anar
de son Bel·lo a son Catel·lo
Passar
d'un tema de conversa (o d'un treball) a un altre, sense cap
ordre i d'una manera molt seguida (Men). |
anar-se'n de
santificat a matines, divagar, anar de ca na Beta a cas Jai (Men)
|
No
vaig entendre res del que em vas dir, perquè anaves de son Bel·lo a
son Catel·lo.
anar
de sorpresa en sorpresa
Tenir
moltes sorpreses. |
tenir
una sorpresa darrere l'altra, no parar de tenir sorpreses |
Darrerament
anem de sorpresa en sorpresa, en aquesta empresa -Ràdio-.
anar
de tapat (o ésser el tapat)
No
declarar clarament,
algú, la seva intenció. |
anar
d'amagat; ésser ocult, secret; ésser la sorpresa, sortir de
trascantó |
El
Girona és el tapat del grup (o
va de tapat; ningú
no hi compta per pujar de categoria, i ho pot fer).
nota:
Un tapat és una persona que oculta el rostre (Ibi, País Valencià,
festes dels enfarinats) o algú que secretament es postula per a un
càrrec. També es diu molt en castellà.
anar de tort
Caminar sense seguir la
línia recta. |
fer tentines, caminar
insegur, anar d'un costat a l'altre; anar guerxo, de gairell, de
cantó |
L'embriac anava de
tort pel carrer de Vilafreser.
Me'n
vaig de tort (estic malalt, flac).
Jo me’n vaig de
tort: porta el paquet tu, si et plau, que tens més força.
Hi ha vegades que va
de tort quan ve cansat de la piscina.
Aquesta
bruixa ho sap prou bé! -diu mirant-se la Dana amb un cop d'ull
esverat- que des que ha arribat tots anem de tort
(malament) -un
forat-.
anar de trànsit
Fer les feines molt de
pressa. |
anar atrafegat, de
bòlit, atabalat |
Tot el dia va de
trànsit, la Cèlia: ha de fer deu feines alhora.
anar
de tres qui n'agafa quatre
Anar
per mal camí, dur una vida desordenada (Mall). |
anar de tres
dues, qui l’agafa és seua (Men, DCVB) |
Fins
que un tal Osiris, també conegut per Diodor o Baco, noms que emprava
quan anava de tres qui n’agafa quatre, va gratar-se el front, i va
dir: Per la Ibèria hi deu fer manco calor que per aquí i ... a més,
a unes illes d’allà prop s’hi fan unes ensaïmades que tornen
les dotze
(Joan Ferrer Serra, llibre)
El
germà major, en Toni, havia sortit flamenc i un poc torero. Tenia
fama, que s’havia guanyat a pols, de femellut. Tot el sant dia
anava de tres qui n’agafa quatre –Brostejar-.
anar
de trompis
Caure per terra (Bar).
|
anar per terra, fer un
capgirell |
Me'n vaig anar de
trompis baixant l'escala.
anar
de tronc
Obrar conjuntament,
sobretot a l'hora de sortir a divertir-se (Bar-Am). |
anar
junts, anar plegats; anar de gresca, anar de ronda
|
Van
anar sempre de tronc -Temps-.
Va
ésser de les poques tardes que vaig poder anar de tronc amb la
Carmeta com havíem fet sempre -Temps
d'abantes-.
En gelat fou per a mi i un altre per al meu
cosí, l'Antoni, amb qui anava molt de tronc -Carrer de la
Proa-.
anar de ventre
Treure la femta del
cos. |
anar de cos, fer de cos
(Gir-Mall), fer de ventre (Gir-Mall), buidar el ventre, tirar una
carta, cagar, defecar, evacuar, |
Jo vaig de ventre
dos cops al dia.
anar
de ver
Ser
sincer (Men-Mall). |
anar
de bona fe, anar de veritat
|
Anava
de ver quan et va dir que t’estimava.
anar
de verbes
Passar
l’estona parlant, i sovint, explicant coses divertides o burlesques
(Mall). |
agafar la verba, xerrar, discutir, prendre les cartes;
xerrar d'un tema; estar de conya, estar de broma, dur molta pell
morta (Mall) |
-Sí
que ho és un bon mul, aquest, i què en vols? -Mirau, amb vos no
vull anar de verbes, ni estires i amolles
–Albellons-.
Li
havien ofert feina a la consulta d’un metge amic d’en Mateu.
Però, pensant-ho bé, es va estimar més ocupar-se de la casa. Ella
i en Mateu anaven de verbes sobre aquest punt: on era el feminisme
alliberador de na Guida? -Els
voltors-.
I
en haver sopat contar acudits, endevinalles, rondalles, anar de
verbes... –Nous
escrits-.
anar
de veritat
Actuar
amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és
(Mall). |
ésser
sincer, dir ver (Mall) |
En
Jaume sempre anava de veritat, i per això li feien tant de cas.
anar de vint-i-un
botó
Anar molt ben vestit. |
anar ben mudat, anar
molt elegant, anar fet un figurí |
Ahir
anaves de vint-i-un botó.
anar
del braç *
Has
d'anar de bracet amb ells (o agafant-los el braç; no del
braç) -Avui-.
anar
del carall al rosari
Dir
moltes coses i incongruents (Pallars). |
anar-se'n
d'una cosa a l'altra, embolicar-se |
El
reguitzell de tirallongues inconnexes que tu mateix t'etzibes faria
rodar el cap al més pinxo. Te'n vas del carall al rosari -Vents
de port-.
anar desencaminat (o: estar)
Fer o dir
coses desencertades. |
anar
equivocat, anar errat |
Estàs fent una
carrera molt bonica, però no trobaràs feina: vas desencaminat.
Has
comprat el pis a Blanes per anar-hi a viure. Vaig desencaminat o no?
(= tinc raó o no?).
No
anava pas tan desencaminat, vaig votar aquesta sardana i va quedar
tercera (a
la Sardana de l'Any).
No
és pas desencaminat, primer fer magisteri i després una altra
carrera (és assenyat).
No
anaves pas desencaminat: era aquell qui ens robava
(tenies raó).
No
vas pas desencaminat fent
aquest negoci (vas
bé, Ca).
anar desmanegat
Dur la roba mal posada
al cos. |
anar mal
arranjat, deixat, descurós, desmanotat (Val),
mal vestit; anar poc polit, de qualsevol manera, desendreçat; ésser
malcurós, maldestre, pocatraça |
On vas
t'han desmanegat? (porta la camisa fora de
les calces -pantalons-).
nota:
Vegeu també “desmanegat”, al Volum 1.
anar
determinat
Anar a fer una cosa de
pressa, amb ganes de fer-la. |
anar
decidit, resolut, (abrivat, resolt Mall), anar
amb una idea, anar enardit (Val) |
A
-On vas tan determinat? B -Mira,
a presentar els papers de la jubilació.
nota:
Vegeu també “determinat”, al Volum 1.
anar
deu canes gros (i deu canes petit)
Ésser massa grossa,
una peça de roba. |
anar
gros, balder, folgat, pengim-penjam; anar just, estret |
Em va deu canes
grossa, la brusa: semblo un menargues.
Et va deu canes
petita, la camisa.
Em va una cana gros,
aquest vestit.
menargues:
Deixadot, mancat de polidesa en el vestir (DCVB).
anar
dret
El
fan anar dret com una i (= el fan creure).
1
Seguir la línia recta. |
anar
recte, anar
recte com una bala (Am) |
Vés
dret! (a un que llaura)
Que
vagi dret, això! (talla roba)
Nena,
vés dreta, que sembles geperuda! (amb el
cap alt)
És
molt difícil que la guia d'una porta vagi recta com una bala.
Aneu
tot dret i arribareu a la platja.
2
No seure en un transport públic. |
anar dempeus |
Avui
molta gent anava dreta al tren.
3
Tenir un bon comportament. |
creure,
obeir, escoltar, fer bondat, guardar la disciplina, anar a la rega,
llaurar dret, anar
dret com una i (Ca) |
Amb la dictadura
tothom anava més dret.
A
can Toni, el que va dret és el fadrí (el fan creure).
Teníem un mestre
que ens feia anar drets com un ciri.
El
fan anar dret com una i (= el fan creure).
anar
dret com un all
Dit de qui camina molt
dret, generalment perquè és orgullós (Bar). |
anar tibat, enravenat,
rígid; anar dret com un ciri, com un fus, com una post |
Ha passat l'Oleguer
dret com un all.
anar
dret com un fus
Obrar rectament;
caminar amb el cap ben alt (Bar). |
anar dret, anar dret com un ciri, obrar
dretament, obrar dreturerament; ésser just, íntegre |
És un noi que va
dret com un fus, no us enganyarà mai!
El seu
pare els fan anar drets com un ciri (els fa
creure) -Avui-.
nota: Vegeu també
'dret com un fus'.
anar eixancarrat (o
caminar)
Caminar amb les cames
obertes. |
caminar
eixancallat
(Ca), eixancat, eixancamellat |
Camino eixancarrat
perquè estic esborrat.
esborrar:
Encetar.
Vegeu “esborrar”, al Volum 1.
anar
eixerit
Mostrar-se viu, ràpid,
trempat, a l'hora de fer quelcom. |
ésser hàbil,
espavilat; anar a la idea, rutllar |
El
seu pare els fa anar eixerits, aquesta mainada
(els fa treballar, no els plany).
Qui
no va anar eixerit, va dormir sobre mosaic, aquell dia
(qui no va anar de pressa)
A
la tarda ja vaig eixerit –o marxo- (em
trobo més bé; té ciàtica).
El
noi ja va eixerit (ja li agraden les noies).
Quan
fa tramuntana tothom va eixerit! (no
s'aturen, no es torben al carrer; Ca).
Som
el dia 1 i ja han cobrat. Que van eixorits!
nota:
Sentim “eixorit”, a Ca i a Am.
anar
el cap entorn, a algú
Pertorbar-se,
algú, i tenir la sensació que els objectes del voltant roden
(Mall). |
marejar-se,
rodar-li el cap, tenir rodesa -o rodament-de cap, tenir torn de cap
(Mall) |
En
Mateu sortí de la tenda. S’ofegava, se sentia feble, el cap li
anava entorn, tenia por de no acubar-se i fer el ridícul que faria
si tal cosa li arribava -Els
voltors-.
acubar-se:
Ofegar-se,
tenir dificultat per alenar. També esmortir-se, perdre els sentits
(segons el DCVB).
anar
el carro pel pedregar
Anar
malament, una cosa Val-Bar). |
anar
a mal viatge, tenir un mal final, fer
la fi d'en Cagacalces, fer mala fi, anar-se'n al cel, anar aigua
avall |
Si
gastem tant, el carro anirà pel pedregar (l'economia petarà)
-Temps-
anar
el cor com un cavall
Sofrir una emoció molt
forta (Bar). |
fer-li un salt el cor
(a algú), bategar el cor, commoure |
El cor m'anava com
un cavall, quan vaig veure que m'havien triat a mi.
anar
el de dalt a baix
Es
diu quan en un lloc hi ha una discussió molt forta, que pot acabar a
cops. |
esbatussar-se,
tirar-se els plats pel cap, tenir greus disputes, haver-hi un
daltabaix, haver-hi un daltibaix (Mall) |
El
dia que en Joan va saber que el seu germà era l’hereu de tot, el
de dalt anava a baix, en aquella casa.
Quan
la Júlia va saber que el seu home s’entenia amb aquella, el de
dalt anava a baix.
nota:
Sentim "lo de dalt".
anar
els trets per *
La
via es farà soterrada: les coses van per aquí (o
sembla que anirà així, la idea és aquesta;
no els trets van per
aquí) -TV2-.
anar
'empedernit' *
Caminar malament, amb
dificultat (Ca-Am). |
anar
contret, insegur, titubant, titubejant, lloca (Ca),
carraca (Am); ésser empedalec (Ca),
A
-Anava molt empedernit, en Cels.
B -Sí, ha arribat molt empedernit (vell,
xacrós).
Va molt lloca, la
Quimeta: amb prou feines pot caminar.
notes
1: Segons el DCVB 'empedernit' és un castellanisme inacceptable.
Nosaltres, en aquest sentit de vell, malalt, no ho veiem tan clar. Si
algú ens pot donar el seu parer, serà molt estimat.
2
anar lloca: No ho hem sabut trobar enlloc. Es diu a Capmany. No en
fem cap entrada al diccionari, però fem constar que es diu.
anar
empinat com un gall d'indi
Sentir-se
orgullós d’alguna cosa (Men). |
tibat com un rave, estarrufat,
estufat; no cabre a la pell, no cabre al món |
Després
de saber que la Maria l'estimava se’n va anar empinat com un gall
d’indi.
anar
en augment
Fer-se
més gran, més important, una acció. |
augmentar,
incrementar-se, accentuar-se, acréixer, fer-se més fort |
Les
protestes varen anar en augment -TV3-.
nota. Vegeu també
'anar a l'augment'.
anar
en cama crua (o: en cames crues)
Anar
amb les cames nues (Val). |
mostrar o -ensenyar- les cames, anar
amb pantalons curts |
Hui
vaig en cama crua.
anar
en camí de (o camí de) *
En
Carlets, si no afluixa, serà el primer pilot occità que guanya el
mundial (o
pot ser, té moltes possibilitats de ser, va pel camí de ser;
millor que va en camí de ser, va camí
de ser)
-TV3-.
Aquesta
segona part sembla que s'allargarà com la primera
(o em fa l'efecte que s'allargarà, em penso
que, compto que, va pel camí d'allargar-se;
millor que va camí d'allargar-se com la
primera) -C33-.
Sembla
que el gal·lès es convertirà en...
(o el
gal·lès es pot convertir en; el gal·lès, si no canvien les coses,
es pot convertir en;
millor que
el gal·lès porta camí de convertir-se en...)
-Avui-.
nota: Vegeu també
'camí de'.
anar
en cascarraAnar
amb el cap descobert (Val). |
anar descofat |
A
taula, en cascarra.
anar
en contra (o contra)
Actuar en oposició a
algú. |
oposar-se
a, enfrontar-se a, fer la contra |
Anaven en contra
dels protestants.
Tu em vas en contra.
nota:
Vegeu també “en contra de”.
anar
en conveni (i estar en conveni)
Estar d'acord dues o
més persones per aconseguir un objectiu. |
anar
junts, plegats, entesos, avinguts, conjuminats, d'acord; col·laborar,
anar en combinació |
L'àrbitre i
l'entrenador anaven en conveni per a fer guanyar l'equip.
El cantant anava en
conveni amb el taxista perquè l’esperés.
Els
dos veïns estaven en conveni en contra del carnisser.
nota:
Vegeu també “anar avinguts”.
anar
en dansa
1
Es diu d'una cosa que ja funciona, que ja s’ha posat en moviment
(Gir-Pallars-Mall). |
estar
en plena activitat; anar, rutllar, funcionar, bogar; fer
suar la cansalada |
Quan
estigui tot en dansa, ens reunirem
(quan hàgim començat a fer el diccionari).
Al
juliol l’hotel nou ja anirà en dansa
(ja serà obert).
La
setmana vinent les obres ja aniran en dansa.
A casa, el porc
sempre anava en dansa (se’n
menjava molt).
Ara,
a quinze anys ja van en dansa (ja
tenen relacions sexuals).
Em prenc la
pastilla, però a les quatre ja sóc en dansa
(despert).
Allò
dels dilluns va en dansa
(va endavant, es farà).
Fa dos
anys que anem en dansa pel tema del bilingüisme.
És l'únic incendi que està en dansa (que hi ha ara).
De
jove, ja em van fer suar la cansalada
(treballar fort).
Ja
tenim la botiga en dansa (ja hi
treballem).
A
les sis del matí ja tothom vogava
(tothom treballava).
Al
Mas de can Pi hi ha tant de tragí, que tothom va en dansa -un
forat-.
2
Es diu de quelcom complicat, desordenat, poc controlat, etc. |
que
va de qualsevol manera; que va en orri, en renou, d'ací d'allà, en
doina, a granel (Ca)
|
Aquesta
setmana no vull convidats a casa, que tot està en dansa (estan
fent canvi de casa -Sant Celoni-).
Per
les veremes tot anava en dansa (hi
havia massa feina i no es podia netejar ni fer coses delicades).
anar
en doina
Haver-hi una situació
anormal en un lloc: esverament, renou, coses fora de lloc, etc. |
anar
de bòlit, anar en orri, anar en dansa; abundar; tenir -o deixar- empantanegat |
|
Per
a les mosses que anaven en doina, trabucades del seny pels minyons
que, uns amb altres, a tall de tropa, en feien córrer una en cada
poble
-Carlinada-.
Els
'vale'
i els
'algo' anaven en doina -Llengua
Nacional-.
Ho
tenia tot empantanegat, al menjador
(els mobles
canviats).
La
cadira, l'ha deixada empantanegada i ens pot fer caure
(al mig del pas). Va
començar a desmuntar el motor i ho va deixar tot empantanegat
(en orri, de qualsevol manera; va plegar a mig fer).
anar
en fila índia
Anar l'un darrere
l'altre (Bar). |
anar en línia |
Ens
hem de posar tots en fila índia.
anar
en malviatge (o a mal viatge)
Fer-se malbé una cosa.
|
perdre's, trencar-se,
espatllar-se, anar-se'n en orri |
A
-La nena ha trencat la bicicleta.
B -Tot ha d'anar en malviatge!
anar
en renou
Haver-hi
manca d'ordre en un lloc. |
haver-hi
desordre, anar de qualsevol manera, anar com pot, anar en doina |
Tot
va en renou, per les veremes (es dina quan es pot, es renta poc).
He estat vuit dies
fora i tot va en renou, a casa.
Tot
va en renou, en aquella casa (ho
tenen tot desordenat).
anar
en roda
Anar
molt bé una cosa, haver-n’hi abundor (Men). |
haver-n'hi
a balquena, en abundància, a punt, a gavadals |
Es
ginet sempre anava en roda, i tampoc no faltaven bromes
-Fets-.
ginet:
Ginebra
(licor).
anar
en totes
Es
diu d’una cosa que va molt bé, que duu bon camí (Men). |
rendir
plenament, produir molt, anar d’allò més bé, anar de primera
|
Hi
havia llocs on es conjunt de vaques, quan anaven en totes, donava una
mitjana de trenta litres, mentre que altres no arribaven a vint
–Fets-.
Mentre,
es so de ses guitarres i guitarrons anava en totes i es balladors...
–Fets-
anar
encarcarat
Caminar dret, sense
moure el cap ni l'esquena (Ca; 'enarcarat', a Am). |
anar
tibat, estirat |
Amb aquest fred,
tothom va encarcarat.
Havíem
d'anar amb un coll fort que ens feia anar ben enarcarats; no ens
podíem ni girar (els músics).
nota:
Vegeu també “encarcarat”, al Volum 1.
anar
encegat (o estar)
Haver perdut
temporalment la capacitat de raonar. |
estar obcecat, ofuscat,
obsessionat, obsedit |
Aquest noi no hauria
de jugar a futbol, va encegat i farà mal a algú.
La
Remei està encegada amb aquest noi i no no li veu els defectes
(n'està enamorada)
anar
encollats
Anar
junts (Men). |
fer
colla, fer parella; anar en colla |
Quan
va venir s’hora baixa van sentir una cabra que feia uns bels molt
agres. Van anar a veure què li passava, i la van trobar, juntament
amb una altra que anaven encollades juntes, embolicades a un revell
d’ullastre –Fets-.
revell:
Arbre o arbust que ha crescut poc.
agres:
Tristos, planyívols.
anar
endarrere
1
Fer temps que no es fa, una cosa, o fer-la amb retard (Am). |
quedar
endarrere (Ca), anar endarrerit de (Ca), anar endarrer de (Mall) |
La
nena només enraona i el menjar va endarrere
(no menja gaire).
En
vaig endarrere de lioneses (= fa temps que
no en menjo).
Poc
n'aneu endarrere, d'anar al vàter (hi
van sovint).
2
Fer una activitat amb massa lentitud. |
anar
endarrerit, retardat, lent |
Els
que van més endarrere es quedaran i els que van més endavant
sortiran al pati
(de la feina).
Vas
endarrere, d'hora. Ara ja són les cinc.
3
Baixar la intensitat d'un sentit (Am). |
recular,
disminuir, minvar, decréixer |
La
vista m'ha anat molt endarrere, a mi; m'hauré de tornar a graduar
les ulleres.
anar
endarrerit (o quedar)
Quedar per fer les
coses que cal que es facin. |
anar endarrere |
Faig
la feina de seguida; si no, tot va endarrerit.
anar
endavant
Fer-se, un projecte. |
realitzar, portar a
cap, donar cap a, surar |
Aquell
bloc de pisos, sembla que anirà endavant
(es farà).
Hi
ha gent que al mig de la merda suren molt bé (els interessa que
hi hagi fressa).
anar
endavant, com els crancs (o avançar)
Anar
malament, quelcom. |
anar
de costat, com es crancs (Mall), anar guanyant, com els carlins; fer
com els crancs (Am), anar cada vegada pitjor, anar-se'n aigua avall,
anar de cap per avall, ballar de capoll, anar aigua avall; decaure,
afonar-se |
A-Com
us va l'equip? B
-Anem endavant, com els crancs (o
fem com els crancs).
anar
enderiat
Estar
obsessionat; obstinar-se en una idea fixa (Bar). |
tenir
una mania, tenir una ceba, ficar-se una cosa al cap |
La
Núria només té una cosa al cap: el xicot de ca la Samarrona. Va
ben enderiada.
Va tan enderiat amb el seu projecte que no sap ni
quin dia som.
anar
endiumenjat
Anar
ben vestit, tal com se sol fer els diumenges. |
anar mudat, anar
empolainat |
Quan
anaven endiumenjades, amb la còfia posada, tenien uns gests més
tímids
-L’ocell
tranquil-.
anar
enflorat
Dur un vestit de
coloraines (Am). |
anar
enferriolat (Ca) |
Vas
molt enflorat, amb aquest jersei i aquest camisa.
anar
enllà (i més enllà, massa enllà)
Ultrapassar,
una cosa, allò que es considera normal o acceptable. |
fer-ne
un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, ésser excessiu,
anar lluny (opció passable) |
Has anat massa
enllà, castigant el nen un mes sense pati.
Hem
anat massa enllà: ens hem de casar (està
en estat interessant).
Les
coses encara aniran més enllà (o
s'investigarà més, s'avançarà més) -CR-.
Jo
vaig una mica més enllà, en el llibre (toco
temes més profunds).
Un
paper que va més enllà fins i tot de les seves expectatives -Avui-.
Sempre
mires massa enllà, tu! (diu
que li deixaran el pis llogat i encara no li han dit res).
Crec
que n'has fet un gra massa.
No
s'atreviran a anar tan enllà, els vaguistes
(millor que no s'atreviran
a anar tan
lluny) -TV3-.
Hi
ha qui encara va més enllà i demana un carril per patins (o
hi ha qui encara en vol més, hi
ha qui encara no en té prou;
millor que encara hi ha qui ho
porta més lluny i demana un carril per patins)
–CR-
-
El
secretari està allargant massa l'enfrontament
(o fa durà massa; millor
que està portant massa lluny
l'enfrontament)
-Avui-.
Parlar
d'això ens allargaria molt el debat
(o seria llarg d'explicar, seria
fer-ne un gra massa, seria excessiu;
millor que això ens portaria
molt lluny).anar
entesos (o quedar)
Estar
d'acord dues persones o més per a fer quelcom. |
haver
quedat; anar en conveni, anar avinents
(Val); anar mal entesos |
Ja
aneu prou entesos d'allà on us heu de trobar?
Quedem entesos, que
no hi vagi sol (jo sol).
No hem
quedat ben entesos (no s'han trobat, Ca)
Si no
em vols dir res, no m'ho diguis, però quedem entesos:
o em saludes sempre o mai.
No
hem anat entesos, has vingut a la una i jo t'esperava a les dues.
No
anàvem pas ben entesos (un
entrava i l'altre sortia)
anar
errat (i anar errat d'osques)
Estar
equivocat. |
anar confós, pixar
fora de test, anar errat de comptes, anar desorientat, anar lluny
d'osques |
He anat errat; havia
d'haver agafat el camí del molí, que és més curt.
Dius
que demà és dia 22? Vas errada d'osques! (és
un altre dia, Ca)
Es
pensava que li sobrarien gots i li'n van faltar: anava errat d'osques
(no va
comptar prou bé, Ca).
Anaves
ben errat de comptes! Tu no has fet res!
(Mall)
anar
errat de comptes
Equivocat en un compte,
en una previsió o en un altra cosa. |
anar
errat, anar desorientat, calcular malament, anar errat d'osques |
Anava
errat de comptes quan et vaig dir que m'havies de pagar 300 euros
(s'havia equivocat comptant).
Em vas dir que hi
guanyaríem 10 o 12 euros per paquet. Anaves ben errat de comptes!
Si
el diari no va errat de comptes, demà plourà
(el diari ho diu).
anar
escamarlat
Caminar
amb les cames obertes (també sentim 'escamarlar' i 'escarmalar'). |
anar
eixancarrat, eixancamallat |
El teu germà camina
ben escamarlat.
nota:
Vegeu 'escarmalat', al Volum 1.
anar
escamat
Anar de pressa (Am-Ca).
|
anar-se'n ràpidament,
anar esverat; córrer, fugir, esquitllar |
A
-On vas, tan escamat?
(a un que camina de pressa) B -A casa, que
diuen que l'avi ha caigut!
Ja van escamats, els
lladres, en aquell país! (els
castiguen molt)
Tots
anàvem escamats, amb aquell mestre
(picava).
anar
escanyat
Anar malament de
cèntims. També es pot dir d'altres coses. |
anar escanyat fins al
coll, no tenir diners, anar just, ésser faltat de diners; anar
escopetejat, fer mala lletra |
Vam deixar diners al
gendre i ara anem escanyats.
Ens
hem ficat en aquest negoci i anem escanyats fins al coll.
Vaig
escanyada de feina (en tinc molta i poc temps per a fer-la).
