Barbarismes‎ > ‎

De la A a la C

A

ABANDERAT -ADA Banderer, capitost, portabandera, portaestandard (algú que porta una bandera), capdavanter, líder, cap de colla, ànima, capdanser. Ex: La Lliberata i la Beatriu són les capdavanteres d’un tennis bretó...  -Avui- A i B són els millors del bàsquet alemany.  -TV2-

ABANTES Abans. Ex: Abans anava molt a futbol.

ABARCAR Tenir cura de moltes coses alhora, menar molt de rem, fer, abastar, abraçar, comprendre, (dur avant, donar coll Val), ocupar-se de moltes coses (Fr-It). Ex: Volen fer moltes feines i no en fan cap de ben feta. No en podem pas menar més, de rem; ja en tenim prou de terra. M’hauré de deixar la terra perquè no puc dur-la avant (Val). Que ho faça ell, que dóna molt de coll (Val).

ABAST Pes, conseqüències, (importància, gravetat -d’una malaltia- Fr). Ex: Demà sabrem la gravetat de la lesió del jugador.  -TV3-

ABOGAR Advocar, defensar, propugnar, demanar, ésser partidari, defendre (Val). Ex: El senyor Ceferí defensava la...  -C33-

ABOMBAMENT Bombament, inflació. Ex: Tens un bombament de les vèrtebres.

ABONO Abonament, subscripció, entrades, reserva d’entrades. Ex: Encara no he tret els abonaments de la Festa Major.

ABORREGAR Moltonejar, perdre individualitat, fer persones sense esperit, amoltonar-se (Val), perdre personalitat (Fr). Ex: Es diu que mirar la televisió fa perdre la personalitat.  -TV3-

ABRAÇADERA Abraçadora, armella, virolla, brocal. Ex: Hem portat unes abraçadores per acollar la xemeneia de la calefacció.

ABULTAR Fer embalum, fer tossa o tossera, ésser molt gros, ocupar, omplir, inflar. Ex: La teva maleta fa molt d’embalum.

ABULTAT -ADA Exagerat, exorbitant, desmesurat, anormal, fora de mida, gran, fort. Ex: Hi ha hagut un resultat exagerat: quatre a tres.  -Ràdio- ...una forta derrota.  -CR-

ABUNDAR Continuar parlant d’un tema, (allargar el debat, insistir Fr), (ampliar, aprofundir It). Ex: Parlarem també de la taula d’aquests dies de Nadal.  -TV3-

ABUSON Que s’aprofita, que enganya, explotador, abusador, aprofitat, desvergonyit, pocavergonya, convenienciós (Val). Ex: Com t’hi aprofites! (no: no siguis abuson). Aneu espai amb ell, que és molt convenienciós (Val).

ACALLAR  Apagar, apaivagar, acabar, aplacar, calmar, assossegar, aturar, fer callar, emmudir. Ex: S’han apagat els rumors.  –Ràdio Olot-

ACCIDENTAL Provisional, interí, suplent, substitut, eventual, contingent. Ex: És el batlle provisional.

ACETXAR Vigilar, sotjar, observar, aguaitar, assetjar, estar a l’aguait. Ex: ...pels franctiradors que aguaiten des dels turons.  –CR-

ÀCID -A Amarg, aspre, càustic, trist, tètric, depriment. Ex: Comèdia amarga que...  –Avui-

ACLARAR 1 Esclarir o aclarir (el temps), asserenar-se, aixecar-se (el dia), fer-se ras, escampar (Val). Ex: S’ha esclarit el dia, els núvols s’han esvaït. 2 Entendre, comprendre, esbrinar, fer més entenedor (si tenim un dubte o una desavinença), (entendre-s'hi, trobar-s'hi Val). Ex: Estic fent matemàtiques i no les comprenc. Tots parlàvem a la vegada i no ens enteníem. Vegem si s’entenen, en defensa, els jugadors del Llubí.  -TV3- ...fins que la situació sigui normal.  -TV3- No m’hi entenc, amb tantes factures! Vull saber qui...?  -TV3-

ACOLXAR Revestir, capitonar, encoixinar, embuatar, enconxar, estovar (Val). Ex: M’hi han posat un seient revestit, a la bicicleta; ara és més tou.

ACOMODO Comoditat, conveniència, per anar bé ell, acomodament (Val). Ex: Ho fa per la seva comoditat, d’anar a treballar amb el seu veí (ja té cotxe, ell).

ACONTEIXEMENT Esdeveniment, fet, feta, cas, succés, succeït (Val). Ex: La televisió va parlar d’aquell fet.  -TV3-

ACOSSAR Empaitar, perseguir, encalçar, acorralar, estrènyer, assetjar, acaçar (Val). Ex: La policia els empaita.

ACOSTAR-SE Anar, passar, arribar-se, fer cap, (aplegar-se, acudir Val). Ex: Va anar al club. Havia pensat aplegar-me a ta casa, però era massa tard (Val).

ACRIBILLAR Cotnar, esquilar, aclaparar, escurar (Val) (a l'hora de pagar); ferir (a trets), cosir, crivellar (Val), clivellar (Mall). Ex: En aquest restaurant t’esquilen molt fort (fan pagar car). El govern ens aclapara amb tants d’impostos. Ací escuren la cartera (Val). El varen cosir a trets.

ACULLÀ Allà, més enllà, més cap allà. Ex: En posarem dos aquí, dos allà i dos més enllà.

ADECENTAR Acondiciar, agençar, arranjar, posar en condicions, apanyar (Val). Ex: Hem d’arranjar el pis abans d’arrendar-lo. Vull apanyar-me la bancada abans de casar-me (Val).

ADEFESSI Lleig, repugnant, espantall, lleig com un pecat, que no té cap gràcia, monstre (orso, lloro, quelo Val), (bunyol, burot Mall), aderg (Men). Ex: Aquesta xicota no es pot mirar, de lletja que és.

ADELANTAR Anunciar, fer saber, dir, manifestar, anticipar, avançar. Ex: El ministre ja va anunciar que...  -CR- No ens volen pas avançar res del que cantaran.  -TV3-

ADELANTAT -ADA Avançat, trempat, despert, espavilat, eixerit. Ex: Valga’m Déu que és trempada aquesta nena! (a cinc anys ja sap llegir). Jo, tot ho portava avançat: a setze anys ja festejava.

ADELANTO Avançament, avenç, progrés, avanç (Mall). Ex: La medicina ha fet un gran progrés aquests darrers anys.

ADEMAN Gest, posat, aire, moviment, acció. Ex: A- Aquella noia era la Joana? B- El posat era d’ella (= no sé si ho era o no, però ho semblava).

ADEMÉS A més, a més a més, encara, (demés, endemés Mall). Ex: Parlarem de música moderna, de teatre i, a més a més, de jardineria.  -TV3- Ens va pagar el sopar i, a més a més, el taxi (aquest barbarisme el repeteixen a TV3 de forma obsessiva).

ADIÓS Adéu, adéu-siau, passi-ho bé. Ex: Digues passi-ho bé a aquest senyor.  -C33-

ADIVÍ Endeví, endevinador, endevinaire. Ex:Vostè és un bon endevinaire.  –TV3-

ADIVINAR Endevinar, encertar. Ex: A que no endevineu...?  -TV3-

ADIVINATORI Endevinatori, d’endevinació, etc. Ex: ...l’art endevinatori.  –CR-

ADJUDICAR Guanyar, triomfar, quedar primer. Ex: L’Anselm ha quedat primer a l’etapa d’avui.

ADQUIRIR És correcte quan vol dir “comprar, aconseguir”. No ho és quan parlem de l’emoció que tenim quan veiem un esport. Podem parlar de dramatisme, d’una situació patètica, molt difícil, complicada; de prendre un caire, d’agarrar (Val), etc. Ex: L’eliminatòria es torna dramàtica per al Tretze Català, que perd per divuit punts a cinc. L’eliminatòria agafa un caire dramàtic (no: adquireix ribets dramàtics).  –Avui-

AFAMAT -ADA De fama, de nota, d’anomenada, (cèlebre, que té molt de renom, molt conegut Fr), prestigiós (Fr-It), famós (It). Ex: Un arquitecte de molta anomenada...  -Punt-

AFANYOSAMENT Afanyadament, amb afany, amb interès, amb un gran esforç. Ex: La policia el buscava amb afany.

AFECTAR No és acceptable quan vol dir “interessar, importar, pertocar”. Ex: Tinc notícies que us interessen a tots tres.  -TV3-

AFIANÇAR Tornar-se segur, afermar, refermar, consolidar, confirmar que val. Ex: S’està tornant segur aquest jugador (bàsquet).

AFRENTA Podem dir ofensa, insult, greuge, afront. Ex: Aquestes condicions són un insult per al nostre partit.

AGAFADERO Reclam, pretext, agafador, agarrador (Val). Ex: Ningú no et dóna res, manyac; aquests premis són reclams (els de les loteries).

AGARROTAT -ADA Adormit, immòbil, insensible, ert, engarrotat (Val). Ex: M’ha quedat la cama adormida.

AGOBIAR Cansar, marejar, afeixugar, atipar, aclaparar, atabalar, fastiguejar, patir, destarotar, capficar-se, entabuixar (Val), (acoconar, oprimir, ofegar Mall), fatigar (Fr), oprimir (It). Ex: Estic cansat de tanta feina. Aquesta calor em deixa baldat.  -TV3- Es capfiquen per un examen.  -Avui- Tots anem atabalats amb aquesta feina. La mainada em fastigueja i els pares encara més. Estic capficat per tots aquests problemes del noi.

AGRAVIAR Ofendre, molestar, prendre’s una cosa malament, (agreujar, fer tort Mall). Ex: Li varen dir que havia de ser a la fàbrica a les vuit en punt i l’home es va ofendre.

AGULLETES Punxades, fiblades, agullades, cruiximent. Ex: El jugador ha tingut punxades a les cames.  -Ràdio-

AIGUAFESTES Esgarriacries, espatllacries, desbaratador, malastruc. Ex: Tu, no facis cap comentari dels teus, que ets un espatllacries!

AIREJAR Xerrar, reportar, comentar, fer públic, esbombar. Ex: La premsa va fer públics alguns detalls de...  -C33-

AIRILLO Aire, airet, ventijol. Ex: Quin aire que s’ha girat. Passa un ventijol molt fresc.

AIXECAR Superar, remuntar (Fr), arribar a (It). Ex: En Faustí ha remuntat un 15-40 (tennis).  –C33-

AJÀ! (o AHÀ!) Ah, això mateix, ara, molt bé, Àngela Maria! Ex: A- És Reus. B- Molt bé! (en un concurs). A- Demà començarem les obres. B- Àngela Maria! (= ja era hora!).

AJETREO Traspàs, tràfec, tragí, atrafegament, enrenou, rebombori. Ex: Quin traspàs que portes: ara a reunió, després a assaig!

ALAMBRADA Filat, xarxa de filferro, (tanca o tancat de fil de ferro Mall). Ex: El gos va entrar travessant la xarxa de filferro que els soldats havien instal·lat.

ALARDE Ostentació, exhibició, parenceria (Val). Ex: Va ser una exhibició del director.

ALARMA És un anglicisme quan s’usa en subtitució de “despertador”. Ex: Has de comprar un despertador nou (no: un rellotge d’alarma).

ALÇADA Categoria, renom, pes, anomenada, reputació (Fr), prestigi (Fr-It). Ex: Vindran actors del prestigi de l’Andreu.  -Avui-

ALEGRIA Imprudència, insensatesa, despreocupació, imprevisió, descuit, arrauxament, que s’exposa, irresponsabilitat (Fr), lleugeresa (Fr-It), (precipitació, temeritat It); destrellat –una persona- (Val). Ex: La defensa del Sabadell juga amb precipitació (no: amb alegries defensives)  -CR- No s'ha presentat a l'examen. Quin destrellat! (Val).

