Volum 2‎ > ‎

n'hi ha per (+ temps) / no dormirà pas

n'hauríem parlat! (o ja n'hauríem parlat!)

Resposta de qui pensa que les coses podien haver anat d'una altra manera, si s'hagués donat una circumstància. |

ja ho hauríem vist!, qui sap com hauria anat! |

A -Avui heu rebut molt fort (han perdut 4 a 1). B -Si l'àrbitre hagués donat aquell penal quan érem 2 a 1, després n'hauríem parlat (de com hauria anat).

n'he vistos de pitjors

Hi ha coses o situacions més dolentes que aquesta. |

n'hi ha de pitjors, sempre hi ha un pitjor, n'he vistes de més greus |
A
-Es greu, la ferida? B -N'he vistes de pitjors.

nota: Usual a Mallorca amb la forma verbal 'vists'.


n'hi ha més a fora que a dintre (o que a dins)

Vol dir que són moltes les persones que tenen un comportament irracional, il·lògic, que fa pensar que no estiguin bé del cap. |
ja n'hi ha, de boigs!; n'hi ha pas falla, de beneits! |
A- Has vist aquest com avança per la dreta! B -Cada dia em fa més fàstic la gent!, n'hi ha més a fora que a dintre!
A
-El meu germà es tira amb parapent i la seva dona fa barranquisme. B -N'hi ha més a fora que a dintre!

n'hi ha per

1 Encara falta la quantitat de temps que es diu (Gir-Mall). |

falta, es necessita més temps |

A -Quan acabaràs? B -N'hi ha per mitja hora.

A -Es casa, la teva noia? B -N'hi ha per dies!

N'hi ha per dies que facin la vorera nova.

Aquesta feina vol temps.

2 Expressió d'enuig o de gran contrarietat. |

n'hi hauria per!, es mereixeria!, matar-lo seria poc!, n'hi ha per tocar els collons!, n'hi hauria per matar-lo!, n'hi hauria per clavar-lo en una creu!, n'hi hauria per escanyar-lo!, n'hi hauria per tirar el barret al foc (Gir-Bar) |

Han anat a sopar i no m'ho han dit: n'hi ha per enfadar-se.

Fa mig any que em demana una moto i, ara que li vull comprar, no la vol: n''hi ha per tocar els collons a un que no en tingui!

N'hi hauria per matar-lo! (canvia el millor jugador).

S'ha venut el cotxe nou? N'hi hauria per clavar-lo en una creu!

Ho hem dit tres vegades i diu que no ho sap: n'hi hauria per escanyar-lo!

Estic ben enrabiat amb els treballadors: n'hi hauria per tirar el barret al foc!

N'hi ha per tirar el barret al foc, amb tanta corrupció! -CR-.

Si ella se li gastava tot, si ho és, ja n'hi ha per tirar el barret al foc! (si és veritat)

N'hi ha per posar-hi nervis, aquí (tanta estona esperant).

A -No t'esveris, que no n'hi ha per a tant. B -N'hi ha per a això i per a molt més.

3 Ocórrer coses. |

passar, tenir, en passen moltes |

A -La mare s'ha trencat la cuixa. B -N'hi ha per a tothom! (de mals)
Vam enviar un producte defectuós i n'hi va haver per a tothom (ens van renyar a tots).
N'hi ha per a tothom, de desgràcies.
El padrí té 86 anys. No n'hi ha pas tants per a tothom (no en toquen pas tants a tothom).
N'hi ha quatre, si hi són, de cavalls, a Fornalutx (potser n'hi ha menys).

n'hi ha per llogar-hi cadira (o cadires)

Se sol dir davant d'un fet divertit, insòlit, extravagant o increïble. |
n'hi ha per sucar-hi pa; n'hi ha per anar-ho a veure! (Ca), és sorprenent, és el súmmum, és inaudit, (això és el que faltava per al duro, ja només faltava això, quin sant s'ha trencat el coll?; Tresponts), n'h
i ha per llogar-hi cadiretes (Mall) |
Com criden en aquests debats! N'hi ha per llogar-hi cadira!
És una cosa molt estranya, això que ens passa. N'hi ha per sucar-hi pa
('xucar-hi' a Girona).
N'estem farts de tantes malalties! N'hi ha per anar-ho a veure!

n'hi ha que (+ altres mots)

Hi ha persones que fan això (Gir-Mall). |

alguns, hi ha gent que, hi ha qui |
És l'hora del pati, però n'hi ha que han de fer còpia.

A
-Et tracten com una persona a casa teva? B -Sí. A -Tens sort: n'hi ha que no ho poden pas dir així.

Hi ha qui compra molt al mercat.
Hi ha qui diu que són els més bons, els préssecs de vinya
(els grocs).

n'hi ha que neixen amb estrella i altres, estrellats

Vegeu 'néixer en bona estrella'

n'hi hagués feina!

Hom ho diu d'una activitat que dóna bon rendiment. |

ja s'ho val!, ja val la pena!, ja s'hi guanya |
A -
M'han dit que hi puc anar a collir els préssecs que vulgui, perquè ells no els poden collir. B -N'hi hagués feina a collir préssecs de franc!

C
-Diuen que cobra tres mil euros cada mes de jubilació. D -N'hi hagués feina!

n'hi trobaràs dos!

Hom ho diu a qui deixa una cosa en un lloc que no és prou segur. |
t'ho prendran!, t'ho pisparan!, t'ho afaitaran!, t'ho robaran! |

Si deixes la bicicleta aquí n'hi trobaràs dues!

Si deixés el cistell ací, n'hi trobaràs dos! (vol dir cap)

'nada menos' **

Aquest polític, això, ja ho ha fet dues vegades (o ja ho ha fet, ni més ni menys, dues vegades; no 'nada menos' que dues vegades).

Aquest senyor és el batlle (o és precisament el batlle, és el batlle mateix, no és sinó el batlle; no 'nada menos' és el batlle).

nas de patata

Nas molt gros (Bar). |

nas desproporcionat, nas camús (aplanat), nas de pebrot, nas de tenora, nas de carxofa |
A -Tu tens nas de patata. B -I tu, nas de cigró (molt petit).

necessitar (+ altre mots)

Ésser necessari (Gir-Mall). |

tenir una necessitat, haver de menester, fer menester, freturar, fer falta, caldre |

Aquest home en necessita un –un vell malalt- (o en vol un; cal algú que en tingui cura).

A -En una cooperativa es necessita un fuet. B –I que piqui fort! (una direcció forta).

No m'agrada d'anar-hi: no ho tinc necessari -Ca- (no tinc necessitat d'anar-hi).

No en tenim pas necessitat, d'anar tan lluny a dinar: anirem a Alacant.

necessitar com aigua de maig

Vegeu 'com aigua de maig'

necessitar com el pa que menja (una cosa)

Necessitar molt una cosa. |

convenir molt, freturar, haver de menester, caldre |
El necessita com el pa que menja, un davanter centre, el Lleida
-CR-.

Ho necessitem com el pa que mengem, guanyar
(fa dies que perdem).

necessitar de *

L'empresa necessita noves inversions (no necessita de noves inversions).

Els equips necessiten el públic (o necessiten públic; no necessiten del públic).

El Vilablareix necessita una pròrroga per passar l'eliminatòria (no necessita d'una pròrroga) –Punt-.

Necessites algú que t'ajudi? (o et cal?, et fa falta?, et convé?; no necessites d'algú que t'ajudi?) -CM-.

El necessitem a ell (no necessitem d'ell).


necessitar les herbes de Sant Joan

Necessitar molt de temps per a fer alguna cosa (Mall). |
ésser més llarg que un dia sense pa, ésser més llarg que sa Quarema (Mall),
necessitarem la mare de déu de les empentes!, ésser més llarg que un Sant Pau (Val) |
Aquest al·lot necessita les herbes de Sant Joan per acabar la feina.

Noi, necessitarem la mare de déu de les empentes! (ho diuen a un que no treballa quan és a la feina)

necessitar mà de metge (o haver de menester)

Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui. |
necessitar remei; tenir mà mestra (Mall) |
La situació és molt embullada, necessita mà de metge, no podem perdre temps.  
La llengua catalana a la sanitat pública necessita mà de metge (tothom hi parla en castellà) -Mirall-.

necessitar Poblet i Santes Creus

Necessitar molt d'ajut (Bar). |

fer falta moltes coses |
Necessitarem Poblet i Santes Creus per poder obrir la botiga
(ens fan fer cinquanta tràmits).


nedar amb carabasses

Assegurar-se més del que convé de les coses (Men). |
anar amb els peus plans, anar a la segura, anar amb compte |
Aquest home no farà fallida mai, perquè ell neda sempre amb carabasses.

nedar com el plom

No saber nadar (Gir-Mall). |

nedar com un plom (DCVB), anar al fons |
A -
En saps, de nedar? B -Com el plom.

nedar contra corrent

Vegeu 'anar contra corrent'

nedar de (i: nedar en)

Ésser un lloc ple d'aigua, d'un altre líquid o, en sentit figurat, d'altres coses. |

ésser ple de, regar de (Am), quedar negat de, no engolir l'aigua |
Aquell dia el camp nedava d'aigua
(va ploure molt i hi va quedar l'aigua embassada).
A Can Felip neden d'aigua, quan plou molt
(els entra aigua, en queden plens).
Aquest pa rega d'oli
(regalima, n'hi ha massa).
Aquells rai, neden en l'abundància!
-TV3-.
Ella, quan hi pensa, encara neda en llàgrimes
(o se li neguen els ulls, plora molt) –TV3-.
Els membres del PXD nedaven en or
-TV3-.
Vam quedar negats d'aigua
(érem al costat d'una bassa, va passar un cotxe i ens va esquitxar).
Amb aquella pluja tan forta, les canaleres no podien engolir l'aigua.

nota: 'Nedar en or' ja ens se


nedar entre dues aigües (o estar)

No voler-se definir entre dues posicions diferents. |
estar entre dos focs; ésser cautelós, fluctuar, contemporitzar, fer la puta i la Ramoneta, nedar i guardar la roba,
mantenir-se neutral, navegar entre dues aigües, encendre un ciri a Déu i un altre al diable -o al dimoni (Tresponts) |
En el tema de l'amnistia fiscal, el Govern neda entre dues aigües
.

Ell viu la seva vida navegant entre dues aigües (sense ficar-se en res) –Punt-.
Ell navega entre dues aigües
-un polític- (fa el paper als dos candidats del seu partit) -CR-.

nedar i guardar la roba

Anar amb precaució o amb habilitat, per obtenir el màxim benefici amb el mínim risc (Bar). |

vigilar, prendre precaucions, no precipitar-se, tenir seny, ésser cautelós, posar els peus plans, no definir-se, nedar per sota aigua (Am) |
A -
De quin partit és, aquell home. B -Poc ho sabràs. Ell neda i guarda la roba (no es deixa entendre).
Ell no comença mai res: sempre neda per sota aigua
(espera que els altres passin a davant, i així no queda mai malament).

negar d'aigua

Regar abundosament (Mall). |
negar, nedar d’aigua –un lloc-, inundar |
Idò voltant la soca m’hi fas una garangola i durant uns dies la negues d’aigua -Nous escrits-.
garangola: Clot al voltant d’una planta; escocell.

negar el pa i la sal

No donar res a ningú. |

no voler donar res, perjudicar; no ajudar per res |
Ens han negat el pa i la sal
-Avui-.
A aquest, ni aigua -Punt-.
A aquella gent, res de res
(o aquells, que es fotin; millor que a aquella gent, ni aigua).

negar el 'saludo' *

Des d'aquella feta, la Roser no em saluda (o em nega la cara, em nega la salutació; no em nega el 'saludo').

negar en rodó (o: negar-se)

Negar quelcom o negar-se a fer una cosa, de manera categòrica, absoluta. |

negar-se de pla (Am), negar-se de ple (Ca), negar-se rotundament, negar-se d'una manera terminant, negar-se del tot, no voler de cap manera |
M'hi nego en rodó, a negociar amb el PXD
-Avui-.
Ho he negat de pla. Això no és veritat.

