Volum 2‎ > ‎

ésser un fresques / explicar taral·les

ésser un fresques Ésser, algú, massa desentès o despreocupat (Ca). |
ésser fresc, tranquil, un descarat, un pocavergonya, un penques;
ésser un panxacontent (Gir), ésser un panxa contenta (Bar), no preocupar-se de res, tirar-s'ho tot a l'esquena -o al llom- (Val), (ésser un menfot, un tant se me'n dóna, un meninfot Val) |
Ho suspenen tot, però són uns fresques
.
A ell no li ho demanis res, que és el més menfot de la família
.
Fer el penques cansa menys que pencar -Punt-.
nota: Vegeu també “fresques”, al Volum 1.

ésser un gallet de garbera

Ésser deixondit, viu d'enteniment (Mall). |

ésser viu, puta, trempat, fi, reveixinat; ésser un cap de brot |
Al seu germà no li han d'ensenyar res, saps que ho és, d'espavilat! És un gallet de garbera.

Les dues mosses feien un pam de goig, eren més arreveixinades que cap diner i ajudaven també tant com podien -Temps d'abantes-.


ésser un giracamises
Es diu d'aquella persona que canvia constantment d'opinió o de partit segons les conveniències (Mall). |
fer tots els papers de l'auca, (ésser un giracasaques, girar-se cap allà on va es vent Mall) |
No et fiïs ni un pèl d'aquest, que és un giracamises.

ésser un got d’aigua en el desert *
Un terreny a Cadaqués és molt valorat (o val molt, és un tresor, és molt preuat, és or, és inestimable, no té preu; millor que és un got d'aigua en el desert).

ésser un gran què
Ésser una cosa bona o una millora. |
ésser un avenç, una bona cosa, una satisfacció, una bona millora; ja hem guanyat molt, Déu n'hi do! |
Ja és un gran què, que el menjar se li posi bé (al malalt).
Guanyar tants diners ja és un gran què (ja és important).
El terrat nou ha estat un gran què (una bona millora).
Si aprova un parell d'assignatures ja serà un gran què. 
ésser un 'guaperes' (o anar de 'guaperes') * És un noi molt pretensiós (o li sembla que amb un dit ha de tocar el cel, amb set matalassos no li taparies el cul, és un prepotent, un arrogant, un presumit, un cregut, un vanitós; no és un 'guaperes', va de 'guaperes').

ésser un home de collons closos
Es diu d'un home que té coratge i empenta (Mall). |
tenir molt collons, ésser valerós |
El seu pare és molt valent, és un home de collons closos.

Has estat valent, perquè el que t'han fet és molt gros!

ésser un impermodu Ésser una molèstia (Men). |
ésser emprenyador, carregós, torracollons |
No em molestis més i deixa de ser un impermodu.

ésser un incert
Hom ho diu d'una cosa dubtosa, insegura. |
ésser dubtós, improbable, insegur |
És un incert, si es farà aquesta festa
(s'hi perden diners).
nota: Vegeu també 'incert', al Volum 1.

esser un incordi *
Ets un emprenyador (o una paparra, un empipador, una molèstia, enutjós, carregós, pesat, amoïnós; no un incordi)
nota: 'Incordi' és bona com a malaltia, però no té sentit figurat.

ésser un infern
Ésser una calamitat, un lloc o algú. |
ésser un malviure, ésser un calvari |
És un infern la boca d'aquell noi
(renega).
Ens deia que els anys de la guerra foren un infern
.
Sense faena, açò és un malviure.
Aquella casa és un infern
(es discuteixen molt). ésser un janàs Es diu d'un home molt dòcil, que es deixa manar (Am). |
ésser un bon jan, un calçasses, un bonastre (Val) |
En Juli ja hi estarà d'acord, és un janàs.
ésser un llibre obert * Jugant a cartes, quan tens bo, no ho saps dissimular (o no ho pots amagar, ho demostres, ja es veu, ho manifestes, ho mostres, no tens secrets; millor que ets un llibre obert).
nota: Pensem que és un calc del castellà.

ésser un mac de la Vall

Ser inculte (mac equival a pedra Men). |
ésser ase, ignorant, (llanut, talòs, capgròs, infeliç Gir), (sompo, terròs, badoc Val) |
Vol ser un savi i és un mac de la Vall. ésser un mal aparracat Ésser una mala persona, de males idees (Alt Urgell). |
ésser un malànima, ésser una pesta, ésser un miserable, ésser un sac de malícia, ésser un malparit, ésser cruel
|
No m'estranya gens, que l’hagin atrapat robant: sempre ha estat un mal aparracat
-Trabucs-.
-'En avant, en avant!' Anaven cridant els malànimes uniformats i armats com guerrers. 'Trop vite, trop vite!'
(anant cap a l'exili) -Carrer de la Proa-.
ésser un mal salat Ésser una persona dolenta (Ca). |
mal pelat (Bescanó), malèvol, malvat, malparit, malnat, àvol |
Aquell mal salat m'ha arrencat una fita del camp.

nota: 1 Vegeu també “malsalat”, al Volum 1.

2 No és correcte el mot 'malnascut' (o 'mal nascut').

ésser un mal soci Ésser una persona de tracte gens recomanable. |
mala persona, malparit, (bròfec, malcarat Val) |
El conec de fa molts anys, i t’asseguro que és un mal soci. No te'n fiïs gaire. ésser un males mans (o un malesmans)
Es diu de les persones que tot ho trenquen o ho espatllen. |
ésser barroer, maldestre, matusser, tenir males mans |
El despertador ja no va bé. No te'l deixaré més, perquè ets un males mans!
Que no toqui el pitxer, que és un males mans.

Tot el que toca trenca, aquest home (tots els negocis li surten malament, Am). Com que les nostres males mans ho destrossaven tot, l'arc del pobre violí quedava quasi sense crins, ço és, els pèls de l'arquet -Carrer de la Proa-.notes: 1 Vegeu també “malesmans” al Volum 1.
2 Trobem "males mans" al DIEC i "malesmans" al DCVB. ésser un malparit Ésser una persona dolenta o desagraïda. |
ésser malèvol, malvat, malnat, brètol |
Li vaig fer aquell favor i el malparit ni em saluda!
ésser un manta * No aproven perquè són uns dropos (o uns vagarros, uns sapastres, uns ganduls, uns mandrosos, uns peresosos, uns malfeiners, uns gossos, tenen un os a l'esquena, són més gossos que un pont (Val); no uns mantes).
Si són uns malfaeners és perquè sempre han tingut de tot (no uns mantes).
ésser un massa fart (o massafart) Ésser algú desagraït o massa consentit, fins al punt de no valorar el que té. |
ésser un aviciat, un malagraït,
un mal abeurat; no estar mai content |
Li regalem coses, al massa fart, i ni ens ho agraeix.

Tu ets un mal abeurat, no aprecies res del que et fan, no estàs mai fart ni content.
nota:
Vegeu també “massafart”, al Volum 1. 

ésser un mastegatatxes Trobar en tot què dir, mostrar disconformitat en tot el que es diu o es proposa (Bar). |
ésser remugador, rondinaire, botzinador, renegaire (Val) |
Ja és estrany que això t'estigui bé, perquè ets un mastegatatxes!


ésser un melsa
Dit d’una persona que ho fa tot amb molta calma i lentitud i que es fa pesada (Val). |
ésser lent, maimó, romancer, pàmfil, apàtic, (ésser melsut, meula, sompo, gamoi Val) |
Sisco no era un melsa o un cagabandurries, no senyor no, Sisco era un home de dalt a baix -Séquies-.

ésser un menjamiques
Ésser molt poc menjador (Mall). |
menjar com una cardina,
menjar com un ocellet (Mall), ésser un mendicó (Val) |
El meu fill petit menja molt poc, és un menjamiques.


ésser un minguet
S'aplica a ses persones de constitució física dèbil (Eiv). |
ésser feble, llangorós, desanat
|
Deixa'l fer, si no és més que un minguet
–Arrels-.

ésser un mira'm i no em tocs
Es diu de qui vol pretendre ésser algú important (Mall). | ésser orgullós, arrogant; pensar-se que amb un dit toca el cel (Ca) |
Saps que hi va d'estufat, el seu gendre: és un mira'm i no em tocs.

ésser un món a part * Platja d'Aro és un altre món (o és una altra cosa, és diferent, és millor; millor que és un món a part).
Aquell instintiu era un altre món
(o era diferent; millor que era un món a part).
nota:
Aquest cas és dubtós, pèro pensem que és un calc del castellà.

ésser un mort
Es diu de qui no té interès per la feina. |
ésser apàtic, dropo, gandul; ésser un desmenjat |
Són uns morts: no es mouen per vendre ni per res
.
No voten perquè són uns desmenjats
.
És un mort per anar per la carretera, aquest tractor, no corre; ara, això sí que té de bo: cop de peu i engegat!
-Besalú-.
nota: Vegeu també “mort 2”, al Volum 1.


ésser un mosquit
Es diu de qui beu molt de vi, perquè a les aixetes de les bótes de vi hi solen anar els mosquits. |
ésser un mosquit d'aixeta (Bar),
ésser un borratxo, ésser un bevedor empedreït, beure més que una revolta de sèquia, ésser un gat -o un gatinya- (Ca),
ésser un buidaampolles de taverna (Bar)|
En Marc és un mosquit.
Beus més que una revolta de sèquia
.
nota: Vegeu també “mosquit”, al Volum 1.


ésser un nap-buf
Ésser molt baixa, una persona. |
(ésser un tap de barral, de tan xic com és no s'afigura, ésser esguerrat de llet, no alçar un pam de terra; Tresponts), ésser un esquitx, (ésser un taperot, un retall, un purrinyeu; Val)
Si no creix, serà un retall d'home.
Ara és un nap buf, però d’ací a uns anys ja ho veuràs.
nota: Vegeu també “nap-buf”, al Volum 1. ésser un nervi (o tot nervi) Es diu de la persona que sempre es mou. |
ésser hiperactiu, ésser mogut, semblar parent d'en Belluga, semblar el cul d'en Jaumet, ésser neguitós, ésser un mamat de nervis |
Aquesta criatura és un nervi
.
El teu pare és tot nervi.
És un manat de nervis, l'entrenador, a la banqueta -TV3-.

ésser un ningú (o un sant ningú, un no ningú) Ésser una persona que no té cap valor ni es mereix cap consideració (Am). |
ésser un sant ningú (Ca), ésser un infeliç, ésser menyspreable, no ésser ben fi, no ésser ni tu ni vós, ésser poca cosa,
ésser menys que hac (Val), ésser un no ningú |
No li ho consulteu, que és un ningú.
No t'ho agafis malament, això que t'ha dit en Robert: és un sant ningú!
És un infeliç: igual té que vingui que que no
(Val).
nota:
Vegeu també "ésser el noi ningú". ésser un niu Ésser molt petit, un habitatge. |
ésser una barraca, una cofurna, un enfony |
El pis on viuen és un niu: has de treure una cadira per posar-hi la taula
.
nota: Vegeu també “niu 1” al Volum 1.


ésser un niu de Es diu d'un lloc on hi ha un excés d'una cosa, o d'un fet que provoca raons (Gir-Bar). |
haver-hi molt de; ésser causa de moltes discussions |
Aquest armari és un niu de pols: de tant en tant hi has de passar un drap.
Les bicicletes de vint-i-una marxes són un niu d'avaries.
Fer una granja a mitges és un niu de raons.
Posar flors en un replà d'escala és un niu de raons: sempre hi ha discussions.
Tenir un panteó al cementeri és un niu de raons.

És un niu d'enveges, aquesta empresa.

Els negocis i les coses a mitges són un niu de raons: sempre un tira més que l'altre
(treballa més, o hi ha estafes).
.
Els menjadors escolars són un niu de raons. ésser un no acabar mai Durar massa una cosa, no acabar-se mai (Gir-Mall). |
ésser inacabable, ésser repetitiu |
Quan ve setembre, el futbol és un no acabar mai
.
A
-En compres, de pel·lícules? B -No, perquè seria un no acabar mai (n'hi ha moltes).
La feina de les cases és un no acabar mai.
Cavar gram és un no acabar mai: sempre en surt de nou.


ésser un no parar mai
Repetir-se molt una acció. |
ésser un continu de, 
ésser un seguit, ésser un no parar mai de feina |
Aquest carrer és un no parar mai de cotxes
. ésser un ocell (i: quin ocell!) *

En sap molt de fer trampes, l'Enric: quina peça! (o quin esmolet, quin pinta!, quin escolà; quina garsa!, està fet un bon pardal -Mall-; no quin ocell!, quin 'pàjaro'!)


ésser un orgue de gats Es diu d'un lloc on tothom enraona i ningú no s’entén (Alt Urgell). |
ésser un embolic, un garbuix, una embrolla, un batibull, una casa de barrets, una olla de cols, una olla de grills
, ésser -o semblar- un orgue de boigs |
Aquell dia l’hostal era un orgue de gats
-En Calçons-.
Allà tothom crida: semblar un orgue de gats!
Entre ells ja no s'entenen, sembla un orgue de boigs!

ésser un os (o un os dur de rosegar) Ésser, algú, difícil; ésser alguna cosa, de mal resoldre (Gir-Bar). |
ésser difícil, complicat, ésser un os de mal rompre; ésser costera amunt (Val) |
El pròxim equip és un os
.
Acabar la marató serà un os dur de rosegar
.
nota: Vegeu també 'ésser de mal pelar (o un os de mal pelar)'.

ésser un paifart
Ésser algú cregut, vanitós o desagraït. |
ésser un massafart, un burro entonat; ésser orgullós, bufat, arrogant, cregut, estufat, envanit;
estarrufar-se; (anar cua dreta, ésser-li -a algú- els carrers i places estrets, tafarrer Val) |
No et voldrà el regal, perquè és un paifart
.
nota: Vegeu també “paifart”, al Volum 1.

ésser un pal *
La seva nova novel·la és ben carregosa (o insofrible, pesada, enfadosa, avorrida, una murga, un martiri, una tortura, una llauna, una porra, un nyap, una llanda -Val-; no un pal).
Quin martiri, aguantar aquest home!
(o quin purgatori!, quina penitència!; que n'és de carregós!, quin bati!; no quin pal!)
Dos mesos sense veure't, quina penitència!
-dos enamorats- (o quin sacrifici!, quin patir!, que n'és d'amoïnador!; no quin pal!)

nota: Vegeu també “pal”, al Volum 1, Barbarismes.


ésser un paner foradat
Ésser una persona que xerra de més, a la qual no es pot confiar cap secret (Mall). |
(ésser un llenguallarga, tenir sa llengua llarga, no sebre tenir res dins es gavatx (Mall) |
En Jaume és un paner foradat, és molt indiscret i no sap guardar cap secret.


ésser un panxaplè
Es diu de qui s'afarta molt. |
ésser golafre, golut,
(ésser voraç com un avenc; ésser de bona barra, de bona dent; tenir un bon davallant Val) |
En Gabriel és un panxaplè: quan ve a dinar, és coneix.
En aquest banc són uns panxaplens: van farts de diners i tant se'ls en fot si els en portes com si els en treus.

nota: Vegeu també “panxaplè”, al Volum 1.


ésser un paper de fumar
Ésser algú molt temorenc; ésser feble, delicat, pàl·lid, sense força (Am). |
ésser espantadís; ésser poruc, poregós, poregueta (Val); ésser un gallina. |
Lligueu el gos, que en Ramon és un paper de fumar. Si tireu coets me’n vaig, que sóc molt poregós.Sóc un paper de fumar: he anat a caminar i ja em fa mal el peu!
Si ets un paper de fumar, no donis al culpa als altres (si ets flac de caràcter).
Sóc un paper de fumar: he anat a caminar i ja em fa mal el peu.
El pare, per qualsevol cosa s'entrebanca i cau: sembla un paper de fumar.
Amb aquest paper de fumar, tindràs fred (un jersei molt prim, Fi).

ésser un paquet Hom ho diu d'un jugador dolent. |
ésser molt fluix, negat, inepte |
Aquest davanter és un paquet.

ésser un pardal assolellat Esser un home astut, que obra en profit propi (Mall). |
ésser murri, viu, sagaç |
El teu germà la sap llarga, és un pardal assolellat.

Fas com els pescadors quan grumegen. Només que tu, en lloc d'alimentar- los amb molles de pa, els dónes retalls d'embotits que valen un ull de la cara. Ets un pardal -Males companyies.
nota: 1 Vegeu també 'parèixer com a pardal assolellat'.
2 El mot pardal és molt usat, però considerat molt grosser, tant per a designar persones molt astutes o egoistes (anomenades també pardals assoleiats) com persones grosseres o curtes d'enteniment, com també a manera d'interjecció: Es pardal! (DCVB).

ésser un passerell
Estar mancat d'experiència (Bar). |
ésser un principiant, un paixarell (Val); ésser novell, novençà, un xurmer (Am) |
Aquest noi encara és un passerell; fes-me venir algú que en sàpiga més.

ésser un Pau (i una Paula) Es diu d'una persona taujana, sense malícia, que tot s'ho creu (Bar). |
ésser innocent, encantat, càndid, ingenu; no ésser ni tu ni vós |
L’enganyaran fàcilment, perquè és un Pau
.
Els fills li prenen el pèl: és una Paula
.


ésser un pecat
Ésser una cosa de lamentar (Mall). |
ésser una llàstima, ésser una pena, ésser lamentable |
És un pecat que anit passada no vinguesses a sopar.

ésser un peix que es porta l'oli Es diu d'una persona amb la qual cal anar previngut i desconfiar-ne (Bar). |
ja es porta l'oli! (Gir), ésser de mal ferrar, pensar-se-les totes |
L'Emili és un peix que es porta l'oli, ja n'ha feta de feina al Consell!
(ha embutxacat).
A -
La Caterina és més bona noia que la seva germana. B -Ja es porta l'oli! (no n'és tant com sembla)

ésser un péntol No tenir cap mena de valor. |
ésser un ningú, ésser menyspreable, ésser morques |
El futbol era una lluita amb els pobles veïns, … i es feia culpables únics els àrbitres, uns péntols sense cap mena de miraments -Séquies-.
péntol: Tros d’una cosa que penja, parrac.


ésser un perdut


Ésser una persona irresponsable, malgastadora, sense ofici, que surt molt de nit, etc. (Gir-Mall). |
ésser un perdulari, un perdis, un tronera, un calavera, un aforragaites |
No els donen feina perquè tothom sap que són uns perduts
.
És un noi que no tanca mai i no estalvia gota: és un perdut. 
En Jaume Quetglas, no era cap partit i resultà un poc calavera. Bon al·lot però calavera -Dones Republicanes-.
Sagrat! Açò és home, i no 'vosatros', aforragaites
(perduts, persones de mala conducta moral)-un cabàs-.
nota: Vegeu també “perdut” al Volum 1.

ésser un perepunyetes

Ésser una persona molt exigent i rebuscada (Bar-la Franja). |
ésser tocat i posat,
meticulós, escrupolós, primmirat, puntimirat, empipador, emprenyador; ésser un torracollons; ésser un calavera; trobar defectes en tot, trobar pèls en els ous (Mall) |
A -
Aquesta vegada ha dit que sí. B -Ja és prou que s'hi avingui, perquè és un perepunyetes!
El pare Pubill, bondadós i perepunyetes, col·leccionava padellasos i, a estones, us escoltava, dormint, recitar els verbs francesos
-Vents de port-.

Padellàs: Test, tros d'atuell de terrissa trencat (DCVB).

ésser un perfecte (+ nom)


Tenir una persona una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
ésser un (+ nom) fet, ésser un (+ nom) acabat, ésser un (+ nom)
com una casa |
Ets un un perfecte gamarús!
(o ets un gamarús acabat!, ets un gamarús com una casa) -TV3-.
Es casa amb un perfecte estúpid
(o amb un estúpid acabat, amb un estúpid com una casa de pagès) -Punt-.
Va portar un perfecte desconegut a casa (un desconegut, un noi que ningú no coneixia) -TV3-.
nota: Trobem 'ésser un perfecte (+ nom)' en alguns diccionaris, però ens agraden més les altres solucions.

ésser un picanyol (i tenir picanyol)

Ésser molt parlador i sorollós, cridaire. |

ésser xerraire, cridaner, tenir bon espinguet, escamós (Val); ésser un manefla (ficar-se en els afers d'altri, Bar) |

Aquesta dona és un picanyol: si no la veus, ja la sents. 

Aquest polític té un bon picanyol, podria fer el discurs sense micròfon.

Quin xiquet més escamós! No ens deixa ni fer una becada!
nota:
Vegeu també “picanyol” al Volum 1.

ésser un pillet

Es diu de qui fa les coses amb picardia. Quan parlem de persones que roben ens agraden més les altres solucions. |

ésser un murri; ésser un lladregot, un mossega, un pispa, un espanyaportes (la Franja), un afaneta (Val) |
No els faran res, perquè només són uns lladregots
.

No es pensi que em conformava a quedar-me en un pispa qualsevol o un espanyaportes d'estar per casa
(lladre de cases) –Granota-.

nota: 'Pillet' és un mot acceptat d'origen castellà.

ésser un plet perdut

Hom ho diu d'una cosa impossible. |
ésser una batalla perduda, no haver-hi res a fer, és perdre el temps, és rentar el cap a l'ase, ésser massa tard, és perdre el seny (Am), és picar ferro fred |

Educar a quinze anys és un plet perdut, a aquesta edat ja n'han de ser.

Ja no hi lluito pas gaire quan entra, perquè és un plet perdut (vendre un xandall a un maniàtic).


ésser un plom

Ésser algú carregós, insofrible. |
ésser pesat com un plom (Ca-Am); ésser
emprenyador, amoïnador |
La pel·lícula és una mica plom
-Avui-.
La xiqueta del meu amic és a muntó de carregosa: no ens deixa sopar tranquils!


ésser un poble

Ésser, un edifici, molt gran. |
ésser immens, grandiós |
Heu fet una casa molta gran: és un poble
.
L'estació de Sants és un poble.


ésser un pobre home (o un pobre noi)

No tenir personalitat (Gir-Bar). |
ésser un infeliç, un desgraciat, un malaurat, un pobre diable; ésser pobre d'esperit, ésser de l'últim que li parla, ésser un zero a l'esquerra, no comptar |
No en facis cas d'això que t'ha dit: és un pobre home.


ésser un pocapena

Parlar o actuar sense cap temeritat ni vergonya (Bar). |
ésser un desvergonyit, un pocavergonya, un descarat, ésser un pocavergonya, carregat de ronya! (se sol dir de broma) |
El seu discurs, ple de despropòsits, va ser el d’un pocapena.
Va ser un pocapena qui va comparèixer embriac a l’escenari i malparlant del seus.

És un pocapena, aquell noi, un infeliç: vol, ver gràcia i no en té.


ésser un poema

Hom ho diu d'un fet o d'un posat molt expressius, atractívols o extraordinaris. |
ésser expressiu, eloqüent, gràfic; fet un poema |

La cara del jugador és un poema
(corre una marató, de patiment) -CR-.
nota: Expressió que ha fet fortuna per la televisió.


ésser un poll

Ésser molest, empipador. |
ésser carregós, pesat, emprenyador, tenir el diable al cos, (ésser llandós, enfadós; ésser
un ou de dos rovells, Val) |
Canviem de vorera, que qui ve és un bon poll
.

Aquesta dona és un poll! (porta maldecaps a la nora).

Quan s'enfada és com si tingués el dimoni al cos (sembla boig, crida) -Llibre-.

nota: Vegeu també 'poll 2', al Volum 1.

ésser un polvorí

Ésser un lloc o entitat conflictius, desunits. |
ésser un joc d'ous, ésser can bardaixa |
El vestidor del Tarragona és un polvorí
.


ésser un portaplatets

Ésser molt xerraire i indiscret (Mall). |
ésser un bocamoll, (ésser fluix de morro, un paner -o un poal- foradat, un llengua llarga Mall), xarra més que un cabàs de granotes (Val) |
En Biel és un portaplatets: tot el que li expliques ho xerra.


ésser un pou de

Es diu de les persones que tenen un gran coneixement d'un tema. |
ésser molt savi, ésser saberut, donar-ne an ets altres amb una cullereta (Mall) |
Aquest home és un pou d’erudició, no para d’estudiar en totes les branques del saber. 

És un pou de ciència (una persona molt sàvia, molt erudita).

Ma mare és un pou de saviesa (Val).

Ets un pou de sorpreses -TV3-.


ésser un 'pringat' *

Era un miserable (o un pobre home, un ximple, un passerell, un pollós -Mall-; no 'un pringat').
nota: Abans, a Mallorca, quan hi havia un bateig i la família eixia de l'església, els padrins repartien caramels llançant-los per l’aire i cridant “Pollosos!”. La xicalla s'hi acostava i els arreplegava competint.


ésser un puta

Es diu d'una persona trempada, viva, que sap anar pel món. |
ésser viu, llest, murri, espavilat, melós, bon negociant, ésser puta com una mustela |
En sap d'agafar la gent, la Teresa; és molt puta a l'hora de fer negocis.

La Dolors no l'atraparàs pas mai, sempre ho sap posar tot bé: és puta com una mustela.

nota: Vegeu també “puta” al Volum 1.  

ésser un qualsevol

Ésser una persona comuna, poc destacada. |
de poca categoria, vulgar, ordinari; ésser un saltataulells (dependent de botiga, Bar), ésser un pixatinters (un oficinista, Gir-Bar) |
Es va casar amb un qualsevol
-TV3-.
La Carmeta es va casar amb un pixatinters de Barcelona.

No són pins qualsevol
(són grossos, un tifó els fa caure) -TV3-.

ésser un 'queixica' *

Tu ets un gemegaire (o una bleda, una figa-flor, un queixós, un ploramiques, un gemegós, tens una esponja al clatell, ets un moll d'ulls; no ets un 'queixica').

ésser un raig i seguit

Haver-hi una gran quantitat d'una cosa (sovint sentim 'un ras i seguit', Am). |
un raig, una munió, un gavadal;
ésser un seguit, haver-hi un eixamener de (Am) |
Costa de travessar la carretera, sempre hi ha un raig i seguit de cotxes.
Pels volts de Figueres han fet un raig i seguit de carreteres, que m'hi perdo.

Trobar-se sol, torbar-se malament, tenir migranya, tot és un seguit de la mateixa cosa (tot ve d'allà mateix; Ca).
N'hi ha un eixamener, de caragols, en aquest camp.


ésser un rebentabotigues

Ésser un negoci que perjudica altres negocis (Am). |
Les grans superfícies són uns rebentabotigues.


ésser un rebrec

Es diu d'una persona que ha dut una vida llicenciosa (Bar-Gir). |
ésser un saldo |
Aquell home era un rebrec.

nota: Vegeu també 'rebrec' i 'rebregar 1 i 2', al Volum 1.

ésser un reveixí (o semblar)

Es diu d’una criatura que costa de governar, que fa rebequeries (Ca). |
(ésser un reveixí pudent, empipar-se com un reveixí Ca); ésser irascible, irritable, rabiüt; ésser dolent com la tinya, de la pell de Barrabàs, un cap de trons |

Sembla un reveixí quan s'empipa, aquest home!
S'empipa com un reveixí, si el contradius.

Mireu-la com pica de peus! Si no l’eduquem bé, serà dolenta com un reveixí.
L’Anna és molt xerrapeta, i sempre vol ser ella; si li trenques el plat bonic s’empipa com un reveixí
(o sembla un reveixí).
reveixí (o rebaixí): Formiga petita, més aviat vermella, que viu als suros; pica molt fort. Vegeu DPC 1, rebaixí
xerrapeta: xerraire (o bocut, xarrador, bocafluix, bocamoll, cadellet de molí)
voler ser ell: voler tenir raó
trencar el plat bonic: dur la contrària


ésser un ròssec

Ésser una càrrega econòmica, una gran despesa. |
ésser una càrrega, un dispendi |
El pavelló nou serà un ròssec per al poble.
Dur quatre fills a classes d'anglès és un bon ròssec
.

Hi ha molt de ròssec a mantenir una orquestra de divuit músic.

nota: Vegeu “també “ròssec 2” al Volum 1.

ésser un sac d'ossos

Hom ho diu d'una persona molt prima. |

estar fet un sac d'ossos (Bar), ésser un secall, ésser pell i ossos (Mall), (ésser magre com un fus de filosa, estar prim com un jonc Men) |
Ets un sac d'ossos, noi: has de menjar més.

Ell caminava en direcció contrària a la meva, les mans dins les butxaques
, magre com un fus de filosa... -Folklore menorquí-.
...m'han fet senyes des del portal i he destriat, entre la foscúria, a en Toni Perona. És un bon home, p
rim com un jonc -Folklore menorquí-.


ésser un sac de bondat


Ésser molt bona persona. |

ésser un bon Jan, ésser un tros de pa, ésser bo com el pa (Val) |

És un sac de bondat, aquesta dona.

Aquesta nena és un sac de bondat -té pocs mesos- (menja, dorm, no brama).


ésser un sac de nervis

Ésser algú molt nerviós (Am). |
ésser un feix de nervis, estar excitat, ofegar-se amb un cabell (Val) |
En Pere és un sac de nervis.
Quan tinc un examen, sóc un sac de nervis
.
El xiquet no naixia, i ella s’ofegava amb un cabell
.

ésser un sac de paciència

Tenir algú molta paciència. |
ésser un tros de pa, bo com el pa, un bon Jan,
tenir un sac de paciència (Mall) |
Aquest nen és un sac de paciència: el deixes assegut al parc i s'hi passa hores jugant.
Amb uns veïns així cal ser un sac de paciència
.