Aquell
fa mala lletra
(el negoci no li va prou bé).
nota:
Vegeu també “escanyar 3” i “escanyat 1”, al Volum 1.
anar
escapat
Anar
de pressa (Mall). |
anar
esverat, lleuger, rabent, tibat, sortir cames ajudeu-me; (anar aviat, prest Mall) |
I
voltà escapat cap enrere, i just voltant el cap de cantó trobà el
captaire
-Adagiona-.
nota:
No són maneres de dir correctes: anar-se'n
'pitant', marxar 'pitant'.
anar
escollat (o espitregat)
Dur els botons de la
camisa oberts a la part del coll. |
dur el coll destapat,
anar espitregat, (anar escotat, despitellat,
espitellat Mall) |
Vas ben escollada i
et pots refredar (Am).
nota:
Vegeu també “escollat” i “espitregar”, al Volum 1.
anar
escopetejat
Haver de fer moltes
coses en poc temps (Am). |
anar
de pressa, anar a trenta-nou de coll, no tocar de peus a terra, haver
de galopar |
A l'estiu vas
escopetejat de feina.
Anem
escopetejats (servint taules en un bar).
anar
escurat de butxaca
No tenir diners. |
anar
blau, estar pelat com un cogombre |
Anem
escurats de butxaca, ara.
nota:
Vegeu també 'anar butxaques buides'.
anar
esmolat
Anar
decidit a fer una cosa. Sovint es diu de qui té ganes de brega. |
anar
determinat, resolut, estès; anar calent, cercar fressa, tenir ganes
de brega; anar aixaliat (pel
sexe) |
On
vas, tan esmolat? (camina de pressa)
Tu
sempre hi vas esmolat, pels llocs (amb ganes
de brega).
Vaig
sortir de casa esmolat, però vaig afluixar
(per discutir-hi).
Sempre
vas esmolada (parles amb mala llet).
A
-Dissabte guanyarem a Igualada i diumenge a
Badalona. B -Et veig
molt esmolat!
En
Jordi va molt esmolat (surt
amb noies, Ca).
Han
sortit de la reunió esmolades, plorant
(esverades).
nota:
Vegeu també “esmolat”, al Volum 1.
anar
estès
1
Anar de pressa. |
anar
ràpid, rabent, veloç , decidit, embalat, esmolat, llebrenc (Val),
abrivat (Mall) |
On
anaves, anit, tan estès?
Va
passar estès (acalorat, emprenyat, Am)
Tu
vas massa estesa, amb el cotxe! (corres
massa).
És
molt orgullós: marxa estès com un paraigua.
2
Estar animat sexualment (Am). |
anar
calent |
Aquestes
nenes van molt esteses (sempre parlen de
nois, flirtegen, festegen...).
nota:
Vegeu també “estès 3”, al Volum 1.
anar
estragat *
Tenim
massa feina, anem cansats (o rendits,
fatigats, atabalats; anem de corcoll, anem de morros per terra;
no anem estragats).
Estem
cansats de menjar pomes aquest any (o
farts, tips, no estem
estragats de -Mall-)
anar
estret
1 No tenir prou amplada
un vestit. |
anar just, anar massa
cenyit, estrényer, anar xicotet (Val) |
Aquest jersei em va
estret.
La faldilla em va
xicoteta.
2 Patir
per manca de diners (Mall). |
passar
misèries, passar necessitat, ballar-la magra, anar curt d'armilla,
viure
estretament
|
Ja
fa anys que anem estrets de diners.
anar
faltat de
Mancar una cosa o
tenir-ne poca quantitat. |
anar
escàs de, anar curt de, mancar, amassar amb poca farina (Pallars) |
Els
ajuntaments van faltats de diners (no en
tenen gaires).
Sempre
anem faltats de claus: n'hem de fer fer (en
tenim poques).
Hi ha persones que
van faltades de seny (Val).
Com
moltes altres famílies, amassaven amb molt poca farina -quan
Judes-.
nota:
Vegeu també 'ésser faltat de'.
anar
fart de bon temps (o estar)
Estar
descansat (Ca). |
tenir
ganes de jugar |
A-
La mula s'ha
posat a córrer pel pati.
B -Sí, perquè
va farta de bon temps.
C
-Els
treballadors de can Nineta ja tornen a fer vaga. D
-Van farts de
bon temps, aquests!
(és una empresa que paga bé i exigeix poc)
E -Aquests
nins tenen ganes de jugar. F
-Què
vols?, estan farts de bon temps! (fan
vacances)
nota:
Ve dels animals. Quan un cavall o una mula fa dies que no surten a
llaurar o a fer altres feines, no estan cansats i solen fer
bestieses.
anar
fent
Fer el seu curs, una
cosa; no anar ni molt bé ni molt malament. |
anar fent i criant pèl, anar com sempre, haver-hi
estabilitat, anar-hi anant, anar passant la vida, anar
fent i anar empenyent (Premià de Mar), no
anar ni endavant ni endarrere (Am)
|
A
-Com va el negoci? B
-Anem fent.
S'ha
d'anar fent, sense presses (treballar
normalment).
A
-Com esteu? B -Anem
fent. C -I l'avi?
D -Mira, també anar fent.
E
-Que fas, Jaume?
(un malalt) F
-Paciència i anar fent: no toca pas res més!
G
-Us menja, la nena? H
-Va fent.
I-
Com anem? J
-Anar fent i
criant pèl
(dit de broma, Ca).
K
-Vol que plegui de fer-ho?
L -No, tira, tira (vés
fent).
M
-Què
fa l'avi?
N –Va
fent, ni endavant ni endarrere.
anar
fent, com en Met de Ribes
Anar malament. |
no anar gaire bé, anar
més malament que bé |
A
-Com vas, Joan? B
-Anar fent, com en Met de Ribes (està
malalt).
C
-Com us va, el restaurant?
D -Anem fent, com en Met de Ribes.
nota:
Diuen que a Ribes de Freser, un dia d'un gros aiguat, l'aigua
s'enduia en Met riu avall. Llavors algú el va cridar i li va dir
'Què fas Met?'. Ell va contestar 'Mira, anar fent'.
anar
ferrat
Tenir molts diners. |
ésser ric, anar fort
d'armilla, tenir el ronyó cobert, anar ben guarnit |
Va ben ferrat.
Aquell rai!
Vas
molt ferrat, Joan (porta molts diners a la
cartera).
anar
fi
1
Funcionar perfectament, un aparell. |
anar d'allò més bé,
anar divinament, anar com cal, anar de primera, estar llatí (Val) |
Aquest
cotxe va molt fi (va bé).
Aquestes
balances són molt fines (pesen bé, són
ben afinades).
2
Tenir el comportament adequat. |
ésser educat, fer
bondat, creure, fer el que cal |
L'altre dia el seu
pare li va ventar quatre crits i ara va fina, la nena.
No
va gaire fi, aquest home
(ha begut massa i no va segur).
Ara
no va gaire fi de cartera
(no té diners).
anar
fluix d'armilla (o curt)
Tenir pocs diners. |
tenir l'armilla
malalta, anar coix, pobrejar |
El
PMM va fluix d'armilla i deixa sense pagar... -Triangle-.
Aquell figura molt,
però va fluix d'armilla.
anar fluix de
bieles
No
trobar-se gaire bé (Am). |
no
estar fi, no anar prou a l'hora, estar flac |
Vaig
fluixa de bieles, avui: no em trobo gaire bé.
anar
fluix de molles (i tenir les molles fluixes)
Es diu de qui no
controla prou bé els esfínters. |
orinar-se, pixar-se,
cagar-se, escapar-se el pipí, anar-se'n del
punt baix |
A
-Vicenta, m'ha escapat el pipí i he mullat
el llit. B -Deus
anar fluix de molles.
anar
fora corda
Exaltar-se
molt, especialment d'una manera passional (Mall). |
anar
esverat, anar fort (Mall) |
En
Tomeu va fora corda des que va conèixer aquella al·lota.
anar
fora de camí
Fer coses equivocades.
|
anar
errat, pixar tort, enfocar malament (una cosa), anar errat d'osques |
A
-Volem posar una agència de viatges. B
-Em penso que aneu fora de camí: ja n'hi ha
moltes, i ara no giren gaire.
anar
fora de compàs
Fer
les coses que no toquen o fer-les quan no toca (Am). |
anar
al revés del altres, pensar diferent dels altres |
Tu
sempre vas fora de compàs, t’esveres i dius coses que no has de
dir.
Sempre
vas fora de compàs (pensa
diferent dels altres; està content perquè demà va a treballar).
Sempre vas fora de
compas: fa un bon fred i corres sense samarreta.
anar
fort
1
Costar de moure, d'obrir, de fer anar, un
objecte o un aparell. |
anar dur, estar
enferritjat, estar encallat, empernar-se; quedar un xic travat,
enclavat |
Aquest bicicleta va
forta, hauré de posar oli a la cadena.
La persiana va
forta.
Va
molt fort, el llisquet (costa
de fer córrer).
Van fortes aquestes
tisores (no llisquen bé).
La
porta va forta (costa
d'obrir).
Va
una mica forta la capsa.
2
Tenir un bon rendiment, una bona actuació. |
anar molt bé, portar
avantatge, destacar |
Va molt forta, la
Isabel (en un concurs) -CR-.
Les dues colles van
molt fortes enguany (de castellers de Valls) -TV3-..
3
Tenir desig sexual, una femella (Ca-Mall). |
anar
calent, anar eixit, anar d'eixida, estar en zel, anar fort com
l'allioli (Ca); anar alta (femella animal), anar
forta de rastell (Ca), |
(anar
més fort que un ca de possessió, anar més fort que un mac de
torrent, Mall)
Va forta, aquesta
truja.
Diuen que la Dolors
va forta com l'allioli.
Aquesta
noia va forta de rastell.
El
seu germà només cerca femelles, va més fort que un pern.
Notes:
1 Rastell és el nom que tenen unes quantes eines. No sabem l'origen
d'aquesta frase feta, però es diu.
2
'Anar fort' també vol dir anar restret, fer els excrements durs
(Val).
3
Accepció 3: Usual a Mallorca, però també es diu referit a un
mascle.
anar
fort d'armilla
Tenir
o dur molt diners. |
ésser
ric, benestant; estar carregat de diners, anar ferrat, ésser
llarg d'armilla |
Diuen
que vas tan fort d'armilla.
El
seu pare era curt de cap i llarg d'armilla.
Mira
si en trobes un de llarg d'armilla (un
ric).
anar
fot qui fot (i ésser un fot qui fot)
Mirar només per un
mateix, encara que es perjudiqui els altres (Mall). |
anar de ses seves
(Mall), dur s'aigua an es seu molí (Mall) |
Saps que ho és,
d'egoista i malentranyat, sempre va fot qui fot.
Això
és un fot qui fot i visca el rei
-Temps-.
anar
garrell (o caminar)
1
Inclinar el peu i la sabata cap a un costat o cap a l'altre, no anar
ben recte. |
garrellar,
torçar el peu |
El nen va garrell.
Les espardenyes em
van garrelles.
2
Caminar
amb les cames arquejades, separant els genolls més del que toca. |
anar tort de cames |
Ha entrat un home
que anava garrell.
anar
garró (un mitjó)
Es
diu quan un mitjó baixa i es fica dins la sabata. |
anar
fluix |
Portes
un mitjó que et va garró.
anar
geperut
Tenir
una situació dolenta. |
anar
malament, anar corb, estar fotut, no tenir cap ral |
Per
culpa del meu pare he anat sempre geperuda
(sortia amb un noi i no li va deixar casar).
anar
granat
Tenir
doblers. |
ésser
ric, granejar, anar airós, anar fort d'armilla |
Van
granats, a cal ferrer.
anar
gras
Tenir
abundància de diners. |
anar
granat, granejar, tenir molts doblers, estacar els gossos amb
llonganisses |
Ara
van massa grassos la gent, ningú no aprecia res.
anar
gros
1
Ésser una cosa més gran del que ha de ser. |
ésser
gran, anar ample, anar balder, anar folgat, no anar prou ajustat,
anar pengim-penjam |
Em
va gros, el jersei (s'ha
donat).
2
Es diu que una cosa 'va grossa' a algú quan no és prou capaç de
fer-la bé. |
anar
ample, costar-li molt |
Li
va gros, el cotxe, a en Joan (no en sap
prou).
Li
va gros, el diccionari que fa.
Em
va una mica gros, dirigir aquesta escola.
Li
va gros, el càlcul, a aquest nen (no
l'entén prou).
Em
va una mica gros, l’ordinador.
Les
escales em van grosses (em costen de pujar,
estic feble).
anar
guanyant, com els carlins
Anar
malament, perdre. |
anar
endavant, com els crancs; anar de cap per avall |
A
-Què, ja anem guanyant. B
-Sí, com els carlins! Estem 3 a 0.
anar-hi
Lluitar
fort per aconseguir quelcom. |
esforçar-se,
bregar, pencar, fer-s'hi |
Aquest
equip hi va; ens costarà de guanyar-lo.
A
-El Figueres hi va.
B -Sí, quan els altres en vénen
(ironia).
anar-hi
anant
Anar
fent les coses amb calma i constància (Am). |
anar
fent, anar fent xano-xano |
Pujarem
a Puigdefrou anar-hi anant.
anar-hi
la vida
Haver-hi
el perill de morir. |
jugar-s'hi
la vida, jugar-s'hi la pell, exposar-se molt, anar-hi sa pell (Mall) |
Li
va la vida, a l'àrbitre, en un camp petit.
Vós
sabeu on són els amos; vós els descobrireu o us hi va la vida
-Carlinada-.
anar-hi
Perot i Guillot
Es
diu quan en un lloc hi ha moltíssima gent. |
anar-hi
tothom, haver-hi una gentada, haver-hi molta concurrència |
Avui
a les rebaixes hi ha anat Perot i Guillot.
anar-ho
a mirar tot (mirar-ho tot)
Anar
amb compte a l'hora de fer un tracte, una compra, etc. |
mirar-s'hi,
pensar-s'hi molt, ésser escrupolós, filar prim, calcular |
Ho
van a mirar tot, la gent, abans de comprar un pis.
Abans
de llogar algú, ho van a mirar tot.
anar
i *
I
jo li dic: 'Això no està bé!' (o i
jo que li dic, jo m'hi acosto i li dic; no i
jo vaig i li dic) -TV3-.
És
molt criticat i avui fa tres gols (o i,
ves per on, fa tres gol; els hi surt amb tres gols; no
i va i marca tres gols).
Es
discuteixen pel pa, i ell se'l menja (o i
l'agafa i se'l menja, no i
va i se’l menja).
...i
encara l'aplaudeixen (no i
encara van i l'aplaudeixen) -El 9-.
Li
hauràs de preguntar (o
hauràs d'anar-li a preguntar, valdrà més que li preguntis a ell,
no hauràs d'anar i
preguntar-li).
anar
i venir
1
Anar a un lloc i
tornar-ne. |
fer
l'anada i la vinguda, anar i tornar
|
Jo
cada dia vaig i vinc de Castelló.
Si us plau, un
bitllet d'anar i tornar de Figueres a Barcelona.
He
comprat dos bitllets per anar i venir de Perpinyà amb el TGV.
2
Fer un activitat de manera discontinua. |
de tant en tant |
A
-S'hi està sempre, la tia, a casa teva? B
-No, va i ve.
anar
junts
Anar en companyia d'un
altre o d'uns altres. |
anar
plegats, units |
Van entrar junts.
A
-Van junts, vostès? (en
una botiga) B -Sí senyor.
anar
junts com Paracot i Mandinga
Anar constantment de
parella (Bar). |
ésser tap i carabassa
|
Aquells dos van
junts com Paracot i Mandinga.
anar
just
1
Tenir poca quantitat de quelcom. |
anar
escàs, filar prim, tallar just, anar a última hora, anar amb el
temps just, anar estret, anar fluix d'armilla |
Ara anem justos de
cèntims perquè hem hagut de pagar l'auto.
Anem justos de
sobres: n'hauràs d'anar a comprar més.
Demà
té convidats i encara ha de fer els canelons: va molt justa.
Vaig just de temps
per agafar el tren.
Anem
justos de treballadors: n'haurem de llogar un parell més.
Anàvem molt justos,
sis en aquell cotxe.
2
Faltar
poc perquè passi una cosa. 1
anar de poc, de poc,
per foc, faltar poc |
Ha anat just que no
li prengués la pilota.
Quan travessava el
pas de vianants ha anat ben just que no m'atropellen.
anar-la
girant
Parlar repetidament
d'un tema sense aportar-hi cap solució; fer coses inútils (Am). |
anar
fent, anar-la contant, donar voltes a un tema, parlar i no adobar
res; anar-la girant i mirar que no es cremi (Am),
sortir dels pas |
A
-Què fem? B
-Anar-la girant.
C
-Fèiem el mètode sil·làbic per
aprendre a llegir i ara farem el mètode global.
D -Sí, anar-la girant.
D
-Ara preparen una altra reforma educativa. F
-Sí, anar-la girant.
G
-Què són tantes reunions amb els pares del
nen i els psicòlegs? H -Sí,
hem d'anar-la girant i mirar que no se'ns cremi
(mirar que no ens compliquin la vida).
anar
llarg (quelcom)
1
Es diu d'una cosa lenta, que sembla que durarà
molt. |
anar
per llarg (DIEC), haver-n'hi per estona,
haver-hi tela per estona, durar |
A
-El farem, el programa?
B -La cosa va llarga (n'hi
ha per dies).
Això
va llarg!, ens faran dinar a les dues! (el
curset).
Va llarg, el
diccionari.
Va
llarg, noia? (= falta gaire per acabar?).
Me'n
vaig a baix, perquè això va llarg (tenen feina, no acaben).
C
-Ja acaben? D -No, això va llarg.
2
Tenir molta quantitat d'una cosa (Am-Mall). |
abundar
|
Vas
molt llarg de copes (en tens moltes, jugant
a cartes).
En
aquell temps no anàvem tan llargs -de doblers- i es feia cas de les
coses útils (Mall).
anar
llatí
1
Anar de pressa. |
anar lleuger, anar
ràpidament; fugir |
Nosaltres
anem llatins
(caminem de pressa).
Ja
se'n va anar llatí, quan el vaig trobar al cirerer: els peus li
tocaven el cul! (el va escridassar).
Ja
em feien anar llatí, a la fàbrica! No em deixaven pas encantar
(em feien pencar, anar eixerit).
Quan veu el pal de
fregar, ja va llatí, el gos (li fa por i fuig).
Van
més llatins que nosaltres, els jugadors del Vidreres (corren
més).
2
Anar de ventre de pressa, no tenir
restrenyiment. |
anar
bé de ventre, evacuar bé |
Jo no em puc pas
queixar, perquè vaig llatí.
anar
lleuger de roba *
Avui
vaig prim de roba (millor que
vaig lleuger de roba).
nota:
De la roba prima, que no pesa, se'n pot dir que és lleugera; ara bé,
pensem que la frase feta”anar lleuger de roba” és poc nostrada.
anar lligat
Es
diu de dues coses quan hi ha una relació directa entre elles. |
haver-hi
relació, haver-hi un lligam, anar unit, anar junt, una cosa porta
l'altra |
A
-Baixa el rendiment escolar. B -I no hi ha disciplina.
A -Tot va lligat.
anar
lluent
1
Fer les coses amb rapidesa. |
anar lleuger, anar de
pressa, fer via, marxar lluent, anar calent |
A
-Una dona agafava cebes d'una parada
i, quan m'he girat, ja no hi era.
B -Si van lluents, aquesta gent!
(roben de pressa).
C
-Ja va marxar lluent, li vaig dir: has vingut a escoltar
les havaneres o a emprenyar? (a una que no callava mai) D -I
què et va dir? A -Res, ja la vaig tenir amorrada.
2
Presentar algú una bona situació economia
(Ca-Am). |pintar bé, poder
gastar, granejar |
Aquests
nois van lluents (van mudats, gasten).
Els funcionaris no
anem pas gaire lluents.
Ja
iràs lluent! (el negoci li va malament).
3
Estar excitat sexualment (Am). |
anar
calent, anar eixit; anar alta (una femella) |
Em sembla que la
gata va lluenta.
anar
lluny (i més lluny, massa lluny) *
Vegeu
'anar enllà'.
anar
lluny d'osques
Estar equivocat
(Bar-Val). |
anar errat, anar errat
de comptes, anar errat d'osques |
A
-Em sembla que
vol ser director, en Romà.
B -Vas molt
lluny d'osques!
anar
mal dades (o venir)
Anar malament, les
coses. |
anar
a mal borràs, anar de través, anar pitjor; haver-hi mar de fons,
haver-hi mala maror, renyir, desavenir-se |
Les coses van mal
dades, molta gent va a l'atur.
Me'n
vaig, perquè els coses van mal dades (hi
ha crits i sembla que es barallaran).
A
-A mitja part perdem per 2 a 0.
B -Aniran mal dades, avui
(ens en faran més).
Quan
vénen mal dades, el capital emigra -Temps-.
Les
coses van mal dades a les carreteres (hi ha molts accidents)
-Temps-.
anar
mal encaminat
Haver agafat un camí
equivocat. |
anar pel mal camí,
anar confós, estar mal aconsellat |
En
Feliu va mal encaminat (beu).
La Maria deu anar
mal encaminada; la reunió és demà, no pas avui.
nota:
Vegeu també
“encaminar”, al Volum 1
anar
mal engiponat
Dur
la roba mal posada (Am). |
anar
mal vestit, anar malgirbat, anar malforjat, anar de qualsevol manera, anar malgarbit (Cat Nord)
|
Vas mal engiponada,
nena; vine, que la iaia et posarà la roba bé.
Mira com va
engiponada, la Dolors.
Sóc
un pobre home, sempre malgarbit (cançó)
-Lou Torrent-.
nota:
Vegeu “engiponar” al Volum 1.
anar
mal entesos
Haver-se
equivocat a l'hora de fer un acord. |
haver-hi
un malentès, anar malfixat, anar confós, no haver-se entès (Mall)
|
Sí
que aneu mal entesos! (l'un diu que havien
quedat a les 8 i l'altre, a les 9)
anar
mal servit -d'una cosa- (i anar ben servit)
No tenir totes les
coses que fan falta. |
mancar-ne, faltar-ne,
anar escàs |
Anem
mal servits d'aigua (la tallen sovint).
Sempre
vaig mal servit (sóc l’últim de triar).
Hem
canviat d'empresa, perquè anàvem mal servits (del
manteniment de la fotocopiadora).
anar
malaltís
Trobar-se
malament, no estar en bon estat –també es pot dir d’una planta-
(Mall).
|
fer
mala cara, malaltejar; estar delicat, (estar malaltós, malaltús,
maquilenc Val) |
També
s’ha de tenir en compte si les exsecallades anteriors estaven ben o
mal fetes, si l’arbre va malaltís... –Nous
escrits-.
exsecallar:
Treure les branques inútils d’un arbre; esporgar.
anar
malament de
Mancar una cosa. |
haver-hi
falla de, faltar, freturar de, anar curt de |
Diuen que va
malament de salut.
N'anem
malament, de pa (= n'hi ha poc).
En vaig malament, de
folis.
No anem pas
malament, d'hora; al menjador hi ha 3 rellotges
(ja sabem quina hora és).
anar
malfixat
No haver entès prou bé
una cosa (Am). |
anar
errat, anar equivocat, anar confós |
A
-Les sardanes són a les vuit del vespre. B
-No, vas malfixat: són a les deu, avui.
nota:
Vegeu també “anar mal
entesos”.
anar
malforjat
Anar vestit de manera
poc curosa. |
anar
mal vestit, mal fotut, mal fumut, malgirbat (Gir-Bar), mal sorgit,
mal guarnit, mal engiponat, mal endreçat, mal xirgat, deixat,
pengim-penjam, de qualsevol manera; ésser un baldragues |
On vas tan
malforjat?
Val molt mal guarnit
per anar a bateig,
El
pare va anar al cafè mal xirgat i brut (Ca).
nota:
Vegeu també “malforjat”, “malfumut”, “malgirbat”,
“malxirgat i “engiponar 2” al Volum 1.
anar
mans ventant
No
dur res a les mans (Eiv). |
no
dur res, anar amb les mans al cap
|
Sa
petita se n’emportà un senallonet per dur sa compra, sa grossa se
n’anà mans ventant
-Arrels-.
anar
marrat (o esmarrat)
Anar
equivocat, haver perdut la direcció correcta, extraviar-se (Val). |
anar
errat, enganyar-se |
No
t’esmarres, que el quilo de lluç no val tants euros.
anar
matxucat
Dur la roba arrugada. |
anar mal planxat, anar
rebregat |
Porto la camisa ben
arrugada, vaig matxucat.
Si t'asseus en
aquest sofà, quedes matxucat.
anar
merdós fins a les orelles
Haver-se
fet els excrements a sobre. |
anar
cagat, anar merdós, anar brut de merda |
El
nen va merdós fins a les orelles.
anar
més estovat que una lloca
Anar
content i pagat, pendent d’un seguici de coses o de persones que en
són la causa (Val). |
anar satisfet, cofoi, estufat, estarrufat;
no cabre a la seva pell, fer cara de pasqua |
On
vas més estovat que una lloca?
anar
més malament que bé
Es diu d'una cosa que
pot perjudicar. |
no anar bé, no ésser
sa, ésser dolent, perjudicar, fer més mal que bé |
Anar a caminar
pujada amunt havent dinat et va més malament que bé.
anar
més perdut que un barb en un rostoll
No
saber, algú, on és o com ha de fer una cosa que se li demana (Alt
Urgell). |
anar
d’esma, haver perdut l’esma, anar ben desorientat |
Jo,
amb l’ordinador, vaig més perdut que un barb en un rostoll -Ni
cuca ni moixó-.
