fer
fallida
No
anar bé, una actuació; quedar sense doblers per poder pagar, una
persona o una empresa. |
fracassar,
no reeixir, sortir femella, anar a mal borràs, fer un crac | Em
penso que farem fallida (fem
una festa i sembla que plourà, Am). L'empresa
va fer fallida.
fer
falta
Ésser
necessària, una cosa. |
necessitar,
haver de menester, convenir, freturar, mancar, caldre | Em
feien falta unes mitges.Em
farà falta, això. Sempre
fa falta, una manta
(és un bon regal).
fer
falta els cacaus
Tindre
necessitat de diners (Cas). | necessitar virolles, diners, doblers
| No
hi ha res millor a fer que dissimular i actuar com que no et fan
falta els cacaus perquè comence a ploure’t duros a cabassos –La
cara oculta de la lluna-.
fer
fàstic (una cosa)
Provocar,
una cosa, un sentiment desagradable. | cansar,
repugnar, fer llàstima, fer avorrir, fer escrúpol (Am), fer oi
(Mall) |
Em fa fàstic, aquell home, perquè
sempre s'alaba.
Hi
ha una puntualitat que fa fàstic (no
n'hi ha).
La
faran avorrir, aquesta nena (sempre
la fan quedar a estudiar, la controlen molt).
No
li fa escrúpol res, al nen: s'ho menja tot.
A mi no em repugna
res, per menjar.
Ara
et roben sense cap escrúpol.
fer
fàstics a *
No
diguem que la pel·lícula no val un clau i anem al cine (o
no la critiquem tant i, no s'ho val;
no no
fem fàstics a la pel·lícula).
No
rebutgis els diners (o
va,
agafa els diners; accepta els diners, no menyspreïs els diners, no
tinguis manies i agafa'ls, no tinguis escrúpols; no
no
facis fàstics als diners)
-TV3-.
fer
favor
Ésser
útil (Gir-Mall). | ajudar,
anar bé, donar una empenta, fer una espenta | M'ha
fet molt de favor, la Joana (m'ha
fet companyia, m'ha ajudat). Em
fas favor, quan véns.
A
-Et
volen sempre, els fills. B
-Perquè
els faig favor (els
ajudo). Aquesta
màquina fa favor (estalvia
feina).
Moltes
gràcies. La roba sempre fa favor (ho
diu qui rep un regal d'una peça de roba). La
salsa de tomàquet sempre fa favor
(millora el gust d'una menja).
El
gos, en aquella casa, fa favor
(vigila, avisa). Guardem-ho
això, que algun dia ens pot fer favor (no
ho llencem).
M'enduré
el jersei, encara em farà favor (pot
fer fred). M'ha
fet un bon favor, el paraigua (ha
plogut).
Vejam
si fem una espenta al diccionari, a l'estiu!
(si avancem, Am)
fer
feinaTenir
activitat (Men-Mall-Gir). | treballar, produir, actuar, fer coses | En
Toni contava que un temps aquell molí feia molta feina
-Fets-. Un
capvespre, l’amo i ell van anar a fer feina gairebé a s’altre
cap de lloc i...
-Fets-. I
amb ganes de fer-li fer feina sobre la seva esquena
(de pegar-lo) -Adagiona-. Fa
10 anys jo feia feina a la Conselleria de Cultura (Mall).
Hi
ha persones que treballen i no fan gaire feina, perquè sempre piquen
allà mateix i hi ha gent a qui la feina els vola dels dits. Jo
voldria fer feina de burgès: afartar-se bé i no fer res
-Ca- (o
menjar, beure i no fer res
-Am-). Es guanya la vida fent
petites feines
(millor que fen feinetes)
–Punt-.
fer
feina com un malanatTreballar
exageradament (Men). | ésser
un escarràs de feina, escarrassar-se, treballar com un infeliç,
fer de bastaix
| Feia
feina com un malanat, però va arribar a tenir dos llocs
–Fets-. lloc:
masia
fer
feix
Aplegar
coses. Sovint es diu en el sentit d'acumular maldecaps, coses
negatives. | fer
un paquet, fer piló, amuntegar, apilar, ajustar; fer-ne una muntanya
| He
fet un feix de llenya, a la vinya. Jo
faig feix amb tot
(= menjo de tot; tot em va bé). Tres
euros per aquí i dos per allà: tot fa feix
(semblen coses de poca importància, però van creixent). Fins
ara hem anat fent feix
(recollint frases fetes). Ja
fa tres mesos que no em paguen el lloguer, i això va fent feix
(va pujant).
En
faig un feix, de la feina: em canso (o
en tinc un feix, n'hi ha un feix de;
en tinc massa). Amb
tantes desgràcies n'ha fet un feix (té
una depressió). N'hi
ha que de tot en fan un feix
(= de qualsevol cosa en fan una muntanya, s'espanten per poca cosa).
La
pulmonia no es va guarir bé i va anar fent feix
(ara està greu).
fer
feixosPosar
troncs, branques, canyes, etc., un sobre l’altre en paral·lel i
lligar-los per poder-los dur més fàcilment (Gir-Terres Ebre-Mall).
| fer
gavells, fer costals, fer llenya, fer feixines
(de llenya prima) | En
poques hores ja havien fet els feixos de teia
-Contalles-. El
flequers solen cremar feixines de tòries (Ca). tòries:
Sarments.
fer
felló
Quedar,
una persona, decebuda d’unes esperances sobre una circumstància
(Nord de Mall). | quedar
amb un pam de nas, sortir carabassa | M’han
fet felló
(ho diu qualcú que se sent agreujat en una herència -Zèfir-). Saps
quina fellonia m'ha fet sa molt porca, idò m'ha tret sa roba bruta a
n'es carrer! felló:
Irat,
enutjat per l'ira (fellonia
és una acció deslleial envers algú).
fer
fer
Encarregar
o manar una feina a algú. |
encomanar,
ordenar, obligar a fer | Si
has de fer-ho fer és car, això de pintar. Anàvem
a parar ballestes, deixàvem la criatura sola per anar a treballar:
la necessitat ens ho feia fer. Ara
l'Esteve és el malvist, i això que fa, li ho fan fer els altres. No
sé què fer-li fer, avui, a la minyona.
fer
ferir
Fer
patir en gran manera (Am). |
fer
consumir, fer passar penes, fer enervar, fer corsecar, fer migrar,
fer patir del cor; ferir-se | Fas
ferir!
(ho diu la mare a la filla, perquè va mal vestida). Han
gastat tota l'aigua calenta de l'escalfador: fan ferir! Quan
els tinc nets de trumfos, tu toques la copa i ho perdem tot: em
feriré, jugant amb tu! (a
cartes)
fer
fermança
Ajudar
a una persona econòmicament o d'una altra manera. |
avalar,
fiançar, ajudar a pagar, respondre, donar la cara, garantir | Vaig
poder fer la casa nova perquè el sogre em va fer fermança (em
va donar diners). Quan
no tenen quartos el seu pare fa fermança (en
respon; paga els deutes). No
va anar a la presó perquè el seu germà va fer fermança
(va pagar).
fer
festa de
1
Estar content d'una cosa (Girona- Cat Nord-Mall). | fer
festa major, estar molt satisfet, fer festa grossa divertir-se amb,
gaudir de, alegrar-se de, complaure's de, celebrar, fer salts i bots
(Ca) |
Com
vols que faci festa de les castanyes, si té de tot (el
nen).
Jo en faig festa major, de
les maduixes.
Jo, amb els canalons, faig festa major.
Si
menjo peix tres dies seguits, no en faig cap festa (no
li agrada el peix).
El
nen en fa festa major del gelats -Arrels-.
La
nit de Sant Antoni hi ha festa grossa
–Mallorca,
Llibre-.
Tothom
fa salts i bots
(han
tret la rifa).
Tu
no fas festa de res: tot t'és igual!
2
Ésser una cosa pròpia dels dies de festa. |
fer diumenge |
Tot
fa festa (gegants,
cercavila).
Els
canelons fan festa –TV3-.
Fa
diumenge, això d'anar a fer el vermut.
fer
fi
Fer
quelcom una sensació de categoria. |
fer
senyor | Es
pensen que dir 'nòvio' fa més fi (o
fa ser més fi). Parlar
bé fa senyor. Fa
quatre dies que són a Barcelona i ja parlen xava. És pensen que fa
més fi.
fer
figa
Fer
falla, una cosa, de manera sobtada, per manca de força o per un fals
moviment. | flaquejar,
fallar, afluixar | Estava
tan cansat que els genolls li van fer figa abans d’arribar. Les
cames em fan figa
(se'm van arronsar). La
branca anava fent figa amb el pes del gronxador
(doblegant-se). Ja
farà figa, l'atleta que va a davant (ja
afluixarà). A
Eugeni li feren figa les cames i no va poder fugir
-Roder-.
Els
van fallar les cames (de
cansats) -CR-.
Sembla
que l'economia pot fer figa. L'escopeta
va fer figa
(no va disparar).
fer
figures
Mirar
a la sort amb qui fa parella cadascun
del quatre jugadors,
abans de començar a jugar a cartes, quan no hi ha les parelles
definides. Un dels presents va
tirant
una carta per a cada jugador, van junts els dos primers que tenen una
figura (reis, cavalls o sotes). | fer
parelles | A
-Amb
qui haig d'anar? B
-Si
us sembla bé, farem figures.
fer
fira
Fer
un tracte de compravenda o d'una altra mena (Am). A Ca se sol dir
quan es fa una compra. |
firar-se,
comprar, vendre, fer una compra, fer una venda, concloure
un tracte, fer tracte, entendre's,
arribar
a un acord, obtindre alguna
cosa per tracte
| No
hem pogut fer fira
(= vendre el producte).
Vàrem
fer fira (=
comprar). Aquell
ja ha fet fira
(ha trobar xicota, Ca). No
farem tracte, perquè ho trobo car. nota:
A Mallorca és més corrent
'firar'.
fer
flamada
Estar
molt irritat (Val-Mall). | estar
encès, enrabiat, indignat
| Naturalment
que els mitjans de comunicació valencians fan flamada.
fer
fluix
Fer
falla, de cop i volta, per manca de força o d’empenta (Mall).
| fer figa, fer aigües, flaquejar, afluixar, fer fallanca,
defallir, fallir, fer llufa | El
Mallorca ha fet fluix i ha tornat perdre.
fer
foc
1 Iniciar
un foc. | calar
foc, encendre foc, fer una crema (Terres
Ebre),
fer una cremada,
(aplicar
foc, botar foc Val),
pegar foc
(Val-Illes) | Empresonat
per haver fet dos focs en els Ports de Tortosa,
digué
que havia vist l'home que hi feia el foc
-Contalles-. Deien
que hi havia fet una crema
-Contalles-. 2 Disparar.
| engegar
un tret, tirar | La
policia ha fet foc per dispersar la manifestació
-C33-.
fer
foc nou
Fer
d'una manera diferent una cosa que no es feia prou bé (Bar). | fer
d'una altra manera, reprendre, recomençar, canviar de costums,
canviar de règim polític, canviar completament | Volia
fer foc nou
(canviar de costums) -Avui-. Va
decidir fer foc nou
(fer un
nou sistema de treball). El
PTCM fa foc nou en el Consell Nacional (canvia
els líders).
fer
fora (d'un lloc)
Dir
a algú que se'n vagi d'un lloc (Am-Sant Hilari Sacalm). | expulsar,
fer marxar, tirar fora, fotre fora (Ca), esbandir | Els
llibres ens faran fora de casa! (n'hi
ha molts) El
metge es va rebaixar: m'havia fet fora i em va dir que hi tornés. La
Quima va amb aquella colla, però ja l'esbandiran (no
la volen).
fer
forat
Causar
impacte. | agafar
importància, tenir ressò, tenir èxit, impressionar, penetrar, fer
forrolla (Ca),
tenir pes, fer fortuna (DIEC), fer furor (neologisme), fer impacte | Les
marques blanques han fet forat en el mercat
-Avui-.
A
-Els
vins Serrasagué han fet forat al mercat. B
-És
que són excel·lents! El
PRCD aspira a fer
forat
en les ciutats del 'cinturó roig'
-Avui-.
Va
ser una frase que fa fortuna -Avui-. Ara
fan furor els telèfons portàtils
-Avui-. Ha
fet impacte, aquest llibre. L'hereu
va fer forat en el patrimoni (va
fer moltes despeses, Bar).
fer
força
Fer
servir la força. | forcejar,
esforçar-se; tenir força | No
facis força (no
facis pressió cap amunt, aguantant
una garrafa).
S'ha
de fer força, per carregar una semal. La
nena feia força per no prendre el medicament. L'hem haguda
d'aguantar. No
podia fer força, perquè tenia el braç trencat. El
nostre adversari va tenir molta força, perquè va tenir un bon padrí
(en un judici).
fer
forrolla
Adquirir
molta anomenada (Bar). |
significar-se
molt, estar en voga, adquirir fama, fer crit | El
cantant fa forrolla entre les seves seguidores -Ràdio-.
fer
'frenta'
*
No
parlis de mals, que no m'agrada
(o
que em fa por, que m'espanta,
no
que em fa 'frenta').
Li
fa por d'envestir un negoci
(o
li fa ànsia, ho veu complicat;
no
li fa 'frenta'). Em
fa pànic parlar amb un públic
(o m'imposa,
em fa por, em fa basarda;
no
em
fa 'frenta').
Abans
tot em feia patir, però ara no (o
tot em feia penar, tot em preocupava, tot em feia ànsia, tot
m'angoixava; no
tot
em feia 'frenta'). nota:
Segons el DCVB 'fer frenta' és un vulgarisme que ve del castellà
'hacer frente'. Es diu força a les comarques gironines.
fer
front
Enfrontar-se.
| suportar,
fer cara, plantar cara, oposar-se, afrontar, enfrontar-se, resistir
sense acovardir-se
| Amb
vint-i-cinc milions no n'hi ha prou per fer front a les necessitats
-TV3-.
Una
dona jove fa front al càncer
-Llibre-.
fer
front comú
Posar-se
d'acord, unes quantes persones o uns quants grups socials, per
treballar conjuntament. | anar
junts, anar plegats, anar units | Tots
els partits fan front comú contra el PCD -Avui-.
fer
fugiguera
Que
no fa mirera o pruïja d’ésser contemplat (Mall). | no fer
goig, fer ganes d'arrencar a córrer (Mall) | Aquest
llibre té un títol i una coberta que fan fugiguera.
fer
fugina
Deixar
d’anar a escola o a un altre lloc (Val) l fer
campana, fer rodó, anar al safrà, (salar, fer fotja Val) l Avui
els nens ja no fan fugina com abans, els tenen més vigilats. No
es traurà el curs perquè darrerament va al safrà -Temps-.
fer
gala de
Presumir
d'una cosa. |
vanar-se
de, tenir-se per | El
filipí va fer gala de tota la seva astúcia per...
-Avui-.
fer
gana
Fer
quelcom per agafar gana. |
fer
venir gana, obrir la gana; per
començar, per animar-nos, per esperar | Per
anar fent gana tenim un film -C33-.
fer
ganes
Tenir
el desig de fer alguna cosa (Mall). | tenir
ganes de, fer gola, fer gana, abellir, apetir, venir de grat, venir de gust, fre gola (Mall) | Em
fa ganes que vinguis amb mi al cinema. Me
fa ganes d'anar-hi -IB3-. No
te fa gana? (no tens gana?) -IB3-. Un
dia a l'any a la gent li fa ganes trobar-se i sentir-se part de la
colla -Mirall-. M'has
fet gola, Toni (m'has
fer venir gana) -IB3-.
fer
gargots
Escriure
de manera poc clara (Bar). |
fer
burots (Mall), fer escarabats, fer esborralls, fer guixada (Val) | La
nena agafa el llapis i fa gargots. nota:
Vegeu també 'gargot', al Volum 1.
fer
garips
Fer
mostra d’alegria jugant, saltant, rient, etc. (Eiv) | fer
amoretes, tenir alegrois, mostrar gaubança, fer jocs, guimbar
| Na
marieta sortia a sa tanqueta a fer-li garips fins que ell s’amagava
as cantó de sa feixa ampla -Arrels-.
fer
girar
Hom
ho diu d'una persona molt atractiva (Gir-Eiv). | ésser
bonic, atractiu, fer goig de veure, fer de bon mirar, fer mirar (Am)
|
En Joan té una dona que fa girar.
Són
noies que es fan mirar (boniques).
La
Carme es feia mirar, de jove.
Fa de
bon mirar, aquesta senyora -TV3-.
I
tu que ho digues! I com no t'havia cridat s'atenció? És un home de
fer girar
-Pagesos
i senyors-.
fer
goig
Ésser
bonic, agradable de veure (Girona-Val). | agradar,
atraure, fer bo de mirar, fer patxoca, fer tropa, donar bo, anar bé, venir de gust, venir de grat, encantar, fer girar, ésser
acollonant | Aquesta
vinya fa molt de goig, la treballeu molt bé. Maria
s'ha operat els pits i ara fa molt de goig. Us
fan goig aquestes tomates? Tenen mala presència, però són bones
(en
voleu?).
Amb
la cara neta sempre fas goig. Aquest
moble no hi fa goig aquí (no
hi queda bé). Si
et fa goig aquest bistec, ja te'l couré.
No
em fa goig, el menjar (em
fa fàstic). No
fa goig l'aigua de l'embassament (és
molt baix i és bruta, no m'hi vull banyar).
Jo
compro cireres d'aquestes. No
fan gaire goig,
però són bones igual (va
pedregar, són una mica tocades i les venen més barates). Dóna
bo veure tanta gent ballant sardanes (Mollerussa).
Ja
haguéssim
fet goig, si t'hagués delegat! -jugant
a la botifarra- (no tenia bo i
hauríem perdut molts punts). Quan
fa fred, fa molt de goig colgar-se al llit. No
em fa gens de goig que arribes a casa tan tard (no
em fa cap gràcia;
a
Gir). A mi em fa molt de goig estar
aquí amb vosaltres
(Val). Feia
el seu goig, disfressat
(Am). La
teva dona fa un goig que enamora. Va
ser una actuació acollonant
(molt bona).
No
fa cap goig, ara, menjar caça (és
contaminada).
Donen
menjar, a Roses, i la gent carrega fort. Potser quan són a casa no
els fa goig i ho llencen, però aquelles ganes d'abusar! No
em fa goig que es passin l'ampolla de boca a boca
(em fa fàstic).Un
bestiar que feia goig de mirar, de tan bona cura que en teníem
-Vida de pastor-. fer
golfes
Fer
grumolls, un líquid (Ca). | quedar
pres, quedar espès; fer nata (la llet) | Quan
una vaca és tendrera -acaba de parir-,
aquella llet queda presa i l'han de
llençar; queda empreonada -espessa-, fa
golfes grosses. nota:
El 'preó' és un card, també anomenat 'presó', 'herbacol' i 'card
coler' (Mall). Es fa servir per espesseir la llet i fer-ne formatge.
fer
gonyes
Fer
gestos amb la cara (Ca). |
fer
ganyotes, fer gesticulacions, fer magarrufes (Am-Bar), fer carasses
(Val), fer carusses (Mall)
|
A
-No
m'has conegut quan anaves amb el cotxe? B
-No,
és que el sol em feia fer gonyes (anava
de cara al sol i no hi veia bé).
El
nen fa magarrufes quan menja les farinetes (amb
la boca i els llavis).
Avui
el sol fa magarrufes
(es
va amagant i sortint).
El
nen, quan em veu, sempre fa magarrufes
(s'estira,
em mira, s'amaga).
nota: Vegeu també 'gonya', al Volum 1.
fer
gràciaAgradar.
| abellir,
venir de grat, venir de gust-, fer il·lusió, fer goig, desitjar,
fer comboi
(Val); tenir-ne de bones | Em faria gràcia saber
qui t'ho ha dit, això. Li feia gràcia aquella mossa
(li agradava). Ja
fa una bona gràcia que trenquin coses, la mainada! (el
nen ho fa i encara riuen). Ja
fa una bona gràcia ser el més vell del poble! (=
no en fa). Em faria gràcia
explicar aquest tema. Sigueu
clars: us fa gràcia venir a
casament? No em faria gota de gràcia llegir el poema. Ens
fa molt de comboi anar demà de sopar.
En
té de bones, en Joan (fa gràcia quan
explica coses).
No
fa gaire gràcia, quan passa una manifestació. Vejam
si m'estiren la bossa! En aquests ravals no fa gaire gràcia (a
l'hospital, que és isolat, Ca).
fer
graveig
Dur,
el vent, sorra i pols (Ca). |
fer
pols, portar pols, aixecar polseguera
| La
tramuntana mou la terra i fa graveig. Baixa
un graveig de cap aquí dalt a Puig Paterner! Acabat
de llaurar, el vent fa graveig.
fer
gruar
Haver
d'esperar molt per tenir una cosa que es desitja. També té els
significat de fer enfadar. |
desitjar
vivament, fer regruar (Am), fer llengruar
(Ca), fer consumir, fer esperar, fer durar, fer repapiejar (Am), fer
empipar; fer patir, fer-les passar putes, ésser un sacrifici | M'han
de donar les fotos de la promoció, però me les fan gruar (les
he demanades 3 o 4 vegades, però no me les envien). Aquesta
excursió ja l'he ben gruada! (fa
mesos que en parlen) Renoi!,
si que me'l fan llengruar, aquest crèdit!
(l'espero i no
arriba). Els
hem fet regruar, per guanyar (jugant a
cartes; s'han hagut d'esforçar molt). No
facis llengruar l'avi! (el contradiu i
l'altre s'enfada). Abans
no t'ho ha donat ja us ha fet repapiejar! (=
s'hi ha mirat molt, us ho ha fet llengruar). Abans
no el deixava entrar, el feia repapiejar
(havia d'insistir). Ara,
anar al centre de Figueres, és fer un sacrifici
(hi ha 20 minuts de cotxe). nota:
Vegeu també 'llengruar'
i 'regruar', al Volum 1.
fer
guapo, però no fer mudat
Vol dir que hom pot
tenir un bell aspecte, però això no vol dir anar ben vestit
(Horrach, Mall). | Aquesta roba que
duus et fa guapo, però no fa mudat.
fer
guaret (o goret)
1 No
sembrar un terreny un any perquè l'any següent la collita sigui
millor. | deixar
en blanc (Ca), deixar sense conrear, deixar
reposar la terra, deixar
reposar un terreny, treballar-lo un any sí i un any no, treballar-lo
any per altre
| En
aquest camp hi farem guaret. Hem
deixat la feixa de dalt en blanc. Bon
guaret fa bon esplet. Que
no entre el tractor en aquell camp, que vull que s'hi faça guaret
(Val). 2 Fer
bon guaret (Ca). | Fer una llaurada fonda que deixa la terra esponjada, ben
arrencada. nota:
Vegeu 'guaret', al Volum 1.
fer
gust
Causar
satisfacció a la vista. També pot expressar, més enllà de mirar,
que alguna cosa o acció, provoca satisfacció (Val). | fer goig,
ésser agradable, ésser plaent, fer patxoca, fer tropa | Fa
goig, la Rosa, amb aquest pentinat. Fa gust, de llegir a poc a poc
-Temps-.
fer
harca
Atacar-se
dues colles de xiquets a pedrades (Val). | apedregar-se,
espedregar-se (Ca), barallar-se a cops de roc (Gir) | Venim
de les eres de fer harca.
fer-hi
un estar d’àngels (en un lloc)
Fer-hi
molt bon estar (Mall). | fer-hi un estar de Déu, estar-s'hi
divinament; estar-hi com un rei | En
aquella casa hi fa un estar d’àngels.
fer
història
Fer
una cosa remarcable. |
passar
a la història, ésser molt recordat, ésser històric, fer sensació,
fer forrolla, fer soroll | Aquests
jocs han fet història -C33-.
fer-ho
espès
Fer
una cosa amb dificultat i mancat d'encert. |
fer-ho
malament, fer-ho a la biorxa, fer-ho tan malament com sap | Aquest
nen ho fa molt espès, de llegir. Ho
fa espès, aquest àrbitre (no
en sap). Ho
ha fet tan espès com
ha sabut, l'Andreu, amb el seu noi
(no l'ha pujat bé). Li
varen fer un paper tot espès (mal
paper).
fer-ho
fort
Demanar
molt diners d'una cosa. |
vendre-ho
car, fer-ho car, ésser salat, costar el pebre, fotre
una arrissada, fotre
una gratada
(Fi) | Trenta
euros en demanes, d'aquest càntir vell? Ho fas molt fort! M'ho
fas pagar molt fort, això. Ens
han fotut una arrissada, amb el cadastre nou! Em
fotran una gratada, els paletes!
fer
honor (a una cosa)
Mostrar
una relació de concordança entre dos fets (Am). |
justificar,
honrar | Fas
honor a la setmana dels barbuts (=
ara l'és i es deixa barba). Era
un home que feia honor al seu nom (és
deia Modest i n'era).
fer
i desfer
Tenir
el control absolut d'un lloc (Gir-Mall). | manar,
remenar les cireres, dirigir, decidir, portar la batuta, ésser l'amo
del ball, remenar l'olla, fer les lleis, fer de capità manaia (Bar),
actuar amb
llibertat, ésser amo i senyor
|
És
ella qui fa i desfà en aquella casa.