ALGARAVIA Gresca, cridòria, guirigall, xerinola, escama (Val). Ex: Hi havia molta gresca.  -TV3- Al pis de dalt hi ha hagut tota la nit molta escama (Val). Què és eixa escama? (Val).

ALGO Quelcom, quelcom més, alguna cosa, res, qualque cosa (Mall). Ex: Pensa quelcom més, si no tothom dibuixarà el bou i la mula. Té alguna cosa a veure, aquesta cançó, amb...?  -CR- ...va aconseguir una mica més de la meitat dels escons.  -CR- En sabies res d’aquesta cançó?  -CR-

ALIRON 1 Crit d’ànim dels partidaris d’un equip. Ex: Campions!, endavant!, vinga!, amunt!, au!, (visca!, bravo! Fr), força! (It). Ex: Campions!, Campions!, Campions! 2 Cantar l’aliron: cantar victòria (Fr-It). Ex: Si diumenge guanyem a Blanes, ja podrem cantar victòria.  -Revista-

ALIVIAR Alleugerir, descarregar, anar més descansat, alleujar (Val-Mall). Ex: Amb la rentadora vaig molt més descansada. Hi ha dones molt satisfetes quan...  -TV2-

ALLARGAR Donar, regalar, proveir, amollar (Val). Ex: La mare només fa que donar cèntims al meu germà. El van malcriar de vinga amollar-li diners (Val).

ALMENOS Almenys, com a mínim, pel cap baix, tirant curt, ben bé, (com a poc, si més no Val), almanco (Men). Ex: Pel cap baix anava a dos-cents. Arribarem, com a poc, a Sitges (Val).

ALREDEDOR Al voltant, entorn, a l’entorn, entorn de, als encontorns, per les engires (Val). Ex: ...al voltant del mapa de Catalunya.  -TV3- ...i els jugadors al seu voltant (de l’entrenador).  -TV2- Parlem de la sequera (no al voltant de, ni  a l’entorn de).

ALTERNANCIA Alternança, alternació. Ex: Cal l’alternança al govern.  -TV3-

ALTIBAIXOS Vicissituds, moments bons i moments dolents, alts i baixos (Fr), alternatives de fortuna (It). Ex: El partit té molts alts i baixos.  -C33-

ALTILLO Recolzacaps. Part més alta d’una cadira per sobre del respatller, que serveix per a recolzar-hi el cap o d’adornament; sostremort, terrabastall (en una cambra), els dalts (d’una cambra), entresolat (Mall). Ex: Les cadires de la mainada tenen un recolzacaps. Posem les maletes al terrabastall.

AMAESTRAR Ensinistrar, ensenyar, aregar, alegar (Val). Ex: En Marcel té un gat ensenyat.  -CR-

AMAGAR Fer semblant de, (preparar, combinar, manegar Val), (fer veure, fintar Fr-It), (fer acció de, fingir It). Ex: L’Eric fa veure que xuta.  -TV2- ...i finta, el jugador romanès (futbol).  -C33- ...ha enganyat molt bé el defensa.  -C33-

AMANYAR Trampejar, haver-hi la pasterada feta, preparar, combinar, manegar (Val), falsejar (Fr), trucar (Fr-It), manipular (It). Ex: El judici era trampejat: havien untat els jutges  -TV3- El dia que varen fer les oposicions ja tenien la pasterada feta (ja sabien qui havia d’aprovar).

AMARRAR Assegurar, mirar d’aconseguir, procurar guanyar. Ex: Si volem jugar la promoció hem de procurar guanyar els partits de casa.  –Revista- El Figueres, ara hauria d’assegurar el partit (fer un altre gol).  –TV2-

AMBIENTILLO Ésser ple de gent, (animació, ambient Fr-It). Ex: Hi havia molta animació a la discoteca.  -TV3-

AMIGUISME Influències, padrins, tripijoc, martingala, favoritisme, nepotisme. Ex: Hem de procurar que no prevalguin tant les influències als nostres ajuntaments  –Revista-

AMOBLAR Moblar, posar mobles. Ex: Té el pis molt ben moblat. 

AMOTLLAR Emmotllar, agombolar-se a una nova situació, avenir-se a uns tractes diferents, adaptar-se (Fr-It), integrar-se (It). Ex: Són mainada que de seguida s’emmotllen als altres. Sempre t’has d’adaptar a les coses que vol fer ell. Quan canvies de poble has de fer com els altres.

AMPOLLA Butllofa, bòfega, mula, bufa (Val). Ex: Tenen butllofes a la pell.  -TV3-

ANAR 1 Superar de molt, passar la mà per la cara, deixar endarrere, agafar avantatge (Fr-It), passar davant de (It). Ex: El Joventut agafa molt d’avantatge (no: el Joventut se’n va en el marcador  -TV3-). 2 Si és cap aquí cal dir “ja vinc”; si és cap allà diem “ja hi vaig”. Ex: A- Albert! B- Ja vinc! (no: ja vaig  -TV3-). 3 Tractar, versar, parlar, tocar. Ex: De què tracta la pel·lícula? Avui la lliçó toca el tema de l’energia nuclear.  -TV3- La pregunta és d’animals.  -TV3-

ANCLAR Aquest barbarisme pot tenir moltes solucions (encalar: quedar-se una pilota en un lloc inaccessible, com ara un terrat, un arbre, etc. Val), ancorar (Mall). Ex: Viuen com als anys cinquanta. Viuen com quaranta anys endarrere. Viuen igual que als anys cinquanta. Viu encalat en la postguerra (Val).

ANDAMI Bastida, bastimentada, encavallada, bastiment (Val-Mall), armada (Men). Ex: L’edifici es va aixecar sense cap bastida (es va aixecar amb un conjunt de cables).  -TV1- ...treballaven en una encavallada.  -TV3-

ANDANDO Es pot corregir de moltes maneres: i au , i avall, i endavant, i vagi com vagi, som-hi, i avant (Val). Ex: L’hi poso, i au!  -TV3- Agafa el cistell, i avall!

ANEGAR Inundar, negar, enaiguar (Val). Ex: La Muga ha negat molts camps a Cabanes.

ANGÚSTIA Angúnia, angoixa, malestar, ansietat, funestedat (Mall). Ex: Fins que tots són a casa passo molta angúnia.

ÀNIM Es diu quan, en una situació, la gent s’impacienta, s’excita, està inquieta, es posa nerviosa, s’irrita, etc. Ex: Els contribuents tenen una altra enrabiada (no: Hisenda torna a encrespar els ànims dels contribuents  -Temps-). El públic està molt excitat (o “esverat”) (no: Els ànims estan molt escalfats; en un partit de futbol). Veiem correcte però: A- Avui perdrem. B- Quins ànims! (o Quin coratge que em dones!).

ANIMOSITAT Malícia, mania, aversió, mala intenció, mala voluntat contra algú (ànim i animós tenen sentit positiu en català; no és recomanable, doncs, “animositat” en sentit negatiu) (admès per l’IEC). Ex: Els àrbitres no tenim malícia a ningú (som imparcials).

ANTICIP Bestreta, avançament, (acompte, avanç Val). Ex: El dia deu ja va demanar una bestreta a l’empresa. -TV3-

APABULLAR Cansar, fatigar, aclaparar, espantar. Ex: ...per no espantar els oients (no llegeix tota la llista i posa un disc)  -CR-

APALANCAR 1 Asseure’s, arrepapar-se, escarxofar-se, posar-se com a cal sogre, estovar-se (Val). Ex: Es va ben escarxofar al sofà.  -TV3- Quan arribe a casa m’estove en el sofà a veure la tele (Val) 2 Fer una vida fàcil, tornar-se un panxacontent, no esforçar-se per res. Ex: S’han tornat uns panxacontents.

APANYAT -ADA Ben fet, com cal, adequat, que vagi bé. Ex: Li ho hem fet ben fet (no: “apanyadet”). -TV3-

APARATO 1 Aparell, eina, instrument. Ex: Aquest radiocasset és una bona eina.  -TV3- 2 Acompanyament elèctric, llamps i trons. Ex: Hi haurà tempestes de llamps i trons en alguns indrets del Pirineu de Lleida. -CR-

APARATÓS Espectacular, imponent, vistós, fenomenal, atractiu, gran, que atreu la atenció. Ex: Són vistoses, aquestes sabates que t’has comprat. Va ser un espectacular accident.  -CR-

APEADERO Baixador, parador (del tren). Ex: Hi havia un baixador a la Font Picant.

APETXUGAR 1 Posar el coll en una feina, ser-hi, fer-s’hi, donar coll (Val), treballar dur (Fr), (encarregar-se de quelcom, ocupar-se de It). Ex: En aquesta feina s’hi ha de ser (és forta). Jaume portarà dos camps alhora, i encara hi podrà donar coll (Val). 2 Carregar-se-la, rebre, ésser castigat, suportar (Val), (pagar, assumir la responsabilitat It). Ex: Eh que hi era, quan trencaven els vidres? Doncs, ara, que ho pagui! 3 Tenir paciència. Ex: Ja haurem de tenir paciència, amb tanta mainada!

APLAÇAR 1 Ajornar, diferir, suspendre, perllongar, retardar. Ex: Un partit ajornat. –D. Girona- ...haurà de diferir el casament.  -TV3- 2 Emplaçar, col·locar, escampar. Ex: Quan les dones comencen a collir raïms, els homes emplacen les semals (les estenen per la vinya).

APLASTANT Innegable, indiscutible, inqüestionable, aclaparador, o altres solucions ben senzilles. Ex: Això que dius és d’una lògica aclaparadora (o és ben lògic, tens tota la raó). -TV3-

APLASTAR 1 Cansar, rendir, torrar (Val); quedar aixafat o decaigut, (estar o quedar solsit, desfet, mòlt Val). Ex: Estic aixafada de treballar; no puc més! He d’anar al llit perquè estic rendida. A- Com et trobes? B- Estic torrat: no puc més (Val). 2 Aixafar, esclafar, aplatar, xafar. Ex: He esclafat un cargol amb el peu.

APLATANAR-SE Afluixar, abatre’s, desanimar-se, defallir, acovardir-se, engandulir-se, engorronir-se, pansir-se. Ex: No convé afluixar (en un partit).  -TV3-

APLOMAT -ADA Segur, ponderat, equilibrat, que no s’esvera. Ex: Aquest senyor parla segur. Heu de ser més ponderats, de seguida us atabaleu!

APOIAR Ajudar, col·laborar, acompanyar, donar un cop de mà, donar suport, anar a l’ajuda, fer costat (Mall). Ex: En Constanci no tenia cap company que l’ajudés (un jugador de futbol que ataca).  -TV2-

APOLTRONAR Engorronir, engandulir, emmandrir, perdre empenta, endropir (Val). Ex: El President de Còrsega està perdent empenta: fa massa que governa.

