gàbia de boigs *

Aquella casa és una olla de cols (o és una olla de grills, és una olla de caragols, és un sac de gats, és un orgue de gats; no és una gàbia de boigs!)

gaire mai *

No hi vaig gairebé mai a caçar bolets (o no hi vaig gaire, hi vaig poques vegades, hi vaig escasses vegades; millor que no hi vaig gaire mai a caçar bolets).
No en miro gairebé mai de films (o en miro poques vegades, no en miro gaires; millor que no en miro gaire mai de films).
nota: 'Gaire mai' es diu força a l'Empordà; tanmateix no sembla bo, perquè 'mai' no admet gradacions (no és com 'gaire sovint').

gall en garbera (o de)

Persona de caràcter bregós (Val). |
exaltat, esverat, fogós, amic de barallar-se (Val) |
Quan li dius això es posa com un gall en garbera.
La política és una baralla de galls de garbera -Temps-.

gallina molla

Es diu d'algú molt poregós (Am). |
gallina mullada (Bar), covard, gallina, poruc (porugueta, cagarri, cagat Val) |
No li ho digues, que és una gallina molla.
No vol quedar-se sol: és un cagarri.

gallina vella fa bon brou

Se sol dir quan un home jove es casa amb una dona un poc vella (Men-Mall). |

galta de la muntanya

Es diu de la part suau de la muntanya (Val-Cat). |
coster, falda |
A la galta de la muntanya hi havia un cau de raboses.

ganes d’espatarrar el burgès

Es diu per indicar el desig o volença de causar una profunda impressió, de por o d’admiració, a qualcú. |
ganes d’esglaiar, d'impressionar, d'escandalitzar |
Doncs, a tot quant he dit de l’escriptor per a mi desconegut, ara que sé qui és hi afegiré l’acusació d’esnobisme i ganes d’espatarrar el burgès.
nota: Gal·licisme que ja té força tradició.

gangues de l'ofici *

A -Hi ha hagut dos policies ferits a la manifestació. B -Això són inconvenients de l'ofici (o coses de l'ofici, això ja passa en aquesta feina; millor que això són gangues de l'ofici) -TV3-.
nota: Trobem 'gangues de l'ofici' al GDLC.

ganyolar com raboses agafades a la ratera

Cridar desaforadament (Terres Ebre). |
cridar com un boig, esgaripar, udolar |
I els ferits que ganyolaven com raboses agafades a la ratera -Contalles-.

garbellar aigua

Fer una feina inútil (Val). |
passar l’estona, fer faena debades (Val) |
Sí, tots vénen, però si hi manques tu, garbellarem aigua.

garbí la mou, llevant la plou

Es diu perquè moltes vegades un temporal de llevant comença pels vents que són de garbí (Cotlliure, Cat Nord). |
el garbí les mou i el llevant les plou (DCVB) |

gastar bromes

Vegeu 'fer broma'

gastar el nom

Dir el nom d'algú moltes vegades seguides (Ca). |
repetir el nom |
Em gastaràs el nom! (el va cridant)

gastar saliva

Enraonar molt (Nord-Gir). |
xerrar, garlar, predicar, embarbollar-se |
Era una petita broma que m'era habitual i repetida prou per haver-hi gastat un gran perol de saliva -Vagons robats-.

gastar suc de cervell

Es diu de qui té bon enteniment o actua amb molt de seny (Mall). |
tenir molt de seny, tenir molt de coneixement, tenir senderi, tenir trellat (Val) |
Certament, aquest home gasta suc de cervell.

'gasto' mort *

Cada setmana hem de pagar metges, medicaments, etc., i això és un ròssec (o una gran despesa, un censal, una sangonera, una despesa inútil; no és un 'gasto' mort).
El manteniment de trens, vies, carreteres, etc., són grans despeses (o són ròssecs; no són 'gastos' morts).
Fer carrosses per les Fires és una gran despesa (o val un censal, és molt car, és una inversió molt grossa; no és un 'gasto mort').
nota: Vegeu també 'mort 3', al Volum 1.

gat dorment, no va agafar mai res amb les dents

Cal estar alerta, treballar i fer les coses que cal (Am). |
no badis!, no t'encantis!, no et distreguis!, no t'adormis!; gat dorment, no li toca res per la dent (Empordà, DCVB) |
Carla, gat dorment no va agafar mai res amb les dents! Au, fes els deures.

gat escaldat, aigua tèbia tem (o li fa por)

Les persones escarmentades es tornen cautes, prudents en excés. |
l'experiència ensenya a protegir-se al menor indici; gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou (Bar); gat escaldat, (aigo freda li basta; gat escaldat, d'aigua freda tem Mall) |
A -Com que va tenir un atac de cor, ara, al més mínim dolor, corre al metge. B -Gat escaldat, aigua tèbia tem.
Ja no inverteix tan alegrement en la borsa: gat escaldat, aigua tèbia li fa por (hi va tenir una mala experiència).

gat vell

Persona amb llarga experiència (Gir-Bar). |
veterà, bregat, foguejat; persona que se les pensa totes, que té món |
És un gat vell, no l'atraparàs pas mai (sempre té una resposta).
Aquest jugador és un gat vell: fa moltes faltes i l'àrbitre no les veu -CR-.

gata maula

Persona falsa, que sap dissimular les seves intencions (Gir-Mall). |
nyeu-nyeu, hipòcrita, fals, maula (Bar-la Franja), gata moixa (Bar-Val), mosca balba (la Franja) |
Tots desconfiem del teu cunyat, perquè és una gata maula.
Quina gata maula, aquella!, sembla manyaga perquè parla fluix i sembla que t'ho ha de donar tot, però no badis!
Busca-t’ho tu, que ell és una gata maula i t’enganyarà.
Fent la gata moixa ha tingut tota l'herència.
Ningú no havia sospitat que l'àvia –la gata moixa, la mosca balba- havia covat el seu ressentiment durant anys i panys –Granota-.

gats amb gats mai no s'esgarrapen

Dues persones de la mateixa família o de la mateixa professió no van mai l’una contra l'altra. |
llops amb llops no es mosseguen (Bar), les persones que tenen els mateixos interessos no es fan mai mal, entre lladres no es perd res, de gat a gat no hi ha més que arpades (Men) |
Malgrat totes les il·legalitats, el nou president no va fer cap denúncia: gats amb gats mai no s'esgarrapen.
A -El meu advocat pot perjudicar molt l’altre, perquè hi ha papers falsos. B -No tinguis pas por que ho faci: gats amb gats mai no s’esgarrapen.
A -Avui qui guanyarà, el Barça o el Mallorca? B -No ho sé, de gat a gat no hi ha mai més que arpades (tots són jugadors).

gaudir com un porc

Sentir gran plaer, divertir-se alegrement (Mall). |
fruir, xalar (Men), xalar com un verro (Girona) |
Vaig gaudir-ne com un porc, de fer teatre -El Mirall-.

gaudir les mels de la victòria (o de l’èxit) *

Després d’un any de competició, ara toca celebrar-ho (o gaudir-ne, festivar-ho, xalar una estona, celebrar el succés -o el triomf-, passar bones estones; millor que gaudir les mels de la victòria).

gec de garrotades

Sèrie de cops de garrot o de plantofades, ventades a una persona o a un animal (Gir-Bar). |
gec de llenya -o d’hòsties-, fart de llenya, pallissa, estomacada |
El va atrapar robant i no li va poder ventar un gec de garrotades perquè el lladre fugí ràpidament.
Encara que va rebre un gec de garrotades, l'ase no es va moure.
Eren a punt de fúmer-li un gec de garrotades, però la policia els ho impedí.

gegant amb peus de fang

Hom ho diu d'una empresa d'una gran aparença i de poca força real. |
espantall, empreses de molt façana i pocs diners, tigre de paper (d'origen xinès) |
Les empreses elèctriques són gegants amb peus de fang.
El Sant Feliu és un tigre de paper: no ens fa por.

gelat com un poll

Expressió utilitzada per indicar que una persona té molt de fred (Val). |
quedar-se com un poll, estar glaçat |
Sense abric, ni guants, es va quedar més gelat que un poll, allí plantat.

gemegueria pixa freda

Es diu fent referència a qui gemega o ploriqueja de manera irrellevant o mancada d’entusiasme (Mall). |
fer el ploricó, fer el somicó, fer bótes (Val) |
Ho dic i ho repetesc: estic fins al capdamunt d’aquesta gemegueria pixa freda, mitja punyeta i sobretot mancada de virior i esperit.

generalment parlant *

L'efecte del vent és enervant i depressiu, la majoria de les vegades (o en general, gairebé sempre, generalment; millor que generalment parlant) -Avui-.
nota: Creiem que "generalment parlant" és un anglicisme que no ens fa cal falta.

generositat de mires (o amplitud) *

No passes ànsia: analitzarà el teu problema amb magnanimitat (o amb grandesa d'ànim, amb generositat, amb magnificència, amb noblesa de sentiments; millor que amb generositat de mires).
Volem mestres més oberts (o més comprensius, comunicatius, tolerants, imparcials, justos, neutrals, objectius, equànimes; millor que amb més amplitud de mires) -Avui-. 

geni i figura, fins a la sepultura *

Li diem que no vagi a treballar, perquè està mallat, però ell, mesell allà! (o però no és fàcil canviar de caràcter; però per collons, els seus; però no escolta a ningú, però no té esmena; millor que però ell, geni i figura, fins a la sepultura).

nota: Trobem aquesta frase feta al GDLC i al DCVB. No us la recomanem.

gens ni mica

En quantitat o intensitat inexistent (Am-Mall). |
gens ni gota, gota, ben gota, en absolut, gens ni miqueta (Val), ni palla ni gra (Am), ni senyal (Ca), ni una gota, ni un borrall, ni un moment (ni mica ni molla, ni un pessic, ni una branca, ni un pensament, ni un pèl; Tresponts), cap bri (Cat Nord), molla (Lleida) |
No busques el vi: no en queda gens ni mica.
Sort que no fa gens ni mica de vent, perquè t’haurien volat els papers.

No te'n fiïs ni palla ni gra d'ell (gens).
No en vam veure ni senyal, dels anglesos (cap).
C -Va ploure, divendres? D -Ni una gota (o ni un fil, Am).
Són moltes xafarderies i ni un borrall de veritat -Temps-.
No ho dubtaria ni un minut.
No he dubtat ni un moment (ho he acceptat de seguida).
No hi vull perdre ni un moment (no m'interessa de parlar-ne).
L'Emilieta li va contestar que ja sabia que pel poble hi tenia fama de bruixa. No els en fesses pas cap molla de cas! -Vetllador-.
No m'interessa cap bri, la nova cançó -Arrels-.

gent boigs, cames ajudeu-me

Recomana no voler tractes ni discussions amb persones ximples. |
gent boigs, cames a coll (Am), entre boigs, cames a córrer (Ca); fugiu -o aparteu-vos- de gent desassenyada, dels boigs, cames voleu! (Anglès) |
Amb un boig, cames ajudeu-me.
A -Vols que vingui a parlar amb tu, la mare del noi? B -No! Gent boigs, cames ajudeu-me! Que hi parli el psicòleg de l'escola.
C -Demà, si vols, hi tornarem a enraonar. D -No, Déu me’n guard! Amb gent boigs cames a coll!
No vull discutir: entre boigs, cames a córrer!

gent com cal

Es diu de les persones honrades i fiables. |
gent de confiança, persones correctes |
Gent com cal, n’hi ha pocs.
Només farem tractes amb gent com cal.
nota: Vegeu també "com cal".

gent de a peu *

La gent del carrer no entén aquestes retallades (o el poble, les persones comunes, la majoria de la gent, els ciutadans corrents, el públic, la gent comuna.; no la gent de a peu).
El poble menut captava el desencís -Llibre-.

gent de bé

Persones honrades, sense intencions dolentes. |
bona gent, bones persones, persones de bé, homes de bé, dones de bé; honestos, íntegres |
Hi pots confiar, són gent de bé.

gent de lletra

Es diu d’aquelles persones que tenen una professió relacionada amb el fet d’escriure, dels intel·lectuals. l
gent de ploma; erudits, instruïts; lletraferits l
No se’t podia ocórrer parlar-li de tu a tu a una persona amb corbata, això mai, així que sols veure-la… ep! Açò què serà?... Gent de lletra, senyors, prudència -Séquies-.

gent de lletrada

Es diu de la gent instruïda i que ha llegit molt (Mall). |
gent de lletra, lletraferits, persones erudites |
La gent de lletrada té molts llibres, però surten poc de casa.

gent del carrer

Persones normals, sense influències ni càrrecs. |
persones comunes |
Vaig tenir sort que la gent del carrer m'hi ajudés -Avui-.
nota: Una persona "de carrer", a Girona, és una que no s’està gaire a casa, que sempre n'és fora.

gent desanimada

Es diu de les persones molt dolentes o dels qui no estimen la vida (Ca). |
malparits, malvats, pèrfids, cruels, perversos, inhumans; avorrits de la vida |
Són gent desanimada, aquests que entren per els cases i maltracten la gent.
Han de ser gent desanimada, gairebé, per tirar-se amb paracaigudes (ho diu una persona gran).
A la guerra, de voluntari, hi van gent desanimada.

gent fa gent

Vol dir que les persones tenim la tendència d’anar allà on ja n'hi ha d'altres. |
gent porta gent |
A -Mireu: un cafè és ben buit, i l'altre, ben ple. B -Sí, gent fa gent!
Gent amb gent i bossa amb ton argent (Val)

gent jove, pa blanet

Es diu de la joventut per queixar-se de la seua poca espenta, de la seua delicadesa, de la seua mandra o falta de caràcter (Val). |
gent jove, pa tou (Bar) |
Me’n vaig anar d’excursió amb la meua classe, i al cap d’una hora ja treien el fetge per la boca. Ja se sap que gent jove, pa blanet.

gent tronada

Es diu de les persones vingudes a menys econòmicament i social (Bar). |
descabalats, empobrits, vinguts a pobresa |
Són gent tronada: eren molt rics, però s'ho han anat venent tot.

gerro d'aigua freda *

La notícia ha estat una galleda d'aigua freda (o una dutxa freda, un goig sense alegria, una decepció, els ha vingut de nou; no un gerro d'aigua freda).
A- Pensaven fer bona anyada i amb la pedregada ha anat tot per terra. B -Ha estat una patacada molt forta (o els ha aigualit la festa, els ha deixats eixalats; no ha estat un gerro d'aigua freda).

gest de bona voluntat *

Desconvocar la vaga ha estat una manifestació de bona voluntat envers el govern (o un acte de bona voluntat, un intent per dialogar; millor que un gest de bona voluntat) -TV3-.

girar (a algú)

Fer-lo canviar d'opinió (Ca). |
torçar-se, mudar la pell; girar-se com una mitja |
A l'Isidre l'han girat, fa tot el que diu la seva dona.
La seva mare l’ha girada i ara no vol venir amb mi (ho diu el pare, divorciats).

girar costes

Girar l'esquena per anar-se’n (Val). |
girar cua, girar en coa, girar l'esquena, girar les costes (DCVB) |
Jo sí, me’n recorde molt bé, et vas posar vermell com una tomaca i com que no sabies que dir, vas girar costes i te’n vas anar -Séquies-.
costa: pl. ant. Esquena (DCVB).

girar cua

1 Donar mitja volta per tornar-se’n (Gir-Bar). |
fer mitja volta, tocar el dos, marxar d'un lloc, recular, entornar-se'n (Gir), (agafar el portant, girar enrere, pegar a fugir Val) |
Hi havia tanta gent a les fires que no hi poguérem entrar i haguérem de girar cua -TV3-.
2 Desdir-se d’allò que s’havia de fer (Val). |
retractar-se, tornar arrere (Val) |
El testimoni principal, després de sentir l’advertiment del jutge, va girar cua en la seua declaració.

girar d'ulls

Poca estona, temps molt curt. |
batre d'ulls (Bar), instant; en un dir ai, en un dir Jesús, en un no res, en un tres i no res, en un punt (Val) |
Ho he fet en un girar d'ulls.
La joventut és un girar d'ulls (Gir).
Aquest trimestre serà un girar d'ulls (és de dos mesos).

girar de camisa

Canviar d'idea (Men). |
canviar de camisa (Gir), mudar de camisa (Mall), canviar d'opinió |
Tan aviat en Julià és de dretes com d'esquerres: gira sovint de camisa.
nota: Vegeu també "canviar de camisa -o mudar-".

girar el fetge

Causar malestar un record, una imatge, etc. (Cas). |
regirar l’estómac, girar el ventrell, trasbalsar, causar retorçons (Cas) |
Més encara si el que es recorda et gira el fetge cada vegada que hi pense -La cara oculta de la lluna-.

girar els ulls en blanc

Mostrar, els ulls, la seva part blanca a causa d'un desplaçament de les ninetes. |
girar els ulls |
El malalt girava els ulls en blanc.
Unes expremituts, aquella noia!, semblava morta, girava els ulls.
Va tindre un cobriment de cor i girava els ulls en blanc.
Va quedar amb els ulls en blanc (va tenir una basca, Ca).
expremituts: Expressions (dialectal).

girar en coa

Aturar-se, girar-se i fer camí en direcció contrària (Men-Mall). |
recular, tornar-se'n, tornar endarrere, tornar enrere (Men), retrocedir; girar cua (Gir), fer mitja volta |
Gira en coa i entra dins sa caseta tot trastornat, dient: ‘Al·lots aixecau-vos deveres que ja toquen matines!’ -Fets-
deveres: De pressa.
nota: Vegeu també "girar cua".

girar en rodó

Fer mitja volta (Gir-Mall). |

tocar-li el cap amb la cua (a algú, Bar), girar cua, tocar el dos |
Quan em va veure, va girar en rodó.

girar full

1 Canviar de full la persona que llegeix. |
tombar full |
Tu no segueixes, encara has de girar full (a estudi).
2 Canviar el tema d’una conversa. |
tallar una conversa, canviar de disc, passar a un altra qüestió, passar ratlla, parlar d'una altra cosa; s’ha acabat el bròquil!, oblidar |
A -A mi em sembla que aquesta carretera no s’havia de fer. B -Gira full! (no insisteixis, canvia de tema).
Val més girar full (o girar de full) quan repapiegen els vells.
Girem full, parlem d'una altra cosa.
Hem de passar ratlla d'aquest tema (no parlar-ne més).

nota: Creiem que 'girar full' és la manera de dir genuïna i 'passar pàgina' un calc del castellà.

girar l'esquena

1 Girar-se davant d'algú per fer-li un menyspreu (Gir-Bar-Mall). |
menysprear, escopir a la cara, desdenyar, deixar plantat; girar-se d'esquena, tombar-se d'esquena, girar les espatlles, girar espatlla |
No m'agradà gens el que va dir i li vaig girar l'esquena.
Està ofès i quan em veu es gira d'esquena.
2 Deixar d'ajudar una persona, de tenir-hi confiança, de tenir-hi tractes; desentendre’s d’una qüestió. |
girar-se en contra, tombar-se d’esquena, girar les espatlles, no fer cas, deixar de banda; negar
l'ajut, el favor |
Els companys mateix del partit li han girat l'esquena.
No podem girar l'esquena a la informàtica -Avui-.
Giren l'esquena a Etiòpia (no l'ajuden) -TV1-.
No girem l'esquena al problema -TV3-.
Quan cridem, el seu pare s'hi tomba d'esquena (no en voler saber res, no corregeix la criatura).

girar la cara

1 No saludar a algú; anar-li en contra (Gir-Bar). |
negar el bon dia, girar l’esquena, no voler saber res d'una persona; trencar de camí |
No em va pagar i encara em girava la car.
Tots els amics li giren la cara (no el saluden) -TV3-.
En el moment que et giren la cara, què has de fer? (si la família et va en contra).
Quan em veu, trenca de camí. No sé pas què li he fet.
2 Pegar un colp fort a la cara. |
trencar la cara, desfer la cara (Val) |
Mira que et fotré una masmàrria que et giraré la cara!
masmàrria: bufetada forta (DPC)

girar la llengua

Deixar de parlar en la llengua pròpia, en un moment determinat i davant un interlocutor foraster, tot passant a parlar en la llengua d’aquest darrer, per tal d’adaptar-s’hi lingüísticament (Mall). |
canviar de llengua, baratar de llengua (Mall) |
Es va sentir forçada a girar la llengua i començar a parlar castellà.

girar la ullada

Dirigir la mirada envers una determinada direcció, usualment cap enrere (s’usa sovint en sentit figurat, Mall). |
girar els ulls, girar la vista |
Girant la ullada cap enrere, guaita les ombres de l’avior (Antologia poètica, Joan Alcover)
El Girona girava els ulls cap a en Jaume (el volia fitxar) –El9-

girar mig món

Demostrar, algú, que és valent, enèrgic i capaç de fer molta feina (Am). |
regirar mig món (Am), ésser un aspre, ésser molt valent, semblar que ho ha de fer tot, menar molt de rem (Gir), semblar que ha de fondre mig món (Ca) |
Sembla que ha de girar mig món, aquest home, tal com parla.
Aquella dona gira mig món. L’empresa en té sort.
Regirava mig món quan era jove (treballant, figurant, etc.).
Sembla que ha de girar mig món i fa ben poca feina
Semblava que havia de fondre mig món i ara no es pot ni moure (Ca).
Hi ha gent que tenen 80 anys i els sembla que han de fondre el món (encara estudien i fan coses).

girar-s'hi

Restar al llit, algú, quan es desperta. |
clapar més, tornar-se a adormir, no llevar-se, no aixecar-se |
El meu home va a córrer a les sis del matí i jo m'hi giro.
El seu pare el crida i ell s'hi gira.
nota: Vegeu també 'girar 9', al Volum 1.

girar-se a tots els vents

Conformar-se al curs dels esdeveniments. |
fer cara a tots els vents, canviar -o mudar- de camisa, canviar de color, ésser un arlequí |
N'hi ha que solen girar-se a tots els vents (en política) -Llibre-.

girar-se com una mitja

Canviar radicalment d’actitud. |
girar -o mudar- la pell, girar-se com una calça (Val) |
Els clients es giren com les mitges, tan aviat els tens com els perds.

girar-se el cervell, a algú

Perdre el seny, quedar pertorbat. |
perdre el cap, trastocar-se, tenir el cervell girat, tornar-se carabassa (Val) |
D’ençà de l’accident del seu germà, se li girà el cervell.
A -Aquests que arrenquen semàfors deuen tenir el cervell girat. B -Ja pots comptar! Malparits que són. 

girar-se el temps

Haver-hi un canvi de temps (Gir). |

canviar el temps, variar |
S'ha girat el temps, avui fa calor.
Quan el temps giri en bo ja en farem, de sortides.
S'ha girat pluja.

girar-se els daus

Canviar radicalment una situació |
girar l’oració per passiva, girar-se la garba, mudar-se els daus, girar-se la truita, canviar la sort |
L’any passat guanyàvem molts partits, però ara s’han girat els daus.
Si no vols que se’t giren els daus, val més que actues sempre amb rectitud (Val).

girar-se en rodó

Fer tota una volta sobre si mateix i romandre al mateix lloc o en la mateixa posició. |
fer mitja volta, girar en redó (Val.) |
Es va girar en rodó i va xutar.

girar-se feina

Venir molta feina en poc temps. |
sobrevenir feina |
Se’ns ha girat feina: aquesta setmana han començat les declaracions de la renda.