Fan i desfan sempre, a la
televisió, ara diuen travesses, després 'quinieles': no hi ha
serietat ni vergonya.
Fa trenta anys un capellà feia i desfeia,
en un poble.
La secretària fa i desfà en aquest ajuntament.
Els
temes de conversa sofriren un rengle extraordinari d'alternatives.
Ell s'ho feia i ell s'ho desfeia
-el
fill-.
nota:
Fer i desfer és la faena
del matalafer: es diu referint-se a una feina que consisteix a desfer
allò que abans s'ha fet (Val, DCVB).
fer
igual (i: fer igual que)
Actuar
de la mateixa manera que un altre. |
fer
com, fer igualment
| Aquesta
gent van a robar lluny d'allà on viuen; les guilles fan igual
(cacen lluny del cau). Plou,
però jugarem igualment. A
-No gasta gota, en Lluc. B
-Tota la vida ha fet igual.
fer
incís en
Vegeu
'gratar
una mica'
fer
inútil
Fer
que sigui inútil una acció. |
fer
que no serveixi de res, anul·lar | Un
error d'en Resplandis
fa inútil el golàs d'en Xargot
i acaben empatant -Avui-. nota:
Pensem que 'fer inútil' és fruit de la creativitat periodística.
fer
jaç (una cosa)
Consumir
molt de pressa una cosa, fer-la malbé (Val). | malgastar,
balafiar, no mirar prim; malmetre, espatllar, pedrejar, trencar,
destrossar | Ara
els xiquets fan jaç els joguets en dos dies. En
ma casa la llet ens agrada molt i la fem jaç.
fer
joc
1
Avenir-se dues coses. | concordar,
adir-se, harmonitzar,
anar bé l'un amb l'altre,
adaptar-se,
combinar-se harmònicament
|
No
fan joc, l'armari i el sofà.
La camisa verda fa joc amb les
calces del pijama.
2
Moure's, una peça que no ho hauria de fer. |
ballar
(Gir-Bar-Val), tenir joc, fer vagació (Val) |
L'aigüera
nova fa joc.
Aquest caragol fa -o té- joc, l'haurem de collar
més.
Treballem amb eines dolentes: una aixada balla, una fanga
que té joc...
El
jou, per anar bé, ha de tenir joc
(moure's)
-Llibre,
Mall-.
Té
una mica de joc, la cadira
(balla,
hi falta un cargol).
Tants
anys que el tenim i no té joc ni té res, aquest ganivet
(Ca).
L'artrosi
és com una màquina que té joc
(que
va baldera).
fer
joventut (i: fer la joventut)
Fer
la vida pròpia de la joventut. | divertir-se,
sortir | Era
un noi que no havia fet gaire joventut. No
va fer joventut, perquè va fer una carrera molt forta.
fer
jugar
Anar
movent una peça o un estri a fi de poder-lo desplaçar (Am). | anar
remenant, anar provant, donar una acció, ajudar d'aquí i d'allà,
fer la senyora | Aquesta
nevera l'hem de fer jugar una mica, per treure-la
(anar-la movent).
fer
juli
Fer
anar la corda ben de pressa, jugant a saltar corda (Gir-Mall). |
accelerar,
menar aigüeta
(Val) | Un,
dos, tres, juli! No
facis juli!
fer
jurar la Constitució (a algú)
Obligar
a creure (Gir-Bar). | obligar
a fer, fer passar per l'adreçador, fer
creure, fer fer bondat | Feia
moltes faltes a la feina, però li han fet jurar la Constitució.
fer
jutipiris
1
Gairebé fer màgia amb els recursos que es tenen a l'abast (Men).
| haver de fer mans i mànigues, fer miracles, fer els
impossibles, ésser bon administrador, fer equilibris | He
hagut de fer jutipiris per arribar a fi de mes. Aquesta roba que
m'has dut per fer el vestit, he hagut de fer jutipiris perquè en
bastés. No sé com s'ho far per tirar la família endavant, fa
jutipiris amb els diners. 2
Fer gestos estranys o injuriosos amb les mans i la cara (Mall). | fer
ganyotes | Aquell
al·lot li fa jutipiris d’amagat i s’esclata de rialles.
fer
l'agost
Fer
un bon negoci.
guanyar
molts diners, ficar el morro a la bona menjadora (Bar) | Vaig
fer l'agost venent pizzes. El
teu germà la va encertar, posant un hotel, va ficar el morro a la
bona menjadora (hi
ha fet molts diners).
fer l'aleta
1
Tractar a algú amb molt bones paraules a fi d'obtenir-ne quelcom (Gir-Mall). | afalagar,
passar la mà per l'esquena, mirar de quedar-hi
bé, fer comèdia, fer molt bon paper, fer el tato, donar l'aleta
(Ca) | A
-Aquest, ara sembla que m'ho ha de donar
tot, perquè vol que llogui la seva noia.
B -Et fa l'aleta. L'Àgata
en sap molt de fer l'aleta, quan li convé. C
-Sempre deia que Granada era la ciutat
que li agradava més. B -Ho
devia dir per fer l'aleta al seu home (ell
n'era fill). Jo
no li vaig pas donar gaire l'aleta
(donar tema de conversa, fer bon paper) 2
Procurar agradar a algú per tenir-hi una relació de parella
(Gir-Bar-Mall). | galantejar,
fer la cort, festejar, voler lligar, dir bones paraules, buscar el
cul a les fosques (Calçons) | En
Pere em fa molt l'aleta: em sembla que li agrado. L'Antònia
en tenia una rastellera que li feien l'aleta -Males
companyies-.
fer
l'aleta: El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella). 3
Alçar la mà l'enxaneta en coronar un castell.
fer
l'allioli en el darrer caragolEs
diu per indicar que cal anar amb compte a no esguerrar alguna cosa
quan hom està a punt d’enllestir una tasca (Mall). | espatllar-ho
al darrer moment
| Mira
bé el que agafes, a veure si en el darrer caragol faràs l’allioli.
fer
l'amic
Tenir
atencions a una persona a fi de treure'n quelcom o per falsedat. |
fer
veure que és amic | El
critica i després li fa l'amic. Et
fa l'amic, però no te'n fiïs, et deu voler demanar quelcom.
fer
l'amistat
Fer
un petó a la mà. |
besar
la mà | Abans,
quan trobàvem un capellà, li fèiem l'amistat.
fer
l'anada per la vinguda
Fer
una cosa inútilment, no solucionar res (Am-Bescanó). |
fer
l'anar pel venir (Ca), fer una gestió inútil, córrer -o voltar-
per a res, fer calada buida (DCVB) | No
feu l'anada per la vinguda: primer consulteu-ho, si el batlle hi és. No
he trobat el gestor: he fet l'anada per la vinguda. A
Campdevànol plovia i no hem pogut jugar el partit. Hem fet l'anar
pel venir. He
anat al banc a Alaró i no hi he trobat l'interessat: he fet l'anar
pel venir.
fer
l'arròs
Acabar
una partida, jugant a cartes (Am). |
guanyar
| Ara
els farem l'arròs, a aquest parell.
fer
l'efecte (una cosa)
Semblar.
|
parèixer,
pensar | Em
fa l'efecte que avui acabarem la feina. Em
fa l'efecte que el preu de la roba baixarà. Em
fa l'efecte que miren qui dirà més barbarismes
(a la ràdio).
fer
l'encantat
Anar
a un lloc a mirar què hi fan. |
fer
el badoc; estar distret, badar | Aquest
home sempre fa l'encant aquí a la plaça. Hi
vares prou anar a fer l'encantat, el dia que va venir el president.
fer
l'enze
Dissimular,
algú, per no haver de participar en una feina o en una altra cosa
(Ca). |
fer
el distret, fer l'orni, fer el beneit, fer el despistat (Gir-Bar),
fer el gandul, fer el desentès, romancejar, fer el sonso, fer la
puta manyaga (Ca), fer la puta i la Ramoneta (Gir-Bar) | A
-Aquell ximplet, de lluny cridava i
m'insultava.
B -I tu, què li has
dit? A
-Jo he fet l'enze
(he fet com aquell qui no sent res, he anat tirant). El
gendre, quan hi ha feina, fa l'enze (en
comptes d'enganxar-s'hi guaita cap aquí, cap allà, i que la faci un
altre, la feina). nota:
Sentim 'fer lonja', a Capmany, en el sentit de romancejar, fer
l'orni, però no sabem d'on pot venir. Potser és un gal·licisme.
Ex.: Aquest jugador només fa
'lonja':
entreté la pilota i prou. Tu fas 'lonja'
per no haver de treballar (remena
cap aquí, remena cap allà, però no s'agafa a la feina).
fer
l'esguerrat
Acceptar
diners per sota mà. |
fer
l'esguerrat de Sants, parar la mà, cobrar | Aquell,
quan era a l l'ajuntament, ja en sabia de fer l'esguerrat! Ell
diu que no vol cèntims, que això ho fa per amor a l'art, però tu
dóna-li cinquanta euros i ja veuràs com fa l'esguerrat. nota:
De vegades s'acompanya la dita posant, darrera
l'esquena, una mà amb el palmell girat cap a darrere.
fer
l'estàtua
No
fer cap moviment. |
no
moure's, restar immòbil, quedar-se quiet
| Ha
porter ha fet l'estàtua (li han fet un gol) –CR-.
fer
l'home
Fer
quelcom per quedar bé, sia perquè convé, sia per presumir. |
fer
el valent, treure la cara, fer el paper, donar la cara, fer el gros,
voler quedar bé, fer un cop d'home (Ca) | El
batlle va sortir a fer l'home (va
anar a ajudar). Ell
paga per fer l'home (convida la
xicota). Va
voler fer l'home i em va pagar el sopar.. Ahir,
en Carles, va venir a fer l'home (a
veure un malalt a l'hospital). El
dia que van entrar els nacionals en van sortir uns quants a fer
l'home (a rebre'ls). La
presidenta va fer un cop d'home
(protestaven i els va fer callar, es va imposar).
fer
l'impossible (i: fer els impossibles)
Fer
tot el que es pot per aconseguir quelcom. | remoure
cel i terra, fer el màxim, fer els possibles,
fer
mans i mànigues, fer jutipiris (Men)
|
Haurà fet
l'impossible perquè un estudiant aprovi –Punt-.
A
-Cuida't
aquest coll! B
-Faig
els possibles. fer
l'indi *
Quan
tu no hi eres, la mainada feien el burro (o el beneit, el
boig, feien merder, feien mullader; no feien l'indi).
fer
l'orni
Fer
veure, algú, que no sap res, que no veu res, que no sap de què li
parlen.(Bar). |
fer
el desentès (Gir-Val),
no voler veure res, no voler saber res, fer els ulls grossos, eludir
responsabilitats, desinteressar-se, fer el paper de met, fer el
paper de beneit, fer l'enze, fer el distret, fer com aquell qui és
boig, tancar el ulls (DIEC), entrar
per una orella i eixir per l'altra, fer el tòfol (Val)
| A
-Anit han robat l'estanc a cops de mall
i ningú no ha sentit res. B
-Tothom fa l'orni. En
Josep sempre fa com si no hi fos; quan es tracta de repartir una
feina, ell fa l'orni. Tu
fas l'orni per no haver-te d'aixecar a obrir la porta. L'IEC
fa l'orni
(calla i deixa fer) -Temps-.
fer
l'ull viu
Ésser
deixondit, estar alerta (Bar). |
fer
l'ull viu com un esquirol (Ca), vigilar, ésser despert, ésser
trempat, anar eixerit; no badar, avivar l'enteniment | Aquesta
nena fa l'ull viu com un esquirol.
fer
l'ullastre esbrancat
Esforçar-se
molt en alguna cosa (Mall). | fer
l'ullastre, escarrassar-se, desviure's | Molts
balladors fan l'ullastre esbrancat per demostrar que en saben més
que els altres
-El Mirall-.
fer
l'última revifalla
Millora
que fan alguns moribunds abans de morir (Am). | fer
la revifalla de la mort, fer l'última reviralla (Ca-Am),
reviscolar-se | La
gossa s'està morint, ja ha fet l'última revifalla.
A
-L'avi està molt greu, però ha fet una mica de millora.
B -Deu ser l'última revifalla.
fer
la baca (a algú)
Fer
anar enlaire, a algú, entre unes quants, posant-lo sobre una lona o
d'una altra manera. |
donar
la baca (a algú), tirar enlaire | Els
jugadors, contents per la copa, han fet la baca a
l'entrenador.
fer
la balança
Trobar-se
algú en una situació de conflicte i no saber què fer. | fer
la bàscula, fluctuar, vacil·lar, nedar entre dues aigües | El
noi i la jove no s'avenen, parlen de separar-se, i jo sóc al mig
fent la balança
(tractant amb tots dos).
fer
la balançada
1
Fer acabar de decidir. | convèncer,
fer el tombarell, donar la balançada, donar la volta | La
mare no sabia què fer, però el que li vaig dir va acabar de fer la
balançada. No
sabíem si comprar el televisor de plasma o no, i el nen va fer la
balançada (ell
va dir que la volia de
plasma i
la hi
vam
comprar). En
aquesta rifa han
fet més balança els nois que les
noies (la
venien tots, han
aportat més diners, Girona). Aquests
deu darrers vots han fet el tombarell
(han estat decisius). 2
Fer un moviment lateral alternatiu a fi de fer pujar còmodament una
cosa de pes. | amb
una revolada, entre dos, fer la barca (Ca)
| Hem
de fer la balançada per carregar el matalàs a la baca del cotxe.
Per
carregar semals al carro s'havia de fer la balançada. No
puc fer la balançada per aixecar-me (el
cop de coll, l'esforç des de darrere cap endavant). No
podia pujar a l'arbre i ella em va donar la balançada, el cop d'aire
per aconseguir-ho (l'empenta). Hem
hagut de pujar l'àvia al llit fent la barca
(agafant-la l'un
pel cap i l'altre pels peus i fent balançada). Per
pujar al llit l'hem hagut d'agafar amb una balançada.
fer
la barbeta (a algú)
Fer-li
la bona per obtenir-ne favors (Mall). | fer la gara-gara, fer
l'amic, passar la mà per l'esquena, tocar la barbeta (Mall, DCVB)
| Com
que D. Ramon tenia fama de gran guerrer, an els creuats els vengué
com anell al dit i començaren a fer-li la barbeta perquè acceptàs
el càrrec de “quefe suprem” (Joan
Ferrer Serra, llibre).
fer
la 'barlota'
Fer
el ximple (Ca). | fer el burro, fer el beneit | Tota
la vida ha fet la barlota, i ara no té ni cinc
(ha anat amb dones, ha begut, etc.). Al
carrer n'hi ha un que crida i fa la barlota. nota:
'Barlota' sembla un gal·licisme, però no ho sabem trobar.
fer
la barretada
Saludar
amb reverència. Se sol aplicar a qui ensabona a algú per quedar-hi
bé. | llepar
el cul, anar al darrera, raspallar, fer
la rosca, fer la gara-gara, fer la roscla (Eiv) |
Aquesta
dona, d'ençà que he llogat el seu noi, em va la barretada.
...què
va passar ahir quan va venir aquell jove que fa la roscla a na
Frasquiteta? -Ses
Frasquites-.
fer-la
bona
Fer
quelcom equivocat o mal fet (Gir-Bar-Mall). | fer-la
grossa, fer un bon disbarat, fotre una garrotada (Ca), fer-la; ja
faria riure
que, ja
anem bé, per anar a Sants!, només faltaria això per acabar-ho
d'adobar!;
ja l'hem parida!,
ja
l'hem parida
bona!, ja l'hem fotuda bona!, ja l'hem cardada!, l'has feta bona!
(Mall), fer tort (Cat Nord))
|
L'has
feta bona, trencant el cotxe
-TV3-.
Ara
sí que l'he feta bona! (s'ha
cagat al llit, un malalt).
Ja
la faríem bona que haguéssim d'anar amb la cadira cap a casa (és
incòmode).
Ja
la faríem bona que haguéssim d'anar a peu (malament
rai!, en són lluny).
Si
s'han de refiar del govern, ja la faran bona
-Temps-.
Ja
l'hem feta bona!: ens hem equivocat de carretera.
La
noia ens l'ha feta bona (s'ha
ajuntat).
El
noi ens l'ha feta molt grossa
(ha
deixat la dona).
Ja
t'asseguro que la van fotre grossa
(van xiular un penal a dos metres fora de l'àrea).
A
un malalt li foten una garrotada molt grossa, dient-li malament la
malaltia (es
van equivocar en el diagnòstic).
L'hem
fotuda bona, la paret!, ara ens treuen dos mestres de l'escola (ha
anat diferent del que pensàvem).
Si
te la volen fer, te la fan igual, la mainada: ja pots vigilar!
Diuen
que els homes havien fet tort de fer desaparèixer els llops
(fet malament) -Arrels-.
nota:
A
Mallorca, 'fer
la
bona'
a
qualcú, és afalagar-lo, anar per les seves, intentant aconseguir
d'ell algun favor o alguna cosa.
fer
la bona
Procurar
acontentar a qualcú (Mall). | afalagar,
fer bona cara, fer bon paper, fer compliments, fer la gara-gara | Si
només feis la bona als vostres, què feis d’especial? -
LBN- Quan
em fas la bona, em vols demanar qualque cosa
-IB3-.
fer
la bugadera
Escampar
allò que algú ha dit confidencialment (Bar). | fer
bugada (Ca), dur xafarderies, ésser sedasser, portar noves; la
llengua només se li aguanta per un fil (a algú, Ca), passar bugada
(Bar) |
Quan
surt de casa teva va a fer la bugadera al cafè.
Ahir
vam passar bugada d'en Carles
(vam
dir tots els seus defectes).
fer
la bullida (la beguda)
Experimentar
els efectes de l'alcohol (Bar). | fer
efecte, pujar al cap | Estic
mig marejat, el beure ja fa la bullida.fer
la caixadaPreparar
el conjunt de roba, i també de mobles, que la núvia aporta al
matrimoni (Mall). | fer
el parament, fer -o
preparar-
l’aixovar
| Na
Joana s’ha de casar i li cal fer encara la caixada.
fer
la camada
Moure
les cames per caminar (Ca). | fer
una passa; fer una gambada | No
puc fer la camada (en entrar al cotxe,
perquè la faldilla és estreta). A
–Passarem?
B –Si feu la camada llarga, sí
(fan obres i hi ha una rasa).
fer
la cara (+adjectiu)
Tenir
la cara de la manera que es diu. | mostrar-se,
veure's | Que
no et trobes
bé? Fas la cara afinada
(pàl·lida). Aquesta
dona fa la cara trencada
(li ha canviat la fisonomia, se la veu passada,
arrugada). La
petita ens hi ha fet la cara alegre, quan ens ha vist
(als avis).
fer
la carrera
Morir-se,
sobretot quan no és de mort sobtada, sinó que es veu a venir (Val).
| anar-se’n
al cel, fer la clucaina, aclucar els ulls,
anar al canyet, anar a can taps | Tan
fort que estava l’avi i en quatre dies ha fet la carrera. El
ti Ramon, tots ens pensàvem que faria la carrera en un any, i mira
si va durar! nota:
El mot ti,
apòcope de tio,
és una fórmula de tractament respectuós, sense arribar al sentit
de senyor;
no indica, doncs, parentiu: el
ti Batiste,
el
ti Coll.
A les comarques més properes a València s’empra el mot sense
apocopar: el
tio Miliet,
la
tia Nofra.
Potser és un aragonesisme o un castellanisme.
fer
la cluca
Aclucar
els ulls, algú, com si dormís. També té el sentit de morir-se |
cloure
els ulls; fer un badall, fer
el darrer badall,
fer el camí que tots hem de fer | M'asseuré
una estona al sofà a fer la cluca. Quan
fem la cluca, això serà de l'empresa
(quan ja
no
hi s¡guem,
s'ho quedarà l'empresa). No
val la pena d'estalviar, perquè quan no te n'adones fas un badall.
fer-la
com en Parreta
Fer-ne
una de molt grossa (Mall). | fer-la
grossa, vessar-la, errar el tret, espifiar-la | Mestre
Nadal va adonar-se que l’havia feta com en Parreta
(havia dit una inconveniència) -Adagiona-.
fer
la contra a qualcú (o dur)
Anar
contra l'opinió d'algú altre (Mall) |
mostrar
disconformitat, prendre la contra (Mall, DCVB) | En
Pere no admet que ningú li faci la contra.
fer
la cortesia
Expressar
amb paraules o gests la gran estima que es té per una persona
(Mall). | retre
cortesia, fer una reverència | Passaven
per davant seu fent-li la cortesia que pertocava -Conte-. fer
la creu
Acomiadar-se
per sempre més i de manera voluntària de qualcú o de quelcom
(Val). | no
voler-ne saber mai més res, avorrir, detestar, fer
creu i ratlla, fer el senyal de la creu
(Gir);
no me n'hauran pas d'escombrar les petjades de
(Ca) |
En aquell restaurant s’hi menja tan malament que no vull
anar-hi més; ja li he fet la creu -Bruixat-. Jo,
després d’aquell accident, als autobusos els he fet la creu.
