Volum 2‎ > ‎

n'hi ha per (+ temps) / no dormirà pas

n'hi ha més a fora que a dintre (o que a dins)

Vol dir que són moltes les persones que tenen un comportament irracional, il·lògic, que fa pensar que no estiguin bé del cap. |
ja n'hi ha, de boigs!; n'hi ha pas falla, de beneits! |
A- Has vist aquest com avança per la dreta! B -Cada dia em fa més fàstic la gent!, n'hi ha més a fora que a dintre!
A
-El meu germà es tira amb parapent i la seva dona fa barranquisme. B -N'hi ha més a fora que a dintre!


n'hi trobaràs dos!

Hom ho diu a qui deixa una cosa en un lloc que no és prou segur. |
t'ho prendran!, t'ho pisparan!, t'ho afaitaran! |

Si deixes la bicicleta aquí n'hi trobaràs dues!

necessitar les herbes de Sant Joan

Necessitar molt de temps per a fer alguna cosa (Mall). |
ésser més llarg que un dia sense pa, ésser més llarg que sa Quarema (Mall),
necessitarem la mare de déu de les empentes!, ésser més llarg que un Sant Pau (Val) |
Aquest al·lot necessita les herbes de Sant Joan per acabar la feina.

Noi, necessitarem la mare de déu de les empentes! (ho diuen a un que no treballa quan és a la feina)

necessitar mà de metge (o haver de menester)

Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui. |
necessitar remei; tenir mà mestra (Mall) |
La situació és molt embullada, necessita mà de metge, no podem perdre temps.  
La llengua catalana a la sanitat pública necessita mà de metge (tothom hi parla en castellà) -Mirall-.


nedar amb carabasses

Assegurar-se més del que convé de les coses (Men). |
anar amb els peus plans, anar a la segura, anar amb compte |
Aquest home no farà fallida mai, perquè ell neda sempre amb carabasses.

nedar entre dues aigües (o estar)

No voler-se definir entre dues posicions diferents. |
estar entre dos focs; ésser cautelós, fluctuar, contemporitzar, fer la puta i la Ramoneta, nedar i guardar la roba,
mantenir-se neutral, navegar entre dues aigües, encendre un ciri a Déu i un altre al diable -o al dimoni (Tresponts) |
En el tema de l'amnistia fiscal, el Govern neda entre dues aigües
.

Ell viu la seva vida navegant entre dues aigües (sense ficar-se en res) –Punt-.
Ell navega entre dues aigües
-un polític- (fa el paper als dos candidats del seu partit) -CR-.

negar d'aigua

Regar abundosament (Mall). |
negar, nedar d’aigua –un lloc-, inundar |
Idò voltant la soca m’hi fas una garangola i durant uns dies la negues d’aigua -Nous escrits-.
garangola: Clot al voltant d’una planta; escocell.

negar-se en poca aigua (o ofegar-se)

Espantar-se fàcilment. |
negar-se en dos dits d'aigua, espantar-se per poca cosa, deixar-se vèncer per dificultats petites, acovardir-se de seguida; desanimar-se, defallir, acoquinar-se, negar-se dins un bassiot |
Els avis són grans i en poca aigua s'ofeguen (s'espanten) -TV3-.
És ben bé que t'espantes per poca cosa, noia! (diu que no aprovarà mai el carnet de conduir, Gir)
nota: Vegeu també "ofegar-se en un got d'aigua".

negoci foradat

Hom ho diu quan perd en un afer o transacció (Mall). |
fer un mal negoci, fer el negoci d'en Gibert amb les cabres, fer el negoci de na Peix-frit (Mall) |

En Jeroni es pensava treure'n doblers, però li ha sortit tort, ha fet un negoci ben foradat.
El turisme és un negoci foradat per a nosaltres
-Mirall-.

negocis amb parents, resulten dolents

No barregis diners i família (l’Alguer).

negre com la pega

Es diu d'una persona que té la pell molt negra (l’Alguer). |
negre com un tió, com el carbó, com una gola de llop, com un perol |

negre com una caua

Molt negre (Ca). |
negre com un tió, com una gola de llop, com un perol, com el corb, com el quitrà, com el sutge, com la pega, com el carbó (Gir-Mall) |
Ha anat a mar i ha vingut negre com una caua.

