Barbarismes‎ > ‎

De la L a la Q

L

LADÍ -INA Astut, murri, fi, viu. Ex: Ramon, una mica més murri...  -Temps-

LÀMPARA Llàntia, llum, làmpada (si és elèctrica). Ex: Porta’m la llàntia.  -Conte-

LATA Carregós, pesat, molest, amoïnador, avorrit, insuportable, (enfadós, llanda Val), (l’IEC ha admès llauna). Ex: Aquest llibre és carregós. Quin avorriment! Una literatura que és insuportable.

LATIGUILLO Falca, reble, frase supèrflua (Val). Ex: Hi ha una falca que diu...  –Cat. Inf.-

LECTURA Explicació, versió, exposició, interpretació (Fr-It). Ex: Quina de les dues versions és la vàlida?  -C33- Se’n poden fer dues interpretacions, del fet.  -CR- ...adaptació, amb una exposició antiracista, de la novel·la de X.  -Avui-

LEGIA Lleixiu, lleixivet (Mall). Ex: En aquest terra hi has posat massa lleixiu. Quan fèiem la bugada hi posàvem lleixiu.

LENTEJUELES Lluentó, llustrí, plantalló (Val). Ex: He hagut de clavar lluentons al vestit de la nena (fa ballet).

LENTILLA Lent de contacte, lentícula, llentilla, llentia (Mall). Ex: Jo també en porto, de lents de contacte.

LIAR 1 Embolicar-se, embullar-se, posar-se. Ex: Em vaig posar a netejar vidres, i era ella qui ho havia de fer (no: Em vaig liar a...).  -TV3- 2 Haver-hi merder, renou, enredar-se (algú), fer equivocar, fer perdre, fer confondre, envitricollar (Mall). Ex: Fa massa que discuteixen: encara hi haurà merder (es barallaran, p.e.).  -TV3- El fred ja és aquí; ja hi tornem a ser (no: ja la tenim liada). Ja m’heu fet equivocar (ells enraonen i jo compto; no: ja m’heu liat!).

LIGUE Flirt, aventura, embolic (conquista, cacera Val). Ex: ...anem d’aventura.  -TV3- La teva parella té un embolic...  -TV3-

LIMOSNA Almoina, caritat. Ex: ...demanant almoina pel carrer (diuen llimosna).  -TV3-

LIMPIAPARABRISES Eixugavidres, torcavidre (Mall). Ex: Se m’ha trencat un dels eixugavidres del cotxe.

LINCE Llest, fura, fi, viu, puta, espatotxí, que no té res per aprendre, as, espavilat (Val). Ex: En Benet és molt fi per als negocis.

LINDAR Confrontar, afrontar, confinar, fer partió, fronterejar, limitar, fitar (Val). Ex: Una regió que confronta amb l’estat italià.  -CR- Els nostres camps fiten (Val).

LIO Enrenou, embolic, desgavell, merder, complicació (és un barbarisme molt comú), (bugat, bullit, embull, garbull, cabermoni, cocòrum, emblavins Mall). Ex: En quin embolic m’has fotut! Tenir dues persones que compren no pot ser: és un merder!

LIÓS -OSA Embrollaire, enredaire, embolicaire, aixecafresses, buscafresses, cerca-raons. Ex: Aquella dona és una aixecafresses.

LISTÍN Guia de telèfons. Ex: He de telefonar i no trobo la guia.

LITRONA Cervesa de litre. Ex: La cervesa de litre és...

LLAMAR 1 Atreure, cridar. Ex: Els arbres atreuen els llamps. 2 En sentit figurat: agradar, plaure, interessar. Ex: La novel·la psicològica no m’interessa.

LLAMATIU -IVA Vistós, vistent, bonic, atractiu, que es veu molt, que fa goig de veure, cridaner (Val-Mall). Ex: És una noia que fa goig.

LLANÇADERA Llançadora. Ex: Han obert foc sobre dues llançadores de míssils.  -CR-

LLANÇAT Atrevit, decidit, arriat, entremaliat, esbojarrat, valent, descarat. Ex: En aquest grup de nois n’hi ha dos o tres de més arriats. ...una noia decidida.  -TV3- Tu ets més obert, per parlar (no et fa vergonya). Estan molt animats (alegres, contents).

LLARG Més aviat més que menys, més de, passa de, gras, (ben comptats, ben bé, ben bons, una mica més de, Fr). Ex: Fa més de dos anys que no el veig  (no: dos anys llargs).  -CR- Faig vint-i-cinc quilòmetres cada dia amb bicicleta, més aviat més que menys. Tardarem vint minuts grassos. Hi ha hagut deu milions ben bons de turistes, enguany.

LLARGAR Fer, tirar, xutar, clavar, llançar. Ex: ...va tirar un fort xut.  -TV3-

LLASTIMAR Fer mal, lesionar, magolar, malmetre, macar. Ex: Ha caigut i s’ha fet mal al genoll (futbol).  -TV3-

LLAURAR Aconseguir, assolir, (obtenir, guanyar-se It). Ex: Als últims tres minuts ha perdut una imatge magnífica que s’havia guanyat al llarg del partit (bàsquet).  -CR-

LLÀVIA Facúndia, parola, facilitat de paraula, raons (Val), ésser un gran parlador (Fr), eloqüència (It). Ex: En Francesc té molta facúndia (parla molt i bé). És fals: per davant, moltes raons, però per darrere... (Val).

LLEGIT -IDA Culte, lletrat, erudit, instruït. Ex: És un home instruït.  -TV3- (o que ha llegit molt).

LLEIG Malfet, mala jugada, grolleria, desatenció, descortesia, feta (Val). Ex: Li ha fet un malfet a aquella dona (s’entenia amb el seu home).  -TV3- ...seria ser descortès amb el senyor X (no: fer-li un lleig).  -TV3- T’hi vas comprometre i no els pots pas fer quedar malament.  -TV3- Si ara te’n desdius, els faràs una bona feta (Val).

LLENO Ple, ple com un ou, ple a vessar, ple de gom a gom, curull, atapeït. Ex: Ahir el casal era ple com un ou (no: hi havia un lleno). Abans, els cinemes sempre eren atapeïts de gent.

LLENYADOR Llenyataire, treballador de bosc, llenyater (Val). Ex: Els llenyataires vivien a muntanya. Són de Moixent, d’una família de llenyaters (Val).

LLESTET Viu, arter, eixerit, puta, espavilat. Ex: N’hi ha que es pensen que són molt putes, en el món del futbol (no: hi ha molt llestet en...).  -Avui-

LLETRERO Rètol, inscripció. Ex: ...hi han posat un altre rètol.  -TV3-

LLIGON Saltamarges, abusador, conquistador, (seductor, casanova It). Ex: Tu ets un casanova.  -TV3-

LLIMPIAR Netejar, fregar, rentar, llavar (Val) (a Valencia es diu “llavar” quan hi ha sabó, i “rentar” quan només hi ha aigua), (fer net, enllustrar –sabates- Mall). Ex: Abans de marxar, vull netejar el cotxe. Llava’t les mans abans de dinar! (Val).

LLIURAR-SE Escapar-se, salvar-se, alliberar-se, deslliurar-se. Ex: S’ha salvat d’una de bona, en Gervasi (d’un perill).  -C33-

LLUMBRERA Fenomen, prodigi, llumenera (Val) (llumener, calop Mall). Ex: Ja juga bé, però no és cap prodigi (no: no és una llumbrera tècnica).  -TV3-

LOGRAR 1 Assolir, haver, adquirir, (aconseguir, obtenir It). Ex: De saltar el poltre, jo no n’havia sabut mai (no: no havia lograt saltar mai el poltre). 2 Aconseguir, veure, conèixer (Fr). Ex. L’havies aconseguit l’aplec de la Font Alta? (= l’havies vist?, és del teu record?).

 

M

MADRINA Padrina, apadrinadora, (la “madrina”, abans, era la comare que portava el xiquet a batejar en braços perquè la mare estava delicada del part; era, doncs, diferent de la “padrina” Val), (padrina jove o de fonts Mall). Ex: ...va ser la seva padrina (en un bateig)  -Avui-

MAESTRIA Mestria, traça, destresa, habilitat, (enginyós, expert, virtuós, manyós, que té manya Val); que en sap molt, que és un mestre. Ex: L’Esteve és un mestre jugant a rugbi  -R4-

MAJOR Major es feia servir a l’edat mitjana en llenguatge culte emparentat amb el llatí. El seu ús actual, en alguns casos, ens arriba per la influència del castellà o de l’anglès i, per tant, el considerem poc correcte (a Val es fa servir molt). Més, més gros, més gran, de més edat, més vell, etc. Ex: ...tenen una importància més gran (millor que “major”).  -TV3- Més emoció impossible! (en un partit).  -C33- En Joan és més gran que la seva germana.

