Volum 2‎ > ‎

o bé / per això no es volia morir, la vella

o bé

Expressa una alternativa. |
o |
Les xemeneies s'han d'apagar amb l'aigua o bé amb sal.
M'ho diran demà o bé demà passat.

o caixa o faixa!

Expressió que indica que una situació no pot durar més tal és, que se li ha de trobar una solució. |
ha de petar en un sentit o en un altre, s’ha de decidir, o triomfar o morir, o faixa o caixa (Men) |
Hem d’apujar les quotes dels socis o tancar el club: o caixa o faixa!
En Prim va dir "o faixa o caixa".

o com en vulgueu dir

Expressió que hom diu a qui, sovint per entrebancar una discussió, vol distingir coses que són
idèntiques amb noms diferents. |
digueu-ne com vulgueu; digueu-ne naps, digueu-ne cols |
Ho fa per un sentiment nostàlgic o romàntic, o com en vulgueu dir.

o com es digui *

Es diu Push o Pash o un nom així (o o un nom que s'hi assembla; millor que o com es digui)

o és boig o el fa!

Es diu de qui sembla que sent ploure, no vol entendre les coses o fa bestieses. |
sembla beneit, és més boig que savi |
Quan miro de parlar-li del tema, no hi ha manera: o és boig o el fa!
Noi! No has vist el semàfor vermell? Ets boig o el fas!

o és boig o la mena

Es diu de qui fa o diu coses que no es consideren normals. |
o és boig o està torrat!, o és boig o el fa!, no sap què diu |
A –
En Jofre diu que li has de pagar l’excursió avui mateix. B –L’excursió? Ja li he dit dues vegades que no hi vaig. Aquest és boig o la mena!
menar-la: estar embriac (Girona)

o fer o deixar

Indica que ha arribat l’hora de fer una cosa o de fer-la bé i, si no es vol fer, de renunciar-hi. |
o fer o no fer, s’han de fer les coses bé, o fer o desfer (Am) |
Antoni, hauries d’entrenar tres dies per setmana com els altres; si no, hi posarem un júnior: o fer o deixar!
Després de festejar durant tant de temps, ara no saben si fer-ho o deixar-ho
(si casar-se o no).
Fa deu anys que sortiu junts: o fer o desfer!
(o caseu-vos o deixeu-ho córrer)
A –
Volem adoptar una criatura, però la Núria no ho veu clar. B –Teniu més de quaranta anys. Em sembla que, a la vostra edat, o fer o no fer!

o fer o no fer

Vol dir que s'ha de ser decidit. |

o fer o deixar, o fer o desfer (Am), o sí o no |
Si comences una vaga, no afluixis!: o fer o no fer.

Set anys festejant, casa't o deixa-t'ho córrer: o fer o no fer.

Si es fa una cosa, s'arriba a cap; si no, no es comença: o fer o no fer.


o juguem tots o estripem les cartes

Expressió amb què s’amenaça de cancel·lar o trencar un tracte, un pacte o unes negociacions, quan no hi participen totes les parts o quan una part es beneficia molt en comparació de l’altra. |
o juguem tots o esquincem les cartes, les normes han de ser iguals per a tothom |
El nostre partit és l’únic disposat a fer concessions i així és impossible de tirar endavant les negociacions: o juguem tots o estripem les cartes!

o mil coses

S'usa per fer referència a moltes coses diverses que poden esdevenir-se. |
o altres situacions; poden passar mil coses |
Sempre és convenient de dur diners a sobre per si tens una avaria, et quedes sense gasolina, o mil coses
.

o molt m’equivoco *

Si no anem errats, avui no veurem jugar en Resplandis (o si no ens equivoquem, si no ens falla la memòria; millor que o molt ens equivoquem o avui...) -TV3-.

o per a o per b

Es diu quan alguna cosa passa freqüentment per diversos motius. |
o per una cosa o per l’altra, o per naps o per cols |
O per a o per b, sempre quedem sense llum en aquest poble.

o per tothom o per ningú!

Sense distinció ni privilegis. |
o per tots o per ningú -si parlem d'un grup definit de persones-, o tots moros o tots cristians, o tots frares o tots lladres, no volem que hi hagi privilegis |
Si aquesta llei s’ha d’aplicar, que també s’apliqui als dirigents. O per tothom o per ningú!
Volem que la puja de trenta euros sigui també per als interins. O per tots -els mestres- o per ningú!

o per tu o per ningú

Resposta a qui demana un favor, donant a entendre que se l’ajudarà de bon grat i tindrà preferència. |
no ho dubtis, tu seràs el primer; ja hi pots comptar |
A –
M’agradaria comprar un pis en aquest bloc que feu. Me’n vendreu un? B -I tant! O per tu o per ningú (són molt amics).
C
-Beatriu, la meva noia ha suspès d’anglès. Li podries fer classe, a l’estiu? (ja en fa a altres
alumnes) D
-Sí dona, o per tu o per ningú! 

o què?

S'usa per demanar la confirmació d'allò que es diu, per animar a fer una feina o per expressar un dubte. |

o no?, sí o no?; ja seria hora que; no ho sé pas |
Has anat a futbol o què?
(o has anat a futbol o no hi has anat?)
Plegues o què?
(ja és hora de plegar)
No sé si m'enganya o qu
è -CR-.
Començarem o què?


o sang o podrit!

Indica que ha arribat l’hora de decidir-se; cal fer una cosa o una altra o, si no es vol fer, renunciar-hi. |
o una cosa o l'altra, o caixa o faixa, o tot o res, o fer o no fer; sí, o no; no poder estar amb els matxos carregats (Am) |

Fa molts anys que et demano que em venguis un tros de pati. O sang o podrit! (sigues-me clar, no em facis ballar).
A-
Quan fa que festegeu? B –Vuit anys. A –Doncs noi, potser que feu un pensament: o sang o podrit! (o us caseu o ho deixeu córrer)
Vull saber quin mal tinc:
o sang o podrit.

No puc pas estar amb els matxos carregats: he de saber una cosa o altra.

o ser o no ser!

Si s'acorda una cosa, s'ha de fer (Ca). |

o fer o no fer, s'ha de tenir paraula, s'ha de ser decidit, tant sí com no |
Si dius que hi aniràs, vés-hi: o ser o no ser!

Et cases o no? O fer o no fer!
(fa molts anys que festegen)

o sí o no

Disjunció per resoldre una cosa en sentit afirmatiu o negatiu. |
sí o no?, us interessa o no?, sí o si? –irònicament-, decideix-te |
Ja has tingut prou temps per rumiar-t’ho. Digues-me, doncs, o sí o no.
Ets un cagadubtes; o sí o no, de les coses!
Nens, voleu fer matemàtiques, sí o sí?
(ho diu el mestre)

o sóc aquí o sóc allà

Expressa la impossibilitat de fer dues coses a la vegada, per més que hom vulgui. |
o he d'anar aquí o he d'anar allà; si sóc aquí, no puc pas ser allà; si faig una feina, no en puc pas fer dues; no es pot repicar i anar a la processó; la dona borratxa i el vi al celler, no pot ser |
Ja n’hi ha prou de manar-me coses tot el dia, no sóc cap màquina; o sóc aquí o sóc allà.

o tot o res

En un context esportiu, vol dir a perdre o a guanyar, sense resultat intermedi. En altres contextos vol dir que s’aspira a tot, sense fer cap concessió ni pacte. |
voler el tot o res, jugar a tot o res, o m’ho dónes o t’ho quedes, o caixa o faixa |
No ens conformem amb un empat, volem o tot o res.
No els hem ofert cap quantitat, volem el tot o res
–CR-.

o tots moros o tots cristians

Expressió que es diu contra les distribucions injustes, quan algunes persones hi tenen un tracte privilegiat. |
o per tots o per ningú, o tots frares o tots lladres; o tots lladres o tots serenos,
o tots frares o tots canonges –Punt-
, no volem privilegis |
T'hauràs d’esperar, com tothom; aquí, o tots moros o tots cristians.

obert de dalt a baix

Es diu d'un lloc que és molt obert. |
esbatanat, ben obert, tot obert, obert de cap a peus, obert d'un extrem a l'altre |
A casa seva ja hi pots anar quan vulguis, sempre ho tenen obert de dalt a baix (tenen les portes obertes).
He trobat la casa oberta de dalt a baix (portes i finestres esbatanades).
Fa dos mesos que tenim el carrer obert de dalt a baix (remenen el clavegueram).
nota: Vegeu també “de dalt a baix”.

objecte de desig *

Per la seva exclusivitat, aquesta col·lecció de joies antigues és el somni de molts col·leccionistes (o el deler, allò que tothom desitja; millor que objecte de desig).
S’ha encaterinat d’aquesta noia
(o enamorat; és el seu somni, no se la pot treure del cap; millor que aquesta noia és el seu objecte de desig).
nota: 'objecte de desig', manera de dir que llegim sovint a la premsa, pensem que és un anglicisme innecessari

oblida-ho *

A –Què deies? B –Res, no val la pena de parlar-ne (o deixa-ho estar, deixa-ho córrer, no hi pensis més; millor que oblida-ho).
C -
Em sap greu haver cridat. D –No hi pensis més (o no te’n recordis més, treu-t'ho del cap, deixa-ho estar, no en parlem pas més, no s'ho val; millor que oblida-ho)
Si t’és un problema, deixa-ho estar; ja trobaré algú altre que m’hi pugui donar un cop de mà (o deixa-ho córrer; millor que oblida-ho).

obligació hi tens!

Expressa un deure evident. |
obligació hi ha, és el teu deure, és la teva obligació, no caldria sinó!,
ja et toca! |
A -
Avui he rentat els plats. B  Obligació hi tens!
Obligació hi tenim
(o hi ha), a cuidar l'àvia.
C
–T'atipes bé, eh? D –Obligació hi ha!

Obligació hi tens, de netejar-te!
Obligació hi tenen, de fer el regal!


obra de

Ens diu qui ha fet una cosa. |
fet per |
A la segona part, l’equip va jugar molt millor, gràcies a la tranquil·litat que li va donar el tercer gol, obra de Blai al minut 43.
L'assassinat va ser obra d'uns pistolers.

obrir (una cosa)

Començar-la. |

iniciar, principiar, posar fil a l'agulla, encetar, posar-s'hi |
El batlle i la seva senyora van obrir el ball.

Els soldats van obrir foc.


obrir camins (o un camí)

Fer o provar coses noves. |
experimentar; provar noves maneres de fer; provar nous sistemes, mitjans, estils, mètodes, procediments |
L'orquestra del Lliure vol obrir nous camins -Avui-.
A
-No sabem si convidar-los a bateig. B -En Pere ja us ha obert el camí, va casar el noi i no us va convidar (feu com ha fet ell).  


obrir de par en par *

El mercat és obert de bat a bat (o completament, totalment, del tot, de pinte en ample -Mall-; no de par en par).

obrir de pinte en ample

Obrir del tot (Mall). |
obert completament, obert de bat a bat, ben obert |
...que llavors podies deixar les claus a la porta, les portes obertes de pinte en ample –Albellons-.

obrir el cor

Explicar a algú els propis sentiments. |
confessar-se, confiar-se, obrir el pit, buidar el sac |
Li va obrir el cor de bat a bat.

obrir el paraigua abans de ploure *

No cal cridar el mal temps, perquè no sabem ni tan sols si en farà (o no fem mals averanys, no patim abans d'hora, so siguem pessimistes, no cal abrigar-se abans de ploure (Mall); millor que no cal obrir el paraigua abans de ploure, perquè no sabem ni tan sols si ho farà) -TV3-.

obrir el pot de la confitura

Tenir una actuació excel·lent. |
destapar-se, lluir-se, reeixir |
Al partit d’avui en Nasi ha obert el pot de la confitura (ha fet tres gols) –Avui-.

obrir foc *

1 Les defenses antiaèries han fet foc aquesta nit (o han disparat; millor que han obert foc) –TV3-.
2
El president del Consell ha començat el debat d’aquest matí (o encetat; millor que ha obert el foc) -CR-. 

obrir l'ull

Vigilar atentament. |

estar a l'aguait, estar alerta, fer el cap viu, estar al cas, estar amb els ulls oberts |
Ara obrirà més l'ull
(vigilarà més, perquè l'han robada).
A –
Portes la bragueta oberta. B –Millor, així les dones obren l'ull (broma).
Van començar a obrir els ulls i van fer inseminar ses vaques més bones
–Fets-.
La pintura m'ha obert els ulls
(ho diu un pintor) -Mall-. 

Cal estar amb els ulls oberts, perquè... (vigilar) -Punt-


obrir la boca

Posar-se a parlar. |

encetar una conversa, enraonar |
És molt bonica, però quan obre la boca, decau.


obrir la caixa dels trons (o treure)

Dir o fer alguna cosa que provoca una forta oposició o un escàndol. |
destapar -o obrir- la caixa de Pandora; treure el Santcrist gros |
El president de Lituània ha obert la caixa dels trons (ha amenaçat un altre país) -TV3-.
L’arquitecte municipal va obrir la caixa dels trons en dir que el nou parc era un nyap fora de mida.
nota: Aquesta frase feta es diu molt a Barcelona, a causa, creiem, del llenguatge periodístic.

obrir la gana

Fer que una persona tingui gana. |
fer venir gana, fer gana, produir apetit, obrir la morella (Val),
començar a tenir talent (Mall) |
Aquest xarop obre la gana
-CR-.

Aquella caminada em va
obrir la gana -Val-.

nota: La morella només la tenen les aus -és el pedrer d’altres llocs-, però també es diu de les persones, en el sentit que tractem.


obrir la mà

Actuar amb més moderació. |

afluixar, amollar, donar més llibertat, ésser més tolerant |
Més endavant la monarquia va obrir la mà i va permetre...
-Llibre-

obrir les orelles (o l'orella)

Escoltar amb molta atenció allò que més pot interessar (Mall). |
parar les orelles, tenir les orelles ben obertes, ésser tot orelles (Bar), dreçar les orelles, parar atenció, badar les orelles (Mall) |
Al mercat cal obrir les orelles per saber els preus dels articles.
Quan en parlaven, tothom parava les orelles (s'hi fixava).

Això ho pronuncien així; si pares l'orella, ho sentiràs.
Estigueu a l'aguait de què diuen, pareu l'orella.


obrir les portes (o la porta)

1 Començar a funcionar, una cosa. |
obrir, començar; estrenar, inaugurar |
L’exposició obrirà les portes la setmana que ve -TV3-.
2 Acceptar, en un organisme, persones, països, manifestacions artístiques, etc. |
acollir, albergar, recollir, admetre |
El Centre ha decidit obrir les portes a l’art social -Avui-.
S'obren les portes a la presència de les Repúbliques Bàltiques a la CEE -Avui-.

Veniu sempre que vulgueu, a casa: teniu les portes obertes.

3 Donar l’oportunitat de fer o d’obtenir alguna cosa (Gir-Mall). |
ajudar, donar un cop de mà, servir d’escambell, fer costat, fer esqueneta –a algú-, obrir camins, oferir una possibilitat, facilitar,
trobar facilitats |
Les amistats te n’obren moltes, de portes.
Treballar amb aquesta empresa t’obre moltes portes per al futur -
Avui-.
Aquell dia se'm van obrir totes les portes
(Bar).
nota: Vegeu també 'obrir-se una porta'.


obrir nous horitzons

Fer coses noves i millors. |
eixamplar els horitzons, obrir nous camins, fer grans passes |
La informàtica ha obert nous horitzons
(o nous camins).
Després de treballar a Ràdio Molins de Rei va decidir pujar de nivell i...

A –
Per què no treballes ja al molí? B –Perquè pagaven poc i tenia ganes d’escampar el poll (fer un canvi; Val).

obrir plaça

Començar una actuació castellera. |
iniciar l'actuació |
Ara veiem el tres de nou amb què han obert plaça els Minyons de Terrassa -C33-.

obrir portell

Facilitar el pas, l’actuació o la solució d’alguna cosa (Mall). |
obrir pas, obrir camí, fer pas a, obrir call |
Tota aquesta informació li pot obrir molt de portell a una elaboració seriosa sobre el tema.

obrir-se a (i estar obert a)

Tenir bona disposició per treballar amb altres persones o institucions. |
voler col·laborar, admetre propostes; estar disposat a treballar |
L’Escola de Mossos s’obre a la col·laboració amb... -Avui-.

obrir-se camí

Trobar la manera de superar les dificultats, d’aconseguir un fi. |
aconseguir una finalitat, anar lluny, tirar endavant, prosperar, millorar, progressar, triomfar, reeixir, |
En Joan ha sabut obrir-se camí a l’empresa i l’han nomenat director.
A Bòsnia la pau s’obre camí amb grans dificultats.
Amb els anys ha anat obrint-se camí i ara la seva empresa és capdavantera en el sector.
El teu noi ja s’obrirà camí amb la informàtica (ja se situarà bé econòmicament).
nota: Pensem que "obrir-se pas" en aquest sentit no és prou correcte.

obrir-se pas

Vegeu "obrir-se camí".

obrir-se una porta

Trobar la solució d’un esdeveniment contrari o difícil. |
tenir una oportunitat; haver-hi esperança, obrir-se el cel |
Aquest supermercat obrirà una porta a força jovent (tindran feina).
Amb la victòria de dimecres s’obre una porta d’esperança per al Sabadell -C33-.
Quan vam trobar aquest pis se'm va obrir el cel
-TV3-.


obrir ses portes de pinta en ample

Obrir completament les portes (Mall). |

obrir de bat a bat, esbatanar |
El senyor li va ordenar que obrís ses portes de pinta en ample i que deixàs passar tota aquella gent.


obrir una finestra

Oferir l'ocasió de fer coses. |
donar noves oportunitats, obrir una porta, donar camí (Gir) |
El nou conservatori obrirà una finestra als joves intèrprets –Avui-.

obrir uns ulls com unes taronges

Obrir els ulls a causa d’una sorpresa. |
obrir uns ulls com dues taronges (Ca), obrir els ulls com uns platets (Mall) |
La bruna Pepa emmudí, obrint uns ulls com unes taronges –L’ocell tranquil-.

ocell de bosc

Es diu de les persones que solen sortir i no s'estan gaire tancats a casa. |  
conill de bosc (Ca), no em caurà la casa a sobre; no parar en torreta (Val) |
Jo sóc ocell de bosc, quan no sóc al bar sóc a l'hort: no em trobaràs gaire a casa.
La Mercè e
ra un ocell de bosc (feia el que volia).  

Jo sóc un conill de bosc, no m'agrada pas la feina d'oficina.


ocell de gàbia

Es diu de les persones que no surten gaire de casa. |
de casa, casolà, retret, aranya de forat |
El meu pare era ocell de gàbia, anava de la feina a casa.
Vosaltres sou ocells de gàbia, no heu viscut lliures, sou com els conills casolans.
Sou ocells de gàbia vosaltres: des de catorze anys sou a la fàbrica i us fan els tractes que volen, perquè no sou capaços de marxar. Jo, si convé, plego. No accepto això.


ocell de mal averany

Persona que porta males notícies. |

ocell de mal auguri, (ocell de mal temps, ocell de mala nova DCVB) |
No voldria ser ocell de mal averany, però...


ocell de nit

Es diu de les persones que mostren afició a la vida nocturna. |
noctàmbul, tranuitador |
El jovent d'ara són ocells de nit.

ocupar un lloc entre

Trobar-se dins d’un grup, generalment de persones distingides. |
tenir una categoria, ésser important |
Einstein ocupa un lloc entre els grans genis universals.

ofegar les penes amb alcohol (o amb vi) *

En Quim beu per oblidar la separació (o s'embriaga, s'emborratxa, es torra, es consola amb alcohol, s'espassa les penes amb vi; millor que ofega la pena de la separació amb alcohol) -Avui-.

ofegar-se en un got d'aigua (o en un tassó d'aigua)

Descoratjar-se amb facilitat, espantar-se per dificultats aparents o sense importància, o bé no saber sortir-se'n. |
ofegar-se en dos dits d’aigua, espantar-se amb -o per- poca cosa (Ca-Am), desanimar-se fàcilment, claudicar de seguida, no saber vèncer les petites dificultats, negar-se en un got d’aigua, negar-se en poca aigua |
En Pere només ha presentat el projecte a una sola editorial, li han refusat i ja està ben desanimat: s’ofega en un got d’aigua
Amb poca cosa es veuen espantats, perquè són grans.

