gàbia de boigs *
Aquella
casa és una olla de cols (o
és una olla de grills, és una olla de caragols, és un sac de gats,
és un orgue de gats; no
és una gàbia de boigs!)
gaire
mai *
No
hi vaig gairebé mai a caçar bolets
(o no hi vaig gaire, hi vaig poques vegades, hi vaig
escasses vegades; millor que
no hi vaig gaire mai a caçar bolets). No
en miro gairebé mai de films (o
en miro poques vegades, no en miro gaires;
millor que no en miro gaire mai de films). nota:
'Gaire mai' es diu força a l'Empordà; tanmateix no sembla bo,
perquè 'mai' no admet gradacions (no és com 'gaire sovint').
gall
en garbera (o de)
Persona
de caràcter bregós (Val). | exaltat,
esverat, fogós, amic de barallar-se (Val) | Quan
li dius això es posa com un gall en garbera. La
política és una baralla de galls de garbera -Temps-.
gallina
molla
Es diu d'algú molt
poregós (Am). | gallina mullada (Bar), covard, gallina, poruc
(porugueta, cagarri, cagat Val) | No li ho digues, que
és una gallina molla. No vol quedar-se
sol: és un cagarri.
gallina
vella fa bon brou
Se
sol dir quan un home jove es casa amb una dona un poc vella
(Men-Mall). |
galta
de la muntanya
Es
diu de la part suau de la muntanya (Val-Cat). | coster, falda | A
la galta de la muntanya hi havia un cau de raboses.
ganes
d’espatarrar el burgès
Es
diu per indicar el desig o volença de causar una profunda impressió,
de por o d’admiració, a qualcú. | ganes d’esglaiar,
d'impressionar, d'escandalitzar | Doncs,
a tot quant he dit de l’escriptor per a mi desconegut, ara que sé
qui és hi afegiré l’acusació d’esnobisme i ganes d’espatarrar
el burgès. nota:
Gal·licisme que ja té força tradició.
gangues
de l'ofici *
A
-Hi ha hagut dos policies ferits a la manifestació. B -Això
són inconvenients de l'ofici (o
coses de l'ofici, això ja passa en aquesta feina;
millor que això són gangues de l'ofici)
-TV3-. nota:
Trobem 'gangues de l'ofici' al GDLC.
ganyolar
com raboses agafades a la ratera
Cridar
desaforadament (Terres Ebre). | cridar
com un boig, esgaripar, udolar
| I
els ferits que ganyolaven com raboses agafades a la ratera
-Contalles-.
garbellar
aigua
Fer
una feina inútil (Val). | passar l’estona, fer faena debades
(Val) | Sí, tots vénen, però si hi manques tu, garbellarem
aigua.
garbí
la mou, llevant la plou
Es
diu perquè moltes vegades un temporal de llevant comença pels vents
que són de garbí (Cotlliure, Cat Nord). | el
garbí les mou i el llevant les plou
(DCVB) |
gastar
bromes
Vegeu
'fer broma'
gastar
el nom
Dir
el nom d'algú moltes vegades seguides (Ca). | repetir
el nom | Em
gastaràs el nom! (el va cridant)
gastar
saliva
Enraonar
molt (Nord-Gir). | xerrar,
garlar, predicar, embarbollar-se
| Era
una petita broma que m'era habitual i repetida prou per haver-hi
gastat un gran perol de saliva -Vagons
robats-.
gastar
suc de cervell
Es
diu de qui té bon enteniment o actua amb molt de seny (Mall).
| tenir molt de seny, tenir molt de coneixement, tenir senderi,
tenir trellat (Val) | Certament,
aquest home gasta suc de cervell.
'gasto'
mort *
Cada
setmana hem de pagar metges, medicaments, etc., i això és un ròssec
(o una gran despesa, un censal, una sangonera, una despesa inútil;
no és un 'gasto' mort). El
manteniment de trens, vies, carreteres, etc., són grans despeses
(o són ròssecs; no són 'gastos' morts). Fer
carrosses per les Fires és una gran despesa (o val un censal,
és molt car, és una inversió molt grossa; no és un 'gasto
mort'). nota:
Vegeu també 'mort 3', al Volum 1.
gat
dorment, no va agafar mai res amb les dents
Cal
estar alerta, treballar i fer les coses que cal (Am). | no
badis!, no t'encantis!, no et distreguis!, no t'adormis!; gat
dorment, no li toca res per la dent (Empordà, DCVB) | Carla,
gat dorment no va agafar mai res amb les dents! Au, fes els deures.
gat
escaldat, aigua tèbia tem (o li fa por)
Les
persones escarmentades es tornen cautes, prudents en excés. | l'experiència
ensenya a protegir-se al menor indici; gat
escaldat, amb aigua tèbia en té prou (Bar); gat
escaldat, (aigo freda li basta; gat escaldat, d'aigua freda
tem Mall) | A -Com que va tenir un atac de cor, ara, al més
mínim dolor, corre al metge. B -Gat escaldat, aigua tèbia
tem. Ja no inverteix tan alegrement en la borsa: gat escaldat,
aigua tèbia li fa por (hi va tenir una mala experiència).
gat
vell
Persona
amb llarga experiència (Gir-Bar). | veterà, bregat, foguejat; persona que
se les pensa totes, que té món | És un gat vell, no
l'atraparàs pas mai (sempre té una resposta). Aquest
jugador és un gat vell: fa moltes faltes i l'àrbitre no les veu
-CR-.
gata
maula
Persona
falsa, que sap dissimular les seves intencions (Gir-Mall). | nyeu-nyeu, hipòcrita, fals, maula (Bar-la Franja), gata moixa (Bar-Val), mosca balba (la Franja) | Tots
desconfiem del teu cunyat, perquè és una gata maula. Quina
gata maula, aquella!, sembla manyaga perquè parla fluix i sembla que
t'ho ha de donar tot, però no badis! Busca-t’ho
tu, que ell és una gata maula i t’enganyarà. Fent
la gata moixa ha tingut tota l'herència. Ningú
no havia sospitat que l'àvia –la gata moixa, la mosca balba- havia
covat el seu ressentiment durant anys i panys –Granota-.
gats
amb gats mai no s'esgarrapen
Dues
persones de la mateixa família o de la mateixa professió no van mai
l’una contra l'altra. | llops amb llops no es
mosseguen (Bar), les persones que
tenen els mateixos interessos no es fan mai mal, entre lladres no es perd res, de gat a gat no hi ha
més que arpades (Men) | Malgrat totes
les il·legalitats, el nou president no va fer cap denúncia: gats
amb gats mai no s'esgarrapen. A -El meu advocat pot
perjudicar molt l’altre, perquè hi ha papers falsos. B -No
tinguis pas por que ho faci: gats amb gats mai no s’esgarrapen. A
-Avui
qui guanyarà, el Barça o el Mallorca?
B -No
ho sé, de gat a gat no hi ha mai més que arpades
(tots són jugadors).
gaudir
com un porc
Sentir
gran plaer, divertir-se alegrement (Mall). | fruir, xalar (Men),
xalar com un verro (Girona) | Vaig gaudir-ne com un porc, de
fer teatre -El Mirall-.
gaudir
les mels de la victòria (o de l’èxit) *
Després
d’un any de competició, ara toca celebrar-ho (o
gaudir-ne,
festivar-ho, xalar una estona, celebrar el succés -o el triomf-,
passar bones estones; millor
que
gaudir
les mels de la victòria).
gec
de garrotades
Sèrie
de cops de garrot o de plantofades, ventades a una persona o a un
animal (Gir-Bar). | gec de llenya -o d’hòsties-, fart de
llenya, pallissa, estomacada | El va atrapar robant i no li va
poder ventar un gec de garrotades perquè el lladre fugí ràpidament.
Encara que va rebre un gec de garrotades, l'ase no es va moure.
Eren a punt de fúmer-li un gec de garrotades, però la policia
els ho impedí.
gegant
amb peus de fang
Hom ho diu d'una
empresa d'una gran aparença i de poca força real. | espantall, empreses de
molt façana i pocs diners, tigre de paper (d'origen xinès) | Les empreses
elèctriques són gegants amb peus de fang. El
Sant Feliu és un tigre de paper: no ens fa por.
gelat
com un poll
Expressió
utilitzada per indicar que una persona té molt de fred (Val). | quedar-se
com un poll, estar glaçat | Sense
abric, ni guants, es va quedar més gelat que un poll, allí plantat. gemegueria
pixa freda
Es
diu fent referència a qui gemega o ploriqueja de manera irrellevant
o mancada d’entusiasme (Mall). | fer el ploricó, fer el somicó,
fer bótes (Val) | Ho
dic i ho repetesc: estic fins al capdamunt d’aquesta gemegueria
pixa freda, mitja punyeta i sobretot mancada de virior i esperit.
generalment
parlant *
L'efecte
del vent és enervant i depressiu, la majoria de les vegades (o en
general, gairebé sempre, generalment; millor
que
generalment parlant) -Avui-. nota:
Creiem que "generalment parlant" és un anglicisme que no
ens fa cal falta.
generositat
de mires (o amplitud) *
No
passes ànsia: analitzarà el teu problema
amb magnanimitat
(o
amb grandesa d'ànim, amb generositat, amb magnificència, amb
noblesa de sentiments; millor
que
amb
generositat de mires). Volem
mestres més oberts (o
més
comprensius, comunicatius, tolerants, imparcials, justos, neutrals,
objectius, equànimes;
millor
que
amb més amplitud de mires)
-Avui-.
geni
i figura, fins a la sepultura *
Li
diem que no vagi a treballar, perquè està mallat, però ell, mesell
allà! (o
però no és fàcil canviar de caràcter; però per collons, els
seus; però no escolta a ningú, però no té esmena;
millor que però ell, geni i
figura, fins a la sepultura).
nota:
Trobem aquesta frase feta al GDLC i al DCVB. No us la recomanem.
gens
ni mica
En
quantitat o intensitat inexistent (Am-Mall). |
gens ni gota,
gota, ben gota, en absolut, gens ni miqueta (Val), ni palla ni gra
(Am), ni senyal (Ca), ni una gota, ni un borrall, ni un moment (ni
mica ni molla, ni un pessic, ni una branca, ni un pensament, ni un
pèl; Tresponts), cap bri (Cat Nord), molla (Lleida) |
No
busques el vi: no en queda gens ni mica.
Sort que no fa gens ni
mica de vent, perquè t’haurien volat els papers. No
te'n fiïs ni palla ni gra d'ell (gens). No
en vam veure ni senyal, dels anglesos
(cap). C
-Va ploure, divendres? D
-Ni una gota
(o
ni un fil,
Am).Són moltes
xafarderies i ni un borrall de veritat
-Temps-.No
ho dubtaria ni un minut.No he dubtat ni un moment (ho
he acceptat de seguida).No
hi vull perdre ni un moment
(no
m'interessa de parlar-ne). L'Emilieta
li va contestar que ja sabia que pel poble hi tenia fama de bruixa.
No els en fesses pas cap molla de cas! -Vetllador-.No
m'interessa cap bri, la nova cançó -Arrels-.
gent
boigs, cames ajudeu-me
Recomana
no voler tractes ni discussions amb persones ximples. | gent
boigs, cames a coll (Am), entre
boigs, cames a córrer (Ca); fugiu -o aparteu-vos- de gent desassenyada, dels
boigs, cames voleu! (Anglès)
| Amb
un boig, cames ajudeu-me. A
-Vols que vingui a parlar amb tu, la mare del noi? B -No!
Gent boigs, cames ajudeu-me! Que hi parli el psicòleg de l'escola. C
-Demà, si vols, hi tornarem a enraonar. D -No, Déu me’n
guard! Amb gent boigs cames a coll! No
vull discutir: entre boigs, cames a córrer!
gent
com cal
Es
diu de les persones honrades i fiables. | gent
de confiança, persones correctes | Gent
com cal, n’hi ha pocs. Només
farem tractes amb gent com cal. nota:
Vegeu també "com cal".
gent
de a peu *
La
gent del carrer no entén aquestes retallades
(o el poble, les persones comunes, la
majoria de la gent, els ciutadans corrents, el públic, la gent
comuna.; no
la gent de a peu). El
poble menut captava el desencís
-Llibre-. gent
de bé
Persones
honrades, sense intencions dolentes. | bona gent, bones persones, persones de bé, homes de bé, dones de bé;
honestos, íntegres | Hi
pots confiar, són gent de bé.
gent
de lletra
Es
diu d’aquelles persones que tenen una professió relacionada amb el
fet d’escriure, dels intel·lectuals. l gent de
ploma; erudits, instruïts; lletraferits l No se’t podia
ocórrer parlar-li de tu a tu a una persona amb corbata, això mai,
així que sols veure-la… ep! Açò què serà?... Gent de lletra,
senyors, prudència -Séquies-.
gent
de lletrada
Es
diu de la gent instruïda i que ha llegit molt (Mall). | gent
de lletra, lletraferits, persones erudites | La
gent de lletrada té molts llibres, però surten poc de casa.
gent
del carrer
Persones
normals, sense influències ni càrrecs. | persones comunes | Vaig
tenir sort que la gent del carrer m'hi ajudés
-Avui-. nota: Una persona "de carrer", a Girona, és una
que no s’està gaire a casa, que sempre n'és fora.
gent
desanimada
Es diu de les persones
molt dolentes o dels qui no estimen la vida (Ca). | malparits, malvats,
pèrfids, cruels, perversos, inhumans; avorrits de la vida | Són gent
desanimada, aquests que entren per els cases i maltracten la gent. Han de ser gent
desanimada, gairebé, per tirar-se amb paracaigudes (ho diu una
persona gran). A
la guerra, de voluntari, hi van gent desanimada.
gent
fa gent
Vol
dir que les persones tenim la tendència d’anar allà on ja n'hi ha
d'altres. | gent porta gent | A -Mireu:
un cafè és ben buit, i l'altre, ben ple.
B -Sí, gent fa
gent! Gent amb gent i bossa amb ton argent
(Val)
gent
jove, pa blanet
Es
diu de la joventut per queixar-se de la seua poca espenta, de la seua
delicadesa, de la seua mandra o falta de caràcter (Val). | gent
jove, pa tou (Bar) | Me’n
vaig anar d’excursió amb la meua classe, i al cap d’una hora ja
treien el fetge per la boca. Ja se sap que gent jove, pa blanet.
gent
tronada
Es diu de les persones
vingudes a menys econòmicament i social (Bar). | descabalats,
empobrits, vinguts a pobresa | Són
gent tronada: eren molt rics, però s'ho han anat venent tot.
gerro
d'aigua freda *
La
notícia ha estat una galleda d'aigua freda
(o una dutxa
freda, un goig sense alegria, una decepció, els ha vingut de nou; no
un gerro d'aigua freda). A-
Pensaven fer
bona anyada i amb la pedregada ha anat tot per terra.
B -Ha estat una
patacada molt forta (o
els ha aigualit
la festa, els ha deixats eixalats;
no ha estat un
gerro d'aigua freda).
gest
de bona voluntat *
Desconvocar
la vaga ha estat una manifestació de bona voluntat envers el govern
(o un acte de
bona voluntat, un intent per dialogar; millor
que un gest de
bona voluntat)
-TV3-.
girar
(a algú)
Fer-lo canviar d'opinió
(Ca). | torçar-se, mudar la
pell; girar-se com una mitja | A l'Isidre l'han
girat, fa tot el que diu la seva dona. La seva mare l’ha
girada i ara no vol venir amb mi (ho diu el pare, divorciats).
girar
costes
Girar
l'esquena per anar-se’n (Val). | girar cua, girar en coa,
girar l'esquena, girar les costes (DCVB) | Jo
sí, me’n recorde molt bé, et vas posar vermell com una tomaca i
com que no sabies que dir, vas girar costes i te’n vas anar
-Séquies-. costa:
pl.
ant.
Esquena (DCVB).
girar
cua
1
Donar mitja volta per tornar-se’n (Gir-Bar). | fer mitja volta, tocar el
dos, marxar d'un lloc, recular, entornar-se'n (Gir), (agafar el portant, girar enrere,
pegar a fugir Val) | Hi
havia tanta gent a les fires que no hi poguérem entrar i haguérem
de girar cua
-TV3-. 2 Desdir-se d’allò que s’havia de fer (Val).
| retractar-se, tornar arrere (Val) | El
testimoni principal, després de sentir l’advertiment del jutge, va
girar cua en la seua declaració.
girar
d'ulls
Poca
estona, temps molt curt. | batre d'ulls (Bar), instant; en un dir
ai, en un dir Jesús, en un no res, en un tres i no res, en un punt
(Val) | Ho he
fet en un girar d'ulls. La joventut és un girar d'ulls
(Gir). Aquest
trimestre serà un girar d'ulls
(és de dos mesos).
girar
de camisa
Canviar
d'idea (Men). | canviar
de camisa
(Gir),
mudar de camisa
(Mall),
canviar
d'opinió | Tan
aviat en Julià és de dretes com d'esquerres: gira sovint de
camisa. nota:
Vegeu també "canviar de camisa -o mudar-".
girar
el fetge
Causar
malestar un record, una imatge, etc. (Cas). | regirar
l’estómac, girar el ventrell, trasbalsar,
causar
retorçons
(Cas) | Més
encara si el que es recorda et gira el fetge cada vegada que hi pense
-La
cara oculta de la lluna-.
girar
els ulls en blanc
Mostrar, els ulls, la
seva part blanca a causa d'un desplaçament de les ninetes. | girar els ulls | El malalt girava els
ulls en blanc. Unes expremituts,
aquella noia!, semblava morta, girava els ulls. Va
tindre un cobriment de cor i girava els ulls en blanc.
Va quedar amb els
ulls en blanc (va tenir una
basca, Ca). expremituts:
Expressions (dialectal).
girar
en coa
Aturar-se,
girar-se i fer camí en direcció contrària (Men-Mall). | recular,
tornar-se'n, tornar endarrere, tornar enrere (Men), retrocedir; girar
cua (Gir), fer mitja volta | Gira
en coa i entra dins sa caseta tot trastornat, dient: ‘Al·lots
aixecau-vos deveres que ja toquen matines!’
-Fets- deveres:
De pressa. nota:
Vegeu també "girar cua".
girar
en rodó
Fer
mitja volta (Gir-Mall). | tocar-li
el cap amb la cua (a algú, Bar), girar cua, tocar el dos | Quan
em va veure, va girar en rodó.
girar
full
1
Canviar de full la persona que llegeix. | tombar full | Tu
no segueixes, encara has de girar full
(a estudi). 2 Canviar el tema d’una conversa. | tallar una
conversa, canviar de disc, passar a un altra qüestió, passar ratlla, parlar d'una altra cosa; s’ha acabat
el bròquil!, oblidar | A -A
mi em sembla que aquesta carretera no s’havia de fer.
B -Gira full!
(no insisteixis, canvia de tema). Val
més girar full (o
girar de full)
quan repapiegen
els vells.
Girem full, parlem d'una altra cosa. Hem
de passar ratlla d'aquest tema (no
parlar-ne més). nota:
Creiem que 'girar full' és la manera de dir genuïna i 'passar
pàgina' un calc del castellà.
girar
l'esquena
1
Girar-se davant d'algú per fer-li un menyspreu (Gir-Bar-Mall).
| menysprear, escopir a la cara, desdenyar, deixar plantat; girar-se
d'esquena, tombar-se d'esquena, girar les espatlles, girar espatlla | No
m'agradà gens el que va dir i li vaig girar l'esquena. Està
ofès i quan em veu es gira d'esquena. 2
Deixar d'ajudar una persona, de tenir-hi confiança, de tenir-hi
tractes; desentendre’s d’una qüestió. | girar-se en contra,
tombar-se d’esquena, girar les espatlles, no fer cas, deixar de
banda; negar l'ajut, el favor | Els
companys mateix del partit li han girat l'esquena. No podem girar
l'esquena a la informàtica
-Avui-. Giren
l'esquena a Etiòpia
(no l'ajuden) -TV1-. No
girem l'esquena al problema
-TV3-. Quan
cridem, el seu pare s'hi tomba d'esquena (no
en voler saber res, no corregeix la criatura).
girar
la cara
1
No saludar a algú; anar-li en contra (Gir-Bar). | negar el bon dia, girar
l’esquena, no voler saber res
d'una persona; trencar de camí | No
em va pagar i encara em girava la car. Tots els amics li giren la
cara
(no el saluden) -TV3-. En
el moment que et giren la cara, què has de fer?
(si la família et va en contra). Quan
em veu, trenca de camí. No sé pas què li he fet. 2
Pegar un colp fort a la cara. | trencar la cara, desfer la cara
(Val) | Mira
que et fotré una masmàrria que et giraré la cara! masmàrria:
bufetada forta (DPC)
girar
la llengua
Deixar
de parlar en la llengua pròpia, en un moment determinat i davant un
interlocutor foraster, tot passant a parlar en la llengua d’aquest
darrer, per tal d’adaptar-s’hi lingüísticament (Mall).
| canviar de llengua, baratar de llengua (Mall) | Es
va sentir forçada a girar la llengua i començar a parlar castellà.
girar
la ullada
Dirigir
la mirada envers una determinada direcció, usualment cap enrere
(s’usa sovint en sentit figurat, Mall). | girar
els ulls, girar la vista | Girant
la ullada cap enrere, guaita les ombres de l’avior
(Antologia
poètica,
Joan Alcover) El
Girona girava els ulls cap a en Jaume
(el volia fitxar) –El9-
girar
mig món
Demostrar,
algú, que és valent, enèrgic i capaç de fer molta feina (Am).
| regirar mig món (Am), ésser un aspre, ésser molt valent,
semblar que ho ha de fer tot, menar molt de rem (Gir), semblar que ha
de fondre mig món (Ca) | Sembla
que ha de girar mig món, aquest home, tal com parla. Aquella dona
gira mig món. L’empresa en té sort. Regirava mig món quan era
jove (treballant,
figurant, etc.). Sembla
que ha de girar mig món i fa ben poca feina Semblava que havia de
fondre mig món i ara no es pot ni moure
(Ca). Hi
ha gent que tenen 80 anys i els sembla que han de fondre el món
(encara
estudien i fan coses).
girar-s'hi
Restar
al llit, algú, quan es desperta. | clapar
més, tornar-se a adormir, no llevar-se, no aixecar-se
| El
meu home va a córrer a les sis del matí i jo m'hi giro. El seu pare el crida
i ell s'hi gira. nota: Vegeu també
'girar 9', al Volum 1.
girar-se
a tots els vents
Conformar-se
al curs dels esdeveniments. | fer cara a tots els vents, canviar
-o mudar- de camisa, canviar de color, ésser un arlequí | N'hi
ha que solen girar-se a tots els vents
(en política) -Llibre-.
girar-se
com una mitja
Canviar
radicalment d’actitud. | girar -o mudar- la pell, girar-se com
una calça (Val) | Els
clients es giren com les mitges, tan aviat els tens com els perds.
girar-se
el cervell, a algú
Perdre
el seny, quedar pertorbat. | perdre el cap, trastocar-se, tenir el
cervell girat, tornar-se carabassa (Val) | D’ençà
de l’accident del seu germà, se li girà el cervell. A
-Aquests que
arrenquen semàfors deuen tenir el cervell girat. B
-Ja pots
comptar! Malparits que són.
girar-se
el temps
Haver-hi
un canvi de temps (Gir). | canviar
el temps, variar | S'ha
girat el temps, avui fa calor. Quan
el temps giri en bo ja en farem, de sortides. S'ha
girat pluja.
girar-se
els daus
Canviar
radicalment una situació | girar l’oració per passiva,
girar-se la garba, mudar-se els daus, girar-se la truita, canviar la
sort | L’any
passat guanyàvem molts partits, però ara s’han girat els daus. Si
no vols que se’t giren els daus, val més que actues sempre amb
rectitud (Val).
girar-se
en rodó
Fer
tota una volta sobre si mateix i romandre al mateix lloc o en la
mateixa posició. | fer mitja volta, girar en redó (Val.) | Es
va girar en rodó i va xutar.
girar-se
feina
Venir molta feina en
poc temps. | sobrevenir feina | Se’ns ha girat
feina: aquesta setmana han començat les declaracions de la renda.
girar-se
la castanya (a algú)
Tindre
un canvi d’humor molt ràpid, enfadar-se sobtadament (Cas).
| tindre la castanya torta, canviar d’humor, irritar-se, tenir
el futris | Jo
només et dic el que et dic i el que pense que et convé, no siga
cosa que a algú se li gire la castanya i a veure amb quins fets
t’has de defensar –La
cara oculta de la lluna-.
girar-se
la garba
Canviar
del tot una situació. | girar-se
la truita, canviar de
soca-rel, canviar de verd en blau (Mall)
| Ara ja se li ha
girat la garba i ha plegat de jugar a la loteria (treia petits
premis). Estàvem en situació
compromesa. La garba es girava... -Carlinada-. Els conills, els
primers anys són una mina, però quan la garba es gira, ja pots
plegar (es moren molt). Se'ns
va girar la garba i, tururut!, ja no ens van pagar més el lloguer. Tot
de cop es gira la barca i tot espatllat: sortirem tard d'aquí
(el metge feia visites ràpides i ara hi està molt).
girar-se
la melsa (a algú)
Tindre
un canvi d’humor sobtat i sense motiu; estar de mal humor
(Castelló). | tindre la castanya torta, llevar-se amb el peu
esquerre | Simplement
és que se li ha girat la melsa i ja se li passarà –La
cara oculta de la lluna-.
girar-se
la truita (o girar la truita)
Canviar
radicalment una situació determinada; mudar el règim
polític d'un país (Gir-Bar-Mall). | mudar-se els daus, girar-se la garba,
girar-se
el tronc (Am), canviar la sort, anar el de dalt a baix, canviar
les circumstàncies, canviar de soca a rel, bufar altres vents (Tresponts), canviar de verd en blau (Mall),
fer-se un capgirell (Mall) | S'ha
girat la truita: ara són ells els qui les passen magres. Quan
hem discutit, sempre ha estat ell qui ha sabut girar la truita per
reconciliar-nos
-Lluc-. Les
eleccions van fer girar la truita: el govern ha passat a l'oposició. Agafem
les entrades, per si es gira el tronc (ara
n'hi ha, que no s'acabin). Una
vegada i altra, ma mare li prometia revenja: “El dia que es giri la
truita, li escopiré a la cara”
-Dones Republicanes-.
girar
sobre *
L'interrogatori
ha estat sobre la participació de...
