha darrere dels atemptats.
Quins interessos poden estar situats darrere el missatge que rebem? -Saó-.

ésser de

Tenir inclinació o afició (Gir, Mall). |
ésser partidari de, ésser favorable a, estar de, agradar, estimar, ésser amic de |
No en sóc pas jo, d'aixecar-me aviat.
Sou de menjar vós? (= teniu gana?, sou de vida?).
Jo no en sóc pas, de futbol.
És molt de la mare, aquest nen (la retira, Am)
Aquest noi és de dormir molt.
És un home que no és de gaires històries (li agraden les coses clares).
Ell no és d'explicar gaire (no li agrada de fer-ho).
No en sóc jo, de beure i menjar molt.

ésser de (+ infinitiu)

Haver-hi moltes possibilitats que una cosa sigui. |
ja es veia a venir, ja era vist, ja es veia de lluny, ja es preveia |
Ja era de veure que avui no guanyaríem.
nota: Ruaix opina que és admissible la construcció ‘és de + infinitiu’. Alguns autors la rebutgen. Trobem "és de doldre" al DIEC. Nosaltres pensem que, tot sovint, aquesta construcció sembla forçada i no ens hauria de fer oblidar expressions més nostres. Exemples.:
Fixeu-vos que per reprimir la manifestació... (o s’ha de dir que, ressaltem que, remarquem que, fem esment que; millor que és de notar que, és de destacar)
Cal pensar que aprovarem (o cal creure, esperem; millor que és de creure)
Suposo que demà tindrem temps per a visitar el zoo (o crec; millor que és de suposar).
Em fa por que demà plourà (o tinc por que, temo que; millor que és de témer que demà plogui, és de desitjar que no plogui).
Si hi ha lloc, poder no hi posaran ningú al llit del teu costat, però és de rar (a l'hospital, Ca).
Aquells veterans s’ho prenien alegrement, i era de sentir la pluja d'acudits que es creuaven de l'una a l'altra banda -Carlinada-.
Era de sentir els fàstics que els d'infanteria ens dirigien: de covards, ganduls i 'faroleros' no ens deixaven' –Carlinada-.

ésser de boig

Ésser excessiu o inadequat. |
ésser una bestiesa, una animalada, una salvatjada |
Anar a comprar a Andorra, des de l'Escala, és de boig.
Encendre la calefacció, amb aquesta calor, és de boig!
És de bojos, tanta feina!

A -Ara destaparan el teulat i faran un pis a sobre la casa. B -Quina salvatjada! (és una casa fantàstica i la faran malbé)

ésser de bon

Vegeu de bon (+infinitiu)

ésser de bon calaix

Ser ric o tenir suficients diners per viure bé (Cas). |
ser de bona família, ser de bona casa, estar carregat de diners, tenir sous, ser de casa bona (Gir), tenir diners per anar fent (Ca), tenir diners per anar tirant (Am), tenir la bossa llarga, tenir-los fets, tenir pela llarga (Ca), tenir teca llarga (Am), no saber què fer dels calés (Ca) |
Algunes amiguetes no tindrien problemes a omplir la guardiola perquè els seus pares, avis i oncles eren de bon calaix –La cara oculta de la lluna-. 
Amb aquesta subvenció tenim diners per anar fent: no patiu! (molts).
A -Qui ho ha comprat? B -Deu ser algú que té la bossa llarga.
Aquesta dona ha de tenir pela llarga.
Ell ja els té fets.
Aquell no sap què fer dels calés (és molt ric)

ésser de bon voler

Tenir bona voluntat o estimació (Mall). |

ésser bona persona, ésser bon Jan |
El seu amic és de bon voler.

ésser de bona fusta

Tenir bona salut (Bar-Lleida). |

ésser fort, valent, sa, sa com un all, (ésser sereny com el cor de roure, ésser fort com una roca, tenir salut per a vendre; Tresponts)

Són dones de bona fusta.

ésser de bondat

Ésser bona persona. |
fer bondat, ésser de bona passat, ésser pacient, tenir bon caràcter |
Són de bondat, els bessons.

ésser de calaix (o de caixó) **

A -Quan hi ha més atur, hi ha més delictes. B -Això és evident! (o no n'hi ha cap dubte, ja se sap, és de lògica, és obvi, és irrefutable, és indubtable, és corrent, passa sempre, cau pel seu propi pes, (és de raó, són faves comptades Mall); no és de calaix, és de caixó!) -CR-.
Que el Govern faci un comunicat, és lògic (o de sentit comú, corrent; no de calaix) -Punt-.
Si no estudies, tindràs carabasses; això és molt clar (o ja se sap, és obvi, és evident; no això és de caixó). 

ésser de casa (o ésser molt de casa)

Hom ho diu de la persona que està bé a casa, que no és gaire amant d'anar per places, bars, teatres, etc.. |
estar bé a casa, ésser familiar, ésser casolà (Gir-Val) |
En Joan és un home de casa: no surt gaire.
El Sr. Pere era un home molt de casa.
La Dolors és una noia de casa.

ésser de collons closos

Ésser un home de coratge i de conviccions fermes (Mall). |
tenir coratge, tenir collons, tenir ronyons (Mall) |
En Miquel és un home com cal, és de collons closos.

ésser de compte

Ésser difícil de trobar (Men). |
ésser de bon comptar, ésser clar, ésser difícil de trobar |
I fa poc que era de compte es lloc que no en tingués qualcuna (de vaca de sa raça de la reina) –Fets-.

ésser de consciència

Ésser, alguna situació, tant greu que mereix alguna ajuda. |
ésser un cas de consciència |
Els vaig ajudar perquè era de consciència: no tenien ni roba per a posar-se.
Les persones de cinquanta anys que perden la feina són un cas de consciència.

ésser de «l'agrat» de *

Esperem que el programa els hagi agradat (o que hagi estat del seu grat -Gir-Val-, que hagi estat del seu gust -Gir-Val-; que l'hagin trobat amè, plaent, divertit; no que hagi estat del seu 'agrat').

ésser de l'art

Es diu de qui sap bé una cosa determinada molt bé. |
de l’ofici, del ram, expert, entès, trempat; ésser la seva feina, ésser un artista |
Que ho faci ell, que és de l’art (cal obrir un pany amb una clau per dins).
Aquest sí que és ben bé de l'art, és la seva feina (és un especialista).
El teu mecànic és ben bé de l’art en motors de gasoil.
Aquests fusters no són gent gaire de l’art (fa poc que s’hi han posat).
No remenis la porta que trencaràs el pany! Fes venir un manyà: ells són de l’art, agafaran la maneta per fora amb un filferro i t’obriran (ha quedat tancat a fora i té les claus a dins).
Aquesta dona és de l’art (és promíscua Am).
Aquestes dones són de l'art, són fines; els hi fan creure que n'estan enamorades per casar-s'hi (a uns vells).
Ets un artista! (fa totes les restes bé).

ésser de l'art, que belluga!

Es diu del peix fresc i també de la joventut esvalotada (Bar). |
ésser fresc, encara és belluguen!; ésser jovenalla, ésser als anys verds |

Lluces, dones: de l'art, que belluga!
Han vingut una colla de l'art que belluga.

ésser de l'olla

Formar part dels que manen, en una organització (Gir-Bar). |
ésser de la llopada, ésser del rogle de dins, ésser qui remena les cireres, tenir un peu a dins, dur el rem, portar el pòndol |
No li ha agradat això que li has dit, perquè és de l'olla (criticava l'Ajuntament).

ésser de l'ull del vent

Es diu de qualcú que és molt hàbil o molt llest (Mall). |
ésser una gínjol |
Aquests nois són de l’ull del vent; ens han prestat un gran servei -Bruixat-.

ésser de l'últim que li parla

Ésser fàcil de convèncer (Gir-Bar). |
tothom l’engresca, no tenir criteri, es gira com una mitja; ésser un caragirat (Gir-Bar), un taral·lirot, un baliga-balaga, un tarambana; deixar-se influir per tothom, ésser un cul d'olla (Bar) |
El meu gendre és de l’últim que li parla, ara s’ha enamorat d’una màquina de collir ametlles! Valdrà més la màquina que les ametlles!
La mainada són de l’últim que els hi parla.
Cony! Ara ets de dretes? No fa gaire, eres comunista. Tu ets de l’últim que et parla!
No confieu en ella, que és de l’últim que li parla (es deixa influir).

ésser de la broma

Tenir ganes de riure i de fer riure. |
ésser xalest, xalat, alegre, graciós, divertit, bromista, burleta (en el bon sentit), faceciós, jocós, burlaner |
Si el coneguéssiu sabríeu que és molt de la broma.
M’agrada que vingui a sopar, la Carmeta, perquè és molt de la broma i hi té gràcia.

ésser de la bufarada

Ésser ràpid a prendre decisions i a fer les coses (Ca). |
ésser arrauxat, no tenir espera, (patim-patam, ja ho han dit i ja ho han fet Ca); pensat i fet, dit i fet |
Si t’han dit que fan la casa, la faran en quatre dies; són gent de la bufarada.
L’avi és patim-patam, quan diu una cosa s’ha de fer de seguida.
És patim-patam, ell!, ja ho ha dit!: no s'hi rumia gaire a dir les coses.
notes 1: Vegeu també 'patim-patam 2', al Volum 1.
         2 Una bufarada és un cop de vent, un bufarut de vent.

ésser de la confraria de la llàgrima

Ésser ploraner. |
ésser ploramiques, ésser un sac de gemecs, ésser ploricó (Val), fer sa grémola (Mall) |
Plora en totes les pel·lícules: és de la confraria de la llàgrima.
És un sac de gemecs, aquesta noia: sempre es queixa.

ésser de la crosta

Ésser beat, misser (ho solen dir els qui no van a missa, Gir-Bar). |
de misses, rata de sagristia, rosegaaltars; ésser molt religiós, ésser conservador, tenir ben agafat (quelcom) |
Mira com parla el nen, i això que els seus pares són de la crosta (diu renecs).
En aquesta casa ho tenen ben agafat, això de la religió (hi creuen).

ésser de la foguerada

Ésser de caràcter fort, apassionat. |
ésser de geni curt, arravatat, arrauxat, ésser un exaltat en política, ésser de la flamarada (Bar) |
No li diguis que el seu noi beu, que és un home de la foguerada i tindrem temperi.

ésser de la fuà *

Aquesta noia és de la màniga ampla (o llicenciosa, llibertina, fàcil, lleugera, procliu al sexe; millor que de la fuà).
nota: Una ‘fua’ és una envestida, ‘prendre fua’ és adquirir impuls per a avançar impetuosament, segons el DCVB. Això donaria sentit a aquesta expressió. Tanmateix, el fet d’haver-la sentida pronunciada ‘fuà’ i prop de la frontera francesa, ens fa pensar que és un gal·licisme.

ésser de la incumbència (d'algú)

Ésser, algun fet, responsabilitat d’algú. |
és la teva obligació, ho has de fer tu |
Això no és de la incumbència nostra.

ésser de la lloca

Fer part del grup de persones que manen, que tenen influència, que intervenen en un assumpte, que tenen els mateixos interessos (Am). |
ésser de l’olla, ésser dels que tenen la paella pel mànec, (ésser de la llocarada o de la mà Am), ésser de la llopada (Ca), ésser del mateix pèl (Val), ésser de la cassoleta (Mall) |
En Ramon és de la lloca, com tots els seus germans (fan negocis poc clars).
La Júlia és de la mateixa llopada que el seu cunyat (manen, en una empresa, amb pocs escrúpols).
Tots els càrrecs de l'Ajuntament són de la mateixa llocarada.

ésser de la mà

Pertànyer al grup dels qui dominen o controlen un negoci o institució (Am). |
ésser de la lloca, de l’olla |
Duen tan bons cotxassos perquè són de la mà.
En Carles és de la mà (fa contraban en combinació amb algunes autoritats).

ésser de la màniga ampla

Ésser de moral laxa; sobretot referit a dones i a moral sexual (Gir-Bar). |
no tenir prejudicis, no tenir manies, ésser llicenciós, tolerant,
transigent; tot li està bé |
Les d’aquell poble tenien fama de ser de la màniga ampla.

ésser de la mateixa patuleia

Se sol dir de gent de baixa categoria, vulgar, poc recomanable. |
ésser de la mateixa regàlia (Ca), ésser de la mateixa estofa, fer ali |
Uns i altres són de la mateixa patuleia.

ésser de la mateixa rabassa

Ésser de la mateixa família; fer activitats molt relacionades (Am). |
ésser de la mateixa regàlia (Ca), ésser de la mateixa rel, ésser del mateix tronc, ésser de la mateixa sang |
Els fiscals i els advocats són de la mateixa rabassa.
No tenen fills, però en Jofre donarà l'herència als de can Peret, que són de la rabassa (als seus, no als parents de la dona; Am).
Et sap greu que no es trobi bé, però ja no és de la sang (és un parent sobrevingut).

ésser de la mateixa regàlia

Ésser de la mateixa família o de la mateixa categoria (Ca). |
ésser parents, ésser de la mateixa rabassa |
La Júlia i jo som de la mateixa regàlia (som cosins).
Aquests que entren a robar pels horts, són tots de la mateixa regàlia.

ésser de la pell de Barrabàs

Ésser entremaliat, dolent. Se sol aplicar als menuts (Gir-Bar). |
ésser deixat del dimoni (Am), ésser de la pell del dimoni, de mal governar, ésser la lepra, ésser de mal pelar, ésser un botxí, (tenir ànima de botxí, tenir mals instints Bar), ésser un os de mal pelar (ésser més mal -o mes dolent- que un trabuc, ésser més mal que la tinya Val) |
Quan tenia cinc anys, era un botxí (tenia mal caràcter, no creia; Ca).
Els seus cosins eren de la pell de Barrabàs.

ésser de la pell del dimoni

Ser malvat o, dit d’un xiquet, ser massa rebolicat (Val-Bar). |
ésser de la pell de Barrabàs, ésser dimoni (una criatura) |
Els xiquets d’aquella casa no m’han deixat ni una col sana: són de la pell del dimoni.
notes: 1 Rebolicar 2: Moure avalot, causar desordre (Diccionari Valencià – Bromera)
2 Vegeu també "ésser de la pell de Barrabàs"

ésser de la pila

No destacar (Bar). |
ésser vulgar, corrent, ésser dels que hi ha més |
A -És trempada? B -Mira, és de la pila.
Ara, al nostre club en vénen molts que són de la pila.

ésser de la primera volada

Es diu de qui no té experiència per raó de la seva joventut. |
ésser acabat de sortir de l’ou -o del niu-, no haver vist cap ase volar; tenir la llet als morros, ésser molt jove, ésser un xitxarel·lo (Bar) |
Vol fer com els joves de la primera volada i prendrà mal, amb la moto (té 50 anys).
A -Sembles un jove de la primera volada (se sol dir de broma). B –Sí, ja m’ho trobo! (= ja veig les dificultats que tinc).
Tu encara ets un jove de la primera volada.
Tots som de la primera volada, aquí (en un asil, ironia).
Jugàvem a cuit amagar -cuita a amagar- amb una banda de marrecs, tots fills de pagesos com ell, i ocells de la primera volada -L’ocell tranquil-.
Encara tens la llet als morros i em vols ensenyar a jugar a futbol. Au, home!

ésser de la seguida

Fer les coses que fan els altres. |
ésser de la majoria, del ramat, del muntó (Val) |
A –El padrí, era molt de missa? B -No, era de la seguida (hi anava perquè llavors hi anava tothom).
La vida s'anava fent impossible per als que no érem de la seguida (del partit que manava) -Llibre-.

ésser de la sèrie (o de la sèrie B)

Ésser homosexual. |
ésser del ram de l’aigua, ésser efeminat |
Diuen que el seu germà és de la sèrie.

ésser de la talla que n'hi ha més

Tenir unes mides normals. |
d’estatura -o alçada- normal |
A –És molt alt aquest nin. B –No. De la talla que n’hi ha més.

ésser de la Verge del Puny *

Aquella és molt tacanya (o garrepa, coquina, agarrada, rància, ganuda; no menja per no cagar; no és de la Verge del Puny) -RAC1-.

ésser de les Planes

Tenir poc pit, una noia (les Planes és un poble de la Garrotxa). |
ésser rasa, plana, llisa |
És molt maca de la cara, la Rosa, però és de les Planes.

ésser de llei

Ésser just i lògic. |
tal com toca, tal com ha de ser, tal com cal, tal com Déu mana; és obligat de; ésser natural, de sentit comú; pela la pera a l'amic i el préssec a l'enemic (fes justícia, Bar) |
En Falles, és de llei que les notícies vinguin de València.
Si ets com cal, t'interessaràs per... (o si ets com Déu mana, si ets com s'ha de ser, si ets així com cal, si ets de llei; millor que si ets de bona llei).

ésser de mal (+ verb)

Vegeu 'de mal (+ verb)'

ésser de mal pelar (o ésser un os de mal pelar)

Ésser difícil de superar o de resoldre, una cosa, un compromís, una tasca. |
ésser de mal rompre (Am); ésser dur, difícil, complicat, costerut; ésser costera amunt (Val) |
Aquest entrenador és de mal pelar: quan diu una cosa, l'exigeix.
La crisi econòmica és un os de mal pelar.
El llatí serà un os de mal pelar.
L'Albatera és un equip difícil de pelar.
La Cristina és una dona de mal pelar: costa molt fer-la baixar del burro.
La veritat és més costeruda que la mentida i demana fins i tot un cert heroisme –Llengua Nacional-
És un noi difícil (estrany)
nota: Vegeu també 'ésser un os (o un os dur de rosegar)'.

ésser de massa (i ésser de més)

No parar bé algun comentari, poder ser sobrer o ofensiu. |
ésser de més, sobrar, ésser inconvenient, ésser sobrer |
Has parlat molt bé, però has dit que són divorciats; això ja hi és de massa.
El diàleg, en aquesta mena de conflicte, mai no hi és de massa.
Mai no hi serà de més, un gimnàs, a l'escola (farà favor).
En aquest equip, tu i jo hi som de més (no els interessem gaire).
Ja m'agrada aquest restaurant, però aquests crits hi són de massa (uns que xerren cridant).
Mai no és de més repetir-ho.
No seria pas de massa tornar-hi a trucar (hi quedaríem bé).
No estaria pas de massa que als companys els enviessis una felicitació.
No serà sobrer extremar l'atenció –Presència-.

ésser de mata morta

Ser poc actiu, de poc de caràcter o conformista (Val). |
ésser aturat, ésser vergonyós, tenir poc esperit, ésser tronc (Ca) |
Com vols que tinga amigues si és de mata morta?
Aquell noi és tronc com ell mateix: no diu res.

ésser de mel i sucre

Ésser molt delicat (Mall). |
ésser -o semblar- de sucre, ésser nyicris, llepafils, ploramiques, (ésser -o esser- de pasta de caramel, ésser de pasta de doblegat, ésser un mira’m i no em toquis Mall) |
Aquesta al·lota és massa bleda, és de mel i sucre.
En Pere té un nin que és de mel-i-sucre, sempre té i és més petit que un ropit.
Agafa el meu impermeable. Ja el deixaràs a Lluc. -No cal, Mateu, no sóc de mel i sucre -Voltors-.
nota: L'expressió "sempre té" és genuïna del parlar mallorquí, sense afegir-hi cap adverbi.

ésser de més mal gitar que un canyar

Es diu de qui no vol anar-se’n a dormir (Val). |
Demà no hi ha qui l’alce, però ara és de més mal gitar que un canyar.
gitar: Ajeure’s, ficar-se al llit.

ésser de nom

Tenir un nom (Men-Mall). |
dir-se (Gir), anomenar-se, haver nom, nòmer (Balears) |
Jo som de nom Anna Maria.
A -Com et dius? B -Em dic Segon.
Era un al·lot que nomia Robert.
nota: A Mallorca, ocasionalment, en alguns pobles es diu "ésser de nom"; en altres es diu "nòmer"; també es fa servir "dir-se", però no es pregunta “com et dius?”, sinó “què et diuen?”.

ésser de plànyer

Merèixer commiseració (Gir, Mall). |
merèixer compassió, fer pena, fer misericòrdia, fer llàstima, moure
a plany (Val) |
La gent que són malalts, sí que són de plànyer, però aquests que s’han endeutat per anar a fer viatges, no.
Pobra noia, diuen que la sogra la fa penar tant. Ja és de plànyer!

ésser de pinyó fix *

Tu ets un home d'idees fixes (o no canvies mai de pensament; quan tens una dèria no te la treu ningú, ets obstinat, ets enterc, vas amb pinyó fix -GDLC-;

ésser de poca vida

Ésser poc menjador. |
ésser -o quedar- aviat tip, menjar menys que un pardal, menjar com un ocell -o ocellet-, només de veure el menjar ja soc tip (Ca), ésser de poca menjua (Men) |
El meu cosí és de poca vida.
Jo, quan veig els macarrons ja sóc tipa! (no li agraden).

Na Cuanita era de poca menjua -Novel·letes menorquines-.

ésser de por

Ésser de caràcter molt difícil, ésser especial o individualista (Gir, Mall). |
ésser molt malcarat, tossut, caparrut, repatani...; fer-ho molt (una cosa) |
Els veïns que han vingut nous són de por: no volen pagar la contribució de l’escala.
Són molt egoistes, i el noi gran, és de por!
La Núria és de por, per criticar.
El porter de l'hospital és de por. No passa pas qui vol.
En Xavier és de por, no passa pas qui vol! (un defensa brut).

ésser de primera necessitat

Ésser un article important, d’ús diari i gens capritxós (Gir, Mall). |
imprescindible, indispensable, essencial, bàsic |
El pa i l’aigua són de primera necessitat.

ésser de quan les granotes portaven sabre

Ésser molt antic, o d’idees obsoletes (Am). |
ésser de l’any de la picor, tenir idees passades de moda |
Els de la casa de la vila són de quan les granotes portaven sabre (les seves idees).

ésser de raó

Ésser d’acord amb allò que es considera just (Am, Mall). |
ésser lògic, enraonat, assenyat, normal, natural, obvi; ja té raó, cau pel seu propi pes |
A –El meu home arriba i ja crida perquè el dinar no és fet. Ell vol dinar de seguida. B –Dona, és de raó que vulgui dinar, si s’ha aixecat a les sis.
És de raó que s’enutgin, si no els deixeu dormir.

ésser de rar

Ésser poc freqüent (sentim 'raro', Ca). |
ésser rar (Mall), infreqüent, inhabitual |
No hi estem mai sense llum, en aquest poble; és de rar.
Quan menja fruita, és de rar que no es taqui.
nota: No veiem prou clar si és un tret dialectal o un castellanisme.

ésser de sentit comú

Ésser raonable per a la majoria de la gent. |
ésser lògic, normal, natural, coherent, raonable |
No és de sentit comú que tanqueu l’empresa per una simple discussió.
És de sentit comú que el piano s’ha de deixar tancat, quan s’acaba de tocar.

ésser de sobres conegut *

És ben conegut que en Cesc és el millor cantant (o molt, ja se sap, tothom sap; millor que és de sobres conegut).
nota: Si diem d’una persona que és de sobres conegut, sembla que li vulguem mal. Si volem dir que és massa conegut, podem dir és conegut de sobres.

ésser de s'escuma de Judes

Esser molt dolent moralment (Mall). |
ésser malparit, ésser una mala peça, ésser una mala cuca, ésser un malintencionat, ésser un garneu (Bar), (ésser -o esser- de s’escuma de sa pesta, ésser com sa xulla des verro, ésser fa i fel, ésser molt xerec, ésser una puta clepa, ésser un baina Mall) |
Aquest homo és molt xerec, és de s’escuma de Judes.
xerec: dolent
No li facis gens de cas, al seu germà, és una puta clepa.

ésser de suro (o tornar-se)

Tornar-se insensible, algú, generalment després de patir les sotragades de la vida (Mall). |
tornar-se indiferent, insensible, impassible, mesell; tenir sang de peix, no tenir sentits |
Estic trist? Figura que sí. Tothom em plany. I jo només em sent com si hagués tornat de suro (s’ha mort la seva dona, na Guida) -Els voltors-.

ésser de vida

Ésser molt menjador (Gir-Men). |
tenir gana, tenir sempre un budell buit, tenir bona barra, ser cavall de bona barra -o de bona dent-, menjar més que una llima -o que una revolta de riu- |
És una criatura de vida, sempre té gana!
No és pas que sigui molt de vida, jo.
La nena serà de vida com el seu pare.
En Paco que era de bona barra, passava les endèries i feia una cara d'extremunciat que a la gent caritativa rompia el cor -Novel·letes menorquines-.

passar les endèries: Passar grans dificultats o tribulacions (Men, DCVB).

ésser de vida o mort *

Decidim-ho ara, que això és imperiós (o molt important, urgent, de gran fet; millor que és qüestió de vida o mort).
Aquesta feina no és pas indispensable; estigueu tranquils, si no surt bé (o de gran cas, gaire important, necessària, ineludible; millor que de vida o mort).
Aquests minuts són decisius (o determinants, fonamentals, definitius, bàsics; ens ho juguem tot; millor que són de vida o mort) -TV3-.
Això s'ha de fer aviat, ens hi va la vida (o és molt urgent, és inajornable, és peremptori, no té espera, no pot esperar; millor que és qüestió de vida o mort) -TV3-.
nota: 'Ésser de vida o mort' es diu molt i ens fa dubtar, però pensem que no és una bona solució.

ésser declarat

Hom ho diu d'una cosa que es veu clara. |
ésser evident, clar, manifest, palès, fer-se patent, un nen de mames ho veu, un aclucat d'ulls ho veu (Am), (Sant Eloi, quan era xic era un noi; set cabassos, catorze anses; Tresponts) |
És molt declarat que aquest dos s'entenen.
A -En van fer aquestes condicions a deu anys i ara no m'hi estan (al cap de cinc anys em canvien les condicions i em diuen que el contracte ja ho deia). B -Això és un robatori declarat!, bancs i caixes sempre hi guanyen, perquè la gent no llegim la lletra petita. 
La por es feia patent a la ciutat -Avui-.
Es feia patent la mala entesa entre ells dos -Lluc-.
Aquesta defensa juga malament, això fins un aclucat d'ulls ho veu.

ésser deixondit (o desxondit)

Es diu de qualcú que és molt viu (Mall). |
ésser trempat com un gínjol, ésser net de clatell (Bar), ésser un esmolet (Bar-Gir), ésser un bon batxiller (Am), (ésser més desxondit que un xítxero, ésser més viu que un cove d'alatxa, ésser viu com una centella, ésser més llest que les genetes, saber el dimoni on es colga Mall) |
Com que era molt deixondit sempre acabava prest les feines de l'escola.
ésser deixondit (o desxondit)
Ja és un bon batxiller!, ja en sap de lleis a favor seu (o ja n'és de saberut; és un bon misser, un bon advocat, un setciències!).

