Volum 2‎ > ‎

s'agafa abans un mentider que un coix / si és boig que rodi!

s'agafa abans un mentider que un coix (o s'atrapa primer)

Qui diu mentides se sol contradir fàcilment (Gir-Bar). |

per dir mentides s'ha de tenir molta memòria, amagar o tergiversar la veritat sempre deixa escletxes, (ses mentides tenen ses cames curtes, en dir mentides t'hi troben Mall) |
A -Ara diu que dissabte no era a casa (havia dit que s'hi havia quedat). B -S'agafa primer un mentider que un coix.


s'agafaria a un ferro roent (o flamejant)


Es diu de les persones quan es troben en una situació desesperada (Am). |

s'agafaria a una paret llisa, faria qualsevol cosa per |
No ha estudiat gota i, ara que es veu perdut, s'agafaria a un clau roent, per aprovar.
nota: Vegeu també "agafar-se a un clau roent *".


s'alegria des conill

Es diu d’una alegria que dura molt poc temps (Mall). |
alegria de poca durada |
Ahir em digueres que sí, i avui em dius que de cap manera; això ha estat s’alegria des conill.

s'altre diassa

Es diu per referir-se a quelcom succeït fa pocs dies (Mall). |

l'altre dia |
S''altre diassa em vaig aturar a correus, a Felanitx.

s'arbre, quan és verd s’adreça i quan és sec se romp

Vol dir que cal corregir els defectes dels homes des de ben petits, que és quan són més bons de fer anar drets (Mall). |
els vicis no s’han de deixar créixer; vici arrelat, tard arrencat; de petitet se cria s’arbre dret (DCVB, Men) |
Aquest nin comença a fer rareses; li haurem de tenir esment i estar-li damunt, perquè s’arbre, quan és verd s’adreça i quan és sec se romp.

s'ase mai és vell, si li canvien sa somera

Ho diuen d'un home ja gran que encara té força vitalitat (Mall). |

si tens l'ocell cansat, canvia-li el forat; ase vell, cabestre nou (DCVB) |
A -
Son pare ja és major, però es conserva bé i s'ha tornat casar. B -S'ase mai és vell, si li canvien sa somera.

cabestre: Corda que es lliga al cap d'un cavall o d'una haveria per a menar-lo o fermar-lo.


s'ase s'haurà mort de rialles


Haver d’esperar tant una cosa que, quan s’aconsegueix, ja no té sentit (Mall). |

farem tard, ja no hi serem a temps |
Quan avisaran l’avi per operar-lo, s’ase s’haurà mort de rialles
(és a les llistes d'espera) -Nous escrits-.

s'entén

Evidentment (Gir-Mall). |

ja s'entén, com és lògic, òbviament |
Es pot qued
ar a dormir, el nen? Pagant, s'entén.

s'esperessin tant les llebres!

Ho diu qui s'ha esperat força estona (Ca). |

sí que m'he esperat |
A -Poc hi eres quan he passat: poc t'has esperat gota
. B -S'esperessin tant les llebres!


s'ha acabat el bròquil

S’ha acabat una cosa (Gir-Bar). |
el rutlleu ja és tirat, anem per una altra cosa; ja n’hi ha prou, s'ha acabat, s'ha fet fosc (Tresponts) |
Ja fa dos dies que plou, s’ha acabat el bròquil! (el bon temps).
Ara hi ha crisi, s’ha acabat el bròquil (s’ha acabat d'anar bé).
Ja en tornarem a parlar la setmana vinent, per avui s’ha acabat el bròquil (pleguem d’enraonar).
Ara cap a dormir, nena; s’ha acabat el bròquil (ja n’hi ha prou, per avui).
Ho farem, i s'ha acabat!


s'ha acabat el que es donava (
s'ha acabat el que donaven) *

Et van robant, però a última hora t'hi veus i dius 'prou, s'ha acabat' (o s'ha acabat el bròquil -Gir-Val-, s'ha acabat el tema, ja n'hi ha prou, assumpte conclòs, alto les seques!, s'ha acabat el cafetí -DNV-; no s'ha acabat el que es donava).

Tothom m'entrava al camp i me'n vaig atipar. Vaig dir «a partir d'ara m'haureu de demanar permís o no us hi deixaré passar més» (o s'ha acabat el bròquil, ja n'hi ha prou; no s'ha acabat el que es donava).

Nois, ja ens en podem anar: això ja s'ha acabat (o s'ha acabat el bròquil -Gir-Val-, el rutlleu ja és tirat, hem d'anar per una altra cosa, alto les seques! -Bar-, s'ha acabat el cafetí –Val-; no s'ha acabat el que donaven).

nota: 'Cafetí' no és al DIEC.

s'ha d'anar com s'ha d'anar

S'ha de vestir correctament. |

s'ha d'anar correcte, s'ha de fer goig, no s'ha d'anar deixat |
Aquests mitjons, poder que els ensaquis bé: s'ha d'anar com s'ha d'anar
(els té avall).
No hi pots pas anar, a treballar al banc, amb texans: s'ha d'anar com s'ha d'anar.

ensacar:
Pujar-se les calces o els mitjons; tirar-se amunt (Vegeu Volum 1).

s'ha de (+ verb)

És necessari fer això que diu el verb (Gir-Mall). |

cal, és convenient que, és indispensable que, ésser menester (Val) |
S'ha de dir la veritat
(no: 'tenim que dir la veritat *').
S'ha de parlar clar.

S'ha de guaitar a terra!
(ho diuen a un que ha caigut)
A
-Aneu a poc a poc, amb el cotxe, que es fan moltes imprudències. B -Sí, s'ha de tenir seny pels qui no en tenen (vigilar les errades dels altres, Ca)
nota: Vegeu 'haver de'

s'ha de dir

Pràcticament. |

quasi, gairebé, com aquell qui diu, es pot dir (Gir-Mall); més o menys |
Fa cent anys només hi havia la rifa de Nadal, s'ha de dir
(cap més).
Jo tinc 60 anys, s'ha de dir
(en té 58).
El conec, s'ha de dir, de tota la vida.

Aquí guanyen, s'ha de dir, la meitat.

És un auto nou, s'ha de dir.

Fa vint anys que no l'he vista, s'ha de dir
(només l'he vista d'escallimpantes i no hi ha parlat).
A –
Ha passat el dia bé? -un malalt- B –S'ha de dir que sí (força bé).
Ara tothom té un cotxe nou, s'ha de dir.

No has de venir a fer res, s'ha de dir, i hi pateixes i no dorms: no vinguis!

Ara fa tres mesos que a Vic, s'ha de dir, no hi vaig mai.

Ara hi va tothom, s'ha de dir, a la universitat.

Fa 3 o 4 dies que, s'ha de dir, ni el goito -guaito- el diari.

De les vuit del matí, s'ha de dir, que no he parat mai
(fent-se fregues a les cames).
S'ha de dir que cada dia el veig.

s'ha de ser com s'ha de ser

S'ha de ser correcte, sincer, coherent. |

s'ha de ser conseqüent, s'ha de ser formal, s'ha de tenir paraula, s'ha de ser complidor |
Si m'has dit que a les quatre series aquí, no m'havies pas d'haver fet esperar mitja hora: s'ha de ser com s'ha de ser!


s'ha de veure

Encara no sabem com és, algú o alguna cosa (Gir-Mall). |

ja es veurà, ja ho veurem, encara no se sap; ja en parlarem! |
S'ha de veure, si es vendrà o no, aquest material.

A -
Iràs a dormir a dalt? B -S'ha de veure.
C -
Avui guanyarem. D -S'ha de veure!

s'han ben trobat!

Hom ho diu quan veu que dues persones, que actuen de manera semblant, van juntes. |

s'han ben trobat!, fan una bona parella, són iguals |
S'han ben trobat, aquestes nenes
(sempre són juntes).
Us heu ben trobat! (tots dos sou estranys).

s'haurien de passar dos cops, les coses (o dues vegades)

L'experiència és molt important. |

l'experiència val molt; la segona vegada es fan més bé, les coses |
A
-Ara potser no el compraries, aquest pis. B -És clar que no, ens és petit: s'haurien de passar dos cops, les coses.

sa boca en vol més, però sa panxa no pot pus

Es diu quan hom està sadoll de menjar (Mall). |

pel gust de la boca menjaria més, però no puc |
Havia menjat tant que no va poder tastar les postres, i em va dir: 'Ai!, sa boca en vol més, però sa panxa no pot pus'.

sa com una pera *

Esteu sana com un gra d'all -Gir-Val-Mall- (o sana com un all, teniu salut per vendre; no esteu sana com una pera, sana com un peix) -TV3-.



sa Dragonera i una somera no deixen sempre passar per darrere

Es diu per assenyalar que és tan perillós passar per darrere l'illot de Sa Dragonera, pels forts corrents, com fer-ho just per darrere d’una somera, per por d’una coça. Segons la direcció i la intensitat dels vents, la navegació pel freu pot ésser perillosa (Mall) |
Una dita marinera pretén que “sa Dragonera i una somera no deixen sempre passar per darrere" -Els voltors-.

sa i condret

Bé, sense cap defecte físic (Ca). |

adret, amb tots els membres, sa i bo (Am), sa i dret (Ca-Am), bo i sa (Val), condret (Mall) |
A
-Aviat la noia tindrà la criatura. B -Que neixi sana i condreta! (desig)
Les criatures, sans i adrets siguin!


sa i estalvi

Situació en la qual hom es troba bé físicament després d’haver estat en perill (Cas). |
estar bé, guardar la salut; il·lès, bo i sa,
sa i segur |
Sempre tornava, sa i estalvi o amb petites ferides, a Cartagena -La cara oculta de la lluna-.

sa monja l’encén i es frare l’apaga

Es diu per referir-se a la diada de Santa Margarida (20 de juliol), que sol ésser el començament de les calors caniculars, i a Sant Bernat (20 d’agost), frare, que sol marcar el descens de la temperatura estival (Mall). |
Santa Margalida l’encén i sant Bernat l’apaga (Mall). |
Demà serà Santa Margarida, i es preveu molta calor, ja ho diu el refrany: “Sa monja l’encén i es frare l’apaga”.

sa pell ja és des llop

Es diu d’una cosa que ja no té remei (Mall). |
ja tot és dat i beneït, ja no hi ha res a fer |
Sobre aquell assumpte, ja no podem fer-ne res, sa pell ja és des llop.

sa qüestió és
Allò que realment ocorre (Men-Mall). |
la veritat és, la realitat és, el fet és |
Quan jo tenia temps anava a fer-li una estona de companyia per entretenir-lo un poc, però sa qüestió és que era ell qui m’entretenia a mi -Fets-.

sabater a les teves sabates *

A -M'han demanat que vengui els seus productes. B -Jo no ho faria pas: estigues per les teves coses (o no et fiquis en coses que no coneixes, dóna recapte a casa teva; qui és sabater, que faci sabates -Val-, fes la teva i no t'emboliquis, què sap el gat de fer culleres?, cadascú pel seu ofici: el pagès a la terra i el soldat a la terra; si ets confiter, fes confits; no sabater a les teves sabates).


saber (+ altre mots)

El verb saber s'usa en moltes frases. |

conèixer, veure's, notar-se |
Ja en saps, de comptar!
(fa pagar car).
A –
Ja sé d'on han vingut, aquestes prunes. B -En Vicenç ens les ha regalades.
No ho diguis, això, perquè sabran d'on ha vingut
(d'on ha sortit, que t'ho he dit jo).
C
-Qui els ha comprats, els llibres? D -Ella t'ho sabrà dir (te'n donarà raó).
Em sabeu dir qui va escriure la sardana Ardidesa?

E -
Demà faràs un bon dinar. F -Ja t'ho sabré dir (ja ho veurem).
Ja has sabut el camí?
(ha anat a un lloc on mai no havia estat; has trobat el camí?).
Ell ja sap el giny de la cadira de rodes
(el maneig, com va; Espolla).
Si em necessiteu,
ja em sabeu el jaç (on visc, on sóc; Ca).
Ho ha sabut fer, la noia, per fer diners
(n'ha sabut).
Per canviar de jaqueta, s'ha de saber fer: no tothom és bo
(en política).
Hauria de ser ric, però no ho va saber fer.

S'ha de saber portar, la roba; tu no la saps portar
(no ets elegant).
Necessito saber a què atenir-me
(què he de fer, com ho he de fer).
Nosaltres no teníem gaires joguines, però ens sabíem conformar.

Jo ja em sé cuidar de jo mateix
(Ca; de mi mateix, Am-Val).
S'ha de saber plegar, encara que el menjar sigui bo: quan n'hi ha prou n'hi ha prou.

Una dona madura sap més què vol que una de jove.
Se sap entretenir, el nen.
La vida és saber-se-la agafar
(no amoïnar-se per les coses, Ca).

saber (en un lloc)

Saber que una persona, o una cosa, és en un lloc. |

ésser sabedor |
No ho feu de canviar les coses de lloc, tothom les sap aquí -
les tisores- (a Mallorca diríem “tothom sap que són aquí”).
Endreça les galetes al despatx, que aquí el nen les sap.

nota: Vegeu també 'saber 2' al Volum 1.

saber a glòria *

Guanyar aquesta lliga m'ha deixat satisfet (o m'ha plagut molt, m'ha agradat, m'ha anat bé, ha estat del meu grat, m'ha encantat, se m'ha posat al moll de l'os; no m'ha sabut a glòria).


saber a poc *

Amb la medalla de plata no en té prou (o troba que n'hi ha poc, encara no està content, la medalla de plata li sembla poc; no la medalla de plata li sap a poc) -TV3-.

Treure un punt aquí és poc (o amb un punt no n'hi ha prou, amb un punt no en tenim prou; no un punt aquí sap a poc).

saber a qui es fa (una cosa)

Se sol dir de qui abusa, en un tracte, de qui és inferior a ell en algun aspecte i no es pot defensar. |

saber amb qui juguen, saber amb qui es juga els calés -o els quartos, els diners-, abusar de qui no s'hi sap tornar, ja s'hi atreveixen! |

A -Han posat els contenidors de les escombraries a davant de la seva porta. B -Ja saben a qui ho fan! (són vells i no es queixaran)

Ja s'hi atreveixen amb Lituània, ja saben amb qui juguen (té poca força).

Tu li fas les lleis, a aquest nen; ja saps amb qui jugues (l'un és més petit que l'altre).

Ja saben a qui ho fan, aquests de les estafes! (les fan a gent gran).

Ja sap amb qui es juga els calés, aquest home (sap que tu no denunciaràs l'abús).


saber a quin peu li 'apreta' la sabata *

Ella sempre sabia de quin mal patia -Gir-Val- (o què li passava, de quin mal havia de morir, sabia de quin peu es dolia, cadascú sap a casa seva on li plou -Val; no ella sabia ben bé a quin peu li 'apretava' la sabata).


saber agafar

Trobar la manera adequada d'entendre's amb una altra persona. |

saber tractar, saber entendre, saber portar, saber què vol, saber com és, saber dur (Mall) |

En Peret sempre volia venir a treballar a casa, perquè jo el sabia agafar (té geni).

A -S'enfada de seguida, la Júlia. B -És que tu no la saps agafar mai.

La gent, els has de saber agafar.

Els saben agafar bé, els nens, a la guarderia.

Jo els sé agafar, els paletes (amb mi hi estan bé i em treballen).

S'ha de saber agafar, la vida (no amoïnar-se per les coses).

C -És carregós, aquest nen! D -S'ha de saber portar (saber calmar).

Si el saps portar, en treus el que vols, d'aquest home.

Tu no la saps portar, l'àvia (tractar).


saber allà on toca (algú)

Conèixer molt bé, una persona, un ofici o allò que vol o que li convé. |

entendre-hi, saber allà on és, saber què fa, saber allà on va, saber què diu, anar segur |

Quan parla de llengua alemanya sap allà on toca (n'és professor).

Jo, en qüestió de vinyes, sé allà on sóc (és vinyater).

Aquest noi ja sap allà on va (va segur, és deseixit, sap què vol).


saber anar pel món

Ésser trempat, saber-se espavilar (Gir-Mall). |

ésser viu, puta, llest, murri; ésser bon negociant; saber caminar sol |

Que en sap d'anar pel món, aquest home! (compra a bon preu).

Tothom en sap d'anar pel món (facturen car).

Ja n'ha sabut d'anar pel món, aquest batlle! (ha robat).


saber ballet i sardana (d'una cosa)

Saber tots els detalls d'un fet (Am-Les Planes d'Hostoles). |

saber tots els ets i uts, saber tot el que passa, saber punt per punt, saber fil per randa, saber els topants -o les tresqueres- (Tresponts) |

Aquestes mares sempre són a l'escola i en saben ballet i sardana.

Jo, d'aquella casa, en sabia ballet i sardana (hi anava tot sovint).


saber cert (o del cert)

Saber una cosa perfectament, estar-ne ben informat (Mall). |
saber bé, tenir certesa, estar segur, saber segur, saber positivament, (saber el net d’una cosa, saber una cosa pel cap dels dits Mall) |
I sé cert que no tindríeu queixa de mi -Adagiona-.
Tots seran aquí demà. Ho sé cert.
nota: Vegeu també "del cert".

saber com les gasta (algú) *

Ja sé que té mala bava (o que té mala llet, que té mal caràcter, que té males bromes, que és geniüt, que és de geni fort, que és una pólvora, ja sé com és, ja sé que té reaccions fortes, ja sé com es comporta, ja sé quin peu calça, ja li conec les reaccions; no ja sé com les gasta).

Vam poder veure com reacciona el suec -tenis- (o que té cops amagats, que sap sobreposar-se; no com les gasta) C33-.


saber com respira

Saber quina és la idea d'algú. |

saber què pensa, saber què vol fer |
No sé com respira, la inspectora.


saber com va (una cosa)

Saber el funcionament (Gir-Mall). |

saber fer anar, saber fer funcionar, saber fer rutllar, conèixer |
Ja saps com va, aquesta màquina?

No sé com va tot això de la burocràcia
(emplenar papers).
No m'interessa pas saber com com va o com deixa d'anar aquesta programació
(no vull saber-ne els detalls).

saber de

El complement de 'saber' pot anar introduït per 'de' quan 'saber' es refereix a un coneixement cultural; en altres casos, el 'de' hi és sobrer:

La padrina no sabia de lletra.
L'Agustí sap de comptes.

Saps algú que faci classes de Francès?
(o coneixes algú; no saps d'algú?)
Cada tarda se sabia que havien mort cinc o sis conills
(no se sabia de la mort de).
He vingut perquè sé que hi ha ambient
(no perquè sé de l'ambient que hi ha).
L'agència va saber que es feia una reunió
(no va saber d'una reunió celebrada...).
Hi ha gent que sap viure
(no que sap de la vida).
La cervesa que beuen els qui hi entenen
(no els que saben de cervesa).

Jo no conec ningú que faci això (o jo no sé pas que ningú faci; no jo no sé de ningú que faci).

Les portes no poden impedir l'amor (no l'amor no sap res de portes) –Punt-.

El bestiar menja igual, els diumenges i els dies de festa (o quan és festa; no el bestiar no sap de diumenges i festes) -CI-.

saber de bona font

Vegeu 'de primera mà'


saber de quin mal ha de morir (algú)

Saber per endavant què passarà, en una qüestió difícil o onerosa (Am). |

tenir dades, tenir un pressupost, tenir informació, saber on es pot anar a morir (Am), saber on t'arriben els diners, saber on va a parar, haver-ne entès tots els detalls i circumstàncies; saber la sort que l'espera, saber què l'espera |
Quan signes un préstec ja saps de quin mal has de morir
(les condicions de pagament).

Amb els diners d'un sou, ja sabem on vas a parar: no arribes enlloc
(s'han de portar bé).


saber de quin mal pateix

Saber com és una persona, com pensa, quins defectes té, etc (Gir-Bar). |

(saber de quin peu es dol, conèixer la flaca; si vols saber algú qui és, dóna-li poder i diners; Tresponts), saber els defectes, saber cap on s'inclina -o cap on es decanta-, saber el punt flac, saber quin peu calça, saber les característiques, saber de quina pasta és (Bar), sebre de quants de punts se calça (Mall) |


Com que sé de quin mal pateix, sempre li parlo de futbol (sé que li agrada).
Ja sé de quin mal pateix, el Girona
(què li passa).

Ja sé de quin mal pateix aquell home
(l'he sentit, en un debat).

Ara sabran de quina pasta estem fets
(els pebrots que tenim; ataquen, en futbol) -TV3-.

n
ota: 1 També trobem 'saber de quin peu coixeja' en alguns diccionaris, que també es diu en castellà.

2 No ens sembla correcte 'saber de quin pal va', amb el sentit d'aquesta entrada.

saber el mener

Saber on hi ha les coses que poden interessar (Ca). |

Per caçar bolets has de saber el mener (el lloc on es fan).

Els nens ja saben el mener (= saben on hi ha les galetes, i hi van).


saber el que (+ pronom + verb)

Hom ho sol dir d'una cosa cara (Ca-Mall). |

molt |

Ja saben el que els hi costa, l'operació del noi!

Ja sap el que li val, aquell braçalet (o ja sap què li val; és car).

Faran un bon dinar, però ja sabrà el que li costa, la broma!

Si vol reparar-ho, ja sabrà el que val!

Ho fessin ara! Ja sabrien el que els hi costa (de fer mal a un lladre).


saber el que es (+ verb) *

Ja saben el que fan, els jubilats -van cada mes a cobrar- (o ja saben què fan; no ja saben el que es fan, ja saben el que es cuinen) -TV3-.