(o ha tractat
de, ha versat sobre; millor que
ha girat sobre)
-CR-.
glaçar-se
la sang a les venes
Espantar-se
molt (Terres Ebre). | esporuguir-se,
aterrir-se, espaordir-se, tenir la por al cos, estar mort de por, gelar la sang (la Franja)
| Amb
la sang mig glaçada, van poder arribar al poble
-Contalles-.
En
aquell moment els estava mirant d'una manera que se'ls va gelar la
sang -banc
paciència-.
gitar-ne
cinc i prendre'n deu
Es
diu de qui roba o estafa (l’Alguer). | gitar
cinc i aganxar deu
(l’Alguer),
no tenir res per donar
| Aquell
gita cinc i pren deu.
globus
sonda
Acció
que es fa per saber si agrada o no a la gent. provatura, tempteig,
escandall | Les
seves declaracions eren un globus sonda per veure quines reaccions
provocava
-Avui-.
glop
(+ adjectiu) *
Seria
un èxit guanyar el Madrid (o
una satisfacció,
una alegria, una joia, un goig, un plaer; millor
que un glop
dolç)
-TV3-. És un
contratemps haver perdut contra aquest equip tan fluix (o
una patacada, una adversitat, un disgust, un desastre, una pedregada,
un tràngol, una desgràcia).
godall
mort
Hom
ho diu quan veu a venir una situació dolenta que durà maldecaps
(Am). | mal negoci, dificultat, problema | A –Han
vingut a matricular un nen que ha repetit dues vegades.
B –Au, un
altre godall mort a la cort. C
–El director
diu que hi vagis.
D –Bo! Algun
godall mort! La
Rosa no pot venir perquè li ha sortit un godall mort
(= un problema). godall:
porc petit (A Girona sentim godall –o godai-, garrí o porcell,
segons les comarques).
goig
sense alegria
Hom
ho diu quan ha tingut una il·lusió per una cosa i després allò no
surt bé. | sortir
malament; tenir un desengany, una frustració, bona
nova que acaba malament | A
-Ens van dir que posarien un ordinador per a cada nen.
B
-Va ser un goig sense alegria. Volíem
anar a Venècia, però no hi podrem anar: un goig sense alegria! Un
goig sense alegria!: tenia bon joc i han fet mal dat
(han hagut de tornar a repartir les cartes).
gol
de l'honor
Únic
gol marcat per un equip quan n’ha rebuts molts en un partit. | gol
únic | El
Vila-real només es posà en el partit tres minuts abans del final,
quan Ciril féu, de cap, el gol de l'honor dels de la Plana -RTVV-.
gol
'tonto'
Hem perdut perquè a
última hora ens han fet un gol innocent (o un gol ridícul,
un gol de pissarrí, un gol de mala sort; no un gol 'tonto').
gola
de llop
Lloc molt fosc. | lloc
negre, fosc, tenebrós, llòbrec; negre
com la fosca | Aquesta plaça, amb
aquesta trista bombeta, a la nit, sembla una gola de llop. La
casa era fosca com una gola de llop.
gorra
de cop
Gorra de palla trenada
que es posava a les criatures quan començaven a caminar a fi que no
prenguessin mal (Bar-Am). |
gos
del poder *
Aquest
polític té ànsia de poder (o
és un oportunista, només vol el poder;
no és un gos del poder).
gos
de treball
Persona
que treballa intensament. | gos de feina, escarràs de feina, persona que
treballa com un ase o com un negre; rompre’s l’esquena (Val), ca de feina (Mall)
| Tots dos
germans són gossos de treball: tot el dia fan feina. Algun dia
comprendrà que no paga la pena ser un gos de treball.
gos
falder *
No
en facis gaire cas; és el gos del director (o
el gos manyac, una persona servil, gos faldiller; no
el gos falder).
gos
petaner
1
Persona poruga, que amenaça i crida, però que, si hi ha mala maror,
s'espanta. | covard,
esverat, baladrer; xerra molt i fa poc, ésser
petaner, ésser
més valent que en calces (Bar), (gos
peter, covard com una llebre Val)
| Tan
valent que sembla, en Jordi, i és un gos petaner!, quan la policia
treu el cap, ja fuig (en una manifestació). Ets un petaner! (covard, Am) 2
Persona que xerra sense solta ni volta. | baladrer,
xerraire, xafarder, llengut, (baciner,
doctor, manefla, tafaner Val)
| Quins
veïns! Són uns gossos petaners. És
un llengut; no en feu cas. És petanera, aquesta gossa!, tot l'espanta.
gos
que lladra no mossega
Es
diu de qui parla molt però no actua (Val). | moltes paraules i
pocs fets; ésser un perdonavides o un fanfarró | No
faces cas de les seues amenaces, gos que lladra no mossega. Quan
vivien allà, hi tenien gossos dels que no lladren
gos
que no lladra
Diners que s'han quedat
a deure. | gos, deute, gos de dents (Ca) | A -Vols un gos?
B -No, massa que n’he tinguts!, i dels que no lladren, encara
més.
Quan
vivien allà tenien gossos dels que no lladren Ha
marxat i ha deixat un gos de dents. nota: Vegeu també 'gos
5', al Volum 1.
gos
sarnós *
Calla,
desgraciat!
(o miserable,
calamitat;
no gos sarnós,
gos ronyós)
–TV3-. Sempre
et vaig dir que no te’n fiares, és un porc (o
un brut, un bacó, un malparit;
no un gos
sarnós).
gos
tip no caça
La
gent, quan té molts calés, no s'esforça. | qui té de tot no
s’esforça | A –Encara
perdrem avui, no hi ha cap jugador que suï.
B –Com vols
que penquin, amb els milions que cobren? Noi, gos tip no caça. Com
ha canviat Andreu d’ençà que li tocà la loteria: gos tip no
caça.
gota
malaia (i bota malaia)
Hom ho diu d'un
patiment continuat, d'un fet molt reiterat, etc. | tortura, turment,
suplici | La
consellera actua com una gota malaia contra els accidents
(pren moltes mesures per evitar-los). nota: La
'gota malaia' i la 'bota malaia' o 'bota xinesa' són instruments de
tortura que ens han arribat, sembla, a través del cinema.
gra
de sorra
Ajuda
poc important. | ajut, aportació, concurs, esforç, òbol,
col·laboració | Han
aportat el seu gra de sorra a la construcció de l’estadi
-TV3-. També
en Faustí hi ha posat el gra de sorrar
-CR-. nota: Aquesta locució ha esta considerada un barbarisme per
alguns autors. Pensem que és molt antiga entre nosaltres i difícil
de substituir.
gràcies
a
Mitjançant.
| per mitjà de; a causa de, originat per | Gràcies
a les ales pot volar
-Llibre-. Si
gaudeixes ara d’aquesta prosperitat és gràcies a la tasca dels
teus pares.
gràcies
a Déu
Expressió
de satisfacció, perquè ha passat una cosa que es volia. | ja era
hora!, per fi!, sortosament, afortunadament,
grat
sia a Déu (Mall) | Gràcies
a Déu! Ens pensàvem que hauríem de marxar sense vosaltres. Gràcies
a Déu que ja hem arribat! Noia, no entens ben res, gràcies a
Déu!
(irònicament) Quan
arribes a casa dius gràcies a Déu (els viatges cansen, Ca).
gràcies
que hi sigui
Es
diu per acceptar una realitat. | per sort n'hi ha, afortunadament
que n'hi ha, feliçment, sortosament, millor que hi sigui | Els
metges, gràcies que hi siguin i millor que no els hagis de
menester. Els restaurants, gràcies que hi siguin, però jo no
n'estic: m'estimo més dinar a casa.
gran
com és (i grans com són)
Essent
tan gran (Ca). | tan
gran que és, malgrat que és tan gran | Aquest
nen, gran com és, encara fa la pipa amb el dit. Grans
com som, no ens podíem pas quedar allà
(en una festa infantil). nota:
A Mallorca 'gran' és refereix sempre a grandària o estatura, mai a
'vell': un al·lot gran, una dona gran, una casa gran, una nació
gran, una gran mentida.
gran
dia
Al
matí, quan el sol ja és força alt (Mall). | ben
entrat el matí, quan ja és ben clar | Es feu gran dia, hora
de la partida del camió, i cap a Porreres s’ha dit –Nous
escrits-.
gran
església i pocs perdons
Es
diu d’una persona o cosa de gran volum, però de poca vàlua
(Mall). | és alt, gros i terrandòs | En
Pere es creu molta cosa, però no sap fer res; ja ho diuen: gran
església i pocs perdons.
gran
gran
Es
diu de qui fa una cosa de criatura petita i ja és força gran. | ésser
grandassàs | El
meu germà era gran gran i encara no enraonava.
grana
de capellà
Postres compostes de
fruits secs (Bar). | postres de músic,
nyoca,
de llevant de taula | Demanarem
grana de capellà.
granota,
fica't al cove!
Es
diu d'una cosa de bon aconseguir i que val la pena d'aprofitar (Bar).
| benvingut
sia un benefici; aprofitem l'ocasió | A
-Les accions del Banc Cafral han tornat a pujar. B -Jo
també en compraré: això és granota, fica't al cove!
grans
i petits
Les
persones de totes les edats i de totes les categories. | petits
i grans, tothom, tot déu | Que
passin grans i petits. Fem
activitats per a gran i petits.
gras
com un bisbe
Molt gras. | gras
-o gros- com un teixó, gras que peta; gras com
un tudesc (Ca), com un bacó, com un porc; (estar gras que peta, engreixar-se com un vedell; Tresponts), (gran com un tudó, com
una poltra, estar de bon any Val) | Feia
temps que no ens vèiem, i està com un bisbe. Com s'ha fet la
fornera! Està de bon any! El teu nebot està
gras com una polca. Si menges així, a
l'estiu estaràs gras com un teixó. Estic més gros que
un teixó -Val-. Si menges així,
vindràs gras com un tudesc. Nota:
1 Vegeu també 'gras com un tió'. 2 ser
tudesca: ser una dona molt gran (Val)
gras
com un tió (o una tiona)
Molt
gras. | gras com un teixó -o toixó-, gras que
peta, (gras com una polca, com una poltrona Am), gras com un
tudesc (Ca); gras
com un porc, com una truja
(Bar) | Feu-li lloc, que és gras com una polca. Estàs
gras com un tió! El
pare està gras que peta (o
està que peta).
gratar
les puces (a algú)
Perseguir
a algú, especialment davant dels tribunals. | caçar
les puces, caçar -o buscar, cercar- les pessigolles, buscar les
cosquerelles (Val); ja t'ho explicaran!, ja et faran venir viu!,
ja ho pagaràs car!
| A -Li
varen trobar droga al pis. B
-Ja
li grataran les puces! Si el gos fa mal a algú, ja et grataran
les puces! nota:
Vegeu també “caçar les puces”.
gratar-se
l'armilla (o rascar-se)
Haver de pagar
(Bar-Gir). | gratar-se
la butxaca, haver de
pagar, afluixar la mosca -o la bossa- | Li
costa de pagar, a en Josep, però ara s'haurà de gratar l'armilla
(se li casa el noi).
gratar-se
la butxaca (o furgar-se, rascar-se)
Pagar,
amb certa recança. | haver de pagar, afluixar la
mosca -o la bossa, l'armilla-, treure diners | Si volem adobar
l’ascensor, haurem de gratar-nos la butxaca tots. Va,
grata't la butxaca, que tu sempre t’esmunys a l’hora de pagar!
Qui vulga sopar, que es furgue la butxaca.
gratar-se
l'esquena
Estar
sense fer res (Girona). | gandulejar, estar amb els
braços plegats, fer el dropo, estar de panxa enlaire, estar una mà
damunt l'altra, no fer un brot (Val), gratar-se la panxa (Mall) | A-
Hem fet feina? B- Home, no ens hem pas gratat l'esquena.
Tothom es grata l'esquena i jo anar fent! (es queixa perquè
no té vacances)
gratar-se
la panxa
No
fer res (Gir-Mall). | estar amb els braços -o les
mans- plegats, matar l'aranya, fer el dropo, fer el mandra,
gandulejar, estar ociós, badar, estar mirant les cucales | La
gent no pot estar tot el dia gratant-se la panxa -TV3-.
gratar-se'n
l’esquena
Tenir
una pèrdua econòmica forta. | pagar car, costar un
ronyó, fer-se’n l’estella, fer-se’n un ull de la cara,
gratar-se’n el cap (Am) | El paleta em va fer un pressupost
baix i veig que les obres s’allarguen: ja se’n gratarà
l’esquena! (hi perdrà molt) A -L'accident ha estat
molt greu, i anava amb el cotxe sense assegurar? B -Ja se’n
gratarà l’esquena! C -Els dies de la festa no va
ploure. D -Tot i amb això se n’hauran gratat el cap!
(hauran perdut diners) Ara
els pisos no es venen; aquests que en tenen tants, ja se'n grataran
l'esquena!
gratar
una mica
Insistir
en un tema a fi de trobar una informació. | perseverar,
besunyar, burxar, reblar el clau, fer
incís en, remarcar una cosa | S'ha
de gratar una mica per saber què li passa, al pare
(fer-li preguntes).
El
ministre fa incís en la crisi econòmica
-Presència-.
grillar
com pot (algú)
Ésser
una persona poc equilibrada (Am). | estar
grillat, guillat, tocat de l'ala | A
-La Maria
ha canviat de feina tres o quatre vegades en poc temps.
B -Em
sembla que aquesta dona grilla com pot!
groc
com un llimó (o com una llimona)
Molt
groc (l’Alguer). | groc
com el safrà, groc com la cera, groc com la paret
(Val), groc com l'emblanquinat novell (Men) |
En
Pere deu estar malalt: ha vingut groc un un llimó.
Tenia
la faç groga com l'emblanquinat novell i just baixar del carro
sabérem la raó tots els que la volguérem saber, perquè féu tal
esquera que els morts pararen orella
-Folklore
menorquí-. esquera:
Soroll
espès de crits o de conversa o de paraules dites amb exaltació, amb apassionament (Mall-Men).
grops
en terra, bonances a mar
Es
diu quan els grops formats al Canigó van cap al nord amb els seus
llamps i trons; en canvi hi ha bonança al mar (Cotlliure, Cat Nord).
gros
com un xavegó
Es
diu d'una persona molt grossa (Am). | corpulent,
grossal; ésser una galiassa | Ha vingut gros com un xavegó.
gros
com una bóta
Molt
gros (Ca-l'Alguer). | ésser
corpulent, ésser una galiassa; gros com un xavagó
| En
Just ha vingut gros com una bóta. Aquesta dona és una
bóta! nota:
Vegeu
també "engreixar-se com una bóta".
grosso
modo
Aproximadament.
| a
ull, a bell ull, més o menys, si fa no fa, en gros
| D'espècies
marines se n'hi poden comptar, en aquell riu, grosso modo, més de
cinc-centes.
guaita
això! (o 'goita' això)
Exclamació
d'admiració o de sorpresa. | mira!,
carall! | Guaita
això, si n'hi ha d’autos! (n'hi ha molts). Goita
això, que n'és de trempat el nen! (= mira quines notes que ha
tret) nota:
'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.
guaita-t'ho
com vulguis (i mira-t'ho pel cantó que vulguis)
Les
coses són d'aquesta manera. | és
així, això és segur, no ho dubtis, mira-t'ho com vulguis,
mira-t'ho pel cap que vulguis (Am.) | Els
Dragons Catalans són el millor equip de rugbi a tretze que tenim:
guaita-t'ho com vulguis. D'aquesta
crisi costarà molt de sortir-ne: mira-t'ho pel cantó que vulguis. Aquest
negoci és mort: mira-t'ho pel cap que vulguis. nota:
'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.
guaitar
endavant
Fer
coses pensant en el que pot passar més endavant. | ésser
previsor, mirar endavant (Gir-Mall) | Ja
vam preparar la casa per fer-hi un altre pis, si tu et casaves. Mira
si guaitàvem endavant (la
nena era petita).
guaitar
malament
No
fixar-se bé en com és una persona o una cosa. | mirar
malament, anar malfixat | A
-És alt, el teu cosí. B
-No gaire, te'l devies goitar malament. Aquell
dia me'l vaig guaitar malament: era molt pàl·lid i vaig pensar que
era malalt (Ca). nota:
'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.
guaitar
qui té el cap més gros
Es
diu quan un grup de persones que no saben ben bé què fer es queden
en un lloc mirant, xerrant i no fent res més. | tafanejar, badar,
passar l’estona, passar el temps, entretenir-se, fer el badoc, fer
el badaloc (Ca) | El
conferenciant no ha vingut i tots érem allà a veure qui tenia cap
més gros
(ben avorrits). A –On
són els vostres homes?
B -Han anat a
cal ferrer a guaitar qui té el cap més gros (a
fer el badaloc, a passar l'estona xerrant).
guaitar-se
la vida al revés
No
veure les coses tal com són (Ca). | afigurar-se,
voler creure el que no és | A
-A mi em sembla que ella s'hi casa enamorada (amb un home
vell). B -Ja pots pensar! No et guaitis la vida al revés, te
l’has de guaitar pel dret! (ho fa per interès). nota:
'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.
guanyar
amb un ull tapat
Guanyar
amb una superioritat absoluta (Am). | guanyar
a les fosques
(Ca);
guanyar amb facilitat, amb comoditat, sense cap esforç, com qui va a
passeig
(Val) | Jugant
a cartes, el guanyaré amb un ull tapat.
guanyar
el que vol (o tant com vol)
Guanyar
molt una persona fent una feina (Gir-Mall). | guanyar
tant com vol, fer diners a palades, remenar-ne
(Am), fer l'agost, fer-se d'or, fer-se
la barba d'or, fer senes, fer un bon guany, treure faves d'olla
| Ara,
els pescadors guanyen el que volen.
No
sé de què es queixen els futbolistes, perquè guanyen tant com
volen. N'han
de remenar, perquè gasten molt.
guanyar
en base rei
Ser
un vertader expert en tots els temes (Men). | ésser molt fi | En
Manel tenia totes les de perdre, en Joan el va guanyar en base rei.
guanyar
l'esquena *
En
Jofre s'ha desmarcat del defensa (o ha superat el defensa, ha
deixat endarrere, ha deixat clavat; millor que ha guanyat
l'esquena al defensa).
guanyar
l'estona
Fer
un negoci molt clar. | treure
estella, treure profit, treure suc, fer un gran negoci, guanyar-s’hi
la torrada
(Am) | Ja
hi has guanyat l'estona amb aquest sucre d’Andorra: el compres per
cinc i el vens per deu. Ja
hi ha guanyat l'estona, el lampista, amb la màquina de rentar!
(hi ha estat mitja hora i ens ha cobrat 80 euros) Ja
ens hi guanyarem la torrada amb aquests matalassos.
guanyar
la partida
Superar.
| deixar
endarrere, fer la pols, passar al davant, vèncer, guanyar | El
seu entrenador va guanyar la partida al nostre
-C33-. El
marc ha guanyat la partida a la pesseta
-CR-.
guanyar
la posició
Ocupar,
en esport, un espai en profit propi per anticipació. | desmarcar-se,
col·locar-se, anticipar-se
| Joan
no ha guanyat la posició per un pèl (un
davanter) -CR-. Té
habilitat per a guanyar la posició i finalitzar la jugada amb
qualsevol de les dues mans.
guanyar-los dolços
Guanyar els diners
sense gaire esforç (Mall). | tenir-los
de bon plomar -o de bon guanyar; guanyar es doblers a palades (Mall)
| En Tomeu és ben
afortunat en els negocis, els guanya ben dolços.
guanyar
net o brut
Fer
ús de tots els mitjans a l'abast per tal d'aconseguir la victòria,
encara que sigui fent trampes. | guanyar
sigui com sigui, guanyar de totes passades, jugar brut, fer trampes,
fer la patota, fer trapelleries
| Ells
volen guanyar sempre: net o brut! (jugant
a cartes) Aquest
equip ha de guanyar sempre: net o brut! En un cas desesperat,
tant se val guanyar net o brut: el que interessa és guanyar!
guanyar
per mà
Avançar-se
a un altre en una compra o en una gestió. | anticipar-se,
passar a -o
al-
davant, passar la mà per la cara, ser-hi el primer
| Quan
hi vaig anar per comprar el terreny, ja era venut: en Pacià ens va
guanyar per mà. Per què a l'hora de la veritat no vam saber
consolidar el terreny guanyat i ens hem deixat guanyar per mà?
guanyar
per mitges (en una venda)
Vendre
un producte a un preu doble del de compra. | guanyar
el cent per cent, guanyar
per meitat (Am), doblar el preu
| A -No
entenc com les botigues de roba poden fer tantes rebaixes!
B -Sí,
home, perquè hi guanyen per mitges.
Compren
a deu i venen a vint: doblen el preu. Els
qui tenen granges de pollastres hi perden per mitges, en aquest
moment. El
vi l'amaràvem per mitges. Fèiem
bullir el most en perols i el fèiem minvar; el fèiem quedar per
mitges (quan ho fèiem el vi s'espessejava (s'espesseia) un xic i quedava una
mistela molt bona).
guanyar-s'hi
el jornal
Fer
un bon negoci (Ca). | guanyar
l'estona, fer-s'hi la torrada (Am), treure profit, sortir a compte,
guanyar-s'hi el pa (Val) | Ja
m'hi guanyava el jornal, barrejant els adobs jo
(si els comprava barrejats eren molt més cars).
guanyar-s'hi
la vida
Exagerar
una quantitat (Am-Mall). | d’una
palla fer-ne un paller; no serà tant!
| Diu
que li ha costat vint mil euros, la cuina? Aquest s'hi guanya la
vida!
guanyar-se
(+ una qualitat)
Fer
coses que plauen a les altres persones. | fer-se
apreciar, guanyar-se a algú, guanyar el cor -o
la voluntat-
d'algú, guanyar-se l'afecte
| Es
va guanyar la simpatia de la gent llançant pilotes a la grada
-C33-. Això
els ha fet guanyar-se el cor d'una part molt important dels ciutadans
(a
uns polítics). Amb
aquests discurs s'ha guanyat l'amistat dels alemanys.
guanyar-se
la pataqueta
Guanyar-se
la vida (Val). | guanyar-se
les garrofes, guanyar-se el pa | Va
al camp perquè, sia com sia, s’ha de guanyar la pataqueta.
El
meu gendre es guanya molt bé les garrofes. nota:
La "pataca" i la "pataqueta" són pans, segons el
DCVB.
guanyar-se
les garrofes
Treballar
fent una feina determinada (Gir-Bar). | guanyar-se
el pa, guanyar-se la vida, guanyar-se les mongetes, basquejar-se
la vida, guanyar-se ses sopes (Mall-Men) | Em
guanyo les garrofes fent de mestre.
