Volum 2‎ > ‎

abaixar els fums / alça Déu!

abaixar els fums

Abatre l'orgull d'una persona (Gir-Bar). |
posar els peus plans, fer perdre l'urc; transigir, condescendir |
No li hem premiat el poema per abaixar-li una mica els fums.


abaixar els braços (i abaixar la guàrdia)

Rendir-se; no ésser tan exigent. |
retre's, donar-se, plegar banderes, capitular,
afluixar, badar, ser menys rigorós, relaxar-se |
No van abaixar -o baixar- mai els braços
-Punt-.

En Tianet demana que no abaixin la guàrdia contra el terrorisme -Avui-.

abaixar-se les calces (o els pantalons)

Haver d'acceptar unes condicions dolentes o humiliants. |

deixar-se dominar, agemolir-se, abaixar-se, humiliar-se, ajupir-se, deixar-se governar, abaixar el cap, resignar-se, cedir |
Pobre home, haver-se d'abaixar les calces d’aquesta manera!
(era ric i ara demana diners als amics, Am)


abaixar veles

Moderar, algú, la seva actitud, les seves paraules o les seves reivindicacions (Bar). |
renunciar a allò que es pretenia; desistir, afluixar, cedir, transigir, baixar del ruc |
Avui, quan havia de donar la cara, ha abaixat veles (un ministre) -CR-.
Sorprenentment, en un moment del debat, va abaixar veles.
nota: També es diu, amb el mateix sentit, girar veles, plegar veles, arriar veles, amainar veles, etc.

abandonar a la seva sort

No donar cap mena d’ajut. |
abandonar de qualsevol manera, deixar de banda, dur a malbarat,
oblidat de la mà de Déu, deixar a la seva sort, deixar sol, no ajudar; tant te fot de tres com de quatre (Ca) |
No es poden abandonar els pagesos a la seva sort –CR-.
Abandonen a la seva sort els refugiats -TV3-.

abans, abans, va dir en Canyot

Es diu a qui es queixa després de fer una pífia (Men). |
ara són hores de queixar-te! |
Ara et queixes, després de trencar el gerro? Abans, abans, va dir en Canyot! Havies d'haver anat més en compte.

abans al contrari *

No l'hem criticat mai nosaltres, més aviat l'hem alabat (o sinó que, ben al contrari, al contrari; tot al contrari, que l’hem alabat; no abans al contrari) -Temps-.

abans d'ahir no, l'altre

El dia anterior a abans d'ahir. |

fa tres dies, abans-d'ahir l'altre, fa tres dies (Mall), despús-ahir no, l'altre (Val) |
M'ho vas dir abans d'ahir no, l'altre.

Ahir era dimecres, i despús-ahir, dimarts.

Despús-anit vam sopar vora la platja
(Val).


abans d'ara *

Fins ara no l'havia vista mai (o fins avui, fins no fa gaire; millor que abans d'ara).
N'has comprats molts, fins ara? (o anteriorment, fins avui; millor que abans d'ara -TV3-.

abans d'hora

Abans de quan cal fer-ho. |
més d’hora, més aviat, abans de començar, abans que comenci, d'hora |
Per agafar les entrades, mira d’arribar abans d'hora.
Sembla que vas a alabar-te abans d'hora, si dius que estàs fent un disc
(presumir).
Va plantar l'enciam abans d'hora.

abans d'obrir la boca, ja li he vist les dents

Ho diuen d’algú quan li veuen la intenció que porta. |
abans d'aixecar la cama, ja li he vist el taló (Ceret), veure a venir |
Em volia aixecar, però abans d'obrir la boca ja li he vist les dents (en una venda, Ca).
Diu força mentides, però abans d'obrir la boca, ja li veus les dents (és curtet).
aixecar: Enganyar a algú; enganyar, ensarronar (DPC); aixecar la camisa.

abans de

Indica preferència. |
m'estimaria més |
Abans de viure a Barcelona, me n'aniria a Oix.

abans de gaire

No passarà gaire temps. |
aviat, d’aquí a poc temps, no trigarà gaire, d'ací no res |
Abans de gaire, plourà.
Em sembla que aquest parell, abans de gaire es casaran.

abans de passada una hora (o "de passat un dia")

Quan encara no ha passat una hora (Mall). |
en menys d’una hora, encara no fa –o no feia- una hora |
Abans de passada una hora, una forta ventada de xaloc donava tantes i tan fortes malmenades al vaixell que... -Adagiona-.

abans de res (o que res)

La primera cosa que cal fer. |
primer de tot, per començar, abans que cap altra cosa, abans de tot, abans de dir res més, d'antuvi |
Permeti'm, abans de res, de parlar de la meva malaltia.
Primer de tot, cal que comptem els vots.
nota: Segons Ruaix aquestes locucions adverbials no haurien de fer oblidar el sinònim “primer de tot”. De fet “primer de tot”, fins no fa gaire, era la forma més usada.

abans de temps *

Ha vingut abans d’hora (o abans de l’hora que tocava; millor que abans de temps).
S'ha assecat abans d’hora, el blat de moro (o abans del seu temps; millor que abans de temps).
El PBP comença la campanya abans d’hora (o quan encara no és hora, quan encara no n’és temps, quan no toca; millor que abans de temps -R4-.

abans de tot (o que tot)

La primera cosa que s’ha de dir o de fer (Gir). |
primer de tot, abans de dir res més, abans de més raons, de primer, de bell antuvi |
Abans de tot m'agradaria donar-vos les gràcies.
Abans de tot vull saludar els amics holandesos.
nota: Segons Ruaix aquestes locucions no ens haurien de fer oblidar el sinònim primer de tot. De fet primer de tot encara domina entre catalanoparlants habituals.

abans no (+ verb)

Abans de fer quelcom. |
primer, abans de (+ verb) |
Abans no no claveu res, ensenyeu-m’ho.
Abans no comencen la classe, passa mitja hora.
És maimó, abans no s'ha tret les calces et fa cruixir.
Abans no seran les deu del vespre, ui en farem de partides de cartes!
Abans no te’n vagis, entra, que et donaré un encàrrec.
Abans no arribem a l'any 2000 ja en tornarem a parlar.
Abans no compra, ui en mira, de vestits!
Abans no travessis, mira a cada costat.
nota: Sentim "ui en (+ verb)", en el sentit de molts, a lAlt Empordà.

abans passaran per damunt del meu cadàver *

Tu no ho seràs mai, el meu gendre; abans m’hauran de matar (o m'hauran de matar primer, ni en aquest món ni en l’altre, mai de la vida, m'hauran de llevar la vida; millor que abans passaran per damunt del meu cadàver).

abans que

Indica prioritat o preferència. |
primer |
Hi va anar abans que tu.
Va arribar abans que ella.

Abans que traductora, és correctora –Temps-.

abans que ningú

Es diu del primer de tenir o de fer quelcom. |
ésser el primer de, tenir primer que cap altre
La Carla va tenir rentaplats abans que ningú, a garriguella.
Sempre és el primer d'arribar (o arriba abans que els altres, arriba primer que els altres, arriba primer que cap altre; millor que arriba primer que ningú) -El9-.

nota: Pensem que, tot i no ser una frase incorrecta, s'usa molt per influència dels castellà.


'abogar' per *

El ministre defensa la llibertat de circulació de capitals (o advoca per, propugna, demana, lluita per; no 'aboga' per).

abonar-s'hi

Fer durar una activitat que resulta agradable o fer-la moltes vegades. |
aprofitar l'ocasió |
Avui que tenim temps ens hi abonarem
(posarem moltes sardanes).
Com t'hi has abonat, amb les neules!
(n'ha menjades moltes)
nota: Vegeu també 'abonar 2', al Volum 1

abordar de sec a sec (o en sec)

Posar-se a cridar contra algú de manera sobtada. |
escridassar, escometre cridant, posar-se a bramar |
Ahir el teu cunyat, quan li vaig dir que havia de pagar més, em va abordar de sec a sec.
La mare de la Clemència, quan em veu, m’aborda en sec amb el tema de les notes; algun dia l'engegaré a dida!
(una mare que empaita un mestre)
He fet un primer comentari, m'han abordat ens sec i ja no he dit res més.
Aquell gos, quan veu el nostre, me l'aborda en sec.



abordar-se a

Prendre alguna cosa amb energia (Mall). |
afuar-se a, engrapar, arpar |
Us convendrà més abordar-vos a una gran peça de formatge que tenc amagada.


abric de pells *

Vull comprar un abric de pell (no de pells).

abrigar-se abans de ploure

Ésser molt previsor, preparar-se amb temps per a evitar un mal (Mall). |
posar-se el pegat abans del floronco, curar-se en salut |
En Bernat va ben alerta, és molt previsor amb tot, sempre s'abriga abans de ploure.


abrigar fort

Fer callar amb males maneres (Am). |
mocar, tapar la boca, contestar malament |
A -La Rosa enraonava amb una altra dona, jo m'hi vaig posar i em va dir: ‘Poc t’ho deia a tu!’ B -Abriga prou fort, aquesta noia!
nota: Vegeu 'abrigar 1', al Volum 1.

abril, aigua a mil

Al mes d'abril plou molt (l’Alguer). |

abundar en *

El Sr. Jofre ha dit unes quantes vegades que ell se sent barcelonista (o ha tornat a dir, ha repetit, ha insistit, ha refermat; no ha abundat en l'opinió que).
Tu i jo som del mateix parer (o tenim el mateix parer, pensem igual; no abundem en la mateixa idea).

acabar (+ gerundi)

Fer una cosa després de rumiar-la molt. |
acabar per, arribar finalment a fer |
Aquest camp, acabaràs comprant-lo.
Em sembla que acabaré posant una altra antena de televisió.

acabar a res

Perdre la categoria, la força, l’interès. |
arribar a res, baixar de nivell; desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre's |
Era una casa molt rica, però ha acabat a res.
Si les ràdios continuen parlant d’aquesta manera, el català acabarà a res.
Aquestes subvencions acabaran a res.

acabar amb *

M'han volgut matar (o liquidar, suprimir, pelar, eliminar; no han volgut acabar amb mi) -TV3-.
Aquest negoci em matarà (o em durà al cementiri; no acabarà amb mi) -TV3-.
El Barça guanya un altre rival (o elimina; no acaba amb un altre rival) -Avui-.
Els blaus van enderrocar el govern (o fer caure, fer cessar, posar fi, extingir, fer acabar, desfer; no van acabar amb el govern).
nota: Sí que és correcte:
La festa acabarà amb un sopar (o la festa finirà, conclourà, tindrà fi amb un sopar) -Ruaix-.


acabar com Camot

Tindre un mal final (Cas). |
fer mala fi, fer la fi d'en Cagaelàstics, acabar malament, anar a mal borràs acabar com una picada -picà- de fesols (Val) |
Ho pogué escoltar abans que... i no acabara tot com Camot -La cara oculta de la lluna-.

acabar com el ball de Torrent

Acabar malament, amb confusió o brega (Val). |
acabar a pinyes, acabar com el rosari de l’aurora, acabar com el ball de Parra (Val); fer mala fi, acabar com Camot (Val) |
Si no trauen més vi, açò s’acabarà com el ball de Torrent.
Les nostres reunions sempre acaben com el ball de Parra: cadascú, quan li pareix, s’alça i pega a fugir.

acabar com el rosari de l'aurora

Fracassar quelcom per manca d’entesa. |
acabar en no-res, resultar malament, tornar-se aiguapoll, acabar com el ball de Torrent, anar-se’n en orri, anar-se’n a terra, acabar com la processó de la moixeta (Mall) |
Aquesta associació de pares acabarà com el rosari de l’aurora, perquè tothom vol ser savi.

acabar com sa processó de na Moixeta

Vol dir que una cosa no ha acabat així com tocava o que ha decaigut molt (Mall). |
acabar com el rosari de l'aurora |
Ja no hi va ningú a aquestes trobades, acabaran com la processó de na Moixeta.
nota: Es diu que era una processó que transcorria per dins la Seu instituïda i patrocinada per una senyora de la noble família dels Moix, i que, morta aquesta senyora, acabà de fer-se.

acabar de

1 Donar fi a una cosa començada. |
cloure, finir, enllestir, tancar |
Demà acabarem de rematar les festes (és el darrer dia). Hem d’acabar de polir les peces.
2 Faltar molt poc per a una cosa. |
mancar poc per a, ésser a punt de ser |
El dinar ja acaba d'estar.
Ja acaben de ser les dotze, i tothom jau.
Entrem que ja acaba de ser hora de començar.
Aquella casa acaba de baixar
(o acaba de caure, és a punt de caure, se’n va a terra, caurà
aviat, està en mal estat
).
Aquesta flor acaba de passar (es mor, ja es passa, Ca).
Ja acabem de ser a dalt del campanar (falta poc).
Ja acaba de ser hora de començar.
Li acabo de posar l'orinalet.
Ja acabem de ser al setembre.


acabar de sortir de l’ou

No tenir gaire experiència; ésser molt jove encara (Nord-Gir). |
no haver sortit de l'ou, tenir encara l'ou al cul, sortir del niu, no haver vist cap ase volar, haver vist el món només per un forat (Gir) |
Vaig pagar el beure als amics, amb els pocs estalvis que tenia d’adolescent acabat de sortir de l'ou -Vagons robats-.
Acaba de sortir de l'ou i ja vol donar lliçons a tothom.

acabar els dies

Morir. |
expirar, finar, fer el darrer badall, aclucar els ulls,
passar a millor vida, fer la clucaina acabar els alens (Val) |
Va acabar els seus dies en un asil d'avis.
El comunisme ha passat a millor vida -TV3-.


acabar els menuts

Acabar la paciència (Mall). |
enutjar-se, enrabiar-se, perdre els menuts (Mall) |
En Mateu estava tan nerviós que aviat acabà els menuts.


acabar els rosaris

Perdre la paciència (Am). |
acabar els torrons, la paciència, els trucs (Am), els oremus (Am-Mall),
acabar els quartos (Mall) |
La Fabiola m'acaba els rosaris!, avui m'ha desgraciat una jaqueta nova amb la planxa (la dona de fer feines).
Em va acaba els quartos quan va dir...
-Punt-.

acabar els torrons

Quedar sense força, sense diners, sense recursos. |
acabar els collons, quedar llassat, acabar la corda, decaure; empobrir-se, quedar escurat, acabar el gas, acabar el pit |
Ahir, aquesta mainada, caminant, em van acabar els torrons; estic rebentat.
El pare és gran per anar a l’hort; ja ha acabat els torrons.
Acabàrem aviat el pit, perquè no era pas tot un córrer costa avall que costa amunt -Marià Vayreda-.

acabar els trucs i les bitlles

No saber què més fer amb una criatura per a fer-la creure (Bescanó). |
acabar els trucs (Am), perdre trucs i bitlles (DCVB), acabar els recursos, acabar els torrons, perdre la paciència, acabar els oremus (Am), perdre l'oremus |
Ja m'agrada que em portin els dos néts, però hi ha dies que hi acabo els trucs i les bitlles.
M'acabaran els oremus, aquesta mainada!
Acabo els trucs, amb aquest gos!
(la paciència).

acabar en aigua de 'borrages' *

El club va acabar com com el rosari de l’aurora (o va anar a morir a res, va fracassar; va acabar en aigua de figues, en aigua de castanyes, en aiguapoll; tornar-se aigua de tramussos (Val); no va acabar en aigua de 'borrages').

acabar en res
(o acabar en no res)

Decaure completament. |
acabar a no res, acabar com el rosari de l'aurora, acabar en aigua de figues, tornar-se aiguapoll; anar-se'n a l'aigua, en orris, a can Pistraus; no han acabat bé, han acabat com el rosari de l'aurora |

Molta fressa i acabara en res
(un jugador).

Les negociacions entre els dos partits han quedat en res.

acabar la corda

Quedar algú sense força a causa d'un gran esforç. |
acabar el delit, acabar els torrons; quedar allomat, rendit, baldat |
El matí caminaven molt, aquell jovent, però a la tarda van acabar la corda.
A la seva edat ja li queda poca corda per jugar a rugbi.

acabar la paciència

Perdre l’estat de calma. |
acabar-los, perdre la paciència, florir-se, impacientar-se, consumir-se |
Amb tantes reunions acabo la paciència.
Jo aguanto fins que me'ls acaben.
nota: Vegeu també 'acabar 3', al Volum1.

acabar per (+ infinitiu)

Fer una cosa després de molts dubtes o interrupcions. |
a l'últim, a la fi, finalment |
Acabaren per unir-se catòlics i ortodoxos.
Acabaran per casar-se
(o casant-se).
Vaig acabar per no anar-hi, perquè es va trastocar un xic i de seguida cridava.
nota: Construcció que alguns consideren castellanisme, però que és correcta (Ruaix)

acabar s'oli

Estar a punt de morir (Men). |
(estar-ho acabant, fer els darrers, estar a punt d’ajuntar es potons Men) |
En Joan està acabant s’oli.

acabar-se coure cabres

Acabar-se la bona vida, la feina etc. (Men). |
acabar-se el bon temps, girar-se els daus |
Amb la mort del pare, en aquesta casa s'ha acabat de coure cabres.

acabar-se d'empassar

Es diu d'una persona molt i molt prima (Am). |
acabar-se de perdre, ésser un secall -o un secardí-; ésser sec, magre, escanyolit; ésser sec com un clau, com una orella de gat, com un gaig |
La Rita està seca que s'acaba d'empassar (està malalta).
No sé pas que té en Joan, s'acaba d'empassar.
En Filemó s’acaba d’empassar, de sec
(o és sec que s’acaba de perdre).
L'Encarnació sembla que s'acaba d'empassar i, com tira! -camina molt- (és molt seca).

L'avi està sec, sembla empassat.

acabar-se el rosari

Acabar-se una acció iterativa i carregosa. |
tallar, tallar curt, tallar en sec, interrompre, deturar |
A -Han tornat a trencar el rotlle de paper de vàter (a l’escola). B -El traurem i s’acabarà el rosari (solució: sense paper).

acabar-se-li la corda (a algú)

Morir-se. |
descuidar-se de respirar, anar-se'n al cel, traspassar |
Se li ha acabat la corda, pobre Benvingut!

acabat!

Es fa servir per augmentar la magnitud d’un defecte. |
adjectiu + més que + adjectiu, fet (Am) |
Havies de trencar el plat, burro acabat! (o burro més que burro!)
Ets un ximple acabat!
És un porc acabat!
(no neteja res).
Era un malparit acabat!
És una criatura feta, en Miquel!
(fa criaturades i té 40 anys).

acabat de (+ infinitiu)

Quan fa poc que ha passat una cosa. |
que acaba de, de fresc, de poc temps, d'ara mateix |
Acabades de néixer, són lletges, les criatures.
Acabats de casar, vam anar a viure en un pis de lloguer (o casats de nou, casats de poc, casats de fresc).
L'arròs és molt bo, acabat de fer (de seguida que és fet).
Té trenta-cinc anys acabats de fer.
La terra, acabada de llaurar, queda molt flonja.
Els peixos, a acabats de sortir de l’aigua, són lluents
–Llibre-.

acabat de dir, acabat d'oferir

1 Es diu de qui no recorda les coses per manca de memòria o d'interès. |
tenir poca memòria |
Val més que m'ho apuntis, perquè jo, acabat de dir, acabat d'oferir.
Ahir vam fer un acord de claustre i avui tothom ho fa a l'inrevés: acabat de dir, acabat d'oferir.
Ara llegeixo un programa i no em recordo de res: acabat de llegir acabat d'oferir.
2 Es diu de les persones que obliden aviat allò que han dit. |
ésser un pet de vent |
En Marc no rumia gaire; quan s'empipa, crida, i després ja està: acabat de dir, acabat d'oferir.

acabat de fer

1 Quan s'hagi acabat el procés de creixement i de maduració. |
quan sigui més gran, més endavant, d'aquí a uns anys, de gran, quan sigui gran |
Acabat de fer, serà de la broma, en Met. Acabat de fer, serà com el seu pare, la Jana (el retirarà).
Acabada de fer, seràs com l'àvia (es pot referir al físic o a la manera de fer).
Acabada de fer, serà maca, la noia de casa.
Guaita, acabat de fer, quin sol! (era núvol).
Quan sigui acabat de fer, serà molt trempat.
Aquesta nena, acabada de fer, serà bèstia com la mare.
2 Considerant-ho bé (Am). |
pensant-ho bé, ben mirat, al capdavall, comptat i debatut, després de tot, fet i fumut,
al cap i a la fi, considerat tot |
Acabat de fer, és millor anar canviant de classe (voltar i no ser tutor).
Acabat de fer, ja podies tancar (quan has passat).
No em vindrà de deu euros, acabat de fer (i paga ell).
Acabat de fer, m'ha caigut de dalt (el got que he trencat, per tant no en tinc pas tanta culpa).
Els llibres, acabat de fer, no tenen gaire importància en l'ensenyament d'ara.
Què et donen, acabat de fer, per anar a treballar a cal sogre?
(no t'ho agrairan, no en tindràs cap recompensa, et faràs un fart de treballar per res).
Ja estem bé en aquesta casa, acabat de fer (ben mirat).
Acabat de fer, què en faràs dels cèntims? (no vol comprar un aparell per a les orelles, perquè el troba car)
Acabat de fer, no s'ha fet res (no s'ha fet mal, rugbi).
Acabat de fer, ha sortit al revés del que ella deia (ben mirat).

