tot i / tururut, qui gemega ja ha rebut!

tot i

Malgrat. |

això no obstant, no obstant això, així i tot |

Tot i jugar malament, han empatat.

Tot i la vaga, les carreteres anaven plenes.

Tot i els seus 85 anys...

tot i això

No obstant això. |

tot i, malgrat això, així i tot (Gir-Mall) |

Tot i això, podem guanyar.

Ja m'ho crec que té el carnet però, tot i això, no m'agrada que hi vagis.

Ho compto dues vegades i, tot i això, m'equivoco.

nota: 'Tot i amb això' i 'tot i així' no es consideren bones solucions.

tot i més

Al màxim (Am). |

tot, tot el que es pot; això, allò i allò de més enllà |

M'ho ha demanat tot i més, l'inspector d'ensenyament.

A –Quina feina saps fer? B –Tota la que es presenta i més, respon na Joana -conte, Mall-.

...que prometia tot i més a l'Ajuntament -Punt-.

Fan tot el que convé i més, aquests, quan surten (sexe, drogues).

Ho hem fet tot i més per poder guanyar.

tot i per tot

Molt i amb molt d'interès. |

en tot i per tot, tant com poden, sense reserva |
Els sogres l'ajuden tot i per tot.

Ens van convidar tot i per tot
(amb insistència).
La mare el defensa tot i per tot.

El gos et defensarà tot i per tot
(sempre).
Una llengua, per sobreviure, necessita un estat que la defensi tot i per tot.

nota Vegeu també 'en tot i per tot'

tot i que

Encara que. |

malgrat que, si bé, encara que |
Tot i que jo no hi entenc gaire, això està malament.

No guanyen prou, tot i que penquen molt.

Tot i que compara Corb ja volava molt amunt
-Llibre-.
Tot i que anava a poc a poc, a la primera pujadeta...
-Llengua Nacional-.
nota: Ruaix i altres autors recomanen no usar 'tot i que', considerat un vulgarisme, en alguns casos. No ho comentem perquè no volem filar tan prim.

tot i res

Cap cosa concreta (Gir-Mall). |

no m'amoïna res; no cal patir abans d'hora |
A -
Què et fa patir? B -A mi em preocupa tot i no em preocupa res.
C
-Vindrà una crisi a la construcció. D -No patiu abans d'hora; si ve, la deixarem passar.
E -
Avui perdrem! F -No pateixis abans d'hora pel futbol.

tot juga

Cada cosa té el seu valor (Men). |
tot compta, tot té la seva importància |
En la vida tot juga, tant la bona sort com la desgràcia.

tot just

1 Solament, a penes, fa poca estona. |

no més de, ara mateix, només, fa un moment, fa poc, fa quatre dies |
Tot just som dimarts.

Haurem d'esperar molta estona, perquè tot just són les 9.

Tot just som a la plana cinc del llibre.

Avui és dimecres tot just
(ja voldria ser divendres).
Tot just ahir eres una nena repel·lent
-TV3-.
Tot just vaig plegar de treballar i ja fa tres anys
(sembla que era ahir).
Tot just ho acaba de dir la ràdio
(ara ho acaba de dir la ràdio).
Tot just acabada la guerra...

Tot just la infermera acabava d'anar-se'n, ja tenia davant seu, assegut... -
L'armariet-.
Tot just avui he pogut parlar-hi.

Però, tot just començar la segona part, han empatat
-CR-.
Tot just he menjat la magdalena i no tinc gana
(fa poc).
Van crear 70 places tot just abans de plegar
-Punt-.
És exactament el que vostè necessita
(millor que és tot just el que necessita).
Enfilà cap a les Coves de Vinromà tot just el dia que el destacament de Sant Mateu baixava en comboi per la carretera... -
La cara oculta de la lluna-.

2 Es diu de qui no vol fer quelcom, que li costa de fer-ho (Men-Mall). |
amb prou feines, a penes, gairebé no |
Es va posar malalt, tot just volia menjar, i de cada dia anava més eli-eli –Fets-.


tot li és pàtria (o: tot li és pàtria)

Se sol dir de qui totes les coses li van bé, li semblen adequades i no veu problemes enlloc. |

tot li va bé, tot és alegria, no cal patir per res, totes li ponen (Gir-Mall), sempre està content, tindre molta sort, nàixer amb la flor al cul |

A -Ara, al jovent, tot els va bé, tot els és pàtria: tenen dret a tot. B -Se'l fan, el dret, perquè no hi ha càstig.

Tot els és pàtria, al jovent: tot és riure i anar amunt i avall.

Tot va bé, tot és pàtria, però poses una divisió i no la fan.

Els sembla que tot és pàtria, que tot va bé, perquè ningú no els renya.

És un noi que tot li va bé: els quadres, el menjar..., es conforma de tot.

Són joves i tot va bé! (no miren prim amb el menjar i no els passa res)

tot li és poc

Se sol dir de les persones orgulloses i desagraïdes (Gir-Mall). |

tot li sembla poc, no valora res, gasta molt |
A aquest noia tot li és poc: li regales una cosa i té treballs a dir-te gràcies.

Sembla que tot li és poc, a aquest home: només fa que gastar.

tot lo (+ altres mots)

Vegeu 'lo (+ altres mots)'

tot lo més *

Jo no sopo mai, com a màxim menjo una fruita (o quan menjo més, prenc una fruita; a tot estirar, a tot allargar, pel cap alt; no tot lo més).


tot m'agrada menys l'era

Ho va dir un noi quan va anar a veure les propietats de la seva promesa i li anaven dient: 'aquest camp era', nostre, 'aquesta casa era nostra', 'aquest molí era nostre' (Ca). |


tot mal és mal

Tots els mals són dolents, i tothom se sent dels seus (Gir-Mall). |

de mal no n'hi ha cap de bo |
A
-Que és mal tenir artrosi! (a Mallorca, 'que és de mal...') B -Tot mal és mal.

tot plegat

1 Ben mirat (Gir-Mall). |

en resum, en definitiva; només, total |
Ha tronat molt, però tot plegat han caigut quatre gotes.

Tot plegat només és un pobre noi.

Hi ha molta retenció, i tot plegat per un accident
–TV3-
És queixa de feina i tot plegat té aquesta nena.

No vendràs gaire, avui, perquè tot plegat no hi ha ningú pels carrers.

Tot plegat hi he anat una vegada, a Roma
(només).
Tot plegat hi has anat un dia, a la classe, i no saps pas com són la mainada.

Tenien molts projectes, però, tot plegat aigua de castanyes
(ha acabat en res, no han fet res).
Ell diu moltes coses, però, tot plegat merda al jec
(no fa res).
Tu total tens dos anys més que jo
(només).
2 Tot junt. |
entre tot, totes les coses |
Ho portarem tot plegat (en un viatge).
Ens morirem i ho deixarem tot: és una mentida tot plegat.
Tot plegat és molt satisfactori (totes tres coses) -TV3-.
Quant val, tot plegat?
És una lladregada tot plegat (tothom roba).
Tot plegat va ser molt divertit.
Vigileu que caurem tots plegats (tots alhora).
Són una colla de beneits tots plegats (aquesta mainada).
L'has d'acompanyar, la persiana: no la deixis anar tota plegada (de cop, tot d'un plegat, sobtadament).

tot primer

Al principi, al primer moment. |

primer, de primer, d'antuvi, de tot d'una (Mall) |
A
-Els hi agradava el noi? B -Tot primer no, però ara sí.
Hola, Josep! Tot primer no et coneixia
(i no et deia res).
Tot primer no l'entenia.

Per primer no em va agradar.

tot quant

...i se n'endugueren tot el que trobaren de valor (o tot allò que trobaren de valor, totes les coses; millor que tot quant trobaren).

nota: 'Tot quant' no és incorrecte, però és un arcaisme. Es diu a Mallorca.


tot qui

Totes les persones que puguin fer quelcom (Eiv). |
Tothom qui |
Tot qui pugui donar notícies del meu fill rebrà la quantitat de 25 sous de plata -Barruguet-.

tot s'acaba allà mateix

Tot es fa per guanyar diners: coses bones i dolentes. |

tot va -o marxa- de la mateixa manera, tot s'acaba igual, tot va igual, tot s'adoba -o s'arregla- amb diners |

A -Ara tothom vol fer cèntims de pressa, no miren pas si contaminen o no. B -Tot s'acaba allà mateix.

Tot s'acaba allà mateix! (amb diners tens sexe)

C -Ara tenyeixen les pomes vermelles perquè facin més goig. D -Tot marxa de la mateixa manera.

nota: Vegeu també 'tot calla pel diner'

tot s'acaba amb (o: tot s'acaba a)

Això que es diu és el que es fa, és el que hi ha. |

això domina, això és la cosa principal |

Abans to s'acabava a la terra (no hi havia altres maneres de viure, Ca).

Tot s'acaba amb arròs, en aquests dinars (sempre en fan).

tot s'adoba, menys la mort

Sempre hi ha alguna solució (Ca). |

tot té remei, fora la mort (DCVB) |

A -No sé pas com ho farem amb aquestes pedregades! B -Ja ho veurem: tot s'adoba, menys la mort.


tot s'arreglarà amb una bona aigua

Es diu per a assenyalar que el temps de sequedat finirà amb una bona pluja (Mall). |
convé que plogui |
El camp té set, però tot s'arreglarà amb una bona aigua. 

tot s'ha de dir

Expliquem tota la veritat (Gir-Mall). |

diguem-ho tot, siguem clars, diguem les coses tal com són, siguem sincers |
Era bona noia, però lletja com un pecat: tot s'ha de dir.