Ella ho va negar de ple
-TV3-.

negar la major *

A -Tothom vol venir vell, però llavors vénen les xacres. B -Jo ja no crec això primer que dius. Hi ha gent que no en vol venir, de vell (o jo ja no accepto la base d'aquest raonament; millor que jo nego la major).

nota: 'La major' o 'la premissa major' és la premissa més general i que sol posar-se la primera en un sil·logisme. Pensem que, fora del camp filosòfic, l'ús d'aquesta expressió és un castellanisme.

negar-se *

Estava previst evacuar dos milions de persones, a Florida, però molts s'han negat a ser evacuats (o però molts s'hi han negat, però molts no ho han volgut; no però molts s'han negat) -TV3-.

nota: De fet, els que s'hi han negat encara són vius (suposem). Negar-se demana un complement.


negar-se en poca aigua (o ofegar-se)

Espantar-se fàcilment. |
negar-se en dos dits d'aigua, espantar-se per poca cosa, deixar-se vèncer per dificultats petites, acovardir-se de seguida; desanimar-se, defallir, acoquinar-se, negar-se dins un bassiot |
Els avis són grans i en poca aigua s'ofeguen (s'espanten) -TV3-.
És ben bé que t'espantes per poca cosa, noia! (diu que no aprovarà mai el carnet de conduir, Gir)
nota: Vegeu també "ofegar-se en un got d'aigua".

negar-se en un got d'aigua (o: negar-se en poca aigua)

Vegeu 'ofegar-se en un got d'aigua'

negoci foradat

Hom ho diu quan perd en un afer o transacció (Mall). |
fer un mal negoci, fer el negoci d'en Gibert amb les cabres, fer el negoci de na Peix-frit (Mall) |

En Jeroni es pensava treure'n doblers, però li ha sortit tort, ha fet un negoci ben foradat.
El turisme és un negoci foradat per a nosaltres
-Mirall-.

negoci rodó

Negoci que surt molt bé (Gir-Mall). |
negoci molt favorable, molt avantatjós; bon negoci |
Va ser un negoci rodó, comprar aquell pis: ara ens en donen el doble del que ens va costar.

negocis amb parents, resulten dolents


No barregis diners i família (l’Alguer).

negre com la pega

Es diu d'una persona que té la pell molt negra (l’Alguer). |
negre com un tió, com el carbó, com una gola de llop, com un perol |

negre com una caua

Molt negre (Ca). |
negre com un tió, com una gola de llop, com un perol, com el corb, com el quitrà, com el sutge, com la pega, com el carbó (Gir-Mall) |
Ha anat a mar i ha vingut negre com una caua.

negra nit

Nit avançada i fosca (Am). |
negre fosc (Am), nits negres (Ca), nit closa, de bella nit, a hores petites, ben fosc (Gir-Mall), nit fosca (Mall), a fosca tancada (Men) |
Quan arribàrem a l’hotel ja era negra nit.
Era tan núvol que semblava negra nit.
Vam arribar a casa nits negres.
Tornem, que ja és negre fosc.
Hi fa una fosca que la poden tallar a espasades (es diu d'un lloc tancat, totalment fosc, Mall).
I, closa la nit, ens féu sortir -Carlinada-.
A -Ha arribat aviat, el noi? B -Oh, ja era ben nits.

Ara a les 6 ja és nits núvol. Era sol post i donàvem vista a Sant Feliu de Pallarols –Carlinada-. 

Sortirà de la fàbrica a fosca tancada amb pas lent, gairebé indecís, si no és que el fred li posi ales en els peus -Folklore menorquí-.

nota: 'Nit tancada' és un castellanisme.

neix o es fa?

De poeta, ja s'hi neix? (o ja naixem poetes? el poeta, neix o es fa?)

nota: Aquesta fórmula es diu molt, tant en català com en castellà. Suposem que és bona.

néixer en bona estrella (o: en mala estrella)

Se sol dir de qui té sort. |

tenir bona estrella -o mala estrella-, néixer en bona lluna -o mala lluna-, tenir sort, néixer amb la flor al cul (Gir-Bar); pondre-li totes (Gir-Bar-Mall), néixer amb un pa sota l'aixella -o el braç-; al qui ha nascut per ase, del cel li baixa l'albarda |
A
-És un home de molts diners. B -Tot li surt bé. Mira, n'hi ha que neixen en bona estrella.

C -
El van fer entrar al Banc de Roma sense cap estudi, i cap maldecap! D -N'hi ha que neixen amb la flor al cul. C -I nosaltres, anar treballant i pagant impostos, i encara no ens en sortim. D -Haurem d'anar ballant el ball que toquen.

D'aquests que neixen amb la flor al cul no n'hi ha gaires de trempats
(de fills de ric).

Tots els infants neixen amb un pa sota el braç
(quan s'augmenta la família, moltes vegades sembla que el nou nat porti la sort, Bar).

nota: Pensem que la dita
«n'hi ha que neixen amb estrella i altres, estrellats» és un calc del castellà. Balbastre proposa 'Els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella'. A Mallorca es diu 'Més val néixer amb estrella que ésser agraciat' (segons el DCVB).

néixer i créixer

Se sol dir de la mainada que creixen molt de pressa (Ca). |

pujar com un espàrrec, créixer ràpidament, créixer com una carabassera (Gir-Mall) |
Aquesta nena ha estat néixer i créixer.


néixer sa i dret

Es diu de qui ha nascut en perfecte estat (Men). |
néixer bé, néixer amb tots els membres, néixer sense cap defecte, néixer sa i adret, néixer sa i condret (Gir) |
Va néixer sa i dret.
A –El nen ha nascut sense cap cabell. B -No hi pateixis: sa i condret sigui! (Gir)
C -
Què us estimeu més, un nen o una nena? D -Ens és igual; que neixi sa i condret!

nervis d'acer

Hom ho diu de qui es manté seré en momnets difícils. |

ésser molt tranquil, fred, serè, calmat, assossegat; no s'escalfa ni es refreda|
Era un pilot amb cor i nervis d'acer
-Avui-.
nota: 'Nervis d'acer' també es diu en altres idiomes, per exemple en anglès. Ens sembla que es podria admetre.

net com una patena

Molt net (Gir-Bar-Mall). |
net com un calze, com una plata, com un mirall; lluent, brillant, pulcre; net que enamora, net com les flors (Mall) |
Té els mobles nets com una patena.
Ho té tot net que enamora!

Netegem net sobre net (no caldria, Am).
Pots anar-hi tranquil, aquell hotel és net com una patena.

Així que quan va arribar la cuinera principal i va veure que la cuina estava com una plata, va estar tan contenta que li va dir de quedar-se allí
-banc paciència-.

net de pols i palla *

Hem cobrat 360 euros nets (o líquids; no nets de pols i palla).

net i net

Vegeu 'fer net'

net i polit

Acabat. |
net i llest, enllestit, a punt de solfa |
M'hi vaig posar a les dotze i a dos quarts d'una ja ho tenia tot net i polit.

net o brut

Vegeu 'voler guanyar net o brut'

netejar la imatge

Fer alguna cosa per millorar l'opinió que els altres tenen d'algú o d'alguna organització. |

millorar la imatge, la impressió que es té de, el parer |
L'equip vol guanyar per netejar la seva imatge
–TV1-.
nota: Es diu igual en castellà. 

ni (+ altres mots)

Encara que fos. |

de cap manera, mai de la vida |
No el voldria ni carregat d'or!

A -
Has d'anar a dormir. B -Pare, són vacances! A -Ni vacances ni no vacances: és hora d'anar a dormir.

Només havien de desparar la taula, i ni això van fer.

C -
Ho farem ara. D -No, ni ara ni suara (no ho farem, Ca).

No havia vist mai tants beneits en una classe: ni anats a collir a bosc!

No ho faran ni així ni aixà
(o ni aixís ni allís, Ca; ni d'aquesta manera ni de l'altra).

No rectifiquen ni que els matin
–Punt-.

No ho ha pas dit mai, quan cobra, ni li preguntaré tampoc!

E -
Encara t'agrada, la Teresa? F -No, ni hi penso tampoc!

No ha
n vingut ni l'un ni l'altre (cap dels dos que esperàvem).

Ni per pobre no t'has d'espantar ni per ric has d'orgullejar
(consell).

Aquest pis no el voldria ni regalat.

No vaig tenir ni temps d'apuntar el cul a la cadira
(va durar molt poc).

Hem ensopegat al mig de l'hivern: ni triat, home!
(l'han d'operar i han d'anar i
venir)
No m'interessen ni l'una ni l'altra (de dues coses).

ni a mig

Ni la meitat. |

Aquests ulls ja no els tens ni a mig, de vermells (com els tenies ahir).
No va pas ser com ara, la crescuda econòmica del 73: ni a mig!

ni a 'tiros' (o: ni a la de tres) *

No aprovava de cap manera (o ni a cops de sabata, ni que el matessin; no ni a la de tres) –CR-

No hi ha manera de dormir! (o no dormo ni que em matin; no dormo ni a 'tiros'!)

ni aigua

Vegeu 'negar el pa i la sal'

ni amb rodes

De cap manera (Gir-Mall). |

ni a cops de sabata, ni que el matin, no va ni en rodes de carro (Mall) |
No funciona ni amb rodes, aquesta empresa
(o no va).

No ens la traiem de sobre n
i a cops de sabata (sempre és a casa).

No aprèn a llegir ni que el matin

Vol venir a caminar amb nosaltres i no segu
eix ni amb rodes (no ens pot seguir).

Aquest nen no tira ni amb rodes
-collint raïms- (no pot seguir el seu rem).

A -
Van bé a l'escola? B -No tiren ni amb rodes! (no segueixen).

ni amb set matalassos li tapaven el cul

Vegeu 'amb set matalassos no li taparies el cul!'

ni boig! (o: ni borratxo!)

A –T'agradaria una casa tan gran? B –A cap preu del món! (o a cap preu, de cap manera, per res del món, encara que me la regalessin!, ni coberta d'or; millor que ni boja!)

No em tornaria a casar mai de la vida (o mai, ni en aquest món ni a l'altre -Am, ni carregada d'or, ni coberta d'or, per res del món, en ma vida; millor que ni boja!, ni borratxa!).
Aquesta feina no la faria a cap preu del món
(o per res del món, ni carregat d'or, en ma vida; millor que ni borratxo, ni torrat).

No ens podíem aturar ni en aquest món ni a l'altre
(ens feien treballar sempre).

nota: 'Ni boig' sembla un calc del castellà. Es diu molt i no ens atrevim a dir que no és bo.

ni cas *

Ja fa estona que sóc a la botiga i ningú no m'atén (o i ningú no em serveix; no i ni cas!).

Del que digui aquest home no en facis cas (o no en facis gens de cas, no te l'escoltis; no ni cas!).
A partir d'ara el tema de la puntualitat no el tindrem en compte
(o no en farem cas; no el tema de la puntualitat, ni cas!) -RACC1-.

L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i encara s'esperen
(o i ni burro què et fa mal, i ningú no se'ls escolta, i s'hi han hagut de posar fulles; no i ni cas!).

ni cercat amb un llum

Perfecte (Bar). |

ni anat a caçar a bosc (Ca), molt ben trobat, ideal, insuperable |
Aquest retolador em va molt bé: ni cercat amb un llum.

ni cinc

Cap cèntim (Gir-Bar). |

ni cinc cèntims, res |
No gasten ni cinc, aquesta gent.

No tenim ni cinc.

No ens van tornar ni cinc del que havíem pagat.

Avui no he fet ni cinc de calaix
(a la botiga).

'ni corto ni perezoso' (o: ni curt ni mandrós) *

Ell, tot decidit, li va fer un petó (o sense pensar-s'hi gaire -Gir-Val-, com aquell qui res -Gir-Val-, amb decisió, sense pensar-s'ho dues vegades -Gir-Val-; no ni corto ni perezoso, ni curt ni mandrós).


ni cuit ni cru

Expressa menyspreu o rebuig envers una persona, una actitud o una situació (Bar). |
ni del dret ni del revés, per res del món, de cap manera |
Aquest argument no me’l faràs empassar ni cuit ni cru.
El personatge de televisió que no pots veure ni cuit ni cru, és francès?
Tot aquest muntatge polític no és pot pair ni cuit ni cru.
L'Enric? Ni cuit ni cru el volem: és un fatxenda.

ni d'estona

Fórmula per dir que algú, o quelcom, no s'aproxima en absolut a allò que és esmentat o referit (Mall). |

ni prop fer-hi, ni molt menys, ni de bon tros |
Què voleu que us digui? No voldria ésser titllat d'optimista a ultrança, que no ho sóc ni d'estona.


ni d'un bon raig

Es diu d’una quantitat quan no arriba de molt al valor d’una altra (Mall). |
de cap manera, ni pensaments, ni de bon tros, ui se'n falta! |
Els preus de la llana van tirats, no paguen ni d’un bon raig tot el que val la tosa –Nous escrits-.

ni de lluny *

No hem assolit ni de bon tros, la normalització (o ni pensaments -Val-, ni de prop fer-hi, en absolut, n'hi pensar-hi; millor que ni de lluny) -Avui-.

nota: Trobem 'ni de lluny' en algun diccionaris.

ni de prop fer-hi

Expressió que indica que quelcom o qualcú és ben lluny d’acomplir qualque requisit o condició (Mall). |
ni de bon tros, ni pensaments |
El fill no és, ni de prop fer-hi, tan feiner com ell.
A -Mil duros t'han donat? B -Ni de bon tros! (menys).

No és que li tinguéssim el dit a l'ull -mania-, ni de bon tros -CR-.
Les peres d'ara no són ni de bon tros tan gustoses com les d'abans.

En vaig comptar 32 castes de carabassa i no hi són totes ni de bon tros
-Llibre, Mall-.

ni Déu *

A la plaça no hi havia ni una ànima (o ningú, ni una ànima vivent; millor que ni Déu).
Aquí no hi ha ningú que faci res (o tothom té l'esquena dreta; millor que aquí ni Déu fa res).
No veus pas ni una ànima a aquesta hora.
nota: 'Trobem 'ni Déu' al DNV, al GDLC i en altres diccionaris. És un castellanisme molt estès.


ni Déu hi serà a temps!

És una cosa inevitable (Bar-Gir). |

això anirà d'aquests manera; és segur; ja ens podem calçar! |
Es veu a venir una guerra que ni Déu hi serà a temps.


ni Déu ni sa mare

No acudir ningú a un lloc. |

ni una ànima, cap ànima vivent |
Quan vam estar malalts no va venir ni Déu ni sa mare, a ajudar-nos.

ni dir-ho!

D'això no n'hi ha cap dubte (Am). |

i tant!; sí, ja ho pots ben dir; és així, és evident, això no cal ni dubtar-ho; no es pot pas discutir, això; ja és ben segur; això és ben clar, no ho discuteixis |

A -Són molt bona gent. B -Ni dir-ho!

C -Gràcies. D -Ni dir-ho! (no calen)

E -Heu tingut bo (jugant a cartes). F -Ni dir-ho!

El senyor Miquel és trempat i el teu pare, ni dir-ho!

