Volum 2‎ > ‎

tenir una atenció / tururut, qui gemega ja ha rebut!

tenir una cama

Ésser descendent d’un lloc, per part de pare o de mare (Mall). |
venir de, ésser de regàlia |
Tenc una cama de Ciutadella (som descendent de gent de ciutadella).
Ja ho sé que parla castellà; és que té una cama forastera! (vol dir que té un parent de parla castellana)

tenir una espelma en una mà i un garrot a l’altra

Dirigir un grup de persones amb tacte i bones maneres, però amb fermesa (Ca). |
ésser afable i decidit |
S'ha de tenir tenir una espelma en una mà i un garrot a l’altra per dirigir un asil de vells.


tenir una espina (o t
enir una espina clavada)

Tenir turment per alguna cosa. |
patir per quelcom; tenir un maldecap, un problema, una pena, una recança, una dolença
|
Ja els planyo!, ja tenen una bona espina!
(el noi malalt, Ca).
Tenen una espina clavada
(van perdre la final) -C33-.

tenir una estirada

Augmentar, un negoci o una activitat, els guanys i la seva eficiència (Mall). |

créixer, fer-se gran, incrementar |
Ens vam haver de professionalitzar per l'estirada que vam tenir.

nota: 'Pegar una estirada' també vol dir fer una crescuda ràpida, un infant (Val). Ex.:
El xiquet ha pegat un estiró i s'ha fet com son pare d'alt.


tenir una fam que l'alça

Tenir molta fam (Mall). |
estar molt afamegat, tenir més fam que un mestre d’escola, tenir cassussa, sentir un buit a l’estómac, córrer una rata pel ventre, tenir una gana que enarbora (Gir), tenir més fam que garró (Val), (passar rusca, sentir córrer ratolins per dins sa panxa Mall) |
Com que tenia una fam que l’alçava, va decidir de tastar una sopa -Fets-.
A -
Tinc una gana que m’enarbora. B –No és pas estrany, ja són les tres.
D’altra banda, tenc una fam que m’alça
-Adagiona-.

tenir una llengua de vil

Tenir el costum de renegar (l'Alguer). |
ésser malparlat, ésser renegaire, flastomar, tenir la llengua bruta |

tenir una llima sorda

Tenir algú una despesa gran i constant que li va fent minvar el capital (Ca). |
ésser un dispendi, menjar com una llima nova, menjar
com una revolta de riu |
Ja té una bona llima sorda amb dos nois estudiant a Barcelona!
Els cotxes esportius gasten com una llima nova


tenir uns bons dallons

Eufemisme per evitar els substantiu collons, ple de connotacions sexuals (Mall). |
tenir uns bons pebrots (Gir), tenir collons, tenir valentia, portar-los ben posats |
Ja té uns bons dallons la cosa!, fa dos dies que no pot (sexe) -Zèfir-.
Quins dallons que té, en Pere!, fa tres dies que li he dit que vengués a arreglar la rentadora i encara no ha dit res.
Quins dallons que tens!, em crides perquè et vengui a cercar i ara resulta que no hi ets!

tenir vectigals

Haver de fer coses difícils o que preocupen (Val). |
tenir maldecaps, problemes, contratemps |
Qui té terres, té vectigals.

tenir vessa

No tenir ganes de fer alguna cosa (Men). |
tenir peresa, tenir mandra, fer vessa (Men) |
Cal no tenir vessa per a fer tot el que t’ha dit el mestre.
Em fa vessa escriure
-Saó-.

Quina vessa, noi, que tinc avui! No faria res en tot el dia.

Tots tenien facilitat per a aprendre, però com que tenien molta més juguera que estudiera, es deixaven dur de la vessa, i de feina no en feien brot -Cada dia un mot-.

fer la vessa: estar sense treballar ni fer res de bo (Menorca).

fer fugir la vessa a algú: estimular-lo a treballar, a moure's.


tenir vista

Tenir astúcia a l'hora de fer les coses. |
ésser viu, despert, astut, perspicaç, agut; tenir lluc |
Parla amb ell, que té molta vista per als diners.
Han tingut més vista que nosaltres a l'hora de fitxar jugadors.
Els paletes ja ho varen preparar amb vista, per fer-hi l'escala més endavant (ho van preveure).
Havies d'haver tingut una mica de lluc i donar-li el telèfon (a un comprador).

Ell sembla que té més lluc, ballant (en sap més).
S'ha de tenir vista, segons quines coses no s'han de dir
(no s'ha de tenir ull).

Van sense cap vista pel món, aquesta gent
(posen negocis i no els controlen).

nota: Vegeu també 'lluc 2', al Volum 1


tenir-ne prou

No agradar una persona, una situació, un lloc, etc. |
ja sé com és, ja sé quin peu calça; estar-ne tip o fart; ja n’hi ha prou d’aquest color!, pleguem
veles! (Mont-roig del Camp) |
A –
Et va agradar el director? B –No, hi vaig parlar cinc minuts, però ja en vaig tenir prou (vaig veure que era un egoista).
C –
Què et sembla? Lloguem l’Elvira perquè vingui a fer feina a casa? D –Déu me’n guard!
Un dia vaig anar a dur un paquet a casa seva i ja en vaig tenir prou
(és desordenada).
Ara, l'Enric, al cap de dos mesos ja en va tenir prou: llevat de la Conxa, allí només hi vivien vells i criatures -"Un camí amb Eva", de Manuel de Pedrolo-.

tenir-ne un cantimplori

Tenir molt d’una cosa (Men). |
tenir-ne en gran quantitat, tenir-ne per donar i per vendre, (haver-n’hi a paletades, tenir-ne a betzef Men) |
Si voleu figues, podeu venir a carregar; no vos farem pagar res perquè en tenim un cantimplori.

tenir un cor petit (i agafar)

Es diu de qui és molt sensible, de qui s'espanta per poca cosa, de qui ha tingut un espant, etc. (Ca-Am). |
agafar un cor petit (Am), tenir el cor com una llentia; estar espantat, acovardit, acoquinat; no ésser valent; passar ànsia, estar amoïnat, tenir neguit |
Jo no sóc valent; davant d'un accident, tinc un cor petit i m'espanto.
S'ha de voler veure tot, si no s'agafa un cor petit
(la gent s'acovardeix, si no s'acostuma a veure malalts, accidents, desgràcies).
A -
Tinc un cor petit, avui, perquè estic esperant els resultats de les anàlisis. B -Explica'm què t'ha dit el metge.

tenir vessa

No tenir ganes de fer alguna cosa (Men). |
tenir peresa, tenir mandra |
Cal no tenir vessa per a fer tot el que t’ha dit el mestre.
Em fa vessa escriure
-Saó-.
nota: Vegeu també "fer vessa".

teranyina ben cosida

Una cosa ben feta (Val). |
fet a consciència, ben travat, ben acabat,
travat com una mata de jonc |
Allò era el que se’n diu una teranyina ben cosida, diguem-ne que…una operació ben primfilada -Séquies-.

