Volum 2‎ > ‎

m'agrada més ella vestida que tu despullat / muts i a la gàbia!

m'agrada més ella vestida que tu despullat

Es diu per riure, entre homes. |
m'estimo més ella vestida que tu despullat |
A –
No és gaire maca la Montserrat. B –Mira, doncs a mi m’agrada més ella vestida que tu despullat!

m'aixecaria del llit per

Estar disposat a fer un esforç, un extraordinari, per quelcom que s'ho val. |
agradar, fer festa d’alguna cosa, ésser del grat d'algú |
Per sentir cantar aquesta noia, m’aixecaria del llit!
(en sap molt)
A –
No jugues mai amb nosaltres, perquè tens por de perdre. B –Perdre?
M'aixecaria del llit per venir a jugar contra tu!
(li diu que no en sap)
M'agrada el formatge que feu. M'aixecaria del llit per menjar-ne!

m'atreviria a dir que

Afirmació atenuada que pretén insistir en un argument. |
em sembla molt que, estic gairebé segur que |
M'atreviria a dir que el 90 % de...
-Avui-.
Ho han apujat tres euros i m'atreviria a dir que, en alguns casos, fins i tot quatre.

m'entens?

1 Interrogació retòrica que cerca l'assentiment de l'interlocutor. |
tant li fa que diguis com que no diguis
|
Encara que tu no ho vulguis, ho faré igual, m'entens?

2
Fórmula considerada poc refinada de demanar als interlocutors d’algú si han entès el que diu. |
m’explico? |
Si ara fos a fer, no em faria una casa tan gran, m’entens?

m'estranya!

Es diu per mostrar-se escèptic davant d'una afirmació. |
em costa de creure, poc ho crec, vols dir?, ves!, per la part del colze!, em sembla, em sembla! |
A –
Diuen que en Pep i la Marta han fet les paus. B –M'estranya (aquest mateix matí ha vist com s'escridassaven).
C -
Guanyarem força diners, amb aquest negoci. D –M'estranya!
E
–Enguany els alumnes estudien molt. F –Em sembla, em sembla!
G –
Ha guanyat un pernil a la tómbola. H –Sí, ves.
I –
Nen, si vas a dir a aquell professor que sóc aquí, et donaré un euro. J –Sí, per la part del colze! (no se’n fia)
M'estranya que encara no sigui aquí.

K -En Pep no es vol posar amb mi (un nen, de costat). L -No m'estranya: ets un empipador!

m'ha agradat de veure't

Expressió que clou, a manera de comiat, el diàleg entre dues persones que es troben. |
he tingut molt de gust a saludar-te, molt content d'haver-te trobat |
Adéu, Joan! M'ha agradat de veure't
.
Bé, gent; he tingut molt de gust a saludar-vos.
Adéu, Pere; molt content d'haver-te trobat
.


m'ha ben (+ participi)!

Lamentació. |

Déu n'hi do!, quins pebrots! |
Quins veïns tan emprenyadors. Ens ha ben tocat!

Sí, m'ha tocat a mi!
(una malaltia).

Han aparcat un cotxe davant de casa i no puc sortir. M'han ben xeringat! -o emprenyat- M'hi floriré aquí, esperant que vingui l'amo del cotxe.

m'han d'ensenyar de portar els gegants!

El que em diuen, ja ho sé (Bar). |

això rai, ja ho sé fer!, què m'has de dir? |

A -Ara ens faran programar d'una altra manera. B -M'han d'ensenyar de portar els gegants, a mi! (fa trenta anys que fa de mestre)


m'ho explicaràs!

Vol dir que, allò que es diu, no és veritat (Ca). |
no, no és pas així, ca!, no m'ho crec pas, jo sé que no, m'ho has de dir tu! (Ca) |
A
-Aquest cordill és segur, no hi pateixis, que aguantarà. B -M'ho explicaràs!
C -Has d'anar al metge, si no et trobes bé. D -M'ho has de dir tu! (ja ho sé prou).

m'ho faràs + infinitiu (i: m'hi faràs + infinitiu)

Em fas venir ganes de fer això que dius. |

ja ho faré, ja ho miraré, ja ho cercaré, ja hi aniré |

A -Com es diu 'galgo' en català? B -M'ho faràs mirar.

C -Us queden llibres de poesia? D -No ho sé, m'ho faràs caçar -o buscar-.

E -Fan unes rebaixes molt fortes, a Sagra. F -M'hi faràs anar (o m'ho faràs anar a mirar).


m'ho ha dit un ocellet

Es fa servir per dir a algú quelcom que se sap d'ell o que hi té a veure, sense fer-li saber per qui hom ho ha sabut. Se sol usar parlant amb la mainada o en un context de familiaritat i confiança, mig en broma i mig de debò. |
m'ho ha dit un ocell |
A
-Saps què m'ha dit un ocellet? B –No. A –Que anireu d'excursió a Barcelona.
C
–Com ho has sabut, que no he anat a classe? D -M'ho ha dit un ocellet.

m'ho penso prou!

Ja m'ho penso (Ca). |

ja ho compto, ja m'ho sembla, ja ho suposo, ja me'n malfio |
A –Poc en deveu menjar mai, d'escudella. B –Molt poques vegades- A –M'ho penso prou!

nota: A Mallorca diríem
'poques vegades en deveu menjar, d'escudella', o 'no en deveu menjar mai, d'escudella'.


m'ho vols dir?

Pregunta per demanar explicacions, com qui diu: "què passa, vejam, parla". |
explica-m'ho |
Per què sempre rondines? M'ho vols dir?
A què treu cap aquest esverament? Explica-m'ho!

mà a mà *

1 * La fórmula admesa “mà a mà”, que indica que dues persones soles fan quelcom, la sentim sempre –manu a manu- a Girona. Ens sembla poc genuïna. |
tots dos sols, entre tots dos, tu i jo |
Ens vàrem menjar tot el meló entre tots dos
(millor que mà a mà).
En Juli accepte el repte de córrer amb en Robert
(o el desafiament; millor que accepta de córrer un mà a mà amb en Robert).
La policia basca col·labora amb la policia occitana per...
(o treballen juntes, plegades; millor que mà a mà).
2 Mà a mà. Agafant-se les mans (forma antiga que trobem al DCVB) |
mà per mà (al DCVB), agafats de les mans, donant-se les mans |
Passejaven pel parc mà a mà
(o donant-se les mans).
Va a l'escola donant la mà al seu germà.

mà dura

Es diu d'una actuació feta amb contundència, disciplina i pocs miraments (alguns autors consideren aquesta locució un castellanisme; Ruaix creu que s'ha d'admetre). |
fermesa, severitat, rigidesa, rigor, duresa; xarop de bastó,
mà de ferro, mà forta (Am), amb mala llet; ésser exigent |
A l'època victoriana hi havia molta mà dura
.

Dirigia el Govern amb mà de ferro –Temps-.
Actuava amb mà forta contra els bandolers.

És un home enèrgic, té mà dura i no fa concessions.


mà negra

Grup de poder que actua d'amagat. |

màfia, camarilla, capelleta |

Una mà negra ha fet que els àrbitres occitans baixin a segona.

Nota: 1 El DNV admet aquesta construcció. A nosaltres ens sembla útil.

2 'La Mano Negra' fou una suposada organització secreta que va actuar a Andalusia a finals del segle XIX.

madurat de ràbia

Es diu d’una fruita que no té bon gust, perquè l’han collida verda (Ca). |
fruita grenyal |
Aquest meló és madurat de ràbia: no val gaire res.

magre com un fideu fi

Molt prim (l’Alguer). |
magre com un rupit, sec com un gaig -o com un clau-, prim com un tel de ceba, tenir només la pell i l'ós, degollat |
El meu germà és magre com un fideu fi.
Un riu, avui, en hores de pèrdua, allò que la gent de la terra diu, amb raó: 'el riu baixa degollat'
-el brogit-.

mai cap mare enfillada mor enfitada

Una dona amb molts de fills sol viure i morir pobre. |

mai un poll no ha donat menjar a la gallina, un pare pot mantenir vuit fills i vuit fills no poden mantenir un pare |
A -A tu, que tens cinc fills, no et faltarà pas res, de vella. B -No t'ho pensis: mai cap mare enfillada mor enfitada.

mai de la teva vida!

És diu d’una cosa o d'un fet que no són gens comuns. |
en ma vida; una cosa que no s’havia vist mai, insòlit, excepcional,
ni en aquest món ni a l'altre (Am) |
Hi ha hagut un terratrèmol, mai de la teva vida!
Una gentada a la festa, mai de la teva vida!

Aquest partit no es podia perdre ni en aquest món ni a l'altre.

mai de la vida

Es diu d’una cosa que no ha passat mai, no passarà o no es vol que passi. |
mai, per res del món, en ma vida, mai del món (Eiv) |
Aquest terrorisme d’ara no s’havia vist mai de la vida.
A -T'hi casaries, amb l'Agnès? B –Mai de la vida.
Jo no m'ho hagués cregut mai del món –Eiv-

mai de mai

Cap vegada (Pallars). |
mai, mai per mai (Mall), mai de la vida, (mai del món, ni per remei, ni pensar-hi, ni per mal de morir, de cap manera; Tresponts) |
A casa nostra mai de mai no s’ha negat la paraula a cap persona –Històries-.
Espero que mai de mai no ho torni a fer -Temps-.

mai dels mais *

Al Quebec mai de la vida no es podria projectar... (o de cap manera, en cap temps, mai del món, mai per mai, mai de mai, cap vegada; millor que mai dels mais) –Avui-.
I mai un president no pot... (millor que mai dels mais).
nota: Trobem aquesta locució usada per alguns bons autors, però pensem que és un calc del castellà.

mai més

1 Cap més vegada. |
mai, mai de la vida |
Com que no m'escoltes, no te'n parlaré mai més.
A -No paguis pas! B -Sí, home: mai més no us podré convidar tan jove (perquè cada dia som més vells, Ca).

Ara mai més no és nits (vol plegar de fer la feina del camp i triga molt a fer-se fosc)
La nit és molt llarga, al desembre: mai més no és clar.

Amb la vaga de trens hi havia un piló de gent a l'estació i mai més sortíem.

Mai més serà estiu, aquest any!
(cada dia plou, al juny). 

2 Es diu de quelcom que es troba llarg, carregós. |
es va fer llarg, no s’acabava mai |
Mai més no acabàvem d’arribar a l’ermita.
Em pensava que la prèdica no s’acabaria mai més.

A –Ja tornes a ser al metge? B –Sí, no s’acaba mai.

No hi arribes mai més, a Sant Hilari (es lluny).
Quan canvien l'hora, no és mai més fosc.


mai no diries què!

Es diu abans de fer saber una decisió que ja s’ha pres. |
saps què?, saps què et dic? |
Mai no diries què! Ara ja no m’interessa la casa. Que la compri qui vulgui.
Mai no diries què! Jo me’n vaig a les meves
(queda’t sol a acabar la feina).

mai no es (+ verb) prou

Sembre s'han de fer més coses, s'ha de vigilar més, et demanen més, etc. |

mai no es pensa prou -o tot-, mai no fas prou, mai no es pensa en tot |
A
-Quan vam fer el programa no hi vam posar el preu de les entrades. B -Ho havíem d'haver posat: mai no es pensa prou -o tot-.

La noia sempre es queixa, mai no fas prou: és molt desagraïda.

Mai no s'havia vist res semblant
(millor que: mai no s'havia vist una cosa igual).


mai no és mal per tothom

Sempre hi ha qui s’aprofita de les desgràcies dels altres. |
sempre hi ha corbs, aprofitats |
A –
A totes les guerres n’hi ha que s’hi fan rics. B – Sí, és clar, mai no és mal per tothom.

mai no és tant mal

Indica que les coses encara podrien anar més malament, que hi ha quelcom que n’atenua les conseqüències. |
encara sort, encara bo, podria ser pitjor |
A –
He arribat força malament, però la noia sempre ha tingut cura de mi. B –Home, mai no és tant mal, si tens algú que té salut al costat.

mai no és tard si la fita és bona

Una cosa bona és sempre bona. |

mai no és tard si és una bona causa, mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda |
A
-Tot just ara ha arribat la subvenció. Feia tes anys que l'esperàvem. B -Ja està bé: mai no es tard si la fita és bona.

mai no es veurà tant

Ho diu qui dissimula quelcom d'alguna manera. |

sempre es dissimularà una mica, així no es veurà tant |

A -Hi ha una taca a la paret. B -Posem-hi un test a davant, mai no es veurà tant.


mai no faltarà tot

Es diu quan ja es té una de les coses que es necessiten. |
ja no faltarà tot, mai no faltarà tant |
A –
Ara ja he comprat les botifarres. B –Mai no faltarà tot!
C –Els paletes ja han fet els fonaments. D –Mai no faltarà tant!

mai no hi és de massa

És bo fer, dur o tenir la cosa de la qual es parla. |
sempre fa favor, és bo de tenir, mai no hi és de més o sobrer |
Agafeu un jersei, si aneu a la muntanya: mai no hi és de massa.
Un bon cap d’estudis, en una escola, mai no hi és de massa.

mai no plou a gust de tothom

Els esdeveniments que són bons per a uns no ho són per a uns altres (Gir-Bar). |
sempre n'hi ha que ploren, mai no s'ensopega per tothom, 
mai no plou ni es bateja a gust de tothom, (sempre plou quan tenim mossos, sempre plou quan no hi ha estudi; Tresponts)), sempre plou quan no hi ha escola (Val) |
Hi ha persones ofeses perquè s’ha fet l'obra. Ja se sap: mai no plou a gust de tothom -TV3-.

mai no se sap

Cal estar previnguts i comptar que les coses sempre es poden tòrcer o esdevenir adverses. |
no se sap mai, per si un cas, la vida dóna moltes voltes |
A -
Nosaltres tindrem una bona paga, quan ens retirem B -Mai no se sap, poden passar moltes coses.

mai no se'n sap prou

Sempre és possible aprendre coses noves.
és impossible saber-ho tot, sempre se n'aprèn una de nova |
Mai no se'n sap prou, d'escriure.
M'ha tornar a entabanar. És ben bé que mai no se'n sap prou.


mai no vist

Que no s'ha vist mai. |

no vist mai (Val-Mall), mai vist, insòlit, de no dir, inusitat, sorprenent, extraordinari |
Són fets insòlits mai no vistos abans.

Se m'han enfadat una cosa mai no vista.

Això no ha estat mai vist.

No s'havia mai vist un
a cosa com aquesta.

És una cosa que no s'havia pas vist mai (el foc de l'Empordà).

mai per mai

En cap moment (Mall). |
mai de la vida, mai, en cap cas |
Que els déus no ens deixin decaure mai per mai en l’amor per la Pàtria –Albellons-.
...però mai per mai deixeu d'estimar la vostra llengua -Alcover-.


mai segones parts foren bones *

A -Ara faran una continuació de la pel·lícula. B -Mira, ja està bé, però les coses repetides perden gràcia (o les coses repetides no solen anar bé; qui la copia, la caga -Josep Balbastre-; millor que mai segones parts foren bones).


mal (+ nom + tinc)!

Ho sol dir qui no accepta cap mena de consol (Ca). |

altres maldecaps haig de!, no em vinguis pas amb! |

A –Vols que et compri el diari? -avui l'operen- B –Mal diari tindré!

C -Vas al cinema? D -Mal cinema tinc, avui! (té moltes coses per fer)


mal (+ participi)

Indica que una cosa no s’ha fet bé. |
que no està bé |
A -El dia del casament, com s'afartaven! B -Dir “estic fart” és mal dit, s’ha de dir "estic tip": només s’afarten els porcs! (Ca)
Aquest exercici és mal fet.
He comprat un llibre mal editat.

Diuen que és un matrimoni malavingut.

Va mal fotut, l'Esteve (= mal arreglat; mal deixat).
Aquesta casa és mal comprada
(no val el que n'han pagat).

C -
El seu home li va dir bandarra. D -Això és molt mal dit.

E –
No en menjo mai, d'alls. F –Mal fet, van molt bé per a la circulació.

És molt mal deixat, aquest carrer
(és fet de nou i no l'han acabat bé).
  
G
-Anireu a Platja d'Aro? H -Encara no ho sé. G -Si que aneu mal documentats!

mal a mal

D'entre dues opcions, considerades totes dues no agradables o poc satisfactòries, se'n tria una. |
mal per mal, tant per tant, preu per preu, pagar per pagar, a una mala (Val) |
M'estimo més comprar a can Cosme, mal a mal.
Mal a mal poseu-li Sebastià, de nom (entre els d’una llista que encara m’agraden menys). Mal a mal m'estimo més en Serrat que en Llach.
A una mala, m'estime més fer-ho.

Mal per mal, són més bones aquestes
(aquestes pomes).
Mal per mal. m'estimaria més que m'operessin dels pulmons que del cor.

Mal per mal, més m'estim el "bones tardes" que, amb el seu plural, es delata com a castellanisme.

Mal a mal em quedo aquest (no me n'agrada cap).
Estic més bé en aquesta, de cadira, mal a mal
(té mal d'esquena).

Aquest detergent, encara, mal a mal, és el que va més bé.

mal abeurat

Es diu de qui no està mai fart ni content amb les coses que li donen o que fan per a ell. |
malagraït, malagradós, desagraït |
A –
Aquest pis que m’ha tocat no val res: és vell i en un barri de misèria. B –Altres estarien ben contents, però tu ets un mal abeurat!
No li vull deixar res al meu nebot, perquè no m’ho agrairia pas: és un porc mal abeurat
(Ca).

mal aniria

Creure que el més normal és que les coses siguin favorables, donar-les per gairebé segures. |
mal aniria (Bar), hauria d'anar molt malament, seria un mal cas, mal serà que no |
Mal iria que no guanyéssim a aquests (no en saben gota).
A –Hem de tornar a pujar de categoria amb l’equip que tenim. B –I tant! Mal aniria!
Mal aniria que no es pogués millorar aquest rècord.

Queda-te'l tu, el rebut: mal aniria que el perdessis (seria un cas de mala sort).
C
-Serà aquí, el teu pare, a les vuit? D -Mal aniria si no hagués arribat! (malament rai, hauria tingut un accident o un altre problema).

E -
Estic més bé amb el xicot que amb els pares. F -Mal iria que estiguessis més bé amb els pares que amb el xicot.

Mal iria que a l'estiu no fes calor.


mal atès

Es diu d’un lloc descuidat (Mall). |
deixat de la mà de Déu, abandonat, embardissat, perdut, embarzerat, brut |
Però l’arbrat no està mal atès pertot: es veuen plantades molt ben arreglades –Nous escrits-.

mal averany

Persona o animal que tenen mal geni (Men). |
tenir mal caràcter, ésser tallat de mala lluna, ésser geniüt, mala bava, mala llet |
En Valentí és un mal averany: per no res s’enfada; no li pots fer cap broma.
Aquest ca a l’instant t’envest com un mal averany.

Llavors no hi havia tanta mala bava com ara (Ca).
 

mal caiga en terra i no mos feri

Fórmula que se solia dir quan s'havia d'anomenar el terme 'càncer', ja que hi havia la creença que el fet de pronunciar el mot fatídic feia que el poguessin contreure, si no es conjurava amb aquella frase (Mall). |
M'han dit que té càncer, mal caiga en terra i no mos feri.


mal cap

Es diu de qui actua amb manca de seny o de sentit comú. |
poc seny, poca estabilitat emocional |
Pel vostre mal cap hem perdut! (jugant a cartes).
Va perdre l'herència pel seu mal cap (malgastava, no treballava).
Aquest noi té un mal cap: és molt inestable, tot s'ho gasta i no conserva res.

He tingut el mal cap de sintonitzar Catalunya Ràdio, a les vuit del matí, i a la primera frase ja han dit 'sosso' i 'destell'; després han vingut tot un reguitzell d'altres bestieses.

Has perdut la feina pel teu mal cap! (era informal)

mal comptats

Aproximadament. |
amb prou feines, ve just, encara no arriben a |
Han tingut mitja dotzena d’ocasions de gol, mal comptades –TV3-.
Han caigut quatre gotes, mal comptades
–CR-.
Falten tres minuts, mal comptats
(o amb prou feines, ja ve just que faltin) –CR-.
Queda mitja hora mal comptada, perquè comenci la reunió -CR-.

Hi ha una dotzena de cases mal comptades
(amb prou feines).

mal cria mal

Quan tens una malaltia te'n sol venir una altra (Ca). |

mal porta mal (Am), les desgràcies no vénen mai soles, d'un mal en sol venir un altre, un mal en porta un altre, les coses dolentes tenen males conseqüències, al fons del sac es troben les engrunes, la misèria cria -o crida- misèria |

A -El seu noi es droga. B -Malament rai, si és així: mal cria mal.

C -De petit es va acostumar a robar i, ara, ja ho veus. D -Mal porta mal.

E -Ara que tinc la cama bé, m'ha sortit aquesta granissada. F -Mal cria mal.

mal d'ull *

Ho fan per allunyar el mal donat (o el malefici, el sortilegi, l'encanteri, l'embruixament; millor que el mal d'ull) -Avui-.
nota: "mal d'ull" és al DIEC, però ens sembla una mala adquisició

mal de febre

Malaltia que causa febre (Ca). |

malaltia que vol llit |

La ciàtica no és cap mal de febre, però emprenya.


mal de les flors

Al·lèrgia (Espolla). |
anafilaxi |
Cada any, al maig, el mal de les flors em fa patir molt.

mal de molts, consol de 'tontos' *

A -Saps?, la Maria també s'ha separat. B -A mi això no em consola (o mal de molts, conhort de boigs -Val-; mal de molts, consol de bèsties -Mall-; mal de molts, consol de necis -o de ximples-; no mal de molts consol de 'tontos').


mal deixat

Es diu d’una obra que s’ha acabat malament o amb poca polidesa. |
mal acabat, fet a més córrer o a corre-cuita |
És molt mal deixat, el carrer; d’aquí a quatre dies hi haurà esquerdes al paviment.
És una mica mal deixat
, aquest pis; els fusters i els pintors han anat per fer-ne via.

mal dissimulat

Es diu d’un sentiment quan es fa evident. |
manifest, visible, patent, palès, clar |
Un lector, amb irritació mal dissimulada, m'ha comentat... -Avui-.

mal gam

Es diu de les malalties greus de les bèsties i les plantes (Ca). També es diu de les malalties greus de les persones, a Amer. |
mal dolent
(persones), mal de moda (el càncer), moina (animals), malura (plantes), fil·loxera (Am) |
Aquest arbre té un mal gam: està quedant sec.
Si agafes un mal gam, no ets mai més altre.
L'oncle ha agafat un mal gam, pobre home!, no anirà gaire enllà.
Els porcs ens van agafar un mal gam, l'any vuitanta i se'ns morien a pilots.
Les faveres han agafat un mal gam i les he hagudes d'arrancar.