Ja sap què diu (o ja sap el que diu; no ja sap el que es diu) -TV3-.
Aquesta casa vols comprar? Ja saps què et pesques?
(o ja saps què fas?; no ja saps el que et pesques?)


saber el que és bo (o veure) *

Si no vols estudiar, vés a la fàbrica i sabràs quin pa hi donen (o i sabràs el bo que hi fa; millor que i sabràs el que és bo, i veuràs el que és bo).

A -Es treballa poc en aquella empresa. B -Vés-hi que sabràs quin pa i donen! (o vés-hi i ja t'ho explicaran!; no vés-hi i sabràs el que és bo!)

Ja te'n recordaràs de mi! -m'ha fet un mal fet- (o ja me la pagaràs, aquesta!; ja sabràs qui sóc jo!, ja me'n recordaré!, ja ho pagaràs car!, ja t'espavilaré!; no ja sabràs el que és bo!)


saber el terreny que trepitja
*

Aquest home ja sap allà on posa els peus (o ja sap què fa, ja sap on té la mà dreta, ja sap allà on toca, ja sap allà on va, ja va segur; no ja sap el terreny que trepitja).

nota: Els catalans solem 'posar els peus' als lloc on anem, no els trepitgem pas. Ex.: No he posat mai els peus a Berlín. No posaré mai més els peus en aquella botiga.

saber el trasteig

Saber on són les coses a dins d'un edifici. |

conèixer la casa, saber els topants, saber els racons, saber les tresqueres (Ca); saber el ritual |

Ja sé el trasteig d'aquella casa, perquè hi havia treballat.

Vés cap a dalt, tu ja saps els topants de casa.

La gossa ja sap el ritual (què fem cada dia i a cada hora).

Si saps les tresqueres, entres quan vols, a l'hospital: no cal esperar a l'hora de visita (només deixen entrar visitants en unes hores determinades).

nota: Vegeu també 'trasteig', al Volum 1.


saber es net (o saber el net, d'una cosa)

Conèixer-la bé, saber-ne tot allò que cal saber (Mall). |
saber tota la veritat, treure'n l'aigua clara, saber on trona, saber la clarícia (d'una cosa, Mall) |
Ell vol saber es net de tot el que ha passat.

T'enviaré la gaseta extraordinària, i el Diari. Per a què? Per a saber per a on trona
(les coses que passen) -un cabàs-.

saber estar *

Les normes d'urbanitat i de comportament (o d'urbanitat i de conducta; no d'urbanitat i de saber estar) -Avui-.

Quan trien una pubilla, no només miren la bellesa; també tenen en compte l'educació (o les bones maneres, les maneres, la cortesia, el temperament, el caràcter; no també miren el saber estar).

És un actor que en sap (o que sap fer els papers, que domina l'escena, que ho fa bé, que sap quedar bé; no que sap estar)


saber fer *

Han tingut èxit gràcies a l'habilitat d'aquest noia (o a la bona feina que ha fet, als coneixements de, a la bona actuació de; no gràcies al saber fer de).


saber fer tots els papers

Canviar la manera de fer sempre que convé. |

saber quedar bé amb tothom, saber adaptar-se, ésser diplomàtic, saber fer tots els papers de l'auca, fer cara a tot vent (Val) |

No dirà pas res, la tia, si no hi vas: sap fer tots els papers.
Jo no ho sé pas fer, no tinc pas cara
(robar un grapat de caramels d'una botiga).


saber greu

Lamentar una cosa (Gir-Mall). |

sentir pena, plànyer-se, doldre's, lamentar; preocupar, recar, pesar en l'ànim -o sobre l'anim- |
Em sap greu no haver-li arrendat el camp.

Em sap greu d'haver-te molestat.

Em sap un greu de mil dimonis, no haver-hi anat.

Aquestes dades em pesen en l'anim (em desmoralitzen, m'entristeixen, m'angoixen, em fan patir; millor que em pesen en l'anima).


saber-ho!

Si sabessin que es pot fer això, ho farien. |

ho sabessin!, si en tinguessin informació; és saber-ho |
A -Molts es llogarien. B -Saber-ho!


saber-la llarga

Tenir experiència i astúcia (Gir-Bar-Mall). |

saber-se manegar bé, saber la carta de navegar (DCVB), saber el dimoni on es colga, ésser més puta que les genetes, pensar-se-les totes; ésser deixondit, eixerit, murri, astut, sagaç; saber la lliçó |
La saps molt llarga, tu: no m'enganyaràs pas!

Tu ja ets un gat vell i la saps molt llarga.

Es gira i m'engega: me'n vaig, que la sabeu molt llarga i jo tinc feina
(no: i m'espeta) –Punt-.

Tu les saps molt llargues
(hom ho diu a un que no calla mai, Ca).

Ja sabia la lliçó, aquell home: arreplegar d'on es pugui i no donar mai res.


saber la vida i miracles (d'algú)

Tenir molta informació dels fets d'una persona (Gir-Mall). |

saber la vida, saber-ne porta i finestra (Am), saber-ne ballet i sardana (Am), saber-ho tot, saber l'historial |
En sé vida i miracles, d'aquell noi.

En sé porta i finestra, d'allò que va passar.

En sé l'historial, d'aquell home.

En un lloc gran ningú no et sap la vida, cadascú s'ocupa d'ell.

saber mal *

Em sap greu que ton pare no puga vindre al dinar de Nadal (o lamento, sento, em dol; no em sap mal).
nota: Llegim a Migjorn que 'saber mal' és una expressió originàriament valenciana d'on va passar al castellà, i no al revés. Esperem que algú que en sàpiga més que nosaltres ens ho aclareixi.

nota: Trobem 'saber mal' al DNV.


saber més que la gaseta

Saber molt, estar molt ben informat (Val). |
ésser una fura, conèixer tots els racons, saber-ne molt, saber-ne un niu |
Pregunta-ho al secretari, que ell sap més que la gaseta.

saber-ne un niu

Saber moltes coses d'un tema (Am-Bar). |

(saber-ne un censal, saber-ne un missal Ca), saber-ne un pou (Am), (ésser un llumener, saber-ne un colló; Tresponts), saber-ne un fum (Val) |
En sap un niu d'acudits, en Narcís.

A
-Vols dir que ell en sap res, de tot això, que el seu pare? B -En sap un censal.

Quan parla de geografia sap donar raó de tot: en sap un missal.

En sap un niu, de jugar a futbol.

En sap un pou, de contes, l'avi.

En sap molt d'escriure, aquesta periodista
(o ho fa molt bé; no en sap un rato, en sap un rato llarg).


saber on anar a tocar

Saber on cal anar per aconseguir quelcom. |

saber què cal fer, saber on anar a trucar, saber forats |
Ella ja sabia on havia d'anar a tocar, quan anava a la Jonquera
(els punts on li venien coses).

Ja saben on han d'anar a tocar, els més rics
(amb qui casar-se, entre ells).

A
-El noi m'ha demanat que, al matí, li vagi a aviar la botiga (donar-li una empenta, un cop de mà) B -Ell rai!, ja sap on pot anar a tocar (amb qui pot comptar).

L'Anna sempre sap forats
(botigues que venen bé de preu).

No li expropiaran pas, el camp, perquè ja sap on ha d'anar a tocar
(té amics amb influència).

El nen sap tots els forats
(sap on guardem la xocolata, els caramels..., i n'agafa).


saber on posa els peus (algú)

Saber bé què fa (Ca-Mall). |

conèixer bé un afer, saber on té la mà dreta, saber on té la mà esquerra (Am), saber allà on toca, saber allà on va, anar segur, (saber amb quina mà se senya, saber de què se les heu; Tresponts) |

A -Si fas tantes obres, potser no les podràs pagar. B -Sí que les podré pagar: ja sé on poso els peus, jo.

C -Has de saber on poses els peus, mirar que no t'agafin de cap d'inxa (no pots criticar els qui t'han llogat).


saber on té la mà dreta (algú)

Saber fer bé les coses que fa, saber què vol i què li convé (Gir-Bar). |

saber què es pesca, saber què fa, saber què diu, saber què vol, anar ben orientat, saber on posa els peus, saber què cal fer |

És un home gran, però sap bé on té la mà dreta.


saber per (algú)

Dir-nos una cosa algú diferent de qui la fa. |
conèixer per, tenir coneixença per, haver de saber per un altre (una cosa) |
La seva mare fa cent anys demà, però poc m'ho ha dit ella: ho he hagut de saber pel meu cosí.
Poc m'ho va dir que es casava, ho vaig saber pel seu pare.

A -Ho saben que fem aquest sopar? B –Per mi, no (jo no els ho he pas dit).

No diguis que ho has sabut per mi.
No vull pas que ho sapigueu pels altres: em caso.

saber per on van els trets *

Ja sabem què passarà (o ja sabem com anirà, ja sabem com es farà, ja sabem com acabarà; no ja sabem per on van els trets).
L'ordre de la visita, primer a Varsòvia que a Moscou, indica com van les coses
(o la tendència que hi ha, quines són les seves prioritats, com pensen; no indica per on van els trets).

nota: Vegeu també 'anar els trets per'.

saber pes caps des dits (una cosa)

Tenir-la sabuda perfectament (Mall). |
saber de cap a peus, saber de dalt a baix, saber -o dir- una cosa de cor (Mall) |
Saps que en té, de memòria!, ho sap tot pes caps des dits.


saber posar els dits en

Tenir una cosa sabuda perfectament. |
saber-ne un niu, saber (o tenir) una cosa pels caps dels dits (Mall), tenir apamat, saber-ne un fum (Val) |
Ells saben posar els dits en la ciència astronòmica –Bruixat-.

saber quan n'hi ha prou

Saber quan una cosa s'ha d'acabar (Gir-Mall). |

saber veure quan n'hi ha prou, saber el límit de les coses, no abusar, no fer-ne un gra massa, no passar de la ratlla |

A -Jo, encara m'hi quedaria més estona més. B -No, s'ha de saber quan n'hi ha prou (a les dues de la matinada ja és hora de retirar).

C -Menja més, home, que és bo! B -No, gràcies; s'ha de saber veure quan n'hi ha prou.


saber què cosa és

Haver fet una feina i saber la seva dificultat; haver tingut una experiència, sovint desagradable. |

saber què és, saber quina cosa és, saber quin pa hi donen, haver tastat,  |
Ara sabràs què cosa és cuinar
(no ho havia fet mai i ara ho ha de fer).

Ja sabràs què cosa, és anar a bosc.

Ja sé què cosa és, anar a collir pomes
(no m'ho han pas d'explicar).

Té vint anys i encara no sap què cosa és treballar
(no ho ha fet mai).

Ja sé quin pa hi donen en aquesta empresa
(ja hi he treballat).

Ja sé què cosa és anar a jornal.

Quan sàpiguen què cosa és guanyar-se'ls, estalviaran més.

J
o no sé què cosa és no tenir gana (n'he tinguda sempre).

Ara sap què cosa és suspendre
(un estudiant).

En Peris ja sap què és proclamar-se campió
(= ja ho ha estat) -C33-.

Els qui saben què és no tenir feina, ho veuen diferent.

No sé què cosa és no dormir, aquest any (cada dia dormo bé).

No sé què cosa és anar al metge (no hi vaig mai).

No sé què cosa és fumar (no ho he fet mai).

Aquell no sap què cosa és treballar.


saber què es (+ verb)

Conèixer bé, algú, allò que fa o que diu. |

saber què es pesca, saber què fa, saber què es fa (DIEC) |

Ja sabia què feia, quan anava a ca l'oncle (l'oncle li donava doblers).

Quan parlo de francesos, sé què dic (o sé de què parlo; els conec).

En Carles sabia què es feia, quan va anar-hi -CR-.


saber quin pa hi donen

Saber, en general per experiència, que un acte pot tenir conseqüències negatives. |
saber el pa que s'hi dóna -o que s'hi cou- (Gir-Bar-Val), tenir una mala experiència o un mal record, estar escarmentat, saber com és, saber quin pa s'hi cou (Bar) |
Ja sé quin pa que hi donen al servei militar; no cal que m’ho expliqueu.
El noi no vol estudiar, perquè és un gandul.
Ara el duré a la fàbrica, perquè sàpiga quin pa hi donen.
No en vull fer més de paleta; ja conec el pa que s’hi dóna!

Vés-hi, a la fàbrica, i sabràs quin pa hi donen!

Ja sé quin pa hi donen, fent de paleta.

A totes les guerres hi ha voluntaris, però, quan veuen el pa que s'hi dóna, se n'entornen, si poden.

Vés-hi, a treballar a Alemanya, i sabràs el bo que hi fa!

Ja sabem el que ens espera, si... (o allò que ens trobarem) -TV3-.


saber quin peu calça (i veure quin peu calça)

Saber com és una persona, les seves qualitat i els seus defectes. |
veure el punt que calça (Am), saber les intencions, saber com és, conèixer la manera de fer, saber de quin mal pateix, tenir apamat, saber la flaca,
saber de quin peu es dol, sebre de quants de punts se calça (Mall |
Jo no li diria pas, perquè ja sé quin peu calça
(té mala bava).
Ja vaig veure el punt que calçava
(com era).
Ja sé de quin mal pateix: és un avar.

A
-El comprarem, el camp? B -S'ha de veure quin peu calça (què en demanen).
Ja sé quin peu calcen, aquests alumnes
(ja els he tinguts).
Ja sabràs quin peu calça
(fa tractes amb un trapella).
Ja sé quin peu calcen, a l'hospital
(volen medicar-lo massa).

Em critica, però m’és igual: tothom la coneix!
(sap que és un informal, un exagerat)

Almenys sabem claríssim aqueixa gent de quin punt es calça
(com són).


saber totes les passeres

Ésser espavilat, difícil d'enganyar sobre un tema determinat, perquè s’hi té experiència (Val). |
saber tots els forats, saber on té la mà dreta (algú), saber on posa els peus |
L'han denunciat, però no el tancaran perquè sap totes les passeres.

saber tres quinzets

No saber pràcticament res, ser ignorant en una qüestió (Cas). |
saber el vent i no saber el torrent,
sentir campanes i no saber d'on vénen, anar venut, anar enganyat, estar a les fosques |
...aconsellava la seua amiga en qüestions de què ni l’una ni l’altra sabien tres quinzets La cara oculta de la lluna-.
Tu has
sentit tocar campanes i no saps d'on vénen (millor que tu no en sap de la missa la meitat).


saber un greu de l'ànima *

Li sabia molt de greu que el seu fill hagués de patir tantes desventures (o es planyia que, es dolia que, tenia un bon disgust que; millor que li sabia un greu de l'ànima).
Em sap molt de greu no poder comptar amb aquest jugador (o deploro, em dol, lamento, em reca, em disgusta, em desagrada; millor que em dol en l'ànima).
nota:
Veiem 'pesar a l'ànima': saber molt de greu, al DCVB. L'expressió 'en l'ànima' no la veiem prou clara. Els catalans parlem més sovint del cor que de l'ànima.


sac de mal jeure

Persona que dorm de manera intranquil·la (Bar). |
tenir el son prim, fi |
Sóc un sac de mal jeure; cada nit em desperto cinc o sis vegades.


sac de mal profit

Persona que menja molt i és prima. |
menja tant com vol (algú) |
Tu ets un sac de mal profit.


sac i peres

Tot (Gir-Bar). |
tot plegat; fer net |
Si no vigilem, s'enduran sac i peres, aquests.
A -Tant que els hem ajudats i encara vénen amb exigències. B -Que s'ho quedin tot: sac i peres! 
M'han fet remenar sac i peres (regirar-ho tot).

A la nevera no queda ben res, s'ha acabat: sac i peres.
Va anar tot per terra: sac i peres
(va caure tot).

Ho vàrem perdre tot, per la guerra: sac i peres.  

Ho he donat tot als fills: sac i peres.

Aquesta any perdrem sac i peres amb el blat de moro (no en collirem gens).

nota: Vegeu també 'voler sac i peres'

salvar-se de bona

Escapar d'una desgràcia o d'un risc greu (Mall). |
tornar a néixer
(Mall) |
El seu fill se'n salvà d'una bona, un poc més i no ho conta.


santibel·li de guix foradat

Es diu per referir-se al sexe femení (Men). |
els genitals, la figa, les vergonyes, la natura |
Nena! No ensenyis el santibel·li de guix foradat als nois.
santibel·li: estatueta (de l'italià santi belli, sants bells’, que era el crit amb què els venedors italians d'estatuetes anunciaven la seva mercaderia quan anaven a Menorca DCVB)

sap més un misser i un ase que un misser tot sol (o missèr)

Vol dir que, de vegades, qui no té estudis pot donar informacions profitoses a un que en té -Adagiona, Mall-.
moltes vegades un ignorant pot veure coses que un home instruït no veu |

se me’n dóna tres siurells

Es diu per significar indiferència (Mall). |
no em fa ni fred ni calor, tant em fa, tant m'és, (m'importa un rave, tant li és blanc com negre, tant li fa sis com mitja dotzena Mall) |
L’exactitud d’aquest fet és objecte de discussions ... i a més se me’n dóna tres siurells si aquest bon senyor (el comte d’Urgell) va morir a mans dels enemics de la fe o de resultes d’una panxada de figues de moro (Joan Ferrer Serra, llibre)

saber el dimoni on es colga (o sebre)

Ésser molt deixondit i saber moltes coses difícils (Mall). |
(sebre-la llarga, sebre més que set bisbes, ésser més puta que les genetes, saber el dimoni on jau Mall) |
Pesava el sol abans de veure’l sortir i sabia el dimoni on es (llegim 'se') colga -Pere Tort-.

sebre'n les fites netes

Saber quelcom d'una manera clara i detallada (Mall). |
saber-ne els ets i uts, saber-ne tots els detalls |
De tot aquell entorn n'arribà a sebre les fites netes.


sec com un àspit

Molt sec (Ca). |
ésser magre, desnerit, flac, molt prim; ésser un secall, ésser sec com un gaig, com un clau -Ca-Am-, com una pipa -Am-, sec com un sarment (Pallars), (ésser com una ascla, no tindre panxa ni budell Val), sec com es mico (Eiv) |
A la nostra família tots som secs com un àspit: no ens engreixem mai.
Mirau, és un capellà, sec com es mico, ni molt alt ni molt baix, amb ulleres…
-Xacoters-.
Quan el mestre, sec com un sarment i que parlava barceloní, us deixà anar, tu t'ajuntares a la colla -Vents de port-.

nota: Àspit, àspid i aspi són els noms de diferents coses: una serp, un rèptil, una asta de bandera, etc.


sec com un bri

Hom ho diu de qui està molt sec, amb poca carn (Am). |

sec com un bacallà, sec com un clau (Val) |
Xiqueta, menja més, que estàs seca com un bri
.

nota: Sentim 'sec com un verí', a Ca; suposem que és una deformació fonètica.


sec com un gaig (o: semblar un gaig)

Molt prim, sense carns (Am). |
sec com un clau, com un espàrgol, com una carmuixa, com una pipa; acabar-se d'empassar, magre com un fideu fi, prim com un anguila, poder-se-li comptar les costelles, (aguantar-se per una pela, estar més sec que un forc d'alls; Tresponts) |
Sóc sec com un gaig.
Encara que mengin, seran secs com un clau.

sec com una estella

Molt prim (Ca). |
sec com un espàrgol (Ca), com una estaca (Ca), com un àspit (Ca), com una i (Ca); prim com un ciri, prim com una carmuixa (Ca) |
La nena puja seca com una estella.
La tia era seca com un espàrgol.
Ha estat malalt quinze dies i ha quedat prim com una carmuixa.

Ha passat una malaltia i ha quedat prim, li ha marxat la carn: sembla una carmuixa
(té la carn tova, és feble).


segar la vida
Donar mort a algú (Cas). |
matar, occir, assassinar, ajusticiar, executar, llevar la vida, treure del món, carregar-se, pelar, liquidar |
...tots no estaven preparats per a resistir davant dels ulls com li seguen la vida a una colla de joves -La cara oculta de la lluna-.

segons el vent, la vela

Cal adaptar-se a les circumstàncies (l’Alguer).
nota:
No en coneixem l'origen.  

segons manera

Segons s'infereix pels indicis que es tenen (Val). |

segons diuen, segons sembla |
Deu haver-se quedat sense faena, segons manera
.


segons s'al·lot, sa jugueta

Vol dir que cal adequar-se a les circumstàncies i a les persones (Mall) |
cada terra fa sa guerra, segons es vent s’han de trempar ses veles (Mall). |
Allà on vagis t’hi has de saber adaptar, ja diuen que segons s’al·lot, sa jugueta.

saber-s'ho

Saber una cosa i no voler-la dir. |

ell sap per què ho fa, no en vull parlar, no n'heu de fer res, per quelcom hi són -o ho fan- |
A
-Per què hi van cada dia, a Perpinyà? B -Ells s'ho saben (deuen fer contraban).
C -
Per què s'han separat? D -Ja m'ho sé jo (ho sé i no ho vull explicar).
E -
Què us ha fet, la Carme? -són renyits- B -Jo ja m'ho sé!
Ja saben per què ho fan, d'anar cada nit a la frontera
(fan una cosa mal feta, Gir-Mall).
Ja saben per què ho fan, aquests, de col.laborar amb l'Ajuntament
(en treuen, Gir-Mall).

saber-se conformar

Saber acceptar, una persona, la seva situació personal, econòmica, de salut, etc. (Gir-Mall) |

estar content amb el que es té, saber-se adaptar, saber viure |
A
-Aquesta gent són ben pobres, però sempre estan contents. B -És que la felicitat és saber-se conformar.