Aquest examen us fa por? És ben bé que us negueu en un got d'aigua!
nota:
Vegeu també "negar-se en poca aigua".

ofendre's com una veixina

Es diu de qui se sent profundament ferit o molest per coses de poca importància. |
ésser molt susceptible, ésser fi de pell, ésser picallós, ofendre l’aire (a algú) |
No se li pot pas dir res, perquè s’ofèn com una veixina.
nota: Vegeu també "sentit com una veixina".

oferir-se un luxe *

En aquesta vida val la pena de permetre's un luxe de tant en tant; no tot ha de ser treballar (o allerar-se, de fer una cosa que t'agrada; millor que oferir-se un luxe) -Llibre-.

oh, no! *

A -Avui he convidat els veïns a sopar. B -Ostres!, però si ja saps que no els suporto (o òndia!, què dius ara!, i ara!, Déu meu!, carall!; no oh, no!)
nota: Creiem que aquest anglicisme no ens cal. 

oi més

1 A més. |

oimés, a més a més, de més a més, a més d'això, sobretot, ultra |
No em cabria a l'espai de l'article, oi més aquesta setmana que m'han reduït el format.

2 Es diu per reforçar una afirmació i donar-li una intensitat més gran. |

i tant!, és clar que sí!, com hi ha déu! s. i tant que sí! |

Oi més, la pràctica de deixar-se erigir segrega un costum -Llengua Nacional.


oi que?

S'usa com a reforç de l'afirmació i de la negació. |

eh?, veritat que? |
Demà fan el concert, oi que sí?

Oi nena que aquesta malifeta no l'has pas feta tu?
  

'ojo!' (i: 'ojo avizor')*

Compte amb la jugada! (o ull viu!, alerta!, ep!, vigileu!, no s'hi val a badar!; no 'ojo!', 'ojo avizor')


'olé'!

Que bé que ho han fet! (o visca, molt bé, bravo!; no olé tu!)


oli m'hi ha caigut

Es diu d’una persona que ha fet quelcom malament i això li durà greus conseqüències (Men-Mall). |
ja ha begut oli!, ja ho pagarà car!, ja l'hem parida! |
Si ella ho diu a la policia, oli li ha caigut.
A -El mestre ja ho sap tot, Joan. B -Oli m'hi ha caigut.

olla a pressió *

M'han regalat una olla de pressió (no a pressió).
L’estadi, ple de gom a gom, era una olla de pressió (o era una massa excitada, era un deliri, era pólvora; no era una olla a pressió) -Avui-.
La comissió és una olla de pressió en què tots els grups polítics es critiquen i s'acusen
(o és un estat de frenesia o d’alteració; no és una olla a pressió). 

olla de grills (i olla de grills)

Vegeu 'ésser una olla de cols', 'ésser una olla de grills'


olor de *

Se sent olor de farigola (no a farigola).

Se sentia pudor de fems de porc (no a fems).

omplir el cap (o emplenar)

Insistir en un tema fins a fer-lo enfadós, de vegades per aconseguir quelcom. |
atabalar, entabanar, amoïnar, marejar, (entabuixar, cascar Val);
fúmer el cap com un tabal, omplir el cap de pardals (Eiv) |
A -
Com és que el teu noi ha canviat de carrera? B -Res, la dona li ha emplenat el cap!
No m’emplenis més el cap!, no te’l compraré pas, l’auto!
(= no me’n parlis més).
Ens va omplir el cap durant tot el sopar amb els seus romanços del negoci.
Si t’enganxa pel carrer t'entabuixa per a una setmana.

omplir el cap de cascavells (a algú)

Prometre a algú coses impossibles, fer-li agafar il·lusions vanes. |

emplenar el cap de pardals -o de pardalets- (Ca), engrescar, entabanar, fer veure la lluna al migdia, ballar l'aigua als ulls, posar la mel a la boca |
Les seves amigues li omplen el cap de cascavells.

No vets que aquestes novel·letes que cada setmana li envien li han omplit es cap de pardals... -Ses Frasquites-.

omplir la mesura

Arribar al màxim (Mall). |

culminar, acabar de fer el pes, per acabar-ho d'adobar |
Ha arribat tard a la reunió i per omplir la mesura encara s'ha posat a llegir el diari.


omplir la panxa

Atipar-se (Mall). |
omplir el buc, el ventre; afartar-se, treure el ventre de pena, carregar, sadollar-se |
Amb dues figues no em podré omplir sa panxa -Adagiona-.

omplir el sac (o emplenar)

Obtenir guanys de manera il·lícita; beneficiar-se d’un càrrec (Am). |
omplir-se les butxaques
, embutxacar, untar-se les mans, sucar-hi, fer farcell, fer el paquet, lucrar-se, aprofitar-se, corrompre's, saquejar |
N’hi ha que només entren als ajuntaments per emplenar el sac.

Tot el poble sap que ella ha sucat
en l’ampliació de l’avinguda.

omplir-se la boca de *

En les darreres declaracions a la premsa, el batlle va fer grans bocades parlant de les ajudes socials (o va parlar molt, va donar molta importància, va comentar, va fer propaganda; millor que es va omplir la boca d’ajudes socials) -CR-.
Presumeixen de portar la democràcia al món (o fan grans bocades de, es vanen de, es vanaglorien de, fan el gros dient que, presumeixen de; millor que s’omplen la boca dient que porten la democràcia al món) -TV3-.

on aneu, a fer mal?

S’usa per demanar a algú on va, amb ironia. |
on aneu?, cap on la fareu? |
Què, nois, on aneu a fer mal, avui? Feu bondat, eh!

on anirem a parar? *

Ahir va haver-hi un altre atemptat. No sé pas on arribarem! (o no sé pas com petarà, tot això!, on arriba, això!, on s'és vist!; no on anirem a parar?)

on els hi hagi *

Aquest és un homenatge a les mares de la Plaza de Mayo, dones valentes en gran manera (o com elles mateixes, al màxim; no on les hi hagi).
L’altre dia em van explicar un acudit dolent que no ho pot ser més (o com ell mateix, al màxim; no on les hi hagi).
Portugal i Grècia, potències de primer nivell -en broma- (o de primera, com no n'hi ha gaires; no on les hi hagi) -TV3-.

on és allò que ho fa?

És una manera de dir popular empordanesa que fa servir qui cerca quelcom (allò que ho fa: allò que s’està cercant, Ca). |
on és allò que no trobo?, on és allò que necessito? |
Ja hauríem de ser a la vinya. Vejam, on és allò que ho fa? (una eina que ens cal)

on fa mal *

Hem d’atacar allà on se’n senten més: els diners (o allà on els cou més, on els toca més el voraviu; no on els fa mal).
Vegem de què es queixen
(o allò que els cou, què els sap greu; què els toca el viu; no on els fa mal) -TV3-. 

on ha passat?

Hom ho diu d'algú que era en un lloc i se n'ha anat sense que els altres se n'adonin (Ca). |

on ha anat?, on és?, què se n'ha fet de? |
On ha passat aquest home? No el veig enlloc
.
nota: Vegeu també 'passar 7', al Volum 1.


on hem arribat? (i: on arriba?!, on arribarem?)

Exclamació d'admiració o de reprovació. |

carall!, quines coses!; no sé pas com petarà tot això!, on s'és vist!, no anem pas bé! |
On hem arribat, eh? Hi ha satèl·lits que detecten autos.

On arriba això? Fer-se lladre per una revista!

On arribarem, si no es castiguen els brètols?


on la fas?

Vegeu 'cap on la fas?'

on mengen dos, mengen tres *

Dius que tenim dos convidats d’última hora? Bé, no pateixis: allà on n’hi caben dos, n’hi caben quatre (o allà on menja un, hi poden menjar dos; allà on mengen dos, hi poden menjar tres; millor que on mengen dos, mengen tres). 

on menys s'espera salta la llebre *

A -Ho hauries dit mai que la Dolors deixaria el seu home? B -A tot arreu hi ha sorpreses (o sempre en passen, sempre passen coses imprevistes, aquestes coses solen passar quan no hi comptes; a tot arreu se'n fan de bolets, quan plou; millor que allà on menys s'espera salta la llebre) -Punt-.

nota: Trobem «D'on menys es pensa, salta -o s'alça- la llebre» al DCVB, i «Quan menys s'espera el llebrer, salta la llebre» al Refranyer. Pensem que són millors les alternatives que us proposem

on no hi ha cap, tot són cues

Vol dir que l'autoritat és necessària i que, on no mana ningú, hi ha anarquia. |
on no hi ha qui regeix, les coses van malament; quan no mana ningú, mana tothom |
Anit ma muller –amb el puntet que la caracteritza- em digué que “on no hi ha cap tot són cues”, per referir-se al poc coneixement que tinc de vegades.

on posa l’ull, posa la bala *

És el millor tirador que he conegut mai (o té molt bona punteria; no on posa l’ull, posa la bala)

on s'és vist?

Exclamació d'estranyesa, de queixa, de disconformitat (Bar-Mall). |

on s'ha vist?, on ho has vist?, com s'entén?, quines coses de passar!, on s'és -s'ha- vist mai això? (Mall) |
On s'és vist això?, tenir els ansats tan plens.

Fan pisos protegits i se'ls queden els de l'Ajuntament, on s'és vist això?!

On ho has vist que comencin a ensenyar un idioma pel tercer llibre?

On s'és vist, tirar aigua a les sabates!

Pleguen les pel·lícules a les dues de la nit, on s'és vist?!

On s'ha vist que els pals de les porteries de futbol tinguin arrels?!

On s'és vist parlar
als gendarmes en català! (quin pecat!)


on sempre *

Ens trobarem allà on sóc sempre (o allà on ens trobem sempre, com sempre; no ens trobarem on sempre) -C33, film-.


on tinc el cap?

Ho diu qui s'equivoca. |

què estic pensant?, què faig ara?, què dic ara?, on tenc es cap? (Mall) |
A -Per què obres la porta? B -On tinc el cap? Volia obrir l'armari.

on vaig dir dic, dic Dídac *

He canviat de pensament (o on vaig dir blanc ara dic negre, he girat de camisa, he canviat d'opinió, (ara dic blat, ara dic ordi; quan són figues són raïms -Val-; tan aviat és figa com raïm; no on vaig dir dic, dic Dídac).


on vas a parar! *

On s'és vist, aquest preu! No el podem pas pagar, nosaltres (o on arribarem!, què s'han pensat!; millor que on vas a parar!)

Aquest tall de carn vols que em mengi? Què et penses! (o n'hi poses massa!, en fas un gra massa; millor que on vas a parar!)
Déu n'hi do,
la quantitat de finestres que tens obertes! -l'aparell s'encalla i no escalfa- (o en fas un gra massa, com s'entén?; millor que on vas a parar!)


on vols anar amb

No anem bé fent les coses d'aquesta manera o treballant amb aquesta persona. |

on vas?, com s'entén?, on s'és vist?, això no! |
On vols anar amb el president que tenim?
(= no és gaire trempat)

S'entretenen a discutir si hi ha d'haver dues o quatre barres a l'escut, on vols anar?

Hi havia forats al vidre, on vols anar?!
(= no pot ser això)

On vols anar amb aquest pixafred d'entrenador? No té sang.

A -
Em fan suar molt, al supermercat. B -On vols anar, bou, que no llauris? (a tot arreu fan pencar, Ca)

On v
as, amb aquest mort, per la carretera? (un auto vell, Am).

On vols anat amb un cotxe tan petit?
(no en faràs prou)
 

on vols que sigui?

Hom ho diu a qui pregunta coses que són evidents. |

al seu lloc, allà on és sempre |
A -
On és el pare? B -A treballar. On vols que sigui?

Sóc a caminar.
On vols que sigui!


ou deixat caure

Ou fregit amb oli en una paella (Val). |
ou ferrat (Gir), ou caigut (Val). |
M’agrada mullar molt de pa en l’ou deixat caure

ovella que belega, molts bocins perd

No s'ha de xerrar mentre es menja (la Cellera de Ter). |

val més fer coses que xerrar, ovella que bela perd bocí (Bar), ovella que bela perd el bocí (Val-Mall) |
No enraonis tant i menja:
ovella que belega, molts bocins perd!

paciència i bon geni! (gènit)

Ho sol dir qui ha de tenir molta paciència. |

paciència no em deixis!, (paciència no em desemparis!, paciència no m'abandonis!, Am), paciència no t'acabis! (Olot), no t'emprenyis! |

A -Com va, Marcel? B -Mira, paciència i bon geni! (és a l'hospital)

C -T'hi avens, amb aquest home? D -Mira, paciència no em deixis! (n'hi haig de tenir molta).

En aquesta carretera, paciència no t'acabis! (sempre hi ha cues).


pacte de cavallers

gènit: 'Geni' a les comarques gironines. També usual a Mallorca, sobre tot entre gent inculta.

Hi havia un pacte no escrit entre tots els grups de no parlar més d'aquell tema (o el compromís de no, havien donat paraula de; millor que un pacte de cavallers) -Avui-

nota: Pensem que 'pacte de cavallers' és un calc del castellà. Són més bones les altres solucions


paga i senyal

Fet de donar una quantitat de diners en formalitzar un contracte, com a mesura de garantia. |

paga avançada |

De moment ja he fet una paga i senyal de dos mil euros.

Això pot ser paga i senyal del que vindrà (prohibir una cosa) -Saó-.


paga, que és gata!

Se sol dir a qui s'ha equivocat o a qui li toca de pagar quelcom (Gir-Bar). |

et toca pagar, ja pots treure la cartera; perdre una juguesca |

Ja ens n'hem d'anar; au, Simó, paga que és gata! (en un bar)


pagant, Sant Pere canta

Amb diners s'aconsegueix tot (Gir-Bar-Mall). |

els doblers ho són tot (Ca), els diners ho fan tot (Am); diners, de tort fan veritat |

A -No sé si me'l voldran vendre, no som gaire amics. B -Tu vés-hi amb els diners: pagant, Sant Pere canta!

Ja te'l guardaran el pa, si el tens pagat: pagant Sant Pere canta (si el pagues, no cal demanar que te'l guardin; si dius 'guardeu-me'l', i no el pagues, potser quedaràs sense).

Ja saps que diners, de tort fan veritat –Saó-


pagar amb la mateixa moneda

Tractar a algú de la mateixa manera que ell ens ha tractat (Gir-Bar-Mall). |

pagar amb la moneda que es mereix; tornar el canvi de la moneda, tornar la pera, quedar en paus, passar comptes, revenjar-se, tornar mal per mal, tornar bé per bé |

Ell no em convida i jo el pago amb la mateixa moneda.

Em va fer una malifeta i, el dia que vingui bé, li tornaré el canvi de la moneda.


pagar amb una clova de nou

Pagar molt poc (Ca). |

donar una gla, pagar una misèria, pagar amb la mà de cantell (Ca), no enfitar, fer treballar per quatre cèntims |

Em van pagar els drets de la dona amb una clova de nou.

A –Ja els les pagaran, les indemnitzacions, als pagesos. B –Sí, amb la mà de cantell! (no cobraran)

No l'enfiten pas, en aquesta fàbrica: el fan treballar per quatre cèntims.

Poc t'engreixen gaire, de regals (te'n fan pocs, Ca).


pagar bitllo-bitllo

Pagant al moment de fer la compra. |

pagar al comptat, pagar de seguida, pagar a l'acte, pagar un sobre l'altre, pagar les misses, pagar en metàl·lic, pagar en efectiu, pagar trinco-trinco (Bar) |

Valia vuit-cents euros i me'ls va donar bitllo-bitllo.

Això s'ha de pagar bitllo-bitllo.

És molt car aquest cotxe. Qui pagarà les misses?

pagar car

Sortir molt perjudicat d'un afer (Gir-Mall). |

costar car, perdre-hi, sortir-ne culcagat, sortir-ne malparat, sortir-ne amb l'esquena pelada, pentinar |
Embolica't amb una dona jove, que ja ho pagues car!
(un vell)

Ho pagaràs car, anar descalç!
(estaràs malalt)

Per telèfon et diuen que t'ho donaran, però ja ho pagues car.

Ja els pagaríem cars, aquests bolets, si et fessin mal.

Encara ho pagues més car, posant-hi pedaços
(val més fer les coses noves).

El va pentinar fort, l'advocat!
(li va cobrar molt cara la feina).


pagar el gust i les ganes

Pagar més del compte o exageradament per una cosa (Bar). |
pagar excessivament, pagar massa car, fer-se’n l'estella, pagar pel pebre,  les comoditats s'han de pagar |
Era un terreny cèntric i els hi van fer pagar el gust i les ganes.
A
-Posar un telèfon a cada pis és car. B -Les comoditats s'han de pagar.

Amb les seves dèries per les marques i el disseny, de tot n’ha de pagar el gust i les ganes. 

En aquesta botiga et fan pagar el gust i les ganes.

pagar el 'patu' **

Això ho va fer en Martí, i ara jo he de pagar la festa -Gir-Val- (o i me la carrego jo, em toca el rebre a mi, jo he de pagar els plats trencats -o romputs-, jo sóc l'ase dels cops, em carreguen els neulers a mi, han de pagar justos per pecadors; no jo he de pagar el 'patu').

pagar justos per pecadors

Rebre un càstig un innocent (Gir-Mall). |

pagar qui no té culpa, pagar qui culpa no hi mereix, pagar la festa |

Quan hi ha represàlies polítiques solen pagar justos per pecadors.


pagar l'aprenentatge

Fer una cosa malament per manca d'experiència. |

pagar la patenta, pagar es mossatge (Mall) |
A -
Se m'ha esborrat una carpeta de l'ordinador. B -Pagues l'aprenentatge (en saps poc).

nota: Trobem el castellanisme 'novatada'' al DNV. No ens fa cap falta.


pagar l’espart i l’escurada


Patir represàlies per un fet (Cas). |
pagar els plats trencats, pagar car, pagar la festa; carregar els neulers |
...pensava que els que quedaven pagarien l’espart i l’escurada -La cara oculta de la lluna-.

pagar la farda

Pagar-ho tot, especialment a un preu excessiu (Val). |
fer-se’n un ull de la cara, haver de comprar les ganes -a algú-, pagar pel pebre (Am) |
M’han fet pagar-los la farda.
Només deixen edificar a la zona del castell i allà fan pagar el terreny pel pebre.

pagar la festa

Rebre, algú, un càstig o una represàlia per quelcom que ha fet un altre (Gir-Bar-Mall). |

rebre qui culpa no hi mereix, pagar justos per pecadors, pagar els plats trencats -o romputs- (Bar-Val), tocar el rebre, ésser l'ase dels cops, carregar el mort, pagar les conseqüències, pagar la mala cara (Ca) |
L'empresa perd diners i els treballadors pagarem la festa
(no cobrarem).

L'entrenador paga els plats trencats
(el fan fora perquè l'equip perd) -CR-.

Ella va espatllar l'estufa i ara els altres han de pagar la festa
(no es poden escalfar).

Als grups d'estudiants sempre n'hi ha un que paga la festa
(els altres se'n riuen).

Aquell pagava la festa
(l'atemorien).

Ara el Porreres pagarà la mala cara
(va al camp del Pollença que la setmana passada va rebre).

Qui paga les conseqüències dels divorcis són la mainada.


pagar la pena

Compensar, una activitat, l'esforç que s'hi dedica (Bar). |
valer la pena, valer-s'ho, ésser interessant
|
Paga la pena veure la pel·lícula
-Avui-.
És un cantant que paga la pena
-Temps-.
No paga la pena, ser famós -
TV3-.
Paga la pena, l'esforç que faig anant a recuperació (un malalt).

pagar pel pebre

Pagar una cosa molt cara, més del que val (Am). |

pagar de més, pagar el gust i les ganes (Gir-Bar-Val), fer-se'n un ull de la cara, haver de comprar les ganes -a algú-, fer-se'n l'estella, pagar una borratxada (Am), pagar-ne una bestiesa (Ca-Am), (costar o valer un ull de la cara, costar un ou -o un renyó, un ronyó-, Val) |

En aquest botiga et fan pagar pel pebre (ho tenen tot car).

Jo, pagar pel pebre, no. Tan car, m'estimo més no comprar-ho.

Només es pot edificar allà, i ho fan pagar pel pebre.

Entre dispeses, viatges, llibres, matrícules i tot el que penja, em costa una borratxada, la carrera del meu noi.


pagar pel ras

Pagar el preu que es demana, sense cap descompte (Ca). |

pagar-ho tot, pagar el que et diuen, no poder regatejar, pagar religiosament |

Quan vaig comprar aquestes cadires, a mi me les van fer pagar pel ras i, el meu germà, al cap de vuit dies, les va comprar per mig preu.

M'ho van pagar pel ras (el preu marcat).

Al tren et fan descompte, si ets jubilat, però a l'autocar et fan pagar pel ras.

Al tren, si no són dies blaus, has de pagar pel ras.

Tots els carrers han tingut subvenció i nosaltres hem de pagar pel ras.

