abaixar
els fumsAbatre
l'orgull d'una persona (Gir-Bar). |
posar els peus plans, fer perdre l'urc; transigir, condescendir
| No li hem premiat el poema per abaixar-li una mica els
fums.
abaixar
els braços (i abaixar la guàrdia)
Rendir-se; no
ésser tan exigent. |
retre's,
donar-se, plegar banderes, capitular, afluixar, badar, ser menys rigorós,
relaxar-se |
No
van abaixar -o baixar- mai els braços
-Punt-.
En
Tianet demana que no abaixin la guàrdia contra el terrorisme
-Avui-.
abaixar-se
les calces (o els pantalons)
Haver
d'acceptar unes condicions dolentes o humiliants. |
deixar-se
dominar, agemolir-se, abaixar-se, humiliar-se, ajupir-se, deixar-se
governar,
abaixar
el cap, resignar-se, cedir |
Pobre
home, haver-se d'abaixar les calces d’aquesta manera!
(era ric i ara demana diners als amics, Am)
abaixar
velesModerar,
algú, la seva actitud, les seves paraules o les seves
reivindicacions (Bar). |
renunciar
a allò que es pretenia; desistir, afluixar, cedir, transigir, baixar
del ruc
|
Avui,
quan havia de donar la cara, ha abaixat veles (un
ministre) -CR-.
Sorprenentment,
en un moment del debat, va abaixar veles.
nota:
També es diu, amb el mateix sentit,
girar veles, plegar veles, arriar veles, amainar veles,
etc.
abandonar
a la seva sort
No
donar cap mena d'ajut. |
abandonar de qualsevol manera, deixar
de banda, dur a malbarat, oblidat de la mà de
Déu, deixar a la seva sort,
deixar sol, no ajudar; tant
te fot de tres com de quatre (Ca), deixar amb el sant en terra (Val) |
No
es poden abandonar els pagesos a la seva sort –CR-.
Abandonen
a la seva sort els refugiats
-TV3-.
També
se'n pot cansar i deixar-los amb el sant en terra
(no presentar-se a
les eleccions)
-Temps-.
abans,
abans, va dir en Canyot
Es
diu a qui es queixa després de fer una pífia (Men). |
ara són
hores de queixar-te! |
Ara
et queixes, després de trencar el gerro? Abans, abans, va dir en
Canyot! Havies d'haver anat més en compte.
abans
al contrari *
No
l'hem criticat mai nosaltres, més aviat l'hem alabat
(o sinó
que, ben al contrari, al contrari; tot al contrari, que l’hem
alabat;
no abans
al contrari)
-Temps-.
abans
d'ahir no, l'altre
El
dia anterior a abans d'ahir. |
fa
tres dies, abans-d'ahir
l'altre, fa
tres dies
(Mall),
despús-ahir no, l'altre (Val)
|
M'ho
vas dir abans d'ahir no, l'altre.
Ahir
era dimecres, i despús-ahir, dimarts.
Despús-anit
vam sopar vora la platja
(Val).
abans
d'ara *Fins
ara no l'havia vista mai (o
fins avui, fins no fa gaire; millor
que
abans d'ara).
N'has
comprats molts, fins ara? (o
anteriorment, fins avui; millor
que abans
d'ara -TV3-.
abans
d'hora
Abans
de quan cal fer-ho. |
més d’hora, més aviat, abans de
començar, abans que comenci, d'hora |
Per
agafar les entrades, mira d’arribar abans d'hora.
Sembla que vas
a alabar-te abans d'hora, si dius que estàs fent un disc
(presumir).
Va
plantar l'enciam abans d'hora.
abans
d'obrir la boca, ja li he vist les dents
Ho
diuen d’algú quan li veuen la intenció que porta. |
abans
d'aixecar la cama, ja li he vist el taló (Ceret), veure a venir |
Em
volia aixecar, però abans d'obrir la boca ja li he vist les dents
(en
una venda, Ca).
Diu
força mentides, però abans d'obrir la boca, ja li veus les dents
(és
curtet).
aixecar: Enganyar a algú; enganyar, ensarronar (DPC);
aixecar la camisa.
abans
de
Indica
preferència. |
m'estimaria més |
Abans
de viure a Barcelona, me n'aniria a Oix.
abans
de gaire
No
passarà gaire temps. |
aviat, d’aquí a poc temps, no trigarà
gaire, d'ací no res |
Abans
de gaire, plourà.
Em sembla que aquest parell, abans de gaire es
casaran.
abans
de passada una hora (o "de passat un dia")
Quan
encara no ha passat una hora (Mall). |
en
menys d’una hora, encara no fa –o no
feia-
una hora |
Abans
de passada una hora, una forta ventada de xaloc donava tantes i tan
fortes malmenades al vaixell que...
-Adagiona-.
abans
de res (o que res)
La
primera cosa que cal fer. |
primer de tot, per començar, abans
que cap altra cosa, abans de tot, abans de dir res més, d'antuvi
|
Permeti'm,
abans de res, de parlar de la meva malaltia.
Primer de tot, cal
que comptem els vots.
nota:
Segons Ruaix aquestes locucions adverbials no haurien de fer oblidar
el sinònim “primer de tot”. De fet “primer de tot”, fins no
fa gaire, era la forma més usada.
abans
de temps *
Ha
vingut abans d’hora
(o abans
de l’hora que tocava; millor
que abans
de temps).
S'ha
assecat abans d’hora, el blat de moro (o
abans del seu temps; millor
que abans
de temps).
El
PBP comença la campanya abans d'hora
(o quan
encara no és hora, quan encara no n’és temps, quan no toca;
millor que abans
de temps
-R4-.
abans
de tot (o que tot)
La
primera cosa que s’ha de dir o de fer (Gir). |
primer de tot,
abans de dir res més, abans de més raons, de primer, de bell antuvi
|
Abans
de tot m'agradaria donar-vos les gràcies.
Abans de tot vull
saludar els amics holandesos.
nota:
Segons Ruaix aquestes locucions no ens haurien de fer oblidar el
sinònim primer
de tot.
De fet primer
de tot encara
domina entre catalanoparlants habituals.
abans
no (+ verb)
Abans
de fer quelcom. |
primer, abans de (+ verb) |
Abans
no no claveu res, ensenyeu-m’ho.
Abans no comencen la classe,
passa mitja hora.
És maimó, abans no s'ha tret les calces et fa
cruixir.
Abans no seran les deu del vespre, ui en farem de
partides de cartes!
Abans no te’n vagis, entra, que et donaré
un encàrrec.
Abans no arribem a l'any 2000 ja en tornarem a
parlar.
Abans no compra, ui en mira, de vestits!
Abans no
travessis, mira a cada costat.
nota:
Sentim "ui en (+ verb)", en el sentit de molts, a l'Alt
Empordà.
abans
passaran per damunt del meu cadàver *
Tu
no ho seràs mai, el meu gendre; abans m’hauran de matar
(o m'hauran
de matar primer, ni en aquest món ni en l’altre, mai de la vida,
m'hauran de llevar la vida; millor
que
abans passaran per damunt del meu cadàver).
abans
que
Indica
prioritat o preferència. |
primer |
Hi
va anar abans que tu.
Va arribar abans que ella.
Abans
que traductora, és correctora
–Temps-.
abans
que ningú
Es
diu del primer de tenir o de fer quelcom. |
ésser el primer de,
tenir primer que cap altre
La
Carla va tenir rentaplats abans que ningú, a garriguella.
Sempre
és el primer d'arribar (o
arriba abans que els altres, arriba primer que
els altres, arriba
primer que cap altre;
millor que arriba primer que ningú)
-El9-.
nota:
Pensem que, tot i no ser una frase incorrecta, s'usa molt per
influència dels castellà.
'abogar'
per *
El ministre defensa
la llibertat de circulació de capitals (o advoca per,
propugna, demana, lluita per; no 'aboga' per).
Nosaltres
demanem la suspensió de la sanció (o
estem a favor de, advoquem per la suspensió, som partidaris de,
lluitem per, defensem; no 'aboguem'
per la suspensió de).
abonar-s'hi
Fer durar una activitat
que resulta agradable o fer-la moltes vegades. |
aprofitar l'ocasió |
Avui que tenim temps
ens hi abonarem (posarem moltes
sardanes).
Com t'hi has abonat,
amb les neules! (n'ha menjades
moltes)
nota: Vegeu també
'abonar 2', al Volum 1
abordar
de sec a sec (o en sec)
Posar-se
a cridar contra algú de manera sobtada. |
escridassar, escometre
cridant, posar-se a bramar |
Ahir
el teu cunyat, quan li vaig dir que havia de pagar més, em va
abordar de sec a sec.
La mare de la Clemència, quan em veu,
m’aborda en sec amb el tema de les notes; algun dia l'engegaré a
dida! (una
mare que empaita un mestre)
He
fet un primer comentari, m'han abordat ens sec i ja no he dit res
més.
Aquell gos, quan veu el nostre, me l'aborda en sec.
abordar-se
a
Prendre
alguna cosa amb energia (Mall). |
afuar-se
a, engrapar, arpar |
Us
convendrà més abordar-vos a una gran peça de formatge que tenc
amagada.
abric
de pells *
Vull comprar un
abric de pell (no de pells).
abrigar-se
abans de ploure
Ésser
molt previsor, preparar-se amb temps per a evitar un mal (Mall). |
posar-se
el pegat abans del floronco, curar-se en salut |
En
Bernat va ben alerta, és molt previsor amb tot, sempre s'abriga
abans de ploure.
abrigar
fort
Fer callar amb males
maneres (Am). |
mocar, tapar la boca,
contestar malament |
A -La Rosa enraonava
amb una altra dona, jo m'hi vaig posar i em va dir: ‘Poc t’ho
deia a tu!’ B -Abriga prou fort, aquesta noia!
nota: Vegeu 'abrigar
1', al Volum 1.
abril,
aigua a mil
Al
mes d'abril plou molt (l’Alguer). |
abundar
en *
El
Sr. Jofre ha dit unes quantes vegades que ell se sent barcelonista
(o ha
tornat a dir, ha repetit, ha insistit, ha refermat;
no ha
abundat en l'opinió que).
Tu
i jo som del mateix parer
(o tenim
el mateix parer, pensem igual;
no abundem
en la mateixa idea).
acabar
(+ gerundi)
Fer
una cosa després de rumiar-la molt. |
acabar per, arribar
finalment a fer |
Aquest
camp, acabaràs comprant-lo.
Em sembla que acabaré posant una
altra antena de televisió.
acabar
a res
Perdre
la categoria, la força, l’interès. |
arribar a res, baixar de
nivell; desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre's |
Era
una casa molt rica, però ha acabat a res.
Si les ràdios
continuen parlant d’aquesta manera, el català acabarà a
res.
Aquestes subvencions acabaran a res.
acabar
amb *
M'han
volgut matar
(o liquidar,
suprimir, pelar, eliminar; no
han
volgut acabar amb mi)
-TV3-.
Aquest
negoci em matarà
(o em
durà al cementiri;
no
acabarà amb mi)
-TV3-.
El
Barça guanya un altre rival (o
elimina; no
acaba amb un altre rival)
-Avui-.
Els
blaus van enderrocar el govern (o
fer caure, fer cessar, posar fi, extingir, fer acabar, desfer; no
van acabar amb el govern).
nota: Sí
que és correcte: La festa acabarà amb un sopar (o
la festa finirà, conclourà, tindrà fi amb un sopar)
-Ruaix-.
acabar
com Camot
Tindre
un mal final (Cas). |
fer mala fi, fer la fi d'en Cagaelàstics,
acabar malament, anar a mal borràs acabar com una picada -picà- de
fesols (Val) |
Ho
pogué escoltar abans que... i no acabara tot com Camot -La
cara oculta de la lluna-.
acabar
com el ball de Torrent
Acabar
malament, amb confusió o brega (Val). |
acabar a pinyes, acabar
com el rosari de l’aurora, acabar com el ball de Parra (Val); fer
mala fi, acabar com Camot (Val) |
Si
no trauen més vi, açò s’acabarà com el ball de Torrent.
Les
nostres reunions sempre acaben com el ball de Parra: cadascú, quan
li pareix, s’alça i pega a fugir.
acabar
com el rosari de l'aurora
Fracassar
quelcom per manca d’entesa. |
acabar en no-res, resultar
malament, tornar-se aiguapoll, acabar com el ball de Torrent,
anar-se’n en orri, anar-se’n a terra, acabar com la processó de
la moixeta (Mall) |
Aquesta
associació de pares acabarà com el rosari de l’aurora, perquè
tothom vol ser savi.
acabar
com sa processó de na Moixeta
Vol
dir que una cosa no ha acabat així com tocava o que ha decaigut molt
(Mall). |
acabar
com el rosari de l'aurora
|
Ja
no hi va ningú a aquestes trobades, acabaran com la processó de na
Moixeta.
nota:
Es
diu que era una processó que transcorria per dins la Seu instituïda
i patrocinada per una senyora de la noble família dels Moix, i que,
morta aquesta senyora, acabà de fer-se.
acabar
de
1
Donar fi a una cosa començada. |
cloure, finir, enllestir, tancar
|
Demà
acabarem de rematar les festes
(és el darrer dia). Hem
d’acabar de polir les peces.
2
Faltar molt poc per a una cosa. |
mancar poc per a, ésser a punt
de ser |
El
dinar ja acaba d'estar.
Ja acaben de ser les dotze, i tothom
jau.
Entrem que ja acaba de ser hora de començar.
Aquella casa
acaba de baixar
(o acaba
de caure, és a punt de caure, se’n va a terra, caurà
aviat,
està en mal estat).
Aquesta
flor acaba de passar
(es
mor, ja es passa,
Ca).
Ja
acabem de ser a dalt del campanar
(falta poc).
Ja
acaba de ser hora de començar.
Li acabo de posar l'orinalet.
Ja
acabem de ser al setembre.
acabar
de sortir de l'ou
No
tenir gaire experiència; ésser molt jove encara (Nord-Gir). |
no
haver sortit de l'ou, tenir encara l'ou al cul, sortir del niu, no
haver vist cap ase volar, haver vist el món només per un forat
(Gir) |
Vaig
pagar el beure als amics, amb els pocs estalvis que tenia
d’adolescent acabat de sortir de l'ou
-Vagons robats-.
Acaba
de sortir de l'ou i ja vol donar lliçons a tothom.
acabar
els dies
Morir.
|
expirar, finar, fer el darrer badall, aclucar els ulls,
passar
a millor vida, fer la clucaina
acabar
els alens (Val) |
Va
acabar els seus dies en un asil d'avis.
El
comunisme ha passat a millor vida
-TV3-.
acabar
els menuts
Acabar
la paciència (Mall). |
enutjar-se,
enrabiar-se, perdre els menuts (Mall) |
En
Mateu estava tan nerviós que aviat acabà els menuts.
acabar
els rosaris
Perdre la paciència
(Am). |
acabar
els torrons, la paciència, els trucs (Am), els oremus (Am-Mall), acabar
els quartos (Mall) |
La
Fabiola m'acaba els rosaris!, avui m'ha desgraciat una jaqueta nova
amb la planxa (la dona de fer
feines).
Em
va acaba els quartos quan va dir...
-Punt-.
acabar
els torrons
Quedar
sense força, sense diners, sense recursos. |
acabar els collons,
quedar llassat, acabar la corda, decaure; empobrir-se, quedar
escurat, acabar el gas, acabar el pit |
Ahir,
aquesta mainada, caminant, em van acabar els torrons; estic
rebentat.
El pare és gran per anar a l’hort; ja ha acabat els
torrons.
Acabàrem
aviat el pit, perquè no era pas tot un córrer costa avall que costa
amunt
-Marià Vayreda-.
acabar
els trucs i les bitlles
No
saber què més fer amb una criatura per a fer-la creure (Bescanó).
|
acabar els trucs (Am), perdre trucs i bitlles (DCVB), acabar els
recursos, acabar els torrons, perdre la paciència, acabar els oremus
(Am), perdre l'oremus |
Ja
m'agrada que em portin els dos néts, però hi ha dies que hi acabo
els trucs i les bitlles.
M'acabaran els oremus, aquesta
mainada!
Acabo els trucs, amb aquest gos!
(la paciència).
acabar
en aigua de 'borrages' *
El
club va acabar com com el rosari de l’aurora
(o va
anar a morir a res, va fracassar; va acabar en aigua de figues, en
aigua de castanyes, en aiguapoll; tornar-se aigua de tramussos (Val);
no va
acabar en aigua de 'borrages').
acabar
en res (o acabar en no res)
Decaure
completament. |
acabar
a no res, acabar com el rosari de l'aurora, acabar en aigua de figues, tornar-se aiguapoll; anar-se'n a l'aigua, en orris, a can Pistraus; no han acabat bé, han acabat com el rosari de l'aurora |
Molta
fressa i acabara en res (un jugador).
Les
negociacions entre els dos partits han quedat en res.
acabar
la corda
Quedar
algú sense força a causa d'un gran esforç. |
acabar el delit,
acabar els torrons; quedar allomat, rendit, baldat |
El
matí caminaven molt, aquell jovent, però a la tarda van acabar la
corda.
A la seva edat ja li queda poca corda per jugar a
rugbi.
acabar
la paciència
Perdre
l’estat de calma. |
acabar-los, perdre la paciència, florir-se,
impacientar-se, consumir-se |
Amb
tantes reunions acabo la paciència.
Jo aguanto fins que me'ls
acaben.
nota:
Vegeu també 'acabar 3', al Volum1.
acabar
per (+ infinitiu)
Fer
una cosa després de molts dubtes o interrupcions. |
a l'últim, a
la fi, finalment |
Acabaren
per unir-se catòlics i ortodoxos.
Acabaran per casar-se
(o casant-se).
Vaig
acabar per no anar-hi, perquè es va trastocar un xic i de seguida
cridava.
nota:
Construcció que alguns consideren castellanisme, però que és
correcta (Ruaix)
acabar
s'oli
Estar
a punt de morir (Men). |
(estar-ho
acabant, fer els darrers, estar a punt d’ajuntar es potons
Men) |
En
Joan està acabant s’oli.
acabar-se
coure cabres
Acabar-se
la bona vida, la feina etc. (Men). |
acabar-se el bon temps,
girar-se els daus |
Amb
la mort del pare, en aquesta casa s'ha acabat de coure
cabres.
acabar-se
d'empassar
Es
diu d'una persona molt i molt prima (Am). |
acabar-se de perdre,
ésser un secall -o un secardí-; ésser sec, magre, escanyolit;
ésser sec com un clau, com una orella de gat, com un gaig |
La
Rita està seca que s'acaba d'empassar
(està malalta).
No
sé pas que té en Joan, s'acaba d'empassar.
En Filemó s’acaba
d’empassar, de sec (o
és
sec que s’acaba de perdre).
L'Encarnació
sembla que s'acaba d'empassar i, com tira!
-camina molt- (és molt seca).
L'avi
està sec, sembla empassat.
acabar-se
el rosari
Acabar-se una acció
iterativa i carregosa. |
tallar, tallar curt,
tallar en sec, interrompre, deturar |
A -Han tornat a
trencar el rotlle de paper de vàter (a l’escola). B -El
traurem i s’acabarà el rosari (solució: sense paper).
acabar-se-li
la corda (a algú)
Morir-se.
|
descuidar-se de respirar, anar-se'n al cel, traspassar |
Se
li ha acabat la corda, pobre Benvingut!
acabat!
Es
fa servir per augmentar la magnitud d’un defecte. |
adjectiu
+ més que + adjectiu, fet
(Am)
|
Havies
de trencar el plat, burro acabat! (o
burro més que burro!)
Ets
un ximple acabat!
És un porc acabat! (no
neteja res).
Era
un malparit acabat!
És
una criatura feta, en Miquel!
(fa criaturades i té 40 anys).
acabat
de (+ infinitiu)
Quan
fa poc que ha passat una cosa. |
que
acaba de, de fresc, de poc temps, d'ara mateix |
Acabades de
néixer, són lletges, les criatures.
Acabats de casar, vam anar
a viure en un pis de lloguer (o casats de nou, casats de poc, casats
de fresc).
L'arròs és molt bo, acabat de fer (de seguida que és
fet).
Té trenta-cinc anys acabats de fer.
La terra, acabada
de llaurar, queda molt flonja.
Els peixos, a acabats de sortir de
l’aigua, són lluents –Llibre-.
acabat
de dir, acabat d'oferir
1
Es diu de qui no recorda les coses per manca de memòria o d'interès.
|
tenir poca memòria |
Val
més que m'ho apuntis, perquè jo, acabat de dir, acabat
d'oferir.
Ahir vam fer un acord de claustre i avui tothom ho fa a
l'inrevés: acabat de dir, acabat d'oferir.
Ara llegeixo un
programa i no em recordo de res: acabat de llegir acabat d'oferir.
2
Es diu de les persones que obliden aviat allò que han dit. |
ésser
un pet de vent |
En
Marc no rumia gaire; quan s'empipa, crida, i després ja està:
acabat de dir, acabat d'oferir.
acabat
de fer
1
Quan s'hagi acabat el procés de creixement i de maduració. |
quan
sigui més gran, més endavant, d'aquí a uns anys, de gran, quan
sigui gran |
Acabat
de fer, serà de la broma, en Met. Acabat de fer, serà com el seu
pare, la Jana (el
retirarà).
Acabada
de fer, seràs com l'àvia (es
pot referir al físic o a la manera de fer).
Acabada
de fer, serà maca, la noia de casa.
Guaita,
acabat de fer, quin sol! (era
núvol).
Quan
sigui acabat de fer, serà molt trempat.
Aquesta nena, acabada de
fer, serà bèstia com la mare.
2
Considerant-ho bé (Am). |
pensant-ho bé, ben mirat, al
capdavall, comptat i debatut, després de tot, fet i fumut, al
cap i a la fi, considerat tot
|
Acabat
de fer, és millor anar canviant de classe (voltar
i no ser tutor).
Acabat
de fer, ja podies tancar
(quan has passat).
No
em vindrà de deu euros, acabat de fer (i
paga ell).
Acabat
de fer, m'ha caigut de dalt
(el got que he trencat, per tant no en tinc pas tanta culpa).
Els
llibres, acabat de fer, no tenen gaire importància en l'ensenyament
d'ara.
Què et donen, acabat de fer, per anar a treballar a cal
sogre? (no
t'ho agrairan, no en tindràs cap recompensa, et faràs un fart de
treballar per res).
Ja
estem bé en aquesta casa, acabat de fer
(ben mirat).