APORT Aportació, contribució, ajuda, aportament (Val). Ex: ...amb una aportació de dos milions d’euros.  -CR-

APOSTA Compromís, dificultat, repte, tema. Ex: L’economia és el primer tema que el govern ha de resoldre (no: la gran aposta). El govern, per anar bé, ha d’endegar l’economia (o s’ha de decantar pels temes econòmics).  -TV3-

APOSTAR 1 Els mots ‘apostar’, ‘aposta’ i ‘apostant’ són correctes (“apostant” encara no el veiem al DIEC), però s’han pres del cast. sense cap necessitat. Podem fer servir ‘jugar’, ‘juguesca’ i ‘jugador’, que són paraules que encara es diuen força. (En el valencià de pilota hi ha ‘travessa’, ja que els diners es travessen entre el públic (Val). Ex: “En aquesta juguesca hem perdut un sopar”. “Què t’hi jugues?”. 2 “Apostar” encara és més estrany quan es fa servir en el sentit de “decidir, triar, pronunciar-se, escollir o altres de semblants”. Voler (proposar-se, optar, decidir Fr), preveure (Fr-It) Ex: “Barcelona escull el transport públic” (o es decanta pel...).  -TV3- “El partit X es proposa modernitzar Europa.”  -Avui- De vegades, tota la frase és un nyap: “A l’espera que es trenqui el silenci oficial les teories aposten...”  -Avui- En català es podria dir: “Mentre s’espera una confirmació oficial, la majoria dels observadors pensen que...”

APRESSURAR Afanyar-se, apressar-se, cuitar (Val), (fer via Mall). Ex: S’han apressat a jutjar.. -CR-

APRETADA Indicació, insinuació forta, per fer reaccionar a algú. Ex: Amb aquesta insinuació tan clara no s’acostarà més.

APRETAR 1 Insistir, esforçar-se, lluitar, fer-s’hi, etc. (s’usa en molts altres sentits). Ex: No vaig quedar-me les sabates, però ella tampoc no hi va insistir. La Jugoplàstica no s’esforça gaire.  -TV2- El Palamós està dominant.  -CR- El Betis ha lluitat de valent.  -TV3- Ens hi fan ser, a classe de dibuix (hem de pencar molt). Exigeixen molt, en aquesta acadèmia. Des de l’ajuntament hem insistit perquè... 2 Pitjar, prémer, picar, estrènyer (Mall). Ex: Pitgem la tecla.  -Llibre- 3 Acostar-se, atansar-se, apropar-se. Ex: Els conillets s’acostaven bé a la seva mare.  -Conte- 4 Fer una calor molt intensa o molt forta. Fer calda, xafogor, rigor, bugor, estuba, una onada de calor, etc. Ex: Demà la calor encara serà més intensa (ho sentim molt sovint a TV3 i a CR).  –TV3- 5 Altres maneres de dir. Ex: Com que tenim poc temps... (no: com que el temps apreta).  -CR-

APRETAT -ADA 1 Anivellat, igualat, equilibrat. Ex: El marcador és anivellat.  -C33- Ha guanyat per un petit marge de punts.  –Cat. Inf.- 2 Ajustat, cenyit. Ex: ...un banyador cenyit. -TV3-

APUGINAR Pagar, gratar-se la butxaca. Ex: A última hora vaig haver de pagar jo.

APURAR 1 Treure estella de quelcom, aprofitar (Fr). Ex: Han d’aprofitar més la jugada.  -C33- 2 Estar amoïnat, aclaparat, (cavil·lós, pensarós Val); patir, no saber com sortir-se’n, tenir feina a, posar en un mal pas (Mall), estar en un mal moment (Fr), estar preocupat (It). Ex: Tinc feina a fer creure la mainada. Estic aclaparat per la feina, no sé com acabar-la. La situació d’en Gabriel és més difícil, costarà molt que li renovin el contracte.  -CR- 3 Burxar, interessar, amoïnar, atabalar, insistir (Fr). Ex: Si t’interessa tant, agafa-ho.  -Conte- 4 Aprofitar, escurar, acabar-se. Ex: Acaba’t els canelons.

AQUADRILLAR-SE Reunir, agrupar, apilonar, acollar, envoltar, fer rogle (Val). Ex: La mainada s’han apilonat tot voltant (o “al voltant”) de l’home que venia gelats i em pensava que el farien caure. Els curiosos feien rogle al costat del cotxe accidentat (Val).

AQUEIXAR Patir, passar penes, sofrir, endurar, estar afligit, tenir una malaltia. Ex: S’ha quedat a casa perquè té la grip.  -R4- (no: aqueixat d’una grip).

ARANDELA Volandera, valona, virolla. Ex: Amb dues volanderes quedarà més ben acollat.

ARCA Comptadoria, (caixa, tresoreria It). Ex: ...a la tresoreria del club (no: ...a les arques).  -TV3-

ARCEN Voral, vorera d’emergència, voravia, marge (It). Ex: Hi havia dos cotxes aturats al voral de la carretera.

ARENISCA Gres, (sauló, marès Mall). Ex: En aquella entrada hi ha pedra dura; no és pas gres.

ARRASSAR 1 Posar el peu al coll, enfonsar, guanyar clarament (Fr), (triomfar, esclafar It). Ex: L’Esporles va guanyar clarament a Santa Eugènia, on no havien pogut puntuar ni el Llucmajor ni el Manacor.  -Avui-  2  Apoderar-se de, senyorejar, dominar (It). Ex: Els texans X dominen els mercats asiàtics.  -Avui-

ARRASTRAR 1 Hom ho diu de qui va cansat, neguitós, mort, que treu un pam de llengua. Ex: Els pagesos anem morts per la terra. 2 Durar, perdurar, persistir, fer-se crònic, arrossegar (una cosa Val), rossegar (Mall). Ex: Aquest problema ja fa molts anys que dura. 3 Incitar, animar, convèncer, induir, fer seguir. Ex: Ell va fer seguir els altres (van fer una malifeta tots plegats).

ARREGLO 1 Adob, remei, solució, arranjament (Mall), galipada (Eiv). Ex: No sé si té adob aquest paraigua. 2 Acord, avinença, tracte, entesa. Ex: Hi va haver una entesa entre els dos ajuntaments. Hem d’arribar a un acord. Ja ens entendrem en els cèntims.  -TV3-

ARREL Peu, part de baix, base (Fr), part inferior (It). Ex: La pilota s’estavella a la base del pal esquerre.  -TV3-

ARRENC Enrabiada, cop de geni, cop de sang, rampell, rampellada, arravatament. Ex: Quan vaig veure que m’havien esbotzat la porta de la barraca, vaig tenir un cop de sang. Va tenir un rampell de geni i li va clavar un cop de puny.

ARREPENTIR Penedir-se, rampellar-se, saber greu. Ex: No ho va voler comprar i ara es rampella.

ARRESTOS Coratge, valor, valentia, audàcia, moral, bravesa (Val). Ex: Encara té el coratge polític de... -CR-

ARROPAR 1 Acotxar, abrigar, abrigallar (Val). Ex: Anna: acotxa’t bé que fa fred (al llit) 2 Emparar, protegir (Fr-It), (tutelar, defensar It). Ex: Quan són a dintre estan emparats, el problema és quan surten (els drogoaddictes, dels centres de rehabilitació).

ARRUGAR-SE Arronsar-se, acollonir-se, atemorir-se, acovardir-se, espantar-se. Ex: Encara que l’examen sigui difícil, tu no t’espantis.  -TV3- La tennista alemanya no es va arronsar.  -Avui- És un jugador que no s’acovardeix mai. -Presència- No t’acolloneixis ara!  -TV3- Veig que t’has arronsat (no goses criticar-los).  -CR-

ASCENS Puja, pujada, augment. Ex: ... una lleugera pujada de la borsa.  -TV3-

ASQUERÓS -OSA Avorrit, repulsiu, lleig, carregós, pesat, fastigós, repugnant; que no queda bé, que fa ràbia, oiós (Mall) . Ex: Aquest llibre és carregós. Portes un anorac que no et queda gens bé.

ASSABORIR Agafar fama, triomfar, reeixir. Ex: En Gener ha agafat fama amb el ciclisme.  -Avui- (no:’ha assaborit la glòria’). En Maurici ha triomfat.  -TV3- (no: ha assaborit l’èxit).

ASSAFATA Hostessa, auxiliar de vol, recepcionista, cambrera, assistenta. Ex: Les hostesses porten barret.  -CR- Vostè té al seu costat una assistenta.  -TV2-

ASSENTAR 1 Col·locar, situar, posar, jugar bé, tenir una bona posició (It). Ex: El Barça és molt ben col·locat sobre el camp. 2 (“Assentar” i “sentar” són dos dels barbarismes més estesos, se senten cada dia; valdria la pena informar mestres, professors, periodistes, etc.) Seure, asseure’s. Ex: Estem asseguts.  -TV2- Nena, no voltis tant per la classe, seu! Ho veus bé asseguda?  -TV3- Els partits que falten, els veurem asseguts.  -TV2- Seu aquí.  -TV3-

ASSEO Lavabo, bany, (lligador, alberjó Mall). Ex: ...cambra de bany i lavabo.  -Avui- ‘bany i lavabo’ (no: bany i aseo que llegim en un plànol d’una casa).

ASSOTAR Sacsejar, agitar, fer trontollar, (viure, patir Val). Ex. La crisi política que sacseja el país.  -Avui-

ATAPONAR 1 Embussar, tapar, obstruir, embossar (Val). Ex: La brutícia que baixava pel riu va embussar el canal. 2 Tamponar, tapar (la sang que surt del nas o d’un tall). Ex: Li vàrem tamponar el nas amb un cotó fluix.

ATASCO Embús, embussament, tap, (embós, embossada Val). Ex: A l’entrada a Vernet hi havia un embús de més de dos quilòmetres.

ATAÜT Bagul, taüt, caixa de morts, fèretre. Ex: N’hi ha de molts preus, de baguls.

ATEMPORALAT -ADA Potent, enèrgic, fort. Ex: ...ratxes potents de vent.  -TV3-

ATERRISSAR Caure, anar per terra, fer un capgirell (aterrar, amorrar-se a terra, caure a terra Val) Ex: Vaig ensopegar amb un roc i me’n vaig anar per terra. D'un carxot el va fer amorrar-se a terra (Val).

ATESTAT Ple, ple com un ou, farcit, carregat, abarrotat. Ex: La rambla era plena de gent. Aquest home sempre està carregat de manilles (cartes).

ATIBORRAR Afartar, atipar, endrapar, estibar (Mall). Ex: ...sense afartar-se.  -Ràdio-

ATINAR Caure-hi, acudir-se, recordar, pensar, ensopegar (Val), encertar (Mall). Ex: A- Hi podies haver anat amb el cotxe de les deu.  B- No hi vaig caure que el cotxe de línia del dissabte passa una hora més tard.

ATISBE Possibilitat, senyal (Fr-It), (indici, traça  It). Ex: Si hi ha algun indici que cessin l’entrenador... (no: Si hi ha algun atisbe de possibilitat que cessin...).  -CR-

ATONTAR Atabalar, marejar, atordir, estabornir, tenir un cap com un tabal, entabuixar (Val), embeneitir (Mall). Ex: Vaig sortir ben atabalat del concert de rock.

ATRACASSAR Esforçar-se, preocupar-se, batallar, per una cosa (del francès ‘tracasser’). Ex: No pateixis per l’arròs; si no és tan bo se’l menjaran igual. No t’hi facis gaire, que a les onze ja haurem acabat la feina.

ATRAGANTAR Entravessar-se –algú-; no poder-lo veure, tenir amargat, fer mala via (Mall). Ex: No m’ha fet res, però el tinc amargat. Aquest veí el tinc ben entravessat!

ATRANCAR No poder més, quedar rebentat, estar afectat, fer-se llarg –quelcom-; estar baldat, extenuat, rendit, esllomat, etc. Ex: No pot més en aquesta pujada (no: Se li està atrancant; ciclisme).  -C33-

ATRASSAT -ADA 1 Endarrerit, primitiu, inculte, incivilitzat. Ex: A l’Àfrica encara hi ha pobles força primitius. 2 Retardat, que va endarrere (un rellotge). Ex: El meu rellotge va dos minuts endarrere. El campanar tan aviat va endarrere com endavant.

