Volum 2‎ > ‎

no m'estranya! / no tenir ni ulls

no m'hauran pas d'escombrar les petjades

Ho diu un que no vol anar a un lloc. |

no hi aniré pas, poc m'hi veuran, no m'hi acostaré! (Ca-Mall) |

A -Iràs a votar? B -Em penso que no m'hauran pas d'escombrar les petjades.

A mi no m'hauràs pas d'escombrar les petjades, a casa teva (no són gaire amics).

M'han donat hora a l'hospital el 14 de desembre, perquè ara hi ha massa gent: no m'hi acostaré! (ara som a mig abril).
No m'hi veuran pas a mi, a València (no hi aniré pas).

No tindran gaire feina a escombrar-me les petjades (no hi aniré més).

no m'hi entrebancaré pas!

Això que diem no hi serà (Ca). |
no hi haurà res
(Gir-Mall) |
A –Potser sí que hi haurà quelcom a l'altre món. B –No m’hi entrebancaré pas! (no hi creu).

no massa

Vegeu 'massa'

no matar

No tenir la qualitat que s'esperava (Bar-Mall). |

no ésser extraordinari, no ésser excepcional, no ésser gran cosa, no ésser res de l'altre món, no ésser res de particular |
Aquella planxa que vaig comprar, no mata.

no matar llops

No ésser de gaire bona qualitat. |

ésser normal, no destacar, ésser dels que hi ha més, anar fent |

A -És trempat a l'escola? B -No mata pas llops.

Pel que fan pagar, no mata pas llops, aquesta residència.

No mata llops, aquest llibre.

no me'n parlis!

Aquesta qüestió ja la conec, i més aviat m'incomoda (Ca). |
això ja ho sé, i tant!, ja ho sé bé prou (Gir-Mall) |

A -Ara hi ha moltes al·lèrgies. B -No me'n parlis pas: ja la sé, aquesta cançó.
C -El teu noi ja torna a festejar amb una altra. D -No me'n parlis!

no menja pa (quelcom)

No costa diners (Gir-Mall). |
no fa nosa, no costa diners, no demana pa |
Deixa-la-hi, la carpeta a l'ordinador: no menja pa.
nota: També es diu en castellà

no menjar per no cagar

Ésser molt avar (Gir-l'Alguer). |

ésser garrepa, ésser rata, no donar ni la merda que caga, ésser més estret que una fulla de pi, no tenir res per donar |
No menjava per no cagar, aquell home.

Quan cobra cent euros, ja no veuen més el sol
(Fi).

no menjar-se ni un carquinyol de cacau

No triomfar en la vida (Cas). |
no fer basa |
L'aragonesa s’havia canviat el nom perquè amb Paca Márquez López no s’haguera menjat ni un carquinyol de cacau -La cara oculta de la lluna-.

no menjar-se un torrat

Ningú no es pensava que fes res de bo, i va fent i venent discos (o que arribés enlloc; que es menges un carquinyol de cacau, que és mengés un torrat; no que es mengés un 'rosco') –Ona Música-.

Feia molts dies que no tocava cuixa (o que no feia basa, que no la posava en remull, que no es menjava un torrat).
nota: Trobem 'no menjar-se un torrat' al GDLC i a Optimot. Ens sembla un calc del castellà acceptat.

no menjaràs pas brunyols

Se sol dir a qui té fills i no té filles (Ca). |

no menjaràs pas mai gallineta (Am) |
Tens un nen? No menjaràs pas mai brunyols
(tindràs jove i no te'n donarà).
brunyol: Bunyol

no més (+ nom)! *

Prou morts! (o no volem més morts!, que s'acabin les morts!; prou de morts! -Val-; no no més morts!)

no mirar

Vegeu 'mirar (+ altres mots)'

no mirar de cara

Enemistar-se amb algú, no voler tenir-hi tractes ni saludar-lo (Mall). |
no mirar la cara (Gir), negar el bon dia, negar la cara, partir peres, estar polítics (Val) |
Eren molt amics, però ara no es miren de cara, no sabem per què.
Ni li vaig respondre res ni li vaig mirar la cara.

no mirar pèl

No fer cap consideració ni reflexió sobre un assumpte (Val). |
no mirar prim (Gir-Bar), tirar de veta, no venir d’aquí, ésser generós |
Nosaltres no mirem pèl: quan veiem un quadre que ens agrada, el comprem.
El cop d'estat financer no mira pèl
(ho malmet tot) -Temps-.

Va per feina sense mirar pèl (sense manies) -Temps-.

no mocar-se amb mitja màniga

Voler que les coses siguin abundants; no fer-les coses a mitges per manca de diners (Am-Bar). |

ésser esplèndid, generós, important, tirar de veta, fer les coses en gran, no estar-se de res, no tenir res per a ell, no tenir res seu, no tenir un no per a ningú |
No ens moquem amb mitja màniga, nosaltres
(ens fem amb gent de peles).
No es moca en mitja màniga
(usa roba bona) -TV3-.
És molt bona persona: no té res per a ell
(o no té res seu -Gir-Mall-).

no morirà de fum de candela

El mataran (Am). |

no morirà pas al llit |
Aquest noi fa negocis bruts:
no morirà pas de fum de candela.

no mossegar-se la llengua

Vegeu 'mossegar-se la llengua'

no moure ni pols ni remolí

Dit d'una persona molt tranquil·la i pacífica (Cas). |
ésser reposat, ésser una bassa d’oli |
No hi ha com saber estar als llocs sense moure ni pols ni remolí.
L'estrena del film no ha mogut ni pols ni remolí
(no se n'ha parlat gaire).

no moure's

No fer cap moviment, no canviar de lloc. |

ésser allà mateix, no canviar de lloc |
No es mou gota, aquest rellotge
(no s'avança ni es retarda; sempre va bé).
No se'n mouen, de casa dels seus consogres.

Sempre hi és, a l'hort, el pare: no se'n mou mai.

No se'n mou, del vàter
(hi és sempre, hi va sempre).

no moure's ni menar-se

Estar ben quiet. |

no bellugar-se, no fer res, (no moure's per res, no moure's per ningú Gir-Mall), no moure ni un dit |
El gat és allà quiet: no es mou ni es mena.

No es mou ni es mena, el nen, quan mira la televisió.

Jo anar treballant, i ell no es mou ni es mena!
(és gandul)
Afanya't, que no et mous per res.

La Núria no es mou per ningú
(hi ha feina, però no la veu).
Fins ara ningú no ha mogut ni un dit per ajudar-los.

Tu no et mous per ningú: tot ho han de fer els altres!

no mullar-se *

Veient la situació política que tenim, ell no es vol comprometre (o no és vol embolicar, no es vol ficar en res, s'estima més no intervenir en res, no és vol mullar el cul -DIEC; millor que no es vol mullar).

no n'has de fer res!

No tens cap dret a saber això (Gir-Mall). |

no t'interessa, no et concerneix, no t'incumbeix, no t'importa |
No n'has de fotre res, de quan m'ha costat el pis!

No n'he pas de fer res, però he anat a dalt i he vist informes teus a l'ordinador.

no n'hi ha més de fetes

Vol dir que no hi ha res més que el que es veu, que no cal cercar res més (Mall). |

no n'hi ha més que Déu no n'hi ha posat |
N'Antonyita era cursi com un bust de Chopin fet d'escaiola. Era ben per de més; no n'hi havia més de fetes -
Brostejar-.

no n'hi ha per tant

Vegeu 'no haver-n'hi per tant'

no n'hi haurà pas per a tothom qui en vulgui

Es diu d'una cosa bona. |

val molt, és molt valuós, és molt preat |
Són tres germanes boniques i molt trempades: no n'hi haurà pas per a tothom qui en vulgui!
(per casar-s'hi)
nota:
Es pot sentir a Mallorca, però sense el 'pas'.

no necessitar caminador

Saber, algú, resoldre les dificultats que va trobant. |

saber anar sense caminadors, saber anar sol, saber treure's les puces de sobre, no haver de mester caminadors (DCVB) |
Ja som prou grans per prendre iniciatives: no necessitem caminador
-CR-. 

no obstant

Vegeu 'això no obstant'

no ofèn qui vol

Les paraules tenen un valor segons qui les diu.

no pagar-s’ho

No compensar, un esforç, allò que hom pugui treure’n (Mall). |
no pagar la pena, no valer la pena |
Ho podria fer, però no s’ho paga.

no palpar

Vol dir picar de veritat (Ca). |

picar fort, fer una cara nova, fer mal; no tindria manies, els trauria la pols, em venjaria fort; fotre llenya, (fer un cap nou, fer un vestit de blavet Bar), garrotada allà on fa bony (Tresponts) |
A tots aquests que trenquen coses pel poble, jo no els palparia pas.

Si pogués arreplegar el qui m'ha robat la moto, poc el palparia!

Diuen que la seva dona li fot llenya
(el pica).

no parar

Moure's contínuament. |

no reposar, no reposar ni un moment, no estar quiet, estar nerviós, no aturar-se (Gir-Mall); no parar en torreta, no parar mai a casa, no tancar |

Ell no para: sempre fa una cosa o altra.

El seu home no para mai a casa: no tanca mai, sempre va dormir tard.

Són gent que no tanquen mai (arriben tard, a la matinada).


no parar en torreta

No parar mai a casa o en algun lloc on s’esperaria que alguna persona hauria de trobar-se (Val). |
no ésser mai a casa, (no el sabem mai enlloc, no li caurà pas mai la casa a sobre, Gir), ser cul calent, ser cul de mal seient, |
Telefoneu-lo a hora de dinar, que el meu fill no para en torreta.

no parar quiet

Vegeu 'parar quiet'


no parar-se en barres *

Un tractant en haques i un lladre d’ovelles, preocupats per l’excessiva durada en el càrrec d’una màxima autoritat, havien decidit posar fi al seu mandat, i això no reculant davant de res (o anant a totes, no aturant-se per res, no mirant prim, tirant pel dret, sense manies, pel broc gros, sense gaires miraments; no i això sense parar-se en barres) -Guerra 4-.

no parlar-se d'altra cosa *

A la plaça no es parlava de res més (o això era el tema del dia, tothom en parlava, no es parlava d'una altra cosa; millor que no es parlava d'altra cosa).

no pas

Encara no. |

no, no ho fa pas |
A
-Ja menja, el conill? B -No pas encara.
C
-És fora, el pare? D -No pas encara.
E
-Plou? F -No pas per ara!

no pas poc!

Molt (Gir). |

un gavadal, un munt; en gran manera, en extrem, bona cosa, no poc! (Val-Mall) |
A -
És verd, el meló? B -No pas poc!
C -
Hi havia ambient al ball? D -I no pas poc!
L'Ajuntament està endeutat, i no pas poc.

E -
És curta, la Carme. F -I no pas poc!
Degué ajudar no pas poc a l'eliminació de..
. –Coromines-.
G –
No t'ha pas perjudicat el canvi de traçat de la carretera? (té un bar) H –No pas poc?
I -
Beu? J -No pas poc!
K –
Anava casquet? -embriac- L –I no pas poc!
M -
No fan mal, aquestes injeccions. N –No pas poc!
La droga ens porta no pocs maldecaps
(molts, un gavadal) -TV3-.
...i la frivolitat de no pocs
–Saó-
O -No ens rèiem pas de tu. P -No poc! -TV3- (i tant que sí, sí que ho fèieu, no pas poc!)
Q -No fa fred. R -No poc!
nota: 'No poc!', a València es diu, per negar una afirmació anterior.

no passa dia

Això ocorre cada dia. |
cada dia ho faig, no passa cap dia, no passa un dia |
No passa dia que no mirem films d'animals.
No passa dia que no hi hagi manifestació
-Temps-.

no passa pas cada dia

Això no passa gaire sovint.

això és excepcional, això no és freqüent, això no és una cosa comuna |
Aprofiteu-ho: no passa pas cada dia
-una trobada de cantants- (millor que això no passa tots els dies).
No sortim pas cada dia, a la televisió
(avui que hi sortim ens hem de mudar).

no passa res!

Això no és important (Gir-Mall). |

estigues tranquil, és igual, no et preocupis, cap maldecap, deixa-ho córrer, no hi ha mal (Mall) |

A -Perdoni, l'he trepitjat sense voler. B -No passa res.

No passa pas res, si el nivell de refrigeració és un xic baix.

No passa res, si no acaba.

Si no pots venir, no hi ha mal.

C -T'ajudaré. D -No, no passa pas res!

nota: Llegim a Migjorn que 'no passa res' era català i va passar al castellà. En canvi, alguns autors desaconsellen aquesta manera de dir.

no passa res perquè Déu no vol

Encara podrien passar més coses, si pensem que es fan moltes imprudències. |

encara en passen poques, de coses; no hi ha més accidents perquè tenim sort |

A -Passen cotxes pel carrer de casa a més de cent per hora i ningú els pot dir res: hi ha llibertat! B -No passa res perquè Déu no vol.

no passa res que Déu no vol

Les coses passen, tant si es pateix com si no es pateix. |

no passa res si Déu no vol, no passa res que Déu no vulgui (Bar), no cal patir, no siguis patidor; les coses que han de passar, passen; cal tenir confiança |

A -Com corren, les motes, per la carretera! B -No passa res que Déu no vol.

C -El noi encara no ha arribat! B -No passa res que Déu no vol (no siguis patidor).

Cal tenir confiança: no passa res que Déu no vulgui.

no passar

1 No poder passar (Gir-Mall). |

no hi cabrem; no poder-se moure, no poder-se girar de feina, (no tenir prou mans Am-Bar), faltar mans (Am) |

Jo ho llenço tot: diaris, revistes, roba... A última hora no passaries.