Acabat
de fer, què en faràs dels cèntims? (no
vol comprar un aparell per a les orelles, perquè el troba
car)
Acabat
de fer, no s'ha fet res
(no s'ha fet mal, rugbi).
Acabat
de fer, ha sortit al revés del que ella deia
(ben
mirat).
acalar
l'esquena
Doblegar
el cos inclinant-ne la part superior cap a terra (Men). |
inclinar-se, vinclar-se |
Mestre Joan Moraduix,
que havia exercit com a camí-raler mentre li fou possible acalar
l’esquena… -Folklore
menorquí-.
'acallar'
les veus *
El govern vol fer
callar les crítiques de... (o tapar la boca als qui
critiquen, fer emmudir, aturar les protestes; no vol 'acallar'
les crítiques).
acaparar
l'atenció
Ésser,
una cosa, el centre d'interès d'algú. |
centrar
l'atenció, absorbir, ocupar les hores, apassionar, interessar,
atreure |
La
final del campionat de tenis acapararà l'atenció del públic
-Avui-.
nota:
Frase feta d'origen castellà, però admesa. Pensem que és millor
qualsevol de les altres.
acariciar
-o acaronar- (una idea, un pensament)
Pensar
que quelcom és possible. |
alimentar
un esperança, confiar, tenir confiança, refiar-se de, comptar amb
|
El
pilot català encara pot acariciar la victòria -TV2-.
'acàs'
? *
Voleu
dir que la política no és una manera de viure com una altra?
(o és que la política no
és...?, per ventura, no és la política...? -Val-;
no 'acàs' la política no
és...?)
acceptar
les coses tal com vénen
No
amoïnar-se excessivament per les coses de la vida (Am). |
prendre
les coses tal com vénen (Ca), acceptar les coses tal com són (Ca);
no emprenyar-s'hi |
Les
coses s'han d'acceptar tal com vénen; si el teu noi s'ha separat no
t'hi has pas d'encaparrar.
ací
i allà
En
tots els llocs (Val). |
pertot,
arreu, a tot arreu, pertot arreu, ençà i enllà
|
Com
ja hem dit ací i allà, no comprenem la vostra posició.
Ens
fèiem les joguines
amb
peces que trobàvem ací i allà.
ací
pau i allà cacau
Expressió
que indica que una cosa ha acabat (Cas). |
i aquí es va acabar el
tema, i tothom content |
Cadascú
en tragué les seues conclusions i ací pau i allà cacau –La
cara oculta de la lluna-.
aclarir
la mandra (a algú)
Castigar
(Am). |
treure
la mandra, escarmentar, espavilar, escalivar, treure la rampa, menar
la pressa; ja li'n vindran ganes!; no posar-se (quelcom) en cap
butxaca foradada |
A
-Diu
que no pagarà la multa. B
-Ja
li aclariran la mandra!
C
-Ha
perdut el plet i no vol pagar.
D -Ja
li aclariran la mandra!
No
s'ho posen pas a cap butxaca foradada (se'n
recorden, d'un escarment, Am).
aclarir
les idees
Fer,
algú, més clares les seves idees. |
pensar-s'hi,
dormir-hi, reflexionar, meditar, considerar |
A
-Signem
el contracte, si vols.
B -Deixa-m'hi
dormir, primer (o
deixa-m'hi
pensar, abans m'hi vull pensar)
-TV3-.
nota:
No hem trobat aquesta frase feta a l'Alt Empordà.
açò
és el que hi ha
Es
diu per insistir en una evidència, alhora que s’elimina cap altra
alternativa (Val). |
no tenim res més, tot el que tenim surt
d’aquí –o és aquí–, les coses són així |
Fill
meu, tu no vols treballar a la nostra botiga, però els diners ixen
d’ací.
Fes-te'n compte, perquè açò és el que hi ha
(Val).
nota:
construcció
que creiem correcta, per bé que ara es diu molt per influència del
castellà
acosta't!
Amenaça.
|
vine,
si tens pebrots!; que s'acosti! |
A
-Tu ets un ximplet! B -Acosta't!
C
-Ens vindran a demanar permís per passar. D -Que s'acostin! (són
renyits)
acostar
posicions
Aprimar-se
les diferències entre els qui negocien un acord. |
acostar
opinions, acostar punts de vista;
anar-se entenent, anar-se posant d'acord |
El
govern i els sindicats acosten posicions pel que fa a...
-Avui-.
nota:
1 Aquesta frase feta, com moltes altres d'origen periodístic, tant es
fa servir en català com en castellà.
2 'Acostar postures' no ens agrada tant. La 'postura' o 'positura' és
la manera de posar-se la persona, de posar els membres del cos.
acostar-se
a
1
Voler més relació amb una persona o amb una associació, algú que
no n'hi té gaire. |
fer
l'amic, voler-se fer, fer bon paper, arrambar-se, arrimar-se (Val),
tornar-se a franquejar |
La
Joana ara se m'acosta: em deu voler demanar algun favor.
El PBP
no pensa acostar-se al PCO
-Avui-.
M'hi hauré
d'acostar més a la dona
(no
s'avenen gaire).
Els
vells se solen acostar als fills.
nota:
Vegeu també 'acostar-se' al Volum1.
2
Anar a. |
fer
cap a, visitar, arribar-se a, passar per, visitar |
Molta
gent s’acosta a Puigcerdà aquests dies -TV3-.
Els
reis s'han acostat a l'hospital a veure nens malalts.
Acosta'
a casa (Val).
nota:
'Acostar-se' en aquest segon sentit no se sol usar al Principat, no
es considera prou bo; sí que és habitual a València i a les Illes.
Sí
que sonen bé al Principat frases amb 'acostar-se' en algunes frases
negatives genuïnes. Ex.: No m’hi acostaré més, a casa seva.
Si no et fan bon paper, no t'hi acostis. L'esperàvem per sopar i no
es va acostar.
acostar-se
al sol que més escalfa *
És
un home que sempre va amb els que manen (o
es
fa amb els rics, va allà on en pot treure, es posa al costat del més
fort, fa
tots els papers de l'auca;
no
s'acosta
al sol que més escalfa).
acostumar
a (o de)
Fer
quelcom habitualment. |
tenir
el costum de, tenir per costum, usar, soler |
No
acostumo a fumar.
Els turistes acostumen a preguntar-m'ho.
acte
seguit *
...i
de seguit el van dur a l'hospital (o
de
seguida, immediatament, tot seguit, encontinent, de continent;
no acte
seguit-
CR).
…i
a continuació ha xutat
(o tot
seguit, seguidament, de seguit;
no acte
seguit ha xutat)
-CR-.
acudir
com mosques
Anar molta gent a un
lloc (Bar). |
anar-hi una pila de
gent, un munt de, un fotral de, una infinitat de, una mala cosa de |
La
gent hi acudeix com mosques, a la fira de Vic.
acurçar
raons
Dir
les coses amb poques paraules (Mall). |
ésser breu, anar al gra,
anar al dret, abreujar |
Aquell
home es dirigí al responsable del grup per acurçar raons
-Tardanies-.
El
pobre
vell, ple d'enuig i desconsol, per acurçar raons, un dia va dir als
seus fills... -Tardanies-.
acús
de rebut *
Ara
em fan presentar el justificant de recepció de la lletra
(o l'acusament
de recepció, l'avís de rebuda;
no l'acús
de rebut).
Aquest
atemptat és la resposta del grup terrorista a l'oferta del govern
(o la
rèplica, la contesta, la morrada -resposta
grollera-;
no
l'acús
de rebut)
-Polític-.
'adelantar
aconteixements' **
Sembla
que la setmana que ve plourà, però no ens avancem (o no ens esverem
abans d'hora, no ens anticipem, encara no toca dir-ho, no ens
precipitem, ja ho veurem; no
no 'adelantem aconteixements')
-RAC1-.
adés...,
adés....
Indica
canvis de situació. |
ara..., ara; ara..., adés |
Les
poblacions rosselloneses, adés catalanes, adés franceses,
palesen...
adesiara
Locució
adverbial que expressa una temporalitat relativa i un xic indefinida,
per bé que pertanyent més aviat a un passat pròxim (Mall). |
de
tant en tant, ara i adés (Mall) |
Adesiara
el visitava a casa seva.
I assentint adés i ara, va passant
l’estona –Llibre-.
adéu,
si te'n vas!
Se
sol dir a qui se'n va d'un lloc sense dir res. |
bon
viatge!; jo diria adéu, noi |
Adéu,
si te'n vas!
adéu,
tartana!
Es
diu quan alguna cosa s'ha fet malbé. |
tururut viola!, tururut
dotze hores; bona nit, viola!, bona nit, caragol!; bon nit, cresol,
que la lluna s'apaga |
El
meu gendre ha remenat el televisor, i adéu tartana!
(ja no es veu)
Si
es tomba, aquest rellotge de paret, adéu tartana!
(es trencarà)
nota:
També es diu en castellà. No en sabem l'origen.
adoba't!
Se
sol dir als animals domèstics grossos quan es vol que es moguin del
seu lloc, a fi de passar-hi les persones, de netejar-los l'estable,
etc. |
posa't
bé |
Morena,
adoba't!
(a la mula).
Noi,
adoba't! (a
un alumne que té les potes sobre la taula).
adobar-se
el dia (o el temps)
Fer més bon temps
(Ca). |
fer bonança |
S'ha adobat, el dia:
ara no fa fred i fa sol.
adobar
una cosa i espatllar-ne una altra
Ho
sentim a dir de les persones que fan adobs i dels medicaments. |
van
bé per una cosa i malament per una altra, adobar una cosa i
espatllar-ne una altra |
Aquest
mecànic t'adoba una cosa i te n'espatlla una altra.
Les
pastilles curen una cosa però n’espatllen una altra.
adobeu-ho
que vagi bé!
Ho
diu qui se'n va d'un lloc on hi ha malestar. |
no discutiu més,
no us baralleu, porteu-vos bé, arregleu-ho (Am), poseu-vos d'acord |
Adéu-siau,
i adobeu-ho que vagi bé! (els
altres s'estan discutint)
Adobeu-ho
que vagi bé! (un
que se'n va i deixa els altres amb llargues discussions).
Arregleu-ho
que vagi bé!
(ho diu a qui
explica que la seva parella l'enganya, el qui escolta no s'hi vol
embolicar).
adormir-se
a l'aguait
1
No llevar-se, algú, a l'hora que ho ha de fer (se sol dir a
l'agoit
Ca). |
quedar
adormit, adormir-se, no despertar-se a l'hora |
Avui
m'he adormit a l'aguait i, en comptes d'arribar a les vuit a la
feina, hi he arribat a tres quarts de nou.
S'han adormit a
l'aguait i no han pogut anar a l'excursió de l'escola (no
s'han despertat a l'hora).
2 No fer la feina que toca, no prosperar al mateix ritme que els altres competidors del ram
(Ca). |
badar,
mandrejar, encantar-se, distreure's de la feina, gandulejar,
gratar-se la panxa |
Tià,
no et pensis que m'adormi a l'aguait; ja la vaig fent, la feina,
encara que no et truqui.
L'empresa
anava bé, però s'han adormit a l'aguait
(les de la competència la superen).
adormir-se
a la glòria
No
seguir lluitant després d’haver aconseguit un èxit. |
adormir-se,
aturar-se, estancar-se, encallar-se; anar massa segur, adormir-se
sobre els seus llorers, adormir-se a l'aguait |
Argentina
es va adormir a la glòria
-Saó-
adormir-se
a la palla
Es
diu de les persones massa innocents, que baden i no vigilen prou els
seus interessos. |
dormir
a la palla; ésser encantat, ésser poc llest, no anar prou lleuger
-a l'hora d'actuar-; encantar-se, adormir-se a l'aguait; no sospitar
d'un mal que ens afecta, o d'un perill que ens amenaça |
Éreu
vosaltres que havíeu de comprar la casa del veí; sempre us adormiu
a la palla!
Noia, si vols entrar a l'Ajuntament, no t'adormis a
la palla! (estigues
alerta de les convocatòries de places)
Un
periodista no s'ha d'adormir mai a la palla (no
pot badar).
És
trempat el nostre noi, però s'adorm una mica a la palla
(no estudia prou).
adormir-se
sobre els llorers
Quedar,
algú, aturat després d'un primer èxit. |
afluixar,
aturar-se, estancar-se; adormir-se a la palla, adormir-se a l'aguait,
no posar-se al dia, no modernitzar-se |
Vés
entrenant; no t'adormis sobre els llorers!
-TV3-.
nota:
El
Nou
recull de modismes i frases fetes,
de Josep Balbastre i Ferrer, considera aquesta expressió un
barbarisme.
adquirir
tints dramàtics *
La
situació dels desplaçats es torna dramàtica (o greu, agafa
aires de tragèdia, es torna calamitosa, és desastrosa, és
catastròfica; millor que va adquirint tints dramàtics)
-Temps-.
advocat
dels pobres
Es
diu de les persones que es fan càrrec de causes perdudes o de poca
rendibilitat. |
buscar-se
maldecaps per a res;
pare pedaç
|
Anant
contra les decisions de l'Ajuntament sempre seràs l'advocat dels
pobres.
advocats
i procuradors, a l'infern de dos en dos
Dita
que recomana no fiar-se d'aquests professionals (Am). |
notaris,
advocats
i procuradors, a l'infern de dos en dos
|
afaitar
en sec
Perjudicar
greument. |
repassar,
pelar; enganyar; afaitar en eixut (Mall) |
Ahir
el vam afaitar-se en sec, en Biel
(li vam guanyar tots els diners jugant a cartes).
afanyar-se
a
Treballar
molt, de pressa, amb moltes ganes. Sovint es tracta d'accions mal
fetes |
apressar-se,
esforçar-se, escarrassar-se, maldar per, desviure's per |
La
mainada ens embruten la paret amb els esborradors; encara ahir en
vaig veure un que s'hi afanyava.
Anit n'hi havia dos que
s'afanyaven a robar-me el cotxe, i la feina que vaig tenir! (se'm
varen encarar)
A
dins hi ha la seva dona que s'afanya a plorar.
El van trobar al
despatx de la fàbrica que s'afanyava a dormir.
nota:
Vegeu també "afanyar 3" al primer Volum del nostre
diccionari.
afarta’m
i digue’m moro (pròpiament "digues-me moro")
Mentre
em mantinguis o paguis tu, ja pots dir el que vulguis (Val). |
vés
dient que jo aniré fent la meva |
Critiquen
els americans per la guerra, però ells: farta'm i digue'm moro
–Saó-
afartar-se
com un lladre (o atipar-se)
Menjar
fora mida (Gir-Bar). |
menjar
com un llop, golafrejar, treure el ventre de pena, afartar-se
com un teixó (Ca), atipar-se com un rènec; atipar-se a petapell (Cat Nord),
(afartar-se com un porc, afartar-se més que una revolta de riu Val), estar més ple que un tord d'olivó (DCVB)
|
Quan
paguen els altres, s'afarta com un lladre.
S'atiparan
com dos lladres.
El teu germà s'ha atipat com un
teixó.
M'he
posat con un tord d'olivó
(atipat molt) -IB3-.
afavorit
De
grandària considerable (Mall). |
molt
gros; voluminós, revingut |
Pegaren
estirada a aquella lletuga, que vengué amb un pa de terra ben
afavorit
-Adagiona-.
afegir
al banyat
Afegir-se
una desgràcia a altres de sofertes fa poc temps (Mall). |
per
acabar-ho d’adobar, afegir branques al feix (Mall) |
Per
afegir al banyat, un responsable de Palma ha manifestat
que...
afegir
al perdut
Continuar
un negoci que va malament. |
anar
perdent,
(afegir al banyat, afegir branques al feix
Mall)
|
A
-Què
feu amb la botiga? B
-Anar
afegint al perdut. No es ven gota.
C
-Avui
guanyarem!
(jugant a cartes) D -Afegir
al perdut, farem! (dos
que no en saben gaire)
Vol
recuperar i va afegint al perdut
(màquina escurabutxaques).
afegir
llenya al foc (o tirar)
Dur
més malestar en un lloc on ja n'hi ha (Gir-Bar). |
encendre
més el vesper, fer emprenyar la gent, fomentar -o atiar- les
discòrdies,
afegir llenya en el feix
|
Va
afegir més llenya al foc dient...
-Avui-.
La
consigna del govern és no tirar més llenya al foc
-CR-.
afeixugar
amb les conseqüències
Ser
conseqüent amb el que s’ha fet (Cas). |
tocar les
conseqüències, suportar |
Els
gallecs hauran d’afeixugar amb les conseqüències, si tornen a
votar el PLN.
aferrar-se
a un emblanquinat
Tenir
poca feina i pocs ingressos (Men). |
aprofitar les engrunes |
Ho
passa tan magre que, quan li surt feina, s'aferra a un
emblanquinat.
aferrar-se
allà on pot(algú)
Procurar
per ell mateix amb tots els mitjans possibles, fins i tot perjudicant
els altres (Mall). |
ésser
interessat, egoista |
En
Jaume és molt egoista, s'aferra allà on pot.
afilar
les llances contra *
Ells
critiquen l'escriptor argentí
(o van
contra, malparlen, retallen, deixen com un drap brut, murmuren
contra;
no afilen
les llances contra)
-Avui-.
afinar
el llapis *
En
aquest pressupost haurem d'anar una mica baixos, perquè hi ha crisi
(o
fer
bon preu, deixar-lo bé de preu, fer bons comptes, anar més barats,
afluixar el preu, abaixar el preu; millor
que haurem
d'afinar el llapis).
Hem
de comptar molt per poder pagar les despeses (o
comptar
bé, fer molts números, estalviar, treure els biaixos; millor
que hem
d'afinar el llapis).
afluixar
la bossa (o afluixar la mosca)
Pagar
sense tenir-ne ganes. |
gratar-se
la butxaca; afluixar els cordons, l'armilla; fer el gest,
despendre |
Hauràs
d'afluixar la bossa, si la noia es casa.
Que afluixi la mosca el
teu pare, aquest cop -TV3-.
Va
costar, però a última hora va afluixar la mosca (Bar).
afluixar
la corda
Permetre
coses que no es permetien (Bar). |
afluixar, consentir,
condescendir, baixar del ruc |
El pare no em
deixava sortir a la nit, però ha afluixat una mica la corda.
afluixar
la llengua *
Ella
no vol dir-ne res, però ja la farem xerrar (o
ja
la farem esclovellar, parlar, ja li farem dir; millor
que se'ls
afluixarà la llengua)
Amb
dues copes de conyac ho expliquen tot (o
ho
xerren tot, ho revelen tot, se'n van de la boca, se'ls hi fa dir tot,
se'ls fa esclovellar bé; millor
que se'ls
afluixa la llengua)
-TV3-.
nota:
Trobem aquesta frase feta en alguns diccionaris.
afluixar-se
de
Abstenir-se
de fer o de tenir alguna cosa que, d'antuvi, és desitjada (Mall). |
deixar-se,
renunciar a, plegar de, deixar córrer, abstenir-se de, prescindir de fer, desistir de, afluixar (Girona) |
Me
n'he hagut d'afluixar de moltes, de coses, en aquesta vida, com per
exemple de la beguda.
Quan
vaig veure que na Maria no anava de mi i que debades faria perquè
m'acceptàs, me'n vaig afluixar, tot i que l'estimava.
afogar-se
de riure *
Quan
ell ho deia, ens moríem de riure (o
ens esqueixàvem, ens rebentàvem, ens trencàvem, ens pixàvem; no
ens afogàvem).
afollar
un niu (o follar)
Agafar
els ocells d'un niu (Terres Ebre-Mall). |
desniar,
traure'n els ocells
(Val) |
Per
por que alguna
àliga
se
li emportés alguna ovella, va intentar de follar-ne el niu
-Contalles-.
afuar-se
Llançar-se,
algú, molt de pressa cap a un objecte, una persona, un animal o un
lloc determinat (Mall). |
precipitar-se,
llançar-se, envestir |
Tenim
la casa abandonada, és obvi, o si no, tots aquests que ens critiquen
no s’atrevirien a afuar-se.
agafa
el que et faci més ràbia
Tria
el que vulguis (és una manera de dir franca). |
agafa
el que vulguis |
A
-No em donaries pas una canya llarga? B -Tu mateix, vés al
canyer i agafa la que et faci més ràbia.
agafa't
a la cadira! (o agafa't!)
Hom ho diu a algú
abans de donar-li una nova sorprenent. |
agafa't fort a la
cadira, agafa't fort |
Saps què hem fet
avui?, agafa't a la cadira!, hem perdut per 6 a 0.
Agafa't!
A la guia Michelin escriuen 'Caralps' (Queralbs) i 'Castllo de
Ampuria' -Temps-.
agafa-t'ho
pel cap que vulguis
Ho
diu qui està disposat a fer quelcom peti qui peti. |
agafa-t'ho
com vulguis, pren-t'ho com vulguis, mira-t'ho com vulguis |
Mira,
mare, m'hi casaré i agafa-t'ho pel cap que vulguis!
Jo obriré
el camí, perquè el camp és meu, i agafa-t'ho pel cap que vulguis
(ho
diu al veí).
Agafeu-vos-ho
com vulgueu, però a mi, la plaça d'aquest poble, no m'agrada.
Uns
historiadors diuen que el pare era de Torroella, uns altres que era
de Roses: agafeu-vos-ho com vulgueu (tot
pot ser).
agafa
una cadira i seu a terra!
Broma
força habitual entre amics.
agafar
(els nervis)
Ésser,
una persona, dominada pels nervis. |
apoderar-se
els nervis; estar neguitós, impacient, inquiet |
Si
llegeixo al vespre els nervis m’agafen i ho he de deixar
estar.
Quan
et baralles els nervis t’agafen i tens més força que mai.
agafar
aire *
El
Tolosa es revifa al camp del Toló -hi
guanya- (o es reanima, es reviscola,
agafa ales, pren alè; millor que
agafa aire, pren aire).
agafar
al moment
Aprofitar
el moment més oportú per fer quelcom (Ca). |
triar
el bon moment |
A -Com
és que s'hi casés amb aquell ximplet?
B -La
va agafar al moment.
agafar
al vol
1
Agafar un ocell que vola o una cosa que és en l'aire. |
tomar,
entomar, copsar, (escapçar, sobtar Gir), empomar (Val) |
Vaig
agafar l'encenedor al vol
(me l'havien tirat).
La
nena va agafar una papallona al vol amb les mans.
L'han
agafada al vol
(deia una mentida).
2 Aprofitar una avinentesa per fer quelcom. |
aprofitar quan passa, aprofitar l'ocasió |
Es
difícil d'enraonar amb en Jan, perquè sempre és fora; l'has
d'agafar al vol (quan
pots).
