Volum 2‎ > ‎

porta per altra / puta manyac

porta per altra

Cada dues portes. |

una porta sí, una porta no (Gir-Val); a cada pas |

A -Davant de la platja hi ha un bar porta per altra. B -I a la plaça de l'Ajuntament porta sí, porta també.

portar (+ gerundi)

A -En fas, de mestre? B -Ja fa tres anys que m'hi dedico (o ja fa tres anys que en faig, fa tres anys que en sóc; no porto tres anys fent-ne, duc tres anys fent-ne).


portar (incorrectes) *

'Portar' per influència del castellà, de vegades s'usa de manera incorrecte. En català no té valor temporal ni quantitatiu. Ex.:

Ja hem fet cinquanta actuacions (no portem 50 actuacions).

Ja s'han venut trenta mil llibres (no ja es porten venuts).

Quantes còpies heu fet (no quantes còpies porteu fetes).

Fa dos anys que vivim a Tarragona (no portem dos anys vivint...).

El foc ja ha cremat 300 hectàrees (no ja porta cremades).

En aquest plat no hi ha cap salsa (o no hi hem posat; no aquest plat no porta cap salsa).

Ja hem perdut tres vegades (o ens han guanyat tres cops, ja tenim tres derrotes; no ja portem tres derrotes).

Fa vint minuts que m'espero (no porto vint minuts esperant).

Fa molts partits que no jugo (no porto molts partits sense jugar).

Fa un any que no porte rellotge (no porte rellotge mai, Val).

portar (+ temps) (i: dur) * 


Trigaré una mica a acostumar-m'hi (o tardaré, hi estaré un xic, em costarà; no em durà una mica de temps) -TV3-.


Hi ha molta feina a organitzar la botiga (o cal temps per, es necessita temps per, és cosa de temps; no porta molt de temps organitzar).


Fa temps que ho penso, això (o ja hi ha temps que ho penso, fa una temporada que; no porto un temps donant-li voltes).


Fa sis anys que vivim ací (no portem sis anys vivint ací).

nota: En català el temps no es porta, i 'portar' no significa 'estilar-se'.


portar a (+ infinitiu)

Fer anar una persona o una cosa cap a un lloc. |

dur a |

El rellotge s'ha de portar a arreglar.

He de dur les receptes a fer (al dispensari).

Us el portaré a ensenyar -el nounat, Am- (us el vindré a ensenyar, us el portaré i el veureu).

No li porten a ensenyar, el nen, a l'àvia (són renyits, Am).

portar a cap

Fer una cosa. |

executar, acabar, realitzar, dur -o portar- a terme, fer, acomplir, efectuar, donar cap, posar en pràctica, posar en solfa (DIEC) |

Els fets s'han portat a cap a les tres de la matinada -TV3-.

S'esforça per donar cap a tot i ser arreu al mateix temps -Punt-.
Això serà difícil de posar en pràctica (millor que de portar a la pràctica).

Un decret que no feia més que posar en solfa el que ja estava legislat -Avui-.

portar a dintre

Tenir un sentiment o un desig. |

sentir, desitjar, voler, tenir una vocació, portar a dins (Mall) |

Si ho porten a dintre, que ho facin (si els agrada de fer-ho).

És l'orgull que tots portem a dintre.

nota: 'Dintre' no és usual a Mallorca; ho és 'dins'.

portar a l'altar *

A –T'hi casaràs, amb la Maria? (o la conduiràs a l'altar?; millor que la portaràs a l'altar?) B –No, ni pensaments!

nota: 'Portar a l'altar' és una manera de dir agafada del castellà.

portar a l'escorxador *

El president creu que l'han portat a vendre (o que l'han ensarronat, que l'han enganyat, que l'han sacrificat, que l'han posat en perill, que l'han posat en un compromís; no que l'han portat a l'escorxador).

nota: A l'escorxador hom hi porta el bestiar.

portar a l'espatlla (o: a les espatlles)

Caminar amb quelcom sobre una espatlla. També s'usa en sentit figurat. |

dur a l'espatlla, portar a l'esquena, dur a coll; ésser responsable de, encarregar-se de, ésser el puntal de |
Caminava cap a la vinya amb un aixada a l'espatlla.

Duia un sac a l'esquena.

Havia portat a les seves espatlles tot el pes fiscal de l'empresa
- Llibre-.

portar a l'extrem

Exagerar una cosa. |
anar al punt extrem, arribar al límit, anar al màxim, ésser el súmmum, pensar en el cas pitjor, ésser extremista, exagerar, forçar |
El racisme, portat a l'extrem, no em sembla tolerable.
No m'agrada tenir deutes, però és una política que jo mai no he portat als extrems
–Temps-.

portar a l'hort *

Vam anar al llit (o vam acabar al llit, me la vaig endur al llit, -me la vaig endur al rebolcador -o al paller- Trespons-; no la vaig portar a l'hort).

Ens han entabanat, en aquesta negociació (o ens han ensarronat, ens han dut al seu camp, ens han fet beure sopes amb un porró, han portar l'aigua al seu molí; no ens han portat a l'hort).

portar a la sang (o: dur a la sang) *

Sempre li ha agradat la música, ja ha nascut així (o ja ho porta a dintre, ja l'han parit així, és el seu natural, és el seu caràcter, li és connatural; millor que ho porta a la sang; no ho porta a la massa de la sang).

Van a futbol i criden i insulten: ho porten a dins (o no se'n saben estar; millor que ho tenen a la sang). .
nota: Trobem 'portar a la sang' en alguns diccionaris.

portar a pensar *

Tot plegat fa pensar que aquest partit no es jugarà (o sembla que; millor que tot plegat porta a pensar que...) -TV3-.


portar a pes de braços (o: dur)

Portar una cosa amb els braços, tenint el pes a davant. |

portar a bell braçat |
El seu xicot la duia a pes de braços.

nota: Vegeu també 'a pes de braços'

portar a terme

Vegeu ' dur a bon port'

portar a vendre

Enganyar amb intel·ligència i bones maneres. |

ensarronar, entabanar, engalipar, embarcar, manipular, portar enganyat, dur a vendre (Mall) |
Els partits polítics ens porten a vendre.

No em porteu a vendre, a mi. Ja ho sé que el noi es droga.

Aquest em portaria a vendre. Que hi vagi ell a treballar a Suècia.

Diu que tot li va bé, no sé pas si em porta a vendre o què
(el noi estudia a fora i diu que ho aprova tot).
Et porten a vendre, els companys
(l'aconsellen malament).
Si te'ls escoltes, la mainada et porten a vendre. Vosaltres deixeu-los fer, deixeu-los manar, i ja us ho trobareu!

Et portarien a vendre i encara no ho veuries!

Amb aquesta reforma ens han portat a vendre.

No veus que et porten a vendre! No els ho compris pas.

portar al cap (una cosa)

Tenir la intenció de fer-la. |

voler fer-ho, dur de cap, barrinar, tindre al cap (Val) |
Portava al cap de fer una granja nova, però me n'he desdit.

portar al seu terreny (i: portar a un terreny)

El nostre president vol convèncer la cancellera alemanya (o vol persuadir, vol fer claudicar; millor que vol portar al seu terreny).

Solament parlava de música (o només li interessava la música, per ell tot era la música; millor que ho portava al terreny de la música).
nota: 'Portar al seu terreny' sembla una creació moderna del periodisme català i castellà. No ens atrevim a dir que no és una bona construcció, però no us la recomanem.

portar amagat (quelcom)

No veure's, una cosa que algú fa; no dir-la. |

tenir amagat, dissimular, ocultar, ésser discret, dur amagat (Mall) |

A -Diu que es venen un camp. B -I què diu, el vell? A -Li ho porten amagat (no li ho diuen)

C -En Ramon ja té 60 anys. D -Els porta ben amagats (no els demostra pas).
T'ho tenies molt amagat, que fas una col·lecció de papallones!

portar amb mi -o amb tu- (o dur) *

1 Sempre porto diners a sobre (o al damunt, a la butxaca; no porto diners amb mi).

Sempre porto un caramel a sobre (o al damunt, a la butxaca, sempre tinc un caramel a punt; no amb mi) -TV3-.
2
Emporta't el cotxe, Jofre (o emmena't, agafa; no porta el cotxe amb tu, emporta't el cotxe amb tu).


portar amb palmes (o amb palmes d'or)

Tractar molt bé. |

tractar com a un rei, desviure's per, donar tot el que vol, obsequiar molt, tractar amb gran afecte |
M'han portat amb palmes
-TV3-.

portar aparellat (quelcom)

Fer aquesta activitat implica un risc (o suposa un risc, aquesta activitat té un risc; millor que aquesta activitat porta un risc aparellat).
nota: Trobem 'portar aparellat' en alguns diccionaris quan parlen de qüestions jurídiques. Tret d'aquest casos, no ens sembla aconsellable.

portar bé -o malament- (una cosa)

Vegeu 'com ho portes'


portar bé (a algú)

Tractar molt bé. |

tenir cura bé, atendre bé, estar ben atès, anar ben portat (algú), portar com un ministre, portar com un tàlem (Am), portar com un marquès, portar com un rovelló. |
El porten bé, aquell home: sembla el rei Pepet.

A mi m'han de portar bé, perquè estic delicat
(menjar poc i només algunes coses).
El porten com un tàlem, aquest nen
(massa bé, el malcrien).
Si em portessis com una marquesa, vindria
(si conduïssis tu).
Et porten com un rovelló, aquestes infermeres.

Em porta així!
(i quan ho diu ensenya el punt i el tanca).
Aquell avi, el porten com un rovelló.


portar ben portats (els anys)

Semblar, algú, més jove de l'edat que té. |

portar bé els anys, portar-se bé |
Els porta ben portats, els anys, la teva mare: encara fa goig.

portar boig *

N'estic ben enamorat (o n'estic ben encaterinat, em fa perdre el seny, em fa tornar boig, m'agrada amb bogeria, em fa perdre la xaveta; no em porta ben boig) -TV3-.


portar butlla (o dur butlla)

Anar cagat. Se sol dir de les criatures (Ca). |

portar una tova |
El nen plora: deu porta butlla.

portar callat (un afer)

No parlar-ne. |

tenir callat, no dir ni piu, no dir res, portar molt quiet (Am) |

Ho portaves molt callat que fas poesies -Temps-.


portar camí de *

Vegeu 'anar en camí de'

portar com cagalló per sèquia

Fer dur un ritme excessiu que pot arribar a desorientar (Val). |

tenir per escarràs (a algú), ser l'ase dels cops, ser la joguina de tothom, portar d'ací cap allà, (anar cagant tomaques, portar com una ventureta Cas) |
En aquella fàbrica em portaven com cagalló per sèquia.


portar cua (o: dur cua)

Dur, un fet, maldecaps posteriors. |

tenir conseqüències, repercutir, deixar rastre; no s'acabarà pas aquí!; portar raons, portar discussions, dur coa (Mall), deixar cua (Val) |
Aquesta mossa porta cua
(se'n parla, és polèmica).
Les coses, quan es van dient de l'un a l'altre, ja no no són ben iguals, porten cua.

Aquesta jugada portarà cua
-CR-.
Jo vaig pagar bé, perquè els cèntims els portava comptats. No saps pas la cua que ha portat això
(me'n reclamen una part).
Ja m'ho pensava que portaria cua, això de les revistes.

No li ho diguis, que portaria cua!

A -
No ho vol, això? (en un banc) B -No, perquè darrere d'això ja hi ha cua (em demanareu altres coses).
S'ha casat amb una dona que porta cua
(ja té mainada, Girona).

portar de cap (una cosa)

Vegeu 'dur de cap'

portar de la mà *

Porten la nena agafada de la mà (no porten la nena de la mà).

nota: Vegeu també 'de la mà'

portar despiste *

Van ben distrets, aquest de correus -canvien les cartes de casa- (o van desorientats, tenen el cap a tres quarts de quinze, no saben a quin mar naveguen, es confonen molt; no porten un despiste!)

portar el compte *

La dona porta els comptes de casa
(no porta el compte).
Ja he perdut el compte de les vegades que hi he anat (o ja no sé, ja no recordo, ja no porto el compte de -ací parlem d'un sol compte-).

portar el 'cotarro' **

A la junta n'hi ha dos o tres que remenen l'olla (o que manen, que decideixen, que fan i desfan, que tallen el bacallà, que porten la batuta, que remenen les cireres; no que porten el 'cotarro', que remenen el 'cotarro').

portar el mateix camí *

Aquell dia va perdre el Borriol, i aquest any va pel mateix camí (o sembla que també ho farà, sembla que acabarà igual; millor que porta el mateix camí (estan 2 a 0) -TV3-.

nota: Els camins porten als llocs, però, creiem, que els camins no es porten.


portar el pas canviat *

Els dos partits no pensen igual (o no volen les mateixes coses, discrepen, dissenteixen, van cadascú pel seu camí, no s'avenen, tants caps tants barrets; millor que porten el pas canviat).

nota: 'Portar el pas canviat' i 'canviar el pas' són frases que ens vénen del castellà. Trobem que les fan servir alguns bons autors, però pensem que no ens són imprescindibles.

portar el pòndol (o el pondo)

Dur el govern d'una casa. |

dur el rem, portar el timó, portar el tràngol de la casa (Bar) |

Ara que la meva filla gran es mostrava capaç de portar el pòndol, jo havia ...

Les dones solen portar el tràngol de les cases.


portar el segell

Vegeu 'dur el segell'


portar el timó

Ésser qui dirigeix en un lloc. |

portar la batuta, governar, portar el rem, dirigir, portar el pòndol, portar el pes, portar la bandera (Am) |

Ella no és la mestressa, però porta el timó del negoci.

El president porta el timó per fer i desfer.

Les dones porten el pes de la casa (o el rem) –Punt-.

El Girona ha portat el pes del partit –C33-

En Quim porta el rem (és el líder, és qui mana).

El vell encara porta el pes de la casa.

Són gent que estan acostumats a portar la bandera (a decidir i manar, i, quan són vells, no s'ho saben acabar).

Sempre vol portar la bandera (vol que que l'alabis, vol ser el primer).

Li has de deixar portar la bandera, perquè està flac (deixa-li fer el que vulgui, al nen).

Aquests que sempre porten la bandera són molt creguts.

Ell porta la batuta, en aquella casa.


portar els calçotets bruts

Se sol dir de qui té un càrrec i se n'aprofita. |

ésser un corrupte, un lladre |

Aquell critica els altres i porta els calçotets ben bruts.

Aquí tothom porta els calçotets bruts: per això tots callen.


portar els papers molls

Vegeu 'anar amb els papers molls'


portar enganyat (o: dur enganyat)

No saber, algú, les coses que passen, perquè per alguna raó no les hi diuen. |

portar -o tenir- content i enganyat, tenir content, fer empassar la píndola, dur enganyat (Mall) |

Porten la gent enganyada: els diuen que el menorquí és un idioma.