Era falta: tot s'ha de dir
-CR-.

No hi jugo a futbol, però m'agrada anar al camp: tot sigui dit.

El seu mal caràcter no l'ajuda gaire per trobar feina: tot s'ha de dir.

nota: 'Tot sigui dit' també es diu en castellà.

tot s'hi val

Es permet de fer-ho tot. |

tot és permès, es pot fer tot, ara val tot |
A -
Feu moltes faltes d'ortografia. B -Ara tot s'hi val!
En aquest partit tot s'hi val!
(l'àrbitre ho permet tot).
A la Bisbal tot s'hi val!
(dita)

tot se sap

Les coses se saben, un dia o un altre, encara que s'amaguin (Gir-Mall). |
les notícies corren, la merda sempre acaba surant; per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira; el que es fa de nit, surt de dia |
A -Li han trobat un compte corrent a Suïssa. B -Tot se sap.

tot seguit

Immediatament després d'això que es fa ara (Am-Mall). |

de seguit, de seguida, tan bon punt s'acabi, així que, de continent, ara mateix; quan te'l demana, ja te'l fot (Ca) |
El ball començarà tot seguit
-TV3-.
Lo dit Verntallat de continent gira en...

Quan et demana la gibrelleta, ja te la fot, ella
(una malalta que no s'aguanta l'orina).

tot sigui per

Esperem que això que es fa surti bé (Am). |

tot es fa per, els canvis poden anar bé |
Tot sigui per aprendre més
(els canvis a l'ensenyament).
Tot sigui per anar més bé.

Tot sigui per no anar a l'escola
(qualsevol cosa abans d'anar-hi; Am).

tot sol

Sense ningú més ('tot' reforça 'sol'; Gir-Mall). |

sense companyia, sol |
Ha arribat tot sol
(millor que 'en solitari', segons Llengua Nacional).
Ha vingut tota sola, la mare.

S'han perdut totes soles, les ulleres
(de broma).
Ho van fer els nens tots sols
(sense els grans).

tot són (+ nom)

Hi ha una gran quantitat de (Gir-Mall). |
tothom ho feia, tothom vigilava |
Llavors, tot eren precaucions.
Després de l'accident,
tot eren abraçades.

tot són cents i milers

Hom ho diu de qui s'alaba de ric. |

fer el gros, fer el ric |

Si el sents a ell tot, són cents i milers (tot són riqueses).

tot sovint

Sovint (Gir-Mall). |

moltes vegades, amb freqüència; no ésser ni el primer ni el darrer (Ca), un gran nombre de vegades |
Això em passa tot sovint.

Tot sovint m'hi trobo, amb mainada que tenen polls
(cada any, cada mig any).
A
-Ahir anaves a caminar. B -Tot sovint hi vaig.
No és pas ella la primera ni la darrera que es deixa les claus a dins del pis.

nota: A 'tot sovint', a l'Empordà se li sol donar el sentit de 'menys que sovint' i 'menys que molt sovint'. S'acosta a 'de tant en tant'.

tot surt bé a qui està content

Vol dir que qui està alegre i satisfet se sent molt segur de realitzar fàcilment qualsevol empresa (Mall). |
l’alegria ajuda a anar bé, els optimistes guanyen sempre |
I com tot surt bé al qui està content, en sis o set mesos va vèncer els avalotats
–Tardanies-.

tot temps

Que no cessa, que dura sempre (Mall). |
sempre, tothora tostemps (Mall) |
I en brollarà tot temps (d’aigua).
Aquesta construcció por durar per tot temps.
La devoció que tot temps he sentit per Fabra -Llibre, Miracle-. 

tot terreny

Persona que sap actuar en qualsevol situació. |

molt eficaç, molt eficient, que ho sap fer tot |

És un actor tot terreny (fa films de tota mena) -C33-.

És un treballador tot terreny (ho sap fer tot).

nota: Pres modernament del vocabulari automobilístic.

tot teu

Va Jordi, fes-ho tu! (o ja ho pots fer, fes aquesta feina tu, ja te'l pots quedar, és teu; no tot teu)

tot tipus *

Comprem tota mena de productes (o tota casta, tota classe; millor que tot tipus, tota classe).

tot un

Un. |

un de sol, només un |
A
-Diuen que hi ha una passa de polls -del cap-. B -N'hem arribat a veure tot un.
C -
Han portat la bata per pintar, els nens? D -Tot un.
E
-Tens germans? F -Tot un!
En guanyes tot un
(jugant a cartes).
N'ha acabat tot un!
(només un ha acabat la feina).
He anat a caçar rovellons i n'he trobat tot un.

tot va a tota

Vol dir que les coses canvien molt ràpidament (Mall). |

tot canvia |
He tornat un poc vella, els pares ja no parlen amb les filles de catorze anys, sinó que s'envien missatges escrits; que tot va a tota
-El Mirall-.

tot va ser (+ verb) i (+ verb)

Una cosa va venir de seguida darrere de l'altra. |

una cosa va seguir l'altra |
Tot va ser apagar el llum i posar-se a estossegar.

Tot va ser ajornar el partit i plegar de ploure
(s'hauria pogut jugar).

tot ve que s'acaba

Tot arriba a la seva fi. |
no hi res que duri sempre,
tot té un límit, tot té una mesura (Am), tot té una mida (Ca) |
Em declarà secament que no coneixia Manuel Enríquez ni sabia que al món fos. Tot ve que s'acaba. En la meva darrera visita, ni el carrer no existia
–L’ocell tranquil-.

No abuseu de la gent: tot té un límit.

tot voltant de

Al voltant de. |

tot volt de, tot al voltant, a l'entorn, rodejant, envoltant, voltant |
Érem asseguts tot volt de l'arbre.

Pinteu tot voltant de la figura
(la part de fora).
Les pastanagues van caure tot voltant del cistell.


tota (+ nom) és poca

Mai no es va prou previngut -pels robatoris- (o s'han de prendre moltes precaucions, s'ha de vigilar molt; millor que tota precaució és poca) -Temps-.

Quan n'hi ha feina, totes les mans són poques –Encara rai..!-.

nota: Pensem que aquest construcció és un calc del castellà innecessari.

tota casta

De models i mides molt variats (Mall). |tota mena, tota classe |
I enmig de tota casta de deixalles compareixia... –Albellons-.
Quant a sa gent de poble, es qui podien també maldaven a fer força provisions de tota casta de coses -Fets, Men-. 

tota la farandola

Molta gent. |

molta colla |
Han vingut amb tota la farandola de mainada.

Hi havia tota la farandola del partit.

Quina farandola!
(si n'hi ha de gent!)

tota la feina tens aquí!

No has de fer res més que això. |

no tens cap més feina, no saps què fer |
Tota la feina tens aquí i encara no has anat a comprar aigua.

A -
Tens pressa? B -No. Tota la feina la tinc aquí (en una botiga).
Sort que tota la feina la tenim aquí
(el tren s'ha aturat a la via).
Tota la feina la tenen aquí i encara els escapa el cotxe de línia.

Tota la feina tenim aquí
(cada dia van a comprar, els jubilats).
C –
Em sap greu de molestar-vos. D –Tota la feina tenim aquí.
E -
Anirem a veure la Júlia a l'hospital, demà? F -Sí, tota la feina tenim aquí (són jubilats).
Tota la feina la té aquí
(un fadrí que fa viatges).
G -
Portes molt bé la comptabilitat. H -Sí, tota la feina tinc aquí!

tota la 'mandanga' *

En una escola tots els maldecaps són per al director (o tot el merder, tots els brocs, totes les punyetes; no tota la 'mandanga').

L'ha acusat de posar en perill la seguretat del país i de tot plegat (o i de tot el que hi ha, i de tot el que passa, i de tota la resta; no i de tota la 'mandanga') –RAC 1-.
nota: Trobem aquesta locució al DNV.

tota la pesca *

Han vingut els de Caldes, els d'Agramunt i tota la colla (o i tota la patuleia, i tots els altres i tota la resta, i pla més; millor que i tota la pesca).

tota la vida

Sempre. |

ara i sempre, tostemps |
Tota la vida n'hem fet, d'allioli.

Tota la vida s'havia dit 'trumfes', a Figueres.

A -
Hi ha manifestacions pel preu del blat. B -Tota la vida ho he vist igual: el petit es compromet i el gros s'emporta els beneficis (els guanys de la vaga).
Tota la puta vida hem hagut de patir.

Si tapem el monument ara, ja serà per tota la vida
(ningú no el recuperarà).

tota pedra fa paret

Qualsevol ajuda és bona (Val). |
de mica en mica s’omple la pica, de gota en gota s’omple la bóta, tot ajuda |
Cada mestre ha de ser un bon exemple, perquè tota pedra fa paret.
nota: Aquesta frase feta també es diu en castellà.

tota vegada que *

Els barcelonistes són minoria, perquè les entrades s'han venut a seguidors del Porto (o ja que, atès que, per tal com; no tota vegada que les entrades...).

