Volum 2‎ > ‎

t'ha estat molt bé / tenir una agafada

t'acompanyo en el sentiment (o us acompanyo)

Frase de consol que se sol dir als familiars d'un difunt (Gir-Mall). |
t'acompanyo en el dol, resignació, us expresso el meu condol, al cel lo vegem (Mall) |
A -
Enriqueta, t'acompanyo en el sentiment! B -Gràcies.
nota: També es usual afegir 'que molts d'anys pugueu pregar per ell/a', a Mallorca.

t'agafaran!

Se sol dir a qui no s'atreveix a fer quelcom que és ben normal. |

sembla que t'han d'agafar!, no tinguis tanta por!, no siguis tan vergonyós!, t'agarraran! (Va) |

Has menjat amb la cullera bruta per no dir res -li havia caigut a terra-. T'agafaran! (o sempre us sembla que us han d'agafar)

nota: Vegeu també 'agafar 20', al Volum 1.


t'arrissaré

Es diu en to d'amenaça al jovenet, per a fer-li saber que li pot caure una pallissa (Mall). |
(t'encetaré!, et fotré un blet!, t'atuparé!, en faré enfilalls, de tu!, si em fas venir, sabràs per què has vengut al món Mall) |
-'T'arrissaré' -li va dir son pare.
Eh, Joan, atura't ja de fer barrabassades; si em fas venir sabràs per què has vengut al món!
Si no fas el que et dic en faré enfilalls, de tu.


t'atraparé sense córrer!


Se sol dir a qui fuig per no ser castigat. |
t'agafaré sense córrer, ja t'atraparé!, ja vindràs! |
No corris, que t'atraparé sense córrer!
(s'escapa perquè ha trencat un vidre d'un veí).


t'ha estat molt bé

Vegeu 'ja li està bé!


t'haguessis d'eixugar el cul amb gatoses i argelagues!

Hom ho diu a qui no fa coses perquè viu massa bé (Corçà). |

vius massa bé!, estàs massa bé!; si en tinguessis necessitat, ho faries; si fossis pobre, ja ho faries |

A -No em puc pas llevar, a les cinc del matí. B -T'haguessis d'eixugar el cul amb gatoses i argelagues!, veuries si t'hi aixecaries!


t'has aixecat sense plorar?

Se sol dir, per riure, a qui és lleva molt tard (Am). |

t'has despertat sense plorar? |

A -Ja son les onze? B -Què?, t'has aixecat sense plorar?


t'has de pensar

Manera de començar una conversa. |

pensa que, sàpigues que, has de pensar (Mall) |

T'has de pensar que fa deu anys tot eren oliveres, aquesta urbanització.

T'has de pensar que, fa uns anys, treien el sol, els ocells, a Figueres (el vol dels estornells).


t'has posat a pensar que... *

Ja has pensat el mal que li fas? (o ja saps el mal que li fas?, ja ets conscient del mal que li fas?; no t'has posat a pensar el mal que li fas?)


t'ho asseguro


Vegeu 'ja t'ho asseguro!'


t'ho dec


Ho diu qui no sap quelcom que li pregunten (Am). |
no ho sé, això; no t'ho puc pas dir |

A -Quants cavalls tenen? B -Noi, t'ho dec.
C -Quin dia serà el Roser, aquesta any? B -No t'ho puc pas dir, perquè no ho sé. t'ho dic jo! Vegeu 'ja t'ho asseguro!'

t'ho fessin a tu! (i: us ho fessin a vosaltres!)


Se sol dir a qui fa un malfet a un altre, per recriminar-li la seva acció. |
tu tampoc no ho voldries! |
A -Aquesta gent es queixen que a la nit no poden dormir, no poden sofrir res! B -Us ho fessin a vosaltres, això!
(de posar la televisió alta a la nit)
C -Has fet un rot. D -I quina importància té? C -T'ho fessin a tu!, ja ho sentiríem a dir! T'ho haguessin fet a tu! (ratllar un disc; diu que no és res).

t'ho juro!


Jurar és afirmar que una cosa és certa. |
t'ho juro davant de Déu, t'ho juro davant d'un suro (Ca), (és) tal com et dic, és ben veritat, t'ho jur! (Mall), per la llet que he mamat (Val) |
A -Jo no ho vaig pas dir: t'ho juro! B -Ara tothom jura. Jurar és el gran recurs dels mentiders.
C -És veritat que m'ho compraràs? D -T'ho juro davant d'un suro; si el suro cau, el jurament adéu-siau (hom ho diu de broma).
E -Tinc feina a redactar una carta (no en sé prou). F -Què dius! E -Tal com et dic! (és ben veritat).
Per la llet que he mamat, que no ho faré.

t'ho pots creure tot (d'algú)

Aquesta persona és capaç de fer qualsevol beneiteria (Gir-Mall). |aquell és capaç de tot, és allò que no hi ha!, és el súmmum de; ja pot ser, això que dius |
A -M'han dit que aquesta gent només donen el vàter al vespre, per estalviar aigua. B -D'aquests, t'ho pots creure tot. t'ho vols creure que...? Manera d'afirmar una cosa. |pensa que, sàpigues que, vols creure que...? |
T'ho vols creure que no em puc aprimar?
T'ho vols creure que no tinc temps d'anar a la font?! (estic enfeinat)
T'ho vols creure que, jugant a cartes, em feia mal el braç? (quan donava les cartes).

tal com

D'aquesta manera, de la manera que hem dit (Gir-Mall). |així, de la manera que pensàvem, tal com volíem |
Tal com us vàrem dir, demà us durem les flors (no 'tal i com' us vam dir).
No pot començar a l'agost com estava previst (o tal com estava previst).
La festa va anar tal com et vaig dir.
Ho farem com voldrem (o tal com voldrem, de la manera que voldrem).
Tal com era d'esperar, ens han vingut a rebre.
Jo no toco pas res: tal com és ho trobaran (l'herència, no gasto).
Tal com va, ens plourà, a l'hora del ball (es veu que es va tapant el cel).
Ha xutat la pilota tal com venia (sense aturar-la primer).
Tal com ho veig jo hi ha d'haver més ingressos (o tal com jo ho veig, a mi m'ho sembla).

tal com Déu el va portar al món


Sense roba. |
tal com Déu nostre senyor el va portar al món (Ca), tal com Déu l'ha fet, nu, conill, de pèl a pèl, (amb el vestit d'Adam, en peixet, en porreta (Val) |
Va anar a manifestar-se tal com Déu el va portar al món (no com la seva mare el va portar al món) -Avui-.

tal com Déu mana


Vegeu 'com Déu mana'

tal com el veus

Comentari que se sol afegir quan es parla d'una persona (pot tenir un sentit neutre o laudatori) (Gir-Mall). |
aquest noi, senyor, home; i no ho sembla, encara que no ho sembli |
Aquest noi, tal com el veieu, és el meu nebot.
En Jacques, tal com el veus, era un gran futbolista.
L'oncle, tal com el veus, de fadrí feia córrer 3 o 4 noies (festejava amb).

tal com està el pati (o tal com estan els temps) *

Tal com estan les coses, val més no tenir fills
(o tal com van les coses, tal com està la situació, en el temps que som, tal com va la vida, de la manera que va tot, actualment; millor que tal com està el pati, tal com estan els temps).
Tal com van les coses, aquest nou model de cotxe -un tanc- em farà més servei que el que tinc -a l'Argentina- (millor que tal com està el pati) -Avui-.

tal com l'hem trobat el deixarem (el món)


Ens hem de conformar i no voler canviar les coses del món. |
no hi ha res a fer, no vulgueu fer paradisos |
A -Aquesta corrupció s'ha d'acabar. B -Aquest món, tal com l'hem trobat el deixarem (no el canviarem pas).

tal com raja

De manera natural, sense cap retoc ni poliment (Gir-Bar-Men). |tal com li ve, sense cap mirament, amb franquesa, sense reflexió prèvia, a rajaploma |
Parla tal com raja (és de bona fe) -CR-.
No es poden dir les coses tal com raja (s'ha de parlar amb correcció).
Jo dic les coses tal com raja (clares) -CR-.
El teu padrí és un mala pell, perdona que t'ho digui tal com raja -Males companyies-.
nota: No ens sembla correcte 'tal com resa', cal dir 'tal com diu'.

tal com sona (com sona)

Tal com és. |tal com ho sents, és així, és d'aquesta manera, va anar així, exactament, és així |
Això va anar tal com sona.
A -Com s'escriu Crespí? B -Tal com sona (tal com es pronuncia).

tal dia com avui (o: en tal dia com avui)

En un dia de fa anys que tenia la mateixa data que avui (Gir-Mall). |

avui fa anys, en igual data, el mateix dia que avui |

Tal dia com avui va començar la Guerra Civil.


tal dia farà un any! (o tal dia farà l'any)

Es diu per manifestar despreocupació o indiferència per algun fet que sembla perillós (Bar-Mall). |
és igual, no et preocupis, què hi fa!, no té cap importància, tant li fa sis com mitja dotzena (Mall) |
No et preocupis per això, no n’hi ha per a tant; pensa que tal dia farà un any!
No m'han convidat a bateig, però tal dia farà un any.

El cristià madur, sa de cos i net d'ànima, troba no poques dificultats per a menjar, però posat en l'ocasió de devorar el que sia, ho devora, i tal dia farà un any -Els nins-.


tal dit, tal fet

Ha passat allò que hom ja havia previst (Gir-Mall). |

ha anat d'aquesta manera, ha sortit tal com pensàvem, ho he ensopegat |

He pensat, si li marques l'espasa, tirarà atots: i tal dit, tal fet (n'ha tirats).

En comprarà quatre unces, de galetes. Ja t'ho vaig dir, i tal dit, tal fet.

Em va dir 'dilluns cobraràs' i tal dit tal fet (va ser així).

L'home del temps va dir que plouria, i tal dit, tal fet.


tal faràs, tal trobaràs!

Més tard o més d'hora les males accions tenen càstig i les bones accions, recompensa (Gir-Bar-Mall). |

(qui la fa, la paga; a qui pren i no dóna, tothom l'abandona, el pecat fa forat, qui mal fa, mal trobarà; qui dóna merda, rep pets; Tresponts), fill ets, pare seràs |

Si els fills no es porten bé, ho donaré tot a qui tingui cura de mi: tal faràs, tal trobaràs!


tal i com *

Ens reunirem a les vuit tal com us vam dir (no tal i com).
La festa va anar tal com et vaig dir (no tal i com et vaig dir).

tal i qual *

Això és tal com ho vam deixar fa deu anys
(o igual, exactament com, de la mateixa manera; no tal i qual ho vam deixar).
És molt orgullosa la nena: li vaig dir tal i tal i no em va contestar (o això i allò, coses; no tal i qual).

tal pare, tal fill


Els fills són com els pares (Gir-Val). |

el fill és com el pare; quan els pares són músics, els fills són balladors (DCVB),
del mig o de les vores, els testos s'assemblen a les olles |

A -Aquesta fira és igual que la de l'any passat. B -Tal pare, tal fill.
Del mig o de les vores, tal pare tal fill (en alguna cosa s'assemblen).


tal qual

De la mateixa manera que és o que era (Gir-Mall). |

sense cap canvi, en el mateix estat, igual, bo igual, tal com va, tal com ve, tal com és |

Posa això tal qual ho has trobat.

Posa-ho tal qual ve (tal com ve, pel mateix ordre).

No la podrà mantenir tal qual es va pactar -CR-.

A -Com s'escriu 'casada'? B -Tal qual (tal com es diu).

Li vaig dir tal qual (amb aquestes paraules).

Ella ho diu tal qual (tal com és).

Dibuixen el cos humà tal qual és -Llibre-

Vols que deixi els exemples del llibre tal qual? (tal com són)

Li torno tal qual (sense remenar, la roba; en una botiga).


tal vegada


Expressa un dubte raonable (Men).
tal volta, potser, per ventura, probablement, és possible, poder (Gir) |
Tal vegada aniré al cinema, si acabo la feina d'hora.
nota: Segons Ruaix "tal vegada" i "tal volta" s'han de considerar sinònims secundaris de potser, probablement, per ventura.

tal volta


És possible (Val-Men-Mall). |
potser, probablement, per ventura, poder (Gir) |
No em responen. Tal volta han eixit a pegar un passeig.
Tal volta no aniré disfressat per carnaval.
Tal volta no es troba bé (Men).nota: Segons Ruaix "tal vegada" i "tal volta" s'han de considerar sinònims secundaris de potser, probablement, per ventura.


talent (agafar, fer)

Gana (Mall). |
agafar talent:
tenir un buit a l’estómac, tenir la panxa aferrada a l’esquena, tenir un budell buit |     
fer talent: fer venir gana, fer mengera |
Com que de tant de córrer per dins pastures havíem agafat talent, tothom ho féu d’allò millor -Nous escrits-.
A mi em fa talent de veure aquestes bèsties (els voltors) fotent-se aquestes bocinades. Mira quin gust que passen... -Els voltors-.

tall arreu


Es diu d'una cosa feta a tothom, sense excepcions (Cas). |
arreu, arreu arreu |
...quan la LUTE la instal·là tall arreu a totes les cases del poble (l’electricitat) –La cara oculta de la lluna-.

tall de madrastra

Porció molt petita d'una cosa. |tall esquifit, una misèria |
D'aquest gelat, me n'has fet un tall de madrastra.
A -Has fet talls de madrastra (talls petits: de carn, de torró...). B -Ho he fet perquè n'hi hagués més.
nota: A Mallorca es deia 'llesca de mare madrastra' a una llesca de pa molt prima. Fa molts d'anys, potser més de cinquanta, que no ho he sentit (Antoni Llull).

tall de veu

Informació oral reduïda donada en un mitjà de comunicació. |declaració, comentari |
Passaven un tall de veu d'un home, un hoteler de la Costa Brava –Punt-.

talla el rollo! *

Calla d'una vegada! (o val més que callis!, no et vull sentir més!, ja n'hi ha prou d'aquest color!, ja t'hem sentit!; no talla el rollo!) -TV3-.

tallar


Produir, alguna cosa, una forta impressió en el cos (Ca). |
ésser exquisit, tenir tots els gustos (Ca), ésser al pic, ésser al punt; ésser penetrant, fi |

He pres una escudella que talla (molt bona).
Teníem un vi negre que tallava.
Avui fa un vent que talla.
nota: Vegeu també 'tallar 2', al volum 1.

tallar amb gallet


Tallar quelcom al biaix (Ca). |
tallar a l'esgaiada (Am). |
Al Rosselló no ens deixaven tallar al gallet, no ho acceptaven (volien que, quan podaves un cep, el tall quedes recte, rodó, que no fes punta). B -Com és, això? A -És pel cop d'ull (no queda bonic).

tallar caps


Resoldre una cosa de manera expeditiva (Mall). |
acabar, matar-ho |
Aquesta qüestió ja s'allarga massa, val més que talleu caps i ho deixeu definitivament.


tallar com un genoll de dona

No tallar gens (Am). |
ésser molt esmussat |

Aquestes tisores tallen com un genoll de dona.

tallar d'arrel


Vegeu 'd'arrel'


tallar el bacallà


Manar, sobresortir damunt dels altres (Gir-Bar-Mall-Eiv). |

remenar les cireres, ésser l'amo i senyor, fer i desfer, ésser el cap de colla,
portar la batuta, tenir la paella pel mànec (Gir-Val), fer el que vol, ésser l'amo del carxofar (Val) |
Quan anava al ball, tallava el bacallà (triava les noies).
A ca la Tuies tallaven el bacallà, quan feien la quina (hi anava la majoria de la gent)
Ja s'ha fet vell i té fills grossos, però en aquella casa encara és ell qui talla es bacallà -Eivissa-.

tallar en sec

Vegeu 'en sec'


tallar just

Aconseguir una cosa al darrer moment. |

venir just, filar prim
, passar pel forat de la clau, anar d'un badall de grill, anar d'un fil, anar de poc |
Varen tallar just per guanyar (un gol al darrer minut).
Hem tallat tan just, d'arròs, que fins fa riure (no n'ha sobrat gota).
Demà té convidats i encara ha de fer els canelons: fila molt prim! (talla just, va molt a última hora).
He tallat just per fer les 30 hores del curset.
Va anar de poc que no ens agafen: vam tallar ben just.
He tallat molt just per agafar el tren.
Talles massa just: has de sortir de casa més aviat.
Vaig tallar just com un pany de cop, per jubilar-me (era la darrera setmana que es podia fer, Am).
nota: Vegeu també 'venir just'.

tallar l'alè

Vegeu 'perdre l'alè'

tallar la capa


Vegeu 'deixar-se tallar la capa'


tallar les ales

Vegeu 'trencar les ales'


tallar pel mig


Partir una cosa en dues parts iguals. |
partir per la meitat, dividir en dues parts |
Aquesta corda l'hem de tallar pel mig.
L'he tallada per la meitat (la coca).
nota: Vegeu també 'pel mig'

tallar per lo sa (o: tallar pel sa) **


Quan hi ha aquests abusos, s'han de tallar en sec -Gir-Val- (o s'ha de tallar curt -Val-, no s'ha de mirar pèl -Val-, s'ha d'actuar, s'ha de tallar arran, s'ha de tallar en redó -o en rodó-, s'ha de tirar pel dret; no s'ha de tallar per lo sa, s'ha de tallar pel sa).

també (+ altres mots)

1 A més de fer altres coses (Gir-Mall). |
a més a més |

També podies haver tancat la calefacció, quan has sortit.
Quan vinguis cap aquí, també em podries obrir els llums.
A -També m'ho podies haver dit, que s'acabava el termini! B -També m'ho podies haver preguntat.*
Posarem mosaic, també dit 'mosai', al terra.
2 Tanmateix.|
però, és així, ja tens raó |
A –No veig la nena amb ganes de jugar. B –També té un any més (es veuen cada any)
C -Faig deu hores cada dia. D -També et moriràs!
E -Primer s'hi tira la sal i després, l'oli. B -També tens raó (o també és veritat).

també ho va provar la Quima (o: la Ramona)


Hom ho sol dir a qui vol fer una actuació que li pot donar mals resultats. |

provar-ho com sa monja que fa dos (Men);
voler fer sa prova, com sa monja (Men) |
A -No sé si el negoci anirà bé, però el vull provar. B -També ho va provar la Quima (i li va sortir malament, va quedar embarassada).

tampoc!

Queixa que se sol fer quan algú no fa allò que caldria que fes. |
no ho ha fet, no tinguis pas por que ho faci |
Em va dir que em trucaria. M'has trucat tu? Ella tampoc!
Has vingut tu? Ella tampoc! (m'ho ha promès i no s'ha acostat)
Ho tiren a terra; ara, collir-ho, tampoc!
A -Ho entens, això que explico? B –No. A –I dir-ho, tampoc!
Fa dies que ho ha de fer, però fer-ho, tampoc!
C -A mi no m'ha dir res. D -Ni a mi tampoc (aquest 'tampoc' no es pot suprimir).

tampoc és això *


Ara ho plegarien tot, perquè el preu dels vedells és baix, però val més esperar un xic
(o no n'hi ha per tant, no s'ha de córrer, no s'ha d'anar de pressa, això no és això, tampoc no és tan gros!; no però tampoc és això, tampoc no és això).

tan amics

Vegeu 'i tan (+ adjectiu)!'

tan aviat (+ verb) com (+verb)


Expressa alternança de dues accions contradictòries (Gir-Mall; DCVB). |
ara (+ verb), ara (+ verb); a vegades (+ verb), a vegades (+ verb) |
Tan aviat el critica com l'alaba.
Tan aviat plou com no plou.
A -S'opera, el teu home? B -Tan aviat em diu que sí com em diu que no.
Tan aviat hi són com no hi són, a la botiga: no te'n pots refiar.
Tan aviat toca quarts com hores, aquella mare (és inconstant).
nota: Vegeu també 'tan prompte com'

tan bé com sé

De la millor manera que puc (Gir-Mall). |

tan bé com puc, bé al màxim |

A -Adoba-ho bé. B -Ho faig tan bé com sé.

tan bo vol dir burro (o: ase)


No es pot ser bo, perquè els altres n'abusen. |
massa bo vol dir burro; tan bo, tan bo vol dir tambor (Ca) |
A -Ho donaré tot a la meva noia i al gendre. B -No ho facis, encara, no saps què pot passar: tan bo vol dir burro!

tan bon punt

De seguida que passa això que diem. |

tan aviat com, de seguida que, tot seguit que, així que, tantost com, bon punt, tan punt
(no sabem si és correcta, però es diu força al Nord) |

Tan bon punt acabi, et posarà la injecció.
Ahir, tan punt em vaig posar al llit, roncaves.
Tan bon punt va sortir, ja el vaig veure.Tan bon punt arribin, m'ho dius.
Tan bon punt la nena festegi, preservatius.
Menjarem tan bon punt entrem.
Tan bon punt he arribat, he posat els llapis al calaix.
Tan bon punt pugui, vindré.
Tan bon punt una xarxa es trenca, la canvien.
El bastó és a la cambra del piano: tan bon punt entres, a l'esquerra.
Tan bon punt va arribar el batlle, els músics van començar a tocar.
nota: Sentim també 'tan punt' a Ca i a Am.

tan 'campante' (o: 'tan panxo')*

Perdien, però ell tan tranquil
(o tan fresc, ben content, cap maldecap, tan cofoi, tan satisfet, tan ufanós, tan campal -Val-; no tan 'campante', 'tan panxo').


tan cert com han dit missa avui


Locució afirmativa (Mall). |

t’ho pots ben creure, ja hi pots pujar de peus |
Tan cert com han dit missa avui -assentí el rei- (Adagiona).

tan cert com que pel cel volen graneres


Significa que el que hom afirma és fals (Mall). |
això és una butllofa, o una garrofa |

Això que has dit és tan cert com que pel cel volen graneres
–Zèfir-.
A -
A les vuit haurem arribat al cim. B -Això és tan cert com que pel cel volen graneres.

tan gran cosa!
Hom ho sol dir d'una cosa que no val la pena. |
no val la pena, tan gran flor!, no m'interessa, ja t'ho regalo!, tan bell aixec! (Ca), tan bella cosa!, tan bell present! |
A -Quin atemptat que hi ha hagut. No ho has vist a la televisió? B -Tan gran cosa!
C -T'agrada fer de mestre? D -Tan gran cosa!
Tan gran cosa, portar un ram de flors a un malalt!
Tan gran cosa, arribar a 100 anys!
E -Neva! F -Tan gran cosa! Encara tindrem degoters al teulat.
G -Vindrà en Quimet a treballar. H -Tan gran flor! (és malfeiner)
I -Em sembla que he fet un gran negoci. J -Cony, tan bell aixec.
K -Tens un deute a la carnisseria. L -Tan bell deute! (2 euros, no n'hi ha per tant, Am).
M -Et faré un regal -un llibre de pedagogia-. B –Tan bella cosa! (o tan bell present!)

tan llarg com era


Vegeu 'caure estirat'


tan malament com ha sabut


Malament al màxim. |
molt i molt malament, de mala manera |
Tira tan malament com sap, en Peter (un xut) -CR-.
Ha portat el negoci tan malament com ha sabut.

tan poc com puc
Si puc evitar-ho, no. |

tant com me'n puc estalviar, no; quan no me'n puc escapar; si me'n puc estalviar, no; per gust, no |

A -Hi vas al metge? B -Tan poc com puc.

tan prompte com

Locució adverbial que indica la continuació immediata d’un fet esdevingut. |
tan aviat com, tan bon punt, de seguida que, tot seguit que, així que, tantost com |
Tan prompte com el cavaller arribà al castell caigué esmaperdut -LBN-.
La cosa era que tan prompte com es despertava... -Encara rai...!-.
nota: Segons Ruaix és recomanable de substituir aquesta locució per unes altres. Alguns autors la consideren un castellanisme. De fet, es fa servir en alguns parlars i ens costa de rebutjar-la completament.

tan ric és qui té molt com qui es conforma amb poc (o: de poc)


Qui sap conformar-se amb les coses que té viu tranquil (Gir-Mall-Val). |
tot és la conformació, tot és saber conformar-se, ens hem de resignar, no s'ha de ser ni ambiciós ni envejós |
A -T'agradaria de tenir una barca com la del teu cosí? B -Ai no!, què en faria? I mira: tan ric és qui té molt com qui es conforma de poc (de tenir poc, Ca).

tan savi i encara dorm a casa dels altres!