G –Ho puc fer? H –Ni dir-ho! (sí)

La mainada han d'anar a l'escola: no es pot pas discutir, això.

ni el més mínim

Vegeu 'el més mínim'

ni el rei li és bon mosso

Es diu d’aquella persona petulant, vanitosa a qui res no li està bé (Bar). |
ésser fatxenda, cregut, tibat; sembla que el rei li guarda les vaques (Mall) |
La nouvinguda tracta sempre tothom amb arrogància: ni el rei li és bon mosso.
Si ni el rei li és bon mosso, que es faci fotre!

Al malparit fa l'efecte que el rei li guarde les vaques
-el brogit-.

ni es més beneit apedrega ses seves teulades

Vol dir que no hi ha ningú que es perjudiqui, de manera conscient, a ell mateix, per beneit o boig que pugui semblar (Mall). |
no hi ha cap boig que apedregui la seva teulada (Gir), no hi ha cap boig que es tire terra a la vista (DCVB) |
No pots esperar que ell mateix es perjudiqui, ni es més beneit apedrega ses seves teulades.

ni és que, ni és ca!

Resposta que se sol donar a una altra persona quan no s'accepten les seves excuses (ho sol dir una mare a un fill; normalment respon a l’excusa començada “és que...”; Cas). |
no em contes històries, deixa’t d’excuses, no em vingues amb cançons, l'esca serveix per a encendre el foc (Ca) |
A -
Però és que jo... B- Ni és que, ni és ca! Espera’t ací que ara arreglem aquest pardal -La cara oculta de la lluna-.

ni falta que hi fa!

No és necessari. |

ni hi fa cap falta, no ho necessita, no cal |
Els films antics no tenien color, ni falta que els feia
(ni els feia cap falta) -TV-.
A -
No sóc traductor. B -Ni et fa cap falta.

ni fet per encàrrec

Se sol dir de qui té un defecte d'una manera exagerada (Gir-Mall). |

molt i molt, al màxim; ni fet exprés, ni fet a mida |
Ni fet per encàrrec series tan ximplet!

És més lletja que feta per encàrrec.

Ni inventat exprés es trobaria cosa que millor parés els peus dels cavalls, fent-los la traveta
(les vinyes) -Carlinada-.

ni 'fu' ni fa *

És una mena d'associació que no compta per a res (o que no pinta gaire, poc important; no que ni 'fu' ni fa).

A -T'agraden els plàtans? B -No gaire (o així així, a mitges, no em fan ni fred ni calor -Gir-Val-, ni m'escalfen ni em refreden, mig mig; no ni 'fu' ni fa).

ni ganes!

No tenim cap interès a fer això que ens diuen. |

ni mai!, ni m'interessa tampoc!; no em diu res; això, ni pregar-hi! (Am), millor |
No sóc del PDCD, i ni ganes.

A
-L'avi ja té 90 anys. No viurem pas tant, nosaltres. B -Ni ganes!
C -
No saps tocar el piano? D -No, ni ganes!
F -
No tenim bo -jugant a cartes-. H -Ni pregar-hi! (ho diu un de l'equip contrari)
I -
Vindrà, la Maria? J -No, ni ganes!
K
-Es farà, el teatre? L -He vist que el flabiol no toca pas per aquí (veig que no hi tenen gaire interès).

ni gota *

No hi havia gens de neu (o no hi havia ni un borrall de neu, no hi havia gota de neu, no hi havia gens ni mica de neu; millor que no hi havia ni gota de neu) -TV3-.

No hi havia ningú enlloc, ni senyal (Ca)
Aquest home no mereix cap credibilitat
(o no és de confiança; no no mereix credibilitat alguna) -CR-.
nota: Trobem 'ni gota' al GDLC.

ni home ni dona!

Resposta a qui diu 'home'. |

de cap manera!, ja t'he dit que no!, no insisteixis, ni o ni oca! (Bar) |
A
-No en vull saber res d'ell. B -Home! A -Ni home ni dona!

ni idea! *

A -Ha arribat, la Laura? B -No ho sé (o no ho sé pas, no en tinc ni idea, no en tinc cap idea; millor que ni idea!).

ni m'escalfa ni em refreda

M'és indiferent. |

no em fa ni fred ni calor, tant m'és |
A mi, el futbol ni m'escalfa ni em refreda.

ni mai que!

Lamentació per allò que ha passat o que pot arribar a passar. |

ni mai!, ni mai més que!, tant de bo no, així no |
La Retirada va ser un desastre, ni mai més que ho tornem a veure!

Ni mai més que ho vegem!
(una guerra).
És fora i ni mai més que torni!
(una mala persona).
Ni mai que hi hagués anat, d'excursió
(ha pres mal).
Hem fet una mala envestida: ni mai que haguéssim vingut!
(plou).
Ni mai que hagués fet gimnàstica! Tinc els peus botits.

A –
Se n'ha anat, el dolor ciàtic? B –I ni mai que torni!
Ni mai que li hagués ensenyat a dur cotxe!
(ha tingut un accident)
Ni mai que l'hagués encetada, la poma! És com un roc.

Ni mai que hi hagués anat, amb aquell metge!

Ni mai que l'hagués coneguda!

Ni mai que ens en treguin, d'aquí!

ni més ni pus

Exactament allò que toca, és just o es demana (Mall). |
ni més ni menys, això, això mateix, sí, exactament, (ni pus ni més, ni més ni manco Mall) |
Vull el que em pertoca, ni més ni pus que els altres.
He fet el que tu m'has dit, ni més ni menys.

Nosaltres (els catalans del nord) posem "pas", com els anglesos posen "got": ni més ni menys
-Joan-Lluís Lluís-.

A -Els gossos són com les persones. Estan malats. B -Ni més ni menys.

C -S'escriu així 'subhasta?' D -Ni més ni menys!


ni mica

En quantitat zero (Men-Mall). |
gens, gota, ben gota, no gens, no gota, ni per remei |
De sucre a s’orina no en té ni mica -Fets-.

ni mica ni molla

En quantitat zero (Alt Urgell). |
gens, no gens,
(gota, ben gota, ni poc ni gaire Gir), ni per equivocació, ni per casualitat, ni per mostra, ni per remei, ni poc ni molt (Mall) |
De carn, no ens en quedava ni mica ni molla
-En Calçons-.

Ho va dir sense dubtar ni poc ni molt (Mall).

Aquest any no plou ni per equivocació.

De corall vermell no se'n veu ni per mostra -Temps-.


ni mig ni cap

Ningú (Cas). |
cap, ni un, (ni un ni mig, cap de tots Cas), ni una ànima |
De tots els Maganya ni mig ni cap s’aventurava a passar de toll a cintura –La cara oculta de la lluna-.

ni molt menys *

No hi vaig pas cada setmana, a Alacant, ni de bon tros -Gir-Val- (o n'hi pensar-hi; no ni molt menys).

ni pels colzes

Es diu per referir-se a una cosa de poca confiança o que inspira incredulitat (Mall). |

de cap manera; ni poc ni gaire, ben res, res |
Aquells predicadors en sabien molt d'infern, de foc i d'eternitat; l'amor, emperò no el coneixien ni pels colzes. Feien que un poble sa se sentís culpable
-Brostejar-.

nota: Vegeu també 'per la part del colze'

ni pensaments!

De cap manera. |

ni pensar-hi, ni ganes, en absolut, de cap manera, per res del món, ni ho somiïs (DIEC) |

No val pas tant, el vestit: ni pensaments!

A -Els coneixes tots? B -Ni pensaments! (no).

Jo, fer viatges a fora? Ni pensaments!

C -La vols? D -No, ni pensar-hi!

E -N'hi havia, de cartrons de llet? F -Ni pensar-hi.

Ni ho somiïs, que vindré amb tu -TV3-.

G -El Figueres jugarà a primera divisió. H -Ni pensar-hi!

I -T'ho deixava fer? J -No, ni pensaments! –TV3-

K –T'hi casaràs? L –No, ni pensaments!

ni per aquestes! *

No hi ha manera que facin gol! -en una ocasió de bon fer- (o no fan gol de cap manera, ni així fan gol!, no fan gol ni per casualitat, ni per equivocació; no no fan gol ni per aquestes!)


ni per espitllera

Indica negació completa (Val). |
gens ni mica, ni de bon tros |
En l’arròs no hi havia carn ni per espitllera.
A -
Creus que aprovarem? B -Ni per espitllera.
Aquest llibre està exhaurit, no el trobaràs ni per espitllera
.

ni per un moment

Vegeu 'per un moment'

ni pintat

Vegeu 'anar pintat'


ni poc ni gens

Locució adverbial que indica una manca absoluta de qualque cosa o un desconeixement total de quelcom o de qualcú (Mall). |
ni poc ni molt, ni poc ni gaire, no gens, ni poc ni molla (Pallars), ben gota (Gir) |
Aquest ofici no el conec ni poc ni gens.
Això, pare, no em preocupa ni poc ni molla
-Històries-.
No em preocupa ni poc ni gaire, quedar calb.
Aquesta cama no la puc remenar ni poc ni molt.

ni prop fer-hi!

Ni de bon tros (Val-Mall-Eiv). |

ni pensar-hi, ni d'estona, de cap manera, ni molt menys, ni de bon tros; ni se t'acudeixi!, no gens |
Els perills no s'han acabat, ni prop fer-hi
-Temps-.
Hi havia gent que sí, no hi ha dubte, però no tota, ni prop fer-hi.

A -
Li demanaré permís. B -Ni se t'acudeixi! (no ho facis, perquè és un contrari)

Aquell home no era normal, ni prop fer-hi.

Això no ha sortit com esperàvem, ni prop fer-hi.

ni que

Encara que. |

No el compraria ni que només valgués un euro -Llibre-.
M'agradaria, ni que fos un temps, poder-me dedicar a la música i prou.

No em recordava ni que al món fóssiu
(no comptava pas amb vosaltres).
Ni que et paguessin tot l'or del món, no ho hauries de fer.

Sigues feliç ni que sigui una vegada
-TV3-.
És bo sortir de casa, ni que sigui, a vegades, per discutir
-Avui-.

ni que *

L'Ajuntament em fa pagar 200 euros. Es deuen pensar que sóc milionari! (o com si fos milionari!; no ni que fos milionari!)

ni que ho diguis! *

A -Aquest meló no es pot menjar. B -Ja ho pots ben dir! (o encara que ho diguis!, ja tens raó!, i tant!; no ni que ho diguis!)

C -M'han disfressat. B -Ja ho veig bé prou! (o no cal que ho juris!, no cal que ho diguis!, no cal dir-ho!, i tant; no ni que ho diguis!)

ni res! *

Està molt nerviosa (o n'està pas poc, de nerviosa! no no està nerviosa ni res!) -TV3-.

Fa el beneit i s'ha passejat tothom-, en Miquel: que n'és de viu! -els ha enganyats- (o que n'és de puta!, que n'és de llest, no el fot pas qui vol!; no no és espavilat ni res!) -Temps-.

ni s'avé ni s'encontra

Es diu per referir-se a la manca d’acord, d’enteniment o de sentiments entre dues persones; també per indicar que una cosa no va bé amb una altra ni s’hi adapta (Mall). |
no té cap ni peus, no té cap ni centener (Val), no té cap ni coa (Mall); no lliga, no fa parella |
Paula, tu deus trobar que tot plegat ni s’avé ni s’encontra. I jo crec que val més deixar-ho anar -Els voltors-.
Aqueix pern no s’avé ni s’encontra amb aquesta femella.

ni sí ni no

A mitges. |

ni bé ni malament, va fent, que vols que et digui, no hi ha res de particular, ni te la pago ni te la nego (Ca) |
A -T'agrada, aquest quadre? B -Ni sí ni no.
C –Et va ve la relació amb la parella? D –Ni te la pago ni te la nego.

'ni son todos los que están, ni están todos los que son' **

A -T'agrada la llista dels que han triat per al premi? B -Home, n'hi trobo a faltar alguns que s'ho mereixen (o n'hi ha que s'ho mereixen més que algun d'aquests, n'hi ha que no s'ho mereixen pas, no hi ha tots els que hi hauria d'haver, n'hi ha més a fora que a dintre, la llista no és completa; no 'ni son todos los que están, ni están todos los que son').

C –Has vist que han trencat un semàfor a cops de roc? D -N'hi ha més a fora que a dins! (o això ja passa de mida!, n'hi ha que tiren el roc i amaguen la mà!; no 'ni son todos los que están, ni están todos los que son').

ni t'explico!
*

És molt cara, aquesta colònia. No ho vulguis pas saber! (o una cosa exagerada!, molt i molt!, amb desmesura; no és cara que ni t'explico!, ni t'explico!)

ni tan sols

Ni això que diem (Gir-Mall). |

ni aquests que diem, ni aquí no arriba |
Ni tan sols va venir el secretari
-TV2-.
Ni tan sols eren catorze.

nota: Cal evitar 'ni siquiera'.

ni tant ni tan poc *

A -Aquests noi no serviria ni per jugar amb el Vilassar de Dalt! -un de primera divisió)- B -Home, entre poc i massa, de les coses (o no fotem!, no exagerem!; posats a dir, diem collonades!, tres són curtes i quatre són llarges; no ni tant ni tan poc!, 'ni tanto ni tan poco!, 'ni tanto ni tan calvo!').

ni tu ni deu com tu

Ningú. |

ni per tu ni per ningú, mai, mai de la vida |
No em manes ni tu ni deu com tu!
(no creu)

No callaré ni per tu ni per ningú!


ni un bri

Res, cap cosa; gens, ni la més mínima quantitat (Cas). |
ni piu, ni una paraula; gens ni mica |
Mai no em contaren ni un bri... –La cara oculta de la lluna-.

ni un moment

Vegeu 'gens ni mica'

ni un per medecina

Ni un. |

cap, ni la cara d'un (Ca), ni un de sol, ni un per mostra (Gir-Mall), ni un per remei (Am-Bar-Mall); ni una trista vegada |
No n'endevina ni una per medecina
(un vell, s'equivoca).
A -
No tens pas un cap de col? B -No en tinc ni un per medecina
No n'has fet ni la cara d'un
(d'exercici).
No n'ha quedat ni la cara d'un
(de caramel).
C -
Tens bitlles de 500 euros? D -No n'he vist ni la cara d'un.
No en quedarà ni la cara d'una, d'olivera, al preu que va l'oli.

