Volum 2‎ > ‎

uei! / xupar roda *

uau! *

Carall, que bo! (o xe, que bo! -Val-; no uau!, que bo!)


uei!


Interjecció per a cridar algú, per a fer-lo atendre o anar amb compte (Mall). |

ei! (Gir), uep! (Mall), alerta! (Mall, Men) |

“Uei!,  ja passareu quan hagi acabat de fregar”, avisà n'Aina.

ui!

Una gran quantitat d'allò que es parla. |
molts |
Ui me'n va anomenar de gent que els conec, aquell dia.
Ui en farem de viatges, quan em jubili!
Ui n’hi ha de diaris!, te'n donaré tants que vulguis
(n'hi ha molts)
Ui n'hi ha de dies que no el veig!
Ui li'n falta, per ser gros com l'altre!
(n'és força menys)
nota: Vegeu també 'ui', al Volum 1.


ull clínic


Capacitat d’un metge per fer un bon diagnòstic d’una malaltia. |
ull mèdic |
Es posarà de manifest el vostre ull clínic –Llibre-.

ull de vellut

Ull que té un blau tot voltant a conseqüència d'un cop. |
ull ennegrit, ull blec (Men) |

Té un ull de vellut de la caiguda.
Li van fer un ull de vellut, al ball.

nota: Trobem 'a la funerala' en aquest sentit al DIEC. Ens sembla un calc del castellà gens recomanable.

ull per ull


Venjança completa. |
pagar amb la mateixa moneda, tornar la bufetada |
Li ha tornat, ull per ull -CR-.

ull viu (i l'ull viu i l'orella dreta!)

Es recomana anar escamnat per la vida, no fiar-se dels altres. | 

estigues alerta, compte, ep, ei, atenció, vigila, (assegura els peus a la passera, no val a badar; Tresponts), desconfia de tothom, cap viu i orelles dretes (Mall) |
Tu ull viu i que no se’n vagi ningú sense pagar.    

Tu, allà al mercat, l’ull viu i l’orella dreta, que hi ha molts carteristes!
Tu ull viu i que no se’n vagi ningú sense pagar.

Cap viu i orelles dretes, que no consumin els mals que ens tenen preparats. 
Ens hi jugam molt:
cap viu i orelles dretes.

ullada de sol

Estona de sol intens. |
cop de sol, assolellada |
Plovia, però a la segona part del partit encara va fer una ullada de sol.


ulls de plat (o amb ulls com plats) *

S'ha quedat mirant-me amb uns ulls com unes taronges (o badant uns ulls com salers, amb els ulls ben oberts; ha quedat parat; no amb ulls de plat, amb uns ulls com plats) -CR-.

ulls que no veuen, cor que no sent *

A -Se'ns ha mort el gat, però a la nena no li hem ensenyat. B -Millor, així no s'afectarà (o d'allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol; allò que és lluny dels ulls és lluny del cor; no ulls que no veuen, cor que no sent).


últim cartutx *

Aquesta és l’última oportunitat (o demà ens juguem l’última carta; tenim la darrera ocasió; si no guanyem, anirem a segona divisió; millor que és l'últim cartutx) -TV3-.
La llet és l'últim recurs, si el nen no menja.

última paraula

Les frases fetes que contenen «última paraula» ens sembla que són un calc del castellà. A l'Empordà, per exemple, no es coneixien fins fa poc. Tanmateix, com que les usen bons autors, no ens atrevim a dir que no són correctes.

Els tribunals tindran l'última paraula (o ho decidiran, ho jutjaran, ho resoldran, hi diran l'última paraula) -TV3-.

Tu sempre vols tenir l'última paraula (o vols tenir raó, vols fer passar la teva, vols decidir les coses, ets l'últim de callar).

Els partits catalans ho decidiran (o ho resoldran, ho determinaran, diran què cal fer).


últims camins



L’edat de la vellesa. |
l’hivern de la vida, l'ancianitat, la senectut |

Val més que tingui algú, la mare, als últims camins (per ajudar-la).

un, paciència; dos, és carregós; i tres, la càrrega ja hi és

Hom ho diu dels fills. |
la mainada volen molta paciència, les criatures cansen
|
A
-Déu n'hi do, mantenir tres criatures! B -Sí, tres la càrrega ja hi és!


un (indefinit) *

Ha arribat fa mitja hora (o fa més o menys mitja hora, fa aproximadament, fa prop de; no fa una mitja hora).


un (+ nom) com un altre

Vol dir que una una activitat és tan digna com qualsevol altra o que no té res d'especial. |

tant és l’un com l’altre |
Fer de mariner és una feina com una altra (tant és guanyar-se la vida d'una manera com d'una altra)
 |
A -Què hi a una neu a fer a Arbúcies? B -Mira, una excursió com una altra.

un (+ nom) darrere l'altre

Moltes vegades. |
any rere any,
un any sí i l'altre també; una vegada darrere l'altra (o un cop darrera l'altre), cada any, contínuament |
Les orenetes vénen un any darrere l’altre.

Fracassaren un cop darrera l'altre
-TV3-.
Vénen un estiu darrere l'altre
-Avui-.
Tenim un disgust darrere l'altre.
Ens ve una desgràcia darrere l'altra.
Tinc una emprenyada darrere l'altra, a la feina.
Ha tingut tres criatures, l'una darrere l'altra.
Sembla que ho tenim per vici, una caiguda darrere l'altra!
(dos vells).
 

un (+ nom) de *

És un nen molt bonic -o preciós- (o és un nen molt i molt bonic, és un nen tan bonic!, renoi, quin nen tan bonic!, que bonic que és aquest nen!, quin nen tan bonic!; millor que és una preciositat de nen).
Eus és un poble meravellós
(o espaterrant, inefable, és una meravella, que n'és de bonic, Eus!; millor que Eus és una meravella de poble) -TV3-.
Aquest comentari és una bestiesa
(o quina bestiesa, aquest comentari!, quin comentari tan bèstia!; millor que és una bestiesa de comentari!).
nota: La construcció 'un (+ nom) de' es fa servir força en castellà. No sabem si és acceptable, però, en tot cas, són millors les altres que us proposem.


un (+nom) no és! *

En Ramon no és cap sant! (o deixa'l anar, no és un sant; millor que en Ramon, un sant no és) -Temps-.

un (+ nom) val per l'altre

Vol dir que una acció en compensa un altra. |
no es pot pas riure sempre; va com va |
A -Hem perdut 0 -3, i l'altre any havíem guanyat. B -Un any val per l'altre.
CAvui hem treballat poc. D –Un dia val per l'altre.

un (+ unitat de temps) més


Una altre període de temps. |

un altre |
Esperaré un any més a treure'm el carnet de conduir (o dos, tres, anys).

M’ho pensaré un dia més.

un (+ verb) l'altre

Les persones es copien les coses; unes coses n'afecten unes altres. |
un altera l'altre, un copia l'altre |
A
-Ara la gent no estalvia gota, tothom caga gras. B -Els governs tampoc. A -Un ensenya l'altre! (la gent fa com el govern)
Aquests ceps són massa espessos, un es menja l’altre
(a al vinya).


un a Sant Pau i l'altre a Sant Pere

Indica poca abundància de quelcom. |
poder-se comptar amb els dits d’una mà, un aquí i l’altre allà |
Abans veies un bar a Sant Pere i l'altre a Sant Pau; ara es toquen.

un a un *

Ha mirat les fotos d'una en una (o una per una, d'una a una; no una a una).


un abans i un després *

Després d'aquesta exposició hi haurà molts canvis (o les altres es faran d'una altra manera, les coses ja no seran iguals; millor que aquesta exposició marca un abans i un després en la visita de museus -ho fan per ordinador i reconstrueixen temples-).

un aguait de


La més petita cosa (Val). |

el més mínim indici o detall, una espurna |

Si apareix un aguait de protesta, es posa en marxa la màquina propagandística –Saó-.

un altre


1 De més categoria o qualitat. |
millor, superior; més |
Una casa ben pintada fa un altre efecte.
Avui fas una altra cara, ja es veu que et trobes més bé.
Fas un altre goig, ben afaitat.
Aquí tenim una altra categoria; no maltractem les dones.

2 Un altra persona. |
altres |
Un altre es queixaria, però ell calla.
3 Se sol dir d'una persona que no agrada gaire, que no mereix confiança (Ca). |
quin un!, un altre de bo!, quin ximple!, quin inepte! |

A -He anat a cal metge del cor. B -Un altre! (no se'n fia)


un altre dia


Quan hagin passat uns anys. |
més endavant, amb el temps, d’aquí a uns anys |
Ara no podem fer obres perquè els vells són renyits; un altre dia ja en farem (quan no hi siguin).
Tot això que llences, un altre dia hauràs d'estalviar-ho.
Un altre dia ja ho trobaràs
(el dot, quan jo em mori).
Ara em medico, però un altre dia m'hauran d'operar.
I un altre dia què faran, si tots estudien?, com es guanyaran la vida?

un altre dia serà


Resposta que es dóna quan una cosa no ha reeixit. |
una altra vegada hi haurà més sort, un dia serà bon dia (DCVB) |
A -No en tenim cap, de corbata negra; no el podem servir. B –Bé, un altre dia serà.
Avui ens han eliminat del concurs; un altre dia serà! (hi haurà més sort).
C -Avui no hem caçat ni un conill. D -Un altre dia serà

un altre en dirà bé!


Vol dir que algú estarà content d’arreplegar allò que un altre rebutja |
els altres en diran bé, un altre estarà ben content |

Si aquest vol plegar del Barça, que plegui; un altre en dirà bé (podrà fitxar, jugar, etc.).

A –Com estalvia aquest home! B –Els joves en diran bé! (trobaran diners)

C –Que n’arriben a enganxar, de propaganda electoral! D –Les papereries en diran bé!

un altre gall cantaria **


L'equip irlandès xuta malament; si no, les coses serien molt diferents (o d'altra manera els aniria, ja guanyarien; no un altre gall cantaria) -TV2-.
Si guanyés tant com diu, li lluiria més el pèl (o faria una altra cara, els seus sobres serien uns altres, viuria d'una altra manera, ja marxaria més dret -o més cap dret-, no el faria pas callar ningú; no un altre gall li cantaria).
Ets molt ben parit. Si tot féssim com tu, una altra cara faríem
(
o aniríem més bé; no un altre gall ens cantaria).

un altre ho dirà de mi

La persona que critica, admet que també pot ser criticada. |
ningú no és perfecte, jo ho veig d'aquesta manera, el meu parer és aquest |
Aquesta parella no saben educar els fills; ara bé, un altre ho dirà de mi.
És carregós com ell sol, ara, un altre ho dirà de mi.


un altre més *

Una altra falta d'un jugador del Castres (no una altra falta més) -TV3-.
Et regalem un cotxe i un altre si...
(no et regalem un cotxe i un altre més si...) -TV3-.

un altre moment

Ara no, ha de ser més endavant. |
més endavant, un altre dia, una altra estona |
Deixem les eines aquí i ja ho acabarem un altre moment.
Després, un altre moment, parlarem
-Josep Pla-


un altre que no havia filat d'avui!

Es diu d’una cosa inesperada i inoportuna. |
només faltava això!, quina sorpresa!, ara pla!, amb això no hi comptava!, una altra que no havia plogut d'avui! (Ca), una altra que no s'havia sentit d'avui (Am) |
A –L’amo ens ha dit que no ens pot donar vacances per Nadal. B –Bo!, un altre que no havia filat d’avui!
C -Ara a pàrvuls ensenyarem a llegir amb signes de l'alfabet Morse i els nens sortiran més trempats. D -Un altre que no havia filat d'avui!

un altre temps

En una altra època ja passada. |
en altre temps, al temps passat, fa uns anys; si fos com abans, una altra hora (Am) |
Jo, si fos un altre temps, quan vaig a Barcelona aniria a una llibreria anglesa, però ara m'ha passat la fal·lera.
A -Llavors tothom feia bondat. B -Era una altra hora.

un animal sempre guarda una coça per a l'amo

No cal fiar-se d’un animal, per manyac o fidel que sigui.

un any ve, l'altre se'n va, i en comptarà qui en comptarà

Recomana no preocupar-se pel pas del temps (Val).

un bé de Déu

1 Una gran quantitat. |

una gran abundor, un esplet, una plètora; haver-n’hi a balquena |

Aquest any, a la pomera hi ha un bé de Déu de pomes.

Quina anyada tan bona: quin bé de Déu de raïms! 

Quin bé de Déu de flors. 


Una finca com eixa ben treballada podia donar un bé de Déu -
L'armariet-.

2 D’una gran qualitat. |

excel·lent, meravellós, exquisit, magnífic |
Quin bé de Déu de braços, aquesta noia! (ben fets). 

Quin bé de Déu de noies que teniu! (molt maques).

un bé i un mal no duren cent anys


Tot s’acaba, les coses bones i les roïnes. Vol ser un consol per a qui està passant un mal moment (Val). |

no hi ha mal que cent anys duri, ni cos que no el pugui resistir DCVB |


un bell (+ nom)

Una gran quantitat, un bon espai (Am). |
un considerable, un gros,
un gran, un intens, un enorme, un fort |
Hi ha un bell tros entre el sostre i el teulat.

Hem passat un bell disgust amb la separació del noi.

un boig en necessita un altre

A una persona dolenta li'n convé una altra que li planti cara (Am). |
un malparit en vol un altre |
A
-Aquest home no pot sofrir res i ara el veí nou li aparca a davant de la porta i calla com un puta. B -Un boig en necessita un altre! (ara té un veí que té fama de violent)

un bon

Una gran quantitat, un gran sentiment. Sovint s'usa irònicament per assenyalar la intensitat de fets negatius. |
molt, molts, un gran nombre |
Deixarà unes bones portes, aquest gos!
(les ratlla amb les ungles).
Un bon greu em sabria, que agafessis la grip!
Sembla que n’hi ha un bon cabàs
(de papers inèdits d'Estellés) -Saó-.
Hi ha un bon panorama en aquella casa!
(tots estan malalts).
Va ser un bon tros difícil, fer-los venir -C Música-.

un bon cel!

Se sol dir quan hi ha un malalt irrecuperable. |
val més que es mori, tant se val que es mori |
Per quedar aquí en un cul de llit, un bon cel!

En aquesta edat, un bon cel!
(és enllitegat)
A -S'ha mort la Maria. B -Un bon cel! (feia temps que estava malalta)

un bon dia

Un dia indeterminat. |
un dia, en una ocasió, en un moment donat, una vegada
|
Un bon dia va penjar els hàbits
-TV3-.
Un dia se'n va anar
.

un bon dinar fa de bon esperar

Cal ser pacient quan s'espera una cosa ben feta que requereix art i temps (Gir-Bar) |
no patiu!, ja arribarà!, tot ho farem! |
A
-Nois, l'arròs encara no és fet. B -No hi pateixis: un bon dinar fa de bon esperar!

un bon músic sempre es recorda d'un punt

Qui ha estat bo en un ofici, mai el perd del tot (Am). |
un bon músic sempre es recorda de la nota
(Ca- Am) |
A
-Si ara hagués de tornar a fer de mestre, no sabria com posar-m'hi. B -Sí home!, un bon músic sempre es recorda d'un punt.


un bon raig

Abundància d'una cosa (Mall). |

a balquena, a desdir, en abundor, per donar i per vendre, a manta, a grapats |
De copinyes, n'hi havia un bon raig.


un bon vagar i una bona rectoria!

L'ideal d'algunes persones és viure bé treballant poc. |

volem diners i poca feina, treballar poc, fer poca feina i, si pot ser, no cansar-se (manera de pensar que es va estenent, Ca)

S'ha de treballar poc, fer poca feina i, si pot ser, no cansar-se.

A -Vols venir a l'hort a ajudar-me? B -Ara no, que estic cansat. A -Ja ho crec!, tu, un bon vagar i una bona rectoria!
nota: Trobem
'Més val un bon vagar que una bona rectoria', al DIEC. (Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina).

un buf

Un espai brevíssim de temps (Mall). |

un bufet (Gir), un moment, de pressa |
Passaren en un buf per la tanca i ja no els veren pus.

Quan tinguis un moment, hi anirem.

un caramull

Conjunt de coses posades unes damunt les altres; abundància o excés de quelcom (Mall). |

un munt, un pilot, una tracalada (Mall); una munió, una multitud |

Els nins han col·locat un caramull de pedres a l’entrada de ca nostra.

He comès un caramull d’errades.


un cas com un cabàs


1 Un fet dels que no passen gaire sovint (Gir-Bar). |

un fet inusual, un cas estrany, una facècia |

Ahir em va passar un cas com un cabàs: tornava de Girona amb la dona i, quan ja arribàvem a Arbúcies, em vaig enrecordar que tenia el meu auto a Girona. Vàrem haver de recular.

2 Es diu d'una persona que fa coses que no són corrents, que no tenen lògica. |

ésser inaudit, còmic, increïble, sorprenent |

El meu germà és un cas com un cabàs: tots els seus companys surten i ell es queda a casa a llegir.

enrecordar: recordar, venir a la memòria
nota: 'Un cas com un temple' no és una bona solució.


un clau en treu un altre

Una pena nova en fa oblidar una de vella (Bar). |
un maldecap treu l'altre, un sentiment en treu un altre; foc mata foc |
A -
Ara ja no es queixa mai de la feina, l'Enric. B -Un clau en treu un altre (ara està enamorat).
nota: Vegeu també 'un maldecap treu l'altre'.


un cop

Quan ja s'hagi fet això que es diu. |
un colp, una vegada, una vegada que, quan, tot seguit que, després de, (una volta, un viatge Val) |
Un cop pagada la campana, què quedarà?
(dels cèntims del menjador).
Un cop acabada la feina ens n'anirem.
La comprarem un cop sapiguem les notes.
Ja tens on anar un cop
enllestim això? -TV3-
Endreça la capsa de galetes, un cop te n’hagis servit.
Un cop clavat, ni es veurà, l'espàrrec.

Aquell en Pere, un cop s'ha girat ja és fosc!
(és un treballador lent).
Un cop s'ha llaurat, s’ha d’aplanar.

És el tercer viatge que cuine, hui.

Un cop jo ho vaig fer, això
(una vegada).

És lluny, aquella urbanització, però, un cop posat allà dalt, ja hi estàs bé.


un cop cada vegada

Resposta de qui no vol donar explicacions. |
sempre que em dóna la gana, no n'has de fer res |
A -
Hi vas molt sovint a cal sogre? B -Un cop cada vegada!

un cop s'ha vist

Després d'haver vist com és una cosa. |
quan ja s'ha vist, una volta s'ha vist
(Val) |
Un cop s'ha vist, sempre és igual
(el carnaval).
Un cop s’ha vist com s'ha de fer, no costa gaire.


un darrere l'altre

Hom ho diu de les coses que passen moltes vegades. |
molt sovint, no s'acaben mai |
Fa temps que tinc una malaltia darrere l'altra, i no t’hi emprenyis, perquè hi perdràs!
Amb el meu noi, una emprenyada darrere l'altra!

Aquí només sents una bestiesa darrere l'altra.

Els casos de corrupció van sortint l'un darrere l'altre
(o ara l'un, ara l'altre; no un darrere un altre) -CR-.


un de bo per (+ verb)

Ho diu qui pensa que una cosa no passarà pas. |
no ho farà pas!, ell no n'és pas!
|
A
-S'ha de ser valent a la vida. B -Un de bo! (ell no n'és gota)
C -Ja el podia haver curat jo, el noi. D -Un de bo! (no en sap, es desmaia).
E -És mentider, aquell home! F -Un de bo! (qui ho diu també n’és).
G -T'ajudarà, la Carme. H -Una de bona! (no ho farà).
I
-Aniré a demanar-li que m'apugi la nota. J -Un de bo per pujar la nota!
K -L'avi ho pagarà. L -Un de bo per gastar diners! (és avar).


un de tants

Una persona o una cosa com les altres, que no destaca. |
u de tants (Val), un com els altres, d'escassa importància, un més, un de més, un qualsevol, un simple, un entre tants |
Jo era un de tants
(no manava pas).
nota: No trobem 'un de tants' al DIEC, sí al GDLC.


un dia

Una vegada. |
un cop, un pic, una volta |
Un dia tu m'ho vas dir.
Un dia a la vida que vinc i encara no la trobo.
Em ve a veure dos dies la setmana.

Jugarem un altre pic
(un altre cop).
Havies d'haver fet un pic de trumfos
-cartes- (fer atots).


un dia a l'any, s'olla es crema (o en l'any)


Es diu per justificar una despesa o una diversió extraordinària (Mall). | 

ficar l'olla grossa dins de la petita, llançar la casa per la finestra, fer un extraordinari, un dia de tant en tant es pot fer |
Aquest viatge m’ha sortit molt car, però m’és igual: un dia en l’any, s’olla es crema!

un dia d'aquests

Aviat. |
qualsevol dia,
d'un dia a l'altre, pròximament, prompte |

Un dia d'aquests em compraré un cotxe.

nota: 'Un dia d'aquests' es diu molt en castellà, però pensem que és bo.


un dia és un dia

De de tant en tant es pot fer alguna excepció. |
no et preocupis, no hi pateixis, no miris tan prim, per un dia no passarà pas res |
Menja més, que un dia és un dia.

nota: 'Un dia és un dia' sembla un calc del castellà, però pensem que és acceptable.


un dia o altre

Algun cop. |
alguna vegada, un moment o altre,
una hora o altra |
Ja vindràs un dia o altre.

Un dia o altre hi renyiràs amb aquest home
(és estrany).
Aquest temps un dia o altre girarà (canviarà, Ca).
C -
Em moriré! B -Un dia o altre, sí.
Un moment o altre arribaré
.
Ja sortirà una hora o altra.

Ja el trobarem u
na hora o altra (l'hem perdut).


un dia que la mare de Déu balla



Vol dir que una acció no es fa mai (Men). |
mai, l’any d’en quinze, el dia que la gallina pixa (Gir), quan una ametlla s’asseu per sa punta (Men) |
A -Vosaltres aneu moltes vegades as cine? B -No, un dia que la mare de Déu balla.

un dia sí i l'altre també (i: un any sí i l'altre també)

Cada dia o quasi cada dia. |
diàriament, molt sovint |
Jo m'he d'afaitar un dia sí i l'altre també.


un disbarat

Una gran quantitat (Gir-Bar). |
un munt, una garbera |
N'hi havia un disbarat, de bosses.
Hi havia un disbarat de gent a la processó.
En van pagar un disbarat de diners.


un es toca amb l'altre (o: un toca l'altre)

N'hi ha molts. |
es toquen, no s'acaben mai, n'hi ha un munt |
A
-Hi ha gaires sots a la carretera? B -Un es toca amb l'altre.


un esplet


Esplet és, en sentit real, el conjunt de fruits que constitueixen la collita. En sentit figurat, una quantitat considerable d’alguna cosa (Mall). |

molt, un munt, un fart, un tip, un gec |

Si us quedeu aquí rebreu un esplet de bufetades. 

un falcat


Un grup de persones, animals o coses (Men). |

un escamot, una brigada, un estol, una colla |

Després de cada any venien un falcat de segadors mallorquins -Fets-.
I per davall ses voltes es posava ple, era com un falcat d’estornells (ple de segadors) -Fets-.

un fester

Una gran quantitat, molta abundància (Mall). |
un niu, un fum, un gavadal, cent i la mare, tenir ple de (Am), (un xinxer, un femer, una mala fi Mall), (haver-n'hi a rompre, haver-n'hi a balquena, haver-n'hi per salar, haver-hi de tot i molt, haver-n'hi com a mosques, haver-n'hi per na Bet i sa mare Mall) |

Saps que n'hi ha, d'al·lots, a la platja: n'hi ha un fester!

En teníem ple, de quadres com aquest.

A dalt en tinc pler de gafets (molts).


un forat

Una circumstància oportuna per poder fer quelcom. |

una oportunitat, una ocasió |
A
-He quedat sense feina. B -Ja trobaràs un forat, home (una feina)

M'avorria, als vespres, però he trobat un forat
(un lloc per anar).

Sempre hi ha un forat per col·locar-se. Anima't!
(no té feina)

Va trobar un forat a l'empresa del seu oncle.


un forcat


Un grup nombrós (Men). | 

molts, una pila de, mant, un gavadal de, un femer (Gir-Mall), un gavadal (Corça) |
Es propietaris de llocs, quan havien de posar pagès a una de ses seues finques, esperaven tenir un forcat de demanadors –Fets-.
N'hi ha un femer de catalans, a Dublín.
N'hi havia un gavadal, d'armes.

un frit-i-bullit

Es diu per indicar que hi ha un cert desordre o enrenou, amb accions confuses i males de resoldre (Mall). |

un desgavell, un revoltim, una rebolica (Val) | 

Fins ara no t’havies omplit mai el cap amb aquest frit-i-bullit de pensaments, eh que no? -Els voltors-.

un fum

Es diu per assenyalar que hi ha una gran quantitat d’una cosa (Mall). |
un munt, un pilot, un fotimer (Gir-Mall) |
Com aquestes, en trobareu un fum (de lletres satírics) -Saó-.
... amb un fum de limitacions -Temps-. 

un gos l'ha mossegat!

Hom ho diu d'un gandul (Ca). |
l'ha mossegat el gos d'en Mandra (Empordà, DCVB), té gossera (Val) |
A -
On és el noi? B -Encara dorm! A -Amb aquest sol?, que no està bo? A -Un gos l'ha mossegat.

un gros (+ nom)

Més gran o més important del que sol ser ordinari (Vallespir, Ca). |
un gran (+ nom), un important |
Aquest que t'ha dit això és un gros ignorant.
Si no estudies, seràs un gros burro.

Quin minyó tan gros!
(ha crescut, la criatura, d'ençà que no la veien).


un ho diu a l'altre

Una cosa bona s'escampa de seguida. |
la gent s'ho diuen, la gent fa propaganda, corre d'orella
(Val)|
A
-Com ho saben la mainada que regaleu àlbums? B -Un ho diu a l'altre.

Si s'ho diuen, que hi un circ, vindran tots.


un home avisat ja està preparat

La informació és molt valuosa (Bar). |
un avisat val per dos (o per deu, per cent |
Jo et faig saber què diuen de tu, perquè sàpigues què volen fer: un home avisat ja està preparat.

nota: Vegeu també 'home previngut, val per dos'.


un home desendreçat no sol ésser respectat

Cal anar net, polit i ben vestit –Adagiona-. |
desendreçat: Mal vestit.

un impossible

Una cosa que no pot ser. |
una cosa inassolible, irrealitzable; una cosa que sembla que no pot ser |

Han aprovat el que semblava un impossible
-CR-.


un maldecap treu l'altre

Una preocupació fa que n'oblidem una altra. |
tenir maldecaps pot anar bé, la feina distreu,
un clau en treu un altre (Bar), foc mata foc |
A
-La mare va de bòlit amb els dos néts, tot el dia té feina. B -Mira, un maldecap treu l'altre! (fa poc que ha quedat vídua).


un malfet és un geperut!

Resposta que es dóna a qui diu 'mal fet! (Am) |
A -Avui em quedo a dinar a estudi. B -Mal fet! A -Un malfet és un geperut!
C -Vull canviar el cotxe. D -Mal fet! C -Un malfet és un geperut!

un 'marron' **

En aquest Ajuntament hi ha un bon merder! (o un bon embolic, un gran vesper, una bona embrolla, un batibull, un envitricoll, tenen la criatura pixada -Val-; no un 'marron', un 'embolado).

un mentider ha de tenir molta memòria

Si un mentider no té gaire memòria, de seguida el calen. |
un mentider ha de tenir molt bon cap (Men) |
La setmana passada va dir que no havia esta mai a Manresa i avui ha dit que hi va anar a comprar un auto:
un mentider ha de tenir molta memòria.

un més (i
un ... més) *

Em sembla que encara n'hi ha un altre (o que encara en queda un, que n'hi ha un i prou; millor que que n'hi ha un més) -RAC1-
Em sembla que n'hi ha dos mes
(de geranis).
A -
S'han acabat les preguntes. B -No, en tenim una altra (millor que en tenim una més).
L'han fitxat per dos anys amb opció a un altre
(millor que amb opció a un més) -CI-.
Una altra falta d'un jugador del Castres
(millor que una altra falta més).
I una altra cosa: demà...
(millor que i una cosa més: demà...).
nota: Pensem que, q
uan parlem d'una sola cosa, és més genuí prescindir del 'més'; mentre que, si parlem de més d'una, aleshores ja no sona malament dir 'dues, tres, quatre... més'.


un molt bon (o una molt bona) *

Han tingut una ocasió molt bona de comprar un pis (o una gran ocasió; millor que una molt bona ocasió) -TV3-;.
nota: Es pot dir 'un molt bon', però aquesta combinació no és habitual en català.


un mussol mai no va tot sol

Broma que se sol dir a qui té un mussol a l'ull jugant amb dos dels sentits del mot mussol. |
ets un mussol! |
A
-M'ha sortit un mussol! B -Un mussol mai no va tot sol!
mussol: 1
Furóncol que surt a la vora d’una parpella. 2 Persona que parla poc, ensopida, encantada

un o altre

1 Una persona, d'una persona. |
algú, qualcú |
El gos vol companyia, hem d’estar un o altre per ell.
Sempre s’ha de tenir sort d’un o altre.
Un o altre ha de ser, l’últim
(no és cap vergonya quedar el darrer).
Un o altre hi anirem, al soterrar.
Sempre hi ha hagut un o altre, amb mi, aquests dies.
Per què no veníeu, un o altre?

Ja el vendreu, el pis; un o altre us el comprarà.

Si no ho fas tu, un o altre ho farà.

2 Unes quantes persones, unes quantes coses, però no gaires. |
alguns, pocs, no gaires |
A -N’hi ha d'holandesos, a Figueres? B- Un o altre!

C
-Hi havia gent, a votar? D -Un o altre, sí (= no gaires)
Ara només queda un o altre boter que...
-Llibre d'oficis-.
Sempre n’hi ha un o altre a la botiga
(de turista).
Havia repartit un o altre pessic, però mai un primer premi
-TV3-.
No ha fet vent, aquest hivern; un dia o altre sí, però poc.

E -
Ja hi ha figues madures? E -N'hi ha una o altra.


un pam endavant, un pam endarrere

Aproximadament. |
si fa no fa, més o menys, poc ençà poc enllà, a bell ull |
Em va costar trenta euros, un pam endavant, un pam endarrere.
Érem un centenar de criatures, un pam endavant, un pam endarrere.


un pare no ho faria per un fill!

Et faig un gran favor (Am). |
ja pots estar content! |
Si no fos per mi, perdries totes les partides: un pare no ho faria per un fill!
(irònicament)

un pare pot mantenir vuit fills i vuit fills no poden mantenir un pare

Costa que els fills es posin d'acord per ajudar els pares quan els pares ja són vells. |

mai un poll no ha donat menjar a la lloca |

A -Pobre home!, cap fill no se'l recull. B -Ja ho diuen: un pare pot mantenir vuit fills i vuit fills no poden mantenir un pare.

un parell o tres

Dos o tres. |
Si us agraden, compreu-ne un parell o tres.


un parenostre per als qui van errats!

Exclamació que hom diu quan veu que algú s'equivoca, sobretot si no ho vol reconèixer (Am). |
santa innocència!, què els hi vols dir!, què hi farem!,
Ai Pare nostre, cau del sostre! (Am), Mare de Déu! |
A -No em convenceràs pas!, jo votaré el PBB.
B -Un parenostre per als qui van errats!
C -La Mireia encara no ha fet ben res. D -Ai Pare nostre, cau del sostre!
E
-Andreu: 30 + 40 fan setanta, no pas seixanta.
F -Un parenostre per als qui van errats! (= dispenseu-me!).


un peix es menja l’altre


A la vida hi ha molta competència (l'Alguer). |
la vida és una lluita |
nota: No en coneixem l'origen.

un pèl

Una quantitat molt petita. |
un xic, una mica, un bocí, un pessic, un bri, un pensament |
És un pèl tard per anar a comprar.
La camisa em va un pèl petita.
Fes-te un pèl més enllà, si et plau, que hi cabré més bé.