Em
vaig perdre al bosc i vaig anar d’esma ben bé un quart.
anar
més recte que un fil
Anar
ordenadament, disciplinadament, ben dut (Val). |
anar dret,
llaurar dret |
Quan
son pare es va enfadar començà a anar més recte que un fil.
anar
més recte que un pal de granera
Anar
molt recte, amb l’esquena recta, fent un caminar altiu (Val).
|
anar tibat, anar dret com un ciri, anar enravenat |
Mira-la:
més recta que un pal de granera.
anar
més tort que un ganxo (o ésser)
Fer
una cosa de la manera contrària de com s’ha de fer (Mall). |
anar
errat, (no anar ni amb rodes, ésser més tort que la justícia Mall)
|
En
Joan va més tort que un ganxo, ara diu que el PBP ha guanyat les
eleccions.
anar
mogut com una cussa (o moguda)
Persona
que es troba amb un elevat impuls sexual (Men). |
anar mogut (Mall), anar calent,
anar excitat; anar alta (una femella), estar en zel |
Aquest
noi ja va mogut com una cussa.
És veritat que els
del partit tornen a anar moguts.
anar
moll
Estar
embriac. |
anar
torrat, carregat, borratxo, ebri, begut, portar boll (Ca), estar trompa (Bar) |
L'Enric, quan va
moll, tot són lleis!
A
l'Empordà no ens fan cap gràcia, la gent, quan porten boll. Aquí
no s'accepta.
anar
molt caçats (o buscats)
Es
diu de les coses molt demanades (Ca). |
ésser molt cercat,
buscat; s'hi va a la saga, anar a estiracabells, ésser molt estimat
|
Ara van molt caçats,
els mobles vells.
Els tècnics
informàtics van molt caçats.
Això
de treballar en una caixa va molt buscat; és difícil, ara.
nota:
Vegeu també 'ésser molt cercat'.
anar
molt gros
Haver-hi
molta disbauxa, un gran desori de crits i avalot (Men). |
ésser
molt gros (Gir), haver-hi un gran escàndol; divertir-se, xalar |
Vam
encamellar un parell de menestrales dalt es ases i va anar molt gros:
crec que van 'disfrutar' més pes camí que dins es poble de
Ferreries -Fets-.
Va
anar molt gros. On s’havia vist mai que ses dones deixassin a la
vista ses seues orelles?
-Fets-
encamellar:
Muntar a cavall sobre un animal o una cosa.
anar
mort
Trobar-se molt fatigat.
|
anar rendit,
escarrassat; estar cansat, fatigat, llassat |
A la dona, al
vespre, no li ve d'una hora i al dematí va morta.
Aquesta
noia ha d'anar morta de feina (té vells).
Quan
treballava a la nit anava morta tota la setmana (no
reposava tant).
La
vida s'ha d'alegrar una mica; si sempre vas mort, no vas pas bé
(Ca).
Entre la feina de
casa i la de la fàbrica vaig morta.
Encara
no s'acotia, ja dorm: va rendit de son (el
nen, al llit; Am).
acotiar:
Acotxar, acostar bé (la roba al cos, en
el llit; la llenya al foc; Ribes, Amer - DCVB).
anar
mort per la terra
Es diu d'una persona
que viu sense alegria. |
viure trist, consirós,
marrit, pansit; estar desenganyat |
La
dona d'en Joan va morta per la terra (el seu
home ha fet una estafa).
terra:
món
anar
mudat com Sant Ferriol
Anar molt ben vestit
(Am). |
anar
mudat com un cícero (Ca), anar
mudat com un ministre, anar ben empolainat, treure
els draps fins, mudat com un senyor (Mall), anar
mudat com un margalló (Val) |
Avui vas mudat com
Sant Ferriol.
Tothom
treu els draps fins, el dia de la festa major.
mudat
com un senyor: Es diu de gent pobre, excepcionalment vestida un dia
de festa.anar
muntat com Sant Pere de BarretsEs
diu d'un lloc o d'una cosa mal organitzats, mal dirigits. |
tot
és un desgavell!, és a can collons tot plegat!, tot va com Sant
Pere vol (Am),
és can Pixa |
Han
vingut dos cops a adobar el telèfon i encara no va bé: tot va
muntat com sant Pere de barrets!
Aquest club va muntat com Sant
Pere de barrets!
anar
nafrat
Es diu de qui s'ha fet
mal i se li veu. |
anar senyalat, pelat;
tenir ferides, anar llagat (Val) |
Aquestes
criatures sempre arriben a casa nafrades.
anar
orella de llebre (o: posar)
Estar
molt atent a allò que es diu, a allò que passa (Mall). |
(anar
a orella dreta, anar a orella alta Mall) |
La
padrina anava orella de llebre. Ja s'havia tret la disfressa de grega
i m'esperava amb una carmanyola a les mans
-Males companyies-.
anar
orelladret
1
Escoltar amb atenció. |
parar
atenció, fer atenció, posar atenció, posar esment, posar cura, fer
cas, fer esment de, (ésser tot orelles, badar -o parar- ses orelles
Mall) |
La
mula sempre va orelladreta.
2
Començar a interessar-se pel sexe. |
anar
aixaliat (Ca), anar espavilat, anar arter (Ca) |
A
-He vist el teu noi que es passejava
amb una noia. B
-Sí, ja va orelladret.
3
Tenir un bon estat d'ànim (Ca).
Des que ha tret la
rifa passa més orelladret.
4
Anar disciplinat. |
creure,
fer bondat, anar a la rega, fer cas de; fer anar eixerit |
Els
fan anar orelladrets, en aquest institut
(els fan treballar, creure).
En
Jofre va orelladret: diuen que la dona el pica.
nota:
Vegeu també “aixecar les orelles”.
anar
passant
Viure
sense gaires novetats. Sovint té un sentit de resignació. |
anar
fent, anar fent i criant pèl |
A
-Què feu per Lloret? B
-Anar passant.
C
-Esteu bé? D -Anem
passant la vida.
anar
pastant i anar coent
Guanyar els cèntims
justos per viure. |
fer la viu-viu, anar
fent, anar passant; no avançar cèntims; anar amb calma |
Ara,
els pagesos, anar pastant i anar coent.
A
-Què feu
per Darnius?
B -Anar
pastant i anar coent (o
anem
pastant i coent).
S'ha
d'anar pastant i anar coent; no ho vulgueu fer tot alhora.
anar
peix (i estar peix)
No saber una lliçó,
un tema (Gir-Bar). |
no
haver estudiat, anar fluix, anar curt de |
Vaig
peix d'història -CR-.
anar
pel camí de
Consolidar-se un
costum, una tendència. |
agafar un camí;
afermar-se, tornar-se, esdevenir |
El
telèfon mòbil va pel
camí de convertir-se en una eina
indispensable -Avui-.
A
-Et tornaràs sord amb els crits de la mainada.
B
-Ja hi vaig pel camí (ja
m'hi torno).
anar
pel món
Anar
per la vida, conduir-se. |
rodar, voltar, viure |
No
m'agrada que vages pel món amb eixos cabells
(Val).
Si
vas pel món amb aquesta bona fe, ja et faran venir eixerit: sempre
has d'estar a l'aguait.
S'ha
de ser un xic puta per anar pel món.
Tu
vas pel món amb bona fe i els altres no.
Anava
per la vida sense fer-se veure -Avui-.
anar
pel seu vent
Anar a la seva (Mall).
|
anar al seu aire, fer
la seva |
Cadascú va pel seu
vent i no es posen mai d'acord.
anar
per
1
Estar a punt de fer una cosa. |
anar
a, voler fer, estar a punt de |
L'he
anada per aixecar i he relliscat.
Quan
anava per dinar, m'han telefonat.
Hauríem
d'anar per plegar, que es farà fosc.
S'haurà
d'anar per pagar (ja
és hora).
Vés
per acabar aquesta feina.
Hem
d'anar per feina.
Anem
per un altre exercici
(fem-ne un altre).
2
Voler obtenir quelcom. |
procurar
per, mirar de, veure de, fer per, esforçar-se per |
Jo
he d'anar per mi a l'hora de triar curs (mirar
el meu interès).
Ara
va per ell, en Lluc (treballa
sol, va per ell sol).
Ara
me'n vaig per les meves (a
fer coses meves).
La
gent va pel que dóna més
(ara crien estruços).
Diuen
que en Baptista va per ella
(hi vol festejar).
És
vidu, però ja va per un altre (en
caça una altra).
Aquesta sardana va per tu (te
la dedico).
Aquest
rellotge és fet malbé, ja pots anar per un altre
(comprar-ne un altre).
Ja
és acampat aquest nen, ja podeu anar per un altre (en
podeu tenir un altre).
3
Agafar, una cosa, un camí, un sentit, una direcció, un caire, etc.
|
passarà
això, serà això |
Em
sembla que la construcció anirà per afluixar (baixarà).
El
poema anava per aquest costat (insinuava
que el xicot deixava l'amant, perquè...)
Escurçaran
el servei militar, això anirà per aquí, ja ho veureu.
Vés
per amunt (cap
al nord o muntanya amunt).
No
és pas això que em deies; van per un altre costat, les coses (es
proposen una altra cosa).
Va
molt per aquest costat això (es
fa per això).
A
-Em sembla que volen llogar més gent. B
-Prou va per aquí, això.
Ha
dit que hi ha molts
imbècils, però no sé per qui anava
(per qui tirava, per qui ho deia)
4
Mancar el nombre de punts que es diu per acabar una partida. |
faltar,
jugar per |
Anem
per tres (ens
falten 3 punts per acabar la partida i guanyar).
5
Voler
agafar a algú o perjudicar-lo. |
voler
capturar, voler fer saltar, voler despenjar d'un càrrec, fer la festa per, anar
contra, anar darrere de (Mall) |
La
policia va per ell -TV3-.
Els
altres socis van per fer-lo saltar (de
president).
És
ben bé que anaven per ell (per
estafar-lo).
Aquestes
indirectes anaven per nosaltres.A
-Aquí n'hi ha que encara no han pagat. B
-Va per mi? (ho
dius per mi?)
La
festa es feia per ella (ho feien
per ella, la volien perjudicar).
anar
per *
1
El Sr.
Ramon volia ser arquitecte, però... (o
estudiava
per;
no anava
per)
-CR-.
2
Ja faré
sis anys (o
aviat faré, jo ja tinc; no
ja vaig pel sis anys).
3
Ja faig la tercera divisió
(o ja sóc a; no
ja vaig per).
anar
per alt (i per baix)
1
Ésser a la part alta (o baixa) d'una cosa. |
anar pel cim, anar per
damunt (Mall), anar per sobre, anar per dalt (Val); anar per sota,
anar per davall (Mall) |
Si barreges oli i
aigua, l'oli sempre va per alt i l'aigua, per baix.
2
Jugar una carta grossa (o petita) en alguns
jocs.
sortir de carta baixa
(o alta); sortir de carta petita grossa (o alta) |
Si hi haguessis anat
per baix, hauríem anat més bé.
anar
per altres tresqueres (o per altres camins)
Cercar
solucions diferents de les habituals. |
espavilar-se
d'una altra manera, fer una altra cosa |
Jo
aniria per altres tresqueres, cercaria altres solucions en altres
llocs -Llengua Nacional-.
Si
el capellà no vol batejar el nen, anirem per altres camins (ho
direm a un altre capellà).
anar
per aquí en enllà
Fer-se
malbé, una cosa; anar malament. |
anar-se'n
aigua avall, anar-se'n en orris, néixer
dies de roses (Ca), anar per aquí i per allà (Mall) |
Se'n
pot anar per aquí en enllà, el pessebre vivent
(deixar-se de fer).
anar
per bé
Millorar la salut d'un
malalt. |
anar
bé, millorar, restablir-se,
refer-se, aixaliar-se, fer el tomb, tenir bon caire (una malaltia) |
Ha
anat per bé, el pare (millora
de l'operació).
A
-Ja baixarem a Barcelona a veure l'avi.
B -Si va per bé, no moguem res
(si millora, no vingueu).
Ja
neixen dies de roses
(dies més bons; es pensaven que l'haurien d'operar i no cal fer-ho).
anar
per bon camí
Obrar
bé, una persona; anar tal com cal, una cosa. |
obrar
bé; anar bé |
Les
negociacions van per bon camí -CR-.
Jo
sóc tirada pel bon camí i no veig la malícia dels altres
(ingènua, Ca).
anar
per dalt del cap de faena
Tenir
molta faena, més de la que es voldria i de la que es pot fer (Val).
|
estar molt enfeinat, estar carregat de feina, no saber com
girar-se de feina |
Tot
i que ara vaig per dalt del cap de faena, aniré a instal·lar-te
l’antena del televisor.
anar
per davant *
El
Favara va al davant en el marcador
(o va a
davant, va davant -Val-,
s'ha
avançat, ha marcat primer; millor
que
va per davant).
nota:
'Anar per davant' és dirigir-se a un lloc per la part de davant.
Ex.: El xèrif va entrar al saló per davant i els ajudants, per
darrere.
anar
per endavant
Viure
sense gaires canvis (Men). |
anar passant, anar fent
(Men-Prin) |
Per
ara anem per endavant.
anar
per l'ullastre de l'era
No
anar pel dret (Men). |
ésser
banyabaix, no parlar clar, donar voltes, fer -o buscar- remingoles
|
A
-El
teu marit, el vaig veure amb bona companyia.
B -Digues-m'ho
del dret i no te’n vagis per l'ullastre de l'era.
nota:
Vegeu
també "embalar-li per s’ullastre de s’era".
anar
per les seves (o les teves, les nostres)
Fer,
algú, allò que li convé a ell. |
anar
a la seva, anar al seu aire, fer la seva, anar al seu aire, fer el
que vol, no escoltar-se ningú; ésser individualista, independent;
anar a sa seva (Mall) |
Aquí cadascú va
per les seves.
Me'n vull anar per
les meves, no vull pas quedar-me aquí.
Tu
ja pots anar per les teves (fer la teva
feina, ara no et necessitem).
Són
grans i van per les seves (no volen ser
manats, els vells).
Sempre n’hi ha que
van per les seves (deixen el grup, en una excursió).
La
Joana ja va per les seves (és gran i no cal
acompanyar-la).
Anem
per les nostres. Ja
us ho fareu!
Quan
arribem al ball cadascú va per les seves (va
per ell, fa la seva).
anar
per llana i tornar esquilat (o tos) *
A
-Ell em va denunciar i, a última hora, li han posat una multa a
ell. B -Sí, aquest volia cardar i ha quedat cardat ell
(o ens ha volgut perjudicar i ha quedat perjudicat ell, ha
fet un pa com unes hòsties, ha fet el negoci
d'en Robert amb les cabres, ha anat
per ase i ha acabat ruc -TV3-, ha anat
a cobrar i ha estat agafat per deutes -DCVB-; millor
que ha anat per llana i ha tornat
esquilat -o
tos-).
nota:
Alguns diccionaris donen per bona aquesta frase feta, però ens
sembla que no n'és.
anar
per llarg
Es diu d'una cosa
lenta, que sembla que ha de durar. |
anar llarg, anar lent,
haver-n'hi per temps, haver-n'hi per estona; trigarà, tardarà |
Això
trigarà a resoldre's (o
n'hi ha per estona)
El
reconeixement del català va molt llarg.
nota:
Trobem 'anar per llar' al DIEC. Alguns diccionaris ens diuen que és
un barbarisme. Nosaltres constatem que la gent gran no ho diu; 'anar
llarg', en canvi, sí que ho diuen. No us podem recomanar aquesta
locució.
anar
per lliure *
Tu
no pots anar pel teu compte: has de fer com els altres
(o anar per tu, anar per tu sol, anar a la
teva; no anar per
lliure).
M'agrada
anar per les meves, no pas fer viatges organitzats
(o anar al meu aire, anar a la meva; no
anar per lliure)
-CR-.
anar
per mal camí
Obrar
sense raó ni profit. |
malejar-se,
desencaminar-se, desencarrilar-se, no anar pel bon camí,
pervertir-se, no anar pel camí dret |
Es
passa la vida al cafè i no vol treballar, va per mal camí.
No
aneu pel bon camí!
(tenen vicis)
anar
per parts
Vegeu 'per parts'
anar
per senyar-se i treure's els ulls (o voler senyar-se)
Fer una cosa per anar
bé i acabar molt malament. |
equivocar-se,
errar la jugada, ensopegar malament |
He
fet botifarra perquè anàvem endarrere i han acabat ells.
He anat per senyar-me i m'he tret els ulls!
anar
per un altre
Pensar
en una cosa diferent (Ca). |
anar
per una altra cosa, pensar en una altra cosa, canviar de tema |
A
-Si
en comptes de jugar en Joan de porter hi haguéssim posat en Lluís,
no ens haurien eliminat. B
-Ara
s'ha d'anar per un altre (ens
han eliminat, no en parlem més d'aquest tema).
anar
perdut
No
entendre bé, algú, allà on és, o allò que està fent. |
anar
desorientat, despistat, no saber en quin mar navega, no saber allà
on va |
Jo
hi vaig perdut, per Perpinyà, amb el cotxe.
Tothom
va una mica perdut, amb el rugbi (no entenen el joc, les normes)
-C33-.
Anava un xic perdut:
no sabia ben bé com anava el negoci.
anar
pertorbat
Fer una activitat amb
manca de deseiximent. |
anar insegur, malsegur,
vacil·lant |
No en sap gaire de
portar el cotxe, hi va pertorbat.
Hi vaig pertorbada
amb aquesta màquina, perquè és el primer dia.
anar
pesat
Moure's a poc a poc,
amb dificultat. |
anar
lent, carrincló, anar peu-xoc (Am), anar patxoc (Ca), anar feixuc
(Mall) |
Va
pesat, el meu germà (és gros, no pot
caminar gaire).
La
noia ja va molt patxoca (està
embarassada).
nota:
Vegeu també “anar patxoc”,al Volum 1.
anar
pet
Haver begut massa
alcohol. |
anar carregat, torrat,
begut, pipat, pitof (Gir-Bar), empaperinat |
No m'agrada que
arribis a casa pet.
anar
picat
Anar molt de pressa, un
vehicle. |
anar
tibat, lleuger, volant; anar com un coet |
Van picats, els
cotxes, a dins de Perpinyà.
La gent hi va picada
per aquesta carretera.
anar
pintat (i venir pintat)
Anar molt bé una cosa
(Bar). |
anar perfectament,
ésser molt oportú, anar que ni fet a mida, anar que ni pintat, escaure |
Aquest
abric m'ha anat pintat, avui (fa
fred).
Aquests
pantalons, ni pintats!
Tenia
una ocasió que ni pintada, per guanyar -C33-.
Li
ha quedat que ni pintat.
anar
pintat com un Pierrot
Anar molt pintat,
sobretot de la cara. |
semblar
un Pierrot, anar molt maquillat; anar mol
empolainat |
La Sònia ha vingut
pintada com un pierrot.
Ahir
semblava un pierrot, la teva cosina.
anar
ple
1
Es diu d'un lloc on hi molta quantitat d'una
cosa. |
ésser ple, clafit; ple
com un ou, ple de gom a gom, a tibó (Elx) |
Pertot
en va ple, d'oli (s'ha vessat un setrill).
Les
motxilles van plenes de pinyes i castanyes (han
anat al bosc).
A
-Aquest gos fa
pudor! B -Poc
sento res, jo.
A -Vosaltres no
ho sentiu perquè n’aneu plens
(de pudor).
Posa
lleixiu a les parets: tot en va ple!
(quan neteja)
2
Es diu d'una cosa quan se'n parla molt. |
tothom en parla, se'n
parla molt, és el tema del dia; n'hi ha pertot, n'hi ha a tot arreu, n'és ple |
A
-Saps què ha passat a la Bisbal? B
-Sí, els diaris en van plens.
No
ho saps que s'han separat? Tot el poble en va ple.
anar
portat per
Fer,
algú, coses influït per una altra persona. |
anar
manat per, anar dirigit per |
En
Pere va portat per la seva dona (fa el que ella li diu).
anar
prim de llom
Estar
mal alimentat, tenir pocs recursos (Mall). |
passar-les
magres, anar escàs, estar escurat, anar prim de butxaca (Val), (anar prim de panxa, Mall-Men), passar-ho prim (Mall) |
Els
nostres contraris tenen la desgràcia d’anar una mica prims de llom
en matèria de llenguatge
-Bruixat-.
Aquesta
el tenia a ració, el feia anar molt prim de panxa
-Novel·letes menorquines-.
anar
prim de roba (o roba prim)
Duc poca roba posada
pel fred que fa. |
anar poc abrigat, anar
a la fresca, anar pretí (Ca) |
Vas prima de roba,
nena: avui fa fred.
M'he
posat roba prim i ara s'ha girat vent.
La
gent van pretins, quan fa calor (amb
poca roba).
anar
que ni pintat
Adaptar-se
mol bé al cos, un vestit. |
anar
perfectament, ésser escaient, anar a mida, ésser ben ajustat |
Aquest
vestit et va que ni pintat
-CR-.
El
joc de X li va que ni pintat, a la jugadora normanda
-C33-.
Aquest
paper hi queda que ni pintat!
(a la paret)
anar
que se les pelen **
Els cotxes van a
tota brida en aquesta carretera (o corren com un llamp; passen
rabent, embalats; no
van que se les pelen).
anar
que vola (i anar que xuta) *
Pren
molts cafès (o
fa
córrer els cafès com l'aigua, fa anar els cafès com l'aigua; no
els
cafès van que volen, van que xuten).
La
feina ja rutlla (o
ja fila, va com una seda, va llatina;
no va
que vola, va que xuta).
anar
que xuta! *
La
sanitat valenciana rutlla (o
va com una seda, va de conya, va bé,
va vent en popa, va llatina, va de nassos; no
va que xuta)
-Saó-.
anar
quico
Dur vestits passats de
moda. |
anar
peric (Am), anar antic, anar carrincló; mancat de distinció |
Va
Quica, l'Antònia!
anar
ranc (o anar pota ranc)
Tenir
algú un defecte en una cama que no el deixa caminar prou bé. |
anar
rancallós, anar coix, anar pota ranc (Ca), anar pota ranca (Am) |
Vaig ranc perquè
vaig caure a l'hort.
Va
tirar un roc al conill i ara va pota ranc (el va camatrencar).
anar
ratxós
Es
diu de qui pot despendre diners, perquè en guanya molts (Am). |
anar
abundant, anar fort d'armilla |
Des
que en Sebastià treballa al banc van molt ratxosos.
Amb
tanta mainada tampoc no pots anar tan ratxós com abans.
anar
refiat (o anar de refiat)
Tenir massa confiança.
|
anar massa confiat,
anar massa segur |
Anava refiat a
l'examen i he suspès.
Avui
he anat de refiat i he perdut l’autobús (Anglès).
anar
reprès
Hom
ho diu de qui camina insegur, perquè no està prou bé (Am). |
anar
coix, contret, rancallós; no anar prou a l'hora, no anar segur |
Aquest cavall llaura
reprès, li passa alguna cosa a les potes.
A
-Encara coixeges, tu?
B -Encara vaig una mica reprès (es
va fer mal i encara no va ben segur).
nota:
Vegeu també 'reprès', al Volum 1.
anar
revoltós
Anar
ple de canvis sobtats o molt variables, especialment el temps (Mall).
|
fer un temps variable, inestable, revolt, (anar destrempat, anar
agitat Mall) |
El
temps sol anar revoltós, amb pluges i tempestes -Escrits
d’un pagès-.
anar
rodat
No
presentar dificultats. |
venir
bé, ésser bufar i fer ampolles, anar com l'anell al dit; ésser de
bon fer, de bon trobar |
Tot
ha vingut rodat, ho hem acabat amb poc esforç.
Les
bones feines venien rodades, si tenies influència -Punt-.
nota:
'Anar rodat' sembla un calc dels castellà, per bé que és al DIEC.
Pensem que és poc recomanable.
anar
roder
Anar
per les muntanyes, dedicant-se al pillatge (Val). |
fer vida de
bandoler, ésser un lladre de camí ral |
Quan
es va acabar la guerra, molta gent anava rodera per la serra
d’Ontinyent.
anar-se
(+ gerundi)
Construcció
que denota repetició, insistència. |
vinga
a |
Sap
que l'estan esperant i ella, anar romancejant!
Has
d’anar a correus i anar-te estant al llit! (faràs tard).
Aquest
gos és perillós i tu, anar-lo emprenyant!
anar-se
a (+ infinitiu) .
Fer una acció que no
s'havia de fer. Sol tenir un caire de reprovació. |
ocórrer, fer |
S'ha anat a fotre
amb la moto contra un arbre de la carretera!
Tenia pressa i m'he
anat a distreure!
Un
clot hi ha al camí i encara m'hi he anat a entrapar!
-amb la bicicleta- (o a fotre).
Amb tants nois com
hi ha, s’ha anat a enamorar d’aquest!
anar-se
a agemolir
Haver
d'anar a viure en un lloc per necessitat, per manca de recursos. |
refugiar-se,
recollir-se |
No teníem res més
i vàrem haver d'anar-nos a agemolir en aquella barraca.
Han quedat sense pis
per culpa de la hipoteca i s'han agemolit a casa d'una tia del seu
home.
nota:
Vegeu també 'agemolir-se 2 i 3', al Volum 1.
anar-se
a matar
Expressió
d’inconveniència d’una situació. |
fer
una imprudència, un abús, una temeritat |
A
la nostra edat, ficar-se en una discoteca és anar-se a matar.
anar-se
a rebaixar
Anar una persona a
trobar-ne una altra, amb qui havia tingut alguna topada, a fi de
fer-hi les paus. |
rebaixar-se, anar-se a humiliar, a
excusar, a desagreujar; anar a demanar perdó, anar a donar la raó a
l'altre |
En
Vicenç em va ben insultar allà al cafè, però desprès es va venir
a rebaixar a casa.
En Fabià va engegar
a dida el director, però l'endemà es anar a rebaixar.
Si
ella no es rebaixa, no m'hi acostaré pas més a comprar (em
va ofendre).
nota:
Vegeu també 'rebaixar 5', al Volum 1.
anar-se-li'n
la mà (o escapar-se-li la mà, a algú)
Ultrapassar els límits.
|
abusar, excedir-se,
exagerar; maltractar, tenir
la mà llarga
|
Aquí
se li'n va anar la mà (va exagerar en fer
la llei) -CR-.
