Volum 2‎ > ‎

fer-se cabdells / fuig!

fer-se cabdells

Obsessionar-se amb una cosa. |

fer-se'n un capçal, obsessionar-se, capficar-se, pensar molt, agafar manies |
No ens paguen el lloguer del pis i l'àvia se'n fa uns cabdells!
El pare se'n fa uns capçals, de la jove.
nota: Vegeu també 'cabdell 3' i 'capçal 3', al Volum 1.

fer-se càrrec

1 Encarregar-se d'una cosa (Gir-Mall). |

tenir cura de, fer-se responsable de, avenir-se a |
Vosaltres, aneu a teatre, que jo ja em faig càrrec de la criatura.
Ella s'ha posat malalta i no pot fer-se càrrec dels nens.
Ningú no en vol, de càrrecs (càrregues, germans malats).
Jo hi he treballat moltes hores allà i, ara, ningú no es vol fer càrrec de les despeses.
2 Entendre una situació (Gir-Mall). |
entendre, comprendre, considerar, tenir en compte, estar al cas, fer pagues (Torelló) |
El seu pare li paga els estudis, però ell no es fa càrrec de res (protesta perquè el fa treballar a les vacances).
Tu no te'n fas càrrec: jo treballo molt i vull descansar, quan arribo a casa.
A -La mainada poc es poden resistir! (un mestre). B –Mira, fes-te el càrrec que vas al bosc a guardar cabres (imagina't que).
Ja se'n faran el càrrec, que no hi podem anar (estem malalts).
C –Vaig quedar trasbalsat quan se'm va morir la dona. B –Ja me'n faig càrrec.
He vist Roses, Barcelona i Puigcerdà, ja ho he vist tot, ja em faig el càrrec de què és el món (es va repetint) .
Ja te'n fas càrrec que hi haurà degoters, si la casa és vella.
El noi ja se'n fa càrrec que ara no podem gastar.
No podíem ni comprar carn, perquè et facis càrrec de com estàvem.
Qui no hi ha anat, amb cadira de rodes, no es fa paga de les dificultats de les barreres arquitectòniques.

No se'n fan càrrec que l'altre és més gran (volen fer com el germà gran).


fer-se com un bigal

Créixer molt, una persona (Men). |
fer-se molt, venir alt, fer-se com un bolet |
El teu fill ha crescut tant que s’ha fet com un bigal.
Aquest nena es fa com un bolet
(Ca-Am).

Amb aquest president, l'empresa s'ha fet com un bolet (s'ha fet gran).

fer-se conèixer

1 Fer quedar malament. |

posar-se en evidència, fer-se malveure, fer-se veure, cridar l'atenció, quedar malament, significar-se, agafar mala fama, ficar-se en coses, donar-se a conèixer (Am), mostrar de què s'és capaç |
Ens farem conèixer, amb aquest crits.

S'ha ben fet conèixer, amb això que ha fet.

No et facis conèixer, Miquel
(no et fiquis en política).

L'avi no es va donar a conèixer gaire, durant la guerra
(no es va ficar en res).

S'ha fer malveure per un cromo
(s'ha discutit per un cromo del nen).

Vaig callar, el dia de la reunió, perquè no em vaig voler fer malveure.

S'ha fet malveure per una ampolla de whisky
(la robava).

2 Dir qui és, algú (Ca). |
anomenar-se, dir es seu nom, donar-se a conèixer |

A -T'ha conegut? B -No ho sé; ha guaitat, però jo no m'he fet conèixer.

fer-se creus (d'una cosa)

Expressió que s’usa en el sentit d’estranyar-se d’una cosa, de no acabar-s’ho de creure o d’estar-ne tan admirat que sembla fins i tot quasi inversemblant (Val-Cat-Mall). |
admirar-se'n, sorprendre-se'n, no entendre-ho, no acabar-s’ho, estranyar-se'n,
quines coses!, no t'ho creuries, (no poder-se'n avindre, no cabre en el cap Val) |
La Irene i l’Albert se’n feien creus, no sabien com havien pogut romandre tan distants -Séquies-.
Me'n faig creus d'això que està passant.
Els metges li donaven dos mesos de vida i s'ha ben curat; jo me'n faig creus!

Mercè se'n feia creus en sentir les coses que Eugeni contava -Roder-. 
Tothom es fa creus de com m'hi puc avenir (amb un que és estrany).

Te'n faries creus de com es trenca, el gres! (sembla fort, però peta)

A Terrassa encara no s'ho creuen (o encara els sembla que no pugui ser; millor que encara es freguen els ulls).
nota: Trobem 'fregar-se els ulls', en sentit figurat, al GDLC. Pot ser un castellanisme. Són millors les alternatives.


fer-se de dia

Començar a haver-hi claror del sol (Gir-Mall). |

fer-se dia, clarejar, llostrejar, fer-se clar, esclarir-se el dia, sortir el sol, eixir el sol |
Al juliol es fa de dia molt aviat
–TV3-
.

fer-se de malvoler (o fer-se malvoler)

Dit d’algú que es crea enemics (Val). |
enemistar-se, desavenir-se -o desavindre’s-; guanyar-se l'animadversió, l'antipatia, l'odi dels altres; fer-se malveure |
També és de veres que molts -la majoria- no volen fer-se de mal voler i callen, callen i callen.

fer-se de nit

Fer-se fosc quan el sol ja és post. També es diu 'fer-se el silenci' (Gir-Mall). |

fer-se nit, fosquejar, vesprejar, enfosquir-se, fer-se fosc, declinar el dia |
Quan es fa de nit ja tots som a casa.

Llavors es va fer el silenci
(tothom va callar).

nota: 'F
er-se de nit' també té el sentit d'enfadar-se molt (Val). Ex.: Quan el vaig veure allí, se'm va fer de nit.


fer-se difícil +

Vegeu 'costar de creure'


fer-se dir

Adoptar, algú, un segon nom. |

fer-se anomenar |
Era la cobla que ara es fa dir 'La Principal de Blanes'
-Ràdio Estel-.

La Montserrat ara es fa dir Rat.

Ara es fa dir Sr. Pere.


fer-se dir sí senyor

Manar molt i amb exigències. |

fer-se respectar, ésser molt orgullós, imposar-se, fer-se pregar |
No ho sé pas, si ens donarà permís: és un home que es fa dir sí senyor.

És un plat que es fa dir sí senyor
(molt bo) -CR-.

El València es fa dir sí senyor
(costa de guanyar).


fer-se eco de
*

La premsa local ha parlat d'aquesta pèrdua (o ha comentat, ha difós, el fet ha tingut eco -DLC-; no s'ha fet eco de) -Temps-.


fer-se el (o fer-se la) *

No facis el sord (no no et facis el sord).

Tu vols ser modern i portes calçotets llargs (no tu molt fer-te el modern, però portes els calçotets llargs).
Ella sempre es fa passar per malalta
(o fa la malalta -Gir-Val-, fa veure que està malalta; no es fa la malalta).

Es pensa que és molt divertit
(o es pensa que fa gràcia; no sempre es fa el graciós).

A l'hora de pagar, sempre fa el desentès
-Gir-Val- (o fa veure que no hi és, fa el paper de Met, fa l'orni; no es fa el suec, fa el suec).

Sempre és molt amable amb mi
(o sempre em tracta molt bé, em fa l'aleta; no sempre es fa l'amable)

Ell fa veure que el tema li interessa
(o ell mostra interès; no ell es fa l'interessat).

És una noia que li agrada que la vegin
(o que vol figurar, que vol presumir, que es fa veure, que crida l'atenció, que fa el tifa, que vol fer-se veure, que vol presumir; millor que que es fa l'interessant).

Són una gent que sempre es queixen
(o que sempre ploren, que sempre volen fer llàstima, que sempre es planyen, que sempre s'exclamen, que de tot es lamenten; millor que que sempre es fan la víctima).

No facis el pobre
(o no et facis passar per pobre, no facis veure que ets pobre; no no et facis el pobre).
Quan no li convé, fa s'adormit, però quan li convé tot són ulls i orelles dretes!
(o fa veure que dorm; no es fa l'adormit)
Fa el boig per no haver de treballar
(no es fa el boig). 

nota: El verb 'fer' en castellà s'usa molt sovint pronominalment; en català, no gaires vegades. 'Fer', en el sentit de fingir, no és pronominal.
Hem de dir "fer el" i no "fer-se el", per exemple: "fer el beneit, el ric, el savi, el viu, el sord, l'orni, el distret, el malalt..."; no "fer-se el beneit, el ric, el savi, etc."

fer-se el llonguis

Desentendre’s d’una cosa, no mostrar-hi interès quan s’espera el contrari (Val). |
dissimular, fer l'orni, el desentès, el despistat, el distret; fer el paper de met, remolejar |
Jo tot era dir que qui es quedaria a la nit amb el pare malalt, i ella es feia el llonguis
.
Quan es va demanar col·laboració tothom va fer el desentès
(o l’orni).
No facis el sord i respon clarament allò que et pregunten
(o no facis el paper de met).
nota:
Hem inclòs "fer-se el llonguis" al nostre diccionari perquè es diu al País Valencià. Tanmateix, alguns detalls ens fan pensar que aquesta frase feta és poc recomanable:
1. Malgrat que ens diuen "llonguis", trobem "longuis" a l'IEC.
2. No trobem ni "longuis" ni "llonguis" al DCVB.
3. En català no es consideren correctes les expressions amb "fer-se", com ara
fer-se el sord, el pobre, el simpàtic...; cal dir fer el sord, el pobre, el simpàtic...

fer-se el paper just

Saludar-se, dues persones, i poca cosa més. |
fer el mínim, a penes, amb prou feines,
fer un paper fred, haver-hi tibantor, (contra penes, a males penes, amb prou faenes; justet, justet Val) |
A -
S'aprecien els dos cunyats? B -Ja pots comptar!, es fan el paper just.
Des del seu divorci es veuen a males penes.
En aquell bar m'han volgut atendre contra penes.
El professor de matemàtiques amb prou faenes t'explicarà els dubtes.
No anem a aquella fleca, que el forner para simpàtic justet, justet.

Quin paper tan fred que ens han fet!


fer-se el rotlle de la cua

Donar-se importància (Men). |
alabar-se, no necessitar padrins, fer el gros, fer bocades |
No necessita àvia, ell mateix es fa el rotlle de la cua.

fer-se enfora

No participar en una acció; no estar d'acord amb alguna idea i restar-ne al marge (Men-Mall). |
apartar-se, allunyar-se
|
Amb les idees que té aquest polític, més val fer-se enfora.

La intransigència de l’església ha provocat que molta gent es fes enfora
(o se'n fes enfora).

fer-se envant

Indica l’acció de caminar seguit. Sol usar-se molt, amb la frase que segueix, a les rondaies, però no és usual en una conversa (Mall). |
fer camí, passar camí, trescar |
Camina caminaràs, i cap envant te faràs, destria un llumeneret enfora, ben enfora
–Rondalla Mn. Alcover-.

fer-se esperar

Tardar força estona a fer-se una acció. |
trigar, demorar-se, retardar-se, fer sortir barba
|
El comiat es féu esperar a l'ombra de la llibertat...
-La cara oculta de la lluna-.
Les coses bones es fan esperar.

fer-se estimar

Merèixer estimació (Gir-Mall). |

fer-se apreciar, ésser agradable, tenir bon caràcter, ésser educat |
Els gossos són animals que es fan estimar.

No es fa apreciar, aquest nen: té mal caràcter.

fer-se estrany

No voler tractes amb la gent. |

ésser estrany, ésser poc sociable |
No es fa gota estranya, la nena
(és petita i parla amb tothom).

Parla molt, aquest noi, no es fa pas estrany.

No es fa estranya, la gossa: va amb tothom.

El nen té dos anys i poc es fa estrany per res.


fer-se fadrí

Créixer, un fillet. Es una expressió d’ús molt freqüent a la comarca de la Costera i a la Vall d’Albaida (Val). |
fer-se gran, estirar-se
|
Fa un mes que no el veig i trobe que s’ha fet molt fadrí
.
Si no menges, no et faràs fadrina.


fer-se fonedís


Desaparèixer d’un lloc. |
esmunyir-se, anar-se’n, desaparèixer
; escapar-se, aixecar el vol |
Si no l’encertes a la primera, la merla se’t farà fonedissa.
El lladre s’esmunyí davant de la policia.

fer-se fort

1 Entossudir-se en una opinió o en un actitud. |

posar-s'hi fort (Am), aguantar el punt, voler tenir raó, obstinar-se, posar-se fort, assegurar una cosa, pretendre, dur la contrària, mantindre-la a ultrança (Val) |
Si s'hi fan tan forts, no els hi portem res
(si hi insisteixen tant que no volen cap regal).
S'hi feia fort, insistia, volia tenir raó, però no en tenia.

No m'hi vull pas fer fort, perquè no ho sé de segur.

Els indis no ho volien pas, que els prenguessin les terres, i al que s'hi feia fort, el pelaven.

Si dius una cosa i ell ho diu al revés, no t'hi facis fort: dóna li raó.

Si s'hi posen tan forts, deu ser per alguna cosa (ho neguen).

No m'hi faria pas fort, però em sembla que viuen a Alacant.

Si l'entrenador s'hi posa fort, el fitxarem.

2 Establir-se en un lloc com a reducte defensiu. |
resistir, plantar cara, atrinxerar-se, defensar-se |

Es van fer forts a l'última planta de la casa
-Avui-.
notar: Trobem 'mantindre' al DNV.


fer-se fotre

Haver-se de conformar. |

fer-se refotre; que s'espavili!, que es toqui els rosaris!, ja s'ho farà!; fotre's (Val) |
Volia agafar un taxi i au, fes-te fotre!
(n'hi ha molts, però fan vaga).
Si se'n va el llum us fareu fotre
(han perdut la llanterna; ho passareu malament).
Si no té doblers, que es faci fotre!

Ja es poden fer fotre, els dels càmpings: jo no hi aniré pas.

A -
Demà és festa. B –Festa fotre, és! (nosaltres treballem).

fer-se fum *

Sisco va tornar decebut. La seua esperada “temporà” s’havia tornat aiguapoll (o s'havia esvaït, havia desaparegut, se n'havia anat en fum, se n'havia anat en orris, havia quedat en fum de botges; millor que s’havia fet fum) -Séquies-.

fer-se gran

1 Créixer (Gir-Mall). |

fer-se alt, estirar-se |
Et fas molt gran, nena.

S'ha de fer gran, el partit.

2 Venir vell, algú o alguna cosa, i notar-se. |

envellir, posar anys, fer-se vell |

S'ha fet molt gran, el pare.

Aquest home s'ha fet velleruc
(Am).
L'ordinador se m'ha fet vell
(ha quedat antiquat) -TV3-.

fer-se l'estret

Voler aparentar molta serietat en qüestions morals o sexuals (Bar). |

fingir, simular, fer veure, dissimular; fer el sant, voler semblar sant |
La Teresa fa veure que és santa
(no es deixa palpar).
No et facis l'estret, ara, que tu ets trempat
(no ho dissimulis) -Avui-.

fer-se la dona

No deixar-se tocar, una noia, quan és amb el xicot (Franja). |
fer-se respectar, fer-se l’estreta |
A Francisquet se li escapava la mà. I bé em "tenia que" fer la dona! -Encara rai...!-

fer-se la mà

Masturbar-se, molt vulgarment (Val). |
sacsar-se-la (Val), pelar-se-la (Gir) |
Sempre havíem pensat que sacsar-se-la era roín per a la salut.
En Carles ha anat a fer-se la mà.

fer-se la sang amarga

Emprenyar-se (Castelló). |
agafar mala sang, (fer-se mala sang; Cas-Pallars), posar-se de mal toc (Cas) |
No passa res, si no ve; no ens fem la sang amarga.
-Si no dalleu tot lo prat avui, ja podeu fotre el camp d'aquesta casa! -No us feu mala sang que tot s'arreglarà -quan Judes-.


fer-se la torrada

Guanyar molt diners en un negoci (Ca). |

fer un gran negoci, treure'n estella, treure'n molt de profit, fer-s'hi el jornal; rajar molt, guanyar exageradament |
S'hi deuen fer la torrada, cobrant el menjador escolar a vuit euros per àpat.

Ja s'hi va fer la torrada, amb aquelles obres! 

Ja hi tenen la bona torrada, en aquest restaurant (s'hi guanyen bé la vida).


fer-se les dents llargues (o: fer posar les dents llargues) *

'Tenir les dents llargues' vol dir tenir molta gana (tenir bona dent), o tenir ganes de menjar quelcom (desitjar, delir-se per). No ens sembla una bona solució quan significa tenir enveja o tenir ambició (sembla un gal·licisme) (Bar). Ex.:

Hi veuen un bon negoci a fer, comprant pisos nous (o els fan set; millor que se’ls fan les dents llargues).
El negoci ens anava bé i fèiem estrènyer les dents al veïns
-Ca- (o els fèiem agafar ràbia, els fèiem venir enveja; millor que els fèiem posar les dents llargues).

A la Neus
se li feien les dents llargues mirant l'aparador (o li feia denteta, voldria tenir) -Rodamots-.

fer-se lluny

Anar-se'n a un lloc distant (Mall). |
allunyar-se, anar-se’n lluny, fer-se enllà, fer-se cap allà, departir-se, córrer cap allà |
No sabia gens on es trobava, però suposava que havia arribat a fer-se'n ben lluny -Adagiona-. 
Fes-te cap allà, tu, i hi cabrem tots.

Fes-te enllà, que hi cabrem tots.

Era tanta la destrucció d'aquell lloc que se'n feren lluny.

fer-se malaltós

Locució que s’usa per expressar que s’ha agafat una malaltia (Val). |
fer-se malaltís o malaltús, posar-se malalt, caure malalt, emmalaltir |
Es va fer tan malaltós que un bon dia no es va poder alçar.

fer-se matar

Barallar-se molt fort. |

esbatussar-se, lluitar, anar a la pinya, anar a estiracabells, treure's el ulls |
Aquesta gent, per un euro es farien matar
(són garrepes).
Han hagut de prohibir jugar cèntims, als jubilats, perquè n'hi ha que es farien matar.


fer-se més savi que ric

Fer un mal negoci. |

fer-se ruc, fer-se pobre, fer-se savi (Ca) |
Es va fer més savi que ric, criant conills.

M'hi faria més savi que ric, fent teatre.

A
-Vosaltres us heu fet rics, amb la botiga. B -Rucs, ens hem fet!
No m'hi faig ric; savi m'hi faig, fent aquesta feina!


fer-se'n

Despendre diners. |

fer-se'n la carcanada (Am), fer-se'n el gec, fer-se'n les calces, costar, pagar |
Quan te n'has fet d'aquesta moto?
(quan n'has pagat)
Ens en farem la carcanada, de pagar a aquests i als altres
(ens arruïnarem).
Me n'he fet cent euros, de la bicicleta.

Te'n faràs el gec, de tant de pagar.

Ella se'n faria les calces, per ballar sardanes, i al seu home no li agraden.

nota: Vegeu també 'fer 31', al Volum 1.


fer-se'n la pell (i fer la pell)

Morir-se. |

fer la pell (matar, Bar-Val-Mall), fer-se'n l'estella (Gir-Bar), fer-se'n les set pedretes, fer mala anada (Ca), (fer es qüec, anar-se'n a veure Sant Pere Mall), fer l'ànec (Bar), fer el cuiro (Men) |
Aquest home se'n farà la pell, saltant amb paracaigudes.

Me n'hagués fet la pell, treballant allà.

Estem desitjosos de fer la pell a un dels hiverns més remaleïts
–Revista-.

El comandant els farà la pell
(els pelarà) -TV3-.

En Pau ha fet mala anada
(s'ha mort).

A les curses de cotxes, de tant en tant n'hi ha algun que se'n fa la pell.

Si et cau la totxana a sobre, te'n faràs l'aresta.

Algú se'n farà l'aresta, d'aquest accident
(algú pagarà, en serà el responsable).

Si no venem més, ens en farem l'estella
(ens arruïnarem).

Va caure de la roca i va fer l'ànec
(va morir).

Diuen que sa pleta dels Bous està flastomada, bístia que hi fa nit hi fa es cuiro… I de dia no hi corren cap perill -Folklore menorquí-

flastomat: Maleït

nota: Vegeu també 'fer pell'.

fer-se'n passeres (i: fer-ne passeres de)

Anar molt sovint a un lloc (Am). |

(fer-ne passerelles, no torbar-se de Ca) |
Se'n fan passeres, l'avi, d'anar a Roses.

Se'n fan passerelles, d'anar a Girona.

Ella en fa passeres, d'anar a Santa Brígida, i ho té apamat.

La jove, ara, en fa passeres de venir.

Se'n fa passeres d'anar al supermercat
(= sempre hi és).

El nen en fa passerelles, d'enfilar-se a la paret
(ho fa sovint).

D'anar cap a Alacant no se'n torben (cada moment hi són; sentim 'no se n'atorben').

Per anar a Tarragona no se'n torben (hi van molt).

Ni se' torben, d'anar a Perpinyà (hi van sovint, no els és cap esforç).


fer-se notar

Li agrada que el vegin (o li agrada fer-se veure, li agrada cridar l'atenció, significar-se, tenir fama; millor que fer-se notar).

Els efectes de la vaga es notaven encara aquest matí (o es veien, hom s'adonava dels efectes, s'advertien els efectes; millor que es feien notar) -TV3-.
La falta de mà d'obra sembla que no es notarà gaire
(o sembla que no serà gran; millor que sembla que no es farà notar massa) -TV3-.

El nen tira coces per cridar l'atenció
(o perquè estiguin per ell, perquè el vegin, per fer-se veure; millor que per fer-se notar).
nota: No podem assegurar que 'fer-se notar' sigui una construcció incorrecta, però no hem sentit cap catalanoparlant amb experiència que la faci servir.

fer-se noviis

Començar a festejar (Mall). |
prometre’s |
Els qui acaben de fer-se noviis ballen a la sala.

fer-se pagues (de quelcom)

Comptar amb alguna cosa, refiar-se’n (Alt Urgell-Ca). |
tenir coll avall, tenir o donar per fet, refiar-se'n, comptar-hi, tenir a mig guier (Gir) |
En Marc ja vetllava cobdiciós la casa i la terra santmaïnenques i se les veia coll avall.
Fins i tot se n'havia fet pagues públicament
-En Calçons-. 
No em faig pas pagues de veure-ho
(no compto veure-ho, sóc gran, Ca).


fer-se passar el porró

Fer, entre dos, una acció de profit per a ells (Am). |

ajudar-se mútuament |
En aquest ajuntament es fan passar el porró
(un batlle plega abans d'acabar el seu termini i ja s'hi queda el segon, sense fer eleccions).
Aquest dos es fan passar el porró
–jugant a cartes- (fallen un coll cada un i es van tornant la jugada).

fer-se patent

Vegeu 'ésser declarat'


fer-se pregar

Haver d'insistir molt a fi que algú faci quelcom (Gir-Mall). |

resistir-se, ésser tossut, fer-se valer -o valdre- (Gir-Val), donar-se importància |
No et pensis que em faig pregar, per vendre
(va vendre de seguida) -TV3-.

