Barbarismes‎ > ‎

De la R a la Z

R

RABIAR Irritar, empipar, enfurir, enrabiar (Val), estar rabiós (Mall). Ex: Ja deuen estar enrabiats perquè no es fa el casament! (no: Ja deuen rabiar...). Quan treballo més també estan empipats: no els faig mai res bé! M’he enrabiat perquè he suspès l’examen (Val). Ara veuràs com enrabiem el xiquet (Val).

RABIETA Rebequeria, enrabiada, marraneria, rabiola, (botó Val). Ex: Quan et passi l’enrabiada, avisa’m  -TV3-. El nen ha fet una rebequeria allà a la botiga. Quin botó, Déu meu, per un cavallet!

RABIÓS -OSA Màxim (It), gran, ple (Fr-It), que és al cor de l’actualitat (Fr). Ex: De màxima actualitat  -TV3- ...la plena actualitat de Llull  -Avui-.

RACA Herència, bossa dels diners, cartera. Ex: S’ha mort una tia i li ha deixat l’herència. A Alboraia estan acostumats a anar amb la cartera plena.

RAIADILLO Milratlles, vions. Ex: M’he comprat uns pantalons de milratlles.

RAIG Llamp (en una tempestat), rellamp (Val). Ex: Ha caigut un llamp  -TV3-. Ha mort abatut per un llamp  -TV3-.

RAPAPOLVO Escridassada, reny, allisada, estirada d’orelles, repulsa (arrambatge, reprensió, renegó, bonegó Val) (aixabuc, arrambatge, escarpida Mall). Ex: No ho facis, que la mare et fumerà una escridassada. No vull tornar-ho a fer, que ma mare em farà un bon renegó (Val).

RASER Punt de vista (o altres solucions). Ex: A l’hora de judicar les coses tenim en compte... (no: El nostre raser a l’hora de jutjar les coses)  -Polític-.

RASGAT -ADA Ametllat (Fr-It), allargat, oriental (ulls). Ex: Una nena d’ulls ametllats  -CR-.

RASGO Trets, fesomia, faccions, aspecte, parença, caràcter (Val). Ex: Amb els trets d’ell sembla japonès.

RASTILLO Menjadora, grípia, rastell. Ex: He anat a tirar userda al rastell del ruc.

RATLLAR Ésser a prop de, ésser aproximadament, arribar gairebé, ranejar, atansar-se, apropar-se, vorejar (Val), ésser quasi (Fr), acostar-se molt a (Fr-It). Ex: Gran ocasió de gol quan ens acostem al minut trenta de joc  -TV2-. Som molt a prop del minut noranta  -TV2- ...que raneja la perfecció. Ho han fet magníficament (no: Han ratllat a gran altura)  -TV3-. D’un realisme que s’apropa a la sàtira  -TV3-.

RATO Estona, moment. Ex: Fa estona que no les veig. Un moment que tinguem, hem d’enviar aquests paquets (no: Algun rato que tinguem).

RATONERA Ratera. Ex: En aquestes rateres les rates es fiquen a dintre i la llauna no les deixa sortir.

REACI -ÀCIA Contrari, poc favorable, poc partidari, poc predisposat, poc inclinat, poc propens, poc disposat, oposat, reticent, refractari, rebec (Mall). Ex: El grup s’ha mostrat poc favorable a acceptar...  -TV3-. Els àrbitres són poc partidaris de xiular faltes intencionades (bàsquet).  -TV2-.

REAJUST Reajustament, harmonització, adaptació. Ex: Reduir el dèficit amb les mesures d’harmonització.  -Avui-.

REBELDIA Rebel·lia, rebequeria, enrabiada (Val). Ex: No les facis més, aquelles rebel·lies que feies al matí (no volia creure).

REBENTON Rebentada. Ex: M’he hagut d’aturar perquè tenia una roda rebentada (no: tenia un rebenton). Hi ha una rebentada a la canonada de l’aigua.

RECADER Ordinari, missatger, emissari, traginer, transportista. Ex: Abans, de Figueres a Perpinyà hi havia un ordinari (una tartana que feia la línia). Han enviat un emissari amb un sobre oficial. En Bru assegura que no pensa fer de missatger entre el PGR i el PMS  -Avui-.

RECADO Encàrrec, avís, xafarderia, denúncia, acusació, calúmnia, queixa, missatge; comanda (Val), enviat (Mall). Ex: Aquesta nena sempre ve amb queixes (ho diu un mestre). No li vagis amb xafarderies  -TV3-. Vénen a xerrar coses dels altres (no: a donar recadets). Farem una comanda de torrons per Nadal (Val). Fa els enviats que li manen (Mall).

RECARGABLE Recarregable. Ex: Per piles recarregables  -CR-.

RECATAT -ADA Reservat, honest, decorós (en qüestions de sexe), púdic, circumspecte, morigerat, decent. Ex: Són nois molt decorosos.  -TV3-

RECAUDATORI  -ÒRIA Recaptar, cobrar, percebre. Ex: Fer pagar les receptes és una mesura per recaptar més.  -CR-

RECENT Recent és un adjectiu, p.e. “No m’agraden les pel·lícules recents”. Com a adverbi és problemàtic, ja que se’l fa actuar d’adverbi quan realment és un adjectiu. Una altra cosa seria “recentment”. “Recent” és, sobretot sobrer, quan actua sobre un participi, p.e. “recent casats”, “recent cuit”, etc. En aquests casos és recomanable usar: “acabat de”, “que fa poc que s’ha fet”, “de nou”, “de poc” o altres solucions, (nou casat, casat de fresc o de poc Mall). Ex: Quan es van fer les recents obres de la Seu (correcte). Una pel·lícula acabada d’estrenar (o estrenada recentment; no: recent estrenada)  -CR-. Unes nenes que fa poc que han nascut (no: recent nascudes). L’associació X, de nova creació (no: recent creada)  -TV3-. Una parella de casats de nou  -TV3-. Al festival que fa poc que s’ha canalitzat (no: “recient” canalitzat)  -R4-.

RECOLLIR Collir, recol·lectar, plegar, espletar (“recollir” no és considera correcte quan es parla de “fer la collita”). Ex: Són al camp collint olives  -TV3-.

RECRUDIMENT Recrudescència, recruada, empitjorament, agreujament, deterioració (també hem vist escrit “recruament”, un altre mot que convé d’evitar). Ex: En plena recrudescència de les tensions en les negociacions que...  -Avui-. L’empitjorament dels combats a...  -Avui-.

RED Xarxa, (filat, xàrcia, eixàrcia Val). Ex: La pilota ha anat a la xarxa (tennis)  -TV3-. La pilota ha tocat la xarxa per fora (futbol)  -C33-. Demà pararem el filat al costat de la font (Val).

REDADA Batuda, agafada. Ex: Hi ha hagut tres detinguts en una batuda de la policia  -CR-. Els carrabiners han fet una agafada de contrabandistes.

REEMPRENDRE Reprendre, continuar. Ex: Un grup de joves han tornat a reprendre el teatre (a fer-ne).

REFERENT Mirall, allò en què els altres s’emmirallen, espill (Val), allò de què tothom parla, la referència (Fr), punt de referència (It). Ex: Catalunya és el mirall permanent de la política espanyola  -Avui-.

REFREGAR Recordar, retreure, repetir, tirar per la cara (Val). Ex: La Magdalena ha aprovat el curs i nosaltres no, i sempre ens ho repeteix. Una vegada em va fer un favor i sempre m’ho retreu.

REFUSAR Treure, allunyar, rebutjar, repel·lir, fer fora (esport), traure (Val). Ex: El defensa treu la pilota de l’àrea  -TV2-. El porter allunya la pilota amb les mans.

REGAT Driblatge, finta (Fr-It). Ex: Una altra finta del mateix jugador (diuen “regat” set vegades en poca estona)  -TV2- Amb un driblatge elèctric  -Avui-.

REGILLA Reixeta (dels mobles), retxadet (teixit -de fils- Mall). Ex: Hem comprat vuit cadires de reixeta.

REGISTRAR Escorcollar, perquirir, inspeccionar, regirar (Val). Ex: Els gendarmes ens varen escorcollar el cotxe de dalt a baix. He regirat el calaix, però les claus no hi són (Val)

RELEVISTA Rellevista. Ex: Tots els rellevistes portaran la flama olímpica  -TV3-.

RELOTGE Rellotge, cronòmetre. Ex: És bo el rellotge que portes. En aquesta contrarellotge (diuen més de vint vegades “contrarelotge”)  -TV2-.

REMATXAR Decidir, guanyar, superar, salvar. Ex: Una oportunitat per decidir l’eliminatòria  -TV2-.

REMIENDO Adob, reparació, apariament, ataconament (de sabates), apedaçament (dels pantalons). Ex: A -Feu obres? B -Sí, obres petites: fem quatre adobs a la cuina.

REMOLÓ Maimó, ronsa, romancer, lent, ronsejaire (ronser, ronso, llonguis Val). Ex: No facis el ronsa i posa’t a la feina.

RENDIT -IDA Absolut, submís (Val), incondicional (Fr-It). Ex: En Nicolau és un admirador incondicional d’en Policromi (un futbolista).  -TV3-

RENTAR Retre, donar, reportar, rendir. Ex: La terra no dóna (els beneficis són petits).

REPARO 1 Aprensió, escrúpol, recel, objecció, inconvenient, repugnància (segons Coromines “reparo” pot ser un mot correcte). Ex: Sembla que fa aprensió, la llet quan té un color marró. 2 Recer, abric, resguard, redós (es diu “repairo” a Formentera). Ex: Posat al resguard del vent. Als recers hi ha unes pesoleres de pam.

REPENTÍ Sobtat, brusc, imprevist, inesperat, sobtós (Val). Ex: Un canvi sobtat  -CR-.

REPETIDES Moltes vegades, força, un gavadal de, un munt, una pila de, nombroses, repetidament, (un fum de, un sac de Val). Ex: Han demanat moltes vegades que...  -TV3-. Que han demanat un munt de vegades que el rellevessin  -R4-. Ha dit un gavadal de vegades que...  -CR-.

REPISA Relleix, prestatge, lleixa. Ex: Posem les claus en aquest relleix de la finestra.

REPUESTO (Recanvi, reserva Fr-It). Ex: Tenen llàgrimes de recanvi (una mena de joies). Ho deixarem de reserva (perquè n’hi hagi més).