Ho sentim a dir de qui presumeix molt i no té ni casa. |

aquest fa molt el ric i és ruc |

En Quimet, tan savi i encara dorm a casa dels altres! (viu en un pis llogat)

tan sols

No més de la quantitat que es diu. |
sols, solament, únicament, només |

No bufarà la tramuntana ni tan sols a l'Empordà.
Només val nou euros.

tancar amb pany i forrellat (o a pany i forrellat)

Tancar un un lloc molt ben tancat. |
tancar amb pany i clau, tancar fort, tancar amb pic i martell (Val), amb pany i clau; tancat i barrat, (rodar la clau, passar el forrellat; Tresponts) |
Sempre tanquem amb pany i forrellat al vespre.
El Constantí està jugant a pany i forrellat
(amb molts defenses) -C33-.
Abans d'anar a dormir tanco amb pany i clau.

tancar amb pic i martell

Tancar a algú sense que puga eixir (Val). |
tancar amb pany i forrellat (Gir) |
Tancarem els xiquets amb pic i martell.

tancar amb una feixina

No tancar bé un lloc (Am). |

no vigilar prou bé |

Els presos s'escapen perquè tanquen la porta de la presó amb una feixina.
A -Hi teniu una porta, a l'entrada de la vinya? B -No, hi posem una feixina (Ca).
feixina: Feix de llenya, i especialment de llenya prima (DCVB).

tancar caixa

Plegar de tenir mainada. Ésser el darrer de plegar d'una activitat (Gir-Bar). |

no voler més fills; tancar -la- barraca, baixar la persiana; ésser el darrer, ésser l'últim, tancar la porta (Am), tancar la paradeta -o la botigueta-, plegar el ram (Val) |

Hem tancat caixa (no volem més fills).
Hem de tancar caixa (en un banc).
Avui tancarem caixa: serem els últims a la platja (tothom ja és fora).
No podíem tancar barraca, perquè hi havia clients (plegar de la feina).
Tu, ja tanques la porta (ets l'últim que arriba a casa, al vespre).

tancar de cop

Tancar fort una porta sense emprar la clau, perquè hi ha un mecanisme al pany que es dispara. |

tancar sense passar la clau, tancar en fort (Mall) |

Quan surtis, tanca de cop, si us plau.

tancar el cercle

Vegeu 'estrènyer el setge'

tancar el joc

Tirar una fitxa de dòmino que no permet de continuar jugant. |

cloure el joc |

Si tires aquesta fitxa, tancaràs el joc.

Ha quedat el joc clos.

tancar els ulls

Vegeu 'fer l'orni'

tancar files

Vegeu 'fer pinya'

tancar just

Encaixar bé, una porta o una finestra, amb el bastiment. |

ajustar-se bé, tancar bé, no badar, tapar just |

Aquesta porta no tanca ben just perquè passa corrent.

No tapa just, la tapa d'aquest pot de vidre.

tancar la boca

No deixar parlar, fer callar. |

impedir de parlar, tapar la boca, posar palla a l'esquella, fer que hom calli, callar, fer callar, no dir res, no piular |

Vols callar, si us plau! (millor que vols tancar la boca!) -TV3-.

Això et passa per no saber tancar la boca.

Li van voler tapar la boca amb dos-cents mil euros -TV3-.

Tindrem la boca tancada (no direm res) -TV3-.

Allà no has piulat (no has dit res, quan havies de dir).

A -Ja ho sé que em critiquen. B -A la gent no els pots pas tapar la boca (deixa'ls dir)

Amb la senyora Laura vàrem posar palla a l'esquella i vàrem fer les paus (vam plegar de discutir) -Temps d'abantes-.

nota: En català se sol dir 'callar' i 'fer callar'. 'Tancar la boca', en algunes frases, sembla castellà.


tancar les portes (i: tancar-se les portes)

Perdre oportunitats (Gir-Bar). |

quedar malament, fer-se malveure; rebutjar, llevar oportunitats, ésser un obstacle |

No em vull tancar les portes -un escriptor- (criticar una editorial, hi puc haver d'anar).

Si fitxen més defenses, li tancaran la porta (no podrà jugar, un noi jove).

No t'has de tancar les portes (renyir amb algú).

Ell mateix, amb el seu caràcter, es va tancar totes les portes.


tancar-se en banda *

El PMPQB no vol ni negociar un possible pacte (o no en vol saber res, no en vol ni parlar, té una posició irrenunciable, no vol col·laborar, s'ha posat de cul -o d'esquena- a la paret, s'ha posat en contra, aguanta el punt i no vol..., planta cara, es nega a dialogar; no s'ha tancat en banda).

No t'ho quedis a dins, que parlar-ne et farà bé (o mira de parlar-ne, mira de treure-ho; no no et tanquis en banda).

nota. Trobem 'tancar-se en banda' al DNV. No ens sembla una bona solució.


tancar un tracte *

Ahir vam cloure el tracte -Gir-Val- (o vam fer el tracte, vam fer barrina, vam arribar a un acord, ens vam tirar de barrina -Mall-; millor que ahir vam tancar el tracte).


tancat i barrat

Tancat completament i de manera segura. |
ben tancat, tancat arreu, tancat amb pany i clau, tancat en fort (Val) |
Vam trobar l'oficina de Correus tancada i barrada.
Quan vam arribar a Perpinyà tots els restaurants ja eren tancats i barrats.

tant (+ adjectiu) és l'un com l'altre

Se sol dir de dos que tenen el mateix defecte. |

tan val l'un com l'altre, ni l'un ni l'altre valen gaire |

A -S'ha casat amb un ximplet. B -Em penso que tant val l'un com l'altre.

C -El seu germà fa una bestiesa darrere l'altra amb el cotxe. D -Tan boig és l'un com l'altre!

Dels tres dependents que hi ha, tant val l'un com l'altre (són adustos, no serveixen per a despatxar).

Tant val el mestre com el pare (no valen gaire ni l'un ni l'altre).

Tant val ell com tu (gens).


tant (+ verb)


De la mateixa manera. |
igualment, tots som igual, tant és |
Tant es moren els rics com els pobres.
Jo, tant faig cobrant com sense cobrar (visc igual, Ca).

tant a tant

Es diu de
dues coses que tenen uns resultats molt semblants. |
tants a tants; estar anivellats, igualats, aquí aquí |

Han anat molt tant a tant, però han guanyat els socialistes
(els resultats electorals).
Han quedat molt tant a tant
(el partit de bàsquet).

nota:
Vegeu "tancar amb pany i forrellat".

tant com


Tot el temps que duri una cosa. |
mentre, tot el temps que |
Tant com em quedarà un fileret de vida, tant com em quedarà un fileret d'amor, jo t'estimaré...
-Jordi Barre-.
Tant com visquin els pares, la nena anirà ben portada.

Tant com jo sigui batlle, això no s'aprovarà pas.

Deixa'l estar: tant com fa això no fa res més
(es distreu).

Tant com els pares visquin menjaràs.

Tant com tenien el bar, vivien bé.

Tant com ets al cafè, no penses res més (et distreus; un malalt).

Tant com ragi el negoci, endavant.

Tant com puguis, fes-lo venir a dinar.

Tant com fiava, poc m'anava de bé (a la botiga).

No tinguis pressa, tant com fas això no fas res més (tant és fer una cosa com fer-ne una altra).

Tant com vagis cobrant, no pateixis.

Nosaltres, tant com teníem bestiar, vam tenir gossos.

Tant com n'hi ha, anar menjant (fins que s'acaba).

Tant com em facin mal les cames em quedaré a casa (haig de reposar).

Tant com són vius no s'hi acosten, a l'asil, els parents; ara, el dia que et mors corren tots com llops (per les herències).

Tant com seia aquí estava bé, però ara tinc fred.

Tant com no hi hagi de pagar lloguer, se'n sortirà, de la botiga.

La llengua no morirà tant com en Jordi Barre serà viu (a Cat Nord) -Presència-.

Els germans, tant com són a casa, bé, però després cadascú procura per ell: amor de germà, amor de ca.

Tant com ella va ser a Espolla em vaig quedar a Figueres.


tant com (i tant que)


Al màxim; molt i molt. |

fins al capdamunt, en gran quantitat, molt |

En aquest ajuntament tothom carrega tant com pot! (roba, Ca).

Ho fan tant com poden.

Aquesta dona li fotrà la casa, el cotxe i tant com té (Ca).

Menja tant que pot (Ca).

Agafen tant com vulguis.

Ballaven tant que podien.

M'estira les cames tant que pot (fent recuperació).

Venen tant que volen; dolçaines i tot (a la fleca).

Si estic tranquil? Tant que vulguis! (molt)

A -Ho tens malament? B -Tant que vulguis! (molt)

N'hi ha tantes que vulguis, de rates, allà a sota.

N'hi ha tantes que vulguis, de nines, a casa.

Ho donaré a tants llibreters com m'ho demanin.

En compro tants com en trobo, de llibres d'aquesta sèrie.

A -En menjarà, de caragols? B -Tants com n'hi hagi (tots).

N'entrarem tants com n'hi hagi (tots).

Té tants calés com vol.

En tinc tants que vull, de pretendents.

tant com, (+ ... no)

No tant com dius. |
això no, no ben bé, no tant |
A -Sou amics? B -Tant com amics, no: hi he parlat alguna vegada.
C –Ara, a les nou del vespre encara és clar. D –Tant com les nou, no.
E -Aquell és un hipòcrita. F -Tant com això, no.

tant com això, no

No tant, no ben bé. |

no pas tant!, no serà tant!, ja pots comptar!, ja pots pensar!, ca! |

A -N'estàs enamorat? B -Tant com això, no (la trobo bonica).

C -Podríem tornar a començar (a dinar). D -Tant com això, no, però encara menjaria més.

E -Et rebentaves de mal de ventre, ahir. F -Tant com això, tampoc.

G -L'àvia encara farà una campanya. H -Tant com això, no (està força malalta i es recupera un xic).

I -Tu ets l'ànima de l'equip. J -Tant com això, no.

K -No hi has estat mai. L -Tant com mai, no.

M -Aquesta noia val molt. N -Tant com un milió d'euros, no -Avui-.


tant com en plou, el vent n'eixuga

Se sol dir de qui es gasta tot el que guanya. |

s'ho gasten tot; tant guanyat, tant gastat; tant guanyat i tant tingut, tant gastat i també perdut; més en tindrien, més en gastarien, són malgastadors, tenen mal diner |

A -Amb dos sous collonuts com tenen i us queden a deure a la botiga? No ho entenc. B -Aquesta gent, tant com en plou, el vent n'eixuga! No saben què és estalviar.

C -A casa, tant guanyat, tant gastat (no estalviem). D -Això és la vida moderna.

Van coixos perquè tenen mal diner (no poden pagar els deutes perquè tot el que guanyen s'ho gasten de seguida).


tant com hi ha

Totes les coses que hi ha en un lloc. |
tot, totes les coses; tothom |
El Govern manipula els tribunals i tant com hi ha.
Ens varen robar un llençol i ens varen agafar tant com hi havia a l'habitació.

El mestre ens va castigar tants
com n'hi havia per culpa meva.
A -
La nena porta tants bolígrafs com hi ha (és petita i els agafa tots). B -No li deixis passar, això.
Suma les unitats, tantes com n'hi ha
(no te'n deixis cap).
En compraré tantes com n'hi hagi.
Aquestes ovelles es moriran tantes com n'hi ha.

Tant com hi havia, se n'han enrossegat!
(endut)
Tot ho fan de fibra, ara: tant com hi ha!

Ell, quan ens vam separar, se'n va endur tant com hi havia
(tot).

Tant com fabricaven era venut (els anglesos, a les colònies).

Tants caçadors com hi ha –o que hi ha- i tants senglars que corren!


tant com la vista 'alcança' *

Tot això que veus són pomeres (o fins allà on t'arriba la vista, tot el que arribes a veure; no tant com la vista 'alcança').

tant de bé ha fet Déu

Es diu quan s'ha mort algú que patia molt i no tenia cura. |

tant de bé li ha fet Déu, tanta gràcia n'ha fet Déu; millor que s'hagi mort, pobre home! |

Tant de bé ha fet Déu, que es morís, pobra dona.

A -Saps qui s'ha mort? En Francesc. B -Tant de bé ha fet Déu. Per patir d'aquella manera, no val la pena de viure

Tant de bé faria Déu, si es morís, pobre home!

Pobre Joan, tanta gràcia en va fer Déu! (d'emportar-se'l).


tant de bo!

Desig que una cosa ocorri, o que no s'esdevingui. |

així fos!, tanta sort! (Mall), Déu ho faça! (Val) |

Tant de bo plogués, demà!

Tant de bo Déu se m'emporti!

Tant de bo guanyessin!

nota: 'Tant de bo!' és usual a Mallorca, avui en dia, entre els qui han estudiat.

tant de gust

Vegeu 'molt de gust'

tant en sé com en sabia

Se sol dir quan algú explica quelcom i els altres no ho entenen. |
no us he entès, he quedat allà mateix,
no ho he capit, no n'he tret l'entrellat, no he entès ben res, no he après ben res, no n'he tret l'aigua clara |
M'ho ha explicat i jo, tant en sé com en sabia (no ho entenc).
He llegit el prospecte de les pastilles i tant en sé com en sabia.
Fas aquest curset, l'acabes i, tant en saps com en sabies!
Arriba ell, fa de guia, i tant en sé com en sabia (no hi he après res).
Tant en sé com en sabia: tu has predicat molt i jo no he entès res.

tant és


Això és -o m'és- indiferent. |

m'és igual (Gir-Val-Mall), tant se val, tant m'és, no hi fa res, tant és, tant me fa, tant li fa, tant me fot, tant se me'n dóna (Gir-Val), no ve d'aquí; no ve d'un pam, jo tip!;
només s'ha de morir un cop, (records sense cistell, fot-te'ls al clatell, tant és al coll com a l'espatlla, tant és sis com mitja dotzena; Tresponts), (m'importa un rave, té igual; Val) |
A -Et va bé, aquest jersei? B -Tant és.
Tant és, qui paga: jo no.
C -Demà ho repassarem. D -Tant és.
Tant és 23 morts com 24 (no hi ha gaire diferència).
Tant em seria, que no m'aprovessin.
Tant m'és que sigui vell, el motor.
Tant me faria, anar a viure a Alemanya.
Això que fas, tant me fot! (no m'interessa).
Tant se me'n fa si t'ho creus com si no, però va anar d'aquesta manera (o tant me fa).
Tant se me'n dóna, si no volen venir.
M'és igual que em critiquin, i tant se me'n fot del que diguin.
Tant se me'n fot que plogui o no: jo pagaré les trumfes al mateix preu (ja el mantenen).
E -El ministre té tothom en contra. F -Ell tip! (li és igual)
G -Et feriràs, tant de torró! H -Tant li fa: només s'ha de morir un cop.
I -Vols carn o peix? J -Em té igual.
nota: No són bones les formes: 'tant fa', 'tant dóna', 'dóna igual' i 'dóna el mateix'.

tant és així que *

Hi ha temperatures molt baixes; tant que, a Sort, han baixat de 10 graus sota 0 (o a Sort, fins i tot han baixat de; tan cert és això que, a Sort han baixat de; millor que tant és així que, a Sort, han baixat de).

nota: No trobem 'tant és així que' al DIEC. Sí que el veiem en altres diccionaris.


tant és com era

No ha canviat (Gir-Mall). |
és igual; fa les mateixes coses, té el mateix comportament, és beneit igual;
tal és, tal era (Mall) |
Aquest poble tant és com era fa 50 anys.
En Pere, tant és com era
(fa les mateixes bestieses).

tant és dir com no dir

Se sol dir quan la gent no creu. |

tant és que diguis una cosa com que diguis l'altra, és igual que diguis, ja pots anar dient; vés predicant, que jo faré el que voldré; tant li fa dir com no dir, sembla que els expliquen Llúcia (Am) |

Tothom fa el que vol, aquí: tant és dir com no dir!

Vaig dir que s'havien d'apuntar les fotocòpies que es van fent, però vés predicant, que jo faré el que voldré!: sembla que els expliques Llúcia.

Posen la calefacció massa alta, però tant és dir com no dir (ho fan igualment).

A -No deixeu la llet fora de la nevera. B -Tant és que diguis una cosa com que diguis l'altre (faran el que voldran).

C -No deixeu els llums encesos, que entraran rantells. D -Ja pots anar dient!, tant és dir com no dir.

Tant li fa dir com no dir, ho fan igual (tiren papers a terra).

tant és saltar com córrer

Vol dir que una cosa no es pot canviar. |

no hi ha res a fer, així ho hem trobat i així ho deixarem, no t'hi amoïnis, tant és dir com no dir, és igual |

Quan és l'hora de la mort, tant és saltar com córrer.

Si no tens cap document no cobraràs pas: tant és saltar com córrer.

Quan ha de passar alguna cosa, tant és saltar com córrer (passa).

Tant li fa saltar com córrer, de vegades (no hi ha res a fer).


tant és treballar com fer feina

Ho solen dir les persones que treballen per altri. |

és igual fer una cosa o fer-ne una altra, tant és fer una cosa com fer-ne una altra |

A -Hauries d'anar a fer classe a sisè, avui. B -Sí, home, a mi tant m'és treballar com fer feina.


tant et vull, que et trac un ull

Un excés d'estimació és dolent (Vall). |
de tant que et vull, et trac un ull; (de tant que t'estime, t'apunyegue; tant estima que abonyega; Val) |

Tant et vull, que et trac un ull (Rodamots).
A -Aquest senyor diu que estima el poble -un polític-. B -Sí, però, tant estima que abonyega (no l'estima gaire, només ho diu) -Punt-.
nota: 1 Hi havia un senyor que no deia mai res al seu fillet i tant van insistir perquè no fos tan estrany que, un dia, el va agafar a coll i, per fer-li una gràcia, com que no hi tenia pràctica, sense voler, jugant-hi, li va treure un ull amb un dit (ho contaven a Capmany).
2 Vegeu també 'del bé que et vull et trec un ull'
3 apunyegar: Ferir a cops de puny (DCVB)

tant hi entén pels fulls com per les escobertes (o cobertes)

No hi entén gens (Am). |
no hi entén gota, no en sap, no entén res de res, tant hi entén per davant com per darrere (Am) |

A -Hem anat al cinema amb el nen. B -Li ha agradat? A -Estava content, però tant hi entén pel full com per les escobertes (té dos anys)
Tant en saben els altres com ell (en un concurs de televisió, cap no en sap).

tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí

Resposta de qui és convidat a anar a parlar amb algú altre i no té ganes d'anar-hi (Am-Mall). |

hi ha la mateixa distància d'aquí a allà que d'allà a aquí, la mateixa distància que hi ha d'aquí a allà hi ha d'allà a aquí (Ca), vine tu; que vingui ell, si vol; pots venir tu, tant s'està d'anar d'aquí a allà com d'allà a aquí (Ca), vine tu a casa, si t'interessa |

A -En Miquel diu que hi vagis. B -Digues-li que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí (que vingui ell, si vol).

A -Per què no hi vas? B -La mateixa distància que hi ha d'aquí a allà hi ha d'allà a aquí.

Tant s'està d'anar d'aquí a allà com d'allà a aquí (vine tu a casa, si t'interessa).



tant hi ha volgut fer que hi ha cagat

Ho diuen per fer referència a qualcú que ha pretès intervenir massa en un afer que no li esqueia i que, finalment, l’ha fet anar de mal borràs (Mall). |
s'hi ha fet tant que l’ha cagada (Gir) |
Tu diràs el que voldràs, però la intervenció del teu cosí ha estat nefasta: tant hi ha volgut fer que hi ha cagat.

tant i més

Locució adverbial que s'usa per afegir alguna cosa més a allò que hom ha asserit. |
tant més que, amb més motiu, encara amb més raó |

Jo no podré venir, tant i més quan el camí és llarg i no podrem tornar avui mateix.

tant i tant (i: tan i tan)

Vegeu 'molt i molt'


tant l'un com l'altre


Tots dos. |
les dues persones, les dues coses, totes dues |
Tant l'una com l'altra s'han ofert a ajudar-nos.

tant li és pegar en es clau com a sa ferradura

Es diu d'una persona informal i desordenada (Mall) |
ésser un tarambana, tant li és passejar es gat com fer busques de rellotge (Mall) |
Aquest noi no és gens seriós: tant li és pegar en es clau com a sa ferradura.


tant li és repicar com tocar de mort


Es diu dels que són molt extremosos en les seves actituds (Moixonies, Mall). |
és molt exagerat |
Aquest homo és molt extremós, tant li és repicar com tocar de mort .
ésser extremós: ésser exagerat en extrem

tant li fa (o tant me fa)

Això no és important; això continua de la mateixa manera. |tant és, tant se val (Gir-Val), no hi fa res, tant me fot, (tant se me'n dóna, no ve d'aquí; Gir-Val), tant li fa deu com vint, (tant li és, tant li és blanc com negre, tant li és buit com carregat Mall), així com aixà (Val) |
A -Haurem de tornar-ho a comptar, si comença a jugar l'avi. B -Tant li fa.
C -Hauràs d'estar tres hores dret per comprar les entrades. D -Tant li fa.
Tant li fa passar l'estona d'una manera com de l'altra (escoltant el temps que farà o mirant el futbol).
Tant li és, al pare, si ho fem o no.
A mi tant m'és buit com carregat (feu-ho com vulgueu).
Tant li fa ensenyar el cul com la cara (ho diu una dona gran a l'hospital, la renten infermers).
Tant li fa morir d'un tret com d'una escopetada (tant és qui ens eliminin, Am).
E -Ara els mestres ens passem l'estona emplenant papers inútils. F -A mi tant m'és fer classe com fer collonades.
G -No et voldrem amb nosaltres, si plores. B -Tant li fa.
Tant m'és si em diuen senyor com si em diuen pastor.
A mi tant se me'n dóna, si em miren.
nota: Pensem que 'tant li fa un trencat com un descosit' és un calc del castellà.

tant me fa naps com cols

Més ben igual. |
tant me fa naps com nespres (Bescanó), m'és igual, tant se val, tant se me'n dóna, no ve d'aquí |
Pinta-ho del color que vulguis: tant me fa naps com cols.

tant me fot de tres com de quatre

Tot m'és indiferent. |tot m'és igual, tant me fot morir com viure |
Fa una temporada que tant me fot de tres com de quatre (li falta il·lusió).
Tant se me'n fot de tres com de quatre (estic desanimat, m'és igual de tot, p.e. morir-me o no, un malalt).
Ell tant se li'n fot de tres com de quatre! (també es diu d'una persona tranquil.la, despreocupada).

tant me foto de tu -o d'això- com del que vaig trobar ahir


Frase que denota indiferència o menyspreu (Am). |
tant me foto de tu com del que he trobat avui (Ca), tu no m'interesses, tant val això com el que he trobat avui |
En aquesta fàbrica tant es foten de tu com del que van trobar ahir (no els interesses; a Mallorca 'tant se'n foten')
A -Ara no et regalaré la màquina de retratar! (l'han fet enfadar) B -Tant me foto d'aquesta màquina com del que he trobat avui (perquè no ha trobat res; a Mallorca 'tant me'n fot').
Tant val això com com el que he trobat avui (no té cap valor).

tant més *

És un entrebanc, aquest jugador, i encara més si no juguem la Lliga de Campions (o sobretot si no juguem, i amb més motiu si no juguem, i encara amb més raó si no juguem; millor que tant més si no juguem) -Temps-.
nota: Trobem 'tant més que' al DIEC. Sembla un calc del castellà. 'Tant més si' no ho veiem enlloc.


tant millor *


Nosaltres ho muntarem i, si la gent hi va, molt millor
(o millor, encara millor; no tant millor).Si hi voleu participar, millor, però sense vosaltres també ja som prou (o sortirà rodó, encara millor; no tant millor).

tant n'hi ha per donar com per prendre


Hom ho diu de dos que no s'avenen, que es discuteixen, quan tos dos tenen una part de culpa del que els passa. |

tantes n'hi ha per donar com per vendre (Bar), tots n'han fetes, tots tenen culpa, tanta raó te l'un com l'altre, tant n'hi ha per l'un com per l'altre, tant n'hi ha per una part com per l'altra, tots dos fallen, tots tenen una mica de raó, estan igualats |

Tant n'hi ha per donar com per prendre, ara (les dones es captenen com els homes).
Tant n'hi ha per l'un com per l'altre -de culpa- (de dos que es barallen).
Tant n'hi ha per tu com per mi (tots dos ens hem equivocat, juguen a cartes i perden).
Tant n'hi ha pels nois com per les noies ara (són iguals).
Tant n'hi ha per tu com per ell (tots dos fèieu el beneit, nens).
Compte, que n'hi ha per l'un i per l'altre (han acomiadat de la feina uns que criticaven l'empresa; la culpa no és només de l'empresa).
Aquí tant n'hi ha per donar com per prendre (hi ha casos de tot, totes dues parts tenen culpa).
Tant n'hi havia per donar com per prendre, de cops de puny (tots picaven i rebien alhora) -Temps-.
A -Tornarem a guanyar per 3 a 0. B -Aquí tant n'hi ha per donar com per prendre (que no sigui al revés, tant pot ser una cosa com l'altra, Ca).tant o més En la mateixa quantitat o més; amb tanta qualitat o més (Gir-Mall). |com a mínim, pel cap baix |
Cobra tant o més que ella.
És tant o més trempat que tu.