L'oncle porta una bona fil·loxera (una malaltia greu).

A -La ciàtica et ve de l'esquena. B –Sí, però el mal el tinc aparedat a la cama. (em fa mal la cama, Ca).


mal gest

Moviment corporal que comporta dolor i un perjudici per al cos. |
mal moviment, mala acció, regirada |
Ha fet un mal gest i s'ha fet mal.
He fet un mal gest i el nervi se n'ha anat de lloc. 

M'he fet una regirada i m'he fet mal al peu.

Dec haver fet una mala acció (té una fissura).

mal llamp el mati!

Maledicció que s'adreça a qui causa algun perjudici o molèstia. |
la mare que el va parir!, mal llamp l'arreplegui!, llamp que el peli! |
M'ha deixat sense calés al banc, mal llamp el mati!

mal m'està el dir-ho (o dir-ho)

Manera que fa servir, la persona que parla, per introduir una lloança a la seva persona. |
no m'escau de dir-ho, no m'està bé de dir-ho, no sóc pas jo que ho he de dir |
Mal m'està el dir-ho, però en sé -TV3-.
Sóc el millor, mal m'està el dir-ho -TV3-.
M'ha quedat molt bé aquest article, mal m'està el dir-ho. 

mal major *

La gent insultava el polític i els escortes han intervingut per evitar accidents (o perills, coses pitjors, una situació més dolenta, mals més grans, problemes greus; millor que mals menors).
La policia va arribar per evitar desgràcies (o coses pitjors, mals tràngols, mals bocins, perills, complicacions, problemes, esculls, entrebancs, contrarietats; millor que mals majors).
nota: Trobem "mal menor" al DIEV, però pensem que la construcció "evitar mals majors" s'usa ara per la pressió del castellà.

mal me toc un llamp!

Expressió que s'usa com a imprecació o maledicció davant un succés imprevist o desafortunat (Mall). |
mal llamp em mati! (Mall), mal llamp el mati! (Ca-Am), fot-lo! (Ca) |
No vaig pensar a tancar l'aixeta, mal me toc un llamp!


mal menor *

L'empat és un bon resultat (o no és pas dolent, mai no és pas tan dolent, no ha estat res pel que podia ser; millor que és un mal menor) -CR-.
La devaluació de l’euro no ha pas anat ben malament (o ha evitat coses pitjors, ha estat un petit mal; millor que ha estat mal menor) -Avui-.
Sempre és millor prendre una pastilla que no dormir (o mai no és tan mal, és preferible; mal per mal, val més; millor que és un mal menor). 
Vaig caure del cavall i ara vaig un xic coix, però pel que podia ser, no ha estat res (o encara en vaig sortir prou ben parat; millor que ha estat un mal menor).

Val més prendre una pastilla per dormir que no pas passar la nit en blanc: mai no és tan dolent (o mai no és tan mal; millor que és un mal menor).
nota: trobem "mal menor" al DIEC


mal moment

Espai de temps delicat, dolent, poc afortunat. |
moment de mala sort; mala temporada, mala ensopegada, mala tongada (en un espai de temps més llarg) |
A –
Com és que et vares lesionar? B –Va ser un mal moment.
Els pares ara passen un mal moment
.
L'empresa passa per un mal moment, perquè no es ven gaire.
Sempre pots tenir un mal moment –un descuit, un accident...-, per seny que tinguis.

mal no em facis, mal no et faré

Hom ho diu de la gent que fan la seva vida i no es fiquen amb els altres. |

no m'empipis i no t'empiparé, van a la seva |

A –Us tenen enveja, a can Peret? B –No, ells mal no em facis, mal no et faré.


mal no facis i por no tinguis

La cosa més important per a la salvació de l’anima és el bon capteniment personal en vida (l’Alguer) |
fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal, fes bé i no faigas mal que altro sermó no te cal (Peralta, la Franja) |
nota: Vegeu també “fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal”.

mal no prengui!

Relativització d'una situació negativa per comparació a una altra de considerada pitjor: prendre mal. |
això rai!, podria ser pitjor,
que no li passi res, mal no es faci |
Si no arriben avui és igual; mal no prenguin! (són d'excursió, de càmping).
A
–No s'ha emportat l'entrepà, la nena (ha anat a fer escalada). B –Això rai! Mal no prengui!
C -
Com corre, el teu noi, amb el cotxe! D -Mal no es faci!

E -Estic ben desballestada -cansada- per la rebentada d'aigua del pis. F -No és res això, mal no prenguis.

mal nom

Fama de dolent. |
mala fama, mala anomenada, mala reputació, mala premsa |
No ho diguis que sempre perds, que agafaràs mal nom (jugant a cartes).
És un home que té mal nom.
Agafaràs mala anomenada, si menges tant.

mal pagador

Persona que s’endarrereix a l’hora de fer els seus pagaments. |
informal |
És mal pagadora la Juliana, li vaig vendre un joc de llit i encara el deu.
El nostre amo és un mal pagador, no cobrem mai quan toca
.

mal pas

Situació difícil. |

maldecap, problema, desgavell, contratemps, mal temps (Ca) |
És possible que hi hagi un mal pas a casa
-rugbi- (que es perdi algun partit jugant a casa) -Arrels-.

Ja ha passat el mal pas
(l'operació).

Del mal temps, fuig-ne sempre!
(si hi ha bufetades en un lloc, no hi vagis)


mal pla

Que no té la superfície llisa i recta, tot presentant curvatures o desnivells (Mall). |
desnivellat |
Col·locaren les soques mal planes a fi que quan s’hi asseguessin s’engronsessin una mica -Escrits d’un pagès-.
engronsar: gronxar, moure's

mal punt

1 Se sol dir quan es dóna una circumstància que, per superstició, es considera dolenta. |

el punt de les dones (el 13), no anem pas bé, mal moment, mal pensament, errada |
El punt de les dones: el 13
(ho sentim jugant a la quina).

A
-Serem tretze, a dinar. B -Mal punt!

Tenen un mal punt fent anuncis (mal gust, no els fan bé, Am).

nota: El 13 és el mal punt de les dones, segons ens diuen, perquè encara que l'any tingui dotze mesos, les dones tenen 13 regles.
2 Situació difícil. |

mal pas, maldecap, problema |

Vam anar a tenir aquell mal punt; no es pot estar mai tranquil
(vam caure).

Quin mal punt vaig anar a tenir, posar la casa en nom seu!
(de la jove, Ca).

Els vaig interrompre en mal pun
t (eren a punt de fer un acord).


mal que

Encara que. |

malgrat que, encara que no, encara que et sàpiga greu, per més que, tot i que no, baldament no |
No deixarà la política,
mal li pesi! –CR-.

Ho heu d'admetre, mal que us pesi
(millor que mal us pesi).

Cal guanyar, mal que sigui comprant l'àrbitre.

Vol oblidar, mal que sigui a cops d'alcohol.

No pot marxar, mal que no tingui deures militars
-Sunyer-.


mal que bé

Trobem dos sentits de 'mal que bé' en diferents diccionaris. Dos exemples:

Mal que bé: Més bé o més malament (GDLC).
Mal que bé:
Al cap i a la fi (DIEC).

Creiem que l'ús d'aquesta locució és poc recomanable. Només la llegim en alguna mitjans escrits. Exemples:

Es va restablir aquest ordre mundial que, mal que bé, ha mantingut la pau
-TV3-.

El vell, mal que bé, va tirant
-Avui-.

nota: En aquests casos podem dir: bé o malament, al cap i a la fi, d'una manera o de l'altra, etc.


mal qui té, mal qui no té

Qui té poques coses té maldecaps, qui en té moltes també (Gir-Mall). |

mal si ets pobre, mal si ets ric; mal si n'hi ha pocs, mal si n'hi ha massa; mal si fas, mal si no fas |
A
-Ara, si tens diners i propietats, no fas més que pagar impostos. B -Sí, mal qui té, mal qui no té: no ho saps, com ho has de fer.

C -
La Júlia voldria tenir mainada i no li'n vénen. D -Mira, de fills, mal si n'hi ha pocs, mal si n'hi ha massa.

E -Aquesta calor em deixa aixafat. F -Sí, mal quan fa massa fred, mal quan fa massa calor.

mal rebenti!

Es diu per desitjar mal a qualcú (Mall). |
així es rebentés!, mal es rebenti!, maleït siga! (mal esclati!, què esclati!, mal li pegàs un llamp, mal rebentàs en merda! Mall) |
No em vol pagar! Mal rebenti!
Aquest home m’ha mort la cusseta. Mal rebentàs en merda!

mal rotllo *

Per què entre les dives hi ha enemistat? (o per què hi ha tibantor?, hi ha rancúnia?, hi ha tanta rivalitat?, hi ha hostilitat?, hi ha renyines?, hi ha engrinyes; per què les dives no es poden veure?; no per què entre les dives tenen tan mal rotllo?) -TV3-.

Plora perquè ha tingut un desengany amorós (o un fracàs amorós, perquè té problemes amb la parella, perquè ha renyit amb el xicot; no perquè té un mal rotllo amorós) -TV3-.
nota: Vegeu també 'bon rotllo' i 'de bon rotllo'


mal sabor de boca (i: bon sabor de boca) *

Aquest formatge m'ha deixat un mal gust a la boca -era resclosit- (o m'ha deixat un regust a la boca, m'ha deixat mala boca -Val-; no m'ha deixat mal sabor de boca).

Vaig tenir un disgust en aquell partit -van perdre- (o no em va agradar gota el resultat, en tinc un mal record, em va fer mala impressió; no em va quedar un mal sabor de boca, d'aquell partit) -Avui-.

A -Tinc mal gust a la boca. B -Deus haver menjat una cosa que et torna a la boca.


mal senyal

Vegeu 'ésser mal senyal'


mal serà que

Això que diem és poc probable que passi (Am). |

molt serà que (Ca-Am), mal aniria que, ha d'anar mot malament que, ha de ser un mal cas que, seria estrany que, seria un mal cas que |

He estudiat força, mal serà que no aprovi.

Mal serà que no sigui aquí, el teu pare, a les sis.

Mal serà que no en trobem, de bolets: tothom en troba.

Seria un mal cas que ens moríssim aquesta any.

Posa-me'n un quilo, de brunyols, mal serà que al meu cunyat no li agradin.

Els pantans són mitjos, i mal serà que a la primavera no plogui.

Molt serà que no tractem! (= que no ens entenguem).

Té el telèfon allà apuntat, molt serà que no sàpiga marcar (= serà un mal cas que).

El matalàs és de plàstic; ara, molt serà que no duri l'estiu.

Ja tinc alguns estalvis, molt serà que no en tingui per a mi!

Molt serà que no en tinguem cap! (de torró, Ca).

Bé, molt serà que m’arruïnin –Llibre-.

Em deuen poc, cinquanta euros, molt serà que no cobri.

Vés-te'n, molt serà que no me'n surti, de fer anar l'ordinador.

Molt serà que no vessem res (ja serà un èxit).


mal si cornes, mal si no cornes

Si fas les coses bé per uns les fas malament per uns altres (Men). |
mal si fas, mal si no fas (Gir-Bar-Mall); mal si dius, mal si no dius, tot és mal que mata, no saps mai què has de fer, no saps si quedes bé o malament, tres són curtes i quatre són llargues (Tresponts) |
Si vaig a comprar en aquesta carnisseria, quedaré malament amb els altres: mal si cornes, mal si no cornes.
Si la vaig a ajudar, li sap greu; si no hi vaig, es queixa: amb aquesta noia, mal si fas, mal si no fas!

Si a l'escola fem mitja jornada, es queixen els pares; si no en fem, es queixa la mainada: mal si fas m
al si no fas.

Aquí, mal si faig, mal si no faig.

mal soci

Persona dolenta (Ca). |

malparit, malvat, miserable, tenir mal fel (Franja), mal ànima (Men) |
A -
No s'avenien gaire amb el sogre. B -És que aquell home era un mal soci.
El meu germà té un mal soci
(té asma i sovint l'han d'ingressar).

De tant en tant, qualque mala ànima et convida a totes les cassalles que vulguis per tal de veure't gat i, llavors... -Folklore menorquí-.
El Pere Camps era una persona violenta, aspra que traspuava mal fel
–Granota-.

mal tabac

Hom ho diu quan un afer pinta malament. |

malament rai!, hi ha males perspectives, mala feina |
A -
L'empresa ha fet fora quinze treballadors. B -Mal tabac!


mal
'tanto' (i: 'tanto') *

Si s'acosta per aquí, li fotré una garrotada! (o un cop, una patacada, una plantofada; no un mal 'tanto', un 'tanto').


mal te pegàs gota!

Maledicció per a desitjar mal a algú (Mall). |
mal li toc gota (Mall), mal no fos estat naixent! (Val) |
La m’has feta bona, Biel! Mal te pegàs gota!

nota: Les malediccions
mal te pec, mal li pegàs, mal et toc, poden anar seguides de diverses coses: pesta, un llamp, etc. (Mallorca)

mal trago *

La mort de la seva filla va ser un tràngol (o un mal tràngol, un destret, una adversitat, una desgràcia, un esdeveniment dolorós, un cop fort; millor que un mal trago).

El Begues encara no ha superat el mal pas de la temporada passada -va baixar de categoria- (o el contratemps, la mala notícia, el bocí de mal pair, la patacada; millor que el mal trago) -CR-.
nota: Trobem 'mal trago' al DNV. Pensem que no és una bona solució

malament va qui s'ha d'alabar

Qui es lloa a si mateix evidencia que no rep altres lloances que les pròpies (Bar). |

són els altres que t'han d'alabar (Ca); alaba't ruc, que a la fira -o a vendre- et duc |

A -Segons ell, és molt ric. B -Malament va qui s'ha d'alabar.


mal vici

Es diu d’una cosa que hom fa per costum, gairebé sense intenció de fer-ho, o perquè agrada molt. |
vici; il·lusió, esbarjo, devesa (Gir) |
Té el mal vici de tancar sempre totes les portes de casa seva.
Les cabres són es meu mal vici, perquè m’ho passo molt bé amb elles
–Escrits-.
Tens el mal vici de passar pel mig del carrer, i algun dia t'atropellaran.

nota: A Mallorca "tenir el vici de" sol voler dir “tenir el costum de”.


mala (+ nom) tinc!

Això que dius, no pot ser. |

sí que estem per festes!, altres maldecaps tenim! |
A
-Anireu a festa a les Escaules? B -Mala festa tenim! (té la dona a l'hospital).

mala banyada

Cop de banya que duu males conseqüències (Men). |
mala cornada
|
Moltes vegades una vaca avortava per culpa d’una mala banyada
-Fets-.

mala barraca!

Es diu de quelcom fet de mala manera o amb poc encert (Mall). |

poc anem bé, malament rai!, mala feina |
Si això no surt com penses, mala barraca!
 
Viure sol és mala feina.


mala eruga

Persona dolenta, de qui no cal fiar-se. |
eruga, malparit, mal salat -o malsalat- (Ca), mala puta -dona-, (ésser de la pell del dimoni, -o de Barrabàs-, ésser més mal que un trabuc -o que la tinya- Val) |
Aquesta nena és una mala eruga: ha fet renyir totes les amigues.

Tot el dia amb ell et deixarà mort: és una mala eruga!
(no et deixarà reposar)

mala fe

Actuació de qui va amb el propòsit d'enganyar. |

mala intenció, dolenteria, malícia |

A -El veí ha obert un forat a la paret que dóna al nostre pati, això és fet amb mala fe (un altre dia tindrà l'excusa per fer-hi una finestra). B -És l'esport d'aquest poble, fotre la paret del veí: saben totes les maneres.

Em va dir llosc, però ja vaig veure que no hi havia mala fe, això no (és el motiu de la casa i l'altre es pensava que s'ho deia de cognom).

C -Només hi ha mala fe! (la gent pregunta per fer mal). D -Això no falla.


mala fi puguis fer!

Maledicció (Eiv). |
maleït sigues |
Mala fi puguis fer tu, i sa hisenda també – va dir una germana -Barruguet-.


mala herba mai no mor

La gent dolenta sol viure molts anys (Gir-Mall). |

els malparits fan més anys, una mala cuca mai no mor (Am-Ca), (la mala herba sempre creix, l'ortiga sempre espiga; Tresponts), mala herba prest s'arrela (DCVB) |
A -
Està molt fotut, el teu veí: se'n farà l'aresta. B -Ja pots comptar!, mala herba mai no mor. Encara recordo quan ens venia a fotre l'oli, al temps de la Guerra.


mala jugada

Acció dolenta o desencertada (Gir-Mall). |

tort, iniquitat, malifeta, injustícia, porcada; jugada de pa moreno (Am), mala anada (les Planes d'Hostoles) |
Una vegada em va fer una mala jugada i no l'he pogut veure més.

Noi, m'has fet una jugada de pa moreno
(equivocada, jugant a cartes).

El traductor m'ha fet una mala jugada
(o m'ha enganyat, m'ha fet equivocar; millor que m'ha fet una mala passada)

A
-Ja ens tornarem a veure. B -Sí, mala anada faríem que no ens tornéssim a veure.

nota: Trobem 'mala passada', amb aquest sentit, en alguns diccionaris. Pensem que no és una bona solució.


mala llana té el porc

Cosa poc fiable o assumpte que pinta malament (Men). |
malament rai!
|
Vols muntar un negoci sense capital: mala llana té el porc!

mala llengua

Persona que sol dir mal de les altres (Gir-Mall). |

difamador, malparler, persona maldient, llengua d'escorpí, llengua d'escurçó, llengua de destral (Val) |

Les males llengües diuen que no era el primer -Temps-.

Vaig a vigilar la meva noia perquè no hi hagi males llengües.


mala lletra

Estat d'ànim de qui està enutjat. |

mal humor; estar enrabiat, enfadat, empiat, empixonat, mala xixa |
Porta una mala lletra, en Just!
(la xicota l'ha deixat, Am)
La meva cosina portava una mala lletra!
-Avui-.
Quina mala lletra!
(mal humor, Am).
Home, fes més bona lletra
(= no t'enfadis; Ca).

Té mala xixa, aquella dona (s'enfada per poca cosa).
Té una xixa, la nena!
(plora, té mal dia, fa rebequeries).


mala maror (o: maror)

Estat de desavinença en un lloc (Gir-Val). |

mala llet, agitació, discòrdia, malestar, mal humor, mala jeia |

No m'agrada anar a treballar, si hi ha mala maror.

Hi ha mala maror, a Iugoslàvia (= problemes).

Avui hi havia mala llet, a la fàbrica.

Hem tingut mala llet, amb els fills (no són com cal).

Tenen molt mala jeia, les opinions d'aquest senyor –CR-.

nota: 'Mala llet' també vol dir mala sort.

mala sang

Vegeu 'agafar mala sang'

mala sort

Això no em preocupa. |

què hi farem, cap maldecap, m'és igual |

Si el quadre cau, mala sort!


males paraules

Paraules ofensives o grolleres. |

renecs, grolleries, paraules gruixudes, paraulotes (DIEC) |

No diguis males paraules!


mala peça (i bona peça)

Ésser algú malparit, mala persona (també es diu “bona peça” irònicament) (Gir-Men). |
malparit, malnat, dolent, mala bua (Bar), mala pècora, (roder, bo d’aparellar Val), mala pell (Mall) |
Ja era una bona peça, el teu cunyat!
Ara volen amollar-lo, a la bona peça!
No voldria tenir-lo treballant amb mi: és bo d'aparellar!

Era una mala bua
(una persona amb males intencions).
El teu padrí és un mala pell, perdona que t'ho digui tal com raja -Males companyies-.

mala per tu que (+ verb)!

Amenaça que es fa a algú a fi d'impedir-li que faci o digui quelcom. |
mala de tu!, pobre de tu que!, guarda't de; ai, sí fas! |

Mala per tu que vinguis! (no el volen)

Mala per tu que li diguis!

Mala de tu que ho facis!


mala saó

Estat d'ira, d’irritació (Alt Urgell). |
mal humor, ira, còlera, furor |
En Josep no va poder amagar la seva mala saó -En Calçons-.

mala setmana

Els dies de la menstruació de la dona. |
regla, període; hi ha pintors (Val) |

Quan tinc la mala setmana pateixo molt.
nota: 'Tenir la mala setmana' és una manera de dir desconeguda al País Valencià i a les Illes. La trobem en castellà, però pensem que és bona.


mala 'sombra' *

Són gent que tenen mal caràcter (o antipàtics, desagradables, poca-soltes, que tenen mal geni, geniüts, que tenen mala llet, que tenen un geni com una pólvora; no que porten -o tenen- mala 'sombra').


mala temporada

Època dolenta. |

mal temps, període dolent, mal moment |
Passem una mala temporada, tenim molts jugadors lesionats.


mala vida

Es diu de qui viu d’una manera immoral o sense raó, o bé d’una manera sotmesa a grans molèsties. |
vida disbauxada |
Mai no he tingut moments de mala vida, mai no m’ha agradat la disbauxa
-Mirall-.

malaguanyat!

Se sol dir de les coses que no s'han sabut aprofitar. |

quina llàstima, sap greu, no aprofitat |

No llencis la poma: malaguanyada!

Malaguanyades eleccions! (no han aclarit res) -Punt-.

A -D'aquest llençol en faré draps. B -Malaguanyat, d'un llençol bo, fer-ne drap.

Malaguanyats cèntims que em gasto, fent-te estudiar! (no aprova).

nota: Vegeu també 'malaguanyat', al Volum 1.


malament quan t'ho volen donar tot

No et fiïs de qui et faci propostes gaire generoses. |

ningú no té res per regalar, malfia't de qui et ve gaire al darrere; qui et fa molt l'amic, o et necessita o et vol fotre |
A
-M'ha dit en Blai que, a més de deixar-me l'hort de franc, em pagarà el rebut del reg. B -Això t'ha dit? Alguna cosa més hi ha: malament quan t'ho volen donar tot!

malament rai!

Això no anirà bé. |

malament, anirà a mal borràs, petarà malament, acabarà com el rosari de l'aurora, anirà tot aigua avall, ja farà uns bons tretzes (Am), acabarà com el ball de Torrent -a garrotades- (Val) |

Si no ens paguen, malament rai!

Si en aquella botiga no en troba, malament rai! (la tenen ben assortida).

A -Hi ha dues infermeres i m'han extraviat la carta del metge. B -Allà on hi ha gaires amos, malament rai! (tothom mana i ningú no sap què ha de fer)

Va a dormir a la una i s'aixeca a les sis, ja farà uns bons tretzes (no farà les coses prou bé).