Noi
espavila't! Guanya't tu les garrofes, que ja ets gran!
guanyar-se
ses sopes
Fer
diners per viure (Men-Mall). | guanyar-se la vida,
guanyar-se el pa, afanyar, basquejar-se la vida | No tenia
necessitat d’anar a guanyar-se ses sopes, com vulgarment es diu
–Fets-.
guanyar
sense despentinar-se *
Avui
hem guanyat sense suar gaire
(o sense
gaire esforç, amb comoditat;
millor
que
sense
despentinar-nos).
guanyar
temps
1
Fer una cosa de pressa per enllestir-la més aviat. | abreujar;
fer drecera, fer-ne via, passar-ne via, avançar-se
| Si
tirem la carta avui, guanyarem temps. 2
Fer
una maniobra per disposar de més temps. tenir
més marge, tenir més temps; ajornar
| Acceptar
la resolució de l'ONU els permeté guanyar temps
-TV3-. Egipte
intenta guanyar temps ajornant la resposta
-Avui-.
guanyar
terreny
Anar
endavant, en qualsevol sentit. | avançar,
millorar, progressar, anar lluny, fer carrera, fer un gran pas
| Les
pluges aniran guanyant terreny
-TV3-. Desencallat
el desviament del riu, calia posar fil a l'agulla per guanyar terreny
al mar
-Avui-. A
la vegada, les tecnologies de les energies renovables, podran guanyar
terreny, perquè seran rendibles econòmicament.
guardar
el castell
No
deixar la casa sola (Ca). | guardar
la casa, vigilar la casa
| A - Hi
anem tots, a dormir a Girona?
B - No,
hem de guardar el castell (algú
s’ha de quedar a casa).
guardar
la roba *
Fer
quelcom per quedar bé, per evitar un perill, per evitar sospites,
etc. | salvar
les aparences -o les formes-, quedar bé; nedar i guardar la roba,
tenir entre cendres, amagar, dissimular, ocultar
| Si
comprem un altre pis, hem de fer un crèdit per a guardar la roba
(fer un crèdit sense necessitar-lo, perquè Hisenda no ens
escometi). nota:
Trobem aquesta frase feta en diccionaris castellans; tanmateix no
necessàriament ha de ser un castellanisme. Esperem que algú ens en
pugui donar clarícies.
guardar
les aparences *
A
-Són
amics?
B -Home,
guarden les formes (o
salven
les aparences, fingeixen, dissimulen, fan comèdia, fan com si no
passés res, es fan el paper, es fan l'amic, fan el paperot; millor
que
guarden
les aparences). Però
com que aquesta situació no està ben vista, l'opinió pública
s'encarregarà de recordar al protagonista que cal guardar les formes
(o
salvar
les aparences; millor
que
guardar
les aparences)
-Avui-. guardar
les distàncies (o mantenir les distàncies)
No
voler un tracte de familiaritat amb algú (Am). | tenir
a distància, distanciar-se, apartar-se, ésser reservat | Per
tenir amics s'ha de saber guardar les distàncies
(no explicar-s'ho tot).
guardar
les espatlles
Vetllar
per la seguretat d'algú. | fer
costat, protegir, ajudar | ...que
estaven guardant les espatlles aliades -Llibre-.
guardar
paraula
Donar un
temps de reflexió a algú abans de cloure un tracte. | complir,
servar, mantenir la paraula, tenir paraula | Va
dir que li guardéssim paraula fins avui
(per comprar un pis, que esperarien fins avui). Em
guardaràs la paraula vuit dies? Llavors et diré si ho puc comprar o
no.
guardar
relació *
El
nombre de faltes i de gols, de vegades no
tenen relació (o no estan
relacionats, no tenen un lligam, no es corresponen, no estan
connectats, no hi ha relació entre una cosa i l'altra; no no
guarden relació) –CR-.
guardar-se
de
Evitar
el tracte d'una persona o l'ús d'una cosa. | fugir
de, esquivar, eludir, preservar-se de, defensar-se de | Guardeu-vos
de les drogues! Guarda-te’n
d’aquell! (que no et foti) Me'n
guardaré com d’escaldar-me, de dir al meu pare que m’han
castigat. Guardeu-vos
de la calor. Abans
tothom es guardava de fer un malfet, no hi havia l’odi d’ara. M'hi
faig amb la Lluïsa, però me'n guardo: de bèstia n'és molt!
A
-Li diré que s'ha fet vella. B -Ja te'n guardaràs! (o
te’n guardaràs bé prou!, ja te'n guardaràs pla bé de
dir-li-ho!)
guardar-se
un roc a la faixa (o tenir, portar, anar amb)
Reservar
diners (però també arguments, retrets, etc.) per anar segur, per
sorprendre o per fer-los servir si mai convé (Gir-Bar). | guardar-se
una cosa per si una altra falla,
guardar
una poma per a la set, ésser previsor, tenir un racó, (estar
a veure venir, posar-se a veure venir (Ca)
| Hem
de guardar un roc a la faixa per quan siguem vells. En
Miquel és molt astut i venjatiu; sempre vol anar amb un roc a la
faixa. Arruïnat, en Marcel? I ca! Sempre ha portat un roc a la
faixa. Escarmentat com estava es va guardar un roc a la faixa per
si gosaven increpar-lo una altra vegada (tenia
un bon argument en reserva per al moment oportú. Posem-nos
a veure venir, perquè hi pot haver mala anyada (estalviem
un xic, Ca).
guardar-se
una cosa al pap (o tenir, portar)
Retenir,
algú, una informació, encara que se’l vulgui fer parlar (Alt
Urgell). | no
dir-la, reservar-se-la; saber callar
| El
van interrogar un parell d’hores ben bones i no li van treure res.
S’ho va guardar tot al pap
-Trabucs-.
guardar
una poma per a la set
No despendre tot allò
que es té, guardar-se una reserva. | guardar-se
un roc a la faixa, guardar-se una cosa per si una altra falla, ésser
previsor, tenir un racó, posar-se a veure venir (Ca);
mai
no es va prou previngut, sempre surten inconvenients | Jo
et dono cent euros, però guarda't una poma per a la set (el
pare al fill). A -S'ha de guardar una poma
per a la set. B -I una
figa per a les vuit! (Am).
Guillem,
que fa torero!
Ho diu qui vol sortir,
d'un lloc o d'una situació, airosament i decidida (Bar). | pit i collons!,
endavant! | Va
nois: Guillem, que fa torero!
(hem de remuntar el partit)
ha
anat així!
Resposta de resignació.
| què hi farem!, què
els vols dir! | A -S’ha espatllat
la impressora plena de tinta i val més la tinta que la impressora. B
-Ha anat així.
ha
de ser un mal cas (o hauria)
Indica
que és molt difícil que una cosa, que es considera negativa, passi.
| és
difícil o improbable que passi, ha d’anar molt malament
| N'hi
ha moltes, de cebes, ha de ser un mal cas que no en sobrin. A
–Vols
dir que hi seràs, a les tres?
B -Si
us dic a les tres, a les tres hi seré! Hauria de ser un mal cas
(o hauria
de ser un mal cas que no hi fos). Hauria
de ser un mal cas que aquesta setmana no acabéssim les
veremes. nota:
Vegeu també "serà un mal cas".
ha
d'anar molt malament (o hauria)
És
molt improbable que quelcom que s’esmenta no s’esdevingui tal com
està previst. | no crec que passi, ha de ser un mal cas, és poc
probable | A –Vols
dir que aprovaràs cap assignatura, aquest any?
B –Ha d’anar
molt malament que no n’aprovi ni una. Hauria d'anar molt
malament que no tornés a ploure, d'ací al setembre.
ha
estat poc l'embolic!
Es
diu quan es presenta una cosa difícil de resoldre. | la
cosa s'ha complicat, ha estat un embolic de cordes, quin embull! | M'han
passat el rebut dues vegades, ha esta poc l'embolic!
(els comptes no lligaven)
ha
estat un plaer (o és un plaer)
Salutació.
| molt de gust de, és un
goig | Ha estat un plaer
conèixer-lo.
ha
tingut un bon mestre (i he tingut)
Se
sol dir per recriminar a algú el mal exemple que dóna als infants,
als seus subordinats, etc. | per
això en sap tant, vés fent | A
-Aquest nen diu molts renecs
(el pare). B -Ha tingut un bon mestre! (el pare en diu
molts i la mare li fa aquesta contesta)
ha
vingut en Sunyer
Se
sol dir quan algú té son (Santa Coloma de Farners). | ja tens
son | Portem el nen al llit que ha vingut en Sunyer.
haguda
compte que **
Tenint
en compte que avui és dilluns, em sembla que divendres tindrà la
carta (o
considerant, atès que, en vista que; no
haguda compte que). Si
pensem que ja té dos nets, no crec que només tingui quaranta anys
(o
atès que, atenent que;
no haguda compte
que).
haguessis
(+ verb)
Lamentació
per quelcom que no s'ha fet (Ca-Am). | tant
de bo que, hauria anat bé que | Haguessis
pogut comprar un número de la rifa!
(va tocar el premi a l'administració del seu carrer). A
-Aquests pisos
fa deu any es venien només per deu mil euros. B
-Haguessis sabut
comprar-ne un!
hagut,
hagut!
Vol
dir que és bo d'obtenir coses i que s’han d’aprofitar. | ja
val la pena, val més això que res, Déu n’hi do!, això ja ho
tinc, qui els té els compta; qui ho té, ho té | A –Ens
han donat deu dies de vacances, ara.
B- Déu n'hi do!
Hagut, hagut! Els reis de ca l'àvia m'han dut un trencaclosques.
No és gran cosa, però hagut, hagut!
haguts
i per haver *
He
llegit totes les gramàtiques que he trobat (o
un femer, un
gavadal, un reguitzell, una col·lecció; no
hagudes i per
haver). Té
tots els vicis que es us pugueu imaginar
(o possibles; no haguts
i per haver).
han
triat, ja?
Típica
pregunta d'un cambrer als clients d’un restaurant, després
d'haver-los lliurat la carta o els menús. | ja
han triat?, què voldran?, què els ve de gust?
| Ja han
triat, senyors?
has
acabat la son?
Es diu a un que va tard
a treballar (Am). | que se t'han enganxat
els llençols?, t'ha aixecat sense plorar? | Pere, ja has acabat
la son?
has
de pensar que
Manera
de començar l'exposició d'un fet (Gir-Men). | tingues
en compte que, pensa que, tingues present que, recorda que | Has de pensar que
vaig anar trenta anys a bosc: era el meu consol. Heu de pensar que hi
havia més de trenta anys que, cada vespre, sortia a... –Fets-. T'has de pensar que
les cues de cotxes per passar la frontera arribaven al pont de
Capmany: no són pas bromes.
has
de ser tu
Hom ho diu a qui ha de
prendre una resolució. | ho has de decidir tu,
tu mateix, ho
has de dir tu, has de pensar-ho tu | A -M’hauria de fer
treure aquestes berrugues. B -Has de ser tu.
has estat mai a
l'hospital?
Hom
ho diu a qui menja quelcom i deixa ben poca cosa per als altres (Ca).
| això
em dónes?, només això, queda? | A
-Menja, Anna, ara et toca a tu (li
ofereix un raïm on només hi queden quatre grans).
B -Has estat mai a l'hospital? Porta-hi
aquest malalt. A
-Porta-li tu que li has fet el mal
(hi sol afegir l'altre).
haureu
de passar per damunt del meu cadàver! *
Si
voleu robar aquests diners, primer m’haureu de matar!
(o liquidar, llevar la vida; no
haureu de passar per damunt del meu cadàver!)
hauria
(+ participi)
Denota
sorpresa, perquè una cosa que es considerava segura ha fallat.
| estava convençut o cert, em semblava, m'he ben enganyat!, quins
cordons! | Hauria jurat que els havia comptats bé (i
s’ha equivocat) –TV3–. Hauria dit que era
francesa.
hauria
de ser mosca, per veure-ho!
Expressa
que, qui parla, no creu allò que li expliquen (les mosques entren a
tot arreu, Am). | no m’ho crec; ho hauria de veure, per creure-m'ho
| A -Fan córrer que ells dos s’entenen.
B –La gent té ganes d’enraonar. Hauria de ser mosca,
per veure-ho!
hauria
d'enganyar molt
Es
diu d'algú que es considera bona persona, honrat, formal, etc., i
que, si no ho fos, seria una gran sorpresa. | m’equivocaria molt
si no fos | En Jordi és bon noi. Hauria d'enganyar
molt! A –L’amo
m’ha dit que al març em farà un contracte per dos anys, però no
ho veig clar. B –Estigues
tranquil que en Cebrià és una persona de paraula. Hauria d’enganyar
molt!
havent
(+ participi)
Després
de l’acció que s’anuncia. | després de, més tard, ja (+
participi) | Havent acabat la feina, jugarem una
estona. Havent dinat anirem cap a Barcelona. Mirarem la
televisió havent sopat (o
ja sopats, després de
sopar -Vila-real-). Havent
dit això, he de dir que el meu client és innocent. Havent
abandonat el despatx, isqué al carrer
(Val).
havent-n'hi
molts, n'hi ha (+ nombre)
No haver-n'hi més dels
que es diu (Ca). | com a màxim, pel cap
alt, a tot estirar, no n'hi havia pas més de (+ nombre) | A -Quanta gent hi
havia? B -Havent-n’hi molts, n’hi havia cinquanta.
haver
(+ participi) *
Ho
havíeu d’haver dit! (o
per què no ho deieu?;
no haver-ho
dit!, haver-hi pensat abans, haver-ho pensat abans) Ens
havíeu d’avisar, que hi ha coloms! (o
ens ho havíeu d'haver dit!;
no haver
avisat, que hi ha coloms!). Haguessis
començat per dir això! (o
havies d’haver començat per dir
això!, per què no començaves per dir això?;
no haver
començat per aquí) Ho
haguessis dit més aviat, que volies aquella camisa nova (o
si ho hagués sabut, te l'hauria comprada; no
haver-ho dit abans).
haver anat a
l'escola d'en Jep Curt
No haver anat a
l'escola o haver-hi anat molt poc (Santa Coloma de Farners). | ésser
illetrat, analfabet; no saber de lletra
| Compteu-ho
vosaltres, que jo vaig anar a l'escola amb en Jep Curt.
haver
arribat a pertot
Haver tingut relacions
sexuals completes, una parella. | haver cardat, haver-ho
fet tot | A -Per què no es
van casar? B -Perquè havien arribat a pertot i estaven farts
l'un de l'altre.
haver
begut oli
No tenir solució,
algú, davant d'un problema. | estar perdut; ja n'és,
ja en són!, ja ha rebut!, ja és mort, ja està fotut! | Semblava que hi
havies begut oli amb la Lluïsa (que havíeu renyit). L'avi ja ha begut
oli!, poc es refarà d'aquesta malaltia. El Ferreries ja ha
begut oli! (està perdent 4 a
0). Si compres una casa
de 250.00 euros, ja has begut oli (no la podràs pagar). Ja
he rebut! (em fan pagar un impost). Un
que traspunti una mica, en un poble, ja ha rebut (tot són
enveges, el perjudiquen, Ca). nota: Vegeu també
'beure oli'.
haver
ben (+ infinitiu)
Haver fet una cosa molt
i bé. | haver (+
verb) bé | Avui
ha ben dormit, deus tenir l'home ben refet. Abans de la reunió
vam ben sopar.
haver
caigut en ora!
Haver
comès una equivocació (Eiv). |
anar
errat, fer una atzagaiada | Que
es dia que em vaig casar am tu devia haver caigut en ora!
-Ses Fresquites-.
haver
corregut molt
Tenir
molta experiència sexual (Am). | haver anat amb molts -o amb
moltes-, ésser una figa que ha corregut molts mercats (una dona
-Am-) | Ell ha corregut molt i ella, encara més. Són
nois que han corregut molt.
haver
d'afanyar els diners
Haver
de treballar molt per aconseguir-ne. | costar de guanyar-ne, haver
de suar, fer
afanyar, treballar
fort | Jo els he d'afanyar, els diners; no puc pas
canviar de cotxe cada dos anys. Ens
els fan afanyar, aquests deu euros que ens paguen
(no ens els regalen pas).
haver d'anar a
arrossegar el cul pels barders
Trobar-se en una gran
misèria (Ca). | haver
d'anar a caçar parracs (Ca),
haver d'anar a captar, tenir una vida miserable, ésser un indigent | Si
faltessis tu, hauria d’anar a arrossegar el cul pels barders: els
néts no m'ajudarien pas
(ho diu un home gran a la seva noia). Era molt ric, però
encara haurà d'anar a captar. A
caçar parracs, hauràs d'anar, si vas fent negocis com aquest!
haver
d'anar a cal ferrer
S’usa
irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera,
real o fingida. (Ací, a Vila-real, aquesta expressió s’entendria
com que s’ha d’anar a fer de cos. Als xiquets se’ls ensenya la
seguideta “ferrer, ferrer, manyà, manyà, que tinc caguera i no
puc cagar” perquè la canten mentre están asseguts al vàter.
També he trobat que es diu a Llíria –València-). | ésser
sord com una perola | Aquest noi haurà d'anar a cal
ferrer: l’he cridat cinc vegades i no em respon. Si no hi sents
bé, potser que vagis a cal ferrer!
haver d'anar a la
vènia d'algú
Haver de fer allò que
un altre vol (Am). | haver de creure, haver
de seguir | Quan anem a caminar,
sempre hem d'anar a la seva vènia.
haver
d'anar a morir en un racó
Quedar sol i abandonat,
un vell (Ca). | quedar sense empara,
quedar deixat de banda | Tu hauràs d’anar
a morir en un racó, si ho dónes tot als fills. Me’n vaig a l’asil
i em gastaré els diners: no vull pas morir aquí en un racó (un
vell que es veu sol).
haver
d'arrencar les paraules, a algú
Es
diu d’una persona que parla poc, a qui li costa molt de contar les
coses, expressar opinions, etc. | ésser de poques paraules, poc
parlador, eixut; semblar mut, no parlar per no ofendre, haver-li de treure les
paraules amb un ganxo, (ser
poc xerrador, no entrar en conversa Men) | En
Joan és molt callat; li has d'arrencar les paraules, si vols
conversar amb ell. Li
has de treure les paraules de la boca, a aquesta noia! És
eixut, en Pere: li has d'estirar les paraules. Li
has de de treure les paraules amb un ganxo (no diu mai res).
haver
d'arrossegar
Haver de tractar amb
una persona desagradable. | haver d'aguantar, de
tolerar | La vam haver
d'arrossegar tot el casament (és
carregosa). nota:
Sentim 'rosegar'.
haver
d'encanyonar
Es
diu quan s’ha de suportar una situació difícil i duradora.
| haver de tenir paciència, haver d'aguantar i callar | Amb
la mala educació d’alguns alumnes, ja hem d'encanyonar, els
mestres!
haver
d'estirar amb uns ternals
Hom
ho diu dels ganduls, dels qui no es posen mai a treballar si algú no
els va manant. | ni amb ternals (DCVB), haver de dir sempre arri,
no veure la feina, ésser romancer, tenir l’esquena dreta, (no
voler palada, ser un puta; no suarà fent feina! Men) | A
–T’agraden aquests paletes?
B –Cordons no! Els has d'estirar amb uns ternals, o no
farien ni brot!
haver
de
Obligació
(no són correctes les formes tenir que, tenir de, deure
de, ser precís, hi ha que).
| caldre, ésser necessari, imprescindible, no poder sinó | Les
bigues van haver d'entrar per un balcó. Cal que s'afanyin, si
no volen arribar-hi tard. Has de venir a les cinc
(o vine a les cinc).
A
mi no m'has pas de dir què m'agrada
(m'agrada tot, m'ho menjo tot). A –És
que aquella nena...
B –Jo
no n'he pas de fer res de casa dels altres
(el talla; no m'expliquis històries). C
–Poc tornaré més a aquesta casa! D
–Poc
t'hem de menester!
(l'han trobat robant una ampolla). No
heu pas de patir per gots!
(ja n'hi ha). No
puc sinó adherir-me a la protesta
-Avui-.
haver
de ballar amb la més lletja *
La
malastrugança em segueix: sobra un oficinista a l’empresa, i au!,
jo al carrer perquè sóc l’últim d’entrar! (o
estic de pega, sóc malaurat, ho ensopego malament, tinc
mala sort; que en sóc de desgraciat!, bufetada que s'escapa,
bufetada que arreplego!; millor
que m'ha tocat ballar amb la més lletja)
haver
de ballar el ball que toquen
Haver
d'acceptar les coses tal com vénen, encara que no siguin com es
voldria que fossin. | fer
com els altres, fer com tothom, agafar-se bé les coses, seguir el
ball que toquen, haver
de ballar segons el so que toquen, adaptar-se a les circumstàncies;
qui és en mar, navega
(Port de la Selva) | Si
apugen els impostos haurem de pagar més. S'ha de ballar el ball que
toquen! A
-Abans,
a les escoles, ens feien cantar la Marsellesa; encara ho podem tornar
a veure.
B –Sí,
s’ha de ballar el ball que toquen. C
-La nena haurà de fer un mes de llit amb la cama enguixada. D –Sí,
s’ha de ballar el ball que toquen. Si tothom compra una moto al
fill, jo també li n’haig de comprar una. Haig de ballar el ball
que toquen. nota:
Vegeu també "ballar el ball que toquen"
haver
de comptar amb algú
No
poder prescindir d'algú; no poder deixar de tenir present quelcom,
per la seva vàlua. | haver de tenir en compte | El
Vila-real ha demostrat que s'ha de comptar amb ell
(pot quedar un dels primers de la lliga).
haver
de dir
Hom
ho diu de les persones que no saben callar. | no poder-se estar de
dir, no poder callar | A
-En
Resplandis, ara diu que no hi està d'acord. B
-Ell
ha de dir!
(un polític que fa declaracions, encara que no vinguin a tomb).
haver
de dir arri (a algú)
Hom ho diu de qui no
vol treballar gaire. | haver d'obligar, haver
de menar la pressa | Noi, sempre t’han
de dir arri!, treballa, home! És molt lenta,
collint maduixes: sempre li hem de dir arri.
haver
de donar llum i no fum
Haver
de donar bons exemples, una persona, per la professió o pel càrrec
que té. | haver de ser un bon model | A –Han
detingut un jutge per prevaricació.
B –Els jutges haurien de donar llum i no fum. Vosaltres
sou mestres i renegueu d’aquesta manera? Hauríeu de donar llum i
no fum!
haver
de fer el seu fet
Haver
de seguir un ritme, generalment lent, una persona o una cosa. | haver
de fer el seu curs o procés; no apressar-se | No
esperis estar del tot recuperat l'endemà de l'operació; les coses
han de fer el seu fet. Sembla que podrem mantenir els llocs de
treball, però les coses han de fer el seu fet (no
vulgueu córrer). Es va fer un tall al dit, però ja se
li curarà; ha de fer el seu fet.
haver
de fer palles amb algú
Haver
de quedar-se amb algú (pensem que és un localisme, Am). | haver
de tractar amb algú o d’estar-hi | El nen ha de fer
palles amb l'avi, perquè nosaltres anem a treballar
(els pares).
haver
de guillar
Haver-se'n
d'anar d'un lloc, algú, de manera precipitada o dissimulada. | haver-se'n
d'anar per la porta falsa, haver de marxar a més córrer, haver de
fugir, haver d'escapar-se | L'amo
va treure l'escopeta i els dos lladres van haver de guillar. Es
van adonar que érem del Benicarló i vam haver de guillar
(en un bar de Vinaròs, futbol). nota:
Vegeu també 'guillar 2', al Volum 1.
haver
de lamentar
S’utilitza
per donar una mala notícia. | tenir una pèrdua greu, haver de
deplorar; és de doldre | No hem hagut de lamentar cap
ferit greu –CR-.
haver
de marxar
Haver-se
de treure una cosa d'un lloc. | haver
d’enderrocar, demolir, assolar; haver de desaparèixer,
haver de fer fora, haver-se de llevar, haver-se d'eliminar | Quan facin la carretera
nova, aquesta casa haurà de marxar. Aquestes cases
velles i aquests pallers, tot ha d'anar marxant (se'n faran de
noves). Aquest armari ha de
marxar d'aquí. nota:
Vegeu també “marxar” al Volum 1.
haver
de menester
Tenir
necessitat d'una cosa. | necessitar,
caldre, fer menester (Am-Cat Nord) | Emporta't
el paraigua, que encara el podries haver de menester. A
-M'has guardat pa? B -No,
me l'he hagut de menester (me
l'he acabat). Agafa
el que facis menester (el
que et convingui, Am), Haig
de fer menester aquest cotxe: no l'agafeu. El
farem menester, aquest full? nota:
Llegim a Llengua Nacional que 'haver de menester' és més genuí que
'necessitar' i 'ésser necessari'.
haver
de menester mà de mestre
Necessitar
l’ajuda d’un professional (Mall). | convenir un bon
entès, fer falta un que en sàpiga | Aquests arbres han de
menester mà de mestre (algú que sàpiga podar-los, guiar les
branques, etc.) –Nous escrits-.
haver
de menester ses herbes de Sant Joan
Necessitar
molt de temps per a fer o obtenir una cosa (Mall). | ésser molt
lent, ésser maimó; encomanar-se a la Mare de Déu d'Agres (Val) | Ei!, saps que en fa poca de via,
aquell jove; ha de menester ses herbes de Sant Joan. ...i
no haver-nos d'encomanar a la Mare de Déu d'Agres cada volta que
engeguem la ràdio (no
sintonitzen bé) -Temps.
haver
de menjar farinetes
Ésser
encara petit, poc fort, poc tècnic, poc important. |
haver
de créixer, ésser un xurmer; ésser novell, aprenent, passerell,
munyicot (Val); que n'aprenguin! | Per
anar a fer escalada encara has de menjar moltes farinetes (ets
massa jove) Que
mengin farinetes! (perden 85 –
60) -L'Esportiu-.
haver de menjar
moltes sopes
Haver
de passar molt de temps perquè algú arribi a fer una cosa. | en
tens per temps, n'hi ha ha per dies, ésser molt jove | A
-Em vull treure el carnet de conduir.