Quan
necessites un bon paleta, si no el pesques pas al vol, un altre ja el
té.
Vaig
a parlar amb aquell, que si no l'agafo pas al vol...
3
Fer fer una cosa a algú que va distret, que no sap ben be què fa. |
entabanar, ensarronar; trobar amb el pixat al ventre |
A
-La
Tuies es presenta a les eleccions? B
-La
deuen haver agafada al vol!
Em
varen agafar al vol, per anar a fer exercicis espirituals (anava
distret i vaig picar).
A -Com
és que et vas casar?
B -Em
varen agafar al vol
(distret).
4 Saber quelcom sense que ningú ho digui clarament.
|
entendre, copsar |
Faig
un recull de frases agafades al vol.
No
m'ho ha dit ningú que festejaves, però vaig caçar al vol unes
paraules i m'ho vaig pensar (o
pescar
al vol).
agafar
ales
Animar-se.
|
agafar
ànim, coratge; pensar-se que ho poden fer tot |
L'equip
va agafar ales diumenge passat (va
guanyar).
Si
els van a favor, agafen ales, la mainada (s'han
de renyar, si convé).
agafar
amb el pixat -o els pixats- al ventre (o trobar)
Sorprendre
(Gir-Bar). |
trobar
desprevingut, trobar desconcertat, sobtar |
Vaig
trobar aquell secretari amb el pixat al ventre i em
va
fer el certificat
(i no me'l podia fer).
Em
van agafar amb el pixat al ventre i en vaig pagar més del que valia.
agafar
amb els calçons baixos
Agafar
a algú en un moment inoportú o en una situació un poc delicada
(Mall). |
trobar
-o agafar- amb els pixats al ventre, trobar desprevingut |
En
Jaume va arribar tan prest a casa que em va agafar amb els calçons
baixos.
agafar
amb saliva dejuna (o enganxar)Enganxar
dues coses d'una manera molt fluixa (sentim "endejuna" a
l'Empordà, Bar). |
aferrar molt fluix |
A-S'ha
trencat la pota de la cadira. B
–Devia
ser agafada amb saliva dejuna!
C
-Se
m'ha trencat la corretja. D
-Agafa-la
amb saliva endejuna (és
una mofa, Ca).
agafar
bé
Tractar
amb bones maneres. |
tractar
bé, tenir-hi paciència, saber agafar |
S'han
d’agafar bé, el jovent; si t’hi enfades, se’n van lluny (no
vénen al teu establiment).
agafar
color
Deixar,
un malalt, el seu color blancal. |
revifar-se,
agafar morenor, agarrar color (Val) |
Ara
ja agafa color, el pare.
agafar
com ve -o tal com ve- (una cosa)
Prendre's
una cosa amb conformació. |
agafar-s'ho
pel bon costat, prendre paciència, acceptar les coses tal com són,
no encaparrar-s'hi, resignar-se; ésser a can Passa-com-puguis, agafar-s'ho tal com pinta (Am) |
A
-Ara
que estàvem tan bé, la noia s'ha separat!
B -S'ha
d'agafar com ve (no
emprenyar-s'hi).
C -Molts
pagesos van plegant. D
-Sí,
mira, s'ha d'anar agafant com vingui.
S'ho
agafen tal com pinta (o tal com li ve,
són tranquils)
agafar
conversa
Començar
una conversa o una relació. |
agarrar
conversa |
És
un nen que de seguida agafa conversa.
nota:
Vegeu també 'agafar 13', al Volum 1.
agafar
cos *
La
participació està augmentant (o s'està fent gran, està
creixent, està agafant forma, està prenent forma, s'està ampliant,
s'età intensificant, s'està redoblant, està agafant força; millor que està
agafant cos, està prenent cos) -TV3-.
agafar
de *
Agafa'l
pel braç (no del braç).
L'agafava
per la cintura (no de la cintura).
Pujàvem
agafant-nos les mans (o agafats
per les mans; no agafats
de les mans).
Agafarem
el bou per les banyes
(no de les banyes).agafar
de bon gratÉsser
ben acceptada, una persona, per una altra. |
acollir
bé, admetre |
A
mi m'ha agafat de bon grat, el sogre, i m'aprecia.
agafar
de bon ull
Acceptar
bé a algú (Bar). |
mirar
amb simpatia, caure bé, veure de bon ull, mirar de bon ull, caure de
bon ull |
L'han
agafat de bon ull -Diari Barcelona-.
agafar
de cap d'esquila (o tenir, prendre)
Ésser,
algú, mal vist en un lloc i, en general, perjudicat. |
tenir
mania, malvolença, quimera, tírria, entema; tenir mal vist, fer-li
portar els neulers |
Les
nenes són més bèsties que els nens; quan n'agafen una de cap
d'esquila, la fan avorrir.
No
poden veure el nostre nen, el tenen de cap d'esquila i li'n fan de
totes.
nota:
Vegeu també "cap d'esquila".
agafar
de cap d'inxa (i tenir)
Sentir,
un grup de persones, aversió per algú (Ca). |
tenir
malvolença, tírria, mania, quimera; agafar de cap d'esquila, no
poder veure |
Si
et vas a queixar al mestre perquè t'insulten el nen, els altres te
l'agafaran de cap d’inxa i encara serà pitjor.
Jo
deia les coses als amos tal com les veia i em van agafar de cap
d'inxa (volien ser enganyats).
agafar
de copdescuit
Agafar
algú de sobte i per sorpresa (Mall). |
agafar
desprevingut, trobar
distret; sorprendre, enxampar, sobtar |
No
s'imaginava que el vigilaven i el van agafar de copdescuit
-Els voltors-.
agafar
dues veus
Sentir,
una persona, dues converses alhora |
A
-Va
ve l'aparell per a les orelles?
B -Ara
parlant amb tu sí, però si agafa dues veus, ja està cardat
(quan se senten dues coses, no t'entén).
agafar
el bou per les banyes
Afrontar
directament una situació delicada o adversa (Bar). |
fer
cara, acarar, arriscar-se, ésser valent |
El
president
va
agafar el toro per les banyes, a l'entrevista (no
va defugir els temes conflictius).
S'ha
d'agafar el toro per les banyes
(= ésser valent) -CR-.
agafar
el dret
Seguir
la línia recta. |
passar
pel dret, tirar pel dret |
No
li diguis "vine", al gos, que és capaç d'agafar el dret
(i
caure de la roca).
agafar
el fil *
Fa
estona que t'escolto, però encara no ho entenc (o
no
ho comprenc, no et segueixo, no en trec l'entrellat, no en copso el
sentit, no ho capisso, no lligo caps, no ho assimilo;
millor
que
no
agafo el fil).
agafar
el futris (i tenir el futris)
1 Tenir sobtadament
moltes ganes de fer una cosa (Bar). |
tenir un rampell |
Em va agafar el
futris i vaig anar a comprar-me un rellotge de corda com els d'aquell
temps.
2 Tenir mal humor. |
estar de futris, estar
enrabiar, estar de mala jeia, tenir mala veta (Val) |
Avui
el mestre sembla que té el futris.
nota:
Vegeu també 'semblar que
té el futris'.
agafar
el que ve
Agafar
la cosa que toca seguint un ordre. |
agafar
el que toca, no triar |
Això
que fas no està bé, has d'agafar el que ve (un
tall de carn).
agafar
el rave per les fulles
Dir
o entendre malament una cosa o exagerar-ne la importància. |
prendre
una cosa per una altra, agafar la figa pel capoll; agafar-ho per la
punta, agafar-ho per la punta que crema |
Agafant
el rave per les fulles, les declaracions sobre llengua feta per
l'Antoni...
-Avui-.
Ja
sé que estic agafant el rave per les fulles, però...
(que poso exemples estranys, que no vaig al gra) -TV3-.
agafar
el son
Començar
a dormir. |
adormir-se;
abaltir-se |
Em
vaig despertar i no sabia agafar el son.
Si bec te, després no
puc agafar el son.
agafar
el 'tranquillo' *
No
trobo la manera de fer anar bé aquesta màquina (o
la
manya per; no
no
li agafo el 'tranquillo').
Al
principi que fas qualsevol feina ho tens difícil, i fins que hi has
trobat el tremp no te'n surts (o
trobat
la manya, el punt; no
fins
que li has agafat el 'tranquillo').
agafar
els trapaus
Anar-se'n
d'un lloc; anar a un lloc; fer quelcom (Am-Ca). |
fúmer
-o fotre- el camp, tocar el dos, guillar, girar cua, tocar pirandó,
agafar els patracols (Ca-Am), agafar els trastets (Ca-Val), agafar
els trastoquets (Am), agafar els triquets (Ca- Am), agafar els
estoquets (Am), agafar els trepants (Bar), (tocar arruix, fer el farcellet; Tresponts) |
Quan
tinc gana, agafo els trapaus i em faig qualsevol cosa.
Demà
agafaré els trapaus i aniré a veure la meva noia a Barcelona.
Si
la reunió s'allarga, agafaré els trapaus i fumeré el camp.
És
hora de plegar: agafem els trastoquets i anem-nos-en.
Un dia de la
setmana vinent agafaré els patracols i aniré a cal notari.
Vaig
agafar els trastets i me'n vaig anar cap a casa.
Ha agafat els
triquets i ha se n'ha anat.
Agafaré
tots els patracols i me n'aniré a treballar (les
coses que necessito).
patracol:
Conjunt de coses que hi en un lloc, o que algú té (DPC).agafar
embranzida
Es
diu d'una activitat quan pren un ritme més accelerat, més actiu
(Am). |
agafar
empenta, agafar força, tenir una arrencada forta, fer-se
important,
arrencar amb força |
Ficaré
una altra estella a l'estufa, perquè agafi embranzida.
Els
negocis a la costa han perdut embranzida.
Agafa força la
possibilitat de...
-Avui-.
agafar
en bragues *
M'has
agafat desprevingut (o m'has trobat amb el pixat al ventre,
badant, descuidat; m'has agafat a la impensada; no
m'has agafat en bragues).
agafar
forma
Avançar
una construcció o un projecte. |
madurar,
acabar-se, enllestir, ultimar |
El
llibre va agafant forma (es va acabant).
agafar
fort
Hom
ho diu d'una actitud intensa o exagerada. |
intens,
profund, amb força |
Sí
que els ha agafat fort! (han
representat 3 vegades la mateixa obra en una temporada al Liceu).
S'ho
ha agafat molt fort la Pepa, que no la convidés: ni em saluda!
agafar
franqueses
Tenir
un tracte considerat massa familiar. |
agafar-se
llibertats |
Aquest
gos s'agafa massa franqueses (em puja a sobre).
Veig
que els alumnes s'agafen moltes llibertats (no hi ha disciplina).
agafar
ganes de
Iniciar-se
un desig. |
sobrevenir,
venir; tenir l'ànim de |
M'agafen
ganes de xiular.
M'han
vingut ganes de menjar raïm.
Amb
l'ànim de millorar el nostre servei, a partir del dia 1 d'agost...
agafar
gust (o un gust)Començar
d'agradar una cosa. |trobar
el gust (Gir), sentir gust, venir de gust; tenir tirada, predilecció,
preferència; afeccionar-se, encantar |Els
algerians han agafat el gust de les llibertats
-Avui-.No
m'agradava la cervesa, però ara li he trobat el gust (Ca).agafar
i *
Si
no ve ningú, agafo els trapaus i me'n vaig (o
agafo
els patracols, agafo els trastets, giro cua i me'n vaig cap a casa;
no agafo
i me'n vaig).
Tan
bon punt arriba la mare, me'n vaig al bar
(o sense
més ni més, agafo els trastets i me'n vaig;
no agafo
i marxo).
agafar
l'aire
Entendre
el funcionament d'una cosa; adaptar-se a un ritme. |
agafar
el ritme, trobar la manya, trobar el trinc (Am), trobar el tremp
(Ca), agafar el tranc (Mall) |
A
veure si li agafo l’aire (si entenc la feina, si li trobo el
trinc).
agafar
l'ona
Estar
en un bon moment, un jugador o un equip (ve del piragüisme, segons
el TERMCAT).
agafar
el tremp, el punt, la manya; estar fi, estar bé |
El
jugador ha agafat l'ona i marca molts punts
-C33-.
agafar-la
amb algú (o agafar-se-les amb algú) *
Nois,
m'heu agafat mania
(o em
teniu mania; em teniu malícia, ràbia, quimera, entema (Val),
inxa
(Mall);
no em podeu veure;
no l'heu
agafada amb mi)
-TV3-.
La
porten votada a en Miquel i sempre l'empipen
(o no
el poden veure; no
se
les han agafades amb en Miquel).
Em
té mania i sempre em critica
(o no
em pot veure, me la porta votada; no
se
les ha agafades amb mi,
l'han
presa amb mi).
La
gent em té el dit ficat a l'ull
(o no em pot veure, sempre em
critica, em té tírria, me la porta votada; no
la pren amb mi).
nota
1: Pensem que és correcta la frase feta “agafar-la amb” en
aquest sentit: El
nen l'ha agafada amb diarrea i vòmits
(Am).A Ca diuen en aquest cas: El
nen ja l'ha mal agafada, només té diarrea i vòmits.nota
2: Vegeu també "emprendre-la amb algú (o prendre-la)" *
agafar
la paraula *A
-Dilluns vinent et pagaré.
B
-D'acord! (o
t'ho accepto, t'agafo del mot -o de la paraula-; no t'agafo la
paraula, et prenc la paraula) -TV3-.
C
-Si
vols t'hi portaré jo, a Barcelona. D
-Ho
accepto: dissabte mateix hi podem anar (o
t'accepto
l'oferiment, m'està bé, t'agafo del mot; no
t'agafo
la paraula)
-CR-.
nota:
Sí que és correcte: Ara
mateix el president ha pres la paraula (fa
molt poc que parla) -CR-.
agafar
la porta *
Agafa
el camí de sa porta i fuig (o
surt, agafa els trastets, se'n va; millor
que agafa la porta)
-Llibre-.
agafar
la torxa
Posar-se,
una persona, al capdavant d'una institució a fi de dirigir-la,
substituint-ne una altra. |
agafar
el relleu, reemplaçar, rellevar, substituir |
Ella
haurà d'agafar el relleu del president.
Els
catalans comencem a agafar la torxa de l'ecoturisme
-CR-.
agafar
les cartes (o prendre)
Posar-se
a enraonar. |
començar
a enraonar, prendre la paraula, xerrar |
En
Peret, quan agafa les cartes no acaba; no es recorda ni d'anar a
treballar.
Quan agafen les cartes, els vells, no les
deixen.
Aquests
han agafat les cartes!
(no vénen, deuen xerrar)
agafar
les coses pel seu costat bo
Donar
més importància a les coses positives d'una qüestió que a les
coses negatives. |
agafar-s'ho
bé, no encaparra-s'hi, no capficar-s'hi, no passar pena, no patir,
estar tranquil, prendre la part bona de les coses
|
Agafa't
les coses pel seu costat bo.
No
ho agafis pel cantó tràgic
-Avui-.
Tothom
en té de defectes, però s'ha de buscar la part bona, de les
persones
(o
però
s'han
de tenir en compte els aspectes positius, però s'han de saber
apreciar les coses bones, tothom té qualitats, mireu
el costat bo de les persones).
agafar
les regnesPosar-se,
algú, a dirigir en un lloc (Bar). |
prendre les regnes, portar les regnes, portar les brides, començar
a governar; agafar la batuta, agafar la bandera, tenir el timó,
dirigir, manar, responsabilitzar-se |
El
noi ha agafat les regnes del negoci.En
Just és l'home que ha pres les regnes
(tira a cistella) -TV3-.
En Just és l'home que ha pres les regnes (tira a cistella) -TV3-.
agafar
línia *
T'has
aprimat
(o sembles
un punxó, t'has abrinat, t'ha amagrit, t'has tornat més gràcil;
millor que has
agafat línia).
agafar
mà cap, mà cul
És
una expressió amorosa que fa referència al fet d’agafar un infant
petit amb els braços (Mall). |
(agafar amb un braçat, agafar a
bell braçat Gir) |
Aquella
dona va veure l’infantó a terra i, amb molta tendresa, l'agafà mà
cap, mà cul.
Si
amb un braçat l'hagués pogut fotre fora, ho hauria fet!
(érem a l'hospital, xerrava molt i molestava, Ca)
agafar
mal caire (i prendre, tenir)
Notar-se
que una cosa va malament. |
agafar
mal aspecte, pintar malament |
Aquesta
flor agafa un mal caire, l'has regada massa i no li va bé
(es tomba, es panseix).
Ens
en vam anar del bar, perquè la discussió prenia un mal caire
(s'enfilaven
massa).
nota: Vegeu “caire” al Volum1 del nostre
diccionari.
agafar
mala forma
Alterar-se
la forma d'una superfície. |
deformar-se,
guerxar-se, balcar-se, envelar-se
(una post) |
Hi
ha massa pes en aquesta lleixa: agafarà mala forma.
agafar
mala sang
Irritar-se
fortament (sentim “mal sang” a Ca) (Gir-Val)). |
enutjar-se,
empipar-se, emprenyar-se, bullir la sang, fer-se mala sang |
No
pots pas agafar mala sang; si els treballadors fan vaga, estigues
tranquil.
No val pas la pena d'agafar mala sang per les coses que
diu la gent.
No hi agafis pas cap mala sang, si no
t'aproven.
...va
encendre el foc de la discussió i la mala sang -Saó-.
agafar
nervis
Posar-se
nerviós. |
agafar
una nerviada (Mall), esverar-se, excitar-se |
Només
d'obrir el diari, agafo nervis
(tot són males notícies).
Els
nervis que he agafat, aquests dies, tancat a casa per l’al·lèrgia!
agafar
peix
Fer
una bona operació, un bon negoci. |
obtenir una cosa, pescar
quelcom, aconseguir, acabar |
Avui
que han vingut aquells dos agafarem peix
(jugant al canari).
Ja
us he dit que no n'acabareu res
(no en traureu res) -Carlinada-.
agafar
pel mot (o del mot)
Exigir
a algú que compleixi allò que ha promès. |
exigir
el compliment; comprometre, engatjar |
A -En
Barceló me'n va demanar tres mil euros, de la feixa. B
-En
aquest preu era regalada!
I
te la va vendre? A
-Sí,
el vaig agafar pel mot i no va gosar desdir-se'n.
agafar
pell morta
Acostumar-se
a una cosa dolenta (Gir). |
avesar-se,
habituar-se |
A -Us
afecten les crítiques, als polítics? B -Home, hi vas agafant pell
morta
(= t'hi acostumes).
Abans
no m'agradaven les reunions amb pares, però hi he agafat pell porta
(un
mestre).
nota: Vegeu també “tenir pell morta”
agafar
pels cabells
Es diu d'una cosa que
s'afirma i que és poc probable (Bar). |
ésser -una cosa-
rebuscada, insegura, improbable, dubtosa |
Això
que tu dius és molt agafat pels cabells, no m'ho acabo de creure.
agafar
pels ganxos
Es
diu quan una cosa ve molt ajustada (Men). |
agafar d'un pèl |
He
arribat just a temps al cotxe de línia; l'he agafat pel
ganxos.
agafar
per *
Ara
han agafat la dèria d'anar a córrer (o
els dóna per anar a córrer, els vénen les ganes de, tenen la
dèria, els pega per -Val-,
s'han acostumat a; millor
que els ha agafat per
córrer).
agafar
per banda (a algú) *
Una
veïna el va escometre i li va fúmer un ruixat de consideració
(o el
va abordar, el va esperar, li va anar a l'encontre, el va anar a
trobar, el va mamprendre -Val-;
no una
veïna el va agafar per banda)
-Punt-.
agafar
per client
Tenir,
una botiga, una altra persona que hi va habitualment a comprar.
|
agafar
de client, tenir un altre parroquià; fer
un parroquià, fer un client
(Mall) |
Em
podia agafar per clienta i ara no hi aniré més!
(li venta un moc un dia que hi va a comprar)
agafar
per l'ansa que crema (una cosa)
Prendre’s
les coses malament sense motiu (Men-Mall). |
agafar
l'olla per l'ansa que crema (o
pel cap -Mall-),
agafar-ho pes cantó que crema
(Mall),
veure-ho tot negre, ésser pessimista, prendre
pel cap que crema
|
A -La
nena tornarà a suspendre.
B –Mare,
tot t’ho agafes per l’ansa que crema!
Això
passa quan un promou aldarulls, "gasta" bromes feixugues o
agafa l'olla per l'ansa que crema –Nous
escrits-.
Joaquim,
no prenguis tot això que dic pel cap que crema, perquè no té gens
de mala intenció
-Internet-.agafar
per viciAdquirir
un hàbit que no sol agradar als altres. |
prendre per vici, agafar
per costum; agafar -o contreure- un costum, un hàbit, una rutina, servir
de precedent, pensar que sempre serà festa |
A
-Avui
torna a venir el teu germà a dinar.
B -Que
no ho agafi per vici!
Avui
pago, però que no serveixi de precedent.
Això
de guanyar, no ho agafeu per vici!
No
ho pots pas prendre per vici, això de deixar les claus al pany
(t'entraran
a casa).
nota:
A Mallorca molta gent confon “vici” amb “costum”, però
creiem que cal reservar “vici” per “mal costum”.
agafar
polls (o posar)
Posar-se
nerviós (Ca). |
agafar
nervis |
Tinc
pressa de fer una cosa i l'altre és un calma: em fa agafar
polls!
nota:
Aquesta frase feta es refereix als polls del cap, que són molt
molestos i fan posar nerviós a qui grata.
agafar
relació
Començar
de tenir amics o persones amb qui franquejar-se. |
agafar
amistat, fer amistat, fer amics |
Fa
poc que hem arribat al poble i volem agafar relació.
agafar-s'ho
bé
No
amoïnar-se per les coses que passen. |
agafar-ho
pel costat bo, no encaparrar-s'hi, no passar pena, agafar-s'ho rient;
no t'hi empipis! |
A
-Aquesta
presentadora de televisió no sap dir la essa.
B -Cada
vegada n'hi ha més! A
-Agafa-t'ho
bé! Aviat seran malvistos els qui la diuen bé.
C
-Et fa patir, la crisi?
D -No,
jo m’ho agafo bé i a la que vingui. No em preocupa què passarà.
Em
pensava que s'emprenyaria, i no no, s'ho va agafar rient (que
balles amb un altre).
agafar-se
a la punta, les coses
Es
diu de qui s'empipa fàcilment. |
emprenyar-se
per poca cosa, prendre -o enfilar-per la punta, DCVB-; agafar per la
punta que crema |
Tu,
tot t'ho agafes a la punta; no has pas de ser tan sentida.