ésser del cas

Ésser normal. |
ésser lògic, condret, corrent, comú, de sentit comú, usual, propi |
No és del cas dur ulleres fosques de nit.
Voleu dir que és del cas, anar nu a l'hivern?
No és pas del cas, banyar-se a l'hivern.
No és del cas, aquell noi (fa coses rares)
No era del cas, aquesta calor.

Poc és del cas, aquest temps.
No és pas del cas, venir corrent de Girona a la Cellera.

Vols dir que és del cas, esperar tanta estona per orinar? (no li surt l'orina)

ésser del cordill

Ésser dòcil a un determinat grup o idea (Ca). |
ésser cordillaire, de l'ajuntament del cordill, de la seguida, afí |
No protesten perquè són del cordill.
nota: v. "l'ajuntament del cordill"

ésser del mateix braç

Tenir, persones diferents, una posició social i econòmica semblant. |
ésser del mateix estat, ésser de la mateixa classe social |
De fet, què podia esperar de mi? Ella i jo no érem pas del mateix braç, com diem al Rosselló –L’ocell tranquil-.

ésser del més (+ adjectiu) *

Muntar a cavall és divertit d’allò més (o molt, bona cosa de, la mar de, al màxim, al súmmum; que n’és, de divertit!; no és del més divertit).
Els resultats del nostre equip són interessants al màxim (que n’arriben a ser, d’interessants!; no són del més interessants).

ésser del morro fort

Ésser molt obstinat (Gir-Bar). |
ésser inflexible, mesell, recalcitrant, rígid, tossut, implacable, rigorós, incommovible, intransigent; no desdir, enrocar-se; de mal governar; (ésser un ceballut -tenir una mania ficada al cap-, no girar (Am), no poder treure d'aquí, ésser de la ceba (Gir-Bar)
Si vol un carro nou, se’l comprarà, perquè és del morro fort.
En Lluc va dir que no pagaria les despeses de l’escala i no les pagarà.
No li faràs pas entendre; és del morro fort, aquell home!
Acabada la guerra tothom anava a missa per quedar bé, però ell no; sempre va ser del morro fort.
No ens faran canviar d’opinió, que som del morro fort.
Jo sóc molt cabut: ja poden dir-me missa.

El ministre s'enroca en la seva posició (o està enrocat).
Aquell l'Andreu no gira per ningú (és tossut, vol tenir raó).

És mesell i ningú no el gira (s'ha de fer el que ell vol).
Diu que no vol llogar ningú i no la puc treure d'aquí! (fer canviar de pensament)

ésser del parer de

Tenir una opinió determinada (Gir, Mall). |
ésser del pensar, ésser de l’opinió, ésser d'un pensament; pensar, creure, trobar, considerar |
Jo sóc del parer de fotre el camp, abans no es posi a ploure.
El seu pare era del parer de fer-la estudiar.
Sóc del parer que cal que n'aprenguin aviat, d'anar amb bicicleta.
Jo també sóc d'aquest pensament.

ésser del partit conservador

No arriscar (Am). |
ésser conservador, retingut (DPC), estalviador; ésser poruc, caganer |
Aquest no s’arruïnarà mai: és del partit conservador.
Amb el joc que tens ja havies de contrar. Ets massa del partit conservador!
contrar: doblar, fer valer per dos cada punt del joc, jugant a cartes

ésser del peu girat

Ésser homosexual (Mall). |
ésser efeminat, afemellat, ésser del ram de l’aigua |
Vols dir que no saps si ets del peu girat o no? Ja ho aclarirem -Els voltors-.

ésser del pilot (o del piló) *

No és pas lletja, la Caterina; és de les que hi ha més (o és corrent, és normal, és com la majoria; no és del pilot, és del piló).

ésser del puny estret

Ésser agarrat (Bar-Mall). |
ésser avar, ranci, ganyó, gasiu, garrepa, ganut; no menjar per no cagar, no tenir res per donar, ésser de la Confraria de l'Estalvi (Bar), ésser un escanya-rals (la Franja), ésser un punyarrapat (Cat Nord) |
Vol que no ens fem regals per Nadal perquè és del puny estret –TV3-.
Són molt ganuts, els d'aquest banc.
A -Què et sembla en Ricard? B -Quin pesseter hi ha allà! (Ca)
Els bancs no tenen res per donar (van a favor seu).
Són gent que no hi cerquies res: no et donarien ni la caca de l'orella (o no et donarien ni la merda que caguen).

ésser del record d'algú (una cosa)

Arribar a recordar, algú, una cosa antiga. |
és de les coses més antigues que recordo, tenir en record, tenir memòria de, tenir present |
A -És del teu record, l’aplec de Fornells? (a una persona gran; tu l’has arribat a veure?) B -Sí, quan jo era petit encara es feia.
Del meu record no havia plogut mai tant com aquest any.
No és pas del meu record, aquest cançó.

ésser del rem de la tòria (o ram)

Ésser bevedor. |
ésser un colador, ésser un beverri |
A –Vols un got d’aigua, que t’espassarà la set? B –Déu me’n guard! Sóc del rem de la tòria, jo.
tòria: sarment, branca d’un cep o d’una parra
rem: deformació dialectal de ram: 
Ofici, especialitat professional (Ripoll, Plana de Vic, Castellterçol). «Nosaltres som del rem de pagès» -DCVB-

ésser delicat (algú)

Ésser, algú, molt susceptible, de manera que s’afecta profundament per qualsevol fet. També es diu en el sentit de sensible a les coses físiques. |
ésser sensible, sentir-se molt de les coses, (ésser delicat com un senyoret; ésser com la delicada de Gandia, que una flor de gessamí la va matar Val) |
No li direm res, que és molt delicat i es deprimirà.
Jo sóc molt delicat pel fum, de seguida em ploren els ulls. 
És molt delicat: li han fet una ratlleta al cotxe i sembla que s'hagi de morir!

nota: Vegeu també “delicat” al Volum 1.

ésser dels del mig

No ésser ni molt trempat ni molt curt, ni molt bo ni molt dolent. |
ésser una mitjania, ésser un entremig, ésser mediocre, normal; no destacar |
Jo, quan estudiava, era dels del mig.

ésser dels que n'hi ha més

Hom ho diu de les persones o de les coses que no destaquen ni per bones ni per dolentes. |

ésser corrent, normal, una mitjania |
ésser vulgar, corrent, ésser de la pila |
És un mestre dels que n'hi ha més.
A -És alt? B -És dels que n'hi ha més.
C -És bonica la teva germana? D -És de les que n'hi ha més (ni bonica ni lletja).

ésser dels que "tu no m'emprenyis i jo no t'emprenyaré"

Hom ho diu de les persones que no volen ser protagonistes, que fan la seva vida i prou (Ca). |
anar a la seva, fer la seva, no voler maldecaps |
En Miquel no voldrà pas ser-hi a la llista, ell és dels que 'tu no m’emprenyis i jo no t’emprenyaré'.

esser 'descascat' **

És una noia molt decidida (o desmamada, deseixida, tranquil·la, xerraire, atrevida, que no té vergonya de res; no 'descascada').

ésser desconegut (o estar)

Haver canviat molt una persona o un lloc (Am). |
molt diferent |
El teu gendre s’ha aprimat tant que és desconegut.
En aquesta foto ets desconegut (és de fa molts anys).
Aquell poble està desconegut. Hi han edificat molt.

ésser desemparat (un lloc)

Estar poc protegit. |
estar mancar de protecció; ésser desprotegit, abandonat |
Són molt desemparats, aquests baixos: hi posarem reixes.

ésser 'desenfadat' *

És un noi molt desimbolt (o xerraire, eixerit, espontani, deseixit, directe; no 'desenfadat').

ésser desesperat de

Complaure molt una cosa (Am). |
agradar molt, entusiasmar, fer-se llepadits de, fer-se’n un llamí (Am) |
M'agraden les farines de fajol, en sóc desesperat.

ésser dia clar

Haver sortit el sol, haver-hi suficient claror del sol (Mall). |
ésser clar, ésser de dia, ésser ben clar |
Quan va ésser dia clar, els soldats sortiren dels seus amagatalls.
Els forasters, ferrenys i de secà tenien una idea molt particular del futbol –Granota-.

ésser diferents com la nit i el dia

Haver-hi molta diferència o antagonisme entre dues coses (Gir-Mall). |
no tenir res a veure, no assemblar-se |
Són diferents com la nit amb el dia (o com la nit i els dia).
Entre aquests dos germans hi ha tanta diferència com de la nit al dia. 

ésser diners (o doblers, milions)

Ésser una quantitat important de doblers. |

ésser molts diners, ésser molt |
N'han pagat 12 milions, que ja són milions -TV3-.

ésser dins el rotlle de la cua

Estar recolzat per una persona important (Men). |
tenir un bon padrí, està ben situat, ésser de l’olla |
S'ha situat bé al mig del rotlle de la cua.

ésser doctor

Fer creure, una persona, que sap molt (Val). |
fer el savi; ésser sabut, saberut, setciències |
Creu que ho sap tot, és molt doctor.

ésser dolent com el mateix fred

Ésser extremament dolent (Pallars). |
ésser dolent com la pedregada, com la tinya; ésser més dolent que allò que tiren (Mall) |
En una paraula, és dolent com el mateix fred -Històries-.

ésser dolent com l'aigua de bacallà

Ésser molt dolent de gust (Am). |
tenir mal gust, mal tast, mal paladar |
El meló d’anit és dolent com l’aigua de bacallà (o d'ahir a la nit).

ésser dolent com la carn de gos (o més dolent que)

Ésser una mala persona; ésser de mala qualitat una cosa (Am). |
ésser dolent com la -o una- pedregada, ésser de la pell de Barrabàs, ésser dolent com la tinya, ésser un malparit, ésser maligne, malfregat (Garrotxa), ésser més mal que un trabuc, (ésser més roí que la carn del coll, ésser de repica'm el colze, ésser més roí que fet d'encàrrec Val) |
El seu fill també n’és de dolent; més que la carn de gos!
Fan uns programes que són dolents com la carn de gos.
La Margarida, que era una malfregada, havia arreplegat des de molt jove el rem de la casa -Temps d'abantes-.

ésser dolent com la pedregada (o com una)

Ésser molt dolent (Gir). |
ésser dolent com la carn de gos, com la tinya, com un dimoni; (ésser més mal que un trabuc, ésser més mal que el dimoni Val), VÉsser dolent com la pell d'en Segarra –Cat Nord- |
Aquell batlle va ser dolent com la pedregada.

ésser dolent com la tinya

Es diu d’una persona malvada (Gir). |
ésser malparit, ésser un malànima, ésser reconsagrat, ésser l'esca del pecat, ésser un mala peça, ésser un mal subjecte, ésser enrevessat, ésser un bon oriol (Ca) |
És dolenta com la tinya! Ha fet renyir tota la família.
A -En Vicenç ha fet una altra estafa. B -Ja és un bon oriol aquell!

ésser dolent per a ell

Es diu d'una persona que fa coses que perjudiquen la seva salut o la seva economia. |
ésser un bon home amb poc seny; també: ésser viu per a ell, fer-se mal un mateix, perjudicar-se a si mateix |
És bon noi però és dolent per a ell (beu i s’engata).
En Jaume era un desmanegat amb les factures i amb tot, treballava molt i tothom n’abusava. Va morir ben miserable. Era un bon home, però era dolent per a ell.
Era molt viu per a ell, el meu cunyat (egoista).
Els qui es droguen es fan el mal ells mateixos (o se'l fan ells, el mal).

ésser donat a *

Ara el jovent diu molt renecs (o aviat és a punt per dir; té tirada a dir, li agrada de dir, té el mal costum de dir; no és molt donat a dir renecs).
El pare és molt bromista (o és propens a fer bromes, té gust per les bromes; no és molt donat a fer bromes –TV3-.
nota: S’admeten frases com “s’ha donat a la mala vida”.

ésser dubte

No ésser prou segur. |
ésser dubtós, incert, insegur; no assegurar |
En Just és dubte per diumenge, per les molèsties a la cama –TV2-.

Avui no vindré, i demà no t'ho asseguro.

El metge va dir que poc l'assegurava (que se'n sortís, abans d'operar-lo).

ésser dues cuques (o tres)

Es diu de dues persones soles que viuen en una casa gran. |
ésser quatre gats, poder-se comptar amb els dits d’un a mà |
Vam fer una gran caseria i hem quedat dues cuques.
caseria: Casa molt gran. Vegeu DPC, Volum 1.

ésser dur d'orella

Tenir dificultats per sentir-hi. |
tenir l'orella dura |
Aquesta senyora és dura d'orella.

ésser el bastaix

Es diu de qui ha de treballar molt en un lloc. |
ésser l'escarràs, ésser el camàlic, semblar un esclau |
En Jofre és el bastaix de la casa.
L'han llogat, sí, però el fan pencar molt, el fan servir de bastaix.
Sembles un esclau, en aquell taller, no et deixen ni parlar fort.

ésser el blanc de *

En Pau és la riota de tothom (o la rialla; tothom se’n fot, tothom se’n riu; millor que és el blanc de totes les burles).
Va ser al punt de mira de tothom (o tothom s’hi va fixar; millor que va ser el blanc de totes les mirades).
Tothom ha criticat l’àrbitre (o n’ha dit mal, ha estat al punt de mira de tothom, ha estat l’ase dels cops; millor que el blanc de les crítiques ha estat l’àrbitre).

ésser el caganiu (ésser es caganius)

Ésser el més petit d'una nierada o d'una família (Mall). |
ésser el renoc, esser es pixa-olives (Mall) |
En Toniet és es caganius d'aquesta família.

ésser el camp d'en Belluga (o semblar)

Expressa que en un lloc hi regna el desordre (Am). |
ésser una olla de grills -o de cols; ésser un maremàgnum, un orgue de gats -Bar-, can seixanta; tothom tira pel seu cap (Ca), ésser ca Pepet (Val) |
Per la festa, en aquesta casa, és el camp d'en Belluga: que se l'acampi qui puga! (tothom s'aixeca a l'hora que vol, entra, surt...).
A casa de la dona semblava el camp d'en Belluga (eren sis germans i tothom anava al seu aire).
En aquesta oficina, quan un treballa, dos fan festa: és el camp d’en Belluga! (tothom fa el que vol).
Amb ells, no hi compteu, que són el camp d’en Belluga.
Aquest Ajuntament és el camp d’en Belluga: ara et donen permís d’obres, ara te’l treuen. No s’avenen ni entre ells.

ésser el carro de les escombraries

Ho sentim a dir de qui té molt mala sort (Am). |
estar de pega, ésser el pot de la pega, tenir malastrugança, ésser un pobre desgraciat, estar batejat amb aigua de tramussos (Val) |
Aquest nen és el carro de les escombraries: tot ho arreplega! (està sovint malalt).

ésser el cas

Locució verbal que indica que s’esdevé o succeeix qualque cosa (Mall). |
esdevenir-se, succeir, escaure’s;  resulta que, passa que |
Us vull escriure, però és el cas que no tinc la vostra adreça.

ésser el centre de

Ésser el tema o la persona protagonistes d’alguna cosa. |
ésser al mig, ésser el cor de |
La negociació amb els terroristes era el centre de la polèmica.
Els francesos són conscients que són el centre de totes les mirades.
Mira si n'és de consentida que, quan no pot ser el centre d'atenció, se'n va!

ésser el coco *

La USAP és l'espantall de l'Amlin Cup (o l'home del sac de, l'equip que fa més por de, el marraco de -Val; no el coco de).

Com que jo feia treballar els alumnes, era l'home del sac (o el papu, el papau, el terror, el marraco, el dolent de la pel·lícula, tothom em criticava; no era el coco).

ésser el 'colmo' (o ésser el 'colmo' dels 'colmos')

Això ja és el súmmum (o l'extrem, el màxim, el caramull, ja no pot tirar més, és allò que no hi ha!; no és el 'colmo', és el 'colmo' dels 'colmos').

ésser el conte de mai acabar *

No em surtis amb la cançó de cada dia, això ja és el conte de l’enfadós (o sembla la cançó enfadosa; no és el conte de mai acabar).
A –Anirem de vacances a Benidorm. B –Sí, la cançoneta de sempre (Val).

ésser el cul d'en Jaumet (o semblar)

Es diu d'una persona que sempre volta, que va d'una cadira a l'altra, que es mou molt (Gir-Bar). |
no parar mai enlloc, no estar mai quiet; ésser bellugadís, un belluguet, inquiet, insatisfet, molt mogut; ésser un cul d'angúnies -Sant Feliu de Guíxols-, canviar de cadira sovint, fer la papallona, remenar-se més que un cuc (dit d'un infant inquiet, Mall), semblar el cul d'en Jaumet que ni seu ni s'està dret (Moià) |
El teu pare és el cul d'en Jaumet: ja torna a ser fora!
Canvia de feina cada mig any; ja et vaig dir que és el cul d’en Jaumet.
Nena, sembles el cul d'en Jaumet. Seu d'una vegada!  
Si vols pujar de càrrec, has de fer la papallona (moure't, rondar, anar amunt i avall, anar als actes perquè et vegin).
Vivia a Cadolla un home que era un belluguet de feina. No se sabia estar sense fer res, era ben bé allò que se'n diu un cul de Jaume -quan Judes-.

ésser el darrer mot del Credo

Ésser una persona o una cosa ínfima, de poca importància (Mall). |
ésser el més insignificant, ésser l’últim sant de l’altar, tenir-(lo) per res, fer-(lo) de menys
(Mall) |
En Joan és el més insignificant de la colla, el darrer mot del Credo, un al·lot petit i magre –Llibre-.

ésser el del cop

Ésser la persona que té més maldecaps o més càrregues en un lloc (Ca). |
ésser el cop fort, ésser qui para el cop, ésser l’home del cop (Ca), ésser qui ha de lluitar més, ésser el pal de paller |
En aquella família, ella és la del cop (té els pares malalts i n’ha de tenir cura, a més de fer altres feines).

ésser el dels trucs

Ésser la persona menys afavorida d'un grup (Am). |
ésser l'amo dels maldecaps, l'ase dels cops, qui paga els plats trencats |
A -Tu rai, que et vares casar amb la pubilla! B -Ja pots comptar, amb la dels trucs!

ésser el femer

Ésser una cosa de molt poca estimació, poc valorada, marginal. |
ésser la terregada, el rebuig; ésser una camàndula, una plaga |
Si continuem així, el nostre departament serà el femer de l’empresa.

ésser el fort (d'algú)

Conèixer, algú, un tema especialment bé. |
allò que se sap fer més; excel·lir en; ésser l’especialista, l’entès en alguna matèria; dominar un ofici o una qüestió |
El seu fort és cuinar l’arròs al forn.
L'anglès no és pas el meu fort.

ésser el magarrinyes de casa

Hom ho diu del més petit dels germans, que també sol ser el més ben portat, el que tothom troba bufó (Bar). |
ésser el renoc (Ca), ésser el caganiu, el benjamí, (el purrinyeu, el garrinyeu Val) |
En Lluís era el magarrinyes de la casa.
Són sis germans, i ell és el garrinyeu.

ésser el mateix (+ nom)

Tenir un defecte en un grau extrem. |
ésser terrible, ésser molt dolent |
Diuen que aquest Billy és el mateix diable! -TV3-.

ésser el mateix (o lo mateix) *

Tots els bancs fan igual (-només cerquen els beneficis-, no tots és lo mateix).
Ell no compleix, i el que tu fas és això mateix (o és el mateix fet, i tu tampoc; no és lo mateix, és el mateix).
Que mani un partit o que mani l'altre no és pas la mateixa cosa (o no és pas el mateix, no quedem pas allà mateix; no no és lo mateix).

ésser el menys indicat

Tenir, una persona, poc de prestigi o poca autoritat per fer una cosa. |
ésser el menys apropiat o adequat |
Jo sóc el menys indicat per reptar-la (l'avi).
Tu ets el menys indicat per criticar els funcionaris (ell n’és).

ésser el més indicat

Tenir, una persona, prou prestigi o autoritat per a fer una cosa. |
ésser el més apropiat o adequat |
En Jordi és el més indicat per anar-li a dir (és el seu germà).
Si no l’adreceu (o el redreceu), el noi serà un pòtol, i tu ets el més indicat per fer-ho.

ésser el més pintat del món

Ésser el millor, el que té més qualitats (Mall). |
ésser el més pinxo, el més trempat, el més hàbil, ésser més pinxo que un gall (la Franja) |
El seu fill és únic, és es més pintat del món. 
El Silveri Fenolleda que als setanta anys, dos abans de la seva mort, encara era més pinxo que un gall i no en deixava cap per verda –Granota-.

ésser el ninot de la colla

Es diu d’una persona a qui no es pren seriosament i que sol servir de diversió als altres. |
ésser un infeliç, un babau, un sant ningú, la riota dels altres, ésser un mingo (Val) |
La Roser, de jove, era el ninot de la colla; ara s’ha posat força.
M’han fet fer de tot, he estat el ninot -Llibre-.

ésser el niu de

Ésser, una cosa, l’origen d’una altra. |
ésser l’esca de, ésser la causa |
Els canvis de temps sobtats són el niu d'agafar-ho tot (refredats i malalties en general).
Les herències són el niu de les raons, a les famílies.

ésser el no va més *

Aquest noi és un cap de brot en matemàtiques (o el millor, la flor de l’escola, el súmmum, la crema, un expert; millor que el no va més).

ésser el noi ningú

Mancar, algú, d’importància, de pes, en un lloc (Am). |
no pintar-hi res, no pintar-hi fava (Val); ésser un zero a l'esquerra, un sant ningú (Ca); el ninot de la colla, l’arriot de tothom – o la riota- (Ca), el darrer cagalló de la tira, l'últim pet de l'orgue, el darrer mot del credo |
A –Ja vindrem un dia i ens ensenyaràs la fàbrica. B –Parleu primer amb l’amo, que allà jo sóc el noi ningú (hi treballa i prou).
En aquella casa el gendre és un sant ningú.

ésser el nostre pa de cada dia

Es diu de quelcom que passa molt sovint (Gir-Mall). |
passa cada dia, tot sovint ens hi trobem, és molt freqüent, es repeteix, sovinteja, passa dia per altre i dos arreu |
Aleshores els accidents al pont de Capmany eren el nostre pa de cada dia.
Els insults en aquella emissora són el nostre pa de cada dia.
La corrupció i les desigualtats socials són el nostre pa de cada dia -Presència-.
A partir d'aquest moment el fet de morir-se deixà de ser notícia. Els robatoris i els assassinats eren el nostre pa de cada dia -Dones Republicanes-.

ésser el pa d'algú, una cosa

Ésser la professió d’algú, la seva font d’ingressos. |
guanyar-s’hi la vida; ésser el mitjà de subsistència, els seus camps i vinyes, el pa dels fills, viure'n |
La botiga d’animals és el nostre pa.
Els malalts són els seus camps i vinyes (parlen de metges; si no hi hagués malalts no podrien viure els metges).

ésser el paraigua dels cops

Ésser qui rep tots els mals (Ca). |
ésser l’ase dels cops, qui paga els plats trencats, qui paga la festa, el boc emissari; carregar-se-la sempre |
Quan hi ha crisi, els obrers són el paraigua dels cops.

ésser el pare de la criatura

Ésser qui ha fet quelcom (Bar). |
ésser l'autor, el pare, el creador |
No sabem qui és el pare de la criatura (qui ha pintat el quadre).

ésser el peix que es mossega la cua *

El problema de les retallades és una cadena: si retalles, la gent no compra; si la gent no compra, no vens; si no vens, hi ha més atur; si hi ha més atur, has de retallar les despeses (o és un cercle viciós, és una roda; millor que és un peix que es mossega la cua.
nota: 'Ésser el peix que es mossega la cua' descriu la idea d'un fet que sempre es repeteix, un fet en què la causa i l’efecte es confonen. Trobem aquesta frases feta al 'Diccionari.cat' i en altres llocs, però pensem que no és pròpia del català ni ens és indispensable.

ésser el plat de

Ésser el principal tema de conversa (Ca). |
ésser la notícia, la novetat; tothom en parla |
Sembla estrany que no sàpigues què ha passat: és el plat de Figueres!

ésser el plat del dia (o de cada dia)

Ésser una cosa molt comuna, molt del temps d’ara, generalment en contrast amb altre temps passat. |
és el que ara passa, és el nostre pa de cada dia, és el que ara s’estila, tothom en parla, és actual, és moda |
El seu fill no vol estudiar; és el plat del dia.
A –He quedat sense feina. B –Sí, és el plat del dia.
Ara descasar-se i ajuntar-se és el plat del dia.
Els atacs a Bòsnia són el plat de cada dia.

ésser el primer de (i: ésser el segon de)

Ésser la primera persona que fa allò que diu el verb (Ca-Am). |
ésser el primer a, ésser el primer que |
Vaig ser el primer d'arribar-hi.
Ell va ser el segon de pujar.
Ella serà la primera a saber-ho -TV3-.
Jo sóc el primer que sempre arriba tard.
A -Tens un gendre molt trempat. B -No sou pas els primers que m'ho dieu.

nota: A les comarques gironines se sol usar 'el primer de'. Pensem que és una solució bona. 

ésser el primer de la fila

Ésser algú principal (Val). |

estar per dalt l’oli (Val), ésser vanitós; primer jo, després jo i sempre jo |
Sempre ha de ser el primer de la fila.

ésser el protagonista

Tenir el paper principal en un espectacle o en un fet de la vida. |
ésser el personatge principal, ésser el centre |
No hi ha dubte que avui el sol serà el gran protagonista (en farà molt) -CR-.

ésser el re

Ésser una persona molt particular o la peça clau en una qüestió (Mall). |

ésser la causa, l'esca, l'origen, la clau |
A mi em fa l'efecte que aquest home és el re de tot.

ésser el rei del mambo *

Es pensa que és el gall, només perquè és fill únic (o l'amo del galliner, el cap de brot; millor que el rei del mambo).
Els britànics són els amos en aquesta edició del festival (o els millors, els reis; millor que els reis del mambo).

ésser el rovell de l'ou

La part més prestigiada, la més desitjada d’un lloc (Ca). |
vermell de l’ou (Mall), la flor, la flor i nata, el millor lloc, el lloc més escollit, el centre |
La Rambla és el rovell de l’ou de Figueres.
Roses és el rovell de l'ou de la Costa Brava.
Aquest pis és al rovell de l'ou (al centre).
...era un grau important per introduir-se al vermell d’ou clerical –Lluc-.

ésser el sac dels cops

Ésser qui rep la violència dels altres, qui té la culpa de tot. |
ésser l'ase dels cops, carregar-se-la sempre, ésser el cap de turc, ésser el cap d'esquila, ésser qui porta els neulers, endur-se totes les encarregades, tocar sempre el rebre |
Estic fart d’ésser el sac dels cops de la família.
Aquesta dona és el sac dels cops; tothom li crida i es descarrega amb ella.
Som el sac dels cops de la política catalana -Punt-.

ésser el savi Semaló

Irònicament, es diu de qui fa el savi sense ser-ho (transposició de Salomó). |
ésser un burro entonat, ésser l'inventor de la sopa d'all |
A –Jo, no m’equivoco mai, fent càlcul mental. B –Tu ets el savi Semaló!