B -Encara
has de menjar moltes sopes (té
14 anys).
haver de menjar rocs
foguers
Viure en un estat de
gran misèria (Ca). | haver de
menjar rocs rierens (Am), no tenir res per a
menjar | Déu me'n guard que
vingués una guerra!: hauríem de menjar rocs foguers! foguer:
Pertanyent al foc de la llar (DCVB).
haver
de menjar sempre el mateix
Es
diu quan algú repeteix sempre la mateixa cosa. | haver de
sentir el mateix sermó, sentir sempre les mateixes dèries | A
-Aquest govern hauria de castigar més els delinqüents. B
-Pare, sempre hem de menjar el mateix! Ja ho sabem que
les matemàtiques són importants, però cansa cada dia haver de
menjar el mateix (el mestre ho diu).
haver
de mirar dues vegades (a algú)
Hom ho diu d'algú que
ha canviat molt d'aspecte o de qui fa coses inusuals. | no semblar el mateix,
trobar estrany, fer estrany, causar estranyesa, venir de nou,
sorprendre, meravellar | L'he hagut de mirar
dues vegades, de prim que era. Ahir
et vaig haver de mirar dues vegades (era
a la reunió de polítics i no hi va mai).
haver
de morir
Haver
de plegar, una activitat. | haver
de tancar, haver d'acabar | Totes
aquestes botigues han de morir
(venen molt poc). nota:
Vegeu també 'morir 1 i 3', al Volum 1.
haver
de passar
1
Haver-se d'ajustar a una situació, generalment d'escassetat de
mitjans. |
haver-se d'adaptar, de conformar; no disposar de res
més |
Aquesta pobra gent han de passar amb 400 euros al
mes.
Aquest any el club haurà de passar amb pocs diners.
Hem
de passar amb un projector (no n'hi ha cap més).
Ells
passen amb fruita, per sopar.
L'empresa ens va proposar cobrar
menys i hi vam haver de passar (si
no ho acceptàvem, la tancaven).
2 Ésser
necessari que s'oblidin les desavinences, les penes i les
rancúnies.
s'ha de perdonar, s'ha de girar full, s'ha de deixar
córrer |
A -Me'n va fer una i encara me'n recordo! B
-Deixa-ho estar, home: tot ha de passar.
C -Ara ja
surten, després de la desgràcia del noi. D -És clar!, va
ser molt gros, però les coses han de passar.
Ja
ho sé que heu tingut renyines, però tot ha de passar.3
Haver, algú, de ser qui fa les coses o qui les decideix. | poder
fer i desfer; ésser el pencaire, haver-ho de fer tot | Els
encarregats no decideixen res, tot ha de passar per ell (l'amo). En
aquesta casa tot ha de passar per mi, vejam si m'ajudeu una mica a
fer la feina! nota: Vegeu també 'passar 6' (accepció 1) i
'passar 10' (accepció 2), al Volum 1.
haver
de posar els trumfos sobre la taulaHaver de demostrar una
cosa (Am). | haver d'ensenyar les
cartes, haver d'aclarir una cosa, revelar les
intencions | Quan
em vaig presentar, vaig haver de posar els trumfos sobre la taula
(fer constar el que tenia, perquè no em difamessin).
haver
de posar les alces
Tenir una feina
exagerada (Santa Coloma de Farners). | estar carregat de
feina, tenir un munt de feina | Avui
hauré de posar les alces! (li manen molta
feina). alça:
Cadascuna de les fustes que es posen als
tombarells i camions a fi d'augmentar-ne la seva capacitat.
haver
de prendre
Haver-se
de quedar una cosa a desgrat. | haver d'acceptar,
d'admetre, de quedar-se | El
regal no em va agradar, però el vaig haver de prendre
(no podia dir que no, però no m'agradava).
haver
de rosegar l'os
Passar-ho malament en
una feina i haver-ho de suportar. | haver
de rosegar, d'aguantar, de tolerar, de tenir
paciència, passar-les putes | Ens fan treballar
molt i ens paguen poc, però tal com estan les coses hem de rosegar
l'os. L'amo és un
malparit, però haurem de rosegar l'os una temporada.
haver
de seguir
Haver de fer les coses
que fan els altres. | haver
de ballar el ball que toquen, fer com els altres | Si els altres van
a missa, has de seguir. nota:
Vegeu també 'seguir 2', al Volum 1
haver
de ser
Es
diu d'un fet que sembla predestinat. | haver
de passar | A
-Es van conèixer a Londres i es van
casar. B -Coses
que havien de ser.
C
-Han renyit
(una
parella).
D -No devia haver de ser.
haver
de ser dos
Haver-hi d'haver dues
persones interessades en un afer perquè es pugui fer. | en calen dos | A -Em sembla que
hauríeu de festejar. B -Per festejar han de ser dos
(l'altre no ho vol).
C
-Per què no et cases? D -Per
casar-se han de ser dos. Per
barallar-se han de ser dos (si
un no en té ganes, no hi ha baralla).
haver
de tenir bateig
Es diu quan hi ha una
dona embarassada. | esperar una criatura | A
casa hem de tenir bateig, la noia ja està de quatre mesos.
haver
de vestir
Haver de comprar els
accessoris d'un vehicle (Ca). | haver de comprar les
eines | Són molt cars els
tractors, n'hi ha de seixanta i de vuitanta mil euros, i llavors
l’has de vestir (comprar eines).
haver
de vigilar a com un conill
Haver de controlar molt
bé a una persona (Ca) | haver de ser a sobre,
haver de controlar | L'has de vigilar com
a un conill, aquesta dona!, avui ha deixat el gas obert.
haver
deixat la vergonya al coixí
Hom
ho sol dir d'una criatura viva, enraonada (Ca). | que
n'és de trempat!, que n'és de viu!, ja pot anar pertot! | Com
s'explica, aquesta nena!, ja ha ben deixat la vergonya al coixí!
haver
estat cuiner abans que frare *
Ja
sé quin pa hi donen, a la fàbrica (o
ja hi he estat, ja l'he tastada, hi vaig començar d'aprenent, jo he
pujat de de cigró, no
em mamo pas el dit; millor que he
estat cuiner abans que frare).
haver fet
Haver acabat una acció
(Ca). | He de trucar. Has
fet, tu? (no has de trucar més?) Nosaltres ja hem
fet, som vells (= ja
hem fet tot el que havíem de fer). Quan
hagis fet, el plegues
(el pal de fregar). Quan
hàgiu fet, marxeu (quan
hàgiu acabat de dinar). Ja
he fet per avui (ja
he acabat el
jornal). Llavors
ja havia fet la guerra, el pare. Quan
hagis fet, tanca l'ampolla (quan
ja no vulguis beure més).
haver
fet el seu camí
Ésser
vell. |
haver
fet la seva campanya,
haver fet el seu fet, tenir molts anys, haver viscut molts anys |
Ja
ha fet la seva campanya, aquesta màquina: s'ha de canviar
(no val la pena de fer-la adobar). A
-S'ha mort en Mateu.
B -Sí, ja ho sé; ja havia fet
el seu camí (tenia
92 anys). Aquesta
taula ja ha fet el seu camí (és
vella). Nosaltres
ja hem fet la nostra campanya, ja som vells. L'àvia
encara farà una campanya (pot
viure més temps). nota:
A Mallorca es
diu de qualcú que s'ha mort.
haver
fet la seva campanya
Tenir molts anys. | ésser gran, vell,
provecte; ésser antic | A
-A quina edat va morir? B -Tenia
vuitanta-nou anys, ja havia fet la seva campanya. Aquest
rellotge ja ha fet la seva campanya: fa trenta anys que el tinc.
haver-hi
(+ nom) pel mig
Hom ho diu quan en un
afer sembla que hi pot haver trampa. | haver-hi marro, tenir
mal caire, haver-hi combinació, haver-hi gat amagat; va ser ajudat | A
-Diu que se n'han escapats tres de la
presó amb un llençol. B
-Hi ha d'haver alguna cosa pel mig,
això no es creu; si no hi ha combinació, no s'escapa ningú (algú
els ha ajudats). C
-Diuen que hi ha molts suborns.
D -Quan hi ha diners pel mig s'ha de vigilar:
els diners són molt llaminers.
En
una compravenda, de vegades hi ha anguila pel mig. Aquí hi ha
alguna cosa pel mig
(un suborn). Quan
hi ha diners pel mig, les persones canvien.
haver-hi
(+ temps)
Fer el temps que
s'indica que una cosa va passar (Ca). | fer una estona, fer
dies | A
-Heu vist els amics? B
-Hi ha una estona que han vingut. Hi ha més d'un any
que no la veig. Ja
hi ha dies que es fora, la Roser (Espolla). nota:
Vegeu també 'haver 8', al Volum 1.
haver-hi
a fer
Ésser possible que una
cosa ocorri; haver-se de fer moltes coses; haver-hi possibilitats
d'obtenir uns guanys, etc. | haver-hi
possibilitats, haver-hi quelcom a pelar (Ca), no
ésser tot perdut, haver-hi a gastar | Amb
la mare encara hi havia quelcom a fer, però amb el pare no (quan
deia que no, era que no). A
-En Germà hi vol festejar, però ella no el
vol. B -Home, fa poc
que la coneix, poder encara hi ha quelcom a pelar (no
és tot perdut). Aquesta casa és tan
gran que sempre hi ha obres a fer. Hi
ha mols passos a fer per aconseguir aquesta subvenció (s'hauran
de fer moltes gestions). Hi ha passos a fer,
el llibre no es pot pas publicar de seguit. A
-Compraré accions del Figueres, perquè hi
ha diners a fer? (valdran més) B -Ja
pots pensar!: diners a perdre. No es fan gaires
pagesos perquè no hi ha diners a fer. Ell,
si hi ha diners a fer, de seguida corre (va
a visitar malalts vells, rics i sense família directa). Hi ha molts diners a
gastar, fent obres en una casa gran.
haver-hi
balquena (d'una cosa)
Haver-n'hi
una gran quantitat (Mall). | haver-n’hi
per donar i per vendre, haver-n’hi per al pare i per a la mare;
haver-n’hi per donar, vendre i regalar, dur
la senalla plena (Bar) | Tot
l’any hi ha balquena de tota mena de fruites i hortalisses
–Nous escrits-. Temps
enrere no n'hi havia la balquena de què gaudim ara
–Nous escrits-. Ha
vingut amb la senalla plena (d'informació,
de frases fetes, etc.). nota:
És més comú de dir "Tot
l'any hi ha fruites a balquena".
haver-hi bona petja (o mala petja)
Es diu d'un lloc
on el terra és en bon estat (Am). |
ésser de bon passar, ésser de bon
caminar, s'hi pot caminar bé |
Hi ha bona petja en aquesta plaça
(= s'hi pot passejar bé, ballar-hi sardanes, etc.).
haver-hi
bordell, en un lloc
Haver-hi
molt de desordre (Men). | ésser una casa de barrets; haver-hi
enrenou, safareig, anarquia, agitació | En aquesta casa
hi ha molt de bordell.
haver-hi
broma baixa
Haver-hi malestar en un
lloc, sense crits. Haver-hi pols (Am). | haver-hi mal ambient,
desavinences, desunió, tibantor, ésser
una broma baixa (Ca) | Nois,
hi ha una broma baixa a la cuina! (les
cuineres no s'avenen, no es diuen res).
Sembla
que hi ha broma baixa, a l'aula (han
corregut i hi ha pols, Am). És
una broma baixa, això
d'ara!
(un desastre, un desordre, no hi ha respecte, Ca).
haver-hi
buida (al mar)
Trobar-se
l’aigua del mar en el seu punt més baix (Men). | haver-hi
baixamar, estar avall la mar
| D’aquí
a una hora hi haurà buida al port.
haver-hi
bullit
Haver-hi
desordre o confusió en un lloc (Val). | haver-hi
merder, batibull, fressa, enrenou;
de merder no els en falta!; de maldecaps, ja en tenen! | No
n'hi ha de bullit, a Rússia!
(o de
merder no els en falta!, quin batibull hi ha allà!) No
n'hi ha de bullit, a Rússia!
(irònicament -Val-)
nota:
No és correcte 'haver-hi cacau'.
haver-hi
calma
Haver-hi poca activitat
en un lloc. | haver-hi
tranquil·litat, haver-hi poca feina, haver-hi quietud | Ja ho veurem, quan
farem el pavelló, hi ha molta calma ara, al poble (no
se'n parla). El centre de la
ciutat és mort, hi ha molta calma i no és ven.
haver-hi
camp per córrer (o: quedar, tenir)
Quedar encara temps per
fer coses, per fer millores, per canviar una situació, etc. (Gir-Bar) | no haver-hi res
decidit, haver-hi molt a fer, haver-hi camí, haver-hi esperança, no
donar per perdut, el món no s'ha pas acabat; ja hi ha temps, ja ho farem | El
plet encara no és acabat: hi ha molt de camp per córrer, encara
(podem fer moltes coses). A
-Jo ja sóc vell. B -Però
esteu molt ben conservat: encara teniu camp per córrer. C
-Aquest any baixareu a segona divisió
(van darrers). D -Encara
hi ha molt de camp per córrer (falten molts
partits). Encara
ets un jugador jove, tens camp per córrer. El
PCX encara té camp per córrer (pot
créixer).
haver-hi
cartera
Haver-hi aportació de
doblers. | haver-hi paga, haver-hi
diners pel mig, treure'n | A -Se us porten bé
els nebots? B -Sí hi ha cartera, sí (els
paga coses).
haver-hi
coixí
Haver-hi
un bon gruix d'una matèria. Se sol dir del menjar, que ajuda a pair
més bé una cosa que ens podria fer mal. |
haver-hi un bon tou
de |
...i consumits per un coixí de públic estable
-Avui-.
No hi ha coixí de núvols
(n'hi ha pocs, no plourà).
Havent dinat hi ha
més coixí, per menjar gelat.
Ja poden beure, que hi ha un bon
coixí! (han
menjat molt i l'alcohol no els farà mal) No
la perdrem pas, aquesta lliga, perquè tenim vuit punts de coixí
(d'avantatge
sobre el segon).
haver-hi
contrast de parers
Pensar de manera
diferent o oposada, dues o més persones. | haver-hi opinions
diferents, pensaments diferents, parers oposats, moltes idees; no
pensar tothom de la mateixa manera | Al partit hi
ha contrast de parers) -CR-. nota:
Aquesta construcció és ben formada, però és un calc del castellà.
No us la recomanem.
haver-hi
creus (en un lloc)
Haver-hi coses tristes,
desagradables. | haver-hi desgràcies,
calamitats | En llocs així només
hi ha creus (en una residència de vells).
haver-hi
de ser (i haver-hi de ser per un cap)
Es
diu d'una feina que requereix esforç i la presència de qui
treballa. | haver
de pencar | En
aquella botiga t'hi fan ser (fan pencar
els dependents, Girona-Mall). Hi
ha màquines, però tu hi has de ser per un cap
(també has de ser-hi i treballar). Moldre
talc és una feina que s'hi ha de ser
(és cansada, vol esforç).
haver-hi
diferència com dels collons amb els rosaris (i assemblar-se com els)
Ésser
ben diferents, dues coses. | assemblar-se
com un ou amb un castanya, haver-hi el cent per cent de diferència,
ésser molt diferents, ésser
diferents com la nit i el dia,
no assemblar-se gens | A
-Si no tens un llibant de cànem, porta'n un d'espart, és igual.
B -Entre
un llibant d'espart i un de cànem hi ha diferència com dels collons
amb els rosaris. Estar-se
a casa o estar-se a l'asil, hi ha el 100% de diferència.
haver-hi
els seus més i els seus menys *
Vam
discutir una mica, però ens vam entendre (o va costar un xic,
hi va haver els seus pros i els seus contres, hi
hagué un estira i arronsa, hi vèiem avantatges i desavantatges;
no hi va haver els seus més i els seus menys, van tenir els seus més i els seus menys) -CR-
haver-hi
espès i menut
Haver-hi violència en
un lloc (Girona-Ca). | haver-hi
merder, enrenou, desordre, baralles, llenya, estopa; haver-hi crits i
hòsties (Am) | Ahir al camp de
futbol hi va haver espès i menut: baralles, trompades, de tot! Mainada:
hi haurà estopa! (el fan empipar) Al pis de sobre casa
hi havia uns crits i hòsties! nota:
Vegeu també 'estopa' i estopar', al Volum 1.
haver-hi
falla de (o haver-hi falta de)
Anar
molt escàs, un producte. |
haver-hi escassetat de, mancança
de, falta de |
Ara hi ha molta
falla de feina.
Ja m'anirà bé, aquest davantal, perquè en
tinc falla.
De
propaganda, no n'hi ha pas falta!
(n'hi
ha molta). No
en té pas falla, de quartos, aquell home!No
en tenen pas falla, de jerseis
(en
tenen molts). No
en tenen pas falla, de nines, aquesta mainada. En
tenim falta, de gossos (ens
en falten).nota:
Vegeu també 'falla' i 'falta' al Volum 1.
haver-hi
ferralla
Sentir-se
molt els instruments metàl·lics d'un grup musical. | haver-hi
massa soroll | M'han
agradat les dues primeres sardanes; a les altres hi havia massa
ferralla
(tocaven massa instruments plegats).
haver-hi fuga
Haver-hi molta gent en
un lloc, molta activitat. | haver-hi cua, haver-hi
una gentada, haver-hi molta concurrència, una gernació, una munió de gent; haver-hi
caliu, haver-n'hi una tracalada | Hi ha fuga de gent a
la llotja. Hi va haver molta
fuga de gent al camp del Figueres. Quan hagi passat la fuga d’entrar
a l'escola, tanca les portes, si et plau. Hi
ha caliu, al pavelló del Bordils. A
la vila entre els del carrer major, nosaltres i els de la plaça de
la Carpa hi ha una tracalada de Garrigues
–Granota-. nota: Vegeu també 'fuga 1', al
Volum 1.
haver-hi 'intringulis' *
Són molt complicats, aquests llits
de l'hospital (o enrevessats, intricats, embullats,
embolicats; no hi ha molt d’intringulis en aquests llits...)
haver-hi
la mà d'algú -en una obra- (i veure-s'hi la mà d'algú)
Haver
participat, una persona, en una obra (Am). | haver-hi
participat, haver pres part | A
-Ho han fet els nens. B -Però, una mica la teva mà, hi
devia ser.
haver-hi gat amagat
Haver-hi quelcom
d'estrany en una actuació. | haver-hi gat en sac,
fer olor se socarrim, haver-hi marro, haver-hi alguna
cosa que no és de llei, un misteri, una segona intenció | Això
no pot ser una simple manifestació d'estudiants: aquí hi ha gat
amagat! -TV3-.
haver-hi
la guerra estesa (o una guerra estesa)
Haver
grans desavinences en un lloc. |
haver-hi la guerra d'en Prim
(Am); haver-hi malestar, mala llet, haver-hi
daltabaix (Am), estar nyic-i-nyac, anar mal dades, (tenir la guerra
cridada, estar com dos galls; Tresponts) |
Estem ben
tranquils, arriba ell i ja hi ha la guerra estesa! (es
discuteixen).
Quan van proposar de sortir mitja hora més
aviat de l'escola hi va haver una guerra estesa.
Quan en Joan ho
sàpiga, hi haurà la guerra d'en Prim, aquí!
Sempre
hi ha la guerra d'en Prim, allà
(es
barallen).
No hi caben en
aquell pis, no s'avenen, i tot és guerra (conflictes,
desassossec). Al
nostre nen li agrada manar, els altres no el volen creure, i ja tens
la guerra estesa.Molta guerra, tenen! -dos
que es divorcien- (maldecaps, plets, històries)
haver-hi la
pasterada feta
Haver-hi
un engany preparat. | haver-hi
trampa, tenir la trampa parada, haver-hi tramoia, haver-hi corrupció
| El dia
de la prova ja hi havia la pasterada feta
(ja sabien a qui donarien la feina). nota:
Vegeu també 'pasterada 3', al Volum 1.
haver-hi
lloses parades
Haver-hi
perills o dificultats de consideració (Mall). |
haver-hi
riscos, trobar-se amb destrets, trobar esculls | ...perquè
un home, quan més prest aprèn a ser-ho, menys travela amb les
lloses que hi ha parades pertot arreu -Romanç-. travelar:
Ensopegar
haver-hi
maror
Presentar
problemes o complicacions (Cas, Mall). | haver-hi rebombori,
haver-hi mal ambient, haver-hi mala maror, haver-hi mala llet,
haver-hi malestar | ...havien
aclarit a cals Maganya, si hi havia maror o no en l’assumpte
d’entrar i eixir del país –La
cara oculta de la lluna-. Aviat es va adonar
que hi havia mala maror en aquella casa. Hi havia una mala
llet, quan el Figueres i el Girona jugaven al mateix grup! Anaven a
bufetades per poca cosa.
haver-hi matines
Haver de llevar-se molt
aviat. | haver-se
de llevar molt de matí, haver-se d'aixecar -o
de llevar- d'hora, haver de matinar, haver de ser matiner, fer matines (Ca-Am) | Ves-te'n
al llit, que demà matí hi ha matines! -Cat
Nord-
haver-hi 'merma' *
Hi ha
molta minva, en la fruita (o perd
molt de pes, hi ha pèrdua de pes; no
hi ha molta 'merma'). La
trumfa, sortint de l'hort perd: al cap de vuit dies ja hi ha minva
(o ja ha disminuït de pes, ja no pesa tant;
no ja hi ha 'merma'). haver-hi més *
Hem de parlar de beques, d'ajuts de
menjador, de programacions i de més coses (o i encara hi ha
més coses, i d'altres coses, i encara hi ha altres coses pel mig; no
i encara hi ha més).
haver-hi més feina
a collir-ne que a fer-ne caure
Hom ho diu quan en un
lloc hi ha hagut, o sembla que hi haurà, una batussa molt forta
(Ca-Am). | hi haurà batusses,
hòsties, una guerra estesa | Quan
vegin que això és una estafa, hi haurà més més
feina a collir-ne que a fer-ne caure! Aquell dia al camp
de futbol tothom picava: hi havia més feina a collir-ne que a fer-ne
caure! haver-hi més
hòsties que en un combregar
Haver-hi una gran
baralla a cops. | haver-hi
més hòsties que un dia de combregar general (Am), acabar com el
ball de Torrent, haver-hi patacades, acabar com el rosari de
l'aurora, acabar com la comèdia de Falset, haver-hi una mala passa (Cat Nord) | A
-A la manifestació pacífica hi ha hagut més hòsties que
en un combregar. B -Sort
que era pacífica! Hi
ha una mala passa, a la USAP (molts
jugadors lesionats) -Arrels-.
haver-hi més metges
que malalts
Vol dir que tothom
acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé,
a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol
anar més malament que bé (Ca). | tothom és bo per donar
consells, tothom té solucions; no t'escoltis gaire la gent | A -Quan
vaig tenir aquella fístula, vaig provar moltes coses abans
d'operar-me, i res. B -Sí,
sempre hi ha més metges que malalts.