No es passa d'humitat (és moll, és ple d'aigua).

No es passa de brutícia (al bosc, a casa, al carrer, durant una vaga).

Aquest mes no passem de feina (o no ens podem girar de feina).

El president no sap per on s'ha de girar (de maldecaps; no sap com fer-ho).
Si anéssim guardant les coses, no hi cabríem.
De dos quarts de nou a dos quarts de deu no surtis pas que no passaràs pas enlloc, de cotxes que hi ha
(és l'hora que els pares porten els fills als col·legis).
No es poden girar de feina.
Tu no saps què fer i jo no em puc girar de feina.
No em puc girar de feina: m'estiren per tots cantons
-Pla-.
No tinc prou mans! (porta moltes coses, no dóna l'abast).
2 No agradar, una persona (Am). |
no poder veure, tenir entravessat, no passar del coll |
Aquesta dona no em passa.
No em passa d'aquí, aquest noi
(ho diu assenyalant el coll)
3 Això només és; tu encara ets. |
no anar més enllà, no ésser més que, això només és; ja té temps, encara és jove; ho farem avui |
Això no passa de ser una declaració de bones intencions (una promesa, quelcom que es diu per quedar bé) -TV3-.
No passarà pas d'avui: les compraré.
No passarà d'aquesta nit (un malalt, es morirà).
A
-Llegim? -un nen- B -No et passa pas l'edat! (encara ets petit).
No li passava pas, aquest any, però mira, la nit de Cap d'Any ha sortit (té quinze anys).
Encara és jove per casar-se. No li passa pas l'edat.


no passar res (a algú)

1 Adonar-se de tot (Gir-Mall). |

veure-ho tot, no passar res per alt, ésser molt viu, filar |
A aquest nen no li passa res.

Ho veu tot, aquest home.

No li'n passa pas cap per alt, de falta
(les veu totes).

Aquell home ens va filar
(va veure que érem massa joves per ser allà). 

no passis 'cuidado' *

No pateixis, que ja ho farem (o no et preocupis, estigues tranquil; no no passis 'cuidado' que ja ho farem).

no pegar saber

No saber quelcom (Men). |
no arribar a saber, no poder saber |
No he pegat saber mai qui era el seu parent capità.

no pensar-s'ho dos cops (o dues vegades)

Vegeu 'sense pensar-s'ho gaire'

no penso (+ infinitiu)

Vegeu 'pensar (+ infinitiu)'


no per res

A mi em sembla això que dic. |

jo penso això, jo tinc aquesta sensació |
No pas per res, però vindran
(jo no ho sé pas, a mi m'ho sembla)

Em fa l'efecte que no t'interessa: no per res!
(és una sensació que tinc, no perquè tu m'ho hagis dit)

No hi tinc gaires tracte
s: no per res! (no perquè m'hagi fet res, no perquè en tingui res a dir)

no perdonar

Aprofitar totes les oportunitats de fer gol o d'aconseguir punts. |

sempre fa gol, aprofita totes les ocasions |
En Jordi no perdona
(a la xarxa) -TV3-.

nota: Del llenguatge esportiu, hiperbòlic, 'transcendent'.

no perdre calada

No perdre cap ocasió; aprofitar bé el temps (Mall-Men). |

anar per feina, estar alerta, estar amatent, estar a la que salta, caçar sense gos (Val) |

Tenim poc temps per enllestir la feina: no hem de perdre calada.

Na Jany era la vocalista, quan cantava es formava al seu voltant un terbolí de joves embadalits que no perdien calada dels seus moviments
-Brostejar-.

no perdre d'ull

Vegeu 'perdre de vista'


no perdre la fita

1 No deixar el camí, que ve indicat amb una pedra, un muntet de pedres o un altre senyal ficat en terra (Mall). |
no perdre la monjoia -o el molló- (Mall) |
No perdeu la fita, si voleu tornar prest al punt de partida.
2 No oblidar l’objectiu o la finalitat d’una empresa o afer (Mall). |
no perdre de vista, no abandonar l'objectiu, no perdre el moll (de la qüestió) |
Sense perdre mai la fita, el punt de partida ha de ser... –Mirall-.
Cal no perdre de vista la fita dels nostres anhels.

no perdre passa

Anar directe a allò que es vol aconseguir (Men-Mall). |
anar al gra, anar per feina, afanyar-se, anar decidit, no entretenir-se pels revolts, anar a cop segur (Men) |
Davallaven per sa costa de sa Torreta i no van perdre passa. Una va entrar pes portell des corral des pou i va anar tot dret a sa mata, agafa es pa... –Fets-.

no perdre's gaire res

Hom ho diu de les coses que no són gaire agradables o gaire bones (Gir-Mall). |

ja te'n pots estalviar, no perdre's res de bo, (no perdre's gaire cosa -o gran cosa- (Gir-Mall) |
A -
No hi he estat mai, en aquell poble. B –No et perds gaire res.

C -
No veiem les televisions privades. D -No us perdeu gran cosa.

no perdre's per tothom

Algú s'ha quedat alguna cosa que no era seva. |

algú ha robat, algú ha fet córrer els dits, algú ha embutxacat, algú ha fet l'esguerrat de Sants |
A
-He perdut aquell bolígraf tan bo que tenia. B -No s'ha pas perdut per tothom! (te l'han robat).

C
-Aquells diners de la subvenció es van perdre. D -No es van pas perdre per tothom!

no pintar fava (i pintar fava)

No ser important, una persona. |
ésser l'últim sant de l’altar, l'últim cagalló de la tira, l'últim pet de l'orgue, el darrer mot del credo, no pintar res |
Es creu imprescindible, i no pinta fava a l'Ajuntament.
Volem pintar fava (comptar, Val).
Ella no hi pinta res en aquella empresa.

No pinten gaire res, les llengües sense poder econòmic.

no plourà d'aquest tro!

Es diu per manifestar incredulitat respecte d’alguna millora que qualcú acaba de donar com a segura (Mall-Eiv). |
ja pots comptar!, tant de bo!; necessitar -o haver menester- mà de metge (Mall) |
Diuen que els empresaris renunciaran a una part dels beneficis, però, és clar, no plourà d’aquest tro! -Punt, Mall-.
Els hauries de matar! Sols mereixen mort d
'animal! Més no plogué d'aquest tro, car en Toni no és capaç d'emprar la violència -Romanç-.
Tinc quasi quaranta anys. Ja no visc a la part forana. Un miracle d’amor va fer que em casàs, quan jo em pensava cert que no plouria d’aquest tro –Brostejar-.

Ha de ploure molt, no pateixi. No crec que plogui d'aquest tro
-Pagesos i senyors-.

no poc!

Vegeu 'no pas poc!'

no poder amb *

Vegeu 'poder amb'

no poder anar

No estar en condicions d’anar bé quelcom (Mall). |
no poder anar bé, no poder sortir-se’n, no tenir cap possibilitat d’anar endavant, no poder tirar
més |
Amb els preus que hi ha, els pagesos no podem anar de cap de les maneres –Llibre-.
Amb el que guany no podem anar; no podem arribar a cap de més.
Així no podíem pas anar
(patint tant).

Això no pot anat de cap manera (s'han de fer canvis) -CR-.
No podeu pas anar enlloc d'aquesta manera (si no sou a la botiga, a l'hora de ser-hi).
No pot pas anar millor, tot això.

no poder arribar a (+ verb)

És molt difícil fer l'acció que es diu (Gir-Mall). |
ésser molt difícil, ésser de molt mal fer |
No es pot arribar a passar, de bicicletes (per la vorera).
No el puc pas arribar a veure (no el puc veure)
No em pot pas arribar a dragar (Am).
No es poden arribar a comptar (n'hi ha molts).

no poder arribar a fer

Fer això és desagradable o és una imprudència (Gir-Mall). |

això no és bo, no és agradable, costa de fer |
No es pot arribar a fer, retardar rellotges per l'esquerra.

No es pot arribar a sortir, amb aquesta neu.

Aquest home no es pot arribar a sentir
(només renega; de cinc paraules, quatre són renecs).

no poder dir fava

No poder enraonar, algú, a causa del gran cansament que té. També vol dir fer-se malbé alguna cosa (Gir-Bar). |

dir prou, no tirar més, fer figa, quedar sense forces, quedar sense alè, no poder posar una cama davant l'altra (Ca), no poder dir pruna (Mall) |
Arribarà un moment que l'ordinador et dirà fava
(no podrà fer la feina, si el vas carregant)

Vaig arribar a la meta que no podia dir fava!

Aquest cavall dirà prou, si el feu treballar tant.

No puc posar una cama davant l'altra
(de cansat).

Jo ja no puc dir fava, de tantes feines que em cauen al damunt (Bar).
nota: 'No poder dir fava', a Bar, també vol dir estar molt tip.

no poder dormir de lleig

Ésser molt lleig (Mall). |
ésser lleig com una mala cosa, que un deute, que un gripau, (ésser –o esser- més lleig que un pecat, que un dimoni Mall) |
Na Bet Maria (una de les meves parentes), que de lletja no pot dormir, i és beata número u del poble -L’humor dins el meu entorn-.

no poder dir fava (o ni fava)

Estar, una persona, tan cansada que no pot ni arribar a parlar (Terres Ebre). |
treure un pam de llengua, perdre l’alè, no poder bufar, no poder dir ni pruna (Mall) |
No podien dir ni fava (de tan cansats que estaven) -Contalles-.

no poder donar coll (a una cosa)

No poder mamprendre una tasca i acabar-la (Val). |
no donar l’abast, no tenir temps |
Si no lloguem un parell d’hòmens més, no podrem donar coll.
Mira que jo sóc fartó, però treien tant de menjar que no donava coll.

no poder envestir (una feina, un negoci)

No poder emprendre una feina, un negoci o una altra cosa per manca de recursos (Mall-Gir). |
no poder fer, no poder abordar, no poder embolicar-se, no poder començar |
Si només es té un tractor petit de poca potència no es pot envestir a conrear molt –Nous escrits-.
Amb els vostres sous no podeu pas envestir un pis de cinc-cents mil euros (comprar-lo; Ca)

no poder ésser més (+ adjectiu)

Tenir unes característiques molt acusades, algú o alguna cosa (Gir-Mall). |
ésser el súmmum de; al màxim, en grau superlatiu; ésser enorme, immens, colossal |
És tan egoista que no por ésser-ho més.
A –No és esparracat, aquest vestit? B –No pot pas ser-ho més!
C -És molt greu que vagin a picar els metges a l'hospital. D -I tant! No pot pas ser-ho més!
És neta, la noia que ens ve a netejar el pis: no pot pas ser-ho més.

no poder estar

Moure's sempre. |

no poder estar quiet, no aguantar-se, no estar quiet, ésser nerviós |
No poden estar quiets, aquesta mainada.

Aquest nen no pot estar.

Aquests nois no poden estar
(no callen).

no poder fer cap pas (amb algú)

No deixar fer, a algú, allò que ell vol fer. |

no deixar fer, impedir, tancar el camí, tallar les ales, segar les arrels |
No pots fer cap pas: et lliga aquest home
(et va manant feina).
No podem fer cap pas. Ella mana i no et deixa fer el que tu vols: encara que vegis que l'has de cagar, has d'afluixar.

Amb ella no pots pas fer ni un pas
(no te'n pots fiar, tot ho perd).

no poder fer-hi més

No poder-se fer una cosa d'una manera millor de la que es fa (Gir-Mall). |

no poder evitar, no haver-hi res a fer, no poder-hi fer res, no estar en situació de |
No s'hi pot pas fer més: si no hi ha feina, què hi vols fer?

Em fa emprenyar aquest home: no hi puc fer més.

No hi puc fer més: sóc estrany
-TV3-.

En sóc d'empordanès:
no hi puc fer més.

No estàs en situació de triar (no ho pots fer).

no poder fer més de jo
Arribar al límit (Men). |

no poder rendir més, fer el màxim, no poder fer més
(Mall) |
Per molt que vulgueu no puc fer més de jo.

no poder haver cames, a algú

Ser molt trempat (Men). |
ésser llest o hàbil per a la feina, ésser llarg de mans |
Per molt que m'afanyi a fer la feina, no puc haver-li cames.

no poder-hi donar passada

No poder-se resignar a una cosa, preocupar-se’n constantment (Mall). |
no poder oblidar-se’n, no saber-se acabar quelcom |

Sa mare, que era un poc bamba, no hi podia donar passada.
Els pèls se m'arreveixinen, no hi puc donar passada
(tanquen dos hospitals). 

no poder menys de (o: que)

Haver de fer una cosa per força. |

no saber-se estar de, no poder sinó, no poder evitar |
No puc pas menys que saludar amb satisfacció les declaracions... -
Temps.-
No puc menys que posar-me les mans al cap, quan m'ho diuen.

No puc evitar enyorar-me, quan vaig...

no poder més

Fer tot allò que es pot fer. |

fer el màxim, no poder pus (Mall-Eiv), rebentar el bot; no poder-se permetre, no sóc jo |
No puc més!
(aguantar-lo).
No puc més: estic cansat.

...a can Quel, on rebenten el bot la celebració!
-Punt-
No m'ho puc permetre, de gastar-me mig milió.
Quan s'arriba al vespre, no sóc jo (estic fatigat, Am).

no poder-ne sortir

Fer que alguna cosa sigui impossible (Val). |

no haver-hi manera |
Li ho vam demanar, però no en poguérem sortir
.

