Volum 2‎ > ‎

fer fallida / fer-se bo

fer fallida

No anar bé, una actuació; quedar sense doblers per poder pagar, una persona o una empresa. |

fracassar, no reeixir, sortir femella, anar a mal borràs, fer un crac |
Em penso que farem fallida
(fem una festa i sembla que plourà, Am).
L'empresa va fer fallida.


fer falta

Ésser necessària, una cosa. |

necessitar, haver de menester, convenir, freturar, mancar, caldre |
Em feien falta unes mitges.

Em farà falta, això.
Sempre fa falta, una manta
(és un bon regal).

fer falta els cacaus

Tindre necessitat de diners (Cas). |
necessitar virolles, diners, doblers |
No hi ha res millor a fer que dissimular i actuar com que no et fan falta els cacaus perquè comence a ploure’t duros a cabassos –La cara oculta de la lluna-.

fer fàstic (una cosa)

Provocar, una cosa, un sentiment desagradable. |

cansar, repugnar, fer llàstima, fer avorrir, fer escrúpol (Am), fer oi (Mall) |
Em fa fàstic, aquell home, perquè sempre s'alaba.

Hi ha una puntualitat que fa fàstic
(no n'hi ha).
La faran avorrir, aquesta nena
(sempre la fan quedar a estudiar, la controlen molt).

No li fa escrúpol res, al nen: s'ho menja tot.

A mi no em repugna res, per menjar.

Ara et roben sense cap escrúpol.


fer fàstics a *

No diguem que la pel·lícula no val un clau i anem al cine (o no la critiquem tant i, no s'ho val; no no fem fàstics a la pel·lícula).

No rebutgis els diners (o va, agafa els diners; accepta els diners, no menyspreïs els diners, no tinguis manies i agafa'ls, no tinguis escrúpols; no no facis fàstics als diners) -TV3-.

fer favor

Ésser útil (Gir-Mall). |

ajudar, anar bé, donar una empenta, fer una espenta |
M'ha fet molt de favor, la Joana
(m'ha fet companyia, m'ha ajudat).
Em fas favor, quan véns.

A -
Et volen sempre, els fills. B -Perquè els faig favor (els ajudo).
Aquesta màquina fa favor
(estalvia feina).
Moltes gràcies. La roba sempre fa favor
(ho diu qui rep un regal d'una peça de roba).
La salsa de tomàquet sempre fa favor
(millora el gust d'una menja).
El gos, en aquella casa, fa favor
(vigila, avisa).
Guardem-ho això, que algun dia ens pot fer favor
(no ho llencem).
M'enduré el jersei, encara em farà favor
(pot fer fred).
M'ha fet un bon favor, el paraigua
(ha plogut).
Vejam si fem una espenta al diccionari, a l'estiu!
(si avancem, Am)

fer feina


Tenir activitat (Men-Mall-Gir). |
treballar, produir, actuar, fer coses |
En Toni contava que un temps aquell molí feia molta feina
-Fets-.
Un capvespre, l’amo i ell van anar a fer feina gairebé a s’altre cap de lloc i...
-Fets-.
I amb ganes de fer-li fer feina sobre la seva esquena
(de pegar-lo) -Adagiona-.
Fa 10 anys jo feia feina a la Conselleria de Cultura
(Mall).
Hi ha persones que treballen i no fan gaire feina, perquè sempre piquen allà mateix i hi ha gent a qui la feina els vola dels dits.
Jo voldria fer feina de burgès: afartar-se bé i no fer res
-Ca- (o menjar, beure i no fer res -Am-).
Es guanya la vida fent petites feines
(millor que fen feinetes) –Punt-. 


fer feina com un malanat


Treballar exageradament (Men). |
ésser un escarràs de feina, escarrassar-se, treballar com un infeliç
, fer de bastaix |
Feia feina com un malanat, però va arribar a tenir dos llocs
–Fets-.
lloc:
masia

fer feix

Aplegar coses. Sovint es diu en el sentit d'acumular maldecaps, coses negatives. |

fer un paquet, fer piló, amuntegar, apilar, ajustar; fer-ne una muntanya |
He fet un feix de llenya, a la vinya.

Jo faig feix amb tot
(= menjo de tot; tot em va bé).
Tres euros per aquí i dos per allà: tot fa feix
(semblen coses de poca importància, però van creixent).
Fins ara hem anat fent feix
(recollint frases fetes).
Ja fa tres mesos que no em paguen el lloguer, i això va fent feix
(va pujant).
En faig un feix, de la feina: em canso
(o en tinc un feix, n'hi ha un feix de; en tinc massa).
Amb tantes desgràcies n'ha fet un feix (
té una depressió).
N'hi ha que de tot en fan un feix
(= de qualsevol cosa en fan una muntanya, s'espanten per poca cosa).
La pulmonia no es va guarir bé i va anar fent feix (ara està greu).

fer feixos


Posar troncs, branques, canyes, etc., un sobre l’altre en paral·lel i lligar-los per poder-los dur més fàcilment (Gir-Terres Ebre-Mall). |
fer gavells, fer costals, fer llenya, fer feixines
(de llenya prima) |
En poques hores ja havien fet els feixos de teia
-Contalles-.
El flequers solen cremar feixines de tòries
(Ca).
tòries:
Sarments.

fer felló

Quedar, una persona, decebuda d’unes esperances sobre una circumstància (Nord de Mall). |
quedar amb un pam de nas, sortir carabassa |
M’han fet felló (ho diu qualcú que se sent agreujat en una herència -Zèfir-).
Saps quina fellonia m'ha fet sa molt porca, idò m'ha tret sa roba bruta a n'es carrer!
felló: Irat, enutjat per l'ira (fellonia és una acció deslleial envers algú).

fer fer

Encarregar o manar una feina a algú. |

encomanar, ordenar, obligar a fer |
Si has de fer-ho fer és car, això de pintar.

Anàvem a parar ballestes, deixàvem la criatura sola per anar a treballar: la necessitat ens ho feia fer.

Ara l'Esteve és el malvist, i això que fa, li fan fer els altres.

No sé què fer-li fer, avui, a la minyona.


fer ferir

Fer patir en gran manera (Am). |

fer consumir, fer passar penes, fer enervar, fer corsecar, fer migrar, fer patir del cor; ferir-se |
Fas ferir!
(ho diu la mare a la filla, perquè va mal vestida).

Han gastat tota l'aigua calenta de l'escalfador: fan ferir!

Quan els tinc nets de trumfos, tu toques la copa i ho perdem tot: em feriré, jugant amb tu!
(a cartes)


fer fermança

Ajudar a una persona econòmicament o d'una altra manera. |

avalar, fiançar, ajudar a pagar, respondre, donar la cara, garantir |
Vaig poder fer la casa nova perquè el sogre em va fer fermança
(em va donar diners).
Quan no tenen quartos el seu pare fa fermança
(en respon; paga els deutes).
No va anar a la presó perquè el seu germà va fer fermança
(va pagar).

fer festa de

1 Estar content d'una cosa (Girona- Cat Nord-Mall). |

fer festa major, estar molt satisfet, fer festa grossa divertir-se amb, gaudir de, alegrar-se de, complaure's de, celebrar, fer salts i bots (Ca) |
Com vols que faci festa de les castanyes, si té de tot
(el nen).
Jo en faig festa major, de les maduixes.

Jo, amb els canalons, faig festa major.

Si menjo peix tres dies seguits, no en faig cap festa
(no li agrada el peix).
El nen en fa festa major del gelats -
Arrels-.
La nit de Sant Antoni hi ha festa grossa
–Mallorca, Llibre-.
Tothom fa salts i bots
(han tret la rifa).

Tu no fas festa de res: tot t'és igual!

2 Ésser una cosa pròpia dels dies de festa. |
fer diumenge |

Tot fa festa
(gegants, cercavila).
Els canelons fan festa
–TV3-.
Fa diumenge, això d'anar a fer el vermut.


fer fi

Fer quelcom una sensació de categoria. |

fer senyor |
Es pensen que dir 'nòvio' fa més fi
(o fa ser més fi).
Parlar bé fa senyor.

Fa quatre dies que són a Barcelona i ja parlen xava. És pensen que fa més fi.


fer figa

Fer falla, una cosa, de manera sobtada, per manca de força o per un fals moviment. |
flaquejar, fallar, afluixar |
Estava tan cansat que els genolls li van fer figa abans d’arribar.

Les cames em fan figa
(se'm van arronsar).
La branca anava fent figa amb el pes del gronxador (doblegant-se).
Ja farà figa, l'atleta que va a davant (ja afluixarà).
A Eugeni li feren figa les cames i no va poder fugir -Roder-.
Els van fallar les cames (de cansats) -CR-.  
Sembla que l'economia pot fer figa.
L'escopeta va fer figa
(no va disparar).


fer figures

Mirar a la sort amb qui fa parella cadascun del quatre jugadors, abans de començar a jugar a cartes, quan no hi ha les parelles definides. Un dels presents va tirant una carta per a cada jugador, van junts els dos primers que tenen una figura (reis, cavalls o sotes). |

fer parelles |
A
-Amb qui haig d'anar? B -Si us sembla bé, farem figures.


fer fira

Fer un tracte de compravenda o d'una altra mena (Am). A Ca se sol dir quan es fa una compra. |

firar-se, comprar, vendre, fer una compra, fer una venda, concloure un tracte, fer tracte, entendre's, arribar a un acord, obtindre alguna cosa per tracte |
No hem pogut fer fira
(= vendre el producte).

Vàrem fer fira
(= comprar).

Aquell ja ha fet fira
(ha trobar xicota, Ca).

No farem tracte, perquè ho trobo car.

nota: A Mallorca és més corrent 'firar'.


fer flamada

Estar molt irritat (Val-Mall). |
estar encès, enrabiat, indignat |
Naturalment que els mitjans de comunicació valencians fan flamada.

fer fluix

Fer falla, de cop i volta, per manca de força o d’empenta (Mall). |
fer figa, fer aigües, flaquejar, afluixar, fer fallanca, defallir, fallir, fer llufa |
El Mallorca ha fet fluix i ha tornat perdre.

fer foc

1 Iniciar un foc. |
calar foc, encendre foc, fer una crema (Terres Ebre), fer una cremada, (aplicar foc, botar foc Val), pegar foc (Val-Illes) |
Empresonat per haver fet dos focs en els Ports de Tortosa, digué que havia vist l'home que hi feia el foc -Contalles-.
Deien que hi havia fet una crema -Contalles-.
2 Disparar. |

engegar un tret, tirar |
La policia ha fet foc per dispersar la manifestació
-C33-.


fer foc nou

Fer d'una manera diferent una cosa que no es feia prou bé (Bar). |

fer d'una altra manera, reprendre, recomençar, canviar de costums, canviar de règim polític, canviar completament |
Volia fer foc nou
(canviar de costums) -Avui-.

Va decidir fer foc nou
(fer un nou sistema de treball).
El PTCM fa foc nou en el Consell Nacional
(canvia els líders).


fer fora (d'un lloc)

Dir a algú que se'n vagi d'un lloc (Am-Sant Hilari Sacalm). |

expulsar, fer marxar, tirar fora, fotre fora (Ca), esbandir |
Els llibres ens faran fora de casa!
(n'hi ha molts)

El metge es va rebaixar: m'havia fet fora i em va dir que hi tornés.

La Quima va amb aquella colla, però ja l'esbandiran
(no la volen).


fer forat

Causar impacte. |

agafar importància, tenir ressò, tenir èxit, impressionar, penetrar, fer forrolla (Ca), tenir pes, fer fortuna (DIEC), fer furor (neologisme), fer impacte |
Les marques blanques han fet forat en el mercat
-Avui-.

A -
Els vins Serrasagué han fet forat al mercat. B -És que són excel·lents!

El PRCD aspira a
fer forat en les ciutats del 'cinturó roig' -Avui-.
Va ser una frase que fa fortuna
-Avui-.

Ara fan furor els telèfons portàtils
-Avui-.

Ha fet impacte, aquest llibre.

L'hereu va fer forat en el patrimoni
(va fer moltes despeses, Bar).


fer força

Fer servir la força. |

forcejar, esforçar-se; tenir força |
No facis força
(no facis pressió cap amunt, aguantant una garrafa).

S'ha de fer força, per carregar una semal.

La nena feia força per no prendre el medicament. L'hem haguda d'aguantar.

No podia fer força, perquè tenia el braç trencat.

El nostre adversari va tenir molta força, perquè va tenir un bon padrí
(en un judici).


fer forrolla

Adquirir molta anomenada (Bar). |

significar-se molt, estar en voga, adquirir fama, fer crit |
El cantant fa forrolla entre les seves seguidores
-Ràdio-.


fer
'frenta' *

No parlis de mals, que no m'agrada (o que em fa por, que m'espanta, no que em fa 'frenta').

Li fa por d'envestir un negoci (o li fa ànsia, ho veu complicat; no li fa 'frenta').
Em fa pànic parlar amb un públic
(o m'imposa, em fa por, em fa basarda; no em fa 'frenta').

Abans tot em feia patir, però ara no
(o tot em feia penar, tot em preocupava, tot em feia ànsia, tot m'angoixava; no tot em feia 'frenta').

nota: Segons el DCVB 'fer frenta' és un vulgarisme que ve del castellà 'hacer frente'. Es diu força a les comarques gironines.


fer front

Enfrontar-se. |

suportar, fer cara, plantar cara, oposar-se, afrontar, enfrontar-se, resistir sense acovardir-se |
Amb vint-i-cinc milions no n'hi ha prou per fer front a les necessitat
s -TV3-.

Una dona jove fa front al càncer
-Llibre-.


fer front comú

Posar-se d'acord, unes quantes persones o uns quants grups socials, per treballar conjuntament. |

anar junts, anar plegats, anar units |
Tots els partits fan front comú contra el PCD
-Avui-.


fer fugiguera

Que no fa mirera o pruïja d’ésser contemplat (Mall). |
no fer goig, fer ganes d'arrencar a córrer (Mall) |
Aquest llibre té un títol i una coberta que fan fugiguera.

fer fugina

Deixar d’anar a escola o a un altre lloc (Val) l

fer campana, fer rodó, anar al safrà, (salar, fer fotja Val) l
Avui els nens ja no fan fugina com abans, els tenen més vigilats.
No es traurà el curs perquè darrerament va al safrà -Temps-.


fer gala de

Presumir d'una cosa. |

vanar-se de, tenir-se per |
El filipí va fer gala de tota la seva astúcia per...
-Avui-.


fer gana

Fer quelcom per agafar gana. |

fer venir gana, obrir la gana; per començar, per animar-nos, per esperar |
Per anar fent gana tenim un film
-C33-.


fer ganes

Tenir el desig de fer alguna cosa (Mall). |
tenir ganes de, fer gola, fer gana, abellir, apetir, venir de grat, venir de gust, fre gola (Mall) |
Em fa ganes que vinguis amb mi al cinema.

Me fa ganes d'anar-hi -IB3-.
No te fa gana? (no tens gana?) -IB3-. 
Un dia a l'any a la gent li fa ganes trobar-se i sentir-se part de la colla
-Mirall-.
M'has fet gola, Toni
(m'has fer venir gana) -IB3-.


fer gargots

Escriure de manera poc clara (Bar). |

fer burots (Mall), fer escarabats, fer esborralls, fer guixada (Val) |
La nena agafa el llapis i fa gargots.

nota: Vegeu també 'gargot', al Volum 1.


fer garips

Fer mostra d’alegria jugant, saltant, rient, etc. (Eiv) |
fer amoretes, tenir alegrois, mostrar gaubança, fer jocs, guimbar |
Na marieta sortia a sa tanqueta a fer-li garips fins que ell s’amagava as cantó de sa feixa ampla -Arrels-.

fer girar

Hom ho diu d'una persona molt atractiva (Gir-Eiv). |

ésser bonic, atractiu, fer goig de veure, fer de bon mirar, fer mirar (Am) |
En Joan té una dona que fa girar.

Són noies que es fan mirar
(boniques).

La Carme es feia mirar, de jove.

Fa de bon mirar, aquesta senyora
-TV3-.

I tu que ho digues! I com no t'havia cridat s'atenció? És un home de fer girar -Pagesos i senyors-.

fer goig

Ésser bonic, agradable de veure (Girona-Val). |
agradar, atraure, fer bo de mirar, fer patxoca, fer tropa, donar bo, anar bé, venir de gust, venir de grat, encantar, fer girar,
ésser acollonant |
Aquesta vinya fa molt de goig, la treballeu molt bé.

Maria s'ha operat els pits i ara fa molt de goig

Us fan goig aquestes tomates? Tenen mala presència, però són bones (en voleu?).

Amb la cara neta sempre fas goig.
Aquest moble no hi fa goig aquí
(no hi queda bé).

Si et fa goig aquest bistec, ja te'l couré.

No em fa goig, el menjar
(em fa fàstic).

No fa goig l'aigua de l'embassament
(és molt baix i és bruta, no m'hi vull banyar).

Jo compro cireres d'aquestes.
No fan gaire goig, però són bones igual (va pedregar, són una mica tocades i les venen més barates).

Dóna bo veure tanta gent ballant sardanes
-Mollerussa-.

Ja hag
uéssim fet goig, si t'hagués delegat! -jugant a la botifarra- (no tenia bo i hauríem perdut molts punts).

Quan fa fred, fa molt de goig colgar-se al llit.
No em fa gens de goig que arribes a casa tan tard
(no em fa cap gràcia; a Gir).
A mi em fa molt de goig estar aquí amb vosaltres
(Val).

Feia el seu goig, disfressat
(Am).
La teva dona fa un goig que enamora.

Va ser una actuació acollonant
(molt bona).

No fa cap goig, ara, menjar caça
s contaminada).
Donen menjar, a Roses, i la gent carrega fort. Potser quan són a casa no els fa goig i ho llencen, però aquelles ganes d'abusar!
No em fa goig que es passin l'ampolla de boca a boca (em fa fàstic).
Un bestiar que feia goig de mirar, de tan bona cura que en teníem -Vida de pastor-.


fer golfes

Fer grumolls, un líquid (Ca). |

quedar pres, quedar espès; fer nata (la llet) |

Quan una vaca és tendrera -acaba de parir-, aquella llet queda presa i l'han de llençar; queda empreonada -espessa, fa golfes grosses.

nota: El 'preó' és un card, també anomenat 'presó', 'herbacol' i 'card coler' (Mall). Es fa servir per espesseir la llet i fer-ne formatge.


fer gonyes

Fer gestos amb la cara (Ca). |

fer ganyotes, fer gesticulacions, fer magarrufes (Am-Bar), fer carasses (Val), fer carusses (Mall) |
A -
No m'has conegut quan anaves amb el cotxe? B -No, és que el sol em feia fer gonyes (anava de cara al sol i no hi veia bé).

El nen fa magarrufes quan menja les farinetes
(amb la boca i els llavis).

Avui el sol fa magarrufes
(es va amagant i sortint).

El nen, quan em veu, sempre fa magarrufes
(s'estira, em mira, s'amaga).

nota: Vegeu també 'gonya', al Volum 1.


fer gràcia

Agradar. |
abellir, venir de grat, venir de gust-, fer il·lusió, fer goig,
desitjar, fer comboi (Val); tenir-ne de bones |
Em faria gràcia saber qui t'ho ha dit, això.
Li feia gràcia aquella mossa
(li agradava).
Ja fa una bona gràcia que trenquin coses, la mainada! (el nen ho fa i encara riuen).
Ja fa una bona gràcia ser el més vell del poble! (= no en fa).
Em faria gràcia explicar aquest tema.
Sigueu clars: us fa gràcia venir a casament?
No em faria gota de gràcia llegir el poema.
Ens fa molt de comboi anar demà de sopar.

En té de bones, en Joan
(fa gràcia quan explica coses).

No fa gaire gràcia, quan passa una manifestació.

Vejam si m'estiren la bossa! En aquests ravals no fa gaire gràcia
(a l'hospital, que és isolat, Ca).


fer graveig

Dur, el vent, sorra i pols (Ca). |

fer pols, portar pols, aixecar polseguera |
La tramuntana mou la terra i fa graveig.

Baixa un graveig de cap aquí dalt a Puig Paterner!

Acabat de llaurar, el vent fa graveig.


fer gruar

Haver d'esperar molt per tenir una cosa que es desitja. També té els significat de fer enfadar. |

desitjar vivament, fer regruar (Am), fer llengruar (Ca), fer consumir, fer esperar, fer durar, fer repapiejar (Am), fer empipar; fer patir, fer-les passar putes, ésser un sacrifici |
M'han de donar les fotos de la promoció, però me les fan gruar
(les he demanades 3 o 4 vegades, però no me les envien).

Aquesta excursió ja l'he ben gruada!
(fa mesos que en parlen)

Renoi!, si que me'l fan llengruar, aquest crèdit!
(l'espero i no arriba).

Els hem fet regruar, per guanyar
(jugant a cartes; s'han hagut d'esforçar molt).

No facis llengruar l'avi!
(el contradiu i l'altre s'enfada).

Abans no t'ho ha donat ja us ha fet repapiejar!
(= s'hi ha mirat molt, us ho ha fet llengruar).

Abans no el deixava entrar, el feia repapiejar
(havia d'insistir).

Ara, anar al centre de Figueres, és fer un sacrifici
(hi ha 20 minuts de cotxe).

nota: Vegeu també 'llen
gruar' i 'regruar', al Volum 1.


fer guapo, però no fer mudat

Vol dir que hom pot tenir un bell aspecte, però això no vol dir anar ben vestit (Horrach, Mall). |
Aquesta roba que duus et fa guapo, però no fa mudat.


fer guaret (o goret)

1 No sembrar un terreny un any perquè l'any següent la collita sigui millor. |
deixar en blanc
(Ca), deixar sense conrear,
deixar reposar la terra, deixar reposar un terreny, treballar-lo un any sí i un any no, treballar-lo any per altre |
En aquest camp hi farem guaret.
Hem deixat la feixa de dalt en blanc.

Bon guaret fa bon esplet.