Tinc entrada de jubilat, al camp del Figueres, però la cadira l'haig de pagar pel ras.

M'ho va pagar religiosament (tot el que em devia).


pagar per endavant

Abans de quan toca (Gir-Mall). |

pagar a la bestreta, de bestreta, a l'avançada |

Si compres un pis d'aquests, n'has de pagar la meitat per endavant.

Això no ho compraré pas, ja t'ho dic per endavant.


pagar per bo

Ho diu qui compra una cosa i li resulta defectuosa. |

m'han entabanat, m'han enganyat |

A -Aquest meló carabasseja. B -Doncs jo l'he pagat per bo!

Jo el vaig pagar per bo, aquest ordinador, i només hi ha avaries!


pagat, desoblidat (o pagat, oblidat)

Si pagues allò que deus, ja no cal que hi pensis més (Am). |

pagat, pagat (Ca); fet, fet; qui paga, descansa; qui paga, descansa, i qui cobra, encara més; quan un ha pagat, és franc (DCVB) |

A -Ja m'ho pagaràs un altre dia, no hi ha pas pressa. B -No, cobra: pagat, desoblidat!


pam a pam

Amb gran lentitud i minuciositat (Bar-Men). |
pam per pam (Gir-Eiv), pas a pas, a poc a poc, de mica en mica, detalladament, (a pleret, a espai, d’espai Val)|
Exploràvem el terreny pam a pam.
Aquell coneixia el terreny pam per pam i anava sempre a la descoberta -Carlinada-.
Vol fer-li conèixer tots els indrets, com si diguéssim, pam per pam
-Viatge insòlit-.


pam dalt, pam baix *

Era una moto, pam més pam menys, com aquesta (o xic més, xic menys; aproximadament, si fa no fa, així aixà -Val-, aproximadament, un pam endavant, un pam endarrere; més o menys, a bell ull; pam amunt, pam avall -DNV-; millor que pam dalt, pam baix) -Llibre-.


pany de roca

Roca relativament plana que es troba en posició vertical (Terres Ebre). |

paret de roca |

La font neix enmig del pany de roca –Contalles-.

Els pastors solien atansar els seus ramats vora els altíssims panys de roca, per tal de protegir-los -Contalles-.

nota: Vegeu també 'pany', al Volum 1.


panys calents **

La gent n'està tipa de la corrupció i ja no accepta bones paraules (o bones intencions, petits canvis, remeis ineficaços, pal·liatius, atenuants, pegats, pedaços; no 'de panyos calientes').
La solució és dolenta, i només hi posem pedaços
(o hi posem draps calents, cataplasmes, pal·liatius, atenuants, remeis inútils; no panys calents).


panxot de (+ nom)

Fet de fer una cosa amb gran intensitat. |

panxó de (Gir-Mall), tip de, fart de |

Ahir em vaig fer un panxot de riure, al teatre.

Ens n'hem fet un panxot, de faves (estem ben tips, Ca).


paper mullat (o moll, banyat)

Document sense valor. |
no té valor, no val, és lletra morta, és inútil |
El pressupost que ahir presentàreu ja és paper moll.
nota: Alguns diccionaris consideren aquesta locució un barbarisme.

paper volander

Cadascun dels fulls petits de mida variable usats per a fer-hi propaganda o manifestar-hi qualque cosa (Mall). |
full volant |
Els manifestants han repartit papers volanders pels carrers del poble.

para aquí

Es diu a algú altre perquè estengui o presenti un recipient o un objecte qualsevol en posició o manera adequada per a rebre allò que hom dóna, aplica, tira, etc. |
bada, bada la coixinera |
Para aquí l'atuell que duus a les mans, que t'hi abocaré tot el gra.

para el carro! *

Noi, camines molt de pressa: no corris tant! (o no tinguis tanta pressa!, frena!; millor que para el carro!)

Ja t'hem comprat una trompeta, nen: no demanis tant! (o ja n'hi ha prou!, afluixa! -Gir-Val-, calma!; millor que para el carro!)

A -Tu no hi tens cap dret aquí, per tant calla! B -Ei, atura't! -Gir-Val- (o no vagis de pressa, parlem-ne!, frena!; millor que para el carro!)


'para ser puta
y no ganar nada, más vale ser mujer honrada' **

A –Ja no hi has a guardar-li la criatura? -de franc- B -Puta i pobreta, queta -o quieta- (o treballar per res, que ho faci un altre; qui vulgui peix, que es mulli el cul; no 'para ser puta...') -Val, Temps-.


parar (+ altres mots)

1 Posar una cosa en disposició de funcionar. |

preparar |
De petit anava a parar ballestes.

És com parar rateres, amb un cap de furga enganyes el moixó
-Brogit Ebre-.

La nena és l'encarregada de parar i desparar taula.

2 Sentir el contacte d'un fenomen meteorològic. |

prendre, tomar, entomar |

Ens en fem un tip, de parar el sol, als camps de blat de moro.

A Corçà paràvem el sol, però a la Bisbal, que senyorejaven, deien 'prendre'.
Al vespre anem a la plaça a parar la fresca
(o prendre).

3 Acabar essent d'una manera determinada. |

tornar-se, venir, fer-se, esdevenir |

Pararies mico, darrere d'ell.

Pararies beneit, si el volguessis escoltar.

A última hora, pararem ximples, amb tantes reformes.

Em farien parar beneit entre uns i altres, si me'ls escoltes.

N'hi ha per venir boig, amb aquest ritme i aquests neguit.

Pararies mico, si ho havies de llegir tot!

mico:
Ximple, beneit.

nota:
A Mallorca és usual 'parar taula'; 'desparar taula', no.


parar atenció

Mirar o a escoltar quelcom atentament (Mall). |
parar -o tenir- esment, fer cas, posar -o fer- atenció, parar les orelles, fixar-s'hi; tu, compte! (Val) |
El fet que tothom hi pari atenció crea mal exemple -Mirall-.

parar bé (i: parar malament)

Anar bé o acabar bé -o malament- (Gir-Val). |

acabar bé; posar-se bé, resultar, escaure, venir bé (o malament) |
Penso que tot para bé
(va bé, li escau) -Saó-.
Aquesta empresa pararà malament (acabarà).
La falda no li para bé
(Val).


parar clot (a qualcú)

Oposar-se a l’actitud o a l'actuació de qualcú (Mall). |
fer front, resistir, barrar el pas, aturar, fer cara |
De manera que, mentre no torn atacar la llengua catalana, podem esser amb ell amics corals. Ara si li torna fer cap endemesa, com la de l’altra vegada, i ja és segur que li pararem clot de bell nou!
-Bruixat-

parar compte

Fer les coses atentament, amb cura i vigilant cadascuna de les accions (Franja). |
anar amb compte, tenir compte, parar esment, parar -o fer- atenció, estar atent, posar atenció, fixar-se, escoltar, anar alerta (Mall) |
Jo ja li dic: “Antoni, para compte, que qui es casa fora, o enganya o és enganyat.” -Encara rai-.
Parem compte amb la sortida de jugadors (mirem quins juguen) -C33-.
Sempre us dic de parar compte amb les pedres (no tirar-ne) -L’armariet-.


parar el cop

Evitar un fracàs o una desgràcia. |

ésser valent per passar el mal temps, aguantar el xàfec, entomar el cop |
Ell va haver de parar el cop
(mirar d'aguantar quan venien maldecaps).

El director va parar el cop
(no va fer cas de les denúncies).

El PCCD ha parat el cop
(ha perdut pocs vots, a les eleccions) -Avui-.

Les branques de l'arbre li van parar el cop
(no es va fer gaire mal, un parapent).

parar els peus

Frenar l'actuació d'algú (Gir-Bar). |

aturar, oposar-se a, frenar, barra el pas, fer posar els peus plans, fer cara, posar límits a, deturar |
Ens volia dominar i li vaig parar els peus.

Preguntava massa i li vaig haver de parar els peus.

Si m'amenaça a mi, ja t'asseguro que li faré posar els peus plans!

nota: 'Parar els peus' sembla d'origen castellà, però la trobem en força diccionaris.

parar esment

Mirar atentament allò que passa. |
atendre, escoltar, posar atenció, fixar-se, tenir -o haver, prendre- esment, parar l'orella, vigilar, estar atent a, estar al cas de, tenir compte de, tenir cura de, parar ment, estar alerta a (Mall) |
Cal parar esment a tot el que diu el metge.
Pareu esment en aquestes dues dades.
Aquest nen només para ment a veure què diuen.

parar l'esquena

Sofrir un mal o una injustícia amb resignació. |

parar la galta |
L'un picava i l'altre parava l'esquena
(no s'hi tornava).

Els nois gasten i nosaltres parem l'esquena
(anem pagant).


parar l'orella

Escoltar amb atenció (Val-Mall-Gir). |
parar esment, badar les orelles, dreçar les orelles, fer orelles, estar atent, posar atenció, estar alerta, parar orella (Val) |
L’avorrit periodista, probablement fart de produir notícies sobre actes protocol·laris, tindria tot seguit ocasió d’espolsar-se la mandra i parar l´orella a l’imprevist -Guerra 4-.
Jo vaig parar l'orella perquè parlaven del meu germà.

Cada pastor referia les incidències de la jornada, a les quals el majoral parava una orella més fina que la de la guineu -Vida de pastors-

parar la mà

1 Rebre suport econòmic o d'una altra mena (Gir-Bar). |
rebre cèntims, cobrar; passar el platet, pidolar, mendicar, captar, postular, demanar almoina
; fer l'esguerrat de Sants, demanar almoina; fer com l'esguerrat de Sants, embutxacar, estirar la mà (Ca) |
Tan ric que era i ara es veu obligat a parar la mà.

Jo cada mes parava la mà i callava
(a la fàbrica).
No es va fer el projecte perquè algú parava la mà
(= s'embutxacava doblers).
Quan surten les ajudes del Govern, tothom para la mà.

Ara tothom corre a passar el platet (demanen subvencions).

Molts s'han fet rics parant la mà (amb subvencions).

Allà tothom para la mà (rep subvencions).

Aquestes fortunes es fan amb influència i estirant la mà (robant).

2 Obrir la mà a fi de posar-hi alguna cosa (Gir-Mall). |

estendre la mà |

Si vols cireres, para la mà.


parar les espatlles (o l'esquena)

Suportar, callant, injustícies i abusos. |
aguantar els cops, rebre garrotades i callar, dir amén, parar l'esquena |
La gent se'n cansa de parar les espatlles (perd diners amb el bestiar i plega el rem).
Sempre hem de parar l'esquena els mateixos, amb les retallades.
Si tu pares les espatlles, els altres riuen (si t'acollonen i t'arronses).
Tota la vida he parat l'esquena i, ara, encara m'he d'ajaure?, que vagin a prendre pels sac!
(no vol afluixar més).

Quan es passa una mala ratxa, parar l'esquena i no capficar-s'hi.

nota: Vegeu també “ajupir les espatlles”


parar lleig

Ser lleig o desagradable, o impropi d’una persona (Val). |
quedar malament, no escaure |
Que digues això, a tu et para lleig.
Els pantalons, em paren lletjos?
nota: També es diu "parar bé" i "parar malament", parlant de roba, segons el DCVB.

parar-se

Posar una botiga; començar a treballar, un oficial. |

parar botiga, plantar botiga, obrir un establiment |
El meu germà, ara s'ha parat per ell
(treballava per a un altre i ha obert un taller).

parar-se a pensar *

Ja us ho heu pensat bé? Mireu que és una compra molt cara (o mireu-vos-hi bé, perquè...; millor que ja us heu parat a pensar que és una compra...?, ja us heu aturat a...?).

Has tingut en compte les dificultats que hi trobaràs? (o ja t'ho has pensat bé?, ja saps que és molt complicat?; millor que ja t'has parat a pensar les dificultats...?) -TV3-.

pare pedaç (o pare pedaços)

Persona sempre disposada a fer favors i a cercar solucions pacífiques. |
componedor, arranjador; no tenir un no per a ningú; bon jan, bona persona, tros de pa bonastre, parot (Val) |
Ella els deixa ben tranquil·la, perquè el marit és un pare pedaç.
Tothom ve a casa a trobar el meu noi quan té un maldecap; ara és a muntar un llum a ca la Natàlia. Sempre ha estat un pare pedaç!
Aquest noi és el pare pedaços, tothom li demana coses i no té mai un no per a ningú
(Terrades).

pareix que vetlam un mort

Estem molt silenciosos i amb una gran serietat (Mall). |
restar silenciós; semblem muts |
Ens han reunit, però estam tots tan callats que pareix que vetllam un mort.


parèixer com a pardal assolellat

Es diu de qui fa o diu moltes beneitures o ximpleries (Mall). |
(ésser més beneit que una espardenya, ésser beneit de set soles, més beneit que fet per encàrrec, més beneit que en Pep Merda, més colló que fet per encàrrec Mall) |
I és que els bons, a les pel·lícules, sovint pareixen com a pardals assolellats –Albellons-.

parèixer el pobret de la calç

Tenir molt mal aspecte, anar malendreçat o brut (Val). |
(semblar en cagallàstimes, semblar un palatreco Gir), semblar un pellotaire, un parracaire -Ca- o un drapaire |
Hauràs de comprar-te roba nova, que quan eixim pareixes el pobret de la calç.

parèixer es cavall des toros

Anar molt nafrat o copejat (Mall). |
(estar fet un eccehomo, parèixer un eccehomo Mall), anar esgalabrat o escalabrat |
Té tantes ferides que pareix es cavall des toros.

parèixer miqueta en salsa

Dit d’algú que sembla massa humil, sense importància (Val). |
ésser molt senzill, ésser poca cosa (Gir) |
Volen que ella presidisca l’associació, que pareix miqueta en salsa.

parèixer nat avui i batiat d’ahir

Ésser curt d’enteniment (Mall). |
ésser un ximple, (ésser - o esser- un bàmbol, ésser un tros de banc, ésser un tros d’ase, ésser un cap buit, ésser un cap de suro, ésser més tosc que una espardenya, ésser més beneit que en Pep merda Mall) |
Mirau que ho és, de beneit! Pareix nat avui i batiat d’ahir.

parèixer que porta peix (algú)

Anar excessivament ràpid (Val). |
parèixer que porta gamba, anar com el vent |
Quan condueix, pareix que porte peix.
Que portes gamba? Para home, para un poc!

parèixer que ve de la guerra de Cuba

Anar, una persona, bruta, tacada, estripada, ferida i malgirbada per causa d’una caiguda o d’un altre accident (Franja). |
semblar -o estar fet- un sant llàtzer, fet un eccehomo, esgalabrat, escalabrat |
Entre tarquí, tartanyes i herba apegalosa, pareixia que venia de la guerra de Cuba (havia caigut) -Encara rai...-.
tarquí: Tarquim, llot.
tartanya: Tartany, cuc de terra.

parèixer que ve de ses set cases

Es diu d’una persona que fa ostentació de riquesa o d’alt llinatge, sense ésser-ho (Mall). |
semblar fill de bons collons (Ca) |
No sé qui s’ha cregut que és, aquest home!; pareix que ve de ses set cases.
nota: Fins dins el segle XX hi va haver a Mallorca set cases, set famílies nobles que pràcticament tenien tot el poder i només s’emparentaven entre elles.

parèixer una postal

Anar una persona molt ben guarnida, ben abillada (Franja). |
semblar un figurí, semblar un maniquí, anar enferriolat (Ca) |
...i les arracades de botó, la veritat és que pareixia una postal -Encara rai-.

parent de lluny

Persona que és de la família, però en un baix grau de proximitat (Gir-Mall). |
parent llunyà, cosí de lluny, cosí valencià |
L'Esteve i jo som parents de lluny.

paret per paret

Hom ho diu de dos edificis separats per la mateixa paret. |

cases adossades, cases enganxades |
Hi havia l'església i, a la dreta, paret per paret, l'escola de les nenes.

A Alacant, ell i jo vivíem paret per paret.

parir-se de

Ésser indiferent a algú, una persona o una cosa (Ca). |

ésser igual, no venir d'aquí, no importar |
A
-Els teus cunyats no voldran venir, si no adobes la casa. B -Me n'he parit, d'ells!
Sí que la criticaven, però ella se n'havia parit.

Si no el fan jugar, ell se n'ha parit
(ja ha cobrat).

parla més el mut que el llengut

Expressa el fet que a vegades diu més qui calla o parla poc que qui xarra sense aturall (Val). |
Ell no diu res, però ja se sap que parla més el mut que el llengut.

parlant de

Com que parlem d'això. |

ja que parlem de, atès que, ja que hem començat, ja que hi som |
Parlant de motos, ara tornen les vint-i-quatre hores de Montjuïc
-CR-.
Parlant de no llogar, jo no llogaria cap pis a ningú, perquè t'ho trenquen tot.


parlant del papa de Roma (o del rei de Roma) *

Més aviat ho haguéssim dit! Ja el tenim aquí -ara arriba- (o no es pot dir mal que nom surti l'animal; no parlant del papa de Roma, aquí arriba) -TV3-.

parlar (+ altres molts)

Dir coses. |

tenir una conversa, canviar unes paraules (DIEC) |
A la gent no li agrada, aquest govern: parla amb qui vulguis
(o digues-ho a qui vulguis).
Cal parlar amb propietat, dir les coses tal com són.

Parlant bé pots anar a tot arreu
(amb educació).
A -
Això no ho farem pas, nosaltres. B -Parla per tu! A mi no m'hi posis (no ho saps pas, si jo ho faré o no).
Ja n'hem parlat, d'allò
(no ja ho hem parlat *).
C
-Diuen que parlant la gent s'entén. B -Va com va; de vegades, parlant, la gent s'emprenya.
Si no ho vols fer, parla clar; tu, sempre parles a mitges.

Parlant de les castanyes, hi va més gent, als jubilats
(si donen castanyes; sabent que hi ha castanyes).
E -
Quan va passar això que dius? F -Potser parlem de mig any.
Aquest nen parla de Barcelona
-Am- (com els de Barcelona, fa el parlar de Barcelona ).
Em van parlar de vuit-cents euros
(el preu que em demanaven).
És fill de Darnius. No te n'ha parlat mai?

No ho sé de segur, com es feia el pa figues, perquè parlo de memòria
(no consulto les fitxes que tinc) -Ràdio-.
Vam parlar estona
(o força estona, vam parlar llarg -Am-).
Ahir vas parlar massa!
(vas dir coses que no havies de dir)
Hauríeu de pujar la veu. Parlant enraonadament no ho entenc
(és sord, Ca).
Parlava amb p
araules encobertes (insinuava coses, no les deia clarament).

parlar amb el nas
Vegeu 'veu de nas'

parlar d'abans d'ahir no, l'altre

Comentar una cosa que va passar fa molts anys (Am). |

(parlar de l'any de la Quica, parlar de l'any de la picor, parlar d'anys, parlar de quatre dies -irònicament- Ca-Am), parlar de quan Judes era fadrí, parlar de quan les gallines portaven mantellina, parlar de l'any Tirurany (Alcoi) |
A
-Allà hi havia un pont de fusta, encara en queden les pilastres. B -Parles d'abans d'ahir no, l'altre (de fa molts anys).
Una vegada vaig a anar a Narbona, ja parlo d'anys.

Això va passar l'any de la picor.

Estem comentant coses de quan anàvem a estudi; res, tot plegat parlem de quatre dies
(són jubilats).

parlar d'oïdes

Vegeu 'd'oïdes'

parlar de la llet i no tenir la vaca

Voler fer una cosa sense els recursos econòmiques que calen per fer-la (Am). |

voler estirar més el braç que la màniga, fer volar coloms, tenir pardalets al cap, no tocar de peus a terra; tenir el cap ple de pardals -o de fums, de vent, de grills-, estirar-se més que es llençol (Mall) |
Cada dia parleu de comprar aquest edifici i posar-hi un restaurant. Això és parlar de la llet i no tenir la vaca
(no tenim diners).

Q
ui s'estira més que es llençol, mostra es peus.


parlar de prop

Parlar amb algú estant l'un ben acostat a l'altre (Mall). |

parlar a cau d'orella, parlar de petites, parlar de molt a prop |
Seu aquí al meu costat i en parlarem de prop.


parlant de tot

Hom ho diu per introduir un nou tema a la conversa (Gir-Mall). |
canviant de tema, trencant d'enraonament, trencant de conversa, i tornant-hi (si es vol parlar d'un tema que ja s'ha tocat) |
Parlant de tot, quan començarem a dinar?
Parlant de tot, aquell despertador que em vas donar no va bé.
Escolta, parlant de tot, com et va el festeig?
Has fet l'encàrrec, parlant de tot?