No
hi aniré mai més a la platja, perquè no em prova: ja hi he fet
creu i ratlla.
fer
la crida
Dir
una cosa de manera que la pugi sentir tothom (Am). |
dir-ho
a tothom, escampar, fer córrer, propalar, esbombar, fer la roda (Am)
| Abans,
a cada poble, l'agutzil passava a fer al crida. Sí,
vine de monitor, però ara no en facis la crida
(no ho diguis, perquè tothom voldria venir). S'han
de venir a cercar els graduats escolar; feu la roda (o
que vagi fent la volta;
que un noi ho digui a l'altre). nota:
'Fer la roda', a València, té el
sentit d'anar al darrere, a algú, per a festejar-lo o per aconseguir
que faça alguna cosa que no vol fer.
fer
la cuca-amaga
Mirar
d'amagat, actuar d'amagat. |
anar
d'amagatotis, anar d'amagatontes (Val)
| La
tia ja fa la cuca-amaga a darrere la persiana. Tu
sempre fas la cuca-amaga, les coses s'han de dir. nota:
Vegeu també 'cuca-amaga', al Volum 1.
fer
la diferència *
En
Juli és un jugador que pot fer anar bé l'equip
(o que pot millorar el rendiment de, que pot millorar la
situació de, que pot canviar el tarannà de; no
que pot fer la diferència). fer
la farina blana
Cedir
a les demandes dels altres; obeir
per obligació o per por (Mall). | afluixar,
sotmetre's, passar per l'adreçador,
contemporitzar
| Ni
el PCD ni el PBX no sembla que vulguin fer la farina blana al PDC
(no li permeten de fer govern) -Temps-. Mirem
de fer entre tots la farina més blana i aconseguirem ajudar el món
de la sardana
(anem junts, no ens barallem). ¿Ets
aquí? ¿Contesta, Joan! “Però no pens piular ni enc que em
matin. Si vols que torni amb tu primer m’hauràs de trobar. I
tanmateix no pens fer-te la farina blana, ni en aquest punt ni en
cap! -Males
companyies.
fer
la fi d'en Becaina
Fer
mala fi (Am). | fer
la fi d'en -o del- Cagaelàstics (Am-Ca-Bar), fer la fi d'en
Cagacalces (Ca-Am), fer la fi d'en Cagallàstimes (Am), acabar
malament, anar a mal borràs, fer la fi d'en Camot, fer
la mateixa fi que unes calces massa estretes
|
Aquest noi, si a quinze anys ja roba d'aquesta
manera, farà la fi d'en Becaina.
Tingui
en compte qui li ho diu, hi pot ben pujar de peus. Aquests guerrers,
molt aviat, faran la mateixa fi d'unes calces massa estretes! Ja
només mengen 'kartòfelns'! -Per
Morellàs-.
fer
la figa
Posar
un dit damunt el dit llarg de l’altra mà per fer burla a algú
(Mall). | escarnir,
fer escarn, fer befa
| Les
poques vegades que Déu se li feia present, l’arruixava fent-li una
figa -Els
voltors-. nota:
El DCVB, en una entrada de "figa" diu: "Acció de
cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit
d'enmig,
com a senyal grossera de burla i menyspreu." Llegint això,
suposem que hi ha més d'una manera de fer la figa.
fer
la fura
Anar
a un lloc per treure'n informació (Ca). |
fer
cerques (Andorra), fer el tafaner, esbrinar-ho tot, escoltar el que
diuen | Jo
sempre hi anava a fer la fura, pels llocs. Estic
fent cerques i no ho acabo de veure clar (un tema de gramàtica,
si és correcte o no).
fer
la gaita (i: fer la Pasqua) *
No
em molestis més (o no
m'empipis, no m'atabalis!, no em toquis els rosaris!, no em toquis
allò que no sona, no em facis la guitza, no
m'emprenyis; no
no em facis la gaita, no em facis la Pasqua!).
fer
la girada
Fer
un canvi de lloc o de pensament; canviar una situació (Ca). |
canviar,
fer el tomb | Tu
has fet la girada: abans t'agradaven molt les sardanes, i ara no. El
negoci dels pisos ha fet la girada, ara moltes agències tanquen (no
venen). El
temps ha fet al girada
(ara fa bo). Avui
el pastor ha fet la girada (ha
tret les ovelles que pasturaven en un lloc i les ha dutes a un altre
lloc on hi ha més herba).
fer
la goma
Entrar
i sortir del pilot, un ciclista, a fi de no quedar ressagat. |
fer
l'acordió | En
Fresquis va fent la goma: a les pujades queda endarrere i, quan ve el
pla, torna a entrar al pilot.fer
la guerra pel seu compte *
En
aquest equip ciclista cadascú tira pel cap que vol
(o tothom fa el que vol, tothom mira per
ell, tothom va per ell, tothom va pel seu compte, no hi ha cap mena
de coordinació; no
tothom fa la guerra pel seu compte).
fer
la guitza (a algú)
Molestar,
a algú, no deixar-li fer les coses, trair-lo (Gir-Bar-Mall). |
donar
molèstia (Ca), amoïnar, importunar, contrariar,
fastiguejar, destorbar, empipar;
perjudicar, obstaculitzar, posar entrebancs, esguerrar el marro, fer
la punyeta, fer la llesca, fer una cardada, (fer la llesca, fer la traveta Bar), fer sa quinqueta (Men) |
...quan
el pallasso sompo li fa la guitza al llest
–La cara oculta de la lluna-. En
comptes d'ajudar-me, em fan la guitza (no
em deixen fer les coses que em convenen). Aquí
dono molta molèstia, me'n vaig allà a casa (és a cal gendre,
Ca). Si
li'n dóna, de molèstia, aquesta feina al club! (Ca). Tu
sempre has de fer la punyeta! Ens
fan sempre la llesca, i encara ens vénen a demanar favors
-Punt-. Sempre,
a una hora o altra, la mort
els fa la traveta i s'emporta els malalts (als
metges) -Llibre-. Els varen fotre una cardada, perquè no volen que guanyin la lliga
(una
estafada, l'àrbitre,
Ca). Ell
i els seus exabruptes altre cop venien a fer-me la llesca
-Males
companyies-. Sí
que m'he fet sa quinqueta jo mateix! -Novel·letes
menorquines-.Tant
que s'estimen i sempre es fan la llesca l'un a l'altre.
fer
la mama-i-dorm
Estar
algú quiet en un lloc i anar fent petites becaines. Se sol dir també
de les criatures, que s'adormen quan mamen (sentim 'mamidorm', Ca). |
fer
la mama-i-son (Am) | Quan
sóc sola al sofà, faig la mama-i-dorm. La
nena va fent la mama-i-dorm.
fer
la mateixa
Actuar
de la mateixa manera. |
fer
la mateixa feta, fer la mateixa acció | A
-Avui ens quedarem aquí. B
-Cada diumenge ens fa la mateixa (no vol sortir). Sempre
em fan la mateixa -cosa- (cosa, no lo mateix).
fer
la mitja
Somriure
lleugerament (Mall). | fer la mitja rialla, fer sa mitja
castanyola (Mall), somriure
lleugerament | Com
que cridava molt i feia manotades, jo estava un poc empegueït veient
que la gent mos mirava fent la mitja
-L'humor
dins el meu entorn-.
fer
la mitja rialla
Riure
suaument, sense fer soroll.
somriure,
fer sa mitja (Mall) | Quan
li vaig explicar el fet li va fer gràcia: va fer la mitja rialla. Aquest
noi, quan parla, fa la mitja rialla i sembla que es fot de tu.
fer
la mitjana
Cercar
el quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements
que el formen.
cercar
el terme mitjà, fer el còmput | Si
faig la mitjana de tot l'any, guanyo més de mil euros cada mes. He
dormit poc, però, aniré
a dormir havent dinat i ja faré el còmput.
nota:
'Fer la mitja' i 'fer el promig' no són correctes.
fer
la monaFer
pallassades inoportunes i molestes, especialment un adult (Val).
| fer
el mico, fer el gamarús, (fer
bertranades, capgrossades, bromades
Gir) | No
pot negar que és fill seu: es passa el dia fent la mona.
fer
la muda
Fer
un canvi d'habitatge, fer un altre canvi (Am). | mudar,
canviar, fer el mudament, fer
la mudança | Divendres
fem la muda (anem a l'altra casa).
fer
la murga
Amoïnar,
preocupar. |
fer la guitza, tocar els rosaris, empipar |
No
se m’havia acudit ni remotament de passar la nit amb els pares. Dia
sí dia també, no paraven de fer-me la murga -Males companyies-. fer
la nyeu-nyeu
Tenir
un capteniment fals, humil, trist, adulador, però poc de fiar. | fer
la puta manyaga,
fer la gata maula, fer l'hipòcrita | Aquest
dona sempre, sempre es queixa, i és més rica que nosaltres: fa la
nyeu-nyeu per obtenir subvencions. Ella
fa la nyeu-nyeu per les oficines i, si pot, et fot.
fer
la part
Repartir
una quantitat. | repartir,
dividir, compartir | Jo
venc, l'amo cobra i em fa la part (em
dóna un percentatge). El
pis per a gent gran val trenta mil euros però, quan et mors, els
hereters els cobren; ara, compto que ja els deuen fer la part
(que se'ls en
queden una part, que ells
també hi guanyen). Si
la deixen fer, ja es farà la part bona (procurarà per ell, en
una herència).
fer
la patota
Practicar
un engany (Bar). |
fer
trampes, fet trapelleries, fer la tramoia | Han
guanyat perquè l'àrbitre ha fet la patota. Aquella
carnissera fa la patota amb el pes
(enganya
una mica).
fer
la pau
Recuperar
una cosa; anivellar un dèficit (Gir-Bar). | igualar,
empatar, pagar un deute, estar en pau, quedar en pau | A
-Heu guanyat avui?
B -Hem fet la pau
(a cartes, 1 a
1). El
mes vinent us donaré 50 euros més i farem la pau (ja
hauré pagat tot el deute). Aquesta
jugada ens permet fer la pau (= a
cartes, ja no perdo diners).
Li
he portat els diners que faltaven i hem fet la pau. T'ho
pago i així quedem en pau.
fer
la pell
Matar,
fer molt de mal (Val-Mall). | liquidar,
pelar, llevar la vida
| Ens
vol tant que només pensa a fer-nos la pell.
fer
la pel·lícula
Explicar
tal com ha anat una cosa. |
explicar
una mica | Em
pots fer una mica de -o la-
pel·lícula dels fets? -CR-
fer
la pena
Fer
compassió a la gent (Am). |
fer
pena, fer llàstima | No
sortiré pas amb el bastó a fer la pena
(ho diu un senyor que ha d'anar amb bastó i no vol que
l'hi vegin).
fer
la pepa
Una
pepa és una prostituta o una nina, a L'Empordà. Sentim 'fer la
pepa' dit d'algú que fa coses que no hauria de fer, que no sap fer
la feina, etc. (Ca) |
fer
el beneit, fer el ximple, encantar-se | Si
no haguessin fet la pepa, ja tindrien la lliga guanyada (han
perdut partits que semblaven de bon guanyar) -CR-. Aquest
jugador és una pepa
(no en sap).
fer
la perla
Avaria
de les motos antigues. A la bugia hi ha una separació, la bugia
queda bruta i es fa una goteta de metall en aquesta separació que no
deixa saltar la guspira. També es diu parlant de sexe, quan a un
home no li funciona bé l'aparell reproductor. |
avariar-se,
espatllar-se; fallar | La
moto em feia molt sovint la perla. Noi,
ja sóc gran i de vegades l'eina em fa la perla.
fer
la pilota *
Li
agrada que li facin la gara-gara
(o
que li facin la rosca, que l'ensabonin, que li donin sabó; no
que li facin la pilota).
Ja
ho veig que em fan la gara-gara
(o
que m'ensabonen, que em renten la cara, que em raspallen, que
m'adulen, que em llepen, que em fan la rosca;
no que
em fan la pilota).
fer
la pipa
Posar-se
el dit gros d'una mà a la boca (Gir-Bar-Mall). |
xuclar-se
el dit | Aquest
nen té vuit anys i encara fa la pipa.
fer
la plega
Aplegar
coses (Pallars). | reunir,
recollir, recol·lectar | Les
priores passaven per les cases amb una safata amb la Marededéu a fer
la plega
(captar) -un forat-.
fer
la pols
1 Fer
la batuda de les garbes o feixos d’algun tipus de cereal,
habitualment a l'era (Mall). | batre, fer la batuda | Cal
fer la pols, si volem separar el gra de la palla –Llibre-.
2
Superar,
en qualsevol aspecte. | fer
la competència, passar a davant, avançar, tenir més categoria | Aquesta
orquestra, per tocar sardanes, fa la pols a la Principal de
Cantallops
(en sap més) A
-L'any
que ve també jugarem a tercera divisió i us farem la pols
(us guanyarem). B
-Ja en parlarem! Els
veïns han comprat un cotxe de 40.000 euros per fer-nos la pols
(el volien millor que el nostre).
fer
la porra
La
porra és una mofa que es fa tancant el puny d'una mà, mentre se
n'aixeca el dit del mig cap amunt ben estirat i es va movent la mà
(Am). |
fer
botifarra, fer la figa; engegar a dida | Mestre,
en Miquel m'ha fet al porra! nota:
Ho sentim a dir a la mainada. No en sabem l'origen ni si és
acceptable.
fer
la primera pela
Valorar
molt un producte.
vendre
car, fer
l'última pela (Ca), guanyar molts diners, vendre
bé, valer un credo, vendre a pes d'or | En
faràs la primera pela, d'aquestes cireres, perquè són molt bones i
aquesta any n'hi ha hagut una mala anyada.
Llavors
anàvem a preu fet i fèiem la primera pela. N'hi
va haver que van fer la primera pesseta carretejant paquets (fent
contraban) -Arrels-. Posant
una cafeteria a l'escola, faríem la primera pela. Tenim
una casa magnífica, en faríem l'última pela, si la venguéssim.
fer
la puta i la Ramoneta
Fer
un paper a davant i un altre a darrera; no ésser clar, no ésser
decidit. |
actuar
amb duplicitat, fer el doble joc,
jugar a la puta i la Ramoneta (Ca), fer la puta manyaga, fer el puta,
mirar de trascantó, obrar ambiguament, anar amb segona intenció,
jugar amb dos jocs de cartes
| A
-Aquesta et dóna la raó i, la
primera cosa que fa, quan acabem la reunió és anar a parlar amb la
directora. B
-A totes les treballades n'hi ha
que fan la puta i la Ramoneta. Ara
sí, ara no!, has de ser clar: o sí o no!: no facis la puta i la
Ramoneta!
fer
la puta manyaga (o: ésser una puta manyaga)
Hom
ho diu de les persones hipòcrites, que fan un gran paper a davant i,
a darrere et traeixen (Ca-Am). |
fer
la manyaga (Am), fer la gata maula, fer la nyeu-nyeu, fer bon paper a
davant, fer la gara-gara (Bar-Garrotxa), anar al
darrere | Alguna
cosa vol, la Laura, perquè em fa la puta manyaga. Han
castigat el nen a l'escola i no ens diu res, fa la
puta manyaga
(ho sabem per un company). Fent
la puta manyaga vam cobrar el deute
(fent el paper de boig, amb excuses). Tu
fas la
puta manyaga (tenim
preferents i ell riu per sota el nas, se'n fot, ja li agrada que
nosaltres no cobrem). Tu
fas la puta manyaga per no haver de treballar (ronseges). No
necessito ningú que em faci la gara-gara. Em
fa la gara-gara perquè em vol demanar algun favor. El
meu home amb els amos nous, tot primer, els feia
la gara-gara -Temps
d'abantes-.
fer
la rata
Enlluernar
a algú amb el reflex del sol mitjançant un mirall o un objecte
lluent. |
fer
la rateta, enlluernar | Aquí
hi ha algú que em fa la rata. En
Miquel fa la rata amb el rellotge. nota:
1 Llegim a l'Avui 'fer la rateta', amb el sentit d'anar algú al
darrere de qui li agrada. Ex.:
Hi ha alguna rossa que els fa la rateta. 2
'Fer la rata' també vol dir furtar alguna cosa en quantitats petites
(Val).
fer
la repartidora
Repartir
les coses. |
repartir
les compres; repartir les propietats | En
un poble s'ha de fer la repartidora
(no comprar-ho tot a la mateixa botiga). Hi
ha gent que voldrien fer la repartidora
(repartir les propietats dels altres, Bar).
fer
la sentència
Prendre
una decisió ferma contra algú o contra alguna cosa (Gir-Mall). |
sentenciar,
condemnar, fer el diagnòstic | Els
francesos, fa segles, van fer la sentència a la llengua occitana
(van
decidir matar-la 'fraternalment'). El
metge li ha fet la sentència (li
ha dit que té un mal greu). A
aquesta empresa ja li han fet la sentència
(no s'aguantarà, perquè no ven).
fer
la sentencia d'en Salomó
Dividir
una cosa en dues parts iguals (Ca). |
repartir
en dues parts | A-
Què
farem amb aquest cèntims? B-
Fem la sentència d'en Salomó.
fer
la senyora
Fer
anar endavant, endarrere i de costat una cosa de molt de pes o de
gran volum fent ziga-zagues (Am). |
fer
la mitja senyora (Les Planes H.), fer la senyoreta (Girona), fer
ziga-zagues, tombar cap aquí i cap allà, anar entregirant, anar
girant | Per
treure el piano haurem de fer la senyora. Haurem
de fer la senyora, per treure el radiador del cotxe, perquè pesa
molt. Per
entrar el moble vam haver de fer-li fer la senyora
(anar-lo girant). Per
trencar la planxa de metall farem la senyora
(farem ziga-zaga, la doblegarem).
fer
la seva (algú)
Fer
les coses, algú, pensant només en les seves conveniències. |
fer
la seva via, fer la seva vida, anar a la seva, anar
a la seva via (Am), anar a les seves, anar al seu aire, no escoltar a
ningú, fer
allò que vol; mirar
les
conveniències
| Ell
és un home que fa la seva: dóna poques explicacions, la fa i la
calla. Fan
ben bé la seva, aquesta gent: no els veus mai enlloc. Vés
a dalt que jo ja faig la meva
(ja me'n surto de la feina, ja vaig bé). És
llesta, ella, i fa la seva. Ells
fan la seva vida. Fes
la teva via i deixa'm tranquil! En
aquella parella, cadascú fa la seva (són
molt independents). Tu,
fes la teva i calla! (no
t'escoltis la gent, no et fixis en què diuen els altres). No
us preocupeu pel meu dinar: feu la vostra
(o aneu a les vostres). No
us entretingueu, no feu pas compliments: feu la vostra. No
miris pas les conveniències d'ella: fes el que et convingui.
fer
la seva aparició *
Els
coets es van començar de sentir a les onze -en
van tirar- (o es
van començar de tirar, van treure el cap, es van deixar veure, van
aparèixer;
millor que van
fer la seva aparició). El
cantant és a punt de sortir
(o
d'aparèixer, de comparèixer, de presentar-se;
millor que està
a punt de fer la seva aparició).
fer
la vetlla
Passar
la nit o una part de la nit sense dormir, vigilant malalts o fent
altres feines (Ca). | estar
de vetlla, vetllar un malalt, passar la nit en blanc | Abans,
quan hi havia un malalt greu, la societat de malalts repartia els
homes en torns de dues hores per fer la vetlla.
fer
la vida
Donar
menjar, beure i casa a una persona. | mantenir,
sustentar | Quan
treballava a Montesquiu d'Albera em feien la vida. A
l'hospital ja et fan la vida.
fer
la vida impossible
Molestar
en gran manera (Gir-Mall). | no
deixar viure, turmentar, inquietar, tocar els rosaris, martiritzar,
ferir l'amor propi | Hi
ha uns quants alumnes que li fan la vida impossible. Acabada
la guerra va haver de marxar d'Agullana, perquè li feien la vida
impossible.
fer
la visita
Entrar
a l'església per resar. | entrar,
resar i anar-se'n | Nens,
anem a fer la visita.
fer
la vista grossa *
Els
policies, a la duana, van fer els ulls grossos
-Gir-Val-Mall-
(o no
van mirar prim, van tancar els ulls, van ser tolerants, ens ho van
deixar passar, van fer el desentès;
millor que
van fer la vista grossa). fer
la viu-viu
Passar
la vida amb dificultats (Gir-Bar). | anar
tirant, sobreviure,
anar passant, subsistir, anar
fem com es pot, malviure, tirar endavant com es pot, no fer mai xiu,
guanyar just per viure, anar pastant i anar coent (Ca), viure just
per anar fent (Am), anar passant com es pot, anar-hi anant | En
aquell poble només fèiem la viu-viu. Fem
la viu-viu, a col·legi
(= treballem poc, fem poca cosa; ja fa molta calor). Ja
en tenia prou per anar fent la viu-viu
–Marinenques-.
S'ha
de fer com es pot, quan hi ha malalts.
fer les delícies
Agradar
molt una cosa. | fer
passar una bona estona, divertir, encantar, fer la joia de | La
cantant ha fet les delícies del públic -Avui-. nota:
'Fer les delícies' és una construcció correcta, però té un clar
regust castellà.
fer
les funcions de
*
El
meu germà fa de traductor (o és
traductor, treballa de traductor;
millor que fa les funcions de
traductor). fer
les lleis (a algú)
Manar,
una persona a una altra, perquè és més fort, més gran, més
llest, etc. | fer
la llei, governar, portar la bandera, portar la batuta; abusar, fer
creure, fer passar els altres per l'adreçador | La
Mònica fa les lleis al seu germà perquè és més petit (ella
decideix què han de fer, a què han de jugar...). Aquell
sempre ens fa les lleis (ens governa). Ja
farà les lleis, si el deixen manar.
Els
amics li fan les lleis perquè són més arriats. És
una dona jove casada amb un vell i li fa les lleis
(han de fer el que diu ella). arriat:
Decidit.
fer
les mil i una *
Ens
en van fer de tots colors -de
dolenteries- (o de seques i de verdes,
de verdes i de madures, de l'alçada d'un campanar,
de totes;
millor
que ens varen fer les mil
i una). nota:
Trobem 'fer les mil i una' en alguns diccionaris, però pensem que
són millors les alternatives que us proposem. fer
les paus
Deixar
d'estar renyits. | reconciliar-se,
posar-se d'acord, tornar amics, tornar les paus (Ca), posar-se en
pau, declarar-se amics, acabar una desavinença |
Érem
renyits i hem fet la pau. Què vols fer? Les coses han de passar.
Costa fer la pau amb una persona amb qui havies renyit.
Érem
renyits, però hem tornat les paus.
fer
les vegades de *
L'ordinador
també fa de servidor (o
el fem servir de, també serveix de;
no fa les vegades de servidor)
-Temps-.
Jo
li faig de pare (o
faig el paper de pare, faig la feina de pare, actuo de pare;
no faig les vegades de pare).
fer
llamí (una cosa)
Agradar
(Am). | abellir,
venir de grat, encantar; interessar, atreure l'atenció | Els
caramels em fan llamí. Ara,
als drapaires, els cartons els fan llamí (en
volen, perquè es paguen bé). Jo,
de jugar amb vosaltres, me'n faria un llamí (no
en saben gaire, els guanyaria).
fer
llarg
Exagerar
molt una acció, una expressió o un discurs determinat (Mall-Men). |
fer-ne
un gra massa,
extralimitar-se, (fer d’una palla un paller, fer gros, d’una pedra fer un claper
Mall) | No
calia fer-li tant de cas, a en Jaume; heu fet llarg. Se'l
va mirar de fit a fit. No arribava a entendre que el seu germà de
sang pogués anar d'unes verbes tan feixugues… Pau, tu fas llarg!