No li
poden dir res, perquè tot s'ho agafa a la punta.
Jo el vaig
acollonar una mica, ell s'ho agafa a la punta i ara no em
saluda.
acollonar:
Riure's d'algú, fer-ne burla.
agafar-se
a un clau roent *
Es
va agafar al curset com qui s'agafa a un salvavides (o
a
una taula de salvació, com a recurs extrem, per
no perdre l’esperança, com qui s'agarra a una paret llisa,
agafar-se -o aferrar-se- a un ferro roent;
millor
que com
qui s'agafa a un clau roent)
-TV3-.
S'agafava
a aquella frase, perquè no sabia què dir
(o perquè
no trobava cap més argument;
millor que com
a un clau roent)
-Avui-.
nota:
Vegeu també "s'agafaria a un ferro roent".
agafar-se
allà on pot (algú)
Fer,
algú, tot el que pot per aconseguir una cosa. |
procurar,
mirar d'anar bé; fer tot el que pot, aprofitar
totes les ocasions, no
deixar res per verd, agafar-se a una paret llisa, agafar-se a un
ferro roent |
No
em pot veure i s'agafa allà on pot per bescantar-me.
No tenen
diners i s'agafen allà on poden (els
ajuntaments amb els impostos).
Ara
t'has d’agafar allà on pots i, després, ja trobaràs una feina
millor (ha
acabat la carrera).
Els
bancs s'agafen allà on poden (per
treure diners de la gent: comissions, recàrrecs...).
A
-Això
que li han fet és perquè no poden veure el seu pare.
B -I
què hi té a veure ell amb el seu pare? A
-De
vegades la
gent s'agafen allà on poden (per
fer una revenja).
agafar-se
bé les coses (o prendre's)
Rebre
les novetats amb alegria, sense amoïnar-s'hi gaire. |
acceptar,
conformar-se, admetre, saber-se agafar |
Sebastià,
agafa-t'ho bé, que són quatre dies!
La Júlia s'ho sap agafar
bé: cada dia se'n va una horada a fer migdiada.
Les
coses,
tot és saber-se-les
agafar.
Si
no t'ho agafes bé, t'enterraran
(es posa nerviós).
A
-Estic arrencant patates.
B -No
t'hi cansis!
(agafa-t'ho bé!
agafar-se
els dits (o enganxar-se, picar-se)
Perdre
diners en un afer. |
perdre-hi,
quedar escaldat, (llepar, rebre Ca-Am),
xafar-se els dits (Val)
|
Quan
vam comprar aquest pis ens hi vam agafar els dits
(al cap de poc en van abaixar els preus).
Voleu
fer negocis sense entendre-hi, i us hi agafareu els dits.
En una
granja, si baixa el preu, es moren, etc., t'hi fots una agafada de
dits que no te n'adones.
nota:
Vegeu també "enganxar-se les dits".
agafar-se
en
Aprofitar
una excusa per a fer o deixar de fer una cosa. |
valer-se
de, aprofitar un pretext, fer
servir de bandera (Am)
|
Ens
han tallat el llum del magatzem sense avisar-nos; ens diuen que el
cobrament el fa una altra empresa i s'agafen en això.
A
-Diu
que heu renyit perquè no els deixeu fer una paret.
B -Ja
pots pensar; no saben què dir i s'agafen en això.
Deuen molts
diners i el banc se'ls agafa en el camp
(el banc es queda el camp, de moment). Ell
no vol pagar la quota i fa servir això de bandera (diu
que els de la junta són uns ineptes).
agafar-se
en punta, les cosesEs
diu de qui vol fer totes les coses bé al màxim. |
ésser
perfeccionista |
Si
t'ho vols agafar tot en punta, no reposaràs mai (fa
llits, renta plats..., i tot ho vol perfecte).
agafar-se-les
per (o agafar-la per) *
Ara
li ha donat per anar a dormir tard (o
ha
agafat la dèria de, ha agafat el costum de, cada dia va; no
ara
se les ha agafades per anar a dormir tard, l'ha agafada
per).
agafar-se
malament les coses (o prendre's)
Rebre
les novetats amb disgust. |
molestar-se,
ofendre's, enutjar-se, enfadar-se, picar-se |
Abans,
si no em saludaven, m'ho agafava malament, però ara m'és ben
igual.
agafar-se'n
el que volen (o prendre-se'n)
Ho
diu qui no està d'acord amb el capteniment d'algú, perquè té por
de ser criticat (Ca). |
fer-se
una mala opinió |
No
la deixeu contestar així, aquesta nena, que la gent se n'agafen el
que volen (pensen
que és malcriada, Ca).
Tu
dius mal del batlle amb bona fe, però tothom se'n pren el que vol
(ho poden entendre malament, Am).
agafar-se
pertot (o a tot)
Cercar
tots els detalls d'una qüestió a fi d'obtenir quelcom. |
mirar
tots els ets i uts,
mirar fil per randa
|
A -Ara
fan pagar per tenir bicicletes. B
-Els
ajuntaments, per fer diners, s'agafen pertot.
agafar
seguideta
Començar
a seguir un bon ritme de treball (Cas). |
acostumar-se, agafar el
fil |
Sembla
que vaig agafant seguideta, perquè cada vegada em costa menys trobar
definicions.
agafar
tal com ve -la vida- (o prendre)
Tenir
un actitud reflexiva davant les coses que passen. |
agafar-se
la vida tal com és, no desesperar-se, no tirar el cap per les parets
|
S'ha
d'agafar la vida tal com és; a la meva edat encara gràcies que
pugui caminar (va
coix).
La
vida s'ha de prendre tal com ve; si t'arracones, no iràs pas bé (no
t'has pas de quedar a casa perquè ja ets gran, ho has d'acceptar).
Ens
ho hem d'agafar tal com ve
(acceptar la malaltia).
La
vida s'ha d'agafar tal com ve. Si se't posa inversa i la vols
adreçar, no hi tens pas res a fer.
S'ha
de prendre com ve! –l'han
d'operar- (no emprenyar-s'hi, agafar-s'ho
amb
calma, acceptar-ho).
agafar
tanda (o demanar, prendre; donar)
Demanar
de participar en una activitat on es fa cua. |
agafar
torn, demanar reva (Ca) |
Hem
d'anar a agafar tanda a cal metge.
He anat a demanar tanda a la
perruqueria i avui no em poden agafar.
agafar
taula
Seure
en una taula d'un restaurant, a fi de no quedar-ne sense. |
prendre
taula, prendre seient |
Tu
comença d'agafar taula, que jo ja vinc de seguida.
agafar
un determini (i fer un determini)
Prendre
una decisió important. |
fer
un canvi, prendre una determinació, prendre una resolució, fer un
cop de cap, decidir, resoldre |
Si
no agafa pas un altre determini, poc va bé (treballa
massa).
nota:
1 Vegeu també 'determini', al Volum 1.
2
A València 'determini' només és un sinònim de termini, el temps
determinat per fer alguna cosa.
agafar
un gat
Beure
alcohol amb excés. |
embriagar-se, emborratxar-se, engatar-se,
torrar-se; agafar una mona, una turca, una calipàndria (Val)
|
Aquell
dia vam agafar un bon gat!
agafar
un per altre
Equivocar-se
en agafar quelcom. |
agafar
el que no toca, enganyar-se, anar errat, equivocar-se de camí |
N'he
agafat un per altre, de queixal (el dentista).
He
agafat un cabàs per altre.
He
agafat unes claus per altres.
N'he
agafat un per altre (de paraigua)
Vaig
agafar una carretera per altre i vaig fer tard al casament.
He
tirat una carta per altra (m'he equivocat).
En
aquest pany hi foten una clau per altra i el malmeten (s'equivoquen
de clau, no lliga per obrir i tancar, i la forcen).
agafar
un respir
Deixar
de treballar una estona (Am). |
prendre's un respir, reposar,
fer un bufet, fer un alè, fer una pausa |
Abans
d'arribar a dalt de la pujada vaig agafar un respir.
agafar
un 'telele'
Aquí,
tantes hores fent cua, tindré un tropell!
(o
em feriré, tindré un atac de cor, tindré un treball, tindré un
batistot -Val-;
no m'agafarà
un 'telele').
agafar
una airada
Refredar-se per haver
estat en un corrent d'aire. |
refredar-se, tenir un
cop d'aire |
El nen té una
airada.
agafar
una cadernera
1 Agafar
un fort refredat (Bar). |
agafar
una calipàndria, una calapàndria, un cadarn, un constipat, un
catarro |
Aquí
dreta agafaràs una cadernera.
2 Engatar-se,
beure alcohol en excés (Eiv)- | (agafar
una moixa, una gatera, una mèl·lera, una sòl·lera Mall), agafar
una merda, agafar un pet, torrar-se | Una
dona que havia d’anar a Barna a sa boda d’un fill, però vei-vos
que es dia abans de partir agafà una cadernera -Xacoters-.agafar
una cosa per altra (o prendre)
Equivocar-se.
|
prendre
la a per la b, confondre's, enganyar-se, agafar la figa pel capoll,
agafar el rave per les fulles |
He
agafat un nombre per altre
(i m'he equivocat, a la suma).
Has
agafat una clau per altra.
A
-Ahir
al cafè vaig agafar un paraigua per altre.
B -Te'l
devien canviar!
agafar
una cosa per sa coa
Aconseguir-la
amb gran dificultat o a punt d’escapar-se (Mall). |
atrapar
ben just |
Li
va costar molt agafar aquell peixot, es pot dir que el va agafar per
sa coa.
agafar
una fredorada
Passar
fred al cos en un lloc. |
passar
fred, agafar fred, agafar gelor (Val) |
Estant
quiet al pas de la porta agafaràs una fredorada i et
refredaràs.
nota:
Vegeu també "fredorada" al Volum 1.
agafar
una mèl·lera
Anar
begut, engatar-se (Mall). |
agafar una merda, una mona (Bar), una paperina (Bar); emborratxar-se,
(agafar una sòl·lera, agafar una moixa, emmoixar-se Mall) |
El
teu fill ha agafat una bona mèl·lera.
El
dia del casament del teu germà vaig agafar una mona.
L'altre nit va
agafar una paperina i no es va veure amb cor de conduir.
agafar
viu
Es
diu quan s'aconsegueix una cosa inesperada o de mal atrapar
(Am-Olot). |
l'hem hagut!, ja el tenim! |
L'hem
agafat viu! (han
fallat un as que el jugador contrari havia passat, jugant a
cartes).
A -La
policia de Londres aparcava un auto amb policies de cartró a la
rotonda. Al cap d'uns dies hi posaven policies de veritat i, un altre
cotxe, anava aturant infractors més endavant i posant multes. B
-Els
agafaven vius!
agafar
volada (o prendre)
Fer-se
important un fenomen. |
agafar
importància, escampar-se, tenir més pes |
A
-Està
agafant molta volada, el mot carcan a Girona (es
fa servir molt, ara). B
-Sí, perquè cada dia n'hi ha més!
carcan:
Brètol, gandul.
agafaràs
la pallola!
Es
diu a algú que va massa abrigat per la temperatura que fa (Val).
|
quedaràs
glaçat! |
Mira
com t’has vestit, exagerat! Agafaràs la pallola!
pallola:
Xarampió.
agafat
amb pinces
Hom
ho diu d'una cosa insegura. |
que
s'aguanta per un fil, que està en fals, que trontolla, que té poca
estabilitat, que s'aguanta com pot, inconsistent |
És
un govern agafat amb pinces).
agafat
pels pèls *
És
una notícia incerta
(o insegura,
improbable, dubtosa, només és un rumor, agafada per la punta dels cabells; no agafada
pels pèls).
agradar
el mam
Agradar la beguda
alcohòlica (Bar-Gir). |
ésser bevedor, agradar el xumel (Tar) |
A
mi m'agrada, el mam.
A
ell li agradava el xumel -Ràfegues-.
agradar
el negoci (a algú)
Agradar
el sexe (Am). |
ésser
fogós |
Al
meu home li agrada, el negoci: sempre és a punt.
agradar-li
que el vegin (a algú)
Es
diu de les persones pretensioses, que volen destacar. |
ésser
merdós, faroner, presumptuós, vanitós, fanfàrria; fer el tifa; li
agrada fer-se veure |
Li
agrada que la vegin, a l'Esperança: sempre la veuràs amb gent rica.
Els
agrada que els vegin, aquesta gent: es posen a pertot.
agradar-se
de
Prendre
plaer de fer qualque cosa (Mall). |
plaure,
abellir, encantar, entusiasmar |
S'hagués
agradat de conrar en estones de lleguda el seu hortet
(Mall, llibre)
agre
com un ferro
De
sabor molt agre (aplicat a fruites). També es diu de les persones
que tenen molt mal caràcter (Val). |
aspre,
acerb, agre com la fel |
Després
de la pera, la pruna està agra com un ferro.
aguanta
i seràs 'cabo'
Ho
diuen en to de verba per a fer aguantar o sostenir alguna cosa a un
al·lot (Mall). |
Ei,
no te'n vagis, Jaumet, aguanta aquí i seràs 'cabo'.
cabo:
Caporal.
aguantar
basa
Quedar
un jugador amb una carta ferma que atura l'atac dels contraris. |
quedar ferm |
Sort
que he pogut aguantar basa amb el cavall, si no perdrem molts
punts.
aguantar
com un 'jabato' **
Ha
aguantat com un valent
(o ha
demostrat que té pebrots, s'ha defensat heroicament, ha lluitat amb
ardidesa -o amb gallardia-, ha tingut pebrots, ha tingut coratge; no
ha
aguantat com un 'jabato')
-CR-.
aguantar
el ciri
Mantenir-se
seriós, sense fer soroll ni armar escàndol; en alguns sentits,
mantenir-se ferm (Cas). |
aguantar-se, aguantar el punt
|
Convenia,
pensava Bas, entrar bé i aguantar el ciri fins que, casat ja,
tinguera l'oportunitat d’anar plantant l'estaca si calia –La
cara oculta de la lluna-.
aguantar
el cop (o parar el cop)
Ésser
prou valent per vèncer un mal temps, per superar una circumstància
desfavorable. |
fer la feina forta, sortir d'un mal pas, aguantar
la porra, resistir, aguantar
veles, aguantar la mestra (terme mariner) |
Jo
tenia mal joc, però tu has aguantat el cop
(el company de cartes).
El
banc m'ho embargava tot; sort que el meu pare va aguantar el cop
(em va deixar diners).
El
meu germà es va endeutar i jo vaig haver de parar el cop
(ajudar-lo a pagar deutes).
El
pares no volen el canvi d'horari i el director ha de mirar de parar
el cop (al
Consell Escolar, defensar la proposta).
Hem
parat el cop
(el partit ha perdut pocs vots a les eleccions) -Avui-.
Ara
s'han d'aguantar veles -Temps-.
aguantar
el puntVoler
tenir raó (Am). |
voler la seva (Ca), voler fer passar el seu
punt; ésser tossut, enterc, obstinat, cabut, repatani; fer-se fort,
aguantar les tenes, no baixar del burro |
Li
diuen que no és veritat, però ella aguanta el punt.
aguantar
el tipus (o: mantenir el tipus) *
A
-Com
és que no ets al llit, si tens febre? B
-Tinc
l'home i la noia al llit i algú ha d'aguantar el cop (o formar; millor
que aguantar
el tipus).
C
-Esteu
bé, sense estufa?
(és avariada) D -Estem
glaçats, però anem fent
(o anem
tirant, resistim, aguantem el cop, no afluixem, no defallim;
millor que aguantem
el tipus).
Dels
europeus, només queden A i G
(o resisteixen, aguanten la
bandera, aguanten el cop, no afluixen, no defalleixen;
millor que només mantenen el
tipus)
–TV2-.
aguantar
el xàfecPassar
un mal moment de la manera que es pot (Am). |
aguantar el temporal
(Ca), parar el cop |
A -L'amo
cridava com un boig.
B -I
què vas fer, tu?
A -Vaig
aguantar el xàfec com vaig poder.
aguantar
l'espelma (o fer d'espelma)
Fer
nosa, una tercera persona, a una parella, impedint-los de fer la seva
(Gir-Bar). |
fer nosa, fer d'espelma, sobrar |
A -Vine
a dinar amb nosaltres dos.
B -No,
que vindria a aguantar l'espelma!
aguantar
la bandera
Resistir
(Am). |
aguantar, aguantar el cop, aguantar la porra, aguantar el
punt, no afluixar |
De
quina manera aguanta la bandera, l'àvia!
(tan vella i encara treballa, mana, vol ser ella, etc.).
aguantar
la marea *
A
-Com
estàs?
B -Vaig
fent
(o vaig
tirant, anar pastant i anar coent, vaig resistint, vaig aguantant,
vaig aguantant el xàfec; no
vaig
aguantant la marea)
- Temps-.
aguantar
metxa *
No
pots pas dimitir: has d'aguantar ferm, t'agradi o no
(o parar
el cop, aguantar el xàfec, continuar;
millor
que has
d'aguantar metxa).
A
casa hi ha pintors i m'he d'estar aquí perdent el temps
(o aguantant,
escoltant una cosa que no m'interessa, parant l'esquena, parant la
galta, com una ànima en pena; millor
que aguantant
metxa).
nota:
Trobem "aguantar metxa" al DCVB.
aguantar-se
amb guetes (o anar)
Ésser,
una cosa, poc forta, poc segura, mal muntada, ordinària, mal feta,
que sembla que es trencarà aviat. |
ésser
de nyigui-nyogui, de batalla; aguantar-se per un fil, semblar un envà
de canyes, anar de qualsevol manera, estar primparat, estar enganxat
amb saliva endejuna, estar si cau no cau, estar en fals, trontollar,
estar insegur, tenir poca estabilitat, ésser a punt de caure,
aguantar-se com pot
|
Aquesta
bastida s'aguanta amb guetes: mireu com balla.
El dipòsit de la
moto s’aguanta amb guetes
(és lligat amb filferros).
Aquest
club va amb guetes (s’entrena
poc i malament, es perden socis, etc.).
Aquesta
aixeta s'aguanta amb guetes
(hi han lligat un filferro).
El
pare duia el carro i l'animal amb els guarniments muntats amb guetes
(trencats,
lligats amb filferros).
notes:
1 guetes: Cintes
de llana que es caragolaven a les cames, a manera de polaines
(DCVB).
2
Vegeu també "gueta" al Volum 1.
aguantar-se
amb saliva dejuna
Vol
dir que una cosa s’aguanta o es manté d’una manera precària
(Mall). |
aguantar-se
per un fil, ésser un envà de canyes, estar si cau no cau |
Ara
afigurau-vos que el drama es produeix (o es provoca) dins el català,
una llengua que s'aguanta amb saliva dejuna -Migjorn-.
nota:
Vegeu
també "agafar amb saliva dejuna".
aguantar-se
pels pèls *
La
situació dels presoners s’aguanta per un pèl (o
és
inestable, és insegura, pot petar en qualsevol moment;
millor que pels
pèls)
-Punt-.
aguantar-se
per un fil
Tenir
poca estabilitat, una cosa. |
estar primparat, enganxat amb saliva
dejuna, si cau no cau, en fals, insegur; trontollar, tenir poca
estabilitat, ésser a punt de caure, aguantar-se com pot, aguantar-se
amb pinces (Am) |
Aquesta
roda s'aguanta per un fil, qualsevol dia caurà.
Aquest
negoci s'aguanta per un fil.
ah,
bé
Ho
diu qui accepta una proposta (Am-Ca). |
molt bé, d'acord, bo
(Val), tu mateix, sí, com vulguis, entesos |
A -Si
vols, t'ho faré. B
-Ah,
bé.
ah,
Maria!
Paraules
que diu qui entra en una casa o en una botiga a fi que sàpiguen que
és allà (Ca). |
au
Maria! (Am), Ave Maria!, Ave Maria puríssima!, ei!, Déu vos guard!
|
Ah, Maria! Sóc en Josep!
Ei!
-un
captaire- (o
ca, on sou!; au -o ah- Maria!)
ah
Maria qui hi ha ningú!
Es
diu per significar que algú està mancat de seny (Ca). |
quin
poc senderi!, què li vols dir!, no
té res al cap
|
A -Avui
ja n’he vistos dos que es banyaven (al
març).
B -Ah
Maria qui ha ningú!
nota:
És el diàleg "A -Ah, Maria! B -Qui hi ha? A -Ningú" que
es pronuncia seguit, sense pauses.
ahir
era un dia i avui n'és un altre
Resposta a qui posa un
exemple d'ahir. |
les coses canvien |
A
-Ahir va aguantar, aquesta escala.
B -Ahir
era un dia i avui n'és un altre.
ahir
nit (o ahir tarda) *
Ens
vam trobar ahir a la nit a Gandia
(o ahir
al vespre, anit;
no ahir
nit).
nota:
Les formes “ahir nit” i “ahir tarda” no se senten entre
parlants habituals de català. En canvi “ahir vespre” és corrent
a Girona i a Mallorca, s'alterna amb “ahir al vespre”. També
l'usava Verdaguer, segons el DCVB. Això ens fa pensar que hauria de
ser tolerat, si més no en llenguatge popular. Ex.: Ahir
vespre no et vaig veure.
ahuixar
mosques
Perdre
el temps com un boig (Val). |
torbar-se, romancejar, fotesejar,
fer estaries, gratar (Gir) |
Espavila't,
perquè tots hi comencen, ahuixant mosques.
ai,
bon Déu Senyor!
Frase
exclamativa que pot expressar sentiments de tristesa, resignació,
impaciència, etc. |
Déu meu!, Déu del cel!, valga'm Déu! Déu
de Déu! |
Com
viuen aquesta pobra gent! Ai, bon Déu Senyor!
ai,
calla!
Ho
diu qui es posa neguitós per un tema de conversa (Am). |
calla,
calla!, (ai,
bèstius!, ai bèstia! Am), no m'espantis! |
A -Allà
al lavabo em pensava que em sortia un budell, i era un pebrot que no
havia paït.
B -Ai,
calla!
nota:
A València s'usa per corregir un error. Ex.: Ahir
vaig veure en el mercat a Ramonet, el fill de Lluïsa; ai, calla!, de
Maria.
ai,
Déu!
Exclamació
que s’usa per a expressar diversos afectes i sentiment
(d’admiració, d'alegria, de resignació, de dolor, etc. Mall).
|
Déu meu!, Déu del cel!, valga'm Déu! |
Ai,
Déu!, no sé on anirem a parar, amb aquestes lleis noves.
nota:
Vegeu també "ai, bon Déu Senyor!"
ai,
si no fos per jo i el que menges!