S'ha fet pregar per anar a dormir, el nen.

No et facis pregar, i vine.

Els bolets es fan pregar, aquest any
(no n'hi ha, encara) –Punt-.

No us feu pregar: mengeu més, que és bo.

Les pluges es fan esperar
(o es fan pregar; no es fan de 'rogar', de pregar) -8TV-.


fer-se retratar

Hom ho diu en casos de frustració. |
ja pots plegar!; he quedat fotut |
Si no és capaç de fer creure un nen de tres anys, que es faci retratar! Vàrem anar a rebaixes i ja no hi havia res de bo. I, au, fes-te retratar! (fot-te; paciència).

fer-se ric

Guanyar molts diners (Gir-Mall). |

adobar-se, fer-se una bona posició, posar-se bé, revifar-se, prosperar, fer diners, fer-se la barba d'or, traure -o treure- faves d'olla, fer diners a palades, fer el seu agost |

A -S'han fet molt rics. B -Sí, i s'han tornat fins: diuen que han vestit la noia de llarg, que l'han posada de llarg, i coses així.


fer-se sentir

Sentir-se un soroll, sentir-se els efectes d'una acció (Am-Pallars). |

deixar-se sentir, fer sentir la veu; notar-se, sentir-se, tenir algú que el defensi, comptar amb algú |
S'han fet sentir, els seguidors del Muro
(cridant).

La calor es fa sentir avui.

La vaga d'escombriaires comença a fer-se sentir.

De moment, les primeres veus contra el projecte ja s'han
fet sentir (millor que deixat sentir) -Avui-.

La crisi es
fa sentir (millor que es deixa sentir) -TV3-.

Les bandes de música es
fan sentir al carrer -hi ha falles- (millor que es deixen sentir) -Temps-.

L'atmosfera restava carregada i la xardor es feia sentir xafogosa -Històries-.
El vostre gos es fa sentir
(crida fort i sovint, Am). 
El comitè farà sentir la seva veu a la casa de la vila.

nota: Pensem que la construcció 'fer-se sentir' és més genuïna que 'deixar-se sentir'.


fer-se seu

1 Quedar-se les coses d'una altra persona (Gir-Mall). |

fer-se amo, apropiar-se, ensenyorir-se, emparar-se; apoderar-se, conquerir|
Aquí ningú no en té, de lloc reservat; si vostè se l'ha fet seu, és diferent
(en un bar).

2 Obtenir l'amistat i la confiança d'una altra persona. |

guanyar-se, ficar-se a la butxaca, conquistar, convèncer, agradar, saber agafar |

La vaca llepa el vedell acabat de néixer per fer-se'l seu
-Arrels-.

Sap fer-se seus els pares
-Punt-.

Un gos, per fer-te'l teu, ha de ser petit
(per ensinistrar-lo tal com tu vols).

3 Estar d'acord amb una qüestió, col·laborar-hi. |

a
ssumir, subscriure, identificar-se amb, obligar-se, adoptar, ésser del mateix parer |

El PTD s'ha fet seva la mesura del PTL
(o ha fet seva).

En Lluís fa seves les crítiques als jutges.

fer-se trampes al solitari

Voler creure, algú, que les coses li són favorables, sabent que no ho són. |

enganyar-se un mateix, camuflar la realitat, autoenganyar-se, no voler veure les tal com són |
No ens votaran pas, no et facis trampes al solitari.


fer-se trobadís (algú)

Procurar, algú, de trobar-se amb una altra persona. |

mirar de trobar |
Jo m'hi feia trobadís i, amb una excusa o altra, hi passava
–Presència-.

fer-se un braverol

Fer-se una contusió amb abonyegament, especialment en el cap (Moixonies, Mall). |
fer-se un bony, un nyanyo, una bossoga (Ca), un ou (Val), un bífol (Mall) |
S’ha fet un bon blaverol jugant a futbol.

fer-se un coco *

M'he fet un cop al cap
(o un tostorro, un tossoló -Val-; una patacada al cap, una trompada, un truc; -un bony, una banya, un bossoc, una bossoga, un nyango, l'efecte-; no un coco).

fer-se un fart de

Fer una cosa moltes vegades. |
fer-se un tip de, atipar-se de, cansar-se de, afartar-se de, fer en abundància, fer en excés |
Ens vam fer un fart de riure, amb els seus acudits.
Ens vam fer un fart de menjar i beure fins que no vam poder més.

Encara no clareja! Me'n faig un fart de guaitar enlaire
(un malalt a l'hospital).
nota: Vegeu també 'fart de'.


fer-se un frare (en un tub)

Quedar doblegat un tub a causa d'una pressió exterior (Am). |

doblegar, quedar estret |
La mànega no raja gaire perquè, quan l'has caragolada, s'hi ha fet un frare.


fer-se un 'lio' (i: fer-se un 'taco') *

El jugador es fa un embolic amb la pilota -Gir-Val- (o no sap què fer amb, s'embulla amb; no es fa un 'lio' amb la pilota).

No m'hi aclareixo, fent aquest càlcul (o no me'n surto, m'hi embolico, m'hi faig un embull, m'hi faig un garbuix -Bar-Val-; no m'hi faig un 'taco', m'hi faig un 'lio').
M'hi faig una barreja, entre el francès i l'anglès
(o barrejo les dues llengües, m'hi faig un embull, m'hi empatollo; no m'hi faig un 'lio').

nota: No és correcte 'fer-se un cacau'.


fer-se un lloc *

Nosaltres intentem obrir-nos camí en la indústria de la confecció (o situar-nos, fer-nos una posició, triomfar, volem que ens coneguin, volem reeixir; millor que intentem fer-nos un lloc, intentem fer-nos un lloc al sol) –Punt-

La castanya catalana vol entrar al mercat anglès (o vol trobar un forat, vol aconseguir entrar, es vol vendre; millor que busca fer-se un lloc en).
nota: Trobem 'fer-se un lloc' en alguns diccionaris, però creiem que és un calc del castellà innecessari.


fer-se un nus -o un nuc- a la gola (a algú)

Sentir una mena d’obstrucció a la gola que impedeix parlar o menjar. |
tenir un ofec
|
E
n saber que la dona era vídua i que tenia un germà, se li va fer un nuc a la gola -Roder-.
He hagut de beure, perquè se m'ha fet un nuc a la gola
(amb el menjar).

Volia parlar i no em sortien les paraules, se m'havia fet un nuc a la gola.
nota:
La forma "nuc" per "nus" és corrent al País Valencià, a l'Alt Empordà i en altes llocs.

fer-se un tip de riure

Riure molt (Girona- Mall). |

fer-se un un panxó de riure; trencar-se de riure -i rebentar-se, esclatar-se, pixar-se, morir-se-; atipar-se de riure (Val) |
Quan em van veure disfressat de romà, es van fer un tip de riure.


fer-se una idea

Imaginar-se com és alguna cosa. |

suposar, figurar-se |
No he estat mai a Irlanda, però ja em faig una idea de com és.

T'ho explico perquè te'n facis una idea
(o perquè en tinguis una idea).


fer-se una palla *

El nen ja se la pela -Gir-Val- (o ja es masturba, ja es fa la mà -Val-; millor que ja es fa palles).
(fer piular el pardal, fer punta al llapis, fer un solo de flabiol, picar la dalla;
Tresponts)

nota: El DNV accepta 'fer-se una palla' com a vulgarisme. No us la recomanem.

fer-se una palla mental *

Això que dius són fantasies (o són il·lusions, és fer córrer la fantasia, és somiar despert, és una simple teoria, és una una especulació; no això és fer-se una palla mental) -Avui-.


fer-se valer

Exigir el respecte i la consideració dels altres. |

fer-se respectar, defensar-se, resistir-se, exigir ser ben valorat, fer creure|
De tant en tant t'has de fer valer: un cop de puny a la taula i foris!

T'has de fer valer: et paguen poc, tu ets un mecànic i t'ho has de fer valer.

Si no et fas valer, tothom abusa de tu.

Ja ho sap que és trempat, per això es fa valer
(cobra fort).

S'ha volgut fer valer
(que es veiés que mana).

Catalunya es fa valer, però acaba cedint contra Irlanda
(rugbi) -Punt-.

Quan no es troba bé és bleda, s'ho sap fer valer
(es queixa i la porten més bé, Ca).


fer-se venir

Fer un soroll corporal a posta. |

fer-ho a dretes, expressament, a gratcient; estudiar-se a fer |
El nen es fa venir tos perquè no vol anar a l'escola.

Te'ls fas venir, els esternuts.

A -Se'ls fa venir, els pets. B -No, és gran; i dret, no clou prou (Ca)
.

fer-se venir bé

Fer les coses de tal manera que surtin com hom vol. |
combinar les coses, trobar una solució; fer sortir a la conversa |
Em sap greu haver-li de dir que el seu noi beu, però ho he de fer; ja m’ho faré venir bé (li dirà parlant del tema en general, com si fos un comentari més).
Ja ens ho farem venir bé per no sortir-ne gaire malparats (Mont-roig del Camp).

fer-se veure

Voler destacar (Gir-Bar-Mall). |

fer-se propaganda, cridar l'atenció, exhibir-se, presumir, faronejar, donar-se importància, remenar la cua; significar-se, destacar |
Parla per fer-se veure
(o perquè el vegin).

Es volia fer veure i explicava grandeses.

Ha entrat a l'ajuntament pet fer-se veure.

No et facis veure!
(no vulguis destacar).

Ho va dir per fer-se veure
(perquè parlessin d’ell)

Sempre n'hi ha que es volen fer veure.

Es va fer veure pel seu valor, en Prim.

fer-se viu

Despertar-se, estar disposat a començar després d’haver dormit (Val). |
espavilar-se, deixondir-se, recuperar-se, eixorivir-se, desensonyar-se, (aixaliar-se, refer-se, esparpallar-se Gir) |
Si em gite tard mirant la tele, l’endemà em costa molt fer-me viu.
El xic s’ha despertat, ha mamat i no podia fer-se viu.

fer 'seguidisme' *

Alemanya diu què s'ha de fer i els altres creuen (o i els altres la segueixen, i els altres fan el que fa ella, i els altres fan com ella, i els altres fan d'escolanets, i els altres són del cordill, i els altres van tot darrere; millor que i els altres fan 'seguidisme') -Avui-.

nota: Trobem fer 'seguidisme' al DNV. No us la recomanem.

fer seguir

1 Dur una persona amb nosaltres. |

dur, fer-se acompanyar |
El gosset fa seguir
(t'estira).

No hi ha manera de fer-lo seguir, quan anem d'excursió.

La fa seguir com vol, la nena
(creu).

El meu home sempre em fa seguir
(em porta amb ell).

Vejam si en fas seguir algun, de nen
(si el portes, quan vens; ho diu l'avi).

Fem seguir més el cotxe ara que a l'estiu
(fem servir, Ca).

Es fa acompanyar de gossos agressius
-Temps-.

2 Fer una activitat. |

fer arreu (una cosa), deixar fet i acabat, fer cap i arreu, fer seguir arreu (Ca)

El noi de casa no tanca mai: surt molt, no estalvia res, ho fa seguir tot.

Tu fas seguir massa coses: festeja, fa la carrera, fa piano.

El dentista fa seguir dues visites
(n'atén dues alhora).

Aquest noi en fa seguir dues
(té dues xicotes).

Ens equivoquem perquè fem seguir moltes coses
(fem fotos, parlem, llegim).

No ho puc pas fer seguir tot: caminar, la feina, fer poesia. Alguna cosa ha de quedar
(no tinc temps).

La Nora ho fa seguir tot
(ho agafa tot, per jugar).

Si les cabres entren a l'hort ho fan seguir tot
(s'ho mengen tot)

Els lladres ho varen fer seguir tot
(= es van emportar tot el que hi havia a la botiga).

N'hi ha que
ho fan seguir tot: castanyes, nous, bolets, etc. De verd en verd ja s'ho enduen (roben).

Faig seguir el llibre i el film
(faig les dues coses alhora).

Treballen a la fàbrica i fan seguir la feixa.

Ens han entrat a l'hort i ens han fet seguir les tomates arreu
(ens les han robades totes).

Quants gots fas seguir?
(en té dos a davant, = fas servir)

Si la noia treballa hauré de fer seguir dos pisos
(fer-ne la feina).

fer seia

Seure (en llenguatge infantil empordanès; DCVB) (Fi-Ca). |
estar assegut |

Au, fes seia, rei.


fer sentit

Tenir significat allò que es diu o s’escriu (Val). |
tenir sentit |
He eliminat una frase del text, perquè no hi fa sentit.

fer ser (o fer ésser)

1 Fer que una cosa costi molts esforços o molèsties (Gir-Mall). |
fer pencar, exigir, haver de lluitar, fer vogar |
Ens hi han fet ser a classe de dibuix
(ens han collat, ens han fet pencar)
Li han fet ser, per donar-li el títol
(ha hagut de lluitar).
Avui el seu cap li ha fet ésser, l'ha fet treballar tot el dia
(Mall).
Li he fet ser!
(ha costat però m'ha fet el descompte).
Li han fet ésser
(ha hagut de pagar molt en comprar la casa nova).
Si vens per falta de cèntims, sempre t'hi faran ésser
(n'abusaran, te'n donaran poc).
Ja m'hi van fer ser, quan vaig comprar aquella vinya (vaig haver de pagar-la molt bé).
Un home sol fa vogar tota la granja
(la porta, Ca).
nota: Vegeu també 'vogar 3', al Volum 1.

2 Demanar a algú que participi en una activitat. |
fer col·laborar, fer prendre un partit; fer-se soci, prendre part |
Quan feien la llista per a les municipals m'hi volien fer ser, però tinc massa feina.

nota: 'Ésser' se sol pronunciar /essè/ a Girona i a Mallorca.

fer servei

Ésser útil, una persona o una cosa. |

anar bé, ésser profitós, fer servici (Mall) |
Ens ha fet molt de servei, aquesta estufa.

Us faria mort de servei, una gramàtica.

Que en fa de servei, l'avia!

Ha fet servei, la nena
(ens ha ajudat)
Aquesta jaqueta m'ha fet servei
(ha fet fred i m'ha anat bé).
La lletra medieval del cant de la Sibil·la diu “Lo jorn del judici / parrà qui haurà fet servici”.


fer servir (una cosa)

Usar una cosa (Gir-Mall). |

emprar, fer ús de, utilitzar, aplicar |
No llencis la màquina, que encara la farem servir.

Fem servir la roba vella per a fer joguines.

Facin ús de les màscares d'oxigen!
-TV3-.
M'he posat uns calçotets fets servir
(que ja han servit, Ca)

fer servir dues vares de mesurar

No obrar amb equitat. |

no ésser equitable, aplicar la llei de l'embut; ésser tendenciós, parcial, injust, arbitrari, inequitatiu; fer les coses a tort |
Tu fas servir dues vares de mesurar.

nota: Pensem que 'fer servir dues vares de mesurar' és un calc del castellà. Us recomanem les alternatives que us proposem. En tot cas, no digueu «fer servir dues vares de 'medir'».


fer ses darreres

Estar morint-se (Mall). |
agonitzar,
(estar a ses darreres, estar a ses portes de la mort, fer ses darreres esperonetjades, fer es bategot Mall) |
Aquest animal està fent ses darreres.


fer ses porgueres grasses

No estalviar ni aprofitar les coses (Men). |
no mirar prim, fer balafi (Am) |
Has llençat les sabates que encara són ben bones: ja faràs les porgueres grasses!
L’Eulàlia, quan pela patates, fa sa pell molt gran: ja farà ses porgueres grasses!
nota: Ses porgueres són allò que queda al garbell després de passar-hi el blat.

fer set

Desitjar una cosa amb ambició. |

ambicionar, cobejar, delejar, voler, envejar, anhelar, agradar, festejar |
Es van endur la bomba de bombar vi, els va fer set
.
Tot els feia set, i s'ho enduien.

Hi ha gent a qui tot els fa set
(retallen diaris pels punts).
Si veuen alguna cosa que els fa set, l'agafen.

Em fa set, la botifarra
(em fa il·lusió, tinc ganes de menjar-ne).
Li feia set, el pis del seu sogre
(el volia).
Li fan set els diners
(li agraden).
A la mainada, tot els fa set.

No volen estudiar, però el títol els fa set.

Ara em festeja aquests testos
(me'ls alaba perquè vol que els hi regali).

fer setze

Buidar els mocs del nas, una persona, tapant-se un nariu amb un dit i bufant fort per l'altre (Gir-Bar). |

mocar-se amb els dits |
Com més anem, menys valem. Abans poc es feia això de fer setze als camps de futbol.


fer sexe (i: tenir sexe) *

Han anat a cardar al cotxe (o fer cantar el rossinyol; millor que a fer sexe).
Aquesta colla van a Amèrica a fer cantar el rossinyol
(Am).

Allà tocaries calent -palparies- (o tocar cuixa).
nota: 1 'Fer sexe' i 'tenir sexe' són anglicismes. Tenir relacions sexuals, en català, es pot dir de moltes maneres: fer l'amor, cardar, xinar, practicar sexe, fer senyors (una prostituta), (gitar-se junts; vulgarment: clavar-ho, clavar-la, embotir, embotir-la, pegar una piuada, manxar, llenyar, Val) |

2 'Cardar', a València, vol dir pegar: 'Els germans grans carden els menuts'.

fer son

Fer entrar la somnolència per avorriment o tedi (Mall). |

fer venir son, avorrir, ésser cançoner, fer dormir, cansar, fer tedi |
En Pere és molt avorrit, només de sentir-lo parlar ja et fa son.


fer sopes (amb quelcom)

1 Col·laborar en una acció que es considera dolenta (Am). |

fer sopa (Ca), rabejar-se en; fer-s'hi de valent (Am) |
M'ha sorprès que aquest polític faci sopes amb un projecte com aquest (col·labori; el té per honrat) -Punt-.
A Davant de casa hi havia deu o dotze joves que feien bestieses, i tots hi feien sopa.

C -
Són els de fora que trenquen coses. D -I els d'aquí hi fan sopes!

E -
Hi ha molt de contraban en aquest país. F -Perquè els qui hi manen hi fan sopes (s'aprofiten del càrrec per passar-ne). 

G -El PME vol allargar l'edat de jubilació. H -I el PMA s'hi fa sopes (també ho vol fer).

nota:
A Mallorca és usual la frase feta antiga, 'des teu pa faràs sopes' que tenim en una altra entrada.

2
Pronunciar les esses sordes amb so de 'z' castellana (Mall). |
parlar farfallós; ésser tartamut, papissot, papussot (Val) |

El seu fill és molt graciós quan parla perquè sempre fa sopes.

nota: Es diu “fer zopes”, pronunciant la 'z' com en castellà.


fer sort

Tenir sort. |

ésser afortunat, endevinar-la, ensopegar-la |
A -
En una revisió li van trobar un quist. B -La sort que va fer!
La gent es pensava que havia fet sort, quan em vaig casar.

C
-Havies festejat amb la Maria? D -Sí, i més sort hauria fet que amb el seu home.
L'Empordà ha fet sort
(s'hi han posat empreses) -Punt-.

fer sortir de cassola

Fer posar colèric (Alt Urgell). |
eixir-se de cassola (DCVB), exasperar, irritar, enfurismar, enutjar, treure de polleguera, fer mala sang, fer emprenyar |
La tossuderia d’aquell home el feia sortir de cassola -En Calçons-.

fer suca-mulla

Menjar galetes sucades en llet o en vi (Bar). |

fer xuca-i-mulla (Ca-Am), fer sucamenta (Val) |
Al vespre, abans d'anar a estirar la carcanada, m'agrada fer xuca-i-mulla.


fer surar

Contar, algú, un esdeveniment secret i desconegut (Cas). |
revelar, fer conèixer, manifestar
|
...per traure a la superfície allò que només el caliu del carbó de les tardes d’hivern faria surar amb les parpelles de l’àvia inundades
(parla d’un passat trist) -La cara oculta de la lluna-.

fer tabola

Una colla de gent, manifestar la seva alegria fent soroll (Andorra-Ca). |
fer gresca, fer xerinola, fer gatzara, fer cridòria, divertir-se, tocar a picamartells (les campanes) |
Després d’haver estat esperant durant una hora, va arribar a l’hostal, on va trobar els altres cantant i fent tabola -Folklore-. 
Vàrem anar a sopar i vàrem fer tabola. Entretant els altres es van endur l'oli del trull.

...amb els músics tocant, fèiem la reverència a la Marededéu…. I les campanes tocant a picamartells -un forat-.


fer tall *

Em va fer una mica de vergonya, veure allò (o em va fer cosa, em va fer impressió, vaig quedar fotut, no vaig saber què dir, vaig quedar tallat; no em va fer tall) -TV3-.


fer 'tambalejar' *

Els arrendaments fan trontollar moltes botigues -Gir-Val- (o fan anar malament, fan fer tentines, fan trontollejar, fan tentinejar -Val-; no fan 'tambalejar').


fer tanta falta com l'aigua per trillar

Es diu de les persones o de les coses que fan nosa. |
no fer cap falta, el trobaven a faltar com l’aigua per segar (Franja) |
Aquest altre fill els hi feia tanta falta com l’aigua per trillar (ja en tenien cinc). 

fer taparada

Hom ho diu d'allò que atura el pas del vent, de l'aigua, de la gent o d'una altra cosa. |

barrera, tanca, protecció, abric, parada (Val) |
Aquestes canyes fan taparada
(priven del vent).

Fem una taparada al camp perquè no ens hi entrin el bestiar i la mainada
(una tanca).

Aquests pisos que fan aquí a davant ens faran taparada
(ens trauran la vista).

nota: Vegeu també 'taparada', al Volum 1.


fer tas-tà

Es diu quan un infant petit prova d’aguantar-se dret i començar a caminar (Mall). |
fer tentines (Mall) |
El seu pare l’incità a fer tas-tà, però tot d’una va caure.

fer taules *

El derbi acaba empatat (o han quedat tants a tants; milor que acaba en taules, els dos equips fan taules) -Avui-.

nota: No trobem la frases feta 'fer taules' al DIEC. Sí que és en altres diccionaris, per exemple al 'Diccionari de l'esport', però només referida al jocs d'escacs i de dames.

fer tec

Aconseguir allò que hom es proposava, especialment en assumptes amorosos (Mall). |
tenir èxit
|
Joan, no crec que facis tec amb aquesta al·lota.


fer temps

1 Estar sense fer res en un lloc, o fent-hi poca cosa (Bar-Val). |

esperar, passar l'estona |
Fem temps per esperar el dinar.
Que hi entrin la mainada, a l
a sala de mestres, d'acord, però venir-hi a fer temps, no.

2 Ésser l'estat atmosfèric adequat per fer quelcom. |

fer un dia per |
Avui no fa temps per sortir
(plou).