ésser el secret de l'ametller, que el sap un de cada carrer

Hom ho diu d'una cosa que algú es pensa que és secreta i no n'és. |
això ho sap tothom, això no és cap secret, saber-ho fins i tot les rates, semblar el secret de l'ametlló (Bar), una cosa que tothom sap |
Això és secret de l’ametller, que el sap un de cada carrer -Arrels-.
Fins i tot les rates ho varen saber que estava malalt (tothom).

ésser el seu anar

Formar, una cosa, part del caràcter d’una persona. |
ésser el seu fet, el seu fer, el seu tarannà, el seu temperament, el seu posat, la manera de procedir |
A –Que s’ha empipat el teu padrí perquè jo sóc aquí? (crida) B –No; és el seu anar.
En Quim és un home d’un anar alegre.
C -Avui la Rosalia no m'ha dit res, potser està ofesa. D -No!, és el seu fet.
A -Què li passa?, sembla amargada. B -És el seu fet.

ésser el seu preu

Ésser un preu just. |
val això, no podem pas dir res, no hi ha res a dir |
A –Vas pagar la casa molt cara, en aquell moment. B -No; era el seu preu.

ésser el seu temps

Dit de la climatologia que pertoca, segons l’estació de l’any. |
ja ho ha de fer, (ara és temps d’això, i -ara no n’és temps- Mall) |
Neva i no podem eixir, però és el seu temps.

ésser el tip de (o un tip de)

Ésser l’aliment d’alguna persona o animal. |
ésser el fart de; acabar a la panxa de |
Aquest teuladí que no pot volar serà el tip d’un gat.
Aquell ànec que teníem al pati va ser un tip d’un gos.
Devien ser el fart d'un peix (els pescadors negats).
Serà el tip d'un cotxe, aquest gos! (travessa el carrer, Am).

ésser el tot

Ésser, una cosa o una persona, molt preuades. |
ésser la clau, ésser essencial, ésser la cosa més important |
Avui tenir feina segura és el tot.
La sogra ens cuina i ens va a comprar: és el tot.
Anar ben calçat és el tot per caminar bé.
A -El nen fa piano. B -Li agrada? A -Sí, molt. B -És el tot.
La direcció és el tot, en una empresa.
La tranquil·litat és el tot.

La companyia és el tot: l'una per l'altra s'esgarrien (les noies; han d'anar amb bones amigues).

ésser ell (o ell mateix, molt ell)

Tenir un caràcter fort i poc dialogant, algú. |
ésser molt un mateix (Bar), portar-se l’oli, no poder-lo dominar ningú; ésser mala bèstia, enterc, tossut, mesell, enrevessat, caparrut, cabut, intransigent, del morro fort; sempre vol manar, va a les seves (Ca), ésser fet a la seva |
La meva sogra era ella mateixa: no ens va tenir mai les criatures.  
Aquesta nena, ja és ella mateixa! (fa rebequeries si no li donen una cosa).
A -Pobra Jana, el seu home no li dóna mai diners. B -No et pensis!, ja és ella!
La Núria sempre vol ser ella (vol manar, tenir raó).
L'Anna és molt xerrapeta, i sempre vol ser ella.

...i amagar moltes vegades la sorpresa i l'horror que li produïen els costums d'aquella gent tan fets a la seva -el fill-.

nota: Llegim a Llengua Nacional que 'ésser ell' és un calc del castellà i que és millor dir 'ésser molt fet a la seva'.

ésser els mateixos gossos amb diferents collars **

A -El Govern nou farà moltes coses bones. B -Res no faran!, tots són iguals! (o tots són parits igual, aquí tothom és molt viu, de moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs; el llop muda les dents, però no els pensaments; no són els mateixos gossos amb diferents collars).

ésser embafador

Es diu d’una feina o d’una persona que cansen, que es fan carregoses (Men-Mall). |
ésser apegalós, tediós, atipador, carregós |
Va ser molt embafador inseminar ses primeres vaques a Menorca (els pagesos no ho veien clar) –Fets-.

ésser empeltat de

Tenir algun tret molt definidor. |
ésser com, ésser un calc de -o calcat-, ésser igual |
Tu ets empeltat d’anglès (fas les coses com els anglesos).
Té molt mala bava; és empeltat de son pare.

ésser en calma

Ésser molt lent, algú, fent les coses. |
ésser maimó, ésser parsimoniós, ésser –o semblar- en Joan de la calma, semblar una tortuga, semblar en Simó de l'Ombra (Ca) |
A -Pau, fa una hora que pintes! B –Encara no estic. A –Ets en en calma! Au, noi, acaba l’examen, que sembles en Joan de la calma.
Nen, sembles en Joan de la Calma. Fa mitja hora que t'espero!
Ell és calmós, sempre diu 'ja ho farem!, sembla en Simó de l'Ombra.

ésser en concurrència

Coincidir, coses o persones, en el temps. |
concórrer, ésser simultani, dir-se, fer-se servir simultàniament |
Els mots padrina i 'marrena' són en concurrència –Cat Nord-.

ésser en Focs (o semblar)

Tenir sempre calor (Ca). |
ésser calorós, enfogassat (Am), fogós |
Poseu l’aire condicionat, que ara vindrà en Focs.
El teu pare és en Focs, sempre té calor!

ésser en grapes

No tenir habilitat en fer una feina. |
ésser graponer, maldestre, barroer, grosser, matusser, sapastre (Bar), pocatraça, potiner, bunyoler; tenir males grapes, males maneres |
No li deixeu l’ordinador, que és en grapes.
El meu noi, per podar, és en grapes.
Sou una mica matussers (piquen les portes, Am)
Ets un potiner, has deixat la cuina ben molla! (Bar)

ésser en joc (o estar en joc)

Vegeu 'en joc'

ésser en presses

Ésser, algú, molt exigent en la puntualitat. |
no tenir espera, tenir por de no ser-hi a temps |
En Robert és en presses; ens ha fet anar cap a l’aeroport a les sis, per embarcar a les deu.
A- Au va, nois, que no acabarem! B –Què tens avui? Sembles en presses!

ésser en set lleis

Ésser molt sabut (Ca). |
saber set lleis (Am), ésser saberut, saber moltes lleis, semblar en Set Lleis (majúscula), semblar un setciències |
No li ho rebatis, que és en set lleis.
A -La Maria sempre ho sap tot. Quina noia! B -És igual que la mare. Aquella dona també és en set lleis.
Sembla que sàpiga set lleis, aquell! (fa el savi).

ésser en 'si en queda'

Ésser algú poc considerat en un lloc, l'últim a rebre'n els beneficis. |
ésser l'últim sant de l'altar, un zero a l’esquerra, el darrer cagalló de la tira, l’últim pet de l’orgue; no pintar-hi res, no pintar fava |
A -T'han agradat, els bolígrafs nous? B -Poc me n'han donat cap, a mi. A -I com és? B -Mira, jo sóc en "si en queda".
La Joana és en "si en queda" d'aquella casa.
C -Què t'han dut els Reis? D -Poca cosa, jo sóc en "si en queda".

ésser en vaga (o estar en vaga)

Hom ho diu d'una cosa quan no es fa servir. |
no es fa servir |
Aquest llit és en vaga (no hi ha ningú, a l'hospital, Ca).

ésser enconat de

Tenir les mateixes idees que una altra persona (Am). |
ésser igual que, ésser aregat o ensenyat com |
A – La jova sembla més bona noia. B -No t'ho pensis, és enconada dels altres.
nota: Vegeu “enconar” al Volum 1 del nostre diccionari.

ésser enflascat

Ésser ingenu, crèdul. Sovint també vol dir aturat, encantat, mancat de caràcter (Am). |
ésser flasc, fleuma, sense malícia, innocent; de poca empenta |
La Rosa és ben flasca, tot s'ho empassa (tot li fan creure).
Ni li digueu això, que és enflascat i després el defraudareu.
Sempre et veig enflascat mirant enlaire (el mestre a un alumne).

ésser 'engorrós'

És carregós, dur mitges de goma (o pesat, empipador, enutjós, amoïnador, molest, enfadós; no és 'engorrós').

ésser enlaire (o en l'aire)

Per decidir, dubtós. |
quedar enlaire, sense resoldre, sense fer, penjat, aturat, en suspens, irresolt, en pana; tant pot guanyar l'un com l'altre |
Quina serà la seu olímpica, això encara és en l’aire -C33-.
La construcció europea en l'aire (es farà o no)
L'eliminatòria és per resoldre: els dos equips hi arriben en molt bona forma.
El nostre projecte encara és molt insegur (o s'aguanta per un fil; millor que està a l’aire).
En quatre dies serà tot enlaire: s'ho vendran tot.
nota: Aquesta frase feta és considerada un castellanisme en alguns reculls de barbarismes. Nosaltres també pensem que ho és, però la trobem al DIEC.

ésser enrotllat *

És un noi molt sociable (o molt obert, decidit, determinat, falaguer, cordial, afectuós; millor que molt enrotllat).
nota: Pensem que aquest calc del castellà no ens cal.

ésser ensenyat

Hom ho diu de les persones que tenen estudis. |
ésser instruït, culte |
És una noia ensenyada.

ésser entonat

Es diu de qui es considera a si mateix molt important. |
ésser presumit, orgullós, arrogant, cregut, ésser estufat, voler que el vegin; ésser presumptuós, ésser-li, a qualqú, els carrers i places estrets per passar, ésser un senyor Canons; (estarrufar-se com una lloca amb els pollets, ésser un sac d'orgull, no haver-hi prou estopa al món per a tapàr-li el cul; Tresponts), ésser tibat com un rave (Bar), docte (Val) |
Aquesta nena és molt entonada.
En Salvi va a futbol perquè el vegin (per fer-se amb la gent important).

ésser entrant (en una casa)

Tenir bona relació i confiança amb les persones d'una casa, anar-hi. |
ésser amic, tenir relació, tenir-hi entrada (Val) |
Deixeu que li ho digui jo, que hi sóc entrant, en aquella casa.
Jo hi vaig sovint a ca la Tuies, hi sóc molt entrant.

ésser entre família

Es diu de dues persones que tenen familiars comuns. |
ésser entreparents, mig parents, ésser entre parents; parent d'un parent |
La Rosa i jo som entre família: és una cunyada del meu germà.
En Ciset i jo som entre família, perquè el seu germà és casat amb la meva cosina.
Tu i jo, de fet no som res, però som entre família.

ésser entretingut

Hom ho diu d'una feina que és llarga d'acabar. |
ésser llarg, lent, durador |
Escriure contes és molt entretingut, perquè has de tenir en compte moltes coses.
nota: Vegeu també 'entretingut 1' al Volum 1.

ésser esbiaixat

Ésser una persona poc fiable, que inspira poca confiança (Mall). |

ésser tendenciós, parcial |
Es veu la Rambla farcida de gent, plena com un ou d'immigrants que volen ser mallorquins de ple dret, i no esbiaixats com tu.

ésser escrit

Referit a una jugada econòmica o política que, abans de fer-se, hom ja endevina com anirà. |
ésser una jugada escrita; ja és vist, com anirà; ésser clavat, fet, evident; ja es veu com anirà, ja es veu a venir, això són faves comptades; això està dat i beneït |
En Joan es vendrà el negoci i el comprarà el seu cunyat; no hi pateixis, això és escrit.
En Jofre es posa a l'Ajuntament perquè les seves noies no tenen feina. Aquesta jugada és escrita (les vol col·locar).
L'anada de l'entrenador al Llemotges és una jugada escrita (ja es veu a venir).

ésser especial

Ésser molt distint a les altres persones, per més bé o per més malament. |
ésser particular; ésser estrany, capriciós, excèntric; tirar sempre a la seva |
Jo sóc molt especial per menjar, la meva dona ha de tenir molta paciència.
Preguntem-li si vol venir a la platja, que ella és especial i no se sap mai com li pararà la idea.

ésser espès (i estar espès)

Hom ho diu d'una persona que no està ben fina o d'una cosa que costa d'entendre. |
ésser confús, tenir el cap tèrbol; ésser complicat, difícil, enrevessat, de mal comprendre |
Quina cosa tan espessa, aquest reglament!
Hui estic espès.

ésser esquinçat

Ésser molt ordinari, d’escassa educació, de conducta disbauxada (vegeu 'esquinçat', al volum 1). |
groller, barroer, grosser, potiner, perdulari, viciós, depravat, rebregat, (bròfec, salvatge Val) |
Als instituts trobes molta mainada ben esquinçada.
Són esquinçades, per dir bogeries, aquestes noies.

ésser esquivat

Hom ho diu de les persones atrevides, que s'allunyen de les normes (l'Armentera). |
ésser emancipat, alliberat |
A -Nosaltres ja fèiem carnaval als anys quaranta. B -Els de Capmany ja éreu una mica més esquivats.

ésser esteritzat

Ésser despert, d’intel·ligència viva (-trobem 'esterissar-se' al DCVB- Ca). |
ésser viu, trempat, deixondit com una mostela |
Aquella noia és tota esteritzada.

ésser estimat

Es diu d'una cosa vista de bon ull. |
ésser valorat, volgut, reconegut, benvolgut, benvist, considerat, apreciat, agraït |
La vostra ajuda serà molt estimada.
El vermellet no és un bolet gaire estimat (Ca).

ésser estrany

Ésser desconcertant o de conducta insòlita. |
ésser rar, extravagant, estrafolari, maniàtic; ésser bosquetà, ésser alarb, ésser una cuca de forat (Am) |
Diuen que sóc estrany perquè em passejo tot sol.
No vull pas ser estrany, però abans de donar la clau a un llogater, m'hi miro.
És un noi que sempre el veuràs tot sol: és un bosquetà.
Ets una cuca de forat (es queda sempre a casa).
No és pas res d'estrany que hi estiguis tant, si a cada informe hi fots aquesta explicació.

ésser estripat

Se sol dir de les activitats que demanen un esforç que hom considera excessiu (Ca). |
ésser rebentat, extenuant, cruixidor, esgotador, capolador |
Ja és una cosa ben estripada, el ciclisme!

ésser exprés

Ésser molt adient per a una cosa (vegeu 'exprés', al volum 1). |
ésser fet exprés, ésser adequat, valer molt, servir, ser escaient, ésser del cas |
Aquesta taula és expressa, per al menjador (o -és feta expressa- hi queda bé).
Els coets eren expressos, per al mar (parlen de focs artificials a Roses).
En Joan és exprés, per a fer de cambrer.
Aquells dos són expressos per fer riure.

ésser fàcil que (ó ésser fàcil)

Hom ho diu d'un fet que és possible que ocorri. |
ésser probable; pot molt ben passar |
És fàcil que un dia d'aquests vingui a Benasau.
Que no s’adormi amb el cotxe, que és molt fàcil.
No és pas fàcil, que ens tornem a veure

No és pas fàcil que ens hi trobem (probablement jo no hi aniré).

A -Et presentaràs per batlle? B -No és pas fàcil!

C -Vindrà el teu germà? B -No és pas fàcil.

No és fàcil que hi vagi.

ésser fadrí

No haver-se casat, tot i tenir-ne l’edat. |
ésser solter, conco, matxutxo (Val) |
El veïnat es preocupa per si encara sóc fadrí.

ésser falaguer
1 Es diu d'algú que és àgil o que es mou amb promptitud (Mall). |
ésser àgil, lleuger |
Aquest noi és molt falaguer.
2 Es diu d'algú que és lleuger de llengua (Mall). |
ésser un llenguallarg, un bocamoll |
El seu germà és ben falaguer de llengua.

ésser fals com l'aigua de bacallà (o més fals que)

Ésser fals, poc de fiar, algú. |
ésser més fals que la fusta de figuera, ésser fals com un duro sevillà, ésser un Judes, fer l'ofici de dimoni (Ca), ésser més fals que el paper d'estrassa (Eiv) |
No feu negocis amb ell, que és més fals que l’aigua de bacallà. 
Tu fes la teva i no donis explicacions a ningú, perquè la gent fan l'ofici de dimoni (són falsos, traïdors).
Parlant amb plata, has set més falsa que es paper d'estrassa -Ses Frasquites-.
nota 1: ésser fals com l'aigua de bacallà (o fals com la mala moneda). Es diu d’una persona a qui no es pot fer confiança (l’Alguer). |

nota 2: Vegeu també "ésser fals com l'aigua de bacallà".

ésser fals com un duro sevillà

Ésser mentidor o poc fiable. |
ésser més fals que l'aigua de bacallà, ésser ple de falsia |
Per molt que t’implori, vés-hi amb compte, que és fals com un duro sevillà.

ésser faltat de (o mancat)

Tenir poc d'alguna cosa. |
ésser escàs, anar curt de (Gir-Mall), mancar |
És tan faltat de memòria que mai no recorda quin dia som (curt de memòria, a Mall).
Aquest home és faltat de salut; li han diagnosticat una malaltia crònica.
De jove, sempre anava faltat de diners (curt de doblers, a Mall).
De vegades és faltat de noies (n'hi ha poques; residència de vells).
Aquesta habitació és faltada de llum (no falta de llum). 
Els mossos d'esquadra cerquen un faltat mental (un home que ha perdut el cap, que no hi és tot).

ésser familiar

Ésser conegut. |
tenir present, haver vist o sentit, sonar |
La seva veu m'és familiar.

ésser fart de bon temps

Vegeu 'anar fart de bon temps'.

ésser fava (o estar)

Ser una persona poc trempada (Cas). |
ser un beneït, un bajoca, un beneitó, un babau, un 'alevat' (Cas); no tindre res dins del cap, ser un tros de suro, ésser tal·liro (Garrotxa), ésser taral·lirot |
Els xinesos, que no estan faves, varen descobrir que...
...em va venir una mena d'obeïna (basca) i vaig acabar encarant-me amb en Quel, dient-li cridant que ens calia ajuda... Llavors vàrem llogar un mosso. Era un noi un xic tal·liro (beneit) que li deien en Sendo -Temps d'abantes-.

ésser fava parada freda

Es diu d’una cosa per fer palès que no té interès o que té molt poc sentit (Mall). |
ésser aigualit, descafeïnat |
Això, per a mi, no té gens de sentit: és fava parada freda.

ésser faves comptades

Ésser segura, una cosa (Gir-Bar-Eiv). |
ésser compte clar; no falla, ésser faves netes (Am) |
A -Quan venguis la vinya em podràs pagar. B -Si cobro, sí. A -És clar que cobraràs, i de seguida. Això són faves comptades!
Això són faves netes (el banc em dóna el 8% d’interès; ja s'ho val).

ésser ferm

Ésser de personalitat forta o de físic atractiu (vegeu 'ferm', al volum1). |
ésser trempat, decidit, arriat; ésser ben plantat, ben parit, ben llavorat de cara i de cos |
Les teves filles valen molt, són fermes de debò.
Carall!, que és ferm el teu noi! (elegant, ben plantat) 
Ho hem ensopegat molt amb la jove: és molt arriada (valenta, decidida). 
nota: No ens sembla bo 'ésser llançat'.

ésser fes-te fotre

Ésser dia feiner (dit irònicament). Format per la paronomàsia entre festa i fes-te. |
dia de cada dia, dia de fener -o feiner-, dia de pantaló vell |
A -Dilluns serà festa. B -Sí, fes-te fotre! (haurem de treballar)

ésser festa major

Es diu d'una situació divertida. |
haver-hi gresca, haver-hi barrila; haver-n'hi per a sucar-hi pa |
A -El dia de la vaga tothom reia i xalava. B -Allò era festa major!
Si et condemnaven a menys de dos anys, era festa major (passada la guerra) –TV3-.

ésser festejador

Tenir edat de festejar o prometre’s en matrimoni. |
poder-se donar al mascle, una noia (vulgar) |
La nena de casa ja és festejadora (té setze anys).
Fa quatre dies que corrien darrere les nines, i ara ja són festejadores.

ésser fet a

Ésser acostumat a quelcom (vegeu 'fet 3', al volum1). |
ésser habituat, acostumat, avesat |
El noi de casa no hi és fet a treballar a la vinya.
A figueres jo hi sóc més fet (acostumat, m'hi trobo més bé).
S'hi ha de ser fet, per anar a navegar.
A -Ha de ser molt fotut dormir en un arbre, a l'hivern. B -Els ocells ja hi són fets.
La nena no era feta a caminar (per això no seguia).

No hi som fets, a pagès.

ésser fet i deixat estar

1 Ésser, quelcom, fet amb poca cura. |
fet de qualsevol manera, fet sense mirament, fet sense mirar prim |
Aquesta poesia és feta i deixada estar.
2 Es diu d'una persona que fa les coses sense cura, sobretot quan hom pensa que no canviarà (Am). |
ésser un desmanegat, un menargues; és com és, què li voleu dir; no és ni tu ni vós |
Feu-li vosaltres, la declaració de renda, que ell és fet i deixat estar.

ésser fet i pastat com

Ésser idèntic. |
ésser igual, ésser del mateix motlle, ésser un esguit de (Val), ésser qualque escopit de, ésser una escopinyada (d'algú) |
La filla gran és feta i pastada com tu (també sentim 'feta i pastada que tu').
esguit: esquitx

ésser fi

Saber fer les coses amb habilitat (Nord-Gir). |
ésser llest, viu, puta; ésser llest de (Ca), ésser entès en alguna matèria, ésser més llest que Bricant (Val) |
Havia cregut ser més fi que els altres i, sense realment robar res, vaig voler pagar menys -Vagons robats-.
No és pas dels més fins, aquest noi (és curt) -Arrels-.
Que n'ets llest de menjar! (en fa molta via)
nota: Al web també hi ha "ésser viu com una centella", "ésser més fi que les garses", "ésser més viu que el ca d’en Melis" i "ésser més viu que els vius".

ésser fi de

Tenir fi un òrgan del cos (Gir-Mall). |
tenir l'orella fina, tenir l'oïda clara; tenir un bon nas, tenir el nas agut, tenir el nas bé

Si que ets fi d'orella! (sent el timbre i els altres no)
Els gossos són molt fins de nas.

Aquest senyor té l'oïda molt clara (té bona oïda) -Lleida-

ésser fiat

Merèixer confiança. |
ésser de confiança, honrat, fiable, recte |
Deixeu-li la clau, que és fiat.
La noia que tenim a servir és molt fiada (no toca mai res).

ésser ficat (en un lloc)

Anar-hi molt sovint i durant moltes estones. |
tenir molta entrada, tenir molt de tracte |
La dona de l'Ignasi sempre és ficada a casa (hi ve a passar l'estona).
Jo, a ca la Rosa, hi era molt ficat, però un dia el vell em va fúmer una xarragastada i no hi he tornat més.
Jo era molt ficat en cals meus cosins (Val).
xarragastada: Paraules desplaents dites amb enuig o amb mala educació (DPC, Volum 1)

ésser figues d'un altre paner

Ésser molt distint (Gir-Bar). |
no tenir res a veure una cosa amb l'altra, això ja és una altra cosa, això és diferent, això són altres calces (Val), ésser figues d'altre sostre (Mall) |
És un gran llibre, però no sé si es vendra gaire. B -Això són figues d’una altre paner.
A -La noia, ara diu que es volen anar a casar a l'Hostal del Pagès. B -Això són figues d'un altre paner! (és un restaurant de més categoria que el que deien primer)
Ésser infant ja és tot un prodigi. Saber-ho ésser, són figues d'un altre sostre -Els nins-.

ésser fill de (un lloc)

Haver nascut en un lloc determinat. |
ésser nat a, haver nascut a |
Jo sóc fill de Benassal.
Jo sóc nat a Alacant.

ésser fill de casa bona

Ésser de família rica. |
ésser de bona família, de casa rica, de bon llinatge; ésser fill de bons collons (Am) |
No tots són fills de casa bona, com nosaltres!
Tu has pogut pogut fer moltes coses perquè ets fill de bons collons.
A -En Damià és fill de casa bona. B -De casa farta, és; estan farts l'un de l'altre! (és una família desavinguda)

ésser flatós

Creure’s superior i voler-ho fer creure als altres (Val). |
ésser orgullós, inflat, arrogant, vanitós, presumptuós; fer el gall |
El dia de la processó voldran penjar el tapís més lluït, perquè són les més flatoses.
Els cafès eren plens i l'equip de futbol local feia el gallet a tota la ribera -Vetllador-.

ésser fleuma (o un fleuma)

Ésser algú dèbil de caràcter, massa tou o bona persona. |
ésser una bleda, una figa-flor, aturat, místic (Am), (ésser maula, un catxotxes, un panoli, ésser més moll que l’aigua de pou, ésser un pansó, ésser un bajoca) |
El molt fleuma no ho ha reclamat. 
Va, pansó, no ho paguis tu tot.
És tot místic, en Jofre (enraona poc, és quiet).
nota: Vegeu també “fleuma”, al Volum 1.

ésser flor borrera

Es diu de la flor que no dóna fruit i, per extensió, de la dona que no infanta (Mall). |
ésser estèril, ésser eixorca (Mall) |
Me pens que som mare, emperò no ho digues a ningú, que no sia flor borrera i la gent se’n riga –Tardanies-.

ésser flor d'un dia

Ésser una cosa, o una situació, efímeres. |
d'una temporada; no durar gaire |
Jo sabia que tornar a estudiar havia d’ésser flor d’un dia.
El seu amor va ser flor d'un dia.

ésser foc colgat

Haver desaparegut completament una manifestació cultural, un costum, un sentiment, etc. (Eiv) |
perdre’s, desaparèixer, esvanir-se, fondre’s, no quedar-ne ni rastre, no cantar-se’n ni gall ni gallina |
Abans la nostra llengua sigui foc colgat, creiem que és hora de dir: “O faixa o caixa” -Arrels-.

ésser fogós

Tenir sempre calor, o ésser prest a mantenir relacions sexuals. |
ésser calorós, ardorós; ésser valent, impetuós |
Tranquil, home, no siguis tan fogós!
En Joan sempre té calor, és fogós d'ell mateix.
Es veu que la Gala té un home molt fogós, sempre és a punt.

ésser fora de l'home

Viure, una dona casada, sense el seu home. |
ésser deixada de l'home, separada |
Tenen una filla fora de l’home.

ésser fotut

Hom ho diu d'un fet dolorós, que requereix sacrificis. |
ésser fumut |
Ja és fotut, al pic de la gana, haver de fer règim! (té 16 anys)

ésser fresc

Hom ho diu de les persones que no s'immuten per les coses que passen (Gir-Bar). |
ésser tranquil, ésser poc formal |
La noia és molt fresca: a l'hora de dinar se'n va (no fa la feina).
És tranquil: té ta dona malalta i se'n va a xerrar al mercat.

ésser fruit de

Originar-se de. |
ésser el resultat de |
El nostre festeig va ser fruit de la casualitat.

ésser full de moro

Ser, alguna persona o cosa, de poc de valor, sense crèdit (Val). |
no valer gaire, no valer ni cinc |
Els polítics són full de moro, que només vénen per ací quan hi ha eleccions.