RES Gens, gota, gaire (“res” és el contrari de “tot”; “gens” és el contrari de “molt”. Gen. no és correcte oposar “res” a “molt”, encara que també és possible, p.e. “He estudiat molt” i “No he estudiat res” (res = cap cosa). Ex: Prenc un medicament i no m’hi conec gens (no: res). Aquesta màquina no costa gota de fer anar (no: res). No hi entenc gaire, de matemàtiques (no: res). No hi he estat gens, a la botiga. No ha jugat gaire, aquest noi, aquesta temporada  -C33-.

RESAR Parlar, dir, fer comentaris. Ex: A Terrassa ni en varen parlar, d’en Donat (no van fer-ne cas; era un bon jugador en un equip petit i quan va anar a jugar en un equip gran no va destacar, era un més). La pancarta del fons diu: “No...”  -Avui- Aquí “nudisme obligatori” hi ha escrit en una pancarta a...  -Avui-.

RESARCIR Rescabalar, reparar, compensar, resquitar, recuperar, remuntar. Ex: Una gran pèrdua econòmica, però ben aviat se’n rescabalaria amb...  -CI-.

RESPIRADERO Respirador, respirall, sospirall. Ex: Hem de fer un altre respirador al bany.

RESPONDRE Dir-se, anomenar-se, tenir un nom (“dir-li” –els valencians no ens diem, sinó que ens diuen– Val). Ex: Com et dius tu? (no: A quin nom respons?)  -TV3-. Dos nois que tenen els noms de Benet i Antoni  -CR-. El nou rei de la cançó s’anomena Gener  -Avui-. A- Com et diuen? B -Em diuen Lluís (Val). Crec que a la dona que ens va comprar el mas li deien Maria (Val). C- Per què li diuen Fosca a la teua gossa? D- Perquè té el llom negre (Val).

RESSABIAR Aviciar, malacostumar, contemplar, malcriar. Ex: És un noi que ha estat massa contemplat.

RESSACA (Admès per l’IEC). Caparrassa, caparra, cap enterbolit, cansament, aixafament, ròssec (Mall). Ex: Passada la festa vaig tenir caparrassa dos o tres dies. Els jugadors encara tenim el cap enterbolit (varen anar a dormir tard).

RESTO Resta, romanalla, racó (deixalles, soll –s’aplica a productes com menjar o roba, recialles –és més genèric; vol dir una cosa que queda residual, amb poc d’ús– Val); allò que sobra, falta, queda o resta; les altres coses. Ex: Venen coses que varen sobrar l’any passat. I allò que queda ho posem a l’olla. Deu van a fer informàtica i els altres es queden a la classe. Després de les rebaixes només queden els solls (Val). Tira els solls a la brossa (Val). Tinc al corral una rella vella. Jo no ho voldria. Això són recialles (Val).

RESULTON -A Agradable, delectable, divertit, alegre. Ex: Que la rumba sigui agradable i festiva.  -Avui-.

RETAHILA Reguitzell, tirallonga, munió, (rastre, filera, enfilall Val). Ex: La tirallonga d’adjectius...  -CR-.

RETALL Driblatge, finta. Ex: Hi ha hagut un altre driblatge d’en Gener (futbol) -CR-.

RETALLAR Driblar, fintar; rebaixar, escurçar, reduir, disminuir. Ex: En Marc ha driblat dos adversaris (futbol). En Pere finta molt bé i s’acosta a la cistella.  -C33-. Tu demana’n força, del pis; a rebaixar sempre s’hi és a temps.

RETAR Desafiar, reptar. Ex: En Bernat ha desafiat l’Hilari a un debat.  -TV3-.

RETÉN Reserva, reforç, de respecte (Val), equip de reserva (Mall), guàrdia (Fr-It). Ex: A la nit ens quedem tres treballadors de guàrdia.

RETINTÍN Ironia, sorna (corfa Val). Ex: A- És amic teu, l’àrbitre? B- Sí que és amic meu! A- Bé home, ho dic amb bona fe (no: sense cap retintín). Ara diu que no pot col·laborar amb l’ajuntament perquè s’ha arruïnat. No en té de corfa! (dit d’un empresari gasiu).

RETIRAR Excusar-se, disculpar-se, retractar-se, rectificar. Ex: Rectifica això que has dit! (un insult).

RETRANSMITIR Retransmetre. Ex: Retransmetent des d’Alginet.  -TV3-.

REVINGUT (R) (gal·licisme) Renda, riquesa, diners, ingressos, capital (It). Ex. S’ha de tenir molt de capital per pagar cent treballadors.

REVOLTAR Regirar (coses, l’estòmac); remenar, capgirar (coses). Ex: La mainada ho han regirat tot. Em noto l’estòmac regirat (em fa mal).

RIC Bo, exquisit, saborós, gustós, deliciós. Ex: La beguda més gustosa que...  -Avui-.

RICATXO Milionari, potentat, ricàs, ricot (Val). Ex: Diuen que la Juliana festeja amb un ricàs.

RISSAR Arrissar, crespar, rullar, caragolar (Val). Ex: M’he fet arrissar els cabells.

RIURES Rialles. Ex: Entre rialles i manyagues  -Cançó-  ...les rialles i les cançons  -TV3-. Quin tip de riure!  -TV3- 

ROBO Robament, robatori, furt, estafada, lladronici (Val). Ex: Aquest partit és un robatori (l’àrbitre no és imparcial). Quina estafada, pagar l’enciam a aquest preu!

RODAT -ADA Entrenat, bregat, experimentat (Fr), (amb molta experiència, ben preparat It). Ex: Juguem contra un equip més entrenat (fa més dies que entrena)  -TV3-. Davant d’una altra generació de jugadors molt bregats  -Avui-.

ROJAR Vomitar, gitar, treure, perbocar, boçar (Val). Ex: En Tobies ha gitat perquè el menjar no se li ha posat bé (no: ha rojat perquè no li ha sentat bé)  -CR-. Quina nit! He boçat tres vegades (Val). Jo, de seguida que alguna cosa no em pega bé, boce (Val).

RONDA Eliminatòria. Ex: L’Armengol ha passat a la tercera eliminatòria (tennis). Han perdut la segona eliminatòria.

RONDAR Acostar-se (It), ranejar, vorejar. Ex: Amb un contracte que s’acosta als tres milions  -C33-. Voregen els quaranta anys.

RONXA Butllofa, fava, favassa, bufa (Val). Ex: Em surten butllofes a la pell.

ROPERO Armari rober, armari guarda-roba, guarda-roba. Ex: Obre el guarda-roba, si us plau.

ROSSAR Fregar, llepar; passar a frec, arran de, a tocar. Ex: Si la fregues, xiula  -TV3-. Quan veia les aspes de l’helicòpter llepant la paret...  -CR-

ROTLLO 1 Explicació o acció massa llarga. La cançó de l’enfadós; amoïnós, plepa, avorrit, inacabable, ensopit; tip, fart, patracol (Val). Ex: El professor ens ha explicat la cançó de l’enfadós (no: ens ha fumut un rotllo). L’escola és una plepa  -TV3-. He de repassar tot el diccionari, i m’ho veig un patracol (Val). 2 Històries, romanços, cançons, raons, embolics, xerrameca, lletanies (Val). Ex: Això és una altra història!  -TV3-. Quanta comèdia amb aquesta història de la Betty  -TV3-. Tot això són romanços  -Llibre- L’asèpsia i tots aquests romanços  -TV3-. Aquests embolics solen acabar malament  -TV3-. Mon pare, per contar un succeït fa una lletania (Val).

RÚBIA Antiga moneda d’una pesseta, pela. Ex: Ara en corren poques, de monedes de pesseta.

RUEDO Rodona, rotllana, cercle, sardana, (rogle, rotle Val). Ex: Fem una mica de rotllana tot voltant d’aquesta senyora (eixamplem-nos, no estiguem tan agrupats). Per què fem rogle ací, on pega el sol? (Val) Els homes fan rogles a la plaça (Val).

RUIDÓS Sorollós, estrepitós, escandalós, escamós (Val). Ex: El riure sorollós de...  -TV3-. Té una moto molt escamosa (Val). Calla, escamós! (a un gat que no para de maular Val).

RULO Roleu, corró, (aplanador, rutló, ruló Val). Ex: Han passat un roleu al camp (per treure el glaç d’un camp de futbol)  -CR-. Encara porte els rulons posats (Val). L’ajuntament ha fet passar el rutló pels camins del terme (Val).

 

S

SABER-SE Saber quelcom, ésser sabedor (Val), veure’s (It). Ex: Ell es veu guanyador.  -TV2-

SABLASSO Acanada, (llepada -irònic, també hi ha el verb “llepar”, clauada Val), abús (en un preu Fr), estafada (Fr). Ex: El dinar ens ha costat trenta euros per cap, ha estat una bona acanada. Jo no vaig en aquell bar, que allí peguen bones llepades (Val). M’he comprat un cotxe i bé que m’han llepat (me l’han cobrat molt car Val). Una clauada de dos-cents euros!

SABOREJAR Assaborir, gustar, paladejar, tastar. Ex: L’he assaborida bé i l’he trobada bona (una fruita).

SALAMERO Afalagador, falaguer, manyac, nyeu-nyeu. Ex: Aquesta nena és molt falaguera.

SALASSÓ Salaó, saladura. Ex: ...peix en salaó.

SALDAR Acabar, cloure, haver-hi. Ex: ...es va acabar amb la mort de tres terroristes.  -Avui- La festa es va cloure amb un balanç de dos morts.  -CR- Han tingut tres derrotes en tres partits (no: Els tres partits s’han saldat amb tres derrotes).  -TV3-

SALSA Gràcia, sal, encant, atracció, atractiu. Ex: La gràcia del futbol són els gols.  -C33-

SALTAR Fer plegar, acomiadar, fer fora, despatxar, etc. Ex: L’equip va malament; aviat faran fora l’entrenador.

SALTEJAR Saltar; fer una cosa de manera discontínua, dia per altre, un dia sí un dia no. Ex: Vindrem un dia sí un dia no (p.e. dilluns, dimecres i divendres).  -CR- Preguntarem les taules saltades.

SALVETAT Excepció, menys, reserva (Mall), o altres solucions. Ex: S’ha de dir que en Leandre sí que es va oferir (no: fer la salvetat).  -R4-

SANTUARI Lloc d’acolliment, cau, niu (Val), refugi (It). Ex: Cal que el vostre país deixi de ser un lloc d’acolliment de terroristes.  -CI-

SARRO Carrall, tosca. Ex: M’han netejat la tosca de les dents.