Que no entre el tractor en aquell camp, que vull que s'hi faça guaret (Val).
2 Fer bon guaret (Ca). |
Fer una llaurada fonda que deixa la terra esponjada, ben arrencada.

nota: Vegeu 'guaret', al Volum 1.

fer gust

Causar satisfacció a la vista. També pot expressar, més enllà de mirar, que alguna cosa o acció, provoca satisfacció (Val). |
fer goig, ésser agradable, ésser plaent, fer patxoca, fer tropa |
Fa goig, la Rosa, amb aquest pentinat.
Fa gust, de llegir a poc a poc
-Temps-.

fer harca

Atacar-se dues colles de xiquets a pedrades (Val). |
apedregar-se, espedregar-se (Ca), barallar-se a cops de roc (Gir) |
Venim de les eres de fer harca.

fer-hi un estar d’àngels (en un lloc)

Fer-hi molt bon estar (Mall). |
fer-hi un estar de Déu, estar-s'hi divinament; estar-hi com un rei |
En aquella casa hi fa un estar d’àngels.

fer història

Fer una cosa remarcable. |

passar a la història, ésser molt recordat, ésser històric, fer sensació, fer forrolla, fer soroll |
Aquests jocs han fet història
-C33-.


fer-ho espès

Fer una cosa amb dificultat i mancat d'encert. |

fer-ho malament, fer-ho a la biorxa, fer-ho tan malament com sap |
Aquest nen ho fa molt espès, de llegir.

Ho fa espès, aquest àrbitre
(no en sap).

Ho ha fet tan espès
com ha sabut, l'Andreu, amb el seu noi (no l'ha pujat bé).

Li varen fer un paper tot espès
(mal paper).


fer-ho fort

Demanar molt diners d'una cosa. |

vendre-ho car, fer-ho car, ésser salat, costar el pebre, fotre una arrissada, fotre una gratada (Fi) |
Trenta euros en demanes, d'aquest càntir vell? Ho fas molt fort!

M'ho fas pagar molt fort, això.

Ens han fotut una arrissada, amb el cadastre nou!

Em fotran una gratada, els paletes!


fer honor (a una cosa)

Mostrar una relació de concordança entre dos fets (Am). |

justificar, honrar |
Fas honor a la setmana dels barbuts
(= ara l'és i es deixa barba).

Era un home que feia honor al seu nom
(és deia Modest i n'era).


fer i desfer

Tenir el control absolut d'un lloc (Gir-Mall). |

manar, remenar les cireres, dirigir, decidir, portar la batuta, ésser l'amo del ball, remenar l'olla, fer les lleis, fer de capità manaia (Bar), actuar amb llibertat, ésser amo i senyor |
És ella qui fa i desfà en aquella casa.

Fan i desfan sempre, a la televisió, ara diuen travesses, després 'quinieles': no hi ha serietat ni vergonya.

Fa trenta anys un capellà feia i desfeia, en un poble.

La secretària fa i desfà en aquest ajuntament.

Els temes de conversa sofriren un rengle extraordinari d'alternatives. Ell s'ho feia i ell s'ho desfeia -el fill-.

nota: Fer i desfer és la faena del matalafer: es diu referint-se a una feina que consisteix a desfer allò que abans s'ha fet (Val, DCVB).

fer igual (i: fer igual que)

Actuar de la mateixa manera que un altre. |

fer com, fer igualment |
Aquesta gent van a robar lluny d'allà on viuen; les guilles fan igual
(cacen lluny del cau).

Plou, però jugarem igualment.

A
-No gasta gota, en Lluc. B -Tota la vida ha fet igual.


fer incís en

Vegeu 'gratar una mica'

fer inútil

Fer que sigui inútil una acció. |

fer que no serveixi de res, anul·lar |
Un error d
'en Resplandis fa inútil el golàs d'en Xargot i acaben empatant -Avui-.

nota: Pensem que 'fer inútil' és fruit de la creativitat periodística.


fer jaç (una cosa)

Consumir molt de pressa una cosa, fer-la malbé (Val). |
malgastar, balafiar, no mirar prim; malmetre, espatllar, pedrejar, trencar, destrossar |
Ara els xiquets fan jaç els joguets en dos dies
.
En ma casa la llet ens agrada molt i la fem jaç
.

fer joc

1 Avenir-se dues coses. |

concordar, adir-se, harmonitzar, anar bé l'un amb l'altre, adaptar-se, combinar-se harmònicament |
No fan joc, l'armari i el sofà.

La camisa verda fa joc amb les calces del pijama.

2 Moure's, una peça que no ho hauria de fer. |

ballar (Gir-Bar-Val), tenir joc, fer vagació (Val) |

L'aigüera nova fa joc.
Aquest caragol fa -o té- joc, l'haurem de collar més.
Treballem amb eines dolentes: una aixada balla, una fanga que té joc...

El jou, per anar bé, ha de tenir joc (moure's) -Llibre, Mall-.

Té una mica de joc, la cadira (balla, hi falta un cargol).

Tants anys que el tenim i no té joc ni té res, aquest ganivet (Ca).

L'artrosi és com una màquina que té joc (que va baldera).


fer joventut (i: fer la joventut)

Fer la vida pròpia de la joventut. |

divertir-se, sortir |
Era un noi que no havia fet gaire joventut.

No va fer joventut, perquè va fer una carrera molt forta.


fer jugar

Anar movent una peça o un estri a fi de poder-lo desplaçar (Am). |

anar remenant, anar provant, donar una acció, ajudar d'aquí i d'allà, fer la senyora |
Aquesta nevera l'hem de fer jugar una mica, per treure-la
(anar-la movent).


fer juli

Fer anar la corda ben de pressa, jugant a saltar corda (Gir-Mall). |

accelerar, menar aigüeta (Val) |
Un, dos, tres, juli!

No facis juli!


fer jurar la Constitució (a algú)

Obligar a creure (Gir-Bar). |

obligar a fer, fer passar per l'adreçador, fer creure, fer fer bondat |
Feia moltes faltes a la feina, però li han fet jurar la Constitució.


fer jutipiris

1 Gairebé fer màgia amb els recursos que es tenen a l'abast (Men). |
haver de fer mans i mànigues, fer miracles, fer els impossibles, ésser bon administrador, fer equilibris |
He hagut de fer jutipiris per arribar a fi de mes.
Aquesta roba que m'has dut per fer el vestit, he hagut de fer jutipiris perquè en bastés.
No sé com s'ho far per tirar la família endavant, fa jutipiris amb els diners.
2 Fer gestos estranys o injuriosos amb les mans i la cara (Mall). |
fer ganyotes |
Aquell al·lot li fa jutipiris d’amagat i s’esclata de rialles.

fer l'agost

Fer un bon negoci.

guanyar molts diners, ficar el morro a la bona menjadora (Bar) |
Vaig fer l'agost venent pizzes.

El teu germà la va encertar, posant un hotel, va ficar el morro a la bona menjadora
(hi ha fet molts diners).

fer l'aleta

1 Tractar a algú amb molt bones paraules a fi d'obtenir-ne quelcom (Gir-Mall). |

afalagar, passar la mà per l'esquena, mirar de quedar-hi bé, fer comèdia, fer molt bon paper, fer el tato, donar l'aleta (Ca) |
A
-Aquest, ara sembla que m'ho ha de donar tot, perquè vol que llogui la seva noia. B -Et fa l'aleta.

L'Àgata en sap molt de fer l'aleta, quan li convé.

C
-Sempre deia que Granada era la ciutat que li agradava més. B -Ho devia dir per fer l'aleta al seu home (ell n'era fill).

Jo no li vaig pas donar gaire l'aleta
(donar tema de conversa, fer bon paper)

2 Procurar agradar a algú per tenir-hi una relació de parella (Gir-Bar-Mall). |

galantejar, fer la cort, festejar, voler lligar, dir bones paraules, buscar el cul a les fosques (Calçons) |

En Pere em fa molt l'aleta: em sembla que li agrado.

L'Antònia en tenia una rastellera que li feien l'aleta -Males companyies-.
fer l'aleta: El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella).
3 Alçar la mà l'enxaneta en coronar un castell.


fer l'allioli en el darrer caragol

Es diu per indicar que cal anar amb compte a no esguerrar alguna cosa quan hom està a punt d’enllestir una tasca (Mall). |
espatllar-ho al darrer moment |
Mira bé el que agafes, a veure si en el darrer caragol faràs l’allioli.

fer l'amic

Tenir atencions a una persona a fi de treure'n quelcom o per falsedat. |

fer veure que és amic |
El critica i després li fa l'amic.

Et fa l'amic, però no te'n fiïs, et deu voler demanar quelcom.


fer l'amistat

Fer un petó a la mà. |

besar la mà |
Abans, quan trobàvem un capellà, li fèiem l'amistat.


fer l'anada per la vinguda

Fer una cosa inútilment, no solucionar res (Am-Bescanó). |

fer l'anar pel venir (Ca), fer una gestió inútil, córrer -o voltar- per a res, fer calada buida (DCVB) |
No feu l'anada per la vinguda: primer consulteu-ho, si el batlle hi és.

No he trobat el gestor: he fet l'anada per la vinguda.

A Campdevànol plovia i no hem pogut jugar el partit. Hem fet l'anar pel venir.

He anat al banc a Alaró i no hi he trobat l'interessat: he fet l'anar pel venir.


fer l'arròs

Acabar una partida, jugant a cartes (Am). |

guanyar |
Ara els hi farem l'arròs, a aquest parell.


fer l'efecte (una cosa)

Semblar. |

parèixer, pensar |
Em fa l'efecte que avui acabarem la feina.

Em fa l'efecte que el preu de la roba baixarà.

Em fa l'efecte que miren qui dirà més barbarismes
(a la ràdio).


fer l'encantat

Anar a un lloc a mirar què hi fan. |

fer el badoc; estar distret, badar |
Aquest home sempre fa l'encant aquí a la plaça.

Hi vares prou anar a fer l'encantat, el dia que va venir el president.


fer l'enze

Dissimular, algú, per no haver de participar en una feina o en una altra cosa (Ca). |

fer el distret, fer l'orni, fer el beneit, fer el despistat (Gir-Bar), fer el gandul, fer el desentès, romancejar, fer el sonso, fer la puta manyaga (Ca), fer la puta i la Ramoneta (Gir-Bar) |
A -
Aquell ximplet, de lluny cridava i m'insultava. B -I tu, què li has dit? A -Jo he fet l'enze (he fet com aquell qui no sent res, he anat tirant).

El gendre, quan hi ha feina, fa l'enze
(en comptes d'enganxar-s'hi guaita cap aquí, cap allà, i que la faci un altre, la feina).

nota: Sentim 'fer lonja', a Capmany, en el sentit de romancejar, fer l'orni, però no sabem d'on pot venir. Potser és un gal·licisme. Ex.:
Aquest jugador només fa 'lonja': entreté la pilota i prou. Tu fas 'lonja' per no haver de treballar (remena cap aquí, remena cap allà, però no s'agafa a la feina).


fer l'esguerrat

Acceptar diners per sota mà. |

fer l'esguerrat de Sants, parar la mà, cobrar |
Aquell, quan era a l l'ajuntament, ja en sabia de fer l'esguerrat!

Ell diu que no vol cèntims, que això ho fa per amor a l'art, però tu dóna-li cinquanta euros i ja veuràs com fa l'esguerrat.

nota: De vegades s'acompanya la dita posant, darrer
a l'esquena, una mà amb el palmell girat cap a darrere.


fer l'estàtua

No fer cap moviment. |

no moure's, restar immòbil, quedar-se quiet |
Ha porter ha fet l'estàtua
(li han fet un gol) –CR-.


fer l'home

Fer quelcom per quedar bé, sia perquè convé, sia per presumir. |

fer el valent, treure la cara, fer el paper, donar la cara, fer el gros, voler quedar bé, fer un cop d'home (Ca) |
El batlle va sortir a fer l'home
(va anar a ajudar).

Ell paga per fer l'home
(convida la xicota).

Va voler fer l'home i em va pagar el sopar..

Ahir, en Carles, va venir a fer l'home
(a veure un malalt a l'hospital).

El dia que van entrar els nacionals en van sortir uns quants a fer l'home
(a rebre'ls).

La presidenta va fer un cop d'home
(protestaven i els va fer callar, es va imposar).


fer l'impossible (i: fer els impossibl
es)

Fer tot el que es pot per aconseguir quelcom. |

remoure cel i terra, fer el màxim, fer els possibles,  fer mans i mànigues, fer jutipiris (Men) |
Haurà fet l'impossible perquè un estudiant aprovi
–Punt-.

A -Cuida't aquest coll! B -Faig els possibles.


fer l'indi *

Quan tu no hi eres, la mainada feien el burro (o el beneit, el boig, feien merder, feien mullader; no feien l'indi).


fer l'orni

Fer veure, algú, que no sap res, que no veu res, que no sap de què li parlen.(Bar). |

fer el desentès (Gir-Val), no voler veure res, no voler saber res, fer els ulls grossos, eludir responsabilitats, desinteressar-se, fer el paper de met, fer el paper de beneit, fer l'enze, fer el distret, fer com aquell qui és boig, tancar el ulls (DIEC), entrar per una orella i eixir per l'altra, fer el tòfol (Val) |
A
-Anit han robat l'estanc a cops de mall i ningú no ha sentit res. B -Tothom fa l'orni.

En Josep sempre fa com si no hi fos; quan es tracta de repartir una feina, ell fa l'orni.

Tu fas l'orni per no haver-te d'aixecar a obrir la porta.

L'IEC fa l'orni
(calla i deixa fer) -Temps-.


fer l'ull viu     

Ésser deixondit, estar alerta (Bar). |

fer l'ull viu com un esquirol (Ca), vigilar, ésser despert, ésser trempat, anar eixerit; no badar, avivar l'enteniment |
Aquesta nena fa l'ull viu com un esquirol.

fer l'ullastre esbrancat

Esforçar-se molt en alguna cosa (Mall). |
fer l'ullastre, escarrassar-se, desviure's |
Molts balladors fan l'ullastre esbrancat per demostrar que en saben més que els altres -El Mirall-.

fer l'última revifalla

Millora que fan alguns moribunds abans de morir (Am). |

fer la revifalla de la mort, fer l'última reviralla (Ca-Am), reviscolar-se |
La gossa s'està morint, ja ha fet l'última revifalla.

A
-L'avi està molt greu, però ha fet una mica de millora. B -Deu ser l'última revifalla.


fer la baca (a algú)

Fer anar enlaire, a algú, entre unes quants, posant-lo sobre una lona o d'una altra manera. |

donar la baca (a algú), tirar enlaire |
Els jugadors, contents per la copa, han fe
t la baca a l'entrenador.


fer la balança

Trobar-se algú en una situació de conflicte i no saber què fer. |

fer la bàscula, fluctuar, vacil·lar, nedar entre dues aigües |
El noi i la jove no s'avenen, parlen de separar-se, i jo sóc al mig fent la balança
(tractant amb tots dos).


fer la balançada

1 Fer acabar de decidir. |

convèncer, fer el tombarell, donar la balançada, donar la volta |
La mare no sabia què fer, però el que li vaig dir va acabar de fer la balançada.

No sabíem si comprar el televisor de plasma o no, i el nen va fer la balançada
(ell va dir que la volia de plasma i la hi vam comprar).

En aquesta rifa h
an fet més balança els nois que les noies (la venien tots, han aportat més diners, Girona).

A
quests deu darrers vots han fet el tombarell (han estat decisius).
2 Fer un moviment lateral alternatiu a fi de fer pujar còmodament una cosa de pes. |
amb una revolada, entre dos, fer la barca (Ca)
|

Hem de fer la balançada per carregar el matalàs a la baca del cotxe.

Per carregar semals al carro s'havia de fer la balançada.

No puc fer la balançada per aixecar-me
(el cop de coll, l'esforç des de darrere cap endavant).

No podia pujar a l'arbre i ella em va donar la balançada, el cop d'aire per aconseguir-ho
(l'empenta).

Hem hagut de pujar l'àvia al llit fent la barca
(agafant-la l'un pel cap i l'altre pels peus i fent balançada).

Per pujar al llit l'hem hagut d'agafar amb una balançada.


fer la barbeta (a algú)

Fer-li la bona per obtenir-ne favors (Mall). |
fer la gara-gara, fer l'amic, passar la mà per l'esquena, tocar la barbeta (Mall, DCVB) |
Com que D. Ramon tenia fama de gran guerrer, an els creuats els vengué com anell al dit i començaren a fer-li la barbeta perquè acceptàs el càrrec de “quefe suprem” (Joan Ferrer Serra, llibre).

fer la 'barlota'

Fer el ximple (Ca). |
fer el burro, fer el beneit |
Tota la vida ha fet la barlota, i ara no té ni cinc (ha anat amb dones, ha begut, etc.).
Al carrer n'hi ha un que crida i fa la barlota.
nota: 'Barlota' sembla un gal·licisme, però no ho sabem trobar.


fer la barretada

Saludar amb reverència. Se sol aplicar a qui ensabona a algú per quedar-hi bé. |

llepar el cul, anar al darrera, raspallar, fer la rosca, fer la gara-gara, fer la roscla (Eiv) |
Aquesta dona, d'ençà que he llogat el seu noi, em va la barretada. 

...què va passar ahir quan va venir aquell jove que fa la roscla a na Frasquiteta? -Ses Frasquites-.


fer-la bona

Fer quelcom equivocat o mal fet (Gir-Bar-Mall). |

fer-la grossa, fer un bon disbarat, fotre una garrotada (Ca), fer-la; ja faria riure que, ja anem bé, per anar a Sants!, només faltaria això per acabar-ho d'adobar!; ja l'hem parida!, ja l'hem parida bona!, ja l'hem fotuda bona!, ja l'hem cardada!, l'has feta bona! (Mall), fer tort (Cat Nord)) |
L'has feta bona, trencant el cotxe
-TV3-.

Ara sí que l'he feta bona!
(s'ha cagat al llit, un malalt).

Ja la faríem bona que haguéssim d'anar amb la cadira cap a casa
(és incòmode).

Ja la faríem bona que haguéssim d'anar a peu
(malament rai!, en són lluny).

Si s'han de refiar del govern, ja la faran bona
-Temps-.

Ja l'hem feta bona!: ens hem equivocat de carretera.

La noia ens l'ha feta bona
(s'ha ajuntat).

El noi ens l'ha feta molt grossa
(ha deixat la dona).

Ja t'asseguro que la van fotre grossa
(van xiular un penal a dos metres fora de l'àrea).
A un malalt li foten una garrotada molt grossa, dient-li malament la malaltia
(es van equivocar en el diagnòstic).
L'hem fotuda bona, la paret!, ara ens treuen dos mestres de l'escola
(ha anat diferent del que pensàvem).
Si te la volen fer, te la fan igual, la mainada: ja pots vigilar!

Diuen que els homes havien fet tort de fer desaparèixer els llops (fet malament) -Arrels-.

nota: A Mallorca, 'fer la bona' a qualcú, és afalagar-lo, anar per les seves, intentant aconseguir d'ell algun favor o alguna cosa.

fer la bona

Procurar acontentar a qualcú (Mall). |
afalagar, fer bona cara, fer bon paper, fer compliments, fer la gara-gara |
Si només feis la bona als vostres, què feis d’especial?
- LBN-

Quan em fas la bona, em vols demanar qualque cosa -IB3-.

fer la bugadera

Escampar allò que algú ha dit confidencialment (Bar). |

fer bugada (Ca), dur xafarderies, ésser sedasser, portar noves; la llengua només se li aguanta per un fil (a algú, Ca), passar bugada (Bar) |
Quan surt de casa teva va a fer la bugadera al cafè.

Ahir vam passar bugada d'en Carles (vam dir tots els seus defectes).


fer la bullida (la beguda)

Experimentar els efectes de l'alcohol (Bar). |

fer efecte, pujar al cap |
Estic mig marejat, el beure ja fa la bullida.


fer la caixada

Preparar el conjunt de roba, i també de mobles, que la núvia aporta al matrimoni (Mall). |
fer el parament, fer -o preparar- l’aixovar |
Na Joana s’ha de casar i li cal fer encara la caixada.

fer la camada

Moure les cames per caminar (Ca). |

fer una passa; fer una gambada |
No puc fer la camada
(en entrar al cotxe, perquè la faldilla és estreta).

A –Passarem?
B –Si feu la camada llarga, sí (fan obres i hi ha una rasa).


fer la cara (+adjectiu)

Tenir la cara de la manera que es diu. |

mostrar-se, veure's |
Que no et
trobes bé? Fas la cara afinada (pàl·lida).

Aquest
a dona fa la cara trencada (li ha canviat la fisonomia, se la veu passada, arrugada).

La petita ens hi ha fet la cara alegre, quan ens ha vist
(als avis).


fer la carrera

Morir-se, sobretot quan no és de mort sobtada, sinó que es veu a venir (Val). |
anar-se’n al cel, fer la clucaina, aclucar els ulls, anar al canyet, anar a can taps |
Tan fort que estava l’avi i en quatre dies ha fet la carrera.
El ti Ramon, tots ens pensàvem que faria la carrera en un any, i mira si va durar!
nota: El mot ti, apòcope de tio, és una fórmula de tractament respectuós, sense arribar al sentit de senyor; no indica, doncs, parentiu: el ti Batiste, el ti Coll. A les comarques més properes a València s’empra el mot sense apocopar: el tio Miliet, la tia Nofra. Potser és un aragonesisme o un castellanisme.

fer la cluca

Aclucar els ulls, algú, com si dormís. També té el sentit de morir-se |

cloure els ulls; fer un badall, fer el darrer badall, fer el camí que tots hem de fer |
M'asseuré una estona al sofà a fer la cluca.

Quan fem la cluca, això serà de l'empresa
(quan ja no hi s¡guem, s'ho quedarà l'empresa).

No val la pena d'estalviar, perquè quan no te n'adones fas un badall.


fer-la com en Parreta

Fer-ne una de molt grossa (Mall). |
fer-la grossa, vessar-la, errar el tret, espifiar-la |
Mestre Nadal va adonar-se que l’havia feta com en Parreta (havia dit una inconveniència) -Adagiona-.


fer la contra a qualcú (o dur)

Anar contra l'opinió d'algú altre (Mall) |

mostrar disconformitat, prendre la contra (Mall, DCVB) |
En Pere no admet que ningú li faci la contra.


fer la cortesia

Expressar amb paraules o gests la gran estima que es té per una persona (Mall). |
retre cortesia, fer una reverència |
Passaven per davant seu fent-li la cortesia que pertocava
-Conte-.

fer la creu

Acomiadar-se per sempre més i de manera voluntària de qualcú o de quelcom (Val). |
no voler-ne saber mai més res, avorrir, detestar, fer creu i ratlla, fer el senyal de la creu (Gir); no me n'hauran pas d'escombrar les petjades de (Ca) |
En aquell restaurant s’hi menja tan malament que no vull anar-hi més; ja li he fet la creu
-Bruixat-.
Jo, després d’aquell accident, als autobusos els hi he fet la creu.
No hi aniré mai més a la platja, perquè no em prova: ja hi he fet creu i ratlla.


fer la crida

Dir una cosa de manera que la pugi sentir tothom (Am). |

dir-ho a tothom, escampar, fer córrer, propalar, esbombar, fer la roda (Am) |
Abans, a cada poble, l'agutzil passava a fer al crida.