Prou, d'aquest color -Els
voltors-. Per
tenir tants doblers, no ha fet llarg en els refresc
(ha gastat poc) -IB3-. Es
matrimoni anava mal avingut, sa dona no sols solia comandar, sinó
perquè no callava mai. S'homo una vegada acabà sa paciència i li
digué: “Callem, si no, faré llarg” (m'esveraré). fer
llàstima de sentir (i: fer llàstima de veure) -
Hom
ho diu de qui, quan parla, ho fa molt malament o diu coses de mala
educació. |
fer
misèria de sentir, fer entendrir, ésser trist, fer pena, fer
esgarrifances, avorrir, fer fortor (Val), (fa
llàstima sentir-ho -o sentir-lo, veure-ho Mall)
| Fa
llàstima de sentir, el català de la ràdio. Fa
llàstima de sentir, quan renega (o
fa esgarrifances -Am-,
avorreix
sentir-lo
-Ca-). Feia
entendrir l'ànima, veure allò. Els
treballadors no li feien ben res: feia pena de veure. Aquests
nois fan unes faltes que fan misèria de veure. Fa
fortor sentir parlar els de Canal 9.
fer
llaurar (i: fer llaurar dret)
Obligar
a creure. |
fer
creure, fer anar a la rega, obligar a portar-se
com cal, fer les lleis | El
seu pare els fa llaurar drets. A
mi sí que em faria llaurar, el xicot! (jo
no em deixaria dominar com tu). Si
els hagués de menester, sí que em farien llaurar, els fills (sort
que tinc diners). Interessen
rucs, als llocs, així els poden fer llaurar.
fer
llegiguera
Es
diu d’un llibre o d’un text escrit que fa venir ganes o pruïja
d’ésser llegit (Mall). | fer goig de llegir | Vaig
comprar un llibre antic que fa llegiguera.
fer
lleis a part
Tractar
a algú d'una manera diferent dels altres. |
fer
normes a part, tractar més bé -o més malament-; tenir una
preferència, fer diferències; discriminar, maltractar, marginar | Ja
li farà lleis a part, la mestra; no m'agrada pas això
(la mestra i la mare són amigues). A
mi sempre em feien lleis a part, a la feina: per això vaig plegar.
fer
llenya de l'arbre caigut *
Quan
un va malament, tothom fot garrotades allà per treure tot el que pot
(o tothom
fa llenya del mateix arbre, tothom fa llenya de l'arbre que cau;
arbre mort, tothom l'estella; una
desgràcia mai no ve sola; millor que
tothom fa llenya de l'arbre caigut). Ara
hi haurà qui voldrà aprofitar aquest resultat per
atacar-nos
-van
perdre una votació (o per
criticar-nos, per fer-nos mal;
millor que per
fer llenya).
fer
lliga
Avenir-se
les persones (Cat-Val). | lligar,
entendre’s bé, congeniar, fer truca (Am), anar
junts, treballar junts, fer truca (Am), fer teina (la mainada, Ca),
tractar | M'agrada
que els nostres fills facen tan bona lliga. La
sogra i jo sempre hem fet lliga. Amb
qui t'estimes més fer lliga, amb el pare o amb la mare?
Aquell
dos fan lliga
(= s'avenen). Amb
qui fa lliga, en Joan? (amb
qui va, amb qui juga?) Avui
haig de fer truca
amb la Maria
(estar-hi). Hem
fet truca tots tres (hem
estat junts i bé). Per
anar a reunió faré truca amb en Daniel (hi
té relació, es faran costat). La
nena fa teina amb la nena dels veïns
(hi juga). El
pare és una persona que fa teina amb tothom (s'avé
amb tothom, hi fa conversa, tothom el vol). Veig
que aquesta mainada fan teina (s'avenen, juguen bé).
fer
llit
Quedar-se
al llit, algú que està malalt (Gir-Bar-Mall). |
estar
allitat -o enllitat-, guardar llit, jeure, estar malalt | Haig
de fer llit tres dies. He
fet llit aquests dies, perquè tinc la grip. El
pare ha de fer llit, perquè li ho ha recomanat el metge.
fer
llocada
1
Concebre
fills, nats en el si d’una única parella (Mall). | tenir
fills
| El
temps passa i hem de fer llocada, si volem tenir una bona vellesa. 2
Vol dir anar malament un negoci, un afer. | fracassar,
no tenir èxit, fer llufa, fer panada
(Ca) | A
casa criàvem cavalls, però vam fer llocada
(Peralta, Franja). fer
lloca
(o fer llocada): Ho deien els pagesos quan els agafava la tempesta i
no podien llevar d'era, és a dir triar el gra de la palla.
fer
llufa
No
anar bé quelcom. | fallar, fer figa, mal reeixir, sortir
lluga -o bufa- (Mall) | El
coet va fer llufa. Una altra empresa que ha fet llufa. La
màquina ha fet llufa
(s'ha atura). Volia ser ministre i li
va sortir bufa (no n’és) -Temps-.
fer
llum
Ajudar
a entendre un fet. | fet
entendre, fer
comprendre, explicar,
aclarir,
comentar, fer
més entenedor; guiar,
marcar el camí,
acompanyar,
orientar,
encaminar,
ajudar a trobar
el camí | Gràcies
per
haver-nos fet una mica més de llum en aquests temes fiscals
-CR-. Ell
és d'aquestes persones que fan llum i que marquen el camí. nota:
'Llengua Nacional' no
recomana aquesta frase feta. Nosaltres no li sabem veure cap
inconvenient.
fer
magre
Menjar
sense carn durant la Quaresma. | fer
abstinència | Abans
la Quaresma era molt rigorosa i tothom feia magre, però ara ha ben
canviat.
fer
mal
Causar
un dany material o moral; deixar-se
sentir, un dolor
(Gir-Mall). | perjudicar,
danyar, damnificar, fer sofrir, fer patir, fer nai (la mainada) | Dormir
no et farà pas mal.
Em
vaig fer mal i m'han tornat a operar. Si
us fa mal alguna cosa, aneu a l'hospital de seguida (es
queixa que té l'orina forta). Jo
no t'hi faré gaire mal en aquest arròs
(en menjaré poc, Ca). Hi
faries mal aquí? (=
en menjaries?). El
Mercat Comú farà mal als pagesos.
Ja
els farà mal, la perruqueria nova, a les altres (perdran
clients). A
-Ara fan propaganda a tots els
canals. B
-Home, no es fan pas mal els uns
als altres. Ha
fet mal a moltes botigues, el supermercat. Les
cases de cotxes s'ajunten per no fer-se mal l'una a l'altra. Que
diguis que tinc gelosia, em fa mal. Si
no es tenen ganes de fer mal, tranquils (si
no es vol fer el salt a la parella, cal confiança; que vagin allà
on vulguin). En
Caprus és un jugador que pot fer
mal
(fa gols) -TV3-. El
Santanyí és un equip que pot fer mal -TV2-. A
aquest, alguna cosa li fa mal (no
em saluda, està ofès per quelcom, la sang li bull per alguna cosa). No
em diu res, la Neus; no sé pas què li fa mal, no l'he
arribada a entendre mai, aquest noia.
Que
et fa mal alguna cosa que em facis morros? Em
fa mal dir-te que sí -per fer
una feina- (em sap
greu, perquè potser després ho hauré de deixar, Mall). Alguna
cosa li fa mal! (està emprenyat, no parla gaire).
Mama,
m'he fet nai.
fer
mal a la vista
Hom
ho diu d'una cosa que no convé que es vegi per alguna raó
(Gir-Mall). |
no
s'ha de veure, no s'ha de tenir a la vista | Fan
mal a la vista, les galetes; els nens les veuen i en mengen més
(s'han
de desar). Les
joies fan mal a la vista
(si te les veuen, te les poden robar).
fer
mal al cor (una cosa)
Causar
dolor moral. | fer
mal a la consciència, doldre, fer llàstima, saber greu, recar,
esgarrifar, anguniar, afligir | Em
fa mal al cor haver de llençar menjar.
M'esgarrifa
que facin això! Em
faria mal al cor cobrar cèntims de més (tornant
canvi). Em
feia mal al cor veure aquells borratxos jugant amb màquines
escurabutxaques. Em
fa mal al cor quan ho veig
-Arrels-. Em
fa mal a la consciència, llençar menjar
–Punt-.
fer
mal allà on no n'hi ha
Fer-se
operar sense necessitat. | fer
una operació per estètica | A
-T'operaries, per ser més bonica? B
-Anar
a fer mal allà on no n'hi ha, jo no.
fer
mal d'ulls
Se
sol dir d'una cosa que no queda bé, que sobta, que no agrada; si es
veu o quan es veu (Gir-Mall). | fer
mal als ulls, fer mal efecte, fer lleig, fer mala impressió,
desagradar, fer malpensar, despertar recel, no escaure, no quedar bé;
repugnar, indignar, no
s'ha de veure, no s'ha de tenir a la vista | Vés
cap a dintre, nen, a menjar l'ensaïmada; no facis mal d'ulls
(si no convides, no queda bé).
Em
fa mal d'ulls veure tantes faltes d'ortografia en un programa. Un
paper a terra fa mal d'ulls. Quan
ho he llegit m'ha fet mal d'ulls
(és mal redactat). Posarem
un repetidor verd perquè no faci mal d'ulls
(a la muntanya). Fa
mal d'ulls, en una empresa, veure'ls tots drets que no treballen,
quan no hi ha l'amo. Vés
al despatx per no fer mal d'ulls!
(ho diuen a un que no fa res a la fàbrica). Fa
mal efecte, aquest vestit; ensenya massa els pits. Va
curta, la noia; fa mal efecte i tot. Si
vas cada dia a la llar dels jubilats i el dia de la quina no hi vas,
fa mal efecte .Fa
mal efecte canviar els preus a la botiga a davant del client. Seria
abusar i faria lleig, anar-hi amb un sac gran
-Esquitx-. Fa
lleig que el govern llogui fills de polítics.
Fan
mal a la vista, les galetes; els nens les veuen i en mengen més
(s'han
de desar). Les
joies fan mal a la vista
(si te les veuen, te els poden robar).
fer mal dormir
Dormir
malament o amb dificultats com a conseqüència de la calor ((Mall).
|
dormir
prim; fer de mal dormir | Anit,
amb tanta calor, ha fet mal dormir.
fer
mal estar
Estar-s'hi
malament en un lloc (Mall). |
fer de mal estar (Gir), no estar bé
en un lloc, estar incòmode, no trobar-s'hi bé, fer un estar del
dimoni (Mall) | Amb
aquest vent fa mal estar fent feina defora. En
aquest racó fa molt mal estar, per mor dels contenidors.
fer
mal passar
Tractar
malament a algú. | donar
mala vida, donar mal tracte, passar amb misèria, fer patir, fer
malmenar, fer martiris |
El
seu pare els feia mal passar
(no
els donava cèntims).
La sogra
els feia mal passar.
La Modesta feia mal passar la jove. La
jove, se'n va veure!
El
seu germà sempre la fa malmenar
(li
pren les joguines, la fa enfadar).
Nen,
no facis martiris al gos.
Li
faig tots els martiris que puc, al mal d'espatlla, perquè marxi (em
faig fregues, pomades...).
A
aquests pobres animalons (sargantanes) jo els feia patir tots els
martiris del món -Vida
de pastor-.
fer
mal temps
Fer
un temps desagradable, sense sol, boirós. | (fer
un dia arrufat, sornut, Am), fer un dia trist, rúfol, tapat,
emboirat; ficar-se el fred als ossos, fer una maltempsada, fer un
temps de mal ull |
Avi fa un dia arrufat.
Ens va fer un
dia fred i sornut.
Aquell
fred de vora mar se'm fica als ossos
-és
humit- (o se'm
fica al moll de l'os).
En
cas de presentar-se un temps amb mal ull, el primer que s'ha de fer
és encomanar-se a Déu i a tots los sants, i mentre es fa aquesta
feina, s'arreplega lo ramat, tot atalaiant lo temps… -Vida
de pastors-.
fer
mal viure
Es
diu d’un estat o situació incerta, de precarietat (Mall). |
fer
de mal viure -en un lloc-, ésser difícil de viure, (tenir mal
viure, no viure Mall) |
Treballar
a la pagesia fa mal viure (Llibre). fer
mala cara
Tenir
mal aspecte; rebre malament alguna cosa. | fer
mala fila (Gir-Bar), estar prim, passat, envellit, arrugat, tenir
mala ganya, fer mala pinta, semblar desenterrat; tenir mal humor | El
malalt fa més mala cara que ahir.L'altre
dia feies mala fila, avui ja et veig més bé. Feien
mala pinta, aquells nois: no n'hauries donat ni cinc. Aquesta
vaga fa mala pinta -CR-. Ara
fa bona cara, l'Esteve, però semblava desenterrat. El
teu cunyat em fa mala cara, no sé pas què té! Tot
això té mala espina, hi deu haver negocis bruts. nota:
'Posar mal cara' i 'posar bona cara' són castellanismes.
fer
mala espina (o no fer gaire bona espina)
Fer
sospitar. | fer
mala impressió, fer pensar malament, fer recelar (Val), no veure-ho
clar, no veure-ho segur, inspirar desconfiança, fer mala impressió,
fer malpensar, pudir a formatge | He
collit una paraula, sense voler, i m'ha fet mala espina (hi
haurà algun canvi a l'empresa). Aquesta
parella sempre es discuteixen; això em fa mala espina
(em sembla que no s'avenen). No
el vaig llogar perquè beu molt, això em va fer mala espina. Vaig
veure que entrava a casa d'un de l'oposició i em va fer mala espina
(que
no sigui un traïdor). Això
put a formatge
(sembla una estafa). Això
put a formatge: el club de futbol va malament
(té mal aspecte). nota:
'Fer mala espina' es diu també en castellà; alguns autors rebutgen
aquesta frase feta, però creiem que és bona.
fer
mala fi (i anar amb mala fi)
Acabar
malament, una persona o una cosa. |
tenir un mal final, fer la fi
d'en Cagacalces; malmetre's, trencar-se |
No
va voler treballar mai i va fer mala fi: va acabar miserable. Aquest
pot de vidre farà mala fi
(es trencarà).
Farà
mala fi, si fuma d’aquesta manera. Farà
mala fi, el càntir, si el deixes al mig del pas. Totes
aquestes teules han d'anar amb mal fi
(es trencaran, perquè ningú no les aprofita; Ca-Am).
fer
malbé
Espatllar
quelcom (Gir-Mall). | deteriorar,
destruir, trencar, malmetre, no poder-se aprofitar |
No te'l
deixaré pas, l'auto, perquè encara me'l faries malbé.
Vejam
si em deixes fet malbé! (han
xocat pel carrer i li ha ventat un cop al cap).
Les
seleccions agafen un jugador i, si el fan malbé, espavila't!
Aquest
noi ha deixat fer malbé la propietat.
Si no mengeu cireres, les
deixareu fer malbé.
S'han fet
malbé la propietat
(se
l'han petejada, dilapidada).
Tinc
els peus fets malbé (de
caminar, em fan mal).
Si
queien, no es podien aprofitar (els
ciclistes d'abans a la Volta a Catalunya es feien mal, perquè les
carreteres eren molt dolentes).
fer
malbé el cuc de l’orella
Dir
les coses moltes vegades (Mall). |
repetir fins a cansar, ésser
massa insistent | O
perquè mumare ja li havia fet malbé el cuc de l’orella, feia
feina fina
(era un fuster especialitzat) –Albellons-.
fer
malícia.
Saber
mot de greu. | desagradar,
no poder tolerar, repugnar | No
ho facis, això d'explicar les coses de casa: em fa malícia. Em
va fer malícia que critiqués el meu equip.
fer
mals averanys
1
Pensar que una cosa no anirà bé (Am-Mall). | tenir
un mal presagi; ésser un mal senyal, un mal auspici, un mal auguri | Fa
dos mesos que venem poc, em fa mals averanys, això
(= anirem malament). 2
Rebutjar una cosa (Am). | menystenir,
menysprear, no acceptar, fer escarafalls, deixar fer malbé | No
en facis mals averanys, de les tomates
(no les deixis podrir). No
agafar la paga per dos mesos és fer mals averanys (no
s'hi ha de renunciar, cal treballar dos mesos més, per tenir la paga
especial).
nota:
Vegeu també 'averany', al Volum 1.
fer
mals passos (o males passes)
Fer
coses equivocades o reprovables (Pallars). |
errar, fer passos en
fals, no anar pel camí dret, anar pel mal camí, actuar
incorrectament |
Que
Déu Nostre Senyor ens guiï de fer mals passos
-Històries-.
A
la vila n’hi ha que comencen a dir que fas males passes i que
t’esguerres la carrera i la vida
-Els voltors-.
fer
mals passos
Fer
coses equivocades o reprovables (Pallars). |
errar, fer passos en
fals |
Que
Déu Nostre Senyor ens guiï de fer mals passos
-Històries-. fer
malves
Ésser
mort (Bar, Mall). |
ésser mort i enterrat, menjar terra |
A
-Encara
és viva la padrina?
B -En
fa d'anys que fa malves!
En
altre temps jo faria malves, i encara sóc aquí
(té 85 anys, la vida s'ha allargat).
fer
mamar els conillets
Broma
que se sol fer a la mainada. Es fa envoltant el canell del nen amb el
dit polze i un altre i fent pressió sobre la pell de la criatura. | pessigar
| A
-Vine,
preciós, que farem mamar els conillets.
B -Ai,
quin mal!
fer
manetes
Agafar-se
les mans, dos enamorats (Gir-Bar). | donar-se
les mans, fer-se moixaines, acariciar-se, acaronar-se, tocar-se,
palpar-se, anar de manetes (Ca-Am) | Els
he vistos que feien manetes. nota:
'Fer manetes és al DIEC'. Res a dir, doncs, però pensem que és un
calc del castellà. Fa uns anys no es deia. Sí que sentíem 'anar de
manetes'.
fer
mànigues
Guanyar-se
la vida (Bar). | guanyar-se
la subsistència, treure els recursos, fer diners | De
què farem mànigues, si tanquen la fàbrica?
fer
mans i mànigues
Fer
tots els possibles per aconseguir quelcom (Mall-Val). |
remoure cel
i terra, esforçar-se, besunyar, fer tot el que es pot |
Ha
fet mans i mànigues per ésser admès al palau. Volien
comprar una casa i no hi havia manera, però han fet mans i mànigues
i ho han aconseguit. Devia
fer mans i mànigues per anar a primera fila. Faig
mans i mànigues per acabar i vós no esteu. Han
de fer mans i mànigues per guanyar-se la vida. Ha
fet mans i mànigues per arribar a l'hora
–Temps-.
fer
març
1
Haver-hi canvis freqüents i sobtats de temps durant el mes de març.
| fer
un temps variable, haver-hi canvis de temps | Aquest
any sí que fa març: un dia plou, l'endemà fa vent... 2
Es diu quan no s'ha pescat res (Cotlliure, Cat Nord). | fer
panada (Ca) | Sem
fet març! Hem
fet març -hem
sortir a caçar bolets i no trobar-ne cap- (al març n'hi ha pocs)
-TV3-.
fer
març i febrer
No
estar ben conjuntades, dues coses. | fer
riure, resultar còmic, no lligar, combinar-se malament | Aquest
abric d'hivern i aquestes sabates d'estiu que portes, fan març i
febrer. Aquest
pessebre fet amb nens i gent professional, farà març i febrer (es
veurà massa diferència). T'has
posat de març i febrer, avui (roba
que no lliga).
fer
marrada
Passar
per un camí més llarg que el camí dret. | fer
tort, fer volta | Anem
per aquest camí, que per l'altre faríem marrada.
fer
marxa enrere
Canviar
una decisió. També, recular físicament (Gir-Mall). | recular,
retrocedir, tornar sobre els seus passos, fer-se enrere; retirar la
paraula, rectificar, desdir-se, fer marxa arrere (Val) | Escòcia
fa marxa enrere en les seves opinions -Avui-. No
podíem fer marxa enrere, perquè els feia il·lusió veure el
castell
-Contalles-. Per
sortir, hauràs de fer marxa enrere.
fer
marxar
Fer
desaparèixer una sensació o una preocupació. | espassar,
apagar, fer passar, acabar-se, llevar (Val)
| L'aigua
amb llimona et farà marxar la set. Pren
un cafè i et farà marxar la set. L'esport
fa marxar les cabòries. La
cervesa no em lleva la set. nota:
'Treure la set' no ens sembla una bona solució.
fer
masclejar (un animal)
Fer
visitar un animal per un veterinari, abans de comprar-lo, per mirar
si és apte per a la feina (Ca). | fer
mirar | Abans
de comprar un cavall, el fèiem masclejar.
fer
matx
1
Danyar o fer malbé d'una manera considerable alguna cosa o algun
lloc (Mall). |
destrossar, malmetre |
No
deixeu entrar ses cabres en aquell corral, que faran matx. 2
Tenir uns bons guanys (Mall). | Pastisseries
i xocolateries per aquestes festes fan matx en les seves vendes
-Presència-.
fer
melindros
Fer
demostracions afectades de delicadesa (Bar). | dir
amoretes, anar amb bones paraules, festejar | El
seu home sempre li fa melindros.
fer
'mella' *
La
pena de presó l'ha afectat molt (o
l'ha
impressionat, l'ha trasbalsat, l'ha trastornat, l'ha emocionat;
no
ha fet 'mella' en ell). La
condició física comença a aflacar -fa
molt que juguen- (o
a minvar, a flaquejar, a fer figa; no
ja
comença a fer 'mella')
-TV3-. nota:
Fer 'mella',
en
sentit propi es diu: fer osca, fer escantell, fer mossa.
fer
memòria
Intentar
recordar algú o una cosa (Gir-Mall). | tenir
present, memorar, recordar-se de; fer present, refrescar la memòria;
ja t'ho explicaran!, ja te'n vindran ganes!, ja t'espavilaran! | Quan
arribi el teu germà, li'n fas memòria
(= li recordes això). Fes
memòria, pensa on has deixat l'abric. Fes-me'n
memòria divendres, que he de venir. A
–No
sé si el rei és ferm
(jugant a cartes). B –Ja
te'n faran memòria
(te'l prendran, jugaràs malament) C
–M'he
descuidat de fer la declaració de renda.
D –Ja
te'n faran memòria! E
–No
recordo si he tancat l'aixeta del safareig.
F –Ja
te'n faran memòries!
(els veïns ho veuran) La
nena me n'ha fet memòria (m'ho
ha recordat). Sempre
que sento aquesta sardana em fa memòria de quan festejava -Ràdio-.
fer
meravelles *
És
un maquillatge que fa miracles (o
prodigiós, que fa prodigis, fabulós, portentós;
no que
fa meravelles)
-TV3-. fer
mèrits
Merèixer
quelcom. | meritar,
guanyar-se, ésser digne de | El
Manlleu va fer més mèrits que el Tona, per guanyar -C33-.
fer
'merma'*
Fan
molta minva, els calamars, quan el cous
(o s'encongeixen,
en queda poca cosa, minven, disminueixen; no
fan
molta 'merma').
fer
més (+ nom) que un no val
Crítica
que es fa a algú. |
ja n'arribes a fer de (+ nom)!, que n'ets de
(+ nom)! |
Nen,
fas més fressa que tu no vals! (vol
dir: 'no en facis') Aquest
home és més empipador que ell no val! Has
costat més cèntims que tu no vals!