ésser un segar de pèsols

Ésser fàcil, alguna acció (Am). |
anar com una seda, ésser de bon fer, fer-ho amb la mà esquerra (Val) |
Això és un segar de pèsols
(aprendre unes poesies).
Acabar de collir aquestes avellanes, serà un segar de pèsols.
Guanyar les eleccions serà un segar de pèsols
.
Tu fas eixa cursa amb la mà esquerra
.

ésser un segon (+ nom)

Ésser algú com una altra persona. |
ésser un altre (+ nom), tenir el mateix defecte que, fer com |
El seu germà és un segon Pere
(actua com en Pere).
Acabada de fer, seràs una segona Lorda
(seràs gandula com ella).

ésser un semblant

Hom ho diu d'una cosa que té força semblança amb una altra (Am). |
ésser similar, ésser per l'estil de; tenir una gran retirada, molta afinitat, molta similitud; ésser com |
El sofà que hem comprat és un semblant d'aquest.

És per l'estil de 'Dallas', aquesta sèrie nova.
...i altres bestieses per un estil
-Temps-.


ésser un setciències

Presumir de saber molt (Bar). |
ésser un set savis (Bar), ésser entonat, arrogant, un saberut |
No m'agrada aquest home, és un setciències!

nota: Les 'set ciències' eren les set arts liberals.

ésser un sol (o com un sol)

Ésser molt bonic o atractiu, especialment una persona. |
ésser magnífic, atractiu, xamós, bell |
La teua filleta és un sol
.
Tenen una nena maca com un sol.

nota: També es diu molt en castellà.

ésser un suplici

Ésser, un fet o una persona, un patiment. |
ésser un calvari, un martiri; ésser de mal suportar |
Viure amb tu és un suplici!
És un suplici, anar al banc
(s'ha de fer molta cua).
Treballar tantes hores era un calvari.


ésser un 'taladre' (o un 'toston') *

Aquesta senyora és molt carregosa parlant (o pesada, és un turment, és un corcó, és un poll; no és un taladre, és un toston).
nota: 'Taladre' i 'taladrar' (en el sentit de turmentar, torturar, molestar, empipar, cansar, amoïnar, atipar, enfastidir, etc.) no són catalanes, per més que en facin propaganda a TV3 i a altres mitjans.


ésser un tapat (o el tapat) *

Fan córrer que l'Ignasi és el candidat dissimulat (o amagat, ocult, secret, que sortirà de trascantó; millor que tapat).

ésser un taral·lirot

Ésser de poca confiança, algú. |
ésser un tarambana, un baliga-balaga, un tocacampanes (Gir-Bar), un informal, un capsigrany, un xitxarel·lo, un poca-solta, un tocatimbals (Olot),
ésser un cap d'estornell (Bar), un giracasaques (Val) |
No et creguis el que diu, que és un taral·lirot
.
Em va dir que em vendria el camp, però com que tan aviat et diu naps com et diu cols, no me'n fio: és un taral·lirot.
L’arquebisbe és un giracasaques.

El més tocatimbals de tots era en Ramon Feixes -Carrer de la Proa-.

nota: Vegeu també “taral·lirot”, al Volum 1.
ésser un tastaolletes

Ésser una persona que comença moltes coses i no en continua cap (Bar). |
ésser inconstant, variable, inestable, baliga-balaga |
Quants oficis no ha tingut, en Lluc?, és un tastaolletes.


ésser un 'tenorio' *

En Carles és un Don Joan (o un Casanova, un conqueridor, un conquistador, un trencacors, un galantejador; millor que un 'tenorio').

ésser un terròs


Es diu d'una persona que és rústica i mancada d’educació (Mall). |
ésser un tros de ruc (Bar), (ésser un cap de carabassó -o un tros de banc, un bàmbol, un cap de suro, un betzol, un catxibot, un cap buit,
un mussol de soca Mall), ésser un cudol (Val) |
En Julià és molt rude, és un terròs!

Saps que n'és de beneit el seu germà, és un terròs.


ésser un tip de riure

1 Ésser alguna cosa motiu de riure molt. També es diu d'una cosa penosa. |
ésser un fart de riure, tothom se'n fot |
La pel·lícula és un tip de riure
.

És un tip de riure tot plegat: un tira per aquí, l'altre per allà... (la política, Ca).

2 Es diu d'una cosa de bon fer, que no costa ni fa por. |
ésser fàcil, agradable, suau |
Quan era jove havia patit molt al dentista; ara és un tip de riure.
Ara, comprar una moto, és un tip de riure
(és de bon pagar) -Propaganda-.

ésser un tocaboires

Ésser una persona curta d'enteniment i molt ingènua (Mall). |

ésser un cap de pardals, ésser un tros de carn batiada (Mall) |

Jo era una criatura absolutament desorientada, un tocaboires de manual amb molts pardals al cap i cap unça a la calaixera -Males companyies-.


ésser un toca-son

Tenir més ganes de dormir que de treballar (Bar). |
ésser dormilega, dormilec, dormidor, grandier, agradar-li molt el suc de llençol, enganxar-se-li els llençols |
A
-Encara ha de venir, en Prudenci. B -Deu dormir, és un toca-son!
Sempre arriba tard a treballar, se li deuen enganxar els llençols
.

ésser un tot

Ésser alguna cosa una unitat que no pot separar-se. |
anar tot junt, anar tot plegat |
La finca que venien era un tot; no em van voler vendre el garatge sol
-Ràdio-.

ésser un tràgala *

Això és una imposició (o un per collons, un tant si vols com si no vols, un 'aquí qui mana sóc jo', un vulgues no vulgues, un si us plau per força; no un 'tràgala).
M'han fet soci, no he pogut dir que no (o n'he hagut de ser per força -o per collons-, si us plau per força, m'ho he hagut d'empassar, això és la llei de l'embut; és una imposició, una intimidació, un vulgues no vulgues; no això és un 'trágala').

ésser un tragí

És diu d'un lloc on hi ha molt de moviment, o d'una persona que es mou molt. |
haver-hi tràfec, moviment; ésser un belluguet, el cul d'en Jaumet, un argent viu |
L'àvia és un tragí: ha anat deu vegades a la fruiteria.
Aquesta criatura és un tragí, no està mai quieta.
Són dos veïns que tenen molt de tragí, sempre van d'una casa a l'altra.

nota: Vegeu també “tragí” al Volum 1.


ésser un trempallamps (o una)

Ésser una persona molt resolta i activa, que no té por ni aturall (Mall) |
ésser decidit, resolut, determinat |
Aquest Jaume, saps que ho és, de ràpid i resolt en tot, és un trempallamps.
 

ésser un 'trepa'
*

Aquest polític és un oportunista (o un grimpador, un mossega, un arribista, un aprofitat, una garsa, no té escrúpols; no és un trepa).

ésser un tribulet

Ésser un noi vivaç i entremaliat que fa dolenteries sense malícia (Mall) |

ésser una fura, (ésser un ravatxol, ésser un terrabràs Val) |

Diuen que de petit -naturalment no me'n recordo- jo era ben bé un tribulet. Els germans em premiaven amb un confit quan em portava bé, i si no, volta de garrot - Males companyies-.


ésser un trist (+ nom d'ofici)

Es diu de qui té un ofici que els altres consideren de poca categoria. |
ésser un miserable |
Han casat la filla amb un trist paleta
(el pare de la noia és notari)
notes Vegeu també “trist 3” al Volum 1.


ésser un trist (+ verb)

Ésser un afer lleig o desagradable (Am). |
ésser fotut, ésser una mala cosa, ésser trist, ésser deplorable |
És un trist anar, un divorci amb mainada.
És un trist anar, quan els germans es barallen per l'herència
.
És un trist anar, fer classe quan ningú no t'escolta.
És un trist treballar, quan no et guanyes la vida
(Ca).
És un trist treballar, això
(hi ha renyines entre els treballadors).

És un trist anar, viure sol.

Deixem-ho aquí, perquè és un trist parlar! (el telèfon falla i hem de repetir les coses, Ca).

ésser un tronc

Ésser una persona de poques paraules. |
ésser antipàtic, sornut; ésser un cap de suro (Val); no servir, no dir res,
ésser un rot |
En Julià és bon noi, però és un tronc, a la botiga.

És un rot, aquell dependent
(moca la gent, té mal caràcter).

Vés-ho a entendre: la Modesta tan xitxarel·la i la seva noia és un tronc: no diu mai res a ningú.

A la ni n'hi ha una que és un tronc, d'infermera.

Et passa pel costat i no et diu pas mai res: és un tronc.

nota: 1 Vegeu també “tronc” al Volum 1.
          2 Xitxarel·la: Baliga-balaga, xerraire, baladrer.

ésser un tros

Es diu de les persones que no valen gaire en algun aspecte. |
ésser un inútil, un inepte, un babau, un ximple, un neci, beneit, un met, un sòmines, un talòs,
un neula, ésser un mussol de rec (Ca-Girona), tothom el coneix, (ésser un cudol, un trompellot, un trompó, calçar pocs punts Val); no ésser bo per a res, ésser un tros de banc (Mall) |
Aquesta mestra nova és un tros: no domina la classe.
Jo sóc un tros, a la botiga
(no serveixo, perquè no tinc gaires paraules, sóc tímid...).

Jo era un neula de portal endins (de ciutat) -Punt-.
Aquest futbolista és un tros (no en sap prou).
És un tros de futbolista
.
Quin trompellot de mitger!

Tothom la coneix, la Dolors
(sap que és una ximple, que és malparida...).

nota: 1 Vegeu també “tros 3”, al Volum 1.
2 Quan ens diuen “Quin tros de futbolista!” a la televisió, pensem que estan cometent un barbarisme, puix que “un tros” vol dir que és dolent, no que és bo.

ésser un tros de carn batejada

Ésser ingenu, curtet i de poca personalitat, algú. |
ésser un tros de carn batiada (Mall),
ésser un pobre noi, tenir poca personalitat, no ésser ni tu ni vós, ésser un tros de pa, ésser un beneit del cabàs, ésser un tros de quòniam, ésser un catxotxes (Val) |
Em Lluc, què vols què digui? És un tros de carn batejada?
Alguns ni piulen, de tan catxotxes que són
.

ésser un tros de pa

Ésser una persona excel·lent, bona (Gir-Bar-Mall). |
ésser un bon home, ésser un bon jan |
Aquell professor era un tros de pa
.


ésser un turment (algú)

Ésser algú carregós i de tracte difícil. |
ésser un malson, un calvari, un corcó, una samaruga (Ca) |
Me’n vaig, que ets un turment.
Aquesta criatura és un turment.
El conserge de l’escola és un malson
.


ésser un xai

Ésser dòcil. |
ésser creient, obedient, submís |
Sola és un xai, la nena
(si no hi ha la mare).
A
-Creu amb l’àvia, el nen? B -Sí, és un xai.

ésser un zero a l'esquerra

No tenir algú paper social ni rellevància (Gir-Bar-Mall). |
no ésser ningú; tenir per res, no comptar per a res, no pintar res, no pintar fava, ésser l'últim pet de l'orgue, (ésser menys que hac, ser full de moro Val) |
Jo, a la fàbrica, sóc un zero a l’esquerra
.
No li digues res, que és un full de moro
.


ésser una aixeta

Ésser una persona loquaç i que diu les coses que convé callar. |
ésser xerraire, ésser un bocamoll, ésser una cotorra, no aguantar-se res -o tenir-se, ésser fluix de boca, ésser un sac de granotes, xerrar per els butxaques, ésser un cadellet de molí, ésser un tururut (Ca), ésser una xixa (Am), haver-ho de dir, haver d'esclatar (Am),
dir-ne més que no n'hi ha (Figueres), fer la llengua grossa (Val) |
No li digueu res, que és una aixeta i ho diu tot
.
Allà les tens, fent la llengua grossa
.

A -
Ho direm a la Maria Rosa. B -No, que és un turutut, allò!, ho xerra tot.
És una xixa, l'Albert: ho explica tot a la mama.

C
En sap de noms de sardanes, la Joana? D -Tants que vulguis!, te'n dirà més que no n'hi ha i tot! (és molt xerraire i, si convé, exagera).
Poc s'adonen si fan bé o si fan mal: ho diuen tot.

Això li havies de dir? No t'aguantes res!
No es pot tenir res, la Llúcia
(ho xerra tot).

ésser una altra cosa

Es diu quan hi ha molta diferència entre dues coses. |
ésser millor, ésser més bo, haver-hi molta diferència, no poder-se comparar |
Aquest cotxe és una altra cosa que l'altre.
Els paletes que tenim ara són una altra cosa que els altres.
Amb ell no s'hi pot tractar, però ella ja és una altra cosa.

Aquest tractor no es pot pas comparar amb el vostre
(és pitjor o millor).

ésser una altra música

Expressió utilitzada per indicar diferenciació i separació (Cas). |
ésser una altra història, ésser una altra cançó, no venir a tomb; (això són figues d'altre sostre -o d'un altre paner- Mall) |
...ja es preocupa, ja, de gastar l’adjectiu felipista en sentit positiu, però aquesta és una altra música -La cara oculta de la lluna-. 

ésser una arracada

Ésser una persona carregosa, que resulta feixuga (Bar-Gir). |
ésser una rèmora; ésser pesat, enfadós |
Ja torna a venir aquella arracada!
En Julià és una arracada!
(és dolent, Gir)

ésser una bala de vidre

Ésser molt inquiet, molt eixerit (Bar). |
ésser un argent viu, un belluguet, el cul d'en Jaumet, un coet (Val) |
Aquesta dona és una bala de vidre!

nota: Vegeu també 'arracada 1 i 2', al Volum 1.


ésser una ballaruga

Es diu d'aquella persona a qui agrada molt ballar o que es mou molt (Mall). |
ésser un nervi, ésser el cul d'en Jaumet, fer la ballaruga (Mall) |
Aquest fill teu és una ballaruga.


ésser una bassa d'oli (o estar com)

Hom ho diu d'un lloc on hi ha calma i bona avinença. Se sol dir de la mar sense ones (Gir-Mall). |
estar encalmat, estar tranquil, haver-hi calma, tenir l'efecte cascall,
no haver-hi nen, no dir una paraula més alta que l'altra (Gir-Mall) |
Quan no hi ha en Pep aquesta classe és una bassa d'oli
(és qui fa el merder).
...comences a contemplar la vida com si fos una bassa d’oli
-Brogit Ebre-.
El Ple de l'Ajuntament ha estat una bassa d'oli, avui.

Avui Barcelona és una bassa d'oli
(és festa i no hi ha trànsit) -Xarxa-.
Si el vull tenir entretingut, li dono uns quants papers perquè jugui i la casa és una
bassa d'oli -Els nins-.

L'absència d'en Jou ha tingut l'efecte del cascall en... (ha calmat) -Punt-.

No l'he sentida a cridar mai, aquesta dona: no diu una paraula més alta que l'altra.

Quan li poso la televisió, no hi ha nen (no plora, està tranquil).


ésser una broma baixa

Ésser una cosa que ha perdut la importància que tenia, que ha quedat superada socialment (Ca). |
tothom ho fa, ja no té importància; ésser fum de canyot, foc d'encenalls, bufes d'ànec, aigua de castanyes, fum de formatjada, fum de botja (Val), |
Ara ja no en fa cas ningú del pit i cuixa, ja és una broma baixa.
Ara els divorcis són una broma baixa.
L’educació és fum de botja.


ésser una cadena

Es diu d'una sèrie de fets que s'influeixen mútuament. |
ésser una roda, estar relacionat, tot és un lligam |
Tot és una cadena: si posen més impostos, hi ha més atur; si hi ha més aturats, han d'apujar els impostos.
L’economia capitalista és una cadena: produir, vendre, comprar…
 

Tot és una cadena: si hi ha més atur, la gent fa menys menys despeses.

ésser una camama *

Aquestes oposicions són falses (o són un engany, tramposes, un frau, brutes; no són una camama).

ésser una capsa de sorpreses

Es diu d’algú que sorprèn constantment els altres o que els fa descobrir coses un punt desconcertants. |
ésser imprevisible |
En Mateu se l’escoltava, embadalit per aquella veueta tan dolça i per aquelles coses extraordinàries que sentia. Pensava que aquella noia era una capsa de sorpreses
-Els voltors-.
nota:
Pensem que és millor dir "capsa de sorpreses" que "caixa de sorpreses".

ésser una capsa tancada

Ésser una cosa impredictible (Ca). |
no se sap com anirà, (fer com un ou,
ésser un ou tancat Ca), ésser un meló sense encetar |
Un concert de rock és una capsa tancada.
Un matrimoni és una capsa tancada.
Un arrendament és una capsa tancada, fa com un ou.

Un casament és un ou tancat, no saps què hi ha a dintre, pot sortir xarbot.
xarbot: Ou covat o mig covat.


ésser una corneta

Ésser xerraire, indiscret (Ca). |
ésser bocamoll, xerrapeta; ésser una aixeta, una trompeta, (ésser arreglaparròquies, espigolador, llengut; escaldar, furonejar,
semblar un frare mag (Ca) fussar Val) |
No li ho diguis, que deixes els estudis, que és una corneta.
Sóc molt espigolador: vull saber-ho tot dels altres
.
nota: 1 En valencià, “corneta” és el xot, una mena de mussol petit, amb banyetes, que maula com els gats i menja grills i insectes grans.
2 Vegeu també “corneta”, al Volum 1.

ésser una cosa grossa

Ésser una cosa molt gran o valuosa (Mall). |
ésser una cosa gran, ésser un gros (Mall) |
Era una cosa grossa poder ballar d’aferrat amb un disc –Escrits d’un pagès-.

ésser una creu

Ésser una gran dificultat o un entrebanc (Gir-Men). |
ésser una clova (Ca), no ésser bo per a res; ésser una desgràcia, un desastre, una calamitat,
un maldecap (Ca), ésser un trastorn, ésser una ratera -o una trampa- (Ca), ésser un mal anar (Ca), merda a l'espardenya, perdre oli, portar -o tenir- una creu (Ca), portar la creu al coll (Men) |
Tenir dos cotxes per família és una creu.
Aquest home és una clova: no vol treballar, fuma i es passa el dia al bar.
És un maldecap, la vida!
(té malalties).
Operar-se a Girona és un trastorn per a un de Figueres
(Ca).
És un trastorn haver de treure tots els cotxes del garatge.

Això són rateres!, si es trenca la maneta no en surts
(de la porta del lavabo; viu sol). 
És un mal anar, fer de mestre, ara (és massa complicat, és carregós).

Ha de portar una bona creu, pobre home (està malalt).

Porta la creu al coll amb molta resignació.
El Castelló perd oli per tot arreu
(va malament) –RAC1-.

Quan en Pedrola, amb sa camatorta i mal soldada, pogué deixar el llit, se trobà sense una creu
-Folklore menorquí-.

A -Diuen que t'agrada la Gemma? B -No em posis aquesta creu! (no li agrada, Am).

nota: Vegeu també “creu”, al Volum 1.

ésser una criatura

Ésser algú molt petit o fer coses d'infant. |
ésser petit |
En Narcís encara és una criatura, per dur la botiga.


ésser una cuca-amaga

Ésser algú molt curiós; se sol dir de qui mira sense voler que l’observin. |
fer la cuca-amaga, anar d'amagat, cuitar a amagar, ésser tímid com una cuca de forat (Pallars), furonejar (Val); ésser tímid, apocat, moixot (Men) |
El veí de dalt és una cuca-amaga, no li agrada que el vegin
.
La Clàudia és una cuca-amaga, sempre mira de darrere la persiana.
Ara no furonegeu i entreu en casa
.

El xicot és tímid com una cuca de forat i, si molt convé, hom encarregarà el casori a un sastre o a qualsevol altre -quan Judes-.

nota: Vegeu també “cuca-amaga”, al Volum 1.

ésser una escalfabraguetes

Es diu de la dona que es deixa festejar per molts homes (Mall-Men-Gir-Bar). |
calenta, calfabraguetes (Val) |
Aquesta dona xerra amb tots i es fa la interessada: és una escalfabraguetes.
nota: Vegeu també “escalfabraguetes” al volum 1 del DPC.

ésser una fava

Ésser algú excel·lent en alguna matèria o activitat (Am). |
ésser molt bo, excel·lent, un gínjol, un geni; ésser únic, ésser el millor |
En Lleí és una fava en matemàtiques
.
El teu germà, posant calefaccions, és una fava.

nota: 1 Vegeu també “fava 1”, al Volum 1.
         2 Una persona “fava” és una persona “aturada, encantada, de poc esperit”, en alguns llocs.

         3
A Mallorca 'esser un cap de fava' és ésser un beneit, un que fa coses forassenyades sense adonar-se'n.


ésser una favada

Una favada és una dita, o una acció, molt ximple. També es diu d'una cosa de poca importància, fàcil de fer (Val-Mall). |
de bon fer; ésser un joc, ésser bufar i fer ampolles; fotesa, carallada |
Si m’hagueres avisat, t’hauria obrat jo el corral en dos matins, perquè això és una favada.

ésser una femellassa

Ésser una dona de molt bon veure (Mall). |

estar molt bona, ésser un bon tros de femella (Mall) |

Saps que n'és de maca, la seva dona: és una femellassa.


ésser una fletxa

Fer les coses molt aviat, anar molt ràpid (Mall). |
no estar-hi gaire, (anar a les totes, anar embalat, anar fet una bala, anar més aviat que un llamp, anar com cent mil dimonis -o cent mil llamps- Mall) |

Saps que en fa de via, el seu germà: és una fletxa.

No hi estava gaire a fotre un tret a un soldat
(no s'ho pensava gaire).


ésser una fura

Ésser algú molt viu, molt espavilat. |
ésser viu com una mostela (Ca), molt puta, murri, com una centella, com la pólvora, (ésser un ferrabràs -un xiquet-, saber més que el llençol de baix, ser mal d’aparellar, ser un furó (Val) | La nena remena tots els calaixos i capses que hi ha per casa: és una fura.
Si no li ho dius, t’ho traurà, que és una fura
.
No els estafareu, que eixos són molt mals d’aparellar
.
El meu nebodet és un ferrabràs
.
nota: Vegeu també “fura”, al Volum 1.


ésser una galtada

Es diu per a fer referència a un canvi sobtat o un despit de la fortuna que hom ha patit (Mall). |
ésser un cop dur, una bufetada, una patacada,
una trompada |
El to de despit, volgudament ofensiu, d’en Mateu, assegut al seu costat, li va esser una galtada
-Els voltors-.
Li va ser una patacada, que el fessin fora del banc
(Ca).
Ja és una bona trompada haver de viure amb aquest gendre!
(Am)


ésser una garrotada

Hom ho diu d'un fet que perjudica molt una persona (Ca). |
ésser un gran problema, un perjudici, un cop, una maltempsada, una bufetada |
Les seves amigues se'n van de l'asil i això a ella li són garrotades.

nota:
Vegeu també 'garrotada', al Volum 1.

ésser una guardiola foradada

Produir molta despesa, una activitat. |
gastar molt, menjar molt, ésser una sangonera |
La multicopista és una guardiola foradada: cada més es fan més fotocòpies.
Enviar un fill a estudiar a l’estranger és una guardiola foradada
.

ésser una institució *

En el camp de la lingüística, té molt de prestigi (o destaca, és molt reconegut, és una autoritat, té molt de renom, té molt de crèdit, té una gran reputació, és únic; millor que és una institució).

ésser una 'lapa' *

No vull passar per allí, que si ens veu se’ns apegarà com una llapassa (o perquè és una paparra, perquè s'enganxa com una llagasta, perquè és un borinot, perquè és molt apegalós, perquè és enganxós, és una caparra -Val-; no perquè és una 'lapa').

ésser una llauna

Ésser algú o alguna cosa insuportables. |
ésser carregós, molest, pesat, amoïnador, avorrit, insuportable, feixuc, (ésser enfadós, ésser una llanda Val) |
Tant de futbol a la televisió és una llauna
.

No corre pas ningú: és avorrit!
(no hi ha ningú pels carrers)


ésser una mala peça

Ésser una mala persona (Gir-Bar) |
ésser una bona peça (irònicament),
ésser un bon element (irònicament), ésser una mala cuca, ésser un mal salat, ésser un mal subjecte, ésser bo d'aparellar (Val), (ésser pesta cernuda, ésser més dolent que la pesta Mall), (ésser una mala bèstia, ésser un domini, ésser mes roí que la carn de coll, ésser més mal que la tinya Val), ésser una bona -o una mala- penyora (Val); ésser un tros de pa, (ésser un escurçó, un mal sorge; si pogués et robaria les espardenyes caminant, ésser un tabernacle sense sant; Tresponts) |
La seva germana és una mala peça: no te'n fiïs!

A -
També vindrà l'Alfons. B -Ja és una bona peça, aquell!
El batlle que teniu és una bona peça!
El nou director de l’escola és una mala peça.
Els que viuen allà són més mals que la tinya
.

ésser una 'maruja' *

Jo sóc una sedassera de cap a cap -es passa hores al telèfon garlant- (o una tafanera, una xafardera, a mi m'agrada fer bugada, jo sóc barretera -Val-; no jo sóc una 'maruja' absoluta).

nota: Una 'maruja' també és una mestressa de casa, en castellà.


ésser una mateixa cosa (o la mateixa)

Ésser idèntiques algunes coses, no poder-se separar. |
barrejar-se les coses, passar alhora |
L’explosió, els crits i les empentes van ser una mateixa cosa
.

ésser una mentida (una cosa)

Ésser falsa o postissa alguna cosa. |
ésser una il·lusió, ésser un engany |
Aquest món és una mentida: quan podries estar bé perquè et guanyes la vida, et poses malalt.

A -Això del preu dels vins és un comèdia. B -Com tot!
Les reformes en ensenyament són una mentida
.


ésser una merda penjada al sostre

No valer res, algú, com a persona (Bescanó). |
ésser un impresentable, no valer gaire,
ésser una merda grossa embolicada amb un cordill |
Què digui el que vulgui, en Martí; per a mi és una merda penjada al sostre.
Aquest programa és una merda grossa embolicada amb un cordill.

nota: Vegeu també “ésser una merda seca”.

ésser una merda seca

Haver perdut, algú o alguna cosa, la importància. |
ésser una merda penjada al sostre (Bescanó), no pintar res, no tenir cap importància, no valer res,
no pintar fava (Val) |
Ara els mestres som una merda seca: tothom ens mana
.
Tot el que prometen als mítings és una merda seca.
Jo, en ma casa, no pinte fava
.

ésser una mica carregat endarrere

Es diu d'una persona poc trempada, que s'ho creu tot (Ca). |
no ésser ben fi, (estar batejat amb aigua de tramussos; ser un albercoc, un faristol; faltar un regó, un bull, una fornada; estar a mitjan coure Val) |
No li facis aquestes bromes, que és una mica carregat endarrere i ho dirà a tothom
.Si li dius això no dormirà, que està batejat amb aigua de tramussos.

ésser una mica esboirat

Ésser algú poc assenyat o poc formal (Ca). |
ésser esbojarrat, esventat, trapatroles (Val); no ésser ben fi, ésser un baliga-balaga |
A -Em va dir que ja m'ajudaria a escatir les oliveres, en Robert. B -No hi comptis gaire; en sap molt, però és una mica esboirat, aquell.
nota: Vegeu també “esboirat”, al Volum 1.

ésser una mona de repetició

Tornar a dir allò que s'havia dit suara (Bar). |
ésser una mona; ésser reiteratiu, iteratiu |
Aquest ministre és una mona de repetició.


ésser una nyeu-nyeu

Tenir sempre què dir (Men). |
ésser rondinaire, ésser de mal conformar |
Mai no ho tens bé, has de ser sempre una nyeu-nyeu.

ésser una olla de cols (o semblar)

1 Grup de persones que no s’entenen, perquè cadascú tira pel seu cap. |
olla de grills, olla de caragols (Mall), orgue de gats, casa de barrets; semblar un galliner, tothom va pel seu cap (Ca); desori, desordre, disbauxa |
La fàbrica va haver de tancar perquè era una olla de cols: quan un amo deia una cosa, l’altre en deia una altra.
Aquest Ajuntament sembla una olla de cols
(no s’avenen, es contradiuen).  
Aquí, quan un diu naps, l’altre diu cols; tothom mana i ningú no vol creure: és una olla de cols.
La gent estava esverada, semblava un galliner
(Am).

2 Grup de persones poc serioses, de poca confiança. |
club de xafarders, grup d’informals, lloc de poca serietat |
Les dones del treballadors del banc comenten els crèdits que la gent hi va a fer: tot plegat és una olla de cols!

ésser una olla de grills (o de cols)

Es diu d'un lloc on hi ha un gran desori. |
lloc de confusió, on tothom enraona i ningú no s’entén; ésser un maremàgnum, un orgue de gats, can seixanta; tothom tira pel seu cap (Ca), ésser ca Pepet (Val), ésser una olla  de caragols (Mall-Men) |
El pare i el fill no s'avenen i l'oficina és una olla de grills: cadascú tira pel seu cap i la feina no es fa.
La Casa de la Vila era una olla de grills, en aquells anys.
El Consell Escolar era una olla de grills: tothom hi deia la seva sense escoltar les propostes dels altres.
 

ésser una paparra

Ésser una persona obstinada, persistent en demanar les coses. |
ésser una caparra (Val), ésser carregós, pesat, enfadós, cabut, tossut |
Quan demana una cosa és una paparra, aquest nen!
Sóc una paparra, i faré vacances encara que tingui pocs diners.
No sigueu cabuts i feu cas del pare.


ésser una passada (i molar) *

Aquest film és molt ben parit (o magnífic, collonut, fantàstic, diví, espaterrant, mel, fabulós; millor que és una passada, mola).
nota: Trobem passada en aquest sentit al GDLC. Ens sembla un calc innecessari del castellà.