Es
diu, en to paternalista o d'autocomplaença, per a voler significar
que algú és molt important i determinant per a una altra persona i
que, si no fos per ell, aquesta no se'n sortiria (Mall). |
si
no fos pel teu pare! |
Mira
que n'ets, de poca cosa, Bernadet; ai, si no fos per jo i 'lo' que
menges!
ai
de tu que *
Pobre
de tu que facis el beneit a l'escola!
(o guarda't
de fer;
millor que ai
de tu que!)
Ja
li vaig dir que pobre d'ella que se n'anés! (o
que es guardés d'anar-se'n; millor
que ai
d'ella que)
-CR-.
ai
festa!
Exclamació
de satisfacció, d'alegria. |
ai festa major! ai filla!, ai
fillus! (Am), ai verge!; que en va de bé, això!, que bé!, que bo!
|
Aquí,
ai festa!, de seguit tens aigua calenta.
Ai
festa, quin gelat tan bo!
Ai filla!, quina festa major tan
divertida!
Ai fillus!, quines pel·lícules (Am).
Aquell
parell eren a la barraca de la vinya i, ai festa major! (com
xalaven fent sexe)
ai
jo!
Exclamació
d'un que està cansat o que es queixa (Am). |
carall! |
Ai
jo, quina mandra ara haver d'anar a Girona!
Ai jo, tan bé que
dormia i m'heu despertat!
ai
las!
Exclamació
que indica infelicitat o infortuni (Mall). |
ai
trist!, ai Déu meu!, ai, Senyor! |
Demà,
en aquesta hora, ai las!, ja seré mort -Balada
d’en Jordi Roca, de Guillem d'Efak-.
nota:
Segons Coromines és un francesisme innecessari.
ai
manyac!
Negació,
d'allò que un altre demana, amb bones maneres (Ca). |
fill meu,
fas tard!, i
ca, home!
|
A -No
em faries pas quatre tomates?
B -Ai
manyac!, no et puc pas servir, fa dos dies que no vaig a l'hort.
ai
mare!
Interjecció
de sorpresa o de queixa. |
ai Déu!, ai carai! |
Ai
mare!, no sé què em passa. Sembla que em marejo.
Ai mare!, poc
ho entenc això! I bé ho vaig estudiar, la setmana passada.
ai,
Senyor!
Exclamació
de resignació. |
ai, Déu meu!; ai, Sant Non! (Am), què hi
farem!, què els vols dir!,
pobres de nosaltres!, quins collons!, ai,
Senyor! Tanta roba i tan poc sabó
|
A -El
noi ha canviat l'auto.
B -Ai,
Senyor! No té feina i anar gastant!
C
-Faran
una altra reforma a Ensenyament D
-Ai,
Sant Non!
E -Demà
aquesta feina ha de ser feta.
F -Ai,
Senyor! Tanta roba i tan poc sabó! A
-Què
vols dir? B
-Com
vols que l'acabem si tenim dues màquines espatllades!
aigua,
Senyor!, que de vi ja en venenExclamació
que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa (Ca).
|que plogui més! |A -Fa dos dies seguits que plou. B -Aigua,
Senyor!, que de vi ja en venen.
aigua
a la bassa, farina en ta casa
Si
plou hi ha bona collita. Si la bassa és plena es pot regar el
blat o el que calgui (Peralta, Franja). |
aigua
a la bassa, farina cap a casa (Franja);
l'aigua és riquesa
|
aigua
avall!
Es
diu de qui fa les coses sense amoïnar-s'hi gaire. |
anar fent,
cap maldecap!; fer la seva, no encaparrar-s'hi, agafar-s'ho bé,
tirar-s'ho a l'esquena |
Els
pares es pensaven que emprenyarien els mestres, i els mestres, què
fan?: Aigua avall
aigua
clara
Aigua que no conté cap
més substància. |
aigua pura |
Em
rento amb aigua clara (sense
sabó).
aigua
corrent, merda no sent
Vol
dir que l'aigua que corre es pot beure. |
l'aigua que corre és
potable, sana; aigua corrent, no mata la gent |
A -Podem
veure, en aquest rierol?
B -Sí,
home; aigua corrent, merda no sent.
aigua
de pixarelles
Vi de poc grau (Bar). |
vi flac |
M'has donat aigua de
pixarelles.
aigua
o no aigua
Encara
que plogui. |
plogui
o no plogui;
pluja batent (Ca) |
Plovia,
però jo, aigua o no aigua, cap a l'hort.
aigua passada no mol
molí *
No
en parlem més, d'en Jordi, aigua
passada no fa farina (o
d'aigua
passada molí no en mol,
deixem
estar les coses que ja han passat, s'ha de treballar cada dia;
millor que
aigua passada no mol molí).
aigua
rajant
Sota
un raig d'aigua (Ca). |
aigua corrent; sota l'aixeta |
Jo
rento l'enciam aigua rajant, perquè sempre hi ha pugó.
aigua
viva
Aigua que brolla de
manera natural (Ca). |
aigua corrent, aigua
cavallera (Val) |
A
l'hort hi havia un pou d’aigua viva
(que no era una cisterna).
aigualir
la festa
Fer
que s’acabi malament una situació. |
acabar
com el rosari de l'aurora, espatllar la festa, fotre –o tirar- la
festa enlaire, aixafar la guitarra, trencar les oracions (Bar) |
És
d'un incert que no s’hagi de suspendre un o altre acte programat,
allò que es diu aigualir la festa
-Nous escrits-.
Amb
dos triples ens han aigualit la festa
-C33-.
Aquelles
paraules van aigualir la festa.
Treballaven
ben tranquils i els han trencat les oracions
(els han interromputs).
aire,
que vol dir vent!
Expressió
per a dir a algú que vagi més de pressa o que se'n vagi d'un lloc
(Ca). |
aire!, vés més eixerit, espavila't!; fot el camp! |
Noia,
sempre culls allà mateix; aire, que vol dir vent!
(collint raïms).
A
qui no li interessi quedar-se a treballar aquí, aire que vol dir
vent! Va!,
posa els plats, els coberts, una mica d'aire!airejar
els draps bruts *En
Florià li va treure els draps
bruts (o
li
va treure els drapets al sol,
li
va esbombar les seves coses, li va esventar la qüestió, va xerrar
les seves intimitats, les hi va cantar clares, el va arrossegar pel
fang, el va descobrir, el va acusar; millor
que li
va airejar els draps bruts).
aixafar
com una magrana (o xafar)
Deixar una cosa ben
deformada. |
engrunar, xemicar,
esclafar, aplatar |
El cotxe va quedar
aixafat com una magrana (en un accident).
aixafar
l'ull de poll *
Això
ho diu per fer emprenyar (o
per molestar, per mortificar, per ofendre, fer fotre, per incomodar,
per turmentar, per fer la guitza; millor
que per aixafar l’ull de
poll; per trepitjar un ull de poll).
nota:
Pensem que és un calc del castellà.
aixafar
la guitarra (o xafar)
Desbaratar
els propòsits d'algú (Gir-bar). |
tirar els plans per terra
(Ca), trencar l'aire, no deixar fer, molestar, importunar,
contrariar; desbaratar els plans, impedir de fer alguna cosa, fotre
la guitarra enlaire |
La
pluja ens ha aixafat la guitarra: no podrem fer l'excursió.
Ningú
més no s’hauria atrevit, en aquell dur sistema judicial, a
contrariar un jutge tan poderós com era el comandant Broco,
xafant-li la guitarra -Guerra
4-.
Ens
ha fotut la guitarra enlaire!
(ha plogut i feien titelles)
aixecada
de cul (o alçada)Fet de prendre
una determinació (Mall). |
decisió, determini |
Va
fer un aixecada de cul i va dir que ja no volia pagar més.
A -Diu
que ets perillosa i me recomane que vagi alerta. B –No te posis
així. I sobretot no em facis alçades de cul -Males
companyies-.
-Diu
que ets perillosa i me recomane que te vagi alerta. –No te posis
així. I sobretot no em
facis alçades de cul
-Males
companyies-.
aixecar
(+ nom)
Fer
néixer un sentiment. |
desvetllar, promoure |
La
fira de Vic aixeca molt d'interès.
Aquest partit ha aixecat
molta expectació.
S'han aixecat protestes a Roma.
aixecar
ampolles **
La
capitalitat de Jerusalem irrita els jueus
(o esvera,
toca el voraviu, fa bullir la sang, xeringa, rebenta, incomoda, ofèn,
dona destret, neguiteja, crispa, porta polèmica, aixeca polseguera;
no aixeca
ampolles, fa saltar ampolles)
-CR-.
ampolla: El barbarisme “ampolla”, en català es diu
butllofa, bòfega, bufa, mula, etc., segons els llocs.
aixecar
borina
Fer
soroll, un grup de persones que es diverteixen. |
fer gatzara,
armar gresca, fer tabola |
A -Qui
són aquests que aixequen tanta borina? B
-Són
uns que fan un comiat de fadrinatge.
aixecar
acta *
El
secretari va llevar acte de la sessió (o
estendre
acta; no
va aixecar acta).
aixecar
del terra
Dirigir
l’atenció vers qualque cosa, fer-ne cas (Mall). |
fixar-se,
parar esment, aixecar la ullera (Mall) |
Tampoc
no ho han d'aixecar del terra ni donar-los una importància que no
tenen -Mirall-.
aixecar
el cap
Millorar,
algú o alguna cosa (Am-Mall). |
sortir d’un mal pas,
sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé; recobrar
l'ànim, trobar-se millor, estar més animat, aixecar el vol, refer-se, amainar els vents |
Ahir
el Sabadell va aixecar el cap a Saragossa
(va guanyar-hi) -CR-.
Els
del mas de Baix no aixequen el cap (no
se'ls veu en res cap millora).
Es
pensaven que es moriria, en Llopis, i mira quin cap que
aixeca!
El
barri vell de Lleida no aixeca el cap
(no no aixeca cap).
I
a esperar que els vents amainen (temps millors, que les coses
canviïn) –Saó-.
nota:
1 'No aixecar cap' no és correcte.
2
'Aixecar el vol' vol dir fugir, desaparèixer
furtivament d'un lloc (DIEC).
3
Vegeu també “treure el cap”.
aixecar
el cap com una serp
És
diu de les persones despertes, escotorides (Ca). |
aixecar
el cap com un llangardaix (Am), fer el cap viu,
ésser sagaç, avisat, esparpillat, eixerit, (ésser llest com una
daina, un argent viu, un estornell, més llest que Bricant Val)
|
Aquelles
nines bessones tenen dos anys i ja aixequen el cap com una serp
(vigilen
les coses que passen).
La
Lorena fa mig any va quedar vídua i ja aixeca el cap com una serp
(se la veu animada, ha superat la pena).
La
nena petita ja aixeca un cap com un llangardaix.
aixecar
el colze (o alçar)
Beure
massa (Bar-Am). |
embriagar-se, emborratxar-se, torrar-se,
engatar-se, alçar es colzo (Mall),
xamar
(Val) |
El
besavi Pep aixecava molt el colze.
aixecar
el front
Mirar
cap amunt (Terres Ebre). |
alçar
la vista, aixecar el cap, mirar enlaire
|
Van
aixecar el front, i s'adonaren que, dalt dels seus caps
hi
havia la boca d'una serp
-Contalles-.
aixecar
el peu
Afluixar una pressió,
un esforç. |
afluixar , amollar,
relaxar |
Els ciclistes
aixequen el peu -TV2-.
aixecar
enlaire
Fer
fora d'una feina, d'un negoci, d'un càrrec, etc. (Am) |
fer
saltar, fúmer -o fotre- al carrer, fer fora, despatxar, acomiadar;
enfonsar, tombar, fer caure |
Xerrava
els diners dels comptes corrents dels clients (un treballador) i el
banc el va aixecar enlaire.
T'aixecaran enlaire, si vas amb tanta
bona fe.
Els polítics no poden menystenir els periodistes,
perquè els poden aixecar enlaire
(són carregosos, però els han d'aguantar).
nota: “Aixecar
enlaire” no es diu a l'Empordà en aquest sentit; hom entén que
“aixecar enlaire” a algú, vol dir fer-lo anar bé (Ca)
aixecar
fressa
Provocar
baralles o desavinences. |
aixecar brega, merder, discòrdia;
cercar raons; aixecar -o encendre- el vesper, aixecar el vesper (Am),
procurar bregues, fer encendre la gent, barallar-se, (ficar caliu a l'olla, moure raons; Tresponts)
|
Li
agrada d'aixecar fressa, a la teva germana!
El dia que se sàpiga
que cobra dos sous, quin merder que aixecaran!
nota:
Vegeu també “encendre el vesper”.
aixecar
l'al·leluia
Haver
superat una dificultat o un perill (Am). |
cantar l'al·leluia,
cantar victòria; millorar, alleujar-se, adobar-se, eixorivir-se,
alçar el cap, posar-se bé |
L'oncle
ha aixecat l'al·leluia i ja torna a beure a tot tall.
La Rita ha
estat molt malalta, però ja torna a aixecar l'al·leluia.
aixecar
la camisa (o alçar)
Enganyar,
a algú, abusant de la seva credulitat. |
ensarronar, engalipar,
albardar, aixecar la bata (Ca) |
A -M'han
dit que aquí veneu sal.
B -Us
han aixecat la camisa
(en un pastisseria).
T'han
aixecat la bata!
(li han dit que en Jordi ha tret la rifa i ha anat a
felicitar-lo).
aixecar
la cresta (o alçar)
Mostrar-se
orgullós o valent. |
gallejar, presumir, fatxendejar, faronejar,
enorgullir-se, fer el valent, bravejar, vanar-se, bravatejar,
envanir-se, ésser l'últim de parlar |
La
Cristina ja torna a aixecar la cresta
(parla de viatges, diners i altres grandeses).
nota: Vegeu també
“anar amb la cresta feta”.
aixecar
la llebre (o alçar)
Dir
coses que poden portar malestar; parlar d'un tema que pot ser
conflictiu (Ca-Bar). |
encendre el vesper, parlar d'una cosa
delicada, destapar un afer, descobrir el marro, posar en evidència
(una cosa) |
Diuen
que el president es posa diners a la butxaca, però jo no vull pas
aixecar la llebre.
A
mi no m'agrada pas fer aquesta festa, però que sigui un altre que
aixequi la llebre (que
ho digui un altre).
aixecar
la veu
Parlar
a algú sense el respecte que es mereix (Gir-Mall). |
cridar,
escridassar, renyar, protestar, contestar, replicar, alçar el gall (Val)
|
A
mi no m'aixequis la veu!
No
m'alcis la veu! (Am)
Aquí
tant que crida i a casa seva no aixeca la veu.
aixecar
les orelles -o l'orella- (o dreçar, alçar)
1
Escoltar amb atenció. |
parar atenció, fer atenció, posar
atenció, posar esment, fer cas, (ésser tot orelles -oreies-, badar
-o parar- ses orelles Mall) |
A -Què
ha dit del pis? Ens el llogarà? B
-De
moment ha aixecat les orelles
(es veia interessat, Ca).
C -La
Caterina diu que els conills pujaran molt de preu. D
-Ella
burja per fer-te aixecar les orelles (et
vol engrescar, Ca).
Tothom
aixecava les orelles, quan sentia a parlar de propines (Am).
E
-Ha estafat vint milions. F
-Vint milions ja
fan aixecar les orelles
(fan pensar).
Ella
burxa per fer-te aixecar les orelles
(diu això per esverar-te).
2
Començar a interessar-se pel sexe. |
anar aixaliat (Ca), anar
espavilat, anar orelladret, fer cas |
En
Met ja comença a aixecar l'orella per les noies (té
quinze anys).
3 Millorar d'una malaltia o d'un estat d'ànim
(Ca).
Ja
comença d'aixecar les orelles, l'Agustí: ja crida (està
malalt).
Quan
n'hi ha un que aixeca una mica les orelles, ja hi ha l'altre malalt!
(són dos vells).
Avui
ja aixeca més les orelles
(es troba més bé).
A -D'ençà
que té diners, se'l veu més animat. B
-Els
calés fan aixecar molt les orelles
(Ca).
aixecar
'maranya' *
Vénen aquí a
aixecar merder (o gresca, sarau, gatzara; a embolicar la
troca; no a aixecar 'maranya').
aixecar
polseguera
Es
diu d'una qüestió polèmica. |
aixecar problemes, fer molt
d'enrenou, portar cua, fer parlar, encendre el vesper, fer soroll,
portar discussions, aixecar merder, sembrar zitzània |
El
preu del pa ha aixecat polseguera
-Avui-.
nota: Aquesta frase feta coincideix amb la castellana
"armar -o levantar- polvareda".
aixecar
revol *
Aquesta
mesura ha provocat un gran enrenou
(o renou, neguit, ha alçat
polseguera, ha armat un 'cartapell' -Val-,
ha tocat el voraviu, ha portat polèmica;
no ha aixecat un gran revol).
aixecar-se
de mal signe
Tenir
un mal dia (Mall). |
aixecar-se amb el peu esquerre (Mall). |
El
dia de Sant Tomàs va ésser per a mi un d’aquells dies en els
quals un s’aixeca de mal signe i res li surt a son endret en tot el
dia -L'humor-.
aixecar-se
el dia (o el temps)Tornar
a fer sol, després d'un dia plujós o ennuvolat. |
asserenar-se,
aclarir-se, estritllar-se |
Sembla
que es tornarà a aixecar el dia.
No t'abriguis tant: ara fa
fresca, però si s'aixeca el dia i fa calor, què?
S'ha aixecat
el temps, ara ja no plou.
aixecar-se
quan el porc canta
Llevar-se
molt tard, al matí (Am). |
els
llençols el treuen del llit
|
A -És
trempat el seu gendre?
B
-Ja pots comptar!, cada dia s'aixeca quan el porc canta.
aixecar-se
sobre blat vell (o jugar)
Començar
un negoci o un joc amb avantatge. |
tenir reserves, tenir coixí
|
Us
heu aixecat sobre blat vell
(ja teníeu molts diners abans de posar el negoci, Am).
Hem
jugat sobre blat vell
(fas la botifarra i guanyes uns euros; si hi tornés, ja jugues sobre
blat vell, Ca).
aixecar
sospites (o desvetllar sospites)
Tenir dubtes de la
legalitat d'una actuació per alguna causa. |
fer recelar, fer
malpensar, fer dubtar, fer maliciar |
El canvi de
matrícula del cotxe va aixecar les sospites dels mossos.
aixecar
una sessió
Donar
una sessió per acabada. |
acabar
una sessió, suspendre una sessió |
El
batlle va aixecar la sessió a les vuit del vespre.
nota:
S'aixeca
la sessió, es així en llenguatge administratiu. També s'aixeca el
cadàver -ho fa el jutge-; en canvi, en l'acta és més habitual de
dir "estendre l'acta".
aixequem-nos
i aneu-hi!
Ho
diu qui instiga a fer una cosa, però vol que la facin els altres
(Bar). |
comenceu-hi
d'anar, que ja vinc |
A
-Hem de baixar els mobles al carrer.
B -Doncs va: aixequem-nos i aneu-hi!
així
(+ subjuntiu)
Expressa
un desig. |
tant
de bo!, així sia |
Així
caigués i es trenqués la cama!
així
*
El
gerundi no expressa una conseqüència, encara que hi hagi l'adverbi
'així'.
Ex.:
Cada vegada cridava
més, perdent així la poca credibilitat que li quedava
(no és bona) *.
Cada
vegada cridava més, i així va perdre la poca credibilitat que li
quedava
(correcta).
En
canvi, si l'expressió 'gerundi
+
així' equival
a una oració condicional, sí que és correcta.
Essent
així, no cal que torni mai més
(= si és així).
Tocant
així el violí, segur que la Rosó s'hi guanyarà la vida (=
si toca així).
així
+ verb! *
A
-Els sis mil euros que falten, els posarà la teva mare. B -No
te'ls deixarà pas! (o no
te'ls voldrà pas donar!, ja en parlarem de si te'ls deixarà!;
tothom s'hi mira, a deixar diners!; millor
que sí, home!, així es donen, els cèntims!
C
-Per què has trencat la gerra? D
-Ja era esquerdada, i només de tocar-la, ha petat. C -Demà
m'afaitaràs!, puja aquí dalt!, demà m'ho creure!, puja aquí
i veuràs Portopí -Mall-;
millor que sí,
home!, així
s'esquerden les coses! (no s'ho
creu).
nota:
Aquesta forma s'usa a l'Empordà, no sabem si és acceptable.
així
anem! *
Un
economista que no sap restar. Per això anem tan bé! -Gir-Val-
(o anem muntats
d'aquesta manera!; no així
anem!)
així,
doncs (o així doncs)
D'aquesta manera, per
aquesta raó. |
així, essent així,
per això, en conseqüència, per tant, així que |
Així, doncs, aquest
curs tindrem més feina.
així
així
Ni
bé ni malament. |
mitjanament, a mitges, ni d'una manera ni de
l'altra, no bé del tot, no
gaire bé
|
A -Com
va el negoci?
B -Així
així, els preus pugen i baixen
-TV3-.
així
com
1
De la manera que ens diuen (Mall). |
d’acord com ens diuen, tal
com, segons com, de la manera com |
Els
hem de vendre així com ens diuen, no podem posar preu al producte
que venem -Llibre-.
No
ho has de fer així com creus sinó així com et diuen; ells saben el
que has de fer.
Paguen
així com ells volen (per anys o
cada sis mesos).
S'ha
de crear ocupació així com sigui
-Temps-.2
Al moment que (Mall). |
quan, així que, tan bon punt |
Així
com arribes al pujol, gires a la dreta i trobaràs el viarany que et
conduirà al sender correcte que arriba al cim.
Les
van collint així com les necessiten (quan,
les tomates) -IB3-.3 A
més a més de. |
com també, i també, així com també, igual
que |
S'hi veuen l'àguila, el
xoric, i el mussol, com també altres rapinyaires (o
i també, així com altres rapinyaires).
Ha
aprovat les matemàtiques, i també les ciències
(o així
com les ciències).
nota:
Segons Ruaix, aquest ús, admès pel DIEC, s'ha de considerar
secundari respecte de les alternatives com
també, i també.així
com aixíLocució
adverbial que indica que quelcom es fa sense cura o sense gran
atenció (Mall). |
de
qualsevol manera, sense cap mirament, a la babalà, a la fresca,
sense mirar prim, sense gaire esforç, sia com sia
(Mall) |
Aquestes
coses no es poden fer així com així.