Sa madona va prendre sa paraula i va dir:“Bé, bé, rallem de tot, i com ha anat sa dinada?
-Fets, Men-.


parlar en plata *

Diguem-ho clar: com més pobres, més solidaris, la gent (o siguem clars, parlem clar, parlem clar i net -Val-, diguem-ho clar i català -Gir-Val-, diguem-ho sense embuts, diguem-ho sense eufemismes; no dit en plata: com més...) -TV3-.

Vinc de pixar, parlant amb franquesa (o parlant clar; no parlant en plata).
nota: Trobem 'parlar en plata' al DNV.

parlar entre dents (o: dir)

Enraonar fluix, sense obrir la boca; no pronunciar bé els paraules. |

sermonar (Ca), remolar les dents (Am), botzinar, mormolar, rondinar, remugar (Gir-Mall) |

Diu entre dents un 'hola' des de lluny.

Quan li manes feina, sempre remuga.

Ho va dir remolant les dents.

Què sermones? (què protestes?, què tens?)

nota: No hem sentit mai 'parlar entre dents' a les comarques gironines.


parlar foradat

Es diu del parlar sense ordre ni mesura, sense trellat (Val). l
enraonar per no dir res, destralejar, parlar sense solta ni volta (parlar a séc de paladar, embarbollar-se, tenir un parlar desassenyat Val) l
L’hora de l’esmorzar era una “gojada”, un moment de luxe que barrejaven amb la companyia, la conversa, els crits, les rialles i les queixes, el destralejar, el parlar foradat -Séquies-.

parlar-ho *

N'hem de parlar (o ho hem de discutir; no hem de parlar-ho)
A la reunió n'hem parlat
(o ho hem comentat; no ho hem parlat).
A -Hauríem d'anar a viure Marratxí. B -Ni parlar-ne!
nota: E
l verb 'parlar' té complement de règim "de/sobre algú o alguna cosa", d'aquí el pronom 'en'.

parlar malament (i: parlar bé)

Dir males paraules o parlar de coses que es consideren indecoroses; criticar (Gir-Mall). |

parlar ample, parlar gras (Ca), parlar grollerament, parlar sense embuts |

Aquelles capses eren una merda, parlant malament (es trencaven).

Aquests homes parlen ample, no s'estan de dir res (de sexe).

Parla malament del seu cunyat (el critica).

És un xic verro, aquell home: li agrada de parlar gras.


parlar més que setze

Enraonar molt (Ca-Am). |
xerrar com una mallerenga
(Am), més que un sac de nous, per les butxaques (Ca), per setze (Ca-Am); parlar pels descosits, anar-se'n com un punt de calça (Val),
parlar pels colzes (DIEC) |
Sempre li has de dir que sí; si no, no calla: parla més que setze!
El meu avi parlava pels descosits.

...rabassudeta, amb uns uis com unes brases i que conversa pels colzes
-Antoni Llull-.

La nena parla pels descosits.
nota: 1
Vegeu també 'xerrar més que el vi'.
2 Sentim 'tenir xatxa', a Amer, que pot ser una deformació de xàtxera', mot que recull el DCVB o un castellanisme.

parlar més que un fetge en brases

Parlar molt (Val). |
semblar -o ésser- una mallerenga, ésser un xerraire |
Si no voleu acabar atarantats, no li doneu massa corda, que parla més que un fetge en brases.

parlar patuès

Hom ho diu de qui parla molt, però no se li entén el que diu (Ca). |

parlar gavatx (Am) |
Aquesta nena sembla que parla patuès
(té dos anys i no se l'entén).

A
-Noi, que parles patuès? B -És que tinc el cap cansat.

Devia parlar gavatx, perquè no l'he entès.

per a la teva informació

Sàpigues que jo no he cantat mai a València (o t'he dir que jo no he..., t'he de corregir: jo no he cantat mai...; millor que per a la teva informació, mai no he cantat...) –TV3-

nota: Construcció correcta, però que fins ara sentíem sempre en castellà.


parlar per a l
es parets (o: per a la paret)

Ho diu qui enraona i veu que no l'ecolten. |

perdre el temps, parlar inútilment |
Sembla que ho dic per
a les parets (Am).

Sembla que parlo per
a les parets.


parlar per algú

Comentar una cosa que ha passat sense dir qui n'és l'autor. |

insinuar, suggerir |
A -
Algú no ha fet la feina. B -No parles pas per mi (jo no m'hi entenc, ja l'he feta).

C
-Algú ha descobert el joc. D -No deus pas parlar per mi?

La gent n'està farta d'això i no parlo pas per mi.

E -
Els qui van a futbol no solen llegir gaire. F -No parla pas per mi, perquè jo no hi vaig, a futbol.


parlar per parlar

Passar l'estona dient coses de poca substància (Gir-Mall). |

parlar per moure la llengua de lloc (Ca), parlar per no callar, parlar per no dir res, passar l'estona enraonant, dir per dir, xerrar, dir paraules buides, dir paraules en va |
A
-S'ha de tenir un parament, per si ve algú (més mantes). B -Això és parlar per parlar, perquè tenim el pis petit.

Això és dir paraules en va.

C -
Hem de canviar la seva manera de fer. D -Això és parlar per no dir res: ells no canviaran mai.

E
-L'any 2050 les pensions seran... F -Això és parlar per no dir res (no ho podem saber).


parlar sense 'rodeos'

Ell parla sense embuts -Gir-Val- (o va de dret al gra, parla clar, les fot sense embuts; no parla sense 'rodeos').

parlem-ne!

Expressió que demana de no córrer a l'hora de fer quelcom (Gir-Bar). |

atura't, que ja ho veurem!, pensem-ho bé, ja ho veurem, se n'ha de parlar |
Parlem-ne!, no és pas tan clar com tu ho dius, això.

A -
Aquests tindran més sort que nosaltres. B -Parlem-ne!

C -
Són pobres. D -D'això n'hauríem de parlar.

parola vella: bony o forat (o: caldera vella, olla vella, barca vella)

Les persones velles solen tenir malalties i, les coses velles, avaries. |

els vells sempre tenen alguna cosa; caldera vella, bony o forat (Mall), als terrats vells hi ha goteres |
A -
Ara em fa mal l'esquena. B -Parola vella: bony o forat (és vell).

parlar per boca de cànter

Repetir les bajanades o les bestieses que ha dit un altre (Val). |

parlar per boca d'ase, parlar molt i desbaratat, parlar sense saber què es diu, ésser un lloro de repetició, parlar per haver-ho sentit a dir |

A -Qui i va donar? B -No ho sé de segur, parlaria per boca de cànter (diria bestieses, m'equivocaria; m'estimo més no dir-ho).

És un pocavergonya i parla per boca d'ase –RAC1-.

Ella parlar per boca del seu home (diu el que ell pensa).

parlar sense embuts

Vegeu 'sense embuts'


part damunt

Més amunt d'una altra cosa, però sens contacte físic (Mall). |
per sobre, més amunt, més enlaire |
Amb això, afinà un poc part damunt del seu cap una gran mata de romaní -Adagiona-.
Alcover és, part damunt de tot, el gran apòstol de la llengua
-Mirall-.
Sabia que era part damunt la carretera de la Presta a Prats -Carlinada-. Formats estàvem en els planells que hi part damunt de la dita vila –Carlinada-.

afinar: Veure, trobar.

participi (alguns usos)

1 Un polonès que ha tornat a Varsòvia (bona). Un polonès tornat a Varsòvia (acceptable)

nota: Es consideren millors les formes verbals personals plenes.
2 A -
Se la veia molt franca, quan va sortir a la televisió. B -Parlada també n'és de franca (si hi parles, Ca).

C
-Se la veu estranya, aquella dona. B -Sí, però tractada és molt bona persona (si hi tractes te n'adones que n'és, Ca)

Jo ja me'n vaig de casa dinada
(surto havent dinat, Am)

J
a em llevo cansat.


partir (una cosa)

Dividir una cosa en parts. |

repartir, fer parts |
Si vols, partirem la diferència
(afluixarem tots dos, comprador i venedor).
Ens partíem el pa com bon germans.


partir com llampets

Anar-se’n d’un lloc molt de pressa (Men). |
anar com un llamp, volar, anar llampant,
fugir com un llamp (Mall) |
Es posaven es covo dalt es coll i partien com (a) llampets cap a sa plaça a vendre es peix -Fets-.

partir de la base

Fer un comentari o un estudi a partir d'un fet que es considera cert. |

partir d'un supòsit, d'un punt, d'una realitat |
Aquestes teories parteixen de la base que el nen és fantasiós.

Hem de partir del punt -o de la realitat- que les coses van cares.

Hem de partir de la base que a tercer ja saben llegir.

Jo parteixo de la base que 'qui fa un cove fa un cistell'
(que la gent no canvia).

partir de quatres

Sortir d’un lloc molt de pressa (Mall). |
sortir com un esperitat, anar-se'n volant, anar-se'n com un llamp |
I partia de quatres a avisar altres al·lots per presenciar el fet -Nous escrits-.

partir palles

Vegeu 'trencar palletes'


partir peres

Renyir (Gir-Bar). |

partir palles (Ca), tirar cadascú pel seu cantó, deixar de ser amics, separar-se, enemistar-se, desavenir-se, trencar el plat bonic, trencar palletes (Val), posar-se de punta |
Ha partit peres amb el seu soci.


partir pes seu vent

Anar, algú, allà on li cal anar, deixant els amics o els companys (Men-Mall). |
anar a les seves, fer el seu camí |
Enganxaven es carretons i cadascú partia pes seu vent –Fets-.
Aleshores cadascú va partir pes seu vent –Fets-.
nota: Vegeu també "prendre pel seu vent".

partir-se de riure

Vegeu 'rebentar-se de riure'


partir-se el pit *

Els homes han lluitat molt, però han perdut (o han suat, han fet un gran esforç, han bregat molt; no s'han partit el pit) -CR-.


partit rere partit

Vegeu 'dia rere dia'


pas a pas

Vegeu 'a poc a poc'


pas de bèstia

Es diu d’un camí molt estret per on cal passar-hi a peu o a cavall d’una haveria (Men). |
senderó, caminoi, viarany, corriol, camí de bast |
De s’ermita fins a dalt Son Febrer només hi havia pas de bèstia –Fets-.

pas de gegant

Gran avenç. |

pas important, gran progrés, pas endavant |
El Vilar de Canes fa un pas de gegant per acostar-se a la zona de promoció
(guanya un partit) -Avui-.Nosaltres volem fer un pas endavant (millorar).

pas en fals (o: passa en fals)

Equivocació. |

errar el tret, estar desencertat, espifiar-la, fallar |
Va posar el peu en fals -malament-, baixant l'escala, i se'l va trencar.

Fer un pas en fals, en política, és dolent.

nota: Vegeu també 'en fals'


pas 'peatonal' *

No aparqueu cotxes en un pas de vianants (o en un pas de transeünts; no en un pas 'peatonal', en un pas de 'peatons') -CR-.


Pasqua plujosa, anyada abundosa

La pluja d'abril és molt bona (Am). |

Pasqua plujosa, anyada granosa (DCVB); pel més d'abril, cada gota val per mil (Mall) |


passa a (+ mot)

Forma de manar quelcom a un animal. |

vés a, aparta't |
Passa a cort!
(entra a la cort!, a un porc).

Passa a rega!
(= vés dret; a un animal que llaura, quan es desvia).

Passa d'aquí!
(marxa!; a un gos)

Passa a vora!
(a les cabres).


passar a davant
(o: passar davant)

Encapçalar una iniciativa, avançar-se (Gir-Bar). |

posar-se a davant, passar per davant, prendre la iniciativa, començar, engegar, iniciar, emprendre |
El projecte ens fallarà perquè tu no vols passar a davant.

Jo sempre he de passar a davant, per dinar
(ser el primer).

Si jo no passo a davant, ningú no va a dormir.

N'hi ha d'haver un que passi a davant, per fer la festa del carrer.

Ella ja va passar a davant i la va convidar
(ho havia de fer el seu noi).

Jo no volia passar a davant
(fer-ho sense permís del director).

Vaig passar a davant -o per davant- i li vaig comprar el llibre.

Ningú no passa a davant, a
llegir a missa (no surt voluntari).

Ell és molt arriat: passa a davant i parla amb tothom.

Hi ha feines que h
an de passar a davant d'aquesta (són més necessàries).

Tothom em critica, però ningú no vol passar a davant
(per tenir cura de la mare).

Sempre en parlem però ningú no passa a davant
(no comença).

Se li pot dir; ara, jo no em passo a davant: digues-li tu.

Qui tingui presa, que passi a davant!
(per morir-se).

No passa mai a davant, ell: sempre mira qui ho farà.

Em va passar a davant amb el cotxe.

Anàvem a treure mel dels bucs -
les bresques- i fèiem passar en Joan a davant (era el més jove i rebia alguna picada).

No vaig voler passar mai per davant del director
(actuar pel meu compte, sense permís).

Vaig haver de passar per davant
(engegar jo, liderar; Am.)

Ell
va voler passar per endavant i no pas esperar que el cridessin (ha fet una declaració al cadastre).

La porta de l'església s'hauria d'obrir ben bé; jo, perquè no vull passar per endavant, però ho faria
(l'obriria, perquè hi ha molta gent).

passar avall

Finir la vida, morir (Mall). |

traspassar, finar |
Aquest noble batlle hauria passat avall el febrer de 1902
-Temps-.


passa bot, passa bot

Una estona caminant i uns estona corrent (Men). |
passa bot, una estona caminant i uns estona corrent (Men), fent camí |
Va veure un pescador que passava pes camí, passa bot, passa bot, amb es covo de peix dalt des coll -Fets-.

passador per malla

No gaire greu ni blasmable (Mall). |
que pot passar, que té passador, tolerable, admissible |
Un dels passatemps més pacífics i passadors per malla era el d’anar a “tocar bauleta” –Albellons-.
tocar bauleta: Picar les baules de les portes i fugir, costum ben estès a tot arreu entre el jovent. Tots hi hem anat a picar portes i, més cap aquí, a tocar timbres.

passant es temps

Quan va haver passat temps (Men-Mall). |
amb el temps, amb els anys, al cap d’un temps |
Passant es temps, es pagesos es van adonar que aquelles vaques... –Fets-

passar (+ altres mots)

Anar més enllà de; ocórrer quelcom... (frases amb 'passar) |

Passades les 12 de la nit, ja no es veu ningú (després de).
Passada la guerra, no es trobava feina.
El Cardener, el qual passarem a gual i sense entrebanc
–Carlinada-.
Passa-hi quan vulguis: sempre hi ha gent, en aquell bar.

A
-Per què no vindràs? B -Passa que demà tinc una reunió (és que demà).
Passa a ajudar l'Emili
(vés).
La corredora russa passa a ocupar la segona posició
-C33-.
La resta són passats a fil d'espasa
(degollar) -Llibre-.
Ara els passarem el ganivet
(ara acabarem de guanyar la partida, Am).
Aquest carrer passarà a dir-se 'Carrer Nou'
(es dirà).
L'empresa podria passar a mans del fill gran
-Avui-.
M'ha passat la gana
(no se m'ha passat la gana).
Són tots corruptes, del pare al fill, passant pel gendre.

Passen de cinquanta, els que hi van.

C
-Quan veu un gos es desespera, la nostra gossa. D -Li agraden. A -Passa d'agradar!
Si no cobrem tant, haurem de passar amb menys.

Si els passem avís, ens guardaran números de la rifa, a la botiga
(si els ho diem, Am).
Passa com un lluquet, aquest pastís
(és bo, fi, de bon menjar, Am).
Vaig a la barberia a passar la màquina
(a tallar-me només els cabells de darrere).
Ahir vam passar llis
(vam guanyar fàcilment, a cartes Ca).
Demà ho passarem per antena
(ho direm a la ràdio).
Per arribar a dalt vam haver de passar per una escretlla de la roca
(un lloc molt estret, una esquerda, un fenent Ca).
E -
Es va a banyar amb la seva secretària. F -Ja li passarà repulsa, la dona -Am- (fotre repulsa, a Ca).
La dona se li ha passat
(se li ha fet vella).
Ho vaig ben netejar i hi vaig passar un drap.

Avui només cal passar l'escombra pel menjador.

Això de tenir un fill drogoaddicte li fa passar un infern
(o un calvari) -TV3-.
Aquell dia vaig passar vergonya
(Am).
Ha de passar un tant cada mes a la dona
(un divorciat).
Sí que m'agrada, el xampany, però també passo sense
(no m'és imprescindible, Ca).
Quan pleguis de treballar passa pel bar
(no passat).
El doctor Bernat visita els dimecres i els divendres
(o té consulta, passa consulta, passa visita).
He passat visita a les amigues (he anat a visitar, Am).

Avui passen fresques! (es diu quan fa fred, Am)

Carall, que passen baixes, avui! Tinc una gelabror, en aquests peus! (tinc fred de peus, Ca)

Ara passen gotes (cauen quatre gotes, Am).

Passen senyals, però no plou (o hi ha senyals; hi ha núvols, cauen quatre gotes).

Avui menjarem cigrons passats per la paella (poc cuits).


passar a degolla

Tractar els vençuts amb gran rigor, o matar-los, si cal (Cas). |
degollar, decapitar, tallar colls; oprimir, maltractar |
El nou règim estava disposat a passar a degolla tot aquell que no portara la brusa a mida... -La cara oculta de la lluna-.
nota: Vegeu també "entrar a mata-degolla".

passar a la història

1 Ésser antiquada, una cosa. |

passar de moda, ésser d'aquell temps, ja no se'n parla |
Arruixar amb màquina a l'esquena ha passat a la història.

El francès ja ha passat a la història
(ara s'estudia anglès).

Això ja ha passat a la història
(ja no es fabrica).

Aquest paper de paret ja ha passat de moda.

2 Ésser molt recordat. |

passar a la posteritat, fer-se famós, perdurar, fer història, ésser històric, fer forrolla |

Aquest partit d'avui passarà a la història.


passar a les millors famílies (una cosa)

Això és una cosa habitual. |

passar a les millors cases; pot passar a tothom, tothom s'equivoca, qui té boca s'equivoca, a tothom li pot passar, tot bon cavaller cau del cavall |
A
-T'has equivocat, Joan. B -Això passa a les millors famílies.


passar a majors (i: passar a pitjor) *

Li van tirar coces al cap, però la cosa es va aturar aquí (o no va passar d'aquí, no es va embrutir més, es va acabar aquí, no es va embolicar més, es va calmar, va quedar morta aquí, no va anar a més; no li van 'patejar' el cap, però no va passar a majors; però no va passar a pitjors).


passar a net *

Si ja tens l'entrevista feta, posa-la en net (o passa-la en net; no passa-la a net).


passar al raig

Ésser tractat, algú, com són tractats els altres (Am). |

haver de fer com els altres, no tenir cap atenció amb, no tenir cap privilegi, tractar igual, passar a la rega (Am) |
No la varen convidar ni a sopar; la varen passar al raig com les altres
(es pensava que a ella la convidarien).

Si no troba feina quan acabi la carrera haurà de passar al raig com tothom
(tenir paciència, fer com els altres).

Tu, has de passar al raig de tothom
(sense privilegis).

El noi, aquí, és protegit; allà, ha de passar al raig de tots
(treballant fora de l'empresa familiar s'espavila més).


passar ànsia

Estar intranquil per alguna cosa. També ocupar-se de fer quelcom. |
patir, amoïnar-se, inquietar-se, encaboriar-se, encaparrar-se, sentir inquietud, passar pena (Mall), passar angúnies, ocupar-se, preocupar-se |
No passeu ànsia, que arribarem tard
(no patiu).
Ara passava ànsia, perquè el noi no arribava.

Jo no passo ànsia estant al teu costat
-Cançó-.
No passis ànsia, que ja ho faré
(Mall).
... no venia, no venia i jo passava ànsia!
Has de passar ànsia i obligar-lo; si no l’obligues, no vol sortir de casa.

Ets tu que has de passar ànsia i anar-hi
(tornar a la farmàcia, et toca a tu).

No passarà angúnies, amb aquesta paga (tindrà un bon passar).

No en passaria pas cap pena, si plegués del càrrec.

passar balanç

Controlar les coses, mirar com són o com han anat (Am). |

rumiar, valorar; vigilar, estar al cas, fer recompte, passar registre (Ca) |

A –Has dormit? B –No gaire. He passat balanç de tot (he rumiat coses).

Hem de passar balanç del curs (mirar-ne els resultats, veure com van les coses).

Aquesta vella passa balanç de tot (ho vigila).