Si haguéssim anat a Benicarló amb la teva mare, ja haguéssim fet uns bons tretzes (hi plou).

Malament rai, quan algú ha de rumiar gaire (no sap el nom d'una cosa, en un concurs).

Malament rai, treballar sense disciplina (millor que malament anem, treballar).


malanat de pagès que els missatges l’alaben! (o desgraciat!)

Vol dir que un amo no pot ser gaire bo amb els seus treballadors (Men-Mall). |
tan bo vol dir ase; tan bo, tan bo, vol dir tambor, ell mateix s’ha dut a ses penyes (Men) |
Un empresari ha d’exigir un mínim als treballadors; si no ho fa, li pujaran a cavall. Malanat de pagès que els missatges l’alaben!
missatge: Mosso a les cases de pagès de les illes, criat.

malany que t’acompanyi!

Maledicció algueresa.
malany:
Malaltia greu i que difícilment té remei (l’Alguer).

malaventurat

No va bé qui es troba en les circumstàncies que es diuen (Ca)

dissortat, malament rai, desventurat qui |
A -Ja fa anys que diuen que faran una carretera nova d'Anglès a Girona. B -Malaventurat quan se'n parla gaire de les coses (no es fan).

C
-Aquests pisos no es venen. D -Van fer córrer que són mal acabats i la gent no en compra. A -Malaventurat quan diuen 'aquest gos té la ràbia': tothom garrotades allà.

Malaventurat qui s'ha de refiar dels altres
(no acaba mai la feina)

E -Aquest noi beu. F -Malaventurat! (mala cosa)

nota: Vegeu també 'malaventurat', al Volum 1.


malaventurat quan diuen 'aquest gos és rabiós'

Es considera una desgràcia que una persona tingui mala anomenada, perquè li costarà molt de
treure-se-la del damunt, encara que sigui net d'allò que l'acusen,
malament quan diuen que el gos és foll; malament, quan parlen |
malaventurat quan et fiquen el dit a l'ull, és molt difícil llevar-se la mala fama, malament rai quan et critiquen,
quan a un li foten mala anomenada, ja no se la treu de sobre |
A
–Expliquen que en Joan no és de confiança, que es queda els diners. B –Malaventurat quan diuen 'aquest gos és rabiós'.
Si comencen a dir que beus, passaràs per borratxo: malaventurat quan diuen 'aquest gos és rabiós'.


maldament

Indica que una cosa s’esdevé, malgrat algun obstacle (Men-Mall). |
encara que, malgrat, per bé que, tot i que, tant se val que |
Un pagès maldament estigués a un lloc enfora podia partir després de berenar i a hora de dinar tornava a ser a ca seua amb es blat transformat en farina –Fets-.
lloc: masia.
enfora: lluny

maldar

Mirar amb interès d’aconseguir una cosa (Men). |
afanyar-se, procurar, esforçar-se |
Es al·lots, quan sortien d’escola, maldaven anar-se’n devers cap a casa per por de trobar-lo
-Fets-.

Totes les mirades estaven centrades en ell (tothom se'l mirava, tothom el mirava) -TV3-.


maldecaps cap, i migranya menys

Ho diu qui no es preocupa per una cosa (Am). |

a mi, cap maldecap!; a mi, més igual!; jo no m'hi encaparro pas, tant se me'n fot! |
A -Diuen que el teu cunyat ha quedat sense feina. B -Bé ho diuen; ara, jo, maldecaps cap, i migranya menys.

maleïda la gràcia *

Li ha fet molt poca gràcia, que l'estafin (o quina poca gràcia que li deu haver fet; que en deu estar de content, si l'han estafat; deu pensar 'cremats tots aquests'! -Ca-; millor que maleïda la gràcia que li fa que l'enganyin) -TV3-.

No ens fa cap falta, el títol, per trobar feina (o no ens cal, no ens serveix, trobem feina igualment, sense títol; no maleïda la falta que ens fa, el títol) -Avui-.
Una dona bèstia com allò, no ho havia vist mai: cremada!
-Ca- (o n'hi havia un fart!, Déu n'hi do, haver-la d'aguantar!, quina mala puta!, no maleeixo la seva estampa; maleïda dona!).
nota: Trobem 'maleïda la gràcia' en alguns diccionaris, però pensem que són millors les alternatives que us proposem. 

maleir els ossos

No poder veure a algú per alguna raó. |

caure malament, odiar, tenir el dit a l'ull |

Li maleïen els ossos perquè havia suspès el seu noi quan anava a l'institut.

Anem, que ens estan maleint els ossos -en un restaurant- (hem acabat de dinar, fem temps, i hi ha gent que esperen taula drets).


maleït que siguis!

Expressió de contrarietat, d'enuig, que és una deformació de maleït siga (l'Alguer).

maleït siga!, Maliatsiga! (Bar), (en hora mala que vagis!, que no tenguis mai pau! -l’Alguer-) |

maleït siga!

Expressió de protesta o d'enuig. |
quins pebrots!, n'hi ha un tip!, n'hi ha un fart!, mal vent se l'emporti! (Bar) |

Maleït siga!, aquests de les motos ja tornen a passar.
Maleït siga el món dolent i la misèria!

males basques!

Es diu per mostrar estranyesa per un fet (Men). |
qui s’ho havia de pensar!, qui ho havia de dir!, sembla que no pugui ser!, es darrers pensaments! (Men) |
Males basques! Un home que semblava tan honrat i que hagi fet aquestes coses!

males pràctiques

Actuacions il·legals o fraudulentes. |

males arts, trampes, astúcia, tracamanyes, maquinacions, enganys |
Denuncien males pràctiques en una residència de gent gran
–CR-.


malfieu-vos de l'aigua que no corre

Aquells que semblen molt calmats o molt bones persones també poden arribar a fer coses desagradables o inconvenients (Gir-Men). |

les persones tenim cops amagats; malfieu-vos de l'aigua que no corre, que la que corre ja la veus venir (Ca), no us fieu de les aparences, aquell la fa i la calla, n'hi ha que passen per sants i són més malparits -o dimonis- que els altres, (guardau-vos d'aigua que no corre, Déu ens guard d'aigua que no corre i de gat que no miole -Val-, DCVB), no te figuis d'un riu mut (l'Alguer) |

A -En Maurici és tot bon noi i mosca mort, però em robava les tomates de l'hort. B -No ho hauria dit mai d'ell. B -Malfiat de l'aigua que no corre, que la que corre ja la veus venir (d'un malparit ja te'n malfies).

C -Són noies molt quietes, deuen ser molt bones noies. B -Oh, malfieu-vos de l'aigua que no corre (potser no en són tant, de bones noies).

Malfia't de l'aigua que no corre, que la que corre ja es veu venir (nom et fiïs dels banyabaixos).

N'hi ha que passen per sants i són més malparits que els altres, tingues-ho present.


malgrat tots els malgrats *

Malgrat tot, gaudeix de més bona salut que molts altres (o malgrat tots els problemes que ha tingut, tot i que ha patit molt, així i tot, a desgrat d'això, de tota manera, no obstant això, nogensmenys; no malgrat tots els malgrats).

Malgrat tot, ho farem (o peti qui peti, per inconvenients que hi hagi, coste el que coste -Val-; no malgrat tots els malgrats).


mals buscats

Perjudici que es té per una activitat que es fa voluntàriament. |

dany innecessari, imprudència; cercar el mal; no ho facis, això; cercar ronya per gratar (Mall) |

A -En Bernabé té els pulmons tacats de tant de fumar. B -Això són mals buscats (ningú no l'obliga a fumar).

C -Estic cansat, perquè ahir vaig anar a dormir a les dues de la matinada per culpa de la reunió de l'associació de pares. D -Això són mals buscats (ets de la junta perquè en vols ser).

mals d'altri, rialles són

Vol dir que les desgràcies i els mals fan patir només a les persones que els tenen (Mall). |

tothom se sent del seu mal. |
Tu te'n rius, però en Jaume ho ha passat ben malament, ja sabem que mals d'altri, rialles són.


malviatge!

Es diu per expressar disgust o mals desitjos cap a algú (Bar-Gir). |

consagrat!, malparit!, maleït siga! |
Està carregat de diners i els nebots tenim feina a menjar, malviatge!


mam, nyany, caca i nona

Se sol dir dels nadons i, irònicament, de la gent gran massa complaguda (Ca). |

menjar i dormir |
A
-El nen ja m'ha rigut -té dos mesos-. B -Res, a aquesta edat, mam, nyany, caca i nona.
El teu pare no fa ben res aquí, a casa; ell, mam, nyany, caca i nona.

mamar amb la llet (una cosa)

Rebre-la des de petit (Bar). |

mamar, haver-ho mamat, haver-hi pujat, haver-hi crescut; dur-ho a la sang |

Tu ja ho has mamat amb la llet, això de dur cotxe (el pare era taxista).


mamar-se el dit

Ésser excessivament de bona fe (Gir-Bar). |

ésser innocent, crèdul, càndid; no tenir malícia; mamar (Ca) / no ésser ruc |

Això val més de cent euros, no m'enganyaràs pas. Que et penses que em mamo el dit?

Es pensen que em mamo el dit -Punt-

Em diu que la carta acabava d'arribar, però no me l'he pas mamada (no m'ho he pas cregut; s'havien descuidat de donar-me-la).
No ens mamem pas el dit: ja ho veiem que ens estafen.
No m'ho crec, això que ens explica: no em mamo pas el dit.


mamar-se-la dolça (o mamar-se-les dolces)

Tenir una vida molt plàcida (Gir-Bar). |

viure bé, pondre-li totes, cobrar molt sense esforç de treball, passar-s'ho bé, si tinc un pollastre, em pon (Val) |

Allà a l'oficina se la mamen molt dolça: no foten res i tenen calefacció.

Ja treballa, ja: no se les mama pas ben dolces.

No se les hi ha pas mamades gaire dolces en aquesta casa, la jove (no hi ha estat bé).
Poc se les mamarien, amb mi!
(no m'acollonarien, m'hi tornaria)

Amb aquesta mestra no se les mamaran pas dolces (els farà pencar).


mana més qui no creu que no pas qui mana

Qui mana, ho ha de poder fer (Am). |

si manes i no et creuen, perds el temps |
A
-Ahir li vaig dir que escombrés el local i ja ho veus: tot per fer! (ho diu un encarregat). B -Sí, noi, mana més qui no creu que no pas qui mana.


mancar de

No tenir una cosa que convé. |

faltar, tenir manca de, estar sense, freturar de, patir de |
El Vilobí juga mancat d'idees
-TV3-.


mandra punyetera

Se sol qualificar la mandra de 'punyetera'. És una manera de dir. |
aquesta maleïda mandra! |
A -Avui m'he llevat tard. B -Aquest mandra punyetera!


manegar el 'cotarro' (o remenar 'cotarro') *

A la sabateria, ella ho portava tot -la dependenta- (o ella feia i desfeia, ella decidia, ella manava; no ella manegava –o manejava, remenava- el 'cotarro').


manera de fer

Manera d'organitzar-se algú a l'hora de fer les coses. |

manera de comportar-se, manera de ser, manera de procedir, estil, guisa (Pallars) |
És un noi pràctic. Té la mateixa manera de fer que el seu pare.

A -
Aquí la mainada crida molt. B -Són maneres de fer, això.
Maneres i maneres hi ha, de retallar -economia- (és pot fer més o menys) -Punt-.

La tardor i l'hivern del 1930 acceleraren uns graus el viratge en direcció a una nova guisa de viure que imaginaves lliure i més atractiva -Vents de port-.


màniga d'aigua

Ploguda molt forta. |

tromba d'aigua (Am), diluvi, terrabastada, xàfec molt intens; ploure a bots i barrals, ploure a semalades, caure aigua per l'amor de Déu |

Amb aquella màniga d'aigua tots els cotxes es van aturar, a l'autopista.

C -Nosaltres, d'un xàfec fort en diem una terrabastada o una tromba d'aigua. D -Digues-ne com vulguis.

manoi!

Expressió que expressa admiració o sorpresa (Ca). |

carall!, carall!, caram!, renoi! |
Manoi!, et volia trucar i, quan passava a la plaça del
Gra, m'he n'he recordat (no ho he fet).

Manoi, que n'és de maca, aquella noia!

mans buides

Sense res a les mans; sense doblers (Mall). |
sense ni cinc cèntims, amb les mans al cap, sense posseir res |
Arribaré mans buides a ca meva -Adagiona-.
nota: També es diu molt en castellà.

mant, manta

Adjectiu que vol dir en gran quantitat o en gran nombre (Mall). |
molt, una munió |

Ha arribat manta gent a venerar la imatge de la Mare de Déu.


m
ante *


Noi, a quan estan les bresquilles?
(o xiquet, minyó, estimat, rei; no mante).
Ai, xiquet! Fes el favor de callar
(o noi, rei meu; no mante)
nota:
Terme afectuós usat molt per les dones per adreçar-se a algú, especialment als venedors del mercat, als dependents de botigues i
comerços, i també als xiquets. És un castellanisme (Val)
.


mantenir (+ nom)

Conservar una persona, una cosa o una actitud determinada. |

aguantar, durar, resistir |
Si n'hi ha que criden, tu mantén-te'n al marge
(no ho facis).

En el record es mantenen encara les flames
(encara se'n recorden) -TV3-.

Fa bé de mantenir-se a l'ombra
-un polític- (no ficar-se en aquest assumpte) -Temps-.

mantenir el tipus

Vegeu 'aguantar el tipus'


mantenir els pobres pobres!

Dita d'un antic polític durant els seus mítings. |

no canviarem res |
Hem de mantenir els pobres, pobres!

nota: Dita de doble sentit, segons s'hi posi o no una coma.


mantenir la línia

Vegeu 'perdre la línia'


mantenir-se a 'flot' *

L'equip mira de redreçar la situació (o de millorar la mala posició que té ara, de surar -Gir-Val-, d'aixecar el cap, de veure's les orelles; no de mantenir-se a 'flot') -Temps-.


mar de fons

Desavinences, malestar, en un lloc (Am). |

maror, mala maror, mal ambient, merder, mala llet, discòrdia, mal humor, mala jeia, morros, malcontentament latent; anar mal dades, mar de maregasses (Val) |

Hi ha mar de fondo entre les amigues.

Ahir, al ple de la Casa de la Vila, hi va haver mar de fondo (crits).

Sempre hi ha mala llet, a casa.

En aquest mar ple de maregasses en què es mou la nostra llengua t'he de dir que... (Migjorn).

nota: No és correcte 'mar de fondo'.


mar de llàgrimes

Gran abundor de plors. |
plorar com una Magdalena, desfer-se en plors, vessar llàgrimes, plorar a llàgrima viva, plorar com una criatura; no feia sinó plorar |
Aquell soterrar fou una mar de llàgrimes, tothom llagrimejava.
El seu home plorava com una Magdalena.


març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove, si pot

Dita molt coneguda. Vol dir que el mes de març és dolent per a la salut, pels canvis de temps sobtats que hi sol haver (Gir-Bar). |
el març té trenta-un dies i tres-centes fesomies (Val), març marçot, mata la vella a la vora del foc (DCVB) |

A -No em trobo gota bé. B -És aquest temps: març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove, si pot.


març ventós i abril plujós fan el pagès orgullós

Si fa aquest temps que es diu, els pagesos van bé. |

març ventós i abril plujós treuen el maig gojós (DCVB) |


marca de la casa

Ha fet un gol marca de la casa (o com els que sol fer ell, típic d'ell, característic d'ell, propi d'ell).

És un musical marca de la casa.
nota: Aquesta manera de dir, que també s'usa en castellà, sembla que ha sortit del periodisme actual. No ens atrevim a dir que és dolenta.


marcar (+ nom)

Indicar què passarà. |

assenyalar, ésser senyal de, ésser indici de |
Ha vingut fosc, marca gropada
(hi ha núvols espessos i lleigs que corren, poden portar pedra, generalment a l'estiu, Ca).

50 anys tens? Poc en marques tants!
(demostres, Ca)

Aquests núvols marquen pluja, descarregaran aviat.

Ja marca malament que xutin tant i no entri cap gol
(és un mal senyal, perdrem).

Vam menjar un pollastre que no marcava gaire bé (no era gaire bo).
Per ara marca malament -la USAP- (han començat el campionat malament) -Arrels-.

nota: Vegeu també 'marcar 1', al Volum 1

marcar el (+ nom) *

El Badalona de seguida va avançar-se (millor que de seguida va marcar diferències) -TV1-.

El president mostra idees diferents de les del seu contrincant demòcrata (o fa veure que pensa diferent; millor que marca diferències amb) -Avui-.

Dubies, la galeta que destaca (millor que la galeta que marca les diferències).

El Consell de Ministres estableix les pautes del pressupost (o diu com serà, estableix el model; millor que marca la pauta del) -Avui-.

Còrsega vol quedar entre els cincs primers classificats (o té l'objectiu de quedar; millor que es marca l'objectiu de) -Avui-

El diari X marca el pols de l'opinió britànica. -CR-.

Aquest fet va marcar època, va quedar gravat a la memòria històrica de la societat.

Es va marcar uns passos de ball (o va fer, va ballar un xic).

Atreveix-te a fer una festa (o llueix-te amb una festa, fes una festa; millor que marca't una festa).

nota: 'Marcar', tal com surt en aquests exemples, sembla que ve del periodisme modern. Pensem que el seu ús, sovint, és poc recomanable.


marcar la vida

Dir a algú què pot fer i què no pot fer (Ca) |

marcar el camí, dirigir, obligar, condicionar, donar permís |

Ningú no m'ha de marcar la vida, a l'edat que tinc; he de procurar per a mi (té la parella a l'estranger i va al ball).

marcar paquet *

1 Els futbolistes fan bossa (o mostren el paquet de les eines; no marquen paquet).

2 La càrrega de la policia a la plaça d'Europa es va fer per demostrar qui mana (o per fer veure qui és l'amo del galliner -o del cavall, del carxofar-; per demostrar qui fa i desfà, qui decideix, qui és el cap de colla, qui talla el bacallà, qui té la paella pel mànec; no per marcar paquet).

marcar-se un 'farol' *

Ho ha dit per presumir -que té dos pisos a la costa- (o ha volgut que ho sabéssim, ho ha dit per faronejar, ho ha dit per donar-se importància, ha estat una fanfarronada seva, ha dit una fatxenderia; no s'ha volgut marcar un 'farol') –CR—

nota: Trobem 'farol' al DNV.

marcar solc

Anar fent camí vers un objectiu concret, tot donant exemple de fermesa i dignitat (Mall). |
fer país, marcar la direcció, fer forat (Mall) |
El paper que li correspon és el de marcar solc per al país
-Mirall-.

marcar un gol

Acaben de fer un gol (o de clavar un gol -Val-, millor que marcar un gol, no ficar un gol).

nota: Trobem 'marcar gols' al DNV.

Mare de Déu!

S'usa en expressions exclamatives. També per afirmar que una cosa és segura. |

Mare de Déu Senyor!, Maria de Déu! (Ca), llamp de Déu!, llamp del cel! (DCVB); i tant que sí!, naturalment, evidentment |
Mare de Déu que n'és de car, aquest herbicida!

A
-Ja n'és, de malparida, aquella dona! B -Sí, Mare de Déu! (i tant)
C -
Puc seure al teu costat? D -Mare de Déu! (sí)
E -No sé pas si podrem fer l'obra de teatre, aquest any. F -Mare de Déu si la farem!
Quin patir que faig!, Maria de Déu!

Déu meu, quin disbarat!
(o Mare de Déu!, llamp de Déu!)
Mare meva! Quines
sardanes tan boniques!
nota: Pot ser que "mare meva" sigui una substitució per dessacralitzar l'expressió 'Mare de Déu', o que sigui un calc del castellà. No ho veiem prou clar. No us la recomanem.

mare dels sants!

Se sol respondre a qui es queixa sense raó i diu 'Mare de Déu'. |

no tens pas raó, no et queixis tant!, no n'hi ha pas per tant |
A -
Quina feinada tinc corregint exàmens. Mare de Déu! B -Mare de Déu!, mare dels sants!

mare i filla tres pessetes

Hom ho diu quan una mare i la seva filla no són de gaire vàlua. |

tant val l'una com l'altra, mare i filla caben en una mateixa camia (Men, DCVB) |
A -
Aquest any llogaré la filla; la mare, no. B -Quedaràs allà mateix: mare i filla tres pessetes (també és gandula).

mare miota

Persona per qui no es té gaire simpatia; dona mal arreglada (Men). |
persona retreta, persona estranya, cavallot (Val-Mall) |
Na Verònica sempre va amb es cap mal posat: és una mare miota.
miota: Òliba.


mareig, senyal de bateig

Es diu a una dona quan afirma que té mareig (Gir-Bar). |

el mareig és símptoma d'embaràs |

A -Avui estic ben marejada. B -Joana, mareig, senyal de bateig. A -No hi pateixis, ja tinc seixanta anys.


marejar la perdiu *

Els jugadors de l'Elx entretenen la pilota –estan guanyant- (o perdent temps, aguanten la pilota; no maregen la perdiu; millor que maregen la pilota).

Molts estudiants, com que no troben feina quan han acabat la carrera, s'entretenen fent cursos de postgrau (o passen el temps, aprofiten el temps; no maregen la perdiu fent més cursos) -CR-.

Aquest polític no ens adobarà res, tot això que diu és fer ballar el ratolí (o fer ballar la niniua -Ca-, perdre el temps, marejar la pardala, són collonades, és cercar tres peus al gat, és fer la puta i la Ramoneta, és embolicar la troca -Gir-Val-, és fugir d'estudi, és embullar fil -Mall-; no és marejar la perdiu).

nota: 1 'Perdiu' és sinònim de 'cigala' -modernament 'penis'-, a Mallorca.

2 Hem sentit 'marejar la pardala' a Sarrià de Ter.


marejat com una sopa

Amb molt de mareig. |

ben marejat; amb nàusees, ois, basques, basqueig, tragit; amb l'estómac regirat, amb rodesa de cap, tot se me n'anava (Ca), anar-se'n el cap -o marxar-, (marejat com un allioli, marejat com una trompa Val) |

Vaig arribar de l'excursió marejat com una sopa.
Ui, quina basca! (es mareja del menjar, ve malament).
Es va fer una mica de tall i va venir en basca
(es va desmaiar, Am).