'acallar' les veus *

El govern vol fer callar les crítiques de... (o tapar la boca als qui critiquen, fer emmudir, aturar les protestes; no vol 'acallar' les crítiques).

acaparar l'atenció

Ésser, una cosa, el centre d'interès d'algú. |
centrar l'atenció, absorbir, ocupar les hores, apassionar, interessar, atreure |
La final del campionat de tenis acapararà l'atenció del públic -Avui-.
nota: Frase feta d'origen castellà, però admesa. Pensem que és millor qualsevol de les altres.

acariciar -o acaronar- (una idea, un pensament)

Pensar que quelcom és possible. |
alimentar un esperança, confiar, tenir confiança, refiar-se de, comptar amb |
El pilot català encara pot acariciar la victòria -TV2-

acceptar les coses tal com vénen

No amoïnar-se excessivament per les coses de la vida (Am). |
prendre les coses tal com vénen (Ca), acceptar les coses tal com són (Ca); no emprenyar-s'hi |
Les coses s'han d'acceptar tal com vénen; si el teu noi s'ha separat no t'hi has pas d'encaparrar.

ací i allà

En tots els llocs (Val). |
pertot, arreu, a tot arreu, pertot arreu, ençà i enllà |
Com ja hem dit ací i allà, no comprenem la vostra posició.
Ens fèiem les joguines amb peces que trobàvem ací i allà.

ací pau i allà cacau

Expressió que indica que una cosa ha acabat (Cas). |
i aquí es va acabar el tema, i tothom content |
Cadascú en tragué les seues conclusions i ací pau i allà cacau –La cara oculta de la lluna-.

aclarir les idees

Fer, algú, més clares les seves idees. |
pensar-s'hi, dormir-hi, reflexionar, meditar, considerar |
A -
Signem el contracte, si vols. B -Deixa-m'hi dormir, primer (o deixam'hi pensar, abans m'hi vull pensar) -TV3-.
nota: No hem trobat aquesta frase feta a l'Alt Empordà.

açò és el que hi ha

Es diu per insistir en una evidència, alhora que s’elimina cap altra alternativa (Val). |
no tenim res més, tot el que tenim surt d’aquí –o és aquí–, les coses són així |
Fill meu, tu no vols treballar a la nostra botiga, però els diners ixen d’ací.
Fes-te'n compte, perquè açò és el que hi ha
(Val).
nota:
construcció que creiem correcta, per bé que ara es diu molt per influència del castellà

acosta't!

Amenaça. |

vine, si tens pebrots!; que s'acosti! |
A -Tu ets un ximplet! B -Acosta't!
C -Ens vindran a demanar permís per passar. D -Que s'acostin!
(són renyits)

acostar posicions

Aprimar-se les diferències entre els qui negocien un acord. |
acostar opinions, acostar punts de vista; anar-se entenent, anar-se posant d'acord |
El govern i els sindicats acosten posicions pel que fa a... -Avui-.
nota: 1 Aquesta frase feta, com moltes altres d'origen periodístic, tant es fa servir en català com en castellà.

2 'Acostar postures' no ens agrada tant. La 'postura' o 'positura' és la manera de posar-se la persona, de posar els membres del cos.

acostar-se a

1 Voler més relació amb una persona o amb una associació, algú que no n'hi té gaire. |
fer l'amic, voler-se fer, fer bon paper, arrambar-se, arrimar-se (Val), tornar-se a franquejar |
La Joana ara se m'acosta: em deu voler demanar algun favor.
El PBP no pensa acostar-se al PCO
-Avui-.
M'hi hauré d'acostar més a la dona (no s'avenen gaire).
Els vells se solen acostar als fills.

nota: Vegeu també 'acostar-se' al Volum1.
2 Anar a. |
fer cap a, visitar, arribar-se a, passar per, visitar |
Molta gent s’acosta a Puigcerdà aquests dies
-TV3-.
Els reis s'han acostat a l'hospital a veure nens malalts.
Acosta' a casa
(Val).
nota: 'Acostar-se' en aquest segon sentit no se sol usar al Principat, no es considera prou bo; sí que és habitual a València i a les Illes.
Sí que sonen bé al Principat frases amb 'acostar-se' en algunes frases negatives genuïnes. Ex.: No m’hi acostaré més, a casa seva. Si no et fan bon paper, no t'hi acostis. L'esperàvem per sopar i no es va acostar.


acostar-se al sol que més escalfa *

És un home que sempre va amb els que manen (o es fa amb els rics, va allà on en pot treure, es posa al costat del més fort, fa tots els papers de l'auca; no s'acosta al sol que més escalfa).

acostumar a (o de)

Fer quelcom habitualment. |
tenir el costum de, tenir per costum, usar, soler |
No acostumo a fumar.
Els turistes acostumen a preguntar-m'ho.

acte seguit *

...i de seguit el van dur a l'hospital (o de seguida, immediatament, tot seguit, encontinent, de continent; no acte seguit- CR).
i a continuació ha xutat (o tot seguit, seguidament, de seguit; no acte seguit ha xutat) -CR-.

acudir com mosques

Anar molta gent a un lloc (Bar). |
anar-hi una pila de gent, un munt de, un fotral de, una infinitat de, una mala cosa de |
La gent hi acudeix com mosques, a la fira de Vic.


acurçar raons

Dir les coses amb poques paraules (Mall). |
ésser breu, anar al gra, anar al dret, abreujar |
Aquell home es dirigí al responsable del grup per acurçar raons -Tardanies-.
El pobre vell, ple d'enuig i desconsol, per acurçar raons, un dia va dir als seus fills... -Tardanies-.

acús de rebut *

Ara em fan presentar el justificant de recepció de la lletra (o l'acusament de recepció, l'avís de rebuda; no l'acús de rebut).
Aquest atemptat és la resposta del grup terrorista a l'oferta del govern (o la rèplica, la contesta, la morrada -resposta grollera-; no l'acús de rebut) -Polític-.

'adelantar aconteixements' **

Sembla que la setmana que ve plourà, però no ens avancem (o no ens esverem abans d'hora, no ens anticipem, encara no toca dir-ho, no ens precipitem, ja ho veurem; no no 'adelantem aconteixements') -RAC1-.

adés..., adés....

Indica canvis de situació. |
ara..., ara; ara..., adés |
Les poblacions rosselloneses, adés catalanes, adés franceses, palesen...

a
desiara

Locució adverbial que expressa una temporalitat relativa i un xic indefinida, per bé que pertanyent més aviat a un passat pròxim (Mall). |
de tant en tant, ara i adés (Mall) |
Adesiara el visitava a casa seva.
I assentint adés i ara, va passant l’estona
–Llibre-.

adéu, si te'n vas!

Se sol dir a qui se'n va d'un lloc sense dir res. |
bon viatge!; jo diria adéu, noi |
A
déu, si te'n vas!

adéu, tartana!

Es diu quan alguna cosa s'ha fet malbé. |
tururut viola!, tururut dotze hores; bona nit, viola!, bona nit, caragol!; bon nit, cresol, que la lluna s'apaga |
El meu gendre ha remenat el televisor, i adéu tartana! (ja no es veu)  
Si es tomba, aquest rellotge de paret, adéu tartana! (es trencarà)
nota: També es diu en castellà. No en sabem l'origen.

adoba't!

Se sol dir als animals domèstics grossos quan es vol que es moguin del seu lloc, a fi de passar-hi les persones, de netejar-los l'estable, etc. |
posa't bé |
Morena, adoba't! (a la mula).
Noi, adoba't! (a un alumne que té les potes sobre la taula).

adobar-se el dia (o el temps)

Fer més bon temps (Ca). |
fer bonança |
S'ha adobat, el dia: ara no fa fred i fa sol.
 

adobar una cosa i espatllar-ne una altra

Ho sentim a dir de les persones que fan adobs i dels medicaments. |

van bé per una cosa i malament per una altra, adobar una cosa i espatllar-ne una altra |
Aquest mecànic t'adoba una cosa i te n'espatlla una altra.

Les pastilles curen una cosa però n’espatllen una altra.


adobeu-ho que vagi bé!

Ho diu qui se'n va d'un lloc on hi ha malestar. |
no discutiu més, no us baralleu, porteu-vos bé, arregleu-ho (Am), poseu-vos d'acord |
Adéu-siau, i adobeu-ho que vagi bé! (els altres s'estan discutint)
Adobeu-ho que vagi bé! (un que se'n va i deixa els altres amb llargues discussions).
Arregleu-ho que vagi bé! (ho diu a qui explica que la seva parella l'enganya, el qui escolta no s'hi vol embolicar).

adormir-se a l'aguait

1 No llevar-se, algú, a l'hora que ho ha de fer (se sol dir
a l'agoit Ca). |
quedar adormit, adormir-se, no despertar-se a l'hora |
Avui m'he adormit a l'aguait i, en comptes d'arribar a les vuit a la feina, hi he arribat a tres quarts de nou.
S'han adormit a l'aguait i no han pogut anar a l'excursió de l'escola
(no s'han despertat a l'hora).
2 No fer la feina que toca, n
o prosperar al mateix ritme que els altres competidors del ram (Ca). |
badar, mandrejar, encantar-se, distreure's de la feina, gandulejar, gratar-se la panxa |
Tià, no et pensis que m'adormi a l'aguait; ja la vaig fent, la feina, encara que no et truqui.
L'empresa anava bé, però s'han adormit a l'aguait
(les de la competència la superen).

adormir-se a la glòria

No seguir lluitant després d’haver aconseguit un èxit. |
adormir-se, aturar-se, estancar-se, encallar-se; anar massa segur, adormir-se sobre els seus llorers, adormir-se a l'aguait |
Argentina es va adormir a la glòria -Saó-

adormir-se a la palla

Es diu de les persones massa innocents, que baden i no vigilen prou els seus interessos. |
dormir a la palla; ésser encantat, ésser poc llest, no anar prou lleuger -a l'hora d'actuar-; encantar-se, adormir-se a l'aguait; no sospitar d'un mal que ens afecta, o d'un perill que ens amenaça |
Éreu vosaltres que havíeu de comprar la casa del veí; sempre us adormiu a la palla!
Noia, si vols entrar a l'Ajuntament, no t'adormis a la palla!
(estigues alerta de les convocatòries de places)
Un periodista no s'ha d'adormir mai a la palla (no pot badar).
És trempat el nostre noi, però s'adorm una mica a la palla (no estudia prou).

adormir-se sobre els llorers

Quedar, algú, aturat després d'un primer èxit. |
afluixar, aturar-se, estancar-se; adormir-se a la palla, adormir-se a l'aguait, no posar-se al dia, no modernitzar-se |
Vés entrenant; no t'adormis sobre els llorers! -TV3-.
nota: El Nou recull de modismes i frases fetes, de Josep Balbastre i Ferrer, considera aquesta expressió un barbarisme.

adquirir tints dramàtics *

La situació dels desplaçats es torna dramàtica (o greu, agafa aires de tragèdia, es torna calamitosa, és desastrosa, és catastròfica; millor que va adquirint tints dramàtics) -Temps-.

advocat dels pobres

Es diu de les persones que es fan càrrec de causes perdudes o de poca rendibilitat. |
buscar-se maldecaps per a res; pare pedaç |
Anant contra les decisions de l'Ajuntament sempre seràs l'advocat dels pobres.

advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos

Dita que recomana no fiar-se d'aquests professionals (Am). |

notaris, advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos |

afaitar en sec

Perjudicar greument. |
repassar, pelar; enganyar; afaitar en eixut (Mall) |
Ahir el vam afaitar-se en sec, en Biel (li vam guanyar tots els diners jugant a cartes).

afanyar-se a

Treballar molt, de pressa, amb moltes ganes. Sovint es tracta d'accions mal fetes |
apressar-se, esforçar-se, escarrassar-se, maldar per, desviure's per |
La mainada ens embruten la paret amb els esborradors; encara ahir en vaig veure un que s'hi afanyava.
Anit n'hi havia dos que s'afanyaven a robar-me el cotxe, i la feina que vaig tenir!
(se'm varen encarar)
A dins hi ha la seva dona que s'afanya a plorar.
El van trobar al despatx de la fàbrica que s'afanyava a dormir.
nota: Vegeu també "afanyar 3" al primer Volum del nostre diccionari.

afarta’m i digue’m moro (pròpiament "digues-me moro")

Mentre em mantinguis o paguis tu, ja pots dir el que vulguis (Val). |
vés dient que jo aniré fent la meva |
Critiquen els americans per la guerra, però ells: farta'm i digue'm moro –Saó-

afartar-se com un lladre (o atipar-se)

Menjar fora mida (Gir-Bar). |
menjar com un llop, golafrejar, treure el ventre de pena, afartar-se com un teixó (Ca), atipar-se com un rènec; atipar-se a petapell (Cat Nord), (afartar-se com un porc, afartar-se més que una revolta de riu Val) |
Quan paguen els altres, s'afarta com un lladre.
S'atiparan com dos lladres.
El teu germà s'ha atipat com un teixó.


afavorit
De grandària considerable (Mall). |
molt gros; voluminós, revingut |
Pegaren estirada a aquella lletuga, que vengué amb un pa de terra ben afavorit -Adagiona-.

afegir al banyat

Afegir-se una desgràcia a altres de sofertes fa poc temps (Mall). |
per acabar-ho d’adobar, afegir branques al feix (Mall) |
Per afegir al banyat, un responsable de Palma ha manifestat que...

afegir al perdut

Continuar un negoci que va malament. |
anar perdent, (afegir al banyat, afegir branques al feix Mall) |
A -
Què feu amb la botiga? B -Anar afegint al perdut. No es ven gota.
C -Avui guanyarem! (jugant a cartes) D -Afegir al perdut, farem! (dos que no en saben gaire)
Vol recuperar i va afegint al perdut (màquina escurabutxaques).

afegir llenya al foc (o tirar)

Dur més malestar en un lloc on ja n'hi ha (Gir-Bar). |
encendre més el vesper, fer emprenyar la gent, fomentar -o atiar- les discòrdies, afegir llenya en el feix |
Va afegir més llenya al foc dient... -Avui-.
La consigna del govern és no tirar més llenya al foc -CR-.

afeixugar amb les conseqüències

Ser conseqüent amb el que s’ha fet (Cas). |
tocar les conseqüències, suportar |
Els gallecs hauran d’afeixugar amb les conseqüències, si tornen a votar el PLN.

aferrar-se a un emblanquinat

Tenir poca feina i pocs ingressos (Men). |
aprofitar les engrunes |
Ho passa tan magre que, quan li surt feina, s'aferra a un emblanquinat.

aferrar-se allà on pot(algú)

Procurar per ell mateix amb tots els mitjans possibles, fins i tot perjudicant els altres (Mall). |
ésser interessat, egoista |
En Jaume és molt egoista, s'aferra allà on pot.


afilar les llances contra *

Ells critiquen l'escriptor argentí (o van contra, malparlen, retallen, deixen com un drap brut, murmuren contra; no afilen les llances contra) -Avui-.

afinar el llapis *

En aquest pressupost haurem d'anar una mica baixos, perquè hi ha crisi (o fer bon preu, deixar-lo bé de preu, fer bons comptes, anar més barats, afluixar el preu, abaixar el preu; millor que haurem d'afinar el llapis).
Hem de comptar molt per poder pagar les despeses (o comptar bé, fer molts números, estalviar, treure els biaixos; millor que hem d'afinar el llapis).

afluixar la bossa (o afluixar la mosca)

Pagar sense tenir-ne ganes. |
gratar-se la butxaca; afluixar els cordons, l'armilla; fer el gest, despendre |
Hauràs d'afluixar la bossa, si la noia es casa.
Que afluixi la mosca el teu pare, aquest cop
-TV3-.
Va costar, però a última hora va afluixar la mosca
(Bar).

afluixar la corda

Permetre coses que no es permetien (Bar). |
afluixar, consentir, condescendir, baixar del ruc |
El pare no em deixava sortir a la nit, però ha afluixat una mica la corda.


afluixar la llengua *

Ella no vol dir-ne res, però ja la farem xerrar (o ja la farem esclovellar, parlar, ja li farem dir; millor que se'ls afluixarà la llengua)
Amb dues copes de conyac ho expliquen tot (o ho xerren tot, ho revelen tot, se'n van de la boca, se'ls hi fa dir tot, se'ls fa esclovellar bé; millor que se'ls afluixa la llengua) -TV3-.
nota: Trobem aquesta frase feta en alguns diccionaris. 

afluixar-se de

Abstenir-se de fer o de tenir alguna cosa que, d'antuvi, és desitjada (Mall). |

deixar-se, renunciar a, plegar de, deixar córrer, abstenir-se de, prescindir de fer, desistir de, afluixar (Girona) |
Me n'he hagut d'afluixar de moltes, de coses, en aquesta vida, com per exemple de la beguda.

Quan vaig veure que na Maria no anava de mi i que debades faria perquè m'acceptàs, me'n vaig afluixar, tot i que l'estimava.


afogar-se de riure *

Quan ell ho deia, ens moríem de riure (o ens esqueixàvem, ens rebentàvem, ens trencàvem, ens pixàvem; no ens afogàvem).

afollar un niu (o follar)

Agafar els ocells d'un niu (Terres Ebre-Mall). |
desniar, traure'n els ocells (Val) |
Per por que alguna àliga se li emportés alguna ovella, va intentar de follar-ne el niu -Contalles-.

afuar-se

Llançar-se, algú, molt de pressa cap a un objecte, una persona, un animal o un lloc determinat (Mall). |
precipitar-se, llançar-se, envestir |
Tenim la casa abandonada, és obvi, o si no, tots aquests que ens critiquen no s’atrevirien a afuar-se.

agafa el que et faci més ràbia

Tria el que vulguis (és una manera de dir franca). |
agafa el que vulguis |
A -No em donaries pas una canya llarga? B -Tu mateix, vés al canyer i agafa la que et faci més ràbia.

agafa't a la cadira! (o agafa't!)

Hom ho diu a algú abans de donar-li una nova sorprenent. |
agafa't fort a la cadira, agafa't fort |
Saps què hem fet avui?, agafa't a la cadira!, hem perdut per 6 a 0.

Agafa't! A la guia Michelin escriuen 'Caralps' (Queralbs) i 'Castllo de Ampuria'
-Temps-.

agafa-t'ho pel cap que vulguis

Ho diu qui està disposat a fer quelcom peti qui peti. |
agafa-t'ho com vulguis, pren-t'ho com vulguis, mira-t'ho com vulguis |
Mira, mare, m'hi casaré i agafa-t'ho pel cap que vulguis!
Jo obriré el camí, perquè el camp és meu, i agafa-t'ho pel cap que vulguis
(ho diu al veí).
Agafeu-vos-ho com vulgueu, però a mi, la plaça d'aquest poble, no m'agrada.
Uns historiadors diuen que el pare era de Torroella, uns altres que era de Roses: agafeu-vos-ho com vulgueu
(tot pot ser).


agafa una cadira i seu a terra!