No en poguérem sortir: per a ell, si es tractava d'un escrit, havia d'ésser en francès.

no poder ni piular

Tenir molt poca força, algú que està molt cansat, un vell, un malalt... |

estar molt fatigat, estar rendit |

Aquest home no pot ni piular.

no poder ni sentir a parlar

Tenir una gran enemistat amb algú (Gir-Mall). |

no poder veure, no poder obeir (Am), no poder raure, no poder sofrir, no poder pair (Bar) |

No en puc sentir a parlar, de la meva cunyada.

No el puc raure!

No el puc pas obeir (aguantar).

El bestiar, no el puc obeir (no m'agrada).

Tu no pots obeir res (suportar).

No pot pas obeir que el seu noi visqui amb una divorciada.

El seu pare no ho pot pas pair, això.
No ho puc sentir, jo, això (que treguin mestres del poble) -Arrels-.
No pot sofrir res, aquest dona! (tot la molesta)
No ho puc sofrir, que em facin esperar!
Jo no ho puc sofrir, que se'n vagin i deixin els llums encesos .
Hi ha gent que no poden pas sofrir que els hi canviïn el nom
(dir Pau per Pol).
Ella no pot pair que vagi a la muntanya (no ho admet, no ho accepta, no ho comprèn; Bar).

no poder quitar *

És un home valent, això no ho podem negar (o això és així, això ho té, no podem pas dir que no, açò no li podem llevar -Val; no això no li podem pas quitar).
Això no em treu pas cap minut de dormir
(o no em pas perdre cap minut de son, no em fa pas patir gota; no no em quita).
nota: Vegeu també 'quitar', a Barbarismes, Volum 1.

no poder-se acabar (o: no saber-se acabar)

No entendre una cosa. |

no saber-se'n avenir, no poder-se avenir (Mall) |
A -
Està desesperat perquè li han ocupat el pis i no hi pot fer res. B -Hi ha gent que no s'ho poden acabar, que les lleis permetin això.
No m'ho puc acabar que hagi quedat sense feina.

Encara no m'ho sé acabar que el mestre els cridés
(als pares).
No s'ho sap acabar que li hagin pres la casa.

No s'ho sap acabar que no es trobi bé.

No s'ho sap acabar que incinerin el seu pare
(ell no ho vol i els germans, sí).
Ella no s'ho va saber acabar i es va trastocar
(li van fer deixar el xicot).
Això no m'ho vaig poder acabar
(que dubtés de mi).
Jo no m'ho sé acabar!
(la dona l'ha deixat)
No m'ho he acabat, encara
(li van dir vell i està ofès).
No m'ho sé acabar, que sigui una veu de dona
-CM-.
No me'n sé avenir, que perdem cada partit.

Encara no me'n sé avenir que ens entressin a robar
(A Mallorca, 'no me'n puc avenir').

no poder-se acostar

No poder anar a un lloc (Ca-Mall). |

no ésser benvingut, no voler, no ésser acceptat, no poder posar els peus |
No m'hi podia pas acostar a casa seva, perquè un dia li vaig cantar les veritats
(li va dir que ell i el seu soci estafaven en el lloguer d'un pàrquing, que ho adobaven i es partien el robatori).
Ara sí que hi va, però va estar molts mesos que no s'hi podia pas acostar, a cals sogres.

no poder-se avenir

Estranyar-se granment d’un esdeveniment (Mall). |
no saber-se avenir (Gir); sembla mentida |
No em puc avenir que hagis vingut tan aviat.
Ja hem cobrat, aquest mes? No me'n sé avenir!
A -Vam guanyar. B -Encara no me'n puc avenir! -IB3-.

no poder-se calçar ni vestir (amb algú)

No poder-se fiar, o refiar, d'algú (Ca). |

no poder fer-ne cas, no poder-hi comptar amb res (Ca), no poder tenir ni pel cap ni pels peus; ésser un taral·lirot, un baliga-balaga, un informal |
No t'hi pots calçar ni vestir amb aquell: sempre diu una cosa per l'altra
(enganya).
No me'n puc calçar ni vestir amb el meu noi
(té feina i no em pot venir a ajudar).
No t'hi pots calçar ni vestir amb aquesta gent: quan hi ha més feina, et pleguen.

És un home que no t'hi pots calçar ni vestir!
(no pots fer cas del que et diu, és un baliga-balaga).
No el pots
tenir ni pel cap ni pels peus: fa el que vol i no escolta.
No em vull calçar amb ningú
(no vull compromisos, Vic).

no poder-se estar de (i: no saber-se estar de)

Vegeu 'estar-se de'

no poder-se excusar

Haver de fer quelcom per obligació (Gir-Mall). |

no poder dir que no; ho haig de fer |
Si pogués no ho faria, d'apujar preus, però no me'n puc excusar
(si no ho fes, hi perdria diners).
Per ganes no hi aniria, a aquest casament, però no me'n puc excusar.

A -
Què faràs amb la sogra? B -No la puc pas llençar, aquesta dona: n'he de tenir cura (Ca).

no poder-se negar

Ésser certa, una cosa (Gir-Mall). |

ésser evident, clar, indiscutible, innegable |
No se li pot negar que és intel·ligent.

no poder-se partir 

Ho sol dir qui no té temps de fer tota la feina que se li encomana (Ca-Girona). |
no poder-se desdoblar, no puc pas fer més |
A
-Faràs més visites? B -No, no em puc pas partir.
Poc et pots pas partir
(fer dues feines alhora).

no poder-se pensar (una cosa)

Ésser, un fet, una gran sorpresa per a tothom. |
no poder-se imaginar, costar molt de creure, no tenir ni idea, no voler-s’ho creure, qui s'havia de pensar?, qui aniria a pensar? (Mall) |
Qui podria pensar que les mans de dos innocents poguessen estar tacades de sang? -Contalles-.
Poc us ho podeu imaginar, el merder que hi ha!

no poder-se tenir

No aguantar-se dret. |
no poder-se remenar (Ca), no poder-se moure, no poder-se bellugar,
no poder-se valer (Am), no ésser bo per a ell (Ca), no poder seguir (Ca), les cames no em porten, no poder amb la seva ànima |
La tia no es pot tenir dreta.
No es pot tenir de les cames i va a l'hort.
No es pot tenir, i aquelles ganes de ballar que té!
Si no et pots remenar, com ho has de fer, per agafar un taxi?
Si el malalt no es pot remenar i no pot transitar, ha d'anar acompanyat, a visita a l'hospital.
No es podia tenir
(un malalt, un torrat).
L'han d'ajudar: no és bo per a ell (pel que sigui).
Li han de fer la feina, perquè no es pot valer.
No es pot remenar i no es deixa operar. Ho té tot balmat -buit- i li deixarien ple, el genoll.

Amb prou feines s'hi poden remenar, amb tants de testos (els costa de passar).
No puc seguir (no puc caminar com vosaltres).
Noi, les cames no em porten (està rebentat i li costa de caminar).
Ballen i, a ella, la cama no li segueix (és operada).
No hi podrà pas arribar, en Josep: no els podrà pas seguir (va amb amics que gasten molt).
No podia amb la seva ànima -TV3-.

no poder-se treure (+ nom)

Costar molt d'aconseguir quelcom. |

fer desaparèixer, espassar, llevar-se del cap (una idea obsessiva); no poder-se treure de sobre |
Tinc fred i no me'l puc treure.

No em puc treure aquest noi de sobre
(em fa nosa) ('sobre', en mallorquí, sol ser sempre 'damunt').
No em puc treure aquesta desgràcia del cap.

No s'havia llevat del cap, ni per un segon, la preciosa imatge de la jove Mercè
-Roder-.
Eren fredes, les patates, no me les podia treure de la boca
–Espolla-.
El panellet d'ahir no me'l puc treure de la boca
(no em baixa, no és bo, Ca).
Avui no em puc treure el fred -o la fred- de sobre.
No es treu el bo de sobre, aquest home (sempre té bo, jugant a cartes).
No ens el podem treure de sobre (ens fa nosa).
No es treuen la gent de sobre (a la botiga).
No em puc treure la calor de sobre (Am).
No li diguis res, que no te'l trauràs de sobre (un gos perdut).
En Josep no es treu la feina de sobre: sempre és allà mateix (és lent).
No es poden treure la feina de sobre (en tenen massa).
Quan s'enganxa, no te'l treus de sobre (és carregós).
Quan me'l trobe per la plaça, no me'l puc llevar de damunt (Val).

no poder sinó

Vegeu 'haver de'

no poder sortir del pas de la porta

No poder anar al carrer, algú, per alguna raó (Ca). |

no poder sortir de casa, no poder posar els peus al carrer, no poder sortir del passant de la porta (Am) |
No pot sortir del pas de la porta, perquè té la cara bruta
(deu diners a molta gent).
Avui no pots sortir del passant de la porta, de la calor que fa.

no poder tenir cara

Ésser, una situació, inaguantable. |

ésser irresistible, insuportable; no poder-se escoltar, no poder donar audiència (Bar) |
No s'hi podia tenir cara, amb aquell home, de pudor que feia.

Fent el truc no s'hi pot tenir cara
(sempre té bon joc).
Fa una pudor, la riera, que no s'hi pot tenir cara.

Hi ha una brutícia que no s'hi pot tenir cara
(hi ha vaga d'escombriaires).
No es pot escoltar, aquell home!
(de malament que parla o perquè renega).
Feien una pudor que no s'hi podia tenir cara, les sabates.

No s'hi pot tenir cara amb aquesta dona a l'hora de sopar (se'n va sempre, no te'n pots refiar, Espolla).
Sí, mira, les obres són molt cares, ara: no s'hi pot tenir cara! (per això no en fem)
No puc donar audiència als teus disbarats (no vull escoltar allò que no té sentit).

no poder tenir ni pel cap ni pels peus

Es diu d'una persona poc seriosa, que manca habitualment a la seva paraula. |

ésser un taral·lirot, un baliga-balaga, un informal, un carallot, un saltimbanqui; no poder-se agafar ni pel cap ni pels peus (una cosa) |

Aquest home no es pot tenir ni pel cap ni pels peus: ara diu una cosa, ara en diu una altra.

Aquesta traducció no es pot agafar ni pel cap ni pels peus (és mal feta).

No el pots tenir ni pel cap ni pels peus: és un baliga-balaga!

No el pots tenir ni pel cap ni pels peus: és una cabra boja! (fa bestieses).

No vull pas responsabilitats, agafar jovent de 16 anys que no els tens ni pel cap ni pels peus (llogar-los).

no poder tirar més

Necessitar amb urgència una solució. |

convenir, fer falta, ésser indispensable, ésser necessari, haver de fer alguna cosa, no poder anar; veure la necessitat
Ara manen més la mainada que els mestres: això no pot tirar més.
Vaig veure que passava 102 quilos. No podia tirar més
(es va aprimar, no podia continuar així).
No podia tirar més, que diguessin que l'altra nena era més bonica
(no ho havien de fer).
No podia tirar més!
-cartes- (cada dia perdíem i avui hem guanyat).
Poc podia pas anar amb aquella olor tan viva d'aigua d'herbes
(Ca).
A -No veig la necessitat d'escriure 'gamberro' al diari: no és correcte. B -Ja ho acceptaran, no hi pateixis, tot s'hi val, aquí: la qüestió és no fer cap esforç mental.

no poder treure (d'un lloc)

Resultar inútil qualsevol intent de fer marxar una persona o un animal d'un lloc determinat (Gir-Bar-Mall). |

no poder treure de cap manera, no poder treure ni amb -a- fum de sabatots |
Sempre m'han agradat els cementiris, ja de petit no me'n podien pas treure.

No podíem treure els nens dels cavallets ni amb fum de sabatots.

No el treuen de casa ni a fum de sabatots
(a cops de sabata).
No fugen ni amb fum de sabatots.

no poder veure

Tenir molta antipatia a algú (Gir-Bar-Mall). |

no poder veure ni en pintura, no poder veure ni dragar (Ca), tenir gran odi, no passar de les dents -o del coll-, tenir entravessat |
No els puc veure ni en pintura.

No els puc pas veure ni dragar.

No els puc pas veure ni dragar, els texans
(no en vull)
L'amo no pot veure que seguis
(si seus, ja et mana feina).
No la podia veure ni pintada a la paret!
(Internet)
Els altres no el podien veure, i ara hi juguen.

N
o es poden veure ni deixar de veure (s'odien, Am).
No es podien veure ni pair
-Llibre-.

no poder viure

Estar malament en un lloc (Gir-Mall). |

costar de viure, viure malament |
No es pot viure de calor, en aquest taller.

No es pot viure de pudor, els dies que plou
(engeguen la bassa dels purins).

no portar a res *

La violència no porta enlloc (o no porta res de bo, no condueix a res -DIEC-, no es guanya res amb baralles; no treu cap a res, barallar-se; no se'n treu res de barallar-se, no es va enlloc amb baralles; millor que no porta a res barallar-se).

no portar enlloc

No donar cap bon resultat, una acció. |

no servir de res; no s'hi guanya res, no treure cap a res; no anar enlloc amb |
No porten enlloc, aquests discussions
-TV3-.

no posar-s'hi per poc

Fer una acció de manera exagerada (Gir-Mall). |

fer-ho gros |
Set fills han tingut? No s'hi posen pas per poc!

No s'hi posa pas per poc: demana que ballin com en Nansky
(un ballarí rus) -TV3-.
Per demanar, no s'hi posa pas per poc
(en una venda).
Ella no s'hi posa pas per poc
(fa visites a les cases de tres hores).
A -
Avui quedarem 5 a 0. B -No t'hi poses pas per poc!
No us hi poseu pas per poc! (han doblat el preu)
No s'hi posa pas per una! (n'agafa 3, de galetes).
C -Fitxarem el davanter brasiler. D -No us hi poseu pas per poc!

no posar-se cap pedra al fetge (o: no tirar-se)

No amoïnar-se per algun afer (Gir-Mall). |

no patir, no preocupar-se, prendre's amb calma; no ofendre's, no capficar-se; no voler soroll |
No s'hi posa pas cap pedra al fetge
(ha perdut la feina).
No te'n posis cap pedra al fetge, si no et saluda.