Avui fa dia per dormir
(és núvol).


fer téntol

Suspendre o interrompre un joc, entre infants (Moixonies, Mall). |
fer una pausa, descansar |
Aquells nins estaven tan cansats que feren téntol.

fer 'tilín' **

M'agrades (o m'enamores, em captives, m'enartes, em fas peça, em fas gràcia; no em fas 'tilín').


fer tira

Veure’s ja la tija d’una planta petita (Mall). |
haver nascut |
Sí, ja fan tira les faveres, volent dir que ja les té nascudes –Nous escrits-.

fer torna (una cosa)

Distribuir un producte de manera que sembli que n'hi ha més quantitat (Bar). |

fer de bon repartir, ésser abundant, ésser repartidor, allargar, abundar |
Farem els entrepans més petits: així faran torna.


fer tornar gàbia

Desconcertar, embogir (Val). |
fer venir beneit -o boig-, fer perdre el seny, fer parar mico, posar el cap com un tabal, fer tornar liró (Bar), fer venir liró (Ca) |
He anat a comprar mobles amb elles i m’han fet tornar gàbia.

fer tornes (o torna)

1 Enfrontar-se a algú de manera imprevista (Mall). |
tornar-s'hi; encarar-se, revoltar-se |
El teu ca no s’arronsa gens, fa tornes.
2 Donar producte, augmentar (Mall). |
retre, produir |
Fa més tornes fer-ho de la manera que deia en Jaume.

fer tots els possibles

Fer grans esforços per mirar d'obtenir quelcom. |

fer mans i mànigues (Bar), remoure cel i terra, fer el que pot (algú), fer tot el que està a les seves mans, fer un sacrifici |
Fan tots els possibles per fer-ho bé
–TV3-.

Faig els possibles per aconseguir comprar-ne.

Faig tot el que puc perquè els nens llegeixin cada dia.

A casa van fer un sacrifici perquè jo pogués estudiar
(es van privar de coses).

nota: 'Fer tor el possible' no és una bona solució.


fer tres tires de potades

Haver d’esforçar-se molt per tenir o aconseguir una cosa (Moixonies, Mall). |
afanyar-se, escarrassar-se, apressar-se |
En Toni va haver de fer tres tires de potades per poder agafar el correu.

fer trinquis

Rompre involuntàriament alguna cosa de vidre (Bar). |

fer una trencadissa |
No deixis la llàntia aquí, que farem trinquis!


fer tro

Atraure fortament, una cosa, l'atenció de la gent. |

fer trona (Am-Ca), fer efecte, fer empenta, fer vida, fer goig, fer impacte, fer impressió, menar rem, cridar l'atenció, ésser atractiu, ésser molt vistent (Ca) |
Quan varen entrar a missa varen fer tro
(són ben plantats).

Un cor de vuit persones no fa tro.

Anava mudada, la Modesta: feia un tro!
(era la reina del carnaval)

Feia un tro, aquella cantant!
(tenia un tro de veu, una veu forta)

Els manaies feien trona
(feien goig).


fer tronar i ploure

Es diu de qui fa moltes coses i cap de bona (Gir-Bar). |
tenir un capteniment escandalós, fer parlar, fer-ne de tots colors, ésser de mal ferrar |
L'Eusebi, de jove, havia feia tronar i ploure (beure, jugar, sexe, fer bestieses, etc.)
Aquesta noia, de fadrina, feia tronar i ploure!
Sí, això, tots dos volien ser la pell de Barrabàs. Entremaliats de debò, a fe!, entremaliats de fer tronar i ploure -Albastesa-. 
És malparlat, aquest noi!, fa tronar i ploure!


fer truca

Ésser amigues, dues persones (Am). |

fer truques (Ca), tenir truca, fer lliga, congeniar, entendre's, avenir-se, fer teina (Ca), fer tronc (Am) |
Ja fareu truca, la Quimeta i tu
(us avindreu).

No hi
he fet mai truca, amb ell (de joves no anàvem junts).

L'Esteve es ven l'hort: vés a veure si te'l vol vendre,
potser fareu truques (si us aveniu pel preu).

Ja hem fet truques
(ja ens hem entès, ja he comprat la casa).

No han fet mai truques, aquestes nenes.

Amb qui fa truca, el nen?
(amb qui va?, amb qui juga?)

A -
L'Oriol sempre està distret. B -Amb tu, faria truca (tu també hi sols estar, seríeu dos).

De joves fèiem tronc
(sortíem junts a divertir-nos).

Amb qui té més truca l'avi?
(amb qui es fa més).

Faig més truca amb el pare que amb la mare (hi lligo més, hi tinc més relació).
No hi vull gaires truques amb aquella noia (no hi vull relació).

fer ull

1 Quedar el cel net després dels núvols o de la pluja (Ca). |

haver-hi una clariana, una aclarida, fer una ullada (Ca), alçar-se l'oratge (Val) |
Ha fet ull: era fosc i ha vingut una clariana, un net de núvols.

A -
Mira, fa ull al Pertús. B -Ja farà tramuntana.

Semblava que havia de ser tot aigua, i goita!
(ara fa sol, Ca).

nota: Vegeu també 'ull' 1' i 'ullada 2', al Volum 1.

2
Desfer-se, anar-se'n en orris (Mall). |
esfondrar-se, ensorrar-se, fracassar |

Qualsevol dia pot fer ull, el pacte d'esquerres de Mallorca.

No en fugirem fins que tot hagi fet ull. Ja diuen que qui riu darrer riu,
riu més fort… -Males companyies-.


fer ulleres

Aparèixer una taca moradenca a les parpelles. |

tenir els ulls cansats; tenir els ulls fondos; fer bossa, els ulls; fer unes ulleres a mig cap (Ca), semblar que hagi anat a la guerra (algú) |
No treballis tant, que fas ulleres.

Pobre home, està molt malalt:
fa unes ulleres a mig cap.

Semblar que hagis anat a la guerra!
(es veu cansat)


fer un (+ verb)

Fer una acció amb gran intensitat. |

ho farà molt |
Fan un jugar, aquesta canalla!

Mira com ve negre, farà un ploure!

Feia un plorar, la nena, quan va saber qui eren els Reis!


fer un acte d'home

Fer una acció generosa o valenta (Am). |
fer l'home, fer un ardidesa, ser valent |
Vejam si fas un acte d'home (si contres, jugant a la botifarra).
Vejam si fas l'home i ens convides, avui.


fer un adob-adob

Arribar a un acord, generalment en una qüestió econòmica (Ca). |

fer un adob-adoba (Ca-DCVB), fer un tracte, fer un acord, arribar a una entesa, adobar, reconciliar, solucionar |
Tot primer no ens aveníem en el preu, però hem fet un adob-adob,

Vam fer un adob-adoba: ell em va donar el camp i jo la casa
(un intercanvi)

nota: 1 Vegeu també 'adob-adob', al Volum 1.
 

2 «Fer un 'arreglo'» no és una bona solució

fer un aixec

Fer una acció bona, productiva (Am-Ca). |

anar bé, sortir-se'n, refer-se, fer una revifalla, ja podem fer repicar les campanes! (Bar) |
Hem fet un aixec
(perdíem de quaranta punts i ara n'hem fets 15).
Eren gent que no havien fet mai res i ara han fet un aixec
(han comprat un pis).
A -
El queixal és tapat i el nervi em fa mal. B -Ja hem fet un bon aixec! (malament rai)
C -M'han donat 2.000 euros del cotxe. D -Has fet un petit aixec (un mal negoci).
E -
Avui hem guanyat (no guanyem mai). F -Ja podem fer repicar les campanes!

nota: 1 'Aixec' pot tenir procedència francesa, però creiem que és bo.
2 Vegeu també 'aixec', al Volum 1.


fer un alè

Fer un moment de pausa (Men). |
prendre alè; fer un repòs, una aturada, un parèntesi, un bufet (Gir), un bufit (Val), un alei (Men) |
Nois, fem un alè, ja acabarem de carregar el camió en acabat.
Estic tan cansada que ara faré un alei.


fer un alè de vent (o d'aire)

Fer una mica de vent (Men-Mall). |
córrer una mica d’aire, passar un xic d'aire, fer ventijol |
Si feia un alenet de vent, amb ses forques ventaven i treien sa palla de s’era –Fets-.
Avui no passa cap alè d'aire (Ca). 
Feia vent pluig i ha mullat els vidres.

No fa un alè d'aire (o de vent, Mall).

fer un alei

Fer un moment de pausa (Men). |
fer un repòs, fer una aturada, fer un bufet (Girona), fer un bufit (Val) |
Estic tan cansada que ara faré un alei.

fer un altre (+ nom)

Fer quelcom en un grau més alt. |

fer més (+ nom) |
Fas un altre goig, afaitat.

Avui fas un
a altra cara (un malalt, més bona cara).

A -
Aquí tenim les oficines. B -Ja fa un altre aspecte, tot plegat (és nou, més presentable).


fer un anar i venir

Fer una estada curta en un lloc. |

fer un entrar i sortir, fer un puja i baixa, fer una visita de metge, fer una visita curta |
Entraré un moment al cafè, però serà un anar i venir
(no hi estaré gaire).

Demà farem un anar i venir a ca la tia Carmeta.

nota: Vegeu també 'anar i venir 1 i 2'.

fer un 'arreglo' *

Vaig haver de fer un arranjament d'aquesta sardana (o vaig arranjar, vaig adaptar; no vaig fer un 'arreglo').
Vam poder arribar a un acord (o vam fer tracte, vam arribar a una entesa, vam fer un adob-adob -Ca-; no vam fer un 'arreglo').


fer un bisbe

Dir, dues persones, la mateixa cosa alhora (Am). |

dir la mateixa cosa, traure una ànima del purgatori (Val) |
Ho van dir fent un bisbe
-Avui-.


fer un bon (+ nom)

Fer quelcom en un grau important. |

fer una cosa bona, important |
Fa un bon anquer, aquest noia
(fa les anques grosses).

Aquests vells fan un bon 'coblot'
(s'avenen, un grup de gent,).

Ja fas un bon 'oro' amb amb aquesta jaqueta!
(no fas gaire goig, Ca).

Demà farem un bon àpat
(o un bon xeflis, Bar).

Hem fet una bona feina, aquí.

nota: Vegeu 'coblot 1 i 2', al Volum 1.


fer un bon jornal

Sortir perdent en alguna cosa (ironia). |
fer el negoci d’en Robert amb les cabres; ja anem bé per anar a Sants! |
Ja farem un bon jornal, trencant les coses!
He aixafat el cotxe en un accident; he fet un bon jornal, avui.
Ja farà un bon jornal, jugant-se els diners.
Farem un bon jornal, si caic!
(un vell)
Ja farem un bon jornal, si caic! (em puc trencar algun os). 


fer un bon salt

Progressar molt de pressa, algú o quelcom. |

millorar molt, guanyar, prosperar, progressar, treure faves d'olla |
Ha fet un bon salt, la Maria; era minyona i guaita-la ara!

El preu de les avellanes ha fet un bon salt, ha passat de tres euros a cinc
.


fer un 'braguetazo' *

En Jordi ha fet un bon casament (o s'ha casat amb una rica, s'ha casat per interès, s'ha casat per diners, ha fet una bona penjada de capell -Mall-, no ha fet un 'braguetazo').


fer un brou d’olives negres

Es diu quan hom renta un infant que va molt brut (Moixonies, Mall). |
anar galdós, ser un porquissó |
En Joan anava tan brut que va fer un brou d’olives negres -Valldemossa-.

fer un bufet

Reposar una estona. |

fer una aturada, (fer un bufit, una unfladeta, Val) |
Farem un bufet, perquè estem molt cansats.

Faig un bufet.

Un bufet més i ja haurem acabat
(un esforç).

nota: Vegeu també 'bufet 1', al Volum 1.


fer un capgirell

Fer una volta completa, una persona o un vehicle, de manera voluntària o accidental, quan cau per un daltabaix o si topa amb un obstacle. |

fer una bota botella (Ca), un capbussó, una tombarella, (un cabussó, un capitomba, un volantí, un escabussó, un tomballó Val), una tombessa (Men), una capbussada (Mall).
El mestre de gimnàstica ens ha fet fer capgirells, avui; però ell en diu 'volteretes'..

El cotxe va baixar rostos avall fent capgirells.

Amb el vent, les fulles dels arbres cauen fent capgirells.

notes: 1 Vegeu també 'capgirell 1 i 2' i 'bota-botella' i 'capbussó 1', al Volum 1.

2 Eviteu tant com pugueu de dir 'voltereta', que no és un mot català.


fer un cluc

Fer una dormida curta. |

fer migdiada; fer una becaina, una clucaina, un son, una cluca l'ull (Olot), una cabotada (Val),una becada (Val-Mall) |
El nen ara fa un cluc.


fer un colp

Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament (Val). |
fer un xarrup (Bar), fer un xerric (Gir) |
Fem-nos dos colpets abans de dinar!

fer un crit (a algú)

Cridar-lo. |

avisar-lo, anar-lo a cridar |
Anem-li a fer un crit, perquè veig que no ve.

fer un cul com una banasta

Tenir el cul molt gros (Ca). |

ésser gros, semblar un xavegó (Am), semblar una màrfega (Am), fer un cul com una panera (Val) |
Aquest home fa un cul com una banasta. Com ha vingut!

Quina dona tan grossa!, sembla un xavegó.

Xavegó: Estri que consisteix en una xarxa i dos pals que la tanquen; es carrega a l'esquena d’una persona i es fa servir per dur-hi coses (Volum 1).

nota: Sentim 'Tenir un pit com una conductora -de mobles-' (mamelles grosses, una dona, a Bar).


fer un cul com una tomata (a algú)

Picar-lo fort a les anques. |

natjar, atupar, mesurar-les-hi |
Si ens troba, ens farà un cul com una tomata.

Si no calles, te les mesuraré! (rebràs).

fer un 'despreci' (o: despreciar) *

Agafa-les, home, aquestes síndries, si te les regalo: no me les rebutgis (o no me les refusis, no me les menyspreïs, no facis escarafalls, no em facis un rebuf; no no me les 'despreciïs', no em facis un 'despreci').


fer un dia de gossos *

Ahir va fer molt de mal temps (o hi va haver tempesta, va fer una maltempsada, hi va haver borrasca, va fer un temporal, va fer un dia rúfol; no va fer un dia de gossos).


fer un dia de pont i cova

Fer molt de mal temps (Men). |
fer un fred que pela, fer un dia tempestuós, fer un clap de mal temps, venir una gropada, fer mala hora (Terres Ebre) |

Ahir feia un dia de pont i cova; quasi no es podia anar pel carrer. 
Anem cap a casa que ve una gropada
(se sent brogit, soroll, i pot pedregar) 
Ara fa mal temps, però ja es refarà
(plou, Ca).

fer un embullat

Fer un enginy fraudulent per tal d’engalipar o d'enganyar a algú altre (Mall). |
fer una trampa, una tramoia, un engany, una enganyifa; per males arts |
N’hi ha que fan un embullat per la renda.

Li han pres la plaça per males arts -TV3-.

fer un entrar i sortir

Fer una visita curta i ràpida (Gir, Mall). |
fer un puja i baixa, fer una visita de metge |

Si passo per Banyoles, faré un entrar i sortir a ca l'àvia.
He fet un entrar i sortir a la clínica per veure el teu germà.
Ahir va anar molt bé a cal metge; va ser entrar i sortir.

Si aneu Sitges, feu un puja-i-baixa a ca la tia.


fer un equip

Fer sortir al camp, l'entrenador, els jugadors que han de jugar (Ca). |

triar els jugadors |
És estrany que no facin el primer equip, avui
(que no juguin els més bons).


fer un esclat

Fer un esclafit de riure, de plorar o de cridar (Men). |
cridar, bramar, fer escarafalls |
Per calmar un poc es furor de qualque rector que feia un esclat dalt la trona, ses dones es van posar de tot d’una un mocador pes cap –Fets, Men-.

fer un espectacle

Tenir una discussió o una baralla davant de l'altra gent. |

fer una escena, fer el número -o el numeret-, barallar-se, fer el ridícul, fer un escàndol, fer un merder, fer un drama |
A -
Pare i filla varen fer un espectacle, al casament de la Núria. B -Devien haver begut massa orxata!
Van fer el ridícul discutint-se al mig del carrer.

nota: No és correcte 'organitzat un revolt'.

fer un estrany *

La pilota ha botat malament (no ha fet un estrany) -CR-.


fer un farcell

Treure conclusions equivocades (Bar). |

anar errat, fer un cabdell |
L'avi és sord, no entén bé les coses i, en acabat, en fa un farcell.


fer un 'farol'

He fet una catxa i m'ha sortit malament -jugant a cartes- (o un bluf; no he fet un 'farol').

nota: Trobem 'farol', en aquest sentit, al DNV.

fer un flac favor *

Li van fer un favor molt petit, fent-lo director (o li van fer un mal favor, el van ajudar poc, li van fer un favor ben minso; millor que li fan fer un flac favor).


fer un forat

Dedicar temps a fer quelcom. |

trobar un forat, trobar un moment, buscar una ocasió, fer-s'ho venir bé per, deixar la feina per |
El president ha fet un forat per venir
(o ha fet un forat a l'agenda).


fer un fos a l'aigua

Fer una cosa inútilment (l’Alguer). |
perdre el temps, picar ferro fred, treure aigua amb un garbell |
fos: vall, fossat (DCVB)

fer un fred que gela el Misteri

Fer molt de fred (fa referència al Misteri de Nadal, al Naixement) (Peralta, Franja). |
fer un fred que pela, semblar una gelera, fer un fred que rau (Val) |
Avui fa un fred que gela el Misteri!
Sembla una gelera, aquí
(hi fa molt fred).

Feia un fred que raia, la nit de l'11 de febrer a l'Eliana -Temps-.

nota: Força gent gran de les comarques de Girona, fins als anys noranta, en deien 'gelera', del lloc on guardaven els aliments, no nevera. Ens sembla que l'encertaven de ple.
fer un fred que rau

Expressió hiperbòlica per expressar que fa molt fred (Val.) l
fer un fred que pela, fer un fred que talla, fer un fred que glaça, fer un fred que glaça el pensament, fer un fred que aixeca les pedres l
Ahir al vespre feia un fred que raïa.

fer un fred que talla

Fer molt de fred, o fer un fred molt intens (Mall-Gir). |
fer un fred que pela, fer un fred que glaça |
Aquell hivern va ésser molt dur, feia un fred que tallava -Els voltors-.
Tinc els llavis tallats del fred.

fer un fred que tomba

Fer molt de fred, fer un fred intens (Mall). |

fer un fred que talla -o que pela-, que glaça, que gela, que trepana (Mall), fer un fred que sembla que vagis despullat (Am), fer un fred viu |
Allà defora fa un fred que tomba.
 
Feia un fred que pelava
-Fets-.

fer un gall

Donar una nota falsa, un cantant o un instrument (Gir-Mall). |

fer una nota equivocada, fer una errada, fer una nota estrident |
Els del cor fan algun gall, però encara gràcies que cantin.

Ara entenc perquè en diuen la missa del gall!
(el cor en fa molts).


fer un gir de 180 graus *

L'empresa haurà de fer un gran tomb (o haurà de canviar molt, haurà girar -o canviar- com una mitja, haurà de canviar radicalment, haurà de girar com una calça -Val-; millor que haurà de fer un gir de 180 graus) -Avui-.

fer un gol

Fer una mala acció deliberadament, amb astúcia. |
enganyar, entabanar, ensibornar |
Ens han fet un gol amb les televisions privades
(bandegen el català).
A la Mercè, li han fet un gol (li han pres la feina).


fer un lleig (i fer un 'desaire') *

Li han fet un malfet, a aquest dona (o una iniquitat, un tort, una mala jugada, una descortesia, un menyspreu, una grolleria, una feta -Val-; no li han fet un lleig, li han fet un desaire).

No facis cap descortesia a ningú (o cap menyspreu, cap tort, cap grolleria, cap indelicadesa, cap desatenció, sigues considerat amb tothom; no no facis cap 'desaire' a ningú, no facis cap lleig).

fer un mal jornal

Fer una acció que acaba malament, que té males conseqüències. |

fer un mal negoci, anar malament, fer una mala envestida, fracassar |
He fet un mal jornal: m'he fet un esquinç portant una bombona de butà.

Vàrem fer una mala envestida amb el restaurant
(no va anar bé).

Heu fet una mala envestida
(han anat d'excursió i ha plogut).

Hem fet una mala envestida, ni mai que haguéssim vingut!
(hem anat a carnestoltes i plou).


fer un malfet

Fer una acció reprovable, roïna moralment (Gir-Mall). |

iniquitat, tort (Ca), dolenteria, mala jugada, malifeta, injustícia, mala acció |
És un noi antipàtic, però jo no li vull pas fer cap malfet.

Em va fer un malfet
(va convidar tots els veïns, però a mi no).

Una vegada em va fer un tort.

A -
He donat diners al meu noi. B -Mal fet. A -Un malfet és un geperut!

Francament, és fastigós! Em sap greu si us he fet tort... No estic ressentida amb vós. Sé que no volíeu perjudicar-me -Revolta G-.

nota: A Mallorca també es diu 'un mal fet és un geperut'.

fer un missal

Fer una publicació molt llarga (Am). |

ésser interminable, fer l'obra de la Seu, fer una escriptura (Am) |
Si tots hi posem coses, en aquesta revista, farem un missal.

A -
Pregunta-ho a la Maria, com es congelen les prunes. B -No, ja em faria un escriptura, aquella! (una explicació llarga).


fer un monument a sota terra

S'usa quan es vol dir que ningú no ens agrairà la feina que fem (Ca). |

fer un monument de figues seques (Ca), ja pots comptar!, sí, espera-ho! |
A
-A tu, tant que has fet per al poble, et faran un monument. B -Sí, a sota terra (perquè no es vegi)-
Quan em jubili em faran un monument de figues seques
(no em faran res).

fer un mul

Fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer-ne una de gran (Mall). |
inventar la sopa d'all, fer un ou de dos -o tres- vermells (Mall) |
Els que paguem la mà d’obra estem segurs d’haver fet un mul i aquí acaben les nostres responsabilitats -Punt, Mall-.

Antònia Font no ha fet cap ou de dos rovells, simplement vam tenir la sort de saber sortir del que feia tothom -Mirall-.

fer un nus a la cua (a quelcom)

Considerar que una cosa ja és ben perduda (Gir-Bar-Val). |

fer un nuc a sota la cua; passa'l a buscar, vés-li al darrere, acomiadar-se'n, renunciar-hi, no haver-hi res a fer, caça'l!, busca'l!, fer un nuc al 'rabo' (DNV) |
A –Què li farà, si la criatura puja a la paret? (el seu pare) B –Un nuc a la cua (res, el malcria).

C -
Què els faran a aquests que ens han guixat la paret? D -Un nuc a sota la cua (els deixaran anar).