No tinc ni un sol mocador.

E -
Hi eren, els parents? F -No n'hi havia cap, ni un.
G -No em faries pas ous? -vendries- H -No en tinc ni un per remei. Aquest mes les gallines no ens ponen.
No s'aixequen ni una trista vegada de la taula: els ho han de dur tot -Corçà-.
Els lladres no han deixat cap préssec al presseguer: no n'hi ha ni un per mostra!
No en queda ni per remei, de farina (no en queda absolutament gens).

ni vent ni corrent i alba clara: diada d’àngel!

Dita de pescadors quan fa molt bon temps (Cotlliure, Cat Nord).

nin d'uè

Nen molt petit (Mall, Men) |

infant nounat, infant de bolquers, criatura de mames, infant de mamella |
Quan anàvem a veure'l, el pobre es posava a plorar com un nin d'uè
-Dones Republicanes-.

ningú (+ altres mots)

A en Jordi ningú no el lliga i ningú no el tanca (fa el que vol, Am).

Ningú no neix ensenyat -o no surt- (els oficis s'han d'aprendre, tothom s'equivoca).
Ningun home neix sabut
(l'Alguer).

A ella n
ingú no li ha d'ensenyar res (no es deixa enganyar pels altres).

Ningú no és profeta a la seva terra.

Vas a caçar bolets massa lluny: ningú no t'hi vindria a caçar aquí -
si et perdessis- ('caçar' no és usual a Mallorca, amb aquest sentit, s'usa 'cercar').

Ningú no té res per donar
(no et refiïs dels altres, sinó del que tens tu).

Aquell
no té pas res per donar (és egoista).

Va al ball i ningú no li diu per què hi és (no té èxit, una noia).
Ningú no podrà dir que no és ben fet.
Ningú no em negarà que ha quedat bé.

ningú altre

Cap més persona (Gir-Mall). |
cap més; com ningú més, com ningú altre, com no n'hi ha d'altres |
Les coses que ells propugnen no les haurà de fer ningú altre.
No vull que entri ningú altre.
Els anglesos, com cap altre, van tenir èxit a reorientar l'economia.
nota: 1 Extret de Llengua Nacional.
2 No és correcte 'ningú d'ells'.

ningú en el seu sa judici *

Ningú que tingui dos dits de seny pot acceptar aquesta manera de fer les coses (o ningú que estigui bé del cap, ningú que tingui seny, ningú que tingui coneixements, ningú que tingui el seny complert; no ningú en el seu sa judici).


ningú no sap què hi ha dins s’olla més que sa cullera que la remena

Moltes coses no les saben més que els qui les tenen entre mans (Men). |
ningú sap més es mal de s'olla que sa cullera (Mall) |
A
-Com acabarà aquest cas de corrupció? B -No ho sé, ningú no sap què hi ha dins s’olla més que sa cullera que la remena. 

'niño bonito' **

És un nen de casa bona que es dedica a les curses de cotxes (o un fill de ric, un petimetre, un gomós; no un 'niño bonito') –Punt-.

nínxol de mercat *

Encara no hi ha bons productes per aquest segment del mercat (o per aquest sector del mercat, per aquesta part del mercat; no per aquest nínxol de mercat).

nota: Pensem que 'nínxol de mercat' és un anglicisme innecessari.

nit boirosa, nit escatosa

Es diu perquè quan hi ha molta boira, s’agafa molt de peix (Cotlliure, Cat Nord).

nit boja (o: nit de bojos) *

Va ser una nit de sexe (o una nit de gresca, de xala, de xerinola, de platxèria; millor que va ser una nit boja, va ser una nit de bojos).

nit i altra

Cada nit (Mall). |
Ho repetia nit i altra a la taverna –Albellons-.

nit i dia

Sempre (Gir-Mall). |

a tota hora, tot el sant dia, sense parar, incessantment, tothora, seguit seguit |
Aquella dona nit i dia fa anar la televisió.

Així constantment, nit i dia
-Contalles-.

Passa nit i dia al cafè
(hi és sempre).

nota: 'Dia i nit' no és correcte.


nits negres (o nits)

Quan és ben fosc (Ca). |
negra nit (Am), negre fosc (Am), nit closa, ben fosc (Gir-Mall), nit fosca (Mall) |
Retirem-nos ja, que és nits negres.
Ara, a les sis ja és nits.
Era nits negres, quan vaig arribar a casa (Ca).

niu de polls

Lloc on hi ha molta brutícia o molta misèria (Val). |
cort de porcs |
La teua habitació és un niu de polls: l’hauràs de netejar algun dia.

niu de raons

Vegeu 'ésser un niu de'

niu de sacres

Es diu d’un lloc perillós, difícil, on fa de mal sobreviure-hi. |
cau de llops |
Aquest mercat és un niu de sacres; serà qüestió d’agafar-li la manya -Séquies-.
sacre: Mena de serp, a la qual, entre els llauradors valencians, s'atribueix mossegada molt forta i verinosa (DCVB).

no (+ infinitiu) gran cosa

Es diu d'una cosa poc important o d'una quantitat petita. |
poca cosa, poca quantitat, poc, no gaire, n
o ésser res de l'altre món, bona cosa (Val) |
No hi ha gran cosa per comentar.
No em preocupa gran cosa el que diguin.

A -
Sovint hi penso en la teva tia. B -Jo no; no valia gran cosa!
No n'esperis gran cosa, del teu cunyat.

C
-T'has mullat? D -No gran cosa.
E
-Puja molt la factura d'aquestes obres? F -No és gran cosa.
Ho vull cobrar, encara que no sigui gran cosa.

no (+verb)

No fent això que es diu. |

si no faig això |
A -
No tindràs temps d'acabar-ho. B -No anant a caminar aquesta setmana ho tinc solucionat.

no (+ verb) una *

Aquest porter no en para cap (o no n'atura cap, no n'atrapa cap; no no n'agafa una).

Avui no n'encerto cap (o no n'encerto ni una; no no n'encerto una).

no... ni...

Enllaça dues proposicions o dos termes negatius. |

ni una cosa ni l'altra, a mitges, ni... ni... |
Avui no fa ni fred ni calor.

Jo no crec ni deixo de creure
-religió- (o jo crec i no crec).

A
-T'ho creus això que diuen d'en Josep? B -Jo ni ho crec ni ho descrec (tant pot ser com pot no ser).

Aquesta gent ni em preocupen ni em deixen de preocupar.

Les reformes d'ensenyament ni em preocupen ni em deixen de preocupar.

És un home que no fa ni deixa fer
(és com 'el perro del hortelano', en castellà).

Són gent que ni viuen ni deixen viure
(emprenyadors, neguitosos).

no a (+ altres mots)!

Guerra no! (o no volem més guerra!, prou guerra!; no no a la guerra)

A mi no em representeu pas! (o això jo no ho accepto!, no ho feu en nom meu!; no no en el meu nom!)
Això no és pas culpa meva
(o no en tinc pas la culpa jo; no no és la meva culpa)

nota: Segons Pau Vidal, de qui ho copiem, aquesta manera de dir és un anglicisme.

no abassegar

No poder fer una cosa per manca de temps, de força o d'altres coses (Am-Mall). |

no poder abraçar, no donar l'abast, no tenir una hora per a ell |
En aquest temps tenim tanta feina a l'horta que no l'abasseguem.

Treballo molt: no tinc ni una hora per a mi.

nota: 'Abassegar' és voler-ho tot, no tenir-ne mai prou, de
les coses. Ex.: Aquells quan compren, abasseguen (ho compren tot). Aquell ho vol abassegar tot (tenir).

no acabar

Allargar-se molt quelcom. |

durar |
M'agrada baixar amb vosaltres, però no acabeu mai
(trigueu molt).

Si et fan una operació, ja pots pensar que no acabaràs pas aquí
(vénen més mals, Ca).

El partit no ha fet més que començar.

no acabar de

No anar bé, una cosa, o no ésser suficient (Gir-Mall). |

no abastar a, no arribar a, no poder abassegar, no poder acudir, no anar tan bé com hauria d'anar |
El cotxe no acaba d'anar bé.

No acaben d'arribar, aquesta gent
(es retarden molt).

No acaba de quedar bé, aquest quadre.

No acaba mai d'estar
(es muda).

No m'acaba pas de convèncer
(no em fa el pes).

No ho acabo d'entendre.

Quan treballava, no acabava mai la gana.

No acabeu pas mai la gent!
(teniu moltes visites)

No acaben mai la gana!

Ens aquelles muntanyes de Lorda els boscos no s'hi acaben.

No passa res, si perds aquesta feina: el món no s’acaba pas aquí
(hi ha altres coses).

No m'acaben d'agradar, aquestes motos.

De la manera que treballem no podem abastar la feina
(en tenim massa, anem a cos batut).

La pilota és grossa i el gos no la pot abassegar, amb la boca
(Am).

Són poques infermeres i no poden acudir (donar l'abast, Ca).
No m'agrada gaire que surtis amb aquesta noia (o no m'acaba d'agradar, no em sembla bé -això es diu ara-).

El tractor no va tan bé com hauria d'anar (no tot lo ve que hauria d'anar).

no acceptar un no com a resposta *

Vull que vingueu a sopar a casa, i no em digueu que no! (o i us convido perquè vingueu, i no vull excuses, i no em digueu que no; no i no accepto un no com a resposta) -TV3-.

no 'aclarar-se' (i: no aclarir-se) *

Aquest rebut del llum és molt complicat: no m'hi entenc! -Gir-Val- (o no el comprenc, no me'n surto!, no l'entenc; no no m'hi 'aclaro', no m'hi aclareixo).

Aquest problema no em surt (o no el sé fer, no l'entenc; no amb aquest problema no m'hi 'aclaro')
Hi ha una evidència: els dels govern no s'entenen
-l'un contradiu l'altre- (o no s'acaben d'entendre, no es posen d'acord, no s'avenen, no van coordinats, no saben què fan, no saben què diuen, no saben què es pesquen;, no s'hi troben -Val-; no no s'»aclaren», no s'aclareixen) -CR-.

no aclucar ull *

Anit no he pogut dormir (o no he pogut aclucar els ulls -o l'ull-, he passat la nit en blanc; no anit no he aclucat ull.

no acollar-se

No creure (Am). |

no fer bondat, no tenir rei que el governi |
A –
Deixem anar el gos? B –No, que no s'acolla, després (no es deixa agafar).

no acostar-se

No anar a un lloc. |

no presentar-se, no acudir; no ésser mai enlloc -o no anar-, no posar els peus (en un lloc; Gir-Bar) |
Fan teatre i no s'hi acosta ningú.

Fa propaganda de l'excursió i després ell no s'hi acosta.

Tu mai no acudeixes
(no véns a les reunions).
Aquesta gent no són mai enlloc
(no van a festes, no surten, no es veuen gaire).
Jo no hi poso els peus a casa seva
(no hi vaig mai).

no acudir

No pensar en una cosa. |

no caure-hi, no recordar, no pensar-hi; no em preguntis què, no recordar ni que al món sigui, no sortir del magí |
A –
Em vaig descuidar de comprar cebes. B –Sí, mira, mai no acudeixes en tot.
No hi he acudit, a triar altres autors.

Poc acudeixen gran cosa, aquesta gent
(no pensen gaire, són gent senzilla).
Mai no acudeixes
(no penses en tot).
No hi havia acudit, en això
(Gir-Mall).
Sé que quan es va casar li vàrem regalar quelcom; ara, no em preguntis què
(o no em demanis què; no ho recorda).
Ha anat cap a casa i no s'ha recordat de la cinta ni que al món sigui
(l'havia de dur i se n'ha descuidat).
No em vaig 'enrecordar' ni que al món fos
(li havia de fer un encàrrec).
Em declarà secament que no coneixia Manuel Enríquez ni sabia que al món fos -L'ocell tranquil-.
Hola, Joan. No em recordava ni que al món fossis.
No havia pensat més ni que al món fossis (era a la via que em passejava i havíem quedat per treballar).
Ara no em surt del magí el nom de l'hotel.

no admetre (+ nom)

Ésser una cosa molt evident (Gir-Mall). |

ésser clar, ésser clar com l'aigua, no tenir retop |
A -
Això no admet raons. B -És clar que no: quan una cosa es tan clara, no cal discutir-la.
Les eleccions no admeten dubtes
(han guanyat clarament) -TV3-.
Tinc necessitat de sexe, no sé si m'entens
(siguem clars, Ca).
El sistema més lògic és la democràcia: això no té retop.

no admetre's de raons

Voler algú allò que necessita o allò que demana (Ca). |

no admetre's de raons (Am), no admetre ajornaments, no voler saber res de res, (no entendre's de raons, no entendre's de romanços DIEC), no admetre raons (Mall) |
El bestiar no s'admet de raons
(ha de menjar quan és l'hora; hi has d'anar, encara que plogui).
No s'admet de raons, aquesta criatura: quan té gana plora i plora.