Broma força habitual entre amics.


agafar (els nervis)

Ésser, una persona, dominada pels nervis. |
apoderar-se els nervis; estar neguitós, impacient, inquiet |
Si llegeixo al vespre els nervis m’agafen i ho he de deixar estar.
Quan et baralles els nervis t’agafen i tens més força que mai.


agafar aire *

El Tolosa es revifa al camp del Toló -hi guanya- (o es reanima, es reviscola, agafa ales, pren alè; millor que agafa aire, pren aire).

agafar al moment

Aprofitar el moment més oportú per fer quelcom (Ca). |
triar el bon moment |
A -
Com és que s'hi casés amb aquell ximplet? B -La va agafar al moment.

agafar al vol

1 Agafar un ocell que vola o una cosa que és en l'aire. |
tomar, entomar, copsar, (escapçar, sobtar Gir), empomar (Val) |
Vaig agafar l'encenedor al vol (me l'havien tirat).
La nena va agafar una papallona al vol amb les mans.
L'han agafada al vol (deia una mentida).
2 Aprofitar una avinentesa per fer quelcom. |
aprofitar quan passa, aprofitar l'ocasió |
Es difícil d'enraonar amb en Jan, perquè sempre és fora; l'has d'agafar al vol (quan pots).
Quan necessites un bon paleta, si no el pesques pas al vol, un altre ja el té.
Vaig a parlar amb aquell, que si no l'agafo pas al vol...
3 Fer fer una cosa a algú que va distret, que no sap ben be què fa. |  
entabanar, ensarronar; trobar amb el pixat al ventre |
A -La Tuies es presenta a les eleccions? B -La deuen haver agafada al vol!
Em varen agafar al vol, per anar a fer exercicis espirituals (anava distret i vaig picar).
A -
Com és que et vas casar? B -Em varen agafar al vol (distret).
4 Saber quelcom sense que ningú ho digui clarament. |
entendre, copsar |
Faig un recull de frases agafades al vol.
No m'ho ha dit ningú que festejaves, però vaig caçar al vol unes paraules i m'ho vaig pensar (o pescar al vol).

agafar ales

Animar-se. |
agafar ànim, coratge; pensar-se que ho poden fer tot |

L'equip va agafar ales diumenge passat
(va guanyar).
Si els hi van a favor, agafen ales, la mainada
(s'han de renyar, si convé).

agafar amb el pixat -o els pixats- al ventre (o trobar)

Sorprendre (Gir-Bar). |
trobar desprevingut, trobar desconcertat, sobtar |
Vaig trobar aquell secretari amb el pixat al ventre i em va fer el certificat (i no me'l podia fer).
Em van agafar amb el pixat al ventre i en vaig pagar més del que valia.

agafar amb els calçons baixos

Agafar a algú en un moment inoportú o en una situació un poc delicada (Mall). |

trobar -o agafar- amb els pixats al ventre, trobar desprevingut |
En Jaume va arribar tan prest a casa que em va agafar amb els calçons baixos.


agafar amb saliva dejuna (o enganxar)

Enganxar dues coses d'una manera molt fluixa (sentim "endejuna" a l'Empordà, Bar). |
aferrar molt fluix |
A-
S'ha trencat la pota de la cadira. B –Devia ser agafada amb saliva dejuna!
C -Se m'ha trencat la corretja. D -Agafa-la amb saliva endejuna (és una mofa, Ca).

agafar bé

Tractar amb bones maneres. |
tractar bé, tenir-hi paciència, saber agafar |
S'han d’agafar bé, el jovent; si t’hi enfades, se’n van lluny
(no vénen al teu establiment).

agafar color

Deixar, un malalt, el seu color blancal. |
revifar-se, agafar morenor, agarrar color (Val) |
Ara ja agafa color, el pare.


agafar com ve -o tal com ve- (una cosa)

Prendre's una cosa amb conformació. |
agafar-s'ho pel bon costat, prendre paciència, acceptar les coses tal com són, no encaparrar-s'hi, resignar-se; ésser a can Passa-com-puguis, agafar-s'ho tal com pinta (Am) |
A
-Ara que estàvem tan bé, la noia s'ha separat! B -S'ha d'agafar com ve (no emprenyar-s'hi).
C
-Molts pagesos van plegant. D -Sí, mira, s'ha d'anar agafant com vingui.
S'ho agafen tal com pinta (o tal com li ve, són tranquils)


agafar conversa

Començar una conversa o una relació. |

agarrar conversa |
És un nen que de seguida agafa conversa.

nota: Vegeu també 'agafar 13', al Volum 1.


agafar cos *

La participació està augmentant (o s'està fent gran, està creixent, està agafant forma, està prenent forma, s'està ampliant, s'età intensificant, s'està redoblant, està agafant força; millor que està agafant cos, està prenent cos) -TV3-.

agafar de *

Agafa'l pel braç (no del braç).
L'agafava per la cintura
(no de la cintura).
Pujàvem agafant-nos les mans
(o agafats per les mans; no agafats de les mans).

Agafarem el bou per les banyes (no de les banyes).

agafar de bon grat

Ésser ben acceptada, una persona, per una altra. |
acollir bé, admetre |
A mi m'ha agafat de bon grat, el sogre, i m'aprecia.

agafar de bon ull

Acceptar bé a algú (Bar). |
mirar amb simpatia, caure bé, veure de bon ull, mirar de bon ull, caure de bon ull |
L'han agafat de bon ull
-Diari Barcelona-.

agafar de cap d'esquila (o tenir, prendre)

Ésser, algú, mal vist en un lloc i, en general, perjudicat. |
tenir mania, malvolença, quimera, tírria, entema; tenir mal vist, fer-li portar els neulers |
Les nenes són més bèsties que els nens; quan n'agafen una de cap d'esquila, la fan avorrir.
No poden veure el nostre nen, el tenen de cap d'esquila i li'n fan de totes.

nota: Vegeu també "cap d'esquila".

agafar de cap d'inxa (i tenir)

Sentir, un grup de persones, aversió per algú (Ca). |
tenir malvolença, tírria, mania, quimera; agafar de cap d'esquila, no poder veure |
Si et vas a queixar al mestre perquè t'insulten el nen, els altres te l'agafaran de cap d’inxa i encara serà pitjor.
Jo deia les coses als amos tal com les veia i em van agafar de cap d'inxa
(volien ser enganyats).

agafar de copdescuit

Agafar algú de sobte i per sorpresa (Mall). |
agafar desprevingut, trobar distret; sorprendre, enxampar, sobtar |
No s'imaginava que el vigilaven i el van agafar de copdescuit -Els voltors-.

agafar dues veus

Sentir, una persona, dues converses alhora |
A -Va ve l'aparell per a les orelles? B -Ara parlant amb tu sí, però si agafa dues veus, ja està cardat (quan se senten dues coses, no t'entén).

agafar el bou per les banyes
Afrontar directament una situació delicada o adversa (Bar). |
fer cara, acarar, arriscar-se, ésser valent |
El president va agafar el toro per les banyes, a l'entrevista (no va defugir els temes conflictius).
S'ha d'agafar el toro per les banyes (= ésser valent) -CR-.

agafar el dret

Seguir la línia recta. |
passar pel dret, tirar pel dret |
No li diguis "vine", al gos, que és capaç d'agafar el dret (i caure de la roca).

agafar el fil *

Fa estona que t'escolto, però encara no ho entenc (o no ho comprenc, no et segueixo, no en trec l'entrellat, no en copso el sentit, no ho capisso, no lligo caps, no ho assimilo; millor que no agafo el fil).

agafar el futris (i tenir el futris)

1 Tenir sobtadament moltes ganes de fer una cosa (Bar). |
tenir un rampell |
Em va agafar el futris i vaig anar a comprar-me un rellotge de corda com els d'aquell temps.

2 Tenir mal humor. |
estar de futris, estar enrabiar, estar de mala jeia, tenir mala veta (Val) |
Avui el mestre sembla que té el futris.
nota: Vegeu també '
semblar que té el futris'.

agafar el que ve

Agafar la cosa que toca seguint un ordre. |
agafar el que toca, no triar |
Això que fas no està bé, has d'agafar el que ve (un tall de carn).

agafar el rave per les fulles

Dir o entendre malament una cosa o exagerar-ne la importància. |
prendre una cosa per una altra, agafar la figa pel capoll; agafar-ho per la punta, agafar-ho per la punta que crema |
Agafant el rave per les fulles, les declaracions sobre llengua feta per l'Antoni... -Avui-.
Ja sé que estic agafant el rave per les fulles, però... (que poso exemples estranys, que no vaig al gra) -TV3-.

agafar el son

Començar a dormir. |
adormir-se; abaltir-se |
Em vaig despertar i no sabia agafar el son.
Si bec te, després no puc agafar el son.

agafar el 'tranquillo' *

No trobo la manera de fer anar bé aquesta màquina (o la manya per; no no li agafo el tranquillo).
Al principi que fas qualsevol feina ho tens difícil, i fins que hi has trobat el tremp no te'n surts (o trobat la manya, el punt; no fins que li has agafat el tranquillo).

agafar els trapaus

Anar-se'n d'un lloc; anar a un lloc; fer quelcom (Am-Ca). |
fúmer -o fotre- el camp, tocar el dos, guillar, girar cua, tocar pirandó, agafar els patracols (Ca-Am), agafar els trastets (Ca-Val), agafar els trastoquets (Am), agafar els triquets (Ca- Am), agafar els estoquets (Am), agafar els trepants (Bar) |
Quan tinc gana, agafo els trapaus i em faig qualsevol cosa.
Demà agafaré els trapaus i aniré a veure la meva noia a Barcelona.
Si la reunió s'allarga, agafaré els trapaus i fumeré el camp.
És hora de plegar: agafem els trastoquets i anem-nos-en.
Un dia de la setmana vinent agafaré els patracols i aniré a cal notari.
Vaig agafar els trastets i me'n vaig anar cap a casa.
Ha agafat els triquets i ha se n'ha anat.

Agafaré tots els patracols i me n'aniré a treballar (les coses que necessito).

patracol: Conjunt de coses que hi en un lloc, o que algú té (DPC).


agafar embranzida

Es diu d'una activitat quan pren un ritme més accelerat, més actiu (Am). |
agafar empenta, agafar força, tenir una arrencada forta, fer-se important, arrencar amb força |
Ficaré una altra estella a l'estufa, perquè agafi embranzida.
Els negocis a la costa han perdut embranzida.
Agafa força la possibilitat de...
-Avui-.

agafar en bragues *

M'has agafat desprevingut (o m'has trobat amb el pixat al ventre, badant, descuidat; m'has agafat a la impensada; no m'has agafat en bragues).

agafar forma

Avançar una construcció o un projecte. |
madurar, acabar-se, enllestir, ultimar |
El llibre va agafant forma
(es va acabant).

agafar fort

Hom ho diu d'una actitud intensa o exagerada. |
intens, profund, amb força |
Sí que els hi ha agafat fort!
(han representat 3 vegades la mateixa obra en una temporada al Liceu).
S'ho ha agafat molt fort la Pepa, que no la convidés: ni em saluda!


agafar franqueses

Tenir un tracte considerat massa familiar. |
agafar-se llibertats |
Aquest gos s'agafa massa franqueses
(em puja a sobre).
Veig que els alumnes s'agafen moltes llibertats
(no hi ha disciplina).


agafar ganes de

Iniciar-se un desig. |
sobrevenir, venir; tenir l'ànim de |
M'agafen ganes de xiular.

M'han vingut ganes de menjar raïm.

Amb l'ànim de millorar el nostre servei, a partir del dia 1 d'agost...


agafar gust (o un gust)


Començar d'agradar una cosa. |
trobar el gust (Gir), sentir gust, venir de gust; tenir tirada, predilecció, preferència; afeccionar-se, encantar |
Els algerians han agafat el gust de les llibertats -Avui-.
No m'agradava la cervesa, però ara li he trobat el gust (Ca).


agafar i *

Si no ve ningú, agafo els trapaus i me'n vaig (o agafo els patracols, agafo els trastets, giro cua i me'n vaig cap a casa; no agafo i me'n vaig).
Tan bon punt arriba la mare, me'n vaig al bar (o sense més ni més, agafo els trastets i me'n vaig; no agafo i marxo).

agafar l'aire

Entendre el funcionament d'una cosa; adaptar-se a un ritme. |
agafar el ritme, trobar la manya, trobar el trinc (Am), trobar el tremp (Ca), agafar el tranc (Mall) |
A veure si li agafo l’aire
(si entenc la feina, si li trobo el trinc).

agafar l'ona

Estar en un bon moment, un jugador o un equip (ve del piragüisme, segons el TERMCAT).
agafar el tremp, el punt, la manya; estar fi, estar bé |
El jugador ha agafat l'ona i marca molts punts
-C33-.

agafar-la amb algú (o agafar-se-les amb algú) *

Nois, m'heu agafat mania (o em teniu mania; em teniu malícia, ràbia, quimera, entema (Val), inxa (Mall); no em podeu veure; no l'heu agafada amb mi) -TV3-.
La porten votada a en Miquel i sempre l'empipen (o no el poden veure; no se les han agafades amb en Miquel).
Em té mania i sempre em critica (o no em pot veure, me la porta votada; no se les ha agafades amb mi, l'han presa amb mi).
La gent em té el dit ficat a l'ull (o no em pot veure, sempre em critica, em té tírria, me la porta votada; no la pren amb mi).

nota 1: Pensem que és correcta la frase feta “agafar-la amb” en aquest sentit:  
El nen l'ha agafada amb diarrea i vòmits (Am).
A Ca diuen en aquest cas: El nen ja l'ha mal agafada, només té diarrea i vòmits.
nota 2: Vegeu també "emprendre-la amb algú (o prendre-la)" *

agafar la paraula *

A -Dilluns vinent et pagaré. B -D'acord! (o t'ho accepto, t'agafo del mot -o de la paraula-; no t'agafo la paraula, et prenc la paraula) -TV3-.
C -Si vols t'hi portaré jo, a Barcelona. D -Ho accepto: dissabte mateix hi podem anar (o t'accepto l'oferiment, m'està bé, t'agafo del mot; no t'agafo la paraula) -CR-.

nota: Sí que és correcte: Ara mateix el president ha pres la paraula (fa molt poc que parla) -CR-.

agafar la porta *

Agafa el camí de sa porta i fuig (o surt, agafa els trastets, se'n va; millor que agafa la porta) -Llibre-.

agafar la torxa

Posar-se, una persona, al capdavant d'una institució a fi de dirigir-la, substituint-ne una altra. |
agafar el relleu, reemplaçar, rellevar, substituir |
Ella haurà d'agafar el relleu del president.
Els catalans comencem a agafar la torxa de l'ecoturisme
-CR-.

agafar les cartes (o prendre)

Posar-se a enraonar. |
començar a enraonar, prendre la paraula, xerrar |
En Peret, quan agafa les cartes no acaba; no es recorda ni d'anar a treballar.
Quan agafen les cartes, els vells, no les deixen.
Aquests han agafat les cartes! (no vénen, deuen xerrar)

agafar les coses pel seu costat bo

Donar més importància a les coses positives d'una qüestió que a les coses negatives. |
agafar-s'ho bé, no encaparra-s'hi, no capficar-s'hi, no passar pena, no patir, estar tranquil, prendre la part bona de les coses |
Agafa't les coses pel seu costat bo.
No ho agafis pel cantó tràgic -Avui-. 
Tothom en té de defectes, però s'ha de buscar la part bona, de les persones (o però s'han de tenir en compte els aspectes positius, però s'han de saber apreciar les coses bones, tothom té qualitats, mireu el costat bo de les persones).


agafar les regnes

Posar-se, algú, a dirigir en un lloc (Bar). |
prendre les regnes, portar les regnes, portar les brides, començar a governar; agafar la batuta, agafar la bandera, tenir el timó, dirigir, manar, responsabilitzar-se |
El noi ha agafat les regnes del negoci.En Just és l'home que ha pres les regnes (tira a cistella) -TV3-.
En Just és l'home que ha pres les regnes (tira a cistella) -TV3-.


agafar línia *

T'has aprimat (o sembles un punxó, t'has abrinat, t'ha amagrit, t'has tornat més gràcil; millor que has agafat línia).

agafar mà cap, mà cul

És una expressió amorosa que fa referència al fet d’agafar un infant petit amb els braços (Mall). |
(agafar amb un braçat, agafar a bell braçat Gir) |
Aquella dona va veure l’infantó a terra i, amb molta tendresa, l'agafà mà cap, mà cul.
Si amb un braçat l'hagués pogut fotre fora, ho hauria fet! (érem a l'hospital, xerrava molt i molestava, Ca)

agafar mal caire (i prendre, tenir)

Notar-se que una cosa va malament. |
agafar mal aspecte, pintar malament |
Aquesta flor agafa un mal caire, l'has regada massa i no li va bé (es tomba, es panseix).
Ens en vam anar del bar, perquè la discussió prenia un mal caire (s'enfilaven massa).
nota: Vegeu “caire” al Volum1 del nostre diccionari.

agafar mala forma

Alterar-se la forma d'una superfície. |
deformar-se, guerxar-se, balcar-se, envelar-se (una post) |
Hi ha massa pes en aquesta lleixa: agafarà mala forma.

agafar mala sang

Irritar-se fortament (sentim “mal sang” a Ca). |
enutjar-se, empipar-se, emprenyar-se, bullir la sang, fer-se mala sang |
No pots pas agafar mala sang; si els treballadors fan vaga, estigues tranquil.
No val pas la pena d'agafar mala sang per les coses que diu la gent.
No hi agafis pas cap mala sang, si no t'aproven.


agafar nervis

Posar-se nerviós. |
agafar una nerviada (Mall), esverar-se, excitar-se |
Només d'obrir el diari, agafo nervis
(tot són males notícies).
Els nervis que he agafat, aquests dies, tancat a casa per l’al·lèrgia!


agafar peix

Fer una bona operació, un bon negoci. |
obtenir una cosa, pescar quelcom, aconseguir, acabar |
Avui que han vingut aquells dos agafarem peix (jugant al canari).
Ja us he dit que no n'acabareu res (no en traureu res) -Carlinada-.

agafar pel mot (o del mot)

Exigir a algú que compleixi allò que ha promès. |
exigir el compliment; comprometre, engatjar |
A -
En Barceló me'n va demanar tres mil euros, de la feixa. B -En aquest preu era regalada! I te la va vendre? A -Sí, el vaig agafar pel mot i no va gosar desdir-se'n.

agafar pell morta

Acostumar-se a una cosa dolenta (Gir). |
avesar-se, habituar-se |
A
-Us afecten les crítiques, als polítics? B -Home, hi vas agafant pell morta (= t'hi acostumes).
Abans no m'agradaven les reunions amb pares, però hi he agafat pell porta (un mestre).
nota: Vegeu també “tenir pell morta”


agafar pels cabells

Es diu d'una cosa que s'afirma i que és poc probable (Bar). |
ésser -una cosa- rebuscada, insegura, improbable, dubtosa |
Això que tu dius és molt agafat pels cabells, no m'ho acabo de creure.


agafar pels ganxos

Es diu quan una cosa ve molt ajustada (Men). |
agafar d'un pèl |
He arribat just a temps al cotxe de línia; l'he agafat pel ganxos.

agafar per *

Ara han agafat la dèria d'anar a córrer (o els hi dóna per anar a córrer, els hi vénen les ganes de, tenen la dèria, els hi pega per -Val-, s'han acostumat a; millor que els hi ha agafat per córrer).

agafar per banda (a algú) *

Una veïna el va escometre i li va fúmer un ruixat de consideració (o el va abordar, el va esperar, li va anar a l'encontre, el va anar a trobar, el va mamprendre -Val-; no una veïna el va agafar per banda) -Punt-.

agafar per client

Tenir, una botiga, una altra persona que hi va habitualment a comprar. |
agafar de client, tenir un altre parroquià; fer un parroquià, fer un client (Mall) |
Em podia agafar per clienta i ara no hi aniré més! (li venta un moc un dia que hi va a comprar)

agafar per l'ansa que crema (una cosa)

Prendre’s les coses malament sense motiu (Men-Mall). |
agafar l'olla per l'ansa que crema (o pel cap -Mall-), agafar-ho pes cantó que crema (Mall), veure-ho tot negre, ésser pessimista, prendre pel cap que crema |
A -
La nena tornarà a suspendre. B –Mare, tot t’ho agafes per l’ansa que crema!
Això passa quan un promou aldarulls, "gasta" bromes feixugues o agafa l'olla per l'ansa que crema –Nous escrits-.

Joaquim, no prenguis tot això que dic pel cap que crema, perquè no té gens de mala intenció -Internet-.

agafar per vici

Adquirir un hàbit que no sol agradar als altres. |
prendre per vici, agafar per costum; agafar -o contreure- un costum, un hàbit, una rutina, servir de precedent, pensar que sempre serà festa |
A -
Avui torna a venir el teu germà a dinar. B -Que no ho agafi per vici! 
Avui pago, però que no serveixi de precedent.

Això de guanyar, no ho agafeu per vici!

No ho pots pas prendre per vici, això de deixar les claus al pany (t'entraran a casa).

nota: A Mallorca molta gent confon “vici” amb “costum”, però creiem que cal reservar “vici” per “mal costum”.

agafar polls (o posar)

Posar-se nerviós (Ca). |
agafar nervis |
Tinc pressa de fer una cosa i l'altre és un calma: em fa agafar polls!
nota: Aquesta frase feta es refereix als polls del cap, que són molt molestos i fan posar nerviós a qui grata.

agafar relació

Començar de tenir amics o persones amb qui franquejar-se. |
agafar amistat, fer amistat, fer amics |
Fa poc que hem arribat al poble i volem agafar relació.

agafar-s'ho bé

No amoïnar-se per les coses que passen. |
agafar-ho pel costat bo, no encaparrar-s'hi, no passar pena, agafar-s'ho rient; no t'hi empipis! |
A
-Aquesta presentadora de televisió no sap dir la essa. B -Cada vegada n'hi ha més! A -Agafa-t'ho bé! Aviat seran malvistos els qui la diuen bé.
C
-Et fa patir, la crisi? D -No, jo m’ho agafo bé i a la que vingui. No em preocupa què passarà.
Em pensava que s'emprenyaria, i no no, s'ho va agafar rient
(que balles amb un altre).

agafar-se a la punta, les coses

Es diu de qui s'empipa fàcilment. |
emprenyar-se per poca cosa, prendre -o enfilar-per la punta, DCVB-; agafar per la punta que crema |
Tu, tot t'ho agafes a la punta; no has pas de ser tan sentida.
No li poden dir res, perquè tot s'ho agafa a la punta.
Jo el vaig acollonar una mica, ell s'ho agafa a la punta i ara no em saluda.
acollonar: Riure's d'algú, fer-ne burla.

agafar-se a un clau roent *

Es va agafar al curset com qui s'agafa a un salvavides (o a una taula de salvació, com a recurs extrem, per no perdre l’esperança, com qui s'agarra a una paret llisa, agafar-se -o aferrar-se- a un ferro roent; millor que com qui s'agafa a un clau roent) -TV3-.
S'agafava a aquella frase, perquè no sabia què dir (o perquè no trobava cap més argument; millor que com a un clau roent) -Avui-.
nota: Vegeu també "s'agafaria a un ferro roent".

agafar-se allà on pot (algú)

Fer, algú, tot el que pot per aconseguir una cosa. |
procurar, mirar d'anar bé; fer tot el que pot, aprofitar totes les ocasions, no deixar res per verd, agafar-se a una paret llisa, agafar-se a un ferro roent |
No em pot veure i s'agafa allà on pot per bescantar-me.
No tenen diners i s'agafen allà on poden
(els ajuntaments amb els impostos).
Ara t'has d’agafar allà on pots i, després, ja trobaràs una feina millor
(ha acabat la carrera).
Els bancs s'agafen allà on poden
(per treure diners de la gent: comissions, recàrrecs...).

