tot i / tururut, qui gemega ja ha rebut!

tot i

Malgrat. |

això no obstant, no obstant això, així i tot |

Tot i jugar malament, han empatat.

Tot i la vaga, les carreteres anaven plenes.

Tot i els seus 85 anys...

tot i això

No obstant això. |

tot i, malgrat això, així i tot (Gir-Mall) |

Tot i això, podem guanyar.

Ja m'ho crec que té el carnet però, tot i això, no m'agrada que hi vagis.

Ho compto dues vegades i, tot i això, m'equivoco.

nota: 'Tot i amb això' i 'tot i així' no es consideren bones solucions.

tot i més

Al màxim (Am). |

tot, tot el que es pot; això, allò i allò de més enllà |

M'ho ha demanat tot i més, l'inspector d'ensenyament.

A –Quina feina saps fer? B –Tota la que es presenta i més, respon na Joana -conte, Mall-.

...que prometia tot i més a l'Ajuntament -Punt-.

Fan tot el que convé i més, aquests, quan surten (sexe, drogues).

Ho hem fet tot i més per poder guanyar.

tot i per tot

Molt i amb molt d'interès. |

en tot i per tot, tant com poden, sense reserva |
Els sogres l'ajuden tot i per tot.

Ens van convidar tot i per tot
(amb insistència).
La mare el defensa tot i per tot.

El gos et defensarà tot i per tot
(sempre).
Una llengua, per sobreviure, necessita un estat que la defensi tot i per tot.

nota Vegeu també 'en tot i per tot'

tot i que

Encara que. |

malgrat que, si bé, encara que |
Tot i que jo no hi entenc gaire, això està malament.

No guanyen prou, tot i que penquen molt.

Tot i que compara Corb ja volava molt amunt
-Llibre-.
Tot i que anava a poc a poc, a la primera pujadeta...
-Llengua Nacional-.
nota: Ruaix i altres autors recomanen no usar 'tot i que', considerat un vulgarisme, en alguns casos. No ho comentem perquè no volem filar tan prim.

tot i res

Cap cosa concreta (Gir-Mall). |

no m'amoïna res; no cal patir abans d'hora |
A -
Què et fa patir? B -A mi em preocupa tot i no em preocupa res.
C
-Vindrà una crisi a la construcció. D -No patiu abans d'hora; si ve, la deixarem passar.
E -
Avui perdrem! F -No pateixis abans d'hora pel futbol.

tot juga

Cada cosa té el seu valor (Men). |
tot compta, tot té la seva importància |
En la vida tot juga, tant la bona sort com la desgràcia.

tot just

1 Solament, a penes, fa poca estona (Gir-Mall-Men). |

no més de, ara mateix, només, fa un moment, fa poc, fa quatre dies; amb prou feines, gairebé no |
Tot just som dimarts.

Haurem d'esperar molta estona, perquè tot just són les 9.

Tot just som a la plana cinc del llibre.

Avui és dimecres tot just
(ja voldria ser divendres).
Tot just ahir eres una nena repel·lent
-TV3-.
Tot just vaig plegar de treballar i ja fa tres anys
(sembla que era ahir).
Tot just ho acaba de dir la ràdio
(ara ho acaba de dir la ràdio).
Tot just acabada la guerra...

Tot just la infermera acabava d'anar-se'n, ja tenia davant seu, assegut... -
L'armariet-.
Tot just avui he pogut parlar-hi.

Però, tot just començar la segona part, han empatat
-CR-.
Tot just he menjat la magdalena i no tinc gana
(fa poc).
Van crear 70 places tot just abans de plegar
-Punt-.
És exactament el que vostè necessita
(millor que és tot just el que necessita).
Enfilà cap a les Coves de Vinromà tot just el dia que el destacament de Sant Mateu baixava en comboi per la carretera... -
La cara oculta de la lluna-.
Es va posar malalt, tot just volia menjar, i de cada dia anava més eli-eli
–Fets-.

2 Es diu de qui no vol fer quelcom, que li costa de fer-ho (Men-Mall). |
amb prou feines, a penes, gairebé no |
Es va posar malalt, tot just volia menjar, i de cada dia anava més eli-eli –Fets-.

tot li és pàtria (o: tot li és pàtria)

Se sol dir de qui totes les coses li van bé, li semblen adequades i no veu problemes enlloc. |

tot li va bé, tot és alegria, no cal patir per res, totes li ponen (Gir-Mall), sempre està content, tindre molta sort, nàixer amb la flor al cul |

A -Ara, al jovent, tot els va bé, tot els és pàtria: tenen dret a tot. B -Se'l fan, el dret, perquè no hi ha càstig.

Tot els és pàtria, al jovent: tot és riure i anar amunt i avall.

Tot va bé, tot és pàtria, però poses una divisió i no la fan.

Els sembla que tot és pàtria, que tot va bé, perquè ningú no els renya.

És un noi que tot li va bé: els quadres, el menjar..., es conforma de tot.

Són joves i tot va bé! (no miren prim amb el menjar i no els passa res)

tot li és poc

Se sol dir de les persones orgulloses i desagraïdes (Gir-Mall). |

tot li sembla poc, no valora res, gasta molt |
A aquest noia tot li és poc: li regales una cosa i té treballs a dir-te gràcies.

Sembla que tot li és poc, a aquest home: només fa que gastar.

tot lo (+ altres mots)

Vegeu 'lo (+ altres mots)'

tot lo més *

Jo no sopo mai, com a màxim menjo una fruita (o quan menjo més, prenc una fruita; a tot estirar, a tot allargar, pel cap alt; no tot lo més).


tot m'agrada menys l'era

Ho va dir un noi quan va anar a veure les propietats de la seva promesa i li anaven dient: 'aquest camp era', nostre, 'aquesta casa era nostra', 'aquest molí era nostre' (Ca). |


tot mal és mal

Tots els mals són dolents, i tothom se sent dels seus (Gir-Mall). |

de mal no n'hi ha cap de bo |
A
-Que és mal tenir artrosi! (a Mallorca, 'que és de mal...') B -Tot mal és mal.

tot plegat

1 Ben mirat (Gir-Mall). |

en resum, en definitiva; només, total |
Ha tronat molt, però tot plegat han caigut quatre gotes.

Tot plegat només és un pobre noi.

Hi ha molta retenció, i tot plegat per un accident
–TV3-
És queixa de feina i tot plegat té aquesta nena.

No vendràs gaire, avui, perquè tot plegat no hi ha ningú pels carrers.

Tot plegat hi he anat una vegada, a Roma
(només).
Tot plegat hi has anat un dia, a la classe, i no saps pas com són la mainada.

Tenien molts projectes, però, tot plegat aigua de castanyes
(ha acabat en res, no han fet res).
Ell diu moltes coses, però, tot plegat merda al jec
(no fa res).
Tu total tens dos anys més que jo
(només).
2 Tot junt. |
entre tot, totes les coses |
Ho portarem tot plegat (en un viatge).
Ens morirem i ho deixarem tot: és una mentida tot plegat.
Tot plegat és molt satisfactori (totes tres coses) -TV3-.
Quant val, tot plegat?
És una lladregada tot plegat (tothom roba).
Tot plegat va ser molt divertit.
Vigileu que caurem tots plegats (tots alhora).
Són una colla de beneits tots plegats (aquesta mainada).
L'has d'acompanyar, la persiana: no la deixis anar tota plegada (de cop, tot d'un plegat, sobtadament).

tot primer

Al principi, al primer moment. |

primer, de primer, d'antuvi, de tot d'una (Mall) |
A
-Els hi agradava el noi? B -Tot primer no, però ara sí.
Hola, Josep! Tot primer no et coneixia
(i no et deia res).
Tot primer no l'entenia.

Per primer no em va agradar.

tot quant

...i se n'endugueren tot el que trobaren de valor (o tot allò que trobaren de valor, totes les coses; millor que tot quant trobaren).

nota: 'Tot quant' no és incorrecte, però és un arcaisme. Es diu a Mallorca.


tot qui

Totes les persones que puguin fer quelcom (Eiv). |
Tothom qui |
Tot qui pugui donar notícies del meu fill rebrà la quantitat de 25 sous de plata -Barruguet-.

tot s'acaba allà mateix

Tot es fa per guanyar diners: coses bones i dolentes. |

tot va -o marxa- de la mateixa manera, tot s'acaba igual, tot va igual, tot s'adoba -o s'arregla- amb diners |

A -Ara tothom vol fer cèntims de pressa, no miren pas si contaminen o no. B -Tot s'acaba allà mateix.

Tot s'acaba allà mateix! (amb diners tens sexe)

C -Ara tenyeixen les pomes vermelles perquè facin més goig. D -Tot marxa de la mateixa manera.

nota: Vegeu també 'tot calla pel diner'

tot s'acaba amb (o: tot s'acaba a)

Això que es diu és el que es fa, és el que hi ha. |

això domina, això és la cosa principal |

Abans to s'acabava a la terra (no hi havia altres maneres de viure, Ca).

Tot s'acaba amb arròs, en aquests dinars (sempre en fan).

tot s'adoba, menys la mort

Sempre hi ha alguna solució (Ca). |

tot té remei, fora la mort (DCVB) |

A -No sé pas com ho farem amb aquestes pedregades! B -Ja ho veurem: tot s'adoba, menys la mort.


tot s'arreglarà amb una bona aigua

Es diu per a assenyalar que el temps de sequedat finirà amb una bona pluja (Mall). |
convé que plogui |
El camp té set, però tot s'arreglarà amb una bona aigua. 

tot s'ha de dir

Expliquem tota la veritat (Gir-Mall). |

diguem-ho tot, siguem clars, diguem les coses tal com són, siguem sincers |
Era bona noia, però lletja com un pecat: tot s'ha de dir.

Era falta: tot s'ha de dir
-CR-.

No hi jugo a futbol, però m'agrada anar al camp: tot sigui dit.

El seu mal caràcter no l'ajuda gaire per trobar feina: tot s'ha de dir.

nota: 'Tot sigui dit' també es diu en castellà.

tot s'hi val

Es permet de fer-ho tot. |

tot és permès, es pot fer tot, ara val tot |
A -
Feu moltes faltes d'ortografia. B -Ara tot s'hi val!
En aquest partit tot s'hi val!
(l'àrbitre ho permet tot).
A la Bisbal tot s'hi val!
(dita)

tot se sap

Les coses se saben, un dia o un altre, encara que s'amaguin (Gir-Mall). |
les notícies corren, la merda sempre acaba surant; per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira; el que es fa de nit, surt de dia |
A -Li han trobat un compte corrent a Suïssa. B -Tot se sap.

tot seguit

Immediatament després d'això que es fa ara (Am-Mall). |

de seguit, de seguida, tan bon punt s'acabi, així que, de continent, ara mateix; quan te'l demana, ja te'l fot (Ca) |
El ball començarà tot seguit
-TV3-.
Lo dit Verntallat de continent gira en...

Quan et demana la gibrelleta, ja te la fot, ella
(una malalta que no s'aguanta l'orina).

tot sigui per

Esperem que això que es fa surti bé (Am). |

tot es fa per, els canvis poden anar bé |
Tot sigui per aprendre més
(els canvis a l'ensenyament).
Tot sigui per anar més bé.

Tot sigui per no anar a l'escola
(qualsevol cosa abans d'anar-hi; Am).

tot sol

Sense ningú més ('tot' reforça 'sol'; Gir-Mall). |

sense companyia, sol |
Ha arribat tot sol
(millor que 'en solitari', segons Llengua Nacional).
Ha vingut tota sola, la mare.

S'han perdut totes soles, les ulleres
(de broma).
Ho van fer els nens tots sols
(sense els grans).

tot són (+ nom)

Hi ha una gran quantitat de (Gir-Mall). |
tothom ho feia, tothom vigilava |
Llavors, tot eren precaucions.
Després de l'accident,
tot eren abraçades.

tot són cents i milers

Hom ho diu de qui s'alaba de ric. |

fer el gros, fer el ric |

Si el sents a ell tot, són cents i milers (tot són riqueses).

tot sovint

Sovint (Gir-Mall). |

moltes vegades, amb freqüència; no ésser ni el primer ni el darrer (Ca), un gran nombre de vegades |
Això em passa tot sovint.

Tot sovint m'hi trobo, amb mainada que tenen polls
(cada any, cada mig any).
A
-Ahir anaves a caminar. B -Tot sovint hi vaig.
No és pas ella la primera ni la darrera que es deixa les claus a dins del pis.

nota: A 'tot sovint', a l'Empordà se li sol donar el sentit de 'menys que sovint' i 'menys que molt sovint'. S'acosta a 'de tant en tant'.

tot surt bé a qui està content

Vol dir que qui està alegre i satisfet se sent molt segur de realitzar fàcilment qualsevol empresa (Mall). |
l’alegria ajuda a anar bé, els optimistes guanyen sempre |
I com tot surt bé al qui està content, en sis o set mesos va vèncer els avalotats
–Tardanies-.

tot temps

Que no cessa, que dura sempre (Mall). |
sempre, tothora tostemps (Mall) |
I en brollarà tot temps (d’aigua).
Aquesta construcció por durar per tot temps.
La devoció que tot temps he sentit per Fabra -Llibre, Miracle-. 

tot terreny

Persona que sap actuar en qualsevol situació. |

molt eficaç, molt eficient, que ho sap fer tot |

És un actor tot terreny (fa films de tota mena) -C33-.

És un treballador tot terreny (ho sap fer tot).

nota: Pres modernament del vocabulari automobilístic.

tot teu

Va Jordi, fes-ho tu! (o ja ho pots fer, fes aquesta feina tu, ja te'l pots quedar, és teu; no tot teu)

tot tipus *

Comprem tota mena de productes (o tota casta, tota classe; millor que tot tipus, tota classe).

tot torna

Els fets i les modes es van repetint. |

no hi ha temps que no torni |
A
-Abans anàvem a rentar a la riera. B -Encara hi tornarem: tot torna. A -Sí, però ara ja no tenim aigua, a les rieres.

tot un

Un. |

un de sol, només un |
A
-Diuen que hi ha una passa de polls -del cap-. B -N'hem arribat a veure tot un.
C -
Han portat la bata per pintar, els nens? D -Tot un.
E
-Tens germans? F -Tot un!
En guanyes tot un
(jugant a cartes).
N'ha acabat tot un!
(només un ha acabat la feina).
He anat a caçar rovellons i n'he trobat tot un.

tot va a tota

Vol dir que les coses canvien molt ràpidament (Mall). |

tot canvia |
He tornat un poc vella, els pares ja no parlen amb les filles de catorze anys, sinó que s'envien missatges escrits; que tot va a tota
-El Mirall-.

tot va ser (+ verb) i (+ verb)

Una cosa va venir de seguida darrere de l'altra. |

una cosa va seguir l'altra |
Tot va ser apagar el llum i posar-se a estossegar.

Tot va ser ajornar el partit i plegar de ploure
(s'hauria pogut jugar).

tot ve que s'acaba

Tot arriba a la seva fi. |
no hi res que duri sempre,
tot té un límit, tot té una mesura (Am), tot té una mida (Ca) |
Em declarà secament que no coneixia Manuel Enríquez ni sabia que al món fos. Tot ve que s'acaba. En la meva darrera visita, ni el carrer no existia
–L’ocell tranquil-.

No abuseu de la gent: tot té un límit.

tot voltant de

Al voltant de. |

tot volt de, tot al voltant, a l'entorn, rodejant, envoltant, voltant |
Érem asseguts tot volt de l'arbre.

Pinteu tot voltant de la figura
(la part de fora).
Les pastanagues van caure tot voltant del cistell.


tota (+ nom) és poca

Mai no es va prou previngut -pels robatoris- (o s'han de prendre moltes precaucions, s'ha de vigilar molt; millor que tota precaució és poca) -Temps-.

Quan n'hi ha feina, totes les mans són poques –Encara rai..!-.

nota: Pensem que aquest construcció és un calc del castellà innecessari.

tota casta

De models i mides molt variats (Mall). |tota mena, tota classe |
I enmig de tota casta de deixalles compareixia... –Albellons-.
Quant a sa gent de poble, es qui podien també maldaven a fer força provisions de tota casta de coses -Fets, Men-. 

tota la farandola

Molta gent. |

molta colla |
Han vingut amb tota la farandola de mainada.

Hi havia tota la farandola del partit.

Quina farandola!
(si n'hi ha de gent!)

tota la feina tens aquí!