Quan un es fa una casa ha de ser en un lloc segur -no a prop d'un riu (o ja que un es fa una casa; no tota vegada que un es fa una casa...).
Podria fitxar pel Berga, perquè acaba contracte amb el Sallent
(o per tal com, ja que; no tota vegada que acaba...).
Com que les gestions han resultat inútils caldrà pensar en una altra solució
(o vist que, ja que, atès que, considerant que; no tota vegada que les gestions).
nota: 'Tota vegada que' no té sentit causal, però si condicional i temporal Ex.:
Tota vegada que estigui malalt, feu-m'ho saber (sempre que DIEC; cada vegada que).

totes les feines li ploren

Se sol dir de qui no sap fer cap feina o de qui no vol treballar. |

no sap fer res, no vol fer res, les eines li ploren als dits, cap feina no li va bé |
A aquell en Francesc totes les feines li ploren
(se'l veu desmotivat).
No ho va ser mai, un bon fuster: les eines li ploraven als dits
(no en sabia prou).

totes les maces fan mal

Tots els excessos són dolents (Gir-Mall). |

totes les maces piquen (Gir-Bar); entre poc i massa, la mesura passa; s'ha de tenir seny, tots els extrems són dolents, no abuseu de les coses, tant es perd per massa com per massa poc (Mall) |
A -
Ahir em vaig atipar de flams i en acabat tenia mal de ventre. B -Totes les maces fan mal.
C
-Teniu un gendre molt treballador. B -Massa i tot! Totes les maces piquen.
nota: 'Massa' i 'maça' són mots homònims.

totes les putes tenen llet

Les dones de vida alegre solen fer bons casaments. |

totes les putes tenen sort (Gir-Mall) |
A
-La Maria es casa amb un metge. B -Aquesta ha anat amb cinquanta. És ben bé que totes les putes tenen llet.

totes les temporades són llargues

Es refereix a les males temporades. Vol dir que costen de passar. |

les males temporades no s'acaben mai, tot el que és dolent costa de passar |
A -
Fa dies que plou de manera desaforada. B -Totes les temporades són llargues.
C
-Quin estiu de calor: quedarem rostits! D -Totes les temporades són llargues.
E
-A ca la Glòria tenen molta mala sort: no l'acaben mai. F -Totes les temporades són llargues.

tothom (+ altres mots)

Tothom en fuig, de la Carme (és carregosa; Gir-Mall).
A -Et vénen a veure molt sovint, els nebots. B -Tothom et vol per la mateixa cosa (pels diners).
C -He tornat a caure. D -Tothom és igual (els vells).
Tothom es pensa que els altres són com ell («piensa el ladrón...»).
No ho expliquis, això que ens ha passat, perquè tothom se n'agafa la part que vol (ho tergiversen).
Tothom ho fa, d'anar-se'n de vacances.
Tothom us ha de conèixer! (van a un restaurant i fan el ruc: criden, corren, juguen)

tothom com (+ pronom)

Se sol dir a qui té una bona vida (Am-Mall). |

així tothom com (+ pronom, Ca), tothom del món com (+ pronom, Am), tothom pogués plorar amb els seus ulls! (Gir-Mall), tothom ho pogués dir com tu (Am) |
A -
Hi viuen bé, els nois, a Xàtiva. B -Tothom com ells.
C
-Teniu una casa molt còmoda. D -Tothom com nosaltres (o així tothom com nosaltres).
E -
Tens molt bona combinació per anar a la Universitat. F -Tothom del món ho tingués tan bé.
Tothom del món tingués una casa com tu.

Tothom ho tingués tan bé com vosaltres, per trobar col·legi!
(en teniu un a cent metres de casa).
G
-No sé pas què farem. H -Tothom ho pogués dir com tu.
Tothom pogués plorar amb els teus ulls!
(et queixes sense raó).

tothom és com Déu l'ha fet

Cada persona és diferent (Gir-Mall). |

tothom és com és, ens hem de conformar de ser com som, hem d'acceptar cada persona tal com és |
A
-Mira, jo sóc baix i lleig. B -Tothom és com Déu l'ha fet.
Tothom és com Déu l'ha fet. Què hi vols fer, si és gros.

Tothom és com Déu l'ha fet. En Quim no calla mai
(té xerrameca).
No us hi amoïneu: tothom és com és, de caràcter.

C
-No ets gota generós. D -Tothom és com Déu l'ha fet. L'heu d'entendre.

tothom es grata allà on li pica

Significa que cadascú obra mirant la seva pròpia conveniència (Mall). |
qui grata on li pruu no fa greuge a ningú (Mall); el procurador que és gat vell, primer procura per ell |
En Jaume va veure el que passava, però no en va fer cas perquè sabia que no en trauria profit, ja diuen que tothom es grata allà on li pica.
pruu: Del verb pruir, que significa fer sentir pruïja; picar. 

tothom és senyor de les seves coses

Tothom fa el que vol amb les seves coses. |

tothom és amo de les seves coses; tothom estima les seves coses, tothom s'estima |

A -No vol venir a sopar, l'Andreu. B -Tothom és amo de les seves coses.

C -Per què el tractes de senyor? Poc n'és cap. D -Tothom és senyor de les seves coses.

E -Està enamorat de la propietat. F -Tothom estima les seves coses.

Tu fas propaganda de les teves coses, ell fa propaganda de les seves: tothom s'estima allò que és seu.

tothom fa estelles al mateix soc

Tothom va contra el feble, contra qui va malament, contra qui no es pot defensar (Ca) |

tothom pica allà mateix, tothom va en contra del feble, tots van sobre ell; ase magre, mosques!; a ca magre, tot són puces (Mall) |

El pobre noi no se sap defensar, per això tothom fa estelles al mateix soc (el piquen, el tenen avorrit).

És una mica curt de gambals i tothom pica allà mateix (se'n riuen).

Ara tothom pica allà mateix (tothom posa botigues de flors).

Si n'hi ha un que s'acolloneix, tothom pica allà mateix (tothom va contra ell).

Tothom pica sempre les mateixes estelles (sempre reben els mateixos, Ca).

tothom ha de viure

Ens hem de conformar a anar pagant factures, a patir incomoditats, etc. (Gir-Mall) |

què hi vols fer!, tinguem paciència! |
A -
Hem de pagar el metge de capçalera, però què hi vols fer? B -Tothom ha de viure!
Vaig a donar menjar al gos: t
othom ha de viure.
C -
Vaig carregat de pessigades -o picades- de rantell. D -Tothom ha de viure.

tothom mira qui ho farà (o: qui ho dirà)

Ningú no fa una feina; ningú no s'atreveix a dir quelcom. |

tothom s'ho mira, tothom romanceja, tothom ronseja, són una colla d'esquenadrets; ningú no gosa dir-ho |
S'han d'anar a llençar les escombraries i tothom mira qui ho farà (tothom mira si hi va un altre).
Hem de demanar un augment de sou, però tothom mira qui ho dirà.

tothom predica pel seu sant (o: vetlla, procura, capta)

Tothom procura fer les coses a favor seu. |

tothom vetlla per ell, tothom procura per ell i Déu per tots, tothom va per defensar les seves coses (Ca), tothom predica el que no creu (hipocresia), tothom tira aigua al seu molí, cadascú mira per ell |
A -
La Mercè demana que tothom surti a vigilar el pati -en una escola-. B -Tothom predica pel seu sant (això l'afavoriria).
Quan algú demana la paraula, a la cooperativa, ja saps què dirà: tothom va per defensar les seves coses.

No vagis amb bona fe pel món, perquè tothom procura pel seu sant
(per ell).
No t'escoltis la gent, tothom predica el que no creu.

C -
Els botiguers han demanat que es pugui aparcar a la plaça. D -Tothom vetlla pel seu sant (si s'hi pot aparcar, la gent hi va a comprar).
E –
Els sindicats demanen un sou més alt. F -Tothom procura per ell i Déu per tots.
En aquest món tothom vetlla per ell.

tothom s'estima pel que és

Totes les persones i tots els pobles es mereixen respecte. |

no hem de criticar, tothom té una categoria, no hi ha persones inferiors ni pobles inferiors, totes les persones som iguals |
A
-Ha passat un captaire i l'he engegat a dida. B -Això no està bé: tothom s'estima pel que és!
C
-A la gent de les colònies se'ls maltracta de mala manera. D -És molt injust: tothom s'estima pel que és.

tothom se sap les seves coses

Tothom sap la seva situació. |

cadascú se sap la seva guerra, deixeu fer l'altra gent, tothom sap què li convé (Gir-Mall) |
A
-Per què no compra un altre tractor, amb la feinada que té? B -Tothom se sap les seves coses.
No t'hi has pas de posar, tu, a casa de la teva noia: cadascú se sap la seva guerra.

tothom té la boca sota el nas

Totes les persones tenim les mateixes necessitats (Ca). |

tothom té nas (Ca), tots som iguals, tots tenim una dignitat, tothom ha de menjar |
No sé per què hi ha d'haver aquestes diferències en les jubilacions: tothom té la boca sota el nas.

tothom tira pel cap que vol

Tothom fa el que vol. |

això és una anarquia, hi ha desordre; tothom va pel seu compte, tothom tira pel seu cap (Ca), ésser una olla de cols |
En aquest escola tothom tira pel cap que vol.

En aquesta fàbrica tothom tira pel seu cap (tothom fa el que vol, hi ha desordre, falta control).

(nom) tots

Olotins, sardanistes: ens reca... (o olotins, gent del món sardanista; millor que olotins, sardanistes tots).


tots (i tothom)

1 Sardanes cada dimarts a les 10 del vespre (millor que tots els dimarts).

Em telefona cada dia (millor que tots els dies).
El sol surt cada dia
(millor que tots els dies).

100 anys no es fan pas cada dia
(millor que tots els dies) –CR-.

Ens en parlarà, com cada dia
(millor que com tots els dies).

Bon dia a tothom! (o bon dia per a tothom, bon dia a tots els qui ens escolteu; millor que a tots) – TV3-.
2 Quan es parla d'una quantitat s'usa
'tots' quan ja s'han esmentat abans els termes determinats per tots. Ex.: Tots quatre evangelistes coincideixen a dir que...