A -Això que li han fet és perquè no poden veure el seu pare. B -I què hi té a veure ell amb el seu pare? A -De vegades la gent s'agafen allà on poden (per fer una revenja).

agafar-se bé les coses (o prendre's)

Rebre les novetats amb alegria, sense amoïnar-s'hi gaire. |
acceptar, conformar-se, admetre, saber-se agafar |
Sebastià, agafa-t'ho bé, que són quatre dies!
La Júlia s'ho sap agafar bé: cada dia se'n va una horada a fer migdiada. 

Les coses, tot és saber-se-les agafar.

Si no t'ho agafes bé, t'enterraran
(es posa nerviós).

A -Estic arrencant patates. B -No t'hi cansis! (agafa-t'ho bé!

agafar-se els dits (o enganxar-se, picar-se)

Perdre diners en un afer. |
perdre-hi, quedar escaldat, (llepar, rebre Ca-Am), xafar-se els dits (Val) |
Quan vam comprar aquest pis ens hi vam agafar els dits (al cap de poc en van abaixar els preus).
Voleu fer negocis sense entendre-hi, i us hi agafareu els dits.
En una granja, si baixa el preu, es moren, etc., t'hi fots una agafada de dits que no te n'adones.
nota: Vegeu també "enganxar-se les dits".

agafar-se en

Aprofitar una excusa per a fer o deixar de fer una cosa. |
valer-se de, aprofitar un pretext, fer servir de bandera (Am) |
Ens han tallat el llum del magatzem sense avisar-nos; ens diuen que el cobrament el fa una altra empresa i s'agafen en això.
A -Diu que heu renyit perquè no els hi deixeu fer una paret. B -Ja pots pensar; no saben què dir i s'agafen en això.
Deuen molts diners i el banc se'ls agafa en el camp
(el banc es queda el camp, de moment).
Ell no vol pagar la quota i fa servir això de bandera (diu que els de la junta són uns ineptes).
agafar-se en punta, les coses

Es diu de qui vol fer totes les coses bé al màxim. |
ésser perfeccionista |
Si t'ho vols agafar tot en punta, no reposaràs mai (fa llits, renta plats..., i tot ho vol perfecte).

agafar-se-les per (o agafar-la per) *

Ara li ha donat per anar a dormir tard (o ha agafat la dèria de, ha agafat el costum de, cada dia va; no ara se les ha agafades per anar a dormir tard, l'ha agafada per).

agafar-se malament les coses (o prendre's)

Rebre les novetats amb disgust. |
molestar-se, ofendre's, enutjar-se, enfadar-se, picar-se |
Abans, si no em saludaven, m'ho agafava malament, però ara m'és ben igual.

agafar-se'n el que volen (o prendre-se'n)

Ho diu qui no està d'acord amb el capteniment d'algú, perquè té por de ser criticat (Ca). |
fer-se una mala opinió |
No la deixeu contestar així, aquesta nena, que la gent se n'agafen el que volen (pensen que és malcriada, Ca).
Tu dius mal del batlle amb bona fe, però tothom se'n pren el que vol (ho poden entendre malament, Am).

agafar-se pertot (o a tot)

Cercar tots els detalls d'una qüestió a fi d'obtenir quelcom. |
mirar tots els ets i uts, mirar fil per randa |
A
-Ara fan pagar per tenir bicicletes. B -Els ajuntaments, per fer diners, s'agafen pertot.

agafar seguideta

Començar a seguir un bon ritme de treball (Cas). |
acostumar-se, agafar el fil |
Sembla que vaig agafant seguideta, perquè cada vegada em costa menys trobar definicions.

agafar tal com ve -la vida- (o prendre)

Tenir un actitud reflexiva davant les coses que passen. |
agafar-se la vida tal com és, no desesperar-se, no tirar el cap per les parets |

S'ha d'agafar la vida tal com és; a la meva edat encara gràcies que pugui caminar
(va coix).

La vida s'ha de prendre tal com ve; si t'arracones, no iràs pas bé
(no t'has pas de quedar a casa perquè ja ets gran, ho has
d'acceptar).

Ens ho hem d'agafar tal com ve
(acceptar la malaltia).
La vida s'ha d'agafar tal com ve. Si se't posa inversa i la vols adreçar, no hi tens pas res a fer.

S'ha de prendre com ve! –l'han d'operar- (no emprenyar-s'hi, agafar-s'ho amb calma, acceptar-ho).


agafar tanda (o demanar, prendre; donar)

Demanar de participar en una activitat on es fa cua. |
agafar torn, demanar reva (Ca) |
Hem d'anar a agafar tanda a cal metge.
He anat a demanar tanda a la perruqueria i avui no em poden agafar.

agafar taula

Seure en una taula d'un restaurant, a fi de no quedar-ne sense. |
prendre taula, prendre seient |
Tu comença d'agafar taula, que jo ja vinc de seguida.

agafar un determini (i fer un determini)

Prendre una decisió important. |
fer un canvi, prendre una determinació, prendre una resolució, fer un cop de cap, decidir, resoldre |
Si no agafa pas un altre determini, poc va bé
(treballa massa).

nota: 1 Vegeu també 'determini', al Volum 1.
2 A València 'determini' només és un sinònim de termini, el temps determinat per fer alguna cosa.


agafar un gat

Beure alcohol amb excés. |
embriagar-se, emborratxar-se, engatar-se, torrar-se; agafar una mona, una turca, una calipàndria (Val) |
Aquell dia vam agafar un bon gat!

agafar un per altre

Equivocar-se en agafar quelcom. |
agafar el que no toca, enganyar-se, anar errat, equivocar-se de camí |
N'he agafat un per altre, de queixal
(el dentista).
He agafat un cabàs per altre.
He agafat unes claus per altres.
N'he agafat un per altre
(de paraigua)
Vaig agafar una carretera per altre i vaig fer tard al casament.

He tirat una carta per altra
(m'he equivocat).
 
En aquest pany hi foten una clau per altra i el malmeten
(s'equivoquen de clau, no lliga per obrir i tancar, i la forcen).


agafar un respir

Deixar de treballar una estona (Am). |
prendre's un respir, reposar, fer un bufet, fer un alè, fer una pausa |
Abans d'arribar a dalt de la pujada vaig agafar un respir.

agafar un 'telele'

Aquí, tantes hores fent cua, tindré un tropell! (o em feriré, tindré un atac de cor, tindré un treball, tindré un batistot -Val-; no m'agafarà un 'telele').

agafar una airada

Refredar-se per haver estat en un corrent d'aire. |
refredar-se, tenir un cop d'aire |
El nen té una airada.


agafar una cadernera

Agafar un fort refredat (Bar). |
agafar una calipàndria, una calapàndria, un cadarn, un constipat, un catarro |
Aquí dreta agafaràs una cadernera.


agafar una cosa per altra (o prendre)

Equivocar-se. |
prendre la a per la b, confondre's, enganyar-se, agafar la figa pel capoll, agafar el rave per les fulles |
He agafat un nombre per altre (i m'he equivocat, a la suma).
Has agafat una clau per altra.
A -Ahir al cafè vaig agafar un paraigua per altre. B -Te'l devien canviar!

agafar una cosa per sa coa

Aconseguir-la amb gran dificultat o a punt d’escapar-se (Mall). |
atrapar ben just |
Li va costar molt agafar aquell peixot, es pot dir que el va agafar per sa coa.

agafar una fredorada

Passar fred al cos en un lloc. |
passar fred, agafar fred, agafar gelor (Val) |
Estant quiet al pas de la porta agafaràs una fredorada i et refredaràs.
nota: Vegeu també "fredorada" al Volum 1.

agafar una mèl·lera

Anar begut, engatar-se (Mall). |
agafar una merda, una mona (Bar),
una paperina (Bar); emborratxar-se, (agafar una sòl·lera, agafar una moixa, emmoixar-se Mall) |
El teu fill ha agafat una bona mèl·lera.
El dia del casament del teu germà vaig agafar una mona.

L'altre nit va agafar una paperina i no es va veure amb cor de conduir.


agafar viu

Es diu quan s'aconsegueix una cosa inesperada o de mal atrapar (Am-Olot). |
l'hem hagut!, ja el tenim! |
L'hem agafat viu! (han fallat un as que el jugador contrari havia passat, jugant a cartes).
A -
La policia de Londres aparcava un auto amb policies de cartró a la rotonda. Al cap d'uns dies hi posaven policies de veritat i, un altre cotxe, anava aturant infractors més endavant i posant multes. B -Els agafaven vius!

agafar volada (o prendre)

Fer-se important un fenomen. |
agafar importància, escampar-se, tenir més pes |
A -
Està agafant molta volada, el mot carcan a Girona (es fa servir molt, ara). B -Sí, perquè cada dia n'hi ha més!
carcan: Brètol, gandul.


agafaràs la pallola!

Es diu a algú que va massa abrigat per la temperatura que fa (Val). |
quedaràs glaçat! |
Mira com t’has vestit, exagerat! Agafaràs la pallola!
pallola: Xarampió.

agafat amb pinces

Hom ho diu d'una cosa insegura. |
que s'aguanta per un fil, que està en fals, que trontolla, que té poca estabilitat, que s'aguanta com pot, inconsistent |
És un govern
agafat amb pinces).

agafat pels pèls *

És una notícia incerta (o insegura, improbable, dubtosa, només és un rumor, agafada per la punta dels cabells; no agafada pels pèls).

agradar el mam

Agradar la beguda alcohòlica (Bar-Gir). |
ésser bevedor, agradar el xumel (Tar) |
A mi m'agrada, el mam.

A ell li agradava el xumel -Ràfegues-.

agradar el negoci (a algú)

Agradar el sexe (Am). |
ésser fogós |
Al meu home li agrada, el negoci: sempre és a punt.


agradar-li que el vegin (a algú)

Es diu de les persones pretensioses, que volen destacar. |
ésser merdós, faroner, presumptuós, vanitós, fanfàrria; fer el tifa; li agrada fer-se veure |
Li agrada que la vegin, a l'Esperança: sempre la veuràs amb gent rica.

Els agrada que els vegin, aquesta gent: es posen a pertot.

agradar-se de

Prendre plaer de fer qualque cosa (Mall). |
plaure, abellir, encantar, entusiasmar |
S'hagués agradat de conrar en estones de lleguda el seu hortet (Mall, llibre)

agre com un ferro

De sabor molt agre (aplicat a fruites). També es diu de les persones que tenen molt mal caràcter (Val). |
aspre, acerb, agre com la fel |
Després de la pera, la pruna està agra com un ferro.

aguanta i seràs 'cabo'

Ho diuen en to de verba per a fer aguantar o sostenir alguna cosa a un al·lot (Mall). |
Ei, no te'n vagis, Jaumet, aguanta aquí i seràs 'cabo'.

cabo: Caporal.

aguantar basa

Quedar un jugador amb una carta ferma que atura l'atac dels contraris. |
quedar ferm |
Sort que he pogut aguantar basa amb el cavall, si no perdrem molts punts.

aguantar com un 'jabato' **

Ha aguantat com un valent (o ha demostrat que té pebrots, s'ha defensat heroicament, ha lluitat amb ardidesa -o amb gallardia-, ha tingut pebrots, ha tingut coratge; no ha aguantat com un 'jabato') -CR-.

aguantar el ciri

Mantenir-se seriós, sense fer soroll ni armar escàndol; en alguns sentits, mantenir-se ferm (Cas). |
aguantar-se, aguantar el punt |
Convenia, pensava Bas, entrar bé i aguantar el ciri fins que, casat ja, tinguera l'oportunitat d’anar plantant l'estaca si calia –La cara oculta de la lluna-.

aguantar el cop (o parar el cop)

Ésser prou valent per vèncer un mal temps, per superar una circumstància desfavorable. |
fer la feina forta, sortir d'un mal pas, aguantar la porra, resistir,
aguantar veles, aguantar la mestra (terme mariner) |
Jo tenia mal joc, però tu has aguantat el cop (el company de cartes).
El banc m'ho embargava tot; sort que el meu pare va aguantar el cop (em va deixar diners).
El meu germà es va endeutar i jo vaig haver de parar el cop (ajudar-lo a pagar deutes).
El pares no volen el canvi d'horari i el director ha de mirar de parar el cop (al Consell Escolar, defensar la proposta).
Hem parat el cop (el partit ha perdut pocs vots a les eleccions) -Avui-.
Ara s'han d'aguantar veles -Temps-.


aguantar el punt

Voler tenir raó (Am). |
voler la seva (Ca), voler fer passar el seu punt; ésser tossut, enterc, obstinat, cabut, repatani; fer-se fort, aguantar les tenes, no baixar del burro |
Li diuen que no és veritat, però ella aguanta el punt.

aguantar el tipus (o: mantenir el tipus) *

A -Com és que no ets al llit, si tens febre? B -Tinc l'home i la noia al llit i algú ha d'aguantar el cop (o formar; millor que aguantar el tipus).
C -
Esteu bé, sense estufa? (és avariada) D -Estem glaçats, però anem fent (o anem tirant, resistim, aguantem el cop, no afluixem, no defallim; millor que aguantem el tipus). 
Dels europeus, només queden A i G (o resisteixen, aguanten la bandera, aguanten el cop, no afluixen, no defalleixen; millor que només mantenen el tipus) –TV2-.


aguantar el xàfec

Passar un mal moment de la manera que es pot (Am). |
aguantar el temporal (Ca), parar el cop |
A -
L'amo cridava com un boig. B -I què vas fer, tu? A -Vaig aguantar el xàfec com vaig poder.

aguantar l'espelma (o fer d'espelma)

Fer nosa, una tercera persona, a una parella, impedint-los de fer la seva (Gir-Bar). |
fer nosa, fer d'espelma, sobrar |
A -
Vine a dinar amb nosaltres dos. B -No, que vindria a aguantar l'espelma!

aguantar la bandera

Resistir (Am). |
aguantar, aguantar el cop, aguantar la porra, aguantar el punt, no afluixar |
De quina manera aguanta la bandera, l'àvia! (tan vella i encara treballa, mana, vol ser ella, etc.).

aguantar la marea *

A -Com estàs? B -Vaig fent (o vaig tirant, anar pastant i anar coent, vaig resistint, vaig aguantant, vaig aguantant el xàfec; no vaig aguantant la marea) - Temps-.

aguantar metxa *

No pots pas dimitir: has d'aguantar ferm, t'agradi o no (o parar el cop, aguantar el xàfec, continuar; millor que has d'aguantar metxa).
A casa hi ha pintors i m'he d'estar aquí perdent el temps (o aguantant, escoltant una cosa que no m'interessa, parant l'esquena, parant la galta, com una ànima en pena; millor que aguantant metxa).
nota: Trobem "aguantar metxa" al DCVB.

aguantar-se amb guetes (o anar)

Ésser, una cosa, poc forta, poc segura, mal muntada, ordinària, mal feta, que sembla que es trencarà aviat. |
ésser de nyigui-nyogui, de batalla; aguantar-se per un fil, semblar un envà de canyes, anar de qualsevol manera, estar primparat, estar enganxat amb saliva endejuna, estar si cau no cau, estar en fals, trontollar, estar insegur, tenir poca estabilitat, ésser a punt de caure, aguantar-se com pot |
Aquesta bastida s'aguanta amb guetes: mireu com balla.
El dipòsit de la moto s’aguanta amb guetes
(és lligat amb filferros).
Aquest club va amb guetes (s’entrena poc i malament, es perden socis, etc.).
Aquesta aixeta s'aguanta amb guetes (hi han lligat un filferro). 
El pare duia el carro i l'animal amb els guarniments muntats amb guetes (trencats, lligats amb filferros).
notes: 1 guetes: Cintes de llana que es caragolaven a les cames, a manera de polaines (DCVB).
2 Vegeu també "gueta" al Volum 1.

aguantar-se amb saliva dejuna

Vol dir que una cosa s’aguanta o es manté d’una manera precària (Mall). |
aguantar-se per un fil, ésser un envà de canyes, estar si cau no cau |
Ara afigurau-vos que el drama es produeix (o es provoca) dins el català, una llengua que s'aguanta amb saliva dejuna -Migjorn-.
nota: Vegeu també "agafar amb saliva dejuna".

aguantar-se pels pèls *

La situació dels presoners s’aguanta per un pèl (o és inestable, és insegura, pot petar en qualsevol moment; millor que pels pèls) -Punt-.

aguantar-se per un fil

Tenir poca estabilitat, una cosa. |
estar primparat, enganxat amb saliva dejuna, si cau no cau, en fals, insegur; trontollar, tenir poca estabilitat, ésser a punt de caure, aguantar-se com pot, aguantar-se amb pinces (Am) |
Aquesta roda s'aguanta per un fil, qualsevol dia caurà.
Aquest negoci s'aguanta per un fil.

ah, bé

Ho diu qui accepta una proposta (Am-Ca). |
molt bé, d'acord, bo (Val), tu mateix, sí, com vulguis, entesos |
A -
Si vols, t'ho faré. B -Ah, bé.

ah, Maria!

Paraules que diu qui entra en una casa o en una botiga a fi que sàpiguen que és allà (Ca). |
au Maria! (Am), Ave Maria!, Ave Maria puríssima!, ei!, Déu vos guard! |
Ah, Maria! Sóc en Josep!

Ei!
-un captaire- (o ca, on sou!; au -o ah- Maria!)

ah Maria qui hi ha ningú!

Es diu per significar que algú està mancat de seny (Ca). |
quin poc senderi!, què li vols dir!, no té res al cap |
A -
Avui ja n’he vistos dos que es banyaven (al març). B -Ah Maria qui ha ningú!
nota: És el diàleg "A -Ah, Maria! B -Qui hi ha? A -Ningú" que es pronuncia seguit, sense pauses.

ahir era un dia i avui n'és un altre

Resposta a qui posa un exemple d'ahir. |
les coses canvien |
A
-Ahir va aguantar, aquesta escala. B -Ahir era un dia i avui n'és un altre.

ahir nit (o ahir tarda) *

Ens vam trobar ahir a la nit a Gandia (o ahir al vespre, anit; no ahir nit).
nota: Les formes “ahir nit” i “ahir tarda” no se senten entre parlants habituals de català. En canvi “ahir vespre” és corrent a Girona i a Mallorca, s'alterna amb “ahir al vespre”. També l'usava Verdaguer, segons el DCVB. Això ens fa pensar que hauria de ser tolerat, si més no en llenguatge popular. Ex.:
Ahir vespre no et vaig veure.

ahuixar mosques

Perdre el temps com un boig (Val). |
torbar-se, romancejar, fotesejar, fer estaries, gratar (Gir) |
Espavila't, perquè tots hi comencen, ahuixant mosques.

ai, bon Déu Senyor!

Frase exclamativa que pot expressar sentiments de tristesa, resignació, impaciència, etc. |
Déu meu!, Déu del cel!, valga'm Déu! Déu de Déu! |
Com viuen aquesta pobra gent! Ai, bon Déu Senyor!

ai, calla!

Ho diu qui es posa neguitós per un tema de conversa (Am). |
calla, calla!, (ai, bèstius!, ai bèstia! Am), no m'espantis! |
A -
Allà al lavabo em pensava que em sortia un budell, i era un pebrot que no havia paït. B -Ai, calla!
nota: A València s'usa per corregir un error. Ex.: Ahir vaig veure en el mercat a Ramonet, el fill de Lluïsa; ai, calla!, de Maria.

ai, Déu!

Exclamació que s’usa per a expressar diversos afectes i sentiment (d’admiració, d'alegria, de resignació, de dolor, etc. Mall). |
Déu meu!, Déu del cel!, valga'm Déu! |
Ai, Déu!, no sé on anirem a parar, amb aquestes lleis noves.
nota: Vegeu també "ai, bon Déu Senyor!"

ai, si no fos per jo i el que menges!