girar-se la castanya (a algú)

Tindre un canvi d’humor molt ràpid, enfadar-se sobtadament (Cas). |
tindre la castanya torta, canviar d’humor, irritar-se, tenir el futris |
Jo només et dic el que et dic i el que pense que et convé, no siga cosa que a algú se li gire la castanya i a veure amb quins fets t’has de defensar –La cara oculta de la lluna-.

girar-se la garba

Canviar del tot una situació. |
girar-se la truita, canviar de soca-rel, canviar de verd en blau (Mall) |
Ara ja se li ha girat la garba i ha plegat de jugar a la loteria (treia petits premis).
Estàvem en situació compromesa. La garba es girava... -Carlinada-.
Els conills, els primers anys són una mina, però quan la garba es gira, ja pots plegar (es moren molt).
Se'ns va girar la garba i, tururut!, ja no ens van pagar més el lloguer.
Tot de cop es gira la barca i tot espatllat: sortirem tard d'aquí (el metge feia visites ràpides i ara hi està molt).

girar-se la melsa (a algú)

Tindre un canvi d’humor sobtat i sense motiu; estar de mal humor (Castelló). |
tindre la castanya torta, llevar-se amb el peu esquerre |
Simplement és que se li ha girat la melsa i ja se li passarà –La cara oculta de la lluna-.

girar-se la truita (o girar la truita)

Canviar radicalment una situació determinada; mudar el règim polític d'un país (Gir-Bar-Mall). |
mudar-se els daus, girar-se la garba, girar-se el tronc (Am), canviar la sort, anar el de dalt a baix, canviar les circumstàncies, canviar de soca a rel, bufar altres vents (Tresponts), canviar de verd en blau (Mall), fer-se un capgirell (Mall) |
S'ha girat la truita: ara són ells els qui les passen magres.
Quan hem discutit, sempre ha estat ell qui ha sabut girar la truita per reconciliar-nos -Lluc-.
Les eleccions van fer girar la truita: el govern ha passat a l'oposició.
Agafem les entrades, per si es gira el tronc (ara n'hi ha, que no s'acabin).
Una vegada i altra, ma mare li prometia revenja: “El dia que es giri la truita, li escopiré a la cara” -Dones Republicanes-.

girar sobre *

L'interrogatori ha estat sobre la participació de... (o ha tractat de, ha versat sobre; millor que ha girat sobre) -CR-.

glaçar-se la sang a les venes

Espantar-se molt (Terres Ebre). |
esporuguir-se, aterrir-se, espaordir-se, tenir la por al cos, estar mort de por, gelar la sang (la Franja) |
Amb la sang mig glaçada, van poder arribar al poble -Contalles-.
En aquell moment els estava mirant d'una manera que se'ls va gelar la sang -banc paciència-.

gitar-ne cinc i prendre'n deu

Es diu de qui roba o estafa (l’Alguer). |
gitar cinc i aganxar deu (l’Alguer), no tenir res per donar |
Aquell gita cinc i pren deu.

globus sonda

Acció que es fa per saber si agrada o no a la gent.
provatura, tempteig, escandall |
Les seves declaracions eren un globus sonda per veure quines reaccions provocava -Avui-.

glop (+ adjectiu) *

Seria un èxit guanyar el Madrid (o una satisfacció, una alegria, una joia, un goig, un plaer; millor que un glop dolç) -TV3-.
És un contratemps haver perdut contra aquest equip tan fluix (o una patacada, una adversitat, un disgust, un desastre, una pedregada, un tràngol, una desgràcia).

godall mort

Hom ho diu quan veu a venir una situació dolenta que durà maldecaps (Am). |
mal negoci, dificultat, problema |
A –Han vingut a matricular un nen que ha repetit dues vegades. B –Au, un altre godall mort a la cort.
C –El director diu que hi vagis. D –Bo! Algun godall mort!
La Rosa no pot venir perquè li ha sortit un godall mort (= un problema).

godall: porc petit (A Girona sentim godall –o godai-, garrí o porcell, segons les comarques).

goig sense alegria

Hom ho diu quan ha tingut una il·lusió per una cosa i després allò no surt bé. |
sortir malament; tenir un desengany, una frustració, bona nova que acaba malament |
A -Ens van dir que posarien un ordinador per a cada nen. B -Va ser un goig sense alegria.
Volíem anar a Venècia, però no hi podrem anar: un goig sense alegria!
Un goig sense alegria!: tenia bon joc i han fet mal dat (han hagut de tornar a repartir les cartes).

gol de l'honor

Únic gol marcat per un equip quan n’ha rebuts molts en un partit. | gol únic |
El Vila-real només es posà en el partit tres minuts abans del final, quan Ciril féu, de cap, el gol de l'honor dels de la Plana -RTVV-.

gol 'tonto'

Hem perdut perquè a última hora ens han fet un gol innocent (o un gol ridícul, un gol de pissarrí, un gol de mala sort; no un gol 'tonto').

gola de llop

Lloc molt fosc. |
lloc negre, fosc, tenebrós, llòbrec; negre com la fosca |
Aquesta plaça, amb aquesta trista bombeta, a la nit, sembla una gola de llop.
La casa era fosca com una gola de llop.

gorra de cop

Gorra de palla trenada que es posava a les criatures quan començaven a caminar a fi que no prenguessin mal (Bar-Am). |

gos del poder *

Aquest polític té ànsia de poder (o és un oportunista, només vol el poder; no és un gos del poder).

gos de treball

Persona que treballa intensament. |
gos de feina, escarràs de feina, persona que treballa com un ase o com un negre; rompre’s l’esquena (Val), ca de feina (Mall) |
Tots dos germans són gossos de treball: tot el dia fan feina.
Algun dia comprendrà que no paga la pena ser un gos de treball.

gos falder *

No en facis gaire cas; és el gos del director (o el gos manyac, una persona servil, gos faldiller; no el gos falder).

gos petaner

1 Persona poruga, que amenaça i crida, però que, si hi ha mala maror, s'espanta. |
covard, esverat, baladrer; xerra molt i fa poc, ésser petaner, ésser més valent que en calces (Bar), (gos peter, covard com una llebre Val) |
Tan valent que sembla, en Jordi, i és un gos petaner!, quan la policia treu el cap, ja fuig (en una manifestació).
Ets un petaner! (covard, Am)
2 Persona que xerra sense solta ni volta. |
baladrer, xerraire, xafarder, llengut, (baciner, doctor, manefla, tafaner Val) |
Quins veïns! Són uns gossos petaners.
És un llengut; no en feu cas.
És petanera, aquesta gossa!, tot l'espanta.

gos que lladra no mossega

Es diu de qui parla molt però no actua (Val). |
moltes paraules i pocs fets; ésser un perdonavides o un fanfarró |
No faces cas de les seues amenaces, gos que lladra no mossega.
Quan vivien allà, hi tenien gossos dels que no lladren

gos que no lladra

Diners que s'han quedat a deure. |
gos, deute, gos de dents (Ca) |
A -Vols un gos? B -No, massa que n’he tinguts!, i dels que no lladren, encara més.
Quan vivien allà tenien gossos dels que no lladren
Ha marxat i ha deixat un gos de dents.
nota: Vegeu també 'gos 5', al Volum 1.

gos sarnós *

Calla, desgraciat! (o miserable, calamitat; no gos sarnós, gos ronyós) –TV3-.
Sempre et vaig dir que no te’n fiares, és un porc (o un brut, un bacó, un malparit; no un gos sarnós).

gos tip no caça

La gent, quan té molts calés, no s'esforça. |
qui té de tot no s’esforça |
A –Encara perdrem avui, no hi ha cap jugador que suï. B –Com vols que penquin, amb els milions que cobren? Noi, gos tip no caça.
Com ha canviat Andreu d’ençà que li tocà la loteria: gos tip no caça.

gota malaia (i bota malaia)

Hom ho diu d'un patiment continuat, d'un fet molt reiterat, etc. |
tortura, turment, suplici |
La consellera actua com una gota malaia contra els accidents (pren moltes mesures per evitar-los).
nota: La 'gota malaia' i la 'bota malaia' o 'bota xinesa' són instruments de tortura que ens han arribat, sembla, a través del cinema.

gra de sorra

Ajuda poc important. |
ajut, aportació, concurs, esforç, òbol, col·laboració |
Han aportat el seu gra de sorra a la construcció de l’estadi -TV3-.
També en Faustí hi ha posat el gra de sorrar -CR-.
nota: Aquesta locució ha esta considerada un barbarisme per alguns autors. Pensem que és molt antiga entre nosaltres i difícil de substituir.

gràcies a

Mitjançant. |
per mitjà de; a causa de, originat per |
Gràcies a les ales pot volar -Llibre-.
Si gaudeixes ara d’aquesta prosperitat és gràcies a la tasca dels teus pares.

gràcies a Déu

Expressió de satisfacció, perquè ha passat una cosa que es volia. |
ja era hora!, per fi!, sortosament, afortunadament, grat sia a Déu (Mall) |
Gràcies a Déu! Ens pensàvem que hauríem de marxar sense vosaltres.
Gràcies a Déu que ja hem arribat!
Noia, no entens ben res, gràcies a Déu! (irònicament)
Quan arribes a casa dius gràcies a Déu (els viatges cansen, Ca).

gràcies que hi sigui

Es diu per acceptar una realitat. |
per sort n'hi ha, afortunadament que n'hi ha, feliçment, sortosament, millor que hi sigui |
Els metges, gràcies que hi siguin i millor que no els hagis de menester.
Els restaurants, gràcies que hi siguin, però jo no n'estic: m'estimo més dinar a casa.

gran com és (i grans com són)

Essent tan gran (Ca). |

tan gran que és, malgrat que és tan gran |
Aquest nen, gran com és, encara fa la pipa amb el dit.
Grans com som, no ens podíem pas quedar allà (en una festa infantil).
nota: A Mallorca 'gran' és refereix sempre a grandària o estatura, mai a 'vell': un al·lot gran, una dona gran, una casa gran, una nació gran, una gran mentida.

gran dia

Al matí, quan el sol ja és força alt (Mall). |
ben entrat el matí, quan ja és ben clar |
Es feu gran dia, hora de la partida del camió, i cap a Porreres s’ha dit –Nous escrits-.

gran església i pocs perdons

Es diu d’una persona o cosa de gran volum, però de poca vàlua (Mall). |
és alt, gros i terrandòs |
En Pere es creu molta cosa, però no sap fer res; ja ho diuen: gran església i pocs perdons.

gran gran

Es diu de qui fa una cosa de criatura petita i ja és força gran. |
ésser grandassàs |
El meu germà era gran gran i encara no enraonava.

grana de capellà

Postres compostes de fruits secs (Bar). |
postres de músic, nyoca, de llevant de taula |
Demanarem grana de capellà.

granota, fica't al cove!

Es diu d'una cosa de bon aconseguir i que val la pena d'aprofitar (Bar). |
benvingut sia un benefici; aprofitem l'ocasió |
A -Les accions del Banc Cafral han tornat a pujar. B -Jo també en compraré: això és granota, fica't al cove!

grans i petits

Les persones de totes les edats i de totes les categories. |
petits i grans, tothom, tot déu |
Que passin grans i petits.
Fem activitats per a gran i petits.

gras com un bisbe

Molt gras. |
gras -o gros- com un teixó, gras que peta; gras com un tudesc (Ca), com un bacó, com un porc; (estar gras que peta, engreixar-se com un vedell; Tresponts), (gran com un tudó, com una poltra, estar de bon any Val) |
Feia temps que no ens vèiem, i està com un bisbe.
Com s'ha fet la fornera! Està de bon any!
El teu nebot està gras com una polca.
Si menges així, a l'estiu estaràs gras com un teixó.
Estic més gros que un teixó -Val-.
Si menges així, vindràs gras com un tudesc.
Nota: 1 Vegeu també 'gras com un tió'.
2 ser tudesca: ser una dona molt gran (Val)

gras com un tió (o una tiona)

Molt gras. |
gras com un teixó -o toixó-, gras que peta, (gras com una polca, com una poltrona Am), gras com un tudesc (Ca); gras com un porc, com una truja (Bar) |
Feu-li lloc, que és gras com una polca.
Estàs gras com un tió!
El pare està gras que peta (o està que peta).

gratar les puces (a algú)

Perseguir a algú, especialment davant dels tribunals. |
caçar les puces, caçar -o buscar, cercar- les pessigolles, buscar les cosquerelles (Val); ja t'ho explicaran!, ja et faran venir viu!, ja ho pagaràs car! |
A -Li varen trobar droga al pis. B -Ja li grataran les puces!
Si el gos fa mal a algú, ja et grataran les puces!
nota: Vegeu també “caçar les puces”.

gratar-se l'armilla (o rascar-se)

Haver de pagar (Bar-Gir). |
gratar-se la butxaca, haver de pagar, afluixar la mosca -o la bossa- |
Li costa de pagar, a en Josep, però ara s'haurà de gratar l'armilla (se li casa el noi).

gratar-se la butxaca (o furgar-se, rascar-se)

Pagar, amb certa recança. |
haver de pagar, afluixar la mosca -o la bossa, l'armilla-, treure diners |
Si volem adobar l’ascensor, haurem de gratar-nos la butxaca tots.
Va, grata't la butxaca, que tu sempre t’esmunys a l’hora de pagar!
Qui vulga sopar, que es furgue la butxaca.

gratar-se l'esquena

Estar sense fer res (Girona). |
gandulejar, estar amb els braços plegats, fer el dropo, estar de panxa enlaire, estar una mà damunt l'altra, no fer un brot (Val), gratar-se la panxa (Mall) |
A- Hem fet feina? B- Home, no ens hem pas gratat l'esquena.
Tothom es grata l'esquena i jo anar fent! (es queixa perquè no té vacances)

gratar-se la panxa

No fer res (Gir-Mall). |
estar amb els braços -o les mans- plegats, matar l'aranya, fer el dropo, fer el mandra, gandulejar, estar ociós, badar, estar mirant les cucales |
La gent no pot estar tot el dia gratant-se la panxa -TV3-.

gratar-se'n l’esquena

Tenir una pèrdua econòmica forta. |
pagar car, costar un ronyó, fer-se’n l’estella, fer-se’n un ull de la cara, gratar-se’n el cap (Am) |
El paleta em va fer un pressupost baix i veig que les obres s’allarguen: ja se’n gratarà l’esquena! (hi perdrà molt)
A -L'accident ha estat molt greu, i anava amb el cotxe sense assegurar? B -Ja se’n gratarà l’esquena!
C -Els dies de la festa no va ploure. D -Tot i amb això se n’hauran gratat el cap! (hauran perdut diners)
Ara els pisos no es venen; aquests que en tenen tants, ja se'n grataran l'esquena!

gratar una mica

Insistir en un tema a fi de trobar una informació. |
perseverar, besunyar, burxar, reblar el clau, fer incís en, remarcar una cosa |
S'ha de gratar una mica per saber què li passa, al pare (fer-li preguntes).
El ministre fa incís en la crisi econòmica -Presència-.

grillar com pot (algú)

Ésser una persona poc equilibrada (Am). |
estar grillat, guillat, tocat de l'ala |
A -La Maria ha canviat de feina tres o quatre vegades en poc temps. B -Em sembla que aquesta dona grilla com pot!

groc com un llimó (o com una llimona)

Molt groc (l’Alguer). |
groc com el safrà, groc com la cera, groc com la paret (Val), groc com l'emblanquinat novell (Men) |
En Pere deu estar malalt: ha vingut groc un un llimó.
Tenia la faç groga com l'emblanquinat novell i just baixar del carro sabérem la raó tots els que la volguérem saber, perquè féu tal esquera que els morts pararen orella -Folklore menorquí-.
esquera: Soroll espès de crits o de conversa o de paraules dites amb exaltació, amb apassionament (Mall-Men).

grops en terra, bonances a mar

Es diu quan els grops formats al Canigó van cap al nord amb els seus llamps i trons; en canvi hi ha bonança al mar (Cotlliure, Cat Nord).

gros com un xavegó

Es diu d'una persona molt grossa (Am). |
corpulent, grossal; ésser una galiassa |
Ha vingut gros com un xavegó.

gros com una bóta

Molt gros (Ca-l'Alguer). |
ésser corpulent, ésser una galiassa; gros com un xavagó |
En Just ha vingut gros com una bóta.
Aquesta dona és una bóta!
nota: Vegeu també "engreixar-se com una bóta".

grosso modo

Aproximadament. |
a ull, a bell ull, més o menys, si fa no fa, en gros |
D'espècies marines se n'hi poden comptar, en aquell riu, grosso modo, més de cinc-centes.

guaita això! (o 'goita' això)

Exclamació d'admiració o de sorpresa. |
mira!, carall! |
Guaita això, si n'hi ha d’autos! (n'hi ha molts).
Goita això, que n'és de trempat el nen! (= mira quines notes que ha tret)
nota: 'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.

guaita-t'ho com vulguis (i mira-t'ho pel cantó que vulguis)

Les coses són d'aquesta manera. |
és així, això és segur, no ho dubtis, mira-t'ho com vulguis, mira-t'ho pel cap que vulguis (Am.) |
Els Dragons Catalans són el millor equip de rugbi a tretze que tenim: guaita-t'ho com vulguis.
D'aquesta crisi costarà molt de sortir-ne: mira-t'ho pel cantó que vulguis.
Aquest negoci és mort: mira-t'ho pel cap que vulguis.
nota: 'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.

guaitar endavant

Fer coses pensant en el que pot passar més endavant. |

ésser previsor, mirar endavant (Gir-Mall) |
Ja vam preparar la casa per fer-hi un altre pis, si tu et casaves. Mira si guaitàvem endavant (la nena era petita).

guaitar malament

No fixar-se bé en com és una persona o una cosa. |
mirar malament, anar malfixat |
A -És alt, el teu cosí. B -No gaire, te'l devies goitar malament.
Aquell dia me'l vaig guaitar malament: era molt pàl·lid i vaig pensar que era malalt (Ca).
nota: 'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.

guaitar qui té el cap més gros

Es diu quan un grup de persones que no saben ben bé què fer es queden en un lloc mirant, xerrant i no fent res més. |
tafanejar, badar, passar l’estona, passar el temps, entretenir-se, fer el badoc, fer el badaloc (Ca) |
El conferenciant no ha vingut i tots érem allà a veure qui tenia cap més gros (ben avorrits).
A –On són els vostres homes? B -Han anat a cal ferrer a guaitar qui té el cap més gros (a fer el badaloc, a passar l'estona xerrant).

guaitar-se la vida al revés

No veure les coses tal com són (Ca). |
afigurar-se, voler creure el que no és |
A -A mi em sembla que ella s'hi casa enamorada (amb un home vell). B -Ja pots pensar! No et guaitis la vida al revés, te l’has de guaitar pel dret! (ho fa per interès).
nota: 'Guaitar' es diu 'goitar' en moltes comarques.

guanyar amb un ull tapat

Guanyar amb una superioritat absoluta (Am). |
guanyar a les fosques (Ca); guanyar amb facilitat, amb comoditat, sense cap esforç, com qui va a passeig (Val) |
Jugant a cartes, el guanyaré amb un ull tapat.

guanyar el que vol (o tant com vol)

Guanyar molt una persona fent una feina (Gir-Mall). |
guanyar tant com vol, fer diners a palades, remenar-ne (Am), fer l'agost, fer-se d'or, fer-se la barba d'or, fer senes, fer un bon guany, treure faves d'olla |
Ara, els pescadors guanyen el que volen.
No sé de què es queixen els futbolistes, perquè guanyen tant com volen.
N'han de remenar, perquè gasten molt.

guanyar en base rei

Ser un vertader expert en tots els temes (Men). |
ésser molt fi |
En Manel tenia totes les de perdre, en Joan el va guanyar en base rei.

guanyar l'esquena *

En Jofre s'ha desmarcat del defensa (o ha superat el defensa, ha deixat endarrere, ha deixat clavat; millor que ha guanyat l'esquena al defensa).

guanyar l'estona

Fer un negoci molt clar. |
treure estella, treure profit, treure suc, fer un gran negoci, guanyar-s’hi la torrada (Am) |
Ja hi has guanyat l'estona amb aquest sucre d’Andorra: el compres per cinc i el vens per deu.
Ja hi ha guanyat l'estona, el lampista, amb la màquina de rentar! (hi ha estat mitja hora i ens ha cobrat 80 euros)
Ja ens hi guanyarem la torrada amb aquests matalassos.

guanyar la partida

Superar. |
deixar endarrere, fer la pols, passar al davant, vèncer, guanyar |
El seu entrenador va guanyar la partida al nostre -C33-.
El marc ha guanyat la partida a la pesseta -CR-.

guanyar la posició

Ocupar, en esport, un espai en profit propi per anticipació. |
desmarcar-se, col·locar-se, anticipar-se |
Joan no ha guanyat la posició per un pèl (un davanter) -CR-.
Té habilitat per a guanyar la posició i finalitzar la jugada amb qualsevol de les dues mans.

guanyar-los dolços

Guanyar els diners sense gaire esforç (Mall). |
tenir-los de bon plomar -o de bon guanyar; guanyar es doblers a palades (Mall) |
En Tomeu és ben afortunat en els negocis, els guanya ben dolços.

guanyar net o brut

Fer ús de tots els mitjans a l'abast per tal d'aconseguir la victòria, encara que sigui fent trampes. |
guanyar sigui com sigui, guanyar de totes passades, jugar brut, fer trampes, fer la patota, fer trapelleries |
Ells volen guanyar sempre: net o brut! (jugant a cartes)
Aquest equip ha de guanyar sempre: net o brut!
En un cas desesperat, tant se val guanyar net o brut: el que interessa és guanyar!

guanyar per mà

Avançar-se a un altre en una compra o en una gestió. |
anticipar-se, passar a -o al- davant, passar la mà per la cara, ser-hi el primer |
Quan hi vaig anar per comprar el terreny, ja era venut: en Pacià ens va guanyar per mà.
Per què a l'hora de la veritat no vam saber consolidar el terreny guanyat i ens hem deixat guanyar per mà?

guanyar per mitges (en una venda)

Vendre un producte a un preu doble del de compra. |
guanyar el cent per cent, guanyar per meitat (Am), doblar el preu |
A -No entenc com les botigues de roba poden fer tantes rebaixes! B -Sí, home, perquè hi guanyen per mitges.
Compren a deu i venen a vint: doblen el preu.
Els qui tenen granges de pollastres hi perden per mitges, en aquest moment.
El vi l'amaràvem per mitges.
Fèiem bullir el most en perols i el fèiem minvar; el fèiem quedar per mitges (quan ho fèiem el vi s'espessejava (s'espesseia) un xic i quedava una mistela molt bona).

guanyar-s'hi el jornal

Fer un bon negoci (Ca). |
guanyar l'estona, fer-s'hi la torrada (Am), treure profit, sortir a compte, guanyar-s'hi el pa (Val) |
Ja m'hi guanyava el jornal, barrejant els adobs jo (si els comprava barrejats eren molt més cars).

guanyar-s'hi la vida

Exagerar una quantitat (Am-Mall). |
d’una palla fer-ne un paller; no serà tant! |
Diu que li ha costat vint mil euros, la cuina? Aquest s'hi guanya la vida!

guanyar-se (+ una qualitat)

