Volum 2‎ > ‎

no tenir ni un duro / nyic-nyic

no tenir ni un brot de seny

Fer les coses sense pensar-hi, d'una manera esbojarrada (Men). |
ésser un cap verd, no tenir mesura |
Et vols vendre la casa per comprar-te’n una de pitjor? No tens ni un brot de seny!
Tu no tens mai mesura de les coses (menges massa, Am).

no tenir ni un clau
S'empra per expressar sa màxima misèria, sa manca absoluta de sous (Eiv). |
no tenir ni un cèntim -o ni un sou-, no tenir ni un canet (Eiv) |
Pobre home!, no té ni un clau -Arrels-.

no tenir nom ni llinatge
Es diu d’una cosa reprovable i fal·laç, la maldat de la qual és difícilment qualificable (Mall). |
no tenir nom, ésser inqualificable, ésser denigrant, no tenir perdó, ésser reprovable; desvergonyiment |
Falsifiquen la història amb un desenfreïment que no té nom ni llinatge.

Això vostre no té nom!

El director ha d'anar a comprar perquè el cuiner no ho vol fer: això no té nom!

Aquests terroristes no tenen perdó, per mi.
El que han fet i fan amb l'occità no té perdó: és una salvatgeria.
desenfreïment: Atreviment, gosadia (Mall).

no tenir padrins

No tenir, algú, cap persona que l'ajudi o que en parli bé. |

no tenir padrins ni iaia que el moqui, no tenir costats |
No vaig poder entrar a treballar en aquesta caixa perquè no tenia padrins.
Tu no deus tenir padrins, perquè sempre t'alabes!

nota: Vegeu també 'que no tens padrins?' i 'tenir padrins'


no tenir paraula per dir

No saber què dir, algú que està espantat o sorprès (Men). |
quedar tallat; fer mutis, no dir paraula, no dir ni piu, no poder fer-hi res, no tenir paraules per, mancar les paraules, no trobar paraules |
Na Quimeta se'l va mirar tota tremolosa, de sa feredat que tenia no tenia paraula per dir -Fets-.
No sé pas què dir-t'hi (si no et paguen).
Estic emocionat, no sabria pas com fer-ho per agrair-li el que va fer: no tinc paraules.
feredat: por.

no tenir rues a la llengua

Ésser franc i agosarat a dir les coses, malgrat que no plagui a algú (Mall). |
no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar sense embuts, ser clar i català |

En Toni sempre diu les coses clares, no té rues a la llengua.

No has de tenir pèls a la llengua: li has de parlar clar.
L'àvia del mas, com que tenia pocs pèls a la llengua (...) el va maleir més de quatre vegades -Contalles-.

no tenir temps ni de dir Jesús

Morir d'una manera sobtada (Mall). |
morir sense poder dir ni ase ni bèstia |

En Josep morí fa una setmana; no tengué temps ni de dir Jesús.


no tenir traces de

Es diu quan una cosa no fa semblança o sensació que pugui esdevenir-se o acomplir-se (Mall). |
no semblar, no tenir manera |

Per bé que malavegi, no tindrà traces d
'allargar ni un instant... LBN-

malavejar: Maldar per, esforçar-se, moure's

no tenir un dobler -o un belló- per fer cantar un cego (o cec)


Ésser molt pobre (Men). |

ballar-la magre, no tenir de què fer estelles, és
ser un captaire, (no poder tirar pilota a l'olla; no

tenir ni un clau,
no tenir ni una malla Val), no tenir per fer cantar un cego (Mall) |

Pobre Clàudia, tan rica que era i ara no té ni un belló per fer cantar un cego.

no tirar

No interessar suficientment (Mall). |
no atreure, no apassionar, no seduir, no estirar (Mall) |
No li estira gaire el camp.
nota:
Vegeu també "tirar 3", al Volum 1 del nostre diccionari.

no tocar a l’obac ni a la solana


Tenir el cap desbaratat, dir coses molt desencertades (Alt Urgell). |

no tocar-hi, no saber què es pesca
(algú), no tocar ni quarts ni hores |
Com que no tocava, al cap de poc temps, a l’obac ni a la solana...
-En Calçons-.