E
-He deixat un paquet en aquest banc i ja no hi és. F -Ja li pots fer un nuc a la cua! (no el trobaràs pas)

A
-Què li faràs, si no et torna el llibre? B -Un nus a a cua! (res)

nota: Se sol dir 'nuc' a les comarques de Girona i de València, i 'nus' a les de Barcelona.


fer un ou amb dos vermells

Pensar que hom ha fet una gran cosa quan en realitat es tracta d’una cosa sense importància (Men-Mall). |
inventar la sopa d’alls |
Es pensa que ha fet un ou amb dos vermells i no ha passat de l’ensenyament bàsic.

fer un pa com unes hòsties (o: haver-hi)

Haver-hi problemes en un lloc per desavinences, per manca de doblers o per una altra cosa (Am-Bar). |

haver-hi merder, fer mullader, tenir malestar, anar malament, fracassar, males cares, negar-se l'allioli |
Si la suspenem farem un pa com unes hòsties
(vindrà la mare amb crits i exigències).
A can Barça fan un pa com unes hòsties
(no s'avenen jugadors i entrenador) -Punt-
En aquella casa hi ha un pa com unes hòsties
(hi ha crits i malestar entre pares i fills)
Si l'empresa tanca farem un pa com unes hòsties
(tindrem maldecaps a viure).
Faran un pa com unes coques, si perden les eleccions
-8TV-.
Va escampar una notícia falsa i va fer molt de mullader
(Bar).
Treballar amb males cares no és gota agradable.


fer un pam de goig

Ésser, una persona o una cosa, bonica de veure. |

fer molt de goig, fer patxoca, fer tro, ésser preciós, fer goig (Gir-Mall) |
La teva germana feia un pam de goig, ahir al ball.

La casa us fa un pam de goig.


fer un paper d'estrassa

Fer un mal paper (Bar). |

fer el ridícul, quedar lluït, fer el pallasso, quedar malament, fer el préssec, fer les coses amb els peus, fer el paperina (Bar), fer el paper de la trista figura (Am), (cagar-la de mig a mig, parir-la, quedar com un drap brut; Tresponts) |
L'ONU hi està fent un paper d'estrassa
-Avui-.
I després de fer el paperina a les eleccions, els mateixos votants...

Amb aquests papers, no aneu pas enlloc
(dient motius a la gent; això no s'ha de fer).

Que no el tinguin un any fent el paperina
(sense jugar) -CR-.

Per fer el paper de la trista figura, no hi vagis
(si no duus un regal com fa tothom).


fer un pas endavant

Iniciar una acció. |

començar, encetar; avançar, progressar, fer un pas endavant (Mall), fer un pas avant (Val) |
El primer ministre d'Occitània ha fet un pas endavant cap a la pau
-CR-.
Ens volem fer una casa; de moment el pare ja ha fet un pas endavant, ha comprat un terreny per edificar-lo.


fer un passamà

Posar-se, una renglera de gent, l'un a prop de l'altre per anar-se passant un objecte o un material (Am). |

La gent van fer un passamà, el dia del foc a la casa de pagès (es passaven les galledes).

fer un pensament

Decidir-se a fer una cosa (Gir-Mall). |

prendre una decisió, determinar, resoldre, fer un determini, fer un cop de cap |
Vaig fer el pensament d'anar-me'n a viure sol.

Hauràs de fer un pensament: ja són les deu
(t'hauràs de llevar)

Hem de fer un pensament, perquè fa molts anys que festegem
(casar-nos).

Si es fes aquest pensament, taparíem la claraboia
(si adobéssim el teulat).


fer un pet com una gla

Rebentar-se, morir-se sobtadament; tenir un contratemps greu de salut o d'una altra mena (Gir-Bar-Val). |

fer un pet, petar, rebentar-se com una cigala, acabar malament; tenir una terrabastada, tenir un tropell, sofrir una desfeta ràpida |
Menges massa: algun dia faràs un pet
(et feriràs).
Terra Mítica acabarà fent un pet com una gla
-Temps-.
La Caterina ha fet un pet com una gla
(ha tingut un atac i s'ha mort).
L'empresa va petar l'any passat
(va plegar).

fer un piscolabis

Menjar un xic fora de l'horari habitual (Bar-Gir-Mall). |
fer un pica-pica, un aperitiu, un refrigeri, una refecció, una queixalada, (un mosset, una picada Val) |

Abans d'anar a missa farem un piscolabis.


fer un pols *

Els dos nois van fer un torcebraç (o una prova de força, van tirar a bracet; no van fer un pols).

Hi ha una desavinença entre els dos governs per l'estatut (o una disputa, una discussió, un enfrontament, un plet, un litigi, un contenciós; no hi ha un pols, hi ha un pols dialèctic).

fer un problema de (o: problema de)

Patir per una cosa. |

capficar-se, amoïnar-se, preocupar-se, fotre-se'n un cap, atabalar-se contorbar-se (Val) |
A -El gos cagarà! B -Tu, fas problema de tot.

C
-No sé pas com ho farem, si el nen no aprova. D -Tu, de tot en fas un problema.

El noi li beu i ella se'n fot un cap
(s'hi capfica).


fer un 'raro'

La nena ha fet una rebequeria perquè volia un ou de xocolata (o una rabiola, una marraneria, una malifeta; no un 'raro').


fer un repàs (o pegar)

Dir a algú que no ha fet les coses tal com calia fer-les (Val). |
reptar, repassar, bonegar, escridassar, esbroncar |
Ahir l'entrenador el va renyar.
El seu pare li va pegar un repàs.

fer un salt el cor

Tenir una forta emoció sobtada (Gir-Bar). |

esglaiar-se, espantar-se, sobresaltar-se |
El cor em va fer un salt, quan la vaig veure tan bonica.


fer un servici

Servir, quelcom, per fer allò que convé (Franja-Val-Mall). |
fer un servei, fer el fet
(Gir) |
En comptes de buscar-se un paper finet que li fes el servici, es torcava amb mocadors
(es fregava el cul amb mocadors) -Encara rai...!-
nota:
El mot servici és considerat un barbarisme per alguns autors, però es fa servir en molts llocs i ja surt al Cant de la Sibil·la, de Mallorca.


fer un set

Fer un estrip a la roba (Bar-Gir). |

fer un esquinç, fer un esqueix |
M'he fet un set al vestit amb un filferro.


fer un sol d'aquell que crema el cul a les llebres

Significa que fa un sol d’allò més fort (Mall). |
fer un sol que crema, que esquerda les pedres, que bofega (Mall), que escalda (Mall), que estavella, que bada les pedres, que pica, que torra, fer un sol de justícia; fer xardor, fer ardentor, fer un sol que espanta, fer una cleca de sol, fer un dia matador (Eiv) |
Feia un sol d’aquell que crema el cul a les llebres -Adagiona-.
El del temps ha dit que s'han acabat les gropades; demà farà un sol que estavellarà el cap
(Ca).

Feia un sol que badava les penyes (Val).
Avui fa un sol que espatlla el cap.

Fa un sol que crema.

Fa un sol que espanta la terra.

Fa un sol que espatlla el cap.

Avui fa un dia matador
(de sol).

Ens feien treballar amb un sol que espantava.

nota: 'Fer un sol de justícia'
també es diu en castellà.

fer un sol que esquerda

Fer un sol molt calent. |

fer un sol que estavella, fer un sol que enamora (agradable), fer un sol que crema es cul a ses llebres (Mall), fer un sol que bada les pedres -o les penyes-, (fer un sol que encén -que esbellega- els rocs, fer un sol que amorra, que atauba -o atalba-; Tresponst)|
Ahir feia un sol que esquerdava.

Anàvem a segar amb un sol que estavellava.


fer un sol que regala les campanes

Fer molt de sol, fer una calor insuportable (Peralta, Franja). |
fer un sol esplendent, (fer una calor que empesta, fer una calor que esparvera Am), fer una calor que estavella (Franja); fer estuba, xafogor, bugor (Am), blamor (Ca) |
Ahir feia un sol que regalava les campanes.
regalar: escórrer, desfer-se, fondre's

fer un tomb

1 Passejar-se una estona (Terres Ebre). |
fer una passejada, fer un volt, fer una volta (Mall) |
Faig un tomb per aquest (llegim "este") municipi -Contalles-.
2 Fer un gran canvi, una cosa, una situació. |
canviar, capgirar-se, fer una gran transformació |

El món ha fet un tomb
(un gran canvi).

El malalt pot fer un tomb per bé.


fer un 'trajo'

Avui ens estan repassant -perdem de vint punts- (o rebem fort, ens estan adobant, ens apallissen, ens atonyinen, no ens deixen tocar de peus a terra, ens estan fent un set -CR-; no ens estan fent un 'trajo').

fer un vaitot

Prendre una decisió important o arriscada (Bar). |

o caixa o faixa, arriscar-se, fer un gran esforç, jugar-se el tot pel tot, tirar pel dret, fer un colp de cap |
Quan l'empresa es venia, vaig fer un vaitot i la vaig comprar.


fer un vestit a mida

Fer unes condicions especials en un lloc a fi de beneficiar a algú. |

beneficiar, fer condicions més favorables, fer lleis a part, fer un tracte especial |
Els polítics fan un vestit a mida als banquers.
nota: No ens agrada 'fer un vestit a mida' quan vol dir 'derrotar bé'. Ex.:
El Monistrol ens ha guanyat fort (o ens ha fet una exhibició, ens ha donat una lliçó de futbol, ens ha dominat; no ens ha fet un vestit a mida).

fer un vestit nou

Criticar a algú (Mall) |

malparlar, deixar com un drap brut, tindre llengua de destral (Val) |

Dues senyores majors a qui nosaltres donàvem l'esquena xiuxiuejaven fent pàmpol amb les mans, hauria jurat que ens feien un vestidet nou -Males companyies-.


fer un viatge de peresós

Portar en una vegada massa coses per evitar fer un altre viatge (Mall). |
anar carregat com un bastaix |
Aquest home sempre va atabalat, avui s’ha entestat a fer viatges de peresós.

fer un volt de pobre

Ho diu qui surt de casa per distreure's, sense saber ben bé on va. |
anar a matar l'aranya, a escampar la boira, a passar l'estona |
A
-On vas Grau? B – A fer un volt de pobre.

fer una acció

Iniciar un moviment i, de vegades, no acabar-lo de fer (Am). |

fer un moviment, intentar; fer una mala acció |
Tu ja volies tirar una espasa, has fet l'acció, però no l'has tirada.

He fet l'acció de tancar, però he vist que venies.

Vaig fer una mala acció, baixant del llit, i ara l'esquena em fa mal.


fer una aclarida

Tallar les branques no productives d’un arbre, treure les plantes d’un planter quan n’hi ha massa, llevar una part dels fruits joves d’un arbre quan són excessius, etc. (Mall). |
aclarir, esclarir (Gir), netejar els arbres, fer una repassada, obrir la capçada d’un arbre,
esporgar, podar, escatir, descimalar (Val) |
Haurem d'aclarir els préssecs d'aquest arbre, si volem que vinguin grossos (n'hi ha massa i no creixeran bé).
No ha trobat bons exsecalladors per donar una bona aclarida als arbres –Nous escrits-.
Vindrà una altra guerra i farà una esclarida de gent!

fer una aclucada d'ull

Aclucar un ull tenint obert l'altre, per tal de fer un senyal a algú (Mall). |

picar l'ullet (Gir-Val), fer l'ullet (Mall-Val). |
Mira com li fa una aclucada d'ull, per fer-li avinent que és l'hora de sortir.


fer una bauxa

Fer una festa, una sortida o qualsevol altra activitat divertida (Men-Mall). |
fer gresca, fer barrila, anar de gresca
|
Dissabte érem més de vint, vam agafar el cotxe i vam anar a fer una bauxa a Maó.
 

fer una cantada

Tenir una errada greu. |

fer una badada, una espifiada, una cacauada (Val); cantar |
Aquí tenen la cantada del porter
-TV3-.

nota: Vegeu també 'cantada' i 'cantar 2', al Volum 1.


fer una cara nova (a algú)

Ventar cops a la cara d'algú i desfigurar-li. |

fer un cap nou, estovar, apallissar, tocar el crostó, estampar la cara, fotre una cara de mans (Ca), fer una cara com un trespeus (Am), mesurar-les, fúmer les galtes a adobar (bufetejar, Bar), marcar la cara -Punt-, fotre un calent (Pallars), asclar la cara (DNV) |
Quan el vegi, li faré una cara nova.

Si m'ho torna a dir, li estamparé la cara
(bufetada).

Ho ha anar a explicar tot a la directora: n'hi hauria per fer-li un cap nou!

Algun dia li fotré una cara de mans!

Et marcaré la cara!
(amenaça) –Punt-

Les hi va mesurar molt fort
(el va apallissar).

Et fotré un calent! Amenaçà. Tu li etzibares un cop de puny tan fort com pogueres -Vents de port-.


fer una cosa o fer-ne una altra

Decidir una cosa o decidir-ne una altra. |

prendre un determini, fer un determini |
Digueu-me si vindreu dissabte o no, perquè jo faria una cosa o en faria una altra.

He fet el determini de no anar més d'excursió amb mainada.


fer una cosa sense que trontolli l'os del rosari

Fer quelcom sense esmerçar-hi totes les forces (Bar). |

agafar-s'ho amb calma, no suar gaire |
Quan és a l'hort, ja mira d'anar fent la feina sense que li trontolli l'os del rosari: ja en farà d'anys!

rosari de l'esquena, o simplement Rosari: l'espinada o columna vertebral (DCVB).


fer una 'criba'

No la donem pas tota, la informació; en fem una tria (o la seleccionem, triem la més interessant, destriem la més valuosa, hi fem una garbellada; no fem una 'criba').

fer una cucavela

Fer un tomb o giravolt amb el cos, especialment sostenint-se damunt el cap o les mans en terra (Mall). |
fer una tombarella, un capgirell (Gir), una títera (Mall) |
Va voler fer una cucavela i es lesionà un peu.

fer una decantada

Empitjorar alguna cosa. |

anar de cap per avall, decaure, anar a menys, perdre, fer una reculada, fer una tombada (Bar) |
L'avi ha fet una decantada en poc temps
(s'ha fet vell)

Aquest bar ha fet una decantada
(hi va menys gent)

La vista m'ha fet una reculada, no hi veig tant.

En sis mesos he fet una reculada
(un vell, he de prendre més medicament).

En Baldiri
ha fet una tombada molt forta (s'ha fet vell).


fer una entrada de cavall sicilià

Es diu d'una irrupció violenta, decidida, ferma, en societat o en política. |
començar fort o amb trempera, precipitar-se |

Pensant en les properes eleccions va fer una entrada de cavall sicilià
-Avui-. 
Seu aquí. Escolta: tu sempre fas entrades de cavall sicilià. ¿Com així et presentes a les cases sense avisar?
-Males companyies-.


fer una esclarida

Treure una part de components d'un grup de persones, de plantes o de coses. |

fer una aclarida, fer una neteja, aclarir, esclarir, desespessir |
Quan fem una airola, després l'hem d'esclarir.

La Guerra Civil va fer una esclarida de joves.

A la fàbrica han fet una esclarida de gent
(molts han anat al carrer).

La policia ha fet una neteja de lladregots.

He de fer una neteja
(llençar papers, revistes, etc.).

Han de fer una neteja al partit
(n'han de treure uns quants).

nota: 1 airola: Erol, erola, planter.

2 Vegeu també 'aclarir 2', al Volum 1.

3 - Aclarida, aclarir i neteja són usuals a Mallorca; esclarida, no.


fer una escolteta

Reptar, amonestar algú casualment (Val). |
renyar, pentinar, repassar, fer un sermó |
Això diu de mi el teu marit? Quan el veja ja li faré una escolteta.

fer una excepció

Fer una actuació diferent de la que sol ser l'habitual. |

exceptuar, excloure, com que ets tu |
Avui farem una excepció i no vindrem a sopar.

Com que ets tu, t'ho faré.


fer una gràcia

Fer o dir una cosa per fer riure. |
fer una plasenteria, fer una brom |
A -Per què s'ha empipat, la Joana? B -En Pere li ha fet una gràcia i ella no ho ha acceptat.

fer una horeta

Dormir una estona havent dinat (Val-Mall). |
fer migdiada, fer una becaina |
Després de dinar faré una horeta.

fer una mala envestida

Fer una cosa en un mal moment (Ca). |

equivocar-se, anar errat |
Em sembla que ha fet mala envestida
(a l'hivern va al Canadà).
Farem una mala envestida, anant a la platja
(plourà).

fer una 'matxada' *

En Pitenc ha fet una proesa -ha remuntat dos sets- (o una ardidesa, un ou de dos rovells, un cop d'home, una homenada; no ha fet una 'matxada') -RAC1-.


fer una mossa

Fer un buit en una cosa per encaixar-n'hi una altra (Mall). |
fer un tall, una osca, un buit |
Un mig pam dins terra es fa una mossa -a la tija-, s’hi ajusta l’empelt i es ferma amb ràfia -Nous escrits-.

fer una olla

Avenir-se, un grup de persones, per anar bé elles (Ca). |

anar d'acord, ésser una màfia, ésser tot una olla |
Diuen que no pactaran, però després de les eleccions tots fan una olla
(s'avenen).

fer una passada

Passar per un lloc, sobretot a netejar-lo o arranjar-lo (Men-Mall). |
repassar, reparar, adobar |
S’encarregaven de fer-li una passada a fi que sempre anàs ben net (el camí) –Fets-.

fer una 'pataleta' (i: fer una 'rabieta') *

L'entrenador ha fer una rebequeria -Gir-Val- (o una rabiola -Val-, una marraneria, ha agafat una enrabiada; no ha fet una 'pataleta', una 'rabieta').


fer una pudor que entabana

Es diu quan un lloc o una cosa fa molt mala olor (Mall). |
fer ferum, fer una pudor que empesta, fer una pudor de mil dimonis (Mall), fer una pudor que tomba d'esquena (DIEC) |
Feia una pudor d’all que entabanava
-Lluc.
Quina ferum de porcs que se sent! 
En aquest bosc hi ha una ròssa que fa una pudor que empesta.

entabanar: marejar

fer una queixalada

Menjar alguna cosa de pressa o en poca quantitat (Gir-Bar).

menjar un xic, fer un mos, menjar un mossec, fer les deu hores,  (fer un bocí, una mossegada Mall) |
Hem fet una queixalada abans de venir.

He menjat un mossec per esperar l'àpat.

Hem fet un mos per trencar el cuc.

Al temps de dallar, m'enviaven a portar les 'deu hores' als dallaires, és a dir, un mos per a esperar l'hora de dinar -Vida de pastors-.


fer una 'quita' *

Demanen a la Unió Europea que faci una quitança del deute grec (o un quitament, que perdoni; no que faci una 'quita').


fer una rialla forastera

Es diu fent referència al fet de plorar de tal manera que sembla riure (Moixonies, Mall). |
fer el ploricó, fer la gramola |
Aquest nin té el vici de fer rialles forasteres -Valldemossa-.

fer una 'salvetat' *

Hem de fer una excepció amb la mainada (o una distinció, una diferència, una objecció, una reserva, un atenuant, una condició, un advertiment; no una 'salvetat').


fer una sonada

Tocar un instrument en públic (Eiv-Mall). |
fer música, fer una serenata |
Per què no agafes es tambor i sa flaüta i fas una sonada en alguna casa on vegis al·lotes? -Barruguet-
nota: Sonar en el sentit de 'tocar un instrument' també és habitual a Malorca.

fer una taparada

Fer una paret. |

fer una barrera, una tanca, una protecció, un abric, una parada (Val) |
Fem una taparada per fer anar l'aigua a l'altre rec.

Ha
n fet taparades de cap a cap del carrer, perquè no passi ningú.
nota: Vegeu també 'taparada', al Volum 1.


fer una títera

Fer una volta amb tot el cos saltant amb un moviment sobtat (Mall, Men). |
fer una tombarella, un capgirell (Gir), una cucavela (Mall) |
Començà a córrer i, de sobte, va fer una títera.

fer una vega (o anar de vega)

1 Fer una sortida al camp i una menjada a l'aire lliure. |
anar a vega (Men), fer una fontada |
De tant en tant fem una vega.
2 Divertir-se fent una cosa (Mall). |
anar de bauxa (Mall), divertir-se, folgar, xalar |

No deixen que l’ase faci la vega de prendre la somera –Nous escrits-.

fer una vida regalada

Es diu de qui viu fàcilment, sense penes (Val-Mall). |
fer vida de burgès, viure sense maldecaps; xalar, delectar-se |
A mi també m’agradaria fer una vida regalada, però a les set em toca el despertador (Gir).
Si herete, faré una vida ben regalada
Fan vida de burgès: menjar, beure i no fer res.


fer una xera

Fer un bon negoci, una bona operació (Ca). |

tenir un bon resultat, tenir èxit, anar bé |
Eren gent que no podien fer mai res i ara han fet una xera, han ressuscitat un xic
(han guanyat cèntims).

No pots pas fer mai cap xera! (no surt res bé, plou i hauré d'aguantar nens a dins).

fer una 'xivatada' *

Una dona el va delatar (o va xerrar, el va descobrir, el va denunciar, va cantar, va buidar el pap, va dir qui era, el va acusar; no va fer una 'xivatada').

fer una xucla

Beure alcohol (Mall). |
fer un glop, fer un toc, remullar la gola |
Me'n vaig a fer una xucla, ja ho veurem més tard, trob que demanau massa -Nous escrits-. 

fer unes bones sopes

Anar malament. |

fer un mal jornal, fer un mal negoci, fer una mala envestida, fracassar, fer uns bons ganyils |
Amb ell, ja faríem unes bones sopes!, sempre va de pressa
(podríem tenir un accident).
A can Pau han fet unes bones sopes, entre tots
(no s'han sabut avenir entre ells i el negoci ha anat a la ruïna).
Darrere teu farien uns bons ganyils, aquestes criatures
(no menjarien).
Ja faràs uns bons ganyils, nena, si no menges!
(no té gana, és nyicris, llameca -llepafils-).

fer uns 'pinets' *

Va començar de cantar, però no ho va fer gaire (o va mirar de cantar, va fer un intent de cantar, va provar de cantar, fer els primers passos,va fer uns temptejos, va traure favetes d'olla -Val-; no va fer uns 'pinets' en la cançó) –RAC1-.

fer valer

Mostrar-se superior a un altre, dominar-lo (Am). |

fer prevaler, imposar |
El Llubí ha fet valdre els cinc gols del partit d'anada
–CI-
nota: 'Valer' és u
sual a Mallorca i a Girona, 'valdre', no.

fer vasa

Fer un bon paper, tenir importància als ulls de la gent (Mall). |

ésser ben considerat, ésser important |
El seu home és important a l'empresa: ha fet vasa.


fer venir

1 Fer anar quelcom cap a qui parla. |

acostar, fer arribar, fer córrer, fer anar endavant, tirar endavant, fer ençà, acostar |
Quan fem venir el moble, els caragols de plàstic es trencaran.