Sí, vine de monitor, però ara no en facis la crida
(no ho diguis, perquè tothom voldria venir).

S'han de venir a cercar els graduats escolar; feu la roda
(o que vagi fent la volta; que un noi ho digui a l'altre).

nota: 'Fer la roda', a València, té el
sentit d'anar al darrere, a algú, per a festejar-lo o per aconseguir que faça alguna cosa que no vol fer.


fer la cuca-amaga

Mirar d'amagat, actuar d'amagat. |

anar d'amagatotis, anar d'amagatontes (Val) |
La tia ja fa la cuca-amaga a darrere la persiana.

Tu sempre fas la cuca-amaga,
les coses s'han de dir.

nota: Vegeu també 'cuca-amaga', al Volum 1.

fer la diferència *

En Juli és un jugador que pot fer anar bé l'equip (o que pot millorar el rendiment de, que pot millorar la situació de, que pot canviar el tarannà de; no que pot fer la diferència).


fer la farina blana

Cedir a les demandes dels altres; obeir per obligació o per por (Mall). |

afluixar, sotmetre's, passar per l'adreçador, contemporitzar |
Ni el PCD ni el PBX no sembla que vulguin fer la farina blana al PDC
(no li permeten de fer govern) -Temps-.
Mirem de fer entre tots la farina més blana i aconseguirem ajudar el món de la sardana
(anem junts, no ens barallem).   
¿Ets aquí? ¿Contesta, Joan! “Però no pens piular ni enc que em matin. Si vols que torni amb tu primer m’hauràs de trobar. I tanmateix no pens fer-te la farina blana, ni en aquest punt ni en cap! -Males companyies.

fer la fi d'en Becaina

Fer mala fi (Am). |

fer la fi d'en -o del- Cagaelàstics (Am-Ca-Bar), fer la fi d'en Cagacalces (Ca-Am), fer la fi d'en Cagallàstimes (Am), acabar malament, anar a mal borràs, fer la fi d'en Camot, fer la mateixa fi que unes calces massa estretes |
Aquest no
i, si a quinze anys ja roba d'aquesta manera, farà la fi d'en Becaina.

Tingui en compte qui li diu, hi pot ben pujar de peus. Aquests guerrers, molt aviat, faran la mateixa fi d'unes calces massa estretes! Ja només mengen 'kartòfelns'! -Per Morellàs-.


fer la figa

Posar un dit damunt el dit llarg de l’altra mà per fer burla a algú (Mall). |
escarnir, fer escarn, fer befa
|
Les poques vegades que Déu se li feia present, l’arruixava fent-li una figa -
Els voltors-.
nota:
El DCVB, en una entrada de "figa" diu: "Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit d'enmig, com a senyal grossera de burla i menyspreu." Llegint això, suposem que hi ha més d'una manera de fer la figa.


fer la fura

Anar a un lloc per treure'n informació (Ca). |

fer cerques (Andorra), fer el tafaner, esbrinar-ho tot, escoltar el que diuen |
Jo sempre hi anava a fer la fura, pels llocs.

Estic fent cerques i no ho acabo de veure clar
(un tema de gramàtica, si és correcte o no).


fer la gaita (i: fer la Pasqua) *

No em molestis més (o no m'empipis, no m'atabalis!, no em toquis els rosaris!, no em toquis allò que no sona, no em facis la guitza, no m'emprenyis; no no em facis la gaita, no em facis la Pasqua!).


fer la girada

Fer un canvi de lloc o de pensament; canviar una situació (Ca). |

canviar, fer el tomb |
Tu has fet la girada: abans t'agradaven molt les sardanes, i ara no.

El negoci dels pisos ha fet la girada, ara moltes agències tanquen
(no venen).
El temps ha fet al girada
(ara fa bo).
Avui el pastor ha fet la girada
(ha tret les ovelles que pasturaven en un lloc i les ha dutes a un altre lloc on hi ha més herba).

fer la goma

Entrar i sortir del pilot, un ciclista, a fi de no quedar ressagat. |

fer l'acordió |
En Fresquis va fent la goma: a les pujades queda endarrere i, quan ve el pla, torna a entrar al pilot.


fer la guerra pel seu compte *

En aquest equip ciclista cadascú tira pel cap que vol (o tothom fa el que vol, tothom mira per ell, tothom va per ell, tothom va pel seu compte, no hi ha cap mena de coordinació; no tothom fa la guerra pel seu compte).


fer la guitza (a algú)

Molestar, a algú, no deixar-li fer les coses, trair-lo (Gir-Bar-Mall). |

donar molèstia (Ca), amoïnar, importunar, contrariar, fastiguejar, destorbar, empipar; perjudicar, obstaculitzar, posar entrebancs, esguerrar el marro, fer la punyeta, fer la llesca, fer una cardada, (fer la llesca, fer la traveta Bar), fer sa quinqueta (Men) |
...quan el pallasso sompo li fa la guitza al llest –La cara oculta de la lluna-.
En comptes d'ajudar-me, em fan la guitza
(no em deixen fer les coses que em convenen).

Aquí dono molta molèstia, me'n vaig allà a casa
(és a cal gendre, Ca).

Si li'n dóna, de molèstia, aquesta feina al club!
(Ca).

Tu sempre has de fer la punyeta!

Ens fan sempre la llesca, i encara ens vénen a demanar favors
-Punt-.

Sempre
, a una hora o altra, la mort els fa la traveta i s'emporta els malalts (als metges) -Llibre-.

Els hi varen fotre una cardada, perquè no volen que guanyin la lliga
(una estafada, l'àrbitre, Ca).

Ell i els seus exabruptes altre cop venien a fer-me la llesca
-Males companyies-.

Sí que m'he fet sa quinqueta jo mateix! -Novel·letes menorquines-.

Tant que s'estimen i sempre es fan la llesca l'un a l'altre.

fer la mama-i-dorm

Estar algú quiet en un lloc i anar fent petites becaines. Se sol dir també de les criatures, que s'adormen quan mamen (sentim 'mamidorm', Ca). |

fer la mama-i-son (Am) |
Quan sóc sola al sofà, faig la mama-i-dorm.

La nena va fent la mama-i-dorm.


fer la mateixa

Actuar de la mateixa manera. |

fer la mateixa feta, fer la mateixa acció |
A -Avui ens quedarem aquí. B -Cada diumenge ens fa la mateixa (no vol sortir).

Sempre em fan la mateixa
-cosa- (cosa, no lo mateix)
.

fer la mitja

Somriure lleugerament (Mall). |
fer la mitja rialla, fer sa mitja castanyola
(Mall), somriure lleugerament |
Com que cridava molt i feia manotades, jo estava un poc empegueït veient que la gent mos mirava fent la mitja -L'humor dins el meu entorn-. 

fer la mitja rialla

Riure suaument, sense fer soroll.

somriure, fer sa mitja (Mall) |
Quan li vaig explicar el fet li va fer gràcia: va fer la mitja rialla.

Aquest noi, quan parla, fa la mitja rialla i sembla que es fot de tu.


fer la mitjana

Cercar el quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen.

cercar el terme mitjà, fer el còmput |
Si faig la mitjana de tot l'any, guanyo més de mil euros cada mes.

He dormit poc, però,
aniré a dormir havent dinat i ja faré el còmput.

nota: 'Fer la mitja' i 'fer el promig' no són correctes.


fer la mona

Fer pallassades inoportunes i molestes, especialment un adult (Val). |
fer el mico, fer el gamarús, (fer bertranades, capgrossades, bromades Gir) |
No pot negar que és fill seu: es passa el dia fent la mona.

fer la muda

Fer un canvi d'habitatge, fer un altre canvi (Am). |

mudar, canviar, fer el mudament, fer la mudança |
Divendres fem la muda
(anem a l'altra casa).


fer la nyeu-nyeu

Tenir un capteniment fals, humil, trist, adulador, però poc de fiar. |

fer la puta manyaga, fer la gata maula, fer l'hipòcrita |
Aquest dona sempre, sempre es queixa, i és més rica que nosaltres: fa la nyeu-nyeu per obtenir subvencions.

Ella fa la nyeu-nyeu per les oficines i, si pot, et fot.


fer la part

Repartir una quantitat. |

repartir, dividir, compartir |
Jo venc, l'amo cobra i em fa la part
(em dóna un percentatge).

El pis per a gent gran val trenta mil euros però, quan et mors, els hereters els cobren; ara, compto que ja els hi deuen fer la part
(que se'ls en queden una part, que ells també hi guanyen).

Si la deixen fer, ja es farà la part bona
(procurarà per ell, en una herència).


fer la patota

Practicar un engany (Bar). |

fer trampes, fet trapelleries, fer la tramoia |
Han guanyat perquè l'àrbitre ha fet la patota.

Aquella carnissera fa la patota amb el pes
(enganya una mica).


fer la pau

Recuperar una cosa; anivellar un dèficit (Gir-Bar). |

igualar, empatar, pagar un deute, estar en pau, quedar en pau |
A
-Heu guanyat avui? B -Hem fet la pau (a cartes, 1 a 1).

El mes vinent us donaré 50 euros més i farem la pau
(ja hauré pagat tot el deute).

Aquesta jugada ens permet fer la pau
(= a cartes, ja no perdo diners).

Li he portat els diners que faltaven i hem fet la pau.

T'ho pago i així quedem en pau.


fer la pell

Matar, fer molt de mal (Val-Mall). |
liquidar, pelar, llevar la vida |
Ens vol tant que només pensa a fer-nos la pell.

fer la pel·lícula

Explicar tal com ha anat una cosa. |

explicar una mica |
Em pots fer una mica de -
o la- pel·lícula dels fets? -CR-


fer la pena

Fer compassió a la gent (Am). |

fer pena, fer llàstima |
No sortiré pas amb el bastó a fer la pena
(ho diu un senyor que ha d'anar amb bastó i no vol que l'hi vegin).

fer la pepa

Una pepa és una prostituta o una nina, a L'Empordà. Sentim 'fer la pepa' dit d'algú que fa coses que no hauria de fer, que no sap fer la feina, etc. (Ca) |

fer el beneit, fer el ximple, encantar-se |
Si no haguessin fet la pepa, ja tindrien la lliga guanyada
(han perdut partits que semblaven de bon guanyar) -CR-.
Aquest jugador és una pepa
(no en sap).

fer la perla

Avaria de les motos antigues. A la bugia hi ha una separació, la bugia queda bruta i es fa una goteta de metall en aquesta separació que no deixa saltar la guspira. També es diu parlant de sexe, quan a un home no li funciona bé l'aparell reproductor. |

avariar-se, espatllar-se; fallar |
La moto em feia molt sovint la perla.

Noi, ja sóc gran i de vegades l'eina em fa la perla.


fer la pilota *

Li agrada que li facin la gara-gara (o que li facin la rosca, que l'ensabonin, que li donin sabó; no que li facin la pilota).

Ja ho veig que em fan la gara-gara (o que m'ensabonen, que em renten la cara, que em raspallen, que m'adulen, que em llepen, que em fan la rosca; no que em fan la pilota).

fer la pipa

Posar-se el dit gros d'una mà a la boca (Gir-Bar-Mall). |

xuclar-se el dit |
Aquest nen té vuit anys i encara fa la pipa.


fer la pols

1 Fer la batuda de les garbes o feixos d’algun tipus de cereal, habitualment a l'era (Mall). |
batre, fer la batuda |
Cal fer la pols, si volem separar el gra de la palla –Llibre-.
2
Superar, en qualsevol aspecte. |
fer la competència, passar a davant, avançar, tenir més categoria |

Aquesta orquestra, per tocar sardanes, fa la pols a la Principal de Cantallops
(en sap més)
A
-L'any que ve també jugarem a tercera divisió i us farem la pols (us guanyarem). B -Ja en parlarem!
Els veïns han comprat un cotxe de 40.000 euros per fer-nos la pols
(el volien millor que el nostre).

fer la porra

La porra és una mofa que es fa tancant el puny d'una mà, mentre se n'aixeca el dit del mig cap amunt ben estirat i es va movent la mà (Am). |

fer botifarra, fer la figa; engegar a dida |
Mestre, en Miquel m'ha fet al porra!

nota: Ho sentim a dir a la mainada. No en sabem l'origen ni si és acceptable.


fer la primera pela

Valorar molt un producte.

vendre car, fer l'última pela (Ca), guanyar molts diners, vendre bé, valer un credo, vendre a pes d'or |
En faràs la primera pela, d'aquestes cireres, perquè són molt bones i aquesta any n'hi ha hagut una mala anyada.
 
Llavors anàvem a preu fet i fèiem la primera pela.

N'hi va haver que van fer la primera pesseta carretejant paquets
(fent contraban) -Arrels-.

Posant una cafeteria a l'escola, faríem la primera pela.

Tenim una casa magnífica, en faríem l'última pela, si la venguéssim.


fer la puta i la Ramoneta

Fer un paper a davant i un altre a darrera; no ésser clar, no ésser decidit. |

actuar amb duplicitat, fer el doble joc, jugar a la puta i la Ramoneta (Ca), fer la puta manyaga, fer el puta, mirar de trascantó, obrar ambiguament, anar amb segona intenció, jugar amb dos jocs de cartes |
A -
Aquesta et dóna la raó i, la primera cosa que fa, quan acabem la reunió és anar a parlar amb la directora. B -A totes les treballades n'hi ha que fan la puta i la Ramoneta.

Ara sí, ara no!, has de ser clar: o sí o no!: no facis la puta i la Ramoneta!


fer la puta manyaga (o: ésser una puta manyaga)

Hom ho diu de les persones hipòcrites, que fan un gran paper a davant i, a darrere et traeixen (Ca-Am). |

fer la manyaga (Am), fer la gata maula, fer la nyeu-nyeu, fer bon paper a davant, fer la gara-gara (Bar-Garrotxa), anar al darrere |
Alguna cosa vol, la Laura, perquè em fa la puta manyaga.

Han castigat el nen a l'escola i no ens diu res, fa
la puta manyaga (ho sabem per un company).

Fent la puta manyaga vam cobrar el deute
(fent el paper de boig, amb excuses).

Tu fas
la puta manyaga (tenim preferents i ell riu per sota el nas, se'n fot, ja li agrada que nosaltres no cobrem).

Tu fas la puta manyaga per no haver de treballar
(ronseges).

No necessito ningú que em faci la gara-gara.

Em fa la gara-gara perquè em vol demanar algun favor.

El meu home amb els amos nous, tot primer, els feia la gara-gara -Temps d'abantes-.


fer la rata

Enlluernar a algú amb el reflex del sol mitjançant un mirall o un objecte lluent. |

fer la rateta, enlluernar |
Aquí hi ha algú que em fa la rata.

En Miquel fa la rata amb el rellotge.

nota: 1 Llegim a l'Avui 'fer la rateta', amb el sentit d'anar algú al darrere de qui li agrada. Ex.:
Hi ha alguna rossa que els fa la rateta.
2 'Fer la rata' també vol dir furtar alguna cosa en quantitats petites (Val).


fer la repartidora

Repartir les coses. |

repartir les compres; repartir les propietats |
En un poble s'ha de fer la repartidora
(no comprar-ho tot a la mateixa botiga).
Hi ha gent que voldrien fer la repartidora
(repartir les propietats dels altres, Bar).

fer la sentència

Prendre una decisió ferma contra algú o contra alguna cosa (Gir-Mall). |

sentenciar, condemnar, fer el diagnòstic |
Els francesos, fa segles, van fer la sentència a la llengua occitana
(van decidir matar-la 'fraternalment').
El metge li ha fet la sentència
(li ha dit que té un mal greu).
A aquesta empresa ja li han fet la sentència
(no s'aguantarà, perquè no ven).

fer la sentencia d'en Salomó

Dividir una cosa en dues parts iguals (Ca). |

repartir en dues parts |
A-
Què farem amb aquest cèntims? B- Fem la sentència d'en Salomó.

fer la senyora

Fer anar endavant, endarrere i de costat una cosa de molt de pes o de gran volum fent ziga-zagues (Am). |

fer la mitja senyora (Les Planes H.), fer la senyoreta (Girona), fer ziga-zagues, tombar cap aquí i cap allà, anar entregirant, anar girant |
Per treure el piano haurem de fer la senyora.

Haurem de fer la senyora, per treure el radiador del cotxe, perquè pesa molt.

Per entrar el moble vam haver de fer-li fer la senyora
(anar-lo girant).
Per trencar la planxa de metall farem la senyora
(farem ziga-zaga, la doblegarem).

fer la seva (algú)

Fer les coses, algú, pensant només en les seves conveniències. |

fer la seva via, fer la seva vida, anar a la seva, anar a la seva via (Am), anar a les seves, anar al seu aire, no escoltar a ningú, fer allò que vol; mirar les conveniències |
Ell és un home que fa la seva: dóna poques explicacions, la fa i la calla.

Fan ben bé la seva, aquesta gent: no els veus mai enlloc.

Vés a dalt que jo ja faig la meva
(ja me'n surto de la feina, ja vaig bé).

És llesta, ella, i fa la seva.

Ells fan la seva vida.

Fes la teva via i deixa'm tranquil!

En aquella parella, cadascú fa la seva
(són molt independents).

Tu, fes la teva i calla!
(no t'escoltis la gent, no et fixis en què diuen els altres).

No us preocupeu pel meu dinar: feu la vostra
(o aneu a les vostres).

No us entretingueu, no feu pas compliments: feu la vostra.

No miris pas les conveniències d'ella: fes el que et convingui.

fer la seva aparició *

Els coets es van començar de sentir a les onze -en van tirar- (o es van començar de tirar, van treure el cap, es van deixar veure, van aparèixer; millor que van fer la seva aparició).

El cantant és a punt de sortir (o d'aparèixer, de comparèixer, de presentar-se; millor que està a punt de fer la seva aparició).

fer la vetlla

Passar la nit o una part de la nit sense dormir, vigilant malalts o fent altres feines (Ca). |

estar de vetlla, vetllar un malalt, passar la nit en blanc |
Abans, quan hi havia un malalt greu, la societat de malalts repartia els homes en torns de dues hores per fer la vetlla.


fer la vida

Donar menjar, beure i casa a una persona. |

mantenir, sustentar |
Quan treballava a Montesquiu d'Albera em feien la vida.

A l'hospital ja et fan la vida.


fer la vida impossible

Molestar en gran manera (Gir-Mall). |

no deixar viure, turmentar, inquietar, tocar els rosaris, martiritzar, ferir l'amor propi |
Hi ha uns quants alumnes que li fan la vida impossible.

Acabada la guerra va haver de marxar d'Agullana, perquè li feien la vida impossible.


fer la visita

Entrar a l'església per resar. |

entrar, resar i anar-se'n |
Nens, anem a fer la visita.


fer la vista grossa *

Els policies, a la duana, van fer els ulls grossos -Gir-Val-Mall- (o no van mirar prim, van tancar els ulls, van ser tolerants, ens ho van deixar passar, van fer el desentès; millor que van fer la vista grossa).


fer la viu-viu

Passar la vida amb dificultats (Gir-Bar). |

anar tirant, sobreviure, anar passant, subsistir, anar fem com es pot, malviure, tirar endavant com es pot, no fer mai xiu, guanyar just per viure, anar pastant i anar coent (Ca), viure just per anar fent (Am), anar passant com es pot, anar-hi anant |
En aquell poble només fèiem la viu-viu.

Fem la viu-viu, a col·legi
(= treballem poc, fem poca cosa; ja fa molta calor).
Ja en tenia prou per anar fent la viu-viu
–Marinenques-.
S'ha de fer com es pot, quan hi ha malalts.

fer les delícies

Agradar molt una cosa. |
fer passar una bona estona, divertir, encantar, fer la joia de |

La cantant ha fet les delícies del públic -Avui-.
nota: 'Fer les delícies' és una construcció correcta, però té un clar regust castellà.


fer les funcions de
*

El meu germà fa de traductor (o és traductor, treballa de traductor; millor que fa les funcions de traductor).


fer les lleis (a algú)

Manar, una persona a una altra, perquè és més fort, més gran, més llest, etc. |

fer la llei, governar, portar la bandera, portar la batuta; abusar, fer creure, fer passar els altres per l'adreçador |
La Mònica fa les lleis al seu germà perquè és més petit
(ella decideix què han de fer, a què han de jugar...).

Aquell sempre ens fa les lleis
(ens governa).

Ja farà les lleis, si el deixen manar.

Els amics li fan les lleis perquè són més arriats.

És una dona jove casada amb un vell i li fa les lleis
(han de fer el que diu ella).

arriat: Decidit.

fer les mil i una *

Ens en van fer de tots colors -de dolenteries- (o de seques i de verdes, de verdes i de madures, de l'alçada d'un campanar, de totes; millor que ens varen fer les mil i una).

nota: Trobem 'fer les mil i una' en alguns diccionaris, però pensem que són millors les alternatives que us proposem.


fer les paus

Deixar d'estar renyits. |

reconciliar-se, posar-se d'acord, tornar amics, tornar les paus (Ca), posar-se en pau, declarar-se amics, acabar una desavinença |
Érem renyits i hem fet la pau. Què vols fer? Les coses han de passar.

Costa fer la pau amb una persona amb qui havies renyit.

Érem renyits, però hem tornat les paus.


fer les vegades de *

L'ordinador també fa de servidor (o el fem servir de, també serveix de; no fa les vegades de servidor) -Temps-.

Jo li faig de pare (o faig el paper de pare, faig la feina de pare, actuo de pare; no faig les vegades de pare).

fer llamí (una cosa)

Agradar (Am). |

abellir, venir de grat, encantar; interessar, atreure l'atenció |
Els caramels em fan llamí.

Ara, als drapaires, els cartons els fan llamí
(en volen, perquè es paguen bé).