Si no n
'hem parlat abans direm. Els quatre evangelistes....

notes: 1 Usem “tothom” quan ens referim a tota la col·lectivitat.
L'ensenyament és cosa de tothom (millor que de tots).
Usem “tots” quan ens referim a un conjunt determinat. Mengeu-ne tots (els qui sou ací).
2 Davant de noms que designen períodes de temps no sembla adequat de posar-hi 'tots'. És millor usar 'cada'. Cada dia, cada setmana, cada mes...

tots alhora

Tots junts. |

tots com un sol home, tots a l'una, tots a un temps, tots plegats, tots a l'emplegat, tots en pes |

Per anar bé ho hem de demanar tots alhora.

Entonaran tots a l'una el cant –Llibre-.

S'aixecaven tots en pes (tos de cop).

Hem d'anar-hi tots en pes (tot el barri en pes a l'ajuntament).


tots dos (o tres, quatre)

Tots reforça la idea de la totalitat de coses del numeral que precedeix (Gir-Mall). |
els dos, entre els dos, ambdós, l'un i l'altre, aquells dos |
Entre tots dos feien una orquestra.
Tots dos hi eren (pare i fill).
Vull comprar tots tres volums (d'una obra).

tots els camins van a Roma (o: porten, duen)

Les coses es poden aconseguir de moltes maneres (Gir-Bar). |

hi ha diverses maneres d'arribar a un mateix fi, hi ha moltes maneres de matar puces (Gir-Mall) |
A
-Ho haurem de fer fer per un altra empresa, perquè aquesta en demana molt. B -És igual: tots els camins van a Roma.
nota: 'Tots els camins van a Roma' es diu en molts idiomes. En alemany, però, sentim 'tots els camins van a Berlín
(i en altres llengües a molts altres llocs).

tots els dies són bons per als qui estan en gràcia

Ho podem fer el dia que vulguis. |

em va bé qualsevol dia, a mi m'és igual, tots els dies són bons, tots els dies són sants i bons per a qui està en gràcia de Déu (DCVB) |
A -
A mi em va més bé els dilluns que els dimarts -per fer classe-. B -Tots els dies són sants i bons per als qui estan -o cauen- en gràcia.

tots els mals fossin aquí!

Això que us preocupa és un problema petit. |

això rai!, no en vinguin de pitjors!, això no és res, podria ser pitjor, això és un mal petit |
A
-Aquest nen, no hi ha manera que aprengui a restar! B -Tots els mals fossin aquí: ja n'aprendrà!
C
-M'han d'operar d'un dit del peu. D -Tots els mals fossin aquí!
E -
Encara no m'ha pagat el lloguer d'aquest mes. F -Tots els problemes fossin aquí!

tots els principis són dolents

Els negocis costen d'arrencar. |

tots els començaments són difícils (Gir-Mall) |
A
-El noi no ven gaire, a la carnisseria. B -Que tingui paciència: tots els principis -o els començaments- són dolents.

tots els sants tenen vuitada (o capvuitada)

Si no es felicita a algú el dia del seu sant, encara val fer-ho durant la vuitena -vuit dies- següent (Am-Lleida). |

tots els sants porten octava (Ca); les felicitacions sempre són acceptables, i les celebracions també; cada sant té capvuitada (Bar), (mentre toquen, mai no és tard; val més aprendre de vell que morir ruc; Tresponts), tots els sants tenen vuitena (Mall) |
A
-Per molts anys, Llúcia, que ahir no em vaig recordar de felicitar-te. B -És igual: tots els sants tenen vuitada.

tots els xais que neixen al corral són de l'amo

Vol dir que no s'ha de discutir la paternitat dels fills (Ca). |

això no s'ha ni de dir, no emboliquis la troca |
A -
No sé si tots quatre són fills seus: la seva dona feia molt el burro. B -Tots els xais que neixen al corral són de l'amo.

tots 'hasta' un *

Aquesta colla han fet els diners amb el contraban: tots (o tots aquests, tots han fet igual, tots ells, del primer a l'últim, no se'n salva cap, no hi ha cap excepció; no tots 'hasta' un).

tots i cadascun *

La voluntat de tots els els nens és... (o de tots sense cap excepció; no de tots i cadascun dels nens) –TV3-.

Tenia sis fills i va comprar un cotxe per cada un (no per tots i cadascun).

tots som de terra, i terrejam

Tots tenim defectes (Adagiona, Mall). |
tots tenim una cosa o altra, ningú no és perfecte, tots som humans |

tots són aquí

No n'hi ha més (Gir-Mall). |

no en queda cap més, només hi ha els que veus |
A
-Teniu gomes d'esborrar? B -Totes són aquí (li ensenya les poques que queden).

C -
Us queden agendes? D -Hi ha només les que veus.

tots tenim les nostres coses

Tots tenim defectes (Gir-Mall). |

tots tenim coses bones i coses dolentes, tots som com som, tots som humans |
Tots tenim les nostres coses, però jo no critico a ningú.

És normal equivocar-se: tots som humans.

tou com una figaflor

Molt tou (Ca). |

bla, tofenc, fofo |
Em va quedar tova com una figaflor, la botifarra.

tractar a barrades

Tractar a algú malament, amb agressivitat (Mall). |
maltracatar, tractar amb menyspreu i grosseries, tractar com un drap brut

(fer anar a coces, tractar a coces Gir), tractar a potades (Mall) |
D'un temps ençà el meu home em tracta a barrades.
Tracten els autors a coces.

Em tracta com un drap brut
(m'insulta).

tractar a cos de rei *

El tractaven com a un rei (o molt bé, com si estigués malalt; a boca què vols, cor què desitges; a cor què vols, cor què desitges; el servien com a un canonge; a la regalada; no el tractaven a cos de rei).

nota: Vegeu 'a cos de rei'

tractar amb el temps és tractar amb un mentider

El temps és imprevisible (Am). |

costa molt endevinar el temps |

A -Plourà demà? B -No ho sé, perquè tractar amb el temps és tractar amb un mentider (sembla una cosa i en pot ser una altra).

tractar d'igual a igual

Vegeu 'd'igual a igual'

tractar de tu a tu

Vegeu 'de tu a tu'

tracte de blanques (i: tracte d'esclaus) *

Ha caigut una organització dedicada al tràfic de blanques (no al tracte de blanques) -CR-.

El tràfic d'esclaus és la seva compravenda (no el tracte d'esclaus).

tràfic de blanques: Comerç efectuat amb dones que hom destina a la prostitució (DIEC).

tracte de favor

Tracte millor que el tracte habitual. Se sol donar a qui té influència en un lloc. |

tracte especial, tracte avantatjós, tracte afavoridor, discriminació positiva; tràfic d'influències |

No m'han donat cap tracte de favor, a la presó (un polític) -CR-.

tracte fet *

A -Te'n dono 35 euros. B -D'acord (o fet, ja està fet, entesos, conforme, no en parlem més; millor que tracte fet).

tractes són tractes

Els tractes, un cop fets, no s'han de canviar. |

quan es fa un tracte s'ha de complir; la paraula és l'home; fer tractes de company (Ca); cosa promesa, siga atesa; qui promet s'obliga -o ho deu- |

A -Li pagaràs tant? B -És clar que li ho pagaré: tractes són tractes (millor que tracte és tracte).

Ja us la podeu emportar quan vulgueu: tracte és tracte.

Abans tot eren tractes de company (es complien, i sense necessitat de papers).

trair el subconscient (a algú)

Dir algú coses que habitualment amaga, en un moment de distracció. |

escapar-se-li |
Quan va dir que la cultura occitana és superior a la seva, el va trair el subconscient.

tranquil com unes Pasqües

Ple de satisfacció. |
ben tranquil, sense cap maldecap; molt content, molt feliç |
Ha tret unes notes fatals, però està tranquil com unes Pasqües.
A -Estàs espantat? B -No, vaig a operar-me tranquil com unes Pasqües.
Jo estic tranquil com unes Pasqües (no em preocupa què pot pensar l'altra gent) nota: Vegeu també "més xalest que un Pasco".

tranquil·litat i bons aliments

Se sol dir per demanar calma, que la gent no s'esveri. |

postes de sol i caps de setmana, calma i tranquil·litat, agafeu-vos-ho bé, no m'atabaleu, no m'empipeu, no us fixeu en els coses, no us emmanieu (Ca); alto les seques!, calma! (Tresponts) |
A mi em convé tranquil·litat i bons aliments
(no m'atabaleu) -CR-.

A -Hem de protestar. B -Tranquil·litat i bons aliments (pensem-ho).

traure el fetge per la boca (o treure)

Estar molt fatigat després d'haver fet un gran esforç (Gir-Bar). |
traure el cor per la boca (Cas), cansar-se molt, ofegar-se, quedar rebentat, esbufegar, suar sang; fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Avui el mestre de gimnàstica ens ha fet treure el fetge per la boca.
Acabà traient el cor per la boca -
La cara oculta de la lluna-.
Vaig fer es fetge per sa boca, ahir. 

Treia el fetge, cantant òpera (s'hi feia) -CM-.

...anar sempre amb el fetge a la boca o matar polls per les barraques -Carlinades-.

nota: Vegeu també “traure el lleu”.


traure el lleu (o tirar)

Esforçar-se al màxim (Val). |
batallar per, maldar per, suar sang, treure'n tant com es pot, fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Trenta anys de traure el lleu, l’agulló de mosca espavilada – Saó-.
Els jugadors van traure el lleu per la boca en el camp, però no aconseguiren la victòria.
En l’últim quilòmetre m’he trobat bé i he tirat el lleu (en una cursa).
Si no tires el lleu, no aprovaràs al juny.