Voldríem un país travat com una mata de jonc.

terreny adobat (o assaonat, preparat) *

Aquest poble és ideal per a fer-hi crítica, perquè hi ha corrupció (o és idoni, perfecte, propens; millor que és terreny adobat per a la crítica)
El missatge racista ha trobat una mina a... (o ha trobat un lloc idoni, perfecte; millor que ha trobat terreny adobat).
Un poble ignorant és ideal per a la demagògia (o és una benedicció per als demagogs, sempre és apte per a, és procliu a, s'inclina cap a, tendeix a; millor que és terreny adobat)
nota: Aquest calc del castellà ja ha entrat en alguns diccionaris. Pensem que és prescindible.

test com un rave

Es diu d’una cosa molt rígida (Alt Urgell). |
enravenat, encarcarat, ert, dret |
Una davallada de temperatura que els obligà, sota pena d’acabar testos com un rave, a ficar-se a casa -En Calçons-.

timoner que està alerta no mulla coberta

Cal vigilar i fer les coses ben fetes (l’Alguer). |
timoner que està alerta no banya sa coberta (Mall, DCVB) |

tindre a boquera (una cosa)

Estar en una situació molt favorable per a fer una cosa (Val). |
tenir bé, venir bé |
Ara el tens a boquera per a demanar-li els diners.

tindre bon caure

Tenir molt bon apetit (Val). |
ser animal de bona barra (Val), tenir sempre un budell buit, ésser fartaner |
Aneu a taula, que les vostres veïnes tenen molt bon caure.
Tu, tira-li verd, que és animal de bona barra.

tindre el geni pudent

Ésser colèric (Val). |
tindre mala bava, tenir un geni com una pólvora, tenir la sang calenta, tenir mal geni -o gènit-, (tindre el cor agre, tindre mal suc Val) |
Tens el geni massa pudent per a ser botiguer.
No toqueu el gos, que té molt mal suc.

tindre el melic tallat amb algú

Contemplar alguna persona amb molts bons ulls, favorablement (Val). |
ésser sant de la seva devoció, ésser-li simpàtic, caure en gràcia, caure a l’ull |
Té el melic tallat amb el seu nebot i li ho perdona tot.

tindre el nas com un foguer

Tenir el nas arromangat i amb forats amples (Val). |
tenir el nas com una tarota |
És un xiquet boniquet, però té el nas com un foguer.

tindre el nas farnit

Tenir el nas ple de mocs, dificultant la respiració. Deu ser deturpació popular de farcit (Val). |estar tapat de nas |
No he dormit tranquil·la perquè tota la nit he tingut el nas farnit.

tindre gossera (o gos)

Tenir peresa (Val). |
tenir nyonya, xorra, galvana |
Quina gossera en acabant de dinar! Ara mateix no faria res.

tindre grapat

Haver-se fet prou gran un nadó, deixar de ser petitó (Val). |
ésser acampat (Gir) |
Si el xiquet pren bé el pit prompte tindrà grapat.
nota: A l'Alt Empordà es diu "tenir grapó" dels conills, que vol dir ser que ja són prou fets. Vegeu "grapó" al Volum 1 del nostre diccionari.

tindre la fel amarga

Tindre mal caràcter (Val). |
viure amargat; tenir mala bava, tenir mal geni, tenir males llevades |
Des que se li va morir la dona té la fel amarga.

tindre la sang a l’ull

Vol dir que s’és jove, vigorós, arrauxat, que s’actua sense meditar (Val). |
tenir ramalades, ésser impetuós, tenir la sang calenta |
 
Li agrada córrer perquè té la sang a l’ull
.
nota: Segons els diccionaris "tenir sang a l'ull" vol dir ser irascible. En castellà vol dir ser complidor.

tindre menys veu que qui va a fiar

Parlar amb la veu baixa, per no tenir-ne gaire o per timidesa (Val). |
tenir un fil de veu |
Alça-li la veu, que és sorda i tu tens menys veu que qui va a fiar (sentim "que el que va de fiat).

tindre més paraules que diners

Simular que hom és molt ric i pretendre que els altres s’ho creguen (Val). |
fer el gran, fer el gros, fer-se veure, agradar que el vegin, fer el merda; ésser pobre com una rata, ésser un pelat |
El ti Moll va vindre ahir a preguntar el preu del mas, però jo crec que té més paraules que diners.
Va prometre que ens ajudaria a fundar un partit polític, però tots sabíem que tenia més paraules que diners.
Ti: en valencià del sud (almenys, des de la Vall d’Albaida) s’aplica com a forma de tractament a persones d’edat, una mica respectuosament: el ti Moll, la tia Micona (no sempre, doncs, indiquen parentesc).

tindre quimera

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa negativa està a punt de succeir (Val). |
tenir una dèria o una obsessió; tenir un pressentiment |
Ara m’ha entrat la quimera de col·leccionar segells
.
Jo tenia la quimera que el roser duraria poques setmanes
.

tindre un bon barró

Tindre bones influències, amistats poderoses (Val). |
tenir bons padrins, tenir bons costats |
Vaig fer la mili a Intendència perquè tenia un bon barró.

tindre una enrònia

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir (Val). |
tenir una dèria, una ceba, una mania, una quimera; estar capficat; tenir un pressentiment |
El meu germà té l’enrònia de canviar-se el cotxe, i això que només el té dos anys
.
Tinc l’enrònia que les botigues tanquen a la una
.
Tinc l'enrònia que no n'eixirem, d'aquesta situació.

tindre xitxo (i fer)

Tenir mandra, en llenguatge infantil (Val). |
tenir peresa, nyerra |
Quan vénen les vacances no fa res de res. Diu que tot li fa xitxo.

tip fins a la nou de la gorja

Que ha menjat molt (Mall). |
fart, sadoll, replè, amb el pap ple; que s’ha atipat com un lladre |
Feien cara de replens, de tips fins a la nou de la gorja –Albellons-.

tira més un pèl de figa que una maroma de “barco”

Expressió que al·ludeix a la irresistible força de l’apetit sexual (Val). |
tira més un pèl de cony que una mula, tira més un pèl de dona que cent mules |
...però un pel de figa tira més que una maroma de barco, no diuen això? -Séquies-.

tira pel cap que vulguis!

Ho diu qui no vol discutir amb un altre ni vol afluixar. |

que tiri pel cap que vulgui!, agafa-t'ho pel cap que vulguis!; fes el que vulguis; agafa-t'ho com vulguis! |
No en vull saber res, dels meus cunyats, i que tirin pel cap que vulguin!
Tira pel cap que vulguis; si no t'agrada prou, no el compris. Això s'ha de fer avui, i tira pel cap que vulguis! (jo ho mano)
No hi aniré pas,
a comprar, agafa-t'ho pel cap que vulguis!

No ho faré pas, tira pel cap que vulguis!
(a algú que ens vol fer fer quelcom)

Tothom tira pel cap que vol en aquella cas (fa el que vol).

tira que te vas **

Durant la guerra, tot anava bé, com aquell, cadascú a la seua i a intentar tornar a casa sencer (o tot s'hi valia, anàvem fent com podíem, bé i avant (Val); no durant la guerra, tira que te vas, com...) –La cara oculta de la lluna-.

tira-tira

1 Anar caminant sense frissar, però sense aturar-se (Mall-Men). |
xino-xano, xano-xano, a poc a poc, a pleret, sense pressa, amb calma, a espai, d'espai, xau-xau, daixo-daixo (Mall), peu-peu (Men) |
Convé anar tira-tira, que no ens encalcen.
Com qui el vegi venir tira-tira amb les mans darrere
–Fets-.
A la fi, un diumenge, després de missa primera, parteixen, peu-peu, cap as lloc -Fets-.
frissar: frisar
2 Realitzar una feina, un quefer, poc a poc, sense apressar-se (Mall). |
anar fent, anar tirant, anar pastant i anar coent (Gir) |
No convé apressar-se en l’objectiu, hem d’anar tira-tira.
...que tira-tira ens roben la victòria -Mall-.


tirant per llarg

Fent un càlcul optimista (Mall). |
tirant llarg, comptant llarg, a tot estirar, com a màxim |
En queden tres o quatre, tirant per llarg, a Porreres
-Llibre-.
Jo no crec que aquest al·lot, tirant per llarg, arribi a cap d’any amb sa malaltia que duu.
Si fas la travessa de la serra de Tramuntana, et queden tres o quatre hores, si vas al Morro de sa vaca per aquest pas, tirant per llarg.


tirar a bracet

Fer una prova de força entre dues persones, amb els colzes damunt la taula, per a veure qui arrossegarà el contrincant i demostrar així qui és el més fort (Val) |
demostrar braça, fer braça, fer un torcebraç (Val) |
Quan jo era jove, tirava a bracet amb els meus amics i els guanyava a tots, i ara no puc obrir la tapadora d’aquest pot. Açò de fer-se vells és un desastre.

tirar a ferir

Voler fer mal a algú amb bales, insults o insinuacions (Mall). |

atacar, mossegar, dir de tot, tirar amb bala |
Ella tirava a ferir
(en una discussió).