Quan va arribar, va passar registre de tot (robava a tothom, Ca).


passar barrera

Tancar els portells de les tanques (Men). |
posar les tanques; tancar |
Me’n vaig anar a passar barrera dins sa pleta de darrere es bover -Fets-.
pleta: Lloc tancat on es recull el bestiar; clos.

passar casa

Poder fer front a totes les despeses produïdes per la casa (Cas). |
mantenir les despeses, passar el mes,
passar amb, poder gastar, haver de viure amb | |
Has de calcular quants diners necessites a l’any per passar casa.
Nosaltres passem casa amb un sol jornal
.


passar comptes

Escatir el que hem de pagar o hem de rebre. Aclarir una qüestió o prendre venjança d'una ofensa. |

comptar, calcular, liquidar, donar explicacions, retre comptes |
Demà vindré i passarem comptes.

Jo no haig de passar-te comptes de res
(dir què faig i què no faig) -TV3-.
Algú enllestia el seu veí per passar comptes endarrerits de quan la guerra
-Albellons-.


passar d'hora

Ésser més tard del temps oportú per fer una cosa (Mall). |
ja comença de ser tard, ja seria hora |
Ja passa d’hora que s’adonin que estan fent el joc a l’estat (haurien de canviar de tàctica).

passar de les paraules als fets

Fer-se, una cosa. |

posar fil a l'agulla, realitzar, actuar, començar, posar mà (Val) |

Ha passat de les paraules als fets en 24 hores –Temps-

nota: 'Passar de les paraules als fets' es diu molt en castellà.


passar de llis

1 Passar sense aturar-se (Mall). |
passar de llarg |
Ell va passar per davant la rectoria, però passà de llis.
No passis de llarg: atura't.

2 No fer cas d'algú (Mall). |
menysprear, no saludar, passar de llarg |
En Pep va passar de llis, sense fer-nos gens de cas.

Quan em veu, passa de llarg.

Algunes espècies de bolets han passat de llarg
(no han sortit enguany) -CR-


passar de mec

Passar desapercebut. |
no cridar l’atenció |
No volia ser el protagonista, per això vaig passar de mec.
Em sembla lògic que el Ministre vulgui passar de mec a mec damunt aquesta estora de punxes
–Saó-.
nota
: Vegeu també "anar de mec de mec".

passar de mida

Ésser, una cosa, exagerada (Gir-Mall). |

passar de taca d'oli, passar de la ratlla (DIEC), vessar la mesura, excedir-se, fer-ne un gra massa, extralimitar-se, ésser exagerat, ultrapassar, passar-se de rosca, ésser més llarg que la Pàssia (Men), ésser un desficaci (Val) |
Ara, la Caixa Cangana ha apujat un altre cop les comissions: això ja passa de mida.

No us tireu a terra!, això ja passa de mida.

Aquesta resposta ja passa de taca d'oli.

Quan explica acudits, en fa un gra massa.

Això de posar els peus a sobre la taula ja passa de mida.

En Xirgu es passa de la ratlla explicant acudits
-TV3-.
Hi ha molta gent passada de rosca, en el tema de la globalització
(exagerats).
Fa un paper una mica passat de voltes
(exagerat).
Tindrem 80 convidats; quin desficaci!
Aquest espectacle ja passa de taca d'oli. Per aquí sí que no hi pas (m'has sentit bé? -Males companyies-.
nota: No és correcte 'passar de castany fosc'.

passar de mort a vida

Vegeu 'anar de mort a vida'


passar de puntetes

Vegeu 'de puntetes'


passar el corró


Dominar una situació. |
passar l'aplanadora, ésser superior, sotmetre; anorrear, anihilar |
A l'hora de votar passen el corró
(tenen majoria i sempre guanyen).


passar el món per ull

Tenir una gran pena (Men). |
tenir una gran dolença; trencar-se el cor, a algú |
Quan em va deixar el meu home el món em va passar per ull.


passar el sedàs (i:
passar pel sedàs)

Fer una tria (Ca-Bar). |

triar, seleccionar, escollir, (passar el garbell, garbellar Am); analitzar, dominar, fer passar per forat estret |
Hi ha vuit jugadors que volen fitxar amb nosaltres: ara passarem el sedàs
(triarem els més bons).
El Banc de Besalú, com que fa més anys que és al poble, passa el sedàs
(= té els clients més bons).
Li he enviat una llista de frases fetes, però estigui tranquil que hi he passat el sedàs
(he tret les dolentes).
El tennista ha passat el sedàs de la segona eliminatòria
-TV3-.
L'oposició força X a passar pel sedàs de la segona volta
-Punt-.
El noi no volia treballar, però el seu pare el va fer passar per forat estret
(el va obligar a pencar).
Tu dónes diners per obres benèfiques, però sempre n'hi ha que hi passen el sedàs
(en roben una part).

passar el temps

Romandre en un lloc, emprar el temps per fer quelcom. |

passar l'estona, passar el dia, matar el temps, passar temps, matar les hores, entretenir-se, distreure's esplaiar-se, matar l'aranya, perdre el temps, fer xerrameca (Am) |
Hi passo el temps, al cafè.

Amb què passes el dia, ara que t'has jubilat?

Vaig al cafè a passar l'estona.

A -
Què faràs tanta estona sol per Barcelona?, resar parenostres? B -Matar l'aranya.
Abans, una mata d'enciam passava temps a l'hort; ara, amb una setmana hi és
(en un hivernacle, Ca).
Escric coses de quan era petit, passo temps
(m'entretinc, Ca).

passar escriptura

Fer el document d'un tracte o d'un contracte davant de notari. |

fer una escriptura, escripturar, encartar |
El pis ja és comprat, però ara hem de passar escriptura
(el tracte ja és fet).

passar factura

Tenir una cosa conseqüències negatives per a algú (GDLC). |

L'equip ara paga l'esforç de la primera part (o ara surt el cansament de l'esforç, ara surten les xacres, ara es nota l'esforç; millor que l'esforç de la primera part comença a passar factura a l'equip) -C33-.
nota: 'Passar factura' és un calc del castellà. Pensem que són més bones les alternatives que us proposem.


passar farina

1 Netejar la farina de segó i porgueres mitjançant el sedàs o garbell (DCVB). |

passar pel sedàs, cendre (Mall-Val), garbellar, sedassar (Val) |

Passar farina era una feina que solien fer les dones.

2 Altres accepcions.

S'ho han hagut de repartir i, quan la farina ha estat ben passada, no els ha tocat gaire res -una herència- (al capdavall, quan ha estat ben garbellat, Ca).

Ja passaran farina quan hagin de venir a jugar aquí! (ja patiran, ja tindran por; a casa seva hi va haver baralles – també sentim ja passaran sorra!; Am).

Ja passarà farina, quan es descobreixi allò que va fer! (ja patirà!, Am).

Hem passat fatics per guanyar-los (hem hagut de suar per).

Ha començat a cendre farina (plovisquejar, Val)


passar fluix

Rebre un càstig, un reny o una altra acció negativa, amb menys intensitat del que hom es podia esperar. |

sortir-ne bé, no rebre gaire, podria haver estat pitjor, no ha estat res pel que podia ser |

Aquesta vegada passarem fluix (només ens castiguen a l'hora del pati).

Hem passat fluix (només hem perdut 2-0).

Els catalans, ben mirat, hem passat fluix, si ho comparem amb l'estranger (amb els aiguats de l'estiu).

Avui passarem fluix (cantaran poques cançons, -no ens agraden-).

A -S'ha trencat un braç -en un accident-. B -Ha passat fluix, perquè el cotxe s'ha de llençar.

Avui he passat fluix, de seguida s'ha acabat la feina.

C -Em vaig trencar el braç. D -No ha estat res pel que podia ser. Et podies haver matat!

Hem passat fluix, la telefonada només ha durat un quart (les fa inacabables).


passar fred d’edat mitjana

Passar molt de fred (Nord). |
morir-se de fred, pelar-se de fred; fer un fred que pela, que talla, que glaça la cua dels gossos |
El pare diuen, va rebel·lar-se, que en tenia un fart de passar fred d’edat mitjana i rentar-se com a l’Àfrica (van fer una sala de bany) -Vagons robats-.

passar gust (o un guster)

Prendre plaer en fer qualque cosa (Mall). |
menjar de gust, fruir menjant, xalar menjant; agradar, passar bones estones |
Passa gust en fotre’s dues llesques de pa amb sobrassada.
Vaig passar un guster quan una amiga em va fer conèixer el llibre -Mirall-.
Jo he fet molta feina gratuïta, no és que hagi passat gust de fer-la -Presència-.
Li agrada molt llegir llibres, saps quin gust que hi passa!
Quan ningú no se'n temia, passaven gust de passar sa mà pes cul de ses al·lotes!
S'hi estan moltes hores devora la mar, saps quin gust que hi passen!
Ell passa molt de gust de venir aquí
-IB3-.
Que passeu un guster!
-IB3-.

passar-hi tot (per un lloc)

Haver-hi molta xafarderia. |

ésser molt sedassers, haver-hi comareig |

Hi passa tot per aquella fàbrica.

Hi passa tot per la barberia: veritat i mentida.


passar-ho bé (i: passar-s'ho bé, passar-se-la bé)

Viure regaladament, amb bon humor, en un bon ambient. |

esbargir-se, viure a la regalada; passar-ho -o passar-s'ho- de conya, de colló de mico, o molt i molt bé; divertir-se com un camell, passar-ho -o passar-s'ho- d'allò més bé, passar-se-la xalada, xalar-se-la, xalar (Gir-Val) |

La mainada ho passen bé a l'escola.

Hi ha gent que se la saben passar bé (la vida).

nota: No ens semblen bones les construccions: 'passar-ho en gran', 'passar-ho pipa', 'passar-ho xupi', 'passar-ho teta', 'passar-ho bomba' (aquesta és al DIEC).


passar i traspassar

Passar moltes vegades per un lloc. |

anar amunt i avall, anar d'un costat a l'altre, fer molts viatges (Ca) |

Aquest home sempre es passa i es traspassa.

És desvagat i passa i traspassa per aquí davant cinquanta vegades.

Aquesta dona sempre fa viatges.


passar l'arada davant es bous

Fer, algú, coses il·lògiques o que no li pertoquen (Mall-Men-Am). |
precipitar-se, capgirar les coses, excedir-se, començar la casa per la teulada, invertir les coses, voler fer entrar el clau per la cabota, passar l'arada davant el jou! (Mall) |
Aquest home ha comprat eines noves per al tractor i encara no hem arrendat els camps: això és passar s’arada davant es bous.
Com és que l’aprenent faci aquesta feina d’oficial? No passeu s’arada davant des bous!
Jo som un homo de ca meva. Però no passem l'arada davant el jou! -L'humor-.

A -Llogarem algú i ja veurem qui el pagarà. B -Això és passar l'arada davant dels bous.


passar la clau

Tancar amb clau. |

girar la clau, rodar -la- clau (Mall) |

Si te'n vas, passa la clau.

Quan sóc a casa, passo la balda.

nota: La clau no es passa, sinó que es fa girar. Suposem que diu 'passar' per influència de passar el forrellat o el pestell.


passar la mà per la cara (a algú)

Fer les coses més ben fetes que un altre (Gir-Bar). |

superar, avantatjar, fer-ho més bé, ésser millor, saber-ne més |

El seu germà li passa la mà per la cara, pintant.

Jugant a futbol, ens passava la mà per la cara a tots (en sabia més).


passar la nit del lloro

Passar la nit desvetllat, sense poder dormir (Alt Urgell). |
passar la nit en blanc, no poder aclucar els ulls |
Aquesta nit, constipat com estic, vinga tossir i tossir. He passat la nit del lloro -Ni cuca ni moixó-.

passar la nit en blanc

No dormir a la nit. |

passar la nit blanca, fer nit blanca, passar la nit en clar, no aclucar l'ull, passar la nit del lloro (Bar) |
Avui he passat la nit en blanc, devia ser la calor.

La noia ha passat la nit blanca.
Passarem una altra nit del lloro (el nen plorarà i no dormirem) -TV3-.

De nits blanques, ja en deuen passar! (sense dormir)


passar la nit en clar

Passar la nit desvetllat, sense dormir (Mall). |
passar la nit en blanc, no aclucar l’ull, estar desvetllat, passar la nit del lloro, passar la nit blanca |
Les nits que, essent estudiant, havia hagut de passar en clar preparant exàmens o fent feines per guanyar-se la vida -Els voltors-.

passar la porta

Anar-se'n d'un lloc. |

agafar el camí de la porta, partir, marxar |
Només espera passar la porta, el nen
(vol anar a jugar a fora).
O pagues això o passes la porta
(deixes el pis).
Si no els agrada així i criden, passaré la porta i que es toquin els collons!

passar 'laja'

Preocupar-se per les coses (Am). |

preocupar-se molt, patir, amoïnar-se, passar ànsia, revisar, tenir cura, passar recança (Am), passar llista de tot, repassar-ho tot, vigilar-ho tot, passar revista (Ca) |
La mare passa laja per les coses.

No passis laja, si arribem tard.

En passen molt laja de tot això del seu noi.

Passa recança de tot, la Núria
(s'encarrega de tot, està al cas de tot i de tothom qui ve).
A
–Com passes revista! –ho diuen a un malalt- B –Tota la feina tinc aquí! (diu: falta això, s'ha de fer allò...)
nota: Encara no sabem l'origen de 'laja'.

passar-les 'canutes' *

Si tanca l'empresa, les passarem magres (o la ballarem magra, ho passarem malament, les passarem putes; no les passarem canutes).

passar-les magres

Passar per una situació de penúria econòmica o de precarietat de mitjans (Gir-Bar-Mall-Men). |
passar-ho magre (Bar), ballar-la magra, passar estretors, estar a l'última pregunta, no tenir de què fer estelles, ésser un captaire, passar-ho malament, passar-les negres (Am), passar-les putes, passar-la negra (Ca), passar-les primes, passar la seva, (no poder tirar pilota a l'olla; no tenir ni un clau, ni una malla Val), no tenir per fer cantar un cego (Mall) |
Si no els ajudem amb diners, les passaran magres.
Hauran de passar-ho magre una temporada fins que la seva inversió no doni els primers beneficis.
Vas a passar-la negra, al camp de futbol, si fa fred.
Les passen negres, els treballadors
-TV3-.

Les devien passar primes, quan no tenien feina
(gana).

Ja ha passat la seva, amb l'herpes
-ha patit- (no ja ha passat 'lo' seu).

passar-les morades *

Les estan passant magres -futbol, perden- (o les passen putes, ho passen malament, veuen la padrina, passen el purgatori en vida, les passen agres -Val; no les estan passant morades) -C33-.


passar-ne de fredes i de calentes

Viure unes experiències bones i unes altres de dolentes (Alt Urgell). |
veure-se'n de tots colors, passar moments de tot, passar-ne de fresques, passar-ne una, passar-ne una com un cove, passar-ne una de bona
Aquells dies a Andorra en vam passar de fredes i de calentes -Albastesa-.
Ens en varen passar de fresques, aquell dia (aventures, facècies).
Me'n va passar una com un cove: va venir l'inspector i el vaig confondre amb el porter

passar-ne un fum

Passar per una situació difícil o complicada (Mall). | passar-ne moltes, passar per lloc estret, passar-les magres, passar-ho malament, córrer-ne un fum (Mall) |
En vaig passar un fum, per a poder arribar sa i estalvi.

passar-ne un panxó

Sofrir una cosa amb gran intensitat fins a estar-ne fart (Mall). |

tenir-ne un tip, un fart; passar-les magres |
Aquest home ha patit un panxó de fam.


passar pàgina

Vegeu 'girar full'

passar pel cap

Tenir una idea, fer quelcom, generalment de manera improvisada. |

acudir-se, venir al pensament, passar per la barretina (Gir-Cat Nord), venir l'acudit de fer, semblar de, (passar pel carabassot, pegar de cap (Mall) |
Li va passar pel cap de comprar un televisor nou
(el va comprar).
Si em passa pel cap, ja vindré.

Quan els passa pel cap agafen el cotxe i se'n van.

Digues la primera cosa que et passi pel cap.

M'ha passat pel cap així
(anar al pis a prendre el sol i no, al cafè).
Em va venir l'acudit de fer-ho.
N'hi m'ha passat pel cap, de comprar-ne cap.
M'ha passat pel cap de fer el vermut.
Em va passar pel cap d'anar a l'ajuntament i hi vaig anar.
M'ha semblat d'anar-hi.
Avui m'ha passat per la barretina d'anar a l'hort.

passar pel carabassot

Tenir idees o pensaments de poca consistència i de poc seny (Mall). |
passar pel cap, passar per la barretina, pegar de cap (Mall) |
Alguns caps lleugers s’havien passat pel carabassot d’esvair la llengua
-Bruixat-.

passar pel forat de la clau

Escapar-se per poc d'una cosa negativa. |

anar d'un badall de grill, anar d'un fil, tallar just, anar de poc |
Ja vaig passar pel forat de la clau!, va anar just que no em morís
(en una operació de cor). 

passar pel mateix trau

Es diu de dues coses, o d'unes quantes, quan són molt semblants o quan tenen un mateix sentit o significat. |

tenir la mateixa consideració, passar per ser igual que, ésser vist com, tenir la mateix reputació |
El mot independència passa pel mateix trau que el de separatista, que també és negatiu, i també relatiu
-Llengua Nacional.


passar pel raig

Haver de fer com els altres, haver de creure (Am). |

passar per la rasa (Am), passar per la pedra, passar per la rega (Am), passar per l'adreçador, passar per la mola (Ca-Am), passar per l'arrasador; fer anar a ratlla, fer anar dret, fer passar per l'ull d'una agulla, fer una cosa per força, complir la llei, fer claudicar, posar a retxa (Mall)   |
Ella es pensa que li donaran permís, i la faran passar pel raig com els altres
(es cosina del batlle).

Us farem passar pel mateix raig, els jubilats
(a 67 anys, ja podreu ser socis).
No em preocupa, si hi ha un atac nuclear: passaré pel mateix raig que els altres.
Totes dues passen pel raig: són dues torracollons.
Aquesta criatura, l'heu de fer passar per la mola, que no us creu de res.

A casa seva el fan passar per l'adreçador: ja el fan anar dret!

Els fa passar tots per l'arrasador
– Gir-Val- (els fa complir, els fa pencar).

A -
La nena plora, a la guarderia. B -La deuen fer passar per la rega
T'agradi o no, passaràs per aquí (faràs el llit).
Van passar per la pedra molts refugiats
(= matar) -Temps-.

Se la va tirar
(o se la va fer, se la va cardar; millor que se la va passar per la pedra -això podria ser així, si l'hagués obligada-) -TV3-.

Els que no vulguin pagar, passaran per la rega!
A
-La nena plora, a la guarderia. B -La deuen fer passar per la rega (o la deuen fer anar a rega).
No ho volia fer, però v
a haver de passar per la rasa.
nota: 'Passar pel tub' i 'passar per l'aro' no són bones solucions.


passar pels ulls

Mirar o llegir quelcom amb interès (Mall). |
llegir detingudament, llegir amb atenció,
passar els ulls (Ca), mirar bé |
M'agraden molt els relats d’aquell escriptor, me’ls pas pels ulls moltes vegades.
Passa els ulls en aquest dibuixos, que tots semblen iguals (joc de diferències).


passar pena

Amoïnar-se per una cosa (Mall-Men-Val-Gir). |
patir, angoixar-se, tenir pena, passar ànsia, estar preocupat, frisar |
És una noia tan sensible que passa pena per tot.
La dona sempre passava pena que el fill no tornés.
Mentre s’estiguen al corralot, els bous, no cal passar pena -La cara oculta de la lluna-.
Pel sisè, no passeu pena (manament) -Fages de Climent-.

He tret el gos perquè en passo pena (sempre és a dins, Am).
No passeu pena, que ja ho faré.

passar penes i treballs

Tenir moltes dificultats. |

amb penes i treballs (Gir-Val), passar mals dies, passar-ne de fredes i de calentes, passar-ne de totes, passar penúries, passar penes, passar treballs, passar tos (gana,Ca,) passar més fam que es soldats de Tarragona (Mall) |

Aquella temporada vam passar penes i treballs.

Ha quedat sense feina i passa mals dies.

Ja n'he passades de penúries, a la vida! (pobresa, guerra, malalties)

A -Se'n passen de totes B -Sí sempre se'n passa alguna (hi ha malalts).

Passàvem tos, els anys que pedregava.

Passaven molta tos, a Tortellà: per això hi havia tants músics.

passar per

1 Ésser considerat d'una manera determinada, de vegades sense ser-ho. |

ésser tingut per tal o tal cosa; semblar, aparentar |
Vols passar per mentider davant d'aquesta trepa?

Si ho fes, passaria per lladre.

Sort que tinc el paper; si no, passaria per mentider
(dirien que no he pagat).
El de la dreta encara passaria, per dona
-tres transvestits que canten- (ho sembla).
Passa per ser un gran mecànic.

