Volum 2‎ > ‎

a (+ article + unitat de temps) / a mi tot m'està bé

a + (article + unitat de temps) *

Una setmana després de l'ocupació els iraquians s'annexionen l'emirat
(o al cap d'una setmana, no a la setmana) -Avui-.
Al cap de dos dies ja ningú no en parlava
(no als dos dies)
Passada una setmana me n'oblido
(no a la setmana) -TV3-.
Al cap d'un any em va deixar plantada
(o al cap de l'any; no a l'any) -TV3-.

a (+ infinitiu) *

1 Recordeu que el museu a les sis tanca (o penseu, tingueu present; millor que a recordar que). En destaquem els dos graus sota zero de Núria (o en volem remarcar, en sobresurten; millor que a destacar).
Discrepen sobre la polític a econòmica que cal fer (o que cal seguir; millor que a seguir) -Avui-.
El model del producte que es vol comprar ha de ser... (o que cal comprar, que s'ha de comprar; millor que el producte a comprar) -Avui-.
Preu per convenir (millor que a convenir).
Coneixements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de plantejar-se... (millor que a tenir en compte).
L'exposició es podrà veure fins al dia 20 d'abril (o es pot veure fins, serà oberta fins, no exposició a veure fins al 20 d'abril) -Arrels-

notes: 1 Ruaix creu que la construcció "a + infinitiu" s'ha d'admetre quan té valor condicional:
A jutjar pel que diu, té raó.
A tenir tenir temps, em dedicaria a escriure les meves memòries
(és millor de tenir temps).
A ser possible, hi aniria.
2 La construcció a +infinitiu precedida normalment de substantius es pot usar en impresos i altres documents: total a pagar, dades a emplenar, però en un text seguit es recomana d'evitar aquesta construcció: el total que s'ha de pagar, les dades que s'han d'emplenar fan referència... -Abril Español-.

a (+ locució) no la deixaria

Ho diu qui té el desig de fer mal a algú. |
li faria mal, li arribaria a l'esquena
|
Si trobés a la que em va punxar el nervi, a cops de crosses no la deixaria!
(la infermera es va equivocar)


a (+ mes) *

Valor de les accions el setembre de 2014 (no a setembre de 2014).
Morella, 30 de juny de 2013
(no a 30 de juny).


a (+ mot) s'ha dit!

Ordre per a començar a fer quelcom. També pot ser un desig |
au va!, vinga, endavant, som-hi, cap a (+ mot) s'ha dit! |

A treballar s'ha dit!
A la boca s'ha dit!
(a una criatura)
A dormir s'ha dit!, que ja és tard (o al llit s'ha dit!). 
Si fan un sopar, cap allà s'ha dit! (vinga!, desig)

Cap a la festa s'ha dit!

A callar s
'ha dit! (calleu!)

Vinga, aquí s
'ha dit! (el fan venir).

...i a remenar la paella d'arròs s’ha dit!
–Punt-.

(nom) a (nom) *

Desmunten la màquina peça per peça... (no peça a peça).
Li arrencaré el bigoti pèl per pèl (o li arrencaré els pèls del bigoti un per un; no li arrencaré el bigoti pèl a pèl) -Conte.
Torquem la pols llibre per llibre (Val).


a (+ nom de lloc) sol *

Solament a Barcelona hi ha quaranta clubs (o només, tan sols, únicament; no a Barcelona sol hi ha quaranta clubs).

a (+ nombre) bandes *

Té relacions amb dos nois de cop (o amb dos nois alhora, al mateix temps; en fa seguir dos, tracta amb dos; millor que a dues bandes) -TV3-.
Hi haurà tres parts en les negociacions (o representants de tres partits; millor que seran a tres bandes).

a (+ numeral + unitat de temps) *

Anem a Sevilla dos cops l’any (o dos cops cada any; no dos cops a l'any).
Hi vaig a comprar dos cops per setmana
(o dos cops la setmana; no dos cops a la setmana).
Hi vivien uns mesos l'any
(no a l'any).

a (+ temps) vista *

Només falta un mes pels Jocs Olímpics (o d'aquí a un mes ja hi haurà, d'avui a trenta dies, d'ací a trenta dies; millor que a un mes vista) –Avui-.
Pot esdevenir d'aquí a cinc anys (o es preveu que al cap de cinc anys; millor que a cinc anys vista).
També podem dir:
d'ací a (+ nombre) anys
D'ací a a deu anys no quedarà ningú que plante arròs.
nota: Sí que es diu “a tants dies de vista” en documents comercials a la vista.

a (+ un lloc) falta gent!

Expressió que s'usa per convidar a algú a anar a un lloc (Gir-Mall). |
tots cap allà!, anem-hi tots! |
A la cuina falta gent! (aneu-hi a ajudar).
A la taula falta gent! (anem a dinar).
Al ball falta gent! (comencem-hi d'anar).

a això de *

Arribarem cap a les vuit del vespre (o pels volts de les vuit, al voltant de les vuit, devers les vuit; no a això de les vuit).
 
a algun lloc arribarem!

Ho diu qui no està d'acord amb algun costum, algun fet, algun capteniment, etc. (Ca) |
anem fent i ja petarà, ja es veurà com acaba; ja anem bé per anar a Sants!, no anem pas bé!
|
A
-Ara hi ha gent que fa hipoteques a cinquanta anys. B -A algun lloc arribarem!
C -
El noi diu que no vol estudiar ni treballar. D -A algun lloc arribarem!


a altes hores (o a alta hora)

Molt tard a la nit o a la matinada. |
a les petites, a plena nit, a mitjan nit (Val) |
Multen quatre jugadors sorpresos a altes hores de la matinada -TV3-.
La noia ha arribat a altes hores de la nit.
El meu fill s'ha despertat a mitjan nit i no ens ha deixat ja descansar tranquils.

a altra cosa! *

D'ella ja en vam parlar l'altre dia, ara anem per una altra cosa (o ara no hi tornem, ja n'hi ha prou, canviem de tema; no a altra cosa!) -Saó-.

a altres hores

En un temps passat. |
en altre temps, si fos com abans, abans |
A altres hores ja serien llençades les escombraries (quan ho feien uns altres).
A aquests que posen bombes, a altres hores els pelarien.
Tu, abans, no te n’hauries anat a viure sol
.

a anar malament, tots els sants hi ajuden

No costa gaire de desfer una cosa que ha costat molts esforços (Am; a Ca ho veuen diferent: consideren que tots els sants ajuden per anar bé). |
a -o per- baixar tots els sants ajuden, un problema petit es pot complicar, empitjorar no costa gaire |
A -
El meu home ha quedat sense feina i la meva empresa també trontolla. No sé pas com ho farem! B -Sí, a anar malament, tots els sants hi ajuden.
Tot ens va malament, sembla que tots els sants hi ajuden.
També es diu de les baixades dels camins. Ex.:
Ja tornaré amb bicicleta: per baixar tots els sants ajuden.


a aquest pas (o amb aquest pas)


Tal com fem les coses, tal com van. |
al pas que anem, d'aquesta manera, amb aquest ritme, anant com anem, així |
A aquest pas, poc hi arribarem a l'hora.
Amb aquest pas, a les quatre encara serem aquí.
A aquest pas, acabarem tots plorant
-Avui-.
A aquest pas, patiran per guanyar (tal com juguen) -CR-.

a aquest respecte *

Tocant a allò que deies, ja ens ho rumiarem (o referent a això, jo pensava, parlant d'això, sobre això; millor que a aquest respecte) -Avui-.
La Federació de rugbi ha constituït, pel que fa a aquest cas, una comissió (o respecte a, en relació amb) -Avui-.
Malgrat que el tercer punt havia estat suprimit, ningú no s'hi va referir (no ningú no va dir res a aquest respecte).

a aquestes alçades (o altures) *

En aquest moment de la temporada ja tenim cinc lesionats (o a hores d'ara, actualment, en aquest punt; no a aquestes alçades)... -C33-.
Ara potser ja són tots morts -TV3-.

a arpats i embostes

Es diu quan es fa una cosa molt difícil de fer (Ca). |
a grapats i embostes, amb moltes dificultats, amb penes i treballs, com hem pogut, a males penes (Val) |
Hem acabat de collir la vinya a arpats i embostes, perquè plovia.
Hem pogut agafar el tren a males penes.

a bagueny

Orientat cap al nord, on el sol hi toca poc. |
en un lloc obac, a l'ombria (Val) |
Aquesta classe és rònega perquè és a bagueny.
En aquesta part de la serra hi ha molt de matoll perquè és a l’ombria
.

a baix

1 A la part baixa d'un lloc o d'un objecte. |
als baixos |
Els nens són a baix que juguen.
Vés cap a baix, que ja vindré.
2 Crit irat contra algú o contra quelcom. |
fora! |
A baix el PCLI! -CR-.
Fora els tirans! -Pedrolo-.

a baix preu

A un preu molt bo. |
bé de preu, a bon mercat, barat |
Ho hem comprat a baix preu -TV3-.

a baixar, tots els sants ajuden

No cal preocupar-se per les baixades. |
no patiu per baixar |
A -
Encara ens queda una hora per arribar a dalt i en acabat haurem de baixar. B -La baixada rai! A baixar, tots els sants ajuden.

a balquena

En gran quantitat (Mall). |
en abundància, a gavadals, a dojo, a manta |
En aquella festa hi havia menjar a balquena.
Vàrem anar a pescar i hi havia peix a balquena.
De les víctimes que hi ha a balquena
(en una guerra) –Mirall-

a banda de

Serveix per a afegir a alguna afirmació anterior (Val). |

a més a més, a més de, a més d'altres coses, ultra, encara, amb tot això, tot i això, deixant de banda|

Treballem poc, i a banda d’això, encara guanyem un bon sou.
A banda d'això, cobrarà tres mil euros
-CR-.
A banda de l'aplec, parlarem també del poble -CR-.
nota: Ruaix pensa que val més evitar 'a banda de'.

a banda i banda

Als dos costats. |
a cada costat, a tots dos costats, a cada banda, a cada ban |
Al passeig hi ha arbres a banda i banda
-TV3-.

a bandades

Es diu quan es presenten moltes coses de cop. |
a tongades, a temporades, a ratxes |
Les modes van a bandades. Ara és moda dir que ets d'esquerres i tot de cop serà al revés.
Ara cap aquí, ara cap allà. Les lleis d'ensenyament van canviant a bandades.

a base de *

1 A força de jugar, se n'aprèn (no a base).
A còpia d'estona el faria, aquest treball manual.
He aprovat gràcies a treballar molt.

2 Funciona per mitjà d'un mecanisme (no a base de).
3 Un àpat a base de peix (correcte, segons Ruaix).

a base de bé *

S'ho varen passar d'allò més bé (millor que a base de bé).
Nevava molt (millor que a base de bé).
Estan tocant a tot arreu (una orquestra que té èxit).
Dorm de primera.
Va invitar-me sense estalviar res
(o sense estar-se de res).
Menja de tot i força.
nota: Ruaix opina que a base de bé és una locució tolerable.

a bastament

Que n'hi ha en una quantitat que basta (Mall). |
amb quantitat suficient, suficientment, prou, bastant |
No tinc braó a bastament per manejar la falç.
No conec llengües a bastament per... (= no conec prou llengües per…) -Zèfir-.
Heu fet massa pastissos, ja n'hi ha a bastament!
A la festa hi havia beguda a bastament per a tothom.
Hi ha confiança a bastament i, si no m’agradés, us ho diria.
braó: Força, vigoria.

a batre *

Valònia és difícil de guanyar (o és l'adversari més fort del grup, és el pitjor contrari; no és el rival a batre)

a bell braçat

Agafant a algú amb els braços. |
en braços, als braços, a coll |
Va agafar el nen de terra a bell braçat.
Duia el seu company ferit a bell braçat
(o a coll).

a bell raig

Rajant molt. |
a tot raig, a raig fet; rajant sense parar, abundosament |
El nas em raja a bell raig (està refredat).
Han deixat les aixetes a bell raig i cap a jugar!
Tot el dia l'aigua va a tot raig (aspersor).

a ben segur (o a bon segur) *

De segur que serà un gran jugador (o segurament, sens dubte; no a ben segur, a bon segur) -TV3-.
Si hagués perdut aquest punt, Sabater, segur que s'hauria queixat -C33-.
Pocs jugadors ho farien, no ho dubteu -C33-.
Segur que els té ell.
Cert que aprovarà.

a benefici *
Quina per ajudar la Creu Roja (o per afavorir, a favor de, en pro de, en benefici; millor que a benefici).
Actuació teatral a favor dels nens i nenes de Bòsnia.

a betzef

Es diu quan es té molt d’una cosa (Men-Mall). |
a pilons, a cabassats, a dojo |
Aquest any tenim fruita a betzef.

a boca de canó

1 A molt poca distància. |
a frec de roba, a tocar, de molt a prop, allà mateix |
Li van disparar un tret a boca de canó -CR-.

Aquí ho tens tot a boca de canó, per anar a comprar (a prop).

2 De manera directa i barroera. |
sense miraments, pel broc gros, a raig fet |
En Jordi contra la Raquel, un enfrontament a boca de canó amb referències a... (entre polítics) -Avui-.

a boca de sól·lera

Es diu quan qualcú espera atentament una cosa que ha de passar o s'ha d’esdevenir (Mall) |
a l’aguait, en guàrdia, vigilant |
Tot el capvespre ha estat a boca de sól·lera per veure qui passaria per la porta.

a boca plena (o amb la boca plena) *

En Jeroni critica sense miraments els nacionalistes (o pels descosits, sense engaltar; millor que es despatxa a boca plena contra) -Avui-.
Afirma clar i català que ell no ho farà (o sense embuts, clar i llampant, ben clar, sense ambages, en veu alta, sense amagar-se'n, públicament; millor que amb la boca plena).
nota: Segons alguns diccionaris "a boca plena" vol dir detalladament, sincerament.

a bodes em convides!

Expressió que hom diu quan li proposen de fer alguna cosa que a ell li agrada molt (Bar-Ca). |
i tant!, de seguida!, de bon grat!, a l'acte!, una bona cosa em dius! |
A
-T'agradaria fer el curset d'informàtica i cobrar? B -A bodes em convides!

a bolics

De qualsevol manera, desordenadament, sense gràcia (Mall). |
a borbolls, a punyades (Mall), a tiri i baldiri (Val) |
Les paraules li surten a bolics -Bruixat-.

a bombo i plateret *

Els reforços s'han presentat amb una gran campanya de propaganda (o amb molta ostentació, fent bombo; millor que a bombo i plateret, a bombo i bambolines).
La Generalitat anuncia a so de tabals la compra del museu (o amb gran pompa, amb gran ufana, amb moltes lloances).

a bon entenedor, poques paraules basten

Vol dir que les persones trempades de seguida entenen les coses, les insinuacions, les situacions, etc. |
a bon entenedor, breu parlador; doneu-me gent que m'entengui!, ara t'escolto!, ja tens pla raó!, les persones trempades s'entenen de
seguida; doneu-me gent trempada! |
A -Em va dir que no li agradava que els de fora hi anessin a caçar bolets. B -I tu, encara hi vas? A -No hi he tornat: a bon entenedor, poques paraules basten.

a bon lloc

1 Indica que hom té qualcú o quelcom en un lloc adient (Mall). |
en un lloc adequat, al lloc que pertoca, al seu lloc |
Tinc totes les cartes a bon lloc.
Tancaren els dragons dins capses i els posaren a bon lloc
(els guardaren a les capses) -Escrits d'un pagès-.
2 Significa, en sentit figurat, anar a parar a un indret no gaire recomanable (Mall). |
en un bon lloc has anat a parar! |
A
-M’han llogat a la taverna. B -A bon lloc has anat! (el poden pervertir)

a bon pas

Caminant de presa |
de pressa, ràpidament, a pas de convidat |

La noi s'acostava a bon pas.


a bon recapte *

Aquests senyor té els milions molt ben guardats -a Suïssa- (o en un lloc segur, ben resguardats, ben estotjats, ben vigilats; millor que a bon recapte) -CI-

nota: És deia antigament. Pensem que ara s'usa per influència del castellà.


a bon sant t'encomanes!

No has triat la persona adequada (Bar-Val). |
a bon sant encomanes sa festa!, no vas pas bé!, t'equivoques!, a bon gat comanes el formatge!, a un de bo vas a tocar! (a bon sant encomanes sa festa!, a bon gat t’encomanes Mall) |
A -
He llogat l'Ester a fer feines a casa. B -A bon sant t'encomanes! (és gandula)
A na Margalida li tancaren l’home, per res. No sé què digué davant un d'aquests que els agradava matar. Ella anà a demanar clemència al rector. A bon gat s’encomanà: “Madoneta, jo no puc fer res”
-Dones Republicanes-.

Has demanat ajuda i col·laboració a en Lluís? A bon sant encomanes sa festa!


a bona fe!

Exclamació de sorpresa, d’incredulitat, d’incomprensió o d'afirmació (Montbrió del Camp). |
a fe de Déu!, creieu-me! |
Que t’has passat la nit regirant les golfes per recuperar aquest barret tronat? A bona fe!
La Roser va guanyar el campionat, però va renunciar al guardó. A bona fe!
nota: Vegeu també “a fe”.

a bona hora

Al moment més convenient. |
a l'hora oportuna, al moment més escaient |
Ara són les sis. Encara arribarem a la festa a bona hora.
A -A dotze anys ja van a la discoteca. B -A bona hora comencen! (irònicament).
nota: Vegeu també 'quan fou mort el combregaren'

a bona hora! *

Ara són hores de preocupar-te per mi! (o ara és hora!, ja és massa tard, has fet tard; no a bona hora!, a bones hores!) -TV3-.
Havies d'esperar més a dir-me que és perillós! (ja l'ha ben picat) -TV3-.
L'Agapit ha allargat la cama massa tard -CR-.

a bondó

En abundància (Val). |
molt, moltes vegades, en gran quantitat, sovint, a cor què vols, a manta, a balquena, a dojo, a doll, a gavadals |
El pare fa servir el mot "desficiós" a bondó.

a bones *

A -Com és que aneu a plet? B -He intentat d'entendre-m'hi a les bones i no me n'he sortit (o per les bones, de bona manera, a la bona -Mall-, amistosament, de bé a bé; no a bones, de bones).
Rússia vol quedar bé amb Occident (o estar bé, tenir bones relacions; no estar a bones amb) -TV3-.
Té bona relació amb el seu veí
(o està bé amb, es fa amb, és amic de; no està a bones amb el seu veí) -CR-.