Es diu, en to paternalista o d'autocomplaença, per a voler significar que algú és molt important i determinant per a una altra persona i que, si no fos per ell, aquesta no se'n sortiria (Mall). |
si no fos pel teu pare! |
Mira que n'ets, de poca cosa, Bernadet; ai, si no fos per jo i 'lo' que menges!


ai de tu que *

Pobre de tu que facis el beneit a l'escola! (o guarda't de fer; millor que ai de tu que!)
Ja li vaig dir que pobre d'ella que se n'anés! (o que es guardés d'anar-se'n; millor que ai d'ella que) -CR-.

ai festa!

Exclamació de satisfacció, d'alegria. |
ai festa major! ai filla!, ai fillus! (Am), ai verge!; que en va de bé, això!, que bé!, que bo! |
Aquí, ai festa!, de seguit tens aigua calenta.
Ai festa, quin gelat tan bo!
Ai filla!, quina festa major tan divertida!
Ai fillus!, quines pel·lícules
(Am).
Aquell parell eren a la barraca de la vinya i, ai festa major! (com xalaven fent sexe)

ai jo!

Exclamació d'un que està cansat o que es queixa (Am). |
carall! |
Ai jo, quina mandra ara haver d'anar a Girona!
Ai jo, tan bé que dormia i m'heu despertat!

ai las!

Exclamació que indica infelicitat o infortuni (Mall). |
ai trist!, ai Déu meu!, ai, Senyor! |
Demà, en aquesta hora, ai las!, ja seré mort -Balada d’en Jordi Roca, de Guillem d'Efak-.
nota: Segons Coromines és un francesisme innecessari.

ai manyac!

Negació, d'allò que un altre demana, amb bones maneres (Ca). |
fill meu, fas tard!,
i ca, home! |
A -
No em faries pas quatre tomates? B -Ai manyac!, no et puc pas servir, fa dos dies que no vaig a l'hort.

ai mare!

Interjecció de sorpresa o de queixa. |
ai Déu!, ai carai! |
Ai mare!, no sé què em passa. Sembla que em marejo.
Ai mare!, poc ho entenc això! I bé ho vaig estudiar, la setmana passada.

ai, Senyor!

Exclamació de resignació. |
ai, Déu meu!; ai, Sant Non! (Am), què hi farem!, què els hi vols dir!,
pobres de nosaltres!, quins collons!, ai, Senyor! Tanta roba i tan poc sabó |
A
-El noi ha canviat l'auto. B -Ai, Senyor! No té feina i anar gastant!
C -Faran una altra reforma a Ensenyament D -Ai, Sant Non!
E -Demà aquesta feina ha de ser feta. F -Ai, Senyor! Tanta roba i tan poc sabó! A -Què vols dir? B -Com vols que l'acabem si tenim dues màquines espatllades!

aigua, Senyor!, que de vi ja en venen

Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa (Ca). |
que plogui més! |
A -Fa dos dies seguits que plou. B -Aigua, Senyor!, que de vi ja en venen.


aigua a la bassa, farina en ta casa

Si plou hi ha bona collita. Si la bassa és plena es pot regar el blat o el que calgui (Peralta, Franja). |
aigua a la bassa, farina cap a casa (Franja); l'aigua és riquesa |

aigua avall!

Es diu de qui fa les coses sense amoïnar-s'hi gaire. |
anar fent, cap maldecap!; fer la seva, no encaparrar-s'hi, agafar-s'ho bé, tirar-s'ho a l'esquena |
Els pares es pensaven que emprenyarien els mestres, i els mestres, què fan?: Aigua avall

aigua clara

Aigua que no conté cap més substància. |
aigua pura |
Em rento amb aigua clara
(sense sabó).

aigua corrent, merda no sent

Vol dir que l'aigua que corre es pot beure. |
l'aigua que corre és potable, sana; aigua corrent, no mata la gent |
A -
Podem veure, en aquest rierol? B -Sí, home; aigua corrent, merda no sent.

aigua de pixarelles

Vi de poc grau (Bar). |
vi flac |
M'has donat aigua de pixarelles.


aigua o no aigua

Encara que plogui. |
plogui o no plogui; pluja batent (Ca) |
Plovia, però jo, aigua o no aigua, cap a l'hort.

aigua passada no mol molí *

No en parlem més, d'en Jordi, aigua passada no fa farina (o d'aigua passada molí no en mol, deixem estar les coses que ja han passat, s'ha de treballar cada dia; millor que aigua passada no mol molí).

aigua rajant

Sota un raig d'aigua (Ca). |
aigua corrent; sota l'aixeta |
Jo rento l'enciam aigua rajant, perquè sempre hi ha pugó.

aigua viva

Aigua que brolla de manera natural (Ca). |
aigua corrent, aigua cavallera (Val) |
A l'hort hi havia un pou d’aigua viva
(que no era una cisterna).

aigualir la festa

Fer que s’acabi malament una situació. |
acabar com el rosari de l'aurora, espatllar la festa, fotre –o tirar- la festa enlaire, aixafar la guitarra, trencar les oracions (Bar) |
És d'un incert que no s’hagi de suspendre un o altre acte programat, allò que es diu aigualir la festa -Nous escrits-.
Amb dos triples ens han aigualit la festa -C33-.
Aquelles paraules van aigualir la festa.

Treballaven ben tranquils i els hi han trencat les oracions (els han interromputs).


aire, que vol dir vent!

Expressió per a dir a algú que vagi més de pressa o que se'n vagi d'un lloc (Ca). |
aire!, vés més eixerit, espavila't!; fot el camp! |
Noia, sempre culls allà mateix; aire, que vol dir vent! (collint raïms).
A qui no li interessi quedar-se a treballar aquí, aire que vol dir vent! Va!, posa els plats, els coberts, una mica d'aire!

airejar els draps bruts *

En Florià li va treure els draps bruts (o li va treure els drapets al sol, li va esbombar les seves coses, li va esventar la qüestió, va xerrar les seves intimitats, les hi va cantar clares, el va arrossegar pel fang, el va descobrir, el va acusar; millor que li va airejar els draps bruts).

aixafar com una magrana (o xafar)

Deixar una cosa ben deformada. |
engrunar, xemicar, esclafar, aplatar |
El cotxe va quedar aixafat com una magrana
(en un accident).

aixafar l'ull de poll *

Això ho diu per fer emprenyar (o per molestar, per mortificar, per ofendre, fer fotre, per incomodar, per turmentar, per fer la guitza; millor que per aixafar l’ull de poll; per trepitjar un ull de poll).
nota: Pensem que és un calc del castellà.

aixafar la guitarra (o xafar)

Desbaratar els propòsits d'algú (Gir-bar). |
tirar els plans per terra (Ca), trencar l'aire, no deixar fer, molestar, importunar, contrariar; desbaratar els plans, impedir de fer alguna cosa,
fotre la guitarra enlaire |
La pluja ens ha aixafat la guitarra: no podrem fer l'excursió.
Ningú més no s’hauria atrevit, en aquell dur sistema judicial, a contrariar un jutge tan poderós com era el comandant Broco, xafant-li la guitarra
-Guerra 4-. 
Ens ha fotut la guitarra enlaire! (ha plogut i feien titelles)


aixecada de cul (o alçada)

Fet de prendre una determinació (Mall). |
decisió, determini |
Va fer un aixecada de cul i va dir que ja no volia pagar més.
A -Diu que ets perillosa i me recomane que vagi alerta. B –No te posis així. I sobretot no em facis alçades de cul -Males companyies-.

-Diu que ets perillosa i me recomane que te vagi alerta. –No te posis així. I sobretot no
em facis alçades de cul -Males companyies-.


aixecar (+ nom)


Fer néixer un sentiment. |
desvetllar, promoure |
La fira de Vic aixeca molt d'interès.
Aquest partit ha aixecat molta expectació.
S'han aixecat protestes a Roma.

aixecar ampolles **

La capitalitat de Jerusalem irrita els jueus (o esvera, toca el voraviu, fa bullir la sang, xeringa, rebenta, incomoda, ofèn, dona destret, neguiteja, crispa, porta polèmica, aixeca polseguera; no aixeca ampolles, fa saltar ampolles) -CR-.
ampolla: El barbarisme “ampolla”, en català es diu butllofa, bòfega, bufa, mula, etc., segons els llocs.

aixecar borina

Fer soroll, un grup de persones que es diverteixen. |
fer gatzara, armar gresca, fer tabola |
A -
Qui són aquests que aixequen tanta borina? B -Són uns que fan un comiat de fadrinatge.

aixecar acta *

El secretari va llevar acte de la sessió (o estendre acta; no va aixecar acta).

aixecar del terra

Dirigir l’atenció vers qualque cosa, fer-ne cas (Mall). |
fixar-se, parar esment, aixecar la ullera (Mall) |
Tampoc no ho han d'aixecar del terra ni donar-los una importància que no tenen -Mirall-.

aixecar el cap

Millorar, algú o alguna cosa (Am-Mall). |
sortir d’un mal pas, sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé; recobrar l'ànim, trobar-se millor, estar més animat,
aixecar el vol, refer-se |
Ahir el Sabadell va aixecar el cap a Saragossa (va guanyar-hi) -CR-.
Els del mas de Baix no aixequen el cap (no se'ls veu en res cap millora).
Es pensaven que es moriria, en Llopis, i mira quin cap que aixeca!

El barri vell de Lleida no aixeca el cap (no no aixeca cap).

nota: 1 'No aixecar cap' no és correcte.
2 'Aixecar el vol' vol dir f
ugir, desaparèixer furtivament d'un lloc (DIEC).

3 Vegeu també “treure el cap”.


aixecar el cap com una serp

És diu de les persones despertes, escotorides (Ca). |
aixecar el cap com un llangardaix (Am), fer el cap viu, ésser sagaç, avisat, esparpillat, eixerit, (ésser llest com una daina, un argent viu, un estornell, més llest que Bricant Val) |
Aquelles nines bessones tenen dos anys i ja aixequen el cap com una serp (vigilen les coses que passen).
La Lorena fa mig any va quedar vídua i ja aixeca el cap com una serp (se la veu animada, ha superat la pena).
La nena petita ja aixeca un cap com un llangardaix.

aixecar el colze (o alçar)

Beure massa (Bar-Am). |
embriagar-se, emborratxar-se, torrar-se, engatar-se, alçar es colzo (Mall)
, xamar (Val) |
El besavi Pep aixecava molt el colze.

aixecar el front

Mirar cap amunt (Terres Ebre). |
alçar la vista, aixecar el cap, mirar enlaire |
Van aixecar el front, i s'adonaren que, dalt dels seus caps hi havia la boca d'una serp -Contalles-.

aixecar el peu

Afluixar una pressió, un esforç. |
afluixar , amollar, relaxar |
Els ciclistes aixequen el peu -
TV2-.

aixecar enlaire

Fer fora d'una feina, d'un negoci, d'un càrrec, etc. (Am) |
fer saltar, fúmer -o fotre- al carrer, fer fora, despatxar, acomiadar; enfonsar, tombar, fer caure |
Xerrava els diners dels comptes corrents dels clients (un treballador) i el banc el va aixecar enlaire.
T'aixecaran enlaire, si vas amb tanta bona fe.
Els polítics no poden menystenir els periodistes, perquè els poden aixecar enlaire
(són carregosos, però els han d'aguantar).
nota: “Aixecar enlaire” no es diu a l'Empordà en aquest sentit; hom entén que “aixecar enlaire” a algú, vol dir fer-lo anar bé (Ca)

aixecar fressa

Provocar baralles o desavinences. |
aixecar brega, merder, discòrdia; cercar raons; aixecar -o encendre- el vesper, aixecar el vesper (Am), procurar bregues, fer encendre la gent, barallar-se, (ficar caliu a l'olla, moure raons; Tresponts)
|
Li agrada d'aixecar fressa, a la teva germana!
El dia que se sàpiga que cobra dos sous, quin merder que aixecaran!
nota: Vegeu també “encendre el vesper”.

aixecar l'al·leluia

Haver superat una dificultat o un perill (Am). |
cantar l'al·leluia, cantar victòria; millorar, alleujar-se, adobar-se, eixorivir-se, alçar el cap, posar-se bé |
L'oncle ha aixecat l'al·leluia i ja torna a beure a tot tall.
La Rita ha estat molt malalta, però ja torna a aixecar l'al·leluia.


aixecar la camisa (o alçar)

Enganyar, a algú, abusant de la seva credulitat. |
ensarronar, engalipar, albardar, aixecar la bata (Ca) |
A
-M'han dit que aquí veneu sal. B -Us han aixecat la camisa (en un pastisseria).
T'han aixecat la bata! (li han dit que en Jordi ha tret la rifa i ha anat a felicitar-lo).

aixecar la cresta (o alçar)

Mostrar-se orgullós o valent. |
gallejar, presumir, fatxendejar, faronejar, enorgullir-se, fer el valent, bravejar, vanar-se, bravatejar, envanir-se, ésser l'últim de parlar |
La Cristina ja torna a aixecar la cresta (parla de viatges, diners i altres grandeses).
nota: Vegeu també “anar amb la cresta feta”.

aixecar la llebre (o alçar)

Dir coses que poden portar malestar; parlar d'un tema que pot ser conflictiu (Ca-Bar). |
encendre el vesper, parlar d'una cosa delicada, destapar un afer, descobrir el marro, posar en evidència (una cosa) |
Diuen que el president es posa diners a la butxaca, però jo no vull pas aixecar la llebre.
A mi no m'agrada pas fer aquesta festa, però que sigui un altre que aixequi la llebre (que ho digui un altre).

aixecar la veu

Parlar a algú sense el respecte que es mereix (Gir-Mall). |
cridar, escridassar, renyar, protestar, contestar, replicar |
A mi no m'aixequis la veu!
No m'alcis la veu! (Am)

Aquí tant que crida i a casa seva no aixeca la veu.


aixecar les orelles -o l'orella- (o dreçar, alçar)

1 Escoltar amb atenció. |
parar atenció, fer atenció, posar atenció, posar esment, fer cas, (ésser tot orelles -oreies-, badar -o parar- ses orelles Mall) |
A -
Què ha dit del pis? Ens el llogarà? B -De moment ha aixecat les orelles (es veia interessat, Ca).
C -
La Caterina diu que els conills pujaran molt de preu. D -Ella burja per fer-te aixecar les orelles (et vol engrescar, Ca).
Tothom aixecava les orelles, quan sentia a parlar de propines (Am).
E -Ha estafat vint milions. F -Vint milions ja fan aixecar les orelles (fan pensar).
Ella burxa per fer-te aixecar les orelles (diu això per esverar-te).
2 Començar a interessar-se pel sexe. |
anar aixaliat (Ca), anar espavilat, anar orella
dret, fer cas |
En Met ja comença a aixecar l'orella per les noies
(té quinze anys).
3 Millorar d'una malaltia o d'un estat d'ànim (Ca).
Ja comença d'aixecar les orelles, l'Agustí: ja crida
(està malalt).
Quan n'hi ha un que aixeca una mica les orelles, ja hi ha l'altre malalt
! (són dos vells).
Avui ja aixeca més les orelles
(es troba més bé).
A -
D'ençà que té diners, se'l veu més animat. B -Els calés fan aixecar molt les orelles (Ca).

aixecar 'maranya' *

Vénen aquí a aixecar merder (o gresca, sarau, gatzara; a embolicar la troca; no a aixecar 'maranya').

aixecar polseguera

Es diu d'una qüestió polèmica. |
aixecar problemes, fer molt d'enrenou, portar cua, fer parlar, encendre el vesper, fer soroll, portar discussions, aixecar merder, sembrar zitzània |
El preu del pa ha aixecat polseguera -Avui-.
nota: Aquesta frase feta coincideix amb la castellana "armar -o levantar- polvareda".

aixecar revol *

Aquesta mesura ha provocat un gran enrenou (o renou, neguit, ha alçat polseguera, ha armat un 'cartapell' -Val-, ha tocat el voraviu, ha portat polèmica; no ha aixecat un gran revol).

aixecar-se de mal signe

Tenir un mal dia (Mall). |
aixecar-se amb el peu esquerre (Mall). |
El dia de Sant Tomàs va ésser per a mi un d’aquells dies en els quals un s’aixeca de mal signe i res li surt a son endret en tot el dia -L'humor-.


aixecar-se el dia (o el temps)


Tornar a fer sol, després d'un dia plujós o ennuvolat. |
asserenar-se, aclarir-se, estritllar-se |
Sembla que es tornarà a aixecar el dia.
No t'abriguis tant: ara fa fresca, però si s'aixeca el dia i fa calor, què?
S'ha aixecat el temps, ara ja no plou.

aixecar-se quan el porc canta

Llevar-se molt tard, al matí (Am). |
els llençols el treuen del llit |
A -
És trempat el seu gendre? B -Ja pots comptar!, cada dia s'aixeca quan el porc canta.

aixecar-se sobre blat vell (o jugar)

Començar un negoci o un joc amb avantatge. |
tenir reserves, tenir coixí |
Us heu aixecat sobre blat vell (ja teníeu molts diners abans de posar el negoci, Am).
Hem jugat sobre blat vell (fas la botifarra i guanyes uns euros; si hi tornés, ja jugues sobre blat vell, Ca).

aixecar sospites (o desvetllar sospites)

Tenir dubtes de la legalitat d'una actuació per alguna causa. |
fer recelar, fer malpensar, fer dubtar, fer maliciar |
El canvi de matrícula del cotxe va aixecar les sospites dels mossos.


aixecar una sessió

Donar una sessió per acabada. |
acabar una sessió, suspendre una sessió |
El batlle va aixecar la sessió a les vuit del vespre.
nota: S'aixeca la sessió, es així en llenguatge administratiu. També s'aixeca el cadàver -ho fa el jutge-; en canvi, en l'acta és més habitual de dir "estendre l'acta".

aixequem-nos i aneu-hi!

Ho diu qui instiga a fer una cosa, però vol que la facin els altres (Bar). |
comenceu-hi d'anar, que ja vinc |
A
-Hem de baixar els mobles al carrer. B -Doncs va: aixequem-nos i aneu-hi!


així (+ subjuntiu)

Expressa un desig. |
tant de bo!, així sia |
Així caigués i es trenqués la cama!


així *

El gerundi no expressa una conseqüència, encara que hi hagi l'adverbi 'així'. Ex.:
Cada vegada cridava més, perdent així la poca credibilitat que li quedava
(no és bona) *.
Cada vegada cridava més, i així va perdre la poca credibilitat que li quedava
(correcta).
En canvi, si l'expressió 'gerundi
+ així' equival a una oració condicional, sí que és correcta.
Essent així, no cal que torni mai més
(= si és així).
Tocant així el violí, segur que la Rosó s'hi guanyarà la vida
(= si toca així).

així + verb! *

A -Els sis mil euros que falten, els posarà la teva mare. B -No te'ls deixarà pas! (o no te'ls voldrà pas donar!, ja en parlarem de si te'ls deixarà!; tothom s'hi mira, a deixar diners!; millor que sí, home!, així es donen, els cèntims!
C -
Per què has trencat la gerra? D -Ja era esquerdada, i només de tocar-la, ha petat. C -Demà m'afaitaràs!, puja aquí dalt!, demà m'ho creure!, puja aquí i veuràs Portopí -Mall-; millor que sí, home!, així s'esquerden les coses! (no s'ho creu).
nota: Aquesta forma s'usa a l'Empordà, no sabem si és acceptable. 


així anem! *

Un economista que no sap restar. Per això anem tan bé! -Gir-Val- (o anem muntats d'aquesta manera!; no així anem!)


així, doncs (o així doncs)

D'aquesta manera, per aquesta raó. |
així, essent així, per això, en conseqüència, per tant, així que |
Així, doncs, aquest curs tindrem més feina.


així així

Ni bé ni malament. |
mitjanament, a mitges, ni d'una manera ni de l'altra, no bé del tot,
no gaire bé |
A -
Com va el negoci? B -Així així, els preus pugen i baixen -TV3-.

així com

1 De la manera que ens diuen (Mall). |
d’acord com ens diuen, tal com, segons com, de la manera com |
Els hem de vendre així com ens diuen, no podem posar preu al producte que venem -Llibre-.
No ho has de fer així com creus sinó així com et diuen; ells saben el que has de fer.

Paguen així com ells volen (per anys o cada sis mesos).
S'ha de crear ocupació així com sigui
-Temps-.

2 Al moment que (Mall). |
quan, així que, tan bon punt |
Així com arribes al pujol, gires a la dreta i trobaràs el viarany que et conduirà al sender correcte que arriba al cim.