Et
diuen: 'Per curar-te, fes això, fes allò', tothom et diu remeis,
sempre hi ha més metges que malalts. Vull
decorar la casa i em diuen: 'Posa les butaques aquí, posa-les allà',
hi ha més metges que malalts. Tothom
critica com han d'anar les obres, no te'ls escoltis: sempre hi ha més
metges que malalts.
haver-hi
mires
Mancar
imparcialitat a l'hora d'adjudicar coses (Ca). | haver-hi
preferències, favoritismes, miraments, influències | Sempre
hi ha mires a l’hora de donar premis. nota:
Vegeu també 'mira', al Volum1.
haver-hi
molt (+adjectiu)
...que
hi ha molts malparits al món (o ...que el món és ple de
malparits; no ...que hi ha molt malparit al món) -TV3-.
haver-hi
molt a (+ verb)
Ho diu qui no està
d'acord amb una opinió. | parlem-ne!,
això és molt discutible!, haver-hi molt per discutir (Ca), haver-hi
molt a parlar, això no és
clar, no ho veig clar | A
-Van renyir per culpa del sogre. B
-Aquí hi hauria molt a dir. C
-Aquest govern ens ha arruïnat.
D -Sobre això hi ha molt per
discutir: tothom hi ha ajudat! E
-Et toca a tu, de pagar, que ets el tresorer. B -Ep!, hi ha
molt a dir!, poder que ho pagui qui ho ha fet fer. D’això
hi ha molt a parlar -Ràdio-. En
aquesta casa hi ha moltes obres a fer
(és vella).
haver-hi
molt de guanyat
Ésser
molt positiva una cosa que passa. |
ésser bo, tenir molt de
guanyat |
A -Es farà, la
piscina coberta? B -L'Ajuntament
ja ha dit que hi està d'acord. A
-Si l'Ajuntament diu que sí, hi ha molt de guanyat.
Hi
ha molt de guanyat, si el malalt dorm bé.
Hi
tenim molt de guanyat, si en Julià ens vota. Ja
tenim molt de guanyat, si no fa faltes copiant. Si avui
empatem, tenim molt de guanyat. Tenim
molt de guanyat, si comencem donant
(cartes). Tenen
molt de guanyat, per trobar feina, si saben anglès i alemany. Si
se m'aguanta, tindrem mots de guanyat (si
no vomito).
haver-hi
molt de temps a passar
Faltar molt de temps
per arribar a una data. | faltar
molt, haver de passar molt de temps | A
-L'any vinent ens apujaran el sou.
B -D'aquí a l'any que ve hi ha molt de temps
a passar, val més que no tirem plans.
haver-hi
molt que (+ verb) *
Hi
ha molt a veure, a Florència (o
molt per veure, moltes coses per veure; no
hi ha molt que veure). D’això
hi ha molt a dir, no és gaire clar
(o molt per dir; no
d’això hi ha molt que dir). Ja
ho veurem, si guanyarà (o
ja en parlarem; no encara
hi ha molt que veure) -C33-.
haver-hi
moros a la costa (i veure moros a la costa)
Haver-hi
en un lloc persones que no interessa que hi siguin (Bar). | haver-hi
espies, haver-hi testimonis que no convenen, haver-hi roba estesa,
haver-hi perill | Ja
podem parlar, que no hi ha pas moros a la costa.
haver-hi
només un pas (entre dues coses)
Ésser molt properes,
dues situacions. | no haver-hi gaire
diferència; les coses són insegures | D'anar bé a anar
malament només hi ha un pas. De
la Copa d'Europa al fracàs només hi ha un pas
-Avui-.
haver-hi
paper blanc
Haver-hi
infants o joves innocents davant els quals no convé dir certes
coses que els podrien inquietar o esglaiar (Moixonies, Mall).
| haver-hi roba estesa (Gir) | No
diguis res de tot això a ca seva: hi ha paper blanc i els seus fills
són massa joves.
haver-hi
pena de la vida
Ésser molt perillosa,
una activitat. | ésser arriscat,
exposat, aventurat | Hi ha pena de la
vida a sortir de casa, perquè et roben. Aquesta
vorera és llisa i plena de cagarades de gos: hi ha pena de la vida!
(pots relliscar). Per
anar a aquella casa hi ha pena de la vida
(és de mal anar-hi, tot són pujades, rocs, barrancs). T'hi
jugues les dents, aquí (es passeja per la plaça i hi passen
bicicletes, Am).
haver-hi
racons i raconets
Hom ho diu d'un edifici
mal distribuït. | ésser
complicat, mal fet, ésser malparit (Ca) | Aquesta casa és
difícil de netejar: tot són racons i raconets.
haver-hi
raons (i tenir raons)
Haver-hi disputes
fortes en un lloc. | haver-hi
temperi, crits, baralles, topeties (Am) | El seu germà no
estava d'acord amb l'herència i hi va haver moltes raons. Ja hi ha raons a
cals veïns. Sents com criden? Sempre tenim raons,
jugant a cartes. nota:
Vegeu també 'rao 3' i 'topetia', al Volum 1.
haver-hi
roba estesa
Haver-hi en un lloc
algú que no interessa que senti una conversa. Se sol dir quan hi ha
mainada (Gir-Bar-Val). | canviem
de tema, girem full; haver-hi criatures, haver-hi moros a la costa,
haver-hi paper blanc (Mall-Val) | A
-Va sortir una dona amb unes mamelles
que... B
-No parlis d'aquest tema, que hi ha
roba estesa. Demà,
si vénen les ties, no parleu de l’herència, que és millor
deixar-ho per a quan no hi haja roba estesa (Val). Alerta,
que hi ha roba estesa!
haver-hi
sang a mitja cama
Haver-hi una batussa
molt violenta en un lloc (Ca). | haver-hi
més feina a collir-ne que a fer-ne caure, haver-hi una
guerra estesa | L'altre
dia al camp de futbol hi va haver sang a mitja cama. A
-Què passa?, què són aquests crits? B
-No hi vagis, que hi ha sang a mitja cama!
(es barallen uns que van torrats)
haver-hi
saó
Tenir
la terra prou humitat per poder-hi sembrar bé (Mall). | fer
saó -o saonada- (la pluja), haver-hi llacor, tenir saó; ploure
força, caure un bon ruixat, tempirar, fer un bon tempir | És
clar que si ara fes una bona saó aniria molt bé –Nous
escrits-. Per granar bé els sembrats, havent-hi saó grossa al
terreny, hem de tenir sol i vent –Nous escrits-.
haver-hi
sempre bony o forat
No
acabar-se les avaries en un lloc. | haver-hi
sempre una cosa o una altra, caldera vella bony o forat, tenir bony
o bua
(Mall) | A –Ara
hem vist que el degoter ens ve de la paret (l’aigua
ens entra quan fa vent pluig). B -Sempre
hi ha bony o forat en aquesta casa.
haver-hi
sempre un emperò
Emperò
en aquest context equival a excusa. És molt usual en el mallorquí
parlat (Mall). | tot són excuses, sempre hi ha una excusa, tot
són emperons (Mall) | Només sou bons per posar
emperons.
haver-hi
sempre un 'és que'
No
s'accepta que una persona vagi bé, triomfi (Ca). |
tothom
troba pèls als collons, hi ha molta enveja | A
-Ara diuen que, si ha pogut comprar la casa, és perquè el
seu sogre l'ha ajudat. B -Sempre
hi ha un 'és que', quan algú fa una cosa!
haver-hi
teca
Haver-hi
menjar. També vol dir restar molta feina per fer, en un lloc.
|
haver-hi feina, haver-hi dificultats |
Aquesta setmana
no acabarem de corregir els exàmens, hi ha molta teca.
Hi haurà
feina, amb el Toló (ens costarà de guanyar, rugbi) -Arrels-.
Ja
tenen teca, aquesta colla! (xerraran
molta estona!) nota:
1 Vegeu també 'teca 2', al Volum 1. 2
Trobem 'haver-hi molta tela per tallar' i 'tenir tela per a estona',
al DIEC.
haver-hi
tiqueti
Haver-hi
competència entre unes quantes persones per veure qui fa millor
quelcom o ho fa més de pressa (Men). | haver-hi rivalitat,
pugna, picapunt, antipatia -o tipitia- (Val); treure el punt d’honor
o l’amor propi | Entre es més joves ho solia haver un poc de
tiqueti per veure qui acabava més prest (de tondre les ovelles)
–Fets-.
haver-hi
trencadissa
Trencar-se una
institució per desavinences entre els seus membres (Bar). | haver-hi trencament,
divisió | Hi
va haver trencadissa, al partit -CR-.
haver-hi un any de
(+ nom)
Ésser molt llarga, una
part del dia. | durar molt, no
acabar-se mai | Hi ha
un any de vetlla, al novembre
(de seguida és fosc i la vetllada és molt llarga). Hi ha un any de
tarda, a l'estiu. vetlla
i vetllada: Les
primeres hores de la nit, compreses entre la posta del sol i el
moment d'anar a dormir (DCVB).
haver-hi
un aspergis-mergis
Haver-hi
crits, presses, discussions, etc., en un lloc (Am). | haver-hi
un aspergia menut
(Ca); haver-hi asperges, corredisses | Tothom
tenia pressa per entrar a la sala, hi va haver un aspergis-mergis!
(volien
veure un cantant) El dia de
l'assemblea hi va haver un aspèrgia-menut! nota:
Vegeu també 'aspèrgia-menut', al Volum 1.
haver-hi
un bon berenar
Es
diu quan hom es vol referir a una qüestió enredada o a una feina
que té moltes dificultats (Mall). | ésser
un embolic de cordes (Mall) | L'empresa
va malament; no sé com ho farà el teu germà, hi ha un bon berenar!
haver-hi
un catacrac
Haver-hi
una gran davallada econòmica (Am). | haver-hi
un daltabaix, un cataclisme | Hi
ha hagut un catacrac en aquesta empresa (han hagut de fer fora
molts treballadors).
haver-hi
un daltabaix
Es
diu quan es produeix en un lloc una situació tensa, violenta, de
discussions o baralles (Pallars). | haver-hi
un
dalt-en-baix (Pallars); ocórrer un contratemps, una desgràcia, un
escàndol; haver-hi un fi de món (Men) | Hi
va haver un daltabaix a casa, quan els pares es van separar. En
morir el pare hi hagué un daltabaix en aquella casa (renyines,
discussions). Hi
podria haver un dalt-en-baix
-Històries-
haver-hi
un 'declic' *
Hi
ha hagut un canvi d'actitud per part del govern (o
un canvi de posició, una girada,
una mutació;
no un 'declic')
-Arrels-. declic:
Gal·licisme
haver-hi
un gat mort *
No
he entès aquest pacte a l'Ajuntament: aquí hi ha gat amagat (o
gat al sac -o en sac-, alguna cosa que no s'arriba a saber, alguna
tramoia; no
aquí hi ha un gat mort, aquí hi ha gat tancat).
haver-hi
un món
Haver-hi
una gran diferència entre dos fets, entre dues coses. | ésser
diferents com la nit i el dia, ésser figues d'un altre paner,
haver-hi una diferència com d'un ou a una castanya
| A
-Es va posar a cridar i l'altre es va treure les calces -els
pantalons-. B -Home, de cridar a despullar-se en públic, hi ha un
món -RAC1-.
haver-hi
un pollastre (o un 'pollo') *
Hi
havia un merder a la carretera! (o un embolic, un sidral, un
enrenou, un garbuix, un desordre; no hi havia un pollastre, un
pollo) -Cat Cultura- nota:
Vegeu també 'muntar un pollastre'.
haver-hi
un 'rifirrafe'
Hi
ha hagut una batussa (o
hi ha hagut gresca, hi ha hagut molta cridòria, una picabaralla; no
hi ha hagut un 'rifirrafe').
haver-hi
un 'si no fos'
Haver-hi
una dificultat en una qüestió. | haver-hi
una contrarietat, un impediment, un obstacle, un entrebanc, un
destorb, un embaràs | A
-L'ordinador va bé, si no fos que va lent. B -Sempre hi ha
d'haver un 'si no fos'.
haver-hi
un tope *
Hi
ha un límit de cinc places (o
com a màxim hi ha cinc places; no
hi ha un tope de) -C33-.
haver-hi
una bona peça (amb algú)
Es diu d'algú que
considerem poc recomanable (Mall). | ja ets -o ja és- una
bona peça! (Gir), quina peça! (Mall) | No en fas de bona,
Bernat, hi ha una bona peça amb tu!
haver-hi
una cosa que et punxa
Tenir
un maldecap, una preocupació (Ca). | tenir
una cabòria, un amoïnament; no es pot pas estar mai tranquil, no es
pot dormir mai tranquil, sempre s'ha de patir; tindre una enrònia
(Val) | A
–Ara
el noi ha quedat sense feina. B
-Sempre
hi ha una cosa que et punxa!
haver-hi
una diferència com de la nit amb el dia
Haver-hi molta
diferència entre dues coses. | no
tenir res a veure, haver-hi molt de biaix, haver-hi un abisme,
haver-hi una diferència com d'un ou a una castanya | Entre
aquests dos autos hi ha una diferència com de la nit amb el dia.
haver-hi
una enfangada
Haver-hi
una gran pèrdua econòmica (Ca). | ésser
una ruïna, anar a la misèria | Si
baixa gaire el preu dels pisos, hi haurà una enfangada que farà por
(misèria).
haver-hi
una 'escabetxina' *
En
aquest examen hi ha hagut una escabetxada
(o una carbassejada, molts suspensos;
no una 'escabetxina'). La
guerra dels Balcans va ser un carnatge (o
una escabetxada,
una matança, una mortaldat, una massacre, una carnisseria, una
estesa; no
hi va haver una 'escabetxina'). nota:
Joan Fuster usa 'escabetxina'.
haver-hi
una espina
Haver-hi
una cosa que dóna malestar, preocupació. | haver-hi
una dificultat, un maldecap, una cabòria, un problema | A
-Ara el noi s'ha separat. B -Sempre hi ha una espina o una
altra!
haver-hi
verd
Haver-hi
moltes xiques en una festa, en la discoteca… (Val). |
haver-hi
noies, haver-hi bon bestiar | Anem
a veure com està el verd. Hui
a la discoteca hi ha molt verd.
haver-hi
vida (en un lloc)
Haver-hi
maneres de guanyar-s'hi la vida. | haver-hi
progrés, feina, pa, garrofes | Les
façanes ja t'ho diuen, si hi ha vida en un poble. nota:
Vegeu també 'vida 2', al Volum 1.
haver-ho
de dir
Això que es diu depèn
d'un fet que també s'indica. | s'ha de veure!, ja es
veurà!, Déu dirà! | A
-Es farà, aquest pont? B -El
temps ho ha de dir. C
-Qui guanyarà, aquesta partida? D
-Les cartes ho han de dir (qui tingui més
bo).
haver-la feta
Haver-se acabat una
malaltia, el mal temps, la joventut o una altra cosa. | trobar-se bé un
malalt, estar guarit, anar per bé; ja
s'ha acabat la pluja, ja haurà fet la ploguda, ja s'ha alçat
l'oratge (Val) | Ja es
troba bé, el pare; ja l'haurà feta! (haurà
passat la malaltia). Em
penso que ja l'hauré feta (la grip). Diuen
que no plourà més, ja l'haurà feta (la
ploguda). Ara ja
l'ha fet, el temporal (ja s'ha acabat). Ja
l'he feta, ara (ja sóc vell, ja he viscut;
també a Mall). Ara
ets casat, ja l'has feta (ara has de tenir
seny; també a Mall). S'esperava
més pluja i ha estat poca cosa: ja l'ha feta, ara. Ja
haurà fet la ploguda, per avui.
haver
mamat (una cosa)
Haver adquirit un
sentiment o haver après una cosa, sobretot de petit. | haver après, haver
tastat, haver viscut; saber com és | A
-Diuen que s'hi viu molt bé, a la
muntanya. B
-Que hi vagin!, jo ja ho he mamat,
allò; no em fotran pas (ja
hi he viscut, Ca). haver
mamat llet de cabra
Ésser molt àgil i
molt bellugadís (Mall). | ésser inquiet,
esverat, neguitós, entremaliat | No hi ha ningú que
l'aturi per la muntanya: sembla que ha mamat llet de cabra. Nen, sembla que has
mamat llet de cabra: estigues quiet!
haver
menjat en set hostals i begut en vuit tavernes
Es diu de les persones
que tenen molta experiència, que no es deixen impressionar (Ca). | haver corregut molt,
haver trescat el món; tant se'n fot de tres com de quatre, haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes (Val) | A
-És molt xalat, en Pau. B -En
Pau ha menjat en set hostals i begut en vuit tavernes. xalat:
Alegre, divertit.
haver
menjat fideus
Hom
ho diu a qui xerra molt. |
sembla
que has menjat llengua, que heu menjat panses?
(Ca), que
has menjat llengua amb tàperes? (Mall) | Que
t'han donat fideus? (a un que no
calla). Que
has menjat llengua avui? Que
t'han donat llengua avui? nota:Un
plat típic de la cuina mallorquina és la llengua (de bou o vedella)
amb tàperes. A un que xerra molt li diuen “que has menjat llengua
amb tàperes?”.
haver-n'hi
de més fins (i no ésser dels més fins)
No destacar, algú, en
la seva feina. | haver-n'hi de més
llestos, no ésser dels més bons, no ésser prou trempat; ésser una
mitjania, ésser mediocre | A
-Vols dir que anirem bé amb aquest advocat?
B -N'hi ha de més
fins!
haver-n'hi
ferm
Haver-n'hi
molts, en abundància (Mall). |
abundar; haver-n'hi a dojo, a
balquena, a manta | De
tords i de perdius n'hi havia ferm, corria el vi i al batle les
obligacions li fugien del cap -Dones
Republicanes-.
haver-n'hi
més que un foc no en cremaria
Haver-hi molta abundor
d'una cosa (Gir-Bar). | haver-n'hi
per al pare i per a la mare, haver-n'hi per a donar i per a vendre
(Am-Val) -o 'i per a prendre'- (Ca), haver-n'hi per triar i remenar,
haver-n'hi per a tothom, haver-n'hi
per pa i per sal (Mall) | N'hi ha més que un
foc no en cremaria, de gent a l'atur. N'hi
ha més que un foc no en cremaria, de polítics que solucionen els
seus problemes. Aquest
any hi ha hagut albercocs per al pare i per a la mare (per
a tothom, els presseguers han llevat molt). ...i
quan ja érem a dins, va caure granís per donar-ne, vendre’n i
regalar-ne -Contalles-. N'hi
havia per a donar i per a prendre, de sabates, en aquell magatzem
(Ca). N'hi
ha per triar i remenar, de fruita -TV3-.
haver-n'hi
per
Vegeu
'n'hi ha per' haver-n'hi
per anar fent (d'una cosa)
Haver-n'hi
una quantitat considerable. |
haver-n'hi per una bona temporada,
haver-n'hi per vida d'hereus |
A -N'hem
de comprar, d'oli? B -No,
ja n’hi ha per anar fent.
Hi
ha dos paquets de cafè, ja n'hi ha per anar fent
(no
en compris pas més).
Aquesta roba durarà per sempre
més: n'hi haurà per vida d'hereus
(és molt bona). D'aquestes
tasses n'hi haurà per vida d'hereus. Ja
en tenim per anar fent, de sucre: no cal pas que en compris més.
haver-n'hi
per donar i per vendre
Haver-n'hi moltíssims
(Am-Bar-Mall). | haver-n'hi
més que un foc no en cremaria, haver-n'hi per triar i remenar (Ca), haver-n'hi per al pare i per a la
mare, haver-n'hi
a balquena, haver-n’hi
per a na Bet i sa mare (Mall), haver-n'hi per a donar i vendre
(Val), haver-n'hi
per a vendre i regalar (Mall) | Agafa tomates de
l'hort, Joan, que n'hi ha per donar i per vendre.
Sempre
vaig dir vós als avis i hi havia confiança per vendre i regalar.
Aquí
hi ha llibres per donar i per vendre. D'actes
com aquest n'hi ha per triar i remenar.
haver-n'hi
per na Bet i sa mare
Haver-n'hi
en molta quantitat, en gran abundància (Mall). | haver-n'hi
per donar i per vendre, haver-hi
de tot i molt (Mall, Gir), (haver-n'hi per salar, haver-n'hi a
balquena, haver-n'hi a rompre, haver-n'hi una mala fi, haver-n'hi un
xinxer Mall) | En
aquell convit hi va haver menjar per na Bet i sa mare.
haver-n'hi
per pa i per sal Abundar
molt una cosa; esdevenir-se amb freqüència, un fet (Mall).
|haver-n’hi a dojo, a balquena, a gavadals, en orri; haver-n’hi
per al pare i per a la mare |Sempre m’han fet molta
de por a mi les bruixeries i allà, a Cuba, n’hi havia cada dia,
per pa i per sal – Albellons-.
haver-n'hi prou
Haver-hi
una quantitat suficient de quelcom (Gir-Mall). |prou,
no me'n convé més; ja n'hi ha prou d'aquest color! (Gir-Val), ja
n'hi ha prou d'aquest coll!, ja fa massa que dura!, no me'n parleu
més |I
encara no n'hi va haver prou i em va fer esperar tres hores.Ja
n'hi ha prou de tenir paciència amb aquest home!
haver-n'hi
tants com cavalls verds (d'una cosa)
No
haver-n'hi cap (Mall). | no
haver-n'hi ni un, no haver-n'hi ni un per medecina -o per remei- | De
bolets, en aquest camp, n'hi ha tants com cavalls verds.
haver-n'hi
un tip (o: tenir-ne un tip)
Fer
massa temps que dura, una cosa; ésser exagerada o excessiva. | haver-n'hi
un fart –o un fart i mig-, haver-n'hi un paquet, haver-n'hi un
feix, haver-n'hi un viatge (Am)| N'hi
ha un fart, de pagar impostos, en aquest país! N'hi
ha un tip i un fart, d'aguantar la tia. N'hi
ha un paquet, d'aquesta feina! És
molt emprenyador, aquest tema. N'hi ha un fart i mig. N'hi
ha un feix, d'aguantar aquests amos! N'hi
ha un viatge, de portar aquesta criatura a coll
(pesa,
cansa).
haver
nascut amb sa guixa per amunt
Esser
una persona molt sortada (Mall). | pondre-li
totes, néixer en bona estrella, néixer amb estrella,
(tenir es llombrígol per amunt, haver nascut amb bona lluna, haver
nascut amb una flor en es cul Mall) | Saps
que en té, de sort, aquest al·lot, ha nascut amb sa guixa per
amunt. guixa:
Llombrígol (Mallorca).
haver
nascut en els dies curts
Ésser
curt d'intel·ligència. També ho sentim a dir de qui és molt baix.
| ésser
curt de gambals, ésser talòs, ésser capsigrany, no enfilar, no
enfilar-les prou, no enfilar-les totes | Ell
és un xic curt de cervell: va néixer en els dies curts
(Ca-Am). A
-Què vares fer de no créixer més? B
-Mira, noia, es veu que
vaig néixer als dies curts! (Am) Aquella
dona no les enfila prou. No
és gaire espavilat, ell: no les enfila totes.
haver
passat l'edat
Ésser una persona
massa gran per a fer una activitat determinada. | ésser massa vell, no
tenir edat per | A mi ja m'ha passat,
l'edat d'aguantar mainada (sóc massa gran). A
-Com va el sexe?
B -Ja m'ha
passat l'edat. C -Us
agradaria estudiar? D -Ja
m'ha passat l'edat.
haver
plogut molt
Fer molt de temps d'un
fet. | han
passat molt anys, o em parles de molt de temps, fa molt de temps
d'això, això és molt llunyà, (em parles de quatre dies, em parles
d'abans d'ahir -irònicament-) | A
-Te'n recordes de quan jugàvem a futbol?
- B -Ha plogut molt des de llavors. N'ha
passat d'aigua sota els ponts! Com han passat els anys! Com ha
fugit el temps!
