Volum 2‎ > ‎

si es mor, té l'enterrament pagat / surar entre dues aigües

si es mor, té l'enterrament pagat
Ho sol dir qui té un animal i no l'aprecia gaire. |
si es trenca, serà trencat (una cosa), cap maldecap, no em fa pas patir gaire, no ploraré pas |
A
-Aquest gat sembla malalt, potser se us morirà. B -Si es mor, té l'enterrament pagat.
No pateixis tant pel mirall; si es trenca, serà trencat.

C -
I si es mor, la flor? D -Tindrà l'enterrament pagat.

si es perd per la pala, el patró paga; si se perd per l'agulló, paga el patró

Es deia quan algú havia trencat un rem (quan no hi havia els motors), perquè no calia patir, ja que era sempre el patró qui havia de pagar els desperfectes produïts per una acció (Cotlliure, Cat Nord). 

si es pot saber

Fórmula de cortesia usada per demanar quelcom. |

si us plau, si m'ho pots dir, si sou tan amable, si es pot sebre (Mall) |

Què et fa riure, si es pot saber?

A -Hi ha el senyor Miquel? B -Qui el demana, si es pot saber?


si és que

Si passa això. Se sol dir quan una situació és dubtosa |

si s'escau, si s'esdevé, si va d'aquesta manera; si les coses no es compliquen |

En Cosme arribarà tard, si és que ve.
Si no és que arriba feina nova, sortiré a les cinc.

Si s'escau que plou, ho farem al pavelló.


si és servit (o: si sou servit)

Fórmula de cortesia amb què s'invita algú a menjar, a beure, a acceptar alguna cosa. També es diu quan es lliura quelcom i quan es torna canvi. |

sia servit |

A -Li porto aquest paquet. Si és servit. B -Gràcies.

C -Li porto el seu plat, senyor. Si és servit -en un restaurant-. D -Gràcies.

Sia servit, senyor (en una botiga) -TV3-.

Sigueu servit! –per acomiadar una carta-.

Si es servit de tancar la porta (la pot tancar, si us plau).

Si sou servit (el convida a dinar).


si es 'terça' *

L'Almussafes ja és a la semifinal i, si guanya, a la final del dia divuit (o si hi ha ocasió, si pot, si arriba al cas; no si es 'terça') -CR-.

Ja li'n parlaré, si ve a tomb (o si s'escau -Gir-Val-, si en tinc ocasió; no si es 'terça').


si estàs enfadat, tindràs dos mals! (o: dos treballs)

No em preocupa si un altre s'empipa o no (Gir-Mall). |

si estàs emprenyat hauràs de parir (Ca), ja s'ho farà!, cap maldecap!, més mal per a ell! |

A -Està enfadat perquè no el vas convidar. B -Si està enfadat, tindrà dos mals! (enfadar-se i desenfadar-se). .

No hi pateixis; si s'emprenya, ja parirà! Allà va ell.

emprenyar: Prenyar, embarassar (Alt Empordà)


si et sembla bé

Si estàs d'acord amb això que diem. |

si et va bé, si vols; si hi estàs d'acord

En compraré un altre, si et sembla bé.

Si et sembla bé, fem-ho ara.

Si et sembla d'anar-hi, anem-hi.


si et veiessis amb els meus ulls!


Hom ho diu de qui va mal vestit, queda lleig, fa el ridícul, es pensa que és molt trempat i no n'és, etc. (Ca) |
ho veiessis amb els meus ulls! (Am), a mi no m'agrada pas! |
A -M'agrada de portar aquests ferros al nas! B -Si et veiessis amb els meus ulls!
Com va vestida, aquesta noia. És veiés amb els meus ulls! 


si et vols creure a tothom

Se sol dir a qui demana consell quan vol fer una cosa. |

si vols escoltar la gent, vés a la teva, si te'l volguessis escoltar, si te'l volguessis creure |

Si vols escoltar la gent, et faran venir beneit.

Si vos fer una cosa, fes-la: si et vols creure a tothom, no te'n sortiràs.

Has d'anar a la teva; si te'l volguessis escoltar, vindries boig.

Si et vols creure la mainada, tot el dia els hauràs de comprar coses.

Si volies creure a tothom, no reposaries mai.


si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs

Si fas una acció pots fer mal a algú o perjudicar-lo sense propòsit; si ets passiu pots rebre danys, detriments, sortir-ne perjudicat (Bar). |

no hi ha cap acte innocu, tota acció té unes conseqüències |

A -El noi d'en Pere em va a l'hort a robar maduixes i, si ho dic al seu pare hi renyiré, perquè és un home difícil. B -Noi: si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs.


si fa al cas

Es diu de quelcom que passa segons com es presenten les coses (Cas). |
segons com vagin les coses, si escau, si de cas, si per cas, si fos el cas, si convé, si s'adiu, si pertoca, si és procedent, si les circumstàncies s’ho porten (Gir) |
...per tal de veure com passava el Vicent i, si feia al cas, llançar-li rebles a les canyelles
-La cara oculta de la lluna-.


si fa no fa

Ésser una cosa més o menys de la mateixa condició que una altra. |
aproximadament, poc ençà poc enllà, més o menys, no poder-se fotre l'un de l'altre (Ca), poc o molt; si fa, si fa (Eiv) |
Les nostres nebodes són, si fa no fa, de la mateixa edat
.
Van arribar cap a les sis, si fa no fa.

En aquest paquet n'hi ha, si fa no fa, tres lliures
s més genuí que 'més o menys', segons Llengua Nacional).

-Què com està es vostro pare, està més tranquil ja? -Si fa, senyor metge, si fa!
-Xacoters-.

A
-Quina banda! -en un asil- B -Sí, no ens podem pas fúmer un de l'altre (tots estem gamats).


si fa vent pel Ram, en fa quaranta dies


Si quan llegeixen la Pàssia fa vent, en fa quaranta dies (Ca-Mall) |
pàssia: Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, que es recita o es canta en les misses del dia dels Rams i del dimarts, dimecres i dijous sants (DCVB).

si fas, perquè fas; si no fas, perquè no fas

Les crítiques són inevitables (Gir-Mall). |sempre et criticaran, sempre hi ha gent que troba pèls als collons |
A -
Ja ho sé que em critiquen perquè he canviat de cotxe. B -Si fas, perquè fas; si no fas, perquè no fas. Vés a la teva!si fos a fer Si ho hagués de fer ara. |fos ara a fer, fos ara a començar, si fos ara, si fóra ara (Val), si ara ho hagués de començar, si fos ara, fos ara!, si ara fos a fer |
Si fos a fer no ho faria, però ara hi som pel mig
-TV3-.
Si fos ara no ho compraria.

Si ara ho hagués de començar no ho començaria.

Si fos a fer em faria metge
(si fos jove).
Si fos a fer, es casaria?
-TV3-
Fos ara a fer no hi deixarien edificar en
aquells aglevats.
Si ara fos a fer ho faria d'una altra manera.

aglevat: Terra que no es treballa, que fa gleves.


si fos per mi (o: si per mi fos)

Si jo ho pogués decidir (Gir-Mall). |
si ha d'anar per mi, si depèn de mi |
Si fos per mi no en compraria cap, de cotxe.

Si ha d'anar per mi no hi tornaré pas.

Si hagués d'anar per mi no hi hauria mòbils a les escoles.
Si no fos per ell, no tindríem llibretes.
Si per ell fos, es quedaria
-TV3-.


si hagués estat un ca,
t'hauria mossegat


Es diu fent referència a qualcú que cerca una cosa, la té just devora ell i no la veu (Mall). |
una mica més i t’hi entrebanques! |
La bossa que cerques és just devora tu, si hagués estat un ca, t’hauria mossegat!

si has estat bo per (+ infinitiu) ara (+ infinitiu)


Manera de manar les coses de qui està ofès o irritat. |
acaba de fer el que has començat |
Si has estat bo per comprar-ho, ara paga-ho.
Eh que has estat bo per a baixar-ho?, ara puja-ho!


si hi anem, hi anem

No és una cosa segura, no és imprescindible. |

si ho fem, ho fem; si va bé, va bé; cap maldecap! |

A -Dijous és la festa de Petra. B -Si hi anem, hi anem.


si hi ha un (+ altres mots)

Si passa això. |

si és així |

Si hi ha una ciutat que rebi bé els emigrants és Barcelona –TV3-.

Si hi ha una cosa que em diverteix és anar a muntanya.


si ho té posat al cap, que s'ho posi als peus


Això no passarà. |
no ho podrà fer, no serà possible, no hi ha diners per fer-ho, no es farà |
A -
La nena es pensa que li comprarem una moto. B -Si s'ho ha posat al cap, que s'ho posi als peus.

C
-Volen fer pujar el Figueres a Primera Divisió. D -Si ho tenen posat al cap, que s'ho posin als peus.

Si t'ho has ficat al cap, posa-t'ho als peus: jo no vindré pas a la teva empresa.


si ho veiem (o: si ho veig)


Si som vius. |
si no ens morim, si no ens criden, si no ens pelen abans, si vivim |
L'any que ve, si ho veig, em compraré un rellotge d'or.

Si vivim per arribar als tribunals
-TV3-.


si ho vols així


Ho diu qui afluixa en una desavinença (Gir-Mall). |fem-ho com dius tu, ja et dono la raó, no vull pas discutir; sí, home |
Si ho vols així, tingues la raó.

Si ho vols així, queda-t'ho
(ja et dono la raó).

Si ho volen així, que ho facin
(que treballin al matí i, a la tarda, no).

A -
M'ajudaràs? B -Sí, home (li diu que sí perquè calli).


sí i no

Només en alguns aspectes, només parcialment (Am). |
m'és igual, tant m'és, tant me fot; no ben bé, poc; sí, però no, d'altra banda, no ben bé, té raó i no en té; d'una part sí, de l'altra, no |

A
-T'agrada que vingui la Festa Major? B -Sí i no (per algunes coses, sí; per altres, no).

C -
Es diu aquesta expressió? D -Sí i no (poc)

E
-Hi és l'Anna? F -Sí i no (és a dormir).

G -
És bo tenir mots diners al banc? H -Sí, però no.

I -Diu que no es pot fer res fins que no hi hagin eleccions. Té raó? J -Té raó i no en té.

nota: 'Sí, però no' també es diu en castellà


si jo fos al seu lloc


Si a mi em passés això que ara et passa a tu. |
si jo fos de tu (Gir-Val); jo, al teu lloc; jo, de tu; si jo m'hi trobés; jo, si fóra tu (Val) |
Si jo fos al teu lloc dimitiria.


si jo t'expliqués! (o: si jo li expliqués!) *


A -
Tens somnis eròtics? B -Si ho sabessis! (o i tant!, com ho saps!, l'un darrere l'altre!, molts!, molt sovint!, si t'ho -o si te'ls- expliqués, quedaries parat!, si us ho expliqués, quedaríeu parats!; no si jo t'expliqués) -TV3-.


si jo t'hagués de donar un consell

Manera de començar una recomanació. |

si t'he de donar un consell, si el meu parer et serveix, a mi em sembla que la millor cosa és que, jo t'aconsello que |

Si jo t'hagués de donar un consell, en aquest moment no deixis la feina.