No s'estava de res, aquell: tirava amb bala (deia les veritats per fer emprenyar, Am).


tirar a la ferralla

Llençar coses velles, inútils o de rebuig, habitualment de ferro (Mall). |
donar a l’escombriaire, tirar a la ferramalla (Mall, Eiv) |
Han tirat les arades velles a la ferralla (Llibre).

tirar de la rifeta (i viure de la rifeta)

Anar passant la vida treballant poc; despendre diners que no s'han guanyat; viure de subvencions, etc. |
viure amb l'esquena dreta, viure dels altres, tenir una moma, tirar de veta, anar vivint, viure dels aires del cel,
fer la viu-viu, viure de renda, tindre bon bovalar (Val) |
A
-Què fa, en Llorenç? B -Viu de la rifeta: té molts cèntims i no ha de fer res.
En Julià tira de la rifeta
(viu del lloguer d'uns pisos que li han deixat).
Els ministres tenen una moma: quan es jubilen també cobren.

Tu sempre voldries tirar de la rifeta
(treballar dues hores cada dia).
Sempre han anat tirant de la rifeta, aquests; no han fotut mai res!
(tenen una paga).
bovalar: Lloc on pasturen els bous

tirar la casa per la finestra

Excedir-se en les despeses. |

ficar l'olla gran dins de la xica, fer una gran despesa, fer un dispendi, tirar la burra per la finestra (Val) |

El Narbona tira la casa per la finestra (fa un fitxatge molt car) -Avui-.

nota: També es diu en castellà.


tirar la primera pedra

Començar una acció o una acusació contra algú. |
obrir el pas, fer-se endavant, ser el davanter; atacar, denunciar, acusar, culpar, inculpar |Esperen que jo tiri la primera pedra, però ja s'ho faran! (en un debat).

tirar la tovallola

Vegeu 'llançar la tovallola'


tirar pel dret

1 Seguir la línia recta sense fer marrada. |
fer drecera, anar recte, passar pel dret, agafar el dret |
Estic emprenyat perquè hi ha gent que, quan arriben al meu hort, tiren pel dret
(el travessen per estalviar-se passes).
2
Fer o dir les coses decididament, sense circumloquis ni aturades (Gir-Val). |
anar directament, anar al recte, anar pel dret, anar al dret, anar al gra, abreujar, tirar per la drecera (Val) |
Si t'agrada aquesta noia, tira pel dret
(digues-li).
Quan els hi tens el peu al coll, vés al recte
(no afluixis, si tens raó, en un plet o en una altra qüestió).
To
thom tira pel dret, en campanya electoral (en diu de tots colors) -RAC1-.
Van tirar pel dret sense consultar les associacions del poble.
Ja han tirat per la drecera per ensorrar el bretó
(ja no miren prim) -Saó-.

tirar-se a *

Pobra noia!, s'ha lliurat a la beguda (o s'ha donat a la beguda, ha agafat el vici de beure; no s'ha tirat a la beguda).

Està ben corromput, el jovent d'ara, s'han agafat a beure: això no havia passat mai a les comarques de Girona (Am).

Un oncle meu es donava a la beguda blanca (= l'aiguardent o la cassalla, Val).

Ara jugo a tall de boig, perquè vull plegar -a cartes- (o ara faig bogeries; no ara m'he tirat a la boja).

Ara s'ha acostumat a jugar a la rifa (o ha agafat el vici de; no ara s'ha tirat a fer rifes).

Ella va donar-se a la mala vida -feia de puta- (o es va dedicar a la mala vida; no va tirar-se a la mala vida).

 

tirar-se de vent

Moure's vent (Mall). |

girar-se vent, manxar el vent |

Si ha de ploure o tirar-se de vent, val més que ho deixem córrer.


tirar-se la manta al coll

Inhibir-se d'algun afer, algú (Val). |

fotre-se'n, inhibir-se de tot, desentendre-se'n, despreocupar-se'n, tirar-s’ho tot a l’esquena, no amoïnar-se per res, alçar-se de muscles (Val) |
No li agradava el negoci familiar i es tirà la manta al coll i se n
'anà a Amèrica.

Ara s'ha tirat la manta al coll i viu més feliç que el món –Rodamots-.


tirar terra

Amagar o silenciar un determinat assumpte, no parlar-ne més (Mall-Am). |
tirar terra al damunt (Mall), callar, tapar, amagar, ocultar, dissimular |
La feta no va transcendir. El metge i la infermera servaren el secret professional i el pare i la mare d’en Jordi hi tiraren terra -Els voltors-.
S'ha tirat terra sobre aquest assumpte -Temps-.

Sempre s'hi va posar terra a sobre (no se'n va parlar, aquest tema).


tirar una cria

Perdre el fill, una femella (Men). |
avortar, afollar-se, tenir un gastament, esvedellar-se (la vaca), eixortar (Ca) |
Si una vaca ha tirat es vedell, si el blat té rovell... -Fets-.

tirar una mà *

Demà vindre i us donaré un cop de mà (o us faré espatlleta, col·laboraré amb vosaltres; no i vos tiraré una mà).
Han anat a donar-los un cop de mà (o a fer-los costat, ajudar-los, fer-los espatlleta, donar-los la mà -Mall-; no a tirar-los una mà) -Encara rai...!-.

toca't es nas!

Es diu per enviar algú a mal viatge, o per expressar, enfadat, que no interessen certs temes o raons (Mall). |
vés-te'n a pastar fang, (vés a filar estopa!, a porgar fum!, a encalçar mòpies!, a torrar neu! Mall) |
Au, Manel, toca't es nas!, això no m'interessa gens: ves-te'n!


tocar (+ infinitiu)

Tenir l’obligació de fer quelcom (Mall). |
haver de, caldre |
Els biòlegs ho toquen saber -Llibre-.
Si no ho sabíeu, tocava sebre-ho! (Mall)
És a tu que et toca d’anar-hi! (Gir).
Ara toca callar.
Ara toca fer vacances.

tocar a terra

Baixar fins al sòl. |
arribar a terra, tocar en terra (Mall) |
Una de les campanes, tan bon punt tocà a terra, va desaparèixer -Contalles-.
A -
Què raspa? -se sent un soroll- B -La barca toca a terra (per sota, al mar; Ca).

tocar amb les mans

Comprovar una cosa veient-la de prop (Men-Mall). |
comprovar, verificar, experimentar, adonar-se, assegurar-se; que me’n tirin d’una passa! (Mall) |
Posa’t tranquil, que sa por tocada amb ses mans no és res –Fets-.
A
-Na Tonina és una al·lota fenera, i sobretot m’estima tant, que no sap què fer-se per tenir-me content. B -Ca! -va respondre en Biel-. No serà tant, un poc en llevarem! A-Voleu que facem una prova i ho tocareu amb ses mans? -Tardanies-.
Els qui toquem amb les mans aquesta realitat hem... –Mirall-.

tocar el botet

1 Fer dir, amb astúcia, o intentar-ho, allò que es vol tenir en secret (Ca-Alt Urgell). |
fer xerrar, obrir la boca (a algú), fer descabdellar, fer cantar, fer esclovellar (Ca) |
Ja fa dies que la Joana toca el botet per saber quan ens n'han pagat del camp.
Aquella donota prou li anava tocant el botet, però en Nofre va saber callar -
En Calçons-.
2 Dir coses a algú per molestar-lo (Ca-Am). |
tocar els pebrots, acollonar, fer empipar, emprenyar, acollonar, tocar del viu (Ca), tocar allò que no sona |
Ja ho veig que diu que és de dretes per tocar-me el botet, però no m'hi vull emprenyar (ell és d'esquerres).
Si ve l'inspector, ens pot tocar el bolet (emprenyar, posar feina).
A -M'hauràs de pagar el dinar, si vols que t'acompanyi. B -Encara em tocaries allò que no sona! (em faries empipar)

tocar (el sol)

Arribar, el sol, a un indret. |
petar, batre el sol |
A casa, a les cinc el sol ja no hi toca.
A la Roca el sol hi toca i a Argelers encara més
(cançó popular del Vallespir).

tocar els dallons (o els dallonses)