ATRAVESSAT -ADA Entravessat, de través. Ex: Hi ha un camió entravessat a la carretera.  -TV3- Se li ha entravessat un os en la gola (Val).

ATXACAR Atribuir, culpar, imputar, donar la culpa. Ex: Imputen aquesta imposició al president.  –Cat. Inf.-

AUSÈNCIA Absència, mancança, falla, fretura (Val). Ex: La mancança del jugador navarrès...  -C33-

AUSPICIAR Protegir, emparar, recolzar, afavorir, patrocinar, tutelar (Fr), sostenir (Fr-It), promoure (It). Ex: ...una intervenció militar tutelada per les Nacions Unides.

AVALANXA Pilot, munt, multitud, gavadal, pila, allau, devessall, garbera (Val). Ex: Hi havia un munt de gent a Sant Grau. Quin pilot de cotxes, en aquesta rambla!

AVANTGUARDIÀ D’avantguarda, el més avançat. Ex: ...el primer moviment d’avantguarda de l’art americà.  -TV3-

AVANTPENÚLTIM Antepenúltim, tercer d’últim, (tercer per la cua, tercer per darrere Val). Ex: ...va quedar tercer d’últim.  -C33-

AVANTSALA Començament, que ha precedit (Fr), preludi (Fr-It), embrió (It). Ex: ...premis que es consideren el preludi de l’Oscar.  -TV3-

AVASSALLAR Pujar a cavall -d’algú-, apoderar-se (Val), fer-li la llei (Fr), (dominar, sotmetre It). Ex: Si no t’hi formalitzes, la mainada et pujaran a cavall. Se li han apoderat els sogres (Val).

AVIAR 1 Fer, enllestir, acabar, afanyar-se (Val). Ex: Fa molt de temps que parles de treure't el carnet, veiam si ho enllesteixes! (= si ho fas). 2 Guiar, aconsellar, orientar, encaminar (Men). Ex: A tots dos nois els hem encaminats molt bé, ara han de ser ells que s'han d'espavilar (ja han acabat les carreres). A- La Secundina, ara, parla amb nois (era temorenca). B- És perquè la seva mare la guia (li diu que ho faci i com ho ha de fer).

AVINÈNCIA Avinença, entesa, acord, consentiment, permís. Ex: Tancar el cotxe a l’aparcament d’en Pere, si fos amb l’avinença d’ell, bé (si ell s’hi avé). En bona avinença, es poden fer favors i no passa res. Allò va ser una entesa amb l’alcalde (es varen posar d’acord).

AVORT Avortament. Ex: Ja ha tingut dos avortaments.

AXUTXAR Incitar, punxar, atiar, excitar, fer exaltar, fer emprenyar, embotinar (Val). Ex: Ella només el punxa per posar-lo nerviós. Tinc molta paciència, però tu ja m’has embotinat massa! (Val)


B

BABOSA Llimac. Ex: ...com els caragols i els llimacs.  -Llibre-

BADANA Atupada, estomacada, pallissa, gec de llenya (de vegades es fa servir quan es parla de les pèrdues dels jugadors de cartes) (sí que hi ha la “pilota de badana”, molt més molla que la de “vaqueta” Val). Ex: Algun dia rai, et fumeran una atupada!

BAIX Sota. Ex: Actuaran sota la direcció de les Nacions Unides -CR-

BAIXON Tenir una baixada o una davallada, empitjorar, passar una mala temporada, (abaixó, anar de baixada Val), minva (Mall), passar per un mal moment o per un mal pas (Fr), passar per una situació crítica, anar malament (It). Ex: L’equip, ara, passa per un mal moment. Va començar bé el curs, però per Nadal tingué un abaixó (Val).

BALDEIO Neteja, netejada, endreça; fer dissabte, fer una repassada. Ex: Demà farem una endreça de la casa.

BALDES De franc, sense pagar res, gratuïtament, (debades, gratis, de gorra Val). Ex: Hem tingut les entrades de franc. A- Què t’ha costat? B- Res: era debades (Val). He anat a can Joan i no l’he trobat. Ara, abans li telefonaré: no vull fer viatges debades (de bades = en va) (Val).

BALL Capgirell, daltabaix, un vaivé de (Fr), moviment (Fr-It), (canvi, substitució It). Ex: Aquesta temporada hi ha molt de moviment de porters a primera divisió  -Avui-

BALSA Barca, bot, xalana, rai (Val). Ex: ... ha prohibit la construcció de xalanes, a Cuba.  -CR-

BANDEJA Plata, safata, plàtera, safra (Men), palangana (Mall). Ex: Vèiem passar les plates de menjar.  -TV3-

BARALLAR 1 Barrejar, remenar, escartejar (el verb barallar és el producte de l’acceptació del barbarisme baralla, que hem sentit a TV3, a València i a Eivissa; un català del Principat us parlarà d’un “joc de cartes”). Ex: Ara barrejarem les cartes  -TV3- 2 Parlar de, fer córrer, dir, insinuar, suggerir, remenar, treballar amb, (parlar-ne, comptar-hi, moure’s Val). Ex: Un dels homes de qui es parla en els últims mesos, per al càrrec és...  -Avui- A i B són les dues hipòtesis amb les quals es treballa (no: que es barallen).  –Cat Inf- En el món del futbol es remenen unes xifres molt altes (no: barallen). 3 Batallar, bregar, esforçar-se (Men). Ex: A- On és el papa? B- Està batallant per fer el nus de la corbata (no: Es baralla amb el nus). -TV3-

BARANDILLA Barana, balustrada. Ex: Al balcó, encara s’ha de pintar la barana.

BARATURA Cosa barata, barator, ganga, ocasió (hi ha “barata” amb el significat de “a canvi de”; és molt viu Val). Ex: A Girona es troben coses molt barates.

BARCO Nau, vaixell, embarcació, barca, navili (vaixell -nau gran en general-; vapor -vaixell mogut per motor- Mall). Ex: Un dels vaixells... (podeu sentir aquest barbarisme set o vuit vegades, abans de tenir temps de canviar d’emissora)  –CR-

BASA (Possibilitat, atot Fr), (ocasió, oportunitat It). Ex: X i Z també tenen possibilitats (de guanyar, jugant a golf)  -Avui- L’equip occità té tres homes que poden guanyar l’etapa (o tres atots per guanyar l’etapa ) (no: té tres bases per guanyar l’etapa).  -C33-

BASTA! Prou!, ja n’hi ha prou!, ja està bé!, pleguem!, pareu! (Fr). Ex: Ja n’hi ha prou!  -Un cantant-

BATALLETA pl. Històries de la vora del foc, contalles, contes, (“batalleta” ho diuen les generacions joves; les més grans prefereixen ‘romanços’ o ‘romancer’, si parlem de la persona que n’explica Val), (històries de les seves, històries que fan dormir Fr), (històries, faules It). Ex: La tia sempre explica històries de la vora del foc. Faig tard perquè m’he trobat pel carrer el romancer de Joan i m’ha entretingut (Val).

BATXE Mal moment, dificultat, crisi, contratemps, situació crítica (Val-Men). Ex: L’Alguer F.C. està passant un mal moment.

BAU Baf, bavarada, perfum medicamentós. Ex: Fes bafos i aquesta tos et marxarà.

BAVARD (gal·l.) Xerraire, baliga-balaga, garlaire, (xarrador, xarraire Val). Ex: No te l’escoltis, que és un baliga-balaga!

BAVERO Pitet, bavosall, davantalet (Val), (bavador, baverall Mall). Ex: Posa-li el pitet, a la nena, que s’embrutarà.

BENATGE Embenat, embenatge, embenadora (Val). Ex: Li fan un embenat d’urgència.  -C33- ...amb un embenat a la cama.  -TV3-

BERENGENAL Embolic, enrenou, embrolla, merder, vesper, històries, (fangar, bullit Val), embull (Men). Ex: Per què s’ha ficat en aquest vesper?  -TV3-

BESTIAL Molt gran, extraordinari, immens, enorme, desmesurat, etc. Ex. L’anglès fa servir una quantitat extraordinària de paraules. L’any quaranta va fer una ploguda desmesurada.

BICOCA (Admès per l’IEC). Ganga, moma, bona oportunitat, ocasió, (bona ocasió, sort Fr-It). Ex: El cotxe, comprat a aquest preu, és una ganga. Ser funcionari, és una moma?  -TV3- Vols que deixi aquesta oportunitat?  -CR-

BÍRRIA Desastre, nyap, esguerro, fracàs, bunyol (Val), (nyarro, rave, gangalla Mall). Ex: Quin esguerro, la pel·lícula que van fer anit!

BITLLETERO Cartera. Ex: He perdut la cartera. Es nota que tens bona cartera perquè dines cada dia al restaurant (Val).

BITXO 1 Animal petit, bestiola, cuca. Ex: El virus de la sida és un animal mol petit. 2 Nen, criatura, infant (esp. si es mou molt), ravatxol (Val). Ex: El nostre nen és molt entremaliat. Quin ravatxol viu ara en el pis de dalt! 3 Eina, estri, fòtil, bèstia, bestiola. Ex: No la sé fer anar, aquesta bestiola (iròn. l’ordinador).  -TV3-

BLA BLA BLA Anar dient, xerrar com una mallerenga, garlar, xec-xec, no parar de xerrar (Fr), parlar a tort i a dret (Fr), xerrar (It). Ex: ...i ell no parava de xerrar.  -TV3-

BLINCO Salt, cabriola, bot (Val). Ex: La mainada, al pati, fan moltes cabrioles, mentre juguen.

BOCA 1 Fatxenda, vanitós, petulant. Ex: Hi ha molts petulants.  -Avui- 2 Llengua, moltes paraules i pocs fets. Ex: Tu, molta llengua i no faràs res!  -TV3-

BOCADO 1 (Fre, serretó de castic Val), mos (Val-Men), (brilla, brida Mall) (el fre és un ferro travesser que es posa a la boca del cavall; va lligat a les regnes i serveix per dominar-lo). Ex: Ja li has posat el fre a la mula? 2 Ferro en forma de ferradura que els dentistes col·loquen a les persones a qui volen corregir la posició de les dents (el mot “ferro” sempre l’utilitzam en plural Men). Ex: M’ha caigut el ferro de les dents.

BOCASSES Xerraire, bocamoll, trompeta, corneta, llenguallarg, (xarrador, parlador Val), llenguerut (Men). Ex: Quan el xerraire parla de lleis...  -Presència-

BOCATA Entrepà, sandvitx, (cantell, rua Val), (pa amb..., panet amb... Mall) (a Castelló es diu rua, però no del del bar, sinó del preparat a casa Val). Ex. Comprarem un entrepà.  -TV3- Dóna'm un panet amb formatge (Mall).

BOCINA Botzina, clàxon. Ex: Només se sentien les botzines d’algun brètol (en un camp de futbol).  -C33-

BODEGA 1 Celler (Cat-Val), rebost (Val-Men) (baixos d’una casa on hom sol guardar queviures). Ex: Hem d’emplenar la bóta de vi del rebost. 2 Celler (Cat-Val) (local on s’elabora i es guarda el vi). Ex: A Peralada hi ha un celler molt important. En Maties treballa en un celler.  -Llibre- 3 Botiga de vi, botiga de licors, (vinateria Val), taverna (Val-Mall). Ex: A la costa es posen moltes botigues de licors. Comença d’anar a la taverna  -TV3- S’ha esfondrat la paret d’una vinateria  -CR-

BODEGUER Cellerer, vinater (Val). Ex: Vinaters alemanys visitaren...  –D. Girona-

BOIANT Puixant, pròsper, florent, que va bé, favorable. Ex: No va gaire bé l’equip  -CR-

BOIG BOJA Fantàstic, fabulós, magnífic, amb trempera, etc. Ex: Passarem un dimecres fantàstic... -TV3- Una progamació amb trempera.