Faré venir la sabata amb l'escombra
(és a sota el llit).
La pissarra pot venir més cap aquí
(la podem tirar endavant).
Ajudeu-me a fer venir la nevera, si us plau.

La goma s'ha de fer venir, per posar el butà
(acostar).
Si el llit pica la paret, la solució és fer-lo venir endavant.

Aquesta parra la faré venir fins a la porta
(dominant-la quan la podo).
Aquesta nena ha gitat, em sembla que s'ho ha fet venir.

Jo us faig venir clients
(faig propaganda de la botiga).
2 Arribar a gran; fer, produir. |
aconseguir, madurar, produir; animar, encendre |
Costa molt de fer venir, una vinya
(de fer-la gran, que doni).
S'ha de treballar molt per fer venir l'anyada.
La televisió em feia venir maldecap
(també 'maldecaps', a Val).
Fes venir la teva germana
(digues-li que vingui).
Aquesta pastilla em fa venir gana
Les olives m'encenen la gana i, els caragols, també (me'n fan venir més).
Aquest home em farà venir boja
(em fa posa nerviosa, m'atabala).
M'ha fet venir les llàgrimes als ulls
(una lectura).

fer venir aigua a la boca
(i: fer venir l'aigua a la boca)

Fer venir, una menja, el desig de tastar-la (Bar). |
fer venir salivera
(Gir), fer venir gana |
Aquesta coca em fa venir aigua a la boca
-TV3-.
 
Mirant la noia amb la boca oberta, que a poc a poc se'ls feia d'aigua -
L'armariet-.

No et fa venir aigua a la boca?
(un pastís)


fer venir bé

Fer o dir les coses d'una manera que ens sigui favorable i que sembli casual (Gir-Mall). |
adobar-ho, arreglar-ho, combinar-s'ho,
xavar (Eiv) |
M'ho he fet venir bé i he passat per allà (li agrada una noia d'aquell carrer).

Ja s'ho faran venir bé, faran el transvasament del Roine, hi haurà aigua cap al sud i la pagarem els catalans.
Xavar significa
fer-ho venir tot bé, lligar tots es caps per poder dur endavant sa idea que es té -Eivissa-.

M'ho faig venir bé i parlo de sexe.

Ja ho he fet venir bé i li ho he dit.

S'ho ha fet venir bé per fer festa
(els fills fan vaga a l'escola i ell ha fet canvis a la feina).

S'ho ha fet venir bé, en Pau
(per guanyar ha fet trampes).


fer venir eixerit (i fer venir fi)

Obligar, a algú, a fer la feina ben feta, a esforçar-se. |
espavilar, escarquillar (Ca), esparpillar, treure la son, treure la mandra, fer formar; passar-la negra, passar-la magra, ballar-la |
No ha fet mai res fins ara, el noi; ja el faran venir eixerit, a la fàbrica!

A
-Cada dia hi aparco, aquí (és prohibit) B -Ja et faran venir eixerit! (ja rebràs, algun dia)
C -
El peu m'ha quedat ben vermell. D -Que se t'infecti i t'hagin de tallar la cama!: ja vindràs eixerit!
Ja et faran venir fi, en aquesta escola!
(et faran treballar, creure)
Et faran venir fi, en aquesta botiga!
(t’escarquillaran).
Si vols escoltar a l'un i a l'altre, ja et faran venir eixerit
(els que demanen almoina; si en fas a tothom, quedaràs pobre tu).
Deixeu cèntims a tot arreu: ja us faran venir eixorits!
(us els prendran)
nota: Sentim 'eixorit', al Nord.

fer venir ois

Fer fàstic, una cosa. |
repugnar, fer repugnància, girar el ventrell, fer venir arcades (Bar), fer oi (Mall) |
A -Quina cuina! (bruta) B -No me'n parlis, que només de pensar-hi em vénen ois!
nota:
Vegeu 'també 'oi 2', al Volum 1.

fer venir salivera

Fer venir gana (sentim 'xalivera' a Ca). |
fer venir aigua a la boca |
Em venia salivera veient aquella taula tan ben parada.


fer verd

Collir herbes o fulles de plantes per als animals (Franja).
fer herba (Ca-Am), collir verd, fer menjar |
I me n’he anat cap a l’horta, per fer verd per als animals
-Encara rai...-
He anat a fer herba per als conills
Me'n vaig a fer verd per als conills
(a collir userda o herba).


fer veremes

Es diu d’una temporada de pesca bona (Cotlliure, Cat Nord).
Ara farem veremes!


fer vessa

Tenir peresa de fer quelcom (Men-Mall). |
fer mandra, fer peresa, venir malament, venir a contracor, (venir costa amunt, venir a repèl, venir de revés Gir) |
Avui em fa vessa de fer el dinar.

Els glossadors eren grans i els feia vessa sortir a la palestra pública
-Lluc-.
nota:
Vegeu també "tenir vessa".

fer veta

Fer via, actuar amb rapidesa (Mall). |
anar de pressa, anar aviat
(Mall). |
Se n'anaren per la muntanya i feien veta per arribar a la costa.


fer veure

1 Fingir (Gir-Mall). |

aparentar, simular, aparençar, voler fer creure, fer semblant de, fer comèdia |
Va fer veure que no ens veia.

A –Estàs cansat? B –No, ho faig veure! (ironia)

No ho facis veure
(que m'estimes) -TV3-.

No n'està pas, d'enfadat: ho fa veure.

C -
Ahir n'hi havia un que pixava aquí, a davant de casa. D -Què li vares dir? C -Vaig fer veure que no el veia, no veus que ara tothom té dret a tot.

Fes veure que no ho veus, és el millor sistema
(en una escola).

Fem veure que és la casa de la nina
(juguen).

Fa veure que menja
(un actor).

Faig veure que no ho sento.

La capsa serveix per
fer veure que tenim un tresor (juguen).

Vaig fer veure que no el coneixia

Fan veure que treballen.

Feien semblant d'ignorar els altres -Llibre Cat Nord-.

2 Fer entendre. |
constatar, corregir, demostrar, aclarir, explicar, donar entenent |

Si m'equivoco, feu-m'ho veure.

No li podien fer veure que el seu soci el fotia.

nota: Vegeu també 'fer-ne veure'.


fer veure la padrina

Fer molt de mal físic (Gir-Bar-Lleida). |
fer patir, fer sofrir, fer ballar la padrina
(Am),
sembla que m'ho roseguen (Espolla) |
Aquest tall m'ha fet veure la padrina.
M'ha fet veure la padrina, el dentista, avui.

Tenia aquell tall i me'l van cosir de viu en viu. Em van fer veure la padrina.

Em fa estar molt malament, el mal d'esquena: sembla que m'ho roseguen.

Una llambregada al senyor Baró et féu adonar que si et donava una bufetada amb aquells dits tan gruixuts et faria veure la padrina
-Vents de port-.


fer via

Fer una cosa de pressa (Girona-Mall). |

anar de pressa, passar via, caminar de pressa, cuitar, avançar, apressar-se, afanyar-se, donar-se aire, fer camí, aviar (Ca) |

Si no fas via a vestir-te, perdràs el tren i no hi haurà qui t'hi acompanyi.

Feien massa via amb so cotxo i tengueren un accident (Mall).

Quan em va veure, en va fer via de saltar del cirerer! (em robava cireres)
Si tens treballadors, avia!
(mira que un comenci, els altres ja segueixen i no guaiten la feina)

El seu partit se n'ha passat via de no respectar la presumpció d'innocència -8TV-.

fer vida

Viure en un lloc o passar-hi moltes estones. |

residir, estar-se, habitar, passar la vida |
No m'agrada aquesta classe, i hi faig vida
(hi he d'anar molt).

Fem vida a la cuina
(hi mengem, hi mirem la televisió).

Ara fem vida a baix.

Fa vida aquí, el nen
(s'hi està, està malalt).

Hi deu fer la vida, al bar, aquest noi
(sempre hi és, Ca).

Fem vida a l'altra casa.

Els polls fan vida al cap.

Hi ha gent que fa vida al vàter.


fer vida amplota

Fer bona vida sense preocupar-se de les conseqüències (Men). |
agafar-s’ho bé, viure tranquil,
fer vida regalada |
Ha guanyat el premi de la primitiva i ara es dedica a fer vida amplota. 
A -
Feu una vida molt regalada, a la muntanya. B -No t'ho pensis, fem vida normal.

fer vida de ca

Viure sense fer feina i donant gust al cos (Mall). |
fer vida ociosa, fer vida de burgès, gratar-se sa panxa, fer vida de senyor, fer sa vida del canot (Mall) |
El seu germà no fa absolutament res: fa vida de ca.

canot: Intensiu de ca (DCVB).

fer vista

No moure's, un porter, perquè es pensa que la pilota va a fora. |

quedar-se aturat, fer l'estaquirot, no tirar-se |
El porter ha fet vista.


fer volar coloms

Fer-se il·lusions amb coses que són impossibles (Am-Bar). |

tenir pardalets al cap, no tocar de peus a terra, imaginar-se coses, fantasiar, il·lusionar-se |
A
-Algun dia hi haurà pau al món. B -No feu volar coloms!, això no passarà mai.


fer volta

No seguir la línia recta. |

allargar el camí, fer marrada |
Passant per Masarac fas tres quilòmetres més.

El destí pot fer moltes voltes.


fer voltera

Anar per un camí més llarg que el dret (Mall). |
fer volta |

Si vas per aquell carrer faràs voltera; passa per la plaça.


fer vores (a algú)

No voler tenir relació amb algú. |

no voler-hi tractes, apartar-se de, allunyar-se de, deixar de racó, no voler, menystenir, no voler saber-ne res |
Aquella dona em fa vores, i encara no sé què li he fet
(no em saluda, no em mira).

A mi, de vegades, també em fa vores
(s'aparta, és estrany).

Et faran vores!
(va brut, sua; fugiran de tu).

Les amigues li
fan vores (no la volen gaire).

És un defensa molt fort, els davanters li fan vores
(no s'hi acosten)

La Rita em fa vores
(està ofesa).

Jo miro de fer vores, quan veig gossos
(de no acostar-m'hi).

Érem a l'hort i la mainada feien vores per allà
(= vorejaven, jugaven; vegeu 'vorejar 2', al Volum 1)


fer voret

Fer venir la terra tendra abans de sembrar-la ('è' tancada, Ca). |

llaurar, fangar, fer venir la terra tova, fer la terra tova |
Abans de sembrar has de fer voret, no ho pots pas fer sobre l'erm.


fer vuit dies (i quinze)

Una setmana abans del dia que es diu. |
Avui fa vuit dies, em van operar.
Dijous va fer vuit dies n'hi havia, de parades a la rambla.
Ahir fa quinze dies, va ser el meu sant.

nota: També a Mallorca la gent té el costum de dir 'fa vuit dies' per 'ha passat una setmana', i 'fa quinze dies' per 'fa dues setmanes'.

fer xera (i: fer una bona xera)

Fer un bon negoci. |
fer un bon eixec; aprofitar l’ocasió, menjar-se la molla (Val); agradar més (Ca) |
La rifa ha estat una xera
.
Vaig fer una bona xera, comprant aquesta moto: no ha tingut cap avaria.
Aquell volia menjar-se la molla i que jo em menjara l’os
.
Se li fa xera aquest pastís, l'agafi
(= si li agrada, Olot).
Si li fa més xera aquest, se'l quedi: també és bo
(compra un vestit, Ca).

Em fa més xera aquest que l'altre (m'agrada més, a l'hora de comprar, Ca).
Has fer xera?
(has fer fira?, has comprat?, Ca)

Ens feia molta xera, això de retallar paperets i llançar-los (en la processó de Corpus), una xera ben innocent i econòmica -Carrer de la Proa-.

nota: Vegeu també “xera 1, 2 i 3”, al Volum 1.

fer xeres

Fer demostracions d'alegria o d'estimació. |

fer compliments, afalacs, carícies, manyagues, festes; amanyagar |
El teu home sempre et fa xeres.

Quan arribo el gos em fa xeres
(remena la cua, salta).

El gat em fa xeres
(em passa la cua per sota les cames).

Va home, fes una xera a la nena!

Si no vols aquest gos, no li facis festes
(no hi juguis; és un gos abandonat).

Et va fer xera, el gos, quan hi vas anar?
(et va rebre bé?)

nota: Vegeu també 'xera', al Volum 1, i 'fer una bona xera', ací.


fer xim-xim

Caure pluja menuda (Gir-Bar). |

roinejar, plovisqueig, caure quatre gotes, caure plugim, caure ruixim, (cerndre farina, caure purneta, caure purneig Val) |
Encara fa xim-xim.

fer xiu-xiu

Parlar en veu molt baixa (Bar-Gir). |

xiuxiuejar, mussitar, murmurar, mormolar, parlar a cau d'orella, d'amagat |
Aquests dos sempre fan xiu-xiu.

...estava el camí estibat de carros plens de gent que no feien, tots reunits, el renou que fa el trepitjar d'una formiga -Folklore menorquí-.

nota: Amb 'Xiu-xiu', a València, es representa el soroll de l'oli que bull o de la carn que es torra.

fer xubec

Causar ganes de dormir (Montuïri). |
fer venir nyonya, fer venir son |
Un bon tassó de vi casolà fa un poc de xubec, es té més bon dòrmer –Nous escrits-.
xubec: Son forta, sobec.

fer xup-xup

Bullir lentament l'olla o la cassola (Bar-Gir-Mall). |

coure lentament un guisat |
El secret perquè surti tan bo, aquest plat, és que ha de fer un bon xup-xup.


ferir-se

Vegeu 'es ferirà! (o: es feriria!)'

ferit de mort


En molt mal estat.
|

ferit mortalment, molt greu, malferit, baldat |
Està ferit de mort, el català?

nota: No trobem 'ferit de mort' al DIEC, sí en altres diccionaris.


ferm

En un grau molt alt (Mall). |
molt, en gran manera, en extrem, granment; de veritat |
Amb tot a mestre Nadal li semblà que el guardià feia cara de bona persona ferm, i s’atreví a atansar-s’hi -Adagiona-.

fermar l’ase al primer rostoll

Quedar-se amb allò primer que hom veu, sense haver fet cap tria ni comparació (Moixonies, Mall). |
picar de seguida |
Els meus germans feren una reserva per sopar al primer restaurant que veren.
Sense mirar-ne cap altre, fermaren l’ase al primer rostoll.

fes bé a un al·lot i a un ca i prest et coneixerà

Qui es porta com cal fa bons amics (Men-Mall). |

fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal

Ho diu qui pensa que és més important ser bona persona que ser molt devot. |

(de fer bé, mal no en pervé, fer com l'oliver que li fas mal i et dóna bé; si mal no fas, mal no temis, una mà renta l'altra, i totes dues la cara; Tresponts), fes bé i no faciss mal que altre sermó no te cal (Peralta) |
A -
Poc et veig mai a missa! B -Mira, vols que t'ho digui? Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal.
nota: Vegeu també “mal no facis i por no tinguis”.


fes el fotut favor de

Ho diu qui mana una cosa i no vol cap mena de rèplica. |

fes el favor de, et mano que |
Vols fer el fotut favor de callar!
(està empipat).

Vols fer el fotut favor d’anar a seure!

Fes el fotut favor de no dir res més!

Fes-me el fotut favor de no dir res més! 

fes el que bonament puguis

Fes tot el que puguis, però sense atabalar-t'hi, amb tranquil·litat. |

arriba allà on puguis, fes el que puguis |
Són mainada que arriben mal preparats: fes allò que bonament puguis
(el director a un mestre).


fes favors a rucs, que te'ls pagaran a coces! (o a burros, a bèsties)

Hi ha persones molt desagraïdes. |
feu bé, que tenguereu mal (l'Alguer); no ho facis!, no t'emboliquis!, fes favors a bèsties, que te'ls pagaran a coces; fes favors a un burro: t'ho pagarà a coces |
A
-Farem un sopar de comiat i jo els hi pagaré. B -Fes favors a rucs, que te'ls pagaran a coces! 
C -L'ajudaré, perquè té molta feina. D -Fes favors a un burro: t'ho pagarà a coces (és un envejós).


fes, fes (o: feu, feu)

1 Ho diu qui dóna la preferència a un altre, per educació o perquè no té pressa. |

passeu, passeu; endavant!, continua |
A
-Feu, feu (m'espero que passi l'altre primer per la porta). B -Ai, gràcies.

C -
Ara et toca a tu. D -Fes, fes, poc tinc pressa.

Feu, feu
(n'hi ha dos que parlen i els interromps; vol dir 'continueu')

2 Es diu per donar llibertat de moviment o d'acció a algú. |

endavant, tu mateix, ja pots fer |

A -Hauria d'entrar aquests paquets. B -Fes, fes.

C -Voldríem posar una parada de roba davant de casa vostra. D -Feu, feu.


fes-te mal!

Avís a qui fa imprudències. |

et faràs mal, vigila, vés alerta, no facis bestieses |
Fes-te mal!
(ho diuen a un que corre)

A
-Demà anirem a escalar a Santa Brígida. B -Feu-vos mal!


fes-te repicar!

Ho diu algú quan no pot obtenir quelcom (Bar). |

m'he de conformar per força, toca't els rosaris!, fot-te, fes-te retratar, he quedat fotut |
Em pensava que la noia em duria a Perpinyà i, au, fes-te repicar!
(no ho fa)


fes-te retratar!

Hom ho diu a qui no és capaç de fer una cosa que, aparentment, no costa gaire de fer. |

fes-te encular!, pleguem!, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, dediquem-nos a jugar a bitlles |
Si no es capaç d'aprovar aquest examen, que es faci retratar!

A -
Si avui no guanyem, fem-nos encular! B -Nois, si us plau, no digueu males paraules!

C
-És mestre i no sap informàtica. D -Que es faci retratar!


festa d'altar fumat

Esdeveniment molt important, especialment d'una gran solemnitat religiosa (Mall) |
festa grossa |

Quan se resoldran tots ells a esser-ho tals amadors amb obres i no just de boca? El dia que s’hi resolguin, prometem des d’ara fer cantar un tedèum de lo més alt de punt i fer una festa d’altar fumat i missa de tres
-Bruixat-.

festejar no és casar

Es diu quan una cosa no és segura. |

ja ho veurem!, ja en parlarem!, això són dues coses, no és pas segur |
A -
Au, que casaràs la noia: ja sé que festeja. B -Festejar no és casar.

C -
Ja sé que compraràs aquest local. D -Festejar no és casar (de moment fem tractes).


festes passades, coques menjades

Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit (Mall, Men). |
festes passades, coques menjades, roba bruta i bossa buida (Mall), després de les festes es queden les bèsties (Val) |
Ens ho hem passat bé i prou; no hi pensis pus, ja diuen que “festes passades, coques menjades”.

fet!

Ho diu qui accepta una proposta (Gir-Mall). |

d'acord, entesos, endavant; si puc, sí |
A
-Vingui a sopar. B -Fet!

C -
T'he de demanar un favor. B -Ja és fet!


fet a l'antiga

Se sol dir de qui pensa i fa les coses com en temps d'abans. |

antic, d'aquell temps, penses com la gent d'abans, penses a l'antiga, del temps de l'antigalla, actues a la manera antiga |
Tu estàs fet a l'antiga.


fet, fet!

Millor que les coses ja siguin fetes. |

acabem-ho ara, val més que ho fem avui |
A
-Deixem-ho per a demà? B -No, home: fet, fet!


fet i dret *

És una persona que sap què vol (o madura, que sap per allà on passa, que sap allà on va, que sap què discuteix, que sap què diu, ben formada; no feta i dreta).
Ja és un home adult
(o ja és gran, ja és sa i condret, ja és fadrí, ja és un home granat, ja és un home dret i fet; no ja és un home fet i dret) -CR-.
nota: Trobem 'dret i fet' al DIEC.


fet i fet

Realment, de veritat (Am-Lleida-Mall). |

(fet i fumut, fet i fotut Ca-Am), ben mirat, entre una cosa i l'altra, al capdavall, comptat i debatut, de fet, al cap i a la fi |
Per a mi, fet i fet, els obstacles no són nous
-Temps-.

Fet i fet, si sóc dona, home hauré de tornar-me
–Presència-.

Fet i fet, què hi pot perdre?
–Punt-.

Fet i fet, val més que ho fem avui.

Fet i fet, fa més de deu mil anys que l'home...
-Punt-.

Fet i fet, l'opinió pública ben poc en sabia
-Temps-.

Fet i fotut, seran les nou, quan plegarem.

Fet i fumut, vindrem dimarts.

Els joves d'avui, fet i fotut es limiten a...
-Punt-.

Fet i fet, ja eren les deu del vespre
-Arrels-.

Fet i fet, hi estem un parell d'hores.

Fet i fotut, n'hi haurà quatre. 

Ell vivia del que donava la terra en estat natural. Fet i fet només treballava de valent a la tardor -Vetllador-.
Fet i fet sembla que el que jo voldria és ésser dos
-Vents de port-.


fet un gegant *

En Lluc ha estat extraordinari (o ho ha fet molt bé, ha jugat excepcionalment, ha estat sensacional, ha estat màgic, ha estat collonut; millor que ha estat fet un gegant).

fet un polvorí

Enfadat en extrem (Alt Urgell). |
irritat, enfurismat, cremat, emprenyat, enrabiat, enutjat, fet una fúria |
Cap al tard va arribar l’Oleguer fet un polvorí -Albastesa-.
nota: Vegeu també "ésser com la pólvora".

fet un sant Llàtzer

Es diu de qui presenta molt mal estat o aparença (Val). |
fet una llàstima, fet un eccehomo; fet un Llàtzer (Mall) |
El jònec li va pegar dues rebolcades i me’l portaren fet un sant Llàtzer (sentim "dos rebolcons" a Val).
Arregla’t la roba, que vas fet un ecce homo.

fet una coca

Es diu d'una persona o d'una cosa que estan deformades per efecte d’un cop violent (la majoria de coques mallorquines es fan de pasta prima, esclafada; Mall-Gir-Bar). |
quedar rebregat, macat, masegat, esclafat, aixafat, malmès; quedar com una coca) |
La ferí de ple i la deixà feta una coca.
Que en pegar a baix quedaria fet una coca i d’ell ja no en cantarien pus ni galls ni gallines
(ho pensava mentre queia pou avall) -Adagiona-.
Duia el vestit de la nena a la maleta i m'ha quedat com una coca (rebregat).

feta la llei, feta la trampa

Sempre hi ha subterfugis per saltar-se la norma (Gir-Bar). |

les lleis sempre es poden burlar, sempre es poden fer excepcions; això es farà igualment, ja trobarem la manera de fer-ho; fet el tracte, fet l'engany (Tresponts) |
A -Ara no es podrà pagar amb diner en negre. B -Feta la llei, feta la trampa.


feu-la créixer força (o: feu-lo créixer força)

Se sol dir a qui ha tingut una criatura. |

Quina nena tan maca!, feu-la créixer força.

fi de setmana *

Aquest cap de setmana haig de treballar (no aquest fi de setmana).


fi últim *

La intenció de la nostra associació és de promoure l’ús de la llengua entre els immigrants (o l'objectiu, l'objecte, la darrera finalitat, el fi darrer, el punt de mira, la meta, l'ànim; no el fi últim).
Els propòsits del nostre soci són poc clars (o les intencions, no el fi últim).

fi com un paper de fumar (o semblar un)

Es diu d'una cosa tènue, fina (Ca). |
fi -o prim- com un tel de ceba, prim com un orella de gat |
A -
Aquesta camisa sembla bona. B -Sí, però és fina com un paper de fumar.
Aquest any el mes s'ha iniciat amb pluges de gotes fines com fils de cosir, que els pagesos han agraït
-Vents de port-.

fi com una centella (o viu com)

Molt viu. |
més espavilat que un gat, trempat com un gínjol, fi com un sard (DCVB) |
Els nostres polítics són fins com una centella.

fia't de tothom i no et deixis fotre per ningú

No siguis confiat (Torroella de Fluvià-Am). |

fiat de tothom i procura que ningú et foti (Torroella de Fluvià), fiat de tothom i no et fiïs de ningú (Ca), escolta tot el que et diuen i pren-te'n el que vulguis (Ca), refiat dels altres i vindràs eixerit -eixorit- (Ca) |
A
-M'ha proposat uns tractes molt bons, en Gerard. B -Tu, fia't de tothom i no et deixis fotre per ningú (vés-hi amb compte). 