Val més estar bé amb el govern
(o quedar bé, ser amic de; no estar a les bones, a les bones, de bones) -Punt-.

a bot de sacre

Dit d'allò que es fa sense pensar gaire en les conseqüències i, fins i tot, sense tenir-ne cura (Val). |
a la babalà, de qualsevol manera, sense mirar prim, descuradament, sense mirar-s'hi, barrim-barram |
L’Albert prompte va dominar la rutina essencial com per a poder anar adquirint una experiència primerenca que sol captar l’essencial de les qüestions i encara, a bot de sacre, innovar -Séquies-.
Han de dir per què van a bot de sacre destrossant tot el paisatge.

a bote pronto **

Feu una reflexió improvisada (o a rajaploma, precipitada, tal com raja, sense engaltar, sobre la marxa, a colp calent -Val-; no a bote pronto) -TV3-.

a braços *

Embotir botifarres es feia rodant a mà (o amb les mans, manualment; no rodant a braços) -Llibre-.
Nosaltres només venem productes manufacturats (o d'artesania, fets a mà).
L'aixequen enlaire, perquè han guanyat (no l'aixequen a braços) -TV2-.

a broma *

Això és seriós i tu t'ho agafes -o t'ho prens- de broma (o rient; no a broma, en broma) -TV3-.

a bulto *

L'ha treta a ull, la tarjeta, l'àrbitre (o al primer que li ha semblat, sense engaltar; no a bulto) -TV3-.
Se'n fan moltes de coses sense solta ni volta (o sense pensar-hi, sense rumiar gaire, precipitadament).
La gent, de vegades, no mira prim.

a burro-barra

Es diu d’una cosa feta de pressa i de qualsevol manera (Val). |
grollerament, barroerament, matusserament, a més córrer |
Si feu la bardissa a burro-barra, no aguantarà gens de vent.
bardissa: paret feta de brancam i arbustos entrelligats que fa de tanca d'un terreny

a ca l'afartapobres

Fonda o restaurant on serveixen menjar senzill i abundant per pocs cèntims (Bar). |
can bon preu |
Ens van dur a dinar a ca l'afartapobres.


a ca teva falta gent

Es diu a algú, de forma despectiva, per engegar-lo (Mall). |
fot el camp!, (arruix!; passa fora, ca pelut! Val), (a ca teva tens ses feines!; au, arruix! (Mall) |
Eh, tu!, que has xerrat massa; a ca teva falta gent.

a ca vell vols fer cus cus?

Ho diuen a un que vol donar lliçons als qui són més vius i experimentats que no ell (Men). |
a gat vell vols dir "mèu"? (Men), a ca vell no hi ha cus cus (Mall), a gat vell no li plantis moixina! (Ca) |
A -
Faré treballar més en Miquel: ja ho veuràs! B -A ca vell vols fer cus cus? (és a punt de jubilar-se)

a cabassats

En una quantitat molt gran. |
a pilots, un fotral, per donar i per vendre, (a cabassos, a garberes Val) |
Guanyen els diners a cabassats.
Els préssecs hi eren a cabassats.
Hem tingut ocasions per guanyar a cabassats.
Per aquella època jo tenia amics a cabassos
.

a cabassos

En molta quantitat (Cas). |
per donar i per vendre, (a muntonades, per anar i vendre Castelló), a cabassades, a bondó, a muntó (Val) |
N'hi ha a cabassos, de casos de coincidència entre llengües.

a cada bugada perdem un llençol

Com més va, més malament estem. |
a cada fornada perdem un pa, com més anem menys valem |
A -
Les reformes a ensenyament són seguides, però a cada bugada perdem un llençol. B –A mi em fa por que, amb la reforma nova, perdrem la màquina de rentar.
Tota la tarda que juguem a cartes i, a cada fornada, perdem un pa
(perdem sempre).

a cada moment

Que passa molt sovint. |
sempre, constantment, tothora, seguit seguit (Val) |
Es barallen a cada moment.
Surten anuncis a cada moment.
Ho diuen a cada moment
-CR-.
Els seus fills ploraven seguit seguit.
A –Els ho torno a dir? B –Ja ho saben, no els ho podem pas dir a cada moment.


a cada pas


Molt sovint, moltes vegades. |
amb molta freqüència, a cada moment, sempre, a tot arreu |
A cada pas hem vist misèria (o a tot arreu).
Els restaurants es toquen, a Roses (o n'hi ha a cada pas).
A cada pas se'ns fa malbé, la màquina de rentar (o a cada moment).

a cada porc li arriba el seu sant Martí *

A -Semblava que tot li estava bé, a ell, que podia robar a tothom i s'ha mort, com els altres! B -Sí, noi; més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora! (o qui la fa la paga, el riure va a estones, els malparits també es moren, però triguen més; tal faràs tal trobaràs, cada pecador té la seva penitència; millor que a cada porc li arriba el seu sant Martí -Gandia-).

a cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui!

Norma que apliquen les persones que no tenen escrúpols. |
a cadascú el que sigui seu i cardar a qui es pugui! |
A
- Amb els diners públics s'ha de jugar net. B -I tant! A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui! (ho diuen amb ironia)
C -M'ha tornat dos euros de més. D -Té raó! Moltes gràcies. C -A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui! (amb ironia)

a cagar a la via! *

Aquest rebut també l'he de pagar jo? Vés a fer punyetes! (o vés al cony de ta mare, vés a la merda, vés al carall!, vés a fer la mà!; millor que a cagar a la via!).

a cal (i a can)

A casa de. |
Vaig a cal metge (o vaig a veure el metge, vaig a trobar el metge, vaig amb el metge; millor que vaig al metge).
He anat a can Jordi.

a cal Déu

Al lloc més llunyà (Bar). |
a la quinta forca,
on brama la tonyina |
Han tret el dispensari de la plaça i ens l'han posat a cal Déu!


a cal Podrit

Lloc o institució on hi ha molt de desordre (Am). |
a can Seixanta, ésser una olla de cols, una casa de barrets, una casa de bojos, a can Boig, a can Pixa, a
can Pixa Rellisca (Bar) |
Aquella escola era cal Podrit: no hi havia cap control de res!
Aquest bar és a cal Podrit: si vols pagar pagues, i si no, no et diuen pas res.
Aquesta fila és a cal Podrit!
(tothom puja com vol).
Avui és a can Boig això. No fa fila ningú!

a callar! *

Ara calleu! (o heu de callar!, que tothom calli!, voleu callar!, muts i a la gàbia!, moixoni!, muts i Callosa! -Val-; no a callar!, tothom a callar!)

nota: No és correcte l'us de l'infinitiu amb valor d'imperatiu. En són una excepció les construccions prepositives: a callar s'ha dit!; a dormir, que demà cal alçar-se de matí!

a camallades


Molt de pressa, fent el pas molt llarg (Cas). |
a camades, a gambades, amb passos de gegant; volant, com un llamp |
Quan el veren acostar-se a camallades pensaren que li havia picat un escorpí –La cara oculta de la lluna-.

a camp obert

En un lloc espaiós i obert, sense obstacles ni dificultats (Cas). |
a cel obert, fora poble, a l'aire lliure, a camp ras |
Els deixaren entre el poble i la carretera, a camp obert -La cara oculta de la lluna-.

a can Cent Peles

Botiga barata. |
a Tot a Cent, a can Dos Euros |
Ho he comprat a can Cent Peles.

a can Garlanda

Un lloc on hi ha desordre (Bar). |
a can Seixanta, a can Bardaixa |
Aquest Ajuntament és a can Garlanda.


a can Mai Tanquis

Un lloc que es té obert moltes hores, més del que és habitual. |
a can Mai Pleguis |
És a can Mai Tanquis aquesta botiga! No s'hi acaba mai la gent (en van entrant, s'han d'atendre i fan plegar tard).
A -
Ara ve l'oncle! B -A les deu del vespre? Aquí és a can Mai Tanquis! (se sol dir "tenquis" a Girona)

a can Penja i Despenja

Lloc desordenat, poc controlat o mal dirigit. |
a can Seixanta, semblar xauxa, can Pistraca |
Aquesta empresa és a can Penja i Despenja. No trigaran pas gaire a plegar (els treballadors no treballen, no saben què fer).

a can Pixa de la Roca

Molt lluny. |
a la quinta forca, a l'altre cap de món |
Aquell castell és a can Pixa de la Roca; no hi acabes mai d'arribar.

a can Seixanta (o Sixanta)

Lloc mal endreçat, mal arranjat, mal dirigit, etc. (Gir-Bar) |
casa de barrets, a can Bardaixa, que és de qualsevol manera, que va com Déu vol |
Aquest menjador sembla a can Seixanta.
La Núria té el pis a can Seixanta.
Tot va a can Sixanta, en aquesta empresa.

a canvi

En compensació (les locucions en canvi, en canvi de, són les originàries, però a canvi s'ha acceptat). |
en canvi, en comptes, en contraprestació, per compensar; desinteressadament, per no guanyar-hi res |
Què vàreu agafar, a canvi de la pilota? (o en comptes de la pilota?)
Gràcies a tots aquells que, desinteressadament, s'han esforçat...
El pare es va ficar a l'Ajuntament, per no guanyar-hi res.
A -Dóna-m'ho. B -I tu, què em donaràs?

a cap calé

A un preu molt barat. |
a cap preu; a un preu llençat, regalat, rebentat |
Van a cap calé, els conills.

a cap de mes

Quan s'acaba el mes. |
cada mes, per mesos |
Ens paguen a cap de mes.


a cap edat

Quan encara algú és jove o molt jove. |
a cap temps, molt jove |
Tu treballes massa; a cap edat patiràs del cor.
A cap edat seré un carro, ja ara vaig carrincló
(no podré caminar).
La noia de casa és festejadora; a cap edat ja va voler sortir.

A -Aquesta nena ja fa metes. B -Sí, però no té cap edat (és una nena). A -Ara, a les nenes, els hi surten més aviat les metes que les dents.

a cap hora

Molt aviat, al matí o al vespre. |
prompte, prest, de bon matí, (enjorn, dejorn -al matí- Val) |
Avui, a cap hora ja era aixecat (a les sis).
Se'n va a dormir a cap hora
(a les deu).
En Lluc, a cap hora ja corre (ja volta pels carrers).
Demà, a cap hora ja no tindrem pa (en queda poc).
Eren a l'olivar collint olives, però a cap hora han plegat.
Hem arribat enjorn perquè no hi havia gaire trànsit
.

a cap preu

1 No ho faria mai. |
per res del món, de cap manera, mai de la vida, encara que m'ho regalessin |
No hi aniria a cap preu, amb avió (té por).
No hi aniria pas a cap preu del món, a fires a Tolosa.
Jo no aniria, a cap preu del món, a viure a poble.
Jo no tindria tants gossos per res del món
(Val).
2 A un preu molt barat. |
a baix preu, a un preu abandonat |
Les avellanes es paguen a cap preu.

a cap temps

1 Quan encara una persona és jove. |
a cap edat |
A
-A cap temps feien una cara de vells, abans, la gent. B -És perquè pencaven molt.
2 En poc temps. |
aviat, de seguida, abans de gaire |
A cap temps hi seran, aquestes tomateres, amb el cobert de plàstic (seran madures).

a capa i espasa *

Lluitarem en tot i per tot per evitar que ens expropiïn el camp (o a peu i a cavall, a ultrança, a mort; no a capa i espasa).
Anirem a totes.
Es defensen amb totes les armes.
La pel·lícula tenia alguns escenes de combats a mort.

a cara de gos **

El Manresa haurà de jugar el cinquè partit suant sang (o lluitant molt; no a cara de gos). -CR-.
Un partit en què els dos equips aniran a totes.
El partit està malament per al Torpedo
(perd) -TV2-.

a cara descoberta *

Van fer l'atracament amb la cara descoberta (no a cara descoberta, a rostre descobert). -CR-.

a cara o creu

Assumint un gran risc; amb el cinquanta per cent de possibilitats de sortir-ne bé. |
ésser arriscat, perillós, exposat |
Serà una operació quirúrgica a cara o creu.


a caramull

Tant ple que el producte sobresurt del recipient (Val). |
de gom a gom, ple com un ou, a curull, ple a vessar, ple fins a dalt de tot, curull |
Tenia les bústies plenes a caramull.
Amb els plats a caramull, marxaren, acomiadant-se amb cabotades d’agraïment, cap a casa
–La cara oculta de la lluna-.

a cares i creus

En gran quantitat (Espolla). |
molt, un fotimer, un femer, una infinitat |
Ens n'envien de propaganda!, a cares i creus!


a càrrec de

1 S'usa per dir de qui és una responsabilitat o una obligació.
L'expulsió és a càrrec del director (o a compte, se n'encarrega).
El transport va a càrrec del client.
* Creiem que és molt forçat usar aquesta expressió quan només s'exposa un fet. Exemples:
El mateix director farà la presentació (millor que la presentació serà a càrrec del director).
Sardanes interpretades per la Principal de la Bisbal (millor que a càrrec de) –TV3-.
Xut d’en Salvador
(millor que a càrrec de) –C33-.
2
S'usa per dir qui és l'encarregat de fer un pagament.
El dinar va a càrrec meu (o el pago jo, me'n faig càrrec jo).

a carrera feta (i a corrua feta)

Contínuament (Bar). |
a raig fet, l'un darrere l'altre; ésser un ras i seguit, ésser un dóna-me'n dóna'm, l'un darrere l'altre (Bar) |
En aquest bar nou la gent hi entra a carrera feta.
Aquell dia despatxàvem els pollastres a l'ast a corrua feta.


a carro ple

Carregat completament. |
a cabàs ple, a saca plena, ple fins a dalt |
Aquí tothom ve a carro ple i has de fer cua
(en un supermercat, a la caixa).
El dia que vaig a la farmàcia, ja hi vaig a saca plena.


a carta cabal **

Va ser un polític honrat com no n'hi ha (o d'allò més honrat, que no podia ser-ne més, completament, del tot; no honrat a carta cabal).

a cartes vistes

Després d'un fet, quan s'ha vist com han anat els esdeveniments. |
un cop passat, quan s'ha vist, a cartes vistes, tothom és jugador; quan se li ha vist el cul (Ca). |
A-
Jo ja m’ho pensava que es divorciarien . B –A cartes vistes no costa gaire d’endevinar les coses.
C -Ja es veia mala persona. D -A cartes vistes tothom és savi.

a  a cas *

Que no formem tots part fel mateix sistema lingüístic? (o que per ventura no; no a cas no formem tots)

a casa *

Vaig a ca l'àvia (o vaig a casa de l'avia; no vaig a casa l'àvia) -TV3-.

a casa, ningú no t'hi porta res

Cal esforçar-se i moure’s per aconseguir quelcom. |
espavila't, mou-te |
Si vols trobar feina has de fer passos; a casa ningú no t’hi porta res.

a casa dels conills, tant són els pares com els fills

Els fills es comporten com els pares (Tortosa). |
tots són iguals, tots fan les mateixes coses; a la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs |
A
-Dos polítics del PAM han estat acusats de frau fiscal. B -A casa dels conills, tant són els pares com els fills (els altres del mateix partit també fan frau).


a casa el punxen

Hom ho diu de qui no és gaire a casa (Am). |
no li caurà pas mai la casa a sobre -o damunt-! |
A -
Ara són a Mallorca. B -A casa els punxen, a aquests! (sempre volten).

a casa s'hi moren!

Cal sortir de casa per mantenir la salut. |
caminar és salut |
A -
No us heu pas d'encosonir. Sou gran, però heu de sortir. A casa s'hi moren! B –I tant! I a fora els enterren! (no l'acaben de convèncer).

a casa seva el coneixen

Resposta que es fa a qui diu: Qui és aquell? |
t'ho dec (Am), no ho sé |
A -
Qui és aquell noi que ha entrat? B - A casa seva el coneixen!

a casa som deu, tothom mana i ningú no creu!

Hom ho diu quan, en una casa o en una treballada, qui ha de manar, no en sap o no ho fa. |
mana gos, mana gat; fes-ho tu que ho has manat |
A -
Els meus fills no em volen creure; no hi ha manera que facin res. B –No són pas els teus sols: a casa som deu, tothom mana i ningú no creu!

a cau d'orella

Dir una cosa a algú parlant-li fluix a l'orella, perquè no ho senti ningú més (Gir-Bar). |
en veu baixa, xiuxiuejant, confidencialment, (a l'orelleta, a escoltetes Val); bufar a l'orella
|
M'ho va dir ben a cau d’orella, perquè no ho sentís ningú més.
Parlar a escoltetes és una falta d’educació
.
Vine i et diré un secret a l’orelleta.

a causa de

Quan una cosa és conseqüència d'una altra. |
per culpa de, per causa de; gràcies a, per obra de,
per efecte de, de resultes de, a conseqüència de, per imperatiu de |
Fa més calor a causa de la capa d'ozó.
Han vingut a causa de mi
(perquè tenen bona relació amb mi).
A causa del mal oratge s'ha suspès la prova (Val).
Era molt prim per efecte d'una malaltia.
Per imperatius de la feina, vinc tard.

a cavall de

Que ocorre entre dos llocs o dues èpoques. |
entre |
Nascuda a cavall dels anys 1987 i 1988
-Temps-.
Viladrau és un dels municipis gironins que viuen a cavall de dues demarcacions
.

a cavall donat no li miris el dentat

Qui rep un present l'ha d'acceptar sense posar-hi condicions. |
a cavall donat no li miris el pèl, a cosa donada no li cerquis taps, al gust de qui paga vesteix en Tonet,
(allò que et sigui donat, pren-ho de bon grat; al ruc regalat, no li miris el bast; Tresponts) |

A -Les cireres que m'ha donat la Cèlia són una mica verdes. B -A cavall donat no li miris el dentat.
nota: 'A cavall regalat no li miris el dentat' sembla un calc del castellà. Fa de mal dir.

a ciència certa *

No ho sabem del cert què està passant (o ben bé, amb tota seguretat, de segur, de ciència certa; no a ciència certa) -Temps-.

a cobrar a can Taps

Es diu quan algú no cobrarà (Ca). |
a cobrar a can Ganxo (Am), a cobrar al camí ral (Ca), ja has cobrat! |
A -
L'empresa se n'ha anat en orris i encara em deuen cinc mesades. B -Hauràs d'anar a cobrar a can Taps!
Ell va canviant d'auto i jo, a cobrar a can Taps!
(no em paga)
Si la botiga tanca, a cobrar a can taps!
A -Em van pagar 700 euros, però encara me'n deuen 300. B -Hauràs d'anar a cobrar al camí ral.

a cobro

En un lloc ben guardat (Mall). |
en un lloc segur, a cobert, a recer, a redós, a redossa, a sopluig, sota sostre, a l'aixopluc, a l’abric |
Ja que els pagesos no van al poble amb el carro enganxat a la bístia, no han de menester palla, per tant, ja no se n’entra a cobro –Nous escrits-.
Aquell porxo desprenia una flaire de bona figa entrada a cobro al seu punt -Nous escrits-.
Aviat podré ésser a cobri -Adagiona-.
Tinc tota la fruita ben a cobro.
Els parells de mules amb el jou sobre el coll venien cap al casal trotant, desitjosos de posar-se a cobro.

a coll

Carregant el pes, d'allò que es porta al coll, a l'esquena o a les espatlles. |
a collibè, a l'esquena, a cavall, al cim, al be (Val) |
El nen ja té dos anys, però sempre vol que el pugem a coll.
Va arribar l'àvia amb una saca a coll.
El pare duia amb una saca a l'esquena.