No has de fer res més que això. |

no tens cap més feina, no saps què fer |
Tota la feina tens aquí i encara no has anat a comprar aigua.

A -
Tens pressa? B -No. Tota la feina la tinc aquí (en una botiga).
Sort que tota la feina la tenim aquí
(el tren s'ha aturat a la via).
Tota la feina la tenen aquí i encara els escapa el cotxe de línia.

Tota la feina tenim aquí
(cada dia van a comprar, els jubilats).
C –
Em sap greu de molestar-vos. D –Tota la feina tenim aquí.
E -
Anirem a veure la Júlia a l'hospital, demà? F -Sí, tota la feina tenim aquí (són jubilats).
Tota la feina la té aquí
(un fadrí que fa viatges).
G -
Portes molt bé la comptabilitat. H -Sí, tota la feina tinc aquí!

tota la 'mandanga' *

En una escola tots els maldecaps són per al director (o tot el merder, tots els brocs, totes les punyetes; no tota la 'mandanga').

L'ha acusat de posar en perill la seguretat del país i de tot plegat (o i de tot el que hi ha, i de tot el que passa, i de tota la resta; no i de tota la 'mandanga') –RAC 1-.
nota: Trobem aquesta locució al DNV.

tota la pesca *

Han vingut els de Caldes, els d'Agramunt i tota la colla (o i tota la patuleia, i tots els altres i tota la resta, i pla més; millor que i tota la pesca).

tota la vida

Sempre. |

ara i sempre, tostemps |
Tota la vida n'hem fet, d'allioli.

Tota la vida s'havia dit 'trumfes', a Figueres.

A -
Hi ha manifestacions pel preu del blat. B -Tota la vida ho he vist igual: el petit es compromet i el gros s'emporta els beneficis (els guanys de la vaga).
Tota la puta vida hem hagut de patir.

Si tapem el monument ara, ja serà per tota la vida
(ningú no el recuperarà).

tota pedra fa paret

Qualsevol ajuda és bona (Val). |
de mica en mica s’omple la pica, de gota en gota s’omple la bóta, tot ajuda |
Cada mestre ha de ser un bon exemple, perquè tota pedra fa paret.
nota: Aquesta frase feta també es diu en castellà.

tota vegada que *

Els barcelonistes són minoria, perquè les entrades s'han venut a seguidors del Porto (o ja que, atès que, per tal com; no tota vegada que les entrades...).

Quan un es fa una casa ha de ser en un lloc segur -no a prop d'un riu (o ja que un es fa una casa; no tota vegada que un es fa una casa...).
Podria fitxar pel Berga, perquè acaba contracte amb el Sallent
(o per tal com, ja que; no tota vegada que acaba...).
Com que les gestions han resultat inútils caldrà pensar en una altra solució
(o vist que, ja que, atès que, considerant que; no tota vegada que les gestions).
nota: 'Tota vegada que' no té sentit causal, però si condicional i temporal Ex.:
Tota vegada que estigui malalt, feu-m'ho saber (sempre que DIEC; cada vegada que).

totes les feines li ploren

Se sol dir de qui no sap fer cap feina o de qui no vol treballar. |

no sap fer res, no vol fer res, les eines li ploren als dits, cap feina no li va bé |
A aquell en Francesc totes les feines li ploren
(se'l veu desmotivat).
No ho va ser mai, un bon fuster: les eines li ploraven als dits
(no en sabia prou).

totes les maces fan mal

Tots els excessos són dolents (Gir-Mall). |

totes les maces piquen (Gir-Bar); entre poc i massa, la mesura passa; s'ha de tenir seny, tots els extrems són dolents, no abuseu de les coses, tant es perd per massa com per massa poc (Mall) |
A -
Ahir em vaig atipar de flams i en acabat tenia mal de ventre. B -Totes les maces fan mal.
C
-Teniu un gendre molt treballador. B -Massa i tot! Totes les maces piquen.
nota: 'Massa' i 'maça' són mots homònims.

totes les putes tenen llet

Les dones de vida alegre solen fer bons casaments. |

totes les putes tenen sort (Gir-Mall) |
A
-La Maria es casa amb un metge. B -Aquesta ha anat amb cinquanta. És ben bé que totes les putes tenen llet.

totes les temporades són llargues

Es refereix a les males temporades. Vol dir que costen de passar. |

les males temporades no s'acaben mai, tot el que és dolent costa de passar |
A -
Fa dies que plou de manera desaforada. B -Totes les temporades són llargues.
C
-Quin estiu de calor: quedarem rostits! D -Totes les temporades són llargues.
E
-A ca la Glòria tenen molta mala sort: no l'acaben mai. F -Totes les temporades són llargues.

tothom (+ altres mots)

Tothom en fuig, de la Carme (és carregosa; Gir-Mall).
A -Et vénen a veure molt sovint, els nebots. B -Tothom et vol per la mateixa cosa (pels diners).
C -He tornat a caure. D -Tothom és igual (els vells).
Tothom es pensa que els altres són com ell («piensa el ladrón...»).
No ho expliquis, això que ens ha passat, perquè tothom se n'agafa la part que vol (ho tergiversen).
Tothom ho fa, d'anar-se'n de vacances.
Tothom us ha de conèixer! (van a un restaurant i fan el ruc: criden, corren, juguen)

tothom com (+ pronom)

Se sol dir a qui té una bona vida (Am-Mall). |

així tothom com (+ pronom, Ca), tothom del món com (+ pronom, Am), tothom pogués plorar amb els seus ulls! (Gir-Mall), tothom ho pogués dir com tu (Am) |
A -
Hi viuen bé, els nois, a Xàtiva. B -Tothom com ells.
C
-Teniu una casa molt còmoda. D -Tothom com nosaltres (o així tothom com nosaltres).
E -
Tens molt bona combinació per anar a la Universitat. F -Tothom del món ho tingués tan bé.
Tothom del món tingués una casa com tu.

Tothom ho tingués tan bé com vosaltres, per trobar col·legi!
(en teniu un a cent metres de casa).
G
-No sé pas què farem. H -Tothom ho pogués dir com tu.
Tothom pogués plorar amb els teus ulls!
(et queixes sense raó).

tothom és com Déu l'ha fet

Cada persona és diferent (Gir-Mall). |

tothom és com és, ens hem de conformar de ser com som, hem d'acceptar cada persona tal com és |
A
-Mira, jo sóc baix i lleig. B -Tothom és com Déu l'ha fet.
Tothom és com Déu l'ha fet. Què hi vols fer, si és gros.

Tothom és com Déu l'ha fet. En Quim no calla mai
(té xerrameca).
No us hi amoïneu: tothom és com és, de caràcter.

C
-No ets gota generós. D -Tothom és com Déu l'ha fet. L'heu d'entendre.

tothom es grata allà on li pica

Significa que cadascú obra mirant la seva pròpia conveniència (Mall). |
qui grata on li pruu no fa greuge a ningú (Mall); el procurador que és gat vell, primer procura per ell |
En Jaume va veure el que passava, però no en va fer cas perquè sabia que no en trauria profit, ja diuen que tothom es grata allà on li pica.
pruu: Del verb pruir, que significa fer sentir pruïja; picar. 

tothom és senyor de les seves coses

Tothom fa el que vol amb les seves coses. |

tothom és amo de les seves coses; tothom estima les seves coses, tothom s'estima |

A -No vol venir a sopar, l'Andreu. B -Tothom és amo de les seves coses.

C -Per què el tractes de senyor? Poc n'és cap. D -Tothom és senyor de les seves coses.

E -Està enamorat de la propietat. F -Tothom estima les seves coses.

Tu fas propaganda de les teves coses, ell fa propaganda de les seves: tothom s'estima allò que és seu.

tothom fa estelles al mateix soc

Tothom va contra el feble, contra qui va malament, contra qui no es pot defensar (Ca) |

tothom pica allà mateix, tothom va en contra del feble, tots van sobre ell; ase magre, mosques!; a ca magre, tot són puces (Mall) |

El pobre noi no se sap defensar, per això tothom fa estelles al mateix soc (el piquen, el tenen avorrit).

És una mica curt de gambals i tothom pica allà mateix (se'n riuen).

Ara tothom pica allà mateix (tothom posa botigues de flors).

Si n'hi ha un que s'acolloneix, tothom pica allà mateix (tothom va contra ell).

Tothom pica sempre les mateixes estelles (sempre reben els mateixos, Ca).

tothom ha de viure

Ens hem de conformar a anar pagant factures, a patir incomoditats, etc. (Gir-Mall) |

què hi vols fer!, tinguem paciència! |
A -
Hem de pagar el metge de capçalera, però què hi vols fer? B -Tothom ha de viure!
Vaig a donar menjar al gos: t
othom ha de viure.
C -
Vaig carregat de pessigades -o picades- de rantell. D -Tothom ha de viure.

tothom mira qui ho farà (o: qui ho dirà)

Ningú no fa una feina; ningú no s'atreveix a dir quelcom. |

tothom s'ho mira, tothom romanceja, tothom ronseja, són una colla d'esquenadrets; ningú no gosa dir-ho |
S'han d'anar a llençar les escombraries i tothom mira qui ho farà (tothom mira si hi va un altre).
Hem de demanar un augment de sou, però tothom mira qui ho dirà.

tothom predica pel seu sant (o: vetlla, procura, capta)

Tothom procura fer les coses a favor seu. |

tothom vetlla per ell, tothom procura per ell i Déu per tots, tothom va per defensar les seves coses (Ca), tothom predica el que no creu (hipocresia), tothom tira aigua al seu molí, cadascú mira per ell |
A -
La Mercè demana que tothom surti a vigilar el pati -en una escola-. B -Tothom predica pel seu sant (això l'afavoriria).
Quan algú demana la paraula, a la cooperativa, ja saps què dirà: tothom va per defensar les seves coses.

No vagis amb bona fe pel món, perquè tothom procura pel seu sant
(per ell).
No t'escoltis la gent, tothom predica el que no creu.

C -
Els botiguers han demanat que es pugui aparcar a la plaça. D -Tothom vetlla pel seu sant (si s'hi pot aparcar, la gent hi va a comprar).
E –
Els sindicats demanen un sou més alt. F -Tothom procura per ell i Déu per tots.
En aquest món tothom vetlla per ell.

tothom s'estima pel que és

Totes les persones i tots els pobles es mereixen respecte. |

no hem de criticar, tothom té una categoria, no hi ha persones inferiors ni pobles inferiors, totes les persones som iguals |
A
-Ha passat un captaire i l'he engegat a dida. B -Això no està bé: tothom s'estima pel que és!
C
-A la gent de les colònies se'ls maltracta de mala manera. D -És molt injust: tothom s'estima pel que és.

tothom se sap les seves coses

Tothom sap la seva situació. |

cadascú se sap la seva guerra, deixeu fer l'altra gent, tothom sap què li convé (Gir-Mall) |
A
-Per què no compra un altre tractor, amb la feinada que té? B -Tothom se sap les seves coses.
No t'hi has pas de posar, tu, a casa de la teva noia: cadascú se sap la seva guerra.

tothom té la boca sota el nas

Totes les persones tenim les mateixes necessitats (Ca). |

tothom té nas (Ca), tots som iguals, tots tenim una dignitat, tothom ha de menjar |
No sé per què hi ha d'haver aquestes diferències en les jubilacions: tothom té la boca sota el nas.

tothom tira pel cap que vol

Tothom fa el que vol. |

això és una anarquia, hi ha desordre; tothom va pel seu compte, tothom tira pel seu cap (Ca), ésser una olla de cols |
En aquest escola tothom tira pel cap que vol.

En aquesta fàbrica tothom tira pel seu cap (tothom fa el que vol, hi ha desordre, falta control).

(nom) + tots

Olotins, sardanistes: ens reca... (o olotins, gent del món sardanista; millor que olotins, sardanistes tots).


tots (i tothom)

1 Sardanes cada dimarts a les 10 del vespre (millor que tots els dimarts).

Em telefona cada dia (millor que tots els dies).
El sol surt cada dia
(millor que tots els dies).

100 anys no es fan pas cada dia
(millor que tots els dies) –CR-.

Ens en parlarà, com cada dia
(millor que com tots els dies).

Bon dia a tothom! (o bon dia per a tothom, bon dia a tots els qui ens escolteu; millor que a tots) – TV3-.
2 Quan es parla d'una quantitat s'usa
'tots' quan ja s'han esmentat abans els termes determinats per tots. Ex.: Tots quatre evangelistes coincideixen a dir que...

Si no n
'hem parlat abans direm. Els quatre evangelistes....

notes: 1 Usem “tothom” quan ens referim a tota la col·lectivitat.
L'ensenyament és cosa de tothom (millor que de tots).
Usem “tots” quan ens referim a un conjunt determinat. Mengeu-ne tots (els qui sou ací).
2 Davant de noms que designen períodes de temps no sembla adequat de posar-hi 'tots'. És millor usar 'cada'. Cada dia, cada setmana, cada mes...

tots alhora

Tots junts. |

tots com un sol home, tots a l'una, tots a un temps, tots plegats, tots a l'emplegat, tots en pes |

Per anar bé ho hem de demanar tots alhora.

Entonaran tots a l'una el cant –Llibre-.

S'aixecaven tots en pes (tos de cop).

Hem d'anar-hi tots en pes (tot el barri en pes a l'ajuntament).


tots dos (o tres, quatre)

Tots reforça la idea de la totalitat de coses del numeral que precedeix (Gir-Mall). |
els dos, entre els dos, ambdós, l'un i l'altre, aquells dos |
Entre tots dos feien una orquestra.
Tots dos hi eren (pare i fill).
Vull comprar tots tres volums (d'una obra).

tots els camins van a Roma (o: porten, duen)

Les coses es poden aconseguir de moltes maneres (Gir-Bar). |

hi ha diverses maneres d'arribar a un mateix fi, hi ha moltes maneres de matar puces (Gir-Mall) |
A
-Ho haurem de fer fer per un altra empresa, perquè aquesta en demana molt. B -És igual: tots els camins van a Roma.
nota: 'Tots els camins van a Roma' es diu en molts idiomes. En alemany, però, sentim 'tots els camins van a Berlín
(i en altres llengües a molts altres llocs).

tots els dies són bons per als qui estan en gràcia

Ho podem fer el dia que vulguis. |

em va bé qualsevol dia, a mi m'és igual, tots els dies són bons, tots els dies són sants i bons per a qui està en gràcia de Déu (DCVB) |
A -
A mi em va més bé els dilluns que els dimarts -per fer classe-. B -Tots els dies són sants i bons per als qui estan -o cauen- en gràcia.

tots els mals fossin aquí!

Això que us preocupa és un problema petit. |

això rai!, no en vinguin de pitjors!, això no és res, podria ser pitjor, això és un mal petit |
A
-Aquest nen, no hi ha manera que aprengui a restar! B -Tots els mals fossin aquí: ja n'aprendrà!
C
-M'han d'operar d'un dit del peu. D -Tots els mals fossin aquí!
E -
Encara no m'ha pagat el lloguer d'aquest mes. F -Tots els problemes fossin aquí!

tots els principis són dolents

Els negocis costen d'arrencar. |

tots els començaments són difícils (Gir-Mall) |
A
-El noi no ven gaire, a la carnisseria. B -Que tingui paciència: tots els principis -o els començaments- són dolents.

tots els sants tenen vuitada (o capvuitada)

Si no es felicita a algú el dia del seu sant, encara val fer-ho durant la vuitena -vuit dies- següent (Am-Lleida). |

tots els sants porten octava (Ca); les felicitacions sempre són acceptables, i les celebracions també; cada sant té capvuitada (Bar), (mentre toquen, mai no és tard; val més aprendre de vell que morir ruc; Tresponts), tots els sants tenen vuitena (Mall) |
A
-Per molts anys, Llúcia, que ahir no em vaig recordar de felicitar-te. B -És igual: tots els sants tenen vuitada.

tots els xais que neixen al corral són de l'amo

Vol dir que no s'ha de discutir la paternitat dels fills (Ca). |

això no s'ha ni de dir, no emboliquis la troca |
A -
No sé si tots quatre són fills seus: la seva dona feia molt el burro. B -Tots els xais que neixen al corral són de l'amo.

tots 'hasta' un *

Aquesta colla han fet els diners amb el contraban: tots (o tots aquests, tots han fet igual, tots ells, del primer a l'últim, no se'n salva cap, no hi ha cap excepció; no tots 'hasta' un).

tots i cadascun *

La voluntat de tots els els nens és... (o de tots sense cap excepció; no de tots i cadascun dels nens) –TV3-.