Si us he de donar un consell, espereu, a vendre.


si l'arc de Sant Martí és al matí, posa el bací; si és al vespre para-li la testa


L'arc de Sant Martí, al matí, marca pluja i, si és al vespre, marca que farà tramuntana (Ca). |si l'arc de Sant Martí és al matí, posa el tupí (Am) |

si l'encerto l'endevino


Vegeu 'quan l'encerten, l'endevinen'


si l'has perdut, blanc caça'l negre (o busca'l)


Se sol dir a qui ha perdut quelcom. |
no el trobaràs pas |
A -
He perdut la cartera. B -Si l'has perduda blanca, caça-la negra.


si la boira pastura, aigo segura


Significa que, quan hi ha boira, aquesta va acompanyada d’humitat o de plugim (Mall). |
si la boira és pesada, ben ventada o ben mullada (Mall, DCVB) |

Si la boira pastura, aigo segura’, va dir el pastor, mentre amollava les ovelles -Tardanies-.

si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu


Segons la tradició, si el dia de la Candelera (2 de febrer) plou, s'ha acabat l'hivern; si fa sol, el fred continuarà (Gir-Bar).
si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu, i tant si plora com si riu, no faces niu; si la Candelera flora, l'hivern està fora, i si no flora, ni dins ni fora (Alacant) |

si la fira és dolenta, quina culpa hi mereix el ventre?


Encara que els negocis no vagin prou bé, s'ha de menjar igualment (Am). |
quan és l'hora, cal menjar |
A -
No podem dinar, perquè el teu germà encara no ha arribat (és tard). B -Si la fira és dolenta, quina culpa hi mereix el ventre? (comencem i ja arribarà)
nota: Al DCVB trobem:
«Si la fira és dolenta, quina culpa en té el ventre?»: es diu quan algú atribueix la culpa a qui no la té.

si la tia tingués collons seria l'oncle (o l'uncle)

Se sol dir a qui no para de posar entrebancs quan s'ha de fer quelcom. |

ja en tinc prou de collonades -o de dubtes-, què més vols que passi?, si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta |

A -Si haguessis tirat espases, hauríem fet més punts. B -Molt bé. A -Si m'haguessis delegat, hauríem anat més bé. B -I si la tia tingués collons, seria l'oncle.


si la vista no m'enganya

Si no m'equivoco. |

si no m'erro, si no vaig errat, si no vaig equivocat |

Si la vista no m'enganya són castanyes.

Veig cireres, si la vista no m'enganya.

Si la vista no m'enganya estàs embarassada.


si llaures, no saones


Vol dir que, si fem una cosa, no en podem fer alhora una altra de diferent (Mall). |

no es pot repicar i anar a la processó; la dona borratxa i el vi al celler, tot no pot ser |
Volia acudir a la reunió de l’associació, però havia d’anar a cercar la meva mare, que sortia de l’hospital: si llaures no saones
-Els voltors-.
saonar o assaonar: Donar a la terra l'aigua suficient per fer-la produir (DCVB); regar.


si m'apures *

Ben mirat el segon penal ho era, però el primer no (o filant prim -Gir-Val-, mirant-ho bé, si em forces -Val-; no si m'apures).

Ho podríem fer aquí mateix, si tant convé (o si és necessari, si cal, si no trobem cap més lloc; no si molt m'apures).

Ben mirat, no cal ni que ens votin a favor, si s'abstenen ja en fem prou (o si cal, si molt em forces; no si m'apures, no cal...; si m'»apretes»).

Jo parlo català, però sóc aragonès; això és tota una filosofia de la vida i un quadre psicològic, si molt m'espentes –Franja, Temps-.

A Valencià es parla tortosí, valencià i, si molt m’estires, una varietat de mallorquí -Internet-.


si m'embrutes, t'emmascaro

Si procedeixes amb poca noblesa pots trobar persones poc nobles que facin igual amb tu (Bar). |
el perol diu a la paella: si m'embrutes t'emmascaro; tant val l'un com l'altre, són iguals, tenen el mateix defecte |
Això no s'adobarà, el PTT callarà, perquè si m'embrutes t'emmascaro
(també són bruts).

si m'hi puc adobar


Si tinc la possibilitat de venjar-me d'algú. |
si puc, em venjaré; si en tinc l'ocasió, hi haurà venjança; em revenjaré |
A
-Aquest home us ha perjudicat molt. B -Si m'hi puc adobar rai!
nota: Vegeu també 'adobar 8', al Volum 1


si mai

Si alguna vegada (Gir-Mall). |si algun cop, si un dia |
Si mai véns per la Salzadella, passa per casa.

Si mai necessites res, fes-m'ho saber.

Ho explicaré als néts, si mai en tinc.

Si mai em jubilo, vull estudiar alemany.


si mal no recordo *

Hi vaig passar la setmana passada, per Flix, si no m'erro (o si no vaig errat, si no em falla la memòria, si no m'equivoco, si no vaig equivocat, si no perdo els trucs, si no m'enganyo; no si mal no recordo) -TV3-.Si no m'erro, n'érem quaranta.
Si no m’enganyo, el dia 20 és festa
-Arrels-.

si me'n puc excusar


Si no és indispensable. |
si ho puc evitar, si no és imprescindible, si puc |
Si me'n puc excusar, no els saludo
(no els aprecia gaire).
Si me'n puc excusar, no hi aniré, a casament.


si més no


Almenys (Gir-Val). |
almanco, si altra cosa no, pel cap baix, com a mínim |
Intentarem cobrir les despeses de la taronja, si més no.
A -Per un dia sense menjar, ningú no es mor. B -Menja una poma, si més no.
Si més no, al cine n'he vistos, d'avions d'aquests.
Ja en farem d'anglès, si més no, faré les classe jo.

Si més no, a la tarda treballarem.

Si més no, per portar la contrària, diria que no.

Vés al CAP, allà et donaran algun calmant, si més no.

Els conec, si més no, del cotxe de línia.

No feu faltes, si més no, quan corregiu.

Us ho pagaré més endavant, si més no, quan cobri del banc.

Dos vots els tindràs, si més no.

He de caminar mitja hora cada dia, si més no.

La policia dispara contra els manifestants i en mata cinquanta, si més no
-Avui-.


si molt convé

Si convé molt (però millor que no s'hagi de fer d'aquesta manera; Gir-Mall). |

si tant convé, si convé tant, si hi ha tanta pressa, si és tan necessari, si massa cal (Ca) |

Si molt convé, hi aniré jo.

Fes-ho al carrer, si molt convé -TV3-.

Tu et trencaràs el cap per fer gestions per ells i ells et passaran pel costat i ni et saludaran, si massa cal (et giraran l'esquena).


si ningú no ho 'remedia' *


En Jim és el gran candidat a la medalla d'or, si no hi ha res de nou
(o si ningú no hi posa remei, tot fa pensar que en Jim guanyarà..., si no hi ha cap més remei; no si ningú no ho 'remedia') -C33-.

si no

Si no és. |

probablement |

És un de les millors músics, si no el millor.


sí, no


Manera de contestar a una persona quan no se sap que dir. |
bé ho sembla, no és segur, no ho veig clar, ja es veurà |
A -
Cada dia necessitarem més mestres. B -Sí, no.
C -
El turisme baixarà. D -Sí, no.
E
-Hauríem de posar una màquina de begudes al menjador. F -Sí, no (no hi ha cap motiu per dir que no).


si no (+ altres mots)

Si no passa això que es diu. |

altrament, si no és així |

Si no ens morim, ja en veurem de coses noves!

Salut, voldria!; de diners, si no en tens tants, en tens menys (ja vas fent, Ca). Si no arriba a ser per mi, no acaben la feina.
És molt bon noi, si no enganya
(hauria d'enganyar molt).
Si no és molta molèstia, m'hauries de fer córrer la taula cap allà.
Si no han arribat, no trigaran gaire.

De vegades he arribat a la conclusió que no hi ha ningú bo: si no et poden fotre per un costat, et foten per l'altre, la gent (Ca)

A tu, si no et veuen, ja et senten (enraona cridant).

Si no fas tant fas menys, però no deixis l'alemany, que és la llengua del futur (fes-ne una mica, Ca)

Si no ho fan ara ho faran a suara (no pateixis, que ja ho farem, Ca).

Si no menja el tancaré a la cagamenja -presó- fins diumenge (a la mainada, Am).

A -Votaràs el PFD? B -Si no perdo el seny, no.

Si no m'arribes a avisar, no em desperto.

Si no hi arriba a anar la noia, el troben mort.

A -Diuen que la soja va bé per a les dones. B -Mira, si no fa bé no fa mal (no pot perjudicar).

Si no sabia què fer, ara té feina (amb el nét, tenir-ne cura).

Si no sóc jo, cau (o si no és per mi)

Per vendre, si no t'espaviles, t'espavilen! (s'ha d'anar fi)

És una de les millors bandes sonores, si no la millor (o si no és la millor).

si no (+ nombre)


Ha fet això que dic les vegades que dic o més. |
com a mínim; si no n'hi havia (+ nombre), n'hi havia (+ nombre) |
Si no es va aixecar set vegades, no se'n va aixecar cap
(van ser moltes).
La iaia, si no ha anat a dalt cinc cops, no n'hi ha anat cap.

Quan es comencen a trucar no paren: avui, si no han trucat deu vegades no n'han trucada cap
(se sent el telèfon)
Si no hi va anar deu vegades, no n'hi va anar cap (a fer una gestió, no ho tenien mai a punt).
En aquella casa, si no hi ha vint gats, no n'hi ha cap!

Sempre era ple de gent, en aquella gelateria; si no n'hi havia deu, n'hi havia dotze.


si no cauen per Sant Joan, cauran per Sant Pere

Hom ho diu d'un fet quan ja es veu que passarà, que és qüestió de poc temps. |

si no és ara, serà suara; si no és aquest cop, serà l'altre |

A -Encara hem pogut aguantar (jugant a cartes, estan a punt de perdre). B -Si no cauen per Sant Joan, cauran per Sant Pere (no hem perdut, però perdrem aviat)

C -Què fa la padrina? D -Si no cau per Sant Joan, caurà per Sant Pere (és a punt de morir, és qüestió de pocs dies).


si no el coneixes, ja el coneixeràs!

Hom ho diu de qui pensa que és una mala persona. |

si no el coneixes, compra'l |

A -En Jeroni és un bon noi. B -Hi has tractat? A -L'he tractat poc. B -Doncs, si no el coneixes, ja el coneixeràs!

Us ho ha dit la Teresina i us la creieu? Si no la coneixeu, ja la coneixereu! (és una mentidera).


si no em pensava que

A mi em semblava que passava una cosa, i no era així (Am). |

jo em pensava que |

Si no em pensava que pedregaria, i no ha fet res (jo em pensava que pedregaria).

Si no em pensava que estaves per l'escudella! (que la feies, i ella era fora de casa).