Et porten enganyat: el del temps diu que farà sol i, en canvi, fa fred.

El portaven content i enganyat, al batlle: no sabia què passava.

Aquesta dona, la porten enganyada (diu que el seu noi va bé i està greu; no sap la veritat).

A -L'Eladi es ven la casa. B -El deuen portar enganyat (l'han convençut).


portar entre mans (o dur, tenir)

Estar fent una cosa (Gir-Mal). |

tenir cura de, fer, ocupar-se de, dedicar-se a, tramitar, gestionar, cuidar-se de |

Què porteu entre mans? (que esteu fent?)

A -Tenia una cosa entre mans amb la nena i no la podia deixar. B -És clar, la mainada porten feina.


portar gepa

Caminar algú amb l'esquena inclinada cap a terra (Am). |

portar -o dur- gep (Gir-Mall), anar geperut, ésser gepic, ésser geperut |

Vés dret home! Portes una gepa de camell!


portar l'aigua al seu molí (o: fer anar l'aigua al seu molí)

Mirar, algú, de beneficiar-se d'un afer (Gir-Bar). |

procurar per ell, escombrar cap a dintre -o cap a casa-, aprofitar-se de, beneficiar-se de, cercar avantatges, cada moliner gira l'aigua al seu molí (Tresponts) |

Ara tothom voldrà portar l'aigua al seu molí (atribuir-se un èxit).

portar la barca a port

Vegeu 'dur a bon port'


portar la farmàcia oberta

Dur la bragueta oberta. |

portar la bragueta descordada –o desbotonada, abaixada- |

On vas amb la farmàcia oberta? Se t'escaparà l'ocell.


portar la iniciativa (i: tenir, prendre)

Ésser qui va a davant, qui dirigeix, en un lloc o en un grup de persones. |

anar a davant, passar a davant, liderar, manar, dominar, portar la bandera, portar -o dur- la veu cantant, dirigir una conversa, portar les regnes |

El Benicarló porta la iniciativa del partit -CR-.

Qui porta la veu cantant aquí? -TV3-


portar la lliura

Tenir moltes possibilitats de perdre (Am). |

rebre sovint, rebre sempre; tothom li va a cavall |

Els petits sempre porten la lliura (en un grup, sempre en surten malparats).

nota: Portar la lliura: Ésser l'objecte de les burles o en general dels abusos dels altres (DCVB).


portar-la votada (o tenir-la votada)

Tenir aversió per algú. |

tenir mania, tenir ràbia, odiar, voler mal; voler revenjar-se, fer pagar quelcom |

Me la porten votada perquè un dia no els vaig convidar.

Jo ja els hi portava votada.

nota: Trobem 'tenir-la jurada' en algun diccionaris, però pensem que no és una bona solució.


portar
les calces

Manar la dona, en una casa. |

portar els pantalons, dur es calçons (Mall) |

En aquella casa, és ella que porta les calces.

Jo som el rei de la casa i he de fer lo que em donarà la reial gana que per això duc els calçons, cridà en Tòfol -L'humor-.

nota: 'Calces', al Principat, i 'calçons', a les Illes, és com s'han dit tradicionalment el que ara se solen dir 'pantalons'.

portar les de perdre (o dur) *

...però ho tenia de mal fer, perquè les amigues se l’emportaven sense tocar a terra (o ho tenia malament, ho tenia malparat, tenia poques possibilitats, no podia eixir amb la seva, no tenia escapada; no duia les de perdre) -La cara oculta de la lluna-.

portar les regnes (i: prendre les regnes)

Vegeu 'agafar les regnes'

portar llana al clatell

Vegeu 'tenir llana al clatell'


portar lluny *

Vegeu 'anar enllà (i més enllà, massa enllà)'

portar malestar (o dur malestar)

Ser el causant de les desavinences en un lloc. |

portar brega, raons, maldecaps, problemes |
No hi has pas d'anar a dur malestar per les cases
(a portar noves).

No comencis pas a portar brega! Si penses que és lleig, calla-t'ho.

Tu fots malestar a la feina
(contes històries que es poden interpretar malament).

Són gent que porten maldecaps, mals veïns.

La seva mare els portarà raons
(parla sempre del primer home de la noia).

No comencis a portar brega.

No em porta cap problema, treballar en una granja
(no em fa res, més igual; Am).

La fressa dels veïns no em porta cap maldecap
(Am).


portar mals resultats
(o: dur)

Tenir males conseqüències, una acció. |

portar cua, repercutir, deixar rastre, portar males conseqüències, deixar cua (Val) |
No et banyis, si t'han tret un queixal: et pot portar mals resultats.

Un refredat mal portat pot portar mals resultats.

portar marxa

Anar de pressa, les persones o le coses. |

córrer, treballar molt; haver-hi venda, haver-hi feina |
Aquests paletes porten molta marxa
(penquen, fan feina).
Ara hi ha molta marxa a la botiga
(surt molt de gènere, es ven).
A -
A la nit tothom surt de marxa (fan el tronera). B -Els forasters ens han vingut a portar la moda.
nota: 1 'Portar marxa' no ens sembla d'origen català, però no ens atrevim a dir que és rebutjable.

2 Vegeu també 'dur marxa' i '
anar -una cosa- (i: no anar)'

portar merda al gec

Se sol dir de qui s'alaba de ric i no té gaires diners. |

ésser un ric ruc, fer el tifa, rumbejar, gallejar, tenir fanfàrria |
A -
És ric, aquest home! B -Ja pots comptar, porta molta merda al gec.

portar més roba que un picador

Anar massa vestit (Val). |
anar enrobat, anar abrigossat (Ca) |
Ací dins tindrà calor, que porta més roba que un picador
.

portar molta merda al gec

Hom ho diu de qui s'alaba sense cap motiu per fer-ho (Ca). |

aquell res; dur fanfàrria (Ca), ésser fanfarró, ésser jactanciós, ésser merdós |
En Joan porta molta merda al gec, i total res
(fa el ric i no té cap ral).
A
-Això, jo ho faria en una setmana. B -Tu, molta merda al gec, i fets pocs!
C
-Vas a l'excursió demà? D -Jo, sí (contesta per l'altre). C -Que t'ho he preguntat a tu, merdós!?

portar-ne cinc de mal i deu d'emplastre

Se sol dir de qui es queixa per poca cosa (Am). |

ésser exagerat, dur un diner de mal i cinc sous d'emplastre (DCVB) |
A
-On va la Núria tan embolicada? B -Em sembla que en porta cinc de mal i deu d'emplastre.

portar-ne una bona llossada

Se sol dir de qui no està gaire bé, que està un xic perdut del cap (Ca). |
estar un xic malament del c
ap, haver perdut el seny, mancar-ne una llossada (Rosselló, DCVB) |
En porta una bona llossada, en Marçal!

portar noves

Anar a explicar coses dels altres a algú, especialment crítiques. |

dur notícies; portar encàrrecs, dur queixes, dur xafarderies, portar reclamacions |
Quines noves portes de Barcelona?
(Gir-Mall)
Aquell sempre va a portar noves a cal veterinari
(xafarderies).
A
-La Laia m'agafa la goma. B -Nen, no em portis més encàrrecs! (ho diu el mestre al nen).
No em vinguis a portar noves!

Aquest nen contínuament porta reclamacions al mestre.

Mentre va estar a punt de compra, gairebé cada vespre venia en Quel per parlar amb en Gaspar portant noves i trobes de com anava la cosa
-Temps d'abantes-.


portar pel camí de l'amargura (o: pel carrer) *

Els rantells m'emprenyen molt (o em fan venir boig, m'amarguen l'existència – Gir-Val-, m'amoïnen molt, no em deixen viure, em turmenten, em fan la guitza; no em porten pel camí de l'amargura).

Aquest nen m'amarga la vida (o em fa desesperar, em dóna mala vida, em dóna molts disgustos; no em porta pel camí de l'amargura).

portar pocs capellans a l'enterrament

No haver-se enriquit (Bar). |

morir pobre, no voldria pas ser el teu hereter |

A -Tu rai, que tens diners. B -No t'ho pensis. Em sembla que portaré pocs capellans a l'enterrament.


portar quatre besses

Anar un xic begut (Ca). |

anar un xic torrat (Ca), anar alegre, portat quatre puces, anar casquet, anar torrat, (Ca, gal·licisme), portar quatre volves, portar boll (Ca), tenir el gat, dur-ne més al cap que als peus, pujar al cap (Empordà-Cerdanya) |
Ahir portaves quatre puces.

Aquest noi xerra molt: deu portar quatre volves.

Ahir tenia el gat.

Jo pensi que aquell home, ja abantes (abans) de dinar, li havia pujat el vi al cap -la Nena C-.

portar-s'ho (o portar-ho)

Ésser natural, una cosa, en unes circumstàncies concretes. |

ésser normal, lògic; sa conversa ho ha duit (Mall) |
A -
El jovent surt fins a molt tard. B -L'època s'ho porta (ara és així)

C -
Hem anat a viure a casa dels pares. D -Ja s'ho porta, estar junts, quan es fan vells els pares.

Si l'enraonament s'ho porta, li demanaré com serà aquest concurs
(si surt a la conversa).

Em vam parlar perquè la conversa s'ho va portar.

E -
Fa molta calor. F -El temps ho porta (som a l'estiu).

nota:
Vegeu també 'la conversa s'ho ha portat'.

portar-se *

A -A l'estiu anem de vacances a Mallorca. B -Això és el que se sol fer (o ara és moda, és la moda d'ara, molta gent té el costum d'anar-hi, molta gent ho sol fer, és el que ara s'estila; no això és el que ara es porta).

nota: Sí que és correcte: Portava uns pantalons grisos.

portar-se a engany *

Val més que no us enganyeu -Gir-Val- (o s'han de dir les coses clares, després no us sentiu enganyats -Gir-Val-, no us equivoqueu amb; després no us queixeu, no digueu que us han enganyat; no convé no portar-se a engany) -Presencia-.

portar-se a la boca *

El nen es fica les pastes a la boca (o es posa; no es porta les pastes a la boca, es du).


portar-se bé (i: portar-se malament)

1 Tenir bon comportament. |

fer bondat, captenir-se bé, creure, obeir, ésser obedient, no fer parlar (Val); cuidar-se, no fer esforços, comportar-se bé, reportar-se, obrar bé |
Se'n porten molt bé, de l'àvia
(a Mallorca es diria: se porten molt bé amb s'àvia).

Es porta molt bé aquest noi
(és educat, té seny, treballa...)

É
s un xiquet que no fa parlar (és bon xiquet)

2 Tenir un tracte cordial, dues persones. |

avenir-se, estar en bona harmonia, lligar, ésser amics, entendre's, compenetrar-se, congeniar, estar d'acord |

Ens portem molt bé amb aquests veïns.

nota: 'Portar-se bé', tant l'accepció 1 com la 2, són considerats calcs del castellà i poc recomanables, segons diferents autos.


portar-se com un home

Ésser com cal: valent, treballador, complidor de la paraula... |

ésser un senyor, ésser un cavaller (Mall) |
Nen, t'has portat com un home, a casa dels avis
(els ha ajudats).

Ahir et vas portar com un senyor
–Llibre-.


portar-se l'oli

Se sol dir de les persones que ja saben espavilar-se soles, que són trempades. Ho sentim sovint en sentit negatiu (Gir-Bar). |

ésser malparit, saber anar sol, no te'n fiïs gaire, ésser una mala peça, ésser un peix que es porta l'oli, saber-se-les totes, ser un senyor que es porta el pa |
Ja es porta l'oli, la Llúcia! No és pas tan bona noia com sembla.

A -
Jo el veig honrat: farà anar bé l'Ajuntament. B -No et pensis: ja es porta l'oli!

portar-se-les *

1 No és pas tan creient com sembla, el seu fill: ja es porta l'oli! (o ja sap on té la mà dreta, ja pot anar sol, és d'allò que no hi ha; no ja se les porta!)

2 Aquest nom és molt complicat (o és d'allò més difícil, és de mal dir; no el nom se les porta, té la seva 'intringulis').

portar-se les mans al cap (i: posar-se les mans al cap)

Vegeu 'dur-se les mans al cap'


portar un bon barret

Tenir influència (Ca). |

tenir padrins, anar ben recomanat |
Quan portes un bon barret t'atenen més bé pels llocs.

portar un dimoni a cada orella

Ésser viu, actiu i decidit (Am). |

ésser sagaç, despert, astut; anar amb un dimoni a cada orella (DCVB) |
Aquest nen, tan petit que és i s'atalaia de tot: porta un dimoni a cada orella.

Sempre porta un dimoni a cada orella, aquesta nena
(és espavilada i treballadora, no para mai).
Aquella nena sembla que porti un dimoni a cada orella: tot ho veu i tot ho sap.

Aquestes nenes de quart tenen un dimoni a cada orella
(no te'n fiïs, són complicades).

portar un gran rumb

Viure amb abundor i ostentació. |

rumbejar, ufanejar, gastar molt, viure amb pompa |
A -
Porten un gran rumb, en aquella casa. B -Ja ho poden fer: ell guanya molt i la dona també porta un jornal a casa.

portar un préssec al mitjó (o: a la mitja)

Portar-hi un forat (Bar).

tenir-hi una carrera, un set, un esparrec (Ca), un esquinç |
A
-Portes un préssec al mitjó. B -És que he caigut.
esparrec: Esparracada, estrip, esparrac.

portar un ordre

Fer una vida ordenada (Olot). |

fer una vida assenyada, fer una vida disciplinada |
Els estrangers porten un ordre, però nosaltres, no
(a l'hora dels àpats, d'anar a dormir, etc.).

portar una copa de més *

Quan va dir això ja anava un xic calent d'orelles (o ja anava alegre, ja duia quatre volves, ja anava un xic mamat, ja en duia més al cap que als peus; millor que ja portava una copa de més).

portar una gepa

Tenir un deute econòmic (Bar). |

tenir un gep, estar endogalat, entrampat, anar endarrerit, estar amb l'aigua al coll |
Diuen que porta una gepa molt grossa i que no la podrà pagar. 