Tenia sis fills i va comprar un cotxe per cada un (no per tots i cadascun).

tots som de terra, i terrejam

Tots tenim defectes (Adagiona, Mall). |
tots tenim una cosa o altra, ningú no és perfecte, tots som humans |

tots són aquí

No n'hi ha més (Gir-Mall). |

no en queda cap més, només hi ha els que veus |
A
-Teniu gomes d'esborrar? B -Totes són aquí (li ensenya les poques que queden).

C -
Us queden agendes? D -Hi ha només les que veus.

tots tenim les nostres coses

Tots tenim defectes (Gir-Mall). |

tots tenim coses bones i coses dolentes, tots som com som, tots som humans |
Tots tenim les nostres coses, però jo no critico a ningú.

És normal equivocar-se: tots som humans.

tou com una figaflor

Molt tou (Ca). |

bla, tofenc, fofo |
Em va quedar tova com una figaflor, la botifarra. 

'tour' de força *

La manifestació és un esforç per aconseguir les millores (o una forta pressió, una exhibició de força; no un 'tour' de força).

El ciclista ha fet una proesa -una gran escapada- (o una demostració de força, una exhibició; no un 'tour' de força).

tractar a barrades

Tractar a algú malament, amb agressivitat (Mall). |
maltracatar, tractar amb menyspreu i grosseries, tractar com un drap brut

(fer anar a coces, tractar a coces Gir), tractar a potades (Mall) |
D'un temps ençà el meu home em tracta a barrades.
Tracten els autors a coces.

Em tracta com un drap brut
(m'insulta).

tractar a cos de rei *

El tractaven com a un rei (o molt bé, com si estigués malalt; a boca què vols, cor què desitges; a cor què vols, cor què desitges; el servien com a un canonge; a la regalada; no el tractaven a cos de rei).

nota: Vegeu 'a cos de rei'

tractar amb el temps és tractar amb un mentider

El temps és imprevisible (Am). |

costa molt endevinar el temps |

A -Plourà demà? B -No ho sé, perquè tractar amb el temps és tractar amb un mentider (sembla una cosa i en pot ser una altra).

tractar d'igual a igual

Vegeu 'd'igual a igual'

tractar de tu a tu

Vegeu 'de tu a tu'

tracte de blanques (i: tracte d'esclaus) *

Ha caigut una organització dedicada al tràfic de blanques (no al tracte de blanques) -CR-.

El tràfic d'esclaus és la seva compravenda (no el tracte d'esclaus).

tràfic de blanques: Comerç efectuat amb dones que hom destina a la prostitució (DIEC).

tracte de favor

Tracte millor que el tracte habitual. Se sol donar a qui té influència en un lloc. |

tracte especial, tracte avantatjós, tracte afavoridor, discriminació positiva; tràfic d'influències |

No m'han donat cap tracte de favor, a la presó (un polític) -CR-.

tracte fet *

A -Te'n dono 35 euros. B -D'acord (o fet, ja està fet, entesos, conforme, no en parlem més; millor que tracte fet).

tractes són tractes

Els tractes, un cop fets, no s'han de canviar. |

quan es fa un tracte s'ha de complir; la paraula és l'home; fer tractes de company (Ca); cosa promesa, siga atesa; qui promet s'obliga -o ho deu- |

A -Li pagaràs tant? B -És clar que li ho pagaré: tractes són tractes (millor que tracte és tracte).

Ja us la podeu emportar quan vulgueu: tracte és tracte.

Abans tot eren tractes de company (es complien, i sense necessitat de papers).

trair el subconscient (a algú)

Dir algú coses que habitualment amaga, en un moment de distracció. |

escapar-se-li |
Quan va dir que la cultura occitana és superior a la seva, el va trair el subconscient.

tranquil com unes Pasqües

Ple de satisfacció. |
ben tranquil, sense cap maldecap; molt content, molt feliç |
Ha tret unes notes fatals, però està tranquil com unes Pasqües.
A -Estàs espantat? B -No, vaig a operar-me tranquil com unes Pasqües.
Jo estic tranquil com unes Pasqües (no em preocupa què pot pensar l'altra gent) nota: Vegeu també "més xalest que un Pasco".

tranquil·litat i bons aliments

Se sol dir per demanar calma, que la gent no s'esveri. |

postes de sol i caps de setmana, calma i tranquil·litat, agafeu-vos-ho bé, no m'atabaleu, no m'empipeu, no us fixeu en els coses, no us emmanieu (Ca); alto les seques!, calma! (Tresponts) |
A mi em convé tranquil·litat i bons aliments
(no m'atabaleu) -CR-.

A -Hem de protestar. B -Tranquil·litat i bons aliments (pensem-ho).

traure el fetge per la boca (o treure)

Estar molt fatigat després d'haver fet un gran esforç (Gir-Bar). |
traure el cor per la boca (Cas), cansar-se molt, ofegar-se, quedar rebentat, esbufegar, suar sang; fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Avui el mestre de gimnàstica ens ha fet treure el fetge per la boca.
Acabà traient el cor per la boca -
La cara oculta de la lluna-.
Vaig fer es fetge per sa boca, ahir. 

Treia el fetge, cantant òpera (s'hi feia) -CM-.

...anar sempre amb el fetge a la boca o matar polls per les barraques -Carlinades-.

nota: Vegeu també “traure el lleu”.


traure el lleu (o tirar)

Esforçar-se al màxim (Val). |
batallar per, maldar per, suar sang, treure'n tant com es pot, fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Trenta anys de traure el lleu, l’agulló de mosca espavilada – Saó-.
Els jugadors van traure el lleu per la boca en el camp, però no aconseguiren la victòria.
En l’últim quilòmetre m’he trobat bé i he tirat el lleu (en una cursa).
Si no tires el lleu, no aprovaràs al juny.

Ja veus que hi ha gent que treu els lleus per la boca.

lleu: pulmó

traure el viu

Traure al màxim, amb voluntat de fer alguna comesa (Val). |
agafar-se quelcom a preu fet (Ca) |
Pensava que no acabaria dins el termini, però ha tret el viu i ja ho ha enllestit.

traure molt

Ésser possible (Men). |
poder ser, ésser lògic, ésser normal |
Vaig pensar, dins jo –anava dient- que hi trauria molt que una vaca se l’hagués fotuda mesclada amb sa palla (una agulla) -Fets-.

traure resquit (d'una cosa)

Traure profit d’alguna cosa, recuperar un guany que s’havia perdut (Val). |
aprofitar |
Dóna-li els ossos, que el gos en traurà resquit.

travessada del desert (o: travessia, travessa)

Etapa d'incertesa o de patiment (ve de la Bíblia). |

no saber on es va, període difícil, mal moment |
Deu anys travessant el desert, el PCF
-Avui-.
Han fet un camí dur, una mena de travessa del desert, per portar el Viladecans a Tercera Divisió
-CR-.
L'esport sud-africà continua amb la seva peculiar travessa del desert
(encara no pot participar-hi plenament) -Avui-.

travessar un mal moment *


L'economia passa per un mal moment
(o no va fina; no travessa un mal moment).
L'equip passa per un mal pas
(o passa per un moment dolent, té un moment complicat; no travessa un mal pas) –Arrels-

treball de xinesos *

Fer puntes és un treball de benedictí -Val- (o de molta paciència, per a gent soferta; millor que de xinesos) -TV3-.

Fer aquest diccionari és un treball de formiga (o de benedictí, de negres) -Sant Celoni-.

treballa, ara que ets jove!

Se sol dir, de vegades de broma. |

és el joves que heu de fer la feina, sou els joves que heu de fer la feina (Gir-Mall) |

Que treballi, ara que és jove!

Treballa, ara que ets jove! (ho diuen a un home de 70 anys)

treballar (més altres mots)

Ara es treballa bé (es fan bé les obres, les cases, etc.).
Treballar de cap també cansa, però d'una altra manera.
S'ho han treballat molt (ho han preparat, han lluitat) –RAC1-.

treballar a cops de puny

Treballar malament (Ca). |

treballar a esgarrapades, treballar a patacades, treballar sense idea |
A –
Teniu l'hort ple d'herba. B -És que el treballem a cops de puny (de pressa i malament, quan pleguem de la fàbrica).
Portem les vinyes a patacades
(o a esgarrapades, com podem).
Aquesta vinya és podada sense cap idea
(malament).

treballar a mitja porta

Treballar mig clandestinament, sense els permisos necessaris (Val). |
treballar d'amagat, treballar d’estranquis (Gir) |
Son pare és jubilat, però encara treballa a mitja porta.

treballar al vapor

Treballar a la fàbrica (Bar). |

anar a la fàbrica (Gir) |
La meva mare treballava al vapor.

treballar amb les seves eines

Se sol dir de les persones que tenen relacion sexuals. Vol dir que no cal molestar-les |

no fan pas cap mal a ningú, deixeu-los tranquils |
A -Eh, aquells dos se'n van junts. B -Tranquil, van a treballar amb les seves eines.
C -Et preocupen els homosexuals? C -No, son gent que treballen amb les seves eines i poc empipen a ningú.

treballar de valent

Treballar molt i amb molta intensitat (Gir-Va-Mall). |

treballar com un negre (Gir-Bar), treballar com una bèstia, treballar com un gos (Ca), treballar a sota aigua (Ca), portar el jou (Am), treure aigua de la barca, treballar per quatre (Bar), treballar com una bèstia , treballar fort, treballar intensament |
Ens feien treballar de valent, allà.
Ella portava el jou en aquella cas (ho feia tot).
En Joan treballava a sota aigua (tant com volia; era molt valent i treballador).
Per les veremes havíem de treballar com bèsties.
Has de treballar com un gos, si tens tants fills.
Haurem de treballar vint minuts picats (o vint minuts d'anar-hi, intensos).
Treballa molt, el dentista nou (té molts clients).
Ara és temps de treure aigua de la barca (de treballar per superar la crisi).
Ara ens fan comptar i mirar cada dia els esmorzars de la mainada: només ens falta aquesta feina, als mestres!
Mentre jo treballava com una besti, ell feia de senyor (bèstia) -la Nena C-.
nota: 'Treballar dur' i 'treballar com un condemnat' no són bones solucions.

treballar per a les ànimes

Treballar i no cobrar (Am-Mall). |

treballar de franc, treballar per res, treballar per al dimoni (Bar-Lleida), (treballar per a les garses, no guanyar ni la sal de l'olla, per treballar i no guanyar val més reposar;
Tresponts) |

Ens en fotem un fart de treballar per a les ànimes
(no ens paguen).

tremolar com una fulla d'arbre

Tremolar molt. |

fremir, tremolar com una fulla de trèmol (Am), tremolar com una fulla de poll (Mall) |
Tremolava com una fulla d'arbre, aquell dia que tenia la grip.

Tremoles com una fulla de trèmol
(està espantat).
Em feia tremolar com una fulla a l'arbre
-Carlinada-.

tremolar les cames

Tenir por. |

tenir basarda, estar escagarrinat, estar esglaiat, tenir més por que una eruga, tenir cagarines |
Quan el vaig veure allà, em tremolaven les cames.

No ho dubtaré, a l'hora de sancionar
(o no em tremolaran les cames, no vacil·laré, no hesitaré, no titubejaré; millor que no em tremolarà la mà) -Periódico-.
nota: 'Tremolar les cames' i 'tremolar la mà' és diuen també en castellà. 'No em tremolarà la mà a l'hora de...' només ho hem sentit en castellà.

tremp des porc

Ingredients per posar als embotits des porc: pebre vermell, pebre coent, sal, fonoll, etc. (Men) |
farciment |
Havia de comprar es tremp des porc, fil d’emplomar (fil d’empalomar)... -Fets-.

trempat com un gínjol

Molt eixerit. |
espavilat, trempat com un pèsol, (més espavilat que un gat
, viu com una centella; trempat com un orgue, com unes xeremies Val) |
El nen és trempat com un gínjol, ja comença de llegir.
Quin xiquet més despert! És més espavilat que un gat!
A -És trempat, aquest noi? B -Sí a l'hora de l'àpat (irònicament).

nota: Vegeu també "content i eixerit com un gínjol", "ésser deixondit".

trempera matinera

Ereccions matinals, que sembla que no estan relacionades amb el desig sexual sinó amb les ganes d'orinar. |

Avui he tingut trempera matinera.

tren de vida *

Aquesta gent menen un rem que nosaltres no podem pas seguir (o gasten molt, porten un tren, porten un rem, viuen amb un luxe; millor que porten un tren de vida).

trenca-ho tot!

Se sol dir a qui trenca una cosa. |

aixafa-ho tot!, què trencaràs més? |
Què fas amb aquest clau? Trenca-ho tot!
(malmena la taula).

trencant de conversa

Ho sol dir qui canvia el tema de la conversa. |

trencant d'enraonament; canviar de tema, parlar d'una altra cosa |
Trencant de conversa, qui vol fer el torn de nit, la setmana vinent?

Trencant d'enraonament, a quina hora soparem, avui?

Ella et trenca l'enraonament
(canvia de tema, no et deixa acabar).
nota:
'Trencar la -o de- conversa' o 'girar la conversa' vol dir canviar el tema d'una conversa. Ex. És molt carregós: quan parla de la seva noia li has de trencar al conversa.

trencar (+ altres mots)

Canviar una situació, presentar-se'n una de nova. |

respectar; aixecar la veu; escalfar; ésser una novetat; arrencar, la tos |
No trenqueu el respecte a la padrina
(tracteu-la amb educació, Ca).

Finalment es decidí a trencar el silenci
(o tant tant va aixecar la veu, tant tant va parlar) –El fill dels altres-.

A aquest
a llet, trenqueu-li la fredor (o feu-li perdre la fredor, feu que sigui tèbia).

Un fet que trenca la monotonia de la setmana
(ve de nou) -CR-.

Ja et trenca la tos, el xarop
(ara ja estossega).

Volem trencar tòpics sobre aquest pintor
-Avui-.

Li han trencat l'hemorràgia i ja és a casa
-era a l'hospital- (Ca).

trencar la tos: Tossir i expectorar (Empordà, DCVB).

trencar a (+ infinitiu) *

Quan em va veure es va posar a plorar (o va rompre a plorar, va esclafir el plor, va esclafir a plorar; no va trencar a plorar) -8TV.
Els seus companys es posaren a cridar (o romperen a cridar, esclafiren a cridar; no trencaren en crits) -Temps-.

trencar alè

Superar la dificultat d'alenar, reprendre la respiració (Mall). |
(prendre alè, cobrar alè, tornar alè; DCVB) |

Tenia tota la cara suada i estava tan cansat que no podia trencar alè ni parlar -Brostejar-.

trencar amb

Trencar la amistat amb algú. |

renyir, rompre l'amistat, deixar-ho córrer |
En Joan i la Carme ho han deixat córrer
(el festeig).
He trencat amb la Jenny -
TV3-

trencar barreres (o: rompre)

Fer grans innovacions; superar els límits que hi ha establerts. |

innovar, canviar, fer coses noves; anar més enllà, renovar-se, renovellar-se, fer canvis, evolucionar |
A
-El critiquen molt. B -Això passa sempre que s'intenten trencar barreres -Avui-.
El mercat de futbolistes ha trencat barreres
(es paga massa) -Avui-.
nota: 1 Sentim 't
rencar esquemes' i 'trencar motlles', amb el mateix sentit. Pensem que no són bones solucions.
2 'Trencar barreres' també es diu en castellà i en anglès.

trencar de carrer

Canviar de carrer. |

trencar de camí (Ca) |
Quan em veu trenca de carrer per no trobar-me
(són renyits).
N'hi ha que trenquen de camí quan veuen que demanen per la Creu Roja.

Maria trencà el camí que seguia, per tal d'evitar que la veiessin
-El fill dels altres-.

trencar el camí

Haver-hi una cosa al mig d'un camí que no deixa passar. També s'usa en sentit figurat. |

tallar el camí, fer nosa, interrompre, impedir el que algú es proposa, no deixar fer |
Els joves no volen pas en Surts; a ells que no els hi trenquin el camí
(que els deixin fer; és un polític que parla de posar disciplina).

trencar el color (o: trencar color)

Canviar el color. |

verolar, perdre el color |
Aquestes nespres ja han trencat el color
(ja maduren).
El blat ja comença a trencar el color
(a ser groga, l'espiga).

trencar el cor (o rompre)

Despertar un viu sentiment de compassió (Gir-Bar).|

fer llàstima, afligir, commoure, emocionar, entristir, trasbalsar, fer patir d'amor, tenir un pes al cor (Cat Nord); tenir el cor sec de plorar (Am-Bar) |

Sé que li trencaria el cor, si ho fes (tindria pena) –TV3-

Aquest nena romprà molts cors (és molt bonica).