Fer coses que plauen a les altres persones. |
fer-se apreciar, guanyar-se a algú, guanyar el cor -o la voluntat- d'algú, guanyar-se l'afecte |
Es va guanyar la simpatia de la gent llançant pilotes a la grada -C33-.
Això els ha fet guanyar-se el cor d'una part molt important dels ciutadans (a uns polítics).
Amb aquests discurs s'ha guanyat l'amistat dels alemanys.

guanyar-se la pataqueta

Guanyar-se la vida (Val). |
guanyar-se les garrofes, guanyar-se el pa |
Va al camp perquè, sia com sia, s’ha de guanyar la pataqueta.
El meu gendre es guanya molt bé les garrofes.
nota: La "pataca" i la "pataqueta" són pans, segons el DCVB.

guanyar-se les garrofes

Treballar fent una feina determinada (Gir-Bar). |
guanyar-se el pa, guanyar-se la vida, guanyar-se les mongetes, basquejar-se la vida, guanyar-se ses sopes (Mall-Men) |
Em guanyo les garrofes fent de mestre.
Noi espavila't! Guanya't tu les garrofes, que ja ets gran!

guanyar-se ses sopes

Fer diners per viure (Men-Mall). |
guanyar-se la vida, guanyar-se el pa, afanyar, basquejar-se la vida |
No tenia necessitat d’anar a guanyar-se ses sopes, com vulgarment es diu –Fets-.

guanyar sense despentinar-se *

Avui hem guanyat sense suar gaire (o sense gaire esforç, amb comoditat; millor que sense despentinar-nos).

guanyar temps

1 Fer una cosa de pressa per enllestir-la més aviat. |
abreujar; fer drecera, fer-ne via, passar-ne via, avançar-se |
Si tirem la carta avui, guanyarem temps.
2 Fer una maniobra per disposar de més temps.
tenir més marge, tenir més temps; ajornar |
Acceptar la resolució de l'ONU els permeté guanyar temps -TV3-.
Egipte intenta guanyar temps ajornant la resposta -Avui-.

guanyar terreny

Anar endavant, en qualsevol sentit. |
avançar, millorar, progressar, anar lluny, fer carrera, fer un gran pas |
Les pluges aniran guanyant terreny -TV3-.  
Desencallat el desviament del riu, calia posar fil a l'agulla per guanyar terreny al mar -Avui-.  
A la vegada, les tecnologies de les energies renovables, podran guanyar terreny, perquè seran rendibles econòmicament.

guardar el castell

No deixar la casa sola (Ca). |
guardar la casa, vigilar la casa |
A - Hi anem tots, a dormir a Girona? B - No, hem de guardar el castell (algú s’ha de quedar a casa).

guardar la roba *

Fer quelcom per quedar bé, per evitar un perill, per evitar sospites, etc. |
salvar les aparences -o les formes-, quedar bé; nedar i guardar la roba, tenir entre cendres, amagar, dissimular, ocultar |
Si comprem un altre pis, hem de fer un crèdit per a guardar la roba (fer un crèdit sense necessitar-lo, perquè Hisenda no ens escometi).
nota: Trobem aquesta frase feta en diccionaris castellans; tanmateix no necessàriament ha de ser un castellanisme. Esperem que algú ens en pugui donar clarícies.

guardar les aparences *

A -Són amics? B -Home, guarden les formes (o salven les aparences, fingeixen, dissimulen, fan comèdia, fan com si no passés res, es fan el paper, es fan l'amic, fan el paperot; millor que guarden les aparences).
Però com que aquesta situació no està ben vista, l'opinió pública s'encarregarà de recordar al protagonista que cal guardar les formes (o salvar les aparences; millor que guardar les aparences) -Avui-.

guardar les distàncies (o mantenir les distàncies)

No voler un tracte de familiaritat amb algú (Am). |
tenir a distància, distanciar-se, apartar-se, ésser reservat |
Per tenir amics s'ha de saber guardar les distàncies (no explicar-s'ho tot).

guardar les espatlles

Vetllar per la seguretat d'algú. |
fer costat, protegir, ajudar |
...que estaven guardant les espatlles aliades -Llibre-.

guardar paraula

Donar un temps de reflexió a algú abans de cloure un tracte. |
complir, servar, mantenir la paraula, tenir paraula |
Va dir que li guardéssim paraula fins avui (per comprar un pis, que esperarien fins avui).
Em guardaràs la paraula vuit dies? Llavors et diré si ho puc comprar o no.

guardar relació *

El nombre de faltes i de gols, de vegades no tenen relació (o no estan relacionats, no tenen un lligam, no es corresponen, no estan connectats, no hi ha relació entre una cosa i l'altra; no no guarden relació) –CR-.

guardar-se de

Evitar el tracte d'una persona o l'ús d'una cosa. |
fugir de, esquivar, eludir, preservar-se de, defensar-se de |
Guardeu-vos de les drogues!
Guarda-te’n d’aquell! (que no et foti)
Me'n guardaré com d’escaldar-me, de dir al meu pare que m’han castigat.
Guardeu-vos de la calor.
Abans tothom es guardava de fer un malfet, no hi havia l’odi d’ara.
M'hi faig amb la Lluïsa, però me'n guardo: de bèstia n'és molt!
A -Li diré que s'ha fet vella. B -Ja te'n guardaràs! (o te’n guardaràs bé prou!, ja te'n guardaràs pla bé de dir-li-ho!)

guardar-se un roc a la faixa (o tenir, portar, anar amb)

Reservar diners (però també arguments, retrets, etc.) per anar segur, per sorprendre o per fer-los servir si mai convé (Gir-Bar). |
guardar-se una cosa per si una altra falla, guardar una poma per a la set, ésser previsor, tenir un racó, (estar a veure venir, posar-se a veure venir (Ca) |
Hem de guardar un roc a la faixa per quan siguem vells.
En Miquel és molt astut i venjatiu; sempre vol anar amb un roc a la faixa.
Arruïnat, en Marcel? I ca! Sempre ha portat un roc a la faixa.
Escarmentat com estava es va guardar un roc a la faixa per si gosaven increpar-lo una altra vegada (tenia un bon argument en reserva per al moment oportú.
Posem-nos a veure venir, perquè hi pot haver mala anyada (estalviem un xic, Ca).

guardar-se una cosa al pap (o tenir, portar)

Retenir, algú, una informació, encara que se’l vulgui fer parlar (Alt Urgell). |
no dir-la, reservar-se-la; saber callar |
El van interrogar un parell d’hores ben bones i no li van treure res. S’ho va guardar tot al pap -Trabucs-.

guardar una poma per a la set

No despendre tot allò que es té, guardar-se una reserva. |
guardar-se un roc a la faixa, guardar-se una cosa per si una altra falla, ésser previsor, tenir un racó, posar-se a veure venir (Ca);  mai no es va prou previngut, sempre surten inconvenients |
Jo et dono cent euros, però guarda't una poma per a la set (el pare al fill).
A -S'ha de guardar una poma per a la set. B -I una figa per a les vuit! (Am).

Guillem, que fa torero!

Ho diu qui vol sortir, d'un lloc o d'una situació, airosament i decidida (Bar). |
pit i collons!, endavant! |
Va nois: Guillem, que fa torero! (hem de remuntar el partit)

ha anat així!

Resposta de resignació. |
què hi farem!, què els vols dir! |
A -S’ha espatllat la impressora plena de tinta i val més la tinta que la impressora. B -Ha anat així.

ha de ser un mal cas (o hauria)

Indica que és molt difícil que una cosa, que es considera negativa, passi. |
és difícil o improbable que passi, ha d’anar molt malament |
N'hi ha moltes, de cebes, ha de ser un mal cas que no en sobrin.
A –Vols dir que hi seràs, a les tres? B -Si us dic a les tres, a les tres hi seré! Hauria de ser un mal cas (o hauria de ser un mal cas que no hi fos).
Hauria de ser un mal cas que aquesta setmana no acabéssim les veremes.
nota: Vegeu també "serà un mal cas".

ha d'anar molt malament (o hauria)

És molt improbable que quelcom que s’esmenta no s’esdevingui tal com està previst. |
no crec que passi, ha de ser un mal cas, és poc probable |
A –Vols dir que aprovaràs cap assignatura, aquest any? B –Ha d’anar molt malament que no n’aprovi ni una.
Hauria d'anar molt malament que no tornés a ploure, d'ací al setembre.

ha estat poc l'embolic!

Es diu quan es presenta una cosa difícil de resoldre. |
la cosa s'ha complicat, ha estat un embolic de cordes, quin embull! |
M'han passat el rebut dues vegades, ha esta poc l'embolic! (els comptes no lligaven)

ha estat un plaer (o és un plaer)

Salutació. |
molt de gust de, és un goig |
Ha estat un plaer conèixer-lo.

ha tingut un bon mestre (i he tingut)

Se sol dir per recriminar a algú el mal exemple que dóna als infants, als seus subordinats, etc. |
per això en sap tant, vés fent |
A -Aquest nen diu molts renecs (el pare). B -Ha tingut un bon mestre! (el pare en diu molts i la mare li fa aquesta contesta)

ha vingut en Sunyer

Se sol dir quan algú té son (Santa Coloma de Farners). |
ja tens son |
Portem el nen al llit que ha vingut en Sunyer.

haguda compte que **

Tenint en compte que avui és dilluns, em sembla que divendres tindrà la carta (o considerant, atès que, en vista que; no haguda compte que).
Si pensem que ja té dos nets, no crec que només tingui quaranta anys (o atès que, atenent que; no haguda compte que).

haguessis (+ verb)

Lamentació per quelcom que no s'ha fet (Ca-Am). |
tant de bo que, hauria anat bé que |
Haguessis pogut comprar un número de la rifa! (va tocar el premi a l'administració del seu carrer).
A -Aquests pisos fa deu any es venien només per deu mil euros. B -Haguessis sabut comprar-ne un!

hagut, hagut!

Vol dir que és bo d'obtenir coses i que s’han d’aprofitar. |
ja val la pena, val més això que res, Déu n’hi do!, això ja ho tinc, qui els té els compta; qui ho té, ho té |
A –Ens han donat deu dies de vacances, ara. B- Déu n'hi do! Hagut, hagut!
Els reis de ca l'àvia m'han dut un trencaclosques. No és gran cosa, però hagut, hagut!

haguts i per haver *

He llegit totes les gramàtiques que he trobat (o un femer, un gavadal, un reguitzell, una col·lecció; no hagudes i per haver).
Té tots els vicis que es us pugueu imaginar (o possibles; no haguts i per haver).

han triat, ja?

Típica pregunta d'un cambrer als clients d’un restaurant, després d'haver-los lliurat la carta o els menús. |
ja han triat?, què voldran?, què els ve de gust? |
Ja han triat, senyors?

has acabat la son?

Es diu a un que va tard a treballar (Am). |
que se t'han enganxat els llençols?, t'ha aixecat sense plorar? |
Pere, ja has acabat la son?

has de pensar que

Manera de començar l'exposició d'un fet (Gir-Men). |
tingues en compte que, pensa que, tingues present que, recorda que |
Has de pensar que vaig anar trenta anys a bosc: era el meu consol.
Heu de pensar que hi havia més de trenta anys que, cada vespre, sortia a... –Fets-.
T'has de pensar que les cues de cotxes per passar la frontera arribaven al pont de Capmany: no són pas bromes.

has de ser tu

Hom ho diu a qui ha de prendre una resolució. |
ho has de decidir tu, tu mateix, ho has de dir tu, has de pensar-ho tu |
A -M’hauria de fer treure aquestes berrugues. B -Has de ser tu.

has estat mai a l'hospital?

Hom ho diu a qui menja quelcom i deixa ben poca cosa per als altres (Ca). |
això em dónes?, només això, queda? |
A -Menja, Anna, ara et toca a tu (li ofereix un raïm on només hi queden quatre grans). B -Has estat mai a l'hospital? Porta-hi aquest malalt. A -Porta-li tu que li has fet el mal (hi sol afegir l'altre).

haureu de passar per damunt del meu cadàver! *

Si voleu robar aquests diners, primer m’haureu de matar! (o liquidar, llevar la vida; no haureu de passar per damunt del meu cadàver!)

hauria (+ participi)

Denota sorpresa, perquè una cosa que es considerava segura ha fallat. |
estava convençut o cert, em semblava, m'he ben enganyat!, quins cordons! |
Hauria jurat que els havia comptats bé (i s’ha equivocat) –TV3–.
Hauria dit que era francesa.

hauria de ser mosca, per veure-ho!

Expressa que, qui parla, no creu allò que li expliquen (les mosques entren a tot arreu, Am). |
no m’ho crec; ho hauria de veure, per creure-m'ho |
A -Fan córrer que ells dos s’entenen. B –La gent té ganes d’enraonar. Hauria de ser mosca, per veure-ho!

hauria d'enganyar molt

Es diu d'algú que es considera bona persona, honrat, formal, etc., i que, si no ho fos, seria una gran sorpresa. |
m’equivocaria molt si no fos |
En Jordi és bon noi. Hauria d'enganyar molt!
A –L’amo m’ha dit que al març em farà un contracte per dos anys, però no ho veig clar. B –Estigues tranquil que en Cebrià és una persona de paraula. Hauria d’enganyar molt!

havent (+ participi)

Després de l’acció que s’anuncia. |
després de, més tard, ja (+ participi) |
Havent acabat la feina, jugarem una estona.
Havent dinat anirem cap a Barcelona.
Mirarem la televisió havent sopat (o ja sopats, després de sopar -Vila-real-).
Havent dit això, he de dir que el meu client és innocent.
Havent abandonat el despatx, isqué al carrer (Val).

havent-n'hi molts, n'hi ha (+ nombre)

No haver-n'hi més dels que es diu (Ca). |
com a màxim, pel cap alt, a tot estirar, no n'hi havia pas més de (+ nombre) |
A -Quanta gent hi havia? B -Havent-n’hi molts, n’hi havia cinquanta.

haver (+ participi) *

Ho havíeu d’haver dit! (o per què no ho deieu?; no haver-ho dit!, haver-hi pensat abans, haver-ho pensat abans)
Ens havíeu d’avisar, que hi ha coloms! (o ens ho havíeu d'haver dit!; no haver avisat, que hi ha coloms!).
Haguessis començat per dir això! (o havies d’haver començat per dir això!, per què no començaves per dir això?; no haver començat per aquí)
Ho haguessis dit més aviat, que volies aquella camisa nova (o si ho hagués sabut, te l'hauria comprada; no haver-ho dit abans).

haver anat a l'escola d'en Jep Curt

No haver anat a l'escola o haver-hi anat molt poc (Santa Coloma de Farners). |
ésser illetrat, analfabet; no saber de lletra |
Compteu-ho vosaltres, que jo vaig anar a l'escola amb en Jep Curt.

haver arribat a pertot

Haver tingut relacions sexuals completes, una parella. |
haver cardat, haver-ho fet tot |
A -Per què no es van casar? B -Perquè havien arribat a pertot i estaven farts l'un de l'altre.

haver begut oli

No tenir solució, algú, davant d'un problema. |
estar perdut; ja n'és, ja en són!, ja ha rebut!, ja és mort, ja està fotut! |
Semblava que hi havies begut oli amb la Lluïsa (que havíeu renyit).
L'avi ja ha begut oli!, poc es refarà d'aquesta malaltia.
El Ferreries ja ha begut oli! (està perdent 4 a 0).
Si compres una casa de 250.00 euros, ja has begut oli (no la podràs pagar).
Ja he rebut! (em fan pagar un impost).
Un que traspunti una mica, en un poble, ja ha rebut (tot són enveges, el perjudiquen, Ca).
nota: Vegeu també 'beure oli'.

haver ben (+ infinitiu)

Haver fet una cosa molt i bé. |
haver (+ verb) bé |
Avui ha ben dormit, deus tenir l'home ben refet.
Abans de la reunió vam ben sopar.

haver caigut en ora!

Haver comès una equivocació (Eiv). |

anar errat, fer una atzagaiada |
Que es dia que em vaig casar am tu devia haver caigut en ora! -Ses Fresquites-.

haver corregut molt

Tenir molta experiència sexual (Am). |
haver anat amb molts -o amb moltes-, ésser una figa que ha corregut molts mercats (una dona -Am-) |
Ell ha corregut molt i ella, encara més.
Són nois que han corregut molt.

haver d'afanyar els diners

Haver de treballar molt per aconseguir-ne. |
costar de guanyar-ne, haver de suar, fer afanyar, treballar fort |
Jo els he d'afanyar, els diners; no puc pas canviar de cotxe cada dos anys. 
Ens els fan afanyar, aquests deu euros que ens paguen (no ens els regalen pas).

haver d'anar a arrossegar el cul pels barders

Trobar-se en una gran misèria (Ca). |
haver d'anar a caçar parracs (Ca), haver d'anar a captar, tenir una vida miserable, ésser un indigent |
Si faltessis tu, hauria d’anar a arrossegar el cul pels barders: els néts no m'ajudarien pas (ho diu un home gran a la seva noia).
Era molt ric, però encara haurà d'anar a captar.
A caçar parracs, hauràs d'anar, si vas fent negocis com aquest!

haver d'anar a cal ferrer

S’usa irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera, real o fingida. (Ací, a Vila-real, aquesta expressió s’entendria com que s’ha d’anar a fer de cos. Als xiquets se’ls ensenya la seguideta “ferrer, ferrer, manyà, manyà, que tinc caguera i no puc cagar” perquè la canten mentre están asseguts al vàter. També he trobat que es diu a Llíria –València-). |
ésser sord com una perola |
Aquest noi haurà d'anar a cal ferrer: l’he cridat cinc vegades i no em respon.
Si no hi sents bé, potser que vagis a cal ferrer!

haver d'anar a la vènia d'algú

Haver de fer allò que un altre vol (Am). |
haver de creure, haver de seguir |
Quan anem a caminar, sempre hem d'anar a la seva vènia.

haver d'anar a morir en un racó

Quedar sol i abandonat, un vell (Ca). |
quedar sense empara, quedar deixat de banda |
Tu hauràs d’anar a morir en un racó, si ho dónes tot als fills.
Me’n vaig a l’asil i em gastaré els diners: no vull pas morir aquí en un racó (un vell que es veu sol).

haver d'arrencar les paraules, a algú

Es diu d’una persona que parla poc, a qui li costa molt de contar les coses, expressar opinions, etc. |
ésser de poques paraules, poc parlador, eixut; semblar mut, no parlar per no ofendre, haver-li de treure les paraules amb un ganxo, (ser poc xerrador, no entrar en conversa Men) |
En Joan és molt callat; li has d'arrencar les paraules, si vols conversar amb ell.
Li has de treure les paraules de la boca, a aquesta noia!
És eixut, en Pere: li has d'estirar les paraules.
Li has de de treure les paraules amb un ganxo (no diu mai res).

haver d'arrossegar

Haver de tractar amb una persona desagradable. |
haver d'aguantar, de tolerar |
La vam haver d'arrossegar tot el casament (és carregosa).
nota: Sentim 'rosegar'.

haver d'encanyonar

Es diu quan s’ha de suportar una situació difícil i duradora. |
haver de tenir paciència, haver d'aguantar i callar |
Amb la mala educació d’alguns alumnes, ja hem d'encanyonar, els mestres!

haver d'estirar amb uns ternals

Hom ho diu dels ganduls, dels qui no es posen mai a treballar si algú no els va manant. |
ni amb ternals (DCVB), haver de dir sempre arri, no veure la feina, ésser romancer, tenir
l’esquena dreta, (no voler palada, ser un puta; no suarà fent feina! Men) |
A –T’agraden aquests paletes? B –Cordons no! Els has d'estirar amb uns ternals, o no farien ni brot!

haver de

Obligació (no són correctes les formes tenir que, tenir de, deure de, ser precís, hi ha que). |
caldre, ésser necessari, imprescindible, no poder sinó |
Les bigues van haver d'entrar per un balcó.
Cal que s'afanyin, si no volen arribar-hi tard.
Has de venir a les cinc (o vine a les cinc).
A mi no m'has pas de dir què m'agrada (m'agrada tot, m'ho menjo tot).
A –És que aquella nena... B –Jo no n'he pas de fer res de casa dels altres (el talla; no m'expliquis històries).
C –Poc tornaré més a aquesta casa! D –Poc t'hem de menester! (l'han trobat robant una ampolla).
No heu pas de patir per gots! (ja n'hi ha).
No puc sinó adherir-me a la protesta -Avui-.

haver de ballar amb la més lletja *

La malastrugança em segueix: sobra un oficinista a l’empresa, i au!, jo al carrer perquè sóc l’últim d’entrar! (o estic de pega, sóc malaurat, ho ensopego malament, tinc mala sort; que en sóc de desgraciat!, bufetada que s'escapa, bufetada que arreplego!; millor que m'ha tocat ballar amb la més lletja)

haver de ballar el ball que toquen

Haver d'acceptar les coses tal com vénen, encara que no siguin com es voldria que fossin. |
fer com els altres, fer com tothom, agafar-se bé les coses, seguir el ball que toquen, haver de ballar segons el so que toquen, adaptar-se a les circumstàncies; qui és en mar, navega (Port de la Selva) |
Si apugen els impostos haurem de pagar més. S'ha de ballar el ball que toquen!
A -Abans, a les escoles, ens feien cantar la Marsellesa; encara ho podem tornar a veure. B –Sí, s’ha de ballar el ball que toquen.
C -La nena haurà de fer un mes de llit amb la cama enguixada. D –Sí, s’ha de ballar el ball que toquen.
Si tothom compra una moto al fill, jo també li n’haig de comprar una. Haig de ballar el ball que toquen.
nota: Vegeu també "ballar el ball que toquen"

haver de comptar amb algú

No poder prescindir d'algú; no poder deixar de tenir present quelcom, per la seva vàlua. |
haver de tenir en compte |
El Vila-real ha demostrat que s'ha de comptar amb ell (pot quedar un dels primers de la lliga).

haver de dir

Hom ho diu de les persones que no saben callar. |
no poder-se estar de dir, no poder callar |
A -En Resplandis, ara diu que no hi està d'acord. B -Ell ha de dir! (un polític que fa declaracions, encara que no vinguin a tomb).

haver de dir arri (a algú)

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire. |
haver d'obligar, haver de menar la pressa |
Noi, sempre t’han de dir arri!, treballa, home!
És molt lenta, collint maduixes: sempre li hem de dir arri.

haver de donar llum i no fum

Haver de donar bons exemples, una persona, per la professió o pel càrrec que té. |
haver de ser un bon model |
A –Han detingut un jutge per prevaricació. B –Els jutges haurien de donar llum i no fum.
Vosaltres sou mestres i renegueu d’aquesta manera? Hauríeu de donar llum i no fum!

haver de fer el seu fet

Haver de seguir un ritme, generalment lent, una persona o una cosa. |
haver de fer el seu curs o procés; no apressar-se |
No esperis estar del tot recuperat l'endemà de l'operació; les coses han de fer el seu fet.
Sembla que podrem mantenir els llocs de treball, però les coses han de fer el seu fet (no vulgueu córrer).
Es va fer un tall al dit, però ja se li curarà; ha de fer el seu fet.

haver de fer palles amb algú

Haver de quedar-se amb algú (pensem que és un localisme, Am). |
haver de tractar amb algú o d’estar-hi |
El nen ha de fer palles amb l'avi, perquè nosaltres anem a treballar (els pares).

haver de guillar

Haver-se'n d'anar d'un lloc, algú, de manera precipitada o dissimulada. |
haver-se'n d'anar per la porta falsa, haver de marxar a més córrer, haver de fugir, haver d'escapar-se |
L'amo va treure l'escopeta i els dos lladres van haver de guillar.
Es van adonar que érem del Benicarló i vam haver de guillar (en un bar de Vinaròs, futbol).
nota: Vegeu també 'guillar 2', al Volum 1.

haver de lamentar

S’utilitza per donar una mala notícia. |
tenir una pèrdua greu, haver de deplorar; és de doldre |
No hem hagut de lamentar cap ferit greu –CR-.

haver de marxar

Haver-se de treure una cosa d'un lloc. |
haver d’enderrocar, demolir, assolar; haver de desaparèixer, haver de fer fora, haver-se de llevar, haver-se d'eliminar |
Quan facin la carretera nova, aquesta casa haurà de marxar.
Aquestes cases velles i aquests pallers, tot ha d'anar marxant (se'n faran de noves).
Aquest armari ha de marxar d'aquí.
nota: Vegeu també “marxar” al Volum 1.

haver de menester

Tenir necessitat d'una cosa. |
necessitar, caldre, fer menester (Am-Cat Nord) |
Emporta't el paraigua, que encara el podries haver de menester.
A -M'has guardat pa? B -No, me l'he hagut de menester (me l'he acabat).
Agafa el que facis menester (el que et convingui, Am),
Haig de fer menester aquest cotxe: no l'agafeu.

