Volum 2‎ > ‎

fa de mal dir / fer extensiu

fa algun temps

Ja fa temps que una cosa està passant. |
fa temps, fa un quant temps, d'un temps ençà, d'un temps cap aquí, fa una temporada |
Fa algun temps que les mostres de les anàlisis no surten com les autoritats havien previst.
Fa temps que no diuen res del segrest d'aquella pobra noia.
D'un temps ençà no paren de donar-me males noves.
Fa un quant temps que les avellanes vénen plenes
(= en aquests últims anys).
Fa un quant temps que em va explicar com havies ajudat aquella pobra gent.


fa de mal dir

Una cosa no es pot dir amb tota certesa, perquè no és segura. |
no se sap de segur, fa de mal saber, no es pot assegurar,
és de mal dir |
A -
Qui ha estat? B -Fa de mal dir.
C -
Perdrem, avui. D -Fa de mal dir (= depèn).

Fa de mal dir, si plourà molt o poc.
E -
És curarà, doctor? F -És de mal dir.


fa més qui vol que no qui pot

Qui té possibilitat de fer una cosa i gens de voluntat de fer-la, normalment no la fa -Adagiona-. |
la voluntat és molt important |


fa més un qui sap que deu que cerquen

L'experiència val molt (Mall, Adagiona).
nota: Es diu a l'Empordà, segons el DCVB:

fa ser boig! (i: fa ser pobre, fa ser brut)

Fer una cosa que no es considera la més normal, la més natural. |
i ara!, on s'és vist!, no és lògic, és de bojos (Bar) |
Fa ser boig comprar accions a aquest preu!
Fa ser boig anar a prendre el sol tot el matí!

Fa ser pobre, anar amb aquest cotxe que vas.

Fa ser brut, no canviar-se de roba.

facilitar les coses

Posar les coses més fàcils. |
fer fàcil, aplanar el camí, no posar pegues, (no posar entrebancs, no posar entrebancs, eixermar el camí (Men) |
La presència del president facilitaria les coses
–TV2-.


faena de moros

Treball minuciós, costós i llarg. |
matament, tragí, mata jornals |
Aclarir el teu hort de clementins és una faena de moros.

faena feta no corre pressa

Expressió que designa que qualsevol acció que es faça prest i de manera correcta estalvia problemes i comporta el descans d'aquell qui l'ha feta (Val). |
feina feta no té destorb (Bar),
cosa feta por no fa més (l'Alguer), feina feta no embarassa –o no destorba- (Ca), feina començada és mig acabada (Tresponts), feina feta té bon aire (Men) |
A la nit va amanir dues estibes. Amb totes les tapadores que feien falta. Faena feta no corre pressa!
-Séquies-.
nota: Vegeu també
'feina feta té bon aire (o bon tranc)'
.

faena fuig (o faenafuig)

Dit de qui evita la faena (Val). |
dropo, mandrós, malfeiner, (gos, malfaener, malfatà Val) |
No el llogues, que és un faena fuig.
Els gossos, els conec a una hora de camí.
Faena fuig i menjar vine!
(dita de Mallorca)

nota:
Notem que "faena fuig" és la primera part de les frases "faena fuig, i quemenjar, vine" i "faena fuig; mandra, no em deixes".

faena prima

Faena poc costosa de fer (Val). |
feina de bon fer, lleugera, que no mata |
A partir de maig, només tinc ja faena prima.  

fallar més que una escopeta de fira

Tenir moltes errades. |

tenir moltes errades, fer figa sovint, fallar més que una escopeta de balins (Val) |
Aquest ordinador falla més que una escopeta de fira
-RAC1-.

fals pla

Terreny que sembla pla, però que fa una mica de pujada. |

fals planer, costera lleu (Val) |
Ara passen per un fals pla
(ciclisme).
nota: El sentim molt en castellà, però ens pot anar bé.

faltar *

A -Això només ho fan els ximplets com tu! B -No et desboquis, no m'insultis, no m'ofenguis, no em contestis malament, no em tractis d'aquesta manera, no em faltis -o manquis- al respecte; millor que sense faltar, eh?; no em faltis).


faltar a la paraula (faltar a la veritat, faltar al respecte)

No complir allò que s’ha promès. |
trencar el pacte, rompre un tracte (Men) |
Li faltaria a la paraula, si no digués res.
Faltaria a la paraula si no negociés...
-Avui-.

Han faltat al respecte a la plantilla.

faltar cames per

Fer quelcom ràpidament. |
anar a més córrer, anar de pressa i corrents, anar d'una revolada, anar com un llampec, (no tenir prou cames per córrer,
córrer més que una llebre, cametes treis-me d’aquí Men) |
Li varen faltar cames per anar a veure el circ.
Em varen faltar cames per anar-hi
(venien una casa per cent mil euros i val molt més).
Li faltaran cames per dur el nen a la plaça (hi correrà).

Li van faltar cames per anar-ho a dir al seu pare.

faltar gent (en un lloc)

Animar a algú a anar a un lloc o manar-li que hi vagi. |
som-hi, cap a tal lloc s'ha dit, a bodes ens conviden |
Cap al terrat falta gent!
(= anem-hi) -Llibre-.
A la platja falta gent. Tots al cotxe que marxem!
Ens vàrem engrescar a anar a Núria i cap a muntanya falta gent!


faltar l'aigua des granar

No tenir tot el seny (Men-Mall). |
no tenir el seny complit, no despenjar de més alt, tenir el cap a llossar, faltar una ruixada (Men) |
No es pot fer cas del que diu, perquè li falta l’aigua des granar.

faltar temps (per fer alguna cosa) *

Quan va saber que anàvem d’excursió, va canviar-se a corre-cuita (o va córrer a canviar-se, li van faltar cames per canviar-se; millor que li va faltar temps per canviar-se).
Quan va veure que anava a queixar-me, es va apressar a disculpar-se (o es va afanyar, va anar de pressa a; millor que li va faltar temps per).
nota: Pensem que aquesta frase feta, que ara es diu molt, és un castellanisme i que és millor fer servir les altres que us proposem, si pot ser.


faltar un bei (a algú)

No tenir prou bé l’enteniment (Am). |
faltar un bull, una vergassada -Ca-, una llossada (Cat Nord), un tros -Ca-, una rosca, una cullerada -Ca-, un ruixat -Girona-; estar sonat, estar grillat, estar com un llum, estar tocat de l'ala, tenir problemes del terrat (Ca), estar tocat del bolet, faltar un caragol (Val-Gir), faltar-li una saó (Mall), faltar dos regons (Val) |
Sempre fa extravagàncies pel mig el carrer, li falta un bei.
Li falta un bon bei, a La Roser!

És més que curt, aquest noi: li falta una vergassada.

A aquest li'n manca una llossada
-Rondalles Casaponce-.
Estar sonat aquell, li'n falta un bon bei.

Li'n deu faltar un ruixat (a un que enraona sol).

A aquest li falten dos regons -Camacu


faltar un bull (a algú)

No estar bé del cap, fer coses sense enteniment, ésser poc espavilat (Val, Gir, Bar). |
faltar una bullida -les Planes-, no tocar vores, tenir poc seny, ésser taral·lirot, faltar una llossada, faltar un tros, no ésser-hi tot, faltar un caragol, no ésser ben esclarit -o ben sortit-, (estar a mitjan coure, faltar un regó, faltar una fornada Val); ésser més curt que una cua de conill, ésser curt de gambals |
Avui, plujabatent, ha d’anar a caminar? Li falta un bull!
A aquesta noia li falta una bullida.
A en Xavier li falta una llossada: no acaba d'aprendre a llegir.
Què fas, que te'n falta un tros? Que no veus que ficant els dits a l'interruptor et pots enrampar?

No li digues res, que li falta un bull.
Per la forma de parlar pareixia que els faltava un regó.
Els metges de seguida trobaren que el xiquet estava a mitjan coure.

faltar un gruix de duro

Vol dir que falta molt poc, en distància, per abastar o assolir qualque cosa, o per arribar-hi (Mall). |
venir d’un pèl, (faltar no res, venir ben prim Mall) |
Va faltar un gruix de duro per atropellar el moix. 
   Mancà un gruix de duro per atropellar la mestressa Gertrudis...
-L'humor-

faltar una assolellada (a algú)

Es diu, irònicament, de qui sempre és al mig del sol, encara que en faci molt. |
no tenir-ne mai prou, ésser-hi sempre pel tros |
A tots aquests que veus aquí a la platja estirats, els falta una assolellada!
(vol dir que no són gaire trempats).

faltar una brusca (i faltar una saó, a algú)

Faltar-li enteniment, no tenir el seny complert (Mall). |
ésser un ximple, (ésser un tros de banc, ésser un tros d'ase, ésser més tosc que una espardenya, faltar una rosca, faltar un bull, ésser un cap buit, ésser un bàmbol, faltar-li sa brusca de s'abril, faltar-li s'aigo d'es bril Mall), faltar una saó, faltar un regó (Val) |
Aquest al·lot fa unes coses molt rares, pareix que li falta una brusca.

brusca: Pluja menuda.


faltar una ruixada (a algú)

No tenir tot el seny (Men). |
faltar un bull, no ésser-hi tot, ésser curt, faltar l'aigua des granar (Men), (faltar una saó -i la d'abril que és la millor -Mall-) |
A aquest noi li falta una ruixada.
Jo diria que li falta una ruixada d'enteniment.


faltaria més! *

L'àrbitre es pot equivocar, només faltaria! (o no caldria sinó!, no faltaria sinó, no en caldria d'altre!; no faltaria més!, no faltaria més!, no faltava més!).
nota: Ruaix diu que no faltaria més i no faltava més poden ser accepcions secundàries de no caldria sinó, no faltaria sinó. Nosaltres pensem que no ens calen.

fanalet vermell *

El Ridaura és el darrer amb 14 punts
(o l'últim, el cuer, el qui va darrere, el fanal de cua, l'ovella negra, el qui va de racó; millor que eI fanalet vermell).

farà un bon sol

No tinc ganes de fer més això. |

no ho faré més, s'han acabat les preguntes -o els tractes-, ho faré el dia que la gallina pixi |
Ja farà un bon sol, el dia que vagi a casa seva!
(em critica).

A
-Quin dia et cases, Gener? B -I què n'has de fer, tu? A -Noi, ja farà un bon sol el dia que et torni a preguntar res!


faramalla (o farramalla)

Conjunt de coses velles, inútils o de rebuig, habitualment de ferro (Mall). |
ferros vells, ferralla, ferramalla |
Ha tirat tots els bocins de ferro a la faramalla.

faràs com un que jo sé


1 Advertiment a algú perquè deixi de fer quelcom. |
acabar com aquell |
Tu faràs com un que jo sé, que també tenia molts diners i va acabar demanant caritat.
Si continues bevent així, faràs com un que jo sé
(acabaràs com aquell).
2 Indirecta que va contra una persona que sol ser a davant. |
ésser un informal, un gandul
, un garrepa |
A -
Compraré un davantal per a cada noi. B -Tu faràs com un que jo sé, que ens va prometre un sopar fa dos anys i encara l’esperem! (qui va prometre és qui torna a prometre ara)

faries tornar boigs els savis!

Hom ho diu a les persones molt contradictòries (Am). |

qui t'entengui que et compri! |
Cada dia dius coses diferents, tu faries tornar boigs els savis!


fart com un rènec

Molt tip. |

estar sadoll, estar replè; fart com un poll (Pallars) |
Estic fart com un rènec.

Entraren a casa i li digueren a la mare: Mestressa, si mos feu atipar, us donem l'euga. Es van fotre farts com polls! -un forat-.


fart de

Gran abundància d'una cosa. |
gavadal, carretada |
A l'era hi tenim un fart de llenya.
Van collir un fart de maduixes.

Ahir ens vam fer un fart de riure
(o un tip).
A aquest brètols els clavaran un fart de garrotades i els educaran!
(o un fart de llenya, una allisada, una pallissa, un gipó de llenya).

fart ell, fart tothom (o fart tu, jo)

Es diu d’algú que només procura per ell. |
ésser egoista, ésser panxacontent, mirar per un mateix, fugir de fam i de feina; tip ell, tip tothom; quan està bé ell, està bé tothom (Mall) |
Sempre vas a la teva i no ajudes mai: fart tu, fart tothom!
Com que mai no té fred, ha apagat l’estufa: fart ell, fart tothom!

No es preocupa dels altres: fart ell, fart tothom!

En Cesc no serveix a ningú i comença a dinar: tip ell, tip tothom.


fas cada pregunta!

Fer preguntes innocents o innecessàries. |
tens cada sortida!, tens cada acudit!; fer preguntes de mec |
A
-Els anirà bé l’acadèmia? B -Que no ho veus prou clar que el negoci els anirà malament? Fas cada pregunta!
C -Cobren, les cobles, per tocar sardanes? B -Fas cada pregunta de mec! 

fat com una sopa

Es diu d'una cosa molt insípida (Mall). |

fat, aima (el vi, Ca), ésser més fat que fang (Mall, DCVB) |
Els menjars que fa són molt insípids, són fats com una sopa.


verb (+ fatal) *

Aquest canalla mengen molt malament, els n'hem d'ensenyar (o és un desastre com mengen, mengen pèssimament; no mengen fatal).

Ahir al vespre em trobava molt malament (o no m'aguantava els pets, no em tenia dret, no em podia tenir; no em trobava fatal).
Ha estat un xut mol dolent
(o mal tirat, mal fet; no ha xutat fatal).

fav de nun!

Expressió que denota admiració, incredulitat o disconformitat amb el que
un diu (pot ser un gal·licisme) (Alt Empordà, Vallespir). |
carall que et fot, qui et va pelar!, renoi!, manoi!, mite'l, ell! |
A -
Si et paguen les avellanes senceres a cap diner, ven-te-les sense closca! B -Fav de nun! I el temps que perdré a trencar-les, què?
C -
Aquest abric val 100 euros. D -Fav de nun! Ni que fóssim marquesos!

fava de Déu!

Expressió de disgust o d’indignació. |
jo et fum!, em cago em Judes!, la mare que em va parir! |
Fava de Déu, tot surt malament, avui!
Fava de Déu, ja farem la feina, si sempre bades!


fava parada

La fava parada és un plat típic de la cuina pobra de Mallorca, compost de faves ja seques pelades i cuinades amb col i altres verdures i amb un poc de carn de porc. En aquest cas, correspondria a preparada. |
Ahir vàrem menjar fava parada.
nota: Hi ha qui en diu "fava pelada". Pensem que és una ultracorrecció. 

favor que em fan (o favor que em van fer ) *

Per castigar-me em van fer anar a Menorca, i encara em van fer un favor -Gir-Val- (o i me n'alegro, i va ser la meva sort; millor que favor que em van fer) -Punt-.

feina feta té bon aire (o bon tranc)

Significa que convé fer les feines d’hora, i que això dóna satisfacció (Mall-Men). |
qui espera fer demà, potser no ho farà;
si fas la feina avui, demà no hauràs de tornar; les coses acabades fan goig, feina feta no té destorb (Gir); (feina feta diners aguaita, feina matinal tot el dia val, feina feta no corre pressa Val) |
Si fas la feina prest podràs descansar: feina feta té bon aire.
A -No sé si val la pena d’acabar avui. B -Diuen que feina feta té bon aire.
Acabem-ho avui, que feina feta té bon tranc.
Feina feta té bon aire!, va dir el senyor Ricard quan va veure les terres plantades d’arbres.

C -Ja ho acabarem demà. D -Val més que ho fem avui: feina feta no té destorb.

feina fuig, mandra no em deixis

Lema dels ganduls (Bar). |

postes de sol i caps de setmana |

feina grossa

La feina que costa més de fer (Ca). |

feina de titans, feina de bojos, feina de mal fer, feina de negres, feina empipadora, faena grossa (i: i faena prima, Val), feina de braó (Mall) |
Les minyones fan la feina grossa i la senyora, la petita.

Hi ha una feina de bojos fent diccionaris
.
És una feina de mal fer, guanyar al camp del París.

Aregar un cavall és una feina de negres
(millor que és una feina de xinesos).
Això és feina de braó
(de força) -IB3-.

feina plana

Feina relativament bona de fer (Mall). |

ésser de bon fer, ésser fàcil de fer, no costar gaire, ésser -o tenir-ho- pla |

Amb el matxet que tinc aquí i amb la llauna de benzina, tot és feina plana -Males companyies-.

Ho vàrem tenir fàcil (per guanyar les eleccions).


feina tindríem!

Resposta a qui demana una cosa que no sembla lògica. |

això no, només faltaria això!, altra feina tenim! |
A
-Els compteu, els cotxes que passen? B -Feina tindríem, si els haguéssim de comptar!
C -
No el coneixes? D -Feina tindria a conèixer tothom! (un professor d'institut).
E -
Quina llàstima!, varen venir i no hi éreu. F -Feina tindríem a esperar que vingui la gent!
Fan el que han de fer i ja està; feina tindrien, les infermeres, a fer compliments als malalts.

G -
No m'ho vaig llegir (i era equivocat). B -És clar, feina tindries (a cada gestió, mirar-ho)
Que diguin el que vulguin; feina tindria, si hagués de fer cas dels envejosos.

Feina tindria, si cada vegada hagués d'anar a la font!
(hi vaig un cop amb l'auto ple de garrafes)

Feina tindrà, qui l'hagi de buscar.


feliç quedar!

Resposta a qui diu “Bon viatge”. |
que us vagi bé per aquí, conserveu-vos |
A –
Bon viatge, mare! B –Feliç quedar!  

felices vigílies

Felicitació que es fa a qui l'endemà celebra el seu sant o una altra cosa. |

per molts anys |
A
-Demà és el meu sant. B -Felices vigílies!


felicitar els nadals *

Encara he de fer les felicitacions de Nadal (o encara he de felicitar els amics per Nadal, encara he de dir -o desitjar- Bon Nadal a tothom; no encara he de felicitar els nadals).

nota: Nadal no és plural, tret que ens referim a diversos nadals.

fent i desfent aprèn l'aprenent

Les feines s’aprenen a còpia de fer-les. |
la pràctica fa el mestre, tallant barbes aprenen d’afaitar (Adagiona, Mall) |
A -
La nena ha esparracat una nina. B -No hi pateixis, s'ha d'anar fent gran: fent i desfent aprèn l'aprenent.

feques

Vegeu 'a fe que'. 


fer (+ adjectiu)

Suposar una cosa. |

pensar, creure |
A -Tu ja deus tenir 50 anys. B -No em facis tan gran!

Vius a Roma? Jo et feia a Barcelona.

M'has fet molt jove!
(té 30 anys i l'altre li diu 45; de conya).

A mi ningú no em fa l'edat que tinc
(es pensen que sóc més jove) –TV3-.

Fes-ho més lleuger, avui
(no netegis tan bé els vidres).

M'ha dit adéu-siau, m'ha fer vella.

Anar amb bastó fa vell
(no en vol dur).


fer (+ nom)

Fer coses o arreplegar-ne (Gir-Val). |

aplegar, collir; plantar, sembrar |
El pare ha anat a fer
llenya al bosc.

Aquests homes van a fer escorxa
(Ca).

Un dia d'aquest hem d'anar a fer mongetes.

En fa d'atzagaiades, aquest home!
(és vell i caduqueja; sentim gatzaiades; Am).

Collia fulles de platana -plàtan- i fullaraca per fer jaç per al bestiar
(Ca).

Avui haig de fer gasolina
(posar-ne).

M'hi feu gires, a les mànigues, si us plau?

És igual que no floreixin, els arbres són per fer verd
(en un jardí, per fer bonic Ca).

No em feu aquests espants, que pateixo del cor!

Costa molt de fer un equip de futbol
(trobar jugadors que rendeixin).

L'empat ha fet justícia als mèrits dels dos equips
-Avui-.

Ara ja ningú no en fa, de perolada
(menjar bullit per al bestiar).

Quan he arribat al trencant, he fet la volta
(he girat).

Haurem de tornat a donar, perquè he fet mal dat -cartes-
(he donat malament).

No fa pas temps d'anar sense abric.
De vegades fem sobretaula
(o la fem petar).
El pare anava a fer mercat
(a vendre coses al mercat).

Demà farem matinada
(ens llevarem més tard).

Cada dia vaig a fer migdiada
-Ca-Am- (o la migdiada)

Fem la paret nova
(la tornarem a fer).
Caçava bolets, feia rost i vaig relliscar
(Besalú).
Abans els feien, els casaments
(la família).
Haurem de fer obres a casa, perquè se'ns hi plou.

Au, va, treballa, no facis el ganso
(el gandul).
Has de venir a saludar les meves amigues: no facis pas l'estrany!
(o l'esquerp, no facis el lluert).

