Volum 2‎ > ‎

no m'estranya! / no tenir ni ulls

no menjar-se ni un carquinyol de cacau

No triomfar en la vida (Cas). |
no fer basa |
L'aragonesa s’havia canviat el nom perquè amb Paca Márquez López no s’haguera menjat ni un carquinyol de cacau -La cara oculta de la lluna-.

no mirar de cara

Enemistar-se amb algú, no voler tenir-hi tractes ni saludar-lo (Mall). |
no mirar la cara (Gir), negar el bon dia, negar la cara, partir peres, estar polítics (Val) |
Eren molt amics, però ara no es miren de cara, no sabem per què.
Ni li vaig respondre res ni li vaig mirar la cara.

no mirar pèl

No fer cap consideració ni reflexió sobre un assumpte (Val). |
no mirar prim (Gir-Bar), tirar de veta, no venir d’aquí, ésser generós |
Nosaltres no mirem pèl: quan veiem un quadre que ens agrada, el comprem.
El cop d'estat financer no mira pèl
(ho malmet tot) -Temps-.

Va per feina sense mirar pèl (sense manies) -Temps-.

no moure ni pols ni remolí

Dit d'una persona molt tranquil·la i pacífica (Cas). |
ésser reposat, ésser una bassa d’oli |
No hi ha com saber estar als llocs sense moure ni pols ni remolí.
L'estrena del film no ha mogut ni pols ni remolí
(no se n'ha parlat gaire).

no pagar-s’ho

No compensar, un esforç, allò que hom pugui treure’n (Mall). |
no pagar la pena, no valer la pena |
Ho podria fer, però no s’ho paga.

no palpar

Vol dir picar de veritat (Ca). |

picar fort, fer una cara nova, fer mal; no tindria manies, els trauria la pols, em venjaria fort; fotre llenya, (fer un cap nou, fer un vestit de blavet Bar), garrotada allà on fa bony (Tresponts) |
A tots aquests que trenquen coses pel poble, jo no els palparia pas.

Si pogués arreplegar el qui m'ha robat la moto, poc el palparia!

Diuen que la seva dona li fot llenya
(el pica).


no parar en torreta

No parar mai a casa o en algun lloc on s’esperaria que alguna persona hauria de trobar-se (Val). |
no ésser mai a casa, (no el sabem mai enlloc, no li caurà pas mai la casa a sobre, Gir), ser cul calent, ser cul de mal seient, |
Telefoneu-lo a hora de dinar, que el meu fill no para en torreta.

no parar-se en barres *

Un tractant en haques i un lladre d’ovelles, preocupats per l’excessiva durada en el càrrec d’una màxima autoritat, havien decidit posar fi al seu mandat, i això no reculant davant de res (o anant a totes, no aturant-se per res, no mirant prim, tirant pel dret, sense manies, pel broc gros, sense gaires miraments; no i això sense parar-se en barres) -Guerra 4-.

no pegar saber

No saber quelcom (Men). |
no arribar a saber, no poder saber |
No he pegat saber mai qui era el seu parent capità.

no perdre calada
No perdre cap ocasió; aprofitar bé el temps (Mall-Men). |

anar per feina, estar alerta, estar amatent, estar a la que salta, caçar sense gos (Val) |

Tenim poc temps per enllestir la feina: no hem de perdre calada.


no perdre la fita

1 No deixar el camí, que ve indicat amb una pedra, un muntet de pedres o un altre senyal ficat en terra (Mall). |
no perdre la monjoia -o el molló- (Mall) |
No perdeu la fita, si voleu tornar prest al punt de partida.
2 No oblidar l’objectiu o la finalitat d’una empresa o afer (Mall). |
no perdre de vista, no abandonar l'objectiu, no perdre el moll (de la qüestió) |
Sense perdre mai la fita, el punt de partida ha de ser... –Mirall-.
Cal no perdre de vista la fita dels nostres anhels.

no perdre passa

Anar directe a allò que es vol aconseguir (Men-Mall). |
anar al gra, anar per feina, afanyar-se, anar decidit, no entretenir-se pels revolts, anar a cop segur (Men) |
Davallaven per sa costa de sa Torreta i no van perdre passa. Una va entrar pes portell des corral des pou i va anar tot dret a sa mata, agafa es pa... –Fets-

no pintar fava (i pintar fava)

No ser important, una persona. |
ésser l'últim sant de l’altar, l'últim cagalló de la tira, l'últim pet de l'orgue, el darrer mot del credo, no pintar res |
Es creu imprescindible, i no pinta fava a l'Ajuntament.
Volem pintar fava (comptar, Val).
Ella no hi pinta res en aquella empresa.