Ara portem la inseguretat ciutadana a coll -Saó-.

a collibè

Assegut damunt l'esquena d'un altre cama ací cama allà (Bar). |
a xai-be, a coll, eixancarrat, a cavall, al be (Val), a be-coll (Manacor-Men) |

La nena sempre vol que la porti a collibè.


a color *

Tenim una pantalla en color (no a color) -Punt-.
Us oferim les millors imatges en color
(no a color) -Punt-.

a colps i tamborinades

Amb moltes dificultats. |
pencant molt, lluitant, amb penes i treballs, penosament |
Ma mare hagué de lluitar per sobreviure en terra estranya, on es parlava una llengua que no entenia, però a la qual es va fer ben aviat i, a colps i tamborinades, va anar lluitant per eixir de l’entrebanc.

a compte (deixar, donar, rebre)

Destinar uns diners com a part d'una quantitat que cal pagar. |

de bestreta, a la bestreta, per endavant |
Aquests 50 euros els deixarem a compte del que em deus
(no te'ls pagaré i te'ls restaré del teu deute, que és més gros).

L'Esteve m'ha donat 30 euros a compte
(m'ha pagat una part del seu deute).


a consciència

Fet amb ganes de fer-ho bé. |
bé, ben fet; honradament, sense frau, amb interès, no de qualsevol manera |
S'ha treballat a consciència.


a continuació

Al cap de poca estona. |
tot seguit, seguidament, de seguit, després, poc després, en acabat |
A continuació farem uns minuts de descans.

nota: 'A continuació' és un castellanisme admès.


a contraclaror (o contraclaror)

Es diu d'una cosa que es mira posant-la entre l'ull i la claror. |
a contrallum, de besllum (Val), davant del sol, entre el sol i jo,
mirar davant del llum |
Al revolt em va sortir un camió a contrallum.
A la tarda costa més de conduir cap a Anglès, perquè vas contrallum
(el sol et ve de cara).
Per veure el personatge has de mirar el bitllet a contraclaror.
Ja li surt una altra dent, a la nena; la hi veig a contraclaror
(la geniva transparenta).

a contracor

En contra de la voluntat d'algú (Gir-Bar). |
a repèl, de mal grat, sense ganes, de mala gana, a desgrat; ésser violent |
T'he suspès a contracor.
És violent haver de demanar diners.


a contramà *

M'ha sortit un camió contra direcció (o en sentit prohibit, contra corrent; no a contramà).
nota: 'Contramà' és una manera de traure la pilota en el joc valencià.

a cop calent

Tot seguit de rebre una patacada o una ferida; després de rebre una proposició (Gir-Bar). |
de calent en calent, de primer, tot seguit de, al primer moment; sense haver reflexionat sobre un tema |
Tinc un dit trencat, això que, a cop calent, no em feia mal.
A cop calent vaig acceptar el càrrec, però ara no ho faria
.
S'ha de deixar passar el temps; a cop calen et pelen (un desertor que vol tornar).
nota: La locució "en calent" es considera un barbarisme.


a cop d'ull

Fent un examen molt breu i superficial (Gir-Bar). |
fent una ullada, a primera vista, segons la primera impressió, fent un esguard ràpid, a ull nu |
A cop d'ull em va semblar que hi havia dos homes, al cotxe.

nota: Vegeu també 'cop d'ull'.


a còpia de

Fent quelcom amb insistència, amb repetició. |
a força de, a cop de, de tant |
A còpia de llegir i escriure em vaig formar.
Les mentides, a còpia de dir-les, són veritats.

El Toló i el Tolosa fitxen a cop de talonari i fan malbé el rugbi -C33-.

a cor *

Ho van cantar tots plegats (o tots alhora, tots junts, tots a una veu, ensems; no a cor) –TV3-.
Cridaven tots alhora (o tots plegats; no tots a cor) -TV3-.

a cor d'altar

A l'altar de l'església (Ca). |
a l'altar, a la trona |
Ho va dir el capellà a cor d'altar.


a cor obert (parlar)

Conversar amb algú altre amb sinceritat i sense reserves (Mall). |
parlar clar i net, parlar amb el cor esbatanat, parlar clar i català; ésser sincer, franc, obert |
El dia abans havien passat una bona hora plegats conversant a cor obert -Els voltors-.

a cor què vols

1 Molt ben tractat. |
a cor què vols, cor què desitges; com un rei, amb generositat, ben complagut |
Ens van tractar a cor què vols, en aquell hotel
-Punt-.
2 Molt. |
en alt grau, fora mida, qui-sap-lo |
Reien a cor què vols
-Punt-.
Robà a cor què vols
-Josep Pla-.
Ha demostrat a cor què vols que el càrrec li va gros
-Punt-.
Els diumenges dormo a
cor què vols (em llevo tard, fins que el cor em diu prou).
nota:
Vegeu també 'cor què vols, cor què desitges!'

a corre-cuita

Molt de pressa (Cas-Bar). |
corrent, apressadament, a corre-corrents, amb gran pressa, a més córrer; eixir cames em valguen!, d'arrapa i fuig, anar-se’n en una escorrentia (Cas) |
...el tren s’aturà en una via morta i hagueren d’eixir a corre-cuita no fóra cas que els atraparen com si foren pardalets -La cara oculta de la lluna-.

a correu seguit

De seguida que es rep una carta. |
pel primer correu, sense trigar, el mateix dia |
T’agrairé que a correu seguit em diguis si...
-Llibre-.

a corrua feta

Fent una llarga fila. |
fent filera, en corrua; a pilots, a gavadals |
Hi ha gent a corrua feta -Punt-. 


a cos de rei *

Aquí em tracten a cor què vols, cor què desitges (o esplèndidament, magníficament, com a un rei; no a cos de rei).
Des que s’ha casat està servit com un canonge
(o fa vida de burgès, està com un rei, viu de collons, viu a cor què vols; no a cos de rei).
Vivia en aquella pensió a la regalada
(o com un rei, com un canonge; a cor què vols, cor què desitges, amb l'esquena dreta, divinament; no a cos de rei).

a cosa de

Aproximadament. |
més o menys, a l'entorn de |
Hi ha un graner a cosa d’un quilòmetre
-TV3-.

a costa de

Amb l'esforç o l'ajut d'algú. |
a l'esquena dels altres, a les costelles de, pagant els altres, els altres el mantenien, a càrrec de, a compte de, gràcies a, valent-se de |
Vivia a costa dels altres
.

a cremadent

Molt de pressa. Se sol dir del menjar i el beure. |
a mans besades, amb molt de gust, de seguida, amb delit, sense aturar-se; menjar amb gola, menjar de gust i de pressa (Bar) |
Li he donat sopa i se l'ha menjada a cremadent
(tenia gana).
S'ha begut la gerra de cervesa a cremadent
(estava assedegat).

a crit pelat *

Bramava cridant (o a plena veu, a plens pulmons, s'esgargamellava, a crits; no a crit pelat).

a crits

Enraonar cridant. |
bramar, alçar la veu, cridar, escridassar, renyar |
Demanen a crits el final del partit -C33-.
Sempre crida, no sap parlar com tothom.
Va ser rebut a crits
-Punt-.
El bon joc d'en Perot demana a crits la seva titularitat
(millor que demana a crits) -C33-. 
A aquesta façana li convé molt una capa de pintura
(o és evident que demana, necessita de seguida, ha de menester aviat -o prest-; millor que demana crits).

nota: 'A crits' era molt poc usual en catala fins fa ben poc temps. No ens agrada gaire.

a cuita-corrents

Molt de pressa (Bar). |
a corre-corrents, a corre-cuita, a més córrer, apressadament, d'arrapa i fuig |
Vaig haver de fer la maleta a cuita-corrents.


a curt 'plaç' (i a llarg 'plaç', a mitjà 'plaç') *

La llei de finançament s'aprovarà a curt terme (o a curt termini, aviat; no a curt 'plaç').
Ho farem a mitjà termini
(i a llarg termini; no a mitjà 'plaç').
nota: En un registre no jurídic n'hi ha prou amb 'a la curta' o 'a la llarga'.

a dalt *

La diferència és de 8 punts a favor del Pamesa (o el Pamesa guanya de 8 punts; millor que la diferència és de 8 punts a dalt) -TV2-.

a dalt de tot

A la part més alta d'un lloc. |
al cim, al punt més alt alt |
Els porcs van a dalt de tot (cars).
Posa'l a dalt de tot (el paquet).
Tenen la televisió a dalt de tot (massa alta).
Jugaran amb la moral a dalt de tot.
Va venir un senyor i et va deixar a dalt de tot (va parlar molt bé de tu, va dir que eres tan bona noia).
Per Nadal vaig fer extres, i ara tinc el colesterol
a dalt de tot!

a darrera hora

A l'últim moment. |
a última hora, a corre-cuita, amb presses |
Ho decidim tot a darrera hora.

a darrere

Fer una cosa d'amagatotis, sense que ho sàpiguen els interessats (Gir). |
al darrere (Bar), per darrera, d'amagat |
Els hi fa bon paper i, a darrere, els critica.
Els altres riuen a darrere, dels bons regals que fa (són excessius).

a darrere, al rei li deien cornut

Per important que et creguis, a davant et faran una cara i a darrere no podràs evitar ser criticat (Franja). |
darrera el rei, figues li fan (Mall); tothom és valent quan no el poden veure ni atrapar, a davant et fan un paper i a darrere un altre; qui diu mal de tu en ta absència, temor té de ta presència |
figa: Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit d'enmig, com a senyal grossera de burla i menyspreu (DCVB).

a darrere de

Ho diu qui dedica molt de temps a una cosa i descuida les altres; fent una cosa. |
per culpa de, a conseqüència de |
A darrere del bàsquet, no faig res més (és de la junta i ha de fer moltes gestions).
A darrere teu, poc marxaríem mai (si et féssim cas).
A darrere de la Gemma, en farem totes, de règim (ens hi arrossegarà).
Aquest nen és sempre a darrere les faldilles de la mama (amb la mare)
Alegries, a darrera teu, poques!
nota: Vegeu també "al meu darrere".


a darrere de l'un i de l'altre

Si vols atendre a tothom (Am). |

si ajudes a tothom, si t'escoltes a tothom |

A darrere de l'un i de l'altre, no faries mai vacances (els avis se'n van de vacances).


a defora

A la part exterior (Mall, Gir). |
a fora, a l’aire lliure |
...
construir ben fet un paller a defora -Nous escrits-.
Mainada, aquí trencareu quelcom, aneu a jugar a defora! (Gir)
A –On tens el diari? B –A defora (al balcó).

a desdir

En gran abundància; de manera desmesurada. |
molt, tant com es vulgui, en gran quantitat |
Saisac pudia a càtar a desdir -Llibre-.
Hem tingut castanyes a desdir.
...i ens felicitem a desdir
(el dia de Nadal, a missa).
Podríem jugar a desdir.

a desgrat

Fet per obligació, sense tenir-ne ganes. |
de mal grat, sense ganes, a contracor, de mala gana, contra la voluntat; no venir bé |
Accepto “tonto” a desgrat, perquè no és català.
Treballem a desgrat, perquè a tot arreu fan festa, avui.


a desgrat de
Tot i algun impediment. |
malgrat que, a pesar de, no obstant, amb tot i |
Les eugues, a desgrat d’ocupar el centre del camp de batalla, ni es mogueren –Carlinada-.


a deshora

Hom ho diu de les coses fetes quan no toca, fora de l'horari habitual. |
fora d’hora, sense horaris, a destemps; en un moment inoportú, a una hora intempestiva |
Aquests sempre van a deshora (massa tard o massa aviat).
No menjo mai res a deshora
(entre àpats).
Has parlat a deshora; ho havies d'haver dit més aviat.

a deslloc

Estar, una una persona o una cosa, en un lloc que no li pertoca (Am). |
traspaperat, perdut, fora de lloc, desordenat, malendreçat, de qualsevol manera |
Si hi ha alguna cosa que estigui a deslloc, a la biblioteca, poseu-la bé (els llibres desordenats).

a despit de

Contra la voluntat o l'opinió d'algú; malgrat les circumstàncies. |
malgrat, encara que, a desgrat, sense fer-ne cas |
A despit del que pensin els meus companys, hi aniré.
Intervindrà a la guerra, a despit de l’opinió de...
-Avui-.
Li quedà el malnom, a despit dels anys –Històries-.

a destacar *

Cal destacar les temperatures baixes a... (o posar en relleu; destaquen,
ressalten, sobresurten;
millor que a destacar -TV3-.
Destaquem la derrota de X a Paris (o podem destacar; millor que a destacar).

a destemps

Es diu d'una cosa feta quan no toca. |
a deshora, fora d'hora, fora de temps, inoportunament, diferent dels altres, quan no toca |
Ella anava a destemps, no feia joventut com les altres.

Aquest enciam el vam plantar a destemps, però encara Déu n'hi do si n'hi ha hagut.

Hem venut les accions a destemps.
El porter ha saltat a destemps
–CR-.

a Déu gràcies *

Gràcies a Déu, ara tot ha millorat (o per sort; no a Déu gràcies).
Per sort, el cinema s'ha arranjat.
Tothom pot expressar-se, gràcies a Déu...
(o ja era hora!) -CR-.

a déu–dóna

En gran quantitat (Mall). |
a dojo, a doll, profusament |
El saragall desbordà el torrent i l’aigua arribà a ca Madó, la que venia vi, a déu-dóna -Albellons-.
saragall: xaragall, còrrec, regueró.


a dia d'avui *

La manifestació, ara com ara, es farà (o a hores d'ara, de moment, si les coses no canvien, si no hi ha novetat; no a dia d'avui).
Fins ara s'han apuntat un centenar de persones
(o fins avui, ara com ara, de moment; no a dia d'avui).

a diari *

Això passa cada dia (o un dia sí i un altre també; no a diari).
Diàriament ens porten el correu (o cada dia).
Hi tenen dos o tres autocars a dinar, diàriament (al restaurant).
Van a l'hort a collir, i això és diari
(o cada dia).

a diferència de *

Al contrari del que feren els germans Marx, X no va anar a... (o contràriament, diferentment, per contra; millor que a diferència de) -TV3-.
La majoria ho fan altrament que els francesos, i juguen... (o ben diferent millor que a diferència dels) -TV3-.

a dir de (o al dir de) *

Un disc que, segons diuen els crítics musicals, serà molt comentat (o segons els crítics; no a dir de, al dir de) -Ona Catalana-

a dir veritat (o ver) *

Trobem aquesta expressió al DIEC i en altres diccionaris. La rebutgen alguns reculls de frases fetes. No us la podem recomanar, francament.
Si haig de dir la veritat, avui em pensava que perdríem (o veritablement; millor que a dir veritat, a dir ver).
La veritat és que no hi he estat mai
(o en realitat, de fet; millor que a dir veritat, a dir ver).
Si hem de ser francs, el moviment dels salaris... (o siguem clars, diguem les coses tal com són ) -Llibre-.
I, a dir ver, era poc convincent.
nota: Trobem 'a dir ver' al DCVB i Ruaix proposa de respectar-la.

a disfrutar! *

Divertiu-vos! (o passeu-vos-ho bé!, xaleu força!; no a disfrutar!)
Gaudiu-ne, del xalet!
(o fruïu-ne, aneu-hi, aprofiteu-vos en; no a disfrutar del xalet!) -TV3-.

a disgust *

Hi anava de mala gana, a jugar amb la veïna (o a contracor, a desgrat, amb disgust; m'hi trobava incòmode; no a disgust).
Treballar a desgrat, és molt carregós (o en un mal ambient; no a disgust).

a dispensar

Fórmula per a disculpar-se (Am). |
dispenseu, perdoneu |
A –Aquesta cadira és meva. B -A dispensar!

a disposar

Fórmula que s'usa per respondre a qui agraeix un favor o un compliment. |
quan vulgueu; si em necessites, ja ho saps; per a servir-te. |
A -
Gràcies per deixar-me la màquina. B –A disposar! Sempre que la necessitis, agafa-la.

a dit *

L'han nomenat sense passar els tràmits habituals (o amb un cop de barret -Ca-, amb una barretada -Ca-, per influència; millor que a dit).
Com que tenia padrins, l'han agafat directament.
El varen fer batlle per recomanació
(o perquè qui té padrins es bateja).

a dojo

Es diu quan es té una cosa en abundància. |
a mans besades, a balquena, de sobres, a dolls (Val) |
Enguany tenim pomes a dojo.
El xampany anava a dojo, en aquell sopar.
Tot anava a dojo, en aquella casa
(= hi havia de tot i força -eren rics i gastaven-).

a doll (o dolls)

En molta abundor. L
a bell doll, a cabassos, a dojo, a balquena, a gavadals, a manta l
Un lèxic que es veu reflectit a doll, a mesura que el lector s’endinsa en la novel·la, que troba la paraula justa per expressar qualsevol acte -Temps-.
En la festa hi havia menjar i beguda a dolls.

a domicili *

Golejada a fora (o al seu camp, a camp contrari, al camp del Júpiter; millor que a domicili).

a donar

1 Que es ven a un preu ridícul. |
molt barat, regalat, a un preu llençat, a cap preu |
Ara els porcs van a donar: hi ha massa granges.
Els carabassons van a donar, aquest any.
2 Que es regala (Am). |
de franc, debades, gratis |
A donar, no pots pas dir que no (li regalen prunes).
No m’agraden gaire els naps, però, a donar, es poden agafar.
Ni a donar la volen, la roba vella.
A donar, agafen força, de julivert
(si te'l regalen).

a dos *

Una comèdia de dos actors (o representada per dos, feta entre dos; no una comèdia a dos) -TV3-.
Un secret de dos (no a dos).

a dreta llei

Segons la llei, aplicada estrictament. |
d'acord amb la llei, ben mirat, a bon dret, no torcent la llei, amb justícia estricta |
Aquesta carretera, a dreta llei, hauria de fer vuit metres d’amplada.
La casa, a bon dret, pertanyia als hereus.

a dretes

Fet amb la intenció de fer-ho (Am). |
a propòsit, a posta, expressament, deliberadament, a gratcient |
Això ho vares fer a dretes; ara no diguis una cosa per altra.

a dures penes *

És analfabet; té treballs a signar (o signa amb penes i treballs, amb gran dificultat, amb gran esforç; millor que a dures penes).
Amb penes i treballs, ho ha acabat de polir (o a males penes; millor que a dures penes).
La meva padrina, amb prou feines entenia el castellà
(o a males penes, gairebé no entenia; millor que a dures penes).
nota: Ruaix creu que s'hauria d'admetre la locució "a dures penes" perquè és una variant de la forma clàssica "a males penes".

a empentes i rodolons

Amb moltes dificultats (Gir-Bar). |
de la manera que es pot; amb penes i treballs; aquí caic, allà m’aixeco, amb entrebancs i dificultats, d'una manera precària |
Vaig fent el treball a empentes i rodolons.
Vaig acabar la carrera a empentes i rodolons, perquè ja era casada.


a encesa de llums

Al capvespre (Bar). |
a boca de fosc, a entrada de fosc,
a entrada de fosca (Mall), a hora foscant, a boqueta de nit, a poqueta nit, al caient de la vesprada |
La barca va arribar a va encesa de llums.


a enemic que fuig, pont de plata *

A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera (o a l'enemic que fuig, fes-li pont de plata, cal donar facilitats a fi que els enemic se'n vagin; no a enemic que fuig, pont de plata).
nota: Llegim a “Saó” que la dita 'a l'enemic que fuig, fes-li pont de plata' és d'origen català.

a entrada de fosc

Al vespre, quan es comença a fer fosc (Gir-Bar). |
al capvespre, a hora foscant, a hora baixa, a boca de fosc (Bar), a entrada de nit, entre dos llostres -o llustres-, entrat el vespre (DCVB), ranvespre, (a boca de nit, a boqueta nit, a poqueta nit Val), a entrada de fosca (Mall, Men) |
Avui hem plegat massa tard; arribarem a casa a entrada de fosc.
Un poc abans d’entrada de fosca arribaven es convidats. –Fets-.
Hem arribat a boca de fosc.
Aleshores, ben entrada de fosca, sortia...
-Albellons-.
A l'hora baixa, el perfum de les acàcies... -Josep Pla-.
Entrat el vespre encara pot nevar
-TV3-.
nota: A Mallorca es diu "a entrada de fosc", "a's capvespre" -quan comença el vespre-, o "de fosca", "a's vespre", "en sa nit" -durant la nit-.