La tia enguany m'ha fet reis
(regals el dia de Reis).

fer escorxa: Treure l'escorpit, que és la capa de l'escorça d'una alzina surera compresa entre el suro i la fusta; escorxar el suro.


fer (+ nom acabat en "era")

És molt general, a Mallorca, l’ús del verb fer com a element introductori d’una acció que ve indicada per un verb pronominalitzat. Així, podem formar, col·loquialment, un bon nombre d’expressions, talment com fer llegiguera, fer fugiguera, fer mirera, fer mengera, etc. |
Avui no tinc menjera (ganes de menjar).
Venia unes figues grosses i clivellades que feien mengera (o feien ganes de menjar -Mall-, feien venir gana, feien venir salivera) -Adagiona-.
És un català tan degenerat que fa vomitera.

nota:
N'hem fet unes quantes entrades al diccionari: fer fugiguera, fer mirera i fer llegiguera.

fer a

Pensar que algú es troba en un lloc (Gir-Val-Mall). |

suposar que, creure que |
Ella el feia de viatge
-La cara oculta de la lluna-.

Vius a Andorra? Jo et feia a Osca.

Hola Joan, ets aquí?, jo et feia a Dortmund.


fer a bocins
*

Quan el pugui arreplegar l'engrunaré! (o el faré engrunes, el faré miques, en faré bocins, l'adobaré, li faré mal; millor que el faré a bocins) -TV3-.

Les ulleres m'han quedat esmicolades (o ben trencades, capolades, malmeses, pedrejades; millor que fetes a bocins).
He quedat rendit de caminar
(o baldat, capolat; no fet miques).

Esparraqueu el rebut
(o estripeu, esquinceu; millor que feu el rebut a trossos) –Llibre-.

Peleu les figues i feu-les a trossos
(o i feu-ne trossos, i trossegeu-les) -Avui-.

nota: En català actual no se sol dir 'fer a'; tanmateix, trobem 'fer a trossos' al DCVB i al DNV. 'Fer a trossos' és viu a València.


fer a mans

Fer arribar quelcom a algú. |
lliurar, proporcionar, envia, entregar |
Quan acabi de llegir aquest llibre ja te’l faré a mans: és molt bo -Els voltors-.
nota: Vegeu el que diem a l'entrada "entregar" al volum 1, a "Barbarismes".

fer a miques *

El gerro ha quedat esmicolat (o a bocins, fet miques, trencat, engrunat, fet xixines; no fet a miques).


fer a prop

Ésser amic (Mall). |
acostar-se, apropar-se, atansar-se, aproximar-se |
Aquell amic seu, qualque dia, li farà a prop qualque polític.
  


fer abaixar la cara

Fer, algú, un acte que fa passar vergonya a un altre. |

fer abaixar el cap (Gir-Mall), fer abaixar la cresta, humiliar, riure's de, fotre-li un moc, fotre's de, fer passar vergonya |
A un home que ve del poble no li heu de fer abaixar la cara
-Tio Canya-.

Aquell noi els ha fet abaixar la cara
(és a la presó).

El dia del casament la noia ens va fer abaixar la cara
(renegava).

El complauen massa, aquest nen, quan sigui gran els hi farà abaixar la cara.


fer acopi de *

Estan fen provisió de molts aliments (o estan aplegant, estan arreplegant, apilant, amuntegant, estan guardant; no estan fent acopi d'aliments) –CR-.

Hauran de tenir molta imaginació per aconseguir-ho (o s'hi hauran d'esforçar molt per; no hauran de fer acopi de molta imaginació).
L'avi ha fet una bona arreplega de llibres
(o una bona provisió, un apilament, un amuntegament; no ha fet 'acopi' de llibres).


fer acte de presència

Fer una estada breu en un lloc. |

fer presència, presentar-se, participar, anar, comparèixer, assistir, mostrar-se, fer número, sortir |
Hi vaig per fer acte de presència
(perquè em vegin) -TV-.

La guerra va fer acte de presència a la seva vida
-Avui-.

Si tinguessis el cotxe aquí, podríem anar a fer presència a Sort
(anar-hi, n'és la festa).

nota: 'Fer acte de presència' pertany al llenguatge dels mitjans de comunicació.


fer afició

Fer pujar l'afició per quelcom.|

fer pujar l'interès, fer agafar afició, fer tenir afició, fomentar l'afició, fer sentir gust per |
La jornada d'avui és de les que fan afició al ciclisme
(es pugen muntanyes) -Avui-.


fer agafar

Fer que una persona sigui feta presonera. |

denunciar; fer detenir, fer retenir, fer arrestar, fer agafar, fer capturar |
El seu veí el va fer agafar
(el va denunciar).

En Lluc es va fer agafar
(es va deixar agafar, es va presentar ell mateix).


fer agafar sang

Enfadar-se per alguna cosa que ofèn (Ca). |

agafar mala sang, emprenyar-se, fer -o fer-se- mala sang, fer encendre la sang, fer encendre, fer encendre la sang, fer renegar, fer mala sang (Gir-Val), amb malícia -o malíccia- (Val) |
Això els fa agafar sang
(l'herència).

Per no fer encendre la sang a ningú, no diré res més.

Aquest home em fa bullir la sang
(no treballa i l'haig de pagar).

Ja vindran a fer renegar per aquí
(mainada que fan rebombori al carrer). 

La xiqueta m'arrapava amb malíccia.

Quina malíccia!, he perdut el tren!


fer aigües (o fer aigua)

Anar de baixa, anar malament (Men-Mall). |
minvar, flaquejar, trontollar, anar a menys, anar de cap per avall, fallir, fer figa |

Per molt que ho intenti, el seu cervell fa aigua
(Men).
Semblava que estava ben preparat, però no li ha anat bé i ha fet aigua.

La defensa del Cantallops fa aigües.

Li he dit quan ens pagarà els cèntims i ha fer moltes aigües (era indecís). 

fer aigües menors *

Haig d'anar a orinar (o he d'orinar, he de fer pipí, he de fer orins, he de canviar l'aigua de les olives, he de fer un riu; no he de fer aigües menors).


fer aire de buidar sacs


Es diu quan fa molt de vent, perquè els sacs a l'era queden buits (Peralta, Franja). |
fer airera (Franja), fer un tràmpol de vent |
Ahir al vespre feia un aire de buidar sacs.
  

fer al cas

Ésser, una cosa, adequada a les circumstàncies. |

venir al cas, venir bé, venir a tomb, treure cap, ésser apropiat, ésser del cas, venir a propòsit |
Això no fa al cas
(ara no és el moment de parlar-ne).

A
-En parlen, del gendre? B -Quan fa al cas, sí -TV3-

Tenien l'aspecte serè que feia al cas
-Punt-.

Si ve al cas, ho diré
(si es parla d'això).

Ara no fa al cas, això: ja en parlarem un altre dia.


fer alçaprem
 

Fer força amb una barra o amb un altra eina per alçar pesos o per moure o somoure una cosa. |
fer palanca | 

Amb un perpal, fent alçaprem, hem fer córrer la roca
(posant el perpal a sota). 


fer allargar

Fer més llarga la durada d'una cosa. |
fer durar, fer abundar, fer estirar |

Una mestressa de casa que sap administrar bé fa allargar els cèntims (els porta bé, sap comprar bé).
Avui, al teatre, han fet allargar molt la mitja part.

Que els facin allargar, els diners
(que no en gastin tants).


fer alulea (o lulea)

Fer crits i rialles de befa (Mall). |
fer escarni, fer befa, rebaixar, humiliar |
Aquells al·lotots feien gran alulea d'un pobre home.  

fer amb l'esquena dels altres (coses)

Aconseguir coses treballant els altres (Ca). |

fer a l'esquena de, fer suant els altres |
A
-He fet molt, jo. B -Sí, amb l'esquena dels altres! (treballant els fills).


fer amples (o les amples)

Mirar de no trobar una persona (Mall). |
evitar, eludir, esquivar, defugir |
Només en Sergi, talment una ànima en pena, trescava d’ací d’allà cercant algú a vampiritzar amb la seva pena inextingible, però tothom li feia les amples -Els voltors-.
nota: A València "enviar a l'ample" significa "traure's del damunt (algú)". 

fer anar

1 Moure o moure's. |

anar, caminar, funcionar |
No el sé fer anar, aquest motor.

Les cames fan anar els peus.

El meu pare sempre fa anar la ràdio.

Tot l'any he fet anar el piano i ara reposo
(he tocat).

Aquest noi no fa anar els dits llargs, per collir olives
(no és ràpid, Ca).

A -
Aquest despertador és mig esgavellat. B –No, perquè no el saps fer anar.

Poc el faig anar aquest braç
(un vell).

Miro com fan anar el ribot i la garlopa.

Sento que fas anar peus
(al llit, et mous).

Ara començaràs a fer anar plats
(faràs fressa remenant-los).

A qui té dolor, poc li fas anar, al pavelló, caminant
(no hi va perquè és massa lluny).

No puc fer anar les cames: les tinc encarcarades
(em costa de caminar).

Tu, si fessis anar les mans tal com fas anar la llengua, faries més feina
(un garlaire).

El fa anar anar com un titella, la dona (el domina).
2 Dur a un lloc. |

encaminar, adreçar |

He fet anar un noi a la universitat.

A
-Dóna'm el número del metge, si et plau. B -Que hi vols fer anar algú?

Faig anar el meu home molt ben vestit.

Aquest noi fa anar la pilota allà on vol
(xuta molt bé).

3 Jugar-se diners. |

entaular diners |

La botifarra, si en comptes de dos euros, n'hi feu anar cent, ja és un joc de diners.

Quant hi feu anar per partida?

A -
Què hi farem anar? B -Vint euros.

4 Dir les coses. |

comentar, explicar |

Com ho has fet anar, això?
(com ho has dit)

No sé com ho has fet anar
-CM-.

No sé com ho has fet anar, això
(com ho has dit).
nota: Vegeu també 'com ho fas anar, això? 


fer anar a rotlle

Fer creure (sentim 'a rotllo'; Ca-Val). |
fer fer bondat, fer anar a la rega, fer anar dret, fer anar escaire, fer anar eixerit, posar a rotlle |

Aquest mestre ens fa anar a tots a rotlle.


fer anar allà on vol

Dominar a algú (Mall). |

obligar, manar, fer ballar com una baldufa (Mall) |
Ell ens voldria fer anar allà on vol, però no ho aconseguirà.


fer anar cap a on vol

Dirigir o controlar molt bé persones o animals (Terres Ebre-Gir-Mall). |
fer el que vol amb, menar bé, dirigir, acarrerar, guiar, encaminar; portar la batuta |
Feia anar cap a on volia ovelles, cabres i moltons (el pastor) -Contalles-.  

fer anar com un drap brut

Tractar, a una persona, amb males maneres, crits, insults, etc. |

maltractar, (fer anar a patacades, fer anar com un ninot, fer anar com un trasto vell Ca), (fer anar com un parrac, tenir com un rebrec Am), fer anar a coces, fer anar de qualsevol manera, fer anar a puntades de peu (Ca) |
La noia li diu tòtila i imbècil: la fa anar com un drap brut.

Fa anar el seu home com un trasto vell.

La tenia com un rebrec, el seu home.

La madrastra feia anar aquella nena com un trasto.

Va plegar perquè a l'empresa el feien anar com un ninot.

Feien anar els mossos a coces.
  

A -En aquest bar sempre hi veig cambreres noves. B -Sí, les fan anar a puntades de peu i els hi pleguen

fer anar de qualsevol manera

No tenir prou cura d'una persona o d'una cosa (Gir-Mall). |

tractar sense miraments, fer anar com un drap brut, fer anar com un ninot, fer anar de mal borràs |
No t'hi emboliquis a anar-hi a treballar, que són cases riques i et faran anar de qualsevol manera.

A aquest home el fan anar de qualsevol manera.


fer anar dret

Obligar a creure. |
fer anar a la rega, fer llaurar dret -o recte-, fer creure, mantenir la disciplina, fer anar a la idea, aguantar |
En Miquel no fa pas el beneit com feia: el seu pare el fa anar dret, ara!
  

Per més que se'ls castigui no arriben mai a llaurar dret, alguns alumnes
-Punt-.

Aquest nena llaura per allà on vol:
la tinc entravessada (o creu quan vol, no creu, Am).

Ja llauraríeu reste, si jo fos director!

Té setze anys i ja no el poden aguantar
(fa bestieses).

Té quatre anys i els pares ja no el poden dominar (fer creure).


fer anar en dansa

Fer treballar, ésser exigent (Gir-Mall). |

fer creure, fer pencar, fer rutllar, fer anar a la idea, (fer anar en doina, fer anar a escaire, Am), fer una estricada |
Aquest mestre espavila la mainada, els fa anar en dansa.

Haurem de fer una estricada, si volem acabar la feina avui.

nota: 1 Vegeu també 'anar en dansa'.

2 estricada: Treball fort i ràpid.


fer anar en renou (les coses)

Tenir les coses en mal ordre (Ca-Am). |

fer anar en doina, tenir de qualsevol manera, tenir desordenat, no mirar gaire prim (Gir-Mall), fer anar en orri |
Tu no ets gaire polit, tot ho fas anar en renou
(aquí hi ha una camisa, al costat llibres, etc.)
Tu tot ho fas anar en doina
(fas anar les coses d'un lloc a l'altre).

fer anar llatí

Fer que qualcú, o una cosa, vagi bé o pel camí que hom desitja (Mall). |
fer anar bé (Mall) |
La vida al camp els farà anar més llatins i més sans.

fer anar malament

Perjudicar el resultat d'un afer (Gir-Mall). |

fer anar coix, danyar, fer mal, fotre la cartellera per terra (Am), tirar el negoci per terra |
A
-Ara no bevem vi. B -Farem anar malament els vinyaters, no bevent.
Em van fer anar malament, amb aquell atracament.

Sóc puntual perquè no vull fer anar malament els altres
(que m'hagin d'esperar).
Un negoci tan ben muntat com és, i la dona els hi fotrà la cartellera per terra.


fer angúnia (una cosa)

Resultar desagradable de fer o de veure, una cosa. |

fer ànsia, fer cosa (Gir-Mall), fer impressió |
No et fa angúnia matar els pollastres?

Em fa angúnia menjar formatge amb pela.

Em fa una mica d’angúnia que la girafa em llepi la mà.

Rentar-me amb aigua freda em fa ànsia.

Em fa impressió baixar escales mecàniques.

L'aigua freda fa impressió.


fer anques enrere

Negar-se a complir una promesa; tornar arrere d’uns pactes o d’una decisió presa (Mall) |
canviar -o mudar- d’opinió |
Les mobilitzacions varen fer que el Govern fes anques enrere i retiràs la norma
–Mirall-.
El seu partit es va fer anques enrere (va canviar d'opinió) -Temps-.  

fer anys

Complir anys, viure molts anys (Gir-Mall). |

arribar a vell, venir vell |
Demà faré 40 anys.

Ja en faràs d'anys, de la manera que et cuides!


fer arenga

Insistir molt per obtenir una cosa (Men-Mall). |
fer-se impertinent, carregós, pesat, enfadós |
A -
Mare, doneu-me es cargol! B -No em facis més arenga i estudia!
En Jaume, per expropiar-li un tros de terra, en va fer d’arenga!
  

fer arreu (una cosa)

No deixar una cosa fins que és ben acabada de fer. |

deixar fet i acabat, fer cap i arreu, fer seguir arreu (Ca) |
No m'agrada pas, fer les coses a mitges; quan faig un escrit, el faig arreu
(l'acabo).
Quan collim una vinya, la fem arreu.

A -
Qui hi anirà a cantar al pati? B -Jo faria cap i arreu (hi faria anar tots els alumnes, des de P-3 fins als de 6è).
Aquesta dona entra pels horts i ho fa seguir tot arreu
(ho roba tot).

fer arribar


Passar una cosa a algú, enviar.|
lliurar, proporcionar, envia, entregar |
Fes-me arribar el pa, si et plau.

No facis arribar tan amunt la cremallera, si no no va prou bé.

Quan acabi de llegir aquest llibre ja te’l faré a mans: és molt bo -Els voltors-.
nota:
Vegeu el que diem a l'entrada "entregar" al volum 1, a "Barbarismes". 

fer 'aspavientos' *

No facis tants escarafalls i menja aquesta sopa, que és molt bona (o no facis escarufs -o escarrufs-, no facis magarrufes, no et queixis tant; no no facis 'aspavientos, no facis 'aspavents').


fer avall

Gastar molt d’una cosa; quedar-ne poca quantitat (Mall). |
despendre, baixar, fer baixar, minvar, baixar (Gir) |
Sa meva dona ja deu haver fet ben avall es quatre doblerets que teníem estalviats
–Adagiona-.
Amb dues vegades que el vos he deixat, el m’heu fet ben avall!
(el bòtil, -Adagiona-).

fer avant

Avançar en un assumpte o en una feina; canviar la mentalitat (Men). |
progressar, millorar, anar endavant, tirar endavant (Gir-Mall) |
No hi havia manera de fer avant. Es pagesos vells duien sa mania que d’una rosa sortia una espina i que...
-Fets-

fer avinent

Fer recordar, fer present, una cosa (Mall). |
advertir, refrescar la memòria, donar a conèixer, fer entenent, fer saber,
comunicar, fer notar, dir |
Algun dia t’ho hauré de fer avinent perquè no ho oblidis.

Fes-li avinent que ha de pagar la factura de la llum.

Feu-nos avinent el vostre punt de vista -TV3-
Ja li faré avinent
(ja li diré)

Jo ja hi estic d'acord a pagar la factura, només us faig avinent que a la ratlla dos hi ha un error.
  

fer badalls

Tenir dificultats econòmiques. |
passar-la magra, no vendre, fer més badalls que rots |

En aquesta botiga, faran uns badalls aquest hivern! (= no vendran).

Quan el pare anava a jornal, fèiem més badalls que rots. 

fer baixar

Tirar a terra una construcció o una altra cosa. |

enderrocar, fer anar a terra, demolir, abatre, ensorrar, esfondrar, esbucar, assolar, aterrar, derruir |
Hem de fer baixar aquesta paret.

El vent ha fet baixar dos arbres.


fer baixar tots es sants

Sol·licitar o demanar l'ajut de molta gent per a aconseguir algun propòsit determinat (Mall). |
trucar a totes els portes |
En Bernat es trobava tan apurat que va fer baixar tots es sants.
 

fer balafi (d'una cosa)

Menysprear una cosa (Am). |

menystenir, viltenir, fer escarafalls, fer escarn, fer burla, dir que no és bo |
A -
Em volien donar la bicicleta vella i li he dit que se la quedés. B -De tot fas balafi, tu.

De tot fa balafi, aquest noi, res no el satisfà.

nota: A Mallorca hi ha una possessió anomenada Balafi


fer balanç

Fer una valoració de les coses que han passat. |

valorar, repassar, estudiar, avaluar, calcular |
Ara és l'hora de fer balanç de l'any
(al desembre) -TV3-


fer balancí

Ballar, una peça collada (Am). |

moure's, bellugar-se, tindre vagació (Val) |
Colla bé els caragols, perquè no faci balancí
(no balli la peça).

nota: A València diem 'tindre vagació' quan un moble o una peça no van precisos, ballen.


fer ballar

Dominar a algú i fer-li fer tot el que hom vol (Gir-Bar). |

manipular, fer ballar com una baldufa -o com una baboia, com un ninot-, fer fer el que un vol, fer ballar el ball que vol -a algú-, fer ballar al seu so (Ca), fer ballar algú a la punta d'un punxó (Bar), fer fer el ninot, passejar-se, rifar-se, fer fer el burro, fer bogejar, dominar, manar, coaccionar, guanyar; no tenir personalitat |
A -
Ara he de tornar a Girona a fer les anàlisis. B -A tu tothom et fa ballar (li fa fer el que vol; no té personalitat).

La seva dona li fa fer el que vol
(o li fa fer el ninot).

Si li dieu sempre que sí, us farà ballar a tots, aquesta nena.

Jo no hi aniré pas a la reunió: a mi no em faran ballar!

Una criatura poc us ha de fer ballar tant
(els fa anar de bòlit, se'n preocupen massa, si estarà malalta, si caurà...).

A mi tothom em fa ballar
(tothom em mana).

Vaig plegar d'aquella feina perquè em feien
ballar com una baldufa (o com una una baboia, com un ninot).

La seva mare li fa ballar el ball que vol
(el domina).

Aquest faria ballar tothom al seu so, si l'escoltessin.

C
-Avui, se'n queda un de mes al menjador o se'n queden dos? D -Ara em fas trontollar el cap (em fas dubtar).


fer ballar el cap

Dir a algú coses que li creen inseguretat. |

fer ballar, atabalar, fer dubtar, dir primer una cosa i després dir-ne una altra, no me'n recordo, no estar ben segur d'una cosa, fer bogejar (Ca), fer trontollar el cap (Am), fer rodar el cap (Eiv-Ca) |
A -
N'hi ha de xecs en català? B -Ara em fas ballar el cap.