SECADOR Eixugacabells, assecador. Ex: Haurem de comprar un altre eixugacabells; aquest és fet malbé.

SEGURO 1 Assegurança (document). Ex. Hauríem de fer una assegurança de la botiga. 2 Piu de seguretat, botó de seguretat, fiador, pestell, assegurador (Mall). Ex: Per sortir del cotxe has d’aixecar el piu de seguretat.

SENATXO Senalla, sarró, bossa, cabàs (Val). Ex: Els carreters duien senalles d’espart. La mainada porten els llibres i el berenar en una bossa.

SENCER Calmat, assossegat, asserenat, serè (Fr-It), (tranquil, que fa bona cara Fr). Ex: El veiem mol serè, després del disgust.  -TV3- ...va arribar tranquil.  -TV3-

SENSIBLER -A Sentimental, sensible, emotiu, impressionable, moll (Val). Ex. Procuro no ser sentimental.  -TV3-. Sóc tan moll que plore quan veig una pel·lícula d’amor (Val).

SENTAR 1 Seure, asseure, acomodar (els verbs “seure” i “asseure’s” i les seves conjugacions s’haurien d’ensenyar a les escoles de formació de mestres i professors; si això no es fa, en pocs anys tindrem “sentar-se”, un nou mot admès per l’IEC). Ex: Poden asseure’s tranquils a...  -TV2- 2 Agradar o no –quelcom-, posar-se bé o malament -una cosa-, plaure, anar bé, saber greu, desplaure, desagradar, no assentar-se bé una cosa, no fer gens de gràcia, pegar malament (Val). Ex: Què li ha semblat a vostè aquesta mesura? (no: com li ha sentat?)  -TV2- No sé si li haurà agradat (una opinió).  -TV3- Una decisió que no se li ha posat bé.  -CR- No t’ho mengis que no se’t posarà bé.  -TV3- El flam li fa mal. Mengeu pa, que això no pega malament (Val). M’han pegat malament els bunyols i he passat una nit fatal (Val).

SEPULTURER -A Enterramorts, enterrador, (fosser, soterrador Val). Ex. Qui permet la corrupció mata la democràcia (no: és el sepulturer de la democràcia).  -Avui- En aquell casot abans hi vivia el soterrador (Val).

SEQÜESTRAR Raptar, segrestar, agafar, robar (una persona). Ex: Les han raptades a Amèrica.  -CR-

SESGAT -ADA Deformat, parcial, tendenciós. Ex: Ens arriba una informació molt deformada del món musulmà.

SHORTS Calces curtes, pantalons curts, calçons. Ex: ...que anava amb les calces curtes.  -Avui-

SIGIL·LOSAMENT Silenciosament, d’amagat, sense fer fressa, a la mèu-mèu (Val). Ex: ...ha entrat sense fer fressa a les oficines.  -CR-. La filla entra a la mèu-mèu quan vol que els pares no la senten a la matinada.

SIL·LABEJAR Fer separacions entre les síl·labes d’un mot, esp. un nen quan aprèn a llegir. Fer les síl·labes. Ex: Els nens a deu anys ja no han pas de fer les síl·labes (han de llegir seguit).

SILLÓ Cadira de braços, poltrona, butaca, cadira de repòs (Val). Ex: Deixeu-me seure a la poltrona, si us plau. Aquesta cadira de repòs l’he heretada dels pares.

SIMPLON -A Repetitiu, (coent –cursi, però també té aqueix sentit, sempre despectiu–, bròfec –incorpora un matís de vulgaritat– Val), ordinari (Fr), banal (Fr-It), vulgar (Fr), mancat d’originalitat (It). Ex: ...ha compost unes cançons banals. He vist una pel·lícula que té unes escenes molt coents (Val). Té estudis, però és un bròfec (és un mal educat).

SINRAÓ Desraó, disbarat, despropòsit, destrellat (Val). Ex: ...ha estat un conjunt de despropòsits.  -CR-

SITIAR Incomunicar, aïllar, bloquejar, immobilitzar, (blocar, assetjar Fr-It), isolar (It). Ex: Vàrem quedar a Ridaura, incomunicats per la neu (no vàrem poder marxar d’allà).

SO Xo!, bo!, no! (Val) (crit per fer aturar un animal). Ex. Quiets! Bo!  -TV3-

SOBAR Grapejar, palpar, magrejar, tocar, toquejar, clavar mà (Val). Ex: ...és l’últim a anar a grapejar...  -Triangle- Nena, no em toquis!

SOBRE 1 Cap a, cap allà a, més o menys, al voltant de, aproximadament, vora (Val). Ex: Ahir cap allà a les deu de la nit...  -CR- Vindré més o menys a la una. Tinc aproximadament cinc mil fitxes. Els nostres oients que tinguin al voltant de quaranta anys...  -CR- Anit no podia dormir. Eren vora les tres de la matinada i encara estava despert (Val). Vora les quatre vindrà el fuster (Val) 2 Per. Ex: Menjars per emportar per encàrrec (no: sobre encàrrec).  -Revista- 3 Contra. Ex: Victòria de l’Agapit contra en Silvestre (tennis).  -CR- 4 A, al moment de. Ex: Gol d’en Maur a la sortida del porter.  -TV3-

SOLAPAMENT Fet de cobrir o tapar; dissimulació, encobriment, ocultació, fingiment. Ex: Les campanyes anticatalanes ara arriben a una velocitat que una amaga l’altra (no: que arriba gairebé al solapament).  -Avui- La barreja de la història i la ficció permeten que el protagonista... (no: El solapament de la història i la ficció).  -Avui-

SOLAPAR 1 Amagar, dissimular, encobrir, camuflar (Fr), infiltrar (It), obstaculitzar-se l’un a l’altre (It). Ex: Tenim dos jugadors juvenils camuflats a l’equip infantil (amb una fitxa falsa). 2 Superposar, entrebancar, fer nosa, interferir, encavalcar (Val). Ex. Les diferents administracions se superposen.  -TV3- Les administracions s’entrebanquen i malgasten (no: se solapen i despilfarren).  -CR-

SOLERA Tradició, categoria, prestigi, renom, antigor. Ex: ...un torneig amb tradició.  -Avui-

SOLIVIANTAR Irritar, enfurismar, indignar, ofendre, exasperar, treure de polleguera, (enrabiar, encendre’s, emprenyar Val). Ex: ...i això ha irritat els badalonins.  -CR- Hi ha dues coses que m’indignen...   -CR- M’emprenya que t’alces tan tard (Val). Jo sóc dels qui no necessiten misto per encendre’s (tinc mal caràcter Val).

SOLTERÓ -ONA Fadrí, conco, renoc, onclet, solter, (matxutxo, solteràs Val) (“matxutxo” és un castellanisme intolerable, segons Coromines, però el Dicc. Valencià el recull i  l’IEC l’admet), (fadrinardo, fadrinot Mall). Ex: Encara sóc fadrina. En aquella casa vivia un onclet. Dos germans fadrins que...  -Avui-

SOLTURA Facilitat, desimboltura, deseiximent, rapidesa, naturalitat, destresa, habilitat, gràcia, soltesa, traça (Val). Ex: El nen ja llegeix amb rapidesa. L’Albert juga amb habilitat.  -TV2- Parlen l’anglès amb destresa. El “Tretze Català” juga amb més facilitat.  -TV2- No ballen amb prou desimboltura.  -CR- Es nota que ha practicat: canta amb molta traça (Val).

SOLVENTAR Resoldre, solucionar, superar, sortir-se’n, arranjar, despedregar-s’ho (Val). Ex: El porter està superant bé les ocasions...  -TV3- ...ha tornat bé la boleia de l’Esteve.   -C33- ...ha solucionat l’errada (ha recuperat la pilota).  -C33- Hem guanyat l’eliminatòria. A– Ara no sé si arrendar el camp! B– Ja t’ho despedregaràs! (Val).

SON De les ganes de dormir en diem la son (i la soneguera Val), no el son; el son és l’acte de dormir. Becaina, migdiada. Ex: Els preus fan perdre la son al ministre d’Economia (no: el son).  -Avui- Amb aquells crits he perdut el son que faig cada dia havent dinat.

SONAR 1 Mocar-se, netejar-se el nas, torcar-se (Val). Ex. En Gregori es mocava. 2 Ésser de mal gust, ésser groller, no quedar bé (Val). Ex: Aquestes paraules no queden bé (són renecs; no: sonen fatal).  -Temps- 3 Semblar, fer cara de, fer l’efecte de. Ex: Això que dius sembla interessant.  -TV3- Això sembla passat de moda (una idea).  -TV3-

SOPAR Menjar, prendre (el nom “sopar” no és un castellanisme; ho és “sopar” com a verb transitiu; passa igualment amb “dinar” o “esmorzar”). Ex: Avui per sopar menjaràs arròs (no: Avui soparàs arròs).  -CR- Vull menjar per a sopar un ou deixat caure (Val).

SORPRESIU -IVA Sorprenent, estrany, desconcertant, esfereïdor. Ex: ...és bastant sorprenent.  -CR-

SORT Final, solució. Ex: L’eliminació de l’Erasme pot ser decisiva per al resultat d’aquest partit (bàsquet)  -TV2- Encara no se sap què ha passat al pilot (han abatut l’avió)  -CR- Els avaladors són molt importants per a l’avenir de la fàbrica.

SORTEJAR Esquivar, evitar, apartar-se de, salvar, trampejar. Ex: Les barques veuen les onades i les salven. Els cotxes havien d’esquivar les bicicletes. No vaig saber trampejar la situació (vaig ser poc diplomàtic).

SORTIT 1 Assortiment, proveïment, forniment. Ex: Tenim un bon assortiment de roba (molta i variada). 2 Originat, nat, que va sortir, (format, fundat, creat Fr). Ex: ...els dos estats nats de la Segona Guerra Mundial (no: sortits).

SOSO 1 Poc parlador, eixut, adust, esquerp, escàs de paraules, sornut, retret, sompo (Val). Ex: Un noi eixut de paraules (o “eixut”) Quin sompo de fill tenim! (Val) No siguis sompa i pregunta els dubtes! (Val). 2 Insuls, insípid, avorrit, mancat de gràcia. Ex: No té gens de gràcia aquesta postal. 3 Fat, insípid, desllavassat (Val). Ex: El dinar era fat. Sense sal, el bullit queda desllavassat.