Si no em pensava que era inundat d'aigua (cridava i l'aixeta feia un rajolí; va fer un escàndol per poca cosa).



si no en té, que en caci!

Ho diu qui no vol ajudar a un altre. |

que s'espavili!, que treballi! |

Per mi ja en tindré, i els altres, si no en tenen, que en cacin! (els fills)

Ha viscut molts anys a cos de rei; ara, si no en té que en caci!


si no en tens, ningú no te'n dóna

Es recomana de guardar una part dels diners que es tenen, de no desprendre'ls tots. |

has de procurar per tu, no siguis tan generós, guarda't sempre un roc a la faixa, ser pobre és molt fotut |

M'agrada tenir un racó al banc perquè, si no en tens, ningú no te'n dóna.


si no és demanar massa


Manera educada d’encetar una pregunta. |

si no és massa preguntar
(Mall-Men), si no és indiscreció, si no és demanar molt |
I si no es massa preguntar, no sabríeu donar-me clarícies de si mos trobam molt lluny de Mallorca?
-Adagiona-.
Si no és demanar massa, em podries dir quant te n’has fet d’aquest camp?
(quant n’has pagat, Gir)
A -
Si no és indiscreció, per què us heu venut el tractor? B -Tu demanes molt!
On vas, si no és demanar massa?

No és pas demanar massa dir si et deixen sortir els dies de la festa.


si no és tan net, és més fresquet (o: serà més fresquet) 


Recomana de fer una neteja mínima de l'habitatge, de no excedir-se fent aquesta tasca. |si la casa no va neta, va fresqueta, un altre dia es netejarà més; ja es farà, la feina; no t'hi matis; si no està net, està fresc (Mall) |
No freguis tant, dona!: si no va ben neta, va més fresqueta.

Deixa la feina i anem al cinema: si no és tan net, serà més fresquet.

Jo no m'hi mato pas netejant el pis: si no és tan net, és més fresquet.


si no es veu no es creu

Es una cosa que sembla increïble. |

sembla impossible, sembla que no pugui ser, sembla que no es pugui creure, s'ha de veure per creure-ho (Mall) |

Quina picardia que té aquesta criatura: si no es veu no es creu.

Si no ho veig no m'ho crec –TV3-.


si no et fa res


Si no et sap greu que faci això que vull fer (Gir-Mall). |
si t'és igual, si no et sap greu, si no et ve d'aquí, si tant t'és |
Si no et fa res me n'aniré.

Desa les llibretes, si no et fa res.

Acaba la feina tu, si no et fa res.

Si no et fa res, començaré jo.

Si no et fa res gastar 50 euros més, n'hi ha una que es veu molt més bé
(una bossa).
El pots posar aquí davant, si no et fa res (el cotxe).
Si no li fa res no parlem de coses tristes
(d'ensenyament; és un mestre).
nota: No sembla correcte ací 'si no t'importa', que vol dir 'si no t'interessa'.


si no hi ha res de nou


Si no hi ha cap canvi (Gir-Mall). |
si no passa res, si no hi ha cap contra, si tot va bé, si no hi ha canvi d'ordres, si Déu vol, si no hi ha cap daltabaix |
A -
Hi aniràs? B -Si no hi ha res de nou, sí.
Vindrà dijous, l'oncle, si no hi ha res de nou.

Es recupera bé de l'operació; tot va bé, si
no hi ha res de nou.
Si no hi ha res de nou, a les onze seré al llit.

Si no hi ha cap daltabaix, això es farà
(si no passen coses grosses).
Si tot va bé, demà menjaré canelons.


si no hi haguessin lloques, no hi hauria polls


Hi ha delinqüents perquè algú els protegeix. |
els delinqüents tenen tapadores, encobridors |
A -
Han detingut un ferroveller que comprava coure robat. Sembla estrany que la gent sigui així! B -Home, si no hi haguessin lloques, no hi hauria polls.
nota: Vegeu també 'lloca 2', al Volum 1.


si no hi vols quedar enganyat, no hi tractis (o: quedar fotut)

Hom ho diu de les persones que considera poc honrades. |

si no vols quedar enganyat, no hi vagis (a un lloc); aquell et fotrà sempre |

Amb en Carles, si no hi vols quedar enganyat, no hi tractis.


si no ho dic, rebento

Tinc la necessitat de dir-vos això que ara us diré (Bar-Val-Mall). |m'he de desfogar; si no ho dic, exploto (Gir), m'he de treure els nervis, si no parlo, esclataré (DCVB) |
Us vull fer saber què m'ha passat, n'haig de parlar amb algú; si no ho dic, rebento.

No m'he pogut aguantar i he hagut d'explotar
(de dir-ho).

si no ho entén cantant, se li ho haurà de dir xiulant


Si no es posa a la raó, s'haurà de castigar. |
si no és amb bones maneres, serà amb càstig, ho farà de grat o per força, tant si vol com si no vol, si us plau per força, vulga no vulga, li agradi o no |
L'hem avisat moltes vegades, si no ho entén cantant, se li ho haurà de dir xiulant
(li posarem una multa).


si no li agrada, que es passegi

Ho diu qui, quan pren una decisió, no té en compte l'opinió d'algú altre. |

si no li agrada, que es foti; m'és igual el que pensi ell |

La paret és meva i la pujaré, i, si no li agrada, que es passegi.

Jugarem al matí i, si no els agrada, que es passegin (els altres no ho volen).

Els ho explicaré només una vegada i, si no n'aprenen, que es passegin.


si no n'hi ha no en pot rajar

Vegeu 'allà on no n'hi ha que no n'hi cerquin'


si no plou, llampa

Sempre hi ha algun problema (l’Alguer). |
quan no hi ha naps, hi ha cols; quan no és un all, és una ceba |
En aquella casa, si no plou, llampa.

si no que

Si no fos que (Ca). |
però, hi ha una pega (Gir-Val), hi ha un inconvenient |
Jo, si no que aquí no hi pots anar, en tindria una de bicicleta
(pel trànsit, n'hi ha massa).

No en portaria mai de mitges, si no que a l'hivern tothom en porta
(si no fos que).

És molt maca l'estació si no que ara hi ha poc renou.


si no saps què fer, grata'm els peus

Es diu per riure a algú que no té res a fer. |

Laia, si no saps què fer, grata'm els peus.

si no t'agrada, posa-t'hi fulles

Vegeu 'posar-s'hi fulles'

si no t'haguessis d'enfadar

Manera de començar una conversa delicada. |

si no t'ha de saber greu, si no t'has d'ofendre |

A -Si no us haguéssiu d'enfadar us diria una cosa. B -Digues. A -Ahir vaig veure el vostre noi que...


si no t'hi veus, acluca-t'hi

Es diu a qui no troba quelcom que té a davant seu, a qui s'entrebanca, a qui s'ha deixat enganyar, etc. |

que n'hauria de ser de gros perquè tu el veiessis!, el tens a davant del nas! |

A -No trobo el jersei. B -Si no t'hi veus, acluca-t'hi! (el té a davant dels morros)

C -M'he entrebancat amb la cadira. D -Si no t'hi veus, acluca-t'hi (vés més amb compte).

E -Em van cobrar deu euros de més. F -Si no t'hi veus, acluca-t'hi (has de vigilar més).

nota: Sentim 'cluca-t'hi', a les comarques de Girona.


sí o no? (o 'o sí o no'?)

S'usa per demanar una resposta concreta. |

què penses fer?, o fer o deixar, o fer o desfer (Am) |

Hi vols anar a l'excursió?, sí o no

Què penses fer, començar o no?

Ho has de dir, si ho vols comprar: o sí o no!


sí o no sí


Insistint molt en una proposta. |
tant sí com no, de totes passades, sigui com sigui, peti qui peti, vulga o no vulga, vulgui o no vulgui, per força, amb insistència |
El nen ha volgut venir a casa sí o no sí.
Sí o no sí volen guanyar.

Sí o no sí m'ha fet anar a casa seva
(insistint molt).
Sí o no sí volen que anem a sopar a casa seva.
Els metges, sí o no sí, em volien operar.

No hi pot anar ella, que no treballa, a portar el nen a col·legi?, sí o no sí?
(= tinc raó o no?).
Sí o no sí em volia anar a comprar el diari.


sí o sí *

Vol comprar el piano tant sí com no (o peti qui peti, de totes passades, sigui com sigui, si us plau per força, sí o no sí; no sí o sí).
nota:
Vulgarment s'usa també interrogant sí o sí, en lloc de sí o no. «Digues: ¿vols venir? ¿Sí o sí?» (DCVB).


si parlessin! (un animal o una cosa)


Si es poguessin saber les coses que passen. |
si les coses se sabessin |
Si aquests llits parlessin!
(han vist moltes coses)

Si els ulls parlessin
(vaig veure una cosa i no la vull dir).

Si els gossos parlessin, ningú no en tindria cap a casa.

Si les parets parlessin, oi en sabríem de coses!


si passa, passa

Ho diu qui fa quelcom de manera irregular. |si no hi veuen, tot això que tinc; si no se n'adonen, m'estalvio de pagar |
A -
Fas les obres sense permís. B -Sí, si passa, passa (m'estalvio de pagar).


si per A o per B

S
i per alguna raó. |
si per allò d'aquelles coses, si mai canviéssiu de pensament, si per cas, si per naps o per cols, un cas d'aquells (Ca) |
Si per A o per B a les sis no sóc aquí, digues a la mare que ja telefonaré.

Si per una d'aquelles coses (hi ha poques possibilitats) l'equip baixa de categoria...

Si per A o per B vingués la Carmeta, digues-li que...

Si per allò d'aquelles coses mai canviéssiu de pensament...

S
i per aquelles coses no la trobes, te la passarem (una sardana, Ràdio Premià).

No m'escaparà pas, l'autocar, però, un cas d'aquells, em porteu a l'estació
(si arribés a passar).

nota: 'Si per A o per B' també es diu en castellà.


si per un casual * 


Casualment, hi ha algú que sap imitar el cant d'algun ocell?
(o per casualitat?, si per cas hi ha algú, si hi ha algú que; millor que si per un casual).


si pica, senyal de musica

Quan cicatritza, una ferida, cou (Bar). |

ara va bé, si pica; quan pica, cura |

A -Ai, em fa mal aquest tall! B -Si pica, senyal de musica.

musica: Música


sí que

Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., davant d'una constatació (Gir-Mall). |

n'hi ha molt; ara pla! |

Sí que heu arribat aviat.

Sí que l'hem feta bona! (s'ha equivocat)

Sí que abunda, aquest arròs.

Sí que n'hi ha, d'oli, a Vilajuïga.

Sí que n'hi ha d'avellanes, aquest any.

Sí que triguen, a venir.

Sí que en saps, de llegir!

A -Hauràs de repartir programes. B -Sí que iré a córrer cases, jo!: altra feina tinc (no ho faré pas).


si res més no

Com a mínim. |

si més no, pel cap baix, almenys, si altra cosa no, almanco |

Si res més no, m'hi estaré una setmana, a Ciutadella.

