Volum 2‎ > ‎

qui cau i s'aixeca / rumiar amb els peus

qui cau i s'aixeca, és tan alt com era

Vol dir que qui comet una errada o qui té una dissort de la mena que sigui, si sap superar la situació, manté el mateix prestigi que tenia (Adagiona, Mall). |
qui cau i s’aixeca, no és cap vergonya (Gir) |
A -
L'empresa va haver de fer fora vint obrers l'any passat, però ara torna a anar bé. B -Qui cau i s’aixeca, no és cap vergonya.


qui compta, es descompta


Tothom s'equivoca alguna vegada (Gir-Bar). |

tothom té dret a equivocar-se, qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (Bar),
tot bon cavaller cau del cavall, qui molt xerra, algunes n'erra, al més bon caçador se li escapa una llebre, a tota bona filadora li cau el fus, el millor sastre esguerra un vestit, tots els savis n'erren, tots en fem |

A -M'havia equivocat fent la suma, sort que era a favor teu. B -No hi pateixis: qui compta, es descompta.
Tots en fem, jugant a cartes
(d'errades)


qui de (+ nom), qui de (+ nom)

Uns d'un lloc, els altres d'un altre. |

l'un de (+ nom), l'altre de (+ nom), uns d'aquí, uns d'allà |
Tots anàvem embenats, qui del cap, qui del braç, qui de la cama
–Carlinada-.

qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla (o: jeu a la palla)

Tothom ha de treballar de jove i guardar diners per tal de tenir una bona vellesa (Gir-Bar). |

qui de jove dorm a la llana, de vell dorm a la palla; se n'ha de tenir algun; qui no treballa de jove, plora quan és vell (l'Alguer) |
A -
M'agrada avançar cèntims per quan sigui vell: qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla. B -Això era abans; ara ja et mantenen els altres, si no tens res: val més viure bé. A -Sí, ha estat així uns anys, però com passa sempre, aquest paradís també s'enfonsarà.

qui del llop parla, a prop li surt

Ho diuen quan, en el moment de parlar d'algú absent, aquest compareix (Bar). |

no es pot dir mal que no surti l'animal, a voltes no resulta convenient esmentar certes coses o persones |
A -
Aquest mal és molt dolorós. B -Calla, que qui del llop parla, a prop li surt.
Mira, ara parlàvem de tu: qui del llop parla, a prop li surt.


qui demana? (i: qui el demana?)

Es diu per saber qui és la persona que telefona o que vol parlar amb algú. |

qui vol parlar amb mi?, qui vol parlar amb ell?, qui ets?, amb qui parlo?, qui ets tu?, qui hi ha? |
Qui demana?
(a l'intèrfon).
A
–Hi ha la Maria? B –Qui la demana? (al telèfon)
C
-Pere, hauries de sortir un moment. D -Qui em demana?
E -
Qui hi ha? F -En Solà! (broma).

qui dies passa, anys empeny (o: qui dia passa, any empeny)

S'han de trampejar les dificultats, sense immutar-se ni implicar-s'hi gaire (Gir-Bar). |

anar passant dies, anar tirant, anar trampejant les coses, demà, Déu dirà |
A
-Qui serà el director? B -Hi posaran la Judit i, qui dies passa, anys empeny! (no ho farà bé, però a mi m'és igual 

qui diu (+ nombre), diu (+ nombre)

Una quantitat aproximada a la que es diu o una mica més alta. |

qui vol dir (+ nombre), vol dir (+ nombre); aproximadament, més o menys, si fa no fa, i qui diu això, diu allò |
A
-Deu tenir trenta anys. B -Vols dir? A -Qui diu trenta, diu trenta-cinc.
C
-D'aquesta casa en farem cinquanta mil euros. D -Només? C -Qui diu cinquanta, diu seixanta.
En necessitarem trenta, i qui vol dir trenta, vol dir quaranta
(Ca).   

qui diu que (o q
ui et diu que)

Hom ho diu quan veu la possibilitat que una cosa canviï. |

vés a saber si, i si un dia?, fa de mal dir si, fa de mal saber si, no se sap mai, això; qui sap si!, i qui t'ho assegura? |
De moment no hi ha plaça, però qui diu que d'aquí a 15 dies n'hi hagi
(en una residència).
A
-Si has treballat 30 anys, ja et pots jubilar. B -I qui et diu que quan nosaltres tinguem l'edat no ho faran diferent?
Qui diu que demà no plourà?


qui dorm amb marrà, serà avui, serà demà

És normal que una dona que té parella quedi embarassada (Am). |

qui dorm amb marrà, si no és avui, serà demà (Ca) |
A -
La Núria ha quedat embarassada. B -Sí, és clar: qui dorm amb marrà, serà avui, serà demà.

qui el va parir! (o qui et va parir!)
 

Exclamació d'admiració, d'enuig o que pot tenir altres sentits. |   que el va parir! (Val-Girona), (qui el va parets! (Ca), qui el va fúmer!, qui el va matricular! -eufemismes-) | 
Aquell, qui el va parir, que viu bé! 
Quin examen tan complicat que ens ha posat. Qui el va matricular!


qui els té els sona i qui no, rodola (els doblers)

Significa que els diners faciliten moltes coses, i el no tenir-ne les impossibilita (Mall). |
qui els té els compta;
qui ho té, ho té!, amb diners, carxofes, i amb paper, milotxes; qui l'hau l'hau (Ca); salut i pessetes, la resta són punyetes; qui té doblers, vola, qui no en té, rodola (Mall) |
Saps que és de mal, no tenir doblers, ja diuen que qui els té els sona i qui no rodola.
 
Ja va bé tenir diners: qui els té els compta!
(en pot disposar)

A -Enguany les oposicions eren regalades. B -Sí, però qui les té, les té (ja no les hi prendran).

C -Han remuntat l'eliminatòria per casualitat. D -Qui l'hau, l'hau.

 
qui en sàpiga més, que passi a davant!

Ho diu qui vol fer les coses a la seva manera i no vol discutir (Am). |

no m'atabaleu!, ho farem d'aquesta manera; qui no li agradi, que es passegi!, qui vulgui manar, que agafi el càrrec! |
A
-Vols dir que no hauríem de fer les classes de 40 minuts, Pius? B -No, les farem d'una hora, i qui en sàpiga més, que passi a davant! (que es faci director).

qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa


Cal ser moderat en les despeses –Adagiona-. nota: Es considera una dita d'origen valencià.

qui en vol dir també n’ha d'oir


Vol dir que no convé d'enraonar gaire, perquè qui malparla dels altres també sol ser criticat (Mall, Adagiona).
|
qui en vol dir, n'ha d'oir (Val), qui en vol dir, n'ha de sentir (DCVB); si dius, diran; si critiques, et criticaran, qui n'amolla que n'entomi -Punt-
|
No t'ha pas de saber greu que ef facin bromes, tu també en fas:
qui en vol dir també n’ha d'oir.  

qui és amo, governa

Ha de decidir les coses qui mana, i els altres ho han d'acceptar. |

qui paga, mana -Gir-Bar-Val; qui mana, mana; cal obeir al superior, qui comanda fa el que vol; qui té sa paella pes mànec, fa anar s'oli allà on vol (Mall) |
L'horari ja el decidirà el director, no t'escoltarà pas a tu: qui és amo, governa.

Han tancat una entrada d'un pis: qui té sa paella pes mànec, fa anar s'oli allà on vol.


qui és ara? *

A qui toca? -en una botiga- (o de qui és el torn?, qui va ara?; millor que qui és ara?)


qui és el guapo que...? *

A -L'amo ens ha estafat cinc hores. B -Qui s'atreveix a dir-li-ho? (o i qui li dirà?, qui té pebrots per dir-li-ho, qui és el valent que li dirà; millor que qui és el guapo que li diu?)


qui és en mar navega

A -L'amo ens ha estafat cinc hores. B -Qui s'atreveix a dir-li-ho? (o i qui li dirà?, qui té pebrots per dir-li-ho, qui és el valent que li dirà; millor que qui és el guapo que li diu?

Totes les feines tenen les seves dificultats. Se sol dir a qui es queixa (Port de la Selva). |
qui és al ball, ha de ballar |

A
-Aquesta feina no s'acaba mai, avui he telefonat més de vint vegades. B –Noi, qui és en mar navega.

qui es lleva de matí, seu allà on vol

Cal mirar sempre de ser el primer (Bar). |

qui primer arriba, primer mol; qui s'aixeca –o es lleva- de matí, pixa allà on vol (Mall) |
M'agrada anar a comprar a primera hora: qui es lleva de matí, seu allà on vol.


qui és més guapo?

Es diu quan s'apaguen els llums. |

nota: 'Guapo' és un castellanisme acceptat. 

qui és pobre, ho és per força

Ser pobre té molts desavantatges -Adagiona-. |
només es pot ser pobre per força |


qui és qui? (i: què és què) *

Qui és important a la nova Alemanya? (o qui talla el bacallà?, qui mana?, qui compta?, qui domina?; millor que qui és qui a la nova Alemanya?)

Cadascú fa els seus gestos i costa distingir qui és cadascú (millor que i costa distingir qui és qui).
Qui fa fora i a qui fa fora?
(millor que qui fa fora qui?)
Qui il·lustrava l'altre?
(millor que qui il·lustrava a qui?)
Deute extern, qui deu i a qui?
(millor que qui deu a qui?)
Què proposa cadascú?
(millor que qui proposa què?)
Què fa cadascú?
(millor que qui fa què?)
Què és cada cosa en la TDT?
(millor que què és què en la TDT?)
Grècia, qui deu, què deu i a qui deu
(millor que Grècia, qui deu què a qui).
notes: 1 'Qui és qui?' és un calc de l'anglès molt estès. Creiem que no és una bona solució. Amb el temps ja es veurà si s'accepta o no.

nota: Copiem els exemples de 'Llengua Nacional', número 90, article de Josep Ruaix.  

qui escolta pels forats, sent les seves maldats

La indiscreció pot portar mals resultats (Bar). |

no s'ha de ser tafaner; qui escolta pels forats, ou els seus pecats (DCVB) |
No vull pas saber què diuen: qui escolta pels forats, sent les seves maldats.


qui està de pega, amb els collons ensopega (o fins i tot amb)

A qui té mala sort, els maldecaps se li acumulen (Ca). |

qui està de pega, amb tot ensopega (Moià), qui és desgraciat, amb els collons entropessa (Val); quan s'ha de ser desgraciat, el pa es floreix al forn (Ca); travar-se amb so poal (Mall). |
A
-Ara, la noia se li ha trencat la cama (havia quedat vídua). B -Qui està de pega, amb els collons ensopega.
Aquest Carles tot d'una s'embulla: se travaria amb so poal.


qui et mana (+ verb)? *

Com és que et posis en les meves coses? (o per què et poses en?, que n'has de fer de?, què t'importen?, no a tu qui et mana ficar-te en les meves coses?) -TV3- Per què em vaig haver de casar amb un ximple! (o no sé perquè m'havia de, no sé pas perquè m'hi vaig casar; no qui em mana a mi casar-me amb un).   

qui et vol mal, t'amoixarà; qui et vol bé, et farà plorar

Qui mira per tu t'imposarà una disciplina en els estudis o en el treball; qui et deixa fer no t'estima gaire. |

qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar (Bar-Val); el càstig és necessari, les criatures s'han de renyar quan convé; el càstig és imprescindible; qui bé estima, bé castiga |
No et queixis, nena: qui et vol mal, t'amoixarà; qui et vol bé, et farà plorar -
Presència-.
No us penseu pas que aquests pares que deixen fer a les criatures els estimin més, són una colla d'irresponsables, solen ser ases amb carrera universitària. Les coses són com són: qui et vol mal, t'amoixarà; qui et vol bé, et farà plorar.

qui ets tu per? (o: qui és ell per?)

Interrogació de qui qüestiona l'autoritat d'algú. |

qui et penses que ets? |
Qui ets tu per dir que no és ben fet?

Qui et penses que ets?, tu poc manes aquí.


qui fa obres, té diners de sobres!

Se sol dir a qui fa obres. |

per tenir paletes s'ha de tenir una bon abossa |
A -Ara farem el teulat nou. B -Carall, qui fa obres té diners de sobres!

qui fa tot el que pot, no està obligat a més ?

S'ha de fer el que es pot, no més (Gir-Men). |

no es pot exigir més a qui ja treballa, no demaneu coses impossibles |
Qui fa el que pot, no està obligat a més.


qui fa un cove, fa un cistell

Qui fa una acció d'una manera (bona o dolenta) en pot fer d'altres de semblants, encara que siguin més grosses o més importants (Gir-Bar). |

qui en fa una de petita, també en farà una de grossa, no et fiïs de qui ja t'ha enganyat; qui és gat sempre miola; cabra que comença a saltar, sempre salta i saltarà; qui fa un paner, fa un covo (Mall-Men), (on n'hi ha hagut sempre en queda, qui ha fet hui, farà demà Val) |
Et va quedar a deure a la botiga i ara li llogues el pis? No vas pas bé: qui fa un cove, fa un cistell
(no te'n fiïs).

qui faci el cogombre, que se’l tregui a l'ombra

Es diu per ressaltar o recordar les obligacions que cadascú ha adquirit a la vida (pot ser d'origen castellà, segons el DCVB; Ca). |
qui ha fet el cogombre, que se'l posi a l'ombra (Ca), qui li ha fet el nas, que la dugui al braç (Berga), qui l'ha feta que l'engrons (Mall), (cadascú que s’ho desempedregue, qui tinga cucs que pele fulla Val) |
A -Mare, volem anar a Andorra tres o quatre dies, et quedaràs la nena? B –No, qui faci el cogombre, que se’l tregui a l'ombra (l’àvia no vol col·laborar-hi).
L’alcalde diu que vol apujar la contribució dels xalets, però jo no en tinc: qui tinga cucs que pele fulla (Val).
Tant que volien un gosset per Nadal, i ara que no els cap al pis me’l volen endossar: ja s'ho desempedregaran ells! (Val)  

qui festeja no fredeja

Qui festeja no passa fred. |

qui festeja toca calent |
A -
La noia ens ha sortit festejadora. B -Ja fa bé. Qui festeja no fredeja. 

qui ha de menester foc, amb sos dits el (lo) cerca

Qui té molta necessitat d'una cosa, procura aconseguir-la fins i tot posant-se en perill de fer-se mal -Adagiona, Mall-. |
qui no té pa, alguna se n'ha de pensar; no hi ha millor mestre que la necessitat (DCVB) |


qui ha fet avui, farà demà

L'actitud de les persones sol ser constant; les coses que no s'han acabat avui, s'acabaran un altre dia (Bar). |

qui no ha fet avui, ja farà demà (DCVB), tot ho farem, tot es farà |
A -Ha plogut i no hem pogut acabar de collir la vinya.
B -Bé, home, qui ha fet avui, farà demà.

qui ha rebut, ha rebut!

Vol dir que, quan les coses ja han passat, uns n'han sortit beneficiats i altres perjudicats, i ja no hi ha res a fer. |

qui rep, rep; ara ja està!, ja no hi ha res a fer; a qui li toca, li toca |
A
-Aquest aiguat ha estat molt fort, però a nosaltres no ens ha fet mal (a la propietat). B -Sí, qui ha rebut a rebut.
Donaran ajudes als pagesos que van rebre més fort el dia de la pedregada però, de moment, qui ha rebut ha rebut
(el mal ja és fet).
Ara posen moltes multes i qui rep, rep.


qui ha tastat la fel més dolça troba la mel (o el fel)

Qui ha passat privacions valora molt més les coses (l'Alguer).


qui ho diu?

S'usa per desmentir una afirmació anterior. |

qui ho ha dit?, què dius ara?, no és pas veritat! |
A
-No es faran pas, les obres. B -Qui ho diu que no? (és que sí, i prou).
C
-Els vells no hi van al ball. D- Qui ho diu que no?
Qui ho ha dit que no hi ha futbol als Jocs Olímpics?

Qui ho ha dit això?
(= no és veritat)

qui ho havia de dir?

Ho diu qui s'estranya d'algun fet. |

què m'havia de pensar!, qui s'ho podia pensar?, qui s'ho havia de pensar?, m'estranya molt, quina sorpresa, he quedat parat |
Tan contents que es veien, qui ho havia de dir que renyissin?

Estripat com estava de l'operació, qui ho havia de dir que quedaria tan bé?
(els cosits són molt ben fets).
Qui li havia de dir, a la Joana, que es tornaria a casar?
(té 65 anys).
Qui m'ho havia de dir que faria de mestre?