Se'ls
n'ha anat la mà, escombrant cap a casa (als
àrbitres) -Avui-.
Se'ls
en va la mà amb facilitat (piquen, uns
policies) -Temps-.
anar-se-li'n
tot per la boca (a algú)
Es diu de qui diu molt
i fa poc (Am). |
moltes
paraules i pocs fets, de boca i prou |
A la Carla se li'n
va tot per la boca.
anar-se'n
Despendre
diners o altres coses. |
gastar,
consumir, fondre, marxar |
Més de mig jornal
se'n va amb el menjar.
Els
folis se'n van molt de pressa.
Molta
part dels beneficis se'n van anar en advocats.
Si
fan pagar un euro per visita, posaran més funcionaris i tot se
n’anirà per aquí (no
s’hi guanyarà res).
Tot
se li'n va per la cua
(va amb meuques).
No
havent dormit, ja et marxa tot: la gana, l'humor i els ganes de
treballar (Ca).
Aquesta
taca no se'n va.
anar-se'n a *
Entre
el sou i les primes arriba a cobrar cinc mil euros al mes (o
cobra no
se'n va a cobrar).
Aviat
tindré 50 anys i no em convenen més maldecaps -no
vol ser director- (o ara
faré, ja sóc a prop de;
no ja
me'n vaig a).
És
llarga, la conferència; dura cap a cinc quarts (o
dura entorn de cinc quarts; dura, si fa no fa, cinc quarts; no
se'n va als cinc quarts d'hora).
anar-se'n a can
Pistraus
1 Anar
malament una cosa. |
anar-se'n
a rodar, anar-se'n aigua avall, fracassar |
El
comunisme se n'ha anat a can Pistraus
-Avui-.
Tinc
el son a can Pistraus
(estic revetllat).
2 Tornar-se molt pobre. |
arruïnar-se,
empobrir-se, caure en la misèria, perdre bous i esquelles, anar-se'n
a can taps, anar-se'n aigua avall, anar-se'n en orris, anar-se'n al cel, anar-se'n al clot,
anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n en mal viatge, fer coll de figa
(Val) |
Tenien tres
restaurants i tot se n'ha anat a can Pistraus.
Anirà
a can Pistraus, aquest menjador, si el porta la Sílvia.
anar-se'n
a can pixa
Anar
molt malament quelcom. |
anar-se'n a la ruïna, anar cap al
desastre |
A -El
país se'n va a can pixa.
B
-No 'hi va', ja hi és.
anar-se'n
a can Taps
1
Es diu d'una cosa quan es fa o es farà malbé, quan es perd (Ca).
|
anar-se'n al dimoni, aigua avall, a can Pistraus, a mal viatge,
en orris; anar a mal borràs, malmetre's |
Si
avui perdem, tot el prestigi a can Taps.
El casament se n'ha anat
a can Taps
(ja no es farà).
El
negoci se'n va anar a can Taps (va
tancar).
Deixa'm
vigilar que la paella no es torri; si es crema, anirem a dinar a can
Taps
(no podrem dinar).
2
Morir-se (Bar). |
anar-se'n
a l'altre món, finir els seus dies, anar-se'n a criar malves
|
Aquesta
dona se n'anirà a can Taps aviat.
anar-se'n
a escampar el poll
Sortir
a distreure’s, a voltar sense rumb (Val). |
anar a fer volts
|
He
estudiat tota la vesprada, i per això me’n vaig a escampar el
poll.
Et veig avorrit. Per què no te’n vas a escampar el poll
amb els teus amics?
anar-se'n
a l'aigua (una cosa) *
El
negoci se n'ha anat al cel (o
aigua avall, a can taps, en orris, a mal borràs, ha fracassat, s'ha
tornat aiguapoll; millor que
se n'ha anat a l'aigua).
anar-se'n a l'altre
món
Morir-se. |
anar-se'n al calaix,
anar-se'n al canyet, aclucar -o cloure- els ulls; passar avall, (anar-se'n al
secanet, al clot Val) |
La tia se'n va anar
a l'altre món fa dos anys.
Molts
se 'n van al calaix, d'una emprenyada (d'una
pujada de pressió).
Jo
no aspirava a res més que envellir pacíficament i passar avall
cobert de terra nadiua (morir)
-Temps-.
El
temps que passa avall (se'n va, s'escola).
La
tia va 'trapar'
una pulmonia i, als trenta-tres anys se'n va anar al calaix deixant
una rècula de mainada i un home desfet per les 'desgracis'.
Pobre Pare! -la Nena C-.
nota: 'Anar-se'n a l'altre barri' és un castellanisme admès.
anar-se'n
a les sordes
Anar-se’n
sense acomiadar-se (Mall). |
anar-se'n sense dir res, anar-se’n
a la francesa |
Després
de ser amb nosaltres tot el dia, se n’anaren a les sordes, sense
dir ni piu -Bruixat-.
anar-se'n
a pico (o a pic) *
La
fàbrica se'n va anar aigua avall (o a can
Pistraus, a mal borràs, al cel; no a
pico, a pic).
anar-se'n a retir
Anar-se'n cap a casa,
al vespre, per a quedar-s'hi. També anar-se'n a dormir (Gir-Mall). |
anar a
jóc; anar al camp de la llana, anar a estirar la carcanada |
Nois, ja són les
deu: me'n vaig a retir.
El film és bo, però
me'n vaig a retir, que demà m'he d'aixecar aviat.
nota:
Se sol dir 'retiro'.
anar-se'n a terra (o
per terra)
Decaure, una activitat,
o perdre's. |
anar-se'n a l'oli (Am),
anar-se'n al cel, fer fallida, anar-se'n a can Pistraus, anar-se'n a
prendre pel sac, tancar, desaparèixer; afluixar, tornar-se aiguapoll
|
L'empresa se'n va
anar a terra ja fa molts anys.
El de
la tenora se'n va anar a terra (ho va fer
malament, es va equivocar de nota) -Llibre-.
Tenia unes caves,
però se'n va anar a terra.
Havíem de fer
colònies, però tot se n’ha anat a terra.
Se'n
va anar per terra, el negoci.
nota: 'Anar-se'n a
prendre pel sac' es diu molt, però sembla poc recomanable.
anar-se'n aigua
avall
Anar malament quelcom
(Ca). |
anar-se'n al cel,
afonar-se, desfer-se, no arribar a bé, anar-se'n aigua avall,
anar-se'n en orris |
Teníem
molts projectes, però tot se n'ha anat aigua avall
(ha quedat vídua).
Aquella
compra se'n va anar aigua avall (no
es va fer).
No els veig gaire
animats: em sembla que aquest festeig se n'anirà aigua avall.
Aquest
dinar se n'anirà aigua avall (no
es farà).
anar-se'n al cel
Desaparèixer una
activitat. |
anar-se'n
a can Pistraus, anar-se'n a terra, anar-se'n a l'oli (Am),
arruïnar-se |
Si gastem tant, ens
n'anirem al cel.
Molts contractistes
se n'han anat al cel.
Aquest menjador se
n'anirà al cel.
nota:
Sentim “anar-se'n de Calataiud” a Ca, en
aquest sentit.
anar-se'n
al clot
Fracassar,
un negoci. |
anar-se'n al cel, baixar portes, anar-se'n en orri,
anar-se'n al cel, anar-se'n a can Taps, anar-se'n a can Pistraus, fer
coll de figa (Val), anar-se'n a ca una puta (Mall) |
Diuen
que la fàbrica se n'anirà al clot (la
tancaran).
Aquest
hotel se n'anirà al clot, perquè és a cal podrit (hi
ha un gran desordre).
anar-se'n
amb el morro eixut
Anar-se’n
insatisfet, sense haver obtingut allò que es pretenia (Men). |
anar-se'n
amb sa coa entre ses cames (Mall). |
Tots
dos sortiren decebuts d’aquell lloc: se n’anaren amb el morro
eixut.anar-se'n
amb la cua baixa
Mantenir
una discreció total; estar desanimat, trist (Men). |
anar-se’n
amb la cua entre cames, anar-se'n amb la cua feta |
Després
de la meva reflexió en Joan se’n va anar amb la cua baixa (o
coa baixa).
anar-se'n
amb la cua entre cames (o tornar)
Eixir
espantat d’una situació després d’haver rebut una renyada o un
disgust (Cas-Gir). |
anar-se'n
amb la cua baixa, anar-se'n amb la cua sota el ventre -o sota els cames- (Ca),
anar-se'n cuatrucat (Am), tornar cap baix, tornar contant els passos,
eixir escaldat; anar-se'n moix, avergonyit, decebut, amb el cap cot,
mocat, anar-se'n
amb sa coa enmig de ses cames (Mall)
|
El
general nanet tornaria a casa amb la cua entre les cames
-La
cara oculta de la lluna-.
Van
tornar de Banyoles amb la cua entre cames
(van perdre el partit).
Varen
marxar, amb la cua entre les cames, i van passar molta vergonya.
Els
agrada que els vegin, i moltes vegades han de
marxar escaldats dels llocs
(els acollonen, perquè no són tant com els rics que van, Ca).
anar-se'n
amb la cua sota el ventre
Anar-se'n
d'un lloc decebut (Ca). |
anar-se'n
amb la cua entre cames -o entre les cames-, anar-se'n amb la cua
baixa, anar-se'n escuat (Val), anar-se'n cap cot |
Van
tornar amb la cua sota el ventre (van
perdre una final).
Se'n
varen anar del programa amb la cua sota el ventre (no
van guanyar res).
Va
marxar amb la cua entre cames
(va tenir un desengany amorós).
Va
marxar de la Quina amb la cua sota el ventre, sermonant
(no en va treure
cap, Ca).
anar-se'n
amb la roba a l'esquena
Vegeu
'amb la roba a l'esquena'
anar-se'n
amb un dit en es cul i s'altre a s'orella
Anar-se'n fracassat,
haver rebut un gran desengany (Mall). |
anar-se'n escorregut,
moix, avergonyit; anar-se'n amb la cua entre cames –o escuat-,
anar-se'n
amb el morro eixut (Lleida), caure s'ànima an es peus (Mall) |
Pobret,
va sofrir un gran desengany, se'n va anar amb un dit en es cul i
s'altre a s'orella.
La
gestió no li ha sortit bé i ha marxat escorregut.
A
-Hi vaig anar a fer una gestió i era tancat. B
-I què vas fer? A
-Morro eixut i cap a casa.
anar-se'n
brut (d'un lloc)
Anar-se'n
d'un lloc deixant-hi deutes per pagar. |
quedar
a deure, deixar un gos |
Tu
te'n vas anar brut de Calella.
anar-se'n camanet
(d'un lloc)
Es diu de qui ha perdut
molt fort en un joc (Am). |
anar-se'n
capjup, escorregut (Gir-Val),
repassat, escarmentat |
Ahir en Tomàs se'n
va anar camanet, del cafè.
A
-Demà
anem a jugar a Palamós. B
-Ja
marxareu camanets!
Ja
vindré camanet, si em convideu (de
presa).
anar-se'n
cap a baix (o cap avall) *
L'equip ha afluixat
molt (o s'ha ensorrat, s'ha afonat, se n'ha anat a terra;
millor que se n'ha anat avall, se n'ha vingut avall) -C33-
El Figueres ha
baixat de rendiment (o s'ha enfonsat, ha afluixat, ha minvat;
millor que se n’ha anat una mica avall) -CR-.
nota: 'Anar cap avall'
i 'anar cap a baix' són usuals a Mallorca en aquest sentit.
anar-se'n
cara alegre i cul batut
Anar-se’n
d'un lloc decebut o avergonyit, sense haver obtingut el que es
desitjava o, encara, sortint-ne perjudicat (Mall) |
anar-se’n
cul batut i cara alegre (Mall), anar-se’n amb la cua entre les
cames, anar-se’n cap cot | |
Després
de la renyada de l’encarregat se n’ha anat cara alegre i cul
batut, sense gosar ni disculpar-se.
anar-se'n
d'aquest món
Deixar
de viure. |
morir-se,
fer el darrer badall, plegar de respirar, anar al clot, passar a
l’altra vida, emprendre el vol cap a una nova vida,
aclucar
els ulls, deixar aquest món
(Mall) |
El
Nicolau
se
n’anà d’aquest món
-Contalles-.
Una
campaneta amb so luctuós va anunciar que el marit de l’Antònia
havia emprès el vol cap a una nova vida
-Contalles-.
anar-se'n
d'una cosa a l'altra
No mantenir una
conversa seguida. |
canviar de tema,
anar-se'n de santificat a matines (Am) |
D’una cosa me n’he
anat a l’altra; jo venia per demanar...
És molt gran, la
Rita, i d'una cosa se'n va a l'altra.
anar-se'n de buit *
Se
n'ha anat del Tour sense haver guanyat res (o
amb les mans buides, amb les mans a la butxaca, amb les mans netes, amb les mans al cap; ha
fracassat; no se
n'ha anat de buit) -TV3-.
No ens
van donar ben res (o
no ens va tocar res, ens em vam anar amb les mans buides;
no ens en vam anar de buit).
anar-se'n
de carta grossa
Excedir-se
en una qüestió (Mall). |
fer-la
grossa (Mall) |
Avui
se'n va de carta grossa, vostè (vol
legalitzar drogues i prostitució)
-Punt.
anar-se'n
de clatells (i de cul)
No aguantar-se dret,
algú; anar malament un negoci. |
anar
malament, anar-se'n a terra, anar-se'n al cel; arruïnar-se,
ensorrar-se, anar a mal borràs |
Me'n
vaig de clatells (no m'aguanto dret).
Tothom qui ha fet
aquest negoci se n'ha anat de clatells.
Les
empreses de la zona se'n van de clatells.
El país se'n va de
clatells.
Tenia
molts negocis i se n’ha anat de cul (Ca).
Si fas
tant de règim, te n'aniràs de cul -TV3-.
Menjava
verdura i me n’anava de cul. Vaig plegar perquè em veia fotut.
anar-se'n
de floretes (o de rosetes) *
Han
fet un grapat d'estafes i viuen tan tranquils
(o
i cap maldecap, i endevina qui t'ha tocat!; i qui
tingui maldecaps, que se'ls espassi!, i qui tingui ronya, que se la
grati!, i se'n van de festa -Val-;
no
i se'n van de florets, i se'n van de rosetes).
Quan
ho diga a ta mare no aniràs de paella
(no ho passaràs bé, patiràs; el xiquet ha fet una malifeta)
Eixos
polítics furten i furten i se'n van de festa.
anar-se'n de la
llengua (o de la boca)
Dir una cosa que no
s'havia de dir. |
parlar massa, xerrar
massa, ésser un bocamoll, ésser fluix de llengua, esclovellar-se;
insultar |
Se'n
va anar de la llengua -CR-.
Ella
va marxar de la llengua, i llavors hi va haver d'anar a demanar
disculpes.
Són
gent que marxen molt de la llengua
(insulten).
nota:
Alguns diccionaris consideren aquesta frase feta
un barbarisme.anar-se'n
de les mans (una cosa)
Perdre'n el control. |
fugir de les mans,
escapar-se de les mans |
L'ensenyament se'ls
n'ha ha anat de les mans.
L'equip se n'ha anat
de les mans de l'entrenador.
Se'ls
ha escapat de les mans, aquest negoci
(ja no el poden fer).
Com
que no l'has acollida bé, aquesta noia, t'ha marxat de les mans
(ha canviat d'empresa).
anar-se'n de
santificat a matines
Canviar de tema, en una
conserva, de manera no justificada (Am). |
anar-se'n d'una cosa a
l'altra, desviar el tema |
Ara
ens n'anem de santificat a matines (parlem
d'una cosa que no toca).
Hi ha
dies que se'n va de santificat a matines (no
les ensopega totes, no sap què diu).
anar-se'n de tort
Tenir dificultats per
caminar. |
no aguantar-se,
anar-se'n de clatells |
Me'n
vaig de tort
(em marejo).
Te'n
vas de tort! (s'ha entrebancat).
anar-se'n
del calastró (o perdre)
No tenir el seny prou
bé (Ca-Eiv). |
anar-se'n
del cap, perdre el seny, perdre la xaveta, perdre el cap, anar-se'n
del test, anar-se'n
del cap (Ca) |
Se'n va del
calastró, l'àvia.
A
-Havies de cridar la infermera. B
-Havies, havies! Si vaig perdre el
cap!
Has
perdut el cap? -La neu adversa-.
Aquesta
mainada em fan perdre el calastró! (un
mestre)
Se'n
va del cap, la Dolors.
anar-se'n
del cap (una cosa)
1 No recordar una cosa. |
marxar del cap, fugir
del cap, caure de la memòria, oblidar, anar-se'n
del test (Am), marxar de la memòria (Am), marxar els pensaments |
Se
me n'ha anat del cap, el nom d'aquesta herba.
Les
taules de multiplicar m'han marxat del cap.
No
sé què us volia dir, em marxen els pensaments.
2 Perdre
algú les facultats mentals (Mall). |
perdre el seny, perdre la
xaveta, caduquejar, repapiejar, desvariejar, desvariar, perdre el cap
|
Aquell
home ja és molt vell, i a vegades se’n va des cap; ja no coneix
quasi ningú.
Et
volia explicar una cosa, però m'ha marxat del test (no me'n
recordo).
anar-se'n
el cap (i perdre)
Perdre
la memòria o la orientació |
perdre
el senderi, anar-se'n del calastró, quedar en blanc |
Ara,
jugant a cartes, agafo nervis i el cap de seguida se
me’n va (quedo en blanc i no sé quina carta haig de tirar).
A
la primavera i a la tardor, el cap se me'n va i m'he de medicar (em
marejo).
anar-se'n
el sant al cel *
Havia
d'anar a la barberia a les 11 i no me n'he recordat
(o m'he distret, m'ha fugit del cap, no hi he
pensat, se me n'ha anat del cap, he perdut el fil;
no se me n'ha anat el sant al cel).
anar-se'n
els ulls
Es
diu d'una cosa o d'una persona agradables de veure. |
agradar
molt, trobar plaent, trobar atractiu |
Quan
passa aquesta noia, se me n'hi van els ulls -TV3-
Al
nen se li'n van els ulls quan veu el menjar dels altres.
anar-se'n
en el marcador *
El
Castres ha agafat molt avantatge (o s'ha escapat, s'ha destacat;
millor que se 'ha anat en el marcador).
anar-se'n
en orri (o en orris)
Tenir, una cosa, una
mala fi. |
acabar malament, anar
en malviatge, anar-se'n aigua avall, perdre's, espatllar-se,
fracassar, desbaratar-se, fer-se malbé |
Diuen que les
jubilacions se n'aniran en orri.
Tant que hem
estalviat i tot se n'anirà en orris!
Se'n
va en orris, l'ensenyament.
anar-se'n
enlaire
Perdre's
una casa, desaparèixer. |
anar-se'n
en orri, anar-se'n a terra |
Diuen que tot això
de les jubilacions se n'anirà enlaire.
La
distribuïdora se n'ha anat enlaire (ha plegat).
anar-se'n
la pilota *
Intento
perdre el món de vista durant l'actuació
(o perdre
el seny, al·lucinar; no
que
se me'n vagi la pilota)
-Enderrock-.
anar-se'n
pel brou
Fondre's un menjar
mentre s'està cuinant (Am). |
desfer-se |
Les
farines de fajol, segons com les cous, se'n van pel brou
(fan una escuma i es desfan)
El
caldo se'n va pel brou -Temps-.
anar-se'n
pel llit
Defecar al llit. |
cagar-se al llit,
embrutar el llit |
A
-Quina pudor! B
-Prou és aquest home que se'n va pel llit
(un malalt, a l'hospital).
anar-se'n
per cames (o sortir) *
Se
li ha escapat perquè ha corregut més que ell
(o perquè és més ràpid, per velocitat;
no se li n'ha anat per cames)
-TV3-.
Ha
fugit cames ajudeu-me (o
que les cames li tocaven al cul;
no ha fugit per cames, ha sortit per cames).
anar-se'n
per la borda *
Si tu plegues de
l'escola esportiva, se n'anirà tot aigua avall
(o a rodar, aigua avall, en orris;
no per la borda).
anar-se'n
per la porta de servei (o sortir) *
En
Cargolí, una estrella del rugbi que se'n va del Clarmont per la
porta falsa (o que
el fan fora, que acaba de mala manera; no
que se'n va per la porta de servei).
anar-se'n
per la porta gran (o sortir) *
Ha
quedat com un senyor, ha plegat guanyant un títol (o
se'n va amb la feina ben feta, se'n va
triomfant;
millor que se'n va per la porta gran)
-TV3-.
nota: Vegeu també 'per la porta gran'.
anar-se'n
per les branques (o anar-se'n per les rames) *
En
Joan, quan parla, se'n va d'una cosa a l'altra (o
s'enfila massa, s'embolica, fuig del tema, es desvia del tema, se'n
va d'un tema a l'altre, se'n va en raons; no
se'n va per les branques)
-TV3-.
Ara
hem d'anar al gra (o
ara no ens despistem, hem de concretar, precisar, passar camí;
no no ens n'anem per les branques).
Quan
li dic que per què no és mai puntual, sempre fuig d’estudi (o
trenca
d’enraonament, canvia de tema, es desvia del tema; agafa les
cartes, s’embranca; no
se'n
va per les rames).
anar-se'n
por los cerros de Úbeda **
Quan
enraona, se'n va de glorificat a matines
(o
no hi toca, diu naps per cols -Gir-Val-,
pixa fora de test, toca campanes, fuig per la bardissa, se'n va d'una
cosa a l'altra, discuteix
sobre el sexe dels àngels;
no
se'n va por los cerros de Úbeda).
anar-se'n
tot per les bardisses
Esvanir-se,
tots els diners que es podrien fer en una activitat, en despeses,
sense haver-hi beneficis (Mall). |
fondre’s els beneficis,
menjar-se els guanys, treballar per no guanyar res |
Anant
tant amb poques no es treu un bon jornal, tot se’n va per les
bardisses? (amb
tant poc bestiar no
se'n treu un bon jornal, tot se'n va en despeses) –Llibre-.
anar-se'n
tots els mals
Fer
una activitat que treu les cabòries. |
marxar
tot, no rumiar res, estar bé |
Quan
tu ets aquí, se me'n van tots els mals.
Ballant
em marxen tots els mals.
anar
seguint
Fer les coses que toca
fer. |
seguir, acompanyar |
A
-Demà, aniràs a missa, Francesc?
B -Què vols fer? S'ha d'anar seguint
(s'ha d'anar a missa, si el nen fa la comunió).
nota:
Vegeu també “seguir 2”, al Volum 1.
anar
segur
Fer
les coses sense perill, sabent bé què es fa o què es diu. |
anar
amb seguretat, saber amb certesa; quedar
cobert |
Va
prou segura amb l’auto, la noia? (fa poc que té el carnet)
Si
jo ho he dit és perquè vaig segur.
Per
quedar coberts van signar un document
(per no tenir maldecaps).
No
vas mai segur ni saps què has de fer, en aquesta oficina
(no et parlen clar).
No
va segur, aquest home
(caminant, un vell).
anar
sobrat
D'una
cosa, tenir-ne més del que cal. |
tenir-ne
de sobres, sobrar-ne, tenir-ne amb escreix, tenir-ne més del compte,
tenir-ne més que suficient
|
Sempre
és millor anar sobrat de diners (dur-ne més
dels que calen).
A
-Vas sobrat de cèntims? (= en tens? -li'n
vol demanar-).
Va
sobrat de força -Punt-.
Vostè
va sobrat (paga més del que ha de pagar
-d'assegurances-).
La nena va sobrada a
tercer, gairebé podria fer quart.
anar
sobre rodes
Anar molt bé, una
cosa. |
anar rodat, anar com
una malla, anar com una seda, funcionar, rutllar, surar, anar damunt rodes (Mall) |
Tot
ha anat sobre rodes -TV3-.
...la
resta ja anà damunt rodes i tot es reduí a bateig i confits -Els
nins-.
anar
sobre segur (o:
jugar sobre segur) *
Li
agrada anar a la segura (o
anar segur, anar amb seguretat, no tenir maldecaps; no
anar sobre segur)
-TV3-.
Jo
vaig segur en aquesta juguesca (o sé
que guanyaré, no puc perdre; no jugo
sobre segur).
M'agrada
anar segur, quan compro un cotxe (o
m'asseguro de comprar bé, miro què
compro; no
m'agrada anar sobre segur, jugar sobre segur).
...la
resta ja anà damunt rodes i tot es reduí a bateig i confits -Els
nins-. He
invertit en aquest negoci perquè hi veig a fer (o
perquè el veig segur; no
perquè vaig sobre segur)
anar
sortit *
...uns
jovenets que anaven eixits (o
calents, cremats, amb ganes de
gresca, d'eixida; no
que anaven sortits).
anar
tard
Fer
una cosa quan ja ha passat el temps de fer-la. |
fer
tard, anar amb retard, fer salat |
Tot
em va tard, avui.
anar
tibat
Anar
de pressa (Ca). |
córrer,
volar, anar prest, anar com una bala, anar ràpidament |
No
vagis tan tibat, que hi ha molts revolts!
Se'n va anar tibat,
perquè tenia por de rebre.
Enraonàvem
en un rall i l'Àngela va passar tibada (no
es va aturar a dir res, està ofesa).
rall:
tertúlia
nota:
Vegeu també “tibat 2 i 3”, al Volum 1.
anar
tira-tira
1
Anar caminant sense frissar, però sense aturar-se (Mall-Men).
|
xino-xano, xano-xano, a poc a poc, a pleret, sense pressa,
amb calma, a espai, d'espai, xau-xau, daixo-daixo (Mall), peu-peu
(Men) |
Convé anar tira-tira, que no ens encalcen.
Com qui
el vegi venir tira-tira amb les mans darrere –Fets-.