MAL “Mal” és incorrecte quan és un adverbi i es troba darrere del verb. Malament. Ex: Una suma mal feta (correcte). Aquesta suma està mal (incorrecte). Aquesta suma està malament (correcte). No ho fa malament.  -TV2-

MALDICIÓ Maledicció, anatema (Val). Ex: ...problemes que no són una maledicció bíblica.  -TV3-

MALSOMNI Turment, suplici, martiri, tortura, malson (Val). Ex: L’Amós és un martiri constant per a la defensa del Santa Pola  -CR-

MALTRET -A Ferit, esgalabrat, (lesionat, malparat, malmenat Val). Ex: Ha quedat lesionat en una acció anterior (futbol)  -C33-

MAMON Aprofitat, abusador (Val), explotador (Val-It) (paràsit, vampir It). Ex: De racistes i paràsits n’estem fins als...  -Cançó-

MANASSES Barroer, destraler, pastifa, graponer, potiner, sapastre, matusser, groller (de calbot Val). Ex: El paleta que ens ho va fer era un destraler (va trencar coses)  -TV3- Això et passa per encomanar-li la llibreria a un fuster de calbot.

MANDANGA 1 Grup de gent que fa fressa; gresca, baralla, (brega, batussa, esbatussada, daltabaix, renyina Val), (bufat, bullit, endiumenjat Mall), (fressa, enrenou Fr), (confusió, litigi It). Ex: Vàrem veure que hi havia fressa i vàrem marxar (discutien). Hi va haver baralles, en aquella casa. 2 Romanços, històries (Fr-It). Ex: No em vinguis amb romanços! 3 Trampa, frau, (embrolla, tramoia Val). Ex: N’hi ha tants, de fraus! 4 Maldecaps, feina, mullader (Val), (emblavim, merder, envitricollament Mall), embrolla (Fr). Ex: Aquí, tots els maldecaps són per al director. Hi va el governador, el batlle i tot el seguici (no: i tota la mandanga).

MANDAT Govern, comandament, direcció, gestió, administració; quan manava, mentre manava (algú). Ex: Quan ell manava... (no: Durant el seu mandat)  -CR-

MANDO 1 Piu, botó (si es pitja). Ex: En aquesta televisió, només hi ha tres pius. Per engegar la màquina de rentar, has de pitjar aquest botó. 2 Control, comandament a distància. Ex: El nen sempre remena el control de la televisió. Deixa’m el control, si et plau.

MANDON Manaire, autoritari, volunter, manador (Val). Ex: Ha de fer tot el que diu ell: és autoritari.

MÀNEGA Tanda, volta, sèrie, set. Ex: Al primer set ha perdut el servei (tennis).

MANETES Destre, traçut, manyós, enginyós, que té manetes, manifasser (Val), hàbil (Fr-It), (que sap fer de tot, que té mans d’or It). Ex: S’ha de tenir manetes per...  -Avui- Ets hàbil o destraler? (no: Ets manetes o manasses)  -CR-

MANGAR Robar, pispar, prendre, furtar (Val). Ex: Ens pispen coses (d’un museu).  -CR-

MANGUERA Mànega, goma (Val). Ex: ...una mànega de regar.  -Avui- Neteja el cubell de les escombraries amb una mànega.  -Avui-

MANGUI Pispa, pirata (Fr), lladre (Fr-It), rapinyaire (It). Ex: La declaració de la renda dels rapinyaires... (parlen de polítics corromputs)  -Triangle-

MANGUITO Canó, tub. Ex: Hem de soldar el canó de dalt, del dipòsit del gasoil.

MANIVELA Maneta, manovella. Ex: Els cotxes d’abans s’engegaven amb una maneta.

MANSANA Illa, illa de cases, illot (Fr), un aïllat (It). Ex: ...a l’illa del davant.  -Avui- ...a l’illa de la vergonya.  -Avui-

MANTA Gandul, peresós, mandrós, (malfeiner, gos Val). Ex: No el llogarem pas perquè és un mandrós.

MANTEQUILLA Mantega (Val). Ex: Hi posarem mantega  -TV3-

MARCAR-SE Fer. Ex: En Felip vol fer una cursa.  -TV3-

MARICÓ Marieta, doneta, efeminat, sodomita, pederasta, homosexual, invertit, gai (nàvel o navelate, empeltat, més fi que un coral Val), (faldetes i, despectivament, culer Mall). Ex. Els marietes, abans, eren molt perseguits.  -TV3- Ho sabies que ell era efeminat?  -TV3-

MARIQUITA Marieta, efeminat, covard (Val). Ex: I vosaltres maleïts efeminats...  -TV3-

MARRANO -A Brut, potiner, bacó, garrí, (porc, runós Val). Ex: Que ets potiner!  -TV3-

MARRULLERIA Astúcia, arteria, picardia, murrieria, estratagema, martingala (Val). Ex: ...les arteries del jugador X.  -Avui-

MARXA (Admès per l’IEC). Gresca, trempera, delit, ànim, empenta, valentia, festa (Fr), (diversió, alegria It). Ex: A aquesta noia li agrada la gresca: sempre balla (millor que: porta marxa). No acaben pas mai el delit, aquest jovent (no: tenen molta marxa).

MARXÓS- OSA Airós, graciós, tabolaire, amb molta trempera, que li agrada la xerinola, fester (Val), (divertit, disposat a divertir-se It). Ex: Ets un noi amb molta trempera  -TV3- Són gent tabolaire  -TV3-

MASCARADA Comèdia, ensarronada, (farsa, enganyifa Val). Ex: Cridem els treballadors a rebutjar aquesta ensarronada  -Revista-

MASCARILLA Màscara, (careta, carasseta Val). Ex: La perruquera em va posar una màscara. Els sanitaris porten mascareta (Val).

MASSA 1 “Massa” vol dir més del que és necessari. En frases negatives podem fer servir els adverbis “gens” i “gaire”. “Gens” és una negació completa; “gaire” equival a poc. L’ús de “massa” en aquests casos no és recomanable. Gens, gota, mica. Ex: Els ecologistes no estan gens d’acord amb... (no: ...massa d’acord)  -CR- 2 Gaire, molt. Ex: No són temperatures gaire altes  -TV3- No hi ha gaires escriptoris  -CR- Un xut col·locat, però no molt fort  -TV3-

MASTEGAR Veure, palpar, advertir, donar mastegot (Val), percebre (Fr-It), notar (It). Ex: És quelcom que es nota en qualsevol carrer.  -Avui-

MATAGEGANTS Equip de les sorpreses, que guanya els equips més forts, “superequip” (Fr). Ex: L’Andorra de bàsquet, aquest any guanya tots els partits més difícils  -CR-

MATEIX L’indefinit castellà mismo, s’expressa en català, gen., per mitjà dels pronoms “hi” o “en”. Ex: ...i sortir-ne, implica un risc (no: sortir-se de la mateixa)  -TV3- Un important sector de la mateixa família ha... (és correcte)  -Temps- ...i fent-ne l’estudi (no: fent l’estudi del mateix). ...que la prova pugui ocasionar als qui la mirin (no: als espectadors de la mateixa).

MATXACANT Assistent, ajudant, adjunt, (manobre en sentit irònic i figurat Val). Ex: Ella era la meva ajudanta  -TV3-

MATXACAR 1 Dir quelcom moltes vegades. Reblar, amaçar, recalcar, (repetir arguments, fer remarcar Fr), insistir (Fr-It), reiterar (It). Ex: Aquesta cançó ens l’han posada moltes vegades per ràdio  -Avui- Les coses s’han de repetir moltes vegades a la classe. Aquests fenòmens que tant insisteixes a comentar  -CR- 2 Destrossar, derrotar completament, apallissar, desbordar, estorfeiar (Mall), (arrasar, desfer Fr). Ex: Ara els acabaran de desbordar (bàsquet). Destrossava els enemics  -CR- L’equip que va apallissar l’Alcoià  -CR-

MATXACÓ Insistent, carregós, atipador, monòton. Ex: ...amb anuncis insistents.  -TV2-

MATXACONERIA Insistència, reiteració, obstinació. Ex: A còpia d’insistir, ho arriben a entendre (no: amb matxaconeria).

MEDIR 1 Mesurar, amidar, prendre la mida. Ex: A- Quan fa el vostre camp? B- Encara l’hem de mesurar. 2 Competir, afrontar, enfrontar, lluitar, contendre, jugar contra algú. Ex: Ara l’Eulàlia competirà contra l’Humberlina (tennis)  -TV3-

MELENA Cabellera, cabells llargs, mata de cabells. Ex: En Sergi s’ha deixat els cabells llargs.

MENGUAR Minvar, afluixar, asserenar, calmar. Ex: Amb el temps, el caràcter es va asserenant  -CR-

MENYS Són correctes les formes: tres quarts de, un quart abans de, falta (o manca) un quart per. No es considera prou correcte l’ús de “menys” després de dir l’hora, encara que es fa servir molt en alguns llocs, p.e. a València. Ex: Vindrem a tres quarts d’onze (o un quart abans de les onze, o quan manqui un quart per a les onze) (no: vindrem a les onze menys quart). Falten deu minuts per a les nou (o són tres quarts i cinc de nou) (no: són les nou menys deu).

MERCADILLO Plaça, encants, botiga d’objectes molt variats, (mercat, mercadet Val). Ex: Una botiga de coses molt variades (no: tipus mercadillo).