A
-La fàbrica no va gaire bé, perquè no es ven. B -La gent no s'admeten pas de raons (volen cobrar el jornal).
No s'admeten pas de raons, els bancs
(volen cobrar).
L'avi a les 12 vol dinar, no s'admet de raons. Tota la vida ha estat igual, no és pas d'ara.

no afinar gaire

Ésser poc espavilat (Am). |

no ésser gaire -o ben- fi (Ca), estar malament, no encertar-les totes, no allargar prou, no allargar gaire, ésser curt (Gir-Mall), ésser filat gruixut (Ca) |
No afina gaire, aquell noi.

És una mica filat gruixut, en Josep.

No fa la feina prou polida perquè no allarga gaire.

no agafar (una cosa)

1 No aconseguir quelcom (Ca-Mall). |

no obtenir, no entendre's, no explicar-se, no seguir |
Sento que sermones però no ho agafo
(no entenc què dius).
Jo, dues veus no les agafo
(si parlen dos alhora, no els entenc).
Diuen que és ella que no agafa
(no queda embarassada).
No s'hi entenen, la gent gran, amb targetes
(no les saben fer anar)
No m'hi entenc amb aquesta bàscula.

Ara s'explica, això!
(ara ho entenc)
Com és que anem tan bé, en aquest país? No m'ho explico.
Parlaven dos menorquins i no els seguia (no els entenia, perdia coses, Ca).
2 Hom ho diu de qui sempre queda bé, sempre té una resposta oportuna a punt. |
no l'atrapes mai, sempre és l'últim de parlar |
A -Si estàs cansada, seu! (A ho diu a B) B –No l'agafes mai! (B ho diu a C) (A és qui no pot seguir) (C les esperava asseguda).

no agradar

No ésser, un fet, agradable (Gir-Mall). |

no venir bé, desplaure, desagradar, disgustar, no fer cap gràcia, venir a repèl; no saber agradar, no acabar d'agradar |
Són coses que no agraden a ningú
(els divorcis).
No m'agraden els fets d'aquesta noia
(o no m'agrada el seu anar; els crits que fa, pica les portes...).
No agrada gaire que passin malifetes a prop de casa
(robatoris).
No m'agrada ni poc ni molt que a 14 anys surtin d'aquesta manera.

No m'agrada gens que copiïs als exàmens
(o gota; no no m'agrada res) -RAC1-.
No te n'agradi res, d'aquest negoci!
(és brut)
D'aquell noi, no me n'agrada res!

No m'acaba d'agradar, la dansa
(m'agrada poc).
El ballet no em sap agradar.

No em sap agradar, l'aigua
(Ca).

no aguantar les cartes

No saber-hi jugar (Am). |

ésser dolent, jugant; ésser mal jugador |
Sempre vol venir amb mi, i no
aguanta ni les cartes.

no aguantar-se dret

Estar molt cansat o trobar-se feble (Gir-Mall). |

no tenir força, estar flac, no aguantar-se ni els pets (Gir-Bar) |
Ahir vaig pujar al Canigó i avui no m'aguanto dret.

Està fotut, en Roger: és vell i no s'
aguanta els pets.

no aguantar-se ni amb fil de sargir

Hom ho diu d'una cosa mal feta o mal acabada, d'una cosa que no és veritat.... |

no aguantar-se ni per dalt ni per baix, no aguantar-se per enlloc, no tenir ni cap ni peus (Gir-Mall) |
Això que expliques no s'aguanta ni amb fil de sargir
(és tot mentida).
Volem fer una forma musical que s'aguanti
(bona, ben feta, presentable) -CM-.
Aquesta teoria no s'aguanta ni per dalt ni per baix
(no és bona).

no aguantar-se res a l'estómac (a algú)

Vomitar el menjar. |

no admetre-li res, l'estómac; gitar, no tenir habilior (Am); no tenir res a l'estómac, boçar (Val), |
No se li aguanta res a l'estómac, al pare, aquests dies.

No em trobo bé i l'estómac no m'admet ben res.

No tinc ni habilior per anar a comprar
(estic decandit i no tinc força).
Vomita bilis perquè no té res a l’estómac
(no ha menjat res, Ca).

no aixecar el cap

Vegeu 'aixecar el cap'

no aixecar-se

No poder superar una dificultat o un entrebanc (Gir-Mall). |

no sortir-se'n, no poder-se redreçar, no aixecar més el cap, anar malament, quedar a la misèria, no fer xiu (Ca), no aprofitar (Val); nus gordià |
Vam tenir una agafada de dits amb el bestiar i no ens n'hem aixecat més
(hem anat sempre més malament).
No ens n'hem aixecat més, des d'aquella pedregada.

El dia que tingui un problema gros no se n'aixecarà: tot el preocupa.

Si tens un llogat sense assegurar i se't fa mal, no te n'aixeques
(t'arruïnes).
No se'n va aixecar mai, de la mort del fill
(tenia depressions).
Aquest negoci no s'aixeca un pam de terra!
(no progressa, Ca)
...però tanta manifestació de fe i de pietat, de poc aprofitava
–la plaga de llagostes continuava igual- -Saó-.
No me n'he aixecat, d'aquell contratemps.

Hi ha un merder que no ens n'aixecarem! (vagues).
Poc se n'aixecaran, amb tantes derrotes.

no aixecar un gat per la cua

No aconseguir allò que hom pretén (Mall). |

no fer res de bo, no fer xiu (Ca) |
Els vaig votar amb plena consciència que no aixecarien un gat per la cua
-El Temps-.

no així *

Els seus companys se'ls prenen seriosament, però molta gent, no (o mes molta gent, no; no no així molta gent, però no així molta gent).

Les pluges poden afectar les Balears, però no el País Valencià (o però gens el País Valencià; no no així el País valencià).
Frase correcta:
Ho pots fer d'una altra manera, però no així.

no ajustar-se a

Conformar a allò que és just, a una norma determinada (DIEC). |

no és ben veritat, no lliga, no és veritat del tot, no és d'aquesta manera, no és exactament així, no casa amb |
Això que dius no s'ajusta a la veritat
(o no s'ajusta a la realitat).
El sexe i la cuina selecta no casen
-Ràdio-.

no alçar un pam de terra

Tenir poca estatura (Mall). |
ésser un tap de cossi -o de bassa-, no sortir un pam de terra (Gir); ésser un cigró, un retall, un menudall, un nap; ésser petit com un cop de puny, ésser un titit (Ca), ésser un titiritit Am), ésser un caganiu (Bar), (ésser un taperot, un purrinyeu Val), ésser un tap de barral (Mall) |
El seu fill és molt petit: no alça un pam de terra.
Aquest noi no surt un pam de terra, i els gols que fa!

no amagar-se de

Vegeu 'amagar-se de'

no amagar-se per

No considerar-se inferior a la persona que també es diu. |

veure's apte per, ésser tan bo com, saber-ne tant com |
Jo sé fer tota la feina de casa: no m'amagaria per cap dona!
(un home)

Per podar vinya, no m'amagaria per cap vinyater del Rosselló.


no anar (una cosa)

Vegeu 'anar -una cosa- (i: no anar)'

no anar a fiar

Fer una activitat amb molt d'afany, amb molta intensitat (Am). |
no estar de punyetes, tenir mala llet, anar a totes, fer-s'hi molt, lluitar al màxim |
A
-Diumenge juguem contra el Besalú. B -Ja us costarà de guanyar: aquells no van a fiar (Am).

no anar a l'hora

Vegeu 'anar a l'hora'

no anar a la saga

Vegeu 'anar a la saga'

no anar a triar

Se sol dir de les coses que l'home no pot preveure ni controlar. |

ésser inevitable, ineludible, no es pot triar (Mall) |
A -
El dia del bateig ens va ploure tot el matí. B -No va a triar, això.
C -
Ara tinc uns veïns molt emprenyadors. D -De vegades no va a triar, això.
E -
S'ha mort a 40 anys, F -No va pas a triar, la mort.
El caràcter no va a triar: es té el que es té.

No va a triar, tenir fills llestos.

no anar amb

Vegeu 'anar amb *'

no anar amb allò

Es diu per indicar que no es pensa en quelcom determinat, ni s’hi para esment (Mall). |
anar distret, no pensar-hi, no comptar-hi, pensar en l’amor de les tres taronges |
Jo no anava amb allò, i en veure’l per darrere em vaig espantar molt.

no anar bé

Vegeu 'anar bé


no anar de

No tenir interès en una persona o en una cosa (també es diu ‘anar de’, Mall). |
no agradar, no interessar, no caure bé, no fer gràcia, no fer córrer (Am) |
Aquesta al·lota és mala de casar, ningú no va d'ella!
No va de feina, és un murri (no vol feina) -IB3-.
Quan vaig veure que na Maria no anava de mi, i que debades faria perquè m'acceptàs, me'n vaig afluixar, tot i que l'estimava.

A –T'agraden els fesols? B –No em fan córrer, però en menjo.

no anar endarrere (de quelcom)

Menjar molt i sovint una menja. |

tenir-ne molts, abundar, atipar-se de, estar-ne carregat, no anar endarrer de (Mall) |
A -
Agafa bombons. B -No en vaig pas endarrere (cada dia en menjo).
No en vaig pas endarrere, de maduixes.

no anar enllà (o: no anar més enllà)

No anar gaire lluny, no durar gaire, no ésser gaire trempat. |

no allunyar-se, no allargar-se; acabar-se, plegar, minvar |
Si surt a fer caca, no fa pipí, el gos: no va més enllà
(no allarga més).
Ell diu bajanades, però em penso que no va més enllà
(que no té mala fe- Gir-Mall).
Aquests creuers no aniran gaire enllà, perquè enganyen en el preu.

Els nens juguen a la plaça i no van gaire enllà
(no van gaire més lluny).

no anar enlloc

No ésser útil (Gir-Mall). |

no servir de res, no tenir sentit, no treure cap a res, no ésser bo per a res. |
Amb aquest llapis no vas enlloc
(és petit).
Sense una mica de geni no es va enlloc; quan convé, s'ha de tenir mala llet.

Les seves queixes no van enlloc
-C33-.

no anar entesos

Vegeu 'anar entesos'

no anar fi

Vegeu 'anar fi 1 i 2'

no anar gaire a l'hora

Vegeu 'anar a l'hora'

no anar gaire lluny a caure

No trigar gaire, a algú, a passar-li alguna cosa negativa. |

aviat rebrà, s'arruïnarà, ho perdrà tot |
No he pas anat gaire lluny a caure
(em trobava malament i al cap de poc m'he desmaiat).
No anirà pas gaire lluny a caure, si no ven
(haurà de tancar).
A
-És vell i corre amb dos mil euros a sobre. B -No irà pas gaire lluny a caure, si el veu segons qui (el robaran).

no anar-hi res

No interessar, un tema. |

no agradar, no voler, no importar, no afectar; no fa amb mi, tant se me'n dóna, tant m'és naps com cols, tant m'és blanc com negre |
Si no t'hi va res, en un partit, ja no el mires.

A mi no m'hi va res, en aquesta qüestió.

A mi no m'hi anava res, i em va saber greu que l'insultés.

no anar ni endavant ni endarrere

No canviar, una situació (Gir-Mall). |

estar encallat, fer com la corda del burro, quedar bloquejat, no moure's; quan l'un estira, l'altre arronsa; no avançar, no variar, no anar ni avant ni arrere (Val) |
Aquest edifici sempre el veig igual: no va
ni endavant ni endarrere (no l'acaben de fer).
Els sindicats i el govern fan com la corda del burro
(cadascú estira pel seu costat, i no anem bé).

no anar ni venir

Vegeu 'no em va ni em ve'


no anar per dalt terra

No anar cara a l’aire, no avançar gens o trobar-se malament (Val). |
(no poder-se tenir dret, anar de morros per terra Gir) |
La meua germana no anava per dalt terra.
Si ara no aneu estudiant, quan arribe la fi de curs no anireu per dalt terra.

no anar per dit

No tenir-se en compte quelcom, considerar-se com si no hagués estat expressat (Mall). |

no he dit res, com si no hagués dit res |
Tot això que no vagi per dit, no m'interessa que ningú més ho sàpiga.

no arribar

No aconseguir tenir prou diners, fer la feina o altres coses. |

no fer-ne prou, no guanyar prou, no tenir-ne prou, no carburar gaire, no aplegar (Val) |

Tot és molt car, ara, i la gent no arriba (o: i els diners no els arriben).

Gasten molt, i després no arriben (no poden pagar).

No sé pas com poden arribar, gastant tant (fan sopars...).

Aquests nois no arriben a més (són curts).

No arriben enlloc, aquests pintors: treballen molt i no fan feina (són curts de jornal).

Hi ha molta feina: treballes dissabtes i diumenges i no arribes enlloc (no fas la feina).

Treballa moltes hores i no arriba enlloc (no guanya prou).

Amb aquest allioli no arribarem enlloc (n'hi ha poc, en faltarà).

No aplegue a fi de mes (em manquen diners).
n
ota. És usual a Mallorca, però indicant on o a què no s'arriba. Per exemple "es doblers no li arriben per acabar es mes", "no arriba enlloc"; "no arriba a treure es cap".

no arribar a la sola de la sabata

Ésser menys important, de menys categoria, que un altre (Gir-Bar-Val-Mall). |

no arribar a la clavilla (Ca), ésser pitjor, ésser inferior, no poder competir-hi, no arribar al serrell de la faixa |
No li arriben ni a la sola de la sabata, a en Pla
-Avui-.