Ho ha fet des que tenia un bri de raó (dur la rabera, el ramat) -Temps-.

un pensament

Una miqueta (Am). |
un xic, una mica, un bocí, una pessic, un bri, un pèl,
una mica mica |
Aquests pantalons són un pensament grossos
.
Has comprat unes pomes que són un pensament amargants
.

Un bocí per passar el sant camí (ho deien els captaires, Am)
Les sabates em van un pensament justes.

Li posaré una mica mica de colònia, al gos.
nota: Vegeu també “pensament 2” al Volum 1. 

un per poc i l'altre per massa (i uns per poc i altres per massa)

Cal que trobem un equilibri en les accions que fem. |
entre poc i massa, la mesura passa; no siguem exagerats |

A -Jo m'ho gasto tot, no faig pas com el meu cosí: ell, duro que arreplega, duro que no veu més el sol. B -Home, un per poc i l'altre per massa!

un per un

A tothom, a totes les coses. |
a tots, l'un darrere l'altre, d'un a un, d'un en un |
El metge ens va pesar un per un
(a tots).
 

un pessic *

Se'n va sortir pagant una picossada (o una bona quantitat; no pagant un bon pessic) -3/24-.
nota: un 'pessic' és una petita porció d'alguna cosa que es pren amb els dits.

un petit (+ nom)

Una quantitat petita de quelcom. |
un trosset |
Per aquest petit bocí de formatge, no pateixis!
(fa règim).
Ja vinc: un petit moment!

un pic que

Després de l'acció que es diu. |
una vegada
que, un cop que, un camí que |
Un pic has entès això, ja pots començar a treballar.
Un pic han començat, ja no deixen entrar.


un piló *

La pujada és dreta, hi ha sorra i la bicicleta rellisca molt (o fora mida, enormement, en extrem, en gran manera, espantosament; no un piló).

un poc


Allò que es fa o es dóna en poca quantitat, en poc temps, etc. (Mall). |

un xic, un bon xic (Am), una mica; una estona (temps) |
Has de menjar un poc de fruita.

Li va respondre un poc asprament. 

Vaig passejar un poc pel claustre.

Ell em va ensenyar un bon xic de francès
(una mica, Am).

Amb quatre picarols, una esquella, i altres tants corns per fer un poc de renou
–Albellons-.
 

un pols

Una petita quantitat. |
un xic, una mica, un pèl, un bri |
Aquí hi falta un pols de sal.
Hem tingut un pols de mala sort
-CR-.

És un bri complicat el dret administratiu -Arrels-.

Ho ha fet des que tenia un bri de raó -Temps-.

nota: Vegeu també 'pols 1', al Volum 1.
un punt

Una petita quantitat. |
un xic, una mica, un poc, un pols, un raig |
Li reca un punt, marxar
(un xic, Am).
Hi ha un punt d'anís
(al pastís) -CR-.
No te'n reca pas un punt?
-de torrons- (= en menjaries més?)
Tenia un punt de calor, però hi he estat bé
(al llit).
La Núria semblava un punt desconcertada.

Em reca un punt, no anar-hi.


un quart d'hora (tres quarts d'hora) *

Fa un quart que m'espero (millor que un quart d'hora).
Hi hem estat tres quarts
(millor que tres quarts d'hora).

un que la sentís

Hom ho sol dir de qui s'alaba o de qui diu coses que no són veritat. |
si hom no la conegués |
Un que la sentís es pensaria que és una gran cuinera
(s'alaba).

 

un que no emprenya!

Se sol dir, amb manca de misericòrdia, quan es mor algú que no agrada a qui parla.|

un de menys!, ara va bé! |

A -La ràdio diu que un d'una secta s'ha suïcidat. B -Un que no emprenya!


un que un altre (o un que altre) *

Tindrem alguna tempesta (no tindrem una tempesta que altre, tindrem una que altra tempesta) -R4-.

un qüern

Un conjunt de quatre (vulgarment es diu 'quern', Mall). |

Li va ensivellar un qüern de nesples.

Per Sant Llorenç comencen a veure's figues madures, i diuen: 'per Sant Llorenç, figues a querns'.


un raig de


Expressió que indica una quantitat considerable de qualque cosa (Mall).

molts, un gran nombre, un munt de, un fotral, (un grapat, un feix Gir-Eiv), (un pet, una rajada Gir) |

Encara ha quedat un raig de palla damunt l’era.

Aquell home li va clavar un raig de garrotades i el va deixar baldat.

Em va ventar una rajada de crits (o un pet de crits).
Fa un bon grapat d'anys, quan començaven a venir forasters a s'illa, va venir un anglès que va comprar una casa pes pla de ses Salines
-Xacoters-.

Sa meua illa té prop de mil quilòmetres d'un cap a s'altre, i l'he corregut de dalt a baix un feix de vegades!
-Xacoters-.

notes: 1 A les comarques gironines s'usa 'un raig' com a sinònim de poc: A l'enciam, m'agrada   de posar-hi un raig d'oli.
          
            2 Vegeu "rajada" al Volum 1.
 
un ranc i l'altre coix

Caminant com podem. |
tirem com podem |
A
-Com aneu? B –Un ranc i l'altre coix, i anar fent! (en un asil).


un ranxo



Una quantitat considerable d’animals o de persones (Men). |

una ranxada (Men), una munió, un fotral, una colla, un grup |

Tenim uns quants porcs i un ranxo de gallines –Fets-.
I, sort d’açò, va poder criar aquella ranxada d’al·lots –Fets-.

un 'rato' *

En Dalmau en sap molt, de ballar (o en sap de veritat, de debò, fora mida, un niu, un fum; no en sap un 'rato').


un remi


Un petit raig d’un líquid (Men). |
un rajolí, un raig, (una remica, un tirorit Men) |

Posa'm un remi d'oli a la verdura. 

Posa'm just un tirurit més de vi.

un s'hi va morir, així!

Ho diu qui està tip d'esperar (Am). |
un s'hi va morir, esperant!
(Ca), un hi va perdre la paciència! |
A
-Encara us haureu d'esperar una estona més. B -Un s'hi va morir, esperant!


un sac

Una gran quantitat (Am). |
molt, un munt, un gavadal, una llossada (Ca) |
A
-Ja és necessita paciència per aguantar vells! B -Un sac!
C -Aquell va fer una estafa a l'empresa de molts milions. Quina llossada que en va arreplegar! D -Home, podent anar a l'olla grossa, qualsevol vagi a la petita (si robes, roba molt).


un sac buit no s’aguanta



Es diu per indicar la conveniència de menjar. Significa que una persona que no menja, o que menja poc, no pot viure sana (Mall). |

el ventre porta les cames; fa de mal ballar, amb el ventre buit; se n’hi ha de posar | 

Fills meus, heu de menjar, perquè un sac buit no s’aguanta -Moixonies-.

Per primera vegada en molts de dies, que anava baix d’energies físiques, es va sentir el ventre buit i li acudí la dita que un sac buit no s’aguanta -Els voltors-.

nota: Es contava a Manacor, d’un personatge popular que no anava gens de feina, que si quan encara no havia berenat li proposaven de fer-ne alguna, deia que “uns sac buit no s’aguanta”, i si el convidaven a berenar, després posava l’excusa que “un sac ple no es vincla”.

un segon (i un tercer) *

1 Han guanyat amb un gol d'en Francesc i un altre d'en Felip (o ha fet un gol en Francesc i un altre en Felip, i un segon gol de; no han guanyat amb un gol d'en Francesc i un segon d'en Felip).
...que es disposen a assassinar-ne una altra (o a assassinar la que fa tres; no una tercera) -Punt-.

2 Us haureu d'esperar un moment (o un momentet, un moment de no res; no un segon, un segondet).


un seguit

Grup de coses que es fan en poc temps. |
un darrere l'altre, un continu, un reguitzell |
Es fan un seguit d'activitats
-RAC1-.

Tenen un reguitzell de mainada.

No fan la comunió, no els bategen...: és tot un seguit de coses.

nota: Vegeu també 'seguit', al Volum 1.

un servidor

Ho diu la persona que està enraonant quan es refereix a si mateixa. |
jo, servidor |
A
-Qui ho ha fet això? B -Un servidor.
Servidor sóc el segon fill de Pere.

nota: 'Un servidor' admet la concordança en 1 i 3 persona. Ex.:
Un servidor he dit això.

un sí, un no

Un de cada dos (Gir-Val). |
tu sí, tu no; un per altre, porta per altra |
Hem triat els jugadors agafant-los un sí, un no.
S'ha d'escriure una ratlla sí, una ratlla no.
Al carrer Nou de Figueres, porta per altra hi ha un restaurant o un bar.


un si és no és

De manera lleu. |
un xic, una mica, lleugerament, una ombra. |
La mar està un si és no és moguda.

Aquest nen és un si és no és retardat.


un sí i l'altre també

Hom ho diu d'una cosa quan la fa molta gent (Am). |
un sí, l'altre també; tothom, tots, la majoria, gairebé tots |
A
-Hi ha vells que festegen. B -Alguns. A -Un sí i l'altre també.
A cada casa tenen gossos, en aquest carrer: un sí, l'altre també.


un sobre l'altre

Pagant amb bitllets. |
al comptat, bitllo-bitllo, a
toca-toca, trinco-trinco |
M'han pagat tres milions, un sobre l'altre.


un suposar *

A -Per què no te'n fies? B -No me'n fio perquè ara diu blanc i després negre, per exemple (o una suposició; no un suposar).
Si aquesta cadira ens ha costat vuit euros, suposem, valdria la pena de comprar-ne més
(o suposem que sigui així, per exemple; no és un suposar).

un tal *

Ha trucat un noi que es diu Martí (o un cert Martí; millor que un tal Martí).
nota: 'Un tal' es deia en català antic'. Ens sembla un cas dubtós.


un tant *

Ha estat una primera part un xic insulsa (o una mica, un poc, més aviat, un pèl; millor que un tant insulsa) -TV3-.
Aquest jugador pot desequilibrar poc o molt la Penya
(o un xic, una mica; millor que un tant) -TV2-;
nota: Un 'tant' és una quantitat, generalment fixa, que s'ha d'anar pagant. Ex.: El meu home em passa un tant cada mes.


un tarter

Una gran quantitat (Franja). |

un munt, un món, un gavadal |

He conegut un tarter d’exagerats irredempts -Encara rai...!-.


un temps


Fa anys (Men-Mall). |

abans, antigament, en altre temps, en temps passats, antany |

En Toni contava que un temps aquell molí feia molta feina -Fets-.

El figat es fa de figues madures i sucre i és molt bo per posar damunt llesques de pa; un temps era el menjar principal per als al·lots a l’hora de la bereneta.


un temps *

Vull reposar una temporada (o durant un temps, un quant temps, uns quants dies, algun temps; millor que un temps).
Va estar un quant temps que venia cada dia a casa
(o una temporada, durant un temps va venir, algun temps; millor que un temps).


un teva-meva

Atac continuat entre dos equips o entre dues persones. |
atac-i-gol; atac seguit, constant |
Aquest partit és un teva-meva entre el Castilló de Sos i la Codonyera.
El partit ha estat un atac-i-gol del Terrassa.

nota: També es diu en castellà.


un ventre ple no es recorda d'un de buit

Qui ja té allò que li convé no es recorda de les necessitats dels altres. |
qui ha menjat no pensa que els altres encara ho han de fer, un fart no es recorda mai d'un dejú
(Ca-Am) |
A
-En Met, ja fa dies que ha entrat la llenya i encara no m'ha dit res de la meva part. B -Un ventre ple no es recorda d'un de buit.

un xic

Una petita quantitat |
una mica, un pessic, un bri, un pensament, una xica (Ca) |

Menjaré un xic de meló i unes miques de cireres.
Estic un xic cansat.
Si coneixes algú un xic valent, entres de seguida a l'empresa
(valent = influent, Ca).
Les mans em canten un xic
(em fan pudor, ha remenat fems, Ca).
A -Està gaire malalt, l'avi? B -Un xic que es plany i el mal que té (n'està, però no tant com diu, Ca).
C
-No t'has casat per no tenir mainada? D -Un xic tot (hi ha diferents raons).
Vols una xica de llet?

Bevem-ne una xica, que no serà tan calenta
(la camamilla).


un xic d'aquí, un xic d'allà (o xic d'aquí, xic d'allà)

Aprofitant totes les coses. |
una mica d'aquí, una mica d'allà; entre tot, entre una cosa i l'altra |
Xic d'aquí, xic d'allà, ens guanyem la vida
(Ca).
A -
Vas molt carregat! B -Xic d'aquí, xic d'allà, vas carregat (al supermercat).
Un xic d'aquí, un xic d'allà, varen fer cèntims
(ell era paleta, ella cosia).
Un xic d'aquí, un xic d'allà, anem fent diners.


un xic i força!

Molt. Se sol dir per reblar el clau d'allò que un altra persona afirma. |
una mica i força!, en gran manera, enormement, en alt grau
|
A
-Ho diu perquè és un xic ignorant. B -Un xic i força!
C -Estem una mica cansats, avui. D -Una mica i força!


una (o una com un cove)

Una cosa imprevista o ridícula. |
un fet, un disbarat, un despropòsit
|
Us en diré una!, ens tornaran abaixar el sou!
Me'n va passar una!, a l'hora de pagar no duia la cartera i vaig haver de deixar el rellotge al restaurant.
Me n'ha passat una com un cove: ahir em vaig ben discutir amb la Remei i avui l'he anada a trobar a cal metge!
(l'ha trobada casualment allà)
Us n'explicaré una com un cove!
(un cas sonat, original; una notícia sucosa)


una abraçada de bona amistat


Fórmula d’acomiadament que se sol posar al final de lletres entre amics corals. |

una forta encaixada, una aferrada pes coll (Mall) |

Es va acomiadar d’ell a la carta amb una abraçada de bona amistat.

una altra cosa no, però

Aquesta característica, sí que la té. |
és així, com a mínim |
Una altra cosa no, però d'animat n'és un munt
–El9-.

una altra nit de fosca!

Vol dir que les coses no han anat bé. Ho diuen els pescadors quan no pesquen (Roses). |
una altra mala anyada!, hem fet un mal negoci
|
Hem perdut per 3 a 0. Una altra nit de fosca!


una altra volta de caragol

Una altra dificultat. |
una rosca més, una altra passadeta (Val), un altre obstacle, un altre destorb, un altre entrebanc,
un altre pas de rosca -Temps- |
Una altra volta de caragol!
-apugen els impostos-.
nota: Pensem que 'una altra volta de caragol' és un calc de l'anglès i que les altres solucions són preferibles.


una bona cosa

Una cosa que no està bé. |
una dolenteria, una
entremaliadura |
Els has ensenyat una bona cosa!
(a enfilar-se en una barana, als nens).

una bóta de vi bo i un home valent no duren gaire

Els valents són els primers de caure en una guerra o en una baralla (Ca). |
s'ha de tenir seny, no vulguis ser mai dels primers, no et posis a davant |
A -
Ens queixarem tots a l'amo, i jo diré que això que ha fet no és correcte. B -Tu a darrere i deixa dir als altres, que una bóta de vi bo i un home valent no duren gaire.

una broma baixa

Una gran quantitat (Ca). |
un munt, un femer, un fotral, una infinitat
|
N'hi ha una broma baixa, de venedors ambulants, a Roses.
Aquest matí hi havia una broma baixa de rantells.


una burrada *

Han cobrat una picossada (o un munt de diners, una dinerada; millor que una burrada).

una cana a l'aire *

Han sortit a fer una bauxa (o a xalar, a divertir-se, a esbargir-se, a fer una francesilla; no a fer una cana al aire) -TV2-.

una cara com un mapa

Una cara plena de ferides i blaus (Gir-Bar). |
la cara plena de mal, la cara nafrada, una cara amb marques de cops, una cara com un tres peus (Am),
fet un sant llàtzer |
La iaia porta una cara com un mapa
(va caure i es va fer mal).
El noi va arribar amb una cara com un mapa
(es va barallar i va rebre).
Allà al camp de futbol li van deixar la cara com un mapa.


una cara de mans

Una sèrie de cops a la cara. |
una pallissa, una allisada, un jaco, un fart de garrotades; fer una cara nova |

Si ve aquí, li fotré una cara de mans!


una cassolada *

Convoquen una esquellotada a Girona contra el PLL (o volen fer esquellots contra; millor que convoquen una cassolada contra).
nota: 'Fer esquellots' i 'fer una esquellotada' són maneres de dir ben nostres i ens sembla que val la pena d'aprofitar-les.


una cleca de

Una gran quantitat de persones, un fenomen de gran intensitat. |
molt; un pet de sol, una esquerda de sol |
Avui ha arribat una cleca de gent!
(una gentada)
Aquests del casament fan una bona cleca!
(xivarri, fan molta fressa).
Hi ha molta cleca en aquesta casa
(són molts i fan soroll).
Ahir va fer una bona cleca de sol
.
nota:
Vegeu també 'cleca 2', al Volum 1.

una 'componenda' *

En aquest pacte hi ha hagut tripijoc (o una maniobra bruta, una martingala, un parany, una conxorxa, una avinença; no aquest pacte és una 'componenda').

una cosa de no dir


Es diu per fer referència a una cosa digna de ser comentada (Mall). |                                 

una meravella, una cosa de veure (Mall) |                                           
Anàrem a veure ca seva i ens agradà molt a tots, és una cosa de no dir.
Es va emprenyar una cosa de no dir
(molt) -Temps-.


una cosa és donar blat i un altre mostrar l'era


Es diu de qui parla molt però no dóna res (Men). |                                                    

això només són bones paraules |                                        

Em va prometre que m'ajudaria a pagar-ho, però una cosa es donar blat i un altre mostrar l'era (ara s'ha fet endarrere).

una cosa és predicar i l'altra donar blat *

Ell sempre parla d'honradesa, però no sé pas si n'és tant, d'honrat: una cosa és dir i l'altra és fer (o una cosa són les paraules i l'altra, els fets; la boca és un flabiol que se li fa dir el que es vol, una cosa és donar blat i un altre mostrar l'era, no us fieu de les bones paraules, aquest predica el que no creu ; millor que una cosa és predicar i una altra donar blat).

una cosa grossa

Molt i molt. |
una cosa de no dir, una cosa gran, una gran quantitat |
Van agafar centenes de tones de peix, una cosa grossa!
Vàrem voltar una cosa grossa, abans de poder aparcar.
Aquests fluorescents escalfen una cosa grossa.
Em cansa una cosa grossa, anar a classe d'anglès.
Em creixen les celles una cosa grossa.

Quan jo era xicotet, n'hi havia una cosa gran, d’esquirols!
-Contalles-.
El nen menja una cosa grossa.


una cosa mai vista

S’usa per dir que una cosa estranya, poc corrent. |                                           

excepcional, extraordinari; molt, una cosa de no dir |                                                         
Se m'han enfadat una cosa mai vista.                                                                     

Hi hagué molt de temperi, una cosa de no dir.

una cosa no treu l'altra *

A -Aquest noi, tot el que té de malparit ho té de treballador. B -Home, es pot ser les dues coses (o una cosa no és renyida amb l'altra, una cosa no fa l'altra, una cosa no contradiu l'altra, això no lleva açò -Val-; millor que home, una cosa no treu l'altra).

Es pot treballar i estudiar, una cosa no és renyida amb l'altra (o es poden fer les dues coses alhora; millor que una cosa no treu l'altra).

una cosa o altra

Alguna cosa, una de les coses possibles. |
quelcom; o sí o no, o una cosa o l'altra
|
Decideix-te, que s'ha de fer una cosa o altra!
Una cosa o altra s'ha de fer amb aquest home, perquè ja ha caigut tres cops.

Tothom té una cosa o altra
(alguna malaltia).
Ja pots comptar que tenen una cosa o altra, si fan règim
(algun mal).
Ja et diré una cosa o altra
(o sí o no).
Vull saber una cosa o altra, fa un mes que hi remeno
(té mal a l'esquena).
El diumenge vénen els nebots i sempre em porten una cosa o altra.


una cosa per demés

Es diu d'una cosa molt exagerada en algun aspecte. |
molt i molt, una cosa grossa, en gran manera, una cosa que no s'explica,
una borratxada |
Les matemàtiques de cinquè de batxillerat eren una cosa per demés
(molt difícils).
De petit era molt xerraire, en Marcel: una cosa per demés.
M'hi avorreixo molt a la feina: una cosa per demés.

És una cosa per demés, la hipocresia d'ara!

Avui estaven emprenyadors, una cosa per demés
.
Ara els hi paguen borratxades
(als futbolistes).
nota: Trobem aquesta construcció al DCVB. Sembla bona.


una cosa porta l'altra

Una cosa és conseqüència de l'altra. |
està relacionat,
una cosa ensenya l'altra (Ca) |
A -
Ara que hi ha crisi, han abaixat els preus. B -Una cosa porta l'altra (com que no venen, han d'abaixar el preu de les coses).
 
El polític entra per prestigi, desprès aprèn a fer diners: una cosa ensenya l'altra.


una cosa que no s'explica

Hom ho diu d'una cosa incomprensible o misteriosa. |
una cosa estranya, una cosa per demés,
una cosa grossa |
A l'agost, quan hi ha més turisme, és posen a obrir carrers: això és una cosa que no s’explica
.
Va ser molt gros aquell atemptat, una cosa que no s'explica.


una cosa val per l'altra

Una virtut d'una persona compensa un defecte que també té. |
una cosa compensa l'altra
|
Jugant és fluix, però és un bon noi: una cosa val per l'altra.


una de *

Reparteixen molts duros! (o un munt de; no una de duros!) -TV3-.
Hi ha posat molt d'oli, a la truita!
(o una mà d'oli; no una d'oli!) -TV3-.
Tinc molts trastos a casa
(o un gavadal de, una gran quantitat de; no una de trastos) -TV3-.
Diuen cada disbarat que espanta!
(o una barbaritat de; no una de disbarats que espanta) -RAC1-.
Hi ha moltes aranyes!
(o un femer de; no hi ha una d'aranyes!) -RAC1-.

una de calç i una d'arena *

En diuen una de freda i una de calenta (o una de mel i una de fel, una de cada color; no una de calç i una d'arena, una de calç i una de sorra) -TV2-.

una de dues *

O festeges o treballes, o una cosa o l'altra! (o pots fer una cosa o pots fer l'altra, has de triar, tens dues opcions, o això o allò; millor que una de dues) -TV3-.
O el mòbil es va mullar o hi va entrar sorra, o una cosa o l'altra
(o ha de ser una cosa o ha de ser l'altra, no pot ser res més; millor que una de dues).

una de freda i una de calenta

Se sol dir de qui fa o diu una cosa i després fa o diu la contrària (Gir-Bar). |
una de mel i una de fel; ara sí, ara no; ara naps, ara nespres; adés una cosa, adés la contrària; una de bona i una de dolenta, una de fresca i una de calenta (Mall) |
L'Estagell, una de calenta i una de freda!
(guanya i perd partits)

una de mel i una de fel!

Hom ho diu de qui barreja les coses bones amb les dolentes. |
una cullerada de mel i una de fel
!, ara una de calenta i ara una de freda; ara sí, ara no |
Ell, una cullerada de mel i una de fel!

Tu, una de mel i una de fel!
(ara em dónes una alegria, ara un disgust).
Te'n fot una de fel i una de mel
(et diu una bona notícia i una de dolenta).


una dona sense pit és com una festa major sense orquestra

Vol dir que una dona, per fer goig, ha de tenir unes bones popes (Fi). |

una estona *

Aquest poble, de brut n'és força! (o molt, en extrem, de debò, n'és com una mala cosa; no una estona).

De barruda n'és molt (o no s'hi ha pas de tornar, n'és en grau superlatiu, n'és fora mida; no n'és una estona).

una feina com una altra (o una cosa)

Es diu d'una feina, o d'una altra cosa, que no té cap particularitat (Gir-Mall). |
ni poc ni molt |
A -T'agrada fer de mestre. B -Mira, és una feina com una altra.

una fi de món                                                                     


Una gran cridòria feta per un grup de persones (Men). |                                             

enrenou, aldarull, gresca, sarau, renou (Men) |
En la festa va passar-ho tan bé que va ser una fi de món.

una figa no fa estiu

Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma (Val). |

una flor no fa estiu (Am); una flor no fa primavera ni dues fan estiu (Am), una flor no fa estiu ni dues primavera; una oreneta no fa estiu; una flor no fa estiu ni una gota, un raig (Tresponts) |

A -En Joan és molt garrepa. B -L’altre dia em va pagar un gelat. A -Una flor no fa estiu.
Aquesta feina l'has feta molt bé, però una flor no fa estiu (n'has de fer bé moltes).

una flor de

Una quantitat de coses bones o que fan goig. |
la flor i nata, la crema, el rovell de l'ou, el bo i millor
|
En aquella parada tenen una flor de taronges.

nota:
Vegeu també 'flor 3', al Volum 1.


una florada

Una florada és el conjunt de fruites que vénen alhora. |
haver-n'hi uns quants; venir de cop |
Ara no hi ha mongetes, però aviat en vindrà una altra florada.

nota:
Vegeu també 'florada', al Volum 1.

una hora..., una hora...

Indica un canvi continuat (Am-Ca). |
ara..., ara...; ara..., adés... |
Té cinc gossos i, una hora els perd, una hora se li escapen: no en té gaire cura. Una hora puja a sobre el coixí, una hora al sofà, i fa el que vol! (el gos).
La nena, ara riu, ara plora.
Una hora eren curtes, una hora eren llargues; si no hi va anar deu vegades no n'hi va anar cap!
(a la botiga)
Una hora ho sento; una altra, no (és sorda).
Una hora tinc mal de queixal, l'altra hora, mal d'esquena.

una i altra vegada (o un cop i un altre) *

S'ha queixat repetidament (o contínuament, moltes vegades, sense parar, sense interrupció, cinquanta vegades; les seves queixes han estat un ras i seguit, ja estic cansat de dir-t'ho; millor que una i altra vegada, un cop i un altre) -Avui-. 

una i mil vegades *

A la televisió repeteixen la jugada cinquanta vegades (o mil vegades, cinquanta mil vegades; millor que una i mil vegades) -Avui-.


una i oli!




Es diu per indicar que algú ha romàs escarmentat d’una cosa i que no hi tornarà a caure (Mall). | 

fer anques enrere; una vegada i prou, un pic i oli (Mall) |
Ja has aconseguit el que volies; però te dic, Llorenç, que una i oli! -Pere d’Alcàntara Penya-.

No vull de cap manera que la nina torni a anar a aquella casa, un pic i oli!


una mà de

Un gran nombre de. |
una gran quantitat de, molts, un munt de, un gavadal de, una multitud de
|
Hem portat una mà de canvi!
(molt)
He menjat una mà de torrons!

Hi ha una mà d'escombraries al pati!
(enderrocs).
Ha guanyat una mà de copes!
-C33-.
Si ve, li fotré una mà d’hòsties!
...amb una mà de gols a la Reial Societat.
Ens va explicar una mà de contes!


una mà renta s’altra i totes dues sa cara

Vol dir que el fet de fer favors afavoreix al mateix que els fa (Moixonies, Mall). |                            
tot queda a casa, un fa l’altre, tota ajuda és important |                                                                                          

Ell fa molts de favors, però també perquè li convé, ja se sap que una mà renta s’altra i totes dues sa cara.
...i ara en Jofre li torna el favor: una mà renta l'altra i les dues la cara
-Punt-.


una mala fi            
                                                                   


Una gran quantitat (Mall-Men). |                                                             

una pila, un fotral, un munt, una multitud, un fotimer, un sens fi, un excés, molts |                    
Hi trobem una mala fi de mots que s’han perdut -Zèfir-.                                             

Al teatre hi havia una mala fi de gent esperant a l'entrada.                             

Hi havia penjats una mala fi d'embotits a la paret.                                                        

En Joanet i la filla major del rei visqueren una mala fi d’anys contents i alegres
-Conte-.

Ha comprat una mala fi de mobles per a la casa nova.

una maneta

Cinc gols com els cinc dits de la mà (col·loquial). |
una panadera, una allisada, una pallissa; atonyina, escarmenta |
El Llagostera clava una maneta a l'Olot.
nota: També es diu en castellà. Sembla de creació moderna.


una mica al cor es fica

Les coses petites també tenen molt de valor (Bar). |
la moderació és bona; fes-ho, encara que no sigui gaire intensament |
A -Jo no us puc ajudar gaire, però una mica sí que ho faré. B -Una mica al cor es fica (ja us ho agraïm).


una mica i força!

Resposta de confirmació augmentada a qui parla del defecte d'una altra persona. |
n'és molt |
A -
Quan plou una mica, l'aigua passa per sobre el passallís. B -Home, ha de ploure una mica i força!
C -
Em sembla que el vostre director és una mica torracollons. D -Una mica i força, n'és!
passallís: Pont sense baranes (Vegeu 'passallís, al Volum 1).


una mica més i (+ verb)

Hom ho diu quan una cosa ha estat a punt d'ocórrer. |
un xic més i (+ verb), si es descuida (+ verb) -Gir-Val-, ha anat de poc que no (+ verb), de poc, per poc, gairebé |
Una mica més i caic
(s'ha entrebancat).
Un xic més i em toca la rifa
(li ha vingut de dos números).
Una mica més i ens guanyen.
Una mica més i ens fotem daltabaix del pont.
Una mica més i em poso a plorar.

Una mica més i se'm mengen!
(per dir això).

una mica tot (o una mica de tot)

Hi ha més d'una raó. |
hi ha de tot, una mica per tot |

A -
No puc resistir les criatures: no sé si em faig vell o si els d'ara són més beneits que els d'abans (un metre gran). B -Una mica tot (o hi ha una mica de tot).


una morterada *

Valdrà molt diners (o una picossada, una dinerada, -una fotracada, un fum, un sac de, una cabassada, un feix de bitllets Val-; no una morterada, una morterada de diners, un paston).


una mula curta

Molts cèntims (Ca). |
molts diners, una picossada, una dinerada, un dineral, molts quartos; costa un ronyó |
Aquesta casa es ven, però en volen una mula curta.

D'aquell camp que no valia ni cinc, li'n van donar una mula curta.
D'aquella casa de Sant Guim, en demanen una mula curta.


una nierada


Es diu del conjunt d’infants d’una mateixa família (Mall). |
una niuada, una llocada (Mall) |
Aviat tengueren una nierada d’infants i començaren a poblar Mallorca -Tardanies-.

La nierada del cucut: un i curt! (se sol dir quan una parella només té un fill)


una partida



Es diu d’un conjunt relativament nombrós de persones o coses (Mall). |

un grapat, una colla, uns quants, un aplec, una col·lecció |

Fa ja una partida d’anys, en alguns dels restaurants de... -Mirall-.

Era membre de la redacció des de feia una partida d'anys
-Mirall-.

A -En sé una partida d’adagis. B -Tota persona de seny n’ha de saber una partida
-Adagiona-. 

Sempre han arribat una partida de vergades per devers l’esquena del qui fuig
-Adagiona-.

una pesseta mai no és bona per a tothom

Per més bé que es faci una cosa, sempre hi ha qui no està content. |
hi ha diversitat de criteris, n'hi ha que no estan mai contents, sempre n'hi ha que es queixen |
A -
Aquest obres a la plaça seran una bona millora. B -Sí, però una pesseta mai no és bona per a tothom (algú hi trobarà pegues).


una pixarada

Una quantitat molt petita. |
una insignificança, una favada (Val) |
Ja ho farem un altre dia: no et preocupis, que només falta una pixarada.
L'hort només m’entreté, perquè és una pixarada
.
A mitjan matí haurem acabat, que empeltar els arbres és una favada
.
Aquella feixa em va costar una pixarada i ara me'n donen quaranta mil euros.

nota: Vegeu també “pixarada”, al Volum 1.


una porta oberta fa por a dos

Una cosa que no sembla perillosa pot anar bé per per espantar a qui no sap si n'és o no. |
una escopeta buida fa por a dos |
A -Deixar la porta de casa oberta és un perill. B -Oh!, una porta oberta fa por a dos! (fa por a qui la deixa oberta i fa por a qui es fica a la casa a robar, perquè pot ser rebut a cops)


una punta de

Una malaltia en un estadi inicial (Ca). |
un començament, un principi, un xic, una mica |
He tingut una punta de pulmonia.


una retirada a temps és una victòria

Vol dir que, d'un lloc de perill, val més anar-se'n. |
allà on no hi vas a guanyar res no hi vagis perdre, no t'encantis pels revolts! |
A -A les cinc en podem parlar (dos mestres). B -A les cinc surto rabent: una retirada a temps és una victòria! (en una escola, quan surt la mainada, sempre hi ha històries i feines, val més no encantar-s'hi gaire)


una tracalada

Fórmula que expressa una munió, de gent o d’altres coses (Mall). |

una munió, una multitud, una faramalla (Tarragona), un fum (Val) |
Ha publicat una tracalada d’articles.