Jo, de jugar amb vosaltres, me'n faria un llamí
(no en saben gaire, els guanyaria).


fer llarg

Exagerar molt una acció, una expressió o un discurs determinat (Mall). |
fer-ne un gra massa, (fer d’una palla un paller, fer gros, d’una pedra fer un claper Mall) |
No calia fer-li tant de cas, a en Jaume; heu fet llarg.
Se'l va mirar de fit a fit. No arribava a entendre que el seu germà de sang pogués anar d'unes verbes tan feixugues… Pau, tu fas llarg! Prou, d'aquest color
-Els voltors-. 
Per tenir tants doblers, no ha fet llarg en els refresc
(ha gastat poc) -IB3-.

fer llàstima de sentir (i: fer llàstima de veure) -

Hom ho diu de qui, quan parla, ho fa molt malament o diu coses de mala educació. |

fer misèria de sentir, fer entendrir, ésser trist, fer pena, fer esgarrifances, avorrir, fer fortor (Val), (fa llàstima sentir-ho -o sentir-lo, veure-ho Mall) |
Fa llàstima de sentir, el català de la ràdio.

Fa llàstima de sentir, quan renega
(o fa esgarrifances -Am-, avorreix sentir-lo -Ca-).

Feia entendrir l'ànima, veure allò.

Els treballadors no li feien ben res: feia pena de veure.

Aquests nois fan unes faltes que fan misèria de veure.

Fa fortor sentir parlar els de Canal 9.


fer llaurar (i: fer llaurar dret)

Obligar a creure. |

fer creure, fer anar a la rega, obligar a portar-se com cal, fer les lleis |
El seu pare els fa llaurar drets.

A mi sí que em faria llaurar, el xicot!
(jo no em deixaria dominar com tu).

Si els hagués de menester, sí que em farien llaurar, els fills
(sort que tinc diners).

Interessen rucs, als llocs, així els poden fer llaurar.


fer llegiguera

Es diu d’un llibre o d’un text escrit que fa venir ganes o pruïja d’ésser llegit (Mall). |
fer goig de llegir |
Vaig comprar un llibre antic que fa llegiguera.

fer lleis a part

Tractar a algú d'una manera diferent dels altres. |

fer normes a part, tractar més bé -o més malament-; tenir una preferència, fer diferències; discriminar, maltractar, marginar |
Ja li farà lleis a part, la mestra; no m'agrada pas això
(la mestra i la mare són amigues).
A mi sempre em feien lleis a part, a la feina: per això vaig plegar.


fer llenya de l'arbre caigut *

Quan un va malament, tothom fot garrotades allà per treure tot el que pot (o tothom fa llenya del mateix arbre, tothom fa llenya de l'arbre que cau; arbre mort, tothom l'estella; una desgràcia mai no ve sola; millor que tothom fa llenya de l'arbre caigut).

Ara hi haurà qui voldrà aprofitar aquest resultat per atacar-nos -van perdre una votació (o per criticar-nos, per fer-nos mal; millor que per fer llenya).

fer lliga

Avenir-se les persones (Cat-Val). |
lligar, entendre’s bé, congeniar, fer truca (Am), anar junts, treballar junts, fer truca (Am), fer teina (la mainada, Ca), tractar |
M'agrada que els nostres fills facen tan bona lliga.
La sogra i jo sempre hem fet lliga.
Amb qui t'estimes més fer lliga, amb el pare o amb la mare?

Aquell dos fan lliga (= s'avenen).
Amb qui fa lliga, en Joan?
(amb qui va, amb qui juga?)
Avui haig de fer truca
amb la Maria (estar-hi).
Hem fet truca tots tres
(hem estat junts i bé).
Per anar a reunió faré truca amb en Daniel
(hi té relació, es faran costat).
La nena fa teina amb la nena dels veïns
(hi juga).
El pare és una persona que fa teina amb tothom
(s'avé amb tothom, hi fa conversa, tothom el vol).
Veig que aquesta mainada fan teina
(s'avenen, juguen bé).


fer llit

Quedar-se al llit, algú que està malalt (Gir-Bar-Mall). |

estar allitat -o enllitat-, guardar llit, jeure, estar malalt |
Haig de fer llit tres dies.

He fet llit aquests dies, perquè tinc la grip.

El pare ha de fer llit, perquè li ho ha recomanat el metge.


fer llocada

1 Concebre fills, nats en el si d’una única parella (Mall). |
tenir fills |
El temps passa i hem de fer llocada, si volem tenir una bona vellesa.
2 Vol dir anar malament un negoci, un afer. |
fracassar, no tenir èxit, fer llufa, fer panada (Ca) |
A casa criàvem cavalls, però vam fer llocada (Peralta, Franja).
fer lloca (o fer llocada): Ho deien els pagesos quan els agafava la tempesta i no podien llevar d'era, és a dir triar el gra de la palla.

fer llufa

No anar bé quelcom. |
fallar, fer figa, mal reeixir |
El coet va fer llufa.
Una altra empresa que ha fet llufa.

La màquina ha fet llufa
(s'ha atura).


fer llum

Ajudar a entendre un fet. |

fet entendre, fer comprendre, explicar, aclarir, comentar, fer més entenedor; guiar, marcar el camí, acompanyar, orientar, encaminar, ajudar a trobar el camí |
Gràcies
per haver-nos fet una mica més de llum en aquests temes fiscals -CR-.

Ell és d'aquestes persones que fan llum i que marquen el camí.

nota: 'Llengua Nacional' no recomana aquesta frase feta. Nosaltres no li sabem veure cap inconvenient.


fer magre

Menjar sense carn durant la Quaresma. |

fer abstinència |
Abans la Quaresma era molt rigorosa i tothom feia magre, però ara ha ben canviat.


fer mal

Causar un dany material o moral; deixar-se sentir, un dolor (Gir-Mall). |

perjudicar, danyar, damnificar, fer sofrir, fer patir, fer nai (la mainada) |
Dormir no et farà pas mal.

Em vaig fer mal i m'han tornat a operar.

Si us fa mal alguna cosa, aneu a l'hospital de seguida
(es queixa que té l'orina forta).

Jo no t'hi faré gaire mal en aquest arròs
(en menjaré poc, Ca).

Hi faries mal aquí?
(= en menjaries?).

El Mercat Comú farà mal als pagesos.

Ja els hi farà mal, la perruqueria nova, a les altres
(perdran clients).

A -
Ara fan propaganda a tots els canals. B -Home, no es fan pas mal els uns als altres.

Ha fet mal a moltes botigues, el supermercat.

Les cases de cotxes s'ajunten per no fer-se mal l'una a l'altra.

Que diguis que tinc gelosia, em fa mal.

Si no es tenen ganes de fer mal, tranquils
(si no es vol fer el salt a la parella, cal confiança; que vagin allà on vulguin).

En Caprus és un jugador que
pot fer mal (fa gols) -TV3-.

El Santanyí és un equip que pot fer mal -TV2-.

A aquest, alguna cosa li fa mal
(no em saluda, està ofès per quelcom, la sang li bull per alguna cosa).

No em diu res, la N
eus; no sé pas què li fa mal, no l'he arribada a entendre mai, aquest noia.

Que et fa mal alguna cosa que em facis morros?

Em fa mal dir-te que sí
-per fer una feina- (em sap greu, perquè potser després ho hauré de deixar, Mall).

Alguna cosa li fa mal!
(està emprenyat, no parla gaire).

Mama, m'he fet nai.


fer mal a la vista

Hom ho diu d'una cosa que no convé que es vegi per alguna raó (Gir-Mall). |

no s'ha de veure, no s'ha de tenir a la vista |
Fan mal a la vista, les galetes; els nens les veuen i en mengen més
(s'han de desar).
Les joies fan mal a la vista
(si te les veuen, te les poden robar).

fer mal al cor (una cosa)

Causar dolor moral. |

fer mal a la consciència, doldre, fer llàstima, saber greu, recar, esgarrifar, anguniar, afligir |
Em fa mal al cor haver de llençar menjar.

M'esgarrifa que facin això!

Em faria mal al cor cobrar cèntims de més
(tornant canvi).
Em feia mal al cor veure aquells borratxos jugant amb màquines escurabutxaques.

Em fa mal al cor quan ho veig
-Arrels-.
Em fa mal a la consciència, llençar menjar
–Punt-.

fer mal allà on no n'hi ha

Fer-se operar sense necessitat. |

fer una operació per estètica |
A
-T'operaries, per ser més bonica? B -Anar a fer mal allà on no n'hi ha, jo no.

fer mal d'ulls

Se sol dir d'una cosa que no queda bé, que sobta, que no agrada; si es veu o quan es veu (Gir-Mall). |

fer mal als ulls, fer mal efecte, fer lleig, fer mala impressió, desagradar, fer malpensar, despertar recel, no escaure, no quedar bé; repugnar, indignar, no s'ha de veure, no s'ha de tenir a la vista |
Vés cap a dintre, nen, a menjar l'ensaïmada; no facis mal d'ulls
(si no convides, no queda bé).
Em fa mal d'ulls veure tantes faltes d'ortografia en un programa.

Un paper a terra fa mal d'ulls.

Quan ho he llegit m'ha fet mal d'ulls
(és mal redactat).
Posarem un repetidor verd perquè no faci mal d'ulls
(a la muntanya).
Fa mal d'ulls, en una empresa, veure'ls tots drets que no treballen, quan no hi ha l'amo.

Vés al despatx per no fer mal d'ulls!
(ho diuen a un que no fa res a la fàbrica).
Fa mal efecte, aquest vestit; ensenya massa els pits.

Va curta, la noia; fa mal efecte i tot.

Si vas cada dia a la llar dels jubilats i el dia de la quina no hi vas, fa mal efecte .

Fa mal efecte canviar els preus a la botiga a davant del client.
Seria abusar i faria lleig, anar-hi amb un sac gran
-Esquitx-.
Fa lleig que el govern llogui fills de polítics.

Fan mal a la vista, les galetes; els nens les veuen i en mengen més (s'han de desar).
Les joies fan mal a la vista
(si te les veuen, te els poden robar).

fer mal dormir

Dormir malament o amb dificultats com a conseqüència de la calor ((Mall). |

dormir prim; fer de mal dormir |
Anit, amb tanta calor, ha fet mal dormir.


fer mal estar

Estar-s'hi malament en un lloc (Mall). |

fer de mal estar (Gir), no estar bé en un lloc, estar incòmode, no trobar-s'hi bé, fer un estar del dimoni (Mall) |
Amb aquest vent fa mal estar fent feina defora.
En aquest racó fa molt mal estar, per mor dels contenidors.


fer mal passar

Tractar malament a algú. |

donar mala vida, donar mal tracte, passar amb misèria, fer patir, fer malmenar, fer martiris |
El seu pare els feia mal passar
(no els donava cèntims).
La sogra els feia mal passar.

La Modesta feia mal passar la jove. La jove, se'n va veure!

El seu germà sempre la fa malmenar
(li pren les joguines, la fa enfadar).
Nen, no facis martiris al gos.

Li faig tots els martiris que puc, al mal d'espatlla, perquè marxi
(em faig fregues, pomades...).

A aquests pobres animalons (sargantanes) jo els feia patir tots els martiris del món -Vida de pastor-.


fer mal temps

Fer un temps desagradable, sense sol, boirós. |

(fer un dia arrufat, sornut, Am), fer un dia trist, rúfol, tapat, emboirat; ficar-se el fred als ossos, fer una maltempsada, fer un temps de mal ull |
Avi fa un dia arrufat.
Ens va fer un dia fred i sornut.

Aquell fred de vora mar se'm fica als ossos
-és humit- (o se'm fica al moll de l'os).

En cas de presentar-se un temps amb mal ull, el primer que s'ha de fer és encomanar-se a Déu i a tots los sants, i mentre es fa aquesta feina, s'arreplega lo ramat, tot atalaiant lo temps… -Vida de pastors-.


fer mal viure

Es diu d’un estat o situació incerta, de precarietat (Mall). |
fer de mal viure -en un lloc-, ésser difícil de viure, (tenir mal viure, no viure Mall) |
Treballar a la pagesia fa mal viure (Llibre).


fer mala cara

Tenir mal aspecte; rebre malament alguna cosa. |

fer mala fila (Gir-Bar), estar prim, passat, envellit, arrugat, tenir mala ganya, fer mala pinta, semblar desenterrat; tenir mal humor |
El malalt fa més mala cara que ahir.
L'altre dia feies mala fila, avui ja et veig més bé.
Feien mala pinta, aquells nois: no n'hauries donat ni cinc.

Aquesta vaga fa mala pinta
-CR-.
Ara fa bona cara, l'Esteve, però semblava desenterrat.

El teu cunyat em fa mala cara, no sé pas què té!

Tot això té mala espina, hi deu haver negocis bruts.

nota: 'Posar mal cara' i 'posar bona cara' són castellanismes.


fer mala espina (o no fer gaire bona espina)

Fer sospitar. |

fer mala impressió, fer pensar malament, fer recelar (Val), no veure-ho clar, no veure-ho segur, inspirar desconfiança, fer mala impressió, fer malpensar, pudir a formatge |
He collit una paraula, sense voler, i m'ha fet mala espina
(hi haurà algun canvi a l'empresa).
Aquesta parella sempre es discuteixen; això em fa mala espina
(em sembla que no s'avenen).
No el vaig llogar perquè beu molt, això em va fer mala espina.

Vaig veure que entrava a casa d'un de l'oposició i em va fer mala espina
(que no sigui un traïdor).
Això put a formatge
(sembla una estafa).
Això put a formatge: el club de futbol va malament
(té mal aspecte).
nota: 'Fer mala espina' es diu també en castellà; alguns autors rebutgen aquesta frase feta, però creiem que és bona.


fer mala fi (i anar amb mala fi)

Acabar malament, una persona o una cosa. |

tenir un mal final, fer la fi d'en Cagacalces; malmetre's, trencar-se |


No va voler treballar mai i va fer mala fi: va acabar miserable.
Aquest pot de vidre farà mala fi (es trencarà).

Farà mala fi, si fuma d’aquesta manera.

Farà mala fi, el càntir, si el deixes al mig del pas.

Totes aquestes teules han d'anar amb mal fi
(es trencaran, perquè ningú no les aprofita; Ca-Am).

fer malbé

Espatllar quelcom (Gir-Mall). |

deteriorar, destruir, trencar, malmetre, no poder-se aprofitar |
No te'l deixaré pas, l'auto, perquè encara me'l faries malbé.

Vejam si em deixes fet malbé!
(han xocat pel carrer i li ha ventat un cop al cap).
Les seleccions agafen un jugador i, si el fan malbé, espavila't!

Aquest noi ha deixat fer malbé la propietat.

Si no mengeu cireres, les deixareu fer malbé.

S'han fet malbé la propietat
(se l'han petejada, dilapidada).
Tinc els peus fets malbé
(de caminar, em fan mal).

Si queien, no es podien aprofitar (els ciclistes d'abans a la Volta a Catalunya es feien mal, perquè les carreteres eren molt dolentes).


fer malbé el cuc de l’orella

Dir les coses moltes vegades (Mall). |

repetir fins a cansar, ésser massa insistent |
O perquè mumare ja li havia fet malbé el cuc de l’orella, feia feina fina (era un fuster especialitzat) –Albellons-.

fer malícia.

Saber mot de greu. |

desagradar, no poder tolerar, repugnar |
No ho facis, això d'explicar les coses de casa: em fa malícia.

Em va fer malícia que critiqués el meu equip.


fer mals averanys

1 Pensar que una cosa no anirà bé (Am-Mall). |

tenir un mal presagi; ésser un mal senyal, un mal auspici, un mal auguri |
Fa dos mesos que venem poc, em fa mals averanys, això
(= anirem malament).
2 Rebutjar una cosa (Am). |

menystenir, menysprear, no acceptar, fer escarafalls, deixar fer malbé |

No en facis mals averanys, de les tomates
(no les deixis podrir).
No agafar la paga per dos mesos és fer mals averanys
(no s'hi ha de renunciar, cal treballar dos mesos més, per tenir la paga especial).
nota: Vegeu també 'averany', al Volum 1.


fer mals passos (o males passes)

Fer coses equivocades o reprovables (Pallars). |

errar, fer passos en fals, no anar pel camí dret, anar pel mal camí, actuar incorrectament |


Que Déu Nostre Senyor ens guiï de fer mals passos
-Històries-.

A la vila n’hi ha que comencen a dir que fas males passes i que t’esguerres la carrera i la vida
-Els voltors-.


fer mals passos

Fer coses equivocades o reprovables (Pallars). |

errar, fer passos en fals |


Que Déu Nostre Senyor ens guiï de fer mals passos
-Històries-.


fer malves

Ésser mort (Bar, Mall). |

ésser mort i enterrat, menjar terra |

A
-Encara és viva la padrina? B -En fa d'anys que fa malves!
En altre temps jo faria malves, i encara sóc aquí (té 85 anys, la vida s'ha allargat).



fer mamar els conillets

Broma que se sol fer a la mainada. Es fa envoltant el canell del nen amb el dit polze i un altre i fent pressió sobre la pell de la criatura. |

pessigar |
A -
Vine, preciós, que farem mamar els conillets. B -Ai, quin mal!


fer manetes

Agafar-se les mans, dos enamorats (Gir-Bar). |

donar-se les mans, fer-se moixaines, acariciar-se, acaronar-se, tocar-se, palpar-se, anar de manetes (Ca-Am) |
Els he vistos que feien manetes.

nota: 'Fer manetes és al DIEC'. Res a dir, doncs, però pensem que és un calc del castellà. Fa uns anys no es deia. Sí que sentíem 'anar de manetes'.


fer mànigues

Guanyar-se la vida (Bar). |

guanyar-se la subsistència, treure els recursos, fer diners |
De què farem mànigues, si tanquen la fàbrica?


fer mans i mànigues

Fer tots els possibles per aconseguir quelcom (Mall-Val). |

remoure cel i terra, esforçar-se, besunyar, fer tot el que es pot |


Ha fet mans i mànigues per ésser admès al palau.

Volien comprar una casa i no hi havia manera, però han fet mans i mànigues i ho han aconseguit.

Devia fer mans i mànigues per anar a primera fila.
Faig mans i mànigues per acabar i vós no esteu.

Han de fer mans i mànigues per guanyar-se la vida.

Ha fet mans i mànigues per arribar a l'hora
–Temps-.


fer març

1 Haver-hi canvis freqüents i sobtats de temps durant el mes de març. |

fer un temps variable, haver-hi canvis de temps |
Aquest any sí que fa març: un dia plou, l'endemà fa vent...

2 Es diu quan no s'ha pescat res (Cotlliure, Cat Nord). |

fer panada (Ca) |

Sem fet març!

Hem fet març
-hem sortir a caçar bolets i no trobar-ne cap- (al març n'hi ha pocs) -TV3-.


fer març i febrer

No estar ben conjuntades, dues coses. |

fer riure, resultar còmic, no lligar, combinar-se malament |
Aquest abric d'hivern i aquestes sabates d'estiu que portes, fan març i febrer.

Aquest pessebre fet amb nens i gent professional, farà març i febrer
(es veurà massa diferència).
T'has posat de març i febrer, avui
(roba que no lliga).


fer marrada

Passar per un camí més llarg que el camí dret. |

fer tort, fer volta |
Anem per aquest camí, que per l'altre faríem marrada.


fer marxa enrere

Canviar una decisió. També, recular físicament (Gir-Mall). |

recular, retrocedir, tornar sobre els seus passos, fer-se enrere; retirar la paraula, rectificar, desdir-se, fer marxa arrere (Val) |
Escòcia fa marxa enrere en les seves opinions
-Avui-.
No podíem fer marxa enrere, perquè els feia il·lusió veure el castell
-Contalles-.
Per sortir, hauràs de fer marxa enrere.


fer marxar

Fer desaparèixer una sensació o una preocupació. |

espassar, apagar, fer passar, acabar-se, llevar (Val) |
L'aigua amb llimona et farà marxar la set.

Pren un cafè i et farà marxar la set.

L'esport fa marxar les cabòries.

La cervesa no em lleva la set.

nota: 'Treure la set' no ens sembla una bona solució.


fer masclejar (un animal)

Fer visitar un animal per un veterinari, abans de comprar-lo, per mirar si és apte per a la feina (Ca). |

fer mirar |
Abans de comprar un cavall, el fèiem masclejar.


fer matx

1 Danyar o fer malbé d'una manera considerable alguna cosa o algun lloc (Mall). |

destrossar, malmetre |


No deixeu entrar ses cabres en aquell corral, que faran matx.
2 Tenir uns bons guanys (Mall). |
Pastisseries i xocolateries per aquestes festes fan matx en les seves vendes -Presència-.  

fer melindros

Fer demostracions afectades de delicadesa (Bar). |

dir amoretes, anar amb bones paraules, festejar |
El seu home sempre li fa melindros.


fer 'mella' *

La pena de presó l'ha afectat molt (o l'ha impressionat, l'ha trasbalsat, l'ha trastornat, l'ha emocionat; no ha fet 'mella' en ell).

La condició física comença a aflacar -fa molt que juguen- (o a minvar, a flaquejar, a fer figa; no ja comença a fer 'mella') -TV3-.
nota: Fer 'mella',
en sentit propi es diu: fer osca, fer escantell, fer mossa.


fer memòria

Intentar recordar algú o una cosa (Gir-Mall). |

tenir present, memorar, recordar-se de; fer present, refrescar la memòria; ja t'ho explicaran!, ja te'n vindran ganes!, ja t'espavilaran! |
Quan arribi el teu germà, li'n fas memòria
(= li recordes això).
Fes memòria, pensa on has deixat l'abric.

Fes-me'n memòria divendres, que he de venir.