Ja veus que hi ha gent que treu els lleus per la boca.

lleu: pulmó

traure el viu

Traure al màxim, amb voluntat de fer alguna comesa (Val). |
agafar-se quelcom a preu fet (Ca) |
Pensava que no acabaria dins el termini, però ha tret el viu i ja ho ha enllestit.

traure molt

Ésser possible (Men). |
poder ser, ésser lògic, ésser normal |
Vaig pensar, dins jo –anava dient- que hi trauria molt que una vaca se l’hagués fotuda mesclada amb sa palla (una agulla) -Fets-.

traure resquit (d'una cosa)

Traure profit d’alguna cosa, recuperar un guany que s’havia perdut (Val). |
aprofitar |
Dóna-li els ossos, que el gos en traurà resquit.

travessada del desert (o: travessia, travessa)

Etapa d'incertesa o de patiment (ve de la Bíblia). |

no saber on es va, període difícil, mal moment |
Deu anys travessant el desert, el PCF
-Avui-.
Han fet un camí dur, una mena de travessa del desert, per portar el Viladecans a Tercera Divisió
-CR-.
L'esport sud-africà continua amb la seva peculiar travessa del desert
(encara no pot participar-hi plenament) -Avui-.

travessar un mal moment *


L'economia passa per un mal moment
(o no va fina; no travessa un mal moment).
L'equip passa per un mal pas
(o passa per un moment dolent, té un moment complicat; no travessa un mal pas) –Arrels-

treball de xinesos *

Fer puntes és un treball de benedictí -Val- (o de molta paciència, per a gent soferta; millor que de xinesos) -TV3-.

Fer aquest diccionari és un treball de formiga (o de benedictí, de negres) -Sant Celoni-.

treballa, ara que ets jove!

Se sol dir, de vegades de broma. |

és el joves que heu de fer la feina, sou els joves que heu de fer la feina (Gir-Mall) |

Que treballi, ara que és jove!

Treballa, ara que ets jove! (ho diuen a un home de 70 anys)

treballar (més altres mots)

Ara es treballa bé (es fan bé les obres, les cases, etc.).
Treballar de cap també cansa, però d'una altra manera.
S'ho han treballat molt (ho han preparat, han lluitat) –RAC1-.

treballar a cops de puny

Treballar malament (Ca). |

treballar a esgarrapades, treballar a patacades, treballar sense idea |
A –
Teniu l'hort ple d'herba. B -És que el treballem a cops de puny (de pressa i malament, quan pleguem de la fàbrica).
Portem les vinyes a patacades
(o a esgarrapades, com podem).
Aquesta vinya és podada sense cap idea
(malament).

treballar a mitja porta

Treballar mig clandestinament, sense els permisos necessaris (Val). |
treballar d'amagat, treballar d’estranquis (Gir) |
Son pare és jubilat, però encara treballa a mitja porta.

treballar amb les seves eines

Se sol dir de les persones que tenen relacion sexuals. Vol dir que no cal molestar-les |

no fan pas cap mal a ningú, deixeu-los tranquils |
A -Eh, aquells dos se'n van junts. B -Tranquil, van a treballar amb les seves eines.
C -Et preocupen els homosexuals? C -No, son gent que treballen amb les seves eines i poc empipen a ningú.

treballar de valent

Treballar molt i amb molta intensitat (Gir-Va-Mall). |

treballar com un negre (Gir-Bar), treballar com una bèstia, treballar com un gos (Ca), treballar a sota aigua (Ca), portar el jou (Am), treure aigua de la barca, treballar per quatre (Bar), treballar com una bèstia , treballar fort, treballar intensament |
Ens feien treballar de valent, allà.
Ella portava el jou en aquella cas (ho feia tot).
En Joan treballava a sota aigua (tant com volia; era molt valent i treballador).
Per les veremes havíem de treballar com bèsties.
Has de treballar com un gos, si tens tants fills.
Haurem de treballar vint minuts picats (o vint minuts d'anar-hi, intensos).
Treballa molt, el dentista nou (té molts clients).
Ara és temps de treure aigua de la barca (de treballar per superar la crisi).
Ara ens fan comptar i mirar cada dia els esmorzars de la mainada: només ens falta aquesta feina, als mestres!
Mentre jo treballava com una besti, ell feia de senyor (bèstia) -la Nena C-.
nota: 'Treballar dur' i 'treballar com un condemnat' no són bones solucions.

treballar per a les ànimes

Treballar i no cobrar (Am-Mall). |

treballar de franc, treballar per res, treballar per al dimoni (Bar-Lleida), (treballar per a les garses, no guanyar ni la sal de l'olla, per treballar i no guanyar val més reposar;
Tresponts) |

Ens en fotem un fart de treballar per a les ànimes
(no ens paguen).

tremolar com una fulla d'arbre

Tremolar molt. |

fremir, tremolar com una fulla de trèmol (Am), tremolar com una fulla de poll (Mall) |
Tremolava com una fulla d'arbre, aquell dia que tenia la grip.

Tremoles com una fulla de trèmol
(està espantat).
Em feia tremolar com una fulla a l'arbre
-Carlinada-.

tremolar les cames

Tenir por. |

tenir basarda, estar escagarrinat, estar esglaiat, tenir més por que una eruga, tenir cagarines |
Quan el vaig veure allà, em tremolaven les cames.

No ho dubtaré, a l'hora de sancionar
(o no em tremolaran les cames, no vacil·laré, no hesitaré, no titubejaré; millor que no em tremolarà la mà) -Periódico-.
nota: 'Tremolar les cames' i 'tremolar la mà' és diuen també en castellà. 'No em tremolarà la mà a l'hora de...' només ho hem sentit en castellà.

tremp des porc

Ingredients per posar als embotits des porc: pebre vermell, pebre coent, sal, fonoll, etc. (Men) |
farciment |
Havia de comprar es tremp des porc, fil d’emplomar (fil d’empalomar)... -Fets-.

trempat com un gínjol

Molt eixerit. |
espavilat, trempat com un pèsol, (més espavilat que un gat
, viu com una centella; trempat com un orgue, com unes xeremies Val) |
El nen és trempat com un gínjol, ja comença de llegir.
Quin xiquet més despert! És més espavilat que un gat!
A -És trempat, aquest noi? B -Sí a l'hora de l'àpat (irònicament).

nota: Vegeu també "content i eixerit com un gínjol", "ésser deixondit".

trempera matinera

Ereccions matinals, que sembla que no estan relacionades amb el desig sexual sinó amb les ganes d'orinar. |

Avui he tingut trempera matinera.

tren de vida *

Aquesta gent menen un rem que nosaltres no podem pas seguir (o gasten molt, porten un tren, porten un rem, viuen amb un luxe; millor que porten un tren de vida).

trenca-ho tot!

Se sol dir a qui trenca una cosa. |

aixafa-ho tot!, què trencaràs més? |
Què fas amb aquest clau? Trenca-ho tot!
(malmena la taula).

trencant de conversa

Ho sol dir qui canvia el tema de la conversa. |

trencant d'enraonament; canviar de tema, parlar d'una altra cosa |
Trencant de conversa, qui vol fer el torn de nit, la setmana vinent?

Trencant d'enraonament, a quina hora soparem, avui?

Ella et trenca l'enraonament
(canvia de tema, no et deixa acabar).
nota:
'Trencar la -o de- conversa' o 'girar la conversa' vol dir canviar el tema d'una conversa. Ex. És molt carregós: quan parla de la seva noia li has de trencar al conversa.

trencar (+ altres mots)

Canviar una situació, presentar-se'n una de nova. |

respectar; aixecar la veu; escalfar; ésser una novetat; arrencar, la tos |
No trenqueu el respecte a la padrina
(tracteu-la amb educació, Ca).

Finalment es decidí a trencar el silenci
(o tant tant va aixecar la veu, tant tant va parlar) –El fill dels altres-.

A aquest
a llet, trenqueu-li la fredor (o feu-li perdre la fredor, feu que sigui tèbia).

Un fet que trenca la monotonia de la setmana
(ve de nou) -CR-.

Ja et trenca la tos, el xarop
(ara ja estossega).

Volem trencar tòpics sobre aquest pintor
-Avui-.

Li han trencat l'hemorràgia i ja és a casa
-era a l'hospital- (Ca).

trencar la tos: Tossir i expectorar (Empordà, DCVB).

trencar a (+ infinitiu) *
Quan em va veure es va posar a plorar (o va rompre a plorar, va esclafir el plor, va esclafir a plorar; no va trencar a plorar) -8TV.
Els seus companys es posaren a cridar (o romperen a cridar, esclafiren a cridar; no trencaren en crits) -Temps-.

trencar amb

Trencar la amistat amb algú. |

renyir, rompre l'amistat, deixar-ho córrer |
En Joan i la Carme ho han deixat córrer
(el festeig).
He trencat amb la Jenny -
TV3-

trencar barreres (o: rompre)

Fer grans innovacions; superar els límits que hi ha establerts. |

innovar, canviar, fer coses noves; anar més enllà, renovar-se, renovellar-se, fer canvis, evolucionar |
A
-El critiquen molt. B -Això passa sempre que s'intenten trencar barreres -Avui-.
El mercat de futbolistes ha trencat barreres
(es paga massa) -Avui-.
nota: 1 Sentim 't
rencar esquemes' i 'trencar motlles', amb el mateix sentit. Pensem que no són bones solucions.
2 'Trencar barreres' també es diu en castellà i en anglès.

trencar de carrer

Canviar de carrer. |

trencar de camí (Ca) |
Quan em veu trenca de carrer per no trobar-me
(són renyits).
N'hi ha que trenquen de camí quan veuen que demanen per la Creu Roja.