Qui li havia de dir al BPA que hauria de tancar tantes oficines?
(no qui li anava a dir?)

qui juga amb foc, pixa an es llit

Es diu per evitar que els infants juguin amb el foc i es cremin (Mall) |
No vos atraqueu a la xemeneia, ja vos he dit moltes vegades que qui juga amb foc pixa an es llit. atracar-se: acostar-se, apropar-se.
 

qui l'encerta l'endevina

Les coses no se saben fins que ja han passat (Gir-Val). |

si l'encerto l'endevino; valdria més ser endevinaire que rei, les coses són de mal predir, depèn de la sort, és de mal endevinar, tingues sort i fot-te a jaure |
A -
Ara és l'hora de comprar accions. B -Mira, jugant a la borsa, qui l'encerta l'endevina.

qui l'ha fet que l’engronsi (o feta)

Es diu per donar un tema per acabat, per indicar que es deixa d’intervenir en un assumpte (Mall). |
i fins aquí hem arribat, i ara que se’n preocupi un altre; (tombar es coll, allargar es coll, afluixar-se Mall) |
Ell té tota la culpa del que ha passat, i jo ja tenc problemes a bastament. Qui l’ha fet que l’engronsi!
I el jutge, ben convençut, sense dubtes dictaminà que ningú no havia enganyat a ningú. I qui l’ha feta que l’engronsi -Albellons-.

qui l'ha vist i el veu

Hom ho diu de quelcom que ha fet un gran canvi. |

quin canvi!, qui ho hauria dit! |
Qui ho ha vist i ho veu!
(ha perdut molt, el paisatge).
Qui l'ha vist i el veu, aquest home!
(tan trempat que anava i ara no pot caminar)
Qui us ha vist i us veu!
(heu passat de pobres a rics)

qui la fa, la paga

Tothom és responsable dels seus fets i, qui obra malament, és castigat (Gir-Bar). |

les dolenteries es paguen, la vida sempre passa factura; la cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats, qui l'ha feta, que l'engrons (Mall), tal faràs tal trobaràs (Gir-Bar-Val) |
A -
Qui la fa, la paga. B -Als països civilitzats, sí.

qui la mort d'un altre espera, la seva va a davant

Qui vol la mort d'una altra persona se sol morir primer ell (Ca). |

qui la mort d'altri espera, la seva veu primera -o li és primera- (DCVB) |
Jo no vull cap mal a ningú: qui la mort d'un altre espera, la seva va a davant.
  

qui la segueix, l'aconsegueix *

S'ha d'insistir quan es vol una cosa: la constància té premi (o tot vol esforç; qui no es cansa, hi arriba; no hi ha res que vingui de Déu dóna; qui cerca, troba; no qui la segueix, l'aconsegueix; qui la persegueix l'aconsegueix).


qui mal comença, mal acaba *

Ara li toca d'anar a la presó: qui la fa la paga (o tal faràs tal trobaràs; qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi -Ruaix-; qui s'aparia amb un coix, al cap de l'any en són tots dos; no qui mal comença mal acaba; 'quien mal anda, mal acaba').


qui mal entén, mal respon

Es diu per expressar que hom ha fet una resposta fora de to, incongruent, perquè hom havia entès malament el que li havien demanat (Mall). |

Ell va contestar d'una manera incoherent, perquè qui mal entén mal respon.

qui mal no fa, mal no pensa

La persona que obra rectament, amb noblesa, inconscientment espera rebre sempre el mateix tracte. (Gir-Bar-Mall). |

qui és innocent no veu les coses, on no hi ha malícia no hi ha pecat (Tresponts) |
A
-No ho veia que el seu germà se li quedava els diners. B -Mira, qui mal no fa, mal no pensa.
Molts banyuts no solen desconfiar de la parella: qui mal no fa, mal no pensa.

qui mana a can Ribot?

Hom ho diu amicalment a qui el vol manar tenint menys autoritat que ell (ho poden dir el pare al fill, l'home a la dona, l'amo al treballador, etc.; Bar). |
qui comanda a can Ribot, son pare o s’al·lot? (Men-Mall), qui mana a can Ribot, la truja o el porc? (Gir) |
A
-No hi aniré pas, a ca la padrina! B -Qui mana a can Ribot?
C -
No vull que pintem la casa (el fill) D -Qui mana a can Ribot, son pare o s’al·lot?
E
-No el comprarem pas, aquest habitatge! (la dona) F -Qui mana a can Ribot, la truja o el porc? (l'home)
 

qui menja sopes, se les pensa totes

Hom ho dia a la canalla per animar-los a menjar. També es refereix al fet que el menjar més senzill estimula la ment i fa que hom s'espavili (Bar). |

au, menja, que creixeràs força! |
Vinga, Quelet, cullerades!, que qui menja sopes se les pensa totes.


qui més alt puja, de més alt cau

Fer diners molt de pressa no sol ser bo (Bar). |

qui fa molta via de pujar, fa molta via de caure (Ca), les alegries no duren sempre, qui més amunt puja, de més alt cau (DCVB) |
A -
Han fet molts diners amb la borsa. B -No vol dir res això: qui més alt puja, de més alt cau.
nota: Refrany usual en diverses llengües europees.


qui més bé que? (o: qui millor que?)

Tu ets el més indicat per fer això. |

tu ho potes fer molt bé |
Qui més bé que tu per estiuejar?
(tens un apartament).

Qui millor que tu per ensenyar-me matemàtiques?
(n'és professor)


qui més en sàpiga, que més hi digui (o qui hi sàpiga)


Ho diu qui vol saber l'opinió dels altres sobre un tema. |
que tothom s'expliqui, que tothom digui la seva, entre tots ho decidirem |
A -
Com farem les vacances, enguany? B -Jo tancaria l'empresa tot el mes de juny i les faríem tots alhora; ara, qui més en sàpiga, que més hi digui.


qui més hi fa més hi perd

Hom ho diu dels llocs on l'esforç i la bona col·laboració no es tenen en compte. |

no val la pena de lluitar, et pagaran l'esforç fotent-te al carrer |
Ara, a moltes empreses, qui més hi fa més hi perd: quan els sembla et tiren al carrer i poc miren res.


qui més pot

En un grau molt alt (Gir). |
molt i molt, al màxim, tant com es pot, fins al capdamunt; no hi ha prou per robar, per als lladres que hi ha (DCVB); si robar fos pecat, no hi hauria ningú salvat (Tresponts) |

Ara tothom roba qui més pot.

Quan sortim d'excursió tothom va mudat qui més pot.
Ara tothom carda qui més pot, poc es mira prim.  

qui més qui menys

Gairebé tothom. |

la majoria de la gent, quasi tothom, més o menys tothom, en general |
Fa cent anys, al Principat, qui més qui menys ja sabia llegir, en altres llocs no.

Qui més qui menys, ara té dos o tres cotxes a casa,

Qui més qui menys, tots tenim quelcom
(de salut, estem un xic malalts).

qui més té, més vol

Els rics solen ser cobdiciosos; com més diners tenen, més en volen. | la mar, com més té, més brama (Gir) |
És ben ver allò que diuen que qui més té més vol -Adagiona-.

qui molt abraça, poc estreny


Es diu d'una persona que té moltes coses entre mans i no li surten prou bé perquè no les pot atendre (Men-Mal)- |

qui molt abraça, té cap de carabassa (DCVB, Olot); qui vol fer moltes coses, no en fa cap de profitosa; qui moltes tecles toca, poques en fa sonar bé |
nota: Llegim a la revista Saó que aquesta dita va ser primer en català que en castellà.   

qui molt riu no té el seny gaire viu

Riure molt i sovint sol ser senyal de poca intel·ligència (Bescanó-Am). |

qui tant riu no té el seny gaire viu (Ca- Am) |
A
-Mira com riu aquella! B -Qui molt riu no té el seny gaire viu. 

qui molt viu, molt veu

L'escola de la vida ensenya moltes coses (Bar). |

cada dia passen coses noves, per això no es volia morir la vella (per veure coses noves, Ca), qui molt viurà molt veurà (Mall) |
A -
Hi ha un braçalet que et diu si tens febre i si tens la tensió alta. B -Qui molt viu, molt veu.

qui molt viurà, moltes coses veurà

Dita popular mallorquina que ve a significar que el pas dels anys fa guanyar en experiència i en fets viscuts o experimentats (Mall). |
per això no es volia morir, la vella (per veure coses noves, Gir) |

qui molt xerra, molt esguerra


Sovint per xerrar massa ens equivoquem o diem coses inconvenients (Men). |
qui molt xerra, moltes n'erra; qui molt xerra, algunes n'erra; qui molt xerra, molt s'erra (Gir-Val,
(qui molt xerra, molt esguerra; qui parla molt va a mà d'equivocar-se Men); qui erra?, el qui xerra (Am), (qui tanca la boca no ensenya les dents; secret recomanat, aviat és escampat; vista llarga i llengua curta; Tresponts) |
No li havies pas d'explicar tot a la teva cosina: qui molt xerra, molt s'erra.

qui naix de mala sort, de la faixa fins a la mort


Qui no té sort serà desgraciat des de quan naix fins a quan es mor. Es diu de qui mai no té sort (l'Alguer). |

qui està de pega fins amb els collons ensopega (Ca), el que és desgraciat, amb els collons entropessa (Val) |
nota: La faixa es refereix a la que es posava per subjectar els bolquers dels infants.


qui naix rodó, no pot morir quadrat


Qui naix estúpid no pot venir intel·ligent. Es diu precisament d’aquells que, amb tota la instrucció, són toixos (l’Alguer). |
hi ha burros amb lletra i burros sense lletra, es pot ser un gran savi i un gros burro (Cat Nord) |
nota: No en coneixem l'origen.
  

qui no adoba la degotera, ha d'adobar la casa entera

Qui no adoba les coses o els defectes de les persones de seguida, un altre dia serà pitjor (Ca- Am). |

s'han de fer reparacions des d'un principi; els vicis s'han de corregir de seguida, per un clau es perd una ferradura, la gota d'aigua forada la pedra |
A
-Aquest radiador perd aigua. B -Crida el lampista, que qui no adoba la degotera, ha d'adobar la casa entera.

qui no corre, vola!

No deixis el paraigua al carrer, perquè ara no et pots fiar de ningú (o n'hi ha de molt vius, tothom està a la que salta, n¡hi ha que busquen adormits, n'hi ha que sempre van amb els ulls oberts; perquè qui no corre, vola).

nota: 'Qui no corre, vola!' és una frase feta que es diu molt, tant en castellà com en català. No tenim prou elements per dir que és dolenta.

qui no el conegui que el compri!

Hom ho diu de les persones mal considerades, que no valen gaire (Gir-Bar). |

qui no et coneix, que et compri; ja te'l regalo!, jo ja el conec!, no em fotrà pas ell! |
A
-El vols llogar? B -No, a aquell qui no el conegui que el compri! (ja sé com és)
nota: Frase feta que té l'origen en una rondalla popular.


qui no el té al peu el té a la camba (o cama)

Qui no té un mal moral gran potser en té un de petit, mes ningú es pot dir feliç del tot (l’Alguer). |
qui no té un all té un carall, qui no té un all té una ceba, tothom té una cosa o altra |
nota: No en coneixem l'origen. 

qui no en té, en vol; qui en té, s'enrabia

Hom ho diu dels fills (Ca). | 

qui no en tingui, que en caci! (o que en busqui)

Ho diu qui no vol ajudar els altres (Ca). |

que tothom s'espavili! |
A mi ningú no m'ha donat res, tothom m'ha cardat: qui no en tingui, que en caci!

Jo m'he hagut d'espavilar, que ho facin ells: qui no en tingui que en caci!


qui no es cansa, ve que ho 'alcança' *

No et desanimis i torna't a presentar a l'examen: la constància tot ho venç (o amb voluntat es fa tot, voler és poder (DIEC), s'hi han de posar els collons; no qui no es cansa, ve que ho 'alcança'; qui no se cansa, 'alcança' -Mall-).


qui no es conforma és perquè no vol (o:
perquè no vol fer-ho)

Hom s'ha de saber resignar (Gir-Mall). |

la resignació és una virtut, qui no es consola és perquè no vol (DCVB) |
Qui no es conforma és perquè no vol: hi ha gent que tenen poca cosa i són ben feliços, i a l'inrevés.

Qui no es conforma és perquè no vol: si veieu el nen cada setmana, ja està bé.

nota: 'Q
ui no es conforma és perquè no vol' es diu molt, tant en català com en castellà. És difícil de dir si és bona o no.

qui no es val de manyes, el llop se'l menja (o: a qui)

Tothom s'ha de saber resoldre les dificultats que troba i, si no ho fa, fracassa (Ca). |

qui no es val de traces, el llop se'l menja (DCVB), ens hem de saber espavilar |
A -
La Teresa, quan arriba a Benidorm em truca i, quan el telèfon fa el tercer toc, penja. Així no paguem res. B -Ben fet! Qui no es val de manyes, el llop se'l menja.

qui no està acostumat a anar a missa, en el portal s'agenolla

Vol dir que quan hom es troba en un lloc o en una situació que no coneix, fa algun disbarat -Adagiona, Mall-.

qui no et diu que

Construcció que s'usa en casos dubtosos. |

potser, vés a saber si |
Val més tenir dos centrals bons perquè, qui no et diu que al cap d'un any un no et plegui?

A
-Quan es mori la tia tindràs la casa. B -I qui no et diu que no em mori primer jo.

qui no fa quan pot, no ho fa quan vol

S'han d'aprofitar les circumstàncies favorables (Bar). |

qui no bat pel juliol, no bat quan vol (Ca-Am) |
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol
(el juliol és el mes del batre, després sol ploure).

qui no ha anat mai per mar no sap a Déu pregar

Vol dir que navegar és molt perillós (Adagiona, Mal). |
si vols aprendre de resar, vés per mar |


qui no la fa de pollí, la fa de rossí

Qui no vida sexual de jove, la fa de gran (Am). |

qui no fa el burro de jove, el fa de vell; qui no fa el calavera de jove, el fa de vell, tothom fa de fer joventut |
A
-En Josep no sortia, quan era jove, i ara va cada dissabte a la discoteca. B -Qui no la fa de pollí, la fa de rossí.

nota: Trobem 'córrer-la', en aquest sentit, al DNV. No ens sembla recomanable.


qui no menja merda, no està gras

Vol dir que no s'han de tenir gaires escrúpols a l'hora de menjar (Gir-Bar-Mall). |

poques metzines no maten, la merda engreixa, no tingueu manies, (tots els estugosos són bruts, no feu oi de les coses Mall) |
A
-Llençaré el pa perquè m'ha caigut a terra. B -No home no, qui no menja merda, no està gras.
 