(= ho diuen a un que ha estudiat i després no li ha servit per a
res).
fer
més badalls que rots
Hom
ho diu de qui no és guanya gaire la vida (Am). |
passar-la magre
(Gir-Val), ésser un pelacanyes, no fer cèntims, passar gana |
A
-M'agradaria ser escultor. B
-Faries
més badalls que rots. fer
més feina en vuit dies que en un
Vol
dir treballar i no fer feina. Ho solen dir els vells i els malalts
(Ca). | treballo
i la feina no avança, no puc anar de pressa | Encara
no he acabat d'esclovellar les faves. Faig més feina en vuit dies
que en un.
fer
més mal que bé
No
anar bé una cosa, ésser perjudicial (Gir-Val-Mall). | ésser
dolent, desfavorir, sortir-hi perdent, no anar bé, fer més nosa que
servei | Les
sabates em fan més mal que bé (em
tiben). M'ho
sóc menjat a disgust i m'ha fet més mal que bé. Essent
diabètic, els torrons et fan més mal que bé. Llegir
catanyol fa més mal que bé. Aquestes
dolçaines fan més mal que bé
(Ca). dolçaina:
1 Cosa dolça, llamineria (DCVB). 2
La dolçaina també és un instrument de vent de gran presència en
la música popular valenciana.
fer
més mal que un porc en un favar
Fer
molt de mal, molestar molt, ser molt queferós (Val). |
fer més
mal que un porc solt, fer més mal que pedregada seca (Gir), (fer més
mal que una rem de pedra seca, ésser pitjor que un rem de pedra seca
Ca), (fer-ne més que el març; fer més mal que les bledes sense oli, que una mula guita, que un ull de poll; Tresponts) | Han
entrat lladres a la caseta i no se n’han endut res, però han fet
més mal que un porc en un favar.
Només
volia penjar un quadre i he fet més mal que un porc solt.
No
te'n fiïs d'ell, que és pitjor que un rem de pedra seca (és
mala persona).
fer
més mostra que
Ésser
més gros. | fer
més volum | Fa
més mostra el cabàs que ella. Fa
més mostra la nina que tu. Fa
més mostra el croissant que el nen. En
tinc que fan més mostra que jo
(d'alumnes, són més alts i grossos). A
sisè n'hi ha alguna que ja fa mostra (fa
pits). Fa
més mostra la filla que la mare. Fa
més mostra la vostra nena que té dos anys que la nostra que en té
quatre.
fer
més nosa que servei
Hom
ho diu d'una persona o d'una cosa que destorben, que no són útils.
| no
ésser rendible, fer nosa, molestar, destorbar, ésser inútil, no
servir per a res, fer més nosa que una busca dins un ull | Hi
ha un parell de treballadors que ens fan més nosa que servei
(no rendeixen). Si
vas a veure un malalt acabat d'operar, fas més nosa que servei. Aquest
jugador ens fa més nosa que servei. Aquesta
calaixera, aquí, fa més nosa que servei.
fer
més nosa que una busca dins un ull
Ésser
molt molest i enutjós, fer molta nosa (Mall). |
ésser un bot
damunt sa butza (Mall) |
Aquest
al·lot sempre està pes mig i no em deixa fer res, em fa més nosa
que una busca dins un ull. fer
més por que goig
No
agradar, una cosa, perquè és perillosa o per una altra
circumstància. | fer
més fàstic que goig | Pujar
a un avió és una cosa que em fa més por que goig. I,
amb més por que goig, començaren a repetir la frase –La
cara oculta de la lluna- Quan
estava malalt, el menjar em feia més fàstic que goig.
fer
més por que una pedregada (seca)
Fer
molta por, una cosa, o ser molt perjudicial (Val). |
fer feredat,
fer basarda, fer tremolar, fer pànic, fer més mal que pedra seca
(Am); perjudicar, fer la guitza |
Tens
unes idees que fan més por que una pedregada (Val).
El
noi de casa va amb en Just i li fa més mal que pedra seca
(Am). Aquella
dona va fer més mal que pedregada seca (Ca).
En
Cosme em fa més por que una pedregada seca. nota
1: Vegeu també "ésser dolent com la pedregada"
2:
pedregada seca: Pedregada que no va acompanyada d’aigua.
fer
més por que una tronada
Dit
d’alguna cosa o d’algú que és molt temible (Val). |
fer més
por que goig, fer més mal que pedregada seca |
Quan
agarra el ganivet fa més por que una tronada. Les
reformes que planteja el Govern em fan més por que una tronada. fer
més remor que les nous
Se
sol dir de qui fa molt de soroll, de qui enraona cridant (Am). | si
no et veuen, ja et senten; fer més renou que un sac de nous | Noies:
feu més remor que les nous!
fer
més resistència
Poder
fer més coses amb la mateixa quantitat de diners o amb un producte.
| abundar,
durar més | Si
sembres trumfes petites, fan més resistència (no
en necessites tantes). Ara,
els diners no fan resistència com abans.
fer
més voltes que un rellotge
Voltar
o rodar arreu d'una manera excessiva. |
fer més voltes que un
molí de vent, que un ventilador |
Aquest
al·lot no para, fa més voltes que un rellotge.
fer
meta
Mamar
en el llenguatge infantil (Mall). |
fer metones (Gir), fer mametes
(Mall) |
El
nin vol fer meta (vol
mamar el pit de sa mare).
Són
les cinc i el nin encara no ha fet mametes. Tan
joveneta i quines mametes que me passeja! No
te les acabaràs, no, les mametes dolces de la dida. nota:
Mametes com a diminutiu de pit té un ús força estès a
Mallorca.
fer
mig + nom (o: fer mitja + nom)
Ésser
poc intens, un fenomen. | fer
una mica de, fer un xic de | Avui
fa mitja fred
(Ca). Aquell
home fa mitja por. Aquesta
dona és gran, però encara fa mig goig. Quan
em veu, fa mitja rialla.
fer
migranya
Causar
tristor. | fer
tristesa, pena, llàstima, misèria; fer entendrir, posar anguniós,
posar trist (Am); tenir
una migrada | Em
fa migranya sentir el català que parlen a les ràdios de Catalunya
(és
de baixa qualitat). Si
no pogués veure els gegants, tindria una migrada!
fer
migrar
Fer
patir una criatura o un animal, ensenyant-li menjar i no donant-l'hi
(Ca). | ensenyar
menjar i no donar-ne, fer consumir, fer gruar, fer frisar, fer
neguitejar, fer impacientar, fer envejotes (Am) | Dóna-li
un caramel a aquesta nena que, si no, migrarà
(tu en menges i ella no). No
hi passeu per davant de la cort de porcs a l'hora de dinar, perquè
ells migren (es
pensen que els en donaràs).
fer
miques
Trencar
una cosa fent-ne petits trossos (Bar-Mall). | fer
bocins, fer trossos, engrunar, bocinejar, capolar, trinxar, fer
xixines, esmicolar, fer dernes (Mall-Val) | Quan
el trobi, el faré miques
-TV3-. El
cotxe va quedar fet miques -TV3- El
corredor anglès fa miques el rècord del circuït
(bat, rebaixar).
Us
faré xixina en un tres i no res
-Cavall fort-.
fer
mirar (i fer-se mirar, fer-s'ho mirar)
1
Fer mirar vol dir fer comprovar l'estat d'una cosa per un
especialista. |
fer revisar, fer controlar, fer verificar |
Abans
de comprar un cotxe de segona mà, sempre el faig mirar per un
mecànic. A
-Ahir
vaig caure i les costelles em fan mal. B
-T'ho
hauràs de fer mirar. C
-Cada
dia dormo tres hores.
D -És
poc, això: fes-t'ho mirar. Aquella
màquina la faran mirar i, segons que tingui, la llençaran. Aquesta
berruga no m'agrada, t'ha crescut: jo me la faria mirar. 2
Hom diu, irònicament, a algú, que “s'ho ha de fer mirar” quan
li passen coses que no tenen gaire lògica. | això
no és normal, què fas? | Aquest
equip fa campanya pel català i no té cap jugador que el parli: s'ho
han de fer mirar. Un
altre gol en pròpia porta, s'ho han de fer mirar. Aquest
nen no aprèn prou, l'haurem de fer mirar
(per un especialista). 3
(fer mirar o fer anar a mirar) Fer dubtar a algú d'una cosa, fer-li
venir ganes de saber o de fer quelcom. | fer
caçar, cercar, buscar; fer ballar el cap; fer anar a mirar | A
-On
són els llibres de quan feies primer.
B- No
ho sé; me'ls faràs caçar (=
miraré de trobar-los). C
-Com es diu "colom" en anglès? D
-M'ho faràs mirar (no
ho sap). Si
les rebaixes són tan fortes, m'ho faràs anar a mirar (o
m’hi faràs anar). Afirma
les coses amb tanta seguretat que fa ballar el cap, i no sempre les
encerta.
fer
mirera
Es
diu de quelcom que fa ganes de mirar, que és agradable als ulls
(Mall). |
fer goig, fer de bon mirar, fer venir ganes de mirar,
fer-se mirar, fer perdre els ulls; ésser atractívol, atraient,
xamós; fer bo de mirar (Mall) | Aquesta
casa tan neta fa mirera. Hi
havia un bon esplet de noguers joves que feien mirera
-Albellons- .
...figues
bones, acops que fan mirera
-Nous escrits-.
acop: Figa feta assecar. fer
mirotis
Ensenyar
una cosa a un que no la pot tenir, a fi de fer-lo glatir. | fer
dentetes -o denteta- (Bar), fer envejotes, fer babarotes, fer
mirotes; fer despits | La
nena em fa mirotis amb la nina (me
l'ensenya i no me la deixa). No
em facis dentetes només perquè entrevistaràs una model
-CR-.
fer
misèria
Hom
ho diu d'una cosa trista o inacceptable (Am). | fer
llàstima, ésser lamentable, ésser pecat | Fas
misèria!, cinquanta anys que estudies anglès i no saps ni això? Feu
misèria anant tan poc vestits. Fan
misèria: en tres partits només han fet un gol.
fer
misto
Picar
malament una bola de billar o una pilota, en qualsevol esport. | fallar,
errar-la | És
el segon misto d'en Perot
-CR-.
... fer mitges
Fer
un negoci entre dues persones (Am). | anar
a mitges (Gir-Mall) | Ja
m'agradaria fer mitges amb tu (és
ric). Ara
faig mitges amb el mecànic. Llavors
anàvem a mitges amb l'altre pintor. A
-Hi faries mitges tu, amb ell? B
-Jo no (no se'n fien).
fer
moixonies
Fer
gests d'amor, d'estimació (Mall). |
fer carícies, moixaines,
magarrufes |
A
n'Albert li agrada fer moixonies a la seva al·lota.
fer
morir
Hom
ho diu de les persones que, amb la seva manera de fer, fan desesperar
l'altra gent (Am). | matar
a pessics; fer consumir, fer pansir, fer patir, fer perdre la salut,
desesperar
|
És
lent, el meu home, no acaba mai de fer la feina: fa morir.
Ja
fan morir, aquesta gent així
(=
estafen l'empresa de mica en mica).
Cada
dia baixa tard a esmorzar: em fa morir!
No va mai de pressa,
ell: fa morir!
Ens
ha fet morir, per agafar-lo
(ens
ha fet córrer molt).
fer
moros
En
comprar una cosa per una altra persona, dir que ha costat més car
del que no val i quedar-se la diferència (Bar). | fer
la patota, vetllar pels descuidats, enganyar, fer trampes |
Em
sembla que la minyona ens fa moros.
fer
morros
Es
diu de la persona que està molt enfadada i ho mostra amb la cara. |
fer
uns morros de pam, estar de morros,
fer
uns morros com un esclop (Ca) -o
d'esclop- (Am), fer
un pam i mig de morros (Val), estar cremat, botar, fer mala cara |
En
Ximo em fa un pam i mig de morros.
El teu pare em fa uns morros
de pam perquè no li he volgut vendre la vinya.
Em
fa uns morros d'esclop (està
ofesa, Am). Està
engelosida i em fa uns
morros com un esclop. fer mossa
Marcar,
influir (Val). |
fer
forat, penetrar |
Amb
tot, el desencís fa més mossa en l’electorat dit d’esquerres
-Temps-. fer
mossegar la pols *
Els
han guanyats (o
els han passats per
l'adreçador, han passat per la pedra, els han humiliats;
no
els han fer mossegar la pols). nota:
Sentim i llegim 'morder el polvo', 'mossegar la pols', 'menjar la
pols', 'mossegar l'herba', etc. fer
mostra
Ensenyar
una cosa, demostrar que es té (Gir-Val). |
mostrar,
exposar, manifestar, demostrar; fer de reclam |
L'Eva
fa mostra de la seva discreció -TV3-.
La
volen per fer mostra, no per treballar (és una
noia molt bonica i la tenen per reclam).
Vaig plegar de regidora
perquè només em tenien per fer mostra i no em deixaven decidir res
(no:
em tenien de 'florero').
No
volem que aquest parlament només serveixi per fer mostra
(o
que
sigui de segona categoria, que sigui de segon rang; que sigui un
parlament de cordillaires -o
d'arreplegats-;
no
que
es
converteixi en un parlament de 'palmeros').
fer
moure el cul a la cadira
Causar
inquietud, un fet. |
posar
nerviós, fer patir |
Feia moure el cul
de més d'un a la cadira (al Parlament; deia veritats)
–Punt-.
fer
moure la cua de l'ase
Ser
un home que contagia felicitat (Men). |
ésser alegre, xalat,
graciós, xalest (Mall) |
És
tan simpàtic que fins i tot fa moure al cua de l'ase.
fer
mort i vida (en un lloc)
Viure-hi
sempre (Gir-Mall). | fer
vida i mort (Am), quedar-se allà mateix, no moure's d'un lloc,
estar-hi sempre més |
L'avi va fer mort i vida
a Bunyol.
Encara viu a Barcelona, el meu germà: hi farà mort i
vida.
Què hi fan aquests plàstics aquí?
Vejam si hi han de fer mort i vida! (s'han
d'anar a llençar i, qui ho ha de fer, no ho fa)
Hi
faran mort i vida en aquell mas, poc se n'aniran mai, perquè hi
estan conformats.
Aquest gos farà vida i mort aquí, poc se'n
mourà mai.
fer
muntar l'allioli
Fer
força per aconseguir quelcom (Cat Nord). |
empènyer, lluitar,
engrescar |
Cal
fer muntar l'allioli en el tema de les llengües regionals
-Arrels-.
fer
mutis pel folre *
Les
autoritats han fet mutis un cop més (o
han callat, han fet moixoni -Bar-,
han fet l'orni, han
fet muts
i a la gàbia, no han badat boca, no han dit ni ase ni bèstia, no
han dit ni piu;
no
han fet mutis pel folre). Que
algú que aspira a ser president se'n vagi cap a casa per tan poca
cosa, fa pensar
(o desaparegui, es retiri, marxi;
no faci mutis pel folre).
Fer
una gran destrossa (vulgarment "malfraig"; Mall). | causar
destrossa, fer mal, fer maleses, fer malvestats, fer
estralls | ...que
el ramat pasturant no vagi al veïnat o passi a un lloc on pugui fer
malfraig
(menjar plantes d’un hort) –Nous escrits-. Els
corcs fan estralls a la fusta -TV3-. fer
navegar la garrova (o la garrofa)
Ésser
acceptat sense gens de repugnància (Mall). | passar
per sa garrova (Mall) | O
només són bons per queixar-se i fer navegar la garrova? -Bruixat-.
fer-ne
alguna
Fer
alguna cosa mal feta. | fer
alguna malifeta, haver passat quelcom,
fer
l'haca (Val), fer-ne qualcuna (Mall)
|
Que
s'amagui, el gos, vol dir que n'ha feta alguna.
Te
n'han feta alguna, ho conec
(el veu moix).
Alguna n'heu feta, que el
mestre us hagi castigat.
Un
embarbussament valencià és: «Una
haca l'he treta, l'a(l)tra haca la trac?»
fer-ne
cas amb un flabiol sonant (d'algú)
No
fer cas dels consells o dels avisos d'algú. | escoltar-s'ho
amb un flabiol sonant, no escoltar, no creure, fer l'orni |
El
seu pare no vol que ho faci, però en fa cas amb un flabiol sonant.
A
-Jo ja li ho dic, que no fumi. B -I et fa cas? A -Ja pots pensar:
m'escolta amb un flabiol sonant.
fer-ne
cinc cèntims
Explicar
com ha anat una cosa (Gir-Mall). | comentar,
posar al corrent, fer-se'n ressò, fer-ne
un resum |
Com
va anar el casament del noi?, fes-me'n cinc cèntims.
La
premsa s'ha fet ressò d'aquesta trobada -TV3-.
fer-ne
de crespes (i explicar-ne)
Fer
malifetes o coses molt desagradables (Alt Urgell). | fer-ne
de molt grosses, (fer tremolar el cel i la terra, fer tremolar sants
i dimonis, fer-ne una de cal Déu, Tresponts), fer tancar portes
(Pallars) |
Ell
sembla bon noi, però del seu pare se n’expliquen de crespes!
-Albastesa-.
Ja
us dic jo que aquesta farda de canalla que ara puja faran tancar
portes! (són
mal educats) -quan Judes-.
farda:
Mainada, conjunt
d'infants (DCVB).
fer-ne
de l'alçada d'un campanar (o dir-ne)
Fer
coses greus (Ca-Am). |
fer-ne a l'alçada d'un campanar (Bar),
fer-ne de seques i de verdes, fer-ne de tots colors, fer-ne de
crespes, fer-ne de grosses, fer-ne com un cabàs |
A
-Quan era batlle va
deixar fer una casa al mig de la plaça.
B
-Ui!, en va fer de
l'alçada d'un campanar!
En fa de bestieses amb el cotxe!, de
l'alçada del campanar.
La va dir de l'alçada del campanar (una
mentida que ens perjudicava).
Abans
de separar-se, li'n va fer a l'alçada d'un campanar (la
maltractava).
Quan
el vam fer fora de l'empresa ens en va fer veure a l'alçada d'un
campanar
(posar
dificultats).
D'aquell
polític se n’explicaven a l’alçada d'un campanar.
D'aquest
alumne me n’han explicat de ben grosses.
fer-ne
de les seves (algú)
Fer
coses mal fetes. | fer-ne
de totes, fer-ne una de les seves, fer-ne de grosses, fer-ne de tots
colors, fer-ne
de ses seves (Mall)
|
Ja
ha fet de les seves, aquest home
(era
contrabandista).
En
Peret està fent de les seves
(està
fent molts punts; bàsquet) -CR-.
El
temps continua fent de les seves (malvestats).
Heu
fet de les vostres (heu
jugat, quan el mestre no hi era).
Ja
he fet dels meus! (m'he
cagat al llit -un vell-; Ca.)
Feien
de les seves
(sexe).
fer-ne
de verdes i de madures
Fer
coses sense mirar prim, sense reprimir-se, bones i no tan bones
(Gir-Bar). | fer-ne
de l'alçada d'un campanar, fer-ne
de seques i de verdes (Ca), fer-ne de tots colors, fer-ne de totes,
fer-ne de les seves (Gir-Mall), no mirar prim, no reprimir-se | Tota
aquesta colla de joves en van fer de verdes i de madures
(petites malifetes).Aquests banquers n'han
fetes de seques i de verdes, i no ha passat res, cap no ha anat a la
presó, com alguns es pensaven.Aquests
terroristes ja n'han fetes de
les seves (un
atemptat).N'expliquen de
l'alçada d'un campanar, d'ell (malifetes).
fer-ne
dos (o: fer-ne tres, quatre)
Tenir
el doble de volum (Gir-Mall). | ésser
el doble, ésser dues vegades més gros; ésser el triple |
El
seu home és alt i gros: en fa dos com ella.
El gos es va
barallar amb un altre que en feia tres com ell.
Hi
ha una dona grassa!, en fa dues de jo
(Ca).
fer-ne
el que vol (d'algú)
Dominar,
una persona a una altra, amb bones maneres; saber fer molt bé una
cosa. | fer
creure, dominar, fer fer el que vols (a algú, Ca); guanyar |
Tantes
rebequeries que fa, el nen, a casa, i l'àvia en fa el que vol (= el
nen la creu).
La Isabel en fa el que vol del seu
home.
La nena en fa el que vol, de l'avi.
Com juga amb
l'ordinador, el nen!, en fa el que vol (en
sap molt).
En fas el que vols, d'aquest gos
(creu).
Me'n vaig a dormir, perquè la son
em guanya (em
'gonya', Ca).
Teníem
una mula guita i malparida, i jo li feia fer el que volia (el meu
noi, no)
fer-ne
més que el març
Fer,
o haver fet, enrenou, malifetes, atzagaiades (Alt Urgell). |
fer
tronar i ploure, fer-ne de tots colors
|
El
vell Andreu, tal com el veus, de jove n’havia fet més que el març -Trabucs-.
fer-ne
prou
Tenir
les coses que es necessiten, no faltar-ne cap. |
ésser
suficient, haver-n'hi prou, tenir-ne prou, no caldre res més, fer;
ja durarà, fer-s'ho |
Amb vint euros ja en
faig prou per passar el cap de setmana.
Amb el que em donaven
per menjar no en feia prou.
Amb una pastilla per a dormir no en
faig prou.
Amb tres ous ja en farem prou, per avui.
Ja
n'han fet prou, per avui (ja
han plegat de treballar).
A -Ja n'has fet prou,
per avui? -de caminar- B -Sí, ja torno cap a casa.
L'he
coneguda una hora i ja n'he fet prou (ja he vist que és una
trapella).
Amb una hora cada dia en faré prou, per fer aquesta
feina.
Amb un martell, ja faig (ja
en tinc prou).
No vindré
pas més, perquè veig que ja us ho feu (a
tenir cura del malalt).
fer-ne
qualcuna
Es
diu de la persona que fa o pot fer un disbarat (Men). |
ésser
un perill; fer una bestiesa, fer-ne alguna |
Aquest
home en farà qualcuna, si l’acomiaden de la feina.
fer-ne
un caramull
Exagerar
la dita o l’acció (Mall). |
fer-ne un gra massa, fer-ne un
món |
Tots
podríem ofendre’ns per una cosa o altra i fer-ne un gran caramull
–Temps-.
fer-ne
un gra massa
Fer
o dir coses exagerades, fer coses que no s'haurien de fer (Gir-Bar).
| fer-ne
un carall massa, fer-ne
una mica massa, passar
de ratlla (Gir-Val), abusar, excedir-se, fer bogeries (Bar-Gir),
comptar com els teulers: a cents i milers (Tresponts), anar-se-li'n
la mà, passar de mida, traspassar-se, passar de taca d'oli, fer-ne
un caramull (Mall), (comptar
llenya a gleva, comptar com els teulers: a cents i milers) |
Si
us rieu d'aquest coix, em sembla que en feu un gra massa.
Noies,
en feu un gra massa, de cridar.
En
fas un gra massa, per un petó de no res (s'escandalitza)
-TV3-.
En foten un
carall massa, amb el futbol! (cada dia
en fan).
Ja és moda, però no en
fotis massa! (d'anar
amb els cabells curts)
En feu un gra massa,
d'estudiar: aneu a fer un volt.
Córrer tants quilòmetres cada
dia és fer bogeries (és fer
excessos).
A
-La
noia surt cada dissabte.
B
-Mentre
no es traspassi rai! (pel
sexe)
fer-ne
un plat (d'una cosa)
Comentar
exageradament un tema. | fer
plat de, donar importància, exagerar, fer bocades de, alabar |
Per
tant poca cosa n'han fet un plat que no s'acaba mai.
Ell, de
qualsevol cosa en fa un plat.
En faràs un
plat, de la festa (t'ho
passaràs bé i, en acabat, ens ho explicaràs).
No
li ho diguis, que ell en faria un plat al cafè (ho
comentaria).
Ahir va
caure, en Joan. En farà un plat!
(en
parlarà molt)
Els
diaris no n'han fet gaire plat, d'aquesta vaga
(n'han
parlat poc).
En va
fer un gran plat, de l'Oriol (en
va parlar molt i bé).