tant per tant, que n'hi hagi


Si puc triar, agafaré aquests. Ho sol dir qui compra una cosa grossa (Ca). |
tant per tant, sabates grosses; tant per tant, sabates llargues, preu per preu, si val igual, si les condicions són les mateixes, pel mateix preu, si és igual, preu per preu, sabates grosses (Mall) |
Tant per tant, m'agraden més aquells.
Tant per tant, dóna'm vi negre.
Tant per tant, fica-ho en un got (no a la copa).
Tant per tant, parlaré de l'Empordà (si és igual, ho conec més).
Tant per tant, butxaca fonda (val més ser ric que pobre, Am).
Tant per tant, val més governar boigs que no pas que els boigs et governin.
Tant per tant, sabates grosses (fitxen un defensa apersonat).

tant pot ser un bou com una vaca


No sabem quin serà el resultat. |

tant pot ser una cosa com l'altra |

A -Avui guanyarem. B -Tant pot ser un bou com una vaca.
C -Aquest negoci pot anar bé. D -Tant pot ser un bou com una vaca.

tant que


Malgrat que. |

encara que, tot i que, per bé que |

Tant que treballem, i no ens guanyem la vida bé.
Tant que pica, i no es cansa.

tant que vulguis (o: tant que vol)

Sense cap límit. |
tant com vulguis, més no en vulguis (Bar), molts |
És tan mal fet que vulguis, aquest pis (molt).
Ell menja tant que vol i no s'engreixa.
Aquests nois kenians corren tant que volen (no es cansen).
A -En trobeu de farigola a prop del castell? B -Tanta que vulguis.
Te'n compraré tantes que vulguis, de llibretes (o tantes com vulguis).
De paraules, més no en vulguis, però de feina, cap: no es va ni moure per obrir el museu (el funcionari).
C –Reben cops, els castellers? B –I no pas pocs! Tants que vulguis! *
En trobaràs tantes que vulguis, de màquines com aquesta.
En conec tants que vulguis, d'alemanys.

tant se val

1 Això no és important; això continua de la mateixa manera (Am-Girona). |
no hi fa res (Gir-Mall), tant me fot, (tant se me'n dóna, tant és, no ve d'aquí (Gir-Mall), tant li fa; Gir-Val), això és indiferent, tant és (Mall) |
A -Ets de l'associació? B -No. A -Tant se val.
C -Pot ser que avui no t'ho acabi. D -Tant se val!
Tant se val, quants regidors aconseguirem –Temps-.
E -Havia de venir i no he pogut. F -Tant se val.
2 Val més que no fem això. | |
no val la pena de, deixem-ho córrer, deixem-ho estar |
Ja és tard. Tant se val que no esmorzis.
Tant se val que el deixem sempre aquí, el llapis, perquè que cada cop que l'endreço me'l demanen.
Tant se val que el llencis: no val res (val més llençar-lo).
A -Me l'emportaré B -Sí, tant se val (ja ho pots fer).
Si hem de fer-hi tants canvis, tant se val que fem el llibre nou.
Ara que he començat, tant se val que ho digui tot!
C -T'ho passaré en net. D -Ah, tant se val (no cal).
3 És normal, això. |
és lògic, ja m'ho penso |
A -Ens enyoreu? B -Una mica, tant se val.
El jovent vol anar amb jovent, i tant se val!
C -Encara tinc aquella imatge. D -Tant se val -CR-.
Acaba't de menjar això: tant se val! (només en deixes un, fes-ne un net).
E -Et convido per la Festa Major. F -Tant se val!, ja vindré (és el seu germà).
Tant se val que ho acabi (falta poc).

tant sí com no

De totes passades. |

tant si mama com si no mama, peti qui peti, tant si risques com si rasques, peti qui peti, tant si va tort com si va dret (Ca), de grat o per força, si us plau per força, (tant si neva com si plou, tant si plou com si fa sol; Bar), (tant si vols com si no vols; Gir-Val-Mall) |

Volen guanyar tant sí com no!
Em volia fer anar a casa seva a dinar tant sí com no.
Tenia febre, però tant sí com no ha volgut venir.
Tant sí com no, me'n va pagar dues, d'entrades.
Tant si va tort com si va dret, ella ho farà (per collons, els seus).
A -Tant sí com no, el nen va voler un gos. B -I tu li vas comprar, és clar: que no quedés traumatitzat!
Ho farem tant si mama com si no mama.
Tant si risques com si rasques, no t'hi deixaré pas anar (Am).
Tant si plores com si no plores: no t'ho donaré pas!
Em volen fer casar tant si vols com si no vols.
Tant si plou com si fa sol, cada dia a les cinc de la matinada sóc de peus a terra.

tant tant

Després d'esperar molt, de fer-ho molt o d'intentar-ho moltes vegades (Gir-Mall). |

si s'abusa, a la fi, 

a l'últim,

 a última hora; per fi |

Tant tant, la gent se'n cansen, de pagar impostos.

Tant tant, el va fer, el triple (ho havia provat tres cops).

Tant tant, l'han fet parlar.

Tant tant, es va emprenyar (li feien bromes).

Tant tant, t'has deixat agafar! (feia tràfic de drogues).

La pluja tant tant ha arribat -s'ha posat a ploure- (feia temps que no plovia).

Tant tant va insistir, que ell hi va anar (va insistir molt).

tant tens, tant vals *

Vivim en una societat dura i trencada on amb diners se t'obren totes les portes
(o on tot calla pel diner -Ca-, on qui té diners, vola, i qui no en té, rodola; on amb diners, torrons; no on tant tens, tant vals) -Temps-.
nota: Aquest calc del castellà és molt viu a València.


tant viu un moll com un foll

Sense fer excessos treballant també es viu (les Planes d'Hostoles). |
no cal pencar tant, tant viu un gandul com un treballador |
A -No t'hi escarrassis tant, que tant viu un moll com un foll. B -És que hi ha tantes coses per fer que no me'n sé estar.
foll: De caràcter feble, sense voluntat (DIEC).
moll. De caràcter feble, sense voluntat. Un home moll (DIEC).

tanta confiança perd la criança 


Es diu de qui abusa de la llibertat i de la confiança que li és estada concedida (l’Alguer). |
si li dones un dit, s’agafa la mà; no s’ha d’abusar de les amistats, la confiança porta la mala criança (l’Alguer), la massa confiança mata l'home (DCVB) |
A -
Ara la mainada tracta els mestres de tu. B -Per això anem tan bé!, tanta confiança perd la criança.

tanta sort! (posar-hi aquesta)

Exclamació per expressar una circumstància comprovable, va lligada al verb en mode indicatiu (Mall). |t
sort que |
Tanta sort que ho has pogut fer!


tantes coses m'anirien bé a mi!


Resposta a qui diu que necessita una cosa i la demana (Gir-Mall). |
tothom en necessita de coses, els ocells també volen |
A -A mi m'aniria bé una nevera més grossa. B -Tantes coses m'anirien bé, a mi, i no les puc comprar!

tantes figues que es fan malbé i tants ocells que passen gana!

Lamentació. A més del sentit més evident, se li'n sol donar un altre de sexual jugant amb els dos sentits de figa i de pardal (Ca). |
el món del sexe és mal repartit, s'hauria de cardar més,
tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen |
A -
La Pilar, tan bona que està i sempre la veus amb les amigues o sola. B -Jo l'aprofitaria ben bé! A -Si, noi: tantes figues que es fan malbé i tants ocells que passen gana!

tantes vegades va el càntir a la font que hi deixa l'ansa (o que arriba que es trenca)

Qui s'exposa a un perill un dia o altra rebrà (Gir-Bar). |
(el poal al pou davalla cent voltes, a la de cent i una hi arresta; qui en fa tantes, un bell dia, per fi, serà punit l’Alguer), arriba un dia que tothom troba sabata del seu peu |
A
-Anava fent petites estafes a l'empresa i un dia el van enxampar. B -És clar, tantes vegades va el càntir a la font que hi deixa l'ansa (Ca).

tantost com

Es diu quan una acció passa de seguida que s’esdevé l’altra (Alt Urgell). |
així que, tan aviat com, tan bon punt, tot seguit que, immediatament |
...tantost com n’aixafava les primeres lloses, de l’empedrat dels carrers de Peramola -En Calçons-.

tants caps, tants barrets

Cadascú té una opinió diferent (Gir-Bar). |
estan malavinguts, cadascú va a la seva, cadascú tira pel seu cap, tothom va pel seu compte, tothom procura per ell,
cadascú per on l'enfila, tants d'hòmens, tants de parers (Val) |
Si mana més d'un, en una empresa, malament rai: tants caps, tants barrets.
Quan, en ortografia, tants de caps tants de barrets, pobre llengua!

tants n'hi ha

Això passa molt sovint (Gir-Mall). |
tantes en passen, tantes se'n perden, què hi vols fer!, què hi podem fer!,
n'hi ha tants (Mall-Gir); som molts que|
Tantes n'hi ha que no sabem, d'estafes.
Tantes se'n perden, d'hores de feina
(no pateixis per aquesta que perdràs).
A -
Aquesta operació ha estat molt forta: el pit em farà mal sempre. B -Tants n'hi ha (paciència; el volen consolar, és operat del cor).
Què hi vols fer. Tants n'hi ha, de baixets!
C
-Estic refredada. D –Sí, mira, tants n'hi ha!
Tants n'hi ha que van cada dia a Girona
(no ets pas tu sol que hi vas).
Vols demanar el divorci?, no hi pateixes, dona, tantes n'hi ha!
Tants n'hi ha, de beneits! (no és pas ell sol)
E -No tinc ganes de treballar. F –Som molts que no en tenim (o n'hi ha molts d'aquests, ni tu ni tants d'altres).

tap de cossi (o de bassa)


Persona molt petita. |
baldufa, nan, nap-buf (taperot, retall d’home, menudall, caganiu, tap de barral Val) |
Mira quins fums, i només és un tap de bassa!
Encara són uns menudalls i ja ixen de nit
.


tapar el sol

Molt exagerat, molt gros. |

enorme, exorbitant, immens |

Diu unes mentides que tapen el sol.

M'ha arribat un escrit amb unes faltes que tapen el sol.


tapar es cap (a qualcú)

Perdre la confiança en una persona (Mall). |
retirar la confiança, desconfiar, malfiar-se, recelar |

No se'n refia gens, d’ell; d’ençà d’aquella feta li va tapar es cap.


tapar forats (o: tapar un forat)


Pagar deutes; adobar coses (Gir-Bar-Mall). |

liquidar un deute, saldar un deute, anar fent,
reparar una pèrdua |

Ja he tapat un forat.
Anem tapant forats.
El que s'ha de mirar és que no tapem un forat per un costat i n'obrim un altre per l'altre.
Sempre li he de tapar els forats (dissimular els defectes, Am).

tapar-se les vergonyes (o tapar-se)


Dissimular-se els defectes entre dos grups o més. |

amagar les vergonyes a, fer els ulls grossos, fer veure que no es veu |

Els dos partits s'han posat d'acord per tapar-se les vergonyes.
Sempre li he d'amagar les vergonyes.
nota: Vegeu també 'ensenyar les vergonyes'

tard o d'hora


Això passarà. |

tard o aviat (Gir),
més tard o més d'hora, més tard o més aviat, un dia o altre, a la curta o a la llarga, en un moment o altre, més prest o més tard (Mall), indefectiblement, més prompte o més tard (Val) |

Tard o d'hora hauré de prendre una determinació.
Tard o d'hora acabaré jugant (un jugador) -Avui-.
Tots ens hem de morir, tard o d'hora.
Ja ens ho diran, més tard o més aviat.
Tard o aviat s'haurà de tractar, aquest tema -Punt-.
nota: A les comarques gironines no sentim 'tard o d'hora', sinó 'tard o aviat'.

tard o prest
Expressió que indica que una cosa s’esdevindrà amb tota seguretat, sia en breu temps, sia en un temps
més llunyà (Mall). |
tard o d’hora, (prest o tard, tard o tost Mall) |
Tard o prest ens arribaran els esquistos.
Hom haguera assegurat que Moll acabaria atenyent la tonsura sacerdotal més tard que prest -Temps-.

tard, tard, va dir el mort


Es diu per indicar que qualque cosa ja passa excessivament d’hora, per tal com fa molt de temps que s’hauria d’haver realitzat (Mall). |
a m'ho creuré demà, demà m'afaitaràs! |
A
-El líder del PCT denuncia la corrupció del seu partit, per guanyar-se el futur fent net de sospites. B -Tard, tard, va dir el mort.

taronja sense suc

Es diu d'una persona que no té arguments, que enraona poc, que sembla indiferent a tot i no manifesta la seva opinió. |
ésser eixut, escàs de paraules; no tenir geni, ésser aturat, ésser una tecla (Am) |
A -Què en diu, la Jana, dels casament del seu germà? B -Poca cosa; ja ho saps: és una taronja sense suc.
No li preguntem res, perquè és una taronja sense suc.
És una taronja sense suc, en Narcís: arriba, diu bon dia i ja ha complert.
 

tastar la seva pròpia medicina (algú)


Ara farem a en Krum el que ell ha fet als altres
(o ara li farem passar el que ell ha fet als altres, ara en Krum sabrà quin pa hi donen, ara sabrà el bo que hi fa, ara li tornarem la pera -o la pilota; millor que farem que en Kram tasti la seva pròpia medicina) -TV3-.

nota: 'Tastar la seva pròpia medicina' sembla d'origen castellà. Es diu molt en les dues llengües. No sabem si és acceptable.


tastar les mels de l'èxit *


Era quan els
'Trumfes Grillades' començaven a tenir èxit (o triomfaven, feien fortuna, tastaven l'èxit, tenien el seu minut de glòria; no tastaven le mels de l'èxit) -CR-.


tatxar de *


Ens diuen nazis
(o ens fan passar per nazis, ens acusen de nazis, ens titllen de nazis, ens bategen de nazis, ens imputen aquest defecte; no ens tatxen de nazis).


tau a tau


Es diu d'una cosa que es mostra anivellada (Ca). |
estar a tau
(Am), estar tants a tants, estar anivellats, estar igualats, estar aquí aquí, així així, estar mig mig, estar tant a tant |
A
-Qui guanya? (bàsquet) B -Estan molt tau a tau (43 - 41).
Han anat molt a tau, però han guanyat els socialistes
(Am).

C
-Qui guanya? D -Estem tant a tant (igualats, bàsquet).

taula de salvació

R
ecurs extrem per a salvar-se d'un perill greu (DCVB). |
allò que ajuda a anar bé, la darrera esperança, la darrera oportunitat |
L'única taula de salvació de l'equip és la Copa d'Europa.
La feina ha estat la meva taula de salvació -Avui-.

taula rodona


Debat públic (Am). |

reunió, debat, discussió, disputa |

Van participar ahir en una taula rodona sobre... -Avui-.
nota: Pensem que 'taula rodona' en aquest sentit és una adquisició moderna.

té (imperatiu)

Té és l'imperatiu del verb tenir. S'usa quan es dóna alguna cosa a algú. També és una expressió. |

tingues, tingueu |
Té, Anneta, agafa quatre peres, que són molt bones.

A -
Avui hi ha clavellada. B -Té! N'agafaré
Té, digues-li alguna cosa al padrí (li passa el telèfon).
Tingues el nen una estona (aguanta'l a coll).

teixit social

Tot allò que envolta les persones i els dóna suport en el seu desenvolupament i els ajuda en les seves mancances: la família, l'escola, les entitats socials i esportives... |

xarxa social, xarxa d'ajuts |

Es vol potenciar el teixit social del barri.

tela! *

1 Hi ha uns preus a la peixateria que Déu n'hi do! (o que ja està bé!, que no sé pas on arribarem, que són l'hòstia!, això no s'havia vist mai, ausades -Val-; no que tela!)

2 Han cobrat molts diners (o han embutxacat fort; no han cobrat tela llarga).

teló de fons

1 El paisatge servia de teló de fons de... -Avui-.

2 La defensa de la unitat de la llengua és l'objectiu dels actes d'avui (o els actes d'avui es fan pensant en la unitat de la llengua, la defensa de la unitat de la llengua és al rerefons de; millor que la defensa de la unitat de la llengua és el teló de fons dels actes d'avui) -Avui-.

nota: Usar 'teló de fons' en sentit figurat (2) sembla una bona troballa, però una bona troballa castellana. No cal que els ho copiem tot.

'temblor' de terra *

S'han sentit terratrèmols al Japó (o la terra ha tremolat a, hi ha hagut sotragades sísmiques a, hi ha hagut tremolaments de terra a; no s'han produït 'temblors' de terra' a) –Punt-

témer (+ altres mots)

Patir per una cosa negativa que es pot esdevenir. |

tenir por, tenir temor, tenir trascor, tenir torbament de l'ànim; ja sé que no em donaran res, fer cames enrere (recular, -el Temps-) |

Van començar a témer el pitjor -que es moriria- (o la cosa pitjor; no lo pitjor).

No es tem per la seva vida (o no corre perill) -CR-.

Soledat i solituds, Eugeni. I, temor de Déu –La neu adversa-.

El noi no arribava i jo tenia trascor (patia)

Ja ho sabia que no em donarien pas res, ho he fet per necessitat (d'operar-se, Ca).

nota: Vegeu també 'trascor', al Volum 1


témer-se'n


Adquirir consciència d'una cosa (Mall). |
adonar-se, haver esment, veure, notar |
Ha anat a sa tenda, no se n'ha temut i li han fotut sa cartera.
No te n'has temut que sa dona et posa ses banyes, pardalera!
Me'n vaig témer quan era a Llucmajor
-Mirall-. 

tempesta d'estiu


Conflicte poc important. |
pet de crits, raons, discussió, polèmica, tempesta en un got d'aigua, barallar-se per poca cosa, esverament innecessari, polèmica gratuïta, tenir històries | |
Tempesta d'estiu a ca la Lola (disputes de família) -Avui-.
Això no passarà com una tempesta d'estiu, perquè vénen temps difícils -TV3-.
El ministre ha qualificat la crisi de tempesta en un got d'aigua -CR-.
Aquella noia sempre té històries (maldecaps, malalties, petits problemes).

temps a venir


En el temps futur. |
temps a veure (Fi), a la llarga, més endavant, amb el temps, anys a venir, passat un temps |
Anys a venir tothom tindrà auto.
Temps a venir els recordarem -TV3-.
Temps a veure les cases valdran molt i els camps, no.

temps al temps *

Ens trauran uns dies de vacances, ja ho veureu! (o el temps per testimoni!, segur!, ja m'ho sabreu dir!, no en dubteu!; millor que temps al temps).Ja ho serà, un bon jugador, encara és jove: s'ha de deixar passar temps (o no vulgueu córrer, els temps ens ho dirà, s'ha d'anar sense presses, no tingueu pressa, amb el temps ja ho veureu, ja es veurà, espereu, doneu-li temps, ja eixirà -Val-; millor que s'ha de donar temps al temps).
nota: Trobem 'donar temps al temps' al DCVB. Pensem que són millor les altres solucions que us proposem.

temps endarrere

Vegeu 'dies endarrere'


temps ha


Abans. |

temps endarrere, fa uns anys,
en temps passat, en altre temps, fa temps |
Temps ha que corren per aquí, aquestes pales (que hi són).
Temps ha treballàvem d'aquesta manera.
Temps ha hi vaig anar a fer una conferència.
...tal com ja fa Càrites, temps ha, de manera altruista -Punt-.
...el que havien d'haver fet mesos ha: matar la fera a escopetades -Carlinada-.
Temps passat, temps sospirat
(Tresponts).

temps hi haurà per *


Ja tindrem temps de comentar-ho
(o ja hi haurà temps de; millor que temps hi haurà per comentar-ho).

te'n diria molts

Conec molts casos com aquest, però no vull dir noms. |
en sé molts, en conec molts |

Te'n diria molts d'homes que s'han tornat bèsties com la seva dona (eren bones persones i, al cap d'uns anys de casats, són com la dona, que no n'és gaire, de bona persona).

tendir la mà *

El batlle em va donar la mà
(o em va tocar la mà, em va allargar la mà; no em va tendir la mà).

tendir ponts *

De fer ponts, en català se'n diu 'bastir' ponts. En sentit figurat és millor de fer servir altres solucions.
Els polítics andorrans volen millorar les relacions amb Itàlia
(o volen trobar nous acords amb, volen avenir-se amb, volen fer una entesa amb, volen crear vies de diàleg, volen establir nexes; no volen tendir ponts amb; millor que intenten bastir ponts amb, volen estendre ponts amb, volen teixir ponts amb).

tendre com una aigua

Hom ho diu de les menges quan són toves, de bon menjar. |
que es desfà a la boc a, tendre com una verdolaga, tendre com un gerd |
Aquestes mongetes tendres són molt ben cuites: han quedat tendres com una aigua.
Avui l'escarola és tendre com una aigua.

tendre com una verdolaga

Es diu d'una persona que es conserva tendra, jove, sense cap arruga. |
tendre com un gerd; gerd |
Té molts anys, però és tendra com una verdolaga
.
Té la pell tendra com una 'verdalaga'
(Ca).
nota:
Les verdolagues (o 'verdalagues') sempre són tendres. Si les arrenques, tornen a arrelar, encara que estiguin vuit dies per dalt de la terra.

tendre fam i no menjar, estar al llit i no dormir, esperar i no venir, són tres coses de morir

Dita algueresa (l’Alguer). |
nota: No en coneixem l'origen.

tendre les seques de gener (o tenir)

Es diu de qui té una gran set. Això té origen del fet que hi ha un període primaveral, al mes de gener, quan hi ha vents secs i calents (l’Alguer).

tendre por que el cul li arrobi la camisa (o tenir)

Hom ho diu dels avars. |
tendre por que el cul li mengi la cua de la camisa (l'Alguer) |
És així avariciat que té por que el cul li mengi la cua de la camisa.
nota: No en coneixem l'origen.

tenint diners fan culleres


Vol dir que el posseir diners és la base per a aconseguir moltes coses (Mall). |
qui té diners de tot surt bé, qui té diners té tot adreç i la filla del rei si la volgués; pagant, Sant Pere canta, qui té diners vola i qui no en té rodola, pel teu diner posa bona cara el botiguer, qui té soques pot fer estelles, la millor sort i ventura és tenir renda segura |
Sa Majestat m’ha dit que serà precís muntar unes oficines per dur tota aqueixa cosa. Li he dit que, tenint diners fan culleres -Bruixat-.

tenir (+ altres mots)

Tenir (+ altres mots) es pot usar en diferents sentits. |
A -De vegades no em saluda, en Nicolau. B -Ja ho té això (ja és d'aquesta manera, ja té aquest fet o aquest posat).
Ja ho tenen, els gats (de vegades els crides i no et fan cas) -Punt-.
Jo no en tenia pas cap a davant (de germà, per imitar-lo; era el més gran).
Deu tenir moltes misses avançades (era seminarista).
Ja en tinc una altra (un divorciat).
Tinc per queixar-me, perquè el gos se'm va tirar a sobre (em queixo amb raó, Am).
Tenia un pet i m'aguantava.
Em penso que em vindrà la regla, en tinc senyals.
La tinc a adobar, la ràdio.

C
-Ara tinc fogots -Gir-Bar- (tinc molta calor i no en fa gaire). D -És la menopausa. Quan es té, sempre es va enfogassat.
Si haguessis tingut l'impuls de jugar espases, hauríem acabat la partida
(Am).
L'erotisme també té cabuda al film (segons el DIEC, sembla una bona solució)-CR-.
enfogassat: Persona que té calor més sovint que les altres; fogós, calorós (Volum 1).

tenir (+ participi)

Tenir un coneixement d'algú o d'alguna cosa. |

saber qui és, haver vist |

Un d'aquests nois ja el tinc vist (el conec de vista).

E –El coneixes, aquest noi? B –El tinc vist.

Els tenim molt vistos, aquests nois: de sobres! Massa i tot.

No el tinc tractat, el seu pare.

Ja ho tinc comprovat que encara passa aire, amb el balcó tancat.

Un pis al centre de la vila sempre el tens venut (sempre el podràs vendre).

Són noies que no les tinc tractades.


tenir a bé *

La cobla ha acceptat de programar la meva sardana (o ha tingut per bé de, ha permès, ha aprovat, s'ha dignat a, m'ha fet el favor de, s'ha avingut a; no ha tingut a bé de).