No s'han de tenir manies, menjant: la merda engreixa.


qui no mira amb un diner, quan l'ha de menester no el té


No s'han de
malgastar els diners (Men). |
qui no ha mirat un diner, quan l'ha de menester -o mester- no el té (Mall), s'ha d'estalviar, cal tenir un roc a la faixa, s'ha de guardar sempre una poma per a la set |
A -Tenim els ajuntaments ben endeutats. B -Qui no fa cas d'un diner, quan l'ha de menester no el té.

qui no pesca pel juliol, o no en sap o no vol


El juliol és un bon mes per als pescadors (l’Alguer).

pescar pel juliol talent no vol |


qui no plora, no mama

Si vols obtenir coses, les has de demanar. |

qui no plora, no popa (Franja), que no es perdi per no demanar, a qui no parla, Déu no l'ou (Val); callant no s'arriba enlloc, (a qui no parla, ningú no el sent; si vols que una porta s'obri, truca-hi, Tresponts) |
A
-Ara volen que l'ajuntament pagui les obres. B -Qui no plora, no mama.


qui no posa el ventre en perill, no mor mai fart

Per aconseguir coses hom s'ha d'exposar (Gir-Bar-Lleida). |

t'has d'aventurar; qui no s'arrisca, no pisca (Val); s'ha de ser agosarat, no aneu amb por, qui vulga peix, que es mulle el cul (Val), (qui no s'embarca, no passa la mar; qui no s'espavila, no fila Bar), (qui no en fa, no en conta; qui no sembra, no cull; qui té vergonya, no menja confits; si tens por dels moixons, no sembris; Tresponts) |
Si vols fer aquest negoci has de demanar un crèdit; si no, no el facis: qui no posa el ventre en perill, no mor mai fart.

qui no prova, no emprenya

Les coses s'han de provar (ve del sexe, Ca). |

qui no mata porc, no menja xulla; si ho vols saber ho has de provar |
A
-No sé si aniria bé la moto amb aquesta gasolina. B -Posa-n'hi i ho sabràs: qui no prova no emprenya.
emprenyar: Prenyar, embarassar.

qui no roba, no porta roba (o no duu roba)

Els lladres viuen bé (Ca- Am). |

robant es fa molta via de pujar |
A -Aquest batlle ha fet molts diners. B -Qui no roba, no porta roba.


qui no s'arrisca, no pisca

Qui vol una cosa bona ha d’invertir-hi diners, posar-hi el seu esforç, etc. (Men-Mall-l'Alguer) |
qui vol peix, s’ha de mullar el cul; s'ha de ser valent, a la vida hom s’ha d'arriscar |


qui no s'espavila, no menja anguila

Qui no s'esforça no treu cap profit de les coses (Bar). |

s'ha de pencar; qui no sembra, no cull; qui vol agafar peix, ha de ficar el cul a l'aigua |
Aquest estiu hauries de trobar una feina i fer algun cèntim: qui no s'espavila, no menja anguila.


qui no sap, no peca


Qui fa una cosa mal feta per desconeixement d’una norma no mereix cap càstig (Mall). |
Esper que sa Vossa Reial Majestat em perdoni, perquè qui no sap no peca (ho diu una persona poc culta) -Adagiona-.


qui no sap què fer, el gat pentina (o qui no té feina)

Qui no té feina s'ha d'entretenir fent coses irrellevants o perjudicials (Gir-Bar). |

si no saps què fer, grata't els peus (Ca); d'alguna manera s'ha de passar l'estona; qui no té feina, se'n busca; qui no té maldecaps, ja se'ls busca (Ca), fer venir palla per gratar (Bar); a qui res no l'amoïna, grata el gat o el gos pentina; qui no té res a fer pentina pets, qui no té quefer, Déu li'n dóna (l'Alguer) |
A
-Aquestes dones es passen el dia criticant. B -Els falta feina: qui no sap què fer el gat pentina.

C
-M'he quedat al bar, perquè no sabia què fer! D -Si no saps què fer, grata't els peus.

Aquest home no té cap feina i fa venir palla per gratar (cerca embolics, es fica en tot).

qui no sembra no cull

Hem de correspondre a les coses que fan els altres per nosaltres (Gir-Val). |

qui sembra cull; si es vol fer vida social, s'ha de ser sociable, per collir s'ha de sembrar |
Si et conviden i ho acceptes, estàs obligat a fer-ho tu; si no, no et convidaran més: qui no sembra no cull.

Cal fer favors, per rebre'n: per collir, s'ha de sembrar.


qui no suma, goteja


Tot està malament. |
tot el que no és podrit, és corcat (Gir), qui no suma, se n'ix (Val) |
En aquest ajuntament, qui no suma, goteja (hi ha molta corrupció).
sumar: Traspuar; entrar o sortir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos; xumar (DCVB).
 

qui no té memòria, ha de tenir cames

Qui no es recorda d'agafar alguna cosa quan és en un lloc, hi ha de tornar i fer doble camí (Gir-Bar). |

qui no té cap, que tengui -o ha de tenir- cames, (qui no té cap, que tinga cames, memòria o cames Val) |
Ara veig que no he comprat arròs: qui no té memòria, ha de tenir cames
(ha de tornar a la botiga).

qui no té pa, se les pensa totes

La necessitat estimula l'enginy (Bar). |

(la gana fa obrir els ulls, la fam fa sortir el llop del bosc; Tresponts), qui ha de menester foc, amb sos dits el cerca (Mall) |
A -
Han quedat sense feina i han posat un bar. B -Ben fet: qui no té pa, se les pensa totes.

qui no té seny, no té fred

Les persones joves no solen tenir ni fred ni gaire seny. |

els joves solen fer imprudències; gent jove, pa blanet (Val); jovent i enteniment, no hi és tot a un temps DCVB |
Ho fan perquè són joves: qui no té seny no té fred
-Ràdio-.

Gent jove, pa blanet
(els joves són més delicats que els vells, tenen menys consistència).


qui no té un ai, té un carai (o: qui no té un all té un carall)

Tothom té maldecaps, defectes i coses que no li van prou bé (Am). |

qui no té un all, té una ceba (Ca-Am-Bar-Val), qui no té una cosa, en té dues; qui no té un defecte, en té dos; qui no té un defecte, en té un altre, al sol i tot, hi ha taques, qui no té all, té ceba (Eiv) |
A -Estem malalts. B -Jo també: qui no té un all, té un carall.

En aquella casa
qui no té un all, té una ceba.


qui no treballa de pollí, ha de treballar de rossí


A qui de jove és mandrós, probablement li tocarà de treballar de vell (Peralta, Franja).
|

qui de jove no treballa, quan és vell dorma la palla, (la millor loteria és treballar cada dia; guarda els teus guanys, que pots viure molts anys; llop dorment no fa anar la dent; Tresponts) |

A -Noi, es pensava que viuria sempre sense ajupir l'esquena i ara el veus cada dia a l'hort. B -Qui no treballa de pollí, ha de treballar de rossí. 

qui no treballa, de tot s'atalaia

Els desvagats tenen temps d'informar-se bé de les coses que passen (Am). |

qui no treballa, de tot s'entalaia (Ca), qui no treballa, tot ho veu |
A -
Què ha passat a ca la Maria? B -No ho sé, ho demanaré a en Carles i ell ho sabrà: qui no treballa, de tot s'atalaia.


qui no veu allò!

Hom ho diu de coses molt negatives (Am-Ca). |

si no es veu, no es creu; és increïble, és inimaginable, sembla mentida, n'hi ha per llogar-hi cadires |
Com ens han deixat la casa!, ens ho han trencat tot; ja val la pena de tenir llogaters en aquest país!: qui no veu allò!


qui no vol creure la raó ha de creure el bastó

Qui no fa cas dels bons consells haurà de fer-ho de les imposicions (Bar). |

hem de fer cas dels consells; qui no creu la bona mare, creurà la pell de cabra (Bar) |
A
-M'han tornat a posar una multa. B -Corres massa, ja t'ho dic sempre: qui no vol creure la raó ha de creure el bastó.
nota: La '
pell de cabra' es refereix al tambor de l'exèrcit, que obliga inexorablement a obeir (DCVB).

qui no vol menjar en plat net, que mengi en plat brut

Qui, no escoltant els consells de persones judicioses i experimentades, segueix les seves pròpies idees i en surt perjudicat, que s’aguanti el mal que s’ha procurat ell mateix (l’Alguer). |
ja s'ho farà! |


qui no vulgui pols, que no vagi a l'era

Qui no vol maldecaps s'ha d'apartar dels lloc conflictius (Gir-Bar-Mall). |

qui no busqui maldecaps, que no s'emboliqui; qui no vulgui ballar, que no vaja al ball (Val) |
Quan hi ha bufetades al carrer jo em quedo a casa:
qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. 

qui oli remena, els dits se n'unta

És molt probable que qui remena molts diners, se'n quedi una part i es corrompi (Gir-Bar). |

qui oli remena, les mans se n'unta (Ca); qui oli mesura, es dits se n'unta (Mall); l'ocasió fa el lladre, els diners fan set a tothom; qui té la mel a mans; no està sense se'n llepar -linguir- los dits (l'Alguer) |
A
-El comptable va fer un desfalc molt gros a l'empresa. B -Noi, allà on s'hi mouen molts diners, ja se sap: qui oli remena, els dits se n'unta.

qui paga, descansa

Proverbi que expressa la satisfacció de qui paga un deute. S'hi pot afegir una segona part: "i qui cobra, encara més". |
qui paga, descansa, i qui cobra, també;
qui paga, descansa, i qui cobra, encara més |
Podem pagar el préstec i encara ens quedaria per passar. I de seguida!: “el que paga descansa”
-Sèquies-.
A
-T'ho pagaré avui mateix. B -No cal, no tinc pressa! A -Sí, perquè qui paga, descansa; i qui cobra, encara més!


qui parla!

Es diu quan qui critica els defectes d'un altre, també els té ell. |

ves qui parla!, mira qui parla!; qui més xerra, més hauria de callar! |
A -
És curt, aquell noi. B -Qui parla!
C
-Ets l'home que estàs més bé del món. D -Qui parla! (l'altre no ha treballat mai)

qui per Nadal s'assolella, per Pasqua s'estorreja

Vol dir que si per Nadal fa calor, per Pasqua farà fred (Ca). |

si per Nadal fa estiu, per Pasqua a prop del caliu (Mall) |
estorrejar-se: Escalfar-se a la vora del foc (Ca).


qui perd el que és seu, per el seny

A ningú no li és indiferent que el robin. |

la gent se'n senten, si els roben les coses; aquell qui es veu desposseït del que li pertany, perd la serenitat i calma (DCVB) |

qui perd la nit, perd el dia

Qui no dorm prou hores, l'endemà no rendeix a la feina. |

qui perd la nit, l'endemà no és bo per a res |
Retireu aviat, que qui perd la nit, perd el dia.


qui pica primer, pica dos cops

Qui és el primer de fer quelcom té avantatge. |

qui primer hi és, primer engrana; qui primer és al molí és el primer de moldre (Bar); cal ser diligent, qui pega primer, pega dues vegades -o dos pics, dues voltes- DCVB,

(qui matina, fa farina; moixó matiner, troba el cuc primer; pagès matiner, omple el graner; qui es lleva d'hora pixa -o seu- allà on vol; Tresponts)

Val més que marquem primer nosaltres, perquè qui pica primer, pica dos cops.

qui pixa clar, no ha de mester mà de metge

Vol dir que les coses s’han d’explicar amb claredat, sense complicacions que només en destorben el significat (Mall). | parlant clar tothom s’entén, s’ha de parlar sense embuts |
Sí, les coses pel seu nom, i qui pixa clar, no ha de mester mà de metge –Albellons-.


qui pregunta, no s’erra


Es bo preguntar allò que no se sap -Adagiona-. |

qui res no pregunta res no aprèn; demanant, demanat, troben Roma |


qui prest denta, prest desparenta

Significa que qui aviat treu les dents, més prest envelleix o torna més lleig (Mall). |
No hem de desitjar que els nins treguin massa d’hora les dents, tot arriba, ja diuen que “qui prest denta, prest desparenta”.
desparentar: v. desaparentar, al volum 1 del DPC
.

qui primer guanya, darrer s'escanya

Es convenient de començar bé els negocis a fi de tenir reserves (Bar). |

qui els té, els compta; qui té diners pot fer estelles, tenir un capital és bo; qui té pa, fa sopes |
A -
Al primer llibre, l'editorial ja hi ha guanyat trenta mil euros. B -Ja va bé: qui primer guanya, darrer s'escanya.
nota: També es diu
'qui primer guanya, després s'escanya' referit als qui tot d'una fan bons negocis sense conèixer prou bé com funcionen.

qui primer hi és, primer engrana


Vol dir que el qui arriba a un lloc més prest que els altres, és el primer que pot elegir i treure’n profit (Mall). |
qui primer hi és, primer mol (Gir); qui pica primer, pica dos cops, qui primer hi és, primer hereta (Ca), qui primer hi és, primer hi arriba (Am), qui primer bresca, primer té mel (Ca)
|
Si hi vas de prest podràs fer el que vulguis: qui primer hi és, primer engrana.
engranar: tirar el gra dins la tremuja del molí per moldre.
 

qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu

Es diu de qui fa una acció de la qual no se'n treu cap profit. Ho diuen perquè els ases sempre són mals de manejar (Mall). |

pentinar un gat, perdre el temps |
Ja en faràs força de fer estudiar el noi, si no serveix per estudiar: qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu.


qui riu l'últim, riu millor *

Ja en parlarem de qui guanyarà: riu bé qui riu darrer (o qui riu darrer, riu més bé, qui riu l'últim riu més a gust, en passar comtes ens veurem, el riure és de qui guanya; millor que qui riu l'últim, riu millor; qui riu últim, riu millor).


qui roba a un lladre te mil anys de perdó *

Robar a lladres no és cap delicte (o robar a lladres no és pecat; no qui roba a un lladre te mil anys de perdó) -TV3-.


qui roba un ou, roba un bou

Els grans delinqüents comencen amb petits furts (Bar). |

del sou a l'ou, de l'ou al bou i del bou a la forca (Ca) |
A -
El nen agafa les maquinetes dels altres nens i les porta a casa (té 4 anys). B -Ja l'en pots desvesar: qui roba un ou, roba un bou.

qui s'aparia amb un coix, al cap de l'any en són tots dos

Els mals costums s'encomanen. |
cal fugir de les males companyies; qui amb ximples es fa, si no n'és, s'hi tornarà; qui va amb un coix, al cap de l'any és coix i mig (Bar),
(ensenya'm la muller i et diré quin marit té; ruc boig, carreter boig; Tresponts), (la bóta dolenta fa malbé el bon vi; qui amb llops va, acaba per udolar; qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles; Tresponts)

A -El teu noi va amb una colla que es droguen. B -Però ell no ha fa pas. A -Qui s'aparia amb un coix, al cap de l'any en són tots dos. 

qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

Indisposar-se, moltes vegades no serveix de res (Bar). |

si s'emprenya, tindrà dues feines |
A -
Si li dius això, s'enfadarà. B -Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se.

qui s'espera es desespera

Les esperes són angunioses. |

no feu esperar la gent; qui espera, delera (DCVB) |
El noi no venia i jo em neguitejava: qui s'espera es desespera.


qui s'ha menjat la carn, que rosegui els ossos (o qui es menja)

Qui s'aprofita de les coses bones també ha d'assumir les dolentes, i viceversa (Am-Bar). |

qui s'emporti les pudors, que s'emporti les olors (o qui es foti), qui té els beneficis d'una cosa també n'ha de tenir els inconvenients, (a qui et frega el cul, dóna-li el bagul; qui munti el cavall, que el ferri Tresponts) |

A -La Rosa es queixa que el seu pare ho ha deixat tot a la seva germana. B -I ben fet que va fer, el seu pare: qui s'emporti les pudors, que s'emporti les olors (la germana en va tenir cura durant molts anys).
C
-Vinc perquè aquesta màquina té una avaria. D -On la vàreu comprar? C -Aquí al costat. D -Doncs aneu allà que us ho solucionaran: qui s'ha menjat la carn -o la polpa-, que rosegui els ossos.


qui sap

Expressió que denota dubte o desconeixement. |

Déu sap on -o com-, vés a saber, fa de mal dir, no se sap mai, fa de mal saber |
Qui sap quan començaran, les obres
(pot anar llarg).

Qui sap si serà un nen o una nena.

Qui sap on serem d'aquí a deu anys!

Qui sap si hi arribarem, nosaltres
(a la jubilació)

Ho vam fer, però Déu sap on para!
(Lleida).


qui sap estalviar, no manca mai de res

És convenient d’estalviar. |
només es té el que s’estalvia, és bo de tenir un racó, va bé tenir un roc a la faixa; guarda els teus guanys, que poden venir mals anys; qui no guarda el pa, no en té per demà; qui avui no replega, demà no menja; qui estalvia quan pot, menja quan vol |

No se sap mai. Potser un dia la trobaríem a mancar. Qui sap estalviar no manca mai de res
L’ocell tranquil-.


qui se sopluja sota la sotana d'un bisbe, ja pot ploure fort

Indica l’efecte inqüestionable de les influències de l’església (Am). |
tenir bons padrins, tenir bons barrons (Val) |

Fa uns anys, qui se soplujava sota la sotana d’un bisbe, ja podia ploure fort!
Abans, qui tenia bons barrons, feia la mili a Manises.
Sense padrins no aprovaràs mai les oposicions de l'ajuntament.

qui sembra caritat, cull amistat


Una persona caritativa sempre té amistats (Mall-Men). |
val la pena de ser bona persona |


qui sembra vents, cull tempestats

Tard o d'hora les males accions porten males conseqüències. |

és en enfornar que es fan malbé els pans, ja vam començar malament; tal faràs, tal trobaràs; tothom té el que es mereix, qui sembra cards, espines cull (DCVB) |
No ha anat bé perquè les coses s'han de fer bé des d'un bon principi
: qui sembra vents, recull tempestats.

nota: Frase feta que també trobem en altres idiomes i que alguns autors rebutgen. Pensem que és acceptable.


q
ui, sinó? *

A -Hi he d'anar jo, a comprar? B -I doncs qui? (o sí, i tant, ja ho crec, evidentment, i si no hi vas tu, qui hi anirà?; qui, sinó tu; millor que qui, sinó?) -TV3-.


qui sopa de vi, berena d’aigua

Vol dir que es qui es vespre beu molt de vi en soldemà té molta set i no es troba bé (Men-Mall). |
després d’agafar una turca, la gent no es troba bé |
En Josep ahir va anar a una festa i van beure molt, per açò avui té tanta set: "Qui sopa de vi, berena d’aigua!"

nota1: En soldemà: l’endemà (Men).
      