No te'n posis pas cap pedra al fetge, si no vénen per la festa
(no t'empipis, no t'hi capfiquis).
Jo, posar-me una pedra al fetge per una altra persona?
(no m'hi amoïno pas, me n'he parit).
No se n'ha tirat cap pedra al fetge (ha quedat sense feina i se'l veu content).
No te'n tiris pas cap pedra al fetge, si no t'aproven (no t'hi emprenyis).
La Neus no es tira pas cap pedra al fetge, d'això de la seva germana.
Europa no vol soroll (maldecaps).

no posar-se per res (en un afer)

No intervenir-hi. |

no posar-se en res, no ficar-se |
No s'hi posa pas per res, en aquesta discussió, perquè en sortiria escaldat.

Els ajuntaments no s'hi haurien de posar tant amb els qui fan obres
(no molestar-los tant).
No em vull pas posar en res
(o ficar).

no pot ser

No ésser possible o tolerable, una cosa (Gir-Mall). |

no és possible, no és viable |
No pot ser pas que se l'hagi empassat la terra
(no el troben, Am) -TV3-.
No pot ser que t'estiguis aquí amb les cames arrodides: has de caminar.

Que pot ser, tants impostos!? (Ca).
No pot ser més lletja, aquella dona.

no prou content amb

A més, feia això. |

(no en va tenir prou amb això, que encara; encara no en va tenir prou d'això que, a més de fer això, va |
No prou content amb això, cada cistella que feia aixecava els braços
-Avui-.

no quedar

No deixar de fer alguna cosa. |
fer, atrevir-se a fer, decidir-se a fer, no estar-se de fer |
A -Si necessiteu alguna cosa, no quedeu. B -Gràcies, no quedaríem pas.
Hi havia el bisbe i poc quedava de dir-ho, que era marieta (en un debat).
Això no quedarà pas per nosaltres (ho mirarem de fer) -CR-.
No quedis, si en vols (agafa'n).
No quedis pas mai de portar el nen.
Fa tot el que li dóna la gana: no queda pas de res
(gasta molt).
És una pregunta que no em sé estar de fer (millor que que no em resisteixo a fer) -TV3-.
Si m'heu de menester, val més que m'ho digueu.
Si us puc ajudar, no us estigueu de dir-m'ho
-Sunyer-.
nota: Vegeu també 'quedar 4', al Volum 1

no quedar endarrere (o: enrere)

Avançar tant com ho fa un altre (Gir-Mall). |

no endarrerir-se, no ressagar-se, no quedar arrere (Val) |
En Guim ja enraona força i la seva germana no queda pas endarrere
(també ho fa).
Ell no queda pas endarrere, al ball
(també balla).
Ella no queda mai endarrere per enraonar
(li agrada i ho fa).
Aquesta nena no queda pas mai endarrere
(venta espentes als altres nens).
Ja en farà de fred: no queda mai endarrere.

Les joguines no queden enrere
(es venen) -TV3-.

no quedar ni l'apuntador *

Els van matar tots -en un film- (o hi va haver més feina a collir-ne que a fer-ne caure, no en va quedar cap de viu, va ser una mortaldat, morien com mosques -o com xinxes-, va ser una matança; millor que no va quedar ni l'apuntador).
nota: Frase feta expressiva, toc d’humor hiperbòlic procedent del teatre, però que sembla un calc del castellà.

no quedar ni la 'sombra' *

D'aquell castell no en queda ni el rastre -Gir-Val- (o no en queda ben res, no en queda cap vestigi; no no en queda ni la 'sombra').


no quedar res per moldre

Haver-se acabat tot i no haver-hi res a fer en un lloc o en una situació (Cas). |
estar tot venut, no haver-hi res a fer, no quedar res per fer, ésser tot decidit |
Ací ja no queda res per moldre -La cara oculta de la lluna-.

no rascar bola *

Aquest noi no en sap (o n'encerta cap, no en toca cap de bé, no toca pilota, no hi entén gens, no ho fa bé; no no rasca pilota, no rasca bola).

no recordava ni que als món fossis (o: no m'enrecordava)

T'havia oblidat completament. |

no pensava pas en tu |
No recordava ni que al món fóssiu, i llavors us veig arribar.

no regatejar esforços *

Faré tot el que podré per ajudar-te (o lluitaré tant com podré, m'hi esforçaré;
millor que no regatejaré esforços per ajudar-se).

no res

Negació de tota cosa, absència de tot (Mall-Gir). |
res, cap cosa,
és igual, no importa, una cosa insignificant |
A mi em basta no res
-Lluc-.
El mercader li contestà: no res, idò pesarem
-Llibre-.

Amb no res passaria
(amb poca cosa, no tinc gana; Ca).

A -
Què vols? B -No res!

C -Què et passa? D -No res no em passa -TV3- (normalment diríem “no em passa res”, a Val).
Això és un no res
(no té cap importància)
Fa no res vaig veure el catàleg
(fa poc) -Saó-.
E -
El pany no va bé. F -No, res, tu que no en saps: jo només apunto la clau i s'obre.

no respirar

Mantenir-se secreta, una cosa. |

no dir-se, no saber-se |

Fins ara no ha respirat aquest tema.

no retira pas els forasters

Fa les mateixes coses que fan els seus familiars. |

és igual que el seu -o la seva- (+ nom) |

A -En Valentí va cada dia a dormir tard. B -No retira pas els forasters (el

seu pare també ho feia, quan era jove).

És una ximpleta; ara, no retira pas els forasters (és com la mare).

no s'ha pas acabat aquí

Els inconvenients que hi ha, continuaran essent-hi (Gir-Mall). |

això durarà, encara tindrem més maldecaps, i l'aigua que baixa!, i encara no som enlloc, i encara no has vist res! |

Encara la pluja farà més bestieses: no s'ha pas acabat aquí.

No s'ha pas acabat aquí, això: encara ens tornaran entrar a robar.

nota: Usual a Mallorca, sense 'pas'.

no s'hi pot ser dos cops (o: dues vegades)

Les persones grans no poden fer les coses que fan els joves ni ho han de pretendre. |

això és cosa de joves, m'he fet gran |
M'he enfilat a l'escala i he caigut: no s'hi pot ser dos cops
(ja no sóc àgil per fer-ho).
No m'he recordat de dir-ho a la Irene: no s'hi pot ésser dues vegades
(la memòria falla, quan ets gran).

no s'hi val

Això no és correcte (Gir-Mall-Val). |

això no s'ha de fer, això no val, això no és lícit, això és injust, això no es fa |
No s'hi val: això és trampa!

No s'hi val a fer trampes.

No s'hi val a fer això
(no no es val a fer això).
No tiris, espera't, que no val encara.

no s'ho va fer dir dues vegades!

Ho va acceptar de seguida. |

va dir que sí a l'acte, no li van haver de repetir |
Li van demanar si es volia jubilar llavors o si volia esperar més, i no s'ho va fer dir dues vegades!
(es va jubilar).

no s'ho val

1 Resposta a qui diu gràcies. |

de res, només faltaria, no es mereixen, del plat (Ca) |
A
-Gràcies per dur-me. B -No s'ho val.
C
-Gràcies, Juliana. D -Del plat!
2 No val la pena. |

no compensa, no té
importància, no paga la pena |
No s'ho val gaire, aprofitar les màquines velles.

No s'ho val, fregar a la nit
(no val la pena).
Poc s'ho valdrà, de començar
(falta poca estona; no valdrà la pena).
No s'ho val, per una setmana, dur llibres a casa
(són vacances).
No s'ho val, pagar l'entrada, per mitja hora.

no saber (+ altres mots)

No sé pas amb què passar el temps.

No saben a què atenir-se (no saben què fer o com fer-ho) -Temps-.
No sabem a què obeeix aquest canvi
(per què es fa, com ha anat, a què es deu).
Aquesta calor ens vol matar i no sap com fer-ho.

Està en un compromís i no sap com desfer-se'n.

No saps amb què et pots trobar, navegant (no saps què et pot passar).
Agafeu cèntims que no sabeu amb què us podeu trobar.

No saps pas mai de qui t'has de refiar (felicita a tothom, perquè val pena tenir bona relació amb tota la gent).
No sé què hi guanyarà, allà, quin benefici hi farà.
No sé fins a quin punt m'ha anat bé, saber anglès.
Han perdut perquè no en saben més (de jugar).
No en sap pas tothom, de fer paret de pedra; ara, de fer paret amb totxanes, sí (Ca).
No sabia on posar el cul (tenia el cul cansat, de tant de seure).
No saps pas el que et perds! (és molt bo, l'espectacle)
No saben què més comprar-los a aquesta mainada -tenen de tot- (i: no saben ni què comprar-los, Ca).
Com que no saps qui diu veritat, ja no m'hi capfico (en una guerra).
A la vida no saps mai a qui has de menester (no quedis malament amb ningú).
En un cas així no saps pas quin paper fer-hi (o no saps pas quin paper has de fer).
No s'ha sabut mai res més d'ell –CR-.
No saps pas com li agrada, arrossegar-se per terra (li agrada molt).
Assegura bé l'auto, que no saps mai què et trobaràs.
Sempre han estat vanitosos a Espolla. No sé de què.
No sé pas qui m'ha de dir res, perquè sec aquí (no és pas cap mal).
Això m'ho explicaven, no sé pas si ho és.
No sé pas a qui retira, aquesta noia! (fa coses que no estan bé)
Si caiem aquí, no sé pas qui ens hi vindrà a caçar (en un barranc, Ca).
No sé pas si en beuria, d'aquesta aigua (no em fa goig).
No sé pas què en farem, d'aquestes nenes! (aprenen a ballar sardanes i no en saben gota).
No sé què faria, sense tu! (si no fos per tu) -TV3-.
Tu, no sé què hi fas, aquí (podries tenir una feina més bona).
En vull dos, no sé si m'he explicat (no sé si ho he dit bé, Am).

no saber a quina carta quedar-se

Estar indecís. |

dubtar, vacil·lar, titubejar, estar insegur, no saber què ha de fer, no saber per on tirar, no saber quin paper fer, no saber quin bàndol agafar |
Els ciutadans
no saben a quina carta quedar-se.
nota: Aquesta frase feta també es diu en castellà.

no saber a quina paret tocar

No saber on demanar ajut (Bar). |

no saber on anar a trucar, no saber a quina porta tocar |
Hem de pagar el crèdit i no sabem a quina paret tocar.

no saber amb qui et jugues els diners

No conèixer prou bé la persona amb la qual es fa un tracte (Gir-Mall). |

no saber qui és (algú); vés amb compte!, vigila, no veure ni cinc (Ca) |
A -
El vull llogar. B -No saps amb qui et jugues els calés! (és gandul o és de poca confiança)
No saps amb qui et jugues els diners!
(o tu no saps qui sóc!, vés amb compte!; millor que no saps amb qui estàs parlant!) -TV3-.
Si compres accions d'un club de futbol, no en veuràs pas ni cinc (ho perdràs tot).

no saber anar

No agradar, una cosa (Gir-Mall). |

necessitar, desagradar, desplaure, no satisfer (Ca) |
L'un sense l'altre no saben anar
(sempre van junts).
Jo no hi sé pas anar amb una saca al cap quan plou
(l'altre hi va, a ell no li agrada).
Ara només miro el Barça, i encara no em satisfà pas
(no m'agrada el joc que fan).

no saber com

No trobar la solució d'un problema; no saber com ha anat una cosa (Gir-Mall). |

no poder fer, no saber fer; no saber què ha passat, no saber de què va; no tenir recursos |
No sabem com fer la feina
-en tenim massa- (o no saber com girar-nos de feina, no sabem com passar de feina -Am-).
No ens deixen passar per aquell camí i ara no saber com parir-ho
(o com fer-ho, Ca).
He caigut del llit i no sé pas com ha anat
(com ha passat).
He de fer aquesta faldilla i no sé com posar-m'hi
(no en sé prou).
No sé pas com se li ha de dir
(no li renovarem el contracte i ens sap greu).
No sé pas com s'ha de fer: tenim massa feina.

No sé pas com s'ha de fer, perquè ronques.

Si els dius res, plegaran: no sé pas com s'ha de fer
(són ganduls, però ara els necessitem, perquè hi ha feina).
Entre puja i baixa de la vorera, no sé com s'ho va fer
(va caure, no sé com va anar).
Aquella la Mercè ja no s'ha pres el ferro: jo no sé pas com s'ha de fer!

No sé pas com ho he de fer!
(s'aprima i en poc temps torna a guanyar pes)
És una dona que no té recursos, per vendre
(no en sap, no se'n surt; Am).
Si denuncies a qui roba, algun dia et foten una ganivetada i no saps d'on ha vingut, i és ben teva!

no saber com (+ verb)

1 Això jo ho faig molt. |

ho faig en gran manera, ho faig fora mida |
No saps pas com m'emprenya, anar d'hotel.

No saps com t'estimo!

2 Se sol usar en frases de dubte. |

desconec com, no sé què passa |

Ara, cada setmana ens tallen un dia la llum: no sé pas com anem servits!

Fa set mesos que l'obra havia d'estar i encara hi treballen: no sé pas com anem muntats!

no saber com l'has d'agafar (a algú)

Se sol dir de les persones estranyes, volubles, que canvien d'estat d'ànim sovint (Gir-Mall). |

no saber com -o quan- te'l guanyes ni com te'l perds, no saber mai per on sortirà |
No saps com l'has d'agafar, aquest home: ara vol naps, ara vol cols.