Maria trencà el camí que seguia, per tal d'evitar que la veiessin
-El fill dels altres-.

trencar el camí

Haver-hi una cosa al mig d'un camí que no deixa passar. També s'usa en sentit figurat. |

tallar el camí, fer nosa, interrompre, impedir el que algú es proposa, no deixar fer |
Els joves no volen pas en Surts; a ells que no els hi trenquin el camí
(que els deixin fer; és un polític que parla de posar disciplina).

trencar el color (o: trencar color)

Canviar el color. |

verolar, perdre el color |
Aquestes nespres ja han trencat el color
(ja maduren).
El blat ja comença a trencar el color
(a ser groga, l'espiga).

trencar el cor (o rompre)

Despertar un viu sentiment de compassió (Gir-Bar).|

fer llàstima, afligir, commoure, emocionar, entristir, trasbalsar, fer patir d'amor, tenir un pes al cor (Cat Nord); tenir el cor sec de plorar (Am-Bar) |

Sé que li trencaria el cor, si ho fes (tindria pena) –TV3-

Aquest nena romprà molts cors (és molt bonica).

Se'm va trencar el cor en veure-la d'aquella manera -TV3-.

En Quim es fot dels malalts, però ja li n'ha tocat un bon glop entre la noia i la dona (se li han mort; Fi).

glop: Impressió intensa, sia bona sia dolenta; castellà 'trago' (DIEC)

nota: No sabem si l'ús de 'glop' amb el sentit del 'trago' castellà és un calc.

trencar el cuc

Vegeu 'matar el cuc'

trencar el glaç (i: trencar el gel)

Vegeu 'rompre el glaç'

trencar el plat bonic (a algú)

Fer o dir, algú, alguna cosa que desagrada a una altra persona. |

contradir, dir que no, caure de la gràcia d'algú |
A -
Què té la nena que fa aquests morros? B -Mira, li he trencat el plat bonic: volia anar al cinema a Figueres i li he dit que avui no hi podem anar.
Ell, quan li trenquen el plat bonic, s'empipa
(si li dius que no).
C
-Hem dit a l'Andreu que el seu noi no juga gaire bé a futbol. D -Ja li heu trencat el plat bonic: no us podrà veure.
El nen plora perquè li han trencat el plat bonic.

trencar el son

1 Dormir una mica (Am-Bar). |

adormir-se, fer una dormida curta, agafar el son (Ca) |
Vaig a sobre el llit a mirar si puc trencar el son
(fer la migdiada, fer migdiada).

2 No deixar dormir. |

espatllar el son, deixondir |

Aquest crits al carrer m'han trencat el son
(despertat).

Les campanes m'han trencat el son
(m'han despertat, no m'han deixat dormir; Girona).

trencar el son: Fer una dormida curta (DIEC).

trencar files

Vegeu 'rompre files'

trencar junts

Disposar, en una paret, cada nova filada de maons o de totxanes, de manera que les noves juntes no coincideixin amb les de sota. |
fer junta trencada -o rompuda-, fent que les juntes no lliguin. |
Els rajols dels envans s'han de posar a trencar junts; si no és fa, la paret no queda lligada.

trencar l'aire

No deixar fer a algú allò que vol ell. |

girar l'aire (Girona), trencar el gust (Ca), trencar el plat bonic, dir que no, contradir |
A una criatura que demana una cosa, li dius que no i li trenques l'aire.

A totes les classes n'hi ha algun que trenca l'aire
(que empipa, Am).

Si vas a la festa amb el jovent els trenques l'aire
(no ballen, no fan el que farien).

No vaig voler trencar-li l'aire i me la vaig quedar
(no em venia ve, Am).

Si li trenques l'aire, s'empipa
(hi ha gent que sempre volen ser ells).

Que t'hem trencat l'aire d'alguna cosa?
(fas mala cara)

Si vas amb ells, els trenques l'aire
(fas nosa, impedeixes que facin coses).

Passegeu-
vos, que us he trencat l'aire (interromput mentre es passejaven).

Ja li han trencat l'aire
(fa morros).

La poma que he pres abans de dinar m'ha trencat l'aire
(de dinar).

Si dius que no a un vell, ja li has trencat l'aire.

Amb qualsevol cosa se li gir
a l'aire, a aquesta nena (plora).

A -
Anem al ball? B -No. A -De seguida trenques l'aire, tu.

C -
Què li has fet? B -Res, a ella de seguida li trenques l'aire (crida).

No els trenquis pas l'aire: deixa-les manar.

S'hi ha ficat la Gràcia i els ha trencat l'aire
(a dues que xerraven).

No m'agrada pas trencar el gust a ningú. Si vol ballar sardanes, que en balli.

Ja que té ganes d'estudiar, no cal pas treure-li l'aire
(Am).

A mi no em treguis del meu aire
(el ritme; fa les coses caminant, sense córrer, Ca).

trencar l'alba

Començar el dia, quan surt el sol (Mall). |
trencar el dia, rompre el dia; a trenc d'alba |
Va sortir de matinada, abans de trencar l’alba –Llibre-.
S’aixecava en trencar l’alba.

trencar la baralla *

A última hora el PXT ha estripat les cartes (Gir-Val) -ha abandonat la negociació- (o ha plegat, no ha volgut l'acord, ha trencat el pacte, ha cancel·lat el pacte; no ha trencat la baralla).

trencar la cara *

Algun dia li faran una cara nova (o li rompran la cara, li inflaran els morros, li fotran una cara de mans, li estamparan la cara; millor que li trencaran la cara).

trencar la girada (a algú)

Oposar-se a la volença, a la inclinació d’algú (Alt Urgell-Am). |
no seguir la veta, dur la contrària, trencar l'aire, oposar-se |
El batlle es va encendre com una teia, quan el secretari li va trencar la girada -Ni cuca ni moixó-.
Quan li trencaven la girada, feia el bot (feia el botell, feia morros).

trencar la mà

Posar-se algú a ballar en una sardana quan la rotllana ja és formada. |

entrar, posar-se |
M'ha vingut un noi a trencar la mà.

Sempre s'ha de trencar la mà per l'esquerra del noi.

trencar les ales (o: tallar, acopar)

Desanimar o destorbar a algú, impedir-li el progrés, treure-li les il·lusions (Am-Bar-Mall). |

fer perdre la il·lusió, (segar les ales, tallar les arrels; Ca), segar les herbes, segar l'herba, segar les herbes per sota, no deixar fer, perjudicar, posar obstacles, no deixar moure; fer la traveta, fer la guitza, fer la llesca, eixalar |

No s'ha de fer, això de trencar les ales al jovent: se'ls ha de deixar fer.

Li han segat les herbes a aquest noi l'han controlat massa.A un pobre li costa molt de triomfar, els grans li tallen les arrels (els poderosos).

nota: Trobem 'trencar les ales', al DIEC; 'trencar -o acopar- les ales', al DCVB, i 'tallar les ales', en altre diccionaris.

trencar palletes (o partir, rompre)

Trencar una relació d’amistat; acabar-se malament una amistat (Val). |
partir palles (Ca), trencar un compromís, partir peres, tirar cadascú pel seu cantó, deixar de ser amics;
anar per les seves, més aviat renyint-hi | 
Altres es poden plantejar, davant l’actual crisi que pateix el valencianisme polític, trencar palletes i mirar cap a un altre costat.

Van festejar dos anys, però acabaren trencant palletes.
Han partit peres: ara cadascú dina a casa seva.

trencar-se coll i barres

Fer-se molt de mal en un accident (Bar). |

rompre's la crisma (Ca), esgalabrar-se (Girona), escalabrar-se, trencar-se el cap, obrir-se el cap, prendre mal, accidentar-se, trencar-se el coll (Bar) |

Em pensava que m'havia trencat coll i barres! Em fa molt mal el genoll, però ara ja canto al·leluia -RAC1-.

Si caic escales avall, em trencaré coll i barres!

Em podia haver romput la crisma, aquell dia!

...o atures es ruc o baix enc que em rompi la crisma –Arrels- Eivissa-.

Ens podíem haver trencat el coll, em aquell accident.

nota: 'Rompre's la crisma' es diu molt en castellà.

trencar-se el cap

Pensar coses i fer-les, per trobar una solució a un problema (Gir-Bar). |

fatigar-se pensant, capficar-se, cavil·lar molt intensament, complicar-se la vida, rumiar, tempestejar (Ca) |

No ens hi trenquem pas el cap, cercant canals de televisió: l'aparell no va bé.

Fes una cosa lleugera, per menjar: no t'hi trenquis el cap.

No t'hi pots pas trencar el cap, si estàs malalt (ho has d'acceptar).

A -Jugues a escacs? B -No en vull pas, de trencaments de cap: sóc massa gran.

No us hi trenqueu el cap. No us compliqueu la vida.

Els disgustos, te'ls has d'agafar bé perquè, si t'hi trenques el cap és pitjor.

C -Aquesta reparació no s'acaba mai. B -Sí, trenca-t'hi el cap! (tranquil, home).

Per mi no us trenqueu el cap: tot em va bé (no feu cap extraordinari).

No et trenquis pas el cap per la festa: si no la fem, no la fem (no hi pateixis)

Ell fa la feina de pressa, no s'hi trenca pas el cap ni poc ni gaire (o ni poc ni molt).