2: Berenar: Menjar per primera vegada al matí; esmorzar (Mall-Men). 


qui t'empeny que tant rodoles?

Ho diuen a qui se sent al·ludit per un comentari general (Bar). |

que ets frare, que prenguis candela?, crides perquè t'empenyen (Men, DCVB) |
A
-N'hi ha que cada dia arriben tard a la feina. B -Això no és veritat!, què t'inventes? A -Qui t'empeny que tant rodoles? (tu en deus ser un)

qui t'entén?

Hom ho diu a qui és inestable i fa o diu coses contradictòries (Am). |

no t'acabo d'entendre, em fas ballar el cap |
Ara dius això, ara dius allò. Qui t'entén?
(o qui t'entén a tu?)

A -Ara plou. N'hi ha un fart d'això! B -No demanàveu pluja? Qui us entén a vosaltres?


qui t'ha de fotre encara ha de néixer (o qui l'ha de fotre)

Hom ho diu d'una persona trempada i desperta (Ca-Am). |

qui t'ha de fotre s'ha de llevar molt de matí -o s'ha d'aixecar aviat- (Am); has de ser matiner per fotre'l, perquè sempre et va a davant |
A -
A en Samuel li fan sempre l'esmorzar. B -A aquell qui l'ha de fotre encara ha de néixer!

C -
Aquella gent, per no pagar impostos, tenen les propietats repartides entre pares i fills. D -A aquells, qui els ha de fotre s'ha de llevar molt de matí. 


qui t'hi vindrà a caçar?

Es diu de qui transita per llocs amagats i llunyans. |

qui t'hi ha de venir a buscar?, no t'has pas d'escampar tant! |
A
-Vinc de Sant Genís. B -Qui t'hi vindrà a caçar en aquells camins de bosc? (si et perds)


qui tant s'abaixa, el cul mostra


No convé ser massa humil (l'Alguer). |

qui molt s'abaixa, el cul ensenya; qui molt s'acota, es cul mostra; qui s'humilia molt, és calcigat (l’Alguer) |


qui té amigues, té fatigues

Les enrabiades entre noies, o entre nois i noies, són freqüents (Am). |

qui té amics, té fatics (DCVB), les amistats porten raons |
A
-Ara que tinc el regal a punt, el sopar de dissabte no és fa. B -Noia: qui té amigues, té fatigues.


qui té barra, el món és seu

Es diu d’una persona molt decidida (Men). |
el món és dels barruts; tu, pit i collons! |
Es va presentar a l'assaig una hora més tard: qui te barra el món és seu.


qui té bons padrins és ben batejat


Indica que les influències són molt necessàries (Ca). |
qui no té padrins no es bateja, qui té padrins el bategen (Bar); qui té padrins el bategen dues vegades (Val), qui té influència entra a tot arreu, (qui té mare gran boca bada; de bona casa, bona brasa; qui té un padrí ja ha fet mig camí; Tresponts) |

A
-La neboda del batlle ha aprovat les oposicions. B -Qui té bons padrins és ben batejat, com sempre. Parlarem amb el regidor d’Hisenda que qui no té padrins, no es bateja.
nota: De les moltes versions d'aquesta dita hem donat preferència a l'empordanesa, que ens sembla més lògica. De fet, parlant amb persones de l'Empordà per mirar si coneixien la forma "qui té padrins, el bategen", ens van dir que no. A més, ens deien:
"No sabem que mai s'hagi negat el bateig a ningú".


qui té diners, vola; i qui no en té, redola (o rodola)


La riquesa obre totes les portes (Val). |
una clau d'or obre qualsevol pany (Mall) |
A -Aquesta colla d'estafadors s'hi estaran molts anys, a la presó. B -Ja pots pensar!, qui té diners, vola; i qui no en té, redola! (són rics)


qui té el cul llogat, no seu quan vol

Qui és manat per un altre no pot fer allò que vol. |

qui depèn d'un altre, ha de creure; un manat ha de fer la feina que li manen; primer és l'obligació que la devoció; qui té el cul amprat, no caga quan vol (Val) |
A
-Ara treballes els diumenges? B -Sí, he d'anar a buscar un senyor a l'aeroport: qui té el cul llogat, no seu quan vol (hi ha d'anar per l'empresa).
 

qui té fam, somia truites

Tothom vol arribar a tenir allò que no té (Mall). |

qui duu fam enrere somia truites (Mall), qui té fam somia pa (Mall-Val), la fam esmola l'enginy |

Sempre ha tengut un gran desig d'arribar a ser un home important del poble, tant que ja s'ho creu. Ja diuen que «qui duu fam enrere somia truites».


qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer

És fàcil que els servents o els assalariats expliquin les intimitats de la casa i bescantin l'amo (Bar). |


qui té mare menja coca i qui no en té es fa refotre

És molt important, per un infant, tenir la mare. |

qui té mare, gran boca bada (Bar), (qui té mare, menja coca; qui no en té, no en tasta gota; qui pot dir mare, gran boca bada DCVB) |
A
-El nen viu amb la mare. B -Ja està bé: qui té mare menja coca i qui no en té es fa refotre.


qui té més, que sopi dos cops! (o qui tingui més)

Hom ho diu parlant de gent que són rics i se n'alaben. |

si en té, que se'ls guardi!, ja se'ls pot confitar!,
si té més diners, que sopi dues vegades (Bar) |
A -
L'Agustí, tot són alabances i grandeses. B -Qui té més, que sopi dos cops!
qui té més, que sopi dos cops! (o qui tingui més)

Sempre presumeix de ric, aquell ximple: si té més diners, que sopi dues vegades!

qui té mossos i no se'ls veu, es fa pobre que no s'ho creu

Cal vetllar personalment els propis interessos i no deixar-los en mans d'altri (Gir-Bar). |

cal vigilar la feina dels treballadors, mossos i mosses, alans i gosses (Bar), quan el gat no hi és, les rates ballen; qui es fia de tothom, es fa pobre i no sap com Tresponts)

A la fàbrica, quan no hi l'amo hi ha el seu fill, això no falla mai, i fan bé: qui té mossos i no se'ls veu, es fa pobre que no s'ho creu.
nota: 1 Hi ha qui replica: 'Qui té amo i se'l creu, sempre més anirà a peu' (Am).
 
2 La dita 'mossos i mosses, alans i gosses' fa referència als subordinats infidels a la casa.


qui té olles pot fer tests


Qui té coses de valor pot transformar-les en diners -Adagiona, Mall-. |
qui té béns, té diners quan vol; amb diners es poden fer moltes coses |


qui té ofici, té benefici


Qui domina una professió se sol guanyar la vida -Adagiona-. |
qui té ofici te pa (Mall) |
A -Me'n vull anar a fer de manobre. B -No, t'equivoques! Si no vols estudiar, aprèn un ofici: qui té ofici, té benefici.

qui té quimera no dorm

Significa que qui té idees fixes i massa preocupacions no dorm, sinó que fa estar desvetllat (Mall). |
els maldecaps treuen la son |
Aquest home està en totes i és molt caparrut; diuen que qui té quimera no dorm.

qui té roba és aviat canviat
 

S'han de tenir les coses preparades. Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat (Cotlliure, Cat Nord).|
qui té roba, aviat és vestit (Am-Ca); s'ha d'anar segur |
A -Agafaré paraigua. B -Ja fas bé: qui té roba, aviat és vestit.
C -
No li passarà res, perquè té bons advocats. D -Qui té roba, aviat és vestit (= qui te diners, tot ho adoba).

qui té sa coa de palla, aviat la s’encén

Es diu de qui és molt susceptible i sempre està sospitant que parlen d'ell i se sent al·ludit fàcilment(Mall). |
qui té cua de palla, s'encén (Bar), que ets frare que prenguis candela? (Gir), qui és confrare, que prengui candela (Mall, DCVB), tenir es cuiro prim (Mall) |
El seu germà és molt susceptible, sempre es pensa que parlen d’ell, i ja sabeu que qui té sa coa de palla aviat la s’encén.
A –
Jo sempre he declarat tots els guanys! (parlen de la declaració de la renda) B –Que ets frare, que prenguis candela? (= que et penses que ho diem per tu? -Gir-)


qui té salut, de tot se surt

Tenir salut és fonamental (Am). |

no es coneix la salut fins que s'ha perdut; qui té salut, ho té tot |
A -
Ara em trobo bé. B -Millor: qui té salut, de tot se surt.


qui té socs, pot fer estelles

Qui és ric pot vendre i fer cèntims, si li convé (Am). |

qui té un racó, se'n pot servir |
A -
La Mònica ha venut un camp. B -Qui té socs, pot fer estelles.


qui té un company té una vinya

És important anar ben acompanyat (Am). |

val molt tenir un bon company |
Has jugat molt bé: qui té un company té una vinya
(un company que sàpiga jugar a cartes).


qui té un mal i s'hi dóna, en té dos


Significa que si ens preocupem excessivament pel mal que tenim, nosaltres mateixos ens l’augmentarem (Mall). |

si tens mal, no hi pensis; qui té mal i se'n dóna, són dos mals en sa persona (Mall, DCVB) |

No m'he de deixar emportar. L'àvia deia que qui té mal i s'hi dóna, en té dos
-Els voltors-.


qui té un mal, l'ha de portar ben alt

Expressa que cal ser sincer i no amagar les malalties. |
les penes s’han de compartir |
Creu-me: si tens càncer, parla'n amb els amics i et sentiràs millor: qui té un mal, l’ha de portar ben alt.
Tots sabem que son pare beu massa. Millor així, perquè qui té un mal l'ha de portar ben alt (Val).


qui té vergonya, té mal any

La vergonya és la causa que no obtinguem moltes coses (Ca). |

s'ha de ser atrevit, no s'ha de tenir vergonya; qui no té vergonya, tot el món és seu (Mall) |
A -
Em fa vergonya demanar-li el deute. B -No home, li has de dir: qui té vergonya, té mal any.


qui tingui cabres, que se les grati!

Cadascú s'ha de preocupar dels seus problemes i no esperar que els altres l'ajudin (Ca). |
qui tingui maldecaps que se'ls espassi!, qui tingui puces que se les grati, qui tingui ronya que se la grati! (Ca) |
A -Hauríem d'ajudar la Cristina, perquè ha quedat sense feina. B -A mi poc m'ajuda ningú; qui tingui cabres, que se les grati!
nota: 1 Vegeu també "qui tingui maldecaps, que se'ls espassi" i 'qui tingui ronya, que se la grati'.   

C -Ja ho saps que la Carme és a la presó? D -Cal maldecap, qui tingui puces que se les grati! No li n'haguessin ensenyat, de robar.

     
2 cabra: Insecte de la família dels pedicúlids:
Phthirius pubis. Viu paràsit en les parts peloses del cos humà -fora del cap- (DCVB).

qui tingui maldecaps, que se'ls espassi!

Que cadascú es preocupi de superar les seves dificultats (Ca-Am). |
si tens maldecaps, poc ningú te'ls ve a adobar; qui tingui cabres, que se les grati! (Ca), qui tingui ronya, que se la grati (Ca), qui tingui problemes que s'espavili; ja t'adobaràs!, ja s'ho faran! |

A -Faràs vaga, demà? B -No, ja estic d'acord amb el conveni; qui tingui maldecaps, que se'ls espassi!

Si tenen maldecaps que se'ls espassin!
(falten jugadors, a mi no em preocupa).

nota: Vegeu també "qui tingui cabres, que se les grati" i "qui tingui ronya, que se la grati".
  

qui tingui més seny, que se'n valgui (o: qui té)

Ho sol dir una tercera persona a dos que es discuteixen i sembla que es poden arribar a picar (Gir-la Franja). |

deixeu-ho córrer, adobeu-ho que vagi bé; el que tinga més coneixement que calle (Alzira) |
Nois: qui tingui més seny, que se'n valgui.

Vaig plegar per no escanyar-la: qui té coneixement se n'ha de valer -Granota

qui tingui pressa, que passi a davant

Es diu parlant de la mort. |

no tinc cap pressa; pel que hi fem en aquest món, ni mai que ens en treguin (Ca), molts anys per davant! (Val), que Déu et doni molts anys d'avantatge


A
-Tothom s'ha de morir. B -Ja ho sabem, però qui tingui pressa, que passi a davant.

...i adreçant-se-li com a vella amiga -a al difunta- li va dir: Que Déu et doni molts anys d'avantatge -Per Morellàs-.


qui tingui ronya, que se la grati!

Cadascú ha de saber resoldre els seus problemes (Ca-l'Alguer). |
si tens ronya, ja te la grataràs; qui tingui ronya, que es rasque (Val), qui té ronya, que es grati (Mall), qui té el mal, se'l porti (l’Alguer) |
A -Pobre gent!, els hauríem d'ajudar a pagar el pis. B -Saps què?, qui tingui ronya, que se la grati! Han canviat cinquanta vegades d'auto, mentre nosaltres estalviàvem!
Ningú no ajuda a ningú, ara: si tens ronya, grata-te-la!

nota: Vegeu també "qui tingui cabres, que se les grati" i "qui tingui maldecaps, que se'ls espassi". 

qui tira pedretes, tira amoretes

Els joves, quan estan enamorats, comencen a fer jocs i bromades. |

qui tira festetes, tira amoretes (DCVB), jugant, jugant, es van enamorant; les relacions juvenils comencen jugant |
A
-En Joan m'ha tirat un avió de paper amb el seu nom, el meu i un cor. B -Ja saps que qui tira pedretes, tira amoretes.
 

qui tot ho vol, tot ho perd

Qui vol abusar del altres sol obtenir mals resultats (Gir-Bar-Mall). |

difícilment un avar fa un bon negoci, la cobdícia porta mals resultats; qui molt abraça, poc estreny; home de molts oficis, mestre de res, (qui viu més bé és qui es consola amb el que té; no és més ric qui més té, sinó qui més poc ha de menester; Tresponts) |
A -No en té prou de ser director que ara porta els comptes d'una botiga. B -Si l'hi troben, el multaran i encara hi perdrà: qui tot ho vol, tot ho perd.

qui tot sol menja, tot sol s'ofega

Significa que, els qui ho volent tot per a ells, solen ésser víctimes de llur propi egoisme (Mall). |
qui tot ho vol, tot ho perd |

Aquell homo és molt egoista, no comparteix res amb el seu germà, però ja diuen que qui tot sol menja tot sol s'ofega.  

qui tria massa, tria malament

El dubte i la vacil·lació et poden fer equivocar fàcilment (Bar). |

s'ha de ser decidit, no sigueu cagadubtes |A -Abans no compra una brusa, aquesta dona, volta totes les botigues de Palma. B -I què en treu?, generalment, qui tria massa, tria malament.

qui vol menjar gongra, que es toqui la butxaca


Qui vol cosa bona, ha de pagar-la cara (l’Alguer). |
les coses bones es fan pagar | gongra: congre


qui vol presumir, ha de patir

Per presumir s'han de fer sacrificis. |

anar a la moda és difícil |
A
-Aquestes sabates em van estretes. B -Qui vol presumir, ha de patir.

qui vol ser ben casat, ha de dur la dona a Montserrat

Abans, al Principat, era un tradició d'anar durant el viatge de nuvis a Montserrat. |

si vols ser ben casat, vés a Montserrat (Am), (no és ben casat qui no ha estat a Montserrat; a Montserrat, vés-hi fadrí i torna'n casat DCVB). |


qui vol ser ben servit, ell mateix s'ha de fer el llit

Les coses importants se les ha de fer un mateix. |

si vols dormir bé, el llit tu mateix t'has de fer (Bar), no esperis que els altres et treguin les castanyes del foc, fes-te tu mateix les gestions, sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres, cadascú sap on li fa mal la sabata, cadascú sap a casa seva on li plou |

A -El meu cunyat m'ha de dur uns llibres de Girona, i els llibres no arriben mai. B -Qui vol ser ben servit, ell mateix s'ha de fer el llit (vés-hi tu).


qui vol viure, de tot s'ha de riure

No ens hem de preocupar gaire per les coses. |

les emprenyades no van bé a ningú, les coses s'han de saber agafar bé, no facis cas dels altres, no t'encaparris per res, (arri ruc i deixa dir; manxeu, manxeu, que el dir no emprenya; no deu cas del que diran: els gossos sempre lladraran; el món és de qui l'entén; Tresponts) |
Ja ho sé que em critiquen, però tant se me'n fot: qui vol viure, de tot s'ha de riure.


qui vulgui peix, que es mulli el cul

Cal esforçar-se per obtenir un èxit, no esperar assegut que els altres t'ajudin (Bar). |

qui vol agafar peix, ha de ficar el cul a l'aigua; qui vol peix, que es banyi es cul (Men), qui peix vol menjar, es cul s'ha de banyar o de sa bossa li ha de costar (Mall), qui no s'arrisca, no pisca; qui no s'aventura, no passa la mar; qui no sembra, no cull |
A
-Són unes oposicions molt fortes. B -Home, ja està bé: qui vulgui peix, que es mulli el cul. 

quien va a Sevilla pierde su silla **

A -Jo era aquí assegut. B -Em sap greu, però qui s'aixeca ja no seu (o al lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu -Val-; no quien va a Sevilla pierde su silla).


quietud i que duri!