SOTAN Soterrani. Ex. Som al soterrani de...  -TV3-

SUBLEVAR 1 Revoltar, amotinar, insubordinar, rebel·lar-se, tirar-se al carrer (el poble, l’exèrcit). Ex: La tropa es va amotinar. 2 Indignar, irritar, enrabiar, revoltar, emprenyar. Ex. Les injustícies em revolten. La manera de repartir les beques de menjador m’indigna.

SUELTO 1 Deixat anar, deslligat, desfet, solts (els cabells), llibert (un gos) (a Val “solt” es fa servir en totes les accepcions). Ex: Duia els cabells deixats anar. Has deixat el gos deslligat? Porte els cabells solts (Val). 2 Canvi, moneda menuda, cèntims engrunats, en monedes, xavalla, (diners solts, ferro Val), menuts (Mall). Ex: Ara no tinc cèntims engrunats; t’hauré de fer descanviar. Tens solt? (Val) Agafa les tornes tu, que jo no vull portar ferro a la butxaca (= moltes monedes Val). 3 Lliure, desmarcat, allerat, solt (un jugador). Ex: El jugador alemany juga molt desmarcat.  -TV2- M’agrada jugar solt (Val). 4 Àgil, lleuger, ràpid, que juga bé, que està bé. Ex. En Marià avui es mostra àgil (no: està suelto).  -TV2- 5 Desparionat, separat, sol, solt (fora del conjunt). Ex: Tens una clau de la casa solta?

SUERO Sèrum. Ex: Li han retirat el sèrum (a un malalt).  -CR-

SUGGERÈNCIA Suggeriment, insinuació, indicació, plantejament. Ex: Us voldria fer un suggeriment.

SURTIR Tenir, produir, causar (Val), fer efecte (Fr-It), tenir un bon resultat (It). Ex: Les mesures no han fet efecte.  -TV3- ...són indispensables perquè l’operació tingui èxit (No: surti èxit).  -TV3- 

SURTIT Assortiment, proveïment. Ex: Els dijous hi ha més bon assortiment, de fruita.

 

T

TABLA Taula. Ex: Demà preguntaré la taula del quatre.

TABLADO Empostissat, cadafal, taulat, entaulat, (taulat, postissada Mall). Ex: A- Què fan a la plaça? B- Un empostissat per als músics. Nena, no pugis a l’empostissat que et faràs mal.  ...que té un entaulat flamenc.  -Avui-

TABLER Tauler, fusta, post (Val). Ex: Hi ha una piloteta i un tauler.  -TV3-. He de comprar una post de planxar.

TACO 1 Porció, tall, dau (de quelcom que es menja). Ex: Menjarem talls de tonyina.  -CR- 2 Renec, mala paraula, grolleria, batall (Men), (flastomia, godall, asperges Mall). Ex: ...deien renecs.  -Llibre- 3 Tac de frenada (d’un patí). Ex: Els patins no frenen prou bé, hi hem de posar tacs de frenada nous. 4 Peça, tac (que s’ajusti a un forat), pedaç. Ex: Ara hi posarem aquests tacs.  -TV3-

TALADRAR Trepar, foradar, perforar, barrinar. Ex: Ens ha costat molt de perforar la fusta amb aquesta barrina.

TALADRE Trepant, trepador. Ex: Necessito un trepant per fer forats en aquestes cartolines. Ens fan falta broques més gruixudes per treballar amb el trepant.

TALANT Tarannà, caràcter, natural, disposició. Ex: ...el nou tarannà del president.  -CR-

TALL Moc, miquel, refús, interrupció; quedar tallat, tallar. Ex: El pare li va fúmer un moc (enraonava) (no: Allò va ser un tall).  -TV3- Li va clavar un moc (no: Li va clavar un tall).

TALLANT Terminant, contundent, sec, rotund, (categòric, que no admet rèplica It). Ex. Una resposta terminant de...

TALLAR Escapçar (cartes). Ex: Escapça tu.  -TV3-

TALP (“Talp”, en aquest sentit, es diu en anglès, en italià i en francès), submarí, (espia, infiltrat Fr-It). Ex: ...un infiltrat japonès a l’organització.  -Avui-

TAMANY Mida, dimensió, grandària, volum, grossària, mesura, format o altres solucions. Ex: Han caigut pedres com avellanes (no: del tamany d’avellanes).

TAMBALEJAR Trontollar, ballar, balancejar, balandrejar, tentinejar, titubar, vacil·lar, dubtar, titubejar, sangolejar (Val). Ex: No remenis més la bóta que la fas trontollar massa. Com et balancejaves quan passaves sobre la paret! Porta el cabàs, però no el balandregis gaire, que vessaràs el brou. Jo no vaig pas de pressa amb el cotxe, ara m’empipa quan en tinc algun a davant que titubeja (que no sap on va i dubta). Els arrendaments fan trontollar les botigues (les fan anar malament). Aquell carro porta una corda sangolejant (ballant Val).

TAMPIS (R) (gal·l.) És igual, tant m’és, tant se me’n fot, cap maldecap, tant se me’n dóna, tant se val, tenir igual (Val) (no m’importa, no em fa ni fred ni calor It). Ex. A- Si dius picassa en comptes de destral veuran que ets de l’Empordà. B- Tant se me’n fot! (hom diu ‘tant me fot’). C- Aquest rellotge no tornarà a casa. D- Si me l’agafen és igual. Hem portat una vintena de conills al mercat i si no els venem, cap maldecap. F- Fem tard. No hi haurà entrades. G- Té igual. Hi tornarem demà (Val).

TANCAT -ADA 1 Negra, fosca (la nit). Ex: Ja és ben nits a Barcelona (no: nit tancada).  -TV3- 2 Càlida, efusiva, gran (una ovació). Ex: ...amb una gran ovació.  -TV2-

TANT Aquest mot té gènere i nombre. Tant, tanta, tants, tantes. Ex: Amb tants canvis i tants decrets em faig un embolic (no: Amb tant canvi i tant decret...).  -Avui- Hi ha tantes coses per fer...

TANTO 1 Cop fort, patacada, buscallada, garrotada. Ex: M’he fet una patacada amb la porta. Val més que tanquis el cotxe; aquí t’hi poden fer algun cop. Pujant l’escala hem fumut un cop a la paret. 2 Punt (joc), gol (futbol). Ex: Només hem marcat vint punts (cartes).

TAPA-RABOS Tapall (dels homes primitius Val), tapaculs (Mall). Ex: Varen sortir uns homes amb tapalls.

TARASCADA Trompada, patacada, cop, entrada bruta, escomesa (futbol). Ex: L’àrbitre no xiula la trompada d’en Primitiu.

TARDA-NIT Vespre, vesprada, al capvespre, a entrada de fosc, (a boca nit, a poqueta nit Val) (també sentim a dir i creiem que incorrectament “tarda-vespre”). Ex: ...van ser robades ahir al vespre (no: a la tarda-nit d’ahir).  -CR- Aquest vespre, a Calella... (no: Aquesta tarda-vespre).  -CR- Sempre ve a boca nit (Val).

TARRO Pot, porriot (Val). Ex: He comprat un pot petit de melmelada.

TARUMBA 1 Tornar-se tarumba: tornar-se liró, ximple; perdre el seny, la xaveta, tornar gàbia (Val). Ex: Si vas tot el dia amb un vell et tornaràs liró com ell. He anat a comprar mobles amb elles i m’han fet tornar gàbia (Val). 2 Anar begut, estar embriac. Ex: Ahir, la Valèria estava beguda.

TASA Coeficient, índex, taxa (Val-Mall). Ex: El baix índex de natalitat...  -CR-

TATA Mainadera, minyona, criada, (fadrina, ama seca –ja que ama de llet és una dida–, passejadora Val). Ex: ...quan venia la mainadera. Sa mare no el pot atendre i vol buscar-li una ama seca (Val). Vaig ser la teua passejadora dos anys (Val).

TATAREJAR Taral·lejar, taral·larejar. Ex: ...no taral·lejaven Pere Fornals (un cantant).  -R4-

TATXADURA Guixada, ratlla, esborrament, esmena. Ex: No vull pas que les facis, aquestes guixades a la llibreta (ho diu un mestre).

TATXAR Guixar, esborrar, passar ratlla, retxar (Mall), ratllar (Fr). Ex: El nostre nom era guixat. Això és mal fet; passa ratlla i torna-ho a copiar.

TELA Feina, esforç, arpats, maldecaps, vectigal (Val). Ex: Per pujar aquella muntanya, maldecaps tindrem! (no: tela).  -CR- He quedat bé de l’operació; ara, per caminar bé, la feina que hi haurà! Quin vectigal és tenir terra! (Val).

TEMERÓS -OSA Temorós, espantadís, tímid, poruc, que té por, poregós (Val). Ex: ...potser per por dels soldats enemics.  -TV3-

TÉMER-SE (En català modern “témer” no és un verb reflexiu). Malfiar-se, fer por, pensar-se, dubtar, témer, fer l’efecte, tenir por (Fr-It). Ex: En la pràctica em fa por que... (no: em temo que).  -Avui- Em penso que el model... (no: em temo molt).  -Avui- Em fa l’efecte que.. (o temo que...)  -CR-

TEMPLAT -ADA Temperat, tebi (Val). Ex: A l’agost l’aigua del mar és temperada. 

TEMPLAR Temperar, moderar, frenar, aguantar, alentir. Ex: L’Eugeni alenteix la pilota.  -C33-

TENDIR Parar, posar (una trampa). Ex: L’Onofre para una trampa a l’Amanç.  -Avui-

TENIR Haver de (Trobem la construcció “tenir de” en textos catalans medievals; en temps moderns, però, ha estat rebutjada, fins no fa gaire, per totes les gramàtiques i per tots els lingüistes. Com que una llengua és quelcom seriós i no un joc per anar fent ziga-zagues, per ser coherents, hem de continuar amb la mateixa posició de rebuig). Ex: Ha d’anar a guanyar (no: Té d’anar a guanyar).  -TV2- Hem de fer-ho aviat.  -TV3-

TERC -A Tossut, marrà, obstinat, caparrut, enterc, cabut (Val). Ex: No siguis tan marrà; si la majoria volem anar a pintar, vine-hi.

TERMO 1 Termos (per conservar l’escalfor). Ex: Jo porto un termos de llet calenta. 2 Escalfador (aparell elèctric per escalfar l’aigua). Ex: Ara canviarem l’escalfador i en posarem un de setanta-cinc litres.