A –
No sé si el rei és ferm (jugant a cartes). B –Ja te'n faran memòria (te'l prendran, jugaràs malament)
C –
M'he descuidat de fer la declaració de renda. D –Ja te'n faran memòria!
E –
No recordo si he tancat l'aixeta del safareig. F –Ja te'n faran memòries! (els veïns ho veuran)
La nena me n'ha fet memòria
(m'ho ha recordat).
Sempre que sento aquesta sardana em fa memòria de quan festejava
-Ràdio-.


fer meravelles *

És un maquillatge que fa miracles (o prodigiós, que fa prodigis, fabulós, portentós; no que fa meravelles) -TV3-.


fer mèrits

Merèixer quelcom. |

meritar, guanyar-se, ésser digne de |
El Manlleu va fer més mèrits que el Tona, per guanyar
-C33-.


fer 'merma'*

Fan molta minva, els calamars, quan el cous (o s'encongeixen, en queda poca cosa, minven, disminueixen; no fan molta 'merma').

fer més (+ nom) que un no val

Crítica que es fa a algú. |

ja n'arribes a fer de (+ nom)!, que n'ets de (+ nom)! |


Nen, fas més fressa que tu no vals! (
vol dir: 'no en facis')
Aquest home és més empipador que ell no val! Has costat més cèntims que tu no vals! (= ho diuen a un que ha estudiat i després no li ha servit per a res).

fer més badalls que rots

Hom ho diu de qui no és guanya gaire la vida (Am). |

passar-la magre (Gir-Val), ésser un pelacanyes, no fer cèntims, passar gana |

A
-M'agradaria ser escultor. B -Faries més badalls que rots.


fer més feina en vuit dies que en un

Vol dir treballar i no fer feina. Ho solen dir els vells i els malalts (Ca). |

treballo i la feina no avança, no puc anar de pressa |
Encara no he acabat d'esclovellar les faves. Faig més feina en vuit dies que en un.


fer més mal que bé

No anar bé una cosa, ésser perjudicial (Gir-Val-Mall). |

ésser dolent, desfavorir, sortir-hi perdent, no anar bé, fer més nosa que servei |
Les sabates em fan més mal que bé
(em tiben).
M'ho sóc menjat a disgust i m'ha fet més mal que bé.

Essent diabètic, els torrons et fan més mal que bé.

Llegir catanyol fa més mal que bé.

Aquestes dolçaines fan més mal que bé
(Ca).
dolçaina: 1 Cosa dolça, llamineria (DCVB).

2 La dolçaina també és un instrument de vent de gran presència en la música popular valenciana.


fer més mal que un porc en un favar

Fer molt de mal, molestar molt, ser molt queferós (Val). |

fer més mal que un porc solt, fer més mal que pedregada seca (Gir), (fer més mal que una rem de pedra seca, ésser pitjor que un rem de pedra seca Ca), (fer-ne més que el març; fer més mal que les bledes sense oli, que una mula guita, que un ull de poll; Tresponts) |

Han entrat lladres a la caseta i no se n’han endut res, però han fet més mal que un porc en un favar
.
Només volia penjar un quadre i he fet més mal que un porc solt.

No te'n fiïs d'ell, que és pitjor que un rem de pedra seca
(és mala persona).


fer més mostra que

Ésser més gros. |

fer més volum |
Fa més mostra el cabàs que ella.

Fa més mostra la nina que tu.

Fa més mostra el croissant que el nen.

En tinc que fan més mostra que jo
(d'alumnes, són més alts i grossos).
A sisè n'hi ha alguna que ja fa mostra
(fa pits).
Fa més mostra la filla que la mare.

Fa més mostra la vostra nena que té dos anys que la nostra que en té quatre.


fer més nosa que servei

Hom ho diu d'una persona o d'una cosa que destorben, que no són útils. |

no ésser rendible, fer nosa, molestar, destorbar, ésser inútil, no servir per a res, fer més nosa que una busca dins un ull |
Hi ha un parell de treballadors que ens fan més nosa que servei
(no rendeixen).
Si vas a veure un malalt acabat d'operar, fas més nosa que servei.

Aquest jugador ens fa més nosa que servei.

Aquesta calaixera, aquí, fa més nosa que servei.


fer més nosa que una busca dins un ull

Ésser molt molest i enutjós, fer molta nosa (Mall). |

ésser un bot damunt sa butza (Mall) |


Aquest al·lot sempre està pes mig i no em deixa fer res, em fa més nosa que una busca dins un ull.


fer més por que goig

No agradar, una cosa, perquè és perillosa o per una altra circumstància. |

fer més fàstic que goig |
Pujar a un avió és una cosa que em fa més por que goig.

I, amb més por que goig, començaren a repetir la frase
–La cara oculta de la lluna-
Quan estava malalt, el menjar em feia més fàstic que goig.


fer més por que una pedregada (seca)

Fer molta por, una cosa, o ser molt perjudicial (Val). |

fer feredat, fer basarda, fer tremolar, fer pànic, fer més mal que pedra seca (Am); perjudicar, fer la guitza |


Tens unes idees que fan més por que una pedregada
(Val).

El noi de casa va amb en Just i li fa més mal que pedra seca
(Am).
Aquella dona va fer més mal que pedregada seca (Ca).

En Cosme em fa més por que una pedregada seca. 

nota 1: Vegeu també "ésser dolent com la pedregada"

2: pedregada seca: Pedregada que no va acompanyada d’aigua.


fer més por que una tronada

Dit d’alguna cosa o d’algú que és molt temible (Val). |

fer més por que goig, fer més mal que pedregada seca |


Quan agarra el ganivet fa més por que una tronada.

Les reformes que planteja el Govern em fan més por que una tronada.


fer més remor que les nous

Se sol dir de qui fa molt de soroll, de qui enraona cridant (Am). |

si no et veuen, ja et senten; fer més renou que un sac de nous |
Noies: feu més remor que les nous!


fer més resistència

Poder fer més coses amb la mateixa quantitat de diners o amb un producte. |

abundar, durar més |
Si sembres trumfes petites, fan més resistència
(no en necessites tantes).
Ara, els diners no fan resistència com abans.


fer més voltes que un rellotge

Voltar o rodar arreu d'una manera excessiva. |

fer més voltes que un molí de vent, que un ventilador |


Aquest al·lot no para, fa més voltes que un rellotge.


fer meta

Mamar en el llenguatge infantil (Mall). |

fer metones (Gir), fer mametes (Mall) |


El nin vol fer meta
(vol mamar el pit de sa mare).

Són les cinc i el nin encara no ha fet mametes.

Tan joveneta i quines mametes que me passeja!

No te les acabaràs, no, les mametes dolces de la dida.

nota: Mametes com a diminutiu de pit té un ús força estès a Mallorca.


fer mig + nom (o: fer mitja + nom)

Ésser poc intens, un fenomen. |

fer una mica de, fer un xic de,
Avui fa mitja fred
(Ca).
Aquell home fa mitja por.

Aquesta dona és gran, però encara fa mig goig.

Quan em veu, fa mitja rialla.

fer migranya

Causar tristor. |

fer tristesa, pena, llàstima, misèria; fer entendrir, posar anguniós, posar trist (Am); tenir una migrada |
Em fa migranya sentir el català que parlen a les ràdios de Catalunya
(és de baixa qualitat).

S
i no pogués veure els gegants, tindria una migrada!


fer migrar

Fer patir una criatura o un animal, ensenyant-li menjar i no donant-l'hi (Ca). |

ensenyar menjar i no donar-ne, fer consumir, fer gruar, fer frisar, fer neguitejar, fer impacientar, fer envejotes (Am) |
Dóna-li un caramel a aquesta nena que, si no, migrarà
(tu en menges i ella no).
No hi passeu per davant de la cort de porcs a l'hora de dinar, perquè ells migren
(es pensen que els en donaràs).


fer miques

Trencar una cosa fent-ne petits trossos (Bar-Mall). |

fer bocins, fer trossos, engrunar, bocinejar, capolar, trinxar, fer xixines, esmicolar, fer dernes (Mall-Val) |
Quan el trobi, el faré miques
-TV3-.
El cotxe va quedar fet miques
-TV3-
El corredor anglès fa miques el rècord del circuït
(bat, rebaixar).
Us faré xixina en un tres i no res
-Cavall fort-.


fer mirar (i fer-se mirar, fer-s'ho mirar)

1 Fer mirar vol dir fer comprovar l'estat d'una cosa per un especialista. |

fer revisar, fer controlar, fer verificar |


Abans de comprar un cotxe de segona mà, sempre el faig mirar per un mecànic.

A -
Ahir vaig caure i les costelles em fan mal. B -T'ho hauràs de fer mirar.
C -
Cada dia dormo tres hores. D -És poc, això: fes-t'ho mirar.

Aquella màquina la faran mirar i, segons que tingui, la llençaran.
Aquesta berruga no m'agrada, t'ha crescut: jo me la faria mirar.

2 Hom diu, irònicament, a algú, que “s'ho ha de fer mirar” quan li passen coses que no tenen gaire lògica. |

això no és normal, què fas? |

Aquest equip fa campanya pel català i no té cap jugador que el parli: s'ho han de fer mirar.

Un altre gol en pròpia porta, s'ho han de fer mirar.

Aquest nen no aprèn prou, l'haurem de fer mirar
(per un especialista).
3 (fer mirar o fer anar a mirar) Fer dubtar a algú d'una cosa, fer-li venir ganes de saber o de fer quelcom. |

fer caçar, cercar, buscar; fer ballar el cap; fer anar a mirar |

A -
On són els llibres de quan feies primer. B- No ho sé; me'ls faràs caçar (= miraré de trobar-los).
C
-Com es diu "colom" en anglès? D -M'ho faràs mirar (no ho sap).
Si les rebaixes són tan fortes, m'ho faràs anar a mirar
(o m’hi faràs anar).
Afirma les coses amb tanta seguretat que fa ballar el cap, i no sempre les encerta.


fer mirera

Es diu de quelcom que fa ganes de mirar, que és agradable als ulls (Mall). |

fer goig, fer de bon mirar, fer venir ganes de mirar, fer-se mirar, fer perdre els ulls; ésser atractívol, atraient, xamós; fer bo de mirar (Mall) |
Aquesta casa tan neta fa mirera. Hi havia un bon esplet de noguers joves que feien mirera -Albellons-
.
...
figues bones, acops que fan mirera -Nous escrits-.

acop: Figa feta assecar.


fer mirotis

Ensenyar una cosa a un que no la pot tenir, a fi de fer-lo glatir. |

fer dentetes -o denteta- (Bar), fer envejotes, fer babarotes, fer mirotes; fer despits |
La nena em fa mirotis amb la nina
(me l'ensenya i no me la deixa).
No em facis dentetes només perquè entrevistaràs una model
-CR-.


fer misèria

Hom ho diu d'una cosa trista o inacceptable (Am). |

fer llàstima, ésser lamentable, ésser pecat |
Fas misèria!, cinquanta anys que estudies anglès i no saps ni això?

Feu misèria anant tan poc vestits.

Fan misèria: en tres partits només han fet un gol.


fer misto

Picar malament una bola de billar o una pilota, en qualsevol esport. |

fallar, errar-la |
És el segon misto d'en Perot
-CR-.

fer mitges

Fer un negoci entre dues persones (Am). |

anar a mitges (Gir-Mall) |
Ja m'agradaria fer mitges amb tu
(és ric).

Ara faig mitges amb el mecànic.

Llavors anàvem a mitges amb l'altre pintor.

A -
Hi faries mitges tu, amb ell? B -Jo no (no se'n fien).


fer moixonies

Fer gests d'amor, d'estimació (Mall). |
fer carícies, moixaines, magarrufes
|

A n'Albert li agrada fer moixonies a la seva al·lota.


fer morir

Hom ho diu de les persones que, amb la seva manera de fer, fan desesperar l'altra gent (Am). |

matar a pessics; fer consumir, fer pansir, fer patir, fer perdre la salut, desesperar |
És lent, el meu home, no acaba mai de fer la feina: fa morir.

Ja fan morir, aquesta gent així
(= estafen l'empresa de mica en mica).

Cada dia baixa tard a esmorzar: em fa morir!

No va mai de pressa, ell: fa morir!

Ens ha fet morir, per agafar-lo
(ens ha fet córrer molt).


fer moros

En comprar una cosa per una altra persona, dir que ha costat més car del que no val i quedar-se la diferència (Bar). |

fer la patota, vetllar pels descuidats, enganyar, fer trampes |
Em sembla que la minyona ens fa moros.


fer morros

Es diu de la persona que està molt enfadada i ho mostra amb la cara. |
fer uns morros de pam, estar de morros, fer uns morros com un esclop (Ca) -o d'esclop- (Am), fer un pam i mig de morros (Val), estar cremat, botar, fer mala cara |
En Ximo em fa un pam i mig de morros.
El teu pare em fa uns morros de pam perquè no li he volgut vendre la vinya.
Em fa uns morros d'esclop
(està ofesa, Am).

Està engelosida i em fa uns morros com un esclop.

fer mort i vida (en un lloc)

Viure-hi sempre (Gir-Mall). |

fer vida i mort (Am), quedar-se allà mateix, no moure's d'un lloc, estar-hi sempre més |
L'avi va fer mort i vida a Bunyol.

Encara viu a Barcelona, el meu germà: hi farà mort i vida.

Què hi fan aquests plàstics aquí? Vejam si hi han de fer mort i vida!
(s'han d'anar a llençar i, qui ho ha de fer, no ho fa)

Hi faran mort i vida en aquell mas, poc se n'aniran mai, perquè hi estan conformats.

Aquest gos farà vida i mort aquí, poc se'n mourà mai.


fer mossa

Marcar, influir (Val). |
fer forat, penetrar |

Amb tot, el desencís fa més mossa en l’electorat dit d’esquerres
-Temps-.

fer mossegar la pols *

Els han guanyats (o els han passats per l'adreçador, han passat per la pedra, els han humiliats; no els han fer mossegar la pols).

nota: Sentim i llegim 'morder el polvo', 'mossegar la pols', 'menjar la pols', 'mossegar l'herba', etc

fer mostra

Ensenyar una cosa, demostrar que es té (Gir-Val). |

mostrar, exposar, manifestar, demostrar; fer de reclam |
L'Eva fa mostra de la seva discreció
-TV3-.

La
volen per fer mostra, no per treballar (és una noia molt bonica i la tenen per reclam).

Vaig plegar de regidora perquè només em tenien per fer mostra i no em deixaven decidir res
(no: em tenien de 'florero'). 

No volem que aquest parlament només serveixi per fer mostra (o que sigui de segona categoria, que sigui de segon rang; que sigui un parlament de cordillaires -o d'arreplegats-; no que es converteixi en un parlament de 'palmeros').


fer moure el cul a la cadira

Causar inquietud, un fet. |

posar nerviós, fer patir |
Feia moure el c
ul de més d'un a la cadira (al Parlament; deia veritats) –Punt-.


fer moure la cua de l'ase

Ser un home que contagia felicitat (Men). |
ésser alegre, xalat, graciós, xalest (Mall) |
És tan simpàtic que fins i tot fa moure al cua de l'ase

fer mutis pel folre *

Les autoritats han fet mutis un cop més (o han callat, han fet moixoni -Bar-, han fet l'orni, han fet muts i a la gàbia, no han badat boca, no han dit ni ase ni bèstia, no han dit ni piu; no han fet mutis pel folre).

Que algú que aspira a ser president se'n vagi cap a casa per tan poca cosa, fa pensar (o desaparegui, es retiri, marxi; no faci mutis pel folre).

fer naufraig

Fer una gran destrossa (vulgarment "malfraig"; Mall). |
causar destrossa, fer mal, fer maleses, fer malvestats, fer estralls |
...
que el ramat pasturant no vagi al veïnat o passi a un lloc on pugui fer malfraig (menjar plantes d’un hort) –Nous escrits-.
Els corcs fan estralls a la fusta
-TV3-.


fer navegar la garrova (o la garrofa)

Ésser acceptat sense gens de repugnància (Mall). |
passar per sa garrova (Mall) |

O només són bons per queixar-se i fer navegar la garrova?
-Bruixat-.


fer-ne alguna

Fer alguna cosa mal feta. |

fer alguna malifeta, haver passat quelcom, fer-ne qualcuna (Mall) |
Que s'amagui, el gos, vol dir que n'ha feta alguna.

Te n'han fet
a alguna, ho conec (el veu moix).

Alguna n'heu feta, que el mestre us hagi castigat.


fer-ne cas amb un flabiol sonant (d'algú)

No fer cas dels consells o dels avisos d'algú. |

escoltar-s'ho amb un flabiol sonant, no escoltar, no creure, fer l'orni |
El seu pare no vol que ho faci, però en fa cas amb un flabiol sonant.

A -Jo ja li dic, que no fumi. B -I et fa cas? A -Ja pots pensar: m'escolta amb un flabiol sonant.


fer-ne cinc cèntims

Explicar com ha anat una cosa (Gir-Mall). |

comentar, posar al corrent, fer-se'n ressò, fer-ne un resum |
Com va anar el casament del noi?, fes-me'n cinc cèntims.

La premsa s'ha fet ressò d'aquesta trobada
-TV3-.


fer-ne de crespes (i explicar-ne)

Fer malifetes o coses molt desagradables (Alt Urgell). |

fer-ne de molt grosses, (fer tremolar el cel i la terra, fer tremolar sants i dimonis, fer-ne una de cal Déu, Tresponts), fer tancar portes (Pallars) |

Ell sembla bon noi, però del seu pare se n’expliquen de crespes! -Albastesa-.

Ja us dic jo que aquesta farda de canalla que ara puja faran tancar portes! (són mal educats) -quan Judes-.

farda: Mainada, conjunt d'infants (DCVB).


fer-ne de l'alçada d'un campanar (o dir-ne)

Fer coses greus (Ca-Am). |
fer-ne a l'alçada d'un campanar (Bar), fer-ne de seques i de verdes, fer-ne de tots colors, fer-ne de crespes, fer-ne de grosses, fer-ne com un cabàs
|
A -
Quan era batlle va deixar fer una casa al mig de la plaça. B -Ui!, en va fer de l'alçada d'un campanar!
En fa de bestieses amb el cotxe!, de l'alçada del campanar.

La va dir de l'alçada del campanar
(una mentida que ens perjudicava).
Abans de separar-se, li'n va fer a l'alçada d'un campanar
(la maltractava).
Quan el vam fer fora de l'empresa ens en va fer veure a l'alçada d'un campanar
(posar dificultats).
D'aquell polític se n’explicaven a l’alçada d'un campanar
.
D'aquest alumne me n’han explicat de ben grosses
.


fer-ne de les seves (algú)

Fer coses mal fetes. |

fer-ne de totes, fer-ne una de les seves, fer-ne de grosses, fer-ne de tots colors, fer-ne de ses seves (Mall) |
Ja ha fet de les seves, aquest home
(era contrabandista).

En Peret està fent de les seves
(està fent molts punts; bàsquet) -CR-.

El temps continua fent de les seves
(malvestats).

Heu fet de les vostres
(heu jugat, quan el mestre no hi era).

Ja he fet dels meus!
(m'he cagat al llit -un vell-; Ca.)

Feien de les seves
(sexe).


fer-ne de verdes i de madures

Fer coses sense mirar prim, sense reprimir-se, bones i no tan bones (Gir-Bar). |

fer-ne de l'alçada d'un campanar, fer-ne de seques i de verdes (Ca), fer-ne de tots colors, fer-ne de totes, fer-ne de les seves (Gir-Mall), no mirar prim, no reprimir-se|
T
ota aquesta colla de joves en van fer de verdes i de madures (petites malifetes).
Aquests banquers n'han fetes de seques i de verdes, i no ha passat res, cap no ha anat a la presó, com alguns es pensaven.

Aquests terroristes ja n'han fet
es de les seves (un atemptat).

N'expliquen de l'alçada d'un campanar, d'ell
(malifetes).


fer-ne dos (o:
fer-ne tres, quatre)

Tenir el doble de volum (Gir-Mall). |

ésser el doble, ésser dues vegades més gros; ésser el triple |
El seu home és alt i gros: en fa dos com ella.

El gos es va barallar amb un altre que en feia tres com ell.

Hi ha una dona grassa!, en fa dues de jo
(Ca).


fer-ne el que vol (d'algú)

Dominar, una persona a una altra, amb bones maneres; saber fer molt bé una cosa. |

fer creure, dominar, fer fer el que vols (a algú, Ca); guanyar |
Tantes rebequeries que fa, el nen, a casa, i l'àvia en fa el que vol
(= el nen la creu).

La Isabel en fa el que vol del seu home.

La nena en fa el que vol, de l'avi.

Com juga amb l'ordinador, el nen!, en fa el que vol
(en sap molt).

En fas el que vols, d'aquest gos
(creu).

Me'n vaig a dormir, perquè la son em guanya
(em 'gonya', Ca).
Teníem una mula guita i malparida, i jo li feia fer el que volia (el meu noi, no)


fer-ne més que el març

Fer, o haver fet, enrenou, malifetes, atzagaiades (Alt Urgell). |
fer tronar i ploure, fer-ne de tots colors |
El vell Andreu, tal com el veus, de jove n’havia fet més que el març -Trabucs-.

fer-ne prou

Tenir les coses que es necessiten, no faltar-ne cap. |

ésser suficient, haver-n'hi prou, tenir-ne prou, no caldre res més, fer; ja durarà, fer-s'ho |
Amb vint euros ja en faig prou per passar el cap de setmana.

Amb el que em donaven per menjar no en feia prou.

Amb una pastilla per a dormir no en faig prou.

Amb tres ous ja en farem prou, per avui.

Ja n'han fet prou, per avui
(ja han plegat de treballar).

A -Ja n'has fet prou, per avui? -de caminar- B -Sí, ja torno cap a casa.

L'he conegu
da una hora i ja n'he fet prou (ja he vist que és una trapella).

Amb una hora cada dia en faré prou, per fer aquesta feina.

Amb un martell, ja faig
(ja en tinc prou).

No vindré pas més, perquè veig que ja us ho feu
(a tenir cura del malalt).


fer-ne qualcuna

Es diu de la persona que fa o pot fer un disbarat (Men). |
ésser un perill; fer una bestiesa, fer-ne alguna |
Aquest home en farà qualcuna, si l’acomiaden de la feina.

fer-ne un caramull

Exagerar la dita o l’acció (Mall). |
fer-ne un gra massa, fer-ne un món |
Tots podríem ofendre’ns per una cosa o altra i fer-ne un gran caramull –Temps-.

fer-ne un gra massa

Fer o dir coses exagerades, fer coses que no s'haurien de fer (Gir-Bar). |

fer-ne un carall massa, fer-ne una mica massa, passar de ratlla (Gir-Val), abusar, excedir-se, fer bogeries (Bar-Gir), comptar com els teulers: a cents i milers (Tresponts), anar-se-li'n la mà, passar de mida, traspassar-se, passar de taca d'oli, fer-ne un caramull (Mall) |

(comptar llenya a gleva, comptar com els teulers: a cents i milers)

Si us rieu d'aquest coix, em sembla que en feu un gra massa.