No saps pas com l'has d'agafar: és molt estrany.

Són gent difícils: no saps com te'ls guanyes ni com te'ls perds.

No saps pas mai com te la guanyes ni com te la perds, aquesta dona
(ara et fa bon paper, ara no).
No en facis gaire cas: no saps mai quan te'l guanyes ni quan te'l perds.

A -
Avui la Júlia m'ha mocat (m'ha ventat un moc). B -No hi pateixis: té mal caràcter i no saps mai per on sortirà.
Són gent estranya, que varien de caràcter, van a llunes: no saps ni com te'ls guanyes ni com te'ls perds.

no saber com posar-s'hi

No saber fer una feina. |

no tenir ni idea de, no saber com fer-ho |
No sabria com posar-m'hi, per fer brunyols -bunyols-.

No saps com fer-ho, a vegades
(com resoldre un problema).

no saber d'on ve

Desconèixer l'origen d'una cosa (Gir-Mall). |

no saber d'on baixa, no saber d'on surt, no saber-se'n ni gall ni gallina |
Algun dia et fotré un mastegot i no sabràs d'on ve
-Lluc-.
Quan rebi la invitació, no sabrà d'on li baixa (no recordarà el meu nom).
No se'n sap ni gall ni gallina, d'aquella gent –CR- (no usual a Mallorca, però sí 'no en cantaren pus galls ni gallines' per donar a entendre que no se'n parlà pus).

no saber de

Vegeu 'saber de'

no saber de la missa la meitat

Vegeu 'saber tres quinzets'

no saber de què va

Tenir, algú, una idea desencertada (Mall). |
anar errat, estar equivocat, anar desorientat |
Caaa... i tu no saps de què vas, anit o demà ha de ploure –Nous escrits-.

no saber de quin cap fer estelles

Trobar-se indecís i sense recursos (Mall). |
(no saber de què fer mànigues, no tenir de què fer estelles, no saber de quin pa fer sopes, no saber de quin llenyam has de fer la creu Mall) |
Com ha de comprar aquella casa si encara no sap de quin cap fer estelles?

no saber dir (una cosa)

No saber allò que es pregunta (Gir-Mall). |

no ho sé, no ho conec, no t'ho sé explicar, no poder dir, no poder confirmar, no saber donar raó, no poder informar |
Ara no t'ho sabria dir, si Menorca és més gran que Eivissa.

Ho vaig veure fer a algú, però no et sabria dir a qui.

I ningú no li ho va saber explicar
–Mall-.
A -
Aquests caramels, són de la marca 'Gerió'? B -No t'ho podria dir.
No me'n va saber donar raó
(de quina casa es ven).
A –Quant val un pis de vuitanta metres a Borriana? B –No t'ho puc dir! (no ho sé)
C -Com es deia aquell cantant? D -Ara no t'ho sabria dir!
No t'ho sé dir, qui ha guanyat.

no saber dir que no

Ésser molt col·laborador, molt sociable (Gir-Mall). |

no tenir un no per a ningú, ajudar sempre |
És tan bo, el pastís, que no sabria dir que no
(no està tan bo) -TV2-.
Tu no saps dir que no a ningú
(ajudes a tothom).
Els pares no tens un no i van pagant les despeses dels fills.

Era una dona flasca que no tenia un no per a ningú
(per sexe).
flasc:
Persona de poca empenta. Sovint es diu d'una noia que es deixa tocar.

no saber el que li ve a sobre *

Vegeu 'venir al damunt'

no saber en quin mar navega (o: per quin mar)

No saber què fer, no veure-ho clar. |

no saber per on navega, no saber què es pesca, no saber a quin món viu (Am), no saber allà on és, no saber allà on va, no saber què es fa, no saber què es diu, no saber què s'empatolla o s'empesca (què diu) |
El director no sap en quin mar navega.

Aquest home ara fa abaixar un pis la casa: no sap què es pesca.

Aquest porter no sabia pas per on navegava
(no ho feia bé).
No sap mai a quin món viu
(és despistat).
L'Elx no sap allà on és
(ho fa malament).
Aquest no sap allà on va
(munta un negoci i és segur que fracassarà).
Van a caçar bolets, aquells dos, i no saber què es pesquen
(no en saben).
No sap pas què es pesca el gos, quan el rentem.

M'ha portat el nen perquè ell no sabia
què fer-ne -emprenyava- (un mestre al mestre de reforç).
Aquest nen no sap mai allà on és
(es distreu).
Hem pres tant cafè que no sé què em faig
(no sé què faig, a Girona) -TV3-.
No sap pas què es pesca, el gos, quan trona.

No saben pas què fer a la televisió!
(repeteixen programes, és dolenta, Ca).
No sé què fer de les cames
(és assegut a terra, no sap on posar-les per no fer nosa).

no saber fer una «o» amb un tassó

Ésser analfabet (Mall). |
no saber fer una o amb un got (Gir), ésser un ase, no saber ni senyar-se,
no saber quants de dits té a la mà, no saber quin dia menja pa |
Tu véns aquí a posar lleis i no saps ni fer una «o» amb un got
És més curt que la màniga d'una armilla: no sabrà mai ni fer la «o» amb un got.

no saber on anar a tocar

No saber què fer. |

no saber on anar, no saber com fer-ho, no saber com resoldre-ho, no saber per quin cap tirar, no saber com ho ha de fer, estar més perdut que un llum! (Baix Ebre) |
M'agradaria tenir un d'aquest discs antic, però no sé on anar a tocar
(per demanar-lo).
No sé on anat a tocar, per trobar col·laboradors.

Ha de fer una dedicatòria i no sap per quin cap tirar
(com fer-la).
Ja no sap què més fer perquè el mirin
(s'ha tenyit els cabells de groc).
No sé pas com ho he de fer: faig règim i encara m'engreixo!

En pocs minuts me n'ha contades moltes, d'històries. Em sembla que estic més perdut que un llum!
-el mas-

no saber on dar-la

No saber què fer (Am). |

no saber on anar, no tenir cap feina |
Aquí a l'hospital no saps on dar-la
(és avorrit, els acompanyants)
Aquests nois no tenen feina i no saben on dar-la
(s'avorreixen, troben el dia llarg).
No saps què fer? Vine a ajudar-me una mica.

no saber on és (algú o una cosa)

Estar desorientat (Gir-Mall). |

no saber on para, haver-se perdut, no saber on cau (un lloc), no saber on peta (Ca), no saber on és ni on deixa de ser (Ca), no saber en quin mar navega, no saber ni a quin dia viu, no saber ni on para ni on navega (una cosa, Ca), no saber on va, no saber què fa ni què deixa de fer (Ca), no saber on se posa -o on es fica- (Am), no saber què n'ha fet (d'una cosa, Ca) |
De vegades no sé on sóc
(em desoriento de la feina, perquè treballo massa).
No sé un sóc!
(m'he perdut, un jugador de cartes)
No sé on para, aquell bolígraf.

Saps on cau Manresa?

La policia ja no sap on peten
(s'han escapat).
No sé on petem, avui
(on som, del llibre).
No sé on peta, aquella calculadora.

Van amagar joies a la muntanya i ara no saben ni on són ni on deixen de ser
(n'han perdut el rastre).
Ja no sé per on navego (estic cansat de fer càlcul).
El pare va molt atabalat de feina: no sap ni a quin dia viu.

Aquest burro que dius, ja no sé ni on para ni on navega (un escalfallits de fusta).
No sé ni on paren ni on naveguen, aquells companys d'escola.
Estic una mica enterbolit, no recordo com va anar, allò: no sé pas on sóc ( no em concentro; millor que no sé on tinc el cap).
Tu no saps portar el negoci: no saps on vas.
No saps pas què fan ni què deixen de fer (no els veus pas mai enlloc).
No sé què n'he fet del bolígraf.
No sé què se n'ha fet d'aquella mossa (fa anys que no la veig).
No sé què se n'ha fet, d'aquell martell (l'he perdut).
No sé on va, aquesta foto (on ha d'anar clavada).
No sé què n'he fet, de les claus (on les he posades)
Què n'has fet de l'hort? (encara el tens?)
nota: El súmmum del no saber es troba en aquesta antiga glosa mallorquina: “Me n'anava no sé on / vaig encontrar no sé qui / me va contar no sé què / i no sé que li vaig dir.”

no saber on ficar-se (o on amagar-se)

Voler passar desapercebut per vergonya o per una altra cosa (Terres Ebre). |
voler-se fondre, avergonyir-se, vergonyar-se, empegueir-se, abaixar el front, morir-se de vergonya, voler-se ficar en un forat d'aranya; tenir por, voler-se fer fonedís |
Quan em van dir que el meu noi també era un dels que havia desbotat la barraca, no sabia on ficar-me.
Els dos nois que l’havien abandonat
no s’havien on amagar-se. Estaven esporuguits -Contalles-.
desbotar:
esbotzar

no saber on girar veles

No trobar la bona solució (la Franja). |

no saber què fer, no saber on anar |
Entre tonyina i juli, pensava en aquest assumpte i no sabia on girar veles –Granota-.
nota: 'Tonyina' i 'juli' són mots sinònims. Volen dir atupada, fart de cops.

no saber on picarà el falcó

No saber d'on pot venir la sort o la desgràcia (Men). |
no saber per on vindran les patacades, ésser un incert, no saber on jau la llebre (Tar), no saber on s'amaga la sort |

Per molt que et preocupis de la teva malaltia no pots saber on picarà el falcó.

Com que no sabia on jauría la llebre, vaig decidir de callar i anar fent -Ràfegues-.

no saber on pondre l'ou

No saber què cal fer (Val). |

(estar indecís, desficiós, queferós DNV), no sebre on fermar s'ase (Mall) |
No m'agrada haver de patir sense saber on pondre l'ou.

no saber on posar-lo

Lloar algú en gran manera (Am). |

alabar, elogiar, posar damunt de les estrelles, no sebre on l'ha de posar (Mall) |

La seva sogra no sap on posar-lo (l'alaba perquè li ha pintat la botiga).

no saber parlar de res més

Ésser obsessiu parlant (Gir-Mall). |

tenir una dèria, una enrònia, una ceba, una mania; no sebre parlar de res més (Mall) |

Cada dia has de menjar Barça: no saben pas parlar de res més!

no saber per on passen (els cèntims)

No tenir un bon control dels diners. |

no saber com es gasten |

Gasten els diners i no saben per on els passen.

Li van tocar trenta mil euros i ja no sap per on li han passat.

Aquest home aviat no tindrà ni cinc cèntims i no sabrà per on li han passat.

Hi ha gent que no saben per on els passen (s'ho gasten tot).

No els veig mai, aquella gent: no sé pas per on han passat (Ca).

no saber per on pixen les dones

No tenir, un home, experiència sexual amb senyores (Am). |

ésser cast |
Aquest, tant que diu, i no sap per on pixen les dones.

no saber quan en té prou

Fer, algú, les coses sense mesura (Ca-Mall). |

no tenir moderació, no saber quan n'hi ha prou, no tenir-ne mai prou, no tenir seny, no saber què pensen, no veure quan en té prou |
Poc sap mai quan en té prou
(ha sortit dues nits seguides, el noi, i demana per tornar a sortir).
No sé pas què pensen, fer anar els vells a cobrar a Tarragona!
(és un desencert)
Beu i no sap quan en té prou
(no s'adona de quan el beure li pot arribar a fer mal).
No para mai de xerrar: no veu mai quan en té prou.

No veuen quan n'hi ha prou: fan visites a un malalt de dues hores.

No veu quan n'hi ha prou, el gos
(llepa i llepa).

no saber què cosa és

Vegeu 'saber què cosa és'

no saber què dir-hi

Les coses són d'aquest manera. |

és així, què voleu que us digui?, què hi vols fer?, no sé què dir-hi, no sabria què dir-te; què vols que hi faci! no sebre què dir (Mall) |
A
-És gran, per fer aquesta feina. B -No sabria pas què dir-hi.
C -
Hem tornat a perdre. D -No sé que dir-hi!
E
-No ens ho concediran? F -No sabria què dir-hi!
Això no m'agrada: no sabria què dir-t'hi.

Si no va bé, haurem de tornar a trucar al taller: no sabria pas què dir-hi!

Jo, quan hi vaig, netejo la cuina; ara, si els altres l'embruten, no sabria què dir-t'hi.

Jo no sabria què dir-li, si l'han estafada: jo ja la vaig avisar.

Té mal de coll i no vol glopejar: no sabria pas què dir-hi jo.
Si us interessa, agafeu-ne i, si no, no sabria què dir-vos.
No sabria pas què dir-li: si no li agrada, que se'n vagi.
No sabria què dir-t'hi, si plou i ella és fora (què vols que hi faci?)
No sé què dir-t'hi: ara ja és fet.

no saber què és

No haver passat mai, una cosa. |

encara no m'ha passat, no ho he vist mai |
Des d'aquell fet no he sabut què era la felicitat.

Ella no sap què és la feina, no ha treballat mai
-Llibre-.
L'equip no sap què és guanyar des que...
–TV3-.

no saber què es manega (algú)

Treballar, algú, en una cosa que no sap fer. |

no saber què fa -o què es fa-, no saber què es porta entre mans |
No saps pas què et manegues!
(fa una feina malament).

No sé pas què et portes entre mans
(què pretens fer).

no saber què ha de fer des seu cosset

Es diu de qui no pot estar aturat i es mou contínuament (Mall). |
no habitar, semblar el cul d'en Jaumet, no sebre què fer des seus ossets (Mall). |
Aquesta al·lota no està quieta ni un minut, no sap què ha de fer des seu cosset.

no saber què pensar

Dubtar (Gir-Mall). |

no veure una cosa clara, no acabar-se de creure, hesitar, no decidir-se a fer |
Arriba un moment que ja no saps què pensar
(si són beneits o el fan).