En cobrirem una part, del pati, si res més no.

A Figueres, si res més no, vas al cinema (val la pena de ser-hi).

Ells, si res més no, hi aniran a dinar.


si res no li escau, poseu-li blau

El color blau sempre és elegant i fa quedar bé (Gir-Bar). |

el blau sempre queda bé |

A -No sabem de quin color pintar el menjador, no ens hi posem d'acord. B -Si res no li escau, poseu-li blau.


si s'enveja fos tinya, tothom duria barret
(o: mig món grataria)

Significa que hi ha molta gent envejosa (Men-Mall). |
si s’enveja es tornés tinya, mig món es grataria; l'enveja no el deixa créixer (es diu d'una persona baixa i envejosa) |
Saps que n’hi ha, d’enveja pel món! Ja diuen que si s’enveja fos tinya, tothom duria barret.
Si l'enveja fos tinya, tothom duria barret -
Mirall-.


si seràs (+ nom)! *

Que n'ets, d'ignorant! (o que n'arribes a ser, d'ignorant!, n'ets molt, d'ignorant! no si seràs ignorant!)


si son pare és lleu i sa mare freixura, ¿què pot ser sa criatura?


Es diu al·ludint a algú que té defectes que ja li vénen de família (Mall). |
el fill del gat, rates caça; si el pare és músic, el fill és ballador (Bar), els fills obren segons els pares, es tests s'assemblen a ses olles (Mall) |
Pobra al·lota, és igual que sa mare, ja ho diuen: «si són pare és lleu i sa mare freixura, ¿què pot ser sa criatura?»


si surt cara, jo guanyo; si surt creu, perds tu

Broma que pot fer una de les persones que es juga alguna cosa a cara o creu.


si surt, surt!

Ho diu qui fa un negoci exposat. |

si va bé, va bé; si va endavant, va endavant; si va malament, què hi farem!; si toca, toca; si peta, peta |

A -Vols dir que vas bé, de posar un restaurant en aquest poblet. B -És molt pintoresc, em sembla que tindrem clients, i mira: si surt, surt!

Jo sempre jugo a la loteria i, si toca, toca (no m'hi encaparro).

C -Aquest porró caurà, aquí! D -Mira, si peta, peta (o si és trenca serà trencat, què hi farem).

si t'he vist no me'n recordo! **

Llavors li vaig fer un bon favor i ara ni em mira la cara:
de malagraïts, l'infern n'és ple! -o de desagraïts el món n'és ple- (o i ara passa'm a buscar, i ara passa que t'he vist!; no i ara, si t’he vist no me'n recordo!)
Va ser una rebregada de poca estona i passa'm a buscar
(o i ja m'has vist prou, va ser pim-pam i fora; no i si te he visto no me acuerdo).


si tan prim miram, aviat no hi veurem
Mirar prim és ésser molt meticulós, i també gasiu, si es tracta de diners. Aquesta dita vol donar a entendre que no hem d’ésser massa rigorosos -Adagiona, Mall-. |
no sigueu tan primmirats, no sigueu tant escrupolosos; si tan prim mires, a mitja edat ja no hi veuràs (DCVB) |

si tens fred, estreny es culet


Es diu, en to de broma, a les persones més fredoliques, preferentment als més jovenets (Moixonies, Mall). |
si tens fred, embolica’t amb la paret (DCVB) |
A -
Mare, tenc fred! B -Idò si tens fred, estreny es culet.

si tens gana, menja't una cama

Se sol dir a la mainada quan diuen que tenen gana (Gir-Mall). |

doncs balla la pavana; encara no és hora, ja menjaràs en acabat; mossega't una cama (Mall) |

A -Tinc gana. B -Menja't una cama.

C -Tinc gana! D -Doncs balla la pavana.


si tens l'ocell cansat, canvia'l de forat

Es recomana un canvi de parella, quan es vol tenir una revifada sexual -Llibre-.pardal cansat, canvia'l de forat; a pardal vell, gàbia nova |

si tens mal de ventre, toca-te'l sempre

Se sol dir a la mainada, quan es queixen de mal de ventre. |

si et fa mal, posa-t'hi sal; no serà res, això |
A -Papa, tinc mal de ventre. B -Si tens mal de ventre, toca-te'l sempre.

nota: Sentim 't
enir el ventre com una olla de caragols', a València (tenir diarrea).


si tens mal, posa-t'hi sal

Se sol dir a la mainada, quan es queixen sovint. |

si et fa mal, posa-t'hi sal; no serà res, això |

A -Mama, el dit em fa mal. B -Si tens mal, posa-t'hi sal.


si tens por, queda't a casa

Vol dir que s'han de fer les coses amb decisió, sense por de fracassar. Si no és així, val més no fer-les (Gir-Mall). |
si tens por, no surtis (Am); si tens por, compra't un gos; si tens por, no remenis; si tens por, no facis negocis -o no t'aventuris- |

A
-Em fa por, posar una botiga a la costa. B -No en tinguis, de por: si tens por, queda't a casa.
Si tens por queda't a casa, no remenis, queda't sempre pobre.

C -Tinc por! D -Compra't un gos.


si tens ràbia, posa es cap dins una alfàbia


Es diu per fer befa d’algú que està irritat injustificadament (Moixonies, Mall). |
si tens ràbia, casa’t amb l’àvia (DCVB) |
El seu homo s’irrita molt fàcilment, tant és així que sovint li dic: ‘idò si tens ràbia, posa es cap dins una alfàbia’.
alfàbia: Mena de gerra sense anses.

si tens un nen, no menjaràs brunyols


Vol dir que, qui té una filla, sol ser ben rebut a casa d'ella, quan ja és casada, i, qui té un fill, no en sol ser tant, perquè va a casa de la jove (Ca). |
si tens una nena, menjaràs gallineta (Am) |  si tens una nena, menjaràs gallineta (Am) |A -Hem tingut una nena. B -Veus que bé!, menjaràs gallineta.
brunyol: Bunyol
 

si tu saps una cançó, jo sé una rondalla (o: jo sé un romanço)


Ho diu qui escolta una proposta d'algú, però no hi vol fer tracte (Am). |
si tu saps un conte, jo sé una rondalla -o un romanço- (Am); si tu saps una cançó, jo en sé una altra (Ca), vés dient!, jo faré la meva |
A
-Un pis aquí us aniria molt bé, perquè... B -Mira, si tu saps un conte, jo sé una rondalla.

No me la quedaré pas, aquest faldilla, ja podeu anar dient: si vós sabeu una cançó, jo en sé una altra.


si tu vols (o: si tu vols)


S'usa per tal de matisar o rebaixar una qualitat (Ca-Mall). |
encara que, per bé que, si es vol |
Ell sempre hi ficava el fiscorn, a les sardanes; poc, si tu vols
(Agullana).

Era un bon treballador, però un xic lent, si tu vols.

És una noia que no té cap carrera, si tu vols, però és molt ben educada.

Si vols tu no en sap gaire, de fer-ho, però hi té voluntat.

Si vols tu no té importància, però em va saber greu que m'ho digués.

Si vols tu és una gran obra, però a mi no m'agrada.

Que sàpiguen treballar amb un ordinador i, si vols tu, programar bé, però que no facin res més en tot el dia, no m'interessa,

Si vols tu llavors li sap greu d'haver cridat, però en fa un gra massa.

Es veuen obligats a canviar-ho tot perquè res no canviï o, si es vol, a desaparèixer
(per dir-ho d'una altra manera) -Avui-.

Si tu vols no val gaire, aquest llibre, però el vull conservar.


si un cas


Si un fet s’esdevé (Ca-Gir-Mall). |
si per cas, si de cas, suposant que, si, si ocorre que |
Jo t'empararé, si un cas tens por -Tomeu Penya-.
Si de cas no duus doblers, jo t'ho pagaré! (Mall)
A -
Si un cas truqués perquè l'anéssim a vestir, avisa'm. B -Si de cas, comença d'anar-hi tu.

La nena està malalta; si un cas, hi anem
(si convé)
Si un cas, t'ho duré demà
(ara no).

Se venia el cas, li diria (si venia l'ocasió, Ca).


si us plau

Manera educada de demanar quelcom. |.

per favor, si pots, si et ve bé, si no és molta molèstia, feu la mercè, feu el favor |

Passeu-me el porró, si us plau.

Si et plau, hauries de dir al teu pare que el paquet ja ha arribat.


si us plau per força!

Per obligació o per necessitat indefugible. |

tant si vols com si no, tant sí com no, peti qui peti, de totes passades, sigui com sigui, sí o no sí, vulgues no vulgues, de grat o per força |

Ho hauràs de fer si us plau per força.

A -Hi va anar, a demanar perdó? B -El seu pare li va fer anar si us plau per força.

...una pau signada si us plau per força (entre jueus i palestins) -CR-.

Si us plau per força, he hagut de pagar.

Els conills, si us plau per força, necessiten aigua –Punt-.

Vols fer això, si us plau per força (ho sentim de broma).


si vaig bé jo, ja en va tothom (o si jo vaig bé, ja en va tothom)

Ho diu qui no pateix pels maldecaps dels altres. |

qui tingui maldecaps, que se'ls espassi; qui tingui ronya, que se la grati; qui tingui cabres, que se les grati!; jo fart i el dimoni que estossegui! (Ca) |

A -La vida ha pujat molt i hi ha gent que no arriba a cap de mes. Això fa patir. B -A mi no: si vaig bé jo, ja en va tothom.


si val a dir-ho


Observació de qui veu l'errada d'un altre. |
si es pot dir, si és permés de dir-ho, si va a dir ver (Mall) |
Heu de tirar espases, si val a dir-ho
(us heu equivocat; ho diu un que mira).
Has jugat malament, si val a dir-ho.


si vas a mirar això


Si es tenen en compte tots els detalls. |si vols mirar això, no cal mirar tan prim, si ho vas a mirar tot, si vas a buscar les arrels; anar a mirar |
A –
Ha entrat a treballar a l'Ajuntament perquè és del partit del batlle. B -Si vas a mirar això, sempre n'hi ha hagut d'influències.
C -
És un pis massa estret i llarg, no m'agrada pas com aquests altres. B -Aquests pisos d'aquí, si vols mirar això, també en són d'estrets.

si vol res


Si vol alguna cosa (Gir-Mall). |
si necessita res, si vol quelcom |
A -
El teu local sembla que els interessa. B -Si volen res, que vinguin.


si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell

La moderació i la calma són profitoses (Bar). |

les coses s'han de fer a poc a poc; qui corre, s'entrebanca i cau, (qui va de pressa plega tard; com més de pressa més a poc a poc, DCVB) |

Encara fa poc temps que hi treballes, no és pas hora de pujar de categoria, tot arribarà: si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell.


si vols fer drecera, no deixis la carretera


Si no coneixes la drecera per anar a un lloc et pots perdre i estar-hi més (Am). |
bona carretera és drecera (Ca), el bon camí no és marrada (Ca), el bon camí no fa marrada (DCVB) |
Val més que pugem per aquí:
si vols fer drecera, no deixis la carretera.

si vols mal a
un gos, fes córrer que és rabiós

Si vols mal a algú, atribueix-li una indignitat. |
la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos; la llengua és poca de tall i fa gran estrall, les paraules poden arribar a fer un gran dany, (allà on no arriba la maldat hi arriba la calúmnia, la llengua del mal veí pica més que l'escorpí; l'un ho diu i l'altre ja ho escriu; la mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os; tenir mala saliva; Tresponts)
A -Fan córrer que jo vaig a robar pels horts, i això ha d'haver sortir d'aquell malparit, que no em pot veure. B -Si vols mal a un gos, fes córrer que és rabiós.

si vols mentir, digues el que sents a dir!