El farem menester, aquest full?
nota: Llegim a Llengua Nacional que 'haver de menester' és més genuí que 'necessitar' i 'ésser necessari'.

haver de menester mà de mestre

Necessitar l’ajuda d’un professional (Mall). |
convenir un bon entès, fer falta un que en sàpiga |
Aquests arbres han de menester mà de mestre (algú que sàpiga podar-los, guiar les branques, etc.) –Nous escrits-.

haver de menester ses herbes de Sant Joan

Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa (Mall). |
ésser molt lent, ésser maimó; encomanar-se a la Mare de Déu d'Agres (Val) |
Ei!, saps que en fa poca de via, aquell jove; ha de menester ses herbes de Sant Joan.
...i no haver-nos d'encomanar a la Mare de Déu d'Agres cada volta que engeguem la ràdio (no sintonitzen bé) -Temps.

haver de menjar farinetes

Ésser encara petit, poc fort, poc tècnic, poc important. |

haver de créixer, ésser un xurmer; ésser novell, aprenent, passerell, munyicot (Val); que n'aprenguin! |
Per anar a fer escalada encara has de menjar moltes farinetes (ets massa jove)
Que mengin farinetes! (perden 85 – 60) -L'Esportiu-.

haver de menjar moltes sopes

Haver de passar molt de temps perquè algú arribi a fer una cosa. |
en tens per temps, n'hi ha ha per dies, ésser molt jove |
A -Em vull treure el carnet de conduir. B -Encara has de menjar moltes sopes (té 14 anys).

haver de menjar rocs foguers

Viure en un estat de gran misèria (Ca). |
haver de menjar rocs rierens (Am), no tenir res per a menjar |
Déu me'n guard que vingués una guerra!: hauríem de menjar rocs foguers!
foguer: Pertanyent al foc de la llar (DCVB).

haver de menjar sempre el mateix

Es diu quan algú repeteix sempre la mateixa cosa. |
haver de sentir el mateix sermó, sentir sempre les mateixes dèries |
A -Aquest govern hauria de castigar més els delinqüents. B -Pare, sempre hem de menjar el mateix!
Ja ho sabem que les matemàtiques són importants, però cansa cada dia haver de menjar el mateix (el mestre ho diu).

haver de mirar dues vegades (a algú)

Hom ho diu d'algú que ha canviat molt d'aspecte o de qui fa coses inusuals. |
no semblar el mateix, trobar estrany, fer estrany, causar estranyesa, venir de nou, sorprendre, meravellar |
L'he hagut de mirar dues vegades, de prim que era.
Ahir et vaig haver de mirar dues vegades (era a la reunió de polítics i no hi va mai).

haver de morir

Haver de plegar, una activitat. |
haver de tancar, haver d'acabar |
Totes aquestes botigues han de morir (venen molt poc).
nota: Vegeu també 'morir 1 i 3', al Volum 1.

haver de passar

1 Haver-se d'ajustar a una situació, generalment d'escassetat de mitjans. |
haver-se d'adaptar, de conformar; no disposar de res més |
Aquesta pobra gent han de passar amb 400 euros al mes.
Aquest any el club haurà de passar amb pocs diners.
Hem de passar amb un projector (no n'hi ha cap més).
Ells passen amb fruita, per sopar.
L'empresa ens va proposar cobrar menys i hi vam haver de passar (si no ho acceptàvem, la tancaven).
2 Ésser necessari que s'oblidin les desavinences, les penes i les rancúnies.
s'ha de perdonar, s'ha de girar full, s'ha de deixar córrer |
A -Me'n va fer una i encara me'n recordo! B -Deixa-ho estar, home: tot ha de passar.
C -Ara ja surten, després de la desgràcia del noi. D -És clar!, va ser molt gros, però les coses han de passar.

Ja ho sé que heu tingut renyines, però tot ha de passar.
3 Haver, algú, de ser qui fa les coses o qui les decideix. |
poder fer i desfer; ésser el pencaire, haver-ho de fer tot |
Els encarregats no decideixen res, tot ha de passar per ell (l'amo).
En aquesta casa tot ha de passar per mi, vejam si m'ajudeu una mica a fer la feina!
nota: Vegeu també 'passar 6' (accepció 1) i 'passar 10' (accepció 2), al Volum 1.

haver de posar els trumfos sobre la taula

Haver de demostrar una cosa (Am). |
haver d'ensenyar les cartes, haver d'aclarir una cosa, revelar les intencions |
Quan em vaig presentar, vaig haver de posar els trumfos sobre la taula (fer constar el que tenia, perquè no em difamessin).

haver de posar les alces

Tenir una feina exagerada (Santa Coloma de Farners). |
estar carregat de feina, tenir un munt de feina |
Avui hauré de posar les alces! (li manen molta feina).
alça: Cadascuna de les fustes que es posen als tombarells i camions a fi d'augmentar-ne la seva capacitat.

haver de prendre

Haver-se de quedar una cosa a desgrat. |
haver d'acceptar, d'admetre, de quedar-se |
El regal no em va agradar, però el vaig haver de prendre (no podia dir que no, però no m'agradava).

haver de rosegar l'os

Passar-ho malament en una feina i haver-ho de suportar. |
haver de rosegar, d'aguantar, de tolerar, de tenir paciència, passar-les putes |
Ens fan treballar molt i ens paguen poc, però tal com estan les coses hem de rosegar l'os.
L'amo és un malparit, però haurem de rosegar l'os una temporada.

haver de seguir

Haver de fer les coses que fan els altres. |
haver de ballar el ball que toquen, fer com els altres |
Si els altres van a missa, has de seguir.
nota: Vegeu també 'seguir 2', al Volum 1

haver de ser

Es diu d'un fet que sembla predestinat. |
haver de passar |
A -Es van conèixer a Londres i es van casar. B -Coses que havien de ser.
C -Han renyit (una parella). D -No devia haver de ser.

haver de ser dos

Haver-hi d'haver dues persones interessades en un afer perquè es pugui fer. |
en calen dos |
A -Em sembla que hauríeu de festejar. B -Per festejar han de ser dos (l'altre no ho vol).
C -Per què no et cases? D -Per casar-se han de ser dos.
Per barallar-se han de ser dos (si un no en té ganes, no hi ha baralla).

haver de tenir bateig

Es diu quan hi ha una dona embarassada. |
esperar una criatura |
A casa hem de tenir bateig, la noia ja està de quatre mesos.

haver de vestir

Haver de comprar els accessoris d'un vehicle (Ca). |
haver de comprar les eines |
Són molt cars els tractors, n'hi ha de seixanta i de vuitanta mil euros, i llavors l’has de vestir (comprar eines).

haver de vigilar a com un conill

Haver de controlar molt bé a una persona (Ca) |
haver de ser a sobre, haver de controlar |
L'has de vigilar com a un conill, aquesta dona!, avui ha deixat el gas obert.

haver deixat la vergonya al coixí

Hom ho sol dir d'una criatura viva, enraonada (Ca). |

que n'és de trempat!, que n'és de viu!, ja pot anar pertot! |
Com s'explica, aquesta nena!, ja ha ben deixat la vergonya al coixí!

haver estat cuiner abans que frare *

Ja sé quin pa hi donen, a la fàbrica (o ja hi he estat, ja l'he tastada, hi vaig començar d'aprenent, jo he pujat de de cigró,
no em mamo pas el dit; millor que he estat cuiner abans que frare).

Haver acabat una acció (Ca). |
He de trucar. Has fet, tu? (no has de trucar més?)
Nosaltres ja hem fet, som vells (= ja hem fet tot el que havíem de fer).
Quan hagis fet, el plegues (el pal de fregar).
Quan hàgiu fet, marxeu (quan hàgiu acabat de dinar).
Ja he fet per avui (ja he acabat el jornal).
Llavors ja havia fet la guerra, el pare.
Quan hagis fet, tanca l'ampolla (quan ja no vulguis beure més).

haver fet el seu camí

Ésser vell. |

haver fet la seva campanya, haver fet el seu fet, tenir molts anys, haver viscut molts anys |

Ja ha fet la seva campanya, aquesta màquina: s'ha de canviar (no val la pena de fer-la adobar).
A -S'ha mort en Mateu. B -Sí, ja ho sé; ja havia fet el seu camí (tenia 92 anys).
Aquesta taula ja ha fet el seu camí (és vella).
Nosaltres ja hem fet la nostra campanya, ja som vells.
L'àvia encara farà una campanya (pot viure més temps).
nota: A Mallorca es diu de qualcú que s'ha mort.

haver fet la seva campanya

Tenir molts anys. |
ésser gran, vell, provecte; ésser antic |
A -A quina edat va morir? B -Tenia vuitanta-nou anys, ja havia fet la seva campanya.
Aquest rellotge ja ha fet la seva campanya: fa trenta anys que el tinc.

haver-hi (+ nom) pel mig

Hom ho diu quan en un afer sembla que hi pot haver trampa. |
haver-hi marro, tenir mal caire, haver-hi combinació, haver-hi gat amagat; va ser ajudat |
A -Diu que se n'han escapats tres de la presó amb un llençol. B -Hi ha d'haver alguna cosa pel mig, això no es creu; si no hi ha combinació, no s'escapa ningú (algú els ha ajudats).
C -Diuen que hi ha molts suborns. D -Quan hi ha diners pel mig s'ha de vigilar: els diners són molt llaminers.
En una compravenda, de vegades hi ha anguila pel mig.
Aquí hi ha alguna cosa pel mig (un suborn).
Quan hi ha diners pel mig, les persones canvien.

haver-hi (+ temps)

Fer el temps que s'indica que una cosa va passar (Ca). |
fer una estona, fer dies |
A -Heu vist els amics? B -Hi ha una estona que han vingut.
Hi ha més d'un any que no la veig.
Ja hi ha dies que es fora, la Roser (Espolla).
nota: Vegeu també 'haver 8', al Volum 1.

haver-hi a fer

Ésser possible que una cosa ocorri; haver-se de fer moltes coses; haver-hi possibilitats d'obtenir uns guanys, etc. |
haver-hi possibilitats, haver-hi quelcom a pelar (Ca), no ésser tot perdut, haver-hi a gastar |
Amb la mare encara hi havia quelcom a fer, però amb el pare no (quan deia que no, era que no).
A -En Germà hi vol festejar, però ella no el vol. B -Home, fa poc que la coneix, poder encara hi ha quelcom a pelar (no és tot perdut).
Aquesta casa és tan gran que sempre hi ha obres a fer.
Hi ha mols passos a fer per aconseguir aquesta subvenció (s'hauran de fer moltes gestions).
Hi ha passos a fer, el llibre no es pot pas publicar de seguit.
A -Compraré accions del Figueres, perquè hi ha diners a fer? (valdran més) B -Ja pots pensar!: diners a perdre.
No es fan gaires pagesos perquè no hi ha diners a fer.
Ell, si hi ha diners a fer, de seguida corre (va a visitar malalts vells, rics i sense família directa).
Hi ha molts diners a gastar, fent obres en una casa gran.

haver-hi balquena (d'una cosa)

Haver-n'hi una gran quantitat (Mall). |
haver-n’hi per donar i per vendre, haver-n’hi per al pare i per a la mare; haver-n’hi per donar, vendre i regalar, dur la senalla plena (Bar) |
Tot l’any hi ha balquena de tota mena de fruites i hortalisses –Nous escrits-.
Temps enrere no n'hi havia la balquena de què gaudim ara –Nous escrits-.
Ha vingut amb la senalla plena (d'informació, de frases fetes, etc.).
nota: És més comú de dir "Tot l'any hi ha fruites a balquena".

haver-hi bona petja (o mala petja)

Es diu d'un lloc on el terra és en bon estat (Am). |

ésser de bon passar, ésser de bon caminar, s'hi pot caminar bé |

Hi ha bona petja en aquesta plaça (= s'hi pot passejar bé, ballar-hi sardanes, etc.).

haver-hi bordell, en un lloc

Haver-hi molt de desordre (Men). |
ésser una casa de barrets; haver-hi enrenou, safareig, anarquia, agitació |
En aquesta casa hi ha molt de bordell.

haver-hi broma baixa

Haver-hi malestar en un lloc, sense crits. Haver-hi pols (Am). |
haver-hi mal ambient, desavinences, desunió, tibantor, ésser una broma baixa (Ca) |
Nois, hi ha una broma baixa a la cuina! (les cuineres no s'avenen, no es diuen res).
Sembla que hi ha broma baixa, a l'aula (han corregut i hi ha pols, Am).
És una broma baixa, això d'ara! (un desastre, un desordre, no hi ha respecte, Ca).

haver-hi buida (al mar)

Trobar-se l’aigua del mar en el seu punt més baix (Men). |
haver-hi baixamar, estar avall la mar |
D’aquí a una hora hi haurà buida al port.

haver-hi bullit

Haver-hi desordre o confusió en un lloc (Val). |
haver-hi merder, batibull, fressa, enrenou; de merder no els en falta!; de maldecaps, ja en tenen! |
No n'hi ha de bullit, a Rússia! (o de merder no els en falta!, quin batibull hi ha allà!)
No n'hi ha de bullit, a Rússia! (irònicament -Val-)

nota: No és correcte 'haver-hi cacau'.

haver-hi calma

Haver-hi poca activitat en un lloc. |
haver-hi tranquil·litat, haver-hi poca feina, haver-hi quietud |
Ja ho veurem, quan farem el pavelló, hi ha molta calma ara, al poble (no se'n parla).
El centre de la ciutat és mort, hi ha molta calma i no és ven.

haver-hi camp per córrer (o: quedar, tenir)

Quedar encara temps per fer coses, per fer millores, per canviar una situació, etc. (Gir-Bar) |
no haver-hi res decidit, haver-hi molt a fer, haver-hi camí, haver-hi esperança, no donar per perdut, el món no s'ha pas acabat; ja hi ha temps, ja ho farem |
El plet encara no és acabat: hi ha molt de camp per córrer, encara (podem fer moltes coses).
A -Jo ja sóc vell. B -Però esteu molt ben conservat: encara teniu camp per córrer.
C -Aquest any baixareu a segona divisió (van darrers). D -Encara hi ha molt de camp per córrer (falten molts partits).
Encara ets un jugador jove, tens camp per córrer.
El PCX encara té camp per córrer (pot créixer).

haver-hi cartera

Haver-hi aportació de doblers. |
haver-hi paga, haver-hi diners pel mig, treure'n |
A -Se us porten bé els nebots? B -Sí hi ha cartera, sí (els paga coses).

haver-hi coixí

Haver-hi un bon gruix d'una matèria. Se sol dir del menjar, que ajuda a pair més bé una cosa que ens podria fer mal. |
haver-hi un bon tou de |
...i consumits per un coixí de públic estable -Avui-.
No hi ha coixí de núvols (n'hi ha pocs, no plourà).
Havent dinat hi ha més coixí, per menjar gelat.
Ja poden beure, que hi ha un bon coixí! (han menjat molt i l'alcohol no els farà mal)

No la perdrem pas, aquesta lliga, perquè tenim vuit punts de coixí (d'avantatge sobre el segon).

haver-hi contrast de parers

Pensar de manera diferent o oposada, dues o més persones. |
haver-hi opinions diferents, pensaments diferents, parers oposats, moltes idees; no pensar tothom de la mateixa manera |
Al partit hi ha contrast de parers) -CR-.
nota: Aquesta construcció és ben formada, però és un calc del castellà. No us la recomanem.

haver-hi creus (en un lloc)

Haver-hi coses tristes, desagradables. |
haver-hi desgràcies, calamitats |
En llocs així només hi ha creus (en una residència de vells).

haver-hi de ser (i haver-hi de ser per un cap)

Es diu d'una feina que requereix esforç i la presència de qui treballa. |
haver de pencar |
En aquella botiga t'hi fan ser (fan pencar els dependents, Girona-Mall).
Hi ha màquines, però tu hi has de ser per un cap (també has de ser-hi i treballar).
Moldre talc és una feina que s'hi ha de ser (és cansada, vol esforç).

haver-hi diferència com dels collons amb els rosaris (i assemblar-se com els)

Ésser ben diferents, dues coses. |
assemblar-se com un ou amb un castanya, haver-hi el cent per cent de diferència, ésser molt diferents, ésser diferents com la nit i el dia, no assemblar-se gens |
A -Si no tens un llibant de cànem, porta'n un d'espart, és igual. B -Entre un llibant d'espart i un de cànem hi ha diferència com dels collons amb els rosaris.
Estar-se a casa o estar-se a l'asil, hi ha el 100% de diferència.

haver-hi els seus més i els seus menys *

Vam discutir una mica, però ens vam entendre (o va costar un xic, hi va haver els seus pros i els seus contres, hi hagué un estira i arronsa, hi vèiem avantatges i desavantatges; no hi va haver els seus més i els seus menys, van tenir els seus més i els seus menys) -CR-

haver-hi espès i menut

Haver-hi violència en un lloc (Girona-Ca). |
haver-hi merder, enrenou, desordre, baralles, llenya, estopa; haver-hi crits i hòsties (Am) |
Ahir al camp de futbol hi va haver espès i menut: baralles, trompades, de tot!
Mainada: hi haurà estopa! (el fan empipar)
Al pis de sobre casa hi havia uns crits i hòsties!
nota: Vegeu també 'estopa' i estopar', al Volum 1.

haver-hi falla de (o haver-hi falta de)

Anar molt escàs, un producte. |
haver-hi escassetat de, mancança de, falta de |
Ara hi ha molta falla de feina.
Ja m'anirà bé, aquest davantal, perquè en tinc falla.
De propaganda, no n'hi ha pas falta! (n'hi ha molta).

No en té pas falla, de quartos, aquell home!
No en tenen pas falla, de jerseis (en tenen molts).
No en tenen pas falla, de nines, aquesta mainada.
En tenim falta, de gossos (ens en falten).
nota: Vegeu també 'falla' i 'falta' al Volum 1.

haver-hi ferralla

Sentir-se molt els instruments metàl·lics d'un grup musical. |
haver-hi massa soroll |
M'han agradat les dues primeres sardanes; a les altres hi havia massa ferralla (tocaven massa instruments plegats).

haver-hi fuga

Haver-hi molta gent en un lloc, molta activitat. |
haver-hi cua, haver-hi una gentada, haver-hi molta concurrència, una gernació, una munió de gent; haver-hi caliu, haver-n'hi una tracalada |
Hi ha fuga de gent a la llotja.
Hi va haver molta fuga de gent al camp del Figueres.
Quan hagi passat la fuga d’entrar a l'escola, tanca les portes, si et plau.
Hi ha caliu, al pavelló del Bordils.
A la vila entre els del carrer major, nosaltres i els de la plaça de la Carpa hi ha una tracalada de Garrigues –Granota-.
nota: Vegeu també 'fuga 1', al Volum 1.

haver-hi 'intringulis' *

Són molt complicats, aquests llits de l'hospital (o enrevessats, intricats, embullats, embolicats; no hi ha molt d’intringulis en aquests llits...)

haver-hi la mà d'algú -en una obra- (i veure-s'hi la mà d'algú)

Haver participat, una persona, en una obra (Am). |
haver-hi participat, haver pres part |
A -Ho han fet els nens. B -Però, una mica la teva mà, hi devia ser.

haver-hi gat amagat

Haver-hi quelcom d'estrany en una actuació. |
haver-hi gat en sac, fer olor se socarrim, haver-hi marro, haver-hi alguna cosa que no és de llei, un misteri, una segona intenció |
Això no pot ser una simple manifestació d'estudiants: aquí hi ha gat amagat! -TV3-.

haver-hi la guerra estesa (o una guerra estesa)

Haver grans desavinences en un lloc. |
haver-hi la guerra d'en Prim (Am); haver-hi malestar, mala llet, haver-hi daltabaix (Am), estar nyic-i-nyac, anar mal dades, (tenir la guerra cridada, estar com dos galls; Tresponts) |
Estem ben tranquils, arriba ell i ja hi ha la guerra estesa! (es discuteixen).
Quan van proposar de sortir mitja hora més aviat de l'escola hi va haver una guerra estesa.
Quan en Joan ho sàpiga, hi haurà la guerra d'en Prim, aquí!
Sempre hi ha la guerra d'en Prim, allà (es barallen).
No hi caben en aquell pis, no s'avenen, i tot és guerra (conflictes, desassossec).

