Volum 2‎ > ‎

tenir mal jaient / tot ho acaben (+ altres mots)

tenir mal jaient

Moure's una persona quan dorm. |

tenir mala -o bona- jeia (Gir-Bar-Mall), remenar-se, regirar-se, tenir mal son |

El meu home no dorm bé: té mal jaient.

Tinc mala jeia, per dormir (sempre em giro d'un costat a l'altre, em poso malament).

Jo tinc mala jeia: dormo d'una manera intranquil·la.

El nen té bona jeia: dorm plàcidament.

No acabem de trobar la jeia a les normes de trànsit noves (ens costa d'acostumar-nos-hi) -CR-.


tenir mal pes cap i no ser crosteres


Ésser boig (Mall). |
estar tocat del perol (Val), estar tocat del bolet, estar sonat, estar tocat de l'ala, estar tocat des boll (Mall) |
Pobre Bernat, té mal pes cap i no són crosteres; aquell succés el va trastornar.

tenir mala (+ nom)

Haver-hi alguna cosa que no va bé. |

no estar fi, no saber fer, no veure's bé |
Avui tinc mala carta
(o no em veig cap carta, tinc mal joc).
Sap jugar, però
no té gaire bona carta (no té bons jocs, Ca).
Tinc mala consciència
(remordiments).
Tens mala arpa per fer les feines -o mala grapa-
(no la fas bé)
Hi ha gent que hi tenen mala grapa a enraonar
(ofenen, no s'hi miren gaire).
És un males grapes: no sap fer res i tot ho trenca.
Aquesta gent tenen mala llengua, sempre insulten: tenen una llengua infernal.

Vam tenir mala pega
amb la rentadora (té avaries sovint).
Tenen mala vista, aquestes galetes -o tenen mal cop d'ull-, però són bones.

tenir mala bava

Ésser dolent, mala persona (Gir-Bar-Mall). |

tenir mala índole, tenir mala sang, tenir mala idea, tenir mala llet (Gir-Bar-Va), tenir mal cor, val més ser-hi amic que renyit, tenir el geni més curt que una mona (Val) |

A -Em va anar a denunciar. B -És un home de mala bava.

Té mala índole, aquesta nena (mossega).

Aquest defensa té mala idea (va per fer mal al davanter).

Era una dona de molt mala sang.

Que poc t'escoltarien si, com jo, et coneixien la bava! -Rondalles C-.

nota: 'Tenir mala gaita', 'tenir mala folla', 'tenir mala tripa' i 'tenir poca catadura moral' no són correctes.

tenir mala 'pata' *

Hi tens mala sort amb les cremalleres (o malastrugança, mala pega -Gir-Val-, estàs de pega amb; no hi tens mala 'pata').

Diu les coses amb poca gràcia (o malament, amb mal gust; no amb mala 'pata').

tenir mala peça al teler

Trobar-se en una situació perillosa o difícil (Gir-Bar-Tar). |

estar fotut, greu, molt malalt |
El pare té mala peça al teler
(estar molt malalt).
Aquella dona ja no és per anar enlloc
(té Parkinson).
Ambdós sabien que no es veurien mai més en aquest món, ja que mossèn Ramon tenia mala peça al teler
-Ràfegues-.

tenir maldecaps

Tenir preocupacions. Sovint, qui ho diu, es refereix a preocupacions innecessàries, sobretot a Ca (Gir-Mall). |

tenir cabòries, carràs, tracàs, tràfec, neguit, desfici, caturles, haver-hi una cosa que punxa (Ca); tenir missals; tenir moltes coses al cap, anar el cap com una debanadora (Pallars) |
No vull llogar més el pis, perquè tinc maldecaps a cobrar.
A -
Què fas els diumenges? B -Que en tens de maldecaps, tu! (no n'has de fer res)
No en tinguis cap maldecap de la néta
(deixa-la ací ben tranquil).
No tinguis maldecaps pels altres, que no val la pena
(no te'n preocupis, deixa'ls fer).
Ja t'avisarem, abans de l'examen: no en tinguis cap maldecap
(no hi pateixis).
En un lloc gran ningú no té maldecaps de l'un i de l'altre.
C -
Ara el noi s'ha separat. D -Sempre hi ha una cosa que punxa.
No passis maldecaps!, ja s'ho faran
(o no tinguis).
Ella poc en passa gota de maldecaps de la mort del seu home.
El nen té un carràs, per fer la carta als Reis!
(desfici).
Paga i ja no tindràs aquest carràs -
un deute- (aquests maldecaps).
Tenia unes caturles amb la veïna!
(discussions).
Tothom té els seus missals
(embolics mentals, cabdells).
Deu tenir tantes coses al cap que no es recorda de telefonar.
E -
Com hi pujaran a l'ermita? F -No has pas de tenir maldecaps, tu, d'ells (ja s'ho faran).
G -
S'ha d'adobar aquella canal. H -No tinguis maldecaps, tu (no hi pateixis, no te'n cuidis).
I -
Què et dec? J -Tu, no tinguis cap maldecap.
K -
Com ho farem per la feina? L -No tinguis maldecaps: ja els tinc jo.
T'explicà que aquell dia estava irat i nerviós, i el cap li anava com una debanadora (de pressa) -Vents de port-.
nota: Els mots sinònim que us posem d'exemple, els podeu trobar al Volum 1.

tenir males bromes

Se sol dir de les coses que són perilloses, encara que no ho sembli. |
tenir mals jocs, s'ha de vigilar, s'ha de conèixer |

Aquest gos té males bromes: és un gos fals, traïdor, per no res et fotrà una clavada.

Tenen mals jocs, els cavalls.

Els bolets tenen males bromes (si no els coneixes).

No jugueu amb màquines, nens, que tenen males bromes!

Compte amb els ganivets, que tenen mals jocs (et pots tallar).

tenir males grapes

Fer les coses de manera matussera. |

ésser un males mans; ésser maldestre, barroer; allí on es rebolca el burro, queda pèl (Vila-Real) |

Aquest home sembla que ho ha de trencar tot: té males grapes.

Ell no sap fer res: és un males grapes.

Quin males mans, el nen: tot ho trenca!

Tenia males mans, aquell infermer (no em trobava la vena, per fer les anàlisis; no en sabia prou).

nota: Vegeu també ' ésser un males mans'

tenir males puces

Tenir mal caràcter. |

tenir mal geni, tenir -o portar- mala Joana (Am), tenir mala lletra, tenir mala lluna (Gir-la Franja), ésser del morro fort, tenir un geni com una pólvora, tenir un geni com un rebaixí, tenir mala jeia, tenir el geni fort, tenir un geni de futims (Bar), estar de mala gaita (Val) |

Cada vegada tenen més males puces! –RAC1-.

Té una mala lletra, avui, aquesta dona!

Hi ha gent que sempre en tenen, de mala lluna.

Em va dir que anés a missa amb mal geni.

Amb una mala gaita, la dependenta respon...

Aquell vell té un geni com una pólvora.

Tenia un geni com un rebaixí.
Al Pere Camps la mala lluna li venia de l'enveja que se'l menjava –Granota-.

rebaixí: Formiga petita, vermella, que viu als suros; pica molt fort.

nota: 1 'Mala Joana' també vol dir 'mala sort'.

2 No és correcte «tenir mala 'sombra'.


tenir malsofridura (o malsofridesa)

Estar irritable, de mal humor (Mall). |
estar malsofrit, empipat, emprenyat, malhumorat, emmurriat; tenir -o estar de- mala lluna |
No és estrany que en Biel estigui estones amb malsofridura perquè ja està molt malalt.

tenir manat

Haver de fer, algú, una cosa perquè algun superior li l’ha manada (Cas). |
acomplir ordres, ser obligatori, haver de fer, tenir ordre de |
La xiqueta i les amiguetes tenien manat per les seues mares no acostar-se al cementeri -La cara oculta de la lluna-.

tenir maneres

Tenir capacitat suficient per fer una cosa. |

poder fer, poder aconseguir, tenir la possibilitat de, tenir una carta |

A -Tens maneres d'anar algun dia a Normandia? B -Home, tinc el cotxe espatllat: hauràs d'esperar uns dies.

Ja tens maneres per defensar el joc (no et preocupis, jugant a escacs).

Si tens maneres de parlar amb un periodista, fes-ho i explica-li-ho tot..

Tens maneres de trobar un altre col·laborador? El necessitem.

Si no hagués tingut la carta de l'anglès, hauria fer el curset (un mestre, si té l'especialitat d'anglès ja no el treuen d'un lloc).

tenir menester

Necessitar (Ca). |

tenir necessitat de, convenir, haver de menester, demanar, freturar |

En tenia menester (ho necessitava).

Aquest país no té cap menester de l'amor de... –Punt-.

Tenien menester d'un voltatge més elevat -Cat Nord-.

Que ens donin l'aigua quan en tenim menester, no a l'hivern -Arrels-.

tenir memòria d'elefant

Tenir molt bona memòria (Gir-Mall). |

tenir una memòria d'orifany |

Aquest noi té memòria d'elefant.

orifany: Elefant, en català antic.

tenir memòria de pardal

Tenir mala memòria (Punt). |

tenir memòria de mosquit, tenir una memòria com un cistell (Am), tenir la memòria curta (Cat Nord), tenir memòria de gall d'indi (Val) |

Tenia memòria de pardal.

La gent té la memòria curta -Arrels-.

nota: 'Tenir memòria de mosquit' també es diu en castellà i no sabem si és una bona solució.

tenir merescut (i: tenir ben merescut)*

A -Avui el públic els xiula. B -Ja s'ho mereixen! (o ja els hi està bé!, ben fet!, massa poc!, s'ho han ben guanyat!; no ja s'ho tenen merescut!, ja s'ho tenen ben merescut!)


tenir més cara que esquena *


Aquest noi és un desvergonyit
(o té molta barra, té la barra gruixuda, té moltes penques, té molts pebrots, és molt atrevit; no té més cara que espatlla; millor que té més cara que esquena).

tenir més corda que un rellotge

Tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar (Mall). |
ésser molt xerraire, ésser una mallerenga, tenir llengo per setze (Mall), ésser com un cadellet de molí (Val) |
En Jaume xerra molt, té més corda que un rellotge.

tenir més diners que puces (o més quartos)

Ésser molt ric. |

anar fort -o folrat, calent- d'armilla, ésser milionari, tenir-los per llençar, tenir un racó, tenir una bona cartera (Ca), ballar-la grassa |
A -
Tenen quartos, aquesta gent? B -Més que puces!
Es pensen que la gent els tenen per llençar, els cèntims
(demanen trenta mil euros per una plaça d'aparcament)
C -
Jo vull tenir un racó per quan sigui vell. D -No, home, no: gasta-t'ho tot i ja et mantindran els altres.
Si tens una bona cartera, ja et casaràs.

E -El teu sogre no et deixarà res. F -No hauré pas de dormir al carrer (ja tinc diners).
nota: La versió original és 'tenir més diners que un ca puces', o 'tenir més diners que un gat puces'.

tenir més fetge que una rajada


Ésser molt tranquil o despreocupat, no perdre la calma per res (Mall). |
tenir sang de nap, ésser desansiat, tenir un fetge com un guarda-roba (Ca) |

I saps que ho és, de tranquil i despreocupat, el seu fill: té més fetge que una rajada!

tenir més raó que un sant *

A -Entrem, que aquí fa fred, em vénen esgarrifances. B -Tens tota la raó del món (o tens tota la raó, tens molta raó, ja tens raó; millor que tenir més raó que un sant).

tenir més sort que les bruixes

Tenir molta sort. |

no hi ha cap puta que no dugui sort, tenir més llet que les putes, tenir més sort que les guilles (Am), qui té ferradures penjades a sa porta, no acaba es ferro (Men) / (tenir més sort que un gos que s'ofega, tenir més sort que els que pengen; Val) |

No m'agrada de jugar-hi a cartes, perquè tenen més sort que les bruixes (sempre guanyen).
I diuen: qui troba una ferradura usada i l'estotja, és sortat
-Folklore menorquí-.
estotjar: Guardar, desar.
nota: «Tenir 'xiripa' no és una bona solució. La trobem al DNV.


tenir més tecles que un orgue

Ser molt maniàtic o difícil d’acontentar (Val). |
estar carregat de manies –o punyetes, collons- |
Fes-li ben cuita la carn, que el meu gendre té més tecles que un orgue.

tenir mig embastat (o: tenir embastat)

Haver començat una feina (Gir-Mall). |

tenir a mig fer, tenir mig començat |
A -
Has acabat la feina? B -No, però ja la tinc mig embastada.
Ja tinc el conte mig embastat.

tenir miga *

Aquest assumpte és important (o té substància, té suc, té sentit, s'ho val; no té miga).

Això és collonut! -comparen un polític i un pallasso- (o això val la pena, això té suc; no això té miga).

tenir migranya

Estar trist, preocupat. |

tenir malenconia, pena, enyorança; no estar ben satisfet |
Tenia migranya, quan vivia a Irlanda
(m'enyorava).
Tenia migranya, perquè s'havia mort el seu amic.
Tinc migranya, tants dies ací a casa
(està malalt).
nota: Vegeu també 'migranya 1 i 2', al Volum 1.

tenir millor sort *

Vejam si demà tenim més sort (o vejam si demà ens va més bé; no vejam si demà tenim millor sort).


tenir mitja por (o agafar)

Tenir por de quelcom. |
agafar por |
Amb totes les coses que passen he agafat mitja por de sortir al vespre.

tenir 'modos' *

Aquest noi és un mal educat (o té males maneres, no és polit, no és correcte, no és fi; no aquest noi no té 'modos)'.

S'ha de ser educat (o s'ha de ser com s'ha de ser, s'han de tenir bones maneres, s'ha de ser com cal, s'ha ser correcte; no s'han de tenir 'modos').
Són una colla de barruts
(o són mal educats; no no tenen 'modos' ni vergonya).
nota: Trobem 'modos' al DNV. 

tenir molt a (+ verb)

Faltar molt per aconseguir una cosa. |

Aquest pintor encara té molt a aprendre (o té molt per aprendre, en sap poc, li falta molt per aprendre, és novell).

Millis encara té molt a fer al Paris Dakar (Millis encara pot fer moltes coses al París-Dakar, encara té moltes esperances)

Els savis, quan moren, encara tenen molt per aprendre (Ca).
El Figueres avui no ha jugat bé (o es pot criticar, no m'ha convençut, no m'ha fet el pes, deixa molt a desitjar -DIEC-; millor que ha tingut molt a desitjar) -R4-.
Em podríem dir moltes coses, d'aquesta empresa (o hi hauria molt a dir; millor que tindríem molt a parlar, d'aquesta empresa).
nota: Creiem que 'tenir molt que' és un castellanisme.

tenir molt de *

Hi ha nacionalismes molt patològics (o que són molt patològics, que tenen un caire patològic; millor que que tenen molt de patològic).

tenir molt de guanyat

Vegeu 'haver-hi molt de guanyat'


tenir molta llengua i pocs fets

Prometre moltes coses i fer-ne poques (Gir-Mall). |
tenir molta llengua (Gir-Val), xerrar molt i no f
er res, bravejar molt i fer poc; molt soroll de boixets i poques puntes (Bar-Val), moltes bufes i pocs trons, molta fressa i poca endreça |

A -L'any que ve ho aprovaré tot. B -Molta llengua, tu, i pocs fets (no tu, molta boca!)
Aquesta dona, llengua i fets (braveja però penca).
notes: 1 Vegeu també 'molta fressa i poca endreça'.
2 A Mallorca hi ha una cançó popular que diu: "Sa madona d'aquest lloc / sempre va portes obertes / carrega tothom d'ofertes / promet molt i ateny poc".

tenir molta terra a l'Havana

Se sol dir de qui s'alaba de ric sens ser-ne (Gir-Bar-Val). |

fer ostentació de ric, faronejar, fer el tifa, fer el fatxenda, tenir molts fums, bravejar de riquesa dubtosa -o només suposada- |
A -
La tia encara diu que la seua filla s'ha casat amb un ric de Gandia. B –No t'ho cregues, que eixa dona té molta terra a l'Havana.

tenir 'monos' a la cara *

Què mires, noia? (o que no havies vist mai cap noi?, què tinc lleganyes als ulls?; no que tinc monos a la cara?)

tenir morta (una cosa)

Tenir una cosa que no dóna cap profit o que no es pot aprofitar. També estar molt cansat. |

Aquest home té tots tres pisos morts: no els lloga ni hi fa res.
I allò del negoci de Girona, ho teniu mort?
(no hi feu res)
Aquesta ràdio vella, per tenir-la aquí morta, no val la pena
(si no serveix, llencem-la).
Tenim la tarda morta
(són les 4, ja no podem anar a fer la partida).
Tinc les cames mortes
(estic molt cansat, em costa de caminar; està malalt).
Una cama no em passava a davant de l'altra
(no podia caminar).

tenir mosquits a l'aixeta.

tenir una malaltia venèria, un home. |

tenir purgacions, tenir gonorrea |
De jove havia tingut mosquits a l'aixeta.

tenir murga (i: fotre murga, portar murga)

Haver de fer coses que cansen o que molesten. |

atabalar, avorrir, afartar; ésser carregós |
El matrimoni estaria molt bé, però els vells els foten murga
(els empipen).
Tinc molta murga a collir bolets
(feina, no en troba).
Tenim murga amb els vins
(no sabem els que ens convenen per al casament).
Ja porta murga, reciclar.

tenir múrria

Tenir mala intenció, dolenteria (Val). |
ésser malparit, malvat, rancuniós, murri, àvol |

A l'hora de trobar els qui més múrria tenen, hem de mirar
.... –Saó-.


tenir-ne dos per falla d'un (o haver-n'hi dos per falla d'un)

Aconseguir algú dues coses quan feia temps que no en tenia cap. |

ara per poc, ara per massa; quan la noia és casada surten els pretendents |
La noia no tenia xicot i ara se li'n presenten dos i no sap què fer: ara en té dos per falla d'un.

Han posat un altre rellotge de paret al menjador: ara n'hi ha dos per falla d'un.


tenir-ne més que suficient *
Amb un cas ja en vaig tenir prou (o ja en vaig tenir prou i de sobres, ja en vaig tenir de sobres; millor que ja en vaig tenir més que suficient, ja en vaig tenir més que prou) –TV3-.
tenir-ne per (+ quantitat temps)
Faltar una quantitat de temps perquè alguna cosa s'acompleixi (Gir-Mall). |
falten, encara han de passar |
En té per un parell d'hores.
En té per un parell de mesos, per poder jugar (està lesionat).
En té per temps! (un malalt, d'estar bé).
En tenim per un quart, abans no vindran.
En tinc per estona, d'acabar la feina.
En tens per gaire, per baixar?
En tinc per dies, sense les nits, per guarir-me (molt de temps).
Aquella vella, em sembla que en té per anys (que viurà molt).
En tens per dies, sense les nits, per jubilar-te!

tenir-ne per al pare i per a la mare (o haver-n'hi)
Haver-hi una gran quantitat d'una cosa. |
haver-n'hi per donar i per vendre, haver-n'hi més que un foc no en cremaria, haver-n'hi per triar i remenar (Ca), tenir-ne per anar fent, tenir-ne una fàbrica (Am), tenir-ne un magatzem, haver-n'hi per a na Bet i sa mare (Mall) |
Si compres mitja dotzena de bolígrafs, en tens per al pare i per a la mare (et duren molt).
Aquest any hi ha hagut molt bona anyada de trumfes: en tenim per al pare i per a la mare.
Ja en té per anar fent, de diners! (és ric)
En vaig comprar 3 quilos, de mel: ja en tenim per anar fent.
En tinc un magatzem, de paper de vàter, a casa.
Tot el que no té rotació, fora (si no es ven, no ho tenen al supermercat, perquè caduca).


tenir-ne prou
No agradar una persona, una situació, un lloc, etc. |
ja sé com és, ja sé quin peu calça; estar-ne tip o fart; ja n’hi ha prou d’aquest color!, pleguem
veles! (Mont-roig del Camp) | 
A –Et va agradar el director? B –No, hi vaig parlar cinc minuts, però ja en vaig tenir prou (vaig veure que era un egoista).
C –Què et sembla? Lloguem l’Elvira perquè vingui a fer feina a casa? D –Déu me’n guard!
Un dia vaig anar a dur un paquet a casa seva i ja en vaig tenir prou (és desordenada).
Ara, l'Enric, al cap de dos mesos ja en va tenir prou: llevat de la Conxa, allí només hi vivien vells i criatures -"Un camí amb Eva", de Manuel de Pedrolo-. 
nota: Vegeu també 'ja en vaig tenir prou'

tenir-ne sempre una per dir

Hom ho diu de les persones alegres, que saben donar conversa, que fan gràcia quan expliquen les coses (Gir-Bar). |

ésser xalat, alegre; ésser de la broma, ésser amic de verbes (Mall) |

És simpàtica, la Laura: sempre contesta, sempre en té una per dir.

La Maria fa riure, sempre en té una per dir.

Són vius, aquests nois: sempre en tenen una per dir.

tenir-ne tant com en pot dur

Hom ho diu de les fruites quan ja són a punt de fer-se malbé. |
es fan malbé, es passaran, ja no pot tirar més |
Aquests préssecs ja en tenen tant com en poden dur (fa molts dies que corren i es fan malbé; s'han de menjar de seguida).

tenir-ne tres de mal i deu d'emplastre

Se sol dir de qui exagera molt coses que no són gaire importants. |
de poca cosa, fer-ne un feix; d'un pet fer-ne cent esquerdes, de tot fer-ne un món, un diner de mal i cinc sous d'emplastre (DCVB) |
A -On vas tan embolicat? Que has tingut un accident? B -Res, home, tres de mal i deu d'emplastre. M'he regirat un peu, però m'ho han embolicat de dalt a baix.

tenir-ne un cantimplori

Tenir molt d’una cosa (Men). |

tenir-ne en gran quantitat, tenir-ne per donar i per vendre, (haver-n’hi a paletades, tenir-ne a betzef Men) |

Si voleu figues, podeu venir a carregar; no vos farem pagar res perquè en tenim un cantimplori.

tenir-ne un feix

Fer una activitat que cansa molt, que és molt carregosa o que és de mal fer. |
tenir-ne un bull (Am), un tip, un fart, un fotre (Am), (un paquet, un viatge, Ca-Am); no fer res més; no poder bracejar, no poder raure (Bescanó-Am), no poder refer (Ca) |
N'estàs tipa, no pots: haig de treballar i portar dues cases i n'hi ha un feix!
En tinc un feix de dur aquests paquets a l'altra casa (pesen molt).
En tindrem un feix per guanyar, avui (els rivals són forts).
En tindrem un bull, d'aquest nen (és molt entremaliat)
En té un bull per recuperar-se -un malalt- (li costa molt) –Presència-.
En tindrem un fotre, d'aquests dos (jugant a cartes: seran de mal guanyar).
En tinc un tip, de la mainada! -o un fart- (un mestre).
Ella en té un paquet, de cuidar l'home malalt.
A -Ja en tindran un bon paquet, del nen! -els pares- (els insulta, els mana...) B -Ja els està bé!, l'han aviciat de mala manera.
En tindrem un paquet, per guanyar-los.
En tenim un paquet –o un feix-, de problemes (molts i complicats).
Ja en tindrà un bon paquet! (ha quedat sense feina i té deutes; ja les passarà putes).
En té un viatge, de netejar tota la pensió.
En tinc un viatge, de la mainada, em costa d'aguantar-los: m'hauria de jubilar.
C -Per què no em rectifiques, quan parlo malament? D -Perquè no en faria res més (diu moltes castellanades).
És grossa i no la puc bracejar de cap manera, la maleta (moure, dur amb una mà).
Allà feia un fred que no es podia raure (aguantar).
Han despertat aquell nin i no el podien refer. Què vols, a les quatre de la matinada!? (no caminava, se'ls adormia)

tenir negre

nota: Vegeu 'posar negre'


tenir nervi

Es diu d’una persona que té molta iniciativa, que és molt activa. |
tenir empenta, caràcter, fermesa, energia, vitalitat, força de voluntat, ganes de treballar; ésser ferm, actiu, treballador |
Són gent de molt de nervi, la feina no els espanta.

Ell és un home de nervi: té energia, força de voluntat, ganes de fer coses...

Aquest noi és tot nervi! (no està mai quiet)

nota: Es diu "nirvi" a Mallorca.

tenir només la pell i l'os (o: quedar amb la pell i l'os)

Venir molt i molt prim (Gir-Bar). |

estar molt sec, estar molt prim, tenir només ossos; venir prim, venir magre, quedar-se amb la carcanada (Ca), quedar-se amb el xassís (Am), quedar amb la pell i ets ossos (Mall), no tindre panxa ni budells (Val) |
Tant de caminar, quedaràs amb la pell i l'os.

Només té la pell i l'os, en Carles: deu estar malalt.