ésser fum de botja

Ésser, una cosa, pura aparença, sense gens d’importància (Val). |
moltes paraules i pocs fets, ésser aigua de castanyes, ésser foc d'encenalls, quedar en no res, ensorrar-se |
El nou president promet molt, però em pareix que tot serà fum de botja.
Va quedar tot en fum de botges -Rodamots-

ésser fum de canya

Dit d’alguna cosa que no serveix per a res, que no té importància o que no és representativa (Cas). |
ésser bo per al drapaire, no servir ni per tap d’escopeta; ésser fum de botja, fum de canyot, foc d'encenalls |
Els diners que havia acumulat durant la República no li valien per a res, fum de canya... (l’any 1939 es van abolir les pessetes republicanes) –La cara oculta de la lluna-.
Aquesta reforma acabarà una vegada més en fum de canyot -Temps-.

ésser gaites

No ser d’importància, semblar una excusa (Val). |
ésser històries, ésser romanços |
...estes coses només es viuen d’una manera i llevat d’això tot són gaites –La cara oculta de la lluna-.

ésser gat i gos (o estar com gat i gos)

No avenir-se dues persones (Gir-l’Alguer). |
estar com com el gat i el gos, ésser com es ca i es moix, anar d’acord com dos galls en un galliner (Mall). |
Aquestes dues germanes són gat i gos: sempre es discuteixen.
Sempre us baralleu, no sou mai amics: sembleu gat i gos.

ésser gelós de

Ésser molt atent i interessat per alguna cosa, normalment sentida com a pròpia. |
ésser recelós; tenir gelosa (una cosa, Mall) |
Les gates són molt geloses de les cries.
Les vespes són geloses de les seves coses i només et perjudiquen si ets a prop del vesper: tu no les empipis i no et faràs res.

ésser gran de bades

Es diu de qui, malgrat tenir una edat avançada, és una persona immadura o de poc seny (Horrach, Mall). |
ésser gran i petit, tenir edat |
El seu pare ja és major, però té poc seny, podríem dir que és gran de bades.
Ja tens edat per espavilar-se.

ésser grat

Ésser quelcom agradós de pensar-hi o de remembrar-ho (Gir-Mall). |
agradable, de bon record, que duu bons records |
Quan penso en Venècia, els records em són grats.
Aquest cognom m'és grat (em porta bons records).
Espero que la feina sigui del teu grat.

ésser gros (o molt gros)

Ésser, una situació, lamentable, preocupant o incomprensible. |
ésser increïble, molt fort, extraordinari, terrible, greu, intolerable |
És gros que ara no trobem les claus del cotxe!
El meu noi es casa i ho he hagut de saber per un veí: és gros això!
Eh que és gros!, sempre jugo amb serps i no m'ha passat mai res, i aquesta l'he anada a trepitjar!
És molt gros que et matin un fill!
És que és molt gros, que no sàpiguen llegir a l'institut!
El primer dia ho va trobar molt gros, que la fessin llevar a les 6 del matí.

nota: Vegeu també "gros" al Volum 1, nº 6.

ésser grossal

Es diu d'una persona de confecció grossa. |
ésser gros, tenir els ossos grossos; ésser gros de naturalesa, de complexió, de constitució; ésser carrat |
El nin serà grossal com son pare.
Físicament eren uns homes carrats i forts, fets de l'acer humà més ferm i resistent -Per Morellàs-
carrat: Robust, fort (del francès 'carré' -quadrat-, es diu molt a Cat Nord i als pobles de l'Alt Empordà)
confecció: Forma del cos d'una persona (DPC).

nota: Vegeu també “grossal” al Volum 1.

ésser-hi pel mig

Estar fent una cosa o fer part dels qui la fan. |
haver començat quelcom, ésser-hi pel tros, ésser-hi per un cap, estar-hi embolicat |
Val molts diners aquest garatge, però ara hi som pel mig i l'hem d'acabar.
Quan hi vàrem ser pel mig vàrem veure la despesa que s'hi havia de fer.
No els puc pas criticar, tots aquests que tenen mala vida, perquè jo també hi sóc pel mig (té el noi divorciat; Am).
El pare Juli -un missioner- fa quaranta anys deia 'poc sabeu la tranquil·litat que teniu, aquí; allà és un desesper: roben, maten...' Ara ja hi som pel mig!
Ell també hi és pel mig (també hi col·labora).
Comencen la feina animats i, quan hi són pel mig, voldrien plegar.
Els paletes ens han plegat pel mig i han deixat les obres a mig fer.

ésser-hi pel tros

Començar de fer una activitat. |
ésser-hi per un cap, posar-se a fer feina; embolicar-se la cosa |
El de Pals li va va dir malparit i ja hi van ser pel tros (van anar a cops de puny).
Som-hi pel tros! (= comencem a treballar)
Ens van demanar d'anar a cercar un arbre i ja hi vàrem ser pel tros (hi vam anar).
A -La Diana no vol fer la partida. B -Ja li farem ser pel tros! (la farem jugar)
M'han trobat el PSA alt a la pròstata, i ja hi som pel tros! (anàlisis, altres proves, visites...)
A -S'ha de preparar la festa de fi curs. B -Ja hi som pel tros! (ja ho fem)

Una vegada vam desmuntar una bomba de mà, i jo hi era per un (Ca).
El metge ens fa anar a Barcelona -pel cor-: ja hi som pel tros! (ja comencem el calvari).
Els pares hi han de ser pel tros, si volen que la mainada aprovi (l'han d'ajudar).
Em va dir 'ximplet' i ja hi vam ser pel tros! (es van barallar agafats).

ésser-hi per un cap

Treballar. |pencar, ésser a la feina, fer per un |
Per les veremes sempre m'hi feien ser per un cap (em feien treballar).
No et pensis que el nostre amo dorm: sempre hi és per un cap (sempre treballa).
Encara que tinguis treballadors, tu sempre hi has de ser per un cap.
En Tomàs sempre hi és per un (sempre treballa, ajuda).
Hi ha màquines, però tu hi has de ser per un cap (sense tu, no anirien pas).

ésser història (un fet)

Ésser un fet que ja no és d'actualitat, que ja ha passat, que ja fa temps que no es comenta. |
ja no se'n parla, ja ningú no se'n recorda, ja és vell, ja ha passat |
Ja és historia, la tempesta -IB3-.

ésser home

Poder tenir relacions sexuals. |
poder cardar, poder barrinar, poder fer-ho |
Fa cinc anys que no sóc home (està malalt).

ésser home mort

1 Ho diuen les persones que troben a faltar quelcom. |
estic perdut, no sé què fer, m'avorreixo |
Jo sense la feixa seria home mort (m'avorriria, va a treballar i té festa).
2 * Si no apareixen els diners, sóc mort (o sóc home a l'aigua, ja he begut oli; millor que sóc home mort).
Noi, ja has begut oli! (-l'apunten amb una pistola-; o ets mort; millor que ets home mort!)
nota: Pensem que l'ús de “ésser home mort” en la segona entrada no és bo, que es deu a la influència del castellà.

ésser 'hortera' (i ésser una 'horterada') *

Aquesta princesa, sempre la fan anar molt quica (o molt carrinclona, xarona, vulgar, ridícula; vesteix amb mal gust, sembla en Pepito va de curt; no és 'hortera').
Sempre va vestida molt coent i es pensa que és la reina de Saba (Val, Internet).
Això que has dit és una bajanada (o una collonada, una ridiculesa, una vulgaritat, un esguerro, una grolleria, una carrinclonada, una porronada; no té cara ni ulls -Mall-; no és una 'horterada').

ésser idea de

Haver pensat, algú, una cosa. |
haver tingut la pensada, tenir un pla o un projecte |
Anar de vacances ha estat idea seva.

ésser igual

Expressió d’indiferència o de poc interès, que sol contrarestar quelcom de negatiu; sovint indica equivalència. |
tant se me'n dóna, tant se val, no hi fa res, tant és, deixem-ho córrer, què hi fa!, (té igual, tant li fa, tant hi fa Val); ésser la mateixa cosa; ésser dues coses equivalents |
No tinc llet, però és igual.
És igual que plogui: ja porto l'impermeable.
M'és igual, que el Barça perdi.
A –Quin d'aquests dos mocadors et va bé? B –M'és igual; el que vulguis tu.
C -Vindran demà o despús-demà. D –És igual.
E –En comptes de venir-te a veure cada dia, et trucaré. F –No és pas igual.
No és igual una Mare de Déu que una mare de deu.
És igual que ho compreu ara que la setmana que ve.

ésser 'impepinable' *

Quan ella canta, tothom s'emociona: no falla mai! (o és segur, indubtable, indiscutible, inevitable, passa sempre; no 'és impepinable')

ésser impossible (i ésser un 'plasta') *

Tu no fas mai el que et diuen: no se't pot resistir! (o ets inaguantable!, ets molt carregós!, ets insuportable!; no ets impossible!, ets un 'plasta'!) -TV3-.

ésser incapaç de matar una puça

Ésser una persona tranquil·la, pacífica. |
ésser incapaç de matar una mosca; ésser molt bona persona, un bon Jan, un tros de pa, un angelet |
És incapaç de matar una puça -Carlinada-.

ésser 'infumable'

L'argument d'aquest obra és pèssim (o molt dolent, impresentable, no té solta ni volta, és de pa sucat amb oli, no va ni amb rodes; no és 'infumable').

ésser joc de poques paraules

Ésser, una cosa, de poca dificultat, de poca estona. |
ésser de bon fer, fàcil, que no dura, que no costa gaire |
A -Vaig a enaiguar l'hort. B -Vols que t'hi ajudi? A -No cal, serà joc de poques taules.
La visita al notari no serà joc de poques paraules (serà llarga, complicada).

ésser just

1 Ésser una cosa exactament tal com es diu o tal com s'havia de fer. |
justament, amb justesa, precisament, al peu de la lletra |
Això és just el que jo volia proposar.
2 Ésser, una quantitat, escassa, que no arriba a ser suficient, inferior a l'habitual. |  
escàs, insuficient; venir just, anar just |
Anar a la piscina quan acabem de pintar i abans de dinar és just.
Avui és molt just per acabar-ho, hi tornarem demà.
Hi ha poc servei, en aquest casa: és massa just.
nota: Vegeu 'just' al Volum 1, accepció 2, del nostre diccionari.

ésser l'alegria de

Fer alegria, algú o alguna cosa. |
ésser la joia de, ésser la satisfacció de, ésser el goig de, ésser la gaubança de, ésser el més trempat |
Aquest gos és l'alegria de la casa; en tenim sort.
El llit és l'alegria dels pobres.
No hi ha goig com navegar –Carles Fages de Climent-.

ésser l'amo dels maldecaps

Ésser qui pateix els problemes d'una col·lectivitat de persones, mentre que els altres se’n salven. |
ésser el bastaix, ésser l'ase dels cops, ésser la mare dels cops (Ca), ésser la mestressa -o l'amo- dels cops |
A -Tu, Joan, es pot dir que ets l'amo, de l'empresa. B -L'amo de l'empresa és el meu cunyat. Ell mana i tothom ha de seguir, i riu ben tranquil; jo sóc l'amo dels maldecaps, de la feina i de no gaire res més.
Jo, en aquest casa, només sóc l’amo dels maldecaps.
L'àvia és la mare dels cops (ha de córrer a ajudar els altres).
Jo sóc la mestressa dels cops: ho haig de fer tot! 
C –Tu ets l'amo, aquí. D –Sí, l'amo dels cops! (que no).

ésser l'ànima

Ésser, una persona, capdavantera i decisiva en una organització. |
ésser el puntal, l'aspre (Am), el motor, el pilar, el nervi |
El carnisser és l'ànima del cor parroquial.
La llengua és el nervi de Catalunya.

ésser l'ase dels cops

Ésser qui rep les escomeses dels altres; ésser la persona o l’animal perjudicats, que els altres menyspreen (Bar-Gir). |
ésser el sac dels cops, ésser el pare dels cops (Ca), ésser una víctima, carregar-se-la sempre, ésser qui sempre rep, ésser l'escarràs, ésser l'últim pet de l'orgue |
Ja n’estic fart de ser l’ase dels cops d’aquesta empresa! Sempre tinc la culpa de tot.
Per als ramaders, l'ós és l'ase dels cops.
Ara els mestres som el pare dels cops.

ésser l'aspre

Ésser la persona o la cosa més important en una casa o en una institució (Am). |
ésser l'anima, el puntal, el pilar, el motor |
El pare era l'aspre d'aquella casa, però va morir jove i tot els hi va anar malament.
Victorià és l’aspre del València (futbol).
nota: Vegeu també "aspre" al Volum 1 del DPC.

ésser l'avantsala de

Ésser una cosa allò que en precedeix una altra. |
ésser el preludi, ésser la introducció |
Aquesta presentació és l’antesala del casament –TV3-.
nota: Modernament s'ha acceptat el castellanisme 'antesala' (DCVB).

ésser l'empenta que faltava

Ésser un detall final, que agreuja una situació. |
ésser el que faltava, ésser la gota que fa vessar el got |
Que em multessin el cotxe era l’empenta que em faltava aquell matí!

ésser l'època de seguir

Ésser el moment o la conjuntura en què convé no fer-se fort en les idees pròpies i donar la raó a algú altre (Am). |
sigueu de la seguida (Am), feu com tothom, no contradigueu a ningú, no vulgueu polèmiques, no us feu conèixer, doneu-los la raó, no us compliqueu la vida |
És moda l'ecologia? Doncs tothom ecologista; ara és l’època de seguir.

ésser l'esca de
Ésser la causa d’algun fet, normalment negatiu (Ca-Bar). |
ésser la raó, el motiu, l'origen, el ferment, la font |
Anar d'una casa a l'altra és l'esca de renyir.
Quin canvi de temps!, tot d'un plegat fa fred, tot d'un plegat fa calor; és l'esca dels refredats.
Això és l'esca del pecat.
nota: Vegeu 'esca' al Volum 1 del DPC.

ésser l'escarràs (d'un lloc)

Ésser la persona que fa les feines, que no para mai, de qui els altres s’aprofiten (Gir-Bar). | 
ésser el bastaix, el ruc de feina, ésser qui fa la feina més feixuga |
Pobra! Ma tia és l’escarràs de casa.
nota: Vegeu 'escarràs' al Volum 1 del DPC.

ésser l'home del dia (o la dona, la gent)

Ésser una persona famosa, celebrada per tothom (Am). |
estar de moda, ésser popular, ésser actualitat; ésser gent d'upa, ésser més conegut que la ruda (Val) |
Des que t’han entrevistat a la ràdio ets l’home del dia.
Des que ens va tocar la loteria som la gent del dia.
Els mestres sou la gent del dia (tothom en parla).

ésser l'hora, d'algú

Es diu quan mor una persona. Sol ser una frase de resignació. |
Déu l'hagi perdonat |
A -El pobre pare a cinquanta anys ens acaba de deixar! B -Sí, era la seva hora.

ésser l'hora de

Vegeu 'ara és l'hora'

ésser l'hòstia

Ésser algú que es destaca negativament. |
ésser allò que no hi ha, ésser el súmmum, ésser una calamitat |
La mestra del teu fill és l’hòstia: fa dos mesos que va demanar la baixa i encara no hi és.

ésser l'ombra d'algú

Ésser qui segueix una altra persona de manera obsessiva (Am). |
no deixar de petja; ésser un sogueu (Mall) |
Des que festeja, el teu fill és l’ombra de la meva filla.
Un dependent de comerç para botiga per no ser sempre l'ombra de l'amo.  

ésser l'ovella negra

Ésser algú diferent, que contrasta negativament amb els seus iguals. |
ésser el gat negre (Am), ésser diferent dels altres (en sentit negatiu), ésser la nota discordant |
Ara també em caso, no vull pas ser l’ovella negra de la família.

ésser l'últim *

1 És el súmmum, que t'hagin de mantenir els fills! (o passa de mida, és una vergonya; millor que és l'últim).
És inacceptable que la canalla de quart no entenguin el que llegeixen! (o és el súmmum, passa de mida; millor que és l'últim).
És una vergonya!, no puc anar enlloc (no s'aguanta, Ca).
Ja faria riure que renyíssim per quatre tomates (o ja faria vergonya, ja seria el súmmum; millor que ja seria l'últim que).

2 Aquestes jaquetes són l'última moda (o ara estan en voga, ara s'estilen, es venen molt, tenen èxit, fan crit, fan forrolla; millor que són l'últim).

ésser l'últim sant de l'altar (o el darrer)

Ésser algú poc decisiu en un lloc. |
no pintar fava, no comptar per a res; ésser el darrer mot del credo, un zero a l'esquerra, l'últim pet de l'orgue |
No parleu amb ell, que és l’últim sant de l’altar.
Jo, a la fàbrica era l'últim sant de l'altar, ho duia tot el meu cunyat.

ésser l'última cosa que (+ verb)

Ésser, una cosa, insospitada. |
no em pensava mai que, no hauria dit mai que |
Que vendrien el negoci era l’ultima cosa que em pensava que sentiria.

ésser l'última mona (o l'últim mono, l'ultim mico) *

A mi no em demaneu res, que jo sóc l'últim sant de l'altar, en aquesta casa (o no hi pinto res, sóc en si en queda, sóc un zero a l'esquerra, sóc el darrer cagalló de la tira, no em tenen per res, només sóc l'escarràs; sóc l'amo del comú, quan no hi ha ningú; no hi pinto fava Val-; millor que sóc l'última mona d'aquesta casa).

ésser la cabossa *

Aquesta manera de tractar els treballadors serà la perdició de l'empresa (o és un desastre, és calamitosa, és allò que no hi ha, no pot anar ni amb rodes; no és la cabossa
nota: Creiem que “ésser la cabossa” és un calc del castellà.

ésser la 'caraba' *

En Lluc, en Matemàtiques és fenomenal (o és allò que no hi ha, és magnífic, és collonut; no és la 'caraba').

ésser la conya

Ésser informal i gens de confiança, algú o alguna empresa. |
ésser mal complidor, baliga-balaga; ésser un mingo (Val) |
Canviem d’agència de viatges, que aquesta és la conya.
Aquest home és la conya, canvia de pensament com de camisa.
S'ha de tenir formalitat; si diu que vindrà, ha de venir

ésser la darrera puça que pica, a algú

Es diu quan un assumpte no preocupa gens (Men). |
no fer patir gaire, no treure la son; cap maldecap si |
És la darrera puça que em pica, que l'examen sigui demà.

ésser la devesa de

Ésser el lloc de passatemps i de fruïció de molta gent. |
ésser l'entreteniment, ésser carreró fet (Val) |
Aquest camp és la devesa del barri (tothom hi va, no els en pots treure).
Les eres de Robert eren llavors la devesa del poble.

ésser la gota d'aigua que fa vessar el got (o el vas)

Ésser l’últim detall negatiu que culmina una situació negativa. |
ésser la gota que se n’ix, depassar els límits, ésser intolerable, encendre l'ànima; una gota que va vessar un got (DCVB) |
Diu que està embarassada: això és la gota d'aigua que fa vessar el vas -TV3-.
Això em va encendre l'anima (em va acabar de fer empipar).

nota: Expressió d'ara; no es coneixia fins no fa gaire, com a mínim a Girona.

ésser la guinda del pastís (i: posar la guinda al pastís) *

En Tati és la cirereta del pastís (o és el jugador que ens faltava, és l'ànima de l'equip; millor que és la guinda del pastís).

El sexe és com l'anxova de l'oliva –RAC1-.

ésser la icona

Ésser la persona, el signe, el dibuix o una altra cosa, que representen una institució. |
ésser el símbol, la figura, la imatge, la insígnia |
En Robert és la icona del Bordeus Begla (el millor jugador, el més representatiu) -CR-.

ésser la llet *

L'activitat de rock dur que hi ha hagut a Callosa d'en Sarrià ha estat increïble (o collonuda, extraordinària, de nassos; no ha estat la llet) -Temps-.
El teu cunyat és un emprenyador (o un torracollons, un ximple; no és la llet).

ésser la mà dreta (d'algú)

Ésser algú de confiança, de qui depèn una activitat; la principal ajuda d'un altre (Gir-Mall). |
ésser el braç dret, el col·laborador principal, qui més el suporta, l'home de confiança, el factòtum, el principal auxiliar |
En Carles és la meva mà dreta, al despatx.
Sóc la mà dreta de ton pare.
N'Hèlios és una troballa que va fer el doctor, anys enrere, pel centre de Castella, i ara és el seu braç dret -Tardanies-.

ésser la manera (o ésser la gran manera)

Hom ho diu d'allò que va bé. |
ésser la solució; maneres |
Quan fa calor has de respirar fort: és la gran manera.
A -Aquest gos té molt de desatent. B -Fes-lo sanar: és la manera.
desatent: Neguit.
sanar: Castrar.

ésser la mapa *

Aquell parell són expressos per fer riure (o són ideals, són collonuts, en saben molt; no són la mapa).
Per embolicar la troca són especialistes (o no n'hi ha de millors; no són la mapa).

ésser la mare dels ous (una cosa)

Ésser la causa. |
ésser el motiu, la raó, l'origen, el fonament, la clau; ésser el moll de la qüestió, ésser el pot de confitura (Val); ésser portat per, (això ho fa que no plou, ésser el moll de la qüestió; Tresponts) |
A -No hi manera que aquest faci les multiplicacions bé. B -Ja sap les taules bé? A -No. B -Això és la mare dels ous!
C -El nen es torna a pixar, perquè té una germaneta. D -Això és portat per ells -els pares- (l'han malcriat).
No és aquest el punt que volem (no es tracta pas d'això, ho diu un que entén malament una explicació).

nota: 'Ésser la mare del corder' no és una bona solució.

ésser la 'monda' **

Això és magnífic (o és collonut, molt ben parit, molt divertit; n'hi a per a sucar-hi pa, n'hi ha per a llogar-hi cadires; no això és la 'monda').
Això ja passa de mida! (o ja passa de la ratlla!, és el súmmum, és inacceptable; no això és la 'monda'!).

ésser la mort amb pebres (o parèixer)

Es diu quan una cosa ha decaigut molt o ha baixat considerablement la seva intensitat (Mall). |
ésser molt pobre, no ésser el que era, semblar la processó de la moixeta (Mall) |
Aquella trobada ja no té ni punt de comparació amb el que era: pareix la mort amb pebres.

ésser la mort del porc

Es diu d'un esdeveniment trist quan no suscita gens de llàstima (Ca). |
no fer cap pena, no tenir cap pena (algú), ésser festa major |
A -Se'ls veia afectats? (es va morir la tia) B -Ja pots comptar! Va ser la mort del porc (o semblava la mort del porc).

ésser la mort i passió

Ésser una acció que dura molt, d’execució massa lenta (Ca). |
ésser més llarg que la quaresma, ésser un mai acabar, no acabar-se mai, serà llarga, aquesta cançó!, ésser l'obra de la Seu, semblar -o ésser- una tortura, ésser llarga, la cançó (Ca) |
Aquest bloc de pisos és la mort i passió. Que en fa d'anys que hi remenen!
Que és llarga la cançó! No m'acaba mai de tocar mai! (fa molt que s'espera en una cua)
Els veïns cada dissabte a les set del matí ja piquen la paret: això sembla la mort i passió!
Serà llarga, aquesta cançó! (fa estona que discuteixen i encara pot durar)
Aquest feina no s'acabarà mai!
Aquestes cartes no corren (costen de remenar).

ésser la nierada del cucut

Es diu d'una parella quan només té un fill. |
ésser fill únic, tenir-ne només un |
A casa va ser la nierada del cucut.
nota: Irònicament és diu “és la niada del cucut: un i curt!”

ésser la nineta dels ulls -o la nina- (d'algú)

Ésser algú molt preuat, que suscita molt d’interès (Gir-Bar-Eiv). |
ésser el preferit, el més estimat, el predilecte; estar-ne molt; (ésser l'animeta dels ulls, l'aleta del cor Val) |
En Jan era més nina del seu ull: n'estava molt.
Aquesta gossa és la nineta dels meus ulls, perquè és bona caçadora.
Cuida la pomera com la nineta dels seus ulls –Mall, llibre-.

Em va estimar com a ses ninetes des seus ull! -Pagesos i senyors

ésser la pedra a la sabata (d'algú) *

En Quel ha estat l'alumne que tot el curs m'ha fet la guitza (o m'ha fastiguejat, empipat, mortificat; no m'ha deixat viure, m'ha donat mala vida, m'ha donat destret, m'ha estalonat, m'ha tocat allò que no sona, m'ha fet nosa, ha estat el meu destorb; no ha estat la pedra a la sabata).

ésser la perla

Ésser la millor part d’alguna empresa o institució. |
ésser la nata, ésser l'obra magna |
L’agència de viatges és la perla dels meus negocis.

ésser la repera *

Em va estimbar el cotxe i ara em demana l'altre: el meu germà és allò -o d'allò- que no hi ha! (o és collonut!, és una calamitat!; no és la repera!, és la pera)
nota: Veiem “és la pera” al DIEC usat en el sentit de “ésser molt divertit, sorprenent, desconcertant." No en som gens partidaris, tampoc.

ésser la ruïna

Ésser la causa d'un empobriment. |
ésser la mort, el daltabaix, la desfeta, la perdició, una sangonera |
Pagar tantes hores extres ha estat la ruïna del negoci.

ésser la sort d'algú (una cosa)

Ésser alguna cosa esperada, desitjada, positiva. |
ésser la seva llet, la seva fortuna |
No se'n volia anar del poble i va ser la seva sort, anar a viure a Badalona.
Seria la meva sort que l'Ajuntament em contractés.

ésser la xocolata del lloro *

Aquesta paga que us donen és insignificant (o és poca cosa, no us compensa les hores que hi feu, no és res, és poc important; millor que és la xocolata del lloro).

ésser les (+ hora) tocades

Haver passat pocs minuts d’una hora en punt. |
ésser més de, passar un xic de, quan ja han tocat, i busques (Mall) |
Em gito sempre a les onze tocades.
Són les set i busques.

ésser llaminer

Hom ho diu de les coses molt agradables (Gir-Bar). |
ésser dolç, plaent, grat; melassa pura (Mall), donar bo |
És llaminera, aquesta feina (agrada de fer) -Bar-.
És molt llaminer anar rebent sobres de diner negre. 
El pastís era melassa pura -IB3-.

No és pas dolç, operar-se de varices (es pateix).

nota: Vegeu també 'llaminer 3', al Volum1.

ésser llana neta

Ésser clar i previsible un resultat (Am). |
ja està, ja està tot dat i beneït, ésser peix al cove |
A -Quan estem? (futbol) B -Guanyem per tres a zero. A -És llana neta.
Aquesta partida serà llana neta (guanyarem fàcilment, a cartes)

ésser llarg

Tenir molta extensió, un fet. |
ésser gran, ésser un missal |
A -Les obres de la casa seran molt cares. B -No patiu, que la bossa de l'oncle ja és llarga.
Avui, la influència dels financers és llarga.