–Cançó, Cat Nord-. nota: 'Ha plogut molt'
i 'ha passat molta aigua sota els ponts' són les maneres de dir
castellana i francesa, respectivament, d'expressar molta llunyania en
el temps. 'Haver plogut molt' es diu a tot arreu, no ens atrevim a
dir que no és bo, però no oblidem les altres maneres de dir.
haver
que (+ verb) *
Hem de sortir a les
sis (o s'ha de sortir, cal sortir, sortirem a les sis; no
hi ha que sortir). S'ha
de veure el temps que aguantarà, l'equip (o
ja veurem; no hi
ha que veure quan temps aguantarà -TV3-. S'ha
de destacar que... (o
destaca el fet que; no
hi ha que destacar que...) -CR-. Hem de
dir que (o cal dir
quer, val a dir que; no hi
ha que dir que...) –CI-.
haver-s'hi
de posar
Haver d'actuar amb
serietat, disciplina, interès; no fer les coses de qualsevol manera.
| haver-se d'esforçar,
haver de lluitar | Nois, ens hi haurem
de posar; si no, perdrem el partit (juguen
contra un equip de menys categoria, però a mitja part perden per 3 a
1). Ens hi hem hagut de
posar, perquè anàvem a darrere (jugant a cartes).
haver-s'ho
de menjar amb patates *
A -Ell no vol fer
retallades. B -Doncs n'haurà de fer (o haurà d'abaixar el cap, haurà de torçar el col, haurà
de cedir, s'haurà d'agemolir, se n'haurà de desdir, haurà de rectificar, s'haurà de retractar, haurà de cantar la palinòdia; millor que s'ho haurà de
menjar amb patates). nota: Penem que és una
construcció nova d'origen castellà.
haver-se
begut l’enteniment
Fer coses
desassenyades, haver perdut el seny (Bar). | haver-se begut el seny,
haver perdut el seny, haver perdut l'enteniment, haver-se begut el
cervell | A -Per què no
compres aquella casa? B -Que et penses que m'he begut
l'enteniment?, saps quan en demanen?, cinc-cents mil euros. nota: Vegeu també
'beure's l'enteniment'.
haver-se
d'agafar amb pinces (una opinió) *
El
pronòstic del temps és poc fiable (o
no és prou segur; és incert, dubtós, aleatori; millor
que s'ha d'agafar amb pinces)
-TV3-.
haver-se
d'arrimir
Haver d'acceptar, algú,
unes condicions pitjors que les que tenia fins llavors (Ca). | ajumir-se, agemolir-se,
humiliar-se, anar a menys | S'estaven
en una torre molt bonica, però s'han hagut d'arrimir en una casa
vella (han
perdut la feina). De vell, el mestre
es va anar a arrimir al seu poble. nota: Vegeu també
'arrimir', al Volum 1.
haver-se
d'emmotllar
Haver-se d'acostumar al
tracte i als costums que hi ha en un lloc qui hi arriba de nou. | haver-se d'adaptar,
haver-se d'ambientar, haver-se de conformar | Si entres de nou en
un treball, al principi t'has d'emmotllar (has d'afluixar i
anar-te ambientant, no hi pots pas entrar manant).
haver-se
d'empassar les paraules
*
Vegeu
'empassar-se les paraules'
haver-se
d'escoltar (una cosa)
Haver de tenir
paciència i aguantar les crítiques sense protestar (Gir-Mall). | haver-se de sentir;
haver de tenir paciència i callar; m'ho diuen tot i callo | Ahir
la Remei se'n va haver d'escoltar quatre de fresques! (li
vaig dir que m'havia estafat) El
paquet no havia arribat, dimecres; em van dir mentider i m'ho vaig
haver d'escoltar (jo
els havia dit que ja el tindrien). Ara els mestres ens
ho hem d'escoltar tot. A
-Vindràs al sopar?
B -No, perquè ja sé què m'hauria
d'escoltar (dirien que sóc un barrut). Li he anat a posar
bé la màquina de rentar i encara m'he hagut d'escoltar que no en
sabia. Encara ens haurem de
sentir que no penquem prou. nota:
Vegeu també 'escoltar-s'ho tot'.
haver-se
d'estirar
Haver de pagar més del
que sol ser habitual, per un producte. | haver-se d'allargar | Xàtiva és un poble
mort, els amos sempre et faran el preu; en canvi, a Gandia, com que
hi ha molts amos, s'han d'estirar. Avui
hauran d'afluixar, els pescadors, perquè hi ha moltes barques. Quan
n'hi ha poques els compradors s'han d'estirar (si
hi ha poc peix, es paga més car). S'ha estirat perquè
ha vist que el veí també el volia comprar.
haver-se
de casar
Estar
embarassada, una noia que no és casada. | haver
fet Pasqua abans de Rams | Els
meus pares es van haver de casar.
haver-se
de formalitzar
Haver
d'adoptar una actitud de severitat. | haver-se
de quadrar, haver de dir prou | M'he
hagut de formalitzar, perquè em paguessin (m'anaven
donant excuses). nota: Vegeu també 'formalitzar', al Volum 1.
haver-se
de matar
Estar
o posar-se en un perill molt greu (Ca). | tenir
la vida a l'encant, exposar la vida, jugar-se la vida, es mataran
(Mall) | Aquests,
si troben un arbre o una roca, s’han de matar! (uns esquiadors
costera avall).
haver-se de menester
(quelcom)
Es
diu de qui fa una feina i no en sap gaire. | saber-ne
poc, venir just, no li'n sobra pas res, necessitar-s'ho (Am) | A
-Era bon fuster, l'avi? B -S'ho
havia de menester. C -En
sap, la perruquera nova? D -Mira,
ja s'ho ha de ben menester (Am). E
-És trempat?
F -S'ho necessita. A
vint anys era maca; ara s'ho necessita.
haver-se
de mirar (una cosa)
No poder consumir un
producte, algú, per alguna raó. | no poder-ne prendre | Tothom
compra roba nova i jo me l'he de mirar
(no té diners). El
cafè m'agrada, però me l'he de mirar (si
en prenc, no dormo). Ens
els hem de mirar una mica, els torrons (fan règim i en mengen
pocs)
haver-se
de pintar a l'oli (una cosa)
No poder aconseguir
allò que es voldria tenir. | no l'haurà pas, no ho
podrà tenir; ja l'ha vist prou | L'aigua
de l'Ebre se l'hauran de pintar a l'oli! (no
en donarem als de Mallorca) -Avui-. Vaig
estar malalt i m'ho vaig haver de pintar a l'oli (no
ho vaig poder fer). Ja
ens la podem pintar a l'oli, aquesta subvenció (no
ens la donaran pas).
haver-se de retenir
No poder fer coses per
manca de diners. | haver d'estalviar;
haver-se de reservar, de frenar | Prou voldrien
arreglar al casa, però s'han de retenir. nota: Vegeu també
'retenir' i 'retingut 1', al Volum 1.
haver-se-la
d'embeinar *
Li
sembla que té raó, però haurà d'afluixar (o
haurà
de callar, haurà de posar-s'hi fulles, s'haurà d'adaptar;
millor que
se l'haurà d'embeinar).
haver-se-les de
veure amb
Haver de lluitar contra
algú. | haver
de combatre, de barallar-se, de jugar contra; haver de veure's les
cares; heure-se-les amb | El
Codalet se les haurà de veure amb la Menera
(rugbi) -Avui-. Demà
se les hauran de veure (final d'un concurs)
-CR-.
haver-se'n
vist poques
Haver
tingut una vida plàcida. |
haver
viscut bé | Que
te n'has vistes poques, a la vida! (ho
diuen a qui es queixa sense motiu).
haver-se
parit de
No
comptar gens, per algú, l'opinió d'una altra persona (Ca). | tant
se me'n fot, m'és igual, que faci el que vulgui, no m'interessa, haver-se fotut de | A
-La teva cunyada et bescanta. B -Me n’he parit d’ella!,
que digui el que vulgui. Molts obres quedaran
sense feina, però l'amo se n'ha parit. C
-En Pitt també cantarà al festival per
recollir fons. D
-Ell se n'ha fotut (és carregat de
diners).
haver
servit molt (una cosa)
Haver
fet molt de servei. | haver
treballat molt, ésser vell, ésser gastat | Haurem de canviar
aquest endoll, perquè ha servit molt (fa molts anys que el
tenim).
haver
trepitjar merda
Vegeu
'sembla
que he trepitjat merda!'
haver
vist el món només per un forat
Tenir poca experiència (Gir-Bar).
| no
haver vist el món per un forat, no haver corregut gaire, acabar de
sortir de l'ou, no haver-se mogut mai de casa, no haver vist res de la vida, (ésser un albat, ésser una ànima de Déu, ésser acabat d'esquerar -criar-, cagar encara verd, no haver sortit de l'ou -o de la closca-; Tresponts), no haver vist la mar ni per un forat (Eiv) |
L'han
enganyat perquè és de bona fe: és un noi que només ha vist el món
per un forat. Tant
savi que et penses ser i no has vist el món per un forat. No
heu vist res, de la vida, vosaltres. Ai!
Quina desgràcia! Una Frasquita de ca ses Frasquites casada amb un
pagès que no deu haver vist la mar ni per un forat! -Ses
Frasquites-.
haver
vist moltes tronades
Haver
viscut molt, ser molt vell (Terres Ebre) | ésser
més vell que l'anar a peu, haver-ne vistes de tots colors, ésser
més vell que cagar aponat (Val)
| Els
garrofers
ja
havien vist més tronades que molts iaios i moltes iaies del nostre
poble.
-Contalles-.
hem
d'anar per una altra, que mai vingui!
Hom ho diu d'una cosa
dolenta quan ja s'ha superat. | ara pensem en una altra
cosa; ja està, això | A
-Quina grip que he passat! B
-Ara hem d'anar per una altra, que mai
vingui!
hem
de dir-ho així
Manera de dir de qui
parla amb franquesa. | això és així, les
coses són d'aquesta manera, no us vull pas enganyar | Ara les coses ens
van bé, hem de dir-ho així.
hem
fet el molt, hem d'acabar de fer el poc
Hom ho diu per demanar
un darrer esforç quan es fa una tasca. | hem de mirar d'acabar | Hem
d'acabar de pagar el pis: hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc
(per no
perdre'l). A
-Vull deixar la carrera i anar-me'n a treballar. B
-Home, hauries d'acabar: si has fet el molt, ara hauries de
fer el poc (li falta un curs).
herba
de la roca
Planta
que creix en llocs sense terra, com ara a les roques i a les teulades
(Eiv). | crespinell
| Aquella
teulada és plena d’herbes de la roca.
hereu
escampa
Persona
que dilapida, que crema els diners i arruïna els seus pròxims (Gir-Bar). |
malgastador;
rebentar-ho tot, tenir
les mans foradades
| Eren
rics, però el seu pare va ser l'hereu escampa, s'ho va petejar tot.
Tanqueu el punyet, que acabarà sent l’hereu escampa. petejar:
malgastar
hereu
gravat
Hom
ho diu de qui té una propietat i no se la pot vendre; la hi deixen,
en té l'usdefruit, però l'ha de passar als fills (Am-Ca). | anar
d'hereu a hereu, anar d'hereter a hereter (Am), hereu usufructuari
(Mall) | En
Joan no se la podrà pas vendre, la casa, perquè és un hereu
gravat.
heu
de creure i pensar
Fórmula
per a introduir una frase narrativa, usada habitualment a les
rondalles (Mall). | heu
de pensar, penseu que, heu de pensar i creure (Mall) | Heu
de creure i pensar que quan era petit també li agradava jugar
-Conte-.
heus
aquí
Expressió
que se sol usar per començar un parlament; és una manera de captar
l'interès dels presents. | heus
ací, vet aquí una vegada | Heus
aquí que he pensat que ja és hora de començar a dinar, no esperem
pas mes.
hi entén com jo!
No
hi entens gens. | no
en sap, és un incompetent | Aquest
metge hi entén com jo!
hi
és tot!
Expressió
que s'usa quan una criatura acaba de néixer. Vol dir que està bé
(Am). | ha
sortit bé, ha nascut sa, el part ha anat bé, no té cap defecte | A
-Què, el nen? B -Hi
és tot!
hi
ha (+ nom) de tot
Es diu d'una cosa que
va canviant. | això depèn, va com
va, unes vegades sí i unes altres no, de vegades sí i de vegades no
| A
-Tu sempre guanyes.
B -Hi ha dies de tot. C
-És ric, l'Empordà! D
-Hi ha gent de tot. E
-Tu sempre estàs content? F
-Home, hi ha moments de tot. G
-Treballa, aquest nen?
H -Hi ha dies de tot
(a l'escola). I
-Sopeu bé, aquí?
H -Hi ha dies de tot.
hi
ha (+ nom) i (nom) hi ha!
Vol
dir, parlant d'una qüestió, que no es pot generalitzar. | n'hi
ha de tota manera, no tothom és igual, al món hi ha de tot; les
coses es poden fer més bé o més malament | A
-Aquest home no te'l deixa perquè és
un beneit! B
-Hi ha beneits i beneits hi ha! (n'hi
ha que el fan i n'hi ha que en són de debò). Hi
ha puges i puges i ha! (de benzina, aquesta
que han fet és exagerada) C
-Aquesta malaltia no es pot guarir.
D -Hi ha casos i casos hi ha! (cada
cas és diferent). Hi
ha governants i governants hi ha! (n'hi
ha de bons i de dolents) -TV3-. E
-Els homes son així (freds).
F -Homes i homes hi ha! Hi
ha maneres i maneres hi ha, de dir les coses!
(no s'ha de contestar malament) F -Sempre es queixen que el nostre gos lladra. G -No en facis cas: gent i gent hi ha! (són així)
hi
ha (+ nom i nom)
Hi ha persones o coses
de característiques molt diferents. | hi ha de tot, n'hi ha
de tots | A -No m'agraden pas
les àvies. B -Hi ha àvies i àvies! (n'hi ha de
maques!) C
-Els pisos són molt cars, ara.
D -Home,
hi ha pisos i pisos (també
'hi ha pisos i pisos i ha').
hi
ha (+ temps)
Es
diu per indicar una quantitat de temps ja passat (Ca-Men). | fa,
(temps) + anys endarrere -o enrere- | Hi
ha 40 anys, la justícia no era tan eficaç -Arrels-. Era
es meu consol. Heu de pensar que hi havia més de trenta anys que
cada vespre... –Fets-. Ja
hi ha dies que no hi ha pas entrades per al concert
(ja fa dies). nota:
Vegeu també 'haver 8', al Volum 1.
hi
ha amors que maten
A
-Diu que l’estima molt, i la fa mal
passar. B -Jo
el deixaria: a vegades val més anar sol que mal acompanyat
(o l’amor pot ser destructiu,
l’amor pot fer mal; tant et vull, que et trec un ull -Tresponts-,
que no l’estimi tant i la respecti, això no és amor;
millor que hi ha amors que
maten). nota:
‘Hi ha amors que maten’ sembla un calc del castellà.
hi
ha burros amb lletra i sense lletra
De
vegades hi ha persones amb molts estudis que cometen grans errades,
tenen poc seny, no saben resoldre qüestions pràctiques, etc. | d'ases,
tant n'hi ha amb lletra com sense (DCVB), es pot ser un gran savi i
un gros burro (Cat Nord), hi
ha ases carregats de lletres (Mall) | A
-Tan trempat que és aquest metge i d'aquesta
casa n'ha pagat el doble del que val. Com l'han fotut!
B -Hi ha burros amb lletra i sense lletra.
hi
ha d'haver algun entrebanc
Ho
sol dir qui ha tingut algun problema (Ca). | si
no passés mai res, viuríem massa bé | A
-Pere, diu que us heu fet mal al genoll? B -Sí, vaig
caure, l'altre dia. Hi ha d’haver algun entrebanc, si tot anés bé
ja no seríem en aquest món!
hi
ha d'haver de tot
Ho
diu qui es lamenta perquè veu que les coses van malament i no
canviaran. | ésser
inevitable, indefugible, ineludible; el món ha de ser complet | A
-Avui una mare ens ha dit de tot (ha
insultat el mestres). B -Què hi farem!, hi ha
d'haver de tot al món!
hi
ha gana que no es cura
L'avarícia
és insaciable. | els
ganuts no en tenen mai prou, com més en té més en vol; la mar, com
més té més brama | A
-Els banquers s'han tornat a apujar el sou. B -Hi ha gana
que no es cura. Estan malalts, tots aquests! gana:
avarícia, cobdícia
hi
ha gent per a tot!
Hi
ha persones de gustos molt diferents i de totes les tendències i
condicions. | el
món és complet, al món hi ha de tot, no us estranyi res, hi ha
gustos per a tot, hi ha gustos per a tothom, hi
ha gustos de tota manera | A
-La Maria ha anat a viure al Tercer Món.
B -Hi ha gent per a tot! C
-Sembla estrany que passin aquestes coses (assassinats en
sèrie ). D -Hi ha gent per a tot! E
-A mi no m'agraden, les sardanes de trompeta,
massa escàndol, però no les critico. F -Hi
ha gustos de tota manera.
hi
ha mals que no volen crits
Vol dir que hi ha temes
que s'han de resoldre sense donar-ne explicacions als altres. | això s'ha de fer a la
callada | A
-Qui és que fa tantes fotocòpies? Segur que
tu ho saps i no m'ho vols dir! B -De
vegades hi ha mals que no volen crits (si
t'ho dic, aixecarem enrenou i no s'ho val). C
-Es venen la casa de Xiva i diuen que ho fan
perquè no els agrada. D -Hi
ha mals que no volen crits (no volen dir que
estan arruïnats). No
l'escridassis, que encara jugarà més malament (a
cartes). Hi ha mals que no volen crits!
hi
ha més dies que llonganisses (o llangonisses)
Les coses s'han de fer
a poc a poc, sense córrer. | hi
ha més dies que llonganisses, més setmanes que botifarres i més
anys que capellans (Val); si no és avui, serà demà; si no ho fem
ara, ho farem suara | A
-Vaig a casa a cercar els deu euros. B -No,
home, ja ho trobarem: hi ha més dies que llonganisses (ja
m'ho pagaràs). No
corris, que ja ho acabarem més endavant: hi ha més dies que
llonganisses.
hi
ha molt (+ adjectiu) *
Hi
ha molts ximples que van a favor d'aquesta senyora (o n'hi ha
molts, de ximples, que...; en trobaríem molts de ximples que..., en
sé molts de ximples que...; no
hi ha molt ximple a favor d'aquesta senyora)
-Temps-.
hi
ha moltes maneres de matar puces
Les coses es poden fer
de moltes maneres i anar bé (Bar-Am). | hi ha moltes maneres de
fer coses; si no és fa blanc es fa negre | A
-El tracte no m'està bé, no ens posarem pas
d'acord. B -Fes-li
una altra proposta: hi ha moltes maneres de matar puces.
hi ha molts
faltats de memòria!
Vol
dir que, a l'hora de pagar, n'hi ha que se n'obliden (Ca). | n'hi
ha que tenen molta barra! (Gir-Mall) | A
-Ahir se'n van anar dos del restaurant sense pagar. B -Hi ha
molts faltats de memòria!
hi
ha qui fa el que sap i qui sap el que fa
Hi
ha el pescador a qui l’ofici li ve de nou, i hi ha el pescador que
ha treballat tota la vida al mar (es pot dir de qualsevol ofici o
feina) (Cotlliure, Cat Nord-Ca). de
pescaires en són dos, hi ha el que fa el que sap i el que sap el que
fa (Cotlliure, Cat Nord),
hi ha oficials grossos i petits -o
bons i dolents-
|
hi
ha un dia per a cada un
Se sol dir quan es mor
algú o quan es parla de la mort. Sol ser una frase de resignació. | toca un dia per cada
un; avui per mi, demà per tu | A
-Saps qui s'ha mort?, l'Adrià!
B -Què dius, ara? A
-Sí, noi, hi ha un dia per a cada un.
hi
haurà canvi de temps!
Hom
ho diu quan hi ha molt d'esverament en un lloc. | aquí passarà
alguna cosa; no sé pas què teniu, avui! | Quins crits, la
mainada!, hi haurà canvi de temps!
hi
havia una vegada *
Una
vegada hi havia una ciutat... (millor que
hi havia una vegada una ciutat...) nota:
En castellà sovint s'anteposa el verb a un altre element de la
frase. Aquest costum resulta estrany en català, que sol fer:
subjecte, verb, objecte. Ex.: 'Escriu Mercè
Rodoreda sobre la seva plaça' *.
És millor: 'Mercè Rodoreda escriu
sobre la seva plaça' -Ruaix-.
hi
passaria un gat amb la cua dreta!
Se
sol dir a qui es queixa que un espai és petit (Ca). | n'hi
cabrien tres com tu | A
-L'entrada d'aquesta màquina és molt petita. B
-No és petita, t'ho sembla: hi passaria un gat amb la cua
dreta!
Aquesta
porta no tanca: hi passaria un gat amb la cua dreta!
hi
passaries la llengua
Hom
ho diu d'un lloc molt net. | net
com una patena, net com
les flors, net com una plata | La
Quima té un pis molt net, hi passaries la llengua pertot.
hi
veuen més quatre ulls que dos
Dues
persones tenen més possibilitats d'encertar una cosa que una de sola
(Cat-Val-Mall). | dos
ulls veuen bé, ma quatre veuen millor (l'Alguer),
les precaucions no hi són mai de massa | M'hauries
de repassar aquest escrit abans de publicar-lo, perquè quatre ulls
hi veuen més que dos. A
-Em pots ajudar a corregir aquests exàmens? B
-Sí,home. A -Sempre
hi veuen més quatre ulls que dos.
hipotecar
(+ nom) *
Si,
quan ets vell, vas a viure a casa dels fills, els fas anar malament
(o els fas nosa, els amargues la vida;
millor que els hipoteques la vida). Anar
a pujar muntanyes és posar la vida en perill
(o és jugar-se la vida, exposar la salut;
millor que és hipotecar la salut). nota: La majoria dels
diccionaris que hem consultat no donen sentit figurat en català al
verb hipotecar.
històries
a la vora del foc (i de la vora del foc)
1
Relats, rondalles o romanços que es contaven a la vora del foc,
usualment a l’hivern. | rondalles,
històries de brases (Mall), (contarelles o contarel·les Mall)
| A
mi m'agradaven, les històries a la vora del foc). La
padrina sempre ens contava històries de brases. 2
Coses de poca importància, que fan perdre el temps, que no
interessen a qui les escolta. | històries,
romanços, collonades, brocs, coses sense substància; camàndules
| Amb
la feina que tinc i el teu pare sempre em ve amb històries de la
vora del foc; avui m'ha tornat a parlar de la guerra. Sempre ens
vénen amb cursets i històries de la vora del foc.
hivern
de la vida
Darrers
anys de la vida (Ca). | la
vellesa, la velledat, l'ancianitat, l'edat provecta | Som
a l’hivern de la vida (ho diu un home gran).
ho
dic així!
Manera de justificar-se
de qui diu una cosa molt exagerada. | ho dic de broma, ho dic
per dir, ho dic per riure, no us enfadeu | A
-Jo, als mestres, us faria treballar fins a vuitanta anys.
B -Això!, què t'has pensat! A
-Ho dic així!
ho
duu de néixer
Vol
dir que les qualitats o defectes inherents a una persona ja es tenen
de ben petits (Mall) | portar-ho a la sang, ja l'han parit així,
treure-ho de néixer (Mall) | En Joan sempre ha estat
molt caparrut, ho duu de néixer.
ho
és de (+ adjectiu)! *
N'és d'emprenyador,
el teu home! (o ja
n'és d'emprenyador, és molt emprenyador;
millor que ho és d'emprenyador, el teu home!) N'és de bruta,
aquesta nena!
ho
fes ara!
Hom
ho diu d'un costum d'un altre temps, que ara no s'admet. | ara
no ho podria fer | A
-Un dia el mestre em va ventar un parell de bufetades. B
-Ho fes ara!, ja sabrien el que li costa.
ho
fes un altre, això!
Hom
ho diu a una persona intolerant quan fa una cosa mal feta. | ho hagués fet jo!; si
ho fes un altre, el criticaries | Com
és que has voltat la plaça per l'esquerra?, ho
fes un altre, això! Per què escups a
terra?, ho hagués fet jo!
ho
hagués (+ participi)!
Lamentació per una
cosa que no s'ha fet. | tant de bo!, si ho
hagués sabut (Gir-Mall), si ho haguera sabut (Val), si ho hagués
vist | A
-A la plaça hi havia titelles per a
la mainada. B
-Ho hagués sabut! C
-Aquesta revista la regalaven. D
-Ho haguéssim sabut! E
-Em volien fer quedar a l'exèrcit. Ho hagués sabut fer! F
-En Peret se te'n va endur les
albergínies de l'hort. G
-Ho hagués vist!
ho
haguessis dit mai?
Hom ho diu d'una cosa
sorprenent. | qui m'ho havia de dir!,
poc m'ho pensava!, he quedat parat! | El mosaic tallava,
ho haguessis dit mai' Aquell home beu, ho
haguessis dit mai?
ho
has fet tu?, igualment ell! (i: hi has anat tu?, igualment ell!)
Es
diu per donar èmfasi al fet que algú no fa el que ha de fer. | que
no ho ha fet; ho fas tu?, ell
tampoc!; ho has fet tu?, idò ell tampoc! (Mall) | Vam
quedar que ell faria la programació. L'has feta tu?, igualment ell! Li
vaig dir que anés a comprar. Hi has anat tu?, igualment ell! S'ha
d'anar a pagar. Ho fas tu? Ell tampoc no ho fa (Am).
ho
sabia! *
A
-Trio el de color vermell. B
-Ja m'ho pensava que triaries aquest! (o ja
ho sabia, el cor ja m'ho deia!, ja m'ho semblava!;
millor que ho sabia!)
-TV3-.
ho
saps tu?, jo tampoc!