No t'aprimis més, que t'estàs quedant amb la carcanada. 

tenir només que (+ nom)

Tenir una sola cosa, generalment una cosa dolenta. |
tenir només això |
Només hem tingut que problemes, amb aquest equip.
Només hem tingut que feina, amb això.

tenir 'nóvios' *

Aquesta casa es ven i n'hi ha molt que la volen comprar (o i té molts pretendents -Gir-Val-, n'hi ha molts que la festegen; no i té molts 'nóvios').

tenir obligació (amb algú)

Haver de fer una cosa a algú qui té el deure de fer-la-hi (Gir-Mall) |
tenir un deure, un imperatiu, un compromís |
No hi tinc pas cap obligació, jo, amb aquella dona.
Hi tinc obligació, amb en Jofre (l'he d'ajudar, perquè som parents).
Has d'anar amb els nens: és amb ells que tens obligació, no pas amb mi.
No hi puc anar, perquè tinc altres obligacions.

tenir ocasió

Presentar-se l'oportunitat de fer una cosa. |

tenir l'oportunitat de, venir bé de, poder |
Si un dia tingués ocasió de parlar-hi, li diria que va errat.

tenir olfacte de gol *

Aquest noi les fica totes a dintre (o és un gran golejador, no perdona, és en Kubala, té nas per fer gol; millor que té olfacte de gol) -C33-.

tenir on posar mà


Disposar de més coses de les que calen, per si fan falta (Men-Mall-Bar). |
tenir de recanvi -de reserva-, tenir recursos, tenir uns estalvis, ésser ric, anar fort -o calent- d'armilla |
Sempre hi havia un parell d’estisores de recanvi per, si qualcuna fallava, tenir on posar mà –Fets-.
Era molt important que sa madona sempre tingués on posar mà (un hort per anar-hi a collir) –Fets-.
Aquest negoci no li ha anat gaire bé a n'Andreu, però no passis pena, ell té on posar mà.

tenir pa per dies

Tenir un mal que costa de guarir. |

tenir molt de mal, tenir mal per dies -o per temps- |
Encara deu tenir pa per dies, la Rosa?
(està malalta).

C -
Encara em fa mal, l'operació. B -Encara ho teniu recent (fa poc i no deu ser ben guarit).

tenir padrins

Tenir, algú, persones que l'ajuden, que el recomanen (Gir-Mall). |

tenir bons costats, tenir influència, tenir un bon barret, tenir el braç llarg, tenir bo, tenir un peu (Ca), tenir una atenció, tenir una preferència, tenir una tendència (Ca) |
Qui té bons padrins és ben batejat
(i: qui no té padrins no el bategen).

Ha tingut padrins, per entrar al banc.

Deus tenir algun padrí, perquè jo no puc entrar-hi
(en una empresa).

L'Amàlia és la millor padrina que tinc
(sempre m'alaba).

Jo parlaré amb ella per tenir un peu més
(una influència, per si cal un cop de mà).

Avui l'àrbitre ens ha tingut una atenció
(ens ha ajudat).

El barber té una atenció als jubilats
(els cobra menys)
.
El mestre em tenia una preferència
(em tractava més bé que als altres alumnes).

No deus pas tenir padrins, perquè sempre t'alabes.

tenir palestres

Tenir discussions, desavinences. |

tenir discussions, disputes, raons, desavinences; tenir una esgarrapada |
Tenien moltes palestres, en aquella casa.

Tenen palestres, mare i filla.

A
-Ja t'ho havia dit. B -No m'ho has dit mai. A -Tu sents el que et convé. B -Mira, no vull pas palestres!

No hi va a cal seu noi, en Josep: es veu que va tenir una esgarrapada amb la jove.
nota: 'Tenir una bronca' no és una bona solució.

tenir palla a l'ull

No ésser gaire trempat, algú; no veure que el foten (Ca). |

tenir pa a l'ull (Am), tenir els ulls al clatell (Gir-Val), ésser curt de gambals (Gir-Mall), no veure allò que és evident, no ésser dels primers, tenir una bena als ulls (Bar-Val) |
Aquells tenen palla a l'ull
(paguen un lloguer exageradament car).

Dir això és tenir pa a l'ull
(un polític diu que s'apujarà el sou, en un míting).

Tu portes pa a l'ull
(bades i et foten).

No és pas dels primers, per estudiar.

No era pas ruc, però tampoc no era dels primers.

No porto pas pa a l'ull!
(ja ho veig, que m'enganyes).

tenir pana

Aturar-se un vehicle a causa d'una avaria (Gir-Mall). |

tenir avaria, espatllar-se un motor, fer figa |
Ahir vam tenir pana amb la moto.

Arribem tard perquè hem tingut pana de pobre
(hem quedat sense benzina).

nota: Sentim 'panna', a l'Empordà', per influència del francès.

tenir panxa enlaire

Tenir dominat a algú. |

tenir controlat, sotmès, subjugat; tenir el peu al coll |
Quan el tenien panxa enlaire no el van rematar
(havien derrotat un dictador, però es van aturar i es va poder refer).

tenir paraula

Fer allò que s'ha promès (Gir-Mall). |

ésser seriós, formal, complidor, íntegre; ésser home -o dona- de paraula |
Em van dir que em guardarien grana de carabassera i, al cap d'un any, me'n van dur: van tenir paraula.

Això és no tenir paraula
(dir sí i ser no).

tenir paraules

Ésser enraonador. |

ésser parlador, parlaire, xerraire, conversador, trencar ametlles (Am), ésser un trencaametlles, ésser molt xerrador (Mall) |
De paraules en té més que el seu germà.

Que en té de paraules, aquest!
(un locutor)

Hem trencat ametlles tota la tarda!

Un trencaametlles és un que parla molt.

Sí, ja fa el paper, l'Eduard, però no té paraules
(li costa d'enraonar, ja ho procura).

nota: «Tenir 'palica'» no és una solució catalana.

tenir pardaleria

Actuar amb astúcia, egoisme o, encara, amb beneitura (Mall). |

fer el puta, ésser més puta que bonic |
Tu sempre ho espatlles tot, tens molta pardaleria. 

tenir pardalets al cap

Tenir ganes de divertir-se, de fer coses noves i il·lògiques (Gir-Bar). |

tenir el cap ple de pardals -o de fum, de grills, de vent-, tenir il·lusions, tenir fantasies, no tocar de peus a terra, tenir ganes de fer el boig, tenir cascavells al cap (Bar) |

Aquesta gent tenen pardalets al cap: només pensen a córrer, a voltar i a no treballar.

El jovent sol tenir pardalets al cap.

Tenen molts cascavells al cap (ganes de divertir-se).


tenir part

Tenir una porció d'una cosa (Ca-Mall). |

compartir, participar, intervenir, tenir dret |
Ell també té part en el negoci.

tenir part interessada

Vegeu 'ésser part interessada'


tenir passador

Ésser, una cosa, acceptable. |

ésser tolerable, poder passar, ésser passable, no ésser mal fet, estar mig bé |
Això té passador
(no és pas mal fet; unes obres).

A -
Ara fan classes sense llibres. No sé pas què en sortirà d'aquests experiments? B -No ho saps? És ben clar: cada vegada hi haurà més ignorants. A -Si no volen llibres, haurien de treballar amb fotocòpies. B -Això encara tindria passador.

Hi ha coses que tenen passador i coses que no
(que no es poden tolerar).

Venen peix dolent: això no té passador.

tenir patent de cors

Dret a fer qualsevol cosa, bona o dolenta. |

poder fer el que li rota, tenir butlla, poder fer el que li dóna la gana |
Ell es pensa que té patent de cors
.

tenir pebrots

Ésser valent. També tenir barra. |

tenir collons, coratge, penques, empenta, bemolls (Am); saber cordar-se les calces (Tresponts); tenir barra, tenir-los grossos, tenir-los ben posats, tenir-los més grossos que cebes roges (Men) |
S'han de tenir molts pebrots per fer escalada.

Tenen uns collons com un toro, aquests nois
(són valents).
Mira que té pebrots!
(m'han robat la moto; expressió irada de protesta).
Ja tens uns bons collons, dir-me que no he fet res per tu!

Quins pebrots, posar-se aquella faldilla tan curta!

No sé com va tenir els bemolls de posar-se aquell abric
(Am).
Ha tingut els sants pebrots de casar-se i no convidar-me.

S'ha de tenir coratge per demanar diners d'aquesta manera.

Ja tens unes bones penques!
(es posa els pantalons amb les sabates posades)
Tenen unes bones penques!
(se'n van quan hi ha més feina)
Va tenir unes bones penques
(el va denunciar).
Ja tens un bons pebrots, d'anar-hi!
(barra, no l'hi volen)
En Jaume Flautí, un home tenaç, petit i geperut, que els tenia més grossos que cebes roges...
-Folklore menorquí-.
S'han de tenir molt ben posats per pujar en aquesta paret.
. 


nota: Trobem '
tenir-los ben posats' al GDLC, però no al DIEC. Pensem que és un calc del castellà innecessari.

tenir pegada *

Els blancs xuten molt fort (o saben xutar, saben picar, piquen fort, xuten bé; millor que tenen molta pegada) –TV3-.


tenir pell morta (o la pell)

Haver-se adaptat a una situació difícil o adversa (Gir). |
haver-se acostumat, habituat, avesat |
A -
El teu home, com crida! B -Ja hi tinc la pell morta.
C -Quines glaçades que hi ha, en aquest poble. D -Ja hi tenim pell morta (no ens preocupa gaire).
nota: Vegeu també “agafar pell morta”

tenir pensat

Voler fer una cosa. |

tenir previst, tenir pensaments de (Am), dur de cap, tenir un propòsit |
Tenim pensat d'anar a veure el Gimnàstic.

Si teniu pensat de casar-vos, veniu a...

Va dir que tenia pensaments de fer una prova.


tenir per (i: tenir-se per)

1 Tenir una opinió d'algú (Gir-Mall). |

considerar, pensar, creure, jutjar, veure d'una manera |
Jo el tinc per un bon home.

No em tinc pas per valent, però si s'acosta per aquí li faré una cara nova.

Si no vas a cap excursió, et tenen per alarb
(estrany).
...perquè sa gent els tengui per resadors
-LBN-.
No els tenen pas per gaire trempats.

Tothom el té per beneit.

Es té per molt bo (un jugador).
El tenen pel millor químic de l'empresa.

Gent que es tenen per comunistes estan carregat de cases i propietats.

Es té per molt eixerit, però
no sé si n'és tant.
L'home que es té per honrat ha de demostrar-ho
–L'armariet-.
Es tenia per senyor.

Sempre ens hem tingut per família
(ens hem convidat, som parents llunyans).
No em tinc pas per bonica, però més que ella sí que ho sóc.

Això tothom ho veu a la seva manera
(hi ha opinions diferents).
El públic no és de la mateixa opinió que l'àrbitre -CR-.

tenir per (+ participi)

Haver (+ participi). |

tenir (+ participi), haver-ho (+ participi), haver-hi (+ participi), tenir per rebut (Mall) |

Ja el tenim per conegut, en Pep -pot agradar o no- (ja el coneixem, ja sabem quin peu calça).

A -Si la tens per tractada, també ho és, de franca (si hi has tractat). B -No la tinc gaire tractada, jo.

Ja la tinc per vista (no l'enyoraré pas, si se'n va).

C -T'ensenyaré el cotxe nou. D -Ja el tinc per vist (ja sóc fart de veure'l, no cal que me l'ensenyeu).

Ja els tinc per vistos, aquests camps (no els vull pas tornar a veure).

C -Ja t'hi portaré. D -És igual, ja ho tinc per vist.


tenir per a mi *

Abans que comenceu a llegir les pàgines que segueixen, considero que us he de fer un parell de comentaris (o em sembla, em penso; no tinc per a mi) – Albellons-.
Sospito que cobra de dos llocs (o crec, em penso, em temo; no tinc per a mi).

tenir per bo

Ésser considerat bo (Men-Mall). |
valer la pena, pagar la pena, interessar |
Una vaca que donava vint litres de llet ja es tenia per bona -Fets-.

tenir per convenient

Fer, algú, allò que vol fer. |

fer el que vol, fer el que li ve bé |
Que diguin el que tinguin per convenient.

Si no tornava abans del vespre, prendríem la resolució que tinguéssim per convenient
–Carlinada-.
A –
Si no em pagueu, us denunciaré. B -Feu el que tingueu per convenient.

tenir per costum

Estar algú habituat a fer una cosa (Gir-Mall). |

ésser costum, ésser de costum, tenir de costum |
Tinc per costum no parlar de política: ja s'ho faran.

A
-L'àvia se'n va a la botiga a passar l'estona. B -Ja ho té per costum.
Sents el rellotge perquè no hi ets acostumat -
Ca- (no hi estàs acostumat, Am).
No tinc costum de parlar gaire
(Am).
No en parlo dels veïns: no ho tinc per costum.

tenir per mà

Estar acostumat a fer una feina, saber-la fer bé (Gir-Mall). |

tenir per la mà (Bar-Andorra), tenir pràctica, conèixer, saber-ne |
Quan el tens per la mà, és de bon entrar-hi, en aquest garatge
(hi estàs acostumat).
Jo no hi vaig mai a Barcelona amb el meu cotxe, agafo un taxi, perquè ells ho tenen per mà.

Escriu fàcilment en francès perquè ho té per la mà.

Ho tinc tant per mà, que no em costa, cosir.

No els té per mà, els llums del cotxe.

Ja ho tindrem per mà de seguida
(n'aprendrem; de fer còpies de claus).
Ara que ho tenia per mà, he de canviar de feina.

A la fàbrica, quan ho tens per la mà, el temps et passa de pressa.

El 3 de 7 el tenen molt per la mà
-C33-.

tenir per perdre

Tenir doblers, tenir propietats o tenir les dues coses. |

tenir per respondre, ésser solvent, posseir béns; no tenir res a perdre |
Sí que haurà de pagar la sanció: ja té per perdre.

No tenim res per perdre
-som pobres- (a Mallorca, hom diria 'no hi podem perdre res' o 'no hi tenim res a perdre')
No tenim res per perdre
(si hi juguem i no surt el nostre número; no hi perdem res).
El seu pare té per respondre.

tenir per res

Ésser, una persona, mal considerada en un lloc. |

menysprear, menysvalorar, tenir per ningú, tenir per poca cosa, no pintar fava, no pintar res, no comptar per a res; ésser el darrer mot del credo, un zero a l'esquerra, l'últim pet de l'orgue, l'últim sant de l'altar |
El tenen per res, en aquell poble.

Si no et fas pas valer, no en tenen per res
(t'has d'imposar, fer-te respectar).
Sí que em tens per poca cosa!
(has buidat l'orinal tu, veu que l'altre està malament, molt flac).
Si dius 'jo he fet' sembla que no tens la dona per res. S'ha de dir 'nosaltres hem fet'.

tenir per segur

Pensar que una cosa és segura. |

tenir per cert, estar segur de, creure, confiar |

Tingueu per segur que us acompanyarem (Am, no a Ca).

Tingues per cert que et tornaria a guanyar -TV3-.


tenir per un més

Tenir una persona en la consideració adequada (Mall). |
considerar, ser ben rebut, ésser de casa |
La gent em tenia per un més -Lluc-.
Jo ja era de casa (o com de la casa).

tenir per un oracle

Creure molt en l'opinió d'algú. |
tenir per savi |
I, cosa sorprenent, en Quimet, que jo tenia per un oracle, declarà: Alexandre té raó. Les fades van pels camps –L’ocell tranquil-.

tenir pinta de

Tenir una aparença. |

semblar, tenir l'aspecte de, tenir aire de; tenir una retirada |
Tu tens pinta d'atleta.

Aquesta moto té pinta de bona.

Té una retirada amb el seu germà gran.

Aquestes dues músiques tenen una retirada. 

tenir pinyol

Hom ho diu d'un cantant capaç de fer notes agudes i prolongades. |

saber lluir-se, ésser brillant |
Mozart no té pinyol
(a les seves òperes no hi ha notes aptes per al lluïment dels cantants) -CM-.

tenir pipella

Tenir bon ull (Mall). |

tenir bon cop d'ull, ésser fi, endevinar-les, ésser molt espavilat, ésser molt llest, ésser trempat com un gínjol, (ésser viu com una centella, ésser més llest que ses genetes, ésser més desxondit -o deixondit- que un xítxero, sebre el dimoni on se colga Mall), ésser més llest que els pèsols (Val) |

Té molta pipella per saber què s'ha de fer en cada cas -IB3-.
Aquest director té una bona pipella amb els actors.

tenir piulots (i: passar piulots)

Sentir un dolor viu a la punta dels dits, que queden enravenats i sense força a causa del fred |

quedar balb, tenir fiblades, quedar amb els dits reptes, tenir les mans baubes (Mall; balbes, Gir). |
Avui podant a la vinya agafava piulots.

Els piulots són instantanis, els perellons surten al cap d'un dia de fred, als peus, a les orelles, etc.

tenir 'plan'

A -Avui fan un partit de lliga per televisió. B -Així ja tindré entreteniment, aquest vespre (o ja tinc programa; no ja tinc 'plan', aquest vespre).

Avui tinc companyia: vaig a sopar amb una noia (o tinc acompanyant, tinc el programa fet; no avui tinc 'plan').

tenir poques llums *

Era un home curt de gambals -Gir-Val- (o carregat endarrere, poc espavilat, beneit del cabàs, curt d'enteniment, que portava llana al clatell; no era un home que tenia poques llums).

tenir por a (i: no tenir por a) *

Té por de sortir al carrer (no té por a sortir).

Han fugit per por de nous esllavissaments -un terratrèmol- (no per por a) -CR-.
Tenen por de perdre
(no tenen por a perdre) -CR-;
La por de la llibertat
(no la por a la llibertat) -Avui-.
Heu de perdre la por de parlar
(no la por a parlar) -Avui-.
Ho has de fer sense por de res ni de ningú.

tenir por que l'agafin (algú)

Se sol dir de les persones molt tímides. |

ésser vergonyós, apocat, timorat |
Sempre té por que l'agafin, no vol ni anar a comprar.

Ell no diu gaire res, sempre té por que l'agafin.

tenir posicions enconades *

Els dos partits tenen posicions molt contràries (o tenen posicions hostils, tenen posicions antagòniques, tenen posicions antitètiques, tenen relacions enverinades, són enemics irreconciliables, tenen posicions aferrissades; no tenen posicions enconades).


tenir presència

Semblar bonic, bo, agradable (Gir-Mall). |

fer presència, tenir bona aparença, fer goig, veure's bonic; ésser ben plantat, fer patxoca, fer tropa, tenir bona presentació, tenir bona pinta |
Aquests raïms són bons, però no fan cap presència.

Aquest préssecs tenen mala presència: són petits, però són bons.

Aquest home, de presència ja en fa
(és alt).

Feia bona presència, la nena. Feia un goig!

Ell té bona presentació
(es presenta bé, fa goig; va ben vestit).

Aquesta lesió no té bona pinta
(pot ser greu). 

tenir present

Recordar una cosa (Gir-Mall). |

memorar, caure-hi, tenir memòria de, ballar pel cap, pensar, tenir per coneguda, no posar-se en cap butxaca foradada (Am) |
A -
Coneixes en Xavier? B -Ara no el tinc present.
No hi tinc pas present que hi hagués un armari al menjador de ca la padrina.

Demà plourà. Tingues present qui t'ho diu!
(serà com jo dic).
Si plou, telefona'm. Tingues-ho present.

C -
Hi ha mastegueres aquí? D -No ho tinc pas present (aquest mot no l'he sentit mai per aquí).
No ho tinc pas present que la Núria festegés amb un soldat.

Ja us he vist abans, ja us tinc present.

Tingues present que a la nit ronques.

E
-Us podíeu haver matat en aquest accident. F -No me l'he pas posat a cap butxaca foradada (ja em servirà d'escarment).

tenir punt

Voler fer una cosa bé (Gir-Mall). |

tenir amor propi, tenir voluntat, pugnar per |

Amb les sabates tinc molt de punt (les vull netes).

Has de tenir punt a fer les coses ben fetes.

Hi té punt, a arreglar la casa.

Si t'enfades, encara hi tenen més punt, la gent (et fan empipar més).

Si tens malalties, la gent sembla que hi tenen punt (et pregunten trenta vegades què et passa, els agrada que no vagis bé).

Tu hi tens una mica de punt a posar-ho alt (la música, tens tendència a fer-ho).

A -Tothom hi té punt a arreglar les coses. B -Per un regular, sí.

Ho va acabar per amor propi (no va gosar plegar).

No tenen gota de punt, aquestes noies (no són presumides, van abandonades).

No tenen punt amb res, aquesta gent (tenen les eines i els tractors a fora, abandonats).

nota: Vegeu també 'per punt'

tenir quatre cèntims

Tenir diners, però no gaires. |

tenir quatre rals, tenir algun calé; tocar-ne algun (Ca) |
Tens quatre cèntims i encara te'ls envegen.

Ara, perquè tenen quatre rals, no es fan amb ningú.

Tenien quatre rals i el noi va posar un negoci.

A -
Feu cèntims amb els gelats? B -Sempre se'n toca algun (se'n fa).

tenir quatre queixalades, amb algú (o: quatre mossegades)

Discutir amb agror (Am). |

tenir-hi alguna cosa (Ca); tenir raons (Gir-Val), renyines, discussions, agafades, enganxades, qüestions, brega; tenir quatre paraules, tenir una agafada |
Vaig tenir quatre mossegades amb el meu cunyat.

He tingut quatre queixalades amb la jove.

La dona es va ben mossegar amb la consogra.

Vosaltres dos sempre ten
iu qüestions.

Sempre teniu raons, en aquest club.
Varen tenir una agafada amb els veïns.
Ha tingut quatre paraules amb la seva germana (o s'ha discutit, ha tingut raons; no ha tingut unes paraules).
Sempre tinc agafades amb el meu cunyat (o enganxades, agarrades).

tenir que *

La Creu Roja ha de disposar de cotxes constantment (no té que disposar) -CR-.

En Jai només ha hagut de col·locar la pilota al fons de la xarxa (o total ha hagut de col·locar; no ha tingut que) -TV2-;
Sempre tinc coses per fer
(o sempre hi ha coses per fer; no sempre tinc què fer) -TV3-.

Què hi tinc a veure jo, amb aquest assumpte?
(no què hi tinc que veure).


tenir que fer *

Jo tinc altra feina que quedar-me aquí a xerrar (o ja tinc prou feina, per quedar-me aquí; tinc altra feina, no pas quedar-me aquí; tinc altres coses per fer que quedar-me aquí, altres maldecaps tinc; no tinc altres coses que fer que quedar-me).

tenir rau-rau

Sentir un dolor moral o físic (Ca-Bar). |

tenir recança, remordiments, un rosec, quefarems (Am) |
Tenia un rau-rau a l'estómac
(gana) -CR-.

Jo encara tinc el el rau-rau del futbol
(ganes de jugar-hi).

Tenia un rau-rau de gana al païdor
–Llengua Nacional-.

Cal posar fi a aquest rau-rau que s'ha convertit en un vertader polvorí
(la prevaricació dels polítics) -Temps-.

Va tenir un rau-rau sempre més
(un remordiment).

M'ha quedat la recança de no tenir cap nen
(té 3 noies).

Aquell parell tenen uns quefarems, per parlar!
(enraonen molt i molt).

El pare té uns quefarems amb el gos!
(maldecaps; se'n preocupa, hi pateix)

nota: Vegeu 'quefarems', al Volum 1

tenir 'respaldo' *

És un president amb molt de suport (o amb molts partidaris, molt popular; no amb molt de 'respaldo').


tenir reves (i: anar reves)

Passar temporades bones i temporades dolentes (Gir, Mall). |

anar a temporades, anar a ratxes, anar a tongades, anar a ribugades (Ca), haver-hi -o fer- un esplet |
La feina a l'hotel va a reves
(de vegades n'hi ha molta, de vegades n'hi ha poca)

El preu dels conills va a ribugades
(tot d'un plegat va bé, tot d'un plegat va malament).

Ha vingut una rib
ugada de bròquil (molt en poc temps).

Aquest vailet ha fet un esplet
(ha crescut en poc temps).

Les avingudes dels rius també tenen reves.

ribugada: Conjunt de brossa que el riu deixa per les voreres quan ve gros (Empordà, DCVB).

tenir-s'ho merescut *

A -Els van apallissar. B -Ja s'ho mereixien! (o massa poc!, ja els està bé!, s'ho han ben merescut; millor que ja s'ho tenen merescut!) -TV3-.

tenir sang

Ésser enèrgic. |

tenir nervi, geni, esperit; ésser ferm, decidit, treballador; tenir voluntat, ésser volenterós |
S'ha de tenir una mica de sang!
(no estiguis quiet quan els altres treballen)

Per fer les coses bé has de tenir voluntat, també.

tenir sang de nap

Hom ho diu de les persones passives, que no s'immuten per res (Ca-Bar). |

no tenir sang, tenir sang d'aigua, tenir sang d'orxata, tenir sang de peix, ésser indiferent a tot, tenir sang de galàpet (Garrotxa), no tindre sang a les venes |
A ell res no l'escalfa ni res el refreda: té sang de nap.