No li facis ballar el cap, a la criatura
(amb tantes preguntes).

Ens farà ballar el cap, aquesta pertorbació
(temps) –CR-.

Si ella es trobés bé, m'operaria i sortiríem del mal pas, però és ella que em fa ballar el cap
(la dona també està malalta).

C
-Ja has comprat les entrades que siguin de davant? D -Ara em fas ballar el cap.

Ja està bé de fer-nos ballar d'aquesta manera, ara sí, ara no!

Ara venim, ara no venim. Digueu sí o no i no feu bogejar la gent.

Em feia rodar el cap la idea de fer... –Temps, Eiv-


fer ballar el ratolí

Discutir, fer coses que no valen la pena, que no serveixen per res (Am). |

fer ballar la niniua (Ca), embolicar la troca, complicar les coses, perdre el temps, marejar la pardala, fer -o dir- collonades (Gir-Mall) |
Això és fer ballar el ratolí
(discutir de futbol).

A mi treballar ja m'agrada, ara, que em facin ballar la niniua, no.


fer ballmanetes
 

Picar de mans, la mainada (Gir- Men). | 
fer mamballetes (Mall), fer batimans |
El nen, tan petit com és, i ja fa ballmanetes.
Ara farem ballmanetes: 'ballmanetes, pica manetes!'
Va ser foragitat de la sala a empentes i rodolons pels qui feien batimans i corejaven bravo
-Punt-. 


fer bamba

Hom ho diu d'una cosa quan no queda plana o recta (Am). |

ésser -o anar- balder, fer plecs, fer bòfia, fer clot, fer ondulacions, fer bassa (Ca) |
La gasa que m'has posat fa bamba
(queda aixecada d'un cantó, no és ben planera).

El cordó de la cortina fa bamba
(s'ha afluixat).
Has de passar la cremallera que no faci bamba
(si fa ondulacions, es trenca i ja la pots llençar).
Aquest llit fa bassa
(queda un clot allà on es dorm; és de llana).

Quan posis la catifa molla penjada entre dues cadires, fes-li fer bamba.

La xarxa de voleibol va fer
bamba i va baixar (es va trencar).


fer bandera de

Agafar un fet i posar-lo d'excusa o d'exemple. |

defensar, fer propaganda, fer una campanya, fer una croada, fer publicitat, ostentar |
Un cop et surt la jugada malament i ells ja en fan bandera
(t'ho retreuen) -CR-.
Hi ha projectes que és fan més bé sense fer bandera dels noms
-Temps-.
Havia estat donant de sang i ho fa servir de bandera
(ho diu, se n'alaba).
nota: Fer bandera de t
ambé vol dir esgarrar una peça de roba i fer-la a trossos (Val)

fer barraca

Fer un gol. |

fer gol |
Li han fet barraca
(al porter).
Avui he fet dues barraques
(dos gols).
nota: En el futbol, barraca és sinònim de porteria


fer barres

Resistir-se a fer una cosa que un altre vol (Mall). |
resistir-se a, negar-se a, oposar-se a |
I per la valentia que ha tenguda de proclamar una veritat a la que molts valencians encara fan barres per ignorància -Bruixat-.

fer barret

Parlar sense un motiu clar (Val). |
fer-la petar, conversar, xerrar, agafar la verba, gastar saliva, (xarrar, fer una barcella Val) |
Mira-les, fent barret i el dinar per fer.
No xarreu tant i poseu-vos a la faena.

fer barrina

Arribar a un acord (Mall). |
cloure barrina, cloure un tracte, fer tracte |
Només arribar a plaça ja havia fet barrina i se n’anava a ca seva amb una bona bossa de diners -Nous escrits-.
Si me'n donau tres per dos diners, farem barrina -Adagiona-. 

fer bé

Fer les coses tal com cal, amb encert. |

fer ben fet, fer el que toca; encarar |
Ja faig bé de no emprenyar-m'hi, perquè no en trauria res.

La policia els va detenir, i va fer bé.

Sóc fet bé de venir, així em donaran un llibre
-Arrels-.
Li faria bé de comparèixer, al president.

Ja fas bé d'avisar-me.

El Llevant tenia el partit ben encarat (jugava bé i guanyava) -CR-.
Has tingut encert, comprant-ho avui.


fer befa (i fer la befa)

Riure's d'algú de manera insolent i afrontosa (Mall-Men). |
befar (Mall) |
En Pere és molt insolent, sempre li fa la befa, al meu germà.

Altres jóvens havien marxat del poble. Alguns havien fet befes a les al·lotes
-Viatge insòlit-.


fer bestreure

Fer que hom s’enfadi i parli sense mirament ni raciocini (Valldemossa, Mall). |
fer empipar, treure de polleguera, (fer eixir els cabells verds, treure del solc Val), fer destralejar (Mall) |
Aquells homes l’encenien tant que el feien bestreure.  

fer beure a galet

Fer creure mentides, enganyar (Bar). |

fer beure amb una orella de ruc (Pallars), ensibornar, ensarronar, aixecar la camisa, fer beure amb un porró embussat (Ca), fer veure gat per llebre (Am), fer beure sopes amb un porró (Am), fer veure el que és blanc, negre (Am), (plantar bledes al clatell; dona jove, amb diners, i me la donen?, ai, ai ai!; Tresponts) |
A la meva dona, la faig beure a galet; li dic que he plegat tard de la feina i vaig al casino a jugar a cartes amb els amics
(Bar).
No em vulguis fer beure amb un porró embussat: això li vas dir tu!

Em volien fer beure les sopes amb un porró.

Com el fan beure a gallet!
(com l'enganyen; 'gallet' a Girona)
Els polítics et fan
veure el que és blanc, negre.

fer beure amb una orella de ruc

Fer creure allò que no és veritat (Alt Urgell-Pallars). |

enganyar, entabanar, ensarronar, ensibornar, albardar, aixecar la camisa, plantar la bleda al clatell, fer beure a galet (Bar) -a gallet- (Gir) |
La Carmeta li donava beure amb una orella de ruc
–En Calçons-.

Au va home! Encara em faràs beure amb una orella de ruc! -quan Judes-.


fer blau


Pegar una bona pallissa a algú (Val-Mall). |
deixar blau, blavejar, fer blau de verga, fer
blau de berga i sense milotxa (Val) |
Quan van trobar els culpables, aquell pobre home ja l’havien fet blau a vara
-Guerra 4-.
milotxa:
Estel volador (també es diu en castellà).

fer bo

1 Tenir bona relació amb algú (Men-Mall). |
fer-se, tenir amistat, tenir tractes, tenir bo (Mall) |
Feia bo amb tothom, tant si eren rics com si eren pobres
-Fets-.
nota:
A Mallorca és més usual “tenir bo" (amb algú).
2 Es diu quan el fet de realitzar una acció determinada o d'obrar d'una determinada faisó està ben vist o gaudeix d'una certa consideració (Mall). |
donar bo, fer alegria, ésser una satisfacció, compensar,
ésser bonic de veure |
Entre la gent distingida fa bo compartir un bon vi de la terra.
 

Fa bo de veure tants plats de bon menjar -C33-.
Amb
aquesta tramuntana fa bo de caminar (Ca).

3
Fer bon temps. |

no fer mal temps, no ploure, fer un dia de reis, fer un dia preciós, fer un dia de sol, fer una clariana, fer una fiblada de, espassar-se el mal temps, fer un dia seré com un ull de peix (Baix Empordà), alçar-se l'oratge (Val) |
No feia gaire gaire bo, ahir, per anar a caminar.

Si fa bo, anirem a passeig.

Va venir una fiblada d'eixut
(una secada forta) -El Far d'Empordà-.
Ahir va fer un dia seré com un ull de peix, no hi havia cap núvol enlloc.

Era núvol, però s'espassa, ja hi ha una clariana.

Teniu Sant Pere del vostre costat, vosaltres (sempre fa bon temps quan feu una festa) -Arrels-.

4 Confirmar un fet, una promesa o una opinió. |
refermar, corroborar, ratificar
|   

Es tracta de de fer bones les
seves paraules -TV3-.

Aquest pronòstic s'ha de fer bo
-TV2-.

El Bocairent va acabar
fent bo el resultat (va guanyar).

5
Un personatge més dolent fa que, als ulls de tothom, el que ho és menys sigui bo, sense ser-ho. |

fer semblar bo |

Aquest batlle farà bo l'altre
(que ja era molt dolent).

nota: Pensem que l'accepció 4 és un anglicisme. Pots ser bo.


fer boca

Prendre quelcom per esperar el dinar i estimular la gana. |

agafar gana, fer venir gana, fer gana; esperar |
Prendrem quatre avellanes per fer boca -
Ràdio-.
Mentre anem fent boca de cara al final...
(esperem) -Punt-.
Farem el vermut per fer venir la gana.
 

fer bocades

Lloar, una persona, els mèrits d'algú de la família o dels seus, exageradament i llarga (Gir-Lleida). |

fer-se propaganda, alabar-se, fer bombo de, donar importància |
La seva dona, quines bocades!
(la noia havia aprovat el curs, Am).

Diu que el seu noi té tan bona feina: fa unes bocades!

Per sort, va parlar amb alguns veïns del poble i tots van fer grans bocades de la meva persona -Confidències-.


fer bola

1 Es diu dels gossos que no es poden separar després d'haver copulat (Val-Gir). |
quedar enganxats (Gir) |
Si els gossos fan boles, deixeu-los tranquils. 
2 Quedar el menjar encallat a la boca, especialment d'una criatura, i no baixar cap avall. |

no baixar, no encanyonar
|
El nen va mastegant, fa bola, i sempre som allà mateix.

nota: La solució popular –i cruel–, per separar els gossos després d'haver fer el coit, era tirar-los una poalada (Val).

fer bolla de neu

Es diu quan un assumpte es pot agreujar o ésser cada cop més dificultós (Mall). |
fer la bola més grossa, fer-ho gros (Mall) |
I sé cert que aquesta idea em travarà i tinc por que no faci bolla de neu i que de cada vegada sigui pitjor -
Els voltors-.

fer bon estar

Estar-s'hi bé en un lloc (Mall). |
estar-hi divinament, de primer, (fer-hi un estar de Déu, fer un estar d'àngels (Mall, DCVB) |
En aquell racó de riu fa molt bon estar.


fer bon mercat

Vendre a bon preu (Mall). |
treure'n una bona picossada, fer diners, fer calaix
|
Les vos pagaré igual que s’altre dia i ja haureu fet bon mercat –Nous escrits-.
Avui sí que hem fet calaix (un botiguer).

No farem calaix, amb aquest temps.  

fer bon oro *

Ja farà un bon goig, aquesta noia, amb un barret al cap! -no li quedarà bé- (o quedarà malament, farà un paper galdós; millor que ja farà un bon oro!)

Ja fas un bon goig, amb aquest clau a la llengua!, et veiessis amb els meus ulls! (o ja quedes bé!, fas el ridícul; millor que ja fas un bon oro!)
Vaig fer un paper ben galdós, al concurs! -
no va encertar cap pregunta-.
nota:
Sentim 'fer bon oro' a Ca. Se sol dir en sentit negatiu. Creiem que és un castellanisme antic.

fer bon paper (i: fer mal paper)

1 Fer una actuació amb bon resultat. |

sortir airós, reeixir, quedar bé, fer un paperàs; no dir res, fer un paper just, fer un paper petit, no mostrar cap mena d'afecte, fer un paper pobre |
Ha fet bon paper
(ha menjat força).
No faré bon paper, per sopar, perquè no tinc gana.

Avui el nostre corredor ha fet un paperàs.

L'Espadella, ahir, va fer un paper molt petit
(un mal partit).
Has fet un paper pobre, menjant
(has menjat poc).
2 Ésser amable. |

fer bona cara, tractar bé |

Em fa mal paper, aquell noi.

No em deia res i ara em fa un paperàs!
(vol quedar bé amb mi).
A casa nostra hi ha bon menjar i bona cara
(ens avenim, Am).
En Conrad em fa mal paper i no sé què li he fet.


fer bon pes

Donar una mica més de producte que el que tocaria pel pes real (Gir-Mall). |

fer bona pesada, ben pesat (Val) |
Mig quilo de gambes, i bon pes!
(i ben pesades -Val)
Us he fet bon pes.


fer bona cara

Tenir un aspecte sa, bo, agradable (Gir-Mall). |

ésser de bon mirar, tenir un aspecte agradable, fer bona impressió, fer bona pinta; manifestar bon humor |
Fan molt bona cara, aquestes creïlles.

El sopar d'avui fa bona cara.

El nou director va fer bona impressió.


fer bona sonada (o: fer mala sonada)

No dir que sí, de moment, a una proposta, però semblar-hi favorable. |

no defugir, donar esperances, semblar que va bé, fer bona impressió |
A -
Què t'han dit? -els vol arrendar uns baixos- B -No ha pas fet cap mala sonada.
Els vaig proposar de fer-ho a mitges i no se'n defugen pas.

Sembla que no ha fet gaire bona sonada, l'ajuntament
(no ens donarà el permís que ens cal).
sonada: Resposta o reacció que es fa amb paraules (DCVB).


fer bondat

Ser dòcil i fàcil de conduir, un xiquet (Val-Cat). |
ésser obedient, creient, comportar-se bé, fer cas dels superiors, no fer res que no s'hagi de fer; no tenir nen, ésser manyac (Cat Nord) |
Esperem que faça bondat i ens deixe dormir
.
A quaranta anys s'ha de fer bondat (no es poden fer 150 km amb bicicleta).
No fem pas res que no hàgim de fer, per jugar al carrer
(fem una cosa que és correcta, ací).

Es posa aquí amb l'ordinador i poc tens nen (hi juga tranquil·lament)

Si sou manyacs, el Pare Noel us portarà coses -Arrels-.

fer bones migues (i: fer males migues) *

Aquestes nenes són molt amigues (o s'avenen molt, sempre es posen d'acord, s'entenen bé, van d'acord, fan bones sopes; no fan bones migues, fan migues).


fer bonic

Produir, una cosa, una sensació de bon gust. |

escaure, caure bé, lluir, ésser decoratiu, agradable, de bon veure |
Hi ha algun nuvolet per fer bonic
–TV3-.

Aquesta bota la hi posarem per fer bonic
(per decoració).


fer bons comptes (i: fer mals comptes)

Tractar bé, consideradament. |

fer bons tractes, fer bon preu; tractar amb atenció, amb consideració, estar per algú |
Es veu que li fan bons comptes, a cals sogres
(ara no ve gaire per aquí).

Tu li fas més bons comptes, al nen, que vulgui venir amb tu.

Si no et fan bons comptes, plega
(de l'empresa).

Heu de venir a casa, a comprar: ja us faré bons comptes
(us tractaré bé en el preu).

Com que ets de la Vajol com jo, ja et faré bon preu
(= ja t’ho adobaré, t'ho rebaixaré).

Es pensaran que t'han fet mals comptes, si no menges
(quan et conviden).

Que et vàrem fer mals comptes que no hagis tornat a venir?

Està molt seriós, en Tomeu. Que li feu mals comptes?


fer 'borrón y cuenta nueva' **
 

Hi haurà una amnistia fiscal: volem deixar-ho estar i tornar-ho a començar (o volem tornar-ho a fer de cap a cap, volem fer punt i apart; volem fer-ho de cap i de nou; no volem fer 'borrón y cuenta nueva').  
No en parlis més d'aquest noia, has de tornar a començar de cap i de nou amb una altra
(o has de fer creu i ratlla, has de festejar amb una altra com si res no hagués passat, has de deixar-ho estar, has de deixar-ho córrer; no has de fer 'borrón y cuenta nueva'
).  

fer bossa

Reunir diners a un fi determinat (Gir-Bar). |
guardar diners, fer guardiola, estalviar, arraconar, arreplegar diners, fer piló, fer racó, saber guardar, omplir el mitjó (Tresponts), (fer vidriola, fer el dineret, fer l'arreplega Val)
Ara fem bossa per comprar un apartament.

He de fer bossa per al casament del noi.

Has de fer una mica de racó per al dia de demà.  

S'han de saber guardar, els diners
(no gastar-los tots).


fer botifarra

Fer un gest de menyspreu cap a algú, doblegant un braç i picant-lo amb l'altre. També es diu de qualsevol fet negatiu. |
fer burla, fer escarni; fer llengotes, fer la figa, fer pam i pipa; dir que no

El jugador va fer botifarra al públic. 
Si la d
ona t'ha fet figa, tu li pots fer botifarra –Fages de Climent-. 

Ens ho hem de passar bé, perquè qualsevol dia la vida ens farà botifarra
(ens morirem). 
El dia que pleguis, els fas botifarra! (ja tindràs la jubilació i no els hauràs d'aguantar més).


fer botiges

Parlar amb moltes dificultats, repetint alguns sons (Val). |
quequejar, tartamudejar, returar (Mall) |
De menut era botijós, però ara l’han corregit en l’escola i ja no fa botiges.

fer braçat

Haver crescut força un nadó, haver-se fet ja gran (Val). |
haver fet una estirada, estar -o fer-se- fadrí (Val) |
Mira que bonic!, ja fa braçat
. 

fer broma
Fer o dir coses per divertir-se. |
fer barrila (Bar-Pallars), fer gresca, fer gatzara, dir facècies
|
A mi m'agrada fer broma.
Jo no he festejat mai ni he fet broma amb cap dona
(Ca).
El mossèn, que no recordes qui era, us deia cada dia, invariablement, que no féssiu barrila
-Vents de port-.

A -Ho diu de veritat? B -No faig broma, jo.

nota: Recordem que no és correcte 'gastar bromes'. 

fer brusca (o brusqueta)

Fer una pluja molt menuda o suau, de gotes petites (Mall, Men) |
plovisquejar, fer plugim, guspirejar, roinejar, caure roina, caure pluja menuda, (fer brusquina, brusquejar Mall, Men) |
Avui ha fet una brusqueta molt prima.
 

fer bullir l'olla
Guanyar diners per anar fent i prou. També la trobem en el sentit de parlar repetidament d'un tema, a Amer, i en el de fer coses inútils, a Barcelona (Gir-Bar-Mall). |
guanyar-se la vida, guanyar les garrofes; xafardejar, criticar; remenar un tema, anar-la girant i que no es cremi, fer veure que es treballa; donar pa |
A -Com és que fas dos jornals? B -Mira, tinc dues hipoteques per anar pagant i haig de fer bullir l'olla.
Ja us agrada, a totes dues, de fer bullir l'olla! (parlar sempre del mateix tema, criticar).
Ara farem un estudi que no servirà de res, però farem bullir l'olla.
Això és anar fent bullir l'olla (procurar que se’n parli a les emissores) -Girona-.
Ells, amb la diferència, i això sí, que no invocam tal dret per fer bullir l'olla -Bruixat-.

A mi m'agrada pintar; a l'oficina hi vaig per fer bullir l'olla.
No val pas la pena d'encaparrar-se amb això: poc ens donarà pa
(cap benefici).

No m'interessa gaire, aquell home: no em donarà pas pa.

fer 'bulto' *

A -Què és aquest botxo que tens a la butxaca? (o aquest embalum, això que fa paquet, aquest bony -Val-Gir-; no aquest 'bulto'). B -Són les claus.

C -Sou bons tocant? -un grup musical- B -Ja pots comptar!, fem piló (o anem fent, fem el que podem, servim per emplenar, fem gruix; no fem 'bulto').
Els mollerics fan cistell
-bolets- (emplenen el cistell; es cullen però no són tan bons).


fer bunyols sense forat

Fer les coses malament o de manera absurda (Mall). |
perdre el temps |
Això que estàs fent no té cap sentit, és com fer bunyols sense forat.


fer burla

Riure’s insolentment de qualcú, ridiculitzar-lo (Mall). |
fer befa, escarnir, mofar-se, burlar-se, riure's
, fer escarni, fer escarn |
No puc consentir que aquest home faci burla del meu germà.

Si no hi creieu, no aneu a missa, però no feu escarni de la religió. 

fer burrada

Fer una jugada incorrecta, jugant a cartes, per exemple, tirar una carta d'un coll equivocat o repartir malament les cartes. |

fer un renunci |
He fet burrada, haurem de tornar a donar.

nota: També es diu en castellà. No sabem de segur si és una manera de dir correcta.

fer buscalls

Tallar socs per fer-ne llenya més menuda (Terres Ebre). |
fer estelles, capolar llenya |
Observaren un tronc alt i gruixut per fer-ne uns quants buscalls (de teia) -Contalles-.

fer ca seva

Fer diners i prosperar (Mall). |
fer casa, fer bossa, fer-se amunt (Mall) |
Amb tot el que ara guanya, farà ca seva, aquest al·lot.


fer càbales

Pensar en un afer per intentar descobrir-ne alguna cosa (Barna). |
fer o tenir cabòries, fer càlculs, encaboriar-se, cavil·lar |
Per més càbales que facis no descobriràs pas quina en porta de cap.
Després de fer moltes càbales, el jurat va poder emetre un veredicte.
Tantes càbales, tantes càbales i tot plegat per no res!