No
en va pas fer gaires plats, del viatge (en
va parlar poc).
fer-ne
una com un cove (o dir-ne)
Fer
un gran disbarat (Gir-Bar-Mall). | fer-ne
una com un covo (Mall), fer-ne una de molt grossa, fer-ne una de
bona, fer una cosa inconvenient
|Aquell
dia en vas dir una com un cove
(exagerada) -CR-..En
Gabriel n'ha fet una com un cove (ha
embarassat la xicota).
fer-ne
una muntanya
Exagerar
molt un fet. | amoïnar-se
per poca cosa, fer-ne un món (Am), fer-ne un capçal, fer-ne un
llibre (Am), fer-ne un feix, fer-ne un problema, fer-ne una història;
d'una
puça fer-ne
un
cavall (Val)
|
Encara
que no t'agrada, posa't aquest abric i no en facis una muntanya.
Què
et costa de rentar-te?, de tot en fas un món!
De tot en fan una
història, a la televisió (van
repetint un tema).
No en facis un problema,
d'això, que no té cap importància.
Tu,
de tot en fas un capçal!
(et
capfiques)
nota:
Sentim 'fer una muntanya d'un gra de sorra', a Barcelona. Pensem que
és un castellanisme.
fer-ne
veure
Fer
passar penes. | fer
corsecar, fer migrar, fer patir, donar
mala vida, donar mal tracte, fer passar, fer martiris |
Ens
en fa veure, aquest gos! (fuig
de casa).
Que me'n fa veure,
aquesta dona!
Me'n fa veure, aquest home, jugant a cartes! Jugar
amb ell és com fer obres de misericòrdia (no
en sap i em fa perdre).
He patit molt. He
tingut una ferida de mal de ventre, unes punxades molt fortes.
fer
net
1
Treure la brutícia d'una cosa o d'un lloc. També netejar altres
coses (Girona-Bar-Mall). | netejar,
fer neteja; guarir, superar una malaltia, no haver-hi de pensar més,
esmatissar
(un bosc) |
Aquesta
roba no es pot fer neta (hi
ha una taca que no se'n va).
Hem de fer
net tot aquest bosc.
Hi ha un mocador que l'hauré de llençar,
no em veig amb cor de fer-lo net.
No acabo de fer un net del
constipat que he passat
Prengui's aquesta
medecina, hem de fer un net
(ho
diu el metge).
En haver separat el gra
de la palla, cal fer-lo ben net.
La setmana
passada vaig donar l'ordinador a fer net de virus
-Mall,
Migjorn-.
Cal fer net de la
corrupció.
L'equip ha
fet neteja de jugadors (s'ha
tret de sobre els que no volia).
2
No deixar cap cosa (Girona-Bar-Mall). |
fer
un net, fer-ne llana neta (Ca-Am), fer net i net (Am-Mall), fer cau i
net (Am), acabar, consumir, passar-ne els taps, enllestir, rematar,
despatxar, no deixar res, netejar-ho tot; menjar-s'ho tot, exhaurir
una cosa, fer arran i arreu, fer taula rasa, escurar
la butxaca (Mall)
|
Han
fet net de l'amanida (se
l'han acabada).
Quan culls
raïms, has de fer net (no
deixar-ne).
Han fet
net i net, s'ho han acabat tot (el
menjar).
Els lladres li van fer net de
tots els diners que tenia dins la casa (els
hi han robats).
La canalla
s'han menjat els caramels arran i arreu
(tots).
Mengeu
més galetes, que n'hem de fer net
(ens
les hem d'acabar).
El pare li va deixar molts doblers,
però ell n'ha fet net (se'ls
ha polits).
La nena
ha fet un net del curs, aquest any
(ha
aprovat totes les assignatures).
Vaig
anar amb compte a no fer-li caure cap préssec, quan li llaurava la
vinya, i l'altre hi va i li'n fa net (els
hi roba tots).
El
cel encara no ha fet net
(hi
ha núvols) -TV3-.
Ella
em paga un xic de tant en tant, però no fa mai net
(no
em paga tot el deute).
Durant
la guerra volien fer llana neta dels de dretes
(matar-los
tots, grans i petits).
Les
repúbliques fan taula rasa de les velles institucions -Avui-.
No
va quedar res per menjar, vam
fer
net i net (ens
ho vam acabar, no en va sobrar ni faltar).
Cada
mes fem net i net (ens
ho gastem tot, acabem a zero euros).
nota:
'Fer net' també vo dir
tirar una carta que s'enduga totes les que hi ha damunt de la taula.
fer
nit
Passar
la nit en un lloc (Gir-Mall). | dormir,
romandre, passar la nit (Val)
|
Farem
nit a Saragossa (=
dormirem a
Saragossa).
fer
nits seves
Romandre
durant la nit sense dormir (Men). | passar
la nit en blanc, vetllar |
He fet nits seves
llegint.
fer
niu
Anar
a un lloc a passar-hi estones (Am). | anar-se
a refugiar, quedar-se | A
-Podem
anar al lavabo?
B
-Sí,
però no hi feu niu (no
us hi quedeu).
fer
no res
Fer
poc temps (Val). |
no fer gaire; acabats de casar, no fer tant
|
M'ho
han dit uns amics que s'han casat fa no res.
Berenaré
més tard: no fa pas tant que he dinat
(no
fa gaire).
fer
no sé què
Venir
malament haver de fer una cosa. | fer
angúnia, fer ànsia, fer impressió, fer por, fer vergonya |
Em
feia no sé què, dir que no.
Em fa no sé què, anar a veure
malalts.
fer
nona
Dormir,
en llenguatge infantil (Gir-Val-Mall). | fer
non (Gir-Val), aclucar els ulls, fer la non-non,
fer
nones (Bar-Val), fer nono (Val)
|Ara
el nen farà non.
fer
nosa
Privar
o pertorbar el moviment, una cosa (Gir-Mall). | destorbar
(Gir-Val), molestar, ser desavinent, entrebancar, engavanyar, posar
-o deixar- paranys (posar coses al mig del pas, Am)
|Anem,
que aquí fem nosa.Aquesta caixa, aquí al mig del pas, hi fa
nosa.El jersei em fa nosa, tinc calor.Sembla que et facin
nosa, la mainada: has d'estar més per ells.No
poseu paranys a l'escala, que ens matarem!
(la
nena hi deixa joguines) Dormo
amb dues mantes, i poc em fan nosa.
fer
número *
Jo
sóc a la llista per fer mostra -a darrere, Gir-Val-
(o
per fer piló, per fer colla, per emplenar, per omplir -Val;
no
per fer número; millor
que per fer nombre).
fer
números
Calcular
una cosa (Gir-Mall). | fer
quatre números, comptar, mirar
la bossa,
preveure,
fer una estimació,
fer
els comptes, consultar amb la bossa (Val)
|
Fes
números i veuràs que no ho podem pagar.
Fes quatre números i
veuràs si n'és, de car, el llum.
A
-Ho podem comprar? B
-Hem de fer
números.
fer
obrir l'ull (o els ulls)
1
Fer
veure a algú les coses, espavilar-lo. |
advertir,
aconsellar, avisar, alertar, ensenyar de viure, llevar -o treure- la
bena dels ulls, fer veure la realitat, fer entendre, explicar |
A
-Ho sap, en Met, que podria
adinerar més les avellanes?
(les ven per sota preu) B -No,
què vols que sàpiga! Ara, Déu me'n guard de fer-li obrir l'ull,
encara s'empiparia!
Jo li vaig fer obrir l'ull
(li vaig dir que no havia de signar documents sense llegir-los
primer).
L'àvia em va
fer obrir l'ull amb els canelons
(em va dir que s'havien de coure amb més foc).
Ja
he obert l’ull: he vist que els diners al banc no porten i he
comprat un pis.
No va entendre què passava fins que no vaig
fer-li obrir l’ull
(l’enganyaven).
Es ven
la casa del costat de la seva i no la vol comprar, però jo li he fet
obrir l’ull (li
he fet veure que li convé).
Ja
va bé que el nen jugui amb altres de més grans: un de gran li obre
més l’ull
(l’espavila).
Quan han
parlat de factures m’han fet obrir l’ull (jo
he pagat una factura i a mi no me l'han pagada).
Ella
em va fer obrir l'ull, em va dir «pugeu d'un en un, a l'ascensor,
per si s'espatlla».
2
Treure experiència d'un altre. |
veure una cosa, fer obrir el
cap |
En Quimet va posar
un hotel i això va fer obrir l'ull als veïns (també
en van posar un).
He
vist gent que anaven amb cadires elèctriques i m'han fet obrir el
cap
(jo
també n'he comprada una). 3
Fer
atenció a allò que pot sobrevenir. | badar
els ulls, vigilar, estar a l’aguait
|
Quan
ella anava a les botigues, ja tothom obria l’ull, i encara els
fotia! (els
robava, era més llesta que els vigilants). fer
oi
Sentir
nàusea o fàstic per alguna cosa (Mall) |
fer
repugnància, fer fàstic, fer ois (Am-Val)), fer oix (Val) |
Tanta
incultura fa fer oi -Temps-.
fer
oïdes sordes *
Si
el departament fa el sord a aquesta manifestació, hi haurà vaga
(o
no fa cas
de, no escolta, fa com qui no ho sent, fa orelles de marxant, fa
l'orni, fa el pagès, fa el paper de met, fa el desentès, té les
orelles a cal ferrer;
no
fa
oïdes sordes a, fa orelles sordes)
-CR-.
fer
oli
Estrènyer-se
uns contra els altres per caber en un lloc reduït (Moixonies, Mall).
|
fer lloc, ajustar-se |
Si
hi volem caber tots haurem de fer oli.
fer
olor de boc
Fer
mala olor (Mall). | fer
pudor, tuf, bravada; tufejar |
Aquest home no es deu
rentar mai, fa una olor de boc que no es pot aguantar.
fer
olor de ranci
Fer
malfiar, una activitat (Bar). |
fer malpensar, fer recelar
|
Aquest noi va cada
nit a la costa a dur-hi paquets: això fa olor de ranci (hi
pot tenir algun negoci brut).
fer
ombra
Ésser,
un rival, molt fort. |
fer la competència, fer nosa; superar,
eclipsar, fer la pols, perjudicar |
El
Lleida no pot fer ombra al Figueres a l'hora de pujar
-Diari
Girona-.
Ell
és un dels qui em pot fer ombra, per obtenir el càrrec.
nota:
'Fer ombra' és a l'IEC i en altres diccionaris. Tanmateix, no el
sentim en catalanoparlants grans, sembla un calc del castellà.
fer
orelles de cònsol
Fingir,
qualcú, que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís
(Mall). |
fer
el sord, fer el desentès, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer
com qui sent ploure, tenir les
orelles a compondre (Mall)
|
S’estima
més fer orelles de cònsol a la nostra petició -Llibre-.
Però,
com que jo amb
ell feia orelles de cònsol, cada
setmana m'havia de repetir la mateixa lletania -Males
companyies-.
Decidí
escoltar i fer orella de cònsol puix que, de totes maneres, el seu
fill no era a casa i no podia haver-hi brega
-Romanç-.
fer
paga
Ser
útil, fer servici, interessar (Val). |
fer peça, interessar,
agradar, tenir
en molt, apreciar
|
El
trencalòs es nodreix d’allò que ja a ningú fa paga
-Temps-.
Jo
no en faria cap paga, de la xocolata
(no
m'agrada, no em fa gràcia, Am).
fer
pagar
1
Cobrar una quantitat determinada per un producte o per un servei.
|
cobrar, valer; ésser car |
Quan
te'n varen fer pagar d'aquesta cartera?
És molt bo, aquests
formatge, però el fan pagar (és
car).
No
els val, trenta euros: els fan pagar.
2
Fer rebre les conseqüències d'una malifeta a qui culpa no hi
mereix. |
castigar, inculpar, fer pagar la festa |
Per
culpa d'un, ho faràs pagar als altres.
Es va barallar amb el
teu pare i m'ho fa pagar a mi.
fer
pagar car
Tornar
una mala passada a algú (Gir-Mall). |
fer pagar, venjar-se, fer
purgar, castigar
|
Va
decidir de
tornar-se’n
per fer-li-ho pagar
-Contalles-.
fer
palla neta
Tenir
èxit en un afer; acabar una feina (Alt Urgell). |
sortir-se’n,
sortir bé, reeixir
|
No
patiu ànsia, xicots. Si a Déu plau, tot se solucionarà. Farem
palla neta i encara ens sobrarà tarda
-En
Calçons-.
fer
pals i ganxos
Començar
a aprendre d'escriure (Bar). | fer
gargots | A tres anys fan pals i ganxos, la mainada.
fer pam i
pipa
Fer
mofa d'algú amb les dues mans esteses a davant del nas i bellugant
els dits. |
fer
burla, fer befa, riure's d'algú, fer pamet (Val) |Quan
el renyava, encara em feia pam i pipa.
fer
pampallugues
Encendre's
i apagar-se un aparell, fer ratlles o moviments que molesten la
vista. |
fer ballumes (Mall), fer llampurnetes, fer babarulles
(Am) |
El
televisor fa pampallugues
(hi
ha ratlles que es belluguen).
A
l'ordinador surt una recta que es mou i em fa pampallugues als
ulls.
nota:
Vegeu també 'pampallugues', al Volum 1.
fer
panada
No
anar bé un espectacle, una venda o un negoci (Ca). | fracassar,
no fer cèntims, no haver-hi gent, no haver-hi públic, fer porra
(Val) |
Si
plou per la festa, farem panada (no
vindrà gent).
El circ va fer
panada, no hi va anar ningú.
He
anat al mercat a vendre conills i he fet panada (no els he poguts
vendre, perquè anaven a donar).
Els boletaires han fet porra
perquè no ha plogut
(no
han trobat bolets).
fer
panxa
Allunyar-se,
una paret o un altra cosa, de la línia recta (Gir-Mall). | fer
bony, cedir; penjar |La paret de davant fa panxa.El
fil del telèfon fa panxa
(entre
dos pals, perquè un ha cedit).
fer
parada i fonda
Antigament,
aturar-se un carruatge en un hostal o fonda durant el trajecte del
viatge, a fi que els viatgers descansessin i el bestiar pogués
abeurar-se. | aturar-se
a menjar, aturar-se
un temps més aviat llarg
|
Quan anem a Marsella fem parada i fonda a
Seta.
Aquesta nena faria parada i fonda
pertot (pujaria a tots els
cavallets). nota:
'Fer parada i fonda' es diu també en castellà.
fer
paraigua
Acompanyar
a algú amb un paraigua, quan plou. | abrigar,
protegir, resguardar |Vine'm a fer paraigua, si et
plau.
fer
paret seca
Una
paret seca és una paret feta amb rocs, sense morter. Fer paret seca
és menjar i no poder veure (Ca). | no
tenir beguda, haver de menjar sense beure |No
tenim més beure, haurem de fer paret seca, per esmorzar. fer
parlar
1
Donar, un fet, peu a murmuracions. |
fer
pensar malament, ésser causa de comentaris, fer-se malveure,
provocar crítiques, esser ocasió d'enraonaments, provocar un
escàndol |
Si
aneu cada dia junts al bosc, fareu parlar (es
pensaran que us enteneu).
Només
ho diu per fer parlar, que fitxarà per la Juventus.
El
fet que l'anés a veure tan sovint quan estava tan malalt feia parlar
la gent (deien que hi anava perquè em fes hereu).
Aquest home
va fer enraonar molt (anava
amb dones).
2
Destacar molt. |
significar-se, ressaltar, fer crit, fer tro,
fer forrolla, tenir fama, tenir èxit, fer-se
un nom, fer-se una reputació |
Aquest
jugador pot fer parlar, perquè és molt fi.
S'havia
fet un nom com a escriptor
-Llibre-.
3
Fer dir a algú una cosa que no volia dir |
fer confessar,
obtenir una confessió, fer buidar el sac, fer xerrar, descobrir la
veritat, treure una veritat,
parlar per fer que un
altre xerri,
obrir la llengua (Pallars) |
Amb
una mentida el vaig fer parlar.
La mare em va fer parlar i ara
ja sap que vaig fer dues campanes.
La policia no el va poder fer
parlar.
N'hi ha que parlen per fer parlar
(per
saber).
I
si no vol confessar, la porteu a la sala de tortures, ja veureu si el
foc li obrirà la llengua -un
forat-.
4
Comportar-se malament, un nen, no fent allò que s’espera que faça
(Val). |
fer enrabiar, fer cridar |
Hui el xic no m'ha fet
parlar gens a l'hora de dinar.
5
Costar molt, una cosa. Fer parlar s'usa per expressar qualsevol
contrarietat
(Val).
|
ésser
difícil, costós, donar feina (Mall), ésser una molèstia |
Traure
tota la pedra del bancal m'ha fet parlar molt.
El pare fa parlar
quan ha de prendre's la píndola.
fer
partida *
Això
és part de la cultura del país
(o
forma part de, pertany a; millor
que
fa partida de)
-Arrels-.
nota:
Pensem que 'fer partida' és un gal·licisme.
fer
parts
1
Distribuir una cosa donant a cadascú la porció que li'n correspon.
|
repartir,
distribuir, dividir |
Ai
del dia que hàgim de fer parts! (repartir
l'herència; té por de no avenir-se).
Ja
te n'ha fet part?
(t'ha
donat part dels diners que ha cobrat?)
N'has
de fer part del que guanyes? (repartir-ho).
2
La USAP és un dels equips
que s'han professionalitzat
(o
forma part dels equips que; millor
que fa part dels equips)
–Temps-.
Ells
no ballen sardanes, però vénen amb nosaltres
(o
però
són de la colla; millor
que però
fan part de la colla)
-Arrels-.
Ell
va pertànyer al braç armat de l'organització (o
ell era del;
millor
que ell
va fer part del)
-D.
Balears-.
fer
parts i quarts
1
Donar una part d'un producte o d'uns beneficis a un altre (Men-Mall).
|
repartir,
compartir; amitjanar | I
que ja no havien de fer part de res as propietaris -fets-. 2
Actuar injustament, afavorint-ne uns i perjudicant-ne d'altres
(Mall). | haver-hi
favoritismes, preferències, mires; fer diferències, aplicar la llei
de l'embut |
Son pare va fer parts i quarts en el tema
de l'herència.
El mestre és molt injust amb els
alumnes, sempre fa parts i quarts.
fer
pas
Facilitar
el pas. | obrir
pas, deixar passar, fer camí |És obligat fer pas a
les ambulàncies. Hem
de fer pas a l'aigua (netegem
un rec).
fer passar
1
Menjar. | cruspir-se,
fer baixar coll avall, prendre |
Encara hi
farem passar quatre avellanes.
També les farem passar, les
galetes.
Un parell de mandarines, sí que les faràs passar.
2
Divulgar una notícia.
escampar, dir, fer saber, comunicar |
Ho
hem de fer passar (dir-ho,
fer-ho saber als que vénen nous) -Arrels-.
nota: Es diu molt en
francès.
3
Altres sentits de 'fer passar'.
Fes-lo
passar per la Seguretat Social, aquest medicament (te'l
pagarà).
Abans
no compris la casa, fes-hi passar un bon arquitecte, i que te la
miri.
fer
passar bou per bèstia grossa
Fer
passar una cosa dolenta per bona; mirar de confondre a qui no es
gaire exigent (Bar). |
fer
passar –o donar- garsa per perdiu, fer passar -o donar- gat per
llebre (Bar-Gir), donar garsa per colom (Val), pintar la cigonya, fer
empassar la píndola, ensarronar, enganyar |
Si
s’ho mira amb atenció, no li podràs fer passar bou per bèstia
grossa (veurà
que la medalla que li regales no és d’or).
Em vol fer passar bou per bèstia grossa, però me n’he
atalaiat (em ven un terreny de segona línia de mar al preu
d’un de primera línia (Gir).
Em vol fer passar gat per llebre i jo li dic
que sí (diu
que la catifa li va costar tres-cents euros i no pot ser).
fer
passar de noves (a algú)
Fer
passar temps a algú amb amb promeses, excuses o evasives (Ca).
|
entretenir,
donar excuses, fer passar amb noves, fer passar amb raons, donar
allargues -o allargs-, fer passar (Am), fer passar de noves a raons
(la Vall
d'en Bas), fer passar amb cançons (Bar), fer passar amb passeres
|
El
govern ens vol fer passar amb raons
(no
ens paga la subvenció) -Avui-.
Au, hi
vas a cobrar i et diuen «torni un altre dia, que avui l'amo no hi
és», i et fan passar de noves.
Cada mes ens feia passar de
noves i no em pagava mai el lloguer.
El nen vol que anem a
l'Escala i jo el faig passar de noves.
Em fa passar amb noves i
raons per no fer-ho.
Si tens vuitanta anys et fan passar de
noves i no t'operen.
La Júlia, encara no vindrà; em va fent
passar, passar, i no vindrà.
Ens volen fer passar amb passeres,
amb concessions caritatives, mentre ells es queden els diners.
fer
passar el seu punt
Voler,
una persona, que es faci allò que ella diu (Am). | fer
passar la seva (Ca), voler tenir raó, voler que allò seu passi a
davant, voler que la seva vagi a davant (Ca), voler manar, ésser
marrà |
A tothom agrada, fer passar el
seu punt.
Ja has fet passar el teu punt: ja tens la bústia que
demanaves.
Quan no pot fer passar el seu punt, s'emprenya.
Si
tu fas passar el teu punt, jo faré passar el meu (per
menjar).
Si jo
hagués volgut fer passar el meu punt, l'hauria hagut de matar (el
nen feia una rebequeria).
Tu, sempre
vols fer passar la teva.
Allò que diu ell,
allò s'ha de fer: sempre
vol fer passar la seva llei.
Deia que era un
bitllet de vint euros i va fer passar el seu punt. Va quedar amb la
raó.
fer
passar el trill per l'esquena
Fer
patir (la Franja). |
martiritzar, humiliar, fer penar,
maltractar |
Calia
empènyer un barril de sabó moll sense cap ajuda, només perquè un
mala sang et volia fer passar el trill per l’esquena
–Granota-.
fer
passar les enveges
Fer
fer, a algú, una cosa que té moltes ganes de fer, a fi que estigui
tranquil. | fer
content, satisfer un desig |Sempre parlava d'anar amb
barca i un dia l'hi vam dur a fer un vol
per fer-li passar les enveges (el
desig). fer
passar pel raig
Vegeu
'passar pel raig'
fer
passar pel tub (o: fer passar per l'»aro»? *
Ha
hagut d'afluixar i pagar (o
ha hagut de claudicar i pagar, ha hagut de passar
pel raig i pagar, ha hagut de passar per l'adreçador i pagar, l'ha
fet passar per forat estret;
no
ha hagut de passar pel tub i pagar, ha hagut de
passar per l'»aro»
i pagar). nota:
Vegeu també 'passar pel raig'
fer
passar per (i: fer-se passar per)
Voler
fer creure. | fingir,
simular, aparençar |
Per
poder fugir es va fer passar per
dona.
Aquests lladres entraven a les cases fent-se passar
per electricistes.
Un cop em va fer passar per lladre i no l'he
pogut veure més.
Es fan passar per germans, i no en són.
M'han
fet passar pel que no sóc (m'han
criticat).
fer
passar sa vida de sant Aleix
Fer
viure malament (Men). |
donar
mala vida, fer-les passar putes, fer mal passar, (donar martiri, fer
passar molt mala vida Men) | I
conten que aquella doneta li feia passar sa vida de sant Aleix
-Fets-.fer
passeres
Deixar
brutícia al terra d'un edifici qui hi passa amb els peus bruts,
molls o enfangats, o qui hi passa quan l'han acabat de fregar. | deixar
petjades |Quan véns de caminar sempre fas passeres
(deixes terra amb els peus).No passis, que ara acabo de fregar
i faries passeres (Am).
fer
passos
Fer
gestions a fi d'ajudar a algú o per aconseguir quelcom (Gir-Bar). | fer
gestions, fer diligències, moure's, fer passes (Mall)
|
L'Àngel
va fer molts passos per la meva germana (hi
volia festejar).