Molestar (Mall). |
tocar els rosaris, els collons, allò que no sona; (tocar les batzoles, tocar l'estora Val) |
L’al·lotea del poble li volia tocar els dallons –Albellons-.
al·lotea: mainada, canalla

tocar en sort *

He ensopegat una dona magnífica (o he trobat; no m'ha tocat en sort).
Ens ha tocat de jugar contra el Banyoles
(hem de jugar; no ens ha tocat en sort).
He tret mil euros a la loteria
(o he tingut sort i he tret, m'ha tocat la sort i he tret, per sort he tret, m'han tocat; no m'han tocat en sort).

tocar fons *

Quedo abatut aviat i em costa aixecar-me (o tinc moments d'ànim molt baixos; quedo aclaparat, afeixugat, deprimit, vaig de rota batuda (Mall); millor que toco fons aviat) -Lluc-.
Amb la corrupció ja no es pot caure més avall
(o degradar-se més, arribar més avall; millor que la corrupció ha tocat fons -Punt-).
El joc del Marsella ja no pot baixar més
(o ja no pot ser més baix, ja no pot ser més dolent; millor que ja ha tocat fons) -Avui-.
La crisi ja ha arribat a baix de tot
(o ja no baixarà més; millor que ja ha tocat fons) -TV3-.
nota: Aquesta expressió es fa servir molt, ara, però pensem que no és correcta.

tocar la grossa sense traure les bolletes (a algú)

Tenir molta sort (Cas). |
ésser afortunat, tocar la rifa sense jugar-hi, treure sa loteria -o sa grossa- sense haver-hi posat (Mall) |
El cridaven pel nom i pels cognoms i sabé que li havia tocat la grossa sense traure les bolletes (usat irònicament, el van afusellar) -La cara oculta de la lluna-.

nota: Irònicament, es diu 'tocar la rifa' o tocar al grossa' quan algú té un contratemps.


tocar la pota a l'ase

Fer alguna cosa que no serveix per a res (Men). |
perdre el temps, tirar aigua al mar, picar ferro fred |
Parlar amb ell és com tocar la pota a l'ase.


tocar les costelles

Es diu d’un assumpte advers que involucra a algú directament (Men). |
tocar de ple; topar, picar |
Si no fas el que et dic, et tocaré les costelles.

tocar les orelles

Donar una sorpresa desagradable, per exemple a l'hora de pagar una factura (Val). |escarmentar, collar, (cargolar, afusellar, arrissar, esquilar Gir), pegar una fiblada (Mall) |
En aquell taller ja em van tocar les orelles, i vaig decidir no tornar a portar-los el cotxe.

tocar mans

Cridar o avisar, a algú, picant amb les mans (Franja). |
picar de mans, picar amb les mans, fer mamballetes (Mall) |
Tocava mans per fer un toc d’atenció i deia... -Encara rai...!-

tocar mare

1 Tornar al lloc de partida o comparèixer a un lloc determinat on ens esperaven (Mall). |retornar |
L’horari no perdona, i hem de tocar mare al nostre hotel -Mirall.
2 Arribar al lloc on se salven els participants en el joc de conillets a amagar i en altres jocs de
moviment (Val). |
salvar-se, protegir-se |
Ja no em podeu matar, perquè he tocat mare!

tocar molla

Tocar amb la mà quelcom agradable o plaenter (Mall). |
tocar calent, fer negoci |
...
els pits tibats sota la roba que l'embotia. Els més agosarats es delien per tocar molla -Males companyies-.


tocar s'escarpó (a algú)

Apallissar (Mall). |

escalfar les anques, tocar el carpó (DCVB), tocar s'arnès (Mall), atupar |
És la segona vegada que li toquen s'escarpó per haver-se ficat en baralles d'altri.

carpó:
L'os que forma l'extremitat inferior de l'espinada (DCVB).


tocar soletes

Anar-se'n corrent d’un lloc (Mall). |
fugir, escapar-se, escapolir-se, fotre el camp, guillar, picar de sola (Mall), |
Tocàrem soletes i s’hagué acabada i feta malbé la vetlada –Albellons-.
nota: Vegeu també "picar de taló".


tocar-ho amb ses mans

Assegurar-se d’una cosa, tot comprovant-la per un mateix (Mall). |
adonar-se, comprovar; que me’n tirin d’una passa! (Mall) |
Na Tonina és una al·lota fenera, i sobretot m’estima tant, que no sap què fer-se per tenir-me content. Ca! va respondre en Biel. –No serà tant, un poc en llevarem!
Voleu que facem una prova i ho tocareu amb ses mans? -
Tardanies-.

tocat i posat

Persona que vol les coses molt ben fetes, que mira molt la manera d'obrar, tant la seva com la dels altres (Gir-Bar). |
meticulós, primmirat, exigent, escrupolós, perepunyetes, puntimirat, molt susceptible
; presumit |
Tenim un inspector molt tocat i posat, nosaltres: ens ho controla tot.
En Tomàs és tocat i posat, sempre el veus ben vestit i planxat.
Mira’l com passeja tan pagat, de tan tocat i posat que és.

toll de mentides

Moltes mentides (Val). |
sac de mentides, tall de mentides (també, Val) |
Anit vam coincidir a la funció de teatre i en l’entreacte em va amollar un toll de mentides sobre
l’alcalde que feia feredat.

tomba que gira

Es diu de qui parla insistentment d'un tema, amb tota mena de detalls i donant-hi voltes. |
que si tomba, que si gira (Ca);
que tomba i que gira (Am); que si cap aquí, que si cap allà; que gira, que tomba (DCVB) |
Conversant d’això i d’allò i tomba que gira, i essent tots dos de l’ofici, acordaren certes col·laboracions... -Els voltors-.

topar-se amb

Trobar-se, en un lloc concret, amb qualcú o quelcom que ve, usualment, en direcció contrària o que s’interposa (Mall). |
ensopegar amb, veure |
Entre periodistes i curolles diverses, vaig topar-me amb molta gent il·lustrada -Mirall.

torbar-se a

Invertir en una cosa més temps del que cal o convé (Mall, Gir). |
trigar, tardar; entretenir-se, fer estaries |
Sempre que es torba a ploure ja es comença a parlar de canvi climàtic
(quan fa temps que no plou) -Llibre-.
Si surts avui vespres, no et torbis molt a tornar, que demà hem de fer feina de prest!
Trob que aquesta al·lota es torba a trobar promés, n’hi ha que fan més via!
Aquestes poncelles es torben a florir!
L’any passat per aquesta època ja havien florit!

tòrcer el coll

Venir a bé a la petició o requeriment d’algú altre, malgrat una certa resistència inicial (Mall). |
claudicar, posar-hi el coll (Mall) |
Però el comte, ... a la fi, a força d’afalagadures, hi va tòrcer el coll (Joan Ferrer Serra, llibre)

torna per allà on has vingut! (o que torni) *

No el vull rebre; que se'n vagi! (o que se'n torni!, que foti el camp, que es retiri; millor que que torni per allà on ha vingut!).

tornar

Passar d'una naturalesa o manera d’ésser a una altra (Mall). |
tornar-se (Gir), convertir-se en, esdevenir |
Que jo torni un hortolà, i la filla del rei una hortolana
-Conte-.

Algú els ha de tornar homes (o fer).


tornar blau

Tornar-se vermell (Men). |
passar vergonya |
Quan em vaig declarar a la maria, va tornar blava.
És tanta l'excitació que tinc, que estic blau.


tornar de color

1 Passar d’un color determinat a un altre (Mall). |

mudar de color, convertir-se, tornar-se de color (Gir) |
Tot el vestit li ha tornat de color marró.
2 Sentir vergonya (Mall). |
avergonyir-se, enrojolar-se, enrojolar-se, torbar-se, (empegueir-se, mudar de color Mall) |
Quan el va veure entrar per la porta tornà tota de color.
No sabia com mirar (de vergonya).

tornar de dia

Començar a haver-hi claror del sol al matí (Men). |
fer-se de dia, fer-se dia, sortir el sol, començar a clarejar |
Quan tornava de dia ja era dalt son Febrer Fets-.

tornar enrere

Fer el camí que ja s’ha fet, però en direcció contrària (Men-Mall). |
recular, tornar endarrere, retrocedir, girar cua (Gir), girar en coa (Men) |
Res, res, tornarem enrere i ja vindrem un altre dia
-Fets-.