Se'm va trencar el cor en veure-la d'aquella manera -TV3-.

En Quim es fot dels malalts, però ja li n'ha tocat un bon glop entre la noia i la dona (se li han mort; Fi).

glop: Impressió intensa, sia bona sia dolenta; castellà 'trago' (DIEC)

nota: No sabem si l'ús de 'glop' amb el sentit del 'trago' castellà és un calc.

trencar el cuc

Vegeu 'matar el cuc'

trencar el glaç (i: trencar el gel)

Vegeu 'rompre el glaç'

trencar el plat bonic (a algú)

Fer o dir, algú, alguna cosa que desagrada a una altra persona. |

contradir, dir que no, caure de la gràcia d'algú |
A -
Què té la nena que fa aquests morros? B -Mira, li he trencat el plat bonic: volia anar al cinema a Figueres i li he dit que avui no hi podem anar.
Ell, quan li trenquen el plat bonic, s'empipa
(si li dius que no).
C
-Hem dit a l'Andreu que el seu noi no juga gaire bé a futbol. D -Ja li heu trencat el plat bonic: no us podrà veure.
El nen plora perquè li han trencat el plat bonic.

trencar el son

1 Dormir una mica (Am-Bar). |

adormir-se, fer una dormida curta, agafar el son (Ca) |
Vaig a sobre el llit a mirar si puc trencar el son
(fer la migdiada, fer migdiada).

2 No deixar dormir. |

espatllar el son, deixondir |

Aquest crits al carrer m'han trencat el son
(despertat).

Les campanes m'han trencat el son
(m'han despertat, no m'han deixat dormir; Girona).

trencar el son: Fer una dormida curta (DIEC).

trencar files

Vegeu 'rompre files'

trencar junts

Disposar, en una paret, cada nova filada de maons o de totxanes, de manera que les noves juntes no coincideixin amb les de sota. |
fer junta trencada -o rompuda-, fent que les juntes no lliguin. |

Els rajols dels envans s'han de posar a trencar junts; si no és fa, la paret no queda lligada.

trencar l'aire

No deixar fer a algú allò que vol ell. |

girar l'aire (Girona), trencar el gust (Ca), trencar el plat bonic, dir que no, contradir |
A una criatura que demana una cosa, li dius que no i li trenques l'aire.

A totes les classes n'hi ha algun que trenca l'aire
(que empipa, Am).

Si vas a la festa amb el jovent els trenques l'aire
(no ballen, no fan el que farien).

No vaig voler trencar-li l'aire i me la vaig quedar
(no em venia ve, Am).

Si li trenques l'aire, s'empipa
(hi ha gent que sempre volen ser ells).

Que t'hem trencat l'aire d'alguna cosa?
(fas mala cara)

Si vas amb ells, els trenques l'aire
(fas nosa, impedeixes que facin coses).

Passegeu-
vos, que us he trencat l'aire (interromput mentre es passejaven).

Ja li han trencat l'aire
(fa morros).

La poma que he pres abans de dinar m'ha trencat l'aire
(de dinar).

Si dius que no a un vell, ja li has trencat l'aire.

Amb qualsevol cosa se li gir
a l'aire, a aquesta nena (plora).

A -
Anem al ball? B -No. A -De seguida trenques l'aire, tu.

C -
Què li has fet? B -Res, a ella de seguida li trenques l'aire (crida).

No els trenquis pas l'aire: deixa-les manar.

S'hi ha ficat la Gràcia i els ha trencat l'aire
(a dues que xerraven).

No m'agrada pas trencar el gust a ningú. Si vol ballar sardanes, que en balli.

Ja que té ganes d'estudiar, no cal pas treure-li l'aire
(Am).

A mi no em treguis del meu aire
(el ritme; fa les coses caminant, sense córrer, Ca).

trencar l'alba

Començar el dia, quan surt el sol (Mall). |
trencar el dia, rompre el dia; a trenc d'alba |
Va sortir de matinada, abans de trencar l’alba –Llibre-.
S’aixecava en trencar l’alba.

trencar la baralla *

A última hora el PXT ha estripat les cartes (Gir-Val) -ha abandonat la negociació- (o ha plegat, no ha volgut l'acord, ha trencat el pacte, ha cancel·lat el pacte; no ha trencat la baralla).

trencar la cara *

Algun dia li faran una cara nova (o li rompran la cara, li inflaran els morros, li fotran una cara de mans, li estamparan la cara; millor que li trencaran la cara).

trencar la girada (a algú)

Oposar-se a la volença, a la inclinació d’algú (Alt Urgell-Am). |
no seguir la veta, dur la contrària, trencar l'aire, oposar-se |
El batlle es va encendre com una teia, quan el secretari li va trencar la girada -Ni cuca ni moixó-.
Quan li trencaven la girada, feia el bot (feia el botell, feia morros).

trencar la mà

Posar-se algú a ballar en una sardana quan la rotllana ja és formada. |

entrar, posar-se |
M'ha vingut un noi a trencar la mà.

Sempre s'ha de trencar la mà per l'esquerra del noi.

trencar les ales (o: tallar, acopar)

Desanimar o destorbar a algú, impedir-li el progrés, treure-li les il·lusions (Am-Bar-Mall). |

fer perdre la il·lusió, (segar les ales, tallar les arrels; Ca), segar les herbes, segar l'herba, segar les herbes per sota, no deixar fer, perjudicar, posar obstacles, no deixar moure; fer la traveta, fer la guitza, fer la llesca, eixalar |
No s'ha de fer, això de trencar les ales al jovent: se'ls ha de deixar fer
.
Li han segat les herbes a aquest noi l'han controlat massa.A un pobre li costa molt de triomfar, els grans li tallen les arrels (els poderosos).
nota: Trobem 'trencar les ales', al DIEC; 'trencar -o acopar- les ales', al DCVB, i 'tallar les ales', en altre diccionaris.

trencar les oracions

Molestar a algú i fer-li perdre el fil d'allò que està fent (Bar). |

destorbar, distreure, importunar, desorientar, interrompre, tocar els rosaris |
Estava fent una poesia i m'ha vingut aquella a trencar les oracions!


trencar palletes (o partir, rompre)

Trencar una relació d’amistat; acabar-se malament una amistat (Val). |
partir palles (Ca), trencar un compromís, partir peres, tirar cadascú pel seu cantó, deixar de ser amics;
anar per les seves, més aviat renyint-hi | 
Altres es poden plantejar, davant l’actual crisi que pateix el valencianisme polític, trencar palletes i mirar cap a un altre costat.

Van festejar dos anys, però acabaren trencant palletes.
Han partit peres: ara cadascú dina a casa seva.

trencar-se coll i barres

Fer-se molt de mal en un accident (Bar). |

rompre's la crisma (Ca), esgalabrar-se (Girona), escalabrar-se, trencar-se el cap, obrir-se el cap, prendre mal, accidentar-se, trencar-se el coll (Bar) |

Em pensava que m'havia trencat coll i barres! Em fa molt mal el genoll, però ara ja canto al·leluia -RAC1-.

Si caic escales avall, em trencaré coll i barres!

Em podia haver romput la crisma, aquell dia!

...o atures es ruc o baix enc que em rompi la crisma –Arrels- Eivissa-.

Ens podíem haver trencat el coll, em aquell accident.

nota: 'Rompre's la crisma' es diu molt en castellà.

trencar-se el cap

Pensar coses i fer-les, per trobar una solució a un problema (Gir-Bar). |

fatigar-se pensant, capficar-se, cavil·lar molt intensament, complicar-se la vida, rumiar, tempestejar (Ca) |

No ens hi trenquem pas el cap, cercant canals de televisió: l'aparell no va bé.

Fes una cosa lleugera, per menjar: no t'hi trenquis el cap.

No t'hi pots pas trencar el cap, si estàs malalt (ho has d'acceptar).

A -Jugues a escacs? B -No en vull pas, de trencaments de cap: sóc massa gran.

No us hi trenqueu el cap. No us compliqueu la vida.

Els disgustos, te'ls has d'agafar bé perquè, si t'hi trenques el cap és pitjor.

C -Aquesta reparació no s'acaba mai. B -Sí, trenca-t'hi el cap! (tranquil, home).

Per mi no us trenqueu el cap: tot em va bé (no feu cap extraordinari).

No et trenquis pas el cap per la festa: si no la fem, no la fem (no hi pateixis)

Ell fa la feina de pressa, no s'hi trenca pas el cap ni poc ni gaire (o ni poc ni molt).

No m'hi vull trencar gaire el cap fent això (ho faré sense mirar-m'hi gaire).

No em diu res, però no m'hi trenco pas el cap (no em preocupa).

trencar-se el pit *

Veiem que en Sossi s'hi fa de valent -en un partit- (o s'hi fa molt, hi posa el coll, s'hi fa amb les dents, planta cara, s'està trencant les banyes per guanyar -DIEC-; no està trencant-se el pit) -CR-.

trencar un tracte (: trencar la paraula)

No complir-lo. |

trencar un compromís, trencar la paraula |
Quan vam ser a cal notari, ella va trencar el tracte
(es va desdir de vendre el pis).

No s'ha de trencar mai la paraula que s'ha donat.

trencar una conversa

Fer parar una conversa (Terres Ebre). |
tallar una conversa, interrompre una conversa, fer callar; tallar la paraula |
De cop i volta se sentiren els ganyols ploranosos d’un cabridet, que ens van trencar la conversa -Contalles-.

trencar una llança

Vegeu 'rompre una llança'

trencat de dolor *

Una dona afligida per la mort del seu fill... (o desconsolada, trasbalsada, turmentada, amb el cor trencat; no trencada de dolor per...) -Punt-.


trepitja en terra, que no fan pagar renda

Es diu a algú altre per a fer-li notar que no ha de posar el seu peu damunt el nostre (Mall). |
no em trepitgis! (Mall), no em calciguis! (Men), trepitja a terra, que la teva mare és una verra! (entre mainada, Ca) |
Eh, tu!, ves alerta on poses els peus!, trepitja en terra, que no fan pagar renda.

trepitjar (+ altres mots) *

1 En català 'trepitjar' vol dir posar el peu sobre algú o alguna cosa. Ex.: M'has trepitjat el llibre -era a terra-.

D'anar a un lloc, en diem posar-hi els peus. Ex.:
Des de Nadal no he posat més els peus a cal meu sogre
(o no he tornat a cal meu sogre, no he anat...; no no he trepitjat cal meu sogre).
Jo no havia posat mai els peus a dalt d'un escenari fins aquell dia
(o jo no havia pujat mai a un escenari; no jo no havia trepitjar mai un escenari).
...fins que els estudiants tornin a sortir al carrer
(o a posar els peus al carrer; no a trepitjar el carrer).
Fent això s''exposa molt
(o es posa en un perill, s'embolica malament; no trepitja un terreny perillós).
2 Altres errades:

És una persona que no toca de peus a terra
(o que no és realista, que somnia, que no és pràctica; no que no trepitja de peus a terra).
Ja han arribat primer que jo! (o ja m'han passat a davant!, no ja m'han trepitjat el terreny!)
El València va més de pressa -està perdent- (o s'afanya per empatar, ara juga més, s'apressa, accelera el ritme, corre per guanyar, dóna gas; no trepitja l'accelerador; millor que prem -o pitja- l'accelerador).

trepitjar els talons *

Els rurals em van al darrere (o m'empaiten, em van a la saga, m'encalcen, em persegueixen, em cacen, tinc els rurals a sobre; no em trepitgen els talons) -TV3-.

Hi havia dos corredors que em perseguien -ciclisme- (o tenia dos corredors a roda, duia dos corredors enganxats a darrere meu, hi havia dos corredors que em seguien de prop, eren a tocar de la meva roda; no que em trepitjaven els talons).

El Reus fa ombra al Tortosa (o li va a la saga, lluita per atrapar-lo, el té ben a prop, fa la competència a; no el Reus trepitja els talons al Tortosa) -TV3-.

nota: 'Trepitjar els talons' sí que vol dir estalonar.

trepitjar fort *

La Penya té molt d'èxit enguany (o va molt bé, triomfa, porta molta empenta; no trepitja fort).

Aquest model de cotxe es ven molt (o té un gran èxit, fa furor; no ve trepitjant amb força).

En Pity és el cantant que té més requesta (o que arriba amb més empenta, que té més fama, que triomfa, que es fica el públic a la butxaca; no que trepitja més fort).


trepitjar l'ull de poll (o aixafar) *

Som pacífics fins que ens fan la punyeta (o fins que ens perjudiquen, fins que ens ataquen; no fins que ens trepitgen l'ull de poll) -CR-.
Ara no ens donaran res, perquè s'han ofès
(o perquè s'han molestat; no perquè els hi hem aixafat l'ull de poll).
X i Z es fan la guita
(o es critiquen mútuament, es barallen; no es trepitgen l'ull de poll) -Avui-.
Tothom procura no fer la guitza a l'altre
(o no molestar, no empipar, no aixafar la guitarra, no trencar l'aire, no contrariar, no aigualir la festa; no no trepitjar l'ull de poll de l'altre) -CR-.

trepitjar ous *

No tenen idees clares i han governat dubtant sempre (o insegurs, actuant lentament; no han governat trepitjant ous constantment) -Temps-.

tres amb l'un, tres amb l'altre i l'amor a la butxaca

Fes bon paper a tothom, però no tinguis pressa de festejar (Am). |

fes bon paper a tothom i espera a trobar qui t'agradi |
A
-Ja festeges? B -No: jo tres amb l'un, tres amb l'altre i l'amor a la butxaca.
tres: Tres balls

tres en ratlla *

Voleu jugar a marro? (no a tres en ratlla).

tres endavant, tres endarrere

Aproximadament. |

més o menys, poc ençà poc enllà, poc o molt, si fa no fa, més o manco |
Serem una vintena,
tres endavant, tres endarrere.

tres, la càrrega ja hi és

Tres criatures ja costen de mantenir (Ca). |

tres criatures fan enrenou, tres criatures porten feina -o maldecaps- |
A -
La noia torna a estar embarassada: serà el tercer. B -Tres, la càrrega ja hi és.

tres quarts del mateix *

És un ximple i el seu germà un altre (o és per l'estil, si fa no fa -Gir-Val-, és igual que ell, poc ençà poc enllà, i el seu germà dos dits de la mateixa -Val-; no tres quarts de lo mateix).

El dissabte farà sol i el diumenge si fa no fa (o aproximadament, serà semblant, serà igual, poc ençà poc enllà, no serà gaire diferent, dos dits de la mateixa; no tres quarts del mateix).

tres són curtes i quatre són llargues

Cap solució no és bona (Bar). |

no m'agrada ni això ni allò, no va bé ni una cosa ni l'altra; mal si fas, mal si no fas; no trobar el terme just, no convèncer |
A -
Jo faria anar el nen a l'escola privada. B -Sí, però cada dia l'hauràs de dur a Mataró. A -Sí, tres són curtes i quatre són llargues.

No em convenç pas que ningú no mani a l'empresa.

tret de (i: tret que)

Amb poques excepcions (Am-Mall). |

llevat de (Gir-Mall), llevat que (Gir-Mall), menys, a excepció de, excepte, exceptuant |
M'agrada tot, tret de la tauleta.

Vindrà tothom, tret de la Júlia.

tret de gràcia *

Aquesta pujada de preus serà el cop de gràcia per a moltes empreses (o serà el cop final, serà la rematada, serà l'estocada final; no serà el tret de gràcia).

nota: Trobem 'tir de gràcia' al DNV.

tret de sortida

Allò que comença d'una activitat. |

començament, principi, inici, inauguració |
El festival d'orgue dóna el tret de sortida al festival
-CI-.

treta l'espina, tret el dolor

Quan allò que ens fa mal s'acaba, ja no patim. |

fora l'espina, fora el dolor; morta la cuca, mort el verí; suprimint la causa del dolor en desapareix l'efecte. |

A -S'ha acabat el curs i ja fa bona cara, la nena. B -Treta l'espina, tret el verí (els exàmens la feien patir).

Aquell emprenyador se n'ha anat a un altre escola i ara tot va com una seda: treta l'espina, tret el dolor.