A -
Jo no em sento ni català ni francès. B -Potser teniu sang de nap (a Ceret).

El dia que la vaig conèixer, ja no em va acabar de fer el pes, perquè vaig endevinar que tindria sang de galàpet. Es deia Ventureta i la va portar a casa per matar el porc...
-Temps d'abantes-.

tenir sang freda

vegeu 'sang freda'

tenir-se-les (amb algú)

Tenir disputes. |

tenir raons, baralles; heure-se-les (Gir-Val), discutir-se, tenir batibulls |
Ahir ens les vam tenir fort.

Sempre se les tenen amb la roba
(mare i filla).

Quan la dona ho sàpiga, se les tindran fort.

Vols que ens les tinguem?
(que ens barallem).

Varen tenir cada batibull que espantava (eren renyits, varen arribar molt malament).

tenir-se per penedit

Penedir-se d'haver fet una cosa o penedir-se d'haver-la deixada de fer. |

saber greu (Gir-Val), recar, estirar-se els cabells |
Poc et pots pas tenir per penedida: has comprat bé
(un pis gran a bon preu). 

tenir sempre bony o forat

Se sol dir de les persones velles o de les que estan malaltes tot sovint. |

tenir sempre un all o una ceba, tenir sempre naps o cols; tenir sempre una cosa o altra, perola vella, bony o forat; tenir sempre alguna xacra, (tenir bony o bua; caldera vella, bony o forat Mall) |
Ara em fa mal l'esquena: sempre tinc bony o forat.

El meu germà sempre té una cosa o altra
(alguna malaltia).

A -En aquesta escola sempre hi ha bony o forat. B -Home, té anys, aquest col·legi (és vell, Ca).

tenir sempre ous o colomins

Tenir una cosa o una altra que no va bé, que fa nosa (Mall). |
tenir naps o cols |
Saps que en té, de molèsties, na Joana, sempre té ous o colomins.

tenir sense 'cuidado' *

A mi no em dóna gaires maldecaps saber qui guanyarà la lliga (o a mi no em dóna cap maldecap, tant m'és, tant me fa, no em preocupa gaire; per mi tant se val, no m'interessa; no a mi em té sense 'cuidado').

tenir seny

Saber fer les coses tal com diu el sentit comú. |

senderi (Gir-Bar), solta (una cosa), pesquis, sensatesa, enteniment, nas (Am); tenir seny de bístia vella (ésser molt prudent, Mall), tenir trellat, (Val) |
Te'l pots escoltar, perquè té seny
(sap què diu, és trempat).
Anàvem amb seny de bèstia vella
-Punt-.
De vegades els petits han de tenir seny pels grans.

S'ha de tenir seny pels qui no en tenen
(a la carretera; vigilar molt).
A
-Ara el paleta diu que la humitat ve de la xemeneia. B -Això ja és de més nas! (ja té més solta, més lògica; ens deien que venia de la terrassa).
No té gaire pesquis, aquell noi.

C
-No sortiu, avui? D -No vull pas anar a caçar el que em sobra (no vull sortir a refredar-me o a tenir una pulmonia, perquè gela -un vell-, Ca).
No té senderi, aquesta noia
(no té discerniment).
nota:
Una 'bístia' no és exactament una 'bèstia', sinó una bèstia equina, especialment un ase o somera, o un mul o una mula (Mall).

tenir seny de bístia bella

Anar amb molta prudència, extremant les precaucions (Mall). |
anar amb seny de bístia vella (Mall), anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb compte, posar els cinc sentits, (anar alerta, a espai, d'espai Val) |

De primer sempre es confiava, però l’han escalivat tant que ara ja té seny de bístia bella
-Bruixat-.

tenir ses amitges estirades

Es diu quan un té una situació avantatjosa, beneficiosa per als seus interessos (un temps, els propietaris de llocs tenien molts pagesos que volien anar a treballar a mitges les seves finques i se n’aprofitaven Men). |
poder fer les lleis, poder fer i desfer |
Podien posar ses condicions que volien i sempre tenien ses amitges ben estirades
-Fets-.

tenir ses mans llargues

Tenir instints de lladre (Mall). |
ésser llarg de mans (Mall, DCVB), tenir els dits llargs |
Aquest jove acabarà malament, té ses mans massa llargues.

tenir set vides, com els gats

Sortir viu de molt perills. |

tenir molta sort, sortir-se de tot, tenir més vides que un gat (Bar) |

A -Ha tingut un altre accident, el seu noi? B -Sí, i no s'ha fet ben res. A -Aquest noi té set vides, com els gats.

Aquesta dona ha superat accidents molt greus: té més vides que un gat.

tenir sexe

Vegeu 'fer sexe'

tenir solera *

És un vi que té una gran tradició (o de categoria reconeguda; no de solera).

nota: El DNV recull 'solera' en aquest sentit.

tenir 'soltura' *

M'agradaria parlar alemany amb facilitat (o amb desimboltura -Gir-Val-, amb naturalitat, amb soltesa, amb habilitat, amb fluïdesa, amb deseiximent; no amb 'soltura').

tenir sort de

Ésser ajudat per algú o per alguna circumstància (Gir-Mall). |

per fortuna, per sort, tenir ajuda, totes les mans són bones |

Sempre s'ha de tenir sort d'un o altre, a la vida.

Sort en tinc de les prunes, per anar de ventre.

Teniu sort del director; si us hagués de pagar jo, ja no hi seríeu.

Vaig tenir molta ajuda de la cunyada quan vaig estar malalt.

A -L'avi ens vigila els nens. B -Totes les mans són bones (tot ajuda).

tenir sucre

Ésser diabètic (Gir-Mall). |
tenir diabetis, patir d'hiperglucèmia |
El meu germà té sucre.


tenir tant de gust com fava parada freda

Ésser, un menjar, molt poc gustós (Mall). |
ésser insípid, insuls, fat; no valer res, no tenir suc ni bruc |
Aquest arròs té tant de gust com fava parada freda.

tenir taules

És un polític que sap parlar molt bé (o que sap convèncer, que té experiència, que té molts anys de vol, que té molts anys d'ofici, és un gat vell, que té moltes paraules, que té món, que té moltes taules).

Té moltes paraules, en Joan: sap parlar bé i seguit.
L'equip rival ha estat molt superior
(o no hem aguantat gaire, ens hem enfonsat, no hi ha hagut taules).

Aquest pintor en sap molt (o fa molts anys que pinta, fa bé la seva feina, és un gat vell, treballa bé, té ofici).

nota: Ruaix pensa que aquest frase feta s'hauria d'acceptar. També la trobem al GDLC i en alguns diccionaris, però no al DIEC.

tenir teca

Vegeu 'haver-hi teca'


tenir tema

Mantenir una conversa llarga, de vegades amb desavinences. |

tenir conversa, tenir xerrera; haver-hi discussions, tenir els seus punts (Ca), haver-hi 'cristos' (Am), tenir una assentada |
Sempre té tema, la Núria.
Ja tenen tema per estona, aquells dos (enraonen).
A
-El nen ha trencat un mirall. B -Deixem-ho córrer. A -Carall! B -Si m'hi volgués empipar, cada dia hi hauria tema (discutiríem).
Tenen els seus punts, els dos socis
(topen).
Hi havia uns 'cristos', en aquella casa!
(crits, renyines)
Tu i jo hem de tenir una assentada
(hem de parlar d'un tema).

tenir 'tiento' *

La nena ja procura no caure -té un any i mig- (o ja s'assegura de no caure; no ja té 'tiento' per no caure).


tenir tirada (i agafar)


Tenir el costum de fer quelcom o d'anar a un lloc. |

tenir una tirada, agafar una inclinació |
No hi tinc tirada, a anar a Olot.
La gent va allà on té tirada.
L'aigua té tirada avall i no entra a casa, per molt que plogui
(vam fer el pendent al revés i no pot entrar).
No vaig mai a passejar per l'estació, no hi tinc tirada.
La gent, depèn d'allà on agafen la tirada, van a futbol, al cinema, etc.

Els normands tenen més tirada a anar a jugar a Anglaterra.

No hi tinc tirada, a anar-hi, a aquest restaurant, perquè tenen poc serviment (pocs cambrers).

tenir tot el temps del món (i: tota la sort) *

No vagis de pressa, que ja tenim temps (o que no hem pas de córrer, que ja ho farem, que ja tenim temps per córrer, que no convé córrer; millor que tenim tot el temps de món).

Et desitjo molta sort (o que tinguis sort, que la sort no et falti; millor que tota la sort del món).
Al diari se'n parlava extensament
(o es divulgava àmpliament; no es donava tota la 'canxa' del món a ... -Avui-.
nota: Aquesta manera de dir es fa servir molt modernament, però pensem que és un calc innecessari del castellà.

tenir tota la feina aquí

Tenir poca feina, generalment només la que s'indica. |

no tenir res més a fer, estar desvagat, vagar (de fer una cosa), tenir tot el dia -o tota la nit- per algú |
Ja hi pots anar a comprar: tota la feina la deus tenir aquí
(no has de fer res més).
A -
No sé pas si podré corregir les llibretes. B -Tens tota la feina aquí!
Ja ho faré jo: no tinc res més a fer.

Ja tornaré a trucar demà: tinc tota la feina aquí.

No em vaga, d'anar-hi.

Tenim tota la nit per nosaltres
(som sols) -C33-.
No tinc pas la feina aquí, jo. Adéu-siau!
(li expliquen xafarderies)

tenir tota la raó del món

Dir o fer coses amb molt d'encert. |

tenir raó, anar ben encaminat, encertar-la, endevinar-la |
A -
Es perden expressions catalanes. B -Tens tota la raó del món –Llengua Nacional-.
Ara que hi penso: tens raó
(em vaig deixar una gavardina al garatge).
Tens raó: haig d'anar a comprar formatge.

C
-Treballeu massa. D -Ja tens pla raó!
Aquesta gent té la raó que li vessa per damunt les espatlles
(Mall).

tenir tota la vida per endavant *

Podem esperar, tenim tota la vida per a fer-ho (o ja tenim temps per a fer-ho, disposem de molt de temps, no ens cal córrer, tenim molts anys per anar-ho acabant -o fent-, ja ens lleurà de fer-ho; millor que tenim tota la vida per endavant, tenim tota la vida per davant).

nota: Sentim 'tenir tota la vida per endavant' a Girona i en altres lloc. També n'hi ha un exemple al DCVB. No estem segurs de si és una bona solució.

tenir tots els números

Ésser segura, una cosa (Am). |

ésser inevitable, evident, clar; tenir moltes possiblilitats |
Rebràs tu: tens tots els números
(et faran fora de la feina) -Punt-.

tenir 'tragaderas' *

S'ho deixen veure tot -no es queixen- (o ho deixen passar tot, ho permeten tot, ho aguanten tot, es deixen pujar a cavall; no tenen moltes 'tragaderes').

Ell s'ho creu tot (o s'ho empassa tot, té un bon davallant -Val-: no té unes bones 'tragaderes').

tenir treballs a

Tenir moltes dificultats a l'hora de fer alguna cosa. |
tenir problemes per, costar de, requerir un gran esforç |
Avui tindrem treballs a guanyar.

Tinc treballs a caminar
(un vell).
Tenia treballs a aguantar-lo
(se'n volia anar).
Tens treballs a sortir, d'aquest cotxe
(és baix).
Tinc
treballs a fer-los callar (els alumnes).


Abans arribava a aquesta lleixa i a
ra hi tinc treballs (m'he de posar de puntetes).

nota: Vegeu també 'veure's amb treballs per'.

tenir ulls només per algú *

En Peret només està per la noia (o està molt de la noia, està enamorat de la noia, només es mira la noia, només es fixa en la noia; no només té ulls per a la noia) -TV3-.

Només es mira la seva xicota (o està molt de la xicota, no li treu els ulls de sobre, se la menja amb els ulls, sembla que se la beu; millor que només té ulls per a la seva xicota).

tenir un acudit

Tenir una pensada diferent de les habituals. |

tenir una sortida bona, tenir una pensada |

A -A deu anys ja li deixen portar el tractor. B -Quins acudits! (falta seny).

Vaig tenir l'acudit de sortir a mirar qui passava.

Aquell any vaig tenir un bon acudit (vaig fer un bon negoci).

He tingut un bon acudit, d'anar al supermercat (hi he trobat coses barates o les que cercava).

-Guillem, la vostra tristor està ben fonamentada, però he tingut una pensada que us pot concernir. -Digueu-me! –li demana el jove encuriosit -un forat-.

tenir un alè de vida

Ésser encara viu, algú que es troba en un estat greu (Gir-Mall). |

alenar, respirar, bleixar |

Encara té un alè de vida, el malalt (respira, se sent el cor).

Mentre me quedarà un alè de vida, mentre me quedarà una gota de sang, jo te cantaré, dolça terra ferida... (Cançó de Jordi Barre).

tenir un 'amago' de *

Va tenir una ombra de feridura (o un principi de, un inici de, un símptoma de, una amenaça de; no un 'amago' de feridura) -CR-.

tenir un arrenc *

Va tenir un rampell de bogeria i es va posar a cridar (o un arravatament; no va tenir un arrenc de bogeria).

Va tenir un cop de geni (o una emprenyada, un rampell, una rampellada; no va tenir un arrenc).

nota: Tampoc no és correcte «tenir un 'arrebato

tenir un 'baixon' *

Va començar el curs bé, però ha tingut una davallada -Val- (o una recalcada, una baixada de rendiment, una decantada, una recaiguda -si no és la primera vegada-; no un 'baixon').


tenir un bon cop de queixal

Ésser molt menjador (Pallars). |
tenir bona barra, tenir bona dent, ésser de vida, ésser golafre, menjar més que un mal lleig | 
Tenia bona fama d’estar posseït d’un bon cop de queixal davant una taula ben parada -Històries-.

tenir un bon paner (o tenir una bona panera)

Tenir un bon cul (Gir-Mall). |

fer un bon anquer (Ca), tenir unes bones anques, tenir un cul com una banasta, tenir uns bons darreres (Mall) |
La seva filla té un bon paner.

tenir un bon passar

Tenir mitjans per viure còmodament (Mall). |

tenir un racó, tenir una bona bossa |

Ara, amb l'herència de son pare, en Jaume tendrà un bon passar.

tenir un bon racó (de doblers)

Tenir guardats diners abundants (Mall-Principat). |
tenir estalvis, fer racó (Mall-Principat) |
Mon pare ja té un bon racó, a la fi podrà comprar-se aquella caseta.

tenir un budellet tot sol

Ésser poc menjador (Moixonies, Mall). |
menjar com una cardina (Gir), menjussejar (poc i amb poca gana), 
(ésser un menjamiques, menjar com un aucellet Mall)
|
Aquest nin menja poc, pareix que té un budellet tot sol.

tenir un cap com un tabal

Vegeu '
fotre un cap com un tabal'

tenir un cap com una carabassa

Tenir problemes de memòria. |

tenir un cap per fer amb patates (Am), anar distret |
Té un cap com una carabassa
(no es recorda de res)
Tinc un cap per fer amb patates!
(no serveix per a res, no em recordo de res)


tenir un compte pendent

Vegeu 'portar-la votada'

tenir un cor petit (i agafar)

Es diu de qui és molt sensible, de qui s'espanta per poca cosa, de qui ha tingut un espant, etc. (Ca-Am). |

agafar un cor petit (Am), tenir el cor com una llentia; estar espantat, acovardit, acoquinat; no ésser valent; passar ànsia, estar amoïnat, tenir neguit |

Jo no sóc valent; davant d'un accident, tinc un cor petit i m'espanto. 

S'ha de voler veure tot, si no s'agafa un cor petit (la gent s'acovardeix, si no s'acostuma a veure malalts, accidents, desgràcies).
A -Tinc un cor petit, avui, perquè estic esperant els resultats de les anàlisis. B -Explica'm què t'ha dit el metge.


tenir un cuquet (o: un cuc)

Sempre he tingut la pruïja de ser actor (o l'afició de, ganes de, la passió de, el desig; no el cuquet de ser actor).
nota: Trobem 'tenir un cuquet' al DNV.


tenir un deix

Tenir una manera de fer o de dir diferents dels que solen ser més habituals. |
tenir una característica diferent; no sé com ets!; tenir una inflexió especial del llenguatge |
Els fills dels psicòlegs solen tenir un deix, no són com els altres: són estranys.
No sé pas com ets, noi! (és difícil, estrany).
Li havies de dir 'ets el meu cosí': no sé pas com ets!


tenir un denou

Tenir una desgràcia (Mall). |
tenir un ensurt, tenir un encontre, tenir un infortuni, tenir un revés, sofrir una desgràcia |
Què ha passat, Joan? Què heu tengut cap denou?

No t'embarquis amb aquest temporal, que podries tenir un denou.


tenir un dia 'tonto' *

Avui és un dia d'aquells que no n'encertes cap (o tinc mal dia; no tinc un dia 'tonto').
Avui estic empipat (o emprenyat, tinc un mal dia, tinc una mala diada, no em trobo gaire bé, tinc un dia tort -Men-; no tinc un dia 'tonto').
Aquesta mainada tenen mal dia, només fan bestieses (o avui cabritegen molt, no s'aguanten; no tenen un dia 'tonto').
nota: Trobem 'tonto' al DNV amb l'excusa que és col·loquial. No ens cal.

tenir un disgust de mort

Sofrir un greu perjudici. |
tenir un gran disgust |

El rei va tenir un disgust de mort
– Conte-.

tenir un estómac com un roc

Tenir un estómac molt fort, molt resistent (Ca). |
tenir un estómac a prova de bomba (Gir-Mall), no saber on té l'estómac (algú) |
A -En Carles es menja cinc flams havent sopat. B -Deu tenir un estómac com un roc.
El meu home menja molt i de tot: té un estómac a prova de bomba.
Jo no sé on tinc l'estómac (no m'ha fet mai mal).
Em van operar i mai més no m'he sentit on tenia l'estómac.

tenir un 'fallo' *

Això no ho havies d'haver dit: t'has equivocat (o has tingut una errada -o un erro-, has comés un error, has fallat, has tingut una fallada, has tingut un punt fallat -Am-, has fet una pífia -o una espifiada-; no has tingut un 'fallo').

tenir un fetge com un guarda-roba

Hom ho diu de qui no s'amoïna per res, que és capaç de suportar les coses més desagradables. |

tenir fetge, tenir el fetge gros (Gir-Bar-Val); tenir més fetge que una rajada (Bar), res no l'amoïna, tot li és pàtria, tot li va bé, res no li fa res; tenir mal instint, no posar-se pedres al fetge |

Poc hi pateix, ell, pels seus germans: té un fetge com un guarda-roba!

Per anar a socórrer accidentats s'ha de tenir un fetge com un guarda-roba.

Tenen un fetge com un guarda-roba (fa vent, no es veu la televisió i ningú no es mou per adobar el repetidor)

Aquesta dona ha de tenir un fetge com un guarda-roba. Amb tot el que li ha passat, encara la veus amb bon humor.

Al meu home res no li fa res, no s'espanta mai, tot ho supera.

S'ha de tenir fetge per aguantar aquest programa tan dolent! (no s'ha de tenir estómac).

Aquest nen té mal instint, té males idees, sempre vol fer mal als altres.

Tot cap al sac i darrere l'esquena (no s'ha de patir per res, Ca).
nota: 'Tenir estómac' no és correcte.


tenir un fetge d'ase

Tenir molta calma, ésser molt tranquil (Mall). |
tenir un fetge com un guarda-robes (Ca-Am), (esser un fetjut, tenir un bon fetge, tenir el fetge gros, tenir un fetge com unes cases Mall)
|

Saps que ho és de tranquil, en Pep; té un fetge d'ase! 

tenir un gep com un camell

Caminar molt encorbat (Am). |
anar geperut, ésser corb |
La Lídia té un gep com un camell.

tenir un gran cor 


Vegeu 'ésser bo com el pa' 


tenir un mal mal

Tenir un mal que no es cura (Mall). |
tenir un mal dolent, tenir un mal lleig; tenir un mal apoderat |
Pobre Miquel, té un mal mal.

Pobre home, té el mal molt apoderat
(o molt avançat).

tenir un mal patró

Veure, sobretot un infant o un noi jove, actuacions dolentes fetes per algú que té a prop. |

tenir un mal exemple, tenir un mal model |
A
-Aquest noi sempre va amb l'oncle. B -Ja té un bon patró! (l'oncle beu).

tenir un no sé què 


Tenir una cosa que no se sap explicar (Gir-Mall). |

tenir alguna cosa, tenir quelcom, tenir una qualitat imprecisa |

Aquesta dona té un no sé què agradable -TV3-.

nota: 'tenir un no sé què' també es diu en castellà.


tenir un nus a la gola

Tenir una obstrucció de la gola que dificulta la parla i la respiració; en sentit metafòric no poder dir res. |
tenir un nus a la flauta (Nord); quedar fora de joc, desconcertat, anul·lat; no saber què dir |
A Ceret, les minyones eren d’una pasta que em feia por... Però aquella nit, la darrera de Ceret, vaig quedar-me amb un nus a la flauta... -Vagons robats-.

tenir un os a l'esquena



Ésser molt peresós. |
ésser gandul, mandrós, dropo, esquenadret; tenir un os bertran, tenir l'os Bertran (Bar), haver nascut cansat (Ca), no doblegar l'esquena, fer-li mal l'os bertran (DCVB); la feina és sagrada: no s'ha de tocar!, feina fuig, mandra no em deixis!; no quedaran pas mai trencats de treballar!, no aixecar una palla d'en terra (Mall), (tenir un os al ventre -Cat-, tenir un os a sa panxa -Bal-, tenir els ossos molls -Men-; DCVB) |
N'hi ha que tenen un os a l'esquena.
Ell, quan veu la feina, se la mira (no treballa).
A -Estic cansat. B -Em sembla que tu ja hi vas néixer!
De què deu descansar, quan no ha aixecat una palla d'en terra en tot el tia?
Al noi, no li pot fer doblegar l'esquena (el té gandul).
C- Els paletes de casa comencen a dos quarts de nou i a les deu esmorzen. D -No quedaran pas mai trencats de treballar!

tenir un perdigó a l'ala

Anar malament de salut, econòmicament, mentalment o d'una altra manera (Bar). |
tenir un tret a l'ala, anar de mal borràs, anar pel mal camí, anar aigua avall, tenir dificultats, anar cada vegada pitjor, tenir les ales trencades |
Aquest projecte ja neix amb un perdigó a l'ala (té adversaris, contraris; comença malament, té mal començament).
El govern té un tret a l'ala.
Sembla que el senyor Pril porta trets a l'ala (estar en un mal moment) -CR-.
Ell era un home molt humà, amb criteris propis, amant de les llibertats i amb amor al país. Ara tindria per sempre més les ales trencades, però al seu costat, els éssers estimats ben a prop... -la Nena C-.
nota: També llegim 'tenir plom a les ales', manera de dir que s'usa molt en castellà.

tenir un pes a l'estómac

Tenir un dolor a l'estómac. |

fer mal l'estómac, tenir l'estómac regirat |
Fa dies que tinc un pes a l'estómac i no paeixo bé.

A -
Tot avui que tinc un pes a l'estómac. B -Deuen ser nervis.

tenir un peu (en un lloc)

Estar algú a punt d'anar a un lloc. |

estar molt fotut, tenir mala peça al teler, no tenir cura, estar acabat, trobar-se entre la vida i la mort; estar a punt d'arribar a, tenir un peu al clot (Gir-Bar), tenir una cama al cementiri (Bar) |
Pobre dona, ja té un peu al cementiri.

En veus que ballen tan tranquils i, tot de cop, tenen un peu a la corda -o a la tomba- (estan malalts greus, Ca).
Ja tenim un peu al carro
(al carro dels morts, Am)
Aquest noi té un peu a la presó
(comet delictes i l'agafaran aviat).
El València té un peu a la final
(ha guanyat bé el primer partit de la semifinal) -Diari de Barcelona-.
En Tuies té un peu i mig al Sabadell
(el fitxaran aviat) -CR-.
La Neus sempre té un peu al carrer
(sempre volta, no li agrada ser a casa, Ca).
No t'han pas sobrat esqueles?
(ho diu un home que ja es troba bé a qui feia córrer que era mort, quan el primer era a l'hospital, Ca)

tenir un peu (fora d'un lloc)

Estar algú a punt d'anar-se'n d'un lloc. |

estar a punt d'anar-se'n |
Ja té un peu fora de la presó
(li falta poc temps per sortir-ne).
Ja tenim un peu fora de l'empresa
(ens jubilarem aviat).

tenir un peu aquí i un peu allà

Viure temporades en dos llocs diferents. També pot voler dir 'estar greument malalt' o 'tenir idees variables'. |

tenir una cama aquí i una cama allà, tenir -o estar amb- un peu a dins i un peu a fora, estar amb un peu dedins i un defora (DCVB), passar temporades; tenir un peu al cementiri, estar molt fotut, tenir mala peça al teler |
El meu noi viu amb un peu aquí i l'altre a Suïssa.