Agustí fou obligat a escoltar tota una faramalla de tangos en voga, de xarlestons i de 'black-bottoms' -el fill-.


una vegada més (o un cop més)

Hom ho diu d'un fet repetit. |
una altra vegada, un altre cop; tornar a |
El Vilamulaca guanya una vegada més
(o un cop més).


una vegada no fa costum



Amb una sola actuació no n’hi ha prou per valorar algú (Bar). |

una flor no fa estiu, una oroneta no fa primavera (Val) |
Ser bon xiquet tot un dia està molt bé, encara que una vegada no fa costum.

Com que una vegada no fa costum, haureu d’insistir en el vostre projecte perquè us el tinguin present. 


una vegada sí i l'altra també (o un cop sí i l'altre també)

Sempre (Ca). |
contínuament, tothora, sense parar |
L'estirava un cop sí i l'altre també
-Temps-.


una vegada un perdigot va dir tassa



Es diu quan una persona s’equivoca (Men). |

qui té boca s’equivoca, tothom n’erra |

A -Ja m’he tornat a equivocar! B -Una vegada un perdigot va dir tassa.

perdigot: Mascle de la perdiu; ací perdigot (per dir got) és un joc de paraules.

una veritat com un temple (o com el puny) *

A -Aquest no ha fotut mai res. B -Això és una veritat com una casa (o com una casa de pagès, com un cove -Am-, com una roda de molí; millor que com un temple, com un puny).


ungles de dol

Poca higiene a les mans (Bar). |
ungles plenes de brutícia, ungles negres |
Noi, portes ungles de dol!

uns (+ nom) *

Fa uns quants dies que no plou (millor que fa uns dies que plou).
Han passat unes quantes hores des de l'explosió
(millor que han passat unes hores).
Hem menjat quatre cireres (o unes quantes cireres; no unes cireres).

nota: 'Uns' no té valor quantitatiu en català, és un indefinit. Ex.: 'Fa uns dies magnífics'.

uns comptes fa s’ase i altres es traginer


Vol dir que, sovint, les coses no succeeixen així com hom les havia previstes (Mall-Mall). |
sovint s’ha de comptar dues vegades (Gir) | 

Volia fer moltes coses, però res no li va sortir com ho havia previst. Uns comptes fa s’ase, altres es traginer i altres l’amo de s’ase -Moixonies-. 

A -Avui, que tenia ganes d’anar a fer feina al camp tot es dia, ha plogut. B -Idò, que no ho saps que uns contes fa s’ase i uns es traginer!

uns per altres


Expressió pronominal que indica una circumstància en la qual dues persones, o un grup de persones, en situació de contraposició, no arriben a trobar la solució o el desllorigador de qualque entrebanc o dificultat (Mall). |

l’un per l’altre, els uns pels altres |

Uns per altres deixaran perdre la finca, i ningú no farà res –Escrits-.

uns per poc i altres per massa

Les coses s'han de fer sense exageracions. |
entre poc i massa la mesura passa, n'hi ha que pequen
per defecte i n'hi ha que pequen per excés |
A
-Aquesta nena tot el dia feineja, és molt treballadora. B -Massa!, uns per poc i altres per massa! (n'hi ha que són ganduls)


uns pocs *

Augmenta el benefici d'uns quants (o d'unes quantes persones, d'alguns, d'un petit nombre; no d'uns pocs).
L'han llegida ben poques persones, la Constitució
(o només uns quants; no l'han llegida gaires; no uns pocs) –CR-.
Només li he de dir quatre coses
(o unes quantes coses; no unes poques coses) -Temps-.


uns tant i altres tan poc!

Queixa pel mal repartiment de les coses. |
els uns tant i els altres tan poc!,
uns tenen tant i altres tan poc!, uns tenen massa poc i altres massa molt |
A -
Val la pena dirigir un banc, si l'enfonses et donen milions d'euros de recompensa. B -Ai senyor!, uns tant i altres tan poc!


uns tenen la fama i altres carden la llana (o uns crien la fama)

De vegades s'atribueixen erròniament virtuts o defectes a una persona (Bar). |
uns tenen l'anomenada i els altres en treuen profit, n'hi ha que en semblen i n'hi ha que en són, uns tenen la fama i altres els doblers (Mall), uns cullen les flors i altres les espines, uns el pasten i altres el tasten |
A -
Guanyen molt, els dentistes. B -Home, uns tenen la fama i altres carden la llana (n'hi ha d'altres que guanyen més).
nota: Alguns autors consideren aquest dita un castellanisme. Pensem que és bona.


uns tenen massa poc i altres massa molt


La societat no és justa i mentre uns tenen molt, altres no tenen gaire (Mall). |

el món és mal repartit |

Quanta raó teniu quan exposau que uns tenen massa poc i uns altres massa molt -Nous escrits-.

untar les rodes

Subornar (Bar-Garrotxa). |
untar, comprar, corrompre, untar les corrioles, untar les molles, untar el carro, fer córrer la bruixa, tapar els ulls, tapar la boca; untar-se les mans (Bar) |
Aquest permís ja ens el donaran, però els hi haurem d'untar una mica les rodes.
Li van untar les corrioles amb les comissions que li donaven.

No varen trigar gaire a tancar el tracte amb el metge de Girona i amb el meu home, a qui es veu que també li varen haver d'untar les rodes amb un pilot de bitllets -Temps d'abantes-.


untar-se les mans

Obtenir beneficis il·legals (Bar). |
deixar-se subornar, omplir-se les butxaques, fer el paquet, aprofitar-se de l'ocasió, fer farcell, corrompre's |
Diuen que quan era cap de personal es va untar les mans.


us en convindrien mitja dotzena!

Se sol dir a qui pateix massa per la seva criatura. |

deixa'l fer, no el controlis tant, esteu massa per la criatura; patiu massa, pel nen |
A -
Aquest nen, aquí a l'ombra se'ns refredarà. B -Us en convindrien mitja dotzena!


usar (+ infinitiu)


Acostumar de fer quelcom habitualment (Mall-Pallars). |

ésser usual, tenir el costum, ésser habitual |
Aquesta màquina s’usava fer servir per segar.

Usem anar-hi cada dos anys.

Eren uns fets tal com els que usaven complir
-Històries-.

usurpar la corona


Apropiar-se sense dret del prestigi d’algú o d’alguna cosa. |

passar la mà per la cara, viure de la glòria dels altres |

No espereu que li usurpen la corona les parles de les Illes, de València... (al català de Barna-Val-)

...va i ...ve (o …, ...bé)

Es diu d'un seguit d'accions repetides. |
i vinga...!
|
Ells petó va i petó ve
(una parella).
Aquest individu estafa va, estava bé.

I l'altre garrotada va, garrotada ve!


va bé

Fórmula per acabar una conversa. |
molt bé, d'acord; que vagi bé!
|
A
-Ja en parlarem un altre dia. B -Va bé, me'n vaig. Adéu-siau.

va com va!

Es diu d'una cosa que no passa sempre (Gir-Mall). |
depèn, això depèn, a vegades sí i a vegades no, uns dies sí uns dies no, ve com ve (Gir-Mall), què hi farem!, peta com peta (Ca-Cat Nord), acaba com acaba, no sempre es riu
|
No es pot guanyar sempre, va com va!

A
-Emplenen l'autocar, a les excursions? B -Va com va!
C -Sempre guanyeu! D -Va com va!
E
-El meu home torna a estar malalt. F -Les coses vénen com vénen.
G
-Prens cafè? H -Va com va! (si o no)

I -Us ho passeu bé fent aquesta feina. J -Sí, però no riem pas sempre (hi ha moments de tot).


va home, va!

Expressió de queixa, de disconformitat. |
no hi ha dret! , això no es fa!, au, vinga! |
La paga dels pobres han d'abaixar? Va, home, va!


va i... *

El president va fer un discurs pessimista (o ens va sortir amb un discurs; no va i fa un discurs pessimista) -CR-.
Un dia se'm presenta i diu...
(o un dia em ve a veure i diu, un dia ve i em diu; no un dia va i diu) -TV3-.
Demà pots anar a comprar el cotxe que vulguis
(o demà mateix pots anar, demà passa a comprar; no demà pots anar i comprar el cotxe que vulguis) -TV3-.
Ell estira la palanca
(no ell va i estira la palanca) -Presència-.
nota: Vegeu també 'anar i'.

va ser poc l'embolic!

Hom ho diu quan en un lloc hi ha hagut un gran desori, a causa d'algun fet. |
quin merder que hi va haver, mal embolicat van aixecar!
|
Va ser poc l'embolic, quan el batlle va dir que no deixaria fer la festa a la nit!


vaca sagrada

Persona que té una autoritat indiscutida en el seu camp. |
líder, capdavanter, prohom, patum
|
És una vaca sagrada de la pintura.


vaga de braços caiguts

Vaga que fan els treballadors quedant-se al seu lloc de treball. |
Demà farem vaga de braços caiguts.


vagi per davant (o per endavant) *

Deixeu-me dir per començar que no comparteixo les seves raons (o val a dir que, deixeu-me dir per endavant, comencem per dir que; no vagi per davant que, vagi per endavant que).

vagi una cosa per l'altra *

A -En aquests iogurts no hi guanyem ben res, són una promoció. B -Una cosa val per l'altra (o una cosa compensa -o equilibra, rescabala de- l'altra, aquí hi guanyo i allà hi perdo; millor que vagi una cosa per l'altra).
C
-Aquest penal no n'era, i el seu de la primera part tampoc. D -Això és una compensació (o una cosa val per l'altra; millor que vagi una jugada per l'altra) -TV3-

vaig estar (+ gerundi) *

Ahir vaig parlar amb el teu germà (no ahir vaig estar parlant amb el teu germà).
Tota aquella tarda vaig estar treballant a casa
(és bona perquè indica continuïtat).

vaja + nom*

Quina dona! (no vaja dona!)
Ja et torno a trobar, quina coincidència!
(o carall, quina coincidència!; no vaja coincidència!) -TV3-.
Quina gràcia que m'ha fet!
(no vaja gràcia que m'ha fet!)
De netejar, netegem molt!
(o carall si netegem!, i tant que netegem!, redéu si netegem!, ens en fem un fart de; no vaja si netegem!).
A -En Josep et pagarà el dinar. B -Quin un, per pagar res! (o un de bo per pagar!; no vaja un, per pagar res!).|
nota: En gran part del territori català aquesta construcció es troba estranya. Segons Albert Jané és un calc del castellà, pensem que té raó.
La forma 'vaja' és bona quan indica admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc.
Vaja, ara no trobo l'encenedor (DIEC); No m'agrada gaire, però vaja... (D. Enciclopèdia)

val a dir

Introdueix una observació sobre el tema de conversa. |
tot s'ha de dir, s'ha de dir que, s'ha d'admetre que, cal convenir que, s'ha de reconèixer que, no es pot negar que |
Val a dir que en Tobies és qui ha aportat més sardanes al programa
-Ràdio-.
Hem guanyat bé amb un gran gol, val a dir-ho, d'en Biel
-TV3-.

val més això que res!

Aprofitem el que tenim o el que ens donen. |
val més això que una ensopegada
(Ca) |
A
-Ens apugen el 3%, enguany. B -Val més això que res!
C
-Cobren 500 euros al mes, els regidors. B -Val més això que una ensopegada!


val més anar sol que mal acompanyat

Declaració del perill de les males influències. |
qui va sol camina quan vol; un tot sol, ni pena ni dol; quan un és tot sol, fa el que vol |

A -Avui he fet molta feina a Girona. B -És clar, perquè anaves sol.
A -I tant, val més anar sol que mal acompanyat.

val més aprendre de vell que morir ase 
                                                

Aprendre, encara que sigui de gran, és positiu (Mall). |                                               

mai no és tard per aprendre |                                                           
Val més aprendre de vell que morir ase -Nous escrits-.                                                 

val més Biure que... Boadella

És una broma empordanesa. Hom diu 'val més viure que', fa uns suspensió i, quan la persona que escolta espera sentit 'morir', diu Boadella (Ca). |
A
-Em medico perquè vull fer anys. B -Ja fas bé!, val més Biure que... Boadella!
nota:
Biure i Boadella són dos pobles veïns. A més, en temps poc democràtics, Biure s'escrivia Viure.
nota: A Mallorca encara distingim entre els sons de b (bilabial) i v (labiodental).


val més bona gana que bona vianda

Tenir gana ajuda a trobar el menjar bo. |
(quan hi ha gana no hi ha pa sec; quan hi ha prou son, a terra es dorm; l'ase per fam es menja l'agram; Tresponts),
val més caçar menjar que caçar gana |

Menja, Pere, que val més bona gana que bona vianda.



val més caçar menjar que caçar gana

No tenir menjar és dolent, però no tenir gana és pitjor (Ca). |
val més bona gana que bona vianda
(Am) |
A -Com menja, aquesta criatura! B -Ja va bé!, val més caçar menjar que caçar gana.
caçar: Cercar, buscar.

val més caure en gràcia que ser graciós

Val més caure bé o tenir influències que tenir virtuts (Gir-Bar-Mall). |

caure en grat val molt, caure de bon ull és important, en un lloc has de ser benvist |

A -Es van presentar seixanta persones a les oposicions per entrar al banc i va sortir la filla del director. B -Quines casualitats! A -Sí, val més caure en gràcia que ser graciós!

nota: 'Més val caure en gràcia que ser graciós' també es diu molt en castellà.


val més comprar-li un vestit que convidar-lo a dinar

Es diu de qui menja sense mida (Men). |
menjar com un llop, atipar-se com un lladre, ésser car de mantenir,
val més esclatar de gras que no poder cagar de magre, val més comprar-li unes sabates que convidar-lo a dinar (Banyoles) |
Ja no el convidaré mai més, en Pere: val més comprar-li un vestit que convidar-lo a dinar.

A -
I ara no veus que esclataràs (de tant menjar) si no et pots moure, home de Déu. B –Val més esclatar de gras que no poder cagar de magre
–Brostejar-.

val més conèixer que no que et coneguin

No s'ha de fer el beneit quan s'és en un lloc públic; s'ha de ser prudent. |
fes bondat, comporta't, tingues seny |
No beguis allà al casament, que tornaràs a dir bestieses: val més conèixer que no que et coneguin!


val més creure-ho que anar-ho a veure (o creure, creure-s'ho)

Ho diu qui, tot i dubtant que allò que li diuen sigui veritat, no vol fer cap esforç per a comprovar-ho. |
potser sí, deus tenir raó, creure és de franc, anem per una altra cosa; per creure-ho, no es perd res
(DCVB), (val més creure-ho que anar-ho a cercar, qui no ho creu que ho vagi a cercar (Mall) |
A
-Jo no m'ho crec que les fires d'aquest any durin deu dies. I tu? B -Jo sí; val més creure-ho que anar-ho a veure.
C
-Això de l'altre món, no ho acabo de veure clar. B -Jo sí, val més creure que anar-ho a veure.

val més crits que trucs

Vol dir que és preferible tenir un mal que avisi (que cridi) que un altre que venti una falconada (un truc) de cop (Olot-Am). |
si un mal avisa, hom hi és a temps |
A
-L'altre dia em feia mal el pit i va ser una ombra de feridura. Sort que m'ho vaig nota de seguida. B -I tant!, val més crits que trucs.

val més dos que cap

Frase de consol dirigida a qui es queixa perquè té una cosa repetida. |
això rai!, no t'amoïnis per això |
A
-M'han regalat un llit per al nen que ha de néixer i ja en tinc un. B -Val més dos que cap!

val més el que embrut que el que neteja (o embruta)

Hom ho diu a qui neteja malament. |
A
-El nen ja us ajuda, l'he vist que fregava taules. B -Sí, val més el que embrut que el que neteja, però què hi vols fer!

val més ell que jo!

Ho diu qui no voldria trobar-se en la situació que s'està comentant. |
ja li regalo!, ni ganes! |
A
-Ha fet cent anys, en Jaume. B -Val més ell que jo! (no hi vol pas arribar)

val més espatllar sabates que llençols

És preferible haver de treballar, encara que la feina sigui forta, que estar-se al llit malalt (Moià). |

val més ésser cap de ratolí que cua de lleó *

Jo tinc la meva empresa, m'estimo més ser un petit amo que un gros mosso (o val més ser cap d'arengada que cua de lluç; no val més ser cap de ratolí que cua de lleó).
Val més ésser ocell de bosc que de gàbia (o m
és val ser cap de peix que cua de sardina -Bar-, les persones han de ser lliures -Am-, visca la llibertat!, fes la teva).
Un vell està més bé a casa que en un geriàtric: val més ser ocell de bosc que de gàbia.

val més ésser endevinaire que rei (o valdria més)

Significa que la sort la podem trobar en una circumstància i moment que no esperàvem (Mall). |
si les coses se sabessin no n'erraríem mai cap; no se sap mai on és, la sort (Mall), els vents de fortuna són com la lluna (Val) |
A -Si hagués entrat a treballar en un banc en comptes de fer de mestre, ja seria jubilat. B -Sí, valdria més ser endevinaire que rei.


val més ésser un petit amo que un gros mosso

Vol dir que val més tenir una empresa petita i ser-ne l'amo que treballar en una de grossa. |
val més ser cap d'arengada que cua de lluç (Gir-Bar); és millor ser el primer d'una empresa petita que el darrer d'una de gran, val més esser amo de poc que mosso de molt (DCVB), v
al més esser cap de lluç que cua d'estruç, val més esser cap d’arengada que coa d’anfós (Mall) |
El meu pare sempre em deia: 'Val més ser un petit amo que un gros mosso'. Per això em vaig parar pel meu compte.

Abans deien: 'Val més ser un petit amo que un gros mosso', però ara és al revés; val més treballar per un altre i no tenir tants maldecaps.


val més fer-ho de grapes que manar-ho!  
                                                                  


Ho diu qui mana coses i no l’escolten (Men). |                                                                  

quan ho has manat, ja ho has fet! (Gir) |                                                                        
Mano coses als al·lots però no em fan cas; val més fer-ho de grapes que manar-ho!

val més grans a la cara que petits al ventre!

Es diu per consolar els adolescents que tenen grans a la cara. També vol dir que val la pena de suportar molèsties, quan hi ha coses que poden complicar la vida. |
val més grans a la cara que petits a la panxa
(Bar) |
No hi pateixis pas per aquests grans, nena; ja se n'aniran. Val més grans a la cara que petits al ventre!

A -
Ara ens faran treballar el dissabte al matí. B -Què hi farem!,val més grans a la cara que petits al ventre! (seria pitjor quedar sense feina)

val més guanyar brut que perdre net

És l'argument de qui fa trapelleries (Am). |
voler guanyar net o brut |
A
-No val això de llançar les cartes per fer mal dat (un jugador que s'adona que té mal joc). B -Vosaltres us estimeu més guanyar brut que perdre net
.

val més jeure que guardar es porcs

Es diu per a fer avinent que els porcs es guarden sols a la soll, i que no cal esmerçar-hi gaires esforços (Mall). |
feina feta no té destorb |
Ell ja té els porcs ben arreglats a la soll, per això diu que “val més jeure que guardar es porcs”.


val més la paraula callada que la dita

No s’hi guanya res explicant els problemes (Ca). |
ningú no et donarà res, què li he d'anar a explicar!, la millor paraula és la que es calla (DCVB) |
A -
Li n'has parlat, de la separació del noi? B -No, ni li'n diré res tampoc!: val més la paraula callada que la dita.

val més menjar poc i pair bé

Cal prendre's les coses amb calma, sense abusos ni exageracions (Gir-Bar). |
s'ha d'anar pastant i anar coent, agafa-t'ho bé!, val més menjar poc i que sigui sa
(Ca),
no s'ha de voler tot a la mateixa vegada, s'ha d'anar traient profit de les coses de mica en mica |
No facis tantes hores, home, que hi deixaràs la salut!, val més menjar poc i pair bé.
Deixa't estar de comprar camps i cases, no siguis tan aferat!, val més menjar poc i pair bé!

A -
Has posat els diners al 5%? B -No, me'n donen el 3%, val més menjar poc i que sigui sa (no vol patir i demana interessos normals, no vol inversions exposades).
aferat:
Ambiciós, ganut.

val més morir tip que decandit

Ho diuen els qui són molt menjadors (Am). |
val més morir tip que acandit (Ca),
penes amb pa són de més bon passar |
A
-Carall, com t'atipes! B -Val més morir tip que decandit!
Està ben malalt. Sort que té diners, perquè penes amb pa són de més bon passar.

val més no remenar-lo *

D'aquest tema val més no parlar-ne (o aquest tema val més no tocar-lo; millor que val més no remenar-lo).

val més parlar clar que botejar

Val més ser clar, protestar, dir les coses, que no pas callar i fer mala cara (Ca). |
val més ser clar que fer morros |
Jo no hi estic d'acord i li ho diré: val més parlar clar que botejar.

nota:
Pensem que ací es juga amb dos dels sentits del mot 'botejar': 1 botar, fer el bot, estar empipat i mostrar-ho; 2 fer botiges, parlar malament, balbucejar.


val més perdre'l que trobar-lo

Hom ho diu de la mala gent (Mall). |
val més no tenir-hi tractes (Mall) |
Deixa'l fer, a en Miquel; val més perdre'l que trobar-lo.


val més petar que patir

Justificació de qui fa un pet. |
val més petar que rebentar |
A
-Ja trona! B -Sí noi, val més petar que patir!

val més petita i juganera que grossa i talossa

Hom ho diu de la cigala (penis) quan es fa broma (Am). |

val més prevenir que penedir

Mirem d'evitar els accidents. |
val més prevenir que curar, siguem prudents! |
A
-Hem fet posar una xarxa a l'escala perquè la mainada no s'hi empassi. B -Ja feu bé: val més prevenir que penedir!

val més que la gent digui 'aquell és un malparit' que no pas 'pobret!'

Prescindeix dels altres; si et critiquen vol dir que vas bé. |
val més que et diguin 'fotut' que 'pobret', v
al més que et tinguin enveja que pietat, vés a la teva |
A
-La gent diuen que pago poc. B -Deixa'ls dir: val més que la gent digui 'aquell és un malparit' que no pas 'pobret!'

val més riure que fer riure

Riure és bo. Ho diu qui riu molt, per justificar-se. |
riure va bé; agafem-nos les coses bé
|
A
-Esteu molt divertits. B -Sí, val més riure que fer riure.


val més riure que plorar


Convé agafar-se bé les coses, no desesperar-se. | 

no us enfadeu per poca cosa, sigueu optimistes |

A -Et veig molt content (se li separat el noi). B -Val més riure que plorar!

val més sa que guarda que sa que cura


Vol dir que és millor prevenir el mal que guarir-lo (Moixonies, Mall). |

s’ha de vigilar, no dormiu!, val més evitar que curar, mai no el troben amb sos calçons desfets (Mall) |
Si el veus que entra per aquell portal, avisa’m tot d’una, que hem d’anar ben alerta, ja diuen que val més sa que guarda que sa que cura.

val més sentència de metge que no de jutge

La sentència del metge pot ser que no es compleixi, la del jutge s'ha d'executar (Bar). |
hi ha moltes errades mèdiques, molts malalts desenganyats del metge se salven |
A -El metge m'ha dit que no tornaré a caminar bé. B -Mira, val més sentència de metge que no de jutge.

val més sentor vella que novella

Expressió que remarca que són millor les coses conegudes que les novetats (Val). |

no deixes les sendes velles per les novelles, val més boig conegut que savi per conèixer (Gir-Bar), per la drecera no deixis la carretera, no deixis les garbes pels rostolls |

No cal que canviem de cotxe; aquest és bo: val més sentor vella que novella.

val més tard que (no) mai

És bo aconseguir coses, encara que es facin esperar. |

la qüestió és tenir-ho, mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda |
A -Tot just ara ens arriba la subvenció. B -Val més tard que no mai.

nota: Pensem que '
val més tard que mai' és una solució aprofitable, malgrat que no sol ser als diccionaris habituals.


val més tenir que penedir

Val més fer una cosa quan es pot fer que no pas penedir-se de no haver-la feta. |
s'ha de ser decidit, val més tenir que desitjar (Bar-Val) |

Val més tenir que penedir i, com un gra de ronya no sol venir tot sol...
-Rondalles Casaponce-.
Compraré aquest camp perquè me l'ofereixen a bon preu: val més tenir que penedir.

És millor ser propietari d'una petita cosa que no, sense diners, aspirar a tenir coses importants: val més tenir que desitjar
(Bar).

A -M'hauria d'aprimar. B -No home, val més tenir que desitjar (val més estar gras que prim) -Ràdio-.

val més tirar sa candela i sortir de sa processó



Vol dir que és millor no combregar amb rodes de molí i fer la pròpia via (Horrach, Mall). |

val més deixar-ho córrer | 

No l’escoltis més i no hi vagis pus: val més tirar sa candela i sortir de sa processó.

val més traça que força

És millor saber fer les coses amb intel·ligència i habilitat que tenir força física (Gir-Bar). |
val més manya que força (Mall), s'ha de tenir traça, tot vol la seva traça; les coses s'han de fer amb perícia, amb manya, val més enginy que força (Mall, DCVB), per a desfer-se dels llaços, més val el cap que no els braços (Tresponts) |

Ja ho veus: val més traça que força per obrir un pany.

val més un boig conegut que un savi per conèixe


No ens podem fiar de qui no coneixem. |
la gent s'ha de conèixer bé, (val més lo dolent conegut que lo bo a conèixer, Déu ens guard el senyor per por de pitjor Mall) |
A -Ve un director nou. B -Malament rai!, el que tenim ja sabem com és. Val més un boig conegut que un savi per conèixer. B -Depèn de com sigui el boig.


val més un boneto a la plaça que cent escuts a la caixa



Val més ser amic d’una persona influent, a qui es poden demanar favors, que ésser ric i no poder obtenir res amb tota la riquesa (l’Alguer). |

és molt bo tenir padrins, un cop de barret va molt bé (Ca), qui té padrins el bategen, qui té bons padrins és ben batejat | 
boneto: bonet, barret

val més un dit en es front que una quarterada a l’horta


Significa que val més tenir molt de seny que molts de doblers (Moixonies, Mall). |             

val més una gota de saber que un mar de fortuna |                                      
Ara, les coses et van bé, però vés alerta, perquè val més un dit en es front que una quarterada a l’horta.

val més un liró que tantes liraines

Vol dir que les coses han de ser directes, sense donar-hi voltes (Ca). |
anem al gra, anem al dret, concretem, no anem amb remingoles, digues-m'ho d'un cop
|
Què li ha passat al meu noi en aquest accident?, sigues clar!:
val més un liró que tantes liraines!
A -
Home, em sap greu... B -Va, Elies, acaba-t'ho tot!, no tinguis vergonya: val més un liró que tantes liraines (no facis compliments).


val més un mal 'arreglo' que un bon plet *

Eviteu els plets tant com pugueu (o fugiu dels plets, no aneu a plet, si podeu; val més un mal acord que un bon plet, més val un dolent ajust que el millor plet (DCVB); millor que val més un mal 'arreglo' que un bon plet).


val més un ocell a la mà que cent a agafar (o a volar)             
               


Es recomana triar les coses segures (Men-Bar). |                                      

val més un pardal a la mà que una perdiu enlaire, val més un té que dos te’n daré, val més un en tinc que dos te'n donaré, val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen, no deixis el que veus pel que no veus (Ca), agafa les coses segures, (val més tenir que penedir,  val més Torrefeta que Castellserà; la titola, més val xica i eixerida que d'un pam i consumida; Tresponts) |

A -Els funcionaris cobrem poc. B -Val més un ocell a la mà que cent a agafar!     

C -He guanyat tots aquests diners a les màquines: hi tornaré a jugar (els ensenya) D -No deixis el que veus pel que no veus (no hi tornis, que aquests són segurs).



val més un veí a la porta que un parent a Mallorca


Ens podem refiar més d'un veí que d'un parent que viu lluny (Gir-Bar). |
val més un bon veí que un mal parent, val més un bon amic que cent parents (Tresponts) |

val més una bona esquena que una mala cara

Hom ho diu a qui es vol apartar per no donar l'esquena a un altre (Fi). |

no et moguis |

Ja estàs bé!: val més una bona esquena que una mala cara.


val més una llapissera curta que una memòria llarga

Expressió que proposa anotar-ho tot i no fiar-se del record (Val). |

no us refieu de la memòria, qui no té memòria ha de tenir cames (Gir), memòria o cames (Val), qui no té cap ha de tenir cames (Mall) |
Apunteu les dates dels exàmens: val més una llapissera curta que una memòria llarga.

valdria més ser pres pels anglesos!

Ho diu qui està desesperat o es troba en molt males condicions (Ca). |

valdria més ser mort!, això desespera, maleït siga!, n'hi ha per tirar el barret al foc |
Tot ens va al revés!: valdria més ser pres pels anglesos!

nota: No sabem de quin episodi històric pot venir aquesta opinió dels anglesos.


valdria més un bon cel!

Valdria més que es morís. Hom ho diu de qui està molt malament. |
un bon cel, valdria més un bon cel que aquestes misèries,
valdria més que déu se l'emportés |
A -
Que fa el pare? B -Res, ha perdut el cap i l'hem de vigilar: valdria més un bon cel

valer com la pols de sota el llit                                                              



Tenir un valor insignificant (Nord). |                                                      

no valer gens, no valer un pet de conill, no valer un clau |                                                     

Avui dia la terra val com la pols de sota el llit, però els diners ho adoben tot i van fent criatures, al Crèdit Agrícola -Vagons robats-.                                                         

valer com un pet de ratolí        
                                          

No tenir cap mena d’importància ni de valor (Nord). |                                             

no valer gens, no valer els budells d’un gat, ésser inútil; no valer una malla, un xavo, un dobler |

El meu carnet fora les fronteres de França, té el mateix poder que un pet de ratolí, amb perdó -Vagons robats-.                                                        

nota: Pensem que hi ha la influència de la dita francesa "ça ne vaut pas un pet de lapin", però ens pot servir).

valer el que *

Això val com les accions del BCD -un banc que ha fet fallida- (o no té cap valor, no val res, val el que valen les accions del BCD; no això val el que les accions del BCD).


valer el seu pes en or *

Aquest gol no té preu (o no és pagat amb diners, és inestimable; millor que val el seu pes en or).
El triomf a Castres val un imperi
(o val un tresor, no té preu, no és pagat amb tot l'or del món, és molt valuós; millor que val el seu pes en or) -Avui-.

valer la pena

Compensar, un resultat, l'esforç que costa una cosa (Gir-Mall). |
tenir importància, interessar, pagar la pena, valer-s'ho / no pagar el viatge
|
Vendre les avellanes a cinc euros el quilo ja val la pena.

L'esforç que hem fet fitxant jugadors s'ho val.

Tot això, no s'ho val de pagar les cuques un xic cares?
(pot pescar més) -Marinenques-.
S'ho val, comprar-ho a Olot; pel preu d'un pot, en tens dos.
Em temo que la cosa ni paga el viatge perquè...
–Granota-.


valer les set setenes (i pagar)


Costar, una cosa, un preu fora mida (Men). |
costar el pebre, costar un ull; pagar pel pebre (Am) |
El teu caprici ens ha valgut les set setenes. 
nota: Procureu no dir 'Costar la torta un pan'.

valer més

Ésser preferible. |
ésser millor |
A
-Ho farem demà? B -Sí, val més.
Val més tenir diners que no tenir-ne.