A és per a X, el que B és per a Z

Correspondre’s. |
equival, és igual |
El cuixot és per a la carn el que el salmó fumat és per al peix.
Hollywood és per al cinema, el que Paris és per a la publicitat.
cuixot: pernil
nota: Creiem que no és tan bona la solució "A és a X, el que B és a Z"

a escassos

Va caure a pocs quilòmetres de Montalban (o molt a prop; millor que a escassos quilòmetres).

a escena *

El Barça i l'Osasuna ja són al camp (o a l’escenari; millor que a escena -juguen la Copa d'Europa-) -Avui-.

a esgarrapa i estira cabells

Repartint una cosa sense ordre, a veure qui n'agafa més (Bar). |
a mirar qui l'abasta (Gir), a mirar qui l'agafa, a estiracabells |
Van fer una gran tortell a la rambla que anava de cap a cap i, abans de començar-lo a repartir, la gent s'hi va tirar a esgarrapa i estira cabells.


a espai (o espai, d’espai)

Anant amb compte, o avançant lentament (Val). |
a poc a poc, sense pressa, xano-xano, amb calma |
Si feu una excursió al riu, aneu espai.
Anem espai perquè no tenim pressa.
Aneu a espai, que ha plogut i podreu esvarar.
esvarar: llenegar, relliscar

a esquenes de *

Han fet negociacions sense dir res als parlamentaris catalans (o d'amagat de; no a esquenes de, a espatlles de; no a esquenes de).
Quan giro l’esquena, ells riuen (no estan rient a esquenes meves) -TV3-.
Nota: "a esquena de” i “a l’esquena de” volen dir “a costes d’un altre, o aprofitant-se d’alguna circumstància”.
Ho ha fet a l’esquena del seu pare (pagant el pare).

a estall

Es diu d’una feina que no es cobra ni per hores ni per dies, sinó quan s’ha acabat (Cas). |
a preu fet, a escarada, a escar, a tant la peça, a tant per cap |
Hi havia una metralladora que segà més blat que deu quadrilles a estall -La cara oculta de la lluna-.
Treballem a tant per cap -Presència-.

a estones

Ho diu qui fa les coses quan pot, no de manera regular. |
quan tinc un moment, quan puc, de tant en tant |
Els comptes, els porto a estones (quan puc).
Ací la feina va a estones.
A -Ara no tremoles tant. B -Va a estones.

a estones perdudes

Quan no hi ha feina o n'hi pa poca. |
quan no té feina, en temps de lleure, en hores que sobren |
Escric a estones perdudes.
Ho fem a estones perdudes (en hores de lleure).
M'ocupo del jardí a estones perdudes.
nota: Pensem que 'a estones mortes' és un calc del castellà.

a estrenar *

Es lloga pis per estrenar (o pis ben nou; no pis a estrenar).

a estricades

Fent les coses a estones, no d’una manera continuada (Gir). |
a estones, a estrebades, quan es té temps |
El pare treballa l'hort a estricades.
Amb una altra estricada, acabarem de posar les teules, avui (ací "estricada" vol dir esforç).

a excepció de

Sense comptar amb una persona o amb una cosa determinada. |
llevat de, exceptuant, excepte, menys, excloent |
Tots els caps de sèrie van passar, a excepció de l’occità Mantèl –CR-.
Es farà el tancament de totes les carreteres, a excepció de... -CR-.


a excepció feta de (o excepció feta de) *

Tot era correcte menys el repartiment del temps (o fora de, llevat de, excepte, a excepció de; no a excepció feta de) -TV3-.
Hi ha poc trànsit, llevat a la carretera de Banyuls (o a excepció de, menys a; no excepció feta de).

a expenses de *

Depenem una mica a del que faci Romania (-per classificar-nos, en futbol-; no estem a expenses del que faci Romania) -TV3-.
Les despeses de les obres són a càrrec del club (o a l'esquena de, a compte de; no a expenses de).

a falta de *

La locució "a falta de" no té sentit temporal.
Han empatat quan faltaven dos minuts per acabar el partit (o a dos minuts de la fi; no a falta de dos minuts) -CR-.
Quan falta un jorn per acabar la lliga, ja se sap quins equips baixaran (o a un jorn d'acabar; no a falta d'una jornada) -Avui-.
que són correctes:
A falta de neu, l'alternativa ha estat el gel (o mancant, sense, no tenint, com que no hi ha) -TV3-.
A falta de carn, menjarem peix –Avui-  
A falta de garbaions xuclen bonisses -Adagiona-.
nota: Els garballons són les tiges tendres d’una espècie de palmera nana que creix prop dels arenals a les costes de Mallorca. La bonissa és la part ja no tan tendra i poc mengívola de la mateixa planta.

a favor de (o en favor de)

De manera favorable a algú o a alguna cosa. |
en benefici de, per a, afavorint, en bé de, de cara a |
Actuem a favor de la pau (o en favor).
És una dona que sempre ha treballat per al poble (o a favor del, en favor del).

a fe que

Locució que afirma que una cosa és certa encara que costi de creure (sentim la forma vulgar "feques" a les comarques de Girona). |
de veritat, realment, sense cap dubte, a fe de cristià, a fe de món, a fe de Déu, això que, no ho dubtis |
A fe que no ho ha fet bé -TV3-.
A fe que en sap.
A fe de Déu que, quan el vegi, li ho diré!
A -S'ha acabat tot el plat. B -Feques que n’hi havia per atipar un regiment!
C -Avui ens ha fet molt bon dia. D -Feques que ahir el vent manxava fort!
E -Ara no donen permís per fer obres. F -A fe que en farem!
G -En Joan diu coses molt gruixudes de la seva cunyada. H -A fe que te’l pots ben creure!

a fer gàrgares **

Au, la travessa a fer punyetes (o a can Taps; no a fer gàrgares -hi ha un resultat equivocat-) -TV3-.
Que vagi a escampar la boira!, jo no el vull ací (o a tomar vent, -a mamar, a cavar hort, Val-; no a fer gàrgares)-TV3-.

a fi de bé


Hom ho diu d'allò que es fa o que es diu amb la idea de fer anar bé, d'ajudar. |
amb bona intenció, per anar bé, per fi de bé, amb bon fi,
per un bé |
I si ens trobem pel camí, que sigui a fi de bé
-Temps-.
Jo t'ho he dit a fi de bé, que corres massa amb el cotxe; ara, tu fes el que vulguis.

El teu pare et castiga a fi de bé.

Jo et corregeixo a fi de bé, vull que siguis un noi ben educat.

Tot es fa per fi de bé (o pel fideuer -de broma-, Am).
A
-La nena vol portar el xicot a dinar. B -Si ha de ser per fi de bé, que vingui.

C -Farem un club nou. D -Que sigui per fi de bé.
Tot es fa per fi de bé; si surt malament, què hi farem!



a fi de comptes *

No ens sembla un entrada correcta, per bé que es troba en alguns diccionaris.
Al cap i a la fi, els Oscars es donen perquè la gent vagi al cinema (o en resum, fet i fet; millor que a fi de comptes) -TV3-.
Al capdavall, els metges fan moltes hores (o ben mirat) -Avui-.
Depèn, fet i fet, de la maduresa dels guardes -Llibre-.

a fi i efecte de

Locució que s'usa quan es fa una acció a fi d'aconseguir uns objectius determinats. |
amb la finalitat de, amb la intenció de, per tal de, a fi de |
A fi i efecte de comprar-li la finca, el va deixar sense camí.

a fiar

Sense pagar la compra, al moment de fer-la. |
sense pagar o cobrar a l’acte, a crèdit, sense aval, sense garantia |
Em sap greu, però comprem el pa a fiar (quan tinc cèntims paguem).
Tot ho compro a terminis i a fiar
.
Si no ens paguen aviat la mesada, haurem d'anar a fiar.

a finals *

A la fi de setembre ens tornarem a trobar (o a la darreria de, al final de; millor que a finals).
Comencem la verema a la darreria d'agost.
A les acaballes d'estiu, el turisme aflaca (o a l’acabament de).

a flor de

Es diu d'una cosa, quan es troba al mateix nivell que una altra. |
al nivell de, arran de, a tocar de |
L'entrada de la casa, per darrere, va a a flor del carrer del nord (té una entrada pel carrer del nord, que és més alt que el de davant).
L'aigua va arribar a flor del segon escaló; va faltar un dit perquè entrés a casa (en una inundació).
El pal de telèfon s'ha anat podrint a flor de terra
.
Els dos balcons són a flor
(Am).
El balcó venia aflor de teulat.
La tauleta ve a flor taula
(al mateix nivell).a flor de llavis

Ho diu qui té les paraules a punt per replicar a algú. |
a punt de sortir de la boca, preparat, a punt de dir, a flor de boca, a moll de boca (Am) |
De seguida tenim una opinió a flor de llavis –D. Barna-.
Tenia les paraules a flor de boca, però he callat (m’ha vingut el que volia dir a l'acte).

a flor de pell

Es diu de qui té els sentiments i les vivències alterades per algun motiu. |
estar esverat, nerviós, sensible, etc. |
Els nervis estan a flor de pell, al camp de futbol -TV2-.
Està a flor de pell (el malestar) -Temps-.
Té els sentiments a flor de pell, vostè -CR-.

a fons

Amb interès i dedicació, arribant fins al final. |
profundament, de totes totes, anant fins al fons, ben fet, a consciència |
Ja en parlarem més a fons de... -TV3-.
La indústria editorial juga a fons la carta dels premis -Temps-.
Hi he treballat a fons (ho he repassat bé).
Juga molt
(o s'hi fa al màxim, lluita tant com pot; no s'emplea* a fons -C33-.

a fons perdut

Hom ho diu dels diners que es donen, quan no s’han de tornar. |
regal, donatiu, subvenció |
El Govern dóna trenta mil euros a fons perdut.

a força de

Reiterant un fet o una acció. |
a còpia de, de tant |
Els viaranys que els transeünts han assenyalat a força d'anar amunt i avall -Llibre-.
A força de plorar, ho ha aconseguit -Avui-.
Ens ho imposen a força de publicitat i de modes -Avui-.

a frec de

A molt poca distància. |
a prop, a tocar, molt a la vora |
Ja som a frec de primavera -Llibre-.
Li va passar un tret a frec de roba.
nota: Vegeu també "frec a frec".

a fuita! (o a fuita corrents!

Ben de pressa. |
a fuita pallot! (Ca), ràpidament, volant, precipitadament; amb pressa i corregudes (Val) |
A fuita!, correm!, que aquí prendrem mal!
A
-I tu, què fas fer? B -Jo?, a fuita!, sí que estem d’hòsties! (hi havia baralles)
Quan varen sentir els mossos d’esquadra, ells a fuita corrents (com van poder)!
Si es barallen, tu a fuita pallot!

Li vaig dir “Vine cap aquí”, i ell a fuita! (va fugir; un lladre, un gos, etc.)
Si sentiu fressa, vosaltres a fuita! (fugiu)
Tota la setmana treballem, però els dissabtes tothom a fuita (tothom se'n va).

a gall que fa renou, li estrenyen el coll (o a gall)

Si algú es vol destacar gaire, és fàcil que trobi oposició (Bar). |
a qui fa nosa, l'eliminen; qui va contra els poderosos sol acabar malament |
A -El batlle ha dimitit. B -A gall que fa renou li estrenyen el coll (no interessava als cacics locals).

a gambades

Movent-se amb passes molt llargues (Cas). |
a camallades, fent passes llargues; arribar en quatre passes |
...i marxà a gambades cap a la formació -La cara oculta de la lluna-.

a garrotada seca

Amb violència (Bar-Gir). |
a cops, a patacades, a trompades |
La policia els va fer fora a garrotada seca.

Els pares, digui el que digui la ciència, es formen a cops. Es aquest un aprenentatge semblant al dels fills, que, a cops, aprenen d'anar pel món
(superant dificultats) ) -Els nins-.


a gat vell no li plantis moixina

Vol dir que no es fàcil enganyar a algú que té experiència en un determinat àmbit. |
és difícil enganyar un veterà |
A -Em pensava que pagaries per endavant. Et veia molt animat. B –Ja sé de què va; a gat vell no li plantis moixina (si ja has pagat i reclames, no t'hi estan).

a gates *

Pujava i baixava l’escala de quatre grapes (o de grapes, a la gatamau, arrossegant-se, gatejant; no a gates) -RAC1-.

a gogó (i a go-go) *

Hi havia escàndols a dojo (o tot sovint, més sovint que no plou, a balquena, a doll; no a go-go, a gogó) -Avui-.

a gos flac, tot són puces! *

No té feina, i ara s'ha trencat la cama: ase magre, mosques! (o caldera vella, bony o forat -si és una persona gran-, els pobres no acaben els maldecaps; millor que a gos flac, tot són puces).
nota: 1 Fa de mal dir si “a gos flac, tot són puces” i “a ca magre, tot són puces” són barbarismes, perquè es diuen de molt antic. Pensem, però, que són millors les altres solucions.
2 Vegeu també “ase magre, mosques”.

a gran escala (o petita)

En gran quantitat. |
en gran mesura, en gran proporció, en alt grau, en gran manera, molt i molt, fora mida |
El contraban es fa a gran escala, ara; ja no hi ha els petits que passen la muntanya amb sacs.
Amb la crisi no anem tan lluny; fem viatges a més petita escala
(més a prop).

a granel *

Ho deixen tot desordenat i se’n van (o de qualsevol manera; no a granel).
No miren prim, aquesta gent; si una cosa es trenca en compren una altra (o no estalvien gens, tot va de qualsevol manera; no tot va a granel).

a grans mals, grans remeis *

Quan convé, s'ha d'actuar! (o els problemes greus, cal solucionar-los de manera agosarada; millor que a grans mals, grans remeis).

a grans trets

Dient només les coses principals. |
bàsicament, en dues paraules, en poques paraules, sumàriament |
Es tracta, a grans trets, de jugar només amb dues puntes -Avui-.
Volem saber, a grans trets, què opinen... -CR-.

a grapades

Es diu de quelcom que està fet sense mirament ni refinaments (Mall). |
fet de qualsevol manera, sense cap ni peus, a tall d’arrencar naps (Am) |
No podem admetre una feina feta a grapades.

a grapats

En una gran quantitat. |
a dojo, a doll, en abundància, molts |
Agafava els caramels a grapats.
Hi havia moltes olives i les collien a grapats
(emplenat-se'n les mans).
Jo poso els quilos a grapats (de seguida m'engreixo, Am).


a gratcient


Amb ganes de fer-ho (Alt Urgell). |
expressament, deliberadament, a dretes, a dretcient, de propòsit, a posta, amb intenció de fer-ho |
Sembla que va ser fet a gratcient -En Calçons-.
Ens neguen a dretcient la seva aprovació -Llibre-.

a guany

Cobrant un tant per cada unitat produïda (sentim "a gony", Ca). |
a tant per unitat |
Tenim els diners a guany (al banc, cobrant un interès).
Teníem els porcs a guany (ens pagaven un preu estipulat per cada porc engreixat).

a guisa de *

Servien xocolata per començar (o d'antuvi; no a guisa d'introducció).
Hi havia una columna que semblava una creu de terme (o amb forma de una creu, a manera de) -Avui-.

a gust

Estar o trobar-se bé. |
content, satisfet, a pler, còmodament, agradablement, bé, com el peix a l'aigua; amb plaer
|
No es troba prou a gust a la feina (no s'hi troba bé).
En Robert no es troba a gust a Barcelona.
Ha estat una solució al gust de tothom.