C -
Ara no puc caminar gaire, però vaig a seure a la plaça del Gra i enraono amb l'un i amb l'altre. D -Tot és saber-se conformar.

saber-se estar

Tenir prou voluntat per renunciar a una cosa. |

abstenir-se de, saber renunciar a, saber dir no, saber-se pairar de, saber-se'n privar, saber-se retenir (Ca) |

No diu res del seu noi? Ja és estrany que se'n sàpiga estar! (ara té xicota)

Te n'has de saber estar d'algunes coses (no gastar tant, no menjar-ne...)

Ja se sap retenir: quan jo hi sóc, no renega.


saber-se guardar

Evitar de fer alguna cosa inconvenient (Gir-Mall). |

saber-se cuidar, saber-se protegir dels perills, saber-se preservar |

Una noia s'ha de saber guardar (= ser cauta).

A- Soles van, aquestes noies? B -Ja se saben guardar dels homes.


saber-se-les totes *

En sap molt de fer negocis, l'Agustí: sap totes les picardies (o sap tots els trucs, sap totes les manyes, és puta -o viu- com una mustela, és un veterà, és viu com una garsa, té molta experiència, és més llest que el dimoni, és un gat vell, se sap manegar bé, la sap molt llarga -Gir-Bar-; millor que se les sap totes).


saber-se treure les pampallugues.

Saber resoldre bé les dificultat (Am). |

saber-se espavilar, saber-se treure el mort de sobre, ésser viu com una mustela, saber-se manegar bé, saber-la llarga, saber-se treure les mosques de sobre (Ca), treure's les puces de sobre, saber-se treure les mosques del nas (Tar), saber ventar-se les mosques (Tresponts) |

Com se sap treure de sobre les pampallugues! (contesta bé, en un concurs).
T'has de saber treure les pampallugues.
Si els nens et diuen 'lletja', defensa't.

És llest en Lluc, ja se sap treure les mosques de sobre.  

A -Encara no he acabat. B -T'has de saber treure les pampallugues (espavilar, fer-ne via).

Tu no en saps, de treure't les puces de sobre -o del cim- (evita maldecaps).
B -Per què no l'expulseu de l'escola? C -Tothom pensa: 'les puces que les tregui un altre'.

En Joan del Brugent era una persona que sabia treure's les mosques del nas... no li passés la mà per la cara -Ràfegues-.


saber viure

Saber-se agafar la vida bé (Gir-Mall). |

procurar anar bé, agafar-se les coses amb calma |

S'ha de saber viure. Mira que et vagi bé a tu.


sabut és que *

Ja se sap que molta gent no paga impostos (o tothom sap que, és ben sabut que, és ben conegut que, ja és de comptar que; millor que sabut és que) -Punt-.


sac de

Vegeu 'ésser un sac de' (hi ha unes quantes entrades)


salt endavant (i: salt endarrere)

Millora ràpida (o: reculada ràpida). |

gran creixement, pas de gegant, gran pas, gran avenç, salt qualitatiu; reculada, retrocés, regressió, pas endarrere; fer com els crans; canvi radical |
És un suplement dominical que suposa un salt endavant
.

La retallada del pressupost és un salt endarrere
(o és un salt enrere).

nota: 'Salt endavant' és una frase feta que ens ha arribat de fora, però que ens sembla acceptable.


saltar (+ altres mots)

Algunes frases amb el verb saltar o amb el mot salt. |

El meu germà salta amb perxa.
El gos feia uns salts i bots, quan m
'ha vist! (un bot és un salt brusc)

Saltava d'una cosa a l'altra com una llagosta de rostoll
-Josep Pla-.

Cada dia a quarts de sis salto del llit
(em llevo) (a Mallorca 'pegar bot d'es llit').

Quan ho va saber, saltava amb un peu, de content
(Ca, o ballava amb un peu).

La nena salta amb un peu
-juga- (o a peu coix DIEC).

Ha saltat la sorpresa, a
l Tour (hi ha hagut una sorpresa) -C33-.

saltar a l'arena

Iniciar una nova activitat. |

fer el pas, encetar, engegar, emprendre |

Bartanés s'ha decidit a saltar a l'arena política -Temps-.

saltar a la vista

Ésser una cosa molt clara (Gir-Bar). |

caure a la vista, saltar als ulls (Gir-Bar), ésser clar, ésser prou evident, veure's d'una hora lluny, caure pel seu pes |

Aquest àrbitre no és imparcial, això salta a la vista.

Salta als ulls que vostè és molt jove.

saltar a sobre

Atacar a algú d'alguna manera. |

saltar al damunt, tirar-se a sobre, anar en contra, saltar en contra de (Ca), pujar a cavall |

Quan ho va dir, tothom li va saltar a sobre (s'hi van oposar vivament).

Si dius que les guerres són necessàries, de seguit et salten a sobre i et diuen... (et tallen per parlar; Am.).

Tenien molt deutes i el banc els ha saltat a sobre (els ha embargats).

saltar pels aires *

Vegeu 'pels aires'

saltar-se (una cosa)

No fer cas d'una norma o d'un consell (Gir-Mall). |

transgredir, excedir-se, traspassar (Am), desobeir, contravenir, botar-se una llei (Val) |

Ho va fer saltant-se els consells de la seva mare.

Es va traspassar dels consells (no en va fer cas).

No m'agrada de saltar-me la llei.

nota: Sentim 'traspassar-se d'un consell', a Am, i 'passar-se un consell', a Ca.

salut hi hagi!

Hom ho diu per conformar-se per alguna cosa que no pot tenir o per alguna pèrdua econòmica. |

salut tinguem!, salut tenguem! (Mall) |

A -Aquest any perdrem diners per la Festa Major. B -Què hi farem! Salut hi hagi!

C -Ja us vindrem a veure algun dia. B -Ja ho veurem. A -Sí, home, salut tinguem!

salut i força al canut!

És una manera alegre de saludar i de desitjar prosperitat. |

salut i feina i un forat per posar l'eina (Sarrià de Ter-Am) |

A -Me'n vaig cap a casa. B -Molt bé! Salut i força al canut!

nota: El 'canut', antigament, era un tub per a guardar-hi diners; la dita volia dir 'salut i diners'. Més endavant 'canut' va passar a significar 'cigala' i llavors la dita volia dir 'salut i sexe'. Ara és una manera de dir alegre.

Hi ha moltes variants d'aquesta dita, algunes són ofensives contra algun grup social. Ens estimem més no posar-les ací.

salvant les excepcions

Exceptuant. |

menys, tret de, deixant de banda |
Ho han fet pèssimament, salvant les excepcions
-CR-.

salvar (uns obstacle)

Superar una dificultat. |

saltar, traspassar, vèncer un obstacle, calma |
L'espai que han de salvar les persones grans per pujar
al tren es massa gran -TV1-.

Alemanya salva l'escull de Croàcia i arrib
a a la final -Avui-.

salvar el cul *

Jo no vull quedar malament per salvar la situació dels altres (o per fer un favor, per fer anar bé; millor que per salvar el cul dels altres).

L'Hospitalet se salva a l'últim minut i empata un partit que tenia perdut (o torna a néixer, salva la situació, talla just; millor que salva el cul; se salva de l'embolat).

salvar la cara *

Les dues parts volen quedar bé -fan un pacte- (o no volen fer el ridícul, volen salvar l'honor, es volen justificar, volen salvar les aparences; no volen salvar la cara) -CR-.


salvar la pell

Escapar de la mort o d'una situació molt perillosa. |

salvar la vida, salvar la situació, salvar-se de la crema (Am), escapar amb vida de, sobreviure, sortir-se'n, tornar a néixer, salvar-se de la crema; anar bé, fer un gran favor, fer anar bé |
Els fugitius han pogut salvar la pell
-TV3-.
Ens ha salvat la situació, que plegués en Salvi de paleta.

Milan i Bayern se'n surten -
es classifiquen a última hora- (o se salven; millor que salven el cap) -Avui-.

No salva ningú de la crema (critica a tothom, Am).


salvar les aparences

Dissimular una realitat que no interessa de manifestar. |
fer veure, aparentar, simular, quedar bé, amagar, ocultar |

Mirem de salvar les aparences -TV3-.

salvar les distàncies *

El caviar és bo i la tonyina també, per bé que són diferents (o encara que no n'és tant, però no es poden comparar; millor que salvant les distàncies).

La Laura treballa com la Mònica, però no ben bé igual (o però hi ha diferències, però no coincideixen en tot; millor que salvant les distàncies).


salvar els mobles

Aconseguir salvar allò que és bàsic. |

fer el mínim per quedar bé, guardar tot el que es pot, salvar la situació, salvar la roba |
El partit fa pinya rere el líder per salvar els mobles
-Avui-.

nota: 'Salvar els mobles' és una frase feta que ens ha arribat de fora. És molt expressiva. Ens sembla acceptable.

salvat error o omissió

Si no hi ha error o omissió. |

llevant errors i omissions (Balbastre) |
Aquest és el saldo, salvat error o omissió.

'salvese quien pueda!' **

Ens tenen envoltats. Campi qui pugui! -Gir-Bar-Val- (o salvi's qui pugui!, que cadascú s'espavili; no 'salvese quien pueda!')

sang freda

Seguretat en si mateix (Gir-Bar). |

serenitat, presència d'esperit, domini de si mateix, aplom; no perdre la calma |
S'ha de menester molta sang freda per fer això
(assassinar gent).

S'ha de tenir sang freda per anar a socórrer accidentats.


sang i fetge

1 Menja que es fa amb sang de porc, fetge i altre ingredients (Ca-Am). |

sang i fetge amb ceba |
Ahir vaig coure sang i fetge.

Avui hem menjat sang i fetge de porc.

2 Novel·la o espectacle ple d'assassinats (Bar). |

espectacle truculent, violent |

Anit vam mirar una pel·lícula de sang i fetge.

sanglut, senyal de salut!

Tenir sanglot és bon senyal (Ca). |

sanglut, senyal de salut o al taüt» (Camprodon), tenir sanglot és bo |
Sanglut, senyal de salut, Remei!

Sant Antoni el guardi!

Se sol invocar Sant Antoni a fi que guardi de prendre mal. |

Sant Antoni gloriós! (Ca), Sant Antoni! (Am) |
A -
Són a pescar. B -Sant Antoni els guardi!
Sant Antoni els guardi!, anar cap a Figueres, nevant!
(és una imprudència).
Sant Antoni gloriós!
(veu que una senyora ha caigut a terra).
nota: Es diu 'Sant Antoni' o 'Sant Antoni gloriós' quan algú ha caigut.


Sant Antoni es va enamorar d'un porc

Se sol dir de qui li agrada una dona o una cosa lletges (Bescanó-Am). |

hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes, Sant Roc d'un gos i jo de vós |
A
-Com és que en Joan es casés amb una dona tan lletja? B -Sant Antoni es va enamorar d'un porc!

sant i senya

Mots que, entre soldats, serveixen per a identificar les persones que s'hi acosten. |

contrasenya, senyal, senya, consigna |
Per passar haureu de saber el sant i senya.


Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no ens deixeu!

Es diu quan trona i llampega (Am).

Santa Bàrbara! (Mall) |

Sant Sebastià és el millor sant que hi ha |

Ens sembla que es diu perquè era l'advocat contra la pesta, una malaltia terrible temps endarrere (Ca-Am). |


sant tornem-hi

Es diu quan s'ha de tornar a treballar després d'unes vacances (Gir-Mall). |

Sant Pancràs, dia de pantaló vell (Val) |
El dia deu arribarem d'Anglaterra i l'endemà, sant tornem-hi.


santa innocència!

Hom ho diu de qui s'ho creu tot, sobretot de les criatures (Gir-Mall). |

sant encanteris (Am), beneita innocència (Men), quina ingenuïtat!; candor |
A -
Demà els Reis d'Orient em duran un cavall. B -Santa innocència!
C -
Seré més bon fiet -fillet- perquè els Reis l'any que ve em duguin més coses. D - Beneita innocència!
E
-Es pensa que li tocarà la rifa i serà ric. F -Santa innocència!

Santa Llúcia!

Se sol dir a qui no veu una cosa grossa o a qui s'hi entrebanca. |

que santa Llúcia et conservi la vista!, que no t'hi veus? |
Santa Llúcia, Carme!
(s'ha entrebancat i ha estat a punt de caure)
A
-No veig el llapis! B -Santa Llúcia!, que n'hauria de ser de gros! (el té a davant).
A Mallorca es dis 'Llucia'. Aquesta pronunciació deu ésser molt antiga, perquè hi ha un refrany que diu 'per santa Llucia, s'acurça la nit i s'allarga el dia' (Llúcia no hi rimaria).


santa paraula!

Ho diu qui està d'acord amb allò que proposa un altre (Am-Mall). |

molt bé, d'acord, ben fet, tant de bo! |
A
-En Llorenç diu que vol canviar de feina. B -Santa paraula! (els companys el volen fora).

sàpigues i entengues que

Hom ho diu quan vol que un comentari seu quedi ben clar a qui l'escolta (Am). |

tingues per entès, sàpigues que, sàpigues una cosa (Ca), recorda, tingues present |
Sàpigues i entengues que ets molt mal educat.

Sàpigues que ja ho anem netejant.

Sàpigues que a dins de la butxaca hi duus una gorra de plàstic
(recorda-ho).
Si trobes la roba aquí, sàpigues que és perquè s'ha d'eixugar.

Sàpigues una cosa: 20 graus per 20 graus, estaràs més calent aquí -a la plana- que a la muntanya.

sàpiga i entenga: frase vulgar que se solia posar als contractes d'arrendament del segles XVII i XVIII i que ha quedat popular en la conversa (DCVB).


saps (+ què, el que)

La forma 'saps' s'usa en comentaris, raonaments, excuses, etc. |

saps quina una?; saps què vull dir? |
Saps el que van bé, aquestes sabates!
(en van molt).
Saps què és fer un diccionari!
(és llarg)
Saps què passa? Doncs, que les trumferes m'han quedat seques.

Saps quina una me n'han feta?
(una malifeta)
Com que han vingut aquesta mainada, l'he posada
-la calefacció-. Saps què vull dir?
No sortim, els dies de cada dia. Saps què vull dir?

saps què? (i: sabeu què?)


Comentari que fa qui proposa quelcom o qui vol explicar allò que farà. |

vols que t'ho digui, vols que et digui una cosa |

Ja faré el llit a la tarda: s'ha de saber viure.

Saps què? Hauríem d'anar un dia a pujar al Tagamanent.

Vols que t'ho digui?, agafo fred, aquí.

Saps què? Me'n vaig cap a casa.

Sabeu què? Jo plego de jugar.

Saps què, Joan? Aquesta camisa l'he comprada al mercat.

Saps què? A mi m'ha caigut una dent.

Saps què et dic? Que torno a la taverna -TV3-.

Vols que et digui una cosa? Estic cansat.


sarna amb gust, no pica *

A -Deus passar molta calor, amb aquesta jaqueta! B -El que és moda no incomoda (o càrrega que plau, no pesa -Val-; no sarna amb gust, no pica).


(article + nom) se l'emporta

Hom ho diu de qui té una característica en un grau molt alt. |

(article + nom) el fa córrer, en té molta, es mor de |

A ella, la gana se l'emporta (només vol diners).

Quan veu que nosaltres anem bé, la ràbia se l'emporta.

A mi la gana em fa córrer (de menjar).


se't tornaran escorpits!

Es diu a qui té molts diners i se'ls guarda. També pot ser una maledicció. |

Els cèntims se't tornaran escorpits: n'has de gastar algun!

A -Aquell està carregat de duros. B -Se li tornessin escorpits!


se us saluda

Forma de saludar impersonal rebuscada. |

hola, Déu vos guard |

A -Se us saluda! B -Se us correspon! (Santa Coloma F).

Hola Miquel. Se't saluda! (Girona)


secret a veus *

L'entrevista entre els dos líders era del domini públic (o tothom ho sabia, ho sabia tot déu, era el secret de l'ametller que el sap un de cada carrer; no era un secret a veus).

nota: Recordem que cal dir 'un secret de dos', no un 'secret a dos'.


segar les herbes

Fer actuacions per procurar que un altre vagi malament. |

segar l'herba (Bar), tallar les ales (Am), segar les herbes per sota, segar l'herba sota els peus, emprenyar, no deixa de petja, no deixar fer, no deixar moure, voler perjudicar, posar obstacles, suplantar |

Les associacions de pares només serveixen per segar les herbes als mestres.

Quan tens una cosa que va bé, un altre et sega les herbes (ho diu un venedor de joguines; se'n posen més).

Ens van segant l'herba de sota els peus –Punt-.

L'Ajuntament em segava les herbes (no em deixava fer).

Ja li segarà les ales de seguida, el pare (no la deixarà casar).

nota: No ens semblen correctes 'tallar l'herba sota els peus' ni 'no deixar créixer l'herba sota els peus'.


segar-se, les cames

Quedar amb les cames sense força (Bar). |

fer figa, les cames; quedar baldat de cames; quedar les cames balbes |

Se m'han segat les cames.


segon d'últim

El segon començant a comptar per darrere, en una fila o en una competició (Ca-Am). |

penúltim, segon de darrer (DCVB) |

He quedat segon d'últim, a la cursa d'aquest matí.

Mira, el meu cosí és el segon d'últim

nota: També es diu 'tercer d'últim' (antepenúltim).

segons (i: segons que)

Sol usar-se la forma 'segons' quan el verb és en indicatiu, i la forma composta 'segons que' quan és en subjuntiu (Josep Ruaix – Català complet 2; Gir-Mall).

Segons veig, n'hi ha dos, d'ocells.
Segons que acabin o no els exàmens, se n'anirà demà o demà passat.

nota: Antigament també s'usava 'segons que' (al costat de la forma simple) amb l'indicatiu, però avui es considera una construcció arcaica. Ex.:

Segons diuen els representants...
(millor que segons que diuen els representants...).

Segons sembla, els bombers van arribar primer
(o sembla que, segons diuen; millor que segons que sembla).


segons com

D'acord amb les circumstàncies de cada moment (Gir-Mall). |

depèn, depèn de les circumstàncies, segons com vagin les coses, segons com es miri, segons com ho vegi, segons els dies, de vegades, a dies, va com va, segons com em pica; segons a qui |

Segons com es miri són avançats o endarrerits, aquests pobles.
Segons com t'ho mires, no es pas car, aquest servei
(hi passen moltes hores).
Segons com, dilluns serem a Agullana.

Els cèntims s'han de gastar segons com (no pas gastar-los malament).

Sóc conservador, segons com es miri.

M'agrada, segons com es miri (alguns aspectes, Ca).

Segons com ho vegi, me'n torno (si haig de fer cua per entrar).

Segons com, ni em mira la cara.

Segons com, ho veig més fosc (depèn de la situació).
Segons com, s'assemblen, pare i filla.

Segons com, sembla un avió (un dibuix).

Segons com em pica, hi vaig, a fer migdiada (Ca).

Segons com, no tinc memòria (hi ha dies de tot).

Segons com li pica, hi va o no, a les reunions (o si li pica hi va, i si no, no).

Segons a qui, ofens, si parles i dius renecs.

nota: Vegeu també 'picar 11', al Volum 1.


segons com i de quina manera

Una operació es farà si les condicions són les adequades (Am-Mall). |

això depèn, depèn de les circumstàncies, segons com vagin les coses, s'han de veure les condicions, segons les condicions, segons com es faci |

A -Hi aniries a segona etapa? -a un mestre- B -Hi aniria segons com i de quina manera.

C -Es poden integrar els nens deficients a les escoles públiques? D -Segons com i de quina manera.


segons el quadre, la guarnició

S'han d'adaptar les coses a la categoria de les persones o dels esdeveniments que es van trobant (Ca). |

cal fer més o menys segons amb qui es tracta; segons el vent, la vela; segons veurem, segons farem |

No podem pas anar a aquest casament i fer el mateix regal que fem sempre: segons el quadre, la guarnició (són gent important).

A -Quines reverències que li feies, a aquella senyora! B -Segons el quadre, la guarnició (és la directora general de l'empresa).

C -No mengis gaire, que no estàs prou bé del ventre. D –Ja ho veurem: segons el quadre, la guarnició (depèn de si em trobo bé, de si el menjar és bo...).


segons facis, jo faré

L'actuació de qui parla dependrà de què faci l'altre (Am). |

segons facis tu, faré jo (Ca); segons veurem, farem (Am-Mall), segons com, veurem i farem (Ca-Am) |
Si tu vas de vacances, jo demanaré festa a la feina per poder-me quedar a la botiga.

Si tu et portes bé, jo també: segons facis tu, faré jo.

A
-Fareu botifarra? B -Segons veurem, segons farem (segons les cartes que tinguem, ho decidirem).
C
-El comprareu aquell pis? D -Segons com, veurem i farem (dependrà de les condicions, de les circumstàncies).

seguir (+ altres mots)

1 Anar darrere d'algú. |

perseguir, acompanyar; anar, fer; mirar, observar |
El gos et va seguint amb la mirada.

La Joana té un xai i la segueix com un gos.

El Cervelló segueix l'estela del líder.

Tenen 85 anys i segueixen totes les excursions que fan.

2 Continuar. |

prosseguir, durar, estendre's; sense interrupció |

Les negociacions segueixen endavant
(i millor 'continuen endavant', 'prossegueixen') -Avui-.
Suècia segueix essent un país neutralista
(i millor 'continua essent') -Avui-.
Parlava de futbol i jo li seguia la conversa
(a mi no m'agrada).
Has de saber seguir la broma
(no t'enfadis, si et fan una broma).
Ella segueix prou bé
(quan ell vol fer coses, ella també les fa, per exemple anar al ball).
notes: 1 La construcció 'seguir + gerundi' és admissible, però és considera preferible 'continuar + gerundi' (Josep Ruaix).

seguir el joc

Vegeu 'fer el joc'


seguir el rastre

Mirar de trobar una persona o un animal cercant els senyals que deixa per allà on passa. |

seguir la pista, estar a la pista, seguir les petjades, seguir la petja, seguir de prop, anar al darrere de |
Els gossos segueixen el rastre dels conills.