Eren gent de molt senderi, quan et clavaven una catxamona ho feien pel teu bé. El Camps, però, no els arribava ni al serrell de la faixa
–Granota-.

no arribar la camisa al cos *

Quan era allà, les cames em tocaven al cul (o estava ben esporuguit, tenia por, estava acollonit, la roba no em tocava l'esquena, estava esglaiat; no la camisa no m'arribava al cos).


no arribar la sang al regueró

Es diu d’un fet o incident greu que pot portar conseqüències tràgiques (Mall). |
no s'hi farà sang, la sang no arribarà a la mar (Mall),
no vessar les aigües, d'una torrentada (Men) |
Dóna cada espolsada que sembla un 'bolxeviski'. Però jo que el conec d’estona, ja sé que no farà arribarà la sang al regueró.
regueró: Rec petit i estret per a regar o escórrer l'aigua.
No els féu massa cas la monja, sabedora que tanmateix, les aigües no vessarien d'aquesta torrentada
-Folklore menorquí-.

no atendre's a raons *

A l'hora de pagar has de pagar, i prou: no s'admeten de raons (o no volen saber res de res, no s'entenen de raons, no escolten raons; no estan per romanços; no no s'atenen a raons, no s'avenen a raons).

no 'atinar' *

No em vaig recordar de felicitar-lo (o no em vaig enrecordar de -Gir-, era el seu sant i no hi vaig caure -Gir-Val-, no hi vaig pensar; no no vaig 'atinar' a felicitar-lo).

Em demanaven la capital d'Hongria i no la vaig saber (o i no la vaig encertar, i no me'n vaig recordar, i no hi vaig caure; no i no hi vaig 'atinar').

no atrapar la feina

Tenir-ne massa i no poder-la fer (Am). |

no arribar a fer la feina, tenir més feina de la que es pot fer, haver de córrer; no poder-ho fer seguir tot, no poder-les abastar totes, no poder dur el rem, no es pot ser a tot arreu, no poder-se girar de feina |
En aquesta casa no atrapes mai la feina.

Poc he atrapat la feina, avui
(me n'ha quedada per fer).

Tinc molta feina i no me n'arribo.

Hem hagut de deixar dos camps, perquè no podem dur el rem
(fer la feina).

No es pot pas fer seguir tot
(anar a la Festa Major de dos llocs, Am).

Sempre falla quelcom: no es poden pas abastar totes!
(ensopegar-ho tot, Am).

No es pot pas ser pertot arreu
(fem massa coses i ens en queden per fer, Am).

no atrevir-se amb *

No s'atreveix a fer allò (o no s'hi atreveix, no s'hi veu amb cor, no hi sap plantar cara; no no s'atreveix amb allò).

nota: Copiat de 'Observacions Ruaix 1'.

no aturar

No deixar d’avançar o de moure’s (Mall). |
no parar mai, no deturar-se |
Son pare el cridava, però no s’aturava de córrer.
En Ramon no atura de treballar
-Mirall-
Ella no para mai
-IB3-.
 
El ca que portaven s’afuà als bandolers i els cabrits no s'aturaven de belar
-Lluc-.

no avancem 'aconteixements'

A -La lliga de l'any que ve, la guanyarem, amb els reforços que hem fet. B -No parlem per endavant (o no avancem les coses, no avancem el que pugui venir, encara no es pot dir res; no no avancem 'aconteixements', millor que no avancem esdeveniments).


no badar boca

No protestar per res, mantindre’s quiet i en silenci (Val). |
no dir ni piu, no dir ni pruna, no dir res, callar com un mort, no dir ni sot ni mot (Lleida) |
Van arribar a la fi de la reunió i ell encara no havia badat boca.
I els almassorins encara estan per badar boca–La cara oculta de la lluna-.
Un altre home que fins ara tant sols havia escoltat sense badar sa boca va començar a dir la seua: Mesquinets, teniu raó...
-Xacoters-.
L'interessat, de fet, mai no en va dir ni so ni mot
-Vetllador-.
mesquinet: Infeliç.

no basta pa ni pasta

Es diu quan hom passa necessitat o és molt pobre (Moixonies, Mall). |
estar a la darrera pregunta, (acabar primer es pa que sa talent, anar prim, passar-ho prim, anar magre, anar o estar escurat, menjar-se o rosegar-se ses ungles, ésser un pelat, ésser més pobre que un rupit o que una rata Mall) |
A ca nostra acabam sempre abans sa taleca que sa rusca, no basta pa ni pasta.
taleca: bossa ampla i curta de roba basta per a portar-hi el pa i altres coses.
rusca:
gana forta de menjar

no basta tot Mallorca per córrer

Vol dir que no hi ha prou espai a tot Mallorca per a poder passar desapercebut (Mall). |
un dia o altre t'atraparan |
Vagis on vagis et trobaran, no basta tot Mallorca per córrer -Horrach-.

no borinar ni peu ni cama

No immutar-se per res; estar-se molt quiet (Men). |
restar immòbil, no moure’s ni menar-se (Ca) |
Mentre explicava la rondalla cap fillet no borinava ni peu ni cama.

no caber al magí

No poder entendre quelcom (Pallars). |
no entrar al cap, no caber -o cabre- al cap, no saber-se acabar, no saber-se'n avenir, no poder comprendre |
Gairebé que no em cap al magí, això teu -Històries-.

no caber dubte *

No hi ha dubte que és ell (o és ell: no ho dubtis, de segur que és ell, sens dubte és ell, no hi ha dubte, no cal dubtar-ne gens; millor que no et càpiga dubte que és ell).

nota: No sembla una mala construcció, però es diu per influència del castellà.

no caber-hi d'alegria

Estar molt content i fer-ne demostració. |
no cabre dins la pell (Mall), no caber a la pell (Bar) |

Veure de bell nou l’estel els va deixar tan sorpresos que no hi cabien d’alegria
-LBN.

no caber-hi ni una agulla *

El teatre era ple com un ou -Gir-Val- (o no hi cabia ni una ànima, era ple de gom a gom -Gir-Val-; millor que no hi cabia ni una agulla més) -TV3-.

no cabre en pell

Estar molt content (Mall-Val). |

no caber en pell (Gir); estar estufat, estarrufat, cofat, no cabre al món |
Estar molt content, perquè ha de fer la comunió: no cap en pell de content!

Ella no cap en la pell de goig
(Val).

no cal dir-ho

Evidentment (Val). |
no cal dir que, per descomptat, sens dubte, naturalment, és clar, ja ho crec, va de callada (Val) |
El xiquet té coses del pare i de la mare, no cal dir-ho.
va de callada: Se sobreentén.

no cal que ho juris

Això és evident (Am). |

no pas poc (Gir); no cal pas que m'ho juris, no cal que ho diguis, ja m'ho pensava, ja es veu |
A
-Està com una cabra, aquell home! B -No cal pas ho juris -TV3-.

C -Això, no ho sé fer. B -No ho juris!

nota: 'No cal que ho juris' també es diu en castellà.

no callar ni sota aigua *

No calla mai, aquest criatura! (o sembla una cotorra, parla com una cotorra, és una aixeta, xerra per les butxaques, és un sac de granotes, és un cadellet de molí, és un tururut -Ca-, és una xixa -Am-, fa la llengua grossa -Val-; no no calla ni sota aigua).
«
Mumare em dugué a sant Blai / perquè aprengués a parlar / i ara m'hi vol tornar / perquè diu que no call mai» (glosa mallorquina).

no callar-se'n cap

Dir, algú, tot allò que pensa (Gir-Mall). |

ésser franc, parlar clar, ésser clar i català, ésser clar i llampant -Val-; no callar per ningú; no el fa callar ningú |
Abans callava sempre, però ara no me'n callo cap!

És una vella que no calla per ningú: és del morro fort
(Girona).

no caminar bé *

El futbol italià no va gaire bé (o no va gaire a l'hora, va pel ma


no cantar-ne gall ni gallina (o no cantar-se'n)

Ésser una persona o una cosa passada i oblidada (Gir-Bar-Mall-la Franja). |
no cantar-ne galls ni gallines (Mall), no parlar-se'n més, no saber-se'n res més, no veure's més, no parlar-se'n pus, emportar-se'l el vent, desaparèixer, fondre's, esfumar-se; haver-se acabat, no quedar-ne gens ni mica |
No se'n cantarà ni gall ni gallina de l'obra, quan ell mori
-Punt-.
D'aquell home no se n'ha cantat mai més ni gall ni gallina.

Ja no en cantarem pus gall ni gallina d'aquell bàmbol de gegant
-Esquitx-.
No se'n sap ni gall ni gallina d'aquella noia
(ningú no la coneix).
Mai més no se n'ha cantat ni gall ni gallina, d'aquella trobada.

Si no vigilem els nostres boscos, d'aquí a deu anys no se'n cantarà ni gall ni gallina.

No en cantarem pus gall ni gallina d'aquell bàmbol de gegant
-Esquitx-.

Jo diria que l'han acollonit, no se'n cantarà més ni gall ni gallina, acomboiava (acompanyava, deia) Robert Noguera –Granota-.

no casar-se amb ningú *

Ell va a la seva (o no s'escolta a ningú, no es deixa influir per ningú, per ell tant és l'un com l'altre, és amic de tothom; no ell no es casa amb ningú).

no caure de tan alt (o: de gaire alt)

Això que pot passar, no serà pas greu (Ca). |

no caure de gaire enlaire (Am), més es va perdre a Cuba!, això no és res, (de més grosses se n'han vistes!, de més grosses n'han passades (Gir-Val), no en passessin de més grosses! |

A -Aquest negoci us pot anar malament. B -De pobres ja en som; si no va bé, no caurem pas de gaire enlaire.

C -Si el vi no s'apuja de preu, hi perdrem diners. D -No caurem pas de tan alt (en tenim poc per vendre).

E -Aquest sofà era rebaixat de preu. Només m'ha costat 120 euros. F -Si no va bé, no caurem pas de gaire alt.

G -No t'has pas equivocat de gaire: només ens costarà sis euros al mes. H -No caurem pas de gaire alt.

Si les sabates no es poden aprofitar, no hem pas caigut de tan alt.

no caure els anells

Vegeu 'caure els anells'

no caure en sac trencat

Vegeu 'caure en sac foradat'

no caure en terra (o a terra)


1 No deixar perdre qualque cosa, treure’n profit (Mall). |
aprofitar, utilitzar, ésser recollit |
De tot el menjar que tenim, res no caurà en terra.
2 No quedar sense efecte (una paraula o una cosa que s’ha dit) (Mall). |
no caure a terra (Gir), fer efecte, no fer-se en va, escampar-se, comentar-se molt, dir-se |
Les paraules que li has dit, pots estar segur que no han caigut en terra.
Va dir que el mestre era un incompetent i segur que no ha caigut a terra
(algú li haurà reportat, Ca).
Les paraules que li has dit, pots estar segur que no han caigut a terra (va criticar el mestre, i ja és segur que algú li haurà reportat, Gir). No va pas caure a terra, allò que vas dir l'altre dia al sopar! (se n'ha parlat molt).

De gemec no en devia pas caure cap a terra! (tot devien ser gemecs; parlaven, dos vells malalts, de mals).

No ha pas caigut a terra! (tothom ho sap).

El secret que li van explicar no ha pas caigut a terra (l'ha escampat).

El "ja sóc aquí" d'en Tarradellas no va pas caure a terra (es va dir molt, es va comentar molt).

no colar *

Els he dit que era soci, però no s'ho han cregut (o no han picat, no s'ho han mamat, no s'ho han empassat; no però no ha colat) -CR-.

nota: Trobem 'colar' al DIEC en altres sentits (noves adquisicions), però aquesta accepció de 'fer creure' només la veiem al DNV.

no com per

Vegeu 'com per'

no comptar

Estar desprevingut (Gir-Mall). |

tenir una sorpresa; no pensar-hi, no esperar-s'ho, no tenir previst, no entrar en els plans, no anar amb allò (Mall) |
A
–Avi, et regalo un gelat. B –Gràcies. Poc hi comptava!
No comptava pas amb tu
(que hi fossis).
Quin espant! No hi comptava, amb tu!
(entra el gos i l'amo s'espanta).
No ho comptava mai el que va passar
(que anés d'aquella manera).
Guanyar una cursa aquest any no entrava en els seus plans
-C33-.
Poc se l'espera aquesta, el gos
(el duré a caminar, i ara no n'és hora).

no 'concebir' *

No puc entendre per què hi vas (o no comprenc, no m'entra al cap; no no 'concebo' que hi vagis).

nota: 'Concebre' vol dir formar-se una idea. 

no conèixer (+ nom)

El Vidreres encara no ha perdut mai (o encara no ha perdut cap vegada, fa molts partits que no perd, encara no sap què és perdre, 'no coneix' la derrota).

Beuen i no saben quan en tenen prou (o no saben quan n'hi ha prou, abusen del beure, no veuen quan n'hi ha prou, beuen i no saben conèixer quan en tenen prou).
L'amor no té fronteres
(o l'amor ho trenca tot, la passió no es pot controlar, l'amor no té aturador, l'amor 'no coneix' fronteres; no l'amor no coneix de fronteres).
Quan fa vent el foc no té aturador
(o quan fa vent no hi ha res a fer amb el foc; quan fa vent, encara que hi hagi bombers, el foc crema igualment, el foc no respecta res, el foc 'no coneix' treves).
nota: Pensem que aquest ús modern de 'no conèixer' no és genuí i que es deu a la influència del castellà. Ara bé, pot ser acceptable.


no contador

Es diu d’un fet que es considera immoral o de mal gust (Mall). |
poc contador, una mica indecent, verd, lleig |
Entre altres passatemps manco contadors, a les nits tèbies d’estiu, just quan la gent de seny i bons costums passava una part del rosari... –Albellons-.  

no content amb *

Encara no en té prou amb tres medalles i vol... (o no es conforma amb tres medalles i vol...; millor que no content amb tres medalles, vol...).

no costa gaire

Ésser quelcom de bon fer. |

ésser fàcil, senzill; no costa pas tant, no costa gens |
A -
En demanen quatre-cents mil euros, de la casa. B -No costa pas gaire de demanar.
No costa pas gaire, ara que has vist com s'ha de fer
-un problema- (o ara que li has vist el cul, dius que és femella).
Mirar-ho, no costa tant!