Les van collint així com les necessiten
(quan, les tomates) -IB3-.
3 A més a més de. |
com també, i també, així com també, igual que |
S'hi veuen l'àguila, el xoric, i el mussol, com també altres rapinyaires
(o i també, així com altres rapinyaires).
Ha aprovat les matemàtiques, i també les ciències
(o així com les ciències).
nota: Segons Ruaix, aquest ús, admès pel DIEC, s'ha de considerar secundari respecte de les alternatives
com també, i també.

així com així

Locució adverbial que indica que quelcom es fa sense cura o sense gran atenció (Mall). |
de qualsevol manera, sense cap mirament, a la babalà, a la fresca, sense mirar prim, sense gaire esforç, sia com sia (Mall) |
Aquestes coses no es poden fer així com així.
No caurà pas així com així, aquest sostre; és veu molt fort.
Hi ha taques que no desapareixen pas així com així.

així com Déu mana

Es diu quan hom fa les coses així com pertoca fer-les (Mall). |
tal com toca, tal com Déu mana (Gir), així com cal |
Si fessis les coses així com Déu mana, tot t'aniria molt millor.
nota: Vegeu també "així com toca".

així com preguntaràs, tal resposta trobaràs

Proverbi que recomana ser educat i prudent en les preguntes (Mall, Adagiona).

així com toca

Expressió que designa la manera correcta de fer qualque cosa (Mall). |
tal com toca, tal com s'ha de fer, així com cal, així com pertoca (Mall) |
I ell em féu aquesta resposta: “Idò què et penses? Que perquè som un puta foraster no he de sebre parlar el català així com toca?”

així com vol

Vol dir, en sentit afirmatiu, que hom fa les coses de la manera que vol, i sempre li surt bé (Mall). |
de la manera que vol, tal com li sembla, així com dius, (així com li cou, així com li rota Mall) |
Aquest home ho fa tot així com vol, i sempre li surt bé.


així de *

Es mereixen un aplaudiment ben fort (o com aquest; no així de fort) -CR-.
Mireu si n'és, de fàcil (o és ben fàcil; no així de fàcil).
Una mentida com una casa de pagès (o ben grossa, tan grossa; no així de grossa) -TV3-.
Tenia un arbre prim com una canya (o molt prim; no així de prim).
Les negociacions han fracassat, és ben clar (o això és així; no és així de clar) -Avui-.
Com veieu, els espectadors van quedar molt contents (o van sortir contents; no així de contents varen quedar els espectadors) -TV3-.
És pràctic al màxim (o molt pràctic, ben pràctic, i tan pràctic!; no és així de pràctic) -TV3-.
Cal que siguin tan llargs, els impermeables? (o cal fer-los tan llargs?; no així de llargs han de ser?)

així digues que

Conclusió que confirma l'opinió d'una altra persona. |
ja veig que,
ja pots dir que, digues que |
A -
Aquest any ja tots parlem anglès. B -Així digues que us preparen molt bé.
C -Ja ens han dut els mobles i la roba. D -Així digues que ho teniu tot.
E
–Aquest arròs és fred. B -Es deu haver de prendre fred. A- Ja pots comptar, digues que fa una hora que el tenen fet!


així em fas dir! (o així m'ho fas dir!)

Mena de disculpa que afegeix qui deixa anar un insult (Am). |
m'obligues a dir-ho |
A -Si no aproves, l'any que ve estudia més. B -Malparit!, així em fas dir.
C
-No he dormit perquè el Barça va perdre. D -Boja!, així m'ho fas dir.

així ens llueix el pèl! *


A -Sempre anem desavinguts, a l'hora de les vagues. B -Per això anem tan bé! (o per això ens llueix tant el pèl, que en som de savis!; millor que així ens llueix el pèl!)
nota: "Lluir el pèl" és correcte.

així ens va! *

A -Tothom compra productes estrangers. B -Per això anem tan bé! (o que en som de trempats!, com vols anar bé?; no així ens va!)
nota: Vegeu també “així ens llueix el pèl!”.

així és! *

A -Nevarà? B -Sí (o i tant!, ja ho crec, efectivament, segur, ben cert és -Mall-; no així és).
C
-Ho fa per diners? D -Sí (o sí, és així; és d'aquesta manera, i tant!; no així és! -TV3-).

així és de (+ adjectiu) *

Com veieu, és ben fascinant l'actual moment polític (o ja veieu si és fascinant; que n'és de fascinant; no així és de fascinant) -Avui-.

així es fa! *

Molt bé, noi!, és així que s'ha de fer! (o fantàstic!, molt ben fet!, ben fet!, molt ben jugat!, collonut!, -mel!, de categoria! Val-; millor que així es fa!)

així es parla! *

A -Si no ho vols fer tu, ja m'ho farà un altre!, adéu. B -Molt ben dit!, ben dit!, li has fotut al mig del cap!; molt bé, Miquel!; és així que s'ha de fer!; no així es parla!)

així és que

Introdueix una conseqüència. |
de manera que, i per això, per tant, per aquesta raó |
Avui és moll perquè ha plogut, així és que segarem demà.


així hi hagués un pam d'aigua sobre el campanar! (o un metre)

Broma empordanesa que es fa quan neva o quan plou. Convé no fer-la en altres llocs, perquè no ho entenen i es pensen que els hi vols mal (Ca). |
així hi hagués dos pams d'aigua sobre el campanar! |
A
-Diuen que encara plourà més. B -Així hi hagués un metre d'aigua a sobre el campanar! A -Ens moriríem tots! B -No, home, jo només dic a sobre el campanar; als altres lloc no.

així ho hem trobat i així ho deixarem

Vol dir que el món no es pot canviar. |
no s'hi pot fer res, agafa-t'ho bé, què hi vols fer? |
A
-Tot és de quatre rics i els altres, a patir. B -Sí, així ho hem trobat i així ho deixarem.

així ho veig

Resposta de qui acaba de veure o de saber quelcom. |
bé ho sembla, bé ho diuen, és així |
A
-Tornen a fer el programa? B -Així ho veig.
C -
També toquen sardanes, avui? C -Així ho veig.

així i tot

No obstant això. |
tanmateix, tot i això, amb tot i això, tot i que, malgrat això, això no obstant, malgrat tot |
Ha plogut força, així i tot encara ho hauria de fer més, perquè tot és molt eixut.

Era previst feia dies, però fa, així i tot, una gran impressió
-Llengua nacional-.


així jo!

Expressa un desig personal |
tant de bo jo!, em passés a mi!, m'hi trobés jo!, jo com ell! |
Com volta aquella dona per tenir vuitanta anys!, així jo!
(ell va coix)

així les coses *

Tal com van les coses, plegarem el negoci (o en aquestes condicions, si no canvien les coses; no així les coses).
Veient aquell panorama es va retirar
(o veient el perill, en vista d'allò; no així les coses).

així mateix

També. |
igualment, ultra això, de la mateixa manera, a més |
Hi guanyaria, així mateix, la qualitat del producte
-TV3-.
Així mateix em vaig fixar que la taula tenia ratles verdes
-Mall-.
A -
¿Tenia prou diners per a fer el pagament? B -Sí, en tenia així mateix (exactament aquests -Ràdio-). 
Em va demanar que ho preguntés al metge i
així mateix ho he fet (d'aquesta manera).
He pensat 'els veuràs sortir i fotràs el camp', i així mateix ho he fet.

C
-Et va dir que tancaria l'empresa? D -Sí, així mateix m'ho va dir! (tal com et dic, Am).


així no hem dit res (o així res)

Manera d'acabar negativament un possible tracte. |
no en parlem pas més, com si no haguéssim començat, així no hem fet res, fes comptes que no he dit res (Mall) |
A -
Si tos dos reculem la casa, ens quedarà un carrer ben ample. B -Jo no la recularé pas, la casa. A -Així no hem dit res (no hi ha tracte).
C -
Dissabte anem a Rupit a peu. D -Em toca de treballar. A -Així res, si treballes no pots pas venir d'excursió.

així qualsevol! *

A -La Mònica ha entrat a treballar al banc. B -Sí, el seu pare n'és el director. A -No li ha pas costat gaire! (o ja li ha costat força!, això tothom ho sap fer!; no així qualsevol!)

així que (+ verb)

1 Quan es doni una condició. |
tan aviat com, tan bon punt, de seguida que, encara no, immediatament que, tot seguit que |
Així que ens veuen arribar, ja ens criden.
Així que m'aixequi, posaré l'estufa.
Així que pugui, ho farem
-TV3-.
2 Per la raó que us dic. |
per tant, de manera que, per això, així és que |

Encara em deu diners, així que no compti pas amb mi.

Només en tinc una ampolla, d'oli; així és que no us en puc pas donar.

així se'n perdés la mena!

Maledicció. |
així no en quedés cap! |
Les motos només porten desgràcia per les cases, així se'n perdés la mena!
Cada dia futbol a la televisió; així se'n perdés la mena!

això altre

L'altra cosa que diem (Ca-Mall). |

allò altre, això que deies; això i allò i allò altre |

Si baixen els jornals, passarà això altre (la gent no comprarà).

això era

Fórmula per iniciar la narració d’una rondalla (Mall). |
una vegada hi havia, temps era temps, (això era i no era, això era una vegada Mall) |

Això era un rei que tenia una filla...
–Conte.

això era i no era

Fórmula que se sol usa per a començar un conte (Mall). |
una vegada hi havia, això va anar i era, això era, temps era temps, vet aquí que una vegada, hi havia una volta, això diuen que va ser i era, això era una vegada |
Això era i no era una princesa que dormia...

nota: Una rondalla mallorquina comença per “
En aquell temps / que hi havia un rei / que parava faves / i li queien ses baves / a dins un ribell...”. I unes altres “En aquell temps que ets animals parlaven, com ara ses pedres...”. “Això era i no era” és el començament més general.
Parar faves (que alguns ultracorregeixen “pelar faves”) és preparar aquest llegum per a cuinar-lo.
Fava parada és un típic cuinat mallorquí de faves no tendres.


això és

Es diu introduint un aclariment d'allò que s'ha afirmat abans. No creiem que sigui correcte en altres casos. |

és a dir, o sia, concretant, més ben dit |
Nosaltres sopem a les set, això és, de seguida que el pare arriba.

A -
Ens trobarem a les deu al bar. B -Això mateix (o d'acord, molt bé, fet, va bé, entesos; millor que això és).

C
-Ens costarà 14 euros? D - (o ja és això; millor que això és).


això és can Brutes!

Es diu per a expressar la brutícia d'un lloc concret (Mall). |
això sembla ca la Bruta (Ca), (ésser més brut que una soll, ésser brut com una barra de galliner Mall) |
No havia vist mai una casa tan bruta com aquesta: això és can Brutes!


això és l'Havana!

Es diu, en sentit satisfactori, per indicar que hom fa, o ha de fer, un gran negoci (Mall). |
això és Xauxa!; fer l'Havana (Mall) |
Eh, Pere, agafa el vaixell tot d'una i vine cap aquí, això és l'Havana!


això és molt (+ verb)

Demanen dos mesos de vacances i això és demanar molt (o això és excessiu; millor que i això és molt demanar).
S'han de fer dos-cents quilòmetres cada dia i això és pedalar molt
(o i això és molt, i això és massa; millor que i això és molt pedalar) -TV3-.
A -En Peret és el millor jugador del món. B -Això sembla exagerat (o en fas un gra massa, això és dir molt, això s'ha de veure, no és pas segur; millor que això és molt dir).

notes: 1 No ens atrevim a dir que 'això és molt (+ verb)' sigui incorrecte, però sí que creiem que no és la manera tradicional d'expressar-se dels catalans.

2 Vegeu també 'és molt demanar?'


això és tot (i: i
això no és tot)

Expressió de resum. |
això és el que tenim, això és el que ha passat; i encara hi ha més coses, i
encara n'hi ha més |
Això és tot des de Roma.
I això no és tot
-TV3-
nota: Pensem que 'això és tot' és un anglicisme que es pot acceptar.


això és un problema seu!

Ho diu qui no es fa càrrec de l'opinió d'un altre i no el plany ni en vol saber res. |
això ho ha d'adobar ell, això és qüestió d'ell, això és cosa d'ell; ja s'ho farà!, ja s'adobarà!, ja s'espavilarà!, què m'explica! |
A -
En Justí troba el pis massa car. B -Això és un problema seu!
nota: Joan Solà usa 'això és un problema seu', solució que ens sembla millor que 'és el seu problema!', 'és problema seu!'.


això està fet! *

A -Pare, m'hauríeu de comprar un auto nou. B- Ja hi pots comptar!, demà mateix ho farem (o això és peix al cove, això és cosa feta, dóna-ho per fet, així ho farem, això ho tens al sac; millor que això està fet!).
nota: Sí que es diu “està fet” i “fet” en un tracte quan, sabent el preu, el comprador l'accepta. Ex.: C -
Te'ls vendré a trenta. D -Està fet (o fet, entesos, conforme, d'acord, bé, bo).

això et diuen!

Contesta que se sol fer a qui desvia un tema, perquè no li interessa. |
no parlem pas d'això, no canviïs de tema, no fugis d'estudi, no contestis una cosa per altra, no giris la conversa |
A -
Per què no has dut les costelles de la carnisseria?, ja te'n deus haver distret! B -Tenien un pernil molt bo, a l'aparador. A -Això et diuen!

això fa que

Per aquest motiu. |
per aquesta raó, és per això que, per això |
Tinc mal de coll, això fa que no canti bé.
Tenies els platins bruts i això feia que no s'engegués el cotxe.

això ha estat, és i serà

Les coses han estat sempre d'aquesta manera. |
no s'hi pot fer res, això no ho canviarem, què hi vols fer?, el món és així |
A
-Em vénen a tocar el timbre a la matinada; els joves d'ara són molt emprenyadors! B -El jovent ja les té aquestes coses, home: això ha estat, és i serà.
nota: Vegeu també “així ho hem trobat i així ho deixarem”.

això ho fa, quan no vol ploure! (o no pot)

Contesta a qui diu excuses sense fonament. |
això és una excusa, no cerquis excuses |
A -
Tu no véns mai a ca l'avi a fer-li companyia. B -Home, ja saps que tinc molta feina. A -Això ho fa, quan no vol ploure! (passa hores al bar)
C
-No hem començat perquè tu no hi eres. D -Això ho fa, quan no pot ploure! (no s'ho creu)
E -
Toques tan bé perquè el piano és nou. F -Això sí que ho fa que no pot ploure! (toco bé perquè en sé)

això i esquilar burros és el meu fort

Resposta irònica en una conversa entre amics (Am). |
això i desmamar piocs és el meu fort (Ca) |
A -
En saps molt de clavar xinxetes a la paret! B -Sí, això i esquilar burros és el meu fort!
C -En saps molt de regar! B -Això i desmamar piocs és el meu fort!
notes: 1 Sentim “és lo meu”, que és un barbarisme, en comptes de “és el meu fort” .

2 Un “pioc” és un gall d'indi a l'Alt Empordà. Indiot, titot, -tito, polit, Val-.

aixo i més

Estic d'acord amb això que em dius i encara em sembla poc. |
això i encara més, això i tot el que em puguis dir, el veig capaç de tot, i més me’n diguessis (Gir-Mall) |
A -
Diuen que s'ha quedat els diners de la dona. B -M'ho crec tot, d'ell: això i més (és un poca-solta).

això i res

Es diu d'una cosa que no té cap valor. |
això no serveix per a res, això no val res |
Això que menges i res és igual
(no alimenta).
El que em feu i res passa pel mateix camí
(no em curareu pas, fent aquestes sessions de recuperació, Ca).
Això i res és la mateixa cosa
(el document no té valor, Am).
A
–Jo ja et donaré dos mil euros -per pagar la hipoteca- B -Dos mil duros i res, tot passa per allà mateix (no tenen cap valor, no són prou; Ca).

C -
La tia ens pagarà la cadireta del nen. D -La cadireta i res, tot passa per allà mateix (és un menyspreu, no en sens grat)


això mateix

1 Expressa conformitat amb allò que es proposa (Gir-Mall). |
d'acord, molt bé, entesos, sí, justa la fusta |
A -
Ja ens veurem a Girona. B -Això mateix.
C-
Et faré venir l'ajudant. D -Això mateix.
E -
Voldran aigua natural? F -Això mateix.
G -
La nena, val més que estudiï, ara; ja tindrà temps de treure's el carnet de conduir. H -Això mateix.
H -És Girbal i Noguera? I -Això mateix!
2 També pot expressar, irònicament, disconformitat amb allò que es proposa. |
no em ve gota bé, això!, què dius, ara!, no m'està bé!, (això no va, això no va pus Val) |
A
-Ho acabarem a la tarda. B -Sí, això mateix! (que no, ja n'està tip de fer hores).

això no és això!


Expressa disconformitat amb una actuació (Gir-Mall). |
això no es fa, això no està bé, això no és el que toca, això no és correcte, això no és el tracte, això sí que no |
Es va fer de la junta i no ve ni a les reunions: això no és això!

A
-La nena era tota sola i ha caigut escales avall, es podia haver fet molt de mal. B -Sí, però això no és això, no l'havíem d'haver deixada sola.
Et prometen el 25 % de descompte i després et regalen un rellotge que no funciona: això no és això!
Vénen a treballar mitja hora tard i després no són mai a l'oficina, però això no és això. Com vols anar bé?
Hi ha mestres que natgen la mainada: això no és això!
Això no és això!, haver de pencar a l'estiu tan abrigats.
Et diuen que vindran a acabar de fer un adob i no tornen, t'ho deixen a mig fer, però això no és pas això!.
Si no és un cantant del Principat, ja no el posen, i això no és això!

A les set del matí ja es posen a cridar al carrer. Això no és això!
Passem fred per estalviar, i això no és això
(entre poc i massa).


això no es comprèn!

Hom ho diu d'una cosa que s'allunya de la lògica. |
no sé per què passa, és increïble |
A -A la nit surten a trencar bancs i vidres. B -Això no es comprèn!
C -Cada dia hi ha més atur. D -Això no es comprèn!


això no és compte de butzes


Es diu per indicar que un assumpte no convé, o no interessa, als més petits (Mall) |
això no és per a mainada |
Au, vés-te’n, que això no és compte de butzes!
butza: A Mallorca, infant menut.

això no es fa! (i això no es diu!)

Es diu per desaprovar allò que un altre fa o diu. |
reny; això no s'ha de fer, això no s'ha de dir,; no es fa ni amb una careta a la cara -o carota- |

No hi jugo amb aquells dos, perquè es piquen les cartes, i això no es fa!
A -Què fots aquí? B -Nen, això no es diu!
No ho faria ni amb una careta a la cara! (demanar festa un matí a la feina per anar a comprar unes ulleres).
C
-Ha trobat la meva dona i li ha dit que havia perdut jugant a cartes. D -Això no es fa ni amb una careta a la cara.

Ha volgut cobrar abans del dia que havíem dit: no es fa pas així, per vendre.
nota: Vegeu també “això no es això”.


això no és viure!

Ho diu qui viu molt malament, perquè té molts maldecaps o passa angúnies. |
viure així no val la pensa, això és un mal viure, tenim mala vida |
El meu xicot a Londres i jo aquí. Això no és viure!


això no hi val!

Es diu d'una cosa que no té influència en un tema. |
això no compta, això no és important |
A -S'ha mort un metge. B -Això no hi val! (ser metge no els salva de morir).

això no ho has ni de dir!

Resposta que es fa a una pregunta que es considera inconvenient. |
això és una pregunta de mec, això és una bestiesa, això no és una pregunta de fer |
A
-Demà, sortiràs al carrer? B -Això no ho has ni de dir! (fa dos dies que és operat).

això no obstant (o no obstant això)

Malgrat algun impediment. |
a desgrat de, malgrat, a pesar de, a despit de, tot i que, tot i això, tanmateix |
El director no n'era gaire partidari, això no obstant, ho van aconseguir
-Avui-.
nota: No és aconsellable l'us de 'no obstant' (sense el mot 'això'), especialment si el mot a que es refereix la oposició expressada per 'no obstant' és contingut en una oració anterior (Albert Jané). Ex.:
No obstant això, ho vam aconseguir (abans ja s'ha dit què).


això no treu que *

Ens hi divertim força, però això no vol dir que no sigui una iniciativa molt professional (o això no impedeix que, això no obsta perquè, això no és obstacle perquè; no això no treu que).

això no vols, això tindràs! (o hauràs!, faràs)

Ho diu qui no vol una cosa i es veu obligat a haver-la de suportar o qui exigeix a un altre que obeeixi. |
això no vols fer, això faràs!; això no vols, això faré! |
No ens podem veure i ara ve a la mateixa residència d’estudiants. això no vols, això hauràs!
(Am)
No has fet cap suma? Ara baixaràs al pati a fer-ne: això no vols, això tindràs!
No m'agrada la música alta i el meu noi vinga a posar rock a tot tall. això no vols, això faré! És mesell i t'hi hauries d'emprenyar cada dia.

això pla (+ pronom + verb)!

El mot pla reforça un sentiment que expressa el verb que li va al darrere. |
encara més, molt, pler |
A
-Em penso que no la volen convidar a casament. B -Això pla li doldria!
C -
El seu noi no ha aprovat, enguany. D -Això pla li sabrà greu!
nota: Vegeu també “pla, 1 i 2”, al Volum 1.


això què és! *

Per què m'has guixat el llibre?, què és, això! (o què t'has pensat!; millor que això què és!)

això rai!

1 Hi ha coses pitjors que aquesta. |
encara, no pateixis!, no et preocupis!, podia haver estat pitjor, no té cap importància, és de bon fer, és senzill |
A -
No he pogut comprar la melmelada. B -Això rai!, ja en tenim de menjar.
C -
No es veu la televisió, avui. D -Això rai!, llegirem.
2 Això ja ho sé, però és una altra cosa que hauria de saber fer (aquella persona de la qual parlem). |
això no em preocupa, ja m'ho penso |
A -
Balla molt bé, la teva noia. B -Això rai! Estudiar no li va bé.

això s'avisa! *

A -El mes vinent farem una festa! B -Fes-m'ho saber! (o ja m'ho diràs, ja m'ho faràs saber!; avisa'm, que hi vindré!; millor que això s'avisa!)

això s'ha de remullar!