ésser una perdició

Ésser un lloc abandonat i miserable. |
ésser un niu de polls -o de rates-, ésser un femer, ésser brut i deixat; anar galdós, sembla que no siguem de Déu (Lleida-Am),
estar més brut que les orelles d'un confessor (Mall) |
Aquest carrer, els dies de la festa, és una perdició: queda brut de plàstics, gots i pixarades.
Mig poble és una perdició
.
Les atarassanes són un femer des que no hi escampen l’arròs
.
Va caure a dintre el fang i va quedar ben galdós (brut).

Quina roba més galdosa!

No podem ni telefonar, en aquest poble: sembla que no siguem de Déu.

El tren l’estirava una màquina que treia bavarades de fum per tots els costats … Els vagons, vermellosos, estaven més bruts que les orelles d’un confessor –Brostejar-.

atarassana: Sequer i graner d'arròs (DCVB).

ésser una plaga

Es diu d'una persona gandula, dolenta, aviciada, malgastadora, etc. |
ésser una ruïna, una calamitat, un cromo, una crosta (Ca) |
Han arreplegat un gendre que és una plaga: en quatre dies s'ho fotran tot.
Estan desesperats: el fill els ha resultat una plaga
.
nota: Vegeu també “plaga”, al Volum 1.

ésser una polla *

La nena ja comença a ser dona (o ja és una adolescent, ja és a l'edat burral, ja és una noia; millor que ja és una polla).
nota: Una polla és una gallina jove. L'ús de polla parlant de noies adolescents sembla un calc del castellà, tanmateix alguns autors han fet servir polla en aquest sentit.

ésser una roda

Es diu d'una successió de fets que s'influeixen l'un a l'altre. |
ésser una cadena, haver-hi relació |
Si la moneda puja, no ve turisme; si no ve turisme, baixa l'ocupació: és una roda
.

ésser una samaruga

Ésser algú molt insistent i repetitiu (Ca). |
ésser una samsònia (Am), cascar més que un bac de burra (Val) |
Tira, no t’aturis, que és una samaruga
(no te l'escoltis).
Quan vol una cosa casca més que un bac de burra
.
samaruga: Sangonera.


ésser una sangonera (o la)

1 Ésser algú que s’aprofita dels diners dels altres, o que malmet l’economia d’una família o d'un negoci; ésser, una despesa, continua i elevada. |
ésser una sangonella, un dispendi, una ruïna; ésser un no acabar mai, ésser una vidriola foradada (Val) |
El personal és la sangonera de les empreses.
Tenir un fill estudiant a Barcelona és una sangonera.
Si no el poseu a treballar, acabarà essent la vostra sangonella
.
A cada moment m'arriben factures!: el pis de Llançà és una sangonera (Ca).
Tants polítics són una sangonera
(Ca).

ésser una sola (o una sola de sabata)

Ésser algú poc intel·ligent. |
ésser curt de gambals, ésser burro com una sola de sabata, ésser burro com ell mateix, (ésser un suro, un tros de suro, un fava Val) |
Cinquanta euros, n'has pagat d'aquest ganivet? Ets una sola! Tothom et veu a venir.
Quan anàvem a estudi sempre era dels últims: és una sola de sabata.
Li ho explicaré, però és una sola
.
No sé com un tros de suro pot manar a l'Ajuntament
.
Ets més burro que una sola de sabata!

ésser una tomba *

Aquests del banc són molt reservats, mai no diuen quant cobren (o callats, discrets, circumspectes; no són una tomba).
És un sompo que va a la seua
(Val).

ésser una víctima

Ésser qui pateix per culta d’altres persones. |
ésser un màrtir, l'ase dels cops, qui paga els plats trencat, qui es carrega el mort, qui carrega els neulers, el cap de turc |

És una noia molt malcriada, qui s'hi casi serà una víctima.
Ets una víctima jugant a cartes: no tens mai bo.
Ella és la víctima de la família
.

ésser una vinya

Ésser alguna cosa o situació molt productiva econòmicament o que dóna un gran benestar. |
rajar molt, donar, portar,
veure -o trobar- la màquina de fer pipes (Am) |
Aquest bar a la platja és una vinya.

Quan no hi ha mainada, això és una vinya
(s'està tranquil).
El Museu Dalí és una bona vinya!
(un bon negoci).

Tu hi tens una vinya, a Benicarló
(al mercat, un venedor; hi ven molt).

Hi té una bona vinya, aquí (s'hi guanya la vida, un metge amb un malalt que no té gaire res i el va munyint).

Ha vist la terra de fer pipes (un negoci fàcil, ha falsificat un llibre).


ésser una volada

Hom ho diu d'una cosa que no dura gaire. |
ésser un girant d'ulls; ésser curt, breu, efímer, passatger, fugisser |
És món és una volada.
La joventut és una volada, quan te n'adones ja ets gran.

Ara el dia és una volada, a les 6 ja és vespre
(al novembre).
nota: Vegeu també 'volada 3', al Volum 1.

ésser vella (una cosa)

Ésser alguna cosa sabuda des de fa temps. |
ésser conegut, ésser de temps,
haver passat |
A -
Saps amb qui viu, la Júlia?, amb en Carles. B -Ja és vell, això.
Fan el contrari del que anunciaren, però això és molt vell.

Ja ha passat, això
(ja es parla d'altres coses).
nota: A Mallorca, de vegades, hi afegim '...i mal de coure'.


ésser ver (o vera)

Ésser conforme a la veritat (Mall-Eiv). |
ésser veritat, cert, provat, segur; tant si t'ho creus com si no, no poder-se discutir |
És ver que ja ha arribat el vaixell.
Tant si t'ho creus com si no, demà no treballarem.

Els metges d'ara són millors: això no es pot discutir.

Sí que és ver que, a diferència d'allò que...
–Temps, Eiv-

ésser verd

Tenir poca experiència en un tema, no saber-lo prou bé (Gir-Bar). |
estar mancat de preparació, no saber-ne prou |
Aquest noi encara és verd per anar-se a examinar del permís de conduir.

nota: És millor usar 'ésser verd' que 'estar verd'.

ésser vianda del temps (un fet)

Es diu d'una cosa que és habitual en una època determinada. |
ésser llei de vida, no tenir res d'estrany; ésser usual, corrent |
Enamorar-se a quinze anys és vianda del temps.

A -
Estem refredats B -Això és vianda del temps (ja sol passar, a l'hivern).
És llei de vida que els gatets se’n vagin de casa
.
nota: Vegeu “vianda 2”, al Volum 1.

ésser vida (una cosa)

Anar molt bé, a algú, alguna activitat. |
ésser bo, ésser saludable |
A
-Ha quedat ben sol, en Vicenç. B -Sí, i treballar a la botiga encara li és vida.

ésser vidre volador

Es diu d'una cosa fàcil de vendre (Am). |
ésser de bon vendre, es ven de seguida, tenir molta sortida, despatxar-se molt bé |
Els televisors de color van ser vidre volador
.
Aquests pisos de la plaça han estat vidre volador: en un mes no n'ha quedat cap.


ésser viu com una mostela

Ésser algú molt despert i ràpid en la reacció. |
ésser viu, despert, deseixit;
ésser una sageta, (ésser viu com una geneta, com una centella, més viu que una geneta Mall) |
La nena és viva com una mostela: sap donar raó de tot.

Aquest gos és una sageta: obres la porta i ja és a la cuina! (és ràpid).

ésser 'xungo' *

Costa de portar, aquest moble (o és de mal dur, és complicat de dur, és difícil de, és fotut de; no és 'xungo' de portar) -CR-.
Has comprat un ordinador molt dolent
(o lleig, ordinari; no molt 'xungo').

està vist que *

És evident que els alumnes no volen estudiar (o ja és vist, ja es veu, és molt clar; no està vist que).
Ja veig que avui no caminaré, perquè em surten feines
(o em sembla que; no està vist que).
Ja veig que no ho entens
(o ja és vist, és ben clar; no està vist que).

establir conversa

Començar una conversa. |
entaular, iniciar, encetar, moure conversa (Mall) |
Vam establir conversa.


estalviar passos

Donar una solució a algú per no haver de caminar tant. |
estalviar viatges |
Fem-ho així i estalviarem passos
(trobem-nos al mercat, no vinguis primer al pis; Ca).
Us he estalviat un camí
(es queda ell l’avet que anaven a llençar, Am).
  

estalviar-se ais

No haver de patir (Ca). |

estalviar-se patiments, no patir, no gemegar, estalviar-se planys |
A -Patia molt i m'he fet operar del maluc dret. B -Ja te n'has estalviat d'ais!
(si no fossis operat, patiries molt)


'estamos en ello' *

A -S'han de fregar els vidres. B -Ja ho farem (o ja ho fem, ja ho estem fent, ja ens en preocuparem, ja ens en fem càrrec; no ja 'estamos en ello'). 

estar (+ adjectiu)

En l'ús del verbs ésser i estar hi ha discrepàncies segons els dialectes des de l'edat mitjana; en valencià predomina quasi absolutament 'estar' s'obre 'ésser'; tanmateix, sí que es pot afirmar que el verb estar es fa servir ara més en construccions en llocs on sempre el català havia usat ésser, a causa de la pressió del castellà. Val la pena de mirar d'evitar aquests usos allà on no tenen tradició. Ex:

La sopa és salada (millor que està salada).
El pare s'ha fet vell
(millor que està vell).

S'ha tornat gros, aquest home
(o ha vingut gros; millor que està gros). Sí que es diuen les construccions 'estar gras', algú, i 's'ha fet grossa' -Val-, s'ha engreixat' -Mall-, una dona prenyada).

Ets ben boig!
(millor que estàs boig!). Sí que es diuen 'estar com una cabra' i altres solucions.

Se'l veu jove, en Miquel
(millor que està jove).

Que ets sord que no contestes?
(o que no hi sents?; millor que que estàs sord?)

L'avi encara és viu, però l'avia és morta (millor que l'avi encara es viu, però l'avia està morta).
Aquell dia jo era allà
(millor que Aquell dia jo estava allà).

La garrafa és buida, però les ampolles són plenes
(millor que la garrafa està buida, però les ampolles estan plenes).

El dinar ja és fred
(millor que el dinar ja està fred).

La botiga és oberta
(millor que la botiga està oberta).
nota: Prenem els exemples d'Albert Jané.

estar + gerundi

Aquest perífrasi marca durada, repetició; té un valor de continuïtat o de reiteració. |
El nen està estudiant.
Les tropes estan disparant.
Aquest incertesa m'està posant neguitós
Què està caient?

No s'hauria d'usar quan manquen aquests matisos, quan una cosa simplement s'esdevé en un cert moment i no hi ha un matís de continuïtat ni de reiteració.

A
- Què feia la Maria? B- Preparava el dinar (millor que estava preparant el dinar).
Tot això que diu és fals
(millor que tot això que està dient és fals).
Espero l'autobús
(millor que estic esperant l'autobús).
Dibuixo un ocell
(millor que estic dibuixant un ocell).
De vegades, en lloc de
estar + gerundi, és preferible usar la perífrasi anar + gerundi, sobretot si hi ha un matís de progressió o de procés que avança.
Aquest assumpte s'està embolicant cada vegada més
(millor que aquest assumpte es va embolicant cada vegada més).
nota: Per redactar
estar + gerundi i anar + gerundi hem seguir Castellnou i Ruaix.

estar (+ participi) *

Les construccions de participi genuïnes en català solen ser amb el verb 'ésser'. Ex.: L'acte va ser presidit pel president (no va estar presidit).
El filòsof occità és considerat un dels millors (o es considera; no està considerat).
L'aigua és freda (no està freda).
nota: Extret de Josep Ruaix, 'Observacions crítiques', Volum 1.


estar a (+ dia) *


Ja és divendres, avui
(o ja som divendres, hem arribat a divendres; no ja estem a divendres) -TV3-.

A -
Quin dia és, avui? (o quin dia som?; no a quin dia estem, avui? B -Dijous (o avui és dijous, som dilluns).


estar a bones

Vegeu "a bones".

estar a l'aire *

Vegeu "ésser enlaire (o en l'aire)".

estar a l'altura de

Ésser del mateix nivell que un altre; fer el que cal fer. |
ésser tan bo com; fer el que toca, fer el que s'ha de fer, lluitar al màxim, comportar-se bé |
Aquest equip està a l'altura del Sabadell.
Ja sé que estaràs a l'altura de les circumstàncies
.
nota: 1 Ens sembla un calc del castellà, però és al DIEC.
 
2 En sentit figurat cal dir «estar a l'altura de», no «estar a l'alçada de».


estar a l'estora

Estar sense diners (Mall). |

anar amb les mans al cap, anar amb la camisa a l'esquena; estar pelat con una rata, estar arruïnat; haver acabat els nissos, (anar magre, estar escurat, estar amb ses mans damunt es cap Mall). |
Ho he perdut tot, estic a l'estora
.


estar a l'ordre del dia -o ésser- *

Els divorcis són el nostre pa de cada dia; ja ningú no en fa cas (o són el plat del dia, són molt corrents, són freqüents, sovintegen, són moda, són un tema de cada dia; millor que són a l'ordre del dia).
Les càbales i especulacions es repeteixen
(o sovintegen, no s'acaben; millor que estan a l'ordre del dia). -TV3-.

estar a l'ull de l'huracà *

La dimissió del diputat X és al centre de la polèmica electoral (o és el tema de la setmana; millor que és a l'ull de l'huracà) -Avui-.Les fusions de caixes d'estalvis són un dels centres d’atracció (o són un tema de conversa; millor que són a l'ull de l'huracà) -Temps-.S'ha parlat molt del porter del Xàtiva, en tot aquest enrenou (o hi ha hagut molts comentaris; millor que ha estat a l'ull de l'huracà) -Avui-.

estar a l'últim preu

Tenir, un producte, un preu exagerat. |
ésser caríssim, ésser pujat de preu; costar un ronyó |
Ara les cireres estan a l'últim preu: compra'n la setmana vinent.
Els ninots articulats estan a l’últim preu.


estar a l'última pregunta

Tenir una situació econòmica molt dolenta. |
estar arruïnat, empobrit, desdinerat; estar amb l'aigua fins al coll |

Estem a l'última pregunta
-Punt-.

estar a l'última *

Sempre va vestit a l'ultima moda (o sempre va elegant; millor que sempre està a l'última).

estar a la confiança (d'algú)

Confiar en algú. |
confiar, creure, fiar-se de, comptar amb, fer compte de |
Jo estava a la seva confiança i em va enganyar
(em va fer pagar un preu exagerat).
Sí, home, compra'l tu mateix i ja ho trobarem: estic a la teva confiança.

Ha dit 'la jaqueta és meva' i he estat a la seva confiança
(li he donada).

estar a la corda fluixa *

La Constitució iugoslava trontolla (o se’n va enlaire, s'aguanta per un fil; millor que està a la corda fluixa) -Avui-.
L'entrenador està amb la corda al coll (o està amb el dogal al coll, està en perill, pot tenir problemes, té una situació insegura -o inestable-; millor que està a la corda fluixa) -Avui-.
No m'estaré pas sense fer res mentre tu decideixes si m'estimes o no (o quiet, no callaré, no m'estaré amb les mans a les butxaques; millor que no m'estaré a la corda fluixa) -TV3-.
La negociació no va bé (o està en perill, se’n va en orris; millor que està a la corda fluixa) -CR-.

estar a la cresta de l'ona *

El pianista està en el seu punt àlgid (o en el seu millor moment, en un moment excel·lent; no està a la cresta de l'ona) -CM-.

estar a la lluna (o a la lluna de València)

Estar distret. |
tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, tenir els orelles a cal ferrer, quedar-se a l'escapça, badar, parle jo o passa un carro? (Val) |
Nena, sempre estàs a la lluna!

Parle jo o passa un carro? (el mestre ho diu perquè els nens no l'escolten).
nota: La frase feta 'estar a la lluna' en el sentit d'ignorar alguna cosa es considera un calc del castellà, per bé que la trobem en alguns diccionaris


estar a la mira (d'una cosa) *

Vigila el teu germanet, que ara vindré, jo (o sotja, estigues a l'aguait, estigues alerta, atén, vetlla, estigues per ell; millor que estigues a la mira de).

Hem d’estar a l’aguait quan el mestre explica (Anglès).
nota:
Trobem l'expressió "estar a la mira" en alguns diccionaris, però pensem que és diu per influència del castellà.

estar a la pell d'algú (o dins la pell)

Si jo fos d'un govern que tingués tropes a Bòsnia, les trauria (o si jo estigués al lloc d'un govern que, si jo em trobés en un govern; millor que si jo estigués a la pell d'un govern) -CR-.

Si tu fossis aquest jugador, què faries? (o si tu fossis ell, posa't al seu lloc; millor que posa't a la pell del jugador) -CR-.
L'autor
a s'imagina que és una noia de quinze anys (o figura que és, es posa al lloc de; millor que es posa en la pell d'una noia de quinze anys) -CR-.

T'has posat mai al lloc d'un presentador de TVC?
(o t'has posat al seu cas? t'has posat en les seves circumstàncies?; millor que t'has posat a la pell d'un presentador de TVC?) -TV3-.

T'ha passat mai, això?
(o t'hi has trobat mai, així; t'has trobat en aquest cas?; millor que ho has viscut a la teva pell?) -TV3-.

nota: Trobem 'estar a la pell d'algú' en alguns diccionaris, però creiem que és un calc del castellà.

estar a la pista (d'algú)

Vigilar a algú, investigar-lo. |

seguir la pista, haver trobat una pista de, anar al darrere -o anar darrere-, estar sobre la pista, cercar, seguir les petjades de, haver trobat la petja de |
La policia el va agafar ahir, però ja feia dies que li estaven a la pista.


estar a la plena

Quan hi ha màxima abundor d'una cosa (Mall). |
ésser al pic, al ple, al bo; haver-n’hi a dojo, a caramull, a balquena |
Les figues quan estan a la plena és durant el mes de setembre –Nous escrits-.

estar a la que salta

Atendre alguna oportunitat (Gir-Bar). |
vigilar, obrir els ulls, estar preparat, anar a les coses que donen rendiment, anar a l'últim que surt, controlar-ho tot, estar alerta, estar amatent, fer el cap viu, estar al cas |
Sempre van a la que salta, aquestes agències
(per invertir bé).
Els bons empresaris estan a la que salta, sempre innoven
.
Estem a la que salta per adaptar-nos les noves formes musicals
(un músic).
Sempre estan a la que salta per posar multes
(la policia).
nota: Es diu molt en castellà. Segons Balbastre és un castellanisme, però la trobem en força diccionaris.

estar a la vènia de

Haver de sotmetre’s a la voluntat aliena. |
estar a la bambenia de (Am), dependre de |

Són les tres i encara hem de dinar: sempre has d'estar a la vènia dels altres
(van tard).


estar a les mans de

Dependre, una cosa, de la voluntat d'algú. |
tenir-ne el control, la direcció, el govern, la cura |
Faig tot el que està a les meves mans per ajudar els fills
(o tot el que puc, tot el que és al meu abast).

Està en la teva mà saber-ho.

nota: Vegeu també 'en mans de'.

estar a les mateixes (o estar en les mateixes) *

La cosa no ha canviat gaire, sempre som allà mateix (o sempre discutim les mateixes coses, donem voltes a la sínia, anem repetim els arguments; no estem a les mateixes).
L'any vivent serem allà mateix (o tot anirà igual, estarem igual; no estarem a les mateixes) –RAC1-.

estar a les últimes *

Arribem a cap de mes ben escurats (o no tenim un xavo, estem pelats com una rata; no a cap de mes estem a les últimes).
L'agricultura valenciana és arruïnada
(o perduda, acabada; està fumuda, ja no pot tirar més, està a les acaballes; no està a les últimes).

El pare s'està morint
(o s'està acabant; no està a les últimes).

estar a les verdes i a les madures *

Sempre et faré costat, peti qui peti! (o a tothora, en tot temps, ara i sempre, tota la vida, nit i dia; sempre hi seré, quan les coses vagin malament; millor que a les verdes i a les madures, a les dures i a les madures) -TV3-.
S'han d'acceptar les coses bones i les dolentes (o acceptar una cosa amb totes les conseqüències, millor que estar a les verdes i a les madures) -Avui-.

estar a matar *

Abans eren socis, però ara estan a mata-degolla (o estan mata'm i/o et mataré, estan tripes a treure, s'odien, es detesten, no es poden sofrir, estan a mort; millor que estan a matar).
És molt lleig que els germans estiguen com el gat i el gos
(o no es puguin veure; millor que estiguin a matar).

estar a partir-se un pinyó

Es diu de dues persones coincidents en tot, que estan d'acord sempre (Bar). |
ésser carn i ungla, ésser corda i poal, menjar al mateix plat, ésser cul i merda, ésser tap i carabassa; avenir-se, entendre's, lligar |
...estan a partir un pinyó
-TV3-.
nota: Alguns autors diuen que és un calc del castellà. Pensem que són millors les altres solucions.

estar a pler (o a plaer)

Fer una cosa còmodament (Mall). |
trobar-se (o estar) com el peix a l’aigua, estar a gust, sentir-se bé |
Està ben a pler parlant català, és la seva llengua.

estar a punt (o ésser)

1 Estar en condicions de començar a fer quelcom. |
en disposició de fer, preparat, disposat, aparellat, prest; estar servit, tenir a punt; quan falta poc per començar |
Ja estàs a punt? Pensa que hem de sortir a les sis
(van a casament).
Vaig a punt per anar a arrencar herbes
(amb la roba adequada).
Les obres del tren ja són a punt de començar.
Aquests dos sempre són a punt per mossegar
(diuen coses per ferir)
Sempre està a punt per criticar.

La crisi està servida
(ja ha arribat) -TV3-.
Al meu home li agrada el negoci, sempre és a punt
(el sexe).

La casa, la té tota a punt (ben arreglada).

2 Es diu quan no manca gaire perquè passi una cosa. |
estar per, manca poc per |

Tenen la botiga a punt de tancar.
Està a punt de petar, aquell negoci.
L'entrenador és a punt de saltar
(o de caure).
Aquella casa és a punt de caure.


estar a punt de pastora mia

Es diu d’una cosa que està força bé, així com cal (Mall). |
al punt, al seu punt |
El devia tenir mig cuinat o a punt de pastora mia -Temps-.

estar a règim

Seguir una dieta pel bé de la salut. |
fer règim |
Quan s’acosta l’estiu, tots estem a règim!


estar a ses darreres

Estar molt cansat;
estar pròxim a la mort (Mall-Eiv). |

estar fart, tip, fatigat; estar molt greu, acabar els torrons |
El meu suport al P
TS ja està a les darreres -Mirall-.

El seu pare ja està a ses darreres.

Un dia vent-se ja en ses darrers, va reunir es seus fills per demanar-los sa seua última voluntat
-Xacoters-.


estar a tots els fregats

Aquest noi és a tots els merders (o a tots embolics, enrenous, bullits, a totes les embrolles; no està a tots els fregats) -TV3-.

estar abarlat de set

Tenir molta set (Ca). |
estar mort de set, escanyat de set, assedegat |
Estic abarlat de set
.
Parem ací, que estem morts de set
.
nota: Vegeu també 'abarlat', al Volum 1.

estar abocat a *

Anem directament a la pròrroga (o anem de dret, avui tindrem pròrroga; no estem abocats a)
Aquest projecte va de dret al fracàs
(o va directament, de segur que fracassarà; no estar abocat al fracàs).

estar acabat

Estar molt malament. |
tenir-ne per poc, no tenir cura, estar malparat, tenir un peu a la fossa; haver fracassat, anar a mal borràs |
El pare està acabat, s'està morint
.
Torna a la boxa per demostrar que no està acabat.


estar acoblades (les cartes)

Anar juntes les cartes d'un mateix coll. |
anar acollades |
M'has donat les cartes acoblades: en tinc sis del mateix coll
.

estar aconduït

Estar, les persones o els animals, atesos, ordenats i sobretot, havent menjat com cal (Ca). |
estar aviat. |
Els porcs ja estan aconduïts
(ja tenen menjar).
He deixat el pare aconduït i he tornat a la feina.

aconduir: Donar a una persona o a un animal allò que li cal de menjar, de roba, de neteja, etc...


estar aculat (un equip)

Tenir, un equip, tots els jugadors a la defensa. |
jugar a defensar, jugar a retenir, fer una defensa de pany i forrellat |
Fa deu minuts que el Ribagorça està aculat.
 

estar 'afincat' (en un lloc)
*

És una família establerta aquí (o que hi viu, que hi ha arrelat, que hi té la residència, instal·lada aquí; no 'afincada' aquí).

estar 'agobiat' (o anar 'agobiat',
estar 'abrumat') *

Vaig cansat de la feina (o estic escarrassat per la feina, aclaparat, vaig atabalat, atribolat, angoixat, atordit, afeixugat, abatut; no vaig -o estic- 'agobiat').
Estic cansat de la calor
(o fatigat, baldat rendit, aixafat; no estic 'abrumat' per la calor) –TV3-.

estar aigua a coll

Estar molt endeutat (Val-Men). |
estar amb l’aigua fins al coll -o fins a la nou del coll-, tenir l'aigua al coll, ésser negat amb l'aigua al coll (Ca), ésser negat fins al coll (Am), estar arruïnat, estar entrampat, estar endogalat, estar amb s'aigo an es coll (Mall), (estar enfangat per tot, estar fins als ulls de deutes Men) |
En aquella casa tots tenen mòbil i televisió en l’habitació, i per això estan aigua a coll (Val).
Amb la crisi hi ha molts empresaris negats amb l'aigua al coll.
En Vicent no pot pagar els deutes, està aigua a coll (Men).

estar aireferit

Estar, algú, un xic ferit. |
tenir feridura, apoplexia |
Em trobo pansit: dec estar aireferit
.
nota: Vegeu també “aireferir”, al Volum 1.

estar aixafat

Estar afeblit o deprimit, algú. |
anar barres a pit; estar abatut, capbaix, afonat, enfonsat |
Després de la notícia, estic ben aixafat
.

estar al cas

Fer una cosa atentament o recordar que cal fer-la. |
tenir present, recordar, estar atent, fer atenció, pensar, vigilar, estar per la feina, estar alerta, atendre; tenir al cas, estar pel que se celebra |
Estàs al cas que demà hem d'anar a Girona?
Falten 10 euros, estàs al cas?
Aquest alumne sempre està al cas
(escolta).
Ja estàs al cas que t'has de posar les xiruques?
Quan està al cas, fa molts gols.
Ja us tindré al cas (us informaré) -Migjorn-.
Ja us tindré al cas (us informaré) -Migjorn-.

No estem al cas (no sabem de què parleu).

No he estat al cas (no m'he fixat a quina hora jugaven).

Són gent sense vocació…, dropos que no estan pel que celebren Granota-.

estar al caure *

Les notes de l’examen són a punt de sortir (o estan per caure, estan a punt de caure, sortiran aviat, estan leri-leri, estan si cau no cau, són a la balança; no estan al caure) -TV3-.
El 1990 és a punt d'arribar
(o falta un minut perquè arribi, està per arribar; no està al caure) -TV3-.

estar al corrent (i: posar al corrent)

Saber què passa. |
ésser sabedor, estar assabentat |
Jo estic al corrent de les coses per la BBC
.
No n'estem gaire al corrent del que passa al Rosselló: la ràdio no en parla.
Som sabedors del teu cas
.

La seva senyora ja m'ha posat al corrent de la feina que haig de fer (m'ha informat).


estar al costat

Fer costat a algú. |
fer costat, ajudar-lo, donar suport |
El meu home ha estat sempre al meu costat
-CR-.
Estarem sempre al costat de l'equip
-CR-.
nota: Pensem que 'fer costat' és més genuí.

estar al darrere d'algú (o ésser)

Vigilar a algú per ajudar-lo. |
controlar-lo, mirar què fa, no deixar-lo, estar per ell |

Cal estar darrere dels vells
.
A -
Què fa, el pare? B -Sí, has d'estar al seu darrere, perquè de vegades cau.
Aquest noi no sap fer les feines i li has de ser sempre al darerre
(li has d'ensenyar com es fa).

estar al dia (i: posar al dia)

Saber les coses que passen (Gir-Bar). |
estar al corrent de les novetats, innovar, modernitzar-se |
No estic gaire al dia de la política.
La gossa ja va al dia, de menjar (ja ha menjat, Am).
La meva germana ja em posa al dia de les coses del poble.

Que no està al dia? (no sap quan s'ha de pagar)
No m'he posat al dia, de català (no en sé prou).

No s'han posat al dia (tenen el forn vell).


estar al lloro *

Vigila, que em sembla que hi ha factures que les paguem dues vegades (o estigues alerta, estigues a l'aguait, obre l'ull, fes atenció; no estigues al lloro).

estar al marge

Mantenir-se fora d’algun fet, desentendre-se’n. |
no participar-hi, no tenir-hi res a veure, no ésser-hi |
Jo, d’eixos problemes, n'estic al marge
.


estar al mateix 'barco' *

Si perd un, perdrem tots (o a tots ens interessa que vagi bé el projecte, això ens afecta a tots, anem a la mateixa barca, no tots estem al mateix 'barco')

estar al món

Viure bé (Ca). |
ésser feliç, estar content, tenir bona vida
|
Ara està al món, aquell noi
(té èxit).

estar al servei (d'algú)

Treballar per a algú. |
servir, atendre |
Mobles El Bolet estem al seu servei
.

estar alabat amb

Expressió que s’usa per reforçar un judici ponderatiu de conformança o satisfacció. |
estar satisfet amb, estar content amb |

Està alabat amb el ritme que ha introduït la nova ministre
–Mirall.
conformança: conformació, resignació (DCVB)

estar albercocat (o embercocat)

Estar ensopit, mig adormit (Val). |
estar endormiscat, ensonyat; estar atroncat (Val) |
Albert, una mica embercocat cal dir-ho, va fer uns tombs sense saber massa bé cap on anar
-Séquies-.

estar allargat

Estar amb tot el cos sobre el terra (Men-Mall). |
estar ajagut, estirat, allargassat, estenallat, estès a terra, ésser esternellat (Am), estès com un parrac (Ca) |
Allà estaven molt segurs, però també molt incòmodes, solament no hi podien estar drets, i tampoc hi podien estar allargats perquè els peus els sortien defora –Fets-.
El gos era esternellat a terra.