Noies, en feu un gra massa, de cridar.

En fas un gra
massa, per un petó de no res (s'escandalitza) -TV3-.

En foten un carall massa, amb el futbol!
(cada dia en fan).

Ja és moda, però no en fotis massa!
(d'anar amb els cabells curts)

En feu un gra massa, d'estudiar: aneu a fer un volt.

Córrer tants quilòmetres cada dia és fer bogeries
(és fer excessos).

A -La noia surt cada dissabte. B -Mentre no es traspassi rai! (pel sexe)


fer-ne un plat (d'una cosa)

Comentar exageradament un tema. |

fer plat de, donar importància, exagerar, fer bocades de, alabar |
Per tant poca cosa n'han fet un plat que no s'acaba mai.

Ell, de qualsevol cosa en fa un plat.

En faràs un plat, de la festa
(t'ho passaràs bé i, en acabat, ens ho explicaràs).

No li ho diguis, que ell en faria un plat al cafè
(ho comentaria).

Ahir va caure, en Joan. En farà un plat!
(en parlarà molt)

Els diaris no n'han fet gaire plat, d'aquesta vaga
(n'han parlat poc).

En va fer un gran plat, de l'Oriol
(en va parlar molt i bé).

No en va pas fer gaires plats, del viatge (en va parlar poc).


fer-ne una com un cove (o dir-ne)

Fer un gran disbarat (Gir-Bar-Mall). |

fer-ne una com un covo (Mall), fer-ne una de molt grossa, fer-ne una de bona, fer una cosa inconvenient |
Aquell dia en vas dir una com un cov
e (exagerada) -CR-..

En Gabriel n'ha fet una com un cove
(ha embarassat la xicota).


fer-ne una muntanya

Exagerar molt un fet. |

amoïnar-se per poca cosa, fer-ne un món (Am), fer-ne un capçal, fer-ne un llibre (Am), fer-ne un feix, fer-ne un problema, fer-ne una història; d'una puça fer-ne un cavall (Val) |
Encara que no t'agrada, posa't aquest abric i no en facis una muntanya.

Què et costa de rentar-te?, de tot en fas un món!

De tot en fan una història, a la televisió
(van repetint un tema).

No en facis un problema, d'això, que no té cap importància.

Tu, de tot en fas un capçal!
(et capfiques)
nota: Sentim 'fer una muntanya d'un gra de sorra', a Barcelona. Pensem que és un castellanisme.


fer-ne veure

Fer passar penes. |

fer corsecar, fer migrar, fer patir, donar mala vida, donar mal tracte, fer passar, fer martiris |
Ens en fa veure, aquest gos!
(fuig de casa).

Que me'n fa veure, aquesta dona!

Me'n fa veure, aquest home, jugant a cartes! Jugar amb ell és com fer obres de misericòrdia
(no en sap i em fa perdre).

He patit molt.
He tingut una ferida de mal de ventre, unes punxades molt fortes.


fer net

1 Treure la brutícia d'una cosa o d'un lloc. També netejar altres coses (Girona-Bar-Mall). |

netejar, fer neteja; guarir, superar una malaltia, no haver-hi de pensar més, esmatissar (un bosc) |
Aquesta roba no es pot fer neta
(hi ha una taca que no se'n va).

Hem de fer net tot aquest bosc.

Hi ha un mocador que l'hauré de llençar, no em veig amb cor de fer-lo net.

No acabo de fer un net del constipat que he passat

Prengui's aquesta medecina, hem de fer un net
(ho diu el metge).

En haver separat el gra de la palla, cal fer-lo ben net.

La setmana passada vaig donar l'ordinador a fer net de virus
-Mall, Migjorn-.

Cal fer net de la corrupció.

L'equip ha fet neteja de jugadors
(s'ha tret de sobre els que no volia).

2 No deixar cap cosa (Girona-Bar-Mall). |

fer un net,
fer-ne llana neta (Ca-Am), fer net i net (Am-Mall), fer cau i net (Am), acabar, consumir, passar-ne els taps, enllestir, rematar, despatxar, no deixar res, netejar-ho tot; menjar-s'ho tot, exhaurir una cosa, fer arran i arreu, fer taula rasa, escurar la butxaca (Mall) |

Han fet net de l'amanida
(se l'han acabada).
Quan culls raïms, has de fer net (no deixar-ne).
Han fet net i net, s'ho han acabat tot
(el menjar).

Els lladres li van fer net de tots els diners que tenia dins la casa
(li han robat).

La canalla s'han menjat els caramels arran i arreu
(tots).

Mengeu més galetes, que n'hem de fer net
(ens les hem d'acabar).
El pare li va deixar molts doblers, però ell n'ha fet net (se'ls ha polits).
La nena ha fet un net del curs, aquest any
(ha aprovat totes les assignatures)

Vaig anar amb compte a no fer-li caure cap préssec, quan li llaurava la vinya, i l'altre hi va i li'n fa net
(els hi roba tots).

El cel encara no ha fet net
(hi ha núvols) -TV3-.

Ella em paga un xic de tant en tant, però no fa mai net
(no em paga tot el deute).

Durant la guerra volien fer llana neta dels
de dretes (matar-los tots, grans i petits).

Les repúbliques fan taula rasa de les velles institucions
-Avui-.

No va quedar res per menjar, vam fer net i net (ens ho vam acabar, no en va sobrar ni faltar).

Cada mes fem net i net (ens ho gastem tot, acabem a zero euros).

nota: 'Fer net' també vo dir tirar una carta que s'enduga totes les que hi ha damunt de la taula.

fer nit

Passar la nit en un lloc (Gir-Mall). |

dormir, romandre, passar la nit (Val) |
Farem nit a Saragossa
(= dormirem a Saragossa).


fer nits seves

Romandre durant la nit sense dormir (Men). |

passar la nit en blanc, vetllar |
He fet nits seves llegint.


fer niu

Anar a un lloc a passar-hi estones (Am). |

anar-se a refugiar, quedar-se |
A -Podem anar al lavabo? B -Sí, però no hi feu niu (no us hi quedeu).


fer no res

Fer poc temps (Val). |
no fer gaire; acabats de casar, no fer tant |
M'ho han dit uns amics que s'han casat fa no res.
Berenaré més tard: no fa pas tant que he dinat (no fa gaire).


fer no sé què

Venir malament haver de fer una cosa. |

fer angúnia, fer ànsia, fer impressió, fer por, fer vergonya |
Em feia no sé què, dir que no.

Em fa no sé què, anar a veure malalts.


fer nona

Dormir, en llenguatge infantil (Gir-Val-Mall).

fer non (Gir-Val), aclucar els ulls, fer la non-non, fer nones (Bar-Val), fer nono (Val) |
Ara el nen farà non.


fer nosa

Privar o pertorbar el moviment, una cosa (Gir-Mall). |

destorbar (Gir-Val), molestar, ser desavinent, entrebancar, engavanyar, posar -o deixar- paranys (posar coses al mig del pas, Am) |
Anem, que aquí fem nosa.

Aquesta caixa, aquí al mig del pas, hi fa nosa.

El jersei em fa nosa, tinc calor.

Sembla que et facin nosa, la mainada: has d'estar més per ells.

No poseu paranys a l'escala, que ens matarem! (la nena hi deixa joguines)

Dormo amb dues mantes, i poc em fan nosa.


fer número *

Jo sóc a la llista per fer mostra -a darrere, Gir-Val- (o per fer piló, per fer colla, per emplenar, per omplir -Val; no per fer número; millor que per fer nombre).


fer números

Calcular una cosa (Gir-Mall). |

fer quatre números, comptar, mirar la bossa, preveure, fer una estimació, fer els comptes, consultar amb la bossa (Val) |
Fes números i veuràs que no ho podem pagar.

Fes quatre números i veuràs si n'és, de car, el llum.

A -
Ho podem comprar? B -Hem de fer números.


fer obrir l'ull (o els ulls)

1 Fer veure a algú les coses, espavilar-lo. |
advertir, aconsellar, avisar, alertar, ensenyar de viure, llevar -o treure- la bena dels ulls, fer veure la realitat, fer entendre, explicar |
A -
Ho sap, en Met, que podria adinerar més les avellanes? (les ven per sota preu) B -No, què vols que sàpiga! Ara, Déu me'n guard de fer-li obrir l'ull, encara s'empiparia!
Jo li vaig fer obrir l'ull
(li vaig dir que no havia de signar documents sense llegir-los primer).
L'àvia em va fer obrir l'ull amb els canelons (em va dir que s'havien de coure amb més foc).
Ja he obert l’ull: he vist que els diners al banc no porten i he comprat un pis.
No va entendre què passava fins que no vaig fer-li obrir l’ull (l’enganyaven).
Es ven la casa del costat de la seva i no la vol comprar, però jo li he fet obrir l’ull (li he fet veure que li convé).
Ja va bé que el nen jugui amb altres de més grans: un de gran li obre més l’ull (l’espavila).
Quan han parlat de factures m’han fet obrir l’ull (jo he pagat una factura i a mi no me l'han pagada). 
Ella em va fer obrir l'ull, em va dir «pugeu d'un en un, a l'ascensor, per si s'espatlla».

2 Treure experiència d'un altre. |
veure una cosa |
En Quimet va posar un hotel i això va fer obrir l'ull als veïns (també en van posar un).
3 Fer atenció a allò que pot sobrevenir. |
badar els ulls, vigilar, estar a l’aguait |
Quan ella anava a les botigues, ja tothom obria l’ull, i encara els fotia! (els robava, era més llesta que els vigilants).

fer oi

Sentir nàusea o fàstic per alguna cosa (Mall) |

fer repugnància, fer fàstic, fer ois (Am-Val)), fer oix (Val) |
Tanta incultura fa fer oi
-Temps-.


fer oïdes sordes *

Si el departament fa el sord a aquesta manifestació, hi haurà vaga (o no fa cas de, no escolta, fa com qui no ho sent, fa orelles de marxant, fa l'orni, fa el pagès, fa el paper de met, fa el desentès, té les orelles a cal ferrer; no fa oïdes sordes a) -CR-.

fer oli

Estrènyer-se uns contra els altres per caber en un lloc reduït (Moixonies, Mall). |
fer lloc, ajustar-se |
Si hi volem caber tots haurem de fer oli.

fer olor de boc

Fer mala olor (Mall). |

fer pudor, tuf, bravada; tufejar |
Aquest home no es deu rentar mai, fa una olor de boc que no es pot aguantar.


fer olor de ranci

Fer malfiar, una activitat (Bar). |
fer malpensar, fer recelar |
Aquest noi va cada nit a la costa a dur-hi paquets: això fa olor de ranci
(hi pot tenir algun negoci brut).

fer ombra

Ésser, un rival, molt fort. |
fer la competència, fer nosa; superar, eclipsar, fer la pols, perjudicar |
El Lleida no pot fer ombra al Figueres a l'hora de pujar -Diari Girona-.
Ell és un dels qui em pot fer ombra, per obtenir el càrrec.
nota: 'Fer ombra' és a l'IEC i en altres diccionaris. Tanmateix, no el sentim en catalanoparlants grans, sembla un calc del castellà.

fer orelles de cònsol

Fingir, qualcú, que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (Mall). |
fer el sord, fer el desentès, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer com qui sent ploure, tenir les
orelles a compondre (Mall) |
S’estima més fer orelles de cònsol a la nostra petició -Llibre-.

Però, com que jo amb ell feia orelles de cònsol, cada setmana m'havia de repetir la mateixa lletania -Males companyies-.
Decidí escoltar i fer orella de cònsol puix que, de totes maneres, el seu fill no era a casa i no podia haver-hi brega -Romanç-.

fer paga

Ser útil, fer servici, interessar (Val). |
fer peça, interessar, agradar,
tenir en molt, apreciar |
El trencalòs es nodreix d’allò que ja a ningú fa paga -Temps-.
Jo no en faria cap paga, de la xocolata (no m'agrada, no em fa gràcia, Am).


fer pagar

1 Cobrar una quantitat determinada per un producte o per un servei. |
cobrar, valer; ésser car |
Quan te'n varen fer pagar d'aquesta cartera?
És molt bo, aquests formatge, però el fan pagar (és car).
No els val, trenta euros: els fan pagar.
2 Fer rebre les conseqüències d'una malifeta a qui culpa no hi mereix. |
castigar, inculpar, fer pagar la festa |
Per culpa d'un, ho faràs pagar als altres.
Es va barallar amb el teu pare i m'ho fa pagar a mi.


fer pagar car

Tornar una mala passada a algú (Gir-Mall). |
fer pagar, venjar-se, fer purgar, castigar |
Va decidir de tornar-se’n per fer-li-ho pagar -Contalles-.

fer palla neta

Tenir èxit en un afer; acabar una feina (Alt Urgell). |
sortir-se’n, sortir bé, reeixir |
No patiu ànsia, xicots. Si a Déu plau, tot se solucionarà. Farem palla neta i encara ens sobrarà tarda -En Calçons-.

fer pals i ganxos

Començar a aprendre d'escriure (Bar). |

fer gargots |
A tres anys fan pals i ganxos, la mainada.


fer pam i pipa

Fer mofa d'algú amb les dues mans esteses a davant del nas i bellugant els dits. |

fer burla, fer befa, riure's d'algú, fer pamet (Val) |
Quan el renyava, encara em feia pam i pipa.


f
er pampallugues

Encendre's i apagar-se un aparell, fer ratlles o moviments que molesten la vista. |
fer ballumes (Mall), fer llampurnetes, fer babarulles (Am) |
El televisor fa pampallugues (hi ha ratlles que es belluguen).
A l'ordinador surt una recta que es mou i em fa pam
pallugues als ulls.
nota: Vegeu també 'pampallugues', al Volum 1.

fer panada

No anar bé un espectacle, una venda o un negoci (Ca). |

fracassar, no fer cèntims, no haver-hi gent, no haver-hi públic, fer porra (Val) |
Si plou per la festa, farem panada
(no vindrà gent).
El circ va fer panada, no hi va anar ningú.

He anat al mercat a vendre conills i he fet panada
(no els he poguts vendre, perquè anaven a donar).
Els boletaires han fet porra perquè no ha plogut
(no han trobat bolets).

fer panxa

Allunyar-se, una paret o un altra cosa, de la línia recta (Gir-Mall). |

fer bony, cedir; penjar |
La paret de davant fa panxa.

El fil del telèfon fa panxa
(entre dos pals, perquè un ha cedit).

fer parada i fonda

Antigament, aturar-se un carruatge en un hostal o fonda durant el trajecte del viatge, a fi que els viatgers descansessin i el bestiar pogués abeurar-se. |

aturar-se a menjar, aturar-se un temps més aviat llarg |
Quan anem a Marsella fem parada i fonda a Seta.

Aquesta nena faria parada i fonda pertot
(pujaria a tots els cavallets).

nota: 'Fer parada i fonda' es diu també en castellà.


fer paraigua

Acompanyar a algú amb un paraigua, quan plou. |

abrigar, protegir, resguardar |
Vine'm a fer paraigua, si et plau.


fer paret seca

Una paret seca és una paret feta amb rocs, sense morter. Fer paret seca és menjar i no poder veure (Ca). |

no tenir beguda, haver de menjar sense beure |
No tenim més beure, haurem de fer paret seca, per esmorzar.


fer parlar

1 Donar, un fet, peu a murmuracions. |
fer pensar malament, ésser causa de comentaris, fer-se malveure, provocar crítiques, esser ocasió d'enraonaments, provocar un escàndol |
Si aneu cada dia junts al bosc, fareu parlar (es pensaran que us enteneu). 
Només ho diu per fer parlar, que fitxarà per la Juventus. 
El fet que l'anés a veure tan sovint quan estava tan malalt feia parlar la gent (deien que hi anava perquè em fes hereu).
Aquest home va fer enraonar molt
(anava amb dones).
2 Destacar molt. |
significar-se, ressaltar, fer crit, fer tro, fer forrolla, tenir fama, tenir èxit,
fer-se un nom, fer-se una reputació |
Aquest jugador pot fer parlar, perquè és molt fi.
S'havia fet un nom com a escriptor -Llibre-.
3 Fer dir a algú una cosa que no volia dir |
fer confessar, obtenir una confessió, fer buidar el sac, fer xerrar, descobrir la veritat, treure una veritat,
parlar per fer que un altre xerri, obrir la llengua (Pallars) |
Amb una mentida el vaig fer parlar.
La mare em va fer parlar i ara ja sap que vaig fer dues campanes.
La policia no el va poder fer parlar.

N'hi ha que parlen per fer parlar (per saber). 

I si no vol confessar, la porteu a la sala de tortures, ja veureu si el foc li obrirà la llengua -un forat-.

4 Comportar-se malament, un nen, no fent allò que s’espera que faça (Val). |

fer enrabiar, fer cridar |
Hui el xic no m'ha fet parlar gens a l'hora de dinar
5 Costar molt, una cosa. Fer parlar s
'usa per expressar qualsevol contrarietat (Val). |

ésser difícil, costós, donar feina (Mall), ésser una molèstia |
Traure tota la pedra del bancal m'ha fet parlar molt.

El pare fa parlar quan ha de prendre's la píndola.


fer partida *

Això és part de la cultura del país (o forma part de, pertany a; millor que fa partida de) -Arrels-.

nota: Pensem que 'fer partida' és un gal·licisme.

fer parts

1 Distribuir una cosa donant a cadascú la porció que li'n correspon. |

repartir, distribuir, dividir |
Ai del dia que hàgim de fer parts!
(repartir l'herència; té por de no avenir-se).

Ja te n'ha fet part?
(t'ha donat part dels diners que ha cobrat?)

N'has de fer part del que guanyes?
(repartir-ho).

2
La USAP és un dels equips que s'han professionalitzat (o forma part dels equips que; millor que fa part dels equips) –Temps-.

Ells no ballen sardanes, però vénen amb nosaltres
(o però són de la colla; millor que però fan part de la colla) -Arrels-.

Ell va
pertànyer al braç armat de l'organització (o ell era del; millor que ell va fer part del) -D. Balears-.


fer parts i quarts

1 Donar una part d'un producte o d'uns beneficis a un altre (Men-Mall). |
repartir, compartir; amitjanar |
I que ja no havien de fer part de res as propietaris -Fets-.
2 Actuar injustament, afavorint-ne uns i perjudicant-ne d'altres (Mall). |

haver-hi favoritismes, preferències, mires; fer diferències, aplicar la llei de l'embut |
Son pare va fer parts i quarts en el tema de l'herència
.
El mestre és molt injust amb els alumnes, sempre fa parts i quarts.


fer pas

Facilitar el pas. |

obrir pas, deixar passar, fer camí |
És obligat fer pas a les ambulàncies.

Hem de fer pas a l'aigua
(netegem un rec).

fer passar

1 Menjar. |

cruspir-se, fer baixar coll avall, prendre |
Encara hi farem passar quatre avellanes.

També les farem passar, les galetes.

Un parell de mandarines, sí que les faràs passar.

2 Altres sentits de 'fer passar'.

Fes-lo passar per la Seguretat Social, aquest medicament
(te'l pagarà).

Abans no compris la casa, fes-hi passar un bon arquitecte, i que te la miri.


fer passar bou per bèstia grossa

Fer passar una cosa dolenta per bona; mirar de confondre a qui no es gaire exigent (Bar). |
fer passar –o donar- garsa per perdiu, fer passar -o donar- gat per llebre (Bar-Gir), donar garsa per colom (Val), pintar la cigonya, fer empassar la píndola, ensarronar, enganyar |
Si s’ho mira amb atenció, no li podràs fer passar bou per bèstia grossa (veurà que la medalla que li regales no és d’or).
Em vol fer passar bou per bèstia grossa, però me n’he atalaiat
(em ven un terreny de segona línia de mar al preu d’un de primera línia (Gir).  
Em vol fer passar gat per llebre i jo li dic que sí (diu que la catifa li va costar tres-cents euros i no pot ser).


fer passar de noves (a algú)

Fer passar temps a algú amb amb promeses, excuses o evasives (Ca). |

entretenir, donar excuses, fer passar amb noves, fer passar amb raons, donar allargues -o allargs-, fer passar (Am), fer passar de noves a raons (la Vall d'en Bas), fer passar amb cançons (Bar), fer passar amb passeres |
El govern ens vol fer passar amb raons
(no ens paga la subvenció) -Avui-.

Au, hi vas a cobrar i et diuen «torni un altre dia, que avui l'amo no hi és», i et fan passar de noves.

Cada mes ens feia passar de noves i no em pagava mai el lloguer.

El nen vol que anem a l'Escala i jo el faig passar de noves.

Em fa passar amb noves i raons per no fer-ho.

Si tens vuitanta anys et fan passar de noves i no t'operen.

La Júlia, encara no vindrà; em va fent passar, passar, i no vindrà.

Ens volen fer passar amb passeres, amb concessions caritatives, mentre ells es queden els diners.


fer passar el seu punt

Voler, una persona, que es faci allò que ella diu (Am). |

fer passar la seva (Ca), voler tenir raó, voler que allò seu passi a davant, voler que la seva vagi a davant (Ca), voler manar, ésser marrà |
A tothom agrada, fer passar el seu punt.

Ja has fet passar el teu punt: ja tens la bústia que demanaves.
Quan no pot fer passar el seu punt, s'emprenya.
Si tu fas passar el teu punt, jo faré passar el meu
(per menjar).
Si jo hagués volgut fer passar el meu punt, l'hauria hagut de matar
(el nen feia una rebequeria).
Tu, sempre vols fer passar la teva.

Allò que diu ell, allò s'ha de fer:
sempre vol fer passar la seva llei.

Deia que era un bitllet de vint euros i va fer passar el seu punt. Va quedar amb la raó.

fer passar les enveges

Fer fer, a algú, una cosa que té moltes ganes de fer, a fi que estigui tranquil. |

fer content, satisfer un desig |
Sempre parlava d'anar amb barca
i un dia l'hi vam dur a fer un vol per fer-li passar les enveges (el desig).

fer passar pel raig

Vegeu 'passar pel raig'


fer passar pel tub (o: fer passar per l'»aro»? *

Ha hagut d'afluixar i pagar (o ha hagut de claudicar i pagar, ha hagut de passar pel raig i pagar, ha hagut de passar per l'adreçador i pagar, l'ha fet passar per forat estret; no ha hagut de passar pel tub i pagar, ha hagut de passar per l'»aro» i pagar).

nota: Vegeu també 'passar pel raig'

fer passar per (i: fer-se passar per)

Voler fer creure. |

fingir, simular, aparençar |
Per poder fugir es va fer
passar per dona.