E
star amb un peu ací i un peu allà –Roder-.
El PMDC té un peu aquí i un peu en la qüestió nacional
(és nacionalista a mitges).

tenir un peu ficat (en un lloc)

Participar en un grup o en una activitat |

tenir un peu a dins, ésser a dins, estar ficat, tenir entrada, tenir bona relació, intervenir |
A -
M'agradaria anar a ballar sardanes amb la Modesta i els seus amics. B -Anem-hi, ja hi tenim un peu ficat en aquella colla (hi podem anar perquè són amics d'un de nosaltres).
Vés-hi tu que hi tens un peu ficat, a demanar preu a l'agència
(hi tens relació).

tenir un 'pique' *

Em va dir que aprovaria i, jo, per punt, em vaig posar a estudiar més (o per picapunt, per punt d'honor; no vaig tenir un 'pique' i).

Va tenir una picabaralla amb el seu sogre (o una esgarrapada, una discussió; no un 'pique').

tenir un piquet d'or

Vegeu 'bec d'or'


tenir un pla

Tenir un projecte. |

tenir una idea, un programa, un propòsit |
Jo tinc un pla per aprovar l'examen
(no un 'plan').
2 Quin pla portes? –CR- (què comptes fer?)

3 Amb aquest pla, no vinc (si no hi ha interès).

tenir un posat

Tenir una aparença externa concreta (Gir-Mall). |

tenir un aspecte, una cara, una forma |
Aquesta noia té un posat trist
(o alegre).
Jo tinc un posat de boca bonic
(tinc les dents ben posades, boniques).
En Joan, aquest posat ja el té
(aquesta expressió que fa amb la cara).
nota: Vegeu també 'posat 1 i 2', al Volum 1

tenir un ull a sobre (d'algú)

Vigilar-lo-|

controlar-lo, tenir l'ull sobre de (DIEC), posar els ulls damunt (DIEC), anar alerta, estar a l'aguait, tenir s'ull a damunt qualqú (Mall), anar enlerta (Alcoi) |
No pateixis pel nen: jo ja li tinc un ull a sobre.

Els partits enfronten la campanya andalusa amb un ull posat als seus problemes interns
-Avui-.

tenir un punt de

Ésser una mica. |

ésser lleugerament, ésser un xic , tenir un bei de|

Té un punt de dolç, el xuclamel.

Els seus contes tenen aquell punt d’imaginació que no fan preveure el desenllaç -El fill dels altres-.

Té un punt d'amargant, aquesta beguda.

Té un bei de marraneria, aquest home.

tenir un queixal en contra (o una dent) *

A mi no em cauen bé, els militars (o no m'agraden, jo no n'estic dels militars; no jo tinc un queixal en contra dels militars) -Ceret-.

nota: 'Tenir una dent contra' és un gal·licisme.

tenir un rebot (o: rebotar-se) *

El nen fa una rebequeria (o no vol creure, fa una marraneria, està alterat, està enutjat; no té un rebot, es rebota).

Avui els nens estan revoltats (o estan esvalotats, esverats, avalotats, s'han rebel·lat, no es poden aguantar; no estan rebotats).

tenir un rei al cos

Ésser vanitós i intransigent (Bar). |

ésser orgullós, ésser absolut, fer-se dir 'sí senyor', no admetre traves, no admetre cap oposició, tenir un déu a dintre, no voler quedar mai petit |

Es pensa que és el millor: té un rei al cos -CR-.

...el rei que tots portem a dintre -CR-.

Porten un savi al cos (es pensen que són els més savis) –Punt-

Tothom té un déu a dintre (té orgull, vol manar en una òrgan) -Presència-.

Ell no vol quedar mai petit (vol fer el gros).

tenir un sac a darrere l'esquena

No fer cas de les crítiques. |

anar a la seva, no escoltar-se els altres |

Per anar bé has de tenir un sac a darrere l'esquena, i que vagin dient.

tenir un seny com una carabassa

Tenir poc seny. |

no tenir res al cap, tenir un cap de pardal, tenir poc senderi, no tenir pesquis, ésser poc entenimentat, tenir el cap ple de pardals -o de fum, de grills, de vent-, tenir un ull de poll al cervell, no tenir gaire xumaia (Am), no clissar, no rumiar gaire |

A -Ens van trucar a les set del matí per dir que en Carles es casava. B -Trucar a aquelles hores és tenir un seny com una carabassa.

Noi, tens un seny com una carabassa! (ha estat tres dies al llit amb febre i se n'ha anat a futbol, en un dia fred)

Aquest home ja no clissa gaire (és vell, caduqueja)

No clissa gaire, la Núria: es deixa enganyar per qualsevol cosa, sempre hi cau de potes.

tenir un 'talant' *

Les pluges continuaran com fins ara (o continuaran igual, tindran el mateix tarannà -Gir-Val-; no continuaran amb el mateix 'talant') -CR-.

tenir un tipus que atipa

No fer goig, una persona. |

ésser lleig, massa gras, mal fet |

Aquests noia té un tipus que atipa.

tenir un tornet (una cosa)

Això que et deixo s'ha de tornar (les Planes H. - Am-Mall). |

pensa a tornar-lo |
Aquest llibre té un tornet
(no te'l quedis).

tenir un vici

Tenir l'hàbit de fer una cosa malament (Gir-Mall). |

tenir un defecte, tenir un mal costum |

Aquestes netejadores fa poc que treballen i encara no tenen vicis.


tenir una cama

Ésser descendent d’un lloc, per part de pare o de mare (Mall). |
venir de, ésser de regàlia |
Tenc una cama de Ciutadella (som descendent de gent de ciutadella).
Ja ho sé que parla castellà; és que té una cama forastera! (vol dir que té un parent de parla castellana)

tenir una casa com un andar

Tenir una casa bruta i desordenada (Ca). |

tenir una casa mal arreglada, tenir una casa malendreçada, tenir una casa que faria riure les gallines |
Ara venen els sogres i tenim una casa com un andar!
(sentim 'andart').
Té una casa que faria riure les gallines
(hi plou a dins, és petita...).
andart: Magatzem malparit -en males condicions- (Ca).

andar: Segons Coromines un andar és una jaça de bestiar.

tenir una certa edat (i: de certa edat, a certa edat)

Se sol dir de les persones que ja no són joves. |

ésser gran, madur, closcat, gueto, adult, granat |
Jo ja tinc una certa edat per anar a saltar al ball.

nota: També es diu molt en castellà.

tenir una debilitat

Tenir una inclinació per alguna persona o per alguna cosa. |

tenir una flaca, una dèria, una fal·lera, un desig, una mania, una afecció; tenir un defecte, un problema; no anar malament (del tot) |
Hi té una debilitat, per la Joana
(li agrada d'anar-hi, de parlar-hi, etc.).
Tinc una debilitat pels jocs...
–C33-.
Teniu una flaca per les dones
-Llibre-.
Hi tenim una flaca, per aquesta sardana
(la posem sovint).
Aquesta era la seva flaca: gastava massa
-Llibre-.
Tenia una fal·lera per anar a ballar.

Al bordegàs de casa no li va pas ben malament, el futbol
(li agrada de jugar-hi).
No em va pas del tot malament, aquell noi
(o no em va pas malament del tot).

tenir una espelma en una mà i un garrot a l’altra

Dirigir un grup de persones amb tacte i bones maneres, però amb fermesa (Ca). |
ésser afable i decidit |
S'ha de tenir tenir una espelma en una mà i un garrot a l’altra per dirigir un asil de vells.


tenir una espina (o t
enir una espina clavada)

Tenir turment per alguna cosa. |
patir per quelcom; tenir un maldecap, un problema, una pena, una recança, una dolença
|
Ja els planyo!, ja tenen una bona espina!
(el noi malalt, Ca).
Tenen una espina clavada
(van perdre la final) -C33-.

tenir una estirada

Augmentar, un negoci o una activitat, els guanys i la seva eficiència (Mall). |

créixer, fer-se gran, incrementar |
Ens vam haver de professionalitzar per l'estirada que vam tenir.

nota: 'Pegar una estirada' també vol dir fer una crescuda ràpida, un infant (Val). Ex.:
El xiquet ha pegat un estiró i s'ha fet com son pare d'alt.


tenir una fam que l'alça

Tenir molta fam (Mall). |
estar molt afamegat, tenir més fam que un mestre d’escola, tenir cassussa, sentir un buit a l’estómac, córrer una rata pel ventre, tenir una gana que enarbora (Gir), tenir més fam que garró (Val), (passar rusca, sentir córrer ratolins per dins sa panxa Mall) |
Com que tenia una fam que l’alçava, va decidir de tastar una sopa -Fets-.
A -
Tinc una gana que m’enarbora. B –No és pas estrany, ja són les tres.
D'altra banda, tenc una fam que m’alça
-Adagiona-.

tenir una febre com un bou

Tenir una febre molt alta (Ca). |

tenir una febrada |
El nen ahir tenia una febre com un bou, passava de 40 graus.

tenir una feina que l'espera (algú)

Tenir un lloc per poder anar-hi a treballar (Gir-Mall). |

tenir una feina per anar, ja l'esperen perquè hi vagi |
La gent, si plega de l'empresa, malament rai; ara, el que té una feina que l'espera, cap maldecap!

tenir una fibra (+ adjectiu) *

Mont té un detall amb els catalans -seleccionador francès de rugbi que fa jugar jugadors de Perpinyà- (o té una atenció als catalans, té una preferència pels; li agraden els catalans; no té una fibra catalana) -Arrels-
nota: 'Tenir una fibra (+ adjectiu)' és un gal·licisme.

tenir una gana que l'enarbora -algú- (o: una set)

Tenir molta gana (o molta set). |

tenir cassussa, sentir un buit a l'estómac, tenir una arruga al ventre (Am), tenir una gana que espanta, tenir una gana que el fa córrer, tenir una gana com un lladre, tenir més fam que garró (Val), (passar rusca, sentir córrer ratolins per dins sa panxa Mall); estar assedegat, estar escanyat de set, tenir una set que l'arbora (Bar, DCVB), tenir una fam que l'alça -o que l'aixeca- (Mall) |
En Ferriol té una set que l'enarbora.

Tinc una set que m'escanya.

Tenia una fam que m'enarborava: m'ho he acabat tot.

Tinc una gana que m'aixeca.

nota: 1 Sentim 'enarbolar'.

2 No és correcte «tenir una gana que
l'apreta».

tenir una línia (i: seguir una línia)

Fer les coses segons un criteri determinat. |

tenir un criteri, seguir una regla |
Sempre s'ha dit que, per anar bé, s'ha de seguir una línia.

Has de seguir sempre una línia recta.

tenir una llengua com una ruscla

Tenir la llengua blanca, una persona que no paeix bé (Ca). |

tenir la llengua bruta |
Amb aquesta febre m'ha quedat una llengua com una ruscla.

ruscla: Escorça d'alzina surera.

tenir una llengua de vil

Tenir el costum de renegar (l'Alguer). |
ésser malparlat, ésser renegaire, flastomar, tenir la llengua bruta |

tenir una llengua que empesta

Ésser molt malparlat. |

tenir una llengua com un sabre (Am), tenir una llengua que mossega (Am), tenir mala llet, no deixar de; tenir llengua d'escorpí -o d'escurçó, de destral- |

Quan es discuteix amb algú, té una llengua que empesta (insulta).

Té una llengua com un sabre: l'altre dia insultava la seva mare.

D'inepte i de burro no me n'ha deixat: m'ho ha dit tot.


tenir una llima sorda

Tenir algú una despesa gran i constant que li va fent minvar el capital (Ca). |
ésser un dispendi, menjar com una llima nova, menjar
com una revolta de riu |
Ja té una bona llima sorda amb dos nois estudiant a Barcelona!
Els cotxes esportius gasten com una llima nova
.

tenir una tendència (a algú)

Ésser ben tractat, algú, en un lloc (Ca). |

tenir una atenció, tenir bo, tenir una consideració |

Val la pena d'anar sempre allà mateix a comprar, perquè et tenen una tendència (et serveixen més bé).

Si fas donacions a l'asil, quan siguis vell sempre et tindran una tendència -o una preferència- (podràs anar-hi).

No li heu pas de tenir tantes tendències, a la veïna: poc s'ho mereix.

tenir unes mans que semblen peus

Se sol dir de qui, quan remena coses, les trenca (Ca). |

ésser barroer, maldestre, matusser, groller, bast, destraler, sapastre |
Aquest nen té unes mans que semblen peus: trenca totes les joguines.

Tens unes mans que semblen peus
(ha pintat malament, no en sap) -TV3-.
Aquests camioners tenen unes mans que semblen peus!
(li han dut un moble amb pelats)


tenir uns bons dallons

Eufemisme per evitar els substantiu collons, ple de connotacions sexuals (Mall). |
tenir uns bons pebrots (Gir), tenir collons, tenir valentia, portar-los ben posats |
Ja té uns bons dallons la cosa!, fa dos dies que no pot (sexe) -Zèfir-.
Quins dallons que té, en Pere!, fa tres dies que li he dit que vengués a arreglar la rentadora i encara no ha dit res.
Quins dallons que tens!, em crides perquè et vengui a cercar i ara resulta que no hi ets!

tenir uns ulls que parlen

Tenir uns ulls expressius, que comuniquen vida. |

parlar amb els ulls, fer-se entendre amb la mirada, tenir els ulls vius; quan dos s'avenen, amb una mirada s'entenen (Tresponts) |

Aquesta noia és molt bonica, i té uns ulls que parlen.

tenir 'vallat'

Tenim el pati tancat (o tenim el pati clos, tenim una paret que envolta el pati, tenim el pati rodat -Val-; no tenim el pati 'vallat).

tenir vectigals

Haver de fer coses difícils o que preocupen (Val). |
tenir maldecaps, problemes, contratemps |
Qui té terres, té vectigals.

tenir vessa

No tenir ganes de fer alguna cosa (Men). |
tenir peresa, tenir mandra, fer vessa (Men) |
Cal no tenir vessa per a fer tot el que t’ha dit el mestre.
Em fa vessa escriure
-Saó-.

Quina vessa, noi, que tinc avui! No faria res en tot el dia.

Tots tenien facilitat per a aprendre, però com que tenien molta més juguera que estudiera, es deixaven dur de la vessa, i de feina no en feien brot -Cada dia un mot-.

fer la vessa: estar sense treballar ni fer res de bo (Menorca).

fer fugir la vessa a algú: estimular-lo a treballar, a moure's.

tenir vida (un lloc)

Se sol dir dels llocs on les persones s'hi guanyen bé la vida (Gir-Mall). |

haver-hi vida, progrés, feina, pa; ésser vividor, guanyar-s'hi la vida |

Un hotel tindria vida en aquest poble, però dos no.

Tenen vida tants taxis a Girona?

En una botiga de poca gent, que té poca vida, has de retenir el client, perquè n'entrin més: gent porta gent (Am).

Ara la gent en foten el camp dels pobles, perquè no hi tenen vida (no ni ha feina).

Aquella casa és molt vividora (s'hi guanyen bé la vida treballant-hi, Am).
nota: Sentim
'Les papallones no tenen vida' (viuen poc temps, Ca).

tenir virtut

Escalfar molt, el sol; aguantar bé el fred, una persona (Gir-Val). |
tenir força, tenir puixança; ésser fogós, calorós, suador, tenir escalfor de cos |
El meu home té molta virtut, el -o la- fred no li fa res, l'aguanta molt.
Els vells tenim poca virtut: som fredelucs.
El sol no té virtut, avui
(fa sol però no fa calor).
Quan el sol té menys virtut fa més estuba -o xafogor-, perquè no passa aire.
nota: Vegeu també 'virtut', al Volum 1.

tenir vista

Tenir astúcia a l'hora de fer les coses. |
ésser viu, despert, astut, perspicaç, agut; tenir lluc |
Parla amb ell, que té molta vista per als diners.
Han tingut més vista que nosaltres a l'hora de fitxar jugadors.
Els paletes ja ho varen preparar amb vista, per fer-hi l'escala més endavant (ho van preveure).


teranyina ben cosida

Una cosa ben feta (Val). |
fet a consciència, ben travat, ben acabat,
travat com una mata de jonc |
Allò era el que se’n diu una teranyina ben cosida, diguem-ne que…una operació ben primfilada -Séquies-.

Voldríem un país travat com una mata de jonc.

terme mig *

Hi ha una mitjana de dos cotxes per família (o un terme mitjà; no un terme mig).

Ell és un terme mitjà (no és ni gras ni prim).

Ella no té terme mitjà: o és molt amiga amb algú o hi renyeix.

nota: 'No tenir terme mitja' ens ha arribat de les matemàtiques.

terra cremada

Destrucció completa d'un territori. |

assolament, estrall, destrucció, calamitat mort, ruïna |

Practiquen una política de terra cremada (ho critiquen tot) -Avui-.

terra de ningú

Vegeu 

'estar en terra de ningú'

terra negra fa bon blat i terra blanca el fa fallat

La terra negra és més bona que les altres per al conreu del blat (Ca). |

terra negra fa bon blat, terra blanca el fa migrat (DCVB) |

A -Aquest camp és molt bo per al blat. B -Sí, terra negra fa bon blat.

terra traga'm! **

Voldria fondre'm! -de vergonya- (o em voldria morir!, em ficaria en un forat d'aranya!, quina vergonya!, quina planxa!, em voldria fer fonedís; no terra traga'm!) -Camacuc-.


terreny adobat (o assaonat, preparat) *

Aquest poble és ideal per a fer-hi crítica, perquè hi ha corrupció (o és idoni, perfecte, propens; millor que és terreny adobat per a la crítica)
El missatge racista ha trobat una mina a... (o ha trobat un lloc idoni, perfecte; millor que ha trobat terreny adobat).
Un poble ignorant és ideal per a la demagògia (o és una benedicció per als demagogs, sempre és apte per a, és procliu a, s'inclina cap a, tendeix a; millor que és terreny adobat)
nota: Aquest calc del castellà ja ha entrat en alguns diccionaris. Pensem que és prescindible.

test com un rave

Es diu d’una cosa molt rígida (Alt Urgell). |
enravenat, encarcarat, ert, dret |
Una davallada de temperatura que els obligà, sota pena d’acabar testos com un rave, a ficar-se a casa -En Calçons-.

teva-meva

Fet de passar-se moltes vegades la pilota, jugant a futbol (Ca). |

Aquest teva meva no m'agrada pas.

tibar la corda (i: estirar la corda)

Dur les coses més enllà del que és habitual i lògic. |
ésser intransigent, passar de la ratlla -
de taca d'oli, de mida-, ésser massa exigent, fer-ne un gra massa, anar massa enllà, abusar, lligar, anar-se-li'n la mà |
La corda s'ha anat tibant durant tota la setmana amb declaracions -TV3-.
A -Ara li'n demanaré 5.000 euros més, del pis. B -Si tibes tant la corda, la petaràs (li canvia el tracte i, l'altre, l'engegarà).
No la pots pas lligar (té divuit anys i vol sortir).

tigre de paper

Vegeu 'gegant amb peus de fang'

'timo' de l'estampeta *

L'engany més usual encara és l'estafa de l'estampeta (o l'enganyifa de l'estampeta, l'ensarronada de l'estampeta; no el 'timo' de l'estampeta) -Avui-.

timoner que està alerta no mulla coberta

Cal vigilar i fer les coses ben fetes (l’Alguer). |
timoner que està alerta no banya sa coberta (Mall, DCVB) |

tinc gana, set, fred i son

Embarbussament. No en sabem l'origen (Ca). |

- Tinc gana, sed, fred i son.
- Si tens gana, set, fred i son;

menja, beu, escalfat, dorm,

i se t'espassarà la gana, la sed, la fred i la son.

nota: Al nord de Catalunya se sol dir 'la fred'.

tinc i tindré

Ho solen dir les persones que s'alaben, que sempre parlen de les seves propietats. |

ésser orgullós, presumit, arrogant, ple d'urc |
A
-L'Àngel m'ha dit que ha comprat un altre pis a Barcelona. B -Aquell sempre està amb el tinc i tindré.

tinc que tinc

Se sol dir quan algú s'està quiet en un lloc, passant fred o altres incomoditats (Ca). |

aguantant, sense poder moure's
A -M'agradaria vendre fruita. B -Sí, home, estigues allà tinc que tinc! (en una parada venent).
Han tingut la nena tres quarts allà, tinc que tinc, amb aquell fred
(al camp de futbol).

Treballo fins a les deu de la nit allà, tinc que tinc, passant fred.

Si fa fred, estigues aquí tinc que tinc. 

tinc set!

Les criatures que demanen beure insistentment quan no n'és l'hora o quan no n'hi ha, reben diferents respostes. |

i jo en tinc vuit i encara no bec!, pixa a la taula i beu a gallet |
A -
Jo tinc set! B -Jo en tinc vuit i encara no bec.
C -
Tinc set! D -Pixa a la taula i beu a gallet.

tinc set anys i les dents!

Ho solen dir de broma els nens quan els demanen l'edat. |
A
-Quants anys tens, bonica? B -Set anys i les dents!

tindrà -o tindran- (+ verb)

Vegeu 'deure (+ verb)'


tindre a boquera (una cosa)

Estar en una situació molt favorable per a fer una cosa (Val). |
tenir bé, venir bé |
Ara el tens a boquera per a demanar-li els diners.

tindre bon caure

Tenir molt bon apetit (Val). |
ser animal de bona barra (Val), tenir sempre un budell buit, ésser fartaner |
Aneu a taula, que les vostres veïnes tenen molt bon caure.
Tu, tira-li verd, que és animal de bona barra.

tindre el geni pudent

Ésser colèric (Val). |
tindre mala bava, tenir un geni com una pólvora, tenir la sang calenta, tenir mal geni -o gènit-, (tindre el cor agre, tindre mal suc Val) |
Tens el geni massa pudent per a ser botiguer.
No toqueu el gos, que té molt mal suc.

tindre el melic tallat amb algú

Contemplar alguna persona amb molts bons ulls, favorablement (Val). |
ésser sant de la seva devoció, ésser-li simpàtic, caure en gràcia, caure a l’ull |
Té el melic tallat amb el seu nebot i li ho perdona tot.

tindre el nas com un foguer

Tenir el nas arromangat i amb forats amples (Val). |
tenir el nas com una tarota |
És un xiquet boniquet, però té el nas com un foguer.

tindre el nas farnit

Tenir el nas ple de mocs, dificultant la respiració. Deu ser deturpació popular de farcit (Val). |estar tapat de nas |
No he dormit tranquil·la perquè tota la nit he tingut el nas farnit.

tindre gossera (o gos)

Tenir peresa (Val). |
tenir nyonya, xorra, galvana |
Quina gossera en acabant de dinar! Ara mateix no faria res.

tindre grapat

Haver-se fet prou gran un nadó, deixar de ser petitó (Val). |
ésser acampat (Gir) |
Si el xiquet pren bé el pit prompte tindrà grapat.
nota: A l'Alt Empordà es diu "tenir grapó" dels conills, que vol dir ser que ja són prou fets. Vegeu "grapó" al Volum 1 del nostre diccionari.

tindre la fel amarga

Tindre mal caràcter (Val). |
viure amargat; tenir mala bava, tenir mal geni, tenir males llevades |
Des que se li va morir la dona té la fel amarga.

tindre la sang a l’ull

Vol dir que s’és jove, vigorós, arrauxat, que s’actua sense meditar (Val). |
tenir ramalades, ésser impetuós, tenir la sang calenta |
 
Li agrada córrer perquè té la sang a l’ull
.
nota: Segons els diccionaris "tenir sang a l'ull" vol dir ser irascible. En castellà vol dir ser complidor.

tindre menys veu que qui va a fiar

Parlar amb la veu baixa, per no tenir-ne gaire o per timidesa (Val). |
tenir un fil de veu |
Alça-li la veu, que és sorda i tu tens menys veu que qui va a fiar (sentim "que el que va de fiat).

tindre més paraules que diners

Simular que hom és molt ric i pretendre que els altres s’ho creguen (Val). |
fer el gran, fer el gros, fer-se veure, agradar que el vegin, fer el merda; ésser pobre com una rata, ésser un pelat |
El ti Moll va vindre ahir a preguntar el preu del mas, però jo crec que té més paraules que diners.
Va prometre que ens ajudaria a fundar un partit polític, però tots sabíem que tenia més paraules que diners.
Ti: en valencià del sud (almenys, des de la Vall d’Albaida) s’aplica com a forma de tractament a persones d’edat, una mica respectuosament: el ti Moll, la tia Micona (no sempre, doncs, indiquen parentesc).

tindre quimera

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa negativa està a punt de succeir (Val). |
tenir una dèria o una obsessió; tenir un pressentiment |
Ara m’ha entrat la quimera de col·leccionar segells
.
Jo tenia la quimera que el roser duraria poques setmanes
.

tindre un bon barró

Tindre bones influències, amistats poderoses (Val). |
tenir bons padrins, tenir bons costats |
Vaig fer la mili a Intendència perquè tenia un bon barró.

tindre una enrònia

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir (Val). |
tenir una dèria, una ceba, una mania, una quimera; estar capficat; tenir un pressentiment |
El meu germà té l’enrònia de canviar-se el cotxe, i això que només el té dos anys
.
Tinc l’enrònia que les botigues tanquen a la una
.
Tinc l'enrònia que no n'eixirem, d'aquesta situació.

tindre xitxo (i fer)

Tenir mandra, en llenguatge infantil (Val). |
tenir peresa, nyerra |
Quan vénen les vacances no fa res de res. Diu que tot li fa xitxo.

tinguem la festa en pau *

Nois, no us discutiu, que no val la pena (o deixeu-ho córrer, feu el favor de no discutir més, aquí no hi volem guerra, tranquil·litat i bons aliments, calmen-nos, agafem-nos ho bé; no tinguem la festa en pau).

tingueu en compte qui us ho diu

Ho diu qui fa una predicció. |

això serà d'aquesta manera, això passarà tal com us dic, tingueu present, no oblideu |
Tingueu en compte qui us ho diu: aquesta dona ens portarà problemes, a l'escola.