No sé què pensar de l'Òrrius
(perd partits, no sé si no en saben o si no s'hi fan prou).

no saber què té (algú)

Posseir una cosa de gran valor. |

ésser molt bo, ésser molt valuós, no tenir preu |

No sabeu què teniu, aquí –TV3-.

Una cosa ventilada i assolellada no té preu.


no saber quin cap li va davant ni darrere

Trobar-se amb un cúmul de problemes; tenir moltes dificultats al mateix temps (Mall). |
trobar-se endidalat
(Mall), trobar-se enfangat |
Aquest home està ben embullat, no sap quin cap li va davant ni darrere.

no saber quin dia es menja el pa (algú)

No saber quin dia és (Am). |
no saber quin dia menja pa
(Mall) |
A -
Avui és tancat, el bar, perquè és dimarts. B -Avui és dimecres. Que no saps quin dia et menges el pa?

no saber-se estar de

No saber deixar de fer quelcom. |

no poder-se estar, no saber-se privar de, no saber-se abstenir |
No se'n sap estar, de menjar.

No me'n sabria estar, de dir-li.

En parlo perquè no me'n sé estar
Poc me'n se estar, d'anar-hi (a l'hort).
nota: Vegeu 'estar-se de'

no saber-se treure la feina dels dits

No ésser llest treballant. |

no treure's la feina dels dits, ésser curt de jornal, no ésser gaire llest, ésser lent, no arrencar; ésser maimó, ésser papussa (Ca) |
Si un altre fa la feina en un quart, ell hi està mitja hora, però la pot fer bé: mira, no
no se sap treure la feina dels dits

Tu no et saps treure la feina dels dits.

Són gent que no arrenquen mai
(no comencen a treballar, si no els ho dius; són aturats, amb poca iniciativa).

no saber si et senyes o si et treus els ulls

No saber si el resultat d'una acció serà bo o dolent. |

no saber si fas bé o si fas mal, no saber si l'endevines |
A
-Em sembla que, si demano l'especialitat d'anglès, em donaran feina. B -De vegades no saps si et senyes o si et treus els ulls (triant una especialitat).

no saber si riure o plorar

Vegeu 'quedar parat'

no saber un borrall de (o: no entendre-hi un borrall)

No saber-ne gens. |

no saber-ne res, no entendre-hi, no saber-ne gens ni mica |

Coneix les plantes com un professor. Però del color i la forma, de l'esperit de les plantes, no en sap ni un borrall -L'ocell tranquil-.

En Jean-Michel i jo, de música, no en sabíem ni un borrall -Vagons robats-.

no saber veure

1 No veure, algú, la persona que està cercant o una altra cosa. |

no saber trobar, no saber localitzar, no veure, no trobar |
M'han dit que hi ha uns vàters a la Rambla, però no els he sabuts veure.

No sé veure la data, em aquest document.

Vaig caure a la ribera -riera- i no sabia trobar les sabates.

2 Causar estranyesa, una cosa. |

venir de nou, estranyar, ésser difícil de creure, sorprendre,
no semblar, fer-se creus de (Gir-Mall) |

Jo no li sabria veure amb una jaqueta de pells
(no li veig mai, em vindria de nou).

No t'hi sé veure, retallant papers
(m'estranya que ho facis).

No t'hi sé veure, aquí a terra
(se'm fa estrany).

A -
Era molt esbojarrat, jo. B -No t'hi veig -TV3-.

No l'hi veig, que sigui del Barça
(no ho sembla, Am).

no sé com dir-ho

Jo opino d'aquesta manera (Ca). |

tot és relatiu, això podria molt ben ser |
Els diners, no sé com dir-ho: quan no n'hi ha, no se'n gasten
(no em preocupen gaire).

No sé com no li han fotut el cap a rodar! No sé com dir-ho
(no l'han mort, a un que roba).

no sé com t'ho mires

Em sembla que t'equivoques. |

no sé com ho veus (Am-Mall), em penso que vas errat, vas equivocat |
A
-D'aquí a cinc minuts hi serem. B -No sé com t'ho mires: és molt lluny, encara.

No sé pas com us ho mireu
(diuen que la vida ara és més barata).

Dius que aquest càrrec és bo? No se pas com ho veus.

no se n'ha vist mai cap de fresca

Es diu a qui li passa quelcom i mai no li havia passat res. |

no haver-se vist mai en res, no haver-se'n vistes gaires, no haver-se vist mai cap fart de Crec en un Déus; no me n'he vistes mai de més fresques (DCVB, Mall) |
No sé n'han vist mai cap de fresca
(es preocupen per poca cosa, el nen suspèn una assignatura).

No se n'havia vist mai de tan fresques
(una noia se li va declarar).

Mai no se n'havia vistes de més fresques
(l'han operat).

nota:
Vegeu també 'veure-se’n de fresques'

no se'n treu res de

No serveix de res. |

no val la pena, és inútil, no se n'obté res |
Divertiu-vos: no se'n treu pas res d'aquest món
(Am).

No se'n treu res, de parlar amb els vaguistes.

No en trauràs res de fer aquestes gestions.

Què en treus d'anar-hi?

no sé on arribarem!

Vegeu 'on hem arribat?'

no sé per quines cinc-centes

Es diu per indicar que hom no sap el motiu o la raó pel qual s’ha fet, o s’ha produït, algun succés o esdeveniment (Mall). |
no sé per quins cinc sous, no sé per quin motiu, no sé per quina raó, a quin sant? (Val) |
No sé per quines cinc-centes vengué a parar a damunt el dit banc.
nota: Vegeu també “per quines cinc-centes?

no sé quin pebre t'ha fet coure els ulls

Es diu a una persona que s'enfada sense motiu (Men). |
no tens pas raó, no n'hi ha pas per a tant, ets un exagerat; què t'he fet?; ésser una veixina (Ca), ésser sentit |
No sé quin pebre t'ha fet coure els ulls, que t'enfades tant.
Et vols tenyir el cabell, però no sé quin pebre t'ha fet coure els ulls, perquè a mi m'agrada el color que tens.

no se sap mai on tenim sa sort

Significa que la sort la podem trobar en una circumstància i moment que no esperàvem (Mall). |
valdria més ser endevinaire que rei,
no se sap mai com poden anar les coses, no se sap mai on és la sort (Mall), els vents de fortuna són com la lluna (Val) |
Has de perseverar en els teus intents, no se sap mai on tenim sa sort.

no se'l menjaran ses mosques!

Es diu d’una persona que és molt espavilada (Moixonies, Mall). |
saber ventar-se les mosques -o espolsar-se- |
Aquest al·lot és ben espavilat, no se'l menjaran ses mosques! (o 'el se' menjaran).



no s'aplega un corb amb una cadernera, i si s’apleguen, pobre corb!

Vol dir que no hi ha ningú que sigui completament dolent o completament bo (Moixonies, Mall). |
malfiat d'aigua que no corre, no et fies d'aigua que no corre ni de gat que no miola (Val), malfiat de la bona gent |
Les persones d’aquella casa no semblen mala gent, però no me n’acab de fiar; per si de cas no t’hi acostis. Ja diuen que no s’aplega un corb amb una cadernera, i si s’apleguen, pobre corb!

no s'apleguen que no s’assemblin

Es diu de dues o persones o més que van juntes quan tenen les mateixes qualitats o defectes (Mall). |
mai s’ajunten fins que se semblen (Mall, DCVB), esser sa imatge de qualcú (Mall), per quelcom van junts, boigs amb boigs s'avenen |
Aquests dos s’avenen molt: no s’apleguen que no s’assemblin.

no saber a què es pot veure (algú)

Cal anar previnguts per a qualsevol contratemps (Mall). |
no saber amb què ens podem trobar, no saber què pot passar |
Ha d’emprendre un llarg camí i no sap a què es pot veure -Adagiona-.

no saber com ha d'anar

No saber què passarà. |

no saber com anirà, no saber com pararà, no saber com petarà, no saber com acabarà |
Sempre es rentava i ara no es rentaria mai: no sé pas com ha d'anar.

No sé pas com ha d'anar, aquella casa, el dia que ell es mori!

No sé pas com ha d’anar això, s'està molt ben acostumat
(i ara tanquen fàbriques).
No sé pas com ha d'anar, això!
(tantes vagues)

no saber fer una o amb un got

Ésser un persona molt poc instruïda (Men-Gir). |
no saber fer una o amb un tassó (Mall), ésser parent d’en Jep Curt, no saber ni senyar-se, no saber ni la a, no saber on es té la cara
Aquest, tant de xerrar i bensenes no sap fer una o amb un got.
bensenes: 1. Probablement. 2. Al cap i a la fi (Men).

no saber on comença el cap i on la cua

Estar dues coses molt barrejades (Val). |
ésser de mal distingir; no sabem on som |
Són tantes les vegades que ens van introduint calcs del castellà, que ja no sabem on comença el cap i on la cua -Migjorn-.

no saber per què ni per què no

Desconèixer la causa de quelcom que passa (Men). |
ignorar quelcom, estar a les fosques |
No sé per què ni per què no, però sa qüestió és que quasi tots es segadors, en segar, cantaven -Fets-.

no saber què hi ha vist

Se sol dir de qui s'enamora d'una persona lletja o d'una cosa que no val gaire (Gir-Mall). |

no saber de què s'enamoren, no saber què li troba, no saber què hi veuen, no saber a què treu cap; una vegada un ull es va enamorar d'una lleganya |

No sé pas de què s'enamoren! (una casa al mig del bosc)

Festeja una noia força lletja: no sé pas què li ha vist.

Tothom corre. No sé que hi veuen! (tothom viatja)

No sé pas què hi veuen, a córrer així! (els cotxes)

A què treu cap, anar a pujar muntanyes?

No sé pas què hi veuen, a esquiar.


no saber quin vent li va davant ni darrere (algú)

Es diu quan hom es troba esmaperdut i no sap què ha de fer (Mall). |
no saber què es pesca, no saber què fa |
En Jaume està ben abatut, ja no sap quin vent li va davant ni darrere.


no sé com sa terra t’aguanta!

Es diu de qualcú que és mal de suportar o de sofrir (Mall). |
no se't pot resistir!; ésser mal d’anar en torn (Mall) |
Mira que n’ets, de pesat, Joan; no sé com sa terra t’aguanta!

no se li va acudir res més que (+ verb)

Va fer una cosa que no havia de fer. |

va dir el que no havia de dir, no va ser gens oportú, no la va encertar |
No se li va acudir res més que cridar 'Visca el Barça'
(els altres eren del Budapest)

no se'n va de la fava a l’escorja

No hi ha gaires diferències ni distàncies, entre dues persones o dues coses, com no n'hi ha entre la pela de la fava i la fava mateixa (l’Alguer). |
tots dos són si fa no fa, són tallats amb el mateix patró |
escorja: pela
nota: No en coneixem l'origen.

no sebre on pegar

Tenir dubtes a l’hora de començar una activitat (Mall). |
no saber què fer |
Han sortit avui després de sopar i no saben on li han de pegar (no saben on anar).
Els excursionistes havien arribat a un entreforc i no sabien on li havien de pegar.
Tenen molts de problemes i no saben on li han de pegar per solucionar-los
(no saben com fer-ho).
Tinc massa feina i no sé pas on pegar (no sap per on començar) -Presència-.

no sense

Amb. |

sol, tot sol; i amb raó, i troba estrany, i queda parat |
Tornarà a la joieria, però no sense mi
(però jo també hi aniré; hi anirem tots dos). -TV3-.
És una obra poc divulgada i segurament no sense motiu
(o i amb raó) -Avui-.
Un noi descobreix, no sense sorpresa, que és un...
(o i troba estrany, se sorprèn) -Avui-.
nota: Expressió moderna, escampada pels periodistes. Sembla vinguda de l'anglès. La trobem al DIEC.

no sentir la veu

No parlar, algú, en un lloc (Gir-Mall). |

callar, callar com un puta, no dir res |
Ahir a l'assemblea no et vam sentir la veu.

Poc t'he sentit la veu
(no no has 'xistat').


no ser homo per (o home)

No aconseguir de fer una cosa (Men-Gir). |
no ésser capaç, no poder, no haver-hi manera de, no haver-hi homo per (Mall) |
Va trobar es ganivet, però no va ser homo per trobar sa maleïda agulla -Fets-.

no serà (+ altres molts)

Això no passarà. |
No serà anyada, avui (no farem feina, perquè la mainada xerra; les Planes H.).
Aquesta olivera no serà mai res, però la soca és grossa (no farà res, si la trasplantem; Ca).
No serà sa darrera vegada que en plantarem (Mall).
No seràs pas diferent dels altres (hauràs de pagar, com tothom).
No seré jo qui torni a marejar el personal -Avui-.
Per dues-centes pessetes no seré ni més ric ni més pobre (ja pago jo).

no serà
que (+ altres mots) *

En general, s'ha considerat que el futur de probabilitat (= deu ser) no és correcte; per tant, totes les altres alternatives són vàlides en compte de serà.

A -Tens els dits dels peus malalts. B -No és pas que no me'ls cuidi (o això que no quedo pas per cuidar-me'ls; no no serà que no me'ls cuidi).
La noia deixa tots els llums oberts, fa la gran vida, i no és que no li hàgim dit
(o i això que li hem dit moltes vegades; no i no serà que no li hàgim dit).
Potser volen cobrar sense treballar
(o no deu pas passar que volen cobrar sense treballar?; no no serà que volen cobrar sense treballar?)
No serà pas fosca, la nit
(o de fosca no en serà pas; no la nit, fosca no serà).
La vida després de la Guerra no devia pas ser alegre (no alegre no seria).
nota: Vegeu també 'serà que'

no serà tant!