negra nit

Nit avançada i fosca (Am). |
negre fosc (Am), nits negres (Ca), nit closa, de bella nit, a hores petites, ben fosc (Gir-Mall), nit fosca (Mall), a fosca tancada (Men) |
Quan arribàrem a l’hotel ja era negra nit.
Era tan núvol que semblava negra nit.
Vam arribar a casa nits negres.
Tornem, que ja és negre fosc.
Hi fa una fosca que la poden tallar a espasades (es diu d'un lloc tancat, totalment fosc, Mall).
I, closa la nit, ens féu sortir -Carlinada-.
A -Ha arribat aviat, el noi? B -Oh, ja era ben nits.

Ara a les 6 ja és nits núvol. Era sol post i donàvem vista a Sant Feliu de Pallarols –Carlinada-. 

Sortirà de la fàbrica a fosca tancada amb pas lent, gairebé indecís, si no és que el fred li posi ales en els peus -Folklore menorquí-.

nota: 'Nit tancada' és un castellanisme.


néixer sa i dret

Es diu de qui ha nascut en perfecte estat (Men). |
néixer bé, néixer amb tots els membres, néixer sense cap defecte, néixer sa i adret, néixer sa i condret (Gir) |
Va néixer sa i dret.
A –El nen ha nascut sense cap cabell. B -No hi pateixis: sa i condret sigui! (Gir)
C -
Què us estimeu més, un nen o una nena? D -Ens és igual; que neixi sa i condret!

net com una patena

Molt net (Gir-Bar-Mall). |
net com un calze, com una plata, com un mirall; lluent, brillant, pulcre; net que enamora, net com les flors (Mall) |
Té els mobles nets com una patena.
Ho té tot net que enamora!

Netegem net sobre net (no caldria, Am).
Pots anar-hi tranquil, aquell hotel és net com una patena.

Així que quan va arribar la cuinera principal i va veure que la cuina estava com una plata, va estar tan contenta que li va dir de quedar-se allí -banc paciència-.

ni cuit ni cru

Expressa menyspreu o rebuig envers una persona, una actitud o una situació (Bar). |
ni del dret ni del revés, per res del món, de cap manera |
Aquest argument no me’l faràs empassar ni cuit ni cru.
El personatge de televisió que no pots veure ni cuit ni cru, és francès?
Tot aquest muntatge polític no és pot pair ni cuit ni cru.
L'Enric? Ni cuit ni cru el volem: és un fatxenda.

ni d'estona

Fórmula per dir que algú, o quelcom, no s'aproxima en absolut a allò que és esmentat o referit (Mall). |

ni prop fer-hi, ni molt menys, ni de lluny, ni de bon tros |
Què voleu que us digui? No voldria ésser titllat d'optimista a ultrança, que no ho sóc ni d'estona.


ni d'un bon raig

Es diu d’una quantitat quan no arriba de molt al valor d’una altra (Mall). |
de cap manera, ni pensaments, ni de bon tros, ui se'n falta! |
Els preus de la llana van tirats, no paguen ni d’un bon raig tot el que val la tosa –Nous escrits-.

ni de prop fer-hi

Expressió que indica que quelcom o qualcú és ben lluny d’acomplir qualque requisit o condició (Mall). |
ni de bon tros, ni pensaments |
El fill no és, ni de prop fer-hi, tan feiner com ell.
A -Mil duros t'han donat? B -Ni de bon tros! (menys).

No és que li tinguéssim el dit a l'ull -mania-, ni de bon tros -CR-.
Les peres d'ara no són ni de bon tros tan gustoses com les d'abans.

En vaig comptar 32 castes de carabassa i no hi són totes ni de bon tros
-Llibre, Mall-.


ni el rei li és bon mosso

Es diu d’aquella persona petulant, vanitosa a qui res no li està bé (Bar). |
ésser fatxenda, cregut, tibat; sembla que el rei li guarda les vaques (Mall) |
La nouvinguda tracta sempre tothom amb arrogància: ni el rei li és bon mosso.
Si ni el rei li és bon mosso, que es faci fotre!