Aquella dona, la podries seguir pel rastre
(fa molta pudor).
La policia ha trobat una pista dels lladres de motos.

Han passat sense deixar petja
(sense deixar coses importants).
Hi ha alguns clubs que li segueixen les petjades
-l'observen per mirar de fitxar-lo- (o el segueixen de prop, li estan a la pista).
Seguim la petja a un senglar.

El segueixen de petja
(a un lladre, Am).

seguir el rem de

Fer les mateixes coses que fan unes altres persones. |

fer com ells, seguir el ritme de, seguir els passos -o les passes- de |
Volen seguir el rem dels rics i no poden
(les despeses).
Aspiren a seguir les passes dels creadors de moda.

Els jugadors del Sant Ferriol podrien seguir els passos dels del Sant Gregori
(tancar-se perquè no cobren) -TV3-.

seguir el temps

Adaptar-se al temps que fa. |

anar amb el temps (Men). |
S'ha de seguir el temps
(si fa fred, a l'estiu, s'ha d'engegar l'estufa).
S'ha de seguir el temps: abrigar-se més, si fa fred -encara que sigui a l'estiu-;
treure's roba, si fa calor; dormir amb poca roba, si fa calor...
'A qui no va amb el temps, tira-li fems!' -diuen a Menorca.

seguir el vent d'on ve

Anar-se adaptant a la majoria, en qüestions de moda, de política, etc. (Ca) |
mirar de quin costat ve el vent, mirar el vent d'on ve, anar cap allà on va -o bufa- el vent, anar cap on va la lloca, canviar de camisa, canviar de partit, anar amb els que manen, ésser cordillaire (Ca), ésser dels qui es giren (Am) |

Jo vaig seguint el vent d'on ve (com que té amics capellans, ara va a missa)

En Pere és dels que van cap on va el vent (ara és d'esquerres, perquè manen).


seguir en peu

Vegeu 'en peu'


seguir la mateixa sort *

Ens fa por que el nostre equip no acabi de la mateixa manera -malament- (o que acabi com, que faci com, que acabi fent com, que li passi igual que a, que acabi igual que, que faci la mateixa fi que, que corri la mateixa sort -Val, DIEC; millor que que segueixi la mateixa sort) -CR-.


seguir la veta (a algú)

Fer les coses segons el gust d'un altre, a fi de no contrariar-lo (Gir-Bar). |

donar la raó, complaure, donar per la banda, donar corda, donar per la menjadora, donar per la llossa, donar peixet, no trencar la girada, no contradir, seguir el corrent (DIEC), seguir la taba (Bellcaire d'Empordà), (donar fil, fer el joc; Tresponts),  seguir la corda (Val) |
El seu home li segueix la veta: vols anar al ball?, anem al ball; vols anar al cinema?, anem al cinema.

No vull pas discutir-m'hi: li dono per la menjadora
(li dic que té raó).
Hi ha gent a qui no agrada que els contradiguin; els has de seguir
la beta i ja està.
Els has de seguir la veta, home: si volen anar a la platja, tu també!

Jo li anava seguint la taba, però no la coneixia
(li donava conversa) –Bellcaire-.
La Fina li segueix la corda
(li diu que sí) -Temps-.
Tu, segueix-li el corrent
(o digues-li que sí de tot, dóna-li la raó, fes-li el joc, dóna-li peixet, dóna'l per la menjadora).
nota: Trobem 'seguir el corrent' al DIEC. Pensem, però, que són més genuïnes les alternatives que us proposem. 

seguir una línia

Vegeu 'tenir una línia'


seguit seguit

1 Contínuament, molt sovint (Val). |
més sovint que no plouabans plovia sovint-, mantes vegades |
Veig el teu home al bar seguit seguit.
2 Es diu d’un moviment que no s'atura (Mall). |
contínuament, constantment, tota l’estona, sense parar, a tota hora |
Vaig haver de fermar la coa de la vaca perquè seguit seguit la remenava (per munyir-la) -Nous escrits-.
Els periodistes han d'innovar seguit seguit, crear expressions noves.

segur

És molt probable que sí. |

segurament, compta-hi!; no falla!, és així; de segur |

A –Passen, a recollir menjar? B –Segurament.

C -De qui va quedar? D -D'algun banc? Segur.

E -Li devia pagar el jornal. F -No falla!

G –Es deu haver deixat quelcom (torna a passar de pressa). H –Compta-hi!

nota: Vegeu també 'segur 2' i 'segurament', al Volum 1


sembla (+ altres mots)

El verb 'semblar' s'usa en comparacions. |

és diferent de, no és pas com, ha canviat |
Sembla ahir que va néixer, i ja té un any.

Els metges d'abans passaven sovint a visitar els malalts; sembla els d'ara!
(els d'ara no ho fan)

Sembla com si fos ara!
(ho recorda bé).

Sembla haver-ho trobat
(o sembla que ho ha trobat -el verb semblar admet l'ús d'infinitiu com a complement-).

No se sent cap fressa allà on viu la Teresa; sembla el nostre carrer!

Sembla estrany que no ho veieu.

Sembla mentida que s'ho hagin venut!
(sembla que no pugui ser!, pareix mentida!, Mall).

Sembla que feu circ!
(van cinc en una bicicleta)

Sembla que fas exposició de sabates
(en té molts parells, al menjador).

En aquest cafè, cada vegada que el Barça fa un gol, sembla que els hi apugen el jorna
l (criden, Am).

Ara el meu home s'ha trencat el fèmur. Sembla que els mals ens busquen a nosaltres
(Ca).

Sembla que hi ha gana, eh?
(ho diuen a un que menja amb fruïció)

Amb aquesta desgràcia, sembla que li hagin posat deu anys a sobre
(s'ha envellit).

Ha passat la Rita
i semblava que anava a apagar foc (de pressa).

Us sembla bé, aquí?
-per seure- (us està bé, aquí?)

Sembla que no tinguem ningú
(en una escola; hi ha pocs nens).

Em va semblar de veure't a l'excursió
(o que et veia).

Costa, ara, tenir un càrrec perquè la gent semblen beneits. No ho veus així?

Sembla estrany que tornessin a ser amics, sogres i gendres.

Sembla fet expressament,
això.

Sembles l'ambaixador de l'hivern, tan tapat!
(es diu a qui va molt abrigat, Am).

Ja t'has tornat a equivocar: sembles en Sopes!
(Am)

El xampany calent sembla pixat d'euga
(Ca).

Sembla que vulgui ploure
(s'ennuvola).

Sembla que falta aire, pujant amb l'ascensor.

Semblen polls de granja, aquesta mainada
(la calefacció és massa alta, Am).

Semblava que tot havia de ser aigua i no ha plogut gota
(Am).

Sembla que era ahir que ens vam casar i ja fa vint anys.

Semblen xicot i xicota
(sempre van junts, Am).

nota: En la majoria dels casos els valencians usen 'parèixer' i reserven 'semblar' -o 'assemblar-se'- a l'aparença. Ex.: S'assembla molt a sa mare.

sembla com si ho sentissin a dir

Hom ho diu quan és dóna una coincidència (Am). |

sembla que ens ho diem (Ca-Am), quina casualitat!, quina coincidència |
Sembla com si ho sentissin a dir: acabem la teulada i ja plou.

Avui han vingut tots els néts, sembla que s'ho diuen.

Sembla que ens ho diem, ens hem trobat tres cops a Girona.

Sembla que s'ho diuen! Vénen tots avui a dur la feina.

sembla que Déu hi mira

Se sol dir quan una cosa sembla que ha d'anar malament, però no hi va (Ca). |

sembla que Déu hi ajuda |
Sembla que Déu hi mira, per aquesta empresa
(és mal dirigida, però no cau).

Aquestes criatures s'enfilen a tot arreu i no prenen mai mal. De vegades sembla que Déu hi mira!

Fan grans caigudes i no és fan mal, la mainada: sembla que Déu hi mira!

sembla que el dimoni hi bufa

Es diu d’una cosa que va malament (Mall). |
sembla que hem trepitjat merda |
Sembla que el dimoni hi bufa i tot el que facem és per demés -Adagiona-.

sembla que ens busquem

Es diu si dues persones es troben moltes vegades. |

ja ens tornem a trobar |
Tu també véns a comprar? Sembla que ens busquem, avui.

sembla que ha de fer testament

Hom ho diu de qui s'espanta per poca cosa, a l'hora de fer una cosa. |
sembla que ha de fer -o ha fet- una muntanya, sembla que ha de fer un món, sembla que ha de fer qui sap què |
Per prendre una pastilla, sembla que ha de fer testament (li costa d'empassar).
Per pintar aquest pany de paret, li sembla que ha de fer una muntanya.

Per poca cosa, sembla que hagin de fer un món. Que se n'han vistes poques!

Sembla que anem a fer testament! (són cinc per comprar una jaqueta, Am).

A -Ara, sembla que hagin de fer una muntanya, per ensenyar de llegir una criatura. B -Perquè, una cosa que és senzilla, l'han complicada.


sembla que he trepitjat merda!

Queixa de qui tot li surt malament (Am). |

tinc mala sort, estic de pega, tinc malastrugança |

Sembla que he trepitjat merda, avui! (tinc males cartes).

nota: 'Haver trepitjat merda' també es diu en castellà'


sembla que ho ha fet tota la vida!

Fas aquesta feina molt bé (Gir-Mall). |

en saps molt, hi tens molta traça (Gir-Mall) |
Sembla que ho has fet tota la vida, això de cuidar gossos.


sembla que ho sent

Es diu quan algú té un capteniment que fa pensar que ja sap què li passarà (Am). |

sembla que ho sent de nas (Ca), sembla que té un pressentiment, sembla que se n'adona |
La
Júlia està contenta, sembla que ho sent (la porten a batejar)

El gos només lladra, sembla que ho sent
(la setmana que ve el donarem al noi i canviarà de casa).

Ja em feia por, aquesta excursió: sembla que ho sentia de nas
(va caure i es va fer mal).


sembla que ho sentim a dir!

Expressió que se sol dir quan les coses no surten prou bé o quan les persones no fan el que cal fer (Am). |

avui no hi ha res que vagi bé, avui tenim un mal dia, avui no ens surt res bé |

Tothom té mandra, avui: sembla que ho sentim a dir!

El noi sembla que ho sent a dir, li diuen «Joan!», i s'hi gira (no en fa cas, al llit).

Sembla que ho senten a dir, la gent!, convindria que se n'anés de seguida, aquesta noia, i es queda a esperar les cinc.

Sembla que ho sentiu a dir! (ningú no fa res).


sembla que ja t'hi trobes!

Se sol dir de qui parla amb entusiasme d'un fet. |

sembla que ja hi ets!, quina il·lusió que et fa! |

La nena tot el dia parla de l'excursió de diumenge vinent, sembla que ja s'hi troba!


sembla que l'adoren!


Es diu de qui té una gran estimació per algú. |

tenir com un culte, estar-ne molt, admirar, estar fascinat per, caure la bava quan el veu |

Tot el dia parlen del gendre: sembla que l'adoren!

A la televisió tot el dia parlen d'aquesta gent: sembla que els adoren!

sembla que la menes!

Se sol dir a qui no es comporta normalment. |

què et passa avui?, què fas? |

Copes havies de tirar? Sembla que la menes! (no és lògic; jugant a cartes)

A -La Carmeta ha tirat les deixalles orgàniques al contenidor del vidre. B -Aquella, de vegades sembla que la mena!

menar-la: Estar embriac o pres de malaltia, DCVB.


sembla que li diguis Llúcia

Vegeu 'és com si li diguessis Llúcia'

sembla que li donen comí

Se sol dir de qui sempre va a un lloc (Ca). |

sembla que li donen vesc (Am), que li arriba a agradar d'anar a...!, sembla que l'emmelen |
Sempre tenen el gendre a casa: sembla que li donen comí.

Sempre ens ve a ajudar a treballar: sembla que li donem vesc.

No te'ls pots treure de sobre, tots vénen: sembla que els donem comí.

Sembla que els emmelen, en aquesta botiga
(tothom hi va).
Anissos de comí: Confitets composts d'un embolcall de sucre que cobreix un granet de la dita planta (DCVB).


sembla que li donen corda

Es diu d'una persona molt xerraire (Gir-Mall). |

no calla mai, aquest no atura d'enraonar; ésser un borinot, una mallerenga |
Aquest home, sembla que li donen corda. En fa d'estona que té la paraula!


sembla que li passes una romeguera

Hom ho diu d'una cosa desagradable. |

com si em passessin una romeguera pels collons (Ca-Am) -o pel cul (Am), pel costat (Am); no fer cap gràcia |
Quan fas un comentari d'aquell dia que va caure, sembla que li passes una romeguera.

M'has fet una gràcia com si em passessis una romeguera pels collons
(li ha fet una broma carregosa).

Elles, tan il·lusionades amb el pessebre, i a ell, sembla que li passen una romeguera pel costat
(no li fa cap gràcia, Am).

nota: 'Romeguera', a Mallorca es diu 'romeguer' i, a Barcelona, 'esbarzer'.

sembla que mama!

Es diu d'una persona grassoneta, de pell fina i carn tendra. |

es veu fresc, té bons palpissos, sembla un xurmer, sembla que el bufen (Am) |
Per tenir cinquanta anys tens una pell mol fina: sembla que mames!

Aquest nen sembla que el bufen
(està gras).

grassonet: Una mica gras

sembla que marxes de l'amo!

Es diu de qui va molt carregat de coses. |

sembla que canvies de casa, vas molt carregat; semblar un burro de bast, semblar un burro de càrrega |

A -Ahir semblava que marxaves de l'amo. B -Per què? A -Anaves amb l'auto ben ple, a l'esquena (a la baca).

On vas tan carregat de coses? Sembles un burro de bast.


sembla que no diu res!

Se sol dir quan es parla de quantitats molt grans o de coses molt complicades de fer. |

això és aviat dit!, Déu n'hi do!, no t'hi poses pas per poc!; com si això fos tan fàcil de fer!, com qui no diu res! (Mall) |

A -Per què no ho compraves, si valia cinc-centes mil pessetes? B -Cinc-centes mil pessetes en aquell temps? Sembla que no dius res! (eren molt cèntims)

C -Per què no els arrenques així, els blets? -estirant- D -Sembla que no dius res, tu! (és difícil).

Sembla que no diuen res, comprar un pis d’aquest preu.

Volen que els compri un pis a Barcelona. Sembla que no diuen res!


sembla que no es pot creure

És una cosa molt grossa, molt exagerada, molt allunyada del que és normal. |

sembla que no pugui ser, sembla impossible, ho dubto, no m'ho crec |

Sembla que no es pot creure, que cobri a la seva sogra (la perruquera).

Sembla que no es pugui creure, que fessin desaparèixer tota una nació fent-los morir de fam.


sembla que no hi és

Hom ho diu a qui no fa atenció a les coses. |

sembla que no hi toca, ja es torna a equivocar, sembla que la mena |

Sembla que no hi són: ho fan tot al revés!

Sembla que no hi siguis, avui, Tomàs! -jugant a cartes- (no està al cas).

Josep, de vegades sembla que no hi siguis! (està distret i fa preguntes de mec).


sembla que no hi toca!

1 Hom ho diu de qui, aparentment, no s'adona de les coses o no és gaire trempat, però realment no és així |

sembla una cosa i n'és una altra, no és pas com sembla, sembla un mosca mort, fot-li burro!, sembla tou (Am), sembla curt i és trempat |

Sembla que no hi toca, però és trempat. Mira, ja ha acabat la carrera.

En Claudi, sembla que no hi toca i festeja amb una noia ben eixerida (fot-li burro).
Sembla un mosca mort, però no te'n fiïs gaire.

2 Es diu de qui fa coses que no són gaire normals (Am). |

no semblar ben esclarit, no tenir gaire seny, no saber què diu, no entendre les coses |

Aquests, a vegades sembla que no hi toquen (criden al carrer).


sembla que no té pa a casa

Es diu a qui fa coses que semblen de poc seny. |

fer imprudències, fer insensateses |
Sembla que no teniu pa a casa, sortir amb aquest temps.

Sembla que no tens pa a casa, córrer amb aquest fred. Eh que ho és?

Sembla que no es tingui pa a casa, venir amb mal temps.

Avui dia,
per anar a fer de mestre en un institut, ha de ser un que no tingui pa a casa.


sembla que s'hagi de trencar

Hom ho diu d'una persona molt prima, quan fa un moviment. |

és molt esprimatxat, és un secall, és molt magre |

Aquesta tenista sembla que s'hagi de trencar.


sembla que sap la mar i morena (o que té)

S'aplica a una persona que vol donar a entendre que sap molt; també a qui presumeix de tenir molt de patrimoni (Men-Mall). |
ésser un saberut, un setciències, un milhomes; fer el ric, semblar en milhomes (Am) |
Si te l'escoltes, sembla que sap la mar i morena.
Sembla que té la mar i morena, però no és pas tan ric com diu.

Aquest nen petit xerra molt: sembla en milhomes.


sembla que se la beu (o: se la beu)

Ho sentim a dir d'un noi que mira contínuament una noia perquè n'està enamorat (Ca). |

sembla que se la menja (Am); guaitar amb passió, no treure els ulls de sobre |

Quan hi ha l'Agustina, se la beu.

Sembla que se la beu, a aquella noia.

nota: Vegeu també 'menjar-se amb els ulls'



sembla que se t'ha de menjar

Hom ho diu de qui es mostra agressiu de paraula. |

té mal geni, té mal humor, té mal caràcter, és violent, sembla la vaca de la mala llet |

Aquell home, de vegades sembla que se t'ha de menjar! (fa morros, té mala llet).

Aquest nen, quan el renyes, llambrega uns ulls i té una mirada d'odi que sembla que se't vol menjar.

semblar la vaca de la mala llet: Del poema de Pere Quart


sembla que sent ploure

Es diu de qui no fa les coses que li diuen que faci. |

li entra per una orella i li surt per l'altra, com aquell qui res, com aquell qui sent ploure, com aquell qui escolta -o sent- ploure (Mall) |
Et dic que estiguis pels clients i tu sembla que sentis ploure.

Escolta les alabances i no en fa gens de cas, les escolta com si sentís ploure -Tardanies-.

sembla que te l'han donada (la roba)

Es diu a qui porta roba que li va baldera. |

et va gros, et va ample |
Aquesta camisa, sembla que te l'han donada.

nota: Ací es juga amb el doble sentit de 'donar'. 'Donar-se la roba' vol dir venir ampla.


sembla que vinguis d'Oix!

Es diu d'una persona que es mostra rústica i poc culta (Ca). |

sembla que vinguis de Talaixa!, com qui siguis d’Alaior! (Men), ets un pagerol, no ets gaire espavilat, semblar un soc -o una soca-, sembla que venguis -o que siguis- de ses Erasses! (Mall) |

Aquest home sembla que vingui d'Oix! (fa cara d'encantat)

Encara no ho has entès? Com qui siguis d'Alaior!


sembla res

Sembla una cosa poc important. |

sembla que no és res, sembla que no val res, pareix que no siga res i... (Val), sembla no res (Mall) |

Sembla res i ja hem gastat cent euros (a les fires).

Sembla res, el nen, i la feina que fa! (servei).


sembla ser *

Sembla que ella serà la presidenta (o segons sembla, ella..., es veu que ella..., diuen que ella..., se suposa que ella..., pareix que ella...; no sembla ser que ella...).

nota: Aquest calc del castellà es va posar de moda els anys 80 del segle XX


semblar (+ infinitiu)

És un senyor que sembla que no entén què ha passat (o que sembla que no ha entès; millor que és un senyor que sembla no entendre què ha passat, que sembla no haver entès).

Ella no sembla que tinga -o tingui- pressa (o sembla que no té pressa; millor que ella no sembla tenir pressa, ella sembla no tenir pressa).

nota: La construcció 'semblar (+ infinitiu)' no és genuïna.

semblar a
Tenir ressemblança a algú (Cas). |
assemblar-se a, retirar a, (tenir tota la cara de, ser igualet que, ser clavadet a Cas) |
Es veia a primer cop d’ull com semblava a la família del pare -La cara oculta de la lluna-.

semblar ca la Tité

Haver-hi desordre en un lloc (Men). |
no haver-hi ordre ni govern, semblar can Seixanta (Gir),
desordenadament, de qualsevol manera, anar en doina, anar en orri, anar com Déu vol, anar qui sap com, sense ordre ni concert (DIEC), semblar can Garlanda (Val) |
En aquesta tenda no hi ha res en el seu lloc: sembla ca la Tité.
El Vilademuls ataca sense ordre ni concert
-CR-. 

No hi ha ni ordre ni govern en aquell Ajuntament
(ningú no sap manar).

semblar carnús (o: ésser carnús)

Se sol dir de la carn quan no és gaire bona o costa de mastegar. |

semblar carnassa |

Aquesta carn de porc sembla carnús.