No he pas dormit gaire, avui; per això aquest matí tot se me n'anava (em marejava).
Quan m'aprimo,
el cap em marxa (em marejo).


marxar alerut (o anar alerut)

Caminar fatigosament. També es diu en el sentit de trist, escorregut, decebut, per quelcom (Ca). |

caminar feixuc, anar sorrer, anar pesat |

Marxava tot alerut. Vaig pensar: no aniràs pas gaire lluny a caure, i es va morir poc temps després.

nota: Suposem que 'alerut' prové d'ala.



marxar amb la roba a l'esquena

Vegeu 'amb la roba a l'esquena'



marxar amb vent fresc! (o: anar-se'n amb vent fresc!) *

Se'n va anar empipat (o enfadat, enutjat, ofès; no amb vent fresc).

El van fer fora amb males maneres (o amb desconsideració, no amb vent fresc).



marxar de (+ nom)

Ésser, una cosa, diferent del que acostuma a ser. |

apartar-se de, desviar-se, allunyar-se de |
A
-El teu pare ens podria fer un àbac. B -Home, això marxa una mica d'ell (= no és el seu fort, la seva especialitat; ell és ferrer).

Aquesta faldilla marxa dels tons clàssics.

No la feu pas marxar de l'aire, que ha estat malalta
(no la feu treballar gaire, no l'obligueu).

Són noies que no marxen de l'aire
(van fent, però són lentes; Ca).

C
-On anaves tan de pressa? D -Marxava de l'aire perquè havia de ser a cal mecànic a les cinc i es feia tard (corria més).

Quan marxes de l'hora no vas bé
(dorms tard, t'aixeques tard; per exemple durant la Festa Major).

Noi, marxes de la línia
(fas errades, dius coses que no has de dir, etc).

No marxava pas de l'aire (anava tard a agafar l'autocar i caminava lentament, Ca)


marxar sense (o anar-se'n sense)

Anar-se'n d'un lloc sense allò que hom hi anava a cercar (Ca). |

qui no té memòria ha de tenir cames, qui no té cap, ha de tenir cames (Mall) |
Venia a cercar les claus i encara he marxat sense.

He vingut per comprar tinta i encara marxaré sense.


'mascar-se' (una cosa)

El Benifaió domina el partit i el gol es veu venir (o i el gol no pot trigar, i el gol sembla imminent, no i es 'masca' el gol) -RAC1-


mascle (i: mascla)

S'usava, sobretot abans, com a qualificatiu, amb algunes poques paraules, amb el sentit de fort, rigorós, viril. Quan es tiraven coets, a les festes, quan un no feia tro es deia que “havia estat femella” (Mall). |
masclet (Val) |
He hagut de fer un dejuni mascle -Adagiona-.


mascle foradat

Mascle que no és bo per a engendrar (Sarrià de Ter). |

mascle forro, estèril, improductiu, xorc -eixorc- (Mall) |

Deu anys casats i no tenen fills? Ell deu ser un mascle foradat!



mascle llavorer

Animal mascle, o home, bo per a reproduir, per a fecundar (Val). |
semental |
Clara es va casar amb aquell xicot sense estudis perquè volia un bon mascle llavorer, que li fera un grapat de fills.

massa *

Massa vol dir en excés, més que no cal, en un grau excessiu. No és recomanable d'usar-lo en frases negatives o dubitatives.

És massa vell per fer aquesta feina.
Aneu massa de pressa, amb la bicicleta.

N'hi ha massa pocs, de llapis; ens en faltaran..

Massa diners, tenen aquests brètols; treballar haurien de fer!

A -
Hi vas, a la platja a prendre el sol? B -No, massa que el vaig haver de prendre en aquells camps de blat de moro de Figueres!

C -
El teu noi no hi n'ha anat? (a un sopar) D -No, massa que volta!, no és mai a casa.

E -
El pare és al metge de la Vall d'Hebron, avui. F -Massa mans!, no vas mai segur ni saps què has de fer, amb tants metges (Ca).

No fa gaire bon temps, avui
(no no fa massa massa bon temps).

No em trobo gaire bé
(o no em trobo gens bé; no no em trobo massa bé)

Els ecologistes no estan gens d'acord amb aquest projecte
(o gaire d'acord; no massa d'acord; millor que no estan molt d'acord).

Em va agradar poc
(o no em va agradar gaire, no no em va agradar massa).

No són temperatures gaire altes
(no massa altes; millor que molt altes).

No cauen nevades gaire fortes (millor que no cauen nevades molt fortes).

nota: En frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar 'gaire' en comptes de 'molt'.

massa bo vol dir burro

Vegeu 'tan bo vol dir burro'

massa fart! (o massafart)

Hom ho diu, en to de retret, a qui rebutja un menjar o una altra cosa. |

malagraït, desagraït, ingrat |
A
-Els nens no volen acabar-se el dinar. B -Massa farts!

C -
Vine, maca, que et donaré una pera. D -No m'agraden, les peres. C -Massa farta!

E -Les escombraries són plenes de roba bona. F -Massa farts!
nota: Vegeu també 'massafart', al Volum 1.

massa poc!

Hom ho sol dir a qui ja es mereix que li passi la pena o la desgràcia que ara li arriba. |

ja li està bé!, encara li'n passen poques! (Ca), encara és poc!, que n'aprengui!, jo poc el planyo!, (més se'n mereixia!, fort! Mall) |
A
-Em va robar la bicicleta i ara hi ha caigut i s'ha trencar la clavícula. B -Massa poc!

C
-Ha d'anar tres anys a la cagamenja per allò que va robar a l'empresa. D -Massa poc!

Tot el que li passi serà poc -TV3-.

cagamenja: Presó.

mastegar cenalls

Mastegar molta estona i no empassar-se el menjar (Ca). |

fer bola a la boca; mastega, mastega, però no empassa; fer bolic (Val) |

El nostre nen és poc menjador, sempre mastega cenalls.

El meu home no té gana i mastega cenalles (va menjant desganat).

No em puc passar res més (no tinc més gana) -Mall-.

nota: 'Cenall' potser ve d'»encenall», un plat aperitiu, segons el DCVB.


mastegar saliva

Fer un so amb els llavis i la llengua per mostrar disgust, per fer una pausa en parlar, etc. (Terres Ebre). |
mastegar, mastegar tatxes (Bar), mastegar fesols (Mall), rondinar, remugar baixet, sermonar, protestar bai, murmurar, pronunciar entre dents, tastar (Ca) |
Arronsa les celles, mastega saliva dues o tres vegades i... -Contalles-.
Per anar-me'n havia de donar el motiu, i no l'havia de dir a mitges ni mastegant fesols -
Bruixat-.

mastegar-se en l'ambient *

La victòria del Ceret ja es veu venir (o ja es dóna per feta, el Ceret és a punt de guanyar, ja ho té guanyat; no ja es mastega en l'ambient).


matar (una cosa)

Fer-la desaparèixer (Gir-Bar). |

acabar, plegar de fer, deixar estar; matem-ho! |
El dentista m'ha de matar el niell del queixal
(el nervi).

Menjo una queixalada per matar la gana.

M'agradaria, durant la primera quinzena de setembre, matar aquest tema
(acabar aquesta feina).

Ho vàrem matar aquí
(no em vam parlar més).

Pobre home, beu per matar les penes.
En aquella casa tot ho maten amb bistecs i llonzes (no mengen res més, Am).
No m'hi vull gastar ni un cèntim més i no canviaré pas d'opinió: matem-ho!

matar a pessics

Matar a poc a poc. Fer patir de manera continuada. |

matar de mica en mica; matar a disgustos, turmentar, torturar |
Aquesta pobra dona, els fills la mataran a pessics!
(li porten molts maldecaps).

En aquesta classe em maten a pessics; sort que hi vaig poques hores
(no volen creure).

matar dos pardals d'un tret

Aconseguir dues coses fent una sola acció. |

heure la mare i els pardalets, fer dues feines en un sol viatge, aprofitar el viatge |

Si surto ara, amb un tret mato dos pardals: trec l'avi i la nena a la plaça alhora.

nota: 'Matar dos pardals d'un tret' ens sembla un castellanisme, però el trobem en força diccionaris i ens pot ésser útil.


matar el cuc (o trencar)

Menjar una mica de cosa al matí per espassar la gana (Gir-Bar). |
distreure la gana, desdejunar, picar |
Ja he matat el cuc.
Avui encara he de trencar el cuc.
El temps de beure un cop per matar el cuc, i estic per vós
-Rondalles, casaponce-.
Aquestes quatre galetes amb vi són per distreure el cuc -En Calçons-.

matar el cuc de l'orella

Atordir parlant o cridant fort, parlar massa (Gir-Bar). |

xisclar, esgolar-se, esgargamellar-se; esvalotar, atabalar, renyar, marejar, cansar; passar el gat per l'esquena, semblar que el maten (Ca), fer es cuc de s'orella malalt (Mall) |
No cridis tant, que em mataràs el cuc de l'orella!

Nen, calla una estona, que em mates el cuc de l'orella!

Fa uns brams que sembla que el maten, quan s'enrebeca
(el nen, Am).

Li va p
assar el gat per l'esquena (el va renyar) -Punt-

enrebecar-se: Fer una rebequeria.


matar el jornal

1 Acabar de passar el dia fent una feina amb calma, perquè no val la pena de començar-ne una de nova. |

matar l'aranya, matar el temps, aprofitar el temps que queda, matar les hores |
Ara, tant se val que acabem de matar el jornal embolicant aquests paquets.

2 Passar el dia treballant poc (Ca). |

passar l'estona, gratar, gratussejar (Ca), matar l'aranya, romancejar, estar-hi molt, entretenir-se |

E
l sogre em ve a ajudar, però mata el jornal cavant quatre cebes (només fa això).
Per aprofitar les parets, has de matar molts jornals a dintre
(s'ha de fer a mà i s'hi està molt).
Ella mata les hores llegint el diari, s'ho empassa tot!

matar el missatger

Expressió d'origen grec. Es diu quan algú castiga a qui li porta noves d'una malifeta, en comptes de castigar l'autor de la malifeta. |

fer pagar a qui no mereix cap culpa |
Han tornat a la tàctica de matar el missatger
(política) –Saó-.


matar l'aranya

Estar sense fer gaire res, entretenir-se a la feina, ocupar-se de coses sense importància ni necessitat (Ca-Bar-Val-Mall). |


matar aranyes (Mall), pentinar el gat, matar el temps (Gir-Bar-Val), perdre el temps, passar l'estona, matar l'estona, ronsejar, matar hores, pardalejar (Mall) |

Aquest al·lot és un gandul, només sap matar aranyes.

Jo els pago perquè treballin, no perquè es passin el dia matant l'aranya.

Vam passar mitja hora matant l'aranya
(discutint quin obsequi li faríem).

Al matí matem el temps cosint roba per a les nines.

Ara que és jubilat no sap com matar el temps.

A -
Que feu per aquí? B -Matem l'estona -TV3-.
No vinc pas per fer feina, vinc a matar l'aranya
.
Què vols fer?, acabar de matar el dia
(mira la TV, al vespre).
La feina ja és feta, ara matem l'aranya
(fem petites coses per esperar l'hora de plegar).

matar-les callant *

Sembla molt bon noi, en Gifre, però és dels que tira la pedra i amaga la mà (o és un nyeu-nyeu, és fals, no fa gaire fressa, és maula -Bar-, és una gata moixa -Bar-Val-, és una gata maula, és una mosca balba -Val-, és una mosca morta, fa el sompo, té urpes -o ungles- de gat i cara de beat, però sempre se n'ix amb la seua -Val-; no però les mata callant).

matar llops

Fer una cosa difícil o complicada (Ca). |

ésser costerut, de mal fer, ingrat, espinós |
A
-Hi ha quinze nens que han demanat beca i només ens n'han donades sis -parla el director de l'escola-. B -I, què s'ha de fer? A -M'han dit que miri quins són els més necessitats i que jo mateix decideixi quines famílies se les mereixen més. B -Això és anar a matar llops!

Tan tranquil que estic aquí a casa i ara vés a matar llops!
(al vespre ha d'anar a una reunió per decidir quan ha de pagar cada casa per l'arranjament del carrer; ja suposa que hi haurà crits)

matar-lo seria poc

Hom ho diu de qui en fa alguna de molt grossa (Am). |

Déu n'hi do!, n'hi hauria per matar-lo! |

A -Van deixar un auto aparcat a davant del garatge de casa i vaig haver d'anar a treballar amb el cotxe de línia. B -Hi ha gent que, matar-los seria poc!

matar mosques a canonades

A -Embarguen un cotxe per un deute de 4 euros. B -Això és matar mosques a canonades.

nota: 'Matar mosques a canonades' es diu molt en castellà. Malgrat que tenim moltes locucions ben nostres, no ens atrevim a rebutjar-la completament perquè és molt expressiva.

Altres solucions: Exagerar, fer-ne un gra massa, portar a ultrança, fer d'una palla un paller, fer d'una puça un cavall, d'un pet fer-ne cent esquerdes, fer-ne un món, fer-ne un carall massa, fer-ne una mica massa, passar de ratlla, abusar, excedir-se, fer bogeries, anar-se'n la mà, passar de mida, passar de taca d'oli, fer-ne un caramull (Mall) |


me cag en sa teva fel!

Expressió grossera de menyspreu dirigida a algú per tal d'ofendre'l (Mall). |
(me cag en sa teva còrpora, me cag en sa teva llana!, me cag en sa teva ànima! Mall) |
Me l'has feta bona Joan, me cag en sa teva fel!

me cago en cony!

Hom ho sol dir quan està enutjat, per esbravar-se. |

(me cago en masta, me caso en l'olla -Gir-Val-, me caso en la pell d'un burro vell, me caso en ronda!, me caso en l'ou -Gir-Val-, me caso en Judes!, me caso en la pell de Judes!, me caso en mi, me cago en mi, me cag en sa teva fel!)
M'han fet una ratllada a la façana. Me cago en cony!

nota: 'Me caso en' és un eufemisme per no dir 'cago'. Té un aire més fi.

me la bufa! (i: a mi me la sua, me la porta fluixa) *

A mi més igual tot el que diuen (o a mi m'importa un rave -Val-, a mi tant m'és, no m'interessa gens, tant se me'n dóna -Gir-Val-, tant se me'n fot, més ben igual, no m'importa ben gota, se me'n fot, em té igual -Val-; no a mi me la bufa, a mi me la sua, a mi me la porta fluixa, m'importa un pebrot).


medi de vida *

El seu mitjà de vida és aquest (o es guanya la vida així, es guanya la vida fent això; no el seu medi de vida és aquest) -TV3-.


'medir' les paraules *

Has d'anar amb compte a l'hora de parlar (o t'hi has de mirar, t'hi has de fixar, has d'anar alerta, has de mirar què dius, has de vigilar què dius, has de tenir cura amb les paraules; no has de 'medir' les paraules).
nota: '
mesurar les paraules' és correcte, és al DIEC, però pensem que són més nostres els altres exemples que us proposem.

'medir' les seves forces (o mesurar les seves forces) *

Els dos equips competiran per la copa (o lluitaran, rivalitzaran, jugaran l'un contra l'altre; no 'mediran' les seves forces; millor que mesuraran les seves forces) -CR-.

nota: En física, sí que es diu 'mesurar les forces'.


'mejorando' lo presente

És una senyora preciosa, sense desmerèixer-vos a vosaltres (o però vosaltres encara en sou més, però no tant com vosaltres, després de tu -o de vosaltres-; no 'mejorando' lo presente).


mel de romer

Expressió que indica que alguna cosa és bona, agradable (Cas). |
collonut, magnífic, mel (Camp de Morvedre) |

Si Europa no es cansa de subvencionar-nos, mel de romer.

menar (una cosa)

Fer una cosa; fer-la bé o malament. |

dur, portar, conduir |
La noia ja sap menar l'auto.

El seu noi mena mala vida
(no treballa, beu...).
Els diners s'han de menar bé
(saber-los gastar quan convé, no de qualsevol manera).
Aquest jersei mena'l bé, que és nou.

Aquesta mainada mena molta fressa
(fan xivarri).
Un grup de veïns han anat a menar fressa a l'ajuntament
(a protestar).
A
-Tenia una cinquantena de tórtores i ahir les vaig trobar totes mortes; algun veí me les ha emmetzinades. B -Devien empipar molt. A -Això si, al matí molestaven. B -Algú ho ha solucionat sense menar fressa.
Aquest noi, si enraona, no treballa: no li menis conversa
(no hi parlis).
nota: Els dos primers exemples són usuals a Mallorca, per bé que n'eren més fa uns anys.

menar arreu (una cosa)

Agafar les coses d'un lloc i no deixar-n'hi cap. |

collir-ho tot, menjar-s'ho tot, no deixar res, endur-s'ho tot, (collir arreu, agafar arreu Mall-Gir) |

Vam menar la vinya arreu (la vam collir tota).

El ramat d'en Carles se m'ha ficat a l'hort i, qui els ha parits!, m'ho han menat arreu (= s'ho han menjat tot).

M'han entrat a l'hort i m'han menat les tomates arreu (me les han robades totes).

Si et van al sembrat, els ocells, ho menen arreu (= no te'n deixen).

Les garses menen arreu les tomates.


menar-la

No saber què fa, algú, perquè està embriac o per alguna altra causa. |

anar torrat, dur un gat, anar calent d'orelles, semblar un soldat borratxo (Am) |

Noi, ets boig o la menes? (ho diuen a un que fa bestieses).

A -M'he tornat a equivocar. B -Sembla que la menis!

Ahir m'entrebancava a cada pas: semblava un soldat borratxo (venia de fer-se una prova de l'hospital).


menar la barca

Ésser qui pren les decisions en un lloc (Cat Nord). |

manar, dirigir, remenar les cireres |

No sé pas qui mena la barca, allà -Arrels-.


menar la pressa

1 Demanar a algú que faci una cosa de pressa. |

fer anar de pressa, fer córrer |

A -Com va la feina, Lluís? B -Bé, ningú no em mena la pressa (vaig fent).

No li meneu la pressa, que és gran.

Gansejava fregant la màquina i l'encarregat li va anar a menar la pressa.

2 Pressionar d'alguna manera a algú (Ca). |

espavilar, escarmentar, treure la mandra, menar la petaquina (Ca) |

A -Aquest veí que tens és capaç d'arrencar-te les fites. B -Que ho faci, ja li menaré la pressa! (el denunciaré).

El Bilbao mena la pressa al Castelló (l'atrapa a la classificació)

nota: No sabem d'on ve el mot 'petaquina'.


menar por

Ésser valent (Mall). |
tenir por; ésser coratjós, agosarat, animós |
Mestre Nadal era home que no menava por a la feina
.
nota
: També es diu "menar respecte, menar enveja, menar pressa, etc.".

menar rem

1 Fer anar moltes coses, treballar molt, proposar moltes coses. |

tenir molt de rem, abraçar molt; enraonar molt, xerrar |

Aquell home mena molt de rem (treballa molts camps).

A -Menes molt de rem. Què et passa? (enraona, crida) B -Mira, parlem d'un viatge que volem fer.

Per nosaltres no heu de menar gaire rem: menjarem qualsevol cosa (= no tingueu remenament).

La nena mena un rem! (xerra, riu...).

2 Fer-se, algú, propaganda |
alabar-se, fer el gros, presumir, ésser un mestretites |

Ha comprat un cotxe car, i mena un rem! (en parla, l'ensenya a tothom)


menar sa casa

Fer i controlar les feines d’una casa (Men-Mall). |
dur el timó, portar la batuta, portar el pòndol, portar el rem (Gir) |
Sobretot havia de menar ses cases ben netes, sempre tenir es menjar fet a hora i... (madona) -Fets-

mengi (+ nom d'un menjar), senyor rector, o les darem al bacó

Ho sol dir qui vol aprofitar un producte. A l'Empordà es diu entre amics, quan s'ofereix menjar i es vol fer broma (Bar). |

menja (+ nom d'un menjar), igualment les hem de donar als porcs (Ca); mengi (+ nom d'un menjar), tanmateix l'hem de donar an es porc |

Aquestes figues es faran malbé. Au, mengi'n, senyor rector, o les darem al bacó.

Menja un plat d'arròs, Joan; igualment l'hem de donar als porcs -de broma- (tu, si fa no fa, tens la mateixa categoria que ells).


menja bé i caga fort i no tingues por de la mort

Vol dir que no cal una alimentació suau per a viure molt, sinó tot el contrari (Val). |
El meu metge m’ha dit que no menge tanta bleda, sinó que menge bé i cague fort i que no tinga por de la mort.

menja cues de pansa

Hom ho diu a qui no té memòria. |
menja panses, has de menjar cues de pansa i fetge de mosquit |
A
-No em recordo del nom d'aquella noia d'Alzira. B -Menja cues de pansa!
C -No sé si la dona m'ha dit que anava a Barcelona o a Sabadell. D -Sí que et veig malament!, hauràs de menjar cues de pansa i fetge de mosquit.

menjar (coses)

El verb menjar s'usa de substitut d'altres verbs. |

Els pilots catalans, us ho mengeu tot (domineu, guanyeu sempre) -CR-.

Els de tercer juguen a futbol amb els de sisè, i se'ls mengen (en saben més, els donen deu voltes, els guanyen).

L'àrbitre s'ha menjat un penal -C33-.

Ens insulten i ens ho mengem (i callem) -8TV-.

Es menjava la criatura a petons -TV3-.

Tu no vols treballar i et menges el pa de casa teva.


m
enjar a bocí ple

Menjar amb tota la boca plena, botint les galtes (Val). |
fer bola; atipar-se com un lladre, (menjar més que una revolta de riu, menjar-se els ferros de la presó, menjar a dos queixos, menjar com un llop) |
El meu nét té molt bona gana, i s’ho menja tot a bocí ple.

menjar a té qui té

Menjar molt i sense miraments (Mall). |
atipar-se com un lladre, (menjar com un porc, com un trabuc Mall); menjar com un bou, més que una revolta de riu, com una llima, més que un porc; ésser com un avenc, |
Així és que menjava a té qui té i bevia més que no menjava... I això fou la causa que quan vaig arribar a ca nostra, dins el meu ventre s’hi armà un tiberi del dimoni (Joan Ferrer Serra, llibre).
La mainada el que vol és mamar a té qui té, sense reglamentacions ni impediments, a la descarada -Els nins-.


menjar amb els ulls

Demanar més o menys menjar segons la presentació de la menja (Gir-Val-Mall). |

menjar pels ulls, menjar amb la vista, menjar més amb els ulls que amb la boca (Gir-Val) |

Nen, tu prens molt i llavors en deixes la meitat, menges més amb els ulls que amb la boca. Si no ho has de menester, no ho agafis.

A -El nen em demana llaminadures. B -Perquè les veu a l'aparador. La mainada mengen amb els ulls.

El menjar ha de ser ben presentat; es menja més amb els ulls que amb la boca.