MERCANCIA Mercaderia, articles, productes, gènere. Ex. Compren les mercaderies a...  -TV3- Descarreguem el gènere?

MERENDERO Menjador (de platja), casa de menjars, berenador (Val-Mall), guingueta (Fr), quiosc (It). Ex: Ara som al berenador de la platja de la Llagosta  -R4-

MESETA Altiplà. Ex: A l’altiplà...  -Llibre-

MESURAR (Jugar contra algú, competir It). Ex: Davant del repte de jugar contra els professionals americans... (bàsquet; no: mesurar-se amb)  -Avui-

MÈTODE (Són millors altres solucions). Capteniment, maneres, tarannà, procediment, manera de fer, fets. Ex: No ens agrada el teu tarannà (no: els teus mètodes).  -TV3-

METXA Floc, ble (de cabells). Ex: Porta flocs de cabells d’un altre color.

MIDA Disposició, resolució, determini, decisió, mesura (Val). Ex: La resolució adoptada pel govern ha sobtat.  -TV3-

MIMAR Aviciar, malcriar, contemplar, malacostumar, malavesar, consentir, (veciar; ve d’aviciar Mall). Ex: Aquests nens, els contempleu massa! (no fan res de la casa) La Tuies avicia la nena: l’hauria de deixar anar a jugar tota sola.

MINS Petit, escàs, pobre, ordinari, minso (Val). Ex: ...l’escàs paper polític del vicepresident  -Avui-

MIRILLA Espiera, espiell, espillera (Val), mirador (Mall). Ex: Hem de canviar l’espiera de la porta: la que hi ha és un nyap. No el puc veure ni per espillera (de cap manera) (Val).

MIRÓ Badoc, tafaner, encantat, badaire (Val), qui mira, qui bada. Ex: No feu cas dels badocs.  -Avui-

MITJÀ -ANA Corrent, mitjà (Fr). Ex: La repressió sexual del català mitjà... (no: del català mig)  -Avui-

MODAL Urbanitat, cortesia, bones maneres, criança. Ex: ...que algú li ensenyi bones maneres (a un individu que tira coses al camp de futbol)  -TV3-

MODO 1 Manera, forma. Ex: Ho han fet d’aquesta manera  -TV3- 2 Manera, educació, correcció, cortesia. Ex: No tenen bones maneres  -C33- S’ha de ser educat.

MODOSET -A Honest, decent, pudorós, tímid, (parat Val). Ex: ...tan decents i educats  -Triangle-. El teu fill és tan parat amb les xicones!

MOGOLLÓN Munt, pilot, merder, pila, gran quantitat, (garbera, garba, fum, fotracada Val). Ex: ...davant d’una pila de “espònsors”.  -D. Barna-

MOGUDA Activitat, agitació, animació, bellugadissa, empenta, dinamisme, moviment (Val). Ex: Aquesta animació amunt i avall (la gent viatja)  -TV3- De moment, hi ha moviment editorial (es compren i es venen editorials).  -Avui- ...escàndols financers i agitacions polítiques  -Avui- Quina activitat hi ha (gentada)  -CR- L’àrbitre es va equivocar en apuntar la tarjeta i va expulsar l’Agapit. Va ser un dels temes polèmics de la jornada  -TV3-

MOLAR Agradar, fer gràcia, enamorar, caure bé, venir de gust, ésser bo, anar bé, la de moda, fer goig, encisar, la que toquen més –música-, (adorar, ésser genial, venir bé Fr), (tenir èxit, plaure Fr-It), (seduir, fascinar, ésser de moda It). Ex: ...a les dones les captiva  -TV3- T’agrada la televisió?  -TV3- M’enamora el so de la teva veu.  -TV3- Ens ve de gust de dir-li això  -TV3- Si no et cau bé et fots!  -TV3- Era la música que tenia més èxit als temps de...  -Avui-

MOLT 1 Molts (no és correcte usar el singular d’aquest mot per indicar quantitat). Ex: Hi ha molts lladres (no: hi ha molt lladre). El P.L. recull molts vots útils procedents de...  -Avui- 2 En frases negatives i interrogatives és recomanable usar “gaire”, en comptes de la moda actual de fer servir “molt”, per influència del castellà. Ex. En Venanci no és gaire alt, però és bo (bàsquet; no: no és molt alt)  -TV2- La situació demà no serà gaire diferent de la d’avui  -TV3- N’hi ha per gaire? No s’hi veia gaire  -TV3- Des de no fa gaire temps  -TV3- No tenen un aire gaire occità  -CR- M’hauré d’esperar gaire més? (no: molt de temps més?)

MONO 1 Bonic, formós, bufó, (agut, graciós, polit Mall), graciós (It). Ex: Duus unes faldilles molt gracioses. 2 Mona, mico, simi. Ex: ...la relació entre un home i un simi  -TV3- 3 Granota (vestit de treball dels mecànics). Ex: Avui estrenaré una granota 4 Síndrome d’abstinència que tenen els drogoaddictes. Ex: Em vindrà la síndrome d’abstinència.  -TV3-

MONT “Mont” és un mot arcaic i acceptat que es conserva en alguns topònims, però que es fa servir excessivament per influència del cast. Ex: “Enginyer de monts” s’ha de dir “Enginyer forestal”. Les tropes han ocupat la muntanya X (és millor que dir “el mont X”).  -CR- Enginyeria Forestal (no: Enginyeria de monts) -Revista-

MONTACÀRREGUES Muntacàrregues. Ex: A can Terenci han posat un muntacàrregues.

MONTANT Suma, total, preu, import. Ex: Es pot superar el total de medalles  -TV3- Hem invertit una suma de deu milions. L’import total és de trenta mil pessetes  -CR- Un tant per cent del total econòmic...  –Cat. Inf.-

MORALINA Moral, moralitat (Mall). Ex: ...amb una moral final...  -Avui-

MORBO 1 Emoció, interès, suspens (Fr). Ex: Quina emoció! (a la lliga).  -TV3- 2 Tafaneria, curiositat, ganes de saber, morbositat (It). Ex: Preocupat per la morbositat que li produeix l’escena, decideix anar al psiquiatre  -Avui- Les ganes de saber xafarderies dels famosos continuen. Ho volem saber per satisfer la nostra tafaneria  -TV3-

MOSCÓN Rondaire, borinot, (admirador, “sospirant” Fr), pretendent (Fr-It), galantejador (It). Ex: La cantant sempre va acompanyada de borinots.

MOSQUEJAR Enrabiar-se, emmurriar-se, disgustar-se, (calfar-se, estar calent Val). Ex: Ella riu i l’altre s’enrabia.  -TV3- El públic ha començat a disgustar-se.  -TV2-

MOSTRADOR Taulell. Ex: En Gregori era darrere del taulell  -TV3- L’aparador és al carrer i el taulell és a dintre. S’han amagat sota el taulell  -CR-

MUDANCES Conductora (camió gran per a dur mobles). Ex: Estem esperant la conductora per carregar-hi els mobles i els electrodomèstics.

MUECA 1 Ganyota, llengot, carassa (Val). Ex: El nen ha fet una ganyota amb la boca. Josep fa moltes carasses quan canta (Val). 2 Essa, torta. Ex: La vorera, davant de casa, fa una essa (hi ha un arbre). 3 Pampallugues. Ex: El llum feia pampallugues (s’encenia i s’apagava).

MUEQUERA Que fa ganyotes. Ex: Li agrada fer ganyotes, a la nena (no: és muequera).

MULETA Crossa (es diu “clossa” a Val). Ex: ...porta una crossa  -TV3-

MULLAR Golejar, fer gols, sucar. Ex: L’Ermini avui no ha pogut sucar (fer gol)  -CR-

MULLAT -ADA “Mullat” és una forma del verb mullar, no un adjectiu. Moll, banyat (a Val i a Balears). Ex: M’han mullat amb la mànega i ara vaig ben moll. Tinc les sabates molles. ...en uns terrenys de joc molls.  -Avui- S’han banyat de tant de ploure (Val).

MUNDO Bagul, cofre (Val). Ex: Encara guardem la roba de l’àvia en un bagul.

MUNTAR 1 Fer quelcom desagradable en públic; fer un espectacle o un drama; armar (Val), fer una escena (It). Ex: En Prudenci va fer un espectacle (no: va muntar un show)  -Punt- Us deu haver fet una rebequeria (no: muntat una escena). Quan va arribar tard, la dona li n’armà una de grossa (Val). 2 Arranjar (una festa), organitzar (Fr-It). Ex: Hem d’organitzar una festa  -TV3- Vàrem fer una orgia  -TV3-

MUTU MÚTUA Comú, de tots dos (en comú Val). Ex: Ens vam conèixer a través d’uns amics comuns.

 

N

NALGA Anca, natja, (galtes del cul, cul Val). Ex: ...unes fregues a les anques.  -C33- ...cop a les natges (en un partit de futbol).  -C33-

NANA Cançó de bressol, amanyac. Ex: Hem recordat la cançó de bressol que li va dedicar.  -CR-

NAT NADA De cap a peus, de natura, de soca (Val), incomparable (Fr), excel·lent (Fr-It), (consumat, òptim, molt expert It). Ex: És un escalador consumat.  -TV3- En Gregori no és pas un gran davanter.  -CR- ...és un líder de cap a peus. Francesc és un llibreter de soca (des de sempre Val). Sóc un caçador de soca (Val).