En un asil has de tenir amics, però no has de tenir amistats.

fiança fas, tu ho pagaràs!

Dita que aconsella de no fer avals (Ca). |

no avalis, no facis fermança, fermança fas, tu la pagaràs (DCVB) |
A -
Em faríeu un aval? B -No: fiança fas, tu ho pagaràs!

fiar

Creure que passarà una cosa (Men). |
confiar, comptar, tenir confiança, esperar, pensar-se |
Li va dir: “No en fiàveu que aquesta vaca hagués de tenir una vedella tan polida” –Fets-.
Ell fia el seu futur a les eleccions europees
-Punt-.


fiar-se tant com d'unes cases que cauen (d'algú)

No fiar-se gens d'algú (Mall). |
no tenir-hi gens de confiança, no fiar-se'n gota |
En Pere es fia tant d’algú com d’unes cases que cauen.


ficar al mateix sac (o posar)

Considerar dues qüestions iguals o comparables. |

comparar, equiparar, tractar de la mateixa manera, no fer diferències |
Us posen al mateix sac
(també us critiquen) -CR-.
No es poden posar al mateix sac un atemptat i una xiulada
-Avui-.
No es pot posar tot en el mateix sac
(= hi ha coses bones i dolentes)
nota: 'F
icar al mateix sac' era una manera de dir poc coneguda entre catalanoparlants, al s. XX, però la trobem al DIEC.

ficar cullerada (en un assumpte)

Intervenir en un assumpte sense ser-hi demanat (Bar-Pallars). |

prendre candela, prendre part, ficar-se en bucs, dir-hi la seva, ficar-hi el nas, opinar, dir-ne alguna, immiscir-s'hi |
Ell aprofita el silenci per ficar-hi cullerada
–Llibre-.
Estàvem parlant, la meva dona i jo, de coses privades i l'Antoni va ficar-hi cullerada.

Tothom hi fica cullerada
(opina).
La senyora Laieta hi posava també cullerada
–L'armariet-.
Ell sempre hi ha de fer la seva cullerada
(Ca).
Tu sempre hi fiques l'última cullerada
(en dius alguna, Ca).

A Valença sembla que tot aquest enrenou la distreu i també hi vol ficar cullerada -un forat-.

nota: 'Ficar-hi basa' no és correcte.

ficar el nas

Anar algú allà on no el demanen (Ca). |

tafanejar, escorniflar, ficar-se, maneflejar, anar a remenar la cua, ficar-se allà on no pertoca, ficar-se on no el demanen, fer el faristol (Val), posar el nas (Eiv) |
La Neus ara no hi ha pogut posar el nas
(= entrar-hi).
Va ser una festa molt ben organitzada, es veu que en Pau hi va posar el nas fort
(se'n va preocupar).
No li deixen pas posar el nas, a l'associació
(no la volen).
Ells ja hi han fotut el nas
(de moment han arrendat el local).
Tu sempre et fiques allà on no et demanen
(millor que 'et poses allà on no et criden').

Algun crític va posar el nas una mica en tot (remenar, consultar) -Cat Música-.

Ja deuen haver olorat que mos partim es guanys i en tot han de posar es nas -Ses Frasquites-.


ficar l'olla grossa dintre la petita

Fer una gran despesa (Gir-Mall). |

ficar l'olla gran dins de la xica, fer una gran celebració, celebrar en gran, fer una gran festa, fer una festassa, no estar-se de res, tirar la casa per la finestra, excedir-se en les despeses, fer una festa de pinyol vermell (Mall), un dia a l'any, s'olla es crema (Mall), fer anar l'olla gran dins sa petita (Men) |
El dia que vam casar el noi vàrem ficar l'olla grossa dintre la petita.

Dissabte farà quinze anys que ens vàrem casar; ficarem l'olla grossa dintre la petita.

Algendar festetjava ses noces de s'Hereu Algendar, sempre tan rumbós; aquell dia féu anar s'olla gran dins sa petita -Folklore menorquí-.


ficar la banya

Aficar-se en un afer o qüestió de manera obsessiva, sense voler escoltar cap raonament (Mall). |
entossudir-se, entestar-se, obstinar-se, encabotar-se, ficar la banya en un forat (Gir), ficar la banya en el forat (Bar), ficar-se una cosa al cap, (encaparrotar-se, ésser de morro fort Mall); ficar la banya en un forat (Ca) |
Quan ha ficat la banya, ningú no pot dissuadir-lo del contrari -Els voltors-.
La teva mare, quan fica la banya en un forat, no la treus d'allà (no desdeix).  
Quan fica la banya en un forat, no hi ha qui li tregui.

Quan se li fica una cosa al cap, la fa.

aficar-se: posar-se, ficar-se
  

ficar-se a *

La meva cunyada s'ha fet monja (no s'ha ficat a monja).

Un exdrogoaddicte que ara fa de camell... (o que ara és un camell; no ficat a camell) –Avui-
Són policies que fan veure que són narcotraficants
(o que es fan passar per; no posats a narcotraficants) –Temps-.

ficar-se a la boca

Dir mal de l'altra gent. |

criticar, empastifar, rebentar, deixar com un drap brut, arrossegar pel fang |

No en té res de bona dona, es fica tothom a la boca.


ficar-se a la butxaca (algú)

Saber tenir a algú de part nostra. |

fer-ne el que vol, fer-se'l seu (Gir-Val-Mall), tenir-lo convençut, tenir-lo a favor |
La nena es fica l'avi a la butxaca
(li fa comprar el que ella vol)
S'ha posat el director a la butxaca.

Se l'ha fotut a la butxaca i en fa el que vol.

Era un noi que es ficava la gent a la butxaca
(els sabia convèncer) -TV3-.
Si sempre dius que sí, se't fiquen a la butxaca: has de tenir més personalitat
(ací vol dir que abusen de tu, Ca).
A
-El metge es va equivocar en la factura –la va fer més petita-. B -I no li vas dir? A -No. B -Que no hi tens prou confiança? A -Sí, però jo la confiança me la fico a la butxaca (callo, perquè així pagaré menys d'IVA).
Aquell cavall, me'l ficava a la butxaca.


ficar-se a la gola del llop (o: a la boca)

Exposar-se a un gran perill (Am). |

ficar-se un un perill, complicar-se la vida, embolicar-se malament, fer una imprudència, tocar la línia de flotació, ficar-se en carrer que no trau cap (Val) |
A
-El dia de Dijous Llarder courem botifarres i costelles -els mestres- B -Això és ficar-se a la gola del llop (ens criticaran, perquè ara hi ha la mania que hem de ser tots iguals, mestres i alumnes).
L'altre fet que toca de ple la línia de flotació europea és l'acord del GATT
-TV3-.

ficar-se a la pell de (i: posar-se a la pell)

Vegeu 'estar a la pell d'algú'

ficar-se al cap (i: posar-se al cap)

1 Estar ben decidit a fer quelcom (Am). |

ficar-se entre cella i cella, tenir intenció de, obsessionar-s'hi, agafar una mania, agafar una idea forta, ficar-se a la ceba |
A la meva veïna se li ha ficat al cap que jo n'estic enamorat.

Un dia, als del govern, se'ls ficà a la ceba bastir un pont a l'Ebre
–Granota-.
2 Fer mal de cap, un soroll, o algú que enraona molt (Gir-Mall). |
cansar mentalment |

L'orquestra toca molt fort, la música se'm fica al cap
.

Aquesta fressa la tinc ficada al cap! (fan obres al carrer).


ficar-se allà on no el demanen (algú)

Intervenir, algú, en qüestions que no són del seu interès (Gir-Mall). |

posar-se en coses que no li importen, ficar-se en bucs, complicar-se la vida, ficar-se en llibres de cavalleries (Gir-Bar) |
No et posis allà on no et demanen!
(en aquesta discussió).

No em vull ficar en llibres de cavalleries, perquè aquest tema no el domino prou
(vendre assegurances).

nota: 'Ficar-se en camisa d'onze vares' no sembla català. El trobem al DNV.


ficar-se amb algú

Molestar-lo. |

fer la guitza, amoïnar, importunar, fastiguejar; fer la punyeta, (fer la llesca, fer la traveta Bar), clavar-se amb algú, criticar-lo, insultar-lo |
És ella que es fica amb mi.

No et posis amb mi!
-TV3-

L'ha criticat fins a dalt de tot
(o no se l'ha tret de la boca, ja s'hi ha ben afanyat, ja l'ha posat bé; no s'hi ha ficat fins al colze) -TV3-.

nota: 'Pensem que 'ficar-se fins al colze -fins o als colzes-' és un calc del castellà.


ficar-se de peus a la galleda (o ficar els peus a la galleda)

Dir una cosa inconvenient o contrària a allò que s'està defensant (Gir-Bar). |

contradir-se, fer una planxa (Gir-Bar), espifiar-la, embolicar-se, vessar-la, dir un despropòsit, fer el ridícul, descobrir-se un mateix, sortir amb un ciri trencat, ficar-se en bucs, ficar el rem (Bar-Val), dir o fer una inconveniència, caure de peus a la galleda (Am), ficar la pota (DIEC) |
La policia li ha fet repetir per mirar si es fot de peus a la galleda
(si es contradiu).

El ministre es va ficar de peus a la galleda
(li van copsar una errada).

Ahir vaig dir una cosa que no havia de dir, em vaig embolicar, em vaig ficar de peus a la galleda.

Vas dir que eres molt treballador i, en acabat, que t'agradaven les vacances: vas caure de peus a la galleda.

El teu germà ha ficat la pota
-TV3-.

nota: Alguns autors diuen que 'ficar la pota' és un barbarisme, però és al DIEC
i al DNV (on hi ha també 'clavar la pota'). No ens agrada, és un calc de 'meter la pata'.


ficar-se dins el bullit

Estar al mig d’una situació complicada i de mal resoldre (Val). |
ficar-se en un merder, en un embolic |
Hem tingut la sort, la immensa sort de comptar amb un amic com vostè que ens ha obert els ulls a temps, perquè si vostè no ens parla ahir com ho va fer… nosaltres ens fiquem dins el bullit i ja no en sortim, és ell qui se’ns “engull” -Séquies-.

ficar-se entre cella i cella (una cosa)

Proposar-se fermament una cosa. |
dur de cap, fer compte de, ficar-se al cap, tenir una idea fixa, tenir un propòsit ferm, ficar-se una ceba al cap;
agafar una ceba, la curolla, la mania-; encaparrar-se a; al cap, enmig del front, ficar-se una ceba al cap (Terres Ebre) |
Se li ha ficat entre cella i cella que vol ser metge.

Et fotre una bala al cap entre cella i cella (o al mig del cap).
Això ho farà, perquè ho té ficat al cap
(o ho té fixat, ho té clavat al cap; quan ell posa la banya en un forat, no afluixa).

Quina ceba t'has ficat al cap? -el brogit-.

nota: Pensem que és un calc acceptat del castellà i que són més bones les altres solucions.


ficar-se la llengua a la butxaca

Callar. |

ficar-se la llengua al cul, no dir res |
Va començar cridant, però es va haver de ficar la llengua a la butxaca (no tenia raó).
Fica't la llengua a la butxaca, maca!

Tu, noi, la llengua al cul! (calla).

figa blana (o tova)

Persona de poca energia, de carácter fluix (Men). |
figaflor, fleuma, bajoca, bacora, fava, figa molla (Am-Eiv) |
En Josep és una figa blana. 
És una figa molla, té poca empenta, de seguida plora. 
Sempre et queixes, sembles una figaflor!

Sembla una figaflor, la jaqueta que vaig comprar al mercat (s'arruga).

Ets un figa molla -Eiv-.

nota: Una ‘figa blana’ és una figa molla, tova (Men).

figa que ha voltat molts mercats

Hom ho diu d'una noia amb molta experiència sentimental (Am). |

veterana, experta; haver tocat més que a les claus d'un saxòfon, tocar més d'un flabiol |


És una figa que ha voltat molts mercats.

L'han tocada més que a les claus d'un saxòfon –Cançó-.

fil conductor

El tema principal d'una narració. |

el tema central, l'argument, l'eix |
El paisatge empordanès és el fil conductor del llibre
-Punt-.

fil per randa (o fil per fil)

Amb tots els detalls (Gir-Mall). |
randa per randa (Ca), amb tots els detalls, de cap a cap, fil per agulla (Val), minuciosament, per menut; punt per punt |
Ha volgut saber fil per randa com va anar el bateig del nen.

Apliquen la llei fil per randa
(i posen multes cares) -Punt-.
M'ho ha explicat fil per fil. 

A la duana ens ho van mirar tot: fil per randa.

Sé randa per randa tot el que va passar per la guerra al poble.
Entrà n'Issis i sense empegueir-se gaire començà a contar fil per randa a la princesa tot lo que li era passat -Tardanies-.

filar prim

Fixar-se minuciosament en tots els detalls d'una qüestió (Val-Gir-Mall). |
mirar prim, mirar-s’hi molt; ésser primmirat, remirat, meticulós, molt subtil; ésser un miquetes (Val); anar molt just de temps, tallar just, mirar el cèntim (Bar), administrar bé |
Convé que li fem bé el treball, que el professor de filosofia fila molt prim
.
A veure si ho encertaràs: fila prim!, no t'equivoquis!
(va a un concurs de televisió; Ca).
Demà té convidats i encara ha de fer els canelons; fila molt prim! (= talla just, va molt a última hora; Am). 
En coses de pesques no cal filar gaire prim: no ve d'un pam ni d'una terça
-Marinenques-.

Hem de mirar prim a l'hora de gastar
(estalviar).


filera de l'esquena

Espinada (Ca). |

columna vertebral |
Aquest mal em va començar a la filera de l’esquena.


fill bord

Fill no legítim (Gir-Mall). |
fill bastard, fill il·legítim, bordegàs (Cat Nord) |
Joan era fill bord nascut d’un onso i d’una dona -Contalles-.

fill de gossa *

No m'abandonis, fill de puta! (o fill de ta mare, pocavergonya; no no em deixis tirat, fill de gossa).


fillets de Déu

Expressió d'admiració o de queixa. |

carall!, Déu n'hi do! |
Que bé que balleu, fillets de Déu!

A -
És que no parla pas ni una paraula en català, fillets de Déu! (ja fa anys que és aquí, ja seria hora). B -Sí, perquè troba gamarussos com tu.

fills del primer llit

Fills del primer matrimoni (Bar). |

Hi ha dos fills del primer llit.
nota: També hi ha 'fills d'un altre llit'.


fills i filles: llops i guilles

Algunes vegades, els fills no responen a les esperances dels pares (Bar). |

un pare pot mantenir deu fills i deu fills no poden mantenir un pare |
No te'n refiïs gaire dels fills per quan siguis vell: fills i filles: llops i guilles.


'finiquitar' un tema *

Amb la renovació de la fitxa del jugador, ja no es parlarà més d'aquest tema (o ja s'haurà tancat el tema, ja s'haurà acabat la qüestió, ja s'haurà liquidat el tema, ; no quedarà 'finiquitat' el tema) -RAC1-.

fins (i: fins a)

Introdueix el mot al qual arriba un moviment o una acció. Pot anar acompanyat de 'a' o 'en', o bé sol. |

Hem arribat fins a la roca. Treballo fins a les cinc. Hem anar fins a Alp.
Les obres al carrer han fet baixar les vendes fins a
un 60% -Punt-.

No arribaran fins al vespre o fins demà.

Hi ha camps de blat que arriben fins on allarga la vista
–TV3-.

M'ho ha cobrat tot, fins a l'últim cèntim
(no m'ha fet descompte).

Havien arribat fins en aquella ermita.

Aquesta targeta serà vàlida fins al febrer.

No durarà fins al dia deu
(i: durarà fins al dia 10, però no començarà fins el dia 10, i començarà el dia 10).

Ha arribat fins aquí. No ens veurem fins divendres. No ens veurem fins demà
(sense 'a', perquè ja diem: ha arribat aquí, ens veurem divendres, ens veurem demà).

Al menjador han aparegut fins a cinc rates
–TV3-.

El Reus va remuntar el marcador fins a dues vegades
-CR-.

fins (+ temps)

Expressions de comiat. No hi ha unanimitat entre els diferents autors sobre quines són les expressions de comiat correctes i quines les incorrectes. Nosaltres intentem de fer-ne una tria. |

CORRECTES: fins a la tarda, fins al vespre, fins demà, fins divendres; fins aviat!, fins després, fins a una altra! (DIEC), a reveure, fins un altre dia, adéu, adéu-siau, fins que ens tornem a veure, ja ens veurem, fins a la tornada, fins llavors! (si ja sabem quan), fins un altre moment, adéu |
Me n'he d'anar: fins al vespre!
(o ara torno, no trigaré, fins més tard, fins d'aquí a una estona -intenció de tornar-se a veure aviat-, a reveure, ja ens veurem, que ens vegem aviat!, adéu-siau, passi-ho bé).

POC ACONSELLABLES:
fins ara, fins a sempre, fins a més veure, fins a l'altra, fins a la propera, fins a la pròxima, ens veiem
|
Me'n vaig cap a casa, adéu-siau!
(o ja ens veurem!, no ens veiem!, fins a la pròxima, ...)

fins a cert punt

Relativament. |

a mitges, no sé fins a quin punt, agafa-te'n el que et convingui; fins al punt, fins a un cert punt (Mall) |
M'interessa comprar-ho fins a cert punt.

No sé fins a quin punt li pot interessar.

No te'n fiïs gaire del que et digui: agafa-te'n el que et convingui.

M'agrada molt el ciclisme, fins al punt de mirar tres o quatre vegades una etapa.


fins a la mort hi arribarem vius!

Vol dir que no ens hem d'espantar per les coses que poden venir. |

què hi farem!, de més grosses no en vinguin!, no pateixis abans d'hora!, estigues tranquil; si el cel cau, tots som a sota |
A -Qui sap si amb aquest
a reforma em canviaran d'escola? B -Fins a la mort hi arribarem vius (estigues tranquil).

Ho superarem, i fins a la mort hi arribarem vius!

fins a la nou del coll

Se sol dir de qui té alguna cosa en un alt grau. |

fins al coll, fins al capdamunt |
Estan endeutats fins a la nou del coll

E
stan carregats de calés fins a la nou del coll.
Diuen que està embolicat amb drogues fins al coll.
Hi ha polítics emmerdats fins al coll en aquest sumari
–TV3-.

fins a la rel dels cabells

1 Fins al més endins, fins al més íntim (Mall). |
fins al moll dels ossos (Mall) |
Em sent català fins a la rel dels cabells.
2 Es diu per manifestar que hom acaba la paciència (Mall). |
fins al capdamunt, fins als orgues (Mall) |
Estic de tu fins a la rel dels cabells.

fins a les celles *

Està ben embolicat en el segrest (o està tan entravessat en el segrest que no se'n sortirà, no se'n desfarà pas de qualsevol manera, està ben emmerdat en el segrest, hi està embolicat fins a les orelles -Gir-Val-, hi està embolicat fins al coll -Gir-Val-, fins a la coroneta -Val-; no està ficat fins a les celles en el segrest) -Avui-.


fins a més vore *

M'acomiade de vosaltres, a reveure! (o fins ben aviat, fins a un altre dia; no fins a més vore).

fins a nou avís *

L'aeroport queda tancat, de moment, a causa de la boira (o per ara, fins un altre avís, fins que no hi hagi un canvi d'ordre; no fins a nou avís).


fins a quaranta d'abril no et llevis fil

S'aconsella de no anar de pressa a treure's roba de sobre (Mall). |

fins a setanta d'abril no et llevis fil (Val), fins al trenta de juny no et descordis el puny (Llengua Nacional) |

A -Ja vas a l'encamisada? B -Sí, ja fa calor. A -Mal fet, fins a quaranta d'abril no et llevis fil.

fins al cap curucull

Expressió que denota que una cosa és plena fins a vessar, fins a dalt de tot (Mall). |
fins a la punta, fins al capdamunt, fins a dalt de tot, fins al caramull, fins al curull, fins al cimal (Mall) |
El paller era ple de palla fins al cap curucull. 
Tothom està enfeinat fins a dalt de tot.

Són garrepes i interessats fins a dalt de tot.
Tots tenen una malaltia,
aquests treballadors: són ganduls fins a dalt de tot.

No els hi pots pas dir res: són savis fins a dalt de tot!


fins al moll de l'os (o:
fins al moll dels ossos)

Es diu de qui està molt convençut d'una causa o d'una afició (Gir-Mall). |
molt i molt, fins a l'ànima, al màxim,
totalment, completament, plenament, d'una manera total, fins a les últimes conseqüències, fins a l'arrel dels cabells (Mall) |
Som liberals fins al moll de l’os.
El pare és barcelonista fins al moll de l'os.
Nosaltres som de la USAP fins al moll de l'os (millor que fins a la medul·la).
Hem quedat xops fins al moll de l'os.
 

Ho defensaré fins a les últimes conseqüències -C33-.

fins aquí hem arribat

1 Ho diu qui està cansat del capteniment d'un altre. |

ja n'hi ha prou! (Gir-Val), ja n'hi ha prou d'aquest color!, fins aquí podia durar, ja no pot tirar més |
Noi, vés a insultar a qui vulguis; a mi, no: fins aquí hem arribat!

2 Vol dir que algunes coses ja s'han fet, però que el futur no se sap. |

d'ara endavant ja en parlarem; a partir d'ara, Déu dirà |

Fins aquí hem arribat i, d'aquí en endavant, ja ho veurem.