No pinten gaire res, les llengües sense poder econòmic.

no plourà d'aquest tro!

Es diu per manifestar incredulitat respecte d’alguna millora que qualcú acaba de donar com a segura (Mall-Eiv). |
ja pots comptar!, tant de bo!; necessitar -o haver menester- mà de metge (Mall) |
Diuen que els empresaris renunciaran a una part dels beneficis, però, és clar, no plourà d’aquest tro! -Punt, Mall-.
Els hauries de matar! Sols mereixen mort d
'animal! Més no plogué d'aquest tro, car en Toni no és capaç d'emprar la violència -Romanç-.
Tinc quasi quaranta anys. Ja no visc a la part forana. Un miracle d’amor va fer que em casàs, quan jo em pensava cert que no plouria d’aquest tro –Brostejar-.

Ha de ploure molt, no pateixi. No crec que plogui d'aquest tro
-Pagesos i senyors-.

no poder anar

No estar en condicions d’anar bé quelcom (Mall). |
no poder anar bé, no poder sortir-se’n, no tenir cap possibilitat d’anar endavant, no poder tirar
més |
Amb els preus que hi ha, els pagesos no podem anar de cap de les maneres –Llibre-.
Amb el que guany no podem anar; no podem arribar a cap de més.
Així no podíem pas anar
(patint tant).

Això no pot anat de cap manera (s'han de fer canvis) -CR-.
No podeu pas anar enlloc d'aquesta manera (si no sou a la botiga, a l'hora de ser-hi).
No pot pas anar millor, tot això.

no poder dormir de lleig

Ésser molt lleig (Mall). |
ésser lleig com una mala cosa, que un deute, que un gripau, (ésser –o esser- més lleig que un pecat, que un dimoni Mall) |
Na Bet Maria (una de les meves parentes), que de lletja no pot dormir, i és beata número u del poble -L’humor dins el meu entorn-.

no poder dir fava (o ni fava)

Estar, una persona, tan cansada que no pot ni arribar a parlar (Terres Ebre). |
treure un pam de llengua, perdre l’alè, no poder bufar, no poder dir ni pruna (Mall) |
No podien dir ni fava (de tan cansats que estaven) -Contalles-.

no poder donar coll (a una cosa)

No poder mamprendre una tasca i acabar-la (Val). |
no donar l’abast, no tenir temps |
Si no lloguem un parell d’hòmens més, no podrem donar coll.
Mira que jo sóc fartó, però treien tant de menjar que no donava coll.

no poder envestir (una feina, un negoci)

No poder emprendre una feina, un negoci o una altra cosa per manca de recursos (Mall-Gir). |
no poder fer, no poder abordar, no poder embolicar-se, no poder començar |
Si només es té un tractor petit de poca potència no es pot envestir a conrear molt –Nous escrits-.
Amb els vostres sous no podeu pas envestir un pis de cinc-cents mil euros (comprar-lo; Ca)

no poder ésser més (+ adjectiu)

Tenir unes característiques molt acusades, algú o alguna cosa. |
ésser el súmmum de; al màxim, en grau superlatiu |
És tan egoista que no por ésser-ho més.

no poder fer més de jo
Arribar al límit (Men). |

no poder rendir més, fer el màxim, no poder fer més
(Mall) |
Per molt que vulgueu no puc fer més de jo.

no poder haver cames, a algú

Ser molt trempat (Men). |
ésser llest o hàbil per a la feina, ésser llarg de mans |
Per molt que m'afanyi a fer la feina, no puc haver-li cames.

no poder-hi donar passada

No poder-se resignar a una cosa, preocupar-se’n constantment (Mall). |
no poder oblidar-se’n, no saber-se acabar quelcom |

Sa mare, que era un poc bamba, no hi podia donar passada.
Els pèls se m'arreveixinen, no hi puc donar passada
(tanquen dos hospitals). 


no poder-ne sortir

Fer que alguna cosa sigui impossible (Val). |

no haver-hi manera |
Li ho vam demanar, però no en poguérem sortir
.