BOLCAR Malbaratar, malgastar, abocar-se, lliurar-se, no plànyer res, donar de tot, abocar-se, dedicar-se completament, no estalviar gens (Fr-It), (gastar tot el que es guanya, no mirar-s’hi gens a l’hora de Fr), (acontentar en tot It) (admès per l’IEC). Ex: Li donen tot el que demana, a aquesta criatura. No hi planyen pas els milions en aquella carretera. El noi, dedicat completament a la botiga...  -Avui-

BOLLO Pastís, brioix, pasta, panet dolç (Mall). Ex: Ara em menjaria un panet dolç.

BOLO 1 Aplec, ajustada, trobada cultural (Fr), reunió (It). Ex: ...reunions culturals en què es troben els escriptors  -Revista- 2 Actuació, festa, funció, (gala, vetllada Fr), (representació, recital, festival It). Ex: Aquest cantant ha fet més de trenta gales en dos mesos. El jugador es quedarà per jugar partits amistosos a l’estiu (igual en Fr)  -Avui-

BOLSAT Arrugat, gran, balder, ample, (folgat, amb plecs Val). Ex: Enguany es porten folgats els jerseis.

BOLSO Bossa de senyora, bossa de mà (“sac à main” en Fr), bossa (It). Ex: A la dona, cada estiu li ve la berterola de comprar-se una bossa de mà nova.

BONES Bon dia, bona vesprada, bona nit, etc. Ex: Bon dia a tothom.

BOQUES (o BOCA) Pinxo, fanfarró (Val). Ex: És un fanfarró  -Triangle-

BOQUILLA Canó, tub, canya, (broquet -d’una cigarreta- Mall). Ex: S’ha trencat el canó de l’eixugacabells.

BORRADOR 1 Esborrador, drap. Ex: No esborris la pissarra amb la mà, agafa l’esborrador. 2 En brut, esborrany, esbós. Ex: La carta, feu-la primer en brut; després la corregirem i la passarem en net. Aquesta llibreta és per fer els exercicis en brut.

BORREGUISME Ignorància, llana, estupidesa, manca de criteri, gregarisme, venir de l’hort (Val). Ex: ...va acusar el poble X de manca de criteri.

BOTAR Tirar (Fr-It), picar, llançar (It) (esport) (en el sentit de tirar una nau a l’aigua “varar” Mall). Ex: El córner el tirarà en Quimet.

BOTELLA Ampolla (el mot “botella” ha estat admès als diccionaris com a sinònim d’ampolla; aquesta paraula l’hem començada a sentir, al nord, als anys vuitanta; creiem es diu per influència del castellà i de la televisió, i que en podríem ben prescindir) (“botella” és molt freqüent a València, no obstant, ara “ampolla” es recupera entre els parlants joves). Ex: Hem comprat dues ampolles d’aigua mineral.

BOTELLÍ Ampolla petita, ampolleta. Ex: ...ampolletes de vermut.  -TV3-

BOTONES Porter, (mosso, grum Mall). Ex: L’Albert fa de grum en un hotel.

BOVEJAR Dubtar, titubar, romancejar, (“bovejar” es fa servir en l’accepció de “rentar-se, ufanar-se” Men). Ex: A- És dijous que hem d’anar a Barcelona? B- No, és divendres. A- Vols dir? B- Ho tinc molt ben apuntat. Ets tu que em fas dubtar.

BRILLO Delit, ànim, aire (Val), (lluentor, brillantor Mall), (gràcia, entusiasme, interès Fr), (energia, dinamisme, esperit, vitalitat, desimboltura It). Ex: Aquests nois tenen aire per fer la feina! (en saben i treballen). La Lola camina amb gràcia. Vinga va, aire!  -TV3-

BROMA Despesa, dispendi, esmerç, inversió i altres formes. Ex: A- Haurem de canviar el cotxe. B- I quants diners hi haurem d’afegir? (no: Quan ens costarà la broma?).

BRONCA Reny, renyada, escridassada, reprensió, pet de crits, (renegó, bonegó Val), (esbronc, esbroncada Mall). Ex: El mestre li ha fumut un pet de crits. ...li claven un pet de crits  -TV3- Li va fúmer un bon reny  -TV3- Quin bonegó anit! Tot, perquè vaig tornar a casa a les tres (Val).

BROT Temptativa, començament, principi, inici, esclat, explosió (Val-Men). Ex: Hi ha hagut un esclat de violència a...  -Avui-

BRUETA Carretó (brueta ve del francès brouette). Ex: Els fems, els escamparem amb el carretó.

BRUTO Animal, irracional, bèstia, (bord, salvatge Val). Ex: Són molt irracionals aquella gent. Mira que sou salvatges: com si no haguéreu anat mai a escola! (Val).

BUENO Molt bé!, d’acord!, entesos!, conforme!, (bé!, bo!, avant!, Val). Ex: A- He d’anar a treballar. B- Molt bé ! C- Ja ens veurem al vespre. D- Entesos! E- Vindreu demà? F- Bé (= sí; Val) G- Anirem demà d’esmorzar? H- Per mi, avant! (Val).

BUIDAR-SE Posar-hi el coll, pencar, batallar, lluitar, treballar, suar la cansalada, fer-s’hi, fer-s’hi amb les dents, (suar sang i aigua, treballar molt dur Fr), (esforçar-se molt, suar sang It). Ex: K s’ha esforçat molt a la campanya electoral  -TV3- X va batallar molt en defensa...  -Punt- En Calixte s’hi ha fet amb les dents per ajudar el seu cap de colla (ciclisme; és millor “cap de colla” que “cap de fila”, per bé que el Diccionari de l’Esport diu “cap de fila”, un calc del castellà Val).

BUITRE Corb, piuer (Val) (noi que va a un bar musical a cercar una noia per passar l’estona, gen. per una sola nit) (en It i Fr no hi ha un mot específic). Ex: A les discoteques hi ha molts corbs. No sigues tan piuer i asserena’t (Val).

BULO Badomies, mentida, invenció, (romanç, llevantança Val), història (Fr-It), faula (It). Ex: ...eren faules que feien circular -CR- Això és una invenció.

BURRICADA Bestiesa, rucada, ximpleria, (burrada, animalada, salvatjada, barbaritat Val). Ex: No diguis bestieses.

BUSCA Recerca, cerca. Ex: Participem en la recerca de noves lletres de cançons.

BUSCAVIDES Rodamón, vagabund, volander, buscagatoses. Ex: Un rodamón que porta deu anys a Tailàndia  -Avui-

BUTACON Butaca, cadira de braços, poltrona (It). Ex: Aquí hi posarem un sofà i dues butaques.

 

C

CABECILLA Capità, capitost, cap, cap de colla, cabecer (Mall), líder (es fa servir molt la paraula anglesa It). Ex: Rocaguinarda fou un dels caps de colla de més anomenada.  -Llibre-

CABREJAR Empipar, enutjar, enrabiar, emprenyar. Ex: Em va enrabiar que ho digués davant de la seva mare.

CACAU Embolic, merder, tripijoc, embull, garbuix, bullit (Val). Ex: ...va organitzar un bullit que Déu n’hi do!  -TV3- S’hi fa un embolic, amb l’ordinador! Quin bullit s’ha organitzat allà! (Val).

CADERA Maluc, anca (Val), costat (Mall). Ex: ...d’una contusió al maluc.  -Punt-

CAIGUT -UDA 1 A terra, per terra, estès, estirat per terra, estassat, que ha caigut, (tombat, girat Val). Ex: El jugador estès és en Mennat.  -CR- ...arbres a terra, pels huracans (o els huracans han fet caure molts arbres).  -TV2- Veig en Narcís estirat per terra.  -TV3- Quan seguem la dacsa, el camp es queda ple de canyes tombades (Val). 2 Que ha estat acomiadat, despatxat, destituït; que li han donat comiat. Ex: En Melquíades, l’últim entrenador que ha estat acomiadat (no que ha caigut).  -Avui- L’Agapit, l’ídol que ha quedat desprestigiat (o que ha caigut de l’escambell).  -Avui-

CAIXÓ Calaix (un “caixó” és una caixa petita, gen. de fusta). Ex: Hem tret els calaixos de l’armari mirall.

CALAT 1 Considerable, bàsic, avantatjós (Fr), important (Fr-It), fonamental (It). Ex: Faran petits canvis o la reforma és important?  -Avui- 2 Pes (Fr), (importància, interès It). Ex: Una operació de gran pes polític al país.  –Avui- ...moviments de creixent interès social.  -Temps-

CALENT -A 1 Amb problemes, amb dificultats, amb qüestions, ple de risc (Fr), perillós (Fr-It), (problemàtic, difícil, escabrós, arriscat It) (a Fr i a It fan servir també “calent”). Ex: Aquesta edició del festival ja va començar amb qüestions.  -CR- Corea és una zona plena de risc.  -Avui- 2 Verd, gras –parlant-, que fa anar calent, (eròtic, sensual, luxuriós Fr-It), picant (It). Ex: La salsa és una música eròtica.  -TV3- Avui hem fet un programa verd.  -TV3-

CALENTAMENT  Escalfament, escalfada. Ex: El creixement de l’escalfament global de la terra.  -Llibre-

CALENTAR  1  Escalfar, fer exercici, córrer (a Val es diu més calfar que escalfar, que queda reservat al sentit esportiu, no pas als altres). Ex: Els jugadors comencen a fer exercici.   -TV3-  L’entrenador fa sortir a entrenar-se dos dels seus homes.  -C33-  Calfa la llet!  (Val).  2  Escalfar, encendre, excitar, atiar. Ex: Un partit que s’han dedicat a escalfar, els jugadors de l’Alguer, amb les seves declaracions.  -CR-  ...i el foc escalfant-los tots dos (un gos i una persona davant la llar) (no: ...i el foc calentant els dos).  -CR-

CALLOS Tripa (un plat), tacons (Mall), panxa (Men). Ex: Hem demanat tripa, en aquell bar.

CAMA 1 Cama turca: llit sense respatller, (llitera, divan Val) (llit turc segons l’IEC). Ex: Avui dormireu en una llitera. 2 Cama elàstica: llit elàstic. Ex: Avui hem jugat amb el llit elàstic.

CAMADA Ventrada, cries (d’un animal) Tenen diferents noms, segons quin és l’animal. Ex: Una garrinada de porcs. Una cadellada de gossos.  -CR-

CAMAMA Engany, negoci brut, frau. Ex: El repartiment de beques d’estudi ha estat un frau.

CAMARER -A Cambrer, criat, mosso de cafè. Ex: A l’estiu, per fer alguna pela, faig de cambrer a l’Escala.

CAMELO Mentida, engany, enganyifa. Ex: Tot això és un engany.  -TV3-

CAMILLA Llitera, llit amb rodes, baiard. Ex: Abans no em varen visitar, em van fer estar dues hores estirat sobre una llitera.

CAMISÓ Camisa de dormir. Ex: Pijames i camises de dormir des de dues mil pessetes.  - CR-

CAMORRISTA Cerca-raons, busca-raons, batisser, baralladís, delinqüent. Ex: Una baralla amb un cerca-raons de poca importància.  -Avui-

CAMPANADA Proesa, gesta, heroïcitat. Ex: El Tortosa podria fer una proesa i eliminar el Bilbao. Gesta del Lleida al derbi català.  -Avui-

CAMPANT Tranquil, content, satisfet, campal, trempat. Ex: Bec llet al matí i vaig trempat fins al migdia.