Menja pels ulls, la nena (compra préssecs grossos que no tenen cap gust).



menjar amb farnats

Es diu d'un lloc on el menjar és dolent i mal preparat. |
menjar malament; menjussa, gasòfia, solls (Val) |
A cal meu cosí sempre mengen amb farnats: tot va a la brutesca i el menjar no val una malla.
No sé pas què fa aquesta cuinera!, tot ho porta enllefernat: això sembla el farnat de can Bosc! (Ca)
Només menjàvem solls, en aquell pis d’estudiants (Val).


menjar com un pinsà

Ésser poc menjador. |

menjar com un poll, menjar com una cardina, menjar com un pardalet (Val), menjar hòsties d'anar a missa, ésser poc de vida, menjar hòsties de missa (Am), no baixar (el menjar, Ca) |

L'avi menja com un pinsà.

No em baixa, tanta dolçor (em costa de passar).

Menges com un ocell. Que estàs malalt? –Rondalles, Casaponce-.


menjar com un porc

Menjar amb poca delicadesa (Gir-Mall). |

menjar malament; ésser brut, menjant; ésser un bacó |

Aquest home menja com un porc.


menjar com un trabuc

Menjar molt (Mall). |
afartar-se com un lladre, menjar com una llima nova,
menjar tant que vol, menjar per dos dies -o per tres- (Am), ésser molt de vida, cruspir-s'ho tot, menjar com un elefant, menjar com un llop, menjar com una rata de graner (Am), fer fart de llop (Bar) (pegar una panxada de voltor, menjar com un falcó, menjar més que una mola nova Val), tenir més fam que un lladre (Mall) |
Saps que ho és, de menjador: menja com un trabuc!

Són molt de vida, aquestes criatures.
Avui he menjar per tres dies.

El meu home menja tant que vol i és ben prim.

Ara tinc molta gana: menjaria com un llop.


menjar com una revolta de riu (o més que)

Menjar molta quantitat (Cas). |
menjar com una llima nova (Gir-Bar), tindre bona barra, ser de bona gana, menjar més que un porc,
menjar més que el gram (Am) |
La tia Conxa menjava com una revolta de riu i havia criat una panxa cardenalícia –La cara oculta de la lluna-. 
Aquest home menja més que el gram.

menjar el coco * (i: menjar el 'tarro') *

El seu pare li escalfa el cap, i ara ja demana una moto (o li omple el cap, l'engresca, l'influeix, l'atabala, l'entabana, li és sempre a sobre amb motos, li infla el cap, li unfla el cap -Val-, li renta el cervell; no li menja el coco, li menja el 'tarro').

No hi rumiïs tant i compra la màquina (o no t'ho pensis tant, no t'hi amoïnis, no t'hi escalfis el cap; no no et mengis el coco!, no et mengis el 'tarro', no et mengis el cap) -TV3-.

menjar el terreny (a algú) *

Això ho has de fer tu, perquè et toca: no et deixis dominar (o no et deixis enjovar, no et deixis pujar a cavall, t'has d'imposar; millor que no et deixis menjar el terreny) -C33-.

L'hotel nou ens fa una competència molt forta (o ens pren clients, ens fa anar malament, ens perjudia; milor que se'ns menja el terreny).


menjar en el mateix plat

Ésser molt amics, dues persones. |

ésser carn i ungla, haver-hi molta franquesa, ésser tap i carabassa, ésser cul i merda, ésser corda i poal |
Què heu menjat en el mateix plat?
(hi té molta franquesa)

Hi tens molta franquesa amb aquesta noia, sembla que hàgiu menjat en el mateix plat.

A -
Diuen que sou amics. B -Ens coneixem, però aquest senyor i jo no hem menjat mai al mateix plat: tenim el pa molt ben partit. 


menjar la moral *

Ens tenen el peu al coll altra vegada (o cada vegada ens guanyen, no hi tenim res a fer, ens tenen espantats, tenen més moral que nosaltres; no ens tenen menjada la moral).

Fer aquests malabarismes amb la pilota és una manera de fer baixar la moral al rival (o de desanimar, de descoratjar, de desmoralitzar, de dominar, de fer abaixar la cresta; millor que de menjar la moral).


menjar per dos (o per tres)

Menjar molt i en abundància (Cas). |
menjar com un bou, ésser una llima, menjar per quatre (Bar), menjar més que una revolta de riu (Cas) |
Tot ho intercanviava llevat del menjar, que gana mai no li n’ha faltat, ni avui, que menja per tres -La cara oculta de la lluna-.

menjar per emportar *

Menjar per endur-se'n (o per emportar-se'n; no per emportar).


menjar per la gana que es té

Prendre la quantitat de menjar que es necessita, sense forçar la gana i sense limitacions (Gir-Mall). |

menjar el que convé |
Que tothom mengi per la gana que tingui.

No hi insistiu, que no en vull més: haig de menjar per la gana que tinc.


menjar poc i pair bé

Les coses s'han d'anar fent a poc a poc. |

no es pot matar tot el que és gras, s'ha d'anar fent |
No t'atipis tant, home: val més menjar poc i pair bé.

A
-Aquesta feina que ens queda la podem deixar per a demà. B -Sí, val més menjar poc i pair bé.

menjar-s'ho el llop

Perdre's una cosa per tothom (Bar). |

no aprofitar-se'n ningú, no servir de res; en negocis que no entens, hi deixaràs les dents |

A -Els tres germans no s'avenen. B -Sí, aquest negoci se'l menjarà el llop.


menjar-se amb els ulls

Fixar la mirada en una persona o en una cosa (Am-Bar-Mall-Men). |
mirar amb avidesa, mirar amb interès, mirar-se, guaitar amb passió, semblar que se la beu (Ca-Am), no perdre ni un sacre (la Franja) |

Els soldats es menjaven les noies amb els ulls -CR-.
Està ben enamorat d'aquella noi, sembla que se la beu.

En Pere Bosch, tot passant, menjant-se-la amb els ulls i amb veu enfosquida per l'emoció... -Novel·letes menorquines-.
Ara bé, encara que només ho hagués presenciat la Brígida, i no se'n va perdre ni un sacre, ni una miqueta...
–Granota-.
sacre: Quadre que contenia les oracions que havia de dir el sacerdot.

menjar-se com bresques (un aliment)

Menjar, algú, molt i de pressa, perquè troba una menja molt bona (Ca-Val). |
agradar molt, menjar com si fos un llamí (Am), trobar molt bo, menjar amb molt de gust, menjar amb avidesa, fer bresques -d'una cosa- (Gandesa DCVB),  menjar-se una cosa al cap d'un tinyós (Bar) |
Els préssecs, se'ls menja com bresques -Ca- (dels préssecs, en fa un llamí -Am).
L'avi es menjava la carn salada com bresques.
Es mengen com bresques, aquests xuixos.
Ara no vol el plàtan, però sempre se'l menja com si fóra bresca
(Val).
Li agraden molt els canelons, en menjaria al cap d'un tinyós!

menjar-se de viu en viu

Dominar, una persona a una altra, completament. |

dominar del tot, dominar de cap a cap, passar al davant, menjar-se viu (DIEC), menjar-se cru (DCVB) |

Aquesta noia es deu menjar el seu home de viu en viu (el deu esgotar sexualment).

Aquest home es menja les propietats de la dona de viu (obliga la dona a donar-li tot i ell s'ho gasta)

Els seus nois el van xuclant, xuclant; se'l mengen de viu en viu i el van acabant, fins que haurà d'anar a demanar almoina.

Té sis anys i es menja la seva germana de viu en viu (és espavilada i la domina; l'altra és un sant encanteri -és encantada, Am-).

Si no vigiles, se't mengen de viu en viu (t'ho prenen tot).

Si ho dius, se't mengen cru -Temps-.

nota: 1 'Menjar-se cru' també es diu en castellà. No en sabem prou per dir si és una manera de dir bona o no ho és.

2 Vegeu també 'de viu en viu'


menjar-se els dimonis (a algú)

Tindre molta ràbia i malícia (Cas). |
endur-se'l la ràbia, estar molt irritat, (endur-se'l -a algú- el dimoni Mall) |
Així és com parlaria als amics, tirant floretes al gendre i a la màquina, però per dins se’l menjarien els dimonis –La cara oculta de la lluna-.
Quan veien que nosaltres ens guanyàvem tan bé la vida, la ràbia se’ls enduia (Ca).

menjar-se, la curiositat

Tenir molt d'interès per saber quelcom. |

estar encuriosit, tenir molta curiositat; ésser tafaner, curiós, indiscret |
Se'm menja la curiositat
–C33-.

menjar-se la llengua el gat (a algú) *

El Vicent de Maganya, amb aquell últim comentari va quedar mut (o ja no va dir ni pruna, va callar com un mort, no va obrir més la boca, no va dir ni piu; no se li menjà la llengua el gat) –La cara oculta de la lluna-.
Noi, que no tens llengua, que no dius res?
(o que no saps dir res?, que ets mut?; no que se t'ha menjat la llengua el gat?)

menjar-se les cames, com els pops!

Es diu d’un pescador que pesca malament o que no en sap gaire (Cotlliure, Cat Nord).
Aquest es menjarà les cames, com els pops!

menjar-se un marró (o: menjar-se marrons) *

L'equip ha perdut i jo he de pagar la festa -el porter, ha fet una errada- (o i jo sóc el manxaire, i jo m'he de carregar les cabres, i jo m'he de carregar el mort -Gir-Val-, i em carreguen el neulers a mi; no i jo m'he de menjar el marró).

nota: Vegeu també 'empassar-se gripaus'

nota: Altres solucions: (haver-se de menjar allò que els gats amaguen, haver-se d'empassar saliva, haver-se de mossegar els llavis -o la llengua-; Tresponts)

menjaria llamps encesos!


Es diu de qui és molt menjador (Mall). |

menja com una llima nova, s'atipa com un lladre, es menjaria
un bou amb banyes, menjaria macs de rota (Mall), (és com un avenc, menja més que una revolta de riu, menja com una grípia, és cavall de bona barra, té un bon davallant Val) |
Saps que n’és de menjador, en Toni; menjaria llamps encesos!

ment (+ adjectiu) *

La policia ha atrapat el líder de l'atracament (o el cap de colla, l'intel·lectual, l'organitzador; no la ment pensant) -CR-.

La negociació és difícil perquè ells són persones tancades (o de mentalitat tancada, del morro fort, tossuts, marrans, que no desdeixen, que van a la seva; no són ments tancades

nota: Pensem que aquest ús de 'ment' és un anglicisme.


mentid
a de les que no fan mal

Mentida que no perjudica a ningú. |

mentida innocent, mentida per quedar bé, mentida piadosa |
A
-Per què li has dit que la veies més prima, si s'ha engreixat? B -Mira, això són mentides de les que no fan mal a ningú.


mentida podrida!

Això no és veritat (Gir-Mall). |
mentida!, és fals! |
A -M'han dit que vas a treballar a Felanitx. B -Mentida podrida!


mentir més que un ase no fa pets

Ésser una persona molt mentidera (Mall). |

deixar-les anar com els ases els pets, (ésser fals -o mentir- com s'ànima de Judes, mentir per la gola, ésser més mentider que es diari Mall), (mentir a la descarada, mentir pel coll Val) |
A banda de mentir més que un ase no fa pets, només saps dividir.

mentre crida no s'afoga

Es recomana de no fer cas dels crits d'algú. |

mentre criden no s'escanyen (DCVB), que cridi tant que vulgui, deixeu-lo cridar, que vagi cridant! |

A -El meu home sempre crida. B -Deixa'l cridar: mentre crida no s'afoga.

mentre el cap sigui a sobre les espatlles, no t'espantis

Hom ho diu per animar a qui no n'està gaire (Ca). |

encara que el coll sigui a terra, tu endavant! (Ca), no t'espantis mai!, no t'acolloneixis mai; tu, pit i collons!, no t'has d'acovardir mai! |

A -Em penso que no serviré per fer de carnisser, la sang em fa por. B -No home, no; això és els primers dies. Tu, mentre el cap sigui a sobre les espatlles, no t'espantis.

mentre el cos aguanti

Mentre tingui força per fer aquesta activitat. |

fins que el cos digui prou, mentre pugui, mentre ho pugui aguantar, tant com pugui, fins que la salut em digui prou, mentre tingui salut |

Treballaré mentre el cos aguanti (no em jubilaré).

nota: Pensem que 'mentre el cos aguanti' és una bona construcció, però són preferibles les alternatives que us proposem.

mentre fem això no fem res més

No ens amoïnem per allò que ens manen que fem, encara que veiem que ens fan perdre el temps. |

tant és fer una cosa com l'altra, tant és treballar com fer feina, cap maldecap!; qui paga, mana |

L'encarregat vol que pintem?: doncs pintem, mentre fem això no fem res més.

A -Cada dia hem de fer sortides i activitats extres i els llibres no avancen. B -I què vol dir?, mentre fem això no fem res més.


mentre filen no debanen

Fer dues coses alhora no és bo (Men). |
no es pot repicar i anar a la processó; voler ser a l'hort i a la vinya; la dona borratxa i el vi al celler, no pot ser |
Rallen i en acabat no els queda la feina bé, perquè mentre filen no debanen.

mentre hi hagi burros, els savis aniran a cavall (o els eixerits)

Quan en un país hi ha poca cultura, els qui hi manen se n'aprofiten. |

sempre hi haurà qui anirà a cavall; es necessiten ases per poder anar a cavall; mentre hi hagi beneits, hi haurà vius (Mall); els rics volen rucs |
A -Ara, a les escoles, tot és jugar, i treballar, poc. B -És ben clar, volen rucs: mentre hi hagi burros, els savis aniran a cavall.


mentrimentres

Fins d'aquí a un temps (Val). |
mentre, mentrestant, entretant, en l'entretant, de moment, en aquest endemig,
dementre (Am-Gir) |
Ja se sabrà la veritat, però mentrimentres, embolica que fa fort.
Jo escrivia a la pissarra i dementre la mainada feia dibuix.
Mira, jo vaig a cercar ciment i tu, dementre, neteja el terra.


menuix com una caramuixa

Es diu d'una persona molt petita (Am). |
menut, petitó |
La nena de la Dolors és menuixa com una caramuixa.
nota: Vegeu "menuix" al Volum 1.

menut (+ nom)! *

Quin desgavell, tot plegat! (o quin merder!, quin desordre!, quin embolic de cordes!; no menut desgavell!) -Saó-.

menys feina!

Se sol dir per consolar a qui ha rebut una desconsideració. També ho pot dir ell mateix. |
millor!, ni pregar-hi, tot això t'estalviaràs, cal maldecap |

A -No ens van fer saber que s'havia mort en Carles. B -Menys feina.
Van a Montserrat i no m'ho han dit; ara, menys feina!

menys mal (i: 'menos' mal) *

Sort n'hi ha que hem empatat (o sort en tenim que, quina sort que, encara gràcies que; no menys mal que hem empatat, 'menos' mal que...).

A -Els tens aquí, els discos? B -Sí. A -Quina sort! (o encara bo -Val-, encara rai; no menys mal) -CR-.
El perill greu ja ha passat, per sort!
(o encara rai!, encara sort! -Gir-Val-, sort que ja ha passat!, bon goig que ja hagi passat; no menys mal!) -CR-.

merda a l'espardenya

Les coses no sortiran pas bé (Am). |

malament rai, no anem pas bé, merda al gec (Am), no m'ho crec pas, no serà veritat; veure-ho brut |

A mi la política no em dóna res, per tant: merda a l'espardenya (= no m'hi poso, hi perdria temps i diners).

Si ve aquest, merda a l'espardenya: segur que perdrem (malament).

Aquell, merda a l'espardenya (no hi entén gens, no t'adobarà pas l'avaria).

Merda a l'espardenya, si no anem tots junts (no ens en sortirem pas).

A -Farem un país sense corrupció. B -Merda a l'espardenya! (que no).

Ara ho veig molt brut, això de l'economia (malament).

merda viva

Excrements sense descompondre (Am). |

femta real, fems |

Hem hagut de treure merda viva d'aquell desguàs embossat. 

merèixer la pena *

No ho he demanat perquè no val la pena (o perquè no paga la pena -Val-; no perquè no mereix la pena).

'meridianament' clar.

Tenia molt clar que els motius de la desocupació eren... (o tenia ben clar, era clar com la llum dels dia que; no era 'meridianament clar' que) –Punt-

més abans

Mésa aviat (Am). |

Hem de començar més abans (més aviat, més d'hora).
L'any passat varen plegar més abans, les classes.

Ara, fa calor més abans.

Ho havies d'haver fet més abans, això.

Més abans és tímida, la Roseta
(les Planes d'Hostoles).
nota: Pensem que l'ús 'més abans' en comptes de 'més aviat' és un localisme. 'Más antes' en castellà es considera un error.

més aïna

Locució que s’usa per indicar que es prefereix una cosa i no una altra expressada o suposada com a possible (Val). |
més aviat, tirant a, amb tendència a, més tost (Mall) |
No es tracta d'una gramàtica completa, sinó més aïna d'una relació de les particularitats del valencià.

més aviat

1 Amb tendència a. |

tirant a, (més aïna, més prompte Val), més tost (Mall) |
Més aviat em va gros, aquest jersei.

M'interessa més aviat poc, això que dius.

Més aviat n'hi ha més, de vint-i-cinc.

A les sis és més aviat clar.

Jo, m'és aviat soc poruc.

A –
Et posem la crema a la cara? B –No, més aviat aquí a l'esquena, perquè no m'ulceri.
C –
Teniu la pressió alta? D –Més aviat sí.
Més aviat la competència serà entre els compradors.

No és un treball de recerca, sinó, més tost, una faena.

2 Primer que un altre. |

abans |

He collit tomàquets més aviat que l'altra gent.

M'he despertat més aviat que no tocava.

més aviat ho haguessis dit!

Es diu quan una cosa passa just després d'haver-la dita. |

més aviat n'haguéssim parlat! (Ca), ja és aquí, ja surt; no es pot dir mal que no surti l'animal (si és una persona) |
A -
Ha tocat el despertador? (de seguida se sent ringgg) B -Més aviat ho haguessis dit!
C
-Deuen donar el dinar aviat. D -Més aviat n'haguéssim parlat (ja el duen; a l'hospital).
A
–Està tranquil, el gos (tiren un petard). B –Més aviat ho haguessis dit! (ja no n'està)

més aviat més que menys

La quantitat que es diu potser quedar petita. |

em sembla que tiro -o que quedo- curt, com a mínim, pel cap baix (Val), almenys |
Hi ha un quilòmetre de la casa a la platja, més aviat més que menys.

Aquella dona deu tenir 80 anys, més aviat més que menys.

més aviat que tard (o més prest que tard, més d'hora que tard, més prompte que tard) *

Aviat veurem una dona presidint la Generalitat (o no trigarem pas a tenir una dona, no tardarem pas a veure, abans de gaire tindrem, d'aquí a poc temps, prest, prompte, un moment o altre, un dia o altre; millor que més aviat que tard).

nota: Pensem que 'més aviat que tard' és un calc del castellà.

més bé *

El cabell, el porto més aviat curt (o tirant a curt, amb tendència a curt; no el porto més bé curt).

Més aviat no m'ha agradat, aquest film (o es pot dir que no m'ha agradat, més aïna no m'ha agradat -Val-; no més bé).
No ho van fer malament, més aviat al contrari
(o ans al contrari; al contrari, que ho van fer bé; no més bé al contrari).

El bandoler és més aviat un mercenari
(o principalment, segurament, possiblement; no més bé) -Llibre-.

Era un home més aviat jove (o tirant a jove; no més bé jove).

nota: 'Més bé' és correcte quan vol dir 'millor'. Ex.: Estic més bé, sense parella. Més bé hauria anat, si m'hagués casat amb ella.

més bé que malament

Força bé (Mall). |
satisfactòriament |
Les gloses de picat sempre acabaven més bé que malament –Albellons-.

més ben dit (i millor dit)

Expressió que en concreta una altra dita adés (Gir-Mall). |
millor dit, per dir-ho millor, més exactament |
Sé que són parents; més ben dit, són pare i fill.
Ella també era empordanesa; més ben dit, de Llançà. 
La rentadora no m'ha anat bé, més ben dit: ara no la compraria.

No ho faran, més ben dit: no ho sé.
Falta un quart, més ben dit: deu minuts, per marxar.

nota
: Pensem, igual que Ruaix, que "més ben dit" és preferible a "millor dit".

més bo

De més qualitat. |

millor, superior |
El meu rellotge és més bo que el teu.


més bo de (+ infinitiu) que

Que no cal esmerçar-hi tant d'esforç (Men-Mall). |
de més bon, més fàcil de
|
Les nenes són més bones de controlar que els nens.

nota:
Vegeu també "bo de (+ verb)"

més brut que una saginera

Molt brut. |
sutjós, brut com un porc, brut com la tinya, brut com una aranya, haver-hi més merda que en una barra de galliner (en un lloc, Ca) |
Surten d’escola més bruts que una saginera.

més bufat (o inflat) que unes xeremies

Es diu quan hom vol assenyalar que qualcú està molt empipat o enutjat (Mall). |
empipat com una ceba -o com una mona- (Gir), més empipat que un misto (Mall) |
Amb totes les pesadures que li han fet va més bufat que unes xeremies.

més cap aquí

Fa menys temps del que diem. |

no fa tant de temps, més recentment |
A
-Aquest llibre es va publicar durant la República. B -Em sembla que va ser més cap aquí.

més clar, aigua *

Si ens presentem a les eleccions, és per guanyar-les: això és clar com la llum del dia (o és clar com el sol de migdia -Bar-, és evident, és clar com l'aigua, és més clar que l'aigua -DNV-, és indiscutible; no més clar, l'aigua; més clar, aigua).


més coent que un all

De molt mal gust (Val). |
carrincló, xaró, ridícul, cursi, tenir el gust al cul (Am) |
Va anar a la comunió de la seua filla amb un vestit molt recarregat i una pamela i tot. Anava més coent que un all.
Sempre ha estat més coent que un all, la burgesia valenciana.
nota: Segons el DIEC, 'coent' no té femení, però sí que en té segons el Diccionari ortogràfic valencià.

més d'un (i: més d'una)

Algunes persones; algunes vegades. |

més d'u (Val), uns quants, algú; més d'una vegada, més d'un cop |
Més d'un ho pensarà,
això
-Temps-.

Més d'una vegada m'ho han dit, que semblo una model.