Es fan passos per
aconseguir que aquest curset es faci a Girona.
Abans de fer el
relleu de metge, ja faré algun pas.
Anirem al metge a
Barcelona, jo ja faré passos.
Hem
fet molts de passos per ella i ja ho veus, no ens ho agraeix pas.
Jo,
ara, faig passos per a mi i prou, no faria res per a ningú.
fer
passos en fals
Equivocar-se.
| errar-la,
enganyar-se |
Fent aquesta feina, no podem fer gaires
passos en fals.
fer
pastetes
Jugar
amb aigua i fang, la mainada. També es diu si remenen farina o
altres coses. | jugar
amb sorra, fer potineries |
A
-Els nens són al pati que
fan pastetes. B
-Ja marxaran bonics!
Avui
hem fet pastetes, a l'escola
(hem
treballat amb argila).
Aquesta mainada
són bruts: sempre fan potineries.
fer
'patueses' *
L'avi
ja caduqueja -va a
comprar el diari al vespre; hi sol anar al matí- (o ja
repapieja, perd facultats, fa cadufos -Mall-;
no fa 'patueses'). nota:
Pensem que 'patuesa' és un gal·licisme.
fer
patumba
Caure,
en llenguatge infantil (Ca-Am). | fer
patum (Am) |
No pugis aquí dalt, que faries
patumba.
Nen, vigila, que faràs patum!
Mama, he fet una
patumba a l'escala.
fer
peça
Interessar,
una cosa, a algú, per qualsevol motiu (Gir-Bar). | agradar,
plaure, interessar, convenir, fer el pes, desitjar,
satisfer,
caure
en gràcia, entrar per l'ull dret
|
Aquella
dona em fa peça, li faria un favor
-es
diu vulgarment- (= la trobo bonica).
Em
fa peça, aquesta camisa, ¿me la puc emprovar?
A
ell totes li fan peça (=
totes li agraden).
No
em fa peça, aquesta feina
(=
no m'agrada prou).
Allò
li va fer peça i ho va agafar (comprar
o robar).
Us fa peça, aquesta capsa?
Li
fan peça els diners.
Si alguna cosa de l'hort us fa peça,
agafeu-la.
La jove se m'ho enrossega tot, ara
li fa peça el gall (el demana, el vol).
Quan
en una casa veia un xicot o una mossa que podia fer la peça a alguns
dels que ell coneixia en altres bandes, propiciava la trobada, és a
dir, la 'vista'
-Vetllador-.
enrossegar-se:
Endur-se una cosa d'un lloc. Sovint té el sentit de robar o d'anar
contra la voluntat de l'amo.
fer
pela i deu
Anar
coix i amb bastó. També ho hem sentit a dir de qui vomita (Ca). | ranquejar,
coixejar, fer pela i cinc (DCVB) |
N'ha passat
un que feia pela i deu.
Ara, durant uns dies,
faré pela i deu, per caminar (l'acaben
d'operar).
Quina gitarada, aquí terra!,
algú ha fet pela i deu. nota:
1 Fer pela i cinc: anar coix i portar bastó; es diu referint-se al
sotrac o cop sobrer que fa en caminar (Empordà).
fer
pell
Perdre
la vida. |
morir-se, fer-se'n la pell, fer-se'n l'estella
(Gir-Bar), fer-se'n les set pedretes, costar la pell, (fer es qüec,
anar-se'n a veure sant Pere, Mall) |
Pobre
cavall, va allargar les potes i va fer pell -Conte-.
Haguérem
de pensar en tornar, que si no, hi hagués fet pell, per allà, ell
-Albellons-.
Ja
no
tornaria
mai més a la fira de Salàs, perquè al cap de mig any aquella broma
acabaria per costar-li la pell
-quan
Judes-.
fer
pensar
1
Fer
venir alguna cosa a la memòria (Gir-Mall). |
recordar,
fer present, fer memòria, fer avinent, refrescar la memòria, tenir
la impressió -o la sensació-
|
A les cinc haig d'anar a buscar els nens, fes-m'hi
pensar, si et plau.
Em fas pensar en el teu
germà (en
la manera de parlar, de caminar, en la fesomia...).
Aquella
noia em fa pensar en algú.
Tot fa pensar que
la representació començarà aviat -TV3-.
Hem
hagut de lluitar més del que el quatre a zero fa pensar
-C33-.
Fes-li
present que la setmana vinent tenim la reunió.
Tu vares dir que
aquesta excursió era un desastre i, si no te'n recordes, fes
memòria! (ara
en parla bé)
Tot
fa pensar que aprovarà.
2
Amoïnar, una cosa. |
fer ballar el cap, fer rumiar, fer dubtar,
intrigar, preocupar |
Em
farien pensar, si em paguessin dos-cents euros més cada mes
(m'ho pensaria, si canviar o no de feina,
Am).
Entrar en una guerra fa pensar una mica.
Es
moren molts joves; fa pensar, això.
fer
pensar malament.
Actuar
d'una manera poc clara. |
fer
malpensar, fer dubtar, fer recelar |
Fa
dies que l'Ot em raspalla molt, em fa pensar malament: alguna cosa
vol.
En parles molt de la Roser; aviat em
faries pensar malament
(que t'agrada).
fer
Pep
Expressió
que indica protesta, a causa d'un suposat abús d'autoritat, de
confiança, etc (Mall). |
ésser un abús, ésser injust, (fer
beneit, fer colló Mall) |
Fa
Pep que tu hagis d'aguantar les malifetes del teu cap.
fer
per
Esforçar-se
per aconseguir alguna cosa (Cas). |
intentar, procurar, mirar de
fer, posar-hi l'espatlla, fer-s'hi, posar-hi el coll |
No
confie a acabar-ho; de tota manera, faré per intentar-ho.
fer
per (+ una persona)
Ésser
bo per a algú, una persona o una cosa. | ésser
convenient, profitós, adequat, escaient |
No
fa per a mi, això d'anar amb moto (no
m'agrada).
És una noia que fa per a tu.
Voleu dir
que fan per a mi, aquestes sabates? –TV3-.
Aquesta
música no fa per a tu
(la
clàssica, a un noi).
nota:
Vegeu també 'fer 7', al Volum 1.
fer
per maneres (i: fer per manera)
Intentar
aconseguir una cosa. | procurar,
donar-se manya a, mirar de, intentar, fer per (Cas)
|
Has
de fer per maneres que la paret pugi recta (posant
el cordill
recte).
Hem de fer per
maneres que anem bé tots
(quan
repartim la feina).
Hem de fer per
maneres que vagi bé, el negoci.
Varen fer per manera que n'hi
hagués per a tothom.
Ja farem per maneres que no plegui.
Has
de fer per maneres de no tenir-ne, de tos.
Ja
feia per manera que no en tinguéssim, de cèntims
(l'avi).
Ja
faré per maneres que un dia ens trobem.
Ella feia per maneres
de parlar-hi.
Jo faig per manera de no menjar-ne, de bròquil,
perquè no em prova.
fer
per un
Ésser
a la feina a l'hora de treballar; estar a punt quan cal ajudar a qui
convingui. | ésser-hi
per un cap, ésser-hi per un, ésser treballador, ésser-hi pel tros,
ésser un pencaire, fer-se un gec de (Ca) |
En
Joel sempre fa per un, sempre és voluntari.
Jo
ja faig per un, si s'ha d'anar a collir castanyes
(ja hi podeu comptar).
Sempre
fa per un: és un bon noi (sempre
ens ajuda).
Se n'ha fet un bon gec de
treballar, aquest home, a la vida.
fer
perdre
Fer
desaparèixer persones, animals o plantes. | matar,
fer la pell, eliminar, destruir, exterminar |
Els
faria perdre, si pogués (d'odi que els té).
Em farien perdre,
si poguéssim, en aquell poble (no em poden
veure);
A -Tenim rates penades al paller i no sabem com fer-les
perdre -com
treure-les, com matar-les-. B -No
les toqueu pas, que són animals molt beneficiosos!
La
gent et farien perdre, i tot per enveja.
Els
fan perdre perquè no els descobreixin
(= els
maten).
Vol fer perdre una mala herba que hi ha
al camp.
Quan vam treure la rifa, ens varen agafar una tírria
que ens haurien fet perdre, vàrem encendre els ànims de tothom.
Aquell mestre em va fer perdre les poques coses que sabia.
fer
peses *
És ample d'espatlles perquè fa
halters (o
perquè aixeca pesos, perquè alça pesos;
no
perquè fa 'peses').
fer
petar la xerrada
Tenir
una conversa llarga de temes intranscendents (Girona-Bar-Terre
Ebre). | fer-la
petar (Gir-Bar), fer-la contar, entretenir-se enraonant, tenir una
estona de conversa, xerrar, xarrar, fer supo-supo (Pallars), fer
barret (Val) |
Havent dinat la farem petar una
estona.
Quan vivíem a Espolla, els dies que plovia, anàvem a
cal ferrer a fer-la petar.
Cada dia vaig a
Can Franc1 a fer petar la xerrada
(un
bar d'Amer).
Ja l'hem feta contar una
estona.
Ell estava petant la xerrada
-Contalles-.
Faig
supo-supo amb l'Aureli, que porta unes rascletes als dits. -Vine cap
a casa que esmorzaràs! -em convida- -un
forat-.
nota:
Sentim 'fer petar' la copa en el sentit de trencar-la, i també en el
de brindar.
fer
peu
Tocar
terra en un toll d’aigua profund (la mar, una piscina) deixant el
cap fora per respirar. Arribar a posar un peu a terra, un ciclista,
quan s'atura per baixar de la bicicleta. |
trobar peu, tocar de
puntetes, no cobrir l’aigua, tocar el fons,
tocar
amb els peus a terra
|
Eren
molt pocs els atrevits que s’endinsaven on no feien peu
-La cara oculta de la lluna-.
En
parar no he fet peu i he caigut
(anant
amb bicicleta, per baixar, Am).
Som
partidaris de donar-la per bona.
A
–Anant al Puigsacalm hi ha un lloc on no fas peu i hi has de passar
agafant-te amb les mans
(és
un estimberri). B
–Doncs
ja s'hi poden estar bons!
nota:
Aquesta
expressió pot ser d'origen castellà, però es diu en moltes regions
catalanes.
fer
piló
Fer-se
important, una quantitat, a còpia de petites aportacions (Am). | fer
pilot (Ca); fer colla, fer grup |
Paguem moltes
quotes: futbol, bàsquet, sardanes..., i tot va fent piló.
Fem
vendes petites, però que fan piló (=
totes plegades valen la pena).
Hi anem per fer
piló, a la cadena humana.
Tot
fa piló (els
petits estalvis també ajuden).
fer
pinça
Anar
units, dos grups o més, contra un altre. | atacar
per dos costats, pressionar, actuar conjuntament, anar units,
aliar-se, associar-se, fer pilot contra |Els
altres partits polítics fan pinça contra el PSHE -Avui-.
fer
pinya
Treballar
un grup de persones per aconseguir el mateix objectiu. | fer
costat, donar suport, defensar, abonar, anar units, anar tots a
l'una, anar junts, anar plegats, actuar tots a la vegada, estar
d'acord |
El partit ha fer pinya amb el seu
president.
notes:
1 Creiem que 'fer pinya' ve del llenguatge casteller.
2 'Pensem
que 'tancar files', que es diu força, és un calc del castellà
innecessari. fer
plaer *
Ara
em vindria bé de beure un got de llet
-Gir-Val-
(o
m'agradaria beure, em vindria de gust, em vindria de grat,
m'encantaria; millor
que em faria plaer).nota:
'Fer un plaer', en català antic, volia dir 'fer un favor'. En el
sentit d'agradar, pensem que és un gal·licisme.
fer
planta (o bona planta)
Fer
goig, distingir-se dels altres (Men-Mall). |
anar
mudat, presumir, gallejar, fer-se veure, distingir-se |
Es
diumenges, quan anava a poble amb aquell vehicle, heu de pensar que
en feia de planta! –Fets-
Fa
planta aquest raïm (és
gros, fa goig) -IB3-.
fer
planxa
Fer
una entrada, un jugador de futbol, amb els peus per davant. | tirar-se
en planxa |Li
han fet planxa -CR-.
fer ple
Ésser
ocupades totes les places d'un teatre, d'un vehicle, d'un hotel, etc.
| ésser
ple de gom a gom, ésser ple com un ou, haver-hi un ple |Les
estacions d'esquí fan ple -Avui-.
fer
política d'aparador *
El
govern està fent política d'inauguracions (o està
fent propaganda, està fent política de lluïment; millor
que està fent
política d'aparador) -Punt-. fer
pols *
La
Quima acaba de superar el rècord de la jugadora romanesa (o
acaba de sobrepujar, sobrepassar, esmicolar,
batre, esclafar -si és amb molta
diferència-; no acaba de fer pols) -C33-.
fer
por
1
Espantar, una cosa; generar preocupació (Gir-Mall). |
esporuguir,
intimidar, acoquinar; témer, aborronar (Val) |
Li
ha fet por, el gos.
Un piló de gent, fa por, en una plaça
petita.
Em fa por que no li agradarà, aquest vestit.
Em fa
por que, el dia del casament, plourà.
Em fa por que no hi
serem, a l'hora de començar.
Em fa por que, amb aquests crits,
no es desperti la nena.
A
-Vindrà l'oncle? B
-Em fa por que no.
M'aborrone
de veure com canteu.
2
Se sol dir d'una cosa molt important o molt destacada (Gir-Mall).
|
molt
i molt, molt gros |
Tinc un refredat que fa
por.
Saben llegir que fa por, aquesta mainada!
Se't veu
enamorat que fa por.
Matàvem uns porcs grassos que feia por.
fer por a sa
por
Es
diu de qui té la capacitat d’espantar tothom, sense tenir ell mai
por (Mall). |
aterrir,
atemorir, acoquinar, esporuguir, esfereir, terroritzar, fer posar els
cabells drets |
Era
tan agosarat que feia por a sa por.
fer
porra
Trencar,
fer malbé. També errar-la, enganyar-se (Val). |
fer-la
bona, fer-la blava, cagar-la |
Per
culpa teua hem perdut el tren. Ja l’hem feta porra! Fins a les onze
no n’hi ha un altre.
Amb
eixa maça vols clavar el clau? No la faràs porra, no!
fer
posar els peus plans (a algú)
Obligar-lo
a creure. |
dominar, fer creure, adreçar, fer anar dret, fer
respecte, fer passar per forat estret
|
En aquesta escola, la
directora et posarà els peus plans (et
farà creure, no faràs pas el que voldràs).
A -La
directora ens fa quedar dues hores cada setmana a l'escola.
B -Aquesta dona encara no ha trobat
ningú que li posés els peus plans (que
li cantés les coses clares, que li digués prou).
Els
hem fet posar els peus plans, a aquests de Sabadell.
fer pòsit
Anar
a poc a poc i deixar fer quelcom o qualque cosa en el context d’una
situació o circumstància (Mall). |
assentar, començar a; anar
fent feix |
Cal
fer pòsit per a redactar la tesi.
fer
possible
Procurar
que una cosa es pugui fer. | permetre,
ajudar, autoritzar, fer realitat, aconseguir |
Gràcies
a les persones que han fet possible la construcció d'aquest pont ens
estalviarem una hora de camí.
El
projecte trigarà sis anys a fer-se (o
a acabar-se, a completar-se, necessitarà sis anys per tirar
endavant, a
fer-se realitat).
Ha
aconseguit el somni de jugar amb l'Ordis.
fer
postureig *
Ara
tothom vol fer-se veure
(o
distingir-se
dels altres, cridar l'atenció, gallejar, presumir;
no
ara tothom fa
postureig). En
política es fan moltes coses per quedar bé (o
per fer-se veure, per exhibicionisme, per
gallejar, per cridar l'atenció, per presumir, per faronejar, per
donar-se importància, per remenar la cua, per significar-se, per
destacar; millor
que en política es fa molt
postureig).
nota:
Trobem 'fer postureig' al
Termcat
i al DNV, però ens sembla una mala adquisició.
fer
presa *
La
princesa s'ha mort (o
ha deixat d'alenar, ha finit els seus dies, ha anat a sopar amb sant
Pere, ha fet la clucaina, ha fet el darrer alè; no
la mort ha fet
presa en la princesa)
-TV3-. fer
present (i: fer un present)
Regalar
quelcom. | fer
un obsequi, fer una finesa |
La
noia ens ha fet present de dues entrades.
Quan maten el porc
sempre ens fan present
(ens
en porten un xic).
A -El
gos li ha fet la cagarada a la vorera i ella no la collida.
B
-Un
bon present!
(irònicament)
fer
presentalles
Mostrar
una cosa de menjar i no convidar a qui la veu (Ca). | fer
mirotes (Am), fer 'mirotis' (Ca), fer babarotes (Bar), fer miroies,
ensenyar i no donar, mostrar (Mall)
|
Si
tens una cosa i no en vols donar, no facis presentalles
(no
l'ensenyis).
Em
feu presentalla de la seva part posterior (em va ensenyar)
-Carlinada-.
No
facis presentalles, que els vells són com mainada
(no
ensenyis els brunyols, a la llar de jubilats).
fer
preu
Acordar
un preu un comprador i un venedor. | establir
el preu, posar-se d'acord |
S'ha de fer preu, abans de
vendre.
S'ha
de fer preu amb l'esmolet (acordar
el preu abans no comenci la feina).
Els
curanderos no poden fer preu (no
poden exigir un preu).
A
-Quant
valdrà? B
-Poc
he fet preu.
C
-Hem
de fer preu, per dos dies? D
-No,
home, no. Ja ens entendrem.
fer
profit
Anar
bé, una cosa. | ésser
profitós, ésser beneficiós; posar-se bé, assentar-se bé,
provar-li bé |
No
li han fet gaire bon profit, els diners
(eren
robats).
El dinar li ha fet
profit.
També
li fa profit, dormir
(li
va bé).
Ho
han deixat tot al meu germà. Que li faci un bon profit!
Ho
varen voler tot i, quin profit els ha fet?
-en
una herència- (han tingut moltes desgràcies)
fer
prop
1
Estar a punt d’assolir una cosa, d’arribar-hi (Mall).
|
acostar-s’hi, anar de poc, anar de prim, anar d’un fil
|
He
fet prop a agafar el conill, però m’ha fugit.
A
-Que
hi has arribat? B
-Ca,
no! Ni de fer-hi prop!
2
Fer un pronòstic força encertat (Mall). |
acostar-s’hi,
arrinxar-s’hi (Gir) |
Els
homes del temps, si bé no sempre encerten, li fan a prop
-Nous
escrits-.
fer
pudor de cremat
Despertar
malfiança el capteniment d’algú (Gir-Bar). |
fer
pudor de socarrim -o
de
sofre-, fer mala espina, fer pensar malament, tenir mal aspecte;
ésser una ensarronada, una estafada |
Sempre
guanya els concursos d'obra pública el cunyat del batlle; això fa
pudor de cremat.
Tant d’afany a posar-s’hi feia pudor de
sofre -En
Calçons-.
nota:
No és correcte 'fer pudor a'; cal dir 'fer pudor de'.
fer
pudor de naftalina (o pudir a )
Hom
ho diu d'una cosa arcaica (Bar). |
ésser antiquat, passat de
moda, obsolet, desmodat |
Els correbous fan pudor de
naftalina.
fer
pujar
Fer
créixer els fills. Fer més grans algunes coses (Mall). |
criar
els fills, engrandir-se, pujar, educar |
Per
fer pujar els fills, les vaques ajuden a surar (hi
guanyen doblers)
-Llibre-.
Per
fer pujar sa farina, no hi ha com un bon llevat!
No el faràs
pujar no, aquest arbre, per molt de fems que li tiris: ja va néixer
malament!
És mal de fer pujar aquest al·lot amb sa malcriadesa
que duu!
Aquesta nena, la fan pujar els avis
(la tenen molt).
fer
punt de creueta (ses cames)
Flaquejar,
fallar, per manca de força (Eiv). |
fer figa (Mall-Gir), fer
llufa |
Surten es
dos. A n'Eularieta ses cames li fan punt de creueta
-Pagesos
i senyors-.
fer
punta al llapis
Disposar-se
a dir alguna cosa (Bar). | preparar-se,
pensar | Digues,
Rosa, que ja veig que fas punta al llapis. fer
puntetes
Tocar
el terra només amb la punta del dits dels peus per créixer en
alçada (Bar). | posar-se
de puntetes, estar de puntetes, anar de puntetes, de puntelletes
(Val); cautelosament, sense fer soroll, a peu de gat (Mall) | L'Elena
no veia la cavalcada encara que fes puntetes: és molt baixeta. Si
vols arribar a despenjar aquell quadre, hauràs de fer puntetes. A
-No
arribo al picaporta! B
-Doncs
fes puntetes. nota:
Vegeu també "de puntetes".
fer
punts
1
Fer coses per quedar bé.
|
fer mèrits, treballar per |
El
batlle vol fer punts davant del partit
-Temps-. fer-se
(+ adjectiu) 2
Canviar una situació.
|
tornar-se, venir, esdevenir |
Es
fa llarg, tot això
(no
he menjat d’ahir i no puc esperar gaire). Es
fa llarga la nit; mai més no és clar, ara. Fan
la carretera més amunt, perquè tot es fa petit
(la
ciutat creix). Ha
posat les neules en una capsa de llauna, perquè no se li facin toves
(Espolla).
fer
puré *
Quan
el trobi el faré xixines
-Val- (o el
faré malbé, l'esclafaré, li faré una cara nova;
no
el faré puré).
fer
quatre dies
Fa
poc temps. |
no fa gaire; en un pensament, de hui a demà (Val)
|
Fa quatre dies que té el carnet de cotxe i ja vol
el de camió.
Aquest fa quatre dies que
menja calent (és
un poll ressuscitat, un nou ric). nota:
Vegeu també 'quatre (+ nom)'.
fer
que
Procurar
que una cosa es faci (Am).| ocasionar
que, causar, fer (+ verb) |
Fes
que talli més, aquesta eina
(esmola-la). Farem
que en Joan tasti la seva pròpia medecina
-TV3-. Faré
que et pengin!
(o
et farà penjar!)
-TV3-. Fes
que la nena hi vagi
(o
fes-hi anar la nena). Fer
que aquest nen llegeixi, ho veig complicat
(o
fer llegir aquest nen). Valia
420 euros, però li vam fer treure els 20 (ens
va fer descompte). A
–Tindràs un gos, quan et casis? B
–No,
ja li he fet treure (a
la xicota, desfer-se'n). El
bigoti el fa ser més lleig. Es
pensen que fumar fa ser més home. Ficar-se
els dits al nas fa ser brut. C
-Aquest
any tenim un vi molt bo. D
-Ja
me'l fareu tastar. C
-Sí,
home, el dia que vulguis. Nosaltres,
els jocs petits els fem tornar grossos -jugant
a cartes- (ho diu qui guanya, per presumir, Am). Li'n
vaig fer vendre una colla, de corbates
(em vaig comprar una, els altres la veien, se n'enamoraven i n'anaven
a comprar una d'igual) M'ho
faré tornar a explicar, perquè no ho vaig entendre bé.
fer
quedar a la vergonya
Fer
que qualcú senti torbament per una cosa o per un fet humiliant
(Mall). | avergonyir,
fer sentir vergonya, humiliar, fer veure una vergonya (Ca), fer
empegueir (Mall) | No
la volia fer quedar a la vergonya
-LBN-. Ens
van fer veure una vergonya
-futbol- (6 a 0)
fer
quedar bé (i: fer quedar malament)
Dir
coses bones o agradables d'algú (Gir-Mall). |parlar
bé de, alabar; criticar, bescantar | Ho
dius per fer-me quedar bé (que
les dents d'ara se't posen molt bé). Sempre
fas quedar malament, tu (em
critiques, et fiques de peus a la galleda). Fes-me
quedar bé: no ploris!