Em vull operar com més aviat millor: fora l'espina, fora el dolor.


tretze són tretze

Expressió per indicar cabòria o mania, per marcar insistència (Cas-Bar). |
tossut que tossut, cabut, mesell, testarrut, voler fer entrar el clau per la cabota, set n'han entrades, set n'han d'eixir (Mall), cabut que cabut (Val) |
... i, de sobte, em dius que era fixador, perquè tu tretze són tretze amb el fixador –La cara oculta de la lluna-.

treu cap treu amaga

Amagant-se per no ser descobert (Men-Mall). |
d’amagat, d’amagatotis, dissimuladament, ocultament; estar a l'aguait |
Sa criada ja és partida, treu cap treu amaga, per darrere mates i parets -Fets-.
nota: Trobem "estar treu cap treu maga" al DCVB.

treure a col·lació *

No en podem parlar perquè s'enfada (o no podem tocar aquest tema, no ho podem portar a col·lació -DIEC-, no ho podem treure a la palestra, no ho podem portar a rotlle -Val-; no no ho podem treure a col·lació). 

treure a la llum

Vegeu 'sortir a la llum pública'

treure a relluir

Vegeu 'sortir a relluir'

treure a rotlle

Fer que hom parli d’un assumpte (Mall). |
sortir a rotlle (Mall), anomenar, aparèixer, citar |
No tragueren mai a rotlle en llurs converses el tema de Déu ni de la religió
-Els voltors-.
nota: Vegeu també "sortir a rotlle".

treure a vores

Salvar a algú d'un perill o d'una dificultat greu (DCVB). |

treure d'un perill, salvar, estalviar de morir |
Uns bons carboners em tragueren a vores, arribant en llastimós estat a...
–Carlinada-.

treure aguller (de qualque cosa)

Arribar a entendre una cosa difícil (se sol dir en sentit negatiu). |
treure la clarícia, sortir d’un embull, treure l’aigua clara, posar en clar, (treure es gat d’es sac, desembolicar es ram Mall) |
D'aquella mala fi de mentides no en traurem aguller.

treure amb un calçador

vegeu 'entrar amb calçador'


treure comptes

Fer el càlcul final d’una operació econòmica (Mall). |
fer comptes, passar comptes, calcular el rendiment |
Traient comptes, dóna una inversió d’unes 12.000 pessetes... –Nous escrits-.
Convé treure comptes de tot el que devem.

treure «d'apuros» **

Sempre tinc una jaqueta al cotxe, de vegades em fa sortir d'un mal pas -o d'un tràngol, d'un destret, d'un compromís- (la tinc per si un dia fa fred) (o de vegades em fa servei, de vegades em va bé, m'estalvia maldecaps, em resol el problema si fa fred; no de vegades em treu 'd'apuros').

Aquests dos-cents euros no m'adoben res (o no són pas la solució, no em fan pas anar bé, no em fan anar ni més bé ni més malament, no em trauran pas de la fanguera; no no em treuen de cap «apuro»).

treure de (+ altres mots)

Fer desaparèixer una situació negativa (Gir-Mall). |

fer saber, dir, fer adquirir certesa |
M'hauries de treure d'un dubte: és veritat que l'any 94 es va formar la nova societat?

Et vinc a treure d'un malentès: això ha anat així
(li ho explica).
Ara vol que el seu pare el tregui de l'embolic
–Llibre-.
Han tret de l'oblit unes sardanes
-TV3-.
Si la pluja els treu de pena, amb el sol no van enlloc
(els caragols) -Llibre-.
Els medicaments l'han tret de perill.

treure de casa

Imposar-se, ser hegemònic. |
fer fora |
Quina gent tan xona: la brutícia els traurà de casa!
Les nines ens trauran de casa; ja no sabem on posar-les.
O portem un gat o els ratolins ens trauran de casa
.
nota: A Mallorca a "casa" s'hi sol afegir "meva, nostra, vostra, seva, etc." De vegades acurçat amb la forma "ca-nostra, ca-seva, etc." Per tant es dirà
els trauran de casa seva (molt formal) o de ca-seva.

treure de joc

Fer sortir una peça corredissa de la seva guia (Ca). |

desajustar, treure de la guia; no girar rodó (Am) |
L'has tret de joc, el calaix: ara no tanca.

Aquesta cremallera s'ha tret de joc.

Hi ha un desgast i l'os no gira rodó
(no es mou bé).

treure de la boca

Dir una cosa, algú, quan una altra persona també era a punt de dir-la (Gir-Mall). |

anticipar, passar davant, endevinar |
A -
Em sembla que no vindrà gaire gent. B -M'ho has tret de la boca, jo també ho volia dir.

treure de la fanguera

Ajudar a qui està en una mala situació (Am). |

donar un cop de mà, fer sortir d'un mal pas, resoldre un problema greu, treure del fangar, salvar d'un perill |
Aquell dia em vas treure de la fanguera
(va evitar que li fessin una cara nova).
T'he hagut de treure de la fanguera!
-jugant a cartes- (ho diu el company: perdien i, gràcies a ell, han guanyat).
L'he hagut de treure del fang
(salvar-li la partida).

treure de les caselles *

L'àrbitre els desconcerta -xiula faltes en contra seva que no en són- (o els fa empipar, els va venir boigs, els fa perdre la calma, els treu de polleguera, els fa enrabiar, els fa eixir de fogó -Val-; no els treu de les seves caselles) -C33-.

treure de lloc estret

Resoldre els problemes, superar les dificultats (Mall). |

sortir del pas, sortir-se'n, treure el cap de l'aigua |
Malament aniria si el meu nét fos qui m'hagués de treure de lloc estret (pagar-li els deutes)) -Males companyies-.

treure de mare

Fer exaltar. |

fer sortir de mare, treure de polleguera (Bar-Men-Val), fer emprenyar, fer exasperar, treure de solc, fer perdre la calma -o la xaveta, el trellat, el seny- (treure de cassola, acabar la paciència, tant punxen el bou que ve que es mou; Tresponts), |
Aquest nen em treu de mare!
(ho diu un mestre)
Avui, el desconeixement que existeix de les desgràcies derivades de la Guerra Civil em treu de polleguera
-Dones Republicanes-.
nota: 'Treure de «quici» no és català.

treure de penes (algú)

Alliberar-lo d'una inquietud o d'una preocupació (Eiv). |
salvar, ajudar, fer esqueneta, donar un cop de mà, socórrer, emparar |
En Lluc es queda bocabadat sense sebre per on sortir. Na Maria, que veu es seu ‘apuro’ -embolic, compromís-, el treu de penes
-Pagesos i senyors-.

treure de 'tino' *

Aquestes criatures em fan venir boig (o em treuen de polleguera, em fan empipar, em fan perdre el seny, m'atabalen, em fan perdre la xaveta; no em treuen de 'tino').

A aquesta criatura la maregeu massa (o li dieu massa coses, l'atabaleu; no la traieu de 'tino, la traieu de 'puesto').

treure del cap (o: treure's del cap)

Canviar o fer canviar de pensament. |

dissuadir, trencar la girada, persuadir, fer canviar de pensament; oblidar; esmenar, deixar córrer |
Traieu-vos-ho del cap, d'anar a viure al Canadà!

No li van donar la feina i no s'ho pot treure del cap.

No s'ho pot pas treure del cap, que no li deixin fer obres.

S'ho tregui del cap: jo no em deixaré pas operar
(el pacient, al metge).
Ja li vàrem treure del cap
(volia ser enginyer).
Jo li vaig treure del cap, de comprar un pis.

Tota la vida serà igual: poc esmena!
(quan té diners se'ls rebenta)

treure del mig *

El volen matar (o el volen suprimir, li volen llevar la vida, el volen pelar, li volen fer la pell, se'n volen desfer; millor que el volen treure del mig).

nota: 'Treure del mig del pas' vol dir apartar una cosa que no deixa passar. Ex.: Treu aquest cadira del mig del pas, que ens farà caure.

treure des botador (a qualcú)

Produir-li una irritació tan intensa que li fa perdre la serenitat (Mall). |
irritar, exasperar, fer emprenyar, treure foc pels queixals, (treure des solc, cremar sa sang a qualcú, treure de polleguera Mall) |
El seu acompanyant em va indignar tant que em va treure des botador.


treure des solc (qualcú)

Excitar molt a algú, fer-li perdre la serenitat o la paciència (Mall). |
enutjar, irritar, exasperar, indignar, treure -qualcú- de botador (Mall), cremar sa sang a qualcú (Mall), treure de mare, treure de polleguera |
No puc suportar es seu fill, em treu des solc.


treure el botó (un arbre)

Fer petits bonys, una planta a les branques, abans de florir o de brotar (Mall). | borronar; treure borró, brotó, brot (Val) |
...
la pomera allà mateix cada any, o sia, per enrere de les branques treu el botó, i aquests floreixen i fruiten -Nous escrits-.

treure el cap (o aixecar, alçar)

1 Anar millor una situació (Mall). |
treure el cap de l’aigua, sortir d’un mal pas, sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé |
Era ben clar que, si volíem treure el cap, havíem de conrar més terres –Albellons-.

2 Anar a un lloc només un moment. |

treure el nas (Gir-Bar), fer un entrar i sortir, fer un cop d'ull, fer un cop de vista (Am), donar una ullada, anar a mirar quelcom, deixar-se veure |

De tant en tant vés-hi a treure el cap (els nen juguen al menjador).

Hi va anar a treure el cap (a mirar què passava).

Demà treure el cap per aquí i en parlarem (vindré a casa teva).

Hi treu una mica el cap i se'n va (en una festa).

Aquest vespre trauré el nas a les sardanes.

Aquest noi no treu mai el nas (no surt de casa).

treure el geni

Mostrar-se enfadat. |

empipar-se, plantar cara, treure els collons, treure el picanyol (cridar); no se li pot dir res |
Aquell dia va treure el geni -gènit-: es va emprenyar de valent.

Ara el comença de treure, el geni, el nen
(no és tant pacífic com era).
De vegades, quan abusen de tu, s'han de treure els collons.

El geni l'has de treure per treballar!
(no pas per cridar)
Li han fet moltes faltes i a última hora el jugador ha tret geni
(ha ventat una puntada de peu al contrari).
És un home a qui no se li arronsa el melic a l'hora de la veritat
-Punt-.
No se't pot dir res: de seguida t'emprenyes.

nota: Generalment sentim 'gènit' a Girona i a Mallorca.

treure el santcrist (o: 'santcristo')

Aplicar una solució molt forta a un problema. |

prendre una decisió excepcional, fotre un cop de puny sobre la taula |
El PTDA treu el santcrist gros
(fa venir un gran líder a fer campanya electoral, per guanyar vots).

treure el sol del cap

Guarir d'una insolació o d'altres malalties. És una manera de fer antiga (Am). |

Abans treure el sol del cap ho feien amb una ampolla amb una espelma al pit encesa sobre una moneda (llavors l'aigua sola es movia).

treure el suc de la llimona

Treure profit d'una cosa (Bar). |
voler aprofitar l'ocasió, voler aprofitar l'avinentesa, treure el suc, treure rendiment |
Abans de deixar l'Ajuntament, ha tret el suc de la llimona
(hi ha fet entrar la cunyada).

Com podem treure tot el suc d'un viatge (millor que com treure tot el suc d'un viatge) -Avui-.


treure el trellat (o l’entrellat)

Sortir d’un embull o d'una dificultat, trobar-ne la solució (Mall). |
treure en net, aclarir, treure'n l'aigua clara, trobar el desllorigador, fer raó, (treure clarícia, treure’n aguller Mall) |
És un problema molt difícil, però arribaré a treure’n el trellat.
No me n'he pogut fer raó, així de d
eixada i està feta una atxa en allò de les relacions públiques: alça (entendre) -el brogit-.

treure el ventre de pena

Fer un bon àpat, sobretot després d'haver passat gana (Gir-Bar). |

treure el ventre de perill (Ca), treure el ventre de mal any, atipar-se, omplir el pap (Val), entrar palla (Ca); fer-se un tip de menjar -o un fart, un panxó (Val), un panxot (Girona)-, treure el ventre de lloc (menjar massa, Ca), fotre una forquetada (Mall) |
Ahir per dinar vam treure el ventre de pena.

Han tret el ventre de perill, aquests
(han fet un bon tiberi, ja els convenia).

L'Anna ha tret el ventre de perill
(ha menjat molt).

Demà trauràs el ventre de perill.

Avui treure el ventre de perill:
fa dies que no bufo cullera -Ràdio-.

Fot-li una altra forquetada!
-IB3-.

He anat a la Verneda a fer-me un panxot de cireres
(hi ha un cirerer).

forqueta: Forquilla

treure els colors *

Em va fer quedar malament (o em va fer fer el ridícul, em va fer passar vergonya, em va fer quedar vermell, em va fer enrojolar -o envermellir, ruboritzar-; no em va treure els colors).

pujar-li a algú els colors a la cara: Enrojolar-se (DIEC).

treure els drapets al sol (a algú)

Recordar a algú coses negatives del seu passat (Gir-Bar-Val). |

cantar-les clares, dir veritats, descobrir, acusar, dir els defectes, treure's els patracols |
Ella li va treure els drapets al sol i el va fer callar.

Es van ben discutir: es varen treure els patracols!
(els drapets)
nota: 'Treure els draps bruts' és un castellanisme.

treure els ulls

Perjudicar molt (Gir-Bar-Mal). |

fer mal, actuar amb odi, fer maldats |
Aquest home, si pogués, ens trauria els ulls.

treure en net

Arribar a aclarir un determinat assumpte o a entendre què diu una persona (Mall). |
treure l'aigua clara (Mall), treure en clar, posar en clar, treure l'entrellat, esclarir, descobrir |
Li hem demanat moltes coses, però no hem tret res en net
-Bruixat-.

L'única cosa que he tret en clar és que he de fer una lliçó cada tretze dies (l'única cosa que he entès).

treure en 'volandes'

Vegeu 'en volandes'

treure endavant *

El gendre ha tirat la casa endavant -no feien res, eren pobres- (o ha fet anar la casa endavant, ha fet progressar la casa; no ha tret la casa endavant).

Lluiten per guanyar el partit (o per millorar el resultat; no per treure el partit endavant) -TV3-.
No ha pogut tirar endavant el projecte
(o fer, realitzar; no treure endavant) -CR-.

treure entrades *

Ara vaig a comprar les entrades (o a agafar les entrades; no a treure les entrades).


treure es cans

Amollar els cans per intimidar algú (Mall). |
engegar els gossos |
No et vull tornar a veure per la finca, si t'hi trob et trauré es cans.


treure es gat des sac

Arribar a saber amb certesa una cosa (Mall). |
sortir de dubtes, saber la veritat |
Per saber-ho cert haurem d’anar fins allà on et dic, així traurem es gat des sac.

treure espurnes (o: treure guspires) *

És un duel molt emocionat (o que fa patir, punyent, sublim, dramàtic, impressionant, que fa perdre l'alè, que fa vibrar, que posa la pell de gallina; no que treu espurnes, que treu guspires) -TV2-

El pavelló de la Penya vibrarà (o hi haurà molta emoció, hi haurà un espectacle impressionant, la gent tremparà; no traurà guspires).

treure estella (d'una cosa)

Obtenir un benefici de quelcom (Am). |

treure profit, treure un benefici de, aprofitar l'ocasió, anar tirant de la rifeta |
Ella de tot treu estella -Punt-.
A -Hi ha una colla de brètols que volten pel poble. B -Vejam si en treurem estella, amb el municipal nou (si els farà creure).
Veus si n'hem tret estella d'anar-lo a trobar! (ens ha donat bon resultat)

treure faves d'olla

Millorar econòmicament. Obtenir altres millores (Gir-Bar-Mall). |

refer-se, revifar-se, treure estella, sortir de mal any, posar-se a to, treure el cor de pena (tenir una alegria), alçar el cap, veure's les orelles |
Aquesta mainada han tret faves d'olla; ara, amb la nova situació de casa seva mengen molt més bé.

Ahir vam treure faves d'olla
(van guanyar, feia dies que perdien) -Presència-. La gent que ha vingut aquí ha tret faves d'olla (ha prosperat).

Han tret el cor de pena
(han guanyat dos partits seguits).

Ara traurem faves d'olla
(anirem més bé).

treure ferro *

Hem de mirar de calmar la situació -hi ha vaga- (o d'atenuar, d'apaivagar, d'adobar, de pacificar, d'asserenar, de rebaixar la tensió, de suavitzar, de fer més passadora; no hem de treure ferro a la situació) -R4-.