A la fi, un
diumenge, després de missa primera, parteixen, peu-peu, cap as lloc
-Fets-.
La
dinamo no carregava i la bateria estava al baix. Amb aquesta claredat
que la lluna dóna i anant tira-tira, arribarem més que bé
–Brostejar-
frissar: frisar
2 Realitzar una feina, un quefer, poc a
poc, sense apressar-se (Mall). |
anar fent, anar tirant, anar
pastant i anar coent (Gir) |
No convé apressar-se en l’objectiu,
hem d’anar tira-tira.
anar
tirant
Subsistir
sense gaires millores ni endarreriments; de vegades se li dóna el
sentit de sobreviure a les dificultats (Men-Mall-Gir). |
anar
fent,
fer vida normal, no anar ni endavant ni endarrere, no millorar ni
empitjorar, continuar si fa no fa, anar-hi anant, fer la viu-viu, passa com puguis, trampejar la situació |
Vaig
tirant malgrat la poca feina.
A
-Què
feu per Biure? B
-Anem
tirant.
C
-Què
feu per la Bisbal? D -Anem
tirant.
Sí,
mireu, nosaltres: passa com puguis.
nota:
Alguns autors consideren la frase feta 'anar tirant' un
castellanisme.
anar
torrat
Escalfar
molt, el sol (Mall). |
cremar
|
Amb
un bon sol, quan va torrat, mirar si es trosseja
(la palla) –Nous escrits-.
Per
batre a l’era, perquè romangui ben batut, ha de fer bon so, “ha
d’anar torrat”, dèiem -Nous
escrits-.
anar
tort
Estar
equivocat o errat. |
anar
pel mal camí, obrar malament, anar fora de camí, prendre mala
vereda, pegar tort, errar-la |
De
tota manera, si hagués estat el teu criteri, hauries estat en el teu
dret a pensar d’eixa forma i jo t’haguera respost allò que
sempre he sentit a l’Horta: “A la teua manera conrea l’hort i
la collita ens dirà qui anava tort”.
nota:
Vegeu també “prendre tort” i "llaurar tort".
anar
tot enlaire
Anar,
una cosa, esvalotada o agitada (Mall). |
haver-hi enrenou,
haver-hi esverament |
Escena
més tràgica ja no n'hi ha haguda mai. El padrí: “no li toquis ni
un dit a la nina!” Res, tot el carrer anava enlaire i unes veïnades
partiren a avisar ma mare -Dones
Republicanes-.
anar
tots a una *
Hem
d’anar tots d'acord (o tots a l'una, tots junts, tots units,
tots plegats, tots a una sola veu, tots ensems; no tots a
una).
Xerraven
tots plegats (o tots a
la vegada, tots junts, tots alhora; no
tots a una).
anar
trempat
Trobar-se bé, una
persona. |
estar
sa, estar fi, estar catòlic, estar en forma, anar més trempat que
un orgue, sentir-se bé, tenir salut |
Va trempat, en Pau
(és operat de poc).
nota:
Vegeu també “trempat”, al Volum 1.
anar
trico-trico
Caminar sense pressa. |
anar a poc a poc, anar
fent, anar xino-xano, anar halo-halo, anar xano-xano, anar a espai |
Me'n vaig anar cap a
l'hort trico-trico.
...marxant
halo-halo les cavalleries -Carlinada-.
Va,
baixem halo-halo (Ca).
nota:
Vegeu també 'halo-halo' i 'trico-trico', al Volum 1.
anar
ulls espolsats
Anar
amb molta atenció. (Literalment: amb els ulls que se’ls ha llevat
la pols, sense res que impedeixi veure-hi bé Mall). |
anar
amb compte, vigilar, estar atent,
fer l'ull viu
|
Es
ben necessari que d’ara endavant vagi ben uis espolsats
-Adagiona-.
anar
vaporós
Dur
roba prima, escotada, amb forats, a fi que deixi transpirar la pell.
|
anar
prim de roba, anar obert, anar ventilat |
Vas
massa vaporós: posa't la camisa per dins, que ja no fa tanta calor.
nota:
Vegeu
també “vaporós”, al Volum 1.
anar
venut
1
Estar desorientat. |
estar venut, no saber què fer, anar
d'esma, no veure què convé, no saber com posar-s'hi |
Jo no he estudiat i
ara vaig venut a l'hora de fer la comptabilitat.
Vaig
ben venut, amb els metges: un em remet a l'altre i no sé què fer!
(li diuen coses diferents).
Sense
diari vaig venut (no sap què fan a la
televisió).
2
No poder-se fiar de les persones. |
tractar
amb traïdors, no poder-se fiar de ningú
|
Jo vaig venut, sé
que si tinc un problema a l'empresa, ningú no m'ajudarà.
Unes
'cicletes'
qui duien una panera an es costat. Per res de la vida haguera anat
l'amo En Xec dins aquelles paneres.
Un
homo hi anava venut.
-Novel·letes
menorquines-.
anar
vestit de petricó
Anar mal vestit (Bar).
|
anar ordinari, anar de
qualsevol manera |
Pobre
nen, sempre me'l fan anar vestit de petricó!
anar
viu
Fer
atenció a les coses que passen a fi de treure'n profit (Ca-Mall). |
anar
arter, estar alerta, estar despert, ésser sagaç, fer l'ull viu,
anar enlerta (Alcoi) |
A
-En aquesta factura m'han cobrat de més. B -Tothom va viu,
ara (tothom es vol fer ric de pressa).
És
necessari aprendre a anar molt més vius i no donar-los aquesta
munició gratis -Avui-.
anar
xaloc en canal
Anar
molt bé les coses (Men). |
anar
sobre rodes, anar com una seda, anar vent en popa, anar de primera
|
Ara
el restaurant va xaloc en canal.
anar
xano-xano (o xino-xano)
Anar a poc a poc
(Gir-Bar-Mall-Men). |
anar trico-trico, anar
fent, anar tirant, anar xau-xau, anar a espai (Val), anar daixo-daixo
(Mall) |
He anat fins a la
catedral tot xano-xano.
nota: Vegeu també
“xano-xano”, al Volum 1.
anar
xiroi
Es diu de qui es està
content, de qui porta vestits alegres, etc. |
estar animat, anar
eixerit, estar content, ésser jovial |
Va tota xiroia, la
Cristina, amb el seu xicot.
La Joana no en vol
pas de vestits foscos: vol anar xiroia.
nota: Vegeu també
“xiroi”, al Volum 1.
anava
a dir!
1
Hom ho diu quan una cosa causa estranyesa. |
ja m'estranyava!,
em sorprèn, se'm feia estrany, quedo parat, volia dir! |
A
-Encara heu de dinar? -B -No, ja ho hem fet. A -Anava
a dir! (ja
són les tres)
C
-T'ho ha corregit el
mestre, això? D
-No. C -Anava a dir!
(hi
ha faltes).
2 Ho diu qui vol fer una
proposat. |
volia dir, em sembla que |
Anava a dir que
podríem fer uns dies de festa.
anc
que
Forma
antiga de ‘encara que’ (Am-Mall). |
tot
i que, per bé què
|
Anc
que haguessin madurat, no serien bones (les
figues).
Anc
que no venguin totes les entrades, faran molts de cèntims (hi
ha molta gent).
nota:
"Anc
que" és usual a Mallorca. A Amer ho sentim pronunciat "en
que".
ancorat
en el passat *
És
un home que viu a l'antiga
(o que
no ha evolucionat, que té la mentalitat d'abans, que té la
mentalitat de cinquanta anys endarrere, que viu com en el passat, que
viu com en aquell temps, encallat en el passat; millor
que ancorat en el passat)
-Avui-.
anda
ya! **
A
-Oi que em pagaràs un sopar? B -Vinga,
home, vinga! (o de
cap manera!, a fer punyetes!, vés a donar volts!; apa, fuig!; va!,
puja aquí dalt!, puja aquí dalt i balla, puja aquí dalt i veuràs
Portopí; no anda
ya!).
andorrà
(categories)
1
andorrà de bragueta
Persona
que té la nacionalitat andorrana per raó de matrimoni (Andorra).
|
andorrà
per casament
|
En
Joan es va casar amb la pubilla de Can Jofre per no haver de fer el
servei militar. Aquest sí que és un andorrà de bragueta!
-Folklore-
2
andorrà de primera
Persona, filla de residents, que és andorrana
de primera generació dins de la seva família (Andorra). |
andorrà
fill de forasters
|
La
Núria és andorrana de primera; és la primera de la seva família
que ha adquirit la nacionalitat (vénen
de Ripoll) -Folklore-.
3 andorrà de soca
Persona que ha nascut
al país i que té avantpassats andorrans (Andorra). |
andorrà
de soca-rel, andorrà de soca i arrel
|
Amb
el creixement demogràfic d’Andorra cada cop hi ha menys andorrans
de soca -Folklore-.
anem
a veure *
Vejam
si comencem
(o a
veure si;
no
anem a veure si).
nota:
'Anem a veure' és acceptable
si 'anar'
s'usa com a verb de moviment. Ex.: Anem
a veure el mercat de la plaça.
anem
allà! *
Noies,
la feina s'ha de fer: som-hi! (o
au, anem-hi!; comencem!; fem-la!; vinga, apa!;
no anem allà!).
anem
aviats! (o anem donats)*
Amb
gent com vostè, ja estem ben arreglats! (o ja anem ben
servits!; ja anem bé, per anar a Sants!; anam bé, per anar a
Lluc! -Mall-; no anem
aviats!) -Temps-.
Ja
ens podem calçar, si fan això! (o malament rai!; no anem
donats!, anem dats!) -CR-.
anem-hi!
Expressió que convida
a començar una activitat. |
som-hi!, comencem!,
apa!, vinga!, avant!, endavant! |
El
timbre ja ha tocat: anem-hi!
anem-hi
i comenceu
Ho
diu qui vol fer treballar els altres mentre ell reposa (Bar). |
anem-hi
i descarregueu (Bar) |
A
-Hi ha el camió per descarregar. B -Au
doncs, anem-hi i descarregueu.
aneu
dient! (i: que vagin dient!)
Ho diu qui s'escolta
els comentaris dels altres, però va fent la seva. |
aneu predicant,
deixa'ls dir, predica, fraret! (Mall) |
A -Et critiquen
molt. B -Que vagin dient! (ell cobra un bon sou)
La cuinera deu dir:
aneu predicant! (se li queixen que el dinar és fred).
El
mecànic deu dir: predica, fraret!
(ja ha cobrat i el client es queixa).
aneu
fent!
Advertència.
|
torneu-hi!,
no ho feu, això!, no aneu pas bé! |
A
-El dinar ens va costar 130 euros per barba. B -Aneu fent!
(després us queixareu que no teniu doblers)
Àngela Maria!
1 Ho diu qui està
d'acord amb allò que es comenta (Am). |
això
mateix!, justa la fusta!, és això que dius, just!, tens raó, i
tant!, naturalment |
A
-N'hi havia catorze, no dotze. B -Àngela
Maria! (= tens raó).
Àngela
Maria! I tant que cal que el tinguin -Punt-.
2 Denota sorpresa,
estupefacció (Bar). |
carall!, què dius,
ara! |
A -Hi
ha hagut cinc ferits greus a l'accident. B
-Àngela Maria|
angoixar-se,
un camí
Venir
més estret un camí (Val). |
aprimar-se, estrènyer-se,
estretir-se, escanyar-se (un camí) |
Després
de la primera revolta, el camí s’angoixa molt.
ànima
de càntir
Persona
passiva, encantada, de poca iniciativa. |
encantat,
embadalit, beneit, aturat, pusil·lànime, ànima
encantada (Ca); no ésser ni tu ni vós, semblar que ve de l'hort,
ésser un carallot,(panoli, de poca espenta, pansó,
semat Val) |
Ell
no li dirà res perquè és una ànima de càntir.
Tu
paga i calla, pansó!
El voleu presentar
per batlle? No ho veieu que és una ànima de càntir?
Aquest home és una
ànima encantada: no és bo ni per a fer fotocòpies!
Sembla
que tinguis l'ànima de càntir! (no ets sensible, no tens
sentiments; Bar)
animal
de pèl
En
el món tradicional de la pagesia els animals es classifiquen,
primerament, entre els animals de pèl (ço és, els mamífers) i els
animals de ploma (l’aviram i altres aus). Sant Antoni és,
lògicament, el seu sant protector. A Mallorca hi ha una glosa
popular que ho recull:
Sant
Antoni és un bon sant, / qui té un dobler l’hi dóna / perquè
nos guard s’animal, / tant si és de pèl com de ploma.
animal
de peu rodó
S'anomenen
així cavalls, mules i ases. |
animals
de cabreste (Mall)
|
...servien
per a estacar-hi els animals de peu rodó -Històries-.
Els
cavalls són animals de peu rodó i les vaques animals de peu forcat
(o
de
peu xapat
-Mall-, de
pota badada
-Val-).
animal
que no conegues, no li toques les orelles
Expressió
de desconfiança envers els animals desconeguts i les persones
desconegudes o poc tractades (Val). |
compte
amb els desconeguts |
No
el toquis, aquest gos: animal que no conegues, no li toques les
orelles.
No
digueu res als veïns de dalt: animal que no conegues, no li toques
les orelles.
animals!Exclamació
que indica sorpresa o esgarrifança davant d'un fet determinat
(Mall). |
animal! (Gir), vatua d'ell! (Mall), vatua el món!
(Mall) |
Animals!
L'ha feta bona el teu germà.
Tres pastilles, t'has pres?
Animal! Et poden fer mal.
aniràs a cremar!
Es diu a qui fa o diu
coses incorrectes per recriminar-li la seva actuació (Am). |
iràs a
l'infern!
(Ca) |
Iràs
a cremar, dir aquestes coses!
(parla de sexe).
ànsia!
Crit
o exclamació per demanar més rapidesa (Bar). |
vinga!, de
pressa!, arri! |
Amadeu!
S'ha acabat de ronsejar: ànsia i a la feina!
Elvira, ànsia
filla! Se t’hi farà de nit netejant el rebost.
Ànsia noia!
Que no saps que ens esperen?
any
amunt, any avall
Si
teniu aproximadament 14 anys... (o a la ratlla de, prop de, si
fa no fa, més o menys; no si teniu 14 anys, any amunt, any
avall).
any
de neu, any de Déu
Promesa
de bona collita (Bar). |
els
anys que neva són anys de prosperitat; any gelat, any de blat |
any de traspàs
Any de 366 dies. |
(any
bixest, any beixest Mall), bissextil
|
Any de
traspàs no plantis faves, que no en menjaràs (Am).
Any
de beixest, any de faves (Men-
DCVB).
any
nou
El primer dia de l'any
(Ca-Am). |
cap d'any, ninou |
El dia d'any nou
dinarem a casa.
Per
any nou sempre hi sol haver molts accidents
(Am).
any nou, vida nova!
Manifestació de bons
propòsits. Un canvi d'any és un bon moment per a canviar de feina o
de mentalitat. |
any
per altre (o un any per altre)
Un any sí i un any no.
|
cada dos anys; un any
sí i l'altre no, successivament, un any per l'altre (Val), un any
part altre (Mall) |
Ara fan la comunió
any per altre.
El camp el sembren
any per altre (un any sí i un
any no).
nota:
1 Trobem “un any per altre” al DCVB, però sentim sovint 'any per
altre'.
2
També es diu “un dia part altre”, a Mallorca.
any
rere any
Cada
any hi ha canvis a la plantilla de treballadors
(o un
any sí i l'altre també;
millor que any
rere any, any darrere any).
nota:
Trobem 'any rere any' en alguns diccionaris. No podem afirmar que
sigui una locució incorrecta, però ens sembla un calc del castellà
ben prescindible. Era inusual al nord de Barcelona fins al any
noranta.
anys a venir (i
temps a venir)
En temps futur
(Gir-Val). |
d'aquí a
uns anys, d'aquí a uns quants anys, amb el
temps, amb els anys |
Encara
ho faran això, anys a venir -C33-.
Alguns
polítics, anys a venir, en seran víctimes
-Temps-.
Temps
a venir recordarem aquesta història
-TV3-.
anys
fa
Fa
força anys (Montuïri). |
temps
endarrere, temps ençà, antany
|
Anys
fa, quan el preu dels cereals va començar a no esser rendible...
-Nous
escrits-.
anys i panys
Molts
anys (Gir-Val). |
molt de temps, anys, per anys i pans |
Fa anys i pany que
no el veig.
La
tia Emília va viure a casa per anys i panys (molt
de temps).
apa,
vinga!
1 Es diu a l'hora
d'anar a començar una activitat. |
au, va!; som-hi!,
endavant!, avant! |
Apa, vinga, que
encara hem de caminar molt.
2 Hom ho diu a qui
exagera o a qui el vol entabanar (Bar-Gir). |
no m'enganyaràs!, no
m'ho crec! (Bar). |
A
-Enguany guanyarem el campionat. B -Apa, vinga!
apa
idò!
Expressió
per esperonar qualcú a començar o fer qualque cosa (Mall). |
apa
doncs!, som-hi!, vinga!, au idò! (Mall) |
Apa
idò! Anem a començar
-Llibre-.
apaga
y vámonos! **
Si
els que han de donar exemple són els primers d'estafar, no en parlem
pas més!
(o què
vols anar a caçar!, deixem-ho córrer!, cremem-ho tot!, no cal dir
res més!, calem foc a la màquina!, bona nit i tapa't!, bona nit
viola!, tanquem la paradeta!; bona nit, senyorets! -Val-;
no apaga i
vámonos).
apagar
foc
Calmar una situació de
violència. |
posar pau, assossegar,
asserenar, aquietar, apaivagar |
Sempre hem d'apagar
foc al partit.
àpali!
(i àpala!)
Interjeccions
usades davant d’una exageració, un error, una sorpresa, etc.
(Bar). |
apa!,
sí home!, alça aquí!, apa aquí! |
Àpali!
Quantes bestieses que dius.
A-Josep,
mira’t si et plau aquesta transcripció. B
-Àpala!
És plena d’errors, noia.
aparteu les
criatures!
Es diu, irònicament,
de qui es pensa que és molt valent o molt important i no n'és gaire
(Gir-Val). |
amagueu
les criatures (Bar),
quina por! |
A
-Jo també em
presento, al concurs d'escacs.
B -Aparteu les
criatures! (es
pensa que en sap molt)
C
-Aquesta vegada
us guanyarem. D
-Aparteu les
criatures!
aplacar
(un desig, una necessitat)
Calmar
una ànsia o una necessitat fisiològica (Mall). |
apaivagar,
mitigar, esmorteir, amortir; sadollar (la gana) |
La
figuera ha aplacat la fam en temps d’escasseses –Nous
escrits-.
aplanar
el camí (o les dificultats)
Ajudar, una acció, a
aconseguir un propòsit. |
adobar
el terreny, donar un cop de mà, donar una empenta, obrir la porta,
facilitar, possibilitar, simplificar |
A
l'Atlètic li aplanen el camí (va 1r i
perden el 2n i el 3r) -Avui-.
L'acord
entre els dos governs aplanarà el camí (per
dur auxili al front) -Avui-.
Les
declaracions del testimoni ens aplanen molt el camí
-TV3-.
aplanar
les costures
Atupar
fort a algú (la Franja). |
picar,
apallissar, garrotejar
|Quan
ells m'han deixat, ben estovadet (els del tricorn) els primers (els
comunistes) ja havien demanat tanda, i han acabat d'aplanar-me les
costures -Granota-.
aplaudir
amb les orelles
El
PCCS balla per un peu amb la decisió del govern
(o pica de mans, aplaudeix, es
mostra satisfet, salta de content, es frega les mans; millor
que aplaudeix amb les orelles).
nota:
'Aplaudir
amb les orelles' sembla una creació del periodisme modern, molt
barrejat amb el castellà. No ens atrevim a dir que no és una bona
solució.
aplegar
a les postres
Arribar
amb retard (Cas). |
arribar
a misses dites, fer tard, fer salat |
S'encantava
tant en el detall que sempre aplegava a les postres –La
cara oculta de la lluna-.
aplegar
a rams de beneir
Arribar
a hora, quan encara s’és a temps de fer quelcom (Val). |
ser-hi
a temps |
Si
el pacte es tanca abans del mes vinent, haurà aplegat a rams de
beneir -Temps-.
aplegat
el punt i l'hora
Quan
arribi el moment adequat per enllestir alguna cosa (Cas). |
arribat
el moment, en el moment més adient
|
...aguantava
la mirada dels presents, com si prenguera nota dels qui eren per tal
de, aplegat el punt i l'hora, retraure'ls el seu comportament -La
cara oculta de la lluna-.
aplicar
el corrent
Castigar a qui no creu
(Am). |
aplicar
la llei seca (Ca), imposar disciplina, posar
ordre |
A
–En Joan deixa anar el gos a la plaça. B
-Ja li aplicaran el corrent! (el
multaran).
Quan
li apliques el corrent està uns dies quiet
(quan el renyes).
Els
mestres d'abans aplicaven la llei seca
(alguna garrotada).
apostar
per *
La
discogràfica ha jugat fort per 'Els Peluts' i ha fet una promoció...
(o ha decidit
promoure; millor que ha
apostat) -Avui-.
El
batlle vol una ciutat neta (o és
partidari de, aspira a, opta per, tria; millor
que aposta per)
-Avui-.;
El
PCA no creu en el pacte (o no
vol, no és partidari; millor
que no aposta
per) -Avui-.
Creure
en el planter va ser encertat (o confiar
en, donar confiança al, donar suport al, comptar amb;
millor que l'aposta pel planter va ser
encertada) -Avui-.
nota:
El verb 'apostar' és un calc del castellà. Encara que és admès,
pensem que és millor estar-se'n.
apostar
pel cavall vencedor (o guanyador) *
Nosaltres
volem anar a la segura, per això invertim en aquest negoci (o
volem anar
segurs, volem jugar segur, no ens volem exposar, volem tenir totes
les garanties; millor
que volem apostar pel cavall,
guanyador).
nota:
Evidentment, en una cursa de cavalls, aquesta frase feta ens sembla
bona.
aprendre
a viure
Aprendre a guanyar-se
la vida i a saber com és el món. |
saber-se esparpillar,
espavilar-se |
A
-El noi va a treballar a la Molina. B -Així
aprendrà a viure!
aprendre
per la mà de
Adquirir
la coneixença pràctica d’una cosa a través de l’ensenyança
d’algú altre (Mall). |
aprendre
de, instruir-se guiat per, sota el guiatge de |
Totes
aquestes coses aprengué na Guida per la mà d’en Mateu. I moltes
més... -Els
voltors-.
'apretar'
a córrer *
...que
van arrencar a córrer en ser interpel·lats
(o que es van posar a córrer; no
...que van 'apretar' a córrer)
-Avui-.
nota:
En català no s'apreta
res, i esperem que duri!
'apretar'
el pas *
Vam
haver d'allargar el pas, per poder arribar a les 5
(o caminar més de pressa, accelerar el pas,
forçar el pas, estirar el pas, apressar el pas;
no 'apretar' el pas).
'apretar'
les clavilles *
Avui
el Santboià ha de passar per l'adreçador el Tuïr (o posar a
rotlle, dominar, collar, posar el dogal al coll; no 'apretar'
les clavilles) -C33-.
'apretar-se'
el cinturó *
Haurem
d'estrènyer la bossa, si ens abaixen el sou (o
els cordons, la corretja; estalviar, el cinyell; no
'apretar' el cinturó).
'apretar'
el gallet *
...a
la fi va prémer el gallet
-CR-.
aprimar
el fil
Tenir
en compte fins el detall més insignificant (Mall). |
ésser
primmirat, primfilar, mirar prim, filar més que ses aranyes (Mall)
|
Si
volem aprimar molt el fil, interessa més... -Bruixat-.
aprofitant
que el Pisuerga passa per Valladolid *
Valent-se
de la crisi, els governs fan retallades
(o amb l'excusa
de la crisi, com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem
carxofes; -Val-;
millor que
aprofitant que
el Pisuerga passa per Valladolid).
aprofitar
el viatge
Fer una cosa valent-se
d'una circumstància oportuna (Am). |
aprofitar l'ocasió,
aprofitar l'avinentesa |
Aprofitaré
el viatge per a comprar-me unes sabates (com
que vaig a Girona me les compraré).
Tu
aprofites el viatge! (quan se saluden i
l'abraça, la palpa).
Ja
que vas al Súper, aprofita-ho i compra creïlles
(Val).
aprofitar
l'avinentesa
Aprofitar una ocasió
propícia. |
aprofitar l'ocasió,
aprofitar el viatge |
Aprofito
l'avinentesa per saludar els companys portuguesos
(són aquí).
En
Jordi ha aprofitat l'avinentesa per marcar -C33-.
aprofitar
per
Servir
(Val). |
fer servei, anar bé, fer el fet |
Hem
mort el conill mascle, perquè ja no aprofita per a muntar les
conilles.
apuntar
alt (o apuntar amunt) *
El
futbol alemany vol ser a dalt de tot
-pot guanyar el mundial- (o és molt
ambiciós, té moltes aspiracions; no
apunta alt) -Avui-.
La
Kate vol picar massa alt, amb amb aquest home
-és de massa categoria- (o aspira a massa,
tira molt enlaire; no està
apuntant massa alt).
Han
tirat molt amunt a l'hora d'assenyalar culpables
-acusen el primer ministre- (o han mirat molt
amunt, han parlat de dalt de tot; no han
apuntat molt alt a l'hora) -TV3-.
apuntar
el cul (en un lloc)
Seure-hi
un moment. |
reposar,
fer un bufet |
Només
apunto el cul a la cadira i ja em manen més feina (no em deixen
reposar).
No
us estigueu drets, nois: apunteu el cul a la paret
(seieu-hi a sobre).
No
m'han deixat ni respirar. No he pogut ni apuntar el cul a la cadira
(fem coses, en una classe, i la mainada et
demana).
nota:
Vegeu també “apuntar 1”, al Volum 1.
apuntar
maneres (o bones maneres) *
Aquesta
cuinera en sap (o té
estil, es veu trempada; millor que apunta
bones maneres).