La generalitat valenciana deu més que alena.


portar una idea

Tenir la intenció de fer quelcom (Gir-Mall). |

portar una cosa al cap, tenir una idea, tenir un projecte, tenir un propòsit, tenir un pla, dur una idea (Gir-Mall) |
No sé quina idea porten, per la casa
(com la volen fer).
Portava la idea de treure la sorra del carrer i ara l'han aixecat
(el carrer).
El gos potser portava una idea i, en agafar-lo, et va mossegar.


portar una màrfega

Ésser gandul (Val). |

tenir un os a l'esquena, tenir l'esquena dreta –o llarga- |

Tots els fills porten màrfega, com el pare.

portar una vida (+ adjectiu) *

Els pares tenen una vida tranquil·la (o fan una vida, menen una vida, viuen una vida; millor que porten una vida tranquil·la)

Ací fem un avida saludable (o tenim una vida saludable, menem una vida saludable; millor que portem una vida saludable).

poruc com una llebre

Hom ho diu de qui té por de qualsevol cosa. |

temorec, espantadís, caganer; tenir més por que un dragó -o que una eruga-, ésser un gallina, ésser més poruc que una cabra (Cat Nord) |
Tan alt i gros que és i és poruc com una llebre!, no vol ni pujar a dalt tot sol, quan és fosc.
Aquell paio és un tipus estrany, i és més poruc que una cabra -Vagons robats-.

posa-li el dit a la boca

Se sol dir quan es dubta que algú sigui bona persona (Gir-Mall). |

no és tan bo com sembla, compra'l! (Ca), posa-li el dit a la boca a veure si mossega |
A -
És bon noi, en Lluc? B -Jo no l'hi posaria pas el dit a la boca.
C
-És un bon home. D -Li has posat mai el dit a la boca?
E
-És un bon home. F -Compra'l (no n'és gaire)

posa-li la mà a sobre i el trobaràs a sota

Resposta que es fa de broma o que fa qui està cansat que un altre perdi coses. |

que n'hauria de ser de gros!, busca'l! |
A
-He perdut l'encenedor. B -Posa-li la mà a sobre i el trobaràs a sota.

posa-te'l allà on et càpiga

Vegeu 'que se'l quedi!'

posar * (+ altres mots)

Quina pel·lícula fan avui a la televisió? (no quina pel·lícula posen avui?)

El llibre d'història ho diu (no el llibre d'història ho posa).

M'han fet moltes preguntes (no m'han posat moltes preguntes).

Fas cara d'enfadat (millor que poses cara d'enfadat).

El jugador de l'Elna fa molta comèdia (no posa molta comèdia a la cosa) -TV3-.

No facis mala cara, que no tens pas raó (no no posis mala cara).

Al gener el sol es pon molt aviat (no es posa) –C33-.

Quan arribin t'enviaré un correu electrònic per avisar-te (no et posaré un correu electrònic -copiat de Pau Vidal-).


posar a (+ infinitiu)

Fer una acció a fi d'aconseguir un resultat. |

col·locar, fer (+ infinitiu) |
He posat la roba a estovar en aigua i sabó
(a dins d'un cossi).

T'he posat les sabates a airejar, perquè eren molles.

El mestre posa l'aigua a escalfar.

Hem posat el noi a estudiar a Barcelona.

posar a bon lloc

Vegeu "a bon lloc".

posar a l'alçada del betum (: o quedar, deixar) *

La va criticar molt fort (o la va deixar més baixa que el terra, la va deixar per terra, la va deixar com un drap brut (Gir-Val), la va desprestigiar, la va deixar fent molt mal paper, (la va posar a la picota, la va posar a parir -DIEC-; no la va posar -o deixar- a l'alçada del betum).


posar a nivell

Posar quelcom en posició ben plana (Gir-Mall). |

anivellar, arrasar, aplanar, igualar; posar pla |
Aquesta fusta s'ha de posar a nivell.


posar a plom

Obligar a creure. |

fer anar a la rega -o a la rasa-, fer anar recte, fer anar dret, fer anar escaire, fer llaurar dret, fer anar eixerit, fer posar planer, posar a ratlla (DIEC) |
Aquest mestre els ha posats tots a plom.
Ja el farà posar planer, el seu pare, si ho sap.
En aquella empresa ja em feien anar a la rega (em feien pencar).
nota: Pensem que 'posar a ratlla' és un calc dels castellà innecessari.

posar a prova

Comprovar les qualitats d'algú o d'alguna cosa (Gir-Mall). |
constatar, verificar, contrastar, experimentar |
El xut ha posat a prova el porter -TV3-.
Les obres del carrer posen a prova la paciència dels veïns -Punt-.

posar a punt

Preparar. |
aparellar, arranjar, agençar, posar-se en disposició de fer; posar al punt |
Aquesta setmana haig de tenir les programacions a punt.

posar a retxa

Obligar, a algú, a obeir (Mall).

fer creure, fer estar a sa retxa (Mall, DCVB), fer passar per l'adreçador |
Ell protestava i remugava, però el seu pare l'ha posat a retxa.


posar a rotlle

Vegeu 'fer anar a rotlle'

posar aigua al vi

Jo no voldria aigualir la festa, però em sembla que demà no jugarem, perquè han dit que plourà (o no us vull desanimar, desmoralitzar; no vull fer mals averanys, no voldria descafeïnar la festa; no jo no vull posar aigua al vi, però...).

posar al cent (o a cent) *

Aquest home em posa nerviós (o m'atabala, em fa posar neguitós, em despacienta, em fa venir desfici; no em posa al cent).


posar al corrent

Vegeu 'estar al corrent (d'una cosa)'


posar al descobert

Descobrir una cosa. |

posar en descobert, destapar, mostrar, deixar veure, delatar, desemmascarar, revelar, posar de manifest, fer evidents |

Aquest judici pot posar al descobert assumptes... -TV3-.

Les eleccions italianes han posat de manifest... -Avui-.


posar al dia (i: posar-se al dia)

Vegeu 'estar al dia'


posar al llibre dels perduts

Donar una cosa per irrecuperable o per impossible (Ca). |

donar per perdut; no cobraràs pas, no te'l tornarà pas, ja l'has vist prou! |
A
-Vaig deixar una regadora a l'Adrià fa ben bé mig any i no n'he sabut res més. B -Ja la pots posar al llibre dels perduts: no torna mai res.

C
-Va deixar un deute a la botiga i no l'he vist més. D -Posa'l al llibre dels perduts.

E
-Van com boigs pel teu carrer. No ho tornaràs a demanar que posin ressalts? F -Ja ho he posat al llibres dels perduts (ja no en ho remenaré més).


posar al llibre des negres

Criticar molt una persona, posar-la molt malament (Men). |
deixar com un drap brut, arrossegar pel fang, denigrar, difamar |
La seva sogra el posa al llibre des negres.

posar al punt

Vegeu 'ésser al punt'

posar als núvols

Lloar molt a algú. |

omplir de lloances, elogiar, alabar, ponderar, cobrir d'elogis, (posar a dalt de tot posar al cim de les estrelles Ca), posar sobre el pedestal (DIEC) |
Els crítics posen la teua novel·la pels núvols
.
Hauria agafat molts fums, si aquest triple també li hagués entrat
(o s'hauria animat molt, s'hauria embalat; no s'hagués pujat pels núvols, s'hagués pujat als núvols) -TV2-.
Aquell home posava l'hospital de Figueres al cim de les estrelles.

El deixen a dalt de tot
(la crítica, a un actor)
notes: 1 'Pujar als núvols' ens sembla un calc del castellà.

2 Vegeu també 'estar pels núvols'.

3 També trobem 'posar damunt dels núvols' i 'posar pels núvols' (DNV).


posar amb safata (o portar, servir)

Procurar que algú obtingui fàcilment una cosa. |

fer-li-ho fàcil, facilitar, aplanar; donar-li-ho fet, pastat, mastegat |
Li posa la pilota amb safata als peus.

La retirada d'
en Pitenc al ral·li ha posat la victòria amb safata de plata als pilots occitans -TV3-.

posar anys (i: posar-se anys)

Fer anys. |

complir anys |
Si els anys s'hi posen, encara em trobaré pitjor
(amb el temps, el mal puja).
Vaig posant anys: ja en tic setanta.


posar anys a sobre

Semblar, una persona més gran del que és, a causa d'alguna circumstància. |

veure's envellit, veure's passat |
Li ha posat vint anys a sobre, tant de treballar.

La morenor posa anys a sobre
(qui pren molt el sol es veu envellit).

Sembla que li hagin posat vint anys a sobre
(se li va morir el fill).

posar atenció

Vegeu 'fer cas de'

posar banyes

Vegeu 'fer el salt'


posar basa en *

Ell no ficà el nas en cap malesa
(o no va ficar cullerada, no va prendre candela, no va intervenir; no no va posar basa en) -La cara oculta de la lluna-.

posar bé (i posar-se bé)

1 Millorar l'estat de salut d'una persona o una altra aspecte (Gir-Mall). |
refer-se, posar-se bo, curar-se |
Ja s'ha posat bé de l'operació.
Aquell metge em va posar bé.

El temps s'ha posat bé
(ara fa bo).
2 Donar a una cosa la forma adequada, el seu bon ordre. |
disposar, arranjar, endreçar, arranjar |
Aquests llibres s'han de posar be.
El menjar no m'ha provat (o no m'ha assentat bé, no m'ha fet profit; millor que no se m'ha posat bé).
Els hi devien posar molt bé, que ho compressin
(fer bones condicions).

Els ho van posar tan malament, que van venir tots -els fills- (els metges van dir que estava molt fumut, Fi).

3 Agradar, una cosa, a algú. |
caure bé, plaure, satisfer, fer peça, caure en gràcia, quedar bé, tenir caient (la roba, Am) |
Les calces no se't posen bé -pantalons-
(et cauen malament, no et van bé de mida).
Se li deu posar bé a la Maria, que l'home li faci el salt!
(que no)
Aquest comentari no se li va posar bé.
Se t'ha posat bé el que t'he dit?

No se li posava gaire bé que plegués de música (al mestre).

No se li posa pas bé, a ell, que se'n vagi pe Nadal. A –Vaig dir al delegat de l'Ajuntament que s'haurien de canviar les portes de l'escola. B –I, què va dir? A –Semblava que s'hi posava bé. Ja ho veurem.

Aquesta faldilla no té caient (no es posa bé).

Aquesta roba no té gaire caient (és ordinària, sembla una roca, Ca).

Se'm va posar malament que piqués el gos .
Se li ha posat malament que li digués
(li ha sabut greu).
Se li va posar malament que ballés amb el seu home.

4 Dissimular una errada, una relliscada. |

corregir, dissimular, camuflar, justificar; voler-ho adobar, tapar, arreglar; no saber com posar-ho |

El noi li ha suspès i ella ho vol posar bé (diu que ha estat malalt, que ha tingut mala sort...)
Va fer una planxa i després ho volia posar bé.

Es varen discutir i ara ell ho vol arreglar bé (Ca).
Es diu que no venen, però ells ho posen més bé (diuen excuses).
El seu home va agafar un gat al casament i ella ho vol posar bé (ho vol dissimular, amagar).
Quan la noia va fer aquella planxa, jo no sabia com posar-ho
(què dir).


posar bé *


Me'l van posar pels núvols
(o me'n van parlar molt bé, me'l van deixar molt bé, el van lloar molt; no me'l van posar molt bé).
Tan bé que me la van deixar i ara no la tinc de mestre de la nena!
(o me la van posar pels núvols, la van alabar molt; no tan bé que me la varen posar).

posar bo (i posar-se bo)


Retornar la salut a algú. |
posar bé, guarir, sanar, millorar; refer-se, curar-se |
Aquest metge et posarà bona.
Vull posar-me bona per poder anar a l'escola.

posar capiculades (coses)

Arrenglerar coses una al costat de l'altra, però en sentits oposats. |

posar coses unes mirant amunt i les altres mirant avall |

Has de posar les carpetes a la lleixa capiculades: així te n'hi cabran més.

Les figues es posen capiculades en una olla -Ona Catalana-.

nota: Vegeu també 'capicular', al Volum 1.


posar 'catxondo' *

Aquesta noia em fa anar calent com un all tendre (o m'engresca, em fa anar eixit -Val-, em fa trempar, -em posa encès, divertit, trempat Val-; no em posa 'catxondo').


posar com un drap brut


Dir calúmnies, xerrar malament de qualcú. |
criticar, blasmar, deixar com un drap brut (Gir), posar com un pedaç brut (Mall) |
Si ho feim malament la posteritat tendrà motius per posar-nos com un drap brut -Bruixat-.

posar contra la paret *

Una denúncia per corrupció fa comprometre l'advocat (o desarma, compromet, posa en una situació difícil, posa en un atzucac, posa entre l'espasa i la paret, posa en un compromís, fa quedar malament, posa contra les cordes -de la boxa-, posa en una situació crítica; millor que posa contra la paret) -Temps-.

nota: 'Posar contra la paret' no té sentit figurat.

posar cor (i: posar coratge)

Vegeu 'tenir cor'


posar corbates

Fer crèdits amb usura (les Escaules). |

escanyar, abusar, explotar, aprofitar-se de, ofegar |
No hi vam tractar més, perquè ens posava corbates.

posar 'cortapises' *

Posen moltes traves a la llibertat del seu poble -Gir-Val- (o entrebancs, destorbs, inconvenients, restriccions; no posen moltes 'cortapises') -CR-.


posar de bandera

Tenir de model (Am). |

lloar, adorar, venerar, elogiar, posar a les estrelles, tenir d'exemple |
A
-El meu avi en sap molt de jugar a escacs. B -Ell sempre posa l'avi de bandera.

posar de cantó

Posar una cosa paral·lela a un altra. |

posar al costat, posar de costat; comparar |
Hem aparcat els dos cotxes de cantó.

Només volem posar de cantó dos fets
-Punt-.

posar de costat *

Els pescadors, quan trobaven un peix original, el deixaven de banda i el guardaven per al museu (o el deixaven a banda, el separaven, l'apartaven, el guardaven, no l'aprofitaven, el tiraven a un costat; millor que el posaven de costat) -Arrels-.

posar de cul a la paret (a algú)

Deixar-lo sense cap opció (Bar). |

obligar, forçar, posar -i estar- entre l'espasa i la paret |
Em van posar de cul a la paret
(em van dir que, o pagava la multa o es quedaven el cotxe).

posar de la seva part (o teva, meva, vostra) *

Damià, hi has de posar més el coll
(o has de fer tots els possibles, has d’estudiar més, t’hi has d’esforçar, t'has de sacrificar; t’hi has de fer més; no hi has de posar més de la teva part) -TV3-.

posar de volta i mitja (o deixar de volta i mitja? **


Els diaris ens van deixar com un drap brut -Gir-Val- (o ens van criticar molt, ens van calumniar, ens van denigrar, ens van arrossegar pel fang -Val-; no ens van deixar de volta i mitja).Van deixar l'àrbitre com un drap brut (o el van insultar, el van calumniar, li'n van dir de tots colors, li van dir de tot; no el van posar de volta i mitja) -CI-.

posar dels nervis *

Aquest home m'atabala sempre -Gir-Val- (o em posa nerviós, no em deixa viure, és un corcó, m'escalfa el cap; no em posa dels nervis).

posar el cap sota l'ala

Vegeu 'amagar el cap sota l'ala'


posar el caramel a la boca

Ensenyar coses, o prometre-les, a algú, i, en acabat, no donar-les-hi. |

posar la mel a la boca (Gir-Bar), posar la sal a la boca, enllaminir, enllepolir, engrescar, fer migrar |
A -
És massa fort, aquest acudit, per explicar-lo aquí. B -Doncs no ens posis el caramel a la boca (no comencis) -CR-.