ésser llarg de dits (o d'ungles)

1 Ésser, algú, rapinyer, fàcilment atret pels béns dels altres; també es diu de qui té el mal costum de tocar. |
robar, tenir el dits llargs, fer córrer els dits, ésser lladregot, ésser ocell de rapinya; ésser desvergonyit, indecent, ésser llarg de mans (Bar), ésser un segabosses (un lladre de bosses, Bar), ésser un rebentapisos (un lladre de pisos, Bar), ésser un saltaterrats (un lladre de roba estesa, un lladre de pisos, Bar), ésser un escurabutxaques (un carterista, Bar) |
Aqueixos productes els tenim tancats, perquè ens ve algun client llarg de dits.
Diuen que aquesta dona té els dits llargs. Es veu que els qui tenen l'hort a prop del seu s'estalvien d'anar a collir.

En Joan és una mica llarg de dits: quan passa una noia al ball, la palpa.
nota: Pensem que "lleuger de dits", que sentim de vegades, és un calc del castellà.
2 Tenir propensió a tocar les dones (Bar). |
fer córrer els dits; ésser atrevit, procaç, desvergonyit, indecent |
És un noi llarg de dits.

ésser llarg per a la faena

Ser eficaç treballant i complidor (Val). |
ésser bon feiner, ésser bon treballador, ésser un bou per treballar |
Acabarem prompte l’obra, que els que han vingut són molt llargs per a la faena.
Era un bou per treballar, l'Albert!

ésser llei de vida

Es diu d'un fet que passa sempre, que és lligat al fet de viure. |
natural, lògic, inevitable; sempre succeeix, tard o d'hora passa; el món és així, és d'aquesta manera, no hi podem fer res, tant li fa saltar com córrer |
Que els fills se’n vagin de casa és llei de vida.
Tots ens morim: és llei de vida.

ésser llàstima (o ésser una llàstima)

Es diu d'una cosa que sap greu que passi o que no passi. |
ésser lamentable, saber greu, doldre; ésser de doldre, fer pena; quina llàstima! |
És llàstima que no pugueu venir al cinema, perquè la pel·lícula s’ho val.
És de doldre que tanquin canals de televisió d'aquesta man

ésser lletra morta

Ésser un acord o una promesa que no es compleix. |
ésser ineficaç, no tallar ni punxar, no anar enlloc |
La decisió del ple sobre noves edificacions és avui lletra morta -C33-.

ésser lligat

Hom ho diu d'un fet quan priva la llibertat de les persones. |
ésser un destorb, un entrebanc, un impediment, un inconvenient |
Si vius amb una dona, ets més lligat; és millor que cadascú dormi a casa seva.

A mi no m'agrada ser lligat, vull tenir la llibertat d'anar a treballar a l'hora que em sembla (és l'amo).

nota: Vegeu també 'lligar 2', al Volum 1.

ésser lloca

Hom ho diu de les mares massa protectores (Am). |
ésser una marassa |
Tinc una mare una mica lloca: cada dia em va a comprar, em porta els nens a l'escola...

ésser lluert

És diu de d'algú que no s’hi veu gaire; també de les persones i els animals desconfiats (Ca). |
ésser curt de vista, llosc; ésser esquerp, espantadís, tímid; ésser poc expressiu |
Sembla que sóc lluert, no puc ni llegir aquest prospecte.
Són molt lluerts, els senglars a la muntanya (fugen de seguida, si et veuen).
En Jofre és molt lluert: quan veu una persona s'amaga.
És tan poc expressiva, la tortuga que, què vols?, ni te'n recordes que hi sigui! (Am).
nota: Vegeu també “lluert” al Volum 1

ésser lo de menys (o el de menys) *

A –Ara que em trobo bé, ara em treuen el carnet de conduir! B -Al costat de la malaltia, això no és res (o té poca importància, això rai!; no això és el de menys).
El resultat del partit és igual (o no és pas important, no cal que guanyem, tant és, té igual -Val-, no ens preocupa, tant se'ns en dóna, és d'importància menor; no és lo de menys).
C -La Carla no m'ha convidat a la festa. D -Això rai! (o cap maldecap, no et preocupis, tant se val, no és important, no és res; no això és el de menys).

ésser mà de sant *

Prendre aquest remei va ser oli en llum (o va ser com posar oli en un cresol, va anar divinament, va ser un remei segur, va ser la solució, va ser la manera de guarir-me, va ser com pluja d'abril -Val-; no va ser mà de sant) -TV3-.

ésser mal

Vegeu 'què és mal ser (+ adjectiu o verb)'

ésser mal conseller

Ésser, una cosa, poc recomanable. |
ésser mala cosa |
La prudència excessiva és mala consellera.
La curiositat és mala consellera (o les trapasseries no porten res de bo, les coses reportades no acaben mai bé) -TV3-.

Les presses no són males conselleres (o les presses són males companyes).

L'endogàmia periodística no és una bona consellera -Avui-.

trapasser: Persona que es fica a tot arreu per saber les coses dels altres (Volum 1).

ésser mal d'esclovellar

Ésser difícil de convèncer, de vèncer o de tractar (Mall) |
esser mal de tombar (o de fotre) (Mall) |
El seu amic és molt hàbil, serà mal d'esclovellar.

ésser mal de

Ser difícil de fer (Mall). |
costar, ésser complicat, ésser dificultós, ésser de mal (+ infinitiu; Principat) |
Les vaques mengen molt, són males de mantenir -Llibre-.
Aquesta al·lota és mala de casar, ningú no va d'ella!
És mal de veure que hagi canviat la situació -Presència-.
És ben mal de fer aquest exercici de matemàtiques!
Ja saps que som mala de trobar jo (Men).
A -Costarà de convèncer. B -Sí, és mal de fer (Men).

ésser mal senyal

Jutjar malament un fet (Gir, Mall). |
mal senyal, malament, malament rai! |
A –Com us va la feina? B –Tenim els magatzems plens i no venem. A –És mal senyal, això!
C –L’avi ha perdut la gana. D –Mal senyal! 
E -La Laia regalava fruita a les veïnes. F -Mal senyal, que en regali tanta -és egoista- (ho deu fer perquè la fruita no és gaire bona o perquè no sap de què fer-ne). 
Si tu dius A i jo dic B, mal senyal (o tu o jo anem errats) –CR-.

ésser mala sort (o malasort)

Ésser mala persona. |
ésser dolent, malparit, roí, una mala peça, un mal subjecte, de les retalladures de Judes (Mall) |
És mala sort, aquest; no te'n fiïs.
nota: Vegeu també “malasort” al volum 1 del DPC.

ésser malaguanyat

No ésser, una persona o una cosa, ben aprofitades. |
ésser desaprofitat |
L'Emili és malaguanyat per fer de manobre, perquè és molt intel·ligent.
nota: Vegeu “malaguanyat” al volum 1 del DPC.

ésser maleït de (+ infinitiu)

Hom ho diu de qui sol fer coses desagradables o dolentes (Ca). |
ho fa molt!, hi té un vici! |
Ja n'era maleïda de picar, l'avia! (em picava molt).
Aquest home és maleït de beure! (s'emborratxa)

ésser malfaener (o malfeiner)

Es diu d’una persona que no li agrada gens treballar i que a més fuig sempre que pot de fer faena (Val). |
gandul, poc treballador, mandrós, dropo, esquenadret; ésser més gandul que el jeure, poca feina i mal feta, fer el gos, poca feina i mal parida, tenir les mans parades, ésser un estaquirot (ser una persona inactiva enmig de gent activa, Bar) l
Homes eren les gents de la terra i els ramaders, … els "demés" eren gentola, malparits, bords, roïns, malfaeners -Séquies-.
És un fuster que no m'ha agradat mai, no treballa prou bé: poca feina i mal feta.
Tu has de parlar, però no tenir les mans parades: això no és això! -un carnisser- (has de xerrar i despatxar alhora).
A -Us ajuda, el noi, quan ve? B -Aquell, poca feina i mal feta
C -És treballador? D -El treball no és pas fet per ell. Vaig passar tres o quatre dies fent el gos pel poble, i després altra vegada cap al bosc -Vida de pastors-.
nota: Vegeu també "faena fuig".

ésser malpensat

No tenir confiança en els altres. |
ésser desconfiat, pensar malament |
Si li fas això, no et queixis que després no es refiï de tu: és molt malpensat.

ésser manerós

Ésser fàcil de manejar (Am). |
ésser manejable, de bon dur, amanós (Val) |
El teu nou ordinador, és prou manerós?
nota: Vegeu “manerós” al Volum 1.

ésser manyac

Hom ho diu de les persones que és presenten amb molt bones maneres. |
ésser dolç, agradable; ésser una gata maula, semblar bona persona |
És molt manyac, el candidat d'aquests partit, i no és tan bona persona com sembla.

ésser 'marruller'

És un jugador molt trampós, sempre perd temps (o trapella, murri, camanduler; no 'marruller') -CR-.

ésser massa *

1 (algú que està indignat)
Només hi ha sexe, en aquesta pel·lícula: és molt forta! (o en fan un gra massa!, sembla mentida!, n'hi ha un fart!, ja n'hi ha prou!, no es pot resistir!, abusen!; no és massa!).
2 (davant d'un fet extraordinari)
Aquella final a Lió va ser extraordinària (o formidable, èpica, màgica, fabulosa, sensacional; no va ser massa!).
Aquest televisor és una cosa de no dir (o és fantàstic, fabulós, sembla mentida que sigui tan bo; no és massa).

ésser massa vist

Ésser, un fet, molt descarat, massa evident, en contra del comportament honrat. |
es veu massa; es veuria massa |
Hauria estat massa vist que el mestre donés el premi a la seva filla.
A -El president francès va donar el càrrec al seu fill. B -Sí, això va ser massa vist.

ésser mel (una cosa)

Ésser una cosa bona i agradable, especialment referit a una menja (Mall-Tarragona). |
ésser saborós, ésser mamella de monja, ésser magnífic, ésser collonut, ésser pa i mel, anar molt bé, semblar melindros (Ca-Am), semblar mel (Ca), ésser melassa (Mall) |
Has de tastar aquest plat: és mel!
Això és mel! (és molt bo, aquest peix).
Aquest llibre és mel.
Aquesta hostilitat és mel per a l’enemic -Llengua Nacional-.
Semblen melindros, aquestes figues!
He collit uns préssecs que semblen mel.

ésser menester

Ésser necessari (Cas). |
caldre, haver de, freturar de, faltar, ésser imprescindible, convenir |
És menester que ho facen aviat.
No serà menester que vinguis, demà.

és més (+ adjectiu)!

Ésser molt determinat o caracteritzat en algun sentit. |
molt, és tan (+ adjectiu)! |
És més pesat aquest nen...!
Era tan imbècil...!

ésser més (+ nom) *

He comprat un Built perquè és més potent que el cotxe que tenia (o és més bo, és més gros, és millor, és de més categoria; millor que és més cotxe que).
Aquesta casa és més gran que l'altra (o més espaiosa; millor que és més casa que).

ésser més (+ nom) que una altra cosa

Ésser sobretot allò que es diu. |
ésser per damunt de tot, ésser principalment |
Cobrar un euro per visita seria més una mesura dissuasiva que una altra cosa.

ésser més agressiu que les mordales d’un cranc reial

Es diu de qualcú que té un esperit molt bel·licós o combatiu (Mall). |
tenir les dents esmolades, (fer de ca de bou, ésser un gall de brega, esperar qualcú amb mordales Mall) |
Aquesta dona és més agressiva que les mordales d’un cranc reial.

ésser més alt que un paller

Ser molt alt (Val). |
ésser alt com una perxa, com un sant Pau, com sant Gim |
El teu amic Lluís és més alt que un paller; no vindrà amb mi a menjar figues!

ésser més antic que l’any tirurany

Ésser mot antic (Eiv). |
ésser de l'any tirurany, ésser més vell que anar amb sabates, ésser més vell que la pudor (Gir-Lleida), ésser més vell que l'anar a peu (Gir-Bar),
ésser del temps d’Adam, ésser més vell que el pastar (Mall) |
La nostra cultura, més antiga que l’any tirurany, però que ara es troba entre dos focs -Arrels-.
L'Andreu es va presentar amb aquella camioneta vella i atrotinada: un Ford amb vela, més vell que la pudor -Vetllador-.

ésser més ase que en Taleca

Tenir molt poca cultura (Men). |
ésser més ruc que fet per encàrrec (o més burro), no tenir lletra |
Cada dia li dic el mateix, però no hi ha manera que ho faci bé: és més ase que en Taleca.
Són gent que no tenen lletra.

ésser més ase que un ruc

Es diu de qui manifesta curtesa o està mancat d’enteniment (Mall). |
ésser estúpid, ésser més ase que en Taleca (Mall), ésser més ruc que pixar enlaire, ésser més ruc que la Patrusca |
D’ase, ho sóc més que un ruc. Au, a fer punyetes, que jo sóc com sempre havia cregut ésser! -Els voltors-.

ésser més beneit que una espardenya

Ésser molt beneitot o curt d’enteniment (Mall). |
ésser molt beneit, ésser molt curt de gambals, ésser reculat endarrere, ésser més beneit que el cagar de panxa (Mall), ésser més pur que en Pep Merda (Mall), (ésser un tros de quòniam, ésser un alcatràs Val) |
No hi ha res a fer amb en Jaumet, és més beneit que una espardenya.
Sembla una mica reculat endarrere, aquell noi.

Em fa ganes de dir a aquests mallorquins curts de gambals que són més beneits que el cagar de panxa.

ésser més boig que savi (algú)

Ésser, algú, destarifat. |
ésser beneit, estar tocat del bolet; ésser un cap de trons, un eixelebrat, un gamarús; no tocar ni quarts ni hores; ésser curt de gambals, patir de la caixa de Sant Pere (Mall), estar tocat del perol (Val) |
A -Mira com salta i balla, aquella dona gran. B -Deu ser més boja que sàvia!
Tenim un veí que no ens deixa dormir; em penso que és més boig que savi.
Aquest nen és més besti que savi, només fa que picar els altres (Ca).
Aquell al·lot fa coses ben rares, sembla que pateix de la caixa de Sant Pere.

ésser més buit que una carabassa

Es diu d’aquella persona que té el cap clos o és curta d’enteniment (Mall). |
ésser un ximple, un tros de quòniam, un cap d'ase, curt de gambals, (ésser un cap buit, un cap de suro, un tros d’ase, un tros de banc, un bàmbol, un cap de carabassa -o de carabassó –Mall) |
Podeu estar segurs que com ell n’hi ha molts que encara que per sa fatxada semblin homes enèrgics, són més buits que una carabassa -Joan Ferrer Serra, llibre-.

ésser més burro que cap sabata

Mostrar poca intel·ligència. |
ésser més burro que l'anar a peu, (més burro que Palot, ésser més burro que Tacó Val) |
Els polítics d’ara són més burros que cap sabata.
No us esforceu: és més burro que l'anar a peu!

ésser més calent que les gallines

Ser molt procliu al sexe; aplicat sobretot a les dones (Val). |
ser més calent que el fem de porc, ser més calent que les mones, ser més puta que les gallines |
Quan veu una pel·lícula de pèl, de seguida fa mig piuet: és més calent que el fem de porc.
Anàvem a aquella discoteca perquè les xicones tenien fama de ser més calentes que les gallines.

ésser més caparrut que es peix de xarxa

Esser molt obstinat (Moixonies, Mall). |
ésser tossut com unes banyes de marrà (Gir) o com una mula, ésser del morro fort, ésser tossut com una mula (Bar), no donar-se, mantenir el criteri, (o ésser –esser- més caparrut que un ase, que una mula, que una truja sorda; ésser de banya closa, no voler baixar de s’ase, ésser fort de morro Mall) |
Aquest al·lot no vol creure, és més caparrut que es peix de xarxa.

ésser més caparrut que un ase d’Alger

Es diu per manifestar que qualcú és molt obstinat o tossut (Mall). |
ésser més tossut que una mula, ésser fort de morro – o del morro fort-, (ésser més caparrut que una truja sorda, més cabeçut que un ase vell (Mall) |
Aquest home no em fa ni cas, és més caparrut que un ase d’Alger.

ésser més caparrut que un ase vell (o cabeçut)

Ésser molt tossut o obstinat (Mall). |
(ésser més caparrut que un ase, ésser més caparrut que una mula (o més tossut), ésser de banya closa, no voler baixar de s’ase, ésser fort de morro, ésser dur de closca, ésser més caparrut que fet per encàrrec, ésser fort de morro, ésser dur de closca Mall) |
Ens digueren que ens tancàssim a casa, però nosaltres, que som més cabeçuts que un ase vell, partírem cap a Ciutat (Joan Ferrer Serra, llibre).
En Vicenç és més caparrut que un ase vell.

ésser més conegut que la Monyos

Ésser molt popular, tradicional o vell. |
ésser l'home -o la dona- del dia |
A -Quan vas a Roses tothom et crida: ets més coneguda que la monyos!
L’orxata valenciana és més coneguda que la Monyos.

ésser més curt que la màniga d'una armilla

Mostrar poca agudesa. |
ésser curt de gambals, ésser un tros de quòniam, ésser més curt que cua de conill (Bar), ésser més curt que una màniga de guardapit (Mall), (ser més curt que febrer, ser més just que el jupetí d’un torero, ser més ignorant que una bleda, ser més curt que el dia de Sant Tomàs Val) |
No ho entendrà mai: és més curt que la màniga d’una armilla!
nota: Vegeu també “ésser curt com una cua de conill”.

ésser més de l'altre món que d'aquest

Estar molt malalt. |
ésser més mort que viu, estar combregador, no ésser d'aquest món (Bar) |
Ja no tenen esperança: és més de l’altre món que d’aquest. 
El van trobar més mort que viu –Llibre-.El pare ja no és d'aquest món (és molt vell).

No era pas del món, llavors (li havia petat una bomba a prop i no sabia què passava, havia perdut l'esma) -Punt-.

ésser més descarat que una mona

Ser un desvergonyit (Val). |
ésser barrut, insolent, un galtes; haver menjat en set hostals i begut en vuit tavernes (Ca) |
Les xicones d’Alginet són més descarades que una mona.

ésser més dolent que el dimoni

Tenir el geni fort (Mall). |
ésser un dimoni, tenir mal caràcter, tenir mala bava, ésser tallat de mala lluna, ésser geniüt, ésser una argelaga |
D’una persona de mal geni, en deim: ‘És més dolent que el dimoni’ -Nous escrits-.

ésser més el so que el tro

Es diu quan la veu que corre és superior als fets (l’Alguer). |
no n'és tant com sembla |
A -És un home molt ric. B -És més el so que el tro.

ésser més emprenyador que una mosca d'ase

Es diu per indicar que algú és especialment molest i enganxós (Mall). |
ésser més emprenyador que una mosca collonera -o vironera-, carregós, molestós, molest, empipador, nyic-nyic; no poder-se resistir |
Són més emprenyadors que una mosca d’ase. Els he avorrits... -Els voltors-.
No es pot resistir, aquesta criatura!

ésser més estret que una fulla de pi

Ésser una persona molt avara i mesquina (Mall). |
(ésser de puny estret, ésser un estret, ésser més estret que es cul d'un borino, esser molt aferrat Mall), ésser més estret que els grans d'una magrana |
Saps que ho és, d'avar, el seu pare: és més estret que una fulla de pi.

ésser més fàcil de dir que de fer

Ésser difícil de realitzar. |
ésser complicat, ésser de mal fer, ésser puta, (ésser mal de fer, ésser necessàries ses herbes de Sant Joan Mall) |
Evitar que els polítics caiguin en la corrupció és més fàcil de dir que de fer.
Els principis són molt putes (és difícil d'arriar-se, en qualsevol ofici).

ésser més fi que les garses (o fi com una)

Ésser viu, espavilat; saber aprofitar les ocasions. |
ésser una garsa, ésser viu com les garses (Am), ésser llest com una mostela, ésser més viu que les garses (Olot), ésser més puta que en Becaina (un bandoler, Ca), ésser molt puta, viu, despert; saber fer tots els papers -o tots els papers de l'auca-, saber-la llarga, ésser un peix que es porta l'oli, (ésser més llest que el foc -o que un aranya, que una fura-, calçar molts punts, poder anar tot sol, ésser net de clatell; Tresponts), ésser més espavilat que un un gat (Val) |
A -La Montserrat també farà vaga (una mestra). B -Sí, ella diu que s'ha de fer vaga i ja deu estar llepant els pares; és més fina que les garses, aquella.
És viva com les garses, aneu-hi amb compte, que no us estafi.
La xiqueta és més espavilada que un gat.
És llesta com una mostela, la nena.
El meu oncle és més puta que en Becaina a (no es deixa enganyar).
La Neus és una garsa: sempre guanya! (jugant a cartes).

ésser més fred que es nas d'un ca

Esser molt fred (Mall). |
esser més fred el gel |
Aquest amic seu és més fred que es nas d'un ca.

ésser més gandul que el jaure

Ésser poc treballador (Gir-Mall-Eiv). |
ésser gandul, tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, no doblegar l'esquena, (ésser malfatà, vagarro Val) |
Jo no el tornaré pas a llogar: és més gandul que el jaure!
No li poden fer doblegar l'esquena (al noi, fer-lo pencar).

Sí, un bon ramell va florir aquell dia. Més gandul que es jeure! (va néixer) -Ses Frasquites-.

nota: Se sol dir "vago", que és una paraula no admesa.

ésser més gormand que un canonge

Tenir molta gana (Cat Nord, Mall). |
ésser golafre, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, ésser molt de vida |
S'intal·lava davant el seu cobert i estenia amplament el tovalló. Era més gormand que un canonge –L’ocell tranquil-.

ésser més ignorant que una bleda

Ser molt ignorant (Val). |
ésser més ruc que fet per encàrrec, no tenir estudis, ésser més beneit que una espardenya (Mall) |
Damunt que l’home la maltracta, encara l’aguanta: és mes ignorant que una bleda!
Entre les persones sense cap casta d'estudis, els incapaços de parlar català... -Zèfir-.

ésser més just que el jupetí d’un torero

Ser poc intel·ligent (Val). |
ésser més curt que una cua de conill, ésser més curt que el dia de Sant Tomàs (Val) |
Li ho hauràs d’explicar més d’una volta, perquè és més just que el jupetí d’un torero.

ésser més lent que un escarabat girat

Ésser molt lent (Mall). |
ésser un tractor (Ca), (haver de menester més temps que un caragol per anar a Lluc, necessitar ses herbes de Sant Joan Mall), ésser més lent que un cavall vell i no ferrat -o mal ferrat- (Val) |
Aquest al·lot ni se remena, és més lent que un escarabat girat.
Allò és un tractor (un jugador de 35 anys, és vell, no corre).
I se n'anà, amb el pas feixuc i curt com el d'una oronella, a passar dos parenostres per aquelles ànimes violentes -Folklore menorquí.

ésser més llarg que la quaresma

Ésser, alguna cosa, considerada molt llarga i feixuga. |
no acabar-se mai, ésser un mai acabar, ésser més llarg que un dia sense pa, ésser inacabable |
Estem fent un curs de formació que és més llarg que la quaresma.
Nota: El “Nou recull de modismes i frases fetes”, de J. Balbastre, considera que aquesta frase feta és un castellanisme.

ésser més lleig que picar un pare *

Això que heu fet és innoble (o repugnant, repulsiu, enutjós, impropi de persones, molt lleig, lleig com una mala cosa; millor que més lleig que picar un pare).
Les dones del carrer Nou són més lletges que el dimoni -Cançó Men-

ésser més llépol que les serps

Es diu d’una persona molt llépola (Mall). |
ésser llaminer, gormand; ésser més llépol que un moix negre (Mall) |
Vaig passar per un poble on la gent era més llépola que les serps.

ésser més llest que la gana *

És un noi molt despert (o és més fi que les garses, és més viu que l'arna -o que la tinya-, és un puta, és viu com una centella, és més viu que la fam, és més viu que que les genetes (Mall), és més llest que Bricant (Val), la sap molt llarga, és mal d’aparellar; no és més llest que la gana).

ésser més mentider que es diari

Ésser una persona molt mentidera (Mall). |
(ésser més mentider que Vilanova de la Barca, que no és vila ni és nova ni té barca; negar a cara de ferro, a tot se n'hi afegeix, tret del formatge -o del pernil-; Tresponts), ésser un sac de mentides, cada dues paraules tres mentides (Am), mentir com s'anima de judes (Mall-Val) |

El seu germà és més mentider que es diari.
Aquell home, no te l'escoltis: cada dues paraules tres mentides.
ésser més ordinari que el menjar blanc

Es diu d’una persona que és molt vulgar (Mall). |
ésser groller, vulgar, ésser un nyèbit (Bar) |
Sempre anava acompanyat d’aquell amic seu grosser, més ordinari que el menjar blanc.                
...una senyora viuda d'un funcionari públic, més ordinària que el menjar blanc -L'humor-.

menjar blanc: plat dolç fet de llet, sucre, farina de midó i farina d’arròs que es bull tot plegat i es deixa refredar.

ésser més papista que el papa

Ésser més exigent, o insistent, en algun tema que qui mana (Gir-Bar). |
ésser intransigent, fanàtic, intolerant, primmirat |
Alguns gramàtics són més papistes que el papa.

ésser més puta que bonic

Es diu de qui actua amb picardia i dissimulació, però se li veu la murrieria (Gir). |
ésser murri, fals, traïdor, nyeu-nyeu (Gir-Bar), gata maula (Gir-Bar), hipòcrita; voler tots els avantatges, ésser una persona amb dobles intencions, tenir cara d'ovella i urpes de llop (Bar) |
El vaig tenir a treballar a casa i era més puta que bonic: quan jo girava l'esquena ja no feia res.
La Rosa és més puta que bonica: vol saber les coses dels altres, i de casa seva no en sabràs mai res.

ésser més puta que en Calces (o més murri)

Ésser molt espavilat, fins i tot deshonrat (Gir). |
ésser viu, llest; ésser hàbil i mal intencionat, ésser més puta que bonic |
El nou administrador és més puta que en Calces: ja cal que repassis les factures.
nota: En Calça és tingut per mentider i exagerat (Val).

ésser més puta que l'home

Ésser molt despert (Men). |
saber-la llarga, ésser un peix que es porta l’oli, ésser molt fi, ésser més puta que en Calces (Gir) |
Va apostar al cavall que ningú volia; va ser més puta que l'home i va guanyar molts diners.

ésser més puta que les gallines (o puça)

Ésser, una dona, d’un comportament sexual jutjat com a dissolut (Gir-Mall). |
fàcil, fluixa de calces, promíscua |
La veïna de dalt és més puta que les gallines.

ésser més puta que les genetes

Ésser una persona molt astuta (Mall). |
(ésser més llest que la tinya, sebre el dimoni on se colga, ésser més puta que les gallines Mall) |
La seva amiga és més puta que les genetes.

ésser més que (+ adjectiu)

Es diu quan hi ha moltes possibilitats que un fet s'esdevingui. |
ésser molt, ésser quasi segur; prou, de sobres |
Això del Govern és més que preocupant.
És més que possible que vinguin demà.
És una decisió més que discutible de l'àrbitre (que s'hauria de discutir).
Tindrem un partit més que complicat -C33-.
Hi ha frases més que dubtoses.