no tocar de peus a terra

Estar molt eufòric, tenir una alegria desmesurada (Men). |
estar més content que un gínjol, ballar per un peu, anar-se qui vola (Men) |
Des que en Joan se li va declarar, na Maria no toca de peus a terra.

no tocar les espardenyes en terra (o a terra)

Ballar amb molta agilitat (Franja). |
ballar molt lleuger, ballar sobre un punxó (Gir) |
Balla que no li toquen les espardenyes en terra! -Encara rai...!-

no torçar-se de cap vent

No canviar de direcció, d'opinió, de manera de fer, etc. (Mall) |
no deixar-se influir; ser directe |
...fan que sia difícil el donar a cadascuna just el que li pertoca perquè el viatge no es torça de cap vent -Bruixat-.

no traure a carregador

No traure profit d’una feina (Val). |
no servir per a res, no rendir, no ésser útil, no ficar-se res a la butxaca, (
ésser rentar el cap a l'ase, garbellar l'aigua, llaurar en l'arena; no traure la mà del carabassí, no treure'n trellat, no traure's la pasta dels dits Val) |
No s’ofenguen si els dic que potser vostès no podrien, ara de moment clar, traure-la a carregador… és una tasca de molta envergadura
-Séquies-.

no treure

No ésser ben feta, una cosa; no quedar bé (Men). |
no estar bé, no ésser adient, no dir
(Gir) |
Males basques! No li treu gens a en Jeroni donar mal tracte a sa dona.
Portes un vestit que no et treu gens
(no t'està bé).

no treure cap a corral

Es diu per fer referència a quelcom absurd o que no té sentit (Mall). |
no tenir cap sentit,
no treure cap a carrer, no treure cap enlloc (Mall), no tenir cap ni peus (Mall), no tindre trellat (Val) |
Només diu bajanades que no treuen cap a corral.

nota:
També es diu, a Mallorca, “on treu cap això -o tal cosa-?” quan una cosa sembla un disbarat impresentable.

no treure cap a es carrer

No anar enlloc, no sortir de casa (Mall) |
no posar els peus al carrer, ésser aranya de forat, no treure es cap (Mall) |

El seu padrí ja fa anys que no treu cap a es carrer.

no treure cap enlloc

Ésser una cosa absurda, sense sentit o irracional (Mall). |

no treure cap a res, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus (Mall), no tenir to ni so (Mall), no anar enlloc |
Ja no sap com s'ha de justificar; ha donat una excusa que no treu cap enlloc.


no treure la mà del carabassí

No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació (Val) l
no treure l’aigua clara en un assumpte, no aclarir un tema
|
El que voldríem saber
(el senyor Barrera i jo) és si podries fer-nos allà els dos-cents manolls (de julivert) cada dia que vingues a vendre.Tothom se’n planta una era perquè… no li’n fa falta més, i clar…així no traurem la mà del carabassí -Séquies-.

no treure ni posar pes a la balança

Dit d'una acció que no aporta cap conseqüència, ni positiva ni negativa, per a qui la fa, que no té efectes secundaris (Cas). |
no servir per a res, no caldre, no comptar, no tenir cap finalitat, quedar tot igual
; no fa ni fot (Gir) |
...tant de bram no treia ni posava pes a la balança
-La cara oculta de la lluna-.
En aquella empresa ell ni fa ni fot
(o no compta; millor que no treu ni posa).


no trobar aigua a mar

Es diu d’algú que no trobaria res, encara que ho tingués a davant (Gir-Bar-Cat Nord). |
ésser negat, inepte, incompetent; no saber deseixir-se; a veure si et picarà
! (Reus), no trobaries aigua dins mar (Mall) |
A -
No veig la màquina de retratar. B -No trobaries aigua a mar, tu! (la té a davant)


no vagi per dit

Vol dir que no es tengui en compte, com si no hagués estat manifestat (Mall). |

com si no ho hagués dit, no hem dit res |
Tot això que et deia, que no vagi per dit, perquè no vull tenir cap disgust.


no valer un gafet

No valer res, ésser una cosa inútil o mancada de valor (Mall). |
no valer un rot d'una puta, no  valer gaire, no valer cap calé, no valer ni un xavo,
(no valer un nap torrat, no valer un clau, no valer una escopinada, no valer una peça de quatre Mall) |
Res del que et va donar no val un gafet.