Al nostre nen li agrada manar, els altres no el volen creure, i ja tens la guerra estesa.
Molta guerra, tenen! -dos que es divorcien- (maldecaps, plets, històries)

haver-hi la pasterada feta

Haver-hi un engany preparat. |
haver-hi trampa, tenir la trampa parada, haver-hi tramoia, haver-hi corrupció |
El dia de la prova ja hi havia la pasterada feta (ja sabien a qui donarien la feina).
nota: Vegeu també 'pasterada 3', al Volum 1.

haver-hi lloses parades

Haver-hi perills o dificultats de consideració (Mall). |

haver-hi riscos, trobar-se amb destrets, trobar esculls |
...perquè un home, quan més prest aprèn a ser-ho, menys travela amb les lloses que hi ha parades pertot arreu -Romanç-.
travelar: Ensopegar

haver-hi maror

Presentar problemes o complicacions (Cas, Mall). |
haver-hi rebombori, haver-hi mal ambient, haver-hi mala maror, haver-hi mala llet, haver-hi malestar |
...havien aclarit a cals Maganya, si hi havia maror o no en l’assumpte d’entrar i eixir del país –La cara oculta de la lluna-.
Aviat es va adonar que hi havia mala maror en aquella casa.
Hi havia una mala llet, quan el Figueres i el Girona jugaven al mateix grup! Anaven a bufetades per poca cosa.

haver-hi matines

Haver de llevar-se molt aviat. |
haver-se de llevar molt de matí, haver-se d'aixecar -o de llevar- d'hora, haver de matinar, haver de ser matiner, fer
matines (Ca-Am) |
Ves-te'n al llit, que demà matí hi ha matines! -Cat Nord-

haver-hi 'merma' *

Hi ha molta minva, en la fruita (o perd molt de pes, hi ha pèrdua de pes; no hi ha molta 'merma').
La trumfa, sortint de l'hort perd: al cap de vuit dies ja hi ha minva (o ja ha disminuït de pes, ja no pesa tant; no ja hi ha 'merma').

haver-hi més *

Hem de parlar de beques, d'ajuts de menjador, de programacions i de més coses (o i encara hi ha més coses, i d'altres coses, i encara hi ha altres coses pel mig; no i encara hi ha més).

haver-hi més feina a collir-ne que a fer-ne caure

Hom ho diu quan en un lloc hi ha hagut, o sembla que hi haurà, una batussa molt forta (Ca-Am). |
hi haurà batusses, hòsties, una guerra estesa |
Quan vegin que això és una estafa, hi haurà més més feina a collir-ne que a fer-ne caure!
Aquell dia al camp de futbol tothom picava: hi havia més feina a collir-ne que a fer-ne caure!

haver-hi més hòsties que en un combregar

Haver-hi una gran baralla a cops. |
haver-hi més hòsties que un dia de combregar general (Am), acabar com el ball de Torrent, haver-hi patacades, acabar com el rosari de l'aurora, acabar com la comèdia de Falset, haver-hi una mala passa (Cat Nord) |
A -A la manifestació pacífica hi ha hagut més hòsties que en un combregar. B -Sort que era pacífica!
Hi ha una mala passa, a la USAP (molts jugadors lesionats) -Arrels-.

haver-hi més metges que malalts

Vol dir que tothom acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé, a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol anar més malament que bé (Ca). |
tothom és bo per donar consells, tothom té solucions; no t'escoltis gaire la gent |
A -Quan vaig tenir aquella fístula, vaig provar moltes coses abans d'operar-me, i res. B -Sí, sempre hi ha més metges que malalts.
Et diuen: 'Per curar-te, fes això, fes allò', tothom et diu remeis, sempre hi ha més metges que malalts.
Vull decorar la casa i em diuen: 'Posa les butaques aquí, posa-les allà', hi ha més metges que malalts.
Tothom critica com han d'anar les obres, no te'ls escoltis: sempre hi ha més metges que malalts.

haver-hi mires

Mancar imparcialitat a l'hora d'adjudicar coses (Ca). |
haver-hi preferències, favoritismes, miraments, influències |
Sempre hi ha mires a l’hora de donar premis.
nota: Vegeu també 'mira', al Volum1.

haver-hi molt (+adjectiu)

...que hi ha molts malparits al món (o ...que el món és ple de malparits; no ...que hi ha molt malparit al món) -TV3-.

haver-hi molt a (+ verb)

Ho diu qui no està d'acord amb una opinió. |
parlem-ne!, això és molt discutible!, haver-hi molt per discutir (Ca), haver-hi molt a parlar, això no és clar, no ho veig clar |
A -Van renyir per culpa del sogre. B -Aquí hi hauria molt a dir.
C -Aquest govern ens ha arruïnat. D -Sobre això hi ha molt per discutir: tothom hi ha ajudat!
E -Et toca a tu, de pagar, que ets el tresorer. B -Ep!, hi ha molt a dir!, poder que ho pagui qui ho ha fet fer.
D’això hi ha molt a parlar -Ràdio-.
En aquesta casa hi ha moltes obres a fer (és vella).

haver-hi molt de guanyat

Ésser molt positiva una cosa que passa. |
ésser bo, tenir molt de guanyat |
A -Es farà, la piscina coberta? B -L'Ajuntament ja ha dit que hi està d'acord. A -Si l'Ajuntament diu que sí, hi ha molt de guanyat.
Hi ha molt de guanyat, si el malalt dorm bé.
Hi tenim molt de guanyat, si en Julià ens vota.

Ja tenim molt de guanyat, si no fa faltes copiant.
Si avui empatem, tenim molt de guanyat.
Tenim molt de guanyat, si comencem donant (cartes).
Tenen molt de guanyat, per trobar feina, si saben anglès i alemany.
Si se m'aguanta, tindrem mots de guanyat (si no vomito).

haver-hi molt de temps a passar

Faltar molt de temps per arribar a una data. |
faltar molt, haver de passar molt de temps |
A -L'any vinent ens apujaran el sou. B -D'aquí a l'any que ve hi ha molt de temps a passar, val més que no tirem plans.

haver-hi molt que (+ verb) *

Hi ha molt a veure, a Florència (o molt per veure, moltes coses per veure; no hi ha molt que veure).
D’això hi ha molt a dir, no és gaire clar (o molt per dir; no d’això hi ha molt que dir).
Ja ho veurem, si guanyarà (o ja en parlarem; no encara hi ha molt que veure) -C33-.

haver-hi moros a la costa (i veure moros a la costa)

Haver-hi en un lloc persones que no interessa que hi siguin (Bar). |
haver-hi espies, haver-hi testimonis que no convenen, haver-hi roba estesa, haver-hi perill |
Ja podem parlar, que no hi ha pas moros a la costa.

haver-hi només un pas (entre dues coses)

Ésser molt properes, dues situacions. |
no haver-hi gaire diferència; les coses són insegures |
D'anar bé a anar malament només hi ha un pas.
De la Copa d'Europa al fracàs només hi ha un pas -Avui-.

haver-hi paper blanc

Haver-hi infants o joves innocents davant els quals no convé dir certes coses
que els podrien inquietar o esglaiar (Moixonies, Mall). |
haver-hi roba estesa (Gir) |
No diguis res de tot això a ca seva: hi ha paper blanc i els seus fills són massa joves.

haver-hi pena de la vida

Ésser molt perillosa, una activitat. |
ésser arriscat, exposat, aventurat |
Hi ha pena de la vida a sortir de casa, perquè et roben.
Aquesta vorera és llisa i plena de cagarades de gos: hi ha pena de la vida! (pots relliscar).
Per anar a aquella casa hi ha pena de la vida (és de mal anar-hi, tot són pujades, rocs, barrancs).
T'hi jugues les dents, aquí (es passeja per la plaça i hi passen bicicletes, Am).

haver-hi racons i raconets

Hom ho diu d'un edifici mal distribuït. |
ésser complicat, mal fet, ésser malparit (Ca) |
Aquesta casa és difícil de netejar: tot són racons i raconets.

haver-hi raons (i tenir raons)

Haver-hi disputes fortes en un lloc. |
haver-hi temperi, crits, baralles, topeties (Am) |
El seu germà no estava d'acord amb l'herència i hi va haver moltes raons.
Ja hi ha raons a cals veïns. Sents com criden?
Sempre tenim raons, jugant a cartes.
nota: Vegeu també 'rao 3' i 'topetia', al Volum 1.

haver-hi roba estesa

Haver-hi en un lloc algú que no interessa que senti una conversa. Se sol dir quan hi ha mainada (Gir-Bar-Val). |
canviem de tema, girem full; haver-hi criatures, haver-hi moros a la costa, haver-hi paper blanc (Mall-Val) |
A -Va sortir una dona amb unes mamelles que... B -No parlis d'aquest tema, que hi ha roba estesa.
Demà, si vénen les ties, no parleu de l’herència, que és millor deixar-ho per a quan no hi haja roba estesa (Val).
Alerta, que hi ha roba estesa!

haver-hi sang a mitja cama

Haver-hi una batussa molt violenta en un lloc (Ca). |
haver-hi més feina a collir-ne que a fer-ne caure, haver-hi una guerra estesa |
L'altre dia al camp de futbol hi va haver sang a mitja cama.
A -Què passa?, què són aquests crits? B -No hi vagis, que hi ha sang a mitja cama! (es barallen uns que van torrats)

haver-hi saó

Tenir la terra prou humitat per poder-hi sembrar bé (Mall). |
fer saó -o saonada- (la pluja), haver-hi llacor, tenir saó; ploure força, caure un bon ruixat, tempirar, fer un bon tempir |
És clar que si ara fes una bona saó aniria molt bé –Nous escrits-.
Per granar bé els sembrats, havent-hi saó grossa al terreny, hem de tenir sol i vent –Nous escrits-.

haver-hi sempre bony o forat

No acabar-se les avaries en un lloc. |
haver-hi sempre una cosa o una altra, caldera vella bony o forat, tenir bony o bua (Mall) |
A –Ara hem vist que el degoter ens ve de la paret (l’aigua ens entra quan fa vent pluig). B -Sempre hi ha bony o forat en aquesta casa.

haver-hi sempre un emperò

Emperò en aquest context equival a excusa. És molt usual en el mallorquí parlat (Mall). |
tot són excuses, sempre hi ha una excusa, tot són emperons (Mall) |
Només sou bons per posar emperons.

haver-hi sempre un 'és que'

No s'accepta que una persona vagi bé, triomfi (Ca). |

tothom troba pèls als collons, hi ha molta enveja |
A -Ara diuen que, si ha pogut comprar la casa, és perquè el seu sogre l'ha ajudat. B -Sempre hi ha un 'és que', quan algú fa una cosa!

haver-hi teca

Haver-hi menjar. També vol dir restar molta feina per fer, en un lloc. |
haver-hi feina, haver-hi dificultats |
Aquesta setmana no acabarem de corregir els exàmens, hi ha molta teca.
Hi haurà feina, amb el Toló (ens costarà de guanyar, rugbi) -Arrels-.

Ja tenen teca, aquesta colla! (xerraran molta estona!)
nota: 1 Vegeu també 'teca 2', al Volum 1.
2 Trobem 'haver-hi molta tela per tallar' i 'tenir tela per a estona', al DIEC.

haver-hi tiqueti

Haver-hi competència entre unes quantes persones per veure qui fa millor quelcom o ho fa més de pressa (Men). |
haver-hi rivalitat, pugna, picapunt, antipatia -o tipitia- (Val); treure el punt d’honor o l’amor propi |
Entre es més joves ho solia haver un poc de tiqueti per veure qui acabava més prest (de tondre les ovelles) –Fets-.

haver-hi trencadissa

Trencar-se una institució per desavinences entre els seus membres (Bar). |
haver-hi trencament, divisió |
Hi va haver trencadissa, al partit -CR-.

haver-hi un any de (+ nom)

Ésser molt llarga, una part del dia. |
durar molt, no acabar-se mai |
Hi ha un any de vetlla, al novembre (de seguida és fosc i la vetllada és molt llarga).
Hi ha un any de tarda, a l'estiu.
vetlla i vetllada: Les primeres hores de la nit, compreses entre la posta del sol i el moment d'anar a dormir (DCVB).

haver-hi un aspergis-mergis

Haver-hi crits, presses, discussions, etc., en un lloc (Am). |
haver-hi un aspergia menut (Ca); haver-hi asperges, corredisses |
Tothom tenia pressa per entrar a la sala, hi va haver un aspergis-mergis! (volien veure un cantant)
El dia de l'assemblea hi va haver un aspèrgia-menut!
nota: Vegeu també 'aspèrgia-menut', al Volum 1.

haver-hi un bon berenar

Es diu quan hom es vol referir a una qüestió enredada o a una feina que té moltes dificultats (Mall). |
ésser un embolic de cordes (Mall) |
L'empresa va malament; no sé com ho farà el teu germà, hi ha un bon berenar!

haver-hi un catacrac

Haver-hi una gran davallada econòmica (Am). |
haver-hi un daltabaix, un cataclisme |
Hi ha hagut un catacrac en aquesta empresa (han hagut de fer fora molts treballadors).

haver-hi un daltabaix

Es diu quan es produeix en un lloc una situació tensa, violenta, de discussions o baralles (Pallars). |
haver-hi un dalt-en-baix (Pallars); ocórrer un contratemps, una desgràcia, un escàndol; haver-hi un fi de món (Men) |
Hi va haver un daltabaix a casa, quan els pares es van separar.
En morir el pare hi hagué un daltabaix en aquella casa (renyines, discussions).
Hi podria haver un dalt-en-baix -Històries-

haver-hi un 'declic' *

Hi ha hagut un canvi d'actitud per part del govern (o un canvi de posició, una girada, una mutació; no un 'declic') -Arrels-.
declic: Gal·licisme

haver-hi un gat mort *

No he entès aquest pacte a l'Ajuntament: aquí hi ha gat amagat (o gat al sac -o en sac-, alguna cosa que no s'arriba a saber, alguna tramoia; no aquí hi ha un gat mort, aquí hi ha gat tancat).

haver-hi un món

Haver-hi una gran diferència entre dos fets, entre dues coses. |
ésser diferents com la nit i el dia, ésser figues d'un altre paner, haver-hi una diferència com d'un ou a una castanya |
A -Es va posar a cridar i l'altre es va treure les calces -els pantalons-. B -Home, de cridar a despullar-se en públic, hi ha un món -RAC1-.

haver-hi un pollastre (o un 'pollo') *

Hi havia un merder a la carretera! (o un embolic, un sidral, un enrenou, un garbuix, un desordre; no hi havia un pollastre, un pollo) -Cat Cultura-
nota: Vegeu també 'muntar un pollastre'.

haver-hi un 'rifirrafe'

Hi ha hagut una batussa (o hi ha hagut gresca, hi ha hagut molta cridòria, una picabaralla; no hi ha hagut un 'rifirrafe').

haver-hi un 'si no fos'

Haver-hi una dificultat en una qüestió. |
haver-hi una contrarietat, un impediment, un obstacle, un entrebanc, un destorb, un embaràs |
A -L'ordinador va bé, si no fos que va lent. B -Sempre hi ha d'haver un 'si no fos'.

haver-hi un tope *

Hi ha un límit de cinc places (o com a màxim hi ha cinc places; no hi ha un tope de) -C33-.

haver-hi una bona peça (amb algú)

Es diu d'algú que considerem poc recomanable (Mall). |
ja ets -o ja és- una bona peça! (Gir), quina peça! (Mall) |
No en fas de bona, Bernat, hi ha una bona peça amb tu!

haver-hi una cosa que et punxa

Tenir un maldecap, una preocupació (Ca). |

tenir una cabòria, un amoïnament; no es pot pas estar mai tranquil, no es pot dormir mai tranquil, sempre s'ha de patir; tindre una enrònia (Val) |
A –Ara el noi ha quedat sense feina. B -Sempre hi ha una cosa que et punxa!

haver-hi una diferència com de la nit amb el dia

Haver-hi molta diferència entre dues coses. |
no tenir res a veure, haver-hi molt de biaix, haver-hi un abisme, haver-hi una diferència com d'un ou a una castanya |
Entre aquests dos autos hi ha una diferència com de la nit amb el dia.

haver-hi una enfangada

Haver-hi una gran pèrdua econòmica (Ca). |
ésser una ruïna, anar a la misèria |
Si baixa gaire el preu dels pisos, hi haurà una enfangada que farà por (misèria).

haver-hi una 'escabetxina' *

En aquest examen hi ha hagut una escabetxada (o una carbassejada, molts suspensos; no una 'escabetxina').
La guerra dels Balcans va ser un carnatge (o una escabetxada, una matança, una mortaldat, una massacre, una carnisseria, una estesa; no hi va haver una 'escabetxina').
nota: Joan Fuster usa 'escabetxina'.

haver-hi una espina

Haver-hi una cosa que dóna malestar, preocupació. |
haver-hi una dificultat, un maldecap, una cabòria, un problema |
A -Ara el noi s'ha separat. B -Sempre hi ha una espina o una altra!

haver-hi verd

Haver-hi moltes xiques en una festa, en la discoteca… (Val). |

haver-hi noies, haver-hi bon bestiar |
Anem a veure com està el verd.
Hui a la discoteca hi ha molt verd.

haver-hi vida (en un lloc)

Haver-hi maneres de guanyar-s'hi la vida. |
haver-hi progrés, feina, pa, garrofes |
Les façanes ja t'ho diuen, si hi ha vida en un poble.
nota: Vegeu també 'vida 2', al Volum 1.

haver-ho de dir

Això que es diu depèn d'un fet que també s'indica. |
s'ha de veure!, ja es veurà!, Déu dirà! |
A -Es farà, aquest pont? B -El temps ho ha de dir.
C -Qui guanyarà, aquesta partida? D -Les cartes ho han de dir (qui tingui més bo).

haver-la feta

Haver-se acabat una malaltia, el mal temps, la joventut o una altra cosa. |
trobar-se bé un malalt, estar guarit, anar per bé; ja s'ha acabat la pluja, ja haurà fet la ploguda, ja s'ha alçat l'oratge (Val) |
Ja es troba bé, el pare; ja l'haurà feta! (haurà passat la malaltia).
Em penso que ja l'hauré feta (la grip).
Diuen que no plourà més, ja l'haurà feta (la ploguda).
Ara ja l'ha fet, el temporal (ja s'ha acabat).
Ja l'he feta, ara (ja sóc vell, ja he viscut; també a Mall).
Ara ets casat, ja l'has feta (ara has de tenir seny; també a Mall).  
S'esperava més pluja i ha estat poca cosa: ja l'ha feta, ara.
Ja haurà fet la ploguda, per avui.

haver mamat (una cosa)

Haver adquirit un sentiment o haver après una cosa, sobretot de petit. |
haver après, haver tastat, haver viscut; saber com és |
A -Diuen que s'hi viu molt bé, a la muntanya. B -Que hi vagin!, jo ja ho he mamat, allò; no em fotran pas (ja hi he viscut, Ca).

haver mamat llet de cabra

Ésser molt àgil i molt bellugadís (Mall). |
ésser inquiet, esverat, neguitós, entremaliat |
No hi ha ningú que l'aturi per la muntanya: sembla que ha mamat llet de cabra.
Nen, sembla que has mamat llet de cabra: estigues quiet!

haver menjat en set hostals i begut en vuit tavernes

Es diu de les persones que tenen molta experiència, que no es deixen impressionar (Ca). |
haver corregut molt, haver trescat el món; tant se'n fot de tres com de quatre, haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes (Val) |
A -És molt xalat, en Pau. B -En Pau ha menjat en set hostals i begut en vuit tavernes.
xalat: Alegre, divertit. 

haver menjat fideus

Hom ho diu a qui xerra molt. |

sembla que has menjat llengua, que heu menjat panses? (Ca), que has menjat llengua amb tàperes? (Mall) |
Que t'han donat fideus? (a un que no calla).
Que has menjat llengua avui?
Que t'han donat llengua avui?
nota:Un plat típic de la cuina mallorquina és la llengua (de bou o vedella) amb tàperes. A un que xerra molt li diuen “que has menjat llengua amb tàperes?”.

haver-n'hi de més fins (i no ésser dels més fins)

No destacar, algú, en la seva feina. |
haver-n'hi de més llestos, no ésser dels més bons, no ésser prou trempat; ésser una mitjania, ésser mediocre |
A -Vols dir que anirem bé amb aquest advocat? B -N'hi ha de més fins!

haver-n'hi ferm

Haver-n'hi molts, en abundància (Mall). |
abundar; haver-n'hi a dojo, a balquena, a manta |

De tords i de perdius n'hi havia ferm, corria el vi i al batle les obligacions li fugien del cap -Dones Republicanes-.

haver-n'hi més que un foc no en cremaria

Haver-hi molta abundor d'una cosa (Gir-Bar). |
haver-n'hi per al pare i per a la mare, haver-n'hi per a donar i per a vendre (Am-Val) -o 'i per a prendre'- (Ca), haver-n'hi per triar i remenar, haver-n'hi per a tothom, haver-n'hi per pa i per sal (Mall) |
N'hi ha més que un foc no en cremaria, de gent a l'atur.
N'hi ha més que un foc no en cremaria, de polítics que solucionen els seus problemes.
Aquest any hi ha hagut albercocs per al pare i per a la mare (per a tothom, els presseguers han llevat molt).
...i quan ja érem a dins, va caure granís per donar-ne, vendre’n i regalar-ne -Contalles-.
N'hi havia per a donar i per a prendre, de sabates, en aquell magatzem (Ca).
N'hi ha per triar i remenar, de fruita -TV3-.

haver-n'hi per

Vegeu 'n'hi ha per'

haver-n'hi per anar fent (d'una cosa)

Haver-n'hi una quantitat considerable. |
haver-n'hi per una bona temporada, haver-n'hi per vida d'hereus |
A -N'hem de comprar, d'oli? B -No, ja n’hi ha per anar fent.
Hi ha dos paquets de cafè, ja n'hi ha per anar fent (no en compris pas més).
Aquesta roba durarà per sempre més: n'hi haurà per vida d'hereus (és molt bona).

D'aquestes tasses n'hi haurà per vida d'hereus.
Ja en tenim per anar fent, de sucre: no cal pas que en compris més.

haver-n'hi per donar i per vendre

Haver-n'hi moltíssims (Am-Bar-Mall). |
haver-n'hi més que un foc no en cremaria, haver-n'hi per triar i remenar (Ca), haver-n'hi per al pare i per a la mare, haver-n'hi a balquena, haver-n’hi per a na Bet i sa mare (Mall), haver-n'hi per a donar i vendre (Val), haver-n'hi per a vendre i regalar (Mall) |
Agafa tomates de l'hort, Joan, que n'hi ha per donar i per vendre.
Sempre vaig dir vós als avis i hi havia confiança per vendre i regalar.
Aquí hi ha llibres per donar i per vendre.
D'actes com aquest n'hi ha per triar i remenar.

haver-n'hi per na Bet i sa mare

Haver-n'hi en molta quantitat, en gran abundància (Mall). |
haver-n'hi per donar i per vendre, haver-hi de tot i molt (Mall, Gir), (haver-n'hi per salar, haver-n'hi a balquena, haver-n'hi a rompre, haver-n'hi una mala fi, haver-n'hi un xinxer Mall) |
En aquell convit hi va haver menjar per na Bet i sa mare.

haver-n'hi per pa i per sal

Abundar molt una cosa; esdevenir-se amb freqüència, un fet (Mall). |
haver-n’hi a dojo, a balquena, a gavadals, en orri; haver-n’hi per al pare i per a la mare |
Sempre m’han fet molta de por a mi les bruixeries i allà, a Cuba, n’hi havia cada dia, per pa i per sal – Albellons-. 