El jugador ha quedat estès com un parrac
(estirat a terra).
nota: Vegeu 'esternellat 1', al Volum 1.

estar als peus dels cavalls *

Actuacions com la d'aquesta senyora han dut l'empresa al descrèdit (o a la mala fama, a la mala anomenada, a la crisi, a estar més perduda que Roses -Val-; millor que a estar als peus dels cavalls).

estar als últims

Estar a punt de culminar, un procés. |
ja s'acaba |
El curs ja està als últims
.
Està molt als últims, la Laura
(està embarassada).


estar amanyat *

Hi ha premis literaris que estan trucats (o falsejats, manegats, amanits; ja saben qui guanyarà; no amanyats).

estar amb algú *

Tu, amb qui estàs d'acord? (o de qui estàs a favor?, de qui ets partidari?; millor que amb qui estàs?)
Jo penso com tu (o jo opino igual que tu, jo estic d'acord amb tu; millor que jo estic amb tu).

estar amb bona butlla

Estar en bones condicions (hi diu bulla Mall). |
ésser de bona qualitat, de bona casa |
La major part de llegums i cereals està amb bona butlla -Llibre-.

estar amb el cabells drets

Estar espantat o pres de gran admiració (Mall). |
fer-se'n creus, quedar amb la boca oberta, estar astorat,
estar escagarrinat, estar escagat (Ca), estar amb els cabells de punta, quedar amb sa boca oberta (Mall), eixir els cabells blancs (Val) |
El que succeeix a ca meva és tan gros que estic amb sos cabells drets -L’humor dins el meu entorn-.
Els joiers estan escagarrinats amb tants robatoris.

Estic amb sos cabells drets del que he vist en aquella casa, encara no me'n puc avenir.


estar amb el cor en un puny *

Estic amb l’ai al cor pel foc al bosc (o estic esporuguit, tinc cagarrines, tinc cangueli, se'm trenca el cor, se m'encongeix el cor; millor que estic amb el cor en un puny) -CI-.

estar amb el llum en crues

No veure el que és evident (Men). |
dormir a la palla, venir de l’hort, estar 'in albis', tenir pa a l’ull |
No veu que el faran fora de la feina, si no s'espavila: està amb el llum en crues.
en cru (o a les crues): sense atenuants (DCVB).

estar amb el seu pensament

Estar dominat per un pensament (Am). |
anar a la seva idea (Ca),
estar capbussat (Ca), estar capficat |
Ara no li digueu res, que està amb el seu pensament
(no us escolta).
Ell no escolta, està amb el seu pensament i prou.

Vés a jugar la quina: no et quedis pas aquí a casa capbussat (aturat, rumiant).

estar amb els braços plegats

No fer res. |

restar inactiu; estar amb una mà sobre l'altra, estar amb les mans plegades, mans fentes, amb les mans a les butxaques, plegat de mans; estar si mama o no mama, estar sense fer res, estar mirant les cucales, estar plegat de braços |
Jo no em puc pas quedar guaitant, amb els braços plegats, veient com s'arruïnen els meus negocis.

Estem amb els braços plegats esperant que obrin la botiga
(sense fer res).

Per què et quedes amb els braços plegats?
(no amb els braços creuats, de braços plegats

Es passen el dia amb les mans plegades (sense feina, a la botiga; no venen).

nota: 1 No ens sembla bona la solució 'amb els braços creuats'.
2 Veiem 'de braços plegats' al GDLC. No ens sembla bona.


estar amb la mosca darrere l'orella *
Diuen que acomiadaran uns quants treballadors i tots estem a l'aguait (o i tothom vigila, i tothom està escamnat, tothom viu amb recel, tenim por que ens toqui, ens puja la mosca al nas; no i tots estem amb la mosca darrere l'orella, tenim la mosca darrere l'orella, ens ha pujat la mosca a l'orella) -CR-.


estar amb trascor

Patir per quelcom. |
passar angúnia; tenir desfici, patiment, neguit |
Jo estava amb trascor, tement una nova decepció
(escrit 'en trascor') -Carlinada-.
nota: Vegeu també 'trascor', al Volum 1.


estar amollat

Estar en llibertat o en situació de lliure albir (Mall). |
ésser lliure, anar a lloure (Mall); anar solt, estar llibert, deixat anar (un animal) |
Ell no volia res més que estar amollat i córrer, saltar parets, amb na Xispa.

estar ample

Estar tranquil, no incomodat per altres persones. |
estar còmode, confortable |
Aquest estiu estareu ben amples, al pis de Cullera
(hi ha un sol pis llogat en un bloc).
Estem molt amples en aquest pis, és ben gran.

A -
Anem a dormir a l'ermita amb sacs de dormir. B -Hi estareu ben amples allà dalt! (som al gener)

Si no hi volen venir, hi estaré més ample
(al pis, millor que no vinguin).

estar ancorat en *

...que la filosofia hagi quedat encallada en Plató (o aturada, endarrerida; no hagi avançat més des de, és igual que, viu com; millor que hagi quedat ancorada en) -Punt-.
El seu partit ha quedat encallat en el passat
(o enclavat, fixat, endarrerit, s'aferra al passat; millor que s’ha quedat ancorat en el passat).


estar anguniós

Estar preocupat, intranquil. |
tenir angúnia, estar neguitós, intranquil |
Després de la selectivitat, estava anguniós
.
nota: Vegeu també ”angúnia” i “anguniós”, al Volum 1.

estar animat a

Estar disposat a realitzar alguna acció (Ca). |
estar d'acord a, estar decidit a, (estar calent, estar escalfat amb; Ca) |
A -
Va caure del tren i ara vol denunciar la companyia. B -Hi ha gent que de seguida estan animats a denunciar.

No n'està pas gaire calenta d'anar-hi, la dona
(no en té ganes, a un casament).

No hi estic pas escalfat jo, amb quines
(en faig poques, Ca).


estar 'apalancat' *

Quan és escarxofat al sofà no es mou per ningú (o quan és arrepapat al sofà, aclofat, estovat -Val-, no quan està 'apalancat' al sofà).


estar aplacat

Estar molt cansat. |
estar aixafat, desfet, esgotat, llassat,
abatut (Ca), aplacat, estellat, esternellat (Am), (arrossegar els collons per terra, bufar com la manxa d'un ferrer; Tresponts), anar amb la llengua fora (Eiv); estar rendit, baldat, madur, solsit (Val) |
Després d’atendre tants clients, estic aplacat
.
Quan acaben les classes, estic solsida
.
Al vespre estic abatut, tinc ganes d'anar a jaure.

A -He anat a les Planes caminant. B -Per això estàs tan esternellat!

Estic ben madura, no tinc ganes de sortir de casa.

Estic rendit, me’n vaig a dormir.
Tot el dia plegant olives: estem baldats.

Corrent tots cap a vila arribaren llengua fora fent més bofec que un ca -Xacoters-.
nota: Vegeu també “aplacar”, al Volum.


estar apretat *

L’aprovat serà molt just (o molt ajustat, costarà d'arribar-hi; no serà molt apretat).
El resultat ha estat molt ajustat
(o igualat, equilibrat, estarà aquí aquí (Ca); no serà molt apretat).

estar apurat *

Estava amoïnat perquè no tenia feina (o aclaparat, cavil·lós, pensarós, capficat, preocupat, neguitós, passava un tràngol, patia, no sabia com fer-ho; no estava apurat).

estar aquí aquí

1 Faltar poc perquè passi quelcom (Ca). |
estar ajustat, igualat, equilibrat; la balança està a punt de caure; estar a punt de, estar ali ali, estar mig figa mig raïm, estar així així, estar a tall de (Val) |
A -Han arribat, els excursionistes. B -No, però estan aquí aquí.
Els excursionistes estan a tall d’arribar
.
2 No haver-hi gaire diferència entre dues coses (Ca). |
estar ajustat, igualat, equilibrat, anivellat |
El partit està aquí aquí
(força anivellat).
nota: Vegeu també 'd'aquí a aquí' i 'd'aquí a aquí... d'aquí a aquí...'.

estar arreglat *

Tot està combinat perquè guanyin els pilots normands (o pactat, preparat, falsejat, trampejat; millor que arreglat).

estar assaciat

Estar cansat d'una cosa. |
estar fatigat, tip, fart; estar fins als ulls, tenir-ne els colllons plens,
estar avorrit (Am), tindre els nassos plens (Val) |
N'estic assaciat, dels teus romanços
.
N’estic avorrida de tu!
(cansada, farta).
En quedo ben assaciada, d'aquest home!

nota: Vegeu també “assaciat”, al volum 1.

estar atapit (o atapeït)

Haver-hi molta gent en un lloc (Men-Mall). |
estar atapeït de gent, estar ple com un ou, no haver-hi on posar un agulla (Men) |
Es dia de Sant Joan es pla de sa Font estava atepit de forasters.

estar aterrat

Estar aclaparat per alguna malaltia. |
estar abatut, atuït;
tenir una terrabastada; anar amb el peu baix (Mall) |
No vindrà pas, perquè està aterrat de febre
.
Demà estaré ben atuït de la caminada d'avui.  
Pobre home, no està bé, va amb el peu baix (va malament de salut).

El pare va tenir una terrabastada (una malaltia greu).
El nen té
febrons (pujades successives de febre alta)

nota: Vegeu també “aterrat”, al volum 1.


estar atestat *

Allà no aparcareu, que està ple de cotxes (o atapeït, farcit, curull, abarrotat, ple com un ou; no atestat).

estar atropellat

Fer més coses que hom pot fer (Men). |
anar atabalat de feina, anar massa carregat de feina, anar atropellat (Mall) |
Faig dos cursets, estic molt atropellada.

estar avançada (una dona)

Estar embarassada de força mesos (Ca). |
tenir un embaràs avançat, estar madura |
Estant tan avançada, no és pas moment de córrer, ara.


estar aviat *

Si tot s'apuja, ja estem ben arreglats! (o ja anem ben servits!; ja anem bé, per anar a Sants!; anam bé, per anar a Lluc! -Mall-; no estem aviats!, anem aviats)
nota: Aquesta frase feta és viva a València, però ens sembla que no és bona.


estar baló

No tenir diners (Val). |
estar arruïnat, descabalat, desdinerat, arrossinat |
Ara estic baló.


estar barallats

Es diu quan hi ha fortes desvinences entre persones. |
estar renyits, enemistats; no poder-se veure, no dir-se res, no fer-se, fer-se el paper just |
Les dues germanes fa mesos que estan barallades
-CR-.
nota: Es diu molt a València, a Mallorca i en altres llocs. És poc conegut a Girona.

estar barrinat de cap

Estar capficat d’una manera intensa i anguniosa (Mall). |
estar preocupat, neguitós
|
En Joan està tan barrinat de cap que ni t’escoltarà.

nota: Vegeu també "barrinar de cap".


estar barrinat de pertot

Es diu d’algú que té mal per tot el cos (Mall). |
semblar un burro nafrat, estar fotut, (estar esbucat, estar esboldregat Mall) |

En Jaume no està gens bé, està barrinat de pertot.

estar bé

1 Trobar-se, algú, de manera satisfactòria. |
estar a gust,
estar com una flor en un pitxer (l'Escala) |
Si vols estar bé, has de seguir els meus consells 
La mare té 90 anys, però està com una flor en un pitxer. Té unes ganes de xerrar i fer coses...

Tu sí que estàs bé al món!
(vius bé)

2 Ésser atractiva. |
estar bo, fer goig de veure; ésser bonica, maca, xamosa |
La monitora de natació està molt bé
.
3 Quedar bé un objecte en el seu entorn. |
parar bé (Val) |
El sofà verd està bé en aquest saló
.
M'està bé, aquest abric.
El nou biquini et para bé
.

Tot ho toca, res no l'hi està bé (al seu lloc, Ca).

Els llibres a terra no hi estan gaire bé (no és lloc de ser).

4 Tenir diners. |
ésser ric, benestant, ballar-la grassa, anar amb la cartera plena |
Són una gent que estan bé.

5 Expressió de conformitat. |
quedem així, d'acord, molt bé, entesos; bo!, fet!, bé!, va bé! |
A -Els senyors no poden pujar, és una norma. B -Està bé!

A mi no m'està bé, això.

No estar gens malament, quedar quatre a quatre (futbol) –C33-.


estar bé (amb algú)

Mantenir una bona relació amb algú. |
ésser amic, tenir bona relació |
Hi estic molt bé, amb el batlle.
Nosaltres ara estem bé
(una parella).
M'agrada estar bé amb el metge.
Ella estava bé amb algú de l'Ajuntament i li varen deixar fer.
Hem d'estar-hi bé, amb la veïna, perquè serà batllessa.


estar bé amb Déu

Se sol dir a qui li va bé una situació, a qui té sort. |
anar tot bé, tenir sort; totes et ponen, totes et van bé |
Ja estàs bé amb Déu, ja!
(ho diuen a un que queda alliberat moltes hores de la feina).
Els dies que heu de vigilar el pati sempre fa bon temps: esteu bé amb Déu!
nota: A Mallorca i a València s’usa en sentit no figurat; es diu d’una persona que obra bé, sense ofendre Déu, o d’un malalt greu que per la confessió s’ha reconciliat amb Déu.

estar bé per bufar en el brou

1 Ficar-se, algú, allà on no el demanen (Men). |
ficar el nas allà on no el demanen, immiscir-se
|
Més val que t'ocupis de casa teva: ja estàs bé per bufar en es brou.
2 Es diu d’una persona que s’avana de tenir molt de patrimoni però té més deutes que propietats (Men). |
fer el merda i no tenir ni un ral, bufar en caldo gelat (Val) |
En Blai està bé per bufar es brou.

estar ben aparedat (o quedar)

Ésser ben forta i ben acabada una obra. |
ésser fort, ésser ben fet |
El nínxol ha de quedar ben aparedat
(ben tancat).
Hem hagut de fer una contraparet a la cuina perquè quedés ben aparedada.
Açò no ho tombarà el vent, que està ben aparedat
.

estar ben aposentat

1 Que comenci el partit, que ara ja estic ben assegut (o ben escarxofat, ben arrepapat, ben aclofat, ben apoltronat; millor que ben aposentat).
2
Ho podran pagar bé, perquè són persones que tenen sous (o que tenen diners, que estan ben arrelades, que van fortes d'armilla, benestants; millor que que estan ben aposentades).
nota: Trobem 'aposentar' al DIEC, però pensem que són millors les alternatives que us proposem.


estar ben arrelat

Tenir diners. |
ésser adinerat, acabalat, benestant; ésser gent d'upa |
A -No ho sé pas, si podran posar una farmàcia a la noia. B -Sí, home, són gent ben arrelada.

estar ben escarxofat

Estar molt còmode en un seient. |
t'hi poses com vols; estar arrepapat, arrepenjat, arrepetellat, ample, estomacat (Val);
estar com a cal sogre (Bar), posar-se com a cal sogre (Gir), semblar rectors (Am) |
Les mares seuen allà, ben escarxofades
.
Es passa el dia estomacat, veient la televisió
.

Semblen dos rectors, tan ben posats.


estar ben fresc (o estar fresc)

Expressió de rebuig d'una possibilitat. Irònicament, estar o anar malament (Gir-Bar). |
estaríem llestos!;
estar ben guarnit, no anar bé, estar en una mala situació |
Estaríem frescos si ara no ens poguéssim jubilar!
Estaríem frescos que tothom fes el que volgués!
El seu germà t'ha de pagar? Estàs ben fresc!
Voleu muntar un negoci? Ja esteu ben frescos!
Està ben arreglat, si no plou!


estar ben repapat (en un seient)

Ésser assegut peresosament. |
estar ben escarxofat, ben aclofat; no fer res |
No el molesteu, que està ben repapat al sofà!


estar ben servit (o anar ben servit)

Estar satisfet de les coses que es tenen. |
tenir un bon servei, estar content |

El pare a l’hospital està molt ben servit, perquè li fan tot.
Tothom vol anar ben servit
(tenir bona carretera, bons cotxes).
Qui vol ser ben servit, ell mateix s'ha de fer el llit!

Va quedar ben servit, amb aquells paletes!
(irònicament, en va quedar tip).
nota: Vegeu també 'estar servit?'

estar ben tocat de

Estar ben ofès o disgustat per qualque cosa (Mall). |
estar-ne tip, fart;
la ferida és viva |
Aquí n’estam ben tocats, de les faltes d’ortografia als restaurants.  
Ens han ofès i la ferida encara és viva.


estar bo

1 Tenir salut. |
estar sa, estar bé, estar en condicions (físiques o psíquiques) |
Ja estàs bona, Lorda?
Ja estàs bo per ajudar-me?

L'estómac, ara, ni me'l trobo (no em fa mai mal).

2 Ser de bon gust, de bona aparença. |
ésser bonic, ben parit; fer goig, ésser molt atractiu, estar bona com un pa de figa -una noia-, estar més bona que el pa en guerra |
El nou presentador del programa està molt bo
.
La teva germana està molt bona.
La teva veïna està bona com un pa de figa.

nota: No és correcte “estar bo” quan parlem de coses de menjar. Dir això és una de les darreres plagues de la nostra llengua al Principat i a les Illes (a València fa més temps que es diu). Ho sentim des del començament del segle XXI. Ex.:
Aquesta escudella és molt bona
(no està molt bona, està rica, està riquíssima).
A -Les galetes 'estan' molt bones (cal dir “són bones”). B -Que estaven malaltes?

estar boig*

S'usa 'ésser' i no 'estar' quan s'expressa un estat durador.
Aquest home és boig
(també sembla boig, està com un llum, està com una cabra, està guillat, no hi és tot; no està boig).
Vols pujar-hi volant?, que ets boig?
(o
que t'has tornat boig?, que has vingut boig?; no que estàs boig?)
nota: Vegeu també “ésser 4”, al Volum 1.


estar bollat

Tenir poc de coneixement, mancant el sentit comú. |
estar llampat (Am), guillat, grillat (Mall-Gir), ésser boig; estar com una cabra, com una carabassa, com una ramàs, com un sac de gats, estar perquè el nuguen a una reixa, estar desperolat, ser un destrellatat, ser un destarifat,
tenir un caragol fluix, no tenir el seny complit |
El teu germà està grillat, si fa això
.
Quan es desperta, es posa a cantar: està com un ramàs
(Val).
Si feu això, senyal que esteu llampats
.

Tenen un caragol fluix! (passen pel carrer a 100 km per hora)

nota: Vegeu també 'grillat' i 'llampat', al Volum 1.

estar botit

Estar enfadat. |
estar botit com un galàpet (Ca), estar emprenyat, empipat, calent, rabiós, picat, mosca (Am); fer mala cara, portar mala bravada |
Deixeu-lo tranquil, que està botit
.
La mare està rabiosa perquè se li ha acabat la llet
.
El conseller esta picat.

Està emprenyat com un abella, perquè les del bar de sota fan fressa i no pot dormir
(Am).

Aquesta dona fa rall amb mi, i les altres botides com un galàpet!
(empipades, són renyides).
Quina mala bravada que porta, avui, el director.

fer rall: Xerrar, fer tertúlia, Ca.

nota: Vegeu també “botir 6”, al Volum 1.

estar cagat (d'un lloc)

Sentir, per algun lloc o persona, un gran afecte o simpatia (Ca). |
estar enamorat, encaterinat |
N'està massa cagat, de Darnius: hauria d'anar a viure allà on té la feina
.
nota: No en sabem l'origen ni si és bo.


estar callat

Callar, no cridar, no aixecar la veu (Bar). |
ni dir res, no badar boca, no piular, fer mutis |
Els espectadors estan més callats que al principi
.

estar cantat

Poder-se preveure un desenllaç. |
veure's de lluny; ésser de suposar -o d'esperar- |
Això del rescat de l’economia estava cantat
.

estar capgirat

Estar contrariat, en desordre, algú o alguna cosa. |
estar revolucionat, ésser un desmarxat (desordenat en el vestir o moralment, Bar) |
El jovent està capgirat
.
Com que no hi ha autoritat, els fills estan revolucionats
.
M'han capgirat el calaix els que han entrat a robar
.

estar capolat

Estar molt cansat (Terres Ebre). |
estar fatigat, baldat, rendit, atuït, anar cremat (Ca) |
Havia fet moltes camades i estava capolat -Contalles-.
Ai senyor! Haig d'anar cremat perquè faig deu feines alhora
(cansat, nerviós; Ca).

Vam arribar a Horta més cansats que un burro! -el mas-


estar carregat d'històries

Es diu de les persones que solen complicar la vida dels altres per les seves idees, manies o excentricitats. |
estar carregat de punyetes, d'hòsties, de collons, de romanços; portar entrebancs;
estar ple de, estar farcit de, estar ple fins a dalt de, ésser perepunyetes |
|
Demà vols anar a Perpinyà?, estàs carregats d'històries!, que no saps la feina que tenim aquí?
Heu de discutir tot el matí pel preu del menjador?, esteu carregats de collons!, que no teniu més feina?

A -L'Eloi diu que hauríem de tornar a fer els pastorets amb la mainada. B -Ara que falten quinze dies?, està carregat d'hòsties, aquell!
C
-Ara hem de vigilar que els nens que no duguin sucs per esmorzar. C -Estan carregats de collons!
E -
Es diu Beüda, no Beuda, aquest poble. F -Estàs de collons! (no tens pas raó)
N'hi ha que sempre estan de collons!
(tenen ganes de riure, Ca).

Estàvem carregats de por.
A -Per què sempre té la persiana tirada? B -Diu que la llum li fa malbé els mobles: està carregat de manies!
L'Andreu està carregat de calés fins a la nou del coll.

El meu mal és que estic carregada d'anys.

nota: 'Tiquis miquis' no és català


estar carregat de bon temps

1 Es diu d'un animal de peu rodó quan fa molts dies que no surt a treballar. |
estar abrivat o enardit, estar de gasalleta (Pallars) |

La mula està carregada de bon temps; vigila que no se t'esquivi!

Un grupet estaven de gasalleta -quan Judes-.

gasalleta: Reunió de companys, tabola de minyons i minyones; gresca i xerrameca que hi fan (Cerdanya, DCVB).

2 Persona que està passant una bona temporada, que té bon humor, a qui tot li va bé. |
estar cofoi, estar engallardit, estar de grasilles (Am) |
A
-El teu pare està carregat de bon temps. B -Sí, fa mots dies que està content i no sé què ho fa.

estar casat *

La noia encara no és casada (o no s'ha casat; millor que no està casada).
nota: Hem de procurar mantenir el verb 'ésser' als llocs on tradicionalment s'ha usat. Casar-se es considerava fins no fa gaire un fet durador; 'estar casat ' sona castellà en gran part del nostre territori. Vegeu també 'ésser 4', al Volum 1.


estar cascat *

Tinc una peça del cotxe feta malbé (o trencada, malmesa; millor que cascada).
Estic acabat de vell
(o sóc vell, sóc un gueto, estic carregat d'anys, tinc una cama al fossar; no estic cascat).
nota: Es fa servir 'cascar' quan es parla d'una cosa masegada, un xic malmesa, que no s'ha arribat a trencar.


estar catòlic (i no estar catòlic)

Trobar-se bé, |
anar trempat, estar fi, estar sa, estar en forma
|
Quan l'àvia estava més catòlica no havíem de llogar cangurs.

Avui no estic gaire catòlica.

estar 'catxes' *

És un noi musculat (o musculós, fort, ferreny, fornit; no està catxes; millor que està quadrat).

estar catxo

Estar quiet (Ca). |
no moure's,
semblar mort (un lloc, Ca) |
Amb la crisi tothom ha d'estar catxo
(no podem gastar).
Amb aquest bombardeig estaran catxos molt de temps
(a tal lloc).
Estàs molt catxo. Per què no dius res?
Deixeu dormir els nens, ara que estan catxos.

Està molt catxa, aquesta gossa
(Am).

Quan se'n va el xerraire, sembla mort, aquest cafè.

nota: Vegeu també “catxo”, al Volum 1.

estar 'catxondo' *

Avui vaig calent com un all tendre (o vaig molt calent, -vaig eixit, vaig de moguda Val-, vaig armat -un home Val-, vaig encesa -una dona Val-; no estic 'catxondo').

estar cert (d'una cosa)

Pensar que una cosa és segura (Val). |
estar convençut, estar segur, tenir per cert, saber cert (Mall) |
Crec que són quatre germans, però no n’estic cert.
Ja en podeu estar segurs que tornarà a ploure.


està clar *

És evident que sense exportar res no hi ha creixement econòmic (o és clar, és ben clar, és obvi, indubtable, indiscutible; no està clar) -TV3-.
L'acabament de la guerra no és clar, encara
(o no es veu clar, no és segur, no és palpable; no no està clar) -TV3-.
A
-Hi aniràs, a la festa? B -És clar! (o és clar que sí!, i tant!, evidentment; no està clar!, està clar que sí!, clar!).

estar cobert

Estar protegir contra un possible problema (Am). |
estar a cobert, tenir en ordre, tenir al dia, tenir les coses bé; estar sota cobert
|
Davant d'Hisenda, estem coberts
.
No el podia pas perdre, l'as, perquè el tenia cobert (també tenia el rei).

No el podia pas perdre, l'as, perquè el tenia cobert (també tenia el rei).


estar cofat

Estar content per alguna raó. |
estar cofoi, satisfet, orgullós, pagat; estar tot baves,
fer la cara alegre |
Venia cofada, la nena, quan tenia bones notes!

Estem molt pagats de nosaltres
-Temps-.
No admet crítiques perquè està molt pagat d'ell mateix
.
M'ha fet un acara molt alegre, la nena, quan m'ha vist (Am).

nota: Vegeu també “cofat”, al Volum 1.

estar collat

Tenir un bon comportament, algú. |
fer bondat, estar controlat, creure |
La petita està força collada, ara.

nota: Vegeu també 'collar 1', al Volum 1.


estar com el peix a l'aigua (i trobar-se)

Estar a gust, en un lloc o en una situació. |
estar com peix a l'aigua (Bar), estar bé, còmode, a pler, a lloure, a la regalada; ésser al cel |
En aquesta escola, estan com el peix a l’aigua, la mainada
.
A la casa nova, estem com el peix a l'aigua.


estar com gat i gos (estar gat i gos)

Estar enfrontades algunes persones (Gir-Bar-Val). |
estar com gat i gos, estar renyits, barallar-se, estar com les sardines al barril (Gir-Val),
estar polítics (Val) |

Els meus veïns estan gat i gos.

estar com les arengades al barril (o anar)

Anar premsats en un vehicle atapeït de gent (Gir-Bar). |
estar com les sardines al barril, estar com en una llauna de sardines, ésser com sa barcada d’en Tianis (Men); estar estrets, estampits, comprimits, justos, apilotats, premuts, premsats |
Ahir al tren anàvem com les arengades al barril.
Si aneu sis en aquest cotxe tan petit, sereu com sa barcada d’en Tianis.
Semblem sardines en un barril, tants i amb tanta calor, en aquest cotxe.
A la taula, semblem sardines en llauna.


estar com pinxes

Haver-hi moltes persones en un lloc petit (Men). |
estar com les sardines al barril, estar molt estrets, anar serrats |
Quinze persones dormint en aquell apartament deuen estar com pinxes.
pinxa: Arengada.

estar com polls de granja

Estar molt calent en un lloc (Am). |
estar calents com un torró,
estar cuit de calor |
A -
Avui fa un dia emplujat. B -Sí, però aquí estem com polls de granja (a l'hospital).
  
Estic ben cuita de calor
(és a prop de l'estufa).


estar com un flam *

Estaré nerviós fins que surtin les notes (o neguitós, impacient, inquiet; no estaré com un flam).
Quan vaig sortir a l'escenari, era un feix de nervis
(o tremolava com una fulla d'arbre, estava ben nerviós; no estava com un flam).

Es va emocionar (o es va posar nerviós, es va posar neguitós, es va commoure, se li va fer un nus a la gola, se li va posar la pell de gallina, li va bategar el cor, estava impacient; no es va posar com un flam).


estar com un llum

Tenir el seny una mica pertorbat (Ca-Bar). |
ésser boig com un llum d'oli, ésser eixelebrat, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar com una cabra, estar desencertat; ésser variable, inconstant, (estar com un ramàs, estar com un sac de gats, tindre un perdigó a l'ala, estar xafat de la bacona Val) |
Esteu com un llum
!
No li digues res, que està com un ramàs
.
nota: Vegeu també “ésser boig com un llum”.

estar com un peix en un rostoll

No estar a gust en un lloc. |
estar malament, estar incòmode, no trobar-se bé, no ambientar-se, no aclimatar-se, no adaptar-se, sentir-se fora del seu element,
estar fet una bóta (Bar), estar com un peix dins sa pols (Mall) |
A les reunions amb els pares m'hi trobo com un peix en un rostoll
(un mestre).

Encara no s'ha ambientat, el nen, a l'escola (és nou i no hi té amics)

nota: Vegeu també "anar més perdut que un barb en un rostoll".


estar com un peltre

Estar molt gras (Men). |
estar gras com un porc,
estar com un mató (Am), semblar un paltruc amb potes (Gir) -o amb cames (Am), ésser com un paltruc que camina (Am), fer una panxa com un bou (Ca) |
Aquest nadó està massa gras, el tens com un peltre.
Aquella noia és com un peltruc que camina: petita i grassa.