És
un jugador que promet (o que
té futur, que pinta bé; millor que que
apunta maneres) -CR-.
Ja
se li veien qualitats de baríton (o
mostrava,
manifestava, feia gala de; millor
que apuntava
maneres de).
No
plou però ja ho farà
-és núvol- (o
però no trigarà gaire a fer-ho, però és ben tapat, però ho farà;
no
però apunta maneres).
apuntar-se
al carro (o pujar al carro) *
No
calla i s’afegeix a l'opinió dels qui demanen més justícia
social (o i s'ajunta a, no i s'apunta al carro de).
Intenta
que els catòlics facin costat a la Revolució
(o ajudin, s'involucrin, es comprometin,
secundin; no pugin
al carro de) -Avui-.
Hi
havia catalans al costat dels vencedors (o
fent costat, ajudant, lluitant amb, al bàndol de;
no en el carro de)
-Avui-..
M'ha
costat apuntar-me a la informàtica (o
entrar en, adaptar-me a, acostumar-me a, començar a fer;
no pujar al carro de)
-Avui-.
Els
comunistes canviaven de camisa, a Romania
(o canviaven de partit, es passaven a,
es giraven, canviaven de color; no
pujaven al carro del vencedor)
-Avui-.
apuntar-se
un 'tanto' *
Ho
ha fet molt bé (o s'ha
anotat un punt, no s'ha
apuntat un 'tanto') -TV3-.
Portant el director
al congrés, ha fet punts (o ha quedat bé, ha guanyat punts,
ha fet mèrits; no s'ha apuntat un 'tanto') -TV3-.
apunyalar
per l'esquena *
Aquest
et fa l'amic i et critica per darrere (o
i és un Judes, i és un caragirat, i va de traïdor,
no i t'apunyala per l'esquena).
apurar
al màxim *
Aprofitaré al màxim
el temps (o miraré de treure estella de, trauré profit de,
espremeré, espletaré; no apuraré al màxim les hores -Punt-
aquell
en -i 'aquella la'- (+ nom de persona)
Repetició que se sol
fer en llenguatge popular. |
en |
He de trobar aquella
la Mireia i m'ho ha dit.
Aquell en Tianet ha
canviat d'auto.
aquest
(+ nom) meu -o teu- *
És
molt callat aquest teu germà (o el
teu germà; millor que aquest
germà teu) -TV3-.
En
aquest país (o en
aquest nostre país hi ha, aquest nostre país té; millor
que aquest país nostre té molts alcohòlics).
nota:
Aquesta construcció no necessàriament és incorrecte, però no
sembla nostra.
aquest
collons de (o aquell collons de)
Es
diu despectivament d'una cosa. |
això
|
Aquests
collons de cabells se la mengen (són massa llargs i li tapen la
cara).
Aquell
collons de gos cada dia se'ns pixa al portal.
aquest
dia
Fa pocs dies. |
no fa gaires dies,
l'altre dia, allà dies (Val) |
Aquest dia vaig
veure el teu germà.
aquest
és el mal! (o aquest ha estat el mal!, això és el mal)
Aquesta és la causa
que la cosa no vagi bé. |
d'aquí ve el mal!, per
això passa!, per això va tan bé!, aquest és el problema, per això
plora la criatura! |
A
-Tan ben portat que ha estat aquest nen i no
vol fer res, a estudi. B -Aquest
ha estat el mal! Si en comptes de comprar-li tantes coses...
C
-Et
lloguen el pis i en acabat no et paguen. D
-Això és
el mal!
aquest
és parent de l'altre!
Hom
ho diu a qui el vol enganyar, assenyalant un ull amb un dit (Am). |
a
mi no me la fots!, a mi no m'enganyes1, no em prenguis per beneit!,
puja aquí dalt i balla!, no em mamo pas el dit!, puja
aquí i veuràs Portopí (Mall) |
A -La Verònica diu
que sempre et defensa, a l'escola. B -Sí, home, aquest és
parent de l'altre! (ja sé que em critica)
aquest
extrem *
Aquest
punt no ha estat confirmat
(o aquest aspecte, aquesta
qüestió, aquesta circumstància, aquest detall, aquest assumpte;
no aquest extrem).
aquesta
cançó ja me la sé
Vol dir que hom ja
coneix les explicacions o les excuses que dóna algú altre (Mall). |
sempre dius les
mateixes coses; tornem-hi! |
Mira,
Josep, no em venguis amb romanços i conta-m'ho tot, que aquesta
cançó ja me la sé.
aquesta
és la meva! (o ara és la meva) *
Ara
em toca a mi! (o aquesta és la meva ocasió!, ara mano jo!,
ara m'hi aprofitaré!, ara és l'hora!; no aquesta és la
meva!)
En
JK em va maltractar, i ara em toca a mi
(o
i ara l'hi tornaré;
no i
ara és la meva)
-TV2-.
nota: 'Aquest'
no pot anar sol, és un adjectiu.
aquesta
és teva, aquesta és meva
Es
diu per fer referència a una baralla o discussió forta (Men, Mall).
|
que
si naps, que si cols; que si són verdes, que si són madures; que
tomba, que gira; que si això, que si allò |
Aquesta
és teva, aquesta és meva, els nous mallorquins escoblejant-se
debades amb la padrina romasa forastera (la
dona no parlava català).
escoblejar:
conversar, discutir
aquesta
mica de (o aquella mica de)
Es
diu d'una cosa molt petita. |
aquest tros de, aquest bocí de
|
El gos ha fugit per aquesta mica de forat.
Aquella
mica de fulla del mig és verda.
nota: Ací a València
usaríem el diminutiu: foradet. miqueta, etc.
aquest
no és *
A -Ensenya’m la
làmina, si et plau. B -No és pas aquesta (o no vull
pas aquesta, aquesta no és pas la que demano; no aquesta no
és).
nota:
'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.
aquest
pic
La
vegada que diem. |
aquesta
vegada, aquest cop, aquesta volta, aquest viatge |
Aquest
pic vas molt errat.
Aquest
pic farem el pessebre sense molsa.
Aquest
pic no m’has agradat.
No
et planyo pas, aquest pic
(s'ha esgarrinxat anant pel bosc perquè hi ha volgut anar amb calces
curtes).
aquesta
és la meva! (o ara és la meva) *
Ara
em toca a mi! (o aquesta
és la meva ocasió!, ara mano jo!, ara m'hi aprofitaré!, ara és
l'hora!; no aquesta
és la meva!)
En
JK em va maltractar, i ara em toca a mi
(o i ara l'hi tornaré;
no i ara és la meva)
-TV2-.
nota:
'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.
aquesta
neu n'espera d'altra
Vol
dir que tornarà a nevar. Es diu quan ha nevat, fa bon temps i la neu
no s'acaba de fondre. |
aquesta
neu espera neu |
A
-Fa tres dies que ha nevat i encara hi ha
neu. B -Aquesta neu
n'espera d'altra.
aquesta
sí que és bona! *
A
-L'Àgata ens pagarà un sopar.
B -Em deixes parat! (o
això sí que és bo! -Balbastre-,
quina sorpresa!, qui ho havia de dir!; millor
que aquesta sí que és bona!)
nota:
'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu; tanmateix trobem aquesta
construcció en alguns diccionaris.
aquestes
tenim! *
A
-No hi ha cèntims per comprar folis.
B -Així estem? (o
tan malament hem arribat?, tan fotuts estem?;
no aquestes tenim?).
C
-El meu pare m'ha dit 'd'ara endavant passes
amb això o agafes la porta'. B -Ah,
sí? (o sí que
esteu malament!, carall!, Déu n'hi do!; no
aquestes tenim!)
aquí
1
Darrere d'una acció indica insistència en alguna cosa perniciosa o
que no agrada. |
vinga
a!, anar fent! |
Li
fa mal, però cops de conyac aquí! (conyac
cap a dins).
A
-Què fa, en Pau? B
-Ell, duros aquí!
(treballa i estalvia).
D'ençà
que no em vaig trobat bé, medecines aquí!
(en pren moltes)
2
Es combina amb altre adverbis de lloc que en concreten més el
significat. |
Deixa
el cabàs aquí al cim
(o aquí sobre).
Treu-me-la
d'aquí davant.
Hi
ha massa fressa aquí darrere.
Vaig
aquí davant a comprar.
El
pots posar aquí davant, si no et fa res (el
cotxe).
aquí
anava (o aquí vaig, a això vaig) *
Això
volia dir (o és aquí on volia arribar; no aquí
anava, a això anava).
Aquí volia arribar,
a l’absurda necessitat de comprar per comprar (o això vull
dir, és d'això que parlo; no a això vaig) -Temps-.
aquí
aquí
Es diu de dues coses
que tenen uns resultats molt semblants. |
tants
a tants, anivellats, igualats, així així, si fa no fa,
aproximadament |
A
-Qui
guanyarà les eleccions? B
-Segons
les enquestes estan aquí aquí.
C
-Quina és més
intel·ligent, d'aquestes dues germanes? B
-Aquí aquí.
E
–Deus gaire, a la botiga?
F -Em penso que ara ho tinc força
aquí aquí (força
pagat, el deute anivellat, Ca).
aquí
caic, aquí m'aixeco
Vol
dir anar fent amb moltes dificultats. |
aquí
caic i aquí m'aturo (Am); aquí m'aixeco, allà m'ajac (Am); aquí
m'aixeco, allà caic (Am), aquí caic, allà m'aixeco; no gaire bé;
ara caic, ara m'aixeco (Bar), ara va bé, ara no en va; anem fent com
podem |
A
-Com us trobeu, Joan?
B -Aquí caic, aquí m'aixeco (hi
ha dies de tot).
C
-Com va el negoci? D
-Mira, aquí caic, aquí m'aixeco: hi ha
molta crisi.
Jo,
aquí m'aixeco, allà caic (no tinc gaires
diners).
aquí
el més 'tonto' fa rellotges *
Aquí tothom és
molt viu (o aquí som molt putes, aquí la sabem molt llarga,
aquí ens les pensem totes; no aquí el més 'tonto' fa
rellotges) -CR-.
aquí
el tenim!
Ho
diuen, quan apareix algú, els qui l'estaven esperant. |
ja
és aquí!, ja ha arribat!, ja la veig! |
A
-On és, la Vicenta? B -Aquí
la tenim!
aquí
està (i aquí estem) *
I
aquí tenim el trencament de servei (o vet
aquí, i ja tenim, ja és aquí, ja ha arribat, ací teniu -Val-;
no i aquí està).
Aquí
tenim el sobre que buscàvem (o
vet aquí, ja hem trobat, ja ha sortit, ja tenim;
no aquí està).
Aquí
tenim els Ventrebruts! -grup
musical- (o
vet ací, us presentem, ja són aquí, ací
tenim -Val-;
no aquí estan).
Ja
han sortit els números de la sort (o
ja tenim, vet ací; no aquí
estan).
Aquesta
és la clau de la tragèdia (o aquí
hi ha la clau, aquesta és la raó; no aquí
està la clau).
Aquesta
és la gràcia de l'obra (o per
això es fa l'obra; no aquí
està la gràcia).
Aquest
és el tema (o això
és important, això és la clau; no
aquí està el tema).
A
-Hem de
cobrar més. B
-Ja tens
raó! (o
ja tens pla
raó!, i tant!, és clar que sí!, això!, aquesta és la mare dels
ous; no
aquí
està!).
Aquí
em teniu -al telèfon- (o sóc
jo, ací em tens; no aquí
estic).
Estem
disposats a superar la crisi (o
aquí ens teniu per; no
i aquí estem per superar la
crisi)
C
-Què feu? D -Doncs
mira, anem fent (o
anem passant, ací ens tens -Val-;
no aquí estem).
E
-Et convido a tornar a venir la
propera setmana (no
quedes emplaçat per venir).
F -Hi seré
(o ja vindre, ja hi pots comptar;
no aquí estaré).
aquí
estic jo *
No
et preocupis que jo t'ajudaré en tot i per tot (o
compta amb mi, allà on no arribis tu,
arribaré jo; al màxim, tant com pugui, ací em tens -Val-;
no no et preocupis
que aquí estic jo).
Jo
et salvaré (o jo
lluitaré per a tu; no aquí
estic jo per a salvar-te).
El
defensa s'imposa com volent dir 'què t'has pensat'
(o 'per collons, els meus';
no 'aquí estic jo').
Té
un posat de fatxenda (o de
presumit, de cregut, de milhomes; no d'aquí
estic jo).
aquí
et volia!
Afirmació de qui rep
una resposta que esperava del seu interlocutor (Am). |
ara et tinc!, ja t'he
hagut!, ja t'he atrapat, no buscava pas res mes!, això volia!, això esperava!, a tu et volia! |
A
-Jo em presento per batlle perquè estimo el
poble. B -I per res
més? A -Home, el
sou que hi ha també m'ajudarà. B
-Aquí et volia!
C
-Puja al cotxe, que t'hi portaré. D
-No
buscava pas res més!
aquí
et vull veure! *
Ara
has de demostrar que en saps (o
ara ho has de demostrar, ara és l'hora de demostra-ho; que es vegi,
que en saps!, aquí et volia!; millor
que aquí
et vull veure).
aquí
hi ha es dau!
Es diu per tal
d'indicar el punt principal o més interessant de la qüestió que es
tracta (Mall). |
aquest és el punt
clau!, això val la pena! |
Vàrem
parlar d'un parell de coses, i quan arribàrem a allò que més li
interessava va exclamar: 'Aquí hi ha es dau!'.
aquí
i a ca la Grataconys!
Afirmació rotunda
(Am). |
aquí i a tot arreu,
sempre |
A
-He comprat 36 ous, tres dotzenes.
B -Tres dotzenes són 30 ous. A
-Tres dotzenes són 36 ous, aquí i a ca la
Grataconys!
aquí
i allà
En diferents llocs. |
ací i allà, ça i
lla, a tot arreu |
Aquí
i allà es comencen a veure amb nitidesa...
-Avui-.
aquí
mateix (o allà mateix)
Molt
a prop d'un lloc o al mateix lloc. |
a
tocar, a la vora; al mateix lloc
|
L'ajuntament
és allà mateix (al
costat del banc).
Anglès és allà mateix (a
prop de la Cellera).
Descarrega
els paquets aquí mateix (li
ensenyen un lloc).
Teníem
el foc allà mateix
(es cremava el bosc al costat de la casa).
Ella
i jo treballem allà mateix.
aquí
me'n cau, aquí me'n penja
Es
diu qui va vestit amb descurança. |
anar
desmanegat, malendreçat, mal xirgat, deixat, mal vestit, de
qualsevol manera; ésser un menargues; anar desmanotat (Val) |
Has
vingut amb una camisa que li falta un botó: sempre vas aquí me'n
cau, aquí me'n penja!
El
jovent ara van aquí me'n cau, aquí me'n penja.
aquí
no (+ verb), aquí (+ verb)
Hom
ho diu de qui fa tossuderies. |
per
pebrots els meus, per mesell jo |
Jo
no volia la bústia clavada a la porta, ha vingut el noi i, aquí no
la vols, aquí la posarem! (l'hi
ha posada)
A
davant de casa no vull els contenidors d'escombraries, a davant de
casa me'ls han deixats!
aquí
on em veus *
Tal
com ho veus, sóc el president del club (o
encara que no ho sembli, jo mateix;
no aquí on em veus).
aquí
pla
1
Aquí encara més. |
aquí molt més |
A
-Fa molta calor a Ripoll.
B -Aquí pla! (a
Castelló).
2
No. |
de cap manera, que no |
A
-Diuen que el lladre és al poble.
B -Aquí pla que és!
nota:
Vegeu també “pla 1 i 2”, al Volum 1.
aquí
queda *
A
-Digues un número de l'1 al 50.
B -El
34.
A -Doncs
aquí el teniu
(o
ja el tenim; no
doncs
aquí queda)
-CR-.
aquí
sóc jo!
Es
diu de les persones que sempre volen fer passar el seu punt (Ca-Am).
|
per
cordons els meus!, per tossut jo! |
Li ha tirat el
rellotge a terra expressament, la Joana; aquí sóc jo (té dos
anys).
aquí
te pillo y aquí te mato **
M'ho va proposar i
vam anar de seguida per feina (o
i va ser dit i fet, i va ser arribar i moldre, i va ser de cor a
pensa; no aquí te
pillo y aquí te mato).
aquí
terra deixo el gec! (o aquí terra teniu el gec!)
Ho diu qui plega d'una
activitat (Am-Tar). |
plego!, me'n rento les
mans!, me'n desentenc!, ho engego a fer punyetes!, ja us ho fareu! |
En tinc prou
d'aquesta junta: aquí terra teniu el gec!
Ara
tinc molta feina a casa; nois: aquí terra deixo el gec! (plego
del club)
A
-Plego de la junta, ja n'estic fart! B
-Si
que penges el gec aviat! (fa
dos mesos que hi ha entrat)
La
situació arribà a un límit que fins i tot la dona li digué: 'Xic
aquí a terra et deixo el gec' -Ràfegues-.
aquí
us quedeu!
Ho diu
qui se'n va d'un lloc (Am). |
quedeu-vos!,
adéu-siau!, us deixo! |
Jo
me'n vaig, aquí us quedeu!
nota: Potser es diu per
influència del castellà, però sembla uns construcció bona.
ara,
com suara!
Ho diu qui no té
confiança en allò que li prometen. |
ara igual que suara!,
ara tampoc! |
A
-Quan acabaràs la feina?
B -Ara! A -Ara,
com suara!
C
-Ara el noi estudiarà. D -Ara,
com suara!
ara
a esperar-ne una altra, que mai no vingui!
Ho diu qui ha sortit bé
d'una malaltia forta o d'una adversitat greu. |
ara tranquil·litat, esperem que les coses
no s'espatllin! |
A
-Et trobes molt bé de l'operació. B
-Sí, i ara a esperar-ne una altra, que mai
vingui!
Ara
ja està, i anem per un altra que mai vingui (ho
diu una persona que es recupera d'una operació).
C
-Veig que ja et trobes més bé
(l'han operat fa poc). D -Sí,
gràcies a Déu; ara, a esperar-ne una altra que mai no vingui!
ara
bé (o ara)
Indica que una cosa es
farà, malgrat que hi ha algun inconvenient. |
ara, tanmateix, però,
no obstant això |
Demà tinc molta
feina; ara bé, si hi vols anar, ja vindré.
El
paraigua no m'agrada; ara, si tu el vols, ja te'ls pots quedar.
ara
com ara
Mentre
no canviïn les coses. |
ara,
actualment, de moment, fins ara |
Ara
com ara aquesta operació de cor valdria molts diners.
Ara
com ara no s'han donat resultats de les eleccions -TV3-.
Això
no em preocupa, ara com ara -TV3-.
Ara
com ara no té substitut.
nota:
'Ara com ara'
és modal,
només indica 'si no hi canvis'; 'ara
per ara és temporal' vol dir 'en aquest moment'. Hi ha casos
d'ambigüitat.
ara
compta!
Exclamació de sorpresa
o de rebuig. |
ara
afigura't -o figura't-, ara imagina't!, i ara!,
carall!, Déu n'hi do! |
A
-La nena ha dormit fins a les dotze. B -Ara
compta!
C
-Han fet molt, aquella gent, i només
treballant (han avançat diners,
propietats). D -Ara afigura't!
ara
digues!
Expressió
de sorpresa o de disgust. |
com
ha anat, això?, com és, això?; quina mala sort!; vés a saber |
Ara
digues com ho has agafat, això (un
mal).
Ara
digues! Anar a ploure avui.
Ara
digues on tinc les ulleres!
La nena, del xumet
en diu el 'canc', ara digues per què.
Aquests peu em fa
mal, ara digues, eh?
ara
dos anys
Fa dos anys. |
dos anys endarrere, ara
fa dos anys (Gir-Val) |
Ara dos anys vàrem
anar a Tenerife.
Ara dos anys va fer
molta calor.
Ara dos anys vam fer
un pou al camp.
Ara
dos anys va posar la calefacció.
No
sé si hi vaig anar l’any passat o ara dos anys.
Ara
dos anys vàrem fer el mateix viatge.
nota:
Es diu molt a l'Alt Empordà. Es coneix a la Selva.
ara
em sentirà!
Expressió d'amenaça
de reny per a una tercera persona. |
ja em sentirà!, ja li
fotré! |
A
-L'Aleix no em vol deixar el cotxe. B -Ja
em sentirà!
ara
en vinc
Ho
acabo de fer. |
ho
he anat suara, ho he fet adés |
A
-T’has hagut de dutxar? B -Sí, ara en vinc.
C
-Ja has anat a Correus, Lorda? D -Sí, ara en vinc.
ara
és hora, Pere meu!
Es
diu a qui fa tard per resoldre un fet (Men). |
ara són hores!
|
Ara
véns! Ara és hora Pere meu! Ja ho tinc llest.
ara
és l'hora
Es diu quan ha arribat
el bon moment de fer una cosa. |
ara és el moment!,
aprofitem l'ocasió! |
A
-Ara venem molt. Cada dia surten camions.
B -Ara és l'hora de demanar que us apugin el
sou.
No
vaig pensar mai a parlar-ne al batlle, llavors era l’hora (hi
tractava).
Els
de la cooperativa van pensar 'ara és l’hora', i oli cap a casa!;
que els en va anar de bé! (robaven, en un
moment de descontrol).
ara
has de venir a fotre faves!
Es diu quan algú es
mostra inoportú i molest en les seves observacions (Mall). |
no vinguis a tocar els
rosaris!, no emprenyis! |
Eh, Joan, calla i no
empipis; ara has de venir a fotre faves!
ara
hi corro!
Ho diu, irònicament,
qui no accepta una proposició. |
ara li fan el mànec!,
i què més?, fes-ho tu! |
A
-T'has de casar, Pere. B
-Ara hi corro!
C
-Vés a buscar aigua a la font.
D -Ara hi corro!
E
- Si vols, pots venir a comprar amb mi. F
-Ara hi corro!
G
-Porta'l a viure aquí.
H -Ara hi corro!
ara
ho has dit!
Ho
diu qui dóna la raó a la persona que parla. |
tens
raó, és veritat, és així |
A
-Els jugadors de Xàtiva ens superen en tot. B -Ara
ho has dit!
C
-El que hauria de fer és callar! D
-Ara ho
has dit!
ara
i adés
Moltes
vegades (Cas). |
ara i suara, de tant en tant, ara i abans;
sovint, amb freqüència |
Trobem,
ara i adés, textos redactats en català, però...
–Llengua Nacional-.
Ara
i adés hi fracassen perquè...
-Temps-.
Respira
a fons el silenci dels conreus, els tossals i les fondalades, trencat
ara i adés pel cant de la cabrota o el cant d’algun duc primerenc
-En
calçons-.
ara
i aquí
En aquest
moment. |
ara, tot
seguit, de moment, ara com ara |
I
ara i aquí, per a tots vosaltres, 'Els Piocs'!
-CR-
Ara
i aquí sembla que hi ha poques possibilitats de fer-se -Punt-
ara
i llavors
Tota
la vida. |
sempre,
ara i sempre |
Això
ha estat sempre igual, ara i llavors (el
nepotisme).
ara
ja nedam!
Ho
diem quan ens trobem amb una adversitat inesperada (Mall). |
ja
l'hem parida!, ja l'hem fotuda! |
Ara
ja nedam! No ha vengut cap dels músics que havíem previst.
ara
li fan el mànec!
Vol dir que, allò que
una altre afirma, no passarà (Gir-Men). |
no m'ho crec, no
passarà, planta-me-la al clatell |
A
-Aquesta vegada guanyarem les eleccions! B
-Ara li fan el mànec!
(que no).
C
-L’any qui ve faran la carretera nova. B
-Ara li fa es mànec!
ara
m'agrada! (i ara m'agrades!)
Expressa
conformitat amb una acció o amb una opinió. |
ara,
ho has fet molt bé, tens raó, ara t'escolto!, ara
va bé!, més!, ben fet!; massa poc!, ja era
hora! |
A
-Vaig a caminar cada dia
B -Ara m'agrada! (és
una cosa bona)
C
-Si feu vaga vosaltres, jo també en faré. D
-Ara m'agrades!
E
-Avi, he
ajudat el pare a entrar les estelles de llenya. F
-Ara
m'agrada!
H -Posen
multes als autos mal aparcats a la plaça.
I -Ara
m'agrada!
ara
m'has mort!
Ho
diu qui està desconcertat per una cosa i no sap què fer ni què dir
(Gir-Mall. |
ara
sí que m'has mort!, no sé què dir-te |
A
-El noi no ens vol estudiar. B -Això rai!, que treballi!
A -Tampoc no vol treballar! B -Ara sí que m'has mort!
C
-Qui era el president de la Cooperativa abans de la guerra? D
-Ara sí que m'has mort! (no se'n recorda)
ara
mateix
En un moment, passat o
futur, molt proper a l'actual. |
suara, adés, de
seguida, ara; fa un moment |
Fes-ho
ara mateix! (de seguida).
A
-Hi ha en benet? B
-No, però ara mateix era aquí.
Ara
mateix sóc amb vostès -TV3-.
nota:
Pensem que són un castellanisme les frases en què “ara mateix”
vol dir “ara, en aquest moment”.
A
Catalunya, ara mateix, hi ha nou camps de golf
(és millor de dir a hores d'ara; ara, ara
per ara; en aquest moment, actualment).
És
el segon jugador, ara mateix, del tennis professional (és
millor de dir en aquest moment, avui dia,
actualment, ara).
Com
és el trànsit, ara mateix? (és
millor de dir ara, en aquest moment)
A
-Teniu una altra cadira com aquesta? B
-Ara mateix, no, però ja en tornarem a tenir
(és millor de dir ara no, en aquest moment
no).
A-Lladra
el gos? B -Ara mateix no (és millor de dir ara per
ara, no; de moment, no).
Ara
mateix plou (és millor de dir ara plou).
ara
no t'estimo!