S'haurà de tornar endarrere (renunciar als cotxes, al progrés; viure com abans).


tornar-se carabassa

Es diu d’algú que ha perdut l’enteniment (Val.) |
tenir el cervell girat, perdre el cap, perdre la xaveta, perdre l'oremus, tornar-se xirivia (Val) |
Però tu t'has tornar carabassa o què?
S’ha tornat carabassa de tant d’estudiar.

tornar vell

Es diu per indicar que hom comença a esdevenir una persona gran o major (Mall). |
envellir, tornar gran, fer-se gran |
Ja no som el que érem, tornam vells.

tornem-hi, Tonina!

Exclamació per manifestar disgust o impaciència per la repetició d’un fet desagradable o inconvenient (Mall). |
tornem-hi! (Gir), torna-hi (Mall), i torna-li la trompa al xic! (Val) |
Tornem-hi, Tonina! Ja m’has dit cent vegades el que va passar, no m’ho repetesquis més!
A –A l’edat que tens, t’hauries de casar. B –Tornem-hi! (Gir)
Tornem-hi! (ha fet un pet i ara en fa un altre)

C -Saps què?, ahir... D -Tornem-hi! (n'estàs tip de conversa).


tossut com una banya de marrà

Molt cabut. |
marrà, testarrut, obstinat, porfidiós, cabut, caparrut
, tossut com una mula, tossut fins al moll de l'os, caparrut com un porcell de llet (Mall), més cabut que un forc d'alls (Val) |
Per molt que li insisteixis, no vindrà; és tossut com una banya de marrà.

tot amb tot

Malgrat això que es diu (Val). |
amb tot, amb tot i això, tot i amb això, tot i així, malgrat això, no obstant això |
El mot X, tot amb tot, no és reconegut per l'IEC.
Tot amb tot, i amb un exèrcit molt fragmentat... -Temps-.


tot cau, tot penja i sa feina no ret

Vol dir que tot està descuidat i fet sense mirament (Mall). |
ací em cau, allà em penja (DCVB) |
Aquest edifici que estan construint és un desastre: tot cau, tot pensa i sa feina no ret -Horrach-.

tot el que és novell és bell

Vol dir que les coses noves, pel simple fet de ser-ho, ja solen agradar (Moixonies, Mall). |
visca la novetat! |
Aquesta filla meva es deleix per totes les novetats, per a ella tot el que és novell és bell.

tot el que no és podrit, és corcat

Es diu per expressar una gran desconfiança envers el funcionament de les coses. | tot està prou fotut, no n'hi ha un pam de net |
A -Ara s'ha sabut que, el ministre que ha de lluitar contra els paradisos fiscals, també hi té diners! B -Tot el que no és podrit, és corcat!

tot en gros

Allò més gros o més atrevit que s’arriba a fer (Mall). |
en total, com a màxim |
Dues glopejades a morro, en directe, un parell de gloses verdolenques quasi improvisades, i aquí, tot en gros, s’acabava la festa –Albellons-.
glopejada: glop, glopada

tot era (+ verb)

S’usa per indicar la reiteració d’una acció (Cas-Men-Mall). |
no parar de, no deixar de; només feien que |
Tot era mirar cares i no coneixia a ningú (Cas).
Els amos volien acabar de collir la feixa i tot eren presses (Gir).
Allò era un embolic, tot era traginar arades d’una finca a s’altra i feien més temps anant i venint que no fent feina -Fets-.

tot és un lligam

Les coses tenen relació l'una amb l'altra (Am). |
tenir un lligam; haver-hi un lligam, un vincle; tot està relacionat, ésser una cadena |
A
-Hi ha molta gent aturada. B -I moltes manifestacions. A -Tot és un lligam.

tot és vell i mal de coure

Es diu contestant a un qui pregunta 'què hi ha de nou?' (Mall). |

tot és vell (Gir), no hi ha res de nou |

¿Què vol que li expliqui, si tot és vell i mal de coure? -Males companyies-.


tot ho farem i encara plegarem d’hora

Hom ho diu per recomanar calma a qui s'esvera. |
estigues tranquil, no passis pena, no pateixis, ja està calçat i vestit! (Ca),
tot es farà (Girona-Eiv), tot arribarà, no insistiu, no sigueu exigents, no sigueu neguitosos | |
A
-Ja són les 12 i encara hem d'anar a dos llocs més. B -Tot ho farem i encara plegarem d’hora.

No us preocupeu, que tot es farà.

Tot s’anirà fent, no patiu, i si no s'acaba ara, ho farem més endavant.

C -El noi no trobarà entrades. D -Tranquil·la!, ja està calçat i vestit! (ja se'n sortirà, ja és gran)


tot juga

Cada cosa té el seu valor (Men). |
tot compta, tot té la seva importància |
En la vida tot juga, tant la bona sort com la desgràcia.

tot just

Es diu de qui no vol fer quelcom, que li costa de fer-ho (Men-Mall). |
amb prou feines, a penes, gairebé no |
Es va posar malalt, tot just volia menjar, i de cada dia anava més eli-eli –Fets-.

tot qui

Totes les persones que puguin fer quelcom (Eiv). |
Tothom qui |
Tot qui pugui donar notícies del meu fill rebrà la quantitat de 25 sous de plata -Barruguet-.


tot s'arreglarà amb una bona aigua

Es diu per a assenyalar que el temps de sequedat finirà amb una bona pluja (Mall). |
convé que plogui |
El camp té set, però tot s'arreglarà amb una bona aigua.


tot surt bé a qui està content

Vol dir que qui està alegre i satisfet se sent molt segur de realitzar fàcilment qualsevol empresa (Mall). |
l’alegria ajuda a anar bé, els optimistes guanyen sempre |
I com tot surt bé al qui està content, en sis o set mesos va vèncer els avalotats
–Tardanies-.

tot temps

Que no cessa, que dura sempre (Mall). |
sempre, tothora tostemps (Mall) |
I en brollarà tot temps (d’aigua).
Aquesta construcció por durar per tot temps.
La devoció que tot temps he sentit per Fabra -Llibre, Miracle-. 

tot va a tota

Vol dir que les coses canvien molt ràpidament (Mall). |

tot canvia |
He tornat un poc vella, els pares ja no parlen amb les filles de catorze anys, sinó que s'envien missatges escrits; que tot va a tota
-El Mirall.


tot ve que s'acaba

Tot arriba a la seva fi. |
no hi res que duri sempre,
tot té un límit, tot té una mesura (Am), tot té una mida (Ca) |
Em declarà secament que no coneixia Manuel Enríquez ni sabia que al món fos. Tot ve que s'acaba. En la meva darrera visita, ni el carrer no existia
–L’ocell tranquil-.

No abuseu de la gent: tot té un límit.

tota casta

De models i mides molt variats (Mall). |tota mena, tota classe |
I enmig de tota casta de deixalles compareixia... –Albellons-.
Quant a sa gent de poble, es qui podien també maldaven a fer força provisions de tota casta de coses -Fets, Men-. 

tota pedra fa paret

Qualsevol ajuda és bona (Val). |
de mica en mica s’omple la pica, de gota en gota s’omple la bóta, tot ajuda |
Cada mestre ha de ser un bon exemple, perquè tota pedra fa paret.
nota: Aquesta frase feta també es diu en castellà.

tothom es grata allà on li pica

Significa que cadascú obra mirant la seva pròpia conveniència (Mall). |
qui grata on li pruu no fa greuge a ningú (Mall); el procurador que és gat vell, primer procura per ell |
En Jaume va veure el que passava, però no en va fer cas perquè sabia que no en trauria profit, ja diuen que tothom es grata allà on li pica.
pruu: Del verb pruir, que significa fer sentir pruïja; picar. 

tothom tira pel cap que vol

Tothom fa el que vol. |

això és una anarquia, hi ha desordre; tothom va pel seu compte, tothom tira pel seu cap (Ca), ésser una olla de cols |
En aquest escola tothom tira pel cap que vol.