No caurà pas així com
així, aquest sostre; és veu molt fort.
Hi ha taques que no
desapareixen pas així com així.
així
com Déu mana
Es
diu quan hom fa les coses així com pertoca fer-les (Mall). |
tal
com toca, tal com Déu mana (Gir), així com cal |
Si
fessis les coses així com Déu mana, tot t'aniria molt millor.
nota:
Vegeu també "així com toca".
així
com preguntaràs, tal resposta trobaràs
Proverbi
que recomana ser educat i prudent en les preguntes (Mall,
Adagiona).
així
com toca
Expressió
que designa la manera correcta de fer qualque cosa (Mall). |
tal
com toca, tal com s'ha de fer, així com cal, així com pertoca
(Mall) |
I
ell em féu aquesta resposta: “Idò què et penses? Que perquè som
un puta foraster no he de sebre parlar el català així com
toca?”
així
com vol
Vol dir, en sentit
afirmatiu, que hom fa les coses de la manera que vol, i sempre li
surt bé (Mall). |
de la manera que vol,
tal com li sembla, així com dius, (així com li cou, així com li
rota Mall) |
Aquest
home ho fa tot així com vol, i sempre li surt bé.
així
de *
Es
mereixen un aplaudiment ben fort (o
com
aquest; no
així
de fort)
-CR-.
Mireu
si n'és, de fàcil (o
és
ben fàcil;
no així
de fàcil).
Una
mentida com una casa de pagès (o
ben
grossa, tan grossa; no
així
de grossa)
-TV3-.
Tenia
un arbre prim com una canya (o
molt
prim; no
així
de prim).
Les
negociacions han fracassat, és ben clar (o
això
és així; no
és
així de clar)
-Avui-.
Com
veieu, els espectadors van quedar molt contents (o
van
sortir contents; no
així
de contents varen quedar els espectadors)
-TV3-.
És
pràctic al màxim (o
molt
pràctic, ben pràctic, i tan pràctic!; no
és
així de pràctic)
-TV3-.
Cal
que siguin tan llargs, els impermeables? (o
cal
fer-los tan llargs?; no
així
de llargs han de ser?)
així
digues que
Conclusió
que confirma l'opinió d'una altra persona. |
ja veig que, ja
pots dir que, digues que |
A
-Aquest
any ja tots parlem anglès. B
-Així
digues que us preparen molt bé.
C -Ja
ens han dut els mobles i la roba. D -Així
digues que ho teniu tot.
E
–Aquest arròs és fred.
B -Es deu haver de prendre fred. A-
Ja pots comptar, digues que fa una
hora que el tenen fet!
així
em fas dir! (o així m'ho fas dir!)
Mena
de disculpa que afegeix qui deixa anar un insult (Am). |
m'obligues
a dir-ho |
A
-Si no aproves, l'any que ve estudia més. B -Malparit!,
així em fas dir.
C
-No he dormit perquè el Barça va perdre. D
-Boja!, així m'ho fas dir.
així
ens llueix el pèl! *
A
-Sempre
anem desavinguts, a l'hora de les vagues.
B -Per
això anem tan bé! (o
per
això ens llueix tant el pèl, que en som de savis!; millor
que així
ens llueix el pèl!)
nota:
"Lluir
el pèl" és correcte.
així
ens va! *
A
-Tothom
compra productes estrangers. B
-Per
això anem tan bé!
(o que
en som de trempats!,
com
vols anar bé?;
no així
ens va!)
nota:
Vegeu també “així ens llueix el pèl!”.
així
és! *
A
-Nevarà?
B -Sí (o
i tant!, ja ho crec, efectivament, segur, ben cert és
-Mall-; no així
és).
C
-Ho
fa per diners? D
-Sí (o sí,
és així; és d'aquesta manera, i tant!; no
així
és! -TV3-).
així
és de (+ adjectiu) *
Com
veieu, és ben fascinant l'actual moment polític (o
ja
veieu si és fascinant; que n'és de fascinant;
no així
és de fascinant)
-Avui-.
així
es fa! *
Molt
bé, noi!, és així que s'ha de fer! (o
fantàstic!,
molt ben fet!, ben fet!, molt ben jugat!, collonut!, -mel!, de
categoria! Val-; millor
que així
es fa!)
així
es parla! *
A
-Si no ho vols fer tu, ja m'ho farà un altre!, adéu. B -Molt
ben dit!, ben dit!, li has fotut al mig del cap!; molt bé, Miquel!;
és així que s'ha de fer!; no
així es parla!)
així
és que
Introdueix
una conseqüència. |
de
manera que, i per això, per tant, per aquesta raó |
Avui
és moll perquè ha plogut, així és que segarem demà.
així
hi hagués un pam d'aigua sobre el campanar! (o un metre)
Broma
empordanesa que es fa quan neva o quan plou. Convé no fer-la en
altres llocs, perquè no ho entenen i es pensen que els vols mal
(Ca). |
així
hi hagués dos pams d'aigua sobre el campanar! |
A
-Diuen
que encara plourà més.
B -Així
hi hagués un metre d'aigua a sobre el campanar!
A -Ens
moriríem tots! B
-No,
home, jo només dic a sobre el campanar; als altres lloc no.
així
ho hem trobat i així ho deixarem
Vol
dir que el món no es pot canviar. |
no
s'hi pot fer res, agafa-t'ho bé, què hi vols fer? |
A
-Tot
és de quatre rics i els altres, a patir.
B -Sí,
així ho hem trobat i així ho deixarem.
així
ho veig
Resposta
de qui acaba de veure o de saber quelcom. |
bé
ho sembla, bé ho diuen, és així |
A
-Tornen
a fer el programa?
B -Així
ho veig.
C -També
toquen sardanes, avui? C -Així
ho veig.
així
i tot
No
obstant això. |
tanmateix,
tot i això, amb tot i això, tot i que, malgrat això, això no
obstant, malgrat tot |
Ha
plogut força, així i tot encara ho hauria de fer més, perquè tot
és molt eixut.
Era
previst feia dies, però fa, així i tot, una gran impressió
-Llengua nacional-.
així
jo!
Expressa
un desig personal |
tant
de bo jo!, em passés a mi!, m'hi trobés jo!, jo com ell! |
Com
volta aquella dona per tenir vuitanta anys!, així jo!
(ell va coix)
així
les coses *
Tal
com van les coses, plegarem el negoci
(o en
aquestes condicions, si no canvien les coses; no
així
les coses).
Veient
aquell panorama es va retirar (o
veient
el perill, en vista d'allò;
no així
les coses).
així
mateix
També.
|
igualment,
ultra això, de la mateixa manera, a més |
Hi
guanyaria, així mateix, la qualitat del producte -TV3-.
Així
mateix em vaig fixar que la taula tenia ratlles verdes -Mall-.
A
-¿Tenia
prou diners per a fer el pagament? B
-Sí,
en tenia així mateix
(exactament aquests -Ràdio-).
Em
va demanar que ho preguntés al metge i així
mateix ho he fet
(d'aquesta manera).
He pensat 'els
veuràs sortir i fotràs el camp', i així mateix ho he fet.
C
-Et va dir que tancaria l'empresa? D
-Sí, així mateix m'ho va
dir! (tal
com et dic, Am).
així
no hem dit res (o així res)
Manera
d'acabar negativament un possible tracte. |
no
en parlem pas més, com si no haguéssim començat, així no hem fet
res, fes comptes que no he dit res (Mall) |
A
-Si
tos dos reculem la casa, ens quedarà un carrer ben ample.
B -Jo
no la recularé pas, la casa.
A -Així
no hem dit res (no
hi ha tracte).
C
-Dissabte
anem a Rupit a peu.
D -Em
toca de treballar. A
-Així
res, si treballes no pots pas venir d'excursió.
així
qualsevol! *
A
-La
Mònica ha entrat a treballar al banc.
B -Sí,
el seu pare n'és el director. A
-No
li ha pas costat gaire! (o
ja
li ha costat força!, això tothom ho sap fer!;
no així
qualsevol!)
així
que (+ verb)
1 Quan
es doni una condició. |
tan
aviat com, tan bon punt, de seguida que, encara no, immediatament
que, tot seguit que |
Així
que ens veuen arribar, ja ens criden.
Així
que m'aixequi, posaré l'estufa.
Així
que pugui, ho farem
-TV3-.
2
Per la raó que us dic. |
per
tant, de manera que, per això, així és que |
Encara
em deu diners, així que no compti pas amb mi.
Només
en tinc una ampolla, d'oli; així és que no us en puc pas donar.
així
se'n perdés la mena!
Maledicció.
|
així
no en quedés cap! |
Les
motos només porten desgràcia per les cases, així se'n perdés la
mena!
Cada
dia futbol a la televisió; així se'n perdés la mena!
això
altre
L'altra
cosa que diem (Ca-Mall). |
allò
altre, això que deies; això
i allò i allò altre
|
Si
baixen els jornals, passarà això altre (la
gent no comprarà).
això era
Fórmula
per iniciar la narració d’una rondalla (Mall). |
una
vegada hi havia, temps era temps, (això era i no era, això era una
vegada Mall) |
Això
era un rei que tenia una filla...
–Conte-.
això
era i no era
Fórmula
que se sol usa per a començar un conte (Mall). |
una
vegada hi havia, això va anar i era, això era, temps era temps, vet
aquí que una vegada, hi havia una volta, això diuen que va ser i
era, això era una vegada |
Això
era i no era una princesa que dormia...
nota:
Una rondalla mallorquina comença per “En
aquell temps / que hi havia un rei / que parava faves / i li queien
ses baves / a dins un ribell...”. I
unes altres “En
aquell temps que ets animals parlaven, com ara ses pedres...”.
“Això era i no era”
és el començament més general.
Parar
faves (que alguns ultracorregeixen “pelar faves”) és preparar
aquest llegum per a cuinar-lo.
Fava
parada és un típic cuinat mallorquí de faves no tendres.
això
és
Es
diu introduint un aclariment d'allò que s'ha afirmat abans. No
creiem que sigui correcte en altres casos. |
Nosaltres
sopem a les set, això és, de seguida que el pare arriba.
A
-Ens
trobarem a les deu al bar.
B -Això
mateix
(o
d'acord, molt bé, fet, va bé, entesos; millor
que
això és).
C
-Ens
costarà 14 euros?
D -Sí
(o ja
és això; millor
que
això és).
això
és can Brutes!
Es
diu per a expressar la brutícia d'un lloc concret (Mall). |
això
sembla ca la Bruta (Ca), (ésser més brut que una soll, ésser brut
com una barra de galliner Mall) |
No
havia vist mai una casa tan bruta com aquesta: això és can Brutes!
això
és l'Havana!
Es
diu, en sentit satisfactori, per indicar que hom fa, o ha de fer, un
gran negoci (Mall). |
això és Xauxa!; fer l'Havana (Mall) |
Eh,
Pere, agafa el vaixell tot d'una i vine cap aquí, això és
l'Havana!
això és molt (+
verb)
Demanen
dos mesos de vacances i això és demanar molt
(o això és excessiu;
millor que i això és molt demanar).
S'han
de fer dos-cents quilòmetres cada dia i això és pedalar molt
(o i això és molt, i això és
massa;
millor que i això és
molt
pedalar)
-TV3-.
A
-En Peret és el millor jugador del món. B -Això sembla exagerat (o
en fas un gra massa, això és dir molt, això s'ha de veure, no és
pas segur; millor que
això és molt dir).
notes: 1
No ens atrevim a dir que 'això és molt (+ verb)' sigui incorrecte,
però sí que creiem que no és la manera tradicional d'expressar-se
dels catalans.
2
Vegeu també 'és molt demanar?'
això
és tot (i: i
això no és tot)
Expressió de resum. |
això
és el que tenim, això és el que ha passat; i encara hi ha més
coses, i encara
n'hi ha més |
Això és tot des de
Roma.
I això no és tot
-TV3-
nota:
Pensem que 'això és tot' és un anglicisme que es pot acceptar.
això
és un problema seu!
Ho
diu qui no es fa càrrec de l'opinió d'un altre i no el plany ni en
vol saber res. |
això
ho ha d'adobar ell, això és qüestió d'ell, això és cosa d'ell;
ja s'ho farà!, ja s'adobarà!, ja s'espavilarà!, què m'explica! |
A
-En Justí troba el pis massa
car. B
-Això és un problema seu!
No
ho sé, si s'ha separat o no: això
és un assumpte seu.
nota:
Joan Solà usa 'això és un problema seu', solució que ens sembla
millor que 'és el seu problema!', 'és problema seu!'.
això
està fet! *
A
-Pare,
m'hauríeu de comprar un auto nou. B-
Ja
hi pots comptar!, demà mateix ho farem
(o això
és peix al cove, això és cosa feta, dóna-ho per fet, així ho
farem, això ho tens al sac;
millor que això
està fet!).
nota:
Sí que es diu “està fet” i “fet” en un tracte quan, sabent
el preu, el comprador l'accepta. Ex.: C -Te'ls
vendré a trenta.
D -Està
fet (o
fet,
entesos, conforme, d'acord, bé, bo).
això
et diuen!
Contesta
que se sol fer a qui desvia un tema, perquè no li interessa. |
no
parlem pas d'això, no canviïs de tema, no fugis d'estudi, no
contestis una cosa per altra, no giris la conversa |
A -Per
què no has dut les costelles de la carnisseria?, ja te'n deus haver
distret!
B -Tenien
un pernil molt bo, a l'aparador.
A -Això
et diuen!
això
fa que
Per
aquest motiu. |
per aquesta raó, és per això que, per això
|
Tinc
mal de coll, això fa que no canti bé.
Tenies els platins bruts i
això feia que no s'engegués el cotxe.
això
ha estat, és i serà
Les
coses han estat sempre d'aquesta manera. |
no s'hi pot fer res,
això no ho canviarem, què hi vols fer?, el món és així |
A
-Em
vénen a tocar el timbre a la matinada; els joves d'ara són molt
emprenyadors!
B -El
jovent ja les té aquestes coses, home: això ha estat, és i
serà.
nota:
Vegeu també “així ho hem trobat i així ho deixarem”.
això
ho fa, quan no vol ploure! (o no pot)
Contesta
a qui diu excuses sense fonament. |
això és una excusa, no
cerquis excuses |
A -Tu
no véns mai a ca l'avi a fer-li companyia. B
-Home,
ja saps que tinc molta feina.
A -Això
ho fa, quan no vol ploure! (passa
hores al bar)
C -No
hem començat perquè tu no hi eres.
D -Això
ho fa, quan no pot ploure! (no
s'ho creu)
E -Toques
tan bé perquè el piano és nou. F
-Això
sí que ho fa que no pot ploure!
(toco bé perquè en sé)
això
i esquilar burros és el meu fort
Resposta
irònica en una conversa entre amics (Am). |
això i desmamar
piocs és el meu fort (Ca) |
A -En
saps molt de clavar xinxetes a la paret! B
-Sí,
això i esquilar burros és el meu fort!
C
-En
saps molt de regar!
B -Això
i desmamar piocs és el meu fort!
notes:
1 Sentim “és lo meu”, que és un barbarisme, en comptes de “és
el meu fort” .
2
Un “pioc” és un gall d'indi a l'Alt Empordà. Indiot, titot,
-tito, polit, Val-.aixo
i més
Estic
d'acord amb això que em dius i encara em sembla poc. |
això
i encara més, això i tot el que em puguis dir, el veig capaç de
tot, i més me’n diguessis (Gir-Mall) |
A
-Diuen
que s'ha quedat els diners de la dona. B
-M'ho
crec tot, d'ell: això i més (és
un poca-solta).
això
i res
Es
diu d'una cosa que no té cap valor. |
això
no serveix per a res, això no val res |
Això
que menges i res és igual (no
alimenta).
El
que em feu i res passa pel mateix camí
(no em curareu pas, fent aquestes sessions de recuperació, Ca).
Això
i res és la mateixa cosa (el
document no té valor, Am).
A
–Jo
ja et donaré dos mil euros
-per pagar la hipoteca- B -Dos
mil duros i res, tot passa per allà mateix
(no tenen cap valor, no són prou; Ca).
C
-La
tia ens pagarà la cadireta del nen.
D -La
cadireta i res, tot passa per allà mateix (és
un menyspreu, no en sens grat)
això
mateix
1
Expressa conformitat amb allò que es proposa (Gir-Mall). |
d'acord,
molt bé, entesos, sí, justa la fusta |
A
-Ja
ens veurem a Girona. B
-Això
mateix.
C-
Et
faré venir l'ajudant. D
-Això
mateix.
E
-Voldran
aigua natural?
F -Això
mateix.
G
-La
nena, val més que estudiï, ara; ja tindrà temps de treure's el
carnet de conduir.
H -Això
mateix.
H
-És Girbal i Noguera?
I -Això
mateix!
2
També pot expressar, irònicament, disconformitat amb allò que es
proposa. |
no
em ve gota bé, això!, què dius, ara!, no m'està bé!, (això no
va, això no va pus Val) |
A
-Ho
acabarem a la tarda.
B -Sí,
això mateix!
(que no, ja n'està tip de fer hores).
això
no és això!
Expressa
disconformitat amb una actuació (Gir-Mall). |
això
no es fa, això no està bé, això no és el que toca, això no és
correcte, això no és el tracte, això sí que no |
Es
va fer de la junta i no ve ni a les reunions: això no és això!
A
-La
nena era tota sola i ha caigut escales avall, es podia haver fet molt
de mal. B
-Sí,
però això no és això, no l'havíem d'haver deixada sola.
Et
prometen el 25 % de descompte i després et regalen un rellotge que
no funciona: això no és això!
Vénen
a treballar mitja hora tard i després no són mai a l'oficina, però
això no és això. Com vols anar bé?
Hi
ha mestres que natgen la mainada: això no és això!
Això
no és això!, haver de pencar a l'estiu tan abrigats.
Et
diuen que vindran a acabar de fer un adob i no tornen, t'ho deixen a
mig fer, però això no és pas això!.
Si
no és un cantant del Principat, ja no el posen, i això no és això!
A
les set del matí ja es posen a cridar al carrer. Això no és això!
Passem
fred per estalviar, i això no és això
(entre poc i massa).
això
no es comprèn!
Hom
ho diu d'una cosa que s'allunya de la lògica. |
no
sé per què passa, és increïble |
A
-A la nit surten a trencar bancs i vidres. B -Això no es
comprèn!
C
-Cada dia hi ha més atur. D -Això no es comprèn!
això
no és compte de butzes
Es
diu per indicar que un assumpte no convé, o no interessa, als més
petits (Mall) |
això no és per a mainada |
Au,
vés-te’n, que això no és compte de butzes!
butza:
A Mallorca, infant menut.
això
no es fa! (i això no es diu!)
Es
diu per desaprovar allò que un altre fa o diu. |
reny; això no
s'ha de fer, això no s'ha de dir,; no es fa ni amb una careta a la cara -o carota- |
No
hi jugo amb aquells dos, perquè es piquen les cartes, i això no es
fa!
A
-Què
fots aquí?
B -Nen,
això no es diu!
No
ho faria ni amb una careta a la cara!
(demanar festa un matí a la feina per anar a comprar unes ulleres).
C
-Ha trobat la meva dona i li ha dit que havia perdut jugant a cartes.
D
-Això no es fa ni amb una careta
a la cara.
Ha
volgut cobrar abans del dia que havíem dit: no es fa pas així, per
vendre.
nota:
Vegeu també “això no es això”.això
no és viure!
Ho
diu qui viu molt malament, perquè té molts maldecaps o passa
angúnies. |
viure
així no val la pensa, això és un mal viure, tenim mala vida |
El
meu xicot a Londres i jo aquí. Això no és viure!
això
no hi val!
Es
diu d'una cosa que no té influència en un tema. |
això
no compta, això no és important |
A
-S'ha mort un metge. B -Això no hi val! (ser metge no
els salva de morir).
això
no ho has ni de dir!
Resposta
que es fa a una pregunta que es considera inconvenient. |
això
és una pregunta de mec, això és una bestiesa, això no és una
pregunta de fer |
A
-Demà, sortiràs al carrer? B
-Això no
ho has ni de dir! (fa
dos dies que és operat).
això
no obstant (o no obstant això)
Malgrat
algun impediment. |
a
desgrat de, malgrat, a pesar de, a despit de, tot i que, tot i això,
tanmateix |
El
director no n'era gaire partidari, això no obstant, ho van
aconseguir -Avui-.
nota:
No és aconsellable l'us de 'no obstant' (sense el mot 'això'),
especialment si el mot a que es refereix la oposició expressada per
'no obstant' és contingut en una oració anterior (Albert Jané).
Ex.: No obstant això, ho vam aconseguir
(abans ja s'ha dit què).
això
no treu que *
Ens
hi divertim força, però això no vol dir que no sigui una
iniciativa molt professional (o això no impedeix que, això
no obsta perquè, això no és obstacle perquè; no això no
treu que).
això
no vols, això tindràs! (o hauràs!, faràs)
Ho
diu qui no vol una cosa i es veu obligat a haver-la de suportar o qui
exigeix a un altre que obeeixi. |
això
no vols fer, això faràs!; això no vols, això faré! |
No
ens podem veure i ara ve a la mateixa residència d’estudiants.
això no vols, això hauràs!
(Am)
No
has fet cap suma? Ara baixaràs al pati a fer-ne: això no vols, això
tindràs!
No
m'agrada la música alta i el meu noi vinga a posar rock a tot tall.
això no vols, això faré! És mesell i t'hi hauries d'emprenyar
cada dia.
això
pla (+ pronom + verb)!
El
mot pla reforça un sentiment que expressa el verb que li va al
darrere. |
encara
més, molt, pler |
A
-Em
penso que no la volen convidar a casament. B
-Això
pla li doldria!
C
-El
seu noi no ha aprovat, enguany.
D -Això
pla li sabrà greu!
nota:
Vegeu també “pla, 1 i 2”, al Volum 1.
això
què és! *
Per què m'has
guixat el llibre?, què és, això! (o què t'has pensat!;
millor que això què és!)
això
rai!
1
Hi ha coses pitjors que aquesta. |
encara,
no pateixis!, no et preocupis!, podia haver estat pitjor, no té cap
importància, és de bon fer, és senzill |
A
-No
he pogut comprar la melmelada.
B -Això
rai!, ja en tenim de menjar.
C
-No
es veu la televisió, avui. D
-Això
rai!, llegirem.
2
Això ja ho sé, però és una altra cosa que hauria de saber fer
(aquella persona de la qual parlem). |
això
no em preocupa, ja m'ho penso |
A
-Balla
molt bé, la teva noia.