Es començà a fer càbales sobre la seva presumpta riquesa, perquè els 'americans' solien tornar amb calés -Vetllador-.

fer cagar

Ésser molt exigent a l'hora de donar quelcom. |

fer treballar molt, fer suar, no regalar res, no donar res |
A
-Els hi donen el dinar i tot (a la feina). B -Sí, però ja els el fan cagar (han de treballar molt). 

fer cagar *

Ja m'empipa que els meus diners vagin a la televisió francesa -els meus impostos- (o em sap greu, em reca, em toca els rosaris; no fa cagar que els meus diners vagin a la televisió francesa) -Arrels-.

nota: 'Fer cagar', en aquest sentit, és un gal·licisme.

fer cagar verd

Fer molt de mal, fer-ho passar molt malament (Val). |
fer-les passar putes, fer-les passar magres |
Als que tenen detinguts en aquella illa, els faran cagar verd (presoners de guerra).

fer caixa *

El club ha decidit que tot s’hi val a l’hora de fer calaix i ingressar els dotze milions d’euros que calen per... (o fer diners, fer peles, treure profit econòmic, ingressar, tocar diners; millor que fer caixa).

fer calades *

Faré quatre pipades (o fumaré un xic, faré quatre xamades -Val-; no faré unes quantes calades).


fer calendaris de tretze mesos

Hom ho diu de broma a qui s'alaba (Am). |

fer calendaris (Ca) |
A -
Si jo manés, l'atur s'acabaria. B -Aviat faràs calendaris de tretze mesos, tu.

Podries fer calendaris, tu, de trempat que ets (es diu de broma).


fer caliu

Animar un ambient, fer-lo més divertit o més interessant. |

fer ambient, escalfar l'ambient, engrescar, encoratjar, donar ànim |
Una política cultural orientada a fer caliu
–Temps-.

fer callar

Fer que una persona calli, amb una ordre o amb raonaments. |

convèncer, contradir |
Tant que enraona i el podrien fer callar com res
(critica els altres i ell és pitjor).
Em varen fer callar dient que la Rosa només té trenta anys
(jo deia que era més gran).
Un em volia fer callar, però tinc raó.

L'Elvira presumia de jove i la vaig fer callar, li vaig dir: «Ja en faràs setanta, nena».


fer 'callo' *

És un bon jugador, però encara ha d'agafar experiència (o ha de treballar més, té molt per aprendre; no ha d'anar fent 'callo').


fer cama de fusta *

Mai Catalunya no ha fallat -ha col·laborat amb ONG's- (o sempre hi ha estat, sempre s'ha pogut comptar amb Catalunya, ha estat sempre generosa; millor que mai Catalunya ha fet cama de fusta) -Punt-.

nota: No sabem d'on prové aquesta frase feta. Si algú ens en pot fer cinc cèntims, estarem contents.

fer camades

Caminar (Terres Ebre). |
trescar, fer una caminada |
Havia aconseguit d’arreplegar el bestiar però a costa de fer moltes camades -Contalles-.

fer cames

Activar un assumpte pendent (Men-Mall). |
fer passos, fer gestions,
espavilar-se |
Com que la llicència d’obres es retardava molt, vaig haver de fer cames.
A les autoritats els toca fer cames -
Mirall-.


fer cames *

Ara iré a caminar una estona (o iré a passejar, a fer un volt, a fer una caminada, a estirar les cames; millor que ara aniré a fer cames).

nota: Segons el DCVB, 'fer cames' vol dir moure's, fer gestions per obtenir alguna cosa (Mallorca). 

fer camí

Caminar (Am). |

fer via, passar camí, trescar, fer una caminada, caminar molt, anar anant (Val) |
Me'n vaig a reposar, perquè demà hem de fer camí.

Agafa quatre avellanes per fer camí (= per anar picant pel camí).

fer canari

Deixar de complir una obligació (creiem que ve del joc de cartes, Am). |

enganyar, fotre |
En Tomàs ens farà canari
(se n'anirà, a l'estiu, sense pagar els rebuts de menjador que ens deu).

fer cancaneta

Fer escaló, amb les mans agafades o amb el genoll, a fi que un altra persona hi posi el peu, per poder pujar o baixar d'un lloc alt o per arribar a abastar quelcom. |

fer canca, fer esglaó, fer peu, fer cadireta, fer esqueneta (amb l'esquena) |
Jo faré cancaneta amb les mans i t'ajudaré a pujar a la roca.

A -Com ho fan per pujar a la paret? B -Un fa peu, amb les dues mans agafades, i l'altre s'enfila. A -Igual com quan anem a abastar figues.
Quina una en dus de cap! -Sí, he tengut temps per cavil·lar. I ara, digues: M'ajudaràs? me faràs esqueneta, Àngel'
-Males companyies-.

fer cantonades

Aturar-se al carrer, una parella (Ca). |

aguantar la paret; aturar-se per les cantonades |
Els he vistos que feien cantonades
(els dos que festegen s'aturen a parlar per les cantonades).

De jove feia cantonades
(feia de meuca) -TV3-.

nota: 'Fer cantonades' també té el sentit de fer de meuca, una dona. A València té el sentit de caminar de manera vacil·lant, normalment per haver begut.

fer canó
Venir ampla la tija d'una mata de cebes quan s'espiga (Val). |
fer tija, fre canya, trompar (Ca) |
No arrancaran les cebes perquè ja estan fent canó
(o arrencaran).

fer cantoner

Situar-se al cantó d’un carrer (Cas). |
casa cantonera (Gir, Val); fer cantó (Gir, Val), que fa cantonada (Gir, Val) |
És una casa que fa cantoner.

fer cap

Anar a un lloc (Val-Mall-Lleida). |
acudir, comparèixer, ésser |
Vés a l’hort a les set, que el camió hi ha de fer cap.
Cap a les set ja faré cap -Lleida-.

Lo Cama degué fer cap al poble a l'edat de setze o disset anys, a tot estirar -Vetllador-.

fer capelletes

Ajuntar-se les persones en grups diferents i d'idees oposades. |

fer grups, grupuscles, bàndols, faccions; dividir-se |
No és hora de fer capelletes, hem d'anar tots junts
-TV3-.


fer capirú

Caure de cap (Valldemossa, Mall). |
trabucar-se, capgirar-se (Mall). |
Alerta, que faràs capirú! -Moixonies-

fer cara

Enfrontar-se a qualcú, combatre'l (Ca-Mall). |
oposar-se, afrontar, plantar cara, tenir cara,
mostrar cara (Mall) |
Hi ha molta gent que fa cara als nouvinguts que no es volen integrar lingüísticament -Migjorn-.
Si ets sol vigilant, a la nit, i t'entren a la fàbrica i et fan cara, malament.

És una persona que ha mostrat cara per al recobrament de l'ús de la llengua -Mirall-.
El seu fill els planta cara (s'encara amb els pares).

Els quals, no tenint-los cara, es llançaren pels barrancs -Verntallat-.


fer cara d'aigua

Es diu d’una persona quan l’han agafada in fraganti (sentim "posar" cara d'aigua, Men). |
quedar petrificat, quedar amb un peu enlaire (Men ) |
Robava en un comerç i quan la policia l'ha sorprès ha fet cara d'aigua. 

fer cara de (+ verb)

Semblar, algú o alguna cosa, allò que es diu (Gir-Mall). |

fer la cara de, semblar, parèixer, tenir la cara de |
Aquest cotxe fa cara de ser bo
(o fa cara de bo).

Fas cara de malalt.

Feia cara de cansament.

La gent feia cara de fàstic
(o d'avorriment).

Aquesta barraca fa cara de ben feta.

És un home que fa cara de no haver trencat mai cap
plat ni cap olla (Ca).

Aquest home està malalt: té una cara afinada! (pàl·lida).

Fan la cara de ser bons, aquests torrons.

Fa la cara de ser bona, aquesta fruita.

Té la cara de ser podrit (un meló; o de ser bo).

Té tota la cara de ser un barbarisme (un mot).


fer cara de festa

Fer bona cara. |
fer cara alegre, fer una altra ganya |
Quan havia enllestit les declaracions, el brigada de Cullera s’ha presentat.... a dur-li personalment la pistola. Broco no li devia fer cara de festa -Guerra 4-
Ja fa una altra ganya, la casa, pintada
(té un aspecte millor).

fer cara de pocs amics

Vegeu 'cara de tres déus'

fer cara de rata sàvia

Semblar un intel·lectual (Bar). |

fer cara 

d'erudit, d'estudiós, de rata de biblioteca |
L'Esteve fa cara de rata sàvia.


fer cara estranya

Adoptar un posat o una actitud d’estranyesa davant un fet o una situació concreta (Mall). |
estranyar-se, sorprendre’s. |
Jo fa temps que em vaig avesar a dir “bon dia” del matí al vespre, i encara és l’hora que ningú m’hi hagi de fer cara estranya
-Lluc.

fer caramull

1 Omplir un recipient o un forat fins més amunt de la seva part superior horitzontal (Terres Ebre-Mall). |
fer castell, fer piló, fer un munt |
I es cobria d’escorça fent un caramull (el clot) -Contalles-.
2 Locució que indica abundància, superfluïtat o excés (per a qualcú Mall). |
en abundància, venir gros (Mall) |
A n’Antoni tot li fa caramull (va bé econòmicament i tot li surt encertat).

fer 'carantonyes' *

La noia fa manyagues al seu pare (o afalacs, moixaines, carantoines, caranques, carícies, acaronaments, -mixanetes, mixinetes, moixetes -Val-; no 'fa carantonyes').

fer carasses

1 Apagar-se i encendre’s una pereta, senyal que aviat es fondrà; també es diu quan un ciri o una candela fan pampallugues (Val). |
fer pampallugues (Gir), fer bellumes (Men), fer llampurnetes |
Haurem de comprar alguna pereta nova, que el llum de l’alcova ja comença a fer carasses. Baixa a comprar una pereta nova, que la d’ací ja fa carasses.
Madona estava tan esclafada per sa malaltia, que ets ulls li feien bellumes i tot ballava davant ella -Novel·letes menorquines-.

pereta: bombeta 
2 Deformar la cara a fi de fer por o de fer riure (Val). |

fer ganyotes, fer ganyes, fer contorsions |

No em faci carasses!
En Jordi es posa a fer cares (ganyotes) -CR-.


fer carn

Matar animals o persones (Mall). |
occir, matar, fer la pell |
Anit el teu ca ha fet carn (ha matat un conill) -Els voltors-.

fer carotes

Fer moviments amb la cara (Men). |
fer gestos, fer ganyotes, fer carasses (Val), (fer babarotes, llengotes, potells; Tresponts) |
En Miquel no parava de fer carotes a la Mercè.

fer càrrecs

Retreure els defectes o mancances d’algú. |
tirar en cara (o per la cara), cantar les veritats, cantar-les clares, fer retrets, reprovar, censurar, dir quatre coses ben dites, blasmar, cantar les quaranta |
Quan sortírem de ca dona Maria, vaig haver d’aguantar un exabrupte de la meva dona, que tota indignada me va fer càrrecs perquè no sabia portar-me bé en societat i sempre la posava en ridícul -L’humor dins el meu entorn-.

fer carrera

Aconseguir una situació més bona (Gir-Bar-Mall). |

avançar, prosperar, anar bé, progressar |
A -Si vols edificar aquí, hauràs de donar quelcom al batlle; pagant faràs la casa allà on voldràs. B -Carall, sí que en teniu un de trempat, en aquest poble!, aquest noi farà carrera. Està bé de saber-ho.

Tots dos nois han fet carrera
(han estudiat).


fer cas de

Fer atenció a allò que una persona fa, demana o comenta (Gir-Mall). |

fer cabal de (Bar), escoltar, donar importància, interessar-se per, atendre, considerar, escoltar, tenir en compte, regir-se per, guiar-se per, fer calendari de (Bar), posar atenció (DIEC) / fer cas omís, escoltar amb un flabiol sonant, guardar al calaix de les burreres (Val) |
Aquest nen no fa cap mena de cas del mestre.

N'
han fet molt de cabal, del llibre nou (l'han alabat molt, Bar).

La gent no fa gaire cabal dels passos de vianants
(Am).

A
-En Xavier ens ha picat el nen (fan P 4). B -Fes-ne cas de la mainada!, avui es barallen i demà s'ho donarien tot (no hi pateixis).

C
-L'home del temps diu que demà plourà. D -Fes-ne cas de la televisió! (no te'n fiïs).

Lotis no escolta les ofertes d'Itàlia
(el voldrien fitxar) -Avui-.

No cal fer-ne cabal (si un dia guanyes, un altre dia pots perdre).

No us hi amoïneu, si no venim

Jo no faig cas de res (de si el jovent arriba tard, del sexe, etc.).

No facis cas de res, tot pot ser (un policia que roba).

E -Què diuen els metges? F -No en fan cas (no hi donen importància; està baix de pressió)

G -Que diu el noi quan el seu pare l'aconsella? H -Se l'escolta amb un flabiol sonant.

Són autors que fan cas omís de totes les preocupacions socials.

Hauríem de fer les nostres coses sense fer cas de si plou a Madrid (Val).

E -L'amo crida. F -No en facis cabal, que està cansat.

G -Tu has de dir que no ho aprovin. H -No m'escoltaran pas a mi: ho aprovaran igualment.

No t'hi pots pas regir amb la previsió del temps (no sempre l'encerten).

No guiar-se amb ningú és la manera d'anar bé.

Les hores continuen amb l'atenció posada en la crisi del Golf (la notícia és a) -TV3-.

Cal guardar al calaix de les burreres les declaracions del Ministre -Saó-.

nota: 1 'Fer cas a' no és correcte.

2 'No fer-ne ni cas' és un castellanisme



fer casa

Guanyar diners i estalviar-los. |

fer bossa, fer racó, arraconar, pujar la casa, procurar per casa, fer-se ric, prosperar, fer-se un futur |
Aquest parell guanyen diners i tenen seny: ja faran casa!

No gastava gaire, per això va fer casa.

Vol fer-se un futur
(fer doblers) -TV3-.

fer castells

Imaginar-se coses que no són gens probables (Am-Bar). |

fer cabdells (Ca), fer projectes irrealitzables, somiar truites, il·lusionar-se, fantasiejar, no tocar de peus a terra (Gir-Val), tindre molta terra a l'Havana (Val-Gir), fer castells a l'aire (Mall) |
Potser ara faig castells i parlant-ne ho veuré diferent
(m'imagino qui sap què).
M'havia fet la il·lusió que em donarien el càrrec.

No et facis il·lusions, que no t'ho donaré pas!

Els tres amics discorregueren una estona sobre els efectes malsans dels castells a l'aire -Tardanies-.
nota: També sentim 'fer castells a l'aire', a Barcelona. Per Balbastre és un barbarisme. A nosaltres no ens agrada, però no ho veiem prou clar.


fer catúfols

Perdre habilitat mental a causa de l'edat (Am-Bar). |

fer cadufs (Mall-Val), repapiejar, caduquejar, perdre la memòria, imaginar-se coses, fer suposicions, (fer cadufos, fer caducos; Eiv) |
Ja faig catúfols
(perdo la memòria).
Fot cada catúfol, aquest home!
(entén les coses a l'inrevés).
Ja hem fet catúfols!
(som grans i ens equivoquem, Bar).
No li pertocava cap cosa, però ella es feia catúfols
(imaginacions).
A més des bestiar i fer es menj
ar per cinc, m'havia de carregar sa vostra majora, que, cadufo va, cadufo ve, li celebràrem es cent anys -Pagesos i senyors-.

En Pere Puàs ja era vell i deien que feia caducos, ara tenia sa mania que baix des seu llit hi havia un cocodril -Xacoters-.


fer catxa

Fer anar el joc més alt tenint males cartes. |

envidar sense tenir bo, fer veure que es té bo, fer un bluf, anar de bluf |
A mi m'agrada fer catxes, quan jugo al truc. 


fer caure

Fer que un govern o un governant pleguin de manar. |

ensorrar, enderrocar, abatre, enfonsar
Els partits, un s'ajunta per fer caure l'altre.


fer caure la cara de vergonya

Vegeu 'caure la cara de vergonya'


fer caure les mans de fred

Fer molt de fred (Men). |
fer un fred que pela, gelar, glaçar,
fer fresca (un fred moderat), fer l'aire prim (Am), (fer l'aire fi, fer un fred que travessa, Ca); quedar amb les mans balbes de fred |
Feia un hivern tan cru que em queien les mans de fred.

Avui fa l'aire prim
(fa fred). 

fer causa comuna

Defensar, dues o més persones, la mateixa causa. |

posar-se d'acord, actuar conjuntament, anar junts, donar-se suport |
Gènova va fer causa comuna amb els pisans
-Llibre-.

fer ceba

Renunciar, un jugador, a escapçar les cartes, abans que un seu contrari les reparteixi. Es fa ceba picant amb el puny a sobre del joc de cartes (Ca). |

no escapçar |
A -
Escapça, Gori. B -No vull escapçar! (i fa ceba)
nota: En un exemple del DCVB 'fer ceba' vol dir 'deixar de fer una feina'. Suposem que té relació amb el cas de les cartes.


fer censal

Fer el cens, passar llista. Ací, irònicament, la frase feta és usada en el sentit de quedar-se coses, fer-ne un net –fer la llista del que hi ha, per quedar-s’ho- (Mall). |
fer net, fer paquet, fer córrer, pispar |
Amb sa nit que fa, me sembla que ses solades estan perilloses, convé que anem a fer una passada pels sementers, no sia cosa que mos hi facen censal
-Tardanies-.


fer cinc cèntims

Donar una informació, generalment amb pocs detalls (Gir-Bar). |

posar al corrent, comentar, parlar |
Què van dir de mi a la reunió? Si me'n pots fer cinc cèntims,
t'ho estimaré.
Ja ho sé com va anar, la tia me'n va fer cinc cèntims.

fer cisa

Robar poques quantitats, normalment monedes, d’una manera continuada (Val). |
fer córrer els dits, pispar, afaita
r els diners
La mare ha descobert que li fem cisa cada dissabte
.

fer claudicar

Obligar a creure a qui no ho vol fer (Am). |

fer arronsar (Ca-Am), fer afluixar |
És molt tossut, aquell noi; quan vol una cosa, ningú no el fa claudicar.

Ja et fan claudicar la mainada: qui no en té, no se sacrifica per res
(has de renunciar a coses).


fer cleca 

Passar una estona divertida xerrant o jugant (Ca). |

fer xerinola, fer gresca |
Van venir els del carrer de la Jonquera a seure i vàrem fer una bona cleca.


fer coixí (una cosa)

Ajudar, una cosa, a emplenar un espai buit, sovint per evitar que es produeixi un dany (Am). |

fer tou, emplenar; emparar, sostenir, fer molla, protegir, esmorteir |
Posa't uns quants diaris a sota el cul i et faran coixí
(estaràs més bé).
Si hi ha coixí, ja pots beure vi
(si pipes i has menjat, no et farà mal).
Fa poc coixí, una ensaïmada
(has de menjar més, per no quedar decandit).
Un got de llet no fa coixí.

L'equip gironí fa coixí
(agafa avantatge) -El9-.

fer colla

Agrupar un grup de persones per tal de fer quelcom. |

acollar, reunir, ajuntar, aplegar, fer pinya, fer palanca (Am) |
En Serafí fa colla per anar al Rosselló a treballar.
La iaia no fa mai colla
(sempre vol fer els àpats sola a taula)

No hem pogut fer colla per ballar sardanes
(érem pocs).

Quan va començar la baralla, tots els altres van venir a fer-hi pinya
(a ajudar-nos).

Els pares han de fer palanca
(han d'ajudar els fills a aprovar).

nota: Vegeu 'acollar 1 i 3, al Volum 1.  


fer colla a part

Anar separat dels altres, una persona o un grup. |

fer lliga a part, fer colla renyida (Ca), no fer colla, no acollar, fer grupets, anar un grup aquí i l'altre allà, fugir de la colla, fer la seva via, allunyar-se, fer rotlle a part (Pallars) |
La mainada fan colla a part
(a l'àpat del casament).

Els mestres fem colla a part
(no dinem amb la mainada).

Au, seieu aquí amb nosaltres, no fem pas colla renyida
(no feu grupets).

En Conrad sempre fa colla a part
(va sol, no es fa amb els altres).