(a un nen) M'ha
fet quedar malament amb la directora. Em
volen fer quedar bé
(diuen bé de mi).
fer ràbia
Desagradar
molt, una cosa (Gir-Mall). | fer
malícia, irritar, saber greu, odiar, no poder veure | Em
fa ràbia, que digui mentides de mi. Em
fan ràbia, les matemàtiques. Fot
una ràbia, aquest home!, només parla de l'hospital (cansa).
fer
ralet, ralet
Joc
que es fa amb els infants: es fan pessigolles al palmell de la mà de
la criatura fregant-li suaument amb el dit, mentre es canta la cancó.
| Vine
maca, que farem ralet: "Ral, ralet, paga dineret! Ral, ral, paga
sal!" fer
rall
Agrupar-se
unes quantes persones per enraonar (Ca). |
fer tertúlia,
col·loqui, conversa; fer reunió de burots (Am), fer rodona (Am),
fer rogle (Val), fer redol (Mall) |
La teva mare fa
rall amb les veïnes.
A la plaça hi ha homes que fan rall.
Què
feu aquí?, reunió de burots?
Suposo que no haurem de fer
reunió de burots, per repartir la feina.
De seguida que ens ha
vist ha vingut a fer rodona.
nota:
Vegeu també 'rall', al Volum 1.
fer
referència
Parlar
d'algú o d'alguna qüestió. | referir-se,
al·ludir, apuntar |
El
més destacat de l'actualitat fa referència als nous bombardejos
-Avui-.
A
què fa referència, aquest escrit? (=
de què parla?)
fer
relació (i: fer relacions)
Fer
nous lligams d'amistat. | fer
amics, fer companys, fer amistat |
És un noi
simpàtic, agradable, que fa relació de seguida.
fer
remingoles
Fer
voltes, un camí o una persona que enraona (Ca). | divagar;
fer circumloquis, no anar al gra, no anar al bessó, fer giragonses,
fer marrada, fer ziga-zagues, fer rebrincoles (Am) |
El
camí era ple de remingoles
(revolts).
Em
fa de remingoles, quan parla!
(va
des del començament d'un tema i n'explica tota mena de detalls)
fer
rentar llana negra (a algú)
Manar
una feina molt treballosa o gairebé impossible a algú (Men). |
demanar
miracles, donar mala vida, fer mal passar, fer patir, fer martiris
|
No li manis això a en Bep, que no ho podrà
fer: no li facis rentar llana negra.
fer
respecte
Infondre
respecte. |
impressionar,
fer cop, imposar, fer por |
És
un home alt i gros: imposa.
Els senglars fan respecte.
Matar-lo
vestit de capellà els feia respecte –La
cara oculta de la lluna-.
fer
retrets
Recordar
a algú alguna cosa dolenta que ha fet o algun favor (Gir-Mall). | retreure,
recordar, criticar, esmentar, renyar |
El meu pare
sempre em fa retrets.Em va fer un favor fa vint anys i sempre
me'l retreu.
fer
retxes dins s'aigua
Treballar
o esforçar-se inútilment (Mall). |
garbellar l'aigua, llaurar
en l'arena, pentinar gats, renta el cap a l'ase, (tirar aigua a la
mar, engreixar es porc que no s'ha de matar Mall) |
És
inútil que intentis convèncer-lo: és com fer retxes dins
s'aigua.
No t'hi escarrassis, que no en
trauràs res: és com fer retxes dins s'aigua.
retxa:
Ratlla.
fer
rialles
Fer
ganes de riure, ésser quelcom ridícul (Mall). |
fer
riure, fer gràcia, ésser divertit; fer pena, fer misèria, ésser
escandalós |El percentatge de música en català a
la ràdio fa rialles.
fer
riu (i: fer un riu)
Orinar
(Gir-Mall). | fer
pipí, canviar l'oli -o l'aigua- de les olives |Abans
de sortir haig de fer un riu.
fer
riure
Ésser,
una cosa, divertida, còmica o ridícula (Gir-Mall). | ésser
ridícul, fer el pallasso, ésser una bajanada; provocar burles |A
-Les sabates molles em fan esternudar. B
-Doncs,
vés-te-les a canviar, no facis pas riure!C
-Ell
t'amaga les coses? D
-No
em facis pas riure! (no
és veritat) El
Paco, era mordaç i ja tenia aquell agut i càustic sentit de l'humor
que et feia xafar de riure -Vents
de port-
fer
rogle
Fer
grup, fer relació d’ajuda. |
fer colla, fer rotlle (Tar)
|
Els catalans, en la
mili, hi feien rogle.
El
rotlle d'homes garlava aquell dia sobre els focs -Ràfegues-.
fer
rotlet (o rotllet, rotllo)
Reunir-se
entorn de qualcú o de quelcom per parlar o murmurar (Mall). |
fer
rotlle, agrupar-se, formar rotllana, fer una rodona, fer rall (Ca),
fer rogle (Val) |
El grup
va fer rotlet a l’entorn de l’accidentat.
Aquests
homes drets fan rall (xerren,
Ca).
fer
rutllar
Fer
que algú o alguna cosa vagin bé. fer
treballar, fer roncar (Ca), fer anar bé, arrencar, fer anar a
l'hora, fer anar fi |En cases de feina, ja els fan
rutllar, la mainada.És el pare qui fa roncar l'hotel.D'ençà
que el vell va plegar, l'empresa no rutlla gaire. Ja
tenim el negoci arrencat
(ja
raja, ja va bé).
nota: Vegeu
també 'rutllar' i 'roncar', al Volum 1.
fer
s'ase
Fer
bajanades o estupideses (Mall). |
fer el beneit, fer el ximple,
fer bajanades, fer s'annerot (Mall), fer s'indiot (Mall) |
Aquell
home sembla que no hi és tot, només fa s'ase.
fer-s'hi
Esforçar-se
molt fent una cosa. | lluitar,
fer-s'hi amb els cinc sentits (Am), fer-s'hi com gossos –o com
llops (Am), fer-s'hi de valent, fer-s'hi amb les dents, fer-s'hi amb
tot el saber, fer-s'hi tot i pertot, fer-s'hi amb molta afició, fer
el coll gros (el Far d'Empordà) |La
nena s'hi fa molt a l'escola (estudia).Els
jugadors s'hi fan amb molta afició.Els nois s'hi feien com
gossos, per guanyar.S'hi han fet de valent, però han
perdut.M'hi he fet amb les dents per poder tenir un carrer net.
Ella s'hi
fa amb tot el saber.L'àvia
ja hi devia fer el coll gros perquè es casessin
(procurar-ho).
fer-s'ho
Dir
una cosa sense saber-la del cert. | imaginar-se,
pensar-se, dir-se, inventar-se |A
-Aquest
parell es casaran aviat. B
-Com
ho saps? A
-Jo,
això, m'ho faig, perquè els veig molt junts.Això no és pas
veritat: t'ho fas tu
(=
t'ho inventes). Jo no el vull pas fer
aquest viatge: és el meu home que s'ho fa i s'ho desfà tot. 2
Tenir relacions sexuals (Bar). | fer-ho
(Val), entendre's, ésser amants | S'ho
feia amb un futbolista. Fa
un mes que no ho fem.
fer-s'ho
a 'pito pito colorito'
Ens
ho jugarem a cara o creu (o
ho rifarem, ho farem a
palletes; no
ho farem a 'pito pito colorito').
fer-s'ho
tot
Donar,
algú, tot el que té, o malgastar-ho. | donar-ho
tot, no plànyer res |S'ho
han fet tot per aquesta noia
(=
li han donat tots els gustos).Ens
ho vàrem fer tot per la malaltia del pare (=
vam haver de vendre tot el que teníem per poder pagar els medicament
i les operacions). S'ho
han fet tot per la boca
(= per menjar car).Per aquesta dona
s'ho faria tot: n'està ben enamorat.
fer
sa bereneta
Menjar
a mitja tarda. |
berenar;
fer un mos, fer
una queixalada, fer un queixal (Banyoles)
|
Hala
Joan, vés a fer sa bereneta, agafa s’ase i te’n pots anar
qualcant a Ciutadella
–Fets-.
No sopo pas, només faig un queixal.
nota:
Recordem que ‘berenar’ vol dir menjar al matí, a Men i a Mall.
fer
sa mateixa cançó
Tornar
a dir les mateixes coses (Men-Mall). |
repetir,
reiterar |
Cada
vegada que el duia li feia sa mateixa cançó: si tenia es cavall més
bo des terme, si mai ningú no era capaç de passar-li davant, si per
amunt si per avall -Fets-.
fer sa miloca
Fer
el distret o l’esburbat (Mall). |
fer semblant de no veure,
fingir que no veu |
fer
sa mitja
Somriure
(Mall). |
esclarir-se-li la cara -a algú-, fer sa mitja rialla
(Mall) |
Ella, quan va veure
aquell al·lot, li va fer sa mitja.
fer
sa pupoa
Moure’s
lentament d’un indret a un altre, sense fer gaire res de profit
(Men). |
passar
l’estona, romancejar, fer el maimó |
Son pare de l’amo, que
feia sa pupoa donant qualque ullada...
–Fets-.
fer
sa puta
Actuar
amb doble intenció o d'una manera fal·laç (Mall). |
fer
la puta i
la Ramoneta, tirar la pedra i amagar la mà, nedar i guardar la roba
|
No
sé mai com pensa ni què es proposa, perquè sap fer sa puta com cap
altre.
fer
saber
Dir,
o fer dir, una cosa a algú. | comunicar,
informar, fer sabedor, fer sebre (Mall) |Si
et truca, fes-m'ho saber.Us faig saber que el mes vinent em
casaré.Ja ens ho faran saber, quan hàgim de pagar.T'ho
ha fet saber que estava malalt?Feu-li saber que l'escriuré.A
-Vas
anar a enterrament d'en Pau?
B
-No,
poc m'ho van fer saber que era mort.
fer
safareig
Comentar
coses en públic (Terres
Ebre). |
fer
mullader, fer comentaris, explicar xafarderies, fer-la petar |
Vaig
veure que aquelles dones no feien safareig, deien la veritat i em
vaig alarmar
-el brogit-.
fer
salat
Arribar
tard a un lloc (Gir-Bar). |
fer tard, arribar a misses dites,
arribar als anissos |
M'he
entretingut tant que em sembla que faré salat a missa
(= hi arribaré tard).
M'agradaria
ser músic, però he fet tard (sóc
massa gran).
Ja
has fet tard per comprar aquell pis: l'han venut.
He fet tard
per canviar de canal: fan dibuixos i els nens ho han vist.
Ja
han fet tard per educar-lo (a
P3, crida, mossega).
Amb
prou temps, farem tard.
fer
salema
Manera
de parlar pausat que consisteix a allargar
les vocals finals de les frases i, de vegades, a entonar melosament.
| fer
cantarella, fer una inflexió de
veu
|Aquesta noia fa salema,
quan enraona.A
Sant Feliu de Pallarols parlen fent salema.No facis aquesta
salema, que no t'ho compraré pas.nota:
Vegeu també 'salema', al Volum 1.
fer
salivó
Desitjar
acomplir allò que es veu fer a una altra persona (Men). |
fer
denteta, fer enveja, fer babarotes
|
No
puc venir de pesca, perquè tinc la cama trencada i em fas salivó en
veure que tu hi vas.
fer
saltar
Fer
fora, a algú, d'un càrrec. Passar a davant d'un altre a l'hora de
fer una compra. | aixecar
enlaire, fer plegar, acomiadar, despatxar,
donar els
despatxos, plantar al carrer; passar a davant, prendre
|Amb
aquests mals resultats, aviat l'entrenador saltarà.Volíem
comprar aquell pis, però la Maria ens l'ha fet saltar.nota:
Al Volum 1 tenim 'saltar' a la llista de barbarismes, però, ben
mirat, pensem que és acceptable.
fer
salut
Fer
una activitat bona per a la salut. | fer
una activitat sana, trobar-se bé |Si vas al
mar, faràs salut.Caminar és fer salut; córrer, no.
fer
sang
Sortir
sang per una ferida o per un orifici del cos. Causar una altra mena
de dany. | sagnar,
fer sang viva; criticar, rabejar-se, anar amb mala fe, ferir, afectar
dolorosament |Encara
faig sang per la ferida.El gos fa sang viva
(gita sang).No es tracta de fer sang
(de
criticar la postura de n'Aina, per allò que ha dit)
-Temps-.Cadascú
dóna la seva versió dels fets, però sense fer sang.
fer
Sant Joan abans que Pasqua
Quedar
embarassada, una dona, abans de casar-se (Franja). |
fer
Pasqua abans de Rams (Gir-Bar), haver-se de casar, deixar arribar el
ruc a les cols (Pallars), fer Pasqua abans del Ram (Mall) |
No
em passés com a l'Antonieta i el Mingo, que varen fer Sant Joan
abans que Pasqua! -Encara
rai...!-
La Llúcia va fer Pasqua abans de
Rams. Aquella
nit et vas trafegar més de dues hores amb el Miliet. Què vau
carallejar, digues? Segur que et vas deixar arribar el ruc a les
cols! -quan
Judes-.
fer
santament
Fer
una cosa d'una manera encertada (Bar-Mall). | fer
bé; obrar amb correcció, amb bona intenció; fer una bona cosa (Am)
|Va fer santament fugint de
casa (la maltractaven)
-Avui-.Van fer santament de
posar-la al calaix -8TV-.Has
fet una bona cosa, netejar-te les dents.
fer
saó
1
Fer
que la terra tingui prou humitat per poder-hi sembrar bé; ploure
(Mall). |
haver-hi
saó, tenir saó; ploure força, caure un bon ruixat, tempirar |
És
clar que si ara fes una bona saó aniria molt bé -Nous
escrits-.
2
Fer coses bones (Val). |
ésser generós, fer bones obres,
deixar petjada, (fer tempir, fer llacor Val) |
El
tio Capella havia passat per la vida fent saó, en el seu soterrar hi
va anar tot el poble -Séquies-.
fer
saquet
Aportar
cadascú el que puga per a alguna causa (no necessàriament coses
materials (Cas). |
fer casa, fer piló |
Digues-ho,
que entre tots ja farem saquet –La
cara oculta de la lluna-.
fer
sarró
Hom
ho diu de la roba, quan és ampla i va molt baldera. | fer
bossa, anar gros, penjar, caure |A
-Les
calces -els pantalons- et fan sarró. B
-Ara és moda.La
camisa et fa sarró a darrere.
fer
sarró de porquer
Acabar-se
tot el menjar del plat (Ca). | fer
net, cruspir-s'ho tot |Ell sempre fa sarró de
porquer.
fer-se
Fer-se
té molts sentits, en català. Vegem-ne alguns. 1
Relacionar-se (Gir-Mall). Sempre
ens hem fet. Són dos germans que s'han fet molt. Des que van renyir,
ja no es fan.2
Créixer. Aquest nen es fa molt
(és alt,
ha fet una estirada).3
Tenir relacions sexuals: A
-Tens
una serventa molt bonica.
B -Sí,
però no me l'he pas feta mai (Am).nota:
Fer-li és tenir-hi una relació sexual amb algú
(Mall).4
Adaptar-se: En Guiu diu
que encara no s'ha fet al futbol català
-Presència-.És
ben bé que s'hi han anat fent, a estar sols.5
Resultar (Gir-Mall). Aquest
home es fa carregós: sempre repeteix les mateixes coses. És ben bé
que s'ha fet lladre per poca cosa! (roba
al supermercat). La
vesprada es fa molt llarga, ara (han
canviat l'hora). Se'ns
faran llargs aquests anys
-per
jubilar-nos. El concert
se'm fa llarg, amb aquesta cadira
(és
incòmoda).6 Anar en una direcció (Gir-Mall): Fes-te
ençà (acosta't).
T'hauries de fer endarrere, amb la cadira. Si us
feu endavant, ho veureu més bé.7
Aconseguir quelcom (Gir-Mall):
Jo em faig entendre, en alemany
(el
parlo un xic). És una
dona que es fa escoltar (parla
bé). Un bon dinar es fa
esperar. És un noi que es fa estimar
(és
agradable, bon noi).8 Ventar-se (Gir-Mall):
He caigut i m'he fet un cop a l'esquena. Ahir em
vaig fer mal.9
Preparar quelcom (Gir-Val):
Encara no
t'has fet la llet? (de
matí, per desdejunar-se) 10
Esdevenir d’un altre color o d’una altra forma. |tornar-se,
venir |S’ha fet tot roig
(de
vergonya).S’ha fet gros
com una tonyina (o
com una burra, o com un teixó). M'he
fet malalt (o
estic malalt,
Val)nota:
A València no es diu 'm'he posat malalt'; a Mallorca, sí.
fer-se
(una part del cos)
Arranjar-se
una part del cos per tal d’estar més presentable socialment
(Val-Cat-Mall). |
pentinar-se, depilar-se, compondre's |
Fes-te
els cabells que te’n vas amb ton pare.
He
de fer-me les cames i les vores, que demà m’hauré de posar el
biquini.
M'haig
de fer el bigoti.
fer-se
(+ verb)
Aconseguir
allò que diu el verb. |
aconseguir
que, obtenir que |
Volem fer-nos escoltar al Consell
Escolar.
Em faig portar, a curset (em porten).
Hi ha molta
gent que es fan tocar els pits o el nas (operar).
fer-se
a la idea *
No
em sabia avenir que haguéssiu marxat
(o
m'estranyava, no entenia, no comprenia; no
no em feia a la idea que)
-TV3-.
Haurà
d'entendre que ha de canviar de casa
(o
haurà d'acceptar, s'haurà de fer
càrrec que, s'hi haurà d'acostumar; no
s'haurà d'anar fent a la idea de
canviar de casa)
-TV3-.
No m'ho acabo de
creure que sigui un lladre (o
em sembla impossible que; no
no me'n faig la idea que).
Em
semblava que vindries (o
havia entès que vindries, feia compte que
vindries, comptava que vindries; no
m'havia fet la idea que vindries).
fer-se a
la sort
Mirar
a qui toca una cosa per atzar (DIEC). |
rifar,
sortejar, jugar-se, fer-se a palletes |
Els dos
germans es fan a la sort qui anirà a lluitar amb Y.
–Punt-.
fer-se
a palletes (una cosa)
Mirar
a qui toca una cosa, amb palletes. |
jugar a palletes, jugar-se
a cara o creu,
treure busca (Mall) |
A
-Qui pagarà la ronda? B -Ens ho farem a palletes
-Televisió-.
Ens
ho haurem de fer a palletes, per mirar qui puja
-TV3-.
fer-se
a un costat
Allunyar-se
un xic d'un lloc. | fer
un pas al costat, fer lloc a un altre, apartar-se,
retirar-se, decantar-se, enretirar-se, separar-se |El
president ha decidit fer-se a un costat.Ell
no es fica mai en política (o
deixa
de banda la política, no s'embolica en política, no en vol saber
res;
millor
que
es
manté a un costat de la política)
-TV3-.nota:
'Mantenir-se a un costat' és una construcció correcta, però ens
sembla molt artificial.
fer-se
a un mateix *
És
un home que s'ha guanyat tot el que té
(o que ha pujat tot sol, que ha
pujat de cigró -Ca-,
a qui ningú no ha regalat res, que s'ha hagut
d'espavilar sol; no
que s'ha fet a si mateix). nota:
Creiem que aquest anglicisme no ens cal.
fer-se
amb *
El
banc ha aconseguit el 30 % de les accions de l'empresa (o
ha obtingut;
no s'ha fet amb el 30%).
L'any
1917 els comunistes van aconseguir el poder a Rússia
(o
van prendre, van agafar, van controlar, es van apoderar de, es van
emparar de; no
es van fer amb el poder)
-TV3-.El porter atrapa la
pilota
(o agafa;
no
es fa amb la pilota)
-C33-.El Liceu podria
obtenir el títol (o
aconseguir;
no podria fer-se amb el títol)
-TV3-.El Reus
va dominar el partit
(o va controlar, no
es va fer amb el domini territorial del partit).L'àrbitre
no ha sabut controlar el partit (o
fer-se amo del partit, dominar; no
fer-se amb les regnes del partit.nota:
'Fer-se' vol dir, entre altres coses, tractar-se,
relacionar-se.
fer-se
amo de
Quedar-se
una cosa (Gir-Mall). | apoderar-se,
fer-se seu, apropiar-se, ensenyorir-se, prendre, emparar-se |En
Lluc va fer una paret al carrer i se'n va fer amo
(ara el
carrer és
seu).Tu et fas mestressa de
tot (es
queda el diari, les revistes, etc.)Una
colla de dones s'han fet mestresses d'aquesta taula i no hi deixen
seure ningú més (als
jubilats).
fer-se
amo del joc
Ésser
qui controla un esdeveniment o qui en treu profit (Cat Nord).
|
tallar el bacallà, portar la bandera, menar la dansa, dominar
la situació, tenir la paella pel mànec, remenar les cireres,
fer-se
l'amo de ses metles -ametlles-
(Mall)
|
Devia
haver fet bona pesca a Cotlliure. En totes les circumstàncies es
feia amo del joc (llegim
"es feia l'amo") -L’ocell
tranquil-.
nota: Pensem
que pot ser una imitació de la frase francesa "mener le jeu",
que té el mateix sentit.
fer-se
anar
Fer
un moviment de vaivé (Ca). | gronxar-se,
fer-se anar bé (Ca), gronxar-se, engronsar-se, balandrejar-se,
balancejar-se |Ens
fèiem anar bé en una branca d'un arbre.L'avi es fa anar bé
al balancí.Tenim un gronxador petit i la nena s'hi fa anar
bé.La Rosa es feia anar bé en una cadira, va relliscar i va
anar a petar a sota la taula.
fer-se
avinent, una cosa
Venir
bé (Mall). |
si hi ha ocasió, si es presenta l'avinentesa;
esdevenir-se, caure avinent (Eiv) |
...per
encalçar moros i, si es feia avinent, escapçar-los -Conte-.
fer-se
bo
Fer-se
ric, de vegades actuant amb pocs escrúpols. | fer
diners, fer doblers, adobar-se, aprofitar-se, treure estella, fer
molts sous, fer-se la barba d'or (Gir-Val), enriquir-se, guanyar
molts diners, fer-se d'or (DIEC),
apellussar-se (Ca) |Ja s'hi va fer bo, amb el negoci
de l'oli!Anant a robar, s'hi va fer bo.Acabada la guerra
varen fer-se bons amb l'estraperlo.S'hi
va fer molt bo, a la cooperativa: tot eren
viatges d'oli cap a casa
(el
robava del trull).Aquell
s'hi va fer bo, a l'hotel, i després ens el va deixar
(el tenia
arrendat).Es deu estar fent d'or, amb la venda
que té.Aquest anys les acadèmies s'han fet la barba d'or.
Els dentistes es fan la barba d'or. S’hi
van fer bons a darrere d’ell (treballant
amb ell, abusant-ne o no) . El pare s’hi va
fer bo, i el fill també, al restaurant. |