Haver-hi una quantitat suficient de quelcom (Gir-Mall). |
prou, no me'n convé més; ja n'hi ha prou d'aquest color! (Gir-Val), ja n'hi ha prou d'aquest coll!, ja fa massa que dura!, no me'n parleu més |
I encara no n'hi va haver prou i em va fer esperar tres hores.
Ja n'hi ha prou de tenir paciència amb aquest home!

haver-n'hi tants com cavalls verds (d'una cosa)

No haver-n'hi cap (Mall). |
no haver-n'hi ni un, no haver-n'hi ni un per medecina -o per remei- |
De bolets, en aquest camp, n'hi ha tants com cavalls verds.

haver-n'hi un tip (o: tenir-ne un tip)

Fer massa temps que dura, una cosa; ésser exagerada o excessiva. |

haver-n'hi un fart –o un fart i mig-, haver-n'hi un paquet, haver-n'hi un feix, haver-n'hi un viatge (Am)|
N'hi ha un fart, de pagar impostos, en aquest país!
N'hi ha un tip i un fart, d'aguantar la tia.
N'hi ha un paquet, d'aquesta feina!
És molt emprenyador, aquest tema. N'hi ha un fart i mig.
N'hi ha un feix, d'aguantar aquests amos!
N'hi ha un viatge, de portar aquesta criatura a coll (pesa, cansa).

haver nascut amb sa guixa per amunt

Esser una persona molt sortada (Mall). |
pondre-li totes, néixer en bona estrella, néixer amb estrella, (tenir es llombrígol per amunt, haver nascut amb bona lluna, haver nascut amb una flor en es cul Mall) |
Saps que en té, de sort, aquest al·lot, ha nascut amb sa guixa per amunt.
guixa: Llombrígol (Mallorca).

haver nascut en els dies curts

Ésser curt d'intel·ligència. També ho sentim a dir de qui és molt baix. |

ésser curt de gambals, ésser talòs, ésser capsigrany, no enfilar, no enfilar-les prou, no enfilar-les totes |
Ell és un xic curt de cervell: va néixer en els dies curts (Ca-Am).
A -Què vares fer de no créixer més? B -Mira, noia, es veu que vaig néixer als dies curts! (Am)
Aquella dona no les enfila prou.
No és gaire espavilat, ell: no les enfila totes.

haver passat l'edat

Ésser una persona massa gran per a fer una activitat determinada. |
ésser massa vell, no tenir edat per |
A mi ja m'ha passat, l'edat d'aguantar mainada (sóc massa gran).
A -Com va el sexe? B -Ja m'ha passat l'edat.
C -Us agradaria estudiar? D -Ja m'ha passat l'edat.

haver plogut molt

Fer molt de temps d'un fet. |
han passat molt anys, o em parles de molt de temps, fa molt de temps d'això, això és molt llunyà, (em parles de quatre dies, em parles d'abans d'ahir -irònicament-) |
A -Te'n recordes de quan jugàvem a futbol? - B -Ha plogut molt des de llavors.
N'ha passat d'aigua sota els ponts! Com han passat els anys! Com ha fugit el temps! –Cançó, Cat Nord-.
nota: 'Ha plogut molt' i 'ha passat molta aigua sota els ponts' són les maneres de dir castellana i francesa, respectivament, d'expressar molta llunyania en el temps. 'Haver plogut molt' es diu a tot arreu, no ens atrevim a dir que no és bo, però no oblidem les altres maneres de dir.

haver que (+ verb) *

Hem de sortir a les sis (o s'ha de sortir, cal sortir, sortirem a les sis; no hi ha que sortir).
S'ha de veure el temps que aguantarà, l'equip (o ja veurem; no hi ha que veure quan temps aguantarà -TV3-.
S'ha de destacar que... (o destaca el fet que; no hi ha que destacar que...) -CR-.
Hem de dir que (o cal dir quer, val a dir que; no hi ha que dir que...) –CI-.

haver-s'hi de posar

Haver d'actuar amb serietat, disciplina, interès; no fer les coses de qualsevol manera. |
haver-se d'esforçar, haver de lluitar |
Nois, ens hi haurem de posar; si no, perdrem el partit (juguen contra un equip de menys categoria, però a mitja part perden per 3 a 1).
Ens hi hem hagut de posar, perquè anàvem a darrere (jugant a cartes).

haver-s'ho de menjar amb patates *

A -Ell no vol fer retallades. B -Doncs n'haurà de fer (o haurà d'abaixar el cap, haurà de torçar el col, haurà de cedir, s'haurà d'agemolir, se n'haurà de desdir, haurà de rectificar, s'haurà de retractar, haurà de cantar la palinòdia; millor que s'ho haurà de menjar amb patates).
nota: Penem que és una construcció nova d'origen castellà.

haver-se begut l’enteniment

Fer coses desassenyades, haver perdut el seny (Bar). |
haver-se begut el seny, haver perdut el seny, haver perdut l'enteniment, haver-se begut el cervell |
A -Per què no compres aquella casa? B -Que et penses que m'he begut l'enteniment?, saps quan en demanen?, cinc-cents mil euros.
nota: Vegeu també 'beure's l'enteniment'.

haver-se d'agafar amb pinces (una opinió) *

El pronòstic del temps és poc fiable (o no és prou segur; és incert, dubtós, aleatori; millor que s'ha d'agafar amb pinces) -TV3-.

haver-se d'arrimir

Haver d'acceptar, algú, unes condicions pitjors que les que tenia fins llavors (Ca). |
ajumir-se, agemolir-se, humiliar-se, anar a menys |
S'estaven en una torre molt bonica, però s'han hagut d'arrimir en una casa vella (han perdut la feina).
De vell, el mestre es va anar a arrimir al seu poble.
nota: Vegeu també 'arrimir', al Volum 1.

haver-se d'emmotllar

Haver-se d'acostumar al tracte i als costums que hi ha en un lloc qui hi arriba de nou. |
haver-se d'adaptar, haver-se d'ambientar, haver-se de conformar |
Si entres de nou en un treball, al principi t'has d'emmotllar (has d'afluixar i anar-te ambientant, no hi pots pas entrar manant).

haver-se d'empassar les paraules *

Vegeu 'empassar-se les paraules'

haver-se d'escoltar (una cosa)

Haver de tenir paciència i aguantar les crítiques sense protestar (Gir-Mall). |
haver-se de sentir; haver de tenir paciència i callar; m'ho diuen tot i callo |
Ahir la Remei se'n va haver d'escoltar quatre de fresques! (li vaig dir que m'havia estafat)
El paquet no havia arribat, dimecres; em van dir mentider i m'ho vaig haver d'escoltar (jo els havia dit que ja el tindrien).
Ara els mestres ens ho hem d'escoltar tot.
A -Vindràs al sopar? B -No, perquè ja sé què m'hauria d'escoltar (dirien que sóc un barrut).
Li he anat a posar bé la màquina de rentar i encara m'he hagut d'escoltar que no en sabia.
Encara ens haurem de sentir que no penquem prou.
nota: Vegeu també 'escoltar-s'ho tot'.

haver-se d'estirar

Haver de pagar més del que sol ser habitual, per un producte. |
haver-se d'allargar |
Xàtiva és un poble mort, els amos sempre et faran el preu; en canvi, a Gandia, com que hi ha molts amos, s'han d'estirar.
Avui hauran d'afluixar, els pescadors, perquè hi ha moltes barques. Quan n'hi ha poques els compradors s'han d'estirar (si hi ha poc peix, es paga més car).
S'ha estirat perquè ha vist que el veí també el volia comprar.

haver-se de casar

Estar embarassada, una noia que no és casada. |
haver fet Pasqua abans de Rams |
Els meus pares es van haver de casar.

haver-se de formalitzar

Haver d'adoptar una actitud de severitat. |
haver-se de quadrar, haver de dir prou |
M'he hagut de formalitzar, perquè em paguessin (m'anaven donant excuses).
nota: Vegeu també 'formalitzar', al Volum 1.

haver-se de matar

Estar o posar-se en un perill molt greu (Ca). |
tenir la vida a l'encant, exposar la vida, jugar-se la vida, es mataran (Mall) |
Aquests, si troben un arbre o una roca, s’han de matar! (uns esquiadors costera avall).

haver-se de menester (quelcom)

Es diu de qui fa una feina i no en sap gaire. |
saber-ne poc, venir just, no li'n sobra pas res, necessitar-s'ho (Am) |
A -Era bon fuster, l'avi? B -S'ho havia de menester.
C -En sap, la perruquera nova? D -Mira, ja s'ho ha de ben menester (Am).
E -És trempat? F -S'ho necessita.
A vint anys era maca; ara s'ho necessita.

haver-se de mirar (una cosa)

No poder consumir un producte, algú, per alguna raó. |
no poder-ne prendre |
Tothom compra roba nova i jo me l'he de mirar (no té diners).
El cafè m'agrada, però me l'he de mirar (si en prenc, no dormo).
Ens els hem de mirar una mica, els torrons (fan règim i en mengen pocs)

haver-se de pintar a l'oli (una cosa)

No poder aconseguir allò que es voldria tenir. |
no l'haurà pas, no ho podrà tenir; ja l'ha vist prou |
L'aigua de l'Ebre se l'hauran de pintar a l'oli! (no en donarem als de Mallorca) -Avui-.
Vaig estar malalt i m'ho vaig haver de pintar a l'oli (no ho vaig poder fer).
Ja ens la podem pintar a l'oli, aquesta subvenció (no ens la donaran pas).

haver-se de retenir

No poder fer coses per manca de diners. |
haver d'estalviar; haver-se de reservar, de frenar |
Prou voldrien arreglar al casa, però s'han de retenir.
nota: Vegeu també 'retenir' i 'retingut 1', al Volum 1.

haver-se-la d'embeinar *

Li sembla que té raó, però haurà d'afluixar (o haurà de callar, haurà de posar-s'hi fulles, s'haurà d'adaptar; millor que se l'haurà d'embeinar).

haver-se-les de veure amb

Haver de lluitar contra algú. |
haver de combatre, de barallar-se, de jugar contra; haver de veure's les cares; heure-se-les amb |
El Codalet se les haurà de veure amb la Menera (rugbi) -Avui-.
Demà se les hauran de veure (final d'un concurs) -CR-. 

haver-se'n vist poques

Haver tingut una vida plàcida. |

haver viscut bé |
Que te n'has vistes poques, a la vida! (ho diuen a qui es queixa sense motiu).

haver-se parit de

No comptar gens, per algú, l'opinió d'una altra persona (Ca). |
tant se me'n fot, m'és igual, que faci el que vulgui, no m'interessa, haver-se fotut de |
A -La teva cunyada et bescanta. B -Me n’he parit d’ella!, que digui el que vulgui.
Molts obres quedaran sense feina, però l'amo se n'ha parit.
C -En Pitt també cantarà al festival per recollir fons. D -Ell se n'ha fotut (és carregat de diners).

haver servit molt (una cosa)

Haver fet molt de servei. |
haver treballat molt, ésser vell, ésser gastat |
Haurem de canviar aquest endoll, perquè ha servit molt (fa molts anys que el tenim).

haver trepitjar merda

Vegeu 'sembla que he trepitjat merda!'

haver vist el món només per un forat

Tenir poca experiència (Gir-Bar). |
no haver vist el món per un forat, no haver corregut gaire, acabar de sortir de l'ou, no haver-se mogut mai de casa, no haver vist res de la vida, (ésser un albat, ésser una ànima de Déu, ésser acabat d'esquerar -criar-, cagar encara verd, no haver sortit de l'ou -o de la closca-; Tresponts), no haver vist la mar ni per un forat (Eiv) |
L'han enganyat perquè és de bona fe: és un noi que només ha vist el món per un forat.
Tant savi que et penses ser i no has vist el món per un forat.
No heu vist res, de la vida, vosaltres.
Ai! Quina desgràcia! Una Frasquita de ca ses Frasquites casada amb un pagès que no deu haver vist la mar ni per un forat! -Ses Frasquites-.

haver vist moltes tronades

Haver viscut molt, ser molt vell (Terres Ebre) |
ésser més vell que l'anar a peu, haver-ne vistes de tots colors, ésser més vell que cagar aponat (Val) |
Els garrofers ja havien vist més tronades que molts iaios i moltes iaies del nostre poble. -Contalles-.

hem d'anar per una altra, que mai vingui!

Hom ho diu d'una cosa dolenta quan ja s'ha superat. |
ara pensem en una altra cosa; ja està, això |
A -Quina grip que he passat! B -Ara hem d'anar per una altra, que mai vingui!

hem de dir-ho així

Manera de dir de qui parla amb franquesa. |
això és així, les coses són d'aquesta manera, no us vull pas enganyar |
Ara les coses ens van bé, hem de dir-ho així.

hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc

Hom ho diu per demanar un darrer esforç quan es fa una tasca. |
hem de mirar d'acabar |
Hem d'acabar de pagar el pis: hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc (per no perdre'l).
A -Vull deixar la carrera i anar-me'n a treballar. B -Home, hauries d'acabar: si has fet el molt, ara hauries de fer el poc (li falta un curs).

herba de la roca

Planta que creix en llocs sense terra, com ara a les roques i a les teulades (Eiv). |

crespinell |
Aquella teulada és plena d’herbes de la roca.

hereu escampa

Persona que dilapida, que crema els diners i arruïna els seus pròxims (Gir-Bar). |
malgastador; rebentar-ho tot, tenir les mans foradades |
Eren rics, però el seu pare va ser l'hereu escampa, s'ho va petejar tot.
Tanqueu el punyet, que acabarà sent l’hereu escampa.
petejar: malgastar

hereu gravat

Hom ho diu de qui té una propietat i no se la pot vendre; la hi deixen, en té l'usdefruit, però l'ha de passar als fills (Am-Ca). |
anar d'hereu a hereu, anar d'hereter a hereter (Am), hereu usufructuari (Mall) |
En Joan no se la podrà pas vendre, la casa, perquè és un hereu gravat.

heu de creure i pensar

Fórmula per a introduir una frase narrativa, usada habitualment a les rondalles (Mall). |
heu de pensar, penseu que, heu de pensar i creure (Mall) |
Heu de creure i pensar que quan era petit també li agradava jugar -Conte-.

heus aquí

Expressió que se sol usar per començar un parlament; és una manera de captar l'interès dels presents. |
heus ací, vet aquí una vegada |
Heus aquí que he pensat que ja és hora de començar a dinar, no esperem pas mes.

hi entén com jo!

No hi entens gens. |
no en sap, és un incompetent |
Aquest metge hi entén com jo!

hi és tot!

Expressió que s'usa quan una criatura acaba de néixer. Vol dir que està bé (Am). |
ha sortit bé, ha nascut sa, el part ha anat bé, no té cap defecte |
A -Què, el nen? B -Hi és tot!

hi ha (+ nom) de tot

Es diu d'una cosa que va canviant. |
això depèn, va com va, unes vegades sí i unes altres no, de vegades sí i de vegades no |
A -Tu sempre guanyes. B -Hi ha dies de tot.
C -És ric, l'Empordà! D -Hi ha gent de tot.
E -Tu sempre estàs content? F -Home, hi ha moments de tot.
G -Treballa, aquest nen? H -Hi ha dies de tot (a l'escola).
I -Sopeu bé, aquí? H -Hi ha dies de tot.

hi ha (+ nom) i (nom) hi ha!

Vol dir, parlant d'una qüestió, que no es pot generalitzar. |
n'hi ha de tota manera, no tothom és igual, al món hi ha de tot; les coses es poden fer més bé o més malament |
A -Aquest home no te'l deixa perquè és un beneit! B -Hi ha beneits i beneits hi ha! (n'hi ha que el fan i n'hi ha que en són de debò).
Hi ha puges i puges i ha! (de benzina, aquesta que han fet és exagerada)
C -Aquesta malaltia no es pot guarir. D -Hi ha casos i casos hi ha! (cada cas és diferent).
Hi ha governants i governants hi ha! (n'hi ha de bons i de dolents) -TV3-.
E -Els homes son així (freds). F -Homes i homes hi ha!
Hi ha maneres i maneres hi ha, de dir les coses! (no s'ha de contestar malament)
F -Sempre es queixen que el nostre gos lladra. G -No en facis cas: gent i gent hi ha! (són així)

hi ha (+ nom i nom)

Hi ha persones o coses de característiques molt diferents. |
hi ha de tot, n'hi ha de tots |
A -No m'agraden pas les àvies. B -Hi ha àvies i àvies! (n'hi ha de maques!)
C -Els pisos són molt cars, ara. D -Home, hi ha pisos i pisos (també 'hi ha pisos i pisos i ha').

hi ha (+ temps)

Es diu per indicar una quantitat de temps ja passat (Ca-Men). |
fa, (temps) + anys endarrere -o enrere- |
Hi ha 40 anys, la justícia no era tan eficaç -Arrels-.
Era es meu consol. Heu de pensar que hi havia més de trenta anys que cada vespre... –Fets-.
Ja hi ha dies que no hi ha pas entrades per al concert (ja fa dies).
nota: Vegeu també 'haver 8', al Volum 1.

hi ha amors que maten

A -Diu que l’estima molt, i la fa mal passar. B -Jo el deixaria: a vegades val més anar sol que mal acompanyat (o l’amor pot ser destructiu, l’amor pot fer mal; tant et vull, que et trec un ull -Tresponts-, que no l’estimi tant i la respecti, això no és amor; millor que hi ha amors que maten).

nota: ‘Hi ha amors que maten’ sembla un calc del castellà.

hi ha burros amb lletra i sense lletra

De vegades hi ha persones amb molts estudis que cometen grans errades, tenen poc seny, no saben resoldre qüestions pràctiques, etc. |
d'ases, tant n'hi ha amb lletra com sense (DCVB), es pot ser un gran savi i un gros burro (Cat Nord), hi ha ases carregats de lletres (Mall) |
A -Tan trempat que és aquest metge i d'aquesta casa n'ha pagat el doble del que val. Com l'han fotut! B -Hi ha burros amb lletra i sense lletra.

hi ha d'haver algun entrebanc

Ho sol dir qui ha tingut algun problema (Ca). |
si no passés mai res, viuríem massa bé |
A -Pere, diu que us heu fet mal al genoll? B -Sí, vaig caure, l'altre dia. Hi ha d’haver algun entrebanc, si tot anés bé ja no seríem en aquest món!

hi ha d'haver de tot

Ho diu qui es lamenta perquè veu que les coses van malament i no canviaran. |
ésser inevitable, indefugible, ineludible; el món ha de ser complet |
A -Avui una mare ens ha dit de tot (ha insultat el mestres). B -Què hi farem!, hi ha d'haver de tot al món!

hi ha gana que no es cura

L'avarícia és insaciable. |
els ganuts no en tenen mai prou, com més en té més en vol; la mar, com més té més brama |
A -Els banquers s'han tornat a apujar el sou. B -Hi ha gana que no es cura. Estan malalts, tots aquests!
gana: avarícia, cobdícia

hi ha gent per a tot!

Hi ha persones de gustos molt diferents i de totes les tendències i condicions. |
el món és complet, al món hi ha de tot, no us estranyi res, hi ha gustos per a tot, hi ha gustos per a tothom, hi ha gustos de tota manera |
A -La Maria ha anat a viure al Tercer Món. B -Hi ha gent per a tot!
C -Sembla estrany que passin aquestes coses (assassinats en sèrie ). D -Hi ha gent per a tot!
E -A mi no m'agraden, les sardanes de trompeta, massa escàndol, però no les critico. F -Hi ha gustos de tota manera.

hi ha mals que no volen crits

Vol dir que hi ha temes que s'han de resoldre sense donar-ne explicacions als altres. |
això s'ha de fer a la callada |
A -Qui és que fa tantes fotocòpies? Segur que tu ho saps i no m'ho vols dir! B -De vegades hi ha mals que no volen crits (si t'ho dic, aixecarem enrenou i no s'ho val).
C -Es venen la casa de Xiva i diuen que ho fan perquè no els agrada. D -Hi ha mals que no volen crits (no volen dir que estan arruïnats).
No l'escridassis, que encara jugarà més malament (a cartes). Hi ha mals que no volen crits!

hi ha més dies que llonganisses (o llangonisses)

Les coses s'han de fer a poc a poc, sense córrer. |
hi ha més dies que llonganisses, més setmanes que botifarres i més anys que capellans (Val); si no és avui, serà demà; si no ho fem ara, ho farem suara |
A -Vaig a casa a cercar els deu euros. B -No, home, ja ho trobarem: hi ha més dies que llonganisses (ja m'ho pagaràs).
No corris, que ja ho acabarem més endavant: hi ha més dies que llonganisses.

hi ha molt (+ adjectiu) *

Hi ha molts ximples que van a favor d'aquesta senyora (o n'hi ha molts, de ximples, que...; en trobaríem molts de ximples que..., en sé molts de ximples que...; no hi ha molt ximple a favor d'aquesta senyora) -Temps-.

hi ha moltes maneres de matar puces

Les coses es poden fer de moltes maneres i anar bé (Bar-Am). |
hi ha moltes maneres de fer coses; si no és fa blanc es fa negre |
A -El tracte no m'està bé, no ens posarem pas d'acord. B -Fes-li una altra proposta: hi ha moltes maneres de matar puces.

hi ha molts faltats de memòria!

Vol dir que, a l'hora de pagar, n'hi ha que se n'obliden (Ca). |
n'hi ha que tenen molta barra! (Gir-Mall) |
A -Ahir se'n van anar dos del restaurant sense pagar. B -Hi ha molts faltats de memòria!

hi ha qui fa el que sap i qui sap el que fa

Hi ha el pescador a qui l’ofici li ve de nou, i hi ha el pescador que ha treballat tota la vida al mar (es pot dir de qualsevol ofici o feina) (Cotlliure, Cat Nord-Ca).
de pescaires en són dos, hi ha el que fa el que sap i el que sap el que fa (Cotlliure, Cat Nord), hi ha oficials grossos i petits -o bons i dolents- |

hi ha un dia per a cada un

Se sol dir quan es mor algú o quan es parla de la mort. Sol ser una frase de resignació. |
toca un dia per cada un; avui per mi, demà per tu |
A -Saps qui s'ha mort?, l'Adrià! B -Què dius, ara? A -Sí, noi, hi ha un dia per a cada un.

hi haurà canvi de temps!

Hom ho diu quan hi ha molt d'esverament en un lloc. |
aquí passarà alguna cosa; no sé pas què teniu, avui! |
Quins crits, la mainada!, hi haurà canvi de temps!

hi havia una vegada *

Una vegada hi havia una ciutat... (millor que hi havia una vegada una ciutat...)
nota: En castellà sovint s'anteposa el verb a un altre element de la frase. Aquest costum resulta estrany en català, que sol fer: subjecte, verb, objecte. Ex.: 'Escriu Mercè Rodoreda sobre la seva plaça' *. És millor: 'Mercè Rodoreda escriu sobre la seva plaça' -Ruaix-.

hi passaria un gat amb la cua dreta!

Se sol dir a qui es queixa que un espai és petit (Ca). |
n'hi cabrien tres com tu |
A -L'entrada d'aquesta màquina és molt petita. B -No és petita, t'ho sembla: hi passaria un gat amb la cua dreta!
Aquesta porta no tanca: hi passaria un gat amb la cua dreta!

hi passaries la llengua

Hom ho diu d'un lloc molt net. |
net com una patena, net com les flors, net com una plata |
La Quima té un pis molt net, hi passaries la llengua pertot.

hi veuen més quatre ulls que dos

Dues persones tenen més possibilitats d'encertar una cosa que una de sola (Cat-Val-Mall). |
dos ulls veuen bé, ma quatre veuen millor (l'Alguer), les precaucions no hi són mai de massa |
M'hauries de repassar aquest escrit abans de publicar-lo, perquè quatre ulls hi veuen més que dos.
A -Em pots ajudar a corregir aquests exàmens? B -Sí,home. A -Sempre hi veuen més quatre ulls que dos.

hipotecar (+ nom) *

Si, quan ets vell, vas a viure a casa dels fills, els fas anar malament (o els fas nosa, els amargues la vida; millor que els hipoteques la vida).
Anar a pujar muntanyes és posar la vida en perill (o és jugar-se la vida, exposar la salut; millor que és hipotecar la salut).
nota: La majoria dels diccionaris que hem consultat no donen sentit figurat en català al verb hipotecar.

històries a la vora del foc (i de la vora del foc)

1 Relats, rondalles o romanços que es contaven a la vora del foc, usualment a l’hivern. |
rondalles, històries de brases (Mall), (contarelles o contarel·les Mall) |
A mi m'agradaven, les històries a la vora del foc).
La padrina sempre ens contava històries de brases.
2 Coses de poca importància, que fan perdre el temps, que no interessen a qui les escolta. |
històries, romanços, collonades, brocs, coses sense substància; camàndules |
Amb la feina que tinc i el teu pare sempre em ve amb històries de la vora del foc; avui m'ha tornat a parlar de la guerra.
Sempre ens vénen amb cursets i històries de la vora del foc.

hivern de la vida

Darrers anys de la vida (Ca). |
la vellesa, la velledat, l'ancianitat, l'edat provecta |
Som a l’hivern de la vida (ho diu un home gran).

ho dic així!