Es diuen moltes coses que no són veritat. |
no t'escoltis la gent, hi ha molts xafarders, vés a la teva |
A
-No sé si és veritat això, però m'ho van a la botiga. B -Si vols mentir, digues el que sents a dir!

si vols perdre un amic, deixa-li diners

Si deixes diners a un amic s'allunyarà de tu, per no tornar-te'ls o perquè la teva presència li recordarà els seus antics problemes o necessitats (Bar-Gir). |


si vols riure, parla de la piula


Les converses sobre sexe solen fer riure. |
allà on hi ha pèl hi ha alegria |
A
-Quan vas explicar aquell acudit del plàtan i la castanya tothom es va posar a riure. B -Home, si vols riure, parla de la piula.

si vols tenir la dona sana, dóna-li valeriana


La valeriana és una planta remeiera molt bona. |


si vols treure suc, has de buscar la font


Si vols tenir èxit a la vida, t'has d'espavilar, has de fer mèrits i lluitar (Am). |

els ganduls no arriben enlloc, s'ha de lluitar, la vida és un combat |

A
-Nena, si vols t'apuntaré a classe d'alemany. B -Massa feina. A -Noia, si vols treure suc, has de buscar la font.


sigui així com sigui

Hi ha l'obligació de fer-se alguna cosa (Men-Mall). |
sigui com sigui, passi el que passi, peti com peti, peti qui peti, caigui qui caigui |
Hem de fer les obres sigui així com sigui, encara que hàgim de demanar un préstec.

si vivim, coses veurem!

Vegeu "visquem i veurem coses!".

si vols ser ben servit, tu mateix t'has de fer el llit


Les coses que vols que et surtin bé, fes-les tu mateix i no et refiïs dels altres (Gir-Bar). |

qui vol ser ben servit, ell mateix s'ha de fer el llit; ningú no posarà tant
d'interès com tu en les teves coses; fes-t'ho tu; cadascú sap on li fa mal la sabata, cadascú sap a casa seva on li plou |
A -
La Carme em va dir que em faria les fotocòpies i fa vuit dies que les espero. B -Si vols ser ben servit, tu mateix t'has de fer el llit.


si vols trobar sa Quaresma curta, manlleva diners es darrers dies a tornar per Pasqua
Qui ha de fer un pagament troba el terminis molt curts (Men-Mall). |
quan has de pagar un arrendament, els mesos es toquen (Gir) | 

si vols una mula sense vicis has d'anar a peu (o: un matxo)

Tothom té defectes i no s'ha de ser primmirat (Ca). |
qui vulgui mula sense vici, que vagi a peu (Ca), qui vulgui mula sense tara, que vagi a peu (DCVB) |
A -Aquesta noia no m'agradaria, perquè és malgastadora, i la seva germana tampoc, perquè és gandula. B -Noi, si vols una mula sense vicis, has d'anar a peu (no et casis).


sigui... sigui...

D'una manera o de l'altra (Gir-Mall). |

sia... sia..., sigui perquè... sigui perquè |

Batallar és barallar-se, sigui de veritat, sigui per uns preus més baixos.

He de comprar una taula nova, sia gran sia petita.

Allà hi estem molt bé, sigui perquè hi ha bon ambient, sigui perquè hi coneixem gent.

Sempre ens donen quelcom, sigui poc, sigui molt.


sigui com vulgui

En qualsevol circumstància; malgrat que hi hagi contradiccions. |

sigui com sigui, sia com sia, passi el que passi, de -o 'a'- totes passades, ça com lla, vagi com vagi, caigui com caigui, peti com peti, sigui d'allà on vulgui, tant sí com no, surta des llevant o surta des ponen (Mall), (sia quin sia, siga quin siga, Val) |

A –És una feina molt carregosa. B -Sigui com vulgui, però guanyen molt en aquest negoci.

C -La pagesia és molt important per un país. D -Sigui com vulgui, però tothom va plegant.

Era el dia dotze o el tretze, sigui com vulgui (= no ve d'aquí).

Sigui com sigui, nosaltres hi sortirem perdent.

Necessito el teu cotxe, sigui el que sigui (= deixa'm el que vulguis; en té quatre).

E -Hi ha vint empreses en aquest poble. F -Però algunes són estrangeres. E -Siguin d'allà on vulguin, però n'hi ha vint.


simpàtic com una romeguera

Ésser antipàtic, adust. |

amorós com una corda d'espart (Carlinada), és un rot, amorós com una romeguera (DCVB) |

A -El teu germà m'ha fotut un moc. B -Sí, és simpàtic com una romeguera!


simple i 'llanament' *

Això que dius és senzillament una immoralitat (o simplement; no simple i 'llanament').


sinó

Amb 'sinó' afirmem del membre de la proposició que precedeix, allò que hem negat d'un membre esmentat anteriorment. Trobem 'sinó' en contextos negatius (encapçalats generalment per l'adverbi 'no') |

contràriament, ans, més aviat |

No vull pas que treballis, sinó que m'escoltis.

No vull carn sinó peix.

sistema 'matxaca' *

En aquest escola fem servir el sistema tradicional (o el tornem-hi que no ha estat res; no el sistema 'matxaca').


situació límit *

La guerra a Síria ha arribat a una situació desesperada (o a una situació extrema, crítica, perillosa; millor que a una situació límit).

sobre *


Torna a trucar cap a les deu
(o al voltant de les deu, cap allà a les deu; no sobre les deu). Jo en tinc al voltant de dues-centes, de fotos (o cap a dues-centes, prop de; no sobre les dues-centes).
L'han tret del camp cap a la fi del partit
(o quan el partit s'acabava, al voltant del final; no sobre la fi del partit).
El tren eixirà vora les 10
(o entorn de, pels volts de; no sobre les 10).
nota: 'Sobre' no té valor aproximatiu.


sobre el paper *

Sóc la vostra mestra, i és de veritat
(o i no només teòricament, i és així, ja us ho podeu creure; millor que i no només sobre el paper) -TV3-. El pacifisme està molt bé com a teoria (o com a hipòtesi; millor que sobre el paper) -TV3-.
És el segon jugador del món, teòricament
(o se suposa que és, hom ho diu, se'l considera, hipotèticament, suposadament; millor que sobre el paper) -TV3-.

sobre el terreny *
Al mateix lloc o en les mateixes circumstàncies de què es tracta. |sobre la marxa (DIEC), improvisadament, quan ens hi trobem, ja ho veurem, ja ho pensarem, ja ho improvisarem |
A
-Com ho farem? B -Ja ho decidirem sobre el terreny.
Ho estudiarem sobre el terreny
(al lloc on passa).
Fem les correccions sobre la marxa
(o les anem fent, anem pastant i coent, les fem a mesura de les necessitats que hi ha).


sobre gustos no hi ha res escrit

Vegeu 'contra gustos no hi ha res a dir'


sobre la base

Vegeu 'en base a'


sobre la pista

Vegeu 'estar a la pista'


sóc vella, però tinc la mateixa tavella!

Ho diu una dona quan la consideren massa vella, sobretot per al sexe (Ca). |

sóc vell, però tinc el mateix clavell -un home- (Girona), encara hi sóc; jo, com les altres |

A -M'agradaria passar una nit amb ell. B -Ets massa vella. A -Sóc vella, però tinc la mateixa tavella!


sol com una òliba


Es diu de qui sol viure o anar sol. |
com una òliba encantada (Am),
sol com una òliba, com una òliba, com una òliba encantada (Am), com un mussol, com un isard, com una aranya de forat |
Viu allà al mas sol com una òliba.
Les altres nenes juguen i ella s'està allà dreta com una òliba encantada.

Era allà a la plaça sol com una òliba.

Vegeu també 'estar sol com un mussol'


soldat de fortuna *

Era un aventurer (o un mercenari, un legionari; millor que era un soldat de fortuna) -Avui-.

nota: 'Soldat de fortuna' és un anglicisme.


solucionar la papereta *
.

L'equip ha quedat sense porters i això s'ha d'adobar -s'han lesionat- (o i això s'ha de resoldre, s'ha de resoldre el problema, però s'ha de portar la nau a port, i s'ha de trobar una solució, no però s'ha de solucionar la papereta -sentim 'papeleta') -TV3-.

M'he jubilat, però de vegades hi vaig i els hi adobo coses (o i els ajudo a resoldre feines complicades, els faig coses que no saben fer, els ajudo si tenen algun trencacolls, els faig alguna gestió de compromís; no els hi soluciono paperets).

A -Li he d'anar a dir que no el contractarem. B -Mala feina! (o quin compromís!, quin vectigal!, quin mal pas!, tens una feina de mal fer; no quina papereta!, quina 'papeleta')


som-hi! (o: siguem-hi)


Es diu a l'hora de començar una feina per engrescar els altres a treballar. |
anem-hi; som-hi, va!; comencem!, apa!, endavant!, anem per feina!, fem-ho! foc a la màquina (Am), vinga!, (amunt i crits!; amunt, que fa pujada; avall, que fa baixada!; pit i fora!, tornem-hi, que no ha estat res!; Tresponts)
|
Som-hi, va!
-empenyem tots el cotxe- (o siguem-hi!)
Som-hi, vinga!, que si no comencem, no acabarem.

Què nois, som-hi?
(comencem?)
A
-Hem de baixar el piano. B -Som-hi!

somada de gust no pesa

Significa que els treballs i esforços que es fan per gust o per plaer no resulten feixucs ni molestos (Mall). |
somada que plau no pesa (Mall) |
El dirigir i encaminar tan brillant estol de feiners, ens du una feinada ferestíssima, que feim amb molt de pler de la nostra ànima per allò que
somada: càrrega d’un animal de bast

somiar despert


Imaginar com a certes o possibles coses impossibles o irreals. |
fantasiejar, somniar truites, desvariejar, no tocar de peus a terra, somniar impossibles |
No veu les coses tal com són: somia despert.

somiar és
de franc


Tothom té dret a tenir il·lusions. |
per somiar no fan pagar, somiar no costa gaire, tot són il·lusions, les il·lusions també fan viure |
A -
Diu que de gran serà com Mozart. B -Somiar és de franc.


somiar truites


Pensar que una cosa impossible es farà (Gir-Bar-Mall). |
ésser un somiatruites, estar carregat d'il·lusions, fantasiar, somiar despert, no tocar de peus a terra; ésser il·lús, somiador, somiacoques (Alcoi); voler que abaixen les palmeres i que pugen les graneres (Elx) |
A -
Algun dia s'acabaran les guerres. B -Tu somies truites.


somnis de joventut, somnis que resten

Allò que passa quan s’és jove no s’oblida mai (l’Alguer). |
nota: No en coneixem l'origen.

somriure a barra catxa


Somriure amb dissimulació (Val). |
riure per sota el nas, riure dintre seu |
Quan em digueren que el teu partit havia perdut les eleccions vaig somriure a barra catxa.


somriure d'orella a orella

Va arribar l'amo amb un somriure de pam (o fent un ampli somriure, amb cara alegre, amb cara de festa major; millor que amb un somriure d'orella a orella).

nota: Trobem 'somriure d'orella a orella' i 'somriure de galta a galta' en alguns diccionaris, però creiem que són solucions postisses.


són fresques!