TESITURA (o TESSITURA) Actitud, posició, costum, vici, tossuderia, aire, estat d’ànim. Ex: La seva actitud va ser força desagradable. Ha agafat el costum de no dir res, quan parlen de política. Hauríem de tenir sempre la mateixa posició (no canviar de criteri).

THRILLER Novel·la o pel·lícula d’assassinats, de sang i fetge. Ex: ...en moltes pel·lícules d’assassinats.  -Avui-

TIESO 1 Dret, eret, ert, estirat, reixinxolat. Ex: Vés ben dret! (= no vagis amb el cap jup). Si et poses aquesta mena de sostenidors has d’anar sempre erta. 2 Test, ert, enterc, encarcarat, rígid, (emparpalat, enravenat Mall). Ex: Aquí quiets quedarem testos de fred.

TIET Oncle, besoncle (la forma “tiet” sembla d’origen castellà, però pot haver-se format a partir de “tia, tieta” i no ser un derivat de “tio”. Nosaltres som partidaris d’admetre-la també per altres raons: A- Ja es feia servir abans de la guerra a les comarques de Girona. B- Ara es fa servir molt. C- En Castellà no s’usa gaire el diminutiu de “tío”, i per això “tiet” no fa mal d’ulls). Ex: He d’anar a veure l’oncle. Això m’ho ha donat l’oncle (o “el tiet”).

TIMAR Robar, enganyar, engalipar, ensarronar, estafar, abusar, esquilar, penjar la llufa, clavar-la (Val). Ex: La cinta de vídeo nova no corre. Ja m’han ensarronat! Vaig comprar el gos com a femella. Bé me la van clavar!

TINGLADO Remenament, tràfec, tragí, trasbals, embolic, merder, enrenou, garbuix, tramoia, batibull. Ex: ...el tràfec dels jocs olímpics.  -CR- Sempre t’has de ficar en merders! (en llocs on hi ha maldecaps).

TIO -A 1 (“tio-a” és la forma habitual d’adreçar-se, entre ells, del jovent d’ara). Noi, xicot, galifardeu (valent, mestre –en establiments– Val) (“tio” és molt comú Val). Ex: Què fas xicot? Calla noi! Ha passat un galifardeu (un que té mal aspecte). Eh, valent, que havíem de posar-nos a les set! (a un que fa tard a treballar Val). Mestre, una cervesa (Val). 2 Quina peça! Quin un! Quin individu! (It) (no: Quin tio). Ex: Quin un! (s’entén amb moltes dones).  -Avui- És el veí qui furta les motos. Bona penyora! (Val) 3 Brètol, bandarra, belitre. Ex: M’ha mossegat, la bandarra!  -TV3-

TIR (El Dicc. de l’Esport recull “tir”). Xut; tirar a porta (futbol). Ex: Han tirat sis cops a porta i han fet dos gols.  -TV3-

TIRANTS Elàstics (“tirants” són cordes o corretges que serveixen per lligar o estirar coses, o animals de peu rodó), retranques (Mall). Ex: Les persones grosses van més bé amb uns elàstics.

TIRAR 1 Tardar, trigar, estar. Ex: Vaig trigar dues hores per acabar-ho. Es passen mesos esperant. 2 Fer, deixar anar (pets). Ex: Faig un pet (no: em tiro).  -Avui- 3 (Quan es fa servir “tirar” volent dir “llençar” cal afegir el lloc on va a parar allò que es tira). Llençar, tirar a, buidar, desfer-se, reballar (Val). Ex: Ha llençat un trencaclosques.  -Avui- Ja pots buidar aquesta aigua.  -TV3- Tiraran a terra dues cases per recuperar... (no: tiraran dues cases).  -Avui- Has de llençar les anxoves.  -TV3- Es compra, s’usa i es llença (o ...i es tira a les escombraries).  -C33- L’han fet caure per terra (o L’han tirat a terra; no: L’han tirat). El cotxe de la policia ha tirat a terra la pancarta.  -TV3- Deixa anar el revòlver (o “llença”, “tira a terra”).  -TV3-  Si no abaixes la veu del televisor, el reballaré per la finestra! 4 Desaprofitar, malbaratar, rendir-se, donar-se per vençut, donar per perdut. Ex: Els jugadors tenien l’oportunitat de guanyar un títol i la van desaprofitar d’aquesta manera (no: la van tirar). Els jugadors del Vinalesa ja es donen per vençuts (perden de vint punts; bàsquet) (no: ja han tirat el partit).  -C33-

TIRAT -ADA 1 Barat, a un preu rebentat, a regalar, a cap preu, a bon preu, a baix preu, a vil preu. Ex: Les taronges anaven a regalar (no: a un preu tirat). Ens ho varen vendre a cap preu. 2 Fàcil, planer, senzill, ésser bufar i fer ampolles. Ex: És mol fàcil.  -Avui- És la feina de més bon fer que hi ha. Això és bufar i fer ampolles. 3 Ordinari, vulgar, groller, bast, barroer, morral. Ex: Són la gent més ordinària que hi ha. 4 Estès per terra, escampat, de qualsevol manera, abandonat, a terra, deixat, arraconat. Ex: Ho tenen tot allà de qualsevol manera. Hi ha tres bigues allà a terra (per posar al pont). La flauta era per allà a terra.  -TV3- Els deu tenir escampats per l’habitació (els diners).  -TV3- 5 Desemparat, abandonat, que l’han plantat, que l’han traït, deixar empantanegat, deixar a l’estacada. Ex: Posem gasolina per no quedar desemparats a la carretera.  -CR- Ens han deixat aquí abandonats (sense cavalls).  -TV3- Vàrem tenir pana i vàrem quedar sense cotxe (no: tirats a la carretera).  -TV3- Poc el deixaran al mig del carrer (el guariran).  -TV3-

TIRITA Tireta. Ex: Vine que t’hi posaré una tireta.

TIRON 1 Estrebada muscular, regirada, estirada, patacada. Ex: M’he fet una regirada al peu (o m’he regirat el peu). 2 Estrebada, estirada, robatori amb violència. Ex: M’han fet una estrebada a la cadena d’or.

TOCINERIA Cansaladeria, carnisseria de carn de porc. Ex: La Llibertat plega la cansaladeria.

TOCINILLO Flamet. Ex. Els flamets són molt bons, però no se’n poden menjar gaires perquè hi posen molt d’ou.

TOLA (R) (gal·l.) Planxa, placa, llauna, làmina, llanda (Val). Ex: He comprat una peça de llauna grossa per tapar el cobert de les gallines.

TOLDO Vela, tendal. Ex: Hem de comprar una vela nova per al camió. Hem fet posar un tendal de lona al balcó perquè no ens toqui tant el sol.

TOLVA Tremuja, gronsa. Ex: Se’ns ha espatllat la tremuja de la màquina d’engrunar blat de moro.

TOMA 1 Presa, connexió (d’aigua o de llum). Ex: Hi ha una presa d’aigua per als bombers. 2 Presa (de vista), enregistrament. Ex: No ho hem pogut veure en aquesta primera presa.  -C33- 3 Carall!, ostres!, Déu n’hi do!, (fotre!, fosca!, colló!, jas! Val). Ex: A- ...bullits a tres-cents graus. B-Ostres! 4 Sentim “toma” en el sentit de beure begudes alcohòliques; com a alternativa hi ha copa i colp (colp és beure ràpid, sense fer-ho durar massa Val). Ex: Demanem una copa? Ens fem un colp? (Val).

TOMBONA 1 Gandula (per a adults). Ex: Hem comprat un joc de gandules per posar al jardí. 2 Balancí, balancí petit (per a infants). Ex: Treu la nena de la trona i posa-la al balancí.

TONELADA Tona. Ex: Aquell país podria haver llençat al mar milers de tones de petroli.  -TV3- 

TONGO Estafa, martingala, (trampa, engany It). Ex: En aquest concurs hi pot haver engany. Trampa!, Trampa! (en un partit)

TONTAMENT Estúpidament, innocentment, ingènuament, càndidament, de manera beneita (Mall). Ex. ...ha perdut ingènuament la pilota (sentim “tontament” sis cops en poca estona).  -CR-

TONTERIA Beneiteria, ximpleria, bajanada, bestiesa, poca-soltada, ximplesa, beneitura (Mall) (els mots “tonteria”, “tonto”, “tontament” i molts d’altres tenen equivalents en català ben vius a tot el territori i dotzenes de sinònims comarcals. Els periodistes fan servir aquests barbarismes a tort i a dret i ben aviat tindrem més mots acceptats sense cap necessitat, i la llengua més empobrida). Ex: No diguis bestieses.  -Avui- Sempre dius les mateixes ximpleries.  -Avui- ...les bajanades que s’arriben a dir.  -Avui- ...que és una llista de poca-soltades.  -Avui- Para ja, que només dius favades (Val).

TONTO -A 1 Ximple, babau, tanoca, neci, beneit, bajà, pallús, totxo, (badoc, terròs, fava, panoli, suro, soca, bacora, moniato, fleuma, tronc Val), dendelet (Men), (babè, dèndel Mall). Ex. Si el president de Normandia és tan ximple que...  -Avui- La caixa beneita (la televisió).  -Avui-. No sigues fava i ven-li la bici! (Val) 2 Absurd, poca-solta, insensat, inexplicable, il·lògic, desenraonat, incoherent, insensat, inconseqüent; no tenir solta ni volta, no tenir cap ni centener. Ex: Una comedieta bastant absurda sobre el retorn de...  -Avui- Va tenir un mal moment (en un accident; no: un moment tonto). Quina jugada més innocent (no: més tonta). He tingut un mal dia (no: un dia tonto). Han fet un gol absurd.

TOPALL Màxim, límit (Mall-Fr-It), fre (Fr). Ex: El partit laborista pregunta al president si preveu imposar límits a la circulació de capitals.  -Avui-

TOPE Summament, extremament, en gran manera, fabulosament, enormement, altament, fora mida, ser a muntó de (Val), molt (Fr-It), màxim (It). Ex: És divertit al màxim (no: És tope divertit). ...una persona summament llesta (no: un paio tope llest).  -Avui- Ell és a muntó d’intel·ligent (Val).

TOPO Lluna, (punt, bola It), pic (Mall). Ex: ...corbates de pics.  -TV3- ...amb un vestit de llunes.  -CR-

TOREJAR Passejar-se, burlar-se, rifar-se, fotre’s. Ex: A mi, que la mainada se’m passegin, no! (ho diu un mestre). D’aquest sindicat, l’empresa se’n fot!