C -M'he d'emportar una clau? D -Sí, val més.
Li hauria valgut més no haver-hi anat
(no l'han pagat).

Per dir això, val més
que callis.

Val més una noia maca que deu duros a la butxaca
-Cançó-.

valer més el mall que l'enclusa                                                                         


Valer més una cosa petita que una de grossa. |                                              

ésser més gros el mall que l’enclusa; valer més l'espart que l'escurada; valer més el mànec  que la destral, valer més el farciment que el gall, (pujar més el suc que la perdiu, valer més les esquelles que el bestiar; Tresponts) |                                                    

A -M'han cobrat quaranta-tres euros d'adobar la planxa. B -Aviat valdrà més el mall que l'enclusa! Me'n va costar seixanta.                                                        

Al llibre hi ha vint-i-cinc poemes curts i veig que el pròleg és d'onze planes: és més gros el mall que l'enclusa.

Només els contractistes, si valia més l'espart que l'escuranda, hi farien l'agost
-el brogit-.

escuranda: Vaixella que s'ha d'escurar (Tortosa, DCVB).


valer més es fonoll que es caragols

Ésser més bona la part accidental que la part principal d'una cosa (Mall). |
fer-hi més una cosa que l'altra; valer més l'accessori que l'essencial, valer més el farciment que el gall, valer més la salsa que els caragols (DCVB), valer més l'espart que l'escurada (Val) |
Si no hi poses bones espècies no val res, es menjar: val més es fonoll que es caragols.


valer més or que no pesa

Es diu de les persones molt ben considerades (Bar). |
no tenir preu, no ésser pagat amb diners |
Tenim un secretari que val més or que no pesa.


valer molt

Ésser molt important. |
ésser molt bo; valer la pena |
Val molt tenir un amic.
Està malalta sovint, la mare, però no es queixa pas. També val molt.
Tenir la feina a prop de casa val molt.


valer-ne deu

Ésser una persona molt mes valuosa que una altra. |
tenir més qualitats que, ésser més bo, ésser molt millor, ésser molt superior
|
A
-És trempada la germana de la Carme? B -En val deu d'ella.


valer per

Això que es diu compensa una altra cosa. |
els altres no en són, ja tocava!
|
A
-Ha sortit trempada, la nena. B -Val per les altres (no ho són gaire).
C -
Avui reposaré. C -Ben fet que faràs!, val pels dies que penques tant (o val pels altres dies).
D
-Ja està, el dinar (és aviat). B -Val pels dies que ens hem d'esperar.
 
E -Vine a casa, avi. F -Val pels dies que no em volen (la mainada li diuen 'no et volem').

valer per experiència

Ésser útil una mala experiència a algú. |

servir per experiència, servir d'experiència, servir d'escarment |
Que et valgui per experiència!
(ha aixafat el cotxe en un accident; corria massa).

Em vaig refredar esperant el bus en mànigues de camisa. Ja em valdrà per experiència!
(no em tornarà pas a passar)

Que valgui per un altre dia!
(el càstig).


valer poca moneda (o pocs calés)

Es diu de les persones falses, hipòcrites. |
ésser un malparit, un traïdor, un caragirat; no ésser de confiança
|
En val poca de moneda, aquesta dona!, no te'n fiïs.
Que en val poca de moneda!, Tu, amb la teva bona fe, li comentes coses i, darrere teu, ho va a explicar tot al director.

Que en valen poca de moneda aquests que s’acosten fent mitja rialla!
(solen ser traïdors, putes manyagues)
Que en val poca de moneda!
(deixa l'home quan té càncer).

valer-se de

Aprofitar una circumstància per obtenir quelcom. |
servir-se de, fer servir, fer ús de, aprofitar l'avinentesa, a
profitar l’ocasió, valer-se de l'ocasió |
Es valen de la política per fer diners.

Abans de casar-se es valia de la seva mare
(la mare li feia tot).A -En va fer molts diners d'aquell terreny. B -Sí, es va valer de l'ocasió (era l'últim que quedava allà).
La mainada ja saben que no els pots castigar i se'n valen (n’abusen).
Ja te'n vals que ets vell, perquè si fossis jove, et faria una cara nova! (l'ofèn).
Has d'obrir la porta de l'habitació, perquè hi arribi l'aire condicionat: t'has de valer de traces!
(trucs)

M'he de valer de traces (no té cap fogó i escalfa la farigola amb aigua calenta de l'aixeta).


valer-se de tot

Actuar sense escrúpols. |
aprofitar-se de tot, buscar totes les manyes per fotre els altres, buscar tots els trucs |
Aquells dos es valen de tot per guanyar
(fan trampes).


valer-se per ell

Poder-se moure, una persona, sense l'ajuda d'altres (és l'expressió contrària de 'no poder-se valer'). |
valer-se per ell sol, no estar impossibilitat |
Si es val per ella, la durem a casa
(és a l'hospital).

valer un credo

Es diu de les coses negatives, feixugues, carregoses, exagerades. |
Déu n'hi do!, ésser complicat |
A
-Saps, Jordi, el teu cunyat ha fet una estafa. B -Tinc cada parent que val un credo!
Arrencant aquella vinya m'hi foto cada tip treballar que val un credo!

Diuen cada bestiesa que val un credo.

valer un imperi

Tenir moltes qualitats. |
valer molt, valer un tresor, ésser trempat, no tenir preu, no ésser pagat amb diners, valer un món (Mall)
|
Tenim un gendre que val un imperi.

Aquella dona val un imperi, per a la botiga
(vol servir).
Aquest metge val un imperi per als malalts.


valga'm Déu!

1 Expressió de por, de sorpresa, de llàstima. |
quin espant!, quina sorpresa!; valga'm tots els sants!,
reina santa! (Bar), reina santíssima! |
Valga'm Déu quina por, aquella pel·lícula!

A -
Ha caigut un autocar anglès al riu. B -Valga'm tots els sants!
C
-Mira què he trobat! (un escorpí) B -Valga'm Déu!
2 Exclamació de seguretat. |
i tant!, és clar que sí!, que sí; sí, home; no hi haurà cap problema |
C
-No sé pas si en sabré, de fer la coca. D -Valga'm Déu si et quedarà bé!
E
-Guanyarem demà? F -Valga'm Déu!
G
-No en farem prou, d'aquest menjar. H -Valga'm déu!

valga'm la intenció!

Fórmula emprada per qui fa una cosa de bona fe, però s'equivoca en la data. |
tot es fa a fi de be, la intenció era bona, ja em sap greu |
He fet dir misses ara, en comptes de fa quinze dies, valga'm la intenció!
(llavors tocava)
Ja sé que el teu sant ha passat, però et felicito avui, perquè aquell dia era fora. Valga'm la intenció!


valga'm Sant Nin i Sant Non!

Exclamació davant d'un disbarat (Bar). |
valga'm Déu!, quin espant!, quina desgràcia! |
A -Ara volen fer una casa al mig de la plaça. B -Valga'm Sant Nin i Sant Non!

valga que

Expressió que s'usa per a tenir una cosa en consideració (Mall). |

tanta sort que, encara sort, encara bo, encara rai, encara com, sort que (Gir-Mall) |

En Tomeu ha tengut un accident molt greu: valga que no s'ha fet gaire mal.


valgui la redundància (o valga'm)

Fórmula que s'usa per justificar una repetició. |
disculpeu el reble, perdoneu que em repeteixi, ja sé que em repeteixo, però; i dispenseu-me la iteració, valgui la repetició,
perdoneu la redundància |
Jo voto la dreta perquè sóc de dreta, valgui la redundància.

A una llengua que es vol normalitzar la priven de les privades,
i dispenseu-me el reble.
nota:
Pensem que 'valgui la redundància' ens ve de la retòrica llatina medieval, però que ara es diu molt per influència del castellà. Convé, si més no, d'anar-la alternant.


vàlvula d'escape *

Fer aquest disc és un esbargiment (o una distracció, un entreteniment; una manera d'esbravar-se, de desfogar-se, d'esplaiar-se, d'expansionar-se; no una vàlvula d'escape; millor que una vàlvula d'escapament).

vam-ell-ara!



Indica que una cosa que s’afirma és segura (vamellara al DCVB, Men). |                           

a ho crec, per descomptat, és clar, i tant, no cal dir-ho, no hi faltaria més (Men) |
I vam-ell-ara si li varen trobar s’agulla! -Fets-.

vanar-se de


Mostrar-se satisfet i cofoi de mèrits propis o que hom s’atribueix. |
lloar-se, gloriejar-se, vanagloriar-se, jactar-se, vantar-se, envanir-se |
Els qui ens vanam d’amadors de la nostra llengua podem fer i tenim obligació de fer qualque cosa més -Bruixat-.

vaques a muntanya!

Prendre's les coses bé amb filosofia (Am). |
agafar-s'ho bé, anar tirant, no complicar-se la vida, agafar-s'ho a la fresca |
A -
Què faries, tu, en aquests cas, si fossis director, tal com van les coses? B -Si jo fos director, també vaques a muntanya!

vas bé!

Això que proposes, no passarà (Am). |
vas bé per anar a Sants! (Ca-Am), que no!, creu-t'ho!, estàs ben arreglat!, no vas pas bé,
(Ca), (Am), ja t'enganyaran!, ja te'n faran portar de llargues (les banyes) |
A
-El gos no es mourà d'aquí. B -Vas bé!
C
-A la nit no hi ha fressa en aquest carrer. D -Vas bé!
E
–No he fet mai matemàtiques a l'institut. F –Doncs vas bé! (per fer la carrera d'Empresarials).
G
–També els pots rentar tu, els plats. H –Vas bé! (que no).
C
–Tu el muntaràs. D -Vas bé, cirerer! –Zèfir-.
F
-Volem posar un bar a mitges amb en Dalmau. G -Ja vas bé per anar a Sants! (no te'n fiïs d'aquest, que té mala anomenada).

vas fresc! (o vas llest!, vas arreglat!, vas apanyat) *

Si et penses que t'ho deixaré això, vas bé! (o vas bé per anar a Sants!, creu-t'ho!, estàs ben arreglat!, estàs ben fresc!, no vas pas bé, millor que vas fresc!, vas arreglat, vas apanyat)
nota:
Pensem que moltes d'aquestes construccions amb 'vas' són d'origen castellà.


vatua Déu!

Exclamació que indica contrarietat, indignació, sorpresa, etc. (Deformació de voto a Déu!) |
vatua, vatua el món!, vatua l'olla!, vatua d'ell (Mall) |
Vatua Déu!, què hi fa la sabata a sobre la taula?
Vatua el païdor!
(té mal d’estómac) -Llibre-.
nota: Vegeu també 'vatua', al Volum 1.

vegades

Moltes vegades o algunes vegades. |
sovint, amb freqüència, molts cops; de tant en tant, alguns cops |
Ja se’n penedirà vegades, de no haver-s'hi casat!
Oi me n'he penedit vegades de no haver comprat el garatge amb el pis.
Hi ha hagut vegades que me n'he cansat, d'aquesta feina.

nota: Vegeu també 'vegada', al Volum 1.

veiessis (+ altres mots)

Introdueix frases de lloança. |
que en sap de!, que bé que ho fa!, que bé que li surt de! |
Veiessis quin hort que té!
(ben dut).
Veiéssiu com treballa, la nena!
Veiessis com esquia, l'avi!


veig! *

Les veig i deu més! -pòquer- (o els teus i, hi vaig i, vull i; no veig!)

vejam que (i vejam si)

Forma d’imperatiu del verb veure amb què s'expressa el desig, la temença o la curiositat de saber què passarà (sentim també 'veiam, aviam, iam' i altres formes). |
a veure; ja ho veurem; mala sort, si passa; què hi farem!, esperem que no, esperem-ho |

A -
El nen diu que vol ser mecànic. B -Vejam què resultarà quan serà cuit (ja es veurà, Ca).
C
-Tindrem fred. D -Veiam què serà.
E
-Hauries d'anar al metge, amb aquest mal de cap. F -Dóna'm una aspirina, aviam què serà! (no hi vol anar).
G
–Que us divertiu per allà dalt! H -Aviam què serà! Hem de mirar-ho.
I -
Que vagi bé, el festival! J -Vejam que serà!
K
-T'emportes el paraigua? L -No, aviam què serà.
M
-Vols que t'aguanti el quadre? N -No, vejam què serà! (no caurà pas i, si cau, què hi farem!)
O
-Em marejo. P -Vols el rentamans? O -Vejam què serà! (no gitaré pas). P -Vols una pastilla? O -Vejam que serà!
Q
-Et robaran aquest ordinador! R -Vejam que serà! Si algú me'l roba, que se'l quedi, ja és vell.
Vejam quina idea té, el pare

Vejam si veus cap metge que camini!
(ells ho recepten, però no ho fan).
Aviam si ho diré!
(s'engargussa dient un nom llarg) -Arrels-.
Aquesta orquestra es desfarà. Vejam si m’equivocaré!

Vejam si et rendiràs per una criatura de sis anys!
(has de manar tu)
nota: Vegeu també 'veure 10', al Volum 1.


vell com un escon

Persona molt vella (Ca). |
gueto, gran, xaruc, estar carregat d'anys; més vell que el camí de la font,
més vell que el pastar, més vell que el cagar ajupit |
És vella com un escon i festeja
(als jubilats).

vell verd

Home gran que cerca l'amistat de les dones joves, hi bromeja, els diu galanteries, etc. (Am-Bar). |
vell obscè, llicenciós, lasciu, llibertí; com més vell més boig
(Ca) |
Aquest home és un vell verd.


vells i joves, llegum de mal coure

És difícil que s'avinguin, les persones de generacions diferents (Ca). |
vells i joves, pensaments diferents |
A -Tenim malestar amb uns mestres grans que hi ha a l'escola.
B -Ja sol passar: vells i joves, llegum de mal coure.
nota: A Mallorca es diu que els joves no tenen coneixement i els vells són malsofrits.

vendre a una sola mà (o a més d’una)


Vendre a un sol comprador. |                                                     

tot d’una, d'una sola vegada, tot d’un colp (Val) |                                                
Volem vendre l’habitatge i el garatge a una sola mà.                                                 

Avui he venut cinc televisors, tres a una sola mà.
Els àtics són venuts tots en una mà (un sol comprador els ha comprats tots).

vendre al més-dient

Vendre a qui ofereix més diners, en una subhasta (Bar-Val). |
(
vendre a qui hi diu més, a qui en dóna més, a qui en paga més, Ca-Am), vendre al millor postor |
Ho vendrem al més dient -
TV3-.
Ho subhastarem, a veure qui hi diu més.

El vendrà al millor postor
(a qui en pagui més) -TV3-.

vendre cara la seva pell

Defensar-se molt i molt. |
fer molta resistència, anar a totes, lluitar al màxim, esbatussar-se bé, clavar les ungles, lluitar en tot i pertot, fer-s'hi, defensar-se a ultrança; ésser de mal pelar |
El Bordeus ve a Perpinyà disposat a vendre cara la seva pell
-C33-.
nota: Trobem '
vendre cara la seva pell' en alguns diccionaris, però pensem que són millors les altres solucions.

vendre el que li convé

Dir les coses de la manera que a algú li interessa. |
dir el que li convé, posar les coses bé, |
A -En Daniel m'ha dit que el nostre noi en sap tant, de jugar a futbol. B -No te l'escoltis gaire, en Daniel. Aquell ven el que li convé.

vendre fum *

Aquest parell només s'alaben, diuen que el nen és savi i tu saps que suspèn (o es fan l'important, es donen importància, posen el nen sobre les estrelles, venen mercaderia barata; millor que venen fum).
T'haig de ser sincer, no et vull pas enganyar: no et pots recuperar
(o no et diré pas una cosa per altra, no et pintaré pas la cigonya, no et vull pas vendre il·lusions; millor que no et vendré pas fum).

Vostè fa volar coloms
(o no toca de peus a terra, explica fantasies; millor que vostè ven fum).


vendre l'or per comprar el plom

Fer un mal canvi (Ca). |
canviar pets per merda, fer un mal negoci,
fugir del foc i caure a les brases |
Vaig vendre l'or per comprar el plom
(l'estufa nova té més consum que l'altra i no escalfa tant).


vendre la burra

Enganyar (Cas). |

entabanar, prendre el pèl, rifar-se d'algú |

Algú li va vendre la burra que el Penyagolosa era la muntanya més alta de València.

vendre la moto *

A -Com és que en vas pagar tant d'aquesta màquina? B -Noi, em van entabanar (o enganyar, ensarronar, engalipar, guarnir, albardar, fer beure a galet, donar garsa per perdiu, metre mostalla per julivert, pintar la cigonya, aixecar la camisa; no em van vendre la moto).
El meu nen és curt, no he pas de venir aquí a dir una cosa per altra
(o s'han de dir les coses tal com són, no ens hem pas d'enganyar, no he pas de venir aquí a dir el que no és, no he pas de venir a vendre la burra -Val-, no he pas de venir a vendre la poma -Lleida-; no no he pas de venir aquí a vendre una moto).

vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo *

No es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat (o encara no podem cantar victòria, encara no hi ha res de segur, encara no podem estar tranquils, (no digues oliva abans de ser collida, no es pot dir cigró que no siga al carro Val); millor que no venguem la pell de l'os abans de caçar-lo).
nota: Frase feta que es diu en molts idiomes. No pensem que ens faci falta.


vendre mercaderia barata

Oferir coses que no es compliran, dir coses que no valen gaire. |
enganyar amb bones paraules, fer empassar la píndola, entabanar, albardar, v
endre garrofes |
Aquell sí que ven mercaderia barata!
(un polític).
En aquests cursets vénen molta mercaderia barata
(expliquen coses que no són pràctiques).
Tots els polítics en saben, de vendre garrofes.


vendre per bo

Vendre una cosa en bon estat. |
vendre tal com ha de ser |
A -Per què vas tornar la màquina d'ensofrar? B -Per què me la van vendre per bona i no anava prou bé.


vendre’s bé


Ésser fàcil de despatxar, un producte (Franja-Mall-Gir). |

vendre’s fàcilment, vendre's tot sol, anar-se’n com pa beneït, vendre’s a mans besades |

Els torrons rojos es venien molt bé, perquè eren una mica més barats que els altres -Encara rai...!-.
El bon gènere es ven tot sol (Bar).  

vendre's com rosquilles *

Ven molts discos (o els seus discos es venen bé, es venen com pa beneït -Val-, tenen molta sortida, tenen molta acceptació; no ven els discos com rosquilles) -CI-.


vendre's l'ànima al dimoni

Claudicar dels propis principis per obtenir un benefici (Bar). |
vendre's, trair els principis, canviar de camisa |
A -M'han dit que et presentes pel PXX? B -Encara no m'he venut l'ànima al dimoni!


vendre's per un plat de llenties

Fer-se traïdor per poca cosa. |
ésser un caragirat, ésser més traïdor que una mula |
L'àrbitre s'ha venut per un plat de llenties.


vendre's tot sol

Hom ho diu d'un producte fàcil de vendre. |
vendre's bé, ésser fàcil de despatxar, vendre's sense esforç, anar-se'n com pa beneit |
Aquestes camises es venen totes soles
(millor que es venen soles).


venir (alguna cosa)

Tenir un problema de salut indeterminat. |
no trobar-se bé |
Era al lavabo i em va venir alguna cosa
(va tenir una basca).


venir (+ adjectiu)

Haver-hi un gran canvi en una persona; pot ser un canvi físic o mental. |
tornar-se, esdevenir, fer-se, acabar, caure |
He vingut boig caçant les ulleres!Sempre n'hi ha que vénen boigs pels diners i roben, a les juntes i als ajuntaments
.
Si escoltés a l’un i a l’altre, vindràs beneit: fes la teva!
Si volguessis escoltar els pares, vindries boig.
L'avi ha vingut molt prim.
Aquests plàtans han vingut lletjos de fora, però de dintre són sencers
(tenen la pela negra).
L'acer no ve lleig.
M'agradaria venir vell
(tornar vell, o arribar a vell, a Mallorca).
Vindré tarumba cercant les ulleres.

nota: Vegeu també 'venir 5', al Volum 1.


venir (+ gerundi)

Ja ho deia (no ja ho venia dient).
Les reunions que s’han fet han estat molt positives
(o que s'han estat fent, que s'han anat fent; no que s'han vingut fent).
Els nous models d'auto estan donant un gran rendiment
(o donen; no vénen donant).
Tal com us diem...
(o tal com us estem dient; no tal com venim dient) -CR-
...que des de 1978 s'ha estat fent
(o s'ha fet, s'ha anat fent; no s'ha vingut fent) -TV3-.
Ja saps que s'ha comentat molt, això
(o que s'ha dit molt; no que s'ha vingut comentant) -TV3-.
nota:
No són correctes les 'perífrasis venir + gerundi' (per a expressar durada), sinó que s'han de fer amb el temps de verb conjugat i prou, i en tot cas expressar la durada amb un adverbi o una locució adverbial.
Un gerundi al costat de
venir indica la manera de venir. Ex.: Tots tres vénen xiulant.


venir (+ participi)

1 És correcte quan el participi, amb valor d'adjectiu, indica l'estat en què algú ve (UOC). |
Cada vespre
ve amoïnada. Ha vingut dinat. Va venir contenta. Va venir afaitat. El violer va venir boterut i no feia cap viola (es va tornar, Ca).
2 No és correcte en altres casos.

Aquesta brusa em va estreta
(o em para estreta -Val-, no em ve estreta).
Les sabates li van bé
(no li vénen bé).
No hi estem fets a llevar-nos tan aviat
(o no hi estim acostumats; no no hi venim fets).
El resultat final és producte del plantejament inicial (no ve donat per).

venir a (+ infinitiu)

1 S'usa amb valor aproximatiu. |
aproximadament, més o menys, si fa no fa |
Venia a guanyar 300 euros setmanals
(guanyava aproximadament).
Vinc a tenir uns dos mil euros.

Comprat a Andorra vindria a resultar el mateix preu.
El pa moreno ve a ser el pa integral
-no hi ha gaire diferència- (o és, és com).
Aquesta menja ve a ser això: vedella amb tomata.

Un préssec macat o masegat ve a ser el mateix.

Aquest cotxe et vindria a costar
(o et costarà, si fa no fa; et costarà aproximadament).
2 Té un sentit figurat. |
Aquesta eina ve a cobrir una necessitat de...

Un establiment que ve a satisfer la demanda de productes ecològics
-TV3-.
nota:
Per a Ruaix 'venir a + infinitiu' és una construcció correcta. Altres autors consideren que no és genuïna (Solà, grup Castellnou). Nosaltres coincidim amb Ruaix.

venir a bé

Arribar a un pacte, a una entesa (Mall). |

posar-se d’acord, entendre’s, pactar, convenir, venir-hi bé |

Si ambdues parts hi vénen a bé, hi poden conviure, a la mateixa casa -Llibre-

venir a conte *

La reacció del ministre fou a causa del fet que... (o fou deguda a, ve a tomb de -Val-; no vingué a compte del fet que) -Temps-.
Ara no és el moment de parlar-ne
(o ara no treu cap a res, no ve a tomb, no fa al cas, no ve al cas; no ara no ve a conte de parlar-ne).
Ha de venir bé, per posar-hi la tenora, als dibuixos animats
(o
venir a tomb, venir a propòsit; no ha de venir a 'cuento').

venir a dir

Dir una cosa sense dir-la. |
insinuar, dir amb paraules cobertes, fer veure que, venir-se a referir
|
Aquest refrany ens ve a dir que...
(= vol dir).
En Resum, què vols venir a dir, amb tot això?
-CR-.
Ell venia a dir que volia...
-RAC1-.
A
-No hi anireu? B - Sí, però jo em vinc a referir que ens resultarà molt car, aquest viatge.

venir a la conversa (o sortir)

Parlar-se d'una cosa casualment. |
dir-se, comentar-se; la conversa s'ho ha portat
|
Sé que el teu germà es casa perquè l'altre dia va venir a la conversa allà al cafè.

A
-Com és que heu parlat de mi? B -Mira, ha vingut a la conversa.


venir a la memòria



Recordar. | 

tenir present, memorar, venir a esment, acudir al pensament, evocar, venir a la ment (literari), revenir / no venir el nom, no recordar |

A -Et recordes del meu avi? B -Ara no em ve a la memòria.
Uns altres records li vénen a la ment
-Contalles-.

A -Qui ho va dir? B -Ara no em revé (no me’n recordo) -Arrels-.

nota: 'Revenir' que vol dir recordar, és diu a Catalunya Nord i a l'Alt Empordà. Sembla copiat del francès

venir a la raó

Reconèixer una part de raó a l'adversari (Bar). |
posar-se a la raó,
posar-se en tall de raó (Val), afluixar, entendre's, transigir, adobar-ho, ajustar-se, ésser raonable, |
El Joan a la fi ho va entendre i va venir a la raó.

nota:
Vegeu també 'posar-se a la raó' i 'posar-se en tall de raó'.


venir a les mans

Arribar a tenir quelcom casualment. |
arribar a les mans, anar a parar a les mans |
Em va venir a les mans aquell document.


venir a menys

Vegeu 'anar a menys'.

venir a mi

Acostar-se a qui ens parla; reconèixer que un altre té raó. |
acostar-se, anar cap a; pensar com jo, donar la raó |
Totes les mosques vénen a mi
(o cap a mi, amb mi).
Vine a mi!
(juga una carta baixa, jugant al truc).
A
-Els preus dels habitatges baixaran. B -Això no passarà mai. A -Ja vindràs a mi!
Ja t'ho vaig dir que no aprovaries: has de venir a mi!
(reconèixer-ho).
Eh que véns a
mi, que els nens s’han de controlar? (oi que tinc raó?, oi que te n 'adones?)

Ja sabia que vindries a mi
(al meu pensament, que em donaries la raó) -TV3-.


venir a per *

El Ceret vol fitxar en Cassú (o ve a fitxar, ve per fitxar en, ve per en Cassú; no ve a per en).
nota: Vegeu també 'anar a per'.-


venir a res

Quedar sense recursos; no tenir gens de valor. |
venir a no res, venir a zero (Ca), venir pobre, venir a pobresa, arribar a res, arruïnar-se |
No els venia pas d'aquí, anaven gastant i han
vingut a res.
Han vingut a zero, els camps
(no te'n paguen les pastures).
Els boscos han vingut a no res
(no donen)

venir a suposar

No dir, algú, una cosa explícitament, però poder-se inferir de les seves paraules. |
voler dir, venir a dir, fer veure que |

De la manera que ha parlat, ha vingut a suposar que està molt enamorat.
Ha vingut a suposar que tenia molta feina, al bar.

A -S
'avenen, els dos socis? B -Aquell dia va venir a suposar que estaven molt bé.
En Marc ha vingut a suposar que no aniran a casament.


venir a tomb

Ésser una cosa oportuna en un moment determinat (Bar-Val). |
venir a propòsit; ésser adequat, escaient, encertat, oportú; treure cap, venir a rotllo, venir al cas, venir al tall, venir bé |

Tot això ve a tomb sobre el programa d'ahir al vespre
-TV3-.
Això ve a tomb pel que has dit.

Va fer uns comentaris que no venien al cas.

nota: Alguns autors consideren 'venir al cas' un castellanisme. Trobem aquesta expressió al DIEC.


venir al cap

A -Com es diu, la germana d'en Pau? B -No me'n recordo (o no ho tinc present, ara no hi caic, no em ve a la memòria, em ve al pensament; millor que ara no em ve al cap).
Quan penso en la joventut em passen pel cap moltes coses
(o em vénen a esment, em vénen a la memòria, em vénen al pensament, recordo; millor que em vénen al cap).
nota: Pensem que les alternatives que proposem són més genuïnes que 'venir al cap'.


venir al damunt (o a sobre) *


La incertesa pel que ve (o pel que s'acosta, s'atansa, arriba, s'esdevindrà; millor que del que ens ve al damunt, el que ens ve a sobre).
Cal més policia per aturar el que passarà de segur (o arribarà, ens caurà al damunt; millor que el que ens ve al damunt) -TV3-.
Pobre noia, tot li va al revés!
(o tot li va malament, una desgràcia darrere l'altra, sembla que ha trepitjat merda, tot li cau al damunt; millor que tot li va al cim, tot li ve a sobre).


venir al pensament

Recordar. |
venir a la memòria, passar pel cap, venir a esment, evocar |
Quan et veig em ve al pensament la teva mare
(hi té molta retirada).

venir amb la rebaixa (algú)

A -El Govern vol aprovar la nova llei. B -El PXZ ja la criticarà (o el PXZ ja li aigualirà la festa, ja li espatllarà la festa, ja li aixafarà la guitarra, ja li trencarà l'aire, ja li tirarà els plans per terra; millor que ja vindrà el PXZ amb la rebaixa) -TV3-.
nota: 'Venir amb la rebaixa' sembla bo, procedeix del camp comercial (les rebaixes), encara que s'ha escampat per influència dels castellà.


venir aregat (o estar)

Fer una persona les coses tal com les hi ha ensenyades a fer una altra. |
estar aconsellat, enconat, influït |
La Maria roba pels horts: ja ve aregada de casa seva.

En Marc serà un bon negociant: ja ve aregat del seu pare
(el pare ja ho és).


venir bé

1 Ésser, una cosa, bona, positiva, ben feta, agradable. |
anar bé; ésser una cosa bona, profitosa, convenient |
Ens va venir molt bé, guanyar ahir.

Li han vingut molt bé, aquests cèntims
(en té pocs).
Ara no em ve bé, un gelat.
Et ve bé, una cervesa?;
M'ha vingut bé, aquest préssec!

No li preguntaré pas si té un fill disminuït: hauria de venir molt bé
(la conversa hauria d'anar en aquest sentit per part d'ell).
Quan es fa una suma, els nombres han de venir bé
(han de ser ben posats).
El dia que et vénen bé les cartes, guanyes
(quan tens bon joc).

No ho veig bé, això (que tothom ha d'aprovar).

2 Tenir ganes de fer una cosa. |
estar d'acord a, estar disposat a,
venir de gust, ésser agradable de fer |
Et ve bé d'obrir el xampany?
Si et vingués bé de dir al dentista que...
Et ve bé de portar això a dalt?
Quan et vingui bé, ajuda'm a entrar aquestes caixes.

Ja li ho diré, però ha de venir bé
(he de pensar-hi, he de trobar el bon moment...).
Ara no em ve bé, d'anar a la perruqueria.

A –
Enraona el nen? B –Li ha de venir bé.
C
-No saluda, en Jordi. D -Li ha de venir bé.
Ja ho faré, m'ha de venir bé
(quan em vingui bé).
E
-Abraça el papa, Carles. F -Li ha de venir bé (no ho fa).
No li ve mai bé, de treballar.

Hi havia gent que no hi venia bé, però es va fer (no hi estava d'acord).


venir bé, el temps


Fer bon temps (Mall). |

fer bonança, espetegar el sol, fer un bon sol, fer bon oratge |

Antany, si el temps venia bé, que fes bon sol i fos poc plujós... -Nous escrits-.

venir caduc

Perdre facultats físiques o mentals per causa de l'edat (Ca). |
fer-se vell, tornar-se decrèpit |
Ha vingut una mica caduca, la mare; abans era molt trempada.


venir com un tiro *

A les dotze haig de ser a cal metge; no me'n recordava i m'ha vingut de sobte (o hi he pensat de cop, sobtadament, bruscament; millor que m'ha vingut com un tiro).

venir còmplice

Col·laborar, algú, amb qui comet un delicte (Ca). |
ésser còmplice, venir-hi bé |
En Jaume ja hi venia còmplice
(era un testament trampejat).


venir costera amunt (o costa amunt)


Dit d’alguna acció que es realitza amb desgana (Cas). |

fer-se costerut, no vindre de cara, anar cara amunt, no vindre de gust, fer mandra; venir a contracor, venir a desgrat, fer-se costa amunt (Bar-Val) |
Això d’anar allà perquè et penjassen la medalleta, sempre m’ha vingut un poc costera amunt.
Em ve costa amunt, aquesta feina (Am).
Se'm fa costa amunt, acabar aquesta feina.
Podíem haver anat a la platja, però m'ho fas tan costa amunt que em lleves el revessí
(em treus la il·lusió, Val).


venir d'Arbeca (o baixar de l'Arbeca)

No estar assabentat d'allò que tothom sap (Bar). |
venir de l'hort, fer el paper de Met, ésser ignorant, estar a la lluna, dormir a la palla,
baixar de la figuera, no estar al cas |
A -
No sé pas qui jugarà l'any vinent de porter, si aquest plega! B -Tu sempre véns de l'Arbeca!, la setmana passada en vam fitxar un.


venir d'arrel (una cosa)

Reproduir, una persona, una característica de la família (Ca). |
venir d'herència, venir de casa, venir de raça, retirar la família, venir de família, venir de mena, venir d’avior (Mall) |
A ell, ser advocat, ja li ve de família.

venir de

1 Ésser, una cosa, conseqüència d'una altra. Indica origen, procedència. |
tenir l'origen en, provenir de |
Aquesta sinusitis li ve d'un refredat mal curat.