NATILLA Crema, sopada (Val), crema tombada (Fr), xantillí (de Chantilly, ciutat francesa, It). Ex: Avui us he comprat tres vasos de crema. Quan torne a casa, ma mare m’ha preparat sopada de berenar (Val).

NINYERA Mainadera, bressolera, minyona, (teta, manet -a Mall). Ex: A l’estiu, la noia fa de mainadera a ca la Júlia. ...disfressat de mainadera.  -CR-

NINYERIA Fotesa, bagatel·la, carallada, cosa de poca importància. Ex: A- Diré al veterinari que em vingui a vacunar el gos. B- Per aquesta carallada no et vindrà pas, el veterinari, a casa.

NITBONA Nit de Nadal, vigília de Nadal. Ex: La nit de Nadal ens quedem a Ferreries i, la nit de cap d’any, anem a Alaior a cals sogres.

NOMBRAR Nomenar, designar, investir. Ex: En Pere ha estat nomenat avui president de Bretanya.  -CR-

NOMEOLVIDES (Polsera, manilla Val), braçalet (It). Ex: La tia em regalarà la polsera el dia de la comunió. Ma mare m’ha deixat en herència unes manilles (Val).

NOQUEJAR Abatre, aclaparar, destrempar; estar moix. Ex: El ministre està aclaparat pels resultats de les eleccions.

NOVATADA Burla cruel, broma pesada, escarn, patenta, quintada. Ex: ...dels escarns que els fan els soldats més veterans.  -Avui-

NOVATO -A Novell, principiant, passerell. Ex: Encara sou molt novells (no en sabeu gaire).  -TV3-

NOVEDÓS -OSA Nou, original, que no s’havia vist mai, experimental, modern, novell (Val). Ex: ...una iniciativa original per...  -C33- ...una planta industrial experimental de reciclatge d’olis bruts.  -TV3- Un aspecte nou...  -Temps-

NÒVIO -A Xicot, promès, pretendent, festejant (Men), (enamorat, festejador, garrit, promès Mall) (a partir de l’any 92 sentim aquest mot a les ràdios i televisions catalanes a tort i a dret; realment “nòvio” era usat per alguns autors clàssics i és molt comú a València, però hauríem de fer un esforç per prescindir-ne perquè ara s’ha estès per influència del castellà). Ex: He vist el teu xicot.  -TV3- Al parc d’atraccions li surten molts pretendents (batlles que volen que es faci al seu poble).  -TV3-

NUBLAT Núvol, nuvolós, ennuvolat. Ex: El cel està nuvolós.

NUMBRO Nombre, número. Ex: El nen ja sap dir els nombres en alemany. Vivim al carrer de Dalt, número 1.

NUMERÓS -OSA Nombrós, molt, mant, una pila de, un munt, (un fum de, una garbera de, una fotracada de, un sac de Val). Ex: Hi he parlat un munt de vegades. ...la seva família nombrosa.  -Avui- Tinc un fum d’anys (Val).

NUTRIR Alimentar, nodrir. Ex: L’organisme per alimentar-se ha de...  -CR-

NUVI NÚVIA Xicot, promès, amic (els nuvis són les persones que es casen, el dia que ho fan o poc abans o poc després). Ex: Un taxista que venia de visitar la seva xicota ha resultat ferit...  -CR-

 

O

OBERT Sense favorits, que és enlaire, que tant pot guanyar l’un com l’altre. Ex: L’eliminatòria encara és enlaire.  -TV2- Estem veient un partit anivellat.  -CR-

OBRAR Ésser, tenir, trobar-se, arribar (Val). Ex: Els papers ja els té la policia (no: obren en poder de).  -CR-

OCTAVILLA Full volant, volant. Ex: ...oferien fulls volants.  -Avui-

OCURRENT Divertit, salat, alegre, faceciós, graciós. Ex: Oi que són faceciosos i simpàtics?  -TV3-

OFERIR 1 Fer falta (en frases interrogatives), necessitar (Fr-It), (voler, desitjar It). Ex: Què volen?  -TV3- Què els fa falta? (no: que se’ls ofereix?). 2 Fer, jugar, o altres solucions. Ex: ...han jugat un bon partit.

OFICI Experiència, expertesa, traça, mestria, habilitat. Ex: És un equip amb molta experiència.  -TV3- El Cardassar, més veterà, es va imposar amb tota justícia. (no: El Cardassar, amb més ofici).  -Avui- Tot i la mestria d’en Ferriol...  -Avui-

OLEATGE Onades, mala mar, mar grossa, maror, onatge.  Ex: ...per problemes de mala mar.

OPCIÓ Possibilitat, avinentesa, (ocasió, oportunitat It). Ex: En Marc ha tingut l’avinentesa de guanyar. (no: opció a guanyar).  -TV3- No hi ha possibilitats de guanyar. (no: no hi ha opció a guanyar).  -Avui-

OPERATIU Operació, dispositiu, desplegament. Ex: Avui comença el desplegament de la policia (o policíac) per als jocs. (no: l’operatiu “policial”).  -Avui-

OPOSAT -ADA Davant de, davant per davant de. Ex: És la casa que hi ha davant per davant de la meva (no: oposada a la meva).  -TV3- Visc davant de cal metge.

ORDRE 1 Situació, manera de fer, manera d’ésser. Ex: El Preolímpic de València ha configurat una nova situació en el bàsquet europeu (els equips que sempre guanyaven, ara no ho fan).  -Avui- 2 Mena, classe, espècie (sovint n’hi ha prou suprimint el mot ordre). Ex: Són dos casos molt diferents (dos segrestos que comenten) (no: d’ordre molt diferent)  -TV3- No he pogut arribar per problemes tècnics (una avaria del cotxe) (no: d’ordre tècnic).  -TV3- (els dos últims casos es diuen, en francès).

ORGANITZAR Aixecar, armar, causar, fer. Ex: Això els ho dius tu: a mi no m’agrada pas aixecar merder a la feina.

OSAR Gosar, atrevir-se, veure’s en cor de. Ex: Ja tots gosen desafiar els poderosos (futbol).  -Avui-

OSTENTAR Tenir, exercir, ocupar, posseir, disposar de. Ex: En Jofre, que té el càrrec de...  -CR-

OVERBOOKING Excés de contractació, sobrereserva. Hi ha hagut una sobrereserva de places d’hotel.

 

P

PACK Paquet. Ex: Un paquet de sis ampolletes de...  -TV3-

PAGANO Qui paga, qui es posa les mans a la butxaca, qui es grata la butxaca; pagador. Ex: Amb aquesta colla que vas, sempre et deus haver de posar la mà a la butxaca (són garrepes).

PAGO Pagament, paga. Ex: He de fer la primera paga del pis. ...en una escola de pagament (o “privada”).  -Avui-

PÀJARA Defalliment, tropell, (batistot, torba Val). Ex: En Joan ha tingut un defalliment (ciclisme). El tropell li ha fet perdre més de tres minuts.  -Avui- No he pogut berenar i he tingut una torba a mitjan vesprada (Val). He tingut un batistot mentre agranava el corral i he hagut de reposar una estona (Val).

PAJARITA 1 Ocell de paper, ocellet (Fr-It). Ex: El nen ja sap fer ocellets. 2 Llacet, corbata de llacet, coll d’aletes (Val), corbatí (Mall). Ex: A mi m’agrada més dur llacet que corbata.

PAL 1 Invectiva, atac, cop, garrotada, diatriba, crítica (It); ésser l’ase dels cops. Ex: El futbol està rebent totes les diatribes.  -TV3- Està fart que el critiquin (no: de rebre tots els pals).  -Avui- El públic no l’accepta (no: li fot un pal).  -TV3- Aquesta selecció ha estat la més perjudicada pels àrbitres (no: ha rebut tots els pals).  -Avui- 2 Martiri, tortura; cosa o situació molesta, carregosa, enfadosa, amoïnadora; mort (Val), (ésser molt dur, anar a galeres Fr), pesat (It). Ex: Aquesta música és pesada.  -CR- Que n’és d’amoïnador, aquest noi! (no: Quin pal!).  -TV3- L’escola és carregosa (o “avorrida”).  -TV3- Les matemàtiques són un mort (Val).

PALETILLA Omòplat, escàpula. Ex: Això és l’omòplat.

PALICA Xerrameca, vèrbola, bones paraules, facilitat de paraula, facúndia, raons (Val). Ex: En sap molt de vendre, ella: té molt bones paraules. Em va saber convèncer; té molta facilitat de paraula. Té molt bones raons (Val).

PALILLERO Portaescuradents. Ex: Pel bateig del nen, ens van regalar un portaescuradents amb confits a dintre.

PALILLO Escuradents, furgadents (Val). Ex: Aquesta setmana farem un treball manual amb escuradents. Els dentistes no recomanen l’ús de furgadents (Val).