A mi no em costa gens d'acompanyar-la
(o no em fa pas anar malament).
No em costaria gens, a mi, de portar-vos
(o no em costaria gota; no no em costaria res).
Quan acabes una redacció, no et costa gens de corregir-la
(no no et costa res).
No costa pas gaire
posar fums al cap (il·lusions al jovent).
Li havies d'haver dit que no li ho fas perquè tens molta feina: no costa pas tant de quedar bé.

nota: 'Res' vol dir 'cap cosa'. Ex.:
No agafis res de l'armari.

no crec! (o: no creguis, no et creguis, no creus?) *

A -Aquest matí plourà. B -No ho crec (o no m'ho sembla, em penso que no; no no crec).

C -El seu germà és més llest que ella. D -No t'ho pensis! (o no t'ho creguis!, ja pots comptar!; no no creguis!).
No trobes que avui fa fred?
-Gir-Val- (o no et sembla que?; avui fa fred, no t'ho sembla?)
E
-Aquest jugador no sol jugar. F -Home, no t'ho pensis: ara ho sol fer força.

G -Et sembla que cobrarem, avui? H -Em sembla que no (o crec que no, no ho crec; no no crec).

nota: Si la cosa de la qual parlem ja s'ha esmentat abans, cal posar un pronom a la frase.

no creix ni meix

Enguè: Forma de tercera persona singular del present d'un verb inexistent, usada només en la locució «ni creix ni meix», que significa ‘ni creix ni minva’ (Tortosa; DCVB). |
no far ni xiu |

Una pobra gent (els ebrencs) que no creix ni meix i es mama el dit com a xiquets d'enguè
-el brogit-.

enguè: Nen de mamella (DCVB).

no cridem el mal temps

No afirmem per endavant que una cosa pot sortir malament (Gir-Mall). |

no demanem el mal temps (Ca); ésser pessimista, fer mals averanys, parlar de desgràcies abans d'hora |
A -
Tan bé que estaria fent gimnàstica amb la mainada, en comptes de reposar (fa vacances, ironia). B -No cridis el mal temps!
C -
Ens abaixaran el sou. D -No crideu el mal temps.
E -
Vindrà una guerra aviat. F -No demanis el mal temps.

no curar

Continuar fent coses equivocades. |

no escarmentar, no aprendre'n; no ho entendrem mai |
Ja els han estafats dues o tres vegades, però no curen mai: sempre seran igual!

No ens paguen la paga extra i nosaltres, vinga a fer hores de franc!: els mestres no curarem mai! 

no deixa que (o: no deixar de)

Malgrat això. |

tot i això, malgrat tot, encara que, això no vol dir |
La gent és poc culta allà, però no deixa que la terra és bonica.

Estem mal classificats, però no deixa que l'equip és bo.

Això no és res, però no deixa que és un cop per als pares
(un divorci).
Aquí tots ens coneixem, però no deixa que algú ens pot enganyar.

Aquesta paraula no deixa de ser mal dita, encara que sigui el director.

Amb tres cistelles, de vuit, no deixa de ser sorprenent que només perdin de quatre punts
-C33-.
Les han adobades, però no deixen de ser carreteres de muntanya.

Són quatre, que criden, però no deixa que emprenyen.

nota: Aquesta manera de dir podria ser un calc del castellà. No ho veiem clar.

no deixar

1 No permetre (Gir-Mall). |

impedir, no admetre |
La Mercè no em deixa pas patir, sempre em porta una cosa o altra
(de menjar).
No em deixeu patir, abans de morir: tingueu-ho present.
Ella no li deixava arribar (la xicota, sexe).
Deixa'm dir! (permet-me que opini)
És molt xerraire, ell: no et deixa marxar!
No pot entrenar amb els altres perquè no li ho deixen fer (o no li ho permeten; no perquè no el deixen) -CI-.
Tinc gana, però no em deixen menjar (o vull menjar, però no m'ho permeten; no vull menjar però no em deixen).
Prenc xarop, perquè no ho vull deixar engreixar el refredat (deixar créixer, Ca).
Quan el deixen fer, fa jugades com aquesta (no quan el deixen) -TV3-.
L'enveja no el deixa créixer (en té molta).
La picardia no el deixa créixer.
Les dues germanes no deixen pedra sobre marge (ho critiquen tot i a tothom) -Val, Enderrock-.
No pots pas permetre que et portin de franc (has de pagar-los l'entrada o altres coses).
2 Abandonar. |
anar-se'n, plegar |
La tos no em deixa.
No deixo mai el bastó (sempre el duc).
Ella no deixa anar ni un duro (és garrepa).
No deixarem cap ball (els ballarem tots).
No en va deixar cap, de ball: més n'haguessin tocats!
Jo tenia pressa i no el podia deixar (l'altre xerrava).
Si agafo el bastó, no el deixaré més (serà per sempre, no ho vol pas fer; Ca).
Ella no vol deixar res a l'atzar (ho controla tot) -TV3-.

no deixar aliè *

Internet interessa a tothom (o no és indiferent a ningú, agrada a tothom, apassiona a tothom, no deixa allà mateix a ningú; no no deixa aliè a ningú) -CR-.

no deixar de petja

Vigilar constantment. |

controlar, perseguir, seguir els passos, no deixar de vista (Espolla), seguir insistentment, encalçar |
El municipal no els deixa de petja, a tota aquesta colla.

Està enamorada i no el deixa de petja
(fa els passos que fa ell).
No ens va deixar de petja
(ens vigilava).
Com et mira la nena: no et deixa pas de vista.

no deixar entendre

No dir una cosa a algú per prudència, per discreció, etc. (Ca-Am) |

no ésser clar, amagar una cosa, no dir les coses |
Ell és vell i no li deixen entendre com va el negoci
(hi ha deutes).

El seu home no li deixa entendre gaire res de la fàbrica.

Volen saber a qui voto i no em vull deixar entendre.

Ell no es deixa entendre de quin partit és.

nota: Vegeu també 'deixar entendre'.

no deixar lloc al dubte *

A la repetició de la jugada es veu ben clar que és penal (o la repetició no deixa cap dubte, no admet dubte, veient la repetició no hi ha dubte; millor que la repetició no deixa lloc al dubte).

no deixar-ne passar ni mitja

Ésser molt seriós. |

no deixar-ne passar cap, no deixar-ne passar ni una; no li'n foten ni mitja |

Jo, a la classe, no en deixo passar ni mitja (sóc exigent).

No li'n faran pas mitja, a la nena (és molt viva).

No li'n foten pas mitja (vigila molt).

no deixar ni a sol ni a ombra *

La seva noia l'acompanya sempre (o no el deixa de petja, l'acompanya contínuament, no el deixa mai, no el desempara mai el segueix com si fos la seva ombra, no el desempara mai; millor que no el deixa ni a sol ni a ombra, no el deixa ni al sol ni a l'ombra).

Els que venen llibres poc en desemparen mai (vénen sempre).
El gos no et desempara
(sempre et ve al darrere, no et deixa).

no deixar ni llavor

Matar totes les persones d’una família (Cas). |
exterminar, (no deixar ni sa llavor, no deixar-ne llavor Mall), no deixar-ne ni un per llavor (Bar) |
...que no deixen ni llavor -La cara oculta de la lluna-.

no deixar perdre (o: deixar-se)

Aprofitar les coses (Mall). |
aprofitar fins l’aire que es respira, fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, aprofitar-ho tot |
Encara empren canyissos d’albó per assecar les seves figues i les aprofiten totes, no en deixen perdre cap –Nous escrits-.
No te'l deixis pas perdre, l'altre (compra'l).
Aquesta gent no se'ls deixaran pas perdre, aquests calés
(els trauran quan passem a euros).

No es deixa pas perdre res, el teu pare: ara és a futbol.

no deixar res per verd

Aprofitar-ho tot (Gir-Bar-Mall). |

agafar-ho tot, quedar-s'ho tot, anar bé tot, fer-ho seguir tot, arreplegar-ho tot sense mirament |

Ens van entrar a robar i no van deixar res per verd (s'ho van endur tot).

A -Ara surt amb La Núria. B -Ell no deixa pas res per verd (totes li van bé)

En Josep no deixa ningú per verd (fa pagar a tothom a les sardanes).

El noi ara és a la discoteca: no deixa res per verd (no se'n perd cap).

no deixar respirar

Vegeu 'deixar respirar'

no deixar-se (+ verb)

Vegeu 'deixar-se (+ verb)'

no deixar tocar de peus a terra

1 Fer treballar molt (Ca). |

fer pencar, ésser exigent, fer anar a trenta-nou de coll, no plànyer, (treballar com un minairó, sembla que tinguis minairons al cos; Pallars) |
Allà, els amos n
o el deixen tocar de peus a terra.
No toquem mai de peus a terra
(sempre viatgem, treballem, etc.).
No m'han deixat tocar de peus a terra
-jugant a cartes- (m'han apallissat, Am).
No toco de peus a terra, de tanta feina!

Hi ha gent que no toquen de peus a terra –sempre viatg
en-. Jo m'estimo més estar-me aquí.
2 Atendre algú amb molta cura (Bar- Mall). |

obsequiar, complaure,
no deixar reposar, no deixar respirar |
No van deixar-lo tocar de peus a terra mentre era infant, per por d'un refredat
-Temps-.
No el deixen tocar de peus a terra
(l'afalaguen, li fan homenatges).

no deixar un clau a la paret

Emportar-s'ho tot (Bar). |

endur-s'ho tot, fer net, fer cau i net |
Quan se'n van anar de la casa no ens van deixar un clau a la paret.

no deixar viure

Fer la vida impossible (Gir-Mall). |

turmentar, torturar, inquietar, molestar, martiritzar, no deixar respirar, fer la guitza |
Mestre, els nens no em deixen viure
(la palpen).
No el deixa viure, de tant de fer-lo estudiar.

La nena no deixa viure a ningú
(demana coses sempre; no es pot reposar).
He caminat molt i els peus no em deixen viure
(em fan mal) –TV3-.
La ràbia no els deixa viure.

No es pot aguantar! No ens deixa respirar
(millor que no ens dóna respir). -Avui-.

no deixis per a demà el que puguis fer avui *

Feina feta no té destorb -Gir-Bar- (o si ho fas avui, ja no hi hauràs de pensar més; faena feta no destorba -Val-, feina feta no embarassa –o no destorba -Ca-, feina feta té bon aire -Men-; feina feta té bon tranc -Mall-; qui espera fer demà, potser no ho farà; si fas la feina avui, demà no hauràs de tornar; les coses acabades fan goig, feina feta diners aguaita; el que puguis fer avui, no ho deixis per a l’endemà -o no ho esperis fer demà -Balbastre-; feina matinal tot el dia val -Val-; millor que no deixis per a demà el que puguis fer avui).

nota: Aquest refrany, molt usual, sembla una traducció literal del castellà.

no deixis que

Vegeu 'deixar que'


no deixis ses carreres velles per ses novelles

Aconsella no deixar els bons costums vells per coses noves desconegudes (Men-Mall). |
val més un boig conegut que un savi per conèixer |
Ramon, no pleguis d’estudiar per anar a fer de taxista; creu-me, no deixis ses carreres velles per ses novelles.

no demanar

No fer preguntes (Gir-Mall). |

no interessar-se |
A
-Què fa la Dolors? B -No l'he vista més ni en demano a ningú tampoc.
C
–Quant valdria una segona edició? D –No he pas demanat tant, jo.
E
-Saps amb qui es va casar en Robert? F -No me'n demanis, perquè fa molts anys i no em recordo de res.

no demanar (a algú)

No voler saber el parer d'algú, no voler que intervingui en una qüestió. |

no voler saber res d'algú, voler prescindir d'algú; no ens atabalis |
A
-Això us pot sortir bé. B -No t'hi demanàvem pas (no et demanàvem l'opinió).
Per què hi vas a ca la teva cunyada? Allà ningú no t'hi demana.

no demanar res de massa

Demanar coses possibles.

no demanar res de l'altre món, no demanar res d'extraordinari, no demanar res difícil -o impossible- |
No seria pas demanar res de massa, arribar a 70 anys -
en té 66- (millor que no és demanar impossibles).

no desafugir

No dir que no, d'entrada. |

no desentendre's de, potser sí, no desagradar, anar mig bé, no dir que no |
A -
Voldries venir a caminar amb nosaltres. B -No me'n desafujo pas.
Li vaig dir si li agradaria casar-se amb la meva cunyada i no se'n desafuig pas.

No em desagrada pas, en Josep.

C -
Encara et compraràs una casa aquí. D -No dic pas que no.
nota: Vegeu 'desafugir', al Volum 1.

no descompassar-se

Seguir, una persona, el seu ritme (Mall). |
no perdre la calma, estar tranquil, estar assossegat, tenir el cap serè |
A la fi, sense descompassar-se gens ni mica, acaba d’afaitar-lo, i digué... -Adagiona-.

no desdir

1 Ésser tossut. |

ésser mesell, marrà; no afluixar mai, no rendir-se, no tòrcer fulla (les Planes H) |
És caparrut, aquest gos: no desdiu!
(no vol deixar anar l'os)
El gos segueix les ovelles: no desdiu.