El Claustre es complau a fer-li saber que... -si és una cosa bona- (o té el goig de dir-li que -si és una cosa bona-; li fa saber, li comunica que; no té a bé de comunicar-li que...).


tenir a bon lloc

Guardar quelcom en un lloc segur (Mall). |

tenir a bon port, tenir ben endreçat |

Tenien les joies a bon lloc, ben guardades, perquè ningú no les tocàs.

tenir a cames

Vegeu 'ésser a cames'


tenir a compte (d'algú)

Tenir atenció o cura d’alguna cosa. |
tenir esment, tenir cura, ocupar-se de, portar, dur el rem, tindre compte de (Val) |

Tota la seva família hi són fa dies i tenen a compte seu tota la fonda
-Bruixat-.

tenir a dir

Haver de ser tingut en compte, ésser important (Gir-Mall). |
fer córrer molta tinta, fer parlar molt, comptar, tenir moltes possibilitats; se'n parlarà |
Els Ferrari tenen moltes coses a dir a la propera cursa.
Aquest nen té molt a dir
(molt futur) -TV3-.
Va tenir molt a dir, la clerecia (molta influència) -TV3-.
nota: Vegeu també 'què n'has de dir?'

te
nir a gala *

El programa es complau a presentar-vos la gran novetat de la temporada
(o té l'honor de; no té a gala) -TV2-.

tenir a la boca (el menjar)


No haver paït encara un àpat (Ca-Mall). |
no tenir gana, estar embafat |
A
-Vols sopar? B -Encara tinc el berenar a la boca.

tenir a la butxaca (una cosa)

1 Tenir-la segura. |
haver aconseguit, haver fet, tenir fet, fer-ne el que vol |
La Fiorentina té l'eliminatòria pràcticament a la butxaca (guanya el primer partit per 3 a 1).
2 Tenir molta d'influència damunt d'algú. |
haver conquistat, haver-se posat a la butxaca, dominar |
S'ha posat el públic a la butxaca.
Els tinc tots a la butxaca
(els clients) -TV3-.

tenir a la presó (i: ésser a la presó)

Haver perdut la primera partida del joc de la botifarra
o d'un altre joc (Am). |
A
-Què, ja guanyeu? B -No, som a la presó.

tenir a la punta de la llengua (una cosa)

Estar a punt de recordar una cosa
(Gir-Mall). |
no acabar de venir, faltar poc per recordar, tenir al cap de la llengua (Ca) |
A
-Saps com es diu aquell dentista? B -Ho tinc a la punta de la llengua, però no em surt.
Ho tinc al cap de la llengua, ja em vindrà.

tenir a la sang

Vegeu 'portar a la sang'


tenir a la vista

Vegeu 'a la vista'


tenir a mà

Vegeu 'a mà'


tenir a mig guier

Tenir una cosa per segura, sense ser-ho. |
tenir coll avall (Gir-Bar), tenir encanyonat, pensar-se que és segur, fer-se'n pagues, comptar-hi, llepar l'os (Am), veure's seu, tenir a mig coll (DCVB) |
Jo ja tenia els deu euros a mig guier, i no me'ls va donar.
Ja es veia batlle, ho tenia a mig guier, i no n'ha estat.
Ja llepava l'os
(ja em veia guanyat i he perdut; cartes).
Ja tenia el càrrec encanyonat (se'l veia segur).
El veien bon noi i és mestre: ja el tenien coll avall (es pensaven que festejaria la noia).
La noia ja ho té coll avall que ha d'anar a Girona a treballar.
Ja em veia el pis meu, i l'han deixat a la meva germana.

tenir a moll de boca

Estar a punt de dir una cosa (Am). |
tenir a la punta de llengua, estar temptat de dir |
Ho tenia a moll de boca, però no ho vaig voler dir. 

tenir a poc (una cosa)


Faltar poc temps perquè passi quelcom. |
ésser a poc, no durarà gaire, quedar poc, no anar gaire lluny a caure |
Ho tenim a poc, per anar a viure a Girona.
La Carla ara ho té a poc, per reposar
(el curs s'acaba).
Això de les notes, ho tenim a poc
(aviat no en posarem).
Ha de ser dijous, ho tenim a poc!
Ara ho tenim a poc, per anar al pis nou.
Ja ho té a poc, començar, el nen
(falten vuit dies per engegar el curs).
Tu ho tens a poc, això de la jubilació: ja ho tens guanyat (et falten pocs mesos, Ca).
nota: Vegeu també 'ésser a poc'

tenir a preu fet


Se sol dir quan en un grup sempre rep el mateix. |
ésser l'ase dels cops, ésser el sac dels cops, ésser la víctima, carregar-se-la sempre, pagar sempre els plats trencats |
A la fàbrica cada dia li prenen el pèl: sembla que el tenen a preu fet.
Els tenim a preu fet (els guanyem cada vegada; a cartes).

tenir a ratlla (algú)

Mirar que algú no s'excedeixi (Bar). |
controlar, fer creure, dominar, tenir amarrat, tenir sota control, tenir a retxa (Mal) |
En Lluís ha tingut a ratlla els pilots (ha lluitat amb igualtat) -TV3-.
Cal tenir-los a ratlla, els homes -TV3-.
...la perícia per tenir a ratlla la guarda -Nous escrits-.
nota: Vegeu també 'posar a plom'

tenir a sobre

Tenir molt a prop en l'espai o en el temps. |

tenir al cim, tenir a tocar, tenir -o pujar- a cavall |

Ja tenim l'estiu al cim (fa calor, al maig).
T'asseus, en aquell bar, i ja tens el cambrer a sobre (no et deixen respirar).
El noi ja té els exàmens a sobre.
Ara tenim els pares a sobre -a les escoles- (ens il·luminen amb els seus savis consells).
Sembla que ja tenim l'hivern a sobre (fa fred a la tardor).
Si el Borriana guanya, ja el tindrem a cavall (va a cinc punts de nosaltres i nosaltres ja hem perdut).
Ens tenien sempre al cim -futbol- (acorralats al nostre camp, Ca).
Ja tenim el mal temps a sobre (ja ha començat).
Ja tenim Nadal a sobre (a quatre dies).

tenir a tir *


Tenim la casa a l'abast
(o ben a prop, ens hi acostem molt; no la tenim a tir; millor que la tenim a tret).

tenir a veure


Haver-hi una relació entre dues coses (Gir-Mall). |

tenir relació |

A -El Figueres ha perdut. B -No hi tinc pas res a veure (m'és igual).¡
C -Què tenen a veure, en Germà i l'Agustí? D -Són cunyats.
El pare s'emborratxa, però els fills no hi tenen pas res a veure (no ho fan pas).
La desaparició de les anguiles té molt a veure amb la contaminació del medi ambient -TV3-.
I què té a veure això! (quina importància té que no lliguin les dues broques del rellotge?; això és igual).
Què té a veure que tinguin botiga? (és igual, si hi vas a comprar o no).

tenir agalles *


Vas tenir molts pebrots, dir-li això a la cara
(o vas ser molt valent; vas tenir coratge, valor, cor, ànim, pit; els tens ben posats; no vas tenir agalles).

tenir agulletes *


Avui tinc fiblades en aquesta cama
(o tinc punxades, estic estellat, tinc cruiximent; no tinc agulletes).


tenir aire

Saber-se moure bé, una persona. |

tenir gràcia, tenir ritme / tenir mal aire |

Aquest noi no té pas bon aire, per treballat: només has de mirar com agafa la serra.

Per ballar bé has de tenir músics que et donin l'aire.

Té mal aire, per caminar.

Quin mal aire que tenen, aquests treballadors! (quines poques ganes de fer res; es mouen lentament).

Té mals aires, aquella nena (camina malament; no té un caminar fi).

Tenia mals aires, per ballar.

La noia té idea per treballar (o és treballadora, té aire; no té 'brillo').


tenir aires de bou vell

Hom ho sol dir de qui treballa poc, a poc a poc i de mala gana. |

tenir l'esquena llarga , ésser esquenallarg, ésser mandrós, tenir un os a l'esquena (Gir-Bar), voler viure amb l'esquena dreta |

Quan el veig amb aquests aires de bou vell, ja m'ho deixaria, de pintar el pis.


tenir aires de grandesa

Pensar-se, algú, que és important (Gir-Mall). |

veure's superior, ésser orgullós, presumir, vanar-se |

A ell tot li és poc, sempre va amb aires de grandesa.


tenir al cap (una cosa)

Pensar sempre en la mateixa cosa, o fer-la. |
tenir ficat al cap, haver-se posat al cap, està enlluernat, pensar només en allò, estar obsessionat, dur una cosa al cap |

A -En Llorenç va tot el dia amunt i avall amb la moto. B -N'hi ha molt, de nois, que tenen la gasolina al cap.
Només teniu el futbol al cap!
Aquella gent només tenen els duros al cap.
Això és una injustícia que ens han fet: no m'ho puc treure del cap!
Ho tenen ficat al cap i ho faran (volen fer la volta al món amb moto).
El noi li ha fet donar el pis. Ho té ficat al cap i ho diu a tothom (s'hi ha obsessionat).
El té ficat al cap (en parla sempre, el critica).
C -Calla! D -Aquesta paraula la tens ficada al cap! (sempre la dius).
E -Aquest home té el sexe al cap (sempre en parla). F -Tan vell? Ja la deu tenir neulida (pansida, Am)
Només té al cap, la seva germana, la nena (en parla molt).

tenir al pot *

Ara que el tens enamorat és l'hora de demanar-li
(o ara que el tens a la butxaca -Gir-Val-, ara que el tens collat; no ara que el tens al pot) -Enderrock-.


tenir altra feina

Vegeu '
altre feina tenim!'

tenir alts i baixos


Vegeu 'alts i baixos'


tenir amargat

Fer patir a algú (Gir-Mall). |

tenir-lo esclau, fer-les-hi passar putes, fer mal passar, donar mala vida; n
o regalar res (Ca), no saber per on viure (Ca) |
En Ferran té la dona ben amargada.
Ja sabia que no em regalarien pas res -l'han operat- (ha estat un més de mal i de patir).
He estat dues hores que no sabia per on viure (el criticaven).

tenir amo


Es diu de les coses que no s'han de tocar (Gir-Mall). |
no ho toquis, respecta-ho |
Aquests raïms tenen amo (no es poden pas anar a collir).
A -Els boscos són de tothom. B -Qui ho ha dit? Tenen amo!

tenir àngel *


Aquesta noia és encisadora (o encantadora, graciosa; no té àngel).
Ell tenia l'encís dels bons mestres
(o la màgia, la gràcia; no ell tenia l'àngel del bon mestre) -Avui-.

tenir ànsia
Sentir inquietud, preocupació o desig impacient (Mall). |
passar ànsia, inquietar-se, preocupar-se, patir, neguitejar-se, passar pena (Mall) |
No tinguis ànsia, probablement arribaré tard.

tenir apamat


Saber molt bé com és una cosa. |
conèixer bé, tenir pamejat, conèixer pam per pam, tenir canat (Am); saber el trasteig, saber els topants |
Ja el tinc molt apamat, el cotxe, ara (ja m'hi he acostumat).
L'amo ja la té apamada (la coneix bé).
Ja la tinc apamada, aquest màquina (li conec els defectes).
Ja el tenim pamejat, ara, el camí per anar a l'hospital (el coneixem bé, hi passem sovint).
A Manacor ho tinc tot apamat (ho conec bé).
D'aquí a Girona ho tinc apamat (conec bé la carretera i ho faig bé, un vell).

tenir arpats

Fer una cosa amb moltes dificultats (Ca). |
tenir treballs, tenir problemes, ésser complicat, tenir trencacolls (Bar-Gir) |
Pujant a Sant Martí del Canigó amb cotxe, hi ha arpats a girar.
Tinc arpats a obrir aquest paraigua (costa, va fort).
Per pujar aquí dalt, tenim arpats (és costerut, rost).
Ens demanen tres equips de bàsquet i tenim arpats a fer-los (no hi ha prou jugadors).
Tindrem arpats a acabar les veremes (ens costarà, farà mal temps; Ca).
No he pogut acabar perquè he tingut trencacolls (coses que m'han distret)
nota: Vegeu 'arpat 2', al Volum 1

tenir arreglat


Haver solucionar una cosa. Sovint es diu quan es prenen decisions ràpides i poc meditades
(Gir-Mall). |
tenir adobat, arranjat, solucionat |
Ja ho tenim arreglat (un dubte).
Jo, aviat ho tindria arreglat, si em diguessin això: no m'hi acostaria més.
Aviat ho tenen arreglat, els amos: o això o fora.
Ells rai, aviat ho tenen arreglat: si s'espatlla un cotxe, en compren un altre.


tenir arrencada de cavall i arribada d’ase

Es diu de qui comença les coses amb moltes ganes, però aviat se n'atipa (Mall). |
de seguida s'engresca, però aviat es cansa |
Aquest al·lot té arrencada de cavall i arribada d’ase: comença molt bé sempre, però li dura poc.

tenir art
Tenir facilitat o traça; ésser un entès en una determinada activitat o professió (Gir-Mall). |
tenir mestria, destresa, habilitat, enginy, gràcia, tenir bona disposició |
No tinc gaire art per escriure.
L'oncle tenia art per les dones
(les enamorava).
El noi té bona disposició pel bar, per servir (en sap, Am).

tenir assumpte *

Fan córrer que aquells dos s'entenen (o que tenen una relació, que són amants; no que tenen assumpte, que tenen 'asunto').


tenir avinent (quelcom)

Tenir una cosa en un lloc proper, accessible. |
a mà, a prop, a l'abast |
...i els va lligar aparellats, noguer i estaca, estaca i noguer, amb un vencís de càrritx que tenia avinent -Albellons-.

tenir bagatge


Ésser una persona culta, haver llegit força. |
tenir cultura |
Quan vaig sortir de les seves mans, em sabia de cor les declinacions i els verbs. Ja tenia el meu bagatge, jo –L'ocell tranquil-.

tenir baldor


Gaudir de prosperitat econòmica (Mall). |
tenir virolles, bitllar-la, anar bé, tenir el ronyó cobert |
¿Ara que tenim tanta baldor, te poses trist? No havíem estat tan bé mai! -DEL-

tenir ballera

Tenir ganes de ballar, moure’s contínuament. |
voler ballar |
Vaja, tenim ballera i a ballar anem (Mall).

tenir barba d'apòstol


Tenir una barba molt llarga (Mall). |
ésser barbut |
El seu home és pelut, panxut i té una barba d'apòstol.


tenir barra

Atrevir-se a tot (Gir-Mall). |

tenir penques, tenir pebrots (Gir-Bar), tenir galtes (Bar), ésser un barrut, tenir la cara gruixuda, ésser un desvergonyit, tenir la pell gruixuda |

Ja li havia pagat a mà i va tenir la barra d'enviar-me la factura.

Ha demostrat tenir prou galtes per comprar-lo -Triangle-

Per fer política s'ha de tenir la pell gruixuda -Arrels-.


tenir ben entès


1 Haver entès bé una cosa (Gir-Mall). |
haver entès, comprès; ho sents? |
Treballa a Bordils. No sé si ho tinc ben entès.
Poder no ho tinc ben entès (vaig errat).
Si ho tinc ben entès, dijous anirem a Busot.
Això m'ho has de pagar demà: ho entens bé? (en to amenaçador, Am).
Tanca la porta de l'habitació: ho sents? (fes-ho, Am)
Ho organitza en Pau, no pas en Pere: poc ho tens pas ben entès.
2 Hom ho sol dir de qui pren les decisions encertades. |
ja s'ho sap agafar bé, ja ho sap fer, ja sap viure, ja fa bé, ja té raó, ja ho veu clar; no tenir maldecaps |
Ja ho té ben entès, en Lluc! (no fa mai res)
És el que ho té més ben entès, en Just (no festeja, s'estalvia maldecaps).
Tu sí que ho tens ben entès! (vius bé, treballa poc).
Et duran cada dia amb una ambulància: no has pas de tenir maldecaps.

tenir ben merescut *

Aquest premi te l'has ben guanyat (o ja te'l mereixes, te l'has ben merescut, ets digne d'aquest premi; millor que el tens ben merescut, el tenies ben merescut) -TV3-.

Aquest càstig ja se'l mereixa (o ja se'l mereix, ja li toca; millor que ja el tenia ben merescut).


tenir bo

1
Tenir amistat i influència amb qualcú (Mall). |
tenir de bo (algú, Am), tenir influència, ascendent, crèdit, franquesa; estar ben relacionat, estar bé amb algú (Gir); tenir-ho bé |
El seu pare té bo amb el batlle.
Jo hi tinc molt de bo amb la Neus
(hi tinc franquesa, m'escolta).
Assegura que tenir bo amb els maltesos serà beneficiós (bones relacions) -Presencia-.
Qui hi té de bo, que l'hagin jubilat? -al tribunal (qui l'ajuda?, Am)
Tot i ser civil tenia de bo al tribunal militar (influència) -Llibre-.

Ara ho tens bé, per aprovar.

2 Tenir sort (Men-Mall). |
estar bé, tenir-ho bé, ésser afortunat |
Es qui tenia un familiar o un amic pagès tenia bo, ja que sempre els desferraven qualque cosa per menjar -Fets-.
desferrar: Desenganxar, separar, deixar anar (ací 'donar’).
nota 1: A Girona "tenir bo" vol dir tenir bon joc, jugant a cartes. Hem perdut perquè no hem tingut gaire bo.
nota 2: Vegeu també "fer bo" (amb algú).

tenir bola (a algú)

Sentir una gran aversió contra algú (Alt Urgell). |
no poder veure, odiar, detestar, tenir ràbia, tenir mania |
Els ulls d’en Pere escupen metzines, incapaços de dissimular la rancúnia que acumulen i la bola que li té -En Calçons-.

tenir bon (+ verb)

1 Ésser, una cosa, fàcil de fer (Mall). |
tenir de bon fer, ésser de fàcil (+ verb), tenir a prop |
M’ajudaries a arreplegar les ovelles, fer-les entrar i tancar-les dins els corrals per tenir bon agafar-les per acostar-les als tonedors (per tenir-les de bon agafar, a Girona) -Nous escrits-.
Així com et dic tindrem més bon arribar a la caseta.
Per tenir bon sembrar-los, els alls, el terreny ha de ser fluix.

2 Ésser bo per a alguna activitat determinada (Mall). |

servir, ésser útil |

El gaiato tant serveix per fer creure el ramat com per tenir bon córrer -Lluc-.


tenir bon cap

Ésser molt intel·ligent (Mall-Gir). |
tenir molt de cap, tenir un bon cervell, tenir bon cap per la lletra (Val) |
Aquest home té bon cap.
tenir bon cap per una pedrada Irònicament, tenir mal cap (Mall). |
ésser taral·lirot, ésser curt de gambals, tenir es cap a adobar (Mall) |
Aquest home és ben curt: té bon cap per a una pedrada.


tenir bon dòrmer (o dormir)

Dormir bé (Mall). |
dormir com un soc, dormir com el guix, dormir de valent, dormir com l'algeps (Val) |
El vi casolà ens ajuda a fer la digestió i com que també fa un poc de xubec es té més bon dòrmer” –Nous escrits-.
xubec: sobec, somnolència, ensopiment, ensorniament (Gir), soneguera (Val)

tenir bon fer


No costar gaire de fer, una cosa (Mall). |
ésser fàcil, no costar de fer, tenir de bon fer (Gir) |
Un ca té bon fer amics, perquè en lloc de parlar remena la cua (traducció d’un proverbi africà) -Adagiona-.

tenir bon fons (i: tenir mal fons)

Ésser bona persona. |
tenir bon cor |
És un home cridaner, però té bon fons.

tenir bon nas (i: tenir nas)

1 Anar molt bé, el nas d'algú. També es diu d'altres parts del cos. |

tenir el nas fi, sentit bé de nas
|

Jo tinc molt bon nas (millor que jo tinc bon olfacte).
Per sort tinc bona orella.
2 Saber encertar les coses que encara han de passar. |
encertar, preveure, intuir, pressentir, conèixer els coixos asseguts, veure venir, ésser perspicaç, adonar-se de les coses, trobar la pista, encertar de mig a mig, tenir molta parpella, tenir bon ull |
Ha tingut bon nas, l'entrenador (ha fet bons fitxatges).

tenir bon plom


Tenir la mà segura, que no tremola (Ca). |
tenir bon equilibri,
tenir bon pols (Gir-Mall), tenir estabilitat, aguantar-se bé, anar segur |
Veig que tens bon plom (porta una safata amb gots plens i no se'n vessa cap).
Tens bon pols, eh? (no vessa l'aigua)

tenir bon tempir


Es diu generalment del bon punt d’humitat de la terra després d’una ploguda (Elx)
|
haver-hi saó |
Veig que els bancals tenen bon tempir -Elx-.

tenir bon ull


Tenir una aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament (Gir-Bar). |
tenir molt d'ull, tenir bon cop d'ull, encertar, tenir cop d'ull (Bar), tenir molta parpella (Mall) |

Va tenir bon ull per triar els millors melons.
Vas tenir un bon cop d'ull, quan el vas llogar. Quin bon cop d'ull que vas tenir (ha comprat un motor vell i l'ha ensopegat).
Era un xicot espavilat, amb molt bon ull -Roder-.
En això vam tenir bon ull (vam fer els exàmens orals, no escrits, i ens ha anat bé). 

Veurem si teniu bon ull, deia l'un o l'altre -Vagons robats-.


tenir bona agafada

Ésser, una dona, prou atractiva per a ser desitjada (Mall). |

estar bona, fer goig |
A la seva al·lota no li falta de res, té una bona agafada.

tenir bona cama

Ésser molt caminador, caminar sense cansar-se (Mall). |
ésser caminador |
En Jaume té bona cama: no es cansa mai de caminar.


tenir bona entrada i mala sortida


Es diu en força pobles del Nord. Vol dir que en aquell poble s'hi està bé i que, qui hi va, no se'n vol anar. |
tenir mala entrada i mala sortida |
Aquest poble té bona entrada i mala sortida.
Aquest poble té mala entrada i mala sortida (de primer no agrada i, en acabat, agrada molt).

tenir bona mà


Tenir alguna habilitat reconeguda (Val-Bar). |
tenir bones mans, tenir molta mà, tenir mans de plata |
Té bona mà per a cuinar.
Té molt bones mans, aquesta perruquera.Tenia bones mans, el fuster.

tenir bones velleses

Tenir salut i suficients recursos econòmics en arribar a la vellesa. |
tenir bona vellesa |
Ell i la seva dona pogueren tenir unes bones velleses -Adagiona-.

tenir bons braons


Ésser musculat, fort (Men-Mall). |
tenir força, vigoria, gallardia, fortesa |
L'amo o un missatge de bons braons l’ajudaven a fer sa pasterada -Fets-.
braó: Part del braç compresa entre l'espatla i el colze (DCVB).

tenir bons costats


Tenir, algú, persones que l'ajuden i el protegeixen.
|
tenir padrins, tenir influència, tenir un bon barret, tenir el braç llarg, tenir bo |

Sort que tenia bons costats; si no, hauria anat a la presó.
Sempre ens feien crèdits, perquè teníem bons costats (avaladors).
Aquesta gent han de tenir bons costats per força (s'han fet rics de pressa).
Tenen costats, aquesta gent (influència).

tenir butlla


Poder fer coses prohibides ('tenir butla', a Mallorca). |

poder fer el que vol; tenir padrins, tenir influència |

A -Ell aparca cada dia a la plaça i ningú no li diu res (és prohibit). B -N'hi ha que tenen butlla.

tenir cabòries (i fer)

Tenir preocupacions, patir, generalment sense motiu (Gir). |
estar que si tomba, que si gira; capficar-se, obsessionar-se, tenir cavil·lacions |
L'avi sempre té cabòries, tot el fa patir.
Se l'ha de mirar de distreure, perquè té cabòries de si la fàbrica tancarà o no.
Aquell neguit li venia de tant fer cabòries sobre la seva possible malaltia
(Bar).
Si haguessin tingut un accident ja ho sabríem, per tant, deixa de fer cabòries i calma’t (Bar).
nota: Vegeu també "cabòria" al Volum 1

tenir cadàvers a l'armari *

Vosaltres sou uns tapabruts -els d'un partit- (o tapeu corruptes, sou, lloques, amagueu les vergonyes de molts, feu de cobertora -o de taparada- dels corruptes, hauríeu d'engegar el ventilador; no teniu molts cadàvers a l'armari) -Punt-.

tenir calat

Tenir algú vigilat per evitar la seva acció, per fer-li mal o per anul·lar les seves intencions (Mall). |
tenir clissat, tenir ullat |
Jo no tinc fills ni neboders, però això sí, els tinc ben calats.
Tinc ben calats els meus veïns.
neboder: Fill d'un nebot o d'una neboda; renebot.

tenir calent

Conservar la calor; escalfar. |

mantenir calent; donar escalf |

Té calent, aquest radiador (escalfa).

Tenen massa calent, aquestes mantes.

Té calent, aquesta estufa.

Et té calent igual, encara que sigui vell, l'abric.