Tingues en compte qui t'ho diu: d'aquí a vint anys, treballs a menjar, tindrem.

tip fins a la nou de la gorja

Que ha menjat molt (Mall). |
fart, sadoll, replè, amb el pap ple; que s’ha atipat com un lladre |
Feien cara de replens, de tips fins a la nou de la gorja –Albellons-.

tira avall

Ho diu qui no vol cobrar una cosa o no vol discutir. |

tira endavant! (Am), tira!, deixa-ho córrer (Gir-Val), deixar estar, no en parlem més |
A
-Quan t'he de donar? B -Tira avall! (res) A -Doncs moltes gràcies.
Ara resulta que és d'esquerres. Tira, home, tira!
-Punt-.
C -Pare, vull... D -Tira avall! (no emprenyis).

tira més un pèl de figa que una maroma de “barco”

Expressió que al·ludeix a la irresistible força de l’apetit sexual (Val). |

(no hi ha res més dolç que la mel sinó que una figa amb pèl, un cony sense carall és com una esquella sense batall; caraquet, caraqueta, allà on hi ha un entrecuix hi ha una bragueta; Tresponts), tira més un pèl de cony que una mula -o que cent mules- |

...però un pel de figa tira més que una maroma de barco, no diuen això? -Séquies-.

tira milles! *

Au, fot el camp! (o: tira avall!, avall va!, tira!, passa!, deixa-ho estar!, de pressa!, no t'entretinguis!; millor que tira milles!)
nota: No sabem l'origen de l'expressió 'tira milles!', però sembla un castellanisme d'origen mariner.

tira pel cap que vulguis!

Ho diu qui no vol discutir amb un altre ni vol afluixar. |
que tiri pel cap que vulgui!, agafa-t'ho pel cap que vulguis!; fes el que vulguis; agafa-t'ho com vulguis! |
No en vull saber res, dels meus cunyats, i que tirin pel cap que vulguin!

Tira pel cap que vulguis; si no t'agrada prou, no el compris. Això s'ha de fer avui, i tira pel cap que vulguis!
(jo ho mano)
No hi aniré pas, a comprar, agafa-t'ho pel cap que vulguis!
No ho faré pas, tira pel cap que vulguis! (a algú que ens vol fer fer quelcom)
Tothom tira pel cap que vol en aquella cas
(fa el que vol).

tira que te vas **

Durant la guerra, tot anava bé, com aquell, cadascú a la seua i a intentar tornar a casa sencer (o tot s'hi valia, anàvem fent com podíem, bé i avant (Val); no durant la guerra, tira que te vas, com...) –La cara oculta de la lluna-.

tira-tira

1 Anar caminant sense frissar, però sense aturar-se (Mall-Men). |
xino-xano, xano-xano, a poc a poc, a pleret, sense pressa, amb calma, a espai, d'espai, xau-xau, daixo-daixo (Mall), peu-peu (Men) |
Convé anar tira-tira, que no ens encalcen.
Com qui el vegi venir tira-tira amb les mans darrere
–Fets-.
A la fi, un diumenge, després de missa primera, parteixen, peu-peu, cap as lloc -Fets-.
frissar: frisar
2 Realitzar una feina, un quefer, poc a poc, sense apressar-se (Mall). |
anar fent, anar tirant, anar pastant i anar coent (Gir) |
No convé apressar-se en l’objectiu, hem d’anar tira-tira.
...que tira-tira ens roben la victòria -Mall-.


tirant per llarg

Fent un càlcul optimista (Mall). |
tirant llarg, comptant llarg, a tot estirar, com a màxim |
En queden tres o quatre, tirant per llarg, a Porreres
-Llibre-.
Jo no crec que aquest al·lot, tirant per llarg, arribi a cap d’any amb sa malaltia que duu.
Si fas la travessa de la serra de Tramuntana, et queden tres o quatre hores, si vas al Morro de sa vaca per aquest pas, tirant per llarg.


tirar
(+ altres mots)

Anar cap a un lloc. |

dirigir-se a |
Aquesta gropada tirara avall
(ací no plourà, Ca).
Aquesta nuvolada tira cap allà
(o va cap allà; no plourà pas).
Vés-te a tirar sobre el llit una estona (fer migdiada, ajeure's sense despullar-se).

tirar (una cosa)

Llença el revòlver! (o deixa anar el, revòlver, gita el revòlver, reballa el revòlver, tira el revòlver a terra; millor que tira el revòlver) -TV3-.

La Laia ha llençat el llapis (o ha tirat el llapis a terra; millor que ha tirat el llapis).

nota: Quan es fa servir 'tirar', sinònim de 'llençar una cosa, desfer-se'n', cal afegir el lloc on va a parar allò que es llença (A Mallorca no s'hi afegeix el lloc).

tirar a

Seguir o tenir una tendència (Gir-Mall). |

més aviat, bastant; tenir una semblança, semblar, decantar-se, tendir, estimar-se més |

El vaig comprar a un preu normal o tirant a baix -Mall, llibre-.

Em trobo tirant a bé.

És un noi tirant a ros.

Té un auto de color gris, tirant a blau.

És un home tirant a vell (un onclet; Ca).

Era rosa tirant a violeta.

La Núria tira a esbojarrada (n'és una mica).

La gent tiren més cap a muntanya.

Els joves es decanten més cap a l'esquerra (en política).

tirar a bracet

Fer una prova de força entre dues persones, amb els colzes damunt la taula, per a veure qui arrossegarà el contrincant i demostrar així qui és el més fort (Val) |
demostrar braça, fer braça, fer un torcebraç (Val) |
Quan jo era jove, tirava a bracet amb els meus amics i els guanyava a tots, i ara no puc obrir la tapadora d’aquest pot. Açò de fer-se vells és un desastre.

tirar a ferir

Voler fer mal a algú amb bales, insults o insinuacions (Mall). |

atacar, mossegar, dir de tot, tirar amb bala |
Ella tirava a ferir
(en una discussió).

No s'estava de res, aquell: tirava amb bala (deia les veritats per fer emprenyar, Am).


tirar a la ferralla

Llençar coses velles, inútils o de rebuig, habitualment de ferro (Mall). |
donar a l’escombriaire, tirar a la ferramalla (Mall, Eiv) |
Han tirat les arades velles a la ferralla (Llibre).

tirar a la trona

Dir un capellà una cosa a la trona o a l'altar. |

tirar trona avall, dir a cor d'altar |
A
-Mossèn Josep va dir: «Aquests dies de la festa, si els pits de les dones fossin botzines, no dormirien de nit». B -T'ho va dir a tu? A -No, ho va tirar a la trona.

tirar a terra

Fer caure una persona o una cosa fins a terra (Gir-Val). |

tirar per terra, fotre per terra, fer baixar, (tirar en terra, tirar pe'n terra; Mall); abatre, demolir, esfondrar, enderrocar |
Han de tirar la casa a terra.

M'ha tirat a terra sense voler.

Aquesta paret s'haurà de tirar per terra.

Atès que no li permeteren l'accés al recinte, tirà en terra el seu carnet de soci.
Anàvem tots plens de fangs d'haver-mos tirat per terra, pareixia que sortíem d'una soll (correntment 'tirat pe'n terra'; Mall).

Això tira per terra els nostres plans (o engega a rodar, fa anar en orri, engega a can Pistraus, desfà, desbarata).

No és per tirar per terra la vostra feina, però... (per criticar, per desacreditar)


nota: 1 'Al terra' no és correcte. Ex.: L'han tirat a terra (no 'al terra'). Has caigut a terra (no 'al terra').
2 'Tirar avall' no és correcte. Ex.:
L'ajuntament ha decidit enderrocar l'edifici (o demolir, tirar a terra; no ha decidit tirar avall l'edifici). –CR-.
3
Per terra: indicant el mateix que a terra, però de manera més indeterminada (DCVB).

tirar aigua al vi *

Jo no us vull aigualir la festa, però... (o espatllar la festa, tirar la festa enlaire, aixafar la guitarra descafeïnar la festa; no jo no vull tirar aigua al vi, però...) –CR-.

tirar capellans.

Tirar saliva, qui està parlant. |

salivar, tirar perdigons (Val) |
No em tiris capellans!

tirar coces

Voler impedir que un projecte vagi endavant. |

rebutjar, voler evitar, cercar excuses, no voler fer, no deixar fer |
L'Ajuntament vol fer obres al carrer, però els veïns hi tiren coces.

nota: El mot 'coça' és indicador del camí que ha pres la nostra llengua. No fa gaires anys 'coça' era incorrecte, calia dir 'guitza' o 'puntada de peu'; després 'coça' es va admetre', ara sentim 'patada' a tort i a dret als mitjans de comunicació 'catanyols'.

tirar curt

Com a mínim. |

tirant baix, pel cap baix, tallant curt, pel cap prim (Mall). |

Tirant baix érem 200.

He fet cinquanta fotos i potser tiro curt (n'he fetes més).

tirar d'esquena *

La complicitat d'empresaris i PQCD espanta (o fa caure de cul -Val-, és sorprenent, ens deixa parats, ens fa restar de pedra, sobta; no tira d'esquena -Avui-.

tirar de *

Li estiren les orelles (no li tiren de les orelles) -CR-.

Estira les regnes i fa parar el cavall (no tira de) –Llibre-.
Estira el cable!
(no tira del cable!)
No estira mai la cadena del vàter
(no no tira mai de la cadena) -TV3-.
La justícia ha d'estirar el cabdell
-la corrupció (o ha d'estirar el fil, ha de desembullar; no ha de tirar del cabdell).
Aquell home estira la saca cap enfora
(no aquell home estira la saca cap a fora).
Amb la mà dreta estiren l'autor
(no tiren de l'autor) -Llibre-.
Alemanya té l'obligació d'estirar la corda
(o d'estimular els altres països; millor que de tirar fort de la corda) -CR-.
nota: Recordem que 'tirar' i 'estirar' són verbs diferents.

'Tirar' vol dir moure, algú, alguna cosa en la mateixa direcció que es mou ell. Ex.:
Els bous tiren l'arada. En Karl tira del grup (ciclisme). El número 5 està tirant del carro -bàsquet- (fa cistelles, aguanta l'equip) -TV3-.
'Estirar' vol dir fer força, algú, per moure una cosa cap a si mateix, o bé tibar una cosa (aplicar-li una força cap a fora des dels seus dos caps).

tirar de la llengua *

M'anaven fent preguntes, perquè em volien fer esclovellar (o em volien fer xerrar, em volien fer parlar, em volien estirar la llengua; no em volien tirar de la llengua).

tirar de la manta *

Ell ho ha esbombat tot, sense manies (o ho ha explicat tot, ho ha esbotzat tot, ho ha destapat tot, ha destapat l'olla -Am-, ha descobert el marro, ha aixecat la llebre, ha engegat el ventilador, ho ha descobert tot; no ell no ha dubtat a tirar de la manta) -CR-.

tirar de la rifeta (i viure de la rifeta)

Anar passant la vida treballant poc; despendre diners que no s'han guanyat; viure de subvencions, etc. |
viure amb l'esquena dreta, viure dels altres, tenir una moma, tirar de veta, anar vivint, viure dels aires del cel,
fer la viu-viu, viure de renda, tindre bon bovalar (Val) |
A
-Què fa, en Llorenç? B -Viu de la rifeta: té molts cèntims i no ha de fer res.
En Julià tira de la rifeta
(viu del lloguer d'uns pisos que li han deixat).
Els ministres tenen una moma: quan es jubilen també cobren.

Tu sempre voldries tirar de la rifeta
(treballar dues hores cada dia).
Sempre han anat tirant de la rifeta, aquests; no han fotut mai res!
(tenen una paga).

tirar de veta

Gastar sense mirar els diners per on passen (Gir-Bar). |
no mirar prim, granejar, anar a dojo, no estar-se de res, viure sense fer res, tirar del tros, tirar de la rifeta, gastar sense control |
Ell va tirant de veta: el seu pare li dóna diners i ell sempre és al bar.
A mi també m'agradaria tirar de veta, però no puc
(viure sense fotre res).
Si ens deixessin anar de veta, tothom és inestable -parlen de sexe- (si ens deixéssim portar pels sentits, si no ens reprimíssim).
A
-Li vaig dir que, si volia alguna cosa de l'hort, que l'agafés i ara no l'en puc treure. B -Ell, mentre no li diguis res més, anirà tirant de la rifeta.

tirar del tros

Fer depeses excessives o consumir productes sense mirar prim (Gir-Bar). |

tirar, treure'n d'allà on n'hi ha, tirar de veta (Ca) |
Tenim una paperina d'anissos i els nens tiren del tros
(en van agafant sovint).
Tothom tira del tros, en aquella casa
(gasten molt).
Aquells dos ja tiren el tros
(fan ús del sexe, Am).
El noi es drogava i anava tirant del tros
(gastant de casa).
Tothom tira del tros i ara no hi ha aigua
(en consumeixen a dojo).
Ningú no controla el material de l'obra i n'hi ha que tiren del tros
(se l'emporten a casa seva, els paletes; Bar).
Aquest noi tira de casa seva
(l'ajuden econòmicament).
Ara, amb la crisi, moltes cases en tiren, dels vells
(en viuen, en tenen sort).
Per la carta en anglès he tirat de diccionari
(l'he fet servir).
Tiren de telèfon
(van telefonant per investigar noms).
Ja no tinc fluor, tiro de la Irene
(gasto el seu, un mestre).

tirar el roc i amagar la mà

Fer mal dissimuladament (Gir). |

tirar la pedra i amagar la mà (Bar-Mall), anar d'amagat, fer de sotamà, fer d'amagat, dissimular, tenir cara d'ovella i urpes de llop, ésser hipòcrita, anar de traïdor; la fa i la calla; no ensenyar-ho, actuar d'amagat |

Aquest és dels que tira el roc i amaga la mà.

Té mala llet, però no ho ensenya (s'aguanta, Am).

tirar en cara

Criticar algú a la cara, fer-li retrets de quelcom (Gir-Mall). |

tirar a la cara (Am-Bar-Tar), fotre a la cara (Ca), clavar -o tirar- per la cara, tirar -o fotre- barres avall, retreure, reprotxar, dir a les barbes, parlar clar, parlar sense embuts, no deixar canya dreta |

Un any no la vaig felicitar pel seu sant i sempre m'ho tira en cara.

Em va fotre a la cara que era un estafador.

Em va tirar a la cara que no sé pintar (a un pintor).

Va fotre barres avall que jo m'entenc amb la Mercè i ens vam ben emprenyar.

No hi tornaré més a comprar a casa seva: ja li vaig tirar barres avall (li ho vaig dir).

Abans callava més, però ara ja els hi cardo barres avall (dic el que penso de l'empresa).

És un mal educat, aquell home, i li fumeré barres avall (li ho diré).

Li vaig tocar el tema del futbol, perquè sé que li agrada.

En Lluís Maria era un xicotàs del més 'passota' que us hàgiu tirat a la cara -Ràfegues-.

La Mercè ho va voler tapar, però jo li vaig dir: 'No vindré pas a dinar, perquè això ara és una casa de barrets!' (la mercè deia que s'hi menjava bé)

nota: 'Tirar a la cara' és una locució que s'ha d'admetre, segons Ruaix. Nosaltres també ho pensem. També tenim, amb el sentit de 'dir': 'tirar a la trona' i 'tirar barres avall'.

bovalar: Lloc on pasturen els bous

tirar endarrere

Desdir-se de fer alguna cosa. |

plegar, suspendre, tornar arrere (Mall), retirar la paraula, desemparaular-se, fer-se enrere -o endarrere |
Ara ja es tard per tirar endarrere
–Temps-.

tirar endavant

Continuar una activitat malgrat que hi pugui haver dificultats (Gir-Mall). |

prosseguir, fer anar endavant, fer, realitzar, anar fent, aixecar el cap, portar a cap, engegar, sortir-se'n, dur endavant (Eiv); no fer-se enrere, tothom navega amb la barca que té (Fi) |
Volien fer un altre pont, però no ho varen tirar endavant.

La tiraran endavant, la guerra?

Aquesta reforma no tirarà endavant.

No la van tirar endavant
(una denúncia).
Cal lligar tots es caps per poder
dur endavant sa idea que es té.
Jo vull tirar endavant el negoci.

Treballa de rentaplats per poder tirar endavant
–Punt-.
Volem tirar endavant
(fer coses).
Ets una mare estupenda i ens tires endavant.

A
-Vosaltres no gasteu gaire. B -Tothom navega amb la barca que té (fa el que pot, gasta si ho pot fer).

tirar enrere *

Feia una bravada de cervesa que no es podia resistir -o un tuf, un baf, una pudor- (o que espantava, que feia caure de cul -GDLC-; no feia una flaire de cervesa que tirava enrere) –C33-.

tirar escales avall

Fer sortir algú d'un lloc amb males maneres. |

despatxar violentament, tancar -o fotre- la porta pels nassos, tirar a fora, fer fora, expulsar, tirar -o fotre- la porta pels morros, negar el pas, engegar (Mall) |
Hi van anar uns a vendre llibres i els va tirar escales avall.

Fa anys l'hag
uessin tirada escales avall (una model prima) -Temps-.

L'han tirat a fora.

L'han tirat al carrer de la fàbrica
(expulsat; al futbol, a la feina).

El van fer fora de la feina.

Quan van saber que bevia, el van fer fora de patac.

L'altre dia em va fotre
la porta pels morros (la va tancar mentre jo li estava parlant).

Li he fumut la porta pels morros
(no l'he deixat entrar, li he tancada).

tirar l'ham (i: tirar la canya) *

Ell em va fer una insinuació -per començar un festeig- (no ell va tirar l'ham).

A -Va dir que li agraden molt els ous. B -Ella para l'ham per mirar si algú li'n regala (Bar).
Ell para la ballesta
per fer-te parlar, per mirar si piques -comença un tema de conversa a fi que tu li passis 'informació'- (o fa una proposta, fa un comentari; Ca).

Una vídua em va regalar un ganivet.
No sé si buscava una entrada (si volia començar una relació).

Ell sempre té la canya a punt
per fer diners (o sempre és a punt).

Un bon davanter ha d
'estar sempre amb la canya a punt (per fer gols) -C33-

Vaig anar al metge, perquè em feia mal un braç i em va fer despullar. Tot primer em vaig pensar que
volia lligar, però, pobre home, va fer el que havia de fer (o vaig pensar que s'insinuava, que em volia seduir, que cercava una relació, que volia flirtar -o flirtejar-; no vaig pensar que tirava la canya).

nota: 1 'Tirar l'ham' ho sentim molt a l'Empordà, però sembla un castellanisme.

2 'Tirar la canya' ho diu molt el jovent'. Pensem que ve del castellà modern.

3 Creiem que 'tirar els trastos a algú' no és una solució catalana.

tirar la casa per la finestra

Excedir-se en les despeses. |

ficar l'olla gran dins de la xica, fer una gran despesa, fer un dispendi, tirar la burra per la finestra (Val) |

El Narbona tira la casa per la finestra (fa un fitxatge molt car) -Avui-.

nota: També es diu en castellà.

tirar la cavalleria per sobre

Anar contra algú, de paraula o judicialment (Am). |

tirar la cavalleria damunt (DCVB), atacar, escometre, envestir, treure les ungles; carregar, tornar a la càrrega (Am) |
Ha obert una finestra a la paret que dóna al meu hort i això no ho podia fer, però ara li fotré la cavalleria per sobre
(el duré a judici).

El Múrcia torna a la càrrega
(a atacar, futbol) -TV3-.

tirar la festa enlaire

Vegeu 'aigualir la festa'


tirar la primera pedra

Començar una acció o una acusació contra algú. |
obrir el pas, fer-se endavant, ser el davanter; atacar, denunciar, acusar, culpar, inculpar |Esperen que jo tiri la primera pedra, però ja s'ho faran! (en un debat).

tirar la tovallola

Vegeu 'llançar la tovallola'

tirar la vista enrere *

Només s'ha de mirar endarrere per veure la millora de l'equip (o mirar enrere, recordar com eren les coses fa uns anys, tenir un xic de memòria; no només s'ha de tirar la vista enrere).

tirar llarg

Com a màxim. |

tirar alt, pel cap alt, excedir-se, a tot estirar, tot al més |
L'escola pot influir un 10%, tirant alt.

Tira llarg!, no quedis curt
(a un que compta, compta punts de més).

tirar llenya al foc

Vegeu 'afegir llenya al foc'

tirar mà de *

Per abastar cireres feia servir un bastó amb forma de ganxo (o feia venir les branques amb un bastó, es valia d'un bastó, recorria a un bastó, se servia d'un bastó; no tirava mà d'un bastó).

Ara faré servir un refrany (o diré, usaré; no tiraré mà d'un refrany) -CR-.

tirar naps a la perola

Fer les coses malament (Am). |

equivocar-se, tirar naps a l'olla! (Am) |
Noi, ja tires naps a la perola!
(juga malament a cartes).

tirar pel bon camí

Fer les coses tal com cal. |

ésser correcte, obrar bé, fer bondat, tenir seny, prendre -per- bon camí (Mall)|
Té tres nois i tots han tirat pel bon camí
(no es droguen).

tirar pel camí del mig

Vegeu 'tirar pel dret, 2'


tirar pel dret

1 Seguir la línia recta sense fer marrada. |
fer drecera, anar recte, passar pel dret, agafar el dret |
Estic emprenyat perquè hi ha gent que, quan arriben al meu hort, tiren pel dret
(el travessen per estalviar-se passes).
2
Fer o dir les coses decididament, sense circumloquis ni aturades (Gir-Val). |
anar directament, anar al recte, anar pel dret, anar al dret, anar al gra, abreujar, tirar per la drecera (Val) |
Si t'agrada aquesta noia, tira pel dret
(digues-li).
Quan els hi tens el peu al coll, vés al recte
(no afluixis, si tens raó, en un plet o en una altra qüestió).
To
thom tira pel dret, en campanya electoral (en diu de tots colors) -RAC1-.
Van tirar pel dret sense consultar les associacions del poble.
Ja han tirat per la drecera per ensorrar el bretó
(ja no miren prim) -Saó-.

Les autoritats acabaran tirant pel dret i l'obligaran a fer-ho (o tiraran al dret, no tindran miraments i; millor que acabaran tirant pel camí -o pel carrer- del mig) -TV3-.

tirar pel seu cap

Vegeu '
anar cadascú per ell

'

tirar per aquí en enllà

Vegeu '
fotre per aquí en enllà'

tirar per justícia (o: fúmer, fotre)

Voler solucionar una qüestió a través del jutjat (Ca). |
dur a plet, anar a plet, tenir un litigi |
A -Si els fums per justícia no cobraràs, perquè no tenen res per perdre -m'ho diu l'advocat- (ens deuen deu mesos de lloguer i no els podem treure de la casa). B -Sí, ara aquí tothom vetlla pels drets dels irresponsables.
Els van tirar per justícia.

tirar per la borda (o: llençar) *

Vols malmetre tots els esforços que hem fet? (o vols engegar a rodar -Gir-Val-, vols que perdem?, vols engegar a mal viatge?; millor que vols llençar per la borda?)

nota: Trobem 'llançar per la borda, en sentit figurat, al DNV. No ens sembla una bona solució.

tirar per sobre

Vegeu 'caure per sobre'

tirar pets *

Nen, no facis pets! (o no petis!, no deixis anar pets!; no no et tiris pets, no tiris pets).