CAMPETXANO Tranquil, franc, calmat, natural (vol dir que és senzill, sense dèries ni estranyeses Val), (francot, obert, afable Mall). Ex: És un senyor molt tranquil. No tingueu por d’ell. És ben natural (Val).

CAN Quan l’article ha d’anar apostrofat no es fan les contraccions can, cal (a Val només es diu “cal” i molt restringit a la gent gran). Ex: Vaig a comprar a can Grau o a ca l’Antoni (no: a cal Antoni).

CANALLESC -A Roí, menyspreable, vil, mesquí, vergonyós. Ex: Una de les operacions més vils de...  -Avui-

CANASTILLA Bolquers, bolcalls, bossa dels bolquers. Ex: Estic de set mesos, però ja he començat a aparellar la bossa dels bolquers.

CANDAU Cadenat, tanca, pany (Val), pany de maleta (Mall). Ex: Aquest cadenat te’l trencaran com si res.

CANDENT Destacat, del dia, de més interès, palpitant, rellevant (Val-It), actual (Fr-It), (interessant, culminant It). Ex: ...amb la informació més actual de la setmana.  -Avui-

CANICA Bala, botxa, (bola, boletes Val) (a Menorca hi ha els anglicismes “mèrvol” i “mervil”). Ex: Això de les boles és fantàstic (diuen “molt guai”).  -Avui- A- A què juguem? B- A boles (Val).

CANSANCI Cansament, aixafament, deixament, cansera (Val). Ex: De tant de córrer he agafat aixafament. ...a causa del cansament dels jugadors.  -C33- ...a més de produir deixament i somnolència.  -Punt- Me’n vaig a jaure, que tinc cansera (Val). Tenim una mica d’aixafament  -CR-

CANTAMANYANES Taral·lirot, baliga-balaga, informal, (cap de suro, tarambana Val), (barrut, descarat Mall). Ex: En Narcís és un taral·lirot. Jaume sempre amunt i avall perquè és un tarambana (Val).

CANTERA Planter, jugador de casa. Ex: Necessitem més jugadors de casa. En Plató, un jugador del planter, ha fet el segon gol.  -TV3-

CANTO Cantell, caire, aresta, viu. Ex: Al cantell d’aqueixa moneda hi ha una inscripció. La nena es va fer mal amb el caire de la capçalera del llit. He picat, amb la cama, al viu de la paret.

CANUT Canó, canonet, tub, sarbatana. Ex: De petits, a Capmany, jugàvem a tirar paperines, amb un canó de canya. 

CANXA Pista, camp. Ex: Els jugadors ja són a la pista.  -TV3-

CANYÓ Canó, obús. Ex: Els rebels no tenien canons.  -TV3-

CANYON Congost, gorja, frau. Ex: Els grans congostos del riu Colorado.  -TV3-

CAP Cap és un adjectiu, vol dir “algun” i és el contrari de “molts”; gens vol dir “una mica” i és oposat a “molt”. És molt fàcil confondre aquests dos mots. Ex: Aquestes taules no ocupen gens de lloc (no: cap lloc). Avui no passa gens d’aire (no: cap aire). Aquest hivern no fa gota -o gens- de fred (no: cap fred). És correcte: Aquest hivern no ha fet cap dia de fred.

CAPEJAR Trampejar, superar, enginyar-se, sortir d’un mal pas, (anar tirant, anar fent, anem com podem Val). Ho han de superar com poden.  -TV3- Per sortir de la crisi, les indústries... –Cat. Inf.- A- Com va el negoci? B- Anem fent! (Val).

CAPS Cap (aquest adjectiu no té plural). Ex: No en tinc cap aquí (de sabata o de parell de sabates) (no: No en tinc caps aquí).

CAPULLO Ximple, torracollons, beneit, empipador, carregós (badoc, fava, pixorro -en el sentit de ximple-; borinot o queferós -en el sentit de carregós-, “borinot” és un insult i “queferós” no Val), (entabanat, imbècil, bàmbol Mall). Ex: Sempre hi ha un torracollons que m’amarga el dia.  -TV3- Quin xiquet més queferós! Vés-te’n amb la mare! (Val).

CARA Atreviment, penques, barra (Val). Ex: S’han de tenir moltes penques per demanar que et tornin a pagar una factura. No em saludes mai i ara vols que et deixe diners. Quina barra tens! (Val).

CARACOLEJAR Driblar, passejar, esquivar una entrada. Ex: El jugador de l’Atlètic de Ciutadella es passeja dos contraris i centra la pilota.  -CR-

CARADURA Barrut, pocavergonya, (descarat, desvergonyit Val). Ex: Sí que tornarà. És un barrut (no paga).

CARANTONYA Manyaga, moixaina, (festa, carantoina Val). Ex: Ella no parava de fer-li manyagues.

CARBONILLA Carbonissa, sutge (la sutja, follí Val).  Ex: En aquesta xemeneia, s’hi ha posat sutge.

CARCAJADA Rialla, tip de riure, esclat de riure, carcallada (Val). Ex: Ahir, al teatre, t’hi feies uns tips de riure!

CARDENAL Blau, cop, verdanc, (blaüra, morat, hematoma Val). Ex: Els jugadors quedaran plens de blaus.  -C33- Tinc blaüres per tot el cos (Val).

CARETO Lleig, lleig com un pecat, desagradable, poc afavorit (“quelo”, sols referent a dones lletges Val). Ex: Amb quina dona tan lletja s’ha anat a casar. La seua germana és bonica, però ella és un quelo (Val).

CARGAR 1  Emplenar, atapeir, carregar (Val). Ex: El cotxe anava molt carregat.  -TV3- 2 Picar, colpir. Ex: Com ha picat la pilota, la Sabina! (diuen carregat el cop; tennis) -C33-

CARINYO Amor, simpatia, afecte, gust, interès, cura, estimació. Ex: Ho he fet amb molt de gust.  -TV3-

CARINYÓS -OSA Simpàtic, amable, afable, afectuós, agradable, falaguer, (galant, tendre Val), amorós (Mall). Ex: Tens una noia molt falaguera. 

CAROTA Barrut, desvergonyit, que té penques. Ex: Això no t’ho havia de fer: és un barrut!

CARRASPERA Raspera, pessigolleig, rotija. Ex: Tinc raspera (fa una fressa amb la boca).  -CR-

CARREGAR 1 Trencar, malmetre, fer malbé -una cosa-, (espatlar, fer jaç, desbaratar Val), rompre (It). Ex: El dia del festival de rock varen malmetre sis cadires. 2 Guanyar (Fr), vèncer (It). Ex: El Gimnàstic ha guanyat el Júpiter. 3 Dir o fer coses contra algú. Censurar, (encarar-se, anar en contra Val), (atacar, vituperar Fr), (dir mal, criticar, injuriar, afrontar It). Ex: S’encarava amb qualsevol home que trobés (no: carregava contra qualsevol...).  -TV3- A la federació no els agrada el senyor Felip i per això li van en contra. L’entrenador diu mal del porter.  -Avui-

CARRERILLA Prendre o agafar embranzida, impuls, arrencada; (carrereta, correguda Val). Ex: Pren embranzida l’Agapit, i goool! (xuta un penal).  -CR-

CARRET (Admès per l’IEC). Rodet, rotlana (Eiv). Ex: He de posar un altre rodet a la càmera fotogràfica.

CARRILER Extrem, lateral, que juga per les bandes. Ex: Juguen a futbol amb dos extrems.  -TV3-

CARROSSA Antiquat, passat de moda, (fòssil, antic, matusalem Val). Ex: Els teus pares són uns fòssils. En aquella discoteca només veuràs matusalems (Val).

CARROTA (R) (gal·l) Pastanaga (carlota, safanòria Val). Ex: Jo menjo les carrotes crues.

CARTELERA Taula o tauler d’anuncis (“cartellera” segons el DIEC). Ex: Quan passis per davant del cinema, si et plau, mira quines pel·lícules hi ha al tauler d’anuncis.

CARTELL Els més bons, els de més fama, (els de més anomenada Val), (constel·lació, plèiade Fr), grup (It). Ex: Al torneig hi ha la millor constel·lació de jugadors.  -Avui-

CASA Can o una de les seves variants. Ex: Botiga de mobles “ Can Roure” (no casa Roure). Hem anat a ca l’Ernest. A cal fuster han mort el porc.

CASC Barri, barriada, districte, nucli, part (Val). Ex: Fem obres al barri antic de la ciutat.

CASCARRÀBIES Irritable, colèric, rondinaire, de caràcter difícil, (genïut, de geni, renegó, curt Val). Ex: Ja ets difícil, de caràcter! M’ha dit rondinaire. Menja’t la sopa i no sigues renegó (Val).

CASTING Repartiment. Ex: La pel·lícula que té un millor repartiment d’actors i actrius.  -TV3-

CATADOR Tastador, degustador (Val). Ex: El senyor Grau és tastador de vins.  -CR-

CATEJAR Suspendre, treure una carabassa, donar carabassa, tombar, bombar, penjar (Val). Ex: De l’examen d’ahir, em tombaran. No m’agrada donar carabasses (el professor).  -Revista- A- Com has quedat en Matemàtiques? B- Me les han penjades! (Val).

CATXARRO Rampoina, andròmina, trast, (nosa, pot, fòtil, ferro Val). Ex. Era una rampoina (parla d’un tractor vell). Vull canviar de cotxe, ja que el meu és un pot (Val).

CATXAS Fornit, que marca braó (Val), musculat (Fr), musculós (It). Ex: T’has tornat molt musculat (no: catxas).  –TV3- ...un xicot (diuen “tio”) molt musculat!  -TV3- Joan marca braó (o Joan té bons braons Val).

CATXASSA 1 Calma, lentitud, parsimònia, flegma, apatia, ronseria (Mall). Ex: Parlen amb molta calma. 2 Tenir catxassa: anar a poc a poc, ésser de temperament calmós, ser un fleuma (Val). Ex: L’Eduard és de temperament calmós. No sigues un fleuma i espavila’t (Val).

CATXETA (Admès per l’IEC). Hi ha dotzenes de solucions ben vives a totes les comarques dels PPCC que fan innecessari aquest mot. Bufetada, morma, bolet, mastegot, clatellot, (carxot, bescollada Val). Ex: Et clavaré un mastegot. Li va ventar un carxot i ell no va plorar (Val).

CATXONDEO Burla, conya, (xauxa, xala Val), (gresca, alulea, bugiot, trull Mall), (indisciplina, caos, broma It), ésser a can seixanta, ésser un tip de riure, no haver-hi formalitat, ésser una casa de barrets (Fr). Ex: Ja n’hi ha prou de broma; ara és hora d’anar per feina. Això és a can seixanta! Tothom fa el que vol. És un tip de riure tot plegat (aquesta empresa).

CATXONDO Alegre, divertit, rialler, xalat, de la broma, trempat. Ex: Tenim uns veïns ben divertits.  -TV3- És molt xalat (explica acudits).  -TV3-

CAVALLITOS Cavallets. Ex: Per Sant Narcís anirem als cavallets de Girona.

CEBAR Atipar, donar menjar, alimentar, (nodrir, encebar, engreixar Val). Ex: Li donaven molt de menjar.  -TV3-

CEDIR Perdre un partit o un títol; donar-lo (Fr-It). Ex: L’equip de bàsquet ha perdut el títol amb les brasileres.  -Avui- Al Pals se li escapa un punt a casa.  -Avui-

CEGATO Miop, llosc, curt de vista. Ex: Li diuen el llosc.