Remullar quelcom és beure per celebrar-ho (Bar). |
això s'ha de celebrar, això ho hem de brufar (Mall) |
A
-Avui és el meu sant. B -Això s'ha de remullar!

Demà bategen el teu fill: això ho hem de brufar!

això sembla

Em sembla que sí. |
efectivament, en efecte, ja ho sembla, ja es veu, em sembla que sí, molt, i tant!, bé ho diuen, bé ho sembla, |
A -
Que les han comprades de saldo, les pilotes? B -Això sembla (o bé ho sembla, ja ho sembla, ho sembla, ja es veu, em sembla que sí) -CR-.
C -
Estàs enfeinada? D -Això sembla (o sí, molt, bé ho sembla, i tant) -TV3-.
E -
Ha plogut, aquesta nit? F -Això sembla (o bé ho diuen, bé ho sembla, em penso que sí, això crec).
nota: Locució que sembla un calc del castellà, als de Girona, però que és acceptable.


això sí que...!

Expressió que exagera una qualitat o un defecte. |
realment això és un..., és un... de veritat! |
Això sí que ha produït un desastre!
Això sí que m'agrada!
Això sí que són mares!
(fa un regal al mestre)

això sol (i amb això sol)

Només amb aquest detall ja m'adono d'un fet, d'una manera de ser. |
per això sol, només per això, amb això ja n'he tingut prou per veure que, (sols per això, just per això Mall) |
Això sol t'ho diu que no és per fer aguantar tant de pes, el penjador
(ha baixat; els claus per posar a la paret són prims).
Això sol em fa pensar que és bon home
(m'ajuda quan vaig carregat).
Amb això sol no n'hi hauria prou, per fotre'l fora
(el treballador ha fet una cosa malament).

això són altres cinc-centes

Es diu per indicar que el que s’ha dit és una altra cosa, o es diferent del que abans s’havia manifestat, la qual que em diguis això és una altra cosa (Ca), cosa pot modificar l’opinió que se’n tenia (Mall) |
això és diferent, això són figues d’un altre paner, això són altres calces (Val), això ja és una altra cosa (Mall) |
Allò que em digueres em tenia regirat, però si s’ha arreglat, això són altres cinc-centes.
A -No hi hem estat mai nosaltres, a can Guillem (un restaurant). B -Que sí, un dia hi vam anar a ballar. A -Que em diguis això és una altra cosa, volia dir a dinar.

això són ets escrúpols de fra Gargall que escopia dins s'olla

Es diu de qualcú que manifesta escrúpols fingits o exagerats sobre coses petites, en contraposició amb la carència d’escrúpols envers de coses importants (Mall) |
escrúpols de fra Gargall, que escopia a l'hàbit per no escopir a terra, escrúpols de fra Gargall, que per no dir “fotre” deia “carall” (Men), beata bruixa que amaga el peu i mostra la cuixa (Val) |
A -
Jo no puc pas donar-vos permís per posar cadires al carrer, no seria correcte (a l'amo d'un bar). B -Això són els escrúpols de fra Gargall que escopia dins s’olla (és un batlle que accepta propines).

això vols, això tindràs!

Hom ho diu a qui demana insistentment una cosa. |
et donaré el que vols; si ho vols, ho tindràs, et donaré aquest gust |
No vols estudiar més i vols treballar? Això vols, això tindràs!, ara, un altre dia no em vinguis amb reclamacions.


ajeure's en terra

Ajeure’s o estendre’s a terra per descansar (Mall). |
ajeure’s, (allargar-se, estirar-se en terra Mall), allargassar-se (Eiv-For) |
Hi ha xics que ho tenen bo de fer, d’ajeure's-se en terra (Mall).
nota: Vegeu també "en terra".

ajuda, que ajudat hi ha!

Hem de ser generosos a l'hora d'ajudar els altres, perquè si tu ajudes ara, un altre dia els altres et correspondran. |
s'ha de ser generós, entre tots ho hem de fer tot |
A -
Entre tres o quatre anem a vetllar en Pau, que està molt malalt i no té ningú. B -Sí, què vols fer! Ajuda, que ajudat hi ha! 

ajuda't i seràs ajudat *

No vulguis treballar sol: la unió fa la força (o no vulgues treballar sol: Déu diu: ajuda't i t'ajudaré -Val-; no ajuda't i serà ajudat).

ajudant Déu

Amb l'ajuda de Déu. |
si Déu vol, si a Déu plau, si no hi ha cap obstacle |
Ajudant Déu, l'any vinent farem l'escala de fora nova.

ajudar a caure

Fer anar malament.
fer més nosa que servei, fer anar més malament que bé |
A -
T'ajuda, el teu home, ara que s'ha jubilat? B -A caure!
C -Quan vas quedar sense feina, el teu cunyat us devia ajudar. D -Sí, a caure!

ajudar-se de

Servir-se d'una cosa per a anar més bé. |
fer servir una cosa, usar |
D'aquestes 30.000 pessetes, jo me n'ajudaré (m'anirà bé de tornar-les el mes que ve, de retenir-les).
nota: Pensem que en algunes qüestions esportives aquesta expressió es diu per influència del castellà. Ex.:
Ha marcat el gol amb les mans (o fent servir les mans, valent-se de, usant, tocant la pilota amb; millor que ajudant-se de les mans) -TV3-.

ajumir-se

Deixar-se dominar, acceptar les condicions d'un altre, qui es veu inferior o s'espanta (Ca). |
agemolir-se, abaixar-se, humiliar-se, ajupir-se, deixar-se governar |
Els anglesos havien estat molt valents, però s'han d'anar ajumint.
Quan jo cridava, la llebre es va ajumir sota una mata i la vaig agafar.
Quan no hi ha feina els treballadors s'han d'ajumir.


ajuntar-se dos coixos

Associar-se dues persones o dues empreses que van malament. |
anar un cego i un sord (Val)
, ajuntar-se la caguera amb les ganes de cagar (Cas) |
A -
La TLC ha comprat la BPA. B -S'han ajuntat dos coixos (dues empreses endeutades).

ajuntar-se la caguera amb les ganes de cagar

Trobar-se dues persones amb els mateixos defectes (Cas). |
trobar-se dos ineptes, dos roïns, dos bruts, dos ganduls |
La vida no s’havia d’agafar com ho feia la Milagros, l’andalusa, que el primer any canvià de criadeta quatre vegades. És clar que, s’han ajuntat la caguera amb les ganes de cagar –La cara oculta de la lluna-.

ajuntar-se la fam amb les ganes de menjar *

A -Noia, tot ens ha sortit malament. B -Sempre plou sobre mullat (o una desgràcia no ve mai sola, s'ha ajuntat la caguera amb les ganes de cagar, qui té fam somia rotllos -Val-; no s'ha ajuntat la fam amb les ganes de menjar).

ajupir les espatlles

Donar la raó a l'adversari en una discussió (Am). |
agemolir-se, parar les espatlles, callar |
A la fi va haver d'ajupir les espatlles, perquè no tenia raó.
nota: Vegeu també 'parar les espatlles'.


ajustament de comptes (o: ajust) *

Diuen que ha estat una venjança (o una revenja, una represàlia; no un ajustament de comptes, un ajust de comptes).

ajustar-los costa, gastar-los, no (els diners)

Guanyar diners és de mal fer, despendre'n no. |
els cèntims, se'n van de seguida
|
Hem d'estalviar un xic, que ajustar-los costa; gastar-los, no.

al ajillo *

Ens han donat gambes amb allada (no al ajillo) -CR-.

al alimon **

S'afanyen a cantar tots plegats (o tots junts, tots alhora, tots a la vegada, ensems, conjuntament; no a l'alimon, al alimon) -Punt-.

al bell mig de

Exactament al mig. |
ben bé al mig de, al mig de, enmig de, ben en mig de (Mall) |
Jo seia al bell mig del passeig -Contalles-.
Vam trobar bolets al bell mig de la roureda.


al bon començament

Al mateix moment que s'inicia quelcom (Ca). |
al començament, al principi, de començament, de bon començament |
A punta de clar” vol dir al bon començament del dia.
nota: Vegeu també “en un bon principi”.

al borde de **

Hi ha una falta tocant a l'àrea (o a tocar, a prop de, al costat de, a la vora de; no al borde de) -RAC1-.

al canto *

Encara no aparques, ja tens la multa (o de seguida tens la multa, a l'instant; no multa al canto!)
Si compres allà, has de pagar de seguida (o al comptat, a l'acte, toquem i toquem (Bar); no diners al canto!).
En un ajuntament, maldecaps en gran (o un emprenyament darrere l'altre, les enrabiades es toquen; no emprenyaments al canto).

al cantó

1 Al lloc on es troben dos carrers (Gir-Mall). |
a la cantonada, al cap de cantó (Mall) |
En Miquel t'espera allà al cantó.
2 En un costat d'una cosa, per la part de fora i a poca distància (Am). |
al costat, a prop |
Han deixat el camió espatllat al cantó de la carretera.
Posaré els llibres al cantó de la taula.
Seu aquí, al meu cantó, que estaràs més bé.
nota: 1 L'accepció 2 és força dialectal.
2 Vegeu també “cantó”, al Volum 1.


al cap de

Quan ja ha passat el temps que s'indica. |
al cap d'una temporada; després de; amb el temps |
Hi tiren peixos i al cap d'un temps, crien -TV3-.
No sé per què els acostumen a deixar encesos, els llums: són molts diners al cap de l'any.
Si no jugues a cap rifa, al cap dels anys has estalviat molts cèntims.
Ara, al cap dels segles...
-TV3-.
Aquesta aixeta degota, al cap del dia, molta aigua.
Al cap del dia parlo amb molta gent
(durant el dia, de matí a vespre).
Que en diem de bestieses, al cap del dia!
No recordo on em va dir que aniria, perquè al cap del dia me'n diuen moltes, de coses.
Es va posar a ploure i, al cap de poc, l'aigua ja corria pels carrers.
Ens vam veure al cap de 15 dies.

al cap i a la fi

Pensant-ho bé. |
al capdavall, comptat i debatut, ben mirat, després de tot, al remat (Val) |
A -
No podrem venir a l'església, però a l'àpat ja hi serem. B -Ja està bé. Al cap i a la fi és millor que ens trobem tots al tec que a la cerimònia (en un casament).
nota: No és correcte 'al fi i al cap'.

al capdavall

1 A la fi d'un lloc que fa baixada. |
a l'extrem, al final, a l'acabament, al fons, a baix de tot |
El monument a Monturiol és al capdavall de la rambla (a Figueres).
Tant que ho havien ponderat, i al capdavall era ben mediocre.
2 Com a conclusió, després de pensar-ho bé. |
ben mirat, a la fi, al cap i a la fi, comptat i debatut |
Trenta euros més per setmana no són gran cosa, però, al capdavall, tot ajuda.
Donem tomates a tothom i, al capdavall, no en tindrem per a nosaltres.

al casament i al criol, qui no t'hi crida no t’hi vol

Al casament i al bateig, si no et conviden no hi vagis (Franja). |
criol: Bateig, a Peralta de la Sal. 

al cavall flastomat el pèl li lluu

Els vells que fan nosa viuen més. Les persones, com més odiades són, més prosperen (Mall). |
Els seus hereus tenen pressa, però ja ho sabeu: al cavall flastomat el pèl li lluu.

flastomar: Maleir (DCVB).

al cel sia

Es diu d'una persona morta (Bar-Gir). |
Déu l'hagi perdonat, al cel el vegem (Mall) |
El pare, al cel sia, ens va fer estudiar.

nota: 'Al cel sia, però que s'hi quedi', 'al cel sia, però que no torni' (hom ho diu d'una mala persona).

al cim

1 A la part superior. |
damunt, al damunt, sobre, a sobre |
He deixat la cartera al cim de la taula.
Volien fer el magatzem al cim d'aquell serrat.
Feien escola al cim de la Casa de la Vila
(al pis de sobre del mateix edifici).
2 A més de. |
a més a més de, damunt de, a sobre de |
...i al cim, adobada de fertilitzants químics (una carabassa) -Punt-.
Al cim que el noi s'esforça, no el vull desmoralitzar.

al complet *

Havien de dir el nom i els cognoms sencers en veu alta (o complets; no al complet) -La cara oculta de la lluna-.
Tot l'Esporles s'entrena per primer cop a Nova York (o tots els jugadors de; l'Esporles, sense mancar-hi cap jugador; no l'Esporles, al complet, s'entrena...).

al costat de

Comparades, l'una amb l'altra, dues coses. |
en comparació de,
per comparació a, comparat a, si l'acarem amb, a devora de |
Jo, al seu costat, no hi entenc gota (ell és millor).
En Pitenc, al seu costat, no val gaire (és més mal jugador).

al costat de casa maten porc

Es diu d'una persona humil que es vanta de tenir amics rics (DCVB). |
ja m'ho crec!; i tu fart! (Empordà) |
A -
El batlle m'ha demanat que dissabte vinent vagi a sopar a casa seva, però en Quimet (un gran industrial) també m'ha convidat, i no sé què fer! B -I al costat de casa maten porc.

al creixent

Es diu a qui duu una peça de roba, o les sabates, d'una talla força més alta que la que li toca. |
massa gros, massa ample, balder |
A
-Nena, portes les sabates al creixent. B -Sí, és perquè el peu em creix molt de pressa: ja faig un 28.
Aquest jersei li vaig comprar al creixent.

al cul del sac es troben les engrunes (o al fons)

A la fi d'una acció se'n veuen els resultats (Gir-Bar). |
quan s'acabi, ho sabrem; en haver acabat, comptarem; hi ha coses que deixen empremta |
A -
Aquesta cobla és bona, però ens costa molts diners. No sé pas si cobrirem les despeses. B -Home, al cul del sac es troben les engrunes (a la fi es veurà si hi guanyem o hi perdem).
El meu noi no em ve a veure mai, però al cul del sac trobarà les engrunes! (tindrà poca herència)
És un gran pintor; al fons del sac trobarà les engrunes (se li reconeixerà, Bar).

al cul li pixo!

Expressió grollera de menyspreu. |
engegar a dida, a prendre pel sac, a rodar, fil els hi foto (Am), (enviar a mamar, enviar a fer la mà Val) |
Aquell ximplet em bescanta pertot arreu, però al cul li pixo!
A la segona vegada que li va demanar diners el va enviar a mamar
(Val).
Quan vinguen a demanar-te el cotxe els envies a fer la mà
(Val). 
A -No et saluden pas. B -Fil els hi foto, a aquells! (no m 'interessen)


al detall


En petites quantitats.
a la menuda, de mica en mica |
Hem venut les trumfes al detall (a quilos).
nota: Pensem que no és correcte “al detall” quan vol dir “tots els detalls”. Ex.:
El Milan coneixia fil per randa el joc del Barça (o punt per punt, per menut, amb tots els ets i uts, ben bé, detall per detall, fil per agulla -Val-; no al detall) -Avui-.

al diable!

1 Es fa servir per a reprovar el capteniment d'algú (Ca). |
a fer punyetes!, cordons!; Déu n'hi do, en fan un gra massa |
Dos vells carregats de duros i estalviar tant: al diable!
A -Ja em deixaràs la màquina, dilluns. B -Ja en parlarem. A -Al diable!
2 Moltes vegades (Ca). |
i tant!, valga'm Déu!, sí |
A -
Us trobeu, amb gent de Capmany, aquí a Figueres? B -Al diable! (cada dia)
C -
Hi has estat a dintre del poble de Rabós? D -Al diable! (molts cops)

al fil de *

1 Ara, quan se'ns acaba el temps... (o ara, quan el programa ja s'acaba; no ara, quan estem al fil del temps) -TV3-.
2
Tornant al tema d'abans, vull dir que... (o tornant al que comentàvem, parlant de, en referència a; no al fil del que dèiem...) -CR-.

al fil de la navalla *

El protagonista viu arriscadament (o al límit, amb perill, perillosament, amb la mort a la gola; no al fil de la navalla).
nota: Pensem que aquest anglicisme no ens cal.

al final

Quan s'acaba una cosa.
a la fi, quan acabem
, després |
Al final comptarem (quan s'acabi la partida).

al front de *

En Moisès porta un negoci molt bo (o dirigeix, és al capdavant de, és a davant de; no és al front de) -TV3-.
En Gregori és al capdavant d'un gran equip d' investigadors (o dirigeix, encapçala, capitaneja; no és al front de) -CR-.

al gust del qui paga, vesteix en Tonet

Estem supeditats a qui ens paga (Bar). |
qui paga, mana; qui té el cul llogat, no seu quan vol (Gir-Mall) |
A
-Demà haig d'anar d'excursió amb la mainada i no en tinc cap ganes (un mestre). B -Al gust del qui paga, vesteix en Tonet (ho has de fer).

al juliol, ni dona ni caragol (o: pel juliol)

Dita que significa que, en temps de molta calor, les relacions sexuals i les menges fortes no són gaire convenients (Gir-bar). |
pel juliol, ni dona ni col |
Nois, ara vénen vacances. Penseu que “al juliol, ni dona ni caragol”.
nota: Hi ha qui contesta: “cargol i dona, tot l'any és bona”.

al límit de

Allò que es troba en un punt màxim acceptable. |
el màxim que es pot tolerar, l'extrem |
L'entrada que ha rebut la Cinta és al límit de la falta -TV3-.
La situació està al límit (la guerra és a punt de començar) -TV3-.
Viuen al límit de la pobresa (o al llindar) -Avui-
nota: Creiem que no són recomanables les frases amb aquesta expressió, quan significa altres coses. E.:
Lluiten al màxim durant els noranta minuts (o al punt de dalt, a l'extrem; millor que al límit) -TV3-.
Un gol a les acaballes de la primera part (o als darrers moments de; millor que al límit de) -CR-.

al llarg de

En el transcurs de. |
durant |
Ha patit problemes musculars les darreres setmanes (o durant les últimes setmanes, fa dues o tres setmanes que té problemes musculars, al llarg de les últimes setmanes) -TV2-.
Tot el dia ha plogut (o durant tot, al llarg de) -CR-.
Amb el temps aprens que... (o amb el pas del temps, en el transcurs de, al llarg de) -CR-.
Aquell dia van venir moltes visites (o durant tot el dia, durant el dia, al llarg d'aquell dia) -Llibre-.
nota: Pensem que aquesta expressió ha agafat una gran embranzida per influència del castellà. Fa pocs anys no se sentia. És correcta, però no us la recomanem. La manera de fer tradicional era de, en aquestes situacions, no posar-hi res. Ex.:
Ha fet sol tot el dia (no ...al llarg de tot el dia).

al llarg i ample *

Hem guanyat a tot Catalunya (o d'un cap a l'altre de, de dalt a baix de; no al llarg i ample de).
La música sonava a tota la pel·lícula (o de cap a cap de, de llarg a llarg de, d'un cap a l'altre de, de cap a peus de, del principi a la fi de; no al llarg i ample de) -R4-.

al llindar de

Molt a prop de. |
a prop de, acostant-se a, vorejant, ranejant |
La divisió interna els posa al llindar de la ruptura -Avui-.
El bloqueig deixa el país al llindar de la misèria absoluta -TV3-.
Han fet tasques al llindar de la legalitat -CR-.

al lluny

A una gran distància. |
a la llunyania, a llarga distància; ben lluny |
Al lluny, es veia el poeta assegut darrere la cortina -Temps-.
Va veure desaparèixer els dos homes al lluny -Llibre-.

al maig, cada dia un raig (i pel maig)

Sovint plou en aquest mes (Gir-Bar). |

al maig, festes a raig

Al maig hi ha moltes festes majors (les Planes d'Hostoles). |

al major (o al por major) *

Ho compren tot a l'engròs (no al major, al por major).

al mal mariner tots els vents li van en contra

Els ganduls sempre troben raons per no treballar (l’Alguer). |
al mal treballador totes les eines li van malament (Ca), la mala rentadora no troba mai la pedra justa (l’Alguer).
nota: No en coneixem l'origen.

al mal temps, bona cara

Vegeu 'a mal temps, bona cara'


al mar, qui no té por li'n faran

Es diu perquè un pescador no es pot fiar mai del mar (Cotlliure, Cat Nord).

al marge de

1 Sense participar en alguna cosa. |
separat, desvinculat, apartat, deslligat
Fent això se situa al marge de la llei -Avui-.
N'estic al marge, de l'Associació.
No es pot viure al marge de la civilització
-TV3-.
Ho farem al marge de la Universitat (sense comptar-hi).
C
atalunya quedarà al marge de les pluges -TV3-.
2 No tenint en compte un aspecte. |
deixant de banda, sense tenir en compte, a part de, sense comptar, treure'n, salvant |
M'agrada, al marge que ara està de moda -CR-.
Al marge del que pensem, serà un projecte car?
Al marge del primer punt, la Pilar ha dominat el partit
-C33-.
Comparacions al marge, ella en sap més.

al marit, la muller sana; i al germà, rica germana

A ningú no fa feliç tenir problemes amb la família (Bar). |

al mateix (o: a la mateixa) *

Visitarem la granja i hi dinarem (o i dinarem allà mateix; no i dinarem a la mateixa).