Aquesta estufa té la sala calenta.

tenir cama

Haver guanyat una partida, un jugador de cartes o un equip (Am). |

haver guanyat un joc |

A -Ja teniu cama? B -No, estem cama a cama i fem la tercera partida (desempatem).

tenir cames

Poder caminar. |

ésser caminador, tenir delit; tenir les cames bones; gambar |

A -Hauries d'anar a comprar? B -Que no tens cames? (o ja tens cames!; vés-hi tu!)

Aquest euro té cames! (cau a terra, roda i se'n va).

S'han de tenir moltes cames per anar a la perdiu. Jo vaig a esperar el conill, sense gossos (a cacera).

Jo, si tingués les cames bones, el faria, aquest viatge.

C -Hauries d'anar a la font. D -Tu també tens cames (i ho pots fer).

Sóc vella i no faig gaires places i carrers (no surto gaire de casa)

El veí més proper es trobava a tres quarts d'hora de gambar per caminots solitaris, voltejats de cingles, sense encantar-se gaire -Temps d'abantes-


tenir camp per córrer

Vegeu 'haver-hi camp per córrer'


tenir cap

Ésser intel·ligent (Gir-Mall). |

ésser llest, despert, eixerit; tenir estudis, no tenir res per aprendre |

No tenia cap, per estudiar.

Com que tenia cap, em van fer estudiar.

Volem un noi que tingui estudis.

És molt fi per als negocis: no té res per aprendre.

S'ha de jugar amb el cap (o amb intel·ligència, amb seny, s'ha de rumiar, amb sensatesa, no s'ha de jugar a la babalà, s'ha d'anar amb compte, s'ha d'anar amb peus de plom) -CR-.

tenir capricis de ric i butxaques de pobre

Despendre, algú, més diners dels que guanya (Am). |
tenir gustos de ric i butxaca de pobre, estirar més el braç que la màniga, haver nascut en el mar de l'abundància, estirar -o allargar- més el peu que la sabata, estirar més els peus que els llençols |
A -Ara ha comprat una bossa de mà de 300 euros. B -Ja pot anar treballant el seu home! Aquella té capricis de ric i butxaques de pobre.
Tu has nascut en el mar de l'abundància: no estalvies res.

tenir cara i ulls


Vegeu 'amb cara i ull'

tenir caràcter

Saber reaccionar bé davant de les circumstàncies de la vida (Gir-Mall). |
tenir bon caràcter, tenir bon geni, tenir paciència, tenir temperament |

S'ha de tenir caràcter, per anar bé (no empipar-se, saber perdre).
Per treballar en una botiga s'ha de tenir caràcter.
Té caràcter per fer aquesta feina (la trampeja bé, Ca).
Són gent de caràcter (de geni fort).
No té caràcter per la botiga (no sap servir la gent, fot mocs).
Jo no tinc caràcter per tractar amb públic.
Tenir caràcter és saber tenir temperament (no empipar-se, Ca).
No tens temperament per botiguer -TV3-.

tenir carràs

Tenir maldecaps per por de no acabar la feina o per un altre motiu. |

tenir maldecaps, tràfec, neguit, desfici |

La Teresa ja té un bon carràs, cuinar per a 150 persones.

Quin carràs que té el noi per comprar una guitarra! (sempre en parla)

La mainada tenen un tràfec, per anar a Roses! (en tenen ganes)

Té un carràs per venir, la tia!

Ara tenen el carràs de la carretera nova -uns jubilats- (feina a parlar-ne, maldecaps).

nota: 1 Vegeu també 'carràs', al Volum 1

2 'Carràs', a València, només és un penjoll de cireres, de raïm (xanglot), etc.


tenir 'carraspera' *

Avui tinc un pessigolleig al coll (o tinc raspera, tinc rautija -o rotija-, tinc aresta -Mall-, tinc estossec -Val-; no tinc 'carraspera').

tenir cartell *


El rival d'avui no és gaire conegut
(o no és important, no és famós, no té nom, no té bona premsa -DIEC-, no té gaire anomenada -Gir-Val-; no no té gaire cartell) -CR-.

tenir casa parada


Tenir un lloc per anar-hi a viure (Gir-Mall). |

tenir casa, tenir habitatge; tenir estada, tenir posada |

Tenen casa parada a Figueres i a l'Escala.
Ella ja hi té posada, a Alacant (hi té el noi casat, s'hi pot anar a estar).

tenir causa


Haver-hi una raó que justifica un fet (Am). |

ésser justificat, haver-hi una explicació, ésser lògic, tenir motiu (Mall) |

A –Sempre està de baixa, l'Enric. B –Ara, té causa (està malament de salut).
Poder tenia causa, per no venir.

tenir cinc dits a cada mà

Ésser bo per a treballar. |

poder-se espavilar, que treballi! |

A -L'ajudes, al teu noi. B -Té cinc dits a cada mà (no cal pas que el mantingui).

tenir cintura *

Un polític ha de tenir mà esquerra
-Gir-Val- (o ha de tenir astúcia, vista, tacte, ha de ser diplomàtic; millor que ha de tenir cintura).

tenir cl
ar (o: tenir-ho clar) *


1
Ja ho veig que no m'apujaran el sou (o ja ho veig clar que no, ja n'estic segur que no, ja veig venir que no, ja m'ho penso que no; millor que ja ho tinc clar que no).
A -Si una cosa veu clara és que els diners són seus (o si una cosa sap; millor que si una cosa té clara).
Us cal saber això (o no oblideu que, heu de pensar que; millor que us cal tenir això clar).
Hi ha qui ja ha decidit fer vaga dijous (o hi ha que ja està segur que dijous farà vaga, hi ha qui ja sap que, hi ha qui ja és conscient que ha de fer vaga; millor que hi ha qui té  clar que dijous farà vaga) -TV3-.
Jo ja ho veig clar: votaré el PAA (o ja ho he decidit; millor que jo ja ho tinc clar).
A -Si jo manés, s'acabaria l'atur. B -Tu est molt savi! (o tu ho veus molt clar!, tu en faries moltes de coses!; millor que tu ho tens molt clar!).
2 C -Demà juguem a Lleida. D -Ja aneu bé! -perdreu- (o ja us podeu calçar!, ja us podeu preparar!, ja la fareu bona!, us en faran una saca!; no ho teniu clar!) -CR-.
nota: 'Tenir-ho clar' es diu molt en llenguatge col·loquial, però es consideren millors les altres solucions.

tenir clissat

Saber com és una persona. També té el sentit de no poder veure (Ca). |

conèixer; tenir calat (Ca), tenir aversió, tenir mania, tenir quimera, tenir ràbia, tenir tírria (Gir-Bar) |

És ella que remena tota la fruita, quan ve a comprar: ja la tinc clissada.
El nostre nen sempre rep: el tenen clissat.
Aquesta dona em té calat, i no li he fet mai res (no em pot veure).
Li ho vaig agrair doblement, perquè tampoc jo li tenia cap mena de quimera -Carlinada-.
El mestre em tenia molta ràbia.

tenir coixí


Vegeu 'haver-hi coixí'

tenir coll (i haver-hi coll)


Tenir un temps determinat per fer una cosa. |
tenir uns dies de marge, tenir temps; deixar coll, donar coll |

Si vols anar a caminar, ja hi ha coll: fins a les onze tens temps.
A -M'he de dutxar. B -Fes-ho avui, perquè demà no tens pas coll (= no tens temps, perquè el cotxe surt molt aviat).
La noia no té coll per estudiar gaire (té pocs dies per preparar els exàmens).
Ara tinc més coll per fer la feina.
Tenim una setmana de coll per preparar-ho -RAC1-.
C -Són les dues, no les tres. D -Millor, tindrem més coll per jugar.
No et deixen ni una setmana de coll per pensar-t'ho (si vols fitxar).

No et deixen ni una setmana de coll per pensar-ho.

Tenim de coll fins dilluns per acabar-ho.

Et donaré dos dies de coll.

nota: Vegeu també 'donar (+ temps) de coll'.


tenir coll amunt (i tenir coll avall) *

En Jacques té el partit molt difícil de guanyar (o li ve costa amunt, li ve costera amunt, se li fa costerut, ho té complicat, ho té mal parat; no té el partit coll amunt) -CR-.


Un segon trencament li posaria aquest set molt bé
(o ja el tindria gairebé guanyat, li donaria molt avantatge; no li posaria el set coll avall) -TV2-.

nota: 1 'Tenir coll avall' una cosa és veure-la segura.

tenir colla

No estar sol (Ca). |
tenir amics, tenir companyia, tenir un grup de companys |

Ja tens colla per anar a sardanes?
A mi m'agradaria fer excursions, però no tinc colla.

tenir collat

Tenir ben controlat (Gir-Bar). |

tenir estacat, dominat; tenir algú al puny -o dins el puny, tenir a la nostra mercè; tenir el món als seus peus (algú) |

Aquest home té la mainada ben collats.

A -En Quim ha renyit amb el seu noi. B -És molt exigent: els vols estacar, els vols tenir aquí al puny, i els fills t'engeguen (feia anar els nois, els diumenges, a collir ametlles i a fer altre feines) ...i que tenia la reina al puny -Verntallat-

Ens pensàvem que teníem el món al puny (no el món en un puny) –Saó-.


tenir combinació (i: haver-hi combinació)

Haver-hi un servei de trens o d'autobusos per anar a un lloc (Gir-Mall). |
haver-hi línia, haver-hi servei regular de transport |

No tenim combinació per anar a Perpinyà, des del poble.
Hi ha mala combinació per anar a Inca.

tenir compromís

Haver-se compromès a fer quelcom (Gir-Mall). |
tenir una obligació, haver-se -o tenir- emparaulat, tenir promès, tenir un engatjament |

Ell no ve perquè té un compromís (ha d'anar a bateig).
No t'ho puc vendre perquè tinc compromís amb en Pere (m'he compromès a vendre-li a ell).
S'hi t'ajuntes amb una dona, hi tens una obligació (si es posa malalta, n'has de tenir cura).
Ja el tenim emparaulat, el pis (l'hem comprat de paraula).
Ho tinc emparaulat (he donat la paraula a un altre per vendre-ho a ell).
Els tinc tots promesos (els balls; no puc ballar amb tu).
Ho tinc promès, anar a Lorda (vaig fer una prometença).

tenir compte
Fer una cosa amb prudència. |
fer atenció, parar esment, tenir cura, vigilar, anar amb compte, anar alerta
(Gir-Mall), estar atent, tenir recapte (Am) |

Tingues compte a caure.
Tingueu compte amb aquests bordegassos que passen amb bicicleta!
Amb l'enciam hem de tenir compte (embossa l'aigüera).
A -Sempre estic malalt. B -Potser teniu massa recapte (us cuideu massa, mireu massa prim).
C -No tinguis por perquè em quedo sola. D -Vés amb compte.
E -Ja ho farem. F -Sí, tingues compte! (no ve d'aquí, no et preocupis; Am)

tenir condícia

Voler fer les coses ben fetes. |

tenir ganes de fer bé les coses, tenir voluntat, tenir mirament, posar esment |

Has te tenir condícia a portar les llibretes netes.
nota: Vegeu també 'condícia', al Volum 1.

tenir coneixements

Saber fer les coses amb sensatesa. |

tenir seny, senderi, enteniment, trellat (Val); això no s'ha de fer, no tenir consciència, tenir pesquis, ésser coherent, tenir coneixement (Mall) |

Tant com va tenir coneixements no va voler anar a cap asil, l'avi.
Si tens coneixements, ja ho veus, quan ets vell, que fas males jugades jugant a cartes.
Has de tenir coneixements (no beure massa).
A -M'he menjat tota la bossa de caramels. B -S'han de tenir coneixements!
C -Com corren aquest jovent amb l'auto! D -No tenen consciència del perill (no veuen el perill).
S'ha de tenir consciència i entrar-lo (tenen el gos al sol, al juliol).
S'ha de tenir una mica de pesquis, per parlar (per no ofendre, s'ha de saber si una cosa es pot dir o no).
Has de tenir una mica de pesquis! (avisar, si salta l'automàtic).
No mengis tant, que vens molt gras!: has de tenir pesquis.
C -Tu tens llet! (jugant a cartes) D -Llet no, coneixements de joc (en sé).
nota: 'Tenir coneixement' també vol dir saber una cosa. Ex.: A -Crida perquè és el seu temperament. B -No en tenia coneixement (no ho sabia).

tenir consentit


Fer mal, una part del cos. |
tenir adolorit (Gir-Val), endolorit (Val) |
Encara tinc el braç consentit d'aquell dia que vaig caure de la bicicleta.
Tinc el coll adolorit.
nota: Vegeu també 'consentit 2', al Volum 1.

tenir consideració


Fer un tracte especial (Gir-Mall). |

fer descompte, tenir miraments, tenir atencions |

No pots pas tenir consideració amb tothom (no cobrar als qui no paguen el lloguer).

tenir conversa


Ésser enraonador (Gir-Mall). |

ésser enraonat, simpàtic, xerraire; tenir explicació (Ca), tenir expressió de paraules (Ca), tenir més paraules que un advocat (Am); tenir una conversa arrencada -o animada- /
ésser curt de paraules, ésser molt eixut |

Sembla que s'ha despertat, en Joan: ara té més conversa.
Té 96 anys i encara té explicació (sap conversar bé).
No té expressió de paraules, aquell noi, però és molt llest (facilitat de paraula).
És un home que no té conversa (no sap què dir).
nota: Vegeu també 'enraonat 2', al Volum 1

tenir cops amagats


Fer coses imprevisibles. |

fer coses inesperades, fer coses que no hi comptes, sortir amb ciris trencats, fer sorpreses |

A -Vaig quedar parada que el teu home fes teatre. B -Mira, és tímid, però té cops amagats.
No ho sabia que havies fet un llibre: tens cops amagats.
Aquesta noia té cops amagats -TV3-.

tenir cor

Ésser valent. També ésser sensible (Gir-Mall). |

ésser valerós, tenir temperament, tenir coratge,
tenir valor; tenir bons sentiments |

Jo no tinc pas aquest cor (no sóc capaç de perjudicar un fill).
Juguen amb més cor que cervell -C33-.
Hi posa un cor extraordinari -jugant a rugbi- (s'hi fa; hi posa tot l'esforç que pot -Ca-, lluita).
Tu no tens cor, Raquel -TV3- (no es diu a Ca, sí a Am)
No té cor de ningú -TV3- (no té misericòrdia, no té sentiments).

tenir coragre (i: fer coragre)

Tenir una sensació de cremor a l'estómac. |

cremor d'estómac, agror, pirosi, tenir agrura (Mall), tenir cruesa (Val) |
El vi em fa coragre.
Avui tinc coragre.

tenir corda

Estar en condicions de continuar un activitat (Gir-Mall). |

tenir energia |

Encara tinc corda (ho diu un de 80 anys, per riure).

Encara tinc corda per jugar a futbol (em queden anys).

tenir cos

Ésser resistent, intens, consistent. |

tenir gruix, ésser espès, ésser sòlid, tenir força, ésser consistent |

És un vi amb força cos –Punt-.

Aquesta llet no val gaire, l'altra tenia més cos.

Aquesta manta té més cos que l'altra (és més gruixuda).

L'estofat amb llet té més cos -Punt-.

tenir coses que fer *

No hi vaig anar, perquè tenia coses per fer (o perquè tenia coses a fer; no perquè tenia coses que fer).


tenir cua d'onso

Ésser poca cosa (els óssos tenen la cua petita) (Men). |
ésser petit, insignificant, poc important |
Vols ser un gall i tens la cua d'onso (vol manar).

tenir cucs (i agafar cucs)


Patir per quelcom que pot passar; témer que és descobreixi un malfet (Gir-Mall). |
estar intranquil, esporuguit; passar cangueli, passar por; tenir por, angoixa, preocupació; cagar-se a les calces |
El nen tenia uns cucs!
(s'havia menjat totes els galetes i tenia por que el renyessin)
Aquell dia, quan vaig veure que m'envoltaven la casa, vaig agafar cucs.
Quins cucs devien tenir!
(uns lladres, per por que els descobrissin).
Quan l'avió va començar a sacsejar-se tots teníem cucs, però procuràvem dissimular la por
(Mall).

tenir 'cuento'

A -En Pau torna a estar malalt. B -Aquest noi la sap molt llarga -Gir-Val- (o sempre fa comèdia -Gir-Val-, té molta barra, té moltes penques, és un galtes; no té molt de 'cuento').


tenir cura (i: anar amb cura)

Procurar que una cosa es faci bé (Ca). |

tenir precaució, posar esment, anar amb compte, anar alerta, fer una cosa bé, tenir esment (Mall) |

Cal tenir cura amb les papereres (s'hi pot prendre mal).

S'ha de tenir cura de les papereres (no fer-les malbé).

nota: El dos exemples són copiats de 'Llengua Nacional'


tenir de bon (+ infinitiu)

Vegeu 'de bon (+infinitiu)'


tenir de bona sofirma

Tenir una consideració favorable d’algú (Alt Urgell). |
tenir en bon concepte, tenir ben considerat, tenir ben conceptuat; tenir per bo, per honrat |
Jo, si fos de tu, confiaria en el Pere a ulls clucs: el tinc de bona sofirma -Trabucs-.

tenir de cap d'esquila

Vegeu 'agafar de cap d'esquila'

tenir de cara (algú)
Tenir d'amic (Cas). |
plaure, caure bé, caure en gràcia, veure de bon ull; tenir a favor |

...és que l’autoritat més valia tenir-la de cara
–La cara oculta de la lluna-.

tenir de mal (+ verb)

Vegeu 'de mal (+ verb)'

tenir desatent


Estar neguitós, moure's contínuament. |
estar nerviós, atabalat, intranquil; tenir desfici, neguit, malestar, destret; no estar mai, tibar els nervis (Tar) |
Aquesta mainada tenen un desatent, amb aquesta excursió!
Quin desatén portes, noia! Calma't
Té molt de desfici a mirar la nena (té por que es faci mal).
Quin desatent que té, la nena, amb el tió!
Quin desatent que té, el gos, si em veu!
Té un destret, l'avi! (caça -o cerca- una cosa i no la troba).
No està mai, aquest nen! (es mou sempre)
Arribar a l'hora exacta i veure l'estudiant d'enginyer, foren dues accions simultànies que li tibaren els nervis -el fill-

tenir desesperat

Tenir a algú en un estat lamentable de recursos i de moral (Men). |
fer estar desesperat, viure sense esperança, veure les coses negres |
Eren anys de moltes ventades que ho cremaven tot, sa misèria els tenia desesperats –Fets-.
cremar: Malmetre les plantes el sol, el fred, el vent, etc.

tenir 'desparpajo' **


Amb quina facilitat ha encistellat!
(o amb quina desimboltura!, amb quina senzillesa, amb quina naturalitat!, amb quina gràcia!, de quina manera encistella!, com encistella!; no li ha fotut amb 'desparpajo') -TV2-.
Parla amb desimboltura (o sense vergonya, -amb descaradura, amb desvergonyiment, si ho fa amb mala educació-; no parla amb 'desparpajo').

tenir dies grisos i dies acolorits

Tenir dies bons i dies dolents (Terres Ebre). |
passar-ne de tots colors, tenir dies de tot |
La Salvadora té dies grisos i alguns d’acolorits -Contalles-.

tenir dit *

Ja t'he dit que no tiris els fems aquí
(o t'he dit moltes vegades que, ja saps que no vull que; no et tinc dit que no tiris els fems aquí) -TV3-.
Ja li he dit moltes vegades (o això ja ho sap; no mira que li tinc dit).

tenir dos dits de seny


Obrar de manera raonada i convenient (Mall). |
tenir seny, tenir coneixements, tenir dos dits de front (Bar), tenir trellat (Val), fer bon seny (Mall) |

El qui tenga dos dits de seny, per aprendre bon castellà, se n’anirà a Castella, i per aprendre bon francès, se n’anirà més enllà del Loire
-Bruixat-.
Ningú que tingués dos dits de seny s'ho creuria, això.
A -Què faràs? B -El que faria qualsevol amb dos dits de front -TV3-.

tenir dret a


Tenir la potestat de fer una cosa (Gir-Val-Mall). |

poder, tenir la facultat de
|
Es pensen que tenen dret a tot! (m'agafen l'ordinador de la taula).
Els sembla que tenen dret a tot (et venten un moc de seguida).
També tenen dret a la vida, els altres (també poden guanyar, quan fan esport).
No té cap dret a fer això que fa -TV3-.

tenir 'duende' *

És una cantaire encisadora (o fantàstica, captivadora, seductora, encantadora, atractiva, plena d'encisos; no que té 'duende').

tenir dues cares


Ésser fals (Ca-Mall). |

fer dues cares (Am), saber fer dues cares, éss
er un caragirat, ésser hipòcrita |
No te'n fiïs gaire de la Dolors, que té dues cares.

tenir dues vares de 'medir'

Vegeu '
fer servir dues vares de mesurar'

tenir el bec sec


Tenir set (Ca). |
estar assedegat, tenir ganes de beure, sedejar, tenir la boca seca (Ca) |
Sempre té el bec sec, en Maurici.
Sempre té la boca seca (beu, un borratxo).

tenir el bot ple (d'una cosa)

Estar cansar d'una situació. |
estar-ne fart, tip, cuit; tenir-ne la pipa plena (Ca- Am), tenir-ne els pebrots -o els collons- pelats, tenir-ne el cul pelat |
En tinc el bot ple, d'anar cada dia a Girona.
En té el cul pelat, de fer obres
(n'ha fetes moltes, ha gastat molt).

En tinc els pebrots pelats de parlar d'això: prou!
Plego de llegir, perquè en tinc la pipa plena.
En tinc la pipa plena de criatures!
A -No n'estàs tip de sentir economistes? B -No n'estic tip: n'estic fart!
nota: Vegeu també “emplenar el bot”.


tenir el cabell frissat (o el pèl)


Tenir el cabell, o el pèl, que pateix, que cau, que no té vida (Am). |
tenir el cabell amb poca salut |

Aquesta gossa té el pèl frissat.
frissar (al Nord): Frisar

tenir el cagalló al cul


Estar espantat o preocupat. |

deixar espaterrat; tenir cangueli, tenir cagarines -o cagarrines- |

Ha renyit amb els amics i ara té el cagalló al cul (es pensa que no el voldran).
No hi comptes amb això: m'ha deixat espaterrat (sorprès).
Té diner negre a Andorra i ara té el cagalló al cul (té por que se sàpiga).
Els ciutadans, espantats, corrien cap als refugis (o esporuguits, estamordits, esfereïts, alarmats, acollonits, escagarrinats; millor que presos del pànic) -TV3-.
nota: 'Estar pres del pànic' és una construcció correcta, però es diu per influència del castellà.

tenir el cap a cal ferrer


Anar molt distret, perdre la memòria. |

tenir el cap a passeig, tenir el cap en una altra cosa,
tenir el cap a les onze, no saber on té el cap (algú), tenir el cap a tres quarts de quinze, ésser a la lluna, estar-se badabadoc |
L'avi té el cap a cal ferrer (havia d'anar a comprar i no ho ha fet).
A -He posat la màquina de rentar i no hi he ficat sabó. B -On tens el cap? (què penses?)
No he pensat a anar al metge. Mira el meu cap on és!
De vegades tinc el cap a passeig (no em recordo d'on és la botiga, i cada dia hi vaig).
Té el cap a passeig, aquesta dona (es despista; Ca).
Devia tenir el cap en una altra cosa (no ho vaig entendre).
No tens pas el cap aquí! (penses altres coses) -Llibre-.

tenir el cap a les onze

Ésser molt descurat o molt distret (Mall). |
tenir el cap a tres quarts de quinze, tenir el cap a adobar, tenir el cap en un altre lloc (Ca), (estar a sa lluna de València, pensar
en l'amor de les tres taronges, estar en es llimbs, fer volar miloques, mirar ses teranyines
Mall) |
Aquest al·lot sempre té el cap a les onze -Bruixat-.
On tens el cap?
(què rumies?, què penses?)