Tu, a Cocentaina, passes per ser de fora
(per no ser del poble; hi va anar de gran).
Aquest cotxe, de lluny, podria passar per un Mercedes.

2 Ocórrer alguna cosa a algú perquè té un defecte determinat. |

passar perquè s'és |

Això em passa per bona persona.

Tor això us passa per burros i mussols
(o per burros i gruixuts; no vigilen les coses i els enganyen, Am).
3 Haver-se trobat, o trobar-se, en la situació que es diu. |

ja m'ha passat; ja sé què és, això
|
A -
Han quedat sense feina. B -No és gaire agradable, ja hi he passat per això.
El país ha passat per grans trasbalsos
–L'armariet-.
4 Haver de fer o de controlar les coses. |

haver de vigilar, anar sobre |

En aquesta casa, tot ha de passar per mi
(ho he de controlar tot).
Ho has de fer tu o controlar-ho, tot va a sobre meu i això no pot ser

Té el seu pare vell, tot ha de passar per ella i està esgotada.

A -
Ja heu fet el pessebre? B -Encara no, tot ha de passar per mi i no puc córrer (no m'ajuda ningú).

passar per *

Per estalviar cal ajuntar serveis (o per estalviar s'han d'ajuntar serveis; millor que l'estalvi passa per ajuntar serveis).

Per pujar a Primera Catalana el Roses ha de fer un bon resultat a Calafell (o necessita fer; millor que l'ascens a primera catalana passa per un bon resultat del Roses a Calafell).
L'actualitat informativa és al Perú
(o es troba al Perú; millor que l'actualitat informativa passa pel Perú -CR-.

passar per alt

Fer veure que no es veu una cosa (Gir-Mall). |

silenciar, callar, ometre, no fer cas |

T'he passat per alt moltes coses, però això no ho aguanto.

L'àrbitre ha passat per alt la falta (l'ha vista i no l'ha xiulada).

La federació ha passat per alt la sanció –CI-.

2 No adonar-se de quelcom. |

escapar-se, distreure's, oblidar, passar desapercebut, passar per malla, passar de llarg, passar per damunt, passar enlaire (Am) |

M'ha passat per alt la manilla -comptant els punts- (m'he descomptat)

Em va passar per enlaire, la reunió.

No li passarà pas per alt, al nen, aquest quadre: ho veu tot!

Posa el paraigua aquí i ja el veurem: no tinguis por que ens passi per alt.

Les comes em passen per alt, si és amb llapis (no les veig).

Coses així s'han de passar per alt (no fer-ne cas).

Dedicar discos a la ràdio ha passat més enlaire (no es fa, Am).

No li passa res per alt, al nen (ho veu tot).

No li'n passa mitja (o no li passa res, no li passa cap punt, no li n'escapa cap, totes les agafa).


passar per damunt

No veure un fet o no voler-lo veure, ignorar-lo (Val). |
passar per alt, fer cas omís |
L'àrbitre s’ha passat per damunt un penal.

passar per l'altar

Unir-se en matrimoni religiós (Cas). |
casar-se, esposar-se, rebre marit -o esposa- (Cas) |
...s’haurien de fer 'noviets' i passar per l’altar -La cara oculta de la lluna-.
nota: Es diu molt en castellà, però el veiem acceptable.

passar per la pedra

Oblegar a fer, obeir. |

fer passar per l'adreçador, fer les lleis, fer creure, fer passar per la rega, fer anar dret |
No vol creure, però el mestre el va passar per la pedra.

nota: Creiem que són castellanismes:

Se la va passar per la pedra *
-sexe- (es pot dir: se la va fer, hi va anar al llit, se la va tirar...) -TV3-.
Van passar per la pedra molts refugiats *
(es pot dir: van matar molts refugiats, van assassinar, van pelar) -Temps-.


passar per les baquetes

Passar-ho molt malament (Men-Bar). |
veure-se’n de tots colors, passar pes lloc estret (Men) |
La Brígida ha estat a punt de morir; ja ha ben passat per les baquetes!

passar per les mans (d'algú)

Tenir relació o cura d'alguna cosa. |

haver tocat, haver controlat, haver remenat, haver tingut; passar per moltes mans |
A
-On has posat el disc? B -No ho sé, però si ha passat per les meves mans, ja el trobarem (ja l'he endreçat bé).
Han passat molts alumnes per les seves mans.

Pobre gos, passar per tantes mans!
(en tenen cura grans, mainada, veïns i sembla que no pot anar gaire bé).

passar per malla

Fer omissió de quelcom, filtrar-se sense deixar-se agafar (Mall). |
passar per alt, passar desapercebut, escapar; no moure ni pols ni remolí (Val) |
La setmana passada ens passà per malla recordar l’avinentesa.
Vigila que no et passi res per per alt.

Descobrim mots que ens havien passat per malla -Moll-.
De vegades els minuts li passaven per malla
-Josep Pla-.

passar per sobre de (o: passar per damunt de)

No respectar una llei o un acord. |

no respectar, no fer cas, saltar-se, transgredir, vulnerar, infringir, contravenir |
Ell ha passat per sobre del consens.

notes: 1 Pensem que és una construcció d'origen castellà.

2
El Barça apallissa el Saus: 42-22 (o derrota, repassa, clenxina; no el Barça passa per sobre del Saus).

passar per ull

1 Escapar-se, algú o alguna cosa, per un forat (Gir-Mall). |

empassar-se, enfonsar-se, esfondrar-se (Mall), caure en un forat; entrapar-se |

Hi havia la trapa oberta i el gat hi va passar per ull.

Em vaig entrapar en un forat del carrer, em podia haver fet un bon mal -feien obres- (hi vaig ficar el peu).

2 Fer desaparèixer. |

passar per alt, ometre, silenciar, oblidar; esmunyir-se, fugir; sofrir moltes desgràcies (Mall) |

Tot plegat era un muntatge per fer passar per ull 15 milions anuals de l'erari públic –Punt-.

Amb quina facilitat passen per ull, els diners (es gasten, es fonen).

Com és que passa per ull als serveis de seguretat? (que no el veuen).

Hi va ser una estona, però va passar per ull; de seguida se'n va anar.

Tenia moltes il·lusions, però totes han passat per ull (Mall).

3 Esfondrar-se un edifici o una part d'un edifici (Mall-Val). |

caure, baixar, ensorrar-se |
La casa era tan vella i ruïnosa que passà per ull.

notes: 1 'Passar per ull', a Mallorca, és esbucar-se o esfondrar-se. 'Fer ull' és destruir-se o arruïnar-se.

2 Erari públic és redundant: l'erari sempre és públic.

passar prim

Fer les coses amb menys intensitat de la que sol ser habitual (Ca). |

passar fluix, ésser moderat, ésser frugal, refrenar-se |
Atipem-nos, avui; demà passarem més prim
(menjarem menys; avui és Nadal).
Quan van mal dades els economistes busquen el refugi de l'humor per mirar de passar prim
-Punt-.

passar ratlla i fer compte nou

Deixar de banda l'ahir i començar de nou (Men). |
tornar a començar,
canviar de tema, passar ratlla (Am), fer deu i talla (Men ) |
Tot el que he fet m'ha sortit malament; passaré ratlla i faré compte nou.
Ja n'hi ha prou de parlar de política: passem ratlla!

passar sa nerviada

Nerviada té el sentit d’un atac de nervis intens (Mall). |
estar més tranquil, calmat, assossegat |
Quan em passi sa nerviada en tornarem a parlar, de les oposicions.
Saps quina nerviada que hem passat amb això de ses obres; mos pensàvem que no acabaríem mai!
(o que hem tengut)

passar-se *

Ja n’he fet un gra massa amb el vi (o ja he begut massa, m'he excedit; no ja m'he passat).
Avui n'he fet un gra massa, treballant
-massa hores- (o m'he excedit, he abusat; no m'he passat).

Fa tres quarts que ens esperem, això passa de mida! (o passa de ratlla; no es passen!)
nota: Vegeu “passar-se” al DPC, volum 1.

passar-se de frenada *

El corredor ha frenat massa al límit (o ha frenat massa tard; no s'ha passat de frenada).

El president n'ha fet un gra massa (o s'ha excedit, ha passat de la ratlla, ha passat de la mida, n'ha fet un caramull -Mall-; no el president s'ha passat de frenada).

nota: Realment no trobem com s'ha de dir 'passar-se de frenada' en català, però no ens sembla una bona solució.


passar-se de llest *


No facis el viu
-Gir-Val- (o no abusis, no vulguis ser tan savi, fes el que has de fer, no comptis els pèls a la guineu -Val-; no no et vulguis passar de llest) -TV3-.


passar-se de quatre cantons *

Ara el Govern s’ha excedit (o n'ha fet un gra massa, s'ha extralimitat; millor que s'ha passat de quatre cantons, s'ha passat de quatre pobles) -Llibre de Mallorca-.

passar-se el porró


Vegeu 'fer-se passar el porró'


passar-se la pilota *


Telefones a la companyia del llum i no acabes mai: l'un et remet a l'altre
(o l'un et passa a l'altre, l'un dóna la culpa a l'altre, l'un culpa l'altre, et fan anar d'un lloc a l'altre, et fan anar d'Herodes a Pilat; millor que es passen la pilota dels uns als altres).


passar-se la saó

Passar una oportunitat, perdre l’ocasió de fer alguna cosa, per culpa de l’envelliment (Val). |
envellir, covar-se l’arròs, fer tard, passar l'edat |
Si no tenim prompte un fill, se’ns passarà la saó.  
Li ha passat l'edat, com a mi, per fer de presentador (és massa vell).

passar-se pel folre *

Prometen molt i a l'hora de la veritat fan poc (o no fan res, moltes promeses i pocs fets, moltes promeses i el vent se les emporta, se les passen pels collons, se els passen pel clatell -Am-; no fan moltes promeses i se les passen pel folre, i se les passen per l'entrecuix, i se les passen per l'arc del triomf).

passar-se pels ulls (una cosa)

Mirar una cosa (Mall). |

posar els ulls (en una cosa) |
Em vaig passar pels ulls tota la cantonada del carrer.

passar-se per (un lloc) *

Vine a la botiga (o passa per la botiga; no passa't per la botiga).

Per comprovar-ho només calia passar per aquell carrer (o anar a; no passar-se per aquell carrer) -CR-.


passar-se per l'escudeller

Venir-li una idea a qualcú (Mall). |
p
assar pel cap, passar per la barretina |
En Pep sol fer la seva via, així com li passa per l’escudeller
-Bruixat-.

passar un mal aire

Haver-hi molts malalts de la mateixa malaltia en un lloc; passar una cosa que es considera dolenta. |

passar un mal temps, haver-hi una passa (Gir-Mall), haver-hi una epidèmia |
Ha passat un mal aire, perquè hi ha molta grip.

A
-Hi ha moltes dones embarassades. B -Déu passar un mal aire (irònicament).

C -
S'ha mort molta gent en pocs dies. D -Déu passar un mal aire

Passa un mal aire amb els mestres
(se'n divorcien molts).

passar volant

Passar el temps molt de pressa. |

passar ràpidament, passar com si res, tocar-se |

Dues hores passen volant.

El temps m'ha passat volant.

Passa el matí volant, anant a Anglès a comprar.

Els mesos passen volant (o es toquen).

passar xuclant (una menja)

Ésser, una menja, tova, bona, de bon prendre (Ca). |

ésser de bon menjar, ésser amorós |

Això passa xuclant.

Aquell cuixot -pernil- passava xuclant.

Els calçots passen xuclant (són tous).

Aquests torrons passen xuclant.

passat (+ temps)

Quan haurà passat el temps que es diu (Gir-Mall). |

després de, més tard, més enllà, en acabat, acabat, al cap de |

Passat l'estiu ho veurem.

Es casaran passat veremes.

Ho farem passat festa (passades festes, a Mall).

Això ja va ser passada la guerra.

Baixarà el preu, passat un temps.

passat de (i: passat que)

Exceptuant això que ara diem. |

tret que, tret de, llevat que, excepte, a excepció de, fora de, menys, si no és que |

Passat de Girona i Olot, no hi havia cap més fira com aquesta (la d'Amer).

Passat del gec, no compraria pas res més.

Cap moto no li va bé, passat d'aquesta.

No truco pas a ningú, passat de tu.

Passat quan sóc a casa, sempre vaig amb papers que porto.

Bec farigola, passat dels àpats.

Passat de l'espasa ho tenies tot (cartes).

Passat dels mestres, treballa tothom, avui.

Passat del Barça i del Madrid, no interessa gaire, el futbol.

De seguida ho adoben, passat que sigui una avaria molt forta.

Passat que vinguin d'imprevist, no vindran pas.

A -És casat en Ramon? B -Passat que sigui de poc, no.

A casa, passat que faci mal temps, no m'hi quedo pas.

Els vull fer ensenyar, els fills, passat que siguin burros.

No sol pas trucar, passat que sigui el meu sant.

No era pas brut, el pis, passat que fos la cuina.

passat demà *

El concert és demà passat (o despús-demà -Val-; no el concert és passat demà) -CR-.

passat, passat

No cal pensar en les coses que ja són fetes. |

fet, fet; no hi pensis més, fes creu i ratlla, no t'hi capfiquis |

No et preocupis perquè ha suspès: passat, passat.

passat per aigua

Es diu quan plou (Am). |

moll, amb pluja, remullat |

Vam tenir una fira passada per aigua.

Tenim un cap de setmana passat per aigua -TV3-.


passeja calendaris

Portar una cosa a una persona i no trobar-la per lliurar-la-hi (Men). |
fer el viatge en va, fer l’anada per la vinguda (Gir), fer es camí debades (Mall) |
No et trobo mai a casa: ja estic cansat de passejar calendaris!

passi-ho bé

Fórmula de comiat que es considera molt educada. |

adéu, adéu-siau, a reveure |
Ara me n'he d'anar: passi-ho bé.

passi-ho bé, que cauen gotes!

Comiat entre despectiu i humorístic adreçat a una persona de qui hom té ganes de desentendre’s (Bar). |
estigui bonet, que Déu el faci bo, ja s’ho farà |
Sap què li dic Sr. Nicolau?, que n’estic fins al capdamunt! Així doncs, passi-ho bé, que cauen gotes.
Que sí, que sí, que té tota la raó! Au, doncs, passi-ho bé, que cauen gotes.
No tornis a empipar-me més, d’acord? Apa, doncs, passi-ho bé, que cauen gotes.

passió de son

Necessitat sobtada de dormir. També sentim 'passió de riure', a Barcelona. |

ganes de dormir |
Havent dinat em ve una passió de son.

Ara tinc una passió de son; ja parlarem en acabat.

Em va venir una passió de riure
(un riure perllongat i molt intens).

pasta gansa *

Ens va costar una picossada -Gir-Val- (o molts diners, una dinerada, un dineral; no una pasta gansa).

pasta: Diner (DIEC)

pastor d'ànecs!

Persona que no sap fer la seva feina (Girona). |

ànec (Ca), torracollons, inútil, inepte |
Ets un pastor d'ànecs!
(juga malament a cartes; ho diu el seu company).

Ja hem caçat un parell d'ànecs, avui
(dos que ara no en saben, per jugar a cartes).

patata calenta *

El govern central intentarà passar el conflicte a les autonomies (o el problema, els maldecaps, el compromís, la dificultat, el trencacolls, el trencacaps, el merder; millor que la patata calenta).

'patejar' (i 'patejar-se') *

Ha voltat per tot Andalusia -fent campanya electoral- (o ha corregut, ha resseguit, ha rodat, ha caminat -si és a peu-; no s'ha 'patejat' Andalusia) -8TV-.

nota: Trobem 'patejar' al DNV. No ens sembla bo, perquè és un derivat de 'pata'.


pati del darrere *

El projecte del Barri Vell també afectarà els carrers veïns (o els carrers propers, altres carrers; millor que el pati del darrere).


patim-patam

1 Onomatopeia de la fressa que fan un seguit de cops secs. |

patatim, patatam |
Quin patim-patam de portes, amb aquest vent.

2 Se sol dir de qui diu o fa les coses sense rumiar gaire. |

ets directe |

No és pot parlar gaire avui dia, i tu: patim-patam -
ho xerres tot- (millor que patatim, patatam).
Ella és directa, quan pensa una cosa: patim-patam!
(la diu).
Tu fas les coses patim-patam: de pressa i sense dir res a ningú.


patir de (o: patir)

Estar preocupat o neguitós per alguna cosa. Estar malalt |

sofrir, penar, tenir pena, dolorejar, passar ànsia; patir per |
Va començar a patir d'al·lucinacions
–Punt-.
Pateix d'ansietat
-Revista-.
Ara pateix
o pel gos (és tard i no l'hem tret a passeig).
Patia per la seva vida.

El Bàscara ha perdut
(millor que ha patit una derrota) -CI-.
nota: Actualment se'n fa un abús, del verb patir.


patir del mateix mal

Tenir, dues persones o més, les mateixes característiques (Gir-Mall). |

patir del mateix defecte, ésser iguals |
A -
La nena sempre vol que li compri joguines. B -Tots pateixen del mateix mal, la mainada (tots fan igual).

En aquesta classe tots pateixen del mateix mal
(no creuen, no escolten).


patir la gota mortal

Tenir un gran patiment. |

tenir un turment, un patiment, un sofriment, una tortura, una rabior, un suplici, una punyida, un rosec; passar-les magres, passar-les putes, veure la padrina, passar el purgatori en vida, passar-les agres (Val) |
He patit la gota mortal
(de mal de queixal).

Vam haver de patir molt
(o la vam ballar magra, vam patir la gota mortal; millor que vam patir horrors).

'pay per view' *

A casa no tenim televisió de pagament (o televisió pagant; no 'pay per view').

peça a peça *

Vegeu '(nom) a (nom)', a la lletra A, a la primera carpeta *


pecar de (i pecar per)

Tenir el defecte que es diu. Tenir falta d'una cosa. |

fallar per alguna cosa, excedir-se en, perdre's per; faltar,mancar |

És massa bon xicot, peca de xerrar massa (es perd per xerrar massa).

Pequen d'humils.

Tu peques de bona fe: tothom t'entabana.

No em sembla malament, però no voldria pecar d'ingenu -Temps-.

Pequem per fer les figures massa petites.


pecat amagat, mig perdonat

Una malifeta que es fa d'amagat no és tan greu com si es fes en públic (Gir-Bar-Mall). |

s'ha d'evitar l'escàndol públic, pecat confessat, és mig perdonat (DCVB) |

A -Van ser amants molts mesos, però ningú no ho sabia. B -Mira: pecat amagat, mig perdonat.


pecat foradat

Hom ho diu d'una cosa innocent, que no mereix cap reny ni cap càstig. |
no té cap importància, pecat venial |
A
-Atipar-se de gambes és un pecat. B -Un pecat foradat!

pedra angular

Vegeu 'clau de volta'

pedra d'escàndol

Allò que produeix un escàndol. |
motiu d'escàndol, origen d'escàndol, l'esca |
Aquest plantejament ha estat la pedra d'escàndol -CR-.

pedra de toc

Allò que serveix per comprovar vàlua de quelcom. |

punt de referència, punt de contrast, prova, comprovació |

El Gamper serà la pedra de toc per al Barça -Avui-.