Aquests lladres entraven a les cases fent-se passar per electricistes.

Un cop em va fer passar per lladre i no l'he pogut veure més.

Es fan passar per germans, i no en són.
M'han fet passar pel que no sóc
(m'han criticat).


fer passar sa vida de Sant Aleix

Fer viure malament (Men). |
donar mala vida, fer-les passar putes, fer mal passar, (donar martiri, fer passar molt mala vida Men) |
I conten que aquella doneta li feia passar sa vida de sant Aleix –Fets-.

fer passeres

Deixar brutícia al terra d'un edifici qui hi passa amb els peus bruts, molls o enfangats, o qui hi passa quan l'han acabat de fregar. |

deixar petjades |
Quan véns de caminar sempre fas passeres
(deixes terra amb els peus).

No passis, que ara acabo de fregar i faries passeres
(Am).


fer passos

Fer gestions a fi d'ajudar a algú o per aconseguir quelcom (Gir-Bar). |

fer gestions, fer diligències, moure's, fer passes (Mall) |
L'Àngel va fer molts passos per la meva germana
(hi volia festejar).

Es fan passos per aconseguir que aquest curset es faci a Girona.

Abans de fer el relleu de metge, ja faré algun pas.

Anirem al metge a Barcelona, jo ja faré passos.

Hem fet molts de passos per ella i ja ho veus, no ens ho agraeix pas
.
Jo, ara, faig passos per a mi i prou, no faria res per a ningú.


fer passos en fals

Equivocar-se. |

errar-la, enganyar-se |
Fent aquesta feina, no podem fer gaires passos en fals.


fer pastetes

Jugar amb aigua i fang, la mainada. També es diu si remenen farina o altres coses. |

jugar amb sorra, fer potineries |
A -
Els nens són al pati que fan pastetes. B -Ja marxaran bonics!

Avui hem fet pastetes, a l'escola
(hem treballat amb argila).

Aquesta mainada són bruts: sempre fan potineries.


fer 'patueses' *

L'avi ja caduqueja -va a comprar el diari al vespre; hi sol anar al matí- (o ja repapieja, perd facultats, fa cadufos -Mall-; no fa 'patueses').

nota: Pensem que 'patuesa' és un gal·licisme.

fer patumba

Caure, en llenguatge infantil (Ca-Am). |

fer patum (Am) |
No pugis aquí dalt, que faries patumba.

Nen, vigila, que faràs patum!

Mama, he fet una patumba a l'escala.


fer peça

Interessar, una cosa, a algú, per qualsevol motiu (Gir-Bar). |

agradar, plaure, interessar, convenir, fer el pes, desitjar, satisfer, caure en gràcia, entrar per l'ull dret |
Aquella dona em fa peça, li faria un favor
-es diu vulgarment- (= la trobo bonica).

Em fa peça, aquesta camisa, ¿me la puc emprovar?

A ell totes li fan peça
(= totes li agraden).

No em fa peça, aquesta feina
(= no m'agrada prou).
Allò li va fer peça i ho va agafar (comprar o robar).
Us fa peça, aquesta capsa?

Li fan peça els diners.

Si alguna cosa de l'hort us fa peça, agafeu-la.

La jove se m'ho enrossega tot, ara li fa peça el gall
(el demana, el vol).

Quan en una casa veia un xicot o una mossa que podia fer la peça a alguns dels que ell coneixia en altres bandes, propiciava la trobada, és a dir, la 'vista' -Vetllador-.

enrossegar-se: Endur-se una cosa d'un lloc. Sovint té el sentit de robar o d'anar contra la voluntat de l'amo.

fer pela i deu

Anar coix i amb bastó. També ho hem sentit a dir de qui vomita (Ca). |

ranquejar, coixejar, fer pela i cinc (DCVB) |
N'ha passat un que feia pela i deu.

Ara, durant uns dies, faré pela i deu, per caminar
(l'acaben d'operar).

Quina gitarada, aquí terra!, algú ha fet pela i deu.

nota: 1
Fer pela i cinc: anar coix i portar bastó; es diu referint-se al sotrac o cop sobrer que fa en caminar (Empordà).


fer pell

Perdre la vida. |
morir-se, fer-se'n la pell, fer-se'n l'estella (Gir-Bar), fer-se'n les set pedretes, costar la pell, (fer es qüec, anar-se'n a veure Sant Pere Mall) |
Pobre cavall, va allargar les potes i va fer pell
-Conte-. 
Haguérem de pensar en tornar, que si no, hi hagués fet pell, per allà, ell -Albellons-.

Ja no tornaria mai més a la fira de Salàs, perquè al cap de mig any aquella broma acabaria per costar-li la pell -quan Judes-.

fer pensar

1 Fer venir alguna cosa a la memòria (Gir-Mall). |

recordar, fer present, fer memòria, fer avinent, refrescar la memòria, tenir la impressió -o la sensació- |
A les cinc haig d'anar a buscar els nens, fes-m'hi pensar, si et plau.

Em fas pensar en el teu germà
(en la manera de parlar, de caminar, en la fesomia...).

Aquella noia em fa pensar en algú.

Tot fa pensar que la representació començarà aviat
-TV3-.

Hem hagut de lluitar més del que el quatre a zero fa pensar
-C33-.

Fes-li present que la setmana vinent tenim la reunió.

Tu vares dir que aquesta excursió era un desastre i, si no te'n recordes, fes memòria!
(ara en parla bé)

Tot fa pensar que aprovarà.

2 Amoïnar, una cosa. |

fer ballar el cap, fer rumiar, fer dubtar, intrigar, preocupar |
Em farien pensar, si em paguessin dos-cents euros més cada mes
(m'ho pensaria, si canviar o no de feina, Am).

Entrar en una guerra fa pensar una mica.

Es moren molts joves; fa pensar, això.


fer pensar malament.

Actuar d'una manera poc clara. |

fer malpensar, fer dubtar, fer recelar |
Fa dies que l'Ot em raspalla molt, em fa pensar malament: alguna cosa vol.

En parles molt de la Roser; aviat em faries pensar malament
(que t'agrada).


fer Pep

Expressió que indica protesta, a causa d'un suposat abús d'autoritat, de confiança, etc (Mall). |
ésser un abús, ésser injust, (fer beneit, fer colló Mall) |

Fa Pep que tu hagis d'aguantar les malifetes del teu cap.


fer per

Esforçar-se per aconseguir alguna cosa (Cas). |
intentar, procurar, mirar de fer, posar-hi l'espatlla, fer-s'hi, posar-hi el coll |
No confie a acabar-ho; de tota manera, faré per intentar-ho.

fer per (+ una persona)

Ésser bo per a algú, una persona o una cosa. |

ésser convenient, profitós, adequat, escaient |
No fa per a mi, això d'anar amb moto
(no m'agrada).

És una noia que fa per a tu.

Voleu dir que fan per a mi, aquestes sabates? –TV3-.

Aquesta música no fa per a tu (la clàssica, a un noi).

nota: Vegeu també 'fer 7', al Volum 1.


fer per maneres (i: fer per manera)

Intentar aconseguir una cosa. |

procurar, donar-se manya a, mirar de, intentar, fer per (Cas) |
Has de fer per maneres que la paret pugi recta
(posant el cordill recte).

Hem de fer per maneres que anem bé tots
(quan repartim la feina).

Hem de fer per maneres que vagi bé, el negoci.

Varen fer per manera que n'hi hagués per a tothom.

Ja farem per maneres que no plegui.

Has de fer per maneres de no tenir-ne, de tos.

Ja feia per manera que no en tinguéssim, de cèntims
(l'avi).

Ja faré per maneres que un dia ens trobem.

Ella feia per maneres de parlar-hi.

Jo faig per manera de no menjar-ne, de bròquil, perquè no em prova.


fer per un

Ésser a la feina a l'hora de treballar; estar a punt quan cal ajudar a qui convingui. |

ésser-hi per un cap, ésser-hi per un, ésser treballador, ésser-hi pel tros, ésser un pencaire, fer-se un gec de (Ca) |
En Joel sempre fa per un, sempre és voluntari.

Jo ja faig per un, si s'ha d'anar a collir castanyes (ja hi podeu comptar).

Sempre fa per un: és un bon noi (sempre ens ajuda).

Se n'ha fet un bon gec de treballar, aquest home, a la vida.


fer perdre

Fer desaparèixer persones, animals o plantes. |

matar, fer la pell, eliminar, destruir, exterminar |
E
ls faria perdre, si pogués (d'odi que els té).

Em farien perdre, si poguéssim, en aquell poble
(no em poden veure);

A
-Tenim rates penades al paller i no sabem com fer-les perdre -com treure-les, com matar-les-. B -No les toqueu pas, que són animals molt beneficiosos!

La gent et farien perdre, i tot per enveja.

Els fan perdre perquè no els descobreixin
(= els maten).

Vol fer perdre una mala herba que hi ha al camp.

Quan vam treure la rifa, ens varen agafar una tírria que ens haurien fet perdre, vàrem encendre els ànims de tothom.
Aquell mestre em va fer perdre les poques coses que sabia.


fer peses *


És ample d'espatlles perquè fa halters
(o perquè aixeca pesos, perquè alça pesos; no perquè fa 'peses').


fer petar la xerrada

Tenir una conversa llarga de temes intranscendents (Girona-Bar-Terre Ebre). |

fer-la petar (Gir-Bar), fer-la contar, entretenir-se enraonant, tenir una estona de conversa, xerrar, xarrar, fer supo-supo (Pallars), fer barret (Val) |
Havent dinat la farem petar una estona.

Quan vivíem a Espolla, els dies que plovia, anàvem a cal ferrer a fer-la petar.
Cada dia vaig a Can Franc1 a fer petar la xerrada
(un bar d'Amer).
Ja l'hem feta contar una estona.
Ell estava petant la xerrada
-Contalles-.

Faig supo-supo amb l'Aureli, que porta unes rascletes als dits. -Vine cap a casa que esmorzaràs! -em convida- -un forat-.

nota: Sentim 'fer petar' la copa en el sentit de trencar-la, i també en el de brindar.

fer peu

Tocar terra en un toll d’aigua profund (la mar, una piscina) deixant el cap fora per respirar. Arribar a posar un peu a terra, un ciclista, quan s'atura per baixar de la bicicleta. |
trobar peu, tocar de puntetes, no cobrir l’aigua, tocar el fons, tocar amb els peus a terra |
Eren molt pocs els atrevits que s’endinsaven on no feien peu -La cara oculta de la lluna-.
En parar no he fet peu i he caigut (anant amb bicicleta, per baixar, Am).
nota: Aquesta expressió pot ser d'origen castellà, però es diu en moltes regions catalanes. Som partidaris de donar-la per bona.
A –
Anant al Puigsacalm hi ha un lloc on no fas peu i hi has de passar agafant-te amb les mans (és un estimberri). B –Doncs ja s'hi poden estar bons!


fer piló

Fer-se important, una quantitat, a còpia de petites aportacions (Am). |

fer pilot (Ca); fer colla, fer grup |
Paguem moltes quotes: futbol, bàsquet, sardanes..., i tot va fent piló.

Fem vendes petites, però que fan piló
(= totes plegades valen la pena).

Hi anem per fer piló, a la cadena humana.

Tot fa piló (els petits estalvis també ajuden).


fer pinça

Anar units, dos grups o més, contra un altre. |

atacar per dos costats, pressionar, actuar conjuntament, anar units, aliar-se, associar-se, fer pilot contra |
Els altres partits polítics fan pinça contra el PSHE
-Avui-.

fer pinya

Treballar un grup de persones per aconseguir el mateix objectiu. |

fer costat, donar suport, defensar, abonar, anar units, anar tots a l'una, anar junts, anar plegats, actuar tots a la vegada, estar d'acord |

El partit ha fer pinya amb el seu president.

notes: 1 Creiem que 'fer pinya' ve del llenguatge casteller.

2 'Pensem que 'tancar files', que es diu força, és un calc del castellà innecessari.


fer plaer *

Ara em vindria bé de beure un got de llet -Gir-Val- (o m'agradaria beure, em vindria de gust, em vindria de grat, m'encantaria; millor que em faria plaer).

nota: 'Fer un plaer', en català antic, volia dir 'fer un favor'. En el sentit d'agradar, pensem que és un gal·licisme.

fer planta (o bona planta)

Fer goig, distingir-se dels altres (Men-Mall). |
anar mudat, presumir, gallejar, fer-se veure, distingir-se |
Es diumenges, quan anava a poble amb aquell vehicle, heu de pensar que en feia de planta! –Fets-
Fa planta aquest raïm
(és gros, fa goig) -IB3-.


fer planxa

Fer una entrada, un jugador de futbol, amb els peus per davant. |

tirar-se en planxa |
Li han fet planxa
-CR-.

fer ple

Ésser ocupades totes les places d'un teatre, d'un vehicle, d'un hotel, etc. |

ésser ple de gom a gom, ésser ple com un ou, haver-hi un ple |
Les estacions d'esquí fan ple
-Avui-.


fer política d'aparador *

El govern està fent política d'inauguracions (o està fent propaganda, està fent política de lluïment; millor que està fent política d'aparador) -Punt-.


fer pols *

La Quima acaba de superar el rècord de la jugadora romanesa (o acaba de sobrepujar, sobrepassar, esmicolar, batre, esclafar -si és amb molta diferència-; no acaba de fer pols) -C33-.


fer por

1 Espantar, una cosa; generar preocupació (Gir-Mall). |

esporuguir, intimidar, acoquinar; témer, aborronar (Val) |
Li ha fet por, el gos.

Un piló de gent, fa por, en una plaça petita.

Em fa por que no li agradarà, aquest vestit.

Em fa por que, el dia del casament, plourà.

Em fa por que no hi serem, a l'hora de començar.

Em fa por que, amb aquests crits, no es desperti la nena.

A -
Vindrà l'oncle? B -Em fa por que no.

M'aborrone de veure com canteu.

2 Se sol dir d'una cosa molt important o molt destacada (Gir-Mall). |

molt i molt, molt gros |

Tinc un refredat que fa por.

Saben llegir que fa por, aquesta mainada!

Se't veu enamorat que fa por.

Matàvem uns porcs grassos que feia por.


fer por a sa por

Es diu de qui té la capacitat d’espantar tothom, sense tenir ell mai por (Mall). |
aterrir, atemorir, acoquinar, esporuguir,
esfereir, terroritzar, fer posar els cabells drets |
Era tan agosarat que feia por a sa por.


fer porra

Trencar, fer malbé. També errar-la, enganyar-se (Val). |
fer-la bona, fer-la blava, cagar-la |
Per culpa teua hem perdut el tren. Ja l’hem feta porra! Fins a les onze no n’hi ha un altre.
Amb eixa maça vols clavar el clau? No la faràs porra, no!

fer posar els peus plans (a algú)

Obligar-lo a creure. |
dominar, fer creure, adreçar, fer anar dret, fer
respecte, fer passar per forat estret |
En aquesta escola, la directora et posarà els peus plans
(et farà creure, no faràs pas el que voldràs).
A -
La directora ens fa quedar dues hores cada setmana a l'escola. B -Aquesta dona encara no ha trobat ningú que li posés els peus plans (que li cantés les coses clares, que li digués prou).

Els hi hem fet posar els peus plans, a aquests de Sabadell.


fer pòsit

Anar a poc a poc i deixar fer quelcom o qualque cosa en el context d’una situació o circumstància (Mall). |
assentar, començar a; anar fent feix |
Cal fer pòsit per a redactar la tesi.

fer possible

Procurar que una cosa es pugui fer. |

permetre, ajudar, autoritzar, fer realitat, aconseguir |
Gràcies a les persones que han fet possible la construcció d'aquest pont ens estalviarem una hora de camí.

El projecte trigarà sis anys a fer-se
(o a acabar-se, a completar-se, necessitarà sis anys per tirar endavant, a fer-se realitat).
Ha aconseguit el somni de jugar amb l'Ordis
.

fer presa
*

La princesa s'ha mort (o ha deixat d'alenar, ha finit els seus dies, ha anat a sopar amb Sant Pere, ha fet la clucaina, ha fet el darrer alè; no la mort ha fet presa en la princesa) -TV3-.


fer present (i: fer un present)

Regalar quelcom. |

fer un obsequi, fer una finesa |
La noia ens ha fet present de dues entrades.

Quan maten el porc sempre ens fan present
(ens en porten un xic).

A -
El gos li ha fet la cagarada a la vorera i ella no la collida. B -Un bon present! (irònicament)


fer presentalles

Mostrar una cosa de menjar i no convidar a qui la veu (Ca). |

fer mirotes (Am), fer 'mirotis' (Ca), fer babarotes (Bar), fer miroies, ensenyar i no donar, mostrar (Mall) |
Si tens una cosa i no en vols donar, no facis presentalles
(no l'ensenyis).
Em feu presentalla de la seva part posterior
(em va ensenyar) -Carlinada-.
No facis presentalles, que els vells són com mainada
(no ensenyis els brunyols, a la llar de jubilats).

fer preu

Acordar un preu un comprador i un venedor. |

establir el preu, posar-se d'acord |
S'ha de fer preu, abans de vendre.

S'ha de fer preu amb l'esmolet
(acordar el preu abans no comenci la feina)
Els curanderos no poden fer preu
(no poden exigir un preu).
A
-Quant valdrà? B -Poc he fet preu.
C
-Hem de fer preu, per dos dies? D -No, home, no. Ja ens entendrem.

fer profit

Anar bé, una cosa. |

ésser profitós, ésser beneficiós; posar-se bé, assentar-se bé, provar-li bé |
No li han fet gaire bon profit, els diners
(eren robats).
El dinar li ha fet profit.

També li fa profit, dormir
(li va bé).
Ho han deixat tot al meu germà. Que li faci un bon profit!

Ho varen voler tot i, quin profit els ha fet? -en una herència- (han tingut moltes desgràcies)


fer prop

1 Estar a punt d’assolir una cosa, d’arribar-hi (Mall). |
acostar-s’hi, anar de poc, anar de prim, anar d’un fil |
He fet prop a agafar el conill, però m’ha fugit.
A -Que hi has arribat? B -Ca, no! Ni de fer-hi prop!
2 Fer un pronòstic força encertat (Mall). |
acostar-s’hi, arrinxar-s’hi (Gir) |
Els homes del temps, si bé no sempre encerten, li fan a prop -Nous escrits-.

fer pudor de cremat

Despertar malfiança el capteniment d’algú (Gir-Bar). |
fer pudor de socarrim -o de sofre-, fer mala espina, fer pensar malament, tenir mal aspecte; ésser una ensarronada, una estafada |
Sempre guanya els concursos d'obra pública el cunyat del batlle; això fa pudor de cremat.
Tant d’afany a posar-s’hi feia pudor de sofre -En Calçons-.
nota:
No és correcte 'fer pudor a'; cal dir 'fer pudor de'.

fer pudor de naftalina (o pudir a )

Hom ho diu d'una cosa arcaica (Bar). |
ésser antiquat, passat de moda, obsolet, desmodat |
Els correbous fan pudor de naftalina.


fer pujar

Fer créixer els fills. Fer més grans algunes coses (Mall). |
criar els fills, engrandir-se, pujar, educar |

Per fer pujar els fills, les vaques ajuden a surar
(hi guanyen doblers) -Llibre-.
Per fer pujar sa farina, no hi ha com un bon llevat!
No el faràs pujar no, aquest arbre, per molt de fems que li tiris: ja va néixer malament!
És mal de fer pujar aquest al·lot amb sa malcriadesa que duu!

Aquesta nena, la fan pujar els avis
(la tenen molt).


... here 1 - noves

fer punta al llapis

Disposar-se a dir alguna cosa (Bar). |

preparar-se, pensar |

Digues, Rosa, que ja veig que fas punta al llapis.

fer puntetes

Tocar el terra només amb la punta del dits dels peus per créixer en alçada (Bar). |
posar-se de puntetes, estar de puntetes, anar de puntetes, de puntelletes (Val); cautelosament, sense fer soroll, a peu de gat (Mall) |
L'Elena no veia la cavalcada encara que fes puntetes: és molt baixeta.
Si vols arribar a despenjar aquell quadre, hauràs de fer puntetes.
A -No arribo al picaporta! B -Doncs fes puntetes.
nota: Vegeu també "de puntetes".

fer punts

Fer coses per quedar bé. |

fer mèrits, treballar per |

El batlle vol fer punts davant del partit -Temps-.

fer-se (+ adjectiu)

Canviar una situació. |

tornar-se, venir, esdevenir |

Es fa llarg, tot això (no he menjat d’ahir i no puc esperar gaire).

Es fa llarga la nit; mai més no és clar, ara.

Fan la carretera més amunt, perquè tot es fa petit (la ciutat creix).

Ha posat les neules en una capsa de llauna, perquè no se li facin toves (Espolla).


fer puré *

Quan el trobi el faré xixines -Val- (o el faré malbé, l'esclafaré, li faré una cara nova; no el faré puré).


fer quatre dies

Fa poc temps. |

no fa gaire; en un pensament, de hui a demà (Val) |

Fa quatre dies que té el carnet de cotxe i ja vol el de camió.

Aquest fa quatre dies que menja calent (és un poll ressuscitat, un nou ric).

nota: Vegeu també 'quatre (+ nom)'.


fer que

Procurar que una cosa es faci (Am).|

ocasionar que, causar, fer (+ verb) |
Fes que talli més, aquesta eina
(esmola-la).

Farem que en Joan tasti la seva pròpia medecina
-TV3-.

Faré que et pengin!
(o et farà penjar!) -TV3-.

Fes que la nena hi vagi
(o fes-hi anar la nena).

Fer que aquest nen llegeixi, ho veig complicat
(o fer llegir aquest nen).

Valia 420 euros, però li vam fer treure els 20
(ens va fer descompte).

A
–Tindràs un gos, quan et casis? B –No, ja li he fet treure (a la xicota, desfer-se'n).

El bigoti el fa ser més lleig.

Es pensen que fumar fa ser més home.

Ficar-se els dits al nas fa ser brut.