PALLA Masturbació, onanisme; pelar-se-la, fer-se la mà (Val). Ex: Es va anar a masturbar (no: a fer-se una palla).

PALLISSA Cansament, aixafament, matament, tip, fart, cosa o persona carregosa, martiri, calvari, suplici, (fatiga, una fatiga de gos It). Ex: És un matament, anar a Suïssa amb autocar (no: és una pallissa d’autocar). N’hi ha un tip d’anar a peu al Bassegoda. És carregosa, aquesta senyora, quan parla.

PALMADA Palmellada, plantofada, cop amb la mà, (carxot, carxotada Val). Ex: Em va tocar l’esquena unes quantes vegades.  -Avui-

PALMAR Morir-se, anar-se’n a l’altre món, fer la clucaina, dinyar-la (Val). Ex: Em moro!  -TV3- Vostè se n’anirà a l’altre món als 83 anys.  -CR-

PALOMA Capgirell. Ex: La gimnasta ha fet un capgirell sobre el poltre.

PALOMILLA Cartel·la, aïllador, femella d’orelles (Val). Ex: Ens han tret les cartel·les de la paret (triangles de ferro que aguantaven els fils de l’electricitat).

PALURDO Pagerol, pagès, taujà, pallús, terròs (Val). Ex: Apologia del taujà tossut (escriuen “palurdo” en negreta).  -Avui-

PAMPLINA Afalac, falagueria, camàndula, galindaina, compliment, posat de gata maula, romanços (Val). Ex: Ella, amb els seus afalacs, s’ha ben situat (ha trobat una bona feina). A mi no m’agrada fer tants compliments (es compara amb un altre). Li faig tants de romanços perquè vull que m’entre un fill a la fàbrica (Val).

PANEL Tauler, cartell, pancarta, plafó, panell, taulell (Val). Ex: ...uns plafons preparats per a la campanya electoral (es veuen, en una fotografia, unes fustes planes i rectangulars).  -Avui-

PANXO Tranquil, fresc, feliç, despreocupat, flegmàtic, que no s’immuta fàcilment. Ex: Ha suspès sis assignatures i ho diu tan tranquil.  -TV3- Ells no es van ni immutar, quan els varen tallar el telèfon perquè no el pagaven.

PANYO 1 Teixit, roba, drap, roba de llana (Mall). Ex: M’he comprat una jaqueta de teixit. Ací hi ha uns draps bruts. 2 Compresa. Ex: Això és un pot de compreses (per a les dones).

PAPERA Galteres, tacó, parotiditis. Ex: La nena ha agafat galteres.

PAPERETA Paper difícil, feina de mal fer, embolic, mal pas, compromís, responsabilitat, (maldecap, vectigal Val). (De vegades n’hi ha prou prescindint del mot “papereta”). Ex: Té un paper difícil, en Diodor, haver de marcar en Fermí (futbol). Té una feina de mal fer l’Elx (ha d’anar a guanyar a Xixona) (no: Té una papereta difícil).  -TV3- Ha hagut de solucionar-ho el porter.  -TV3- De vegades ens treu d’algun embolic (no: ens soluciona paperetes). Quin vectigal! Haver d’anar ara a regar el camp! (Val). Tot el mes que ve tindrem obrers a casa. Quin maldecap! (Val)

PARAFERNÀLIA (Cosa teatral, falsa, postissa). Ornament, luxe, guarniment, faramalla, cerimomial, aparat, pompa, merda, muntatge, (bonicària Val). Ex: L’enrenou que hi ha hagut basant-se en... (no: La parafernàlia que s’ha muntat basant-se en...).  -Avui- ...amb tota la seva faramalla anacrònica.  -Avui- Tots amb un conjunt d’adornaments (en uns plats de categoria) (no: amb una parafernàlia d’adornaments).  -TV3- La meua veïna s’ha fet instal·lar unes bonicàries al rebedor que espanten (ornaments excessius Val).

PARAIGÜES Paraigua. Ex: M’han de donar un paraigua.  -TV3- ...amb paraigua i gavardina.  -CR-

PARAULA! Prometre-ho, assegurar-ho, jurar-ho, donar paraula, (t’ho prometo!, paraula d’honor! Fr). Ex: A- No mirarem (ella s’està canviant de roba). B- M’ho prometeu? (no: Paraula?). A- T’ho prometem (no: Paraula).  -TV3- Demà us ho explicaré, segur!  -TV3- Et dono la meva paraula, caporal (no: Paraula, caporal).  -Avui-

PARNÉ Diners, cèntims, moma, (butxaca, braguer, cartera Val). Ex: Tots els polítics diuen Visca Catalunya, però cerquen un bon càrrec i una bona moma. Un matrimoni com el seu sí que és un bon braguer (no haurà pas de treballar perquè viurà dels diners de l’altre Val).

PARRAFADA Xerrameca, discurs, dissertació, tirallonga, peroració, sermó, parlament. Ex: Les dissertacions tan llargues d’aquest home m’avorreixen.

PARRILLA Graella (gen. en plural), (grelles, esgrelles Mall), (grilles-esgrilles Eivissa). Ex: Us van bé aquestes graelles?

PARTE Comunicació, comunicat, report, informació, informe. Ex: El comunicat de baixes de...  -Avui- Ara diran l’informació del temps. L’últim comunicat mèdic diu que ja se li ha retirat el sèrum (no són correctes ni “parte” ni “suero”).  -CR- Hem d’enviar l’informe del menjador (en un col·legi).

PARXE Pedaç (a la roba), pegat (en una roda, a la pell). Ex: El matalàs és esparracat: hem de posar-hi un pedaç. El mecànic et posarà un pegat a la roda de la bicicleta. Aquest pegat que duc al pit, me’l poso al matí i me’l trec al vespre, quan vaig a dormir. Donar almoina és posar un pedaç.  -CR-

PASMÓS -OSA Meravellós, espantós, esfereïdor, extraordinari, esbalaïdor, sorprenent, que fa feredat (Val). Ex: ...guanya amb una facilitat esfereïdora. Ara el jovent condueix d’una manera que fa feredat (Val). Va traure tants diners de la butxaca que feia feredat (de tants que n’hi havia Val).

PASSADA Magnífic, meravellós, diví, espaterrant, extraordinari, mel (Val), (està molt bé, genial, súper, és d’infern! Fr), (fantàstic, fabulós Fr-It), (estupend, únic It). Ex: Són fabulosos, aquests ocells (no: Són una passada).  -CR- És molt bo, aquest cantant.  -TV3- Els edificis són molt ben fets.  -CR- És molt benparit, el cotxe.  -TV3- És diví, treure excel·lents!  -TV3- Aquesta cançó és mel! (Val). A- Demà farem una excursió. B- Mel! (Val).

PASSAR 1 Excedir-se, passar de la ratlla, passar de mida, extralimitar-se, aprofitar-se d’algú, fer-ne un gra massa, (abusar, passar dels límits Fr), exagerar (Fr-It) (s’usa “passar-se’n” en sentit d’excedir-se, però sempre ha d’anar amb dos pronoms per a considerar-lo correcte Val). Ex: Els de TV3 s’han passat de la ratlla, avui (han acabat un programa amb una hora de retard). No facis abusos, amb el cotxe (no corris tant, sigues prudent Fr).  -TV3- Potser en van fer un gra massa de pregar per...  -Avui- Ja n’hi ha prou de fer rots! Hi ha directors que s’excedeixen.  -C33- Aquest senyor s’extralimita.  -Avui- Li has dit que te n’anaves de viatge? Ja te n’has passat! (ja n’has dita una de ben grossa Val). No te’n passes amb el teu germà perquè siga més menut (Val). 2 Tant se me’n dóna, tant se me’n fot; no agradar, no dir res, no fer cas, no donar importància, (jo me’n ric, se me’n fot Fr), (no interessar, no fer ni fred ni calor, no importar It). Ex: A mi no m’interessa això (no: Jo passo). El jovent no dóna importància a res. Tant se me’n fot, ell. No els diuen res, aquestes pel·lícules, a la mainada. No en facis cas de la coca! (droga) (no: Passa de la coca)

PASSAT En català, tradicionalment, el mot passat s’escriu darrere de demà, diumenge, setmana, any, etc... Ex: En Flavià va jugar diumenge passat (no: el passat diumenge).  -CR- La setmana passada... (no: La passada setmana...). Des del mes d’abril passat...  -TV3- El cap de setmana passat...  -CR- El 3 de febrer passat...  -TV3- L’any passat va fer un bon estiu.

PASSE Centre, centrada, passada (Fr). Ex: En Valentí no arriba a la centrada de l’Aleix.  -TV2-

PASSOTA Tranquil, fresc, tant se me’n fot, meninfot (Val), menfotista (Fr). Ex: Va deixar perdre-ho tot de meninfot que és (Val).