En aquesta fàbrica tothom tira pel seu cap (tothom fa el que vol, hi ha desordre, falta control).


tots (i tothom)

1 Sardanes cada dimarts a les 10 del vespre (millor que tots els dimarts).

Em telefona cada dia (millor que tots els dies).
El sol surt cada dia
(millor que tots els dies).

100 anys no es fan pas cada dia
(millor que tots els dies) –CR-.

Ens en parlarà, com cada dia
(millor que com tots els dies).

Bon dia a tothom! (o bon dia per a tothom, bon dia a tots els qui ens escolteu; millor que a tots) – TV3-.
2 Quan es parla d'una quantitat s'usa
'tots' quan ja s'han esmentat abans els termes determinats per tots. Ex.: Tots quatre evangelistes coincideixen a dir que...

Si no n
'hem parlat abans direm. Els quatre evangelistes....

notes: 1 Usem “tothom” quan ens referim a tota la col·lectivitat.
L'ensenyament és cosa de tothom (millor que de tots).
Usem “tots” quan ens referim a un conjunt determinat. Mengeu-ne tots (els qui sou ací).
2 Davant de noms que designen períodes de temps no sembla adequat de posar-hi 'tots'. És millor usar 'cada'. Cada dia, cada setmana, cada mes...


tots dos (o tres, quatre)

Tots reforça la idea de la totalitat de coses del numeral que precedeix (Gir-Mall). |
els dos, entre els dos, ambdós, l'un i l'altre, aquells dos |
Entre tots dos feien una orquestra.
Tots dos hi eren (pare i fill).
Vull comprar tots tres volums (d'una obra).

tots som de terra, i terrejam

Tots tenim defectes (Adagiona, Mall). |
tots tenim una cosa o altra, ningú no és perfecte, tots som humans |

tractar a barrades

Tractar a algú malament, amb agressivitat (Mall). |
maltracatar, tractar amb menyspreu i grosseries, tractar com un drap brut

(fer anar a coces, tractar a coces Gir), tractar a potades (Mall) |
D'un temps ençà el meu home em tracta a barrades.
Tracten els autors a coces.

Em tracta com un drap brut
(m'insulta).


tranquil com unes Pasqües

Ple de satisfacció. |
ben tranquil, sense cap maldecap; molt content, molt feliç |
Ha tret unes notes fatals, però està tranquil com unes Pasqües.
A -Estàs espantat? B -No, vaig a operar-me tranquil com unes Pasqües.
Jo estic tranquil com unes Pasqües (no em preocupa què pot pensar l'altra gent) nota: Vegeu també "més xalest que un Pasco".

traure el fetge per la boca (o treure)

Estar molt fatigat després d'haver fet un gran esforç (Gir-Bar). |
traure el cor per la boca (Cas), cansar-se molt, ofegar-se, quedar rebentat, esbufegar, suar sang; fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Avui el mestre de gimnàstica ens ha fet treure el fetge per la boca.
Acabà traient el cor per la boca -
La cara oculta de la lluna-.
Vaig fer es fetge per sa boca, ahir. 

Treia el fetge, cantant òpera (s'hi feia) -CM-.

...anar sempre amb el fetge a la boca o matar polls per les barraques -Carlinades-.

nota: Vegeu també “traure el lleu”.


traure el lleu (o tirar)

Esforçar-se al màxim (Val). |
batallar per, maldar per, suar sang, treure'n tant com es pot, fer el darrer esforç, fer l’última estricada (Ca), fer l’últim cop de coll |
Trenta anys de traure el lleu, l’agulló de mosca espavilada – Saó-.
Els jugadors van traure el lleu per la boca en el camp, però no aconseguiren la victòria.
En l’últim quilòmetre m’he trobat bé i he tirat el lleu (en una cursa).
Si no tires el lleu, no aprovaràs al juny.
lleu: pulmó

traure el viu

Traure al màxim, amb voluntat de fer alguna comesa (Val). |
agafar-se quelcom a preu fet (Ca) |
Pensava que no acabaria dins el termini, però ha tret el viu i ja ho ha enllestit.

traure molt

Ésser possible (Men). |
poder ser, ésser lògic, ésser normal |
Vaig pensar, dins jo –anava dient- que hi trauria molt que una vaca se l’hagués fotuda mesclada amb sa palla (una agulla) -Fets-.

traure resquit (d'una cosa)

Traure profit d’alguna cosa, recuperar un guany que s’havia perdut (Val). |
aprofitar |
Dóna-li els ossos, que el gos en traurà resquit.

treballar a mitja porta

Treballar mig clandestinament, sense els permisos necessaris (Val). |
treballar d'amagat, treballar d’estranquis (Gir) |
Son pare és jubilat, però encara treballa a mitja porta.

tremp des porc

Ingredients per posar als embotits des porc: pebre vermell, pebre coent, sal, fonoll, etc. (Men) |
farciment |
Havia de comprar es tremp des porc, fil d’emplomar (fil d’empalomar)... -Fets-.

trempat com un gínjol

Molt eixerit. |
espavilat, trempat com un pèsol, (més espavilat que un gat
, viu com una centella; trempat com un orgue, com unes xeremies Val) |
El nen és trempat com un gínjol, ja comença de llegir.
Quin xiquet més despert! És més espavilat que un gat!
A -És trempat, aquest noi? B -Sí a l'hora de l'àpat (irònicament).

nota: Vegeu també "content i eixerit com un gínjol", "ésser deixondit".


trencar junts

Disposar, en una paret, cada nova filada de maons o de totxanes, de manera que les noves juntes no coincideixin amb les de sota. |
fer junta trencada -o rompuda-, fent que les juntes no lliguin. |
Els rajols dels envans s'han de posar a trencar junts; si no és fa, la paret no queda lligada.


trencar l'alba

Començar el dia, quan surt el sol (Mall). |
trencar el dia, rompre el dia; a trenc d'alba |
Va sortir de matinada, abans de trencar l’alba –Llibre-.
S’aixecava en trencar l’alba.

trencar la girada (a algú)

Oposar-se a la volença, a la inclinació d’algú (Alt Urgell-Am). |
no seguir la veta, dur la contrària, trencar l'aire, oposar-se |
El batlle es va encendre com una teia, quan el secretari li va trencar la girada -Ni cuca ni moixó-.
Quan li trencaven la girada, feia el bot (feia el botell, feia morros).


trencar palletes (o partir, rompre)

Trencar una relació d’amistat; acabar-se malament una amistat (Val). |
partir palles (Ca), trencar un compromís, partir peres, tirar cadascú pel seu cantó, deixar de ser amics;
anar per les seves, més aviat renyint-hi | 
Altres es poden plantejar, davant l’actual crisi que pateix el valencianisme polític, trencar palletes i mirar cap a un altre costat.

Van festejar dos anys, però acabaren trencant palletes.
Han partit peres: ara cadascú dina a casa seva.


trencar una conversa

Fer parar una conversa (Terres Ebre). |
tallar una conversa, interrompre una conversa, fer callar; tallar la paraula |
De cop i volta se sentiren els ganyols ploranosos d’un cabridet, que ens van trencar la conversa -Contalles-.

trepitja en terra, que no fan pagar renda

Es diu a algú altre per a fer-li notar que no ha de posar el seu peu damunt el nostre (Mall). |
no em trepitgis! (Mall), no em calciguis! (Men), trepitja a terra, que la teva mare és una verra! (entre mainada, Ca) |
Eh, tu!, ves alerta on poses els peus!, trepitja en terra, que no fan pagar renda.


trepitjar l'ull de poll (o aixafar) *

Som pacífics fins que ens fan la punyeta (o fins que ens perjudiquen, fins que ens ataquen; no fins que ens trepitgen l'ull de poll) -CR-.
Ara no ens donaran res, perquè s'han ofès
(o perquè s'han molestat; no perquè els hi hem aixafat l'ull de poll).
X i Z es fan la guita
(o es critiquen mútuament, es barallen; no es trepitgen l'ull de poll) -Avui-.
Tothom procura no fer la guitza a l'altre
(o no molestar, no empipar, no aixafar la guitarra, no trencar l'aire, no contrariar, no aigualir la festa; no no trepitjar l'ull de poll de l'altre) -CR-.

treta l'espina, tret el dolor

Quan allò que ens fa mal s'acaba, ja no patim. |

fora l'espina, fora el dolor; morta la cuca, mort el verí; suprimint la causa del dolor en desapareix l'efecte. |

A -S'ha acabat el curs i ja fa bona cara, la nena. B -Treta l'espina, tret el verí (els exàmens la feien patir).