Manera de justificar-se de qui diu una cosa molt exagerada. |
ho dic de broma, ho dic per dir, ho dic per riure, no us enfadeu |
A -Jo, als mestres, us faria treballar fins a vuitanta anys. B -Això!, què t'has pensat! A -Ho dic així!

ho duu de néixer

Vol dir que les qualitats o defectes inherents a una persona ja es tenen de ben petits (Mall) |
portar-ho a la sang, ja l'han parit així, treure-ho de néixer (Mall) |
En Joan sempre ha estat molt caparrut, ho duu de néixer.

ho és de (+ adjectiu)! *

N'és d'emprenyador, el teu home! (o ja n'és d'emprenyador, és molt emprenyador; millor que ho és d'emprenyador, el teu home!)
N'és de bruta, aquesta nena!

ho fes ara!

Hom ho diu d'un costum d'un altre temps, que ara no s'admet. |
ara no ho podria fer |
A -Un dia el mestre em va ventar un parell de bufetades. B -Ho fes ara!, ja sabrien el que li costa.

ho fes un altre, això!

Hom ho diu a una persona intolerant quan fa una cosa mal feta. |
ho hagués fet jo!; si ho fes un altre, el criticaries |
Com és que has voltat la plaça per l'esquerra?, ho fes un altre, això!
Per què escups a terra?, ho hagués fet jo!

ho hagués (+ participi)!

Lamentació per una cosa que no s'ha fet. |
tant de bo!, si ho hagués sabut (Gir-Mall), si ho haguera sabut (Val), si ho hagués vist |
A -A la plaça hi havia titelles per a la mainada. B -Ho hagués sabut!
C -Aquesta revista la regalaven. D -Ho haguéssim sabut!
E -Em volien fer quedar a l'exèrcit. Ho hagués sabut fer!
F -En Peret se te'n va endur les albergínies de l'hort. G -Ho hagués vist!

ho haguessis dit mai?

Hom ho diu d'una cosa sorprenent. |
qui m'ho havia de dir!, poc m'ho pensava!, he quedat parat! |
El mosaic tallava, ho haguessis dit mai'
Aquell home beu, ho haguessis dit mai?

ho has fet tu?, igualment ell! (i: hi has anat tu?, igualment ell!)

Es diu per donar èmfasi al fet que algú no fa el que ha de fer. |
que no ho ha fet; ho fas tu?, ell tampoc!; ho has fet tu?, idò ell tampoc! (Mall) |
Vam quedar que ell faria la programació. L'has feta tu?, igualment ell!
Li vaig dir que anés a comprar. Hi has anat tu?, igualment ell!
S'ha d'anar a pagar. Ho fas tu? Ell tampoc no ho fa (Am).

ho sabia! *

A -Trio el de color vermell. B -Ja m'ho pensava que triaries aquest! (o ja ho sabia, el cor ja m'ho deia!, ja m'ho semblava!; millor que ho sabia!) -TV3-.

ho saps tu?, jo tampoc!

Es diu per donar èmfasi al fet que algú no sap una cosa que hauria de saber. |
no en tinc ni la més petita idea, no ho sé |
A -Per què heu renyit? B -Ho saps tu?, jo tampoc!
nota: Vegeu també 'ho has fet tu, igualment ell!'

ho seràs tu! *

A -Ets una mentidera! B -Això tu! (o això ho ets tu!, el mentider ets tu!; millor que ho seràs tu!)

ho tens clar! *

Vols fer de metge i no hi ha places: vas bé! (o vas bé per anar a Sants!, com ho penses fer?, no sé pas com t'ho faràs!, estàs ben arreglat!; no ho tens clar!)
Si les borses baixen, ja estem ben arreglats! (o ja ens podem calçar!, ja ens podem preparar!, no anirem pas bé, no sé pas què passarà; no ho tenim clar!)

ho tinc tot i em falta tot

Ho diu una persona que aparentment està molt bé, però a qui manca quelcom que li és indispensable. |
no és pas ser feliç del tot, sempre hi ha alguna cosa que fa mal |
A -Aquesta gent són molt rics. B -Sí, ho tenen tot i els falta tot (tenien un fill i se'ls va morir)
C -Estàs molt bé, tu. D -Sí, ho tinc tot i em falta tot (la parella l'ha deixat).

home casat, burro espatllat!

Ho diu qui no és partidari del matrimoni (Am). |
casat, cagat (Ca-Am), home casat, home sanat -castrat- |
A -Des que s'ha casat, en Bertran no ha vingut més al cafè. B -Home casat, burro espatllat!

home casat, lluny del ramat

Normalment el pastor d'una casa és el cabaler (fill no constituït hereu) o un home llogat, ja que hi ha una dita que diu: home casat, lluny del ramat (Pallars) -un forat-.

home de costums

Es diu de qui cada dia fa les mateixes coses i de la mateixa manera. |
ésser rutinari, fer les coses d'esma |
Ell és un home de costums, cada dia se'n va a dormir a les onze i no li canviïs!

home de Déu!

Manera amable d'adreçar-se a una persona que hom pensa que va errada (Am-Val-Mall). |
bon home, home, ai senyor!, pobre noi |
Com arribaràs a casa, sense ulleres, home de Déu? -TV3-.
A -Vull anar al front a lluitar B -Què dius ara, home de Déu? -C33- .
No s'enfadi, home de Déu! -C33-.

home de lletres (o dona)

Persona amant d'escriure i de llegir. |
escriptor, intel·lectual, lletraferit |
Cada any hi participen molts homes de lletres i lletraferits.

home de molts oficis, pobre segur

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire. |
home de molts oficis, pocs beneficis (Bar); aprenent de molts oficis, mestre de cap; es guanya més fer fent una feina ben feta que fent-ne deu de mal fetes; home de molts oficis, mestre de res (no en fa cap de bé) |
A -El meu avi era músic, pagès, barber i tenia una sabateria. B -Home de molts oficis, pobre segur.

home de palla

Home que és al capdavant d'una institució, però no mana, depèn d'altres. |
titella, ninot; el fan passar al davant, rep els cops i en té altres de més forts al darrere, estaquirot; testaferro |
Aquest president és un home de palla.

home fort

Vegeu 'pes fort'

home pobre, carregat de traces (o ple)

La gana ajuda a eixorivir les persones i l’abundor a endropir-les i a fer-les tornar babaues (Mall, Adagiona). |
no hi ha res més enginyós que sa panxa buida |

home previngut, val per dos

S'ha de ser prudent, tenir seny i preveure les coses que poden passar. |
home previngut, no és vençut; un previngut, val per deu -o per cent-; un home avisat ja està preparat |
Agafa un paraigua, home, que home previngut val per dos (és núvol).

home ros i gos pelut, val més mort que conegut

El gos pelut porta malastrugança a la casa on viu, i el gos roig en porta si el troben en eixir de casa (DCVB, a l'entrada 'gos', Ca-Am). |
home roig i gos pelut, primer mort que conegut (DCVB) |
A -Si vols et donaré aquest gos. B -No el vull pas: home ros i gos pelut, val més mort que conegut.
nota: Una dita usual a Mallorca, que serveis de títol a una de les rondaies de mossèn Alcover és “guardau-vos de pedra rodona, de ca que no lladra i d’home roig”

home solitari, àngel o dimoni

No cal fiar-se de les persones que solen anar soles (l'Alguer).
nota: No en coneixem l'origen.

hores ha (i dies ha)

S'usa per indicar que una activitat ja fa temps (dies, hores, anys...) que ha començat. |
ja fa hores hores -o dies, anys...- |
A -Ha començat l'etapa del Giro? B -Ja la fan hores ha! (Am)
Dies ha que collim raïms (Ca).

horrors *

Diu barbaritats del seu cunyat (o disbarats, bestieses; critica el seu cunyat, diu mal de, diu coses greus de, malparla de, deixa malament; no diu horrors de).

La néta m'estima amb deliri (o molt, amb bogeria; no m'estima horrors).
Hi havia un fotimer de gent (o un gavadal, un fotral, una barbaritat; no un horror de gent).

hostes vingueren que de casa ens tragueren

Vol dir que els qui han arribat de nou són tinguts més en compte en un lloc que els qui ja hi són de molt de temps. |
hostes vindran que de casa ens trauran, ens manen els de fora, això és arribar i manar, manen més els nous que els vells, (l'any nou treu l'any vell; mossos vingueren que amos es feren, Tresponts) |
A -En aquella casa es fa tot el que diu el gendre, i els vells callen. B -Hostes vingueren que de casa ens tragueren.
C -La mestra nova m'ha dit que faig massa fotocòpies (entre mestres). D -Carall!, de fora vingueren i de casa ens tragueren!

hòstia de Déu!

Exclamació molt grollera. |
collons, carall, osca Manela! (Ca-Am) |
Hòstia de Déu que em va agradar, la pel·lícula!
Apugeu més la ràdio, hòstia de Déu! (vol dir que no l'apugin, que ja és massa alta)
Òstima-riba-riba! (crit de guerra dels nois que es barallen fent pedrades, Bar)

humor de gossos *

Avui el ministre treu foc pels queixals (o estar emprenyat, malhumorat, enrabiat, encès, indignat, fora de si, enfellonit, enfurismat, encolerit, revoltat; no està de filis, la sang li bull a les venes; no té un humor de gossos).

i (+ adjectiu)

Que té el defecte que es diu d'una manera molt important, molt intensa. |
i molt!, de mala manera, en gran manera |
Ens la carregaríem, i fort, si passava alguna cosa (tenen un treballador sense assegurar).
Dissabte perdrem, i fort!
A -El qui ha fet això és un tòtil. B -I gros!

i (+ nom) sense sortir! *

Ha passat una setmana i el cotxe no surt (o el cotxe no es troba; no i el cotxe sense sortir!) -TV3-.

i (+ verb) que (+ verb)

S'usa aquesta fórmula per indicar una repetició. |
i vinga (+ verb) |
Ens vam posar a riure, i riu que riuràs!
Quan arribava a l'hort es posava a cantar, i canta que cantaràs!

i, si no, al temps *

Acabaran a plantofades, aquests dos: ja ho veureu (o el temps em donarà la raó, el temps ho dirà, ja ho sentirem a dir, ja en parlarem, ja m'ho sabreu dir; no i, si no, al temps; al temps).

i a mi, què? *

A -Si no treballes, no t'aprovaran. B -Més ben igual! (o i què m'importa a mi?, i a mi què se me'n dóna?, tant se me'n fot!, i a mi què m'és?, no em preocupa!; millor que i a mi què?)

i a molta honra! *

Sóc de Darnius, i amb molta honra! (o i és una honra per a mi, i és un honor, i n'estic orgullós; millor que i a molta honra).

i així? *

A -Li ha agradat, el peix? B -No gaire. A -Com és això? (o per què, què li ha trobat?; no i així?)

i així ens va! (i i així els hi va!) *

Diu mal de l'amo i per això va tan bé! (o i no li surt bé, i per això va tan bé!, i en paga les conseqüències, i li surt malament, i li va malament, no i així li va!; i així li va anar!).

i això? *

A -No ho faré pas! B -Com és això? (o per què?, no i això?) -TV3-.
C -Vostè és un mentider! D -Caram!, què diu ara? (o per què ho diu?, què li ho fa dir?, com és?; no i això?)
E -Estic preocupat. F -Què et preocupa? (o què et fa patir?, com és això?, per què?; no i això?) -TV3-.

i això que

Es posa darrere d'una frase negativa per oposar una matís a la primera frase. |
encara que, a pesar que, malgrat que, tot i que, però |
La casa no es ven, i això que han vingut molts a mercadejar-la.
No sap fer divisions, i això que és trempada.
Ara no en venem de farigola, i això que n'havíem tinguda.
Vaig a caminar, (i) això que em fan mal les cames.
nota: Trobem aquesta locució al DIEC. Pensem que pot ser bona, malgrat que alguns autors la consideren un castellanisme. 

i altres herbes

I altres coses, generalment en to despectiu (Mall). |
i tota la resta, i etcètera; i altres galindaines, collonades, punyetes, bajanades, ximpleries, històries |
Hem de pagar taxes, impostos, extres i altres herbes -Punt-.
nota: 1 'I altres herbes' es diu molt en castellà, també es usual a Mallorca. 
2 No és correcte 'i altres 'mandangues'.

i 'andando'! **

Li has de dir que no ho vols fer, i endavant! (o i avant!, i vinga!, i apa!, i au!, i som-hi!, i peti qui peti!; no i 'andando'!).

i aquí estic! (o i aquí estem!) *

Estem fatigats, però hem volgut venir (o però som aquí amb vosaltres, però hi som!; no i aquí estem!).
Vet ací el porró que demanaves (o vet aquí, aquí tens; no i aquí està).

i aquí no ha passat res!

I les coses continuen tal com eren. |
i tothom queda tan tranquil, i tot continua igual, i ningú no es posa cap pedra al fetge, i com si no hagués passat res, i tot arreglat, i com aquell qui res, i oblidem-ho tot |
Hi ha hagut una tupinada i aquí no ha passat res!
Es van donar la mà i aquí no ha passat res!
nota: 'I aquí no ha passat res!' es diu molt en castellà; ens agraden més les altres solucions.

i aquí pau i després glòria (o: i ara pau i després glòria) *

Es van ben discutir, però després se'n van anar a sopar plegats i en paus (o i ja va estar, i cap maldecap, i ben amics; no i aquí pau i després glòria).

i ara!

Exclamació usada per expressar estranyesa, refús, desaprovació. |
i ara!, ves! (Bar); no, de cap manera!, què dius, ara!, això sí que no!, estaríem frescos! |
A -Diu que has tingut un accident de trànsit. B -I ara!
C -Li sap greu que agafi aquest paper? D -I ara!
E -Vols cobrar? F -No, i ara!
Jo no ho faria mai això. I ara!
G -Que prens droga? H -I ara! Ves! (Bar)

i atura't

I encara hi haurà més coses. |
i altres!, i encara no s'ha acabat, i en vindran més |
A -Han apuja't molt els impostos. B -I atura't!
C -Hi ha molta contaminació. D -I atura't! (encara en vindrà més)

i avall!

Expressió que es diu per encoratjar algú a fer una acció. |
i peti qui peti!, i s'ha acabat!, i passi el que passi!, i cap maldecap!, i endavant!i i no hi pensem més!, i avall, que fa baixada!, i no en parlem més! |
A -Has de tenir paciència amb el director. B -No, plego i avall!
Que diguin el que vulguin: me'n vaig i avall!
Si no li agrada, que s'hi posi fulles: ens ho vendrem i avall!
La multa, la pagarem, i avall!
A –Què fem? B –Sí, mira, anar aguantant el que vingui, i avall! (hi ha un malalt greu; i endavant).
Si el formatge es floreix, es llença, i avall que fa baixada!
No m'hi acostaré i avall! (a fer les anàlisis)
Quan es promulga una llei restrictiva d'Internet es munten uns servidors a Filipines i avall! (i tot solucionat) -Punt-.

i bé

Locució que s'usa per cloure un argument. |
doncs, bé |
A -Quan ho farem, tot això? B -I bé, ho haig de pensar -Arrels-.
nota: Es diu molt en francès.

i bon pes!

1 Ho sol dir el venedor quan serveix la compra al client (Gir-Mall). |
t'he fet bon pes |
Té, Joana, i bon pes!
2 Ho diu qui es conforma amb una situació que no li agrada, perquè les coses podrien anar més malament (Ca-Am). |
i paciència!, i encara gràcies!, i no t'hi emprenyis!, què hi vols fer?, agafa-t'ho bé! |
A -Com anem? B -Anar tirant, com ho vols fer? I bon pes! (un vell; les Escaules)
Què hi vols fer? És així i bon pes! (parla del divorci del noi)

i busques

Expressió que designa una part petita d'una quantitat que sobrepassa un nombre rodó (Mall). |
i escaig, fa més de, passa de |
Fa un any i busques que no ve per aquí.
M'ha costat 50 euros i busques.

i ca! (o ca)

Que no (Bar). |
no (Gir), això pla!, ni pensar-hi!, no m'ho crec, ca barret (Mall)! |
A -Cerquen de beneficiar els pobres. B -I ca!
nota: Vegeu també 'ca', al Volum 1.

i coca!

Resposta que es fa quan hom s'adona que li estan dient una mentida (Ca). |
mentida!, això no m'ho crec!, això és fals! |
A -El meu germà estrena un cotxe cada any. B -I coca!

i com així?

S'empra per expressar l'estranyesa o admiració que produeix veure o sentir una cosa inesperada (Mall) |
i com és que?, per què? |
I com així has dit a en Jaume que véngui a sopar avui de capvespre?
nota: Vegeu també 'com així?'

i com és ell, tots els altres

El que fa ell, fan els altres. |
tothom fa igual, fa com tothom, tothom és igual; i com això, arreu |
A -Li donen diners cada any per netejar el bosc, en neteja un petit tros, ho deixa córrer i, a cobrar! B -Això fa? A -Sí, i com ell, tots els altres. Aquí tothom és viu.
Ven els iogurts trenta cèntims més cars, i com això, arreu.

i companyia

I els altres. |
i mots més, i uns altres |
Han vingut en Joan, en Miquel i companyia. 

i conte contat, conte al cabàs

Fórmula usada per acabar els contes (Val). |

i conte contat, ja s'ha acabat; i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat; i vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos, i darrere la porta hi un plat de confits on tots els llaminers hi posen els dits, darrere la porta hi ha un muguet, vet ací el conte acabat (Val) |
I conte contat, conte al cabàs -Camacuc-.

i cosa

Es diu quan no es puntualitza el temps exactament (Men). |
i escaig, tocades les (+ hores), i busques (Mall) |
El lampista vindrà a les cinc i cosa.

i cosa pitjor *

Ens critiquen i, a més, no ens donen feina (o i el que encara és pitjor: no ens donen feina, i encara pitjor que això, i encara és més mal; millor que i cosa pitjor, no ens donen feina).

i d'aquella, una altra

Manera d'indicar un acte que es va repetint. |
i un altre, va ser un ras i seguit |
Quan el seu pare el va haver, li va ventar una bufetada, i d'aquella una altra.

i da-li! *

És que sempre véns tard, quan no per una cosa per una altra, que em tens fregit. Sempre amb la mateixa cançó! (o tornem-hi! -Gir-Mall-, torna-li la trompa al xic -Val-; no i da-li!) –La cara oculta de la lluna-.

i de quina manera! *

Es queixava, i molt! (o fora mida, molt i molt, en gran manera, en grau superlatiu, de valent; millor que i de quina manera!) -TV3-.

i demés *

Convidarem els parents, els amics, els veïns i la resta (o etcètera, i els altres; no i demés).

i doncs!

1 Pot servir per a introduir una frase. |
així, parlant de tot |
A -La fàbrica tanca. B -I doncs, què farem ara? (com ho faran ara?)
2 S'usa per a demanar la raó d'una actuació. |
com és això?, per què? |
A -Si no ho arribo a mirar, es podreix. B -I doncs?
C -És que no me'n vaig recordar. D -I doncs? (com és això?)
E -Aquest nen creu si vol. F -I doncs?
G -El meu abric és igual que el teu? H -I doncs?
3 També pot voler dir 'és clar que sí'. |
i tant!, evidentment!, i doncs què! (Am), tens raó, idò (Mall) |
A -Han dit missa? (en un soterrar) B -I doncs!
C -Li'n donaran, de fruita? D -I doncs!, què et penses!, tots som iguals.
E -Te'n vas? F -I doncs! (= és clar que sí).
G -Ho veus! H -I doncs!
I -Ho hem d’endreçar nosaltres? J -I doncs què! (i tant!, què us pensàveu!)
K -Ara veig que tens raó. L -I doncs! (i tant que en tinc!)

i eixerits! (o: i eixorits!)

Ho diu qui s'ha d'esparpillar amb poca cosa, amb allò que hi ha (Ca). |
i espavila't!, i vés fent!, i endavant! |
Ens van donar pa amb tomata, i eixorits! (posa't a treballar)
Ens carregàvem un paquet a l'esquena, i eixorits! (i amunt i avall, els contrabandistes)

i el (+ nom) sense (+ verb) *

Tots cerquem el rellotge i el rellotge no surt! (o i el rellotge, que no surt!, i el rellotge no vol sortir, i no el trobem, i el rellotge no és enlloc; millor que i el rellotge sense sortir!).
...i el gos encara no ha menjat! (o ...i el gos, que encara no ha menjat!, ...i el gos en dejú!; millor que ...i el gos sense menjar!)

i el dimoni que esterrossi!

Ho diu als altres, fent broma, qui ja té allò que volia (Ca). |
i el dimoni que estossegui (Am), i cap maldecap!; i qui no en tingui, que en caci! |
A -S'ha d'acabar la feina. B -No, home, no: anem a dinar, i el dimoni que esterrossi!
C -Em sembla que faltaran xuixos. D -Jo en menjaré un, i el dimoni que estossegui!

i ell

Molt vulgarment, entre persones incultes, es diu ell en el sentit de ‘vostè’, dirigint-se a persona de categoria social superior (DCVB). |
i vós?, i vostè |
A -Com esteu? B -Bé, i ell? (ho sentim un cop a Amer)
nota: Sorprenent, encara és usual a Mallorca entre l’aristocràcia més rància.

i els altres!

Se sol respondre a qui dóna una dada que queda curta. |
i pla més! (Ca-Am), i els que pengen! (Am), més i tot!; i l'altra gent també |
A -Ja té vint anys, la Marina. B -I els altres!
A -Valen 80 euros, aquestes màquines. B -I els altres!
C -Els X roben. D -Els X i els altres!

i els que pengen! (o: i el que penja)

Més dels que hom diu. |
molts més, i tot el que hi ha al darrere |
A -Ja deus tenir trenta anys, tu. B -I els que pengen!
C -Quan peses? B -Noranta-quatre quilos. D -I els que pengen! (n'ha de fer més; no s'ho creu).
Com acabarà aquesta empresa?, i tot el que penja? (els llocs de treball que es poden perdre).

i em va dir més! (i: i encara més et diré!)

I encara em va dir més coses (se sol dir parlant d'una tercera persona). |
i encara més, i encara hi ha més coses, i una altra te'n diré!, i encara et dic més! |
A -Em va dir que la Margarida encara deu les obres. B -Vols dir? A -I em va dir més: li han embargat la feixa!
No et fiïs de la Dolors, que et fa molt bon paper i a darrere et critica. I encara et diré més: t'enganya!

i encara! (o: i encara gràcies!)