Alegria més que justificada dels jugadors -C33-.
És més que probable que el nen suspengui el curs.
Amb tres en tindríem més que suficient -TV3-.
nota: A Mallorca (i també al Principat) és usual intensificar algunes expressions al·lusives directament a qualcú amb “més que”: “(Ets) beneit, més que beneit!” , “Dolent, més que dolent!”, etc. Algunes vegades, rares, podem trobar-nos amb “Aquest pocavergonya, més que pocavergonya!"

ésser més roín -o roí- que la carn de gos

Ser molt dolent (Val). |
ésser dolent com la carn de gos (Am), ésser dolent com la tinya, ésser una mala bèstia, ésser malparit, ésser mala bèstia! |
És una mala bèstia, aquell: quan el nen hi va, amaga la xocolata.
Ell és un bon Jan, i ella, una mala bèstia. (ésser més mal que la tinya, ésser més mal que un trabuc Val) |
Son pare és més roín que la carn de gos.
Ací vénen uns xiquets que són més mals que un trabuc.
El gos m’ha esfilagarsat les cortines: és més mal que la tinya.
Ésser més dolent que la carn de gos, aquell vell.

ésser més vell que es pastar

Es diu d’una persona o d’una cosa molt velles (Mall). |
ésser més vell que Matusalem, que l'anar a peu, que la picor, que anar amb sabates, que Adam, que el pixar en terra (Mall) |
Això és més vell que es pastar!

ésser més vell que l'anar a peu

Ésser antic i tradicional. |
ésser més vell que la picor, que anar amb sabates (Besc); fa molts anys que es fa – o que es va inventar-; ésser més vell que el cagar ajupit (Gir-Bar) ésser més vell que cagar aponat (Val) |
Aquest acudit és més vell que l'anar a peu.
A -Ara tornen a dir que el mestre ha de manar i la mainada ha de creure. B -Això és més vell que anar amb sabates! Aviat descobriran la sopa d'all, els nostres pedagogs!

ésser més vell que la Jana

Ser molt vell (Val). |
ésser d’edat, estar carregat d’anys |
Diu que té quaranta anys, però pareix més vell que la Jana.

ésser més viu que el ca d'en Melis

Es diu d’una persona molt llesta, espavilada (Men). |
ésser més viu que la tinya; tenir molta lletra menuda, ésser més viu que l'arna (Bar) |
Sols cal que li diguis una vegada, és més viu que el ca d'en Melis.

ésser més viu que els vius

Ésser molt despert (Am). |
ésser més viu que en Calces (Am), ésser més viu que l'arna, tenir molta lletra menuda, ésser un espatotxí, ésser molt viu de potències, més viu que una centella, (més llest que Bricant, més espavilat que les pessetes Val) |
Tan petita i no l'enganyaràs pas: és més viva que els vius!

ésser més ximple que una arada amb rodes

Ésser curt d’enteniment, estar mancat de discerniment racional (Mall). |
faltar-li un bull, tindre el cap a llossar, ésser curt de gambals, ésser dur de closca, (ésser un tros de banc, ésser més tosc que una espardenya, ésser un bàmbol, tenir sa clovella gruixada Mall) |
Jo som més ximple que una arada amb rodes -Lluc.

ésser mester

Ésser necessari, tenir necessitat de qualcú o de qualque cosa (Mall). |
haver de menester, necessitar, fer falta, faltar, caldre, mancar |
No és mester dir que per a realitzar aquest treball fa falta molta traça.
nota: Vegeu també "ésser menester".

ésser mig (+ mot) /o estar mig/

Hom ho diu d'una acció quan no és completa del tot. |
no del tot, força, gairebé |
Aquest bistec és mig cru (o mig cuit, a mig coure).
Vaig arribar de caminar mig mort.

ésser mirall des meus ulls

Estar enamorat. Es diu perquè en els ulls se solen manifestar les passions (Mall). |
sentir una passió per, ésser la nineta dels meus ulls, l'estimo com la nineta dels meus ulls |
La meva al·lota és el mirall des meus ulls.

ésser misèria

Hom ho diu d'una cosa que es fa per manca de recursos. |
és fa perquè hi ha misèria, ésser pobresa |
A -Tothom juga a la rifa. B -Això és misèria!
En aquell poble, a les cases, ni llum ni brasa ni fum (és trist, no hi ha vida, Am).

ésser mitja vida

Ésser, una cosa, plaent, sana o molt convenient. |
donar bo, agradar, confortar, revifar, ai festa! |
El sol és mitja vida.
No el trobes bo, aquest aire? És mitja vida!
Descansar bé de nit és mitja vida.
Ai festa!, quan arribes assedegat, et regales de beure i t'asseus al sofà: és mitja vida!
Aquests llençols de cotó són mitja vida!
És mitja vida, la netedat.
Ai festa!, et refà un got de taronjada fresca!

ésser moda

Tenir molta acceptació, una cosa. |
estar en voga, fer forrolla, tenir èxit, estilar-se, ara s’usa (Mall); posar-se llarg |
Ara és moda tatuar-se el coll.
L'exposició de flors es posa de llarg (fa 50 anys i és especial) –Punt-.
notes 1: A Mallorca es diu molt "ara s'usa". Vulgarment s’ha fet el verb “susar” (de s’usar = usar-se): Ara tornar susar anar amb bicicleta.
2 Llegim a 'Llengua Nacional' que «posar-se de moda» no s'ha de dir, que cal dir «ésser moda». Pensem que és una batalla perduda: no vencerà «ésser moda» a «posar-se de moda», «estar de moda».

ésser moll

Tractar les persones amb massa miraments (Men). |
ésser massa de bona fe, ésser massa tolerant, ser tou (Men) |
No puc fer-lo creure: sóc massa molla amb el nen.

ésser molt (+ nom) *

El cotxe que has comprat és fantàstic (o és collonut, ben parit, boníssim, massa cotxe, això és un cotxe cotxe; no és molt cotxe).
Aquest cotxe és massa gros per a ella (o és massa cotxe; no és molt de cotxe per a ella).
L'Àngel és caparrut (o mesell, massa Àngel; no és molt Àngel -un entrenador-) -Avui-.
El meu home és molt ben parit (o trempat, llest, tossut, massa home, és un home com cal; no és molt home).
És que París és molt important (o val molt, és un altre món, és massa París, és que París és París; no és molt París).
La Laura era massa dona per a ell (o massa jove; -ella era jove i ell vell-; no era molta dona).
La Joana és tota una dona (o és molt ferma, és que la Joana és la Joana; no és molta dona).

ésser molt aviat dit

Expressió que denota la falsa facilitat a l'hora de dur a terme alguna cosa. |
tenir aviat dit, aviat és dit, costa més de fer que de dir, això es diu molt aviat, però... (Mall) |
A -Suposo que comprareu un pis per cada noi, quan es casin. B -És molt aviat dit, comprar un pis per a cada fill.
C -S'ha de fer ensenyament individualitzat. D -Això és molt aviat dit!
M'aconsellen que me’n vagi de casa, però això és aviat dit.
E -Tothom dirà que sí. F -Això aviat ho tens dit, tu! (s'hauria de veure si és així).
Tu, aviat ho tens dit, però costa de col·locar, un gos (costa que algú el vulgui, Am).

ésser molt cercat (o buscat)

Es diu quan hi ha molta demanda d’algun producte o objecte. |
ésser molt caçat (Ca), ésser molt estimat; anar a estiracabells |
Ara, els Seat 600 són molt buscats.

ésser molt corregut (o massa)

Es diu d’una cosa que es fa massa sovint. També d'una cosa que es fa sense haver-la meditada prou (Val). |
ésser habitual, acostumat, corrent; hauríem de canviar de programa o d’aires! |
A -Vols que anem demà a Carcaixent? B -Espera, que això és massa corregut.

ésser molt creuós

Es diu de qui dóna molèstia contínua (Mall). |
ésser carregós, castigós, torracollons, un corcó, (donar creu, tocar es collons, o es bemolls Mall) |
Aquest al·lot em dóna mala vida, és molt creuós.

ésser molt de rastre (o massa)

Ser moltes persones en un lloc fins a esdevenir molestes (Val). |
ésser massa colla |
Si els convides a tots serem massa rastre.

ésser molt dolç

Se sol dir de les coses que van molt bé per a uns i no tan bé per a uns altres (Am). |
ésser còmode, ésser maco, ésser pràctic |
És molt dolç que el gos cagui fora de casa! (cap maldecap per a l'amo).
És molt dolç que els néts mengin en cals avis (Val).

ésser molt elàstic

No ésser clara alguna qüestió, dependre de l’arbitri personal. |
ésser relatiu, ésser discutible; parlem-ne, no és prou clar |
És molt elàstic haver de donar diners a la dona, en les separacions.
Això de l’avortament als setze anys és molt elàstic.

ésser molt mal

Ésser una cosa molt dolenta. |
ésser nefast, funest, detestable |
És molt mal drogar-se; malament a qui toca!

ésser molt petit (algú)

Demostrar poca categoria. |
ésser baix, vulgar, grosser, ordinari, bast, groller, potiner; tenir poca categoria, ésser poc home |
Té una gran carrera, però és molt petit: és discuteix amb tothom i crida com un boig.
Ha quedat molt petit, aquest entrenador, fent això (menysté els altres entrenadors, en diu mal).
nota: Vegeu també “petit” al Volum 1, accepcions 2 i 3.

ésser molt senyor (i ésser senyor)

Ésser difícil de fer bé o de conservar (Gir-Mall). |
ésser delicat, costós, complicat, exigent; ésser fet a la seva |
La gespa és molt senyora, car ací plou poc.
La maionesa és molt senyora: si no queda ben presa, surt xerinola.
Les azalees són molt senyores: si bades un xic, ja es moren.
Els micròfons autònoms són una mica senyors (van bé quan volen) -CR-.
La llet és molt senyora (si en prens, et mareges al cotxe, Ca).
Ets molt senyora, tu! (no vol fer deures).
nota: Vegeu també “senyor” al Volum 1, accepció 2.

ésser molt seu *

Els alcoians són molt ells (o molt peculiars, ben especials, del morro fort, van a la seva; no són molt seus).
La Laia sempre vol manar (o sempre vol ser ella, sempre va a la seva, és molt feta a la seva; no és molt seva).
Som molt de casa nostra, nosaltres -tenim cura de la teva família- (o fem la nostra, nosaltres; no som molt nostres, nosaltres) -TV3-.

ésser molt vist (o estar vist)

Ésser una cosa molt habitual. |
haver-se vist molt, haver-se dut -o portat- molt, tothom en porta, no ésser gaire original |
Les sabates verdes són molt vistes.
nota: Vegeu també 'ésser massa vist'.

ésser molts cèntims

Ésser una suma considerable de doblers (Gir-Eiv). |
ésser molts diners, valer una fortuna |
Això que cobra són molts cèntims.
Eren molts cèntims, vint mil duros, als anys cinquanta.
Valen una fortuna, els quadres que té.

ésser moneda corrent

Es diu de les coses que s'acostumen a fer normalment. |
ésser corrent, habitual, freqüent, usual, acostumat; es fa molt, no és gens estrany |
Que els fills no se’n vagin de casa ara és moneda corrent -TV2-.
Les amenaces són moneda corrent en les crisis matrimonials -CR-.
nota: Només hem sentit aquesta frase feta en castellà, tanmateix la trobem al DIEC i al DCVB.

ésser mort (o mort en creu)

Tenir molt poques opcions de sobreeixir (Gir-Mall). |
estar perdut, estar fotut, haver fracassat |
Si no aproveu la recuperació sou morts.
Si se'm malmet l'ordinador, sóc mort, perquè no n'he fet còpies.
Aquesta colla que han fet hipoteques sense tenir ni cinc cèntims són morts en creu.
Si corro, sóc mort, quan corregeixo (no veu les faltes).
Qui deu, és mort en creu (Ca).

ésser mort en vida (o estar) *

Des que em va passar la desgràcia no tinc ni ganes de viure (o no em fa il·lusió res, sóc més de l'altre món que d'aquest, estic abatut, sóc més mort que viu; millor que sóc mort en vida).

ésser mort i enterrat

Ésser mort. També en sentit figurat (Gir-Mall). |
fer malves, menjar terra, ésser al clot, ésser al cel, ésser al calaix; ésser mort en creu, estar perdut, estar fotut, haver fracassat, és com si no hi fos, no en vol saber res, no comptar, ha passat a la història, ja és cosa vella |
Em fa d'anys que és mort i enterrat, l'Esteve.
Per ell, el seu germà ja és mort i enterrat (no hi vol cap tracte).
Aquest projecte ja és mort i enterrat.
nota: Alguns autors desaconsellen la frase feta 'ésser mort i enterrat', diuen que és un calc del castellà. A nosaltres ens sembla acceptable.

ésser mossó

Es diu d’aquella persona que vol sostenir aparença de senyor o de ric sense tenir béns econòmics ni venir-ne de casta (Mall). |
En Joan és un mossó: presumeix molt i de doblers pocs.
nota: Ara es diu poc.

ésser motiu de

Es diu d'allò que dóna satisfacció, alegria, provoca comentaris, etc. |
ésser causa de, ésser raó de |
La separació del batlle és motiu de comentari -Ràdio-.

ésser 'muequera' *

Fa moltes ganyotes, aquesta nena, quan s'explica (o és ganyotaire, ganyotera, llambrotera; no és 'muequera').

ésser mullar i tòrcer

Es diu d’una cosa que és bona de fer (Mall). |
és bufar i fer ampolles, és molt fàcil, (és com arribar i seure, com que desfer calça Mall) |
Jo creia que era qüestió de mullar i tòrcer; però, ca, barret! (fer un diari; Joan Ferrer Serra, llibre)

ésser nat d’avui i batiat d’ahir

Ésser molt curt d’enteniment (Mall). |
ésser curt com una cua de conill, ésser talòs, ésser més curt que el dia de Sant Tomàs, ésser curt de gambals, ésser beneit, (ésser un bàmbol, ésser més tosc que una espardenya, ésser un tros de banc (Mall) |
Aquest al·lot és nat d’avui i batiat d’ahir.

ésser natural

Ésser una cosa previsible, d’acord amb el context de cada persona (Gir-Mall). |
ésser lògic, normal, tornar el carro per les seves roderes (Val) |
És natural que el vostre fill ja no vulgui acompanyar-vos en vacances i vulgui anar amb jovent.
A –Paguem un dia cada un. B- És molt natural.
Ella va a veure el seu noi, és molt natural.
Passat un temps, el carro tornarà per les seves roderes (tot quedarà igual) -Temps-.

ésser negat

1 Ésser ple d’aigua, un lloc. |
ésser cobert d'aigua, estar inundat, nedar d'aigua |
Els baixos del teatre eren negats.
He anat a l'hort i tot és negat: les cols, el bròquil, tot.
nota: Vegeu també “negar d'aigua”.
2 Tenir poca capacitat per a entendre determinada matèria, o per a saber-la aplicar. |
ésser inepte, incapaç, fluix; no entrar-hi |
Sóc molt negat per a les matemàtiques.

ésser negociant

Saber fer bons negocis. |

ésser molt hàbil fent negocis, ésser viu |

És negociant, aquesta dona: em va vendre un penjoll que era seu (un dia li vaig dir que m'agradava el penjoll que duia, un altre dia em dir que n'havia trobat un d'igual que el seu, me'l va vendre i em vaig adonar que ella ja no el duia).

ésser net (o net de culpa)

No tenir cap responsabilitat o implicació en un determinat assumpte (Gir-Mall). |
ésser innocent, ésser innocent com un albat, dur llana al clatell, tenir la cara neta |
En el frau de la cooperativa, jo en sóc ben net.
El meu germà n'és ben net de tot això que dieu.
En sóc molt net, jo, d'això! (no hi tinc res a veure; l'acusen i n'és ben net).
L'home es prepara per a tot, per a mil i una activitats innecessàries, però a casar-se hi va net de tota martingala, a ulls clucs -Els nins-.
A tu, tot t'ho fan creure: portes molta llana al clatell.
Hi ha pocs polítics amb la cara neta (que no roben).

ésser net de vergonya

No tenir gens de vergonya o ésser molt desvergonyit (Mall). |
ésser desimbolt; ésser barrut, tenir tanta vergonya com es ca d’en Pinyol (Mall) |
En Toni és net de vergonya -Migjorn-.

ésser objecte de

Rebre un tractament, un judici, una atenció o una altra acció per l'estil. |
tenir |
Les declaracions del president són objecte de tota mena de comentaris -CR-.

ésser obligat

Tenir, algú, la necessitat de fer una cosa (Ca). |
veure's obligat a; ésser imprescindible, indispensable, inevitable, forçós |
És que hi serem obligats, a canviar de casa (són vells i viuen en una casa lluny del poble).
En un poble, quasi és obligat, tenir cotxe.

ésser obra de

Ésser una cosa feta per algú. |
fet per, executat per |
Aquesta pintura va ser obra de Sorolla.
Gol obra de Peret.

ésser or

Ésser molt valuosa, una cosa. |
ésser estimable, valer molt |
El silenci és or (saber callar oportunament pot ser molt profitós).
El temps és or (convé aprofitar bé el temps).

ésser original com les tempestes a la tardor

Ésser molt poc original. |
ésser banal, vulgar, comú, carrincló, de mal gust |
Aquells quadres eren originals com les tempestes a la tardor.

ésser pa del temps

Ésser, una cosa, pròpia d’una temporada de l’any o d’una època de la vida. |
ésser vianda del temps, ésser cosa del temps, ésser propi de l’edat |
A -Ara la noia ens festeja. B –Ja està bé que el jovent festegi, és pa del temps.
Aquest mal de canyó que tens és vianda del temps.
Això és vianda del temps! (la joventut fa bromades).

ésser pa per avui i gana per demà *

La construcció de grans magatzems és un mal negoci, a la llarga (o sembla una bona cosa i no ho és, porta més perjudicis que beneficis;
fa més mal que bé, amb el temps; millor que és pa per avui i gana -o fam- per demà).
nota: Pensem que 'pa per avui i gana per demà' és una construcció d'origen castellà. Es diu molt, però nosaltres no la recomanem.

ésser 'pampliner' *

Que n'és de comediant, aquest home! (o fals, camanduler; melindrós, melós, manyac, afalagador; no 'pampliner').

Aquest personatge és un comediant (o un hipòcrita, un fals, un caragirat, un nyeu-nyeu, un maula, un camanduler, és molt melindrós, té molt bones paraules; no és un 'pampliner') -TV3-.

ésser pardal (o un pardal)

1 No ésser gaire eixerit (Mall). |
ésser curt de gambals; ésser beneit, talòs, toix, beneit, estúpid, gamarús, terròs, ésser més beneit que una espardenya (Mall), ésser més colló que fet per encàrrec (Mall) |
Quan va veure un pagès que pareixia un poc pardal li comprà tots els canastrons de peres (anaven cares) -Nous escrits-.
Fas com els pescadors quan grumegen, només que tu, en lloc d'alimentar-los amb molles de pa, els dónes retalls d'embotits que valen un ull de la cara. Ets un pardal -Males companyies-.
2 Ésser un home astut, que obra en profit propi (Mall). |
ésser murri, ésser més puta que bonic (Gir), ésser més murri que una guineu (ser oportunista, Bar), (ésser viu com una centella, ésser més llest que les genetes Mall), (ésser llest com una daina, ésser llest com els pèsols, ésser un estornell Val) |
M'ha fotut bé, aquest pardal, no l'he vist fins que hi ha estat damunt.
El batlle està fet un pardal: vol fer un polígon en un camp del seu germà.
Saps que ho és, d'interessat, el seu pare!, és més pardal que gran.

ésser part i jutge

Vol dir que la mateixa persona que ha fet els fets és la que els jutja. |
no ésser imparcial, no ésser neutral, no ésser equànime, no ésser objectiu, ésser part interessada |
Aquesta senyora vol ser jutge i part.

ésser part interessada (o: tenir)

Tenir un interès personal en allò que es diu o que es fa. |
no ésser neutral, no ésser imparcial, no ésser equànime, no ésser objectiu |
Jo he de callar, perquè sóc part interessada (critiquen els metges i jo en sóc).

A -Ha tocat la rifa al poble. B -I tu hi tens part interessada (el teu nebot també ha tret).

ésser paraules majors *

A -Les obres costaran vuit milions d'euros. B -Això ja és cosa de gran cas (o és un capital molt gran, és una bona picossada, això és una altra cosa, això és molt diferent del que pensàvem -o del que dèieu-; no això són paraules majors!
És un film que no fa grans aportacions (o sense gaires novetats, poc rellevant, poc important; no sense paraules majors) -Avui-.
C -M'han dit que estic molt bona. D -Això és molt gros! (o Déu n'hi do!, això ja s'ho val, és més seriós que no semblava, això són figues d'un altre paner; no ja són paraules majors).

ésser parió

Es diu d'una cosa que fa parell amb una altra, que hi correspon. |
fer parell, anar junts |
Aquesta manta és pariona de l'altra.
nota: Vegeu també “parió” al Volum 1.

ésser pastats

Ésser, dues persones, iguals (Gir-Bar). |
ésser clavats, idèntics, parells; (ésser qualcú escopit, ésser una escopinyada Val) |
Les meues nebodes són pastades.
Els dos bessons són pastats l'un a l'altre.
Tots tres socis són pastats (o són pastats de dolents; són malparits igual)
nota: Vegeu també "ésser fet i pastat" i "ésser (+ persona) fet".

ésser peix al cove

Ésser segur, un negoci (Gir-Bar). |
ésser peix segur (Am), ésser un segar de pèsols, ésser llana neta (Am), ésser un negoci rodó; ja està, ja és fet |
Fa uns anys plantar caquis era peix al cove (s'hi feien diners).
A -Posarem un negoci de congelats. B -Això és peix al cove!
Una parada en aquest mercat és peix segur.
Si el nen puja a la màquina és peix segur! (= és segur que es farà mal).

ésser pell

Morir-se; fracassar en qualsevol aspecte (Am-les Planes d'Hostoles). |
fer-se'n la pell, fer pell; perdre |
Avui sereu pell (us eliminaran del torneig).

Vam guanyar per sis a dos quan pensàvem que ja érem pell -Granota-.

ésser per ben dit

Ésser dit d’una manera categòrica. |
s'ha de fer el que ell diu, ell mana completament, tothom ha de creure |
En aquella casa el que diu el vell és per ben dit.
El que diu en Xavier és per ben dit (ell mana i no se li discuteix).

ésser per civilitzar

Tenir un comportament asocial i rebel. |
estar per a lligar en una reixa, ésser un brètol |
A -La mainada d'ara són per civilitzar. B -Això durarà fins a la reforma de l'any 2022.

ésser per damunt

Ésser, una o diverses persones, a sobre o damunt una altra (Mall). |
a sobre, al cim, damunt |
Tot l’equip, entre abraçades i felicitacions, era per damunt en Miquelet.

ésser per de més (o per demés)

Sobrar (Am-Mall). |
ésser de massa, ésser de més (Ca); ésser sobrer, ésser inútil, superflu; poder-se'n estar, no servir de res |
Aquesta bufanda a la maleta hi és per de més.
Mai no hi serà per de més, aquest comentari (serà positiu).
Posar-hi aquest casset, per a mi, és per de més (hi sobra, hi és de massa).
Sembla que el dimoni hi bufa i tot el que facem és per demés -Rondalla Mn. Alcover-.
Si s'ase no va de beure, és per demés xiular.
Joan, no el renyis pus: és per de més.
nota: Frase feta que també es diu en castellà, però que sembla bona.

ésser per la vida

Tenir, algun material, molta resistència i durada. |
ésser per vida d'hereus, per sempre, per a tota la vida, ésser fet per temps -o per anys-, durar com la bóta de Sant Ferriol |
Una casa de pedra és per la vida.
Les obres s'han de fer bé, perquè són per la vida (no feu nyaps).
És fet per temps el terra del carrer (és fort, és de llambordins, Ca).

Tenim secretari per anys (o per temps; és jove i es vol quedar aquí).

ésser pesta cernuda

Ésser molt dolent (Mall). |
ésser més dolent que la carn de gos, que el pebre, que el dimoni, que la pesta, que la tinya, ésser una mala peça (Mall) |
Saps que ho és de dolent, el seu germà: és pesta cernuda.

ésser pic segur

Ésser, algun fet, segur. |
ésser segur, no falla, és una cosa segura |
A -Anirem a vendre números de la rifa a cals avis. B -Serà pic segur! (de segur que us en compraran).
En aquest moment compra accions, que és pic segur (tothom diu que pujaran).
C -Si guanyen el concurs, els diners seran per a la lluita contra les malalties. B -Així, és pic segur! (ja els faran guanyar).
Al cafè la trobaràs, és pic segur (hi és sempre).
Prova-ho, que serà pic segur (et dirà que sí).

Abans era pic segur: plovia per les fires de Girona (passava sempre).

ésser pic-pic

Es diu de les persones emprenyadores, que molesten contínuament. |
ésser corcó, carregós, marejador, empipador, (ésser queferós, bascós Val) |
La Quimeta m'ha trucat sis vegades: quin pic-pic!
Ara vindran els pic-pics dels teus nebots.
Quin queferós! Acabarà marejant-me!
Hui el xiquet és bascós!
nota: Vegeu també “pic-pic” al Volum 1.

ésser pitjor el remei que la malaltia

Ésser poc recomanable una pretesa solució. |
fugir del foc i caure a les brases, sortir-hi perdent |
Si prohibeixen aparcar ací, serà pitjor el remei que la malaltia.

ésser pitjor que anar a la guerra

Ésser, algun cosa, molt dolenta. |
ésser un perill; ésser arriscat, exposat; ésser pitjor que tenir cabres a la figa |
Tenir aquestes criatures tot el dia és pitjor que anar a la guerra! (en una aula especial)
Quin turment, aquesta esquena! Això és pitjor que tenir cabres a la figa! (Ca)

ésser pitjor que matar un gat a cop de sabates

Ésser molt difícil (Am). |
costar molt, ésser de mal fer, ésser mal de fer (Mall) |
Guanyar aquest parell és pitjor que matar un gat a cop de sabates! (a cartes)

ésser pitjor que un rem de pedra seca

Ésser mot dolenta, una persona (Ca). |
dur males idees, tenir mala sang, ésser capaç de tot, ésser malvat, ésser un esbirro |
Aquella gent eren pitjors que un rem de pedra seca.
pedra seca: Pedra que cau sense aigua.

ésser plantós

Ésser un home ben plantat o que fa bona planta (Mall). |

ésser ben tallat (Mall) |

Saps que n'és de guapo, el seu home: és ben plantós.

ésser plat de segona taula

Ésser algú poc considerat en un lloc. |
ésser l'últim sant de l'altar, no pintar-hi res, ésser en si en queda, ésser un zero a l'esquerra, ésser el darrer cagalló de la tira, no comptar per a res, no tenir per res, ésser l'escarràs, ésser menystingut, ésser de segona categoria, tenir de segon plat, ésser menystingut, ésser postergat |

Alguns empresaris pensen que ST els menysté (o que els té per poca cosa; millor que els considera un segon plat) –Temps-
Ella se sent plat de segona taula -8TV-.