A -Aquesta carn és molt bona. B -Tot ve de l'adob (les salses, l'acompanyament).
Jo, l’al·lèrgia que té, li ve d’un refredat quan era petit.

jo: Per a mi.

2 Convenir que es faci, una cosa. |
haver-se de fer, haver-hi pressa
|
Aquesta feina ve d'avui, demà vindran a cercar-la.
Hem d'anar a la carnisseria, però no ve d'avui.

A
-Joan, s'ha d'anar a la font. B -Ve d'ara? A -No, ja ho farem.
3 Ésser important, quelcom. |
convenir, ésser necessari |
A
-Si no puc estudiar aquesta tarda, demà suspendré. B -Et vindrà d'això! (que no).
C
-Em penso que aquesta dona no em pagarà. B -No et vindrà pas d'aquests! (és ric).
Dina tranquil·lament, que no em ve pas d'un quart.


venir de *

El San Celoni ha guanyat la Copa d'Europa (o acaba de guanyar; millor que ve de guanyar) -C33-.
El conseller n'acaba de parlar
(o n'ha parlat; millor que en ve de parlar).
Acabo de fer uns dies de llit
(o he fet; millor que vinc de fer).
A -D'on veniu? B -Venim de sopar a la Codina
nota: Creiem que la forma 'venir de' no és una bona solució quan significa immediatesa. Pensem que és un gal·licisme que s'ha posat de moda. Sí que és bona quan es tracta d'un verb de moviment.


venir de bri

Agradar de fer una cosa (Mall). |

venir bé, venir de grat, venir de gust, plaure |

M’ha vengut de bri recordar i escriure unes històries que la distància en el temps distorsiona ferm –Albellons-.

venir de cara (una cosa)

Presentar-se bé. |
sortir bé, tenir sort; totes li ponen |

Si vinguessin de cara, les jugades, guanyaríem 4-1
(ens falta sort).

No sempre vénen de cara, els negocis.

Fer festes i cerimònies ha de venir de cara
(ha d’agradar, Bar).


venir de darrera mà

No agradar de fer, una cosa (Am). |
venir malament, no ésser agradable, venir revés,
(venir d'arrere mà, anar tort, venir de cap de dent Mall) |
Em ve de darrera mà, anar al Firal a comprar
(és lluny).
Em ve de darrera mà, aparcar aquest cotxe
(és gros i costa de fer).

venir de Déu dóna

Es diu d'una cosa que no ha costat cap mena d'esforç (Am). |
venir de franc, no costar gens, venir de trobes
(Ca), venir de mamella de monja (Ca), venir de trascantó |
Tot el que té li ve de Déu dóna
(li han regalat).
Li ha vingut de trobes, aquesta propietat
(és una herència).


venir de fresc

Ésser nou en un lloc. |
venir de fora, ésser acabat d'arribar |
Sempre hi ha pàrquing, en un racó, darrere les obres que fan, però el que ve de fresc no el troba
(qui és de fora, qui no sap el forat).


venir de grat (o en grat)



Triar algú o alguna cosa perquè és el que més ens atrau en un moment concret (Cas). |

abellir, apetir, venir de gust, agradar, plaure, ésser agradable, ésser del grat de |
...després confessa el crim al primer capellà que li ve de grat -La cara oculta de la lluna-.
De tant en tant em ve de grat fumar.
Anar a Andorra no és del meu grat.
Ho faré de grat, això que dem demanes.
nota: Vegeu també "de bon grat".

venir de l'aire del cel (o viure de l'aire del cel)

Es diu quan algú actua de manera molt poc efectiva o raonable, com si les coses li haguessin de venir sempre de cara (Mall). |
venir sense esforç ni despesa, voler viure de l'aire del cel (Gir) |
Ja pots fer el cap viu, Joan, perquè els doblers que necessites no te vendran de l'aire del cel.

venir de l'hort

Anar distret, no adonar-se de les coses que passen. |
badar, estar a la lluna, dormir a la palla, quedar a l'escapça, estar encantat, baixar de la figuera |
A
-Em pensava que la festa era avui. B -Tu sempre véns de l'hort!

Sempre sembla que ve de l'hort, la Ció; fa preguntes sense sentit, em deixa bocabadat.

Noi, sembla que véns de l'hort!, t'ho acabo de dir i ja no te'n recordes: no badis!
nota: Vegeu també 'baixar de l'hort'.

venir de lluny

Fer força temps que una cosa existeix o ocorre. |
venir de temps, fer temps que passa, ésser antic, tenir molts anys
|
Ja ve de lluny, l'empresa
(és antiga).
La rivalitat de les dues famílies ve de lluny.


venir de mamella de monja, una cosa (i ésser mamella de monja)

Es diu d'una cosa que ve sola, sense cap esforç (Ca). |
venir de franc, venir dolç, venir sense suar, no costar gens, venir de Déu dóna, venir de trobes
(Ca); ésser mamat |
Aquests diners em vénen de mamella de monja
(me'ls donen sense treballar, me'ls regalen).
Aquest camp li ve de mamella de monja
(d'una tia).
Aquestes oposicions han estat mamella de monja
(eren fàcils).

Ho tenen de muntat de mamella de monja, al parvulari
(fan poques hores)

Ens ho han posat a mamella de monja, anar a comprar (han obert un supermercat a davant de casa).


venir de nou (una cosa)

Causar estranyesa. |
sorprendre, sobtar, estranyar, fer estrany, no estar acostumat a, no esperar-s'ho |
Sembla que et ve de nou, aquesta paraula
(que no l'hagis sentida mai, i ja l'hem dita);
No m'ha pas vingut de nou, perdre: ja m'ho pensava.
Li va venir de nou, tornar a treballar.

Li ve de nou trobar-se malament
(no havia estat mai malalt).
No em ve res de nou: el nen cada dia és més gran i creurà menys.
Ja et conec a tu; no em pas ve de nou, això.

A
–Tots els àrbitres ajuden el Carcassona. B -Us ve de nou? (ho han fet sempre).
Nosaltres sempre hi sopàvem, a les set; a mi no em ve pas de nou.
Qui ha viscut en una casa poc s'acostuma a un pis: ve molt de nou.

Ja no em ve de nou, això: ja m'ho temia.

Això rai, no em dius pas res de nou (ja m'ho pensava que no volies desparar la taula).


venir de pas

Trobar-se, un lloc, al camí que passem. |
venir de camí, passar-hi per davant |
Compro en aquesta botiga perquè em ve de pas.


venir de pla

Ésser planer un terreny o un camí; ésser, una cosa, de bon fer (Am). |
ésser pla, planer; ésser de bon fer
|
Hi ha una pujada i després ja ve tot de pla fins al poble.
Han hagut de fer més reforços perquè el pont vingui de pla.

Ens ha vingut de pla, posar aquestes bigues
(ha estat de bon fer).


venir de sobte

Es diu de quelcom que provoca una gran sorpresa. |
sobtar, sorprendre, estranyar |
No sabia que en Miquel estava tan malalt i em va venir de sobte.


venir de trascantó

Es diu d'una cosa que arriba de manera inesperada. |
venir de manera sobtada, imprevista, inesperada; venir de Déu dóna, venir de trobes;
venir de darrera mà |
Aquesta herència li va venir de trascantó
(d'una tia que tenia altres nebots, no hi comptava).
nota: Vegeu també 'de trascantó.

venir de trascor

No agradar, una activitat (Am). |
venir malament,
venir revés, (venir d'arrere mà, anar tort, venir de cap de dent Mall) |
Em ve de trascor, anar d'excursió a Barcelona amb la mainada.


venir de trobes

Es diu d'una cosa quan la regalen o quan ve a més a més de fer-ne una altra (Ca). |
venir de Déu dóna,
venir de franc, no costar gens, venir de mamella de monja (Ca),
venir dolç (Ca); venir de més a més |
Aquesta paga extra m'ha vingut de trobes
(no hi comptava).
Aquests cèntims dels porcs m'han vingut de trobes
(he fet venir la vinya i a més a més he criat cent porcs).

Aquest diners del Govern ens vénen dolç (sense pencar).

venir del 'canto' d’un duro *

Ha anat de poc que no perdem -68 a 67- (o ha anat d'un pèl, d'una mica, d'un no res -Val-; ha anat d'un badall de grill; no ha vingut del 'canto' d'un duro que no perdem).

venir el cor petit

Anar perdent habilior una persona gran o un malalt. |
acabar les forces, acabar els torrons |
A
-Què fa l'avi? B -El cor li ve petit.

venir en cap

Hom ho diu dels doblers que passen d'una quantitat rodona. |
sobrar |
Venien setanta pessetes en cap i no les he volgudes
(2.070 pessetes: en vénen en cap 70).
Li he donat els sis cèntims que venien en cap
(de 12 euros i 6 cèntims).
Li van donar les trenta pessetes que venien en cap.

Venien cent pessetes en cap i me les ha donades
(8.100 pessetes, cent vénen en cap).
2 Fer-se més curt. |
escurçar-se, escapçar
|
Aquesta rega ve en cap
(s'escurça, al capdavall).
rega: solc

venir en gana (o venir en gust) *

Han fet i desfet tant com han volgut (o tant com els ha convingut, tant com els ha donat la gana, sempre que els ha vingut bé; no com els ha vingut en gana, com els ha vingut en gust).
Pot entrenar sempre que li ve bé
(o sempre que vol, quan li convé; no sempre que li ve en gana).
No pot fer el que li dona la gana
(o el que vol, el que li ve de gust; no el que li ve en gust).

venir ensabatat de

Fer les coses tal com les fa una altra persona. |
venir aregat de; estar aconsellat, enconat, influït |

Ja véns ensabatat del teu germà
(fas el que fa ell, penses com ell).
nota: 1 Vegeu també 'ensabatar 1' al Volum 1

2 A València s'aplica 'ensabatat' a les fruites seques, galetes passades -ràncies-, etc.

venir febre

Hom ho diu d'una cosa carregosa, enutjosa, desagradable, etc. |
preocupar, amoïnar, fer angúnia, fer ànsia |
Cada any, quan ve l'estiu, a mi em ve febre
(té les criatures a casa).
Només de sentir-ho, ja em ve febre!
(parlen de currículums escolars).


venir fet (i venir acostumat)

Tenir un costum ben arrelat. |
estar acostumat, avesat, habituat; estar fet a
|
Ja hi vénen fets, els russos, al fred.
Tu hi véns fet a caminar.
No hi ve fet, el gos, a anar llibert quan passen cotxes.
Hi vinc feta a portar cotxe i no em fa res.
S'hi ha de venir fet, a estudiar.

Ja hi vénen fetes de petites, les nenes, a llegir a missa.
La noia ja hi ve acostumada a treballar a la vinya.

Si no véns acostumat a treballar-hi, a la fàbrica, et sobta.

nota: Vegeu també 'fet 3', al Volum 1.


venir gros

1 Fer-se grossa, una persona. |
engreixar-se, posar greix, posar carn |
Ha vingut grossa, aquesta noia.

2 Ésser una cosa més gran del que ha de ser (Mall-Val). |

ésser gran; anar gros (Ca-Am), ample, balder, folgat; no anar prou ajustat, (venir gran, parar gran Val) |
Em ve gros, el jersei.
La faldilla em va ampla.


venir-hi bé

Estar d'acord en una cosa.
convenir-hi, acceptar-ho, consentir-ho, veure-ho de bon ull, conformar-s'hi, aprovar-ho, semblar bé |

L'àvia ja hi ve bé
(compren un gos).
Encara ho ve prou bé,
que el noi s'ajunti -TV3-.
Si ella hi venia bé, no és pas cap mal
(parlen d'un president i una estudiant que s'entenien).
A -
Ell la va embarcar (va quedar embarassada). B -Però ella hi devia venir bé!
Tots els veïns hi vénen bé
(hi estan d'acord).
Tu ja hi véns bé, que la noia festegi.

Si no diuen res és que hi vénen bé
(si no es queixen).
Si et conformes a rentar plats i aquesta gent hi vénen bé, endavant!

A -
No hi ha pas dret que cobrem tots igual! B - No hi vares venir bé? Ara fot-te! (sentim”'fote't”)


venir just

1 Haver-n'hi prou, d'una cosa, però sense sobrar-ne. |
ésser exacte |
El beure ens ha vingut just.
Ha vingut ben just: ha plogut quan acabàvem d'arribar.

2 Hom ho diu d'una cosa quan es preveu que costarà de fer. |
costar; ja costarà, serà difícil |
Ja ve just que vinguin!
(potser no vindran).
A
-Guanyarem, aquest vespre? B -Ja vindrà just!
A
-Ja ho acabarem demà. B -Ja vindrà just!
Ja vindrà just que la tornem a enganxar, aquella
(que torni a fer-nos classe).
Ja ve just que hi anés, a sardanes (no en tenia ganes).
Ja ve just que ho facin
(que m'ajudin a collir avellanes).

A -Ja em coneix, el nen. B –Ja ve just!
Ja ve just que s'ho hagin mirat mai, això.

A -Quan tingui gana ja menjarà. B -Ja vindrà just!
(un gos petit)

Ja vindrà just que cobrem jubilació.

Ja vindrà just que hi torni
(probablement no hi tornaré, en aquella botiga).

Ja vindrà just si venen unes espardenyes cada dia
(en una sabateria nova).

Ja vindrà just que torni a pujar, l'Olot
(de categoria, futbol).


venir la berterola de

Tenir algú un desig no controlat (Am). |
tenir una pensada, tenir un impuls
|
A
-El semàfor era vermell. B -I què?, si li ve la berterola de passar, ell passa.
nota:
Vegeu també 'berterola', al Volum 1.

venir la pixera

Tenir pressa, sobtadament, algú que no en tenia. |
venir les presses, precipitar-se
|
Tant de temps que la venda és feta, i ara us ve la pixera? A poc a poc!
(volen passar escriptura de seguida).
Ara us ve la pixera d'acabar-ho? Ja ho farem demà
(és hora de plegar).

venir malament

1 No tenir, algú, ganes de fer quelcom. |
venir tort,
venir revés, (venir d'arrere mà, anar tort, venir de cap de dent Mall); no agradar, no vener bé |
Em ve malament d'anar al concert.

Em vénen malament aquest madoixes
(maduixes, Am).
2 Fer-se malbé un producte (Am). |
passar-se, alterar-se, tornar-se dolent |
De seguida ve malament, el pernil dolç.

3 Perdre la consciència (Am). |
perdre el coneixement, desmaiar-se, tenir una basca, esmaiar-se (més antic), cobriment de cor, defalliment |

Em semblava que vindria malament, al banc, amb aquella calor!
Fa molta calor aquí. Vindrem malament !
No tens pas calor? No vinguis malament!

No ha pas vingut malament el teu pare allà?
(fa mitja hora que és al lavabo).
Va venir malament, en veure sang.
Que has vingut malament, Josep?
(no baixa a sopar).


venir més just que la pell del nas

Es diu d’una cosa que ve molt justa, quan n’hi ha una quantitat suficient, però tampoc no en sobra, tant si es tracta de coses materials com immaterials (Men).                |          
venir just; anar de poc, de prim, d’un fil |                                                 
Li ha vingut més just que la pell del nas, poder agafar l’autobús.

venir, no vindrà *

De venir, no vindrà, però ens enviarà un missatge (millor que venir, no vindrà, però...).
Igualment: De fer-ho no ho farà, però li he volgut dir. De ser-hi, no hi serà, però ja ho sap que ho fem.


venir pels seus passos comptats (una cosa)

Arribar, una cosa, de manera natural, lenta, sense cercar-la. |

venir per ella mateixa, venir sola, venir per la seva saó |
Divertiu-vos de joves: els maldecaps ja vénen pels seus passos comptats
(vénen sols).
Els maldecaps no s'han pas de buscar, ja vénen sols.

venir per la seva saó

Arribar una cosa a madurar, a fer-se, a sortir, etc. sense forçar-la. |
venir per ell mateixa, venir pel seu natural |
La fruita és més bona si ve per la seva saó
(madurant a l'arbre).
A -M'agradaria aquest noi, de gendre, però la noia no en fa cas. B -Tu no t'hi posis: ha de venir per la seva saó.

Si em desperto per la meva saó, no tinc maldecap (si no em criden).
És millor que vingui pel seu natural, la regla (no provocada).


venir perdut

Posar-se molt malament, un malalt (Ca). |
estar greu, tenir la mort a la gola |
Llavors va venir perduda, la mare.


venir revés

Requerir un esforç, fer una activitat (Ca). |
no venir bé de fer, costar; (venir de través, entravessar-se Mall) |
A- Em ve revés, llegir en francès. B -És manca de costum.
Llegir en occità se m’entravessa.


venir rodat


Produir-se o desenvolupar-se una cosa de manera molt favorable (Mall). |

anar sobre rodes, anar rodat, venir bé |
Tot em va venir rodat -Lluc.

venir-se a terra *

El partit se'n va a terra (o s'enfonsa, se'n va al cel, se'n va en orris, se'n va a can Taps, se'n va al clot -Val-; no s'està venint a terra).

venir-se abaix (o venir-se avall) *

La casa s'ha esfondrat (o s'ha ensorrat, s'ha enfonsat, s'ha ensulsiat, s'ha afonat, ha baixat; no s'ha vingut abaix, s'ha vingut avall).
Aquest partit s'està ensorrant
(o enfonsant, se'n va terra, se'n va a can Pistraus, se'n va en orri, es torna aiguapoll; no s'està venint abaix, s'ha vingut avall).
Si et fan un gol, et pots desmoralitzar
(o acoquinar, desanimar, enfonsar, afonar; no te'n pots venir a baix, te'n pots venir avall).


venir simpàtic

Trobar que és agradable, una persona (Am). |
ésser simpàtic (algú), caure bé |
Aquest noi em ve simpàtic.

nota: Pensem que és un localisme.


venir tort

Venir malament o de manera esgarriada (Mall). |
venir malament, venir de darrere mà (Gir), (venir d’arrere mà, anar tort, venir de cap de dent Mall) |
Podrà venir tort i de cap de dent a qualcú, però aqueix és el seu nom, per més que esperonegen -Bruixat-.
A pesar que tot els venia tort, apostaren per fer-ho (tot els sortia malament) -Temps-.

Creu-me, les coses han vingut tortes i convé que les teves cames trotin -Romanç-

venir totes juntes


Es diu quan els mals o les desgràcies vénen al mateix temps (Mall). |

venir de cop, venir a l'emplegat (Gir) |

Ai Déu meu!, sembla que les desgràcies em vénen totes juntes.

venir tots els mals (a algú)

Passar per una situació dolorosa. |
pagaria per no trobar
-lo |
Quan el veig em vénen tots els mals
(no el pot veure).
Quan el veig venir em vénen tots els mals
(li dec diners).

venir tots els pensaments

Viure una situació de gran neguit i patiment. |
passar angoixa, rumiar molt, estar molt capficat |
M'han vingut tots els pensaments
(eren les sis del matí i els nois no havien arribat).
Quan se'm va morir la dona em van venir tots els pensament.


venir per la seva saó

Arribar una cosa a madurar, a fer-se, a sortir, etc. sense forçar-la. |
venir per ella mateixa |
La fruita és més bona si ve per la seva saó
(madurant a l'arbre).
A -M'agradaria aquest noi, de gendre, però la noia no en fa cas. B -Tu no t'hi posis: ha de venir per la seva saó.


venir perdut

Posar-se molt malament, un malalt (Ca). |
estar greu, tenir la mort a la gola |
Llavors va venir perduda, la mare.
Llavors va venir perduda, la mare.

venir un moment

Arribar a un punt on una cosa es fa difícil de suportar. |
arribar un moment, arribar un dia |
Quan et van insultant, ve un moment que no ho pots aguantar.


venir una fluixa

Venir una època dolenta, de manca de feina (Figueres). |
venir una època de vaques magres, anar malament (l'economia), venir una crisi |
Si ve una fluixa, tot anirà per terra
(una manca de feina).


vent de proa, maldecaps!



Es diu perquè el vent de proa és sempre dolent per a la vela (Cotlliure, Cat Nord).

vent en popa, tot va bé!



Es diu quan es navega amb vela llatina (o catalana), perquè el vent de popa és sempre bo per a la vela (Cotlliure, Cat Nord). |

anar vent en popa; prosperar, anar bé

vent de garbí matiner, dolent jornaler


El vent de garbí és dolent per a la pesca (Cotlliure, Cat Nord).

vent xerraire, vent cagaire!



Es diu d’una bufada de vent de gregal que dura poc temps (Cotlliure, Cat Nord).

ventar tots els focs

Atendre moltes coses (Bar). |
fer de tot, tocar moltes tecles |
Jo no tinc pas temps de fer aquestes còpies: no puc pas ventar tots els focs.


ventar un ruixat (i rebre)



Censurat durament. |

(pegar un escardussó, un renegó, un bonegó, un reny Val); ésser reptat, bonegat, abonegat, renyat, sermonat |

Quan l'avi va veure la porta trencada, li va ventar un bon ruixat!

Ells, ni encara que treguin males notes, no reben mai cap ruixat.

Mon pare em va reptar, perquè no havia anat a buscar el pa.


venturosament



Ho diu qui està content del resultat d’un afer (Men-Mall). |

he tingut sort; afortunadament, gràcies a Déu, feliçment, per bona sort |
Venturosament tot ha sortit com jo volia.

vera és



Fórmula que expressa la certesa d’allò que hom vol confirmar (Mall). |

és ver (Mall), és veritat, a dir ver |

Vera és que encara resten per definir els trets -Mirall-.

verbs (probabilitat)

Vegeu 'deure (+ verb)'

verbs (usos erronis)

1 El català no fa servir el present per indicar accions futures quan vol remarcar la voluntat de fer-les. Ex.:

Rebràs! (no que et pico!)
Et mataré!
(no que et mato!)

Demà ens veurem
(no demà ens veiem).

Et trucaré demà
(no et truco demà).

Si no, avisaré la policia
(no si no, aviso la policia).

2 El català no fa servir el present per a expressar una ordre. Ex.:

Vés-te'n ara mateix
(no te'n vas ara mateix).

No te'n vagis
(no no te'n vas).

3 Cal usar el condicional en les frases condicionals. Ex.:

Si ho hagués sabut, no ho hauria fet
(o si ho hagués sabut, no ho haguera fet; no si ho hagués sabut, no ho hagués fet).

Amb això ell hauria estat molt feliç
(no amb això ell hagués estat molt feliç).

4 El condicional no sol fer altres funcions. Ex.:

El Sr. Joan va ésser nomenat ministre l'any 2003
(no El Sr. Joan seria nomenat ministre l'any 2003).

El condicional, però, p
ot tenir valor d'hipòtesi, com en la definició de Fabra de vampir: Ésser imaginari que de nits aniria a xuclar la sang dels qui dormen.

5 Hi ha qui usa erròniament el pretèrit imperfet en comptes del condicional. Ex.:

Va dir que se n'aniria, si ho fèiem així
(no va dir que marxava, si ho fèiem així)
.
6 Us del pretèrit perfet en casos en què seria més propi el pretèrit imperfet. Aquest defecte es dóna molt en perífrasis amb els verbs poder i voler. Ex.:
Encara podia ser pitjor
(no encara va poder ser pitjor).

L'home que volia tornar a aixecar el feixisme
(no l'home que va voler tornar a aixecar el feixisme).

Podia haver evitat Jesús la seva mort violenta
? (no pogué evitar Jesús la seva mort violenta?)
Tenia fam i no em donàreu menjar
(no vaig tenir fam i no em donàreu menjar).

En Rasclum volia dimitir
(no va voler dimitir).

nota: 1 Extracte del llibre 'Parlar bé el català no és gens difícil', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007 (les observacions 1, 2, 3, 4 i 5).

Extracte del llibre 'Observacions crítiques i pràctiques...', de Josep Ruaix, Moià 1994 (l'observació 6.).

2
Vegeu també 'deure (+ verb)'


verd i blau fa babau

El color blau i el color verd no lliguen, no són elegants (Am). |

verge!

Exclamació de sorpresa (Am). |
i tant!; carall!, vatua l'olla!, (la Mare de Déu!, la Mare de Déu en rodes! Val) |
A -Té un fill, la Rosa? B -Verge! En fa d'anys!
Quin vent tan geliu. Verge!
(quan surt al carrer)


vergonya a perdre

Es diu de qui fa una cosa que no és obligada, però que sembla necessària. |
per no quedar malament, educació obliga
|
M'ha ajudat a dur els paquets a casa i, vergonya a perdre, li havia de donar quelcom.

Vergonya a perdre, li havia de comprar alguna cosa
(la cunyada és venedora).
Vergonya a perdre, l'havia de convidar.
Fos com fos, educació obliga, vaig abstenir-me de fer cap comentaris -
Llengua Nacional-.
nota: També sentim 'modos a tenir, a Am'. La forma modo és ben antiga i catalana, com quadro etc., però per la seua terminació en o àtona li aparegueren els competidors amb -e (mode, quadre), que en els diccionaris normatius han desplaçat aquelles primeres.


vergonya aliena *

A -Senties quins renecs deia, l'Enric, ahir a la plaça? B -A mi em fa pena, aquest noi (o a mi em feia vergonya, jo em volia amagar, em va fer passar vergonya, em feia misèria; jo patia, i no m'hi anava res; a mi em feia mal a les orelles; millor que jo sentia -o tenia, passava- vergonya aliena).

Quan sento les coses que diu el president, passo vergonya (o em fa vergonya, passo vergonya per ell, veig que ens fa quedar malament; millor que em fa sentir vergonya aliena).

nota: Veiem 'vergonya aliena' al GDLC. No ens sembla una bona idea anar calcant les maneres de dir castellanes.


vergonya me'n donaria!

Recriminació a qui fa una cosa que es considera mal feta. |
vergonya t'hauria de fer!, vergonya te n'hauries de donar!, a mi em faria vergonya, em faria vergonya (Mall) |
Vergonya me'n donaria que m'haguessin de mantenir els pares
(té 35 anys)
Vergonya me'n donaria!
(té set anys i encara li han de donar el menjar).
Vergonya te n'hauries de donar, d'haver dit això!

Vergonya t'hauria de fer, preguntar això
-TV3-.
 

vergonya torera *

Ho he fet per obligació (o per no quedar malament, per força, m'he vist obligat a fer-ho; no per vergonya torera).


veritat a mitges

Afirmació que té una part de veritat i una altra part que no n'és. |
mitja veritat, mitja mentida, veritat amb matisos, veritat incompleta, veritat parcial |
A -
Els alemany són molt treballadors. B -Això és una veritat a mitges.


vermell com una cirereta


De color vermell (Am-Ca). |

vermell com un llagostí (Ca), vermell com una ceba (Ca), vermell com un pigot (Am), vermell com un perdigot, (vermell com un titot, com una espiga de dacsa Val), (vermell com un capó, com el coral, com una llagosta l’Alguer), vermell com un pebre de banyeta (Men) |

Quan beu queda vermell com una cirereta.

Està vermell com un pigot
(d'anar a mar).

Tothom se girava a veure'l i tothom reia, manco es qui el despatxava qui, vermei com un pebre de banyeta...


vermell com un perdigot


Molt vermell (Bar). |
vermell com un llagostí (Ca), vermell com una ceba (Ca), vermell com un pigot (Am), vermell com una cirereta, vermell com un pebrot (Ca), (vermell com un titot, com una espiga de dacsa Val), (vermell com un capó, com el coral, com una llagosta l’Alguer) |

Quan li van donar el premi estava vermell com un perdigot (de vergonya).

Quan anava a l'Escala tornava vermell com un llagostí
(del sol).

Ha arribat vermell com un tomàquet
(de córrer).

Eren més rojos que un titot -Temps-.

vés a besar culs!

Expressió de qui es vol desfer d'algú (Espolla). |
que una puta et bufi l'ull! (Ca), q
ue una puta et bufi el cul (Ca-Am), vés a la mare que et va parir! (Ca)
vés a donar volts, vés a escampar la boira, vés a prendre pel sac!, vés a fer punyetes!,
vés al carall!, (vés a porgar fum!, vés a mal viatge! Mall), fot el camp, (vés a fer la mà!, vés a mamar!, vés a l'ample!, vés i fes-te cremar! Val) |
Ja tornes a venir amb la mateixa història? Vés a besar culs!
Nens, no jugueu aquí! Foteu el camp!

A -
M'hauries d'ajudar a pujar aquests mobles. B -Que una puta et bufi l'ull!

Xic, vés i fes-te cremar
-un cabàs-.

besar el cul:
adular, raspallar, afalagar, llepar, llepar el cul.


vés a caçar xibeques


Es diu a algú quan la seva presència resulta molesta (Men). |                         

vés al carall, vés a escampar la boira, (vés a prendre aire, vés a passejar diaris Men) |  

Fill meu, per què no em deixes tranquil·la i te'n vas a caçar xibeques? 

vés a fer gàrgares! (o aneu a fer) *

Vés a fer punyetes! (o vés a pastar fang!, vés a prendre la fresca!, vés a porgar fum!; millor que vés a fer gàrgares!, vés a fregir espàrrecs!, vés a tomar vent, vés a la porra!)
nota:
Vegeu també 'engegar a dida'.

vés a fer punyetes! -o aneu a- (o vés-te'n)

Expressió de rebuig, de no voler saber res més d'algú o d'algun tema. |
vés a donar volts!, vés a passeig!, vés a prendre la fresca!, vés a escampar la boira!, vés a besar culs!, vés a pastar fang!, fot el camp!, v
és a prendre pel sac!, vés a pasturar!, q
ue et moqui la iaia! (Bar), (vés a porgar fum!, vés a mal viatge! Mall), (vés a fer la mà!, vés a mamar!, vés a l'ample! Val) |
A
-M'hauries de venir a ajudar a carregar el camió. B -Vés a fer punyetes!
nota: Vegeu també 'engegar a dida'.


vés a fregir espàrrecs *

A mi no m'atabalis més! Vés a besar culs! (o vés a escampar la boira!, vés a pasturar!, vés a prendre pel sal!, vés a fregir ous de lloca -Mall-, -vés a mamar, vés a fer la mà -Val-; millor que vés a fregir espàrrecs!, vés a la porra!, vés a fer gàrgares!)


vés a saber!

Expressió de dubte. |
fa de mal dir, fa de mal saber, no se sap mai, qui sap! |
Vés a saber com anava posada, aquesta peça!
Aneu a saber si n'hi haurà cap de restaurant en aquell poblet!
Vés a saber què pensen, els directors!
Vés a saber què hi haurà en aquella caixa!

Vés a saber què se n'han endut
(o qui sap què, Déu sap què; no i a saber què se n'han endut) -Saó-.


vés a tirar un carro!


Manera d’engegar a dida a algú (Ca). |                                                        

no m’atabalis!, no m’empipis!, vés a passejar diaris! (Men) |                                      

A –M’hauries d’ajudar a fer la paret. B -Vés a tirar un carro!                                                 

C –T’agrada que cantin en anglès? D –Va home, a tirar un carro!

vés dient!