Vaig riure molt de gust al teatre (o amb gust, satisfet; millor que a gust).
M'ho vaig menjar de gust
(millor que a gust).

nota:
Alguns autors consideren 'a gust' un castellanisme. Es recomana de dir 'riure de gust' i' menjar de gust'. 

a gust *

S'hi posa cafè mòlt i el sucre que convingui (o i el sucre que interessi, que faci falta, que agradi; no i sucre a gust) -CI-.

a hora baixa

Cap al tard (Mall). |
quan es fa fosc, al vespre, quan es pon el sol, al tardet, (a poqueta nit, a boqueta nit Val), aubes postes (Men) |
A hora baixa anirem a casa.
Torneu abans de l'hora baixa.

a hora foscant

Al capvespre (Terres Ebre). |
a entrada de fosc (Gir-Mall), cap al tard, quan es fa fosc, al tardet, al caient del sol, quan es pon el sol, a la vesprada, ran vespre, al primer foscant, al crepuscle, de boca foscant (Alt Urgell) |
Tornaran de pescar a hora foscant.
Quan va arribar la Mercè ja era de boca foscant -En Calçons-.
A hora foscant, mentre el poble reposava, entraren a la casa del pare -Contalles-.

a hora horada

Amb el temps just (Val). |
ben just, per poc, a darrera hora, ben tard |
Sempre agafem el tren a hora horada.

a hores d'ara

Actualment. |
en aquest moment, ara, avui en dia |
Abans, això es feia així, però a hores d'ara es fa aixà (d’una altra manera).
Els núvols, a hores d'ara, són... -TV3-.
A hores d'ara ja n'hauríem de comprar un altre, de piano.

a hores desdigudes

A hores que no són les més habituals per fer quelcom (Men). |
a hores desacostumades, impròpies, insòlites, anormals |
Es va estranyar de tal visita en aquelles hores desdigudes (encara era de nit) –Fets-.

a hores escadusseres

Quan es pot; no d'una manera seguida. |
a estones, de tant en tant, irregularment, a bores sobreres, a hores esparses, quan puc |
Treballo a la fàbrica, i a la vinya hi vaig a hores escadusseres.


a igual X, igual Z *

Si fan la mateixa feina, han de cobrar igual (o a la feina, tots iguals; millor que a igual feina, igual sou).
Cada lletra es correspon amb un nombre (diuen A igual número, igual lletra –cada sis és una M) -Avui-.

a imatge de

Seguint un model.
igual que, com el de, imitant el de, idèntic a, equiparable, a semblança de |
Volen crear un règim islàmic a imatge del que hi ha a l'Iran.

a iniciativa *

Ha renunciat a la paga per la seva voluntat (o per pròpia iniciativa, perquè ha volgut, perquè ell mateix ho ha demanat; millor que a iniciativa pròpia).
S'han reunit per iniciativa del president portuguès (o la reunió ha estat idea de, ha convocat la reunió; millor que a iniciativa de) -CR-.

a inicis *

Hem marcat al començament de la segona part (o al principi, a la primeria, a l’inici; millor que a inicis).
Al ball, quan comença la gresca, els grans se'n van; només es queda el jovent (millor que a inicis de).
Nota: a principis de, a començaments, a primers de, s'han de considerar correctes, segons per Ruaix. Tanmateix, si ens en podem estar, millor.

a instàncies de

Perquè algú ho demana. |
a petició de, a requesta de, a demanda |
A instàncies del governador, la policia... -TV3-.

a joc *

Urbanització amb piscines de luxe i palmeres que hi fan joc (o que li donen un ambient adients, en harmonia, que s'hi adapten, que s'hi combinen harmònicament; no a joc) -Punt-.

a jóc

A casa. |
a joca, a cobert, controlat |
A –
Han arribat els nois? B –Sí, ja són tots a jóc (a casa).
Les gallines ja van a jóc (al galliner a dormir).

a judici de

Tenint en compte l’opinió d’algú. |
a parer de, segons el parer de –o el sentir– |
A judici dels metges, el seu estat és molt greu -TV1-.

a jutjar per *

Fa calor a Londres, si fem cas de la indumentària (o si hem de jutjar per la indumentària; millor que a jutjar per) -C33-.
Si ens atenem al nivell d'algunes declaracions... (o considerant; millor que a jutjar pel) -Avui-.
Si tenim en compte les informacions, sembla que...
Nota:
a jutjar per és una construcció genuïna, segons Ruaix i altres autors.

a l'abandó

Sense que ningú no en tingui cura. |
abandonat, desemparat, negligit, mancat de cura o d'atenció |
Van deixar els infants a l'abandó.
Tenen totes les terres a l'abandó.

a l'abast

Que és possible d'abastar. |
a l’abast de la mà, assequible, a la mà de, assolible; tot el que pugui, allò que pugui |
James té la Volta a l'abast de la mà (ciclista) -TV2-.
No estaria a l'abast de moltes butxaques, menjar-ne.
EPC farà el que estigui al seu abast per...
–TV3-.

a l'abril, cada gota val per mil

La pluja de primavera és bona per al camp. |
per l'abril, cada gota en val mil |
Si plou ara tindrem més bona collita; a l’abril, cada gota val per mil.

a l'acabament

Al final. |
en acabar, quan s'acabi, a la fi |
A l'acabament de la classe t'ho diré.
Al final de l'espectacle en parlarem.
En acabar de segar es blat, ho celebrarem amb un bon dinar (Men).

a l'acte

En aquell mateix moment. |
al moment, de seguida, ara mateix, immediatament |
El vàrem arrendar a l'acte, el pis.
Ho vaig decidir a l'acte, sense pensar-m’hi
.

a l'adelantada *

El pago per endavant, el diari (o a la bestreta, a l’avançada; no a l'adelantada).

a l'adoba

Adobats amb salsa i amb tallets de carn i peix (Am). |
en adob |
Els cargols a l'adoba m'encanten.

a l'agost, figues i most (i: per l'agost)

Durant el mes d'agost maduren moltes figues i raïms.

a l'agost, plou quan és fosc (i: per l'agost)

Durant el mes d'agost, en molts indrets, es formen tempestes a la tarda.

a l'aguait

Vigilant. |
esperant, a l'expectativa, pendent del que passa; a la joca (Val) |
Hi ha un caçador a l'aguait amb un reclam.
Tota la tarda estic a l'aguait del carter.
nota:
a la joca (Val): en la cacera d'ocells, a l'aguait, estant-se el caçador ajocat.

a l'aire *

Disparin enlaire (o en l’aire, cap amunt; no a l'aire) -TV3-.
I una pregunta a qui la pugui respondre: per què...? (o i una qüestió per resoldre, i jo tinc una pregunta; millor que i una pregunta a l'aire) -CR-.
L'empat a zero deixa l'eliminatòria per decidir
(o per resoldre; millor que a l'aire) -Avui-.

a l'aire lliure

A cel obert. |
a cel descobert, a ple aire, a camp ras, al carrer, (al camp, al terrat, entre portes Men) |
Ballem les sardanes a l'aire lliure.
Van fer l'espectacle al carrer.
Estem aquí asseguts entre portes (tenen obert i passa corrent d’aire Men).

a l'aire que anem

Segons el nostre ritme, segons la manera de fer les coses que tenim. |
al pas que anem, tal com anem, tal com van les coses |
A l'aire que anem, en tenim per estona d'arribar-hi.
A l'aire que vaig, no podrem anar a l'Escala
(no es recupera prou de l'operació per anar de vacances).
A l'aire que anem, hi passarem dies a l'hospital! (no avancem).
A l'aire que anem, tots parlarem francès.

a l'albada

Quan comença a sortir el sol (Terres Ebre). |
a l'alba, a primera hora, quan llostreja, a punta de dia, a trenc d'alba (Mall), al primer cop de llum (Baix Ebre)  |
L’endemà, a l’albada, se’n baixà cap al poble -Contalles-.

En sundemà al primer cop de llum abans que vinguera el jutge, ells ja eren... -el mas-

sundemà: Sendemà, l'endemà


a l'albir de

Depenent de la voluntat d’algú. |
a l'arbitri de, a criteri de, a la mercè de |
Estàs a l'albir del vent (en un vaixell) -TV3-.
Hi podia intervenir al seu albir -Llibre-.

a l'alça

Que està augmentant de valor, de quantitat, etc. |
en alça, que està pujant, que va a més, que va enlaire, que va de puja, que es fa pagar molt, estar a les set setenes (Men). |
Les accions, en aquest moment, estan a l’alça.
Es cotitzen a l'alça al futbol italià
(els davanters) -Avui-.
La tendència és a l'alça (de la població) -CR-.
Tenim un turisme en alça –TV3-.
Les coses avui estan a les set setenes (Men).

a l'alçada de *

Hi ha molt de trànsit a Santa Cristina d’Aro (o a la carretera de; millor que a l'altura de) -CR-.
Va girar a la Rambla (o quan va ser a la Rambla, en arribar a la Rambla; millor que a l'alçada de la Rambla).

a l'amont

Molt (Val). |
en gran manera, de valent, enormement, a manta (Val) |
Enguany hem hagut de treballar a l’amont a la fàbrica de licors.
A festes ha vingut a l’amont de gent forastera.
Ací suaràs a manta
(Val).
nota: a les comarques gironines, popularment, "amunt" també es diu "amont"

a l'arbre caigut, cada u li fa feix

L'infeliç i el desvalgut solen ser maltractats per tothom (l’Alguer). |
tothom abusa del febles; arbre mort, tothom l'estella (Mall) |

a l'ase gemegador, carrega’l sense por

No facis cas d’aquells que es queixen gaire sovint (Moià). |

a l'atenció de

Amb destinació a. |
per a |
He enviat un sobre a l'atenció del Josep.
He enviat una nota per a l'Enric.

a l'atzar

Per casualitat. |
qualsevol, sense pensar, a cegues |
L'he escollit a l'atzar (o a cegues).
He agafat el primer que he trobat, sense pensar.


a l'avança

Abans del temps establert (Ca-Cat Nord). |
a l'avançada, per endavant, abans d'hora, quan encara no toca, a la bestreta, de bestreta |

Les peres han de ser grenyals, les has de co
mprar 3 o 4 dies a l’avança.
Les comprem dos dies a l’avança i després maduren a casa
(les pomes).
Ara et donen hora tres mesos a l’avança, els metges.

La gent ja ho han fet a l'avança
(demanar ajudes).
Quant de temps a l'avança s'ha de dir?
-Arrels-.
nota: 1 Vegeu també 'a l'avançada'.
2 Potser es diu per influència del francès.


a l'avançada

1 Es diu quan hom avança o aporta una certa quantitat de diners abans de treure’n profit (Mall-Gir). |
per endavant, a la bestreta -o de bestreta-, anticipadament, a compte |
S'ha de pagar a l'avançada.
Jo sóc pobre i a l’avançada ja sabeu el que us puc donar –Escrits-.
2 Es diu de qui va a un lloc abans de l’hora de començar (Ca). |
massa aviat, massa d’hora |
No cal anar tant a l'avançada a les carrosses; les veurem igual.  
A -Què farem, l'any vinent? B -No programeu tan a l'avançada.
...que remuga sabent-se derrotada a l'avançada -Saó-.

a l'efecte (o a aquest efecte)

Amb aquesta finalitat. |
per això, per aquest objectiu, amb la finalitat, a fi de |
A les oficines de la caixa de Molins trobaran butlletes a l'efecte (per apuntar-se al programa) -TV3-.
Demanarem un préstec a l'efecte de comprar un pis.
El cap d’estudis o qui a aquest efecte n’exerceix la funció...

a l'emplegat

Persones, coses, feines que es fan, o van, alhora (dialectal però força usat Ca). |
plegats, junts, a la vegada,
de plegat (Espolla) |
Varen entrar tots dos a l’emplegat.
Hi ha massa gent a l’emplegat al mercat del Ram de Vic.
Totes sis campanes voguen a l'emplegat.
Tot ve a l'emplegat: el telèfon, el timbre, em criden a dalt...

Aquestes noies en fan seguir tres o quatre de plegat, per anar a dormir
(en posen 3 o 4 al llit alhora, en un geriàtric).

a l'encamisada

A mig vestir (comarques de Girona). |
en camisa, descamisat, malforjat |
A les quatre de la matinada m’he hagut d’aixecar a l’encamisada a apedregar gats (no el deixaven dormir).
Amb aquestes calors, anem a l’encamisada (mig despullats).

a l'encop

Fent dues coses al mateix temps (Cat Nord). |
a la vegada, alhora, junts, ensems, de cop (Ca) |

...rient i sondejant el públic a l'encop
-Temps, Cat Nord-.
No puc pas fer tantes coses a l'encop
-Punt, Cat Nord-.
...i a l'encop tots diferents
-Arrels-.

a l'engròs

1 En gran quantitat. |
a gran escala, en molta quantitat, en orri, a doina (Val) |
La llet, comprada a l’engròs, està molt més bé de preu (dues caixes).
2 Es diu quan en un lloc no s’estalvia i les despeses no es controlen. |
no mirar prim, tirar de veta, anar tot a dojo; malgastar, malbaratar |
Aquest mes hem gastat dos-cents trenta euros de telèfon; tot va a l'engròs en aquesta casa. Algun dia ja els haureu d’estalviar!
Quan vivies a l'Estrada no anaves pas tant a l’engròs com ara (no tenies tants diners).
Final de festa a l'engròs
-Punt-.
3 Comptat amb poca precisió. |
en gros, aproximadament, per sobre, a ull |
Comptat així a l'engròs, deu valer 2.000 euros.

a l'entorn de

Que es fa parlant d'un tema. |
sobre, a propòsit de, al volt de, al voltant de |
Una xerrada a l'entorn de la normalització lingüística...


a l'entrant

Al lloc per on s’entra en un edifici. |
a l'entrada, al pas de la porta, a la porta |
El vaig veure a l'entrant de casa seva (era allà).
Els nens jugaven a l’entrant de casa.
... fins al quiosc que hi ha a l’entrant -L’armariet-.

a l'entretant

Durant el temps que succeeix o succeïa qualque cosa (Mall). |
entretant, mentrestant, en l'entretant (Mall) |
A l'entretant el regidor es dirigí cap a l’Ajuntament.

a l'escampada

Fugint desordenadament i anant per tots els costat. |
a la desbandada (Val), escampats, corrent |
Sortírem de la vila a l’escampada les poques forces que hi quedàvem
-Carlinada-.

a l'espera de (o que) *

Estem esperant el que digui el director (o estem a l'expectativa de; no a l'espera de).
Esperant que es trenqui el silenci oficial, les teories apunten...(o mentre esperem; no a l'espera de).
Aquest punt de l'ordre del dia queda sobre la taula fins que no és rebi la nova redacció del conveni
(no a l'espera de).
Esperant que comenci la segona part, tornem la connexió... (o mentre esperem, tot esperant; no a

l'espera que).


a l'esquena

Es diu del nombre anys d'activitat d'una persona. |
sobre les espatlles; d’experiència, de professió |
Porto trenta anys de fuster a l'esquena.
Amb trenta-set anys i vint-i-quatre curses a l'esquena...
-Avui-.
Té 50 anys de teatre a sobre les espatlles (o a les espatlles).

a l'esquena d'algú *

Parla quan jo sóc fora (o quan jo no hi sóc, a darrere meu; no a la meva esquena, a la meva espatlla) -TV3-.
Has morrejat la minyona d’amagat (o sense jo saber-ho; no a la meva esquena) -TV3-.
Li'n parles de sotamà (o d’amagatotis; no a la meva esquena) -TV3-.

a l'estil de

Ta com es fa en un lloc. |
a la manera de, com, igual que, a la moda de |
La policia de El Salvador es formarà a l'estil dels Mossos d’esquadra -Avui-.
La mare em farà un jersei a l’estil del teu (o d’un estil com el teu).

a l'estiu tota cuca viu

L'estiu es bo de passar perquè hi ha fruits arreu, la temperatura és alta, es troba feina (si parlem de persones), etc. (Gir-Bar). |

a l'hora de

Quan arriba el moment de fer quelcom. |
al moment, per, quan |
Tu tens més encert a l'hora de fer les presentacions.
A l'hora de comprar, ho volta tot
(quan compra és molt romancer i va d’una botiga a l’altra).

a l'hora de treure les castanyes

Quan hi ha una qüestió de mal resoldre. |
quan hi ha problemes, quan va de veres, quan van mal dades |
A l'hora de treure les castanyes no el veuràs mai (o les castanyes del foc)
Quan hi ha problemes que passi un altre a davant.
Quan va de veres, no hi és mai.

a l'hora dels senyors

Més tard que l’altra gent. |
tard |
Avui dinarem a l'hora dels senyors (a les tres).

a l'hort de la tia de França

Hom ho diu d'un cosa furtada (Ca). |
a cal padrí Menja i Fuig (Ca), a l'hort de la tia Robaina (DCVB) |
A
–On les heu collides, aquestes figues? B -A l'hort de la tia de França.

a l'hostal nou tothom hi deixa el sou

A tothom li agraden les novetats i sol anar a bars nous, botigues que comencen, etc.

a l'igual que *

És un partit que, igual que l'any passat, costarà molt de guanyar (o igualment que, de la mateixa manera, tal com el de, a l'igual del de; no a l'igual que).
Han pescat tant com la setmana passada (o com; no a l'igual que).
Tal com en anys anteriors, la festa serà de franc (o de la mateixa manera que, igual que; no a l'igual que).
Ha reconegut els meu drets, com també els dels altres membres (o així com els de, i també els de; no a l'igual que els de).

a l'instant

En el mateix moment. |
ara mateix, en un moment, de seguida, a l'acte |
T'ho fan a l'instant.
No te'n vagis que t'ho adobaran a l'instant.


a l'objecte de *

Hem comprat un altre tractor per no perdre temps canviant eines (o a fi de no, per tal de no, amb l'objectiu de, a fi i efecte de; no a l'objecte de, amb l'objecte de).

a l'ocellera de l'alba

En sortir el sol, quan els ocells comencen a deixar-se escoltar (Andorra). |
a l'alba, a trenc d’alba, a punta d’alba, al rompent de l’alba, a primera hora |
A l'ocellera de l’alba, de segur que la neu s’estroncarà -La neu adversa-..

a l'ombra

1 Dit de les persones que manen però de manera dissimulada o d'amagat. |
invisible, lloca –si són delinqüents-;
des de darrere, d'amagat |
Els protagonistes a l'ombra de la conferència de pau són... -Avui-.
S'han comparat els homes clau del PLT en llocs estratègics amb un govern a l'ombra -Avui-.
Acostumat a treballar a l'ombra... (en segon pla) -CR-.
Continuarà manant el país des de l'ombra
-Avui-.
2 Fet gràcies a la protecció o a l’èxit d’algú o d’alguna cosa. |
a l'empara de, seguint, darrere |
Una de les pel·lícules fetes a l'ombra de l'èxit de "Terminator" -Avui-.

a l'últim

Finalment. |
a la fi, per fi, al capdavall, a última hora, (a darrera hora, a’s darrer moment Men) |
Vàrem discutir molt, però a l'últim, ella va afluixar.
A –Com acaba el film? B -A l'últim ell se n'enamora.
Vam tenir un bon espant, però a l'últim no va ser res.
Es van discutir, però a darrera hora es van posar d’acord
(Men).
A l'últim em vaig escapar.

a l'un i a l'altre

A les dues persones de les quals parlem. |
a tots dos |
Es va posar a discutir i va insultar a l'un i a l'altre.

a l'ús *

Es van casar segons el costum d'aquells anys (o les normes en ús en aquells anys, habituals llavors, en voga en aquell temps; no segons el costum a l'ús).
Seguint les normes establertes, el tresor... (o actuals, vigents; no segons les normes costum a l'ús) -Temps-.
"La Garrafa" no és una editorial com les altres (o habitual, corrent, normal; no a l'ús).
És una pregunta de les que ara es fan (o que se sol fer, no a l'ús).
nota: 'En ús' és correcte, però s'usa molt per influència del castellà.


a la babalà

Sense fixar-se en el que es fa (Gir-Bar). |
de qualsevol manera, sense pensar, sense posar atenció, sense mirar prim, descuradament, sense mirar-s'hi, sense miraments, sense planificar |
Actuen a la babalà i no paren compte de res.
Xuta a la babalà
(sense mirar on va la pilota) -TV2-.
A comprar a Perpinyà, a la babalà no hi pots pas anar; has de saber què vols.
Havien edificat a la babalà.

a la baixa

Baixant-ne el nivell o la intensitat. |
cap avall, per sota |
Faran una revisió dels impostos a la baixa -TV3-.
Revisaran el programa d'entrenament per fer-lo més moderat (o a la baixa) -TEMPS-.
Et valores massa a la baixa
(et menysvalores, menystens, Men).


a la banda

Situat a la part dreta o esquerra del cos (Men). |
en un costat, al costat |
Nomia Antoni, i el veuen amb sa sembradora a la banda disposat a escampar llavor –Fets-.

a la bartola **

S'estiren a fer el mandra (o el dropo, de panxa enlaire; no a la bartola).
Es passa el dia a casa gratant-se-la (o ajagut, sense cap ànsia; no a la bartola).

a la bestreta

Avançant els diners en fer una operació comercial. |
de bestreta, per endavant, amb anticipació, prèviament, anticipadament |
Hem hagut de pagar a la bestreta l’arrendament (per endavant).
Ja hem tancat el tracte i hem pagat cinquanta mil euros a la bestreta.