Això que dius sembla exagerat (Gir-Mall). |

vols dir?, ja pots pensar!, no exageris |
A
-Només queden quatre nacionalistes. B -No serà tant! -Avui-.
C -
Els del banc em roben. D -Potser no serà tant!

no servir de gran cosa

Ésser poc útil. |

no servir de -per a- res, no servir de gaire (Ca) |
No ha servit de gran cosa, aquest mercat
-CR-.
Jo no servia per a vendre
(no era bo).
No sé si això servirà de gaire cosa (o de gran cosa).
El meu home, a 50 anys ja no servia per a res (no era bo per a res; Ca).
nota: Vegeu també 'servir de poc'

no servir ni per pondre ni per covar (cuar)

No servir per a fer cap feina (Ca). |

ésser molt inútil, ésser un inepte, no servir per a res, no ésser ni llebre ni conill (Am), no servir p'es pla ni per sa muntanya (Mall) |
No sap cavar i, de llaurar ja no en parlem:
no serveix ni per pondre ni per covar!
Aquest dròpol d'en Joan, ni llebre ni conill!
(no fa res bé, ens envia una pala diferent de la que necessitem; fem obres).

no sobrar-ne (a algú)

No saber fer una feina gaire bé. |

venir just, costar, ésser difícil |
No li'n sobra pas, de saber parlar anglès.

No te'n sobra pas, de llegir.

no som ningú

Vegeu 'no ésser ningú'

no sortir (i: no sortir-se'n)

No avançar; no aconseguir quelcom (Gir-Mall). |

no sortir del pas, no moure's |
No en sortirem, d'aquest punt
(en un claustre, dura massa).
Si us fiqueu a caçar bolets, no en sortireu
(no sabreu sortir del bosc).
Cobren deu euros per entrada i encara no se'n surten
(no fan la pau).
No me'n surto ni amb el manual
(de fer anar el vídeo).
No se'n surten prou bé, de la feina
(no en saben gaire).
En un bloc de pisos, amb els veïns, bon dia, fa fred?, fa calor?, i no pots pas sortir d'aquí
(hi ha poca relació, Ca).
No li devien sortir els comptes
(ha plegat de fer aquesta feina).
Els números no surten, a la botiga
(no es ven prou).

no sortir de la seva estranyesa (o: del seu astorament) *

El noi no se'n sap avenir -l'han fet fora de la feina- (o no s'ho acaba de creure, no s'ho sap acabar, ha quedat parat; no no surt de la seva estranyesa, no surt del seu astorament, no surt del seu estupor) -CR-.

nota: Trobem aquestes formes artificials, divulgades per les televisions. Són millor les naturals.

no sortir del pas

No avançar la feina, un treballador. |

ésser maimó, ésser sempre allà mateix, ésser gratussa, no saber-se treure la feina dels dits, no arrencar, ésser pupoa (Men) |
No surt del pas, aquest noi
(té la botiga plena de clients i no avança).
Sempre és allà mateix, i la feina no es fa.

Aquests paletes no arrenquen!
(no comencen, Am).
No surt del pas, és sempre allà mateix: és curt de feina
(Ca).

no surar

No guanyar, no sobreeixir entre altres (Cas). |
sucumbir, perdre; tenir les de perdre, tenir-ho malament |
Els indis mai no suren -La cara oculta de la lluna-.

no t'agradi ni una dona finestrera ni una casa a prop de la ribera

Recomana no casar-se ni amb dones tafaneres ni fer la casa a prop d'una riera (ribera, a l'Empordà, Ca) |

dona correntera i finestrera, poc filanera (Val); dona finestrera, dona malfenera (Mall) -DCVB-»


no t'alabis a tu, que no et creurà ningú!

Qui s’alaba a si mateix no causa bona impressió (Men-Mall). |
si fas coses bones, ja t’alabaran els altres
|

no t'apuris *

A -He perdut la bossa de costat. B -No et preocupis, per això (o no hi pateixis, no hi passis pena, no t'hi amoïnis; no no t'apuris per això).


no t'arrendo les 'ganàncies' (o ja t'arrendo)

En aquest moment no voldria pas ser polític -han de desnonar els estadants d'una casa- (o no m'hi voldria pas trobar, no voldria pas ser dins la seva pell, no voldria pas ser d'ells Gir-Val-, que ho faci un altre; no no els arrendo les 'ganàncies').

no t'espantis, que jo ja tremolo!

Es diu humorísticament a algú per recomanar-li que no tingui por, però reconeixent que hi ha motius per a tenir-ne (DCVB) (Gir-Mall). |

no tenguis por..., que jo tremol (Men) -DCVB-; això és seriós, això va de veres; no t'espantis fins que el cap baixi (Ca) |

A -Vindrà l'inspector i ho tenim tot per fer. B -No t'espantis, que jo ja tremolo!

C -No sé pas què ens passarà. D -Tu no t'espantis fins que el cap baixi (siguis valent).

nota: Usual a Mallorca, canviant 'tremolo' per 'tremol'.

no t'espatllis!

Se sol dir als ganduls. |

no et trenquis!; vigila, que la terra és molt baixa!, no et trencaràs pas cap os! |

No t'espatllis! (a un que es mira la feina)

No tenen diners, però ells, treballar no: s'espatllarien.

No et trenquis, cavant (és aturat).

Mira com fa anar l'aixada. No es trencarà pas cap os!


no t'hauries de morir mai, amb mal de queixal tot el dia!

Vol dir que hom desitja a algú altre, de manera perpètua, coses dolentes (Horrach, Mall).

no t'hi vulguis pas trobar!

Això és una cosa molt dolenta. |
això és una mala cosa, no t'ho desitjo pas!, val més que no et passi |
A
-A mi m'agradaria, viure en una barraca. B -No t'hi vulguis pas trobar!

no t'ho han pas de dir

Això ja es veu. |

és evident, és ben clar, (no t'ho han de dir, no has d'esperar que t'ho diguin, Mall) |
A
-És un noi estrany. B -T'ho han dit? A -No t'ho han pas de dir, ja ho veus.
No t'ho han pas de dir que desparis la taula!
(ja ha de sortir de tu).

no t'ho perdis!

Això val la pena. S'usa per a cridar l'atenció d'algú sobre algun fet (Gir-Mall). |

fes-ho, que val la pena; no ho deixis passar, no ho deixis escapar, no t'ho deixis perdre, aprofita-ho, no badis, no te n'oblidis, agafa-t'hi, vés-hi, no ho deixis anar (Val) |
És una bona oportunitat per comprar un pis bé de preu: no t'ho perdis
.
És molt interessant: no t'ho perdis!

nota: Frase feta correcta, però que ara es diu molt més per influència del castellà.

no tallar-se un pèl *

El jovent no se'n calla cap (o diu el que pensa, diu tot el que li ve, parla pels descosits, no té pèls a la llengua, no s'està de dir res, no va amb embuts; no el jovent no es talla ni un pèl) -TV3-.

El periodista no s'acovardeix i pregunta... -li han fumut un moc- (o no queda pas fumut i, no queda pas cohibit, no s'atura i, no calla; no no es talla ni un pèl) -CR-.
Aquesta noia no és mai l'última de parlar
(o no queda mai per paraules, no calla per ningú, no la fa callar ningú, parla pels descosits, no té vergonya; no no es talla ni un pèl).

no tant

1 En menys quantitat (Gir-Mall). |

menys, no tant que, no tant com |
A -
Beu a l'hivern? B -No tant, però sí.
No en tinc tants com ella
(de cromos).
La solució ha de venir no tant per... sinó per...
-Polític-.
No va pas ser tant car que això
(Ca).
No tenia un interès tan gran com això
–Temps, Cat Nord-.
No menjo pas tant que això
(Ca).
nota: Com que és comparació, és millor 'tant com' que 'tant que', però a l'Empordà sentim sovint aquest darrera forma.

no tenia pas tota la por la guilla

Tenir por de ser descobert. Es diu de qui ha fet alguna malifeta (Gir-Mall). |

estar esporuguit, tenir una temença, tenir basarda, patir, tenir cagarines, tenir el cagalló al cul, tenir cangueli |
A
-Ara descobreixen molts suborns a polítics. B -Sí, i no té pas tota la por la guilla (els qui han fet estafes d'aquestes deuen patir)
Quan vam veure arribar la policia, no tenia pas tota la por la guilla
(jo també tenia por; fa el contraban i es pensava que hi anaven per ell).

no tenir altre remei

Vegeu 'no haver-hi altre remei'

no tenir amb qui agombolar-se

Estar sola, una persona, sense ningú que l’ajudi o la protegeixi (Men-Mall). |
no tenir, una persona, ningú que l’ajudi, l’acomboï, el conforti, li faci companyia
|
Pobra dona, és tota sola i no té amb qui agombolar-se.
L’arbre antic agombola més que el jove.
agombolar: Emparar, abrigar; tenir cura dels fills, una dona; dels polls, una gallina.

no tenir ànima

Tenir el sentit moral molt pervertit (Mall). |
no tenir cor, no tenir entranyes, no tenir escrúpols, no tenir compassió, ésser un malànima |
El seu pare és molt malentranyat, no té anima. 

no tenir 'arreglo' *

El seu cas no té solució (o no té remei, en aquest cas no hi ha res a fer; no el seu cas no té 'arreglo').

no tenir art ni part (en una cosa)

No intervenir en un tema (DIEC). |

no ficar-s'hi, no tenir-hi res a veure, sense tenir-hi culpa ni pecat (Tresponts)|
Ella no ha tingut art ni part en la seva destitució -Temps-.
Els països pobres, sense art ni part, a les reunions dels set a París... (en queden a l'escapça, sense res, sense, sense arreplegar res) -CR-.

no tenir aturall

No tenir repòs, no aturar-se un moviment (Mall). |
no tenir aturador; no tenir fi, no acabar-se mai, no poder-se aturar |
No té aturall, quan se li fica una idea dins es cap, cap allà cap allà fins que ho aconsegueix.
No tens aturall, no fas més que moure't per tot el pis!
Menjava sense aturall, no acabava d’engolir una cosa quan ja se’n menjava una altra
.
La immigració que arriba sense aturall a les Balears se suma a...

Els dies de vent el foc no té aturador.

no tenir cap arma

No disposar de cap mitjà per aconseguir quelcom. |
no poder-se defensar, estar indefens, no poder aplicar cap mesura, tenir les mans lligades |
Jo no tinc cap arma per educar-los -un mestre- (no creuen i no es poden castigar).

no tenir cap ganes de (+ verb)

La normativa diu que hauria de ser "no tenir gens de ganes" perquè "ganes" no és un substantiu comptable. 'Cap', ací, és un calc del castellà, però hi ha bons autors que no segueixen aquesta norma.

No tinc gens de ganes d'anar-hi (millor que 'no tinc cap ganes d'anar-hi).

Cap importància, cap pressa, cap gràcia, cap interès, cap pena, cap por, etc. es troben en el mateix cas. Ex.: No em fa gens de gràcia (millor que no em fa cap gràcia).

Sí que són bones solucions: No tinc cap ou, avui. No té cap gust, el pastís gelat. No has pas de tenir cap maldecap: ja ho pagarà ell, si t'ho va dir.

Es recomana d'usar 'cap' en oracions interrogatives i condicionals en lloc de 'algun'. Ex: Teniu cap inconvenient a fer-ho? Si hi tens cap inconvenient, fes-m'ho saber.

no tenir cap ni peus (una cosa)

Hom ho diu de les coses il·lògiques, que no tenen cap sentit (Gir-Bar-Mall). |

no tenir cap ni centener (Bar-Mall), no tenir sentit, no anar enlloc, ésser un disbarat, ésser una bestiesa, no tenir solta, no tenir solta ni volta |

Aquesta propaganda no té cap ni peus.

Hi ha rondalles que se us embullen de mala manera, i una rondalla embullada és pitjor que una troca sense cap ni centener -Els nins-.

Començar pel número tres no té ni cap ni centener (Am).
És una història que no té cap ni peus.
nota: Un centener era un cap de les milícies populars catalanes que comandava cent homes. No tenir cap ni centener, basada en la terminologia militar, degué significar 'no saber -algú- què fer i no tenir qui el dirigís'.

no tenir cas *

No és lògic que tanqui aquesta empresa -va bé- (o no té sentit, no és normal, és estrany; no s'entén; no no té cas).

no tenir consciència

Fer coses mal fetes sense cap mena d'escrúpol (Gir-Mall). |

obrar malament, no tenir escrúpols, ésser un malànima, ésser capaç de tot, ésser malvat, no tenir pietat, no tenir entranyes, no tenir sentiments, tenir mals sentiments, no tenir compassió de ningú, no tenir fetge (Am) |
No tenen consciència de ningú, els terroristes.

S'ha de tenir consciència (no s'ha d'abusar de la bona fe d'altri).
Sembla mentida que no tinguin consciència
(tiren bombes i hi ha morts esquarterats).

Els bancs no tenen pas consciència
(quan és l'hora, volen cobrar).

Com devia sofrir la pobreta, sabent que el seu fill més estimat s'havia convertit en un bandoler sense entranyes
-el brogit-.

Aquest noi no té fetge
(enganya els amics).


no tenir consol

Ésser extremadament dolent i lamentable, una persona o un determinat fet (Mall). |
no tenir perdó, ésser imperdonable; no m'ho perdonaria
|
No té consol que hagis deixat sol l'avi en aquella casa.