L'ambaixador dels USA treu importància als desacords (o relativitza, desdramatitza, -posa draps calents, tirar aigua al foc Tresponts-; no treu ferro als desacords) -Avui-.
Tenia molt mala llet, allò que em va dir
(o va ser un insult, volia fer mal, tenia mala bava; no tenia molt de ferro) -RAC1-.

n
ota: 1 Vam començar a sentir a parlar de 'treure ferro' a lectors de 'La Vanguardia', als any vuitanta.

2
Sentim 'treure foc, amb aquest sentit, a Olot.

treure foc

Hom ho sol dir de qui diu o fa coses exagerades o coses que no estan bé. |

que espanta, que fa por, molt gros |
Diu cada bestiesa que treu foc, aquell home!

Diu cada mentida que treu foc!

Diu cada renec que treu foc.

Té una gana que treu foc, aquest nen.

Les notes de despeses treien foc
–eren cares- -Temps-.

treure foc pels queixals

Estar molt irritar (Gir-Bar-Mall). |

treure foc (Am), perdre els estreps; estar esverat, alterat, empipat, arravatat, enfurismat; estar encès com una teia, (arrauxar-se, estirar-se els cabells, bullir de geni, donar-se al dimoni, tenir un cop de geni; Tresponts); rosegar-se -o mossegar-se- els punys (de ràbia), treure foc pels ulls (DCVB) |
Treu foc pels queixals, perquè el seu noi ha suspès.

En Jo
sep treu foc pels queixals (té un restaurant al costat de la carretera i ara canvien la carretera de lloc).

treure forces de flaquesa *

Per Santa Creu faré un esforç i sortiré -un vell- (o faré el cor fort, em sobreposaré, m'animaré, resistiré; agafaré pit, coratge, ales; millor que trauré forces de flaquesa, faré un esforç de flaquesa).

nota: 'Treure forces de flaquesa' és en alguns diccionaris i es diu des de fa molt de temps, però no el recomanem.

treure fum

Tenir, un òrgan del cos o una màquina, una gran activitat. |

fer fum, fumar, fumejar; anar en dansa, pencar molt, anar a la idea; no encantar-se, no tenir temps de fer badalls |
Avui els telèfons treuen fum.


treure fum pes nas i foc pes queixals

Estar molt enrabiat o exasperat (Mall). |
treure foc pels queixals (Ca-Am), estar fet una fúria, (treure foc pes ulls -o per sa boca, per ses orelles-, treure espires pes ulls, fer
fumada, estar més cremat que un misto Mall) |
No havia vist mai en Pep tan irritat, treu fum pes nas i foc pes queixals.

treure i llevar

Llevar, segons el DIEC, és separar alguna cosa d'allò a què està aplicada, unida, de què és una part o un membre (coincideix amb l'ús valencià). Ex.: Llevar la tapa d'una caixa Llevar el suro d'una alzina surera. Llevar l'espina a un peix. Llevar la pell. Llevar-se el barret.
També diem:

Llevar un obstacle. Llevar una dificultat. Llevar els escrúpols. Llevar un càrrec a algú. Llevar l'honra a algú. Llevar la taula (desparar-la).
Són vinyes que lleven molt
(produir fruit).

Avui m'he llevat a les sis
(alçar-se del llit).

Llevar la son a algú, una preocupació
(o fer perdre la son, impedir-li de dormir).

Li han llevat les ganes de viure.

Llevar la gana a algú, una preocupació (impedir-li de menjar).
Llevar la vida, a algú (matar-lo; millor que treure la vida).
L
levar-se les sabates (o treure's). No així en ús valencià: traure les sabates al balcó, de l'armari, però del peu es diu llevar-se les sabates. En general es diu de la roba de la roba: llevar-se els guants, la jaca, el barret, la camisa, un pes de damunt

treure, segons el DIEC, és portar, fer sortir quelcom, fora del lloc on és tancat, retingut, posat (igual en ús valencià). Ex.:

Treure algú de la presó. Treure aigua del pou.
Ballant treus les calories.

El gat treu les ungles.
(Igual que en l'ús valencià, en què 'traure' o 'treure' vol dir de dins cap a fora: traure les mans de les butxaques, traure els gossos a passejar, traure la cara de darrere d'un moble (algú amagat), traure un set en un examen…)

Si t'operen de la cama, cinc dies a l'hospital no te'ls treu ningú.
(No, en ús valencià: no te'ls lleva ningú).

Sembla que t'han tret anys de sobre
-sembles més jove- (en ús valencià seria t'han llevat molts anys de damunt).

Aquesta paret ens treu la vista (o ens lleva, ens priva Mall) (en ús valencià seria ens lleva la vista o ens tapa la vista).

Treure també és fer sortir algú de la situació en què es troba o fer-lo fora d'un lloc. Ex.: Treure algú d'un mal pas. Treure -o llevar- la pols dels mobles.

Voleu dir que no ens traurà, la pelussa dels arbres, d'aquí? (el borrissol)
La pudor ens traurà d'aquí!
(n'hi ha molta)

Si guardés totes les revistes, ens traurien
de casa.

Llavors treballava i estudiava i m'ho havia de treure d'hores de dormir
(estudiava al vespre i a la nit, Ca).

El Joventut va treure el Manresa de la pista
(o va dominar completament, eliminar, va fer fora, va fer desaparèixer) -Avui-.

Algú l'haurà
de treure del seu error (fer-li veure que va equivocat) -TV3-.

Enguany trauran a concurs noves places
(és al DIEC) (igual fins ací en ús valencià).

Surt que t'esbargiràs. És bo treure's les penes de sobre
-TV3- (o llevar-se).

Em va treure a ballar
(o em va venir a buscar per ballar) (igual a València).


Treure
també és o
btenir quelcom d'algú o d'alguna cosa. Treure diners d'algú amb amenaces, amb precs.

D'un pobre no en trauràs pas res.

En treuen d'allà on poden!
(li han posat una multa per aparcar malament).

Se n'ha de treure d'allà on n'hi ha
(demanar descomptes).

No es treia un bon jornal, treballant allà
(no es feia) –Llibre, Mall-.

Ara em trec el carnet de conduir.
He tret bones notes (igual en ús valencià).

Treure: Frases incorrectes:

El Banyoles té 9 punts més (o li porta 9 punts; no li treu 12 punts).
El jugador es queixa perqu
è el fan jugar poc (o perquè surt poc al camp; no perquè el treuen poc).

Els mestres
perdem molts drets (o ens prenen molts drets, ens arrabassen; no als mestres ens treuen molts drets) (A València també diríem als mestres ens lleven molts drets).

M'han passat les ganes de cantar
(o m'han marxat, se me n'han anat, he perdut les ganes; no se m'han tret les ganes de cantar).

Hi anirem una vegada, perquè e
ls passin les ganes -als cavallets- (o els marxin; no per treure'ls-en les ganes).

Quan
publicareu el llibre? (millor que quan traureu el llibre?)

El Pun
t porta una foto teva (o al Punt hi surt, el Punt publica; millor que el Punt ha tret una foto teva) (traure un llibre o un disc i traure una foto són formes col·loquials, però no incorrectes).

Tu
compra les entrades (no treu les entrades).

Ell picarà el córner
(o servirà, xutarà, executarà, sacarà, tirarà, llançarà; no traurà el córner).

treure i no posar, tira la bossa a rodar

És necessari tenir uns ingressos, un sou; no es pot viure amb uns diners que es tinguin avançats -Adagiona-.
en una casa n'hi han d'entrar (de diners); gastant molt i guanyant poc, mal (malament) ha d'acabar el joc (Val) |

treure l'aigua clara (d'una cosa)

Trobar l'explicació d'una cosa). |

entendre, desembullar, esbrinar, aclarir, treure l'entrellat (Bar), esclarir una qüestió, treure'n l'aigua neta, fer entenedor, esbrinar, treure llana neta |
A -
Per què ho va fer? B -Poc en trauràs l'aigua clara! (es contradiu)

Amb el diccionari miraven de treure'n l'aigua neta
-Josep Pla-.

N'haig de treure l'entrellat
(saber què va passar) -TV3-.

En Fages no en va poder treure gaire llana neta
(esclarir-ho) –Punt-.

N
o se m'explica (no ho entenc, Ca; no s'explica, Am)

No he pogut treure l'entrellat de com la policia va saber-ho.

He parlat amb el municipal i no n'he tret l'aigua clara (tampoc no ho sabia).

treure l'aire

Aconsellar a algú que no faci allò que ha pensat fer. |

desaconsellar, treure del cap, dissuadir, trencar la girada, no deixar fer, (llevar-ho del cap, capgirar el pensament Val) |
Li
treus l'aire (es vol casar i li fa veure inconvenients).

Et treuen l'aire
(vols fer obres i l'ajuntament hi posa pegues).

No m'agrada de treure l'aire de ningú
(si tenen un projecte, endavant).

Vés-hi, no et vull pas treure l'aire
(ho diu el pare al fill).

No li treguis l'aire: si vol jugar a futbol, que hi jugui.

No li treguis l'aire, a la minyona: deixa-la fer, que ja en sap
(no li vagis amb lleis)

Volia anar-se'n a treballar a l'Alguer, però li ho he llevat del cap
(o l'he capgirat).

nota: Sentim 'quitar l'aire'. Com que 'quitar' és un barbarisme i pensem que l'expressió és bona, passem 'quitar' a 'treure'.

treure la bena dels ulls (o: llevar)

Vegeu 'fer obrir l'ull'

treure la bossa

Pagar (Gir-Mall). |

treure la cartera |

A -Veig que feu obres. B -Sí, l'àvia treu la bossa.

C -El teu noi ha canviat el cotxe. D -No he pas hagut de treure la bossa jo.

Quan anem a sopar, ell sempre mira qui pagarà, va mirant a veure qui passarà a davant: no treu mai la cartera.

El vailet vol estudiar i ningú no vol treure la cartera. 

treure la caixa dels trons

Vegeu 'obrir la caixa dels trons'

treure la cara

Fer-se responsable de les coses que un altre ha fet o d'una qüestió arriscada. |

donar la cara, mostrar cara (Mall), defensar, mostrar-se solidari, respondre per algú, comprometre's, no ésser balb (Am) |
Vaig haver de treure la cara pel meu sogre
(vaig dir que ja li podien vendre el tractor; que si ell no el pagava, ja el pagaria jo).

Quan et diuen això, has de treure la cara
(defensar-te).

És ell que ha de treure la cara
-el metge de Figueres- (ha de dir si m'operen a Girona o a Barcelona).

Jo, anar a treure la cara
tot sol, no ho vull pas fer: aneu-hi vosaltres (a demanar un augment de sou).

He hagut de treure la cara jo
(dir que no ho volíem comprar, els altres callaven).
Encara vaig haver de treure la cara jo (la jove tenia un deute en una botiga i jo el vaig haver de pagar).

El metge del cor deia que no m'ho havia dit. Jo vaig treure la cara i vaig dir: «sí que ho va dir!». M'hi vaig encarar: jo no reculo.

Aquesta noia ja se sap defensar bé: no és pas balba! (té arguments, quan l'acusen de quelcom)


treure la carn a grapats

Perdre molt de pes en poc temps. |

fer una gran aprimada, amagrir-se, emmagrir-se, escanyolir-se, abacallanar-se, semblar que li han robat la carn (Ca) |
Li han tret la carn a grapats, amb tants disgustos.

A en Pere sembla que li han tret la carn a grapats.

S'ha aprimat molt, frissa -o frisa- pel divorci: sembla que li han robat la carn.

Si no arriba a ser per la dona, em deixen morir: vuit dies a l'hospital i semblava que m'havien robat la carn.

Han envellit molt: sembla que els han tret la carn a grapats
(tenen el fill molt malalt).

treure la força

Fer un esforç. |

esbravar-se, desfogar-se, treure el delit |
Ahir vaig haver de treure la força i avui tinc mal d'esquena
(va haver d'anar a esmatissar un camí i no està acostumat a fer força).

A -
Han aixafat aquest banc. B -Han de treure la força d'alguna manera, el jovent. A -Se'ls podria donar una aixada a cada un!

treure la mandra

Fer treballar de valent. |

treure la mandra dels collons, treure la mandra del cim, espavilar, fer pencar, treure la son de les orelles (Gir-Bar), treure la son dels ulls (Bar), fer deixondir, treure la rampa, menar la pressa |
Aquell mestre ens va treure la mandra del cim.

Ja et trauran la mandra, en aquella fàbrica!

Ja li treu la mandra, al fill!

A casa seva ja li van treure la son de les orelles.

Ja li treuen la rampa, a casa seva!

A
-El teu fill no estudia. B -Ja li trauré la rampa! (el faré pencar).

Vejam si en Joan es treu la son de les orelles i...
(una tennista) -C33-.

Si tenies nyonya, aquell mestre ja et treia la son dels ulls!
(castigava)

Al matí no l'arrenquen del llit
(té son).

Al matí no arria
(no comença a treballar).

treure la pols de l'esquena

Picar a algú, castigar-lo. |

atupar, pegar, escalfar l'esquena, fotre un gec, donar xarop de freixe; rebre del carpó |

A -Aquell municipal ens estirava les orelles. B -Ho fes avui dia! Ja li traurien la pols.

Jo no tindria pas manies, a aquesta trepa els trauria la pols de l'esquena!

treure la set (o: la gana) *

Si veus aigua amb una mica de llimona i una cullerada de mel, se t'espassarà la set (o et farà marxar, et farà passar, t'apagarà la set; no et traurà la set).

Els desenganys em fan perdre la gana (o em fan marxar, em fan passar, em lleven la gana; no em treuen la gana).


treure la son (o llevar) *

No l'amoïnava que uns pocs consideraren que si hi havia maquis era per la incompetència dels que els havien d’enxampar (o no el preocupava, l'angoixava, l'obsessionava; no li donava maldecaps, no el feia patir; no no li llevava la son que) -La cara oculta de la lluna-.
nota: Aquesta frase feta es diu molt, tanmateix pensem que és millor de prescindir-ne. Veiem 'treure el son' i 'llevar el son' al DIEC.

treure les castanyes del foc

Resoldre un problema important (Gir-Bar). |

solucionar un problema, donar un cop de mà, ajudar, defensar, passar a davant; tenir el sistema |
Aquest noi no se sap treure les castanyes del foc
(no sap dir que no als viatjants i compra coses que no necessita).
El seu germà li va treure les castanyes del foc
(el va defensar en una baralla).
Ja tinc el sistema, jo: si el gos lladra, morralló
(morrió, boç)
nota: 'T
reure les castanyes del foc' també es diu en castellà.

treure's les pampallugues

Vegeu 'saber-se treure les pampallugues'

treure les tripes

Vomitar molt. |

gitar, canviar la pesseta, perbocar, treure les tripes per la boca (DIEC), boçar (Val) |
Si hagués menjat fetge, ja hauria tret les tripes, de fàstic.

treure les urpes

Mostrar-se violent, algú; defensar-se abrivadament. |

mostrar-se agressiu, (treure les ungles, ensenyar les ungles; Gir-Val), ensenyar les urpes, ensenyar les dents, mostrar-se agressiu, fer -o plantar- cara, amenaçar |
Treu les urpes de seguida, aquesta noia
(s'empipa).
Trauria les urpes, si ho sabés
(cridaria).
Ja té edat de treure les urpes
(de cuinar, de pencar...).
Hi ha equips que només treuen les urpes quan juguen contra el Barça
(s'hi fan més).
Els gats treuen les urpes quan les han de menester.

Ja hauria d'haver tret les ungles més aviat
(es foten d'ell).

treure llana neta de

Vegeu 'treure l'aigua clara' i '

ésser llana neta'

treure mal

Passar males estones; patir, sofrir malestar (és català antic, segons el DCVB) |
costar, ésser dificultós |
Una paradoxa que a vegades hom treu mal a entendre –Temps-.

treure partit

Aprofitar una ocasió (Gir-Bar-Mall-Val). |

obtenir un benefici, guanyar, treure estella, treure profit |
L'equip no ha sabut treure partit dels regals
(futbol)- -Avui-.
Ja en treu partit de la jaqueta
(la porta molt, la fa servir).
En sap treure partit, de les classes.