TORERO Benparit!, bravo!, molt bé!, valent (Val). Ex: Benparit! Benparit! (ho diuen els espectadors a un cantant).

TORMENTA Tempestat, tempesta, temperi, temporal, tempura, borrasca, tronada (Val), tamborinada (Mall).  Ex: ...hi haurà tempestats.  -CR-

TORTILLERA Lesbiana, dona homosexual. Ex: Fan córrer que l’Anastàsia és lesbiana.

TOSTON Carregós, atipador, avorrit, insuportable, feixuc (adjectius); (mort, llanda, llauna (substantius Val). Ex: Aquest llibre no és carregós.  -CR-

TOT -A 1 Cada (en frases que indiquen freqüència s’usa “cada” i no “tots”). Ex: El vi de cada dia (no: de tots els dies).  -TV3- Tanquem cada dilluns (un restaurant; no: tots els dilluns). 2 Tothom (quan es parla del conjunt total de persones). Ex: El carrer és de tothom.  -Llibre- El banc de Darnius, el banc de tothom! (no: de tots)  -CR- A les dues érem tots a taula (ací tots és correcte perquè es refereix a un grup determinat de persones). 3 (El DCVB recull “tot” en aquesta accepció i cita Ruyra). Ple de, curull, carregat, amb tot el. Ex: En Teodor, ple de ràbia... (no: tot ràbia).  -C33- ...però en Domicià, amb un gran coratge, ha...  -CR- Ella, curulla de sensibilitat...  -Temps- 4 Tot jo, tot ell, completament. Ex: M’he remullat tot jo (no: m’he remullat tot).  -Avui- 5 “Tot”, quan vol dir “totes les coses” necessita una explicació; el “tot” no ha d’anar sol. Ex: Tot el que necessita en cadires a... (o “Tota mena de cadires a...”) (no: Tot en cadires a...).  -Ràdio-

TOTHOM Tots, la totalitat (parlem d’un grup concret de persones). Ex: Tots no hi cabíem (no: Tothom no hi cabíem).  -Revista-

TRÀGALA Intimació, coacció, forçar a fer (Fr), (imposició, intimidació It). Ex: Allò va ser una imposició.

TRAGAR 1 Menjar, empassar-se, engolir (Val). Ex: El nen va menjant. Es va empassar un peix. Engul-te el bocí (Val). 2 Quedar de fer, deixar de fer, no poder obtenir. Ex: Suècia no ha pogut atacar Noruega (no: s’ha hagut de tragar la possibilitat d’atacar...).  -CR- 3 Creure’s, empassar-se, mamar-se, picar, (beure, empassolar Mall). Ex: Ell ho proposa, però els altres no piquen.  -R4- No s’empassen que anem a... -TV3-

TRAÏCIONER -A Traïdor, traïdorenc, que enganya, dolent, fals, caragirat. Ex: Aquells revolts són traïdors. No et fiïs de les màquines, que tenen males bromes. ...després d’aquest xut que enganyava (semblava que la pilota aniria a fora).  -C33- No vull cap negoci amb ell perquè és molt fals (Val). ...després d’aquest tret de traïdor.  -C33-

TRAIO Aire, aparença, actitud, posat, manera de caminar, aspecte, traça (Val). Ex: Aquest bordegàs té una actitud que no m’agrada. El nen té l’aire de l’avi, quan camina. Ja se li veu amb el seu posat que és un bon treballador. En Marcel camina com els ànecs (no: té mal traios). Té traça de ser un malfeiner (Val).

TRAJO Vestit d’home, vestit, tern (conjunt de pantalons, armilla i americana), (mudada –d’home-, vestit –en general Mall), un complet (Fr). Ex: Amb vestit ja no em miren com...  -Avui-  Dos homes que duien vestit (no: vestits amb trajo).  -Avui- El rugbi es vesteix de gala a Montjuïc (no: es posa trajo de gala).

TRALLÀS Xut fort, cacauet, fava, canonada (Val). Ex: Quin cacauet!

TRASERO Cul, darrere, (ses, furó Val), darreres (Mall). Ex: El cul no s’ha d’ensenyar a ningú.

TRASFONS Rerefons, veritat, allò que hi ha a darrere, com han anat les coses, el fons d’un problema (Fr). Ex: La gent ens critiquen perquè no ajudem més el noi, però no saben com van les coses (encara paguem la hipoteca de la casa, i tenim altres despeses).

TRASNOTXAR Retirar tard, perdre la nit, anar a dormir tard, vetllar, tranuitar (Mall). Ex. Li agrada retirar tard.

TRASNOTXAT -ADA Antiquat, obsolet, passat, de l’any de la picor, (del temps de la picor, del temps d’Adam Val). Ex: És un concepte antiquat.  -CR-

TRASPAPELAR Esgarriar, perdre, extraviar, traspaperar (Mall). Ex: No voleu llegir aquests papers? Feu-ho, però no me’ls esgarrieu. S’han extraviat les factures.

TRASPLANT Trasplantació, trasplantament. Ex. ...la primera trasplantació de cor que es va fer.  -TV3-

TRASTADA Malifeta, malvestat, vilesa, mala jugada, putada, feta (segons el context, molt sovint té sentit negatiu Val). Ex: ...feien malifetes.  -TV3- Ens han fet una mala jugada.  -TV3- El sogre no vol deixar-li diners. Ja veus quina feta! (Val).

TRATGE Vestit, bata (vestit femení Val). Ex: ...els vestits que porta.  -TV3- Demà estrenaré una bata nova (Val).

TREBALLAR Convèncer, conquerir, conquistar; persuadir, fer entendre, capgirar (si el pensament inicial és contrari al que es pretén Val). Ex: El pare el vol convèncer (no: El pare se’l treballa; el vol fer casar amb una noia).  -TV3-

TREMENDO Tremend, terrible, enorme. Ex: El problema de protocol és tremend.  -CR-

TRENCAR Desfer, malmetre, minvar, desbaratar (Val), desorganitzar (Fr). Ex: El Bell-Lloc, un equip desfet per les lesions.  -Avui- Un equip desbaratat per les lesions (Val).

TREPA Aprofitat, grimpador, mossega, que vol pujar de pressa, convenenciós (Val) (oportunista, arribista Fr-It). Ex: ...que el nou conseller és un arribista.  -Triangle- ...és un oportunista descarat.  -TV3-. Mira si és convenenciós que ara vol que siguem amics.

TREPADOR Enfiladís (planta), arrapadís. Ex: ...veiem espècies enfiladisses.  -Llibre- La pesolera és una planta que pot ser enfiladissa.  -CR- ...en algunes plantes arrapadisses.  -Llibre-

TREPITJAR 1 Anar, estar, visitar (Fr), posar els peus (Fr-It). Ex: ...que no havia visitat mai la Península Ibèrica.  -Avui- Va pujar a l’escenari als deu anys.  -CR- En Gaspar tornarà a posar els peus al Pavelló del Congost.  -Avui- 2 Pitjar, prémer (It). Ex: Hauran de pitjar l’accelerador si volen guanyar.  -CR- 3 Treure de la boca (allò que hom anava a dir), avançar-se, passar al davant, anticipar-se (It). Ex: M’has tret la pregunta de la boca (o Jo també la volia fer; no: M’has trepitjat la pregunta).

TREURE 1 Sobrepassar, sobrepujar, excedir, passar, ésser més alt. Ex: El defensa passa un pam d’alçada a en Baltasar (o “fa un pam més que”).  -C33- 2 Publicar, portar, sortir. Ex: El Punt no porta la imatge del President.  -CR- 3 Per què?, com és?, i altres maneres. Ex: Què et fa venir? Per què vens? Com és que vens? Quin vent et porta? A què es deu que hagis vingut? Com és que has vingut? (no: Què et treu que vinguis per aquí?). 4 Apartar-se, sortir, fugir (la mateixa persona); (fuig!, vés-te’n!, ix-te’n! Val). Ex: Surt del mig! (no: Treu-te del mig; però és ben correcte “treu el peu de la cadira”; a Val “lleva el peu”). Quin xiquet més enfadós! Fuig! (= Vés-te’n!, o Aparta’t Val). 5 Fer sortir, fer jugar (un jugador que és al camp pot “sortir-ne” o el seu entrenador el pot “treure”; però si no juga ha de demanar que el facin “sortir”, no que el “treguin” perquè no és a dins). Ex: Li demano que em faci sortir de titular.  -Punt- 6 Comprar, agafar, adquirir (unes entrades). Ex: Tu vés a comprar les entrades (no: vés a treure). 7 Invitar, convidar, anar a buscar, fer sortir (per ballar). Ex: Em va venir a buscar per ballar (no: Em va treure a ballar).

TRIQUINYUELA Estratagema, martingala, tracamanya, truc, passeres (Val). Ex. ...han après totes les martingales (els jugadors).  -CR- Sempre guanye perquè sé totes les passeres (Val).

TROLA Butllofa, mentida, bola, garrofa, bòfia, farfolla (Val). Ex: A- Avui fan futbol per televisió. B- Ja toca! La setmana passada només en varen fer cinc dies! A- M’han dit que juguen el Campello i el Novelda. B- Quina butllofa!

TROMPICAR Ensopegar, entrebancar-se, rebre cops, colpejar (Val). Ex: En Guillem rep fort en aquesta jugada (li claven puntades de peu).  -TV3-

TRONXAR-SE Rebentar-se, cargolar-se (de riure), anar a bacs (Val). Ex: Anit al teatre ens cargolàvem de riure. Si Rafa ve anirem a bacs (Val).

TROPESSAR Entrebancar-se, ensopegar, entropessar (Val), (sopegar, travelar Mall), enxivancar (Eivissa). Ex: ...i l’altre es va entrebancar.  -TV3-

TUBERIA Canonada, tub, conducte, canó (Val). Ex: Hi ha un tub de la calefacció que vessa. ...per treure aigua d’una de les canonades principals.  -Avui-

TUNDAR Picar, tupar, apallissar, aplançonar, assamarrar, estomacar (batre, espolsar, cardar Val). Ex: Aquell dia ens varen assamarrar. El teu fill ja ve plorant. De segur que l’han cardat (Val).