Es diu per a palesar que fa fred (Mall). |
són fredes! (Mall), passen fresques! (Am) |
Vaig partir ben dematí, feia fred, i ell me va dir: 'Són fresques!'

són tres quarts de fusta i un tauló

Resposta que fem quan ens pregunten l'hora i no la sabem (Bar). |

A -Quina hora és? B -Són tres quarts de fusta i un tauló.

sonar a *


Això sembla xinès
-Gir-Val- (o pareix xinès, fa cara de xinès, té l'aire de xinès; no sona a xinès).
Parlar de llibertat semblava impossible (o es veia impossible; no sonava a impossible).

sonar la flauta *


Ho va encertar per xamba
(o per carambola, per atzar, per sort, per casualitat, va ser una coincidència; no va sonar la flauta).


sopa poc i envelliràs

Mesura higiènica per conservar la salut (Bar-Mall). |

de penes i bons sopars, n'estan ben plens els fossars |

No mengis tant per sopar, home: sopa poc i envelliràs.


sopar de duro

Explicacions llargues, de poca importància, amb arguments que no solen convèncer. |

fantasies, grandeses, quimeres, il·lusions |

A -Demà tenim una altra reunió. B -Sí, i en explicaran sopars de duro.


sord com una perola

Molt sord. |

sord com una campana, com una caldera, com una tàpia, com un suro, com una pedra, com una rella |

L'àvia és sorda com una perola.

La tia sordejava com un tupí -J. D. Bezsonoff-.


soroll de sabres


Hi ha malestar al PT
CD (o hi ha enrenou, mala maror, neguit, desassossec, destret; no hi ha soroll de sabres) -Avui-.


sort, i al toro! * 


Tu, endavant i no afluixis! (o no t'espantis, que tot anirà bé; va, que tindràs sort!, pit i collons! -Gir-Val-, endavant sempre!; no sort, i al toro!)Fa falta sort i ventura per acabar bé les feines (Men).

sort n'hi ha

Per sort passa això que diem. |sort en tenim, sort que (Gir-Mall), sort de Déu, encara bo que, encara sort que |
Sort n'hi ha que no tothom pensa de la mateixa manera.

Sort en tenim dels avis per ajudar-nos amb la canalla.

Han sofert una ponentada, els presseguers
-una secada-. Sort que tenim la collita assegurada.

Sort que
a la ràdio han dit que a la tarda s'alçaria el temps! (i plou fort).

Sort en tinc que cobro molt
(per poder-se pagar un tractament).

Sort n'hi ha d'estar ben avinguts!

Sort n'hi ha hagut, del gol d'en Tusta.

Sort que t'ha dit que tanquessis la porta!
(ell la deixa oberta).

Sort que només tenim dues mans
(el fan anar carregat).

Un dia va arreplegar un xicotet (la vaca), i sort de Déu que només arribà a donar-li un cop de morro -Vida de pastor-.


sortejar (una cosa) *

Les barques veuen les onades i les salven (o i les esquiven, i les eviten, i se n'aparten, i les trampegen; no i les sortegen).

La nostra empresa ha evitat la crisi (o ha esquivat, ha eludit; no ha sortejat).

Els cotxes havien d'esquivar les bicicletes (o evitar; no sortejar).

No vaig saber trampejar la situació (o vaig ser poc diplomàtic).

nota: 'Sortejar' és fer un sorteig, una rifa.


sortir (+ altres mots)

Ara surten les presses (tothom en té) -Punt-.

A -He perdut l'anell. B -Ja sortirà! (ja el trobaràs).

Ja sortirà, la vaca! (ara sabrem per què pagava tant a hisenda).

No hi havia torrades per esmorzar i, en acabat, han sortit.

Li ha sortit un pretendent ric.

Hi surto a emprenyada diària, amb els socis (m'hi emprenyo cada dia).

El tema de la guerra ha sortit a la palestra (s'ha tocat el tema).

El nou LP sortirà a la venda el mes vinent -Avui-.

Casualment vam sortir a parlar de tu.

Després sortim a parlar de la seva (parlem, J. Pla).

El Mallorca surt a tot (comença amb fúria, futbol)

Surt al seu encontre -TV3-.

La gent sortirà al carrer, si treuen les jubilacions.

Hauria de sortir d'ella, dir que recuperi la classe perduda (o hauria de sortir del seu cap, hauria de tenir la iniciativa ella).

No es pot sortir gaire de normes (s'han de fer les obres bé, a les cases, tal com s'han fet sempre, Am).

Això ho paga l'empresa, no surt pas d'ell.

Això no ha de sortir d'aquí (no s'ha de comentar).

Ahir vaig sortir de comptes (es va acabar el temps que havia calculat que duraria l''embaràs) –CR-.

El batlle surt en defensa de l'hotel –Punt-.

He vingut tard perquè ens ha sortit feina.

Quan vaig tenir aquell problema a l'empresa, vaig anar a parlar amb el director i en vaig sortir encoixinat (emparat, animat, bé; Am).

Sempre que vas amb la Beatriu, en surts firat –una metgessa- (et troba mals, Am).

Si s'aprova aquesta llei, tots hi sortirem guanyant.

La veritat és que en ella sempre se n'ix guanyant. –Encara rai-.

Ja me n'han sortides, de dones per casar (n'he trobades).

Han sortit pel seu propi peu -CR-.

Ha sortit guanyador el número 2.345 –TV3-.


sortir a *

Aquest nen és igual que l'avi (o ha sortit com l'avi, ha sortit igual que l'avi, s'assembla molt a l'avi, retira l'avi, ressembla l'avi, recorda l'avi, fa pensar en l'avi; no ha sortit a l'avi).


sortir a camí

Anar en sentit contrari a qualcú per reunir-se o trobar-se amb ell més aviat. | sortir en camí (Eiv), anar a trobar, anar a esperar, aparèixer, presentar-se, comparèixer, arribar, sortir a l'encontre, fer-se trobadís (Mall) | Sabent que s’apropaven, els sortí a camí per parlar amb ells. Amb això, els sortí a camí un pobre captaire -Adagiona-. Es migdia, en tornar a dinar, ella li sortia en camí i li demanava: “Ai, Xomeuet meu, digues, m’estimes molt?” -Arrels-.

sortir a compte (una cosa)

Tenir avantatges, una cosa (Gir-Mall). |

sortir més bé, guanyar-hi, valer la pena, compensar, ésser interessant, pagar la pena, valer-s'ho |
El Vallès surt més a compte que Perpinyà
(per comprar) -Avui-.
A
-És divertit caçar animals? B -Quan surt a compte, sí (= si cobres bé) -TV3-.


sortir a la llum pública *

Ja ha sortit la convocatòria de treball (o ja ha estat publicada, ja s'ha publicat, ja s'ha fet pública, ja ha sortit a la llum, ja s'ha exposat; millor que ja ha sortit a la llum pública).

El cas es va saber la setmana passada (o es va conèixer, va sortir a llum; millor que va saltar a la llum pública) -TV3-.
nota: L'afegitó 'pública' és innecessari.


sortir a mossegar * ?

El Manacor ha de sortir a matar-ho tot des del primer minut (o ha de lluitar molt, ha d'anar a totes, ha de lluitar a peu i a cavall, ha de fer-s'hi molt, ha de posar-hi els collons, ha de sortir a menjar-se l'herba; no ha de sortir a mossegar).


sortir a relluir (i: treure a relluir)
*

Ara ja s'ha parlat del s. XVII (o ja han sortit els fets del s. XVII, ja s'han portat a col·lació els fets; no ja ha sortit a relluir el s. XVII) -CR-.

El seu nom ha sortit molts cops (o se l'ha anomenat moltes vegades, s'ha parlat d'ell molts cops, ha estat molt citat; no el seu nom ha sortit a relluir molts cops) -Temps-.

Ahir es va parlar del teu llibre (o es va comentar, hom va recordar; no ahir va sortir a relluir el teu llibre).


sortir a rotlle (o a rotlo)

Parlar-se d'un tema o fer que se'n parli (Mall). |

aparèixer, sortir un tema, parlar-se de, anomenar, citar, treure a rotlle (Mall, DCVB) |
Va sortir a rotlle, inevitablement, el tema de Déu i de la religió
-Els voltors-. 
E
n la discussió, un poc imprecisa, que sostenim llargament, surten a rotlo diferents intel·lectuals estrangers moderns -Tardanies-.


sortir airós

Sortir bé d'una situació delicada. |

quedar airós, quedar bé, acabar bé, sortir-se'n bé, reeixir, arribar a rams de beneir (Val) |
Te n'has sortit prou airós, d'aquesta entrevista.

Ho va dir per sortir airós de la situació
–Mirall-

En vaig sortir poc airós
(hi vaig perdre molts diners, en un negoci).


sortir al pas *

El batlle ha negat els rumors que diuen que... (o ha desmentit, ha contradit, ha rebatut, ha sortit a posar fre als rumors; no ha sortit al pas de).

Organitzen un concert per fer diners per poder combatre aquesta plaga -la sida- (o per poder lluitar contra; no per sortir al pas de) -CR-.
Li surt a l'encontre un defensa
(o l'entra un defensa, se li posa a davant; millor que li surt al pas).

Anava superant els esdeveniments que trobava
(o que li sortien, que li passaven; no que li sortien al pas).

nota: Trobem 'eixir al pas' al DNV.


sortir amb

Dir o fer una cosa que no sembla lògica (Gir-Mall). |

dir bestieses, dir poca-soltades, dir bajanades, dir excuses de mal pagador, despenjar-se amb, sortir amb coses amb què no comptes, sortir amb estirabots, sortir amb tretzes, sortir amb ciris trencats, pixar fora de test, dir disbarats, eixir amb una flautada (una extravagància, Val) |
No t'interessa el film i ara em surts amb aquesta
(dius que el cotxe no va gaire )

S'ha despenjat amb unes declaracions sorprenents
-Avui-.

Sempre ha de venir amb ciris trencats!
(coses sense sentit, Gir-Bar).

Cada dia hi ha ciris trencats, en aquesta escola
(maldecaps).