A -No va amb la xicota? B -La té de segon plat (primer és jugar a cartes i, després, la xicota).

nota: 'Ésser plat de segona taula' i 'ésser un segon plat' també es diuen castellà. La primera, però, surt en molts diccionaris catalans.

ésser ploguda de nous (algú)

Dir d’alguna persona que parla molt, que es deixa notar, que és indiscreta o pateix logorrea (Val). |
xerrar més que un sac de nous, ésser un borinot, ésser una arracada |
No faces cas del que va dir, que Blanca és ploguda de nous.

ésser pobler

Ésser de la Pobla, municipi de Mallorca Septentrional.
Jo hauria pogut fer moltes més coses si no hagués estat tan pobler. Jo, per exemple,
no he telefonat mai a ningú per demanar feina -Lluc-.

ésser poca cosa

1 Ésser, una cosa, de poca importància (Am). |
poc important; de poca quantia, una quantitat petita |
Aquest hort és poca cosa (no val gaire).
Una multa de cinquanta euros és poca cosa per ell.
Aquest gelat és molt poca cosa, amb una bocada te l'emportes.

Per aquesta poca cosa, no quedem de comprar-ho (per poca diferència de preu)

La seva rebuda em preocupa poca cosa -Carlinada-.

2 Ésser, una persona, feble de caràcter o físicament. |
ésser sensible, feble, delicat, petit; ésser migrat, escanyolit, (ésser un tap -de baixa estatura-, ésser un nap-buf Gir-Bar), ésser un nyicris (Gir-Bar); ésser poc per a |
La meva germana és poca cosa (és feble, delicada).
Quan vas néixer eres tan poca cosa que em feia por d'agafar-te (petit).
El noi es cansa de seguida a l'hort: és poca cosa (no és fort).
La Carme s'espanta de seguida: és poca cosa.
Aquest noi és poc per a tu.

ésser poma

Es diu de la persona de sexe femení que sol manifestar un esperit feble i extremament càndid (Mall). |
ésser bleda, ésser una colflori -o una coliflor- (Mall) |
Mira que n’és de poma, plorar per no res!
Au, no siguis poma i deixa’t de "dolis", en tres hores n’hauràs sortit. Que ets una dona independent o no? -Voltors-.

ésser posats

Vegeu 'i ja posats'.

ésser possible

1 Poder-se fer, alguna cosa. |
poder ser; ésser factible, viable |
Això ha estat possible gràcies a mi.
2 Que pot succeir. |
pot ser, podria ser, probablement |
És possible que demà plogui -TV2-.
nota: A Mallorca es diu més "potser que demà plogui".

ésser pràctic (d'una cosa)

Es diu de qui coneix bé una cosa per la pràctica. |
estar avesat, tenir pràctica; ésser entès, experimentat, coneixedor |
No en sóc pràctic, d'anar per Barcelona (no coneix gaire la ciutat).

ésser precís *

Pel setembre, del 16 al 26, va fer falta alçar un sometent (o va caldre, va ser qüestió de, es va haver de, va ser necessari, va ser menester; no fou precís) -Llibre-.
Cal que recordeu que divendres és festa (o recordeu que, penseu que, mireu de recordar que, és qüestió que recordeu que; no és precís recordar). 
Si molt convé, us vindré a ajudar (o si fa falta, si convé, si cal, si és necessari; no si és precís).

Vindré tantes vegades com convingui (o com faci falta; no com sigui precís).

nota: Sentim 'si és de precís, ho faré', a Amer. També és al DCVB. Té el sentit de 'si és indispensable'. Pensem que pot ser una solució bona. nota: Una cosa precisa, en català, és una cosa exacta, ben definida. Ex.: Va arribar a l'hora precisa.

ésser preferit

Tenir la preferència. |
ésser triat, afavorit |
En Jan va ser ben preferit per comprar la casa del veí i no la va voler (li oferien a ell).
El meu noi en va ser preferit per anar a treballar al banc, i no ho va acceptar.

ésser presa de *

Els boscos tornen a ser pastura de les flames (o tornen a cremar; millor que tornen a ser presa de les flames).
Hi ha grans aldarulls als carrers (o els manifestants prenen els carrers, dominen els carrers; millor que els carrers són presa dels aldarulls) -TV3-.
Els boscos tornen a ser pastura de les flames (o tornen a cremar; millor que tornen a ser presa de les flames, tornen a ser presa fàcil de).
Sí que es pot ser pres d'alguna emoció, en sentit figurat. Ex.:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
Joan Maragall

ésser present (o estar)

Ésser en un lloc. |
trobar-se, ésser allà; comptar, tenir-hi influències (en un lloc), figurar (formar part d'un grup) |
Quan va passar això, jo hi era present (o jo era allà, jo hi era, jo també m'hi trobava).
Els nervis eren presents a la llotja de l’estadi (o hi havia nervis a l'estadi, hi havia un nerviosisme estès) -TV3-.estar present (o ésser present)
Les amenaces d'usar armes nuclears han estat presents durant tota la crisi -TV3-.
Figuraven els més rics del poble (se'ls tenia per, Ca).

nota: Aquestes dues frases: “Quan va passar això, jo hi era present”, “Els nervis eren presents a la llotja de l’estadi” no es diuen així a Girona; s'hi fan servir les formes que posem d'acompanyament. Ex.: Quan va passar això, jo hi era (o jo era allà, jo m'hi trobava).

ésser prim de nas

Ser delicat o aprensiu, especialment amb les olors (Val). |
ésser primmirat, escrupolós, meticulós; ésser mira'm i no em toques (Val) |
No poses granota a l’arròs que és molt prim de nas.

ésser primer comprador

Ser la persona que té preferència de compra. |
comprador preferent |
M’han reconegut que sóc primer comprador del camp (és el masover).

ésser privat

Ésser defès o vedat. |
ésser prohibit |
Tenir gossos en un pis hauria de ser privat.

ésser producte de *

L'allau de trucades es deu a la novetat de l’oferta (o és a conseqüència de, és el resultat de, ocorre per, és efecte de, ve de resultes de; millor que és producte de la novetat). 

ésser proper (i ésser pròxim)

Parlem d'un tema que coneixem bé (o que ens afecta; millor que que ens és proper, que ens és pròxim) -TV3-.
nota: 'Esser pròxim' és una solució bona, però formada per similitud al procés castellà cerca  cercano  acercarse; són mots sense tradició literària abans del s. xix, i desconeguts fora del Principat.

ésser propi de

Ésser peculiar d’algú o d’alguna cosa. |
això ho fa, això es fa |
Això és més propi de gent de fàbrica que de mestres.
Pessigar amb el bec és més propi d'oques que d'ànecs. 

ésser pur

Ésser un beneitot (Mall) |

ésser beneit (Mall), ésser curt de gambals, ésser curt d'enteniment, ésser més beneit que fet per encàrrec (Mall-Gir) |
Aquest al·lot ni sap res ni sap fer res: és pur.

ésser quatre de comptats

Ésser poca gent en algun acte en què se n’esperava més. |
ésser molt pocs, ésser quatre gats (Gir-Bar), poder-se comptar amb els dits d'una mà |
Anit, érem quatre de comptats, a la reunió.

ésser quatre jais i un boi

Haver-hi poques persones en un lloc (Men). |
ésser quatre gats |
Diumenge al futbol hi havia molt poca gent: eren quatre jais i un boi.
nota: jai: vell.
boi: nen, en anglès.

ésser qüestió de

1 Ésser convenient de fer una cosa. |
caldre fer una cosa, ésser necessari, haver-se de fer |
Ara és qüestió de posar-se a treballar.
És qüestió d'anar-hi, que ens trobaran a faltar.
Si ho venen a aquest preu, és qüestió de comprar-ho.
Aquesta feina és qüestió de paciència.
Demà és qüestió d'aixecar-se aviat.
Serà qüestió de plegar.
És qüestió de mirar-ho bé!
2 Ésser inevitable alguna cosa, impossible d'impedir que succeeixi. |
ésser segur, ésser cosa de |
Que acabin a la presó, és qüestió de poc temps.
3 És un tema de. |
és una opinió |
A mi no m'agrada el cinema de terror, és qüestió de gustos.

ésser qui ho pagarà (o ésser qui ho paga)

Ésser qui sofrirà les conseqüències d'un fet negatiu. |
ésser qui pagarà la festa, ésser el més perjudicat |
Aquesta pobra mainada són els qui ho pagaran (es mor l’àvia i els pares són desavinguts).

ésser qui sap què (o: ésser qui sap qui)

Ésser important. |

tenir categoria, ésser algú, ésser alguna cosa, ésser dels grossos (Garrotxa-Empordà) |
Em pensava que era qui sap què, en Jordi, i agafa el telèfon (no té ni secretaria).
Ella és pensa que és qui sap què, va amb aires de grandesa.
Es pensen qui sap què, i l'herència serà petita.
Qui sap què et pensaves que hi havia, al banc, i total: poca cosa.
...ell i el seu pare estan en tractes amb una senyora, per fer de guia i passar els desertons que fugen cap a França, tot gent d'Olot dels grossos i de peles -Temps d'abantes-.

ésser rabiüt

Es diu de qui és propens a la ira o a la irritació. |
ésser rabiós, geniüt |
Ésser tan rabiüt li ha provocat sempre molts de problemes.

ésser rar que

Ésser, una cosa, inusual. |
és estrany que |
És rar que plogui a mitjan juliol.
No tenia memòria, però ara, és rar que me n'escapi cap, de detall.
Quasi cada any plou per Santa Creu, és rar que no ho faci (Figueres).
Ja és ben estrany que no m'hagi refredat, amb aquest vent.
Només hi veus dones allà, és rar que hi vegis un home.

ésser rata

Ésser escàs o aferrat, poc generós. |
ésser avar, garrepa, gasiu, retingut, estret, ganyó, ésser poruc, ganso, agarrat (Val), no menja per no cagar, (ésser una aranya, ésser més estret que el cul d'una gallina Bar) |
Sempre fa regals magnífics: no és gens rata.
Aquesta gent són porucs a l’hora de pagar (Am).

ésser 'reaci' a *

Jo sóc contrari a la nova moda (o poc favorable, poc predisposat, poc inclinat, poc propens, poc disposat, oposat, reticent, refractari, repatani, rebec -Mall-; no ésser 'reaci' a).

ésser rebec

Tenir mal geni o ésser tossut. |
ésser rebel, desobedient, revoltós, revés (Am) |
Els germans més petits són més rebecs que els grans.

Era revessa, la Roser, de jove: no li anava res bé.
nota: Vegeu també “rebec” al Volum 1.

ésser remenet

Ésser mogut, incansable. |
ésser trapasser, remenador, (manifasser, manefla Val) |
Quan se’n van descansem, perquè són uns remenetes.
nota: Vegeu “remenet” al Volum 1.

ésser renadiu

Que es reprodueix fàcilment, que no es pot fer desaparèixer. |
ésser crònic, permanent, durador, inveterat; sempre n'hi ha, no s'acaben mai |
Són renadius, els polls, a moltes escoles.
Aquesta berruga és renadiva; si la talles, torna a sortir.
nota: Vegeu “renadiu” al Volum 1.

ésser repatat

Es diu de les persones autoritàries, cridaneres, de temperament fort, que diuen les coses de seguida, sense rumiar-les gaire (Ca). |
ésser repatani, exigent, tossut, patim-patam, directe, cabut, obstinat |
Ha vingut una mestra nova molt repatada.
nota: Vegeu “repatat” al Volum 1.

ésser revingut

Haver perdut qualitat, un aliment, perquè ha vingut tou. |
ésser reblanit, estovat |
Els calamars són revinguts, fa massa estona que són fets.
nota: Vegeu també 'revenir 4', al Volum 1.

ésser romancer

Ésser lent fent les coses. |
ésser cançoner, calmós, ronsejaire, enfadós; ésser un carretó (Am), parlar molt i no dir res, no acabar mai d'estar |
Canviem de vorera, que aquell és un romancer.
És molt romancer, aquest ascensor (Ca).

Són uns carretons, per despatxar!: no acaben mai (lents).
És dolenta, aquesta màquina de retratar: sembla un carretó.
nota: Vegeu també 'carretó 1 i 2' i 'romancer', al Volum 1.

ésser sabedor

Saber, algú, alguna cosa. |
ésser coneixedor, estar-ne assabentat |
Ara no se’ns queixaran; no podran dir que no n'eren sabedors.
Fa anys que el noi beu i la Maria ja n'era sabedora.

ésser sagrat

Ésser prohibida alguna cosa, o inqüestionable. |
ésser inviolable |
A -No piqueu mai la mainada, a les escoles? B -No. És sagrat!
nota: Vegeu també “sagrat” al Volum 1.

ésser salat

Que té un preu alt (Mall). |
car, de preu massa alt, pujat de preu, costar una borratxera, ésser a tres dits del cel (Besalú) |
Un poc salat ha estat a l'hora de pagar (el dinar) -Adagiona-.
La carretera va costar una borratxera de milions.
Tot és a tres dits del cel (car, el menjar)

ésser salut

Ésser, una activitat, molt bona per a la salut. |
ésser sa |
M'és salut, treballar l'hort (m'agrada, em distreu, hi faig moviment).

ésser sang mort

Ésser massa tranquil (Ca). |
no tenir sang, no tenir nervi, tenir sang de nap, ésser un mort, ésser mesell, ésser insensible |
Per sang mort que siguis, si et piquen, t'hi tornaràs.

ésser Sant Pancràs

Ésser dia feiner (es diu per proximitat amb 'pencaràs', Am). |
ésser Sant Tornem-hi, ésser dia de pantaló vell (Val) |
Au, anem a jaure, que demà és Sant Pancràs.
Demà és Sant Tornem-hi i demà passat, Sant Ja hi serem.
Dilluns és Sant Tornem-hi i dissabte és Sant Paramà (Ca).

ésser sempre igual (una cosa)

Ésser, alguna cosa, immutable o aturada. |
ésser sempre allà mateix, no anar ni endavant ni endarrere, estar encallat |
Aquells pisos sempre són iguals (no els acaben de fer).

ésser senyal

Hom ho diu d'un fet quan ens permet endevinar-ne un altre que ha de venir. |
això indica, això vol dir |
Aquests nois cada dia arriben tard a la feina, això és senyal que volen plegar.

ésser senyor i major

Ésser propietari absolut, segons un testament (Gir-Bar-Mall). |
ésser amo i senyor, tenir el govern de les coses, poder fer i desfer |
Vam saber que ella seria senyora i majora.

ésser sobrevingut

Ésser arribat de nou, algú, en una família o en un altre lloc. |
haver entrat de nou, ésser pervingut, un nouvingut |
Era sobrevingut, i ara presideix el partit.
L'oncle Miquel era sobrevingut, era casat amb una germana de l'avi.
nota: Vegeu també “sobrevingut” al Volum 1.

ésser soldat del seu sou

Es diu d'una persona obstinada, que no es deixa manar per ningú, que fa sempre el que vol (Ca). |
no deixar-se girar, ésser tossut, ésser ell, no avenir-se a res, no el pot manar ningú, voler fer la seva idea |
A -Aquesta noia és soldat del seu sou: quan diu que no farà una cosa, no la fa girar ningú. B -Sí, perquè l'han malcriada; sempre li han deixat fer el que ha volgut.
Intento que vingui, però és soldat del seu sou!

ésser sord com una campana

Ésser ben sord (Am-Bar-l’Alguer). |
ésser sord com una parola, ésser sord com una tàpia, (ésser sord com una campana fesada, ésser sord pedral l’Alguer) |
Amb els crits que hi havia al carrer, no has sentit res? Ets sort com una campana!

ésser sord com una perola

Ésser molt sord (Am-Ca). |
ésser sord com una tàpia, com una campana, com una pedra, com una maça, com una rella (Val) |
M'he de posar un aparell a les orelles, perquè m'he tornat sord com una perola.
Parleu-li cridant, que mon pare és sord com una campana.

ésser sortidor

Sortir primer en una partida de cartes (Am). |
ésser el primer de tirar |
Si hagués estat sortidor jo, hauríem anat més bé.

ésser 'sosso'

És un noi eixut (o por parlador, adust, esquerp, sornut, ensopit, -fat, sompo Val-, retret, escàs de paraules, curt de paraules, fluix de paraules -Am-; no 'sosso').
És un programa força avorrit (o insuls, mancat de gràcia, insípid; no 'sosso').
Aquestes mongetes, les trobo fades (o insípides, desllavassades; no 'sosses').

ésser sota (d'algú)

Ésser, una persona, ben dirigida i manada per una altra. |
ésser controlat, dominat, vigilat; ésser el mosso |
Si tens un treballador, ha de ser un que sigui sota teu (que tu sàpigues què fa).
A casa del noi ets el mosso (Ca).
nota: A Mallorca, “sota” és quasi inusitat, però als anys trenta i quaranta es deia freqüentment “treballar a sota d’altri”.

ésser suat

Ésser, un espectacle, un acudit o una broma, poc originals, de poca categoria. |
ingenu, ben bé de mainada; rebregat (Val) |
No sé com riuen tant, si aqueix acudit és ben suat.
En Ricard és suat per fer bromes (no en sap).
nota: Vegeu també “suat” al Volum 1.

ésser tal para qual *

Aquests dos s'han ben trobat! (són beneits igual).

A -Qui treballa més, en Joan o el seu germà? B -Tant val l'un com l'altre (o ni l'un ni l'altre, tots dos són l'un per l'altre -Gir-Val-; no són tal para qual).

ésser tallats del mateix patró (o pel, amb el)

Ésser tots, persones, animals o coses, iguals o molt pareguts. |
tenir els mateixos costums o idees, ésser iguals, ésser una escopinyada (Val), ésser clavats, poder-se posar esquena per esquena, ésser de la mateixa telerada (Pallars) |
Els pobles mediterranis són tots tallats del mateix patró en la seva gestió econòmica.
Pare i fill són tallats del mateix patró.
Són organitzacions tallades amb el mateix patró -Temps-.
Estàs com una cabra, igual que en Pius: us podríem posar esquena per esquena (podríeu anar junts).
A l'hostal de Llessui hi érem una colla de la meua telerada i per divertir-nos sempre barrinàvem a veure quina en podíem ordir (Pallars).

ésser tan... com...

Expressió de comparació de dues qualitats, generalment contraposades (Gir, Mall). |
tot el que té de... té de... |
És tan bonica com verinosa, aquesta serp -TV3-.
Ets tan maca com simpàtica!: la mateixa simpatia et fa ser bonica.

Fa un bàsquet tan espectacular com pràctic -TV3-.

ésser tap i carabassa (i semblar)

Es diu de dues persones que van sempre juntes (Gir-Bar). |
ésser íntims, inseparables; ésser carn i ungla, ésser cul i merda, (ésser cul i olla, semblar tap i cul Ca), ésser tap i forat (Am), esser corda i poal (Mall), ésser cul i merda (Gir-Mall) |
Aquest parell són tap i carabassa, tot el dia corren junts.
Llavors nosaltres érem tap i forat.

ésser temps de

1 Es diu per explicar com són, o com eren, les coses en un moment determinat (Terres Ebre-Mall-Gir). |
ésser l’època de, ésser la temporada de, ésser dies de |
Eren temps de criatures despullades per les eres -Contalles-.
Eren temps de figues seques i de rostoll –Contalles-
L'agost és temps de figues.
2 Ésser l'hora de fer alguna cosa. |
ara toca, ja és l'hora |
Encara no és temps de sembrar.
És temps que prengui un pastís -TV3-.

ésser temps durs per a la lírica *

Vivim moments complicats (o moments difícils, passem un mal moment; no són temps durs per a la lírica) -Punt-.

ésser 'terc' com una mula *

Aquest nen és tossut que fa por! (o és molt marrà, és tossut com una banya de marrà, és del morro fort, és ell mateix, és de mal dominar; és caparrut, enterc, testarrut, cabut, obstinat; és caparrut com un porcell de llet -Mall-, és més cabut que un forc d'alls -Val-; no és 'terc' com una mula).

ésser tirat *

Fer això és molt fàcil (o és planer, senzill, mamat; és bufar i fer ampolles; no és tirat, és 'xupat').
Ara les cireres són molt barates (o van a cap preu, són regalades; no són tirades).
nota: Al volum 1, a 'Barbarismes', a les entrades 'tirat' i 'xupat', hi trobareu altres solucions.

ésser tirat endavant *

És un noi molt decidit (o molt determinat, arrencat, resolut, de molta empenta, que tira pel dret; no molt tirat endavant).

ésser tot (+ nom)

1 Ésser completament d’una substància, determinat fenomen. |
ésser ple de, ésser envaït de |
Durant l’incendi, tot era fum.
Ens pensàvem que seria tot aigua i ara fa sol (que plouria).
2 Es diu de qui està molt atent amb la vista o amb l'oïda (Bar-Mall). |
estar alerta, anar orella dret, escoltar atentament, obrir les orelles, obrir els ulls, (tenir més ulls que un covo d'alatxa, anar orella dreta, obrir un pam d'orella Mall) |
Saps que n'és de viu, el teu fill! Tot són ulls i orelles dretes.
El nen era tot ulls, quan veia el tió.
Sóc tot orelles (o t'escolto, ara estic per tu) -TV3-.
És un noi rioler (o rialler, riallós; millor que és un noi tot somriures).
covo: Cove.
nota: Suposem que aquesta construcció, que trobem als diccionaris, és un calc del castellà.
'Ésser tot somriures' ho solem sentir en castellà i no ho trobem als diccionaris. Creiem que no és una bona solució. Sí que veiem correcta la frase: 'Tot eren somriures a la reunió d'ahir'.

ésser tot cor

Ésser molt bona persona. |
ésser un bon xicot, un bon noi, un bé de Déu |
Ets tot cor, amo -TV3-.
En Quim és un bé de Déu, m'ajuda sempre que em convé.

ésser tot d'una peça

Ésser una persona íntegra (Bar). |
ésser recte, probe, honest, correcte, ésser d'una peça |
En Guillem era un polític tot d'una peça: no es va deixar comprar mai.
Hi podeu confiar, que és un notari tot d'una peça.
El senyor de l'Avenc era un home d'una peça d'aquests que deien solc que no es tapa -Romanç-.

ésser tot dat i beneït

Ésser alguna cosa ja acabada o decidida (Gir-Bar). |
estar tot dat i beneït (Mall), ésser tot dat i debatut, no poder-se canviar, no haver-hi res a fer, haver-se resolt; ésser acabat, decidit, conclús |
No us presenteu a aquestes oposicions, que ja és tot dat i beneït (ja se sap qui les guanyarà, abans de fer-se).
Tot és dat i beneït (futbol; estan 3-0).
La qüestió ja és dada i beneïda (ja es veu qui guanyarà el concurs).
No van avisar la família fins que tot era dat i beneït (el malalt ja era a l'agonia).

Un tema que dat i debatut no va conduir a res.

ésser tot de Déu (algú)

Ésser una persona molt pietosa i devota (Mall). |
ésser molt devot, ésser de missa |
Tothom sap que na Joana és una dona tota de Déu.

ésser tot el que hi vas a buscar

Expressió que ens diu que d’una acció no se'n pot esperar res de bo. |
ésser tot el que hi vas a guanyar |
A -El noi, jugant a futbol, s'ha trencat la cama. B -Sí, és tot el que hi vas a buscar: que et facin mal.
C -Per què no t'has posat a la nostra llista (electoral)? D -Perquè no vull teniruna emprenyada darrere l'altra. És tot el que hi vas a guanyar, en un ajuntament.

ésser tot emperons

Posar, algú, moltes objeccions o inconvenients a una qüestió (Mall). |

tot són inconvenients, tot són problemes |
En Miquel el va portar a veure el pis, però no li va agradar: tot varen ser emperons.

ésser tot flors i violes

Ésser tot harmònic, fàcil, plaent, perfecte (Gir-Bar). |
ésser bufar i fer ampolles, ésser mamat; tot va bé, totes ens ponen, ésser tot roses i violes |
Sembla que tot són flors i violes, però si sabessis els maldecaps que té…
No tot són flors i violes, a la vida.
Ara tot són flors i violes, però ja ho sentirem a dir! (vindrà una crisi i haurem d'estalviar -comentari que sentim l'any 1987-).
A -Esteu molt ben avinguts amb els consogres, sempre aneu junts. B -Sembla que tot són flors i violes, però si ho sabessis... (tothom té els seves coses).
El jovent tots salten i ballen, però no tot són tot flors i violes.

Quan es casen tot són roses i violes, ja s'ho troben després.
No són pas tot roses i violes en aquesta feina.

ésser tot menys *

La situació a Romania no és gens estable (o és inestable; millor que la situació a Romania és tot menys estable) -Punt-.

ésser tot u (dues coses)

Succeir una cosa tot seguit d’una altra, com a afecte d’aquesta. |
ésser la mateixa cosa, ésser simultani, anar tot junt |
Menjar llentilles i passar mala vesprada és tot u.
Veure el seu pare i posar-se a plorar, va ser tot u.

Plegar la botiga i anar malament de cèntims va ser tot igual.

ésser tot un

Indica que el substantiu que ve darrere té una qualitat en un grau molt alt. |
ésser un gran, tenir un gran; ben bé, completament |
El nou entrenador és tot un caràcter (té molta personalitat, TV3).
El dinar d’ahir va ser tot un èxit (TV3).
El teu fill ja és tot un home (ja és alt, TV3).
Que comencin les rebaixes, això és tota una notícia (TV3).

ésser tot una olla

Hom ho diu d'un grup de persones on totes són amigues, encara que no ho sembli (Ca-Am). |
tot és una llopada, una màfia |
En Miquel i ell són tot una olla (fan negocis una mica bruts)
No hi quedis malament amb aquests de l'Ajuntament: tot és una olla! (els tres partits es critiquen, però tots són amics).
Llavors era tot una olla (eren amics, anaven junts).

ésser travat

Estar mancat d'iniciativa o d'habilitat per a actuar (Mall). |

ésser maldestre, ésser un sapastre, no haver nascut per |

No he nascut per militar -Cançó-.

El seu fill no sap fer res: és un travat.

ésser triat

Ésser molt exigent o difícil d'acontentar (Mall). |

ésser especial, estrany, maniàtic; ésser llepafils, llavifí, llamenc, delicat |
No sé què li he de fer que li agradi, és molt triat.

ésser un (+ nom ) fet

Ésser, algú, d’alguna manera perfecta, acabada (Am). |
ésser un (+ nom ) acabat |
Aquest advocat és un lladre fet.
És un nazi fet, aquest.