Aquest nen està com un mató
(gras, tendre).

Sembla un paltruc amb cames, aquella dona.
paltruc:
Botifarra negra molt gruixuda; bisbe, bull.


estar com un pop en un garatge *

Entre aquells senyor m'hi trobava com un peix en un rostoll (o incòmode, com un barb en un rostoll, malament; millor que estava com un pop en un garatge).
nota: Vegeu també 'estar com un peix en un rostoll' i 'anar més perdut que un barb en un rostoll'.


estar com un rajà (o viure com un rajà) *

Amb tres germanes i una mare, està com un rei (o com un sàtrapa, viu a cor què vols cor què desitges, viu a la regalada; va fort d'armilla; no està com un rajà).

estar com un rector

Estar molt bé en un lloc. |
estar satisfet, content, molt pagat; estar divinament, estar d'allò més bé |
En aquest llit estic com un rector.
Ha vist les notes dels fills i està com una rectora
(són bones).
Estem molt pagats del cotxe nou
.


estar com un tren *

Han vingut dues russes molt ben parides (o ben plantades, que fan molt de goig, que tenen molt bona planta, que fan patxoca, que són una pintura -Mall-; no que estan com un tren).

estar com un tro

Estar malament del cap (Gir-Am). |
estar llampat, estar com un llum,
(estar destarifat, estar com un perol Val) |
Amb el sou que té, vol com
prara-se un pis a la platja! Està com un tro!

estar com una anxova

Estar algú malament, deprimit (Am). |
moix, pansit, alís, trist, ensopit, tou (Am), alacaigut (Eiv),
estar més moix que un figa |
A -
T'has refet, Elena? (s'ha separat) B -Encara estic tova.
D’ençà de l’estiu, està com una anxova: cada dia plora
.
Estar com un anxova, en Carles (estar com un llum).
Va arribar desfeta, la noia
(no li han donar res i als altres sí, Ca).
La nostra terra per aquestes migracions es veu despo
sseïda, debilitada, alacaiguda -Viatge insòlit-

Per més que m'hi esforcés a dir-li a cau d'orella el que succeïa em topava amb els “xits!” de la concurrència. Vaig sortir més moixa que una figa -la Nena C-.

estar com una cabra

Estar malament del cap, fer coses desassenyades (Gir-Bar-Mall). |
estar com un llum; estar grillat, tocat de l'ala, sonat; ésser esbojarrat, eixelebrat; no tenir enteniment, no tenir seny, tenir rampells, fer coses xocants |
A -
Aquesta ha pujat a la morera i ha saltat. B -Estan com cabres aquesta mainada!
Ara, molts músics estan com una cabra
.

estar com una escarxofa

Tenir inseguretat emocional. |
estar fluix, torbat, alterat, estar com una anxova |
Ja està com una escarxofa, l'avi; deu ser per la tardo
r (plora de seguida).


estar com una regadora *

No feu cas de la veïna, que està com un llum (o que és boig com un llum, com una cabra, millor que com una regadora, com una arruixadora -Val-).

estar com una sopa

Tenir un fort refredat (Am). |
tenir un constipat, tenir una calipàndria, estar refredat com una sopa |

Avui estic com una sopa.
M'he refredat com una sopa.
Quan tornem de treballar, estem refredats com una sopa
.

estar 'comedit' *

Has estat molt mesurat (o amesurat, moderat, prudent, ponderat, assenyat; no 'comedit') -RAC1-.

estar condemnat a (+ infinitiu)

Haver d'acabar, una cosa, d'una manera que ja es veu o s'intueix. |
estar en camí de, anar en procés de |
Alguns conreus estan condemnats a desaparèixer
.
És un projecte condemnat al fracàs.


estar confiat

Estar segur, tindre confiança (Cas). |
estar cert, veure-ho clar, confiar |
No estic gens confiada en el que faig, no sé si me'n sortiré.

estar conformat

Acceptar una cosa que no agrada gaire. |
resignar-se, conformar-se; quedar convençut |
Ella està conformada a quedar-se al geriàtric, ja la tenim convençuda.


estar contra les cordes

Estar algú en una situació desesperada. |
estar atrapat, apurat; estar amb l'aigua al coll |
El Baiona estava contra les cordes
(rugbi).
La citricultura està amb l'aigua al coll
.
L'he vist atrapat
(malalt, fotut).
Et veig atrapat!
(carregat de feina)

estar cop-piu (o anar cop-piu)

Estar trist, sense humor, a causa d'un fracàs, desengany o desgràcia (Mall). |
estar pioc, (dur ses ombres mortes -o tristes-, anar capbaix, fer cara de prunes agres Mall) |
Des que va morir el seu fill està ben cop-piu.


estar cosit de

Estar ple. |
estar farcit, ple, saturat |
Estava cosit de ferides
.
Estava farcit de mals
.

estar costa avall (i anar costa avall) *

Tenim el partit perdut (o malament, a mal viatge, a can Pistraus, aigua avall; hem begut oli; no costa avall).

estar cremat

Estar fatigat, desanimat, defraudat o molt enfadat per algun fet (Bar-Mall-Val). |
estar cansat, descoratjat, desmoralitzat, abatut, estar més cremat que un misto (Mall) |
Els membres de la junta estan molt cremats de la resposta dels socis
-Avui-.

estar crescut (una persona) *

La Irene s'ha fet gran (o ha crescut força, s'ha fet alta -està fadrina, s'ha fet fadrina Val-; no està crescuda).

estar cridat a *

Aquest jove futbolista serà molt bo (o triomfarà, reeixirà, farà forrolla, farà fortuna, farà furor, farà sensació; millor que està cridat a l'èxit).
En Joanet sembla que serà el substitut d'en Carles, al Barça
(o pensem que reemplaçarà, ocuparà el lloc de, es veu que serà; millor que està cridat a ser el substitut de).


estar curat d'espants

No impressionar-se pels perills ni per les coses desagradables (Gir-Mall). |
ésser valent, coratjós; estar-hi acostumat, no hi ha res que l'imposi -a algú-, no afectar-se, n
o espantar-se per res, haver tingut experiències negatives, conèixer el pa que s'hi dóna |
haver-se vist en tot, haver-ne vistes de tots color, saber el pa que s'hi dóna (en un lloc) | A -Glaçarà molt fred aquest hivern. B -Ja estem curats d’espants (Camprodon).
C -Et va afectar, veure aquell accident? D -Jo ja estic curat d'espants, però va ser esgarrifós.
Conta-m'ho tot, que estic curat d’espants. 
nota: Alguns autors consideren 'curat d'espant' un calc del castellà, però la trobem al DIEC.


estar 'curtit' *

Tu ets una dona molt bregada a treballar al camp (o avesada -Gir-Val-, hi estàs feta, hi estàs acostumada, hi tens experiència, ho coneixes bé, -hi estàs enfortida, hi estàs endurida -Val-; no estàs molt 'curtida' a).


estar d'enhorabona *

Mira les notes: ja podem estar contents! (o ja podem estar satisfets!, ja podem estar joiosos millor que estem d’enhorabona).
Els jugadors del Cabanes estan estufats perquè han pujat de categoria
(o no caben en pell, estan cofois, es freguen les mans, no hi veuen de cap ull, estan més contents que un gat amb dues rates; millor que estan d’enhorabona).

estar d'osques

Sol ser una resposta irada de qui no accepta una broma o un comentari (Ca). |
estàs d'orgues!, estàs d'hòsties!, estàs de llet!, estàs de romanços!, estàs de punyetes!, estàs de collons!, estàs de xala! (Val) |
A -Cada dia et veig més jove, Joan! B -Estar d'osques, tu!

C -Aquest mes ens apujaran el jornal. D -Estàs d'osques! (que no)
Esteu molt de romanços, vós!

A
–Diu que et tornes a casar, Enric. B -Estàs molt de llet! (que no).

estar d'ullera

Fer o dir coses per fer riure o per fer burla. També vol dir ser molt trempat (Barna). |
estar de broma, estar de gaita (Bar), (estar de bon toc, tenir la bona, fer cagarel·la; Tresponts) |
En Marçal sempre està d'ullera; fa riure a tothom.
Ni les penes li fan perdre l'humor; sempre està d'ullera.

estar d'ungles *

Els propietaris ja tornen a ser renyits (o ja no es tornen a avenir, ja es tornen a discutir, ja tenen mala maror, ja estan de mala gaita, ja estan polítics -Val-; no ja tornen a estar d’ungles) -Punt-.
Les dues veïnes no es poden veure
(o no es poden sofrir, es tenen aversió, són renyides; no estan d'ungles).
El públic protesta contra el cantan
t (o està contra; no està d'ungles amb el cantant).

estar damunt fulla

Ésser notícia (Mall). |
parlar-se'n |
N'Antoni torna a estar damunt fulla.

estar darrere dels passos (d'algú) *

La policia el vigila de prop (o li segueix els passos, està darrere dels seus passos, li vigila els passos, li segueix les petjades, no el deixa de petja, li va al darrere; millor que està darrere dels seus passos).

La columna tornava a estar sobre els nostres passos -Carlinada-.

estar dat i beneït

Haver-se solucionat algun problema, haver conclòs uns situació. |
estar acabat, resolt |
Au, anem cap a casa, que en aquest partit està tot dat i beneït
(3 - 0).
La qüestió ja és dada i beneïda
(vista per a sentència, en contextos no judicials).

estar davant *

Tenir la cara mirant a un lloc. |
estar davant per davant, estar enfront de, estar de cara a |
Era davant nostre.
Estem davant d'un gran canvi.


estar de bones *

Estava de bon humor, l'Engràcia? (o estava contenta?, se la veia satisfeta?; no estava de bones?)

estar de camí (i venir de camí) +

Vegeu 'de camí'.

estar de capa caiguda (o anar) **

Estic molt decaigut: ja fa dies que no dormo bé (o em trobo malament, no vaig gaire bé, estic mancat de salut; no estic de capa caiguda).
Aquest polític va de mal borràs
(o estar en declivi, va de cap per avall, va a l'orsa, va per mal camí, va de baixa; no va de capa caiguda).

estar de cara al públic

Treballar atenent el públic. |
fer de dependent, atendre clients |
Estic vuit hores cada dia de cara al públic
(en una caixa).

estar de gresilles

Estar content, tenir ganes de bromejar (Am). |
estar de bon humor; estar de conya, estar de broma, tenir ganes de riure, estar de gresca, tenir alegrets, tenir bon dia |
Deixem-lo tranquil, que no està de gresilles
.
Tu estàs molt de gresilles i això és una cosa seriosa.

El jovent solen tenir molts alegrets (riure)

No té pas gaire bon dia, avui, el nen (plora).

nota: No en sabem l'origen; 'gresilles' pot venir de 'gràcia' o de 'gresca'.


estar de llet

Estar algú content; tenir molta sort (Ca). |
estar de broma, estar de bon humor,
estar que rebenta (Ca), estar eufòric, cofoi, satisfet; tenir llet, xamba, potra |
En Jaume sense està de llet
(fa broma).
Des que té feina, esta que rebenta
.
Estic de llet aquest any amb les guàrdies
(en faig poques).


estar de mala edat

Estar alguna cosa en mal estat o desarreglada. |
estar desordenat, desmanegat; ésser un niu de puputs |
Aquella habitació està de mala edat, ara l'arranjaré.


estar de mala lluna (i de bona lluna)

Estar enrabiat. |
estar de mal humor, de mala llet, de mala jeia, de futris |
M'aixeco de mala lluna, si faig migdiada.
A -Suara el mestre cantava. B -Avui està de bona lluna.
Avui tinc mala lluna. Deu ser aquest canvi de temps.

estar de mans creuades *

No et pots pas quedar amb els braços plegats -o encreuats-, si et passa una desgràcia (o sense fer res, amb una mà sobre l’altra, mans plegades -Mall-, mans fentes -Mall-; no de mans creuades).

estar de més (una cosa) *

Aquestes paraules hi sobren (o hi són sobreres, no hi calen, hi són de massa; millor que hi estan de més).

Mai no hi són de massa, els consells pels petards (o mai no hi sobren, els consells..., sempre està bé donar consells...; no mai està de més donar consells pels petards)

Ens aniria bé de veure la repetició de la jugada -hi ha dubtes- (o ens ajudaria, ens agradaria; no no estaria de més veure...).

No seria sobrer fer una carta d'agraïment (o encara quedaríem més bé fent..., valdria més que féssim...; millor que no estaria de més fer...).


estar de moda *

Ara és moda anar a esquiar (o està en voga, té molta acceptació, fa forat; millor que està de moda).

estar de morros *

No han parlat en tot el sopar perquè es fan morros per culpa de l’estiueig (o no es diuen res; estan empipats, enfadats, renyits, emprenyats, enrabiats; boten, es fan mala cara, no es fan, estan polítics (Val); no estan de morros).

estar de pega

Tenir sort adversa. |
tenir pega, tenir mala pega, tenir mala sort, tenir la negra, tenir desgràcia, tenir malastrugança, ésser malaurat, tenir una pena molt grossa (Ca), (eixir tot malament, portar mal averany Val) |
Estic de pega: cosa que faig, cosa que em surt malament.
Una vegada un ciclista de pega...
(Cançó popular)
Qui està de pega, fins i tot amb els collons ensopega -Dita gironina-.
Noi, estic de pega amb les caigudes: ahir vaig caure escales avall
.
És una pena molt grossa, un fill que no està bé.

estar de punta

Estar barallades unes persones. |
estar renyits, estar enemistats, fer-se mala cara, (estar polítics, estar de morros Val) |
Des de l’herència que estan de punta
.
Els pares i els mestres de l'escola estan de punta.
No en facis cas, que hui estan de morros
.

No t'hi pots posar de punta, amb un superior.

nota: A Mallorca 'posar-se de puntes' és alçar-se sobre els dits dels peus. En altres llocs d'aquest acció se'n diu 'posar-se de puntetes'.

estar de tornada *

1 Haver tornat.
ser aquí, haver arribat, haver vingut |
Demà al vespre ja seré de tornada.
2 * Aquestes noies que van a la televisió per mirar si troben xicot, ja estan curades d’espants (o ja tenen totes les dents, ja poden anar soles, han menjat en set hostals i begut en vuit tavernes, són gates velles, són veteranes, han fet més d’una guerra, tenen experiència; millor que estan de tornada de tot)
A –
Et preocupa, la crisi econòmica? B –No. Ja sóc -o estic- curat d’espants, jo (o ja m’he trobat amb tot, ja me n’he vistes de tots colors; millor que ja estic de volta, ja estic de tornada)
Els pares d’aquí ja coneixen la reforma (o ja saben com és; millor que ja estan de volta de la reforma).
La joventut s’ha fotut de tot (o no dóna importància a res, no valora les coses, no aprecia res, tant se li’n dóna tot; a cap edat ja ho han fet tot; quan tu hi vas, ells ja en vénen, millor que està de tornada de tot).
No patiu, que nosaltres ja som gats vells
(o que hem viscut moltes experiències, que ja ens hem trobat amb tot, que ja ho hem vist tot; millor que que ja estem de tornada)
.
nota: Ruaix creu que
'estar de tornada' és una locució necessària, que s’ha d’admetre. Nosaltres no pensem igual. Ens sembla un calc del castellà que no fa cap falta.

estar deixat anar

Trobar-se fatigat. |
estar baldat, rendit, cansat, esgotat, rebentat |
Avui em trobo deixat anar, em prendre una vitamina.
El pare és vell i es troba deixat anar.


estar dejú (d'una cosa)

No tenir-ne (Bar). |
estar mancat de, estar privat de; ignorar, no saber res de, no estar al dia de |
A -Has sentit què ha passat? B -Noi, estic dejú de notícies.
D’això que dius, n’estem en dejú
.

estar desbordat *

No poder controlar, algú, el temps, la feina o altres coses. |
anar atrafegat, estar apilonat de feina, no saber com fer la feina, no saber per on passar de feina, tenir la feina a pilons, tenir faena per dalt el cap (Val) |
No tinc ni temps de mirar la televisió: estic desbordat.


estar desconegut

Ésser, algú o alguna cosa, molt diferents de com eren. |
haver canviat molt, semblar un altre, costar de conèixer |
Després del règim que ha fet està desconegut
.
Amb aquest vestit sembles un altre!
(t'està mol bé)

estar desenganyat

Haver perdut la il·lusió, la confiança o l'interès en algú o en alguna cosa. |
estar defraudat, decebut, desanimat;
tenir una decepció, no creure en |
El pare veu que no es cura i està desenganyat.
Em pensava que em farien hereu, però ja estic desenganyat
(ja veig que no passarà).
Els metges m’han desenganyat
(li han dit que no té cura).
N'estem desenganyats, dels presseguers
(no s'hi guanyen la vida).
nota: 1 No és correcte 'estar desahuciat'.
2 Vegeu també 'desenganyar 1 i 2', al Volum 1.

estar desficiós

Estar intranquil (Val). |
estar esverat, neguitós, excitat,
estar tocat per la tramuntana (Am-Bar); semblar que veu el dimoni (Am) |
Està desficiós per un malestar o malaltia lleu del xiquet (es belluga sempre).
El gos, si veu aigua que cau del terrat, sembla que veu el dimoni (s'esvera).


estar desllenegat

Estar mot cansat (Am). |
estar baldat, mort, atuït, solsit (Val) |
Quan fem dissabte estic desllenegat
(o quedo).
Estem solsits de plegar les olives
.
nota: Vegeu també 'desllenegar 2 i 3', al Volum 1.

estar deslligat

Tenir poc relació amb algú o amb un lloc. |
estar allunyat, distanciat; no interessar |
Ells i jo estem deslligats des de la joventut
.
N'estic molt deslligat d'aquell poble.


estar 'desmadrat' *

Això no s'ha de fer: en fas un gra massa (o t'excedeixes, t'extralimites, passes de la ratlla, passes de mida; no estàs 'desmadrat').
Quan bec un xic, m'engresco
(o m'excito, m'embalo, m'exalto, m'apassiono, m'escalfo, m'abrando, em sento transportada; no estic 'desmadrada').

estar despenjat *

1 Em sembla que et desentens força del sindicat (o que no estàs pel, que no vols saber res de, que no et preocupes de, que no t'ocupes de, que deixes de banda el; millor que et veig molt despenjat del sindicat).
2 Dos corredors s'han endarrerit (o han quedat endarrere, s'han ressagat; millor que estan despenjats, van despenjats).

estar determinat a

Estar decidit a fer una cosa. |
haver pres una decisió |
Estic determinat a canviar de vida
.
nota: Vegeu també 'determinat 1', al Volum 1.

estar difícil *

La situació és difícil (o complicada; millor que està difícil).
El partit va malament
-30 a 12- (o costarà, es fa costa amunt; millor que està difícil).

estar embabecat

Mostrar inclinació o propensió obsessiva per algú o per alguna cosa (Ca). |
estar enamorat, embadalit, enartat, enfigat (d'una dona), embambat (Andorra) |
Està embabecat d’aquella noia.
El nen està embabecat amb la bicicleta
(li agrada molt).
Està tan enfigat que ha perdut els amics
.
nota: Una babeca és una òliba, un ocell que té fama d'encantat. Vegeu també 'embabecat i 'babeca' al Volum 1.

estar embafat (el mercat)

1 Estar col·lapsada la venda d’un producte per excés d’oferta (Mall). |
haver-n’hi per triar i remenar, haver-n’hi per donar i per vendre, haver-n’hi per al pare i per a la mare, haver-n’hi massa, sobrar-ne, estar saturat |
El mercat està embafat de préssecs i no es venen -Nous escrits-.
2 Estar fatigat d'algú o d'alguna cosa.
estar tip, cansat, fart, enutjat; estar fins al capdamunt, tenir el bot ple, estar-ne tip i mig (Ca) |
N'estic embafat, de les teves bromes! -IB3-.
A
-N'estic tip d'aquest home! B -Jo tip i mig!


estar emboternat

Estar irritat (Ca-Am). |
estar botit, empipat, emmurriat, (estar hurtat, desbatejar-se Val) |
Quan perd està emboternat que fa por.
Tu ahir estaves molt hurtada
.
nota: Vegeu també 'emboternar', al Volum 1.

estar embuat (o embullat)

Tenir el cap espès (Men). |
estar espès, tenir el cap carregat, no veure l'entrellat d’una cosa |
Encara que vulgui, estic embuat i no veig com ho haig de fer.

estar emmaregat

Dependre molt, algú, de sa mare. |
estar emmarat (Gir-Mall), ésser marer |
Després del casament, encara estava emmaregat.
En Joanet està emmaregat: està més de la mare que de la dona.
Els primers mesos, veuràs que estan molt emmarats, aquesta mainada
.

Aquesta nena està emmarada; quan és amb els avis es fa carregosa, enyora la mama.

nota: 1 'Tenir 'mamitis' és un castellanisme.

2 Estar 'emmaragat' vol dir estar irritat. Vegeu també 'emmaragat' i 'emmaregat', al Volum 1.

estar empantanegat

Estar algú o alguna cosa aturats, sense projecció ni resolució (Ca). |
estar empantanat, no saber què fer, ésser a mig fer, estar en bajoqueta (Val) |
El dinar encara està tot empantanegat
.
Hem quedat a sopar a les nou i tu encara estàs en bajoqueta
.
nota: Vegeu també 'empantanegar', al Volum 1.


estar empardalat

Estar mancat de decisió i d'enteniment (Mall). |

ésser aturat, estar entabanat (Mall), (estar embabucat, entabuixat Val) |
A aquest al·lot li falta una bona empenta: està molt empardalat.

Estàs molt empardalat. Què et passa? -IB3-.

estar empegueït

Sentir vergonya o torbació (Mall). |
estar avergonyit, avergonyir-se, enrojolar-se, ruboritzar-se, torbar-se, afrontar-se, empegueir-se (Mall) |
En Rafel està empegueït de parlar davant la gent.
nota: La frase “Parla sense vergonya, dóna corda al català” és un poc xocant per a un mallorquí; “sense vergonya” vol dir amb poca educació”. Nosaltres diríem: “No estic empegueït de parlar català”.

estar empeltat de

Ésser, algú, com una persona. |
fer com, fer les coses que fa, retirar, assemblar-se |
Ho té tot desordenat: està empeltat de sa mare
.

estar 'empenyat' en (i estar 'emperrat en')

1 Està disposat a saber què va passar (o decidit, determinat, encabotat, encaparrotat; ho vol saber peti qui peti, ho vol saber tant sí com no; no està 'empenyat' en, està 'emperrat' en).
2 La companyia està endeutada (o empenyorada, carregada de deutes, endogalada, entrampada; no està empenyada).
Ho tenen tot empenyorat
(o hipotecat, pignorat -valors mobiliaris-; no empenyat).

estar empiocat

Estar un xic malalt. |
estar pioc, malaltús, malaltís, malaltós, cloc-piu; tenir una ventrellada (indigestió) |

No vindré pas a la reunió, perquè estic empiocat.

Té una mica de ventrellada, el nen (mal de ventre).

nota: 1 Un 'pioc' és un gall d'indi, al nord.
2 Eviteu de dir 'estar potxo'.

estar 'empotrat' (en un lloc) *

Sempre m'he de quedar en aquest poble, no vaig mai enlloc! (o haig de romandre, m'haig d'estar, estic encastat; no sempre estic 'empotrat' en aquest poble).
Tot el dia és ficat al despatx (o és al despatx, es passa el dia al despatx; no està 'empotrat' al despatx).


estar emprenyat

Estar algú irritat. |
estar ofès, enrabiat, enutjat, empipat, irat, empipat,
semblar un home foll (Am), semblar un gos foll (Ca-Am), estar sarpa a la grenya (Val) |
Quan veig les notícies estic emprenyat
.
Estic emprenyat d'haver d'estintolar el cap en aquest coixí
(un malalt).
A
-Estic emprenyat. B –Hauràs de parir! (broma que se sol fer a l'Empordà, on 'emprenyar' vol dir embarassar; en altres llocs de les comarques de Girona ja no s'entén, perquè d'embarassar en diuen 'prenyar', Ca).
No havia vist mai el gos tan esverat com avui: semblava un home foll!

Quins crits, semblava un gos foll!

nota: 1 Vegeu 'estintolar', al Volum 1.

2 No digueu 'estar mosquejat'. 'Mosquejar' només vol dir fer fugir les mosques amb la cua, els animals.


estar en

Ésser una cosa bàsica perquè una altra s'esdevingui. |
consistir en, raure, ésser la clau |
El secret de l’ortografia està en la memòria visual
-Ruaix-.

estar en Bàbia **

La Penya bada i perd moltes pilotes (o dorm, es distreu, es desconcentra, és a la lluna, té el cap a tres quarts de quinze, viu als llimbs (Gir-Val); no està en Bàbia).
Es passa els matins mirant les cucales
-Val- (o distret, badant; no en Bàbia).

estar en bajoqueta (o tenir)

Anar una cosa molt retardada; no estar preparada (Val). |
anar endarrerit, ésser el més calent a l’aigüera (el menjar), ésser per fer, estar algun procés poc avançat, ésser incipient |
Va, home, que el sopar és a les deu i tu encara ni has tret el pa de la nevera: ho tenim tot en bajoqueta.
Ja estem tots mudats per a anar a la comunió del xiquet i tu encara estàs en bajoqueta! -Migjorn-.

Hem d'anar a dinar i tu encara estàs en bajoqueta (sense vestir-te, en pijama…)

estar en berlina

Estar distret (Mall). |
(estar en es llimbs, estar a sa lluna de València, mirar ses teranyines, pensar en l’amor de les tres taronges, entretenir la voga, caçar mosques, fer volar miloques Mall). |
Aquest al·lot sembla que no hi és tot, sempre està en berlina.
berlina: joc d'infants

estar en boca de tothom (o anar) *

Tothom parla del vostre negoci (o sou el tema del dia, no es parla de res més, feu parlar molt, hi ha moltes enraonies, és molt comentat, va de boca en boca; no el vostre negoci és en boca de tothom).

estar en bones mans

Estar resguardat per algú expert, que té seny, que és bona persona, etc. |
estar segur, anar pel bon camí |
Si ella és la mestra, estan en bones mans
.
L'ordinador està en bones mans
(ell en tindrà cura).
El malalt està en bones mans.


estar en calma

No passar res, transcórrer les coses amb tota normalitat. |
haver-hi calma, tranquil·litat |
Com va pel poble? Tot està en calma
-TV3-.
La mar està en calma.


estar en candeleta

Estar neguitós, esperar amb ànsia, amb gran desig. l
esperar algú -o alguna cosa- amb candeletes, estar amb ànsia, estar impacient l
En candeleta, així estava la tia Amàlia. Feia estona que aguaitava cap al camí i... -Séquies-. 

estar en capella (o ésser)

Estar algú a punt de començar algun fet decisiu. |
estar esperant, esperar un mal pas |
El pres està en capella.
Aviat comencen els exàmens: els aspirants ja estan en capella
.

estar en conveni (i anar en conveni)

Acordar-se unes persones per a perjudicar algú altri. |
anar d'acord, anar junts, anar convinguts, fer conxorxa, conxorxar-se |
Els dos veïns estaven en conveni en contra del carnisser
.
L'àrbitre i l'entrenador anaven convinguts per fer guanyar l'equip.


estar en dubte

Tenir una incertesa. |
dubtar, tenir un dubte, hesitar |
Estic en dubte sobre on anar a estiuejar enguany
.


estar en el candeler *

La Dolors de la Vall té un èxit fenomenal (o és a dalt de tot de la fama, és al cim de tot, totes li ponen, és al pinacle de la glòria, remena les cireres; no està en el candeler).

estar en el cert *

L'entrenador té raó quan diu que el partit serà molt difícil (o l'encerta, hi toca, l'endevina; no està en el cert).

estar en el plat i en les tallades

Controlar algú una situació sense perdre’n de vista cap detall (Val). |

ésser a tot arreu, estar en el plat i en l'escurada (Val) |
Tu, calla, que t'agrada estar en el plat i en les tallades!
  

estar en el seu ambient (algú)

Estar algú amb persones favorables o en ambients agradosos. |
trobar-se bé, estar bé |
Com riu, la nena, amb les amigues!, està en el seu ambient.


estar en el seu dret

Tens dret a triar el paquet perquè has arribat primer (o tens tot el dret de, tens la llibertat de, pots; millor que estàs en el teu dret de).
nota: Pensem que 'estar en el seu dret' és una frase ben construïda, però que són millors les altres.

estar en el seu millor punt

Trobar-se, una cosa, en el moment òptim (Mall). |
ésser al pic, ésser al punt |
Per l’abril és quan les pastures estan en el seu millor punt -Nous escrits-.

estar en el seu seny *
...i dubten que estigui en bon seny (o que tingui el seny bé, que estigui bé del cap, que tingui el cap bé; millor que que estigui en el seu seny) -Punt-.


estar en 'ello' **

A -Ja hi penseu que s'ha de fer una acta? B -Sí, ja estem al cas (o ja ens en recordem, ja ho tenim present, ja hi pensem, ja estem alerta, ja ho estem fent, ja hi estem a sobre, ja ens hi hem posat; no 'ya estamos en ello').

estar en els seus cabals *

Et pensaves que l'enganyaries, però té el cap bé (o té el cap clar, té tot el senderi, té el seny bé, està bé del cap; no està en els seus cabals). 