Expressa un desig de calma, de silenci o d’absència de moviment (Bar). |
tranquil·litat i que duri!, tranquil·litat i bons aliments!, volem pau! |
A -Després de l’aldarull assembleari, com està l’aula? B -En quietud, i que duri!
Mainada! Volem quietud, i que duri; entesos?


quin (+ nom)

S'usa en frases exclamatives. En posem uns quants exemples. |

Quin carro! (una persona que no es pot moure, Ca)
Quin esquilet, en Claudi!, sempre fa negocis bruts, vés-hi amb compte: en val quatre i te'n fa pagar vuit
(Ca).
Quin guardià que teniu!
(un gos poruc).
Aquesta reforma duu molts canvis, quin tripijoc!
(Am)
Quina diada de calor!
(Ca)
Quina flor de mainada!
(molts i bonics)
Quina gràcia que m'ha fet!

Quina merdeta, aquest despertador!
(avui no ha tocat, Am)
Quina moixó, avui!, no hi ha ningú
(Am).
Quina mortaldat, ho veus tot fred, no hi ha ningú enlloc
(manca ambient, Ca).
Quina pelussera que tens al pit!

Quines arpes!, toca una cosa i la trenca!
-Ca- (o quines grapes!; quina poca traça)
Quines borratxeries que en paguen, de les cases, ara!
(o borratxades; preus exagerats).
Quines facècies!
(quines peripècies, quines aventures, quin cas; Ca)
Quines pretensions, voler un pavelló en un poble petit!

Quines exclamacions, quan es despertava!
(un malalt, es queixava, Ca)
Quines franqueses!
(fa un pet en públic).
Quins acudits, fer un càmping en aquest poble!
(no sembla un bon lloc, Ca)
Quina planxa que vaig fer!


quin (+ nom) de

Exclamació de descontentament. |

quin (+ nom) tan, que n'és de |
Quin avorriment d'horari!
(o quin horari tan avorrit!).

Quin desastre de dia!

Quina merda de pèsols!
quin (+ nom) s'ha perdut!

quin (+ nom) es va perdre!

auries estat un bon (+ nom). Se sol dir de broma (Am). |

quin (+ nom) es va perdre!, tu hauries servit per (+ nom), quin (+ nom) no hi ha! (Ca) |
Quin polític s'ha perdut, en tu!
(posa moltes lleis).
Quin edifici no hi ha, a la plaça!
(un de molt alt)
Quin predicador es va perdre
(o aquest s'ha perdut per predicador; es diu d'un que enraona molt).

quin (+ nom) tan cèlebre

Hom ho diu de quelcom molt exagerat (Am-Ca). |

quin (+ nom) tan etern!, estic molt (+ nom) |
Quin avorriment tan cèlebre!

Quina pudor tan cèlebre, aquestes clavegueres!

Quina trompada tan cèlebre!
(una caiguda molt forta)

Quin cuinar tan etern!, no parem.

Quin patir tan etern!
(una pel·lícula de por).

Quina angúnia tan cèlebre!
(quin patiment)
  

quin alè!

Es diu, en un sentit d'alleujament, després d'haver passat un moment d'intranquil·litat o d'angoixa (Mall) |

quina sort!, quin alegria!, tanta sort! (Mall) |
A la fi has arribat, Jaume: quin alè!

quin 'corte'! *

A -El meu pare ha comprat una moto. B -Nena: treballar has de fer! A -Quin moc! (o quin miquels, quin rebuf! (no quin 'corte'!)

quin és el seu nom? *

Saps com em diuen?
Com et dius?
(o com et diuen? -Val-Mall-, com vos diuen? -Val-, què noms? -Mall-; millor que quin és el seu nom?, quin és el teu nom?)

Com li diuen, a ell?

nota: A Palma es diu "què noms?" i, a molts de pobles de Mallorca, "què et diuen?"

quin fajol tan primerenc!

Hom ho diu d'una cosa que s'esdevé més aviat del que és habitual (Am). |

sí que hi ha pressa!, acabeu la paciència molt aviat! |
A -
Aquest as el fallo. B -Quin fajol tan primerenc! (és la primera jugada)

quin filicomís!

Es diu d'un afer molt enredat, que s’allarga excessivament (Men). |
quins maldecaps!, quin trencaclosques! |
Quin filicomís per demanar aquesta beca!
Quin filicomís per demanar la subvenció per fer la façana!
 

quin llamp de (+ nom)!

Hom ho diu d'una cosa molt grossa (Bescanó-Am). |

quin rellamp de! (Ca), que n'és de gros!, quin ventall de! (coses planes) |
Quin llamp de coet!

Quin llamp d'arbre!

Quin llamp de clau!

Quin rellamp de cotxe!

Mira quin llamp de cap, aquest gos!

Quin llamp de número!
(de moltes xifres).

Quin ventall de dits, aquest home!
(mà ampla)


quin mal és?

Se sol dir de quelcom que és criticat injustament, segons el parer de qui parla. |

això no és cap mal, quin mal hi ha?, quin mal fa? |
Quin mal és ballar?

Quin mal fan, per cantar?

Quin mal hi ha a anar a cacera?

A -
No es vol afaitar, el meu home. B -I quin mal és? (= no l'atabalis)

Pots anar a dormir al pis de dalt.
Quin mal és? (= no és cap mal)

Quin mal fa això, aquí? (= quina nosa fa?; li ha tret)

C -La mare no deixa entrar el gos. D -Quin mal li fa?

E -Quin mal us havia fet, aquest grill, per matar-lo? B –A la nit no em deixen dormir.

quin mal hi mereix?

Ho diu qui rep les conseqüències dels fets d'un altre. |

quina culpa hi té?, per què m'ho fa pagar a mi?, què he fet? |
Aquella dona e
ns fa mala cara. Quin mal hi mereixem nosaltres? (les nenes són renyides i, la mare de l'altra, m'ho fa pagar a mi).

Tota aquesta gent que afusellen a la guerra, quin mal hi mereixen?


quin mal pateixes per (+ verb)?

Ho pots fer bé i sense gaire esforç, per tant no en queixis. |

no patiràs pas tant, ja ho pots fer, és una feina normal |
A
-Hauries d'anar a llençar les escombraries. B -Home! A -Quin mal pateixes per anar-hi?


quin món de mones!

Hom ho diu de les coses que no tenen lògica. |

això és absurd, això no té solta ni volta, això no té cap ni peus |
A -Ara que estàvem bé, ara se'ns moren les vaques. B -Quin mon de mones!


quin parell per tirar un carro

Hom ho diu de dues persones molts semblants, que es podrien apariar. Se sol usar en frases pejoratives. |

ja són dos de bons!, ja fan un bon parell, quin parell!, bon parell per tirar un rascle! (Empordà, DCVB) |
Quin parell per tirar un carro!
(dos ganduls; el carro no tiraria).

Quin parell per tirar un carro!
(són dos beneits).

A -
Aquest parell podrien entrar a l'ajuntament. B -Quin parell per tirar un carro! (si l'un és curt, l'altre encara n'és més).


quin remei! * ?

A -Treballaràs demà? B -Què s'ha de fer! (o què toca fer!, no hi ha pas cap més remei, què hi farem!, quin altre remei em queda!, què vols que faci! Quin remei tinc!; millor que quin remei!)

C –Ho planxaràs tu? D –Sí, com ho vols fer? (o per força, quin altre remei em queda!, ves quin remei!, què toca fer!; millor que quin remei!)
E
-Hi aniràs, al metge. F -Què s'ha de fer! (o què toca fer!, què vols fer!, com ho vols fer!, com ho he de fer!; millor que quin remei!).


quin sant ha baixat de l'altar?

Es diu per manifestar sorpresa (Am). |

quedo parat que, em deixes parat; si em punxen, no em troben sang |
Quin sant a baixat de l'altar, que avui
em vinguis a veure? (no ve mai)


quin sant us porta? (o et porta?)


Per què heu vingut? (Pallars). |

per quins set sous heu vingut?, per quin sant heu vingut?, com és que sou aquí? |

Quin sant vos porta per aquesta casa, Nofre?
-Històries-

quin temps aquell que na Pastora filava!

Es diu per a referir-se a un temps en què l'estat de les coses era molt millor o més perfecte (Mall). |
allò era vida! |

En aquella època tot era més senzill, més saludable; quin temps aquell que na pastora filava!


quin un! (i: quina una?)

Exclamació augmentativa. Sovint s'usa per parlar dels defectes d'algú o de les coses que passen. |

Quin un de tant refet! (un home gros).
Quin un, aquell!, no et faria pas cap favor.

Quina una, la Roser: només procura per ella!

Saps quina una me n'ha fet?: no m'ha volgut ensenyar la casa.

Mira quina una me'n passa: no em volen renovar el carnet de conduir.

Saps quina una ens n'ha passat?

Quin una en faràs avui?
(= quina)


quina arracada!

Hom ho diu d'una persona quan en té una mala opinió. També és diu d'una persona carregosa. |

quina peça!, quin pinta!, quin un!, quin element! quin malparit!; és carregós pesat, cançoner, enfadós |
Es va quedar diners de l'ajuntament, aquell. Quina arracada!

Quina arracada, en Quimet: quan t'arreplega no et deixa
(pesat).

Quin pinta, aquell!, pica la dona, roba...

nota: Sentim, en el mateix sentit, 'quina gaia hi ha allà!, a Ca. Ens diuen que una gaia és una aranya dolenta. No en sabem més
coses.


quina ceba li fa coure els ulls?

Se sol dir de qui es fica en assumptes dels altres (Mall). |
i a ell què li importa?, què n'ha de fer? |
Què n'ha de fer ell, d'aquest assumpte?; quina ceba li fa coure els ulls?
 

quina de! *

Quantes coses que es poden fer des del cel! -des de l'avió- (o que se'n poden fer, de coses!, si n'hi ha de coses per fer!; no quina de coses es poden fer!)

Quanta merda que hi ha! (o que merda que hi ha!; si n'hi ha, de merda!; no quina de merda! 

quina en farà

Allò que farà algú (Ca). |

les coses que farem, la farem (Mall) |
Sempre miren quina en faran, aquest mainada
(malifetes).

Parlem de quina en farem al vespre
–Josep Pla-.  


quina gana vols tenir?

Es diu a qui no pot tenir gana, perquè ja és tip o perquè està malalt. |
com vols tenir gana? |

Quina gana vols tenir, si fa mitja hora has pres un entrepà?

quina hora és?

Fórmula per demanar l'hora. |

quina hora tens?, quina hora tenim, quina hora toquen? (Gir-Mall), quina hora s'ha fet? (Mall) |
A
-Quina hora és? B -Són tres quarts d'una (o hi falta un quart per la una, Mall).
nota: Quan demanem 'té hora?',
traslladem 'rellotge' a 'hora' (metonímia): 'No tinc hora' equival a 'No tinc rellotge'.

quina hora és? falta un quart per més tard

Petita broma en forma de resposta que ve a significar que la dita pregunta no fa al cas o que no té importància (Mall) |
falten cinc minuts per ser més tard (Gir), (l'hora d’ahir a aquesta hora, l’hora de treballar Gir), hora de prendre, per qui no ha pres (Mall, DCVB) |

Aquell al·lot té el vici de demanar-me sovint “Quina hora és?” Jo, invariablement, li solc contestar sempre el mateix: “Falta un quart per més tard”.
 

quina manera de (+ verb)!

Exclamació de sorpresa o de desaprovació. |

això no es fa! |
Quina manera de xutar!
(en sap molt, o ho fa molt malament).

Quina manera de tractar la roba!
(la deixa arrugada).

Quina manera de perdre el temps, en questes reunions!

quina papereta! (o: quina 'papeleta')

Vegeu 'solucionar la papereta'


quina va ser la
meva sorpresa *

Quina sorpresa que vaig tenir en veure'l! (o vaig quedar parat!, vaig tindre la gran sorpresa, vaig restar ben parat; millor que quina va ser la meva sorpresa) -Punt-.


quines (+ nom) de fer! (o de dir!)

Ho diu qui s'estranya d'allò que fa un altre o li recrimina. |

això has de fer! -o de dir!-, això no es fa! -o no es diu!-; no passarà pas, això |
A -
Per quina lliçó comencem? B -Quines preguntes de fer! (per la primera)
Quines bestieses de fer, aquest nen!

No home, no: no ens abaixaran pas el sou. Quines bestieses de dir!


quines ànsies!

Hom ho diu quan algú té mandra, poc interès, no es mou, no fa allò que cal, etc. |

quina poca responsabilitat!, us ho agafeu molt bé, quin poc interès |
Quines ànsies!, les vuit i encara no s'ha presentat
(ens havíem de trobar a les set)
Quines ànsies aquests paletes!
(tenen mal aire; quines poques ganes de fer res).
M'havia de venir a cercar per anar a Siurana i no ha passat: ha tingut unes bones ànsies!

Quines ànsies, arribar tan tard i deixar la mainada sols!

Quines ànsies, el teu pare: són les onze i encara dorm!

Fa un quart que xerren al corredor i encara han de començar la classe. Quines ànsies!

Mira quines ànsies tinc: m'he llevat a les deu. 


quines creus!

Hom ho diu quan ha passat un fet molt negatiu. |

quin greu que em sap!, quin cas!, quina desgràcia! |
Ara ens volen embargar el pis. Quines creus!

Quines creus!, se'ns han mort dues vaques!

Ai, quines creus tan grosses!, obro l'armari i tot cau
(Ca)
Quina creu, aquest home!
(beu)
Quina creu, aquesta feina!
(és carregosa)

quines ganes!

Això que em proposen, o que diuen, no m'interessa o no cal que es faci |

de cap manera!, mai de la vida!, ni pensar-hi!, no en tinc pas ganes, no cal, no val la pena |
Jubilar-me i cobrar el 60%?, quines ganes!

A -
Et duré a casa i tornaré ací. B -Quines ganes! (no cal)
C -
Jo us vindré a buscar. D- Quines ganes!, ja baixaré amb en Joan.
Quines ganes de rentar gots!
(no val la pena tenint un rentaplats).
E -
L'ha cridada, la mestra? (a la mare). F -No. A -Quines ganes de remenar l'olla! (d'embolicar la troca, d'anar-hi a parlar; vol dir que no hi hauria d'anar; Am)
Si tu hi has d'anar, al pis, quines ganes d'endreçar la roba!

Si ho pots cobrar avui, quines ganes de tornar a venir.


quins collons!

Exclamació de protesta, de desacord. |

quins nassos!, quina barra!, quins collons que té sa moixa (Mall) |
Amb la crisi que tenim, s'han apujat el sou. Quins collons!

Com diem en la llengua pròpia del meu poble, quins collons que té sa moixa.


quin
s temps aquells! *

Te'n recordes de quan érem joves?, com ha canviat tot! (o que n'era de diferent d'ara!, quin temps tan divertit que va ser!, quins anys més bons!; millor que quins temps aquells!)

rabiós *

Connectem en directe (o totalment en directe; millor que en rabiós directe) -CR-.

És un tema de gran actualitat (o de màxima actualitat, de plena actualitat, que és al cor de l'actualitat, és el tema del dia; millor que de rabiosa actualitat).

racó de món


Dit d’un lloc allunyat, endarrerit o trist. |
cul de món, allà on brama la tonyina, allà on Crist perdé el barret, en l’últim racó, a la quinta forca |
Aquest poble és un racó de món, abans no hi havia ni carretera.