Un dels punts flacs de la nostra vida deu ésser no saber treure partit de l'edat que tenim
-Els nins-
Ja en vaig treure profit, ja, de les corts de porcs! -
guanyar diners- (no treure profit a)
El ca és el millor amic de l'home, però perquè l'home en tregui un profit...
-Nous escrits-.

treure pit (o: omplir -inflar- el pit) *

Ara podem anar amb el cap ben alt -som líders- (o podem presumir; gallejar, tifejar, faronejar, aixecar la veu; no ara podem treure pit).

Els nois es van defensar bé (o van plantar cara, van resistir; no van treure pit).

treure punta *

Els periodistes han aprofitat la declaració per treure'n per profit (o per treure'n estella, per fer ironia, per fotre-se'n, per fer-hi broma; no per treure'n punta).

Tu trobes pèls a tot arreu (o a tu no et va res bé, tu només veus pegues; no tu treus punta a tot).

treure's de la màniga *

Hem perdut pel penal que s'ha imaginat l'àrbitre (o amb què ens ha sortit l'àrbitre, que ha xiulat l'àrbitre i no n'era, que s'ha empescat; no que s'ha tret de la màniga l'àrbitre) -CR-.

Em sorprèn la decisió que s'empesca aquest senyor (o que s'inventa, amb què surt; no que es treu de la butxaca) -CR-.

treure's del davant (o de davant)

Aconseguir eliminar alguna persona o cosa que fa nosa. |
llevar-se del davant (Cas), treure's de sobre -o del damunt, del cim-, fer desaparèixer, desempallegar-se, aviar, espolsar-se, engegar a dida, alliberar-se |
Dient-li això me'l baix treure de davant (dient-li que no portava cèntims, Am).
Tinc ganes de treure-m'ho de davant (de tenir-ho fet, acabat).
...tot aquell que els feia un fil de nosa, tot llevant-se'l del davant a la valenta. -La cara oculta de la lluna-.

Me'ls vaig treure de sobre d'aquesta manera (amb una excusa)

S'ho volen treure de sobre (vendre).
M'ho vull treure del davant
(ho vull vendre, me'n vull desfer).

Li n'he comprat, de flors, per treure-me'l del davant.

Em vull treure de sobre aquella feina.

No me'l podia treure de sobre
(un borratxo).

Se la treuen del cim com poden, pobre dona!
(no està bé del cap).

Treu-te-la de sobre
(no te l'escoltis).

Et diu «Quedaràs sord, no hi tens circulació», i ja t'ha pagat:
se't treu de sobre (un metge).

Ha volgut llevar-se'l de damunt
–Saó-

nota: També sentim 'Treure's del cim' a les comarques gironines, on 'al cim' vol dir 'damunt', 'sobre'. Ex.:
Em vull treure aquesta feina del cim (la vull acabar)

treure's el barret

Expressar respecte o admiració per allò que algú fa o ha fet (Am). |

felicitar, admirar, quedar parat, donar l'enhorabona, treure's es capell (Mall) |
Ens hem de treure el barret per l'obra de Fabra.

T'haig de felicitar, perquè t'ha sortit molt bé.

treure's el menjar de la boca (o: llevar-se)

Ajudar molt i molt (Gir-Mall). |

fer esqueneta, donar la mà, fer costat, auxiliar, socórrer, protegir |
Jo em trauria el pa de la boca, per ell.
És un home que es lleva el pa de la boca per donar-lo als seus fills
-Els nins-.

treure's l'espina *

Els castellers, ahir van caure i avui volen treure's el mal record de sobre (o volen justificar-se, volen demostrar que en saben; no volen treure's l'espina).

L'any passat van perdre al camp del Morellàs i ara els volen tornar la pilota (o tornar la pera, tornar la paga, tornar el pa, tornar la moneda, volen passar comptes, volen fer les tornes, voler prendre la revenja, els volen pagar amb al mateixa moneda; no volen treure's l'espina).

treure's les puces de sobre

Evitar maldecaps o responsabilitats (Gir-Bar). |

espolsar-se les puces (Am), espolsar-se -o ventar-se- les mosques, rentar-se les mans, no voler saber res de, treure's un poll de sobre (Am), treure's -o llevar-se- un pes de sobre |
No es treuen les puces de sobre
(els dominen, futbol) -CR-.
Per
treure's les puces de sobre donen la culpa a Itàlia.
Em trauria un poll de sobre, si treia cinc mil euros
(m'adobaria un xic).
M'has tret un pes de sobre, perquè necessitava saber-ho.

S'ha tret un pes de sobre (plega de director).

treure tallada de *

Volen aprofitar el turisme (o guanyar diners amb el turisme, treure profit del, treure'n nyapa, fer el paquet, sucar, treure estella del -Gir-Val-; no treure la millor tallada del turisme) – Avui-.

treure un pam de llengua

Haver de treballar molt i de pressa (Gir-Mall). |

anar amb un pam de llengua fora, haver de trescar molt, estar molt cansat; sembla que no hi ha de ser a temps; estar extenuat, capolat, rendit, baldat, cruixit, tirar el lleu (Val) | |
La seva mare ha de treure un pam de llengua i ell seu al sofà.

Fa les coses de pressa: sembla que no hi ha de ser a temps.

He de treure un pam la llengua a la feina.

treure verí *

El seleccionador vol calmar els esperits -hi ha jugadors ofesos- (o apaivagar la situació, suavitzar la tensió; no treure verí a a la situació).

tria i remena (o trieu i remeneu)

Escull. Ho solen dir a les parades del mercat (Gir-Bar). |

agafa el que vulguis, tria els que t'agradin més, floreja |
Va dones: trieu i remeneu!

Aquesta dona sempre fa igual: tria i remena i no es queda mai res.

trico-trico

Caminant a poc a poc (Gir-Bar). |

trinc-trinc (Ca), xau-xau, xino-xano, xano-xano, anar fent, lentament, tot passejant, a espai |
Hem anat a la font trico-trico.

Jo, trinc-trinc, vaig a pertot.

nota: Un trico-trico també és un trenet turístic de rodes pneumàtiques que passeja la gent per llocs turístics (Bar).

trinco-trinco

Vegeu 'pagar trinco-trinco'

trip-trap

Fet de bategar fortament el cor. |
palpitar, polsar |
El cor em feia trip-trap, ja que tenia veritable incertitud per...
-Carlinada-.

trist com una mala anyada

Molt trist (l’Alguer).
nota: No en coneixem l'origen.

trobar (+ altres mots)

1 Experimentar una cosa. |

veure, notar, sentir, provar; haver esment |
A
-Els agrada que els banyis, els bebès? B -Quan ho han trobat, sí (tot primer, no; Ca) (a Mallorca es diu quan ho han provat).
Ja em diràs què en trobes, d'aquesta expressió. Personalment, encara tinc alguns dubtes
(què en penses, Mall).
Dormim allà on la nit ens troba.
Ho he trobat ben posat (el joc, les cartes; Am.).
Molts ocells poden trobar la mort al Golf Pèrsic -TV3-.
Ens trobem en un mal pas (tenim dificultats).
Camina per damunt de garotes i esbarzers sense heure esment de les punxades (notar-les) –Escalenques-.
2 Tenir un sentiment o una sensació física. |
sentir-se, experimentar; opinar, pensar |
La trobo massa alta, aquesta noia.
Em trobo aixafat (fatigat).
M'hi trobo a gust fent aquesta feina.
El pare es troba molt sol.
Ho trobo estrany, que només valgui cinc euros, aquest tovalló
Aquesta nena es troba forastera (té 2 mesos i plora, a cals avis).
Era sola a la plaça amb els nens, m'hi trobava robada (sola; Am).
M'hi trobava desplaçat, en aquell casament (no adaptat, no coneixia la gent).
A -Es troba estranya, la nena, aquí? B –No, hi està molt bé.
Em trobava escanyat de diners (fluix de diners).
Ho trobo alt, això (greu, robar taronges en una botiga del poble; Ca)
Jo ho trobo bé, que vinguin cada setmana.
Em trobo tot cansat.
M'hi trobo canviat, en aquest poble (sol, inadaptat, desplaçat).
Ara començo a trobar-me a mi mateix (a tenir un equilibri emocional, a veure les coses clares).

trobar a enyor (o d'enyor)

Sentir, una persona, la necessitat de veure’n o de trobar-ne una altra (Alt Urgell). |
trobar a faltar, enyorar, sentir enyor -o nostàlgia- per algú |
L’un i l’altre pateixen del mateix mal: trobar a enyor gens estimades -En Calçons-.

trobar a faltar (o: a mancar)

Desitjar allò que es tenia i que ara no es té (Gir-Mall). |
tenir nostàlgia, enyorar (Gir-Mall), trobar a enyor (Val), tenir fretura, sentir la pèrdua de |

Ara no vaig a córrer, i ho trobo a faltar.
El trobo a faltar
(una persona).
Trobo a faltar l'anell (hi estava acostumat).
Ningú, malgrat tenir-la tots ficada al cervell, trobà a mancar la 'Cançó de la mala dona' –Els fills d'una altra-
Trobo a faltar la migdiada (ara no en puc fer).
Ja trobaran a faltar els avis! (van a viure a fora)

trobar amb el pas canviat

Vegeu 'amb el pas canviat'

trobar amb les mans a la pasta

Vegeu 'amb les mans a la massa'

trobar bo (en alguna cosa)

Trobar una cosa agradable, satisfactòria o profitosa (Gir-Mall). |

agradar, plaure, ésser del grat, delectar; quedar ganes de tornar-hi, tenir gust de (Ca), venir -o vindre- de gust |
Ho han trobat bo, aquests dos
(tornen a jugar perquè ja han guanyat un cop).
Hi devia trobar bo que torni
(un polític que es torna a presentar).
Hi troba bo que li facin fregues
(li agrada, li va bé).
No el trobes bo, aquest aire?
(refresca).
Hi troba bo, a l'ajuntament
(no plega).
A -
Encara festeja, aquella? B -Sí. A -Així ho troba bo.
Va passar la tarda estintolada en un radiador i diu que hi va trobar bo
(té mal d'esquena; va millorar).
Demà ja t'hi trobaràs bo
(fent una cura; et trobaràs més bé).
Ho deu trobar bo
(torna a estar embarassada).
Ho van trobar tan bo!
(sexe)
Com pren paciència! Hi deu trobar bo
(fan manyacs a un gat).
Que hi has trobat bo?
(torna a anar a un lloc).
Les trobo bones, aquestes galetes.

M'han quedat ganes de tornar-hi
(m'ha agradat).
C -Per què no compreu el patí del veí? Ara es ven. D -Els fills viuen lluny i ja no tens gust de fer res.


trobar clarícies (i donar clarícies)

Trobar una explicació, saber una cosa bé (Mall). |
aclarir, donar raó, explicar |
Si en troba més clarícies li agrairé que m’ho comuniqui -Adagiona-.
Decidí provar si algú li’n donaria clarícies -Adagiona-.
clarícia: Explicació, aclariment; dades que expliquen una cosa.
nota: Vegeu també "donar clarícies".

trobar eco *

La seva actitud ha tingut poc ressò (o no s'ha comentat gaire, no s'ha propagat, no ha tingut acceptació, no s'ha divulgat, no ha tingut eco (DIEC); millor que no ha trobat eco) -Temps-.

trobar el cor

Deixar sense aigua una font, una deu, un pou, etc.
eixugar una deu -o un pou-; esgotar, buidar |
L´avinent Comellar de Sa Marcona, sínia antiga però retent d’ aigua; mai li va trobar el cor per molta aigua que li tragués -Albellons-.

trobar el punt

Trobar la posició adequada per al bon funcionament d'un mecanisme. |

trobar l'equilibri, posar al punt, ésser al punt |

Ara li he trobat el punt i no vessa (una aixeta).


trobar el tremp (o agafar)

Trobar la manera de fer bé una feina ben feta i amb comoditat (Ca). |
trobar la manera, trobar la manya (Ca, Am), trobar el punt; agafar el trinc (Am) |
No sabia fer anar l'ordinador, i ara ja hi he trobat el tremp (ara ja en començo de saber).
Quan hi agafi el tremp -o el trinc-, et guanyaré (jugant a cartes).
Em costa d'agafar el trinc de les coses (aprendre'n el funcionament).
Ajudava l'àvia per aprendre el trinc de la casa (el govern).

trobar en falta *

Fa temps que no el veig, el trobo a faltar (no el trobo en falta) -TV3-.

trobar fins a la sopa *

El trobes pertot arreu (o a tot arreu; millor que fins a la sopa).

nota: Alguns diccionaris donen per bona aquesta frase feta.


trobar fluix

Trobar un terreny que cedeix, que no és dur (Mall). |
trobar moll, bla, tou; no trobar dificultats |
Trobà fluix i se sentí caure cap endins, pegant de cul dins un clot -Adagiona-.

trobar gust

Agradar, una cosa. |

trobar el gust (Girona), trobar bo, trobar plaer en, posar greix |
Han trobat gust a manifestar-se
(ho fan sovint).

Veig que ja has trobat el gust dels brunyols
-bunyols- (en vas menjant, els trobes bons).

Quan li has trobat el gust, ja és bo, un irlandès
(una mena de cafè).

Han trobat el gust a pintar.

trobar-ho pla

Pensar-se que una cosa és fàcil de fer o d'aconseguir. |

veure-ho fàcil, trobar-ho planer, de bon fer; trobar-s'ho a les mans |
A
-Jo m'ho vendria tot i posaria els diners al banc. No voldria més maldecaps. B -Ho trobes molt pla, tu.

Ho trobaran molt pla, si tu fregues l'escala (ho han de fer entre tots).
C -
Si no s'avenen, que es divorciïn. D -Tu ho veus molt pla!

La discogràfica se l'ha trobat a les mans
(el disc, ja era pràcticament acabat) -Presència, Mall-.

E -
Hi hauries d'haver anat! F -Tu ho trobes molt pla, però ahir a les dotze encara treballava.

trobar l'enfilador (o traure)

Trobar la solució (Val). |
trobar el quid, trobar el camí, trobar l'entrellat -o treure-, trobar el desllorigador l
Albert sabia que les protestes i les queixes minvarien, que el julivert arribaria a la plaça del mercat ben presentat; sols calia trobar l’enfilador, la manya -Séquies-.
nota: No traure enfilador d'una persona o cosa: no traure'n profit o trellat (Val-DCVB).

trobar la màquina de fer pipes

Trobar la manera de fer diners sense pencar gaire (Ca). |

trobar la màquina de fer diners (Am), trobar la puteria, trobar la manera de viure bé, trobar una moma, trobar una mina |
Ells han trobat la màquina de fer pipes a Benidorm
(hi fan bons negocis).

Han trobat la puteria, aquests nois
(un conjunt famós).

Tu has trobat la manera de viure bé.

Que no es pensi que ha trobat la màquina de fer pipes aquí, el de la fotocopiadora!
(va trucant, perquè vol més feina).

Van trobar la puteria
(el truc per fer-ho bé).

nota: 'Trobar un filó' és un castellanisme.

trobar-los fets

Néixer en una casa rica. |

trobar-los plomats (Ca); no en tinguis! |
Els han trobats fets
(no han hagut de lluitar).

No costa pas gaire ser ric, quan ho trobes tot fet
(una herència).

Vas tenir sort que el teu pare nasqués primer que tu.

El jovent, si els troben fets, en fan molta via de gastar-los.

Els ha trobats plomats, aquest: no ha pas suat gaire
(una herència).

Hem gastat cap a trenta mil euros. No en tinguis!
(vol dir que cal tenir sempre una reserva de diners)

trobar-ne un dels seus

Topar, algú, amb un altre que té les seves mateixes característiques (Gir-Mall). |

trobar-ne un com ell, trobar-se dos d'iguals |
En va trobar un dels seus
(marrà com ell).

S'han trobat dos d'iguals: tant malparit és l'un com l'altre.

trobar ossos en el lleu

Ésser excessivament exigent (Mall). |
ésser meticulós, primmirat, puntimirat, perepunyetes; trobar defectes en tot, trobar pèls en els ous (Mall) |
Sí, però tu no trobes que les pomes d’ara ja no tenen el mateix gust que les d’abans? ... Potser no, però que no tens un hortet, tu? Doncs planta-hi un parell de pomeres, i no em vinguis amb aquestes, no vulguis trobar ossos en el lleu -Els voltors-.

trobar pèls

Trobar defectes en tot, veure sempre inconvenients. |

trobar dificultats, trobar pèls allà on no n'hi ha, trobar pèls als ous -o als collons-, tenir ganes d'emprenyar, trobar pèls a un ou (Mall), trobar taps (Val) |
Ell té ganes d'emprenyar: a tot hi troba pèls.