A -Què han dit, al claustre, de les sortides? B -No ho sé, no tenia pas el cap allà (pensava en altres coses).

tenir el cap ben moblat *


No pateixis, que ja té seny
(o ja sap què ha de fer, ja sap allà on va, ja és llest, ja va segur, ja sap allà on posa els peu, ja sap què fa, ja sap on té la mà dreta, ja sap allà on toca; no ja té el cap ben moblat; ja té el cap a sobre les espatlles).

tenir el cap clar


Saber què fa, una persona (Gir-Mall). |

tenir el cap lúcid,
tenir el cap sencer; tenir el dia clar |
Si portes el cotxe havent dinat, no tens el cap clar.
Hi ha dies que no tinc el cap clar (no puc pensar les coses bé; no és bo: 'no estic despejat').
Sort que tenim el cap clar, encara! (uns vells)
Com tens el cap! (s'equivoca molt)
Si hagués tingut el cap sencer, no m'hauria pas aixecat (feia poc que l'havien operat, a l'hospital; no sabia què feia)
Avui tot em surt bé: tinc el dia clar.

tenir el cap com un tabal

Tenir el cap cansat o marejat. |
tenir el cap com un timbal (Bar), tenir el cap com un campanar, estar fatigat mentalment, tenir ressaca, tenir el cap com una olla, tenir el cap fluix (Am), tenir el cap enterbolit, tenir maldecap, tenir el cap feixuc, tenir el cap espès, tenir el cap ple, tenir mal de cap, estar atabalat, quedar carregat, tenir el cap distret (Ca), tenir el cap xarbotat (Ca), tenir les orelles plenes (Ca), tenir el cap entabanat, tenir el cap feixuc (Mall) |
Tinc el cap com un tabal dels crits d'aquesta mainada.
La regla em deixa el cap fluix.
En començo de tenir el cap cansat, de fer coses (de programar).La música d'ara em deixa un cap com un campanar.Tinc el cap espès per comptar, no veig les coses clares (estic enterbolit).Tenia el cap espès, avui, jugant a cartes (ho feia espès, malament). En tinc el cap ple de la mainada, avui. Encara tinc el cap mig distret (ha quedat vidu de poc i no sap on és). Tinc el cap fluix, aquests dies (no em trobo bé). Està refredat, i parlar la carrega. Tinc el cap ben xarbotat d'aquest ordinador (fatigat).
Tinc el cap xarbotat de la mainada.
Ja en tinc les orelles plenes i no el sento, el rellotge de paret (m'hi he acostumat).
nota: 'Tenir el cap embotat' no és català.

tenir el cap com una carabassa

Ésser poc entenimentat; ésser curt. |

tenir poc seny; tenir el cap dur, ésser dur d'aprendre,
tenir el cervell més buit que un sac de vent (Eiv) |
Tenen el cap com una carabassa, fer anar el nen sense samarreta amb el fred que fa!
Jo tenia el cap com una carabassa: era molt dura d'aprendre (a l'escola).
Ses dos són joves. Sí, i amb un cervell més buit que un sac de vent -Ses Frasquites-.

tenir el cap com una olla

Tenir el cap ple (Men). |
tenir el cap carregat, tenir el cap com un timbal, estar atabalat, (tenir el cap com una olla de caragols, tenir el cap que bull, tenir el cap feixuc Mall) |
Em va parlar de tantes coses que vaig acabar tenint el cap com una olla.

A la reunió cridaven tant que ara tenc el cap com una olla de caragols; encara no sé què han dit -
Els voltors-.

tenir el cap feixuc


Tenir el cap ple de pensaments desordenats o negatius (Mall). |
estar molt preocupat, estar neguitós, (tenir es cap que bull, tenir es cap com una olla de caragols, passar pena d’esperit Mall) |
Tenia el cap feixuc, va mirar cap a l’escalfa-panxes, que va oscil·lar, es revinclà. S’acostava i després s’allunyava -Els voltors-.

tenir el cap trencat


Fer coses que no són del cas. |
t
enir el cap a la boja (Ca), tenir el cap calent, no tenir res al cap, tenir el cap ple de vent (Ca), tenir la boja (Am) |
A -La noia de casa i el gendre van a Holanda en ple l'hivern. B -Ara el jovent té el cap trencat.
Aquell és un cap calent: sempre es deixa engrescar (lluita per causes perdudes).
C -Ens estimem més anar a treballar a Barcelona cada dia que treballar a la Jonquera (a 10 Km) D -Teniu el cap trencat!
Aquest jovent només pensen a la bestiesa: tenen el cap trencat (o ple de vent).
E -Ara tinc el cap a la boja. Estic ben fart de pagar impostos, m'ho vaig venent tot i poso els diners al banc (m'exposo). H -Si hagués hagut d'anar per mi, també ho hauria fet; jo també me'n canso de mantenir els altres, però la dona no m'ho deixa fer.
Tenen la boja, aquesta mainada, avui (no creuen).
nota: 1 Vegeu també '

cap calent' i 'cap trencat'
2 Tenir la boja també vol dir 'tenir la menstruació'.

tenir el cel guanyat


Haver patit molt; haver fet molts sacrificis per ajudar a algú (Gir-Men-Mall). |

ésser molt bona persona |

Aquesta dona, amb tants d'anys de tenir el seu pare enllitegat, ja té cel guanyat!
Ja teniu el cel guanyat, els mestres! (tothom us toca els rosaris)
Et guanyaràs el cel fent aquesta feina tan costosa per als altres.

tenir el cervell girat


Haver perdut el seny. |
estar malament del cap, haver perdut l'enteniment, tenir el cap destarotat, tenir el cap girat, tenir el cap foradat, estar tocat de l'ala, no roscar bé (Am), (n
o anar bé del tupí, tenir el cervell engarbinat; la Franja) |
A -Ha quedat sense feina i ha canviat de cotxe. B -Deu tenir el cervell girat!
Té el cap destarotat, pobre home! (un home que crida sempre).
Aquest noi té el cap girat, es malfia de tothom: no rosca prou bé.
¿Com vols que cridi, una difunta? Es veu que avui tens el cervell engarbinat -Granota-.
¿Què dimonis hi havia de fotre el meu cunyat a casa del Roger? ¿Que no vas bé del tupí? Si aquest cap de soca no sap ni on cau Anglaterra! –Granota-. tenir el cor adormit Estar mig adormit (Am). |tenir el cos adormit (Ca), estar endormiscat, ensopit; tenir son, tenir els ulls petits |
Té el cos ben adormit, aquest nen (ja té son).
Va amb el cor adormit, el nen .
Tinc el cor adormit (fa poc que m'he llevat).
Vés-te'n a dormir, que ja tens els ulls petits.

tenir el cor als peus

Estar descoratjat (Val). |
estar desanimat, aclaparat, angoixat, preocupat; caure l’ànima als peus, tenir els collons per terra |
Tres viatges va haver de fer Sico en el carro per amuntegar de mala manera a la caseta del poble els mobles i les eines del mas. Tres viatges amb el cor als peus i l’angoixa... -Séquies-.

tenir el cor com una llentilla

Estar molt temorec i carregat de por (Mall). |
estar amb l'ai al cor, tenir el cor petit, tenir el cor trist, tenir el cor estret (Mall), passar pena, cagar-se a les calces |
Jo tenia el cor com una llentilla quan el vaig veure damunt la motocicleta.
I haver d'estar sempre així, amb el cor com una llentilla per la possible tornada del PII, a la llarga, és insuportable.
Anava a combregar i tenia el cor ben petit
(tenia por de no fer-ho bé).
Tenies el cor petit, amb les bombes que queien, a Figueres.
Tenia el cor petit, el dia d'aquell enterrament (estava espantat).  Estava espantat, allà, tenia una cor petit! (ha vist un accidente greu)

tenir el cor de pedra

Se sol dir de qui no estima a ningú (Gir-Mall). |
tenir un fetge com un guarda-roba, res no l'amoïna, tenir més fetge que una rajada (Bar) |
Té el cor de pedra, aquell home.
Ell no s'immuta pas per res: té un fetge com un guarda-roba.
Ella no plany ningú: té un fetge com un guarda-roba.

tenir el cor en un puny *

Explica'm què t'ha dit el metge, que pateixo (o passo ànsia, estic amoïnat, tinc neguit, tinc el cor com una llentia, tinc el cor amb un fil, estic esporuguit, tinc por, se m'encongeix el cor; no tinc el cor en un puny).

tenir el cor robat

Agradar molt i molt. |

agradar amb bogeria, estar enamorat, entusiasmar, enartar, captivar, estar-ne molt |

Em tenia el cor robat (una noia) -CR-.

El vell, sornut i malfiat, no parava de vigilar-nos, no li teníem pas el cor robat -Vagons robats-.

Encara creu que el Port li ha robat el cor -Contalles-.


tenir el cor tou *

Ets molt bona persona
(o tens bon sentiments, ets un tros de pa, ets un bon jan, tens bon cor, ets sensible, ets tendre; millor que tens el cor tou).
El bon home era sensible (o tenia bons sentiments, era tendre; millor que tenia el cor tou) -La cara oculta de la lluna-.

tenir el cor valent


Tenir el cor en bon estat. |
tenir el cor fort, tenir el cor bé, ésser valent |
El pare és gran, però té el cor valent.

tenir el cul llogat

Treballar per un altre o dependre de la seva voluntat (Gir-Bar-Mall). |
treballar per altri (Val), dependre dels altres, no ésser senyor de si mateix, ésser manat, estar a les ordres de |
Jo ara aniria a fer migdiada, però tinc el cul llogat (he de dur els sogres a l'aeroport).
A -M'agradaria anar a jugar a cartes, però haig d'anar a buscar el nét a l'escola. B -Qui té el cul llogat, no seu quan vol (Gir-Val).

tenir el cul pelat de


Haver fet moltes vegades una cosa (Gir-Bar). |

tenir els collons pelats de, estar tip -o fart- de (Gir-Val), estar cansat de, tenir molta experiència, tenir molta pràctica, tenir pel cap dels dits, tenir-hi la pell dura, ésser expert, tenir els dits pelats de (Bar) |

A -Hi has anat mai a cacera? B -En tinc el cul pelat, d'anar-hi.
C -En saps de canviar aixetes? D -Sí que en sé, en sóc fart de fer-ho (ho he fet moltes vegades).
En tinc els collons pelats, de treballar (ho he fet molt)

tenir el dia mort


No poder fer cap més cosa important. |

tenir el dia perdut |

Avui ja tinc el dia mort, ja no puc fer res més (és tard).

tenir el dia tort

Tenir un mal dia (Mall). |

tenir un dia dolent |


tenir el diable al cos


Vegeu '
ésser un poll'

tenir el dit a l'ull (o: tenir el dit ficat a l'ull)

Tenir antipatia a algú (Gir-Bar). |

tenir mania, tenir aversió, no poder veure, tenir entravessat |

Aquella mestra en tenia el dit a l'ull: sempre em castigava.
No li vull posar el dit a l'ull (agafar mania, Bar).
En Met es passà tota la vida posant el dit a l'ull dels seus compatriotes (criticant-los) –Temps-.
No em va pagar, però no li vull pas ficar el dit a l'ull.
Em té el dit a l'ull, i encara no sé què li he fet.
Li té el dit a l'ull i sempre l'empipa.
Encara li ficaran més el dit a l'ull, si renuncia a ser director.
Tinc la cuina entravessada (no m'agrada de treballar-hi)
És un home que el tinc ben entravessat.

tenir el fil

Tenir la solució d’una qüestió determinada (Mall). |
tenir el desllorigador |

I aleshores tengueren el fil per aclarir bé tals lleis i tals normes
-Bruixat-.

tenir el gall dins la pastera


Deixar-se perdre uns avantatges (Men). |
deixar-se esquilar, deixar-se fotre, permetre que els altres s’aprofitin d'una cosa, deixar-se passar la mà per la cara |
En lloc de lluitar pel que és seu, encara té el gall dins la pastera. 

tenir el guapo pujat *

Avui em veig bé (o em veig bonica, em trobo seductora, faig goig, faig goig de veure, en trobo atractiva; no avui tinc el guapo pujat).


tenir el mateix fet que (o: tenir el fet de)

Fer algú una cosa de la mateixa manera que la fa un altre, en general algú de la família. |

tenir el mateix posat que, fes les coses igual que, ésser igual que, fer com, ésser una escopinyada (d'algú) |

Aquesta nena té el mateix fet que la seva mare, quan riu (és igual, Am).

En Miquel té el fet del seu pare (quan camina, quan enraona...).

La nena té els fets de l'àvia (fa les mateixes coses: els moviments, el caminar, el posat de la cara, té els mateixos costums).


tenir el mateix pensament

Fer, dues persones, una mateixa cosa (Gir-Mall). |

coincidir, ésser simultani |

Tots dos van tenir el mateix pensament (van sortir els dos cotxes de la carretera alhora).

Hem tingut el mateix pensament (anar a la barberia).


tenir el menester

Tenir, algú, allò que necessita. |

guanyar-se la vida, tenir les coses més necessàries per viure, tenir el que cal, tenir allò que és necessari, tenir el pa; no tenir necessitat, tenir allò que s'ha de menester (Mall) |

Els nois ja tenen el menester (es guanyen la vida).

Jo tinc el pa a Lleida (m'hi guanyo la vida, hi treballo).

No tinc pas tanta necessitat, per anar a traginar garbes amb aquesta calor (no hi vull anar).


tenir el menjar de bo i el treballar de malalt

Vegeu 'estar massa ben acostumat'


tenir el món en un puny

Vegeu 'tenir el cor en un puny' i 'tenir collat'


tenir el nas ple (d'una olor)

No sentir una olor, algú, perquè el seu nas ja s'hi ha acostumat. |

tenir el nas insensible, no percebre una olor |
A -Fa olor d'all, aquí. B -No el sento, perquè ja en dec tenir el nas ple.
Ja en quedes amb el nas ple i no sents la mala olor (t'hi acostumes).

tenir el pa ben partit

Ho sol dir qui no té tractes amb un altre i, generalment, no n'hi vol tenir. |

tenir el menjar molt ben partit (Am), no hi vull cap tracte, cadascú que vagi per ell |

A -En Ramon diu que tu ens pots ajudar. B -Aquell i jo tenim el pa molt ben partit (no en vull saber res)

Vós i jo tenim el pa molt ben partit, per tant no em tracteu de lladre, i foteu el camp de casa meva.

Aquell i jo tenim el menjar molt ben partit (podem passar l'un de l'altre).


tenir el pensament àgil

Es diu d’una persona que pensa molt ràpidament i d’una manera encertada (Mall). |
(ésser molt viu de potències, filar més que ses aranyes Mall) |
Però la princesa tenia el pensament àgil i les paraules sempre a punt –Conte-. 

tenir el peu al coll

Haver vençut a algú, tenir-lo supeditat a nosaltres. També es diu d'una feina, quan s'està a punt d'acabar-la (Gir-Bar). |
tenir dominat, sotmès, subjugat, guanyat; tenir entre l'espasa i la paret; dominar, sortir-se'n, deseixir-se'n; portar encotillat (Am) |
Es pensaven que ja li tenien el peu al coll, a la llengua basca.
Ja li tenim el peu al coll, a la feina (ja l'acabem de fer).
Quan els hi tens el peu al coll és l'hora de fer-los-hi ésser (quan tens el plet guanyat, aprofita-te'n).
Li tenim el peu al coll, a l'estiu (ja s'acaba).
Ara que li tenim el peu al coll no ho podem pas deixar (s'ha d'acabar).
Si un es deixa dominar per un altre, diuen: 'Ja li ha fotut el peu al coll'.
Els portem molt encotillats (dominats, jugant a cartes).
Ja li tenim el peu, a aquest problema (ja l'hem superat, Bar).

tenir el 'respaldo' de

Em fa costat la Universitat (o tinc el suport de, m'ajuda la, compto amb; no tinc el 'respaldo' de).

nota: Del lloc on posem l'esquena, als seient, en diem 'respatller' o 'respatler, DNV'.


tenir el ronyó cobert
Tenir molts diners. |
ésser ric, ballar-la grassa, tenir un roc a la faixa, estar carregat de diners, tenir fondo -o fons- (Am), tenir les espatlles guardades -o cobertes-, tenir-ne quatre de picats, tenir un pou de diners, tenir la vida guanyada, fer-se el renyó d'or (Bar) |
Aquesta gent tenen el ronyó cobert.
Per comprar-ho, s'han de tenir els ronyons coberts (tenir peles) -C33-.
Té fons, en Juli.
Es coneix que en té quatre de picats (es fot de tothom).
A -En tenen un pou, de diners. B -Sí, són gent amb molts possibles.
Ja tinc la vida guanyada (un vell, em van pagant la jubilació i no cal que treballi; Ca).
nota: 'Tenir un ronyó ben folrat' no ens sembla una bona solució.

tenir el sant girat d'esquena

Sortir les coses malament (Alt Urgell). |
tenir mala sort, estar de pega (Gir), tenir pega (Bar), tenir la fortuna adversa, tenir malastrugança, haver trepitjat merda |
Es veu que ahir teníem el sant girat d’esquena! -Albastesa-.
nota: També veiem 'tenir el sant de cara' al DIEC. Pensem que és un calc del castellà. Ex.: El Bordeus ha tingut el sant de cara (o ha tingut sort, li ha anat bé, ha tingut bon dia, tot li ha sortit bé).

tenir el sol al cap


Demanar, algú, un preu exagerat a l'hora de vendre quelcom (sol = sou, en català antic - Gir). |
pensar-se que té or, pensar que l'altre gent són boigs |

En demanen un milió d'euros de la casa, deuen tenir el sol al cap!
En aquesta parada no hi compris que tenen el sol al cap: són els que venen més car de Figueres.


tenir el son ben agafat

Dormir intensament. |

dormir bé; dormir com un tronc -o com un soc, com el guix-, com una rabassa; tenir nyonya, (dormir redó, dormir com una soca d'olivera; Val) |

Té el son ben agafat (tiren coets i no els sent).

A -Quan tinc el son ben agafat, no sento res. B -Jo sí. Jo tinc el son fluix (o prim).

Si tinc el son agafat, no sento el telèfon.

C -T'has ben adormit. D -Aquest sol em fa venir nyonya (l'escalfor).


tenir el temps perdut

Haver acabat allò que s’havia de fer i no poder fer res més (Am). |
estar desvagat, no tenir feina |
Fem el que vulgueu, ja tinc el temps perdut, jo (no he pas de fer res més ni d’anar enlloc).

tenir els collons bens posats

Ésser valent i fer-se valer (Gir-Mall). |

ésser ben parit, tenir collons, tenir coratge, tenir pebrots, no espantar-se per res |

No sé pas si afluixarà, en Jaume: té els collons molt bens posats. 


tenir els collons per corbata

Estar molt espantat. |
estar esporuguit, escagarrinat, acovardit, cagat |
Aquell dia a la nit tenia els collons per corbata (o els tenia per corbata).

tenir els collons plens


Estar cansat d'algú o d'alguna cosa (Gir-Mall). |

estar fart, tip, cuit; estar fins al capdamunt, tenir-ne el bot ple (Gir-Bar); estar-ne fins als collons -o els pebrots-, tenir el pap ple (Bar) |

En tinc els collons plens, de la fressa d'aquesta màquina.
En tinc els collons plens, del teu cosí. Cada dia em ve a tocar els rosaris!
En tinc el pap ple, d'aguantar aquesta situació.
N'estic cansat de sofrir-lo, en tinc el bot ple.

tenir els dies comptats


Ésser, una persona, a prop de la mort, o, una cosa, a punt d'acabar-se (Gir-Bar-Mall). |
tenir les hores comptades, tenir el temps comptat, tenir un peu a la fossa, tenir un peu al carro; ésser a punt de desaparèixer, ésser a punt de morir, (ésser a les tres portetes, estar tocat de mort; Lleida) |
Està molt malalta, la mare: té els dies comptats.
Aquesta botiga té els dies comptats (no venen).
Com que teníem el temps comptat, la Francesca ens va dur a l'estació amb el seu cotxe (anàvem justos de temps).
Vaig arribar molt malament: no em va morir perquè no era la meva hora.
La segona vegada que va estar malalt va arribar tan acabat que ja el vèiem a les tres portetes -Confidències-.
L'espècie de quatre potes i orelles llargues estava tocada de mort -Confidències-.
Tampoc volia dir que tinguessin la mort a quatre passes, com vulgarment es diu -Confidències-.

tenir els dits llargs


Vegeu '
ésser llarg de dits'

tenir els nervis desfets


Estar cansat i nerviós per causa d'una situació difícil o llarga. |

estar excitat, inquiet; ésser un feix de nervis, tenir tracàs, tenir els nervis de punta (DCVB) |

Tinc els nervis desfets de passar tantes nits a l'hospital.
Sempre has d'anar amb els nervis desfets per la feina.
Tot el dia tenim el mateix tracàs -o traspàs- (neguit, no parem de treballar).
Porta molt de traspàs, canviar de casa.
Tinc els nervis de punta, avui.
nota: Vegeu també 'tracàs' i 'traspàs', al Volum 1

tenir els nervis encavallats


Els nervis s'encavallen quan es posen l'un damunt de l'altre. Això sol fer molt de mal. |
tenir els nervis encavalcats -o entrecavalcats- |
Se m'ha encavallat el peu i no puc fer el joc (no el puc moure).
Tinc els nervis de la cama encavallats (mou la cama i no corre, i fa roc-roc).
nota: Vegeu també 'encavallar', al Volum 1

tenir els ossos granats

Es diu de qui ha arribat a la maduresa (Mall). |
ésser vell, ésser granat (Gir, Mall) |
I sols per donar-los gust se maridà amb sa cosina quan ja tenia els ossos granats -Tardanies-.
Se maridà amb sa cosina quan ja tenia els ossos granats
-Tardanies-.


tenir els seus dubtes (algú) *


He sentit "parche" a la televisió, però dubto que aquest mot sigui correcte
(o no veig prou clar, no m'acabo de creure; millor que però tinc els meus dubtes).
El meu fill diu que els exàmens li han eixit molt bé, però coneixent-lo, en dubto (o ho poso en dubte, no m’ho acabo de creure; millor que tinc els meus dubtes).
nota: Per bé que estem parlant d'una construcció correcta, igual com ho són "tinc els meus defectes", "tinc els meus pensaments", en aquest cas creiem que es diu tant per influència del castellà.

tenir els seus més i els seus menys

Vegeu 'haver-hi els seus més i els seus menys'


tenir els ulls a l'esquena (o dur)

No veure les coses que passen (Am) |

tenir els ulls al clatell (Bar-Val), no adonar-se de les coses, t
enir pa a l'ull (Bar-Val), estar ofuscat, tenir una lleganya a l'ull, tindre una bena als ulls (Val) |
Em penso que té els ulls a l'esquena, la Pilar
(té els fills rucs i els alaba).

Sempre sembla que porteu els ulls a l'esquena, vosaltres!
(us confoneu).
Aquesta dona deu tenir els ulls a l'esquena!
(diu que les dues germanes s'assemblen, i no és així).


tenir els ulls com brases


Es diu dels ulls de qui manifesta amb la mirada una sensació de passió, de vivacitat o d’irritació. |
ulls espurnejants, ulls vius, ulls lluents |

Tenia els ulls com unes brases.


tenir els ulls més grossos que sa panxa

Es diu quan algú, generalment un infant, vol gran quantitat d'una cosa que li agrada molt, més del que al final pot menjar (Mall). |
menjar més amb els ulls que amb la boca (Gir) |
No li posis tanta sopa, que la nena té els ulls (uis) més grossos que sa panxa. 

tenir els ulls negats

Llagrimejar. |
enllagrimar-se els ulls, plorar com una Magdalena (Gir-Val), tenir les llàgrimes als ulls, plorar a llàgrima viva (Gir-Val), tenir ploranera (Am), fer-li canalera, els ulls (Val) |

A –Ja plores? B –No. A –Tens els ulls negats, doncs. B És que estic refredat.
Aquest matí tenia ploranera (ganes de plorar).

tenir els ulls oberts


Vegeu 'obrir l'ull'


tenir els ulls posats (i:
tenir l'ull posat)

Vegeu 'posar els ulls'

tenir empriu

Tenir empriu d’una cosa és tenir dret a emprar-la, a fer-ne ús. |
poder disposar, poder fer servir |
El poble té empriu de l’aigua d’aquest pou.

tenir en compte (alguna cosa)


Tenir present un fet abans de prendre una decisió (Gir-Mall). |

considerar, sospesar, no perdre de vista, pensar |

Tingues en compte que demà és festa (no farem feina).
Tingues en compte que som parents (recorda).
Serà un partit decisiu tenint en compte que l'Elx ha guanyat a Castelló.
Ja sé que és el gos del director, però no li ho tinc en compte (Val).
Aquest noi va tenir un infart i ara li tenen en compte (l'empresa; l'han posat a l'oficina).

tenir en dansa


Vegeu 'anar en dansa'

tenir en escac *

La policia ha detingut els lladres que tenien els habitants de Cornellà esverats
(o que feien anar alerta, que alarmaven, -que no deixaven de petja, que no deixaven viure Gir-Val-; no que tenien en escac els habitants de Cornellà).

tenir en esment

Tenir en consideració (Mall). |

tenir en compte, respectar |

Ens tenen molt en esment, als balears.


tenir en ment (i: tenir en memòria) *

En aquest moment el projecte que tinc és de fer un disc nou (o el que penso fer, el que tinc ganes de fer, el que em proposo, el que que tinc al cap; no ara el que tinc en ment és...).
Ara la que recordo és la Cotoliua (o la que em ve al cap, la que em ve a la memòria, la que tinc present, la que tinc al pensament; no ara mateix la que tinc en memòria és la Cololiua).
T
enim el pensament de comprar-ho, quan es vengui (o ho volem comprar, tenim el projecte de, ens interessa comprar-ho, tenim el projecte de, duem de cap; no tenim en la ment comprar-ho).

tenir en molta d'estimació

Apreciar molt (Mall). |

tenir en gran -o en alta- estima, estimar, valorar, apreciar |
El tenia en molta d’estimació, era molt festós, com ho són els cans si l’amo els fa cas –Nous escrits-.
...a Marsella, una ciutat que molts de nosaltres no teníem en alta estima. 


tenir enganyat (o portar enganyat)


Fer creure a algú una cosa que no és (Gir-Mall). |
portar venut; entabanar |
Aquesta criatura, tenint-la enganyada així, no li feu cap bé (no sap qui són els Reis i ja és gran).
Fer això és tenir la gent enganyada -Presència-.
nota: Vegeu també '

content i enganyat' i 'portar enganyat'

tenir ensenyat

Haver acostumat a algú a actuar d'una manera determinada (Gir-Mall). |

tenir acostumat, avesat; haver educat, pujat |

El té ben ensenyat, el seu home (cada dia quan entra a casa es descalça).