Es diu a la mainada
quan fan empipar els grans. |
això no es fa! |
Has trencat el
porró, lleig!, ara no t'estimo!
ara
per ara
1 En
el moment present. |
ara,
actualment, de moment, entretant
|
A
-Plourà?
B -Ara per
ara, no.
En
Climent és, ara per ara, el millor ciclista aranès.
C
-La
jaqueta, ja te la posaràs després.
D -I
què em poso entretant?
2 Es diu d'una cosa que
no té espera. |
de
seguida, immediatament, a l'acte, sense tardar |
Tinc feina i la Rita
m'ha portat uns pantalons a escurçar, i els vol ara per ara.
nota:
Vegeu també 'ara com ara'.
ara
per naps, ara per cols
Haver-hi sempre
inconvenients que no deixen fer una cosa (Bar-Gir). |
quan no són naps, són
cols; per un motiu o altre |
Ara
per naps, ara per cols, però el pavelló no es fa i hem d'entrenar a
la fresca.
ara
pla!
1 Exclamació de
sorpresa o de desaprovació. |
com
és això?, què ha passat?, és molt estrany, això! |
A
-No m’agraden, les peres.
B -Ara pla!
C
-Diuen que l'any vinent tancaran
l'escola. B
-Ara pla!
D -En Miquel no em vol deixar la pilota! E -Ara pla!, que li passa?
2 Seguit de verb.
Expressió que indica que hi haurà un augment considerable d'alguna
cosa. |
ara
encara més, ara molt més |
A
-Estan fent el cadastre nou.
B -Ara pla pagarem!
(pagarem molt més).
C
-La nena farà un curs d'anglès a Austràlia.
D -Ara pla
n'aprendrà!
ara
pots! *
Estudia
anglès, ara ho pots fer! (o ara pots fer-ho!; no ara
pots!).
A
-Podrem mirar la televisió? B -Sí, ho podrem fer?
(o sí, la podrem mirar; no sí, podrem).
En
Maties se'n va 15 dies al Brasil. Qui pogués fer-ho! (o qui
pogués anar-hi!; no qui pogués!)
Podràs
visitar els aiguamolls de l'Empordà. Ho podràs fer i no te'n
penediràs! (no podràs i no te'n penediràs) -Llengua
Nacional-.
nota:
El verb poder necessita complement.
ara
que (+ verb)
Aprofitant la
circumstància que es diu. Se sol usar aquesta expressió per a
començar una conversa. |
com que, aprofitant
l'avinentesa que |
Ara que et veig,
m'hauries de deixar un dia la romana.
Ara que et veig,
demà la nena no vindrà a l'entrenament.
Ara
que passes, dóna'm el càntir.
Ara que parlem de
pluja, encara tinc el paraigua al cafè.
A
-Com es troba la teva germana? B
-Més bé, gràcies. I, ara que dius això, em fas pensar
que li he d'anar a dur el cabàs.
Ara
que hi érem agafats, hem de plegar (ara que
treballàvem, Ca).
Ara
que hi som, hem de canviar el forn (ara que
tenim els electricistes a casa fent altres coses; Am).
ara
que han perdut els bous, cacen les esquelles (o busquen, cerquen)
Hom ho diu de qui ha
desaprofitat una situació molt bona i lluita per petites coses. |
han perdut el tot i ara
volen el poc; per burros, a caçar fems! |
A
-Tan rics que eren, s'ho han fotut tot i ara
van a jornal. B -Sí,
ara que han perdut els bous, cacen les esquelles
C
-En Valentí tenia un bon càrrec al banc, va
plegar perquè no li agradava i ara va a jornal. D
-Bé ha de viure!, ara que ha perdut els
bous, busca les esquelles.
ara
que ho dius
Es
diu per assentir a les paraules d'una persona. |
sí, és veritat |
A
-Fa vuit anys que no guanyem la lliga. B
-Ara que ho dius, sí.
C
-A l'arròs negre hi posen la tinta dels
calamars. B -Ara que
ho dius, sí.
E
-Tu i jo ens vam conèixer a Alacant. F
-Ara que ho dius, sí.
ara
s'adoba!
Vol dir que allò que
es comenta no es podrà fer. |
no,
de cap manera, ja pots comptar! |
A
-Aviat farà bon temps i podreu anar a l'Escala
(al mes de març). B -Ara s'adoba!
(l'han d'operar).
ara
són hores!
Ja
és massa tard, ara ja no toca. |
ja
és tard, vas contra hora, ara no són hores, l'ocasió ja és
passada;
passades
les festes, muda la bèstia! (Sant Pere Pescador),
valentes hores! (Mall-Val) |
El
concert era a les dotze; ara són hores! (ho
diuen a qui arriba a la una)
A
-La impressora no és prou bona. B -Ara
són hores de dir-ho! (fa mig any que la
tenim).
C
-M'agrada, la Carme. D
-Ara són hores! (ja és casada amb un
altre).
Ara
són hores d'anar a la font? (hi podies
haver anat abans de dinar).
E
-Has de vigilar! F
-Ara són hores! (ha caigut i en acabat li
diuen que vigili).
G
-A Girona l’hauries comprat per mig
preu. H -Ara
són hores de dir-m'ho!
A la fi han arribat!
Valentes hores, ja tot està cuit i beneit!
Passades
les festes, muda la bèstia! (s'ha de
comprar la roba abans de festes, no després).
No
són hores d'anar a veure un malalt
(a la nit).
ara
t'escolto!
Ara sí que m'agrada el
que dius. |
ara m'agrada!, això és
ben dit! tens raó, molt bé |
A -Haurien de pagar
més impostos els més rics. B -Ara t’escolto!
ara
també ho faria! (o farien!)
Vol
dir que no, parlant amb ironia. |
ara
no passaria, ara també vindrien! |
A
-Abans els veïns ens venien a ajudar a carregar userda. B -Ara
també ho farien!, ara un no s'ha de menester de l'altre.
Durant
5 anys el vaig dur cada dia a la feina i no li vaig cobrar mai ni
cinc. Ara també ho faria, pels collons!
ara
va bé!
Ho
diu qui està d'acord amb allò que veu. |
més!,
ara m'agrada!, molt bé, ara t'escolto! |
Ara
va bé! (han fet un altre gol)
ara
vaig *
Per
a indicar el moviment fins on és qui parla s'usa venir,
igual que en castellà (1).
(2)
Per a indicar el moviment fins on és
aquell a qui es parla (la segona persona gramatical) en català es fa
servir el verb venir
i en castellà, el verb 'ir'.
(3)
Per a indicar el moviment fins a un tercer
lloc s'usa anar
(Albert Jané).
(1)
Ara vinc!
(o ja vinc!;
no ara vaig, ja vaig, ara hi vaig
-Val-).
(1)
Ara vindrem (o
ja vindrem; no
ara anem, ja anem)
(2)
Demà et vindré a veure (a
tu).
(3)
Demà aniré a veure el meu amic
(t'ho dic a tu; l'amic és una tercera persona).
ara
veuràs! (i ja veuràs) *
Aquest
motor s'engega pitjant aquest botó: ara ho veuràs! (no
ara veuràs!, ja veuràs!)
Compra
a la nostra botiga i ja ho veuràs! (o
i ja veuràs la diferència; no i
ja veuràs!)
Hem
perdut, avui; ja ho veus! (no ja
veus) -TV3-
nota:
No es pot deixar el verb veure sense complement.
arbre
que cau, tothom hi fa estelles
Quan una persona va
malament tothom mira d'aprofitar-se'n. |
de
l'arbre caigut, tothom em fa llenya; arbre
mort, tothom l'estella (Mall), tothom abusa dels febles, a
l'arbre a terra tothom li fa guerra
|
A
-Ara li reclamen rebuts de fa cinc anys. B
-Arbre que cau, tothom hi fa estelles
(el negoci no li va bé).
arbre
vell trasplantat, mort
No es bo que els vells
canviïn de casa, de poble, d'ambient. |
arbre
vell trasplantat a terra nova, no prova (DCVB) |
A
-El pare, que
vingui a Calonge amb mi.
B -Millor que
no: arbre vell trasplantat, mort.
ara
que hem passat el molt, acabem de passar el poc
No
abandonem una cosa quan ja hi hem dedicat molts esforços. |
ara
que hem fet el molt, acabem de fer el poc |
A
-Vull plegar d'estudiar i
anar-me'n a treballar. B
-Nena, ara que hem passat el
molt, acabem de passar el poc (li
falten poques assignatures per acabar).
ara
que hi penso
Ara
recordo una cosa. |
parlant
de tot, ara em ve a la memòria que |
Ara
que hi penso, la directora no m'ha trucat.
ara
sí, ara no
Ho
diuen de les persones que canvien de parer. |
ésser
cagadubtes |
A
-Vindreu a caminar? B -Home, depèn de... A -Heu de ser
més decidits: ara sí, ara no!
ara
va de bo!
Vol dir que una cosa va
de veritat, que ara toca (Mall). |
ara va de debò!, ara
va de veres! (Mall) |
Prepareu les
escopetes, al·lots, que ara va de bo!
Com
que sa cosa anava de veres sa llei es complia sense excepció
-Arrels, Eivissa-.
nota: A València 'ara
va de bo!' es diu en la pilota valenciana per tancar les travesses.
ara
ve quan el maten
Ara
bé la part difícil d'una cosa. |
ara
és l'hora de la veritat, ara ho hem de decidir, és el
moment crucial,
ara
va de bo (Val)
|
A
-Fins ara hem corregit exàmens; ara hem de posar les notes. B
-Ara ve quan el maten!
ardat
de boigs
Es
diu d'un lloc on tothom fa el que vol, on ningú no creu (Ca). |
casa de boigs (Am), casa de barrets, casa de putes, can seixanta,
olla de grills, és
can Bum
(Mall),
quin desori!, caragols per terra, ganxos al llit i xiquets demanant
pa
(Val) |
Una
nit hi vaig sopar i ja en vaig tenir prou: és una ardat de boigs.
He
plegat de la junta perquè aquest club és una ardat de boigs!
nota:
Vegeu també “ardat” al Volum 1.
ària
neta no té por de trons
Qui
té la consciència neta no tem càstig (l’Alguer). |
ària:
aire
nota:
No sabem l'origen d'aquesta dita. Si algú ens pot ajudar, ens farà
un favor.
arma
de dos talls
Es
diu de quelcom que pot tenir conseqüències positives o negatives,
que pot produir un efecte contrari del que es pretén. |
arma de
doble tall; tema arriscat, perillós, que pot sortir malament; promeses de doble tall |
Fan
promeses electorals de doble tall -Avui-.
Intervenir-hi
militarment pot ser una arma de dos talls.
Són
promeses de doble tall (de
traïdor) -Temps-.
arma
llancívola *
El
PBB vol aprofitar els empresaris per anar contra l'oposició (o
es vol servir dels empresaris per anar, vol fer ús dels
empresaris; millor que vol aprofitar els empresaris com a arma
llancívola).
nota:
Pensem que aquesta expressió del periodisme modern és una moda que
ens ve del castellà. N'hi ha prou de prescindir-ne, no cal allargar
la frase.
armar
conversa
Iniciar
una conversa (Mall). |
encetar
una conversa, començar una conversa, promoure una conversa (Mall)
|
Armàrem
conversa a l’autobús -Zèfir-.
No
m'havia girat i ja armaven conversa!
A
sa gent jove allò que li agrada és anar a n'es cine i armar
conversa.
armar
molta caguera
Manifestar
predilecció o afició per alguna cosa, potser excessiva o no
compartida pels altres (Val). |
fer molta fressa, parlar molt d’un
tema |
Ara
les xicones també armen molta caguera amb el futbol.
armar-se
de
Vegeu
'revestir-se de'
armar
un canyaret
Provocar
discussions; posar-se nerviós i acabar cridant o renyint amb algú
(Cas). |
armar
brega, fer desori, avalotar, esvalotar, armar un carraixet (Val),
fer calendaris
(Cas) |
En
contra del que es podia pensar, no armaven cap canyaret -La
cara oculta de la lluna-.
armar
un ciri *
Provocar
un conflicte. |
armar
un escàndol, aixecar fressa, armar sarau, aixecar brega, encendre el
vesper, armar un canyaret (Cas) |
Són
un intent d’armar el ciri -l'Atípic-.
armar
un escàndol
Fer molt de rebombori.
|
armar
un sidral, provocar un escàndol -o causar, fer-; armar brega, armar
un canyaret (Cas), esvalotar, fer desori; haver-hi un sagramental, un
daltabaix |
Els
afeccionats del Sant Jordi han armat un escàndol -Temps-.
armar
una serenata
Fer
molt de soroll i enrenou (Mall). |
armar
sarau, gresca, soroll; ésser un orgue de gats, moure soroll |
L'ase
que bramava, la somera li contestava i nosaltres que també bramàvem,
tot plegat s’armava una bona serenata –Nous
escrits-.
armat
fins a la nou del coll
Anar molt armat. |
armat fins a les dents
|
Van armats fins a la
nou del coll.
Han passat uns homes
armats fins a la nou del coll.
nou del coll:
Prominència que forma la laringe en la part anterior del coll
(DIEC).
arrabassar
un terreny
Destruir
les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels
(Mall). |
arrencar,
arrencar de soca-rel |
Hauran
passat una trentena d’anys ençà que vaig arrabassar a Son Pujol
una mitja quarterada de figueral –Nous
escrits-.
arran
i arreu
Totes
les coses o les persones, d’un grup o d’un lloc (Gir). |
arreu,
pertot arreu, arreu arreu, a tot arreu |
Ens
ho han robat tot: arran i arreu!
(no han deixat res a l’hort)
S'han
de perseguir els estafadors arran i arreu
(fins que no en quedi cap).
arrapar-se
com una llagasta (o agafar-se)
Agafar-se
molt fort; enganxar-se a una persona, no deixar-la de petja (Bar).
|
arrapar-se
com una heura, ésser una paparra, ésser enganxós; aferrar-se, no
desfer-se, aferrar-se com una pegellida (Mall-Val), (aferrar-se com
una caparra, ésser una llepassa Val) |
El
professor no sap què fer amb aquell alumne nou, a tothora el té
arrapat com una llagasta.
És
natural que se t’arrapi com una llagasta; et va trobar a faltar
molt, pobret.
Se
li arrapava com una llagasta i plorava desconsoladament.
Quan
el pujo a coll, se m'agafa com una llagasta!
(el nen, Gir).
S'arrapa
com una llagosta, el nen, quan sent un petard.
Se
m'arrapava com una llagosta, al ball.
Em
vaig arrapar al timó com una heura (en
un naufragi) –Llibre-.
arreglament
de comptes *
Aquest
atemptat ha estat una venjança (o una revenja, una
represàlia; han volgut passar comptes; no un arreglament de
comptes).
arreglar-se-les
*
A
l'hora de parir s'ho han de fer soles (o
s'han d'espavilar elles soles, s'han d'apanyar soles, se n'han de
sortir ben soles, se les han de compondre soles; no
se les han d’arreglar soles)
-TV3-.
arrencar
de trumfos
Deixar els jugadors
contraris sense atots (Am). |
netejar
de trumfos (Ca) |
Si tornes a tirar
trumfos, l'arrencaràs.
arrencar
el vol (i arrencar a volar)
Començar a volar un
ocell o un avió. Sortir una persona de la protecció familiar. |
agafar
el vol, aixecar el vol, enlairar-se, envolar-se; desmamar-se,
espavilar-se, anar-se'n d'un lloc, fotre el camp |
Les perdius fan
molta fressa quan arrenquen el vol.
A
-A en Valentí no el deixen anar a
jugar al carrer, el tenen collat a casa. B
-També arrencarà el vol com els
altres.
arrencar
figueres
Dir sempre les mateixes
coses (Ca). |
repetir-se, fer-se
carregós, dir
dir i no fer res |
Arrenquen
figueres, en aquella església (no saben
predicar i repeteixen molt).
Tu
dius dius i no fas res.
arrencar
la pell a tires *
Et
faré malbé! (o et
faré mal!, t'engrunaré!, et mataré!; millor
que t'arrencaré la pell a tires!)
-TV3-.
arrencar
la suor
Començar
a suar. |
fer
un esforç, fatigar-se |
A
-Heu
hagut de treballar molt, avui?
B -No,
amb prou feines hem arrencat la suor.
arrencar-se
a córrer
Començar
a córrer ben de pressa (Val-Mall-Gir). |
arrencar-se
de córrer (Ca-Am), marxar
més de pressa que el vent, marxar esgatussat -o esgatassat- |
Quan
em va veure es va arrencar de córrer.
Llavors s’arrenquen
de fugir i cauen.
Quan
van sentir aquells crits van marxar més de pressa que el vent.
Li
vaig ventar un moc i va marxar esgatussat
(Ca).
nota:
Vegeu 'esgatassar', al Volum 1
arrencar
una botiga (o un negoci)
Donar-li
un impuls. |
fer-lo
anar bé, millorar-lo; fer prosperar, fer alçar el cap, arriar |
El
gendre ha arrencat la botiga.
arrencar
una vinya
Fer una cosa molt
difícil (Am). |
fer una cosa complicada
|
Guanyar dues
partides seguides a aquests dos és arrencar una vinya!
arreplegar
al vol
Trobar a una persona
quan ella no hi compta. |
agafar al vol |
Vaig
a mirar si arreplego en Damià al vol (si el
veig, si el trobo).
arreplegar
cabra i cabrit
Anar a viure amb una
dona i amb els seus fills (Ca). |
arreplegar
vaca i vedells (Am) |
A
-En Fabià es va casar amb una dona separada.
B -Sí, va arreplegar cabra i cabrits.
arreplegar-ne
més amb el nas que amb un cabàs
Haver de suportar una
mala olor (Bar). |
tufejar; fer pudor,
fetor, bravada, tuf, fortor, pesta; fer una pudor que empesta |
Aquí
se n'arreplega més amb el nas que amb un cabàs! (hi ha una
granja a prop i el vent ens porta la pudor).
arreu
del món
En tots els llocs. |
a tot el món, arreu,
pertot arreu |
El Primer de Maig se
celebra arreu del món.
arreu
se'n fan de bolets, quan plou (o pertot)
1
Quan les circumstàncies són favorables hi ha beneficis per a tothom
(Bar). |
quan
tot va bé, tot va bé; a l'estiu tota cuca viu |
A
-Sí els pisos s'omplen de gent, també les botigues
vendran més. B -És
clar, arreu se'n fan de bolets, quan plou.
2
A tot arreu passen coses (Ca-Am). |
sempre
en passen, no us estranyi res, pertot arreu tenen bec les oques, a
tot arreu hi ha de tot, sempre hi ha coses, sempre han tingut bec les
oques |
A
-Un ministre belga tenia treballadors i no els assegurava. B
-Pertot se'n fan de bolets, quan plou.
A
-Quin jugador tan brut, aquest suec! B -A tot arreu se’n
fan de bolets, quan plou.
C
-Ho haguessis dit mai que aquest mosca morta
s'entengués amb la mestressa? D -Pertot
arreu se’n fan de bolets, quan plou.
arriar-se- (una cosa)
1 Començar a fer una
acció. |
moure's; anem-hi!, va!
|
Nois,
hem d'arriar la barca -o el 'barco'-
(hem de començar de marxar).
Arriem
la barca! (comencem a treballar).
2 Millorar una
activitat. |
prosperar,
adreçar-se |
Diuen
que ara s'arriarà la venda de cotxes (se'n
vendran més).
Se
m'ha arriat la gana (en tinc més).
nota:
Vegeu també “arriar”, al Volum 1.
arribar
a (+ una situació)
Fer
una cosa fins a un punt. |
fer
el que pot, fer tant com es pot |
A
-Em sembla que no ho podré acabar. B -Arriba allà on
puguis.
Allà
on no arribem, haurem de llogar (per
fer la feina).
Emporta-te'n
tres, d'ampolles, per arribar a demà.
C
-Si vols, pots fer una denuncia.
D -No cal pas arribar aquí.
Ha
viscut sempre molt bé i ara ha arribat a vell i no té ni cinc.
Aquells
dos van arribar a les patacades (o
a la grapinya -Am-, a picar-se).
Va arribar a
l'extrem de tirar-se a terra per fer riure (Joan
Capri).
Arribarem allà on
podrem (a l'hora de pagar).
arribar
a bé
Acabar l'etapa de
creixement en bones condicions, una persona, una planta, etc.. |
acabar bé,
sortir-se'n, arribar a port |
Tots
els fills han arribat a bé (tenen oficis,
carreres, etc., es guanyen la vida).
Em
sabria greu que no arribés a bé, aquest casament (que
no es fes).
Ja
veurem si arribarem a bé, els presseguers florits
(encara pot glaçar; perquè han florit aviat).
No
va arribar a bé, l'embaràs (va tenir un
avortament).
Aquests
any, arreu, els melons no han arribat a bé (no
han madurat).
No
arribaran pas a bé!
(una parella, es barallen; se separaran)
arribar
a cap
Arribar bé fins a la
fi d'un procés. |
arribar a bé, arribar
a port, arribar a la fi, acabar bé, portar-se a terme, arribar a
vènit |
Aquesta
perera té massa peres i no les pot arribar a cap: s'havien d'haver
esclarit (cauen
verdes, Corçà).
Aquests dos, em
sembla que no arribaran a cap (festegen; no es casaran).
arribar
a hora
Fer
una cosa quan toca (Cas). |
arribar a temps, a l'hora, a bona
hora, amb prou temps; arribar a punt -o a bon punt, vindre a la clau
(Val) |
No
sé si encara arribe a hora que m’envies el programa.
arribar
a l'esquena
Ventar patacades o cops
forts a algú. |
picar,
pataquejar, apallissar, assamarrar, atupar, donar-n'hi per s'esquena
(Mall) |
A
-Poc et vaig veure acabat del partit. B -No
hi era; n'hi havia un parell que em volien arribar a l'esquena i me'n
vaig anar més aviat.
“El
sen Piris té un bou / i el fa jeure a sa serena / i n’hi dóna per
s’esquena / tan si vol com si no vol”
(glosa tradicional mallorquina).
arribar
a la cara (o a una altra part del cos)
Donar cops a la cara
d'algú. |
picar, ventar
plantofades, ventar cops de puny, omplir-li -a
qualcú- sa cara de dits (Mall) |
Tu t'emboliques en
moltes coses i algun dia t'arribaran a la cara. Procura per tu!
Un
dia el mestre em va arribar a les orelles
(estirar).
arribar
a les mans
Batre's
a cops. |
barallar-se,
anar a patacades, espolsar-se (Val) |
Ahir
al bar un parell van arribar a les mans.
Us
baralleu per no res.
Matem
els pollastres perquè no paren d’espolsar-se i s’aprimen massa.
arribar
a res
Perdre, algú o alguna
cosa, la seva importància. |
venir a
res, anar malament, venir petit, apoquir-se, decaure, acabar
a no res (Mall) |
Els
pobles arribaran a res (la gent se'n va).
A -Han
entrat a robar a ca la Maria. B -Hem
arribat a res! (hi ha desordre).
He
arribat a res! (no pot caminar, un vell).
He
arribat a res! (no m'he classificat en un
grup ben fàcil).
Han
arribat a res, aquesta mainada: no foten ni brot! (ho
diu un mestre)
Bartomeu,
has arribat a res, també! (el fan cuinar;
comentari masclista)
arribar
a ses orelles (de qualcú)
Arribar
alguna cosa a la coneixença d’algú (Mall). |
venir a ses
orelles (DCVB, Mall),
arribar a oïda de, assabentar-se’n, saber
|
M'ha
arribat a ses orelles el que vares fer ahir.
La
relació arribà a les orelles dels dirigents del partit –Temps-.
arribar
a un punt
Arribar a una situació
extrema. |
arribar a un extrem, a
un grau, a un estat |
Hem
arribat a un punt que tant se me'n fot això com allò
(no té il·lusió).
A -Els
vells tornaran a manar, a les cases. B
-Arribar a aquest punt costarà.
En Vador va arribar
a un punt que no baixava de dalt
(estava malalt).
Arriba un punt que
m’és igual, si ho fa o no.
He
arribat al punt de no repassar res.
arribar al cor
Causar una emoció. |
emocionar,
impressionar, trasbalsar, entendrir, colpir, afectar, fer llàstima, tocar el cor (Am-Eiv), arribar a l'ànima (Pallars) |
A -T'ha
agradat el discurs? B -Molt!,
m'has arribat al cor!
Et
toquen el cor i no goses dir que no
(et fan llàstima, perquè vénen de lluny a vendre).
Digues
el
que digues, veig que a totes us ha tocat el cor!
-Pagesos
i senyors-.
Fa
uns plors que li arriben al fons de l'ànima
-un forat-.
nota:
Trobem 'arribar a l'anima al GDLC, no al DIEC.
arribar al cul del
sac (o al fons)
Acabar els diners, els
bens (Gir-Bar). |
empobrir-se,
arruïnar-se, venir a pobresa, quedar-se amb la camisa, esgotar les
possibilitats |
Ell,
treballar no, només voltar!, però ha arribat al fons del sac (és
vell i ha de treballar, si vol menjar).
Hem
arribat al cul del sac (no podem pagar les
despeses).
Encara no hem
arribat al cul dels sac, d'aquesta crisi.
arribar al mener (i
trobar el mener)
Trobar el lloc on hi ha
una cosa que val molt la pena (Ca). |
trobar la mina, trobar
la bossa |
A -Compra
molts vestits, la Rosa. B -Deu
haver arribat el mener (s'ha casat amb un
home ric)
He
trobat un mener de bolets (un lloc on n'hi
ha mots).
nota:
Vegeu també “mener”, al Volum 1.
arribar
al món
Néixer (Bar). |
venir al món, obrir
els ulls a la llum |
Jo
vaig arribar el món l'any 73.
arribar
endins *
Aquest cantant els
commou (o els emociona, els arriba al cor, els entendreix, els
parteix el cor, els torba; no els arriba molt endins)
-CR-.
arribar enllà (o
molt enllà)
Pujar molt de nivell,
en qualsevol aspecte. |
tenir èxit, avançar,
pujar, ascendir, escalar, enlairar-se, arribar
enfora (Mall) |
Tu
arribaràs enllà
(és un bon estudiant).