Gràcies de bestreta per la vostra col·laboració (Val).

a la biorxa

1 Es diu de qui camina o fa altres coses desviant-se de la línia recta (Men-Mall). |
fer ziga-zagues; anar a la torta, de guerxo (Emp), de tort (Gir) |
Aquestes copes de més que he pres em fan anar a la biorxa.
Era clar que la convivència entre mon pare i jo anava a la biorxa
-Males companyies-.

2 Mirar inclinant cadascun dels ulls cap a un costat diferent (Men-Mall). |
mirar de tort; mirar guenyo, guerxo, a la torta; ésser estràbic |
Li han donat una punyada i ara té un ull blec i mira a la biorxa.
ull blec: ull blau


a la bona

Es diu de qui està d’acord amb una cosa i hi dóna conformitat (Moixonies, Mall). |
a les bones, venir a bé, venir al punt, venir al pèl, de bona manera, de bé a bé |
Si ve a la bona podrem enllestir la feina ben aviat.

a la bona de Déu

Hom ho diu d'allò que es fa sense sense cap planificació (Bar). |
sense ordre ni concert, sense preparació, a l'atzar, a la babalà, de cor a pensa, barrim-barram, de qualsevol manera, sense solta ni volta |
Aquestes cases al mig dels camps s'han fet a la bona de Déu
(sense cap permís).
No s’ha de fer servir el càstig a la bona de Déu
-TV3-.
Vaig emprendre de nou la marxa a la bona de Déu cap al bosc.
Sempre anaven a la bona de Déu
–Fets, Men-.
Els he deixats a la bona de Déu
(me n'he anat i els he deixats ben sols).
Si es deixa a la bona de Déu, l'hem parida!
(li hem de controlar els estudis).
Va deixar la filla a la bona de Déu i va anar a esquiar amb uns parents
-TV3-.

nota: Alguns autors consideren aquesta frase feta un barbarisme. La trobem al DIEC.

a la brava *

Se'n va anar a la francesa (o sense dir res, sense dir adéu, de mala manera; no a la brava) -CR-.
Els delinqüents li passen comptes cruelment
(o violentament, de manera dràstica, de manera ferotge, rudement; no a la brava).
Els soldats impediren amb rudesa la manifestació (o amb violència, amb força, furiosament, impetuosament; no per les braves).

a la bruta

De pressa i malament (Men-Mall). |
de qualsevol manera, sense mirar prim, arreu, a tall d’arrencar naps (Am), a la brutesca (Ca) |
Sa feina es feia a la bruta, però com que plovia molt, tot granava molt bé –Fets-. 
Sabeu què m'agrada del PCLP? -i que Déu no em castigui per aquest sarcasme-, que ataca a la bruta, com un toro espanyol).


a la brutesca

Fet sense mirar gaire la netedat. |
poc polit, mancat de netedat, ésser ca la bruta (Ca), que queda brutor (Men) |
Tot va a la brutesca, per les veremes, perquè hi ha massa feina (la casa, el menjar, etc.).
Ha escombrat la casa i hi ha quedat molta brutor (Men).
En aquesta fonda tot va a la brutesca.

a la callada

Fet sense dir res, dissimuladament, amb molta discreció. |
sense parlar, sense fer fressa, dissimuladament, discretament, a la quieta, sense donar explicacions, calladament, no fer fressa, (anant a les sotges Men) |
En Gregori sempre fa les coses a la callada.
Aquest camp es ven i l’hem de mirar de comprar, però ho hem de fer a la callada.
A –Festegen aquest parell? B –Sí, però van molt a la callada (no ho comenten ni ho demostren
gaire).
Aquest home sempre va a les sotges, no dona res entenent: és un morral (un mal educat)! (Men)

Es va treure els bitllets de sobre sense fer fressa (eren falsos).


a la calor de (i al calor) *

Amb l'ajut de la família ho he pogut acabar (o amb l'empara de, animat per, encoratjat per, amb l'escalf de; no a la calor de, al calor de).

a la callanteta

Actuant o compareixent sense dir res, volent passar desapercebut (Val). |
a la callada, amb poques paraules, sense fer gaire fressa |
Ella, a la callanteta, es va quedar la fortuna de la família.

a la cantonada *

Els canvis de temps ja són a la vora (o ja s’acosten, ja són a prop, ja són a tocar; no ja són a la cantonada).
Ja tenim el mal temps a sobre (o ve mal temps; no a la cantonada) -TV3-.
nota: Sí que és correcte "a la cantonada" quan parlem d'una cosa situada en una cantonada. Ex.: El nostre hotel és a la cantonada.

a la chita callando

Llegim “a la chita callando” en un diari; no “a la xita callant”, però és qüestió de poc temps.
Es un noi que la fa i la calla (o la fa sense dir res, va a la callada, sense donar explicacions).
Ho han fet de sotamà
(o d'amagat).

a la correguda

De pressa. |
a corregudes, ràpidament, volant, corrents, en un salt, (anar com un ca de conills, anar molt de veres Men) |
Només tenim una hora i hem de dinar a la correguda.
Quan pugem a Olot no us venim a veure mai, perquè anem a la correguda.
Han jugat i, ara, a corregudes, a fer els deures -CR-.

a la cresta de la onada *

Es mantindrà en voga vuit anys més (o a dalt de tot, estarà de moda, tindrà fama, serà al pic de l'èxit; no a la cresta de la onada) -Llibre-.

a la curta o a la llarga

Un dia o altre. |

més tard o més d'hora, més aviat o més tard, tard o d'hora, indefectiblement, més prest o més tard, a curt o a llarg termini, |
A la curta o a la llarga ja ens casarem.

nota: Alguns autors condemnen aquesta frase feta; altres, no. Pensem que pot ser una alternativa secundària.

a la de tres *

Va, comptem fins a tres!, un, dos i... tres! -abans de començar a córrer- (o preparats: a la una, a les dues, a les tres!; no a la de tres).
Quan van dir 'tres' van sortir tots
(o en sentir 'tres'; no a la de 'tres' van sortir tots).


a la descarada

Sense complexos (Bar-Ca). |
amb descaradura, a les barbes, (a) davant del nas, sense amagar-se, a la cara |
Aquella dona roba a la descarada
(fa servir unes balances trucades).
Hi va treballar quinze dies seguits a la descarada
(és jubilat i fa de paleta).

a la desesperada

Fent un esforç màxim. |
de pressa, corrents, desesperadament, lluitant al màxim |
Busquen, a la desesperada, una solució a Itàlia -TV3-.
Els italians ataquen a la desesperada (perden i falta poc per acabar el partit) -C33-.

a la Déu dóna

Es diu quan una situació personal no va gaire bé (Men). |
de qualsevol manera, a la greu manera (Men). |
Aquest nin va a la Déu dóna (no en tenen gaire cura).

a la dita

Comprar o vendre un article a qui en paga més (Val). |
subhastar, vendre al millor postor, al més dient (Val) |
L'amo d’aquell restaurant compra el peix a la llotja de Cullera a la dita.

a la fi

Quan una cosa acaba. |
finalment, per fi, a l'últim, al capdavall, a última hora, fet i fet, tant tant (Ca) |
A la fi has acabat sa carrera; mos pensàvem que no l'acabaries mai! (Mall)
A la fi han arribat! Valentes hores, ja tot està cuit i beneit! (Mall)
A última hora t'agradarà, el rugbi (o fet i fet). 

A la fi de l'any fem 10 representacions de Els Pastorets –Cat Nord-.

a la fi i a la postre **

Ben mirat, ha resultat bé, la compra (o al capdavall, fet i fet; no a la fi i a la postre) -TV3-.
Al capdavall, el penal ha estat decisiu (o de fet, ben mirat; no a la fi i a la postre).

a la força *

Alguns diccionaris, entre els quals, el DCVB i el DIEC recullen l'expressió a la força. Nosaltres pensem, coincidint amb Ruaix, que és millor de bandejar-la.
No pot pas anar malament; per força ha d'anar bé, aquest cop! (millor que a la força)
Els hi han conduïts per força (millor que a la força).
Les dones no hem de ser lletges necessàriament, si som intel·ligents (millor que a la força).
Estic menjant sense ganes (o per força, a contracor; millor que a la força).
Per força hi ha d’haver un traïdor, en aquesta companyia (o de necessitat, no falla, és segur; no a la força) –TV3-.

a la forma *

Cuinen com els pescadors (o a la manera, igual que; no a la forma).
Passejades a la manera antiga per Gandesa (amb carro) -Avui-.

a la frega de

Més o menys (Ca). |
a la ratlla de, aproximadament, poc ençà poc enllà, a la vora de, vora, quasi, prop de |
Valia a la frega de trenta mil euros.
L’Eladi té a la ratlla de vuitanta anys.
T'has estalviat a la ratlla de 200 euros
.
Anem a la frega de cinquanta (tenim més o menys 50 anys).

a la fresca

1 Duent poca roba. |
amb poca roba, prim de roba, destapat, anar en faldaret (Men) |
Amb aquesta calor, no us abrigueu que suareu: aneu a la fresca! (amb camisa de mànigues curtes, calces curtes, sense mitjons, etc.)
Ahir, en la vetlada, anàvem tots en faldaret (amb poca roba Men).
2 En un lloc fresc. |
quan és fresc, a l’ombra, a la frescor, en un lloc fresquívol |
A l’estiu ens aixequem ben aviat, quan encara és fosc, i treballem a la fresca.
Solen estar-hi amagats a la frescor de l’aigua (els escurçons, a les fonts) -Contalles-.
3 Sense preocupar-se gens. |
agafar-se tranquil·lament, tirar-s'ho a l'esquena, no posar-se cap pedra al fetge, no immutar-se, ésser fresc, posar les ànsies sota el coixí, sense interès |
A
-Avui no acabarem pas. B -Si ho fem, ho fem, i si no, quedarà per fer. A -Sí, home, ens ho hem d'agafar més a la fresca.
Aquests pintors s'ho agafen a la fresca
(sense interès, no fan feina, no ho fan bé).

a la insabuda

Sense saber-ho. |
desconeixent-ho, ignorant-ho, estant a les fosques |
Hi ha qui, possiblement a la insabuda, ha cregut trobar la solució -
Punt-.
Ho van fer a la insabuda
(ell no ho sabia) -Punt-.

a la intempèrie

1 A l'aire lliure. |
al carrer, al ras, a camp ras, a cel obert, sense sostre, a sol i serena |
Amb aquesta calor, dormo a la intempèrie (a l’eixida).
Haurem de passar la nit a la intempèrie, avui.
A la nit deixem el cotxe a la intempèrie
(al carrer).
2 Amb poca roba. |
a la fresca, fluix de roba, desabrigat, destapat |
Anava a la intempèrie i el van trobar gelat al carrer.
Ara s’ha d’anar a la intempèrie
(a l’estiu).

a la junta

Es diu quan dues o més persones comencen a rallar al mateix moment. |
a la vegada, plegats, junts, a l’emplegat (Gir) |
Això ha set es barruguet! –diuen es dos a la junta -Barruguet-.

a la llarga

Al cap de molt de temps. |
amb el temps, passat un temps, a la fi, a llarg tret, temps a venir, a llarg termini, passant el
temps (Men) |
A la llarga, encara sereu amics.
Passant el temps, ja no hi pensaràs més
(Men).

a la lleugera

De manera impròpia; massa ràpida o poc meditada. |
sense pensar gaire, sense mirar prim, de manera precipitada, sense sospesar prou les coses, a corre-cuita, tal com raja, sense miraments, de lleuger |
No la jutgis a la lleugera -TV3-.
No podem acusar-los a la lleugera -TV3-.
La decisió no s'ha pres a la lleugera (s'ha mesurat bé) -CR-.

a la llum de *

1 L'aspecte de l'avió, a ple dia, és aquest (o a ple sol, a plena llum, amb llum de sol; millor que a la llum de dia) -TV3-.
Llegia amb la llum d'una espelma (o amb una espelma, per llum tenia una espelma; millor que a la llum d'una espelma).
2
Analitza els problemes d'acord amb la futura llei d'educació (o tenint en compte, en vista de; no a la llum de) -Avui-.
És injustificable segons la mateixa constitució (o atenent; no a la llum de) -Avui-.
A conseqüència de l'interès pel descobriment s'ha fet... (o davant de l’interès, atenent l'interès; no a la llum de) -TV3-.
nota: Ruaix considera que 'a la llum de' s'ha admetre.


a la mà *

Ara tenim l'oportunitat de guanyar la Copa d'Europa (o tenim a les nostres mans, a tocar, a frec; millor que tenim a la mà).
Amb aquestes dades a les mans s'entén que... (o al seu abast, en mans; millor que a la mà)
-Temps-.

a la major brevetat possible (o amb la major brevetat) *

S'ha d’acabar com més aviat millor (o tan aviat com es pugui, sense perdre temps, ràpidament, d'avui a demà, com més prest millor; millor que a la major brevetat possible).

a la mala hora

Molt tard (Men-Mall). |
a les petites, a alta hora, de matinada, a la matinada |
Se n’anaven a dormir a la mala hora i ensoldemà s’aixecaven ben de matí –Fets-.

a la manera de (o a manera de)

De la mateixa manera que. |
igual que, igual com, com, tal com, com si fos, a l’estil de, a la usança de |
Es procura que visquin a la manera dels seus habitants naturals -Avui-.
Van entrar a l'Estadi Olímpic a la manera d'una cerimònia inaugural -Avui-.
A la manera de Stendhal (o tal com ho feia Stendhal) -Avui-.
Han organitzat la desfilada a manera d'assaig.
Obra a manera de còmic on els protagonistes....
En Celedoni és un president a l’antiga usança (o a la manera antiga, com els d'abans).
Hi ha qualque lloc on formatgen a l'antiga usança -Lluc


a la menuda

Venut en petites quantitats (Gir-Mall-Mall). |
al detall |
Venen fruita a la menuda (són detallistes).
A la botiga de la cantonada venen a la menuda: vés-hi a comprar una lliura de sucre i un quart de vi (Men).
Amb flor de sofre de la que s’emprava per ensofrar gra, comprada a la menuda –Albellons-.

a la meva manera (o seva, teva, nostra)

Tenint en compte el meu estat o la meva manera de ser. |
per la meva situació, igual que sempre; vaig fent |
A -Et trobes bé? B -A la meva manera, sí (és un noi delicat).
C –
Ets feliç vivint en aquest cul de món? D -A la meva manera sí.
A la nostra manera, treballem molt
(no tenim una feina d'esforç físic, però ens cansem).
S'equivoquen fent-vos treballar deu hores; ara, tu agafa-t’ho a la teva manera i vés fent (no corris, però respecta'ls).
nota: Vegeu també “a la seva manera”.

a la meva manera de veure *

A –Et sembla que tinc raó? B –Segons la meva opinió, no (o em sembla que no; per a mi, no; tal com jo ho veig, no; segons el meu parer, no; segons el meu entendre, no (Men); millor que a la meva manera de veure, no).
Segons el meu entendre, açò no es va fer prou bé (Men).

a la millor (o a lo millor) *

Potser plourà (o qui sap si; millor que a la millor, -una altra adaptació que ens sembla innecessària-, a la millor).
Segurament vindrà tard (o potser, segons com).
Possiblement no li agradarà.
Segons com anirem a la platja
(o si molt convé, anant bé).
Tal volta va veure massa (Men).

a la mínima de canvi *

De seguida es posa a parlar (o immediatament, a l'acte, a l'instant; millor que a la mínima de canvi) -Avui-.

a la mitja volta *

En Simeó xuta de mitja volta (o es gira i xuta; millor que a la mitja volta) -TV3-.
Bàsquet d’en Melcior, fent mitja volta -C33-.

a la mort de

Quan mor. |
després de la mort de |
A la mort del seu pare, un jove va a viure a...
-Punt-.

a la par *

Van cantar junts (o plegats, alhora, a l'una; no a la par) -SER-.

a la perfecció

Molt bé. |
perfectament, divinament |
Es coneixien a la perfecció, els dos equips -TV3-.

a la postre *

Un gol que, a la fi, ha resultat definitiu (o al capdavall, a l'últim, finalment, ben mirat, fet i fet; no a la postre) –CR-.

a la pota coixa *

Saltàvem a peu coix (o amb un peu; no a la pota coixa, a la pata coixa).
Camina coixejant
(no a la pota coixa).
nota:
Vegeu també “a peu coix”.

a la pràctica

Pràcticament. |
realment, de veritat, de fet, a l’hora de la veritat, tal com es fa |
A la pràctica, ja s'han venut totes les entrades (les que queden són reservades) -C33-.
Diuen una cosa, però realment en fan una altra.

a la primera *

El cotxe és vell, però arrenca de seguida (o a l'acte, immediatament; millor que a la primera).
Quan li manes una cosa, la fa tot seguit (o tot d'una, a l'instant; millor que a la primera).
Tot just començar, xiula una falta tècnica (o de seguida, de primer moment, immediatament, a la primera ocasió; no a la primera de canvi) -CR-.

a la primera ocasió *

Vindré de seguida que pugui (o tan aviat com pugui, quan en tingui l'ocasió; millor que a la primera ocasió).
De seguida que ha pogut, ha prohibit la reunió (millor que a la primera ocasió). –Triangle-.

a la primeria

Quan no fa gaire que quelcom ha començat. |
al principi, al començament, a primeries (Val) |
Vàrem començar les obres a la primeria de març.
Jo, a la primeria de ser a Figueres...
(Viladamat).