CERVELL Lloca, cap, principal, cap de colla (“cervell”, en aquest sentit, es diu en anglès, francès i italià). Ex: Han detingut el principal de l’atracament.  -CR-

CÉSPED Gespa, herbei (Mall). Ex: La gespa és molt alta.  -TV3-

CICATRIU Mal record, rancúnia, ressentiment, ferida (Val). Ex: La guerra ha deixat ressentiments. Encara hi ha, al meu poble, ferides de la guerra (Val).

CIERRE Tanca, tancadura, fermall, cremallera (Val), tancador (Mall). Ex: En aquesta bossa hi anava una cremallera. Aquesta tanca consta de dues peces de ferro, una de les quals es fica dins de l’altra.

CIMBREJAR Fimbrar, flingar, moure’s, vinclar-se. Ex: Les barres fimbren (són de plàstic).  -TV3-

CIMENT Eix, base, fonament (Val). Ex: Els fonaments d’una cursa...  -R4- Si els fonaments no són prou forts, la casa cau.  -TV3-

CIRAR (gal·l.) A Ca i a Fi es parla de “cirar”, per enllustrar -les sabates-; de “ciratge” per llustre o betum i de “cirabotes” per enllustrador. Netejar (Val). Ex: Encara m’he d’enllustrar les sabates. Demà compraré llustre. A Figueres encara en queden, d’enllustradors de sabates.

CÍRCOL Circ, ses títeres (Mall). Ex: Per fires durem la mainada al circ.

CITAR-SE Trobar-se, anar, acudir, comparèixer. Ex: El wagnerisme es va trobar a Bayreuth.  -Avui- Trenta mil persones varen anar a l’estadi.  -TV3-

CLAMORÓS Hom ho diu quan hi ha una errada molt clara. Ho sentim molt en programes esportius. Fallar una jugada senzilla, fàcil de fer, assegurada, cantada, evident (Val-Fr); espifiar-la. Ex: En Cast falla un gol cantat.  –Avui-

CLARIFICAR Aclarir, explicar, escatir, esbrinar. Ex: S’ha d’escatir qui són els responsables d’aquesta estafada.

CLOACA Claveguera, androna (Val), albelló (Val-Mall). Ex: Es faran clavegueres...  -CR-

CLOT Mal moment, dificultat, crisi, contratemps, situació difícil, trasbals (Val). Ex: ...per ajudar-lo a sortir de la crisi esportiva.  -CR-

COBA 1 Donar coba: raspallar, ensabonar, llavar la cara a algú (Val), (adular, llepar It). Ex: En Joan en sap, de raspallar els clients. Com que són els sogres, sempre estan llavant-se la cara (Val). En aquella casa el volien caçar per a la filla i quan hi anava tots li llavaven la cara (Val). 2 Donar coba: donar conversa, donar corda (It). Ex: Bé prou xerraire que és i encara li doneu corda!

COBRAR 1 Matar-se, trencar-se el coll, petar, perdre la vida. Ex: Al circuit de Vinaròs s’ha matat un altre pilot.  –Avui- A la batuda de la policia hi va haver vint-i-dos morts.  -Avui- 2 Matar, caçar, agafar. Ex: Encara no han matat cap peça.  -TV3-

COCO Cap, testa, barretina, magí, closca, clepsa, cervell, perol (Val). Ex: La tens sempre al cervell, la cançó? (= la recordes?).  -TV3- Estic calfant-me el perol amb els nostres problemes (Val).

CODEJAR-SE Tenir relació amb algú, franquejar-se, fer-se, tenir amistat, tenir tractes. Ex: Tenim molta relació amb l’arquitecte municipal.  -TV3-

COL·LOCAR Engrescar, animar, escalfar, seduir (Val), excitar (Fr-It), estimular (It). Ex: Quina és la música que t’excita?   -CR-

COLADOR 1 Pas, entrada, pas incontrolat (it) (lloc per on s’infiltren il·legalment persones). Ex: El Rosselló és un pas incontrolat de clandestins. 2 Dolent, que no va ni amb rodes, nul (Fr), (pèssim, que no val res It). Ex: Aquesta defensa és pèssima.

COLAR 1 (Admès per l’IEC). Passar d’amagat, esquitllar-se, escapolir-se, ficar-se (Mall), passar sense pagar (It). Ex: Ha entrat al cinema sense pagar.  -TV3- Era un gos que s’havia ficat a l’església.  -TV3- L’extrem es torna a esquitllar de... (handbol).  -C33- 2 (Admès per l’IEC). Avançar, passar a davant (It) (en una fila). Ex: No em passis a davant.  -Avui- 3 Empassar-se una cosa, creure, passar, prendre per bona (It). Ex: No s’ho varen empassar.  –TV3- Tu ho fas i, si passa passa. 4 Equivocar-se, vessar-la, fer una errada, errar-la (Val). Ex: Ara no ens equivoquem. 5 Passar, anar endavant, ficar-se, entrar, classificar-se (Val). Ex: L’equip asiàtic ha entrat a la final (i semblava fluix). -C33- 6 Passar, escapar, distraure’s (Val). Ex: Als realitzadors els va escapar una imatge del president abans d’hora (va sortir a la pantalla).  -Punt-

COLAT -ADA Boig, encaterinat, molt enamorat, apassionat, enfigat (Val). Ex: Està encaterinada de tu.  -TV3- Mira com s’estimen! Estan enfigats! (Val)

COLETILLA Afegitó, nota, addenda, addició (Val). Ex. ...amb una addició que deia: “Cada...”.

COLMADO Adrogueria, botiga de queviures. Ex: A casa teníem una botiga de queviures.

COLMO Súmmum, extrem, màxim, caramull. Ex: És el súmmum la bona fe.  -TV3-

COLORIDO Combinació de colors (esp. de colors vistents), coloraina, color, colorit (Val). Ex: M’agrada més el quadre que ha pintat el pare, pel color. Als homes els agraden més les coloraines (quan decoren quelcom). Aquesta televisió té un color estrany.

COLPISTA (Admès per l’IEC i poc recomanable). (Als anys 80 ens vàrem cansar de llegir i sentir “golpista”. Després algú va recordar “colp”, un mot correcte, i ja tenim la família catalana ampliada. Amb tot i això, és bo, com a mínim, d’alternar aquest calc sintàctic amb les formes correctes que ja teníem. Un diccionari de sinònims a la redacció dels mitjans de comunicació fora de molta utilitat, si els pressupostos ho permetessin. Posats a fer diuen “golpista”, ara “colpista”, deu, quinze, vint vegades, en pocs minuts. Aquest defecte de repetir els mots i no usar sinònims es corregeix a primària. Pensem que la dèria d’algunes persones de castellanitzar la llengua els fa incórrer en errades infantils). Insurgent, revolucionari, conspirador (Fr-It), (facciós, sediciós, revoltat, conjurat It). Ex: Tancs rebels entren a Moscou.  -TV3- El president ha estat segrestat pels sediciosos.

COLXONETA Matalàs, matalàs esportiu, màrfega, marfegó (Mall). Ex: Hi posem matalassos esportius.  -CR-

COM 1 Si, posat que. Ex: Si aquest any no trec la rifa, no jugaré més. Si continuem perdent pilotes encara ens guanyaran.  -TV2- 2 Aproximadament, si fa no fa (“com” és un mot innecessari quan parlem de quantitats). Ex: Feu-lo bullir uns deu minuts (no com uns deu minuts). Això representa aproximadament uns deu mil abonats.  -CR-

COMBATIR Combatre, lluitar. Ex: Hem de combatre.  -TV3- ...canvis per lluitar contra l’atur. -CR-

COMBINACIÓ  Tripijoc, trampa, engany, frau, martingala (Val). Ex: No pot ser que s’escapés tot sol de la presó: hi va haver algun tripijoc.

COMEDIT -IDA Moderat, mesurat, assenyat, amesurat (Val). Ex: El que va estar més assenyat va ser l’Eusebi.

COMODIN Jòquer, blanca, comodí (segons el DIEC). Ex: La botifarra es juga sense jòquer.

COMODON Tranquil, fresc, malacostumat, panxacontent, gos (Val). Ex: És un fresc: permet que li facin tot. La Verònica és molt tranquil·la: sempre vol que la portin amb el cotxe. Et tornes un panxacontent (no vol fer la feina). No vol aparellar-se ningú amb ell en la faena perquè diuen que és un gos (Val).

COMPÀS Instants (Val-Fr), (moments, minuts Fr-It). Ex: En aquests primers moments del partit...  -C33-

COMPLERT -A 1 Folgat, ample, que és més gran del que sol ser normal o del que hom diu; ben bons, més aviat més que menys. Ex: Aquest llençol és molt gran. El menjador fa vint-i-cinc metres ben bons. 2 Tip, satisfet, fart (Val) (de menjar). Ex: Has quedat tip, en aquest restaurant?

COMPLET Bo, ben jugat, magistral, excel·lent, impecable, òptim. Ex: La USAP, en un partit molt ben jugat...  -Avui-

COMPLIMENTAR Omplir, emplenar, fer, redactar (un document). Ex: Hem d’emplenar aquests informes.

COMPLIT -IDA Adequat, apropiat, el que es mereix, (convenient, merescut Val). Ex: ...per donar la resposta adequada al senyor Tomàs.  -R4-

COMPONENDA Trampa, martingala, embolic, engany, tripijoc, (confabulació, conxorxa, parany Val), (arranjament, combinació Mall). Ex: ...hi podria haver martingales (en un partit).  -CR-

COMPOSTURA Bones formes, cortesia, circumspecció (Val), (bones maneres, educació It). Ex: Ho va dir amb bones maneres.  -Llibre-

CONCLOENT Clar, indiscutible, evident, (determinant, aclaridor Val). Ex: En aquest moment el marcador és molt clar: 6-1 i 4-1 (tennis)  -C33- ...que el va eliminar per un indiscutible 6-1 i 6-3.

CONCLUIR Acabar, finir, tancar, concloure, terminar (Val). Ex: ...on han acabat les quatre manifestacions.  -TV3-

CONCRETAR Aconseguir, decidir (Fr-It), obtenir (It) (Fr i It fan servir “concretar” en aquest exemple). Ex: En Dionís de penal, decideix el triomf blaugrana.  –Avui-

CONCRETITZAR-SE Ésser, raure, consistir (Val). Ex: El teu problema rau en el fet que...  -TV3-

CONDENAR Condemnar, blasmar, reprovar, censurar. Ex: La seva actitud va ser reprovable.  -TV3-

CONFORME A mesura que, mentre, com més aviat. Ex: Com més aviat en sàpigues, més et pagarem. A mesura que baixa, el riu es va contaminant.  -TV3- Diu que com més dies van passant va millorant la salut.  -CR-

CONJUGAR (Admès per l’IEC). Combinar, coordinar, compondre, ajustar, arranjar, conjuminar (Val). Ex: Les diferents economies europees tenen un nivell diferent de competitivitat; com es pot conjuminar això, a l’hora de fer una moneda única?

CONTEMPLAR Autoritzar, ésser programat, considerar (Fr), preveure (Fr-It), (permetre, projectar It). Ex: La programació de Cicle Inicial no preveu que es facin divisions. De moment la llei no ho permet. La construcció d’aquests pisos encara no ha estat projectada.

CONTEMPORITZAR Passar l’estona, perdre el temps, entretenir-se, torbar-se, no lluitar gaire. Ex: L’Olímpic de Xàtiva es dedica a entretenir el joc (està guanyant el partit).  -Ràdio-

CONTENTAR Acontentar, quedar satisfet, conformar-se. Ex: Amb un cinc ja estan contents.  -TV3-

CONTESTON -ONA Respostejador, rebec, displicent, que sempre és l’últim de callar, (díscol, rebel, protestador, que no pot estar callat It). Ex: És un noi que sempre és l’últim de callar.