N'hi ha que sempre troben pèls als collons
(vénen a emprenyar, no els hi està res bé).

Aquests troben pèls allà on no n'hi ha.

S'han trobat dues cotorres, aquí darrere
–a l'hospital- (no aturen de xerrar).

trobar sabata del seu peu (o: de son peu)

Rebre, algú, les conseqüències d'allò que ha fet (Gir-Mall). |

trobar-ne un de més mala llet que ell, trobar-ne un de més fort, trobar allò que es mereix |
Sempre busca, i ja trobarà sabata del seu peu
(algú li farà una cara nova).

Van trobar sabata del seu peu, amb els anglesos
(van perdre el partit).

Ara has trobat sabata del teu peu.
No l'has poguda ajeure, eh? Què, cou, mascle? En Mateu els va encarar, l'esquena -Voltors-.

A -Mireu! Hi pot haver faves. B –Han trobat sabata del seu peu (uns de més brètols que ells).

Ja han trobat sabata del seu peu, amb els bascos.


trobar-se *


És un castellanisme l'ús d'aquest verb pronominal, seguit de complement directe, en lloc de 'trobar'. Anant pel carrer m'he trobat un amic *. Cal dir:

Anant pel carrer he trobat un amic.

Sí que és correcte el verb 'trobar-se' seguit de la preposició 'amb'. Ex.: Anant pel carrer m'he trobat amb un amic (fins ací, copiat de Ruaix).

Ex.: He trobat el teu germà a la font (o m'he trobat amb el teu germà a la font; no m'he trobat el teu germà a la font).

Va trobar el senyor llop (o es va trobar amb el senyor llop; no es va trobar el senyor llop) -Llibre-.

nota: Veiem al DNV: Quan tornava de la faena em vaig trobar un amic. Em vaig trobar vint euros en l'autobús.

trobar-se al mig

Trobar-se entre dos que no s'avenen; trobar-se en una situació difícil. |

trobar-se al mig, trobar-se enmig (Mall) |
Jo em trobo al mig i no sé què fer
(entre compradors i mestres; el cuiner de l'escola).

Quan t'hi trobes pel mig és quan vénen els maldecaps
(d'una malaltia; quan ja la tens).

Quan hi ets pel mig, ja t'espaviles
(quan ja fas una feina difícil).

M'hi vaig trobar pel mig, en aquella baralla
(jo no hi volia pas ser).

nota: Vegeu també 'al mig'

trobar-se amb el bou

Haver d'afrontar o d'encarar una situació difícil, arriscada. |
moment crucial, crític, decisiu; haver de demostrar una cosa, haver d'agarrar el bou per les banyes |
Maria i Sisco (havien d’anar a vendre torró a Barcelona). Se’ls va fer una miqueta d’angúnia. Al viatge s’havien acostumat, ara venia el moment d’arribar i de veure la rebuda, era el moment de trobar-se amb el bou, com se sol dir -Séquies-.
nota: Frase feta que prové del món taurí i es diu molt en castellà.

trobar-se amb tot

Haver viscut moltes experiències, sobretot negatives. |

haver-ne passat de tots colors, haver tingut molts maldecaps -o molts tràfecs- |
Durant la guerra em van deixar sol amb l'àvia quan tenia deu anys: m'he trobat amb tot, jo.

trobar-se bé

Estar bé en un lloc; agradar, una cosa (Gir-Mall). |

agradar, trobar-se -o estar- com el peix a l'aigua, estar a gust, estar bé, còmode, a pler (Val), a lloure, a la regalada; ésser al cel; anar bé |
M'hi trobo molt bé a Vall-de-roures
(m'agrada de viure-hi).
T'hi trobes bé amb aquesta camisa?
(o t'hi veus bé?)
Ara sí que em trobo bé!

Te la sents bé, aquesta sabata?
(o t'hi trobes bé?, et va bé?)
S'hi deu sentir bé, que hi vagi
-a cal sogres- (o s'hi deu trobar bé).
Em sento incòmode, perquè hi ha gent de categoria, allà
(o m'hi trobo).
No t'hi trobes bé, amb aquesta gent
(són de massa categoria).

trobar-se com la figa al paner

Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia (Val). |
trobar-se com el peix a l’aigua, estar com a cal sogre |
Quan vaig a ta casa ja saps que no me n’aniria mai, que m’hi trobe com la figa al paner.

trobar-se darrere

Vegeu 'ésser darrere de'

trobar-se en tots els 'fregats' *

Aquest alumne és a tots els merders (o a tots els embolics -Gir-Val-; no el trobem a tots els 'fregats', el trobem a tots els 'percals').

trobar-se enclòs

Trobar-se, de manera sobtada, ficat o tancat al mig d’un afer. |
veure’s -o quedar- enclòs, quedar atrapat, trobar-se embolicat o enclavat |
Jordi s’ha trobat enclòs enmig d’una revolta -100% Manacor-.

trobar-se entre dos focs

Vegeu 'estar entre l'espasa i la paret'

trobar-se estret

Trobar-se amb un cúmul de problemes; tenir moltes dificultats alhora. |
trobar grans esculls, trobar-se en un mal pas, (estar amb l'aigua fins al coll, estar entre dos focs, estar lligat de peus i mans, saber què és fer garrameus; Tresponts), (trobar-se enfangat, trobar-se endidalat Mall) |
Va arribar un punt que es trobà ben estret, en aquell desert.

trobar-se fatal (i: sentir-se fatal, estar fatal) *

Em trobo molt malament (o vaig de mal borràs, no em trobo bé, no vaig bé, no tinc salut, em fa mal tot, estic fotut -o fumut-; no em trobo fatal, estic fatal, em sento fatal) -TV3-.
nota: Fatal no és adverbi.

trobar sota una col (un infant)

Manera antiga d’explicar a un infant d’on vénen els nens per evitar parlar clarament de la gestació i el naixement. |
els nens, els porta la cigonya; els nens vénen de París |
Quan érem petits i naixia algun germà a casa, els pares ens deien que l’havien trobar sota una col i nosaltres ens ho crèiem -Folklore-.
La mare sempre em deia que m'havien trobat a sota una col. Mare de Déu com anàvem guarnits! (Am).

trobar taps

Cercar o adduir excuses (Bar). |

posar dificultats, cercar galindaines, cercar inconvenients, trobar pèls als ous |
La carretera s'hauria de fer, però els del PCAD sempre hi troben taps.

trobar un emperò

Trobar un defecte (Mall). |

trobar dificultats, fer objeccions; no tot són flors i violes, trobar peròs (Val) |
És una persona que sempre troba un emperò.

trobar una romeguera

Trobar, qui va a un lloc, persones que l'entretenen (Gir). |

trobar un destorb, trobar un torbany, trobar un ganxo (Bar) |
He arribat tard perquè he trobat una romeguera
(un amb ganes de xerrar).
Si anem trobant romegueres, no arribarem a l'hora.

M'he deturat un parell de cops pel camí, perquè he trobat ganxos
(trobades casuals per enraonar).
nota: Una romeguera (o esbarzer (Bar), albarzer -Val-, romaguer o batzer -Mall-) no deixa avançar pel bosc.

'tronxar-se' de riure *

Aquell noi ens feia petar de riure (o morir, pixar, trencar, partir, rebentar, cargolar; no ens feia 'tronxar' de riure).

tropell-tropell

De pressa i empenyent-se uns als altres (Mall). |
atropelladament, de tropell, precipitadament, empentant, empentejant, ventant espentes –o empentes- |
Tothom entrà tropell-tropell a la sala –Adagiona-.

tros de *

És un gamarús! (o és un gamarús acabat!, és ben gamarús!; millor que és un tros de gamarús) -TV3-.

nota: 1 En català tenim 'tros de quòniam' que es diu d'algú poc espavilat (Bar). També trobem 'tros d'ase', al DIEC.
Ara, a TV3, sentim 'tros de ruc', 'tros de suro' (un 'alcornoque' és una persona ignorant; un suro, no), tros d'inútil, tros d'ase, un tros d'actor, un tros d'estúpid, tros d'animal, tros de burro...). Pensem que moltes d'aquestes construccions no són genuïnes.

2
A Mallorca era usual 'tros de banc' o 'tros d'ase'.
3 A Girona no hem sentit mai cap 'tros' de res.

4 Un 'tros', a Girona, és una persona inútil (Vegeu tros, al Volum 1).


trossos a peu i trossos caminant

Manera irònica de dir que s’ha anat sempre a peu (Men). |
una estona a peu i una altra caminant (Gir-Mall), amb el cavall d'en Cama i la mula d'en Taló (Val) |
A-“
I tot es camí heu vingut a peu?” B-“Bono, trossos a peu i trossos caminant.” -Fets-

trucar a la porta de (i trucar portes)

Demanar, algú, que l'ajudin (Gir-Bar). |
demanar ajut -o ajuda-, demanar auxili, demanar suport, demanar un cop de mà
|
Sabia anar a trucar portes -
Temps-.
Ha trucat a la porta del seu sogre
(li ha demanat diners).
Letònia truca a les portes d'Europa (demana de participar-hi) –C33-.
He trucar a totes les portes (he e
sgotat totes les possibilitats).


tu diràs (o
vostè dirà)

1 Manera d'encetar una conversa. |
digues, digui, digueu-me, el puc ajudar?, parla!, ja em diràs què et sembla, e
n què el puc servir? |
Vostè dirà! -
en una botiga- (= en què el puc servir?).
A
-Et vull comentar una cosa. B -Tu diràs.

2 Se sol respondre a qui pregunta per una cosa agradable, bona. |

és clar que sí, i tant!, ves si no, naturalment, ja ho crec que sí!, veges! (Val) |
A
-En volia, la nena, de cireres? B -Tu diràs!

Li ha agradat el formatge? Tu diràs!

C
-Té mal? D -Tu diràs! (= i tant)

E -
Vindràs a bateig? F -Tu diràs!

tu guanyes! *

A -En comprarem tres. B -Molt bé (o d'acord, em sembla molt bé, entesos, ho farem com tu dius, com vulguis, com et vagi més bé, com et sembli; no tu guanyes!)

tu i (+ altre mots)!

Forma despectiva. La sol usar qui no vol un tema de conversa. |

no me'n parlis més, tu i el gos que menes! (Am), vés allà on vulguis!, no m'atabalis! |
A
-On tens la dona? B -Fot el camp: tu i el gos que menes! (no me'n parlis)
C -
Saps què m'han dit els de l'assegurança? D -Tu i l'assegurança!
Ja et fotràs de nassos: tu i el teu córrer!

tu ja ho has dit!

Això que tu dius no és pas segur. |

ja en parlarem!, ja ho veurem, ja es veurà, qui sap si, encara no es pot dir, encara no has dit potser -o poder- (Ca), ja ho dius, tu!, no haver-hi res fet (Am) |
A
-Avui, segur que guanyarem. B -Tu ja ho has dit.
De moment ho han dit, però no hi ha res fet
(se n'ha parlat, només). 

tu mateix

Es diu a algú per indicar-li que es deixa al seu albir fer una cosa o fer-ne una altra (Gir-Mall). |

Fes-ho com vulguis, sense fer compliments, com et vagi més bé, com vulguis, com et sembli, endavant |
A -
Puc obrir les finestres? B -Tu mateix.
Si li convé un càstig, al nen, vós mateix!

C
-Vols que vagi a comprar butà? D -Tu mateix! E –Tu mateix, no. Digues-li si l'ha d'anar a comprar o no.
F –
Ja vindré, quan siguis a l'hospital. F –Tu mateix, no facis pas res mal fet! (no t'amoïnis, si no pots venir).

tu per tu

L'un davant de l'altre. |

cara a cara, cara per cara, davant per davant, de tu a tu, supo-supo (Pallars), enfront (Val) |
Es van trobar tu per tu
(o davant per davant).
El partit va ser un tu per tu
(amb atacs constants dels dos equips).
El banc és davant per davant de l'església.

El vaig trobar tu per tu i va no em va dir res.

Potser seria millor trobar-se tu per tu
(parlar-ne personalment, no per telèfon).
A
-L'has trobada algun cop? B -Tu per tu, no (no son gaire amics).
Si el trobo tu per tu, el saludo, i si no, no.

Varen guanyar de tu a tu
(jugant sense complexos).
Em venia tu per tu i l'he saludat.

Jo, tu per tu, dono almoina; pel banc no, perquè els cèntims fan set
(se'ls queden).
Una tarda dominical, en tornar del tros, va fer supo-supo amb un desconegut
-quan Judes-.
Agafà doncs el camí de Tor i al cap de poca estona va fer materialment supo-supo amb quatre llops
-quan Judes-.

tu pots! *

Tu ho pots fer! (o te'n sortiràs!, ho aconseguiràs; no tu pots) -TV3-.

nota: El verb poder necessita un complement. El verb voler, també.

tu rai! (o: jo rai!, ell rai!)

La partícula 'rai' acompanya alguns mots o alguns pronoms, amb un sentit d'assentiment, de conformitat a una cosa òbvia, de reconeixement de l'evidència o de la gran facilitat d'allò que es diu o que acaba de dir-se.

a tu no n'afecta gaire, això que diem; tu ja vas bé; això no és res per tu |

A -Ara ve fred. B -Tu rai, que tens una bona calefacció!

Ell rai, que té un bon sou!

tu sabràs què fas (o: tu sabràs!) *

A -Em sembla que plegaré, d'aquesta feina. B -Noia, tu mateixa (o per tu va el pollastre, per tu faràs, ja t'ho trobaràs, des teu pa faràs sopes -Mall-; no tu sabràs què fas).

C -On és la llibreta? D -Jo no ho sé pas: és una cosa teva (o això ho has de saber tu; no tu sabràs!).

tu saps un conte i jo sé una història!

Se sol dir a qui ens vol enganyar d'alguna manera. |

tu sap un conte i jo sé una rondalla (Am), tu saps una història i jo en sé un altra, tu saps una cançó i jo en sé una altra (Ca) |

A -Compra'm el tractor i no et preocupis: ja me'l pagaràs. B -Tu saps un conte i jo sé una història! (no tinc diners i, si no el pago, tu el voldràs cobrar)

C -Si posessis una dona a casa, estaries més bé -ho diuen a un vell-. B -Tu saps una cançó i jo en sé una altra. Posar una dona a casa és l'última cosa que faré.

tu t'ho perds

A -Si t'ho regala, agafa-ho. B -No ho vull. A -Per tu fas! (o més mal per a tu, ja t'ho faràs!, cap maldecap!; tu mateix, ja t'ho trobaràs; millor que tu t'ho perds).

nota: 'Tu t'ho perds' es diu molt, però ens semblen millors les alternatives que us proposem.

tu tot ho arregles (+ altres mots)

Tu només sap fer això que diem (Am-Olot). |
tu no saps fer res més, aquesta no és pas la bona solució |
A -
Si no em paga, que no entri més a casa! B -Tu tot ho arregles així. Has de tenir més paciència.
C -A aquests que no creuen, una garrotada els convé. D -Tu tot ho arregles picant.
E -Si no trobem el restaurant obert, menjarem un entrepà. F -Tu tot ho arregles amb un entrepà.

tu vagis bé!

No pateixis pels altres. |

procura per a tu, deixa estar l'altra gent, deixa estar els altres |
A
-Hi ha gent que guanya molt poc, això no s'ha de permetre. B -Tu vagis bé!

tururut!

Expressió que s'usa per dir que una cosa ja s'ha perdut, ja no té solució. |

tururut, qui gemega ja ha rebut! (Gir-Bar), tururut dotze hores (Gir), tururut viola (Lleida); qui ha rebut, ha rebut; vés-li al darrere, això ja ho tens, ja no hi ha res a fer, no té cura, adéu tartana! |
Ens van entrar a casa a la nit, el dia que érem a casament, i l'oli: tururut!
(ens el van robar).
Si et foten una hòstia, en una manifestació, ja la tens.

Se'ns va girar la garba, i tururut
(ja no ens van pagar més).
Si no ho faig ara, tururut viola! (ja no hi pensaré).
També faran com amb les preferents: quan vagis a buscar el capital, tururut viola! -TV3-.
Ho perdràs, i tururut dotze hores! -el material que tenim a l'ordinador- (tot
esgarriat per sempre).
S'han acabar els calés i tururut dotze hores! (l'equip a fer punyetes).
Li ha trencat les ulleres, i no tenen pas cura (no es poden adobar, Am).