Al malparit fa l'efecte que el rei li guarde les vaques
-el brogit-.

ni es més beneit apedrega ses seves teulades

Vol dir que no hi ha ningú que es perjudiqui, de manera conscient, a ell mateix, per beneit o boig que pugui semblar (Mall). |
no hi ha cap boig que apedregui la seva teulada (Gir), no hi ha cap boig que es tire terra a la vista (DCVB) |
No pots esperar que ell mateix es perjudiqui, ni es més beneit apedrega ses seves teulades.

ni és que, ni és ca!

Resposta que se sol donar a una altra persona quan no s'accepten les seves excuses (ho sol dir una mare a un fill; normalment respon a l’excusa començada “és que...”; Cas). |
no em contes històries, deixa’t d’excuses, no em vingues amb cançons, l'esca serveix per a encendre el foc (Ca) |
A -
Però és que jo... B- Ni és que, ni és ca! Espera’t ací que ara arreglem aquest pardal -La cara oculta de la lluna-.

ni més ni pus

Exactament allò que toca, és just o es demana (Mall). |
ni més ni menys, això, això mateix, sí, exactament, (ni pus ni més, ni més ni manco Mall) |
Vull el que em pertoca, ni més ni pus que els altres.
He fet el que tu m'has dit, ni més ni menys.

Nosaltres (els catalans del nord) posem "pas", com els anglesos posen "got": ni més ni menys
-Joan-Lluís Lluís-.

A -Els gossos són com les persones. Estan malats. B -Ni més ni menys.

C -S'escriu així 'subhasta?' D -Ni més ni menys!


ni mica

En quantitat zero (Men-Mall). |
gens, gota, ben gota, no gens, no gota, ni per remei |
De sucre a s’orina no en té ni mica -Fets-.

ni mica ni molla

En quantitat zero (Alt Urgell). |
gens, no gens,
(gota, ben gota, ni poc ni gaire Gir), ni per equivocació, ni per casualitat, ni per mostra, ni per remei, ni poc ni molt (Mall) |
De carn, no ens en quedava ni mica ni molla
-En Calçons-.

Ho va dir sense dubtar ni poc ni molt (Mall).

Aquest any no plou ni per equivocació.

De corall vermell no se'n veu ni per mostra -Temps-.


ni mig ni cap

Ningú (Cas). |
cap, ni un, (ni un ni mig, cap de tots Cas), ni una ànima |
De tots els Maganya ni mig ni cap s’aventurava a passar de toll a cintura –La cara oculta de la lluna-.

ni per espitllera

Indica negació completa (Val). |
gens ni mica, ni de bon tros |
En l’arròs no hi havia carn ni per espitllera.
A -
Creus que aprovarem? B -Ni per espitllera.
Aquest llibre està exhaurit, no el trobaràs ni per espitllera
.

ni poc ni gens

Locució adverbial que indica una manca absoluta de qualque cosa o un desconeixement total de quelcom o de qualcú (Mall). |
ni poc ni molt, ni poc ni gaire, no gens, ni poc ni molla (Pallars), ben gota (Gir) |
Aquest ofici no el conec ni poc ni gens.
Això, pare, no em preocupa ni poc ni molla
-Històries-.
No em preocupa ni poc ni gaire, quedar calb.
Aquesta cama no la puc remenar ni poc ni molt.


ni un bri

Res, cap cosa; gens, ni la més mínima quantitat (Cas). |
ni piu, ni una paraula; gens ni mica |
Mai no em contaren ni un bri... –La cara oculta de la lluna-.

ni s’avé ni s’encontra

Es diu per referir-se a la manca d’acord, d’enteniment o de sentiments entre dues persones; també per indicar que una cosa no va bé amb una altra ni s’hi adapta (Mall). |
no té cap ni peus, no té cap ni centener (Val), no té cap ni coa (Mall); no lliga, no fa parella |
Paula, tu deus trobar que tot plegat ni s’avé ni s’encontra. I jo crec que val més deixar-ho anar -Els voltors-.
Aqueix pern no s’avé ni s’encontra amb aquesta femella.

ni vent ni corrent i alba clara: diada d’àngel!