TUPIT -IDA Atapeït, espès, serrat, atapit (Val). Ex: Duc un jersei de llana que és molt atapeït.  -TV3-

 

U

ULL Compte!, alerta!, vigileu!, ull viu!, preneu precaucions!, ep!, (ei!, espai! Val), poseu-vos en guàrdia (Fr), atenció! (Fr-It). Ex: Tingues compte amb la cama esquerra (està un xic lesionat).  -TV3- Atenció amb el Malines! (no badeu que és un equip bo).  -CR- ...però alerta: com a mínim jugaran amb tres davanters.  -Avui- Atenció! No ho toqueu! (no: Ull! Es prega no tocar!).  -Avui- Ull viu amb les ofertes. Que no us enganyin!  -Avui- La setmana que ve estigueu alerta a la programació de TV3.  -CR- Ep! Vigileu els cotxes! Espai amb el gos, que mossega! (Val)

ULLERA Tírria, malvolença, quimera, malícia, ràbia, mania, fòbia, aversió. Ex: Li he agafat malícia.  -TV3-.

ULTRA Radical, cap calent, ultraista, ultranacionalista (Fr), extremista (Fr-It). Ex: ...de la detenció d’un extremista a Ginebra.

UN -A 1 Cadascun. Ex: Les venen a cinc euros cadascuna (no: a cinc euros una).  -Llibre- 2 Cap, ni un, ni un per remei. Ex: No queda cap mur dret (no: no queda un mur dret).  -TV3- En Bernat, finalista sense perdre ni un set.  -Avui- No fallen cap jugada, aquests nois.  -C33- 3 Cal dir “un –a” quan es parla d’hores o d’altres unitats de temps. Ex: ...per un accident que hi ha hagut fa una hora i mitja (no: fa hora i mitja). 

URGIR Apressar, acuitar, empènyer, menar la pressa, instar, obligar, insistir, (empènyer, fer pressió It). Ex: El Partit Vermell apressa el seu president a una ràpida...  -Avui-  El Partit Groc mena la pressa al Govern perquè fixi la seva política...  -Avui-

UTILLER -A Encarregat del material. Ex: ...l’encarregat del material del club.

 

V

VACIL·LAR Presumir, gallejar, faronejar, fer el merda, fer ostentació de, fer burla, acollonar, bufar (Val). Ex: Ell va començar a faronejar. Si tens ganes d’acollonar, vés amb la teva germana! En aquella casa els agrada molt bufar (fer veure que són més distingits o rics del que realment són Val).

VAGÀNCIA Ganduleria, mandra, peresa, galloferia, gossera (Val). Ex: Quina ganduleria que hi ha en aquesta classe! No els parlis pas de feina! Tinc gossera. No m’alçaria per res del món per anar a treballar (Val).

VALE (o VAL) 1 Molt bé, bé, d’acord, entesos, conforme, vinga. Ex: L’hi enviarem, d’acord?  -CR- A- Torna-ho a fer. B- Molt bé! C- Dilluns no cal que vinguis. D- Entesos! E- T’ho pagarem a noranta dies. F- Conforme! 2 Prou, ja n’hi ha prou, ja està bé. Ex: Ja en tindrem prou! No n’hi posis pas més!

VALIÓS Valuós, estimable, important, preuat. Ex: Aquest punt pot ser molt valuós (bàsquet).  -TV2-

VALLA Tanca, tancat, cleda, paret, reixa, barrera (Mall). Ex: Un nen ha saltat la tanca de l’escola. ...obliguen a posar tanques als camps de futbol.

VALLAR Tancar, fer un clos, fer paret, aparedar, tapiar, posar reixes. Ex: L’any vinent volem tancar el camp de futbol.

VAMOS! Vinga!, au!, apa!, va home va!, ànim! Ex: Vinga nois, que podeu guanyar!  -TV2-  Tothom cull avellanes i tu aquí assegut! Va home va! (= com abuses!)

VARILLA Barreta, vareta, tira, broca, barnilla -de paraigua-. Ex: Ara posen varetes metàl·liques a dins de les bigues de pòrtland. S’ha trencat una barnilla del paraigua.

VARIOPINTO -A Divers, variat, diferent, heterogeni, de tots colors, de tota mena (Val). Ex: ...tota mena de declaracions d’allò més diverses.  -Triangle-

VARIS VÀRIES Alguns, uns quants, diversos, diferents. Ex: Ho ha dit unes quantes vegades.  -R4- ...i algunes masies.  -TV3- ...de diferents edats (o d’edats vàries).  -Llibre- No n’hi ha un, són uns quants.  -CR- ...presenciat per diverses persones.  -TV3-

VAS Got, veire (per beure) (“vas” és un nom genèric que serveix per a tots els recipients: gerros, gots, ampolles, copes...; d’un “got” dir-ne sempre “vas” és empobrir la llengua, fa com dir “ocell”, “peix”, “arbre”, etc., en comptes d’anomenar-ne cada espècie). Ex: Un got de vi negre havent dinat diuen els metges que va bé.

VELADA Vetllada, vespre, festa nocturna (vetlada, vetla Val). Ex. Em va fer passar una gran vetllada (un cantant).  -CR- La Pia, de vegades, ve a passar la vetllada a casa (el vespre).

VELADAMENT Dissimuladament, d’amagat, sense dir-ho clar, de forma insinuada (Fr), discretament (Fr-It), indirectament (It). Ex: Ha criticat discretament la gestió del govern.  -CR-

VELAR Dissimular, amagar, fer les coses d’amagat, encobrir, insinuar, donar a entendre, deixar entendre. Ex: ...la insinuació d’utilitzar armes nuclears (no: ...les amenaces velades).  -TV3- ...critica l’acostament dissimulat a l’OTAN.  -TV3- ...ha estat una amenaça encoberta.  -Avui- ...dóna a entendre que està disposat a col·laborar amb el president (no: fa una crida velada).  -Avui-

VELLUTAT -ADA Dolça, melodiosa (una veu). Ex: ...una veu melodiosa.  -TV3-

VENA Tirada, dèria, rajada, fal·lera, tarannà, (rampell, ramalada Val). Ex: No ens expliquis desgràcies, tu, ara (no: No treguis la vena tràgica).  -TV3- En Publi deixa anar la seva dèria més esbojarrada.  -Avui- La fal·lera puritana escollí uns quants representants per tal de...  -Avui-

VENDATGE Embenat, embenament, embenadura. Ex: L’Epifani porta un embenat a la cama.  -TV3-

VENGAR Venjar, revenjar-se. Ex: ...un soldat que es volia venjar de...  -CI-

VENIR Dur, dir, sortir, publicar, trobar-se, aparèixer. Ex: Ho sap tothom perquè despús-ahir ho duia el Punt Diari.

VENTILAR Dir, esbombar, divulgar, propalar, publicar, fer saber, comentar, escampar. Ex: ...la necessitat de divulgar els casos de corrupció.  -C33- Els malnoms s’escampen de seguida pel poble (Val).

VERBENA Revetlla, vetllada, (revetla, vetlada Val-Mall). Ex: Anirem a passar-hi la revetlla de Sant Pere. Quan vas a una revetlla...  -CR-

VEREDA (“Vereda”, en aquesta accepció, sembla una deformació de “verema”). Temporada (de feina), període, collita, recol·lecció, sega, verema. Ex: Jo em pensava que havia fet tota la verema (només va treballar tres dies). Cada any anàvem a fer dues o tres temporades al Rosselló (a collir raïms, podar, collir cireres, etc.).

VERTEDER Abocador, femer. Ex: ...un camp de golf damunt d’un abocador d’escombraries.  –Cat. Inf.-

VERTIR Fer, dir, amollar, deixar anar, empatollar-se. Ex: ...en les acusacions fetes contra el president.  -CI-

VESTRÚS -USSA Gamarús, talòs, ximple, babau, beneit (sompo, badoc, panoli, bajoca Val). Ex. Sap que no la volen i ella hi torna, no escarmenta mai: és beneita com un llum!

VESTRUSSADES Animalades, ximpleries, bestieses, rucades. Ex: Ets massa gran per fer aquestes ximpleries!

VESTUARI Vestidor (per als esportistes). Ex: Acaben de sortir del vestidor.  -TV3- ...per conèixer com són els vestidors.  -TV3-

VEURE 1 (En un fet que requereix atenció no es considera correcte fer servir “veure”). Mirar, contemplar, guaitar, seguir (It) (un espectacle, una pel·lícula). Ex: ...un programa que no el guaita ningú (no: que no el veu ningú).  -TV3- Ahir vaig mirar una pel·lícula. 2 (Acceptar de continuar jugant, un jugador de cartes, en alguns jocs). Jugo!, pico!, hi vaig!, vull! (Val), continuo (Fr). Ex: A- Pujo cent dòlars. B- Hi vaig!

VIDA Amor meu, estimat, rei, rei de casa, reiet meu (a una persona estimada). Ex: Què vols reina meva? Què li comprarem al rei de casa?

VILLA Vil·la, torre, casa, mas. Ex. Grans oportunitats en apartaments i vil·les!  -Revista-

VIRGUERIA Filigrana, floritura, delicadesa, bonicària (Val), (meravella, exquisitesa Fr), obra mestra (It). Ex: És un dibuix ben bonic: has fet una obra mestra. Faig filigranes amb l’ordinador.

VISIERA Visera, ala. Ex: M’ha saltat la visera de la gorra. Han posat el nom del noi a la visera del camió.

VISILLO Estor, transparent, cortina, cortineta (Mall). Ex: La mare ha comprat uns estors. Malaguanyats aquests transparents! Per què els voleu llençar?

VISLUMBRAR Albirar, entreveure, afigurar, dibuixar, judicar (Men). Ex: S’entreveu una alternativa a...  -CR-

VITOLA Aurèola, fama, prestigi, reputació, renom, anomenada. Ex: Va venir amb la reputació d’haver guanyat la copa de...  -CR-

VOLER 1 El verb “voler” necessita un objecte directe; no se’n pot prescindir. També es pot dir: esforçar-se, lluitar, fer-s’hi. Ex: El Guardamar és un equip que vol guanyar (no: El Guardamar és un equip que vol).  -R4- 2 Si us plau, si et ve bé, si vols, si pots, per favor. Ex: Vols callar? (no: Calla, vols?).  -TV3- Calla, si pots! Doni’m un cigarret, per favor.  -TV3- Afineu una mica, si us plau! Aparta aquesta pistola, si no et fa res.  -C33-

VOLGUT -UDA (Mot que es fa servir per adreçar-se a algú). Estimat, benvolgut, amic, benamat, car (Fr-It), amat (It). Ex: Abraça’m, estimada Jacinta!