C
-Aquest any tenim un vi molt bo. D -Ja me'l fareu tastar. C -Sí, home, el dia que vulguis.

Nosaltres, els jocs petits els fem tornar grossos -
jugant a cartes- (ho diu qui guanya, per presumir, Am).

Li'n vaig fer vendre una colla, de corbates
(em vaig comprar una, els altres la veien, se n'enamoraven i n'anaven a comprar una d'igual)

M'ho faré tornar a explicar, perquè no ho vaig entendre bé.


fer quedar a la vergonya


Fer que qualcú senti torbament per una cosa o per un fet humiliant (Mall). |

avergonyir, fer sentir vergonya, humiliar, fer veure una vergonya (Ca), fer empegueir (Mall) |
No la volia fer quedar a la vergonya -LBN-.
Ens van fer veure una vergonya -futbol- (6 a 0)

fer quedar bé (i: fer quedar malament)

Dir coses bones o agradables d'algú (Gir-Mall). |

parlar bé de, alabar; criticar, bescantar |
Ho dius per fer-me quedar bé
(que les dents d'ara se't posen molt bé).

Sempre fas quedar malament, tu
(em critiques, et fiques de peus a la galleda).

Fes-me quedar bé: no ploris!
(a un nen)

M'ha fet quedar malament amb la directora.

Em volen fer quedar bé
(diuen bé de mi).

fer ràbia

Desagradar molt, una cosa (Gir-Mall). |

fer malícia, irritar, saber greu, odiar, no poder veure |
Em fa ràbia, que digui mentides de mi.

Em fan ràbia, les matemàtiques.

Fot una ràbia, aquest home!, només parla de l'hospital
(cansa).

fer ralet, ralet

Joc que es fa amb els infants: es fan pessigolles al palmell de la mà de la criatura fregant-li suaument amb el dit, mentre es canta la cancó. | Vine maca, que farem ralet: "Ral, ralet, paga dineret! Ral, ral, paga sal!"

fer rall

Agrupar-se unes quantes persones per enraonar (Ca). |
fer tertúlia, col·loqui, conversa; fer reunió de burots (Am), fer rodona (Am), fer rogle (Val), fer redol (Mall) |

La teva mare fa rall amb les veïnes.

A la plaça hi ha homes que fan rall.

Què feu aquí?, reunió de burots?

Suposo que no haurem de fer reunió de burots, per repartir la feina.

De seguida que ens ha vist ha vingut a fer rodona.

nota: Vegeu també 'rall', al Volum 1.


fer referència

Parlar d'algú o d'alguna qüestió. |

referir-se, al·ludir, apuntar |
El més destacat de l'actualitat fa referència als nous bombardejos
-Avui-.
A què fa referència, aquest escrit?
(= de què parla?)

fer relació (i: fer relacions)

Fer nous lligams d'amistat. |

fer amics, fer companys, fer amistat |
És un noi simpàtic, agradable, que fa relació de seguida.


fer remingoles

Fer voltes, un camí o una persona que enraona (Ca). |

divagar; fer circumloquis, no anar al gra, no anar al bessó, fer giragonses, fer marrada, fer ziga-zagues, fer rebrincoles (Am) |
El camí era ple de remingoles
(revolts).
Em fa de remingoles, quan parla!
(va des del començament d'un tema i n'explica tota mena de detalls).

fer respecte

Infondre respecte. |

impressionar, fer cop, imposar, fer por |
És un home alt i gros: imposa.

Els senglars fan respecte.

Matar-lo vestit de capellà els feia respecte
–La cara oculta de la lluna-.

fer retrets

Recordar a algú alguna cosa dolenta que ha fet o algun favor (Gir-Mall). |

retreure, recordar, criticar, esmentar, renyar |
El meu pare sempre em fa retrets.

Em va fer un favor fa vint anys i sempre me'l retreu.


fer retxes dins s'aigua

Treballar o esforçar-se inútilment (Mall). |
garbellar l'aigua, llaurar en l'arena, pentinar gats, renta el cap a l'ase, (tirar aigua a la mar, engreixar es porc que no s'ha de matar Mall) |
És inútil que intentis convèncer-lo: és com fer retxes dins s'aigua.

No t'hi escarrassis, que no en trauràs res: és com fer retxes dins s'aigua.
retxa: Ratlla.


fer rialles

Fer ganes de riure, ésser quelcom ridícul (Mall). |

fer riure, fer gràcia, ésser divertit; fer pena, fer misèria, ésser escandalós |
El percentatge de música en català a la ràdio fa rialles.


fer riu (i: fer un riu)

Orinar (Gir-Mall). |

fer pipí, canviar l'oli -o l'aigua- de les olives |
Abans de sortir haig de fer un riu.


fer riure

Ésser, una cosa, divertida, còmica o ridícula (Gir-Mall). |

ésser ridícul, fer el pallasso, ésser una bajanada; provocar burles |
A
-Les sabates molles em fan esternudar. B -Doncs, vés-te-les a canviar, no facis pas riure!
C -
Ell t'amaga les coses? D -No em facis pas riure! (no és veritat)

El Paco, era mordaç i ja tenia aquell agut i càustic sentit de l'humor que et feia xafar de riure -Vents de port-

fer rogle

Fer grup, fer relació d’ajuda. |
fer colla
, fer rotlle (Tar) |
Els catalans, en la mili, hi feien rogle.

El rotlle d'homes garlava aquell dia sobre els focs -Ràfegues-.


fer rotlet (o rotllet, rotllo)

Reunir-se entorn de qualcú o de quelcom per parlar o murmurar (Mall). |
fer rotlle, agrupar-se, formar rotllana, fer una rodona, fer rall (Ca)
, fer rogle (Val) |
El grup va fer rotlet a l’entorn de l’accidentat.
 
Aquests homes drets fan rall (xerren, Ca).

fer rutllar

Fer que algú o alguna cosa vagin bé.

fer treballar, fer roncar (Ca), fer anar bé, arrencar, fer anar a l'hora, fer anar fi |
En cases de feina, ja els fan rutllar, la mainada.

És el pare qui fa roncar l'hotel.

D'ençà que el vell va plegar, l'empresa no rutlla gaire.

Ja tenim el negoci arrencat (ja raja, ja va bé).

nota: Vegeu també 'rutllar' i 'roncar', al Volum 1.

fer s'ase

Fer bajanades o estupideses (Mall). |
fer el beneit, fer el ximple, fer bajanades, fer s'annerot (Mall), fer s'indiot (Mall) |
Aquell home sembla que no hi és tot, només fa s'ase.


fer-s'hi

Esforçar-se molt fent una cosa. |

lluitar, fer-s'hi amb els cinc sentits (Am), fer-s'hi com gossos –o com llops (Am), fer-s'hi de valent, fer-s'hi amb les dents, fer-s'hi amb tot el saber, fer-s'hi tot i pertot, fer-s'hi amb molta afició, fer el coll gros (el Far d'Empordà) |
La nena s'hi fa molt a l'escola
(estudia).
Els jugadors s'hi fan amb molta afició.

Els nois s'hi feien com gossos, per guanyar.

S'hi han fet de valent, però han perdut.

M'hi he fet amb les dents per poder tenir un carrer net.
Ella s'
hi fa amb tot el saber.
L'àvia ja hi devia fer el coll gros perquè es casessin
(procurar-ho).

fer-s'ho

Dir una cosa sense saber-la del cert. |

imaginar-se, pensar-se, dir-se, inventar-se |
A
-Aquest parell es casaran aviat. B -Com ho saps? A -Jo, això, m'ho faig, perquè els veig molt junts.
Això no és pas veritat: t'ho fas tu
(= t'ho inventes).
Jo no el vull pas fer aquest viatge: és el meu home que s'ho fa i s'ho desfà tot.

2 Tenir relacions sexuals (Bar). |

fer-ho (Val), entendre's, ésser amants |

S'ho feia amb un futbolista
-Avui-.
Fa un mes que no ho fem.

fer-s'ho a 'pito pito colorito'

Ens ho jugarem a cara o creu (o ho rifarem, ho farem a palletes; no ho farem a 'pito pito colorito').


fer-s'ho tot

Donar, algú, tot el que té, o malgastar-ho. |

donar-ho tot, no plànyer res |
S'ho han fet tot per aquesta noia
(= li han donat tots els gustos).
Ens ho vàrem fer tot per la malaltia del pare
(= vam haver de vendre tot el que teníem per poder pagar els medicament i les operacions).
S'ho han fet tot per la boca
(= per menjar car).
Per aquesta dona s'ho faria tot: n'està ben enamorat.


fer sa bereneta

Menjar a mitja tarda. |
berenar; fer un mos, fer una queixalada, fer un queixal (Banyoles) |
Hala Joan, vés a fer sa bereneta, agafa s’ase i te’n pots anar qualcant a Ciutadella –Fets-. 
No sopo pas, només faig un queixal.  

nota: Recordem que ‘berenar’ vol dir menjar al matí, a Men i a Mall.

fer sa mateixa cançó

Tornar a dir les mateixes coses (Men-Mall). |
repetir, reiterar |
Cada vegada que el duia li feia sa mateixa cançó: si tenia es cavall més bo des terme, si mai ningú no era capaç de passar-li davant, si per amunt si per avall -Fets-.

fer sa miloca

Fer el distret o l’esburbat (Mall). |
fer semblant de no veure, fingir que no veu |


fer sa mitja

Somriure (Mall). |
esclarir-se-li la cara -a algú-, fer sa mitja rialla (Mall) |

Ella, quan va veure aquell al·lot, li va fer sa mitja.


fer sa pupoa

Moure’s lentament d’un indret a un altre, sense fer gaire res de profit (Men). |
passar l’estona, romancejar, fer el maimó |
Son pare de l’amo, que feia sa pupoa donant qualque ullada... –Fets-.

fer sa puta

Actuar amb doble intenció o d'una manera fal·laç (Mall). |
fer la puta i la Ramoneta, tirar la pedra i amagar la mà, nedar i guardar la roba
|
No sé mai com pensa ni què es proposa, perquè sap fer sa puta com cap altre.
 

fer saber

Dir, o fer dir, una cosa a algú. |

comunicar, informar, fer sabedor, fer sebre (Mall) |
Si et truca, fes-m'ho saber.

Us faig saber que el mes vinent em casaré.

Ja ens ho faran saber, quan hàgim de pagar.

T'ho ha fet saber que estava malalt?

Feu-li saber que l'escriuré.

A -
Vas anar a enterrament d'en Pau? B -No, poc m'ho van fer saber que era mort.

fer salat

Arribar tard a un lloc (Gir-Bar). |

fer tard, arribar a misses dites, arribar als anissos |
M'he entretingut tant que em sembla que faré salat a missa
(= hi arribaré tard).
M'agradaria ser músic, però he fet tard
(sóc massa gran).
Ja has fet tard per comprar aquell pis: l'han venut.

He fet tard per canviar de canal: fan dibuixos i els nens ho han vist.

Ja han fet tard per educar-lo
(a P3, crida, mossega).
Amb prou temps, farem tard.


fer salema

Manera de parlar pausat que consisteix a allargar les vocals finals de les frases i, de vegades, a entonar melosament. |

fer cantarella, fer una inflexió de veu |
Aquesta noia fa salema, quan
enraona.

A Sant Feliu de Pallarols parlen fent salema.

No facis aquesta salema, que no t'ho compraré pas.

nota: Vegeu també 'salema', al Volum 1.


fer salivó

Desitjar acomplir allò que es veu fer a una altra persona (Men). |
fer denteta, fer enveja, fer babarotes |
No puc venir de pesca, perquè tinc la cama trencada i em fas salivó en veure que tu hi vas.

fer saltar

Fer fora, a algú, d'un càrrec. Passar a davant d'un altre a l'hora de fer una compra. |

aixecar enlaire, fer plegar, acomiadar, despatxar, donar els despatxos, plantar al carrer; passar a davant, prendre |
Amb aquests mals resultats, aviat l'entrenador saltarà
.

Volíem comprar aquell pis, però la Maria
ens l'ha fet saltar.

nota: Al Volum 1 tenim 'saltar' a la llista de barbarismes, però, ben mirat, pensem que és acceptable.


fer salut

Fer una activitat bona per a la salut. |

fer una activitat sana, trobar-se bé |
Si vas al mar, faràs salut.

Caminar és fer salut; córrer, no.


fer sang

Sortir sang per una ferida o per un orifici del cos. Causar una altra mena de dany. |

sagnar, fer sang viva; criticar, rabejar-se, anar amb mala fe, ferir, afectar dolorosament |
Encara faig sang per la ferida.

El gos fa sang viva
(gita sang).

No es tracta de
fer sang (de criticar la postura de n'Aina, per allò que ha dit) -Temps-.

Cadascú dóna la seva versió dels fets, però sense
fer sang.


fer Sant Joan abans que Pasqua

Quedar embarassada, una dona, abans de casar-se (Franja). |
fer Pasqua abans de Rams (Gir-Bar), haver-se de casar, fer Pasqua abans del Ram (Mall) |
No em passés com a l'Antonieta i el Mingo, que varen fer Sant Joan abans que Pasqua! -Encara rai...!- 
La Llúcia va fer Pasqua abans de Rams.


fer santament

Fer una cosa d'una manera encertada (Bar-Mall). |

fer bé; obrar amb correcció, amb bona intenció; fer una bona cosa (Am) |
Va fer santament fugint de casa
(la maltractaven) -Avui-.

Van fer santament de posar-la al calaix
-8TV-.

Has fet una bona cosa, netejar-te les dents.


fer saó

1 Fer que la terra tingui prou humitat per poder-hi sembrar bé; ploure (Mall). |
haver-hi saó, tenir saó; ploure força, caure un bon ruixat, tempirar |
És clar que si ara fes una bona saó aniria molt bé –Nous escrits-.
2 Fer coses bones (Val). |
ésser generós, fer bones obres, deixar petjada, (
fer tempir, fer llacor Val) |
El tio Capella havia passat per la vida fent saó, en el seu soterrar hi va anar tot el poble -Séquies-.

fer saquet

Aportar cadascú el que puga per a alguna causa (no necessàriament coses materials (Cas). |
fer casa, fer piló |
Digues-ho, que entre tots ja farem saquet –La cara oculta de la lluna-.

fer sarró

Hom ho diu de la roba, quan és ampla i va molt baldera. |

fer bossa, anar gros, penjar, caure |
A
-Les calces -els pantalons- et fan sarró. B -Ara és moda.

La camisa et fa sarró a darrere.


fer sarró de porquer

Acabar-se tot el menjar del plat (Ca). |

fer net, cruspir-s'ho tot |
Ell sempre fa sarró de porquer.


fer-se

Fer-se té molts sentits, en català. Vegem-ne alguns.

1 Relacionar-se (Gir-Mall). Sempre ens hem fet. Són dos germans que s'han fet molt. Des que van renyir, ja no es fan.
2 Créixer.
Aquest nen es fa molt (és alt, ha fet una estirada).

3 Tenir relacions sexuals: A
-Tens una serventa molt bonica. B -Sí, però no me l'he pas feta mai (Am).

nota:
Fer-li és tenir-hi una relació sexual amb algú (Mall).

4 Adaptar-se:
En Guiu diu que encara no s'ha fet al futbol català -Presència-.

És ben bé que s'hi han anat fent, a estar sols.

5 Resultar
(Gir-Mall). Aquest home es fa carregós: sempre repeteix les mateixes coses. És ben bé que s'ha fet lladre per poca cosa! (roba al supermercat). La vesprada es fa molt llarga, ara (han canviat l'hora). Se'ns faran llargs aquests anys -per jubilar-nos. El concert se'm fa llarg, amb aquesta cadira (és incòmoda).

6 Anar en una direcció
(Gir-Mall): Fes-te ençà (acosta't). T'hauries de fer endarrere, amb la cadira. Si us feu endavant, ho veureu més bé.

7 Aconseguir quelcom
(Gir-Mall): Jo em faig entendre, en alemany (el parlo un xic). És una dona que es fa escoltar (parla bé). Un bon dinar es fa esperar. És un noi que es fa estimar (és agradable, bon noi).

8 Ventar-se
(Gir-Mall): He caigut i m'he fet un cop a l'esquena. Ahir em vaig fer mal.

9 Preparar quelcom (Gir-Val): Encara no t'has fet la llet? (de matí, per desdejunar-se)


fer-se (una part del cos)

Arranjar-se una part del cos per tal d’estar més presentable socialment (Val-Cat-Mall). |
pentinar-se, depilar-se, compondre's |
Fes-te els cabells que te’n vas amb ton pare.
He de fer-me les cames i les vores, que demà m’hauré de posar el biquini.
M'haig de fer el bigoti.

fer-se (+ verb)

Aconseguir allò que diu el verb. |

aconseguir que, obtenir que |
Volem fer-nos escoltar al Consell Escolar.

Em faig portar, a curset
(em porten).

Hi ha molta gent que es fan tocar els pits o el nas
(operar).


fer-se a la idea *

No em sabia avenir que haguéssiu marxat (o m'estranyava, no entenia, no comprenia; no no em feia a la idea que) -TV3-.

Haurà d'entendre que ha de canviar de casa (o haurà d'acceptar, s'haurà de fer càrrec que, s'hi haurà d'acostumar; no s'haurà d'anar fent a la idea de canviar de casa) -TV3-.
No m'ho acabo de creure que sigui un lladre
(o em sembla impossible que; no no me'n faig la idea que).

Em semblava que vindries
(o havia entès que vindries, feia compte que vindries, comptava que vindries; no m'havia fet la idea que vindries).


fer-se a la sort

Mirar a qui toca una cosa per atzar (DIEC). |

rifar, sortejar, jugar-se, fer-se a palletes |
Els dos germans es fan a la sort qui anirà a lluitar amb Y.
–Punt-.


fer-se a palletes (una cosa)

Mirar a qui toca una cosa, amb palletes. |
jugar a palletes, jugar-se a cara o creu, treure busca (Mall) |
A -Qui pagarà la ronda? B -Ens ho farem a palletes -Televisió-.

Ens ho haurem de fer a palletes, per mirar qui puja
-TV3-.

fer-se a un costat

Allunyar-se un xic d'un lloc. |

fer un pas al costat, fer lloc a un altre, apartar-se, retirar-se, decantar-se, enretirar-se, separar-se |
El president ha decidit fer-se a un costat.

Ell no es fica mai en política
(o deixa de banda la política, no s'embolica en política, no en vol saber res; millor que es manté a un costat de la política) -TV3-.

nota: 'Mantenir-se a un costat' és una construcció correcta, però ens sembla molt artificial.


fer-se a un mateix *

És un home que s'ha guanyat tot el que té (o que ha pujat tot sol, que ha pujat de cigró -Ca-, a qui ningú no ha regalat res, que s'ha hagut d'espavilar sol; no que s'ha fet a si mateix).

nota: Creiem que aquest anglicisme no ens cal.

fer-se amb *

El banc ha aconseguit el 30 % de les accions de l'empresa (o ha obtingut; no s'ha fet amb el 30%).

L'any 1917 els comunistes van aconseguir el poder a Rússia (o van prendre, van agafar, van controlar, es van apoderar de, es van emparar de; no es van fer amb el poder) -TV3-.
El porter atrapa la pilota
(o agafa; no es fa amb la pilota) -C33-.

El Liceu podria obtenir el títol
(o aconseguir; no podria fer-se amb el títol) -TV3-.

El Figueres va domin
ar el partit (o va controlar, no es va fer amb el domini territorial del partit).

L'àrbitre no ha sabut controlar el partit
(o fer-se amo del partit, dominar; no fer-se amb les regnes del partit.

nota: 'Fer-se' vol dir, entre altres coses, tractar-se, relacionar-se.


fer-se amo de

Quedar-se una cosa (Gir-Mall). |

apoderar-se, fer-se seu, apropiar-se, ensenyorir-se, prendre, emparar-se |
En Lluc va fer una paret al carrer i se'n va fer amo
(ara el carrer és seu).

Tu et fas mestressa de tot
(es queda el diari, les revistes, etc.)

Una colla de dones s'han fet mestresses d'aquesta taula i no hi deixen seure ningú més
(als jubilats).


fer-se amo del joc

Ésser qui controla un esdeveniment o qui en treu profit (Cat Nord). |
tallar el bacallà, portar la bandera, menar la dansa, dominar la situació, tenir la paella pel mànec, remenar les cireres,
fer-se l'amo de ses metles -ametlles- (Mall) |
Devia haver fet bona pesca a Cotlliure. En totes les circumstàncies es feia amo del joc (llegim "es feia l'amo") -L’ocell tranquil-.
nota: Pensem que pot ser una imitació de la frase francesa "mener le jeu", que té el mateix sentit.

fer-se anar

Fer un moviment de vaivé (Ca). |

gronxar-se, fer-se anar bé (Ca), gronxar-se, engronsar-se, balandrejar-se, balancejar-se |
Ens fèiem anar bé en una branca d'un arbre.

L'avi es fa anar bé al balancí.

Tenim un gronxador petit i la nena s'hi fa anar bé.

La Rosa es feia anar bé en una cadira, va relliscar i va anar a petar a sota la taula.


fer-se avinent, una cosa

Venir bé (Mall). |
si hi ha ocasió, si es presenta l'avinentesa; esdevenir-se, caure avinent (Eiv) |
...per encalçar moros i, si es feia avinent, escapçar-los -Conte-.

fer-se bo

Fer-se ric, de vegades actuant amb pocs escrúpols. |

fer diners, fer doblers, adobar-se, aprofitar-se, treure estella, fer molts sous, fer-se la barba d'or (Gir-Val), enriquir-se, guanyar molts diners, fer-se d'or (DIEC), apellussar-se (Ca) |
Ja s'hi va fer bo, amb el negoci de l'oli!

Anant a robar, s'hi va fer bo.

Acabada la guerra varen fer-se bons amb l'estraperlo.

S'hi va fer molt bo, a la cooperativa: tot eren viatges d'oli cap a casa (el robava del trull).
Aquell s'hi va fer bo, a l'hotel, i després
ens el va deixar (el tenia arrendat).

Es deu estar fent d'or, amb la venda que té.

Aquest anys les acadèmies s'han fet la barba d'or.
Els dentistes es fan la barba d'or.

S’hi van fer bons a darrere d’ell
(treballant amb ell, abusant-ne o no) .
El pare s’hi va fer bo, i el fill també, al restaurant.