Es
diu per donar èmfasi al fet que algú no sap una cosa que hauria de
saber. | no
en tinc ni la més petita idea, no ho sé | A
-Per què heu renyit? B -Ho saps tu?, jo tampoc! nota:
Vegeu també 'ho has fet tu, igualment ell!'
ho
seràs tu! *
A
-Ets una mentidera! B -Això tu! (o això ho ets tu!,
el mentider ets tu!; millor que ho seràs tu!)
ho
tens clar! *
Vols
fer de metge i no hi ha places: vas bé!
(o vas
bé per anar a Sants!, com ho
penses fer?, no sé pas com t'ho faràs!, estàs ben arreglat!;
no ho
tens clar!)
Si
les borses baixen, ja estem ben arreglats! (o
ja
ens podem calçar!, ja ens podem preparar!, no anirem
pas bé, no sé pas què passarà; no
ho tenim clar!)
ho
tinc tot i em falta tot
Ho diu una persona que
aparentment està molt bé, però a qui manca quelcom que li és
indispensable. | no és pas ser feliç
del tot, sempre hi ha alguna cosa que fa mal | A
-Aquesta gent són molt rics. B -Sí,
ho tenen tot i els falta tot (tenien un fill
i se'ls va morir) C
-Estàs molt bé, tu.
D -Sí, ho tinc tot i em falta tot
(la parella l'ha deixat).
home
casat, burro espatllat!
Ho diu qui no és
partidari del matrimoni (Am). | casat, cagat (Ca-Am),
home casat, home sanat -castrat- | A
-Des que s'ha casat, en Bertran no ha
vingut més al cafè. B
-Home casat, burro espatllat!
home
casat, lluny del ramat
Normalment
el pastor d'una casa és el cabaler (fill no constituït hereu) o un
home llogat, ja que hi ha una dita que diu: home
casat, lluny del ramat (Pallars)
-un
forat-.
home
de costums
Es
diu de qui cada dia fa les mateixes coses i de la mateixa manera. | ésser
rutinari, fer les coses d'esma | Ell és un home de
costums, cada dia se'n va a dormir a les onze i no li canviïs!
home
de Déu!
Manera
amable d'adreçar-se a una persona que hom pensa que va errada
(Am-Val-Mall). | bon home,
home, ai senyor!, pobre noi | Com
arribaràs a casa, sense ulleres, home de Déu?
-TV3-. A
-Vull anar al front a lluitar B
-Què dius ara, home de Déu? -C33-
. No
s'enfadi, home de Déu! -C33-.
home
de lletres (o dona)
Persona
amant d'escriure i de llegir. | escriptor,
intel·lectual, lletraferit | Cada
any hi participen molts homes de lletres i lletraferits.
home
de molts oficis, pobre segur
Qui sol fer moltes
feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire. | home
de molts oficis, pocs beneficis (Bar); aprenent
de molts oficis, mestre de cap;
es guanya més
fer fent una feina ben feta que fent-ne deu de mal fetes; home de
molts oficis, mestre de res (no en fa cap de bé) | A
-El meu avi era músic, pagès, barber i
tenia una sabateria. B -Home
de molts oficis, pobre segur.
home
de palla
Home
que és al capdavant d'una institució, però no mana, depèn
d'altres. | titella,
ninot; el fan passar al davant, rep els cops i en té altres de més
forts al darrere, estaquirot; testaferro | Aquest president és
un home de palla.
home
fort
Vegeu
'pes fort'
home
pobre, carregat de traces (o ple)
La
gana ajuda a eixorivir les persones i l’abundor a endropir-les i a
fer-les tornar babaues (Mall, Adagiona). | no
hi ha res més enginyós que sa panxa buida |
home
previngut, val per dos
S'ha de ser prudent,
tenir seny i preveure les coses que poden passar. | home previngut, no és
vençut; un previngut, val per deu -o per cent-; un home avisat ja
està preparat | Agafa un paraigua,
home, que home previngut val per dos
(és núvol).
home
ros i gos pelut, val més mort que conegut
El gos pelut porta
malastrugança a la casa on viu, i el gos roig en porta si el troben
en eixir de casa (DCVB, a l'entrada 'gos', Ca-Am). | home
roig i gos pelut, primer mort que conegut (DCVB)
| A
-Si vols et donaré aquest gos. B -No
el vull pas: home ros i gos pelut, val més mort que conegut. nota:
Una dita usual a Mallorca, que serveis de títol a una de les
rondaies
de mossèn Alcover és “guardau-vos de pedra rodona, de ca que no
lladra i d’home roig”
home
solitari, àngel o dimoni
No
cal fiar-se de les persones que solen anar soles (l'Alguer). nota:
No en coneixem l'origen.
hores
ha (i dies ha)
S'usa per indicar que
una activitat ja fa temps (dies, hores, anys...) que ha començat. | ja fa hores hores -o
dies, anys...- | A
-Ha començat l'etapa del Giro?
B -Ja la fan hores ha! (Am) Dies
ha que collim raïms (Ca).
horrors
*
Diu
barbaritats del seu cunyat
(o
disbarats, bestieses; critica el seu cunyat,
diu mal de, diu coses greus de, malparla de, deixa malament; no
diu horrors de). La
néta m'estima amb deliri
(o
molt, amb bogeria;
no
m'estima horrors). Hi
havia un fotimer de gent
(o
un
gavadal, un fotral, una barbaritat; no
un
horror de gent).
hostes
vingueren que de casa ens tragueren
Vol
dir que els qui han arribat de nou són tinguts més en compte en un
lloc que els qui ja hi són de molt de temps. | hostes
vindran que de casa ens trauran, ens manen els de fora, això és
arribar i manar, manen més els nous que
els vells, (l'any nou treu l'any vell; mossos vingueren que amos es feren, Tresponts) | A -En
aquella casa es fa tot el que diu el gendre, i els vells callen.
B -Hostes vingueren que
de casa ens tragueren. C -La mestra nova
m'ha dit que faig massa fotocòpies (entre
mestres). D -Carall!, de fora vingueren i de casa
ens tragueren!
hòstia de Déu!
Exclamació molt grollera. | collons, carall, osca
Manela! (Ca-Am) | Hòstia de Déu
que em va agradar, la pel·lícula! Apugeu
més la ràdio, hòstia de Déu!
(vol dir que no l'apugin, que ja és massa alta)
Òstima-riba-riba! (crit
de guerra dels nois que es barallen fent pedrades, Bar) humor de gossos *
Avui el ministre treu foc pels
queixals (o estar emprenyat, malhumorat, enrabiat, encès,
indignat, fora de si, enfellonit, enfurismat, encolerit, revoltat; no
està de filis, la sang li bull a les venes; no té un humor
de gossos).
i
(+ adjectiu)
Que té el defecte que
es diu d'una manera molt important, molt intensa. | i molt!, de mala
manera, en gran manera | Ens la carregaríem,
i fort, si passava alguna cosa (tenen un treballador sense
assegurar). Dissabte perdrem, i
fort! A
-El qui ha fet això és un tòtil.
B -I gros!
i
(+ nom) sense sortir! *
Ha
passat una setmana i el cotxe no surt
(o el cotxe no
es troba; no
i el cotxe sense sortir!)
-TV3-.
i
(+ verb) que (+ verb)
S'usa
aquesta fórmula per indicar una repetició. | i
vinga (+ verb) | Ens
vam posar a riure, i riu que riuràs! Quan
arribava a l'hort es posava a cantar, i canta que cantaràs!
i,
si no, al temps *
Acabaran
a plantofades, aquests dos: ja ho veureu (o el temps em donarà
la raó, el temps ho dirà, ja ho sentirem a dir, ja en
parlarem, ja m'ho sabreu dir; no i, si no, al temps; al temps).
i
a mi, què? *
A
-Si no treballes, no
t'aprovaran.
B -Més ben igual!
(o i què
m'importa a mi?, i a mi què se me'n dóna?, tant se me'n fot!, i a
mi què m'és?, no em preocupa!;
millor que i a mi què?)
i
a molta honra! *
Sóc
de Darnius, i amb molta honra!
(o
i és una honra per a mi, i és un honor, i n'estic orgullós;
millor que i
a molta honra).
i
així? *
A
-Li ha agradat, el peix? B
-No gaire. A -Com és
això? (o per què,
què li ha trobat?; no i
així?)
i així ens va! (i i
així els hi va!) *
Diu
mal de l'amo i per això va tan bé! (o i
no li surt bé, i per això va tan bé!, i en paga les conseqüències,
i li surt malament, i li va malament, no i
així li va!; i així li va anar!).
i
això? *
A -No ho faré pas!
B -Com és això? (o per què?, no i això?)
-TV3-. C
-Vostè és un mentider! D
-Caram!, què diu ara?
(o per què ho diu?, què li
ho fa dir?, com és?; no
i això?) E
-Estic preocupat. F
-Què et preocupa?
(o què et fa patir?, com és
això?, per què?;
no i això?)
-TV3-.
i
això que
Es
posa darrere d'una frase negativa per oposar una matís a la primera
frase. | encara
que, a pesar que, malgrat que, tot i que, però | La
casa no es ven, i això que han vingut molts a mercadejar-la. No
sap fer divisions, i això que és trempada. Ara
no en venem de farigola, i això que n'havíem tinguda. Vaig
a caminar, (i) això que em fan mal les cames. nota:
Trobem aquesta locució al DIEC. Pensem que pot ser bona, malgrat que
alguns autors la consideren un castellanisme. i altres herbesI
altres coses, generalment en to despectiu (Mall). | i
tota la resta, i etcètera; i altres galindaines, collonades, punyetes, bajanades, ximpleries, històries
| Hem de
pagar taxes, impostos, extres i altres herbes
-Punt-. nota: 1 'I
altres herbes' es diu molt en castellà, també es usual a Mallorca. 2 No és correcte
'i altres 'mandangues'.
i 'andando'! **
Li has
de dir que no ho vols fer, i endavant! (o
i avant!, i vinga!, i apa!, i au!, i som-hi!, i peti qui peti!; no
i 'andando'!).
i
aquí estic! (o i aquí estem!) *
Estem
fatigats, però hem volgut venir
(o però som aquí amb vosaltres,
però hi som!; no
i aquí estem!). Vet
ací el porró que demanaves
(o vet aquí, aquí tens; no
i aquí està).
i
aquí no ha passat res!
I
les coses continuen tal com eren. | i tothom
queda tan tranquil, i tot continua igual, i ningú no es posa cap
pedra al fetge, i com si no hagués passat res,
i tot arreglat, i com aquell qui res, i oblidem-ho tot
| Hi ha
hagut una tupinada i aquí no ha passat res! Es van
donar la mà i aquí no ha passat res! nota:
'I aquí no ha passat res!' es diu molt en castellà; ens agraden més
les altres solucions.
i
aquí pau i després glòria (o: i ara pau i després
glòria) *
Es
van ben discutir, però després se'n van anar a sopar plegats i en
paus (o i ja va estar,
i cap maldecap, i ben amics; no
i aquí pau i després glòria).
i ara!
Exclamació usada per
expressar estranyesa, refús, desaprovació. | i ara!,
ves! (Bar); no, de cap manera!, què dius, ara!,
això sí que no!, estaríem frescos! | A
-Diu que has tingut un accident de trànsit. B
-I ara! C
-Li sap greu que agafi aquest paper?
D -I ara! E -Vols cobrar? F
-No, i ara! Jo no ho faria mai
això. I ara! G -Que prens droga?
H -I ara! Ves! (Bar)
i
atura't
I encara hi haurà més
coses. | i altres!, i encara no
s'ha acabat, i en vindran més | A -Han apuja't molt
els impostos. B -I atura't! C -Hi ha molta
contaminació. D -I atura't! (encara en vindrà més)
i avall!
Expressió
que es diu per encoratjar algú a fer una acció. | i peti
qui peti!, i s'ha acabat!, i passi el que passi!, i cap maldecap!, i
endavant!i i no hi pensem més!, i avall,
que fa baixada!, i no en parlem més! | A
-Has de tenir paciència amb el director. B
-No, plego i avall! Que diguin el que
vulguin: me'n vaig i avall! Si no li agrada, que
s'hi posi fulles: ens ho vendrem i avall! La multa, la
pagarem, i avall! A –Què fem? B
–Sí, mira, anar aguantant el que vingui, i avall! (hi
ha un malalt greu; i endavant). Si el formatge es
floreix, es llença, i avall que fa baixada! No m'hi acostaré i
avall! (a fer les anàlisis) Quan
es promulga una llei restrictiva d'Internet es munten uns servidors a
Filipines i avall! (i
tot solucionat) -Punt-.
i
bé
Locució que s'usa per
cloure un argument. | doncs, bé | A -Quan
ho farem, tot això? B -I
bé, ho haig de pensar -Arrels-. nota: Es diu molt en
francès.
i bon pes!
1 Ho sol dir el venedor
quan serveix la compra al client (Gir-Mall). | t'he fet
bon pes | Té, Joana, i bon
pes! 2 Ho diu qui es
conforma amb una situació que no li agrada, perquè les coses
podrien anar més malament (Ca-Am). | i paciència!, i encara
gràcies!, i no t'hi emprenyis!, què hi vols fer?, agafa-t'ho bé! | A -Com
anem? B -Anar
tirant, com ho vols fer? I bon pes! (un
vell; les Escaules) Què
hi vols fer? És així i bon pes! (parla
del divorci del noi)
i
busques
Expressió
que designa una part petita d'una quantitat que sobrepassa un nombre
rodó (Mall). | i
escaig, fa més de, passa de | Fa
un any i busques que no ve per aquí. M'ha
costat 50 euros i busques.
i
ca! (o ca)
Que
no (Bar). | no
(Gir),
això pla!, ni pensar-hi!, no m'ho crec, ca barret (Mall)! | A
-Cerquen de beneficiar els pobres.
B -I ca! nota:
Vegeu també 'ca', al Volum 1.
i
coca!
Resposta que es fa quan
hom s'adona que li estan dient una mentida (Ca). | mentida!, això no m'ho
crec!, això és fals! | A -El
meu germà estrena un cotxe cada any. B
-I coca! i
com així?
S'empra per expressar
l'estranyesa o admiració que produeix veure o sentir una cosa
inesperada (Mall) | i com és que?, per
què? | I com així has
dit a en Jaume que véngui a sopar avui de capvespre? nota: Vegeu també 'com
així?'
i
com és ell, tots els altres
El que fa ell, fan els
altres. | tothom fa igual, fa com
tothom, tothom és igual; i com això, arreu | A -Li donen diners
cada any per netejar el bosc, en neteja un petit tros, ho deixa
córrer i, a cobrar! B -Això fa? A -Sí, i com ell,
tots els altres. Aquí tothom és viu. Ven
els iogurts trenta cèntims més cars, i com això, arreu. i
companyia
I els altres. | i mots
més, i uns altres | Han
vingut en Joan, en Miquel i companyia.
i
conte contat, conte al cabàs
Fórmula
usada per acabar els contes (Val). |
i
conte contat,
ja
s'ha acabat;
i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat; i
vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos, i
darrere la porta hi un plat de confits on tots els llaminers hi posen
els dits, darrere la porta
hi ha un muguet, vet ací el conte acabat (Val)
| I
conte contat, conte al cabàs
-Camacuc-.
i
cosa
Es
diu quan no es puntualitza el temps exactament (Men). | i
escaig, tocades les (+ hores), i busques (Mall) | El
lampista vindrà a les cinc i cosa.
i
cosa pitjor *
Ens
critiquen i, a més, no ens donen feina (o
i el que encara és pitjor: no ens donen feina, i encara pitjor que
això, i encara és més mal;
millor que i cosa pitjor, no ens
donen feina).
i d'aquella, una
altra
Manera d'indicar un
acte que es va repetint. | i un altre, va ser un
ras i seguit | Quan el seu pare el
va haver, li va ventar una bufetada, i d'aquella una altra.
i
da-li! *
És
que sempre véns tard, quan no per una cosa per una altra, que em
tens fregit. Sempre amb la mateixa cançó! (o
tornem-hi! -Gir-Mall-,
torna-li la trompa al xic -Val-;
no i da-li!)
–La cara oculta de la lluna-.
i
de quina manera! *
Es
queixava, i molt!
(o fora mida, molt i molt, en gran
manera, en grau superlatiu, de valent; millor
que i de quina manera!)
-TV3-.
i demés
*
Convidarem
els parents, els amics, els veïns i la resta (o
etcètera, i els
altres;
no i demés).
i
doncs!
1
Pot servir per a introduir una frase. |
així, parlant de tot
|
A
-La fàbrica tanca.
B
-I doncs, què farem
ara?
(com
ho faran ara?)
2
S'usa per a demanar la raó d'una actuació. |
com
és això?, per què? |
A -Si no ho
arribo a mirar, es podreix. B -I doncs?
C
-És que no me'n vaig recordar.
D -I doncs?
(com és això?)
E -Aquest nen creu si vol. F -I
doncs?
G -El
meu abric és igual que el teu? H -I
doncs?
3 També pot voler dir
'és clar que sí'. |
i tant!, evidentment!, i doncs què! (Am),
tens raó, idò (Mall) |
A -Han
dit missa? (en
un soterrar) B -I
doncs!
C -Li'n
donaran, de fruita? D -I
doncs!, què et penses!, tots som iguals.
E
-Te'n vas? F
-I doncs!
(=
és clar que sí).
G -Ho
veus! H
-I
doncs!
I -Ho hem d’endreçar nosaltres? J
-I doncs què! (i tant!, què us pensàveu!)
K
-Ara veig que tens raó. L
-I doncs! (i
tant que en tinc!)
i
eixerits! (o: i eixorits!)
Ho
diu qui s'ha d'esparpillar amb poca cosa, amb allò que hi ha (Ca). | i
espavila't!, i vés fent!, i endavant!
| Ens
van donar pa amb tomata, i eixorits! (posa't
a treballar) Ens carregàvem un
paquet a l'esquena, i eixorits!
(i amunt i avall, els contrabandistes)
i
el (+ nom) sense (+ verb) *
Tots
cerquem el rellotge i el rellotge no surt! (o
i el rellotge, que no surt!, i el rellotge no
vol sortir, i no el trobem, i el rellotge no és enlloc;
millor que i el rellotge sense sortir!). ...i
el gos encara no ha menjat! (o
...i el gos, que encara no ha menjat!, ...i el gos en dejú!;
millor que ...i el gos sense menjar!)
i
el dimoni que esterrossi!
Ho diu als altres, fent broma, qui
ja té allò que volia (Ca). | i
el dimoni que estossegui
(Am), i cap
maldecap!; i qui no en tingui, que en caci!
| A
-S'ha d'acabar la feina.
B -No, home, no: anem a
dinar, i el dimoni que esterrossi! C
-Em sembla que faltaran xuixos.
D -Jo
en menjaré un, i el dimoni que estossegui!
i
ell
Molt
vulgarment, entre persones incultes, es diu ell
en
el sentit de ‘vostè’, dirigint-se a persona de categoria social
superior (DCVB). | i
vós?, i vostè | A
-Com
esteu?
B
-Bé, i ell?
(ho sentim un cop a Amer) nota:
Sorprenent,
encara és usual a Mallorca entre l’aristocràcia més rància.
i
els altres!
Se sol respondre a qui dóna una dada que queda curta. | i
pla més! (Ca-Am), i els que pengen! (Am),
més i tot!; i
l'altra gent també
| A
-Ja té vint anys,
la Marina.
B -I els altres! A
-Valen 80 euros,
aquestes màquines. B
-I els altres! C
-Els X roben. D
-Els X i els altres!
i
els que pengen! (o: i el que penja)
Més dels que hom diu. | molts més, i tot el que hi ha al darrere
| A
-Ja deus tenir trenta anys, tu. B -I els que pengen! C
-Quan peses? B
-Noranta-quatre quilos. D
-I els que pengen!
(n'ha de fer més; no s'ho creu). Com
acabarà aquesta empresa?, i tot el que penja? (els
llocs de treball que es poden perdre).
i
em va dir més! (i: i encara més et diré!)
I
encara em va dir més coses (se sol dir parlant d'una tercera
persona). | i
encara més, i encara hi ha més coses, i una altra te'n diré!, i
encara et dic més! | A
-Em va dir que la
Margarida encara deu les obres.
B -Vols dir?
A -I em va dir més: li
han embargat la feixa! No
et fiïs de la Dolors, que et fa molt bon paper i a darrere et
critica. I encara et diré més: t'enganya!
i
encara! (o: i encara gràcies!)
Com a màxim. | tot
al més, pel cap alt | Les
fan en quatre cinemes, i encara!
-Punt-. A
-Què
en sabem de francès?
B -Quatre
mots, i encara!
i
encara (+ verb)
Hom ho diu per exclamar-se pel fet que una acció
positiva no obtingui bons resultats. |
i
a més a més, i malgrat això |
Ens
fan fer un fart de treballar, i encara malvistos! (=
i encara som malvistos). Menges poc i encara ho llences!
(gita)
i
encara no has vist res!
Hom
ho diu quan quelcom va malament i pensa que encara anirà pitjor
(Ca). | i
encara no som enlloc!, i l'aigua que baixa! | A
-Aquesta crisi és molt forta. B -I encara no has vist res! C
-La societat es va degradant
(hi ha corrupció). D -I encara no som
enlloc!
E
-Diu
que tot el dia té queixes, la batllessa.
F -I
encara no som enlloc! (fa
dos mesos que és al càrrec)
i
encara no hi val!
Hom ho diu quan no és
suficient allò que es fa, encara que sigui fet amb molt d'interès i
molta cura. | i encara no en faig
prou!, i encara no n'hi prou!, i encara no me'n surto | Amb la
gent gran s'hi ha de tenir molta paciència, i encara no hi val! (i
encara no te'n surts). A -El fuster s'ha
tallat dos dits. B -Amb les màquines, s’ha de vigilar molt,
i encara no hi val! (són perilloses). Em poso dos
tovallons, i encara no hi val! (em taco). Han de ser aturades,
les mosques, i encara no hi val! (per matar-les amb una pala). Una dona sola en una
casa no te'n surts, has d’anar escarrassada, i encara no hi val! S'ha de tenir molta
paciència, a la vida, i encara no hi val!
i
espera't!
Se sol dir quan una
cosa no va bé i hom pensa que encara pot anar més malament. | i encara no s'ha
acabat, i encara no ho saps! (Ca), i encara no està! | A -Ja perdem per 3 a
1. B -I espera’t! -CR-. C
-Hem
hagut de canviar gent.
D -I
espera’t! E
-Hi
ha molta gent, a l'estiu.
F -I
espera’t! (en
vindran més) G -Edifiquen molt, a
la costa. H -Sí, i encara no ho saps!
i foris!
Exclamació
de qui dóna una cosa per decidida i no vol discutir-la més
(Gir-Mall). | i
prou!, i fora!, i s'ha acabat!, i peti qui peti!, i res més!, i ja
està!, i ja n'hi ha prou! | A
-Ara podríem parlar de la sortida que
farem. B
-Vinga, a treballar, i foris! C
-No ens hi volen.
D -Doncs hi anirem, i foris! E
-S'ha de pujar el moble. F
-Doncs amunt, i foris! (no
ens entretinguem). Serà difícil, però
ho farem, i foris! G
-Entra'm
el paquet, si et plau.
H -Te'l
deixo aquí a la porta, i
foris!
(i prou, Olot) Noies:
a pencar, i foris!
i
gràcies! (o: i encara gràcies!)
S'usa per fer avinent que una cosa dolenta encara podria
haver estat pitjor. | i
encara passes fluix, encara gràcies que, encara bo,
encara sort, sort que només, encara pots estar content, te n'has
sortit prou bé!, i encara!
| A
-Ho han rentat?
B -Esbandit, i encara
gràcies! Te'n
donaran quaranta duros, i gràcies! Hem
empatat i encara gràcies! A la meva edat encara gràcies que pugui caminar! C
–Només
em dónes això?
D –I
gràcies! Enguany,
encara gràcies que no hem baixat de categoria!
i
ha dit bé! (i: i ha fet bé!)
Això que
dius és correcte. | i ja té
raó, i l'encerta, i ja ho diu bé, i ja és així, estic d'acord amb
tu -o amb ell- | Vostè
ha dit que ens en sortirem, i ha dit bé! En Bernat no s'ha
pas tornat a presentar, i ha fet bé!
i
ja em veus
Introdueix
una afirmació (Franja). | i
ja em tens, i ja em trobo, i ja sóc, i tot de cop vaig ser | I
ja em veieu de cap a dins del calder
(es barallaven) -Encara rai...!-.
Vam
quedar sense vi i ja en tens a mi agafant el cabàs i anant comprar.
i
ja en fa (+ nombre)
I
ja fa la quantitat de coses que es diu. | i
ja en van (+ nombre), i ja en són (+ nombre) | Un any
més, i ja en fa quatre, anem al Capcir
-TV3-. Es col·lapsa
l'aeroport de Castelló, i ja en van cinc -Saó-. Altre cop una multa
de trànsit, i ja en són tres -Punt-.
i ja està! (i: ja
està!)