VOLTA Canvi (en una botiga), torna (Val). Ex: Aquí teniu el canvi. Avui m’he quedat sense canvi (sense monedes ni bitllets per fer canvi). Espere les tornes! (Val)

VOLTERETA Capgirell, tombarella, volantí (Val). Ex: Jo ja sé fer capgirells.

 

X

XABACÀ Xaró, vulgar, bast, groller, grosser, banal, trivial, baix, coent (Val). Ex: Vaig trobar que era una comèdia força xarona. M’ha semblat una pel·lícula molt banal. A Canal 9 només fan espectacles coents (Val).

XANXULLO 1 Tripijoc, martingala, negoci brut, manifasseria (Val). Ex: Els polítics fan moltes martingales. 2 Ganga, sort, bon negoci. Ex: No és cap ganga ser president d’una mesa electoral (hi ha feina i responsabilitat).  -Punt-

XAPA Tap de corona, tap metàl·lic. Ex: Us parlarem dels taps de corona de les cerveses.  -TV3-

XAPAT -ADA Cepat, corpulent, gros, rabassut (si és baix) (fort, guaixat Val). Ex: Ha vingut un noi jove i cepat. En Blai era més aviat rabassut. De les tres germanes és la més guaixada.

XAPUSSA Nyap, bunyol, esguerro, potineria, adob provisional, barroeria, (nyarro, tafarra Mall). Ex: Tenim una escola nova i tot són nyaps! Farem un adob provisional per fer anar el programa de moment (a l’ordinador). Facin algun adob per sortir del pas (no: una xapusseta o remiendo).  -TV3-

XARANGA Bullit, temperi, rebombori, bullícia, enrenou, gatzara, gresca, escama (Val). Ex: Aquesta colla, a la nit, fan bullit. Tenim uns veïns que canten i fan molt de temperi. Quina escama, tota la nit passant motos! (Val)

XARLATANERIA Xerrameca, xerrola, vèrbola, barbolla, claca, parola, barret (Val). Ex: A mi no m’agrada aquesta mena de xerrameca política. ...per la seva vèrbola.  -TV3-

XASCAR Mocar, fúmer un miquel, clavar un moc o un rebuf. Ex: Li vaig demanar si es venia la casa i em va ben mocar. És un noi que sempre fum miquels.

XATARRISTA Negociant en ferros vells, marxant de ferralla (Fr), ferroveller (Fr-It). Ex: El meu padrí era marxant de ferralla.

XATXA Xerrameca, taral·la, parola, barbolla, taba, xerrameca, conversa, xarrera (Val). Ex: En Moisès té molta parola. Li agrada que li donin conversa.

XERINGASSO Xeringada, lavativa. Ex: La mare m’ha posat una lavativa.

XIFLAT -ADA Boig, guillat, pertorbat, trastocat, que ha perdut el seny, (destarifat, sonat, grillat Val), tronat (Mall). Ex: El teu parent està guillat!

XILENA Xut de cullera, estisores, cacreta (Val), (xut d’estisores, fer una bicicleta Fr). Ex: En Donat ha fet un gran gol de cullera.

XILLON -A Llampant, virolat, lluent (un color), cridaner (Fr), viu (Fr-It), (vistós, intens It).  Ex: Té uns ulls d’un color blau molt viu. M’han regalat una camisa de color vermell llampant.

XINO -A Xinès -a. Ex: Hi treballen cinc xinesos.  -TV3-

XINXARREL Greixó, llardó. Ex: Ara menjarem greixons.

XIRINGUITO Quiosc, cantina, bar, barraca, beveta, casup (Val), (guingueta, xibiu Mall). Ex: A la platja hi ha una guingueta per anar a menjar.  -TV3-. Venc gelats en un casup a la platja de Cullera.

XIRIPA Sort, fortuna, casualitat, cotna (Val), xamba (Mall). Ex: Despús-ahir vaig tenir la xamba de treure dues quines. He trobat el llibre que s’havia esgotat. Quina cotna tinc!

XISPA 1 Espurna, guspira, centella, purna (Val), espira (Mall), (espirga, espírgola Eivissa). Ex: Les espurnes de la màquina de tren de vegades encenien el bosc. 2 Alegria, enginy, gràcia, agudesa. Ex: L’equip ha de recuperar aquella alegria que ha perdut (el bon joc).  -TV2- S’ha vist un partit sense gens de gràcia.

XISPEJAT -ADA De més d’un color, virolat, polícrom, bigarrat (Fr), (irisat, multicolor, policrom It). Ex: Duia un jersei virolat.

XISTAR 1 Parlar, piular, obrir la boca (sorollar Val). Ex: D’en Desideri ni en parla, només m’emprenya a mi! (no: A en Desideri ni el xista). Al primer que sorolle, dos calbots! 2 Molestar, punxar, mortificar, tirar indirectes, fer la guitza. Ex: Algun dia la gent s’empiparan perquè sempre tira indirectes.

XIVAR Xerrar, descobrir, delatar, acusar, explicar-ho (Fr), (dir una cosa, fer l’espia It). Ex: Ara ho xerraré tot! Ho has dit tu! (no: T’ha xivat).  -TV3-

XIVATAR Delatar, espiar, denunciar, xerrar, descobrir, vendre. Ex: Ell em va descobrir i no l’he pogut veure mai més.

XIVATASSO Delació, denúncia, acusació. Ex: Una delació ens ho va aclarir tot.  -Punt-

XIVATO Xerraire, portanoves, (acuseta, cueta Mall), (espieta, delator It). Ex: Ets un espieta.  -Avui-

XOCAR Tocar, encaixar (la mà), serrar (Fr), (donar, estrènyer It). Ex: Es varen donar la mà.

XOLLO Ganga, sort, ocasió, vinya, avantatge, moma, bona cosa, oportunitat. Ex: Ser famós, és una bona cosa? Poder anar a fer aquest curset als Estats Units és una bona ocasió.  -TV3- Se li ha acabat la vinya del diari.  -Triangle- És una moma ser capellà?  -TV3-

XOMINADA Carallada, collonada, rucada, bestiesa, neciesa, ximpleria, favada (Val). Ex. Em cansen els debats polítics d’aquest país; sempre sents les mateixes carallades! Calla i no digues favades! (Val)

XORIÇAR Robar, pispar, agafar, prendre, furtar (Val). Ex: No el vaig pas pispar!  -C33-

XORIÇO Lladregot, pispa, escurabosses, roder (Val). Ex: És un escurabosses professional.  -TV3- ...i era un pispa.  -C33-. Bona colla de roders hi ha ara manant!

XORRADA Ximpleria, bestiesa, collonada, parida, disbarat, atzagaiada. Ex: Ensenyar a fer arrels quadrades és una parida! Quines ximpleries que ens fan fer! (emplenar papers i més papers). Això que dius és una atzagaiada! Com vols que et donin un pis nou a Girona per trenta mil euros!

XORRO 1 Raig (d’un líquid), (xorrada, rall, xorroll -si és brut- Val). Ex: M’han comprat una impressora de raig. Tenen la paret plena de xorrolls. 2 Tro, doll (de veu), devessall. Ex: La vocalista tenia un tro de veu! (una veu forta).

XUBASCADA Xàfec, ruixat, xafegada, arruixada (Val). Ex: A- Ha plogut gaire? B- Sí, ha fet una xafegada que ha durat força.

XULERIA Fatxenderia, vanitat, ostentació, petulància, (braveguera, fanfarroneria Mall), esnobisme (Fr), fanfarroneria (Fr-It). Ex: ...una fanfarroneria de les seves.  -Avui- L’ostentació amb què desfilaven.  -Avui- La vanitat de la gent em fa ràbia.

XULESC -A Arrogant, insolent, petulant, perdonavides, pinxo (vanitós, esnob, pretensiós Fr), fanfarró (It). Ex. ...amb una actitud petulant.  -TV3-

XULETA Apunts, compendi, xulla (Val), full amb apunts (It). Ex. He anat a l’examen amb una xulla.

XULI Airós, graciós, bufó, maco. Ex: ...una cançó graciosa.  -Obra de teatre-

XULO -A 1 Divertit, bonic, amè, distret, xamós. Ex: El joc està molt bé, és molt divertit.  -Avui- 2 Fanfarró, fatxenda, pinxo, faroner, tifa, pretensiós, perdonavides (Val), (lleteret, petulant Mall). Ex: L’àrbitre era un pèl fatxenda.  -CR-

XUNGO -A 1 Difícil, complicat, malament, fotut. Ex: El que ho té fotut per entrar al cel és en Damià.  -Triangle- 2 Lleig, dolent, ordinari, carregós. Ex: Quina cançó més carregosa.  -CR-

XUPAR 1 Xuclar, absorbir, beure, engolir, (amerar, xuplar Val). Ex: La terra no pot engolir l’aigua (fa dies que plou).  –TV3- 2 Menjar-se, consumir, estirar, gastar. Ex: Les parets velles xuclen molta pintura. Aquestes bombetes gasten molt.  -TV3-

XUPAT -ADA Mastegat, mamat, de bon fer, ésser peix al cove, ésser bufar i fer ampolles, simple (Fr), (fàcil, que no té dificultats It). Ex: A- Només em falten dos mesos per acabar (a l’exèrcit). B- De seguida passaran! (no: Això està xuclat!).  -CR- Això és mamat! Ho tens de bon fer! (en un concurs).  -TV3-

XUPITO Tastet, cigaló (got molt petit de licor), glopet, xarrup (Barna), potet (Val), digestiu (si es pren per ajudar a digerir després d’un àpat Fr). Ex: ...els xarrups de crema catalana.  -Punt- Abans de sopar ja s’havia pres mitja dotzena de potets (Val).

XURRA Sort, xamba, benastrugança, casualitat, (cotna, llana Val). Ex: Quina xamba! (no: Quin xurro).  -C33- Ho has endevinat per sort.  -CR-

XUSQUERO Que ha pujat de cigró (militar que no ha sortit de l’acadèmia). Ex: Teníem un tinent que havia pujat de cigró.

XUTXE Llamí, llaminadura, llepolia. Ex: He comprat una bossa de llepolies.

XUTXERIA 1 Fotesa, bagatel·la, minúcia, menuderies. Ex: Li comprarem quatre bagatel·les (a la neboda). 2 Llamí, llaminadura, llepolia, coses dolces (It). Ex: Aquesta mainada van carregats de llamins.

 

Z

ZANJA Rasa, excavació, rec. Ex: Han obert el carrer de casa; hi ha una rasa de dalt a baix.

ZANJAR Resoldre, solucionar (un problema). Ex: Hem deixat el tema resolt.