Pobre home, ha perdut el seny (o s'ha trastocat, té un perdigó a l'ala, està tocat del bolet; no està fora dels seus cabals).


estar en família

Trobar-se entre persones parentes o molt amigues. |
trobar-se entre gent de confiança, ésser del mateix partit, pensar igual, ésser del mateix parer |
No cal que dissimuleu, que ací estem en família
.
Ahir al camp de futbol érem quatre
(o érem quatre gats, érem pocs, érem quatre gats; millor que estàvem en família).
nota: Creiem que la idea de 'poques persones' (segon exemple) és millor d'expressar-la d'una altra manera.


estar en hores baixes *

Ara el nostre equip es troba en un mal moment (o passa per un mal moment, va malament, ha afluixat, està molt al baix -Mall-; millor que està en hores baixes).
Un Francesc en baixa forma ha tornat a perdre el partit -tennis- (o que està malament, que està molt al baix -Mall-; millor que en hores baixes) -Avui-.

estar en l'aler *

La victòria encara no és clara (o és enlaire, està en suspens, és insegura; no està en l'aler).

estar en l'ona *

Els pares no sempre estan al dia de les novetats (o al corrent, no coneixen les novetats; no no estan en l'ona).

estar en l'òrbita *

Són uns intel·lectuals de la família socialista (o de la camarilla, del cercle, del bloc, de la constel·lació, que depenen de; millor que que estan en l òrbita dels socialistes.

estar en la línia de *

El nostre partit segueix la tendència dels antics comunistes (o s'inclina cap a, té tirada cap a, continua el camí; millor que està en la línia dels antics comunistes).
nota: Creiem que 'estar en la línia de' és una bona construcció, però que són millors les altres solucions.


estar en la mateixa onada (o en ona) *

El secretari pensa igual (o és del mateix parer, està en sintonia amb, calça el mateix peu, és com ell; no està en la mateixa onada).

estar en la pomada *

Com que ells són uns dels que prenen les decisions... (o com que són de l'olla, com que manen; no com que estan en la pomada de la decisió) -8TV-.

estar en mala edat

Presentar un mal estat, una cosa. |
estar malament, estar en mal estat |
Diuen que el campanar està en tan mala edat
.
Està en molt mala edat, Sant Roc
(una capella).

Ara les carreteres no estan pas en mala edat com abans: abans sí que hi estaven, sortia cada roc!

estar en pista *

També és a la pista el jugador occità (o també hi veiem, també juga, també ha sortit; no també està en pista) -CR-.

estar en punxes

Dit d’algú que està molt impacient (Val). |
estar neguitós, esverat, ansiós, preocupat,
consirós, frisós; passar ànsia |
Què passa amb els treballadors, has pensat en fer-ne fora? Mig poble està en punxes -Séquies-.

estar en quadre (o quedar)

Estar o quedar sense recursos, amb la força humana minvada |
molt minvat, afeblit, disminuït, amb moltes baixes, que té molts lesionats -o molts ferits-
|
Jugaran contra un equip en quadre
-Avui-.
nota
: Pensem que són millors les altres solucions.

estar en ratxa (i estar en vena) *

El Vilabertran fa una bona temporada (o fa dies que ho guanya tot, ara li va tot bé, té molta xamba, té una bona ratxa; millor que estar en ratxa).

És un home que té una bona ratxa -fa molts gols- (o que està de vena, passa per un bon moment, està en forma, que està inspirat; no que està en vena).

estar en ses glòries

Estar molt satisfet o en gran complaença (Mall). |
gaudir, complaure's, no cabre a la pell, fruir gran goig (Mall, DCVB) |

Mentre trescam pels carrers me desxifra els escuts de les portalades i me conta la història de les famílies que altre temps hi habitaren. El meu amic està en totes ses glòries
-Tardanies-.

estar en temps de flor d’estepa

Estar en temps d’escassetat, que no sobra res (Eiv). |
haver-hi escassetat; passar penúria, fretura, estretor |
Que vols menjar més pa, dius?, no saps que estam en temps de flor d’estepa? -Arrels-.

estar en terra de ningú *

Al meu poble estem desatesos perquè no som ni carn ni peix (o estem entremig, no som de ningú; millor que estem en terra de ningú).

La trobada es farà en un país neutral (millor que en terra de ningú).

Tant pot fer calor com pot ploure, no és clar (o ja ho veurem; millor que ens trobem en terra de ningú) -TV3-.

nota: 'Terra de ningú' o 'no man's land' era el lloc entre trinxeres que canviava sovint de mans durant la Primera Guerra Mundial.


estar en tot

A -Pensa que hem d'anar a la perruqueria a les 6. B -Gràcies. Veig que penses en tot (o et recordes de tot, ho controles tot, estàs al cas de tot; millor que estàs en tot).
La nena es fixa en tot
(o està atenta a tot el que passa, s'adona de tot; millor que està en tot).
nota: Alguns diccionaris donen per bona aquesta frases feta, altres no. Pensem que no ens cal.

estar en tractes *

Parlo molt amb en Jaumet, perquè fem tractes per una casa (o negociem la compra, li vull comprar -o vendre-; millor que estem en tractes per una casa).
nota: Pensem que 'estar en tractes ' és un calc del castellà.


estar en un 'impasse' *

No ens posem d'acord, no anem ni endavant ni endarrere (o estem en un atzucac, no trobem cap solució, estem en un carrer que no treu cap, estem en punt mort, estem estancats; no estem en un impasse, estem en un carreró sense sortida).

estar en un núvol

Estar molt content. |
estar eufòric, no caber en pell -o a la pell-; està estufat, inflat, estarrufat, cofat; no caber al món,
viure dalt d'un núvol, estar al món (Ca) |
Des que li van donar el premi està en un núvol.

Ara en Feliu viu dalt d'un núvol
-Diari Barcelona-.

estar en un 'tris' *

Va anar de poc que no compro aquesta cas (o va anar d'un pèl que no comprés, vaig estar a punt de; no vaig estar en un 'tris' de).

estar en vena *

Millor que tiri ell el penal ell, que està més inspirat (o que està en forma, que té una bona ratxa, que està de vena; no que està en vena).

estar en voga

Ésser moda, una cosa. |
tenir acceptació, èxit, bon acolliment |
Els ordinadors portàtils estan en voga
.

estar enaiguat

Tenir algú gelosia d'una cosa que té un altre (sentim 'enaigat', a Gir). |
migrar, tenir enveja, estar recelós |
El nen està enaiguat de la bufa del seu germà.
El nen, quan ha vist tantes coses, ha quedat enaiguat
(les vol comprar totes).
nota: 1 Vegeu també 'enaiguar 2', al Volum 1.
         2 Bufa: globus
         3 Enaiguar també vol dir vindre llàgrimes als ulls.

estar encantat de la vida *

En Vador no cap en pell des que festeja (o no hi veu de cap ull, no cap al món, no toca de peus a terra, estar cofat, estar estufat, estar cofoi; millor que està encantat de la vida).

estar encès

  Estar molt irritat (Gir-Mall). |
   estar indignat, enrabiat, exasperat, sulfurat; estar més encès que una magrana (Mall) |  
  En Tòfol està encès per tot el que li has dit.
  En Miquel estava més encès que una magrana -L'humor-.
        


estar enconat de

Dependre molt d’algú, fer les coses que fa ell i com les fa ell (Am). |
estar aconsellat, aregat, manxat, influït |
Els infants estan enconats de la seva mestra.
En Miquel ha vingut tan emprenyat perquè està enconat d'aquella seva dona
(ella li ha dit coses, l'ha manxat).
nota: Vegeu també 'enconar', al Volum 1.


estar encorregut
(o estar incorregut)

Tenir vergonya de demanar o de fer quelcom (Men-Mall). |
estar escorregut, mostrar-se tímid, estar empegueït (Mall); no saber què fer; estar indecís, moix, avergonyit, desanimat, escorregut (Gir) |
Estava tan incorregut i avergonyit del que havia dit el seu fill, que no gosà entrar.

Tenia molta curiositat per veure-la, però estava molt encorregut de demanar que li mostrassin
-Fets-.

estar endarrer de

Estar amb un desig insatisfet de tenir o de saber una cosa (Mall). |
somiar, sospirar per, anhelar, glatir per, tenir un endarrer (Mall) |
Estava endarrer de veure’l aprovar les oposicions.

estar enfadat com una ceba folla

Estar molt enutjat (Ca). |
estar irritat, ofès, emprenyat, irat, tufat (Val) |
No li diguis res, que està enfadat com una ceba folla
.

estar enfangat

Trobar-se en una situació dolenta, de difícil sortida. |
estar embolicat, embardissat, emmerdat, compromès |
Ara estem enfangats i no us podem ajudar
(tenim molta feina).
Quan el va veure enfangat, el pare el va ajudar
(tenia deutes).

estar enfigat

Estar enamorat de manera obsessiva. |
estar encaterinat, enartat; anar d'eixida |
Érem amics, però des que festeja i està enfigat, no en sé res
.
nota: Vegeu també 'enfigar 1', al Volum 1.


estar enfitat

Estar cansat o tip d’alguna cosa. |
estar embafat, empatxat, tip, fart |
El dia que matem porc quedo ben enfitat
(de menjar).
Avui he quedat enfitat de jugar a cartes
(hem fet 5 botifarres, Am).
Hem menjat tants espinacs que n’estic ple
.
Estic embafat de tant de Nadal
.
nota: Vegeu també 'enfitar 1', al Volum 1.


estar enflascat

Estar una persona abstreta, aïllada de les coses que l'envolten. (Am). |
estar distret, encantat, despistat, desorientat; badar, (estar enfavat, embadocat; Eiv) |
La
Lluïsa està enflascada a davant de la televisió.
 

estar enfora

Estar allunyat (Mall). |
apartar-se, ésser molt diferent |
La seva aposta política està molt enfora de la nostra.


estar enganxat a la mamella

No deixar un càrrec (Bar). |
no voler deixar la mamella |
Hi ha polítics enganxats a la mamella des de fa trenta anys
.

estar enredat en res

Complicar-se més del que cal per fer alguna feina (Men). |
negar-se en poca aigua, caure les ales del cor, espantar-se per poca poca, ofegar-se dins un got d’aigua (Men) |
Era molt important que a un lloc sa madona fos molt destravada, no havia d’estar enredada en res -Fets-.
destravat:
Eixerit, espavilat.

estar enroscat

Dormir intensament (Am). |
dormir com un tronc, com un soc, com una soca, com el guix |
Com està enroscada, la nena!

nota: Vegeu també 'enroscar', al Volum 1.


estar ensorniat

Estar en un estat d'ensopiment (Am). |
estar mig adormit, tenir el cor adormit, (estar ensonegat, ensonillat, tindre soneguera Val) |
Deixa’l fer, que està ensorniat
.
Si tens soneguera, vés-te’n a dormir
.
nota: Vegeu també 'ensorniar' i 'ensorniament', al Volum 1.


estar 'enterat' *

Ella encara no ho sap (o no n'és sabedora, no se n'ha adonat, no se n'ha assabentat; no no n'està 'enterada').

estar entonat

Haver sortit d'un estat de peresa; estar en forma, animat, físicament fort. |
estar animat, estar ben despert;
estar fi, bé, fort, valent; jugar bé, estar com pertoca, haver-se posat a to, no girar la cara, estar més entonat que un fesol (Val) | |
Amb aquesta cervesa que m'he pres ja estic ben entonat.

El nostre davanter està entonat
(fa molts gols).

El Morellàs no ha girat mai la cara (futbol, ha lluitat sempre) -CR-.

nota: 'Estar entonat' sembla un calc del castellà, però és admès.

estar entre A i B *

El guanyador de la prova serà en Pere o en Pau (o guanyarà en Pere o en Pau, serà u dels dos -Val-; millor que el guanyador de la prova estarà entre en Pere i en Pau).

estar entre cotons *

El porter ha reposat tres mesos (o ha estat lesionat, s'ha estat recuperant; no ha estat entre cotons).

estar entre l'espasa i la paret

No tenir algú cap opció, veure’s forçat a fer quelcom (Bar). |
estar -o trobar-se- entre dos focs, estar entre dos perills, estar en un atzucac, estar amb l'aigua al coll |
Hem venut la casa: estàvem entre l’espasa i la paret
.

La nostra cultura, més antiga que l'any tirurany, però que ara es troba entre dos focs
–Arrels-.


estar entregat *

El Castres es veu impotent (o ja no lluita, ja no té força, és incapaç de reaccionar, està lligat de mans i peus, es veu dominat, es dona; millor que està entregat).

estar envalentit

Vegeu 'veure's mudat'

estar esborrat

Tenir les cuixes vermelles i adolorides a causa del seu fregadís. |
estar encetat, escaldat |
A -
Estic esborrat, quan camino les cuixes em fan mal. B -Estàs massa gras!
nota: Vegeu també 'esborrar', al Volum 1.


estar escagarrinat

Tenir por. |
estar cagat, esporuguit, aterrit; ser poregós (Val), ser un gallina |
El nen està escagarrinat perquè dos de la classe l'han amenaçat
.
Sóc molt poregós: lliga el gos!


estar escaldat

Tenir por d'alguna cosa, algú que ja l'ha patida abans. |
estar escalivat, escamnat, escarmentat |
No farà cap més hipoteca: està escaldat
.
No el deixaré pas entrar, aquesta vegada: estic escaldat, ja m'ha fotut una vegada!
(em va agafar coses).
Gat escaldat, d’aigua freda tem
(o aigua tèbia)
nota: Vegeu també 'escaldat 4', al Volum 1.


estar escalivat

Estar recelós d'una cosa qui ja n'ha tingut una mala experiència. |
estar escaldat, escarmentat, escarmussat (Am), escamnat |

Tenen por de lladres: estan escalivats
(ja els van atracar un cop).
El nen plora perquè està escalivat
(ja l'han punxat alguna vegada i plora quan veu la infermera).
nota: Vegeu també 'escalivar 2', al Volum 1.


estar escamat *

No dono mai el número de compte corrent per Internet perquè estic escarmentat (o escalivat, escamnat; tinc recel, tinc malfiança, desconfio, sospito; no estic escamat).

estar escanyat de diners

No tenir diners. |
estar arruïnat, estar escurat, no tenir ni cinc |
Quan hem pagat els treballadors quedem escanyats de calés
(no ens en queden, Ca).

estar escorregut

Estar trist, avergonyit. |
estar moix, decebut, consirós, capbaix;
estar dolorit -o adolorit- |
A
-He vist la Casilda tot escorreguda. B -És que el seu home ha quedat sense feina.
Quan van nomenar la pubilla, va quedar ben escorreguda
(es pensava que seria la seva filla).
Estic dolorit perquè s'ha mort la tia i no m'ho han fet saber.

nota: Vegeu també 'escorregut', al Volum 1.

estar esgavellat (o desgavellat)

Estar en una mala condició física o mental (Gir). |
estar fatigat, cansat, baldat, rebentat; estar cruixit (Men) |
En Cosme està ben esgavellat de pujar caixes de llibres a les golfes.
Ell estava esgavellat i no tenia cap idea bona
(duia una vida desordenada).
nota: Estar 'desfondat' no és correcte.


estar espaimat

Fer mal i plorar, un ull o tots dos ulls, a causa del fred que s'ha patit o d'un refredat. També es diu de les dents, quan queden balbes i adolorides pel fred i de qui té fred quan no en fa. |
dolorejar (un ull), estar adolorit, tenir un ull que plora, tenir els ulls plorosos |
A -
Estic espaimat: els ulls em ploren. B -Deus tenir una airada.
C -Tinc fred, avui. D -Deus estar espaimat (refredat).
nota: Vegeu també 'espaimat', al Volum 1.


estar espès

No tenir el cap en un bon moment de rendiment. |
estar confús, tenir el cap tèrbol, tenir el cap cansat, estar ensobinat (la Franja) |
Estic molt espès, avui
(no entén la feina, Olot).
Dec estar espès, perquè no t'entenc.

De vegades, Sebastià, penso que com vaig tenir el valor de casar-m'hi. Aquell dia devia estar ensobinat! –Granota-.

nota: Vegeu també 'espès 2', al Volum 1.

estar explotat

Estar un negoci molt practicat i competit. |
haver-hi molta competència, no haver-hi gaire res a fer |
Ara la informàtica està molt explotada
.

estar esterrossat

Estar mot cansat. |
estar baldat, solsit, fatigat, cruixit, mort, exhaust |
Estem esterrossats, avui hem caminat molt.
Estem solsits de treballar tot el dia
.
nota: Vegeu també 'esterrossat', al Volum 1.


estar estrany *

A aquest noi, alguna cosa li passa (o alguna cosa té, alguna cosa li fa mal, se'l veu estrany, no està prou fi; millor que està estrany).

estar estufat

Estar molt content per alguna cosa. |
estar orgullós, pagat, estarrufat, envanit, cofat, cofoi, satisfet |
La mestra ha parlat amb ell i està molt estufat
.
Estan molt pagats del seu netet
.
nota: 1 Vegeu també 'estufar 2', al Volum 1.

2 A València estufar és ‘reptar, bonegar, renegar’: No li digues res ara, que t’estufarà.

estar fallada

Es diu, en sentit irònic, referit a una dona atractiva (Val). |
fer goig de veure, ésser xamosa, falaguera, atractiva |
Està fallada, la filla del metge!

estar farcit de

Estar ben ple de quelcom que ja s’esmenta. |
estar carregat de, estar reblert de, estar atapeït |
La riba del Matarranya està farcida d'ullals -Contalles-.
N'hauria d'estar farcit, de cèntims, i no té ben res
.
Tinc el llit farcit de mantes.
Té una taula carregada de llibres.

ullal:
Ull, font.
nota: Vegeu també 'farcit' al Volum 1.

estar fart com un rènec (o tip)

Es diu de qui ham menjat molt. |
haver tret el ventre de pena, haver menjat com un llop, estar fart com un porc |
Estic fart com un rènec
.
nota: Vegeu també 'afartar-se com un lladre'


estar fart de (o estar tip de)

Estar molt cansat d’alguna cosa o haver-la feta moltes vegades. |
estar cansat de, estar fins al capdamunt, tenir-ne el pap ple, tenir el cul pelat de |
Estava fart de menjar fideus
.
A -Saps quin és el carrer de Sant Antoni. B -Mare de Déu!, estic fart de passar-hi (hi passo sovint).
Ja ens sóc tip, d'aquesta cançó!
(anar canviant de feina).

C -No n'estàs cansat, d'aquest home? D -No n'estic cansat, sinó fart (més que cansat, fart i mig; Ca).
N'estic fins a la soca dels ous dels teus planys
-Males companyies-.

E -No n'estàs tip de sentir economistes? F -No n'estic tip: n'estic fart!


estar fet

1 Ésser fet d’algun material, o tenir-ne l’aspecte. |
El vaixell està fet de paper
(o és fet)
Els llibres estan fets de sentiments
(o són).
2 Estar acostumat. |
estar avesat a, familiaritzat amb |

Ja hi estic fet, a treballar.
Jo estic fet a dutxar-me amb aigua freda.
Estan avesats a no sopar de calent.
Ells no estaven fets a la violència
-Roder-.

Plovia molt, llavors, però ja hi estàvem fets.
Eren homes joves i fornits, fets a tot –Carlinada-.

Fa temps que no estic fet a muntar -TV3-.

3 Haver-se convertit en alguna cosa. |
La Francesa està feta una noia
(ja és gran, ja és una noia).
En Xavier està fet un toro
(és fort com un toro).
El nostre fill està fet un malfaener
(és un malfaener).
Tot està fet una porqueria
(tot és una porqueria).
He de fer tantes coses que estic fet un embolic
(que no sé per quina començar).

Està fet un fàstic, aquesta vànova
(és bruta).

Estava fet un mar de llàgrimes
(semblava un mar de llàgrimes).

nota: L'accepció 3, 'estar fet un' és correcta, però són preferibles les altres solucions.


estar fet caldo *

Estic rebentat (o estic cansat, mort, baldat; no estic fet caldo, estic fet pols).

està fet de jo! (i: està fet de mi!, està fet de tu)

Es diu quan hom es troba perdut de tota salvació o quan no es veu cap sortida raonable a un problema (Mall). |
està fet de mi! (Mall),
sóc mort!, no hi ha res a fer, està més perdut que Roses!, ha begut oli, pobre de mi, t'has embolicat malament; estar lligat de peus i mans |
Tot està perdut! Està fet de jo!
 
Ai, Déu meu, està fet de mi. No en sortiré viu, d'aquest bosc.

Que el vas desafiar a un duel? Està fet de tu, Jaume!

estar fet pols *

Quan s’acaba el dia estic baldat (o rebentat, solsit, boixat, cruixit, capolat, mort, baldat, fet xixines, com un ruc llenyater -Val-; no estic fet pols, estic fet farinetes, estic fet un 'guinyapo').
Em deixa esgotat, aquesta feina
(o rebentat, fatigat, capolat; no em deixa fet pols).
nota: 'Fer pols' una cosa és esmicolar-la, destruir-la, reduir-la a no-res.

estar fet un


Tenir una qualitat o un defecte (Val.) |
ser un |
Quin trapatroles estàs fet!
Estic fet una merda!


estar fets l'un per l'altre

Tenir gustos molt semblants. |
ésser ben iguals, ésser tallats amb el mateix patró, assemblar-se com un ou a un ou, assemblar-se com dues gotes d'aigua; sembleu predestinats, us avindreu
|
Vosaltres dos esteu fets l'un per l'altre
-TV3-.
nota: També es diu molt en castellà, però sembla una construcció bona.

estar fi

Estar en un bon moment de forma o de rendiment. |
estar trempat, estar encertat, estar bé |
Està fina, avui, la Núria
(fa les coses bé).
No està fi, aquest jugador, ara.

nota: Vegeu també 'anar fi'.


estar ficat en *


La Penya està més concentrada
(o està més pel partit, s'hi esforça més, lluita més, va més per feina; millor que està més ficada en el partit).
nota: Sí que pensem que és correcta una frase com 'En Pau és ficat en negocis (o està)'.

estar fins a la 'coronilla' (o fins a la coroneta) *

N'estic fins als pebrots, de guerres! (o en tinc els rosaris plens -o els collons-, n'estic fart, n'estic cansat, en tinc la pipa plena, n'estic fins al capdamunt; no n'estic fins a la 'coronilla'; millor que n'estic fins a la coroneta).
nota: Trobem 'estar fins a la coroneta' en alguns diccionaris i és ususal en algunes comarques.

estar fins al capdamunt (d’algú)

Estar molt cansat i insatisfet d’algú o d'alguna cosa (Am-Bar-Val). |
estar fastiguejat, estar-ne fins als pebrots, els collons, fins al coll; tenir-ne els pebrots plens, tenir-ne el bot ple, estar-ne fins al cim dels cabells (Ca), estar fins a la soca dels ous de (Mall) |

Estic fins al capdamunt de son pare.
Estic fins al cim dels cabells de les vostres idees
.
I deixa de cridar el mal temps d'una vegada. N'estic fins a la soca dels ous dels teus planys
-Males companyies-.


estar fins al coll

Estar molt cansat d'una cosa, d'una situació; tenir-ne un excés. |
estar-ne fins als collons, estar-ne fart, estar-ne tip, estar-ne fins a les orelles |
Estàvem endeutats fins al coll.

Estava fins a les orelles de deutes.


estar fins al 'gorro' (o fins al nassos) *

Ja n'estic tip, de viatjar (o cansat, fins al coll, fins al capdamunt, en tinc els pebrots plens; no ja n'estic fins al 'gorro', n'estic fins als nassos, n'estic fins als 'mismíssims' nassos).

estar fins aquí dalt

Estar molt cansat i insatisfet d’alguna cosa o d’algú (hom ho diu assenyalant el front). |
estar-ne fins dalt de tot, tip, cansat, fins al capdamunt; tenir-ne el pap ple, (estar-ne fins part damunt des cabeis, estar-ne fins an ets uis Mall) |
Ja estic fins aquí dalt d'aquestes cortines!


estar fora de cassola

No saber o no poder retenir la ira (Alt Urgell). |
perdre el domini de si mateix, perdre el senderi, perdre el cap, perdre l’oremus, perdre el control, estar fora de seny, estar fora de si, estar que bufa, alterar-se, irar-se |
Era la primera i única vegada que l’havia vist fora de cassola -En Calçons-.

estar fora de dubtes

Ésser clara alguna cosa. |
no haver-hi dubte, no admetre dubte, no poder-se posar en dubte |
El triomf del PIT està fora de dubtes
.

estar fora de mare

Haver perdut el control, algú, per molta irritació. |
haver sortit de mare, estar fora de mànec (Am), haver sortit de polleguera; estar atufat (Val), enrabiat, emprenyat, encès, destarotat |
Quan perd el seu equip, està fora de mare.
Si s'atufa molt, buscarem altres raons
.


estar fora de si

Estar molt esverat. |
estar fora de mare, descontrolat, desbocat, enrabiat, (destrellatat, desbatejat Val) |
Crida perquè està fora de si
-TV3-.
Si vaig al forn i està ple de dones fent barret, em desbatege
.

estar fotut i arrimat al marge

Passar per una situació dolenta i, tot plegat, acabar malament (Val). |
passar-la magre, ballar-la, fracassar completament |
En acabant de l’operació vam quedar tots bens fotuts i arrimats al marge (sense diners).

estar fugit (i estar fugat) *

Cerquen un home que ha fugit de la justícia (o un fugitiu, un pròfug, un bandejat, un evadit; no un home que està fugit, que està fugat, que s'ha donat a la fuga).

estar 'gafat' *

Ens han tornat a fer un gol al darrer minut, tenim mala sort (o sembla que hem trepitjat merda, tenim malastrugança, estem de pega, tenim mala pega, som desgraciats, som desafortunats, estem maleïts; no estem 'gafats') -CR-.

estar gelós

Manifestar enveja per algú o per alguna cosa. |
ésser gelós, tenir gelosia |
Els bessonets ara estan gelosos
.

estar 'gripós' *

No us acosteu, que estic engripat (o que tinc la grip; no que estic 'gripós').

nota: Estar 'gripós' es diu molt a Mallorca. El trobem al DNV. No us el recomanem.


estar-hi

Estar d’acord en una cosa. |
avenir-se, acceptar; pensar, creure, opinar |
No hi estic, que tot hagi de passar pel que tu manis.
En això que dieu, ja puc estar-hi
(ho veig bé).
Em penso que m'hi estaran
(el desperfecte me'l pagarà l'assegurança).
nota:
Vegeu també 'estar 7 i 9', al Volum 1.

estar impossible *

Avui no es pot arribar a circular per Barcelona (o avui no es passa; millor que avui el trànsit està impossible) -TV3-.
Ai, fill, no se't pot resistir!
(o no se't pot aguantar!, com estàs avui!, qui t'entengui que et compri!; millor que ai, fill, estàs impossible!) -Avui-.


estar interessat

Tenir interès per alguna cosa o per algú. |
preocupar-se per, ocupar-se de, voler, desitjar,
serà bo de saber-ho |
Estan interessats que els seus fills aprenguin anglès.

A -
Ara sabrem si ens estimen o no. B -Serà bo de saber-ho.


estar intractable *

Amb en Cleen no s'hi ha pogut tenir cara durant el Tour (o no hi hagut res a fer, no s'ha pogut combatre, ha estat superior, ha estat el millor, no s'hi ha pogut combatre; millor que en Cleen ha estat intractable durant el Tour).

estar introduït

Tenir relacions personals o contactes en algun sector professional. |
ésser a dintre, tenir coneixences, tenir la porta oberta |
El fuster estava introduït en el món del moble metàl·lic
.
 

estar leri-leri (una cosa)

Ésser una cosa a punt de succeir, a punt d'arribar (Bar). |

ésser a punt de passar, estar per caure; sortirà aviat, estar si cau no cau (Gir-Val) |

Aviat convocaran oposicions, això està leri-leri.


estar-li

Respectar, una persona a una altra, les condicions d'allò que havien acordat prèviament (Gir-Men).

estar d'acord, acceptar; tot el que facis serà per ben fet |

A -A la botiga em van donar un bitllet fals. B -I, t'hi van estar? A -Sí, me'l van canviar de seguida.
C -Què et sembla si comprem una altra vaca? D -Tot el que facis serà per ben fet (fes el que vulguis i com vulguis).

nota: Vegeu més exemples a 'estar 7', al Volum 1


estar-li tot bé (a algú)


Hom ho diu de qui es pensa que, perquè té categoria, pot fer coses que no es toleren als altres. |
a puta i cavaller, tot li està bé (DCVB), ho poden fer tot |
A aquesta gent tot els hi està bé!
(canvien d’home i, com que són rics i famosos, tothom ho veu bé).
Són molt mal educats, aquests nois; els sembla que tot els hi està bé!

estar lleig *

Les coses estan malament -hi ha vagues, protestes- (o pinten malament, són complicades; no les coses estan lletges).


estar llest

1 Estar acabat, conclòs, preparat, algú o alguna cosa. |
ésser a punt, estar preparat |
El nou acord estarà llest aviat
-Avui-.
Un portaavions està llest per...
-TV3-.
2 Estar acabat, perdut. |
estar perdut, estar fotut, ésser mort |
Ja està llest!
(l'han mort) -TV3-.
Si ve la teva germana, estem llestos!
(ens espatllarà el dia) -TV3-.

estar lligat (i quedar, ésser)

No poder fer allò que hom voldria per alguna raó. (Gir-Bar). |
tenir les mans lligades, ésser impotent per, ésser incapaç de, no estar en condicions de, no poder fer res, no poder decidir, estar cuit i amanit, estar lligat de peus i mans (DIEC) |
Els diumenges ens porten la mainada i quedem ben lligats.
Vol plegar d'aquesta feina perquè està massa lligat
(treballa els dissabtes i tot).
M’empipa estar allà lligat
(fent de porter).
No puc canviar de banc, perquè tinc les mans lligades
(hi tinc les hipoteques).
Voldria canviar de banc, però estic lligat de peus i m
ans -Ràdio-.