Ací no té faena, i se'n va a viure on brama la tonyina.

ragera de nas


Acció de rajar sovint el nas. |

mucositat, mucus, flegma, fleuma, molts mocs, moquita (Val) |
Estic refredat, i fa dos dies que tinc ragera de nas.

raig d'esperança

Una mica d’esperança. |
un pelet d’esperança, un peliu d’esperança, un bri | 

No ho tenim clar, però encara ens queda un raig d’esperança
.
nota: Pensem que per “raig” cal entendre un líquid que raja, no un feix de llum.


raig de

Gran quantitat de coses seguides. |

gran nombre, moltes, un seguit de, un fotral de; un ram d'aigua (Ca), un enfilall (Mall) |
La mula em fa fotre un raig de coses quan la ferràvem.

A
-Això t'ho pagarà bé, l'escola. B -Amb un raig de coces, m'ho pagaran! (un enfilall, a Mall)

Quin ram d'aigua que va baixar, ahir al vespre
(va ploure molt).


rajar-se **

A -Com que plou, no ha vingut. B -S'ha esporuguit (o s'ha acollonit, s'ha cagat a les calces, s'ha arronsat, s'ha fet enrere, s'ha donat, s'ha rendit, se n'ha desdit; no s'ha rajat).


raó *

Traspassem la botiga: adreceu-vos a tal lloc (o informeu-vos-en a, truqueu al número; no raó).

nota: Sí que és correcte 'raó social'.

raó de més per *

A -Aviat passarà una carretera pel camp. B -Doncs l'hem de vendre (o amb més motiu l'hem de vendre, més raó encara per; millor que raó de més per vendre'l).
A més a més, aquesta companyia té molts problemes, per tant, n'hem de prescindir
(o una raó més per prescindir-ne, encara amb més raó n'hem de prescindir; millor que raó de més per prescindir-ne).


raó de ser (o d'ésser)

Allò que justifica una cosa. | la raó, la justificació, l'objectiu, el fonament, el perquè; allò que dóna sentit, que explica, que justifica |
Els fills són la raó de ser de les parelles.


raó de pes

Raó important, decisiva. |
bon motiu, bona raó, bona causa |
Té una raó de pes per a no casar-se. Això que diu són raons de pes, no favades.


raó per la qual

Expressió, entre oracions, d’una conseqüència. |
per això, per aquest motiu |
Teníem fred, raó per la qual decidírem entrar dins la cova -CR-.


raons foradades

Expressió que s’usa per indicar que els motius o arguments que hom exposa són inconsistents o molt poc vàlids. |
excuses de mal pagador- o de pobre-, raons de peu de banc (Mall-Eiv), romanços, camàndules, cançons |
Parlant amb ell del tema t’adones que tot són raons foradades i excuses de mal pagador. Acumula arguments que, per a mi, són només raons foradades.


raons tindrà *

A -En Jofre no juga gaire; no s'hi val! B -Per alguna cosa ho fa, l'entrenador, de deixar-lo de suplent (o per quelcom l'hi té, deu tenir raons per no fer-lo jugar; no raons tindrà l'entrenador per tenir-lo a la banqueta).  

ràpid *

Com que és jove, n'ha après ràpidament... (o molt de pressa; no ha après ràpid) -Punt-.
nota: L'a
djectiu 'ràpid', només acompanya substantius, no verbs.


rares vegades

Molt poques vegades. |
rarament, ben poques voltes, de cent en celis |
Hi plou rares vegades.

nota: No és correcte “rara vegada”.


ras i curt!

Dit d'una manera clara, sense subterfugis (Bar). |
categòricament, concloentment, sense embuts, clar i llampant; en definitiva, resumint |
Ras i curt: no conec res millor
-Avui-.
Li va dir ras i curt.

rascar i menjar, tot és començar (o gratar)

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar (Val-Mall). |
hi ha coses que, si es comencen, no es poden deixar; les cireres són com els petons: com més en fas, més en vols (Camprodon) |

Amb la cacera i una bona companya… ben bé es podia arribar al quart porró… Bé fan en dir que el rascar i el menjar, tot és començar
-Séquies-.
  

'rasgar-se' les vestidures *

Vegeu 'esquinçar-se les vestidures'


raspall de dents *

Recordem que la forma genuïna és 'raspallet' de dents.


rastre benèfic *

Hem organitzat un mercat benèfic (o un encant benèfic -si venen a qui en dóna més-; no un rastre benèfic).


rat penat

Aquesta denominació està fent desaparèixer les altres. Convé no perdre la nostra riquesa (Val). |

ratapinyada (Ca), ratapanera (Cat Nord), muricec, rata penada -o ratapenada-, moceguello (Vall d'Albaida) |
Les ratapinyades s'han ficat en una esquerda de l'eixida.


rata de biblioteca

Persona que sempre llegeix, investiga o viu entre llibres. |
erudit, estudiós, aranya de biblioteca |
Ets ben bé una rata de biblioteca, tu! Et passes la vida entre llibres. 


rata de claveguera *

Ets un miserable! (o ets menyspreable, roí, malparit, vil, infame, abjecte, molt baix; millor que ets una rata de claveguera) -TV3-.

nota: Creiem que aquest insult és un calc del castellà.

ratllar (+ nom) *

Avui ho han fet molt bé (o han excel·lit, brillat; han jugat collonudament, divinament, d'allò més bé; han volat molt amunt -Val-; no han ratllat a gran altura) -TV3-.
Avui ho han fet molt bé
(o han excel·lit, brillat; han jugat collonudament, divinament, d'allò més bé; han volat molt amunt -Val-; no han ratllat a gran altura, han ratllat la perfecció) -TV3-.
La seva actitud voreja el ridícul (o s'acosta al, raneja el, frega el; no ratlla el ridícul).


real com la vida mateixa *

No en dubteu: és ben veritat (o és cert del tot, autèntic, verídic, real, segur, tangible; millor que real com la vida mateixa). Un programa de coses que passen de veritat (o de coses de la vida, de temes reals, de temes que semblen reals; millor que real com la vida mateixa).


reality show **

No m'agraden gaire els xous d'impacte (o els programes de la vida; no els reality shows).
nota: Veiem “xou d'impacte” al TERMCAT.


rebaixar el llistó (o abaixar)

Fer més fàcil quelcom. |
abaixar el nivell, aplanar, simplificar |
Girona vol limitar l'alumnat per no abaixar el llistó
-Avui-.
 

rebentar (una cosa)

Fer una crítica destructiva d'una obra; fer anar malament (Bar). |

fer una mala crítica, deixar com un drap brut, malparlar de; malmetre |
Ell només volia rebentar la meva comèdia.
Quan has tirat copes, m'has rebentat la calaixera
(m'has fet malbé el joc, Am).

rebentar preus

Vendre molt barat, de manera que perjudica altres comerciants (Gir-Bar). |
esclafir el mercat, esclafir els preus, fer grans rebaixes |
Venent-ho així, els xinesos rebentaran el mercat.
Amb les protestes, els llauradors esclafiran els preus
.


rebentar-se de riure


Riure molt, sense control. |
fer-se un fart de riure, afogar-se de riure (Gir), aixafar-se de riure,
caragolar-se de riure, partir-se de riure (DIEC), (anar a bacs, encanar-se de riure Val) |
Només que obri la boca, ja em rebento de riure
.
Quina pel·lícula! Anàvem a bacs!
Pareu, pareu, que m'encanaré.

S'aixafen de riure
– Mall, cançó-
Es partia de riure -TV3-.

reblar el clau


Insistir en algun tema, per deixar-lo ben clar, per reforçar un argument o per donar proves a fi que no hi hagi cap dubte (Bar). |
tirar llenya al foc, burxar, amaçar, tornar a la mateixa |
El periodista va reblar el clau quan li preguntà si pensava dimitir -Bar-.
  

rebolcar (el vent)

Tocar el vent en una paret i recular amb força (Ca). |

fer remolí |
Aquí el vent rebolca, anit ha tombat un contenidor.

El vent rebolca allà i ve cap aquí
(toca la paret de davant i recula).


rebolcar-se de riure *

Quan hi és ell ens trenquem de riure (o ens rebentem de riure, ens cargolem, ens pixem, ens afoguem; riem per les butxaques; millor que ens rebolquem de riure).

rebotar-se

Vegeu 'tenir un rebot'


rebotir d'un cantó a l'altre (o d'un lloc)

Fer anar d’un lloc a un altre, a causa d’una confusió, d'una mala informació o per manca de pròpia voluntat. |
fer anar d'Herodes a Pilat, fer anar com cagalló per séquia. |
Volia pagar la contribució i em rebotien d’un cantó a l'altre (d'una finestreta a l’altra).
No em trobaven el rellotge i em rebotien de la botiga al taller i del taller a la botiga
(els d'un lloc em deien que era a l'altre).
Com que no sabem què cal fer, anem com cagalló per séquia.

rebre amb els braços oberts

Ésser molt ben rebut en un lloc. |
rebre com a un de la família, rebre amicalment |
Sempre que els visito em reben amb els braços oberts
.
   

rebre de l'ala

Anar malament en qualsevol aspecte (Ca). |

haver rebut, anar a mal borràs, anar malament, anar pel mal camí, tenir dificultats, decaure, anar cada vegada pitjor, estar malalt |
Sempre el veia al bar
fent tapes i ara no l'hi veig mai, deu haver rebut de l'ala (deu estar malalt).

Venien a ballar i ja no vénen: ja han rebut de l'ala!
(una parella de jubilats).

Ara vaig malament, no cobreixo el pressupost: he rebut de l'ala.

Aquest préssec ha rebut de l'ala
(es podreix).

rebre més llenya que un ase de moliner (o de sínia)

Rebre atupades molt sovint (Mall). |

rebre del carpó, rebre molt, rebre moltes garrotades (Mall) |

Fins als dotze anys, vaig rebre més llenya que un ase de moliner. Com que tenia coll avall que a casa no m'estimaven, i no em miraven de cara mai, vaig créixer amb la convicció de ser un pària -Males companyies-.


rebre qui mal no mereix


Pagar, un innocent, una malifeta (Am). |

rebre qui menys culpa té, pagar justos per pecadors |

Quan hi ha revoltes, sovint rep qui mal no mereix.

A
-Acabada la guerra van afusellar aquell pobre noi de divuit anys. B -Sí, els altres van fugir i va rebre qui menys culpa tenia.
Sempre rep qui culpa no hi mereix (o qui mal no hi mereix).

rebre tots els pals (o un pal) *


Els àrbitres ens perjudiquen; sempre paguem la festa nosaltres!
(o ens la carreguem, ens carreguen els neulers, som els més perjudicats, rebem totes les plantofades, rebem totes les garrotades, paguem la festa, en patim les conseqüències, rebrem del carpó -Bar-; no rebem tots els pals).

recaure sobre les espatlles (d'algú) *

La responsabilitat és d'ells
(o recau sobre ells, cau sobre les seves espatles (DCVB-Ca), duen la responsabilitat a l'esquena -DCVB-; millor que recau sobre les seves espatlles) -CR-.

recent (+ participi) *

El mot “recent” és un adjectiu, però s'usa ara adverbialment per imitació del castellà. No tenim res a dir del primer us, però ens sembla que cal bandejar el segon.
1 Frase correcta:
Parlarem d'un fet recent
2 Recent no pot acompanyar un participi. Cal dir:
el nouvingut (no el recent arribat) els noucasats (o els casats de poc, els nuvis, els casats de fresc, els casats de nou, els acabats de casar, els casats novells, els casats novençans; no els recents casats)
acabat d'afaitar (no recent afaitat), flors acabades d'obrir (no recent obertes), acaba d'arribar (no està recent arribat) , acabat de coure (o cuit de poc; no recent cuit) , un associació acabada de crear (no recent creada), un rètol pintat de nou (o acabat de pintar, pintat de fresc; no recent pintat), un nounat (o un nadó, un nascut de poc, un nen -o nena- acabat de néixer, que fa poc que ha nascut; no un recent nascut)
.  

receptar o prendre és molt diferent

No costa gaire donar consells i opinions quan, qui ho fa, no és l'afectat d'un problema (Ca-Val). |

receptar no costa gaire; els consells, amb bitllets de mil pessetes! (Val), no és igual receptar que prendre sa medicina (Mall) |
A
-Això no serà res: opera't i ja m'ho sabràs dir. B -Receptar o prendre és molt diferent (m'operaran a mi, no a tu).
Els consells, amb bitllets de mil pessetes!
-o amb 50 euros- (volent dir que és fàcil aconsellar, però que s'ha de fer amb fets).  

reclamar com a seu

Dir, algú, que una cosa és seva, i voler-la. |

reclamar, reclamar per a si, demanar, exigir, reivindicar |
Dinamarca
reclama com a seus aquests terrenys.


recollir el guant *

El president ha acceptat el desafiament i vindrà a explicar la seva gestió (o ha respost a la nostra crítica, ha reaccionat; millor que ha recollit el guant).

nota: Trobem 'recollir el guant' al GDLC.

recordar-se de l'any de les trompetes

Recordar-se de temps millors (Men). |
recordar els anys bons, recordar els bons temps |

La vida és dura per a mi, però encara me'n recordo de l'any de les trompetes.


recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona

No preveure els perills, no actuar fins que es presenta un problema (Gir-Bar-Mall). |

no recordar-se de Santa Bàrbara fins que trona (DCVB), no ésser previsor |
A -
Ara corren a comprar estufes, perquè fa fred. B -Que no ho saben que al novembre ja fa fred? Només és recorden de Santa Bàrbara quan trona. 

records a (+ nom de persona)

Salutació a una persona que és lluny, que es fa arribar per una tercera persona. |

salutacions a, expressions a (Gir-Val) |
A -
Records a la tia. B -Compliré (o seran donats, gràcies, igualment, de part teva).

recrear la vista

Mirar coses boniques. |

recrear els ulls, donar menjar als ulls (Ca-Am), donar pa a la vista (Am), mirar noies, adelitar la vista |
A mi m'agrada, recrear la vista
(veure passar noies maques).  

rectificar és de savis

No s'ha de ser tossut. |

rectificar és de llestos (Am), ens hem de saber esmenar, no hem de ser mesells; d'homes és error, de bèsties perseverar -o no esmenar-, l'home vell muda el consell |
A
-Ara votes el PFF? B -Sí, noi, rectificar és de savis.
C
-Hem de rectificar, perquè gastem massa. D -És clar: els cèntims no costen gaire de gastar; ara, recollir-los, ja costa més (no s'han de llençar, Am).

recurs del 'pataleig' **
 

A -En Saldoni diu que han perdut per culpa de l'àrbitre. B -Això són excuses de mal pagador (o això són excuses de pobre, això és una rebequeria -Gir-Val-, això és una marraneria -o marranada-, és una enrabiada, és una rabiola; això és destralejar -Val; no això és el recurs al 'pataleig').  

reduir a la mínima expressió

Fer més petit; ésser molt petit. |

empetitir, disminuir; ésser petit, mínim, minúscul |
Les ciutats es redueixen a la mínima expressió, a l’edat mitjana
–Temps-
nota: Expressió que ens arriba del camp matemàtic.


reduir-se a

Els meus problemes no s'acaben pas aquí (o de maldecaps, en tinc d'altres; encara en fan patir altres coses, encara tinc més complicacions; millor que els meus problemes no es redueixen a això) -TV3-.

referir-se a que *

Jo em refereixo que, de vegades, és millor no cridar, amb el jovent (o jo vull dir, a mi em sembla que; no jo em refereixo a que).

Jo em refereixo que ella no s’hi ha pas ajuntat per esgarrapar, perquè sempre es paga ella les seves coses -per aprofitar-se’n- (o a mi em sembla, jo vull dir; no jo em refereixo a que).
nota: Les preposicions a, amb, de i en se suprimeixen davant de la conjunció que.


refotre

Expressió que denota sorpresa, alegria, etc (Men-Mall). |
carall, caram |
Refotre! -va dir en Joan-, jo hi tenc dues pessetes
(de la grossa de Nadal) -Fets-. 

refregar pels nassos (o refregar per la boca) *

Jo no hi vaig anar, i ara m'ho retreuen (o m'ho tiren a la cara, m'ho claven per la cara, m'ho foten a la cara, m'ho freguen pels morros, m'ho freguen pels bigotis -GDLC-; no m'ho refreguen pels nassos, per la boca).


refrescar la memòria

Ajudar a recordar. |

fer present, fer pensar, fer avinent |
Si no ve, li hauré de refrescar la memòria.