Com a màxim. |
tot al més, pel cap alt |
Les fan en quatre cinemes, i encara! -Punt-.
A -Què en sabem de francès? B -Quatre mots, i encara!

i encara (+ verb)

Hom ho diu per exclamar-se pel fet que una acció positiva no obtingui bons resultats. |

i a més a més, i malgrat això |

Ens fan fer un fart de treballar, i encara malvistos! (= i encara som malvistos).
Menges poc i encara ho llences! (gita)

i encara no has vist res!

Hom ho diu quan quelcom va malament i pensa que encara anirà pitjor (Ca). |
i encara no som enlloc!, i l'aigua que baixa! |
A -Aquesta crisi és molt forta. B -I encara no has vist res!
C -La societat es va degradant (hi ha corrupció). D -I encara no som enlloc!
E -Diu que tot el dia té queixes, la batllessa. F -I encara no som enlloc! (fa dos mesos que és al càrrec)

i encara no hi val!

Hom ho diu quan no és suficient allò que es fa, encara que sigui fet amb molt d'interès i molta cura. |
i encara no en faig prou!, i encara no n'hi prou!, i encara no me'n surto |
Amb la gent gran s'hi ha de tenir molta paciència, i encara no hi val! (i encara no te'n surts).
A -El fuster s'ha tallat dos dits. B -Amb les màquines, s’ha de vigilar molt, i encara no hi val! (són perilloses).
Em poso dos tovallons, i encara no hi val! (em taco).
Han de ser aturades, les mosques, i encara no hi val! (per matar-les amb una pala).
Una dona sola en una casa no te'n surts, has d’anar escarrassada, i encara no hi val!
S'ha de tenir molta paciència, a la vida, i encara no hi val!

i espera't!

Se sol dir quan una cosa no va bé i hom pensa que encara pot anar més malament. |
i encara no s'ha acabat, i encara no ho saps! (Ca), i encara no està! |
A -Ja perdem per 3 a 1. B -I espera’t! -CR-.
C -Hem hagut de canviar gent. D -I espera’t!
E -Hi ha molta gent, a l'estiu. F -I espera’t! (en vindran més)
G -Edifiquen molt, a la costa. H -Sí, i encara no ho saps!

i foris!

Exclamació de qui dóna una cosa per decidida i no vol discutir-la més (Gir-Mall). |
i prou!, i fora!, i s'ha acabat!, i peti qui peti!, i res més!, i ja està!, i ja n'hi ha prou! |
A -Ara podríem parlar de la sortida que farem. B -Vinga, a treballar, i foris!
C -No ens hi volen. D -Doncs hi anirem, i foris!
E -S'ha de pujar el moble. F -Doncs amunt, i foris! (no ens entretinguem).
Serà difícil, però ho farem, i foris!
G -Entra'm el paquet, si et plau. H -Te'l deixo aquí a la porta, i foris! (i prou, Olot)
Noies: a pencar, i foris!

i gràcies! (o: i encara gràcies!)

S'usa per fer avinent que una cosa dolenta encara podria haver estat pitjor. |
i encara passes fluix, encara gràcies que, encara bo, encara sort, sort que només, encara pots estar content, te n'has sortit prou bé!, i encara! |
A -Ho han rentat? B -Esbandit, i encara gràcies!
Te'n donaran quaranta duros, i gràcies!
Hem empatat i encara gràcies!
A la meva edat encara gràcies que pugui caminar!
C –Només em dónes això? D –I gràcies!
Enguany, encara gràcies que no hem baixat de categoria!

i ha dit bé! (i: i ha fet bé!)

Això que dius és correcte. |
i ja té raó, i l'encerta, i ja ho diu bé, i ja és així, estic d'acord amb tu -o amb ell- |
Vostè ha dit que ens en sortirem, i ha dit bé!
En Bernat no s'ha pas tornat a presentar, i ha fet bé!

i ja em veus

Introdueix una afirmació (Franja). |
i ja em tens, i ja em trobo, i ja sóc, i tot de cop vaig ser |
I ja em veieu de cap a dins del calder (es barallaven) -Encara rai...!-. 
Vam quedar sense vi i ja en tens a mi agafant el cabàs i anant comprar.

i ja en fa (+ nombre)

I ja fa la quantitat de coses que es diu. |
i ja en van (+ nombre), i ja en són (+ nombre) |
Un any més, i ja en fa quatre, anem al Capcir -TV3-.
Es col·lapsa l'aeroport de Castelló, i ja en van cinc -Saó-.
Altre cop una multa de trànsit, i ja en són tres -Punt-.

i ja està! (i: ja està!)

1 Expressió que indica que una cosa ja s'ha acabat o ja s'ha solucionat. |
peix al cove!, adobat!, arreglat!, cap problema! |
A -Tinc carn esqueixada. B -Posa-t'hi un pegat i ja està! (ja seràs guarit)
Cauran quatre gotes gots i ja està -TV3-.
La mainada ha de creure, i ja està! (no cal parlar-ne més)
C -Qui més es diu Joan? D -Ja està! (cap més, ningú més).
E -Què en faig dels cargols? F -Els poses en una saca, i ja està!
nota: Vegeu també 'ja està'.

i ja et grataràs la picor, si en tens

Es diu de qui es desentén de les conseqüències d’allò que ha fet. |
i ja t’espavilaràs, i ja t’ho faràs, i els maldecaps seran teus, i jo cap maldecap |
A en Rafelín, uns “gitanos” li havien enjocat un mul cego. I ja et grataràs la picor, si en tens –Albellons-.
nota: No coneixem el mot enjocar.

i ja no parlem de (o i ja no diguem X)

S'usa per a comparar fets negatius. |
i no parlem de, i encara pitjor els X |
Els professors d'institut són mal pagats, i ja no parlem dels mestres.

i ja posats *

I ja que en parlem, escolta què acaben de construir al Saler (o ja que hi som, posats a fer, posats a dir; no i ja posats) –Saó-.
Exigim competència als encarregats de fer els textos? I ja que parlem del tema, tots els examinadors dominen les dues llengües oficials al
País Valencià? (o posats a parlar de textos, parlant de tot; no i ja posats)

i ja t'ha pagat!

Es diu d'algú que no es fa responsable d'un fet, que no ajuda a resoldre un problema (Ca). |
i se't treu de sobre, i ja t'ho ha dit tot, i espavila't! |
Aquest metge m'ha curat; amb l'altre duia tres mesos refredat, m'anaven mocs a l'orella i em va dir: 'Quedaràs sord, no hi tens circulació'. I ja em va haver pagat!
Si t'atropellen en un pas de vianants, et diuen 'perdoni, no ho volia pas fer', i ja t'han pagat!

i jo, què?

Ho diu qui no és convidat en un repartiment. |
i a mi?, no n'hi ha per a mi?, que no sóc fill de Déu, jo? |
I jo, què? (no li donen coca)

i l'aigua que baixa!

Hom ho diu d'un tema que es preveu que serà molt llarg. |
i no s'ha pas acabat aquí!, i n'hi ha per estona!, ui en passaran de coses!, això acaba de començar |
A -Cada dia hi ha més atur. B -I l'aigua que baixa! (n'hi haurà més)

i la companya

Locució que s'usa per a tornar una salutació (Am). |
bon dia! |
A -Déu vos guard! (quan s'arriba a un lloc). B -I la companya!

i les puces al teu llit
Broma que es diu a qui va a dormir, sobretot a la mainada (Ca). |
que una puça te piqui tota sa nit -Horranch, Mall-.
A –Bona nit! B –I les puces al teu llit!

i llestos! *

Si no hi estàs d'acord, me'n vaig, i avall! (o i s'ha acabat!, i cap maldecap!, i endavant!, i no en parlem més!; i avall que fa baixada!; i res més!, i no en parlem pus!, i arreglats! -Val-; millor que i llestos!) -TV3-.

i lo que te rondaré morena! **

A -Fa mig any que fan obres, al carrer. B -I els dies que duraran! (o i el temps que duraran, i l'aigua que baixa!, i encara n'hi ha per dies!, i va llarg!; no i lo que te rondaré morena!) -RAC1-.

i mai més ben dit! (o: mai més ben dit!)

Conclusió de qui veu dues coses coincidents (Am-Val) |
i mai millor dit! |
...i defensen els interessos dels bancs, i mai millor dit (pels interessos que cobren) -CR-.
Quina cagarel·la!, i mai tan ben dit (parlen del vàter) -TV3-

i més

I encara més. |

i més i tot; i més, si volen; tant com volen |
A -M'han cobrat 100 euros per una visita. B -Et cobren tot el que volen i més.

i més que (+ verb)

Encara més dels que diuen. |
més n'hi (+ verb) -Ca-Am-, i encara més |
Hi cabran tots, i més que en vinguen -L’armariet-.
I més que xiularan si... -RAC1-.
El país té prou recursos econòmics, propagandístics i de legalitat per dur a terme aquest programa, i més que calgués.
A -Se'ls enduran tots? B -Més n'hi hagués!

i mig

Ho sol dir qui està molt cansat d'alguna cosa. |
i jo encara més |
A -N'estic fart, d'aquest home! B -I jo, fart i mig!
C -Estic emprenyat d'anar a la vinya amb aquestes calors! D -I jo, emprenyat i mig!
N'estic fart i mig de la declaració de la renda (cansat).

i millor (+ nom)

I encara més. |
i més bo, i també |
En Robert, llicenciat en dret, gran empresari i millor esportista -Punt-.
X, gran músic i encara millor persona.

i mitja (i: i quart)

Vegeu 'quarts de (+ hora)'

i no miro a ningú *

En aquest poble ni ha molts divorcis, i no ho dic per ningú! (o i que ningú no es pensi que parlo per ell; millor que i no miro a ningú!)

i nosaltres que ho vegem! (i: i vosaltres que ho veieu!)

Manera de respondre a una felicitació (Val-Mall). |
i que nosaltres ho vegem!, que tinguem salut per veure-ho!, en companyia teva!, i que tots ho puguem veure! |
A -Per molts any, Brígida! B -Ai, gràcies!, i nosaltres que ho vegem!

i para de comptar

I cap més cosa. |
i res més, i s'ha acabat aquí, i prou, i ningú més, i no en cacis -o no en busquis- més- , i aquí s'acaba la llista, i no gaires més |
T'ajudarà el teu pare, el teu cunyat i para de comptar.
A dos-mil metres hi trobes alguna sargantana, algun isard i para de comptar -CR-.
En comprarem tres o quatre, de torrons, i para de comptar.
nota: Sentim 'i para de comptar' en català i en castellà. Sembla bona, però no n'estem segurs.

i passa'm a buscar!

Es diu d'una cosa que ja no té solució, que ja no es pot fer o ja no es pot abastar (Am). |
i s'haurà acabat, i vine'm al darrera!, i vés-li al darrere!, i ja t'arreglaràs!, no t'hi amoïnis gaire, no hi perdis el temps, no hi pensis més, tal dia farà un any, i passa que t'he vist! (Bar), ara ja ho tinc; qui ho té, ho té; qui els té, els compta, i al cul me les fotin bullides! |
Si vas deixant la màquina a tothom, la perdràs i passa’m a buscar! (ja no en tindràs cap).
Aquesta gent, et foten una estafada i passa'm buscar!
Et faig aquesta feina i passa'm a buscar! (no te'n faré cap més)
Jo ja ho tinc: passa'm a buscar! (= qui no ho tingui, més mal per ell).
Acabada la guerra va fugir a l'estranger i passa'l a buscar!
nota: Pot substituir els castellanismes 'que me quiten lo bailado' i 'si te he visto no me acuerdo'.

i pensar que *

Quan penso que seríem rics, em rampello (o quan veig que; millor que i pensar que ara podríem ser rics!).
Tinguem en compte que l'any passat l'equip no va passar la primera eliminatòria (o pensem que; millor que i pensar que l'any passat l'equip no va passar la primera ronda!) -TV3-.

i pico *

En vindran cinquanta i escaig (o més de cinquanta, cinquanta i escadús, passaran de cinquanta, cinquanta i busques -Men-, cinquanta i un poc més -Val-; no cinquanta i pico) -CR-.

i planguts!

Se sol respondre això quan es considera que allò que hom dóna és suficient o excessiu (Am). |
i prou!, i encara gràcies!, i encara bo!, i ja pots estar content! |
A -Només me'n donaràs trenta cèntims per cada mata? B -I planguts!
C -Tant de bo que teníem i només hem guanyat tres punts? (jugant a cartes). D -I planguts!

i pocs (o i poc) *

No érem gaires més de quaranta (o érem una mica més de quaranta, passàvem de quaranta, érem quaranta i escaig; no érem quaranta i pocs) -CR-.
D'aquí poc més de dos anys... (o d'aquí dos anys i poc més; no d'aquí dos anys i poc) -Avui-.

i prou!

Ho sol dir qui es reafirma en una cosa i no accepta de tornar-ne a parlar. |
ho és i s'ha acabat!, és així, i no en parlem més!, no m'interessa i prou! |
En Jofre és beneit, i prou! (no el defenseu)
El corrent d'aire és dolent, i prou! (no em vulgueu convèncer que va bé)
Roben perquè són delinqüents, i prou! (i no cerqueu excuses).

i punt! *

Ho feu per guanyar-hi diners, i res més! (o i s'ha acabat!, i prou!, és així!; no i punt!)
Li diré que no m'interessa, i avall que fa baixada! (o i avall, i s'ha acabat!, i no en parlem més!, i ja n'hi ha prou!; no i punt!)

i què? *

A -Et castigarem! B -M'és igual! (o tant m'és!, tant se me'n dóna!, no em ve d'aquí!, no em fa ni fred ni calor, què hi fa?; millor que i què?)

i què dir de? *

I què podem dir de les activitats de temps lliure? (o i què hem de dir de, millor que i què dir de?) –Saó-

i que ho diguis! *

A -Avui fa xafagor! -xafogor-! B -Ja ho pots ben dir! (o ja t'ho asseguro!, encara que ho diguis!, tens pla raó!, tens tota la raó; no i que ho diguis!)
A -Et foten cada espant, la mainada! B- Encara que ho diguis! (o ho sé bé prou!, ja ho pos ben dir! no i que ho diguis!)

i que per amunt i que per avall

Es diu d’aquella persona que va d’un lloc a l’altre constantment. |
semblar el cul d’en Jaumet, anar amunt i avall; va i ve com la coa de l’ase (Mall) |
I que per amunt i que per avall, anava tot el temps d’un lloc a l’altre.  

i qui diu això, diu una altra cosa

Ho sol dir qui posa un exemple en una conversa. |

per exemple, i això només és un exemple |
Aquest home és un insurrecte; quan vol cafè, ha de ser de seguida, i qui diu això, diu una altra cosa.
insurrecte: Persona de mal tractar. Vegeu Volum 1.

i qui no ho creu, que ho vagi a cercar

Moltes rondalles mallorquines acaben d’aquesta manera, i sovint s’hi afegeix “i en el cel mos vegem tots plegats. Amén” (Adagiona, Mall). |
i qui no ho vol creure, que ho vagi a veure (Gir) |

i res, és igual

Empra aquesta expressió algú que se sap ignorant d’una cosa. |
i res és tot u, i res és la mateixa cosa, i res és equivalent |
No em parleu de política, perquè el que en sé i res, és igual.
El llatí que sé i res, és tot u.
Això que menges i res, és igual.
El que em feu i res, passa pel mateix camí (no em curareu pas).
Això i res, és igual (els documents no tenen cap valor).

i s'ha acabat!

Ho diu qui està ben decidit a fer o a no fer una cosa (Gir-Val). |
i avall!, i cap maldecap, i endavant!, i prou! i foris!, i ja està! |
A mi no m'agraden pas, els regals: quan em ve bé una cosa, me la compro, i s’ha acabat!
Ací no es paga, i s’ha acabat!
nota: Hem sentit a la ràdio 'i sant s'ha acabat', un calc del castellà que cal evitar.

i santes pasqües!

Expressió que diu qui vol donar una cosa per acabada. |
i ja està!, ja n'hi ha prou!, no en parlem més, i prou!, i avall!; i, si no li està bé, que s'hi posi fulles!, i s'ha acabat el bròquil! |
Restarem els cèntims que hem pagat de més i santes pasqües -TV3-.
Mitja hora i santes pasqües! (i ja haurem acabat) -Punt-.
nota: La locució 'i santes pasqües!' es diu molt en castellà, però pensem que és bona.

i sense ell, d'altres

N'hi ha haguts més. |
i altres, i molts més, n'hi ha més |
A -En Jaume havia estat el pretendent de la Núria. B -I sense ell, d'altres.
C -En Joan ha vingut per comprar el camp. D -I sense ell, d'altres.

i si és bo, venga!

Vol dir que si una cosa és bona sempre és ben rebuda (Mall). |
si t'agrada, endavant!, si t'agrada, som-hi! |
A ell li agrada el bon menjar, sempre em diu: 'I si és bo, venga!'.

i si la padrina tingués collons, seria l'oncle!

Resposta que es fa a qui insisteix a posar dubtes, excuses o preguntes que no tenen gaire sentit. |
i si sa padrina tengués collons, no seria sa padrina, seria es padrí! (Horranch, Mall) |
A -I si plou la farem, l'excursió? B -Ja ho veurem. A -I si els de Callosa no vénen? B -Ja en parlarem. A -I si la cama em fes mal? B -I si la padrina tingués collons, seria l'uncle! (l'oncle)

i tal *

Em dedico a recopilar informació, a desar-la, etc. (o em dedico a recopilar informació i a desar-la, i tota la resta, i la resta, i altres coses; no i tal).
nota: Sí que s'accepta 'tal i tal'.

i tan (+ adjectiu)! *

Si no et ve bé de venir, no vinguis: amics igual! (o amics com sempre, no et preocupis, no passis pena, i tan amics con abans -Bar-; millor que i tan amics!)
Demà torno a la feina, i ben content! (o i ja m'agrada, i content com sempre; millor que i tan feliç!, i tan conten!)
Han empatat, un punt per a cada equip i tothom content! (o i tothom satisfet!; millor que i tots tan contents!)

i tan poc!

S'usa per confirmar una negació. |
ja tens pla raó!, ja ho dius bé!, ja serà així! |
A-Demà dormirem poc. B -I tan poc!

i tant!

Exclamació de confirmació. |
que sí, naturalment, evidentment; molt; no ca! |
A -Te'ls compren, aquests préssecs petits? B -I tant!
I tant que se li veu la pell, al canari!
A -Fa bon dia a Ontinyent? B -I tant!
C -És mal pagada, aquesta feina. D -I tant! (o i tan mal pagada!)
E -Voldreu venir? F -I tant que sí!
Oh, i tant que volem venir!
G -Saps com es diu aquesta escola? H -Oh, i tant! Es diu Dalmau Carles.
I -No en fa pas de calor. J -No ca! (vol dir que sí, Déu n'hi do)

i tants *

Ha passat una formosa jove de vint anys i escaig (o de vint anys i no gaires més, que passava de vint anys, de més de vint anys, de vint anys i alguns més, de vint anys i busques -Men-; millor que de vint i tants anys).
nota: Coromines i altres autors consideren que 'i tants' és una construcció bona.

i tot

Dóna èmfasi a una afirmació. |
fins i tot; aquí i tot, àdhuc els, tothom |
Vénen els petits i tot a l'excursió.
Hi anaven les dones i tot, a fer contraban!
Ja pots apagar aquella i tot (d'estufa).
Aquí i tot m'has de venir a empipar? (fins i tot aquí?)

S'atreveixen a cantar en català i tot!
Menjaven cacauets cloves i tot! (o pela i tot)
Això ho fan els que no hi creuen i tot! -LBN-

i un llarg etcètera *

Vindran en P, en G, en J, la P i molts més (o i la resta, i una bona colla més, i molts altres, i deu de la darrera; millor que i un llarg etcètera) -Avui-.
notes: 1 'I deu de la darrera' (basa del joc de cartes). 

2 'I un llarg etcètera' es diu molt en castellà i ens sembla un calc. Són millors les alternatives que us proposem.
nota: 'I deu de la darrera' (basa del joc de cartes). 

i un mè-mèu!

Es diu per a expressar un desacord (Mall). |

què no!, llet! (Gir), i un be negre! |
A- Ei, Joan, demà has de venir amb mi a pescar calamars? B -I un mé-méu!

i un puput!

Negació (Mall). |

que no!, i un be negre amb potes rosses!, demà m'afaitaràs! |
A -Em vols acompanyar? B -I un puput!

i un quart

Passant un quart de les hores que es diuen. |

i quinze minuts |
Hi he estat dues hores i un quart.
nota: 1 Es considera més genuí dir 'i un quart' que 'i quart' -Llengua Nacional-.
2 A Mallorca, per indicar un temps transcorregut, com a l'exemple, es diu 'i un quart'; però per indicar l'hora que marca el rellotge, 'i quart'. Ex.: “Ha hagut de menester dues hores i un quart”; “Ha acabat a les dues i quart”.

i un rave! *

A -Demà m'has de venir a ajudar! B -Demà m'afaitaràs! (o i ca!, i un be!, i un be negre!, i un be negre amb potes rosses! -Bar-, i un nap!, planta-me-la al clatell!; no i un rave!)

i una bona guitza!

Expressió que comunica incredulitat o negació (Val). |
de cap manera, per res del món, demà m’afaitaràs! (Gir) |
A -Deixa’m la teua clau. B -I una bona guitza!

i una cosa et diré (o: i una cosa et dic, i una altra cosa et diré).

Mots que se solen afegir per refermar una idea (Am). |
i a més |
A -Encara tornareu amics. B -De cap manera, i una cosa et diré: si demà ve, no el deixaré ni entrar.

i va i (+ verb) *

I jo li dic: vols dir que fas bé? (o i jo que li dic; no i jo vaig i li dic) -TV3-.
S'acosta i em diu... (o em ve i em diu; no i va i em diu).
nota: Vegeu també 'va i...' 'anar i'.

i va que xuta!*

Posa-n'hi tres, i ja en tens prou! (o i ja està bé!; no i va que xuta!).
Els del PDD conserven la Diputació, i encara gràcies! (o i encara bo!, i ja poden estar contents, i encara sort!; no i van que xuta!, i va que s'estimba!)

i van (+ nombre) *

Un altre triple d'en Pau, i ja és el que fa quatre (o i ja és el quart, i ja n'ha fets quatre, el quart que fa; millor que i van quatre, i en van quatre).

i venga!

Es diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit o per indicar la presencia continuada i simultània d’una sèrie d’accions diverses (Mall). |
Es diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit o per indicar la pressa continuada i simultània d’una sèrie d’accions diverses (Mall). |
vinga! |
I venguen bots, xecalines, cucaveles i tombarelles –Conte-.
bot: Moviment ràpid cap a un lloc determinat (equival a salt).
xecalina: Bot que es fa alçant les anques.
cucavela: Sinònim de tombarella, corumbela, giravela.

ia ia! (o ia!, ja ja) *

A -Has d'estudiar més per aprovar. B -És clar! (o això ja ho sé, ja m'ho penso!, ja ho veig!; no ia ia!, ia!, ja ja!)

idea de bomber *

A -Ara ens vol fer treballar de nit podent-ho fer de dia. B -Aquest home sempre té idees de beneit (o sempre surt amb estirabots, sempre va contra corrent, sempre fa coses esbojarrades –o absurdes-; millor que sempre té idees de bomber).

nota: Trobem 'idea de bomber' a Optimot.