U m'ha dit el teu secret.

més de l'esperat *

Va venir més gent de la que comptàvem (o de la que ens pensàvem que vindria, del que esperàvem, més del que comptava la gent; no va venir més gent de l'esperat).

més de pressa que el vent

Molt de pressa. |

més llest que el vent (Am), a més córrer, a corre-cuita, com un llampec, a tot vent, a tot estrop, a tota vela, precipitadament, apressadament, (com un llamp, com un llampec Mall), (a tota virolla, a tota paleta Val), de correguda (Val)
Quan la veig me'n vaig més de pressa que el vent (és molt carregosa).
Va anar al carrer més ràpid que el vent (un que protestava a la fàbrica).

més de quatre vegades (i més d'una vegada)

Unes quantes vegades; uns quants. |

més de quatre, tot sovint, de tant en tant |
A -
T'agradaria ser metge? B -Més de quatre vegades ho he pensat.

Més d'una vegada me n'he penedit, de fer aquesta feina.

Més de quatre m'ho han dit, això.

més del (+ mot)

Una quantitat més gran d'una cosa. |

una quantitat superior, més que de costum, més que un foc no en cremaria |
Ets més alta del que sol ser normal
(o que la mitjana, que la majoria; millor que del normal).

El telescopi triga més del
que comptaven a obrir el seu ull (o més del que s'esperava, més del que hom preveia; millor que més del previst) -Avui-.

Aquesta mainada xerren massa
(o passa de mida, com xerren; xerren excessivament, sobre manera; millor que més del compte).

En talles
massa, de cuixot (o més del que farà falta, més del que cal; millor que més del degut).

nota: Trobem 'més del compte' en alguns diccionaris. Són millors les alternatives que us proposem.

més del mateix *

A -Aquesta emissora va contra l'occità. B -Sempre és igual (o sempre fan la mateixa, tornem-hi!, això no vols, això tindràs; sempre som allà mateix, això és la cançó de sempre, això és la cançó de l'enfadós; no és més del mateix) -Avui-.

La setmana vinent, més calor (o tornem-hi amb la calor; no més del mateix).
Si no fem un pensament, l'any 2020 serem allà mateix
(o tot serà igual que ara; no hi haurà mes del mateix) -Temps-.

Encara més?
(o encara no n'hi ha prou?, això és la cançó enfadosa, això carrega; n'hi ha un tip, d'això; n'hi ha un tip, de tot plegat; no encara més del mateix?

més dur que un bloc de glaç

Que no es deixa impressionar, que no mostra els sentiments. |
impassible, indiferent, impertorbable |
La dona m’escoltà sense obrir boca, impassible, i més dura que un bloc de glaç –L’ocell tranquil-.

més emoció, impossible!

Hom ho diu quan està veient un fet emocionant. |

quina emoció!, que en va ser, d'emocionant!, és impressionant, ens fa posar la pell de gallina, el cor em fa un salt de l'emoció, no es pot pas demanar més emoció |
Més emoció, impossible,
en aquest partit -TV3-.

nota: Sentim 'més emoció, impossible!' en les retransmissions esportives. Suposem que és una nova creació d'aquests ambients.


més endavant

En un temps que ha de venir. |

després, un altre dia, més tard, més enllà |
Ara no recordo com es diu; ja me'n recordaré més endavant.

De moment no hi participarem, més endavant ja en parlarem.


més enllà de

1 Després d'una dada, d'una data o d'una hora determinades. |

més endavant, després, posteriorment, més tard; més que |
No es quedaran a Rwanda més enllà del 22 d'agost
-CR-.
La reunió es va allargar més enllà del que estava previst
-TV3-.
No són capaços de llegir més enllà d'una revista del cor.

El fenomen de Catalunya Ràdio va més enllà de xifres i dades
(és més que això) -Avui-.
2 A més de la qüestió que s'està dient. |

a més a més de, de més a més, un cop passada, prescindint de |

Més enllà d'això, també ha parlat de les temperatures.

Més enllà de la tristesa, és lògic preguntar-se si...
-Avui-.
M
és enllà que el fet sigui legal, el que a mi m'indigna és l'actitud d'aquesta gent.
Més enllà dels diners que s'hi guanyen, és molt divertit.


més ert que un fus

Molt recte, amb el cap ben aixecat (Val). |
ben dret, estirat, enciriat (Val), dret com un ciri; tibat, test |
Com que és nana, camina més erta que un fus per parèixer més alta.

més es va perdre a Cuba!

Se sol dir per consolar a algú. |

això no és res, de més grosses se n'han vistes!, de més grosses n'han passades, no en passessin de més grosses!, el món no s'acaba pas aquí, no caure de gaire alt |
A
-Mare de Déu, perdre per tres a zero! B -No hi pateixis, més es va perdre a Cuba!
nota: També es diu molt en castellà.


més estret que fulla de pi (o que una fulla de pi)

Es diu de qui estalvia fora mida (Mall). |
avar, gasiu, coquí; no menja per no cagar |
Pagès sineuer benestant, més estret que fulla de pi, d´aquells que viuen miserables i moren rics, sabeu què vull dir? –Albellons-.

més et diré

Comentari que s'afegeix a una altre. |

i a més, i encara, i encara més et diré!, i una altra te'n diré!, i encara et dic més!, més et vull dir (Bar) |
Ja m'ho penso que ens pagarà un dinar baratet; més et diré: si em convida a xampany dolent, ni el tastaré.

Sí que pot quedar bé, aquest article, i més et diré: si hi poses dibuixos, encara guanyarà.

Aquesta mainada són força ordenats, i encara et diré més: d'ençà que
duen agenda, encara ho són més.

més hi perdrà ell que jo

Això a mi no em preocupa. |

més mal per ell, els maldecaps seran seus, a mi més igual |
Si no vol portar la criatura, que no la porti: més hi perdrà ella que jo
(ho diu el padrí).

més i més

Reforça una afirmació que també es fa (Mall). |
i més si, sobretot si, en progressió creixent |
Té repercussions, més i més si es tracta d’un idioma -Mirall-.
El banc no li hauria d'haver fet aquest préstec, més i més si tenim present que la seva empresa va fer fallida fa un any.
Hauran de fer el camí marxa enrera, més i més si tenim present que ja havien vist el rètol que indicava camí tallat.

més mal per (+ pronom)

És ell qui té el problema, si passa això que dius. |

pitjor per ell (Val-Mall), ja s'ho farà!, cap maldecap!; tu t'ho perds!, per tu faràs! |
Més mal per ell, si és així
(es droga).
Si no t'escolten, més mal per ells
(no aprendran).
Si no estic bé, més mal per mi, però, si no, podré treballar millor que ara
(de jubilat).
A -
Sents què et dic! B -Més mal per mi, si sóc sord i no sento les coses.
Més mal per ell, si es mata
(cap maldecap).
C -
No parlo català. D –Més mal per tu! 

Si no vols escoltar, més mal per tu! (per tu faràs!)

E -T'has empassat un cuc (menjant fruita). F –Més mal per ell.
G
-El teu germà és a la classe castigat. H -Més mal per ell.
Més mal que les hagis de vigilar, les noies
(malament, si no tenen seny elles).

I –Està malalt. J –Més mal per ell! (cal maldecap; no el pot veure).

més n'hi hagués! (i: més n'hi hagués hagut!)

Hom ho diu de menjar, fer, exposar o d'altres accions, quan es poden fer amb escreix. |

encara en volia més, els hi ha posats tots encara i no en tenia prou, encara que n'hi hagués més, més en vinguessin! |

A -Vas ballar tots els balls? B -Més n'haguessin tocats!

Ha donat tots els ous que teníem a la veïna: més n'hi haguessin! (li sap greu)

S'ho han menjat tot, el nen: més n'hi hagués hagut!

S'han mort tots, en aquest film: més n'hi hagués hagut!

A -Els vendràs tots, aquests coloms? B -Més n'hi hagués.

Tothom va a treballar amb cotxe: més n'hi hagués!

A -Menja la iaia? B –Més n'hi hagués!

Més n'hi hagués, de botifarres! (també ens les menjaríem)

Sí que hi haurà cafè per a tothom: més en vinguessin! (encara en sobrarà).


més net que un cel de lladres

Es diu d’una cosa que està molt neta (Moixonies, Mall). |
net com una patena, (net com una copeta d’or, tan net com ses flors Mall) |
Va estar tot el dia fent dissabte. Ho va deixar tot més net que un cel de lladres.

més o menys

D'una manera aproximada. |

poc ençà poc enllà, poc o molt, si fa no fa (Gir-Val), més o manco (Val-Mall-Men) |
Ho mantenien més o menys secret.

A -
És un fan d'aquest corredor? B -Sí, més o menys.

I quan van ser, poc més poc manco, on s'havien trobat es matí, es van...
-Fets, Men-


més poc

Locució adverbial que denota una reducció o minva en una determinada quantitat (Mall-Am). |
menys, no tant com |
Actualment n’hi ha més pocs, de boscos (Mall).
Les cases valien més poc, fins ara (Am).
Hi havia molta gent a la plaça, però ara n'hi ha més poca (Am).
A Figueres hi viuen més poques persones que a Girona (Am).
Aquest any hi ha hagut més poc blat que l'any passat (Ca).
Quan més poc hi estiguin, els paletes, millor (Am). 
N'hi ha més pocs que ahir, de clients.

En sé més poc que tu, de parlar occità.
Cada dia m'interessa més poc, l'economia.

Posa-n'hi més poc, de sucre.

Has de menjar més poc.

Cada dia dormo més poc.


més prompte

Locució adverbial que s'usa per contraposar dues coses, la primera de les quals s’ajusta més a allò que volem expressar. |
més aviat, més aïna -o més aïnes- (Val) |
Sentia més prompte compassió que por.
La cultura de la conservació (la cultura en general, vaja) no ha estat mai una de les prioritats, més prompte al contrari.

(adjectiu) més que (+ adjectiu)

Manera de remarcar l'improperi (Gir-Val-Mall). |

Ximplet!, més que ximplet!
Això li havies de dir? Burro més que burro!


més que (i: més de)

Amb més quantitat. |

més, passa de |
Aquest any ha glaçat més que de costum.

Has tardat més que del que tocava.

A -
És vell? B -Més que vell! (molt)

Ara fa calor, més que abans.

Ara passa més que mai, això.


més que ell no val (o: més que tu no vals)

Hom ho diu de qui no ens aporta gaires coses bones. |

molt; em fa perdre el temps, no em deixa fer |
Aquesta criatura em fot més feina que ell no val
(em fa perdre el temps).
Ve aquí per ajudar-me i em fa perdre més temps que ell no val!
(m’ensenya coses, em distreu i la feina no es fa)
Hi passo més que tu no vals, per davant del mercat.


més que menys

Més aviat més que menys. |

tirant a més, pel cap baix, probablement més |
He perdut catorze mil duros, més que menys.

I ell, aquesta afecció, més que menys afectada de sentit polític no la sentia
(Fabra) -Miracle-

més que ningú

Més que totes les altres persones. |

més que cap altre, més que els altres, és qui salta més, és qui en sap més |
Salta més que ningú i marca el primer gol
-TV3-.
nota: Pensem que 'més que ningú' és una solució correcta, encara que probablement es diu molt per influència del castellà.


més que res (i: més que altra cosa) *

Aquest disc és, sobretot, un homenatge a l'autor (o principalment, especialment, per damunt de tot, més que tot; no més que res) -CI-.

T'ho deia, sobretot, per publicitat (o especialment; no més que res).
L'ajuda és sobretot simbòlica
(o especialment, és més simbòlica que res més; millor que més que una altra cosa) -CR-.

Sobretot fa de porter
(o fonamentalment, principalment; millor que fa més de porter que altra cosa) –CR- .

Ho he fet, més que tot, per esperar el dinar
(menjar un mos, Gir).


més recte que un fil d’obrar barandats

Disciplinat, sotmès a una educació estricta (Cas). |
més recte que un fil, dret com una i |
La resta del món continua a la seua sense saber com una mare adreça el seu fill més recte que un fil d’obrar barandats.–La cara oculta de la lluna-.

més sa que un gra d’all

Es diu d'una persona que té molt bona salut (Mall). |
tendre i fresc, fresc com una rosa, valent, que fa cara de bon any, dret com un all (Mall) |
Té una salut de ferro i està més sa que un gra d’all.
I surt, més sa que un gra d’ai i més etxerevit que unes castanyetes
-Rondalla Mn. Alcover-.

més sap el diable per vell que per diable

Vegeu ' El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell'


més se'n mereixia!

Es diu, en sentit irònic, per manifestar satisfacció per un càstig o malvestat que altri sofreix, o desig que en sofreixi encara més (Mall-Bar). |
massa poc!, fort! (Mall), encara poc!, mala negada! (es desitja un mal final, Bar) |
I el rei va quedar clavat en terra. Més se'n mereixia!
-Conte-.
A -
M'han castigat, a l'escola. B -Massa poc! Has de fer bondat

més sovint que no plou

Sovint. Se sol dir d'una cosa dolenta. |

tot sovint, força, i tant! |

A -El castiguen, a l'escola? B -Més sovint que no plou.

C -T'hi trobes que et queden a deure i no et paguen? D -Més sovint que no plou.

més tard

Quan ha passat algun temps. |

després, més endavant, en acabat, més enllà |

Ja ho farem més tard, això.

més tard o més d'hora

Segur que això que diem passarà (Am-Bar). |

tard o d'hora, més tard o més aviat, finalment, un dia o altre, una hora o altra, a la curta o a la llarga, passi el que passi, (més prompte o més tard, prest o tard Val) |
Ja ho comptava que vindries, més tard o més
d'hora.

No estalviïs tant, tots ens hem de perdre, igualment.

més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora

Ningú no s'escapa de morir (Bar). |

hi ha un dia per a cada un, tots hi hem de passar |
A -S'ha mort la Caterina. B -Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora.


més tost

Locució adverbial que indica preferència d’una cosa respecte a una altra (Mall). |
més aviat, tirant a, amb tendència a, més aïna (Val) |
Allò no era ver, més tost semblava una farsa.
No sentim calor; més tost, fred.
Feren d'ell un al·lot més tost solitari
-Temps-.


més trempat que un all

Es diu per expressar un estat de salut i d’humor excel·lents (Mall). |
sa com un all, més trempat que un pèsol, trempat com un gínjol, (més trempat que un orgue, que unes xeremies Val) |
Saps que hi va de bo, el seu fil: està més trempat que un all.

nota:
Vegeu també "més sa que un gra d'all".

més val (i: més et val)

Val més que juguis bé, si no vols quedar eliminat (o has de jugar bé; millor que més val estar sensacional, si no vols...) -TV3-.

A -No ho tornaré pas a fer. B -Val més així (o ara m'agrades, ara t'escolto; millor que més val, més et va) -TV3-.

Val més que no et venguis el cotxe (o aniràs millor si no et vens; no més et val no vendre) -TV3-.
nota: En català es prefereix començar les frases dient 'val més' que no pas 'més val'. Trobem, però, 'més val' al GDLC.

més val suar que esternudar (o que tremolar) *

Cal protegir-se amb roba d'abric quan comencen els freds i el temps és inestable (o val més patir calor que fred, val més una peça més que una peça menys; millor que més val suar que esternudar, més val suar que tremolar).

nota: Creiem que és un castellanisme.


més val tard que (no) mai

Vegeu 'val més tard que (no) mai'


més xalest que un Pasco (o més content)

Molt alegre (Mall). |
satisfet, joiós, eufòric, content com unes Pasqües, més trempat que un orgue (Mall) |
Mestre Nadal sortí d’aquell palau més xalest que un pasco –Adagiona-.
I sortí de l’hostal més trempat que un orgue –Adagiona-.
pasco: Pasqua (forma dialectal).

mesclar ous amb caragols

Barrejar coses que no lliguen bé (Mall). |
barrejar naps amb nespres, mesclar cols amb caragols (Mall, DCVB) |
No té res a veure una cosa amb l'altra, no has de mesclar ous amb caragols.


mesquinet

Es diu d’una persona o d’un animal domèstic en un estat feble o crític (Men). |
pobre criatura, quina llàstima, pobret |
Mesquinet el nen que està malalt.
Mesquinets els nois que han perdut la seva mare.
Mesquinet aquest gat abandonat.
Mesquinet el gos, que l'han atropellat.

mesurar-se amb

El Bolulla lluitarà contra el Bufali (o jugarà contra, competirà amb, jugarà una eliminatòria contra, s'enfrontarà al; no es mesurarà amb el) -Periódico-.


metge pietós, nafra pudenta

Vol dir que el metge no pot ésser compassiu a l’hora d’aplicar remeis dolorosos (Mall). |
Aquell metge va ser covard i no li curà bé les ferides, ja ho diuen: metge pietós, llaga pudenta.

metre mostalla per julivert (o posar)

Enganyar en una cosa que es compra (expressió arcaica Val). |
donar garsa per perdiu -o per colom-, ensarronar,
donar gat per llebre |
En aquella botiga intentaren posar-me mostalla per julivert, i no hi he tornat més.

meu! (o meva!)

Ho diu qui, quan es descarrega una cosa grossa, des de sota, ja n'aguanta el pes principal. |

ja l'aguanto jo!, ja el tinc!, ja podeu deixar anar! |
A -Ja va baixant, el llit! B -Meu!


meu no és *

A -De qui és, això? B -Meu no (o no és pas meu; meu, no ho és -pas-; de meu, no n'és pas; millor que meu no és) -TV3-.


mico filós

1 Persona poc espavilada. Se sol dir a la mainada, de broma. |

mico filós, cara de gos!; encantat, gamarús; (persona desnerida, d'aspecte ridícul, DIEC); mona pelada (Bar) |
A -
Ets un mico filós! B -Mico filós, cara de gos!

nota: Dicteri, però afectuós, sense arribar a ser ofensiu, més aviat humorístic. També es diu 'mona pelada', en el mateix sentit (Bar).

mig /mitja (+ altres paraules)

La meitat d'una quantitat o d'una altra cosa. També pot voler dir molta gent. |

a mitges, a mitjan (a la meitat, Gir-Val) |

Enraona mig en català, mig en castellà (xampurreja, ho barreja).

Hem fet mig joc (hem fet 18 punts de 36, jugant a la botifarra).

Vaig quedar mig mort de fred.

Mig món en compra, d'aquestes galledes (molta gent).

Mig poble l'ha anada a veure a l'hospital.

Votava el PCDC mig d'amagat de l'avi (l'avi és dels altres).

Fa calor, però, amb aquest ventilador, mitja paciència (no es nota tant)

Et van a mitja cama, les calces: se't veuen les cames.

Amb mitja excusa aniré a cal meu cunyat a mirar què fan.
M'ha fet mitja rialla.

calces: Pantalons


mig aixafat i al cup!

Es diu quan es fan les coses de manera descurada, mal acabada (Montbrió del Camp). |
de qualsevol manera, sense mirar-s'hi gaire; si no queda més bé, quedarà més malament, quedi com quedi, fem-ne via |
Aquest és la seva basta manera de treballar: mig aixafat i al cup!
Mig aixafat i al cup, nois! No tenim temps per primmirar-nos en els acabats.


mig figa mig raïm (o mitja figa)

Es diu quan hom està en un estat d’indecisió entre dues situacions o solucions possibles (Mall-Men). |
mitja figa, mig raïm (Bar), indeterminat, no ben resolt,
ni blanc ni negre, ni una cosa ni l'altra |
Estic mig figa mig raïm, no sé si hi he d’anar o no.

Mala virtut, dic jo, la dels termes mitjans: virtut de cafè amb llet, meitat i meitat, virtut dels tranquils, de gent sense sang a les venes. Mala gent aquesta
dels mig figa mig raïm. No us en fieu -Els nins-.


mig mig

No completament. |

no del tot (Gir-Val), no ben bé, ni poc ni molt, a mitges, ni d'una manera ni de l'altra, mig a mig (Am) |

A -T'interessa la feina? B -Mig mig -TV3-.

El temps serà mig mig (plourà una mica) -CR-.

nota: A Mall. es diu, sembla que informalment i humorísticament 'mitjo mitjo'.


mig món es riu de l'altre mig

No feu cas de les murmuracions i les burles, perquè a tot arreu n'hi trobareu (Gir-Mall). |

feu la vostra, agafeu-vos bé les crítiques, en aquest món l'un es riu de l'altre, aquest món és de qui se'l sap agafar |

A -Diuen que l'escola d'Artà és millor que la nostra. B -Deixa'ls dir: mig món es riu de l'altre mig.

C -La Jordina diu que la seva noia ho ha aprovat tot amb excel·lents. D -I què vol dir? Mig món es riu de l'altre mig, i tots plegats quedem fumuts (sempre hi ha qui es pensa que és més eixerit que cap altre i tots som iguals).

E -Només critiquen, aquests homes! F -Deixa'ls estar: mig món es riu de l'altre mig.


mil i un

Moltes vegades. |
cent i un, trenta i un, molt sovint, mantes vegades, nombroses vegades, un munt de vegades; de moltes maneres, de mil maneres |
...mil i un serveis a través del telèfon
-Avui-.
Es voldria jubilar trenta i una vegades i no pot.
Ell ho ha dit de mil i una maneres.

Li he dit cent i una vegades, i no ho vol fer.

Jo l
'engegaria a la merda cent i una vegades. 
Aquest criatura és molt empipadora, me'n fa les mil i una.

La seva dona ja el voldria tenir enterrat per cent i una vegades.

mil llamps!

Exclamació de sorpresa (Mall). |
carall!, (quaranta llamps!, cent mil llamps!, quaranta gotes! Mall) |
Mil llamps! Ep, Jeroni, on vas tan aviat?

milanta

Molts, moltes vegades. |
moltíssims, un nombre incomptable, un femer, un munt, cent i la mare (Val) |
És un home d'una honestedat provada en milanta lluites -Saó-.

millor no *

A -Donaré quatre galetes al nen. B -Val més que no les hi donis (o val més que no en mengi, ara; no, ara no; millor que no les hi donis, millor que no li les dónes -Val-; millor que no en mengi: no millor no) -TV3-.
Si no t'han convidat, val més que no hi vagis (o és millor que no hi vagis -Gir-Val-; no millor no hi vagis).

nota: Pensem que aquesta forma el·líptica no és pròpia del català.


millor que millor *

Si em dones tres monedes de vint-i-cinc, encara em va més bé (o encara millor, molt millor; no millor que millor) -TV3-.

Si no em diu res, millor (o encara millor, encara anirem més bé, més m'ho estimo, què hi farem!, allà va ell! -Am-; no millor que millor) -TV3-.

A -Jo n'he compromès un però, si voleu, n'agafaré dos, de pollastres -encarregat-. B -Si n'agafes dos, encara millor (no millor que millor).


millor que ningú

Millor que cal altre. |

millor que els altres, més bé que els altres |

Una mare és qui coneix millor que ningú el seu fill.