Ara em surts amb aquests tretzes?
(diu que vol cobrar més per netejar l'escala)


sortir amb bon nom

Sortir il·lès d'una situació perillosa o bé d’una situació difícil (Mall). |
acabar bé, sortir airós de, tenir bon èxit, sortir victoriós de |

Satisfet també d’haver sortit amb bon nom d’aquella prova, seguí trescant
Adagiona-.

so
rtir amb el cul arremangat (o: arromangat)

Acabar malament, un afer, perdre-hi molt (Ca). |

sortir malament, sortir malparat, sortir culcagat (Am), sortir amb el cul pelat, anar-se'n amb les mans al cap, sortir amb l'esquena pelada, sortir-ne esgarrapat (Am), rebre del carpó (Bar), eixir amb les forques al coll, eixir disparat (Val) |
Els tractes s'han de fer ben fets, entre dos socis; si no, en pots sortir amb el cul arremangat.
Una mona al terrat, amb el cul arremangat...
(Cançó)

En sortireu culcagats amb els de quart -els de tercer-
(són més forts i, si us baralleu, perdreu).

Sempre n'he sortit culcagat, fent tractes amb ell
(hi he perdut).

Molts dels que els han votat
s no hi tornaran. En sortiran amb l'esquena pelada –Punt-.

No m'ha sortit com jo voldria.

nota: No és correcte 'sortir d'estampida'.


sortir ben lliurat *

L'Algemesí encara se n'ha sortit bé -ha empatat- (o n'ha sortit benparat; no n'ha sortit ben lliurat).


sortir carabassa

Aquest jugador no ha donat bon resultat (o no ha resultat, no ha resultat bé, no l'hem ensopegat, no ha anat bé, fa llufa; millor que ha sortit carabassa) -Punt-.

nota: 1 El GDLC i el DNV admeten el sentit figurat de 'sortir carabassa'. Són millors les alternatives que us proposem.

2 'Sortir granota' és un castellanisme.


sortir com bolets

Sovintejar, una cosa. |

créixer com una carabassera (Gir-Mall) |
Surten com bolets, els núvols
-TV3-.


sortir com un pinyol de cirera

Replicar amb vivesa, amb mostra d’irritació o amb gran decisió (Mall). |

sortir de polleguera, (sortir com un gallet, pegar una alçada de cul, fer un alçacul, pujar sa sang an es cap Mall) |
Li vaig contar el que passà i em sortí com un pinyol de cirera.


sortir d'escapada

Anar a un lloc -o sortir-ne- de pressa o per sorpresa (Ca). |

sortir corrent, disparat, a més córrer, de sorpresa (Am) |
No han
pas telefonat: sortiran d'escapada, aquests (es presentaran sense avisar).

Va sortir d'escapada cap a Barcelona
(anava tard).


sortir d'un anderivell (o enderivell)

Sortir bé d'una grossa dificultat (Mall). |
treure's un pes de sobre, sortir d'un mal pas, sortir d'un embull (Mall) |

El seu germà ha sortit d'un bon anderivell.


sortir d'un embull

Començar a anar bé les coses, començar a anar bé una qüestió que era difícil d’aclarir (Mall). |
sortir d'un mal pas, (sortir des poi -poll-, sortir de l’embús
Mall) |
No sabia com s’ho havia de fer per sortir d’aquell embull.


sortir d'un mal pas

Superar una situació difícil. |

sortir del pas, sortir d'un perill; superar un obstacle, superar una dificultat |

A -Hem pogut pagar el deute. B -Hem sortit d'un mal pas.

Vaig dir una mentida per sortir del mal pas.

Si la dona es trobés bé, m'operaria i sortiríem del mal pas, però és ella que em fa ballar el cap (em fa patir).

Hem sortit d'un mal pas (l'han operat).

Per sortir del pas, pinta amb retoladors (no té llapis de colors).

Aviat sortirem de la crisi (o d'aquest endeutament, d'aquest mal pas; millor que aviat sortirem del forat).

Per sortir del pas ja anirà bé, la baca.

Hem agafat un local petit interinament per posar-hi l'auto, un altre dia el farem més gran. Ho fem per sortir del pas.


sortir de bucle *

Si no traiem un regidor no farem res (o no sortirem del pas, no tirarem endavant, no superarem la dificultat, no ens en sortirem, no remeiarem la situació; millor que no sortirem de bucle -Temps-.

sortir de dubtes

Esbrinar una cosa que no es veu prou clara (Gir-Mall). |

escatir, esclarir, aclarir, esbrinar, saber com ha anat, saber la veritat, estar segur, comprovar, confirmar, saber del cert |
Vull sortir de dubtes
-TV3-.

Hem de sortir de dubtes. Li ho demanaré.

sortir de l'armari

La sortida de l'armari és l'acte d'una persona que de manera voluntària i pública es declara homosexual (Viquipèdia).


sortir de la capsa

1 Hom ho diu d'una noia que encara no ha tingut relacions sexuals. |

per estrenar, verge, poncella, donzella |

Vol una noia sortint de la capsa.

2 Anar molt empolainat, molt elegant; estrenar un vestit (Bar). |

Noi, sembla que surtis de la capsa!

nota: Semblar algú que surti de la capsa: Anar correctament vestit i endreçat (DIEC).


sortir de la mateixa manera que s'ha entrat

No haver après res (Am). |

haver perdut el temps, no haver millorat |

Poc ensenyen res en aquest institut: surts de la mateixa manera que has entrat


sortir de la presó

Guanyar una partida i anivellar el joc, una parella de jugadors de cartes que perdien (Am). |
empatar |
Érem a la presó i n'hem sortit (jugant a la botifarra).
Ara sortirem de la presó.


sortir de llevant a ponent

No adir-se allò que es contesta amb allò que s’ha preguntat (Men). |

sortir del tema, de la qüestió; contestar la a per la b, respondre naps per cols, pixar fora del test |
A -
Tens molta feina ara, Pere? B -Va guanyar l’Inter de Milà. A -Sempre has de sortir de llevant a ponent!

sortir de lo normal *

Aquesta bicicleta és diferent de les altres (o no té res a veure amb les altres, surt del que és normal, no és com les altres; no surt de lo normal; millor que surt del normal).


sortir de mare
(i: tornar a mare)

1 Sobreeixir un riu i inundar les terres veïnes (Bar). |

revenir, desbordar-se, eixir de mare |
Les rieres poden sortir de mare, amb tanta pluja
-TV3-.
Les aigües tornen lentament a mare
(a la calma, el conflicte remet) –TV3-.
2 Exaltar-se (Bar-Mall). |

irritar-se, emprenyar-se, estar fora de mare (Gir),
perdre la contenció, haver perdut el control, haver sortit de polleguera (Bar); perdre els estreps, estar atufat (Val) |
Avui estic fora de mare
(emprenyat).
Amb aquestes reaccions sortides de mare, quan algú pretén posar ordre a un desgavell creixent...
(declaracions extremistes).

sortir de sota les pedres

Haver-hi una gran abundor d'una cosa. |

sortir de tot arreu, haver-n'hi molts, ésser molt nombrosos, haver-n'hi una pila, no aturar de de sortir |
Els pilots surten de sota les pedres
-Avui-.
nota: 'Sortir de sota les pedres' també es diu en castellà. És d'origen incert.


sortir del cap

Adonar-se algú d'allò que és convenient de fer (Gir-Mall). |

sortir d'algú, veure, entendre, partir del cap (Ca) |
Ja li hauria de sortir del cap que, si plou, la nena necessitarà un paraigua.

Ja t'hauria de sortir del cap que, a setze anys, s'ha de guanyar algun cèntim. Això no ha pas sortit del seu cap, algú li ha fet fer.

Això ja hauria de sortir de tu
(no regalar-me un rellotge, si en tinc mitja dotzena).
Fer-ho ja hauria de sortir de tu.

Anar a veure la mare ja hauria de sortir de tu
(no t'ho haurien pas de dir).
La sogra pressiona perquè es casin, si no surt d'ells.

Havia de sortir d'ell, convidar-me.

Això ha sortit d'ell
(ho ha proposat ell).
Això ja els hi hauria de partir del cap, que és de mal gust
(ja ho haurien de veure).

sortir del cor (una cosa)

Parlar sincerament. |

sortir de l'ànima, sortir de dins |
Ha publicat dos articles que li han sortit del cor.

A -
Els homes són criatures. B -T'ha sortit de dins! -CR-.
Ho ha dit amb una força que li ha sortit de l'ànima
(molt convençut) -TV3-.
No li va pas sortir del cor, convidar-me. Ho va fer per compromís.

sortir del peu girat

Sortir d'un error o equivocació (Mall). |

rectificar, baixar del ruc |
El seu home era tan caparrut que li costà molt sortir del peu girat.

sortir del pou

Superar una situació molt dolenta. |

sortir de la misèria, sortir de la crisi, superar un mal moment, sortir d'un mal pas, veure la llum al final del túnel |

El país vol sortir del pou de la misèria.


sortir del silenci

El ministre tant tant ha parlat (o a la fi ha parlat, finalment, a última hora; millor que ha sortit del seu silenci) -Temps-.


sortir des botador

Sortir dels límits raonables que recomana la prudència (Mall). |
extralimitar-se |

El teu germà és un imprudent: ha sortit des botador.

sortir 'despedit' *

La vagoneta va bolcar i els dos treballadors van sortir volant (o van sortir llançats, van sortir projectats; no van sortir 'despedits').

sortir el tret per la culata

Acabar, un afer, al revés del que s'esperava. |

acabar malament, fer un pa com unes hòsties, errar-la, sortir-ne escaldat, eixir el tir per la culata (DNV) |
Volíem comprar un pis de protecció oficial, però ens va sortir el tret per la culata.

sortir endavant (o: treure endavant) *

Tenim possibilitats de tirar endavant l'empresa -Gir-Val- (o de fer anar endavant, de fer continuar, de fer avançar, de sortir-nos-en -Gir-Val-; no de sortir endavant l'empresa, de treure endavant).


sortir escaldat

Acabar perdent-hi molt, en un afer (Gir-Bar-Mall). |

sortir esgarrapat, escalivat, emmascarat, escarmentat, escopetejat, esquilat, malparat, esquitxat (criticat, tacat); sortir amb les mans al cap, perdre bous i esquelles, deixar-hi les dents; sortir malament, sortir tort (Mall), cullerada que pega, mosca que li vola (Val) |
En sortiràs escaldat, d'aquest negoci!

En puc sortir escaldat, si faig aquesta vaga.

Faig gestions ben desinteressades, i encara en puc sortir esquitxada
(criticada, malvista).

En podem sortir escopetejats, de l'euro
(perjudicats).

N'hem sortit esquilats, de les eleccions
(les hem perdudes) -Avui-.

Els pot sortir malament, aquesta jugada.

...però li ha sortit tort, ha fet un negoci ben foradat
-Mall-.

Els mestres sempre en sortim malparats, en aquests casos.

En puc sortir malparat, d'aquesta feina
(em poden fer fora).

En sortiríem malparats, d'una guerra.

No s'hi posa pas per res, perquè en sortiria emmascarat
(els seus cunyats són renyits i ell calla).