És
un jugador que pot arribar enllà
Costarà que tornin,
perquè han arribat molt enllà (s'ho han dit tot, en una
discussió).
Es pot
arribar molt enllà i no cardar
(en una relació).
arribar
i empènyer
Ho
diu qui va a un lloc i el serveixen de seguida (Men). |
arribar
i moldre
|
Ha
esta arribar i empènyer: m’han despatxat de seguida.
arribar
i moldre
Acabar una feina en
molt poca estona (Gir-Bar). |
arribar
i empènyer (Men), arribar i pouar, aplegar i
envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no
haver-se d'esperar gens |
A
-T'has hagut d'esperar molt, a cal metge?
B -No, ha estat arribar i moldre.
arribar
i pouar
Arribar
tan oportunament que tot seguit s’obtingui el que es desitja (Val).
|
arribar i moldre, arribar i fer farina, (aplegar
i envasar, aplegar i besar l'anella, aplegar i fènyer Val),
arribar i empènyer
(Men) |
Ha
estat arribar i poar, com se sol dir -Séquies-.
arribar
l'hora (o arribar el moment)
Ésser el moment de fer
quelcom. |
tocar |
Ha arribat l'hora de
pagar.
arribar
lluny
Avançar
molt, una persona, en els seus objectius. |
anar enllà, anar
endavant, prosperar, triomfar, reeixir, tenir èxit |
Tu
arribaràs lluny! (juga molt bé; tindràs èxit) -TV3-.
No
em pensava que les coses arribessin tan lluny (que es
compliquessin tant) -TV3-.
nota:
'Arribar lluny' i 'anar lluny' són opcions tolerades, però no són
les millors.
arribar
malament
Trobar-se
malament, una persona; anar malament, una situació. |
estar
greu; arribar atrapat; renyir, barallar-se, tirar-se els plats pel cap, emprenyar-se,
acabarem malament (Mall) |
El
pare va arribar ben malament dies
endarrere, però ara es troba bé.
Si
sé que em tornes a criticar, arribarem malament!
Ja
va arribar atrapat, en Josep! (molt
malalt).
No
hi vull pas discutir amb tu, perquè arribaríem malament
(ens emprenyaríem).
nota:
Vegeu 'atrapat', al Volum 1.
dies
endarrere: Fa poc dies.
arribar
quan la feina és feta
Hom
ho diu dels ganduls. |
sempre
fuig de fam i de feina; ésser dropo, peresós; fer salat |
Ella
sempre arriba quan la feina és feta.
arribar-se
a
Anar a un lloc la
mateixa persona que parla. |
anar, passar per, pegar
un bot (Mall) |
M'arribaré a cals
padrins a veure què fan.
Per
fi es decidiren a arribar-se fins al portal de la casa
-Històries-.
Si
vols, m'hi arribaré en un salt.
Quan
plegui de treballar hi pegaré un bot.
arribar
veus
Tenir
coneixement d'una cosa. |
sentir
a dir, sentir comentaris, m'han arribat veus volanders, saber,
aplegar (Val) |
M'han
arribat veus que diuen que el Roses et vol fitxar.
arribat
el cas *
Estem
segurs que, si arriba el cas, tot es farà públic
(o si arribés el cas, si això passa, quan
arribi el cas, quan arribi l'hora; millor
que arribat el
cas) -Avui-.
arribat
que fou
Quan
va haver arribat. |
quan
va arribar el dia, quan va ser l'hora, quan fou el jorn, aquell dia |
Arribat
que fou el jorn esperat, tots érem a la plaça.
arribats
en aquest punt (o 'a aquest punt') *
I
ara, fem una pausa
(o i
tot seguit, i en aquest moment,
millor que
i arribats a aquests punt).
arrimar
el muscle *
Ja
veurem qui pencarà demà, a la festa (o qui ens donarà un
cop de mà, qui cremarà oli, qui s'hi farà, qui llaurarà, qui s'hi
agafarà, ajupir l'esquena; millor que qui arrimarà el
muscle) -Saó-.
nota:
Trobem 'posar-hi el muscle' al DCVB.
arrodit
com un cargol
Amb
el cos contret (Ca). |
arrufat,
arrupit, arronsat, arronsat
com un cuc (Ca-Am) |
Vinc
de l'hort arrodit com un cargol (fa molt fred).
nota:
Vegeu també “arrodir-se 1”, al Volum 1.
arronsar
les celles (o arrufar)
Canviar,
una persona, l’expressió de la cara contraient les celles perquè
alguna cosa que veu o sent no li agrada prou. |
Arronsa
les celles, espesses i allargassades, i diu...
-Contalles-.
arronsar
les espatlles (o arronsar-se d'espatlles)
Fer
pujar i baixar les espatlles per expressar indiferència o
desconeixement. |
desentendre's
d'una cosa, no voler-ne saber res, encongir
les espatlles, encongir-se d'espatlles |
Quan
li vaig dir, el seu pare va arronsar les espatlles
(no vol renyar el fill).
L'home encongeix les
espatlles com volent dir 'feu el que vulgueu' -CR-.
nota:
No és bona la solució 'encongir-se d'esquena'
arrossegar
pel fang
Dir
molt de mal d'algú (Val). |
deixar com un drap
brut, denigrar, criticar, bescantar, deixar pels gossos, criticar |
…i
van arrossegar-nos pel fang -TV3-.
nota:
'arrossegar
pel fang' sembla un calc del castellà, però el trobem en força
reculls de frases fetes. També ens ho sembla 'deixar a l'altura del
betum'. No us els recomanem.
arrufar
el nas
Tirar
el nas enlaire per manifestar desacord amb alguna cosa (Gir-Mall). |
arrufar
les celles, mostrar-se disconforme, desagradar, desaprovar |
El
metge va arrufar el nas quan li vaig dir que no menjava mai fruita.
No
diuen res, si fas una mala jugada, però arrufen el nas (jugant
a cartes).
Semblava
tranquil, en Llorenç, i per això que en Toni de can Mora havia
deixat la taverna amb les celles arrufades… -Romanç-
arrufar-se
com els gorrions amb l'arribada del fred
Perdre
definitivament la voluntat de resistir o de sobreviure (Men). |
retre’s,
rendir-se, arronsar-se, plegar banderes |
Morí
vell, molt vell, el vicari valent, un any després de l'esclafit de
la darrera guerra i a mida que creixia la teringa dels seus dies,
s’arrufà com els gorrions amb l’arribada del fred -Folklore
menorquí-.
teringa:
Filera, filaarrugat
com un acordió
Ben
arrugat (Am). |
rugós,
arrugat com una saca |
Portes
la camisa arrugada com un acordió.
ase
amb carrera
Persona
que té estudis, però que es mostra poc intel·ligent (Ca). |
ase
titulat, burro amb lletra, hi ha ases
carregats de lletres (Mall) |
A
-Sembla estrany que un professor
pugui dir aquestes coses! B -És
un ase amb carrera, aquell!
ase
de bram
Persona
que es queixa per tot (Men). |
no
estar mai content, ser de mal conformar, ésser un corcó |
Mai
no estàs content, sempre en vols més: ja estic cansada que siguis
tal qual com un ase de bram.
ase
magre, mosques (o ase magre, ple de
mosques)
Significa
que les desgràcies sempre van amb els que ja són poc afortunats
(Men). |
misèria
fa misèria; ca magre, puces (Men),
a ca magre, tot són puces
(Mall), ase vell, carregat de nafres (Val) |
Primer
es va morir el pare i ara la cunyada: ase magre, mosques.
nota: 1 'Ca
magre, puces' i 'a ca magre, tot són puces' són
castellanismes per alguns autors.
2 Vegeu també 'ca
magre, puces', 'cavall magre, molta mosca', 'com més flac és el
ruc, més mosques'.
assaborir
l'èxit *
En
Puig es delecta amb el seu èxit al ciclisme (o
xala, es recrea, està satisfet; triomfa,
reix; millor que ha
assaborit la glòria del ciclisme,
ha
paladejat l'èxit).
nota:
Aquesta expressió és ben construïda, però és calcada del
castellà.
assaltar,
un dubte
Tinc
el dubte de si la meva germana ho sap (o
dubto si, em ve el dubte de si, estic en
dubte de si, no veig clar que; millor que
m'assalta el dubte de si)
-Punt-.
nota:
Aquesta expressió és al DIEC, però és un calc del castellà. No
us la podem recomanar.
assegurar
la base
Fer bé les coses bé.
|
començar bé, anar
segur, donar fermesa, apuntalar, afermar, assegurar
el tret
|
Hem
d'assegurar la base de la barraca (fer-ne bé
els fonaments).
Hem
d'assegurar la base, avui (fer jugar els
millors a fi de no perdre el partit).
Els
botiguers feien descomptes a la roba, però ja la venien més cara,
per assegurar el tret.
assegurar-se
la vida
Guardar-se
un capital o uns béns, una persona gran, per no haver de patir a les
seves velleses. |
tenir
una garantia, tenir per respondre |
No
us ho puc pas donar tot, ara; jo també m’he d’assegurar la vida
(ho diu als nois).
assemblar-se
com un ou a un ou
Ésser
molt semblant, dues persones (Val). |
assemblar-se
com un ou a un altre, assemblar-se
com uns collons amb uns rosaris (Ca), assemblar-se com dues gotes d'aigua; ésser ben
iguals, idèntics, pastats, clavats |
El
cafè grec i el cafè turc s'assemblen com un ou a un ou.
Les dues germanes
s'assemblen com un ou a un altre.
A
-Són dues cases que s'assemblen. B -Sí, com uns collons amb uns
rosaris.
nota:
'Assemblar-se com dues gotes d'aigua' és un barbarisme, segons
Balbastre, però trobem aquesta frase feta al DIEC.
assemblar-se
com un ou i una castanya
Ésser molt diferents
(Gir-Bar). |
ésser com la nit i el
dia, no assemblar-se gota -o gens- |
Aquests bessons
s'assemblen com un ou i una castanya.
assentar
el cap
Arribar
a fer coses assenyades. |
posar
seny, posar enteniment, reposar-se, assentar-se |
Ja
és hora que assentis el cap!
Li
ha costat molts anys assentar-se, a aquell noi.
Coneixeràs
una noia i assentaràs el cap
(no
'sentaràs' el cap)
-TV3-.
assentar
les bases de
Assegurar
el progrés i el bon funcionament d'una activitat. |
posar
els fonaments de, ésser el suport de, posar la base de, ésser el
pern de, ésser l'eix de, fomentar un afer |
Els
'Lladrucs' van assentar les bases del rock modern
-Enderrock-.
nota:
«'Sentar' les bases'» no és una forma correcta.
assenyalar
amb el dit
Dir
qui són les persones que fan coses mal fetes. |
acusar,
culpar, inculpar, incriminar, posar en evidència |
Els
estafadors s'han d'assenyalar amb el dit.
assignatura
pendent *
L'educació
sexual és un tema per resoldre (o
pendent, irresolt, ajornat; encara és per fer, per treballar; millor
que és una assignatura pendent).
assolar
un peu
Posar-lo
a terra (Ca). |
tocar
a terra |
Vaig
amb crosses perquè no puc assolar el peu (em fa mal, si el poso
a terra).
atac
de 'calderilla' *
Quan
ho vaig sentir vaig tenir una enrabiada i li vaig dir que... (o
una emprenyada, un cop de sang; no un atac de
'calderilla').
atac
de
Malaltia
que es produeix de cop. |
atac sobtós de |
Vaig tenir un
atac de cor.
Només va ser un atac de gelosia.
atacar
de nirvis (o nervis)
Crear,
a algú, una situació nerviosa, de neguiteig molt greu, que el
desconcerta (Mall). |
provocar
nervis, fer venir nervis, fer exaltar
|
No
m’ataquis de nirvis, que no sé com me’n sortiré d’aquesta
situació!
Això de sa malaltia li ha provocat un atac de nirvis,
no sap com sortir-se’n sense una medicació correcte!
atendre
a les conseqüències *
Si
no pagues la multa, n'hauràs d'aguantar les conseqüències (o
tu mateix!, en patiràs les conseqüències, després no et queixis!,
no t'hauràs d'atendre
a les conseqüències).
nota:
'Atendre' significa escoltar amb atenció.
atès que
Per
la raó que es diu a continuació. |
ateses les circumstàncies,
considerant que, com que, havent esguard que, tenint en compte que
|
Atès que Europa ens dóna aquesta subvenció, podríem...
-TV3-.
Atès
que és interessant, en comprarem dos.
atiar
el foc
Augmentar
una situació de discòrdia (Gir-Mall). |
tirar
llenya al foc, encendre ànims, incitar, burxar, excitar, manxar |
Tu
encara atiaves el foc -CR-.
No
em saluda perquè està manxat de la seva dona (ella
li fa fer; Am).
nota: Vegeu 'manxar 2',
al Volum 1.
atipapobres
Es
diu de les menges de poca qualitat. |
farda,
farnat |
Els
pica-pica d'aquest hotel són un atipapobres.
atipar-se
de pilota (o emborratxar-se de pilota) *
L'alemany
s'ha embullat amb la pilota i l'ha perduda (o
s'ha embolicat amb la pilota, s'ha
entretingut, s'ha embardissat, s'ha marejat amb la pilota, s'ha
omplert de pilota -Val-;
no s'ha atipat de pilota, s'ha afartat de
pilota, s'ha emborratxat de pilota) -C33-.
nota: Sí que és bo
'atipar-se de pilota' quan vol dir menjar pilota, a l'escudella i
carn d'olla.
atura
es carro i deixa pixar es mul
Es diu per a indicar
que és excessiu o exagerat allò que s'acaba de dir o de fer (Mall).
|
passar-se
de rosca, excedir-se; afluixa!,
calma!, frena!
|
Eh, Joan, atura es
carro i deixa pixar es mul; això que dius és massa exagerat.
atura't,
que pixo!
Ho sol dir qui rep un
excés d'encàrrecs o de feines per fer (Ca). |
no
vagis de pressa!, calma! deixem pixar el matxo
(Am) |
A
-Quan acabis de fer fotocòpies, endreça el despatx i neteja la
cafetera. B
-Atura't, que pixo!
aturar-se
a pensar
Vegeu
'parar-se
a pensar'
au,
eixorits!
Es diu per incitar a
l'activitat. |
de pressa!, vinga!,
arri!, au, va!, som-hi! |
Au, eixorits!, que
tenim feina.
eixorit:
eixerit
au,
home!
Expressió de queixa,
de disconformitat. |
que s'ha pensat!, de
cap manera!, això sí que no!, ja n'hi ha prou! |
Au
home, què és pensa aquesta?, que m'ha manar? (li
dóna consells a la feina)
Au
home! Havia d'anar dreta i em marejo (al
tren).
Ens
en fem un tip de pagar impostos. Au, home!
au,
va!
1 Vol dir que una cosa
que algú diu no és veritat. |
no!, que no!, no és
pas veritat!, no m'ho crec! |
A
-La Montserrat serà la nova directora. B
-Au, va!
2
Hom ho diu per animar els altres a començar una feina (Mall-Gir).
|
au, eixorits!, arri!,
vinga!, mou-te! (Gir-Val), au,
som-hi!; comencem-hi d'anar, foc a la caldera! (Bar), foc a la màquina! (Gir) |
Au, va, Joan!, que
tenim feina.
Au
va, mou-te!, que la feina
ens espera.
Ens
hem de moure de pressa, si no volem fer tard: au va!
au
idò!
Expressió
que s'usa per a animar a realitzar qualque acció o activitat
concreta (Mall). |
apa
idò!, apa doncs!, som-hi!, vinga!
|
Au
idò!, tothom cap a casa.
nota:
Vegeu també "apa idò".
au
Maria!
1 Es diu per avisar
quan s'entra en un lloc on no hi ha timbre. |
ei!, ah Maria!, Ave
Maria! (Val-Mall), Déu vos guard! |
Au
Maria! (en una botiga).
2 Exclamació de
sorpresa, d'espant. |
valga'm Déu!, Mare de
Déu! (Gir-Val), què ha passat? |
A -Hi ha hagut un
accident molt fort. B -Au, Maria!
aumon
En
cap lloc (Men). |
enlloc,
enlloc del món, en tot el món –en frases negatives- |
I
digues-li que no m’has trobat per aumon –Fets-.
ausades
S'usa
per intensificar, com a interjecció o expressió confirmativa (Val).
|
ja ho crec!, i tant!, certament, (ausades bugades!, usaes
causaes!, a osades, a gosades Val) |
I
encara que eixes persones hagen progressat econòmicament (ausades
que ho han fet), les classes benestants solen ser valencians i això
es nota en el vestuari i la imatge personal.
No ens podem queixar,
ausades, que vam menjar, beure i riure.
autor
de vena
Es
diu d’aquell escriptor que té una categoria i unes condicions
remarcables (Mall). |
autor de mena |
Feu
la descripció d'un autor de vena com era el poeta de Pollença
-Mirall-.
avall,
que fa baixada!
Expressió de qui
anima, o s'anima, a fer quelcom (Gir-Bar). |
endavant!, som-hi!,
peti qui peti!, tira avall!, avall va!, avall que va de baixada!
(Val) |
Com
que em pagaran igual, avall que fa baixada!
(que faci la feina complicada un altre).
Avall
que fa baixada! (= fem-ne via).
Posaré
la denúncia i avall que fa baixada! (i peti
qui peti)
Si
no t'agrada Arquitectura, canvies de carrera i avall que fa baixada!
(i cap maldecap) -Punt-.
Això
sortirà malament; ara, a mi, avall que fa baixada! (fem-ho)
A
-No hi vull anar, amb la mama! B
-Nena, avall que fa baixada! (=
fot el camp d'un cop!)
Li
diré que no m'interessa, i avall, que fa baixada!
(i que digui el que vulgui).
I
proveïts de gasolina, avall va que fa baixada! Ningú no ens feia
nosa i tot el carrer era nostre
-Carrer de la Proa-.
avall
va!
Ho diu qui vol tirar
endavant una proposta sense preocupar-se per les conseqüències que
pugui tenir (Ca). |
avall,
que fa baixada; endavant!, no en parlem pas més!, tirem pel dret! |
Si
la nena no vol llet, avall va! (la
llencem).
Volen
ignorants?, doncs avall va! (no
patim, els mestres)
Vaig
girar el cotxe avariat, i avall va! (en
una pujada, va anar baixada avall)
Li
deia, Cussa, vine!, i ella, avall va! (se
n'anava, el gos)
S'ho
empassa tot, el gos: avall va!
A la fàbrica tenim tots els llums
encesos, i avall va! (i
ningú se'n preocupa)
Com
que no ens posarem pas d'acord, avall va!
(no discutim, foteu-ho com vulgueu)
Tu
la crides i ella, avall va!, l'Alba (té 16 mesos).
avançar
feina
Fer
una feina avanç del que toca. |
anticipar,
fer camí |
A
-L'excursió és dilluns.
B -Sí, però ja
he començat d'avançar feina
(preparo coses).
avantatge
afegit
...i
encara té un altre avantatge, el
nostre producte, que es pot rentar amb aigua freda
(o ...i encara hi podem afegir un altre
avantatge; millor que ...i
encara té un avantatge afegit).
nota:
Pensem que és una construcció correcta, però innecessària.
avenir-se
a raons *
El
botiguer no s'ha posat a la raó -m'havia
venut una mercaderia defectuosa i no me l'ha volguda canviar- (o no
ho ha volgut entendre, no s'ha avingut a res, no ha transigit, no ha afluixat, no s'ha
volgut posar d'acord, no ho ha volgut adobar;
millor que no s'ha avingut a raons)
-TV3-.
L'amo
s'ha posat a la raó
-en demanava massa del lloguer del pis, ho ha entès i ens l'ha
rebaixat- (o ha estat raonable, s'ha
ajustat, ha estat conseqüent, ha estat coherent; millor
que s'ha avingut a raons).
Es
van avenir de pactes: es moro pagà rescat i passatge an es cristià
menorquí (o
van complir a la lletra,
Men)
-Folklore
menorquí-.
aviat
(+ verb)
En
poca estona. |
prest,
de seguida, ràpidament, ja
se'n fa via, prompte |
Un
càntir petit aviat és ple.
Aviat són guardats, tan poca mainada
(en una escola).
Aviat són
aconduïts, els conills (no
hi estem gaire).
Un quilo
aviat hi és -de pomes-
(amb poques es fa el quilo).
L'arròs aviat és fet.
aconduir:
Donar menjar
nota:
Vegeu també 'aviat', al Volum 1.
aviat
és dit!
Hom ho diu d'una cosa
difícil de fer (Am). |
és
molt aviat dit (Ca), es diu prompte (Val) |
A
-Volen anar a córrer 20 quilòmetres. B
-Aviat és dit!
C
-Volem canviar el món. D -Aviat
és dit! -Punt-.
aviat
hauria triat!
Hom ho diu, en una
comparació entre dues persones o dues coses, quan veu ben clar quina
és la millor. |
no costa gaire de
triar, és una cosa molt clara, val més un que l'altre |
Jo aviat hauria
triat! (entre dos treballadors).
aviat
ho tindré arreglat!
Ho diu qui no té ganes
de discutir. |
aviat
ho tindré adobat!, aviat estarem entesos!, jo
aviat ho tindria llest, jo aviat ho tindria acabat |
A
-He estat mitja hora discutint amb el de la
fotocopiadora. B -Si
ve, jo aviat ho tindré arreglat: li diré que se l'emporti.
Jo
aviat ho tindria clar: els engegaria.
Jo
aviat ho tindria clar: si em fessin del Consell Escolar, no m'hi
acostaria (Am).
aviat
i fora por!
Es
diu per a animar algú a fer una acció concreta (Mall) |
pit
i collons!, endavant sense por!, endavant les atxes! |
Au
venga, Jordi, estic segur que ho pots fer: aviat i fora por!
aviat
no et coneixerem!
Hom ho diu a qui no va
gaire a un lloc. |
no et veiem gaire |
Véns
molt poc, aviat no et
coneixerem!
Lluïsa,
com esteu? Aviat no ens coneixerem!
aviat
no et veurem passar!
Hom
ho diu a una persona que s'està aprimant molt. |
t'aprimes
molt, t'estàs amagrint, t'estàs esllanguint |
Francesc,
has de menjar més, que aviat no et veurem passar.
aviat
serà més fàcil saltar-lo que voltar-lo
Es
diu d'una persona baixa i molt grossa quan encara s'engreixa més. |
ésser
voluminós, boterut |
Aquesta
dona, aviat serà més fàcil saltar-la que voltar-la.
avís
per a navegants *
...però
el president ha donat un entretoc i ha declarat...
-no s'entenen dos grups del partit- (o ha
fet una advertència, ha avisat, ha fet una insinuació;
millor que ha fet un avís a navegants)
-TV3-.
La
sanció al jutge es considera una advertència per als defraudadors
(o un avís a fi que tothom s'hi entengui;
millor que com un avís a navegants)
-TV3-.
avorrir-se
com una òliba
Avorrir-se
molt. |
avorrir-se com una òliba encantada (Am), avorrir-se com
una mala cosa, morir-se d'avorriment; fer cara de fàstic |
Avui
al cinema m’he avorrit com una òliba.
S'hi avorreix com una
òliba encantada, el pare, quan el duem a comprar.
avorrir-se
com una ostra
Avorrir-se
en gran manera. |
avorrir-se com una òliba, morir-se
d'avorriment, estar ensopit com un lluç |
Ens
hi vam avorrir com ostres, a la discoteca.
nota:
Trobem aquesta frase feta en alguns diccionaris i ara és molt
popular; tanmateix, creiem que no és de les més genuïnes i que deu
la seva popularitat al castellà.
avui
dia (o avui en dia)
En el temps d'ara. |
hui dia, actualment,
ara, avui, a la nostra època |
Avui en dia costa
molt de trobar feina.
El jovent d'avui dia
té més llibertat que nosaltres.
avui
hi som i demà ja no hi som
Vol dir que la vida és
una cosa insegura, que es pot acabar en qualsevol moment. |
la vida és curta, som
poca cosa, som fràgils |
A
-Saps qui s'ha mort?, en Jordi! B
-Sí, noia: avui hi som i demà ja no hi som.
nota:
N'hi ha que diuen irònicament 'Avui hi som
i... demà, també!'
avui
i ara *
Vull
reconèixer, ara, molts d'anys després...
(o
en aquest moment, aquí, sense trigar més;
millor que
avui i ara)
–Albellons-
avui
mateix (i demà mateix)
Durant el dia d'avui. |
avui;
demà |
Avui mateix t'ho
enviaré.
avui
per avui
El mateix dia. |
avui,
avui mateix, hui per hui (Val), ara per ara |
Vols
dir que et vindrà, avui per avui, el fuster? (l'ha
avisat avui)
nota:
No es
considera correcte “avui per avui” quan significa “en aquest
moment”. Ex.:
Encara
no es cura, aquesta malaltia (o
de moment, ara com ara, mentre no
canviïn les coses; no
avui per avui).
De moment Rússia és
superior a Savoia, en futbol (o en aquest moment, ara com ara,
tal com són avui; no avui
per avui).
avui
per demà
Hom
ho diu d'una cosa que es demana només amb un dia de temps. |
d'un
dia per l'altre, a més córrer, amb presses, a més córrer, a
corre-cuita |
M'han
vingut a encarregar una disfressa per fer i la volen avui per demà
(a ca la modista).
Tots
cent canelons els he de tenir fets avui per demà.
avui
per tu, demà per mi
Vol
dir que val la pena de ser solidari. |
l'un
fa l'altre, un dia serà al revés, un altre dia m'ajudaràs tu a mi
|
A
-M'has ajudat molt, Mercè!, no sé
com t'ho podré pagar! B
-No hi pensis: avui per tu, demà per
mi.
nota:
Aquesta frase feta es diu molt en castellà i la sentim poc en
castellà. Pensem que és dubtosa