Aquella dona no val gaire (és dolenta o lletja).

No val pas cap calé, el seu germà.

Les coses que no valen per a res, llenceu-les.


no valer dos canets

Ésser, una cosa, de molt mala qualitat (Eiv). |
no tenir cap valor, no valer un clau, no valer una escopinada
, no valer un dobler (Mall), no valer una jota (Val) |
En aquest moment apareixia s’estafador amb un animal que no valia dos canets, però que almanco caminava bé
(diu "al mancos") -Arrels-.

no valer un rot de vella (o de puta)

No tenir cap valor (Alt Urgell). |
no valer res, no valer un pet de conill, no valer una escopinada, no valer un nap, no valer un clau, no servir per a res, no valer -qualqú- ses paies d'allà on jeu
(Mall) |
El van comprar per bo, aquest cotxe, i tot sovint se’ls espatlla: no val un rot de vella
-Trabucs-.

no valer un xavo

Ésser de molt poc valor o de molt poca utilitat (Val). |
no ésser bo per a res, no servir per a res, no ésser bo ni per a pondre ni per a covar, no valer una escopinada -o un clau-, no valer un gafet
(Mall) |
Si ara no dorms, demà no valdràs un xavo.

no venir d'un pam

No tenir importància una cosa, no haver-hi necessitat de mirar prim (Mall-Gir). |
no venir d'aquí |
Digues-li a en Pere que ho faci com vulgui: no ve d'un pam.


no veure el cap del fil

No entendre el sentit de quelcom (Mall). |
no saber a què treu cap, no veure clar |
Afirmació aquesta que no li veig el cap del fil -Albellons-.

no veure-hi de cap bolla

Estar molt afectat per una preocupació o una excitació (Mall). |
treure foc pels queixals, estar molt cremat, no veure-hi de cap ull, estar ofuscat, estar fet una fúria, estar molt enrabiat, (fer sabonera per sa boca, treure fum, treure espires pels ulls, fer flamaradeta Mall) |

Deixa fer en Jaume, en aquests moments està molt excitat i no hi veu de cap bolla.

no veure-hi de fam

Passar o patir molta fam (Mall). |

(sa fam m'alça en pes, tenir més gana que un ganivet nou, passar més fam que un mestre d'escola Mall), (tenir més fam que un lladre -o que Garró- Val) |
Aquest home no hi veu de fam, fa dies que no menja.


no veure-se'n cap per nat senyal (o per senyal)

Es diu de quelcom quan no se'n troba cap. |
no haver-n'hi cap, no haver-hi cap rastre de quelcom -o cap traça-, no haver-n'hi ni un per medecina, no veure's senya de (Mall) |
D'arbre florit, encara no n'he vist ni un per nat senyal.
No hi ha havia cap poll que hagués picat, ni es veia senya de res.

no veure-se’n als dits

Es diu d’una cosa que tothom vol comprar (Men). |
tothom en vol, tenir molt d
xit, t'ho treuen dels dits, es despatxa molt de pressa, ésser cosa molt estimada, ésser preferit, no trobar-se'n als dit (Am), vendre'n tants com volen, no veure-se'n ses mans (Men) |

Ja teniu les noies casadores, no us en veureu als dits, perquè són molt trempades.

Cada casa val dotze milions i no se'n veuen als dits (són cares, però són molt demanades).
No se'n troben als dits, dels torrons.

No se'n veuen als dits d'aquests mòbils: en venen tants que volen.

No te'n veuràs
als dits d'aquests pèsols: te'ls prendran (tothom en voldrà).