Si no li vols comprar, aquest joc electrònic, no li posis la mel a la boca
(no li'n parlis).

Ara els hem de dur al circ, perquè ja tenen la sal a la boca
(ja hi estan preparats, ja tenen la il·lusió, estan engrescats).

posar el cascavell al gat

Vegeu 'en un mal pas, un gitano'


posar el crit al cel

Protestar o queixar-se amb vehemència (Am-Val). |

posar el crit en el cel (Mall), protestar enèrgicament, enfilar-se, enfilar-se fins al capdamunt, enfilar-se com una carabassera, enrabiar-se, irritar-se, treure foc pels queixals, pujar -o tenir- la sang al cap, protestar amb grans crits, exclamar-se enèrgicament, sortir del fogó (Val) |
Quan ho sàpiga fotrà el crit al cel.

Quan li puja la sang al cap sembla boig
(s'esvera, crida).

nota: 'P
osar el crit al cel' és pres del castellà i acceptat. Són millors les alternatives que us oferim.

posar el cul en remull (o: tenir)

Veure venir un perill i preparar-se per afrontar-lo. |
exposar-se, actuar; anar amb el cul estret |
Tots tenim el cul en remull (podem perdre la feina).
Ja tinc el cul en remull (s'acaben les vacances i dilluns he d'anar a treballar).
Si vols guanyar més, posa el cul en remull (fes vaga).
Si vols agafar peix, posa el cul en remull.
Primer vaig haver de posar el cul en remull, quan vaig comprar el camp
(va haver de fer una hipoteca).
Comença a posar el cul en remull per l'any que ve -ens faran treballar més- (prepara't!, calça't!).
Que posin el cul en remull! (que pateixin) -Temps-.
Ja podem posar el cul en remull, si els pares manen a l'escola.
El dia que tu et moris, ja puc posar el cul en remull
(conversa entre dues velles).
Cantaven amb el cul estret (en una dictadura).
Un quart ben bo de sermó i un altre de panegíric. I nosaltres allí aguantant la torbonada amb un cul més estret que haguéssim fet punxa a un llapis -Confidències-.


posar el dit a la nafra (o: a la llaga) *

Jo no li ho comento, perquè no li vull tocar el voraviu (o perquè que li dol, perquè no el vull fer enrabiar, perquè no li vull tocar el viu, perquè no el vull ferir, perquè no el vull molestar, perquè sé que això l'enutja, perquè no li vull tocar el costat -o punt- feble -Val-; no per no posar el dit a la nafra -o a la llaga-).

posar el dit dins la boca -o els dits- (a qualcú)

Incitar-lo astutament a parlar, a dir quelcom que no voldria dir (Mall). |
fer xerrar, posar el dit a la boca (Bar) |
Vaig llegir de bon dematí “La ignorància” i vaig veure que el “Sembrador”, en el seu article, me posava com vulgarment se diu el dit dins la boca perquè contàs qualque cosa de la nostra eixida al Puig de Santa Magdalena (Joan Ferrer Serra, llibre).
Em van posar el dit a la boca (provocar perquè opinés).

posar el llistó alt (o deixar)

Ésser molt exigent; fer una actuació difícil de millorar. |

demanar molt, exigir molt; ésser excel·lent, obtenir un gran resultat |

En Sadurní va posar el llistó molt alt al seu successor (va fer un gran resultat) -Avui-.

posar el llop a vigilar les ovelles

Donar una responsabilitat o càrrec a una persona inadequada.|

deixar els xais amb el llop, posar la guilla a fer de pastor de els gallines |
Fer això es posar el llop a vigilar les ovelles
-Ràdio-.

posar el nas

Vegeu 'ficar el nas'.


posar el nou i llençar la maneta

Es diu d'algú que fa les coses irreflexivament, per un impuls (Bar). |
jugar-s'ho tot a una sola carta, fer un vaitot, anar a totes, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa (Val), anar a o tot o res (Ca), o caixa o faixa, jugar-s'ho tot a una reballada (Val), jugar-se a cara o creu, jugar-se l'última carta (DCVB) |
En Joan ha posat el nou i ha llençat la maneta (ha invertit tots els diners en un negoci i no pot fer-se enrere).
nota: Aquesta expressió ve dels antics tramvies de Barcelona. Hi havia nou marxes i el nou era la marxa més ràpida.

posar el peu al coll

Imposar-se sobre la voluntat d'un altre. |

dominar, vèncer, avantatjar |
El veí va fer fressa a la nit fins que li vam haver post el peu al coll
(obligat a fer bondat).

posar el rellotge en hora (o tenir) *


He de posar el rellotge a l'hora
(o que marqui bé, ben posat; no en hora).
Tinc el rellotge a l'hora (o bé, ben posat; no en hora) -CR-.

posar el rumb cap a

Posar-se a navegar cap a un lloc determinat. |

posar rumb a, navegar rumb a, fer proa a, posar proa a, dirigir-se a, fer cap a, anar en direcció a |
Posarem el rumb cap a Alger.

nota: Creiem que totes aquestes solucions que us proposem són bones.


posar els cabells de punta

Fer esgarrifar, un fet o una visió. |

posar els nervis de punta, fer estar amb els cabells drets, fer posar els cabells drets, aterrir, atemorir, acoquinar, esporuguir, esfereir, terroritzar, esborronar, fer por a sa por (Mall) |
Són detalls que posen els pèls de punta
-Avui-.
L'article fa estar amb els cabells drets a més d'un.

nota: '
Fer por a sa por' sol dir-se d'algú molt lleig o que presenta un aspecte lamentable.

posar els cinc sentits

Vegeu 'posar esment'

posar els colzes.

Vegeu 'fer colzes'


posar els pebrots sobre la taula

No acceptar més una situació. |

posar els collons sobre -o damunt- la taula (Gir-Val), dir prou, fer cara, plantar cara, enfrontar-se, 
oposar-se, afrontar |
Si algú no posa els pebrots sobre la taula, això no s'acabarà.

Cada vegada hi ha més gent que posa els collons sobre la taula i surt a manifestar-se.

nota: 'Posar els pebrots sobre la taula' també es diu en castellà.

posar els peus

Anar a un lloc (Gir-Mall). |

acudir, presentar-se, comparèixer |
Morí a 80 anys sense haver posat mai els peus en un hospital
(no sense haver trepitjat).
No hi he posat més els peus en aquella botiga
(no hi he anat més).
No hi tornaré a posar més els peus
-TV3-.
No hi he anat per res a casa seva.

Fa molt temps, hi havia a Ribera de Cardós un pagès molt ric que no posava mai per res els peus a l'església -quan Judes-.
nota: 'Trepitjar' no ens sembla correcte, en aquest sentit.

posar els peus plans


Anar amb compte a l'hora de fer quelcom. |
anar amb peus de plom, vigilar, prevenir-se, capguardar-se; no tenir pressa, estabilitzar-se, tenir seny, anar segur |
S'ha de fer una passa i posar els peus plans, no fer-ne tres o quatre de seguides
(ara compra el pis i reposa; no vulguis endeutar-te comprant moltes coses alhora).
A l'exèrcit vaig tenir algun vici, però quan vaig tornar a casa, els peus plans altra vegada
(fora vicis).
nota: Vegeu també 'anar amb els peus plans'.

posar els punts sobre les is

Vegeu 'clar i net'

posar els ulls

Mirar atentament una cosa, fixar-s'hi (Am). |

clavar els ulls (Gir-Val), clavar la mirada, fixar la mirada, ullar |
La NBA ha posat els ulls en Europa.

Ramon Berenguer I havia posat els ulls en la ciutat de Tortosa
-Llibre-.
Els ulls de tothom eren posats en les jugades d'en Tuti.

posar èmfasi

Esforçar-se per fer anar bé una cosa. |

posar l'interès, fixar-se més, procurar, destacar, remarcar, donar importància, posar importància, posar-hi ganes |
El Govern posa l'èmfasi en la lluita contra l'atur
-CR-.
És igual, si no ve: poses importància en una cosa que no en té.

Els jugadors hi han posat moltes ganes
(o s'hi han fet molt, han lluitat molt, s'hi han esforçat, han suat, s'han escarrassat, han batallat, han maldat per guanyar, han trescat, hi han posat el coll) –TV3-.
nota: Sentim sovint 'posar l'accent en' que recull el GDLC, però no el DIEC. No ens sembla una manera de dir imprescindible.


posar en antecedents *

De seguida us informem dels fets noticiables de la jornada (o us fem saber els fets, us fem saber els antecedents -o la situació-; no us posem en antecedents) -CR-.

La secretària ja em va avisar (o prevenir, advertir, posar en guàrdia -DIEC-; no ja em va posar en antecedents).

posar en 'apuros' *

Aquestes declaracions posen en un compromís el president (o posen en un mal pas -Gir-Val-, poden fer patir, poden fer anar malament, poden fer ballar magre, es pot trobar en un tripijoc -o en un destret-; no posen en 'apuros').

posar en boca de

Vegeu 'en boca de'

posar en cintura *

La mainada s'han d'adreçar (o s'han de fer creure, s'han de fer anar recte, s'han de fer anar a la rega, s'han de fer passar per l'adreçador; han de passar per la pedra, quan convé; s'han de fer passar per la rega, s'han de fer anar drets, han de jurar la Constitució; no s'han de posar en cintura).

posar en coneixement *

L'informem que demà... (o li fem saber que, li fem avinent que -Val-, li comuniquem; no li posem en coneixement que).

posar en dubte

Dubtar de quelcom (Am). |

pensar malament, malpensar, recelar, no veure-ho clar, no veure-ho segur, inspirar desconfiança, fer mala impressió, posar en quarantena |
La investigació posa en dubte que el fet hagi existit
-TV3-.
A
-Serà un gran jugador. B -Jo, això ho poso en quarantena (parlem-ne, ho ha de demostrar).
nota: Trobem 'posar en qüestió' al GDLC i en alguns mitjans. No sabem si és una bona solució. Ex.:
Les divisions al partit posen en qüestió l'existència de... -Avui-.

posar en entredit *

Han dubtat de mi (o no s'han fiat de mi, han desconfiat de mi, m'han qüestionat, m'han criticat; no m'han posat en entredit).

Els nous combats a Iugoslàvia fan dubtar de l'alto el foc (o posen en dubte, fan pensar que no es compleix; millor que posen en entredit) -TV3-.
nota: Trobem 'posar en entredit' al DNV. Ruaix també admet el seu ús metafòric. Pensem que és un calc del castellà innecessari.

posar en escac *

Els traficants fan anar de bòlit la policia (o no deixen respirar -Gir-Val-, no deixen viure -Gir-Val-, fan anar de corcoll, atabalen, tenen contra les cordes; no posen en escac).


posar en evidència

Vegeu 'quedar malvist'

posar en fresc

Posar una cosa en un lloc fresc o en aigua fresca (Gir-Mall). |

posar en remull |
He posat la xíndria en fresc al pou amb una galleda.

xíndria: Síndria, meló d'Alger.

posar en joc (la pilota)

Començar a jugar. |

iniciar un partit |
En Kika posa la pilota en joc
-CR-.

posar en lloc segur

Posar una cosa en un lloc on no corre cap perill (Gir-Mall). |

deixar ben guardat, desar bé |
Hem de posar aquests documents en un lloc segur.

posar en marxa *

L'empresa va començar a treballar l'any 1985 (o es va engegar, va sortir, es va posar, es va iniciar; millor que es va posar en marxa).

Ahir no vaig poder engegar el tractor (o fer anar, fer funcionar; millor que no vaig poder posar en marxa el tractor).
nota: Hi ha opinions diferents sobre la bondat de 'posar marxa'. Pensem que no ens cal.

posar en ordre

Ordenar. |

arranjar, endreçar, agençar, endegar |
He
de posar en ordre les fotos.

Tinc moltes propostes i m'hi he d'aclarir
(o he de saber cap on he de tirar, m'he d'asserenar, haig de pensar-me-les amb calma; millor que he de posar les meves idees en ordre) –TV3-.

nota: 'Posar en ordre', en sentit figurat, és un calc del castellà.

posar en peu *

Del projecte que ell va crear només en queda el record (o que va tirar endavant, que va engegar, que va fer; no que va posar en peu) -TV3-.

nota: Sí que es pot dir 'posar en peu de guerra'.

posar en relleu

Destacar. |

ressaltar, recalcar, fer ressortir, fer veure |
Aquesta article vol posar en relleu les diferències entre els dos partits

posar en remull

Posar roba, verdura o altres coses a l'aigua (Gir-Mall). |

(posar en fonya, fonyar Ca), posar a estovar, posar a remulla (Val) |
Haig de posar la roba en remull.

La posaven en remull perquè agafés una mica d'humitat i fos més mal·leable
(la fusta) -Contalles-
Posaré l'enciam en fonya.

posar en situació

Vegeu 'entrar en situació'


posar en surada


Posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l'aigua i navegar (Mall). |
fer surar |
En Biel va posar la seva embarcació en surada, preparada per navegar.

posar en tela de judici *

Molts científics han posat en dubte aquest principi (o dubten d'aquest principi, recelen, posen en qüestió, no creuen en; no posen en tela de judici aquest principi).

posar en un compromís

Fer estar a algú en una situació difícil o desagradable (Gir-Mall). |
fer comprometre, posar en evidència, posar entre l'espasa i la paret, fer quedar malament, posar en un conflicte |

Em va posar en un compromís. Li va dir: «Com t'has aprimat!», i jo no sabia com tapar-ho, perquè l'altre estava malalt.