A -Què és aquesta carn que m'has posat? B -Pioc. No t'agrada? A -Això és carnús!

pioc: Gall d'indi, indiot (Alt Empordà).


semblar de

Fer, algú, una acció perquè es pensa que convé o que cal fer-la. |
creure que, pensar que |

M'ha semblat de contrar
(jugant a cartes).
A –
No vas als mítings, però ahir hi eres. B –Em va semblar d'anar-hi (Am).
Els va semblar de tornar a casa abans d'hora.
Què et sembla d'escriure a la Joana?
He cregut que havia de comprar-ho.
He pensat que havia de tornar.


semblar educat en una cort de porcs

Ésser mol mal educat. |

haver pujat com els arbres de la Rambla; ésser bast, groller, brut, ordinari, tosc |
Sembles educat en una cort de porcs!

semblar el carrer de mitja galta

Es diu d'una cosa incompleta, inacabada (Bar). |

ésser a mig fer |

On són els llums d'aquesta plaça? Això sembla el carrer de mitja galta.


semblar el mercat de Calaf (o ésser)

Hom ho diu d'un lloc on hi ha molt d'enrenou: soroll, gent que va i ve, confusió... (Ca-Bar) |

ésser -o semblar- un orgue de gats (Bar-Val), una casa de barrets, (una olla de cols, una olla de grills Gir-Val), una casa de barrets -o de putes- sense amo, una olla de caragols (Mall); semblar que la terra baixa (Ca) |
No entenc què em dius; això sembla el mercat de Calaf!
(hi ha crits)

Què és aquest temperi? Sembla que la terra baixa!
(hi ha crits de la canalla, la televisió que va...)


semblar el porquet de Sant Antoni (o anar com)

Es diu de qui va mal vestit, brut, esparracat... |

anar malfumut, malgirbat, deixat, malforjat, malxirgat; semblar un menargues, semblar la Tuies, semblar en Xargues (Am), semblar un arreplegat (Ca), semblar un palatreco, semblar un pellotaire (Ca), semblar un peroler, semblar una puput (Am); pujar com les esbarzes -esbarzers- (Tresponts), (semblar Sant Antoni amb el porquet, vet ací Sant Roc i i el gos, Val), semblar un baldragues (Mall) |

Aquell pobre home, d'ençà que es va morir la seva dona, sembla el porquet de Sant Antoni.

Sembles la Tuies, amb aquestes faldilles.

Sembles un arreplegat, amb aquest abric tan vell.

Em va deu canes grossa, la brusa: semblo un menargues (a Mallorca 'un baldragues').

On vas esparracat i brut?, sembles un palatreco!

Sembles un pellotaire amb aquestes calces, les has de planxar!

Que fas de peroler?

Sembles un peroler, de brut que vas.

nota: Vegeu 'pellot i palatreco, al Volum 1.

semblar el pupes (i: ésser el pupes) *

La USAP està de pega, enguany (o té mala sort, no n'endevina cap, sembla el pot de la mala sort, sembla el pot de la pega, té malastrugança, tot li surt malament, sembla batejada amb aigua de tramussos -Val-; no sembla el pupes).


semblar el sindicat de la mandra

Hom ho diu d'un lloc on la gent és mandrosa (Ca). |
ésser una colla d'esquenadrets, aquests tenen l'os d'en Bertran |
Aquesta escola sembla el sindicat de la mandra.


semblar el tap i l'ampolla

Haver-hi, entre dues persones que caminen de costat, una gran diferència d'alçada. |

semblar un nan i un gegant, semblar la canya i el bèlit (Am), semblar tap i carabassa (Bar-Val) |

Totes dues nenes tenen deu anys, però semblen el tap i l'ampolla.

bèlit: Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la cana per jugar a bèlit; bòlit.


semblar en caça-repassos

Ho diuen de qui sempre procura que el convidin (Ca). |

voler dinar de franc, fer-se convidar; ésser gorrer |

El teu germà sembla en caça-repassos. Li has de dir que es dediqui a la política.



semblar esperitat

Es diu de qui va de pressa i està nerviós. |
anar esverat, excitat, neguitós; no estar mai quiet, anar esperitat com un sincrotró
(Val) |
Què li passa a aquesta dona?, sembla esperitada!
(passa i traspassa per davant de casa i va mirant)
nota: Vegeu també 'fugir esperitat', i 'esperitat', al Volum 1.

semblar fel

Ésser, quelcom, molt amarg. |

ésser agre, ésser més agre que fel |

Quina cosa tan amargant. Sembla fel! (l'ametlla d'un un pinyol de préssec)

semblar gat i gos

Vegeu 'ésser gat i gos'


semblar l'obra de la Seu (o: ésser)

Hom ho diu d'una obra que no s'acaba mai (Gir-Bar). |

ésser un mai no acabar, ésser l'obra de la paciència, semblar la cançó enfadosa -o de l'enfadós-, semblar que no té fi |
Encara no està adobat, aquest carrer? Quants mesos fa que hi treballen? Això sembla l'obra de la Seu!

Les reformes educatives d'aquest país semblen la cançó enfadosa.


semblar la fi del món

Es diu quan hi ha molt mal temps, o una altra cosa, que espanta (Men-Mall). |
un gran temporal, una maltempsada, un desfet de temps, semblar que ha de finar el món, un temps enfurismat (Men) |
Va fer una tempesta tan forta que em va semblar la fi del món.

Vaig pensar: el món finarà, amb aquesta calor.
Semblava que havia de finar el món, quan van tancar la fàbrica!

semblar la fugida d'Egipte

Haver-hi un desplaçament general de persones en un lloc. |

tothom se'n va |
A
-Què són tants cotxes? Això sembla la fugida d'Egipte? B -És que a Barcelona avui és festa.

semblar la lluna quan fa el ple

Tenir la cara rodona (Ca-Am). |

fer una cara com una lluna quan fa el ple (Am), tenir una cara com una lluna (Ca), ésser cara-rodó |
Quina cara tan bonica, sembles la lluna quan fa el ple.


semblar la Mare de Déu de les Empentes

Hom ho diu d'una persona que no té iniciativa, que es plany, que necessita que els altres li facin les coses. |

ésser apàtic, aturat, lent, gandul; semblar un bou vell |

Aquesta carnissera sembla la Mare de Déu de les empentes: tot ho veu complicat!


semblar la mare Maials

Ho sentim a dir d'una nena jove i alta. |

ésser esprimatxat, escardalenc |

La nostra nena sembla la mare Maials: fa un pam més que les altres (i són de la mateixa edat).

mare maials: Dona encantada, que s'està parada amb una mà a cada maluc (Llofriu, DCVB).


semblar la processó de Navata: l'un darrere l'altre (o: fer com)

Se sol dir de les cues o de les coses que es fan seguint un ordre. |

fent cua, fent una filera, començant per un i continuant |

A -Com ho farem per vacunar tants porcs? B -Farem com la processó de Navata: l'un darrere l'altre.

Això sembla la processó de Navata!


semblar la taula del Torrat

Se sol dir d'una botiga on mai no es troba el que es vol (Bar). |

ésser a can Penja i Despenja, ésser a can Seixanta, semblar Xauxa, semblar can Garlanda |

Aquella merceria sembla la taula del Torrat.


semblar que aixafa raïm

Hom ho diu de qui balla malament. |
fangar |
Aquest noi sembla que aixafa raïm.


semblar que el punx
in (o: que el punxen)

Moure's, una persona, en un lloc on no hi està bé i hi pateix (Am). |

estar nerviós, moure's, neguitejar, semblar que té cuques al cul (Am), el cul li fa mal sempre (Ca-Am) |

A mi m'agrada anar a sentir concerts, però el meu home, quan hi ve, sembla que el punxen.

El meu home, quan anem a comprar roba, sembla que el punxen.

No està mai quiet: el cul li fa mal sempre!

Hi està cinc minuts, a dinar, i marxa, sembla que el punxin, a casa.

Sembla que em punxen, al llit (= no hi estic bé un cop despert).

Ja se'n va, el punxen, no se sap pas distreure amb res.

Vés cap allà, que aquí et punxen (no hi estàs bé, i se't veu).


semblar que els ulls li han de fugir

Obrir molt els ulls, una persona que està molt excitada (Men). |
semblar que els ulls li han de sortir (Gir), semblar que els ulls li han de botir (Mall) |
Semblava que els ulls li havien de fugir, fins i tot treia salivera per la boca Fets-.

semblar que ha menjat llengua amb tàperes

Xerrar molt, xerrar massa (Mall). |
semblar que ha menjat fideus (Ca),
semblar que t'han donat llengua, semblar que li donen corda, xerrar pels colzes -o pels descosits-, parlar com si li donessin corda (Bar), (xerrar per ses butxaques, tenir corda a sa llengua, xerrar més que un papagai -o que una cotorra- Mall), (anar-se'n com un punt de calça, xerrar més que un cabàs de granotes Val) |
El seu amic no deixa de xerrar, sembla que ha menjat llengua amb tàperes.

Unes ganes de xerrar, aquest home!, sembla que li han donat llengua.

nota: La llengua amb tàperes és un plat típic i molt preuat de la cuina mallorquina. La base és llengua de bou o de vedella feta tallades i guisada amb una salsa en la que hi ha profusió de tàperes envinagrades.


semblar que hi couen ous

Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor (Am). |
hi fa xafogor
-o xafagor (Ca-Am)-, calda, bugor (Am), fitor, basca (Val) |
Sembla que hi couen ous en aquesta plaça!
Aquí no s'hi pot pas estar: semblar que hi couen ous!

semblar que ho ha de matar tot

Mostrar-se, una persona, valenta, decidida i animada (Ca). |

semblar que s'ho ha de menjar tot, tenir la moral alta, estar en forma, ésser valent, semblar el gall del galliner; si no et veuen, ja et senten, tenir partida de cavall i arribada d'ase (Mall), semblar que s'hagi de menjar el món (Gir-Mall) |
De vegades t'aixeques al matí que sembla que ho has de matar tot i a mitja tarda ja no t'aguantes.

Un dia sembla que ho has de matar tot i l'altre ja no et trobes bé.

El dia que va començar a treballar semblava que ho havia de matar tot, però ha anat afluixant
(va començar fort).
Fa dos anys semblava que ho havia de matar tot i ja és aquí
(al cementiri).
Ara que ets jove sembla que ho has de matar tot, però aviat s'acaba.

Sembla que s'ho han de menjar tot i, al cap de mitja hora, ja s'han avorrit
(són cridaners) -Suñer-.
Són joves, rics i valents. Els sembla que s'han de menjar el món.

Venia a Barcelona disposat a menjar-se el món
-Temps-.

semblar que l'han fotut i no l'han pagat

Fer un posat adust, sorrut. |

fer mala cara, semblar indignat, fer cara d'empipat, tenir mal humor, fer cara que li deuen i no li paguen (Bar), com qui li deguin i no li paguin!, sembla que li deguin i no li paguin (Bar) |

Què et passa avui? Sembla que t'han fotut i no t'han pagat.

Aquell home, sempre sembla que l'han fotut i no l'han pagat.

Fa una cara adusta, poc amable: sembla que li deguin i no li paguin.


semblar que li arrenquen un queixal

Es diu quan de qui fa una cosa amb recança, contra la seva voluntat (Gir-Bar). |
ho fa de mala gana, a desgrat; li reca, li sap greu |
Li demanes una cartolina i sembla que li arrenquen un queixal!

Sembla que li arrenquin un queixal, al teu germà, per deixar-te un dia el cotxe.


semblar que porta un tàlem

Se sol dir a qui duu una cosa a les mans amb molt de compte (Am). |

no tinguis tanta por!, no et caurà pas!, no cal que vagis amb compte |
Sembla que portes un tàlem, amb aquesta coixinera.


semblar que s'ho han dit

Se sol dir quan moltes persones coincideixen en un lloc o quan molta gent fa la mateixa coa. |

quina coincidència!, sembla que s'han posat d'acord (Mall) |

Vosaltres també sou aquí? Sembla que ens ho hem dit.

Tots els bancs han parat de donar crèdits fàcils, com s'hi s'ho haguessin dit -Presència-.


semblar que t'ho han de donar tot

Es diu de les persones que tenen molt bones paraules i, generalment, pocs fets. |
és molt manyac, és falaguer |
Els dels bancs sembla que t'ho volen donar tot i no et donen res: no te'n fiïs!
(van amb bones paraules, et fan condicions que semblen bones).

És una dona manyaga, perquè parla fluix i sembla que t'ho ha de donar tot, però, bada
!

Hi ha gent que, quan t'han de menester, t'ho donarien tot.


semblar que té el futris

Es diu d'una persona que es mostra molt i molt contenta (Ca). |
sembla que té el fotris
(Am), sembla que té els alegrets, tenir ganes de riure |
Aquella sembla que té el futris
(canta, riu...).
Sembla que té el fotris, la Laura: sempre riu.

nota: A les comarques del nord la idea de futris ha patit un canvi de sentit. Vegeu 'agafar el futris'.

semblar que té salut per vendre

Tenir la salut molt bé, aparentment. |
tenir salut per donar i per vendre, estar molt sa, tenir una salut de ferro |
El meu germà sembla que té salut per vendre i està ben malalt.
Tens uns salut de ferro.


sembla que vas a demanar almoina! (o caritat!)

Es diu quan s'ha de demanar una cosa moltes vegades. |

hi has d'anar deu vegades, has d'insistir-hi molt |
Has de trucar deu cops perquè t'agafin el telèfon: sembla que vas a demanar almoina!

Per cobrar el que em toca, sembla que vaig a demanar caritat!


semblar qui sap què

Semblar, quelcom, més important, més car, més senzill, més difícil, etc. del que realment és (Ca-Am). |

semblar qui sap el què (Roses-Am), semblar qui-sap-lo (Am), semblar una gran cosa, semblar una muntanya, semblar tot lo món (Am) |
Li sembla qui sap el què, muntar a cavall
(hi veu una muntanya).
Semblava qui-sap-lo i ja els tenim
(ja els hem atrapats a la classificació).
Sembla qui sap què, i ho superaran
(una prova).
Sembla qui sap què, però no és ningú
(és covard).
Sembla qui sap què, però s'espanta de seguit.

Sembla qui sap què, però no pesa
(l'anell d'or).
El meu home sembla tot lo món i s'espanta quan veu sang.

Sembla tot lo món, el nostre nen, i plora de seguida.

Sembla que és tot lo món, aquest gos, i és un poruc.

Els nens, sembla qui sap on van! (estan contents perquè van a Barcelona, Am)


semblar robat

Trobar-se sol, algú que és acostumat a la companyia d'altres (Am-les Planes H.). |

trobar a faltar, semblar perdut, sembla que no hi hagi ningú; trobar-se incòmode |
Semblareu robats, sense la mainada
(els trobareu a faltar).
Semblen robats, amb la mainada fora.

Deu semblar robat, en Pere, sense cafè
-s'ha jubilat del cafè- (ho deu trobar a faltar).
En un casament amb tant de luxe no t'hi trobes bé: sembles robat
(les Planes).
Us trobem a faltar: semblem robats
-CR-.
Avui, sense la petita, semblem tots robats
-els avis i pares- (tristos).

semblar Sant Pere

Se sol dir a qui duu moltes claus. |

vas carregat de claus |

Noi, sembles sant Pere!


semblar sardines en llauna

Vegeu 'estar com les arengades al barril'


semblar un aparador

Hom ho diu d'un lloc que és molt a la vista o d'un lloc que és ben ple de coses. |
es veu molt, tothom el veu; és ple fins a dalt, és abarrotat |
Aquest terrat sembla un aparador
(tothom et veu, Am).

Aquesta taula sembla un aparador (és plena de trastos, Ca).

semblar un bertrol

Hom ho diu d'un moble, generalment de fusta, quan no és en bon estat (Am). |

està en mal estat; ballar, ésser tort, ésser guerxo |
Aquesta cadira sembla un bertrol
(balla).
nota: Vegeu també 'bertrol', al Volum 1.

semblar un bordegàs (o: ésser un bordegàs)

Se sol dir d'una nena que es comporta com un nen. |

és entremaliada, és com un homenot |

Aquesta nena tot el dia corre amunt i avall: sembla un bordegàs.

La Cèlia ajuda el seu pare amb el tractor: és com un bordegàs.


semblar un burro nafrat

Tenir moltes nafres al cos. |

m'han ben masegat!, tenir moltes ferides, anar esgalabrat, anar escalabrat |

Semblo un burro nafrat, de tantes punxades (injeccions, sèrum...).

Quan em van dur a casa, semblava un burro nafrat (va caure de la bicicleta i anava ensangonat).semblar un corral (o ésser)


semblar un calabre

Estar molt sec (Ca). |

estar prim com un ciri, semblar un carquinyoli |

No t'aprimis més, semblaries un calabre.

calabre: Cadàver

semblar un corral

Es diu d’un lloc molt brut i malendreçat (Val). |
semblar una cort de porcs, semblar un galliner, semblar un soll (Mall), semblar can Can Seixanta; semblar can Garlanda: caragols per terra, ganxos pel llit i xiquets demanant pa
(Val) |
Va aconseguir d'imposar una miqueta l’ordre, dient als seus frares que allò semblava un corral de gallines
-Roder-.

semblar un 'desterro' *

Ara, Figueres, els diumenges, sembla un racó de món (o sembla deshabitada, sembla abandonada, és com un racó de món; no ni ha ningú; no sembla un 'desterro').


semblar un emplastre

Estar impedit, no poder-se moure (Ca). |

estar impedit, ésser invàlid |

Jo no tenia res i ara semblo un emplastre, aquí al llit.


semblar un endard

Hom ho diu d'un lloc ple de coses mal ordenades (Ca). |

tot va de qualsevol manera; això és caòtic, desordenat; semblar un niu de puputs, semblar un aparador (Ca), semblar un altar amb les ofrenes (Am), semblar una gateria (Am) |
Aquesta entrada sembla un endard.

La taula de la cuina sembla un endard: és plena de tot.

Aquella casa sembla una gateria
(és plena de coses velles i malgirbades).
Aquesta nevera sembla un altar amb les ofrenes
(hi ha un barrig-barreig de coses).
nota: 'Endard' sembla un mot relacionat amb endardellar.

endardellar:
Encabir, posar moltes coses allà on semblava que no cabien (Empordà, DCVB). Segons Coromines, 'endardellar' té relació amb embullar.

semblar un eriçó

Dur els cabells pentinats enlaire o anar despentinat. |

anar escabellat, esperrucat |

T'has de pentinar més bé: sembles un eriçó!


semblar un escapat de galeres

Hom ho diu de qui va molt de pressa. |

córrer com un llampec, anar tibat, anar a apagar foc, anar a tota brida, anar a cos batut, semblar que els ha d'agafar tots, semblar que hi ha foc a la ribera! (Cat Nord-Ca), córrer com un llamp (Mall) |

On anàveu ahir al matí? Vàreu passar per aquí davant que semblàveu escapats de galera.

Quin tràfec, aquesta dona!, sembla que els ha d'agafar tots! (va molt de pressa).

Quines corregudes de gent quan hi ha eleccions: sembla que hi ha foc a la ribera! (ironia)

ribera : Riera

semblar un fadrí major

Anar molt mudat (Ca). |

anar mudat com Sant Ferriol, anar enferriolat, anar de vint-i-un botó, semblar un figurí; semblar un sí, senyor |
Ahir al casament semblaves un fadrí major!

El pare va ben vestit i se li posa bé, la roba: sembla un figurí

Les nenes van netes i mudades quan surten: semblen figurins.

Vas molt mudat avui, sembles un sí, senyor.


semblar un feix d'ossos

Es diu de qui és extremament magre (Mall). |
ésser un sac d'ossos, ésser prim com una orella de gat, o com un gat escorxat (Val), (estar com una canya, no tenir més que els ossos, no tenir més que la pell i els ossos, ésser un secall, semblar una granera vestida Mall) |
De prim que estava semblava un feix d’ossos -
Tardanies-.
Pareixia
un feix d'ossos dins una pell de boc, de magra, morena i peluda... -Tardanies-.
granera = escombra


semblar un flabiol esquerdat.

Hom ho diu de qui canta malament. |

fer galls, bramar, no entonar |
Sembla que sento un flabiol esquerdat
(de malament que canta).


semblar un funeral de tercera

Se sol dir d'un lloc avorrit, trist (Am). |

ésser malenconiós, estar moix, semblar una candela de cap per avall, semblar que no pot piular, semblar una cuca de fer llum (Am), semblar una vall de llàgrimes |

A -Avui sembla un funeral de tercera, aquest bar. B -És que el Barça ha perdut.

Sembles un funeral de tercera (se'l veu trist, moix).

Sembles un funeral de tercera. Enraona més fort, que no et sentim.

Avui l'he vist envellit, sec, flac... semblava una candela de cap per avall.

No dius pas ben res, avui: sembles una candela de cap per avall.

Semblava una vall de llàgrimes, aquella casa: tot eren plors.

Aquest noi sembla una cuca de fer llum (no gosa dir res, sembla deprimit).


semblar un gall sanat

No dir res, sobretot quan cal enraonar. |

semblar sanat, semblar que l'hagin capat, quedar sanat |
Ahir, a la reunió, semblaves un gall sanat
(no vas dir res).
Semblen sanats: tots callen.

Quan va arribar el director, ell va quedar sanat
(va callar).
Sembla que l'hagin capat, aquest noi.

Xerra molt, però a les reunions queda sanat
(o sembla sanat).
sanar (Gir-Mall): Castrar, capar

semblar un gat fart d'oli

Anar brut i untat (Ca). |

anar tacat, bascós, llardós, xarxó |

Nen, has de menjar més bé: sembles un gat fart d'oli.


semblar un globus sense aire

Mostrar-se abatut, decaigut, desanimat (Bar). |
estar desinflat, pansit, capmoix |
La Mireia, des que va renyir amb el xicot, sembla un globus sense aire.
Tan animat com era aquest vailet i ara sembla un globus sense aire: potser està malalt.

semblar un gos sense amo

Vegeu 'córrer com un gos sense amo'


semblar un home de seny (o una dona)

Hom ho diu d'una criatura que fa raonaments de persona gran. |
ésser responsable, assenyat, entenimentat |
A -Avi, agafa el bastó, que pots caure. B -Valga'm Déu, nena!, sembles una dona de seny.


semblar un Pierrot

vegeu 'anar pintat com un Pierrot'


semblar un poll de granja

Tenir la pell molt blanca. |

ésser descolorit, ésser blancal (Ca), semblar un glop de llet |

A l'estiu quedes descolorit, perds el color, ets blanc per dins: sembles un poll de granja.


semblar un rebrec de botiga

Un rebrec de botiga és una peça de tela d’escàs valor, per vella o passada de moda. Es diu que sembla un rebrec de botiga d'aquella persona que va mal vestida. |
no anar a la moda, semblar en Pepito va de curt, semblar en Garlopa (sabates grosses, Ca), semblar un baldragues (Mall) |

Sempre va mal arreglat: sembla un rebrec de botiga
.