PASSOTISME Tranquil·litat, frescor, desinterès, meninfotisme (Val), (indiferència, menfotisme, jo me’n ric Fr). Ex: Entre la tranquil·litat dels estudiants...  -CR- El menfotisme no és cap solució.  -Revista- El nivell d’enuig i de menfotisme de la població...  -Avui-

PASTAR Pasturar, herbejar, péixer. Ex: ...talar arbres per fer pasturar el bestiar.  -TV3-

PASTÍS Moma, un bon tros, emportar-se’n la poma, un bon tall (Val), (endur-se’n un bon tros Fr), la part del lleó (It). Ex: La noia se n’endurà la moma (la part grossa de l’herència) (no: tot el pastís).  -TV3- Volen un tros més gran dels beneficis (no: del pastís).  -Avui- Entre quatre es van emportar la poma (no: es van quedar el pastís). Va morir la tia i ell se n’endugué un bon tall (Val).

PATA Grapa, peu (Val). Ex: El dipòsit s’aguanta amb unes grapes clavades a la paret. Un dels peus fa la taula coixa (Val).

PATADA Cop de peu, puntada de peu, xut, centre, puntelló (Val). Ex: Xuten la pilota (no: donen patades).  -Avui- ...cops de puny i puntades de peu.  -Avui- Passada llarga cap a en Jaume (futbol).  –C33- ...el cop de peu a la tovallola d’en Cristòfor.  -TV2- Un bon puntelló a la canella pot fer molt de mal (Val).

PATALETA Rebequeria, rabiola, marraneria, enrabiada, (botó Val). Ex: Va fer una rebequeria.  -D. Barna- Torna-li el regal o agafarà un botó (Val).

PATEJAR 1 Xutar, picar amb el peu. Ex: El capità ha decidit picar amb el peu (rugbi).  -C33- 2 Caminar, fer a peu, córrer, camejar (Val). Ex: Van fer tot Barcelona a peu.  -Punt- M’agrada molt camejar-me les ciutats (Val).

PATÓS -OSA Graponer, maldestre, carranc (per caminar). Ex: No sap ni engegar la moto: és un graponer. Va carranca com la seva mare. És maldestre, el jugador bosnià (poc hàbil amb la pilota).  –CR-

PATOSITAT Mala traça, malaptesa, ineptitud, graponeria, matusseria. Ex: ...destacats per la seva mala traça.  –Punt-

PAULATINAMENT Lentament, gradualment, esglaonadament, progressivament, a poc a poc, de mica en mica, xano-xano. Ex: Ara anirem sortint esglaonadament (primer els més grans, després...).

PEATÓ Vianant, transeünt, caminant. Ex: Pas per als vianants (no: Pas peatonal).  -Rètol- Ella estava aturada en una illa de vianants (no: en una illa peatonal).

PEDIDO Comanda, encàrrec. Ex: Ens vénen a buscar aquesta comanda.  -TV3-

PEDORRETA Pet, soroll fet amb la boca. Ex: Li va fer un pet amb la boca.  -Avui-

PEDREA (En una loteria). Premis menors, secundaris, accesoris, (premis petits, premis de consolació Fr) . Ex: Ja tenen un premi petit de cinquanta mil pessetes.  -TV3-

PEDRERA Planter, equip de joves, nois de la casa, viver (It). Ex: L’orquestra de cambra de Fórnols vol crear un planter per... (seleccionen músics joves).  -TV3-

PEGAR-SE-LA Fúmer una trompada, una castanya, una patacada. Ex: Si entra al cent, es fotrà una castanya.

PEGATINA Adhesiu, etiqueta adhesiva, autoadhesiu (It). Ex: La nena m’ha posat un adhesiu a l’auto.

PEL·LICULERO Enamorat del cinema, apassionat del cinema (Fr), cinèfil (Fr-It). Ex: Són tan enamorats del cinema com vulguis.  -Avui-

PELEIAR Esforçar-se, lluitar, afanyar-se, treballar, escarrassar-se. Ex: Quan fa que lluito per això! (fa molt; perquè em donin el permís). En fa d’estona que s’hi afanya! (vol acabar un treball manual).

PELOTAZO Cop d’oportunisme, profit ràpid, ajudem el cunyat. Ex: La cultura del profit ràpid pot donar-se per morta.  -Avui- Algú faria un cop d’oportunisme.  -TV2- Aquest sistema d’ajudem el cunyat...

PELOTÓ Escamot (ciclisme), (paquet, pilot Val), grup (It). Ex: Han passat dos corredors tot davant de l’escamot principal. Van dos davant, però el pilot no s’ha adormit (Val).

PELUTXE Peluix, pelfa. Ex: Li ha regalat un osset de peluix.

PENALTI Penal (futbol). Ex: Hem arribat al llançament de penals.  -R4-

PENCO Peresós, dropo, mort, gandul, esquenadret, inútil, malfeiner (Val). Ex: És una dona gandula, per a la casa. A la fàbrica en tenim uns quants, d’esquenadrets.

PENDÓ (Admès per l’IEC). Perdulari, viciós, depravat; que va de gresca, de tabola, persona de conducta dissoluta, perdut (Val). Ex: ...fent el perdulari per la ciutat.  -TV3- ...ha perdonat els jugadors que van més de gresca si en els partits rendeixen molt.  -Avui-

PENDRE Prendre. Ex: Després de prendre...  -D. Barna- (Nota: No entenem perquè hi ha persones que s’obsedeixen a fer coincidir els llenguatges oral i escrit; potser és perquè estan acostumades a llegir en anglès, on no hi ha lletres mudes!).

PENJAT -ADA 1 Enfigat, embadalit, embadocat (Val), enamorat (It). Ex: Està enamoradíssim de tu. -TV3- 2 Degenerat, bast, groller, ordinari, deixat (Fr), marginat (si s’emborratxa, es droga, etc. Fr), depravat (It). Ex: Aquests nois són molt ordinaris (beuen, es droguen, etc.) (no: són uns penjats).

PEONADA Jornal, sou, salari, dies treballats. Ex: ...per haver firmat jornals falsos.  -Avui-

PEPITA Grana, llavor, vinça (Val). Ex: No s’han pas de treure, les granes del raïm.

PERCATAR-SE Adonar-se, veure, notar, atalaiar-se, saber, percebre, (apercebre, guipar Val). Ex: El funcionari s’ha atalaiat que...  -CR-

PERDUT -UDA Acabat, rematat, del tot, completament, total (Val), impenitent (Fr), ben (It). Ex: Va acabar cirròtic del tot.  -CR- Anava ben begut (no: Anava trompa perdut).  -TV3- Era un romàntic rematat.  -CR-

PEROGRULLADA Bajanada, banalitat, tòpic, poca-soltada, (raó de peu de banc, dita de peu de banc Val). Ex: Em sembla una banalitat.  -CR-

PERORATA Discurs, parlament llarg, diatriba, lletania, peroració, sermó (Val). ...una diatriba antiamericana.  -Avui-

PERSONAR-SE Presentar-se, anar, comparèixer, acudir (el DIEC admet “personar-se en un judici”). Ex: Presenti’s a la consigna.  -TV3- Han anat al lloc dels fets.  -TV3- El Partit Verd compareix com a acusació particular a...

PESA Pes, pesos. Ex: El meu germà aixeca pesos (no: fa peses).

PESADILLA 1 Malson. Ex: Anit he tingut un malson. 2 Persona o cosa carregosa, castigosa, mesella. Ex: Aquesta criatura és un corcó. Haver de fer aquestes cues per entrar és molt carregós.

PÈSAM Condol, condolença, guardamés (Men). Ex: Hi hem d’anar a donar el condol (a la família de qui s’ha mort).

PESAR 1 Haver-hi sospites, venir a caure, recaure (It). Ex: Sobre ell recauen les acusacions d’associació il·lícita.  -Avui- ...a l’home sobre qui vénen a caure totes les sospites pel cas X.  -Avui- Sobre l’Hipòlit hi ha una ordre de crida i recerca que...  -Temps- 2 Condol, condolença. Ex: ...arriben els missatges de condol.  -Avui-

PESSIGAR (En una rifa). Tocar, treure, (picar, pescar, esgarrapar Val) (guanyar, obtenir Fr), tocar alguna cosa (It). Ex: Ha tret uns vint milions.  -CR- Anem a la plaça a veure si pesquem alguna cosa (hi ha cucanyes Val).

PETARD Dona lletja; bruixa, lloro; que no té cap gràcia, quelo (Val). Ex: Aquella dona no té cap gràcia.

PETITESA Poca cosa, fotesa, bagatel·la, minúcia, misèria. Ex: A- Haurem de pagar cinc euros cada tres mesos. B- Per tan poca cosa no quedeu de comprar-ho (no: Per aquesta petitesa).  -TV3-

PETO Pitet –per a les criatures-, dorsal, plastró -per fer esgrima-. Ex: ...la presentació del carnet i els pitets de... (dels jugadors de futbol).  -Avui-

PETXUGA Pit (d’una au). Ex: Si hi ha pit, no menjo pas mai cuixa.

PICADA Una bona quantitat de cèntims, una picossada, molt, pler. Ex: Les presentadores de televisió deuen guanyar unes picossades!

PICARDIA Coses verdes o picants; parlar gras, brofegades (Val), (malícia, obscenitat It). Ex: ...deia coses verdes.  -TV3- A- De què parla l’Enric? B- Com sempre, de brofegades.