ésser un abric de pells d'anar al Liceu

Ésser molt vanitós i presumptuós, algú (Am). |
ésser presumit, estufat, pagat; tenir molts fums, (ésser tot baves, ésser molt flatós; ésser-li, a algú, estrets els carrers i places per passar; ésser fill de la polla rossa i del gall favat), ésser molt pagat d'ell mateix |
La veïna de dalt és un abric de pells d’anar al Liceu.
Són uns flatosos: no crec que vulguin venir al nostre dinar.
Era un home massa pagat d'ell mateix -Punt-.

ésser un 'adefessi' (o semblar) *

Aquell noi és lleig com un pecat (o és un espantall -Val-, fa por; és lleig com un dimoni, com un mal esperit, com una nit de trons; és un lloro -Val-; no és un 'adefessi').

ésser un agafa-sopes

Ésser una persona amb malastrugança o de mal averany (Mall). |

ésser malastruc, dur mala sort |

És necessari que venguis a l'acte ¿Què no entens que en aquest assumpte m'hi jug molt? No siguis agafa-sopes -Males companyies-.

ésser un aixec

Ésser un fet positiu, motiu de fortuna. |
sortir bé, ésser una xera (Ca), ésser una ganga, una ocasió, (ésser una xamba, una cucanya, una pana Val) |
Vaig fer un bon aixec, comprant números (ha tret la panera).
Aquest cop no has pas tingut sort, Núria; vas fer un bon aixec, comprant aquella casa! (ironia)
No s’ho mereixen, però tenen moltes xambes.
nota: Vegeu “aixec” al Volum 1.

ésser un albercoc

Ésser una persona de poc seny o poc eixerida (Val-Mall). |
ésser un tros de quòniam, calçar pocs punts, ésser un talòs, ésser curt de gambals, ésser més beneit que es cagar de panxa, ésser un llonze (Bar) |
Pobre Joanet, és un albercoc!
Saps que n'és de curt, en Miquel, és més beneit que es cagar de panxa!

No sigues albercoc!

ésser un 'alivi'

A -Ha fet uns dies mot xafogosos. B -Avui no fa sol, això sol ja és un consol (o un alleugeriment, un alleujament, un confort, una millora; no és un 'alivi').

ésser un altre (+ nom)

Ésser igual que la persona que s'esmenta. |
ésser un segon, fer com (+ nom) |
Tu ets un altre Joan (tens els mateixos defectes).

ésser un altre al·licient

Ésser una altra circumstància que estimula (Am). |
ésser una altra cosa, ésser diferent, ésser millor |
Que em falti tan poc per a la jubilació és una altre al·licient.
Mirar el Manresa aquest any és un altre al·licient (guanya partits).

ésser un altre cantar *

Ell és un bon noi; ara, el seu germà ja és diferent (o ja és un altre tema, és una altra cosa; no és un altre cantar)
El cas d’en Joaquim, això és un altre compte: ell és honrat (Val).
Aquell restaurant eren altres calces: com n'era de bo! (Val).

ésser un altre tema

Ésser una cosa molt diferent de la que es parla. |
ésser una altra qüestió, una altra cosa, una altra història; ésser diferent, ésser unes altres calces (Val) |
A -A mi m'agrada més estiuejar a Gandia que aquí. B -Home, estiuejar a Gandia és un altra tema (és de més categoria).

ésser un amusament

Es diu d'una feina llarga, entretinguda, que vol molta paciència (Ca). |
feina carregosa, entreteniment, pèrdua de temps; ésser lligat |
Fer puntes és un bon amusament.
És una feina molt lligada, fer de pastor (hi has de ser cada dia).
notes: 1 Vegeu també “amusament” i “amusar” al Volum 1.
2 Segons el DCVB ve del provençal “musar”, divertir.

ésser un argent viu

Persona molt viva i moguda (Gir-Bar). |
agut, viu, desficiós; (ésser mal d’aparellar, ésser més mal que un trabuc, ésser més viu que la tinya, pareix que té argent viu dins el cos, es belluga molt, no para Val) |
Té uns fills que són argent vius.
Quan érem joves, eren mals d’aparellar!
nota: Vegeu també “argent viu”, al Volum 1.

ésser un arreplegat

Ésser, algú, un mal professional, d’escassa preparació. |
ésser de can Pixa, ésser un sabatot, ésser de calbot (Val) |
Aquests músics són uns arreplegats.
Estic fart que em dugues cambrers de calbot!

ésser un arrier

Dit d’algú que és enèrgic per a treballar i per a fer treballar els altres (Ca). |
ésser bo per a la faena, ésser pencaire, tenir empenta; ésser manaire, dèspota, tirà |
El meu cunyat és un arrier, per treballar.
Llogueu-lo, que és molt bo per a la faena.
Aquest home és un arrier, no pot veure que ningú reposi.
nota: 1 Sentim “arriero” i això ens fa dubtar; tanmateix pensem que ve del verb "arriar", que vol dir dir arri, estimular a treballar.
2 Vegeu també “arrier” al Volum 1.

ésser un ase carregat qui no se'n ten des mal de cap

Es diu d’una persona banyuda (Men). |
anar carregat de front |
La dona li fa el salt quan vol i ell és un ase carregat qui no se’n ten des mal de cap -Pau Faner-.

ésser un ase de feina (o una somera)

Ho diuen de qui treballa molt (Mall). |
(ésser molt feiner, fer feina com un ase, fer feina com un negre Mall), treballar com un ruc, treballar com un boig |
Ell és un perdulari que no fa res, però ella és una somera de feina.

ésser un autèntic (+ nom)

Tenir, una persona o una cosa, una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
ésser de veritat un, ésser de debò un, ésser mel de romer (Val) |
Menjar pollastre i anguila en espardenyot és una autentica delícia.
Perdre a Castres va ser una autèntica pena.
Compra’m eixes pomes, que són mel de romer.

ésser un bacó

Ser poc pulcre (Bar). |
ésser brut, desordenat; ésser un verro |
Fill meu, ets un bacó!, endreça aquesta cambra.

ésser un barrip-barrap

Ésser una persona inestable, que fa i diu les coses de qualsevol manera, sense rumiar-les gaire. |
ésser barroer, groller, baliga-balaga, potiner, carrincló, (ésser atrotinat, desmanyotat; ésser un trapatroles, un moniato Val) |
No en feu cas, que és un barrip-barrap.
Avui, les televisions van plenes de moniatos.
nota: Vegeu també "barrim-barram", al Volum 2 i "barrip-barrap", al Volum 1

ésser un bocut

Dit d'algú que parla en excés, que és un xerraire indiscret (Val). |
ésser llengut, llenguerut, garlaire, bocafluix, bocamoll (Gir-Bar), llenguallarg, xerraire, un xafardot -Bar-; tenir la llengua llarga, ésser un escoltapets (Bar), (xarrar més que un cabàs de granotes, no saber-se aguantar un pet, ésser com un cadellet de molí Val) |
És un escoltapets!, vol assabentar-se de tot el que es diu adreçat a un altre.
En la fàbrica es creuen que són els reis, no saben reconèixer els altres. La majoria són uns bocuts… les coses són així -Séquies-.
Té la llengua llarga (xerra les coses que hauria de callar).
Tu sempre tens la llengua massa llarga, xerres massa, et perds per enraonar massa.

ésser un bombó

Es diu d'una cosa dolça, deliciosa, per exemple d'una persona que està bé físicament. |
ésser bo, gustós, exquisit, saborós; ésser mamella de monja; estar bona, ésser una pintura; ésser garrida, galana, ésser per llepar-se'n els dits |
A aquesta edat, totes són uns bombons -TV3-.
Aquestes cireres són bombons.
És un bon lloc, per treballar: no hi entraràs pas sempre que voldràs (Ca).
D'arròs com aquest no en menjaràs pas sempre que voldràs.

nota: Creiem que aquest gal·licisme ens pot ser útil.

ésser un bon apòstol

És diu, irònicament, d'una mala persona o de canalla indòcil. |
ésser un malparit, ésser un mal salat, ésser entremaliat, enfutimat, fer dolenteries, (ésser bo de pelar, ésser bo d'aparellar Val) |
És un bon apòstol, aquell! (em va estafar diners)
Els meus alumnes són uns bons apòstols, tots plegats! Te'ls regalaria tots (fan dolenteries).
Deixeu-lo córrer, que ja us la farà: és bo d’aparellar!

Entre ella, que ranqueja, i els néts que són més enfutimats… -Temps d'abantes-.

ésser un bon element

Ésser mala persona (dit irònicament). |
ésser una bona peça, un mal salat; quin element!, (ésser una penyora, ésser vectigalós, ésser bo de pelar, ésser bo d'aparellar Val) |
A -En Rafel no em paga l'arrendament del pis; ara, vinga a canviar de cotxe! B -És un bon element, aquell!
La xiqueta de dalt: quina peça!
Si la deixes fer, et regira tots els calaixos: és una penyora! (o una mala penyora, una bona penyora, irònicament).

ésser un bon ojol (o un mal)

Ésser, algú, dolent (Ca). |
ésser un malparit, un mal salat, una mala persona; ésser molt bord, ésser bo d'aparellar |
Ell és un bon noi, però el seu sogre era un mal ojol.
En Peret, ja és un bon ojol! (irònicament)
El bord del veí m’ha mort les gallines.
Acabarà expulsat, perquè és bo d’aparellar.
nota: 1 No sabem d'on prové el mot “ojol”.
2 Vegeu també "ésser un bon element" i "ésser un bon apòstol".

ésser un bon plançó

Tenir, algú, bona planta (Am). |
ésser ben plantat, tenir bona presència; ésser garrit, galà, gallard; ésser un monument |
Quin plançó que tens! (el fill)
De totes les filles, la més garrida era la Julieta.
nota: Vegeu “plançó” al Volum 1.

ésser un bufat (o bufat)

Ésser molt vanitós, algú. |
ésser cregut, entonat; tenir molts fums, ésser un burro entonat, (ésser un bufa, esser molt bufa Mall) |
L'Àngel és un bufat, no diu res a ningú.
Té molts fums, només perquè és fill del notari.
És una llàstima, perquè era un bon xicot… Una mica bufat? Potser sí, però vaja… -Carrer de la Proa-. nota: Vegeu també “bufat” al Volum 1.

ésser un bullidor *

A Paris hi ha corredisses, després de les eleccions -tothom vol fer pactes- (o hi ha tensions polítiques, hi ha enrenou, tothom hi diu la seva; hi ha bullit -o merder, remenament-; no Paris s'ha convertit en un bullidor -un 'hervidero'-) -8TV-.

ésser un cabota

Ésser molt tossut (Val). |
ésser mesell, caparrut, intransigent, obstinat; tenir el cap dur, no voler entrar a corral, ésser de tretze són tretze |
Imprudències i temeritats! Ha sigut un constipat mal curat, ja saps que això porta males conseqüències i ell que sempre ha sigut un cabota -Séquies-.

ésser un cagadubtes

Ésser una persona que té molts dubtes a l'hora de decidir quelcom (Gir-Bar). |
ésser indecís, insegur, dubtós; ésser poc decidit, fer fil blanc de fil negre (Tresponts) |
Sí o no?, no siguis tan cagadubtes!

ésser un cagallàstimes

Es diu d'una criatura petita, pobre o amb poca vitalitat (Am). |
ésser ransumat (Ca), (ésser un purrinyeu, un garrinyau Val); ésser un caganiu, un menudall, ésser escarransit, primal, raquític |
Aquest nin és un cagallàstimes; què vols, tants germans!
Era el purrinyeu de la seua família.
nota: Vegeu també “cagallàstimes” al Volum 1.

ésser un calçasses

Ésser un home que es deixa dominar per la dona (Gir-Bar). |
(ésser un catxotxes, un sinagües, un bragasses, un collonera Alcoi, Val) |
No siguis calçasses i no pateixis per fer tard.
Jo no sóc un catxotxes: vinga una altra cervesa!

ésser un calvari

Situació que fa patir molt i sovint. |
ésser un viacrucis, una tortura, un patiment, un infern, una aflicció; ésser de mal passar, ésser un desesper, estar amb angúnia |

Ser del Sedaví és un calvari (sempre perd).
La seua vida va ser un viacrucis.Aquella tos és un desesper! (Ca)
Estàs amb angúnia i no hi ha gana (a l’hospital; Anglès). nota: Vegeu també “calvari”, al Volum 1.

ésser un 'cantamanyanes' *

En Marcel és un baliga-balaga, avui et diu una cosa i demà te'n dirà una altra (o un tarambana, un taral·lirot, un informal, un tocacampanes, no és seriós; no és un 'cantamanyanes').
Ara vindrà el romancer del veí -Val- (no el 'cantamanyanes').

ésser un cap de cony

Ésser un ximple, ésser curt d'enteniment (Mall). |

ésser un tros de quòniam, un beneit, un talòs; (ésser un tros de banc, un cap de suro, un tros de carn batiada Mall) |

Cap de cony! -féu ell-. Has sortit somnàmbul al carrer just en l'instant que passava aquest camió. Has tornat a néixer! -em digué ma mare, sanglotant -Males companyies-.

ésser un cara o creu

Ésser indecisa i emocionant alguna qüestió; es diu especialment en competicions esportives. |
ésser un incert, ésser anivellat |
La final serà un cara o creu.

esser un carabassot tardà

Ésser una persona molt curta d'enteniment (Mall). |
ésser un tros de quòniam, (ésser un capclòs, un cap de suro, un tros d'ase, un tros de banc, un bàmbol (Mall) |
Saps que n'és, de ximple, aquell home: és un carabassot tardà.

ésser un carall bernat

Ésser algú poc fiable, informal (Ca). |
ésser un baliga-balaga, un carallot |
No hi farem cap altre negoci perquè és un carall bernat.

ésser un carota *

Aquest noi és un barrut (o un penques, un pocavergonya, un desvergonyit, un galtes; no un carota).

ésser un carrabiner

Ésser dèspota (Am). |
ésser un dictador, un tirà |
Tothom em diu que sóc un carrabiner.
El batlle del meu poble és un dictador.

ésser un cas

Manifestar, algú, unes qualitats o defectes especials. |
ésser un cas com un cabàs, no haver-hi res a fer, no tenir solució, ésser una calamitat, ésser incorregible |
És incapaç d’estudiar un examen: és un cas!
Aquesta criatura no es pot educar: és un cas perdut.
Ets un cas, noia!, tots ho perds.

ésser un catxondeo (o: ésser una 'guassa') **

En aquesta empresa tothom mana, és un tip de riure (o és a can seixanta, és un joc d'ous, és una casa de barrets; no és un catxondeo, és un catxondeig).
Des que es morí l’avi, eixa casa és un femer (Val).
Els suecs es creuen que ací tot és un joc d’ous.
Això no és seriós (o és un joc d'ous, és una collonada, és una conya; no és una 'guassa') -RAC1-.

ésser un censal

Hom ho diu d'una despesa gran i i duradora. |
ésser molt car, ésser una sangonera, ésser un dispendi |
Tenir el teu germà a dinar és un censal cada dia.
nota: Vegeu també “censal”, al Volum 1.

ésser un cigró

Ésser algú petit. |
ésser petit com un cigró; ésser un retall, un menudall, un nap, un tap de bassa; ésser petit com un cop de puny, ésser un titit (Ca), ésser un titiritit Am), ésser un caganiu (Bar), (un taperot, un purrinyeu Val) |
Són uns cigrons i ja duen telefonet.
Els menudalls de primer enguany no fan parlar.
Aquest pis és petit com un cop de punt.
L'avia és un titit, pobreta! (no té virtut, ha vingut petita).
És un titiritit el Banc de la Vajol comparat amb el Deutsche Bank.
nota: 1 Vegeu també 'titiritit', al Volum 1.
         2 Vegeu també 'com un cop de punt'.

ésser un 'coladero' (o un colador) *

La defensa del Felanitx és un envà de canyes (o no val gaire, és dolenta, no va ni amb rodes; no és un 'coladero', és un colador).
En aquesta assignatura aprova tothom (o tothom passa, és molt fàcil; no és un colador).

ésser un combregar

Es diu d'una cosa molt carregosa (Am). |
ésser pesat, mortificador, amoïnador, feixuc; ésser un patir (Ca) |
Anar a comprar amb tu és un combregar!

ésser un 'comecocos' **

Aquest programa d'ordinador vol molta concentració (o és molt absorbent, és molt carregós, és un maldecap; no és un 'comecocos').

ésser un compromís

Ésser d’una responsabilitat especial. |
ésser de mal fer, ésser complicat|
Tenir un gos d’aquesta raça és un compromís (pot fer mal a algú).
No m'agrada tirar penals; és un compromís.
Fer un regal, segons com, és un compromís (en un banc, hi ha gent que ho veu).

ésser un continu

Succeir-se moltes coses seguides. |
ésser un no acabar mai, un no parar mai, un sens fi, (ésser una rastrera, un rastre Val) |
És un continu de cotxes, aquesta carretera.
Quan surten de l’institut hi ha un continu de motos.
Aquest hivern hi ha hagut un rastre de soterrars.
Hi havia un sens fi de papallones -Llibre-.

ésser un 'conyàs' *

Això és una parida (o una collonada; una murga, una punyeta, una tabarra, una llanda -Val-; no un 'conyàs') -CR-.
nota: Un 'conyàs' és una vulva grossa.

ésser un cromo

Ésser un infeliç, un inútil, una persona mal conceptuada (Ca). |
ésser una calamitat, un infeliç |
És un cromo aquesta criatura: no treballa ni deixa treballar els altres.
Aquest home és un cromo: fa mitja hora que l'espero que baixi.
nota: Vegeu “cromo”, al Volum 1.

ésser un cul obert

No tancar algú mai la porta (Am). |
no haver estat mai a Barcelona |
Noia, ets un cul obert!
És un cul obert, aquell alumne pixó.

ésser un de tants

Ésser un dels que hi ha en un lloc i que no destaca. |
un entre tants, un més |
Jo era un de tants, a la reunió.

ésser un desbarat que no toca Mallorca

Es diu d’una cosa absurda o desordenada que fretura de sentit o propòsit determinat (Mall). |
ésser una bestiesa, una collonada, una ximpleria, una bambada (Eiv); ésser bambarrenca (una persona, Eiv) |
Això que vares fer és un desbarat que no toca Mallorca -Horrach-
I an es coronel, què li dic? No li has de dir res. Això és una bambada -Pagesos i senyors-.

No sigueu així. Sa senyora creurà que sou bambarrenca -Pagesos i senyors-.

ésser un 'desmadre' *

Van fent noves lleis d'educació, i això és un desgavell! (o un enrenou, una anarquia, un embolic, -un cartapell, una rebolica, un fer la mà Mall-, un esvalot -Val-Gir; això és el camp d'en Belluga, és una olla de cols, un maremàgnum, un orgue de gats; no és un 'desmadre').

ésser un desteixit

Ésser una persona que mai no sap quan s’ha de parar de fer feina (Men). |
no veure mai l’hora de plegar, (ésser un esclau d’ell mateix, no poder aturar, borinar sempre Men); ésser adelerat, frissós, ple d'ànsia |
En Victorià és un desteixit: no pensa més que en sa feina
Ell sempre corre com un desteixit.

ésser un deulofeu

Ésser un infeliç, un crèdul. |
ésser un Déu lo face bo (Ca-Am), ésser un encantat, ésser lloca (Ca), (ésser un panoli, un pansó Val) |
Se'l menjaran les germanes, és un deulofeu.
El pansó del metge fa totes les receptes que li demanen.
Que ets lloca! (li cau a terra el cabàs)
nota: Vegeu també “deulofeu”, al Volum 1.

ésser un 'don Nadie' **

Aquest noi, a l'empresa, és una merda penjada al sostre (o és l'últim sant de l'altar, és un ningú, és poca cosa, no compta per a res, és un zero a l'esquerra, no pinta res; no és un don 'Nadie').

ésser un dóna-me'n dóna'm

Es diu d'una cosa que va molt de pressa (Ca). |
ésser un dóna-me'n dóna-me'n (Llofriu, DCVB), se'n fa molta via, és un no parar mai |
El nostre nen, per menjar, és un dóna-me'n dóna'm.
Ja fa anys que l'arribada de treballadors estrangers és un dóna-me'n dóna´m.
Em canso de pagar factures, això és un dóna-me'n dóna'm.

ésser un enganyabadocs

Ésser, una cosa, poc fiable i enganyosa (Am). | 
ésser un enganyapagesos (Ca), ésser un enganyababaus (Val) | 
No em gasto ni cinc cèntims en rifes: són un enganyabadocs.
nota: Vegeu també “enganyabadocs”, al Volum 1.

ésser un enterro

Ésser, alguna empresa humana, de poca vitalitat (Am). |
ésser una ruïna, ésser una calamitat |
Una botiga en un poble petit és un enterro.
Han tancat perquè l’hotel era una calamitat.

ésser un envà de canyes (o semblar)

Es diu d'una persona molt feble, que té treballs a caminar, o d'una cosa molt insegura (Am). |
estar flac, defallit; (ésser com una orella de gat, ésser sec com un gaig Val); ésser fluix |
Què li passa a en Josep? Quan camina sembla un envà de canyes.
Aquesta cobla és un envà de canyes, té treballs a acabar les sardanes.
Treballo en una empresa que és un envà de canyes.
No et veurem passar, aviat! (a un que s'aprima).

ésser un 'enxufat' (i estar 'enxufat') +

Va entrar en aquesta caixa com tothom: per recomanació (o recomanat, perquè tenia bons padrins, perquè tenia bons costats, perquè era fill de bons collons, perquè tenia el pare batlle; no perquè era un 'enxufat', perquè estava 'enxufat').
Hi ha molts protegits pels ministeris (o recomanats, col·locats, emparats; no 'enxufats').

ésser un esbirro

Hom ho diu de les persones dolentes, garrepes, que abusen dels altres, que no tenen sentiments (Am). |
ésser dolent, malparit, abusador, gasiu, ésser un escanyapobres (un usurer, Bar), (ésser convinenciós, taquí, cagar per mig cul Val) |
No et farà pas mai cap favor: és un esbirro.
Aquests dos volen guanyar net o brut: són dos esbirros (jugant a cartes).
En aquella família cagaven per mig cul, i per això tenien les finestres sense reixes.

ésser un esclafacanyes

Persona que no sap fer les feines prou bé (Nord). |
ésser maldestre, barroer, matusser, malfeiner; ésser un sabater |
No havia volgut estudiar, tots els professors d’acord deien que era un esclafacanyes, un cerca-raons -Vagons robats-.
Jo sóc un sabater per fer manuals (no en sé fer; Anglès).

ésser un esgarrapacristos

Ésser una persona que no es mou de dins l'església (Bar). |
ésser una rata de sagristia (Bar), ésser un rosegaaltars |
La mare, al cel sia, era una esgarrapacristos.

ésser un esgarriacries

Ésser algú conflictiu i discutidor (Ca-Am). |
espatllacries (Am-Ca), espatllafestes, esbarriagalliners (Am), xipot (Ca), (arreglaparròquies, ésser un pollastre Val) |
Tan bé que anava la distribució de la vigilància del pati i aquell esgarriacries ha hagut d'aixecar la llebre! (ha proposat un canvi i ho ha empitjorat)
En alguns programes de televisió ix cada pollastre!
Els veïns s’havien barallat, però l’arreglaparròquies del tercer s’hi havia de ficar!
nota: Vegeu també “esgarriacries”, al Volum 1

ésser un esguerro

Ésser, alguna cosa, molt mal feta, molt defraudant (Am). |
ésser un nyap, un bunyol, una cacauada (Val) |
El pati de la guarderia és un esguerro (no hi toca gaire el sol).
D’uns manobres de calbot, només podíeu esperar eixa cacauada.
nota: Vegeu també “esguerro”, al Volum 1

ésser un espanyacries

Es diu d'una persona que mal educa les criatures (Men). |
fer malbé criatures, espatllar criatures, criar pòtols, tenir déus |
És un espanyacries, amb els seus fills.
Tenen dos déus (dos fills que tot ho fan bé, els malcrien; Am).

ésser un esperit viu

Tenir coratge, valor o energia (Mall). |
tenir esperit, geni, nervi |
En Bernat és molt valent, és un esperit viu.

ésser un estenallot

Ésser una persona forta i robusta, però maldestra i grossera (Mall). |
ésser alt, gros i talòs |
En Bernat és molt fort, però molt maldestre: és un estenallot.

ésser un estufat de palla d’ordi

Es diu d’aquell que vol aparentar més del que és realment, o de qui pretén ésser de bona família sense ser-ho (Mall). |
ésser un bufat, ésser l'inventor de la sopa d'all, ésser-li els carrers i places estrets per passar -a algú-, amb set flassades no li taparies es cul (Mall) |
Aquest jove es pensa que ve de les set cases i no és més que un estufat de palla d’ordi.

ésser un extrem de (+ adjectiu)

Tenir una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
al màxim, al punt de dalt, moltíssim, en excés (Mall) |
Aquests habitatges són un extrem de cars (o són cars en extrem).
Com a futbolista era dolent en extrem.
Jo tenc una sogra / dolenta en excés / mossega i rapinya / i em fa qualque esqueix” -Cançó popular-.
nota: Vegeu també "en extrem".

ésser un faristol

Es diu d'una persona aturada que no fa res de profit i que més aviat fa nosa (Mall). |
fer més nosa que servei, ésser una nosa (Mall) |
Aquell home seu no serveix per a res, és un faristol.

ésser un fàstic *

Aquesta bicicleta és una merda (o quina merda de bicicleta!, no val ni cinc cèntims, és un cagalló (Val); millor que és un fàstic).
Tornen encara que el menjar no valgui res (o sigui dolent, faci fàstic; no sigui un fàstic) -TV3-.-
La vida és una merda! (o una porqueria!, un desastre!, una decepció!; no és un fàstic) -TV3-.
Treu-te aquesta roba tan horrible! (o horrorosa, repugnat, fastigosa, que no té cap gràcia; no treu-te aquest fàstic de roba) -TV3-.
Era una noia fastigosa: duia una papallona tatuada al ventre! (o era una verra, era repugnant, fotia fàstic, era desastrosa; no era un fàstic de tia) -TV3-.

ésser un fet (una cosa)

Ésser, alguna cosa, assolida, realitzada, incontestable. |
ésser cosa feta, és la realitat, la bona veritat és que, tenir al sac |
Es un fet que el nostre partit guanyarà les eleccions.
Encara no és un fet, en parlarem dissabte (no és segur, no hi ha acord).
A -L'operen el dia 28. B –Ja és un fet? (= ja és segur?)
Aquest bar ja és un fet (es fa).
Ja tenim la lliga de bàsquet al sac –CI-.

ésser un figa

Ésser una persona sense caràcter, fluixa, delicada (Val). l
ésser un figa blana, una figaflor (Gir-Bar), un figa molla, un fleuma; (ésser un mitja figa, un bleda, una bona sibeca Val) l
Son pare li deia que havia d’aprendre que un “mercoli” ha de ser un mestre del regateig però ell sabia que mai arribaria a ser mestre d’aquell art. “Albert, no sigues figa fill...” -Séquies-

ésser un figó

Es diu d’algú que és petit o insignificant, a més d’inútil (Mall). |
és un home petit carregat de punyetes |
En Joanet és un figó.