On vas amb aquest jersei?, sembles en Pepito va de curt!
(no se li posa bé).

Ja et pots canviar les sabates, que sembles en Garlopa!
(sembles un baldragues, a Mall)
Quan m'aixeco d'aquesta cadira semblo un rebrec de botiga
(va tota arrugada).

Sembla un rebrec de botiga, la faldilla.

nota: 1 També sentim, de qui va mal vestit, 'sembles en 'quiero y no puedo', un castellanisme evident.

2 Vegeu també 'rebrec', al Volum 1.


semblar un reveixí pudent

Ésser una persona desagradable, que ofèn, que s'ofèn fàcilment (Ca). |
ésser dolent com un reveixí; ésser irascible, irritable, geniüt |
El conserge nou sembla un reveixí pudent
.

semblar una ànima en pena

Es diu de les persones d'aspecte trist (Am). |
semblar una òliba, un mussol; semblar una ànima encantada,
sembla que t'han apallissat |
Sempre el veus descollat, sol, desolat: sembla una ànima en pena!
El Morellàs juga malament, sense ganes: sembla una ànima en pena!

Sembla que t'han apallissat, avui
(està moix, no parla, Am).

nota: Sentim 'semblar una ànima 'empedernida' a Capmany, la qual cosa és un barbarisme, segons els diccionaris.

semblar una cabra

Hom ho diu d'algú, sobretot d'una criatura, quan sempre corre i s'enfila pels llocs. |

fer com les cabres, ésser un belluguet |
Aquestes criatures semblen cabres
(s'enfilen en un fanal de la plaça).

semblar una lloca quan cova

Es diu d'algú que dorm assegut amb la boca oberta (Ca). |

semblar una lloca quan cria (Ca) |
A
-Mira en Gregori, allà assegut a la cadira. B -Sembla una lloca quan cova.


semblar una mosca dins la llet
(o ésser com)

Ésser molt negre i, alhora, anar vestit de blanc (Mall). |
La novia, que de si ja és un poc negrellona, anava tota vestida de blanc i semblava talment una mosca dins la llet -L’humor dins el meu entorn-.


semblar una mula guita

Hom ho diu de qui tira coces. |

fer rebequeries (un criatura) |

Nena, sembles una mula guita!


semblar una pepa de deu

Tenir un aspecte pobre (Men). |
veure’s pobre, pobrejar |
Aquest vestit per anar a la festa no lliga gens: sembles una pepa de deu.

semblar una processó

Expressió que usa la imatge de les processons que es fan per Setmana Santa per designar un lloc molt
concorregut, amb molta gent. |

ésser un formiguer de gent,
semblar un formiguer, semblar un jubileu (Bescanó) |

El dia que la USAP va jugar a Montjuïc semblava una processó: tot era gent que pujava i banderes.
Allò semblava una una processó a Sevilla
-Saó-.
Una gentada, ahir, a Tarragona: semblava un formiguer.

El mercat semblava un jubileu, de tanta gent.

semblar una puput

Es diu quan un vestit no queda bé a algú (Am). |

(semblar un batolles, semblar un menargues Am), semblar la Tuies; anar malfumut, malgirbat, deixat, malforjat |
On vas amb aquest vestit?, sembles una puput!


semblar una ruscla

Se sol dir de la carn, quan costa de mastegar (Ca). |

semblar suro (Am), semblar una sola (Ca), semblar una sola de sabata (Am-Val); semblar un tall de suro (Ca) |
Semblava una ruscla, el bistec.

ruscla: Peça de suro; rusca. Vegeu també 'ruscla', al Volum 1.

semblar uns encants

Se sol dir d'un lloc desendreçat i ple de coses (Ca-Am). |

semblar un endard (Ca), tot va de qualsevol manera, semblar un niu de puputs, semblar una casa de barrets sense amo, tot va en orri |

Tenen la botiga bruta, malparida, mal arreglada: sembla uns encants.

Noia, això sembla la taula dels encants! (la taula és carregada de coses).

Has deixat l'habitació com uns encants (malendreçada, Am).


sembles un altre que conec

Tu tens un defecte com una altra persona que tu i jo coneixem, però que jo no dic. |

fas com aquell, fas com l'altre, ets igual que ell |

Si veus un paper a terra, no costa pas tant de collir-lo: sembles un altre que conec.

Ets gandul com un altre que conec (el teu pare, el teu germà, etc.).


sembrar (+ nom)

Fer sorgir sentiments negatius. |

escampar, espargir, estendre |

Els taurons han sembrat el pànic a les platges -Avui-.

Ha sembrat el dubte.

No sembreu odis entre els pobles.


sembrar a eixam (o a eixar)

Sembrar escampant les llavors amb la mà (Mall). |
sembrar al vol, sembrar a pols |
En aquell lloc se sembrava a eixam.

sembrar 'cissanya' *

Aquell sempre duu malestar per les cases (o portar malestar, li agrada d'aixecar fressa -o merder-, és un traïdor, porta discòrdia, duu zitzània, aixeca brega, dur raons, encén el vesper; no sembra 'cissanya').

sempre cols, amarguen

Les repeticions no són bones, encara que siguin d'una cosa excel·lent (Bar). |

cada dia pollastre, també cansa; tot cansa; cada dia cols, amarguen (DCVB); no s'ha de tocar sempre el mateix plet (Ca); cada dia faves, massa faves; cada dia carn, embafa |
A -
Una dona tan bonica com té, i va amb d'altres. B -Home, sempre cols, amarguen.
Els debats no m'agraden, sempre toquen el mateix plet
(parlen dels mateixos temes).


sempre com ara!

Ho diu qui ja està content amb la seva situació. |

que duri!, i tant!, ja vaig bé; si això és guerra, que no vingui mai la pau |

A –Ja us guanyeu la vida. B –I tant! Sempre com ara!

C -Vas bé? D -Sempre com ara!


sempre de la vida

Sempre (és una manera de dir). |

això sempre, ho faré sempre, i tant!, peti qui peti, no ho dubtis |
A -
Set per sis fan quaranta-dos. B -Sempre de la vida!

Sempre de la vida, has de contrar -doblar-, amb aquest joc!

Havien d'haver guanyat, sempre de la vida!
(tenen més bon equip, però van perdre).

Ha de jugar en Ferran, sempre de la vida!
(en sap més).

C -
Tres per sis, fan divuit? -un nen- B- Sempre de la vida!

Al preu que t'ho donen, compra-ho: sempre de la vida!


sempre en passen

No ens han de sorprendre les coses que passen, perquè sempre hi ha novetats. |

sempre passen coses, a tot arreu passen coses, no us estranyi res! |
A -
Ahir va caure un noi des d'un cinquè pis. B -Sempre en passen.

sempre en sortiràs emmascarat, d'una paella bruta

Tenir contactes amb persones poc recomanables sol portar males conseqüències. |

qui no vulgui pols que no vagi a l'era (Gir-Mall); qui s'aparia amb un coix, al cap de l'any en són tots dos, els mals costums s'encomanen, cal fugir de les males companyies; qui amb ximples es fa, si no n'és, s'hi tornarà; qui no vulga ballar, que no vaja al ball (Val) |

A -Amb aquesta colla que vas, no hi aprendràs pas res de bo. B -Jo no sóc pas com ells. A -Sempre en sortiràs emmascarat, d'una paella bruta.


sempre fa per un

Es diu d'una persona voluntariosa i col·laboradora. |
(sempre hi és pel tros, sempre hi és per un cap, sempre hi és per un, sempre fa per un -formes ben vives a Girona-) |
L'Albert sempre fa per un quan hi ha feina.
Per fer bestieses sempre hi és per un, en Miquel
(és de la broma).
No ens queixem pas de tu, que sempre hi ets per un cap.
En Julià sempre hi és pel tros
(penca).
La Rita sempre fa per una (sempre ve amb nosaltres, ens fa costat).

sempre han de ballar en es seu so

Es diu d'una persona que és molt prepotent i absoluta, que sempre vol anar a la seva sense fer cas de ningú (Mall). |
ésser molt autoritari, ésser soldat del seu sou, ésser del morro fort |
Aquest Jaume mai no fa cas de ningú, sempre han de ballar en es seu so.


sempre hi és per un cap

Es diu d'una persona voluntariosa i treballadora. |
ésser allà, ésser-hi pel tros; sempre fa per un, és voluntari |
Sempre hi és per un cap, en Joan, a la botiga de la seva dona.
Tenim paletes i el meu home sempre hi és per un cap
(els ajuda).
Sempre hi és agafat per un cap, l'Esteve.

sempre hi ha un pitjor

Dita que recomana de no desesperar-se quan hi ha una situació dolenta. |

conforma't, procura resignar-te, mira d'agafar-t'ho bé, no t'hi capfiquis |

Sempre hi ha un pitjor! (persones que estan més malaltes)

A -Encara camineu prou bé! B -Sí, sempre hi ha un pitjor!


sempre hi pot haver un cas (o: hi podria haver)

Hom ho diu de quelcom que és poc probable que passi. |

no m'ho sembla pas, no hi ha res impossible, seria un mal cas que passes |

A -Aquí no crec que ens entrin, a robar. B -Home, sempre hi podria haver un cas.


sempre hi seràs a temps

Vegeu 'ésser a temps 2'


sempre ho veuràs igual

Les coses solen anar de la manera que es diu, encara que sigui sorprenent (Gir-Mall). |

sempre ho veuràs així, sempre s'ha vist així, sempre va d'aquesta manera, sempre així d'aquesta manera |

Aquesta es cuida dels altres i té prou feina a casa: sempre ho veuràs igual (critica els fills dels altres i el seu noi es droga).

Sempre ho veuràs igual: el més gandul presumeix de treballador.

Sempre ho veuràs així: els més curts són els més creguts!

Anem un dia d'excursió i plou: sempre ho veuràs igual.

A -Pere III era un home de molta mala llet, i un bon rei. B -Sempre ho veuràs igual: un que sigui de bona fe, que no es posi a manar.

Els vells estan més dels fills de fora de casa que dels que en tenen cura: sempre s'ha vist així.

Sempre ho has vist així: a un pobre no li donaran res i a un ric sí.

Sempre ho veuràs així: el fill bon noi i el pare no.

Sempre ho veuràs igual: els que protesten són els més ganduls.

Un pobre t'ajuda, però un ric no: sempre ho veuràs igual.

Sempre ho veuràs així: la bona gent té malalties i, els malparits, no.

Sempre ho veuràs així: els polls ressuscitats piquen dos cops!

Sempre s'ha vist així: el fort guanya les guerres i, per tant, té raó.

C -D'aquesta mainada, ningú no en té cura i són més trempats que els altres. D -Sempre ho veuràs així: els de cases pobres sempre són els més espavilats.


sempre i quan *

Em sembla bé que es faci, sempre que l'Ajuntament ens ajudi (o si l'Ajuntament ens ajuda; millor que sempre i quan...).

nota: Ruaix creu que 'sempre i quan' s'hauria d'acceptar.


sempre més

Sempre, a partir d'un moment determinat. |

tota la vida, d'ara endavant, d'aleshores ençà, des de llavors, sempre (Mall-Gir) |

Sempre més m'ha sabut greu, no haver comprat aquell terreny.

Sempre més m'he recordat d'aquell favor que em va fer.

Sempre més hi he pensat, en aquell dia.

M'hauré d'estar sempre més al llit.


sempre més i mai menys!

Està molt bé això que passa. |

endavant, sempre com ara, ara va bé, ja hi podem tornar |

A -Mira, aquest més m'han pagat quaranta euros més. B -No es gaire, però sempre més i mai menys!

C -Van bé, aquests tecs que fem de tant en tant. D -I tant! Sempre més i mai menys!


sempre mira quina una en pot fer

Se sol dir de qui, si no es controla bé, pot fer una malifeta (Gir-Mall). |
sempre mira quina una en farà, sempre en fa de les seves, aquest s'ha d'estacar curt |
Aquest gat sempre mira quina una en pot fer (agafa menjar).


sempre s'ha de comptar dos cops

Les coses no solen sortir tal com s'han previst (Ca). |

uns comptes fa s'ase, altres l'amo de s'ase i altres es traginer (Mall), uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer, contes de cap no surten a sa meitat (Men) |

A -Comptava fer tres mil euros de la farina i n'he fets la meitat. B -Sempre s'ha de comptar dos cops (a Mallorca sol dir-se 'dues vegades').


sempre s'ha de ser emmascarat -o mascarat- per una perola bruta -o paella-

Moltes vegades qui critica quelcom és pitjor que qui ho fa. |
s'ase va dir an es porc orellut (Mall); diu l'olla a la paella: fes-te enllà, no m'emmascaris; el corb troba negra la garsa; qui més ha de callar, més enraona (Tresponts) |

A -Diu que tens la casa molt deixada. B -Veiessis la seva!, sempre s'ha de ser emmascarat per una perola bruta.

S'ase va dir an es porc orellut –Nous escrits-.

sempre, serà festa!

No es pot guanyar sempre, no tot surt sempre bé. |

cada dia no és festa, cada dia no és Nadal; sempre, guanyaràs! |
A
-Avui hem perdut. B -Sempre, serà festa!

C -
El jugador avui no s'ha emportat les ovacions del públic (no l'han aplaudit). D -Cada dia no és festa! -TV3-.

sempre som allà mateix

Se sol dir quan una cosa no té solució (Gir-Mall). |

el resultat sempre és el mateix, això no ho adobarem pas |
Les idees són bones, però no hi ha diners: sempre som allà mateix.

A -
Una hòstia els convindria a aquests que han trencat la pissarra, perquè sempre són els mateixos. B -Això seria perfecte, tots ho sabem, però ara no ens ho deixen fer. A -Sempre som allà mateix!

Sempre som allà mateix: aquests nois volen posar rajoles i no ho fan bé.


sempre té

Es diu de qualcú que sempre pateix qualque mal o qualque cosa desagradable (Mall). |
sempre té una cosa o altra, (sempre té bony o forat, sempre té bony o rua, sempre té ous o colomins Mall) |
En Jaume em fa pena, sempre té.

sens dubte

No ho dubteu. |

això és així, sense cap dubte, sense cap mena de dubte, certament, per descomptat, com hi ha Déu, ja en pots estar segur |
Aquest jugador és el millor de l'equip, sens dubte
(o sense cap dubte).

Sa inseminació artificial sense cap casta de dubte va ser el que més va avançar sa producció –Fets, Men-.
nota: 1 No és correcta la forma 'sense dubte alguna'.

2 Segons alguns autors és millor usar 'sens dubte' que 'sense dubte'.


sens falta

Això serà o ha de ser una cosa segura (Gir-Mall). |

necessàriament, no es pot dir que no |
Hi has d'anar sens falta.

Demà sens falta hem de portar el rebut al banc.


sense (+ infinitiu)

Passen vint minuts de les cinc i el partit encara ha de començar (o i el partit encara és per començar; no i el partit sense sense començar).

La feina encara és per fer (o encara s'ha de fer, encara queda feina; no la feina és sense fer).

Se'n va anar sense saludar.

nota: 'Sense (+ infinitiu)' pot ser una negació, però no indica retard. Ex.: Me'n vaig anar sense saludar-lo.


sense aixecar pols

De la manera més discreta i secreta possible (Cas). |
no moure pols ni remolí; sense fer soroll, sense fer gaire fressa, a la callada, discretament
...espera el moment oportú per llançar el cop encertat i gairebé sense aixecar pols i, amb la xarradissa justa, cobrar el premi de l’oportunitat La cara oculta de la lluna-.

sense això

A més d'això. |

a banda d'això, a més a més, ultra això, encara |

És que sense això -galetes- fem moltes coses.

Tu dius que era un bon home, però ens va robar un metre de feixa de dalt a baix i, sense això, altres coses.

sense altre particular *

Sense que calgui afegir-hi res més, aprofito l'avinentesa per saludar-lo -en una carta- (o i per acabar, sense que calga -o calgui- dir res més, sense cap altre pretensió; no sense altre particular).


sense anar més lluny

Se sol dir quan algú posa d'exemple un fet llunyà havent-n'hi de més propers o de més coneguts. |

sense anar tan lluny, no hem pas d'anar tan lluny; aquí mateix, avui mateix, sense donar-hi més voltes, sense anar més -o tan- enfora (Mall) |
Sense anat més lluny, els jesuïtes han tingut problemes amb el
papa -Avui-.

A la Bíblia ja es parla del vi, sense anar més lluny, a les Noces de Canà.

A -
Fa deu anys encara passaven esmolets. B -No vagis pas tan lluny!, el mes passat encara en vaig veure un a l'Armentera.

nota: No ens sembl
a genuí l'ús de 'sense anar més lluny' quan equival a 'per exemple'. Ex.: Aquest noi ve molt sovint a casa, aquesta setmana ha vingut tres cops (o aquest noi ve molt sovint a casa, per exemple, aquesta setmana ha vingut tres cops; millor que sense anar més lluny, aquesta setmana ha vingut tres cops).


sense ànim de

Us ho dic sense cap ganes de molestar-vos (o sense la intenció de, no us vull pas molestar, però... ; millor que us ho dic sense ànim de molestar-los).

S'haurien de treure els impostos a les associacions de treball social (o a les associacions humanitàries, a les associacions que treballen desinteressadament; millor que a les entitats sense ànims de lucre, a les entitats sense afany de lucre).
No us voldria ofendre, però...
(o no us ho prengueu malament, però...; millor que sense ànim d'ofendre).
nota: 1
Podem parlar d'«associacions de treball social», «humanitàries» o «desinteressades» (millor que «sense ànim de lucre»).
2: 'Ànim', en el sentit d'intenció, voluntat de fer coses, és correcte, però es diu molt per la influència que el castellà té als mitjans de comunicació. Són millors les alternatives que us proposem.


sense aquest

Sense tenir en compte aquella persona o aquella cosa de les quals parlem. |

sense comptar aquest, ja n'hi ha d'altres; a més de |
A
-Demà el restaurant de la plaça és tancat B -No et preocupis pel dinar, ja en trobarem d'altres, sense aquest.
Ja el podràs comprar, un vestit de comunió: ja n'hi ha d'altres sense aquest
(el que ella volia ja és venut).
N'hi ha tres més, de noies, sense aquestes dues
(a més d'elles dues).

sense avisar el nunci

Fer una cosa secretament (Bar). |

sense permís, sense dir res, a la callada, sense fer fressa, dissimuladament, discretament, a la quieta, sense donar explicacions |
Ell va fent obres sense avisar el nunci
(sense dir-ho a l'Ajuntament).

sense comentaris

A -Sempre diu que és tan bona dona, la Regina, i m'entrava a robar a l'hort. B -No em diguis pas res més (o ja m'ho has dit dot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, ja és tot entès, no en parlem pas més, què hi farem?; millor que sense comentaris).

C -Feia trenta anys que hi treballava i em van fer fora de la feina sense cap explicació; vaig trobar una carta a sobre la taula que deia que no era la persona idònia per fer aquella feina i que ja podia passar a cobrar la liquidació. D -Deixem-ho córrer (o Déu n'hi do!, val la pena de defensar els amos!, hi sobra qualsevol comentari, què els hi vols dir?; millor que sense comentaris).
nota: 'Sense comentaris' és una manera de dir originada en el món periodístic, molt castellanitzat durant molts anys. Pensem que són millor les alternatives que us proposem.

sense comptar les nits!

Manera de dir familiar. |

ja tens raó!, i tant! |
A
-Falten molts dies per treure el carnet. B -Sense comptar les nits!

sense desmai *

No va parar mai de viatjar (o no va aturar mai de viatjar; va viatjar sense parar mai, incansablement, sense reposar mai, sense desanimar-se mai; millor que va viatjar sense desmai).

sense despentinar-se *

La selecció va guanyar sense suar gaire (o jugant a mig gas, sense gaire esforç, sense fer-s'hi gaire, sense cap esforç; millor que sense despentinar-se).


sense dir ni fat ni salat

Sense fer cap mena de comentari (Men). |
sense dir ni ase ni bèstia, sense dir ni piu, sense badar boca, sense dir ni pruna |
L'amo vell, que també hi era present sense dir ni fat ni salat, tan sols feia qualque capadeta
-Fets-.
El govern accepta sense dir ni pruna, que...
–Punt, Val-.

capadeta: Moviment amb el cap que expressa afirmació, admiració, dubte, etc. (cop de cap, a Girona).

sense discussió *

Al Palamós, l'han golejat (o l'han golejat fort, l'han clenxinat fort, l'han repassat, li han fet un cabàs de gols, l'han golejat clarament; millor que el Palamós és golejat sense discussió) -Avui-.

sense ell *

Si no tenim bicicletes, hi anirem a peu (o sense -Gir-Val-; no sense elles).