A -Qui t'ho ha dit, això? B -Em poses en un compromís (si t'ho dic i se sap que t'ho he dit, quedaré malament).

nota: Hem sentit «posar en un 'apretament'» i «posar en un 'apuro'» que són calcs del castellà.


posar en valor *

Destaquem l'actuació de l'àrbitre (o considerem que és bona, remarquem, reivindiquem, valorem; no posem en valor).

nota: 'Posar en valor' i 'posada en valor' són gal·licismes.

posar entre l'espasa i la paret

Poder triar només entre dues opcions dolentes (Gir-Bar-Mall). |

posar en una situació difícil -o crítica-, posar en un atzucac, posar en un compromís, posar contra les cordes, posar en perill |

La poses entre l'espasa i la paret (li fas dir coses de l'empresa i l'amo ho pot saber).

nota: Vegeu també '
estar entre l'espasa i la paret'.


posar esment

Posar atenció a alguna cosa (Mall). |
fer atenció, anar amb compte, tenir cura, vigilar, fixar-se, atendre, fer-ho amb els cinc sentits, posar-hi els cinc sentits | Convé que hi poseu un poc d’esment, Tabarquí, que es vi entra dolcet i surt amarguet -Adagiona-. La princesa hi posà els cinc sentits, perquè no el volia de cap manera nota: Vegeu també "parar esment".

posar fi (a una cosa)

Acabar. |

donar fi, finir, tancar, cessar, aturar, posar fre (DIEC) |

La intervenció del governador posa fi al motí -Avui-.


posar fil a l'agulla


Començar una activitat (Gir-Mall). |
iniciar, principiar, anar per feina, enfilar l'agulla
(Am), tirar endavant som-hi! |
No estava centrat en el que havia de fer i ara haig de tornar a posar fil a l'agulla
(tornar a començar).
Els veïns volen posar fil a l'agulla
(començar l'arranjament del carrer).
Tu ets un esperit de contradicció: enfiles sempre l'agulla per discutir
(comences a fer-ho).
Posem fil a l'agulla, que se'ns fa tard.

Si ja hi som tots, posem fil a l'agulla.

Li costa de posar-s'hi (a treballar).

Quan s'hi posa, és molt carregosa.


posar foc

Vegeu 'calar foc'

posar franc

Posar una cosa a disposició d'algú o al seu abast (Mall). |

facilitar, donar, proporcionar |

Serà aquesta plataforma de l'esquerra, la que haurà posat franc el govern de dreta -Temps-.


posar frenètic


Enfadar-se i posar-se nerviós. |
posar furiós, furibund, irat; irritar-se, indignar-se; fer empipar |
Calla, que em poses frenètic!

Quan veig aquests anuncis, em poso frenètic.

Aquestes enganxades amb el meu sogre em posen frenètic
(discussions) -TV3-.

posar gana (: i posar son)

Començar a tenir gana. |

agafar gana, venir gana; agafar son, venir son |

Veig que heu posat gana (ja mengen, estava malalt).

He posat gana, treballant a l'hort (no m'ha entrat gana).

No he pas tingut temps de posar gana: he esmorzat tard i ara dinem aviat. Entretant posarem gana (esperant el dinar).

El malalt ha posat gana.

Vaig a escoltar un parell de sardanes per mirar si poso son (ara no en tinc, Ca).


posar-hi call


Avesar-se a un cosa que no agrada a força de repetir-la o de posar-hi determinació (Mall). |
habituar-se, acostumar-se; posar-hi pell morta |
Es faria admirar pel coratge amb què afrontaria totes les maltempsades que haguessin de venir. Hi posaria call
-Els voltors-.
Ja hi he posat call, que m'insultin.

Haurem de seguir aguantant, però ja hi hem posat call, a totes aqueixes coses. Ja els és difícil fer-nos més mal.

posar-hi el cap

Esforçar-se estudiant. |

no tenir peresa, posar molta voluntat, fer-s'hi molt, posar-hi el coll, fer-se un fart d'estudiar |
Les coses s'aprenen posant-hi el cap.

Tu hi posaves molt el cap, quan estudiaves: feies tot el que podies.

posar-hi el coll

1 Fer un gran esforç. |

pencar, fer-s'hi, trescar, fer-se un tip de treballar, deixar-hi el coll, matar-s'hi, batallar, fer pits i llonzes, (donar un colp de mà, fer espatlleta; Val) |
Tots hi hauríem de posar el coll, en aquesta feina.

Ja ho sé que hi posàveu el coll, per organitzar la festa.

S'hi ha de posar el coll, per fer aquesta carrera.

S'hi ha de posar el coll, en aquesta fàbrica
(pencar).

A -
Un xerrava per aquí i l'altre per allà, i la tanca de filat no es posava, fins que vaig dir: a pencar tothom! B -S'ho devien fer venir bé, i tu vés pagant! I vés a saber a quin preu cobraven l'hora.

n
ota: 1 No usual a Mallorca amb aquest sentit. 'Posar-hi es coll', en alguna cosa, és arriscar-hi la vida.

    2
'Posar el resto' no ens sembla correcte. Es pot dir 'fer un vaitot'.

2 Afirmar una cosa com a segura, tot i la possibilitat de sofrir algun contratemps (Mall). |

jugar-s'hi un pèsol, jurar-ho |
Jo crec que encara l'hi trobaríem, a la casa, però no voldria posar-hi el coll.


posar-hi més pa que formatge (o haver-hi)


Exagerar una cosa que s'explica o que es fa (Am-Bar). |
engrossir, fer d'una palla un paller, d'un pet fer-ne cent esquerdes, fer comèdia
|
El jugador hi posa més pa que formatge
(en una entrada de futbol, fa veure que té molt de mal) -CR-.
A
-La tramuntana tomba cotxes. B -Algun cop sí, però, en això de la tramuntana, hi ha més pa que formatge.

posar-hi sal (o salsa)

Exagerar una situació, fer que sigui més alegre o còmica (Franja). |
parlar amb picantor, dir quelcom amb gràcia, posar-hi salsa (Gir) |
La major part d’ells només pretenien posar-hi una miqueta de sal -Encara rai...!-.

No tenen prou salsa per explicar contes (Girona).

nota: Vegeu també "salsa" al Volum 1.

posar-ho tot en revolt


Anar o estar una cosa en gran agitació (Mall). |

anar en revolt (Mall), capgirar-ho tot, remenar-ho tot |
Qui sou vosaltres per posar-ho tot en revolt? -Bruixat-.

posar l'aixeta al cul (o: la xeringa)

Fer anar malament a algú. |

emprenyar, enganyar, perjudicar, donar pel sac, fotre, fer la guitza, obligar a fer, forçar, fer cedir, posar les forques a davant (Ca) |

Amb les televisions privades ens van fotre l'aixeta al cul (van dir que farien programes en català,i no en fan).

No volia que l'Ajuntament li expropiés el cobert, però li han fotut l'aixeta al cul (ho han fet).

Aquell em ve amb bones paraules perquè es pensa que li faré fer les obres, però ja li fotré l'aixeta al cul! (ja l'emprenyaré!).

Em fotran l'aixeta al cul, perquè no puc pas anar contra el Govern, però ja els veig venir (hauré d'afluixar, però me n'adono).

Ens tornaran a posar la xeringa al cul amb el tema de les llengües regionals!

S'han vist amb la xeringa al cul! (amenaçats amb una bomba; s'han vist morts).

A -Com és que vas vendre aquell terreny? B -Em van fotre les forques a davant. Em van dir: 'si no vens, ho farem zona verda' (l'ajuntament).


posar l'espatlla (o les espatlles)


Fer una col·laboració molt important amb algú. |
ajudar; amb el concurs de, amb el nostre esforç, a càrrec nostre |
L'ajuntament hi va posar diners, però el camí nou el vàrem fer amb les nostres espatlles (treballant-hi de franc els veïns de les propietats).

posar l'esperit en repòs

Mirar d'estar tranquil (Figueres). |

calmar-se, asserenar-se, assossegar-se, aquietar-se, deixar anar les preocupacions, posar les ànsies sota el coixí (Ca-Bar), posar els maldecaps sota el coixí (al vespre, Am), oblidar els afanys |
Poseu l'esperit en repòs!
(se li ha separat el noi).

Posa l'esperit en repòs, que et trobaràs bé (estigues tranquil, agafa-t'ho bé).

El meu home dorm de seguida: quan es fica al llit posa els maldecaps sota el coixí (se n'oblida).

posar l'ull

Fixar l'atenció en algú. |

clissar, guaitar, observar, veure, clavar els ulls |
Els italians li han posat l'ull
(el volen fitxar) -CR-.

Només arribar a l'ermita del sant, la Joana va posar l'ull al xicot que tocava el violí. Vaja! -la Nena C-.

posar la clau sota la porta

Anar-se'n d'un lloc carregat de deutes. |

anar-se'n pobre, anar-se'n per deutes |
El fabricant va posar la clau sota la porta i se'n va anar.

posar la guinda al pastís

Vegeu 'ésser la guinda del pastís'


posar la mà (en un assumpte)

Cooperar, intervenir, en un afer. |

participar, ajudar, ficar-s'hi, entrar-hi, controlar-lo, donar un cop de mà |

Això no va bé, hi haurem de posar la mà per arreglar-ho (o haurem de donar-hi un cop de mà; millor que haurem de posar-hi mà) -CR-.

Si no és qüestió de vida o mort, no hi poso la mà -TV3-.

Nota: 1 Trobem 'posar mà' amb el sentit d'intervenir en un afer en alguns diccionaris. No ens sembla correcte.

2 A València es diu 'clavar mà' en algun assumpte, però té el sentit més d'aprofitar-se d'algun negoci, traure'n diners.


posar la mà al calaix

Quedar-se algú cèntims que no són seus (Gir-Mall). |

fer córrer els dits, pispar, desfalcar, furtar, sostreure, saquejar, cisar |
Qui posa la mà al calaix, va al carrer
(en un banc).

posar la mà al foc (o les mans)


Estar completament segur d'una cosa i dir-ho (Gir-Bar). |
acreditar, asseverar, certificar; dir que és segur, cert;
poder dir sense equivocar-se que, tenir la certesa que, tenir plena confiança en |
El ministre és innocent, hi posaria la mà al foc!
M'han dit que va ser ella i posaria la mà al foc sense cremar-me que és veritat.

Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que...

No hi posaria pas la mà al foc que això és així (no n'estic segur, no ho veig prou clar).


posar la mel a la boca (a algú)

Insinuar o prometre una cosa agradable a algú (Gir-Bar). |

engrescar, enllaminir, enllepolir, engormandir, posar la mel a la boca, prometre una cosa, donar una il·lusió |

Si no li vols comprar la bicicleta, no li posis la mel a la boca (no li'n parlis, no li prometis).

Les amigues li van posar la sal a la boca, i la noia també vol que li compri una moto.

Diuen que faran cinema per a la mainada i, en acabat, no els en fan. No sé pas per què els posen la sal a la boca.


posar la pistola al pit

Obligar a fer alguna cosa. |

posar l'espasa al pit (Ca), coaccionar, acorralar, no donar opció, posar la corda al coll (Cerdanya) |
A -
Ja em convidaràs. B -Home, si em poses l'espasa al pit, què he de fer.
No em va donar cap opció
(no vaig poder triar).
El cas és que un dia el vaig atrapar a cal notari i el nen Riota ens va posar la corda al coll -la Nena C-.

posar la por al cos (: i tenir)

Espantar (Gir-Bar). |

intimidar, atemorir, amenaçar, espaordir; sentir temor |
Amb aquests atemptats m'han posat la por al cos.

No m'agrada viure amb la por al cos
-Avui-.

posar la proa


Posar impediments o dificultats a algú per a fer alguna cosa (Mall). |
destorbar, entrebancar, encallar, fer la guitza, fer la traveta, posar traves |
La discoteca ja seria oberta, però l'Ajuntament hi ha posat la proa.

posar la ràdio (i: la televisió, la calefacció) *

Us fa res que engegui la ràdio? (o que connecti la ràdio?; no que posi la ràdio?, millor que que posi en marxa la ràdio?).

Les taules es paren i es desparen, no es 'posen' i es 'treuen'.

posar la sal i el pebre

Fer, una persona, la part divertida o emocionant d'un acte (Bar-Ca). |

fer allò que plau; ésser galà, gentil |
En Tuta i en Tita hi han posat la sal i el pebre amb dos gols més
-TV3-.

posar la taula *

Abans de dinar s'haurà de parar la taula (o s'haurà de parar taula; no posar la taula).
nota: En català les taules es paren i es desparen; no es 'posen' i es 'treuen'.


posar les campanes al vol

Vegeu 'llançar les campanes al vol'


posar les cartes sobre la taula (o: sobre el tapet) *

Ha arribat el moment de parlar clar (o hem de ser clars, ens hem de plantejar les coses, hem de saber cap on anem, hem de dir les coses tal com són, hem d'ensenyar les cartes -Gir-Val-; no hem de posar les cartes sobre la taula -o sobre el tapet-, hem de posar les cartes boca amunt).


posar les coses al seu lloc

El gol de Quil ha tornat a anivellar les coses (o ha igualat el partit; millor que ha tornat a posar les coses al seu lloc) -C33-.

Ara tenim la possibilitat de treure la corrupció (o de combatre, de posar ordre en aquest tema, de tenir a ratlla; millor que de posar les coses al seu lloc) -Avui-.
Els tribunals et faran recular
(o t'ensenyaran a viure, et frenaran, et faran posar els peus plans, et faran desdir d'això que dius -o fas-; millor que et posaran al teu lloc).
nota: Trobem '
posar les coses al seu lloc' en alguns diccionaris; no ens atrevim a dir que és una mala solució, però sembla un calc del castellà.

posar les dents

Sortir les dents a una criatura. |

dentar |
El nen ja posa les dents: ja en té tres.

posar lleis

Dir com s'han de fer les coses en un lloc. |

posar normes, manar, dirigir; complicar la vida, posar ordres serioses, posar-se seriós |
Et posaré lleis, jo
(et faré creure).
No vinguis a posar lleis, tu!
(a manar, a dir com s’han de fer les coses)
Sempre véns a posar lleis!

No puc anar mai més sol a fer un viatge, la meva dona m'ha posat ordres serioses.

La Generalitat s'ha posat molt seriosa en el tema de la conducció
-TV2-.
Tinc ordres de no deixar-ho a ningú
(m'ho han manat).

posar mala cara

Vegeu 'fer mala cara'

posar malalt *

Veure que els pintors no fan res, em fa posar malalt (o em va posar nerviós, em rebenta, jo hi poso nervis, m'hi poso malalt, -em trau de polleguera em torna carabassa Val-; no em posa malalt).

posar mans a l'obra *

Nois, ens hem de posar a la feina (o hem d'anar per començar, hem de posar fil a l'agulla, hem d'anar per feina, hem d'anar a l'obra; millor que hem de posar mans -o mà- a l'obra).