B -Això
rai! Estudiar no li va bé.
això
s'avisa! *
A
-El mes vinent farem una festa! B -Fes-m'ho saber! (o ja
m'ho diràs, ja m'ho faràs saber!; avisa'm, que hi vindré!;
millor que això s'avisa!)
això
s'ha de remullar!
Remullar quelcom és
beure per celebrar-ho (Bar). |
això s'ha de celebrar, això ho hem de brufar (Mall)
|
A
-Avui és el meu
sant. B -Això
s'ha de remullar!
Demà
bategen el teu fill: això ho hem de brufar!
això
sembla
Em
sembla que sí. |
efectivament,
en efecte, ja ho sembla, ja es veu, em sembla que sí, molt, i tant!,
bé ho diuen, bé ho sembla, |
A
-Que
les han comprades de saldo, les pilotes?
B -Això
sembla
(o bé
ho sembla,
ja
ho sembla, ho sembla, ja es veu, em sembla que sí)
-CR-.
C
-Estàs
enfeinada?
D -Això
sembla
(o sí,
molt,
bé
ho sembla, i tant)
-TV3-.
E
-Ha
plogut, aquesta nit? F
-Això
sembla (o
bé
ho diuen, bé ho sembla, em penso que sí, això crec).
nota:
Locució que sembla un calc del castellà, als de Girona, però que
és acceptable.
això
sí que...!
Expressió
que exagera una qualitat o un defecte. |
realment
això és un..., és un... de veritat! |
Això
sí que ha produït un desastre!
Això
sí que m'agrada!
Això
sí que són mares! (fa un regal
al mestre)
això
sol (i amb això sol)
Només
amb aquest detall ja m'adono d'un fet, d'una manera de ser. |
per
això sol, només per això, amb això ja n'he tingut prou per veure
que, (sols per això, just per això Mall) |
Això
sol t'ho diu que no és per fer aguantar tant de pes, el penjador
(ha baixat; els claus per posar a la paret són prims).
Això
sol em fa pensar que és bon home
(m'ajuda quan vaig carregat).
Amb
això sol no n'hi hauria prou, per fotre'l fora (el
treballador ha fet una cosa malament).
això
són altres cinc-centes
Es
diu per indicar que el que s’ha dit és una altra cosa, o es
diferent del que abans s’havia manifestat, la qual que
em diguis això és una altra cosa (Ca), cosa pot
modificar l’opinió que se’n tenia (Mall) |
això és
diferent, això són figues d’un altre paner, això són altres
calces (Val), això ja és una altra cosa (Mall) |
Allò
que em digueres em tenia regirat, però si s’ha arreglat, això són
altres cinc-centes.
A
-No hi hem estat mai nosaltres, a can Guillem (un restaurant).
B -Que sí, un dia hi vam anar a ballar. A -Que em diguis
això és una altra cosa, volia dir a dinar.
això
són ets escrúpols de fra Gargall que escopia dins s'olla
Es
diu de qualcú que manifesta escrúpols fingits o exagerats sobre
coses petites, en contraposició amb la carència d’escrúpols
envers de coses importants (Mall) |
escrúpols de fra Gargall, que
escopia a l'hàbit per no escopir a terra, escrúpols de fra Gargall,
que per no dir “fotre” deia “carall” (Men), beata bruixa que
amaga el peu i mostra la cuixa (Val) |
A -Jo
no puc pas donar-vos permís per posar cadires al carrer, no seria
correcte (a
l'amo d'un bar). B -Això
són els escrúpols de fra Gargall que escopia dins s’olla
(és un batlle que accepta propines).
això
vols, això tindràs!
Hom
ho diu a qui demana insistentment una cosa. |
et
donaré el que vols; si ho vols, ho tindràs, et donaré aquest gust
|
No
vols estudiar més i vols treballar? Això vols, això tindràs!,
ara, un altre dia no em vinguis amb reclamacions.
ajeure's
en terra
Ajeure’s
o estendre’s a terra per descansar (Mall). |
ajeure’s,
(allargar-se,
estirar-se en terra
Mall), allargassar-se (Eiv-For) |
Hi
ha xics que ho tenen bo de fer, d’ajeure's-se en terra
(Mall).
nota:
Vegeu també "en terra".
ajuda,
que ajudat hi ha!
Hem
de ser generosos a l'hora d'ajudar els altres, perquè si tu ajudes
ara, un altre dia els altres et correspondran. |
s'ha de ser
generós, entre tots ho hem de fer tot |
A -Entre
tres o quatre anem a vetllar en Pau, que està molt malalt i no té
ningú.
B -Sí,
què vols fer! Ajuda, que ajudat hi ha!
ajuda't
i seràs ajudat *
No
vulguis treballar sol: la unió fa la força
(o no vulgues treballar sol:
Déu diu: ajuda't i t'ajudaré -Val-;
no ajuda't i serà ajudat).
ajudant
Déu
Amb
l'ajuda de Déu. |
si Déu vol, si a Déu plau, si no hi ha cap
obstacle |
Ajudant
Déu, l'any vinent farem l'escala de fora nova.
ajudar
a caure
Fer
anar malament.
fer més nosa que servei, fer anar més malament
que bé |
A -T'ajuda,
el teu home, ara que s'ha jubilat? B
-A
caure!
C
-Quan
vas quedar sense feina, el teu cunyat us devia ajudar.
D -Sí,
a caure!
ajudar-se
de
Servir-se
d'una cosa per a anar més bé. |
fer servir una cosa, usar
|
D'aquestes
30.000 pessetes, jo me n'ajudaré (m'anirà
bé de tornar-les el mes que ve, de retenir-les).
nota: Pensem que
en algunes qüestions esportives aquesta expressió es diu per
influència del castellà. Ex.: Ha
marcat
el
gol amb les mans
(o fent
servir les mans, valent-se de, usant, tocant la pilota amb;
millor que ajudant-se
de les mans)
-TV3-.
ajumir-se
Deixar-se
dominar, acceptar les condicions d'un altre, qui es veu inferior o
s'espanta (Ca). |
agemolir-se,
abaixar-se, humiliar-se, ajupir-se, deixar-se governar |
Els
anglesos havien estat molt valents, però s'han d'anar ajumint.
Quan
jo cridava, la llebre es va ajumir sota una mata i la vaig agafar.
Quan
no hi ha feina els treballadors s'han d'ajumir.
ajuntar-se
dos coixos
Associar-se
dues persones o dues empreses que van malament. |
anar un cego i
un sord (Val),
ajuntar-se la caguera amb les ganes de cagar (Cas)
|
A -La
TLC ha comprat la BPA.
B -S'han
ajuntat dos coixos
(dues empreses endeutades).
ajuntar-se
la caguera amb les ganes de cagar
Trobar-se
dues persones amb els mateixos defectes (Cas). |
trobar-se dos
ineptes, dos roïns, dos bruts, dos ganduls |
La
vida no s’havia d’agafar com ho feia la Milagros, l’andalusa,
que el primer any canvià de criadeta quatre vegades. És clar que,
s’han ajuntat la caguera amb les ganes de cagar –La
cara oculta de la lluna-.
ajuntar-se
la fam amb les ganes de menjar *
A
-Noia,
tot ens ha sortit malament. B
-Sempre
plou sobre mullat (o
una
desgràcia no ve mai sola, s'ha ajuntat
la caguera amb les ganes de cagar,
qui
té fam somia rotllos -Val-;
no
s'ha ajuntat la fam amb les ganes de menjar).
ajupir
les espatllesDonar
la raó a l'adversari en una discussió (Am). |agemolir-se, parar
les espatlles, callar |A
la fi va haver d'ajupir les espatlles, perquè no tenia raó.nota:
Vegeu també 'parar les espatlles'.
ajustament
de comptes (o: ajust) *
Diuen
que ha estat una venjança (o
una revenja, una represàlia;
no un ajustament de comptes, un
ajust de comptes).
ajustar-los
costa, gastar-los, no (els diners)
Guanyar
diners és de mal fer, despendre'n no. |
els
cèntims, se'n van de seguida
|
Hem
d'estalviar un xic, que ajustar-los costa; gastar-los, no.
al
ajillo *
Ens
han donat gambes amb allada
(no al
ajillo)
-CR-.
al
alimon **
S'afanyen
a cantar tots plegats
(o tots
junts,
tots
alhora, tots a la vegada, ensems, conjuntament;
no a
l'alimon, al alimon)
-Punt-.
al
bell mig de
Exactament
al mig. |
ben
bé al mig de, al mig de, enmig de, ben en mig de
(Mall) |
Jo
seia al bell mig del passeig -Contalles-.
Vam
trobar bolets al bell mig de la roureda.
al
bon començament
Al
mateix moment que s'inicia quelcom (Ca). |
al començament, al
principi, de començament, de bon començament |
“A
punta de clar” vol dir al bon començament del dia.
nota:
Vegeu també “en un bon principi”.
al
borde de **
Hi
ha una falta tocant a l'àrea (o
a tocar, a prop de, al costat de, a la vora de; no
al borde de) -RAC1-.
al
canto *
Encara
no aparques, ja tens la multa
(o de
seguida tens la multa, a l'instant;
no multa
al canto!)
Si
compres allà, has de pagar de seguida
(o al
comptat, a l'acte, toquem i toquem (Bar);
no diners
al canto!).
En
un ajuntament, maldecaps en gran
(o un
emprenyament darrere l'altre, les enrabiades es toquen;
no emprenyaments
al canto).
al
cantó
1
Al lloc on es troben dos carrers (Gir-Mall). |
a la cantonada, al
cap de cantó (Mall) |
En
Miquel t'espera allà al cantó.
2
En un costat d'una cosa, per la part de fora i a poca distància
(Am). |
al costat, a prop |
Han
deixat el camió espatllat al cantó de la carretera.
Posaré els
llibres al cantó de la taula.
Seu aquí, al meu cantó, que
estaràs més bé.
nota:
1 L'accepció 2 és força dialectal.
2 Vegeu també
“cantó”, al Volum 1.
al
cap de
Quan
ja ha passat el temps que s'indica. |
al cap d'una temporada;
després de; amb el temps |
Hi
tiren peixos i al cap d'un temps, crien
-TV3-.
No
sé per què els acostumen a deixar encesos, els llums: són molts
diners al cap de l'any.
Si no jugues a cap rifa, al cap dels anys
has estalviat molts cèntims.
Ara, al cap dels segles...
-TV3-.
Aquesta
aixeta degota, al cap del dia, molta aigua.
Al cap del dia parlo
amb molta gent (durant
el dia, de matí a vespre).
Que
en diem de bestieses, al cap del dia!
No recordo on em va dir que
aniria, perquè al cap del dia me'n diuen moltes, de coses.
Es va
posar a ploure i, al cap de poc, l'aigua ja corria pels carrers.
Ens
vam veure al cap de 15 dies.
al
cap i a la fi
Pensant-ho
bé. |
al
capdavall, comptat i debatut, ben mirat, després de tot, al remat
(Val)
|
A -No
podrem venir a l'església, però a l'àpat ja hi serem.
B -Ja
està bé. Al cap i a la fi és millor que ens trobem tots al tec que
a la cerimònia (en
un casament).
nota:
No és correcte 'al fi i al cap'.
al
capdavall
1
A la fi d'un lloc que fa baixada. |
a l'extrem, al final, a
l'acabament, al fons, a baix de tot |
El
monument a Monturiol és al capdavall de la rambla (a
Figueres).
Tant
que ho havien ponderat, i al capdavall era ben mediocre.
2
Com a conclusió, després de pensar-ho bé. |
ben mirat, a la fi,
al cap i a la fi, comptat i debatut |
Trenta
euros més per setmana no són gran cosa, però, al capdavall, tot
ajuda.
Donem tomates a tothom i, al capdavall, no en tindrem per
a nosaltres.
al
casament i al criol, qui no t'hi crida no t’hi vol
Al
casament i al bateig, si no et conviden no hi vagis (Franja). |
criol:
Bateig, a Peralta de la Sal.
al
cavall flastomat el pèl li lluu
Els vells que fan nosa
viuen més. Les persones, com més odiades són, més prosperen
(Mall). |
Els seus hereus
tenen pressa, però ja ho sabeu: al cavall flastomat el pèl li lluu.
flastomar: Maleir
(DCVB).
al
cel sia
Es diu d'una persona
morta (Bar-Gir). |
Déu l'hagi perdonat, al cel el vegem (Mall) |
El pare, al cel sia,
ens va fer estudiar.
nota: 'Al
cel sia, però que s'hi quedi', 'al
cel sia, però que no torni' (hom
ho diu d'una mala persona).
al
cim
1
A la part superior. |
damunt, al damunt, sobre, a sobre |
He
deixat la cartera al cim de la taula.
Volien fer el magatzem al
cim d'aquell serrat.
Feien escola al cim de la Casa de la Vila
(al
pis de sobre del mateix edifici).
2 A més de. |
a més a més
de, damunt de, a sobre de |
...i
al cim, adobada de fertilitzants químics
(una carabassa) -Punt-.
Al
cim que el noi s'esforça, no el vull desmoralitzar.
al
complet *
Havien
de dir el nom i els cognoms sencers en veu alta (o
complets;
no
al
complet)
-La cara oculta de la lluna-.
Tot
l'Esporles s'entrena per primer cop a Nova York (o
tots els jugadors de; l'Esporles, sense mancar-hi cap jugador; no
l'Esporles,
al complet,
s'entrena...).
al
costat de
Comparades,
l'una amb l'altra, dues coses. |
en comparació de, per
comparació a, comparat a, si l'acarem amb, a devora de |
Jo,
al seu costat, no hi entenc gota
(ell és millor).
En
Pitenc, al seu costat, no val gaire
(és més mal jugador).
al
costat de casa maten porc
Es
diu d'una persona humil que es vanta de tenir amics rics (DCVB). |
ja
m'ho crec!; i tu fart! (Empordà) |
A -El
batlle m'ha demanat que dissabte vinent vagi a sopar a casa seva,
però en Quimet (un gran industrial) també m'ha convidat, i no sé
què fer!
B -I
al costat de casa maten porc.
al
creixent
Es
diu a qui duu una peça de roba, o les sabates, d'una talla força
més alta que la que li toca. |
massa gros, massa ample, balder
|
A -Nena,
portes les sabates al creixent.
B -Sí,
és perquè el peu em creix molt de pressa: ja faig un 28.
Aquest
jersei li vaig comprar al creixent.
al
cul del sac es troben les engrunes (o al fons)
A
la fi d'una acció se'n veuen els resultats (Gir-Bar). |
quan
s'acabi, ho sabrem; en haver acabat, comptarem;
hi ha coses que deixen empremta |
A
-Aquesta
cobla és bona, però ens costa molts diners. No sé pas si cobrirem
les despeses.
B -Home,
al cul del sac es troben les engrunes
(a la fi es veurà si hi guanyem o hi perdem).
El
meu noi no em ve a veure mai, però al cul del sac trobarà les
engrunes! (tindrà
poca herència)
És
un gran pintor; al fons del sac trobarà les engrunes (se
li reconeixerà, Bar).
al
cul li pixo!
Expressió
grollera de menyspreu. |
engegar
a dida, a prendre pel sac, a rodar, fil
els hi foto (Am), (enviar a mamar, enviar a fer la
mà Val) |
Aquell
ximplet em bescanta pertot arreu, però al cul li pixo!
A la
segona vegada que li va demanar diners el va enviar a mamar (Val).
Quan vinguen a demanar-te el cotxe els envies a fer la mà
(Val).
A
-No et saluden pas.
B -Fil els hi foto, a aquells!
(no m 'interessen)
al
detall
En
petites quantitats.
a la menuda, de mica en mica |
Hem
venut les trumfes al detall
(a quilos).
nota: Pensem que no és correcte “al detall” quan
vol dir “tots els detalls”. Ex.: El
Milan coneixia fil per randa el joc del Barça
(o punt
per punt, per menut, amb tots els ets i uts, ben bé, detall per
detall, fil per agulla -Val-;
no al
detall)
-Avui-.
al
diable!
1
Es fa servir per a reprovar el capteniment d'algú (Ca). |
a fer
punyetes!, cordons!; Déu n'hi do, en fan un gra massa |
Dos
vells carregats de duros i estalviar tant: al diable!
A
-Ja
em deixaràs la màquina, dilluns. B
-Ja
en parlarem. A
-Al
diable!
2
Moltes vegades (Ca). |
i tant!, valga'm Déu!, sí |
A -Us
trobeu, amb gent de Capmany, aquí a Figueres?
B -Al
diable! (cada
dia)
C -Hi
has estat a dintre del poble de Rabós?
D -Al
diable!
(molts cops)
al
fil de *
1
Ara,
quan se'ns acaba el temps...
(o ara,
quan el programa ja s'acaba;
no ara,
quan estem al fil del temps)
-TV3-.
2 Tornant
al tema d'abans, vull dir que...
(o tornant
al que comentàvem, parlant de, en referència a; no
al
fil del que dèiem...)
-CR-.
al
fil de la navalla *
El
protagonista viu arriscadament (o
al
límit, amb perill, perillosament, amb la mort a la gola; no
al
fil de la navalla).
nota:
Pensem
que aquest anglicisme no ens cal.
al
final
Quan
s'acaba una cosa.
a la fi, quan acabem,
després
|
Al
final comptarem
(quan s'acabi la partida).
al
front de *
En
Moisès porta un negoci molt bo (o
dirigeix,
és al capdavant de, és a davant de;
no és
al front de)
-TV3-.
En
Gregori és al capdavant d'un gran equip d' investigadors
(o dirigeix,
encapçala, capitaneja;
no és
al front de)
-CR-.
al
gust del qui paga, vesteix en Tonet
Estem supeditats a qui
ens paga (Bar). |
qui paga, mana; qui té
el cul llogat, no seu quan vol (Gir-Mall) |
A
-Demà haig
d'anar d'excursió amb la mainada i no en tinc cap ganes (un
mestre).
B -Al gust del
qui paga, vesteix en Tonet
(ho has de fer).
al
juliol, ni dona ni caragol (o: pel juliol)
Dita
que significa que, en temps de molta calor, les relacions sexuals i
les menges fortes no són gaire convenients (Gir-bar). |
pel
juliol, ni dona ni col |
Nois,
ara vénen vacances. Penseu que “al juliol, ni dona ni
caragol”.
nota:
Hi ha qui contesta: “cargol i dona, tot l'any és bona”.
al
límit de
Allò
que es troba en un punt màxim acceptable. |
el màxim que es pot
tolerar, l'extrem |
L'entrada
que ha rebut la Cinta és al límit de la falta -TV3-.
La
situació està al límit
(la guerra és a punt de començar) -TV3-.
Viuen
al límit de la pobresa (o
al llindar) -Avui-
nota: Creiem que no són recomanables les
frases amb aquesta expressió, quan significa altres coses. E.:
Lluiten
al màxim durant els noranta minuts
(o al
punt de dalt, a l'extrem;
millor que al
límit)
-TV3-.
Un
gol a les acaballes de la primera part
(o als
darrers moments de; millor
que al
límit de)
-CR-.
al
llarg de
En
el transcurs de. |
durant |
Ha
patit problemes musculars les darreres setmanes
(o durant
les últimes setmanes, fa dues o tres setmanes que té problemes
musculars, al llarg de les últimes setmanes)
-TV2-.
Tot
el dia ha plogut
(o durant
tot, al llarg de)
-CR-.
Amb
el temps aprens que... (o
amb
el pas del temps, en el transcurs de, al llarg de)
-CR-.
Aquell
dia van venir moltes visites (o
durant
tot el dia, durant el dia, al llarg d'aquell dia)
-Llibre-.
nota: Pensem que aquesta expressió ha agafat una gran
embranzida per influència del castellà. Fa pocs anys no se sentia.
És correcta, però no us la recomanem. La manera de fer tradicional
era de, en aquestes situacions, no posar-hi res. Ex.: Ha
fet sol tot el dia
(no
...al
llarg de tot el dia).
al
llarg i ample *
Hem
guanyat a tot Catalunya
(o d'un
cap a l'altre de, de dalt a baix de;
no al
llarg i ample de).
La
música sonava a tota la pel·lícula (o
de
cap a cap de, de llarg a llarg de, d'un cap a l'altre de, de cap a
peus de, del principi a la fi de;
no al
llarg i ample de)
-R4-.
al
llindar de
Molt
a prop de. |
a prop de, acostant-se a, vorejant, ranejant |
La
divisió interna els posa al llindar de la ruptura
-Avui-.
El
bloqueig deixa el país al llindar de la misèria absoluta
-TV3-.
Han
fet tasques al llindar de la legalitat -CR-.
al
lluny
A
una gran distància. |
a la llunyania, a llarga distància; ben
lluny |
Al
lluny, es veia el poeta assegut darrere la cortina
-Temps-.
Va
veure desaparèixer els dos homes al lluny
-Llibre-.
al
maig, cada dia un raig (i pel maig)
Sovint plou en aquest
mes (Gir-Bar). |
al
maig, festes a raig
Al
maig hi ha moltes festes majors (les Planes d'Hostoles). |
al
major (o al por major) *
Ho
compren tot a l'engròs (no
al
major, al por major).
al
mal mariner tots els vents li van en contra
Els
ganduls sempre troben raons per no treballar (l’Alguer). |
al
mal treballador totes les eines li van malament
(Ca),
la mala rentadora no troba mai la pedra justa (l’Alguer).
nota:
No en coneixem l'origen.
al
mal temps, bona cara
Vegeu
'a mal
temps, bona cara'
al
mar, qui no té por li'n faran
Es
diu perquè un pescador no es pot fiar mai del mar (Cotlliure, Cat
Nord).
al
marge de
1
Sense participar en alguna cosa. |
separat, desvinculat, apartat,
deslligat
Fent
això se situa al marge de la llei -Avui-.
N'estic
al marge, de l'Associació.
No es pot viure al marge de la
civilització
-TV3-.
Ho
farem al marge de la Universitat
(sense comptar-hi).
Catalunya
quedarà al marge de les pluges -TV3-.
2 No tenint en compte un aspecte. |
deixant
de banda, sense tenir en compte, a part de, sense comptar, treure'n,
salvant |
M'agrada,
al marge que ara està de moda
-CR-.
Al
marge del que pensem, serà un projecte car?
Al marge del primer
punt, la Pilar ha dominat el partit
-C33-.
Comparacions
al marge, ella en sap més.
al
marit, la muller sana; i al germà, rica germana
A ningú no fa feliç
tenir problemes amb la família (Bar). |
al
mateix (o: a la mateixa) *
Visitarem
la granja i hi dinarem (o i dinarem allà mateix; no
i dinarem a la mateixa).