Ho diu qui no pensa fer cas de les advertències o dels consell d'un altre. |
ja pots anar dient!, vés predicant!, ho faré igual!,
tu mateix!; aquí darrera tinc un sac i tot m'hi cap; etcètera, pàgina deu (Ca) |
A
-Nois, s'ha d'estalviar. No feu tantes fotocòpies. B -Vés dient, Cristina!
Ell, que vagi dient: jo faré la meva.

vés-hi a caçar salut! (o a buscar)

Hom ho diu de qui considerà una mala persona. |
aquell et fotrà, v
és-hi a buscar negocis!, el millor negoci que hi pots fer és no tractar-hi |
Ell és tractable, però amb el seu germà, vés-hi a caçar salut!
Amb els frelandesos, vés-hi a caçar salut!


vés-ho a entendre!

Hom ho diu d'una cosa que costa d'entendre, que no és lògica. |
això costa d'entendre, això no no s'entén
|
Vés-ho a entendre!, ara que tenim més potència, el fusible salta cada tres per dos.
Ell tenia vint anys més que ella i ella es va morir primer, ara vés-ho a entendre!

Ara vés-ho a entendre!: la Modesta tan xitxarel·la i la seva noia és un tronc.
xitxarel·lo: Xerraire, baliga-balaga.


vés-li a fer entendre

Hom ho diu d'una persona que és difícil de convèncer. |
és tossut, obstinat, enterc; tenir el cap dur, no voler entrar a corral, no ho vol entendre |
A
-Per què no en menja? B -Diu que el menjar de llana no és bo. Vés-li a fer entendre!
No ho vol fer amb l'ordinador, diu que no val la pena. Vés-li a fer entendre!

C -Fa massa calor, aquí. D -Vés-li a fer entendre, al meu home! (té la calefacció a 25 graus).

vés-li al darrere!

1 Es diu d'una cosa que ha passat i no tornarà, que ja no pot ser. |
v
és-li al darrere amb un flabiol sonant (Gir), vés-li a torrar castanyes al cul (Ca), vés-li al darrere amb un pa calent (Mall), ja ho pots donar per perdut, no hi tens res a fer, canta-li les absoltes!, bufa-li al clatell! (Tresponts) |
Quan sigui trencat, vés-li al darrere!
(un porró).
A -
Te'n recordes del nom dels que feien el soldat amb tu? B -Vés-li al darrere (no).
C -
Venia a enraonar amb el teu pare. D -Vés-li al darrere, ara! (és fora, ja no el trobaràs).
E -
Em sembla que compraré un pis en aquest bloc. F -Vés-li al darrere, ara!: ja són tots venuts.
Quan han passat els anys, vés-los al darrere!
(ja no tornen).
La vida passa molt de pressa, i quan ha passat, vés-li al darrere!

G-
He perdut la partida a 98 punts (és a 101). H -Quan has perdut, vés-li al darrere! (ja està, no hi pensis més, no hi ha res a fer).

Encara m'ha de pagar les obres, i ara, vés-li al darrere
(ja és mort).

No va comprar el mòbil a la casa, sinó a un que en venia; ara el té avariat i vés-li a torrar castanyes al cul! (no sap on anar a reclamar).

2 Es diu d'una persona trempada, o d'un grup (Gir-Bar). |
és molt fi, és més espavilat del que et penses,
vés-li al darrere amb un flabiol sonant (Gir-Bar) |
Vine'm al darrere, per trempat per fer la feina!
Vés-los al darrere, als italians, per maquinària!

A -Els entén els problemes, la nena? B -Si els entén? Vés-li al darrere! (molt)
C -Diuen que no feu els brunyols bé. D -Que ens vinguin al darrere!

Sempre diu que el seu cunyat no es guanya bé la vida: que li vagi al darrere amb un flabiol sonant!
(guanya més que ell)

brunyols: bunyols


vés-li al darrere amb un flabiol sonant         
                                                       


Vegeu 'anar al darrere amb un flabiol sonant' i 'vés-li al darrere'.

ves, no l'apaguis!

El que dius no és rellevant (Bar). |
ja pots pensar!, ja pots comptar!, i ara! |
A -Els ajuntaments ens donaran una subvenció, i els bancs del poble també. B -Ves, no l'apaguis!


vés pagant, burro!

Ho diu qui es cansa de pagar. |
em canso de pagar, n'hi ha un fart de pagar! |
Els paletes vénen i quan són aquí no tenen les eines; i tu, vés pagant, burro!
Tot són pagaments i impostos, a la botiga; i tu, vés pagant, burro!


ves per on!

Expressió de sorpresa (Am-Bar). |
carall!, bufa!, com hi ha món! |
Ves per on, m'ha tocat la rifa!

nota: 'Mira per on' és un calc del castellà.

ves qui parla!

Es diu quan la persona que fa un retret no és la més indicada, la més qualificada per fer-lo (Bar). |
ell encara és pitjor, quin un!, i ell què? |
A -Hi ha molts ganduls en aquest poble. B -Ves qui parla (ell no fa ben res)


ves quin (+ nom)!



Expressió de sorpresa, desaprovació o estranyesa (Alt Urgell-Mall). |

mira quin (+ nom)! |
Ves quin ximple! A l’hora de dinar ens va passar la pel·lícula.

Ves quin carnestoltes tan bonic! 

Ves quina toia! No fa cap feina ben feta
-Ni cuca ni moixó-.

ves quin remei

Hom ho diu quan cal acceptar una cosa (Bar). |
no hi ha cap més alternativa, no hi ha cap més opció, què tocava? |
A -Veig que heu posat un gual. B -Ves quin remei! De vegades no podíem entrar a casa.


ves quin un!

Hom ho diu per a destacar la qualitat d'algú (Bar-Mall). |
quin un! (Gir), que n'és de (+ qualitat)! |
A -Estic convençut que en Gerard aprovarà. B -Ves quin un, en Gerard!, i tant que aprovarà!
C -El del tercer B no vol pagar l'ascensor. D -Ves quin un, aquell, per pagar! (és un garrepa)


vés-te'l escoltant! (o vés-te'l creient!)

Retret que es fa a qui fa cas dels consells d'un altre que li vol mal, l'enganya o no sap què diu. |
per què te l'escoltes?, no te l'has pas de creure! |
A
-Em va dir que les avellanes s'apujarien i les he hagudes de vendre a mig preu. B -Vés-te'l escoltant!
C
-Tira una copa, home! (l'altre ho fa i la perd, jugant a cartes; li diu un contrari) D -Vés-te'l creient! (li diu el seu company)

vés-te'n en nom de Déu

Hom ho diu a qui destorba en un lloc (Bar). |
vés-te'n d'una vegada, no molestis més i vés-te'n, fot el camp |
Beatriu, vés-te'n en nom de Déu, que aquí hi ha feina.


vés vés (o vagi vagi)

Ho diu qui dóna un permís. |
tu mateix, fes-ho, endavant, fes fes, passa, vés-hi |
A
-M'hauries de deixar anar a collir quatre tomates a l'hort. B -Vés vés.


vessar (+ nom)

Posseir una qualitat en un grau molt alt (Terres Ebre-Mall). |

desbordar-se (+ nom) |
...les paraules del qual vessaven tendresa -Contalles-.

A es padrí li vessava s'alegria (Mall).

vessar com un garbell

Escapar-se, el líquid d'un recipient; traspassar, l'aigua, un teulat, una tela... |

perdre, travessar |

La galleda del pou vessa com un garbell.

El cobert d'uralita vessa com un garbell.


vessar com un paner


Es diu, figuradament, de qui exagera molt les coses (Moixonies, Mall). |                                       
guanyar-s’hi la vida, d’un pet fer-ne cent esquerdes, vessar la mesura (Mall) |                         
No et creguis en Jaume, quan explica les coses, sempre sembla que vessa com un paner.

vessar-la

Equivocar-se. |
errar, malencertar, anar errat, enganyar-se, marrar, esmarrar-se (Val), cometre un error |
L'heu ben vessada, contestant això a l’examen!
nota: Vegeu també 'vessar 2', al Volum 1.


vessar la raó per damunt les espatlles (o del cap)           
                                   


Dir coses encertades (Mall). |                         

estar carregat de raó, tenir molta raó |                                              

Sa raó vos vessa per damunt ses espatlles -Adagiona-.

vesteix un bastó i semblarà un senyor (o un pastor)

La bona presència, la bona imatge, pot millorar una persona. |
vesteix un bastó i tindràs un senyor (Bar), la roba hi fa molt; visti un bastó i pareix un baró, visti una canya i pareix una dama (l’Alguer), per fer goig cal anar ben vestit |
A
-Fas molt de goig, avui! B -És clar, vaig ben mudat: vesteix un bastó i semblarà un senyor.

vestir de carrer

Anar vestit amb la roba habitual. |
vestit de cada dia |
Veiem el jugador vestit de carrer
(no vestit d'esportista) -C33-.

La monja anava de carrer.


vet aquí (i vet ací)

Expressió de qui introdueix un relat o de qui comenta una conclusió (Gir-Mall-Val). |
heus aquí, heus ací (Val); aquí teniu, aquí podeu veure; per això, per aquesta raó,
ara ho entenc!; per això!, aquí ho tens!, veges (Val) |
Vet aquí que una vegada...
I vet aquí que havia de portar-los sort...
–L’armariet-.
Aquí hi fa fred. Vet aquí que t’aniré a buscar un jersei
(Gir).

A -L'Emma estudia amb el teu noi. B -Vet aquí per què em saluda tant!
C
-La Marina es vol casar. D -Vet-ho aquí per què em va dir si sabia algun pis per llogar.

E -Per què no la saludes? F -Perquè és una ximpleta i sé que em critica. Vet-ho aquí!

G
-
El seu home té un cavall. H -Vet aquí!, per això li agraden (la Jonquera).

Ara no hi va mai a comprar: vet aquí què hi va guanyar a discutir-s'hi.
nota: A Mallorca es deia 'vet ací', però ara quasi tothom diu 'vet aquí'.

vetllar les armes

Preparar un esdeveniment amb compte. |
esperar el partit, preparar-se per a
|

Els jugadors són a l'hotel on vetllaran les armes
-Avui-.
nota: Frase feta que ve del lèxic militar cavalleresc, tan profitós per als esportistes.


vetllar pels descuidats

Agafar coses aprofitant-se de les ocasions (Ca). |
robar, fer córrer les ungles, fer córrer els dits, pispar; aprofitar l'avinentesa |
A -L'altre dia em van robar la cartera al metro. B -Allà sempre n'hi ha que vetllen pels descuidats.


vetllar somera                   
                            

Esperar molt i molt de temps. Un temps hi havia moltes someres; quan havien de parir de cavall no les deixaven soles, tant de dia com de nit; a vegades les havien de vetllar molts dies (Men). |                                                        

fer-se esperar molt, semblar un part de burra (Gir) |                                                                
Hi ha vuit dies que espero es lampista i no em puc moure de casa; és un fart de vetllar somera que prenc!

veu de cuca molla


Es diu de qui xerra amb poca força i mollor, amb un to de veu més aviat pastós (Mall). |

Evidentment, només he pogut llegir l’entrevista, però m'imagin la veu del declarant:una veu de cuca molla.

veu d'espinguet

Veu molt aguda (Bar-Gir). |
veu aguda, veu estrident, veu prima; tenir espinguet,
tenir un bon esperit de veu (Am), veu de tut (veu molt potent, Am) |
En Jofre té veu d'espinguet.
Aquest nen és un espinguet!
En Pau s'imposa a les tertúlies perquè té espinguet.

Té un bon espinguet, el nen -o espignet- (la veu forta).
A
-No cridis, que no n'hi ha pas per tant. B -Poc crido. A -És que tens una veu de tut!
Estic cansada, no em vinguis pas amb aquest tut de veu (no cridis tant).

Quin tro de gent que se sent! (al balcó, enraonen fort)

Estic cansada, no em vinguis pas amb aquest tut de veu (no cridis tant).

veu de mel


Veu de sonoritat suau i agradable. |

veu dolça, fil de veu (veu molt prima) |

Els solos eren reservats a Sulpice, la veu de mel del qual tots admiràvem -L'ocell tranquil-.

nota: Pensem que és una locució d'inspiració francesa, però ben acceptable.

veu de nas

Veu que ressona al nas de qui parla (Bar). |
veu nassal, veu ennassada; parlar amb el nas |
Aquesta actriu té veu de nas.


veu presa

Veu feble de qui està afectat per una laringitis. |
veu trencada
, veu afònica; patir disfonia |
Tens la veu presa, avui -Catalunya Música-.

veu trencada


Veu d’una persona modificada per una emoció, per la fatiga, etc. (Pallars) |

veu alterada, veu presa, veu enfarfegada |
...amb veu trencada li diu... -Històries-.
Avui fas veu enfarfegada
(o parles enfarfegat).

nota: Vegeu també 'enfarfegar 2', al Volum 1.

veure *

Vine i ho veuràs -ens divertirem molt- (o vine i ja ho veuràs, vine i ja m'ho sabràs dir; no vine i veuràs) -8TV-.

nota: 1 'Veure' és un verb transitiu, cal dir allò que veiem o que veurem (ha de dur un pronom). Quan ho sentim a la televisió pensem que ens conviden a 'beure'.

2 A Mallorca, la gent major distingim perfectament entre 'beure' i 'veure', però entre els joves comença a perdre's aquesta distinció fonètica entre 'b' i 'v'.


veure a fer

Tenir futur, un negoci. |
haver-hi a fer; tenir un bon futur, tenir un bon avenir |
En aquest negoci, encara hi veig a fer.
Hi veig diners a fer, en aquest concurs de la televisió: hi participaré.

Hi van veure quartos a fer i hi van anar
(a treballar a Andorra).

veure amb uns altres ulls (o vist amb ulls de)

Veure una cosa d'una manera diferent (Am). |
veure d'un altra manera, veure diferent (Ca-Am) |
Dormim, demà ho veurem tot amb uns altres ulls
-TV3-.
Aquest tema, vist amb ulls d'avui dia, no és tan important
(tal com es pensa ara) -CR-.
Ara reposa i dilluns ja ho veuràs diferent.


veure bé (quelcom)

Estar d'acord amb alguna cosa. |
veure de bon ull, aprovar, simpatitzar, venir-hi bé, acceptar, aprovar, semblar bé |
Jo ho veig bé que apugin els impostos.
Si anava al Comitè és que ho veia bé
(parlen de la guerra).


veure bellumes


1 Es diu per indicar que qualcú pateix molta fam (se sol usar en el sentit d'estar en dejú i no veure-hi bé per la gana que hom té Mall). |
allar-la magre, (veure estels, passar-ho prim, passar-ho magre Mall) |

Tenia tanta fam que veia bellumes i les cames li feien figa.

Eren les onze i no m'avien donar berenar, i jo ja veia bellumes. 


2 Es diu d’una persona que té molta por (Men). |

ésser covard, caganer, espantadís |

Tu pertot veus bellumes, no has de tenir tanta por!

bellumes: pampallugues

veure com acaba

Saber el resultat d'una cosa. |
veure com es resol, veure com queda, veure com anirà |
Ja veurem com acaba, la negociació.

Ja veurem com és resol, tot plegat
(o com queda, com anirà, com acaba; millor que veurem en què para la cosa, hem de veure en què queda tot això).

veure com respira (algú)

Saber què vol fer una persona, com pensa, cap on es decanta, etc. |
veure allà on va, saber què vol, saber què diu, saber l'opinió de |
A -
Ja podrem començar la biblioteca nova. B -Primer hem de saber com respira l'inspector.

veure créixer l’herba (o sentir) *

Aquesta nena es fixa en tot (o s'adona de tot, ho veu tot, és molt viva, és molt trempada, no li escapa res, és un argent viu, la sap molt llarga; no veu créixer l'herba, sent créixer l'herba).

veure d'on ha sortit

Adonar-se de qui ha dit una cosa. |
veure d'on ve |
A -
Qui ho va proposar? B -No us ho diré pas, perquè veurien d'on ha sortit.
No diguis res, perquè veurien d'on ha vingut.

La Rosa em va dir: 'Coneixes un tal Girbal?', i ja vaig veure d'on venia
(que ells dos es coneixien).


veure d’on ve el mal (o d’allà on ve)


Descobrir l’origen de quelcom que no va bé. |
saber la font, veure d’on falla o per on es perd, adonar-se |
De seguida van veure d’on venia el mal (les canonades feien pudor).
Els tècnics de la casa de seguida veuen d'allà on ve el mal (on és una avaria)

veure de bon ull (i veure de mal ull)

Veure favorablement una cosa. |
veure amb bon ulls, veure bé, aprovar simpatitzar, mirar amb simpatia, venir-hi bé / veure amb mals ulls, desaprovar, censurar, criticar, condemnar, reprovar |

No veuen de bon ull les reformes
-CR-.
El partit veuria de bon ull la creació de...
-Avui-.
Portugal veu amb bons ulls la petició turca
-Avui-.
La mare veia amb mals ulls aquesta relació
-Avui-.
Jo ho veig de mal ull
-TV3-.


veure el cel obert                    
                                           



Veure la solució a algun problema preocupant. |                                                        

obrir-se-li el cel, a algú; eixamplar-se el cor, llevar l’angúnia, trobar una sortida |

Ací mestre Nadal veié el cel obert i... -Adagiona-.                                                  

Quan em van dir que em contractaven se’m va obrir el cel, ja no hauria de patir més pel
 pagament de la hipoteca.                   
Ens semblà que vèiem el cel obert. A gosar, fins li hauríem besat les mans
-Carlinada-
nota: Aquesta frase feta es diu molt en castellà, però la trobem al DIEC i al DCVB.
 
veure el joc mal entaulat                    
                                     


Adonar-se, algú, que la situació no li és favorable (Mall). |                                          

veure les coses mal parades |                                                                            

Mestre Nadal veient es joc tan mal entaulat, fa un pegadet de cerol i... -Rondalla Mn. Alcover-.

veure el punt

Adonar-se de petits detalls (Am). |
fixar-se en tot |
A
-Portes una taca. B -Les dones sempre veieu el punt!


veure els toros des de la barrera *

Si voleu criticar, feu una llista i presenteu-vos a les eleccions: és molt fàcil criticar des de fora (o criticar i mirar-s'ho de lluny estant, veure el perill des de lluny, veure les coses de lluny, mirar els bous des de la barrera -Val-; millor que veure els toros des de la barrera).

veure-hi clar

Ésser capaç de copsar bé amb la vista o amb la intel·ligència. |
percebre bé, veure d'una manera clara; entendre, capir |

No hi veig clar, sense ulleres.

No hi veig clar, en aquest tema.


veure-hi més que Santa Llúcia

Adonar-se de totes les coses (Bar). |
ésser molt despert, ésser molt viu |
A -Tens una taca a la camisa. B -Sí que és veritat, però ben petita. Hi veus més que santa Llúcia, tu.


veure-ho brut

Es diu d 'una cosa que no es veu prou clara. |
no veure-ho clar |
A
-Hi posaràs diners, en aquesta inversió? B -No, ho veig força brut.
Ho veig molt brut tot això de les jubilacions
(farà un pet).

veure-ho clar

Estar segur d'alguna cosa. |


veure les coses clares, tenir les coses clares, estar convençut; aclarir-se, capir, comprendre, entendre |

Ara ho veig clar, això!

A -Avui guanyarem. B -No ho vegis tan clar!

C -Quina flor t'agrada més? D -No ho veig prou clar (millor que no ho tinc clar).

veure-ho per creure-ho! (i veure per creure!) *

Hi ha el president americà en una desfilada a Moscou: si no es veu, no es creu! (o si no ho veig, no m'ho crec!, em deixa de pedra, quedo parat, ni que m'ho haguessin jurat!, sembla que no pugui ser!; millor que veure-ho per creure-ho!).

veure-ho pla

Considerar que les coses són fàcils de fer. |
ésser optimista, trobar-ho fàcil |
A -Demà guanyarem de sobres. B -Tu ho veus molts pla, però jo ho veig més complicat.


veure-ho tot negre


Veure la vida o un assumpte determinat amb molt de pessimisme. |
témer, desanimar-se, veure cent llegos (llegües) de mal camí, veure el joc mal parat |
El temps no s’encalmava gens i arribà un moment en què ho veié tot negre.

veure la cosa mal parada

Adonar-se que una situació és dolenta o que ho pot ser (Gir-Mall). |
veure-ho malament, veure el joc mal entaulat
(Mall) |
Quan li va dir 'full de ruta' ja ho vaig veure mal parat
(vaig veure que es picarien).
Llavó sí que mos creuen poc, i estan ben segurs que mos ne falconam. Veim la cosa una mica mal parada
-Bruixat-.
Si ho veieu mal parat, truqueu
(si neva).
Ho va veure mal parat i ja no va dir res.

A
-Ho veig malparat: no ens entendrem, en aquest ple. B -Si ho veus mal parat, no hi vagis.
C -
Com veus l'economia? D -Mal parada.
nota: Trobem 'malparada', en mal estat, al DIEC.


veure la fe de baptisme (a algú)

Veure el cul (Ca-Am). |
veure conill, nu, despullat |
Amb aquesta faldilla tan curta, se't veurà la fe de baptisme!

Se li va veure la fe baptisme, aquell dia, al ball!

A
-És un noi o una noia, aquell que ve?
B -No ho sé, no li he vist la fe de baptisme.

veure la intenció (o les intencions)

Adonar-se dels propòsit d'algú. |
veure què vol fer, veure la idea
|
Li he vist les intencions
(em volia palpar) -TV3-.
El porter li ha vist la intenció
(i ha aturat el penal).
Ja t'he vist la intenció (ja he vist que em volies preguntar això).

veure la llum

Publicar-se. |
sortir, sortir a llum, fer-se públic |
La revista veurà la llum el dia 15 de cada mes
.

veure la llum al final del túnel

Vegeu 'sortir del pou'


veure la mala

Vegeu 'la mala'

veure les costures

Adonar-se de les coses lletges o que no estan bé (Bar). |

veure els defectes, veure els inconvenients |
Quan els coneixes més, els veus les costures, als grans cantants
-Cat Música-.


veure les orelles al llop (o veure l'orella al llop) *

1 Adonar-se que una situació és difícil, complicada, de mal resoldre. |
veure venir, veure la intenció, veure el marro; adonar-se d'un problema, trobar-se en una situació dolenta |
Em volia vendre participacions preferents, però vaig veure les orelles al llop
(o li vaig veure les orelles).
Europa veu l'orella al llop
(s'adona de la crisi).
nota: Trobem aquesta frase feta en molts diccionaris; pensem, però, que són millors les altres solucions que us proposem.

2 Tenir la mort a la vora (Bar). |

trobar-se en perill, arribar a les tres pedretes |
Aquella vegada a l'hospital vaig veure les orelles al llop: vaig estar a punt de morir.


veure per on van els 'tiros' *

Ja veig què vols dir (o ja veig per on vas, ja t'entenc; no ja veig per on van els 'tiros').

veure què en sortirà

Veure com acabarà una qüestió. |
veure el final |
A -
Hi ha moltes protestes, ara. B -Ja veurem què en sortirà, de tantes manifestacions!


veure's (+ adjectiu)

Trobar-se d'una manera determinada. |
estar |
No m’hi veuria segur en una ala delta.
Et veig ensopit, avui.
Se'l veia molt desplaçat, en Manel, al casament.
Allò es veu desemparat: tothom ho té tan net, i nosaltres sense làpida
(al cementiri).
Em veia acabat
(jugant a cartes; que guanyaria la partida).
La Rita es veu sola i enganyada
(és vella i està malalta).
Ja us veig cantant havaneres! (em sembla que ho fareu)
N'ha provat tantes de coses que encara el veig fora d'aquí
(no conservarà la feina).

Tu m'hi veus, allà?
(al carnestoltes; no hi serà)

No m'hi veig, fent novel·les.


veure's a cop d'ull (una cosa)

Notar-se molt, una cosa. |
veure's a primera vista, veure's a la vista, veure's a bell ull
|
Es veu a cop d'ull que la paret és torta.

Ja es veu a la vista que té febre
(no cal posar-li el termòmetre).

veure's abocat a *

Amb aquestes puges de preus ens obligaran a tancar el negoci (o haurem de tancar, ens faran tancar, anem de dret a tancar, estem condemnats a tancar, no ens veurem abocats a tancar).

veure's amb cor

Tenir prou valor per a fer una cosa (Gir-Mall). |
tenir cor, tenir coratge, gosar, atrevir-se a |
Amb mi tothom s'hi veu amb cor
(li venten crits).
Amb mi s'hi veu amb cor, però amb el meu germà, no
(em mana).
No em veig amb cor d'anar al cafè
(no es troba gaire bé).
Es veu amb cor de millorar?

Tothom s’hi veu amb cor amb el Palafrugell aquest any
(sempre perd).

Tothom s'hi atreveix, amb nosaltres
(no ens tenen cap respecte, perquè som flacs).

Amb qui no té defensa tothom s'hi atreveix.

No em veig amb cor de corregir-ho (és molt mal fet).

veure's amb treballs per

Fer quelcom amb moltes dificultats. |
tenir problemes per, costar de, requerir un gran esforç, veure's amb feines (Mall) |
Trobes un camió i et veus amb treballs per passar, en aquesta carretera
(és estreta).
M'he vist amb treballs per aixecar-me del llit
(té una costella trencada).
nota:
Vegeu també 'tenir treballs a'.

veure's amb una vergonya

Trobar-se amb un fet desagradable o vergonyós. |
fer vergonya, caure la cara de vergonya, passar vergonya, ferir l'amor propi, ferir el punt d'honor, veure’s amb sa vergonya de (Mall) |
Ahir ens vam veure amb una vergonya
(vam perdre 6 a 0).
Avui ens veurem amb una vergonya
(jugant a cartes; perdrem totes les partides).

veure's apurat *

Si tens una necessitat, avisa'm (o si passes angúnies, si et veus perdut, si et convé, si et veus mort, si et veus atrapat, si et veus aclaparat, si et veus atabalat, si un dia la balles, si et trobes en un destret; no si et veus apurat).

veure's bé amb

Trobar-se a gust, una persona, amb la seva manera de vestir o d'abillar-se. |
trobar-se bé amb, agradar
|
M'hi veig bé, amb aquest pentinat.

A -
T'hi veus bé, amb aquests cabells? B -Sí, m'agrada molt dur ondes.
No m'hi veig bé, amb jaqueta.


veure’s ben endidalat

Estar en una situació d’embaràs i d’indecisió davant d'una dificultat (Mall). |

veure's empantanegat (Gir), (veure’s ben empastanagat, tenir l’ase eixancat damunt la paret Mall) |

Per una altra banda, els col·laboradors se veurien ben endidalats, ben empastanagats... -Bruixat-.

veure's d'una hora enfora

Esser ben manifest o evident (Mall). |
veure's d'una hora lluny; ésser palès, obvi |
Es veu d'una hora enfora que vol caure simpàtic.


veure's d'una hora lluny

Ésser fàcil de veure o de preveure, una cosa. |
veure's venir, veure's de seguida, endevinar-se |
Es veu d'una hora lluny què passarà
(en una pel·lícula).
Es veia de lluny que tenia categoria.
Es veia de seguida que era trempat.


veure's el fracàs a sobre

Pensar que un problema és imminent. |
veure's la pedregada a sobre -o al cim-, adonar-se d'un perill |

Està empipat: es veu el fracàs a sobre
(té por que la dona el deixarà).

veure's el llustre

Es diu de les persones i de les famílies que tenen prosperitat econòmica. |
veure's que van bé, veure's que tenen diners |
Aquest negociant va bé: ja se li veu el llustre!


veure's el marro

Ésser perceptible, un engany o una cosa mal feta. |
veure's el llautó, ensenyar l'orella, ensenyar la ceba |
Entre quatre estafaven el menjador, però se'ls va veure el marro
(enganyaven en el preu de compra dels productes).

veure's el plomall (o el 'plumero') *

Ara sí que ensenyen l'orella (o se'ls veu el marro, se'ls veu el llautó, se'ls veu la intenció, han ensenyat la ceba; no ara sí que se'ls veu el plomall, se'ls veu el 'plumero').

veure's en un (+ nom)

Tenir una necessitat o un compromís. |
trobar-se en un, tenir un; necessitar, caler, veure's obligat a, haver de, ésser indispensable; no poder dir que no |

Em veig en la necessitat de vendre.

La canalla m'han ofert números d'una rifa i m'he vist en un compromís
(no ha gosat dir que no, perquè són amics).


veure's enfeinat

Estar molt atrafegat en una acció (Mall). |

tenir feina, estar enfeinat |
L'ajudant s'ha vist enfeinat per pesar les carabasses.


veure's enganyat

Pensar, algú, que ha fet un mal negoci. |
desconfiar de, malfiar-se de, pensar malament, tenir un desengany |
Sempre es veu enganyat, en Grau
(quan ja ha comprat, li sembla que n'ha pagat massa).
Ens vàrem veure enganyats i no el vàrem comprar
(el pis).
Tota aquesta gent que va anar a viure fora de la ciutat, es veuen enganyats i tornen al centre
(veuen els inconvenients que no havien previst).
Els de poble compren primers pisos i després es veuen enganyats.
No es pot pas veure enganyat, pel preu que en va pagar, del cotxe vell.
Ara es veu enganyada: es pensa que no es casarà.

Es veu enganyada amb mi, la nena
(plora perquè no coneix gaire el padrí).

Es pensava que sempre es trobaria bé i ara ha tingut un desengany.


veure’s estret



Trobar-se en una situació difícil o adversa (Mall). |

trobar-se estret, passar per lloc estret (Mall); anar estret de diners |
Ja estem acostumats que, quan es veuen estrets, els polítics mirin de sortir-se'n... -Temps-.

veure-s'hi

Tenir algú prou llum per a veure-hi; adonar-se de les coses que passen. |
despertar-se, desensopir-se |
Amb aquesta bombeta no m'hi veig gaire.

A -
Aquest no paga mai cap convidada. B -Fa mal fet. S'ha de sembrar: si només en vols treure, els altres s’hi veuen (Ca).

veure-s'ho

Adonar-se algú d'un defecte o d'una dificultat. |
advertir, notar, tenir esment |
Ja s'ho veu, en Roger, que és curt.
Ja s’ho veu que és lleig, el nen.


veure's la claror al final del túnel (o la llum)

La crisi és molt forta, i encara no s'hi ha trobat el desllorigador (o el remei, la solució, una sortida, un camí per sortir-ne, no es veu el cel obert, no es veu l'eixida -Val-; millor que encara no es veu la claror al final del túnel).
nota: Aquesta frase feta és una importació periodística. Ara es diu molt, però pensem que són millors les alternatives que us proposem.


veure's la pedregada pel cim (o per sobre, a sobre)

Adonar-se algú que s'acosten dificultats. |
veure venir la pedregada, veure's en perill, veure's la cavalleria per sobre
-o a sobre- (Am) |
Han despatxat cinc companys de feina, ja em veig la pedregada pel cim -o al cim-!
(ja em veig al carrer).
Ja es veuen la pedregada a sobre, els botiguers
(es vol posar una gran superfície al poble)
A l'institut ja es veuen la cavalleria a sobre
(temen que els hi trauran professors).
El meu germà ja veu venir la pedregada
(que perdrà la feina).


veure's la ploma

Revelar-se l'engany (Mall). |

veure's el llautó, ensenyar l'orella, ensenyar la pota, ensenyar la ceba |
Assegurava que havia estat músic, però ben aviat se li va veure la ploma, perquè no sabia tocar cap instrument.


veure's les cares

Enfrontar-se dues persones o dos equips. |
pugnar, debatre, disputar, qüestionar, polemitzar, lluitar, barallar-se, acarar, jugar contra, heure-se-les |
Els dos equips es veuran les cares per primera vegada
-Avui-.
A -
En Gerard et vol picar. B -Si ve, ja ens veurem les cares!
El Dacs se les haurà amb el Millau
(jugaran un partit).


veure's les orelles

Tornar-se a trobar fort, valent, animat |

revifar-se, refer-se, agafar ales, envalentir-se, sentir-se fort; animar-se |
No trobava els mots adients. Els trobà finalment i com se sol dir, començava de veure’s les orelles –L’ocell tranquil-.
L'avi ja es veu les orelles, ja vol anar al camp de futbol.

veure's mort

Estar molt espantat. |
veure's espantat; estar acovardit, acollonit; morir-se de por |

Em veuria mort amb tres criatures i sense feina.
Em veia mort, aquell dia de la pedregada!