Aquell emprenyador se n'ha anat a un altre escola i ara tot va com una seda: treta l'espina, tret el dolor.

Em vull operar com més aviat millor: fora l'espina, fora el dolor.


tretze són tretze

Expressió per indicar cabòria o mania, per marcar insistència (Cas-Bar). |
tossut que tossut, cabut, mesell, testarrut, voler fer entrar el clau per la cabota, set n'han entrades, set n'han d'eixir (Mall), cabut que cabut (Val) |
... i, de sobte, em dius que era fixador, perquè tu tretze són tretze amb el fixador –La cara oculta de la lluna-.

treu cap treu amaga

Amagant-se per no ser descobert (Men-Mall). |
d’amagat, d’amagatotis, dissimuladament, ocultament; estar a l'aguait |
Sa criada ja és partida, treu cap treu amaga, per darrere mates i parets -Fets-.
nota: Trobem "estar treu cap treu maga" al DCVB.

treure a rotlle

Fer que hom parli d’un assumpte (Mall). |
sortir a rotlle (Mall), anomenar, aparèixer, citar |
No tragueren mai a rotlle en llurs converses el tema de Déu ni de la religió
-Els voltors-.
nota: Vegeu també "sortir a rotlle".

treure aguller (de qualque cosa)

Arribar a entendre una cosa difícil (se sol dir en sentit negatiu). |
treure la clarícia, sortir d’un embull, treure l’aigua clara, posar en clar, (treure es gat d’es sac, desembolicar es ram Mall) |
D'aquella mala fi de mentides no en traurem aguller.

treure comptes

Fer el càlcul final d’una operació econòmica (Mall). |
fer comptes, passar comptes, calcular el rendiment |
Traient comptes, dóna una inversió d’unes 12.000 pessetes... –Nous escrits-.
Convé treure comptes de tot el que devem.

treure de casa

Imposar-se, ser hegemònic. |
fer fora |
Quina gent tan xona: la brutícia els traurà de casa!
Les nines ens trauran de casa; ja no sabem on posar-les.
O portem un gat o els ratolins ens trauran de casa
.
nota: A Mallorca a "casa" s'hi sol afegir "meva, nostra, vostra, seva, etc." De vegades acurçat amb la forma "ca-nostra, ca-seva, etc." Per tant es dirà
els trauran de casa seva (molt formal) o de ca-seva.

treure de lloc estret

Resoldre els problemes, superar les dificultats (Mall). |

sortir del pas, sortir-se'n, treure el cap de l'aigua |
Malament aniria si el meu nét fos qui m'hagués de treure de lloc estret (pagar-li els deutes)) -Males companyies-.


treure des botador (a qualcú)

Produir-li una irritació tan intensa que li fa perdre la serenitat (Mall). |
irritar, exasperar, fer emprenyar, treure foc pels queixals, (treure des solc, cremar sa sang a qualcú, treure de polleguera Mall) |
El seu acompanyant em va indignar tant que em va treure des botador.


treure des solc (qualcú)

Excitar molt a algú, fer-li perdre la serenitat o la paciència (Mall). |
enutjar, irritar, exasperar, indignar, treure -qualcú- de botador (Mall), cremar sa sang a qualcú (Mall), treure de mare, treure de polleguera |
No puc suportar es seu fill, em treu des solc.


treure el botó (un arbre)

Fer petits bonys, una planta a les branques, abans de florir o de brotar (Mall). | borronar; treure borró, brotó, brot (Val) |
...
la pomera allà mateix cada any, o sia, per enrere de les branques treu el botó, i aquests floreixen i fruiten -Nous escrits-.

treure el cap (o aixecar, alçar)

Anar millor una situació (Mall). |
treure el cap de l’aigua, sortir d’un mal pas, sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé |
Era ben clar que, si volíem treure el cap, havíem de conrar més terres –Albellons-.

treure el suc de la llimona

Treure profit d'una cosa (Bar). |
voler aprofitar l'ocasió, voler aprofitar l'avinentesa |
Abans de deixar l'Ajuntament, ha tret el suc de la llimona
(hi ha fet entrar la cunyada).

treure el trellat (o l’entrellat)

Sortir d’un embull o d'una dificultat, trobar-ne la solució (Mall). |
treure en net, aclarir, treure'n l'aigua clara, trobar el desllorigador, (treure clarícia, treure’n aguller Mall) |
És un problema molt difícil, però arribaré a treure’n el trellat.

treure en net

Arribar a aclarir un determinat assumpte o a entendre què diu una persona (Mall). |
treure l'aigua clara (Mall), treure en clar, posar en clar, treure l'entrellat, esclarir, descobrir |
Li hem demanat moltes coses, però no hem tret res en net
-Bruixat-.

L'única cosa que he tret en clar és que he de fer una lliçó cada tretze dies (l'única cosa que he entès).

treure es cans

Amollar els cans per intimidar algú (Mall). |
engegar els gossos |
No et vull tornar a veure per la finca, si t'hi trob et trauré es cans.


treure es gat des sac

Arribar a saber amb certesa una cosa (Mall). |
sortir de dubtes, saber la veritat |
Per saber-ho cert haurem d’anar fins allà on et dic, així traurem es gat des sac.

treure fum

Tenir, un òrgan del cos o una màquina, una gran activitat. |

fer fum, fumar, fumejar; anar en dansa, pencar molt, anar a la idea; no encantar-se, no tenir temps de fer badalls |
Avui els telèfons treuen fum.


treure fum pes nas i foc pes queixals

Estar molt enrabiat o exasperat (Mall). |
treure foc pels queixals (Ca-Am), estar fet una fúria, (treure foc pes ulls -o per sa boca, per ses orelles-, treure espires pes ulls, fer
fumada, estar més cremat que un misto Mall) |
No havia vist mai en Pep tan irritat, treu fum pes nas i foc pes queixals.


treure i no posar, tira la bossa a rodar

És necessari tenir uns ingressos, un sou; no es pot viure amb uns diners que es tinguin avançats -Adagiona-.
en una casa n'hi han d'entrar (de diners); gastant molt i guanyant poc, mal (malament) ha d'acabar el joc (Val) |

treure l'aire

Aconsellar a algú que no faci allò que ha pensat fer. |

desaconsellar, treure del cap, dissuadir, trencar la girada, no deixar fer, (llevar-ho del cap, capgirar el pensament Val) |
Li
treus l'aire (es vol casar i li fa veure inconvenients).

Et treuen l'aire
(vols fer obres i l'ajuntament hi posa pegues).

No m'agrada de treure l'aire de ningú
(si tenen un projecte, endavant).

Vés-hi, no et vull pas treure l'aire
(ho diu el pare al fill).

No li treguis l'aire: si vol jugar a futbol, que hi jugui.

No li treguis l'aire, a la minyona: deixa-la fer, que ja en sap
(no li vagis amb lleis)

Volia anar-se'n a treballar a l'Alguer, però li ho he llevat del cap
(o l'he capgirat).

nota: Sentim 'quitar l'aire'. Com que 'quitar' és un barbarisme i pensem que l'expressió és bona, passem 'quitar' a 'treure'.


treure la son (o llevar) *

No l'amoïnava que uns pocs consideraren que si hi havia maquis era per la incompetència dels que els havien d’enxampar (o no el preocupava, l'angoixava, l'obsessionava; no li donava maldecaps, no el feia patir; no no li llevava la son que) -La cara oculta de la lluna-.
nota: Aquesta frase feta es diu molt, tanmateix pensem que és millor de prescindir-ne. Veiem 'treure el son' i 'llevar el son' al DIEC.

treure mal

Passar males estones; patir, sofrir malestar (és català antic, segons el DCVB) |
costar, ésser dificultós |
Una paradoxa que a vegades hom treu mal a entendre –Temps-.

treure's del davant (o de davant)

Aconseguir eliminar alguna persona o cosa que fa nosa. |
llevar-se del davant (Cas), treure's de sobre -o del damunt, del cim-, fer desaparèixer, desempallegar-se, aviar, espolsar-se, engegar a dida, alliberar-se |
Dient-li això me'l baix treure de davant (dient-li que no portava cèntims, Am).
Tinc ganes de treure-m'ho de davant (de tenir-ho fet, acabat).
...tot aquell que els feia un fil de nosa, tot llevant-se'l del davant a la valenta. -La cara oculta de la lluna-.