Si no queda pa, haurem de passar sense (o no en menjarem, haurem de dinar sense; no haurem de passar sense ell, haurem de dinar sense ell).

sense embuts (parlar, dir)

Dit del parlar directe, sense subterfugis ni circumloquis (Val). |
sense fer marrades, sense ambages, sense manies, parlar clar i català, ras i curt, clar i net, a la clara, poques paraules i ben dites, parlar pel dret (Val) |
Si no paga, no pot ser soci, li ho diré sense embuts.
Què ha passat amb el meu noi?, parla sense manies
(Ca).
Poques paraules i ben dites: no hi ha calés i no es fa el dinar
(Ca).
Sisco podia parlar del torró i de la “temporà” i de com eren les coses en la fàbrica, podia parlar sense ambages, perquè en aquest terreny no tenia competència
-Séquies-.

sense excepció

Tothom ho fa; això passa sempre. |

tothom, com tothom, sense cap diferència |
Tots dos bàndols, sense excepció, provoquen desordres
-Avui-.
No hi ha regla sense excepció.


sense excessos ni poquedats


A la justa mesura (Mall). |
ni poc ni massa, sense abusar-ne |
Els fertilitzants han d’esser adients i equilibrats, s’han d’emprar com pertoqui, sense excessos ni poquedats
-Nous escrits-.


sense ganes (fer coses)

Es diu quan es fan coses sense tenir ganes de fer-les. |
per compromís, per necessitat, per obligació |

Ara ric sense ganes (estic trist).

A -T'agrada anar a fires? B -No. A -Doncs, per què hi vas? B -Se'n fan moltes de coses, sense ganes (hi porta els néts).

sense geni no es va enlloc

És convenient de tenir un caràcter fort (Ca-Mall). |

s'ha de tenir un punt de mala llet, s'ha de tenir amor popi, s'ha de tenir temperament, la persona que no té geni no té sang |
A
-Em volien fer passar per mentider i m'hi vaig reveixinar. Què s'han pensat! B -Vas fer bé: sense geni no es va enlloc.

reveixinar-se: Enutjar-se fortament amb algú; emprenyar-se, enreveixinar-se, irritar-se.

nota: 'Arreveixinar-se' també vol dir 'posar dret i estirar el pèl o altra cosa que ordinàriament està ajaguda Mall, DCVB'. Ex.: Era un noi de pèl arreveixinat.


sense igual *

És un jugador com cap altre (o únic, extraordinari, fora de sèrie, sense parió -Gir-Val-, incomparable, singular, inigualable, excel·lent; no sense igual).


sense lloc a dubtes *

Això és penal: no n'hi ha cap dubte (o sens dubte, sense cap dubte, segur, certament, és així, no es pot discutir, no en dubteu, per descomptat; no sense lloc a dubtes, sense cap lloc a dubtes).


sense menjar
-ho ni beure-ho *

Han rebut una herència sense moure ni un dit (o sense fer-hi res, de Déu dóna, sense comptar-hi; no sense menjar-ho ni beure-ho).

Va rebre ella sense tenir-hi cap culpa (o sense haver-hi anat, i no mereixia cap culpa, i no hi havia pres part; no sense menjar-ho ni beure-ho).


sense més ni pus

Sense causa visible (Mall). |

de sobte, sense poder fer-hi res, sense més ni menys, sense més ni més (treure 'menys), sense jo saber-ne res, sense cap explicació |
Vet aquí que, sense més ni pus, comparegué el pare del jove.

Sense més ni més em va dir que no em volien a la colla.

Sense més ni més li trenca el llapis.

El van fer fora sense més ni més.

M'ho envies per l'ordinari, sense més ni més
(i ja està).

sense pal·liatius *

Derrota clara del Vallcanera a Banyuls dels Aspres -6 a 1- (o evident, contundent, que no es pot amagar, com una casa de pagès, que no es pot justificar, més clara que l'aigua; millor que sense pal·liatius).
És un ignorant com una casa de pagès
(o de dalt a baix, és completament ignorant; és burro com un llum, és dur de closca, és coix del front; millor que és un ignorant sense pal·liatius).


sense parpellejar

Tranquil·lament. |

com si res, sense fer-ne ni més ni menys, com si no hagués fet res, com si res no hagués passat, amb indiferència, sense immutar-se, sense alterar-se; com els burros els pets |
Acaba de matar deu homes sense parpellejar
-TV3-.

Diu les mentides sense parpellejar
-Avui-.

sense pena ni dany

Es diu per assenyalar que res dolent, cap mal, ens pot passar (Mall). |

sencer, indemne, il·lès, sa i estalvi |

Com un paraigua qualsevol, el nin a vegades es perd... Però el nin sempre té un avantatge, es pot esperar que tornarà sense pena ni dany conduït per un àngel bondadós -Els nins.


sense pena ni glòria

Se sol dir de quelcom que no destaca, que no és gaire interessant. |

sense interès, mediocre, indiferent, insubstancial |
Han jugat sense pena ni glòria.

Quan es va estrenar va passar sense pena ni glòria
(el film) -Avui-.

Aquest fou el final sense pena ni glòria
de... -Contalles-.

L'un era un home ja major, que passà pel convent i per la vida sense pena ni glòria
-Roder-.


sense pensar

Per casualitat. |

sense pensar-ho, sense pensar-s'hi, involuntàriament, sense voler; maquinalment, d'esma, impulsivament |
Sense pensar, ho hem endevinat
(hem encertat el color encertat).

Estàvem fatigats, caminàvem sense pensar.


sense pensar-s'ho gaire

Prenent una decisió ràpida. |

sense pensar-s'hi gaire, sense pensar-s'ho gota, tal com raja, sense mirar-s'hi, sense engaltar, tal com surt, a ulls clucs, sense pensar-s'ho dues vegades (Gir-Val), sense rumiar, amb decisió, com aquell qui res |
Em va dir que sí sense pensar-s'ho gaire.

Ho faria sense rumiar
-Pla-.

La gent s'ho pensa dues vegades per anar al metge, si ha de pagar.

Les deixava anar sense engaltar (sense pensar-s'ho gaire, les opinions).

No s'ho ha pensat dos cops a xutar -TV3-.

sense pressa, però sense pausa

Aquest paletes van fent (o no s'encanten gaire, no s'encanten pas, van feinejant, van fent sense encantar-se; no van de pressa, però fan feina; van fent, sense presses; millor que treballen sense pressa, però sense pausa).

nota: 'Sense pressa, però sense pausa' és una locució ben construïda, però que només sentim en castellà. Són millors les solucions que us proposem.

sense quant costa ni quant val

Sense causa, sense justificació. |

sense quant val ni quant costa, per un no res, per poca cosa, per un tres i no res, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense mirar prim, de manera imprevista, inesperadament, sense com va ni com ve (Bar), sense com va ni com costa (Mall) |
Aquesta criatura plora sense quant costa ni quant val.

Sense quant costa ni quant val li va disparar dos cops
(sense paraules, sense pensar-s'ho).

Apliquen la traducció automàtica sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni
-Avui-.

Ha vingut la Ciència, i, sense com va ni com costa, ha exposat el seu repertori de perquès, de preguntes no tan innocents com podríem creure -
Els nins-.

El que dèiem; ha vingut la Ciència, i, sense com va ni quant -com- costa, ha exposat el seu repertori de perquès, de preguntes no tan innocents com podríem creure, i la cosa ha començat a cruiar per moltes bandes -Els nins-.
Baldufes, botxes, cromos... Sense com va ni com ve tot quedava arraconat. Arribava la temporada de jugar amb les pedretes, de jugar a pedralta -Carrer de la Proa-.

cruiar: Obrir formant crui (DCVB).

crui: Obertura llarguera i molt estreta, principi de ruptura d'un cos sòlid, produïda per un cop o per altra causa (Mall, DCVB).


sense voler

Sense la intenció de fer-ho. |

involuntàriament, distretament |
Em va fer caure sense voler.

'sensesentit' *

Anar tres persones a treballar al mateix lloc amb tres cotxes diferents és absurd (o és desassenyat, és desenraonat, no té ni cap ni peus, no té solta ni volta, no té cap ni centener, és una absurditat; no és un 'sensesentit').


'sentar' bé (o: 'sentar' malament) *

Aquesta roba no se'm posa bé (o no em queda bé, no em va bé, no m'escau, em cau malament; no no em 'senta' bé).

A mi el bròquil se'm posa malament (o no em prova, se m'indigesta, em costa de pair, em reprèn; no no em 'senta' bé).

Li vaig dir la meva opinió, però no li va agradar (o no se li va posar bé, es va ofendre, li va xocar; no no li va 'sentar' bé, li va 'sentar' com un 'tiro').

nota: 1 A València es diu, de la roba, que para bé o malament; dels menjars, que peguen bé o malament. Ex.: Eixa camisa et para molt bé. Les bledes no em peguen bé.

2 Trobem 'assentar-se bé alguna cosa' al DIEC. Es deia en català antic.


'sentar' càtedra

Jo no voldria donar lliçons a ningú, però crec que... (o no vull pontificar, no vull passar per savi, no vull fer beure sopes amb un porró embussat, no vull fer creure que la Mare de Déu es deia Joana; no jo no voldria 'sentar' càtedra, però crec que...).


'sentar' jurisprudència *

Aquella sentència va fer jurisprudència (o es va incorporar a la jurisprudència, va establir jurisprudència; no va 'sentar' jurisprudència).


'sentar' les bases *

Vegeu 'assentar les bases'


'sentar' un precedent *

Si el nen no vol ous, li n'has de fer menjar: no s'han de deixar passar, les coses (o no s'ha d'establir un precedent, no s'ha de crear un precedent, això serviria de precedent; no no s'ha de 'sentar' un precedent).

nota: Trobem 'assentar un precedent' en alguns llocs, però no ens convenç prou.


sentir -o sentir a- (+ infinitiu)

Saber que una cosa es comenta (Gir-Mall). |

sentir -a- parlar, sentir -a- comentar, sentir -a- anomenar |

No ho havia pas sentit a dir, que venguessin roba.

A -Coneixes en Marc? B -No, però n'he sentit a parlar.

No l'havia sentit a anomenar mai, aquest cantant.
C -La noia ja és aquí. D -Sí, no l'he pas sentida arribar.

Tanca la porta, home: entra qualsevol i no el sents a venir (es canvia de roba). Ja m'ho he sentit venir, que gitaria.

No ho havia pas sentit a dir, que venguessin roba: m'és nou, això.

gitar: Vomitar


sentir (+ nom)

Tenir una sensació, física o anímica. |

saber grat, percebre, experimentar, tenir un sentiment de |
Adobes quatre rampoines
i els altres ni en senten grat (apedaço el matalàs; adobo una rebentada d'una canonada).

Sento grat al meu cunyat, perquè en tinc favors rebuts.

Sent un buit per la mort del seu marit
-Punt-

sentir cantar

Xerrar, algú, coses que no volia dir (Men). |
enraonar massa |
Què l'has sentit cantar, quan li hem preguntat que havia fet dels diners?

sentir de nas

1 Tenir bon olfacte. També, començar a agradar les noies, a un noi |

tenir bon nas, tenir el nas fi; cercar mosses, sentir olor de sopes (Mall) |
Un gos segueix un conill perquè sent de nas.

El noi no és mai a casa, ja sent de nas
(cerca noies).
2 Endevinar les intencions d'algú. |

veure venir, preveure, pressentir, intuir, sospitar; en sentirem a dir! |

M'ho pensava, que em trairia: ho sentia de nas.

En sentirem a dir de molt grosses, en aquesta carretera!
(hi pot haver accidents greus).


sentir el temps

Tenir malestar físic o mental a causa d'un canvi de temps. |

sentir el temps canviat (Ca), sentir les vacances, sentir la calor, sentir la primavera -o la tardor-, estar nerviós |

Hi ha un malestar general en aquella casa, deuen sentir el temps (criden).

Sento el temps (té mal de cap).

Jo sento el temps (un que l'han operat).

La mainada senten les vacances (s'esveren, falten poc dies).

Tindrem el temps canviat (criden jugant a cartes).


sentir fumades

Sentir a dir una cosa, però no saber si és segura. |

sentir flairades (Ca), sentir comentaris, sentir tocar campanes; sentir veus, sentir a dir, sentir |
He sentit fumades que volen apujar els llibres.

Ja n'he sentit una fumada, d'això que em dius.

C -
És veritat que volen tirar gent al carrer? D -En vaig sentir alguna flairada, però no ho sé.
Si els sents a dir, sembla que ha treballat molt
(i era un gandul).
A mi m'has sentit sempre el mateix: al pic del sol, a casa!
(o sentit a dir)
No m'ho ha pas dit ningú, que es fa una festa; ho dic per veus que he sentit al cafè
(comentaris).

No se'n sent a dir res (de mal, no ho critiquen).


sentir olor de sopes

Es diu de qui és a la pubertat i comença a sentir impulsos sexuals (Mall). |
sentir de nas (Ca), sentir olor de sabatot (Mall) |
En aquella edat, poc ençà poc enllà tretze anys, duien la foguerada del despertar sexual, el que a Onxa en deien “començar a sentir olor de sopes” -Els voltors-.

sentir que les forces el deixen (algú)

Trobar-se una persona més i més feble (Mall). |
perdre les forces, trobar-se afeblit |
Mestre Nadal, estava aferrat al pal major i sentia que les forces el deixaven -Adagiona-.

sentir-se (+ nom)

Tenir un sentiment o una manera de pensar. |

estar, trobar-se |
Em sento identificat amb el PTCCD.

Em sento més acostat a un danès que a un italià.

Et sents al·ludit?

Em sento molt satisfet.

Em sento més realitzat, quan treballo.

Necessito un home per sentir-me plena.

Ell fa que els nens se sentin algú.

Ella se sent ofegada per la vida al seu poble
(és un món tancat).

Em sento cofoi de la feina que faig
(agradablement satisfet, Bar).

nota: A Girona se sol fer servir 'trobar', en molts d'aquests exemples.


sentir-se bé (o sentir-se malament)

Trobar-se bé en un lloc o en una situació. |

veure's bé, trobar-se bé, agradar, anar bé |
T'hi sents bé amb aquesta camisa?

T'hi trobes més bé, amb aquesta faldilla?

Te la sents bé, aquesta sabata?

Ara sí que em sento bé
(= trobo) -TV3-.

S'hi deu sentir bé amb ells, que hi vagi.

Em sento incòmode allà, perquè hi ha gent de categoria
(no és pas per a mi ser al mig d'aquella gent).

Em sento malament, perquè he fet trampa
(em sap greu) -TV3-.


sentir-se com un pet en una tempesta

Veure's, algú, ignorat o menyspreat (Bar). |
sentir-se un no res, sentir-se poca cosa, passar desapercebut |
Enmig d’aquell aldarull de convidats se sentia com un pet en una tempesta.
Reconeguem-ho: la nostra indiferència el va fer sentir com un pet en una tempesta.
Si no voleu fer-lo sentir com un pet en una tempesta, haureu d’estar per ell.

sentir-se còmode *

M'hi trobo bé, amb aquella gent (o em cauen bé, hi estic bé, hi estic a gust, hi estic com una flor en un pitxer, m'agraden, em plauen, hi estic a plaer -Val-; millor que m'hi sento còmode).

nota: Normalment 'anem còmodes' amb un vestit (o ens his entim còmodes). 'Sentir-se còmode' amb persones ens sembla un calc del castellà.

sentir-se fora de lloc (o trobar-se)

Sentir-se incomodat o inoportú en un lloc concret. |
sentir-se estrany, trobar-se diferent, trobar-se desplaçat |
En Joan, en ésser a Barcelona, es va sentir fora de lloc.

sentir-se mal a pler

Trobar-se incòmode, a disgust (Mall). |

torbar-se malament, a contracor |
El meu amic començava a tenir dubtes de la seva vocació eclesiàstica, en la qual ja se sentia mal a pler.

sentir tocar campanes

Haver entès una cosa a mitges; no saber de què va però haver-ne sentit alguna cosa. |

sentir tocar campanes i no saber d'on vénen, sentir campanes i no saber d'on, sentir campanes (Bar), (saber el vent i no saber el torrent, sentir el vent i no veure el torrent Am-Bar-Val), sentir el vent i no saber de quin torrent, xiular les orelles; tenir notícies vagues, no saber ben bé com és, una cosa; sentir repicar i no sabré de quina parròquia (Men) |
A -
Aviat hi haurà eleccions. B -Tu has sentit a tocar campanes: és a Itàlia que fan eleccions! (ho ha sentit a la televisió i no ho ha entès bé).
Tu has sentit campanes i no saps d'allà on vénen.

Ella ha sentit tocar campanes, però no sap on sonen.

La nena sent el vent i no veu el torrent
(els germans dibuixen, ella no en sap i ho vol fer; és petita).
Aquesta mainada han sentit tocar campanes: diuen que demà vindrà un mestre nou, i vindrà l'any vinent.

nota: Sentim 'sentir a tocar campanes'


sentir vergonya aliena

Vegeu ' vergonya aliena'


sentit com una veixina

Persona que s'empipa fàcilment. |
susceptible, delicat, picallós; irritable
|
No se li pot dir res a aquest noi, és sentit com una veixina.
nota: 1 Vegeu també "ofendre's com una veixina".
2 Una veixina és una llufa. Aquestes emanacions de gasos no se senten amb l'oïda, però sí amb el nas.

sentit del ridícul

Por que tenen algunes persones de fer el ridícul. |

por de fer riure, por del dir de la gent, mirar els altres, no acceptar bromes |
Ell és un noi que té el sentit del ridícul
.


sentit comú

Capacitat de pensar les coses, de triar les bones de les dolentes. |

seny, trellat |
Si vaig a casament he de fer un regal, això és de sentit comú.

sents què et dic? (o: que no ho sents que et dic?)

Es diu quan la persona amb qui parles no t'escolta o no fa el que tu li dius que faci. |

sents?, no et distreguis!, fes-me cas!, escolta'm! |
Has de passar per l'esquerra. Que no ho sents que et dic?

Demà no cal que vinguis. Sents què et dic?

Ja en tinc prou de vi. Ho sents?

senyal d'amor
Allò que es dóna per estimació o per agraïment (Franja). |
detall, regal, present, obsequi
|
El pobre va pensar en jo i em va portar est senyalet d’amor (unes faldetes) -Encara rai...!-
Quan verdejaven les figues, sempre la xiqueta volia fer-los un senyalet d'amor (dur-ne a les monges) -Encara rai...!-
nota:
També es diu en castellà.

senyal que (o: senyals que)

Allò que ens permet d'inferir l'existència o la imminència d'alguna cosa (Gir-Mall). |

és per això que, això vol dir que |
Van junts: senyal que són amics.

S'emprenya: senyal que tinc raó.

No m'han donat res, senyal que no m'ho mereixia.

A -
Em passen els anys molt de pressa. B -Senyal que has tingut salut!
C
-Va comprar un pis per cada fill. D -Senyal que podia!
Vénen molts africans, senyal que hi estan bé.

C -
El gos no ha sopat. D –Senyal que no li convé.
E -
El gos es passeja per fora, fent fred. F -Senyals que t'hi ha quedat quelcom.
G -
Ve molt, al nostre restaurant. H -Senyals que li agrada la cuina.
Senyal que hi està bé, si no es mou.

Senyals que volen fer sardanes, si munten l'empostissat.

I -
No em diu res. J -Ja li pot haver arribat, la crítica.
nota: Sentim, generalment, 'senyals', a Girona i 'senyal', a Mallorca.


senyals al cel, treballs a la terra

Si hi ha fenòmens meteorològics estranys, solen ser l'auguri de desgràcies (Am). |

el cel ens indica presagis, auspicis, averanys, prediccions |

Hi ha un núvol estrany: podria passar quelcom.


senyar

Deixar senyes o marques sobre qualque superfície (Mall). |

marcar |
...sobre el qual la bístia deixà senyades les potes al coster
-Conte-.


senyar-se

Hom ho recomana a qui vol fer una acció difícil o perillosa (Am). |

senya't!, que s'ho pensi bé!, que vagi amb compte! |

Si algú ho vol provar, que se senyi primer (d'anar contra els mes poderosos).

Abans de pujar a l'avió, senya't!


senyar-se amb la mà dreta

1 Tenir sort en allò que es fa (Am-Mall). |

encertar-la, sortir bé |

Ens vàrem senyar amb la mà dreta, no anant-hi (va ser una excursió mal organitzada).

2 Voler anar segur; fer les coses com cal (Am-Ca-Mall). |

assegurar-se, comprovar les coses, prendre precaucions, curar-se en salut, prevenir-se contra un perill |

Un metge veterà no t'hauria fet fer radiografies, però els joves volen senyar-se amb la mà dreta.


senyor meu (i: senyora meva) *

Jo no m'ocupo de coses de gossos, senyora (no senyora meva).

Trigarem un any, pel cap baix, senyor (o bon home; no senyor meu) -TV3-.


separar la palla del gra (o el gra de la palla)

Destriar el que és essencial o substanciós d’allò que és únicament accessori o prescindible (Gir-Mall). |

seleccionar, desglossar, triar, garbellar, destriar -o separar- les perles del nacre, separar una cosa de l'altra |
En parlaven, se'n preocupaven, però arribaven a la conclusió que era hora de fer triadilla, de separar la palla del gra, aprofitant l’experiència de les ensopegades de tants de companys
-Els voltors-.
Has de separar una cosa de l'altra. El nen suspèn, però és treballador, no pot més.

Amb gran sorpresa veig que assaboreix la fruita i que destria les perles dins el nacre, cosa prou rara essent-li la llengua estranya -Tardanies-.


serà (+ adjectiu)! *

Com pot ser que la gent el voti? (o sembla que no pugui ser que...!, quines coses de passar!, quina bestiesa!; com deu ser possible que?; no serà possible que la gent el voti!, seran reaccionaris!)