1 Expressió que indica
que una cosa ja s'ha acabat o ja s'ha solucionat. | peix al cove!, adobat!,
arreglat!, cap problema! | A
-Tinc carn esqueixada. B
-Posa-t'hi un pegat i ja està! (ja seràs
guarit) Cauran
quatre gotes gots i ja està -TV3-. La
mainada ha de creure, i ja està! (no cal
parlar-ne més) C
-Qui més es diu Joan? D
-Ja està!
(cap més, ningú més). E
-Què en
faig dels cargols? F
-Els
poses en una saca, i ja està! nota:
Vegeu també 'ja està'.
i
ja et grataràs la picor, si en tens
Es
diu de qui es desentén de les conseqüències d’allò que ha fet.
| i ja t’espavilaràs, i ja t’ho faràs, i els maldecaps seran
teus, i jo cap maldecap | A en Rafelín, uns “gitanos”
li havien enjocat un mul cego. I ja et grataràs la picor, si en tens
–Albellons-. nota: No coneixem el mot enjocar.
i
ja no parlem de (o i ja no diguem X)
S'usa per a comparar
fets negatius. | i no parlem de, i
encara pitjor els X | Els professors
d'institut són mal pagats, i ja no parlem dels mestres.
i
ja posats *
I
ja que en parlem, escolta què acaben de construir al Saler (o
ja que hi som, posats a fer, posats a dir; no
i ja posats) –Saó-. Exigim
competència als encarregats de fer els textos? I ja que parlem del
tema, tots els examinadors dominen les dues llengües oficials
al País Valencià? (o posats
a parlar de textos, parlant de tot;
no i ja posats)
i
ja t'ha pagat!
Es
diu d'algú que no es fa responsable d'un fet, que no ajuda a
resoldre un problema (Ca). | i
se't treu de sobre, i ja t'ho ha dit tot, i espavila't! | Aquest
metge m'ha curat; amb l'altre duia tres mesos refredat, m'anaven mocs
a l'orella i em va dir: 'Quedaràs sord, no hi tens circulació'. I
ja em va haver pagat! Si
t'atropellen en un pas de vianants, et diuen 'perdoni, no ho volia
pas fer', i ja t'han pagat!
i
jo, què?
Ho
diu qui no és convidat en un repartiment. | i
a mi?, no n'hi ha per a mi?, que no sóc fill de Déu, jo? | I
jo, què? (no li donen coca)
i l'aigua que baixa!
Hom ho diu d'un tema
que es preveu que serà molt llarg. | i no s'ha pas acabat
aquí!, i n'hi ha per estona!, ui en passaran de coses!, això acaba
de començar | A
-Cada dia hi ha més atur.
B -I l'aigua que baixa! (n'hi
haurà més)
i la companya
Locució que s'usa per
a tornar una salutació (Am). | bon dia! | A -Déu
vos guard! (quan s'arriba a un lloc). B -I
la companya!
i
les puces al teu llit Broma
que es diu a qui va a dormir, sobretot a la mainada (Ca). | que
una puça te piqui tota sa nit -Horranch, Mall-. A
–Bona nit! B –I les puces al teu llit!
i
llestos! *
Si
no hi estàs d'acord, me'n vaig, i avall! (o
i s'ha acabat!, i cap maldecap!, i endavant!, i no en parlem més!; i
avall que fa baixada!; i res més!, i no en parlem pus!, i arreglats!
-Val-;
millor que i
llestos!)
-TV3-.
i
lo que te rondaré morena! **
A
-Fa mig any que fan obres, al carrer. B -I els dies que
duraran! (o i el temps que duraran, i l'aigua que baixa!, i
encara n'hi ha per dies!, i va llarg!; no i lo que te rondaré
morena!) -RAC1-.
i
mai més ben dit! (o: mai més ben dit!)
Conclusió
de qui veu dues coses coincidents (Am-Val) | i
mai millor dit! | ...i
defensen els interessos dels bancs, i mai millor dit (pels
interessos que cobren) -CR-. Quina
cagarel·la!, i mai tan ben dit
(parlen del vàter) -TV3-
i
més
I
encara més. | i
més i tot; i més, si volen; tant com volen | A
-M'han cobrat 100 euros per una
visita.
B -Et cobren tot el que volen i
més.
i
més que (+ verb)
Encara
més dels que diuen. | més
n'hi (+ verb) -Ca-Am-,
i encara més | Hi
cabran tots, i més que en vinguen -L’armariet-. I més que xiularan
si... -RAC1-. El
país té prou recursos econòmics, propagandístics i de legalitat
per dur a terme aquest programa, i més que calgués. A
-Se'ls
enduran tots? B
-Més
n'hi hagués!
i
mig
Ho sol dir qui està
molt cansat d'alguna cosa. | i jo encara més | A
-N'estic fart, d'aquest home! B
-I jo, fart i mig! C
-Estic emprenyat d'anar a la vinya amb
aquestes calors! D -I
jo, emprenyat i mig! N'estic
fart i mig de la declaració de la renda (cansat).
i
millor (+ nom)
I encara més. | i més bo, i també | En Robert,
llicenciat en dret, gran empresari i millor esportista -Punt-. X, gran músic i
encara millor persona.
i
mitja (i: i quart)
Vegeu
'quarts de (+ hora)' i
no miro a ningú *
En aquest poble ni
ha molts divorcis, i no ho dic per ningú! (o i que ningú no
es pensi que parlo per ell; millor
que i no miro a ningú!)
i
nosaltres que ho vegem!
(i: i vosaltres que ho veieu!)
Manera
de respondre a una felicitació (Val-Mall). | i
que nosaltres ho vegem!, que tinguem salut per veure-ho!, en
companyia teva!, i que tots ho puguem veure! | A
-Per molts any, Brígida!
B -Ai, gràcies!, i nosaltres que ho vegem!
i
para de comptar
I
cap més cosa. | i
res més, i s'ha acabat aquí, i prou, i ningú més, i no en cacis
-o no en busquis- més- , i aquí s'acaba la llista, i no gaires més
| T'ajudarà
el teu pare, el teu cunyat i para de comptar. A
dos-mil metres hi trobes alguna sargantana, algun isard i para de
comptar
-CR-. En comprarem tres o
quatre, de torrons, i para de comptar. nota:
Sentim 'i
para de comptar' en català i en
castellà. Sembla bona, però no n'estem segurs.
i
passa'm a buscar!
Es diu d'una cosa que
ja no té solució, que ja no es pot fer o ja no es pot abastar (Am).
| i s'haurà acabat, i
vine'm al darrera!, i vés-li al darrere!, i ja
t'arreglaràs!, no
t'hi amoïnis gaire, no hi perdis el temps, no hi pensis més, tal
dia farà un any, i
passa que t'he vist! (Bar), ara
ja ho tinc;
qui ho té, ho té; qui els té, els compta, i al cul me les fotin
bullides!
| Si vas deixant la
màquina a tothom, la perdràs i passa’m a buscar! (ja no en
tindràs cap). Aquesta gent, et
foten una estafada i passa'm buscar! Et
faig aquesta feina i passa'm a buscar! (no
te'n faré cap més) Jo ja
ho tinc: passa'm a buscar! (= qui no ho
tingui, més mal per ell). Acabada la guerra va
fugir a l'estranger i passa'l a buscar!
nota:
Pot substituir els castellanismes 'que me quiten lo bailado' i 'si
te he visto no me acuerdo'.
i
pensar que *
Quan
penso que seríem rics, em rampello (o
quan veig que; millor que i
pensar que ara podríem ser rics!). Tinguem en compte
que l'any passat l'equip no va passar la primera eliminatòria (o
pensem que; millor que i pensar que l'any passat l'equip no
va passar la primera ronda!) -TV3-.
i pico *
En
vindran cinquanta i escaig (o més
de cinquanta, cinquanta i escadús, passaran de cinquanta, cinquanta
i busques -Men-,
cinquanta i un poc més -Val-; no cinquanta
i pico) -CR-.
i planguts!
Se sol respondre això
quan es considera que allò que hom dóna és suficient o excessiu
(Am). | i prou!, i encara
gràcies!, i encara bo!, i ja pots estar content! | A -Només
me'n donaràs trenta cèntims per cada mata?
B -I planguts! C -Tant de bo que
teníem i només hem guanyat tres punts? (jugant a cartes). D -I
planguts!
i
pocs (o i poc) *
No
érem gaires més de quaranta (o
érem una mica més de quaranta, passàvem de quaranta, érem
quaranta i escaig; no
érem quaranta i pocs) -CR-. D'aquí
poc més de dos anys... (o
d'aquí dos anys i poc més; no
d'aquí dos anys i poc)
-Avui-.
i
prou!
Ho sol dir qui es
reafirma en una cosa i no accepta de tornar-ne a parlar. | ho és i
s'ha acabat!, és així, i no en parlem més!, no m'interessa i prou!
| En
Jofre és beneit, i prou! (no
el defenseu) El
corrent d'aire és dolent, i prou! (no
em vulgueu convèncer que va bé) Roben
perquè són delinqüents, i prou! (i no
cerqueu excuses).
i
punt! *
Ho feu
per guanyar-hi diners, i res més!
(o i s'ha acabat!, i prou!, és així!;
no
i punt!) Li
diré que no m'interessa, i avall que fa baixada! (o
i avall, i s'ha acabat!, i no en parlem més!, i ja n'hi ha prou!; no
i punt!)
i
què? *
A -Et
castigarem! B -M'és
igual! (o tant
m'és!, tant se me'n dóna!, no em ve d'aquí!, no em fa ni fred ni
calor, què hi fa?; millor que i
què?)
i
què dir de? *
I
què podem dir de les activitats de temps lliure? (o i què
hem de dir de, millor que i què dir de?)
–Saó-
i que ho diguis! *
A
-Avui fa xafagor! -xafogor-! B -Ja
ho pots ben dir! (o
ja t'ho asseguro!, encara que ho
diguis!, tens pla raó!, tens tota la raó; no
i que ho diguis!) A
-Et foten cada espant, la mainada! B-
Encara que ho diguis!
(o ho sé bé prou!, ja ho pos ben
dir! no
i que ho diguis!)
i
que per amunt i que per avall
Es
diu d’aquella persona que va d’un lloc a l’altre constantment.
| semblar
el cul d’en Jaumet, anar amunt i avall; va i ve com la coa de l’ase
(Mall)
| I
que per amunt i que per avall, anava tot el temps d’un lloc a
l’altre.
i
qui diu això, diu una altra cosa
Ho
sol dir qui posa un exemple en una conversa. |
per
exemple, i això només és un exemple | Aquest
home és un insurrecte; quan vol cafè, ha de ser de seguida, i qui
diu això, diu una altra cosa. insurrecte:
Persona de mal tractar. Vegeu Volum 1.
i
qui no ho creu, que ho vagi a cercar
Moltes
rondalles mallorquines acaben d’aquesta manera, i sovint s’hi
afegeix “i en el cel mos vegem tots plegats. Amén” (Adagiona,
Mall). | i qui
no ho vol creure, que ho vagi a veure
(Gir) |
i
res, és igual
Empra
aquesta expressió algú que se sap ignorant d’una cosa. | i
res és tot u, i res és la mateixa cosa, i res és equivalent | No
em parleu de política, perquè el que en sé i res, és igual. El
llatí que sé i res, és tot u. Això
que menges i res, és igual. El
que em feu i res, passa pel mateix camí (no
em curareu pas). Això
i res, és igual (els documents
no tenen cap valor).
i
s'ha acabat!
Ho
diu qui està ben decidit a fer o a no fer una cosa (Gir-Val). | i
avall!, i cap maldecap, i endavant!, i prou! i foris!, i ja està! | A
mi no m'agraden pas, els regals: quan em ve bé una cosa, me la
compro, i s’ha acabat! Ací
no es
paga, i s’ha acabat! nota:
Hem sentit a la ràdio 'i sant s'ha acabat', un calc del castellà
que cal evitar.
i
santes pasqües!
Expressió
que diu qui vol donar una cosa per acabada. | i
ja està!, ja n'hi ha prou!, no en parlem més, i prou!, i avall!; i,
si no li està bé, que s'hi posi fulles!, i s'ha acabat el bròquil! | Restarem
els cèntims que hem pagat de més i santes pasqües
-TV3-. Mitja
hora i santes pasqües!
(i ja haurem acabat) -Punt-. nota:
La locució 'i santes pasqües!' es diu molt en castellà, però
pensem que és bona.
i
sense ell, d'altres
N'hi
ha haguts més. | i
altres, i molts més, n'hi ha més | A
-En Jaume
havia estat el pretendent de la Núria.
B -I sense
ell, d'altres. C
-En Joan ha vingut per comprar el camp.
D -I sense
ell, d'altres.
i
si és bo, venga!
Vol
dir que si una cosa és bona sempre és ben rebuda (Mall). | si
t'agrada, endavant!, si t'agrada, som-hi! | A
ell li agrada el bon menjar, sempre em diu: 'I si és bo, venga!'.
i
si la padrina tingués collons, seria l'oncle!
Resposta
que es fa a qui insisteix a posar dubtes, excuses o preguntes que no
tenen gaire sentit. | i
si sa padrina tengués collons, no seria sa padrina, seria es padrí!
(Horranch, Mall) | A
-I si plou la farem, l'excursió?
B -Ja ho
veurem. A
-I si els de Callosa no vénen? B
-Ja en
parlarem. A
-I si la cama em fes mal?
B -I si la
padrina tingués collons, seria l'uncle!
(l'oncle) i
tal *
Em
dedico a recopilar informació, a desar-la, etc.
(o
em dedico a recopilar informació i a desar-la, i tota la resta, i la
resta, i altres coses;
no i
tal). nota:
Sí que s'accepta 'tal i tal'.
i
tan (+ adjectiu)! *
Si
no et ve bé de venir, no vinguis: amics igual! (o
amics com sempre, no et preocupis, no passis pena, i tan amics con
abans -Bar-; millor
que i tan
amics!) Demà
torno a la feina, i ben content! (o
i ja m'agrada, i content com sempre; millor
que i tan feliç!, i tan conten!) Han
empatat, un punt per a cada equip i tothom content! (o
i tothom satisfet!; millor
que i tots tan contents!)
i
tan poc!
S'usa
per confirmar una negació. | ja
tens pla raó!, ja ho dius bé!, ja serà així! | A-Demà
dormirem poc. B -I tan poc!
i
tant!
Exclamació
de confirmació. | que
sí, naturalment, evidentment; molt; no ca! | A
-Te'ls compren, aquests préssecs petits?
B -I tant! I
tant que se li veu la pell, al canari! A
-Fa bon dia a Ontinyent?
B -I tant! C
-És
mal pagada, aquesta feina.
D -I
tant!
(o i
tan mal pagada!) E
-Voldreu
venir?
F -I tant
que sí!
Oh,
i tant que volem venir!
G
-Saps com
es diu aquesta escola?
H -Oh, i
tant! Es diu Dalmau Carles. I
-No en fa pas de calor.
J -No ca!
(vol dir que sí, Déu n'hi do)
i
tants *
Ha
passat una formosa jove de vint anys i escaig (o
de vint anys i
no gaires més, que passava de vint anys, de més de vint anys, de
vint anys i alguns més, de vint anys i busques
-Men-;
millor que de
vint i tants anys). nota:
Coromines i altres autors consideren que 'i tants' és una
construcció bona.
i
tot
Dóna
èmfasi a una afirmació. | fins i tot; aquí i
tot, àdhuc els, tothom | Vénen els petits i
tot a l'excursió. Hi anaven les dones
i tot, a fer contraban! Ja
pots apagar aquella i tot
(d'estufa). Aquí
i tot m'has de venir a empipar? (fins i tot
aquí?) S'atreveixen
a cantar en català i tot! Menjaven
cacauets cloves i tot! (o
pela i tot) Això
ho fan els que no hi creuen i tot! -LBN-
i
un llarg etcètera *
Vindran
en P, en G, en J, la P i molts més
(o
i la resta, i una bona
colla més, i molts altres, i deu de la darrera;
millor
que i un llarg etcètera)
-Avui-.
notes:
1 'I deu de la darrera' (basa del joc de cartes). 2
'I un llarg etcètera' es diu molt en castellà i ens sembla un calc.
Són millors les alternatives que us proposem. nota:
'I deu de la darrera' (basa del joc de cartes).
i
un mè-mèu!
Es
diu per a expressar un desacord (Mall). |
què
no!, llet! (Gir), i un be negre! | A-
Ei, Joan, demà has de venir amb mi a pescar calamars?
B -I un mé-méu!
i
un puput!
Negació
(Mall). |
que
no!, i un be negre amb potes rosses!, demà
m'afaitaràs! | A
-Em vols acompanyar?
B -I un puput!
i
un quart
Passant
un quart de les hores que es diuen. |
i
quinze minuts | Hi
he estat dues hores i un quart. nota:
1 Es considera més genuí dir 'i un quart' que 'i quart' -Llengua
Nacional-. 2
A Mallorca, per indicar un temps transcorregut, com a l'exemple, es
diu 'i un quart'; però per indicar l'hora que marca el rellotge, 'i
quart'. Ex.: “Ha hagut de menester dues hores i un quart”; “Ha
acabat a les dues i quart”.
i
un rave! *
A
-Demà
m'has de venir a ajudar!
B -Demà
m'afaitaràs! (o
i ca!, i un be!, i un be negre!, i un be negre amb potes rosses!
-Bar-,
i un nap!, planta-me-la al clatell!; no
i un rave!)
i
una bona guitza!
Expressió
que comunica incredulitat o negació (Val). | de
cap manera, per res del món, demà
m’afaitaràs!
(Gir) | A -Deixa’m
la teua clau. B
-I
una bona guitza!
i
una cosa et diré (o: i una cosa et dic, i una altra cosa et diré).
Mots que se solen
afegir per refermar una idea (Am). | i a més | A -Encara tornareu
amics. B -De cap manera, i una cosa et diré: si demà ve, no
el deixaré ni entrar.
i
va i (+ verb) *
I jo
li dic: vols dir que fas bé? (o i
jo que li dic; no i
jo vaig i li dic) -TV3-. S'acosta
i em diu...
(o em ve i em diu; no
i va i em diu). nota:
Vegeu també 'va i...' 'anar i'.
i
va que xuta!*
Posa-n'hi
tres, i ja en tens prou! (o
i ja està bé!;
no i va que
xuta!). Els
del PDD conserven la Diputació, i encara gràcies! (o
i encara bo!, i
ja poden estar contents, i encara sort!; no
i van que xuta!,
i va que s'estimba!)
i
van (+ nombre) *
Un
altre triple d'en Pau, i ja és el que fa quatre
(o i ja és el
quart, i ja n'ha fets quatre, el quart que fa; millor
que i van
quatre, i en van quatre).
i
venga!
Es
diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit o per
indicar la presencia continuada i simultània d’una sèrie
d’accions diverses (Mall). | Es
diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit o per
indicar la pressa continuada i simultània d’una sèrie d’accions
diverses (Mall). | vinga!
| I
venguen bots, xecalines, cucaveles i tombarelles –Conte-. bot:
Moviment ràpid cap a un lloc determinat (equival a salt). xecalina:
Bot que es fa alçant les anques. cucavela:
Sinònim de tombarella, corumbela, giravela.
ia
ia! (o ia!, ja ja) *
A
-Has
d'estudiar més per aprovar. B
-És clar!
(o això ja
ho sé, ja m'ho penso!, ja ho veig!;
no ia ia!,
ia!, ja ja!)
idea
de bomber *
A
-Ara ens vol fer treballar de nit
podent-ho fer de dia. B -Aquest
home sempre té idees de beneit (o
sempre surt amb estirabots, sempre va
contra corrent, sempre fa coses esbojarrades –o absurdes-;
millor que sempre té
idees de bomber). nota:
Trobem 'idea de bomber' a Optimot.
idea
força *
El
nostre objectiu és organitzar una celebració digna del centenari (o
la meta, el fi, la finalitat, el propòsit; millor
que
la idea força).
idò
digues que sí!
Es diu per a indicar
que una cosa no es fa o que no funciona com pertocaria (Mall). | això és així! | Idò
digués que sí, Joan!, ja et vaig dir que això ho havies de fer
així.
igual
1
Es diu d'una cosa quan coincideix amb una altra. | idèntic,
el mateix, parell, equivalent | Els
dos taulons són iguals de llargs (o
són llargs igual). Ho
fas igual de bé que jo. Altres
mostres del gènere són igual de dolentes però... -Avui-. 2
La mateixa cosa. | això
mateix, el mateix fet | No
em recordo dels noms de les flors, i igual em passa amb els ocells (o
em passa igual amb els ocells, amb els ocells em passa igual). 3
De la mateixa manera que. | com
| Si
et plau, talla'm els cabells igual que sempre.
igual
*
1
Et pots trobar que no vinguin (o
potser no
vindran, no deuran venir, qui sap si vindran, vés a saber si, al
capdavall no sabem si; no
igual no vénen). 2
No diguis res, que encara et culparan a tu (o
que et poden culpar a tu, que segur que et culparan a tu; no
que igual et culpen a tu). 3
Tant és, si hi ha víctimes
(o és
igual, no té importància; no
igual
té que hi hagi víctimes) -Saó-.
importar
un 'bledo' **
Tant se me'n dóna qui guanyi la lliga!
(o no
m'interessa gens, tant se me'n fot, més ben
igual, no m'importa ben gota, i un be negre!; no
m'importa un bledo).
importar
un rave
No
interessar gaire una cosa, una persona o un esdeveniment. | tant
se me’n dóna, tant se me’n fot, a prendre pel sac!; enviar o engegar
a pastar fang, tant se me'n fa, no
m'interessa gens ni mica
| Li
importa un rave, aquesta competició -TV2-. Amb
aquesta actitud demostren que la llengua els importa un rave. Va
enviar els del partit a prendre pel sac. De
l'enrabiada que va tenir, ho va engegar tot a pastar fang! nota:
'Importar
un rave' també es diu molt en castellà.
imposar-se
(una cosa) *
Fan
falta unes declaracions del president (o
calen,
són necessàries, convenen;
millor que s'imposen
unes declaracions). nota:
Trobem 'imposar-se'
en aquest sentit al
GDLC i al DCVB. Pensem que no ens cal.
imposar-se
el seny
Prendre
la decisió bona, assenyada (Am). | haver-hi
seny, senderi, trellat; tenir seny | Hi
haurà guerra, si el seny no s'imposa
-Revista-.
inclinar
la balança (i decantar la balança) *
No
sabia a qui votar, però el que van dir de la nova fàbrica em va fer
decidir (o em
va fer determinar, em va fer acabar de decidir, em va acabar de fer
el pes, em va convèncer, va fer caure la balança, va fer la
balançada; millor que
va inclinar la balança, va decantar la balança).
inclòs
Ha
estat traduït a molts idiomes incloent-hi el rus i el japonès (o
fins
i tot al, àdhuc al; no
inclòs, inclús)
-Llengua Nacional-.
infant
i ca, sap qui bé li fa
Vol
dir que els nins saben destriar qui els vol bé (Mall). | els
infant i els animals, coneixen qui els vol bé | El teu fill
estarà perfectament amb la meva mare; ella se l’estima, i ja diuen
que infant i ca, sap qui bé li fa.
infant
pucer
Infant
que encara no ha arribat a la pubertat (Mall). | criatura, nen,
al·lot pucer (Mall) | Era un infant pucer fent
entremaliadures pels carrers i places de Sineu
-Albellons-.
infants
i orats diuen les veritats
Les
criatures no diuen mentides. | infant
i orat diuen veritat (Tresponts) | A
-Si
el nen ho diu, és així: infants i orats diuen les veritats.
B -Quan
tenen quinze mesos, sí; de més grans ja és diferent.
infinitiu
(en conclusions i informacions) *
Res
més; només cal recordar que dilluns és festa
(o
només us vull recordar
que, recordeu que;
no
només recordar que). Per
últim, recordeu que diumenge cal anar a votar (o penseu que,
tingueu present que; no per últim, recordar que).
inflar
es flabiol
Molestar d'una manera
enutjosa (Mall). | irritar, fer emprenyar,
tocar els collons | No
m'inflis es flabiol, que t'esllomaré!
inflar-se
de *
Aquest
any es fa un tip de guanyar premis (o
es cansa de, s'afarta de, s'atipa de, es fa un fart de;
no
s’està inflant de).
insult
a la intel·ligència
Raonament
molt feble. | prendre
per ximple, per beneit, per mec | Això
que dius és un insult a la meva intel·ligència.| nota:
També es diu en castellà i en anglès.
|