No en poguérem sortir: per a ell, si es tractava d'un escrit, havia d'ésser en francès.


no poder-se avenir

Estranyar-se granment d’un esdeveniment (Mall). |
no saber-se avenir (Gir); sembla mentida |
No em puc avenir que hagis vingut tan aviat.
Ja hem cobrat, aquest mes? No me'n sé avenir!
A -Vam guanyar. B -Encara no me'n puc avenir! -IB3-.


no poder-se pensar (una cosa)

Ésser, un fet, una gran sorpresa per a tothom. |
no poder-se imaginar, costar molt de creure, no tenir ni idea, no voler-s’ho creure, qui s'havia de pensar?, qui aniria a pensar? (Mall) |
Qui podria pensar que les mans de dos innocents poguessen estar tacades de sang? -Contalles-.
Poc us ho podeu imaginar, el merder que hi ha!

no quedar res per moldre

Haver-se acabat tot i no haver-hi res a fer en un lloc o en una situació (Cas). |
estar tot venut, no haver-hi res a fer, no quedar res per fer, ésser tot decidit |
Ací ja no queda res per moldre -La cara oculta de la lluna-.

no res

Negació de tota cosa, absència de tot (Mall-Gir). |
res, cap cosa,
és igual, no importa |
A mi em basta no res
-Lluc-.
El mercader li contestà: no res, idò pesarem
-Llibre-.

Amb no res passaria
(amb poca cosa, no tinc gana; Ca).


no saber de què va

Tenir, algú, una idea desencertada (Mall). |
anar errat, estar equivocat, anar desorientat |
Caaa... i tu no saps de què vas, anit o demà ha de ploure –Nous escrits-.

no saber de quin cap fer estelles

Trobar-se indecís i sense recursos (Mall). |
(no saber de què fer mànigues, no tenir de què fer estelles, no saber de quin pa fer sopes, no saber de quin llenyam has de fer la creu Mall) |
Com ha de comprar aquella casa si encara no sap de quin cap fer estelles?

no saber on ficar-se (o on amagar-se)
Voler passar desapercebut per vergonya o per una altra cosa (Terres Ebre). |
voler-se fondre, avergonyir-se, vergonyar-se, empegueir-se, abaixar el front, morir-se de vergonya, voler-se ficar en un forat d'aranya; tenir por, voler-se fer fonedís |
Quan em van dir que el meu noi també era un dels que havia desbotat la barraca, no sabia on ficar-me.
Els dos nois que l’havien abandonat
no s’havien on amagar-se. Estaven esporuguits -Contalles-.
desbotar:
esbotzar

no saber on picarà el falcó

No saber d'on pot venir la sort o la desgràcia (Men). |
no saber per on vindran les patacades, ésser un incert, no saber on jau la llebre (Tar), no saber on s'amaga la sort |

Per molt que et preocupis de la teva malaltia no pots saber on picarà el falcó.

Com que no sabia on jauría la llebre, vaig decidir de callar i anar fent -Ràfegues-.


no saber què ha de fer des seu cosset

Es diu de qui no pot estar aturat i es mou contínuament (Mall). |
no habitar, semblar el cul d'en Jaumet, no sebre què fer des seus ossets (Mall). |
Aquesta al·lota no està quieta ni un minut, no sap què ha de fer des seu cosset.


no saber quin cap li va davant ni darrere

Trobar-se amb un cúmul de problemes; tenir moltes dificultats al mateix temps (Mall). |
trobar-se endidalat
(Mall), trobar-se enfangat |
Aquest home està ben embullat, no sap quin cap li va davant ni darrere.


no sé per quines cinc-centes


Es diu per indicar que hom no sap el motiu o la raó pel qual s’ha fet, o s’ha produït, algun succés o esdeveniment (Mall). |
no sé per quins cinc sous, no sé per quin motiu, no sé per quina raó, a quin sant? (Val) |
No sé per quines cinc-centes vengué a parar a damunt el dit banc.
nota: Vegeu també “per quines cinc-centes?

no sé quin pebre t'ha fet coure els ulls

Es diu a una persona que s'enfada sense motiu (Men). |
no tens pas raó, no n'hi ha pas per a tant, ets un exagerat; què t'he fet?; ésser una veixina (Ca), ésser sentit |
No sé quin pebre t'ha fet coure els ulls, que t'enfades tant.
Et vols tenyir el cabell, però no sé quin pebre t'ha fet coure els ulls, perquè a mi m'agrada el color que tens.

no se sap mai on tenim sa sort

Significa que la sort la podem trobar en una circumstància i moment que no esperàvem (Mall). |
valdria més ser endevinaire que rei,
no se sap mai com poden anar les coses, no se sap mai on és la sort (Mall), els vents de fortuna són com la lluna (Val) |
Has de perseverar en els teus intents, no se sap mai on tenim sa sort.

no se'l menjaran ses mosques!