La música de Beethoven ha estat la pedra de toc per a qualsevol músic (interpretar-la) -C33-.


pegar (+ adjectiu)

Construcció que equival a ésser, resultar (Val). |
ésser, anar |
Les connexions no passen perquè el forat pega xicotet.
No he comprat peix perquè avui pega car.
Després de mirar el rellotge, li diu: Millor vaja-se'n i torne d'ací a una hora, que encara pega en prompte –Migjorn-.

pegar a fugir

La construcció "pegar a" significa iniciar una activitat que requereix moviment (fugir, córrer, etc., Cas). |
arrencar a córrer; començar a, anar-se’n ràpidament, (escampar el poll, fofar, fugir escapat, picar sola Val) |
El nen va pegar a fugir en sentir els primers petards.
Si comença a contar històries de la mili, pegueu a fugir.

pegar arpades

Donar cops o fregades fortes amb la mà arquejada o de pla (s’usa sovint en sentit figurat Mall). |
ventar plantofades; ventar fiblades, punyir |
La feta em pega arpades a la ment d’una manera constant.

pegar cabotades (o fer)

Les cabotades són els cops de cap per aguantar-se i no caure, o per no adormir-se completament que fa qui és mig adormit (Val). |
fer sons, fer -o pegar- becaines o becadetes, becar l
He pegat unes cabotades i ja era a Girona (amb tren).

pegar cantera

Venir-li a algú les ganes de cantar (Mall). |
començar de cantar |
Quan a un segador li pegava cantera podia cantar tot el dematí -Escrits-.
nota: Tenir ganes de cantar és "tenir cantera".

pegar coça al llençol

Llevar-se del llit d'un manera sobtada (Mall). |
aixecar-se
(Gir-Mall), botar del llit (Mall) |
A les cinc de la matinada vaig pegar coça al llençol i me'n vaig anar a berenar.


pegar de cap

Actuar d'una manera precipitada, sense prendre cap precaució ni meditar-ne les conseqüències (Mall). |
ésser un tocacampanes, (pegar de cap com es bous, no encomanar-se a Déu ni a Santa Maria Mall) |
En Biel no té remei, sempre hi pega de cap.

pegar de grapes

Ensopegar amb un obstacle que impedeix d'avançar o de moure's (Mall). |

entrebancar, entropessar (Val) |
En Joanet va pegar de grapes a la porta.


pegar en pedra

Expressió que fa referència a la resistència o les dificultats que es troben per aconseguir alguna cosa. |
trobar pedra, trobar resistència, ésser difícil |
Després de set anys de picar pedra, ens mereixem governar sols.

pegar-li es juliolet

Fa referència a un temps en què les malalties infantils eren poc conegudes, i els infants petits finaven de mort sobtada durant el mes de juliol, quan la calor era més forta (Mall). |
Pobre Joanet, li ha pegat es juliolet i no han pogut fer res per salvar-lo.


pegar malament

No pair bé un aliment; tenir malestar estomacal (Val). |
posar-se malament |
No em trobe bé; deu haver-me pegat malament l’oli del bunyols.

pegar-se el 'lote' *

Van anar al cotxe a remenar l'api (o a fotre's mà, a magrejar-se -Gir-Val-, a grapejar-se, a morrejar-se; no a pegar-se el 'lote').

pegar-se tocs pes cap (o donar-se)

Estar desesperat per algun motiu i penedir-se’n fortament (Mall). |
tirar el cap per les parets (Ca), (tirar-se de cap contra ses parets, fer es tro Mall) |
Es pegava tocs pes cap per tot el que havia fet.

pegar tímbola

Es diu quan un hom beu un líquid d’una vegada, sense aturar-se (Mall). |
pegar una glopada (Mall) |
Envestí l’ampolla i li pegà una tímbola frenètica
-Bruixat-

pegar tirada

Estirar (Mall). |
arrencar, estrebar, fer una estirada |
Els al·lots afinen una lletuga ben revenguda i li peguen tirada -Rondalla Mn. Alcover-.
afinar:
veure
lletuga:
enciam
revenguda:
revinguda, grossa

pegar un batut

Caure a terra (Mall). |
caure per terra, fúmer-se de morros, caure de bocadents, caure de vint ungles, caure de bigotis, (fer un batut, pegar un esclat (Mall) |
Volia fer tanta via que va pegar un batut.

pegar un bot

Anar a fer alguna activitat de cert renom a un lloc determinat (Mall). |

passar a, saltar a , encaminar-se cap a |
Ja hem fet el documental sobre Palma, demà pegarem el bot a la Part Forana.

nota: 'Pegar un bot' també vol dir desaparèixer, anar-se'n algú d'un lloc. I, també, millorar, una persona, un grup, una empresa, en la seua situació (Val).


pegar un pinyol (o fer, fotre)

Conèixer carnalment, fer l’acte sexual (Mall). |
sucar el melindro, fotre -o pegar- un clau, cardar,
fer-ho, (pegar un xisclet, un gínjol, un tro; barrinar, boixar Mall), llenyar (Val) |
Va pegar un pinyol amb una russa.

Vàreu tenir un bon comprador per les peres i poguéreu anar a pegar un pinyol
-Nous escrits-.

pegar un 'polvo' *

A última hora li va fotre un clau -Gir-Val- (o se la va fer -Gir-Val-, se la va cardar, hi va sucar el melindro, -li va pegar un pinyol, hi va boixar Mall-, -hi va pegar un bolet, li ho va fer Val-; no li va pegar un 'polvo').


pegar un verderol

Fer l'acte sexual (Mall). |
cardar, (fer-ho, llenyar Val), (pegar un pinyol, pegar un xisclet, mullar s’all, barrinar (Mall) |
En Joan va tenir més sort, amb aquella al·lota: li va pegar un verderol.
Au dona, anem al llit, que vull mullar s’all.

pegar una alçada de cul

Donar mostres d’irritació amb paraules o gestos (Mall). |
tenir un cop de geni, treure el geni, plantar cara, (pujar sa sang an es cap, sortir com un pinyol de cirera, fer un alça-cul Mall) |
Na Rosa ha pegat tal alçada de cul que ha espantat els convidats.

pegar una estreta

Avençar molt en una feina (Mall). |
fer una estricada, fer un cop de coll |
Si li pegam una bona estreta, en un instant haurem acabat.


pegar una ulladeta

Mirar, revisar un lloc o una situació (Val). |
donar una ullada, fer un cop d'ull, guaitar |
Porta’m l’ordinador i li pegaré una ulladeta, per si te’l puc reparar.

pegar una xótala

Enfonsar-se de cap dins l’aigua (Moixonies, Mall). |
fer una capbussada, capbussar-se, submergir-se, pegar o fer un capfico (Mall), (fer un escabussó, escabussar-se Val) |
El vaig veure damunt la barca i, de cop i volta, pegà una xótala.
El primer que va fer en arribar a la cala va ser pegar un capfico.

pegar voltes

Cavil·lar, pensar en alguna cosa preocupant (Cas). |
no treure's del cap, agafar una ceba |
Ara estan pegant-li voltes a la denominació de la llengua –Temps-.

pegar-se un cop a la barra

Afluixar-se d’una cosa, veure’s obligat a prescindir-ne (Mall). |
desistir, renunciar a, (pegar tres cops a sa barra, pegar-se un cop an es morros, estrènyer-se un ou Mall) |
No va poder fer res per solucionar s’assumpte; s’hagué de pegar un cop a sa barra.

peix fa mal a peix

Les persones del mateix ofici o els comerços del mateix ram es perjudiquen mútuament (Am). |

com més botigues hi ha, menys venen; l'un fa la competència a l'altre, els beneficis s'han de repartir |
A -
Quan hi hagi la fleca nova perdrem venda. B -Ja se sap: peix fa mal a peix.


peix gros

Persona important. |

persona de categoria, personalitat, cap, un dels grossos; tenir to (Bar) |
Es reuneixen els peixos grossos del petroli
-TV3-.

Ell és un dels grossos de l'empresa.

La festa té una mica de to
(de categoria).

pel (+ temps)

Tenint en compte l'edat d'una persona o el temps d'estada en un lloc. |

si es té en compte, si es pensa, si es considera, per als anys que té (Val) |

Pel temps que fa que ets aquí, parles molt bé el català.

Pels anys que té, és molt trempat, aquest nin.

Per als anys que té, parla molt, la nena.


pel broc gros (parlar)

Dir tot el que es pensa, dir les coses sense miraments (Gir-Bar). |

ésser clar, ésser directe, no anar amb embuts (Gir-Val), fotre-les pels descosits (Ca), fotre-les pel dret, sense mesura, irreflexivament, tal com raja, fotre-les com els burros els pets (Am), posar els punts sobre els is (DIEC) |
Ha parlat pel broc gros, el president
(criticant-ho tot, diu bestieses) -Avui-.

Jo l
es foto pel broc gros (sóc clar).

Aquest home m'agrada, perquè diu
les coses pel broc gros (clares).

Ella, quan s'enfada, els hi fot pels descosits.

No té pas
manies, ell: les fot pel dret (les diu clares).

pel cap alt

Com a màxim. |

a tot estirar, amb prou feines, no pas més de |

Te'n queden 20, pel cap alt –TV3-

pel cap baix

Com a mínim. |

ben bé, almenys, si més no, p'es cap prim (Mall), pel cap prim (Men), pel cap curt (DCVB) |

Les coincidències són, pel cap baix, curioses –Temps

Serem 15, pel cap baix -CR-.

S'han de calar les xarxes uns 80 metres, pel cap prim (per atrapar llagostes) -Temps-.


pel cas

Ho diu qui no vol continuar parlant d'un tema. |

és igual, deixem-ho així, no té cap importància, continuem |
A -Però algú no pagarà. B -Pel cas, si nosaltres...

C -Em sembla que era la cunyada de la germana d'en Gerard. D –Pel cas, ara podem... (anem al gra, és igual).

E –Poc sé qui són, aquests que dius! F –Pel cas, en Joan ja va venir a pagar.

G -
No sé que anava a buscar. H -Pel cas! (tant és).


pel coll (i p'es coll)

Al voltant del coll, sobre la regió veïna al coll, espatlles i part de l’esquena (Mall). |
al coll, a coll |
Sempre anava amb una guitarra pel coll.

pel compte que li té *

Gènova ajudava Catalunya perquè li convenia (o perquè li interessava, perquè ja li anava bé, perquè eren socis; millor que pel compte que li tenia) –Llibre-.

A -El gos s'ha escapat. B -Ja tornarà, perquè ací menja (o pel que l'hi va; millor que pel compte que li va).
nota: 'Pel compte que li té' es diu força a València i a Mallorca. Pensem que és un calc del castellà.


pel contrari *

La situació no va bé; al contrari, empitjora (o per contra, ben al contrari, tot al contrari; no pel contrari).

pel demanar, no quedis

Quan es fa una venda, cal anar alt de preu. |

no et perdis pel demanar, tu demana, a retallar sempre s'hi és a temps, mai s'ha de perdre per demanar (Men, DCVB) |
A -
No sé si demanar-ne 50.000 euros és exagerat. B -Tu, pel demanar, no quedis.

pel demés *

Els preus han pujat una mica; fora d'això, les circumstàncies són les mateixes -Gir-Val- (o això a part, això a banda, això de banda, a part d'això, per les altres coses, d'altra banda; no pel demés).


pel dia

Comprar, collir o agafar coses per un sol dia. |
per un dia, per avui |
He anat a collit tomates pel dia.

Si han d'anar pel dia, vol dir que van malament
(els fan pagar cada dia el gènere que ells revenen, no els fien).

pel dret i pel revés

Vegeu 'del dret i del revés'

pel febrer, lloga jornaler.

Al febrer el dia ja és llarg i ja val la pena de tenir jornalers (es deia quan es treballava de sol a sol). |

el febrer ja és jornaler (Ca), pel febrer, jornal enter (DCVB) |

pel fet de

Per la raó que es diu. |

perquè, a causa de, per causa de |
És millor sembrar trumfes petites, pel fet que n'hi entren més.

pel gust de la boca

Quan el menjar passa per la boca. |

pel gust que té, pel seu sabor, per gana |
Pel gust de la boca, si en menjaríem de coses!
(però hem de fer règim)
Si volgués creure el gust de la boca, encara menjaria més.

Pel gust de la boca és bo, aquest meló
(té bon gust).
Pel gust de la boca en menjaria més, però em farien mal.

Per gana, encara menjaria més.

Per gana, m'ho fotria tot
(quedo perquè no em faci mal).

pèl i repèl

Dues vegades seguides o més. |

repetidament, reiteradament |
Avui ens han guanyat pèl i repèl
(jugant a cartes).

pel mateix fet

Vegeu 'al mateix fet'


pel matí (i: per la nit, per la tarda) *

Vindrem demà al matí (o demà dematí, demà matí -Gir-, demà de matí -Val-; no demà pel matí).

Encara somnia a les nits amb ella (no per les nits) –Temps-.
nota: 1 No trobem exemples de 'somiar amb' al DIEC, però és una construcció ben estesa. Pensem que és acceptable.

2 Hi ha 'pel matí' al DNV.

pel meu gust

Segons la meva opinió. |

per mi, a mi em sembla, jo penso; per a satisfacció de |
Aquests quadres són més bons que aquells, pel meu gust.

Ara, pel meu gust fa massa calor..

Pel meu gust és ben feta, aquest noia
(m'agrada).
No és gaire bo pel meu gust, aquest raïm. 

Ara encendran l'enllumenat dels estadis més aviat per a satisfacció dels accionistes de les companyies elèctriques -Avui-.


pel meu vivent (o pel seu vivent)

Mentre sigui viu. |

mentre duri la vida |
Els CD's duraran pel meu vivent
(no caldrà passar-los a res més, com ha passat amb les cintes).
Jo tinc una paga pel meu vivent. 

pel mig

Per la part central d'un lloc (Gir-Mall). |

al mig, per entre, pe'n mig (Mall) |
Caminàvem pel mig de les herbes
(pe'n mig de ses herbes, Mall).

El gos em va passar entre cames.

La serp passava per entre les herbes.

El clau passa per entre les dues fustes.

pel moment *

Ha estat la detenció més nombrosa ara per ara -Gir-Val- (o de moment, fins ara; no pel moment) -CI-.

Farem concerts, de moment al País Valencià (o ara per ara; no pel moment).

pel pa et voldria!

Bromada que se solia fer a una noia quan venia de comprar pa (s'aprofita la coincidència fonètica amb 'palpar-te voldria'; alguna vegada hem sentit de resposta: 'Jo, per la coca et deixaria!'). |

Ai, Mercè!, pel pa et voldria!

pel preu

Tenint en compte el preu d'un producte. Se sol dir de les coses regalades (Ca). l

pel que val, pel que costa, pel que paga |
Pel preu, ja el podríem agafar
(és de franc).

Pel preu que ens van costar, aquelles sabates, és igual que no duressin gaire.

A –Són bones aquestes galetes? B –Pel preu, sí (són regalades).

C -
Està bé la casa? D -Pel que en paga, no (per aquest preu en trobaria de més bones)

E -
És ben pagada, la casa, a 120.000m euros? F -Per la qualitat que té, no (és barata).

pel que es veu

Sembla que és d'aquesta manera. |

pel que sembla, segons sembla, pel que veig |
I, pel que es veu, juga molt bé.

Poc vindrà a les dotze, pel que veig
(falta un minut).

És mal fet, pel que veig
-TV3-.

Pel que sembla, les coses no han anat bé
-TV3-.

A
-Vénen cada setmana, aquesta gent? B -Pel que som vist, sí.

pel que fa a

Parlant d'aquest tema. |

pel que respecta a, referent a, tocant a, quant a; per mi |
Pel que a mi respecta, m'estimo més el futbol.

...i núvols pel que fa a la nit
-TV3-.

pel que hi fas (en un lloc)

Com que no hi fas res (Gir-Mall). |
ja que no fas res |
Pel que hi fas aquí, ja pots anar cap a casa.

Pel que hi fem en aquest món, ni mai que ens en treguin! (ironia)

pel que més vulguis (o: pel que tu més estimes) *

Deixa-m'hi anar, si us plau (o sobretot, per favor, per l'amor de Déu; millor que pel que més vulguis).

Fes-ne via, si us plau (o sobretot, mira de fer-ne via, procura fer-ne via; fes-ne, via per l'amor se Déu; millor que pel que més vulguis!, pel que tu més estimes) –TV3-.

pel que podria ser

Podria ser pitjor. |

podria haver estat pitjor, no ens podem queixar, ha anat relativament bé |
Està contenta, la nena, pel que podria ser
(els pares s'acaben de separar).

A -Estàs bé? B -Pel que podria ser, sí (ha tingut un accident i s'ha fet poc mal).

pel que pugui ser

Per precaució (Gir-Mall). |

per si de cas, pel que pugui venir, pel que pugui passar, no fos cas que, no fóra cas que (Val); estar a la rereguarda, ésser -o estar- a veure venir, guardar un roc a la faixa |
Faré atots directes, pel que pugui ser
(per evitar perills, perquè els contraris no doblin).

M'enduré un paraigua petit, pel que pugui ser.

Jo ja porto dos jocs
de claus, pel que pugui ser (per si en perdo un)
Hem de guardar alguna cosa pel que pugui venir (estalviar, ser previsors).
Posem-nos a veure venir: hi pot haver mala anyada
(Ca).

Hem de guardar un roc a la faixa per quan siguem vells.

nota: 'P
er si a cas' no és correcte.

pel que sigui (o pel que fos)

No es vol dir la causa d'una acció, o no se sap (Gir-Men). |

no sabem per què, vés a saber per què, per la raó que sigui |
La Ramona, pel que sigui, no ve mai a casa.

Quan es van haver de casar, pel que fos, no van anar junts a la rectoria
–Fets-.

Ell, per la raó que sigui, no em va voler atendre.

pel que toca a *

Col·laboren a la nostra empresa pel que fa als barbarismes (o pel que respecta als; no pel que toca als).


pel setembre cull les pomes abans no vinguin les bromes

Consell (Am).

pel seu bé (o pel teu bé, pel bé de)

Sense intenció de fer mal; considerant el que serà millor per a un mateix. |
perquè és el millor per a ell, per afavorir-lo; pel bé que et vull |
Vostè el que hauria de fer és anar-se'n, pel seu bé -La cara oculta de la lluna-.
Pel bé que us vull, no tireu papers al forat
(el director us castigarà, si ho feu, Am).

A
-Ho farem pel bé dels nens. B –Sempre! (dos mestres que es foten de la hipocresia de molts altres).

T'ho dic pel teu bé
(per guiar-te) -TV3-

Jo t'aviso pel teu bé (perquè vull que vagis bé).

pel seu pes (o pel seu propi pes)

Vegeu 'caure pel seu pes'

pel sol fet de

Només per la raó que s'explica. |

per això, per aquesta raó |

Pel sol fet de ser de Mallorca, ja els compro (discos).

Pel sol fet d'entrar, et regalen un número (en entrar, quan entres, només d'entrar).

No em pot veure pel sol fet que no li vaig voler comprar el seu cotxe vell.


pel tort i pel dret

De totes les maneres possibles (Cas). |
de dalt a baix, per l’endret i pel revés, pel dret i pel revés, a tort i a dret |
Els borrianencs havien vist les falles pel tort i pel dret .–La cara oculta de la lluna-.
Sufocat el cas de Fina i comentat pel dret i pel revés... –La cara oculta de la lluna-.

pel treball de

Ho diu qui ha fet un favor a algú o l'ha ajudat d'alguna manera i, l'altre, encara el critica o es queixa. De vegades ho sentim en sentit positiu. |

l'ajudo i encara em critica, de malagraïts l'infern n'és ple!, t'ho paguen d'aquesta manera, després que |
Pel treball de rentar-te'ls, encara et queixes
(diu que ho faig malament).
Li posarem aigua, al gos, pel treball d'acompanyar-nos a la font.

Pel treball de treure els diners, em volen cobrar amb targeta.

Pel treball de deixar-li el local, em critica.

A –
Et veig estrany amb aquests pantalons. B –Tu no tens gaire feina! A -Gràcies pel treball! (pel treball de donar-te un consell).
Pel treball de deixar-li l'escala, l'he haguda d'anar a buscar a casa seva.

Pel treball que els fies, et bescanten.

Li va a comprar i, pel treball, encara li fot crits.

pela llarga

Es diu de qui té molts diners. |
de calés, de peles, ric, puixant, acabalat |
Hi ha gent de pela llarga, a Figueres.

pelat com un cul de monina (o com el cul d'una mona)

Sense diners (Nord). |
pelat com una rata, com una roca, com un jonc; portar la casa a sobre, ésser un pelacanyes; ésser pobre, indigent; estar arruïnat |
Què teniu tots que arribeu aquí pelats com un cul de monina? -Vagons robats-.
nota: "Pelat com un cul de mona" també es diu d'una cosa pelada, en sentit material.

pelat com un genoll

Es diu de qui no té ni un cabell al cap (Cas). |
calb, pelat com un jonc (DCVB), pelat com un cogombre (Am) |
...inclinà la mirada i es descobrí el cap, pelat com un genoll -La cara oculta de la lluna-.

pelat com una rata

Molt pobre (Am). |
pelat com un cogombre (Am-Ca), pelat com un gafarró (Am), amb les barres penjades (Ca), més pobre que les rates, miserable, desvalgut, indigent, (no haver-hi un pa a la post; més pobre que el rupit, que un grill; no tenir res més que la deu del front, pelat com un junc de fulles, no veure's cera en l'orella Val), pobre com un ropit (Mall)|
Ha tornat d'Alemanya pelat com una rata.
Quan vaig haver pagat el dinar i el viatge, vaig quedar pelat com un cogombre.
No compteu amb ells, que són pelats com un gafarró.
Fent aquestes obres he quedat pelat com una rata
.
Vaig anar a viure a Agullana amb les barres penjades (no tenia ni cinc, Ca).
notes: 1 Trobem "rupit" al DIEC i "ropit", com a forma preferent, al DCVB.
2 Junc: jonc. 

pell de gallina

Canvi de l'aspecte exterior de la pell produït per la sensació de fred o per alguna emoció (Gir-Mall). |

esborronament, calfred, esgarrifança; pell anserina |

Tinc fred: em ve pell de gallina.