Que n'ets de ximple, de comprar-ho tan car! (o quina bestiesa que faràs!; no seràs ximple de...!)


serà millor *

Val més que els faci jo, els canelons (o és preferible que, és millor que; no serà millor que).

Val més que l'hi donis! -amenaça- (o valdrà més que l'hi donis, dóna-l'hi o prendràs mal!; no serà millor que l'hi donis!)

nota: 'Serà millor' vol dir que una cosa 'anirà més bé'. Ex.: L'any que ve serà millor que aquest any.


serà que *

A -No ho sabem. B -Potser no us en recordeu (o és perquè no us en recordeu, deu ser que no un en recordeu; no serà que no us en recordeu).

C -Els periodistes saben més coses que jo. D -Algú els les deu explicar (o algú pla xerra; no serà que algú les hi deu explicar). C -Segurament!

E –No has fet res! F –Tu has treballat molt! (o i tu sí!, tu tampoc!; no serà que tu has treballat molt!).

G -M'adormo. H -Bé has dormit (o això que has dormit, no serà que no has dormit).


serà un mal cas (o seria)


Considerar-se poc probable que una cosa s'esdevingui (Am). |
ésser difícil, ha d'anar molt malament, mal serà que no |
A
-Falta peix. B -Serà un mal cas, que no en tinguem fins dimarts (que no ens hi arribi el que tenim).
Seria un mal cas, que no plogués d'aquí a l'estiu: sempre ha plogut.
Serà un mal cas, que a les cinc no siguin aquí.
Si us dic a les tres, a les tres hi seré: ha de ser un mal cas.
Serà un mal cas, que en faltin més de tres, a la sortida.

Hauria de ser un mal cas que aquesta setmana no acabés la feina
(hauria d'anar molt malament).

Mal cas serà, que no plogui, sempre ha plogut.

nota: Vegeu també “ha de ser un mal cas”.

serà un plaer!

Se solt dir d'una cosa que ens manen, quan ens agrada molt de fer-la. |
encantat de la vida, de seguida, amb molt de gust |
A –Mata'l! B –Serà tot un plaer -TV3-.

seran (probabilitat) *

Deuen ser les cinc (o són cap a les cinc, probablement són les cinc, potser ja són les cinc; no seran les cinc).
A –Li han ensenyat targeta, perquè era la segona falta. B –Deu ser per això (o deu haver estat per això; no seria per això).


seràs servit!

Ja faré això que em demanes de fer (Gir-Men). |

serà saludat, seran donats, ja ho faré, ja els els donaré |
A -
Records a la tia. B -Seràs servit!
C -
Saludi el seu marit. D -Serà saludat!
E -
Hauries de dir a la Carme que demà ja li duré el planter. F –Seràs servit!
G -
Records a la Dolors i a la Ramona. H -Si és a la Dolors, no et serviré pas (no es diuen res).
I -
Records a la Sofia. J -Seran donats!
K -
Doneu records als de casa. L -Seràs servit.

serè com un sant

Ésser prudent, tranquil, reflexiu (Am). |
ésser assenyat, equilibrat, assossegat, plàcid, reposat, posat, inalterable, impertorbable; ésser un senyor Esteve, serè com un ull de peix (el temps) |
L'avi no s'esverava mai: era serè com un sant.

Hi ha un cel serè com un ull de peix.

seré pobre igual

Ho sol dir qui fa un pagament o un regal. |

quedaré allà mateix, no seré ni més pobre ni més ric |
A -
No ho vull pas, que em paguis el dinar. B -Sí, home; seré pobre igual (millor que seré igual de pobre).
C -
Et faràs subscriptor de 'El Temps'? D -Sí, seré pobre igual i és una gran revista.

seria tan amable de...?

Em pots ajudar, si us plau? (o et ve bé d'ajudar-me?, em faries el favor de?, et faria res de?, no et sap greu de fer-me?; millor que series tan amable d'ajudar-me?)

nota: No ens atrevim a dir que 'seria tan amable de...?' és una solució dolenta, però no ens sembla genuïna.

seriós com un parrac

Anar en sentit contrari a qualcú per reunir-se o trobar-se amb ell més aviat. |
sortir en camí (Eiv), anar a trobar, anar a esperar, aparèixer, presentar-se, comparèixer, arribar, sortir a l’encontre, fer-se trobadís (Mall) |
Sabent que s’apropaven, els sortí a camí per parlar amb ells.
Amb això, els sortí a camí un pobre captaire
-Adagiona-.
Es migdia, en tornar a dinar, ella li sortia en camí i li demanava: “Ai, Xomeuet meu, digues, m’estimes molt?” -Arrels
Hom ho diu de qui no riu, de qui té un posat adust (Am). |eixut, aspre; malacarós, malcarat |
És una noia seriosa com un parrac.

serp d'estiu

Les 'serps d'estiu' són algunes notícies irrellevants que publiquen els diaris a l'estiu quan els manquen informacions més importants. |

notícia d'estiu, rumor |

Això és una serp d'estiu -Avui-.

nota: Locució del periodisme modern. Sembla que prové de la llegenda del monstre del llac Ness, del qual es parla quan no hi ha altres temes de conversa. No sabem si 'serp d'estiu' és correcte en català.


servei metge *


Els servei mèdic del club diu...
(no el servei metge).


servir de poc *


Li ha servit de poca cosa, al seleccionador, anar a...
(o no li ha servit de gaire res; millor que de poc li ha servit) –CR-.
Discutir amb l'àrbitre és perdre el temps
(o no serveix per a res, no val la pena; millor que serveix de poc) -C33-.


servir de taparada

Ésser, un negoci, una excusa per amagar una activitat delictiva (Ca). |

servir de cobertora -o de tapadora-, fer de tapabruts |

Les meuques, en aquest negoci de drogues, serveixen de taparada (han posat el bar per cobertora).

nota: Vegeu també 'cobertora', al Volum 1.


servir només per fer bonic

Hom ho diu de qui és en un lloc i no hi fa cap feina. |

servir només per presumir -o per lluir-, servir de mig destorb, servir de decoració |

És una persona gandula, només serveix per fer bonic.

Els mestres, ara, només servim per fer bonic (no podem rendir).

La van posar a l'Ajuntament per fer bonic (no 'de florero').


servir-se de

Fer servir una eina, un argument, etc., a fi d'obtenir quelcom. |

usar, utilitzar |

I, servint-se de les mans, donà forma al fang -Llibre-.

Ja te n'has servit prou? (ja te n'has cansat, d'una dona?; l'ha deixada).


servit jo, servit tothom

Lema dels egoistes. |

mort jo, mort tothom; fart jo, fart tothom |

Servit tu, servit tothom!, potser que deixis algun joc de cartes per als altres (se'ls queda tots).


serrar les dents

Cloure les dents ben fort. També s'usa en sentit figurat. |

estrènyer les dents; lluitar molt, anar a totes, fer-s'hi |

Quan està empipat serra les dents i estreny els punys.

Va aguantar serrant les dents el retorn del president (de mala gana).

Cal serrar les dents i tirar endavant (si has perdut) -Llibre-.

Caldrà serrar les dents per guanyar (la USAP, costarà) -Arrels-.


ses faves, si no hi afegeixen, no couen


Es diu al·ludint a les persones que en contar una cosa l’exageren molt (Mall). |
saber-ne un gra més, guanyar-hi sempre, fer d’una palla un paller, posar-hi salsa |
El seu homo és un cas, sempre exagera, i com diuen: ses faves, si no hi afegeixen, no couen.
comentari: La metàfora es refereix a la tradicional “fava parada”, un  plat de la cuina tradicional mallorquina, en el que faves ja seques, pelades i xapades pel mig, es couen amb algunes verdures i carn de porc. Antigament, els pobres el cuinaven amb molt poca substància, però el més benestants “hi afegien” una bona quantitat de porquim. Hi ha persones a qui no agraden les faves, però per a aquells qui en són devots, la “fava parada” és un plat deliciós.

set de venjança

Gran desig de venjar-se. |
desig de venjança, ganes de resquitar-se; tenir-la jurada, voler mal |
La tendror de la pluja li calmava la set de venjança -Contalles-.

set diners no li fan un sou (o: set doblers)
Vol dir que, a algú, els doblers li fugen, possiblement perquè no sap administrar-los, o sense saber com (Mall). |malbaratar, malgastar, tenir les butxaques -o les mans- foradades, estirar més el braç que la màniga, no tenir-ne mai prou |
El seu amic va magre: guanya poc, i set diners no li fan un sou.


setmana a setmana *

El malalt empitjora cada setmana (o una setmana sí i l'altra també; millor que setmana a setmana).

Crònica d'un embaràs, setmana per setmana (millor que setmana a setmana).

setmana cossera

Es diu de la que no té altre dia festiu que el darrer (Mall). |

setmana fenera (Mall) |
Una setmana cossera | té molt mals arrambaments, | com un ca que té ses dents | girades a la xisclera” (cançó popular)

a la xisclera: De tort


setmana dels barbuts

És la tercera setmana del mes de gener, en què s'escauen les festes de Sant Pau Ermità -15 de gener-, Sant Maur -16 de gener- i Sant Antoni Abat -17 de gener- (sants que se solen representar amb barba), a més de Sant Fructuós, Sant Sebastià i sant Vicenç. Sol ésser temps de molt fred (Gir-Mall, DCVB).

Ara ve la setmana dels barbuts.


setmana per altra

Cada dues setmanes (Gir-Mall). |

una setmana sí, una setmana no |

El vaig a veure setmana per altra.


si (+ altres mots)

Si passa això que diem (Gir-Mall).|

si això és d'aquesta manera |

Si dormo mitja hora, serà mitja hora.

Si ho ha entès, bé, i, si no, també (tant se me'n fot).

Si això no és racisme pur, ja em direu què és.

Aneu empipant aquest gos; si us fot una mossegada, serà vostra.

Si a tu t'agraden, a mi també (me les quedo jo).

Si ahir era ple, avui encara n'és més (a les fires).

A mi, si em saluden, bé, i, si no, també.

Si busqueu una nena bruta / malguindada –mal vestida-, coixa d'un peu / a can (+ un nom) la trobareu -Les Olives-.

Si el temps hi acompanya, dissabte us vindrem a veure.

És una dona de trenta anys, si els té (si hi arriba; potser encara no els té).

Si en fem deu euros, ja en farem prou (ja podem estar contents, si ens en paguen això).

Si els ulls no m'enganyen, aquell és en Ben -TV3-.

Si em descuido, m'escapa el cotxe de línia.


Si en vols tenir un de content, n'has de fer empipar un altre
(en política).

És un advocat que, si és negre, ho fa tornar blanc (Ca).

Si et vols trobar bé, no vagis al metge (et trobaran alguna cosa).

Si ha d'anar bé, endavant i, si no, un bon destorb (que ho deixin, un festeig, Am).

Ahir, a la Jonquera, hi havia pagesos que donaven carrotes (pastanagues). Si ho hagués sabut, hi hauria anat (Ca).

A -Si hagués anat a comprar la loteria mitja hora més aviat, encara hauria pogut comprar el número que va treure. B -És ben bé que, si les coses se sabessin, no n'erraríem cap.


C -
Què hi vas a fer a Foios? D -Què hi vaig a fer? Si t'ho digués, tant ho sabries tu com jo (no li ho diu, Ca).
Si tan malament et va, no vinguis
(o si et va tan malament).
Si tan intel·ligent fos, ho veuria que fa un mal negoci.

Si tant t'agrada el meu jersei, te'l canviaré.

E -
Què et sembla?, el comprem? F -Si t'agrada a tu, a mi també.
Si una virtut tinc és que no dic mentides.

Al meu germà, si es descuida, li prenen la feina.

Si vosaltres no ho sabeu, qui ho sabrà!
(l'horari de la botiga; els amos)
En aquella família, si un és boig, l'altre encara més!

Tenen dues filles i, si l'una és maca, l'altra encara més.
Si voleu que us digui la veritat, no m'interessa gaire aquesta feina.
Si vols dir la veritat, en tenies ganes, de plegar.
Si venia un 36 la gent es mataria altre cop, en aquest poble.
Si volen guerra, en tindran!
Si fessis caritat a tots els qui en demanen quedaries pobre tu.
Rebenta't si vols!
(li diuen que no mengi tant i s'ofèn). 

Si voleu que us digui la veritat, no m'interessa gaire aquesta feina (o si va a dir ver, Mall).


sí (+ verb ) *

Ells sí que defensen els llocs de treball (no ells sí defensen els llocs de treball) -CI-.

nota: Cal un 'que' entre 'sí' i el 'verb'. En el cas del 'no', és al revés. Ex.: Ells no pensen com tu.


si aixequés el cap

Si ressuscités. |

si ho pogués veure, si aixecàs es cap (Mall), si alçara el cap (Val) |

Si aquell home aixequés el cap, potser se'n tornaria a anar (es moriria de cop, es moriria de pet).

Si Ausiàs March alçara el cap...


si això és guerra, que no vingui mai la pau

Ho diu qui està en una situació molt bona. |

sempre com ara!, que duri!, i tant!, ja vaig bé |

A -A casa vostra hi entren tres sous. Déu n'hi do! B -I tant!, si això és guerra, que no vingui mai la pau.

nota: També es diu en castellà.


si això ho ha de fer

Si això és la solució. |

si és així, si ha de venir d'això, si ha de venir d'aquí |

Si això ho ha de fer, m'ho prendré (un malalt, un medicament).


si aquest algú

Si aquest individu. |

si aquesta persona |

Encara hi ha algú que ens veu com a persones extravagants. Si aquests algú és el teu cap a la feina, podries tenir problemes (els naturalistes) -Avui-.


si arribés el cas

Si passés això. |

si m'hi trobés, si anés d'aquesta manera |

Si arribés el cas, ja en parlaríem.


si bé

Encara que (Am-Mall). |

malgrat que, tot i que, per bé que, però s'ha de tenir en compte que |

No ha estat afortunat, si bé és veritat que el marcaven dos homes -TV2-.

Temperatures altes, si bé més baixes que ahir -TV3-.

Si bé no en menjo, m'agraden (ara no en menjo, però m'agraden).


si bé es mira


Vegeu 'ben mirat'

si canten, canta; si ballen, balla

Es recomana d'adaptar-se als lloc i a les circumstàncies (Bar). |

allà on aniràs, fes com veuràs (Bar), integra't, adapta't; a la terra on vas, faràs el que veuràs; a poble que vas, usança que trobes (Bar-Mall) |
A –
Ara fan la festa del carrer i no sé què fer. B -Si canten, canta; si ballen, balla (vés-hi).


si cap *


Més sort, si pot ser, per a 'Els
quadrets' -ja tenen èxit- (o més sort, encara; no més sort, si cap) -CR-.
Va venir una guerra més inútil que la primera, si és possible (o si encara pot ser, fins i tot; no si cap).

si cap boig no em mata


Si no passen coses molt greus. |

si no em moro i cap boig no em mata, si cap llamp no em mata, si cap mal no em mata |

Si cap boig no em mata, aquest viatge el farem.

A
-L'any vinent encara seràs viu. B -Si no em moro i cap boig no em mata, sí.


si cola, cola *


Jo presentaré la demanda i, si passa, passa (o si va endavant, millor; millor que si cola, cola).
nota: S'ha acceptat colar en el sentit de 'passar d'estranquis, sense permís'. Tanmateix, 'si cola, cola', ja ens sembla molt
a 'colamenta'.


si de cas

Si això ocorre. |
si per cas, si un cas, si és cas que, si ocorre que, en tot cas, suposant que, en cas de casos (Mall-Gir) |
No vull dir que encara no hi hagi algú que l’empri (la pastera) però, si de cas es pasta, es fa dins un ribell -Llibre Mallorca-.
No em perdre pas per Perpinyà; si de cas em perdré per Barcelona
(abans de sortir-ne, amb el cotxe).
A les vuit, si de cas, ho farem.
Si per cas estem cansats, ho acabarem demà.
Si per cas véns, primer truca.

Si per de cas em poso nerviós, em puja la pressió.

Si per cas, li donaria un peix
(si no tinc res més).

Això, si per cas, ho farem dijous, que tinc una hora lliure.

A -V
ols conill? B -No, menjaré, si per cas, un bocí de vedella.

ribell
(i les seves variants "gibrell, llibrell, dribell"): Recipient de terrissa, metall o plàstic, més ample que alt, emprat per a escurar els plats i per a altres casos diversos.
nota:
No són correctes 'si a cas', 'si cas'.

si Déu no ho atura


Si no hi ha alguna cosa que ho impedisca (Val). |
si no canvien les coses, si anem per aquest camí, si tot segueix igual | 
Llanterner és un altre mot a extingir, si Déu no ho atura.


si Déu vol

Ho diu qui espera que una cosa vagi bé (Gir-Mall). |

si Déu ho vol (Mall), si a Déu plau, ajudant Déu, Déu volent, esperem-ho, si Déu vol i la santa mare Església (Bar) |

A -El teu home ja es posarà bé. B -Si Déu vol.

Tot acabarà bé, ajudant Déu.

C -Fins demà. D -Si a Déu plau.

Fins la setmana que ve, si a Déu plau.

E -Ja ens tornarem a veure. F -Si Déu vol! (és clar que sí)

Ja ho farem, si Déu vol i la santa mare Església (si tot és favorable).
G -Ara s'acabaran les estafes de Sanitat. H -Si Déu vol (esperem-ho, ja en parlarem de si serà veritat).


si el cel cau, tots som a sota

Vol dir que cal fer les coses malgrat que hi hagi perills. No ens hi hem de capficar. |

tot pot passar, Déu me'n guard d'un ja està fet (Am-Mall); les coses, si han de passar, passen, tot el que hi ha enlaire pot caure |

És clar que hi podem perdre diners: tot el que hi ha enlaire pot caure.

A -Déu me'n guard d'anar allà a fer escalada (és perillós) B -Mira, si el cel cau, tots som a sota.
C
-Em fa por que tancaran la fàbrica. D -Si el cel baixa, tots som a sota.


si el cel està tavellat, dins tres dies serà eixut o banyat
Es diu de broma quan es parla del temps, perquè quan hi ha núvols pot ploure o no (Mall). |
Si el cel està tavellat, dins tres dies serà eixut o banyat -Nous escrits-.

si el demanar ho fes

Si es pogués demanar (Ca). |
si pogués ser, si fos com fer la carta als Reis |
Si el demanar ho fes, voldria cames lleugeres
(li costa de caminar).


si el març no marceja i l'abril no abrileja, tot l'any bogeja


Si al març i a l'abril no hi ha canvis de temps sobtats, durant tot l'any hi sol haver temps inestable. |
si pel març no calamarseja, tot l'any pedreja (cau pedra, Am) |


si el ruc porta picarol, l'ase també en vol


Es diu de les persones que sempre volen tenir les coses que veuen que tenen els altres (Mall). |
si l'ase duu picarol la somera també en vol, sempre hi ha envejosos; enamorar-se o envejolar-se de les coses d’altri (Gir) |
Si el ruc porta picarol, l’ase també en vol -Nous escrits-.

si el tens content a taula i content al llit, ningú no et prendrà el marit

Un savi consell a les dones casades (Bar). |


si em punxen, no em troben sang

Ho diu qui té una gran sorpresa. |
vaig quedar parat, em va deixar de pedra, em va xocar molt, vaig restar veient visions, vaig quedar esglaiat, si m'haguessin sainat -sagnat-, no me n'haurien treta gota (Mall) |
Quan vaig veure que enraonaven ben amics, si em punxen, no em troben sang
(eren renyits a mort).

si em vols creure


Començament de la frase de qui dóna un consell (Gir-Mall). |
creu-me, jo t'aconsello que, jo et recomano que |
Si em vols creure, queda't aquí
(no emigris).
Si em vols creure, vés-te'n, que plourà.

L'any que ve, si em vols creure, no en facis pas de fer regals a cada company.


si en Pere no baixés, en Pau no podria pujar


Si volem que els pobres no ho siguin tant, els rics han de ser menys rics (Ca). |

s'ha de repartir, el món; perquè uns pugin, els altres han de baixar |

A
-La majoria de les cases riques d'abans han vingut a res. B -I ja és així que ha de ser: si en Pere no baixés, en Pau no podria pujar.

si en Pere no ven, en Pau no compra


Per fer un tracte han de ser dos. |

si en Pere no vengués, en Pau no compraria |

Ja en fas força de voler comprar-li el camp, si ell no se'l vol vendre: si en Pere no ven, en Pau no compra.


si en vols més, para el cabàs


Ho sol dir qui sent moltes coses exagerades o falses (Val).|

no ve d'una!,
què més?, ja n'hi ha prou, no exageris! |
A -Els indis dels poble americans van ser molt ben tractats. B -Si en vols més, para el cabàs.


si ens busquéssim, no ens trobaríem

Ho diuen els qui es troben unes quantes vegades impensadament. |

si ens haguéssim de trobar, no ens trobaríem |

Ja és la tercera vegada que et veig, avui: si ens busquéssim, no ens trobaríem.


si és boig que rodi!


Ho diu qui pensa que un altre fa una compra, una venda o una altra actuació que no són les més normals (Ca). |
si és boig, que el tanquin (Am), això sembla que no es pot creure!; més mal per a ell!, no és pas gaire savi! |
A -
El teu cosí es ven la casa per cinquanta mil euros (en val més). B -Si es boig, que rodi!
Si sou boigs, que us tanquin, però no em feu repetir papers!

si és gos, et mossega!

Es diu quan algú té una cosa molt a prop i no la veu (Bar). |

no veure'n tres a dalt d'un burro; tindre pa -o palla- a l'ull; si fos un ca, t'hauria mossegat (Mall); no veure un bou a tres -o quatre- passes (Val) |
A -
No trobo la llibreta. B -Si és gos, et mossega!