Si el metge em diu 'tirem-ho endavant', m'opero (o som-hi!, posem fil a l'agulla, anem per feina; millor que posem mans a l'obra).
nota: Trobem 'posar-se a l'obra' i 'posar mans -o mà- a l'obra' en alguns diccionaris, però creiem que són millors les alternatives que us proposem.


posar mans a la feina (i: posar mans)

Començar una feina (Mall). |
posar fil a l'agulla, posar-se a la feina, posar-se a l'obra; escarrassar-se, posar call (Mall) |
No gosava posar mans a la feina, de tan feixuga que era.
No podem perdre més temps, cal posar-hi mans ràpidament.

posar messions


Jugar-se diners o altres coses. |
jugar messions, fer una juguesca, travessar, apostar (castellanisme admès),
què t'hi jugues, o què t'hi poses? (Mall) |
Te pos messions que si arribes a dalt de tot en manco de dues hores te convid a dinar!
Van messions que no hi haurà eleccions anticipades?

posar miques

Menjar alguna cosa (Mall). |
fer un mos, menjar una postura (Am), (fer un mossec, una queixalada -Gir-), omplir el pap, posar tions an es foc (Mall) |
Pensà que ja era ben hora de posar miques -Adagiona-.
Vàrem trobar un restaurant, i tot d'una hi entràrem a posar miques.


posar negre (o: tenir negre) *


Quan arribe a casa i veig que el dinar està per fer, m’irrite molt
(o m'enutge, em pose nerviós, em puja la sang al cap, m’enfurismo; no em pose negre).
Ja ha tornat a perdre les claus, em fa emprenyar! (o em fa venir boig, m'atabala!, em fa desesperar; no em posa negre).
Cada dia costa més d'aparcar, a Girona (o cada vegada és més difícil; no cada dia es posa més negre).

Aquest home em treu de polleguera (o em fa desesperar; no em té negre).


posar negre sobre blanc *

Ho hem de posar per escrit (o hem de redactar un document; no hem de posar negre sobre blanc).


posar nervis

Posar-se nerviós (Ca). |

agafar nervis, sobrevenir nervis; crispar-se, els nervis |
Jo posava nervis, perquè el fuster no treballava.

Hi poso nervis, llegint.

posar oli en un llum

Vegeu 'ésser com posar oli en un llum'

posar ous *

Les gallines ponen ous
(no posen ous) -TV3-.


posar pa
(a les coses)

1 Agafar-se les coses amb calma. |

agafar-s'ho bé, anar fent, anar aguantant |
He de posar-hi pa, perquè em farien venir boig
(té maldecaps amb la jove i el noi).

A
-Ara, a més de programar cada lliçó, ens hi volen fer posar objectius. B -I, per a què servirà? A -Per emplenar papers. B -Hi haurem de posar pa.

2 Allargar quelcom que s'explica (Am). |

posar-hi més pa que formatge (Am), posar-hi palla, posar-hi salsa exagerar, farcir, inflar, donar pa a la xixa (alabar, Ca) |

A -
Tothom diu que va ser un casament fantàstic. B -Hi deuen posar -o fotre- més pa que no hi ha.

En aquest article hi ha molta palla.

Quan explica acudits, hi posa molta salsa
(els allarga).

Hi fa molta salsa, aquest màgic.

Hi posa molta salsa, explicant
(s'alaba una mica).

Sempre s'hi posa una mica de salsa, explicant anècdotes
(s'exagera).


posar pals a les rodes (o: posar bastons) *

El secretari hi posa moltes traves, perquè no vol que l'edifici es faci (o hi posa molts entrebancs, impediments, objeccions, obstacles; entrebanca, no ho deixa fer, hi troba molts pèls; fa la guitza, fa la llesca, fa la traveta; barra el pas, és un esgarriacries, aigualeix la festa, vol impedir que es faci; s'hi fica travesser; no posa pals a les rodes; millor que posa bastons a les rodes).

nota: Pensem que dir 'posar bastons a les rodes' és un intent de catalanitzar aquesta frase feta innecessària.

posar pau

Mirar que s'acabin les discussions o les baralles en un lloc(Gir-Mall). |

posar la pau (Ca), posar ordre, posar tranquil·litat, (separar, descompartir -si són agafats-), adobar-ho |

L'àrbitre mira de posar una mica de pau entre els jugadors -TV3-.

Sempre es discutien i jo hi havia d'anar a posar-hi la pau.

posar pegues *

S'ha de fer el pont nou i tothom hi posa dificultats (o entrebancs, traves, impediments, objeccions, taps, obstacles; tothom hi troba pèls; tothom hi fa la guitza, la llesca, la traveta; no tothom hi posa pegues).


posar pell morta

Acostumar-se a alguna cosa negativa. |

avesar-se; fer veure que no ho veus |
A
-Quina fressa, aquestes motos que passen! B -Cada dia és igual, i no els hi diguis res, que tenen tots els drets! Ara, Ja hi he posat pell morta.

El meu home no col·labora, a casa, però
ja hi he posat pell morta (ara ja no m'amoïna)

Si es barallen al pati, hi has de posar pell morta
(fes veure que no ho veus).

nota: Tenim també 'agafar pell morta' i 'tenir pell morta'

posar pels núvols

Vegeu 'posar als núvols'


posar per capell (qualque cosa)


Es diu a algú, en to de retret amistós, per a advertir-li que cal fer les coses bé (Mall). |
et faré un nus a la cua! (Ca) |
Si no ho fas com toca, te posaré aquest gerro per capell.

posar per cas *

L'any passat, per exemple, va ploure poc (o per dir un any, per dir un cas, per posar un cas; no posem per cas).

Que vingui, per exemple, en Joan -en tries un- (o suposem, posat cas, donat cas; no posem per cas).

posar peròs (i: trobar peròs)

A –Farà sol? B –Encara tenim dubtes (o encara no ho sabem ben bé; millor que encara hi hem de posar alguns peròs) –CR- .

Tu sempre trobes pèls als collons! (o trobes pèls als ous, trobes defectes, trobes pèls; poses traves, taps, dificultats; ets un cagadubtes, un esgarriacries; no ets gaire decidit, ets insegur; millor que sempre poses peròs).

nota: Veiem 'trobar peròs' al DIEC, però ens semblen més genuïnes altres maneres de dir.


posar peu fiter


Posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de tombar (es diu, sobretot, referint-se a un nin petit, Mall). |
posar peu fito (Mall),
disposar-se a no cedir |
El nin avançà i posà peu fiter davant de la taula.
Volien fer-me dir que sí, però em vaig posar peu fiter i no es sortiren amb la seva.

posar pla

Procurar que una cos sigui fàcil de fer. |

posar fàcil, llevar les dificultats, aplanar, no exigir |
Si li anem posant pla, ens prendrà el pèl, aquesta criatura
(l'hem de fer responsable).
T'ho han posat molt pla, per entrar a l'empresa
(és un nebot de l'amo).
La batedora X t'ho posa molt fàcil a l'hora de netejar-la
-TV3-.

posar preu (a una cosa)

Determinar el preu que val alguna cosa. També vol dir oferir una recompensa. |

avaluar, taxar; amenaçar |
A -
L'enric encara no ha posat preu al pis que es ven. B -Si no en demana gaire, ja farem preu (ja ens posarem d'acord i li compraré).
Han posat preu a la meva vida
-TV3-.

posar punt i final *

I posarem punt final a la programació... (o i tancarem la promació amb, i ens acomiadarem amb, i acabarem la programació; no i posarem punt i final a la programació) -TV3-.

posar remei

Solucionar un problema (Gir-Mall). |

adobar, arranjar, arreglar |
El president hauria de posar remei a tot això
-Avui-.

posar-s'hi bé

Col·locar-se amb comoditat en un lloc; acceptar de bon grat una situació. |
acomodar-se, arrepapar-se, repapar-se, escarxofar-se, aclofar-se, posar-s'hi com a cal sogre, empatriarcar-se |

Posa-t'hi bé, al cotxe
(posa't ample, estira les cames).
El PTT es posa bé davant del Govern del PGG per aprovar els pressupostos
-Punt-.
T'hi poses bé, com totes!
(sexe) -TV3-.
Ja s’hi posa bé, el gos
(vol manyacs i s'ajup).
Els periodistes s'hi van posar bé
(van acceptar un debat inacceptable).
El Banyuls s'hi posava bé
(per vendre un jugador) -Punt-.

Quan vaig tornar al poble feia prop d'un any que els alemanys s'hi havien empatriarcat de tal manera que semblava que ja hi eren de sempre i que per un mai més no se'n mourien -Per Morellàs-.
empatriarcat: Col·locat en un lloc amb tota comoditat, gen. molt ben assegut i ben ample (DPC, Volum 1).


posar-s'hi fulles


Haver-se de reprimir, algú, d'alguna cosa que no li agrada o que el perjudica (Gir-Bar). |

(si no t'agrada, fes-te repicar;
si el ventre et dol, menja sopes de poliol, Tresponts); conformar-se, retenir-se |
Si no hi està d'acord, que s'hi posi fulles, però això s'ha de tirar endavant.
Si s'ha enfadat, que s’hi posi fulles!

posar-s'ho tot a sobre

Gastar molt en roba. |

tirar-s'ho tot a sobre (Am), gastar molt en vestits, desprendre molt per anar mudat, posar-s'ho tot damunt (Mall) |
Aquest home s'ho posa
tot a sobre.
S'ho posen tot a sobre per mudar.

Aquella gent s'ho posaven tot a sobre i no varen ni adobar la casa.

Ells s'ho tiren tot al cim.

S'ho posa tot a sobre
(tot el que guanya; va molt mudat).
A
-Què en fan dels cèntims? B -S'ho tiren tot a sobre.

posar sal a la nafra (o: a la ferida)

Empitjorar una situació que ja era dolenta o que ho havia estat. |

burxar la ferida, tornar a obrir la ferida, renovar la ferida, tocar la nafra, refrescar la nafra |
La retòrica del president no ha fet més que posar sal a la nafra d'aquesta manca de fe en el mercat
–Temps-.

posar-se (+ adjectiu) *

Vilamulaca, fes goig! (o arranjat, fes patxoca, compon-te, empolaina't, muda't, quilla't, endiumenja't, posa't guapa!)
Quan va calent fa més por que una tronada
(o quan va mogut, quan va excitat, quan va intemperat, quan està en zel -una femella-, quan es posa calent).
Quan en Vador et va dir que anaves preciosa et vas tornar vermella
(o et vas enrojolar, et vas posar vermella, et vas fer vermella -Val-).
Ens hi vàrem haver de posar ferms perquè treballés (ens hi vam haver d'emprenyar, de posar, d'oposar -Ca-).
Ara et poses sentimental? (li sap greu de vendre's la casa) -TV3-.
La qüestió de la transmissió es posa crua (o es fa difícil, es complica).

Pensa que pots deixar-ho, si les coses es posen malament (es compliquen, s'emboliquen) -Avui-

El dinar se m'ha posat malament (no m'ha fet profit).

nota: Les frases que tenen la forma 'posar-se + adjectiu' solen ser correctes, en català, però tenen un regust de calc del castellà.

posar-se a banderejar

Moure's de manera agitada semblant a una bandera on pega el vent (DCVB). |

anar d'un lloc a l'altre |

Vaig cuitar a netejar-me tan bé com vaig poder i em vaig posar a banderejar per l'aeroport (quan arriba a Barcelona) -Males companyies-.


posar-se a casa

Venir algú a viure, algú, a casa nostra. |

acceptar a casa, voler a casa, arreplegar, recollir |
Som cosins, però no me la puc pas posar a viure a casa.

posar-se a davant

Dirigir un afer. |

posar-se al davant (Bar), dirigir, encarregar-se de, manar, organitzar, passar a davant |
A -
Comencem a cantar. B -Posa't tu a davant (comença tu).
Pensem que no ho fem prou bé; ja m'hi poso jo a davant
(jo tampoc, jo sóc el primer).
nota: Vegeu també 'passar a davant'
.

posar-se a la boca (algú)

anomenar, fer esment, criticar, dir mal, malparlar |

No em vaig posar a la boca ningú.

No me l'he posat mai a la boca, aquell noi (no n'he dit mai res, ni de bo ni de dolent).

No te la posis a la boca, la meva germana!

Enraonen molt, aquelles. es posen tothom a la boca.
A mi no te'm posis a la boca.
No em vull posar ningú a la boca (no vull criticar a ningú).

posar-se a la defensiva (i: estar)

Estar en actitud de defensa. |
tenir por, témer, recelar, estar espantat, prendre precaucions, posar-se en guàrdia, vigilar, anar previngut |
Tothom es posa a la defensiva, si li treuen drets.

posar-se a la pell d'algú

Vegeu 'estar a la pell d'algú'


posar-se a la raó

Acceptar, en tot o en part, els raonaments o les propostes d'una altra persona. |
posar-se en raó, afluixar, voler entendre's, transigir, adobar-ho, ajustar-se, ésser raonable, posar-se a to,
posar vaselina (en una situació), venir a la raó (Bar), entrar a corral (Val) |
Ens vam discutir molt, però ens vam posar a la raó
(pel preu de la casa).
L'Àlvar vol ser ell: no se't posarà pas mai a la raó.

Les coses són com són, t'has de posar a la raó!
(has d'entendre que el noi és gran i ha de sortir).
Es veu que les cases de cotxes es posen molt a la raó, ara
(no venen gaire i fan bones condicions).
L’amo s’ha posat a la raó
(exigia massa dels treballadors i ho ha acceptat).
No podem pas discutir cada dia: algú s'ha de posar a la raó
(afluixar).

No vol entrar a corral (és tossut).

posar-se a la vetla


Estar alerta dels moviments que fa algú (Men). |
vigilar, estar de guàrdia, sotjar, estar a l’aguait, posar-se en guàrdia |
Es va posar a la vetla i un dia va veure que l’amo se n’enduia un davall des braç (un pa) -Fets-.
Quan es tracta dels nostres fills, de seguida ens posem en guàrdia -Televisió-.

posar-se a les mans d'algú

Confiar-hi (Gir-Mall). |

posar-se en mans de, estar a la confiança de, posar la confiança en |
Em vaig posar a les seves mans
(del metge, per operar).


posar-se a ploure


Començar d'anar malament un afer que anava bé. |
girar-se la truita, girar-se la garba, mudar-se els daus, canviar la sort | Acabada la guerra se li va posar a ploure (era republicà i va tenir maldecaps).
S'ha posat a ploure (guanyàvem i ara perdem).
Se'ls ha posat a ploure, als carnissers (van malament, venen menys, hi ha gran competència).

posar-se a tret *

L'Artà perd a Felanitx el quart partit seguit fora de casa i es posa a l'abast del Santanyí (o queda a prop de; millor que es posa a tret) -Avui-.


posar-se a to (i: posar a to

Fer que millori el comportament d'algú o el funcionament de quelcom. |
anar bé, adobar-se, guanyar, superar-se, refer-se; no saber on es té una part del cos |

El pare es va posar a to (es va guarir).
Ja es posarà a to, el malalt (es posarà bo).
S'ha posat a to, aquest noi (ara fa bondat).
Quan tenen trenta anys es posen a to, el jovent.
S'han posat a to, aquesta mainada
(s'han calmat, estaven esverats).
Aquesta cama em feia patir molt, vaig anar al guaridor i ara no sé ni on tinc la cama (em va guarir).
Quina és la música que et posa a to? (o que t'engresca?, que t'anima?, que et fa trempar?, que et fa pujar la moral, que et fa aixecar la cresta?, que et retorna?, que t'estimula, que t'encoratja?)

posar-se al cap (una cosa)

Proposar-se de fer una cosa. |

estar decidit a, voler fer, ficar-se al cap, posar-se -o ficar-se- dins es cap (Mall) |
Si s'ho posen al cap, ja li expropiaran, aquell camp.

nota: Vegeu també 'ficar-se al cap'
i 'tenir al cap'

posar-se al cuc de l'orella (o: ficar-se)

Fer-se carregós, algú que enraona molt, sobretot quan es repeteix (Am). |

xerrar massa, cansar; fer-se pesat xerrant, fotre's al cuc de l'orella, trencar el cuc de l'orella (Am), fer maldecap, marejar, (matar el cuc de l'orella -Empordà-, podrir es cuc de s'oreia -Men-, fer es cuc de s'oreia malalt -Mall-, DCVB) |
Nen, no ploris més: se'm
fiques al cuc de l'orella!