Dita de pescadors quan fa molt bon temps (Cotlliure, Cat Nord).

ningú no sap què hi ha dins s’olla més que sa cullera que la remena

Moltes coses no les saben més que els qui les tenen entre mans (Men). |
ningú sap més es mal de s'olla que sa cullera (Mall) |
A
-Com acabarà aquest cas de corrupció? B -No ho sé, ningú no sap què hi ha dins s’olla més que sa cullera que la remena.

nit boirosa, nit escatosa

Es diu perquè quan hi ha molta boira, s’agafa molt de peix (Cotlliure, Cat Nord).

nit i altra

Cada nit (Mall). |
Ho repetia nit i altra a la taverna –Albellons-.

nits negres (o nits)

Quan és ben fosc (Ca). |
negra nit (Am), negre fosc (Am), nit closa, ben fosc (Gir-Mall), nit fosca (Mall) |
Retirem-nos ja, que és nits negres.
Ara, a les sis ja és nits.
Era nits negres, quan vaig arribar a casa (Ca).

niu de polls

Lloc on hi ha molta brutícia o molta misèria (Val). |
cort de porcs |
La teua habitació és un niu de polls: l’hauràs de netejar algun dia.

niu de sacres
Es diu d’un lloc perillós, difícil, on fa de mal sobreviure-hi. |
cau de llops |
Aquest mercat és un niu de sacres; serà qüestió d’agafar-li la manya -Séquies-.
sacre: Mena de serp, a la qual, entre els llauradors valencians, s'atribueix mossegada molt forta i verinosa (DCVB).

no (+ infinitiu) gran cosa

Es diu d'una cosa poc important o d'una quantitat petita. |
poca cosa, poca quantitat, poc, no gaire, n
o ésser res de l'altre món, bona cosa (Val) |
No hi ha gran cosa per comentar.
No em preocupa gran cosa el que diguin.

A -
Sovint hi penso en la teva tia. B -Jo no; no valia gran cosa!
No n'esperis gran cosa, del teu cunyat.

C
-T'has mullat? D -No gran cosa.
E
-Puja molt la factura d'aquestes obres? F -No és gran cosa.
Ho vull cobrar, encara que no sigui gran cosa.


no aixecar un gat per la cua

No aconseguir allò que hom pretén (Mall). |

no fer res de bo, no fer xiu (Ca) |
Els vaig votar amb plena consciència que no aixecarien un gat per la cua
-El Temps.


no alçar un pam de terra

Tenir poca estatura (Mall). |
ésser un tap de cossi -o de bassa-, ésser un tap de barral (Mall) |
El seu fill és molt petit, no alça un pam de terra.

no anar (una cosa)

Vegeu «anar -una cosa- (i no anar)»

no anar amb allò

Es diu per indicar que no es pensa en quelcom determinat, ni s’hi para esment (Mall). |
anar distret, no pensar-hi, no comptar-hi, pensar en l’amor de les tres taronges |
Jo no anava amb allò, i en veure’l per darrere em vaig espantar molt.

no anar de

No tenir interès en una persona o en una cosa (també es diu ‘anar de’, Mall). |
no agradar, no interessar, no caure bé, no fer gràcia, no fer córrer (Am) |
Aquesta al·lota és mala de casar, ningú no va d'ella!
No va de feina, és un murri (no vol feina) -IB3-.
Quan vaig veure que na Maria no anava de mi, i que debades faria perquè m'acceptàs, me'n vaig afluixar, tot i que l'estimava.

A –T'agraden els fesols? B –No em fan córrer, però en menjo.

no anar per dalt terra

No anar cara a l’aire, no avançar gens o trobar-se malament (Val). |
(no poder-se tenir dret, anar de morros per terra Gir) |
La meua germana no anava per dalt terra.
Si ara no aneu estudiant, quan arribe la fi de curs no anireu per dalt terra.

no anar per dit

No tenir-se en compte quelcom, considerar-se com si no hagués estat expressat (Mall). |

no he dit res, com si no hagués dit res |
Tot això que no vagi per dit, no m'interessa que ningú més ho sàpiga.


no arribar la sang al regueró

Es diu d’un fet o incident greu que pot portar conseqüències tràgiques (Mall). |
no s'hi farà sang, la sang no arribarà a la mar |
Dóna cada espolsada que sembla un 'bolxeviski'. Però jo que el conec d’estona, ja sé que no farà arribarà la sang al regueró.
regueró: Rec petit i estret per a regar o escórrer l’aigua.

no aturar

No deixar d’avançar o de moure’s (Mall). |
no parar mai, no deturar-se |
Son pare el cridava, però no s’aturava de córrer.
En Ramon no atura de treballar
-Mirall-
Ella no para mai
-IB3-.
 