A -
Has d'anar a veure la tia. B -Fas bé de refrescar-me la memòria, sempre em reclama perquè no hi vaig mai.

regal enverinat

Proposta perillosa. |

regal amb trampa, arma de dos talls, tema arriscat |
Aquest oferiment és un regal enverinat.

nota: 'Regal enverinat' es diu en molts idiomes.


regalar les orelles *

No el pogueren convèncer afalagant-lo amb floretes d’honor a la pàtria (o afalagant-li l'orella, adulant-lo, amanyagant-lo, ballant-li els nans -nanos-, ballant-li l'aigua als ulls; no regalant-li les orelles amb floretes) –La cara oculta de la lluna-.

regalar-se de

Fer una acció que resulta molt agradable. |

fruir, adelitar-se, xalar, delectar-se; donar plaer, ésser un llit de roses |
Et regales de beure, quan tens set
(trobes el beure bo).

Em regali de parlar català
-Arrels-.

La vida no és un llit de roses
(no és fàcil) -TV3-.

nota: Vegeu també 'regalar-se', al Volum 1.


reganyar (una part del cos)

Deixar veure una part del cos que normalment es té coberta. |

ensenyar, mostrar |
Aquella dona va curta i, quan s'ajoca per collir tòries, reganya el cul
(li veus les calces).
nota: Vegeu també 'reganyar', al Volum 1.
 

'regat' curt *

És un polític que se sap sortir molt bé de de les picabaralles (o dels debats, de les discussions, dels embats, de les escomeses, que se sap treure les puces de sobre; no que se surt molt bé en el 'regat' curt; millor que 'en distàncies curtes).


Reina santa!

Denota sorpresa, admiració (al·lusió a la Mare de Déu, Bar). |

Mare de Déu!, valga'm Déu!, Maria santíssima! (Ca), Reina santíssima! |
Reina santa!, quina quantitat de gent.


rellotge en mà

Hom ho diu d'un espai de temps exacte. |

clavat, mirant el rellotge |
Per arribar a la font hi ha mitja hora, rellotge en mà.


remenar els pebrots (o tocar els pebrots)

1 Amoïnar (Ca). |

tocar els ous, els collons, els rosaris |
Quan treballava a la fàbrica, l'encarregat sempre venia a remenar-me els pebrots.

2 Hom ho diu a qui engega a dida. |

vés a pastar fang!
(Mall), vés a passejar diaris!, vés a fer punyetes! toca'm els rosaris!, no ho faré pas! |

A -
Ara m'hauries d'anar a comprar el diari. B -Remena'm els pebrots!

C
-Ara passa-m'ho en net. D -Remena'm els collons!


remenar l'api

Ballar, dues persones, molt acostades (Ca). |

arrambar, arramblar, tocar calent |
Ara anirem una estona a remenar l'àpit.

nota: Sentim 'àpit' 


remenar la cua

Anar, algú, a molts llocs a fi que el vegin, per quedar bé o per afalagar els poderosos (Am-Bar-Mall).|

fer-se veure, voler ser un mateix, voler figurar, ficar-se pels llocs, intervenir en un assumpte, agradar que el vegin, afalagar; tafanejar |
A
-Ara s'ha fet de l'Associació de Pares. B -Li agrada molt de remenar la cua.

Ja li agrada de remenar la cua!
(tenir càrrecs, figurar, ficar-se pels llocs).

nota: Segons Josep Espunyes 'moure la cua' no és una bona solució.


remenar les cireres

Ésser ficat en un lloc i tenir-ne el control (Gir-Bar). |

administrar diners, manar, decidir, fer i desfer, tallar el bacallà, ésser l'amo del ball, remenar l'olla (Am), tenir el poder, portar la batuta |
S'hi ha ficat per remenar les cireres.

Sempre li ha agradat de remenar les cireres.

A -
Ha guanyat el PTCD. B -Ara quatre anys més remenant l'olla! 

remoure cel i terra

Fer moltes passes per aconseguir quelcom (Gir-Bar-Val). |

fer-ho tot per, escarrassar-se per, desviure's per, fer mans i mànigues per, esgotar totes les possibilitats per, remoure Roma i Santa Maria (Tresponts) |
He hagut de remoure cel i terra per trobar-ne
-TV3-.
Ho ha fet tot per poder entra al banc.

Els pares s'apressaren a suplir les mancances del fill i remogueren Roma i Santa Maria fins arribar a Guimerà -Vents de port-.


rendir-se a l'evidència
 

Haver d'admetre, algú, que les coses són d'una manera diferent de com ell les pensa. | 
admetre, acceptar, reconèixer | 

T'has de rendir a l'evidència -TV3-.

renegar com un oriol

Dir molts renecs (Ca). | 
renegar com un carreter (Am-Bar-Val), renegar com un carreter vell (Ca), flastomar molt, renegar molt, renegar ferros i claus (Am),
flastomar com un carreter (Mall) |
L'avi renegava com un oriol: cada paraula, tres renecs.

Aquest noi renega com un carreter vell.

Quan està empipat, renega ferros i claus.

renegar de

Rebutjar quelcom que es defensava. |
renunciar, abandonar, desdir-se de, saber greu, no acceptar, no reconèixer |
Ell renega del seu passar comunista.
Jo renego d'haver passar tants anys a la vinya
(Ca).
Cada cop són més els que reneguen de les curses de bous -
Punt-.

reguard de la cara

Les faccions de la cara (Ca). | 
fisonomia, fesomia, carura, caràcter (Val), semblances de la cara |
Eh que és el teu noi? Ho conec amb el reguard de la cara.
nota: Reguardar, segons el DCVB, significa mirar, observar, considerar, en català antic. Creiem que 'reguard de la cara' és una solució bona.
Sentim 'regard' a Ca, probablement per influència del francès. En francès 'regarder' vol dir mirar.

remenar la merda

Parlar de coses negatives ja passades. | 
tornar a discutir |
Jo ja t'he contestat; ara, si vols anar remenant la merda, tu mateix (Am).La merda, com més es remena, més put (Gir-Mall).

rendir comptes *

Algun dia haureu de retre comptes dels vostres actes (o donar compte; millor que rendir comptes).

nota: El DIEC accepta 'rendició de comptes' al costat de 'retiment de comptes'.
Alguns autors admeten 'rendir comptes'. És millor dir 'retre'.

renovar-se o morir

Les botigues de moda s'han de posar al dia o plegar (o si no es modernitzen no tenen vida, s'han d'actualitzar, s'han d'anar reformant; millor que les botigues de moda, renovar-se o morir).

nota: Creiem que 'renovar-se o morir' és una expressió ben formada, però que es diu per influència del castellà. Són millors les alternatives. La trobem al DNV.

rentar el cervell (i: rentada -o rentat- de cervell)

Repetir insistentment una idea a algú fins que l'accepta. |

llevar el cervell (Val), fer canviar de pensament, persuadir, atabalar, no dir res més |

A -Com ho han fet, a l'Estat Francès, per aconseguir que occitans i bretons abandonin les seves llengües? B -Mira, amb la llei de la força i amb segles de rentades de cervell.

No saps pas dir res més! (a un que repeteix)

No saben pas dir res més: tot el dia parlen de futbol.


rentar la cara (o llavar)

1 Fer elogis interessats a algú per obtenir-ne un benefici (Val-Mall). |
alabar exageradament, adular, ensabonar, llepar, afalagar, passar la mà per l’esquena, (raspallar, amanyagar Gir), (fer l'aleta, alçar la tafarra, fer el cul gros Val), (fer la bona, fer sa cabellera, fer-li sa clenxa Mall) |
A-Sou tan intel·ligents i tan atents! B -Fotre, quina rentada de cara!
Si vols entrar a treballar al banc hauràs de llavar la cara a més d'un.
 
Pegar-li una pallissa (Bar). |
fer una cara nova, inflar els morros, tocar el crostó, atupar |

Quan el trobi, li rentaré la cara.
 

rentar la cara *

Hem de fer la cara a aquesta façana (o hem de polir aquest façana, hem de pintar, hem d'endreçar, hem de fer nova; millor que hem de rentar-li la cara).


rentar la imatge (i: rentar-se la cara)

Fer quelcom, algú, a fi que els altres tinguin una opinió millor d'ell o del que fa. |

llavar la imatge (Val), quedar bé |
Hem de rentar la nostra imatge
(hem de guanyar; perden molt sovint).

La mesura –deixar passar cent manifestants- es fa perquè el país es pugui rentar una mica la cara. 

rentar-se el cabell *

Diuen que rentar-se el cap cada dia no és bo (o rentar-se els cabells; no rentar-se el cabell).

nota: A València, rentar és sense sabó; diem llavar-se els cabells o el cap. Rentar és esbandir, fer passar l'aigua només, sovint per eliminar-ne el sabó. Si són plats diem escurar.

rentar-se'n les mans

No voler ser responsable d'una cosa. |

desentendre's de, fer com Pilat, no voler saber-ne res, defugir tota responsabilitat, arronsar-se d'espatlles (Val) |
Si la feina no s'acaba, jo me'n rento les mans.


repartir llenya

Donar cops. |

fotre llenya (Ca-Am), repartir hòsties, picar, ventar cops, tustar, atupar, repartir branca (Mall), apallissar, pegar colps (Val) |
La defensa del Santa Maria del Camí va repartir llenya a tort i a dret
-Temps-.

Vaig veure els grisos reparti
r branca tant als al·lots com a les al·lotes -Mirall-.


repartit, esquifit

Ho diuen les persones que no són partidàries de repartir les herències (Ca). |

la propietat no s'ha de dividir; si hi molta gent a repartir, et queda poc |
A
-Deixarem un camp a cada fill. B -Repartit, esquifit.


repetides vegades *

N'haurem de parlar moltes vegades (o nombroses vegades, un munt de vegades, repetidament; millor que repetides vegades).

reprendre el fil

Tornar a agafar la conversa després d'un tall. |

seguir el fil, continuar la conversa, reprendre el discurs |
El ministre reprèn el fil de la conversa
-TV3-.


res

1 Expressió que indica que no cal parlar més d'una cosa, que no val la pena, que és així. |

ha anat així, és així, no en facis cas, què li vols dir? |
A -
Com és que el teu noi ha canviat de carrera? B -Res, la dona li ha emplenat el cap!

C –
Nena, ja ho farem un altre dia. B –De nena, res! (s'ofèn)

E -
Jo hi vaig de bona fe i ell no em creu (li recomano una televisió petita i la compra grossa, perquè es pensa que l'enganyo). B -Res!

Res de senyor, digueu-me de tu.

2 Cap cosa, cap cosa bona. |

res de bo, res de nou; no pot anar bé |

No en sortirà res de bo d'això
-TV3-.

A
-Què fan aquelles? B -Res de bo!

No hi aprendran res de bo, mirant la televisió.

No hi ha res de nou, avui.

No feia res de particular, ara
(= feina una cosa sense cap interès)

C -Encara pot ploure. B -No seria res d'estrany (o res d'estrany -Ca-, és probable).

Res no fa pensar que vulguin deixar el poder
-TV3-.
 
No vam menjar res de particular i va ser molt car.

res de *

No bufarà gens la tramuntana (o gota -Gir-Val-; no no bufarà res de tramuntana) –CI-
nota: 'Res' vol dir 'cap cosa'. Els noms incomptables han de portar gens, no cap: gens de por, gens d’interès, gens de pressa…

res de palla, tot és gra!

Vol dir que una cosa no te res flac, que tot és molt bo (Men). |
tot és aprofitable |
A les seves classes res de palla, tot és gra!


res de res

Cap cosa (Gir-Mall). |
cap, ni un; cap, ni un;
absolutament res, ben res |
De reformes, res de res -Temps-.  

res més 

1 Cap altra cosa. |

només hi ha, només tenim |
No tenen pas res més que gitanos, per collir raïms.

Res més tindrem que temps, quan ens jubilem.

2 A mi m'agradaria que això passés (Am). |

ja m'agradaria que, ja ho voldria |

Res més voldria que tu aprovessis, no em sap cap greu.

Res més voldria que vinguessis, però estàs malalta
(no pot ser).

No podem pas sortir; res més voldria, jo, però plou.
  

res més
(+ adjectiu) que (o: res millor que)

Això és fàcil de fer. |

és ben fàcil, no costa gaire; el millor remei és, no hi ha res com, la millor cosa que es pot fer és |
Si hi voleu participar,
no hi ha res més fàcil que trucar al... (o res més fàcil que trucar).

No hi ha res més fàcil que
agafar l'ascensor, per pujar al pis
(o res més fàcil que).

Per estar prim no hi res millor que menjar poc
(o res millor que).

nota: Pensem que són més bones les formes que comencem amb 'no hi ha'.


res més hi ha que (
o: res més no hi ha que)

Hom ho diu quan, d'una cosa, n'hi ha una gran quantitat (Am). |

no hi ha res més que (Ca), només hi ha que (Gir-Val), n'és ple de, n'hi ha molts |
A
-Em pots posar xampinyons? B -Sí, dona, res més hi ha que xampinyons.

Res més no hi ha que sardanes, en aquesta plaça
(en fan sovint).

Només hi ha que festes, aquest curs.

Res més hi ha que noies!, ja en trobaràs una altra
(ho diuen a un separat).

Res més tenen que programes
(ja en pots agafar un).

C -
S'enfadarà si agafo un capsa? D -No, res mes hi ha! 


res més ni menys que *

Als Ventrebruts els ha sortit un competidor: ni més ni menys que en Pep de l'Armentera (o ja us ho diré, és en; ni més ni pus que en; no res més ni menys que en) -CR-.


res ni ningú

Cap cosa. |

ningú, per res, per ningú |
No m'aturarà ningú
(o no m'aturaré per res, no m'aturarà res, no m'aturarà res ni ningú).

Jo no callo per ningú
(o a mi no em fa callar ningú, no em fa callar res ni ningú) -TV3-.

nota: Construcció ben feta que sembla un calc del castellà. No us la recomanem.


res pus

Cap altra cosa (Mall). |
res més, res altre (Mall) |
No va voler sebre res pus d’aquella família. 

reservar-se l'opinió

No voler dir, algú, allò que pensa (Gir-Val). |

callar, no dir, frenar la llengua, no piular, no voler fer cap comentari |
A
-Què en penses d'això? B -Em reservo l'opinió.


resistir-se a

Oposar-se a fer quelcom. |

costar de, ésser tossut per, no voler fer |
Sempre m'he resistit a creure-ho
(o això em costa de creure) -CR-.

Em resisteixo a escriure-ho
-Avui-.

Aquell home es resisteix a vendre
(o és tossut per vendre, no vol vendre mai).


respecte a (i: respecte de)

Amb referència a això que es parla. |

pel que fa a, comparat amb, a propòsit de, respecte d'això, quant a, referent a, sobre això, en aquest sentit |
Ha perdut pes respecte d'ahir.

Respecte a l'etapa d'avui, podem dir que...
-Avui-.


respirar (una cosa)

Saber-se, una cosa reservada. |

conèixer-se |
Això ha respirat per en Carles
(ell ho ha dit).

nota: Vegeu també 'respirar', al Volum 1.


respirar tranquil

Recobrar la tranquil·litat (Gir-Val). |

respirar, trobar el repòs, trobar la pau, plegar de patir |
Fins que no hem creuat la meta, no he respirat tranquil
-Avui-.


respondre al nom de *

Una jove que es diu Samantha (o que s'anomena, coneguda amb el nom de, que té per nom, que nom; no que respon al nom de).


respondre de

Assegurar que una persona o una cosa són de confiança. |

donar garantia de, garantir, mostrar seguretat, donar la cara per |
El pare és treballador, però del fill no en responc.

Si em torna a insultar, no en responc
(no sé si em podré aguantar).


resulta que

Passa això que us diré. |

passa que, s'escau que |
No ho podem fer demà, perquè resulta que demà vindran els meus nois.

Resulta que aquella dona que et vaig dir és la dona del meu professor -
Avui-.


restes de sèrie

Allò que resta per vendre, en una fabricació en sèrie, quan ja fa temps que el producte ha sortit al mercat. |

culs de fàbrica, deixalles, excedents, sobrants, solls (Val) |
Tots aquests jerseis són restes de sèrie
.