Si
no hi ha aigua, fes-ho amb l'esponja mateix
(frega't sense aigua, Am).
nota:
La primera frase és una mala solució, perquè 'mateix' hi és
pronom.
al
mateix (+ nom de lloc)
Al
lloc que es diu. |
allà mateix, en aquell lloc |
Pintem
la casa i mengem al mateix carrer (o
al
carrer mateix, sense moure'ns d'allà).
Ens
trobarem al bosc mateix.
al
mateix fet (o un altre verb)
Aprofitem
una acció per a fer-ne una altra (Ca-Am). |
al mateix fer, pel mateix fet, al
mateix viatge, de passada, a la vegada, ja que, alhora |
Vaig
a saludar el mestre i, al mateix fet, em comentarà l'examen.
Vés
a comprar pa i, al mateix fet, porta el diari.
Agafa aquest, de
plat, al mateix fet
(va a la cuina).
Al
mateix fet d’anar a Girona, compra fruita.
Al mateix passar,
porta'm boles de cotxet
(com que passes igualment, Am).
Al
mateix baixar, emporta't alguna cosa (ja
que baixes, al mateix fet, Am).
Al
mateix passejar, podem parlar del negoci.
Al mateix fer la fila,
els nens es poden rentar les mans -Ràdio-.
Pel
mateix fet, que pintin la nostra façana (els
pintors pinten la del veí, aprofitem-ho).Val
la pena de fer aquests encàrrecs perquè, pel mateix fet d'anar a
Girona, guanyaré més
(ja hi vaig igualment i amb aquesta feina cobro més).
I
els cavalls per un mateix fet: el que no pecava per jove, penava de
la pell foradada –Carlinada-.
al
mateix temps Fent
deus coses simultàniament. |
alhora, ensems, a l'encop, a la
vegada |
Deixarem
els nens a cals padrins i, al mateix temps, reposarem.
al
matí és or, al migdia plata i a la nit mata
Es
diu de la ceba (Ca) i del meló (Mall). |
al
mes (i: a l'any, als dos dies, a les tres hores) *
Al
cap d'un mes d’haver-lo operat es va morir (o
quan
feia un mes que l'havien operat; as cap d'un mes
-Mall-, no
al
mes d'haver-lo operat).
Al
cap de dos anys em va deixar plantada
(o després
de dos anys de festeig;
no
als dos anys).
al
més (+ mot) possible *
Vegeu
'el més (+ mot) possible'
al
meu (+ substantiu)
Moltes
de les construccions «preposició + possessiu àton + substantiu»
són calcs del castellà. Les expressions catalanes equivalents tenen
el possessiu tònic col·locat després del substantiu (segons
Ruaix). Ex.:
al
meu càrrec – ha de ser: a càrrec meu
al
meu favor – ha de ser: a favor meu
al
meu parer -
ha de ser: a parer meu
a
la seva imatge i semblança –
ha de ser:
a imatge
i
semblança sevaal
meu darrere (i al teu, al seu)Anant
amb mi. |
estant amb mi, tractant amb mi, (a) darrere (de) mi;
per culpa meva |
Al
meu darrere n'aprendràs, d'alemany.
Al seu darrere te'n vindran
poques, d'alegries.
Al teu darrere vindré boig!
nota:
Vegeu també “a darrere de”.
al
meu entendre (o teu, seu)
Segons
l'opinió de. |
a parer meu, segons jo entenc, segons el meu
pensar, per la meva manera de pensar, a la meva manera de pensar
(Ca-Am), a mi em sembla que, per a mi, al meu semblar (Am) |
És
un document que, al meu entendre, serà decisiu -Avui-.
al
meu favor (i: al seu favor) *
Sempre
parla a favor seu (no al seu favor).
Tu
has d'anar a favor meu (no al meu favor).
Vegeu
'al meu (+ substantiu)'
al
meu 'modo' de veure *
Tal
com jo ho veig, ara és un bon moment per comprar (o
segons
com jo ho veig, a parer meu, per a mi, a mi em sembla que, a la meva
manera de veure; no
al
meu modo de veure).
al
mig
A
la part interior d'un lloc o d'una cosa. |
al centre, al bell mig
de |
No
et posis al mig del corredor, que no podem passar.
Hi ha un grup
de gent al mig del camp.
nota:
1 En
denominacions locatives d'extensió reduïda és millor "mig"
que "centre". Diem al
mig de la plaça, del carrer, del pati.
Centre té un sentit estrictament geomètric, el
d'un polígon, d'una esfera,
o bé geogràfic, el
centre d'Europa, de l'illa.2 Vegeu
també 'trobar-se al mig'
al
mig -i a la mitja- (+ temps) *
Divendres,
a mitja nit... (millor
que a
la mitjanit de).
-CI-.
Demà
a migdia ens trobarem
(millor que al
migdia)
-CR-.
A
mitja part hi haurà canvis
(millor que a
la mitja part
-futbol-). -CR-.
al
mig del pas
En
un lloc de pas. |
al bell mig del pas; fora del seu lloc, sense
endreçar, sense desar |
Deixar
les coses al mig del pas és la manera de prendre
mal.
Tot
t'ho deixeu al mig del pas!
No deixeu les coses al mig del pas,
que caurem!
al
mínim (i a la mínima)
De
seguida que es presenta una dificultat. |
a
la primera, només de conèixer, a l'acte, a l'instant; si fas |
A la mínima, caus,
en aquestes cadires (o a la mínima badada, caus; es
tomben).
A la més mínima es
refreda, el nen.
Al més mínim cop
d'aire em constipo.
Al
mínim error et suspenen.
al
moment *
S'enganxa
de seguida, aquesta cola
(o de
cop, a l'instant; no
al
moment).
Van
perdre la vida a l'acte
(o immediatament,
tot seguit; no
al
moment).
Et
donen el carnet de seguida
(o en
un moment;
no al
moment).
Ens
van atendre tot d'una i molt correctament (o
en
un no res, en un tres i no res; no
al
moment).
al
moment de
En
aquell moment. |
a l'hora de, quan vam |
Al
moment de començar érem catorze.
al
natural
Tal
com és a la natura. |
sense
trampa, en brut, tal com sóc |
Diu
que em vol veure al natural (sense
maquillatge).
al
pa, pa i al vi, vi *
No
us podem fiar perquè ens trobem, tot sovint, que no cobrem: les
coses clares
(o com
més clars, més amics; les coses tal com són, les coses clares i la
xocolata espessa, diguem les coses pel seu nom; millor
que al
pa, pa i al vi, vi).
nota:
Trobem aquest calc del castellà en alguns diccionaris, però creiem
que no ens cal.
al
parèixer *
Sembla
que els humans no es porten bé amb els arbres (o
pareix que, no
al parèixer, els humans no...;
millor
que
al parèixer, els humans...)
-Camacuc-.
al
pasAl
lloc on passa. |
al moment de passar, en passar per, tot passant
per, quan passa, quan passava |
Han
acampat il·legalment prop del riu, al seu pas per Igualada -TV3-.
Ha
explotat una bomba al pas d'un comboi -TV3-.
al
pas de la porta
Al
llindar d'una porta o a poca distància. |
al llindar, a la porta;
a prop, a tocar, a mà, a la vora |
Es
passen l'estona xerrant al pas de la porta de la classe.
He posat
catifes al pas de la porta (al
cancell, al corredor).
Si
vas al museu, l'autobús et deixa al pas de la porta (ben
a prop).
El
gas ciutat passa al pas de la porta (la
canonada).
Deixo
la carpeta al pas de la porta, per no deixar-me-la (a
davant, al mig del pas).
Va
matar una serp al pas del garatge.
El
teniu aquí, a cada pas de porta (el
benestar) -J. S. Pons-
al
pas que porta (o que portem) *Al
ritme que porta, serà el màxim golejador (o
si
va marcant així, si no afluixa, si ho va fent d'aquesta manera, al
pas que va; no
al
pas que porta).
Tal
com anem, serem més pobres
(o tal
com van les coses;
no al
pas que portem).
Tal
com van les coses, tots patirem del cor
(o amb
aquest neguit, si continuem així, d'aquesta manera;
no al
pas que portem).
al
pèl
Arribar
una cosa en un moment molt oportú (Bar). |
venir
al punt, a propòsit, bé, estupendament, a tomb; venir que ni fet
per encàrrec |
Aquesta
dutxa m'ha vingut al pèl.
nota:
Vegeu també 'anar al pèl'.
al
peu de (o a peu de)
A
la vora d'una cosa, a la seva part baixa. |
a rampeu, al costat, a
prop, devora |
Hem
tingut una conversa al peu de l'avió
(baixant de l'avió) -Avui-.
Parlàvem
al peu de la carretera.
M'esperava al peu de l'escala (a
la part baixa).
Sondeig
a peu d'urna.
Els
bolets es poden comprar a peu de carretera –CR-.
al
peu de la lletra
Tal
com és, sense canviar-ne res. |
exactament, tal com pinta, tal
com toca |
No
es pot traduir al peu de la lletra.
Us preneu això dels
dinosaures molt al peu de la lletra -TV3-.
al
pic (o al pic de)
Al
moment de més intensitat d'una cosa. |
en el moment de més èxit,
al millor moment, quan el dia té més força, en ple, al mig de, al
fort de, a
la plena (Mall) |
Al
pic del dia treuen la calefacció.
Aquest jugador és al pic (en
el seu millor moment) -Punt-.
Al
pic de l'hivern també vaig sense samarreta.
Ens fan fer el
projecte justament ara que som al pic de la feina.
La
fruita és més barata a la plena de la collita.
L'onada
immigratòria era a la plena.
al
poc (o al poc temps) *
Al
cap de poc
va
quedar prenyada
(o poc
després,
a’s cap de poc temps
-Mall-;
no
al
poc, al poc temps)
-Temps-.
...i,
al cap de poc de deixar-la, va tenir una depressió (o
al
cap de poc temps de, poc després de; no
al
poc temps de, al poc)
-Punt-.al
por major *
Nosaltres
venem a l'engròs
(o en grans quantitats, a gran escala,
a cents i a milers de; no
al por major).
al
primer moment
De
primer. |
primer,
tot primer, al principi; quan t'he vist
|
En
un primer moment el vaig confondre amb el teu cosí.
Vaig
caure i, al primer moment, la cama no em feia mal.
nota:
Pensem que "al primer moment" és una solució que té més
tradició que "en un primer moment", per bé que la segona
també sembla bona.
al
principi
Durant
els primers dies o moments d'una activitat. |
al
començament, quan comença, a l'inici, al primer temps |
Al
principi no li agradava aquest mestre, però ara sí.
al
punt *
I,
a l'acte, totes les ovelles es posen a córrer (o
a
l'instant, en aquell moment, de seguida;
millor
que
al
punt).
L'homo
de seguida arribà a estar cansat de dur sa cama fermada (millor
que
al punt)
-Rondalla Mn. Alcover-.
nota:
Pensem, igual que Ruaix, que val més substituir "al punt"
per "a l'instant, a l'acte, de seguida, tot seguit,
ben aviat, tan bon punt, etc". 'Al
punt' vol dir 'en el moment més adient'. Ex.: Arribes
al punt, ara començarem a repartir els regals. L'arròs
ja és al punt.
al
punt de
Vegeu
"en punt".
al
punt que *
Els
ajuts han estat molt nombrosos, fins al punt que...
(no al
punt que).
al
que anàvem (o al que anava, al que vaig) *
Bé,
tornem al tema: hi ha retencions a Santa Coloma
(o tal
com us dèiem, tornant-hi, no divaguem, no perdem més temps, parlant
de tot, anem al gra; no
al
que anàvem)
-TV3-.
al
quinto 'pino' *
Dinamarca
és a la quinta forca
(o a
l'altra part de món, on brama la tonyina;
no al
quinto pino)
-C33-.
al
raig de
En
un lloc on el vent hi toca molt fort. |
al pas de l'aire, al mig
del corrent |
No
t'estiguis al raig de la finestra, que et refredaràs!
Vam estar
tot el camí al raig del vent.
al
ras
En
un lloc on no hi ha cap empara del vent. |
al mig d'un camp, a
camp ras, al descobert, sota les estrelles |
Demà
haurem de dormir al ras.
Avui no podem pas treballar al ras, amb
aquest vent.
El gos no es pot pas quedar al ras tota la
nit.
nota:
Vegeu també “ras”, al Volum 1.
al
rato *
Va
mirant i al cap d'una estona diu... (o
al
cap de poc, al cap d'una mica;
no al
rato).
al
remat
Al
final (Val). |
a la fi, a l’últim, a última hora |
M'he
passat tota la vesprada esperant-te i, al remat, me n’he anat.
No
volíem anar de viatge, però al remat ens hi hem
acomboiat.
acomboiar-se:
ajuntar-se, unir-se, aplegar-se amb un o més subjectes (DCVB)
nota:
"remat" és un castellanisme; "al remat" és una
locució molt usada a València; creiem que pot ser acceptada; al
DIEC hi ha "rematar una feina"
al
respecte *
Si
algú té algun dubte sobre això, que ho diga
(o
referent a això, en aquest respecte, relacionat amb això, pel que fa a, respecte a, sobre;
no al
respecte).
Malgrat
que el tercer punt havia estat suprimit, ningú no s'hi va referir (o
no
en va dir res;
no ningú
no va dir res al respecte).
Nota:
sí que és correcte
faltar al respecte,
a algú.
al
riu, no hi facis el niu
Habitar
a prop d'un riu és perillós (Bar). |
ni
dona finestrera ni casa a prop de la riera; a la vora del riu, no hi
facis niu; ni
casa a prop de torrent ni dona a prop de convent ni vinya a prop de
camí Mall) |
A
-El
riu s'ha desbordat i ha inundat els baixos de moltes cases. B
-Al
riu, no hi facis el niu.
al
roig viu *
La
partida era al seu millor moment (o
al
pic, en un
moment de gran emoció, molt apassionada, sublim; no
estava
al roig viu).
La
lluita era abrandada (o
encesa,
ardent, enverinada, apassionada;
no
estava
al roig viu)
-C33-.
al
seu aire (o meu, nostre)
Segons
et ritme o la manera de fer les coses d’una persona. |
al
seu pas, al seu ritme, a la seva manera
|
M'he
de passejar al meu aire; si vaig a l'aire dels altres, em canso
massa.
Deixeu-la
jugar al seu aire (com
vulgui).
Tothom
va al seu aire, per llegir, en una classe de deu.
Tots dinem i
ell mira la televisió: sempre va al seu aire.
nota:
Pensem que aquesta locució, malgrat que es diu molt en castellà, és
acceptable.
al
seu caprici (o al meu, al teu) *
...amb
la qual bloquegen les emissions de la manera que volen
(o com
volen, com els plau,
tant
com volen, a son lloure, a lloure;
millor que al
seu caprici)
-Punt-.
nota: Trobem “al seu caprici” en alguns diccionaris,
però no ens acaba de fer el pes.
al
seu dia (i al seu moment)
Quan
era, o quan serà, l'hora de fer-ho. |
quan tocava, al seu moment,
al moment oportú, quan serà el moment |
Al
seu dia, algú s'ho va creure tot això?
(quan ho van proposar).
A -Hem
pagat la factura del mecànic? B
-Al
seu dia ja ho vàrem fer.
Aquest edifici era un convent, al seu
moment.
Ho farem al seu moment.
al
seu pas
Quan
passa per un lloc. |
quan travessa, en passar per, tot passant per
|
Al
seu pas brotaven els rosers
(quan ell passava) -Llibre-.
El
riu Sava al seu pas per la població de Belgrad...
-Avui-.
Quatre
quilòmetres de retenció a la N-II, al seu pas per Bàscara.
Les
tropes ho devasten tot al seu pas
(per allà on passen) -Avui-.
nota:
1
Vegeu també "al pas".
2
Pensem que "al seu pas" i "al pas" es diuen molt
per influència del castellà, però semblen construccions ben
fetes.
al
seu pesar *
...que
suporten, de grat o per força, un dictador
(o tant
si volen com si no, a desgrat seu, per força, de mal grat;
millor que al
seu pesar)
-Temps-.
al
seu temps
Quan
és l'hora de fer quelcom. |
quan toca, al seu dia, al moment
oportú, quan serà el moment |
A -Ensulfates
les tomateres?
B -Al
seu temps, sí
al
seu torn (o al meu, al nostre)
...que,
al seu torn, van avisar la policia -TV3-.
I
aquests, al seu torn, surten al carrer -C33-.
nota:
Construcció correcta, però que ha agafat força per influència del
castellà "a su vez". En català, tradicionalment, no s'hi
posava res, en aquests casos.
al
socaire de *
Emparant-se
amb el president, ens volen fer això
(o mitjançant
el, amb el vist-i-plau del, a l'abric de,
a
recer de, a redós de, a redossa de;
no al
socaire de)
-CR-.
al
'tanto' *
El
bosc és molt eixut, aneu amb compte amb les cigarretes que llenceu
(o atenció,
alerta, vigileu;
no al
tanto)
–TV3-.
Compte,
nois!, que ens faran un altre gol (o
estigueu
a l'aguait, alerta, ull viu, ep; no
al
tanto )
-TV3-.
al
temps *
Vegeu
'i, si no, al temps'
al
temps de
Durant
el temps que es diu. |
mentre |
Al
temps d'anar al lavabo, m'han pres la cadira.
Al temps de girar
l'esquena, s'ha tornat a apagar, la calefacció.
Al temps de pujar
i baixar a casa, han tancat la botiga.
Al temps de girar la vista,
no n'ha quedada cap (s'han
menjat totes les galetes).
Al
temps de girar-me, es va desfer les cues.
Al
temps de girar-me, se'ls va menjar.
al
temps de resar un parenostre (o dir)
S'empra
per indicar que una cosa es fa en un espai de temps curt, no
necessàriament tan curt com el de dir l’oració (Mall). |
en
un salt, de seguida, en molt poc temps, en un minut |
Al
temps de resar un parenostre l’hostaler tingué els escaldums i el
vi damunt la taula -Adagiona-.
al
temps que *
Sonava
l'himne mentre el vaixell s'allunyava
(o al
mateix temps que, alhora que, quan, i;
millor que al
temps que)
-Avui-.
Perdia
així es sous, i a més havia de canviar un animal bo per un de
dolent (o
i
encara;
millor que as
temps que havia...)
-Eivissa-.
al
terra *
La
goma m'ha caigut a terra
(o en
terra
-Mall-;
no
al
terra).
La
mainada s'estirava per terra
(o a
terra, en terra -Mall-;
no al
terra).
nota:
L'ús de l'article és correcte quan indica un terra determinat. Ex.:
He
fet una ratllada amb la cadira al terra de la cuina.
al
teu antull (o al seu)
Segons
la voluntat arbitrària d’una persona (Mall). |
al teu gust, tal
com tu voldries, tal com et dóna la gana; fent la teva |
No
pots fer les coses al teu antull -Llibre-.
al
tombant de
Quan
és a punt d'arribar un nou any, un nou segle, etc. |
a la vora
de, quan és a punt de, quan falta poc per |
Foren
construïts al tombant de segle
-TV3-.
al
tombar
Al
lloc on giren, un camí o un carrer. |
a la cantonada, al
trencall, al trencant, en girar |
El
carrer que dieu és aquí mateix, al tombar
-Badalona-.
al
viu
Percebre
quelcom amb gran vivesa, sentiment o força d’expressió (Mall).
|
sentir-ho
molt; ésser molt apreciat |
En
Joan sent ben al viu els costums de la terra.
al
volt de
Aproximadament
(Ca). |
al voltant de, a la vora de, si fa no fa, més o menys,
prop de, devers (Mall) |
N'he
comprats al volt de cinquanta.
al
voltant de (o als voltants de)
1
Situats seguint el perímetre o la circumferència d'una cosa. |
a
l'entorn de, rodejant, envoltant, voltant |
Parlem
de política al voltant de la taula.
2
Més o menys la quantitat o l'hora que s'indiquen. |
al volt de,
pels volts de, a la vora de, aproximadament, prop de |
En
tinc al voltant de tres-cents, de discos.
Vindrem al voltant de
les dues.
Ho farem al voltant de la festa (pels
volts).
El
meu sant s'escau als voltants de Nadal.
3
Parlant del tema que es diu. |
a propòsit de, sobre |
Tenien
moltes discussions al voltant del racisme
-Punt-.
alaba't
ruc, que a la fira et duc! (o que a vendre et duc)
Se
sol dir a qui s'alaba (Gir-Bar). |
alaba't ruc!; tu no necessites
padrins, quines pretensions! |
A -Si
jo fos director, vendríem el doble.
B -Alaba't
ruc, que a la fira et duc!
alabar
el gust *
L'única
opció que tenim nosaltres és aplaudir-los essent ben conscients que
ells fan la seva feina -parla
dels polítics que embutxaquen diners- (o lloar-los,
aclamar-los, abonar-los, celebrar-ho; millor
que
alabar-los
el gust).
alabat
dia Déu!
Vegeu
"lloat sia Déu".
alça
aquí! (i alça Manela!, alça petit)
Expressions
de joia, de sorpresa o d'admiració. També poden ser de rebuig.
|
que s'hi va bé!, tot va bé!, alegria!, sí que ha anat bé!,
carai!, ostres!, (nyas,
coca!, alça, Pilili! Val)
|
Alça
petit!, que en va de bé això! (salten
a la piscina)
Alça
aquí!, que s'hi va bé als cavallets!
Alça aquí!, quina falta
tan clara!
(futbol)
Alça
aquí, que sóc fadrí! Com t'hi aprofites, amb el porró! (li
volen dir que beu massa).
Alça
Manela!, quin bon joc que has tingut!
Alça
aquí!, que en balleu de bé!
nota:
Sentim aquestes expressions en moltes de les comarques de Girona i en
algunes de Barcelona.
alça
Déu!
Expressió
de rebuig, de desacord. |
això!, només faltava aquesta!, Mare de
Déu!, alça aquí! |
Alça
Déu!, que arribareu nets a casa! (hi
ha mainada que es rebolquen per terra).
A -En
tal proposa el Mallorquí com a idioma oficial de França.
B -Alça
Déu!
Alça Déu! Ho aixafaran tot, aquestes criatures, si no ve
el mestre!alçada
de mires *
...perquè
es facin una idea de la grandesa moral del periodisme (o
de la grandesa, de la noblesa, de la dignitat, de l'excel·lència,
de l'altesa d'ànim; millor
que de
l'alçada de mires)
-Temps-.
nota:
Trobem 'altesa de mires' al GDLC.