No sé pas com les teniu ensenyades, aquestes criatures! (deixen trossos de pa sobre les cadires, coses esgarriades, etc).

tenir entès

Haver entès una cosa d'una manera (Gir-Val). |

tenir per entès, pensar |

El primer any, tinc entès que costa, la llengua alemanya (ho sento a dir).
Allà n'hi ha que cobren molt i treballen poc, tinc entès.
No ho tenia pas entès així, jo.
Jo tenia entès que faríem pont (em pensava que).
N'hi ha que passen per sants i són més malparits que els altres: tingues-ho entès (o tingues-ho present).
Jo ho tenia mal entès, però ja m'ho van tornar a explicar.

tenir entrada (en un lloc)
Estar acostumat a anar a una casa per amistat (Gir-Mall). |

ésser admès, ésser entrant, tenir franquesa, ésser amic |

No hi tenen tanta entrada, a cals sogres (no hi poden anar tant).
Vés-hi tu, al concert de la nena a ca la professora: ja hi tens entrada.
No li hem donat entrada, a aquesta noia (confiança perquè vingui a casa).
nota: Vegeu també 'ésser entrant'

tenir entrada de gos

Es diu de qui no paga entrada. |
entrar de franc, gratuïtament, debades |

A -
Jo tinc entrada de gos, aquí (en un camp de futbol). B -I, per què no
pagues?
A -Perquè fa molts anys que em coneixen i, quan convé, els hi dono un cop de mà.
Les dones entren debades a la discoteca
(Val).

tenir entre cella i cella (una cosa)

Tenir una idea fixa damunt una cosa (Mall). |
tenir una mania, ficar-se una cosa entre cella i cella (Mall) |
En Jaume té entre cella i cella anar a estudiar a Barcelona.
Vegeu també 'ficar-se entre cella i cella'

tenir entre mans

Estar quelcom en procés d’estudi o d'elaboració (Gir-Bar). |
dedicar-se, haver començat, tramitar, estar fent, fer passos per |

Ja tenim entre mans el tema del restaurant
.
Acabo la partida que tinc entre mans i vinc
(que estic fent) -TV3-.

tenir entretingut
Fer passar el temps a algú amb feines que no l’ajuden a millorar el seu aprenentatge (Men-Mall-Gir). |
fer passar l’estona, fer perdre el temps, tirar aigua al mar, llaurar en arena |
El que feien moltes vegades era tenir-los entretinguts molts anys fent fils de jus-sola i enviats -Fets-.
jus-sola: Sola interior de la sabata.
enviat: Encàrrec.


tenir es cul redó (o rodó)
No seure mai, estar sempre en moviment (Mall). |
semblar que el punxen, ésser el cul del Jaumet, ésser un cul de mal seient, tenir es cul amb puntes (Men, DCVB) |
Aquest nin té es cul redó, no hi ha manera que segui.


tenir es geni curt

Ésser molt irritable (Mall). |
tenir mal geni, tenir es geni més curt que una moneia (Mall) |
Vés alerta amb en Biel, que té es geni curt.


tenir es nas enmig de sa cara com tothom

Ésser una persona normal i condreta, així com cal (Mall). |
té el nas a la cara com tothom (Ca), no et faci por, en X; és un home com un altre |
No t'has de preocupar d'en Joan, té es nas enmig de sa cara, com tothom.


tenir es nas que li borina (algú)


Sentir gran desig de tenir quelcom (Men). |
voler, vetllar, estar amb els ulls damunt una cosa
(Men) |
Ell fa anys que té es nas que li borina, però el camp no es ven
(el vol comprar).

tenir esment

Tenir cura o atenció de qualcú o de qualque cosa (Mall). |

tenir cura, parar
atenció, estar atent a, estar alerta a, (parar esment, prendre esment Mall); treballar (un terreny), tenir punt |
Cal tenir esment al nin.
Com que a Son Pujol tenc esment a un redol d’unes setanta pomeres... -Nous escrits-.
...per seguir sembrant hort i tenint esment a una o dues truges
-Llibre-.
Hi té punt, a canviar les nenes
(ho fa sempre, la mare).


tenir espera

1 Ésser calmat, no anar amb presses (Am-Mall). |
ésser pacient, esperar-se, tenir calma; espera't, no corris, no vagis de pressa |
Tingues espera! (es queixa perquè ha de fer cua).
Espera't, ja ho farem.
No té espera, aquest noi (fa tres trucs de telèfon i penja).
Ell, quan vol una cosa, no té espera: és molt emprenyador.
Quan vol menjar, no té espera.
2 No haver-se de fer, una cosa, de seguida. |
ésser ajornable, poder-se deixar per un altre dia, no ésser urgent, poder-se esperar |
No corris pas, que aquesta avaria ja té espera.

tenir esperit

Tenir coratge, ànim, ganes de fer coses. |
tenir sang, tenir ànim, tenir geni, ésser treballador, tenir la goda (Cat Nord) |
Una persona que no té sang no l'agafis per treballar: és un mort.
En Pau és una persona sense esperit.
Hem de tenir esperit per riure, voltar... (els vells).
S'ha de tenir esperit (no desanimar-se, les Planes H.)
Hi ha gent que té esperit de ramat (fa com els altres, segueix el ramat, no traspunta; Joan Capri).
És un home que no té sang: treballa, però sempre grata allà mateix.
Tinc la goda de baixar a votar -Cançó de Joan Pau Giner-.
És un noi que té poc esperit (s'encanta a la feina, no parla gaire; és aturat).

tenir estil Saber fer les coses amb elegància. |
tenir personalitat, ésser elegant, saber anar a la moda |
Aquesta dona té estil (sap vestir bé i dur la roba). 

tenir façana *

Aquesta gent, molta aparença i pocs diners (o presumeixen molt, però tenen la bossa buida; molta terra a l'Havana; no molta façana i pocs diners).


tenir falla


Vegeu '

haver-hi falla de'

tenir fam de
Tenir moltes ganes de fer alguna cosa (Mall). |

tenir molt d'interès, tenir passió per, tenir desig de, tenir pruïja de |
Aquella nit els glosadors tenien fam de brega.
Aquesta gent tenen fam de riqueses.
Els nois avui tenen fam de victòria.

Aquella nit els glosadors tenien fam de brega.

És un jugador que lluita molt
(o incansable, que s'hi fa molt, que pugna, que sua sang, que va a totes, que s'hi escarrassa, que malda per guanyar, que no es cansa mai, que lluita a peu i a cavall; millor que és un jugador amb gana de pilota, amb gana de victòria) -CR-.

nota: 'Tenir gana de pilota' sembla un invent del periodisme modern castellà. No ens sembla una bona solució.


tenir família

Tenir fills, una parella (Gir-Mall). |
tenir plançons, tenir mainada |
De moment no tenim mainada.
Els oncles no van tenir família.


tenir fart *


N'estic farta de la teva ejaculació precoç
(o n'estic tipa, n'estic cansada; millor que em tens farta, tu i la teva ejaculació precoç) -TV3-.

tenir favors rebuts (d'algú)

Haver-nos fet favors, algú. |

haver-nos ajudat, haver-nos afavorit, haver tingut un mirament; tenir-ne un gran ajut |

En tinc favors rebuts, d'aquesta gent.
Era un bon home: en tenia molts favors rebuts.
Sembla que a aquell li han tingut un mirament (l'han afavorit més a ell que a mi).
Jo en tinc un gran ajut, dels meus sogres (m'ajuden molt).

tenir fe


Confiar en alguna persona o en alguna cosa (Gir-Mall). |

tenir confiança, creure-hi, fiar-se'n |

Jo sempre he tingut fe en aquell metge.
Jo hi tinc fe, en la farigola: és una herba que guareix molts mals.

tenir feina a (o: faena)


Ésser dificultosa, una activitat. |

tenir treballs, passar penes, passar fatics, costar de, tenir en què passar l'estona i en què pensar, tenir feina per (Mall) |

El bosc era molt embardissat, vam tenir feina a passar-hi.
Avui he tingut treballs per arrencar el cotxe.
No té gaires paraules, aquell noi: li costa d'enraonar.
Aquest nen puja molt complagut. Ja tindran feina fer-lo creure!
He caminat fins a la cadira, i treballs! (Ca)
A -No deies res. B -Tenia en què pensar (pensava en una altra cosa, tenia el cap en un altre lloc, tenia altra feina) -TV3-.

tenir feina a casa


Se sol dir de qui critica els altres quan ell també té motius per ser criticat o de qui no està bé per anar ajudar els altres (Gir-Mall). |
més valdria que callés!, tenir feina per a ell, ja té prou feina a casa! |
A -Ho saps això de la Gràcia? B -Mira, jo ja tinc prou feina a casa (no vol criticar els altres).
C -Hi vas, a ca la teva cosina? -ha quedat vídua fa poc- D -Ja tinc feina per a mi! (també tinc maldecaps i no estic en condicions d'anar a animar els altres).
Si caus, no et podré pas ajudar: jo ja tinc feina per a mi (ho diu un vell).
No podem dir res, perquè ja tenim prou feina! -amb els nostres fills (no podem criticar els altres perquè els nostres també fan coses mal fetes). 

tenir feina per davant

Vegeu 'per davant, 1'


tenir fiblades (a les les cames o als braços)

Sentir un dolor agut, sobretot a les extremitats, després de fer algun exercici desacostumat o violent. |
tenir
punxades, un adoloriment, un cruiximent |
Ara tinc fiblades a les cames.
Si no hagués caminat tant, de segur que les cames no em fiblarien com en fiblen -Ni cuca ni moixó-.
nota: Mirem de no fer servir els mots "agugetes" i "agulletes".

tenir fonament

Haver-hi quelcom que justifica allò que es fa (Gir-Mall). |
tenir un sentit, haver-hi una raó, haver-hi una causa, tenir una justificació |

A -Li podem fer unes preguntes? B -Jo voldria saber quin fonament té, això? (per a què serveix fer aquesta entrevista).
C -Per què li diuen en Llop? D -El seu pare va néixer en una casa que en deien cal Llop. A -Així ja té un fonament.
E -Per què convida, en Llorenç? F -El seu noi ha tret una rifa. E -Ja té fonament.
G -Si es casen per l'església és perquè l'àvia hi va. H -D'aquesta manera encara té un fonament.
Això té un fonament, ho entenc (una cosa que no entenia).

tenir fora de punt (o estar)
Acabar la paciència, algú (Men). |
estar desesperat, estar tip -o fastiguejat- de quelcom, tenir-ne el pap ple |
Els ocells es mengen tota la fruita del arbres del meu hortalet i no els puc escalivar, ja em tenen fora de punt!
escalivar: Escarmentar, fer fora (en aquest cas).

tenir franquesa (amb algú)


Poder-hi parlar clarament, cordialment (Gir-Mall). |

tenir confiança (amb algú), tenir familiaritat, tenir cordialitat |

Tenir franquesa amb algú vol dir tenir-hi tracte, però no pas tenir-hi intimitat (Ca).

tenir fred de peus


Tenir enveja (Am-les Planes H.-Bar). |
tenir gelosia, tenir malícia (a algú), tenir mania, tenir en el punt de mira |
Va veure que l'altre s'espavilava i ja va començar a tenir fred de peus (enveja, malestar; patia perquè l'altre anava més bé que no pas ell).
Diuen que l'altre flequer fa el pa més bo que ells, i tenen un fred de peus!
Li tenen mania, el tenen en el punt de mira i sempre li van en contra.
El mestre em té malícia.
Li tinc una malícia a aquesta dona! (no la puc veure)

tenir fresc
a (una cosa)

Se sol dir de les coses que fa poc que s'han fer (Am). |
acabat de fer, recent |
Ho tenim fresc, això (ho hem estudiat fa poc).
nota: No es coneix a Ca.

tenir fums

Ésser vanitós (Gir-Bar-Mall). |
tenir els fums al cap, tenir pretensions (Ca), tenir urc; ésser orgullós, presumptuós, altiu, cregut; trencar miralls |
Aquesta gent tenen els fums al cap: es pensen que són rics.
La seva dona té els fums al cap: ara vol un auto nou.
El sents com s'alaba?: té molts fums.
Es pensa que és la més bonica del poble: té moltes pretensions.
S'ha fet molt bonica, la nena; ara pla en trencarà, de miralls! (ara pla en serà, de presumida). 

tenir fusta de *

En Paulí podria ser un bon jugador de futbol americà (o té condicions per ser, té capacitat per ser; millor que té fusta de...) -CR-.Quan es va presentar al premi ja tenia talla d'escriptor (o ja prometia, ja tenia base; millor que ja hi havia fusta d'escriptor).
En Xuta és un líder polític de categoria (o competent, que serveix, bo, de talla, de classe, important; millor que en Xuta és un líder amb fusta) -Punt-.
notes: 1 Encara que trobem aquesta solució en alguns diccionaris, pensem que és un castellanisme que no ens cal.
2 Sí que és correcte 'ésser de bona fusta', que vol dir 'ésser de constitució sana'.

tenir gallardia (i agafar)

Es diu de les persones, els animals o les plantes quan se'ls veu decidits, valents, sans, que pugen amb força. |
ésser gallard, ben plantat, valent, decidit; tenir ufana, tindre quall (Val); tenir gallarets, |
Té una gallardia, l'àvia! (és molt valenta, encara trasteja, no s'arronsa; Am).
La parra puja amb molta gallardia (ufana; Ca).
D'ençà que ha aprovat les oposicions ha agafat més gallardia (està més animat -o s'ha tornat cregut-; Ca).

tenir gallarets (i agafar)

Sentir-se important. |
tenir orgull, gallardia, pretensions, vanitat, il·lusions |
Han guanyat cinc partits, però ara que no agafin gallarets (o galls).
Aquest noi té molts gallarets al cap: es pensa que és el més trempat del món.
nota: Vegeu "gallaret" al DPC, volum 1.

tenir gana

1 Tenir, una sabata, la sola desclavada o haver-hi un forat (Am). |

riure (haver-hi un forat), badar la boca |

La sabata de la Sònia té gana.

2 Voler ser cada dia més i més ric.

ésser ganut, interessat, cobdiciós, ganós (Val); voler-ho tot, |

Els banquers cada dia tenen més gana.

nota: Vegeu també 'gana' i 'ganut', al Volum 1.

tenir gana bona

Voler menjar només llaminadures i altres menges bones (Am). |

ésser llaminer, tenir gana llaminera (Am), ésser llaminer, ésser llépol (Val) |

Aquest home només té gana bona (o llaminera).

tenir ganes -a algú- (i: tenir-la jurada) *

Sembla que us tenen mania (o que us tenen tírria, que no us poden veure, que us la porten -o tenen- votada -Gir-Val-, que us la duen votada -Mall-; no sembla que us tenen ganes, sembla que us tenen 'inquina').

Per què li portes votada? (o per què no el pots veure?; no per què li tens jurada?) -Avui-.

tenir ganes de

Voler fer alguna cosa (Gir-Mall). |

tenir el desig de fer, tenir la voluntat de fer |

Aquest noi té ganes de servir (d'atendre bé els clients; és trempat per als negocis).

Ell no en té pas cap ganes de venir.

Quan sento que diu això, tinc ganes d'escanyar-lo!

Són gent amb ganes de ser (volen figurar, volen que els vegin, Ca).


tenir ganxo *

És una senyora molt bonica (o atractiva, seductora, que té encís; no que té ganxo).És un noi que en sap, de vendre (o que hi té traça, que hi té grapa, que hi té gràcia; no que té ganxo per vendre).
En aquesta acord hi ha tingut molt a veure el prestigi del president (o la categoria; no el ganxo).
nota: Veiem 'tenir ganxo' al GDLC. No ens sembla un castellanisme necessari. 

tenir garra *

És un tennista amb molta força
(o amb molta empenta, amb molt de zel, que juga amb entusiasme; no és un tennista amb garra).

tenir gelós


Tenir amb molta estima (Mall-Val). |
estimar, prear, apreciar |

Les receptes estan guardades dins calaixos i les tenen molt geloses -Mirall-.

El tenien ben gelós, el jardí (el protegien,en tenien cura) -Esquitx-.


tenir gràcia

Saber fer les coses amb gust, ben fetes. |
posseir els coneixements, tenir per mà, tenir pel cap dels dits; quedar bé, ésser bonic, tenir mèrit
|
Els menestrals d’aquell temps encara tenien art i gràcia per fer les coses ben fetes –Albellons-.
Aquesta feina la tinc pel cap dels dits (la sé fer molt bé).
No té gràcia, fet amb llapis: s'ha de pintar.
No hi veig cap gràcia, en aquest joc.
No em fa cap gràcia, anar-hi.
Aquesta dona no té cap gràcia (és lletja).

tenir grapa *

El Vilamulaca ja no ataca amb tanta força (o amb tanta empenta, amb la mateixa intensitat, ha perdut aquella fermesa ofensiva, ha perdut aquella fortalesa ofensiva, ja no té sang; no el Vilamulaca ha perdut aquella grapa ofensiva) -TV3-.
nota: 'Grapa' vol dir 'destresa', en català. Ex.:
Hi tenen força grapa, a netejar. Aquests pintors tenen mala grapa. Ella fa les coses amb grapa, amb gust, ben fetes, polides.

tenir gust a *

Aquest vi té regust de fusta (no té regust a fusta).
A -I de què tenia gust? B -Tenia gust de porc (no a porc) -Llibre-.

tenir gust de poc *


Trobo que un empat a Grenoble és poc
(o amb l'empat no quedem satisfets, aquest empat ens perjudica, l'empat no ens afavoreix, l'empat no ens sembla just, l'empat no ens fa el pes, l'empat ens decep; no aquest empat té gust de poc).
Amb un empat ja estem contents (o amb un empat ja n'hi ha prou, aquest empat val com una victòria, un empat ja està bé; no aquest empat té gust de victòria).

tenir-ho bé (i tenir-ho malament)


Poder-se fer una cosa amb comoditat, amb bones condicions (Gir-Mall). |
tenir-ho de primera, anar com una seda, tenir ocasió |
No ho tinc bé, per fer un jardí (falta espai).
A –Tinc set. B –Ho teniu molt bé: aquí és ple de bars.
Tu ho tens molt bé, per estudiar (vius a Girona)
Ho tenim malament, per anar al metge (és lluny)
Allà no tenen tanta ocasió de fer contraban (són més lluny de la frontera).

tenir-ho brut

Se sol dir de les coses complicades (Ca). |

ésser difícil, delicat, ardu, de mal fer; tenir-ho complicat, tenir costera amunt |

Ho tenen molt brut per guanyar (el primer partit van quedar 0 a 2).
A -Han posat un cartell lluminós (en un restaurant). B -Deuen voler agafar clients. A -Ho tenen molt brut (hi ha molta competència).
Ho tenim un xic brut per cobrar (l'empresa va malament).

tenir-ho clar

Vegeu 'veure-ho clar'


tenir-ho cru *


Ho tenim malament per pujar a tercera divisió (o ho tenim pelut -Gir-Bar-, ho tenim difícil, es presenta malament, ho tenim negre, serà complicat pujar, serà difícil, ho tenim fotut; no ho tenim cru).
nota: El DNV accepta col·loquialment '
tenir-ho cru'.

tenir-ho de mamella de monja


Vegeu 'venir de mamella de monja'

tenir-ho tot

Tenir totes les coses de les quals parlem, bones o dolentes (Gir-Mall). |
tenir totes les virtuts, tenir tots els defectes
Aquest jugador és ràpid i bo: ho té tot.
Es molesta de seguida, aquest noi, és curt i sentit: ho té tot!
El pare, amb el diari ja ho té tot (ja està content).
Ho tinc tot i em falta tot (és rica, però té el noi malalt).

tenir hora


Quina hora és, si us plau?
(o em podeu dir quina hora és?, sabeu quina hora és; millor que teniu hora?) Ja tinc hora a l'oculista; ara n'he de demanar a la perruqueria (o ja tinc hora de visita, ja tinc cita).
nota: El primer exemple ens sembla un calc del castellà.

tenir idea

Fer les coses amb decisió, amb voluntat; sobretot fer-les amb vista, preveient què pot passar (Gir-Mall). |
ésser enginyós, treballador, valent; tenir ganes de fer, tenir empenta, anar a la idea, tenir iniciativa; saber resoldre les dificultats, tenir astúcia, tenir manetes |
S'ha de tenir idea per a fer les coses (s'han de pensar bé, no pas fer-les de qualsevol manera).
A les sis del matí ja sóc despert, perquè tinc la idea de fer això o allò.
No tenen cap idea, aquests nois. No tinguis pas por que escombrin la vorera: ho has de fer tu per ells.
S'ha de tenir idea per fer negocis (ganes de treballar, fer-s'hi).
No tenen cap empenta de res, aquestes noies (cap iniciativa).
A -Menja sol? –un malalt- B –Amb la idea, sí (li han de donar, ho intenta però no pot, Ca).
C -El dia que va caure pedra se'ns van embossar les canaleres i el pati va quedar inundat. D -Perquè és un pati fet sense idea (és un pati interior fondo que s'inunda quan plou fort, perquè l'aigua no es pot escórrer).
El nen ja té idea per treballar.
Jo ja tinc el meu plantejament fet: em jubilaré i em dedicaré a criar aviram (la idea).
No té iniciativa, en Baptista: li has de dir què ha de fer; si no, no ho fa.
És molt enginyós per treballar: té manetes.
No té empenta, aquest noi (és covard, s'acovardeix quan ha de fer alguna cosa).

tenir igual

No importar alguna cosa (Val). |
ésser igual, no preocupar, no caldre; tant se me'n dóna |
A mi em té igual un sistema o l’altre, però si t’ho elabores com tu vols, estalvies feina. 

tenir interès en *

Tenim interès a conèixer-la
(o per conèixer-la; no en conèixer-la). Té interès en el cinema (o pel cinema).
nota: Davant un infinitiu -convidar, fer- que representa el complement proposicional d'un altre verb, s'ha d'usar 'a' en lloc de 'en' (Albert Jané). 

tenir 'intríngulis' *

Fer això és complicat (o és embolicat, és difícil, és enrevessat, és embullat; no té intríngulis).

nota: Trobem 'intríngulis' al DNV.


tenir joc (unes peces)


Vegeu 'fer joc 2'


tenir l'agenda 'apretada' *


Tinc moltes coses per fer
(o per fer enllestir, tinc l'agenda molt plena, tinc l'agenda completa; no tinc l'agenda molt 'apretada').
Demà tinc un dia carregat de feina
(o tinc l'agenda carregada, tinc un dia de molta feina, tinc un dia fort, tinc una agenda atapeïda -Gir-Val-; no tinc una agenda 'apretada').

tenir l'ai al cor

Vegeu '
amb l'ai al cor'

tenir l'esquena molt ampla

Vegeu 'tirar-se a l'esquena'


tenir l'estómac remenat *

A -
Vols que et dugui a casa? B -No, només tinc l'estómac un xic regirat (o m'he marejat un xic, és una indigestió, algun cosa m'ha fet mal -o m'ha mossegat-, tinc un pes a l'estómac, tinc l'estómac revolicat; no tinc l'estómac remenat).

tenir l'orella fina


Vegeu 'ésser fi de'


tenir l'última paraula


Vegeu 'última paraula'

tenir-la agafada amb algú

Vegeu 'agafar-la amb algú'


tenir la batalla perduda


No poder aconseguir, algú, allò que vol (Ca). |
tenir la guerra perduda, haver fracassat, no haver-hi res a fer, no poder haver |
A -Ens donaran l'ajuda? B -No m'ho sembla pas: ja tenim la batalla perduda.
Tenim la guerra perduda amb la neteja del col·legi (no ho faran pas més sovint, no hi volen gastar més).
Tenim la guerra perduda per fer creure la mainada, perquè tothom els hi va a l'ajuda.
No el va poder haver (un xicot).
No te'ls pots pas fer, els cèntims (si no n'hi ha, no n'hi ha).

tenir la boca calenta


Vegeu 'escalfar-se la boca'


tenir la boca fina


Ésser molt exigent a l'hora de menjar. |
tenir el paladar fi, ésser llavi(Am), ésser llepafils, ésser bocafí (Gir-Val), ésser triat (Mall), ésser fetiller (Val) |
No el convidaré pas més a dinar, perquè té la boca molt fina (tria plats cars).
nota: Sentim 'tenir el morro fi'. Ens sembla un calc del castellà.

tenir la bondat


Ja podeu seure
(o seieu, si us plau; feu el favor de seure; millor que tingueu la bondat de seure).
nota: Trobem 'tenir la bondat' al DIEC. Pensem, però, que el seu gran ús es deu a la influència del castellà.


tenir la bragueta fluixa *


Són una família de doners
(o de femellers, de faldillers, de saltamarges, que sempre estan a punt; millor que que tenen la bragueta fluixa).

tenir la corda al coll (o anar amb la corda al coll)

Vegeu 'posar-se el dogal al coll'


tenir la còrpora forta


Ésser fort. |
ésser valent, ésser fort com un roure, ésser ferreny, é
sser robust |
No té còrpora ni per plorar (està flac).
Té la còrpora forta, aquest home (el cos).
S'ha de tenir bona còrpora per viure tants anys!

tenir la cua de palla

Témer que pot passar alguna cosa; mostrar-se insegur, irritable (Bar). |
desconfiar, patir; sentir-se al·ludit |
Cada vegada que es desbarata el pany de la porteria tinc la cua de palla.
El Govern té la cua de palla (no té majoria i és fràgil)
nota: No hem sentit mai aquesta frase feta a les comarques de Girona, entre gent gran.


tenir la decantada


Hom ho diu de la direcció que prenen les aigües d'un terreny, segons que es vagin a escórrer cap a un riu o cap a un altre. |

decantar, tenir la inclinació, tenir el rost (Mall) |

L'aigua va cap al Llobregat o cap a la riera de la Verneda, segons cap on té la decantada (segons cap a on té el rost, Mall).
nota: Vegeu també 'decantada', al Volum 1

tenir-la embolicada *


Ja ens tornem a complicar la vida! -o ens tornen-
(o ja l'hem parida!, ja l'hem feta bona!, ja ens han embolicat la troca!, ja hi ha merder!, ja tenim enrenou!; no ja la tenim embolicada!)
nota: Pensem que 'ja la tenim embolicada!' és una adaptació benintencionada, però errònia, del castellanisme 'ja la tenim "liada".


tenir la fam més grossa que la panxa

Tenir molta gana (Nord). |
estar afamat, sentir un buit a l’estómac, tenir una gana que alça, tenir bona gana (Ca) |
Vaig anar fent, afinant la tècnica i el coratge, dominant els impulsos de tenir la fam més grossa que la panxa -Vagons robats-.
Ja ho sé prou que tens bona gana.

tenir la força a la llengua

Se sol dir de la gent xerraire o dels qui fan servir la llengua inadequadament (Ca-Bar). |

tenir la força per la llengua (Am); molta fressa i poca endreça, moltes paraules i pocs fets, molt tronar i poc ploure, tenir la llengua llarga, fer mal la llengua (a algú), tenir xerroles (Ca), no poder-se aguantar -o tenir- res |

A -No té gaire força, aquest nen. B -A la llengua, sí (diu renecs).