Alemanya es troba amb les mans lligades
(no pot actuar a l'Iraq) -Avui-.

Tot estava cuit i amanit. Ja ho havien decidit tots plegats: em casaria amb el Santiago -la Nena C-.


estar lluïdor

Expressió que indica que algú o alguna cosa té un aspecte esplendorós (Val). |
ésser bonic, fer goig |
Els polítics prefereixen la foto amb un edifici nou més lluïdor i gastar-se molts diners en el negoci de la construcció.

estar lluny de

Ésser complicada o difícil, alguna cosa. |
costarà, serà difícil |
Els nostres alumnes estan lluny d’aprovar la selectivitat
-CR-.

estar mà sobre mà

Estar sense fer res. |
estar amb una mà sobre l’altra, estar amb els braços plegats, estar amb les mans a les butxaques |
Per estar aquí mà sobre mà, jo me’n vaig a casa, que tinc feina.
No m'estaré pas amb les mans a la butxaca, mentre tu et peteges els diners de tots.


estar mal a pler

Estar a disgust, amb incomoditat (Mall). |
estar malament, incòmode, neguitós |
Quan anava a aquelles reunions no s'hi trobava a gust, sempre se'n tornava mal a pler.


estar malament (d'una cosa)

Haver-hi poca quantitat d'una cosa, menys de la que caldria. |
haver-n'hi falla |
Nois, estic malament de diners; els clients no em paguen.

T'he comprat mitja dotzena de mitjons, perquè n'estas malament
(en tens pocs).

estar malament del boll

Tenir l'enteniment pertorbat, estar en un estat de bogeria (Mall). |
faltar-li un bull -o una esclarida-, (ésser boig, foll; estar tocat d’ala, sonat, tocat des bolet, tocat des boll Mall), (faltar-li un regó -o un brot- Val) |
Ell considerava que jo estava malament del boll
-Lluc-.

estar malsofrit

No saber sofrir amb resignació les contrarietats (Mall). |

estar malsofert, estar neguitós, nerviós, impacient; patir |
Aquest home està mal sofrit, es preocupa massa per les adversitats.


estar mans fentes

Estar sense fer res, no treballar (Mall). |
estar amb una mà sobre l'altra, estar amb els braços plegats, estar mà sobre mà, matar l'aranya, estar amb les mans a la butxaca, estar mans plegades (Mall) |
No ens volem aturar, no ens volem asseure i estar mans fentes esperant com a beneits
-Bruixat-.

estar marcat per

Destacar alguna cosa per algun fet concret. |
ressaltar, sobresortir, destacar |
La jornada d’ahir va estar marcada per la vaga
-Avui-.

estar massa ben acostumat (o estar molt ben acostumat)

Tenir algú un comportament massa còmode. |
estar mal acostumat; estar habituat a una vida fàcil, resolta per algú altre, t
enir el menjar de bo i el treballar de malalt (Pallars) |
Ara els infants estan massa ben acostumats
.
Rebutgen el menjar perquè estan mal acostumats
.
Patirà, sense la mare: està molt ben acostumada
.
Massa ben acostumats, la mainada d’ara!
Estava molt ben acostumat, a la feina, però ara la fan pencar.

L'hereu es va casar amb una dona gandula, que de feina no en podia tòrcer. Com diem en català tenia el menjar de bo i el treballar de malalt -quan Judes-.


estar mata'm o et mataré

Estar molt enfrontats i enemistades (Val) |
estar tripes a treure (Gir), no poder-se veure, estar renyit
, estar com gat i gos, estar partits (Am) |
Estem entre nosaltres, els valencians, mata'm o et mataré -Temps-.
Ara estan molt ben partides
(dues noies que eren íntimes i ara cadascuna va a la seva).

estar més enamorat que en Met del burro! (o de la burra)

Estar molt enamorat (Am). |
estar enfigat, encaterinat |
Està més enamorat de la seva dona que en Met del burro.
Deixeu-lo, que està enfigat.

estar més estrets que els grans d’una magrana

Es diu quan les persones estan situades molt a prop l’una de l’altra pel fet que hi ha escassesa de lloc (Mall). |
(estar com sardines en llanda – o com figues-, estar com panses en cofí Val) |
Quan arribàrem a sa plaça ja hi havia bastanta de gent, però vos assegur que estàvem més estrets que els grans d'una magrana -L'humor dins el meu entorn-.

estar més inflat que un lleu amb ceba

Estar molt estufat o envanit (Mall) . |

anar tibat com un rave, no cabre al món, estar més inflat que una lloca (DCVB, Mall) |

Saps que presumeix de molt, en Joan; ara que té doblers va més inflat que un lleu amb ceba.


estar més mort que viu (o ésser)

No poder actuar, algú o algun animal, perquè està molt malalt, molt feble, molt espantat, etc. |
estar a les acaballes, estar mig mort,
ésser l'ànima d'un altre (Bar), anar com bou davant l'escorxador |
La nostra tortuga és més morta que viva
.
Aquest home està a les acaballes
.
He vist l'Enric molt prim, molt desmillorat: és l'ànima d'un altre.

Tres hores abans de la cita, ja rodava jo sota les finestres de la Sophie, com bou davant l'escorxador -Revolta G-.


estar més pelat de diners que un jonc de fulles

Tenir tants diners com fulles té un jonc, és a dir, no tenir-ne cap (Mall). |
anar escurat, estar plomat, no tenir un xavo, anar fluix d’armilla (Gir) |
Germà, jo estic més pelat de diners que un jonc de fulles -Adagiona-. 
Em trobo com un jonc de fulles (no tinc res).


estar més que (+ adverbi)

Tenir un sentiment en un alt grau. |
estar molt |
Estic més que content del curs que m'han donat.
He quedat més que sorprès.
Ha estat més que bé, aquest cap de setmana a Benidorm.
 
Tenir una nota de vuit està més que bé.

M'han tractat més que bé.


estar més sa que un peix *

No falla mai a treballar, perquè té molta salut (o sempre està bo, està sa com un all, té salut per vendre; millor que està més sa que un peix).
nota: Pensem que ve de l'italià: «Essere sano come un pesce».

estar més seriós que un plat de faves *

Què li pot passar? Està molt circumspecte (o sembla compungit, no parla, no bada la boca, se'l veu trist, fa cara de pomes agres; no està més seriós que un plat de faves).

estar més sol que la una * -

Des que va enviudar està sol com un mussol (o com un isard, com una òliba, viu sol, està ben sol; millor que està més sol que la una).
Està a soles, sense amics
(Val).
nota: 'Ser a soles', en valencià, vol dir ser fill únic.
Vegeu també 'a soles'.


estar mig malalt

Patir molt per alguna cosa. |
estar atabalat, ansiós, frisós, neguitós |
Se'm va esborrar la feina que tenia guardada al disc dur. Vaig estar mig malalt!
(del disgust)


estar molt (d'algú)

Tenir molt d'afecte per algú. |
agradar molt, estar d'acord amb, estar enamorat de |
N'està molt, en Lluc, del seu nebot
.

estar molt al baix

Estar malament i en camí de perdre’s (Mall). |
estar deprimit, estar cloc-piu, (anar al baix, estar cop-piu Mall) |

El meu germà es troba millor, però està molt al baix.


estar mort (i estar mort de)

Estar molt fatigat. |
estar rendit, llassat |
Estic mort de son, al vespre
Me'n vaig a jaure, que estic mort.
Vaig arribar mort de set.

Estic mort de cames, avui.


estar mort de cames (i quedar)

Estar molt cansat de caminar. |

estar rendit, baldat, llassat, aixafat; quedar espeuat (Am) |
Quedo aixafat de cames, quan vaig a sulfatar.

A les fires quedes mort de cames.

El gos ha quedat espeuat, anant al senglar
(fatigat de peus).


estar moscat

Estar empipat, de mal humor, per alguna cosa (Am-Ca). |
estar enfadat, ofès, emprenyat, enervat, disgustat, mosca (DIEC); tenir sang a la banya (Am) |
No li diguis res, que esta moscat
.
El gos està moscat perquè el rentes.
Estic moscat per l’examen
(no li ha anat bé).

Ja comença de tenir sang a la banya. Ara doblarà
(perden 100 a 40, a la botifarra).


estar muntat amb guetes

Es diu d'uns cosa molt insegura. |
aguantar-se per un fil |
L'empostissat ha baixat perquè estava muntat amb guetes
.
Aquests club està muntat amb guetes: falten entrenadors, diners, organització...


estar-ne

Ésser una persona o una cosa agradables a algú. |
apreciar, agradar, estimar |

En Miquel n’està molt, de la seva dona.
Els nens solen estar molt de la mare i les nenes, del pare.

nota: Vegeu també 'estar 8', al Volum 1.

estar necessitat de

Caldre alguna cosa a algú. |
necessitar, haver de menester |
Els vells estan necessitats d'atenció
.

estar negat

Passar algú per una situació difícil, sobretot econòmica. |
estar endeutat, entrampat, endogalat, estar amb l'aigua al coll |
Llavors estàvem negats de deutes
.
El Govern està negat fins al coll
.


estar negre *


Estic disgustat amb les comissions del banc
(o fart de, tip de, cansat de, trec foc pels queixals per, estic que trino per, enfadat; millor que estic negre).

estar net

No tenir algú cap responsabilitat en una falta o en un delicte. |
ésser innocent |
Em critiquen i, de tot això que diuen, n'estic molt net
.

estar només per

Tenir algú una gran dedicació per una cosa. |
pensar només en |
El meu veí només està per córrer
.

estar nyic

Estar un xic malalt (Mall). |
estar pioc, estar empiocat,
estar adolit, tenir marfuga, (estar nial o malsofrit Mall) |
Aquest nin no fa bona cara, està ben nyic.
Estic adolida
(va amb bastó, té mal d'esquena).

El saber-la una malalta crònica capaç d'encomanar-me les seve
s nafres i marfugues... -Per Morellàs-.

marfuga: Malaltia epidèmica, passa, especialment del bestiar (DIEC).
nota: 1 Vegeu també 'adolit', al Volum 1.

2 A Mallorca, la paraula nyic indica que una persona no acaba d’estar bé, però no necessàriament que estigui malalta, per bé que ho pugui estar. Fa més referència, per tant, a un estat d’aparent malaltia que de tristesa, tot i que els dos estats solen anar junts.


estar obert a

Estar ben disposat a col·laborar amb altres persones. |
estar disposat a, acceptar de parlar -o de treballar- |
Jo estic estic obert a parlar de qualsevol proposta.

nota: Pensem que aquesta manera de dir és nova en català, però ens sembla bona.


estar orsai

Despistar-se o ignorar alguna cosa. |
no saber res de, anar distret, estar desorientat, anar a la deriva, haver perdut la carta de navegar |
Van preguntar-li-ho, però estava orsai
.
nota: Anglicisme que ens arriba del món del futbol. Són millors les altres solucions.

estar palplantat

Ocupar algú un lloc dret molta estona. |
estar dret, dempeus, estar com un estquirot |
Va estar palplantat tota la conferència
.
nota: Coromines critica 'dempeus' en favor de 'dret' i reserva 'dempeus' només per a un acte cerimoniós.


estar passat

Haver perdut la ufana, algú o alguna cosa. |
estar envellit, anar de baixa |
Ell està més passat que ella.


estar pelat com un cogombre

Estar en una situació econòmica molt difícil de resoldre. |
estar pelat, estar fotut de la butxaca, ésser molt pobre, ésser pobre com les rates, ésser més pelat que un jonc, ésser més pobre que un grill -o que el rupit- |
Des que tancà el negoci està pelat com un cogombre
.
Els veïns de baix són pobres com les rates
.


estar pels núvols (o ésser pels núvols)

Ésser molt car algun producte. |
ésser caríssim, costar un ull de la cara, costar un ronyó, costar un dineral, valer un credo |
Els preus dels pisos estan pels núvols.

nota: 

'Estar pels núvols no és al DIEC, sí que el trobem en altres diccionaris. Trobem 'Estar per damunt els núvols' al DCVB.


estar pendent de

Dependre una cosa d'alguna situació. |
estar per resoldre, penjar, dependre de, estar condicionat per, estar preocupat per
; estar irresolt, suspès, ajornat, en tràmit |
Estic pendent dels films que faran.
No em pot pagar perquè està pendent d'un cobrament.

Estic pendent del permís, per edificar el pati.


estar penjat (o ésser un penjat)

Trobar-se en una mala situació, sense diners, sense feina, sense amics, sense cap bona perspectiva. (Bar). |
estar més penjat que un pernil (Bar), estar fotut, anar de mal borràs -o a mal borràs- |
En Carles està penjat, no li va bé el negoci.

Tenia dos asos penjats (sols, jugant a la botifarra).


estar penjat (d'algú)

Estàs enamorat de mi! (o estàs enfigat, embadalit, embadocat, encaterinat, encapritxat, enartat; t'agrado, et vaig bé; no estàs penjat de mi!) -TV3-.

estar per 

Tenir ganes de fer quelcom o ésser a punt de fer-ho. |

sóc partidari de; ésser a punt de, ja ens n'anàvem |
Estic per no convidar-los mai més a sopar.

Estàvem per anar-nos-en, quan va sonar el telèfon.

Estic per no anar més a votar.

nota: 'Estar per' també es diu en castellà. Ens ha fet dubtar, però ens sembla una bona solució.


estar per (una cosa)



1 Ocupar-se amb concentració d'una tasca. |

estar concentrat, vigilar, no distreure's, estar en la faena (Val) |
Estigues per la feina!, no badis!, que n'hi ha que passen de franc
(en un camp de futbol).
Estigueu pel partit, que encara ens empataran!
Quan estudiïs, estiguis pel que fas.
Si vénen els teus amics, no estaràs en la faena.
Si esteu per la tasca, la mare se n’alegrarà
.

No estava per això
(no ho escoltava).

No estic pel que faig, si poso música (em distreu).

M'hauran de perdonar, que tal vegada han estat per jo (m'han esperat) va dir l'amo, mastegant fesols -Novel·letes menorquines-.

Noi, estigues pel que s'ha d'estar (no badis).
2 Trobar-se una cosa en un estat determinat. |
estar bé, estar malament, estar en bon estat |
Aquests pantalons ja estan per llençar
.
La meva col·lega està per menjar-se-la
(és molt atractiva).

estar per (una persona)

Atendre una persona (Gir-Mall). |
prestar atenció,
ocupar-se de, atendre, fer cas, anar-li a darrere -si està malalta o ho necessita- (Mall) |
Cal que els dependents de la botiga estiguin sempre per algú
.
Anit vaig tornar tan enervat que no estava per ningú
.
La mainada volen que estiguis per ells.
Avui no puc estar per tu, han vingut uns amics i he d'estar per ells.
Estàs per mi?
Està molt per la mare, aquesta nena
(l'estima, en té cura; Ca).
Estigues per ella
(despatxa-la, a la botiga).
A partir de les 7 podré estar per tu.

Avui no estic per ningú.

No estava per tu, ara (no t'escoltava).


estar per (+ infinitiu)

1 Estar algú o alguna cosa a punt de fer-se, a punt d'arribar al lloc on se l’espera, etc. |
faltar poc, estar a punt de, ésser imminent |
Les nòmines estan per arribar, no patiu
.
Afanyeu-vos, que el discurs està per començar
.
Estava per morir i el fèiem distreure
(a l'hospital).
Ells estaven per venir i es va posar a ploure
(estaven a punt).
La llet està per bullir.
L’avió està per arribar.
Estava per dir-li quatre fàstics.
Està per tancar, la cooperativa, les despeses es foten tots els beneficis.

2 No haver-se fet, una cosa, encara. |
encara s'ha de fer |
El balanç del 2012 encara està per fer
(o encara és per fer).
El seu futur professional encara està per decidir
).
El sopar encara és per fer.

La casa és per vendre.


estar per sobre del bé i del mal *

No m’agrada que sempre parlis amb aquest urc (o que siguis tan bufat, que et pensis que ets infal·lible, que no facis cas de ningú, que et vegis tan superior, que et consideris tan important; millor que que estiguis per sobre del bé i del mal *
No suporto les teves cosines, perquè són molt flatoses
(o són vanitoses, semblen capellans -Val-; millor que sembla que estan per damunt del bé i del mal).

estar per veure *

A -Em sembla que tots aprovarem. B -S'ha de veure! (o ja es veurà!, ja ho veurem!, ja en parlarem, caldrà veure-ho!, això és a reveure; millor que està per veure?) -TV3-.

estar plegat de mans


Es diu de qui s'està sense fer res (Cas).
Es diu de qui s'està sense fer res (Cas). |
estar amb els braços plegats, estar amb una mà sobre l'altra, no fer ni brot, gratar-se l'esquena, estar mirant les cucales,
(estar mans plegades, estar mans fentes Mall) |
M’he de quedar aturat com un gos que mostra el lloc de la perdiu però que no s’atreveix a agafar-la? He de restar plegat de mans? -La cara oculta de la lluna-.
He d'estar mans fentes.

estar plena

Estar en estat una dona, estar prenyada una bèstia. |
tenir el ventre gros, estar embarassada |
No traguis l'egua al prat, que està plena
.

estar podrit de *

De segur que es comprarà el xalet, perquè està carregat de duros (o té la butxaca plena, té molts diners, -té molts caragols o molts xeus Val-, estar cosit de diners -Ca-, estar folrat; millor que està podrit de duros).

estar prenys de

Estar cansat de quelcom (Mall). |
estar fart de, estar emprenyat de |
Ja n’estava prenys, any rere any l’amo no li deixàs ni tastar els desitjats fruits –Albellons-.
nota: Vegeu també "prenys" al Volum 1 del nostre diccionari.


estar 'pringat'

Estem fotuts, els treballadors! (o estem enfangats, embolicats, infamats, ferits, emmerdats, empastifats; som desafortunats, infeliços, paguem pel que no hem fet; no estem 'pringats').
nota: S'han de trobar solucions diferents a “estar 'pringat'” segons el sentit que tingui el castellanisme 'estar pringado'.

estar que

Pensar o tenir, algú, una opinió sobre un fet. |
creure, opinar, semblar |
Diu que pujarem a primera, però jo estic que no
.
Jo estic que avui guanyarem
-CR-.
Ell està que vindran.
Jo estic que sí, que plourà.
Jo estic que ho fem bé.

Jo estic que es trencarà, el gerro, aquí.

nota: Vegeu també 'estar 9', al Volum 1.


estar que bufa (algú)

Estar molt enutjat (Gir-Val-Mall). |
estar ofès, enrabiat, foll, emprenyat; treure foc pels queixals, estar cuit -d'una cosa- (Bar) |
He fet un examen per sorpresa i els alumnes estan que bufen.
Estan que bufen, els comerciants, amb la nova llei -TV3-.
No sé per què la gent no s'escalfa més amb el futbol veient les trampes del àrbitres!
La cosa està calenta!, els veïns no volen pagar.

Està folla perquè li costa de mantenir el pes
(Am).

estar que bull (un tema)

Es diu d'un tema ple de passió, d'entusiasme (Bar). |
això està animat, això va fort, això s'escalfa; hi ha agitació, passió;
estar que crema |
Això està que bull, tothom pica de mans
(al camp de futbol).
La qüestió dels cítrics està que crema
.

estar que clivella (algú)

Estar molt gras (Men). |
estar gras com un teixó, estar que peta, tenir bons palpissos, (estar com un peltre, farà un tro Men) |
Es fillet de na Caterina, l’hauries de veure: està que clivella.

estar que fa flamadeta (algú)

Es diu quan hom està molt indignat o irritat (Mall). |
treure foc pels queixals, estar cremat, estar poc per a verbes, (sortir com un pinyol de cirera, estar més emprenyat que un misto; sa cara li fuma Mall) |
He vist la teva germana i m’ha dit tot el que havia passat; estic tan enfurismat que faig flamadeta (Joan Ferrer Serra, llibre).

estar que no és ell

Estar en mal estat, una persona, i notar-se-li. |
no semblar ell, estar desconegut, estar desfigurat |
Estava que no era ella, llavors, la Dolors
(malalta).

estar que peta

Estar molt gras. |
estar gras que rebenta, esta obès, tenir bons palpissos, estar gras com un teixó -o un porc, un bacó- |
El pare està que peta: deu menjar molt.


estar que s'empassa

Estar algú massa prim. |
estar fet un secall, tindre menys carn que una aranya,
semblar un pinzell (Girona), ésser prim com una orella de gat (Val) |
La teva neboda està que s’empassa.
Menja més, que estàs fet un secall!

nota: No hem de dir 'estar fet una piltrafa'.

estar que se surt *

L'Argelers està en gran forma (o ho guanya tot, està molt inspirat, va embalat, té una gran ratxa; no està que se surt).

estar que trina *

Els miners estan rabiosos amb el Govern (o treuen foc pels queixals, estan molt enrabiats, estan que mosseguen; millor que estan que trinen).
nota: Trobem '
estar que trina' al Diccionari de l'Enciclopèdia i al DNV.


estar quiet

Estar, algú o un col·lectiu de persones, parat o impassible, resignat. |
estar calmat, resignar-se |
Amb la reforma laboral, tothom està quiet
(no hi ha vagues; millor que 'està quiet com un clau').
Ara he d’estar quiet
(no puc gastar).

estar rebotat *

Avui els nens estan ben revoltats (o regirats, esverats, alterats, agitats, rebel·lats; no rebotats).
La Dolors està ben alterada
-protesta per una injustícia- (o emprenyada, esverada, ofesa, regirada, enutjada; no rebotada, rebotida).
nota: 1 Trobem 'estar rebotat' al DNV.
2. Sí que podem dir que algú està botit (enutjat, enfadat).


estar redó (o estar rodó)

Estar molt gras; estar amb la panxa molt plena després d'una gran menjada (Mall). |
estar com un porc (Mall); estar fart com un rènec |
En Joan ha engreixat molt, està rodó.

 
estar refredat de butxaca

No disposar algú de diners (Ca). |
no tenir ni un xavo, estar pelat, estar mancat de recursos, ballar-la -o passar-la- magra,
ballar-les molt negres |
Amb la crisi, tothom està refredat de la butxaca
.

estar regirat (o retgirat)

Estar molt alterat (Men-Mall-Eiv). |
estar ofès, enfadat, esverat, empipat, tufat (molest, Bar); fer molt de mal temps, haver-hi temporal |
Record un vespre que feia tramuntana desfeta. Aquella vegada estava retgirat de ver, el temporal, i ja els havia pres els bots de salvament -Fets-.
Es hòmens han fuit -deia sa mare molt regirada -Barruguet-.

estar renyits amb *

La misèria no s'avé amb la felicitat (o no coincideix amb; és molt difícil ser feliç i miserable; millor que la misèria està renyida amb la felicitat).
Es pot ser bon negociant i estalviador
(millor que el negoci no està renyit amb l'estalvi).


estar ressentit (d'algú)

Tenir algú rancúnia contra una persona o per algun fet succeït. |
tenir ressentiment; estar irritat, ofès, amargat |
Estem ressentits d'aquell mal negoci
.

estar reveixinat

Estar molt animat; haver millorat molt l'aspecte o la salut d'algú (Ca-Am). |
estar eixerit, animós, optimista, ple de vitalitat; estar conreat |
La batllessa esta reveixinada.
Avui en Miquel ha vingut molt reveixinat
(alegre, amb ganes d'enraonar).
La mare viu molt ben conreada
.
nota: 1 Vegeu també 'reveixinat' i 'reveixinar 1, 2 i 3' al Volum 1. 2 Pensem que pot venir de 'reveixí', una formiga vermellosa, que pica molt fort i viu a l'escorça de l''alzina surera
3 'Reveixinar-se' i 'enreveixinar-se' també volen dir
irritar-se, enutjar-se ostensiblement.

estar revetllat

Estar algú desvetllat, sense poder dormir (Ca-Am). |
estar desvetllat, deixondit; vetllar |
Estàveu revetllats perquè havíeu pres massa cafè
.
nota: Vegeu també 'revetllar', al Volum 1.


estar-se de

Privar-se algú d’alguna cosa (Gir-Val). |
privar-se de, abstenir-se de, no fer |
M'estic de menjar pa, perquè em vull aprimar.
A mi també m'agradaria anar a fer viatges, però me n'he d'estar
(no té doblers).
Durant l'estiu, no puc estar-me de beure orxata fresca
.
Mon pare no s'està de res
(fa de tot).
Ella no s'està de dir que han fet els diners amb el contraban
(ho diu).

No es va estar de res: em va dir bleda, ximpleta, bruixa...

Ells poc s'estan de res: la nena té febre i volten igualment.
Avui no plou ni se n'està
(fa xim-xim, plugim).
No s'estan de res (no estalvien).

No me n'he pogut estar, de dir-li.

A -Tu has de callar! B -I poder-se'n estar?

No me'n puc estar, de saber-ho (ho vull saber).
En sé de jugar: no me'n puc estar de dir-ho
(o no me'n sé estar).

A –No la tastaré -la fruita- B –No te'n podràs estar (o no te'n sabràs estar).
No es priva de dir-ho
(a qui estima i a qui no).

estar sempre a punt

Ésser algú voluntariós, amb ganes d'ajudar. |
estar sempre preparat, disposat, aparellat, prest |

L'Esteve ja t'ajudarà, ell està sempre a punt.

nota: Vegeu també '
estar a punt (o ésser)'.

estar sense

Mancar algú d’alguna cosa. |
anar sense, no tenir, no disposar de |
Tothom té calefacció i nosaltres encara n'estem sense.
La porta automàtica es va espatllar i han vingut tres de diferents a mirar-se-la, total: que n'estem sense.
Hem d'anar a comprar gasoil, no podem pas estar sense.

S'han de tenir bombetes de recanvi al cotxe, no podem pas anar sense.
nota: La preposició 'sense' es pot usar adverbialment, després d'un verb i al final d'una frase (A. Jané).


estar servit

Tenir algú allò que li cal. S'usa per demanar si n'hi ha prou, d’alguna cosa. |
estar satisfet; en vol més?, en té prou? |

Ja estic servit d'això
(ja en tinc, no us en compraré pas).
Està servit o vol més macarrons?
A -
Compraràs un pis d’aquest edifici? B -No, ja n'estic servit (ja en tinc un).
C -Està servit? -al tren, un que menja quelcom- (= en volen) D -No, gràcies.

estar si hi (+ verb) o no hi (+ verb)

Estar en perill alguna institució o negoci; tenir dubtes sobre alguna cosa. |
estar si (+ verb) no (+ verb), perillar; dubtar, 
ai, si la cabra salta a l'hort! (hi pot haver perill, Ca) |
Estava si hi vaig o no hi vaig, al sopar de demà
.
La Radiotelevisió Valenciana està si cau no cau
.
Els poble petits sempre estem si caic no caic
(amb dèficit).
Aquesta casa està si cau no cau: s'hauria de tirar a terra (a punt de caure).
El pare està si mor no mor
(molt greu, Ca).

estar si mama o no mama

Estar amb els braços plegats, sense fer res. |
estar amb una mà sobre l’altra,
estar tocant-se el nas, estar mirant les cucales (Val) |
No podem pas estar aquí si mama o no mama: si l'encarregat no ve, comencem!

No podem pas estar aquí esperant, mirant si mama o no mama: ho hem de decidir!

No estem ara de si mama o no mama: ho hem de decidir.


estar sobre avís *

Quan hi va haver l'atracament, els del banc ja ho sabien (o ja eren avisats -o estaven-, ja estaven previnguts, ja eren advertits; millor que ja estaven sobre avís).
Amb els xiquets cal estar sempre a la mira
(o alerta, a l'aguait, vigilar; millor que estar sobre avís).

estar sol com un mussol (i anar sol com un mussol)

No tenir companyia de cap mena (Gir-Bar). |
estar sol com un isard, com una òliba; estar
ben sol, completament sol, semblar una òliba encantada, estar sol com un ca (Mall) |
La Mireia era allà al ball sola com un mussol.

Viu en aquell mas sol com un isard.

Era a les sardanes tot sol: semblava una òliba encantada.

estar sopes

Fer totes les coses malament (Bar). |
tenir un dia dolent, estar espès |
Aquest noi avui està sopes
(no li surt cap jugada bé).
Estic espès: no em surten els números
.

estar sord *

No cridis, que no sóc pas sord! (no que no estic sord).
nota: Vegeu també 'estar 4', al Volum 1.


estar sortat

Ésser objecte de successos feliços sense cercar-los (Mall). |
tenir bona sort o fortuna, estar -o ser- afortunat, sortós o agraciat, tenir la guixa girada per
amunt (Mall) |
Què n'estic, avui, de sortat!

estar sortit *

Avui parles molt bé, estàs molt fi! (o estàs entonat, estàs en forma; no estàs sortit).

estar 'sosso' *

Va ser més sonsa que mai -una actriu- (o més fada, més insulsa, més ensopida, més pàmfila; no va fer cap gràcia, no va tenir gràcia; no va estar més 'sossa' que mai) -CR-.

estar tapat

1 Tenir un excés de feina o d'alguna altra cosa (Men). |
anar carregat de feina, no poder-se girar de feina, estar atrafegat |
En aquest trimestre he estat tapat de feina.
2 Estar confús, anar equivocat respecte d'alguna cosa (Mall). |
anar errat, anar encegat, estar ofuscat |
Vas tapat, Joan, demà ho veuràs més clar.

estar temptat de

Tenir algú el capritx d’assolir alguna cosa. |
tenir la intenció de, tenir la temptació de |
Estic temptat de canviar-me l'ordinador
.
Estava temptat de dir que no.


estar tip fins a les orelles de

Estar cansat d'algú o d'alguna cosa (Ca). |
estar-ne fins als ous -o fins al coll, fins al cap, fins als pebrots, fins als collons- (Am), tenir-ne la pipa plena, estar fart de, estar fins al capdamunt de, tenir-ne el pap ple,
tindre els nassos plens (Val) |
N'estic tip fins a les orelles de Barcelona.
Estem tips fins a les orelles de menjar pebrassos
(bolets).


estar tirat per terra *

Ara la carn de vedella va a cap preu (o va a donar, a regalar, a preu de saldo, a un preu molt fluix, rebentat, irrisori; no es paga gens; no està tirada per terra) -Llibre-.

estar tocat

1 Malaltejar d'una part del cos (Am). |
patir, estar fumut, no anar fi; anar de baixa, anar malament,
estar limitat |
Aquest home està tocat del cap
(bogeja).
Hi ha dos jugadors tocats
(un xic lesionats).
El sector del cava està tocat
(va malament) -CR-.
Estic limitat, jo
(em costa de caminar).
2
Vol dir que hom ha patit mal de feridura o apoplexia (Mall). |
estar ferit
|
Es Jaume està tocat, ahir el varen haver d’ingressar.