CONTRA Com. Ex: Com més estona es fa bullir, més malament va. Fa més calor com més cap al sud (no: contra més cap al sud).  -TV3-

CONTRACOP Contraatac, jugada ràpida. Ex: El Sóller va empatar en un contraatac. ...que el goleja jugant al contraatac.  -Punt-

CONTRATISTA Contractista, mestre d’obres. Ex: Me’n vaig anar a parlar de dret amb el contractista.

CONXA Ulleres de conxa: ulleres de carei, ulleres d’or (Val). Ex: M’he comprat unes ulleres de carei.

CONYON Bromista, de la broma, burleta, foteta. Ex: Els anglesos són molt fotetes.  -TV3-

COPION 1 Copiador, copiaire (mot nou que sentim). Ex: Tu no estudies pas gaire, ets un copiaire. D’aquests tipus de personatges en dèiem copiaires (copiaven als examens). 2 Imitador, plagiari, mona, copiamones (Val). Ex: Us ho heu comprat igual que jo, feu com les mones.  -Avui-

CORBA Revolt, giravolt, torta, revolta (Val) (en una carretera és millor no parlar de “corbes”). Ex: L’accident ha passat en un revolt.  -CR- Va tombar en una revolta molt perillosa (Val).

CORO Cor, orfeó, coral (Val). Ex: Vaig cantar més de deu anys al cor parroquial. Cors, guitarres...  -En un disc-

CORPINYO Cosset, brusa estreta (de dona), canesú (Val). Ex: Se’m posa bé, aquesta brusa?

CORRECARRERS Tip de córrer, galopada, correguda, corredissa, curses amunt i avall. Ex: Tothom falla cistelles, això només són galopades amunt i avall.  -C33- ...tot són corredisses del conjunt alemany.  -CR-

CORREDER -A Corredís, que corre. Ex: Al pati de darrere hi posarem una porta corredissa.

CÓRRER Fer córrer, moure, tirar. Ex: Hem de fer córrer una mica la tauleta perquè el llit hi càpiga (no: hem de córrer...). Tira les cortines.  -TV3- (ho veiem al DIEC)

CORRIDO Infidel, bagasser, doner, adúlter, calavera, (perdulari, fembrer, femeller Val) (home que va amb moltes dones). Ex: De fadrí era un calavera.

COTARRO Classe, vida, galliner, (món, ambient It), avalot (Mall). Ex: Una bona notícia que animarà el món polític català.  –Triangle-

COTILLA Xafarder, tafaner, sedasser, curiós (Val). Ex: Ja t’ho va explicar? És un sedasser aquell!

COTILLEIG Xafardeig, tafaneria, curiositat, alta societat. Ex: El món de la tafaneria...  -Avui- Al diari hi ha una plana d’alta societat.

COURE Passar, tramar, preparar, planejar, ordir, maquinar. Ex: Van descobrir el que s’estava tramant allà dins.  –CR- ...per informar de tot el que passa al Vaticà.  -Avui- Es prepara alguna cosa important al club.  -TV3-

CRÉIXER-SE Animar-se, agafar moral, envalentir-se, encoratjar-se (Fr-It), refer-se (It). Ex: El Vilafranca s’ha envalentit i ara domina el partit.  -CR- El Ferreries s’ha animat i té ocasions per empatar el partit.  -C33- Els guerrillers han anat agafant moral.  -CR-

CREPAR Crespar, arrissar els cabells, rullar, caragolar (Val). Ex: Es fa crespar els cabells.  -TV3-

CRESCUT -UDA 1 Alt, gran, gros (que ha crescut molt). Ex: Veig la nena molt alta.  -TV3- L’Eva s’ha fet gran.  -D. Barna- Melodrama amb una Teresina força grandeta (no: una crescudeta Teresina).  -Avui- En dos anys, com s’ha fet de fadrí! (un infant Val). 2 Valent, envalentit, animat, amb moral, (enardit, coratjós Fr). Ex: Han patit per derrotar un Castelló molt animat.  -TV3- Veiem l’Ordis cada cop més enardit i el Vic més abatut.  -CR-

CREUAR Parlar, criticar, blasmar, censurar, bescanviar –paraules-, adreçar-se -l’un a l’altre-. Ex: En Teodor i en Victorí s’han criticat l’un a l’altre (no han creuat acusacions).  -TV3- Els entrenadors s’han adreçat dures acusacions.  -Avui-

CRIADERO 1 Viver (de peixos). Ex: Prop de la platja hi ha un viver de peixos. 2 Niu, cau. Ex: Aquest armari és un niu de papallones.

CRIANÇA Maduració, envelliment (del vi). Ex: ...l’envelliment dels caves.  -CR-

CRIBA Tria, selecció, garbellament (Val). Ex: No els llogarem pas tots, farem una tria. En volen venir molts al viatge. S’hi haurà de fer un garbellament (Val).

CRIDANER Vistent, vistós, sorprenent, xocant, atractiu. Ex. La novetat més xocant de l’examen serà...  -CR-

CRIDAR 1 Renyar, escridassar, ventar crits. Ex: Varen dir que jo l’havia renyada tant. Em sap greu d’haver-te escridassat ahir; és que acabava de perdre un milió de lliures.  -TV3- 2 Demanar, reclamar, invitar, instar (cridar només significa invitar a venir a algú, p.e. al metge o pronunciar el nom d’algú en veu alta per atreure’n l’atenció Val). Ex: El rei demana que es tregui el màxim fruit possible de... (no crida a treure el...) Passeu quan us criden (Val).

CRIO Criatura, nen, mainada, canalla, (monyicot, xicalla, xiquet Val), nin (Mall-Alt Empordà). Ex: En cas de separació, la mainada se solen quedar amb la mare.  -TV3- Mira’l: Fumant i encara és un monyicot (Val).

CRUSAR 1 Encreuar-se, trobar-se, veure’s (coincidir en un lloc, una persona o una cosa, amb una altra que va en direcció contrària). Ex: Ens vàrem trobar, amb el cotxe, quan jo anava cap a Girona. Aquests dos fils s’encreuen a la paret. 2 Travessar, creuar, traspassar. Ex: Hi ha pobles on no es pot travessar la carretera. -CR-

CRUSE 1 Cruïlla, encreuament, trencant, trenca, (creuer, entreforc Mall), (de camins). Ex: Als Hostalets hi ha una cruïlla de carreteres. 2 Curtcircuit (electricitat). Ex: Hi va haver un curtcircuit i va saltar el diferencial. 3 Interceptar, agafar, atallar (una pilota quan es juga un partit). Ex: El pivot intercepta la pilota (o fa una intercepció).

CUBA Camió cisterna, camió que porta un tanc (Val). Ex: Cada dia arriben deu o dotze camions cisterna de vi.

CUC Desfici, neguit, fal·lera, enrònia (Val), (dèria, mania Fr), (passió, idea fixa, fascinació It) (cosa que atrau, sedueix, enlluerna, captiva, fascina, encisa, enllamineix, agrada). Ex: El captiven les aventures.  -TV3- Encara no l’enllamineix fer anar l’ordinador. Li va despertar la passió de l’escriptura (fer una enciclopèdia).  -CR- El desfici pel futbol li ve de molt petit (no: el cuc del futbol li entra).  -CR-

CUEJAR 1 Parlar-se’n, caldejar (Val), (no haver-se acabat Fr-It), (durar, continuar It). Ex: Les raons pel partit de l’altre dia encara duren (hi ha denúncies, declaracions...).  -Avui- Aquell crim caldejà durant molts anys (Val). 2 Jugar, actuar, treballar, portar-se bé (Fr), estar en forma (Fr-It) (fer una activitat amb un bon rendiment). Ex: Són jugadors de trenta-cinc anys i encara estan en forma.  -Avui-

CUENTISTA Comediant, camanduler, (exagerat, farsant, fals Val), embullós (Mall). Ex: A- Cada moment els veig per terra. B- Ho fan perquè guanyen: són uns comediants!

CUENTO Comèdia, simulació, mentida, hipocresia, teatre, (romanço, faula, història Mall). Ex: El jugador fa comèdia, no s’ha fet gens de mal.  -TV3-

CUESTA Entrebanc, escull, mal pas, puges del gener (Fr). Ex: ...el mal pas del gener (no: la cuesta de enero).

CUIDADO 1 Cures intensives (UCI; als hospitals) (no: cuidados intensius). Ex: Encara el tenen a la unitat de cures intensives. 2 Cura, atenció, esment, tractament. Ex: Les atencions que es donen a les plantes.

CUIDADOR Instructor, entrenador (Fr-Val). Ex: ...és portat pels seus instructors al racó (boxa).  -Avui-

CUIDADÓS -OSA Curós, atent, primmirat, polit, mirat, que va en compte, considerat, curiós (Val), (endreçat, remirat Mall). Ex: Has de ser més mirat amb els llibres: els fas malbé tots. Un fuster curiós agrana, quan acaba de treballar (Val).

CULEBRÓN Bessonada (serial molt llarg), rosari, cabdell (també hem llegit “colobrot”; la intenció és bona, però cal que fugim de les adaptacions i creem llenguatge). Ex: Cada diumenge mirem la bessonada del tercer canal. Aquesta guerra del Golf ja sembla un rosari.

CUNA Bressol, origen (Val), bres (Mall). Ex: Ripoll va ser un dels bressols de la metal·lúrgia.  -CR-

CUNDIR 1 Allargar, fer molt d’efecte, fer molta faena (Val), durar (Fr), (tenir un bon rendiment, abundar It). Ex: Aquest herbicida dura molt. 2 Escampar-se, agafar (por), (perquè no es repeteixi, perquè no agafin l’habitud de fer-ho Fr), (prendre per costum, estendre’s It). Ex: La gent va agafar pànic de seguida. No deixen pagar pel segrest de les dues monges perquè no ho prenguin per costum (no: perquè no cundeixin els exemples).  -TV3-

CUNYA Gibrelleta, orinal, (paella, bací Val). Ex: Si us plau, dueu-me la gibrelleta que he de fer pipí (a l’hospital).

CUPO Quota, quantitat fixa, taxa, part, (contingent, tant Mall); haver-n’hi prou. Ex: A cada pagès li correspon una quantitat fixa de gasoil cada any. Si no són prou alumnes, l’excursió no es farà (han de ser el 60%, com a mínim).

CURAR 1 Salar, adobar, assaonar, conservar. Ex: L’àvia ha salat dos pernils. Aquest fuet és molt ben adobat. 2 Envellir (el vi o un licor). Ex: No té temps d’envellir, aquest whisky.  -TV3-

CURRANT Treballador, obrer, pencaire. Ex: ...mestressa de casa i pencaire.  -Avui-

CURSILON -A Ridícul, carrincló, de mal gust, vulgar, extravagant, xaró, groller, cursi, (coent i coentó Val). Ex: ...d’una presentació vulgar.  -Avui- Júlia s’ha fet un pentinat nou que és ben coent (Val). Quines amigues tens més coents (diem impròpiament “coentes” Val).

CURTIT Veterà, experimentat, fet, avesat (Val). Ex: En Lambert és un jugador veterà.  -TV3-

CURVA Revolt, giravolt, torta, viratge, revolta (Val), volta (Mall). Ex: La moto número dos està passant per l’últim revolt del circuit.  -TV2- La sèquia fa una revolta (Val).

CUTRE Gasiu, inculte, de poca categoria, (avar, mesquí Fr-It), miserable (It). Ex: ...tan mesquins i irritats com de costum (parla d’actors).  -Avui- ...de l’època més desmanegada i miserable d’aquest director.  -Avui- La informació esportiva, per a ell, és de poca categoria.  -CR-

 

Comments