C -Vols dir que és gaire treballador, l'Ireneu? B -Ja pots comptar!, aquell té la força a la llengua.

Sembla que la llengua et fa mal, xerres coses que hauries de callar: sempre tens la llengua massa llarga!

Tu sempre tens xerroles.

Aquell no es pot aguantar res (xerra les coses que hauria de callar).


tenir la gana feta

Tenir gana (Am). |

tenir cassussa, tenir talent, tenir el ventre a baix de tot (Am), tenir més gana que seny (Girona), tenir sempre un budell buit (Gir-Bar), tenir sempre un forat per a (Am), tenir una fam que l'enceta (Girona), tenir fam de destralers, tenir un queixal buit (Val), (tenir més fam que un lladre, passar més fam que Garró; Val), tenir més gana que un trinxet nou (DCVB, Mall), (tenir talent, tenir -qualcú- una fam que l'alça, tenir més fam que vergonya; Mall) |

Ja tinc la gana feta. Ja podem començar quan vulguis.

A -Ja tens la gana feta? B -Jo sí, però hem d'esperar que arribin els de Blanes.

Dinem, que tinc el ventre a baix de tot.

Tenim més fam que un trinxet nou -Mall, Moixonies-

Ara ja teniu més gana que seny. Deixem-ho aquí (els nens estan cansats d'una explicació de 3 hores, en una excursió).

Aquest nen sempre té un budell buit (té gana).

Jo sempre tinc un forat, per a la dolçor (em ve bé de menjar coses dolces).

A les taules de la banda esquerra uns mariners bevien cervesa i menjaven alguna cosa amb una fam de destralers -Vetllador-.

Sempre tens un queixal buit (tens gana).


tenir la guinya

Es diu d'un pescador sense sort (Cotlliure, Cat Nord). |
bogar amb el rem tort (Cotlliure, Cat Nord) |
Fa dies que tinc la guinya.
Bogues sempre el rem tort
(es diu d’algú que té mala sort i poca manya).
guinya: Trobem “guinyada”: Tombada de la proa d’un vaixell cap a una altra banda del rumb que segueix.

tenir la impressió *

Em fa l'efecte que no vindrà
(o em sembla que, em penso que; millor que tinc la impressió que no vindrà, em fa la impressió que).
notes: 1 Trobem 'tenir la impressió' amb el sentit de 'semblar, opinar' al GDLC. Ens sembla un calc del castellà.
2 Impressió, 4: Efecte sobre l’ànim, especialment viu, pregon. El discurs els va fer una forta impressió (DIEC).

tenir la llengua llarga


Vegeu 'ésser un bocut'


tenir la lliçó ben apresa


Saber bé, algú, què cal fer en una situació |
tenir experiència, saber quin pa hi donen, estar escarmentat, tenir après (quelcom) |
Ara tinc la lliçó ben apresa: no em fotran pas, aquesta vegada.
A tothom diu el mateix, aquest home: ho tinc tan après! (ho sé de memòria)
Ja ho tens ben après! (es diu a un que no vol treballar)

tenir la mà a punt


Es diu de les persones que de seguida piquen o es barallen (Am). |
no li costa gaire de picar; ésser peganer, tenir les mans falagueres, tenir la mà lleugera |
Aquell mestre sempre tenia la mà a punt.
La nena sempre té la mà a punt
(té dos anys i pica).

tenir la mà pesada


Tenir la mà que fa mal. |
tenir la mà forta, tenir la mà molsuda, tenir la mà pesant (Am), tenir ses mans feixugues (Mall) |
Quan pica fa mal: té la mà pesada.
Aquesta noia, ballant sardanes, té la mà pesada (no segueix bé el ritme i fa patir els veïns).

tenir la mà trencada

Saber fer molt bé una cosa, perquè s'ha fet moltes vegades. |
tenir pel cap dels dits, ésser expert, ésser hàbil; tenir-hi pràctica, tenir-hi experiència, tenir el cul pelat de fer-la, estar-hi avesat, tenir la mà apresa (Am) |
Ell t'arreglarà l'avaria, perquè hi té la mà trencada a adobar motos.
En tinc el cul pelat d'anar-hi
(hi he anat moltes vegades).
Hi té la mà apresa, a posar el butà (el posa molt sovint i en sap).

tenir la mala

Vegeu 'la mala'


tenir la mida presa (i prendre la mida)


Saber com s'ha de fer una feina. |
Li tenen la mida presa, al Barça (saben com l'han de guanyar).
Sembla que li tenim la mida presa, a trencar cremalleres! (en petem moltes).
Hi té la mida presa, a treballar (en sap).
Hi té la mida presa a fer pets (no para de fer-ne).

tenir la moral menjada *

El Morella juga amb més confiança que nosaltres
(o ens té la mida presa, ens ha fet baixar la moral, ens domina mentalment, ens té espantats, ells tenen més moral que nosaltres, ens tenen el peu al coll; no ens tenen la moral menjada, ens ha menjat la moral).

tenir la mosca darrere l'orella

Vegeu 'estar amb la mosca darrere l'orella'


tenir la negra *

Vegeu 'estar de pega'


tenir la paella pel mànec

Tenir el control d'una situació (Gir-Mal). |

dominar, manar, senyorejar, tallar el bacallà, tenir pes,
remenar les cireres, portar la batuta,
tenir la llossa pel mànec (Ca), tenir el control, ésser l'amo del ball, fer el que vol, tenir tots els trumfos, poder fer i desfer, tenir la vaca pels collons, tenir la mà (-gal·licisme-, Ca) |
Els governs tenen la paella pel mànec (quan hi ha un plet, el solen guanyar) -TV3-.
La gent que tenen pes per decidir no volen un canvi de govern.
L'ajuntament té la llossa pel mànec. No t'hi vulguis pas barallar.Els socialistes tenen la vaca pels collons (ara manen ells). Què en faràs de protestar?, ara hi ha poca feina i els amos tenen la vaca pels collons. Qui té sa pella p'es mànec, va anar s'oli allà on vol (Mall-Gir). Aquests van fer molts diners perquè van tenir la mà (manaven, Ca).
Avui dia una feina assegurada val molt. Els amos tenen la paella pel mànec.

tenir la pell fina (i: tenir la pell prima)


Ésser molt susceptible. |
ésser sentit, irascible, delicat, picallós, emocionable |
Si que tenen la pell prima! (s'ofenen per poca cosa).
nota: 'Tenir la pell fina' és en alguns diccionaris, però no al DIEC. També es diu molt en castellà.

tenir la por al cos

Vegeu 'posar la por al cos'

tenir-la presa amb algú

Vegeu 'agafar-la amb algú'

tenir la sal a la boca (o: tenir la mel a la boca)


Vegeu 'posar el caramel a la boca'


tenir la sang de peix


Es diu d’aquella persona que és molt freda, que no s’indigna per res (Mall). |
ésser molt flegmàtic, no tenir sang, tenir sang de nap (Ca), tenir sang d’aigua (Mall), tenir sang d'orxata (Val) |

Aquest jove sembla que té la sang de peix
–Tardanies-.

tenir la seva paria(algú)

Tenir el seu grup (Ca). |
fer paria; tenir el seu grup, la seva colla, la seva capelleta, les seves amistats |
Tots anem al ball, però tothom té la seva paria.
nota: 1 Vegeu també 'apariar 1', al Volum 1.
2 Sentim 'pria'.

tenir la sort d'esquena *

Noi, les coses no em van bé
(o no tinc sort, sembla que he trepitjat merda, estic de pega, tot em surt malament, la sort m'ha girat l'esquena, tinc desgràcia; millor que tinc la sort d'esquena) -Avui-.


tenir la sort de cara


Ésser afortunat. |
sortir tot bé, tenir bona fortuna, tenir molta llet, anar tot a favor, totes ens ponen, tot ens és favorable |
Avui tenim la sort de cara (no avui tenim 'xiripa').
nota: Trobem 'xiripa' al DNV.

tenir la vida (en un lloc)

Guanyar-s'hi la vida. |
tenir-hi la feina, tenir-hi la vida feta |
Ells hi tenen la vida, a Guardamar (hi treballen).
No me'n puc anar d'Alacant, perquè hi tinc la vida (un negoci que va bé).
No em va bé d'anar a treballar a Olot, perquè ja tinc la vida feta a Girona (hi té l'home, la mainada, el pis).
Costa que els emigrants s'adaptin, perquè ja tenen la vida feta al seu país (hi estan acostumats).
Poc hi tindran la vida, amb aquesta botiga (no en faran pas prou).
Quan veus que en un lloc no hi tens la vida, te'n vas (si no et volen de mestre).

tenir la vida a l'encant (i posar)
Estar exposat a un perill greu (Gir-Bar). |
estar en perill greu, arriscar-se, estar sobre un volcà, estar a les tres pedretes |
Aquest home posa la vida a l'encant
(treballa amb una grua que s'arrambla massa al marge).
El meu germà té la vida a l'encant
(té una malaltia greu, està si mor no mor).
Els polítics sempre estan amb la vida a l'encant
(s'exposen a atemptats).
Així és que, amb la vida a l’encant, sense saber mai on dormiria a la nit ni...
–Carlinada-.
Sempre van amb la vida a l'encant, els pescadors.

Tinc tota la feina a l'encant
(l'ordinador no em va bé i es pot perdre tot).

arramblar: Arrambar, acostar-se.


tenir la vista als dits

Tocar totes les coses que es veuen. |

remenar-ho tot, tenir sempre els dits a punt, tenir sempre l
a vista a punt; grapejar, toquejar |

La mainada només tenen la vista als dits (ho remenen tot).
No poseu els gots tan a prop, que el nen té els dits a punt i els farà caure.
Tan petita, aquest nena, i sempre té la vista a punt (està a l'aguait, ho veu tot).
El nen sempre té la vista a punt (es fixa en tot, és molt observador).
Tu sempre tens els dits a punt! (per robar o per tocar).

tenir les de guanyar (o: les de perdre)

Tenir moltes probabilitats de guanyar, en un afer. |
dur avantatge |
Ara tens les de guanyar -TV3-.
Qui parla català té les de perdre, en una empresa.

tenir les dents esmolades

Tenir molta gana, també gana de diners. Estar disposat a atacar (Gir-Bar). |
voler-ho tot, no tenir-ne mai prou, haver nascut a can pesseta (Ca) |
Ho volen tot, els dels bancs: tenen les dents ben esmolades.
Quines dents tan esmolades que té!
(ara posa un altre hotel)
El dia que la vegi, ja li seré clar: ja tinc les dents esmolades! (ja estic preparat).
Aquella va néixer a can pesseta: sempre vol diners.

tenir les espatlles amples *


És un home que tot s'ho pren bé
(o que té el fetge gros, a qui res no l'amoïna, tranquil, que té un fetge com un guarda-roba, que res no li fa res, que té l'esquena grossa; millor que que té les espatlles molt amples).

nota: Tenir bona esquena, o Tenir l'esquena grossa: estar sempre dispost a carregar-se la culpa o les feines, molèsties, etc. (DCVB).


tenir les galtes enceses


Estar vermell per causa de la vergonya (Pallars-Mall). |
quedar, posar-se o tornar-se vermell; enrojolar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, pujar els colors a la cara
|
En Tonic, en sentir-lo, abaixà la mirada, enceses les galtes
-Històries-.  

tenir les mans foradades

Ésser molt malgastador (Am-Bar-Mall). |
ésser massa liberal, tenir les butxaques foradades , éser un butxaca foradada (Val); tant guanyat, tant gastat, tant com en plou, el vent n'eixuga (Gir-Tresponts), no reparar en les despeses, ésser l'hereu escampa, (hereu firaire no dura gaire, Tresponts |
No en tindran mai, de cèntims, perquè ella té les butxaques foradades.

tenir les mans lligades

No poder fer, algú, allò que voldria fer. |
tenir impediments, tenir entrebancs, estar lligat, no poder fer res, no poder decidir, tenir ses mans fermades (Mall) |
Ara no podem comprar cap auto nou, perquè tenim les mans lligades (hem de pagar una hipoteca).


tenir les mans lliures


Poder decidir, algú, allò que vol fer. |
tenir llibertat, no tenir traves, no tenir entrebancs, poder disposar, poder fer i desfer; no ésser d'enlloc |
Vull tenir les mans lliures per publicar el llibre o no.
Jo no sóc d'enlloc, faig les coses que m'agraden (no depenc de ningú).


tenir les molles fluixes


Hom ho diu de qui fa pets o llufes (Am). |
anar-se'n pel punt baix, ésser fluix de molles (DCVB) |
Noia, deus tenir les molles fluixes! (ha fet un pet).
nota: Vegeu també 'anar fluix de molles'


tenir les portes obertes

Vegeu '
obrir les portes'


tenir les seves coses


Tenir, algú, algun defecte. |
tenir rareses (Gir-Mall) |
En Juli té les seves coses, però és bona persona.

tenir llana al clatell (o dur, portar)

Ésser crèdul, ignorant, fàcil d'enganyar (Gir-Bar-Eiv). |

mamar-se el dit, portar llana; ésser llanut, ignorant, toix; beure sopes amb un porró, empassar-s'ho tot, beure a galet, empassar-s'ho tot, ésser ingenu, tenir bona barra, ésser càndid,
tindre molta fusta en el cap (Val) |
Trenta euros n'has pagat, d'aquest vi?, que en tens de llana al clatell!

Va molt a missa, el teu germà, porta molta llana al clatell
(Ca).

Molta llana en es clotell i molta teranyina en es ventrell et va deixar ton pare, que Déu el tengui a la Glòria
-Ses Frasquites-.

Els cacics no en volen pas de cultura: volen gent amb llana al clatell.


tenir llei


1 Poder-se fer, una cosa, segons la llei. |
ésser legal, ésser legítim, ésser lícit, tenir permís; la llei ens empara |
A
-Els veïns han posat un pedrís al costat de l'entrada de casa seva. B -Del que tinguem llei, que facin el que vulguin.

2 Tenir afecte a algú (Bar). |
tenir estimació, estimar |
  
La padrina sempre em va tenir molta llei.

tenir llengua


Contestar malament, algú, a qui el renya; no callar quan ho hauria de fer. |
fer -o plantar- cara, contestar, descarar-se, respostejar, ésser llengut, replicar, ésser mal educat |
Va tenir llengua al seu pare, i ara no li deixa tenir el mòbil.

tenir lletra menuda

Vegeu 'tenir mà esquerra'


tenir lloc

Fer-se, una cosa. |

tenir efecte, ocórrer, realitzar-se, celebrar-se, portar-se a cap |

La reunió tindrà lloc divendres.

nota: No sentim' tenir lloc' a les comarques del Nord. Es recomana el seu quan hom parla d'actes formals. S'usa força al País Valencià.


tenir mà (amb algú) *


No hi tenim influència, a la Federació
(o no hi tenim costats, no hi tenim padrins, no hi tenim bo; no no hi tenim mà).
Teniu influència a la Diputació? (o teniu alguna amistat?, hi coneixeu algú? teniu franquesa amb algú?; no teniu mà a la Diputació?) -Saó-

tenir mà esquerra

Ésser hàbil en una cosa, fer-la amb facilitat, rapidesa, destresa, etc. |
tenir tacte, astúcia, diplomàcia, lletra menuda (Gir-Bar); ésser sagaç |

És un senyor que té molta mà esquerra.

Té molta lletra menuda el teu cosí, quan vol una cosa et sap convèncer.
Ella va saber trampejar la situació, que era complicada: té lletra menuda.
De lletra menuda ja en té, però res més (té molts arguments, però no n'esperis res).

És un senyor que sap dir coses importants sense que ho sembli: té molta lletra menuda.

La mà esquerra no l'ha pas perduda mai, aquell avi (sap el que es diu).


tenir mal après (o malaprès)


Anar errat (Ca). |

anar equivocat, anar errat de comptes, anar desorientat, anar lluny d'osques, no mirar-s'ho gaire bé, pensar-ho malament |

A -Jo vaig cada dia a caminar a l'hora del sol. B -Ho tens molt mal après, això. Caminar en ple sol a l'estiu et fa més mal que bé.

C -Com és que no ets a la platja, avui? D -Ho tens molt mal après, això (no hi vaig mai)

És un mal après això que feu de comprar tantes llaminadures a la mainada.


tenir mal ball (o: tenir un mal ball)


Anar malament, les coses. |

tenir problemes, tenir maldecaps, tenir un ball de mal ballar, tenir mal rebat (o), tenir -o passar- una mala temporada, passar un moment dolent, tenir una mala tongada, tenir un mal pati, no estar bé, moure la barraca (Val) |

Tenen mal ball en aquella casa (han quedat sense feina).

Tenim un ball de mal ballar a l'empresa (no venem, hi ha deutes...).

Tenen un mal ball (estan malalts).

Les dones tenen mal rebato, ara (en maten moltes).

Els joves tenen mal rebato, ara (no hi ha feina).

Ja tenen un bon pati: tots tres vells i malalts!

No s'hi està mai bé, aquí dalt: quan no fa fred, fa calor o fa vent.
Al president Kaps li mouen la barraca
(té guerra a dins del partit) -Temps-.

mal rebato: Mal resultat, perjudici (DCVB).


tenir mal caire (una cosa)

Tenir mal aspecte. |

tenir mal color, tenir mal -o bon- lluc (Am), anar malament, pintar malament, no presentar bé, tenir mal cop d'ull, tenir-ho malparat (Gir-Bar), anar amb mal viatge (Ca) |

Tenia mal caire, aquella noia: semblava desenterrada (tenia mal aspecte).

Té mal color tot plegat: haurem d'estalviar (l'economia).

Té mal lluc, això! (una malaltia).

Aquesta planta ja té més bon lluc (té més ufana).

Ja té un altre lluc (ha millorat, un malalt).

Tenen mal cop d'ull aquestes peres, però tenen bon gust (són petites, lletges).

A -Com van les relacions amb els pares? (en una escola) B -Ho tenim malparat (malament, de mal fer).
Ho té malparat per entrar a treballar, perquè és dels últims de la llista
(té poques possibilitats de reeixir).
Mare de Déu! Tot ha d'anar en mal viatge, tot s'ha de fer
malbé, tot s'ha de perdre (no veu futur).
No té cap lluc, aquest noi, per treballar!
(no sap fer la feina).
No té pas cap lluc d'agradar-li les discoteques, aquest jove.

No té pas lluc d'arreglar-se, això
(problemes amb la sogra; sembla que no millorarà). 


tenir mal cap


Se sol dir de les persones que fan disbarats (Gir-Mall). |

fer coses esbojarrades, ésser un perdut, ésser disbauxat; malbaratar les coses, rebentar-ho tot |

Va tenir mal cap, l'avi (jugava diners, anava amb dones...). 

tenir mal de ventre (per alguna cosa)

Desitjar saber o esbrinar una cosa (Mall). |
anhelar, delejar, passar ànsia |
La seva dona té un bon mal de ventre per saber el que va passar.

tenir mal de ventre des cagar d'altri


Tenir molta ràbia dels altres o estar-ne molt preocupat (Mall). |
ésser envejós, no deixar viure; ésser molt patidor |
Se'n preocupa massa, des seus rivals; saps que en té de mal de ventre des cagar d'altri!

tenir mal de ventre punxegut

Estar animat sexualment, un home (Ca). |

tenir trempera, anar calent, anar d'eixida (Val) |
A
-Què et passa Joan? Et veig molt neguitós. B -Tinc mal de ventre punxegut.


tenir mal delit

Trobar-se malament; tenir flaquesa, cansament o altres molèsties. |

no tenir delit (Gir-Mall), trobar-se cansat, tenir manca de vigor, no estar ben catòlic |

Tot avui que tinc un mal delit! (no em trobo prou bé)
Ahir vaig gitar -vomitar- i avui tinc mal delit: no puc trascamar -fer anar les cames-, no puc ni fer anar una cama davant de l'altra.
Aquest refredat m'ha deixat mal delit (flaquesa).
La nena té mal delit; es queixa de mal d'esquena i, a la nit, ha tingut febre i malestar.

Tot avui que tinc un mal delit! Ja ahir vaig vomitar.

tenir mal diner

Es diu de qui és malgastador o de qui no paga els deutes. |

tenir mal calé, ésser malbaratador, balafiar |
La noia té mal diner: tot el dia compra.

Té mal diner aquest noi: encara em deu tres mesos de pis.

El noi els hi netejava el calaix, els diners volaven
(agafava els cèntims de la botiga, Ca).

tenir mal entès

Haver entès malament una cosa (Gir-Mall). |

anar malfixat, anar errat, estar equivocat |
Ho tens mal entès, això: el sopar és la setmana vinent.

Si no ho tinc mal entès, demà és festa.

Ho tens mal entès
(vol fer una denúncia; t'equivoques; Am). 

tenir mal geni

Tenir mal caràcter (Gir-Mall). |

tenir mal natural, tenir mala ravata (Tar), (tenir mals jocs, tenir el geni fort; Tresponts), tenir el geni curt, tenir mal perdre, tenir el geni cagat (Val) |
És bon home, però té mal geni.

Quin mal natural que tens!
(s'empipa per poca cosa, Am).
De tot en feia broma. Mai no se li conegué una mala ravata
-Ràfegues-.
No crec que te'l deixi: té un geni cagat
-Camacuc-.
nota: 'Tenir mal perdre' sembla pres del castellà. Ara ja es diu molt i no gosem dir que no és bo.