Aquesta dona em trenca el cuc de l'orella, de tant sentir-la.

cuc de l'orella: Una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma d'un con buit i enrevoltat en espiral (DCVB).

posar-se al mig com el dijous


Hom ho diu de qui entrebanca en un lloc o de qui intervé en els afers d'altri (Gir-Bar). |

posar-se al mig del pas, entrebancar, fer nosa; fer com la pudor, ésser aficadís, estar enmig com es dijous (Mall), posar-se enmig (Val); posar-se allà on no el demanen (Gir-Bar) |

Nen, deixa'ns passar!: sempre ets al mig com el dijous!¡
La teva mare ho vol remenar tot: es posa al mig com el dijous.


posar-se al moll de l'os

Es diu d'una menja molt bona (Ca). |
posar-se bé, trobar molt bo |
Aquest arròs se m'ha posat al moll de l'os.

El dissabte és festa: se'm posa al moll de l'os (= és collonut).
Se m'ha posat com al moll de l'os, aquest dinar
(m'ha vingut bé).

posar-se al nivell de (i estar al nivell de)

Igualar, en qualitats o en defectes, una altra persona. |

fer com, actuar com |
T'has posat al nivell d'ella, insultant-la.


posar-se bé amb Déu

Confessar-se (Mall). |
rebre els sagraments, encomanar-se a Déu |
Abans d'aquell llarg viatge va voler posar-se bé amb Déu, per si no tornava.

posar-se 'borde' *

Si fa el mesell, el denunciarem (o si fa el torracollons, si no afluixa, si no baixa del burro, -si fa el tocacollons Val-, -si es posa burro, obstinat, cabut, tossut; si es posa de mala llet Val; no si ell es posa 'borde', el denunciarem).

Vegeu també 'ésser borde'


posar-se com el moll de l'os (o anar com)


Ésser molt satisfactòria, una cosa. |
anar com l'anell al dit, anar bé, anar de primera, venir bé, posar-se bé |
Aquest got de llet se m'ha posat com el moll de l'os
(Ca).
Canviar de casa ens va anar com el moll de l'os
(Am).

posar-se com un gall de panses

Posar-se agressiu (Bar). |

esverar-se, empipar-se, enutjar-se; escridassar a algú, emprenyar-se de mala manera |
Es va posar com un gall de panses perquè no li vaig deixar posar l'antena al meu terrat.

posar-se com un flam

Vegeu 'estar com un flam'


posar-se com una fera

Irritar-se molt. |

enutjar-se, emprenyar-se, enrabiar-se, posar-se fet una fera (DIEC), (traure foc pels queixals, posar-se fet un gall de panses; Val) |
Quan ho va saber, es va posar com una fera.

posar-se com una lloca

Estar molt satisfet per quelcom. |

inflar-se, estarrufar-se, estufar-se, envanir-se, infatuar-se, bombar-se; estar pagat de, pujar els fums al cap, eixamplar-se-li el cul, semblar la lloca amb tres polls (Empordà, DCVB), parèixer una lloca (Val) |
Es posa com una lloca, quan li diuen que en sap molt.

Se li eixamplarà el cul, si li dieu que és bonica.


posar-se còmode *

Segui -o seu-, si us plau
(o posa-t'hi bé, poseu-vos-hi bé, posa't com a casa teva, poseu-vos amb comoditat, posa't com a cal sogre, posa't ben ample, escarxofa-t'hi; no es posi còmode, posa't còmode) -TV3-

Vés còmode -treu-te la samarreta, a l'estiu- (o vés pràctic, posa't que estiguis bé, posa't com a casa; no posa't còmode).

posar-se d'un humor de vinagre

Es diu de qui posa una cara seriosa i d’irritació (Mall). |
estar de mal humor, (fer un pam de morros, tenir o posar cara d'ametles agres, tenir o posar cara de pomes -o prunes- agres, posar cara de vinagre Mall) |
Si el número nou no arriba d’hora es posa d’un humor de vinagre que esmussa. Llavors és capaç de moure escàndol i raons al mateix sursumcorda (Joan Ferrer Serra, llibre).

No s'ha de posar vinagre a tot allò que respira divertiment i oci -Temps-.

sursumcorda: Mot usat, familiarment, per a designar una persona de molta categoria.

posar-se de cul a la paret

No transigir (Bar). |

resistir, fer-se fort, entossudir-se, posar-se en contra, mantenir-se en una actitud contrària |
L'Ajuntament li volia comprar l'horta i ell es va posar de cul a la paret fins que la hi van haver d'expropiar.
 

posar-se de cul contra (o: de culs)

Mantenir-se en una actitud contrària a quelcom. |

posar-se de cul a la paret (Gir-Val), girar-se d'esquena, girar l'esquena, girar-se en contra, tombar-se d'esquena, girar les espatlles, tombar-se d'esquena a, oposar-se a, posar-se contra |

Els jugadors es van posar de cul contra l'entrenador i el van fer saltar.

Si ell s'hi posa de cul, no hi anirà (si no li agrada, si diu que no).

No t'hi pots pas posar de culs a la informàtica, si fas de mestre (n'has de saber).

Ens porten el menjar mesurat, no en podem pas agafar més, però no ens hi podem pas posar de culs (ho hem d'acceptar).

No s'hi posaran pas d'esquena, si els ho expliques bé (ho entendran, t'ho donaran).

Si saben que els critiques, se t'hi posaran de culs (et faran la contra).

nota: Sentim 'de culs', a les comarques de Girona.

posar-se de moda

Vegeu 'ésser moda'

posar-se de peus a la galleda

Vegeu 'caure de peus a la galleda'

posar-se de punta

Vegeu 'estar de punta'

posar-se de vint-i-un botó

Vegeu 'anar de vint-i-un botó'

posar-se el dogal al coll (o ficar-se)

Embolicar-se en un afer perillós, especialment es diu quan hom s'endeuta imprudentment (Gir-Mall). |

manllevar excessivament, anar escanyat de cèntims, embolicar-se amb una hipoteca, posar-se l'argolla al coll (Am), posar-se una soga -o una corda- al coll, ficar-se en un vesper |
Fas un deute molt gros i no el podràs pagar: tu mateix et fiques el dogal al coll.

Agafar més feina és posar-se un dogal al coll.

Fent aquesta hipoteca t'has posat l'argolla al coll.

En aquell moment estàvem carregats de deutes, els comptes no lligaven i anàvem -o teníem- la corda al coll.

nota: Vegeu també '
posar-se sa baga al coll'

posar-se en camises d’onze vares *

No em vull ficar allà on no en demanen (o no em vull ficar en coses que no n'he de fer res, no em vull complicar la vida, no em vull ficar allà on no em pertoca -o allà on no m'importa-, no em vull ficar en bucs -Val-; no no em voldria ficar en camises d'onze vares).

posar-se en el cas d'algú


Imaginar-se, algú, que li passen les coses que ocorren a un altre. |
fer-se càrrec de la situació d'un altre, pensar que t'hi trobes, posar-se al seu lloc |
Posa't al meu cas. Què faries tu si el teu germà et fes això?
Ja em poso al seu lloc
(= ja el comprenc).

posar-se en remull


Preparar-se per suportar, passar o resistir una situació, no necessàriament dolorosa, que és imminent (Bar)|
preparar-se, prevenir-se, posar la pell en remull, estar en remull; passar un tràngol |
A -
Quin dia comences la nova feina? B -Dimecres vinent, ja estic en remull, tu.
Què, ja estàs en remull per l’estrena del teu nou programa?
No els veig gaire convençuts, això de posar-se en remull a punt de casori els fa por, crec.


posar-se en tall de raó


Admetre alguna cosa que no es volia reconèixer (Val). |
posar-se a la raó, avenir-se a, venir en raó, fer entrar en tall de raó |
El prior, que era de mitjana edat, hagué de posar-se en tall de raó
-Roder-.

posar-se esquena a paret


Col·locar-se en bona situació per a defensar-se d'una escomesa (Mall). |
posar-se de cul a la paret, posar-se ferm |
Es va adonar que la conversa prenia un camí relliscós i es posà esquena a paret
-Els voltors-.

posar-se 'farruc' *

Si aquest home s'emmarrana a tallar-nos el pas, el denunciarem (o si s'obstina, si s'entossudeix, si persisteix; si fa el pinxo, si fa el perdonavides, si fa el fatxenda; no si es posa 'farruc').

posar-se ferm

Fer-se respectar (Mall). |
no cedir, no permetre un abús |
A –
Aquí el pagès es va posar un poc ferm i li digué: B –Avui les vull al doble que dijous passat.

posar-se fort

Vegeu 'fer-se fort'

posar-se galons

Atribuir-se mèrits. |

posar-se medalles, penjar-se medalles, fer el gros, alabar-se, presumir, faronejar, fer el gran (Ca), fer el ric, fer el merda, donar-se importància, fer el savi, fer-se veure, donar pa a la xixa (Ca) |
A -
Diu que és arquitecte i no va acabar la carrera. B -Ell sempre es posa galons.

C -
Ell sempre va a llepar l'encarregat amb manyagueries. D -És perquè vol agafar galons (vol pujar de categoria).

E
-Sempre diu grandeses del seu noi. F- La vida és una galeria (tothom presumeix).

posar-se la bena abans de la ferida

Vegeu 'curar-se en salut'

posar-se la mà al pit

Obrar amb justícia (Gir-Mall). |

fer-se càrrec de, dir la veritat, ser franc, ser sincer |
Ens hem de posar la mà al pit: les coses són cares i hem de pagar impostos.

Posa't la mà al pit, tu que faries
si et fotessin al carrer? (estaries trist com ell que s'hi ha trobat).

Són gent que n
o se saben posar la mà al pit (no es fan càrrec que els altres ho passen malament).


posar-se la nit

Començar a perdre's la llum del dia (Andorra). |

quan ve fosc, quan es fa fosc, quan es fa de nit; a poqueta nit, a boca de nit, a hora foscant, a la caiguda del sol, a la posta del sol
|
Els vells només fan que comptar les posobres del dia després i el trencament de la llum quan es posa la nit
-La neu adversa-.

posar-se les botes *

S'estan fent rics, els pescadors, ara, de tant agafar peix (o fan el seu agost, es fan la barba d'or, s'hi fan bons, fan molts de sous; no s'estan posant les botes) -TV3-.

Com s'hi aprofiten esquiant, aquesta mainada (o esquien de valent, es fan un tip d'esquiar; treuen faves d'olla avui, esquiant -Gir-Val-; no es posen les botes esquiant) -TV3-.

Ahir per sopar em vaig ben atipar (o em vaig afartar com un lladre, -em vaig afartar -o atipar- com un porc, vaig traure el ventre de pena, em vaig afartar més que una revolta de riu Val-; no em vaig posar les botes).

Aquest gent s'hauran de posar a pencar, si volen salvar el negoci (o s'hauran d'espavilar, s'hauran de cordar bé les calces; no s'hauran de posar les botes).


posar-se les cames al coll


Anar a peu, posar-se a caminar (Mall) |
picar de talons (Mall) |
En Joan es posà les cames al coll i partí cap a ca seva.

posar-se les mans al cap (o tirar-se)

Sorprendre granment alguna cosa (Val). |
tirar-se les mans al cap (Val), escandalitzar-se, esverar-se, estranyar-se, no saber-se avenir de, fer-se creus de, admirar-se |
Es posava les mans al cap perquè havia aprovat (= se n'estranyava).
Es posa les mans al cap perquè el xut va a fora (es rampella) -TV3-.
La gent encara es posa les mans al cap, als pobles petits, quan hi ha un divorci.
nota: Aquesta expressió ens ha fet dubtar molt, però creiem que és correcta.

posar-se les piles *

M'he d'animar! -torna a treballar, després de vacances- (o som-hi, que no ha estat res!; he de tornar a agafar el ritme, tornem-hi; cap a la feina, amb aquella alegria!, no m'ho he de fer dir dues vegades, he de carregar piles, he d'anar per feina, m'he de donar aire a, m'he de donar brasa -Val-; millor que a veure si em torno a posar les piles) -RAC1-
nota: No trobem 'posar-se les piles' ni 'carregar piles' als diccionaris, tanmateix la primera ens sembla un castellanisme.

posar-se lleig *

Me'n vaig, que això s'embolica! -hi ha crits en un camp de futbol- (o que les coses es compliquen! -Gir-Val-, que hi haurà merder, que hi haurà patacades, que hi haurà fressa, que hi haurà bullit -Val-, que encara ens arribarien a l'esquena; no que la cosa es posa lletja).

posar-se mal a plaer (o pler)

Estar disgustat o en una situació d’incomoditat, de malestar. |
disgustar-se, enutjar-se |

Quan s'assabentà del que havia passat, el rei es va posar mal a plaer.


posar-se malament (quelcom) 

Vegeu 'posar bé'

posar-se per 'montera'

Ell s'ha rigut de tothom (o va a la seva, res no l'escalfa ni el refreda, s'ha parit de tothom, s'ha rigut del mort i de qui el vetlla; no s''ha posat els drets humans per 'montera', s'ha posat el món per 'montera').


posar-se redó (o rodó) *


Cada dia s'atipaven i tenien cobro i llit per dormir (o
s'afartaven, omplien el pap, menjaven abundantment, treien el ventre de pena; millor que cada dia es posaven redons) -Fets-.
tenir cobro: Tenir aixopluc, lloc per arrecerar-se.

posar-se sa baga al coll


1
Actuar, una persona, inconscientment i sense analitzar ses conseqüències ni es mal que li pot venir d’aquesta actuació (Eiv). |
fer-se el dogal, tirar-se terra als ulls, tirar pedres a la seva teulada |
No sé per què s’ha ficat en un negoci tan brut; ell mateix s’ha ficat sa baga as coll -Arrels-.
Esperem que la nostra cultura no continuï posant-se sa baga as coll -Arrels-.
2 Tenir a un altre agafat amb alguna cosa de sa que no es pot escapar (Eiv). |
ésser atrapat, ésser al sac, ésser mort |
Aquest polític té els dies comptats i haurà de dimitir; es mateixos des seu partit li han posat sa baga as coll -Arrels-.