Veure allò em feia venir pell de gallina.

nota: No és correcte de dir 'tenir carn de gallina'.

pels aires *

Quan la Guerra ja s'acabava es van volar molts ponts (o es van destruir, es van demolir, es van enderrocar, es van derruir, es van arrasar, es van assolar, es van esfondrar; no es van fer saltar pels aires molts ponts; es van fer volar pels aires).

Aquesta decisió pot engegar a rodar tot el projecte (o pot enviar a mal viatge, pot engegar a dida, pot enviar a mamar, pot engegar a pastar fang, pot fotre -o deixar- enlaire, pot engegar al carall; no pot fer saltar pels aires el projecte) -TV3-.
L'helicòpter es va emportar un toro
(o va aixecar un toro en l'aire -o enlaire- i se'l va endur; no es va emportar un toro pels aires).

nota: Trobem
'saltar per l'aire' al DNV.


pels descosits

Enraonar -o fer una altra activitat- de manera llarga, grollera, sense miraments, sense contenció (Gir-Bar). |

Ella xerra pels descosits.

pel broc gros; enraonar per deu, més que un sac de nous, per les butxaques (Ca), per setze; (Gir-Bar) fotre-les pel dret, sense mesura, tal com raja, fotre-les com els burros els pets (Am), a la descosida (Val) |

Aquest home menja pels descosits.

Tu menteixes pels descosits.

Les fot pels descosits (Elx).

Jo les hi foto pels descosits (les hi canto clares, Ca).

La pluja els hi fot pels descosits (plou molt).


pels pèls *

Hem guanyat per ben poc (o de poc, ha anat de prim que no perdem, ha anat d'un pèl que no perdem, ha anat d'un dit; millor que pèls pels).
nota: Trobem aquesta locució en alguns diccionaris. No es deia gaire, fa uns anys. És dubtosa.

pels quatre costats

D'una manera completa, total; en tota la seva extensió. |

pels quatre cantons, a tot arreu, per tot arreu, de dalt a baix, molt bé, a tort i a dret, per totes bandes, per tots els cantons, per tots els costats |
Volia llibertat pels quatre costats
(completa).
La nena toca el piano pels quatre costats
(molt bé, Ca).
El sistema educatiu falla pels quatre cantons
(o per tots cantons).
Conec el poble pels quatre costats.

En surten per tots els cantons, de castells
(Am).

pels que som

Com que som pocs. |

com que no som gaires, com que no som prou |
Avui, pels que som, no cal que agafem tanda
(Fi).

pels voltants

1 Als llocs propers. |

al voltant de (Ca), pels volts, entorn de, a l'entorn de |
Han fet cases pels voltants de la presó.

Als riberals, pels voltants del riu, hi ha serps
(a la vora del riu).
L'avi és per aquí, al voltant de la plaça, al solelló
(al solell, al sol; Ca).
Viu al carrer Nou, pels volts del número 50
(no ho sé ben bé).
2 En temps pròxim. |

al voltant de, pels volts de, per les engires de |

Pels voltants de festes tot s'apuja.

Arribaran pels volts del migdia
–Punt-.
I pels volts de Nadal,
coll a terra! (als pollastres i galls d'indi) –CR-.

pena de la vida

Condemna a mort. |
pena de mort, pena capital |
Fan una crida que qui camín dret, pena de la vida -Rondalla Mn. Alcover-.

penjar d'un fil

Hom ho diu d'una cosa que es troba en una situació precària, d'incertesa, en perill (Bar-Val). |

aguantar-se per un fil -o per un pèl- (Gir-Val), estar si es fa o no es fa, si cau o no cau, ésser un envà de canyes, penjar d'un cordill (Am), estar muntat amb guetes |
La teva carrera penja d'un fil
(pots fracassar) -TV3-.
Ara això està penjat d'un cordill
(les obres s'allarguen, s'acaba el termini i no hi fan res).
Els alpinistes tenen la vida penjada d'un fil.


penjar el gec

Vegeu 'aquí terra deixo el gec!'


penjar el 'sambenito' (o el 'sambenet') *

Hi ha hagut un desfalc al club i em donen mala anomenada a mi (o i em carreguen els neulers a mi, i fan córrer que he estat jo, i em difamen, i em posen el capell a mi, i em pengen la llufa a mi; no i em pengen el 'sambenito' a mi).


penjar els hàbits

Deixar de fer vida religiosa. |

penjar els hàbits a la figuera (Bar), penjar la sotana, plegar, deixar-ho córrer |
Tinc ganes de penjar els hàbits
-TV3-.
En aquesta junta tothom va penjant l'americana
(plega).

penjar la llufa (a algú)

Fer quelcom per riure's d'algú o per abusar-ne, en qualsevol sentit (Bar). |

plantar la llufa, posar la llufa (Gir-Val), fer creure, enganyar, culpar, plantar la bleda al clatell, aixecar la camisa, fer passar coll avall, endossar el miracle (Lleida), fer empassar, penjar la càguila (Val) |

Posem moltes llufes, el dia dels Innocents.

Li han plantat la llufa molt de temps (a 10 anys encara no sabia qui eren els Reis).

A -Mira, em va picar així; estava emprenyat i vaig dir que havia estat ell. B -No ho has pas de fer, això de penjar la llufa a algú, si no és veritat que ho ha fet ell.

M'ho van fer passar col avall (m'ho vaig creure).

posar la llufa: A Girona, fins no fa gaire, només es parlava de les llufes el dia dels Innocents.


penjar les barres en un clau

Ésser molt pobre; no tenir ni diners per comprar menjar (Ca). |

penjar les barres al sostre, morir-se de gana, patir fam |
Era molt ric i, a última hora, haurà de penjar les barres en un clau
(s'ho ha fotut tot).

Han de penjar sovint les barres al sostre
-Sunyer-.

pensa mal i no erraràs!

No et fiïs de la gent (Am). |

ningú no té res per donar, cal ser desconfiat de mena (Mall), tothom és egoista, tothom procura per ell |
A -Aquest home em fa molt l'amic i no sé per què. B -Et deu voler demanar algun favor: pensa mal i no erraràs!

nota: 'Pensa mal i no erraràs' és diu molt tant en català com en castellà.

pensa't!

Resposta que confirma l'opinió d'un altre. |

molt, i tant!, ja ho pots ben dir!, ja és segur, evidentment, segur que sí |
A
-És una casa maca? B -Pensa't (són rics).

C
-Devien fer el contraban! D -Oh, pensa't!

E -Poc li'n deuen faltar, de dones. F -Oh, pensa't!
G -Fan pagar per casar-te allà? H –Pensa't!

pensa-t'ho!

Resposta que contradiu l'opinió d'un altre (Gir-Mall). |

no, ca!, ja pots comptar!, creu-t'ho!, ara li fan el mànec!, pensa-ho! (Val) |
A -
Al bar seurem. B -Pensa-t'ho! (serà tot ple)
 

pensar a

No oblidar-se de fer quelcom. |

recordar, tenir present |
Pensa a donar això als nens.

Pensa a dir-ho a la senyora Clàudia.

No he pensat a dir-ho al teu pare.

Només pensa a estudiar
(o en l'estudi).

pensar amb els peus

Vegeu 'rumiar amb els peus'


pensar en els altres

Tenir en compte l'opinió o les necessitats de les altres persones. |

ésser respectuós, moderat, deferent |
Has de pensar una mica en els altres
(té la TV ben alta)

No te les acabis totes, les galetes: pensa en els altres.


pensar en l'amor de les tres taronges

Viure d’una manera distreta, divagar pensant en coses inútils o fantàstiques (Mall). |
estar distret, estar despistat, viure a la lluna, viure d’il·lusions, fantasiejar, tenir el cap a tres quarts de quinze, tindre el pensament al cel de les oques (Val), (estar a sa lluna de València, fer volar miloques, mirar ses teranyines, no anar amb allò Val) |
Aquesta dona no toca de peus a terra, només pensa en l’amor de les tres taronges.
Aquest al·lot és molt despistat, sempre pensa en l’amor de les tres taronges.

pensar en la mona de Pasqua

Estar distret en alguna cosa que no toca (Cas). |
estar a la lluna, comptar les bigues, badar |
...no s’havien d’encantar pensant en la mona de Pasqua... –La cara oculta de la lluna-.

pensar en tot

Vegeu 'estar en tot'


pensar la mala

Vegeu 'la mala'

pensar que tot li està bé (algú)

Fer, algú, les coses deliberadament amb mala educació (Gir-Mall). |

ésser desconsiderat, barrut, pocavergonya |
Es pensen que, perquè són rics, tot els està bé.


pensar que tot ve de l’aire del cel

Pensar que tot ens ho regalen (Mall). |
pensar-se que tot ve de Déu dóna |
Aquesta al·lota és ben il·lusa, es pensa que tot ve de l’aire del cel.

pensar-s'ho dues vegades

Vegeu 'sense pensar-s'ho gaire'


pensar-se-les totes

Ésser viu, calculador, previsor (Gir-Mall). |

ésser trempat, eixorivit; saber-ne un niu, tenir lletra menuda, saber-la llarga, pensar quina una en farà, saber-ne molt, saber-ne un fum (Val) |
Se les pensen totes, els lladres.

N'hi ha que se les pensen totes per no treballar
(porten una calculadora a la classe de càlcul).

Sempre n'hi ha que se les pensen totes
(fan malifetes).

Qui menja sopes, se les pensa totes.

Aquest nen sempre pensa quina una en farà
(una dolenteria).

nota: Pensem que 'saber-se-les totes' és un calc del castellà.

pensar-se millor (una cosa)

Volia anar a Perpinyà, per Nadal, però m'hi repensat i em quedaré ací (o m'ho he pensat bé, he canviat d'idea, he canviat de pensament, he canviat de parer; millor que m'ho he pensat millor) -TV3-.

Si ara tingués 25 anys, m'hi pensaria molt abans de casar-me.
nota: Les coses es poden pensar bé i, com tot el que es fa 'bé', es pot fer 'millor'. És correcte, però aquesta manera de dir l'hem sentida, fins ara, només en castellà.

pensar-se que amb el dit toca el cel

Creure's molt important (Gir-Mall-Men). |

pensar-se ésser qui sap què, considerar-se de categoria, veure's trempat; ésser presumit, vanitós |

Ara tenen quatre duros i es pensen que amb el dit toquen el cel.

Aquella gent es pensen ser qui sap què.

Tan trempat que es pensa ser i no hi ha manera que tregui el carnet de conduir.

...com d'altres que es pensaven ser tant –L'armariet-.


pensar-se que té or (algú)

Demanar un preu excessiu per una cosa que es ven (Fi). |

anar massa alt, voler fer-se la barba d'or |

Quaranta mil euros us en demanen, d'aquell camp? Aquests es pensen que tenen or!


pensat i fet

Es diu quan una cosa és feta de pressa, o s’ha posat en pràctica tot d’una, tot just haver estat ideada (Mall). |
dit i fet, a l’instant, de seguida |
Na Guida tingué el primer orgasme de la seva vida amb en ... (en les relacions hi havia molt a millorar). Fins que, pensat i fet, un dissabte, havent dinat, ell va decidir de dedicar tot l’horabaixa a sortir-ne -Els voltors-.
Pensat i fet, vaig agafar les maletes i... –Temps-.
sortir-ne:
Resoldre el problema.
nota: Vegeu també "dit i fet".

pentinar canes *

La gent gran deu recordar que.. (o els qui ja tenen cabells blancs, els vells, la gent gran, els que ja passegen molts anys; no els que ja pentinen algunes canes recordaran...).


pepa de deu

Puta vella. |

prostituta, bagassa, meuca, dona de mala vida |
Ara viu amb una pepa de deu. 

per (+ adjectiu) que sigui

Encara que sigui molt (+ adjectiu). |

malgrat que sigui, per bé que sigui |
Per curt que sigui, l'has d'aprovar
(encara que sigui curt).

Per petit que sigui, ja m'anirà bé.

nota: Aquesta construcció s'usa molt en castellà i probablement ens ha arribat a través d'aquesta llengua. No ens atrevim a dir que no és bona.

per (+ altres mots)

Com que es dóna aquesta circumstància (Gir-Mall). |

A –Ja hauries d'anar a comprar. B –Per la feina que tens, ja hi pots anar tu (Am).

C -M'hauria de mudar per anar a comprar. D -Per la gran gent que et veuran! (no cal que et mudis).

No et mudis pas. Per les grans places i carrers que has de fer! (només ha d'anar pel poble)

Per saber-ho, qui s'hi troba (per saber com són les coses).

Això, per saber-ho, tu (qui ho pot saber ets tu, que hi eres quan va passar; no ens ho demanis a nosaltres, Ca)

Per ser un dia d'estiu, hi veig poca gent.

nota: Vegeu també 'pel preu'

per (+ infinitiu) *

En molts casos es considera incorrecte fer servir la preposició 'per' davant d'un infinitiu simple quan es vol expressar causa o motiu (Optimot):
-L'han detingut perquè conduïa embriac (o l'han detingut per haver conduït embriac -infinitiu compost-; no l'han detingut per conduir embriac).
L'han ajornat perquè no compleix les normes (o per no haver complert les normes; no per no complir les normes).

per (+ lloc)

En aquell lloc, en aquell medi (Gir-Mall). |

allà, per allà |
Els ocells volen per l'aire
(Am).
Els ocells volen pel cel
(Am).
Passarem per Monistrol.


per a bé o per a mal

Se sol dir quan no se sap si una acció tindrà bones o males conseqüències. |

sigui bo, sigui dolent; per sort o per desgràcia, vagi bé o no en vagi (Gir-Mall) |

Per a bé o per a mal, el gran negoci dels últims anys a les illes ha estat el turisme -Avui-.

No se sap si serà per a bé o per a mal, però s'ha de provar.

M'agrada que parlin de mi, bé o malament (o tant si en diuen bé com si en diuen mal, tant si és amb bona intenció com si no; millor que en bé o en mal -gal·licisme-) -R. Arrels-.

Jo, per sort o per desgràcia, sóc molt col·laborador.

nota: 1 'Per a bé o per a mal' també es diu en castellà.

2 Veiem sovint escrit 'per bé o per mal'. Pensem que és millor 'per a'.

per a donar i per a vendre

Vegeu 'haver-n'hi per a donar i per a vendre'


per a gustos, colors

Es diu d'una cosa que és susceptible d'ésser discutible, que no està subjecta a un criteri tancat (Mall). |

anar a gustos; no tots els gustos són iguals, per això tot se ven (Men, DCVB) |
Cadascú demanarà en el que voldrà: per a gustos, colors. 

per a l'ocasió

D'acord amb allò que convé. |

adequadament; amb un vestit apropiat, tal com cal, mudats |

L'espectacle es fa en una plaça que es munta per a l'ocasió -TV3-.

per a la dent

Per menjar (Ca). |

per dinar, per prendre, per a la boca |

Què hi ha avui per a la dent?

Aquesta gent s'ho gasten tot per a la boca.


per a què vols?

Això no ho necessites. |

Què en vols fer d'un advocat?: poc el necessites (o què n'has de fer d'un advocat?, no et fa pas falta un advocat; no et convé pas, no et gastis els diners en advocats; millor que per a què vols un advocat?) –TV3-.
nota: «Per a què vols?» és una construcció correcta; ara bé, quan vol dir que 'no cal una cosa' ens sembla una manera de dir castellana. És habitual a València i a les Illes.

per a servir-lo (o: per a servir-vos)

Fórmula de cortesia. |

mani, a la seva disposició, a les seves ordres |

Sóc en Joan, per a servir-lo.
Em dic Maria Ric i Roc, per servir a Déu i a vostè, i aquí tinc una butxaca per si hi vol posar res
(un nen).

A -Gràcies, noi! B -Per a servir-lo (de res).


per acabar de fer el pes

Per acabar de tenir-ho complet. |
per completar-ho, per acabar de fer la balançada (Am) |

Heu de veni
r vestits per a l'ocasió
-TV3-.

Hi posarem un italià i un francès per acabar de fer el pes (a l'equip)

per acabar-ho d'adobar

Irònicament, contribuir a espatllar una cosa, un fet, una circumstància (Gir-Bar). |
empitjorar, anar més malament, complicar més les coses,
per més tornes, per acabar de fer el duro, només et faltava això!, per acabar de fer la cullerada |
Aquest any s'han apujat els adobs i, per acabar-ho d'adobar, s'han abaixat les avellanes.

L'últim dia, per acabar-ho d'adobar, hi havia cent-vint plats per triar
(i ja havíem guanyat quatre quilos).
No atrapem la feina, a l'estiu i, per acabar-ho d’adobar, la sogra se'ns ha trencar la cuixa.

Vas ben brut i, per acabar de fer el duro, mal afaitat.
Em va trencar dos vidres i, per acabar de fer la cullerada, no m'ho va dir
(això encara em sap més greu)

S'apugen els adobs i els productes químics i, per acabar-ho d'adobar, s'han abaixat les avellanes.

Menjàvem molt bé, en aquell hotel i, l'últim dia, per acabar-ho d'adobar, hi havia 40 plats per triar
(ja havíem guanyat 4 quilos).

Els paga poc i, per acabar-ho d'adobar, no els té assegurats.

nota: Trobem 'per a més inri', al DIEC.


per acabar-ho de compondre

Expressió que, en sentit figurat, significa que un assumpte (habitualment d’ordre moral) en lloc d’arranjar-se o ordenar-se, s’espatlla o s’esguerra encara més (Mall). |
per acabar-ho d’adobar -o d’arreglar-, per rematar-ho, per afegitó (Mall) |
Per acabar-ho de compondre, li demanà “no canvies nunca” (a una consellera que parla en castellà) -Mall.

per activa i per passiva *

Ho ha explicat de cinquanta maneres (o de totes les maneres possibles, per davant i per darrera, no s'ha cansat de dir-ho; millor que per activa i per passiva) -R4-.


per afegitó

A més del que s'ha dit, per completar-ho, per més acabar-ho (Mall). |
a més, de més a més, i encara, per afegiment, per torna; i per acabar-ho d’adobar (Gir), per acabar-ho de compondre |
Tenia un molí de vent, amb set o vuit quarterades de terra i per afegitó era ben considerat -Salvador Galmés-.
Els resultats són dolents i, per afegitó, la dreta… -Llibre-.

per això

1 Malgrat això que diem. |
però, realment, tanmateix, no obstant això, això no obstant, ben mirat,
malgrat tot
A -Estigues tranquil! B -És difícil estar bé, per això (sempre hi ha coses que fan mal).

C -No em surten bé. D -No et preocupis, per això.
E -No llegeixen, encara. F -Són petits, per això (ben mirat).

G -Me'n vaig a l'altra cambra a escoltar música. H -Tanca-la, per això.

No vam poder guanyar, però va anar força bé, per això.

És cara, però jo també hi aniré, per això
(realment).

No els dius pas mai res tu, per això, a la mainada
(no els avises, si fan el ruc)

I -
Puc anar a fer pipí. H -Sí, no t'hi quedis, per això.
2 Per aquesta raó. |
per aquest motiu,
per això et dic! |

Avui paga tu, si insisteixes, i un altre dia ho faré jo: per això no renyirem.

Truca a la companyia, que per això paguem!
(no tinguis por de molestar)

Tireu els papers a la paperera, que per això són!

Per això parla d'aquesta manera: perquè ho sap de segur.

Per això t'ho dic: perquè ho sé.

A –
Vas massa tard. B –Encara haig d'anar a correus. A –Per això et dic!

C -
Devia arribar tard. D -L'hem cridada a dos quarts de tres de la tarda, per això et dic (que estava cansada, Badalona).

Volem que surti un bon diccionari, per això lluitem
És per això que es fa la festa (perquè és parli més bé).
Per això hi som, els farmacèutics, per ajudar: només faltaria!
(millor que per això estem) –RAC1-

E -
Et gastaràs tots els diners, aquí. F -M'és igual! Per això són (per gastar).

Per això ho fem
(per anar bé).

per això anem tan bé!

La cosa que diem es la causa d'algun mal. |

per això passen les coses!, això en té la culpa |

A Ara no es poden ni renyar, la mainada. B –Per això anem tan bé!


per això no es volia morir la vella

Sempre passen coses noves. |

sempre hi ha novetats, (visquem, i coses veurem, qui molt viurà moltes coses veurà Mall), mai hauria de morir la vella (DCVB) |
A
-Cada dia inventen coses noves. B -Per això no es volia morir la vella (per veure coses noves).