Només queden solls, en les rebaixes
(ja s'han endut tot el que era bo).


restoll de festes

Les coses que queden, de poc de valor o inevitables, conseqüència d’un fet anterior (Val). |
ésser el resultat -o la seqüela- de quelcom; deixalles, remostrons (Val) |
Aquests canelons que hi ha a la nevera encara són restoll de festes.
A -
Hem tingut dos anys una gata i els teuladins encara no baixen al pati. B -Això són restolls de festes.

retornar un mort

Hom ho diu d'un sabor o d'una olor molt intensos (Bar). |
de molta graduació (vi), molt intens |
És un vi que retorna els morts.

reunió de granots per manca d'aigua

Nom satíric que es dóna a una reunió quan se la considera inútil (Mall). |

reunió de burots |
En Biel s'ajuntà amb els seus amics en el cap de cantó, allò semblava una reunió de granots per manca d'aigua.


reunió de pastors, ovella morta *

A -Els amos de les benzineres s'han posat d'acord. B -Malament! Quan els grossos s'avenen, els petits estosseguen -o
tussen-
(o gats amb gats mai no s'esgarrapen, llops amb llops no es mosseguen -Val-, malament quan els amos s'avenen; millor que reunió de pastors, ovella morta).


'revestir-se' de valor (o de coratge)

Fer un esforç de valentia. |
armar-se de valor, cordar-se bé les calces, fer un esforç de valentia |
Es varen revestir de valor i van sortir a l'escenari.

Em vaig revestir de valor i li vaig dir que era un estafador.
 
Armem-nos de fermesa -Temps-.

revoltar la sang (una cosa)

Enutjar fortament (Am). |

fer bullir la sang, encendre la sang, irritar-se, enrabiar-se, encendre els ànims |
Les injustícies em revolten la sang.

Quan veig això, em bull la sang
(a casa seva en comptes de retenir-lo, li deixen fer el brètol, Ca).  

rialla de conill

Rialla forçada (Bar). |
riure per compromís; rialla fingida, rialla convulsiva |

Quan li ho vaig dir, va fer una rialleta de conill. Em sembla que no li va pas agradar.

ric amagat

Persona que té diners i no ho sap ningú (Am). |
ric que no ho demostra |
A
-L'Enric cobra molt de jubilació. B -Molts cèntims té!, és un ric amagat.
N'hi ha que no en tenen cap i n'ensenyen molts, però tu ets un ric amagat.  

ric de nou

Persona que s'ha fet ric. |

nou ric, ric de poc; ric fet de pressa (Ca) |
Ja es veu que són rics de nou. 

ric marxant

Persona molt ben situada econòmicament. |
acabalat, benestant, ric, folgat, persona de posició; que va fort d’armilla, billar-la (Bar), bitllar-la (Am), granejar, rumbejar |
Si hagués agafat aquesta feina, ara seria un ric marxant.
Amb el que cobra d'arrendament dels dos pisos, ja és un ric marxant.
Sembla un ric marxant, en Carles!
Uns altres, amb el que guanya ell, serien uns marxants.
Ja es veu que aquesta gent l'abilla.


'rifi-rafe' (o 'rifirrafe') *

Hi ha hagut renyines per les beques (o batusses, gresca, baralles, enrenou, un samaniat, picabaralles; no un rifi-rafe, rifirrafe). 

risquis o rasquis

Diguis el que vulguis, hauràs de fer això que et diuen (Am). |

(tant rasquis com rasquis, tant si risques com si rasques Am), tant si vols com si no vols, tant és que risquis com que rasquis (DCVB), no sortiràs pas amb la teva |
Acabaràs la còpia risquis o rasquis.

Risquin com rasquin, la mainada, a les deu a dormir.

Tant si risques com si rasques t'acabaràs el brou.

Tant risquis com rasquis, ho farem.


rissar el ris (i: arrissar el ris) *

No cal que miris tan prim (o no filis tan prim -Gir-Val-, no et compliquis tant la vida, no cerquis tres peus al gat, no siguis tan meticulós, no ho remenis encara més, no cal que facis el cim -Val-, no no rissis -o arrissis- tant el ris).

rist-i-rast

Onomatopeia del pas continuat de cotxes (Am). |
trànsit;
rastre-rastrera de (Val) |
Quin rist-i-rast de cotxes, ahir al vespre!


riu millor qui riu l'últim *

Ja en parlarem de qui guanyarà el campionat: riu bé qui riu darrer (o riurà bé qui riurà darrer -Bar-Val, el riure és de qui guanya, després de les rialles vénen les ploralles, ja veurem com s'acabarà, millor que riu millor qui riu l'últim, qui riu l'últim riu millor).

nota: Vegeu també 'qui riu l'últim, riu millor'.

riu revolt *

Volia aprofitar que van maldades amb la guerra per fer diners (o la mala maror de la guerra, l'embolic; ficar la mà i amagar la cara, a tothom agrada; que som al temps d'en belluga -Val-; no volia aprofitar el 'riu revolt' de la guerra).

nota: Vegeu també 'a río revuelto ganancia de pescadores'.    

riu-te de

Hom ho diu quan compara dues coses i una és molt superior a l'altra. | 
n'és molt més | 
És molt bonic aquell poble, riu-te del nostre.  

El Roine és un riu molt gros, riu-te dels d'aquí. 


riure a gust *

Vaig riure molt de gust ahir, amb ella (o amb gust, satisfet, a pler -o a plaer-; millor que a gust).

riure a mandíbula batent *

Quan ell ho deia, la tia es petava de riure (o es rebentava de riure, reia per les butxaques -Gir-Val-, s'afogava de riure, reia pels descosits, es trencava de riure, es moria de, es caragolava de, es pixava de, esclatava de rialles -Mall-, anava a bacs -Val-; millor que reia a mandíbula batent).


riure d'orella a orella *

En Jan es rebentava de riure (o esclafia a riure, es cargolava de riure, reia per les butxaques; millor que reia d'orella a orella).

riure de franc

Divertir-se mirant una situació còmica (Ca). |

riure's dels altres |
Aquí n'hi ha que riuen de franc
(senten que un altre crida i se'n foten).

Ningú no pot riure's de ningú, amb jovent (els teus també es poden esgarriar


riure les gràcies

Trobar bé tot allò que fa algú encara que no sigui correcte (Am). |

acceptar-ho tot, aprovar-ho tot, no corregir, no castigar, malcriar |
Aquest nen és un mal educat i els seu pares li riuen totes les gràcies.

riure pels seus dintres * .

Quan ho va saber reia per sota el nas (o reia sorneguerament, estava content sense mostra-ho, s'aguantava el riure, dissimulava l'alegria, reia per davall del bigot -Val-, reia per dins -DCVB-; millor que reia pels seus dintres).


riure per les butxaques

Riure molt, desmesuradament (Mall). |
riure pels descosits, rebentar-se -o morir-se- de riure, pixar-se de riure, no poder-se aguantar el riure,
riure com un boig (Bar), (riure pes colzes -o colzos-, fer un panxó de riure, esbutzar-se de riure, esclafir -o esclatar- de rialles Mall) |
Aquell dia, amb aquells pallassos, vàrem riure per ses butxaques.  

No ens podíem aguantar el riure, quan es discutien.


riure per no plorar

Hom ho diu davant d'una situació penible o no volguda. |

no saber si riure o plorar, no saber com agafar-s'ho, això fa riure, no és cap bona solució, això fa pena; fer el ridícul; ésser lamentable, trist, deplorable, llastimós, llagrimós |
Ric per no plorar
(em posen al tribunal d'oposicions).

Treballen a casa i em critiquen. Què els hi vols dir?, no sé com agafar-m'ho, no sé si riure o plorar.

nota: 'Riure per no plorar' també es diu en castellà.


riure per sota el nas

Estar content per un fet i no deixar-ho veure (Gir-Bar). |

fotre-se'n, fer la puta, fer la mitja rialla, dissimular, aguantar-se el riure, riure per davall del bigot (Val) |
Ella no deia res, però reia per sota el nas
(castigaven les seves companyes i a ella no).

El corredor ha pogut riure per sota el nas
(l'acusaven de dopatge i no s'ha pogut demostrar) -CR-.

...i allà mateix se va casar amb Na Maleïda... mentre ses bruixes reien per baix d'es nas
-Tardanies-.

riure's a la cara

Burlar-se d’algú. |
riure's d'algú, rifar-se, passejar-se, mofar-se, passejar-se |
Quan explicava, els alumnes se li'n reien a la cara.


riure's de la seva ombra *


És una noia que es riu de tothom (o es riu de tot, és foteta -Ca-, és acollonadora -Ca-, es riu d'ella mateix, es fot de tothom, riu sempre, és molt tranquil·la, s'ho agafa tot bé, és burleta, es riu del mort i de qui el vetlla; no es riu de la seva ombra). 

riure's de la virolla

Prendre's de broma coses serioses (Bar). |

no preocupar-se per les coses, ésser un tranquil, ésser irresponsable |
A -
Res, no pot passar. B -Tu et rius de la virolla, però, a més d'una multa, et poden treure el carnet.

riure's del mort i de qui el vetlla

Burlar-se de tothom (Am- Bar). |

fotre's de tot, fotre's de tothom, ésser molt burleta, rifar-se de tothom, riure's des sant i de sa festa (Mall), riure's del sant i de les xeremies (Val) |
Sempre riuen, aquesta colla de jovent: es riuen del mort i de qui el vetlla.


roba d'abric *

Ens hem de posar roba d'abrigar (o una peça d'abrigar; no roba d'abric).

nota: En català 'abric' té un sentit més concret, de cosa, i no s'ha de fer servir com a nom d'acció; Josep Ruaix).

roba des camins


La roba bona que hom se sol posar els dies de festa (Men). |

roba de mudar, roba de diumenge, (vestit de mudar,
roba elegant Bar) |
Normalment es posaven sa roba des camins, o sigui d’anar a poble –Fets-.
 

robar el temps

Perdre el temps (Bar). |

robar hores al son -o al dormir- (DIEC), torbar, destorbar, distreure; treure's hores de dormir (Ca), perdre moltes estones de son (Am-Ca) |
He vingut a robar-li el seu temps
(Ca-Bar) -TV3-.

...i li robaven mitja hora al son
-CR-.

Havia de caminar molta estona per arribar a la fàbrica, i m'ho havia de treure d'hores de dormir.

Perdia moltes estones de son.


robar fins a les estaques

Endur-s'ho tot, d'un lloc. |

robar-ho tot, robar fins i tot les calces, estirar els duros (Men) |
Han entrat en aquest pisos nous i han robat fins a les estaques.

El soci que té, li fotrà fins i tot les calces: ho perdrà tot.

An es mateix temps, estirava es duros a l'amo, s'un darrera s'altre -Novel·letes menorquines-.


roda el món i torna al Born

Vol dir que les persones tenim la tendència de tornar al lloc de procedència i als costums o maneres de fer d'abans, a la tradició (Gir-Bar). |
rode per on rode, a parar a Albaida (DCVB);
tot torna, les modes tornen, la història es repeteix; com a casa, enlloc |

A
-Ara diuen que és bo aprendre de llegir a cinc anys. B -Roda el món i torna al Born (ara deien que no n'era; anteriorment deien que sí).

C -Sempre deia que no es casaria i ja el tenim casat. D -Roda el món i torna al Born.

rodar el cap
 

1 Semblar, a algú, que el cap li volta. | marejar-se, sentir vertigen, sentir basqueig, tenir rodesa de cap, tenir rodament de cap, tenir cap-rodo (Ca-Am), tenir torn (Mall)
Tantes hores sense menjar, el cap em roda.
De tant de pensar, arribà que el cap li rodava.
Tot em roda, quan em mouen (un malalt, Ca). 
Em venien rodeses de cap, i temia, a cada moment, caure del cavall -Carlinada-. 
2 Desorientar-se. | 

ballar el cap, torbar-se, confondre, ofuscar-se, despitar-se, atabalar-se, perdre-s'hi | 

A -
Quin auto té el teu germà? B -Ara em fas ballar el cap (no me'n recordo bé).
Ara em fas rodar el cap (no estic segur de com va anar això que em demanes).


rodar la clau


Fer girar la clau dins el pany per obrir o tancar (Mall). |
passar la clau (Gir) |
Entra dins sa teva cambra i roda sa clau –LBN-.


rodar malament

No sortir una cosa tal com s’esperava (Men). |
sortir malament, anar malament, anar de través, anar a la biorxa |
Els va demanar disculpes, perquè la cosa havia rodat malament i no havien tornat abans -Fets-.


rodolar caps

Castigar severament.|

tallar colls, escarmentar, fer pagar car, passar el gat per l'esquena, tallar caps (DCVB) |
Demanen que rod
olin caps per la corrupció –TV3-.

nota: Pensem que aquest expressió pot venir de l'ús de la guillotina.
També es diu 'rodar caps', però no ens sembla una manera de dir tan genuïna.


rodolar més que un carretó de batre

Fer voltes sobre si mateix, a la manera d’un carretó de batre (Mall). |
fer més voltes que un ventilador |
Després de rodolar més que un carretó de batre, va aconseguir condormir-se. -L'humor dins el meu entorn-. 

rompre el glaç

Començar una acció, especialment si és complicada o compromesa. |

trencar el gel (Gir-Bar), rompre el gel, començar, escometre, fer el primer pas |
Tothom ballava i ell va trencar el glaç
(començar a parlar).

Tot és començar: quan trenquen el glaç de seguida juguen, la mainada
(quan un comença).

Teníem unes relacions fredes, però ja hem trencat el glaç.

nota: 'Rompre el glaç' és la forma que podríem dir-ne oficial, la que trobem a la majoria dels diccionaris, però 'trencar el glaç' i 'trencar el gel' també es diuen i ens semblen acceptable. 

rompre files
Deixar de fer files. |
plegar -o cessar- de fer files |
Soldats, rompeu files!

rompre una llança (o: trencar una llança)

Defensar amb la paraula. |

anar a favor, parlar bé de, sostenir |
Trenquem una llança per aquest vi
-Diari de Barcelona-.

Voldria rompre una llança a favor del programa.

rondar (anys) *

Aquesta noia deu tenir cap a 40 anys (o raneja els 40 anys, voreja, s'acosta, no li pot faltar gaire per tenir; no ronda els 40 anys).


ros com un fil d'or


Molt ros. |
ben ros, d'or, ros com la mel de maig |
Els quatre fills d’en Belda són rossos com un fil d'or.


rosegar-se els punys

Estar desesperat, algú que sent ràbia, enveja, despit... (Gir-Bar). |

tenir ràbia, tenir remordiment, tirar el cap per les parets, estirar-se els cabells, penedir-se de, no poder-se venjar de, rosegar el pit com un corc, rosegar-se les ungles (Bar) |
Quan els vaig
haver despartit, encara es rosegaven els punys de ràbia.

Encara avui un sentiment de vergonya et rosega el pit com un corc per la vilesa d'aquell gest
-Vents de port-.

despartir: Separar, descompartir.

rot de mal pèl

Persona que té molt malt caràcter (Ca). |

rot (Ca), ros de mal pèl (Mall), roig de mal pèl (DCVB), intractable, malagradós, adust, antipàtic, (bròfec, orso, pudent Val) |
El seu pare és un rot de mal pèl, poc s'hi pot pas tractar.

La Maria és un rot de mal pèl: sempre ruixa.

nota:
1Vegeu 'ruixar 3', al Volum 1.

2 Roig mal pèl: Es diu de les persones que tenen els cabells rojos, perquè són considerades generalment com a dolentes o poc dignes de fiança (DCVB).

3
Rot: Persona que té mal caràcter (Volum 1, Ca), antipàtic.

4 Ací sembla que hi ha una interferència entre 'rot' (malagradós) i 'roig de mal pèl' (dolent). 


rotllo 'patatero' *

Aquesta obra de teatre és una collonada (o una murga, una punyeta, una porra, un turment, una samsònia, és carregosa, són tot romanços i mentides -Val-; no és un rotllo 'patatero').


rovell de l'ou

La part més valuosa d'una cosa; se sol dir del centre del les poblacions (Ca). |

el bo i millor, la flor i nata (Val), la crema, el vermell de l'ou (Mall) |
Vosaltres viviu al rovell de l'ou de Roses.

Tenim el pis al rovell de l'ou.
Amb el carriot vaig a tot arreu.

carriot: Caminador que usen, els vells i els malats, per caminar. En els moderns també s'hi pot seure.
 

rumiar amb els peus

Prendre decisions desencertades (Am-Ca). |

no pensar, pensar amb els peus (Gir-Mall), no rumiar res, fer les coses contra lògica |
A -Han fet una paret que treu el sol al local dels jubilats. B -Sí, n'hi ha que rumien amb els peus.

Te n'has anat i has deixat l'aixeta oberta; em penso que a quinze anys s’ha de rumiar una mica!

Han fet aquest film rumiant amb els peus.