El ca que portaven s’afuà als bandolers i els cabrits no s'aturaven de belar
-Lluc-.


no badar boca

No protestar per res, mantindre’s quiet i en silenci (Val). |
no dir ni piu, no dir ni pruna, no dir res, callar com un mort, no dir ni sot ni mot (Lleida) |
Van arribar a la fi de la reunió i ell encara no havia badat boca.
I els almassorins encara estan per badar boca–La cara oculta de la lluna-.
Un altre home que fins ara tant sols havia escoltat sense badar sa boca va començar a dir la seua: Mesquinets, teniu raó...
-Xacoters-.
L'interessat, de fet, mai no en va dir ni so ni mot
-Vetllador-.
mesquinet: Infeliç.

no basta pa ni pasta

Es diu quan hom passa necessitat o és molt pobre (Moixonies, Mall). |
estar a la darrera pregunta, (acabar primer es pa que sa talent, anar prim, passar-ho prim, anar magre, anar o estar escurat, menjar-se o rosegar-se ses ungles, ésser un pelat, ésser més pobre que un rupit o que una rata Mall) |
A ca nostra acabam sempre abans sa taleca que sa rusca, no basta pa ni pasta.
taleca: bossa ampla i curta de roba basta per a portar-hi el pa i altres coses.
rusca:
gana forta de menjar

no basta tot Mallorca per córrer

Vol dir que no hi ha prou espai a tot Mallorca per a poder passar desapercebut (Mall). |
un dia o altre t'atraparan |
Vagis on vagis et trobaran, no basta tot Mallorca per córrer -Horrach-.

no borinar ni peu ni cama

No immutar-se per res; estar-se molt quiet (Men). |
restar immòbil, no moure’s ni menar-se (Ca) |
Mentre explicava la rondalla cap fillet no borinava ni peu ni cama.

no caber al magí

No poder entendre quelcom (Pallars). |
no entrar al cap, no caber -o cabre- al cap, no saber-se acabar, no saber-se'n avenir, no poder comprendre |
Gairebé que no em cap al magí, això teu -Històries-.

no caber-hi d'alegria

Estar molt content i fer-ne demostració. |
no cabre dins la pell (Mall), no caber a la pell (Bar) |

Veure de bell nou l’estel els va deixar tan sorpresos que no hi cabien d’alegria
-LBN.

no cal dir-ho

Evidentment (Val). |
no cal dir que, per descomptat, sens dubte, naturalment, és clar, ja ho crec, va de callada (Val) |
El xiquet té coses del pare i de la mare, no cal dir-ho.
va de callada: Se sobreentén.


no cantar-ne gall ni gallina (o no cantar-se'n)

Ésser una persona o una cosa passada i oblidada (Gir-Bar-Mall-la Franja). |
no cantar-ne galls ni gallines (Mall), no parlar-se'n més, no saber-se'n res més, no veure's més, no parlar-se'n pus, emportar-se'l el vent, desaparèixer, fondre's, esfumar-se; haver-se acabat, no quedar-ne gens ni mica |
No se'n cantarà ni gall ni gallina de l'obra, quan ell mori
-Punt-.
D'aquell home no se n'ha cantat mai més ni gall ni gallina.

Ja no en cantarem pus gall ni gallina d'aquell bàmbol de gegant
-Esquitx-.
No se'n sap ni gall ni gallina d'aquella noia
(ningú no la coneix).
Mai més no se n'ha cantat ni gall ni gallina, d'aquella trobada.

Si no vigilem els nostres boscos, d'aquí a deu anys no se'n cantarà ni gall ni gallina.

No en cantarem pus gall ni gallina d'aquell bàmbol de gegant
-Esquitx-.