A l'escola, els francesos sempre feien lliga a part
(anaven ells amb ells).

Sempre preferia fer lliga a part
(menjava sol, anava sol) -Carlinada-
.

L'enemistat serveix perquè tots els membres de la família facin rotlle a part -quan Judes-.


fer colló

1 Es diu d'una cosa molt exagerada (Mall). |
ésser carregós, (fer gros, fer llarg, fer fava Mall) |
Eh, Joan, calla un poc, fa colló tanta explicació!

Seria molt d'agrair que aqueixa genteta aigualida es deixessin de "polles", "follar", etc., que fan fava.

2 Expressió que indica protesta, a causa d'un suposat abús d'autoritat, de confiança, etc. |
fer-ne un gra massa, (fer pardal, fer beneit, fer Pep Mall) |
Fa colló que l'encarregat et faci fer a tu la feina bruta.
 

fer colzes *

Per aprovar les oposicions em vaig haver de cremar les celles estudiant (o de trencar molt el cap -Gir-Val-, escalfar el cap, passar el dia estudiant, vaig necessitar suc de cadira -DCVB-; millor que vaig haver de fer molts colzes, de posar colzes).
Aquí hi manca suc de cadira.

fer com

Ésser una cosa igual que una altra. |

ésser com, tenir les mateixes característiques que, fer igual que |
La mel que no s'apraona no és bona.

Fa com l'oli, aquesta llet, no es glaça.

A -
La Núria no saluda mai. B -Fa com el seu pare.

apraonar-se: Tornar-se espessa una part de la llet -o d'un altre líquid-, i, l'altra part, quedar aigua; agrumollar-se, amatonar-se -la llet-, coagular-se,
(triar-se, brossar-se, Val). 


fer com aquell que

Començar una acció i no acabar-la. |

fer com si, semblar que volia, fer un gest que fa pensar que |
Ha fet com aquell que es volia asseure, però no ho ha fet.

La moto va fer com aquell que gira a l'esquerra, però va anar tirant endavant.


fer com aquell qui és boig

Fer veure, algú, que no sap res d'un tema o que no s'ha adonat d'una cosa. |

fer com aquell que res, fer l'orni, fer el desentès, fer com aquell, despistar dissimular, fer veure que no ho veus; fer el distret, fer el despistat, fer l'andorrà, fer el pagès (Gir-Bar), (fer l'enze per no anar a soldat, fer el borinot Bar), fer es beneit (Mall), tindre el pensament al cel de les oques (Val) |
A
-Hem aparcat malament i ja veig venir un mosso. B -Tu fes com aquell qui és boig.

Si la tia et parla d'aquell dinar, tu fes com aquell que res
(fes veure que no et sap greu que no et convidés).

Jo vaig fer com aquell que res
(vaig fer veure que no sabia la notícia).

A l'hora de pagar feia el borinot
(no es decidia).
 

fer com aquella vaca que es va menjar el vedell

Anar consumint quelcom de mica en mica fins que no en queda. |

quedar-s'ho tot, no quedar-ne |

Només hem de pagar! Els governs faran com aquella vaca que es va menjar el vedell. No ens quedarà res.
Al banc ens descompten diners per tot, és una vergonya. Fan com aquella vaca que es va menjar el vedell.

nota: Es diu que una vaca estimava molt el seu vedell i el llepava molt, però llepant, llepant, se'l va menjar.


fer com el capità Aranya

Es diu quan algú embuixa altres persones en una acció arriscada i d’èxit poc probable, de sa que ell després es queda fora (Eiv). |
embarcar, embolicar, engalipar, manipular, embarcar els altres i quedar en terra, escalfar el cap
|
No t’escoltis n’Andreu, que fa com es capità Aranya
-Arrels-.
embuixar:
Aquissar un gos a envestir, incitar. 

fer com el dijous

Hom ho diu de qui fa nosa perquè es posa al mig del pas dels altres. |

posar-se al mig -o enmig- com el dijous, fer com la pudor, entrebancar, destorbar |
Noi, fas com el dijous: m'hauries de deixar passar.


fer com els animals gelosos

Hom ho diu de qui, quan es l'hora de treballar, tot el distreu: mira, colleja, es gira i no fa la feina (Ca). |

no pencar, romancejar |
Aquest fa com els animals gelosos.

collejar: Fer moviments de coll, estirar-lo (DIEC).

gelós: (Cavall o mul) que no es deixa tocar, que tot d'una que el toquen fa senyal de mossegar o de tirar guitzes (Empordà, DCCVB)
.

fer com els burros de Biure: ensumar i riure

Hom ho diu de qui va a un ball o a una festa i no troba parella (Ca). |

fer com els burros de Biure: trempar i riure (Ca) |
A
-Què, vares lligar dissabte? B -Vaig fer com els burros de Biure: ensumar i riure.

Biure: Municipi de l'Alt Empordà. Al segle XIX hi havia molts ases que duien cap a Figueres el guix d'unes guixeres que s'explotaven al municipi. 


fer com els de la Bisbal, que tant se’ls en fot quedar bé com mal

Vol dir que les crítiques no alteren el capteniment d’algú (Ca). |
als de la Bisbal tota cosa els val (Am); que s'ho agafin com vulguin!, no m'importa!, m'és igual!, tant m'és el que pensin! |
A
-Si no vas a casament, s’ho agafaran malament. B -Mira, no em ve bé d’anar-hi, i jo faig com els de la Bisbal, que tant se'ls en fot quedar bé com mal. 


fer com els de Ridaura

No immutar-se per les coses. S'usa tant en sentit literal com en sentit figurat. |

fer com els de Ridaura, que quan plou la deixen caure; agafar-s'ho bé, parar l'esquena i no capficar-s'hi, fer es joc d'Eivissa (Mall) |
A -Ja plou! B -Farem com els de Ridaura.

C
-Fa una temporada que els conills se'ns moren. D -Sí, haurem de fer com els de Ridaura.

E
-Plourà! F -Idò, si plou farem es joc d'Eivissa. E -Què fan a Eivissa? F -La
deixen caure (petita endevinalla, amb preguntes i respostes.) -Moixonies-.

fer com els de Sant Andreu

Pagar cadascú la seva part d'una consumició o d'una altra despesa (Bar). |

fer com els de Sant Andreu, que cadascú es paga allò seu |
A
-Com ho farem a l'hora de pagar. B -Com els de Sant Andreu.

fer com els esquirols

Hom ho diu a qui, quan plou, va sense paraigua (Am). |

Noi, tu fas com els esquirols!
nota: Diuen que els esquirols, quan plou, es posen la cua a sobre i ja no es mullen.
 

fer com els gats

Rentar-se la cara poc i de pressa (Ca). |

rentar-se com un gat, rentar-se de presa, rentussejar, rentar-se amb molt poca aigua (Bar) |
Jo faig com els gats, em rento amb una mà.


fer com els gitanos

Hom ho diu de qui té un tracte de franquesa amb tothom i coneix a tothom. |

ésser molt franc |
A -Amb qui parla l'Amèlia? B -No sé, fa com els gitanos, aquesta.  


fer com els gossos

Hom ho diu de les persones que no suen (Ca). |

no suar mai |
Jo no suo mai, faig com els gossos.


fer com la perdiu, que tan aviat plora com riu

Es diu de qui canvia sovint d'estat d'ànim o de pensament. |

fer com el gosset de sant Feliu, que tan aviat plora com riu (Am); aquest, tan aviat plora com està content (Ca), la muller de la perdiu, tan aviat plora com riu (DCVB), sembla la Candeleta: uns dies riu i els altres plora (Val) |
La mainada fan com la perdiu, que tan aviat plora com riu
(no us preocupeu, si ploren).

fer com la pudor (o semblar la pudor)

Hom ho diu de qui es posa en totes les qüestions. |

ficar-se on no li importa, ficar-se on no el demanen, ficar cullerada en tot, ficar-se en bucs, ésser manefla, ésser tafaner, ésser xafarder, fer el nas (Bar); ésser manifasser (Val) |
Tu també hi eres, en aquella baralla: fas com la pudor.
  Sembla la pudor, aquest pol·len: el trobes pertot arreu.

fer com les gallines quan vola l'esparver

Prendre precaucions (Bar). |

arrencar-se a córrer, amagar-se, fugir |
Quan arriba el mestre d'obres, tots aquest que seuen fan com les gallines quan vola l'esparver
(tots es posen a treballar).


fer com les oques

Menjar molt de pressa (Ca). |

empassar-se el menjar |
Ja estàs? Fas com les oques, tu.


fer com qui no ho veu (i: fer com qui no ho sent)

No voler veure una cosa (Am). |

fer veure que no ho veu (Ca), fer com aquell que res, fer l'orni, fer el desentès, fer els ulls grossos; fer el distret, el despistat, (fer el 'tio' gipó, fer-se el tòfol, Val)|
L'àrbitre ha fet com qui no ho veia
(no ha xiulat la falta) -CR-.
Faré com si no ho hagués sentit
-una ofensa- (o faré veure que no ho he sentit).

fer com Sant Tomàs

No creure's, algú, una cosa fins que la veu. |

quan ho vegi, m'ho creuré |
A
-Ja t'ho pagarà, no hi pateixis. B -Ja ho veurem, jo faig com Sant Tomàs.


fer com una ala de corb

Fer una línia corba (Mall). |
fer una essa, haver-hi un revolt o un giravolt, ésser encorbat (Mall) |
El camí fa com una ala de corb -Nous escrits-.

fer combinacions

Combinar accions a fi d'obtenir un resultat. |

fer maniobres, fer arranjaments, fer filigranes |
S'han de fer combinacions per no pagar tant a Hisenda
(presentant les coses d'una manera o d'una altra).

fer comboi

Fer il·lusió o fer goig alguna cosa (Val) |
agradar, abellir, venir de grat -o de gust-, plaure, acomboiar, fer gràcia (Gir) |
Fa molt de comboi anar tots els amics amb la mateixa samarreta
Em fa comboi anar de vacances a Tabarca.

fer combregar amb rodes de molí

Vegeu 'combregar amb rodes de molí'


fer comèdia

Fer veure una cosa que no és, per riure o per despistar l'altra gent. |

fer veure una cosa per altra, fingir, simular |
No facis comèdia, que no tens res!
(fa veure que té mal a la mà i no pot escriure)
Aquest jugador fa comèdia: no té res
(millor que 'fa teatre').

fer companyia (a algú)

Quedar-se al costat d'una persona per acompanyar-la. |

acompanyar, quedar-se a prop, estar amb, fer claca (Am) |
Si vas a comprar, ja et faré companyia.

Quan va a la plaça sempre n'hi ha que li fan claca
(hi van a xerrar).


fer compliments

1 No fer una cosa per timidesa, per educació, per respecte... |

estar-se de, reprimir-se; fer-se pregar, haver d'insistir perquè algú faci una cosa |
Ja podeu començar a menjar, no feu compliments.

Quan vulguis el carretó, agafa'l sense compliments
(no cal que m'ho diguis).
2 Dir a algú coses agradables, afalagadores. |

alabar, afalagar, dir falagueries; estar per algú,
passar la mà per l'esquena |
Aquest senyor sempre fa compliments al nen
(li diu coses agradables, l'alaba).
M'hi vaig quedar per fer-los un compliment
(fer una mica de companyia, per quedar bé).
Li passaves la mà per l'esquena i en feies el que volies, d'en Jordi (li deies que era trempat i ja treballava).

fer comprometre

Posar en una situació difícil o desagradable. |

comprometre (Mall), posar en un compromís, fer quedar malament |
La mainada fan comprometre
(diuen coses que han sentit, no saben quan han de callar).

No treballis tant que ens fas comprometre
(l'amo veurà que fas més feina que jo).

Aquest nen fa el que vol, però un altre dia us farà comprometre.

Em feu comprometre
(envieu escrits amb faltes i pot semblar que jo no en sé).


fer compte rodó

Suprimir la fracció d'una quantitat (Bar-Gir). |

fer nombres rodons |
N'hi havia 400, fent compte rodó.


fer comptes de

Tenir la intenció de fer una cosa (Mall, Men). |
comptar, tenir interès, tenir previst, pensar, confiar, fer pensament de, esperar |
Dissabte no faig comptes tocar llit -Tomeu Penya-.
Faig comptes de no sortir de ca meva.
No en feia comptes i, mira amb qui s'ha casat!
Aquestes forces fan comptes de presentar-se plegades al Senat
–Mirall-.
En principi faig comptes de venir, però si no vinc, no patiu.
Hagué de passar-hi més temps dels que feia comptes -Adagiona-.

fer coneixença (o coneixences)

Establir una relació d’identificació i coneixement d’una altra persona (Gir-Mall). |
conèixer gent, fer amistat,
 lligar coneixença (Mall) |
La setmana passada vaig fer coneixença amb el teu germà de Sant Celoni.

Prest hagueren lligat coneixença i quan els camperols hi anaven amb la carnassa
(per als voltors) li solien dur presents -Els voltors-.
Hem fet molta coneixença a Sant Feliu
(hi anem a l'estiu).

Allà ens hi divertim, perquè hi tenim la coneixença (hi coneixem gent)

fer conferència (i: anar a conferència)

Fer classe fora de l'horari d'una escola o fora de l'escola.

fer classes particulars, fer classes individuals, fer classes de repàs |
Al vespre faig conferència a dos nens.

Tinc un grup de nois que vénen a conferència a casa.


fer confiança

Tenir confiança en algú. |

confiar, fiar-se de, comptar amb |
Gràcies per la confiança que ens fan escoltant-nos
-TV3-.

Feu-me confiança!
(voteu-me).

Gràcies per la confiança que ens heu fet durant tot aquest temps
(un botiguer que plega a un client).

nota: 'Fer confiança' també es diu en francès.


fer conjunt

Estar fetes per anar juntes, dues coses. |

formar un tot, fer joc |
Les cadires i les taules fan conjunt.


fer consciència

Sentir-se algú culpable d'una cosa; fer llàstima, quelcom. |

saber greu, tenir remordiments, tenir escrúpols; fer pena, plànyer, tenir compassió, tenir pietat, fer sentir pena, causar disgust |
Em feia consciència -
la situació- i no els cobrava el lloguer del pis (anaven malament).

No es pot tenir consciència de ningú
(no es pot ser bo).

Fa consciència, deixar-los sense llum.

Em fa consciència fer-lo pujar fins al tercer pis
(el repartidor de butà; pujo la bombona jo).

nota: Trobem 'saber mal', al DNV.


fer constar

Posar per escrit un fet o una opinió. |

consignar, registrar, inscriure |
Vull fer constar que ahir la sessió no es va fer
(en una acta).

Hi faré constar el teu nom
(al document).


fer consumir

Fer perdre la salut lentament, un patiment físic o moral. |

fer patir, destrempar; ésser corcó, mesell, fer-ho passar malament, desesperar, empipar, fer escruixir, fer venir cabellblanc (Ca) |
Els paletes i les obres fan consumir.

Aquesta nena fa consumir per menjar
(no menja).

Me les fa passar molt putes, la sogra: em fa consumir.

Els treballadors que no treballen em fan consumir.

Una maldat com aquesta fa escruixir.

La dona vomita sovint, està molt malalta: em fa venir cabellblanc.


fer content (algú)

Donar una satisfacció a algú. |

algú riurà; donar una alegria, satisfer, acontentar |
Faràs algú content, si t'atraquen
(porta molts cèntims a sobre).
Digues-li que la llences, la màquina: la faràs contenta
(no la vol).
Si el vols fer content, digues-li que s'ha aprimat.

Hem de mirar de fer content a tothom
(ho diu el muntador de calefaccions).
Ho va dir perquè el volia fer content.

Si em voleu fer content, mengeu força.


fer contrari (o fer el contrari)

Dir el contrari del que un altre afirma, o viceversa (Mall). |
contradir |
No li faré contrari.

fer cop

Fer una gran impressió. |

impressionar, sorprendre, colpir, causar sensació, fer impacte, excitar, afectar, fer cosa, anguniejar |
Ets preciosa amb aquest vestit: faràs cop.

Fa cop sortir a l'escenari.

M'ha fet cop anar-hi
(al metge).

Li va fer cop veure'l mort.
nota: Ens adonem, un xic sorpresos, que el DIEC ha admès 'donar el cop' en aquest mateix sentit.

fer córrer

1 Moure una una cosa del seu lloc. |

passar, acostar, desplaçar; ajornar |
Fes córrer el porró, Josep
(passa'l sense aixecar-lo).
Faré córrer la cortina.

A
-La nena ha agafat el cotxe. B -Tothom me'l fa córrer! . El cotxe vell, ara no el fem córrer.
No m'agrada fer córrer la gent
(que m'hagin de venir a portar coses, dur al metge).
Avui la gana em fa córrer.

Ja ho he fet córrer dues vegades, ara hi he d'anar
-ajornat- (a fer radiografies a l'hospital).
L'han fet córrer, el contenidor
(mogut de lloc).
Et faré córrer els botons de la camisa.

S'ha de fer córrer, la cremallera
(moure).
Tu, la llengua fas córrer, no altres coses
(és gandul).
El fred em fa córrer
(sóc fredeluc).
Vaig haver de fer córrer a tothom
(no tenia auto).
Si s'han de fer córrer els llits, jo sola, no puc.

Ha arribat l'hora de fer córrer el bigoti
(de menjar, Am).
Dóna'm els cèntims i te'ls faré córrer
(et portaran un rendiment).
2 Fer circular una nova, sovint de manera falsa. |

propalar, dir, escampar (Gir-Val), esbombar, divulgar, fer la roda (Am) |

Eren badomeries que feien circular
(o faules, mentides; no 'bulos').
Es va fer córrer que estava embarassada.

Feien córrer que se separaven.

A
-Tanqueu la botiga? B -No, la gent ho fa córrer.
Fan córrer que ens entenem.

C
-Aquell ximplet va fer córrer que era mort -el van operar-. D -Li has dit res? C -Sí, li vag dir si li havien sobrat esqueles.
Feu-ho córrer, això
(que se sàpiga).
S'ha de venir a buscar el graduat escolar; digues a l'Anna que faci la roda (que ho escampi).
3 Tenir una relació de festeig o de sexe amb algú. |
tenir relacions, festejar, anar, fer el Quelet (amb una prostituta, Bar) |
Per mi, en Josep la fa córrer
(s'hi entén).
Era casat i feia córrer dues dones més.

Quan érem joves
en feien córrer una a cada poble (hi ballaven, hi mig festejaven).

fer córrer el vermell

Fer un foc controlat (Am). |

fer córrer foc, calar foc |
Jo no els estasso pas mai, els marges; faig córrer el vermell.


fer córrer els dits

1 Robar, usualment coses de poc valor. |

fer córrer les urpes (Ca), fer córrer la mà (Bar), fer córrer les ungles, lladreguejar, furtar, pispar, vetllar pels descuidats, tenir els dits llargs, ésser lladregot, ser llarg de dits, fer córrer l'arpa –o l'ungla- (Val) |
Aquesta dona fa córrer els dits per les botigues.

Hi ha algú que fa córrer les urpes per aquests horts.

Jo me malfiavi també que com totes elles no fes córrer les ungles i... -Per Morellàs-.

2 Palpar sense permís. |
grapejar, tocar, fer tocaments |

Aquest fa córrer els dits amb les noies de la fàbrica.


fer córrer la cadira

Perdre un càrrec bo. |
perdre la moma, el càrrec, un privilegi
|
Molts polítics tenen por que els facin córrer la cadira
.
nota: En castellà se sol dir 'perdre la cadira'.


fer córrer la vista

Copiar en un examen (Fi). |

fer trampes, fer trapelleries |
La Rosa fa córrer la vista.

Noi, no facis córrer la vista, que et veig
(copies).

fer córrer molta tinta

Hom ho diu d'un fet del qual es parla molt. |

fer córrer rius de tinta, ésser molt comentat, fer parlar |
Va ser un casament que va fer córrer molta tinta
-Avui-
...que tants rius de tinta havia provocat
(comentaris) –Llibre-

fer 'corro' *

Quan va arribar tota la colla de Francisquet, ens van fer rotlle (o rotllat, rotllana, rodona; ens van envoltar, ens van rotllar; no ens van fer 'corro', van fer 'corrillos') -Encara rai-.


fer 'corte' *

Em fa vergonya, sortir a l'escenari (o em moro de vergonya, no m'hi atreveixo, em fa cop, em fa cosa, em fa angúnia, em fa ànsia, em fa impressió, em fa impacte, em fa por, m'empegueeix -Mall-; no em fa 'corte').


fer cos

Donar força, un aliment (Am). |

alimentar més, reforçar, atipar, fer cor (DCVB) |
Fa més cos, menjar això.

La carn fa més cos que el peix.

Posa-hi sucre, a la llet: sempre farà més cos.