Hem comprat dos camps i hem fet molt, nosaltres: fins aquí hem arribat.


fins aquí podíem arribar! *

Això ja no t'ho permeto! (o ja n'hi ha prou d'aquest coll!, ja n'hi ha prou d'aquest color!, fins aquí podia durar!, ja no pot tirar més, on anirem a parar!, només faltava aquesta!, fins aquí hem arribat!, ja n'hi ha prou! -Val-; no fins aquí podíem arribar!) –TV3-.

Ell ja amollava més flastomies allà que a ca seua, fins que va dir: 'Prou n'hi ha d'aquest color' -Fets-,

fins avui

Fins ara. |

de moment, ara per ara, fins al dia d'avui, fins a l'hora present, fins als nostres dies |
No hem tingut mai oques, fins avui.

Fins al dia d'avui tenen salut, la mainada.

És el millor gol que hem vist fins ara.

De disgustos forts no hem tinguts, fins a l'hora present, amb el noi.

Molts pocs documents han arribat fins als nostres dies.

Si no m'ho volen pagar, que s'ho quedin: fins ara hem passat
(o fins ara hem passat sense).

nota:
'Fins a la fecha' no és una frase correcta; si de cas, podem dir 'fins a la data.


fins i tot

Expressió intensiva. |

fins, àdhuc |
Fins quan, diuen que ha de ploure?

Fins i tot un mal de ventre em plegaria!
(no em deixaria treballar, estic flac, Am).

Se'm glacen els collons i tot!
(o fins i tot se'm glacen el collons!; no m'estic glaçant fins els mateixos collons).

Aquí hi ha de tot, fins i tot tenim un marrà soll.

soll: Sull, sense banyes (Ca).


fins i tot quan pixa, pixa polit

Es diu d’una persona que sempre va extremament polida (Men). |
ser primmirat, presumit, inflat |
Surt al carrer sempre impecable i fins i tot quan pixa, pixa polit. 

fins mai *

Ni mai que ens tornem a veure! (o vés a passejar diaris!, vés a besar culs!, que una puta et bufi l'ull!, vés a la mare que et va parir!; no fins mai!)


fins que el cor em digui prou

Tant com vulguis. |

fins que el cos em digui prou, sense cap limitació |
Els diumenges dormo a
cor què vols: em llevo tard, fins que el cor em diu prou.
Vés fent de les teves fins que el cor et digui prou: no te n'estiguis
(surt al vespre).
Aguantarà el punt fins que el cor li digui prou: és molt orgullosa.

Va menjar marisc fins que el cor li va dir prou.

La va insultar fins que el cor li va dir prou.


fixar-se un
(+ nom) *

El noi de casa es proposa de ser metge (o vol ser, s'ha posat al cap de ser, s'ha decidit de ser, té el projecte de ser, planeja ser, té la intenció de ser, fa compte de ser, s'ha posat l'objectiu de; millor que s'ha fixat l'objectiu de ser metge).

L'equip s'ha proposat, en quinze dies, de contractar el jugador X. (o ha decidit, té l'objectiu de, ha pres la decisió de, ha determinat; millor que s'ha fixat un termini de quinze dies per contractar...) –CR-.
nota: 'Fixar-se', quan significa 'prendre una decisió' ens sembla castellà.


flairar faldilles

Interessar-se per les noies (Cat Nord). |

galantejar, fer l'aleta, (anar a ensumar faldilles, anar a escompixar la porta Ca) |
Baixava un cop de batedora als qui anaven a flairar les faldilles
–Cançó de Lou Torrent-.

batedora: Pala que es feia servir per picar la roba, quan es rentava a mà.


flames de bengala

Actes o actituds de lluïment (Bar). |

demostracions de riquesa |
Molts casaments d'ara són flames de bengala; la gent es gasten el que no tenen.


flist i flast (i: flist-flast)

Onomatopeia de l'acte de picar. |

pif-paf, plif-plaf, flis-flas, llist i llast (Ca-Am) |
Quan el va arreplegar, li va fer flist i flast a la cara.

nota: Vegeu també 'flist i flast', al Volum 1.


flor d'estiu

Hom ho diu de les coses efímeres, anecdòtiques. |
flor de temporada (Am), ser fum de botja, això no durarà, una flor no fa estiu |
La millora en la inflació del darrer més és una flor d’estiu
-C33-.
Eixa promesa és fum de botja
.
Aquests joc d'ordinador serà flor de temporada
(l'any vinent ja n'hi haurà uns altres).
Nota: 1 No hem sentit 'flor d'estiu' en cap lloc del país. Potser prové de la frase feta 'una flor no fa estiu'.
2 La
'flor de un dia' és una planta americana que en català es diu 'lliri tigrat'. La frase feta 'ésser flor d'un dia' ens ha arribat a través del castellà. No ens sembla prou bona, tanmateix el temps dirà si es queda amb nosaltres o no. 

flotar en l'ambient (i: palpar-se en l'ambient) *

La mala maror es notava (o es veia, era evident, era el tema del dia, hi havia mal ambient, hi havia tibantor; millor que la mala maror flotava en l'ambient, es palpava en l'ambient).


foc creuat *

Continuen les acusacions mútues entre els dos presidents (o els retrets, els retrets recíprocs, els dos presidents es treuen els drapets al sol; millor que continua el foc creuat entre, el foc encreuat).

nota: 'Encreuar els focs', 'encreuar els tirs'. Dirigir-los des de llocs distints a un mateix punt (DIEC).

foc d'encenalls

Cosa efímera, que no dura gaire (Bar-Pallars). |
xera, il·lusió, foc de borumballa (Val) |
Va durar quatre dies, aquell projecte: va ser foc d'encenalls.

La plenitud de la vivència amorosa és fugissera com un foc d' encenalls. Després, al cap d'uns anys de matrimoni, l'avorriment fa niu a la coixinera i neix el desencís -quan Judes-.


'fondos' d'inversió

He agafat els fons d'inversió i... (no els 'fondos') -CR-.


fondre's a la boca

Es diu d'una menja tendra, gustosa, fàcil d'empassar. |
anar-se'n per la boca (Am), desfer-se a la boca,
fondre's per la boca, passar com si res |
Aquesta vedella es fon a la boca.

Era bo, el pollastre: se n'anava per la boca.

Aquesta carn es fon a la boca
(és bona, tendra).


fondre's com una candela

Anar perdent vigoria (Bar). |

disminuir, minvar, consumir-se, perdre força |
L'àvia es fon com una candela; es nota que es fa gran.

fondre's de gust

Consumir l'ànim de desig, frisança, impaciència o altra passió intensa (Mall). |

xalar, regalar-se, adelitar-se |

TV3 es fon de gust cada vegada que pot introduir, d'una manera o altra, el castellà dins els seus programes.


fondre's els ploms (a algú)

Perdre el seny (Am). |

tornar-se boig, no carburar, fondre's (Ca), estar foll com una cabra (Men) |
Quan el veu, se li fonen els ploms
(n'està enamorada) -TV3-.
Quan el veu, s'hi fon
-s'emociona perquè l'estima- (o queda fosa com el sucre).

Li havien obert les portes del convent perquè, sense cap dubte, estava foll com una cabra -Folklore menorquí-.


fondre's en una abraçada*

Els dos jugadors s'han ben abraçat (o s'han tirat al coll, s'han abraonat, s'han agafat amb un braçat, s'han saltat al coll, s'han envoltat; millor que s'han fos en una abraçada) -TV3-.

El Palau dedica una gran ovació al president (o aclama el president, pica de mans de valent, dedica un gran aplaudiment; millor que es fon en una ovació al president).

fora (+ nom)!

No volem això. |

prou de, ja n'hi ha prou de |
Fora brètols de la plaça!

Els avellaners no donen gaire i me'ls he venuts: fora noses!

A -
Vols una pastilla per a l'orina? B –No! A -Fora! (no insistim més).


fora d'hora (o fora d'hores)

1 Quan no és hora (Gir). |
fora d'hores (Bar-Val), fora d'horari, quan no toca, a hores intempestives, quan no és oportú, a una hora (Val); no anar a l'hora; a deshora, entre àpats; no ésser hora passada (Ca) |
Era a les cinc, la reunió, no a les sis: vas fora d'hora.

A
-M'ha escapat l'auto, avui (el cotxe de línia). B -Tu sempre tens temps, vas ressagat, ja ho farem!; vas fora d'hora i et passen aquestes coses.
Aquests dies vaig fora d'hora; ahir vaig anar a dormir a les dues de la matinada.
Pleguem tard, a l'institut, i tot va for d'hora.
Sempre anem fora d'horari, per dinar.

El metge m'ha dit que no mengi res fora d'hores
(Bar).

No és pas fora d'hora, arribar a casa a les deu.

No és pas hora passada, les sis de la tarda (per berenar).

No és pas hora passada perquè arribin (no us alarmeu).

No és pas hora passada per començar a jugar la botifarra (encara es pot fer).

Han dit que vindrien al matí; ara és la una i cinc minuts: no és pas hora passada, per venir a cercar el nen (no t'esveris!).

La solució arriba tard i fora d'hores -Punt, Val-.


2 Es diu de qui va errat. |
anar errat, equivocat; no tocar-hi, anar fora de camí |
A
-Aviat ens tornaran a apujar el sou. B -Ja pots comptar!, sempre vas fora d'hora, tu.

fora de

Que no s'adiu amb allò que és habitual. |

quan no s'ha de fer, quan no toca, no inclòs en, diferent de, a deshora |
Si vaig a dormir fora d'hora no dormo
(cada dia hi vaig a les 10; si hi vaig més tard o més aviat, no sé dormir).
Jo dormo poc, i fora hora
(va a dormir tard)
És en aquest moment, fora d'hores quan fem les entrevistes
(quan els cantants no actuen) -Folk-.
Ens duen la nena fora d'horari, i ella no s'admet de raons i té son
(el nadó dorm i no vol menjar; a hora intempestiva).
Aconsegueix posar fora de combat els anglesos
–Punt-.
Juga més bé ell que jo, això és fora de dubte
(o no es pot discutir, no ho dubteu -Gir-Val-, no admet dubte).
S'acabarà aviat, aquesta calor fora de temps.

Les critiques estan fora de lloc
(no són justificades, no s'haurien de fer) -Saó-.
Hem fet un esforç fora mida
-Val- (extremadament gran).
Té una gana fora de mida
(una cançó de Mall-).
Ja estan fora de perill, els dos nois
(de l'accident).
No el vam pas comprar fora de preu, el pis
(no era exagerat).
No anava pas fora preu, el peix, avui.

És un jugador fora de sèrie.

L'estació està fora de servei
-CI-.
Estava fora de si
(trastornat).
Sempre vas fora de temps, tu
(o fora d'hora; surts quan els altres entren).
No podem fer els papers perquè estem fora de termini
(ja ha passat el termini).
Aquest rellotge ja és fora de to
(no marca l'hora bé, s'ha espatllat).
Volem evitar imatges fora de to
(un pit que hi surt).
Té una intel·ligència fora del comú
(o que no és corrent, que no és habitual, rara, descomunal, enorme).
nota: '
Fora del comú' és una construcció correcta, però sembla un calc del castellà.

fora de motlle

Es diu d’un fet inhabitual (Men). |
cosa excepcional, cas especial |
Ha fet un pastís fora de motlle.

fora del normal *

Les seves notes són magnifiques: és extraordinari (o boníssim, magnífic; és trempat fora mida; fora del que és habitual -o normal-; millor que és fora del normal).

fora des sembrat!

Exclamació que s'usa per a engegar algú que ha entrat allà on no li era permès d'entrar (Mall). |
fora d'aquí! |
En Jaume entrà en aquell jardí i l'amo tot d'una li enflocà: 'fora des sembrat!'.


fora hores

Es diu per fer referència al temps sobrer o disponible (Mall). |
temps de lleure, hores mortes |
El seu pare, que fora hores menava un hort i encara anava a caçar, no havia estat mai malalt.

fora poble

En un lloc apartat del nucli del poble. |

fora vila, a la part forana |
Els jocs de sexe sempre s'han fet fora vila
(no al poble) –L'Escala-.

Vam anar ben fora golf, amb la barca
(fora del golf de Roses) -Marinenques-.

nota: 'Fora vila', a Mallorca, també s'usa com a sinònim de 'camp'. L'illa està dividida entre la Ciutat i la part forana. I no s'usa l'expressió 'fer fora vila' sinó fer a fora vila'.


fora que

Si no és el cas que (Am). |

si no és que, a menys que, com no fos que, llevat que, tret que |
Fora que hagi baixat amb la mare, ha de ser a casa.

força de voluntat

Capacitat de sacrificar-se per obtenir quelcom (Gir-Mall). |

voluntat, força mental, ànim, decisió, ganes de fer, resistència |
Jo no tinc força de voluntat per fer règims.

Ell té molta voluntat per treballar, però és jove.

Ja és tenir voluntat, venir de Barcelona a veure'm.


força major

Raó molt important. |

necessitat ineludible, impediment, imponderable, obstacle, destorb, exigència, contratemps, circumstància imprevista |
Si no hi ha una força major, vindrem.


forçar (+ article + nom)

1 Obrir una porta o una finestra amb força. |

fer cedir, obligar |
Han hagut de forçar el pany, per entrar
(fer-lo malbé).

He hagut de forçar molt la veu, perquè la mainada cridava.

2 Fer un esforç molt gran. |

constrènyer, violentar, imposar, obligar; no poder-se excusar,

No forcis tant la vista
(no llegeixis tantes hores seguides).

No forcis la cortina, que la trencaràs!
(no l'estiris tant)

Guanyen sense haver de forçar la màquina
(futbol).

No vull pas forçar les coses
(convidar algú per compromís).

Si forcem l'atac, podem agafar més avantatge
(bàsquet).

No forcis la situació
(s'han discutit fa poc i un altre els vol fer beure junts).

nota: 'Forçar' en sentit immaterial (el ritme d'un partit, una situació, etc.
) no es deia fins fa poc, pensem que ens ve dels mitjans de comunicació. Sembla acceptable. 

formar part

Ésser un dels integrants d'un grup, d'una colla. |

pertànyer, ésser de |
Jo formo part d’un grup de treball -
CR-.


formar un arbre

Donar forma a les branques d’un arbre (Mall). |
guiar un arbre, corregir |
Si estan en forma de vas també s’ha de formar el cep –Nous escrits-.
Els arbres, els ceps, les oliveres... s'han d'anar corregint, se'ls ha de donar forma.

fort com un toro

Molt fort. |
fort com un roure (Gir-Bar), fort com una roca, fort com un bou, fort com un tro (un crit),
fort com un dimoni, tenir una força com un bou -o com un toro-, fort com un ferro (Pallars), |
Esperem que arribi en Jaume, per carregar els mobles, que és fort com un toro

Aquests bombons són forts com un dimoni!

És fort com un roure: no està mai malalt.

Aquelles vaques no es despellaven mai, fortes com un ferro! -un forat-

fort ferm (o fort i ferm)

Locució adverbial que denota intensitat, fermesa o decisió en una acció (Mall-Am). |
molt, de valent, amb fermesa, amb força, en gran manera, intensament, fort i no et moguis (Mall) |
Les activitats del sindicat s’han incrementat fort ferm.
I ell, for i ferm que valia 600 euros
(el venedor, tossut; Am).
Tu, aquí fort i ferm!
(no afluixis, vés fent la feina, Am).
Ella sabia el que volia, i fort i ferm allà
(Am).
Les primàries sacsegen fort ferm el PTN.
I ha atacat fort ferm el PMA balear.

Fort i no et moguis es mantenia disposat a aguantar -
Temps-.


fort i no et moguis!

Amb gran fermesa i decisió, sense cedir gens (Mall). |
pit i collons!, fort i ferm (Mall, DCVB), sense escoltar raons |
Has d'aguantar aquí amb molta fermesa, Joan: fort i no et moguis!


fos sempre així!

Tant de bo fos sempre així. |

així sempre!, sempre més i mai menys, ja m'agradaria que sempre fos així |
A
-Aquest més hem cobrat 1.300 euros. B -Fos sempre així!


fos un pollastre, el perdries!

Hom ho diu de broma a qui té por de no trobar algú. |

ja el trobaràs!, fos la cartera, no la trobaries! (Ca); fos un bitllet de mil, no el trobaries! (Am) |
A -
El nen encara no ha arribat, vés a saber qui li deu haver passat. B -No pateixis, ja vindrà: fos un pollastre, el perdries!

C
-No trobo el meu home, no sé pas on pot ser! D -Ja el trobaràs: fos la cartera, no la trobaries!

fosc com lludia (o negre)

Ésser molt negre, especialment parlant de la nit (Val). |
negre com la nit, com un corb, com un tió; fosc com la gola d’un llop |
La nit era fosca com lludia.
Tens els cabells negres com un corb.
D'ençà que treballa al camp s’ha fet negre com un tió.

fosc com una gola de llop

Mot fosc (Gir-Bar). |
tenebrós, negre,
semblar una gruta (un lloc fosc) |
Sense lluna, les nits són fosques com una gola de llop
.

fot-li burro!

Hom ho diu de qui es mostra molt viu. |

digues-li burro, fot-li boig!, vés-li al darrere!, sembla que no hi toca i va endavant |
A -En Narcís no fa res i fa treballar els altres. B -Fot-li burro!

Ell encara és viu i els altres ja són fora: fot-li burro!

Era mestre i ara és a cultura: digues-li burro!
 
C
-Aquest, tant que el critiquen, ha comprat dues cases en poc temps. D -Fot-li boig!


fot-li com vulguis

Ho pots dir de la manera com vulguis. |

m'és indiferent, tu mateix |
A
-Bona nit, nois! O bon vespre! B -Fot-li com vulguis!
C -
T'he de dir pel nom o pel cognom? D -Fot-li com vulguis!

fot-lo!

Hom ho diu d'una mala persona. Alguna vegada s'usa en sentit positiu (Am). |

carall!, i tant!, molt! |
A
-És trempat aquest noi? B- Fot-lo! (molt, Am-Ca)

C -
Són bona gent? D -Fot-los! (que no)

E
-T'agraden els francesos? F –Fot-los! (que no)


fot-me'ls aquí!

Se sol dir de les persones que no fan cas dels comentaris o de les reprensions d'altri (Mall). |

fot-me’ls aquí, que sóc fadrí! (Ca), fot-me’ls aquí, que no tinc butxaques! (Am), carregar-se a l'esquena (Ca-Am), escoltar amb un flabiol sonant, aneu dient!, tantes me'n digues! (Mall) |
Nosaltres li diem que no ha de fumar i ell, foteu-me'ls aquí!

Li dic que ha de caçar feina i ell es qued
a allà quiet i fot-me'ls aquí que no tinc butxaques! (aneu dient)

És una noia molt tranquil·la: encara que el dinar no sigui fet, ella es queda a enraonar al carrer i foteu-me'ls aquí.

Molt bé, Biel: idò a partir d'ara no te faré gens de cas: tantes me'n digues.


fot-t'ho al cul! (o: fica-t'ho al cul!)

Frase de rebuig i de menyspreu d'allò que ens ofereixen. |

ara no ho vull, no m'interessa, ja t'ho pots quedar |
A -Si voleu, ara us deixarem la romana. B -Foteu-vos-la al cul! (tot primer no ens la deixaven).

Que se'l fotin al cul, el partit!, ja estic ben recreat davant del televisor.


fotre!

Es diu per a expressar amb energia, de manera vulgar o grossera, qualsevol mena de sentiments d'alegria, entusiasme, admiració, etc. (Mall) |
collons!, caram!, merda!, carai! (Mall) |

Fotre! No sabia que les coses haguessin arribat tan lluny.


fotre (+ nom)

Fer és un verb que en pot substituir molts d'altres. 'Fotre' equival a 'fer' en molts casos. Es considera vulgar, però no tant com 'cardar'. 'Fúmer' es té per més tolerable que 'fotre' (Gir-Val-Mall).

fer, tirar, agafar, burlar-se, despendre, perdre |
Em va fotre de mig a mig
(enganyar).

Si ve, e
l fotré fora d'una rebel·lada (d'una espenta).

Foten unes cures, aquests de la
Telefònica! (rebuts cars)
Varen fotre l'anomenada que feien pagar, i no hi va anar ningú
(al restaurant).
Ja m'han fotut la cadira!
Te'l fotrà per barret, el pastís!
(no en vol).
Ja te l'ha fotuda!
(l'avi diu: 'a l'altre el cuida la família, i no una dona llogada, com a mi').
La mainada et fotran llenya, quan siguin grans, si ja no els domines de petits
(et picaran, t'arribaran a l'esquena).

Si no vols creure, et fotré llenya!

No foteu tant de rebombori!

Es foten de tothom
(se'n riuen).

Li han fotut una esmorrada
(un moc, una morrada, Am).

Encara us fotreu una trompada!
(no una llet!) -TV3-.

Era ric i s'ho ha fotut tot
(petejat, malgastat).

S'ho fotrà tot a la 2a volta, el Figueres
(perdrà l'avantatge que ara té).

Aquests que passen a predicar per les cases te'n foten una carrerola!
(cansen de tant de xerrar, Am).

Ahir, la professora ens va fotre un bati de fonètica
(un tip de fer-ne, Ca).

L'altre dia em vaig fúmer de morros per terra
(vaig caure).

Se'ns ho emportava tot, de la botiga: ens fumia fins les estaques.

nota: Fúmer no és usual a Mallorca.


fotre a la caritat

Fer venir pobre (Am). |

fer anar a captar, arruïnar, empobrir, fer anar a la misèria |
M'haurien fotut a la caritat, pagant tants metges.


fotre a mar (o a la bassa)

Es diu d'una cosa que s’hauria de llençar. |
tirar a les escombraries, tirar a mar, al femer; llençar, fotre aigua avall (Am), fotre als fems (Ca-Am) |
Tots aquests discos vells haurien d’anar a la bassa (Am).
Aquesta taula vella, qualsevol dia la fotré a mar!
(Ca)  
El fotré aigua avall, aquest balancí| (és vell).
Aquest retolador, ja el pots fotre als fems.

nota: Vegeu també "el fotria a mar!".

fotre canya

Vegeu 'donar canya'


fotre cul i camisa (i: perdre cul i camisa)

Prendre-ho tot a algú (Am). |

arruïnar, empobrir, anar a mal borràs, caure en la misèria |
A aquest home, les dones li foten el cul i la camisa
(les meuques).


fotre el camp

Anar-se’n, d'un lloc. |

marxar, tocar el dos, desaparèixer, fer-se fonedís; fugir |
És molt dolenta, aquesta pel·lícula: fotem el camp!

Nois: si teniu ganes de cridar, foteu el camp!


fotre el saco

Anar al darrere d'algú corrent (Ca). |

atrapar, empaitar, agafar |
Li va fotre el saco i el va ensopir -agafar- a l'entrada de casa seva.

nota: 'Saco' té uns quants significats, en català. No sabem d'on ve.


fotre enlaire

Espatllar una cosa o llençar-la. |

llençar, fotre a fer punyetes, trencar, desembarassar-se de, desempallegar-se de; fotre en doina, en renou, en berlina (Ca) |
Em varen fotre el dematí enlaire, a cal metge
(el van fer esperar molt i va perdre tot el matí).