No m'hi vull trencar gaire el cap fent això (ho faré sense mirar-m'hi gaire).

No em diu res, però no m'hi trenco pas el cap (no em preocupa).

trencar-se el pit *

Veiem que en Sossi s'hi fa de valent -en un partit- (o s'hi fa molt, hi posa el coll, s'hi fa amb les dents, planta cara, s'està trencant les banyes per guanyar -DIEC-; no està trencant-se el pit) -CR-.

trencar un tracte (: trencar la paraula)

No complir-lo. |

trencar un compromís, trencar la paraula |
Quan vam ser a cal notari, ella va trencar el tracte
(es va desdir de vendre el pis).

No s'ha de trencar mai la paraula que s'ha donat.

trencar una conversa

Fer parar una conversa (Terres Ebre). |
tallar una conversa, interrompre una conversa, fer callar; tallar la paraula |
De cop i volta se sentiren els ganyols ploranosos d’un cabridet, que ens van trencar la conversa -Contalles-.

trencar una llança

Vegeu 'rompre una llança'

trencat de dolor *

Una dona afligida per la mort del seu fill... (o desconsolada, trasbalsada, turmentada, amb el cor trencat; no trencada de dolor per...) -Punt-.


trepitja en terra, que no fan pagar renda

Es diu a algú altre per a fer-li notar que no ha de posar el seu peu damunt el nostre (Mall). |
no em trepitgis! (Mall), no em calciguis! (Men), trepitja a terra, que la teva mare és una verra! (entre mainada, Ca) |
Eh, tu!, ves alerta on poses els peus!, trepitja en terra, que no fan pagar renda.

trepitjar els talons *

Els rurals em van al darrere (o m'empaiten, em van a la saga, m'encalcen, em persegueixen, em cacen, tinc els rurals a sobre; no em trepitgen els talons) -TV3-.

Hi havia dos corredors que em perseguien -ciclisme- (o tenia dos corredors a roda, duia dos corredors enganxats a darrere meu, hi havia dos corredors que em seguien de prop, eren a tocar de la meva roda; no que em trepitjaven els talons).

El Reus fa ombra al Tortosa (o li va a la saga, lluita per atrapar-lo, el té ben a prop, fa la competència a; no el Reus trepitja els talons al Tortosa) -TV3-.

nota: 'Trepitjar els talons' sí que vol dir estalonar.


trepitjar l'ull de poll (o aixafar) *

Som pacífics fins que ens fan la punyeta (o fins que ens perjudiquen, fins que ens ataquen; no fins que ens trepitgen l'ull de poll) -CR-.
Ara no ens donaran res, perquè s'han ofès
(o perquè s'han molestat; no perquè els hi hem aixafat l'ull de poll).
X i Z es fan la guita
(o es critiquen mútuament, es barallen; no es trepitgen l'ull de poll) -Avui-.
Tothom procura no fer la guitza a l'altre
(o no molestar, no empipar, no aixafar la guitarra, no trencar l'aire, no contrariar, no aigualir la festa; no no trepitjar l'ull de poll de l'altre) -CR-.

treta l'espina, tret el dolor

Quan allò que ens fa mal s'acaba, ja no patim. |

fora l'espina, fora el dolor; morta la cuca, mort el verí; suprimint la causa del dolor en desapareix l'efecte. |

A -S'ha acabat el curs i ja fa bona cara, la nena. B -Treta l'espina, tret el verí (els exàmens la feien patir).

Aquell emprenyador se n'ha anat a un altre escola i ara tot va com una seda: treta l'espina, tret el dolor.

Em vull operar com més aviat millor: fora l'espina, fora el dolor.


tretze són tretze

Expressió per indicar cabòria o mania, per marcar insistència (Cas-Bar). |
tossut que tossut, cabut, mesell, testarrut, voler fer entrar el clau per la cabota, set n'han entrades, set n'han d'eixir (Mall), cabut que cabut (Val) |
... i, de sobte, em dius que era fixador, perquè tu tretze són tretze amb el fixador –La cara oculta de la lluna-.

treu cap treu amaga

Amagant-se per no ser descobert (Men-Mall). |
d’amagat, d’amagatotis, dissimuladament, ocultament; estar a l'aguait |
Sa criada ja és partida, treu cap treu amaga, per darrere mates i parets -Fets-.
nota: Trobem "estar treu cap treu maga" al DCVB.

treure a rotlle

Fer que hom parli d’un assumpte (Mall). |
sortir a rotlle (Mall), anomenar, aparèixer, citar |
No tragueren mai a rotlle en llurs converses el tema de Déu ni de la religió
-Els voltors-.
nota: Vegeu també "sortir a rotlle".

treure aguller (de qualque cosa)

Arribar a entendre una cosa difícil (se sol dir en sentit negatiu). |
treure la clarícia, sortir d’un embull, treure l’aigua clara, posar en clar, (treure es gat d’es sac, desembolicar es ram Mall) |
D'aquella mala fi de mentides no en traurem aguller.

treure comptes

Fer el càlcul final d’una operació econòmica (Mall). |
fer comptes, passar comptes, calcular el rendiment |
Traient comptes, dóna una inversió d’unes 12.000 pessetes... –Nous escrits-.
Convé treure comptes de tot el que devem.

treure de casa

Imposar-se, ser hegemònic. |
fer fora |
Quina gent tan xona: la brutícia els traurà de casa!
Les nines ens trauran de casa; ja no sabem on posar-les.
O portem un gat o els ratolins ens trauran de casa
.
nota: A Mallorca a "casa" s'hi sol afegir "meva, nostra, vostra, seva, etc." De vegades acurçat amb la forma "ca-nostra, ca-seva, etc." Per tant es dirà
els trauran de casa seva (molt formal) o de ca-seva.

treure de lloc estret

Resoldre els problemes, superar les dificultats (Mall). |

sortir del pas, sortir-se'n, treure el cap de l'aigua |
Malament aniria si el meu nét fos qui m'hagués de treure de lloc estret (pagar-li els deutes)) -Males companyies-.


treure des botador (a qualcú)

Produir-li una irritació tan intensa que li fa perdre la serenitat (Mall). |
irritar, exasperar, fer emprenyar, treure foc pels queixals, (treure des solc, cremar sa sang a qualcú, treure de polleguera Mall) |
El seu acompanyant em va indignar tant que em va treure des botador.


treure des solc (qualcú)

Excitar molt a algú, fer-li perdre la serenitat o la paciència (Mall). |
enutjar, irritar, exasperar, indignar, treure -qualcú- de botador (Mall), cremar sa sang a qualcú (Mall), treure de mare, treure de polleguera |
No puc suportar es seu fill, em treu des solc.


treure el botó (un arbre)

Fer petits bonys, una planta a les branques, abans de florir o de brotar (Mall). | borronar; treure borró, brotó, brot (Val) |
...
la pomera allà mateix cada any, o sia, per enrere de les branques treu el botó, i aquests floreixen i fruiten -Nous escrits-.

treure el cap (o aixecar, alçar)

Anar millor una situació (Mall). |
treure el cap de l’aigua, sortir d’un mal pas, sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé |
Era ben clar que, si volíem treure el cap, havíem de conrar més terres –Albellons-.

treure el suc de la llimona

Treure profit d'una cosa (Bar). |
voler aprofitar l'ocasió, voler aprofitar l'avinentesa |
Abans de deixar l'Ajuntament, ha tret el suc de la llimona
(hi ha fet entrar la cunyada).

treure el trellat (o l’entrellat)

Sortir d’un embull o d'una dificultat, trobar-ne la solució (Mall). |
treure en net, aclarir, treure'n l'aigua clara, trobar el desllorigador, (treure clarícia, treure’n aguller Mall) |
És un problema molt difícil, però arribaré a treure’n el trellat.

treure en net

Arribar a aclarir un determinat assumpte o a entendre què diu una persona (Mall). |
treure l'aigua clara (Mall), treure en clar, posar en clar, treure l'entrellat, esclarir, descobrir |
Li hem demanat moltes coses, però no hem tret res en net
-Bruixat-.

L'única cosa que he tret en clar és que he de fer una lliçó cada tretze dies (l'única cosa que he entès).

treure es cans

Amollar els cans per intimidar algú (Mall). |
engegar els gossos |
No et vull tornar a veure per la finca, si t'hi trob et trauré es cans.


treure es gat des sac

Arribar a saber amb certesa una cosa (Mall). |
sortir de dubtes, saber la veritat |
Per saber-ho cert haurem d’anar fins allà on et dic, així traurem es gat des sac.

treure fum

Tenir, un òrgan del cos o una màquina, una gran activitat. |

fer fum, fumar, fumejar; anar en dansa, pencar molt, anar a la idea; no encantar-se, no tenir temps de fer badalls |
Avui els telèfons treuen fum.


treure fum pes nas i foc pes queixals

Estar molt enrabiat o exasperat (Mall). |
treure foc pels queixals (Ca-Am), estar fet una fúria, (treure foc pes ulls -o per sa boca, per ses orelles-, treure espires pes ulls, fer
fumada, estar més cremat que un misto Mall) |
No havia vist mai en Pep tan irritat, treu fum pes nas i foc pes queixals.


treure i no posar, tira la bossa a rodar

És necessari tenir uns ingressos, un sou; no es pot viure amb uns diners que es tinguin avançats -Adagiona-.
en una casa n'hi han d'entrar (de diners); gastant molt i guanyant poc, mal (malament) ha d'acabar el joc (Val) |

treure l'aire

Aconsellar a algú que no faci allò que ha pensat fer. |

desaconsellar, treure del cap, dissuadir, trencar la girada, no deixar fer, (llevar-ho del cap, capgirar el pensament Val) |
Li
treus l'aire (es vol casar i li fa veure inconvenients).