Hauries de menjar carn de cavall, que fa cos.

L'aigua no fa cos (et debilita, et deixa flac).

nota: Veiem 'fer cor', al DCVB, però sentim 'fer cos', a Ca i a Am.

fer cosa

No venir bé, per alguna raó, de fer una cosa (Gir-Andorra). |

fer angúnia, fer ànsia, fer impressió, fer por, espantar, fer feredat (molta por), fer vergonya, repugnar, anguniar; saber greu, fer recança, tombar d'esquena (DIEC) |
Et fa cosa, anar a caminar sola pel bosc?

Som amics i em fa cosa haver-li de dir que no.

No et fa cosa, matar l'ànec?

Li fa cosa entrar al bar, a la nena
(té vergonya).
Em fa cosa, d'anar-hi
(a donar el condol).
Em feia cosa demanar-li
(tenia por que crides).
A –
Canta'n una, Miquela. B –Em fa cosa!
Em fa cosa, dur barret.

Diu cada mentida que fa feredat
(les diu molt grosses, diu cada mentida que fa por, no te'l pots pas escoltar de res)
.
Espantava, la quantitat d'aigua que hi havia.
El terratrèmol feia feredat.

Els comunicats fan feredat
-Punt-.
Fa recança viatjar amb aquesta calor
(mandra).
Em fa una mica de vergonya dir que sóc vegetarià
(o em repugna; no em fa 'repelús').

Té un currículum que tomba d'esquena -moltes obres- (o que fa feredat, impressionant)- CM-.


fer cosa de

Fer aproximadament. |

fer més o menys, fer si fa no fa, fer prop de |
Va fitxar fa cosa de dos mesos
-TV3-.
A -
Fa gaire que és aquí? B -Fa cosa de deu dies.
Tenim el santuari a cosa de deu quilòmetres de la ciutat.


fer coses sense ganes

Fer coses per complaure algú. (Ca). |

fer coses per obligació, fer el que toca fer |
A -
Com és que has comprat un altre cotxe al teu noi? B -De vegades s'han de fer coses sense ganes (el noi és malalt, li demanava un auto i l'ha volgut complaure).


fer costat


Donar suport, assistir a algú (Gir-Val-Mall). |
ajudar, defensar, tutelar, acompanyar, protegir, abonar |
Vaig poder estudiar, quan els nens eren petits, perquè el meu home sempre em va fer costat.
Si el projecte és com dius, vos farem costat
(Val).

fer cuitat

Treure el cap per mirar, algú que és amagat, i recular-lo de pressa (Am). |

mirar i amagar-se, donar una ullada |
La nena fa cuitat
(mira des de darrere la porta).
Allà n'hi ha un que fa cuitat
(són nens que juguen a acuit).

fer curt de

No haver-hi la quantitat d'un producte que s'havia previst. |

faltar-ne, no haver-n'hi prou |
Sempre fem curt de menjar.

He vist que fèiem curt d'aigua i n'he comprada.

La dona té trenta parells de sabates, i potser faig curt.

He fet curt de cèntims, a la botiga
(me n'han faltats a l'hora de pagar).

Afanyem-nos, que farem curt
(arribarem tard, Ca).

He fet curt de gasolina.

Compra'n seixanta caps per no f
er curt -Punt-.

A ell tot això ja el fa curt
(li sembla que és poc) -Temps-.

En Quim ha fet curt i torna a córrer (els ha acabats, un ciclista retirat que hi torna per manca de diners) – Avui-.


fer d'advocat del diable

Defensar, en una conversa, una mala causa o una causa perduda. |

fer de dolent, fer de dolent de la pel·lícula |
Ara faré d'advocat del diable
-TV3-
.

fer d'escolà

Hom ho diu de la persona submisa, que no compta per a res en un lloc (Am). |

ésser un escolà d'amén (Val), no pintar-hi res, ésser un lacai, ésser un acòlit (fer de campaner, tocar només la campana, ésser un cordillaire Ca), fer s'escolà (Mall) |
Jo, per anar a
una junta a fer d'escolà, ja no hi vaig (el president no accepta oposició)

Tu, quan eres a l'Ajuntament, només tocaves la campana.


fer d'home bo

Intervenir en una disputa o en un acte de conciliació a fi de mirar de posar d'acord les dues parts (Gir-Mall). |

voler posar pau, fer de bo, fer de mitjancer, fer d'apagafocs, fer de bomber, ser un –o fer d'- arreglaparròquies |
Jo hi vaig anar a fer d'home bo.

nota: En la pilota valenciana «l'home bo» és el jutge o àrbitre.


fer de (+ nom)

Convertir una cosa, o una manera de fer les coses, en una altra. |

transformar, convertir |
Els ministres de la CE fan dels debats televis
un espectacle (o fan un espectacle dels seus debats).

Projecte per fer del Camp Nou un macroestadi
-Avui-.

Aquests nois han fet de la seva vida un joc
(o no fan res més que jugar) -Avui-.

Farem de la festa un dia memorable.


fer de bastaix

Fer les feines més feixugues d'un lloc (Gir-Mall). |

ésser el burro de la casa, tocar sempre el treballar, pencar molt, ésser l'escarràs, ésser el camàlic, fer coses de força (Ca); formar |
Vaig plegar de la fàbrica perquè em feien fer de bastaix.

Tenia les espatlles encetades de la màquina d'arruixar, és diferent de vosaltres, que no heu fet mai res de força.

Aquest noi forma com un home
(fa la feina com).


fer de bo

Proposar un pacte entre dues parts. |

fer d'home bo, fer de bona mà (Ca-Am), fer de mitjancer, recomanar, intercedir a favor de |
El sogre no em volia, de gendre; sort que el seu germà em va fer de bo
(em va anar a favor).

Va venir per poder-te fer de bo
(recomanar) –TV3-.

Quan vam comprar el camp, en Jordi va fer de bona mà
(va anar a favor nostre).


fer de bon anar

Es diu d'una persona de companyia agradable o d'un temps bo.
afable, falaguer, plaent, que dona bo, grat |
Fa de bon anar amb els de la colla de la Maria.
Encara fa de bon anar, al dematí
(fa bon temps). 

fer de florero *

A -Com és que pleguessis de la Casa de la Vila? B -Perquè només em volien per fer bonic (o per decoració, per fer mostra; perquè no hi pintava res; no perquè només em volien per 'florero').


fer de gos

Passar l'estona sense fer res (Ca). |

no fer ni brot, reposar |
Me'n vaig a fer de gos, a caçar les ombres
(a seure a l'ombra, un jubilat, a l'estiu). 

fer de la necessitat virtut

Fer amb gust allò que s'hauria de fer igualment per força. |

agafar-s'ho bé, fer de bona gana |
La gent ho vol així, doncs fem una llei que ho permeti: fem de la necessitat virtut
-Punt-.

fer de la nit dia

Es diu de qui va a dormir molt tard i de dia es queda al llit. |
ésser un tronera, córrer a la nit i dormir de dia |
Ara, el jovent, de la nit en fan dia.
No el truquis gaire d’hora perquè, com que de la nit en fa dia, encara deurà dormir.

nota: També es diu 'del dia en fa nit'.

fer de la vida un sac de gemecs

Queixar-se o gemegar contínuament (Mall). |
plànyer-se molt, (el deuen afaitar amb so raor de dobler!, gemegar de granat Mall) |
No facem de la vida un sac de gemecs.  

fer de mal (+ infinitiu)

Se sol dir de les coses que costen d'entendre, d'endevinar o de fer. |
costar, ésser dificultós de, fer mal (Mall) |

Fa de mal anar, d'excursió, amb un que no pot seguir.

Mira, fa de molt mal dir, això (ho diu qui no està segur d'una cosa o qui no en vol parlar)
A -
Avui guanyarà, el Palamós. B -Fa de mal dir (depèn).
Fa de mal dir, si és millor festejar de jove o de més gran.

Fa de mal menjar, quan no hi ha gana
(fa de mal generalitzar).
Fa de mal dir, si ho havia fet ell o no.

Fa de mal explicar
(costa, és llarg).
A mi em fa de mal refiar
(em fa malpensar) -Punt-.
Hi ha coses que fan de mal entendre.
Fa mal comparar, el preu, perquè venen coses diferents
-Mall-..
nota: Vegeu també
'de mal (+ verb)'

fer de 'matxaca' *

Només em volien per fer d'escarràs (o de bastaix, per treballar; no per fer de 'matxaca'). 


fer de més i de menys

Adaptar-se a les circumstàncies (Am). |

ajustar-se a, acomodar-se a |
Es pot fer de més o de menys a l'hora del testament
(es pot afavorir el fill més pobre).
Es pot fer de més i de menys, quan convé
(donar més subvencions allà on convenen més) -Punt-.

fer de 'palmero'

No em repeteixis el que vaig dient -en un rall, tertúlia- (o no em facis de segona veu; no no em facis de 'palmero').

fer de papu

Tenir autoritat i fer creure altres persones (Bar). |

fer por, menar la dansa, portar la bandera |
A -Castiga'l tu, que ets el director -en una escola-. B -També me'n canso, de fer de papu.


fer de Pere Mateu

Voler, algú, comandar o dirigir una empresa o activitat de manera presumptuosa, sense estar-hi capacitat ni pertocar-li (Mall). |
(voler esser més que la reina Ester, fer de Pere Nicolau Mall) |
Quan arriba la Fira en Damià va pertot i no atura de fer de Pere Mateu. 

fer de pont

Procurar l'entesa de dues persones o de dos grups. |

fer d'intermediari, d'home bo, dnt, fer de coixí (Gir-Val) |
Ha dit que no pensa fer de pont entre palestins i israelians
–CI-.
Han fet de pont entre els directors de teatre de poble
-CR-.
El PTN aspira a fer de frontissa en el Govern del PCD
-ajudar a governar- (no: a fer de 'bissagra') -CI-.

fer de 'xatxa' *

A darrere de l'un i de l'altre sempre has de fer de minyona (o d'escarràs, de camàlic, sempre et toca treballar; no has de fer de 'xatxa').
Hi v
aig a fer de minyona -a casa dels néts- (o a pencar, a fer de bastaix; no a fer de 'xatxa').


fer dematinades


Llevar-se al matí molt d’hora (Men-Mall). |
matinar, matinejar, fer matines, matinejar, aixecar-se aviat |
Es sagristà, cansat que li fes fer foscades i dematinades, un dia es va decidir de fer-li’n una per veure si l’escalivaria
–Fets-.
fer foscades:
Plegar de la feina quan ja és ben fosc.

fer descabdellar

Fer explicar una cosa a algú fil per randa, amb tots els detalls. De vegades té un sentit negatiu |

fer xerrar, dir una mentida per saber una veritat |
L'Arcadi ahir es va ben descabdellar
(va dir perquè havia renyit amb el seu cunyat).
Ella li feia preguntes per fer-la descabdellar.

No ens ho volia dir, però li vam fer xerrar.


fer despits

Fer coses a una persona o a un animal per fer-lo enfadar (Ca). |

fer putades, fer empipar, fer emprenyar, fer dolenteries; fer una cosa per despit, per venjança, per revenjar-se |
Nen, no facis despits al gos!
(li fa ganyotes, li ensenya menjar i no li'n dóna).
El nen amaga les coses del seu germà petit i el pica, només li fa despits
(té gelosia).
Diu mal de mi per despit, per odi.
Em va denunciar per despit
(no em pot veure).

nota: Vegeu també 'despits', al Volum 1.


fer deu i talla

Mantenir el cap clar en una situació compromesa (Men). |
tenir serenitat, saber dominar-se, tenir el cap ben assegut (Men) |
Fins aquí hem arribat de fer el desentès; ara faré deu i talla i ja veuràs com t'espavilaré.

fer dia de

Fer un temps adequat per a fer una activitat. |

fer dia per, ésser un dia bo per |
Avui no fa dia de beure
(fa fred).
Ha fet uns dies per menjar gelats.

Fa dia, per posar-me la trenca?

Ahir no feia dia per passejar.


fer dies

1 Durar una cosa, un fet, d'una manera constant i repetida, un temps que hom percep com a llarg, encara que pugui no ser-ho. |
fer temps, durar massa
|
Fa dies que dura, aquest malestar a la fàbrica?
Fa dies que no en sabem res d'en Pasqual.

A-
Aquestes obres, quan les varen començar? B- En fa, de dies! (no les acaben mai). 
Ja feia dies que predicava que volia peus de porc (que en demanava, Ca).

2 Viure uns dies a casa d’una altra persona (Men). |
passar uns dies, residir |
L'avi, de tant en tant, venia a fer tres o quatre dies a Son Guillem
-Fets-.

fer diferències

Tractar d'una manera diferent persones que tenen els mateixos drets. |

discriminar, marginar |
No s'han de fer diferències en una classe.

No feu diferències entre mainada
(si els convideu, convideu-los tots).
Aquells vells fan diferències
(compren coses, a un nét sí i a l'altre no).

fer diferent (una cosa)

Fer una cosa d'una altra manera. |

fer diferentment, fer d'una manera diferent, canviar de sistema, canviar de manera de fer |
He de posar coses a la nevera així, no puc pas fer-ho diferent: perquè hi càpiguen ha d'anar d'aquesta manera.


fer dir

1 Comunicar un fet a algú a través d'una altra persona. |

comunicar, avisar |
A
-En Lluc ha de venir a la reunió. B -Ja li faré dir.
Haig d'anar a l'enterrament, perquè m'ho han fet dir
(que s'ha mort).
Això, jo no gosava dir-ho i ho vaig fer dir per en Lari
(ho vaig dir a en Lari i ell ja ho va escampar; un bocamoll).
2 Procurar que algú parli d'un tema. |

fer parlar, fer xerrar; demanar,
fer esclovellar (Ca) |
Volem saber amb qui surt el noi i no li ho podem fer dir
(no ens ho vol dir)
No ho sé, quina feina té el seu gendre, ja li faré dir.

M'anaven demanant coses per fer-me esclovellar, però es van quedar amb les ganes de saber.

Tu em fas esclovellar a mi i no xerres res de tu.

nota: Vegeu també 'esclovellar 2', al Volum 1


fer dir 'sí senyor' (i: fer-se dir 'sí senyor')

Tractar a algú amb rigor, amb exigències. |

ésser primmirat, exigent, rigorós, escrupolós |
Ara, per treure cèntims, et fan dir 'sí senyor', al banc
(et demanen moltes garanties).
Des que és director es fa dir
'sí senyor' (se'l veu orgullós).

fer disfressa

Veure's, una cosa, diferent d'allò que hauria de ser (Cassà de la Selva). |

no quedar bé, desentonar |
Aquest noi fa disfressa aquí
(té 15 anys i va amb altres de 8).
Amb aquest vestit no faré disfressa.


fer dissabte

Netejar i endreçar a fons la casa o una part de la casa (Gir-Bar). |

fer neteja, fer endreça |
Demà faré dissabte, que ja toca.

Algun dia hauràs de fer endreça d'aquesta cambra, ho tens tot molt escampat.


fer dit *

Feia autoestop allà a la carretera (no feia dit).

fer dois (i: dir dois)
Fer disbarats (Mall). |
fer ximpleries, fer bestieses, fer comèdia |
El seu home era un comediant, feia molts de dois.


fer donar

1 Obligar a donar una cosa. |

prendre, quedar-se, requisar |
Hauria de tenir cèntims, perquè treballa, però el seu pare els hi fa donar.

Portàvem menjar de Catalunya Nord, però a la duana ens el varen fer donar.

2 Fer fer més gran una peça de roba. |

fer eixamplar, fer engrandir |

Aquestes calces et van estretes, te les faré donar.

calces: Pantalons.
A Mallorca, calces = mitges (de "mitges calces").

fer dos esplets (o fer un segon esplet)

Treure dues anyades en un any d'una finca. |

fer dues collites, fer un segon esplet, fer una segona brotada (d'herba) |
Sembrem blat i, quan el seguem, hi fem blat de moro; així tenim dos esplets.

Després de les trumfes hi fem mongetes; és un segon esplet.

Al camp i a l'horta hi fas esplet; a la vinya, no.

Hi ha hagut un gran esplet d'avellanes aquest any
(Am).
nota: 1 Un 'esplet' és un esforç (Am). Ex.:
El noi va fer un esplet a l'estiu i va aprovar al setembre.
2 Vegeu també 'esplet 1 i 2', al Volum 1.


fer drecera

Prendre un camí més curt que el principal. |

agafar la línia recta, (acurçar el camí, atallar, fer un atall Val) |
Si fem drecera, en mitja hora hi serem.

Si vols fer drecera, no deixis la carretera
(et pots perdre a la drecera).

fer durar

Allargar una feina o un tema. |

prolongar, perllongar |
Ho feu durar massa
(són renyits i no volen fer les paus).
El fa durar massa aquest discurs, la gent s'avorreix.

fer efecte

1 Produir una cosa, el resultat desitjat; fer bona impressió. |

fer goig, quedar bonic, fer tropa, fer bo de mirar, fer fila, fer patxoca (Bar) |
Amb aquest vestit, faré un efecte!

Aquest vestit fa efecte, de lluny, pel color.

Feia molt d'efecte el teu regal.

Els petards fan més efecte, amb els llums apagats.

Fas el teu efecte, aquí estirat
(conya).

No tinc pas un tipus per escarnir (faig goig, Am).

2 Fer la seva funció, un medicament. |

tenir efecte, produir efecte, donar resultat |

La pastilla no m'ha fet efecte (encara tinc mal de cap).

nota: A Mallorca es diu fer bon efecte, fer mal efecte i fer més efecte.

fer efectiu

Fer quelcom. |

fer, consumar, realitzar, executar, efectuar, engegar |
Hem de fer efectiu el pagament.

Ara es fa efectiu el temps demanat
-bàsquet- (el xiulen ara) -TV3-.

La Diputació de Barcelona pretén fer efectiu a l'octubre el Consorci X
-Avui-.


fer el (+ nom)

Fer coses pròpies de qui té el defecte que es diu. |

captenir-se com un, ésser un |
Només fan el boig, aquest parell de criatures
(es barallen, maregen).

No facis el savi, que també n'erres.

Li agrada de fer el ric, a en Jaume.

Que vagi fent el burro!
(malgastant els diners).

El televisor torna a fer el burro
(s'espatlla sovint; no fa el 'tonto').

L'ordinador fa el beneit
(no va bé, no fa el 'tonto').

L'avi ha anat a la plaça a fer el tafaner
(a mirar què hi ha)

Tu sempre fas el savi
(presumeix de saber coses).

No puc pas fer el valent
(estic flac i, si vaig a treballar, puc empitjorar).

En Nicolau sempre fa el milhomes -o el miloques-
(Bar).

Estic fart que em facin fer el burro
(va d'un metge a l'altre i no li diuen què té).

A les 4 anem al cafè, fem la divertida i a les 6 pleguem
(ens divertim, Figueres).


fer el badoc

Passar l’estona mirant coses (Men). |
fer el tafaner, badar,
fer el badaloc (Ca), guaitar qui té el cap més gros (Ca) |
Encara no t'has cansat de fer el badoc?
Han anat a guaitar qui té el cap més gros, a fer el badaloc, a passar l'estona per xafardejar.
Fèiem el badaloc al balcó, quan passaven els reis.


fer el botell

Estar a punt de plorar, una criatura (Am). |

fer el bot (Bar), botar (Ca), fer el ploricó, estar si plora o no plora, fer morros, fer mala cara, fer la cara llarga (Ca), (estar que bota, estar que bufa Val), fer el petarrel (Mall-Val), fer bótes (Val) |
El nen fa el botell.

Quan parlo de caminar, tots fan la cara llarga (no hi volen venir).

fer el 'botellón' *

Avui faran un buidaampolles a darrere la catedral (no un 'botellón').


fer el buit

No voler a algú en un lloc. |

fer el boicot, tenir apartat, fer vores, aïllar, apartar, marginar |
Per què em fan el buit?
(no li diuen res) -TV3-.


fer el burro per no passar l'aigua

Desentendre's d'una cosa, cercar excuses per no haver de fer-la. |

despistar, fer el boig, fer el desentès, fugir per allà on pot (Am) |
Jo li demano
que m'ho expliqui, però ell fa remingoles, voreja el riu, no s'hi fot de potes: fa el burro per no passar l'aigua.

X fa el boig per no entendre quelcom, per no passar l'aigua
(no es fa el boig) -Avui-.

Quan li manes feina, fuig per allà on pot
(diu excuses per no haver fer res).

remingola:
Ziga-zaga que fa un camí, una persona que parla, etc.


fer el caldo gros
*

El PEE segueix la beta a les oligarquies (o fa el joc a, ajuda indirectament, afavoreix els interessos de; no fa el caldo gros a).