No m'ho perdonaria, si et passes quelcom
-TV3-.

no tenir contra (o: no haver-hi contra)

No tenir cap contrari o tenir-lo molt fluix. |

no tenir oposició, no tenir contrincant, no tenir rival |
En aquest ajuntament no hi ha contra
(l'oposició no fa res).

En Charles
no té contra, al Tour (és molt superior als seus rivals).

nota: Vegeu també 'fer la contra'

no tenir coratge ni per matar una mosca

No tenir força de l'ànim ni coratge davant els perills o les adversitats (Mall). |
ésser un covard |
No tenia valor ni per matar una mosca. Tant mon pare com ma mare eren dos covards -Dones Republicanes-.

no tenir corretja de ningú

Se sol dir de qui fa el que vol, perquè no té ningú que el controli o que el pugui controlar. |

ésser un salvatjot, un brètol |
Aquest jovent no té corretja de ningú
(trenquen coses).

És un home que no s'aguanta de res, fa tot el que vol, no té corretja de ningú.

no tenir cul

No ésser capaç d'estar gaire estona assegut. També es diu de qui canvia molt sovint de feina (Gir-Men). |

no tenir cul per a seure, ésser el cul d'en Jaumet, ésser cul de mal seient, no tenir paciència |
Jo no tinc cul per estar una hora a la taula.

No té pas cul per cosir, aquests noia
(paciència, se'n cansa; Ca).

Canvien molt sovint d'amo, aquest gent: no tenen cul.

No té cul per les feines, en Gerard
(plega sovint, no les aguanta).

A -
Ja no va al cor, l'Anna? B -Ella no té cul per a res: se'n cansa i plega.


no tenir delit

No tenir prou forces per caminar, per anar endavant. |
no poder fer anar una cama davant de l’altra, no poder trascamar (Ca) |
Tinc un poc delit avui! No puc ni moure les cames.
No tinc pas prou delit per anar a l’hort caminant.

no tenir 'desperdici' *

L'entrevista ha estat molt profitosa (o molt interessant, aprofitada, útil, apassionant, engrescadora, ha estat per sucar-hi pa; no no té 'desperdici').

Del porc se n'aprofita tot (o del porc tot és bo; no el porc no té 'desperdici'). 

no tenir dita (una cosa)

No poder-se preveure o calcular, una cosa: no ésser segura. |
és irrellevant, no és representatiu, no compta |

El meu cas no té dita, perquè com que els coneixements que tinc de català són molt escassos... –Punt-.
...però en Medir no té dita, perquè és historiador
(fa servir mocador de roba) -Punt-.

Això no té dita; tant succeeix si es fa amb lluna vella com amb lluna tendra (DCVB).
nota: Trobem aquesta frases feta al Punt i al DCVB. No la coneixíem.

no tenir dos dits de front

Vegeu 'tenir dos dits de seny'

no tenir edat per a

Vegeu 'tenir edat per a'

no tenir el dia

Tenir un dia dolent. |

tenir un mal dia; no ésser el seu dia, tenir l'estat d'ànim baix |
No és el meu dia, avui.

Ahir no teníem el dia
(vam jugar malament).

no tenir elecció *

Ho va haver de fer per força -defensar-se, perquè l'haurien mort- (o no ho va poder evitar, s'hi va veure obligat, no va poder triar; millor que no va tenir elecció) -TV3-.

nota: 'No tenir elecció' és una frase feta ben construïda, però calcada del castellà.

no tenir esma

No tenir ganes de fer res (Gir-Bar). |
no tenir coratge, ànim, delit; no tenir força d'esperit, tenir puput, no tenir eima (Mall) |

Avui al carrer sembla que s’hi couen ous; no tinc ni esma per anar a comprar.

Sembla que no té esma, aquesta nena!
(= no piula, se la veu tota esporuguida).
Que no tendràs eima d'alçar-te pus!
(de la tupada, Mall)

El públic no té ni esma per protestar (han perdut) -CR-.

He treballat poc, perquè no tinc gaire esma (té el noi molt malalt).

no tenir espera

Voler les coses de seguida (Gir-Mall). |

perdre la paciència, ésser neguitós, tenir pressa, frisar |
Els porcs no tenen espera: quan és l'hora, volen menjar.

Has de tenir espera: ja t'ho donaré.

No tens espera, tu?

Ho volen fet tot de seguida: no tenen espera.

Anirà al juny al pis: no tindrà espera.

Ell no té espera, i és emprenyador.

A -
Quin nom m'has dit? B -No pots tenir espera? (no et pots esperar?)

no tenir falla de

Vegeu 'haver-hi falla de'

no tenir fi ni compte (o: no tenir ni fi ni compte)

Haver passat moltes vegades. |

no tenir fi, no poder-se comptar; ésser infinit, incalculable, innombrable |
Les bestieses que diuen no tenen ni fi ni compte.

Els problemes aquí no tenen ni fi ni compte.

M'he tallat i la sang que m'ha sortit no té fi ni compte.

La fruita que hauria venut no té ni fi ni compte.

No tenen fi ni compte els tips de riure que ens havíem fet.

Les coses que he comprat no tenen ni fi ni compte.

No tenen ni fi ni compte, les bestieses que va fer!

Els morts que he vist no tenen ni fi ni compte.

El que mengen per dinar no té ni fi ni compte.

nota: Sentim 'no tenir ni fi ni compte'

no tenir fred

Rebre un càstig; perdre un partit. |

rebre una pallissa, perdre, rebre fort; ens escalfaran! |
Avui no tindrem pas fred (
ens faran molts gols).

El mestre el va agafar i no va pas tenir fred!

no tenir-hi res a rompre (en un assumpte)

No tenir cap possibilitat de reeixir (Alt Urgell). |
no tenir-hi res a fer, no tenir-hi res a pelar -o a gratar- (Ca), no poder sortir bé, escarrassar-se debades, no poder combatre |
Mira, Josep, amb la Mercè no hi tens res a rompre: estima un altre home -Trabucs-.
No hi té res a fer contra el Paris
(perdrà el partit).

No hi podem combatre, amb els supermercats (pels preus).

No hi tenim res a gratar (no tenir cap possibilitat de guanyar).

No hi tenim res a pelar, en aquest plet (el perdrem).

no tenir hora

No tenir una hora fixa per a fer les coses (Gir-Mall). |

no saber l'hora de plegar |
No tenen pas mai hora
(pleguen tard i cada dia a hores diferents).
Jo no tinc pas hora: puc anar a dormir quan vulgui.

No té pas hora: li és igual, treballar fins a les onze de la nit.

no tenir igual *

Com a arma per a caçar no n'hi ha cap més (o és única, és la millor; no no té igual) -TV3-.

A València 'no tenir igual' vol dir no ser indiferent: Que dugues eixa roba a mi no em té igual (= m'importa).
No hi cap més platja com aquesta
(o no hi ha cap platja bonica com aquesta, aquesta platja és la millor, no hi ha cap platja tan bonica, no hi cap platja igual com aquesta; no aquesta platja no té igual).

no tenir-les totes

Estar intranquil o malalt. |

estar inquiet, estar neguitós, patir, tenir por |
No les tenia totes, el pare, aquell dia
(tenia por).
No les té totes, aquesta criatura
(rondeja algun mal).
No és que estigui malalt, però no les tinc pas totes: si estigués ben fi, no seria pas aquí
(hauria anat d'excursió).
Els gossos amb la cua baixa no les tenen totes
(estan piocs, Am).
No les tenia totes, perquè no veia clar que el seleccionessin
(es pensava que no l'agafarien; no no les tenia totes amb mi) -CR-.
Un dia ballava i no les tenia pas totes
(duia quatre puces = havia begut un xic).
La gent no les té totes pels terratrèmols
(a Itàlia).

no tenir mala hora mai

Estar sempre de bon humor, alegre (Men-Mall). |
tenir bon caràcter, ésser de la broma; ésser xalest, xalat (Gir), divertit; no tenir mal dia (Mall) |
No tenia mala hora mai, era molt bromista i, a vegades, un poc exagerat -Fets-.
El jovent no té mal dia, quan la salut no li manca -
Tardanies-.

Els joves treien fems de l'estable i en carregaven un carro davall la volta de l'entrada... amb la mateixa peresa dels vells, però rient... el jovent no té mal dia -
Tardanies-.

no tenir mandra

Hom ho diu de qui se'n va de pressa d'un lloc perquè li han fumut un moc. |

no encantar-se, fer via d'anar-se'n |

A -Com és que tens la millor plaça del garatge, si no vius aquí? -em va dir- Per què em rota els collons! -li vaig contestar-. B -No va pas tenir mandra: vas picar fort.


no tenir més hores, el dia

Haver-se acabat el dia (Terres Ebre). |
ésser fosc, ésser tard, haver arribat al vespre |
El dia ja no té més hores. Abans d’acomiadar-nos... -Contalles-.
no tenir més que *

El porter no es decideix a sortir i en Xuscla només ha d'introduir la pilota al fons de la xarxa (o no ha de fer res més que; no en Xuscla no té més que introduir) -TV2-.

nota: 'Tenir que' no és català.

no tenir miraments

Fer les coses sense cap consideració, tant si són bones com si són dolentes (Gir-Mall). |

no tenir escrúpols, no tenir contemplacions, tractar malament |
Els bandits no van tenir miraments amb els policies
(els van matar) -Punt-.
Sembla mentida que pugui presumir de no tenir miraments envers els seus avis.

No tenir miraments amb res ni amb ningú et condemnarà a ser exclòs d'arreu.

no tenir-ne a mig

Faltar alguna cosa (les Planes H.). |

no tenir-ne prou, haver-n'hi manca, haver-n'hi falla -o falta-, no tocar a les dents -o no arribar- (el menjar) |
No en tindrem a mig d'aquestes dues
(les casarem de seguida).
No en tenen ni a mig, de cotxes, per la feina que tenen
(els en calen més).
No en tindrem a mig, de vianda, i tanta colla que som!

Hi havia molt poc menjar: no ens va tocar a cap vora de dents
(Am).
Hi ha poc menjar, aquí: no ens arribarà a les dents
(no ens atiparem, Ca).

no tenir-ne mai prou (o: no haver-n'hi mai prou)

Se sol dir de les accions que són molt duradores o que són repetides (Gir-Mall). |
no s'acaba mai, no es cansen mai |
No en tenen mai prou, la mainada, de gastar als cavallets.
No en tens mai prou de llegir: ara és hora de dinar.

A
-Volen apujar el sou dels mestres. B -Massa que cobren: no en tenen mai prou!
Sempre hem de pagar impostos: no n'hi ha mai prou.
No en té mai prou, de jocs, la nena.
No en tenen mai prou, de festes.
La gent no en tenen mai prou, de viatjar.
Llavors no n'ha pas tingut prou i ha tornat a dir que era boig, amb el dit.
Van robar les bústies i no en van tenir prou: les van rebentar.
No en deu pas tenir prou! (torna a jugar amb el gos que el va mossegar, Am).

no tenir-ne ni per a vidre de volador

Haver-hi massa poca quantitat d'una cosa (Am). |

no tenir-ne per a res, no abundar, no haver-n'hi per a res, (no tenir-ne ni per a mig beure, no tenir-ne ni per a una enfilerada de caragols (Am) |
No n'hem tingut ni per a vidre volador, d'aquests dos
(els hem guanyats com res, a cartes).
No en tindrem ni per a mig beure, d'aquesta sorra
(s'acabarà de seguida, un que fa obres).
D'aquests bolígrafs no en tenim ni per a una enfilerada de caragols
(en faltaran)
D'aquestes costelles no en tindrem per a res
(o no n'hi haurà per a res -són molts a menjar i no arriben enlloc)
vidre volador: Trossets petitíssims de vidre, que formen reflectiments embellidors i que eren llançats antigament al cap i al vestit de les dones en els balls (Mall) i al monument del Dijous Sant (Empordà); DCVB).

no tenir-ne ni per començar

No tenir-ne prou quantitat; ésser de bon guanyar. |

no fer-ne prou, faltar-ne, no tenir-ne ni per vidre volador; ésser fàcil de guanyar, guanyar com aquell qui res, ésser bufar i fer ampolles |
No en tindré ni per començar d'aquest plat
-tinc molta gana-
D'aquest equip no en tindrem ni per començar
(el guanyarem bé).
nota: Aquesta manera de dir també s'usa en castellà. No sabem si n'és un calc.

no tenir-ne res a dir

Vegeu 'no haver-hi res a dir'

no tenir-ne res de

No tenir una cosa, la característica que es diu. |

no ésser, no tractar-se de |
A -Aquestes fulles són plenes de pugó. B -No en té pas res de pugó, això: són fongs, i s'haurien d'ensofrar.

Vegeu 'no tenir res de'

no tenir ni cara ni cul

Estar molt fet malbé (Horrach, Mall). |
tenir mal aspecte, no tenir cara ni ulls (Mall, DCVB) |

L'al·lota ha perdut molt amb la malaltia, ara no té ni cara ni cul.

Aquesta redacció no té ni cara ni ulls (no sap expressar-se, Am).

no tenir ni cor ni fetge

No estimar a ningú |

no tenir cor, no tenir sentiments, no tenir misericòrdia de ningú, no ésser gens sensible |
Aquest, ni cor ni fetge!

No tenen misericòrdia de ningú.

Tu no tens cor, Raquel
-TV3-.

no tenir ni ulls

Tenir -o mostrar- els ulls molt petits (Am). |

fer els ulls petits, tenir els ulls encongits |
El nen ni ulls té, de tanta son.

És un home lleig: no té ni ulls
(els té petits).