Els pets no es tiren: es fan.
nota: Trobem 'tirar pets al DNV.

tirar pilotes fora *

Els periodistes fan moltes preguntes, però el conseller va fugint d'estudi (o es fa escàpol, s'espolsa les mosques, es treu les puces de sobre, diu el que li convé, les esquiva com pot, se'n desentén; millor que tira pilotes fora).

nota: 'Tirar pilotes fora' ve del llenguatge periodístic modern, molt castellanitzat.

tirar 'piropos' *

Quan passa, els paletes li tiren floretes (o li diuen amoretes, li diuen galanteries; no li tiren 'piropos').

L'hereu galant li diu amoretes (o li fa compliments) –Marinenques-.

tirar plans

Fer projectes. |

fer plans (Gir-Val) |

No vull tirar plans gaire enllà, perquè no sé si hi seré (potser seré mort).

Aquests homes es passen el dia allà a la plaça asseguts tirant plans (xerrant).

nota: 'Tirar plans' es diu en francès. El trobem al DCVB. Pensem que és una bona solució.

tirar plans de pobre

Planejar coses que no es faran (Ca). |

fer plans inútils, parlar per parlar, parlar per no dir res, passar l'estona enraonant, dir per dir, dir paraules en va |

A -Quan em jubili aniré a viure a Itàlia. B -Això és tirar plans de pobre (té 40 anys).

C -Si trec la rifa compraré un pis per a cada fill. D - Això és tirar plans de pobre (no la trauràs).

tirar-se

Tenir relacions sexuals un mascle amb una femella. |

copular, posseir, tenir-hi coit, cardar, fer-se, fer-ho |

Diuen que un seu veí se la tirava.

Ja te la faràs, algun dia!

tirar-se (+ temps) *

M'hi vaig passar dues hores, allà dret esperant (o hi vaig estar dues hores, va trigar dues hores a venir, va tardar dues hores a venir; no m'hi vaig tirar dues hores).

Ens hem passat molts anys demanant crèdits (o hem estat; no ens hem tirat molts anys).
Que se'n passa d'hores dormint! (no que se'n tira).

tirar-se a *

Pobra noia!, s'ha lliurat a la beguda (o s'ha donat a la beguda, ha agafat el vici de beure; no s'ha tirat a la beguda).

Està ben corromput, el jovent d'ara, s'han agafat a beure: això no havia passat mai a les comarques de Girona (Am).

Un oncle meu es donava a la beguda blanca (= l'aiguardent o la cassalla, Val).

Ara jugo a tall de boig, perquè vull plegar -a cartes- (o ara faig bogeries; no ara m'he tirat a la boja).

Ara s'ha acostumat a jugar a la rifa (o ha agafat el vici de; no ara s'ha tirat a fer rifes).
Ella va donar-se a la mala vida -feia de puta- (o es va dedicar a la mala vida; no va tirar-se a la mala vida)

tirar-se a l'esquena

No amoïnar-se per les coses (Gir-Bar-Mall). |

posar-s'ho a l'esquena (Am), fotre's a l'esquena, posar-se a darrere l'esquena, prendre's a la fresca, agafar-s'ho bé, no empipar-se, no capficar-se, fotre's de la música i de qui la toca |
Ja sé que em critiquen, però m'ho tiro a l'esquena.

Ell s'ho fum tot a l'esquena
(s'ho agafa bé, Ca).
La gent s'ho foten a l'esquena, anar a votar, perquè estan farts de canvis.

Ara s'ho tira a l'esquena, el director
(no es capfica per les coses).
El que has de fer és tirar-te a l'esquena els maldecaps.

S'ho tiren a l'esquena, els mestres; si el nen no aprèn, què hi farem.

Es va tirar a l'esquena tots els advertiments, satisfeu l'endarrer de tants d'anys, es va resoldre a fer l'estada a Israel
–Voltors-.
Un altre s'ho fotria a l'esquena, però ella és nerviosa i pateix quan el noi no ha arribat.

A -S'ofendrà aquest noi, si sap que el critiqueu. B -Em sembla que no: té bon païdor (o no es queixa mai, té el fetge gros, s'ho tira tot a l'esquena; no l'esquena ampla).

tirar-se a la gran vida

Vegeu 'donar-se la gran vida'

tirar-se a sobre (o: al damunt)

Dir o fer coses contra algú. |

atacar, escometre, arremetre, envestir, empaitar; embargar; clavar un arrambatge |
No paga i, els que volen cobrar, se li tiren a sobre.

Les feministes se li varen tirar a sobre, quan va dir...

Les caixes, quan ve el moment, se't tiren a sobre, si no pagues
(t'embarguen).
Esperaven que parlés per tirar-se-li a sobre
(per contradir-lo, per cridar).
Quan ho dic, tothom se'm tira a sobre.

nota: No ho trobem al DIEC, però ens sembla una bona solució.

tirar-se a sobre (el temps) *

Ja hem de sortir, ara, perquè anem justos de temps (o perquè anem escanyats de temps, perquè anem tard, perquè se'ns fa tard; no perquè el temps se'ns tira a sobre).

nota: 'Tirar-se a sobre', quan vol dir 'gastar en vestits', ens sembla correcte (a Mallorca 's' ho tiren -o s'ho posen- a damunt'). Ex.: Tot s'ho tira a sobre (va molt mudada). Ens ho podem tirar tot a sobre, perquè no tenim cap hipoteca (podem fer despeses). Són gent que tot s'ho tiren a sobre (gasten molt per roba).

tirar-se com un llop (: com llops)

Anar ben de pressa per agafar alguna cosa (Gir-Bar). |

afanyar-se a, donar-se ànsia a; no haver-li de dir dos cops; atacar despietadament (Bar) |
El dia que donaven coca de franc, a la rambla, la gent s'hi tiraven com llops.

S'hi va tirar com un llop a triar un curs de deu alumnes
(de seguida, un mestre).
No li ha pas hagut de dir dos cops
(se n'ha anat ràpidament).

tirar-se de vent

Moure's vent (Mall). |

girar-se vent, manxar el vent |

Si ha de ploure o tirar-se de vent, val més que ho deixem córrer.

tirar-se els plats pel cap

Barallar-se molt fort dues persones o dos grups (Gir-Bar). |

tirar-se els testos pel cap (Ca), esbatussar-se, barallar-se, renyir, discutir-se, desavenir-se, dir-se el nom del porc |
Un dia van beure massa i es tiraven els plats pel cap.

Els dos partits polítics es tiren els plats pel cap
(millor que es tiren els trastos al cap) -Avui-.
nota: Trobem 'tirar-se els trastos pel cap' al GDLC i en altres diccionaris, però ens sembla un calc del castellà.

tirar-se enrere (o: tirar-se endarrere) *

Quan veuen el preu, no ho compren
-és car- (o reculen, es fan enrere -Val-, es fan endarrere -Gir-; no es tiren enrere, es tiren endarrere).
Ens ho van prometre, però se n'han desdit
(o han fet marxa enrere, han retirat la paraula; no s'han tirat enrere, s'han tirat endarrere).

tirar-se la manta al coll

Inhibir-se d'algun afer, algú (Val). |

fotre-se'n, inhibir-se de tot, desentendre-se'n, despreocupar-se'n, tirar-s’ho tot a l’esquena, no amoïnar-se per res, alçar-se de muscles (Val) |
No li agradava el negoci familiar i es tirà la manta al coll i se n
'anà a Amèrica.

Ara s'ha tirat la manta al coll i viu més feliç que el món –Rodamots-.

tirar-se terra a sobre (o: al damunt)

Fer coses, algú, que van contra els seus interessos. |

tirar-se fems a sobre, tirar-se terra als ulls -Gir-Val-, tirar-se sorra als ulls, perjudicar-se un mateix, apedregar la seva teulada, escopir al cel |
Què en faré de dir mal dels mecànics? És tirar-me terra a sobre
(jo en sóc).
Ens tirem terra a sobre en el tema del Valencià
(dues acadèmies diferents).
Si la passió no nos tapàs la vista, veurien que amb tot això se tiren terra
damunt -Bruixat-.
Els qui volen tirar-li terra a sobre, ho proven tot
(mentides, calúmnies).
És tirar-se terra a sobre, admetre tants barbarismes.
No cal que ens tirem terra als ulls (que critiquem les nostres coses).
No veuen que es tiren sorra als ulls, molts mestres (no ajuden els companys quan es queixen).
Ens tirem la casa a sobre, amb els herbicides (anem en contra nostre, Ca).

tirar terra

Amagar o silenciar un determinat assumpte, no parlar-ne més (Mall-Am). |
tirar terra al damunt (Mall), callar, tapar, amagar, ocultar, dissimular, deixar-ho per mort (Tresponts) |
La feta no va transcendir. El metge i la infermera servaren el secret professional i el pare i la mare d’en Jordi hi tiraren terra -Els voltors-.
S'ha tirat terra sobre aquest assumpte -Temps-.

Sempre s'hi va posar terra a sobre (no se'n va parlar, aquest tema).

tirar un cable *

Ha anat molt bé donar-li aquest cop de mà (o ajudar-lo, treure'l d'aquest compromís -o destret; no tirar-li aquest cable).


tirar una cria

Perdre el fill, una femella (Men). |
avortar, afollar-se, tenir un gastament, esvedellar-se (la vaca), eixortar (Ca) |
Si una vaca ha tirat es vedell, si el blat té rovell... -Fets-.

tirar una mà *

Demà vindre i us donaré un cop de mà (o us faré espatlleta, col·laboraré amb vosaltres; no i vos tiraré una mà).
Han anat a donar-los un cop de mà (o a fer-los costat, ajudar-los, fer-los espatlleta, donar-los la mà -Mall-; no a tirar-los una mà) -Encara rai...!-.

tiren més dues tetes que dues carretes *

Tira més un pèl de figa que una maroma de vaixell -o de 'barco' (o quan el cap de baix s'emperna, el de dalt no governa; tira més un pèl de dona que cent mules, el sexe té molta força; quan el pern de baix governa el de dalt, malament va la cosa (Mall); no tiren dues metes que un parell de carretes).

tirs i troians *

Aquest consell pot ser útil a nyerros i cadells -encara que siguin enemics- (o a moros i cristians -Val-, a bons i dolents, a tot déu; no a tirs i troians) -Punt-.

tites, tites!

Crit per fer venir les gallines (Gir-Mal). |

Tites, tites: el blat de moro!

nota: Una tita és una gallina, en llenguatge infantil.

toc d'atenció

Advertiment a qui fa una cosa mal feta. |

avís, advertiment, crit d'atenció; renyar, bonegar, (tocar el crostó, tocar la clepsa Bar) |
El president ha donat un toc d'atenció als jugadors
-CR-.
El llibre és un toc d'atenció als joves
-CI-.
Deixava les escombraries a terra, i li han fet un toc d'atenció
(no li han 'llamat' l'atenció; millor que li han cridat l'atenció).
A
-Tothom callava, al claustre. B -Quan els toquen el crostó, la gent calla.
Si no t'afanyes, et tocaran la clepsa
(et renyaran).

toca a qui toca

Les coses que han de venir no es poden preveure (Gir-Mall). |

va com va, depèn, ve com ve (Gir-Mall), què hi farem!, peta com peta (Ca-Cat Nord), acaba com acaba |
A -
Érem 50, a l'excursió, i em van haver de perdre la maleta a mi! B -Sí, toca a qui toca.
C
-Em van esguerrar l'operació i he quedat coix. D -Sí, toca a qui toca.

toca-la!

Ho diu qui convida una altra persona a donar-li la mà (Gi-Val). |

encaixa-la!, estreny la mà! |
Toca-la, Joan!
(no xoca-la!)
nota: A Capmany 'tocar la mà' vol dir saludar, i 'donar la mà', vol dir acompanyar, ajudar, però no saludar. Ex: 'Toca-li la mà, al teu cosinet. / Dóna la mà a l'oncle, que cauràs. Dóna'm la mà, que vull pujar al camió (ajuda'm).

toca't el ral!

Ho diu qui està decebut per alguna cosa (Ca). |

toca't els collons! (Ca-Val), toca't el bolet! (Am), toca't els collons i balla! (Ca); no m'emprenyis! |
Va dir que sí, però toca't el ral!
(no em va tornar els calés).
A
-El colesterol no li han mirat, però les altres coses, sí. B -Toca't el ral! (hi anava per saber el colesterol).
Ell ho vol saber, però, tocat el ral!
(l'altre no li ho diu).
Toca't el bolet
(no li ho vull dir).
A –
T'has d'esperar una hora més: no t'agafaran fins a les sis tocades. B –Toca'm els collons!
Un partit que fan de la USAP i el televisor no va bé. Toca't els collons i balla!

Jo tenia l'adreça al llibre apuntada i me l'han perduda la mainada. Ara, toca't els collons i balla!

Jo tenia un regle ací a sobre la taula per mesurar llibres, ara el necessitava i au, toca't els collons i balla!
(ja no hi és).
Volia imprimir i la impressora no va bé. Toca't el ral!

No s'havia de trencar, el rajol? No m'emprenyis!
(sí que s'havia de fer).

toca't es nas!

Es diu per enviar algú a mal viatge, o per expressar, enfadat, que no interessen certs temes o raons (Mall). |
vés-te'n a pastar fang, (vés a filar estopa!, a porgar fum!, a encalçar mòpies!, a torrar neu! Mall) |
Au, Manel, toca't es nas!, això no m'interessa gens: ves-te'n!

tocant a

1 Molt a prop. |

a tocar, al costat, a la vora |

Poseu els bancs tocant a la paret.

2 Pel que fa a. |

relacionat amb, sobre, a propòsit de, referent a, quant a |

No faré cap declaració tocant a aquest tema -C33-.


tocar (+ infinitiu)

Tenir l’obligació de fer quelcom (Mall). |
haver de, caldre |
Els biòlegs ho toquen saber -Llibre-.
Si no ho sabíeu, tocava sebre-ho! (Mall)
És a tu que et toca d’anar-hi! (Gir).
Ara toca callar.
Ara toca fer vacances.

tocar (+ l'aire, el sol)

Quedar afectat pel clima. |

Si estàs refredat, no surtis, que et tocaran els aires (et trobaràs més malament).
Me'n vaig al carrer, perquè em toqui l'aire
(m'anirà bé).
Eh que m'ha tocat el sol?
(ha anat a la platja i el sol l'ha agafat, ha quedat bru).

tocar a *

Queden tres tomàquets a cadascun dels nois -en un repartiment- (o hi ha tres tomàquets per a..., toquen tres tomàquets a cada un; no toquen a tres tomàquets cada un).


tocar a terra

Baixar fins al sòl. |
arribar a terra, tocar en terra (Mall) |
Una de les campanes, tan bon punt tocà a terra, va desaparèixer -Contalles-.
A -
Què raspa? -se sent un soroll- B -La barca toca a terra (per sota, al mar; Ca).

tocar allà on fa més mal

La nostra crítica els ha ferit en gran manera (o els ha tocats del voraviu, els ha tocat el punt sensible, els ha tocats del viu; millor que els ha tocats allà on els fa més mal).

nota: Expressió ben construïda, però que sembla agafada modernament del castellà.


tocar amb les mans

Comprovar una cosa veient-la de prop (Men-Mall). |
comprovar, verificar, experimentar, adonar-se, assegurar-se; que me’n tirin d’una passa! (Mall) |
Posa’t tranquil, que sa por tocada amb ses mans no és res –Fets-.
A
-Na Tonina és una al·lota fenera, i sobretot m’estima tant, que no sap què fer-se per tenir-me content. B -Ca! -va respondre en Biel-. No serà tant, un poc en llevarem! A-Voleu que facem una prova i ho tocareu amb ses mans? -Tardanies-.
Els qui toquem amb les mans aquesta realitat hem... –Mirall-.

tocar campanes

No saber algú ben bé què diu (Ca-Bar-Mall). |

pixar fora de test, anar errat, anar mal informat, sentir tocar campanes i no saber d'on vénen, no saber què diu (algú), tindre notícies vagues, sentir el vent i no saber de quin torrent |
Em penso que tocaven campanes: feien com jo
(deien que la festa no es faria, però no me'n fio)
Aquests que em critiquen, toquen campanes
(no saben què diuen).

tocar de la butxaca

Fer pagar. |

tocar la cartera, haver de pagar, treure la bossa; tot són cèntims |
Quan em toquen la cartera, m'emprenyo.

L'amor propi ja me'l poden tocar; ara, la butxaca, no.

A la gent no els toquis la cartera
(hi renyiràs, si els deus diners i no els pagues).
Mentre no el toquis de la butxaca, tot anirà bé
(sereu amics).
Si no et toquen de la butxaca
, cap maldecap.
Ara he de pagar la llum, i tot són cèntims
(val força).

tocar de morros per terra

Vegeu 'anar de morros per terra 2'

tocar de peus a terra (o: tocar amb els peus a terra)

Veure les coses tal com són (Gir-Bar-Eiv). |
ésser realista, pràctic, positiu; saber-se agafar a, no tenir manies |
S'ha de tocar de peus a terra: no ho podem comprar, és massa car per a la nostra empresa.
Hem de tocar amb els peus a terra: no en vendrem gaires, de llibres.
Monsieur Calmette, que s'adonava de la meva tirada al somnieig, m'obligava a tornar a tocar de peus a terra, i jo li ho agraïa –L'ocell tranquil-.
És la botiga més ben proveïda de València. Si allà no et saps agafar, malament rai (si allà no trobes el que et cal).
No tingueu manies, a l'hivern ha de fer fred: no queda mai endarrere (un dia o altre en fa).
Em pareix que ja seria hora que posassis es peus a terra -Pagesos i senyors-.


tocar de prop
*

És un cas que m'afecta -posen una multa al meu pare- (o que em preocupa, que m'interessa; no que em toca de prop).

tocar del 'fugidor'

Es diu, de broma, quan un caçador dispara i no encerta l'animal (Ca). |

el conill -o el senglar- encara corre! |
Noi, l'has tocat del 'fugidor'.

tocar del voraviu (o: el voraviu)

Ofendre, molestar molt (Gir-Bar). |

tocar del viu (Ca), fer emprenyar, ferir, colpir, enutjar, empipar, mortificar, tocar el punt sensible, tocar -o ferir- l'amor propi, sortir un destorb, tocar la cama -o la pota- del mal, tocar el tendre (Val) |
Quan li parles de pagar el toques del voraviu
(no li agrada de fer-ho).
No li parlis del noi, que el toques del viu
(el fas empipar, són renyits).
Si el toques del voraviu, s'empipa
(si li parles d'això que no li agrada).
Quan toquen tendre, reaccionen.

L'has tocada del viu!
(el regal que li has fet li agrada; ací irònicament).
L'han tocat del viu
(s'alabava i li han parlat de la germana -són renyits- i se n'ha anat escorregut).
A
–Les sardanes són catalanes, per això no les sents a TV3. B -Ara has tocat la pota del mal (el tema clau, el viu del problema).
Si voleu, dissabte podeu venir-me a veure, si no us surt cap destorb -el fill-
nota:
El viu -o voraviu- és la vora gruixuda d'una cosa.

tocar el botet

1 Fer dir, amb astúcia, o intentar-ho, allò que es vol tenir en secret (Ca-Alt Urgell). |
fer xerrar, obrir la boca (a algú), fer descabdellar, fer cantar, fer esclovellar (Ca) |
Ja fa dies que la Joana toca el botet per saber quan ens n'han pagat del camp.
Aquella donota prou li anava tocant el botet, però en Nofre va saber callar -
En Calçons-.
2 Dir coses a algú per molestar-lo (Ca-Am). |
tocar els pebrots, acollonar, fer empipar, emprenyar, acollonar, tocar del viu (Ca), tocar allò que no sona |
Ja ho veig que diu que és de dretes per tocar-me el botet, però no m'hi vull emprenyar (ell és d'esquerres).
Si ve l'inspector, ens pot tocar el bolet (emprenyar, posar feina).
A -M'hauràs de pagar el dinar, si vols que t'acompanyi. B -Encara em tocaries allò que no sona! (em faries empipar)

tocar el cor

Vegeu 'arribar al cor'

tocar el dos

Anar-se'n d'un lloc (Gir-Bar-Mall). |

agafar els trepants -o els trapaus-, marxar, fugir, girar cua, agafar el portant, fúmer -o fotre- el camp, aixecar el vol, tocar el pirandó (Bar); toquem el dos, que el tres es fora (Fig) |
No m'hi quedaré pas tota la nit; quan em sembli, tocaré el dos.

Van tocar el pirandó amb 200 guinees
-TV3-.

tocar el flabiol (o: el fabiol)

Vegeu 'parlar per parlar'

tocar el punt flac

Vegeu 'punt flac'

tocar el rebre

Sortir algú perjudicat d'una situació, sigui rebent cops, sigui d'una altra manera (Gir-Val). |

rebre, ésser apallissat; quedar perjudicat, deixar-hi les dents, quedar fotut, sortir-hi perdent, pagar la festa, tocar rebre -o de rebre |
Sempre em toca el rebre
(el piquen).
Sempre em toca el rebre
(haig de fer la feina dels mestres que no hi són).
Sempre els toca el rebre, a gent així
-els fan sortir- (les persones tímides, en un programa de televisió de broma).
He hagut de pagar les darreries jo: m'ha tocat el rebre.

Al món hi ha
els qui carden i els qui queden cardats.
A qui li toca el rebre és al meu home
(ha de fer la feina, tenir cura del pare malalt).
Avui toca el rebre als avis
(hi ha vaga de mestres) -Periódico-.
Sempre li toca el rebre perquè és bon nen
(el fan empipar).

tocar, el sol

Arribar, el sol, a un indret. |
petar, batre el sol |
A casa, a les cinc el sol ja no hi toca.
A la Roca el sol hi toca i a Argelers encara més
(cançó popular del Vallespir).

tocar els dallons (o els dallonses)

Molestar (Mall). |
tocar els rosaris, els collons, allò que no sona; (tocar les batzoles, tocar l'estora Val) |
L’al·lotea del poble li volia tocar els dallons –Albellons-.
al·lotea: mainada, canalla

tocar els oremus

Molestar amb comentaris, preguntes insistents, visites inoportunes o d'altres maneres. |

tocar -o remenar- els pebrots, tocar -o remenar- els rosaris, tocar la pera, tocar els dallonses -o els collons-, tocar -o ferir- l'amor propi, irritar, importunar, empipar, emprenyar |
Aquesta dona cada dia ve aquí a tocar els oremus
(ens fa perdre el temps).
A -
Pare, compra'm una moto! B -Toca'm els rosaris!
No em toquis la pera
-TV3-.
Això ho diu per tocar els rosaris
(per fer emprenyar).
Li hem tocat l'amor propi
(s'ha empipat).
nota: 'Tocar els nassos' és un castellanisme.


tocar en sort *

He ensopegat una dona magnífica (o he trobat; no m'ha tocat en sort).
Ens ha tocat de jugar contra el Banyoles
(hem de jugar; no ens ha tocat en sort).
He tret mil euros a la loteria
(o he tingut sort i he tret, m'ha tocat la sort i he tret, per sort he tret, m'han tocat; no m'han tocat en sort).

tocar ferro

Hom ho diu per cercar una protecció contra algun infortuni (Gir-Bar-Mall-Val). |

posar els peus plans (anar amb compte), (no ho diguis gaire alt!, no ho diguis gaire fort Ca) |
A -
No caiguis, a l'escala. B -Ai, no! Toquem ferro.
Guanyem per 1 a 0 i dominem, però toquem ferro!
(no cantem victòria abans d'hora).
Fins ara no he estat malalt, però deixa'm tocar fusta.

El nen ha fet molta bondat, avui, però no ho digueu gaire alt
(això pot canviar).
A
-Avui no es barallen, la mainada, al pati. B -No ho diguem gaire alt.
Des que prenc vitamines no m'he refredat més; ara, no es pot pas parlar fort (presumir).
Abans era d'aquells que tocaven ferro quan passava un capellà, i ara... -Vents de port-.
nota: 'Tocar fusta', que es diu en molts idiomes, també s'ha acceptat en català.

tocar fons *

Quedo abatut aviat i em costa aixecar-me (o tinc moments d'ànim molt baixos; quedo aclaparat, afeixugat, deprimit, vaig de rota batuda (Mall); millor que toco fons aviat) -Lluc-.
Amb la corrupció ja no es pot caure més avall
(o degradar-se més, arribar més avall; millor que la corrupció ha tocat fons -Punt-).
El joc del Marsella ja no pot baixar més
(o ja no pot ser més baix, ja no pot ser més dolent; millor que ja ha tocat fons) -Avui-.
La crisi ja ha arribat a baix de tot
(o ja no baixarà més; millor que ja ha tocat fons) -TV3-.
nota: Aquesta expressió es fa servir molt, ara, però pensem que no és correcta.

tocar-ho amb ses mans

Assegurar-se d’una cosa, tot comprovant-la per un mateix (Mall). |
adonar-se, comprovar; que me’n tirin d’una passa! (Mall) |
Na Tonina és una al·lota fenera, i sobretot m’estima tant, que no sap què fer-se per tenir-me content. Ca! va respondre en Biel. –No serà tant, un poc en llevarem!
Voleu que facem una prova i ho tocareu amb ses mans? -
Tardanies-.

tocar hores

Ésser una hora en punt (Gir-Mall). |

sentir hores |
Ara toquen hores
(o sento hores; sento les campanes).

tocar la campana

Masturbar-se (Girona). |

pelar-se-la, fer-se la mà, fer la punyeta |
Deu tocar la campana.

tocar la fibra (o: tocar la fibra sensible) *

Aquesta noia, cantant, m'arriba al cor (o m'emociona, m'entendreix, em commou, em toca el cor, em fa posar la pell de gallina; no em toca la fibra, em toca la fibra sensible) -Avui-.