Donen massa importància a les seves declaracions (o fan massa bocades de, fan massa plat de; no fan el caldo gros amb les declaracions).

fer el canvi

Tenir la primera regla, una nena. |

entrar a la pubertat |
La nena té 14 anys i encara no ha fet el canvi.


fer el cap gros

Anar algú a un lloc on el tenen per poca cosa. |

fer l'orellut (Am), fer el beneit, fer el préssec, fer el ridícul |
No ho veus que no et volen a la junta? Només hi vas a fer el cap gros.


fer el cap viu

Anar molt alerta, vigilant i pensant bé les coses (Mall-Gir). |
vigilar, obrir bé els ulls, estar amatent,
aixecar el cap com una serp (estar amb un peu alt, anar amb un seny de bístia vella, mirar de prim compte, anar orella dreta Mall) |
Procura fer el cap viu, si no vols que s’aprofitin de tu.
Per mantenir la família hagué de fer el cap viu -
Llibre Mall-. 

Pensà, diuen, que era preferible fer el cap viu, perquè en Tomeu Rosada deia que no havia fet res, malgrat que el pare de don Joan afirmàs que havia esperat el seu
missatge -Romanç-.

fer el colló

Fer el desentès per evitar-se molèsties o compromisos (Mall). |
fer es beneit, fer es pagès, fer els ulls grossos, fer el borinot (Pallars),
(fer el tòfol o el soca Val) |
Pla feia el colló, anava amb la boina, deia que era pagès, i tot per refugiar-se -Lluc-.
Fèieu el borinot al voltant de les xiquetes de les monges que saltaven a corda en el centre de la Plaça
-Vents de port-.

fer el compliment (a algú)

Tractar bé a una persona, rebre-la, donar-li conversa. |

fer compliments, atendre bé, fer el paper, quedar bé; fer la rosca, fer la gara-gara, ensabonar, fer els honors (rebre bé), fer la cara |
Aneu a fer el compliment
(atendre els convidats).

Se'ls ha de fer el compliment
(compra números als seus alumnes, que en venen).

Hi vaig per fer-li el compliment
–a veure un malalt- (tinc feina, però ell em vol allà, li agrada que hi sigui).

M'han fet els honors i m'han acompanyat
(m'han ensenyat la casa) -Llibre-.

Li fan la cara, però a darrere el trinxen
(el critiquen).


fer el compte


Fer fora a algú de la seva feina (Mall). |
acomiadar, donar comiat, treure al carrer |
Ja no treballa en aquella botiga: ahir li van fer el compte.
nota: Pensem que "fer el compte" en el sentit de "suposar, afigurar-se una cosa" és un barbarisme.: Afigura't que som mort, jo (no fes el compte que som mort, jo) -Cançó de Mall-.


fer el compte de la vella (o: de la vella)

Fer comptes aproximats o fer intercanvis (Gir-Mall). |

anar per partides, desglossar-ho, fer un capmàs (Gir-Bar) |
Farem el compte de la vella: tu em dónes dos conills i jo et llauraré l'hort.

No et poden pas dir quan durarà l'operació,
han de fer un capmàs (una aproximació, Ca).


fer el cor fort

Fer veure que no s'està espantat o afectat davant d'una desgràcia (Gir-Bar). |

procurar ser valent, aparentar tranquil·litat, fer el cor gros, fer el fort, fer el valent, passar a davant, resistir, aguantar, esforçar-se, sobreposar-se a les adversitats -o als perills-, dissimular, aguantar el cop (Tresponts) |
Haurà de fer el cor fort
(presenten un jugador de l'equip rival) -CR-

Quan et passa quelcom és quan has de fer el cor gros.

El president fa el fort
(diu que no vol pactar amb altres partits).

Em vaig espantar en veure l'accident, però vaig fer el cor fort.


fer el cul com una banasta

Tenir un cul molt ample. |

ésser cul gros, fer el cul com una panera |
Aquesta dona fa el cul com un
a banasta.

banasta:
Espècie de cabàs planer o pala de vímets amb un mànec a cada costat, que serveix per traginar terra (DCVB).


fer el desentès

Fer veure, algú, que no sap una cosa, que no l'ha sentida. |

despistar, fer el boig, fer el burro per no passar l'aigua, fer l'orni, no entendre-s'hi |
El cridava i no es va girar: va fer el desentès.

Tu sempre fas el desentès: saps les coses i fas veure que no les saps.

Tothom ha fet el desentès
(ha fet veure que no li interessa de comprar-ne).

L'àrbitre va fer el desentès
(no va xiular el penal).

El gos fa el desentès per a anar a dormir
(fa veure que no em sent, quan li dic).

Per aquest nom no s'hi vol entendre (li diuen Pep i vol que li diguin Josep).

Li dic que no anem bé de diners, però no s'hi vol entendre (no fa cap gest).


fer el desmenjat

Voler una cosa, algú, i fer veure que no la vol (Am). |

fer el desmenjat amb talent (Mall), fer el desentès, fer el fart, fingir inapetència |
A -
A mi no m'agrada aquest cotxe. B -Tu sempre fas el desmenjat.

C
-Vine, que et donaré préssecs. D -No m'agraden pas aquests préssecs. C -Sempre fas el desmenjat.

E -
No m'agradaria pas aquesta casa. F -De tot fas el fart! (és una casa magnífica)


fer el do de pit

Ésser l'últim de parlar en una conversa (Am). |

tenir sempre l'última paraula, contestar, replicar |
No el faràs pas callar mai, ell sempre hi fa el do de pit.


fer el feix (damunt qualcú)

1 Aprofitar-se de la innocència d’algú i fer-li alguna broma (Montuïri). |
riure’s d’algú, fer burla, fer befa, carregar els neulers |
Per divertir-se i riure a vegades és com fer una barrina, que per esser bona n’hi ha d’haver un de fotut, és a dir, fer el feix damunt qualcú
-Nous escrits-.

2 Robar en un càrrec públic o en altre afer.
|
fer el paquet, fer farcell, furtar |

N'hi ha que es posen en política per fer el feix.

nota: Vegeu també 'fer feix'


fer el fet

Tenir prou quantitat d'una cosa, ésser prou bona una cosa. |

anar bé, no faltar-ne més, estar satisfet, no necessitar, fer-ne prou, fer l'afer (Ca) |
A
-Vols més formatge? B -No, gràcies, ja faig el fet.

Amb el menjar que hi ha ja farem el fet.

Ja hem fet el fet de la baca, ja la podem treure del cotxe.

C -
Has dinat bé? D -Hem fet el fet (ens hem atipat bé).

No és gaire sofisticat, aquest termòmetre, però farà el fet
-TV3-.

Ja farà el fet el verb 'donar', ací: l'hi posaré.

Llegint el resum ja faré el fet
(no cal llegir tot el llibre).

La grip ja ha fet el seu fet, ara ja em trobo bé
(els seus dies, el seu procés, Ca)

E -
Et va bé la màquina d'arruixar? F -Encara fa el seu fet, per ara (va bé, va tirant).

Amb això que he comprat ja faig l'afer
(ja en tinc prou).

Venent-ho a aquest preu han fet un bon afer
(un bon negoci).

nota: En 'fer l'afer' pensem que hi ha una influència francesa. Sentim 'fer l'afera'. Tanmateix pensem que és una solució bona.


fer el ganyot

Obrir la boca per beure (Ca-Am). |

encanyonar, engolir, empassar-se el beure; beure |
Estic agafant set, hauria de fer el ganyot.


fer el gest

Pagar totes les consumicions d'un grup de persones. |

treure la cartera, posar-se la mà a la butxaca, pagar una ronda |
És un bon noi, però li costa de fer el gest
(= no paga).

Tu de seguida treus la cartera: ets massa generós.

Quan és l'hora de pagar, ell ja passa la cantonada.

fer el got

Beure un got de vi. |
fer el toc |

Al vespre vaig a fer el got al bar Guillem.
 

fer el gros

Demostrar, una persona, més qualitats de les que té (Ca-Am). |

fer el gran (Ca), alabar-se, fer el ric, fer el merda (Ca-Am), presumir, atribuir-se importància, fer el savi, fer-se veure, donar pa a la xixa (Ca) |
Ell hi va per fer el gros, a la llotja del camp del Figueres
(vol fer com els rics, Ca).

A
-Jo en sé molt de pintar. B -Tu sempre fas el gran (Ca).

Els sembla que fan el gran, anant amb moto
(el jovent, Ca).

nota: A Capmany 'fer el gros' es diu per qüestions de riquesa; 'fer el gran', quan es fan altres alabances.


fer el jaç (en un lloc)

Situar-se en un lloc (Ca). |

anar a, posar-se en |
Tothom fa el jaç allà mateix, més o menys, a la platja.


fer el joc (o seguir el joc)

1 Ajudar a algú sense voler-ho fer. |

seguir la veta (Gir-Val), anar a l'ajuda, anar a favor, afavorir, no trencar la girada, anar a l'ajuda |
Si en parlessin, farien el joc als promotors
-Avui-.

Una noia el confon pel detectiu, i ell, li segueix el joc
-Avui-.

2 Moure una articulació o una peça. |

bellugar, remenar, tenir moviment de rotació |

No puc fer el joc del peu
(moure'l bé).


fer el jornal

Fer la feina d'un dia. També vol dir aprofitar-se d'una situació (Am). |

guanyar-se la vida, donar; robar, abusar |
Vols dir que s'hi faran el jornal, en aquest negoci?
(faran prou cèntims per viure)
Aquest gat farà el jornal a la cuina
(agafarà menjar).
Lluna, ja fas el jornal!
(el gos remena els diaris i els malmet).
A -
Treballen en una associació benèfica. B -Ja s'hi deuen fer el jornal! (abusar, quedar-se diners) A -No siguis malpensat! B -He vist massa coses.

fer el llit (a algú) *

Els treballadors l'estan arruïnant (o el porten a vendre, li fan la punyeta, li fan la guitza, el foten, el tenen content i enganyat, el porten a la misèria; no li estan fent el llit).

El volen fer saltar del càrrec (o burxen per sotamà per fer-lo fora, el volen fer plegar; no li estan fent el llit) -Avui-.
El perjudiquen
(o li fan la llesca, li fan l'arquet, li toquen els cordons -o els collons-; no li fan el llit) –Punt-.


fer el llit a la castellana

Tancar la roba i no desfer el llit (Bar). |

fer el manyagó

Jugar una persona gran amb mainada o amb animals. |

fer el manyagoi (Am), fer el manyac |
L'avi fa el manyagó amb els néts
(hi juga, els té a sobre).
El gat ve a fer el manyagó
(se'm posa a la falda).
nota: Vegeu també '
ésser manyac'.

fer el miloques

Creure's, algú, que és important, sense ser-ho (Bar). |

fer el milhomes (Bar), fer el valent, ésser un pet pudent, aparentar molt i ser poc, alabar-se |
Si el sents enraonar, fa fàstic: sempre fa el miloques.


fer el moix

Aprofitar-se d’una situació fent l’innocent per despistar els altres (Val). |
ésser una gata maula -o moixa-, fer la –o ésser una- nyeu-nyeu (Gir) |
Fent la moixa s'ha quedat tota l’herència


fer el murri

Actuar algú amb picardia, a favor seu (Am). |

fer la llei del mínim esforç (anglicisme), fer el puta (Ca), fer el viu (Gir-Bar), anar amb mala intenció; ésser un pardal assolellat (Mall) |
Feia el murri per no haver de treballar.

Mentre nosaltres enraonàvem, ell ha fet el viu
(s'ha posat a davant, en una cua).

fer el ninot

Quedar en una situació poc airosa, que fa riure. |

quedar malament, fer el paper de Met, fer el beneit, fer el ridícul, fer el pallasso, quedar lluït, fer ballar, fer fer els innocents |
Fer-me fer el ninot, no
(demanar una plaça quan ja l'han donada a un altre amb una barretada).
L'han malcriat, i ara els fa fer el ninot.

M'ha fet fer el ninot
(m'ha fet preparar papers i ara no vol signar, m'ha fet córrer per no res).
Abans de fer el ninot em quedo a casa
(anar a un acte d'un banc que ha fet estafes) -Punt-.
M'has fet córrer, m'has ben esverat i
després no ha estat veritat: a mi no em facis fer més els innocents!
Li fan fer el ninot: ara vés cap aquí, ara tira cap allà.

Em feu fer els innocents
(li fan reparar una cosa que està bé).

fer el niu

Pujar la casa o la família a força de treball i estalvis. També pot fer referència al lloc de feina, empresa, negoci, partit polític o a d’altres interessos particulars (Mall). |
(fer ca seva, fer el cap viu Mall), fer el jóc |
Els polítics fan el niu segons la conjuntura -Mirall-.

fer el 'panoli' *

A -Mira com balla, la Núria. B -Fa el préssec (o fa el beneit, fa el boig, vol que la vegin; no fa el panoli).

nota: Trobem 'panoli' al DNV.

fer el paper

Canviar de comportament o d'aparença segons les circumstàncies; fer una cosa encara que no agradi. |

fingir, ésser comediant, seguir, fer-se bon paper, fer l'hipòcrita, fer tots els papers de l'auca (Bar), fer el paperot (Val-Bar) |
A
-Hi vas a la festa de l'empresa? B -S'ha de fer el paper.
No són gaire amics, però es fan el paper.

Que li facin tant el paper és que n'estan
(o que li facin tan bon paper).
La gossa fa el paper a tothom
(els segueix).
Em faig gran i
cada dia em costa més de fer el paper (de fer l'hipòcrita).
Ves-lo a saludar: s'ha de saber fer el paper.

No es draguen, però es fan el paper.

Aquell polític fa tots els papers de l'auca: va a favor dels pares o dels mestres, segons li convé.

nota: A Mallorca és usual 'fer un bon (o un mal) paper', però no amb els sentits que es mostren aquí. 'Fer paper' és tenir importància, ésser socialment ben considerat.


fer el paper de boig

Fer veure que no saps res d'un tema. |

fer com aquell qui és boig, fer el paper de met (Ca), fer en Simó de l'ombra (Ca), fer veure que no sents res o que no veus res, fer l'orni, fer el desentès, fer el despistat; fer veure que véns de l'hort, fer el paperot (Bar-Val), (fer l'Andorrà, sentir el que vol; Tresponts) |
A
-Em va fer moltes preguntes. B -I tu, què li vas dir? A -Vaig fer el paper de boig, perquè no m'interessava que ho sabés.
Jo faré una carta a la revista i farem el paper de boig
(faré com si tu i jo no ens coneguéssim).
C -
No en sé res, d'això que dius. B -No facis el paper de boig, que tu hi eres.
N'hi ha que van a fer el paperot i cobrar
(fan moltes òperes mal fetes, canviades d'època o de lloc).
Ell va fer en Simó de l'ombra, però segur que ho sabia.


fer el paper de met

Fer el desentès, algú; fer veure que no sap res; no poder decidir res (Ca). |

fer el paper de mec (Am), fer el mec, fer el paper de beneit, dir sempre que sí, anar a aguantar l'espelma, fer l'orni; dir que sí |
Li he dit: «explicàvem això», i ha fet el paper de met
(no ha dit res).
No hi vull pas ser més, en aquesta junta, i fer el paper de met
(no em tenen en compte, manen els altres)
A –
Cada setmana hi ha set dies? B -Només fas preguntes de mec!
C
-S'ha de parar la taula, avui? D -Fas preguntes de mec.

fer el paquet

Matar una persona (Gir-Bar). |

fer el tupí (Am), llevar la vida, passar els taps |
Li han fet el paquet.

A l'occità, ja li han passat els taps (l'han fet desaparèixer) –Cervera-.
...i, per fer bon pes, van fer el paquet a tots els homes de la barriada
(els van matar en revenja) -Cat Nord-.
fer el

'parabien' (o el 'parabé') **

El vaig felicitar (o li vaig donar l'enhorabona; no li vaig donar el 'parabien' -o el parabé-).

Jo no li he fet gaires compliments (o no he estat gaire per ell, no li he fet gaire el paper, no li he fet la barretada; no no li he fet gaire el 'parabé').

fer el 'paripé' **

Ja li arriba a agradar de fer el merda, a aquest noi! (o de fer el tifa, de presumir, de fer-se veure; no de fer el 'paripé').

No són gaire amics, però es fan el paper (o fan el paperot, fan comèdia, fan pantomima; no fan el 'paripé').

fer el pas

Prendre una decisió. |

tirar endavant, fer un punt de torero (decisió arriscada, Bar) |
Ja era hora que fessis el pas
(s'ha casat) -RAC1-.

M'ha costat de fer el pas a la música clàssica, però ara m'agrada molt.

El pas de més mal fer és el pas de la porta
(anar-se'n de casa).


fer el pes

Agradar. |

convèncer, plaure, satisfer, fer peça |
Aquell poble no em va fer el pes.

La feina que faig no em fa el pes.

És un jugador que fa el pes
-Arrels-.

Algunes sardanes no em feien el pes.

La salsa hi acaba de fer el pes, al marisc
(ho adoba, ho arrodoneix).

Gràcies pels dos llibres que em vas regalar ahir. Fan molt bona peça.


fer el pi *

Ara farem la figuereta (o farem la vertical, la candeleta, l'arbreforc, l'ullastre -Val-, l'ullastre esbrancat -Mall-; no farem el pi).


fer el ple


1 Ensenyar, la lluna tota la seva superfície. |haver-hi lluna plena, haver-hi pleniluni |
Avui la lluna ha fet el ple.

2 Es diu quan s’ha pescat molt (Cotlliure, Cat Nord).
Avui, sem fet el ple!


fer el ploramiques

Voler inspirar compassió, fent ostentació de les pròpies misèries o necessitats. |
fer el ploricó, fer el plorinyós, ploriquejar, plànyer-se,
fer el pobre, fer el ploricó |
És un al·lot que sempre fa el ploramiques, però em consta que no passa cap necessitat.
Tu sempre fas el pobre i no n'ets.

fer el porc

Durant la matança del porc, un cop mort l’animal, netejar-ne les tripes, fer-ne les botifarres i els embotits (Andorra). |
fer botifarres, fer de budellera, fer de mandongaire (Andorra) |
El dia de la matança es va estar allà tot el dia en aquella casa per ajudar la seua germana a fer "lo" porc
-Folklore-.

fer el préssec

Deixar-se entabanar, fer el ridícul. |

fer el pallasso, quedar en ridícul, fer riure, fer el beneit, quedar malament, fer l'ànec, fer el paperina, quedar lluït, deixar-se enganyar, fer el passerell, deixar-se enredar (fer s'aubercoc, ser un aubercoc Mall) |
Vam fer el préssec, en aquell concurs
(vam quedar els darrers).

M'han fet fer el préssec
(m'han fet voltar per no res).

Hem arribat a la reunió quan ja s'acabava, sempre fem el préssec!
Això de canviar l'hora és fer el préssec.


fer el preu

Decidir el preu, una de les dues parts, en una compravenda (Ca). |

fer preu, decidir un preu |
A
–Ja te les comprarà en Quim, les ametlles. B –Sí, però em farà el preu (abusarà, perquè és l'únic que s'hi dedica).
C
-Quan et paga l'Agnès del lloguer del pis? D -200 euros; ella mateixa es va fer el preu (em va dir 'et puc donar això').
Ell mateix es va fer el preu
(va dir: te'n donaré tant)

fer el 'primo' *

Avui hem fet el ridícul -uns músic- (o el préssec -Gir-Val-, el paperina, el titella; no el 'primo').

T'has deixar ensarronar pagant 200 euros d'aquesta màquina (o albardar, enganyar; t'han aixecat la camisa; no has fet el 'primo').

fer el que (+ verb)

Fer allò que es diu. |

realitzar |
Sempre he fet el que havia de fer; no he fet mai el ridícul, fora de casa
(he pagat, he comprat, etc., com els altres)

M'agrada fer el que toca, a la feina
(sóc responsable).

A -
Ho has adobat bé? B -He fet el que he sabut.

C -
Em deixaríeu passar uns dies per aquest camí. D -Feu el que vulgueu (sí).

En aquest cas, fes el que el cor et dicta.

Vaig fer el que em dictava la consciència.

E –Si no em pagueu, us denunciaré. F -Feu el que tingueu per convenient (feu com vulgueu).