PÍCARO -A 1 Murri, astut (persona), (brivall, picardiós Val). Ex: Que n’has estat de murri! (ha entrat de franc). 2 Picant, frívol, d’embolics (un espectacle). Ex: Una comèdia d’embolics... (no: Una pícara comèdia...).  -TV3-

PICAT -ADA (Es pot dir que una porta, o una paret, és picada quan té pics o forats, però no es diu de la pell). Gravat, pigallat, verolós, senyalat de la verola, pigotós, pigós (pigota = verola). Ex: Tan bonica que seria, l’Elena, i tenir la cara gravada! No li ho van curar bé i ara té tota la cara pigotosa (Val).

PILOTILLA 1 (Admès per l’IEC). Mandonguilla, bola de picolat (Catalunya Nord), (pilota Val). Ex: Demà, per dinar, us faré mandonguilles. Fem pilotes de sang (Val). 2 Burilla, tap de nas (Val). Ex: En Marià es toca el nas, i després fa burilles amb els dits (no: ...i després fa pilotilles).

PIN (El Termcat recull el mot pin). Escut (es deia així perquè els que hi havia als anys cinquanta representaven equips de futbol), insígnia, xapa (Val). Ex: El meu nen fa col·lecció d’escuts.

PINITOS Provatures, temptejos, (el meu debut, l’estrena Fr), els primers passos (Fr-It). Ex: Vaig fer els meus primers passos a la ràdio a...

PINXE Rentaplats, marmitó, ajudant de cuina. Ex: El rentaplats només pot treballar...  -Avui-

PIOXAR (R) Treballar durament, pencar, (“pioxar” i “pioxa” són gal·l.). Ex. Fèiem cinc hores, però havíem de pencar.

PIQUE Picapunt, rivalitat, guerra, competència, a veure qui pot més. Ex: Hi ha picapunt entre els jugadors. Ara veig de què ve la mala cara.

PIRAT Guillat, grillat, boig, enamorat, enfigat (d’un que festeja i oblida la resta de coses Val). Ex: La noia està guillada. En Bartomeu i l’Emília estan encaterinats (enamorats). Des que va amb Emília està enfigat (Val).

PIROPEJAR Tirar floretes, dir paraules galants, dir amoretes. Ex: Si vas pel carrer i et tiren floretes...  -TV3-

PITANT Rabent, volant, com una bala, molt de pressa, (com una fona, llebrenc Val), anar-se’n escapat (Mall). Ex: En Magí se’n va anar rabent. Els ocells van sortir com una bala de l’arbre. Va acudir com una fona (Val). Anava carrer amunt ben llebrenca (Val).

PITAR 1 Xiular. Ex: L’àrbitre no ha pas xiulat. 2 Tocar la botzina o el clàxon. Ex: En aquest país, els cotxes se’n fan un fart, de tocar la botzina. 3 Rutllar, funcionar bé, anar bé (marxar bé, anar avant Val). Ex: Ara, l’empresa rutlla. L’empresa va avant (Val).

PITILLERA Portacigarretes (Val-Fr-It). Ex: ...el seu portacigarretes.  -TV3-

PITORRO Canó (d’una manxa), broc, galet, pixorro (Val). Ex: El canó de la manxa grossa no hi va bé, en aquesta vàlvula de la roda. No trobe el pixorro de la manxa (Val).

PLAÇ Termini, terme. Ex. L’endeutament, a llarg termini de...  -R4- L’ajuntament de Serradui s’ha compromès a solucionar, en un terme de tres mesos...  -CR-

PLANEJADOR Planador, aerodina. Ex: Han presentat un nou model de planador molt més ràpid i barat.

PLANEJAR Planar. Ex: L’avió planava damunt de l’aeroport.

PLANTAR-SE Fer vaga, aturar la feina, plegar de treballar. Ex: Els corredors del Giro han fet una aturada.  -CR-

PLANTE Insubordinació, acte d’indisciplina, (vaga, protesta, moviment de vaga Fr). Ex: Els treballadors van fer una protesta (no: muntar un plante).  -Avui-

PLASTA Pesat, carregós, empipador, emprenyador. Ex: Els pares són uns empipadors? (nom d’un debat).  -TV3-

PLEGAR-SE Arronsar-se, ajupir-se, doblegar-se, sotmetre’s, cedir. Ex. ...contra el perill d’arronsar-se davant les reclamacions nacionalistes.  -Avui-

PLEITEJAR Pledejar. Ex: Haver de pledejar per...  -TV3-

PLOMIER Plomer, estoig. Ex. M’han comprat un plomer de plàstic preciós (per anar a col·legi).

PODER 1 Guanyar, dominar, vèncer, tenir més força que, ésser superior. Ex: Els nervis no ens varen pas dominar (no: no varen poder amb nosaltres). L’emoció és més forta que la lògica.  -Revista- L’home domina la màquina (no: pot a la màquina).  -TV3- El Morella no ha pogut guanyar el Cinctorres (no: no ha pogut amb).  -Avui- L’amor ho pot aconseguir tot (no: L’amor ho pot tot).  -TV3- De tant que s’hi fa, no li surten les coses bé, a l’alemany (no: les ganes li poden a). Els diners ho fan tot. Tenen més força que jo.  -TV3- 2 Quan algú demana permís ha de dir “puc” més un verb, i no només “puc”. Ex: Puc obrir? (no: Puc?).  -TV3- Puc passar?

POLO 1 Pol (gelat, segons el D. CAST-CAT). Ex: El nen cada dia em demana un pol. 2 Jersei obert (sentim “polus” a CR). Ex: M’he comprat un jersei obert força prim.

POLS Repte, afrontament, lluita, estira-i-arronsa, duel, contenciós, provocació (Fr), desafiament (Fr-It), prova de força (It). Ex: El partit s’està convertint en una lluita molt anivellada.  -TV3- Es manté l’afrontament pel poder.  -CR- ...és un desafiament al govern.  -TV3- ...un repte contra la droga.  -Temps-

POLVO Clau, coit, copulació, clusca, acte carnal (piuada, embotida Val). Ex: ...i després un clau.  -TV3-

POLVORON Mantegada (veiem “polvoró” al Termcat). Ex: Aquestes mantegades les vaig treure en una quina.

PONSUNYA Corcó, carregós, empipador, que no calla mai. Ex: Aquella dona és un corcó.

PORRADA Gran quantitat de quelcom; munió, disbarat, tirada, garbera (Val). Ex: D’ací a Albalat dels Tarongers hi ha una tirada de quilòmetres. Hem fet una garbera de quilòmetres (Val).

PORTAFOLIS Carpeta, cartera (trobem “portafolis” al Dicc. Valencià). Ex: Ha vingut amb una carpeta.

PORTAR 1 Fer (temps, punts). Ex: Ja fa deu hores que meno el cotxe (no: Ja porto deu hores de cotxe). Fa un mes que estic malalt.  -Avui- Dues famílies que fa generacions que s’odien...  -Avui- Fa sis dies que ens entrenem.  -Punt- No guanyem des de fa més de dos anys.  -Avui- N’han fets uns quaranta. Ha fet 4 triples seguits (no: Porta 4, de 4 triples).  -TV2- 2 Ésser moda, estar en voga, estilar-se, ésser a la moda (Fr). Ex: Ara és moda, dur faldilles negres. 3 Haver-hi (p.e. un producte en un menjar), (tenir, contenir Fr). Ex: En aquest plat no hi ha carn de xai (no: Aquest plat no porta...).  -CR- 4 Tenir, fer (una mena de viure concreta); menar una mala vida (Fr). Ex: Sempre volten. Poc sé quina vida fan! Tenim un mes molt tranquil (hi ha poca feina). 5 Captenir-se, obrar, comportar-se, suportar, aguantar. Ex: ...d’una malaltia que suporta amb una gran fermesa (diuen  “enteresa”).  -TV3- A vostè, com li va, això de la seva malaltia.  -TV3- Us agrada, això d’endreçar la cuina (ocupar-se de la cuina Fr).  -TV3- Sóc epilèptica, però no m’hi amoïno gaire (no: però ho porto molt bé).  -TV3-

PORVENIR Avenir, futur, esdevenidor. Ex: No hi veig cap avenir a pagès. No hi ha futur, en aquesta empresa (no es pot pujar de categoria).

POSADERA Anca, natja, galta del cul (Val). Ex: Les anques em fan mal de tant de seure. El practicant m’ha punxat en la galta esquerra del cul (Val).