Això, tu ets qui ho sap millor que ningú -CR-.


millor un bon amic que no un mal marit

Amic, en aquest cas, vol diure un home que s’uneix amb una dona sense haver-hi el vincle oficial del matrimoni (l’Alguer).


millorant el present (o millorant lo present) *

És una senyora preciosa, però vosaltres encara la supereu (o com vosaltres, però no tant com vosaltres, i no us vull ofendre, sense desmerèixer-vos a vosaltres, després de tu -o de vosaltres-; no millorant el present).

millorar la imatge

Aconseguir més prestigi. |

tenir més bona reputació, tenir més fama, tenir més renom, quedar més bé |
El Banyoles vol millorar la seva imatge
al camp del Júpiter -Avui-.


minar amb odi

Atiar l’odi de la gent contra algú (Terres Ebre). |
fer veure de mal ull, fer avorrir |
L’Agustí no havia fet altra cosa que minar-los amb l’odi que ell sentia pel iaio Marià -Contalles-.

minut a minut

Els informarem de minut en minut -Gir-Val- (o cada minut, ben sovint, minut per minut; millor que minut a minut).

nota: No ens atrevim a dir que 'minut a minut' no és correcte, perquè no ho sabem, però les accions reiterarives s'han resolt en català tradicionalment sense 'a'. Ex. Ho controlem dia per dia (no dia a dia); passarem casa per casa (no casa a casa), etc.


minuts endavant, minuts endarrere

Aproximadament a tal hora. |
minuts amunt, minuts avall; minuts més, minuts menys; allà a, si fa no fa, entorn de, pels volts de |
Jugaran a les 7, deu minuts endavant, deu minuts endarrere
(Ca).
Jugaran a les 7, deu minuts amunt, deu minuts avall
(Am).

mira!

Manera de respondre o de dir que pot denotar indiferència o resignació. |

fes com vulguis; fes el que et convingui |
A -
Puc anar a Girona? B -Mira! (fes com vulguis).

C -
Aquest mes no cobrarem. D -Sí, mira! Com ho vols fer.

E -
Què feu? F -Sí, mira (té l'home molt malalt).


mira on es fan bolets!

Ho diu qui té una sorpresa (Am). |

què dius, ara!, amb què surts, ara!, mira on jau! (Ca), amb això no hi comptava!, no ho hauria dit mai; a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou |

A -Diuen que en Juli es presenta per batlle. B -Mira on es fan bolets!

Mira on jau, l'as! -cartes- (surt de qui no comptàvem que el tingues).

No sé pas on jauen, aquells diners (qui els té).


mira què et dic

Ho diu qui fa un pronòstic (Gir-Mall). |

em sembla que anirà d'aquest manera, ja ho veuràs!, això serà així |

Aquest dos es casaran, mira què et dic!

En Jordi la comprarà, aquella casa, mira què et dic!


mirada afuada

Es diu de la mirada dirigida amb ira o indignació (Mall). |

mirada enfurida, amenaçadora |
Amb la mateixa mirada afuada d'aquells éssers que no deixen res per verd... -
Mirall-.


mirar (+ altres mots)

1 Dirigir la vista cap a un lloc o cap a una cosa. També vol dir pensar en el passat o en el futur (Gir-Mall). |

guaitar, contemplar, observar |

No m'agrada pas, anar a mirar aparadors.

Estic fent una provatura amb una persiana per mirar si la faig anar bé.

Ens ho mirarem amb lupa, per procurar que no hi hagi faltes.

El mirava de fit a fit (fixament) –Històries-.

Alguns ja miren de fit a fit la nostra història –Mirall-.

L'oculista em feia mirar endalt i, després, en baix (cap amunt i cap avall).

Quan mires endarrere veus que falta molta gent (s'han anat morint).

No miris pas tan endavant! (què pot passar d'aquí a uns anys).

Sempre mirem endavant, però de tant en tant va bé mirar endarrere (mirar els qui tenen menys que nosaltres, per conformar-nos).

Has de mirar endavant, no t'has pas d'aclofar (espantar, acovardir).

Avui m'ho miro de lluny, això -o de lluny estant- (no em preocupa tant) -Cat Nord-.

Abans de comprar, m'agrada anar a mirar preus, per comparar-los.

2 Tenir en compte una cosa (Gir-Mall). |

controlar, vigilar, estar alerta, escoltar-se |

No miris gaire la butxaca, si vas a comprar peix (no hi estalviïs) -CR-

No has pas de mirar deu euros quan compres un auto.

Tothom mira les seves conveniències.

Si vols mirar en Pere i en Pau, et mors en un racó (no n'has de fer cas).

De mania no li'n tinc pas, però me'l miro diferent (un nen que mossega).

No haig pas de mirar ningú, jo; faig el meu camí, i avall.

Abans de fer una cosa cal mirar els pros i els contres.

Jo no miraria pas la conveniència de ningú, aniria cada setmana a dinar de restaurant (no miraria què en pensen els fills, els pares...)

El color no es mira pas, a l'hora de comprar una màquina.

Si t'agrada, no miris pas el preu.
No te l'has pas de mirar, el teu germà: ell és més gran
(has de seguir el teu ritme, has de fer la teva)

No te l'has pas d'escoltar, que diu moltes mentides (fes la teva).

3 Intentar fer una cosa, procurar anar bé (Gir-Mall). |

procurar, provar de |

Ja miraré de d'enllestir-ho aviat.

Ja mirarem de venir tips (havent sopat).

Aquí hem de mirar de no arribar-hi (a expulsar alumnes).

Mira de portar les ungles a ratlla, perquè forades els mitjons.

Mira de saber amb qui em posaran, al casament (al costat de qui).

Tothom ha de mirar per ell.

A la Caixa de les Gangues mirem per vostè.

Poc és mirar pel malalts, això (cada dia hi ha truites a l'hora de dinar, a l'hospital).

Mirarem que per Nadal sigui a casa (el metge al malalt).

Aquí tancat poso nervis, jo he de mirar per mi i sortir (procurar anar bé jo, un familiar)

4 Observar les coses, tenir-ne una opinió, comentar-les etc. |
considerar, judicar |
Va començar amb quatre cèntims i mira on ha arribat! (ara és ric).

A -Ets un antipàtic. B -Mira qui parla! (tu encara més) -TV3-.

L'advocat em cobrava consultes que no havia fet i no les hi vaig voler pagar. Mira si m'ho ha demanat més!

Mira com s'explica, el nen! (enraona bé).

Mira com ho saben fer bé!

Mireu com són les coses: menjo de tot i cada dia estic més prim.

Mira que és puta aquell!, arriba l'últim i es posa a davant de tot.

Mira'l ell, que trempat! (es vol quedar els dibuixos de l'altre)

C -Què és això?, un regal? D -Mira-te'l (que bé!)


mirar amb bon ull

Acollir amb complaença, amb simpatia. |
tenir en bon concepte, simpatitzar, agradar, caure bé, fer peça |
La noia canvià de parer i començà a mirar-lo amb bon ull.

mirar amb uns altres ulls

Tenir un punt de vista diferent de quelcom. |

mirar d'una altra manera, veure d'una altra manera, veure-ho diferent |
Ara me la miro amb uns altres ulls
–TV3-
Amb quins ulls us ho mireu?
(per què penseu això?)

Els àrbitres no miren amb els mateixos ulls els equips petits que els equips grans –CR-.

nota: 'Mirar amb uns altres ulls' també es diu en castellà.

mirar cap a una altra banda

No voler veure, algú, allò que no li li convé. |

fer l'orni, fer el desentès, fer veure que no ho veiem, fer orelles de consol, desentendre's de, fer els ulls grossos, fer el distret, fer el desentès |
Podem mirar cap a una altra banda i no fer-ne cas, però el problema hi és -CR-.

mirar contra el govern

Tenir estrabisme (Camprodon-Bar). |

desviar la vista, mirar -i ésser- guenyo, mirar guerxo, tenir un ull contra el govern (Camprodon), mirar a la torta (DCVB) |
Aquest nen duu un ull tapat, perquè mira contra el govern.

Aquella noia és molt bonica, llàstima que miri contra el govern.


mirar de prim compte (o observar)

Mirar amb molta d’atenció i detall (Mall). |
mirar molt bé, mirar tots els detalls, mirar molt detingudament, mirar amb molt d’esment; observar amb molt de compte, amb molt d’interès, molt atentament; estar amb un pam d’ulls, (menjar amb sos ulls, tenir més ulls que un covo d’alatxa, estar com es gat que vetla sa rata Mall) |
Se’l va mirar de prim compte i se’n va fer una bona opinió.
...i els observà de prim compte una vegada i altra
-Albellons-.
El patró el se mirà de prim compte i li semblà que mestre Nadal era persona de bé -Adagiona-.

mirar malament

1 Ésser guenyo. També vol dir equivocar-se mirant quelcom o enfocar malament una qüestió. |

guaitar malament, anar malfixat, mirar a l'hort i a la vinya (DCVB) |

Aquest noi mira malament.

O me'l miro malament o es molt lleig, aquell noi.

No n'és pas de rossa, te l'has mirada malament.

Em sembla que no, no ens pagaran, si la fàbrica tanca: t'ho mires malament (l'altre diu que sí).

Potser m'ho he mirat malament (m'he equivocat).

M'ho havia mirat malament: hi són totes, les cartes.

2 Tenir, algú, en mal concepte. |

malfiar-se de, ésser mal mirat, ésser mal vist, veure de mal ull, censurar, desaprovar, menystenir, blasmar, tenir mal conceptuat, mirar amb mal ull, mirar de reüll (Am), mirar de mala cara (Ca), no poder veure, tenir en mal concepte, no tenir de bon ull (Am), mirar de mal ull (Ca), tenir bona vista (Ca) |  

La gent se les miraven malament, les noies embarassades i fadrines.

Si ho fas, et mirarà amb mal ull.

Sembla que us espien de mal ull (espiar = mirar) –Cat Nord-.

Perquè em mirin de mala cara, no hi vaig, a casa seva.

Quan li dic 'ets igual que l'avi', em mira malament.

Se'l mira amb mal ull (se'l mira malament).

Ja se les miraven de reüll, si no anaven a missa.

Quan té la gent amb mal ull és d'espant (els critica sempre).

Allà on no et volen, no t'hi fiquis; si et miren amb mal ull, no hi vagis.

Sembla que no et tenen bona vista (et miren malament, no et volen).

nota: No es considera correcte 'mirar amb mals ulls'.


mirar per allà on passen (els diners)

Tenir un control de les despeses a fi de no fer-ne d'innecessàries. |

controlar, vigilar, estar alerta |

Hem de mirar per allà on passen, els diners (n'hi ha un que treballa i són cinc a gastar).

Són gent que miren per allà on passen, els cèntims.

Hem de mirar els cèntims per allà on passen, perquè em sembla que ens cobren de més (= controlar la despesa).

Ara, hauríem d'anar per mirar aquesta cartilla de la Seguretat Social per on ha passat (l'ha donada a l'hospital i s'ha perdut, Ca).

mirar per sobre les espatlles *

Perquè té quatre duros, ni em mira la cara (o em menysprea, em menysté, em considera poca cosa, em té per poca cosa, es creu superior, es pensa que és un déu, em mira de dalt a baix; millor que em mira per sobre les espatlles).

Al meu veí li agrada estar per dalt, com l'oli (destacar, creure’s superior, Val).

nota: Trobem 'mirar per sobre l'espatlla', 'mirar per sobre de l'espatlla', 'mirar per damunt les espatlles', etc., en alguns diccionaris. No ens semblen bones solucions.


mirar prim

Anar molt amb compte a l'hora de fer una despesa o de fer una altra cosa (Gir-Bar-Mall). |
filar prim, anar a mirar (Ca); ésser escrupolós, exigent, prudent; ésser gasiu |
Hem de mirar prim a l'hora de fer una inversió tan forta.
A casa havíem de mirar prim, perquè el pare guanyava poc
(= mirar de gastar poc).
Ara la gent no mira gaire prim; ningú no estar per estalviar.
Sempre et compro a tu, i has d'anar a mirar un ou?
(regatejar per un ou).
Per dinar no miro prim, però sopo poc.

Va haver de mirar prim amb els doblers –Lluc-.


mirar-s'hi

Anar amb compte a l'hora de fer alguna cosa (Gir-Mall). |
no anar de pressa, vigilar, fer atenció, tenir esment, tenir cura |
M'hi he de mirar,
amb el menjar (= 'he de menjar poc', o bé 'he de procurar de no menjar el que no em convé').
Mira-t'hi a l'hora de comprar el moble
(que no sigui car, que sigui bo...).
 
Jo, a desmuntar una cosa per muntar-ne una altra, m'hi hagués mirat.

A -
Em vull separar. B -Mira-t'hi.

S'hi miren molt, a gastar.

Ara m'hi miraria, d'anar al bosc a caçar bolets com feia abans
(sóc vell).

Ara s'hi miren, abans de contestar
(tenen por).

T'hi has de mirar, a dir segons què, perquè la gent s'ofèn.


mirar-se com els fesols

Estar, dues persones, barallades o mal avingudes (Mall). |
estar renyits, tenir-se gran aversió, (mirar-se amb mala cara, mirar-se de mal ull, estar com es ca i es moix, fer estelles Mall) |
Aquests dos es miren com els fesols.

mirar-se de mall ull (i mirar)

Tenir-se malvolença mútuament (Mall). |
mirar-se amb mala cara, tenir-se malícia, no poder-se sofrir, (mirar-se com els fesols, estar com es ca i es moix Mall) |
En Rafel i en Marc es miren sempre de mal ull.

mirar-se el melic *

Europa es pensa que és el centre del món (o és molt egocèntrica, es pensa que tothom la venera; millor que es mira massa el melic) -Temps-.

Tot el que sigui creure's superior és negatiu (o tancar-se, no comptar amb els altres, no moure's; millor que tot el que sigui mirar-se el melic és negatiu) -Avui-.
nota: Trobem '
mirar-se el melic' al DNV. És una frase feta viva a València, però ens sembla un calc del castellà.

mirar-se les coses d'una manera

Tenir una opinió determinada. |

pensar, creure, opinar, ésser del parer |

Em sembla que no hi hem d'anar, jo m'ho miro d'aquesta manera.

A -Si no es casen ni fan comunions, què queda? Jo m'ho miro d'aquesta manera (ell pensa que cal fer-ne). B -Jo m'ho miro molt diferent.

Si fas un poema del seu poble, ja s'ho miren d'una altra manera (en un concurs, tens més possibilitats de guanyar).


mirar-se pel cantó bo (una cosa)

Vegeu 'agafar les coses pel seu costat bo'


mirar sempre qui ho farà

Ésser gandul. |

ésser peresós, esquenadret, no passar mai a davant, ésser malfeiner, ésser un Joan de la mandra (Ca), ésser en Joan de la calma (Am-Ca) |
Ell sempre mira qui ho farà, és en Joan de la mandra!

Sembles en Joan de la calma
(no treballa o treballa a poc a poc).

mirar si hi ha res mal endreçat

Cercar menjar. |

mirar per la manduca, procurar menjar |
A -
Ja has dinat, Miquel? B -Encara no, miraré si hi ha res mal endreçat (si trobo quelcom).
El gat sempre mira si hi ha res mal endreçat
(i ho agafa).
Tu, sempre mires la manduca
(a l'armari, a la nevera, etc.).
S'ha d'anar per la manduca.


mirar si mama o no mama

Vegeu 'estar si mama o no mama'

mirat per mi

Jo penso això (Ca). |

la meva opinió és aquesta, segons el meu pensar (Ca), jo crec, a parer meu, al meu entendre, segons el meu punt de vista | |

Això no està pas bé, mirat per mi (espolsar el matalàs al balcó).

Mirat per mi és perdre el temps, viure en un poble tan petit.


misèria i companyia

Molta misèria (Am). |

misèria sobre misèria (Ca), això és misèria, això és pobresa, es fa perquè hi ha misèria, misèria no em deixis (Ca), només hi ha misèria (en un lloc) |

A l'Escala, de les xarxes velles en feien camises. Què volia dir, això? Misèria i companyia!

En aquella casa, ni diners ni menjar: misèria sobre misèria!

De vegades tot cau allà mateix, quan comença un a estar malalt, no acabes mai: misèria no em deixis!

Misèria i companyia, en aquell hotel (s'hi menja malament)

En aquella casa, misèria no em deixis!

Misèria no em deixis, als seus sobres (es veu pobre).

nota: Trobem 'misèria i companyia' al DNV. Aquesta locució és diu molt en castellà i en sembla un calc. Ens agraden més les alternatives que us proposem.


misèria porta misèria

És molt difícil de reeixir, en un negoci, quan hi ha una penúria econòmica. |

misèria fa misèria (Am), misèria crida misèria (Punt), la misèria i la tinya, sempre arriben tot plegat (DCVB) |
A -No podem fer els impresos, perquè no tenim diners per comprar tinta.
B -Sí, nois, misèria porta misèria.

mitges paraules *

Em va insinuar que m'estimava (o em va donar a entendre, em va deixar entendre; em va suggerir; em va dir, amb paraules encobertes, que m'estimava; millor que em va dir, amb mitges paraules).


mitges tintes

Es diu de les actuacions que no són clares ni precises (Bar-Val). |
mitges astes (Am), són poc precisos, no s'acaben de decidir, van fent i prou; no ésser ni carn ni peix. |
Mitges tintes al camí de la Bisbal
(la raó no és ni de l'amo ni de l'Ajuntament) -Punt-.
Sempre va amb mitges tintes, en Celoni
(no és decidit).
No podem pas anar amb mitges astes
(ho hem de fer bé, sense presses).


mitja cerilla

Persona prima o dèbil. |
minso, magre, feble, desnerit, (primal; purrinyeu Val) |
No el trauen al camp perquè és un mitja cerilla.
Menja molt, però encara és un primal
.
Té la veu fluixa, fina, sembla en mitja cerilla.

moble de luxe

Hom ho diu d'una dona bonica i fina, però que no sap fer res. |

dona inútil |

Aquella dona és un moble de luxe.


mocador de farcell

Mocador gros i quadrat que porta a l'esquena qui camina, amb un bastó al cim del muscle (el mocador embolica el farcell -o paquet-). |

mocador d'herbes |

Arribaran tots a Santa Llúcia amb el mocador de farcell.

Em posava el bastó al cim del muscle, amb el mocador de farcell, i cap al mercat!


modèstia a part *

No és pas per dir, però de botiga com aquesta no n'hi ha pas cap més, a Girona (o no és per alabar-me, però..., no queda bé que ho digui, però...; millor que modèstia a part).

nota: Pensem que 'modèstia a part' és un calc del castellà. El trobem al GDLC i al DNV.


'modo' de 'empleo' *

Instruccions (o instruccions d'us, instruccions per al maneig de, instruccions per a l'ús de; no 'modo' de 'empleo').

'modos' a perdre

Vegeu 'vergonya a perdre'


moldre a un sou

No progressar, estar sempre en la mateixa situació (Mall) |
ésser sempre allà mateix, no guanyar |
A Inca hi ha un estol d’enamorats d’escriure en castellà i, naturalment, els surt un castellà que Déu se n’apiat... I tots molen a un sou, són per l’estil de dolents -Bruixat-.


moll com un ànec

Ben moll. |

moll fins al moll de l'os (Am), moll com un gat (Ca), moll com una sopa, ben xop (Gir-Val)), moll com una anxova (Ca), mullat |

M'ha arreplegat la pluja quan venia de l'hort i he quedat moll com un ànec.

Quedaràs moll fins al moll de l'os, si surts ara.

Quedaràs moll com un gat, si vas a missa amb aquest xàfec que fa.

Haig de canviar el nen perquè va moll com un ànec (s'ha ficat a les basses).

S'ha rebentat la canonada del garatge i he quedat moll com una anxova.


moll com un sang i fetge

Cobert d'aigua o d'un altre líquid (Ca). |
ben xop, moll com una sopa, com un ànec, moll de dalt a baix, mullat com una sopa (Bar), amerat com un fetge (Val) |
La nena no duia paraigua i ha vingut molla com un sang i fetge.
He escurat la cort dels porcs i vaig moll com un sang i fetge.
nota: 1 El "sang i fetge" és un plat habitual a l'Empordà.
2 Hem de procurar d'evitar 'estar empapat'

moll d'una qüestió

La causa d’una cosa (Alt Urgell). |
la mare dels ous (Bar-Gir), el secret, l'origen, la raó, el quid, el nus, el què; el desllorigador |
Saps quin és el moll de la qüestió? Doncs que robava. Per això el van despatxar -Ni cuca ni moixó-.  
La mainada no multipliquen perquè no saben les taules: és aquí la mare dels ous.

molt (+ adjectiu + no + verb) *

Sembla que no està gaire animada (o no sembla gaire animada; no sembla que molt animada no està) –RAC1-.

Em vaig adormir perquè no estava prou concentrat (o prou concentrat; no perquè molt concentrat no estava) -TV3-.

No és gaire normal que coincideixin una vaga general i unes eleccions (o no és gens normal, no és gota normal; no molt normal no és que).

No està gaire content (o no està molt content -acceptat-; no molt content no està).

No és gaire bonic (no molt bonic no és).


molt (+ locució)

Hi ha problemes a pesar de l'última conferència de premsa (millor que molt a pesar de).

En parla rares vegades (millor que molt rares vegades).

Bon dia (o bon dia tinguem, bon dia que Déu nos do -Am-; millor que molt bon dia).

Hi van molt de tant en tant, a veure-la (poc).

Em passa molt de tant en tant (no em passa gaire sovint).

nota: L'ús de 'molt' sobra, en català, en moltes frases. Pensem que és un calc del castellà.


molt de

En valencià molt sempre va seguit de la preposició de, però no en altres parles. Tots dos casos són correctes, encara que als valencians els resulten xocants frases com Fa molt fred o Tenim molt temps. A Girona també se sol dir molt de, però va reculant. |
Li ha comprat una joia de molt de valor.
L’avi tenia molts d’amics (Gir).
nota: A Mallorca també s'usa la preposició "de" i també xoca, una frase, si no es posa.

molt de gust (i: tant de gust)

Salutació a un nou conegut. |

Com estàs?, com va?, com va això? |
A
-Jo sóc en Bernat. B -Molt de gust (o tant de gust, tinc molt de gust a saludar-vos, tinc molt de gust de conèixer-vos, és un goig saludar-vos, és un plaer saludar-vos). B -El gust és meu.

molt graciós! *

Quina gràcia! -passo pel carrer i em ruixen a posta amb una mànega- (o que n'ets de graciós!, que n'ets de trempat!, ets el més trempat de casa teva?; millor que molt graciós!)

nota: Pensem que aquesta forma el·líptica de 'sou molt graciós' no és pròpia del català.

molt i magre: deu ser agre!

Desconfiem davant d'un obsequi molt generós, perquè pot amagar segones intencions (Bar-Mall). |

ningú no té res per donar, donar una gla per fer cagar un riure, malfia't de qui t'ho vol donar tot |

A -Li hem d'arrendar, el pis, perquè ens fa unes condicions immillorables. B -Home, molt i magre: deu ser agre!