Cullerada que pega, mosca que li vola
(tot li surt malament) -Saó-.
nota: «Sortir 'trasquilat' no és correcte».


sortir granota *

És un bon àrbitre, però aquesta vegada no ha estat bé (o ens ha decebut, no les ha ensopegades, no ha estat el que era, ha estat un desastre, ha fet llufa, ens ha deixat amb un pam de nas, ha sortit fals, ens ha sortit rave -Punt-, -ha eixit carabassa, ha eixit gata, ha eixit fullola de moro -Val-; no ha sortir granota) -CR-.

El meló ha eixit fallat (Val).


sortir més car es remei que sa malaltia (i ésser pitjor es remei que sa malaltia)

Es diu d'una solució que resulta més dolenta que el problema que es volia resoldre (Mall) |
valer més el farciment que el gall, valer més el mall que l'enclusa, valer més l'espart que l'escurada (Val) |
En Joan ho ha intentat arreglar, però ha sortit més car es remei que sa malaltia.

sortir 'nòvies' *

A -Ara volen fer el Dreadful Park, a Manresa. B -Bé ho diuen, i sembla que ja hi ha molts pretendents (o ja hi ha molts aspirants, molts candidats; no ja li surten moltes 'nòvies') -TV3-.

sortir per cames

Vegeu 'anar-se'n per cames'


sortir per la porta falsa

Quedar malament amb l'amo -o amb els companys-, algú que plega de treballar en un lloc (Am.).

sortir per la porta del darrere, acabar malament, acabar de mala manera |
En Jenkins sortirà del Leverkusen per la porta falsa
(té un plet amb el club) -Avui-.
En Txusqui va sortir del Barça per la porta del darrere
-Avui-.

sortir per la tangent (o: anar-se'n, eixir)

Cercar una excusa per no involucrar-se en un una qüestió. |

passar de llarg, desentendre's, evadir-se, esquitllar-se, esmunyir-se, escapar-se, fer el ronso, fugir d'estudi, fugir per la bardissa, no deixar-se entendre, sortir per allà on pot |
Si t'ho pregunten, tu surts per la tangent
(no et deixes entendre; no contestes allò que et pregunten).
Jo, si pregunta per què no l'he convidat, sortiré per allà on pugui
(li diré una excusa).
Els mestres han de sortir per allà on poden, moltes vegades
(han de quedar bé amb molta gent i això costa).
notes: 1 Josep Espunyes desaconsella aquesta entrada.

2 Trobem 'Anar-se'n o Fugir per la tangent', al DIEC.


sortir per peteneres *

Tu sempre surts amb algun ciri trencat (o poses pegues, véns amb collonades, surts amb estirabots; no surts per peteneres). Ara pixes fora de test: això no va pas anar d’aquesta manera (o no hi toques, toques campanes, t'equivoques; no surts per peteneres).

sortir 'pitant' *

Vegeu 'anar escapat'


sortir rodó

Anar molt bé, una acitivitat. |

acabar bé, sortir planer, sortir perfecte, sortir impecable, tenir un resultat òptim -o excel·lent-, sortir redó (Val) |
Us ha sortit rodó
-jugant a cartes- (ho heu trobat bé).
...però la jugada no li surt rodona
–Avui-.
nota: 'Sortir rodó' també es diu en castellà, però ens sembla una bona solució.


sortir-se amb la seva

Aconseguir, algú, allò que volia (Gir-Mall). |

guanyar, fer passar el teu punt, fer passar la seva, triomfar, portar al molí (Am), (eixir amb rosa, eixir -o eixir-se'n- amb la seva, Val) |
Sempre se surten amb la seva, aquesta gent.

Tu sempre et vols sortir amb la teva
(s'ha de fer el que tu dius).

J
o em sortiré amb la meva (faré una casa nova).

L'equip s'ha sortit amb la seva
(ha pujat de categoria).

Aquesta botifarra l'hem poguda portar al molí
(hem guanyat la patida).

sortir-se de *

El camió ha sortit de la carretera (no s'ha sortit de) -RAC1-.

nota: Sí que és correcte: Se n'ha sortit -d'una situació- (n'ha sortit airós).


sortir-se'n


Aconseguir sortir bé d'una mala situació. |

salvar la pell, escapar-se, esquivar-se, esquitllar-se, reeixir |
Va començar a pensar què podia fer per sortir-se’n -Contalles-.
En Lluís se surt de tot (sap acabar bé les coses).
Ella se surt de pertot (surt bé de totes les situacions).
nota: Vegeu també “sortir 4” al Volum 1. 

sortir tot

Dir-se les coses sense cap reserva, algunes persones. |

qui molt parla és xafarder!; dir-s'ho tot, no callar-se'n cap |
Enraonant surt tot
(en converses llargues hi passa tot, veritats i mentides).
El dia que es van discutir va sortir tot
(es van insultar, es van retreure coses d'anys enrere).

sortir un gra (a algú) *

Vivien molt tranquils, però ara tenen maldecaps -el fill es droga- (o ara pateixen, tenen una angoixa, es troben en un destret, passen una frissada -o frisada-, tenen un turment, tenen un trascor, passen un suplici, han tingut un sotrac, passen una mala temporada; no ara els ha sortit un gra).

nota: veiem 'eixir un furóncol (a algú)'. Tindre mala sort amb una persona amb què s'ha de conviure (DNV).


sota (+ altres mots)

1 En una posició més baixa que una altra. |

davall |
Ballaven sota la llum de la llunya
-TV3-.

Som aquí, sota el sol
(prenen el sol) -CR-.

Sota la nostra pell, corrien rius de sensacions desconegudes
-Contalles-.

El grup s'ha manifestat sota el lema...
-TV3-.

Els ànims, a Elx, estan sota mínims
(l'equip va últim) -Avui-.

Sota aquest sostre, això no ha passat mai
(en aquesta casa).

Qui hi haurà, demà, sota els pals?
(qui serà porter).

2 Dirigit o controlat per; amb un perill o un agreujant. |

manat per, protegit per |

Canten sota la mirada atenta del director.

Treballen sota la seva vigilància.

Es troben sota el seu paraigua
(els protegeix) –CI-.

Varen entrar a casa sota pena de quedar glaçats
(feia molt fred a fora) -Llibre-.

L'àrbitre es troba sota sospita
(se'n malfien) -Avui-.

Des del nostre punt de vista ha estat equivocat
-un àrbitre, per nosaltres- (millor que sota el nostre punt de vista) -C33-.

La vaga es desenvolupa sota el signe de la normalitat
-CR-.

sota cap concepte *

Que no hi hagi, de cap manera, noves eleccions (o per res del món hi ha d'haver, a cap preu; millor que sota cap concepte) –CR-.

sota condicions *

Golln és partidari d'una aliança del Front Europeu, amb condicions, amb la UMM (o amb algunes condicions; no sota condicions).

sota corda *

Ho han fet d'amagat per estalviar-se diners -Gir-Val- (o d'amagatotis, per sota mà, a la callada, fent tripijocs; no per estalviar-se, sota corda, uns diners) -Avui-.

La dona encara està dominada per l'home (o controlada, manada; no està sota corda de l'home).

sota la capa del cel

Al món. |
sota la capa del sol, a la capa de la terra, baix de la capa de Déu (Mall) |

El teu fill és el més carregós que hi ha sota la capa del cel.
Era el jugador més dolent que hi havia a la capa de la terra.

sota mà

Vegeu 'de sotamà'


su-allà

Allà a la vora (Mall). |
su-allà devora (Mall); a prop, a tocar, per allí al costat |
Va anar a parar davall d’un desordenat llenyer que hi havia just su-allà, a una raconada Albellons-.
Amb una tanyada d’ametler, que vaig trobar su-allà devora, el vaig apallissar (escriu ‘sullà devora’) -Nous escrits-.

suar la carcanada


Suar molt, treballar molt, fer grans esforços per aconseguir una cosa. |

suar la cansalada (Bar-Lleida), suar sang (Gir-Val), suar sang i aigua, suar fel, suar el sagí, suar a raig fet, suar com un carreter, suar com un camell (Am), fer-se un tip de treballar, fer-se un panxó de treballar, haver-s'hi de fer molt, (no tenir ni temps d'anar a pixar, rebentar-se treballant, suar la gota negra; Tresponts), suar com una bèstia (Ca), suar sa llet de s'enconar (Mall) |
Avui ens han fet suar la carcanada.

He hagut de suar la carcanada: estic cansat.

Han suat la cansalada
-TV3-.

Suaran sang, per guanyar
-Avui-

Me'n vaig a baix, perquè aquí suo com una bèstia.
Els alumnes d
'aquell temps, i les alumnes igualment, suaven la cansalada estudiant per lliure el batxillerat -Confidències-.
n
ota: 1 'Suar com un condemnat' no ens sembla una solució bona.
2 'S
uar tinta' és en alguns diccionaris. No la recomanem.

3 'Suar la gota grossa' no és correcte.
4
El DNV i el GDLC recullen 'suar la gota negra'.

suar la samarreta (o: suar la camiseta)

Lluitar molt, un esportista. |

suar la carcanada, suar la cansalada, suar a raig fet, suar com un carreter, suar sa llet de s'enconar (Mall) |
Avui suen la samarreta.

He quedat amb la camisa molla de suor.

sucar el melindro

Tenir una relació sexual, un home (Girona-Am). |

fer-ho, cardar, llenyar (Val) |
Au, va, que avui sucaràs el melindro!

nota: A Girona 'sucar' es diu 'xucar'.

'suma y sigue' **

1 El ròssec és 143 euros (la quantitat que passa a la columna següent).

2 Ho explica tres, quatre vegades, i vinga, tornem-hi (o i no s'acaba mai, i no s'acaba pas aquí, la cosa; i vés aguantat; no i 'suma i sigue').

surar entre dues aigües

No declarar-se ni a favor d’un grup ni de l'altre (Mall). |
mantenir-se neutral, navegar entre dues aigües, nedar i guardar la roba |
Hi ha polítics que suren entre dues aigües, pel que pugui passar.

surat de llet d'anguila

Es diu d'un infant que ha crescut i s'ha mantingut viu malgrat les penalitats i dificultats que ha patit en la seva creixença (Mall). |
criat amb l'aire del cel, (surat de llet agra, surat de llet de moneia Mall) |

Pobre nin, va ser surat de llet d'anguila.

surt del meu camí! (o surt de la meva vida!) *

Ja no m'interesses, deixa'm estar! (o deixa'm tranquil!, no m'atabalis!, no m'emprenyis!, abandona'm!, deixa'm fer la meva, fes la teva; millor que surt del meu camí!, surt de la meva vida).


'surtir' efecte *

La defensa 2-3 ha anat bé (o ha fet efecte, ha estat efectiva, ha resultat, ha donat bon resultat, ha tingut efecte; no ha sortit efecte) -C33-.


suvora

Molt a prop (Men). |
al costat, a la vora, a prop |

Solíem dinar a sa platja, suvora una fonteta que...
-Fets-.