...un peix tocat del pugó que li dóna un pescador de vora –Marinenques-.

estar tocat de l'ala

Estar un xic trastocat; fer o dir coses inusuals (Gir-Bar). |
estar tocat del bolet, estar tocat del perol (Val); ésser ximplet, beneit; faltar un bull,
estar tocat de la tramuntana, estar algú una mica guillat, (faltar una fornada, faltar un regó Val), ésser a l'endemà de la vigília (Tresponts) |
En aquesta casa tots estan tocats de la tramuntana
(Gir).
Si el sentissis parlar, comprendries que està tocat de l'ala
.

estar tocat de la caixa de Sant Pere

Tenir l’enteniment pertorbat o escàs (Mall). |
tenir el cap a llossar, faltar un bull, ésser curt de gambals; estar sonat, estar tocat del bolet, (faltar un regó, faltar una aigüeta Val) |

Aquest home no hi és tot, està tocat de la caixa de Sant Pere
-Bruixat-.

estar tocat de mort (o ésser)

Tenir poc d'avenir algun negoci o activitat (Am). |
estar
clavat en creu, no tenir futur |
El mercat dels dijous és tocat de mort
.
nota
: També es diu molt en castellà, però pensem que pot ser bo.

estar tocat per

Ésser algú sortós. |
tenir sort, ésser afortunat, estar afectat per, tindre més sort que les bruixes; a aquest totes li ponen |
Sempre li ix la loteria: deu estar tocat per la sort
-TV3-.
L'empresa està tocada per la crisi
-Punt-.


estar 'tonto' *

S'ha emmarranat i no vol venir (o s'ha entossudit i; no està 'tonto' i no vol venir).

estar tou

Estar decaigut de salut i d'ànim (Mall). |
trobar-se pansit, ensopit, moix; estar bla (Mall),
estar moll (Val) |
D’ençà que va tenir la malaltia està ben tou, no millora gaire.

La mare està tova: cada dia plora.

nota: Vegeu també "tou 4" al Volum 1.


estar trabucat

Es diu de qui ha perdut el seny o l'enteniment (Mall) |
perdre el seny (o l'enteniment), (estar malament des terrat, estar sonat, estar torrat, estar tocat des boll (Mall) |
Diuen que el seu pare ha perdut el seny i que està ben trabucat.


estar tracassat

Tenir més feina de la que es pot fer. |
estar molt enfeinat, anar atabalat, tenir (algú) més feina que no pot fer, tenir molts trencacaps de feina |
Enguany no faré vacances, perquè estic tracassat
(sentim 'atracassat').
nota: 1 Vegeu també “tracàs”, al Volum 1.

2 És un gal·licisme. No és al DIEC, el trobem al DCVB.


estar tripes a treure (o anar)

Es diu de les persones molt enemistades (Ca). |
estar (a) mata'm o et mataré, estar a mata-degolla, no poder-se sofrir, odiar-se mútuament |

Aquells estan tripes a treure
.
Els vells estaven tripes a treure amb la jove.

Aquell parell algun dia aniran tripes a treure
(es mataran).

Havien arribat tripes a treure, els dos cunyats.


estar ull al bou

Controlar les coses com van (Men-Mall). |
vigilar, estar a l’aguait, estar alerta, anar amb compte, anar l'ull al bou (DCVB) |
La setmana vinent, madona, que sempre estava ull al bou, va veure que l’amo feia sa mateixa operació -Fets-.

estar vist que *

Ja se sap que la lliga és sempre cosa de tres equips: el Tolosa, el Toló i el Clarmont (o és evident que, és clar que, ja es veu que, ja és vist que; millor que està vist que, està vist i comprovat que).
Ja es veu que avui el que importa és ser famós
(o és ben clar que, és evident que; millor que està vist que avui l’important és).
Aquests nois treballen, i fan hores al vespre: ja és vist, això!
- ens munten l'aire condicionat i vénen a partir de les 7 del vespre- (o ja es veu!, és ben clar!; millor que està vist, això!)

estar xavat (o anar, quedar)

Estar a gust, no desitjar res més (Eiv). |
estar content, estar satisfet, trobar-se com el peix a l’aigua, estar pagat de (DIEC), estar a pler (Eiv) |
Creieu-vos que amb sa fritada, es vinet i aquests bunyols tan bons que he menjat, he quedat ben xavat!
-Arrels-.
Estic pagat d'haver-la coneguda
-Punt-.


estar 'xupat' (o ésser xupat)

Aquest problema és bufar i fer ampolles (o és de bon fer; és fàcil, mamat, mastegat, simple; és peix al cove; no està 'xupat', és 'xupat').
Aquest examen és un tip de riure
(o és fàcil, és mamat, és bufar i fer empolles, és joc de poques taules; no està 'xupat').

estàs mort! *

Ets mort! (o ets ben mort!, et mataré; no estàs mort! -amenaça-)

estat d'ànim

Situació mental personal. |
estat psíquic, estat emocional |
El meu estat d'ànim és bo.
 

estat de coses *

Lluitem per canviar les coses (o l'estat de les coses, la realitat, els fets, les circumstàncies, la posició, la situació actual, l'estat de les coses, la manera de fer; millor que l'estat de coses).
nota: Pensem que 'estat de coses' és un calc del castellà.

estava jo

Expressió per iniciar i contextualitzar una narració. |
un dia jo era, una vegada era |
Estava jo dinant, quan va sonar el telèfon.
Estava jo amagat darrere d'un banc i...

estellar-se de bramar

Fer una acció de plorar fort amb grans contraccions i moviments (Mall). |
posar-se a bramar, rompre a plorar, esclatar en plors |

De tanta ràbia i pena que tenia s'estellà de bramar.


estendre la mà *

1 El president del Govern ha donat la mà a l'oposició (o ha ajudat; millor que ha estès la mà a).
2
El batlle em va donar la mà (o em va allargar la mà, em va saludar; millor que em va estendre la mà).
3
El Govern ofereix a l'oposició una política d'entesa (o una política de mà oberta; millor que una política de mà estesa, per estendre ponts) –CI-.

estendre's

Posar, un jugador, totes les cartes que li queden a les mans damunt la taula, perquè les té totes fermes, guanyadores (Am). |
ensenyar les cartes |
Ja em podria estendre, però m'estimo més jugar les cartes una per una.

estendre's com un foc de restoll

Córrer molt, sense aturall, un fet o una notícia (Val). |
esbombar-se de pressa, córrer de boca en boca, estendre's com la pólvora, estendre's com una taca d'oli, escampar-se com la pudor (Val). |
Es va escampar com la pudor que se separaven.
Quan se sàpiga que està prenyada, això s’estendrà com un foc de restoll.

estendre's com una taca d'oli (o escampar-se)

Saber-se molt de pressa una notícia. |
escampar-se com una reguera de pólvora, estendre's com un foc de restoll -o rostoll-, escampar-se com els perdigons (Ca),
escampar-se com la pudor (Val) |
La notícia s'ha estès com una taca d'oli.
La mainada s'escampen com els perdigons
(fugen, van lluny a jugar).
Si n'hi ha dos que no paguen el menjador, se sabrà i això serà una taca d'oli
(cada vegada n'hi haurà més que no pagaran).

La dependència dels telèfons mòbils s’entén com una taca d'oli
.

estès com un bacallà (o estirat)

Ben estirat. |
estès com un parrac (Ca),
estès com una verdolaga, estirat com un verat (Ca) |
El vaig trobar estès com un bacallà a sobre el llit
.
Mira com dorm: estirat com un verat!


estès com una verdolaga

Es diu de qualcú que cau a terra d’una manera beneita (Mall). |
estirat com un bacallà, ben estès |
Quan qualcú cau ben allargat, diem que roman estès com una verdolaga -Migjorn-.
verdolaga: planta de tronc ajagut i carnós
. 

estigues! (i: estigueu!)

No et moguis més. |

estigues quiet, quiet, no facis fressa |
Estigues d'una vegada, home!

Mainada, estigueu!


estigues bo! (i estigueu bons!)

Expressió de comiat. |
adéu, adéu-siau, passi-ho bé, au,
conserveu-vos! |
Demà més. Estigueu bons!

Estigues bo per Almoradí!
Que estigueu bons per Menorca!

Adéu, conserveu-vos!


es
timació malentesa
Actuació educativa errada. | 
estimació equivocada, ésser un malaprès; tenir complagut |
Deixar-los fer el que vulguin és una estimació malentesa. És un malaprès, permetre que la mainada facin aquests crits.
Els tenen molt complaguts, ara, la mainada.

nota: Vegeu 'malaprès' al Volum 1.

estimar-se la pell

Protegir-se un mateix. |
estimar-se la vida, ésser interessat |
Jo, com que m’estimo la pell, em quedo a casa quan hi ha bufetades
. Tothom s'estima la vida i calla (en una dictadura).
A
-Han robat molt, aquesta colla, a l'Ajuntament. B -Són gent molt interessada.

Aquests que fan esports de risc són gent que no estimen la vida.


estimar-se més

Manifestar preferència per alguna cosa o per algú (Gir-Val). |
preferir, agradar més, estimar-se millor (Cat Nord) |
Ells s’estimaven més la platja que la muntanya
.
On t’estimes més seure?
L'oncle s'estima més que no hi anem.

M'he estimat més quedar-me a casa

Alguns s’estimen millor marxar.

Què t'estimes més, fer-ho ara o després?

Ho farem com t'estimis més tu.

A -Han robat molt, aquesta colla, a l'Ajuntament. B -Aquests diners, m'estimo més seus que meu.
C –
No t'han convidat a bateig? D –No, millor, més m'ho estimo!


estimar-se millor

Estimar-se més a si mateix (Men). |
tenir moral, tenir autoestima |
Cal que t'estimis millor i que no et valoris tant a la baixa.

estira-i-afluixa *

El matrimoni és un estira-i-arronsa (o és un estira-i-amolla, vol molta paciència, és delicat, vol molt de tacte; no és un estira-i-afluixa).
Vam tenir un estira-i-arronsa, abans d'acordar-ne el preu
(o una discussió, un regateig; no un estira-i-afluixa, un tira-i-afluixa).

Practiquen l'estira i arronsa -en una negociació- (no: el tira i arronsa) -TV3-.


estirant molt

Com a màxim. |
comptant llarg, a tot estirar, pel cap alt |
Estirant molt, vindran 15 persones al sopar
.

estirar de *

El director li torna a estirar les orelles (no de les orelles).
Hi ha algú que estira la corda
(no de la corda).
Es deuen estar estirant els cabells perquè no ho van voler -
deuen estar desesperats- (no dels cabells) -CR-.
Si m’estireu la llengua, diré quatre coses que no vull dir
(no de la llengua).
La mula no vol tirar el carro
(no no vol estirar el carro, no no vol estirar del carro).
Tu estira d'un cap -o per un cap- i jo estiraré de l'altre
(sembla bona, perquè ens diu el lloc on cal fer la força; equival a 'tu estira d'aquí').
nota: 'Tirar' no sol dur la preposició 'de'.

estirar del carro *

Volem que el Govern porti la iniciativa (o vagi a davant, faci pressió, faci la part grossa; no que el Govern estiri el carro, estiri del carro).

estirar el fil

Esbrinar fets ocults. |
investigar, escatir, desembrollar, seguir una pista, indagar, inquirir, cercar de descobrir, furgar, traure clarícia |
De mica en mica la policia va estirant el fil
.


estirar la pota *

Després d'una llarga malaltia, se'n va anar al calaix (o va fer el darrer badall, se'n va anar al cel, hi va quedar; no va estirar la pota).


estirar les cames

Fer un passeig curt, fer un esforç suau i agradable (Gir-Bar). |
fer una passejada, fer un volt, fer un tomb, passejar-se una mica |
Cada dia havent dinat anem a estirar les cames.
Totes les vesprades vaig a estirar les cames
.


estirar les orelles (i fer una estirada d'orelles)

Corregir a algú amb renys o càstigs (Bar). |
infligir una correcció, renyar fortament, castigar, reptar, punir, reprendre, picar la cresta, estirar el nas (les Planes d'Hostoles), (bonegar, escardussar, imposar un bonegó, un repte, un escardussó Val) |
Si aparques aquí, t'estiraran les orelles.
Ha fet una estirada d'orelles als jugadors
.
Ma mare m’ha pegat un bon escardussó
.
L'inspector els ha estirat el nas
(renyat).
Si torneu tan tard, us estiraré les orelles.
No el repteu tant, que és molt bon xiquet
.

...i una forta estirada d'orelles de part del Vaticà (millor que tiró d'orelles) –Saó-.

nota: Trobem tiró com a sinònim d'estiró, al DNV. No ens sembla necessari.


estirar més el braç que la màniga

Desprendre algú per damunt de les seves possibilitats (Gir-Bar). |
viure fent crèdits, voler-ho matar tot, voler fer-ho seguir tot, voler fer més del que es pot, voler la mare i els pardalets; ésser molt ambiciós, estirar més el peu que la flassada, voler abraçar massa; haver de vendre el ruc per comprar-li garrofes -Punt-, estirar més els peus que els llençols, allargar més el peu que la sabata -o que l'esclop- |
No estireu més el braç que la màniga; penseu que els crèdits s'han de tornar, i amb interessos!

En aquesta família sempre han estirat més el braç que la màniga.
Eixa pobresa d’ara és per haver estirat més el peu que la flassada
.
La Generalitat ha de vendre locals per anar a lloguer: això és vendre el ruc per comprar-li garrofes.

No es pot pas fer seguir tot: menjar bé, viatjar...
(falten diners).


estirar pel gec

Anar al darrere d'algú per cobrar un deute (Ca). |
empaitar |
Tant ric que era i ara tothom l'estira pel gec.


estirar-se els cabells

Lamentar molt alguna cosa. |
penedir-se, sentir ràbia, rosegar-se els punys, tenir remordiments, saber greu, donar-se cops al pit |
Si ara no estudies, després t’estiraràs els cabells
.

estotjar a la memòria (o estojar)

Tenir present un record a la memòria (Mall). |
recordar, remembrar, conservar en el record, tenir gravat a la memòria |
Tinc estojat a la memòria el que succeí aquell dia.  

estovar-se el cervell

Embogir, perdre el seny (Val). |

enfollir, trastocar-se, perdre el seny, (perdre el trellat, perdre el coneixement, estar destrellatat Val) |
De mirar tant la televisió se’ls ha estovat el cervell.

Les calors estivals han estovat els cervells dels nostres representant
s -Temps-.


estrenar el terra (o inaugurar)

Caure a terra (Am). |
anar de trompis, caure de nassos, fotre's de morros, anar per terra |
L'altre dia l'avi va estrenar el terra
(va caure del llit).


estrènyer de passos

Pressionar, una persona, a fi que digui una cosa (Mall). |
forçar, collar, fer xerrar; trobar-se estret (Mall) |
El mateix germà, quan l’hem estret de passos, ens ho ha contat tot.

estrènyer de raons

Explicar de manera enraonada algun fet o assumpte (Mall). |
glossar, esclarir, dir; convèncer,
estrènyer a raons (DIEC) |
Tant el va estrènyer de raons que ell es va resoldre a contar-li-ho, tanmateix, tard o d’hora acabaria per saber-ho -
Els voltors-.
La Cesca no em saluda, som renyits; ja t'ho diré perquè: un dia..

nota: Vegeu també "estrènyer de passos".


estrènyer el cul a la cadira

Haver de callar. |

haver-se d'aguantar, aguantar-se, tenir paciència |

A -El teu company fa moltes males jugades: no sé com l'aguantes! B -Sí, mira, estrenyent el cul a la cadira.


estrènyer el puny

Cloure el puny; se sol dir dels doblers, a fi de guardar-los (Ca) |
estalviar, economitzar, tenir un diner poruc |
Als diners se'ls ha d'estrènyer el puny
(quan se'n tenen, s'han de guardar).

En Josep té un diner poruc
(si no li demanes els deutes, no cobres).


estrènyer el setge

Empaitar a algú, acorralar-lo; acostar-se al nucli d’un problema o al seu desenllaç. |
intensificar el setge, estrènyer la corda, encerclar, acorralar, acular, estrènyer de passos (Mall) |
La policia estrenyia ahir el setge al voltant del president de la Diputació
-Punt-.
El jutge estreny el setge a l’entorn de la batllessa
-Avui-.

nota: També sentim en el mateix sentit 'estrènyer -o tancar- el cercle', que pot ser una bona solució.


estrenar el terra

Caure algú a terra de front (Am). |
fotre's de morros, (anar de bocadents, anar -o caure- de vint ungles, fotre’s un bac de morros, caure de bigotis, caure una jaçada Val) |
Ahir, patinant, estrenàrem el terra.
Ma mare va caure una jaçada i es va trencar la cama
.


estrènyer els perns

Controlar millor a algú i restringir-li les despeses (Men). |
estrènyer la bossa, la cintura, els caragols, etc. |
El noi gasta massa, li haurem d’estrènyer els perns.

estrènyer fins que s'escorri la rosca

Fer que algú pagui el màxim (Ca). |
esprémer,
estrènyer els caragols (Ca) |
Amb tants imposts, el Govern ens va estrenyent fins que s’escorri la rosca
.
En demanes massa. Si tant estrenys
t'engegaran a fer punyetes.

Els bancs et fan crèdits i després et van estrenyent els caragols
(et posen condicions cada vegada més difícils).


estrènyer la corda

Controlar massa a algú. |
tibar la corda, voler tenir lligat |
No estrenyis tant la corda, que el noi ja té vint anys: deixa'l fer.


estrènyer les dents

Tenir molta enveja (Ca). |
estar engelosit, morir-se d'enveja, corsecar-se d'enveja, estar malalt -d'enveja- (Ca) |
En Josep estrenyerà unes dents!
(el seu cunyat ha fet una venda molt bona).
Quan vau comprar el pis de l'Escala, en vaig estar malalta.

Quan et veuran amb el cotxe nou, ja estrenyeran les dents!


estrènyer-li

Anar-se'n de pressa, fugir (Mall). |
arrencar-se a córrer, partir -
o sortir- escapat (Mall) |
Aquell home li va estrènyer com un llamp cap a la muntanya.


estrènyer llaços

Enfortir les relacions dos estats, dues persones, dues entitats etc. |
fer amistat amb, tenir bones relacions |
Rússia estreny llaços amb Ucraïna
-Avui-.


estrènyer pels senyals

Posar algú en situació molt apurada, sense poder aguantar la força que algú altre fa per vèncer la seva resistència (Mall). |
obligueu-los a fer |
Als que ens foten els diners, estrenyeu-los pels senyals.


estrènyer-se un ou

Haver-se d'afluixar d'una cosa, verure's obligat a prescindir-ne (Mall). |
haver-se de mirar, haver-se de pintar a l'oli, (estrènyer-se es cap, pegar-se un cop a la barra, pegar-se un cop an es morros Mall) |
Ell volia aquella casa, però s'ha hagut d'estrènyer un ou.


estreta de mans (o de mà)

El fet de donar-se la mà dues persones. |
encaixada de mans; catxar la mà, estrènyer la mà |
És costum fer una estreta de mans abans de començar el partit
.

estretor de mires *

El diari critica la manca d'imparcialitat del polític (o la manca de rigor intel·lectual, la tendenciositat, la poca seriositat, la mala intenció, l'egoisme, la miopia, la poca vista, el poc seny, la intolerància; millor que l'estretor de mires, la curtedat de mires) -TV3-.
 
estripar les cartes (o esquinçar)

Interrompre de manera sobtada un procés, una negociació, un diàleg etc. |
trencar un acord, un pacte, una negociació; plegar, taancar la botiga (Tresponts) |
Els sindicats han estripat les cartes i han abandonat la negociació
-TV3-.

estudiar-se a (+ verb)

Fer una cosa intencionadament (Ca-Am). |
fer una cosa a posta, expressament, a dretes, deliberadament |
La nena ha trencat el càntir i s’hi ha estudiat
(ha fet una rebequeria).
Tu ja t'hi estudies a fer fressa!

nota: Vegeu 'estudiar-se', al Volum 1.

estudiar-se-les totes.

Pensar algú molt bé la seva conveniència, les seves actuacions (Am). |
pensar-se-les totes, mirar els pros i els contres |
Tu, abans de comprar-te el cotxe nou, estudia-te-les totes
.
A -
Tot s'estreny molt, amb la crisi. B -Sí, però se les estudien totes perquè la gent gasti.

esvalotar el galliner

Alterar l'ordre i la tranquil·litat d'un lloc (Bar-Gir). |
excitar, esverar, armar escàndol |
Tothom treballava i, quan has entrat tu, m'has esvalotat el galliner
(en una classe).

esverar-se el galliner (i esverar)

Provocar una situació de nerviosisme en un grup de persones. |
esvalotar -o avalotar- el galliner, escarotar el galliner, moure soroll, haver-hi cridòria |
L'anunci del Govern ha esverat el galliner
.
Tu, quan arribes, esveres tot el galliner!
(xerra, crida).
El gos de casa lladra i el responen d'altres; és el nostre que esvalota
el galliner.
Ja plourà!, les dones que juguen a cartes estan molt esvalotades.
M'he esverat quan m’ho han dit
.
Avui està molt esverat el galliner
(criden, les criatures).

et confirmaré!

Expressió d’amenaça. |
te la fotré!, et picaré!, (et cardaré!, et sucaré!, et ventaré!, et calfaré! Val) |
Fes això o et confirmaré!
Et cardaré, si no creus
.
nota: Vegeu 'confirmar', al Volum 1.

et divertiré!

Es diu, en sentit irònic, per indicar la intenció de fer passar una estona entretinguda i divertida a algú altre (Mall). |
distreure, entretenir, esbargir-se |
Vine a les nou a casa, et divertiré!


et donaré un baticul per sa panxa

És una advertència que es fa mig en broma, tot fent veure que la
persona advertida pot rebre una topada per la panxa (Moixonies, Mall). |
te donaré una estomacada |
Si no fas bondat et donaré una baticul per sa panxa.
baticul: cop donat al cul; natjada, batecul (Val).

et fa res ? (o et faria res?)

Expressió amable per a sol·licitar a algú alguna cosa. |
et ve bé de?, em faries el favor de?, no et sap greu que?,
et ve d'aquí que? |
Et faria res d'acompanyar-me al notari?
Et fa res de callar? Tinc mal de cap.
Et faria res d'anar a buscar el diari.
Et fa res d'ajudar-me a entrar aquests paquets?
Et faria res que t'ho portés ara en comptes de demà?

Et fa res que segui aquí?
-TV3-.
Et fa res que em quedi?
Ara jo tinc feina, et faria res d'anar a esperar la nena?
Us faria res tirar el cotxe un xic endavant?


et faran caritat!

Es diu a qui va brut, duu vestits vells o esparracats, va mal afaitat, etc. (Am). |

es pensaran que ets pobre |
Et faran caritat, amb aquests pantalons!


et rendeixes?

Expressió que busca acabar un joc per abandonament del contrincant. |
et dónes?,
et rets? |
Va, que és molt difícil: et rendeixes?
(en una endevinalla)

et sembla poc?

Expressió que contradiu una negació anterior. |
no et sembla bé?, et sembla que és poca cosa?, trobes que és poc? |
Et sembla poc aquest regal?

A
-No serà res. B -Et sembla poc anar dos anys a Bellaterra cada dia?

et tancaré a la cagamenja fins diumenge!

Expressió per a espantar les criatures que no creuen (Am). |
vindrà l'home del sac! (vindrà el Butoni!, vindrà el saginer! Val) |
Us tancaré a la cagamenja fins diumenge, si no dormiu!

Li has dit que vindrà el Butoni i ara té por
.
cagamenja: Presó (DCVB).

et traurien
els ulls (i: ens traurien)

Expressió que indica la perversitat d’algú. |
no et poden veure!, et tenen malícia, no et poden sofrir |
Aquesta gent, si poguessin, ens traurien els ulls
.
Aquests, jugant al canari, per un euro es traurien els ulls!

nota:
Vegeu també 'es traurien els ulls'.

et vaig a dir que

Expressió que introdueix una declaració que pot semblar estranya. |
realment, encara que no ho sembli, et seré franc,
ja t'ho diré ben clar, et diré que, si va a dir ver (DCVB) |
Et vaig a dir que no m’agradava el bacallà, quan era petit.
Et vaig a dir que a mi, fins i tot l'aigua m'estufa
(m'engreixa).
Et vaig a dir que un entrecot, si es tendre és bo; ara si és estireganyat, no.
No conec gaire el País Valencià, et vaig a dir que ni Tarragona no conec.
Et vaig a dir que és més barat allà que aquí.

Ja t'ho diré ben clar: estic acollonit.

estireganyar: Deformar, allargassar, estirar.

et ve de?

Expressió que se sol dir a algú que té pressa, que té por de no cobrar, etc.. |
et convé?, ho necessites? |

A -
Va, que hem d'acabar la feina. B -Et ve d'ara, això?
No li ve mai d'aquí, a l'hora de pag
ar.
nota:
Vegeu també 'venir de 2 i 3'.

ets burro o el fas?

Expressió de reprensió (Ca). |
ets burro o ho fas veure?, ets beneit o la mames? (Am) |
A sobre la taula has de deixar els paquets? Ets burro o el fas?


ets el més eixerit de casa teva?

Expressió de burla a qui presumeix de trempat i fa o diu bestieses o coses de persona curta (vol dir: imagina't com deuen ser els altres, si tu ets el més trempat!, Ca). |
tots són així, a casa teva?
(Am) |
A
-Jo sóc el parracaire i cada dia la tinc enlaire! (canta) B -Noi, ets el més eixerit de casa teva?
nota: Sentim 'eixorit'.

ets i uts

Coses menors, però decisives. |
tots els detalls, les minúcies; fil per randa |
Abans de compra, s’estudia els ets i uts
.
...una volta complits els ets i uts de la rondalla
-Bruixat-.

Només trobes ets i uts, tu
(obstacles).


exagerar la nota

Exagerar el to o els efectes d'alguna cosa. |
fer d'una palla un paller (Val), d'un pet fer-ne cent esquerdes, extremar,
sembla que l'hagin extremunciat! (Am), fer-ne un cabasset (Bar) |
Crec que dient això exagereu la nota.
En Julià està exagerant un pèl la nota
(li fan falta i es rebolca per terra) -CR-. 

En Lluc exagera una mica la importància de les coses: sempre en fa un cabasset.
Mare de Déu!, té un refredat i sembla l'hagin extremunciat!
(com exagera)

exaltar

Elevar un sentiment, una passió, una feina, a un alt grau d’intensitat. |
entusiasmar, apassionar, exalçar |
L'has de fer bé i has d’intentar que t’exalti, la feina
-Lluc-.

excepció feta de *

Vegeu 'a excepció feta de'


excuses de mal pagador

Raons que pretenen explicar un determinat capteniment, però que no convencen (Gir-Bar-Mall). |
pretextos sense fonament, disculpes, mitges excuses, romanços, cançons, camàndules,
excuses de pobre (Am), subterfugis, pretextos, descàrrecs; fer passar de noves, raons foradades (Val) |
No vénen al sopar perquè no volen; la resta són excuses de mal pagador.
No ens paga perquè no té diners i ens va donant excuses de mal pagador (diu que ja pagarà i no ho fa mai).
Tu ens fas passar de noves, ens vas dient que no tens diners i que ja ens pagaràs: això són excuses de mal pagador.
A -
No he fet els deures perquè estava cansat. B -Això són excuses de pobre.
No em vingues ara amb romanços, si ho has signat és perquè hi estàs d'acord.
Ella sempre s'exclama, però són excuses de pobre.
Diu que no ens pot ajudar a pintar la tanca, són excuses de mal pagador.

Tot el que diu aquest estudi són raons foradades.


explicar la vida i miracles

Donar totes les dades personals, totes les dades d'un fet, tota mena d'explicacions, etc. (Gir-Bar) |
explicar fil per randa, explicar per menut, explicar detalladament, explicar fil per agulla (Val) |
A
-És molt xerraire. B -Ui sí!, quan et troba t'explica vida i miracles.


explicar-se com un llibre sense fulls

Es diu de qui xerra molt i no les encerta gaire o de qui no se sap explicar. |
explicar-se com un llibre tancat, no tocar-les totes, parlar sense fonament |
No en feu cas, que s'explica com un llibre sense fulls
.
Haurà de repetir l’explicació, perquè s’explica com un llibre tancat
.

explicar taral·les.

Explica algú històries d’escàs interès o contingut. |
contar romanços, xerrameques, explicar històries de la vora del foc, explicar històries que no treuen cap a res, fer passar l'estona |
Fugim, que ve aquell a explicar-nos taral·les
.
Deixem-nos de romanços i avancem la faena.