Jo diria que l'han acollonit, no se'n cantarà més ni gall ni gallina, acomboiava (acompanyava, deia) Robert Noguera –Granota-.

no caure en terra (o a terra)


1 No deixar perdre qualque cosa, treure’n profit (Mall). |
aprofitar, utilitzar, ésser recollit |
De tot el menjar que tenim, res no caurà en terra.
2 No quedar sense efecte (una paraula o una cosa que s’ha dit) (Mall). |
no caure a terra (Gir), fer efecte, no fer-se en va |
Les paraules que li has dit, pots estar segur que no han caigut en terra.
Va dir que el mestre era un incompetent i segur que no ha caigut a terra
(algú li haurà reportat, Ca).
Les paraules que li has dit, pots estar segur que no han caigut a terra (va criticar el mestre, i ja és segur que algú li haurà reportat, Gir).

No va pas caure a terra, allò que vas dir l'altre dia al sopar! (se n'ha parlat molt).

no contador

Es diu d’un fet que es considera immoral o de mal gust (Mall). |
poc contador, una mica indecent, verd, lleig |
Entre altres passatemps manco contadors, a les nits tèbies d’estiu, just quan la gent de seny i bons costums passava una part del rosari... –Albellons-.  

no deixar entendre

No dir una cosa a algú per prudència, per discreció, etc. (Ca-Am) |

no ésser clar, amagar una cosa, no dir les coses |
Ell és vell i no li deixen entendre com va el negoci
(hi ha deutes).

El seu home no li deixa entendre gaire res de la fàbrica.

Volen saber a qui voto i no em vull deixar entendre.

Ell no es deixa entendre de quin partit és.

nota: Vegeu també 'deixar entendre'.


no deixar ni llavor

Matar totes les persones d’una família (Cas). |
exterminar, (no deixar ni sa llavor, no deixar-ne llavor Mall), no deixar-ne ni un per llavor (Bar) |
...que no deixen ni llavor -La cara oculta de la lluna-.

no deixar perdre (o: deixar-se)

Aprofitar les coses (Mall). |
aprofitar fins l’aire que es respira, fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, aprofitar-ho tot |
Encara empren canyissos d’albó per assecar les seves figues i les aprofiten totes, no en deixen perdre cap –Nous escrits-.
No te'l deixis pas perdre, l'altre (compra'l).
Aquesta gent no se'ls deixaran pas perdre, aquests calés
(els trauran quan passem a euros).

No es deixa pas perdre res, el teu pare: ara és a futbol.


no deixis ses carreres velles per ses novelles

Aconsella no deixar els bons costums vells per coses noves desconegudes (Men-Mall). |
val més un boig conegut que un savi per conèixer |
Ramon, no pleguis d’estudiar per anar a fer de taxista; creu-me, no deixis ses carreres velles per ses novelles.

no descompassar-se

Seguir, una persona, el seu ritme (Mall). |
no perdre la calma, estar tranquil, estar assossegat, tenir el cap serè |
A la fi, sense descompassar-se gens ni mica, acaba d’afaitar-lo, i digué... -Adagiona-.

no despenjar-ne de més alts

Es diu d’una persona d’escassa intel·ligència (Bar). |
ésser curt de gambals o d’enteniment, faltar-li un bull, ésser dur de closca |
Això que li demanes és una crueltat, que no t’adones que no pot despenjar-ne de més alts?
Encara que no en despengi de més alts, tot el grup l’ha d’ajudar i estimular.

no dir ni mut

Romandre callat, aguantar sense dir res (Cas). |
no obrir la boca, fer muts i a la gàbia, no dir ni piu, no dir ni pruna, callar com un mort |
Quan falten setmanes per casar-nos, va el sogre i no em dirigeix la paraula, però que no em diu ni mut –La cara oculta de la lluna-.
nota: No sabem si aquesta frase feta és un calc del castellà "no decir ni mu", però ja fa molts anys que es fa servir al País Valencià.

no dir ni pruna

Callar, no dir res (Mall-Val) |
no badar boca, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir mot, (no dir ni xona, ni xufa Val), no dir ni brot (Mall) |
Ell els va veure la intenció, però no va dir ni pruna.
A -El papa dirà el que tu vulgues, Irene! B -Es cert, si tu dius que sí, ell no dirà ni pruna -Séquies-.
A l'escola no podia dir ni pruna.

no donar reva

No deixar intervenir els altres en una conversa o en una altra cosa (Ca). |

no donar tanda |
Quan ell xerra no pots pas dir res, no dóna reva
(enraona sempre ell).

nota: Vegeu també 'donar reva'.