L'avi té molts trastos al garatge i els fotré tots enlaire!
(els llençaré).

Si el que compta s'equivoca, pot fer anar enlaire la sardana
(no acabar bé).

Els treballadors fotran la fàbrica enlaire.

Si haguessis fet botifarra, els hauríem fotuts enlaire
(hauríem acabat la partida).

M'has fotut el joc a fer punyetes
(ha fet una mala jugada).

Si vénen i no et diuen l'hora, et foten la tarda enlaire: no pots disposar de res: tens hores mortes.

fotre i no pagar

Ensarronar, estafar en un negoci. |
ja l'has vist prou; m'han enganyat |

He invertit en aquest negoci, i veig que m'han fotut i no m'han pagat
(no cobro i el temps va passant).
Vaig deixar-li vint euros i ja els he vistos prou!
(no me'ls ha tornats i no me'n parla).
Noi, sembla que t’han fotut i no t’han pagat, avui!
(està enrabiat).

fotre-les pel tarot gros

Dir les coses sense gaires miraments, de manera directa, sense haver-les pensades primer. |

sense mirar prim; tot a l'ample, que n'hi hagi, tirant llarg, tal com raja |
És un bon metge, però té poca paciència: les fot pel tarot gros
(si li fas gaires preguntes, et venta un moc).

A
-L'Enric diu que les obres que fan li costaran trenta o quaranta mil euros. B -Aquell les fot pel tarot gros! (tira llarg, exagera, perquè no ho ha rumiat gaire o perquè vol presumir)

tarot: Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant (DCVB); tòt.


fotre mà

Palpar grollerament, una persona a una altra. |

tocar, palpar, fer córrer els dits, grapejar, graponejar, forfollar, fer tocaments, regirar amb la mà |
No em fotis mà, que la mama ho veu!


fotre'n una sardana

Fatigar mentalment. |

atabalar, enervar, avorrir, afartar; ésser carregós, fotre un sarró de (Ca), fer murga, fer borina, fotre'n un cul (Am), fotre'n una quarterola (Am), fotre'n un sac (Ca-Am), fer la murga |
Ens en foten una sardana, de futbol
(cada dia n'hi ha).

A -
Aquesta tarda vindrà la Roser. B -Ens en fotrà una sardana! (no calla mai)

Me'n foten una sardana, la mainada; en quedo amb el cap ple.

Aquest any ens en fotrà una sardana, de pluja
(cada dia plou).

Quin sarró que us en fotran, d'això!
(van repetint la mateixa notícia).

En ens foten un sarró, de tocar campanes, avui
(un gra massa; les toquen molt).

Aquesta mainada foten molta murga
(o donen molta murga; fan fressa).

Me'n va fotre un cul
(una gran explicació).

Avui ens fotran un cul de gols
(un sac, molts).

Ahir a la tarda ens en va fúmer un sac: no calla mai
(de xerrar)

Me n'ha fotut una sardana, de treballar, avui
(un tip).

No se m'havia acudit ni remotament de passar la nit amb els pares. Dia sí dia també no paraven de fer-me la murga
-Males companyies.


fotre per aquí en enllà

Desfer-se d'una cosa que no interessa. |
llençar, trencar, fer malbé, desembarassar-se, desempallegar-se,
fotre a rodar (Ca-Am), tirar a rodar, fotre en berlina (Ca), fotre en doina (Am), fotre en renou (Ca-Am); tirar per -o a- terra |
Què en vols fer d'aquest llit tan vell?, fotem-lo per aquí en enllà!

El Govern fotrà l'economia a rodar.

Els humans fotrem el planeta a rodar.

Pagant aquestes quantitats tan grans foten el futbol a rodar.

Aquest tirarà la casa a rodar
(malgasta)

Aquest nena em remena la col·lecció de fòssils i m'ho fotrà tot en berlina
(me'ls barrejarà)

Han tirat en berlina aquella casa de la plaça, i encar
a es podia aprofitar (han tirat a terra).

Hem tirat en berlina tots els mobles vells i n'hem posat d'altres
(llençat).

Va entra
r ell a la junta i ho ha fotut tot en berlina (ha desorganitzat el club).

Aquesta dona m'ho fot tot en doina
(o en renou, ho canvia de lloc).

La revista nova, no la hi donis, perquè igualment la fotrà per aquí en enllà
(la llençarà).

Quan ja ho hem
fet servir, ho fotem per aquí en enllà (ho llencem).

D'un cop de puny el va fotre
per aquí en enllà (per terra).

Tenia els segells classificats a sobre la taula i tot per aquí en enllà! -ha entrat un cop de vent per la finestra- (tot per terra, tot perdut, tot escampat).
Treu aquest plat d'aquí, que encara el fotrem per aquí en enllà (el farem caure i el trencarem).

Aquest gerro el tirareu per aquí en enllà (és a al vora de la taula i caurà a terra).

De vegades em fan emprenyar i ho fotria tot per qui aquí en enllà (plegaria de la feina).

Aquests llibres vells, si no els voleu, tireu-los per aquí en enllà.


fotre's de (+ nom)

Caure. |

caure per terra, fotre's de collons enlaire (Ca) |
L'altre dia, baixant l'escala, em vaig fotre d'oros
(de lloros, de trompis, a Bar).

El cotxe es va fotre de caps al marge.

Vigila que no et fotis de grapes
(Am).

Es van fotre de morros tots dos
.

Fotre's per aquí en enllà.

Es va fotre una morrada amb la bicicleta
(Ca).

Em vaig fotre de nassos, vaig quedar ben allargassat.

L'avi es va fotre de quatre grapes.

Va relliscar i es va fotre escales avall.

El cotxe es va fotre rostos avall
(en un marge)

Collia cireres i em vaig fotre a baix de l'escala
(Ca).

Si no m'aguanteu, em fotré de collons enlaire (cauré).

2 Passar allò que es diu. |
avorrir-se; patir, tenir |

M'hi fotia de fàstic, al cinema
(el film no m'agradava, Ca).

Es deuen fotre de gana, en aquesta botiga, perquè no hi entra gent.

Em foto de calor, sense aire condicionat.

A l'hivern ens hi fotem de fred, allà.

fotre's de la música i del tocador(o: i dels tocadors)

Anar, algú, a la seva; desentendre's de les adversitats i els maldecaps dels altres (Val). |
fotre's -o riure’s- del mort i de qui el vetlla (Gir-Bar-Franja), riure's -o burlar-se, fotre's- de tothom, riure-se'n des sant i de sa festa (Mall), fotre's de la musica (Ca-Am), fotre's de l'orgue (Am), escoltar-se amb un flabiol sonant, actuar sense respecte ni lògica, acollonar, fer burla de |
Li dic que no faça tant de soroll de nit, però el veí es fot de la música i del tocador.
Els hi he anat a dir que el seu noi és un dels que em va esbotzar la porta de la barraca de l'hort i sembla que es fotin de la musica; no podem pas anar bé de cap manera, amb aquests pares que "estimen" tant els fills!
Aquesta trepa de cinquè, quan explico matemàtiques es foten de la musica: es giren enraonen, s'aixequen... Que Déu hi faci més que nosaltres! 
 

Jo li comentava el problema del seu noi, per adobar-ho de bé a bé, i semblava que es fumia de la musica -el noi m'havia esbotzat la porta d'una barraca- (ni m'escoltava).
A
-L'ajuntament no ens paga ni la propaganda de l'acte, sembla que es foten de l'orgue (que no comptem per a res).


fotre's des sant i de sa festa

Obrar en un to burleta, sense preocupar-se de res (Mall). |
fotre's de tot, fotre's del mort i de qui el vetlla, fotre's de la música i del tocador |
Aquest home és un cas, se'n fot des sant i de sa festa.


fotre un cap com un tabal

Atabalar amb converses o crits. |

fotre un cabdell, fotre un cap com un vuità (Am), un capçal, posar un cap com tres quartans (Bar) |
M'ha fotut un cap com un tabal. N'he quedat ben tip d'ell.

M'ha fotut un capçal dels seus consogres
(una gran explicació).

T'ho vols creure que en tinc quatre i em foten un cap com un tabal!
(4 alumnes).

Cada vegada que em troba em posa el cap com tres quartans (m'omple de preocupacions).

Tinc un cap com un tabal de l'ordinador (el tinc cansat).Avui tinc un cap com un timbal (Am). 

Avui tinc un cap com un timbal (Am).

nota: Vegeu també 'capçal 2 i 3', al Volum 1.

fotre un clau

Fer un coit. |

fer un obligat de cornetí (Am), fer un flisto (Am), fotre una clusca, llenyar (Val) |
Surten i van a fotre un clau.

De tant en tant fem un obligat de cornetí, i anar tirant.


fotre un paquet (i: empaquetar)
*

El castigaran molt fort (o l'escarmentaran, el pentinaran, ho pagarà car, el sancionaran; no li fotran un paquet, l'empaquetaran).


fotre un rave

Donar o vendre un producte de poca qualitat (Ca). |

enganyar, endossar, encolomar |
Quin rave que m’han fotut!
(li han venut un cotxe que no va bé).

No m'hi volia asseure, perquè em semblava que em fotrien un rave, i goita!
(em pensava que el bar, que és a peu de platja, seria car, i resulta que és barat).


fotre un rotllo *

Aquest home ens ha fet un discurs carregós (o massa llarg, enfadós, una prèdica que no s'acabava mai, un sermó amoïnós, un cabdell, un capçal, un patracol -Val-, una lletania -Val-; millor que ens ha fotut un rotllo).
nota: Trobem 'rotllo' en aquest sentit al DNV.


fotre un ruixat

Ventar crits a algú. |

una xarragastada (Ca), repulsa, un reïra (Ca), una allisada (Bar), un reny, una fregada d'orelles, una pallissa, un moc, una rebotida (Ca); fotre rastellada (Ca) |
No hi vull pas anar, a demanar-li la clau: em fotria un ruixat!

Li vaig demanar si la noia es casava o no, i em va fotre una rastellada
(un moc).

No li comento res d'aquest tema, perquè em fotria una rebotida.

nota: 1 Vegeu també 'ventar un ruixat'.

2 La paraula 'bronca' no és correcta'.


fotre una 'corrida'

L'amo li va fotre una allisada (o un regany, una repulsa, un reny, un moc, un miquel, un bonegó; no una 'corrida').


fotre urpada

Apropiar-se d'una cosa (Ca). |

quedar-se, arreplegar, fer arreplega, arramassar |
La majoria de joves no volen saber res dels vells; ara, només esperen que es morin per fotre-hi urpada
(quedar-se'n els diners, les propietats...).


fotut (+ nom)

'Fotut' fa de reforç pejoratiu del mot que acompanya (Gir-Mall). |

carall de, coi de |
Això havies de dir, fotut burro!?

La bicicleta havies de tacar, fotut beneit!?

nota: Vegeu també 'fotut', al Volum 1.


fotut qui hi quedi! (o: qui hi queda)

Vol dir que, qui rep les conseqüències d'un fet, s'ha d'espavilar. |

fotut qui s'hi troba; qui rep, rep; ara ja està!, ja no hi ha res a fer; a qui li toca, li toca |
No em vinguis amb frases amanides
-de consol-: en un divorci amb fills, fumut qui hi queda!

Ells ho privatitzen tot, i fotut que hi quedi!
(qui queda fotut queda fotut, perd la feina).


franc com l’or *

Llavors vaig adreçar-me a Tolosa, al meu mestre de vell provençal, un vinyataire molt franc, que m’acollí amb els braços oberts (o natural, obert, que el que tenia el cor tenia a la boca, que parlava clar i català; no franc com l'or)L’ocell tranquil-.
nota: És un gal·licisme.


frec a frec

Molt acostat a una persona o a una cosa (Men-Mall). |
molt a la vora, a prop, a tocar, arran, braç a braç (Val) |
Quan t'abraço sento el teu cos frec a frec amb el meu. 
Ell s'hi va acostar, i el frec a frec amb ella va ésser inevitable.

nota
: Vegeu també a frec de' i 'a tocar'

fred com una metzina

Molt fred. |
fred com un marbre, com el nas d'un gos, com el gel, com la neu, com un glaç; glaçat, gelat, gèlid, glaçador |
És fred com una metzina, aquest vent. 
Aquesta gavardina és freda com un glaç.


frega't aquest ou per s'ull i tendràs sa vista clara!

Es diu a qui dubta de coses que són evidents. |
que no t'hi veus?, que ets llosc? |
A -
El meu soci és un home molt honrat! B -Frega’t aquest ou per s’ull i tendràs sa vista clara!
nota: Fa referència al costum de fregar-se un ou acabat de pondre pels ulls, ja que deien que era bo per a la vista.També es deia això de posar-se un ou a l’ull per reduir una inflamació.

fregar (+ nom) *

L'equip ha jugat molt bé (o ha jugat quasi perfectament, ha estat quasi perfecte, ha fet un partit collonut, s'ha acostat a la perfecció; no ha fregat la perfecció).

La selecció va estar a punt de fer un miracle (o va estar a punt de remuntar el partit; no va fregar el miracle).
El PCD ha estat a punt de tenir la majoria
(o s'ha acostat a, quasi ha obtingut la, ha estat a frec d'aconseguir, ha ranejat, ha vorejat; no ha fregat la majoria).


fregar pels morros (una cosa)

Retreure una cosa amb insistència i de manera molesta; rebutjar una cosa (Mall). |
passar pels morros, rebutjar, retreure, fregar una cosa pes nas (Mall) |

Ell ho va fer malament, i ara ella li frega la feta pes morros.

Quan aprova, t'ho passa pels morros deu vegades (t'ho repeteix).
Sempre m'ho passa per la cara
(m'ho retreu).


fregar-se el ulls

Vegeu 'fer-se creus'


fregir-la

Fer una mala jugada a algú. |

fer un mal fet |
Un moment distret i te la fregeixen, les criatures
(fan una malifeta).

El gos ja me l'ha fregida
(m'ha agafat la carn).

nota: Vegeu també 'fregir-la', al Volum 1


fregir viu *

...t'apliquen la llei antilibel, que et deixa baldat (o que et desmanega, que et sanciona molt fort; no que et fregeix viu).


'frente' *

Ells viuen davant per davant de nosaltres -Gir-Val- (o a davant mateix de, a davant de casa, enfront de nosaltres -Val-; no 'frente' per 'frente').

N'hi ha hagudes vuit, i l'any passat només tres (o hem passat de tres a vuit en un any; no n'hi ha hagudes tres, front a les vuit de l'any passat).
Memòria i no oblit
-desapareguts guerra- (o recordem-los, tinguem-los presents; no memòria front a l'oblit) –Saó-.


fresc com una cama-roja

Ben conservat, gens marcit (Mall). |
fresc com una rosa, (fresc com un espàrrec, més xalest que una guàtlera Mall) |

Dins la línia de símils vegetals, és molt freqüent, a Mallorca, dir que en tal està fresc com una cama–roja.
El Pertussa s’havia espolsat les puces més fresc que una cama-roja i es passejava de nou pels carrers de València
(Victor Labrado. 2009. Llegendes de la ciutat de València).
Un català, l’original, fresc com una cama-roja, nostrat, que, ben segur, hauria... –Albellons-.

fresc com una rosa

1 Es diu d'una persona molt tranquil·la (Gir-Bar). |
fresc com la rosada, fresc com ell mateix, fresc com una cama-roja; que sempre queda igual (sense immutar-se), que no té cap maldecap, que tant li fa una cosa com l'altra; tranquil, campal |
Encara que hi hagi feina, ell s'asseu a llegir el diari: és fresc com una rosa!
Bonegueu-la si voleu, però és fresca com una rosa
.
2 En bon estat (una persona, un lloc, etc.). |
ben conservat,
fresc com una cama-roja, gens marcit, d'aspecte sa i juvenil, fresc com la rosada (Val); bé, divinament, s'hi està fresc |

Per l'edat que té, la veig fresca com una rosa.

Aquí estem frescos com una rosa
(s'hi està fresc, passa aire).


freturar de

No tenir o faltar alguna cosa (Mall). |
estar mancat de |

Algunes de les expressions freturen de sinònims.


fugida cap endavant

Sortida poc racional d'una situació. |

tapar un problema, eludir, passar de llarg de, fugir d'estudi |
Fugida endavant per tapar els problemes econòmics
(van a la guerra) -Avui-.
nota: Pensem que '
fugida cap endavant' és un anglicisme, però acceptable.

fugir com del dimoni (d'algú)

Anar-se’n de qualcú o de quelcom amb molta rapidesa (Mall). |
fugir com el dimoni de la creu (Gir-Eiv), (fugir com cent mil llamps, fugir com cent mil dimonis, fugir com un mal esperit, fugir com un ca bastonejat, guardar-se com de caure al riu (la Franja), fugir com un tro d’escopeta Mall) |
Jo, de gent d’aqueixa, en fuig com del dimoni.
En Pere no n'està pas del seu cunyat, en fuig com el dimoni de la creu.

En Pep de l'Eulària, que és més bo que es pa i des de fa una temporada na Frasquiteta li fuig com el dimoni de la creu
-Ses Frasquites-.
El mateix Pere Camps es guardà com de caure al riu de fer-ne comentari que allò havia estat una de les moltes casualitats
-Granota-.


fugir com un llamp

Anar-se'n d'un lloc amb molta rapidesa (Mall). |
fugir com un gat escaldat, fugir com un dimoni, (fugir com cent mil llamps, com cent mil dimonis, com un mal esperit, com un ca bastonejat Mall) |
Quan el veié arribar fugí com un llamp.


fugir com un llampec

Anar-se'n molt de pressa d'un lloc. |

fugir com el dimoni de la creu, fugir com un llamp, fugir com de la pesta (Bar-Mall), fugir com un esperitat (Gir-Bar), fugir com una guilla ferida, fugir com un llamp (Mall) |
Quan em veu, fuig com un llampec
(em deu cèntims).

Un servidor fuig com de la pesta de qui s'escuda i fonamenta darrere un sol llibre
–Llibre, Mall-.


fugir com una guilla ferida

Anar-se'n d'un lloc dissimuladament, sense fer gaire soroll, però de pressa (Am). |
fugir com un guillot (Ca), anar-se'n cuatrucat (Am), fer-se escàpol |
A -
On és l'Esteve? B -Ja és fora. Ha fugit com una guilla ferida! (ha perdut jugant a cartes)
Quan parlem de deutes, ella fuig com un llebrot!
(deu a tothom).

fugir d'estudi

Eludir una qüestió, canviar de conversa (Mall-Bar-Gir). |
sortir d'estudi (Mall), fer-se escàpol, fer el desentès, desviar la conversa, esconillar-se, fer-se fonedís, (amagar-se com el riu de Rialb, amagar-se com una llúdriga -o com una rata-; Tresponts) |

Quan sent a dir que hi ha feina, ell fuig d'estudi
(cerca excuses).
Quan li van demanar què havia passat, va sortir d'estudi: es veia clar que no volia parlar del tema.
 
Ara no fugis d'estudi!
(canvia de tema, de conversa).

nota: Sentim 'sortir d'estudi', en el sentit de desentonar, a Vic. Ex.:
D'aquest plat de peix, l'única cosa que surt una mica d'estudi és el bacallà.


fugir de

1 No voler estar amb algú. |

escapar-se, eludir, evitar |
Ella voldria anar amb la mainada, i la mainada en fugen
(una vella).

Tothom en fuig, de tenir vells.

Es pensa que fa molta gràcia, i la gent en fugen.

Hem de fugir dels vicis i de les males companyies.

nota: A Mallorca, amb 'gent' s'usa el verb en singular: 'la gent en fuig', 'tothom en fuig', però 'ells en fugen' (al primer exemple, també se sent 'la mainada en fuig', a Girona)

2 Anar-se'n una cosa d'un lloc. |

escapar-se; lliscar, llenegar
|

El plat m'ha fugit de les mans i s'ha trencat.

No me'n recordo, d'això que dius, m'ha fugit del cap.

Fuig de davant, que fas nosa!
(o fuig d'aquí)


fugir de fam i de feina

Voler viure amb totes les comoditats i sense treballar (Gir-Bar-Mall). |

ésser gandul, malfeiner, dropo; anar a les seves |
N'hi ha molts que fugen de fam i de feina, ara.


fugir de quatres

Anar-se’n ràpidament d’un lloc per temor a qualcú o a qualque cosa (Mall). |
fugir com un llamp, fugir com un mal esperit, fugir com un ca bastonejat (Mall). |
Convé fugir de quatres d’aquell bosc encantat.
nota: Anar de quatre, o de quatres: anar molt de pressa (DCVB).

fugir del foc i caure a les brases (o sortir del foc)

Voler eludir una cosa dolenta i anar a parar a una de pitjor (Bar). |

canviar pets per merda, fer un mal negoci, prendre una decisió errònia, fer un mal canvi, marxar del foc i anar a la flama (Am), fugir del fang i caure al barranc (Val) |
A -Volíem un canvi de govern i ja l'hem trobat, el canvi! B -Sí, hem fugit del foc i hem caigut a les brases.

Noia, has marxar del foc i has anat a la flama
(ha fet un segon matrimoni dolent).


fugir es conill (o perdre es conill)

Perdre la noció o el sentit d'allò que s'estava dient o d'allò que s'estava escoltant (Mall). |
perdre es fil (Mall), despistar-se, desorientar-se, esgarriar-se, perdre el nord |
S'ha aturat de parlar, pareix que li ha fuit es conill
Va deixar d'escoltar durant un moment el conferenciant i li va fugir es conill.

fugir esperitat

Fugir de manera excitada i precipitada. |
fugir com un mal esperit, una centella, un llamp, (fugir com un ca bastonejat, cent mil llamps, cent mil dimonis Mall), (pegar a fugir, fugir escapat, picar sola -o de sola- Val) |

Les bruixes fugiren esperitades i encara ara tresquen
-Conte-.

fugir per la bardissa

Eludir o defugir una qüestió que hom considera poc convenient (Mall). |
fugir d’estudi |
Quan li vaig demanar si ho sabia, va fugir per la bardissa; no li devia convenir parlar-ne.
El Delegat del Govern fuig d'estudi, fuig per la bardissa -Internet-.

fumar com una xemeneia

Ésser molt fumador. |

fumar com un oriol (Am), fumar com un carreter (Gir-Mall), fumar com un turc (Val) |
Aquella dona que ven diaris fuma com una xemeneia.


furgar en la ferida

Remoure una qüestió dolorosa. |

burxar la ferida, burxar, punxar, agullonar, excitar, fer de les seves, tornar a picar allà mateix |
El València furga en la ferida del Lleida
(fa dies que perd i també el guanya).


fuster de feina grossa

Fuster que treballa en feines que no requereixen una gran tècnica (oposat a ‘fuster de feina fina’ Mall). |
fuster grosser |
Era fuster de feina grossa, brèndoles de carro i el mantí de l’arada, el mànec de la xapeta, del càvec –Albellons-.