D'aquestes ametles no se'n veuen ses mans.

no voler ni pintat

Expressió de rebuig (Val). |

no voler ni amb diners a sobre, no voler ni en pintura (Gir-Val-Mall) |

Jo, un gos d’aquesta raça, no el vull ni pintat.

Ni amb calés a sobre no el vol ningú (un futbolista).


no voler rodar ni batre

No voler fer cap feina ni estar-hi disposat (Mall). |
no voler fer ni brot, ésser més gandul que el jaure |
En Jaume és un bon gandul, no vol rodar ni batre.


no voler saber-se'n de res

Desentendre’s d’un assumpte (Castelló). |
no voler saber-ne res, amagar el cap, fugir |
Hi havia qui no volia saber-se'n de res i se n'anaven a corre-cuita –Saó-.

no voler-se creure (una cosa)

No poder acceptar un fet. |
no admetre, no acceptar, rebutjar una idea |
Ella no s’ho volia creure (que el seu amant havia marxat) -Contalles-.

no vols brou? Idò tassa i mitja

Es diu quan qualcú sofreix una desgràcia i, al mateix temps, o tot seguit, li'n cau una altra damunt(Mall).|
això no vols, això tindràs!; això no vols, això hauràs!, no voleu brou, doncs ací en teniu tres tasses; a qui no vol cols, dos plats; no vols brou? Idò set escudelles(Mall), a qui no vol brou, tassa plena (Men) |
No et bastava el que t’havia passat? Idò ara en tendràs més! No vols brou? Idò tassa i mitja.

No m'agraden les faves i em couen faves a cada àpat: això no vols, això tindràs! (o hauràs).


no xocar

No anar bé, no agradar (Ca-Mall). |
no fer gràcia, no venir de gust, no anar bé |
Dinaré aquí, de moment i, si no em xoca prou, més endavant dinaré al restaurant.

xocar:
Fer gràcia, agradar.

nom (+ sobre) nom

Indica reiteració. |

un darrere l'altre, vinga a |

M'anava explicant desgràcia sobre desgràcia i misèria sobre misèria -Carlinada-.

Ell, mentida sobre mentida (Am).

Aquell noi, una mentida darrere l'altra.

Diu als amics que el curs li ha anat bé, i ha suspès: mentida va! (o vinga a dir mentides!)


només li manca alar i cofar

Ho diuen de qualcú que no és capaç de fer el que li pertoca, i que
espera que ho facin els altres (Moixonies, Mall). |
és molt aturat, no es bo ni per pondre ni per covar |
Aquest Jaume no té remei, no en fot ni brot: només li manca alar i cofar.

només pensa en la busca!

Es diu quan hom té sempre molt present el membre viril. |
tenir la cigala al cap,
tenir el sexe al cap, (pensar sempre en el pardal, la titola, la fava, el piu, la verga, la perdiu Mall) |
Els homes només pensau en la busca. Què és, que no hi ha res més, en aquest món? El món volta entorn d’un eix, i aquest eix és el pardal
-Els voltors-.

normal i corrent

Que és com la majoria de les altres persones o de les altres coses. |

comú, usual, general, planer, és dels que hi ha més; la majoria, el públic, el ciutadà corrent |
La gent normal i corrent no en compra pas, de cotxes de 80.000 euros.

Sóc una persona normal i corrent.

Això són mentides normals i corrents.
 

nosaltres estem sempre en gràcia de Déu

Ho diuen els paletes, perquè la gent solen dir: 'gràcies a Déu que vénen' i 'gràcies a Déu que se'n van' (Am).


nou com un sou

Trobar-se en un bon estat físic, després d’haver reposat. |
estar en forma, haver retrobat les forces, haver quedat com nou
(Nord) |
Al cap d’un moment en Johny es podia aixecar, nou com un sou
-Vagons robats-.

nou de trinca
Ben nou (Gir-Bar). |

per estrenar, acabat de fer, acabat d'estrenar, flamant
|
M'han trencat l'aparador, i era nou de trinca.
Tenen el sofà nou flamant i ja el llencen.