a la que *

Si comença a ploure, no quedarà ningú (o tan bon punt, en le moment que; millor que a la que comenci a ploure).
Quan em trobo sense feina, en cerco (millor que a la que em trobo).
Després de veure-ho dos cops, ja no t'agrada (o quan ho has vist dos cops; millor que a la que).
No pots badar; quan gires l'esquena, t'enganyen (o si gires, de seguida que, tan aviat com; millor que a la que).
Quan pugui, hi aniré (o tan aviat com pugui; millor que a la que pugui).

a la quieta

Sense dir res a ningú. |
discretament, a la callada, sense avisar, sense dir-ho |
Se n'han anat a la quieta
(no s'han acomiadat de ningú, han posat la clau sota la porta i han marxat del poble, perquè tenen deutes).
Són coses que s'han de fer a la quieta (les bromes del dia dels Sants Innocents).
Val més anar una mica a la quieta (no parlar de política, en un acte).

a la quinta forca

Molt lluny (Gir-Bar). |
ben lluny, a molta distància, a l'altre part de món,
on brama la tonyina |
Ara he d'anar a missa a la quinta forca.
La casa es veia a la quinta forca.
nota: Per tradició es diu a la 'quinta' forca, no a la 'cinquena' forca, com hem vist escrit alguna vegada. vegades.

a la ratlla de

Una quantitat aproximada de. |
a la frega de, a la vora de, aproximadament, prop de, quasi |
Va compondre a la ratlla de 300 sardanes.


a la regalada

1 Amb gust, intensitat i comoditat (Am). |
amb seguretat, plenament, regaladament, sense patir, a tot tall (Ca) |
La Júlia ja festeja a la regalada (declaradament, a tot tall).
Remata a la regalada (amb tota comoditat) -C33-.
2 Es diu de qui viu fàcilment, amb poques preocupacions. |
sense gaires maldecaps, tranquil·lament, amb platxèria, amb tota comoditat |

M'agradaria viure a la regalada (Val).
Sempre n'hi ha hagut, de gent que han viscut a la regalada.

a la repetellada

Fet de qualsevol manera, gen. per manca de temps (Ca). |
de pressa, ràpidament, a més córrer, a tot córrer, patim-patam (Ca) |
Només tenim una hora per dinar i he de cuinar a la repetellada.
Amb tres criatures, sempre he d’anar a comprar a la repetellada.
nota: No trobem repetellada. Creiem que repetell, repetallar i petarrellada són mots que hi estan relacionats.

a la rodona *

No vull veure cap policia en un Km tot voltant de la casa (o al voltant; no a la rodona) -TV3-.
Deu quilòmetres al voltant de València tot són tarongers (o a l’entorn; no a la rodona).

a la salut de

En honor de. |
per afalagar a, dedicat a |
Fumo a la seva salut (ell m'ha regalat el cigar).
Brindo a la salut de tothom! (en un àpat).

a la serena

En plena natura, a l’exterior, a la nit (Men). |
a fora, al ras, a camp ras, al cel ras, a l’aire lliure |
Dormien a la serena (sense vela, sota els arbres).
Hem deixat el càntir a la serena -Ràdio-

a la seva manera

De la manera que algú té, de fer les coses. |
segons les seves condicions, dins de les seves possibilitats |
Ja han treballat, a la seva manera, i deuen tenir cèntims.
Ja l’ajuda, el noi, a la seva manera.
Ja ha viscut bé, a la seva manera (és fadrina).
Ja et saluda, el nen, a la seva manera (mou la mà, però no diu res)
nota: Vegeu també “a la meva manera”.

a la seva ombra *

En Gonçal dribla a tothom (o molts cops, tot déu; millor que fins i tot la seva ombra) -C33-.
Ven cotxes sense parar (o contínuament; en ven un munt o un gavadal; millor que fins i tot a la seva ombra).

a la seva vegada (o meva vegada) *

Colonitzen la ciutat que també està colonitzada pels anglesos (o que també colonitzen, que també ho és pels; no que a la seva vegada) -Temps-.
En Roger empenta el quatre que, a la vegada, també li fa falta (o al mateix temps, ensems que; no a la seva vegada) -TV3-.

a la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat (o a la taula de l'abat)

Cal ser present en aquells actes que poden ser importants (Bar). |
cal vetllar els interessos personalment; als llocs, s'hi ha s'hi ha de ser |
A -El dia que triàvem càrrecs no era al claustre i m'ha tocat anar a la Comissió de Biblioteca, que no m'agrada gota. B -Noi, a la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.

a la taula i al llit, a la dreta el marit

Norma d'urbanitat (Bar). |
a la taula i al llit, la dreta al marit (DCVB) |
A -
On m'he d'asseure? B -A la taula i al llit, a la dreta el marit.

a la taula i al llit, al primer crit

Per menjar i dormir no cal fer-se pregar. Hom ho diu per mantenir un ordre, una bona convivència, dins la llar familiar (Gir-Bar). |

a la tercera va la vençuda (o a la segona) *

Enguany guanyarem la copa, la tercera vegada serà la bona (o el tercer cop no falla, ara ho aconseguirem; millor que a la tercera va la vençuda).
Aquest cop sí que aprovaré, a la tercera me'n sortiré
(o ara sí que anirà tot bé, la tercera és la bona; millor que a la tercera va la vençuda).

a la torera *

Aquests últims dies els nois tenen poc interès (o no volen fer res; no s'ho agafen a la torera).
Se salten les normes a la fresca (o tothom fa el que vol, no fan cas de les normes, allò és campi qui pugui; o no a la torera).

a la traça

Es diu per introduir una proposició explicativa (Mall). |
sembla que, segons sembla, segons que sembla, aparentment |
Deixau-me riure amb això dels arcaismes: “Ai, no en diguem ni n’escriguem cap, que podria “traumatitzar” els catalanoparlants, que a la traça deuen esser (ésser) de mel-i-sucre" -Migjorn-.

a la tremenda *

T'agafes les feines massa a la valenta: tranquil, home, que tot ho farem! (o amb massa punya; massa fort, apassionadament, abrivadament, amb exageració; millor que a la tremenda).

a la tuntun **

Repoblar un bosc no es pot fer de qualsevol manera (o a la bona de Déu; no a la tuntun) -CR-.
Fas les coses a la babalà; hauries de pensar més què t'interessa (o sense pensar, precipitadament; no a la tuntun).

a la valenta

1 Amb moltes ganes (Gir-Bar). |
amb molt d'esforç, amb molta empenta, amb gran voluntat, amb molt d'interès, amb molta afició, amb gran punya, amb amor propi; fort, apassionadament, abrivadament |
Avui guanyarem, perquè els jugadors s'ho agafen a la valenta (corren molt).
No us ho agafeu tan a la valenta, que de seguida acabarem la feina.
2 D’una manera violenta, impulsiva (Castelló). |
d'una espenta, amb força i decisió |
...tot llevant-se’ls del davant a la valenta -La cara oculta de la lluna-.
S'ho prenen a la valenta (se’n van ofesos) TV3-
nota: Sentim, com més va més, la frase feta "prendre's a pit". Per bé que alguns diccionaris la donen per bona, pensem que és millor de bandejar-la:
T'agafes la feina massa a la valenta (o treballes massa, te l'agafes amb massa punya, etc.; millor que et prens massa a pit la teva feina) -TV3-.
S'ha ofès molt (o s'ha picat, s'ho ha pres malament; millor que s'ho ha agafat molt a pit) -TV3-.

a la vegada

Fent dues coses simultàniament. |
al mateix temps, alhora, a l’encop, junts, ensems |
Van fugir i, a la vegada, llançaven paquets per la borda (anaven marxant i anaven tirant els paquets) -CI-.
Surten tots a la vegada.
Sempre menja i parla a la vegada.
Tot ens ve a la vegada! (els mals, els maldecaps).

a la 'vejez viruelas' **

A -Ell és jubilat, el noi li treballa al banc, i es posa a plantar vinyes! B -A les velleses es fan les bestieses (o a cent anys, coteta verda; gat vell i la cua verda; a la vellesa, el dimoni sabater; no a la vejez viruelas).
C -L'edat que té, i només sap parlar de sexe! D -Quan el cabell blanqueja, el pardal verdeja! (o gat vell i la cua verda; no a la 'vejez viruelas').


a la vida real

Quan no actua. |
fora de l'escenari, en realitat |
A la vida real és director de... (un artista) -C33-.
A la vida real no sembla tan ben plantat.
A la vida real la seva dona l’ha deixat (un actor).

a la vista

1 Que es pot veure fàcilment; veient-ho. |
visible, que es veu, destapat, davant dels nassos |
L'important és que la marca sigui a la vista, quan comprem (que es vegi).
Les joies són a la vista (no en calaixos).
L'edifici no sembla pas tan gran, guaitat a la vista.
Canvien les etiquetes a la vista de la gent
(de la roba de la botiga).
A la vista no val res, aquesta casa, perquè és vella, però és ben situada.
A -
Aquesta mainada només mengen caramels. B -Ja no els heu de tenir a la vista: han de ser amagats.

Ara que us tinc a la vista, allò que us vull dir és...
Ho posaré allà darrere, ho tenim massa a la vista i ens ho prendran.

Tenen els llibres a la vista per vendre'n més.

2
Tenint en compte un fet. |
veient això, en vista de, considerant això |
A -L'Ajuntament no ens dona pas permís. B -A la vista d'això, que voleu fer?

a la vista *


En aparença no valen gaire, aquestes galetes, però són ben gustoses (o aparentment; fan mal cara, tenen mal aspecte; millor que a la vista són lletges).
Tothom diu que guanyarà, però el partit s'ha de jugar (o és el preferit a les enquestes, sembla que guanyarà; millor que a la vista).

a la vista està *

A -Ha anat bé l’operació? (de cirurgia estètica) B –Ja ho pots veure (o mira'm bé; no a la vista està).
Ja es veu com han anat les eleccions (o ja s'ha vist; no a la vista està).

a la viu-viu

De manera dissimulada (l'Armentera). |
fent el puta, fent el viu, fent el paper de boig, anar-hi anant (Val) |
A
-On és en Salomó? B -S'havia de quedar a la reunió i, a la viu-viu, no ha agafat la convocatòria i se n'ha anat.

a la voleia

Es diu de quelcom fet de pressa, sense mirar-s’hi gaire (veiem a la boleia al DCVB). |
fet corrents, volant, sense mirar gaire prim, de qualsevol manera, toqui a qui toqui |
He repartit els caramels a la voleia (el dia del sant).
Aquesta vinya l’has podada a la voleia
(no s'hi ha mirat gaire).
He agafat un parell de planes a la voleia i les he corregides.

a la volta de la cantonada *

Les eleccions són a tocar (o a la vora, aquí mateix, a prop, a quatre passes, en tombar la cantonada -Val-; no estan a la volta de la cantonada) -CR-.

a la vora

1 A molt poca distància. |
a prop, al costat, a tocar, gairebé, quasi, al pas de la porta, a quatre passes |
A la vora del camí hi ha la casa.
Volíem anar a Rússia, però vam anar més a la vora (a Occitània).
Tenim la botiga de queviures al pas de la porta (a davant de casa). 
2
Aproximadament.
més o menys, prop de, si fa no fa, uns, vora de |
N'hi ha a la vora de cinc-cents. 
Fa vora dos mesos que no el veig
(Barna).
Són vora tres quarts de cinc (Manresa).
Han caigut vora quaranta litres
-TV3-.

a les acaballes

Quan ja s'acaba quelcom. |
a la fi, al final, a la darreria |
Quan l’hivern és a les acaballes, apareix el puput
–Llibre-.
La tia és a les acaballes
(s'està morint).
L'estiu és a les acaballes
.
Va entrar al camp quan el partit ja era a les acaballes.


a les amples

Amb llibertat, sense cap obstrucció ni impediment; amb poc interès |
a la fresca, tranquil·lament; tirar-s'ho a l'esquena, no posar-se cap pedra al fetge, a la dula (Val) |

A -Hi ha dies que a les deu encara han d'obrir. B -Si s'ho agafen a les amples, perdran clients.
Les cabres campaven a les amples per tota la muntanya.


a les barbes

Al davant d’algú. |
davant dels nassos, als nassos (Bar), sense amagar-se, a la descarada, a la cara, amollar (Val) |
Ho feien a les barbes de la policia -CR-.
Actuaven a les barbes de la seva dona, i ella no s'adonava de res -Llibre-.
Joan fuster i altres intel·lectuals que parlaven a la cara –Saó-.

Quan el veja, li amollaré tota la veritat.


a les bones

Amb bones maneres, sense violència (se sol dir "a les embones", vulgarment, a Girona). |
en bones, amistosament, de bé a bé, amicalment |
A nosaltres en agrada adobar les coses a les bones; no en volem pas de plets.
Provarà de convèncer-lo a les bones -Punt-.
A les bones no s’adobarà pas, el panorama: ha de venir una guerra.

a les bones o a les males *

El faré venir, de grat o per força (o tant si vol com si no vol, si us plau per força, vulga no vulga, li agradi o no; millor que a les bones o a les males).
nota: 'A les bones' i 'a les males' són locucions correctes.

a les clares *

No fa mai res clar: és un home rebuscat (o de manera clara, entenedor; millor que a les clares) –TV3-. Es veu ben bé que en aquest partit els serveis dominen (o clarament, de seguida; millor que a les clares) -C33-. Ha dit, sense embuts, que... (o clar i català, clar i net, a la clara; millor que a les clares) -Avui-.

a les dures i a les madures

Vegeu 'estar a les verdes i a les madures'


a les envistes


Quan ja es veu un lloc. |
a la vista de, en veure’s, davant, no gaire lluny de, a prop |
Trobareu un caçador amb un reclam a les envistes de la barraca.
A les envistes d'Espolla
hi ha una baixada molt sobtada a la carretera.
Arribem a les envistes de la casa i girem (caminant).

a les fosques

1 Sense llum. |
de nit, a les palpentes, sense veure-hi, a la palpa (Va), a les enfosques (també, a Girona) |
Amb aquells trons ens vàrem quedar a les fosques.
Van deixar a les fosques l'enemic (en un bombardeig) -TV3-.
2 Sense entendre el que algú altre diu (Mall). |
no entendre quelcom |
M'ho va intentar explicar, però vaig quedar a les fosques.


a les immediacions *

Falta a prop de l'àrea (o a la vora, pels volts de, arran de, a dos pams de, a la rodalia de, per les engires de, pels environs de, pels encontorns de; no a les immediacions) -TV2-.

a les males

Fent servir la força (se sol dir "a les emmales", vulgarment, a Girona). |
amb violència, per força, amb males maneres; insultant |
La policia els va treure de la casa a les males.

a les mans de

A les ordres d’algú. |
en mans de, en poder de, sota comandament de |
A les meves mans, et voldria jo! (a un nin malcriat)
M'agradaria que la direcció acabés a les teves mans.
A les meves mans creurà, el gos.

a les meves espatlles *

Sí, nosaltres hi volíem col·laborar, però ho van fer sense nosaltres saber-ho (o d’amagat de nosaltres, sense dir-nos-ho; no a les nostres espatlles, a la nostra esquena).
Es riuen de mi, a darrere (o quan jo no hi sóc, després; no a les meves espatlles).

a les meves velleses (o a les teves, a les seves)

Ara que ja sóc vell (Gir-Mall). |
a la meva edat |
A les meves velleses encara seré una estrella -
TV3-.

a les mil meravelles *

La doble falta d’en Malaquies iria molt bé (o seria fantàstica; no a les mil meravelles) -C33-.
En Carles està defensant d'allò més bé (o excel·lentment, perfectament; no a les mil meravelles) -TV2-.
Funciona d’allò més bé, l'atac (o a meravella, divinament; no a les mil meravelles) -Avui-.


a les palpentes

1 Anant a poc a poc i tocant les coses, perquè no hi ha llum. |
a palpes, a la palpa, a l’endeví, talpejant, palpotejant, amb incertesa, fent tentines |
No anava de pressa, sense llum; havia d’arribar a la porta a les palpentes.
2 Sense entendre gaire allò que es fa o que s’està estudiant. |
amb incertesa, insegur |
Els metges encara van força a les palpantes, amb aquesta malaltia.
El primer trimestre vaig anar a les palpentes, però ara ho entenc tot molt bé.

a les penes, punyalades! *

No t'hi emprenyis, que no en treuràs res (o agafa-t'ho bé, no t'hi encaparris, tira-t'ho a l'esquena, no t'enfadis per tan poca cosa; no a les penes, punyalades!).

a les petites

Molt tard, generalment a la nit. |
a alta hora, a la matinada, a hores petites (Am); a deshora, fora d’hora, a la matinada |
A mi no em prova, anar a dormir a les petites.
Es retiren a les petites i l’endemà, tot és són.
A –Avui anem al dentista amb el nen. B -Ja en sortirem a les petites! (tard)
Se'l veu rondant a hores pètites pels bars d'Olot -Punt-.
Tot s'ho deien a les hores petites (a la matinada) –Punt-.
Llegia fins a hores petite
s -Val-.

a les portes de

Quan falta poc perquè passi o es faci quelcom. |
a un pas, a la vora de, molt a prop; a les acaballes, molt malalt, molt malament, a punt de morir |
Estem a les portes de l'aplicació de la nova llei d’educació -Avui-.
El padrí és a les portes de la mort. Em penso que no passarà la nit.
L'Atlètic de Terrassa es torna a quedar a les portes de la Copa d'Europa (no la guanya per poc).

a les primeres de canto *

Són espines que se't claven de seguida (o a l’acte, a l’instant, immediatament, de sobte; no a les primeres de canto) -CR-.

a les primeres de canvi (o a la primera) *

La por ha desaparegut de seguida (o a l’acte, a l’instant, tot just començar, sobtadament; millor que a les primeres de canvi) -Avui-.
L'eliminació de l’Estefania tot just començar el partit ha condicionat... (o només de començar, de seguida, de primer moment; millor que a les primeres de canvi) -TV3-.
A la més mínima ens castigaven
(o de seguida, immediatament, sense pensar-s'ho gaire; no a les primeres de canvi).

a les proves em remeto *

Hi ha hagut polítics honestos, i les proves en tens: en... (els fets ho demostren, ja s'ha vist, els fets ho corroboren, en tenim exemples, com en; millor que 'a las pruebas me remito, com deia aquell; em remeto a les proves) -RAC1-
nota: 'A les proves em remeto' és una frase ben construïda, però ens sembla un calc innecessari.


a les quinze

Molt més tard de l'hora habitual. |
tard, amb retard, a tres quarts de quinze |
Sempre sopem a les quinze, darrerament.
El noi ha arribat a les quinze, anit.
nota: Vegeu també “a tres quarts de quinze”.

a les seves amples *

L'Antoni juga com li ve de gust, perquè ningú no el marca (o com vol, fa el que vol; no a les seves amples) -TV3-.

a les seves botes *

Hem vist minuts de bon futbol gràcies als seus encerts (o a causa de la seva destresa, per la seva qualitat, per la seva qualitat; millor que minuts de bon futbol a les seves botes) -TV3-.