Si no hi ha aigua, fes-ho amb l'esponja mateix (frega't sense aigua, Am).

nota: La primera frase és una mala solució, perquè 'mateix' hi és pronom.


al mateix (+ nom de lloc)

Al lloc que es diu. |
allà mateix, en aquell lloc |
Pintem la casa i mengem al mateix carrer (o al carrer mateix, sense moure'ns d'allà).
Ens trobarem al bosc mateix.

al mateix fet (o un altre verb)

Aprofitem una acció per a fer-ne una altra (Ca-Am). |
al mateix fer, pel mateix fet, al mateix viatge, de passada, a la vegada, ja que, alhora |
Vaig a saludar el mestre i, al mateix fet, em comentarà l'examen.
Vés a comprar pa i, al mateix fet, porta el diari.
Agafa aquest, de plat, al mateix fet
(va a la cuina).
Al mateix fet d’anar a Girona, compra fruita.
Al mateix passar, porta'm boles de cotxet
(com que passes igualment, Am).
Al mateix baixar, emporta't alguna cosa (ja que baixes, al mateix fet, Am).
Al mateix passejar, podem parlar del negoci.
Al mateix fer la fila, els nens es poden rentar les mans
-Ràdio-.
Pel mateix fet, que pintin la nostra façana (els pintors pinten la del veí, aprofitem-ho).
Val la pena de fer aquests encàrrecs perquè, pel mateix fet d'anar a Girona, guanyaré més (ja hi vaig igualment i amb aquesta feina cobro més).
I els cavalls per un mateix fet: el que no pecava per jove, penava de la pell foradada
–Carlinada-.


al mateix temps

Fent deus coses simultàniament. |
alhora, ensems, a l'encop, a la vegada |
Deixarem els nens a cals padrins i, al mateix temps, reposarem.

al matí és or, al migdia plata i a la nit mata

Es diu de la ceba (Ca) i del meló (Mall). |

al mes (i: a l'any, als dos dies, a les tres hores) *

Al cap d'un mes d’haver-lo operat es va morir (o quan feia un mes que l'havien operat; as cap d'un mes -Mall-, no al mes d'haver-lo operat).
Al cap de dos anys em va deixar plantada (o després de dos anys de festeig; no als dos anys).

al més (+ mot) possible *

Vegeu 'el més (+ mot) possible'


al meu (+ substantiu)

Moltes de les construccions «preposició + possessiu àton + substantiu» són calcs del castellà. Les expressions catalanes equivalents tenen el possessiu tònic col·locat després del substantiu (segons Ruaix). Ex.:

al meu càrrec – ha de ser: a càrrec meu
al meu favor – ha de ser:
a favor meu

al meu parer
- ha de ser: a parer meu

a la seva imatge i semblança –
ha de ser: a imatge i semblança seva


al meu darrere (i al teu, al seu)

Anant amb mi. |
estant amb mi, tractant amb mi, (a) darrere (de) mi; per culpa meva |
Al meu darrere n'aprendràs, d'alemany.
Al seu darrere te'n vindran poques, d'alegries.
Al teu darrere vindré boig!
nota: Vegeu també “a darrere de”.

al meu entendre (o teu, seu)

Segons l'opinió de. |
a parer meu, segons jo entenc, segons el meu pensar, per la meva manera de pensar, a la meva manera de pensar (Ca-Am), a mi em sembla que, per a mi, al meu semblar (Am) |
És un document que, al meu entendre, serà decisiu -Avui-.

al meu favor (i: al seu favor) *

Sempre parla a favor seu (no al seu favor).

Tu has d'anar a favor meu (no al meu favor).
Vegeu 'al meu (+ substantiu)'


al meu 'modo' de veure *

Tal com jo ho veig, ara és un bon moment per comprar (o segons com jo ho veig, a parer meu, per a mi, a mi em sembla que, a la meva manera de veure; no al meu modo de veure).

al mig

A la part interior d'un lloc o d'una cosa. |
al centre, al bell mig de |
No et posis al mig del corredor, que no podem passar.
Hi ha un grup de gent al mig del camp.
nota: 1 En denominacions locatives d'extensió reduïda és millor "mig" que "centre". Diem al mig de la plaça, del carrer, del pati. Centre té un sentit estrictament geomètric, el d'un polígon, d'una esfera, o bé geogràfic, el centre d'Europa, de l'illa.

2 Vegeu també 'trobar-se al mig'


al mig -i a la mitja- (+ temps) *

Divendres, a mitja nit... (millor que a la mitjanit de). -CI-.
Demà a migdia ens trobarem (millor que al migdia) -CR-.
A mitja part hi haurà canvis (millor que a la mitja part -futbol-). -CR-.

al mig del pas

En un lloc de pas. |
al bell mig del pas; fora del seu lloc, sense endreçar, sense desar |
Deixar les coses al mig del pas és la manera de prendre mal.
Tot t'ho deixeu al mig del pas!
No deixeu les coses al mig del pas, que caurem!


al mínim (i a la mínima)

De seguida que es presenta una dificultat. |
a la primera, només de conèixer, a l'acte, a l'instant; si fas |

A la mínima, caus, en aquestes cadires
(o a la mínima badada, caus; es tomben).
A la més mínima es refreda, el nen.
Al més mínim cop d'aire em constipo.

Al mínim error et suspenen.


al moment *

S'enganxa de seguida, aquesta cola (o de cop, a l'instant; no al moment).
Van perdre la vida a l'acte (o immediatament, tot seguit; no al moment).
Et donen el carnet de seguida (o en un moment; no al moment).
Ens van atendre tot d'una i molt correctament (o en un no res, en un tres i no res; no al moment).

al moment de

En aquell moment. |
a l'hora de, quan vam |
Al moment de començar érem catorze.

al natural

Tal com és a la natura. |
sense trampa, en brut, tal com sóc |
Diu que em vol veure al natural (sense maquillatge).

al pa, pa i al vi, vi *

No us podem fiar perquè ens trobem, tot sovint, que no cobrem: les coses clares (o com més clars, més amics; les coses tal com són, les coses clares i la xocolata espessa, diguem les coses pel seu nom; millor que al pa, pa i al vi, vi).
nota: Trobem aquest calc del castellà en alguns diccionaris, però creiem que no ens cal.

al parèixer *

Sembla que els humans no es porten bé amb els arbres (o pareix que, no al parèixer, els humans no...; millor que al parèixer, els humans...) -Camacuc-.


al pas

Al lloc on passa. |
al moment de passar, en passar per, tot passant per, quan passa, quan passava |
Han acampat il·legalment prop del riu, al seu pas per Igualada -TV3-.
Ha explotat una bomba al pas d'un comboi -TV3-.

al pas de la porta
Al llindar d'una porta o a poca distància. |
al llindar, a la porta; a prop, a tocar, a mà, a la vora |
Es passen l'estona xerrant al pas de la porta de la classe.
He posat catifes al pas de la porta
(al cancell, al corredor).
Si vas al museu, l'autobús et deixa al pas de la porta (ben a prop).
El gas ciutat passa al pas de la porta (la canonada).
Deixo la carpeta al pas de la porta, per no deixar-me-la (a davant, al mig del pas). 
Va matar una serp al pas del garatge.


al pas que porta (o que portem) *

Al ritme que porta, serà el màxim golejador (o si va marcant així, si no afluixa, si ho va fent d'aquesta manera, al pas que va; no al pas que porta).
Tal com anem, serem més pobres (o tal com van les coses; no al pas que portem).
Tal com van les coses, tots patirem del cor (o amb aquest neguit, si continuem així, d'aquesta manera; no al pas que portem).

al pèl

Arribar una cosa en un moment molt oportú (Bar). |
venir al punt, a propòsit, bé, estupendament, a tomb; venir que ni fet per encàrrec
|
Aquesta dutxa m'ha vingut al pèl.

nota: Vegeu també '
anar al pèl'.

al peu de (o a peu de)

A la vora d'una cosa, a la seva part baixa. |
a rampeu, al costat, a prop, devora |
Hem tingut una conversa al peu de l'avió (baixant de l'avió) -Avui-.
Parlàvem al peu de la carretera.
M'esperava al peu de l'escala
(a la part baixa).
Sondeig a peu d'urna.
Els bolets es poden comprar a peu de carretera –CR-.

al peu de la lletra

Tal com és, sense canviar-ne res. |
exactament, tal com pinta, tal com toca |
No es pot traduir al peu de la lletra.
Us preneu això dels dinosaures molt al peu de la lletra
-TV3-.

al pic (o al pic de)

Al moment de més intensitat d'una cosa. |
en el moment de més èxit, al millor moment, quan el dia té més força, en ple, al mig de, al fort de,
a la plena (Mall) |
Al pic del dia treuen la calefacció.
Aquest jugador és al pic
(en el seu millor moment) -Punt-.
Al pic de l'hivern també vaig sense samarreta.
Ens fan fer el projecte justament ara que som al pic de la feina.

La fruita és més barata a la plena de la collita.

L'onada immigratòria era a la plena.


al poc (o al poc temps) *

Al cap de poc va quedar prenyada (o poc després, a’s cap de poc temps -Mall-; no al poc, al poc temps) -Temps-.
...i, al cap de poc de deixar-la, va tenir una depressió (o al cap de poc temps de, poc després de; no al poc temps de, al poc) -Punt-.

al por major *

Nosaltres venem a l'engròs (o en grans quantitats, a gran escala, a cents i a milers de; no al por major).

al primer moment

De primer. |
primer, tot primer, al principi; quan t'he vist |
En un primer moment el vaig confondre amb el teu cosí.
Vaig caure i, al primer moment, la cama no em feia mal.
nota: Pensem que "al primer moment" és una solució que té més tradició que "en un primer moment", per bé que la segona també sembla bona.

al principi

Durant els primers dies o moments d'una activitat. |
al començament, quan comença, a l'inici, al primer temps |
Al principi no li agradava aquest mestre, però ara sí.

al punt *

I, a l'acte, totes les ovelles es posen a córrer (o a l'instant, en aquell moment, de seguida; millor que al punt).
L'homo de seguida arribà a estar cansat de dur sa cama fermada (millor que al punt) -Rondalla Mn. Alcover-.
nota: Pensem, igual que Ruaix, que val més substituir "al punt" per "a l'instant, a l'acte, de seguida, tot seguit, ben aviat, tan bon punt, etc". 'Al punt' vol dir 'en el moment més adient'. Ex.: Arribes al punt, ara començarem a repartir els regals. L'arròs ja és al punt.


al punt de

Vegeu "en punt".

al punt que *
Els ajuts han estat molt nombrosos, fins al punt que... (no al punt que).

al que anàvem (o al que anava, al que vaig) *

Bé, tornem al tema: hi ha retencions a Santa Coloma (o tal com us dèiem, tornant-hi, no divaguem, no perdem més temps, parlant de tot, anem al gra; no al que anàvem) -TV3-.

al quinto 'pino' *

Dinamarca és a la quinta forca (o a l'altra part de món, on brama la tonyina; no al quinto pino) -C33-.

al raig de

En un lloc on el vent hi toca molt fort. |
al pas de l'aire, al mig del corrent |
No t'estiguis al raig de la finestra, que et refredaràs!
Vam estar tot el camí al raig del vent.

al ras

En un lloc on no hi ha cap empara del vent. |
al mig d'un camp, a camp ras, al descobert, sota les estrelles |
Demà haurem de dormir al ras.
Avui no podem pas treballar al ras, amb aquest vent.
El gos no es pot pas quedar al ras tota la nit.
nota: Vegeu també “ras”, al Volum 1.

al rato *

Va mirant i al cap d'una estona diu... (o al cap de poc, al cap d'una mica; no al rato).

al remat

Al final (Val). |
a la fi, a l’últim, a última hora |
M'he passat tota la vesprada esperant-te i, al remat, me n’he anat.
No volíem anar de viatge, però al remat ens hi hem acomboiat.
acomboiar-se: ajuntar-se, unir-se, aplegar-se amb un o més subjectes (DCVB)
nota: "remat" és un castellanisme; "al remat" és una locució molt usada a València; creiem que pot ser acceptada; al DIEC hi ha "rematar una feina"

al respecte *

Si algú té algun dubte sobre això, que ho diga (o referent a això, en aquest respecte, relacionat amb això, pel que fa a, respecte a, sobre; no al respecte).
Malgrat que el tercer punt havia estat suprimit, ningú no s'hi va referir (o no en va dir res; no ningú no va dir res al respecte).
Nota: sí que és correcte
faltar al respecte, a algú.

al roig viu *

La partida era al seu millor moment (o al pic, en un moment de gran emoció, molt apassionada, sublim; no estava al roig viu).
La lluita era abrandada (o encesa, ardent, enverinada, apassionada; no estava al roig viu) -C33-.

al seu aire (o meu, nostre)

Segons et ritme o la manera de fer les coses d’una persona. |
al seu pas, al seu ritme, a la seva manera |
M'he de passejar al meu aire; si vaig a l'aire dels altres, em canso massa.
Deixeu-la jugar al seu aire (com vulgui).
Tothom va al seu aire, per llegir, en una classe de deu.
Tots dinem i ell mira la televisió: sempre va al seu aire.
nota: Pensem que aquesta locució, malgrat que es diu molt en castellà, és acceptable.

al seu caprici (o al meu, al teu) *

...amb la qual bloquegen les emissions de la manera que volen (o com volen, com els hi plau, tant com volen, a son lloure, a lloure; millor que al seu caprici) -Punt-.
nota: Trobem “al seu caprici” en alguns diccionaris, però no ens acaba de fer el pes.

al seu dia (i al seu moment)

Quan era, o quan serà, l'hora de fer-ho. |
quan tocava, al seu moment, al moment oportú, quan serà el moment |
Al seu dia, algú s'ho va creure tot això? (quan ho van proposar).
A -
Hem pagat la factura del mecànic? B -Al seu dia ja ho vàrem fer.
Aquest edifici era un convent, al seu moment.
Ho farem al seu moment.

al seu pas

Quan passa per un lloc. |
quan travessa, en passar per, tot passant per |
Al seu pas brotaven els rosers (quan ell passava) -Llibre-.
El riu Sava al seu pas per la població de Belgrad... -Avui-.
Quatre quilòmetres de retenció a la N-II, al seu pas per Bàscara.
Les tropes ho devasten tot al seu pas
(per allà on passen) -Avui-.
nota: 1 Vegeu també "al pas".
2 Pensem que "al seu pas" i "al pas" es diuen molt per influència del castellà, però semblen construccions ben fetes.

al seu pesar *

...que suporten, de grat o per força, un dictador (o tant si volen com si no, a desgrat seu, per força, de mal grat; millor que al seu pesar) -Temps-.

al seu temps

Quan és l'hora de fer quelcom. |
quan toca, al seu dia, al moment oportú, quan serà el moment |
A
-Ensulfates les tomateres? B -Al seu temps, sí

al seu torn (o al meu, al nostre)

...que, al seu torn, van avisar la policia -TV3-.
I aquests, al seu torn, surten al carrer -C33-.
nota: Construcció correcta, però que ha agafat força per influència del castellà "a su vez". En català, tradicionalment, no s'hi posava res, en aquests casos.

al socaire de *

Emparant-se amb el president, ens volen fer això (o mitjançant el, amb el vist-i-plau del, a l'abric de, a recer de, a redós de, a redossa de; no al socaire de) -CR-.

al 'tanto' *

El bosc és molt eixut, aneu amb compte amb les cigarretes que llenceu (o atenció, alerta, vigileu; no al tanto) – TV3-.
Compte, nois!, que ens faran un altre gol (o estigueu a l'aguait, alerta, ull viu, ep; no al tanto ) -TV3-.

al temps *

Vegeu 'i, si no, al temps'

al temps de

Durant el temps que es diu. |
mentre |
Al temps d'anar al lavabo, m'han pres la cadira.
Al temps de girar l'esquena, s'ha tornat a apagar, la calefacció.
Al temps de pujar i baixar a casa, han tancat la botiga.
Al temps de girar la vista, no n'ha quedada cap
(s'han menjat totes les galetes).
Al temps de girar-me, es va desfer les cues.
Al temps de girar-me, se'ls va menjar.


al temps de resar un parenostre (o dir)

S'empra per indicar que una cosa es fa en un espai de temps curt, no necessàriament tan curt com el de dir l’oració (Mall). |
en un salt, de seguida, en molt poc temps, en un minut |
Al temps de resar un parenostre l’hostaler tingué els escaldums i el vi damunt la taula -Adagiona-.

al temps que *

Sonava l'himne mentre el vaixell s'allunyava (o al mateix temps que, alhora que, quan, i; millor que al temps que) -Avui-.
Perdia així es sous, i a més havia de canviar un animal bo per un de dolent (o i encara; millor que as temps que havia...) -Eivissa-.

al terra *

La goma m'ha caigut a terra (o en terra -Mall-; no al terra).
La mainada s'estirava per terra (o a terra, en terra -Mall-; no al terra).
nota: L'ús de l'article és correcte quan indica un terra determinat. Ex.:
He fet una ratllada amb la cadira al terra de la cuina.

al teu antull (o al seu)

Segons la voluntat arbitrària d’una persona (Mall). |
al teu gust, tal com tu voldries, tal com et dóna la gana; fent la teva |
No pots fer les coses al teu antull -Llibre-.

al tombant de

Quan és a punt d'arribar un nou any, un nou segle, etc. |
a la vora de, quan és a punt de, quan falta poc per |
Foren construïts al tombant de segle -TV3-.

al tombar

Al lloc on giren, un camí o un carrer. |
a la cantonada, al trencall, al trencant, en girar |
El carrer que dieu és aquí mateix, al tombar -Badalona-.

al viu

Percebre quelcom amb gran vivesa, sentiment o força d’expressió (Mall). |
sentir-ho molt; ésser molt apreciat |
En Joan sent ben al viu els costums de la terra.

al volt de

Aproximadament (Ca). |
al voltant de, a la vora de, si fa no fa, més o menys, prop de, devers (Mall) |
N'he comprats al volt de cinquanta.

al voltant de (o als voltants de)

1 Situats seguint el perímetre o la circumferència d'una cosa. |
a l'entorn de, rodejant, envoltant, voltant |
Parlem de política al voltant de la taula.
2 Més o menys la quantitat o l'hora que s'indiquen. |
al volt de, pels volts de, a la vora de, aproximadament, prop de |
En tinc al voltant de tres-cents, de discos.
Vindrem al voltant de les dues.
Ho farem al voltant de la festa
(pels volts).
El meu sant s'escau als voltants de Nadal.
3 Parlant del tema que es diu. |
a propòsit de, sobre |
Tenien moltes discussions al voltant del racisme -Punt-.

alaba't ruc, que a la fira et duc! (o que a vendre et duc)

Se sol dir a qui s'alaba (Gir-Bar). |
alaba't ruc!; tu no necessites padrins, quines pretensions! |
A -
Si jo fos director, vendríem el doble. B -Alaba't ruc, que a la fira et duc!

alabar el gust *

L'única opció que tenim nosaltres és aplaudir-los essent ben conscients que ells fan la seva feina -parla dels polítics que embutxaquen diners- (o lloar-los, aclamar-los, abonar-los, celebrar-ho; millor que alabar-los el gust).

alabat dia Déu!

Vegeu "lloat sia Déu".

alça aquí! (i alça Manela!, alça petit)

Expressions de joia, de sorpresa o d'admiració. També poden ser de rebuig. |
que s'hi va bé!, tot va bé!, alegria!, sí que ha anat bé!, carai!, ostres!, (
nyas, coca!, alça, Pilili! Val) |
Alça petit!, que en va de bé això! (salten a la piscina)
Alça aquí!, que s'hi va bé als cavallets!
Alça aquí!, quina falta tan clara!
(futbol)
Alça aquí, que sóc fadrí! Com t'hi aprofites, amb el porró! (li volen dir que beu massa).
Alça Manela!, quin bon joc que has tingut!
Alça aquí!, que en balleu de bé!
nota: Sentim aquestes expressions en moltes de les comarques de Girona i en algunes de Barcelona.

alça Déu!

Expressió de rebuig, de desacord. |
això!, només faltava aquesta!, Mare de Déu!, alça aquí! |
Alça Déu!, que arribareu nets a casa! (hi ha mainada que es rebolquen per terra).
A
-En tal proposa el Mallorquí com a idioma oficial de França. B -Alça Déu!
Alça Déu! Ho aixafaran tot, aquestes criatures, si no ve el mestre!
alçada de mires *
...perquè es facin una idea de la grandesa moral del periodisme
(o de la grandesa, de la noblesa, de la dignitat, de l'excel·lència, de l'altesa d'ànim; millor que de l'alçada de mires) -Temps-.
nota:
Trobem 'altesa de mires' al GDLC.