La seva causa no ha arribat al cor dels oients (o no ha tocat el cor, no ha engrescat, no ha interessat, no ha tocat el voraviu de la gent; no no ha tocat la fibra sensible de la gent) -Avui-.
nota: Trobem ' tocar la fibra sensible' al DNV.


tocar la grossa sense traure les bolletes (a algú)

Tenir molta sort (Cas). |
ésser afortunat, tocar la rifa sense jugar-hi, treure sa loteria -o sa grossa- sense haver-hi posat (Mall) |
El cridaven pel nom i pels cognoms i sabé que li havia tocat la grossa sense traure les bolletes (usat irònicament, el van afusellar) -La cara oculta de la lluna-.
nota: Irònicament, es diu 'tocar la rifa' o tocar al grossa' quan algú té un contratemps.

tocar la guitarra

Gratar-se, un gos, amb una pota (Ca). |

rascar-se |
Aquest gos toca la guitarra: deu tenir puces.

tocar la lletja

Vegeu 'ballar amb la més lletja'


tocar la pota a l'ase

Fer alguna cosa que no serveix per a res (Men). |
perdre el temps, tirar aigua al mar, picar ferro fred |
Parlar amb ell és com tocar la pota a l'ase.

tocar les costelles

Es diu d’un assumpte advers que involucra a algú directament (Men). |
tocar de ple; topar, picar |
Si no fas el que et dic, et tocaré les costelles.

tocar les orelles

Donar una sorpresa desagradable, per exemple a l'hora de pagar una factura (Val). |escarmentar, collar, (cargolar, afusellar, arrissar, esquilar Gir), pegar una fiblada (Mall) |
En aquell taller ja em van tocar les orelles, i vaig decidir no tornar a portar-los el cotxe.

tocar mans

Cridar o avisar, a algú, picant amb les mans (Franja). |
picar de mans, picar amb les mans, fer mamballetes (Mall) |
Tocava mans per fer un toc d’atenció i deia... -Encara rai...!-

tocar mar i fugir

Fer una visita molt curta; fer una estada breu en un lloc (Am). |

fer una visita de metge, estar-hi poc, fer-ne via |
A
-Hem arribat a les 12 i, havent dinat, de seguida tornem cap a Barcelona. B -Això sí que és tocar mar i fugir!
C -
Anirem al museu de Ceret i, en acabat, cap a Arles i Sant Llorenç de Cerdans. D -Això serà tocar mar i fugir: no veureu gaire res.

tocar mare

1 Tornar al lloc de partida o comparèixer a un lloc determinat on ens esperaven (Mall). |retornar |
L’horari no perdona, i hem de tocar mare al nostre hotel -Mirall.
2 Arribar al lloc on se salven els participants en el joc de conillets a amagar i en altres jocs de
moviment (Val). |
salvar-se, protegir-se |
Ja no em podeu matar, perquè he tocat mare!

tocar molla

Tocar amb la mà quelcom agradable o plaenter (Mall). |
tocar calent, fer negoci |
...
els pits tibats sota la roba que l'embotia. Els més agosarats es delien per tocar molla -Males companyies-.

tocar moltes tecles

Fer moltes coses diferents (Gir-Bar). |

fer moltes feines, tocar molts articles, ésser polivalent |
Nosaltres toquem totes les tecles
(fem tota mena d'obres).
Toquem molts articles
(venem de tot).
Això no ho toquem
(no ho venem).
Els nois toquen un altre article, per això els pares han tancat la botiga.

nota: '
Tocar molts pals' no és una bona solució.

tocar-ne de calents

Cobrar (Gir-Bar-Cat Nord). |

tocar diners, embutxacar, rebre diners, tocar-ne de frescos (Ca-Bar) |
Avui n'he tocats de calents
(m'han pagat un deute).
Aquest matí n'he tocats de frescos
(he cobrat el sou).
El club toca diners de la televisió
-Arrels-.

tocar nervi

Arribar, una situació, a un punt crític. |

tocar os, tocar el voraviu, tocar del viu, ésser insuportable, ésser inaguantable, arribar a baix de tot |
L'editorial unànime de la premsa catalana ha tocat nervi
-Punt-.
Amb això hem tocat os
-amb la crisi-.
L'equip ha arribat a baix de tot
(o ja no pot baixar més; millor que l'equip ha tocat fons).
nota: 'Tocar fons', en sentit figurat, sembla un calc del castellà.


tocar s'escarpó (a algú)

Apallissar (Mall). |

escalfar les anques, tocar el carpó (DCVB), tocar s'arnès (Mall), atupar |
És la segona vegada que li toquen s'escarpó per haver-se ficat en baralles d'altri.

carpó:
L'os que forma l'extremitat inferior de l'espinada (DCVB).

tocar-se

Aparèixer coses de manera seguida, l'una darrere l'altra (Ca). |

haver-hi una munió, un gavadal; ésser un seguit, ésser un raig i seguit, ésser un continu, ésser un no parar mai |

Aquell dia els plats de musclos s'hi tocaven (al restaurant).

Els camions s'hi toquen, a la general.
Per a qui ha de pagar un pis, els mesos es toquen (Am).
Un cigar se li toca amb l'altre (fuma molt).

tocar-se els collons

No poder fer allò que hom vol; no interessar, una cosa (Gir-Mall). |

haver-se de fotre; a mi m'és igual, que es perdi tot! |
Jo volia anar al partit i m'he hagut de tocar els collons! (no ho he pogut fer)
Tinc reunió, però ja es poden tocar els collons! (no hi vaig, és massa tard)
A -Hauries d'entrar els mitjons que m'han quedat a fora. B -Ja es poden tocar els collons! (no ho faré pas, és nits).

tocar-se la pampa

No fer res. |

tocar-se els collons, gratar-se-la, romancejar, ronsejar, gratar-se la panxa, (estar ociós, estar de panxa enlaire Val) |
No hi ha material, i dos paletes aquí tocant-se la pampa!
(un altre ha anat a cercar-ne)
pampa: Fulla de cep o de figuera; pàmpol (DCVB).


tocar soletes

Anar-se'n corrent d’un lloc (Mall). |
fugir, escapar-se, escapolir-se, fotre el camp, guillar, picar de sola (Mall), |
Tocàrem soletes i s’hagué acabada i feta malbé la vetlada –Albellons-.
nota: Vegeu també "picar de taló".

tocar sostre *

El PDIC ja no pujarà més (o ja ha fet el màxim del que pot fer, és a l'extrem més alt; millor que ha tocat sostre) -Avui-.

El seu joc ja no millorarà més (o ja es quedarà aquí, ja no guanyarà, ja ha arribat allà on podia arribar; millor que ja ha tocat sostre) -Avui-.
La pressió fiscal és a dalt de tot
(o és al punt de dalt, ja no pot pujar més; millor que ha tocat sostre) -CI-.
El termòmetre és a dalt de tot
(o és al súmmum, és a punt de petar, ha arribat a dalt de tot; millor que ha tocat sostre) -TV3-.

tocat i posat

1 Persona meticulosa, molt mirada en la manera d'obrar, que vol sempre les coses ben fetes (Am-Bar). |

escrupolós, primmirat, minuciós, curós, meticulós, perepunyetes, puntimirat, molt susceptible; presumit |
A ella sempre la veuràs ben mudada: és molt tocada i posada.

La Lorda és molt tocada i posada: tot ho vol bé
(ho sap perquè hi anava a fer feina).
És un noi tot tocat i posat
(fa moltes cerimònies).
En Tomàs és tocat i posat, sempre el veus ben vestit i planxat.

Mira'l com passeja tan pagat, de tan tocat i posat que és.

2 Persona de mal acontentar. |
difícil, estrany, delicat, exigent, susceptible |

És tocada i posada: no li pots dir res perquè de seguida s'enfada.
Es veu tocat i posat
(cregut).
S'enfadarien, tan tocats i posats com són
(no tenen feina, però si els dius que treballin en coses de poca categoria, es poden ofendre).
És tot tocat i posat. No hi renyeixis
(de seguida s'ofèn).
És tocada i posada; de vegades els comentaris no se li posen bé.

És tot tocat i posat
(quiet, assenyat; Ca).
Tenim un inspector molt tocat i posat, nosaltres: ens ho controla tot.
nota: D'una persona delicada, que de seguida es molesta, es pot dir: 'a aquell no el toquis ni el matxoquis -matxuquis-' (Ca). No sabem si és una bona solució.

toll de mentides

Moltes mentides (Val). |
sac de mentides, tall de mentides (també, Val) |
Anit vam coincidir a la funció de teatre i en l'entreacte em va amollar un toll de mentides sobre l'alcalde que feia feredat.

toma! *

1 Té! El cotxe de línia ja és aquí (o mira; no toma).
Apa, apa, apa! -juga amb l'ordinador a matar enemics- (o té!, té!, té!; no toma!, toma!, toma!)
Aquesta moto va a dos-cents per hora. B -Carall! (o Déu n'hi do!, -colló, jas! Val-; no toma!, toma ia!)
2
Han de posar una presa de corrent (o una connexió; no una toma).

toma i daca

Vegeu 'és un toma i daca'


tomba que gira

Es diu de qui parla insistentment d'un tema, amb tota mena de detalls i donant-hi voltes. |
que si tomba, que si gira (Ca);
que tomba i que gira (Am); que si cap aquí, que si cap allà; que gira, volta que gira (Lleida), que tomba (DCVB) |
Conversant d’això i d’allò i tomba que gira, i essent tots dos de l’ofici, acordaren certes col·laboracions... -Els voltors-.
Tenia una gran caixa de cartró, tota plena de novel·les... i quan se les acabava, les tornava a començar i volta que gira -Vetllador-.

'tonto' útil *

Ell era l'imbècil que necessitaven perquè els altres poguessin cobrar -un que signés- (o l'innocent, l'ingenu; feia falta un encantat i ell va signar; no el 'tonto' útil).

topar-se amb

Trobar-se, en un lloc concret, amb qualcú o quelcom que ve, usualment, en direcció contrària o que s’interposa (Mall). |
ensopegar amb, veure |
Entre periodistes i curolles diverses, vaig topar-me amb molta gent il·lustrada -Mirall.

torbar-se a

Invertir en una cosa més temps del que cal o convé (Mall, Gir). |
trigar, tardar; entretenir-se, fer estaries |
Sempre que es torba a ploure ja es comença a parlar de canvi climàtic
(quan fa temps que no plou) -Llibre-.
Si surts avui vespres, no et torbis molt a tornar, que demà hem de fer feina de prest!
Trob que aquesta al·lota es torba a trobar promés, n’hi ha que fan més via!
Aquestes poncelles es torben a florir!
L’any passat per aquesta època ja havien florit!

tòrcer el coll

Venir a bé a la petició o requeriment d’algú altre, malgrat una certa resistència inicial (Mall). |
claudicar, posar-hi el coll (Mall) |
Però el comte, ... a la fi, a força d’afalagadures, hi va tòrcer el coll (Joan Ferrer Serra, llibre).

torna-hi!

1 Amenaça a qui fa una cosa mal feta (Gir-Mall). |

rebràs!, et picaré! |
Torna-hi!
(hom ho diu al seu gos que se li ha escapat).

2 Se sol dir a qui fa una cosa mal feta i en paga les conseqüències (Gir-Mall). |

que hi torni!, ja t'està bé!, massa poc!, si no en tens prou amb un quartà, posa-n'hi mitja quartera (Ca), com tu de fer-ho) |

A –He caigut i m'he fet mal! B –Torna-hi! (a un nen que feia el beneit)

Que hi tornin!
(dos no fan cas de la policia i se'ls endú l'aigua de la riera)

Si no en tens prou amb un quartà, posa-n'hi mitja quartera
(el seu home la maltracta i ella no se'n vol separar).

Si t'han fotut, torna-hi!
(en un lloc).

C –
Anava molt de pressa i he caigut! D –Torna-hi!

E -
Vaig carretejar dues bombones de butà i ara em fa mal l'esquena. F -Torna-hi! (o com tu de fer-ho!)

torna per allà on has vingut! (o que torni) *

No el vull rebre; que se'n vagi! (o que se'n torni!, que foti el camp, que es retiri; millor que que torni per allà on ha vingut!)

tornant-hi

Mot que es fa servir quan es vol tornar a un tema de conversa anterior (Gir-Mall). |

tornant al tema del qual parlàvem |
Tornant-hi: jo m'estimo més pagar i viure tranquil.

nota: Vegeu 'tornar 7, al Volum 1.

tornar

Passar d'una naturalesa o manera d’ésser a una altra (Mall). |
tornar-se (Gir), convertir-se en, esdevenir |
Que jo torni un hortolà, i la filla del rei una hortolana
-Conte-.

Algú els ha de tornar homes (o fer).

tornar (+ altres mots)

Unes quantes frases amb el verb tornar:

L'han tornat a reelegir.
Et vull tornar el favor
(recompensar).
Els cèntims se li han tornat esquellerincs
-al banc- (li han perdut valor, Am).
...però les espectadores tornaran velles
(Mall).
Es torna boig per venir a viure a Amer
(li agrada, Am).
Avui se n'han tornat aviat
(cap a casa seva).
El meu home ja torna a ser ell
(estava malalt i s'ha recuperat).
Aquest home em farà tornar boig!
(o em farà venir boig; no em farà tornar 'lelo').
El Govern va preferir tornar el plat a la cuina abans d'arriscar-se a...
-recular el projecte- (o tornar sobre els seus passos, fer marxa enrere, rectificar) –Punt-.
Havies d'haver tornat la jugada
(jugar el mateix coll de cartes que el company havia jugat primer).
Aquesta propaganda es gira contra ells
(no es torna contra ells, Llengua Nacional).
Ha votat i ha tornat cap a Holanda
(o i se n'ha tornat cap a; no i s'ha tornat a Holanda) -CR-.

tornar a aixecar-se

Recuperar-se (Ca). |

millorar, anar per bé, alçar el cap |
A la Jonquera eren arruïnats, i ja tornen a ser aixecats
(quan van treure la duana van perdre molts llocs de treball).

tornar a la boca

Tornar a sentir el gust d'una menja, algú, al cap d'una estona d'haver-la presa perquè no l'ha païda bé. |
retornar, revenir, repetir (DIEC) |
No m'agrada menjar pebrot, perquè em torna a la boca.

tornar a la normalitat

Esperem que la situació és normalitzi (o que torni a ser normal; millor que esperem que la situació torni a la normalitat).

nota: 'Tornar a la normalitat' és una construcció bona, però calcada del castellà.

tornar a les 'andades' (o: tornar a les mateixes) *

Aquest noi ja hi torna – fa malifetes- (o ja fa com abans, ja és allà mateix, ja torna a la seva, ja fa el mateix que feia; no ja torna a les 'andades', ja torna a les mateixes).


tornar a mare

Vegeu 'sortir de mare'


tornar a néixer

Salvar se d'un perill gravíssim (Gir-Mall). |

salvar-se d'una mort segura, tornar néixer (Mall) |
Aquest ha tornat a néixer
(ha tingut un gran accident i no s'ha fet gaire res).

tornar amics

Tornar a ser amics. |

refer l'amistat |
No varen tornar mai més amigues, des d'aquella feta
(a Mallorca se sol dir 'mai més no tornaren a ser amigues').

Renyim, però tornem amics de seguida
(mare i filla).

No poc ser que sigueu renyits: heu de mirar de tornar amics, amb el teu germà
(a Mallorca se sol dir 'heu de mirar de tornar a ser amics...').


tornar blau

Tornar-se vermell (Men). |
passar vergonya |
Quan em vaig declarar a la maria, va tornar blava.
És tanta l'excitació que tinc, que estic blau.

tornar de buit *

El Borriana no vol tornar sense res de Pamplona -futbol- (o no vol tornar amb les mans al cap, no vol tornar -o anar-se'n- amb les mans buides; no no vol tornar de buit de Pamplona).

nota: 'Tornar de buit' no té sentit figurat en català.

tornar de color


1 Passar d’un color determinat a un altre (Mall). |

mudar de color, convertir-se, tornar-se de color (Gir) |
Tot el vestit li ha tornat de color marró.
2 Sentir vergonya (Mall). |
avergonyir-se, enrojolar-se, enrojolar-se, torbar-se, (empegueir-se, mudar de color Mall) |
Quan el va veure entrar per la porta tornà tota de color.
No sabia com mirar (de vergonya).

tornar de dia

Començar a haver-hi claror del sol al matí (Men). |
fer-se de dia, fer-se dia, sortir el sol, començar a clarejar |
Quan tornava de dia ja era dalt son Febrer Fets-.

tornar en (+ temps) *

Torno d'aquí cinc minuts (o torno d'aquí una estona; no torno en cinc minuts).
Si d'aquí mitja hora no sóc aquí... (o si d'aquí mitja hora no he tornat...; no si no torno en mitja hora...). nota: Sí que és correcte 'En cinc minuts haurem acabat' (només ens calen cinc minuts).

tornar en si

Recuperar-se, algú que ha perdut el coneixement (Gir-Mall). |

refer-se, recuperar-se, revenir, reaccionar, recobrar els sentits |
Va tornar en si ben aviat.

Una copeta d'aiguardent m'ha aidat a tornar en si –Encara rai...!-.


tornar enrere

Fer el camí que ja s’ha fet, però en direcció contrària (Men-Mall). |
recular, tornar endarrere, retrocedir, girar cua (Gir), girar en coa (Men) |
Res, res, tornarem enrere i ja vindrem un altre dia
-Fets-.
S'haurà de tornar endarrere
(renunciar als cotxes, al progrés; viure com abans).

tornar la pera

Revenjar-se. |

tornar el pa, tornar la pilota (Gir-Bar), tornar la moneda, tornar la paga -o la pesseta- (Am), passar comptes, tornar mal per mal, pagar amb la mateixa moneda, fer les tornes |
Li varen tornar la pera
(havia guanyat i, en acabat, van guanyar els altres).
Li va tornar el pa: ell no li va voler pagar el beure i ella el va rebentar ballant
(no va voler seure).
No es va voler fer soci, i ara li han tornat les pilotes
(no el volen en un berenar que fan).
Em va enganyar, però ja li he tornat el pa
(a algú que te n'ha feta alguna).
Ja els tornaran la pera!
(un país n'ha envaït un altre; ja es venjaran, quan puguin).
Li tornen la moneda
(es revengen) -Punt-.
Vol tornar-li la pilota de la derrota de...
-Punt-.
Quan vinguin a jugar a casa, ja els hi farem les tornes.

tornar les aigües al riu *

M'alegro que les coses s'hagin calmat -ara no hi ha l'odi que hi havia- (o que les coses tornin a ser com abans, que hi torni a haver bona relació, que les coses tornin a anar bé, que les coses tornin a fer el seu curs, que les coses s'hagin posat a to; millor que m'alegro que les aigües tornin al riu, al seu lloc, al seu llit natural).

nota: 'Tornar les aigües al riu, al seu lloc, al seu llit natural...' semblen calcs de 'volver las aguas a su cauce'. Trobem 'tornar les aigües a mare' al GDLC.

tornar-s'hi

Fer algú a un altre allò que aquest li ha fet a ell (Gir-Bar-Val-Mall). |

tornar els cops, respondre, contraatacar, treure les ungles |
Si els nens et piquen, torna-t'hi.

Si em fan un malfet, jo m'hi torno.


tornar-se carabassa

Es diu d’algú que ha perdut l’enteniment (Val.) |
tenir el cervell girat, perdre el cap, perdre la xaveta, perdre l'oremus, tornar-se xirivia (Val) |
Però tu t'has tornar carabassa o què?
S’ha tornat carabassa de tant d’estudiar.

tornar vell

Es diu per indicar que hom comença a esdevenir una persona gran o major (Mall). |
envellir, tornar gran, fer-se gran |
Ja no som el que érem, tornam vells.

tornem-hi, que no ha estat res

Se sol dir per animar a algú a l'hora de tornar a començar una feina (Gir-Bar-Mall). |

tornem a començar amb alegria, som-hi!, va, comencem! |
I demà tornem-hi, que no ha estat res!
(torna a començar el curs).
A
-Han sortit totes les fotocòpies fosques. B -Doncs tornem-hi, que no ha estat res, això.

tornem-hi, Tonina!

Exclamació per manifestar disgust o impaciència per la repetició d’un fet desagradable o inconvenient (Mall). |
tornem-hi! (Gir), torna-hi (Mall), i torna-li la trompa al xic! (Val) |
Tornem-hi, Tonina! Ja m’has dit cent vegades el que va passar, no m’ho repetesquis més!
A –A l'edat que tens, t’hauries de casar. B –Tornem-hi! (Gir)
Tornem-hi! (ha fet un pet i ara en fa un altre)

C -Saps què?, ahir... D -Tornem-hi! (n'estàs tip de conversa).

torrat com una sopa

Ben embriac. |

torrat com un grill (Girona), borratxo; agafar un tauló (Lleida) |
Va arribar a casa torrat com una sopa.

N'hi havia un que no havia pas begut aigua, de bon matí
(anava torrat).
Recoi! I quin tauló que ha agafat!
-Confidències-.

tos de gos

Tos que té un to sec. Sol durar molt i no produeix expectoració. |

tos seca, tos estranya, tos lletja, tos fosca, tos de ca (Mall), tos canina |
Quina tos tan lletja! Aquesta tos és de gos.

A
-Diuen que els gossos no estosseguen i que els gats sí. B -I, quan els gats esternuden, fa tramuntana (Ca).

tossut com una banya de marrà

Molt cabut. |
marrà, testarrut, obstinat, porfidiós, cabut, caparrut
, tossut com una mula, tossut fins al moll de l'os, temerut com un matxo de Cerdanya, caparrut com un porcell de llet (Mall), més cabut que un forc d'alls (Val) |
Per molt que li insisteixis, no vindrà; és tossut com una banya de marrà.
Potser tenia raó el meu germà Pere quan em deia: 'Ets temerut (tossut) com un matxo de Cerdanya
-Revolta G-.

tot (+ altres mots)

1 Totes les persones, totes les coses (Gir-Mall-Val). |

tot el que fem |

El noi no guanya gaire, però tot ajuda.

Tot això que no haurem de pagar (ho paga el municipi) –Arrels-.

Ara som aquí i la roba és a Ontinyent: tot al revés!

Menja xocolata, que tot ajuda a passar camí.

A -Ja ha passat la Festa Major. B -Sí, mira, tot arriba i tot acaba.
Tot el dia et queixes, tu.
Tot el dia haig de trastejar llenya per a l'estufa.
Tot el mal ve d'allà mateix
(hi ha un cacic que domina el poble).
Tot el que es pot pagar amb diners és barat (la cosa greu és estar malalt).
Tot el que dura, cansa -Arrels-.
Tot el que és bo es fa esperar (no pateixis, que ja ho faràs això que vols fer).
Tot el que es fa de gust no mata.
Tot nen en edat escolar té dret a...
Ara, tot el que faig és treballar l'hort (no faig res més).
C -Ja som a Nadal. D -Tot passa.
E -Diuen que s'entén amb la cunyada. F -Tot queda a casa!
Tot sembla indicar que l'oferta serà acceptada (o tot sembla apuntar) -C33-.
Tot té la importància que se li dóna -per exemple, el sexe- (tot és relatiu).
Tot té un preu, en aquesta vida (tot es pot comprar) -Punt-.
Aquest nen tota l'estona enraona (a classe).
2 Anteposat a un gerundi indica que dues accions es fan alhora. |
mentre |
Tot acostant-nos-hi, la imatge modificava la seva aparença –Foix-.
M'hi arribaré tot caminant.
Ha vingut tot content.
A la tarda, tot passejant, ens hi arribarem.
Tot cantant em vaig trobar malament
(mentre cantava).
Ho va dir tot rient (rient).
Té mal de cap i tot la molesta (qualsevol cosa).
Va a la seva tot fent el sord.
3 Completament. |
enterament, del tot, de manera completa |
M'he mullat tota jo (millor que m'he mullat tota).
La fira dura tota la setmana.
Aquest got és brut, tot avui que corre
(Ca).
El duc, tot cortesia, no va tenir cap inconvenient a... –Punt-.
Tot el que t'allargava la vista era ple de cotxes (Ca).
Tot ell és gros (tot el seu cos).
És eixerida tota ella (o llesta, bonica...).
Em trobo cansat tot jo (Ca).
Per dormir haig de prendre tota una pastilla (no només mitja).
Els diumenges, tota la festa que fem és dormir (no anem enlloc).
Si dines fora de casa, tota la tarda no et treus la set de la boca (Ca).

tot això em pensava

Això que ha passat no més cap sorpresa. |

ja m'ho pensava (Gir-Mall), no em ve pas de nou, no em sorprèn pas, és tal com em pensava, no fas pas res que no em penses (Gir-Mall) |

A -No m'ho ha pas enviat. B -Tot això em pensava.