El gos s'ha vist mort i ha saltat la porta!
(el dia de l'aiguat).


veure's mudat

Veure's fort, en condicions molt favorables. Es diu jugant a cartes (Am). |
veure's valent, veure's ric, veure's guanyat, tenir bon joc |
Em veia mudat, amb tres manilles, i hem perdut deu punts.

Amb el suport dels pares em veig valent per comprar-ho (o em veig fort, vaig segur; no estic envalentit).

veure's perdut (o veure's mort)

Adonar-se d'un problema o d'un perill imminent. |
veure's la pedregada a sobre, veure una cosa complicada, tenir por |
Quan va entrar el mestre, em vaig veure perduda
(feia el ximple).
La dona no està bé, aquest matí me la veia perduda
(em pensava que es moriria).
Quan veig tanta feina, em veig mort.


veure's precisat *

He de tenir molta necessitat per anat a beure en aquest bar, perquè és molt car (o m'ha de convenir molt; no m'he de veure molt precisat).
M'he vist obligat a tirar l'as
-cartes- (no m'he vist precisat).
nota: 'Precisar' no indica necessitat, en català.


veure's retratat en

Trobar afinitats en allò que és o que fa una persona (Bar). |
ésser igual que, fer com, fer igual que |
Quan penso en com l'avia em duia a fires, de petita, m'hi veig retratada
(jo ara hi duc els meus néts)

veure's seu (un cosa)

Estar segur, algú, que una cosa serà seva. |
fer-se il·lusions, veure segur |
Li han dit que li'n donaran deu milions i ja se'ls veu seus.


veure-se-les i desitjar-se-les **

Me'n vaig veure un bull, per trobar farigola (o la feina que vaig tenir per trobar, em vaig veure negre per, em vaig veure verd per, vaig passar-la magra per, me'n vaig veure de tots colors per; no me les vaig veure i me les vaig desitjar per trobar farigola).
Tenien treballs per poder anar malvivint (no se les veien i se les desitjaven per).
Té feina a fer-los creure (o no els pot fer creure, té treballs a fer-los creure; no se les veu i se les desitja per fer-los creure).

veure-se-li el llautó (o ensenyar el llautó)

Veure's l'engany, la trapelleria, la parcialitat, la falsedat, d'una acció. |
ensenyar l'orella, ensenyar la ceba, veure's el marro, mostrar es llautó (Mall) |
A TVX se li ha vist el llautó
(no és imparcial en un partit de futbol) -Avui-.
En Biel ha mostrat es llautó
(no ha estat capaç de mantenir l'engany).


veure-se’n de fresques


Trobar-se en una situació inesperada, compromesa, humiliant, etc. (Men). |

veure’s en un compromís, quedar avergonyit, haver-se’n d’escoltar quatre de fresques (Gir-Mall) |
Va prometre que, en passar-li davant, se n’hauria de veure dues o tres de fresques –Fets-.

veure-se’n de tots colors



Viure en una situació molt desfavorable. |
veure-se'n moltes, veure-se'n de totes, passar-ne de tota mena, passar-les putes, ballar-la, patir, passar-la negra, passar-ne de fredes i de calentes, passar tribulacions, passar contratemps |

Ja va fer bé la Perpètua de no voler saber res de la seva sogra quan es va enllitegar; li n’havia fet veure de tots colors. 

Treballant en aquell mas se n’havia vistes de tots colors
-En Calçons-.
Aquesta dona se n'ha vistes moltes en aquella casa.


veure-se'n un bull

Trobar moltes dificultats a l'hora de fer quelcom. |
veure's negre, veure-se'n moltes, veure-se'n de tots colors, veure-se'n una, veure's perdut, passar angúnies, ballar-la, passar-les putes, tenir-ne un feix, veure-se'n un embull, trobar-se venut, veure's embullat, veure's negre, trobar-se en un destret |
Se'n veuran un bull, per pujar tantes criatures.

Se'n veu un bull, la bibliotecària, amb la mainada
(no els pot fer creure).
Ens en vam veure un bull, per baixar la rentadora
(va costar molt).
Me n'he vist un embull per acabar de fer això.

D'aquesta dona, ens en vàrem veure un bull
(portava xafarderies).
Se'n veuran un bull, els músics, amb la mainada
(no els escoltaran).
Me n’he vist un bull d'aquell home
(d’un que venia llibres i anava amb exigències).
Se'n veuen un bull, per guanyar.
Se'n veu un bull, de la feina
(li costa d'acabar-la).
Aquesta noia se n’ha vist un embull
(entre la feina, la casa, etc., n’ha fet un paquet i no es troba bé) -TV3-.
Em veig negre per fer-lo dormir.


veure-se'n una

Passar un contratemps molt fort. |
veure-se'n un bull, passar angúnies, ballar-la, passar-les putes, tenir-ne un feix; veure-se'n de totes, veure-se'n de tots colors, veure-se'n moltes, costar molt
|
Se'n veuran una, amb la Maria!
(està molt malalta).
Se'n varen veure moltes, amb el noi
(es drogava).
Ens en veurem una d'aquestes dos
(jugant a cartes; en saben molt).
Me'n veuré una per fer-los creure.

Se'n veuran una, amb aquests
(tindran problemes).
Me'n veuré una per fer una casa
(val molts doblers).
Per pujar els radiadors al menjador, se'n varen veure una
(pesaven molt).
Te'n veuràs una amb aquest gos
(borda, és perillós).

veure senya



Veure algun indici (Mall). |

apercebre, descobrir, albirar |
Comença a mirar si veuria senya de gent per algun lloc -Adagiona-.


veure totes les qualitats (a algú)

Alabar-lo sempre i immerescudament. |
lloar, elogiar, gabar, adorar |
A casa seva li veuen totes les qualitats, i és un gandul!


veure un món (i veure una muntanya)

Veure una cosa molt complicada, difícil de fer o d'assolir. |
veure-se'n un bull, veure-se'n una, tenir-ne un tip, tenir-ne un feix |
A la meva edat hi veuria un món, si hagués de fer obres a la casa.
Ells hi veuen un món per fer aquesta feina, i jo, en un moment la tindria feta.
Ho veig un món, haver-ho de repassar-ho tot, és molt llarg.
Ara hi veus un món per aprendre a fer anar aquesta màquina, però ja n'aprendràs.
La mare no es vol treure el carnet: hi veu una muntanya.


veure venir

1 Veure la intenció d'algú. |
tenir nas, ésser perspicaç, conèixer els coixos asseguts |
Ja veig venir què faràs.

L'he vist venir de lluny
(em volia estafar).
Et veig venir, eh!
(la mala intenció).
L’he vist venir: vol començar la llibreta nova i menteix.
Diu que vol comprar l'ordinador per a la nena i el vol per a ell: ja el veig venir!

Cussa, no te'n vagis, que et veig venir
(la gossa vol sortir).
2 Preveure què passarà. |
endevinar, veure de lluny, prevenir, preveure; ésser molt probable |
Ens faltaran cadires: ja ho veig venir.
Ja s'ho veu venir, el padrí, que el duran a l'asil.
Les coses s'han de veure venir un xic: quan ja hi ets pel mig, són més complicades.

Les coses s'han de veure venir: hem de plegar el negoci ara i no esperar quan ja siguem ben escanyats
(ara tenim pèrdues).
3 Cobrar una cosa més cara del seu valor (Gir-Mall). |
arrissar, estafar, enganyar |
N'has pagat vuitanta mil euros d'aquest pis? T'han han vist venir!
A mi sempre em veuen venir! Hauria de regatejar.


veus volants

Comentaris de la gent, que poden ser falsos. |
veus volanderes, rumors, comentaris; el rum-rum de la gent; haver-ho sentit a dir, llevantances (Val) |

No m'ho han pas dit ells (els amos), ara, veus volants han dit que es plegava la botiga.


vi cristià

Un vi al qual s'ha afegit aigua (Bar). |
(vi batejat, amarat, aigualit Gir) |
El vi cristià no fa mal.


vi de la bóta del racó

Vi bo reservat per a les grans solemnitats (Bar-Gir). |
vi ranci, vi vell |
Avui veurem vi de la bóta del racó.


vi de sis i borreguets

Es diu de dues coses, quan l'una no es correspon amb l'altra (Bar). |
fer març i febrer |
A
-Un casament com aquell, de tanta categoria i ell s'hi va presentar amb un cotxe vell. B -Això va ser vi de sis i borreguets.

via (+ nom)

Per mitjà de. |
per, per via de; passant per, a través de |

Ho vam enviar via fax
(o per fax).
Ho enviaran per via aèria.


viatge que plau, no pesa



Significa que una càrrega o una obligació quan hom l’assumeix perquè li ve de gust no li resulta feixuga -Adagiona, Mall-. |

allò que ve de gust no mata; somada de gust, no pesa (Mall), càrrega de gust, no pesa (Val) |

A -Els mestres d'aquesta escola deuen estar molt fatigats!, fan molts cursets. B -No t'ho creguis: viatge que plau, no pesa.

nota: Vegeu també "càrrega que plau, no pesa".

viatjar més que les maletes


Ser un rodamón (Men). |

anar sempre amunt i avall; rodar la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra, ser el cul d'en Jaumet |
Mai no para d'anar d'un costat a l'altre: viatja més que les maletes!

vici de natura, es deixa en sepultura


Hi ha vicis que no es poden esmenar (l’Alguer).

vida útil

El temps que pot durar un aparell donant un bon rendiment. |
vida, durada |
Aquesta nevera té deu anys de vida útil.


vinc i dic!

Hom ho diu per demostrar la voluntat absoluta de manar (equival al 'ordeno y mando', Am). |
aquí mano jo!, per collons!
|
Ara és un gran demòcrata i, quan era batlle, era d'aquells de vinc i dic.
El pont s'ha de fer i es farà: vinc i dic!

A -
Has de fer atots. B -Vinc i dic: copes! (faig copes)

vinc quan vinc

Es diu d'una cosa incerta, no programada. |
vinc quan puc, vinc de tant en tant, passo quan passo, arribo quan arribo |
A -Porta-m'ho el dia que vinguis a Lloret. B -Bé, ja t'ho duré, però jo, a Lloret, vinc quan vinc (puc trigar més o menys).
nota: 'Vinc quan vinc' expressa més desig, capritx, realització de la pròpia voluntat, mentre que 'vinc quan puc' es refereix més a un fet que no depèn d’u mateix, que li agradaria fer-lo més sovint, però…

vinclar l’espinada


Haver-se d’afluixar d’una cosa, resignar-se. |                                                     

doblegar-se, vinclar l'esquena, afluixar la corda, (tombar es coll, pegar-se un cop an es morros Mall) |
...d’haver de renegar de llurs característiques dialectals per vinclar l’espinada davant de Barcelona -Bruixat-.

vindrà que

Passarà això que es diu. |
vindrà un dia que, arribarà que |
Vindrà que no hi quedarà ningú, a pagès.

Aquesta petita, vindrà que no voldrà menjar res
(li donen molts llamins). 
Vindrà un moment que no es podran pagar les pensions.


vinga

1 Hom ho diu d'un fet insistent, repetitiu. |
no parar de, no aturar de |
Fa dies que vinga ploure!, això no s'atura.
La mestra em mirava i jo, vinga riure!, no podia parar.
Jo l'ajudo sempre que puc i ell vinga dir mal de mi, vinga fer-me la punyeta!
Aquests darrers trenta anys, a Ensenyament, vinga canviar coses!

Com que els ous són barats, vinguen truites!
(Ca)
2 Exclamació que demana una actuació ràpida. |
vinga, va!; au!, endavant!,
foc a la màquina! (Am), anem per feina |
Vinga, va!: callem tots i escoltem la música!
Vinga, va!: patacades!
(vés menjant, o treballa)
Tu creus que he comprat l'ordinador per fer treballs per a l'escola?: vinga home!
No us atureu. Vinga, avall!
 
Vinga, foc a la màquina!
(comencem a treballar).


vingui com vingui

Frase feta que indica tranquil·litat davant d'un fet. |
no hi pateixo, no em preocupa, passi el que passi, vagi com vagi |
A
-Et preocupa fer-te vell? B -No, estic molt tranquil: vingui com vingui.

visca la Pepa *

No em paga els rebuts del pis de tres mesos ençà i ara em ve a demanar cèntims: és collonut! (o molt bé!, fantàstic!, extraordinari!, visca!, hurra!, visca l'alegria!; millor que visca la Pepa!).
nota: 'Visca la Pepa!'
és una expressió calcada del castellà, però que trobem en alguns diccionaris. Pensem que són millor les altres solucions que us proposem.

visita de metge

Visita molt curta. |
visita breu |
Fa deu minuts que ets aquí i ja te'n vas? Això és una vista de metge!

visquem i veurem coses!


Significa que cada dia que vivim veiem coses noves que no s’havien donat mai (Men). |
si vivim, coses veurem! (Men), per això no es volia morir la vella (per veure coses noves -Gir-), qui molt viurà, moltes coses veurà! (Mall) |

Aquí sí que hi escau allò de: visquem i veurem coses! -Bruixat-.

A -Ara hi ha uns ordinadors que parlen. B -Si vivim, coses veurem!

vist i no vist *

Ha estat increïblement ràpid el triomf de la jugadora alemanya (o ha durat ben poc, ha estat un girar d'ulls, sembla que no pugui ser; millor que ha estat vist i no vist, el triomf de) -TV3-.
Ha estat un ras i seguit, vendre números de la rifa
(o un no parar, ens els prenien dels dits; millor que ha estat un vist i no vist) –TV3-.
Serà un front que durarà poc
(o serà un girar d'ulls, aquest front; passarà ben de pressa, millor que serà un front que vist i no vist) -TV3-.
La visita va ser un entrar i sortir
(o va ser tocar mar i fugir; millor que va ser un vist i no vist).
nota: Trobem 'vist i no vist' en alguns diccionaris.

vist lo vist (o 'visto' lo 'visto') *

Veient com ha anat, jo, l'any que ve no ho tornaria a fer (o veient els resultats, un cop ja s'ha vist, una vegada que s'ha vist, ara que ho hem vist, ara que tenim l'experiència, a la traça -Val-; no vist lo vist). 

vist per a sentènc
ia *

La causa ha quedat conclosa per a sentència (millor que vista per a sentència).

El partit ha quedat resolt (o decidit, dat i beneït; no vist per a sentència) -TV3-
nota: 'Vist per a sentència' és un calc del castellà. Cal evitar-lo, sobretot, en contexts no jurídics. 

vist que (i vist)

Com que veig que. |
un cop vist que, ja que, essent així que, per tal com, puix que, del moment que, com que, veient que |
I, vist que la política no soluciona els problemes, nosaltres...
-Avui-.
Vista la seva situació...
-Avui-.

vitamina A, un tall de pa; vitamina B, un galliner

Vol dir que la millor vitamina és un menjar sa i equilibrat (Am).

viu com una mostela

Molt deseixit. |
trempat, espavilat, escarquillat, despert, desimbolt, deixondit, eixerit, enginyós; viu com una fura, més viu que una geneta (Mall) |
No en té pas de vergonya, el nen: és viu com una mostela!

viu el qui piula i mor el qui xiula

De vegades en una casa es mor un que està bo i queda viu el malalt. |
mor el qui xiula i viu el qui piula, v
iu més el que piula que no el que xiula (Bar), amb una salut precària es poden viure molts anys |
A
-L'avi viurà més que la padrina (la padrina no camina). B -No en facis cas: de vegades viu el qui piula i mor el qui xiula.

viure a cor què vols

Viure amb tota mena de comoditats i plaers. |
viure a boca què vols; viure a cor què vols, cor què desitges; viure divinament, esplèndidament, magníficament; viure de collons, ballar-la grassa, anar fort d'armilla, viure a la regalada |
La Gemma i en Maties viuen a cor què vols.

nota: Vegeu també 'cor què vols, cor què desitges!'


viure a l'esquena dels altres (o viure a l'esquena d'un altre)

Viure del treball dels altres. |
viure pagant els altres, ésser mantingut, viure de la suor dels altres – o dels esforços-, ésser un paràsit, viure amb l'esquena dreta, viure esquena dreta (Mall) |
Tu sempre has viscut a l'esquena dels altres i ara véns aquí a cantar!
(es queixa que no té diners)

La seva nissaga familiar i el negoci rutllant de l’apotecaria, li permetien viure esquena dreta
–Brostejar-.

cantar: Protestar, exclamar-se.

viure a la lluna

Estar distret, no adonar-se de les coses que passen. |
venir de l'hort, dormir a la palla, badar, tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, tenir les orelles a cal ferrer, viure en un altre planeta (Am) |
Sempre viuen a la lluna, aquests dos: no escolten mai
(ho diu un mestre).
Vigila, nena, que tu sempre vius en un altre planeta!
(vas distreta).


viure a tot tren *

Aquesta gent viuen amb luxe (o viuen a cor què vols, fan vida de ric, viuen en l'opulència, viuen folgadament, porten un gran tren -DIEC-; millor que viuen a tot tren).

viure al dia *

Nosaltres no estalviem gota (o no estalviem gens; tant guanyat, tan gastat, fem cadet i net, fem net i net, ens ho gastem tot; millor que vivim al dia).
nota: Trobem 'viure al dia' en alguns diccionaris, però pensem que són millors les altres solucions que us proposem.


viure al límit

Arriscar la vida; trobar-se en situacions molt difícils. |
exposar-se, arriscar-se; estar atrapat |
Un jove que viu al límit
(fa esports d'aventura) -Punt-.
Hi ha famílies que viuen al límit
(tenen manca de recursos).


viure al seu món

Es diu d'una persona que sempre es distreu, que només pensa en les seves coses. |
viure a la lluna,
tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, estar per les seves coses |
El pare viu al seu món, a ell dóna-li llibres i revistes i no li parlis de res més.


viure amb l'ai al cor

Vegeu 'amb l'ai al cor'

viure amb l'esquena dreta

Viure sense treballar. |
no fer res, no fer ni brot, viure a l’esquena dels altres, viure esquena dreta (Mall) |
Tu ja tens vint anys i has viscut sempre amb l'esquena dreta.
Vés-los pujant amb l'esquena dreta, aquests nois. De més grans no voldran fer res.


viure com un canonge

Treballar poc i menjar bé (Mall). |

viure amb comoditat, viure bé, fer vida de burgès -o de canonge-, viure amb l'esquena dreta, estar -o estar- com un rei, trumfar-se-la bé (Am), semblar el rei Pepet (Am) |

Vivien com canonges, i els qui no tenien doblers no podien viure de cap manera -Albellons-.estar com un rei
Si ells fossin una altra classe de gent, estaríeu com reis
(si no fossin estranys com són).
Està com un rei, en Miquel; no li manca res.
El porten bé, aquell home: sembla el rei Pepet.

Se la la trumfen bé, aquells (viuen bé, treballen poc)

viure content i enganyat

Tancar els ulls a la realitat (Gir-Bar). |
voler ser enganyat, no voler veure les coses, tindre una bena davant els ulls |
A-
Ara a les escoles aprova tothom. B -I tothom content! A -És clar, els pares volen viure contents i enganyats (tothom ha de ser savi).

viure de l'aire del cel

Viure sense menjar. Se sol dir de qui no té ingressos fixos. |
viure de l'aire
(Bar), viure de la rifeta, viure sense ingressos, viure amb l'esquena dreta, viure sense treballar, viure de bòbilis-bòbilis |
Hem de treballar més, no podem pas viure de l'aire del cel.

A -
Tinc una amiga a Girona. B -Ja m'ho penso que no vius dels aires del cel! (ja m'ho penso que tens alguna relació sexual).
En Jaume no fa feina i ha de demanar doblers, verament viu de l'aire del cel.

Mireu de trobar feina, no podem pas viure de l'aire del cel
(Gir).

¿Et penses que se pot viure de bòbilis-bòbilis? (sense diners) - Males companyies-.

viure de la rifeta

Vegeu 'tirar de la rifeta'.

viure de la sopa 'boba' *

N'hi ha que no fan mai res i van tirant (o n'hi ha que tiren de la rifeta, que viuen amb l'esquena dreta, que viuen de subvencions, que viuen dels aires del cel, que són un menjapà; no que viuen de la sopa 'boba').

N'hi ha que viuen a costa dels altres i sense fotre res (o que viuen bé sense pencar gaire, que viuen de renda; no que viuen de la sopa 'boba').
Tenia una bona moma i no la va saber mantenir
-un bon negoci que no va saber conservar- (o una bona font d'ingressos, un bon afer; no tenia una sopa 'boba').


viure de manlleu

Tenir salut precària (Bar). |
tenir mala salut; tenir una salut inestable, fràgil |
Ara ja visc de manlleu.


viure de propina

Haver sortit d'un gran perill de mort (Bar). |
haver tingut sort, haver tornat a néixer |
Jo visc de propina, aquell dia al Mont Blanc m'havia de matar
(hi va haver una allau).


viure del rotllo (i viure del 'cuento') *

Aquest es queixa perquè voldria viure amb l'esquena dreta (o viure sense fotre res, anar cobrant subvencions, viure de la rifeta, viure sense fer ni brot, fer el paquet, treure estella; no viure del rollo, viure del 'cuento').

viure els anys de Matusalem

Viure molts anys (Bar). |
viure més que Matusalem (Ca), viure més anys que Matusalem, tenir molts anys, estar carregat d'anys |
El teu padrí va viure els anys de Matusalem.


viure en un món de pa amb vi i sucre

Viure en un món on tot va bé. |
viure en una arcàdia feliç, viure en un paradís |
Hem fet viure els joves en un món de pa amb vi i sucre
-Punt-.


viure entotsolat

Viure apartat de la gent (Mall). |

fugir de la gent, ésser una aranya de forat; viure abstret, pensarós |
Que vivia tot sol i entotsolat just su-allà, al cap de sendera adient pel nostre joc (li anaven a picar la porta) –Albellons-.

viure escarrassat

Viure amb dificultats econòmiques (Bar). |
ballar-la magra,
ballar-les putes, (passar-les magres, passar-les putes, fer més badalls que rots Gir), passar-ho magre (Mall), ballar els goigs de Sant Prim (Val) |
Vam viure molt escarrassats, aquells anys, a Sant Celoni.


viure la vida

Viure bé, mirar de ser feliç (Ca-Mall). |
gaudir, xalar, passar-se-la bé, viure el present; no estalviar gota, fer cadet i net; tant guanyat, tant gastat,
fer festes i festetes, tenir bona vida |
Ara que tinc diners, vull viure la vida.

Nosaltres no estalviem gens, vivim el present.  
Aquesta gent tot el dia fan festes i festetes
(fan celebracions).

Ells viuen la vida: surten, es diverteixen, se la saben agafar.

«Bona vida té un ca / si li donen menjar d'hora; / bona vida té sa nora / si la deixen comandar»
(antiga glosa popular mallorquina)


viure mans aplegades (o plegades)


Viure sense fer res (Men). |

viure a l’esquena dels altres, viure de la suor dels altres, fer vida de burgès |

Aquells senyors vivien, com vulgarment es diu, mans aplegades -Fets-.

nota: Diem “mans plegades”, a Mall.

viure per

Dedicar-se plenament a algú o a alguna cosa. |
consagrar-se a, sacrificar-se per, no fer res més que |
La bona dona només viu per la seva filla.

A
-Eren molt trempades, aquelles dues germanes, cosint. B -Sí, perquè només havien viscut per això.

viure per veure *

El Barça a tres punts de baixar a segona divisió: quines coses de passar! (o les coses que hem de veure!, les coses que veurem!, per això no es volia morir la vella!, qui ens ho havia de dir!, quines coses que passen!, quins collons!, visquem i veurem coses!, visquem i veurem! -Mall-; no viure per veure) -TV3-.

viure pobre per morir ric

Estalviar exageradament. |
no menjar per no cagar; ésser avar, gasiu, agarrat |
Viure pobre per morir ric no val la pena.


vius com calius!


Cop d’atenció que es diu abans d’emprendre una acció important, amb l’objectiu que hom
estigui ben despert (Mall). |

l'ull viu i l'orella dreta! (Ca), (vius i coa dreta!, ulls espolsats i fora son! Mall) |

L’enemic és a prop, així que, vius com calius!

vius i ungles!

Es diu com a cop d'atenció abans d'emprendre una tasca important, volent palesar que cal estar ben despert (Mall) |
l'ull viu i l'orella dreta! (vius i coa dreta!, ulls espolsats i fora son! Mall) |
Sempre m'insistia amb aquest 'vius i ungles!' Idò jo trob que feia una mica llarg perquè tampoc n'hi ha per tant -Males companyies-.


viva la 'Virgen' **

En aquell empresa tothom fa el que vol (o és can Collons, és can Pipeta, és un campi qui pugui, és un niu de puputs, hi ha un gran desordre; no és un viva la Virgen!)
El seu germà és un baliga-balaga
(o un torracollons, un taral·lirot, un destarifat -Val-; no un viva la 'Virgen').

vogar

Anar d'un lloc a l'altre, les persones o les coses (Ca). |

moure's, treballar, voltar |
Quan hi ha la infermera morena tot voga
(tot va bé, a l'hospital).
Quan voga aquest pol·len em quedo a casa
(de pollancre, tinc al·lèrgia).
nota: Vegeu també 'vogar 2, 3 i 5', al Volum 1.


vogar al rem tort


Es diu d’algú que té mala sort i poca manya (Cotlliure, Cat. Nord). |
no n'ensopegues cap, no n'endevines ni una |
Joan, vogues sempre al rem tort! -Nord-.

volada de coloms

Es diu d'una acció feta amb la finalitat de distreure a qualcú. |

volada de miloques (Mall); fer volar coloms |
Podria ser una volada de coloms per distreure la privada dels opositors (el decret) -100% Mall.

volar lluny del niu

Anar-se'n, un jove, de la llar on s'ha criat (Mall). |

anar-se'n del niu, aixecar -o alçar- el vol |

De vegades, el nin tarda molt, moltíssim, a tornar d'allà on l'han enviat... prova la primera volada lluny del niu. Però ell torna sempre. Això sí: el fill sempre torna. Fins quan se'n va a Amèrica -Els nins-.


volar molt amunt


Arribar a la perfecció, fer alguna cosa molt bé (Val). |

ésser magistral, insuperable, modèlic, volar alt (Val) |

En els exàmens finals els meus fills han volat molt amunt.
En James no vola alt en el seu retorn a la competició -Avui-.

volar sol

Estar, algú, poc controlat (Am). |
voltar sol, anar sol, fer la seva, fer el que vol, volar del niu (Gir), volar lluny del niu (Mall) |

A -
On és en Jaume? B -Ha anat a Girona amb un amic. A -Aquestes criatures volen molt soles!

De vegades, el nin prova la primera volada lluny del niu, però ell torna sempre -Els nins-.


volen baixos!


Es diu per assenyalar que hi ha pocs diners (Mall). |

no n'hi ha, la ballen magra, han de mirar per on passen, es tords volen baixos (Mall) |
Econòmicament estam ben malament: volen baixos!

voler (+ CD) *

El verb voler necessita un objecte directe; és millor de no prescindir-ne.
El Guardamar és un equip que vol guanyar
(o que s'esforça, que lluita, que s'hi fa; no el Guardamar és un equip que vol) -R4-
El Barça vol més coses
(o vol més títols, vol més gols, vol més èxits, el Barça en vol més -si ja sabem de què es parla-; no el Barça vol més) -El9-.
A -
La mare hi ha d'anar. B -Hi voldrà anar? (o ho voldrà fer?; no voldrà?)
Vols callar?
(o calla, si us plau; si et ve bé, si pots, per favor; no calla, vols?) -TV3-
Afineu una mica, si us plau!
(no voleu)
Aparta aquesta pistola, si no et fa res
(no vols?) -C33-
Ajuda en Carles, si et plau
(o si et ve bé, sents?, d’acord? (no vols?) -TV3-.
nota: A voltes, quan el CD ja s'ha dit una vegada, es pot ometre: Ell vol fer vacances, però ella no vol.


voler (en un lloc)

Voler que algú vagi cap a un lloc. |
voler que marxi, que pugi, que surti, etc. |
A
-Ja estàs? (dit amb energia) B -Ja em vols fora? (ja vols que marxi?, que et faig nosa?).
C
-Quin dia te'n vas? D -Demà. Que ja em vols fora?
E
-M'han convidat a anar a Itàlia. F -Vés-hi! E -Tu em vols fora!
En Josep et vol a dalt
(vol que treballis a l’altra planta).


voler (+ infinitiu)

Tenir ganes de. |
tenir la intenció de; (suposar, pensar Mall) |
Vull creure que la dona no trigarà gaire a tornar a casa (supòs que, Mall).
...perquè vull suposar que ho podrem fer.
Vull pensar que ho diu de bona fe
(pens que, Mall).


voler (+ nom)

Necessitar-se una cosa per aconseguir un propòsit. |
caldre, exigir, demanar, requerir; haver-n'hi per temps
|
Tot vol el seu temps, no vulgueu anar de pressa a treure-us el carnet.
Aprendre a cosir vol el seu temps.
El mal de genoll vol el seu temps, no se'n va pas en dos dies.
La mainada volen paciència i tu no en tens gaire.
Pujar aquest 6.000 vol molta salut, no ho pot pas fer tothom.

Les màquines volen una sola mà (un de sol que les toqui; si les remena tothom, s'espatllen).


voler agafar el cel amb les dents

Voler assolir una bona posició econòmica (Bar). |
esforçar-se per ser ric, ambicionar riqueses |
En Leandre sempre ha volgut agafar el cel amb les dents, però no se n'ha sortit
.


voler agafar el mar amb les dents


Es diu d’un pescador que sempre és al mar (Cotlliure, Cat Nord). |
Tu vols agafar el mar amb les dents.

voler aguantar un punt (i voler fer passar el seu punt)

Defensar, una persona, tossudament, que es faci allò que ella diu o vol (Am). |
voler tenir raó, voler que allò seu passi a davant, voler fer passar el punt, voler fer passar la seva, voler manar, ésser marrà |
Tothom li diu que el pont seria massa car, però el regidor vol aguanta el seu punt
(el vol fer).

voler al puny (a algú)

Voler tenir algú controlat, dominat, a la nostra disposició (Ca). |
voler tenir al puny, ésser l'amo d'algú; subjugar, tractar a baqueta, sotmetre, subjectar, doblegar, tiranitzar |
Sempre et voldria aquí al puny, la Neus, i jo vull ser lliure!
(se separen).

voler bé (a algú)

Ajudar-lo, no voler-lo perjudicar. |
afavorir, protegir |
L'Ajuntament els va voler bé a aquells dos vells i no va denunciar el noi.

voler caps de més

Tenir ganes que passin els mesos a fi d'anar cobrant una paga. |
voler caps de setmana i postes de sol
|
Qui té un pis llogat el que vol són caps de mes.

Volem postes de sol i caps de setmana
(els treballadors; abans es treballava de sol a sol).

voler dir

Ésser equivalent una cosa a una altra. |
significar, suposar, indicar |
Cantar òpera vol dir viatjar, hotels i altres despeses.
Tenir dos fills estudiant a Barcelona volia dir gastar molts cèntims: no ho podia pas fer tothom.

A -
La Núria m'ha regalat un llibre. B -Això vol dir que li agrades.

voler dir alguna cosa


Un fet que passa ens indica que una cosa va bé o va malament. |

és un detall important, això explica que, alguna raó hi ha, per alguna cosa ho fan, això demostra que, això significa que, això és senyal que, això indica que |
La gent es treu les calefaccions de llenya, això vol dir alguna cosa (no serveixen, són cares de mantenir, etc.).

Si el teu xicot és a Tolosa i no el trobes a faltar, això vol dir alguna cosa (no l'estimes gaire).

voler dur (les cames)

Tenir les cames fortes, en bones condicions. |
tenir els cames bé; no fallar, no fer figa (les cames)
|
Les cames no em volen dur: em canso molt quan camino i he d'anar reposant.