Es diu d’una persona que és molt espavilada (Moixonies, Mall). |
saber ventar-se les mosques -o espolsar-se- |
Aquest al·lot és ben espavilat, no se'l menjaran ses mosques! (o 'el se' menjaran).



no s'aplega un corb amb una cadernera, i si s’apleguen, pobre corb!

Vol dir que no hi ha ningú que sigui completament dolent o completament bo (Moixonies, Mall). |
malfiat d'aigua que no corre, no et fies d'aigua que no corre ni de gat que no miola (Val), malfiat de la bona gent |
Les persones d’aquella casa no semblen mala gent, però no me n’acab de fiar; per si de cas no t’hi acostis. Ja diuen que no s’aplega un corb amb una cadernera, i si s’apleguen, pobre corb!

no s'apleguen que no s’assemblin

Es diu de dues o persones o més que van juntes quan tenen les mateixes qualitats o defectes (Mall). |
mai s’ajunten fins que se semblen (Mall, DCVB), esser sa imatge de qualcú (Mall), per quelcom van junts, boigs amb boigs s'avenen |
Aquests dos s’avenen molt: no s’apleguen que no s’assemblin.

no saber a què es pot veure (algú)

Cal anar previnguts per a qualsevol contratemps (Mall). |
no saber amb què ens podem trobar, no saber què pot passar |
Ha d’emprendre un llarg camí i no sap a què es pot veure -Adagiona-.

no saber fer una o amb un got

Ésser un persona molt poc instruïda (Men-Gir). |
no saber fer una o amb un tassó (Mall), ésser parent d’en Jep Curt, no saber ni senyar-se, no saber ni la a, no saber on es té la cara
Aquest, tant de xerrar i bensenes no sap fer una o amb un got.
bensenes: 1. Probablement. 2. Al cap i a la fi (Men).

no saber on comença el cap i on la cua

Estar dues coses molt barrejades (Val). |
ésser de mal distingir; no sabem on som |
Són tantes les vegades que ens van introduint calcs del castellà, que ja no sabem on comença el cap i on la cua -Migjorn-.

no saber per què ni per què no

Desconèixer la causa de quelcom que passa (Men). |
ignorar quelcom, estar a les fosques |
No sé per què ni per què no, però sa qüestió és que quasi tots es segadors, en segar, cantaven -Fets-.

no saber quin vent li va davant ni darrere (algú)

Es diu quan hom es troba esmaperdut i no sap què ha de fer (Mall). |
no saber què es pesca, no saber què fa |
En Jaume està ben abatut, ja no sap quin vent li va davant ni darrere.


no sé com sa terra t’aguanta!

Es diu de qualcú que és mal de suportar o de sofrir (Mall). |
no se't pot resistir!; ésser mal d’anar en torn (Mall) |
Mira que n’ets, de pesat, Joan; no sé com sa terra t’aguanta!

no se'n va de la fava a l’escorja

No hi ha gaires diferències ni distàncies, entre dues persones o dues coses, com no n'hi ha entre la pela de la fava i la fava mateixa (l’Alguer). |
tots dos són si fa no fa, són tallats amb el mateix patró |
escorja: pela
nota: No en coneixem l'origen.

no sebre on pegar

Tenir dubtes a l’hora de començar una activitat (Mall). |
no saber què fer |
Han sortit avui després de sopar i no saben on li han de pegar (no saben on anar).
Els excursionistes havien arribat a un entreforc i no sabien on li havien de pegar.
Tenen molts de problemes i no saben on li han de pegar per solucionar-los
(no saben com fer-ho).
Tinc massa feina i no sé pas on pegar (no sap per on començar) -Presència-.

no ser homo per (o home)

No aconseguir de fer una cosa (Men-Gir). |
no ésser capaç, no poder, no haver-hi manera de, no haver-hi homo per (Mall) |
Va trobar es ganivet, però no va ser homo per trobar sa maleïda agulla -Fets-.

no surar

No guanyar, no sobreeixir entre altres (Cas). |
sucumbir, perdre; tenir les de perdre, tenir-ho malament |
Els indis mai no suren -La cara oculta de la lluna-.

no t'alabis a tu, que no et creurà ningú!
Qui s’alaba a si mateix no causa bona impressió (Men-Mall). |
si fas coses bones, ja t’alabaran els altres
|

no t'arrendo les 'ganàncies' (o ja t'arrendo)

En aquest moment no voldria pas ser polític -han de desnonar els estadants d'una casa- (o no m'hi voldria pas trobar, no voldria pas ser dins la seva pell, no voldria pas ser d'ells Gir-Val-, que ho faci un altre; no no els arrendo les 'ganàncies')

no t'hauries de morir mai, amb mal de queixal tot el dia!