No en vull pas, de ferralla, a la butxaca: fes-ne el que vulguis
(monedes)

Que en faci el que vulgui, del llibre
(ja li regalo).


fer el que tu (o ell, vostès) *

Nosaltres fem el que feu vosaltres -anar a esmorzar- (o fem com vosaltres; no fem el que vosaltres) -CR-.

fer el que pertoca


Actuar segons correspon. |
fer el que toca, fer el que s’ha de fer, fer el que cal
|
Quan siguis aquí ja farem el que ens pertoca, no et preocupis.


fer el ronsa

Fer una cosa a poc a poc, amb poca intensitat; procurant no fer gaire esforç o esperant que la faci un altre (Am-Bar). |

fer el ronso (Ca), fer el sonso (Am-Ca), romancejar, cançonejar, gansejar, dropejar, encantar-se; arronsar-se, donar-se per la pell; mirar de no pagar, no decidir-se, destorbar, ésser ronsanguer,  estar ociós, fer l'orso (Val) |
Érem 5 o 6 que empenyíem el cotxe, perquè no s'engegava, però n'hi havia que feien el ronsa
(no feien força).
Volíem aixecar una pedra entre 10 o 12 i, arribat el moment, a l'hora de fer força, n'hi havia que feien el ronso.

A l'hora de pagar tots feien el ronsa
(tothom s'esperava que pagués un altre).
Ens vam discutir, però, quan va veure que no tenia raó, va fer el sonso
(va afluixar, ho va admetre).
Quan era l'hora de la feina ella sempre feia el sonso.

... miraven d'entrellaçar una conversa amb les ronsangueres de la colla (les que anaven a darrere) -Per Morellàs-

fer el salt

No complir un compromís (Gir-Bar-Val-Mall). |

enganyar, ésser infidel, posar banyes, fer tripijocs (Gir-Bar), fer dur banyes |
L'home li feia el salt
(tenia una amiga).
Treballava amb nosaltres i ens va fer el salt
(va anar a la competència).

Pobra noia, porta més banyes que un marrà!


fer el salt *

El Cirat vol anar a categories més altes (o vol passar, vol pujar, vol ascendir, vol escalar, vol enfilar-se; millor que vol fer el salt) –C33-.

La USAP ha pogut fer el pas a la professionalització (o ha aconseguit, ha passat a; millor que ha pogut fer el salt a) -Temps-.
Tenia el desig de
passar a la vida política (o d'anar a, de fer-se polític, d'intervenir en política; millor que de fer el salt a la política) -Triangle-.


fer el saqueig

Sostreure les coses d'un altre. |

robar, saquejar |
Diuen que va pels horts a fer el saqueig.


fer el seu camí -algú- (i: agafar el seu camí)

Seguir endavant (Gir-Mall). |

fer la seva via, fer la seva vida, fer el seu curs, fer la seva, perseverar, continuar, fer el seu procés, fer el seu recorregut |
Jo em jubilaré, però tu fes el teu camí
(continua el negoci).
Ha renyit amb el xicot i ara ha d'agafar el seu camí
(fer un canvi).
Tal com era, ho trobaran. Jo no he pas malmenat res de l'herència. Ara, els néts agafaran el seu camí i faran el que voldran.
Aquest mal ha
de fer el seu curs (vol temps).
El cotxe de línia fa la seva via
(no espera).
Ara em trobo més bé, però la malaltia ha de fer el seu procés.


fer el seu paper (algú)

Complir una funció. |
fer un bon paper, fer bona feina
|
Has fet el teu paper
(has menjat força).
Jo sí que tinc mare, però no m'ha fet molt de paper
-Roder-.
nota:
A Mallorca es diu, despectivament, de qualcú que ha mostrat la seva incompetència: Ha anat allà i a davant tots ha fet el seu paper!

fer el soldat

Ésser a l'exèrcit. |

fer el servei militar, fer el servei, fer la mili (darrers anys del s. XX) |
Jo vaig fer el soldat a Mallorca.

Em va tocar d'anar a fer el servei a l'Àfrica.


fer el sord

No voler sentir, algú, allò que li diuen (Gir-Mall). |

fer l'orni, no fer cas de |
He dit que comencéssim a treballar i tothom fa el sord, ningú no es mou.

nota: No és correcte 'fer-se el sord'.

fer el sornut
Fer coses de persona estranya o mal educada (sentim 'sorno' a Ca i a Am). |
fer el sorrut, fer veure que no ho sents |
El crido i fa veure que no em sent: ja fa el sornut.
Nen, no facis el sornut!
(no contesta quan li diuen una cosa i fa mala cara).

fer el toc (o: fer un toc)

1 Beure. |

beure, fer el got, prendre alguna cosa, fer un glop (Bar) |
He fet un parell de tocs.

Ara no hi és, el meu home: ha anat a fer el toc.

2 Fer un advertiment (Am). |

fer un toc d'atenció, fer un advert
iment, fer una amonestació, fer un sermó, fer un bonegó (Val), avisar, bonegar |

Hi ha molts papers a terra, al pati: feu un toc a classe
(recordeu a la mainada que no n'han de tirar; el director als mestres).


fer el tomb

Fer un canvi positiu, un malalt (Am). |

anar per bé, millorar, refer-se, fer una altra cara (Ca), fer una revifalla (una millora fictícia), remuntar el vol |
La Maria ja ha fet el tomb
(estava malalta i ja va per bé).

Vejam si fa el tomb, el malalt.

Avui ja fas una altra cara, ja et trobes més bé.

El malalt ha fet una revifalla, però no allargarà gaire.

Aquest penal li serveix per remuntar el vol en aquest partit
-C33-.


fer el 'tonto'

N'hi havia 3 o 4 que feien el beneit al corredor (o el ximple, el burro, el boig; no el 'tonto').

Avui la línia telefònica no va prou bé (o falla, fa el beneit, fa el ximple, fa el boig; no fa el 'tonto').

fer el vergonyós

Mostrar un sentiment de vergonya. |
tenir vergonya; ésser tímid, ruborós; fer s'empegueït ((Mall) |
El nen, quan em veu, fa el vergonyós (no em saluda, s'agafa a la mare).


fer el viatge

Fer el contraban (Ca). |

fer el paquet |
A –Cada dia va a Perpinyà. B -Deu fer el viatge.


fer els comptes (a algú)

Ficar-se amb algú, voler-lo comandar (Mall). |

fer les lleis, dominar |
A nosaltres ningú no ens ha de fer els comptes, sabem bé el que feim.

Don Joan i Na Candelina recolzaven la seva relació en l’atractiu que sentien. Fou una història llarga i sens problemes. La gent no els feia massa els comptes, perquè eren discrets –Brostejar-.

fer els comptes a ca d’altri

Es diu quan qualcú es fica en coses que no li pertanyen (Mall). |
(entremetre’s; fer l’entremetent, el manifasser, el manefla Val); ésser aficadís (Mall), ficar es nas (Mall) |
Ja li pots dir a ta mare que això no és cosa seva. Sempre ha de fer els comptes a ca d’altri.

fer els comptes del Gran Capità *


Tu fas els comptes molt llargs
(o molt exagerats, ho fas molt car, en demanes molt, fas els números molt llargs, vas molt a l'ample; millor que fas els comptes del Gran Capità).

fer els tres alens

Estar molt cansat (Mall). |
panteixar (Mall), panxegar (Ca), bufar, anar amb un pam de llengua (Mall) |
Després de córrer tot el matí, ja feia els tres alens.

fer els ulls envidriats (o tenir)

Tenir els ulls com el vidre: fixos, poc expressius. |

ulls envidrits (DNV) |
A
-Avui fas els ulls envidriats. B -És que estic refredat.

fer els ulls grossos

Fer veure que no es veu, una cosa (Gir-Mall).

no ser exigent en el compliment de les normes, tancar els ulls, tolerar, deixar passar quelcom, fer el desentès, (fer el tòfol, fer el soca Val), fer el colló (Mall) |
Tu vine i ja faré els ulls grossos
(et deixaré passar, un zelador).


fer embalum

Fer nosa, una cosa, en un lloc determinat (Bar-Mall). |

embarassar, destorbar, incomodar |
Aquest test al replà de l'escala, hi fa embalum.


fer en dues vingudes (una cosa)

Fer una cosa en dues vegades (sentim 'avingudes', Am). |

fer una cosa en dues vegades, en dos torns, en dos cops |
La cas
a nova la farem en dues vingudes. De moment només pujarem parets i farem el teulat.

vinguda: Vegada; repetició d'una acció (Empordà, DCVB).


fer endavant (i fer endarrere)


Desplaçar, un vehicle o una altra cosa, endavant. |

tirar endavant, fer anar endavant, fer córrer endavant |

Per pujar la màquina hauràs de fer el cotxe endavant.

Fes el carro endarrere.
*
Hem de fer córrer el moble endavant.

fer enfora

Equivocar-se (Mall). |
errar, malencertar, anar errat |
El mercader veia que no havia fet gaire enfora, no s'havia equivocat de pes.


fer enraonar

Fer dir coses innecessàries; fer coses criticables. |

fer parlar, fer-se mal veure; gastar saliva en va (Ca), perdre el temps |
Ja està bé
de fer enraonar d'aquesta manera! (ha fet un mal fet).

A -
Quant fan 4 per 4? B -Ja ho saps, no em facis enraonar.


fer ensenyar

1 Pagar uns estudis, una carrera, o fer aprendre un ofici. |

fer estudiar, pagar una carrera, donar carrera |

A casa seva no el van fer ensenyar i ara fa de manobre.

Si m'haguessin fet ensenyar, hauria fet carrera, perquè era trempat a estudi.

2 Demanar a algú que digui com es fa una cosa. |

fer explicar, demanar com va |

A -
Ara no sé programar el vídeo. B -Els hi haguessis fet ensenyar (allà on l'has comprat).

fer entendre


Fer que algú entengui una cosa o que l'accepti, o que s'avingui a fer un canvi (Gir-Mall). |

fer veure, fer explicar, aclarir, donar entenent |

Li varen fer entendre que faria diners i va posar el negoci.

A -
Prenc unes pastilles que hi ha or. B -T'ho deuen fer entendre, poc ho havia sentit a dir mai.
Em costa de creure i no ho crec, això: no m'ho faran pas entendre!

No li podies pas fer entendre que donés userda a les vaques.

Ara, com li faré entendre a la meva dona que arribo a les sis del cafè?

No sé què els hi fan entendre en aquestes sectes, que se suïcidin.

Ja li farem entendre, al pare, que ha d'anar al metge.

Aquesta herba és bona per a l'estómac, però vés-li a fer entendre, a ella!

Ens ho hem d'anar a fer explicar
(com funciona el forn nou).
T'ho has de fer explicar
(com va la calefacció).

No li podies pas fer entendre que plantar un rem de ceps vora el camí era un mal negoci.

fer entrar

Aconseguir que algú trobi feina en un lloc (Gir-Mall). |

col·locar, posar |

L'han fet entrar a l'ajuntament.

Jo el vaig fer entrar a la fàbrica.


fer entrar amb calçador


Vegeu 'entrar amb calçador'


fer entrar en raó


Vegeu 'entrar en raó'


fer envant de

Ésser molt a prop una cosa (Men). |
ésser gairebé, ésser quasi, acostar-se a |
Allò li va causar un poc de respecte, dins ses cases feia envant de fosca
(era gairebé fosc) i, mentre s’anava atracant a s’estudi... –Fets-.
atracar-se: acostar-se, aproximar-se.


fer equilibris

Tenir dificultats econòmiques o d'una altra mena. |

tenir problemes, complicacions |
Hem de fer molts equilibris per pagar-ho tot.

He de fer equilibris per arribar a cap de mes.


fer es bategot

Fer revinclades sobtades i intenses (Mall). |
fer es darrer alè (Mall) |
Vaig sentir renous, vaig entrar a sa cambra, i el vaig trobar que feia es bategot
(feia els moviments agitats que solen indicar la proximitat de la mort).


fer es burot

Pecar d'indiscreció o de manca de formalitat (Mall). |
fer el tafaner, fer es borinot (Mall) |
Aquell fill seu és com a beneit, només fa es burot.


fer es colló

Fer beneitures o ximpleries (Mall). |
fer el boig, fer es beneit (Mall) |

fer es darrer alè

Finir la vida (Mall). |
morir-se, acabar els torrons, fer el darrer badall (Bar), (anar al xiprerar, anar al clot, anar-se'n al calaix, posar-se el pijama de fusta Val), (fer el darrer badall, aclucar els ulls, fer es qüec, anar-se’n a veure Sant Pere Mall) |
Aquest home sempre corre perills, fins que faci es darrer alè.


fer es desmenjat amb talent

Fer veure que no interessa gaire una cosa, a l’hora de comprar-la o d'arrendar-la, per aconseguir de baixar-ne el preu (Men-Mall-Val). |
fer el desmenjat,
fer el massa fart (Ca), fingir inapetència o manca d'interès |
Li han ofert una casa, però ell fa es desmenjat amb talent.
 
Deia que no l'estimava, però es feia la desmenjada amb talent: estava boja per ell.

talent: Gana, apetit.

fer es fetge de riure (o de rialles)

Riure d'una manera desmesurada (Mall). |
esclafir-se de riure, trencar-se, esqueixar-se, rebentar-se, esclatar-se, pixar-se, esbutzar-se, morir-se; riure per ses butxaques (Mall-Gir) |
Amb aquella comèdia tan divertida va fer es fetge de riure.


fer es gorà

Fer grosseries, tenir una conducta grossera i mancada d'enteniment (Mall). |
fer el ximple, fer s'ase (Mall) |
Aquell al·lot és ben beneit i grosser, només fa es gorà.

Gorà: Ase de llavor, destinat a cobrir les someres i egües.

fer es mè

Dir mentides (Mall-Men). |
mentir, (esser mè, no alenar per ver Mall), ment més que alena i alena més que un porc (Val) |
No te’l creguis, sempre fa es mè.

fer es ous en terra

No obtenir allò que es volia (Mall). |
fracassar, fer figa, no reeixir |
En Pep ha fet es ous en terra; va anar a la finca i tot li va anar malament.

Sortosament aquest partit va fer els ous en terra i pus mai no se n'ha parlat. 
Si l'Església no tomba i no se'n va cap a la humilitat, faran els ous en terra
-Mirall-.


fer es somrís

Fer la cara alegre (Eiv). |
somriure, fer la mitja rialla
|
Ara ja feien es somrís tots dos
(estaven contents) -Arrels-.

fer es tro

Plorar sense consol (Mall). |
plorar a llàgrima viva, plorar com una Magdalena, esclatar en plors, (plorar com unes xeremies, desfer-se en llàgrimes, quedar fet un mar de llàgrimes Mall) |
Tenia tanta pena que, finalment, va fer es tro.

fer esbarriada

Dispersar i allunyar persones, animals o coses del lloc on eren reunits. |

esbarriar, esgarriar, escampar |

...infiltrar-se en allò que és d'altri i fer-hi esbarriada -Llengua Nacional.


fer escaleta

Pujar a un lloc dues o més persones ajudant-se l'una a l'altra (Girona). |

fer escala (Ca), fer cadireta |
Feien escala i anaven pujant per la paret
(un pujava sobre l'altre, Ca).

Em va fer escaleta per baixar del marge
(vaig posar un peu a les seves mans agafades, Girona).


fer escandalls

Protestar iradament; mostrar-se ofès per la conducta d'algú (Am). |

escandalitzar-se, fer escarafalls, protestar exageradament |
El clergat fa escandalls pels divorcis, les mares fadrines i altres coses.

Abans feien escandalls de tot.

nota: 'Fer escandalls' és una bona solució, segons Coromines.


fer escarafalls

Fer manifestacions de refús, o d'aprovació, d'una cosa (Gir-Bar). |

queixar-se, fer ganyotes |
Aquesta criatura fa uns escarafalls quan veu el menjar!
(no té gana).

No m'ha dit que sí, però tampoc no m'ha fet escarafalls (per treballar junts).


fer escarrassó

Rentar-se (Ca). |

fregar-se, esterrejar-se (Ca), escatar-se (Am); fer neteja, fer dissabte |
Venia cada setmana a fer escarrassó
(a rentar el malalt).

Deu fer escarrassó, la del pis de dalt
(se sent que remena, deu fer dissabte).

Em ve una amiga, de tant en tant, a fer escarrassó
(a passar la nit).

nota: Vegeu 'escarrassar-se 2' al Volum 1.


fer escola

Tenir, un artista o un savi, persones que continuen la seva obra. |

tenir deixebles, tenir seguidors |
És un creador de jocs que ha fet escola
-C33-.


fer escorxa

Treure l'escorxa d'un suro (Ca). |

Quan arrencàvem el suro també fèiem escorxa i la pesàvem en sarrions.
nota: Entre el suro i la fusta hi ha l'escorxa una cap d'un dit, que es treu amb una maça expressa. Si l'escorxa es pica, s'esbufa -es bufa-, la saba no circula i l'arbre es mor.


fer escudella


1 Hom ho diu d'una cosa que dura molt i cansa (Gir-Bar). |

fer pudor, fer fàstic, empipar, fatigar; fer massa que dura |

Tant parlar de la corrupció ja fa escudella.

Això ja fa pudor: se'n parla massa.

Ja fa dos mesos que m'ho deus, ja fa pudor!
(paga'm).
Jo no faré escudella grossa sobre el cas X
(criticaré) -Ràdio-.
2 Tenir bona relació amb algú (Am). |

fer-se amb, parlar amb, avenir-se amb |

Ja hi fa escudella, amb aquells
(en una reunió).
És un home que no s'ha fet mai amb ningú, però jo, justament hi parlo força.


fer esment


Parlar d'algú o d'alguna cosa (Ca). |

esmentar, dir, mencionar, citar |

No ho sabia això, i ell me'n va va fer esment
(me'n va parlar).
No cal pas fer esment del caràcter tan tancat d'aquella gent
-Històries-.

fer esquellots

Esvalot que es fa -o que es feia- picant estris de cuina, especialment davant de la casa d'un vidu, el dia que es tornava a casar (Ca). |

fer remor (Am), fer una esquellotada |
El jovent fèiem esquellots fins que ens convidaven a beure i ens donaven galetes.

Aquest vespre farem esquellots per demanar que s'acabi la guerra
(millor que farem una cassolada).


fer esses

No anar recte, una persona que camina o un vehicle (Gir-Bar). |

fer tortes, anar de tort, caminar embriac, fer tentines (Gir-Bar) |
El cotxe feia esses per l'autopista.


fer estada (en un lloc)

Passar uns dies en un lloc. |

sojornar, passar, estiuejar, estar-se a |
La padrina, quan venia, feia estada a ca la meva germana.

Quan anem a Vic fem estada a la fonda.


fer estar quiet

No deixar moure a algú. |

tenir controlat, no deixar fer |
Si fossin un xic malparits, ja el farien estar quiet
(a un amo que abusa).

Ja els faran estar quiets!
(els policies als vaguistes).


fer estivada

Fer, els missatges d’un lloc, una plantació de patates, síndries, melons, etc. per llur compte, usufructuant la terra gratuïtament pels beneficis que els reporta el seu conreu (Men). |
tenir dret a conreu |
Mon pare guanyava una pesseta cada dia, açò si feia estivada de tota casta –Fets-.
Es de temporada no anaven a romandre, però tampoc no sembraven estivada -Fets-.
missatge: mosso.
lloc: masia

fer estona

1 Es diu quan ha passat molt de temps d'una cosa (Mall). |
fer temps, fer anys, haver-hi estona (Mall), d'estona (Mall),
fer segles (castellanisme admès) |
Ja fa estona que són fora.
Fa estona que no es fabriquen SEAT 600.
 
J Jo, que el conec d'estona, ja sé que no passarà res.
Fa segles que no el veig
-TV3-.
2 Esperar que passi el temps (Am). |
entretenir-se, esperar, fer temps |

A -Què feu aquí dretes? B -Fem estona per esperar que obri la botiga.
Allò era un embolic, tot era traginar arades d'una finca a s'altra i feien més temps anant i venint que no fent feina
–Fets-.


fer estrany

Estranyar. |

trobar estrany, semblar estrany |
Em fa estrany que no vagi a jugar, la nena.

M'ha fet estrany que no treballin, potser han tancat la fàbrica.

Em fa estrany que no vinguin.


fer exaltar

Fer, o dir, coses que molesten els altres. |

fer enrabiar, fer empipar, fer trinar, treure de polleguera, enutjar, (fer eixir els cabells verds, treure del solc Val), fer destralejar (Mall) |
Tu només parles per fer exaltar la gent
(punxa, fa bromes carregoses).

Quan anàvem bé i estrenàvem, fèiem exaltar la gent.

Aquesta criatura no té mai gana: em fa trinar!


fer exprés

Fer una cosa amb la voluntat de fer-la. |

fer expressament, fer deliberadament, fer intencionadament, fer a posta, fer a dretes, estudiar-se a fer, fer sense un motiu |
M'ha fet caure, ho ha fet exprés.

Li va dir expressament.

fer extensiu

Es diu de quelcom quan s'aplica a altres persones. |

fer passar, estendre, generalitzar, fer d'ús general |
Felicitació que faré extensiva als seus pares.

Jo ho faria extensiu a tothom
(jubilar-se a 60 anys).

nota: 'Fer extensiu' és propi del llenguatge periodístic.