Si les cames em volen dur, arribaré fins al Far
(si no em canso).

voler duros a quatre pessetes (i donar)

Demanar les coses a un preu més baix del que tenen (Gir-Bar). |
voler preus rebentats, voler gangues, voler avantatges impossibles |
A
-La Remei te'l comprarà, el pis; veig que fa molt passos. B -Ja pots comptar!, ve a regatejar! Aquesta vol duros a quatre pessetes.
No es poden donar duros a quatre pessetes
(fer coses impossibles, en unes rebaixes).

voler el vi a la bóta i la dona borratxa

Voler-ho tot favorable (Bar). |
voler-ho tot, voler sac i peres, (
voler s’estopa i es cul calent, voler llet, cabrit i sa cabra grassa (Mall) |
A
-A més del lloguer del pis, ara volen que pagui una part de l'ascensor nou. B -Aquests volen el vi a la bóta i la dona borratxa!
Ei, Tomeu, tu demanes massa; no has de voler llet, cabrit i sa cabra grassa.


voler esgarrapar

Voler treure un benefici d'una situació o d'un lloc (Ca). |
voler-se beneficiar de; treure'n |
Quan falten el pare o la mare, tothom vol esgarrapar
(tothom vol l'herència).
nota:
Vegeu també 'esgarrapar 3', al Volum 1.
 
voler fer (les coses)

Es diu de les persones que volen fer les coses ben fetes. |
ésser voluntariós, tenir interès, tenir ganes de fer les coses |
A
-En Bertran en sap molt de fer de fuster. B -Ho vol fer.


voler fer beure amb una orella de somer (o de ruc)


Voler enganyar (Franja). |
a
ixecar la camisa, passar a pèl i a repèl, prendre el número, ensarronar |

El vell em volia fer beure amb una orella de somer -Encara rai...!-.

voler fer beure sopes amb un porró embussat

Voler fer creure coses que no són (Am). |
voler fer combregar amb rodes de molí (Gir-Bar), voler fer creure que la Mare de Déu es deia Joana,
pretendre fer creure una gran mentida. |
A
-L'any vinent millorarà l'economia. B -Aquests ens volen fer beure sopes amb un porró embossat.

voler fer creure que la Mare de Déu es deia Joana

Voler fer creure coses increïbles. |
(
creure que la Mare de Déu nom Joana, voler fer creure que la Mare nom Bet Mall), voler fer beure sopes amb un porró embussat
No ens vulguis fer creure que la Mare de Déu es deia Joana!
Per aquest procediment podria demostrar que la Mare de Déu es deia Joana.


voler fer entrar el clau per la cabota

Voler fer coses impossibles (Gir-Bar). |
ésser molt tossut, mesell, marrà; voler fer passar la seva, voler aguantar un punt, voler tenir raó |
Ja t'han dit que no hi ha diners per adobar el carrer aquest any, no vulguis
fer entrar el clau per la cabota! (no insisteixis)voler-ne

voler figurar

Voler destacar davant dels altres. |
voler sobresortir, voler ser més que els altres, voler que el vegin, tenir ganes de ser (Ca) |

Aquesta dona sempre vol figurar.

Aquelles ganes de ser, aquesta gent! (de figurar, de ser ric, di pintar quelcom).

nota: Vegeu també 'figurar', al Volum 1.

voler grana

Cercar relacions sexuals. |
tirar l'ham, voler seduir, voler dur al llit |
A
-En Bernat molts dies m'espera i em diu coses. B -Aquest vol grana!

voler guanyar net o brut

Fer ús de tots els mitjans a l'abast per tal d'aconseguir la victòria, encara que sigui fent trampes. | sigui com sigui, peti qui peti, de totes passades, vulgues no vulgues |
Ells volen guanyar: net o brut!


voler-ho agafar tot

Voler aconseguir totes les coses. |
voler-ho tot, voler-ho matar tot, voler fer més del que es pot, estirar més el braç que la màniga, (voler la mare i els pardalets, estirar més el peu que la flassada, voler sac i peres; voler ser el xiquet en el bateig, la núvia en el casament i el mort en el soterrar Val) |
Hi ha gent que treballen, ho volen agafar tot i els diners no arriben
(tenir fills que estudien a Oxford...).
No s’ha pas de voler tot!, jo ja estic content amb un títol
(guanyar la lliga, la copa, etc.).
Tu ho vols matar tot: treballes massa i després no et trobes bé. Si no t'ho pots fer, lloga-hi!

L'equip ha sortit a matar-ho tot (amb fúria, Ca). 

No anem bé, perquè tu t'ho agafes massa a la valenta, amb massa fúria, ho vols matar a l'emplegat, i aquesta feina vol paciència.


voler-ho tot ben mastegat

Voler les coses ben clares i entenedores (Bar-Gir). |
voler coses senzilles, donar les coses ben mastegades |
Aquest nen vol coses ben mastegades: si no les hi expliques bé, no les entén.

nota: Vegeu també 'mastegar', al Volum 1.

voler i doler

Hom ho diu de qui desitja una cosa, però alhora també la tem. |
m'agrada i no m'agrada, no saber què fer, sí i no, tenir por de decidir, no ésser segur, no tenir una decisió presa;
fa una cosa i després li sap greu |
A
-Hi anirà en Joan a treballar a Barcelona? B -No ho sé, vol i dol (guanyaria més, però li fa mandra anar amunt i avall).
C
-En serà de director, en Lluís? D -Home, vol i dol.
Va fer un tracte per cinc i després en volia set: aquest vol i dol.

Qui vol, dol!
(si vols ser director, no et queixis després, perquè el càrrec té inconvenients)


voler i no poder (o voler però no poder) *

El Girona ha volgut guanyar i no ha pogut (o ha intentat guanyar, però no ha pogut; ha mirat de guanyar, però no ha pogut; millor que el Girona ha volgut i no ha pogut) -R4-.
Hi ha gent que volen figurar i no ho poden fer
(o que estiren més el braç que la màniga, que no estan en condicions de fer-ho; millor que que volen i no poden).

voler la cartera

Interessar, una persona a una altra, pels seus diners. |
fer una cosa per diners |
A -No el veig enamorat. B -Li vol la cartera (s’hi casa per diners).


voler la llei del llop

Voler algú tots els avantatges en un tracte, en contra dels drets dels altres (Am). |
voler abusar, excedir-se, tenir tots els drets per a ell |
A
-Per que no li vas arrendar el local? B -Perquè volia la llei del llop.

voler la lluna en un cove

Pretendre obtenir una cosa important amb facilitat (Bar). |
voler una cosa impossible |
A -Aquest any tornarem a pujar de categoria. B -Això!, tu voldries la lluna en un cove!

voler la salut (o voler la sang)

Exigir al màxim d'algú. |
abusar, explotar, fer treballar molt |
La gent et volen la salut
(els qui van a treballar només volen cobrar i, quan els has de menester, no vénen, Am).
A cada casa que vaig em volen la sang
(ho diu un paleta, Ca).

voler la seva (o voler fer passar la seva)

Voler, algú, que es faci la seva voluntat. |
voler manar, voler que es faci el que ell diu, voler fer passar la seva a davant,
voler fer passar el seu punt, ésser marrà, voler tenir raó, voler ser ell |
L'encarregat sempre vol la seva, no cal que t'hi discuteixis.

El padrí ha volgut la seva
(les obres s'han hagut de fer tal com ell deia). 
Aquest home vol ser ell, no afluixa mai, sempre ha de passar la seva.


voler les lleis

Voler manar, decidir (Ca). |
voler fer passar la seva,
voler que es faci el que ell diu, voler fer passar el seu punt, voler tenir raó |
Tot just a
rriba, aquesta, i ja vol les lleis (una mestra nova).

voler lleis a part

Voler, algú, un tracte diferent del que tenen els altres membres d'un grup. |
voler privilegis, prerrogatives, regalies, favors |
Aquesta sempre vol lleis a part! (la mainada no es pot quedar a les dotze a l'escola i ella hi vol deixar el seu nen).


voler mal (a algú)

Procurar que algú vagi malament. |
voler perjudicar |
Si jo li hagués volgut mal, l'haurien afusellat
(acabada la guerra).
Si a una persona li vull mal, li desitjo que vingui ben vell.

A
-Per la guerra, si una persona et volia mal, et pelaven. B -I acabada la guerra també.
C -
Millor que hagin quedat sense feina! D -Tant de mal els hi vols?

voler-ne un

Tenir un excés de feina, algú; haver-hi molta feina en un lloc (Am). |
necessitar una persona |
Tenir un taller en vol un per fer gestions.
L'avi en vol un (s'ha de vigilar i ajudar, perquè ha perdut el cap)
El nen té vuit mesos i ja en vol un (necessita algú, no es pot deixar sol).
Som pocs i aquesta dona en vol un (algú que en tingui cura).
La Margarida en vol un (li cal un mestre per a ella sola, és disminuïda).


voler-ne una maneta



Es diu d’una persona molt bromista, que sempre parla molt (Men). |

agradar la gresca, agradar dir la seva, agradar de ficar-hi cullerada |

Mentre cadascú deia sa seua, sa madona, que també en volia una maneta, mentre pelava patates per ensoldemà fer es dinar, ens contava que es seus avis, per temps, havien estat pagesos a “So Brevell” -Fets-.

voler posar portes al camp (o tanques) *

Voler legislar la xarxa és impossible (o és impracticable, es voler tocar el cel amb la mà, és demanar la lluna, és cercar la quadratura del cercle; no és intentar posar portes al camp).

nota: També (voler aturar el vent amb una esparra, voler aturar el Segre amb un bertrol; Tresponts)
esparra: Barra o joc de barres que serveix per a tancar un portell de prat, corral o pleta (Cerdanya).

voler pretendre

Voler tenir raó; voler una cosa amb insistència. |
aguantar un punt, voler la seva, voler fer passar la seva, voler la raó, no voler afluixar, ésser tossut, insistir
|
A
-Va entrar, la Marina, al Consell Comarcal del Maresme? B -Va voler pretendre, però no va pas entrar (va mirar d'entrar per diferents camins).
Les accions s’han de vendre quan piquen; si vols 'pretenir', ho perds tot
(si quan van cares encara en vols més).
nota: 1 Sentim 'pretenir' a Ca i a Am. El DCVB recull 'pretenir' com a sinònim de pretendre.
         2 Vegeu 'pretendre 1', al Volum 1.


voler que li facin un fill canonge

Voler o pretendre obtenir molts beneficis d'algú (Mall). |
voler una moma |
En Pere espera que l'amistat amb en Jaume li reporti molts beneficis, sembla que vol que li facin un fill canonge.


voler ressuscitar un mort

Voler fer una cosa impossible. |
voler fer un miracle, voler fer entrar el clau per la cabota |
A
-Volen tornar a organitzar un grup de teatre. B -És voler ressuscitar un mort, ara tothom va massa atrafegat. Jo ja m'ho vaig deixar córrer una vegada.


voler s'estopa i es cul calent (o i es cul net)

Es diu d'aquell qui ho vol tenir tot, o que vol tots els avantatges (Mall). |
voler sac i peres, voler la mare i els pardalets |
Aquest home ho vol tenir tot, vol s'estopa i es cul calent.


voler saber com va (una cosa)

Desmuntar un aparell, algú, sense saber-ne. |
voler saber com va fet, voler saber com va muntat; desfer, descaragolar |
El nen vol saber tot com va i ens espatlla les coses.

En Lluís ja va voler saber com anava muntat i el va trencar
(un sofà).
Va voler saber com va fet el bolígraf i em va perdre la molla.

Us expliquem com anava fet (com va anar) -Arrels-.


voler saber quant val

Vendre's una propietat (irònicament, Ca). |
polir-se |
Tan bon punt el vell va ser mort ja va voler saber quan valia el camp
(se'l va vendre).


voler sac i peres



Voler-ho tot. |

voler la mare i el pardalets (Val), voler sac i sal (l'Alguer) |
Vam renyir a l'hora de repartir l'herència, perquè la meva germana volia sac i peres.

nota: Vegeu també “sac i peres”.
 

voler-se fondre

Avergonyir-se profundament. |
voler ser a l'altra punta de món, passar vergonya |
Quan van dir al meu home que havia de sortir a parlar en públic em volia fondre (sap que ell no se’n surt).
En ser descobert pel seu cap es volia fondre (robava).
Vaig caure per terra al bell mig del supermercat i tothom ho va veure. M’hauria volgut fondre!
Em volia fondre, de vergonya (em va escapar un pet).

voler ser

Indica una pretensió que no s’assoleix. |
pretendre que és, intentar que sigui; semblar |

A
-En quin idioma cantes? B -Vol ser anglès.
Comèdia que vol ser una reflexió sobre la parella
-Punt-.


voler ser a sobre

Voler superar els altres amb arguments (Ca). |
voler ser més savi, voler tenir raó, voler ser més important |
Tothom vol ser a sobre, parlant.


voler ser enganyat

Voler, algú, que no li diguin la veritat sobre una qüestió seva. |
voler viure content i enganyat |
Molts pares volen ser enganyat
(volen que els diguin que els fills són trempats, sense ser-ho)
Volen ser enganyats, la gent?
Aquí ho tenen! (un mestre).

voler ser pregat

No fer, algú, una cosa de seguida que la hi demanen. |
fer-se pregar, voler que
s'insisteixi |
A
-Encara no ens han dit si vindran a casament o no. B -Truca-hi, que volen ser pregats aquesta gent.


voler seu

Voler algú que una cosa sigui d'ell. |
voler fer-se seu, voler que sigui seu, voler que siga seu (Val), voler per a ell |
Aquest camp ha estat sempre del poble, i en Joan el vol seu (diu que és seu i que en pot disposar).


voler una minyona amb el cul cosit

Voler una serventa que no mengi gaire, que costi poc de mantenir (Bar). |
ésser escàs, coquí, ganyó, mesquí (amb el servei) |
Aquests sempre gemeguen: voldrien una minyona amb el cul cosit!


voler veure el món per un forat

Voler conèixer coses, voler viure experiències noves (Bar). |
voler viure, voler córrer món |
El noi ha deixat la feina per anar a treballar a Amèrica; diu que vol veure el món per un forat.


volia dir!

Resposta que se sol fer a qui ens dóna una explicació convincent a un dubte que tenim. |
està bé , d'acord, ara ho entenc |
A
-Fins ara, per arribar a casa? (de l'escola) B -És que he anat a piano. A -Ah, volia dir!
C -
Portes paraigua? D -Sí. C -Ah!, volia dir! (si vas sense, quedaràs ben moll).

vols (+ infinitiu)!

1 Manera d'imposar silenci sense fer servir l'imperatiu. |
calla!, et dic q
ue callis!, fes el favor de callar!; estigues quiet!, no et moguis!, et vols aturar, si us plau!; seu! |
A -Si em castigues, ho diré a la mare. B -Vols callar!
Què corres?, vols parar!
Noi, vols seure!
2 Manera de renyar o d'afirmar una cosa. |

ara veuràs com no..., ara faré això|
Vols veure que no t'hi volen, ara?
(ell no hi ha volgut jugar, de primer, i ara ho voldria fer)
Vols veure que m’enfado?

Vols creure que encara no sé com es diu?
-TV3-


vols dir? (o voleu dir?)

Expressió de dubte. De vegades se li dóna un sentit irònic, si una afirmació és evident. |
és segur?, n'estàs segur?, segur que és així? |
A
-Vols dir que et trobes bé? B -Sí.
C
-Per venir amb el braç en xarpa, val més que et quedis a casa uns dies. D -Voleu dir?
E -
Avui en tenim 25. F -Voleu dir?
G
-Aquesta pintura es neteja amb aigua. H -Vols dir?
I
-M'agradaria, treure la rifa. J -Vols dir? (Am).
K
-L'anglès és la primera llengua del món. L -Voleu dir?

vols gent malalta?, tingues l'estufa ben alta

No és bo de tenir un excés de calor (Ca). |

vols que no el conegui! (o vols que no ho sàpiga!)

És evident que sí (Ca). |
i tant!, és clar que sí! |
A
-La coneixies? B -Sí, home, vols que no la conegués!
C
-Ho sap la Cèlia que ens casem? D -Vols que no ho sàpiga!

vols que t'ho digui

Raonament que es fa per justificar una acció o quan no es vol fer quelcom. |
vols que et digui, vols que et digui una cosa |
No compraré pas el calefacto. Vols que t'ho digui?, és molt car.

Vols que t'ho digui?, fa massa fred per sortir
(es queda a casa).
Ara no crido mai a classe. Vols que t'ho digui?, no en treus ben res.

Vols que t’ho digui?, anem a collir les prunes ara, que encara pot ploure.

No obriré pas res. Vols que et digui?, fa fred
(per ventilar la casa).
Vols que et digui?, tinc ganes de canviar-me
(i ho fa).
Vols que t'ho digui?, jo penso igual que tu.


volt de pobre

Passejada curta de qui no sap ben bé on va. |
volt, volt de desvagat, caminada |
A -
On vas? B -A fer vols de pobre (sempre allà mateix, pel poble; els rics fan viatges llargs).

volta de campana

Volta completa d'un automòbil sobre si mateix. |
capgirell, tomb, capitomba, tombarella; de tomballons |
Van fer tres voltes de campana amb el cotxe.


volta'l, que és de Sants!

Es diu per riure, fer fer broma d'algú (Ca). |
volta'l!
|
A
-Volta'l que és de Sants! (ho diuen a un jugador de futbol)
nota:
En desconeixem l'origen. Si algú ens pot ajudar, ens farà un favor.

voltar cantó

Enfilar un altre carrer (Mall). |

trencar de carrer, girar en una cantonada |
“Salut que no cansa!”, els sentírem cridar,  ja voltant cantó, camí de... –Albellons-.

voltar com el porquet de Sant Antoni (i anar com)

Es diu de qui va sol o sense control de ningú. |
voltar com un gos perdut -o córrer-
(Am), voltar com un gos sense amo (Ca-Am) |
Aquesta mainada volten com el porquet de Sant Antoni.
D'ençà que va quedar vidu, en Felip, volta com un gos sense amo.

Aquest noi volta sempre com un gos perdut
(va sol).
Tan petita, aquesta nena, i volta com el porc de Sant Antoni.


voltar la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra (i anar de la Seca a la Meca)

Viatjar molt. |
anar d'un costat a l'altre, ser el cul d'en Jaumet, viatjar més que les maletes, voltar més que el gos de cal Barrera
|
Aquest jovent agafen l'auto i, de Banyoles a Olot, d'Olot a Platja d'Aro...; volten la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra.


voltar la sínia

No sortir d'un cercle tancat (Bar). |
repetir les mateixes coses, donar voltes |
Estem voltant la sínia, en aquesta negociació.


voltar més que una baboia (o com una baboia)

Donar moltes voltes (Ca). |
voltar com una virolla, anar sempre amunt i avall |
Aquest dona volta com una baboia: avui ja ha passat tres vegades per davant de casa.

baboia:
Ruleta dels rifaires de les fires.

voltar pel cap (una cosa)



Pensar molta estona en una cosa (Nord). |
d
onar-hi voltes, trencar-se el cap, rumiar, ballar pel cap, rondar pel cap (Nord) |
Durant un bon grapat d’hores la seva imatge em rondà pel cap -Vagons robats-. 

Parlant només de nosaltres, els amics, haig de dir que també havíem fet coses que després et volten pel cap, anys més tard, i t'amarguen la vida de malsons desperts -Vagons robats-.

vora a vora

Estant l'un al costat de l'altre (Am). |
de costat, costat per costat, junts, molt a prop |
Treballem vora a vora, ella i jo
(en una cadena de producció).  

votar tapant-se el nas

Anar a votar partits o persones corruptes o que no agraden per alguna altra raó. |
votar arrossegant els peus (poc convençut) |
Van votar el nou President tapant-se el nas.

nota: Pensem que és una manera de dir d'origen francès. 


vuit dies

Una setmana (Gir-Mall). |

el dia que som avui d'ara fa una setmana o de la setmana vinent |
Ho vaig comprar fa vuit dies
(dimarts passat; avui també és dimarts).

Ho tenia ella i, al cap de quinze dies, ho va tornar.

nota: Sembla que es compten vuit dies, de diumenge a diumenge, per exemple. Recordem també que 'quinze dies' són dues setmanes (Gir-Mall).


vuit dies a cal Cucut, hauries d'anar!

Es diu a qui no menja, a qui no té gana (Ca). |
et tractem massa bé, tens massa de tot |
A
-Tampoc no em ve bé, aquest arròs. B -Vuit dies a cal Cucut, hauries d'anar!

vuits i nous i cartes que no lliguen


1 Es diu d’una cosa que té males perspectives (Men-Mall). |
ésser envitricollat, presentar-se malament |

Per molt que m'hi esforci no puc fer-hi res: tot són vuits i nous i cartes que no lliguen.
2 Coses que són incoherents (Bar). |
coses sense ordre |
A -
Per què no t'agrada aquest programa d'activitats? B -Perquè tot són vuits i nous i cartes que no lliguen (no s'avenen els horaris, els llocs...).

vulguen no vulguen


Tant si volen com si no volen (Mall). |
a pesar de, malgrat, si us plau per força |
Vulguen no vulguen aquests malanats, ella ha de cantar victòria -Bruixat-.

vulgues no vulgues (o vulguis no vulguis)

Es diu per indicar que una cosa s’esdevindrà tant si un vol com si no vol (Gir-Val). |
tant si vol com si no vol, tant si li agrada com si no li agrada, tant sí com no, costi el que costi, forçosament,
de totes maneres, tant si és una cosa com si és l'altra, si us plau per força | |
Ho haurà de fer vulgues no vulgues.
Vol quedar-se a Tarragona vulgues no vulgues.
Vulguis no vulguis, la reunió es farà.

Vulgues o no vulgues no tens son, si t’han d’operar
(Ca).
Nosaltres mirem passar la cavalcada des del balcó; qualsevol se’n vagi a pa
tir fred a baix. Vulguis no vulguis en fa, de fred, per Reis.

Perquè vulguis no vulguis n'estimarà més un que s’altre -LBN-.

vulgues que no! *

Tant si vols com si no vols, t'ho has de menjar (o encara que no vulguis, si us plau per força, vulgues no vulgues; no vulgues que no).
És molt graciós; quan el sents, encara que no vulguis, has de riur
e (o encara que no en tinguis ganes, vulgues no vulgues; no vulgues que no).


vull veure si

Expressió de dubte (Am). |
ho voldria veure (Ca-Am), ja voldria veure si (Ca-Am), m'agradaria veure si; potser, probablement, en dubto, me'n malfio |

Vull veure si no hi ha anat, a la reunió
(ens va dir que no hi aniria).
Jo voldria veure si ho ha fet
(ho va prometre).
M'agradarà veure si ho fa.

Vull veure que s'ha quedat a casa
(me'n malfio).
Vull veure si no tindràs al·lèrgia, amb aquest mal de coll.

Vull veure que no hi dorm, la gossa, a la caseta
(el coixí és fred).
Aquella la Maria, vull veure si no me'l va canviar, el fregador.
No sé pas on són les claus, cada dia les perdo. Vull veure si no me les ha agafades ell!

nota:
Vegeu també 'ja ho voldria veure'.


xafar un carrer (o un altre lloc)

Passar per un carrer (Cas). |                                                       
a
nar per un carrer, transitar-hi, posar-hi els peus |                                                               
...dempeus i preparant-se per xafar la capital -La cara oculta de la lluna-.

xafat de la bacona


Es diu de qui fa coses inesperades. |
foll, ximple, beneit, tocat del bolet |

Té la bici fa un any i ara vol vendre-la; eixe està xafat de la bacona.

xano, xano, plan, plan, vela i rems!


Es deia en l’època de les barques de vela llatina (o catalana), quan hi havia poc vent i els mariners havien de vogar amb els rems (Cotlliure, Cat Nord). |

anar fent, pleret a pleret |

Així mateix, també es diu d’algú tranquil, que va a poc a poc (Cotlliure, Cat Nord).

Caminava pleret a pleret, quan de prompte el General s'adonà de mi -Carlinada-.


xapat a l'antiga *

Són gent amb idees d'aquell temps (o fets a l'antiga, pastats a l'antiga, de temps enrere, tallats a l'antiga -Val-; no xapats a l'antiga).

xarop de bastó *

Xarop d'estopa, li convé, a aquesta criatura! -Am- (o xarop de gaiato -Val-, xarop de freixe, llenya, una allisada, una estovada, una atupada, un fart de llenya, mà dura, plantofades, un bon càstig; millor que xarop de bastó)
nota: Trobem 'xarop de bastó' en alguns diccionaris, però pensem que són més bones les altres solucions.

xerrar més que el vi

Ésser molt xerraire (Ca-Am). |
xerrar com una mallerenga (Am), com una cotorra (Ca-Am), com un lloro, més que un sac de nous, per les butxaques (Ca-Val), per setze (Ca-Am);
fer el predicot, fer safareig, parlar més que setze (Ca-Am), parlar pels descosits (Ca-Am); ésser un bocamoll, (xerrar més que un sac de granotes, ésser fluix de boca Val) |
Xerra més que el vi, aquest home: no calla mai!

Les mares i l'Ajuntament fan front comú per fer el predicot (demanar unes obres) -Punt-. 
Mentre vosaltres fèieu safareig, jo he anat a comprar.

notes: 1
Vegeu també 'parlar més que s
etze'.
2 A les comarques gironines tradicionalment s'han diferenciat 'parlar' i 'enraonar' (manera usual de dir-ho) de 'xerrar', que es considera llenguatge despectiu, de gent de poca categoria, èbria... Ex.: A -
De què xerreu? B -Els animals xerren, els homes parlen!
3 A Mallorca 'xerrar' és sinònim de 'parlar', si bé aquest és més formal.


xerrar pels descosits

Enraonar molt. |

xerrar més que el vi, xerrar més que setze, parlar per les butxaques, xerrar com una mallerenga, semblar un timbal, xerrar a la descosida, xerrar sense aturador, prendre un fart de conversar (Men) |
Aquest home xerra pels descosits.

Sembla un timbal, la Lorda: crida, no calla mai.

Desitjant prendre un fart de conversar… resolgueren anar a posta un dia a Maó.

Quant poc, sa conversada duraria lo que duràs es camí -Folklore menorquí-.

nota: Hi ha bons autors que desaconsellen l'ús de 'xerrar pels colzes', però la trobem al DIEC.

xisclar com un garrí

Xisclar de manera desaforada (Bar). |
xericar, esgaripar, esgaldinyar, güellar |
El nen, quan s'empipa, xiscla com un garrí.


xiular les orelles (a algú)

1 Sentir a les orelles, o en una orella, un so semblant a un xiulet. |
Fa dies que l’orella dreta em xiula, deu ser del refredat.

2 Es diu que a hom li xiulen les orelles quan, algú que no és present, parla d'ell; assabentar-se superficialment que algú parla de nosaltres, bé o malament; tenir coneixement incomplet d'una nova (Gir-Bar). |
rebre crítiques, sospitar que diuen mal de tu |

A
-Et xiulen, les orelles? B -No, per què? A -Ara parlàvem de tu.
Ara em xiulen, les orelles
(sé que em critiquen, que parlen de mi).
Aquell ja em deu estar xeringant: em xiulen les orelles
(fa allò que jo no vull que es faci).

xeringar algú: Fastiguejar-lo en els seus propòsits.

'xivatada' *

Hi ha hagut una delació a la policia (o una espiada -Gir-Val-, ho han xerrat a la policia, ho han anat a explicar a, ho han anat a descobrir a, ho han amollat -o escaldat- tot -Val-; no hi ha hagut una 'xivatada').

nota: Els mots 'xivar, xivatar, xivatada, xivatasso, xivato' i altres de la família, encara no són catalans. Els sentim sovint, però, a TV3, i no creiem que sigui per ignorància ni per fer-se entendre més bé, més aviat pensem que és per enamorament de la llengua castellana o per complex d'inferioritat.


xoca-la *

Ho has fet molt bé: toca-la! (o encaixa-la!, estreny la mà, et felicito!; no xoca-la!)
nota:
No és correcte 'xocar la mà'; cal dir 'tocar la mà'.

xocolata a la tassa *

Per berenar prenem xocolata desfeta (no xocolata a la tassa).

xop com un pop



Molt mullat (Mall). |

anar xop, moll de cap a peus, fet una sopa, xop com un pop, amarat d’aigua, banyat (Val). |

El qui està amb el poal a l’aigua l’hi aboca damunt. A en Toni, xop com un pop... -Nous escrits-.
Ha arribat xop com un poll -RAC1-. 

xop com una gallina mullada

ben moll, xop com un pop, calat d'aigua, fet una sopa, amarat -o amerat- com un fetge |
Han arribat de l'excursió xops com una gallina mullada.


'xorro' de veu *

Quin doll de veu que té, aquesta cantant! (o té una veu de tro; no quin xorro de veu!).

xuclar la sang (d'algú)

Aprofitar-se del treball d'un altre. |
explotar, abusar, excedir-se, xuclar la sang dels ossos
(Am) |
Aquest amo xucla la sang dels treballadors.


'xulo' 'barato' **

Aquell és un fanfarró (o un fanfàrria, un pinxo de barri; un macarró, un perdonavides, un fatxenda, un proxeneta; no un 'xulo barato').


'xupar' banquillo (i 'xupar' banqueta) *

En Juli s'ha quedat a la banqueta altra volta (o l'han fet estar a la banqueta, no ha jugat, ha estat reserva, ha rosegat la banqueta -si això el fa patir-, no ha saltat al camp, etc.; no ha xupat banquillo) -Ràdio-.
Aquest noi ha estat molts dies sense jugar (o ha estat reemplaçant, substitut, suplent; no ha 'xupat' banqueta molts dies) -RAC1-.
En Juli s'ha quedat a la banqueta altra volta (o l'han fet estar a la banqueta, no ha jugat, ha estat
reserva, ha rosegat la banqueta -si això el fa patir-, no ha saltat al camp, etc.; no ha xupat banquillo) -Ràdio-.

'xupar' càmera *

Tothom vol sortir a la foto (o vol fer-se veure, vol que el vegin, posar-se a davant; no tothom vol 'xupar' càmera -CR-.


'xupar' roda *

Avui en Jofre no ha fet més que aguantar roda
(o deixar-se portar pels altres, seguir el grup, no ha fet cap estricada, seguir la roda; no ha xupat roda) -TV3-.
nota: Sentim també 'xuclar roda' en una de les nostres creatives emissores.

'xupar-se' el dit *

Que es pensa que ens mamem el dit? (o que es pensa que badem?, que es pensa que dormim a la palla?, que es pensa que tenim llana al clatell?; no que es pensa que ens 'xupem' el dit?) -TV3-.

'xupar-se' els dits *

Quin dinar tan bo!, me'n lleparé els dits! (o me'n lleparé els bigotis!, com xalaré!; no em 'xuparé' els dits; millor que em xuclaré els dits).

y lo que te rondaré morena! **

Fa dos dos anys que fan obres al carrer, i els dies que durarà! (o i va llarg!, i l'aigua que baixa!, i no s'ha pas acabat aquí!, durarà com la bóta de Sant Ferriol, això sembla l'obra de la Seu; no i com diuen els espanyols 'y lo que te rondaré morena') –RAC1-.

yo me lo guiso, yo me lo como **

Jo m'ho faig tot: compro la fusta, faig els mobles i els vaig a vendre (o no dono res a fer, vaig sol, jo m'entenc i ballo tot sol -Val-; no yo me lo guiso, yo me lo como).
Ella fa i desfà, no necessita ningú
(o ella ho talla i ella s'ho cus; no él se lo guiso, és se lo come).
nota: 'Jo m'entenc i ballo tot sol', forma adaptada de 'cada u s'entén i balla tot sol'.


zist i zast

Onomatopeia del so de qui camina decidit, de pressa (Ca). |
zis-zas, tris-tras |
Vam sentir zist i zast i llavors el vam veure.


zum-zum

Dolor continuat (Ca). |
mal, patiment, punxada, punyida, fiblada |
No podia dormir pel zum-zum de l'espatlla.

nota: Vegeu també 'zum-zum', al Volum 1.