Et treuen l'aire
(vols fer obres i l'ajuntament hi posa pegues).

No m'agrada de treure l'aire de ningú
(si tenen un projecte, endavant).

Vés-hi, no et vull pas treure l'aire
(ho diu el pare al fill).

No li treguis l'aire: si vol jugar a futbol, que hi jugui.

No li treguis l'aire, a la minyona: deixa-la fer, que ja en sap
(no li vagis amb lleis)

Volia anar-se'n a treballar a l'Alguer, però li ho he llevat del cap
(o l'he capgirat).

nota: Sentim 'quitar l'aire'. Com que 'quitar' és un barbarisme i pensem que l'expressió és bona, passem 'quitar' a 'treure'.


treure la son (o llevar) *

No l'amoïnava que uns pocs consideraren que si hi havia maquis era per la incompetència dels que els havien d’enxampar (o no el preocupava, l'angoixava, l'obsessionava; no li donava maldecaps, no el feia patir; no no li llevava la son que) -La cara oculta de la lluna-.
nota: Aquesta frase feta es diu molt, tanmateix pensem que és millor de prescindir-ne. Veiem 'treure el son' i 'llevar el son' al DIEC.

treure mal

Passar males estones; patir, sofrir malestar (és català antic, segons el DCVB) |
costar, ésser dificultós |
Una paradoxa que a vegades hom treu mal a entendre –Temps-.

treure's del davant (o de davant)

Aconseguir eliminar alguna persona o cosa que fa nosa. |
llevar-se del davant (Cas), treure's de sobre -o del damunt, del cim-, fer desaparèixer, desempallegar-se, aviar, espolsar-se, engegar a dida, alliberar-se |
Dient-li això me'l baix treure de davant (dient-li que no portava cèntims, Am).
Tinc ganes de treure-m'ho de davant (de tenir-ho fet, acabat).
...tot aquell que els feia un fil de nosa, tot llevant-se'l del davant a la valenta. -La cara oculta de la lluna-.

Me'ls vaig treure de sobre d'aquesta manera (amb una excusa)

S'ho volen treure de sobre (vendre).
M'ho vull treure del davant
(ho vull vendre, me'n vull desfer).

Li n'he comprat, de flors, per treure-me'l del davant.

Em vull treure de sobre aquella feina.

No me'l podia treure de sobre
(un borratxo).

Se la treuen del cim com poden, pobre dona!
(no està bé del cap).

Treu-te-la de sobre
(no te l'escoltis).

Et diu «Quedaràs sord, no hi tens circulació», i ja t'ha pagat:
se't treu de sobre (un metge).

Ha volgut llevar-se'l de damunt
–Saó-

nota: També sentim 'Treure's del cim' a les comarques gironines, on 'al cim' vol dir 'damunt', 'sobre'. Ex.:
Em vull treure aquesta feina del cim (la vull acabar)


trist com una mala anyada

Molt trist (l’Alguer).
nota: No en coneixem l'origen.

trobar a enyor (o d'enyor)

Sentir, una persona, la necessitat de veure’n o de trobar-ne una altra (Alt Urgell). |
trobar a faltar, enyorar, sentir enyor -o nostàlgia- per algú |
L’un i l’altre pateixen del mateix mal: trobar a enyor gens estimades -En Calçons-.

trobar clarícies (i donar clarícies)

Trobar una explicació, saber una cosa bé (Mall). |
aclarir, donar raó, explicar |
Si en troba més clarícies li agrairé que m’ho comuniqui -Adagiona-.
Decidí provar si algú li’n donaria clarícies -Adagiona-.
clarícia: Explicació, aclariment; dades que expliquen una cosa.
nota: Vegeu també "donar clarícies".

trobar el cor

Deixar sense aigua una font, una deu, un pou, etc.
eixugar una deu -o un pou-; esgotar, buidar |
L´avinent Comellar de Sa Marcona, sínia antiga però retent d’ aigua; mai li va trobar el cor per molta aigua que li tragués -Albellons-.

trobar el tremp (o agafar)

Trobar la manera de fer bé una feina ben feta i amb comoditat (Ca). |
trobar la manera, trobar la manya (Ca, Am), trobar el punt; agafar el trinc (Am) |
No sabia fer anar l'ordinador, i ara ja hi he trobat el tremp (ara ja en començo de saber).
Quan hi agafi el tremp -o el trinc-, et guanyaré (jugant a cartes).
Em costa d'agafar el trinc de les coses (aprendre'n el funcionament).
Ajudava l'àvia per aprendre el trinc de la casa (el govern).

trobar fluix

Trobar un terreny que cedeix, que no és dur (Mall). |
trobar moll, bla, tou; no trobar dificultats |
Trobà fluix i se sentí caure cap endins, pegant de cul dins un clot -Adagiona-.

trobar l'enfilador (o traure)

Trobar la solució (Val). |
trobar el quid, trobar el camí, trobar l'entrellat -o treure-, trobar el desllorigador l
Albert sabia que les protestes i les queixes minvarien, que el julivert arribaria a la plaça del mercat ben presentat; sols calia trobar l’enfilador, la manya -Séquies-.
nota: No traure enfilador d'una persona o cosa: no traure'n profit o trellat (Val-DCVB).

trobar ossos en el lleu

Ésser excessivament exigent (Mall). |
ésser meticulós, primmirat, puntimirat, perepunyetes; trobar defectes en tot, trobar pèls en els ous (Mall) |
Sí, però tu no trobes que les pomes d’ara ja no tenen el mateix gust que les d’abans? ... Potser no, però que no tens un hortet, tu? Doncs planta-hi un parell de pomeres, i no em vinguis amb aquestes, no vulguis trobar ossos en el lleu -Els voltors-.

trobar-se amb el bou

Haver d'afrontar o d'encarar una situació difícil, arriscada. |
moment crucial, crític, decisiu; haver de demostrar una cosa, haver d'agarrar el bou per les banyes |
Maria i Sisco (havien d’anar a vendre torró a Barcelona). Se’ls va fer una miqueta d’angúnia. Al viatge s’havien acostumat, ara venia el moment d’arribar i de veure la rebuda, era el moment de trobar-se amb el bou, com se sol dir -Séquies-.
nota: Frase feta que prové del món taurí i es diu molt en castellà.

trobar-se com la figa al paner

Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia (Val). |
trobar-se com el peix a l’aigua, estar com a cal sogre |
Quan vaig a ta casa ja saps que no me n’aniria mai, que m’hi trobe com la figa al paner.

trobar-se enclòs

Trobar-se, de manera sobtada, ficat o tancat al mig d’un afer. |
veure’s -o quedar- enclòs, quedar atrapat, trobar-se embolicat o enclavat |
Jordi s’ha trobat enclòs enmig d’una revolta -100% Manacor-.

trobar-se estret

Trobar-se amb un cúmul de problemes; tenir moltes dificultats alhora. |
trobar grans esculls, trobar-se en un mal pas, (estar amb l'aigua fins al coll, estar entre dos focs, estar lligat de peus i mans, saber què és fer garrameus; Tresponts), (trobar-se enfangat, trobar-se endidalat Mall) |
Va arribar un punt que es trobà ben estret, en aquell desert.

trobar sota una col (un infant)

Manera antiga d’explicar a un infant d’on vénen els nens per evitar parlar clarament de la gestació i el naixement. |
els nens, els porta la cigonya; els nens vénen de París |
Quan érem petits i naixia algun germà a casa, els pares ens deien que l’havien trobar sota una col i nosaltres ens ho crèiem -Folklore-.
La mare sempre em deia que m’havien trobat a sota una col. Mare de Déu com anàvem guarnits! (Am).

tropell-tropell

De pressa i empenyent-se uns als altres (Mall). |
atropelladament, de tropell, precipitadament, empentant, empentejant, ventant espentes –o empentes- |
Tothom entrà tropell-tropell a la sala –Adagiona-.


trossos a peu i trossos caminant

Manera irònica de dir que s’ha anat sempre a peu (Men). |
una estona a peu i una altra caminant (Gir-Mall), amb el cavall d'en Cama i la mula d'en Taló (Val) |
A-“
I tot es camí heu vingut a peu?” B-“Bono, trossos a peu i trossos caminant.” -Fets-

trucar a la porta de (i trucar portes)

Demanar, algú, que l'ajudin (Gir-Bar). |
demanar ajut -o ajuda-, demanar auxili, demanar suport, demanar un cop de mà
|
Sabia anar a trucar portes -
Temps-.
Ha trucat a la porta del seu sogre
(li ha demanat diners).
Letònia truca a les portes d'Europa (demana de participar-hi) –C33-.
He trucar a totes les portes (he e
sgotat totes les possibilitats).


tu diràs (o
vostè dirà)

1 Manera d'encetar una conversa. |
digues, digui, digueu-me, el puc ajudar?, parla!, ja em diràs què et sembla, e
n què el puc servir? |
Vostè dirà! -
en una botiga- (= en què el puc servir?).
A
-Et vull comentar una cosa. B -Tu diràs.

2 Se sol respondre a qui pregunta per una cosa agradable, bona. |

és clar que sí, i tant!, ves si no, naturalment, ja ho crec que sí!, veges! (Val) |
A
-En volia, la nena, de cireres? B -Tu diràs!

Li ha agradat el formatge? Tu diràs!

C
-Té mal? D -Tu diràs! (= i tant)

E -
Vindràs a bateig? F -Tu diràs!