POSAR 1 Pondre (ous) (“posar” ous en comptes de “pondre” ous, més que un barbarisme és una barbaritat). Ex: Molts nens no han vist mai com una gallina pon un ou.  -TV3- ...arriba a pondre més de tres-cents ous a l’any.  -CR- 2 Fer (un posat), (tenir mal aspecte, arrugar les celles Fr). Ex: Per què fas mala cara? Per què fas aquesta cara? 3 Anar, plantar-se. Ex: En deu minuts vaig a Anglès. 4 Pondre’s (el sol). Ex: El sol es va pondre a les 17 hores, 42 minuts.  -TV3- 5 Ficar-se, entremetre’s, embolicar-se, barrejar-se a les converses dels altres (Fr). Ex: No t’hi fiquis, a les converses dels altres. Ens hi vam haver de posar ferms perquè callessin. 6 Aproximadament, prop de, més o menys. Ex: Fa poc que va venir, aproximadament tres mesos (no: posem-hi tres mesos). 7 Fer, tenir, lluitar, bregar. Ex: El futbol el fa el Beneixida.  -CR- Fan molta comèdia, els jugadors del Montroi.  -TV3- Van haver de lluitar molt (no: posar coratge).  -R4- El Manises s’hi va fer més (no: va posar més ganes).  -Avui-

POSTE 1 Pal (d’una porteria o de la llum). 2 Gasolinera, benzinera, assortidor (Val). Ex: Hem de mirar d’arribar a la gasolinera.

POSTURA Punt de vista, actitud, posició, opinió. Ex: Tenen punts de vista irreconciliables.  -Avui-

POTA Tram, sector, derivació. Ex: Han començat les obres de la derivació sud.  -TV3-

PRACTICAR Fer (un forat). Ex: Hem de fer un forat.  -Llibre-

PRECAVIT -IDA Previsor, prudent, caut, que pren precaucions. Ex: Has de prendre més precaucions.

PRECIAT -ADA Preat, preuat, estimat, ben conceptuat, apreciat, considerat. Ex: ...el corredor més estimat del ciclisme bretó.  -CR-

PRECÍS Necessari, indispensable, urgent, que no té espera, que convé, que fa falta. Ex: Vares adobar les coses més urgents. Vindré tantes vegades com convingui. Ens fan molta falta, les mantes. Ja et puc ajudar perquè no tinc pas cap feina que s’hagi de fer avui. Pel setembre, del 16 al 26, va ser indispensable alçar un sometent.  -Llibre- Cal donar la paraula a...  -Avui-

PRECISAMENT Necessàriament, obligatòriament, forçosament, per força. Ex: No l’has de fer necessàriament, la foto (o Si no la vols fer, no la facis).

PRECISAR Haver de menester, necessitar, caler, (ésser necessari, freturar Mall). Ex: No s’ha de menester permís.  -TV3-

PREMURA Manca de temps; pressa, precipitació. Ex: Per manca de temps no hem pogut dir els resultats.  -CR-

PRENDAR Enamorar, agradar, encantar, embadalir, captivar, enfigar (Val). Ex: Va quedar encantada del professor.  -TV3-

PRESENT Servidor (quan criden a algú), mani (mane Val), sóc jo (It). Ex: A- En Bonaventura Ros? B- Servidor.

PRESILLA Gafet (bagueta, anseta Val). Ex: S’hi han de posar gafets a dalt (als pantalons).

PRESTAR-SE Ésser adequat, ésser apropiat, ésser idoni, servir. Ex: No és adequat, aquest local, per fer-hi ball. Aquest vestit no és pas el més apropiat per anar a casament.

PRIMAR Donar importància, dominar, mirar. Ex: Quan s’han de donar permisos es miren molt els interessos (es donen als amics).  -CR-

PRIMER Estimar-se més, preferir, preferir abans (Val). Ex. Si hagués d’anar a l’institut m’estimaria més plegar (ho diu un mestre poc animat per una reforma escolar). Jo preferiria, abans que dir-li la veritat, no dir-li res (Val).

PRIMO Innocent, ingenu, que es deixa ensarronar, que dorm a la palla (fava, babau, mec Val). Ex: ...busquen un que dormi a la palla (perquè pagui les despeses).  -Avui- No sigues mec i no els convides sempre tu (Val).

PRINGAR Treballar, pencar, trescar, rebre. Ex: Sempre rebem els mateixos (ens toca treballar).  -Avui- Aquí penquem molt.  -TV3-

PRODIGAR 1 Créixer, escampar-se, augmentar. Ex: Els aplecs es van escampant més cada any (n’hi ha més).  -Revista- 2 Esforçar-se, fer-s’hi, suar, batallar (o suprimir el mot “prodigar”). Ex: Fins ara no s’ha esforçat gaire en les proves...  -Avui- No ha xutat gaire (no: No s’ha prodigat gaire tirant).

PRODUCTE Desenllaç (Val), (resultat, conseqüència Fr-It), efecte (It). Ex. ...dues bales que són el resultat d’una discussió.  -CI-

PROGRE Progressista, avançat, amb idees avançades. Ex: Qualsevol comitè amb idees avançades...  -Avui- Quico l’avançat  -Nou Diari- Dues parelles de progressistes en el Madrid de la transició.  –Avui-

PROMIG Mitjana. Ex: Ara farem la mitjana de totes les assignatures.

PROMPTE Cop de geni, rampell, enrabiada, rebel·lada. Ex: No són pas mala gent, però quan tenen un cop de geni esclaten.

PROPORCIONAR Fúmer, fotre, ventar, clavar (Val), donar (Fr-It) (“proporcionar” una pallissa a algú seria “trobar una persona que el piqués perquè ell mateix ho demana”). Ex: ...les pallisses que li venta el seu marit.  -Avui-

PROVAR 1 Tastar, degustar, paladejar. Ex: Tasteu les anxoves de Roses.  -CR- Tasteu aquest plat.  -TV3- Tasta’l i ja m’ho diràs si és bo, aquest cafè.  –TV3-  2 Emprovar. Ex: Venen calces a vint duros amb dret a emprovar-les.  -Avui-

PRÒXIM Proïsme, els nostres semblants, els altres (It). (El Dicc. Valencià recull “pròxim”). Ex: Tu només procures per tu, has de pensar en els altres.

PUES Doncs. Ex: A- Ja han arribat tots. B- Doncs ja podem partir. C- Has aprovat l’examen? D- Doncs no ho sé.

PUESTO 1 Lloc, indret, espai. Ex: Puc canviar de lloc? No hi havia pas estat mai en aquest indret. 2 Caserna, (post, parada –en sentit no militar– Val). Ex: ...contra una caserna de la gendarmeria.  -Cat. Inf.- Té una parada de formatges al mercat (Val).

PUNTILLA Jugada definitiva (Val), cop de gràcia (Fr-It), (clau, jugada decisiva It). Ex: La jugada d’en Marçal ha estat decisiva per guanyar aquest partit (no: ha sigut la puntilla). -C33-

PUNTILLÓS Que fa les coses per punt; tossut, enterc, venjatiu, (puntós, picallós Val), (obstinat, ressentit, altiu It). Ex: No has pas de ser tan venjatiu: deixa’t estar de coses que varen passar fa deu anys.

PUNYAT Grapat, sarpat, almosta, ambosta. Ex: Hi tiraré quatre grapats d’arròs, a l’olla.

PURO Cigar, havà. Ex: ...amb un havà.  -TV3-  ...amb el cigar a la mà.  -Avui-  Li enviaré una capsa de cigars.  -TV3-

 

Q

QUALLAR Arrencar-se, anar bé, tenir acceptació, reeixir, concretar-se, arrelar, prendre peu (Val). Ex: És un mercat que no acaba d’anar bé -Avui-.

QUAN En temps de, al temps de, per, durant. Ex: Era nostre per la guerra (no: quan la guerra).  -TV3-. Ha rematat una vegada, a la jugada del penal. Què feia vostè al temps de la guerra?  -TV3-. Quan es va proclamar la Segona República... (no: Quan la proclamació...)  -Avui-. En temps de la Revolució Francesa, tres...  -Avui-.

QUEBRAT Problema, maldecap, entrebanc, vectigal (Val). Ex: Tot el dia surten entrebancs a la feina.

QUEFE Cap, director, amo. Ho va dir l’amo.  -TV3-

QUEIXICA Queixós, gemegaire, figaflor, bleda, panoli (Val). Ex: Tu ets un queixós.

QUERIDO -A Amant (Fr-It), amic (Fr-It), amistançat. Ex: La Tecla em va presentar el seu amant.

QUIN -A El ... del qual, o altres solucions. Ex: Mozart, la música del qual continua viva (no: Mozart, quina música...). ...en aquest cas, hauríem de... (no: en quin cas)  -CR-.

QUINIELA Travessa. Ex: La travessa d’aquesta setmana...  -Avui- Tornem a llegir la travessa  -CR-.

QUISQUILLÓS Primmirat, susceptible, delicat, picallós, (puntimirat, llepafils, cerca-raons Val). Ex: És un home molt delicat; segons quines bromes no se li poden pas fer.

QUITAR (El DLC i el Dicc. Valencià donen per bona aquesta accepció de “quitar”). Treure, negar, impedir, (furtar, llevar, rellevar -si són diners- Val). Ex: De treballador n’és, això no se li pot pas negar. Tot el que ens han donat ja ho aniran traient de xic en xic (de les pensions). Les muntanyes altes tapen el vent. No vull pas que em regalin res, però que em treguin tampoc (parlen de la nota d’un examen). Tota la vida treballant i ara el govern li ho lleva tot (Val). El jutge li ha llevat l’herència (Val). Lleveu els peus del sofà! (Val). Com que som amics, m’ha rellevat vint duros.

 

Comments