El piquen, però ell mesell allà: no desdiu.

Els estudiants no desdiuen
(van fent manifestacions).
Tossut allà! No vol dimitir

Poc desdiu, aquest gos!
(no creu, si l'avisen)
Poc desdiuen, gent així beneita, encara que els piquin.

El cert és que les cames no desdeien mai
–Carlinada-.
No m'he pas de rendir per això (s'ha deixat).

No et pensis pas que torci fulla! (és mesell, no desdiu).
2 Poder-se comparar amb una altra cosa (Am). |
ésser igual, ésser com, ésser comparable, ésser equiparable |
Aquests torrons són molt bons, poc desdiuen dels d'Alacant (es poden comparar).
Aquestes fotos dels presoners de Bòsnia són com les dels camps nazis: poc desdiuen (són iguals o molt semblants).

no despenjar-ne de més alts

Es diu d’una persona d’escassa intel·ligència (Bar). |
ésser curt de gambals o d’enteniment, faltar-li un bull, ésser dur de closca |
Això que li demanes és una crueltat, que no t’adones que no pot despenjar-ne de més alts?
Encara que no en despengi de més alts, tot el grup l’ha d’ajudar i estimular.

no diguem

Gairebé (Gir-Mall). |

quasi |
S'estan al carrer del Carme, no diguem al costat del cementiri, però quasi.

Ha costat no diguem el doble, però molt més del que deia el pressupost.

no diguem *

És molt cregut, aquell noi, i del seu germà ja no en parlem! (o i el seu germà encara n'és més, i el seu germà encara el guanya; no és cregut pas poc, que diguéssim -Val-; no i el seu germà no diguem!)

no diguis burro a ningú que no ho -o en- sigui més que tu (o: ase)

No hem de menystenir a ningú, perquè ningú no és perfecte (Ca). |
tothom es pot equivocar, tots els savis n'erren, tots n'errem; abans de criticar una cosa h
as d'estar ben segur d'allò que dius; quan voldràs dir mal d'algú, mira primer qui ets tu (DCVB) |
A -Aquell gamarús ja s'ha tornat a equivocar. B -No diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu!

no diguis mal del dia fins que finit no sia!

Vol dir que fins que una cosa no és acabada, se'n pot esperar un bon resultat (Am). |

no diguis mal del dia que passat -o acabat- no sia, encara no s'ha acabat!, mentre hi ha vida hi ha esperança, encara els hortolans no han retirat els coves (Am), no diguis mal del dia fins que passat no sia! (Mall) |
A -
Aquesta partida ja la tenim perduda. B -No diguis mal del dia fins que finit no sia! (podem remuntar)

no diguis pas res més

Ja veig l'explicació d'una cosa que ha passat. |

ara ja ho veig clar, ara ja ho entenc |
No diguis pas res mes: ja veig que la pilota s'ha rebentat amb els cactus.

No diguis pas res més, se n'aniran, per la festa
(fan comentaris).
A
–El maldecap no se me'n va. B –Tens sufocacions. A –Sí. B –Doncs no diguem pas res més: és la menopausa.

no dir

1 No ésser adequada, una combinació de coses. |

no escaure, no lligar, no avenir-se, no adir-se, no quedar bé |
És un home ric i sempre va amb un vestit atrotinat: això no diu
(a Mallorca diem "no hi diu").
Al mes d'agost no diu, anar amb abric.

El pernil dolç no hi escau en una ensaïmada
(a Mallorca diem "no hi diu").
No diu, una plaça sense arbres.

2 No renyar (Gir-Mall). |

no molestar, no criticar |

Si agafo quatre préssecs d'aquest arbre no em diran res
(conec l'amo).
Jo poc hi dic res, ja m'està bé la vida que fan
(surten de nit, Ca).
3 Manera de preguntar (Gir-Mall). |

què hi va que no saps?, què t'hi jugues que no saps? |

No diries mai qui he trobat, a Castelló.

No diries mai qui he vist, al mercat.

no dir cantant, però dir xiulant

Dir una cosa, sense dir-la. |

dir indirectament, deixar entendre, insinuar, fotre una indirecta |
A
-Li han dit que no el volen? B -No li han dit cantant, però li han dit xiulant.

no dir ni ase ni bèstia

No dir res, restar impròpiament callat (Gir-Bar-Mall). |

no dir ni bèstia ni ase (Gir), callar, cloure la boca, mutis, muts i a la gàbia, (no dir mot, no badar boca, no obrir la boca Val), no dir ni piu (Gir-Bar-Val), no dir ni pruna (Val), no dir ni fava, no obrir boca (DIEC) |
No parlen gaire: quan eren aquí no em van dir ni bèstia ni ase.

Els paletes se'n van anar sense dir ni ase ni bèstia i ens van deixar amb el nas llarg
(penjats).
Ell no va obrir boca.

No se sent ni un piu, en aquesta planta
(a l'hospital, Ca).
Generalment, tots acceptàvem els càstigs sense dir ni piu
-L'ocell tranquil-.

no dir ni 'bèstia, què et fa mal'?

No preguntar quan caldria fer-ho. |
no dir ni 'burro, què et fa mal'?, no tenir cap detall, ésser mal educat, callar com un puta, no donar cap explicació, no sentir la veu de, no haver sortit de la boca |
Em van operar fa un mes i la veïna encara no m'ha dit ni 'bèstia, què et fa mal?'
Ella parlava amb la dona; jo, 'ni burro, que et fa mal?.
He estat vuit dies a casa malalt i n'hi 'burro, que et fa mal'?
(em troba i no em pregunta res).

Ja fa temps que és a l'atur, però no diu 'ni burro, que et fa mal'? (no ho comenta).
No li havia sentit mai la veu
(és poc enraonador).

Aquesta paraula no ha sortit mai de la meva boca (jo no ho he dit, això).

no dir ni mitja paraula *

Ella no va dir ni paraula (o no va dir ben res, no va dir ni piu; no no va dir ni mitja paraula).

A -L'entens, el rus? B -Ni una paraula (o gens, ben gota; no ni mitja paraula).
Al teu pare, no li'n diguis res
(o no li comentis res; no al teu pare, ni mitja paraula -TV3-.
nota: 1 Tampoc no ens semblen correctes 'n
o dir res de la seva boca' ni 'no dir ni aquesta boca és meva'. Ex.: No et deixen dir res (o no et deixen ni badar la boca; no no pots dir ni aquesta boca és meva).
2 Sí que és una bona construcció 'deixar amb mitja paraula' (o 'deixar amb la paraula': anar-se'n quan algú comenta quelcom).

no dir ni 'mu' *

Els diaris no en van dir ni piu d'aquest fet (o no en van dir ni mot; millor que no van dir ni 'mu' d'aquest tema).

nota: Llegim a Internet que 'no dir ni mu' pot tenir origen català (vindria de 'mut'). De fet trobem 'No dir ni xut ni mut' al DCVB.

no dir ni mut

Romandre callat, aguantar sense dir res (Cas). |
no obrir la boca, fer muts i a la gàbia, no dir ni piu, no dir ni pruna, callar com un mort |
Quan falten setmanes per casar-nos, va el sogre i no em dirigeix la paraula, però que no em diu ni mut –La cara oculta de la lluna-.

no dir ni pruna

Callar, no dir res (Mall-Val) |
no badar boca, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir mot, (no dir ni xona, ni xufa Val), no dir ni brot (Mall) |
Ell els va veure la intenció, però no va dir ni pruna.
A -El papa dirà el que tu vulgues, Irene! B -Es cert, si tu dius que sí, ell no dirà ni pruna -Séquies-.
A l'escola no podia dir ni pruna.

no dir ningú per què...

No tenir èxit, una persona o una cosa. |
no tenir acceptació, no tenir clients, no tenir pretendents |
Si tens un taller i ningú no et diu per què el tens, no t'agradarà gaire (si no tens clients)
A –
No entenc com la Neus festeja amb aquest ximple. B –Mira, ja té més de trenta anys, i una noia d'aquesta edat que va al ball i ningú no li diu per què hi és, s'agafa amb el que pot.

no dir res (una cosa)

No interessar gaire (Gir-Mall). |

dir poca cosa, no agradar |
La televisió no em diu res.

No em diu res viatjar.

Em diu poca cosa, el futbol.

Viatjar no em diu gran cosa.

A mi el xampany no em diu res
(no m'agrada gaire).

no dir res de massa

Dir les coses tal com són. |

dir la veritat, ésser sincer; això és així |

Jo, sense dir res de massa, de ballar, en sé (sense presumir).

S'hi coneix que no hi són: no és pas dir res de massa! (els fills són fora i estem més tranquils)

No és mainadera com nosaltres, la Pilar; això no és pas dir res de massa (és així).

A -Li vaig dir: Quant de temps l'hauràs de fer, aquest règim? (i l'altra se'n va anar) B -Ja la vas fer emprenyar. A -Poc li vaig dir res de massa.

No és pas dir res de massa, dir que cobrem poc (és veritat).

no doler 'prendes' **

No ens ha de saber greu reconèixer que en saben més (o hem de dir les coses tal com són: en saben més; hem de dir la veritat, hem de ser realistes; no no ens han de doler 'prendes' a l'hora de reconèixer que en saben més) –CR-.

no donar crèdit als seus ulls *

No s'ho podia creure! (o no s'ho podia acabar de creure!, no s'ho podia arribar a creure!, li semblava que no podia ser; millor que no donava crèdit als seus ulls).

no donar deu cèntims -o cinc- (per una cosa)

Ésser mal valorat. |

no donar-ne un duro -o un euro-, no donar-ne res, no donar-ne dos cèntims (Mall) |
A
-Quin èxit, aquest restaurant! B -I jo no n'hauria donat deu cèntims, quan el van posar (de fora és lleig).
No en donaria res, d'aquest equip!

no donar el braç a tòrcer *

Els partidaris del president no s'arronsen (o no afluixen, no baixen del burro -o del ruc-, no afluixen la corda, no abaixen veles, no s'espanten, resisteixen, no cedeixen; millor que no donen el braç a tòrcer).

nota: Trobem aquesta frase feta en alguns diccionaris, però pensem que és un calc del castellà innecessari. 

no donar el gust ni la gana

No voler fer quelcom. |

no donar la gana, em nego a fer-ho, no rotar, no rotar els collons; jo no ho faré pas! |
No em dóna el gust ni la gana d'anar-hi.

No em dóna el gust ni la gana de dir-li-ho.

El metge ens podia agafar i no li va donar el gust ni la gana.

A
–Per què ho has de fer? B -Perquè em dóna el gust i la gana.
No em rota els collons d'anar-hi!

nota: 'No em surt dels nassos' i '
no em surt del collons' són barbarismes.

no donar l'abast

No poder fer tota la feina que hom té. |

no abastar, no tenir temps, no ésser capaç de fer; no donar més, anar de corcoll, anar de bòlit; no poder-se entretenir |
No donem l'abast de cosir calces!

Aquella finca de terra seca no dava l'abast per aquella família nombrosa, escassejant el treball... -
Eivissa-
No dóna més la calefacció
(és petita i no escalfa prou).
No t'hi podies entretenir gaire a tenir mainada, abans
(hi havia feina, pocs guanys i cap ajut).
calces: Pantalons
(a Mallorca, les calces són les mitges).

no donar-ne ni una *

Avui no en faig cap de bé (o no en dic cap de bé, no n'encerto ni una, no n'endevino cap, no em surt res bé, em costa d'entendre-ho, no en faig cap de condreta; no avui no en dono ni una).

No n'endevina cap (o no n'encerta cap; no no en dóna una).

no donar per

No ésser suficient, no ésser prou bo. |

estar acabat, exhaurit; ésser petit, limitat, insuficient |
A -
Quan vas cobrar l'any 63? B -La memòria no em dóna per tant.
El tema no dona per gaire més
(n'hem parlat prou, ho hem dit tot).
El pati no dóna per a tantes coses
(no hi caben) -TV3-.
No sé si és que no les entenc perquè no dono per més
(no desplego prou).
El meu anglès no dóna per més
(fer quatre frases senzilles).
No em dóna per viure, aquest feina.

no donar quarter

Vegeu 'a mata-degolla'

no donar reva

No deixar intervenir els altres en una conversa o en una altra cosa (Ca). |

no donar tanda |
Quan ell xerra no pots pas dir res, no dóna reva
(enraona sempre ell).

nota: Vegeu també 'donar reva'

no dorm pas sempre que té son!

Fa una activitat que sol portar preocupacions. |

no estarà tranquil, tindrà maldecaps, no dormirà pas sempre que voldrà; haver-hi algun 'Déu me'n guard' (Ca), no faltar feina |
No ha pas dormit sempre que ha tingut són!
(un batlle).
No dormo pas sempre que tinc son!
(un càrrec directiu)
No dormiràs pas sempre que voldràs!
(l'han fet director de l'escola)
No es pot estar mai tranquil!
(sempre hi ha malalties o altres maldecaps).
Avui, de Déu me'n guard no n'hi ha cap (ai, això, si allò...).
No em va pas faltar feina! (va dir que el vi d'aquell poble no era bo i va haver de fugir com va poder d'allà).

no dormir de nit

No dormir a la nit. |

passar la nit en blanc, vetllar tota la nit, no aclucar l'ull, estar desvetllat, passar la nit del lloro |
No he dormit de nit, de nerviós que estava.

No vaig pas dormir de nit
(li van dir que s'havia mort un company).