a les seves esquenes *

Vegeu 'a l'esquena'.

a les tantes *

Cada divendres arriben a altes hores de la nit (o a les petites, a la matinada, molt tard, a tres quarts de quinze; millor que a les tantes).
Dissabte arribarem a la mala hora, devers les quatre de la dematinada (Mall).
Ha vingut a tal i quina hora (Cas)
nota: Alguns autors consideren bona aquesta locució.

a Liorna, qui hi va no torna

Refrany que fa referència a les moltes dificultats, o a la pràctica impossibilitat, que hom pot tenir per tornar d’un mal viatge (Mall). |
te'n faràs la pell! |

Vés a Liorna, que qui hi va no en torna (deixa definitivament el lloc on vius o l'ambient que t'envolta, si t'és advers (Bar). |

a llegir aventures (deixar, abandonar)

Es diu quan es deix una persona o un animal desprotegits (Men). |
a llegir diaris (Men) |
El gos els feia nosa i el van abandonar en un camp a llegir aventures.

a lloc

Al seu lloc (Am). |
endreçat, desat, guardat |
Ja tenim el gos a lloc
(Am).
Posarem les tovalloles a lloc.

a lloure

En llibertat; sol referir-se a persones o animals, però no sempre (Mall). |
lliure, allerat, en llibertat, destacat, deslligat, solt, sense vigilància, a son lloure, llibert (Gir), a la dula (Val) |
L'animal ha passat la seva vida a lloure (no a la granja tancat) -Llibre-.
Un caixó és un objecte independent, va a lloure, amb tapadora o sense (és diferent d’un calaix) -D. Balears-.
Quan a lloure bramulen les ventades -El pi de Formentor-.
Quan m’havia agraït que el deixàs una estona a lloure, anava un tros lluny a pixar i cagar (un ca) –Nous escrits-.
Quan els horabaixes les amollava a lloure [les gallines] i sol post les tornava fer entrar -Nous escrits-.
Els ratolins es passegen a lloure pel pati -Llibre-.

a lo *

Ho van fer matusserament (o barroerament; no a lo bèstia).
Ho fem de qualsevol manera per acabar més de pressa
(o sense mirar gaire prim; no a lo 'bruto').
Fèiem teatre a cor què vols
(o amb tots els ets i uts, de categoria; no 'a lo grande').
Enraonen a la babalà
(o -a la folla, a la boja, a la descosida Val; no a lo 'loco').

a lo més (o al més) *

A tot estirar hi havia 30 persones (o tot al més, pel cap alt, com a màxim, havent-n'hi molts n'hi havia 30; no a lo més hi havia, al més hi havia).

a lo tonto, a lo tonto *

Jo, dissimuladament, li vaig donant empentes (o tot fent el distret, com aquell qui res; no a lo tonto, a lo tonto) -TV2-.
Era un veí ben trempat: com aquell qui és boig, cada any m'agafava un tros d'hort (o com aquell qui res; badant, badant; a poc a  a poc; no a lo tonto, a lo tonto).

a lo 'vivo' *

Al meu pare sempre li fan de viu en viu, la colonoscòpia (o sense adormir-lo, sense anestèsia; no a lo 'vivo').

a mà

1 Ben a prop. |
a l'abast, a l'abast de la mà, fàcil d'obtenir, a prop, a tocar, a frec, a disposició, a punt, preparat, a propòsit |
Tens cèntims a mà?
Tens la cartera a mà?

T
ens un diari a mà? -CR-.
Els pantalons eren a mà i no els trobava (eren a l'armari, però tapats i no els veia).
Per seguir aquest curs, heu de tenir a mà els llibres
-C33-.

Tens un bolígraf a mà?
Ho tinc tot a mà, allà a l'habitació.

No us emboliqueu amb coses que no tingueu a la mà
(no compreu un pis a cent quilòmetres d'on viviu).

Ho tenim a propòsit per anar a missa (vivim al costat de l'església).

2 Fet amb les mans. |
artesanal |
Els caragols són collats a mà, per això balla, el prestatge (queden fluixos, collats a mà).
A Maià encara rentàvem a mà.

a mà alçada *

Han votat aixecant la mà (o alçant la mà; millor que a mà alçada) -TV3-.
nota: Sí que és correcta la locució "a mà alçada" quan es parla de dibuixar a pols.

a mà armada

Portant armes. |
amb armes, armat |
Segrest a mà armada -TV3-.
Han atracat el banc a mà armada.

a major *

Com més gros és el pressupost, més pressió (o com més pressupost, com més puja un pressupost; no a major pressupost, més pressió) -Temps-.

a major glòria de

Típic film elaborat per al lluïment de la protagonista (o fet per mostrar l'encant de; millor que a major glòria de) -Avui-.
Volen guanyar el mundial per enaltir la dictadura (o per glorificar; millor que a major glòria de la dictadura) -Avui-.
nota: Trobem al DIEC: A major honra i glòria de Déu.


a mal temps, bona cara (o al mal temps)

Ha estat un fet greu, però hem de fer el cor fort (o ens hem de sobreposar, agafem-nos les coses bé; al mal temps, donar-li passada; millor que al mal temps bona cara) -Punt-.
Ens han fet tres gols, però ens hem d'animar (o s'ha de ser optimista, tinguem paciència, un altre dia guanyarem nosaltres; millor que al mal temps bona cara) -TV3-.

nota: Frase feta que es diu en català i en castellà. Creiem que són millors les altres que us proposem.


a mala hora

A un hora fatídica, de mal auguri (Mall). |
en quina mala hora, dissortadament |
Ahir va morir a mala hora en Joan.


a males penes

Amb prou faenes (Val). |
amb prou feines, dificultosament, amb penes i treballs, si molt convingués |
El colom estava ferit i va arribar a casa a males penes.
...en temes on el medievalista a males penes pot entrar –Temps-

a mans (o a mans de) *

1 Ha estat eliminat pel català Eladi (no ha caigut a mans del català l’Eladi) -C33-.
El manifestant ha estat mort per la policia (o la policia mata el manifestant; no el manifestant ha mort a mans de la policia) -TV3-.
2
La pilota a les mans d'un jugador basc (o en mans de, en poder de; no a mans) -TV3-.
La combinació
a mans de és correcta quan la preposició a expressa direcció, moviment (p.e.: La fortuna ha passat a mans del seu fill -Ruaix-).
3
Vaig donar-li el paquet en mà (o personalment, directament, jo mateix, li vaig fer a mans; no a mans).
Els seus amics porten el bagul amb les mans (no  a mans).

a mans besades

1 Amb molta il·lusió, amb molta facilitat (Alt Urgell-Bar). |
de bona gana, amb molt de gust, de molt bon grat; de pressa, a cremadent |
El pare ha acceptat la feina nova a l’empresa a mans besades.
Aquests horts, si et convingués, els vendries a mans besades
-Ni cuca ni moixó-.
2 Abundantment. |
molt, a cabassos, a cabassats, a dojo, en abundància |
Van rebre ajuts a mans plenes -CR-.
nota: 1 Balbastre creu que aquesta locució (a mans besades) és un castellanisme. Nosaltres hem comprovat que és desconeguda en gran part del territori i la considerem poc recomanable, malgrat que és acceptada.
2 Alguns autors consideren 'a mans plenes' un castellanisme, però és al DIEC.


a mansalva *

Fem processons a manta (o en abundància, a balquena, a cabassades, a pilots, a betzef; no a mansalva) -Al Tall-.
nota: El DIEC accepta 'a mansalva' en el sentit de 'sense cap risc'.


a manta

En gran quantitat (Am). |
molts, a dojo, a doll, en abundància, (a betzef, a balquena Mall) |
Sentim barbarismes a manta.
N'hi havia a manta
, de cirerers, a Ceret.  
...l'existència d’un paradís on la vida es multiplica a manta...–La cara oculta de la lluna-.

a mantengut

Que està proveït d’allò indispensable per a viure (aliment, cobri... Mall). |
li feien la vida (Gir), (a l’empar de, mantengut Mal) |
Els joves d’un temps es llogaven a mantengut, almenys podien menjar i tenien cobri -Llibre-.
Sant Antoni és vengut/emperò se’n vol tornar/perquè diu que no hi ha pa/i ell vol anar mantengut -Cançó-.
Guanyarà vint sous i mantengut.
cobri: cobert, sostre

a mantinades

Amb violència, utilitzant les bufetades per imposar-se (Cas). |
a cops de pal, carregat de pal (Cas) |
...acostumats a portar la raó a mantinades –La cara oculta de la lluna-.

a marxes forçades

Molt ràpidament. |
molt de pressa, per moments, a tot vent, a tot estrop, a marxes dobles; cada cop més |
El dòlar perd valor a marxes forçades -TV3-.
La feina s’acaba per moments (falta poc).
S'està incrementant cada cop més el perill.

a mata-degolla

1 Es diu quan hi ha odi entre dues persones, dues famílies, dos partits, etc. (Ca-Am-Bar) |
tenir-se ràbia, malícia, quimera, detestar-se; sense concessions, amb ànim d'arrasar-ho tot, sense quarter; amb ganes d'anul·lar tota oposició |
Ahir al vespre a la plaça hi havia gent dels dos partits i varen arribar a mata-degolla (a punt de barallar-se).
Amb els veïns de davant estem a mata-degolla.
2 Molt de pressa (Ca-Am). |
córrer, anar a cos batut, anar a coll ple |
Vaig plegar de la fàbrica perquè em feien anar a mata-degolla.
Un país arruïnat per una guerra sense quarter
-Avui-.

nota: Sentim “a mata-i-degolla” a Ca.

a matar *

L'àrbitre ha estat dolent fora mida (o molt i molt, exageradament, en extrem; millor que a matar) -SER-.
És bon noi, però és lleig de mena
(o que fa por, en gran manera, molt, a mata'm i et mataré; millor que a matar).

a meitat de *

Ho farem cap a mig juliol (o cap a la meitat de juliol; no cap a meitat de juliol) .
Me'n vaig anar de la sala a mitja pel·lícula
(o a la meitat de; no a meitat de).

a menes

Es diu de quelcom fet amb la voluntat de fer-ho (Men). |
intencionadament, a posta, expressament
|
Aquesta empenta li ha donat a menes.

a menys que

No començaré mentre no calleu (o fins que).
Acabaré a les cinc, llevat que arribi feina nova
(o tret que, fora que, passat que, si doncs no).
nota: Alguns diccionaris consideren "a menys que" un castellanisme. Nosaltres pensem, igual que Ruaix, que pot ser un sinònim secundari de les altres solucions que us proposem.

a mercè de

Sota la voluntat d’algú. |
al voler de, a la disposició de, a les ordres de, al manar de, e
n poder de, a les mans de, en mans, dominat per |
La barca quedà a mercè del riu
-CR-.
El set ha quedat a mercè de Casimir
(tenis) -C33-.
Els deixaré a mercè de l'enemic
-C33-.
Aquest camp és a mercè dels vents.

nota: No és correcta la locució “a la mercè de”, segons Ruaix; tanmateix la veiem al DIEC.

a més

Això que es diu més una altra cosa. |
i
també, a més a més, encara, de més, de més a més, ultra |
Pintarem la casa i, a més, hi farem piscina
.
Et castigaré i, a més, ho diré al teu pare.
A més d’ella, qui hi havia?


a més *

Com més emoció hi ha, més motius per jugar a la loteria (o si hi ha més; no a més emoció, més motius per) -TV2-.
Com més peces hi ha, més dificultats
-en un trencaclosques- (no a més peces) -TV3-.

a més córrer

Anant molt de pressa (sentim “a més a córrer” a Ca). |
a corre-cuita, a cuita-corrents, a corre-corrents, amb presses, corrent molt, a tot drap, a tota paleta (Val); de seguida, sense regatejar |
Haurem de triar llibres a més córrer.
Hi he hagut d’anar a més a córrer
.
L'avi ha vingut a més córrer quan ha sabut que jo havia caigut.
A -Hi has anat? B -Sí, a més córrer.
He hagut de fer el dinar a més córrer.
D'aquest escriptori vell me’n pagarien mil euros a més córrer (Ca).
Hem hagut d'anar a cercar el metge a més a córrer.


a més no poder (o a no poder més) *

Els estafen d’allò més (o tant com poden, fins al capdamunt, fora mida; no a més no poder ).
Falta innocent -diuen 'tonta'-, i absurda al màxim (o en gran manera) -CR-.
Són tan imbècils que vulguis (o són el súmmum de la imbecil·litat; en grau extrem, en extrem).
Criden com bojos (o amb totes les forces, de mala manera, tant com poden).
nota: La locució "a més no poder" té partidaris i contraris. No us la recomanem.

a més tardar (o trigar, torbar) *

T'ho acabaré, com a màxim, dimarts vinent (o a tot tardar, al més tard, a tot estirar, no més tard de; no a més tardar).
Arriben al mercat el mateix dia de la recollida o, a tot tardar, el sendemà
(o a tot estirar; no a més torbar) -Nous escrits-.

a més veure (o fins a més veure) *

Me'n vaig. A reveure! (o adéu!, fins ben aviat!, fins a un altre dia!, fins que ens tornem a veure!; no a més veure)

a mesura que

Mentre una cosa es va fent. |
mentre, al mateix temps que, tal com |
A mesura que anaven entrant al restaurant els regalaven un ram de flors.
A mesura que el temps passa vas veient que no n’hi ha un pam de net enlloc
.

a mi, guaita!

Ho diu qui no dóna importància als comentaris o a les opinions dels altres (sentim "goita" a les comarques de Girona). |
tant me fa, m'és ben igual, se me'n fot, que diguin el que vulguin |
A -
Tothom diu que els mestres només penseu a fer vacances. B -A mi, goita!, que vagin dient

a mi em bufes!

Es diu, de manera poc fina, per refusar una proposta. |
bufa’m, amb mi no hi comptis!, ja t'ho faràs!; demà, m'afaitaràs!; vés a passejar diaris! (Men), au!, tira! (Val) |
A –Em vindràs a ajudar, quan collirem les avellanes? B –A mi em bufes!
nota: Vegeu també "bufar 4" al primer volum.

a mi em fa fer el boig qui pot, no pas qui vol

Ho diu qui no vol tractar amb gent que no té paraula (Ca). |
a mi no m'acollonen, jo no em deixo pujar a cavall
per ningú, a mi no em trepitja ningú |
A
-Em va fer esperar una hora al cafè i no es va presentar. B -I que et va dir? A -Que li havia sortit feina. I volia que ens trobéssim dijous a mercat. B -Hi baixaràs? A -No. A mi em fa fer el boig qui pot, no pas qui vol.
C
-Em va fer un pressupost i en acabat em volia cobrar el deu per cent més. D -Li vas pagar? C -No, i ara!, ni li pagaré tampoc. El vaig engegar a rodar. A mi em fa fer el boig qui pot, no pas qui vol.

a mi em necessitaria, aquell!

Expressió que manifesta una necessitat de control d'una persona o d'una situació determinada. |
jo, hauria de ser-hi!; a mi, m'hauria de tenir!, a mi, m’hauria de menester!, a mi no m'ho faria, això! |
A -
En Salomó és el més gandul que corre; això sí, cada dia és al despatx del director a portar noves. B -A mi, em necessitaria!
A mi m'hauria de menester; ja el faria anar eixerit!
(parla mitja hora per telèfon).
A mi em necessitaria la Matilde! (apuja els preus sense avisar).

a mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no

Ho diu qui està renyit amb una part de la família que no viu al mateix habitatge (Ca). |
a mi em preocupen els de dintre casa, a mi em preocupen els que viuen amb mi |
A -
El teu gendre sempre diu mal de tu. B –Mira, a mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no.

a mi ja m'està bé

Es diu per acceptar una situació. |
ja hi estic d'acord; assentir, admetre; a mi cap maldecap |
A
-Ara farem un horari diferent. B -A mi ja m’està bé.
Aquest nen no et té cap respecte; ara, si tu ho admets, a mi ja m'està bé
(ho diu l'avi al pare).

a mi la gent no m'han de donar res!

Ho diu qui no dóna importància al parer dels altres. |
no n'han de fotre res!, tant se me’n fa!, se me'n fot!, jo faig la meva |
A
-Avui és festa; si et veuen treballar, et criticaran. B -A mi la gent no m'han de donar res!
Se me'n fot que malparlin; no m'han de donar res, els veïns!

a mi m'enrotlles! (o m’enrondes)

Ho sol dir qui perd la paciència. |
no m’atabalis!, no em vinguis amb romanços!, enronda'm! (Ca), enrotlla'm! (Ca-Am); au, fuig!; au, vés! |
A -
Demà tornaré a passar. B –A mi m’enrotlles!, que tinc dos exàmens per preparar!
Si no vols venir, no vinguis; a mi m’enrondes que tinc altres maldecaps!
(Ca)

a mi no em miris! *

A -Algú ha trencat la persiana. B -Jo no! (o jo no he estat!, jo en sóc net!, jo sóc innocent!, a mi que m'escorcollen! -Val-; millor que a mi no em miris!)

a mi no m'han de cardar! (o fotre!)

Ho diu qui s'adona d'un engany. |
ja els veig venir, a mi no me la foten |
Diuen que fan obres per ampliar la fàbrica, però el que volen és tirar gent al carrer; a mi no m’han de cardar!


a mi no m'hi busquis! (o a mi que no em busquin)

Expressa disconformitat davant d'un fet o d'una opinió. |
a mi no m'hi cerquis, a mi no m'hi cacis,
a mi no m'hi veuràs, a mi no m'hi trobaràs, jo no hi vaig |
En un camp de futbol, a mi no m'hi cacis! (Ca)
En un acte que comença a les onze de la nit, a mi no m'hi busquis!
En un concert de rock, a mi no m'hi veuràs!
A mi que no em busquin, per a fer alpinisme –Mirall-.
A mi no m'hi trobaràs mai criticant l'empresa que em paga.

a mi no me la fots!
Demostra desconfiança davant d'un fet o d'una afirmació. |
a mi no m'enganyes, no m'ho crec, és mentida, això no m'ho empasso |
M'has vingut a veure a mi? A mi no me la fots! Jo sóc gat vell (li interessa la germana).
A mi no m'enganyes; ja tinc experiència en aquestes coses.

a mi sí que!

A mi no em preocupa això que es diu (Ca). |
a mi més igual, a mi tant més, a mi tant me fa, a mi tant se me'n fot, a mi em té igual (Val)|
A
-Diu que tornen a apujar la benzina. B -A mi sí que! (no tinc cotxe)


a mi tot m'està bé

Ho diu qui es conforma amb qualsevol decisió. |
accepto el que digueu, ja m'està bé el que decidiu, com vulgueu |
A
-Diuen que ens escurçaran les vacances; que te’n sembla? B -A mi tot m’està bé! (que facin el que vulguin)
Si voleu sortir, bé, i si no, també; a mi tot m'està bé (accepto el que digueu).