Me'ls vaig treure de sobre d'aquesta manera (amb una excusa)

S'ho volen treure de sobre (vendre).
M'ho vull treure del davant
(ho vull vendre, me'n vull desfer).

Li n'he comprat, de flors, per treure-me'l del davant.

Em vull treure de sobre aquella feina.

No me'l podia treure de sobre
(un borratxo).

Se la treuen del cim com poden, pobre dona!
(no està bé del cap).

Treu-te-la de sobre
(no te l'escoltis).

Et diu «Quedaràs sord, no hi tens circulació», i ja t'ha pagat:
se't treu de sobre (un metge).

Ha volgut llevar-se'l de damunt
–Saó-

nota: També sentim 'Treure's del cim' a les comarques gironines, on 'al cim' vol dir 'damunt', 'sobre'. Ex.:
Em vull treure aquesta feina del cim (la vull acabar)


trist com una mala anyada

Molt trist (l’Alguer).
nota: No en coneixem l'origen.

trobar a enyor (o d'enyor)

Sentir, una persona, la necessitat de veure’n o de trobar-ne una altra (Alt Urgell). |
trobar a faltar, enyorar, sentir enyor -o nostàlgia- per algú |
L’un i l’altre pateixen del mateix mal: trobar a enyor gens estimades -En Calçons-.

trobar clarícies (i donar clarícies)

Trobar una explicació, saber una cosa bé (Mall). |
aclarir, donar raó, explicar |
Si en troba més clarícies li agrairé que m’ho comuniqui -Adagiona-.
Decidí provar si algú li’n donaria clarícies -Adagiona-.
clarícia: Explicació, aclariment; dades que expliquen una cosa.
nota: Vegeu també "donar clarícies".

trobar el cor

Deixar sense aigua una font, una deu, un pou, etc.
eixugar una deu -o un pou-; esgotar, buidar |
L´avinent Comellar de Sa Marcona, sínia antiga però retent d’ aigua; mai li va trobar el cor per molta aigua que li tragués -Albellons-.

trobar el tremp (o agafar)

Trobar la manera de fer bé una feina ben feta i amb comoditat (Ca). |
trobar la manera, trobar la manya (Ca, Am), trobar el punt; agafar el trinc (Am) |
No sabia fer anar l'ordinador, i ara ja hi he trobat el tremp (ara ja en començo de saber).
Quan hi agafi el tremp -o el trinc-, et guanyaré (jugant a cartes).
Em costa d'agafar el trinc de les coses (aprendre'n el funcionament).
Ajudava l'àvia per aprendre el trinc de la casa (el govern).

trobar fluix

Trobar un terreny que cedeix, que no és dur (Mall). |
trobar moll, bla, tou; no trobar dificultats |
Trobà fluix i se sentí caure cap endins, pegant de cul dins un clot -Adagiona-.

trobar l'enfilador (o traure)

Trobar la solució (Val). |
trobar el quid, trobar el camí, trobar l'entrellat -o treure-, trobar el desllorigador l
Albert sabia que les protestes i les queixes minvarien, que el julivert arribaria a la plaça del mercat ben presentat; sols calia trobar l’enfilador, la manya -Séquies-.
nota: No traure enfilador d'una persona o cosa: no traure'n profit o trellat (Val-DCVB).

trobar ossos en el lleu

Ésser excessivament exigent (Mall). |
ésser meticulós, primmirat, puntimirat, perepunyetes; trobar defectes en tot, trobar pèls en els ous (Mall) |
Sí, però tu no trobes que les pomes d’ara ja no tenen el mateix gust que les d’abans? ... Potser no, però que no tens un hortet, tu? Doncs planta-hi un parell de pomeres, i no em vinguis amb aquestes, no vulguis trobar ossos en el lleu -Els voltors-.

trobar-se amb el bou

Haver d'afrontar o d'encarar una situació difícil, arriscada. |
moment crucial, crític, decisiu; haver de demostrar una cosa, haver d'agarrar el bou per les banyes |
Maria i Sisco (havien d’anar a vendre torró a Barcelona). Se’ls va fer una miqueta d’angúnia. Al viatge s’havien acostumat, ara venia el moment d’arribar i de veure la rebuda, era el moment de trobar-se amb el bou, com se sol dir -Séquies-.
nota: Frase feta que prové del món taurí i es diu molt en castellà.

trobar-se com la figa al paner

Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia (Val). |
trobar-se com el peix a l’aigua, estar com a cal sogre |
Quan vaig a ta casa ja saps que no me n’aniria mai, que m’hi trobe com la figa al paner.

trobar-se enclòs

Trobar-se, de manera sobtada, ficat o tancat al mig d’un afer. |
veure’s -o quedar- enclòs, quedar atrapat, trobar-se embolicat o enclavat |
Jordi s’ha trobat enclòs enmig d’una revolta -100% Manacor-.

trobar-se estret

Trobar-se amb un cúmul de problemes; tenir moltes dificultats alhora. |
trobar grans esculls, trobar-se en un mal pas, (trobar-se enfangat, trobar-se endidalat Mall) |
Va arribar un punt que es trobà ben estret, en aquell desert.

trobar sota una col (un infant)

Manera antiga d’explicar a un infant d’on vénen els nens per evitar parlar clarament de la gestació i el naixement. |
els nens, els porta la cigonya; els nens vénen de París |
Quan érem petits i naixia algun germà a casa, els pares ens deien que l’havien trobar sota una col i nosaltres ens ho crèiem -Folklore-.
La mare sempre em deia que m’havien trobat a sota una col. Mare de Déu com anàvem guarnits! (Am).

tropell-tropell

De pressa i empenyent-se uns als altres (Mall). |
atropelladament, de tropell, precipitadament, empentant, empentejant, ventant espentes –o empentes- |
Tothom entrà tropell-tropell a la sala –Adagiona-.


trossos a peu i trossos caminant

Manera irònica de dir que s’ha anat sempre a peu (Men). |
una estona a peu i una altra caminant (Gir-Mall), amb el cavall d'en Cama i la mula d'en Taló (Val) |
A-“
I tot es camí heu vingut a peu?” B-“Bono, trossos a peu i trossos caminant.” -Fets-

trucar a la porta de (i trucar portes)

Demanar, algú, que l'ajudin (Gir-Bar). |
demanar ajut -o ajuda-, demanar auxili, demanar suport, demanar un cop de mà
|
Sabia anar a trucar portes -
Temps-.
Ha trucat a la porta del seu sogre
(li ha demanat diners).
Letònia truca a les portes d'Europa (demana de participar-hi) –C33-.
He trucar a totes les portes (he e
sgotat totes les possibilitats).


tu diràs (o
vostè dirà)

1 Manera d'encetar una conversa. |
digues, digui, digueu-me, el puc ajudar?, parla!, ja em diràs què et sembla, e
n què el puc servir? |
Vostè dirà! -
en una botiga- (= en què el puc servir?).
A
-Et vull comentar una cosa. B -Tu diràs.

2 Se sol respondre a qui pregunta per una cosa agradable, bona. |

és clar que sí, i tant!, ves si no, naturalment, ja ho crec que sí!, veges! (Val) |
A
-En volia, la nena, de cireres? B -Tu diràs!

Li ha agradat el formatge? Tu diràs!

C
-Té mal? D -Tu diràs! (= i tant)

E -
Vindràs a bateig? F -Tu diràs!