Malfia-te'n d'ell, sobretot si et tracta molt bé: molt i magre, deu ser agre.

molt i molt

Moltes vegades; molt intensament. |

molt sovint; for mida, enormement, qui-sap-lo, tant i tant, tan i tan (+ adjectiu), engran manera, sobre manera |
A -
'Vale' es diu molt i molt. B -Massa i tot!
La iaia t'estima molt i molt.

L'estimo tant i tant que hi he de parlar cada dia.

A -Comprarem un televisor de 500 euros. B -Encara que no sigui tan i tan bo, és igual.

molt molt *

S'ho pensaran molt, abans d'atacar (o s'ho rumiaran molt, abans d'atacar; se'n guardaran prou d'atacar, se'n guardaran bé prou d'atacar, millor que s'ho pensaran molt molt abans d'atacar, se'n guardaran molt mot d'atacar) -CR-.


molt molt

Generalment. |

molt sovint, moltes vegades |
Els homes es moren primer que les dones, molt molt.

És planer l'Empordà, molt molt.

Aquest noi molt molt viu a casa dels pares.

Molt molt ja en porten de muscleres, aquestes jaquetes.

A –
Les compren tots dos? B –No, molt molt les compra en Gaspar.
C -
Aquí veniu a passar l'hivern? D -Molt molt, sí.

molt, però que molt (+ adjectiu) *

És un jugador molt bo (o boníssim, d'allò més bo -Val-, de gran qualitat, és un cap de brot, és molt i molt bo; no és un jugador molt, però que molt bo).

És una feina molt complicada (o molt difícil; no molt, però que molt complicada).
Hi ha molts problemes a la xarxa
(o greus problemes; no molts, però que molts) -CR-.

molt rebé

Molt i molt bé. |

més que bé, encara millor, encara m'ho estimo més, molt millor |
Molt rebé, ho fan!
(els de la coral).
...i, si és de Darnius, molt millor.

molt senyor nostre (o: molt senyor meu) *

Senyor: Em plau... (o distingit senyor, benvolgut senyor, respectable senyor; no molt senyor nostre, molt senyor meu).


molta cosa

Moltes coses.

molta feina |
Hi ha molta cosa per fer, encara.


molta fressa i poca endreça

Moltes paraules i pocs fets. |

xerra molt i no fa res, molt tronar i poc ploure, molt de remenament i res, molt soroll de boixets i poques puntes (Bar-Val), moltes bufes i pocs trons, molt de fum i poca flama, molta llengua i pocs fets, moltes paraules i pocs fets |
A
-Es veu trempat, aquest noi. B -Aquest, molta fressa i poca endreça! No te'n refiïs gaire.
Tu, moltes paraules i pocs fets.

notes: 1 No ens sembla genuí: 'molt soroll i poques nous'.

2 Altres solucions:(com més lladra el gos, més por té; l'home que fa el valent és el darrer al sometent; molta ufana i poca grana; molta palla i poc gra; Tresponts)

moltes coses i cap

Moltes coses i cap de concreta (Ca). |

coses ben diferents |
Fer tronar i plore vol dir ésser marparlat, ser un puta, ser un brètol...: moltes coses i cap.


moltes mosques maten un ase

Un negoci, per fort que sigui, si té molts contraris, el fan caure (Men-Mall). |
molts personatges petits arriben a dominar-ne un de gros |

molts anys!

Expressió que indica un desig que hom pugui fruir o gaudir de quelcom durant molt de temps (Mall). |
per molts d’anys |
Què molts anys puguis gaudir d’aquest lloc tan meravellós!
A -Avui faig quaranta anys. B -Molts anys!

molts d'anys bons i grassos!

Es diu per desitjar a qualcú moltes felicitacions i un esdevenidor d’allò més venturós (Mall). |
salut i peles, salut i força al canut, molts d’anys i bons que Déu mos do (Mall) |
Molts d’anys bons i grassos a voler! -Mirall-.

moment 'tonto' *

A -Com és que li vas dir això? B -Mira, vaig tenir un mal moment (o em vaig equivocar, em vaig esverar, vaig tenir una distracció; no vaig tenir un moment 'tonto').


món de mones

Ho diu qui pensa que aquest món no té cap valor. Se sol usar quan passa alguna desgràcia. |
quin desastre!, quin desengany!, la vida és una mentida, avui hi som i demà no hi som |
Cinquanta anys i ja és morta. Quin món de mones!
Pobreta, quina mort! Açò és un món de mones!
Estic farta de les retallades, una darrere l'altra. Quin món de mones!
En aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones!
(dita ben coneguda)


moneda de canvi

Allò que serveix d'argument per fer pressió en una negociació. |

l'argument, la raó, l'excusa |
Fan servir els pescadors com a moneda de canvi amb altres països
-TV3-.

El sindicat utilitzava la vaga com a moneda de canvi
(deien: 'Hi haurà pau si el govern...') -CR-.

mongetes verdes *

Avui menjarem mongetes tendres, per dinar (o -bajoquetes, bajoques Val-; millor que mongetes verdes).


monja de Sant Agustí, dos caps en un mateix coixí

Ho diuen de qui hom creu que no acabarà una carrera religiosa (Ca). |

aquest -o aquesta- es casarà, no arribarà a bé |
A
-Aquell, poc es casarà mai, vol fer de capellà. B -Farà com Sant Agustí, dos caps en un mateix coixí (es casarà).

C
-La noia vol ser monja. D -Monja de Sant Agustí, serà: dos caps en un mateix coixí.


mor-te Anton, que el qui queda ja es compon

Els qui moren són més de plànyer que els qui queden, que ja se solen esparpillar |

vés-te'n Anton, que el qui queda ja es compon (Bar), els vidus ja s'espavilen, no hi ha ningú imprescindible ni insubstituïble |
A -
Pobre Maria, què farà sense l'home? B -Ja es refarà: mor-te Anton, que el qui queda ja es compon.


morir amb les botes posades

Aquest home sempre treballa: es morirà treballant! (o morirà al peu del canó! -Gir-Val-, morirà a la feina, morirà dempeus; millor que morirà amb les botes posades!)

nota: 'Morir amb les botes posades' és la traducció literal del títol d'una pel·lícula. Ens pot servir de solució secundària.

morir com mosques

Morir persones o animals en gran quantitat. |
caure com mosques, haver-hi una mortaldat, petar-la (Pallars) |
L'any disset, amb la grip, la gent moria com mosques
(l'any 1917).

Li diuen que en pocs dies ja és el qui fa dos que la peta per causa del còlera -Vents de port-

morir com un ca

Morir abandonat, sense cap tipus d'assistència (Mall). |
morir com un gos, morir sol com un gos, morir en un racó, morir-se sol i desemparat, morir-se tot sol (Mall) |
En Bernat va desaparèixer, després vaig saber que havia mort com un ca.
 
No et pots pas morir en un racó, has de sortir
(ho diuen a un vidu, Ca)

morir com un poll


Morir plàcidament (Am). |

morir com un pollet, morir quietament, morir com un sant, apagar-se com una candela |

L'avi ja és molt vell, morirà com un poll.

El padrí va morir com un sant, diu la padrina. Com un màrtir, rectifiqui jo -Revolta G-.
Encara no eren les dotze del migdia quan en Manfred es va apagar com una candela -el brogit-.
Mirava la televisió i va quedar mort com un pollet.

morir d'un cop sec

Pagar una compra de seguida, no a terminis (Bar). |
pagar-ho tot de cop, pagar al comptat |

A mi m'agrada morir d'un cop sec
-Joan Capri-.
Mirava la televisió i va quedar mort com un pollet.
cop sec o cop en sec: Cop violent i sobtat.


morir d'èxit

Fracassar, un negoci que va bé, per no poder atendre la demanda. |

tenir massa èxit, haver de plegar per massa demanda, no saber gestionar l'èxit
El rugbi al camp de Montjuïc pot morir d'èxit
(no hi ha entrades per a tothom).

nota: No sabem l'origen d'aquesta expressió, però ens pot servir. També es diu molt en castellà.

morir-se de (+ nom)

Tenir moltes ganes de fer alguna cosa; tenir un sentiment molt arrelat (Gir-Bar-Terres Ebre-Mall). |

morir per, morir-se'n, no pensar en altra cosa, tenir un gran desig, agradar molt |
Es mor per començar a obrir-nos, de bat a bat, la seua vida
-Contalles-.
De ganes se'n mor, de venir.

T'hi mors de sentiment, en aquest poble, sempre veus els mateixos. Me'n vaig cap a Lloret.

N'hi ha que se'n moren, per anar al cor a cantar.

Aquesta dona se'n mor de concursos
(li agraden).
Se'n moren de ganes, de ballar.

Ella se'n mor d'un home
(el necessita).
Es mor per la mainada
(li agraden molt).
Ens hi moríem de gana, allà
(de fam, a Mallorca).
Estic mort de son
(o abatut de son).
Es mor de ràbia, perquè no l'han votat.

Som a casa morts de fàstic
(o avorrits, sense saber què fer, ensopits) -TV3-.

Quin conyac més bo! Si un fes cas an es metges, mos moriríem de fastig (Eiv) -Pagesos i senyors-.

morirà amb la boca oberta

Es diu d'una persona molt avara, sobretot quan va fent negocis només per la gana de tenir més. |

morirà amb un pam de boca oberta (Am), té molta gana, no en té mai prou.
A -Ara ha comprat dues benzineres. B -Aquest morirà amb la boca oberta.
C -
Els d'aquesta caixa, ara fan assegurances. D -No en tenen mai prou, aquests: moriran amb un pam de boca oberta.
gana: Desig immoderat de riqueses (Volum 1

morirà d'aquesta manera

No canviarà pas. |

no hi ha res a fer |
A -
A la seva edat i amb els diners que té, de la manera que treballa! B –Sí, morirà d'aquesta manera.

moriràs fora estar malalt

Es diu a algú, a manera de presagi o d’amenaça, que hom pensa o desitja que tindrà una mort sobtada (Mall). |
no moriràs pas al llit!
|
Te dic jo que moriràs fora estar malalt
-Horrach-.

morros de cony

Persona malcarada, empipadora o insociable (Ca). |

malparit; de mal tractar, emprenyador, torracollons, tocacollons (Val) |
Eh, morros de cony!
(ho diu a una criatura dolenta).
El teu amic és un morros de cony.

mort de gana

Persona molt pobre (Gir-Mall). |

no tenir ofici ni benefici; indigent, pelacanyes; semblar un picaportes (Am); passar més gana que un músic (Bar), passar més gana que un mestre d'escola (Gir-Bar), mort de fam (Mall) |
Abans era un mort de gana, i guaita'l ara.

El seu avi era un picaportes
(anava a captar)
Llavors passava més més gana que un músic (guanyava pocs diners).

mort per mort

Si no hi ha cap més solució. |

com a darrer recurs, mort per mil, mort per deu mil (Val) |
A
-Si no l'operen és mort. B -Mort per mort, que l'operin.

Ja que t'acusen de mentider, descobreixo tot: mort per mil, mort per deu mil.


mort 'súbita' *

Va ser una mort sobtada (no una mort 'súbita').

És un torneig de futbol on guanya el primer que marca (no de mort 'súbita').

morta la cuca, mort el verí

Si suprimim la causa en suprimim els seus efectes (Gir-Bar-Mall). |

treta l'espina, tret el dolor (Am); si l'enemic desapareix, ja no hi ha problema; si lleves la causa, en lleves les conseqüències, puça morta no pica ni salta (Tresponts) |
A
-S'entenia amb una de l'empresa, però ara ella va a treballar a l'estranger. B -Millor: morta la cuca, mort el verí.
nota: També sentim 'mort el gos -o el ca-, morta la ràbia', que també es diu en castellà i alguns autors consideren un calc.


mos serviríeu un (+ beguda)

Fórmula que s'empra per a demanar, en un bar o cafè, una copa d'alcohol (Mall). |

ens posi una cervesa, si us plau; què mos posaríeu un 'mesclat'? (Mall). |
Se'n va anar cap a la barra del bar i, amb el seu posat, va dir al cambrer: 'I ara no mos serviríeu un rebentat?'


mosca d'ase

Espècie de mosca més grossa i de forma més aplanada que la mosca comuna; ataca principalment les bísties de peu rodó i és més enganxosa i pica més fort que la mosca domèstica (Mall). |
mosca de ruc, mosca de cavall, 
mosca emprenyadora |
Les bísties foren atacades per una plaga de mosques d'ase.
Els del PTCI són com mosques emprenyadores
–RAC1-.

mosca morta

Persona que sembla inofensiva, però que, sovint, no n'és tant com sembla (Bar-Mall). |
mosca mort (Ca-Am); mosca balba, maula (Bar), gata maula (Gir-Val), gata moixa (Val) |
Sembla una mosca morta, però no te'n fiïs.


mossegar l'ham

Vegeu 'picar l'ham'

mossegar-se la llengua (i no mossegar-se la llengua)

Callar i no dir allò que s'està pensant (Gir-Bar). |
reprimir-se, fer veure que no ho sents, fer el paper de boig, quedar-se una cosa al pap, callar per prudència, retenir-se de parlar; parlar clar, dir tot allò que hom creu convenient
|
Quan veig que els meus néts guixen les parets, m'haig de mossegar la llengua per no dir res.

Et podies haver mossegat la llengua!
(ha ofès la directora).
M'havia d'haver mossegat la llengua, perquè no en trauré res de dir les coses tal com les veig.
Si t'haguessis mossegat la llengua, ara plegaríem mitja hora més aviat!

Així et mosseguessis la llengua!
(no xerraries tant; desig d'una mossegada real)
És un personatge que no es mossega la llengua
-CR-.
No s'ha mossegat la llengua, a l'hora de fer les propostes
-CI-.

mosso mana a mosso: mosso fes-ho tu

Fa referència al fet de manar feines a subordinats, quan aquests també fan el mateix (Moixonies, Mall). |
l'un per l’altre, la feina no es fa |
Fou un desastre: “mosso mana a mosso: mosso fes-ho tu” i tot quedà per fer! (sentim feu tu).

mostrar cara

Presentar-se com a responsable o fiador d'algú (Mall). |

avalar, donar la cara, treure la cara, comprometre's, implicar-se, respondre per algú |
El seu pare ha hagut de mostrar cara perquè l'admetessin al taller.

És una persona que ha mostrat cara per al reconeixement de l'ús del català
(ha fet coses).

mostrar es peus

Equivocar-se, fallar a la vista dels altres (Mall). |
(
mostrar es cul, pegar una patinada, pixar fora des test Mall), pixar fora de padellàs (Val) |
En Tomeu s'ha equivocat en els seus plantejament i ha mostrat els peus.

mostrar les canyelles

Es diu per assenyalar que hom ha mostrat les intencions que té (Mall). |

veure venir, veure la intenció, ensenyar l'orella, veure's el llautó |
La seva intenció és clara; com diria el meu pare 'ha mostrat les canyelles'.


mostrar múscul *

La manifestació es fa per demostrar la força del moviment (o per fer veure que el moviment és fort, és una exhibició de força; no es fa per mostrar múscul). -TV3-.


(mot) + possessiu

Vegeu '(mot) + possessiu', a la lletra M


mou es ossos!

Es diu per incitar a algú a bellugar-se o a fer alguna cosa (Mall). |
remena't (Mall), belluga't |
Venga, mou es ossos d'una vegada i fes qualque cosa!

moure a (+ nom)

Per què ho fas, això? (o per quin sentit fas això?, com és que t'hi has engrescat?; millor que què et mou a fer-ho?) -Temps-.

Això faria riure (o si fes això, seria la riota; millor que això mouria a la hilaritat) -Avui-.

Aquesta notícia fa pena (o fa llàstima; millor que mou a la compassió) –CR-.

No em mou al crit, ni ocells ni flors -Raimon-

nota: Veiem 'moure a compassió', al DIEC, i 'moure a llàstima', al DNV. No ens sembla una construcció genuïna, però és acceptada


moure brega

Tenir ganes de discutir, de barallar-se (Alt Urgell-Mall). |
cercar soroll, cercar baralles, moure raons, cercar -o buscar- fressa |
Aquell dia se li van acabar les ganes de moure brega -En Calçons-.

moure els fils

Ésser qui decideix en un lloc. |

moure, governar, manar, dirigir, remenar les cireres, tenir influència, anar a davant; ésser dels principals, ésser la lloca, ésser el titellaire |

Les persones que mouen els fils són a l'estranger -TV3-.

Si ho hagués de moure jo, poc es faria, aquest sopar.


moure guerra

Començar una guerra (Mall). |
moure brega, emprendre una guerra |
Els països veïns ens mouen guerra molt sovint -Adagiona-.

moure l'esquelet *

Haurem de saltar, avui -van a la discoteca- (o haurem de bellugar el cos -Gir-Val-, haurem de bellugar la carcanada; millor que haurem de moure l'esquelet).

Això és música per bellugar el cos (o per remenar, per bellugar la carcanada; millor que és música per moure l'esquelet).

nota. Trobem 'moure l'esquelet' al GDLC. Pensem que és un calc del castellà.


moure peça

Iniciar una activitat o un assumpte. |
fer una passa, fer un pas, fer gestions, moure la llebre (Mall, DCVB) |
No faré cap passa per acostar-m’hi. Si vol res de mi, que mogui peça
-Els voltors-. 
La mare ja fa gestions perquè la nena vagi a la universitat.

Ara els italians han de moure peça -CR-.
nota: Creiem que 'moure peça' i 'moure fitxa' ens han arribar a través del periodisme castellà. La primera, que fa més que es diu, ens agrada més.

moure's com un anguila

Saber fer gestions (Val). |

saber fer passos, moure's com una espurna, saber a quina porta s'ha de trucar |

Es mou com una anguila entre les federacions.

Va movent-se amb vivacitat, com una espurna –Temps-.


moure xerra

Iniciar una conversa amb qualcú, dirigir-li la paraula (Mall). |
donar conversa, donar taba, encetar una conversa, (moure conversa, moure la paraula Mall) |
De jove no tenia més diversió que moure xerra amb altres al·lotes de la meva edat.

'muà, muà i requetemuà' *

I ell vinga fer-li petons (o i ell vinga petonejar-la; i ell, petó va i petó ve; i ell muà, muà i muà; i ell xuic, xuic; no i ell 'muà, muà i requetemuà').

nota: Trobem 'muà, 'muac', xuic' i 'txuix' per expressar l'onomatopeia del so dels petons al 'Diccionari d'onomatopeies' de l'editorial Educaula. 'Muà' és un castellanisme, però pot ser acceptable; ara bé, 'requete' ja no ens ho sembla pas.

mudar el pas

Començar a fer passes, un nen petit (Ca). |

començar a caminar; posar ara una cama, ara l'altra |

El nen ja comença a mudar el pas: ara en fa un, ara un altre.


mudat com

Vegeu 'anar mudat com Sant Ferriol'

mullar-se el cul

El nen ja comença a mudar el pas: ara en fa un, ara un altre.

Passar a davant a l'hora de fer quelcom. |

arriscar-se, molestar-se, comprometre's, lluitar, esforçar-se |

Són ells qui s'han de mullar el cul.

Si vols peix, posa el cul a l'aigua.

muntar en còlera *

El noi s'ha ofès (o s'ha indignat, ha agafat una enrabiada, s'ha encès d'ira, s'ha empipat, se li ha encès la sang, s'ha encès de còlera; no ha muntat en còlera) -Avui-.

muntar-s'ho bé *

Ja procuro de fer-m'ho venir bé (o ja procuro d'estar bé, ja me les componc bé, ja miro de viure bé; millor que ja m'ho munto bé).

Passa-t'ho bé amb TV3 (o xala amb TV3, diverteix-te amb TV3; millor que munta-t'ho bé amb TV3).

No sé pas com t'ho fas: tot et surt bé (o no sé pas com t'ho empesques, no sé pas com te'n surts; millor que no sé com t'ho muntes).

muntar un numeret (o: muntar una escena) *

L'entrenador fa un espectacle (o fa el ridícul, fa un escàndol, aixeca merder, fa un drama, arma un sidral, organitza un mullader, fa un sagramental; no munta un numeret, munta un número, muntar un ciri).

La noia ens va fer una escena (o un espectacle, un escàndol, un avalot; no ens va muntar una escena).


muntar un pollastre (o muntar un 'pollo')*

Us aixecaré un merder de ca l'ample (o organitzaré un sidral, un mullader, un sagramental; no us penso muntaré un pollastre considerable, us muntaré un ciri) -El 9-.
nota: Vegeu també 'haver-hi un pollastre'.

munyir la vaca

Treure diners d'algú o d'algun lloc. |

anar-ne traient |

A -Que n'esteu de bé, els jubilats! B -Sí anem munyin la vaca, mentre puguem (cobrant la jubilació).

Aquesta dona muny d'allà on pot (en treu).

Mentre vagin caient a cap de mes, m'és igual la feina que s'ha de fer.

músic pagat no fa bon so

Si una persona cobra abans de fer una feina, ja no la sol fer tan bé (Gir-Bar-Mall). |

músic pagat fa mal so, no s'ha de pagar per endavant; a diners pagats, braços cansats, quan el mosso està pagat, té el braç trencat (DCVB) |

A -Li pago les classes per endavant. B -Mal fet: músic pagat no fa bon so.

nota: 'A diners pagats, braços cansats' i 'quan el mosso està pagat, té el braç trencat' també es diuen en castellà i en podrien ser un calc.

músics i verra, tot per terra!

Se sol dir, amb ironia, quan una cosa cau. |

tot -o tots- per terra, músics i verra!; ja no cau!; tot a terra |

Músics i verra, tot per terra! (ha caigut l'olla del trespeus)


mut com una pedra

Es diu de qui fa silenci (Mall). |
fer moixoni, no dir paraula, no piular, fer muts a la gàbia |
En Sebastià xerrava molt, mentre ell, mut com una pedra, li anava al darrere -
Tardanies-.
Mentre En Corpàs, mut com una pedra, camina a poc a poc... -Tardanies-.

quan hi havia un rotlle veïnal esdevenia mut com un mussol -Ràfegues-.

mut i Callosa!

Expressió que s’usa per a demanar o per a imposar silenci (Val.) l
mut i callosa, que ve la rabosa; muts!, muts i a la gàbia!, moixoni!, val més callar que dir segons què, mut com un mussol; fer l'orni, (ni una paraula, cosir-se un punt a la boca; Tresponts) |
Si t'ho pregunten, tu, mut i callosa!
Jo t'ho explico, però tu, muts i a la gàbia.

nota: Callosa és el nom d'un poble.