C -Puc deixar el pa? D -Ja m'ho pensava que el deixaries: no fas pas res que no em penses.


tot al contrari *

A mi no em convé seure, al contrari (o ben al contrari, ans al contrari; no tot al contrari).
No crec que hagi fet un disc difícil, al contrari
(o ben al contrari; no tot al contrari) -Enderrock-.

tot al seu temps

Vegeu 'cada cosa al seu temps'

tot amb tot


Malgrat això que es diu (Val). |
amb tot, amb tot i això, tot i amb això, tot i així, malgrat això, no obstant això |
El mot X, tot amb tot, no és reconegut per l'IEC.
Tot amb tot, i amb un exèrcit molt fragmentat... -Temps-.

tot aquell qui (o: que)

Tothom qui. |

cada persona que, tota persona que |
Tot aquell qui en compra n'està content.

A tothom qui ho demani se li'n donarà un.

A tota aquella persona que...

nota: 'T
ot aquell qui' també es diu molt en castellà.

tot 'bitxo' vivent *

Abans les sabia tot déu, les taules (o tothom, déu i sa mare, els uns i els altres; no tot 'bitxo' vivent).

tot calla pel diner (o: per la pela)

Amb diners es resolen totes les dificultats (Ca). |

tot calla per allà mateix (Ca), amb diners es tapa tot, els diners són la clau que obre totes les portes, tot va per allà mateix, amb diners es fa tot |
A
-Aquí no es podia edificar i aquests ho han fet -són rics-. B -Tot calla pel diner (tenen influència).
C -
Es deixen guanyar a la Copa per poder jugar partits amistosos (els paguen bé). D -Tot calla pels diners.

tot cau, tot penja i sa feina no ret

Vol dir que tot està descuidat i fet sense mirament (Mall). |
ací em cau, allà em penja (DCVB) |
Aquest edifici que estan construint és un desastre: tot cau, tot pensa i sa feina no ret -Horrach-.

tot d'un plegat

De manera inesperada. |

tot amb un plegat (Am), tot a l'emplegat (Ca), tot de cop, de sobte, no hi comptava, de cop sobte, de cop i volta, tot d'una (Am), d'improvís, de bursada |
Tot d'un plegat vénen i tot d'un plegat no vénen.

Eren gent que tot d'un plegat anaven molt bé i tot d'un plegat, no.

Tot d'un plegat eren vermells, tot d'un plegat eren blaus, els llums.

Tot d'un plegat veig un saltant d'aigua.

Tot d'un plegat fa fred i et refredes.

Tot d'un plegat fa fred, tot d'un plegat fa calor: és l'esca dels refredats.

Tot d'un plegat tinc els peus ben botits.

Tot d'un plegat es va fer fosc.

Tot d'un plegat riu, tot d'un plegat plora.

Tot d'un plegat són a dalt de tot, tot d'un plegat són a baix, les cases
(s'empobreixen).
M'ha vingut tot d'un plegat, la caguera
.
Ha vingut tot amb un plegat, la calor.

Em va venir tot amb un plegat, el vòmit.

He tingut una mala ratxa: m'ha vingut tot a l'emplegat.

Tot d'una se'n va anar
(tot de cop, a Ca).
Gent ben valents i, tot de cop, ja han fugit!
-sentim 'fuit' (s'han mort, ja no hi són, Ca.)
nota: Vegeu també 'a l'emplegat'

tot d'una

De seguida (Mall). |

tot seguit, immediatament, després de, com a conseqüència natural |
Seria penjat tot d'una
-Llibre-.
Ho veurem tot d'una
-Moll-.
Responia tot d'una
-Conte-.
Tornam tot d'una
–IB3-.
S'adapten tot d'una a les disponibilitats -Llibre-.
Tot d'una d'ocupar la direcció del partit... –Temps-.
En Joan m'entrà per s'ull dret, me va caure bé tot d'una.
Prengueren tot d'una el camí de la mar -Mirall-.

tot davant (i tot darrere)

A davant -o a darrere- (Ca). |

al davant, per davant, primer; al darrere, quan són a darrere, després, l'altre |
He d'anar al metge, però vés-hi tu tot davant a agafar tanda
(primer, Ca).
Vés-hi tu per davant.

Comença a passar per davant
(Am).
Passa tu a davant: jo vindre a darrere.

Et diuen que ets molt trempat i, al darrere, riuen
(Am).
A les set s'ha aixecat el meu home, i jo tot darrere
(de seguida, Ca).
Si l'avi queda a deure a la fleca, vosaltres ho aneu a pagar tot darrere
(és gran i no es recorda de pagar).
El que ve tot darrere, els dies festius no circula
(el tren).
Si no puc agafar el tren de les 10, agafaré l'altre, que va tot darrere.

tot de

Una gran quantitat. |

un eixam, molts, un gavadal |
Hi havia tot de mainada, a la plaça.

M'han sortit tot de grans al pit.

tot déu

Tothom (Gir-Mall). |

tota la gent, tothom, tot Perot i Guillot (Ca), no s'ha pas de dir quin |
Tot déu ho sap que aquesta gent no paga.

Tot déu en compra, ara, de mòbils.

Tot el món s'escandalitza veient aquesta guerra.

Ara, tot Perot i Guillot s'hi veu amb cor, amb el Barça
(tothom el guanya).
Tots van bruts, no s'ha pas de dir quin.

Això sembla tot lo món, pero ben mirat no és res
(sembla una cosa extraordinària).
notes: 1 Segons el DIEC i el DNV, 'tot el món' i 'tothom' són sinònims. A nosaltres ens sembla que no: 'tol el món' vol dir 'tota la gent del món' o 'tots els països del món', segons Albert Jané. Pensem que Jané té raó i que l'ús de 'tot el món' en frases com la següent és erroni.
Ella parla amb tot el món –TV3-.
2 'Tot quisqui' no es considera una bona solució.

tot el mal fos aquí

Hi ha coses que són pitjors que la que comentem (Gir-Mall). |

encara podria ser pitjor, això no és res, tot fos de tan bon adobar -o arreglar- com això (Ca), no ens en vinguin de pitjors!, tot fos això! (Lleida), tot es mal fos aquest! (Mall) |
A -
El nen va amb el jersei tacat. B -Tot el mal fos aquí!
C
-Avui han cremat dos contenidors, aquesta colla. D -Tot el mal fos aquí! (fan coses pitjors).
E -No he trobat etiquetes noves. F -No hi pateixis: tot fos de tan bon adobar com això!
Què hi vols fer! No ens en vinguin de pitjors! (ha caigut i s'ha fet un pelat).

tot el que *

1 A Catalunya no es llegeix tant com -Gir-Val- s'hauria de llegir (no tot el que s'hauria de llegir) -Periódico-.

Lluitarem tant com puguem (no tot el que puguem).
Necessitem una sala tan gran com sigui possible
(no tot el gran que sigui possible).
No anem tan de pressa com voldríem
(no tot el de pressa que voldríem).
nota: 'Tot' no té en català valor quantitatiu.

2
Portaré tot el que hi ha al cotxe (o totes les coses que hi ha al cotxe; no tot el del cotxe) –TV3-.

tot el que és novell és bell

Vol dir que les coses noves, pel simple fet de ser-ho, ja solen agradar (Moixonies, Mall). |
visca la novetat! |
Aquesta filla meva es deleix per totes les novetats, per a ella tot el que és novell és bell.

tot el que es teu es meu; i tot el que es meu, m'ho vull

Broma que se sol fer entre parelles i enamorats.

tot el que m'han de donar, ja ho tinc

Ho sol dir qui no espera res d'una altra persona o d'alguna institució. |

ja sé que no em donaran res, no n'espero res |
A
-Ens ajudaran, a Cultura, a fer el diccionari? B -Tot el que ens han de donar, ja ho tenim: ells estan per altres coses.
C -
Veig que en Carles no et saludà. D -M'és ben igual: tot el que m'ha de donar ell, ja ho tinc.tot el que vulguis, però...

Malgrat això que dius. |

és igual, no m'acabes pas de convèncer |
Ha parlat molt bé, tot el que vulguis, però jo no el votaré pas.

Tot el que vulguis, però a mi no m'agrada.

tot el que no és podrit, és corcat

Es diu per expressar una gran desconfiança envers el funcionament de les coses. | tot està prou fotut, no n'hi ha un pam de net |
A -Ara s'ha sabut que, el ministre que ha de lluitar contra els paradisos fiscals, també hi té diners! B -Tot el que no és podrit, és corcat!

tot el que no mata, engreixa

Vegeu 

'allò que no mata, engreixa'

tot el que té de (+ adjectiu) ho té de (+ adjectiu)

Comparació. |

és les dues coses |
Aquell, tot el que té de curt ho té de dolent.

Tot el que té de llarg ho té de ruc
(és les dues coses).
Tot el que té de trempat ho té de geniüt.

Aquestes noies, tot el que tenen de boniques ho tenen de trempades.

tot el sant dia

El dia sencer (ponderatiu, Gir-Mall). |

tot el dia, tot el matí, tota la nit |
He trigat tot el sant dia per acabar-ho.

Tot el sant matí m'ha estat emprenyant.

Tenen la televisió encesa tot el sant matí.

Al nen, tot el sant dia amb els pares, se li fa llarg
(no tot el 'puto' dia).

tot el temps *

Tota l'estona m'han fet mal, les sabates -al ball- (no tot el temps m'han fet mal).

Sempre parlava de tu (o tota l'estona, constantment; no parlava de tu tot el temps) -TV3-.

tot em cau a sobre

Tot és un seguit de desgràcies, de feines, de maldecaps... |

tot em ve al cim, tot em segueix, tot em va a sobre (Am), tot em va al darrere, sempre rebo, tot d'un plegat tot em ve malament; això no s'acaba mai, tot em cau damunt (Mall) |
Tot em cau a sobre
(ara això, ara allò, tot són maldecaps).
Encara he d'anar a estendre roba: tot em va a sobre!

És ben bé que tot m'ha anat a sobre, a la vida
(he tingut molts entrebancs).
Ara la noia ha plegat d'estudiar: tot em ve al cim.

Tot em va a sobre: ara em fan anar a un tribunal d'oposicions.

Ara tinc el nen que ha quedat sense feina i la mare malalta: tot em va a sobre!

Sembla que tot em segueix!
(ara he de canviar de cotxe).
Ara tinc la grip: tot em segueix
(totes les malalties agafo).
Tot em va al darrere: ara em fa mal la cama!

Tot em segueix!
(agafo tots els mals).
Tot ens ha anat seguint: una malaltia darrere l'altra.

Ara refredat: tot em va al darrere (totes les malalties agafo).
Tinc un mal darrere l'altre: tot em segueix!

tot en gros

Allò més gros o més atrevit que s’arriba a fer (Mall). |
en total, com a màxim |
Dues glopejades a morro, en directe, un parell de gloses verdolenques quasi improvisades, i aquí, tot en gros, s’acabava la festa –Albellons-.
glopejada: glop, glopada

tot era (+ verb)

S’usa per indicar la reiteració d’una acció (Cas-Men-Mall). |
no parar de, no deixar de; només feien que |
Tot era mirar cares i no coneixia a ningú (Cas).
Els amos volien acabar de collir la feixa i tot eren presses (Gir).
Allò era un embolic, tot era traginar arades d’una finca a s’altra i feien més temps anant i venint que no fent feina -Fets-.

tot és (+ nom)

Estimar molt a algú. |

estar-ne molt |
Tot és el teu pare, el gos
(sempre hi va).
Eren cinc fills i tot és ella
(tots estan de la mare).
Tot és la nena, en aquella casa.

Ell tot és la seva dona (n'està).
Quan es va treure el feix de diners, tot va ser ell (li feien la gara-gara).

tot és (+ verb)

La cosa més important és la que es diu. |

això és el que cal, la clau és, el que convé és, tot serà que (Am) |
Tot és començar, les coses
(el que costa és començar-les).
Tot és com t'acostumes: si ets criat que menges de tot, després no trobes a faltar res.

A -
Hauríem d'anar a caminar cada dia. B -Tot és començar!
C
-M'hauries de comprar rasclons d'afaitar. D -Tot és pensar-hi (el problema és pensar-hi).
Tot és voler-les fer, les coses.

Tenia fred i, tot ha estat trastejar i se m'ha espassat de seguida.

Tot és que no marquin ells
(la clau).
A
–Digues-ho a la Carme. B –Tot serà que me'n recordi! (si me'n recordo, ja ho faré)

tot es fa a fi de bé.

Vegeu 'a fi de bé'



tot és u

Vegeu 'ésser tot u'

tot és un lligam

Les coses tenen relació l'una amb l'altra (Am). |
tenir un lligam; haver-hi un lligam, un vincle; tot està relacionat, ésser una cadena |
A
-Hi ha molta gent aturada. B -I moltes manifestacions. A -Tot és un lligam.

tot és vell i mal de coure

Es diu contestant a un qui pregunta 'què hi ha de nou?' (Mall). |

tot és vell (Gir), no hi ha res de nou |

¿Què vol que li expliqui, si tot és vell i mal de coure? -Males companyies-.

tot fa pensar que
Vegeu 'fer pensar 1'

tot fa viure
Totes les coses ajuden a viure més i a viure més bé. |
tot ajuda a viure, tenir il·lusions és bo |
A -Cada mes compro roba. B -Tot ajuda a viure.
C -M'agrada molt jugar a cartes, sobretot quan guanyo. D -Tot ajuda a viure.
E -M'agrada, el futbol. F -Tot fa viure.

tot hi entra

Això que dius també pot ser. |

pot ser, tot pot ser, tot pot passar, tot hi cap (Am) |

A -Els dos nens poden ser fills de l'home. B -Tot hi entra.

O no sap conduir o està nerviosa: tot hi entra (ha xocat entrant en un garatge).

C -Paguen bitllet per Bescanó i baixen a Olot -al cotxe de línia-. D -Tot pot ser-

Podem fracassar: tot pot passar.

E -No sé si no m'entén o no m'escolta. F- Tot hi entra!

Hi entra la sort també, aquí (al futbol).

tot ho acaben (+ altres mots)

Hom ho diu de qui només proposa una solució, bona o dolenta, per resoldre els problemes. |

tot ho adoben, tot ho arreglen |

Tot ho acaben amb les pedres, els metges (et diuen que tens pedres i, en acabat, et surt un càncer.

A -Jo, a aquests que guixen parets, els fotria alguna gardela (plantofada). B -Tu tot ho adobaries picant.

Ella tot ho adoba plorant (l'han trobada robant en una botiga i plora).


tot ho farem i encara plegarem d’hora

Hom ho diu per recomanar calma a qui s'esvera. |
estigues tranquil, no passis pena, no pateixis, ja està calçat i vestit! (Ca),
tot es farà (Girona-Eiv), tot arribarà, no insistiu, no sigueu exigents, no sigueu neguitosos; diuen que plou, però ja escamparà (Val) |
A
-Ja són les 12 i encara hem d'anar a dos llocs més. B -Tot ho farem i encara plegarem d’hora.

No us preocupeu, que tot es farà.

Tot s’anirà fent, no patiu, i si no s'acaba ara, ho farem més endavant.

C -El noi no trobarà entrades. D -Tranquil·la!, ja està calçat i vestit! (ja se'n sortirà, ja és gran)

Diuen que plou, però ja escamparà (el malestar que hi ha ja es calmarà) -Temps-.


tot juga

Cada cosa té el seu valor (Men). |
tot compta, tot té la seva importància |
En la vida tot juga, tant la bona sort com la desgràcia.

tot just

Es diu de qui no vol fer quelcom, que li costa de fer-ho (Men-Mall). |
amb prou feines, a penes, gairebé no |
Es va posar malalt, tot just volia menjar, i de cada dia anava més eli-eli –Fets-.

tot qui

Totes les persones que puguin fer quelcom (Eiv). |
Tothom qui |
Tot qui pugui donar notícies del meu fill rebrà la quantitat de 25 sous de plata -Barruguet-.


tot s'arreglarà amb una bona aigua

Es diu per a assenyalar que el temps de sequedat finirà amb una bona pluja (Mall). |
convé que plogui |
El camp té set, però tot s'arreglarà amb una bona aigua.


tot surt bé a qui està content

Vol dir que qui està alegre i satisfet se sent molt segur de realitzar fàcilment qualsevol empresa (Mall). |
l’alegria ajuda a anar bé, els optimistes guanyen sempre |
I com tot surt bé al qui està content, en sis o set mesos va vèncer els avalotats
–Tardanies-.

tot temps

Que no cessa, que dura sempre (Mall). |
sempre, tothora tostemps (Mall) |
I en brollarà tot temps (d’aigua).
Aquesta construcció por durar per tot temps.
La devoció que tot temps he sentit per Fabra -Llibre, Miracle-. 

tot va a tota

Vol dir que les coses canvien molt ràpidament (Mall). |

tot canvia |
He tornat un poc vella, els pares ja no parlen amb les filles de catorze anys, sinó que s'envien missatges escrits; que tot va a tota
-El Mirall.


tot ve que s'acaba

Tot arriba a la seva fi. |
no hi res que duri sempre,
tot té un límit, tot té una mesura (Am), tot té una mida (Ca) |
Em declarà secament que no coneixia Manuel Enríquez ni sabia que al món fos. Tot ve que s'acaba. En la meva darrera visita, ni el carrer no existia
–L’ocell tranquil-.

No abuseu de la gent: tot té un límit.

tota casta

De models i mides molt variats (Mall). |tota mena, tota classe |
I enmig de tota casta de deixalles compareixia... –Albellons-.
Quant a sa gent de poble, es qui podien també maldaven a fer força provisions de tota casta de coses -Fets, Men-. 

tota pedra fa paret

Qualsevol ajuda és bona (Val). |
de mica en mica s’omple la pica, de gota en gota s’omple la bóta, tot ajuda |
Cada mestre ha de ser un bon exemple, perquè tota pedra fa paret.
nota: Aquesta frase feta també es diu en castellà.

tothom es grata allà on li pica

Significa que cadascú obra mirant la seva pròpia conveniència (Mall). |
qui grata on li pruu no fa greuge a ningú (Mall); el procurador que és gat vell, primer procura per ell |
En Jaume va veure el que passava, però no en va fer cas perquè sabia que no en trauria profit, ja diuen que tothom es grata allà on li pica.
pruu: Del verb pruir, que significa fer sentir pruïja; picar. 

tothom tira pel cap que vol

Tothom fa el que vol. |

això és una anarquia, hi ha desordre; tothom va pel seu compte, tothom tira pel seu cap (Ca), ésser una olla de cols |
En aquest escola tothom tira pel cap que vol.

En aquesta fàbrica tothom tira pel seu cap (tothom fa el que vol, hi ha desordre, falta control).


tots (i tothom)

1 Sardanes cada dimarts a les 10 del vespre (millor que tots els dimarts).

Em telefona cada dia (millor que tots els dies).
El sol surt cada dia
(millor que tots els dies).

100 anys no es fan pas cada dia
(millor que tots els dies) –CR-.

Ens en parlarà, com cada dia
(millor que com tots els dies).

Bon dia a tothom! (o bon dia per a tothom, bon dia a tots els qui ens escolteu; millor que a tots) – TV3-.
2 Quan es parla d'una quantitat s'usa
'tots' quan ja s'han esmentat abans els termes determinats per tots. Ex.: Tots quatre evangelistes coincideixen a dir que...

Si no n
'hem parlat abans direm. Els quatre evangelistes....

notes: 1 Usem “tothom” quan ens referim a tota la col·lectivitat.
L'ensenyament és cosa de tothom (millor que de tots).
Usem “tots” quan ens referim a un conjunt determinat. Mengeu-ne tots (els qui sou ací).
2 Davant de noms que designen períodes de temps no sembla adequat de posar-hi 'tots'. És millor usar 'cada'. Cada dia, cada setmana, cada mes...


tots dos (o tres, quatre)

Tots reforça la idea de la totalitat de coses del numeral que precedeix (Gir-Mall). |
els dos, entre els dos, ambdós, l'un i l'altre, aquells dos |
Entre tots dos feien una orquestra.
Tots dos hi eren (pare i fill).
Vull comprar tots tres volums (d'una obra).

tots som de terra, i terrejam

Tots tenim defectes (Adagiona, Mall). |
tots tenim una cosa o altra, ningú no és perfecte, tots som humans |

tractar a barrades

Tractar a algú malament, amb agressivitat (Mall). |
maltracatar, tractar amb menyspreu i grosseries, tractar com un drap brut

(fer anar a coces, tractar a coces Gir), tractar a potades (Mall) |
D'un temps ençà el meu home em tracta a barrades.
Tracten els autors a coces.

Em tracta com un drap brut
(m'insulta).


tranquil com unes Pasqües

Ple de satisfacció. |
ben tranquil, sense cap maldecap; molt content, molt feliç |
Ha tret unes notes fatals, però està tranquil com unes Pasqües.
A -Estàs espantat? B -No, vaig a operar-me tranquil com unes Pasqües.
Jo estic tranquil com unes Pasqües (no em preocupa què pot pensar l'altra gent) nota: Vegeu també "més xalest que un Pasco".

traure el fetge per la boca (o treure)

Estar molt fatigat després d'haver fet un gran esforç (Gir-Bar). |
traure el cor per la boca (Cas), cansar-se molt, ofegar-se, quedar rebentat, esbufegar, suar sang; fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Avui el mestre de gimnàstica ens ha fet treure el fetge per la boca.
Acabà traient el cor per la boca -
La cara oculta de la lluna-.
Vaig fer es fetge per sa boca, ahir. 

Treia el fetge, cantant òpera (s'hi feia) -CM-.

...anar sempre amb el fetge a la boca o matar polls per les barraques -Carlinades-.

nota: Vegeu també “traure el lleu”.


traure el lleu (o tirar)

Esforçar-se al màxim (Val). |
batallar per, maldar per, suar sang, treure'n tant com es pot, fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Trenta anys de traure el lleu, l’agulló de mosca espavilada – Saó-.
Els jugadors van traure el lleu per la boca en el camp, però no aconseguiren la victòria.
En l’últim quilòmetre m’he trobat bé i he tirat el lleu (en una cursa).
Si no tires el lleu, no aprovaràs al juny.

Ja veus que hi ha gent que treu els lleus per la boca.

lleu: pulmó

traure el viu

Traure al màxim, amb voluntat de fer alguna comesa (Val). |
agafar-se quelcom a preu fet (Ca) |
Pensava que no acabaria dins el termini, però ha tret el viu i ja ho ha enllestit.

traure molt

Ésser possible (Men). |
poder ser, ésser lògic, ésser normal |
Vaig pensar, dins jo –anava dient- que hi trauria molt que una vaca se l’hagués fotuda mesclada amb sa palla (una agulla) -Fets-.

traure resquit (d'una cosa)

Traure profit d’alguna cosa, recuperar un guany que s’havia perdut (Val). |
aprofitar |
Dóna-li els ossos, que el gos en traurà resquit.

treballar a mitja porta

Treballar mig clandestinament, sense els permisos necessaris (Val). |
treballar d'amagat, treballar d’estranquis (Gir) |
Son pare és jubilat, però encara treballa a mitja porta.

tremp des porc

Ingredients per posar als embotits des porc: pebre vermell, pebre coent, sal, fonoll, etc. (Men) |
farciment |
Havia de comprar es tremp des porc, fil d’emplomar (fil d’empalomar)... -Fets-.

trempat com un gínjol

Molt eixerit. |
espavilat, trempat com un pèsol, (més espavilat que un gat
, viu com una centella; trempat com un orgue, com unes xeremies Val) |
El nen és trempat com un gínjol, ja comença de llegir.
Quin xiquet més despert! És més espavilat que un gat!
A -És trempat, aquest noi? B -Sí a l'hora de l'àpat (irònicament).

nota: Vegeu també "content i eixerit com un gínjol", "ésser deixondit".


trencar junts

Disposar, en una paret, cada nova filada de maons o de totxanes, de manera que les noves juntes no coincideixin amb les de sota. |
fer junta trencada -o rompuda-, fent que les juntes no lliguin. |
Els rajols dels envans s'han de posar a trencar junts; si no és fa, la paret no queda lligada.