Vol dir que hom desitja a algú altre, de manera perpètua, coses dolentes (Horrach, Mall).

no tenir amb qui agombolar-se

Estar sola, una persona, sense ningú que l’ajudi o la protegeixi (Men-Mall). |
no tenir, una persona, ningú que l’ajudi, l’acomboï, el conforti, li faci companyia
|
Pobra dona, és tota sola i no té amb qui agombolar-se.
L’arbre antic agombola més que el jove.
agombolar: Emparar, abrigar; tenir cura dels fills, una dona; dels polls, una gallina.

no tenir ànima

Tenir el sentit moral molt pervertit (Mall). |
no tenir cor, no tenir entranyes, no tenir escrúpols, no tenir compassió, ésser un malànima |
El seu pare és molt malentranyat, no té anima.

no tenir aturall

No tenir repòs, no aturar-se un moviment (Mall). |
no tenir aturador; no tenir fi, no acabar-se mai, no poder-se aturar |
No té aturall, quan se li fica una idea dins es cap, cap allà cap allà fins que ho aconsegueix.
No tens aturall, no fas més que moure't per tot el pis!
Menjava sense aturall, no acabava d’engolir una cosa quan ja se’n menjava una altra
.
La immigració que arriba sense aturall a les Balears se suma a...

Els dies de vent el foc no té aturador.

no tenir ni cara ni cul

Estar molt fet malbé (Horrach, Mall). |
tenir mal aspecte, no tenir cara ni ulls (Mall, DCVB) |

L'al·lota ha perdut molt amb la malaltia, ara no té ni cara ni cul.

Aquesta redacció no té ni cara ni ulls (no sap expressar-se, Am).

no tenir consol

Ésser extremadament dolent i lamentable, una persona o un determinat fet (Mall). |
no tenir perdó, ésser imperdonable
|
No té consol que hagis deixat sol l'avi en aquella casa.


no tenir delit

No tenir prou forces per caminar, per anar endavant. |
no poder fer anar una cama davant de l’altra, no poder trascamar (Ca) |
Tinc un poc delit avui! No puc ni moure les cames.
No tinc pas prou delit per anar a l’hort caminant.

no tenir esma
No tenir ganes de fer res (Gir-Bar). |

no tenir coratge, ànim, delit; no tenir força d'esperit, tenir puput, no tenir eima (Mall) |

Avui al carrer sembla que s’hi couen ous; no tinc ni esma per anar a comprar.

Sembla que no té esma, aquesta nena!
(= no piula, se la veu tota esporuguida).
Que no tendràs eima d'alçar-te pus!
(de la tupada, Mall)

El públic no té ni esma per protestar (han perdut) -CR-.

He treballat poc, perquè no tinc gaire esma (té el noi molt malalt).

no tenir-hi res a rompre (en un assumpte)

No tenir cap possibilitat de reeixir (Alt Urgell). |
no tenir-hi res a fer, no tenir-hi res a pelar -o a gratar- (Ca), no poder sortir bé, escarrassar-se debades, no poder combatre |
Mira, Josep, amb la Mercè no hi tens res a rompre: estima un altre home -Trabucs-.
No hi té res a fer contra el Paris
(perdrà el partit).

No hi podem combatre, amb els supermercats (pels preus).

No hi tenim res a gratar (no tenir cap possibilitat de guanyar).

No hi tenim res a pelar, en aquest plet (el perdrem).


no tenir mala hora mai

Estar sempre de bon humor, alegre (Men-Mall). |
tenir bon caràcter, ésser de la broma; ésser xalest, xalat (Gir), divertit; no tenir mal dia (Mall) |
No tenia mala hora mai, era molt bromista i, a vegades, un poc exagerat -Fets-.
El jovent no té mal dia, quan la salut no li manca -
Tardanies-.

Els joves treien fems de l'estable i en carregaven un carro davall la volta de l'entrada... amb la mateixa peresa dels vells, però rient... el jovent no té mal dia -
Tardanies-.


no tenir més hores, el dia

Haver-se acabat el dia (Terres Ebre). |
ésser fosc, ésser tard, haver arribat al vespre |
El dia ja no té més hores. Abans d’acomiadar-nos... -Contalles-.