Em trobava en una situació gravíssima: tenia el dogal al coll.

posar-se serè

Quedar el cel sense núvols. |

asserenar-se, aixecar-se el dia, estritllar-se el cel, aclarir-se, anar-se'n els núvols, alçar-se l'oratge (Val) |

Hi havia núvols, però s'ha posat serè.

posar-se seriós

Vegeu 'posar lleis'

posar-se tranquil i fer-se retratar

No preocupar-se per una cosa (Bar). |

renunciar a actuar, no fer res, no immutar-se, no escoltar consells |
Quan li parlen d'estudiar, ell es posa tranquil i es fa retratar.

posar seny

Adquirir sensatesa i capacitat de discernir. |

esdevenir més sensat, adquirir seny, agafar seny, posar enteniment, tenir pesquis, tenir senderi, tenir trellat, moderar els costums, tenir coneixement (Mall) |

A -Cada nit surt amb els amics i torna a la matinada. B -Ara ja no ho fa tant: va posant seny.

Dos-cents caragols t'has menjat? Et rebentaràs! Has de tenir seny.


posar-se ses cames an es coll (o dalt es coll)


Es diu quan hom ha d’anar a peu perquè no queda altre remei (Mall). |
carregar-se les cames al coll (Val, DCVB) |
Foradà ses quatre rodes del cotxe i no li quedà altra solució que posar-se ses cames an es coll (Joan Ferrer Serra, llibre).

posar-se ses piules


Vestir-se bé, amb elegància (Men). |
fer-se les piules (Mall), mudar-se, empolainar-se |
En el sopar la Maria es va posar totes ses piules.

posar sobre avís (i: posar sobre alerta) *

El diari adverteix que vindran molts aficionats anglesos (o avisa que, prevé que, alerta que; no posa sobre avís que, posa sobre alerta que).

Aquesta notícia pot alertar els gàngsters (o pot posar en guàrdia, pot prevenir, pot fer estar alerta, pot fer prendre precaucions, pot donar una pista; no pot posar sobre avís, pot posar sobre alerta).

posar sobre la taula

Fer que es parli d'un tema (Am). |

parlar-ne, sortir, tractar |

Aquestes crítiques tornen a posar sobre la taula la posició de les autoritats eclesiàstiques respecte als temes polítics -Avui-.

Tenen un assumpte important sobre la taula (per negociar, a l'agenda).

posar teatre.

Vegeu 'fer comèdia'

posar terra pel mig *

Ens n'hem d'anar ben lluny (o hem de fugir, ens hem d'escapar, hem de fotre el camp -Gir-Val-, hem de tocar el pirandó -Val-; no hem de posar terra pel mig) -TV3-.

posar tot l'empeny **

Hem de procurar guanyar aquest partit com sigui (o de la manera que sigui, hem de mirar de guanyar tant sí com no, s'ha de guanyar peti qui peti, ens hem d'esforçar per guanyar, hem de posar punya per guanyar; no hem de posar tot l'empeny en guanyar).

posar tota la carn a la graella

Arriscar-ho tot (Bar-Val). |

posar tota la carn al foc (Bar), posar-hi el coll, posar tota la llenya al foc, fer un vaitot, mullar-se el cul, comprometre's, posar tota la carn a coure, presentar batalla, agafar el bou per les banyes, posar tota la carn dins l'olla (Mall, DCVB) |

Està posant tota la carn a la graella per arribar a la cúspide del concurs europeu –Punt-.

El Palamós posarà tota la carn a coure (= lluitarà per guanyar) -C33-.

En Xisclà posarà tota la llenya al foc per guanyar les eleccions -Avui-.

posar tots els ous dins el mateix paner *


Val més tenir tres ingressos petits que un de gros: no us ho jugueu tot a una sola carta
(o heu de tenir ingressos de diferents llocs, no feu un vaitot, no us arrisqueu tant, no us jugueu el tot pel tot, convé tenir més d’una possibilitat a l’hora de fer les coses; millor que no poseu tots els ous dins el mateix paner).

posar un fermall d'or *

La Rita pot tancar amb brillantor la seva carrera amb el títol a Istambul (o pot coronar amb èxit la seva carrera, pot posar un darrer floró a la seva carrera; no pot posar un fermall d'or a la seva carrera) -Avui-.

posar un pegat en un banc

Aplicar un remei que no serveix de res (Bar). |

fer una cosa inútil, perdre el temps, ésser ineficaç, (com que posar un pegat a un banc, qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu; Mall) |Pintar aquest façana és posar un pegat en un banc, perquè tota la paret hauria d'anar a terra.

posar un peu (en un lloc)

Introduir-se en un lloc. |

entrar, començar, ésser a dins |

A -No sé pas si m'agafaran fix, de moment m'han fet un contracte per mig any. B -Ja es veurà: la qüestió és posar-hi un peu.

posar una pica a Flandes *

Els qui van contra el candidat oficial al congrés se'n sortiran (o aconseguiran guanyar-lo, n'eixiran airosos; no posaran una pica a Flandes).


posar verd (o deixar verd) *


L'ha criticada molt
(o l'ha bescantada, l'ha deixada com un drap brut, ha malparlat d'ella, l'ha blasmada, l'ha denigrada; no l'ha deixada verda, l'ha posada verda) -Avui-.
nota: Trobem 'deixar verd' en alguns reculls.

posar voluntat

Tenir ganes de fer les coses bé. |

tenir interès, voler-ho fer |
Quan no s'hi posa voluntat en les coses val més no fer-les
(ho adoba i ja torna a ser espatllat).
Tu no hi poses cap voluntat, a no roncar
(no fas res per evitar-ho).

posat allà

Estant en aquell lloc. |

un cop ets allà (Gir-Mall) |
A -
Solivent és lluny del poble (una urbanització). B -Sí, però un cop posat allà dalt, ja hi estàs bé.

posat que

En el cas que ('posat que' té valor condicional). |

si, posat cas que |
Ho farem, posat que ens donin permís.

nota: 'Posat que' és un castellanisme quan té valor causal. Ex.:
Com que ja hi som tots, ja podem començar (o atès que ja hi som tots, per tal com, puix que, vist que; no posat que ja hi som tots).

posats a (+ verb)

Com que ja estem fent això que diem. |

quan s'està fent això que diem, ja que en parlem (Gir-Val), ja que ho fem, ja que hi som, tant per tant |
Posats a demanar, m'agradaria tenir un ordinador portable.

A -
Diuen moltes coses al cafè; surt tot, allà. B -La gent, posats a dir, exageren molt..

En Jordi, posats a dir, de bona persona, poc.

Posats a triar, m'agradaria ser pastor.

Posats a fer, no ve de mitja hora
(ja que hi som, fem-ne més -Gir-Val-).

Posats a fer, fem una altra partida.

Posats a gastar, no vindrà d'això
(comprem-ho).

Posats a fer, fem-ho ben fet.

Que l'enterrin a ella i tot, posats a fer
-C33-.

Posats a perdre, no vindrà pas d'aquí
(paga i no protestis).

nota: 'Ja posats' no és correcte.

posem-hi (+ temps) *

No fa gaire que s'ha casat, aproximadament mig any (o deu fer mig any, més o menys mig any, cap a mig any; millor que posem-hi mig any). .

nota: Posem és correcte quan 'posar' té el valor de 'suposar'. Ex.: Posem que sigui veritat (DIEC).


posi's còmode *

Segui, si us plau! (o s'assegui, per favor; posi's bé, segui còmodament, posi's com a casa teva; millor que posi's còmode).

Fa molta calor: ja et pots treure la camisa (o ja et pots desabrigar, posa't com a casa teva, posa't com a cal sogre; millor que posa't còmode).


(mot) + possessiu

En les expressions introduïdes amb preposició, el possessiu va normalment al final. Ex.:

Faran un dinar en honor nostre (no en el nostre honor).
Es fa la rifa en benefici seu
(no en el seu benefici).

La noia és en poder seu
(no en el seu poder).

La festa va a càrrec meu
(no al meu càrrec).

Seran dos punts a favor seu
(no al seu favor).

A parer meu, és car
(no al meu parer).

Poseu-los al voltant meu
(no al meu voltant).

Dóna-li de part meva
(no de la meva part)..

Això és un problema teu
(no això és el teu problema).

nota: Copiem parcialment de Ruaix. El darrer exemple és de Joan Solà.

posta *

Cal una posada al punt més acurada -de l'obra de teatre- (o una posta a punt; no una posta a punt) –CR-.

Hem de veure l'escenificació del casament (no la posta en escena) -CR-.

Falla l'engegada del motor (no la posta en marxa; millor que la posada en marxa).

Hem de fer una posada en comú de la feina (no una posta en comú).

Cal fer una actualització de l'oficina (no una posta al dia).


posta roja, vent o ploja

S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà. El mot ploja potser adquireix eixa forma per crear una paronímia amb roja, o potser és una evolució fonètica peculiar (Val). |
cel rogent, pluja o vent (Gir) |
Demà tindrem mal oratge, perquè ja se sap que posta roja, vent o ploja.
nota: Cel rogent: cel vermell a la posta del sol -DCVB-.

pot de llet

Es diu d'algú que té molta sort (Am). |
tenir llet, ésser lletós, tenir molta xamba, tenir potra |

El president de la
Diputació és un pot de llet: sempre li toca la loteria.
Jugant a cartes ets un pot de llet.


pot de potingues

Es diu de qui és addicte als medicaments o als cosmètics. |
Sóc un pot de potingues: prenc sis o set classes de medicaments.
Sempre el veuràs a la farmàcia: és un pot de potingues
.

pot molt ben ser

Ésser possible. |

podria molt ben ser, pot ser, possiblement, tal volta, per ventura, tal vegada, tenir molts números per, no és estrany |

Pot molt ben ser que s'hagi equivocat.

Pot molt ben ser que aquest noi no tingui carnet de conduir.

A -A tu et conec. B -Pot ser.

Pot ser molt bé que no hi vegi.

Teniu molts números per anar-hi.

No és res d'estrany que aquest vaixell de Roses vagi als Jocs Olímpics d'aquí a un mes.

pot no (+ verb) *

Les oracions de dubte que es fan combinant 'pot no' amb un verb, no són correctes en català (Ruaix). Ex.: Potser no t'agradarà, però és així (o pot ser que no t'agradi, però...; no pot no agradar-te, però...).


potes enlaire *

Vegeu 'de potes enlaire'.

poti-poti

Barreja desordenada de persones o de de coses (Gir-Bar). |

embolic, desordre, desori, desgavell, pengim-penjam, mescladissa (Val) |

Els pares també són divorciats: hi ha un poti-poti en aquest casament!

Quin poti-poti, al teatre! (argument embolicat)

Es presenten un poti-poti de partits (en unes eleccions; molts i diferents).

Fem obres i tot ho tenim pengim-penjam (de qualsevol manera).

pots canviar de moliner, però de lladre no

Vegeu 'canvia de moliner i canviaràs de lladre'

pots fer això, si no et sap greu?

Pots fer això, si no et sap greu? I si te’n sap, t’estires es lleu.
Es diu per indicar que cal realitzar una determinada acció, i si no hi estem prou predisposats, caldrà fer una mica d’esforç (Mall). |
lleu: En alguns dialectes és el nom amb què són coneguts els pulmons, els dos òrgans bessons de la respiració. Es diu lleu per la lleugeresa de la víscera; en anglès lights, en llatí leve.

pots pensar (o podeu pensar)

Expressió que realça la importància o la categoria d’allò que es diu (Men-Mall). |
imagina’t, afigura’t, ara digues |
Podeu pensar a quina hora s’havien d’aixecar per anar de Macarella as Torretó a peu i ser-hi abans de sa sortida de sol -Fets-
I creieu que els suecs ens agrairan aquesta submissió estimant-nos més i millorant la seva consideració envers la nostra llengua? Pots pensar!, que diem a Mallorca -Internet-.

potser que

Indica la conveniència de fer -o de no fer- quelcom. |

poder que (Gir), hauries de, convé que |
A
-Al cafè em curaré. B -Potser que hi vingui jo, també (poder que jo també vingui, si és una cosa tan bona)..
C -A la plaça venen samarretes mot bé de preu. D -Poder que en vagi a comprar.
Has treballat molt avui: poder que afluixis.

pou sense fons

Vegeu 'caure en un pou sense fons'


precipitar (una cosa)

Fer que una cosa ocorri més aviat. |

precipitar els fets (Am), precipitar els esdeveniments (DIEC), fer anar de pressa, apressar, accelerar |

No precipiteu aquest casament: ja hi ha temps.

Els esdeveniments es precipiten a l'URSS -TV3-.

El millor és no precipitar els esdeveniments (o no dir que passarà una cosa, deixar fer, no avançar les coses, no anar de pressa, ja hi serem a temps, ja hi arribarem).


predica fraret! (o
predica, frare, més en faré ara!)

Es diu per advertir que hom no farà cas de cap consell (Mall). |
vés dient!; arròs Caterina, que la carn embafa (Val) |
No pens fer cas a ningú, i com diu la dita: 'predica, frare, més en faré ara!'

predicar a una paret (o: predicar a la paret)

Voler convèncer a algú i no sortir-se'n. |

predicar al desert (Gir-Val), perdre el temps, picar ferro fred, com que dir-ho a sa paret (Mall), llaurar en arena (Val) |

A -Jo sempre dic als nens que no tirin papers a terra. B -Això és predicar a una paret.


predicar al desert
Es diu quan hom desoeix els consells donats. |
perdre el temps, perdre el temps i el sabó |
Parlar amb ell és com predicar al desert.

predicar amb l'exemple

Fer les coses tal com cal a fi que els altres també les hi facin. |

donar exemple, complir, passar a davant |

Si vols que el nen no cridi tant, predica amb l'exemple (no parlis tu cridant).

predicar el que no creu (algú)

Recomanar una cosa, algú, i fer-ne una altra (Gir-Mall). |

ésser hipòcrita, caragirat, fariseu; dejunar després de fart |

Aquest predica el que no creu: diu que és bo caminar i ell va sempre amb moto.

Tu prediques el que no creus: dius que el 'pota i morro' de vedella t'agrada i no en demanes mai.

predicar sal i vendre vinagre

Obrar al revés de com hom diu que s'ha de fer (Bar). |

predicar una cosa i fer-ne una altra, dir naps i fer cols, predicar consciència i vendre vinagre (DCVB); ésser fals, hipòcrita, traïdor |
A
-S'ha d'estalviar, que el país va malament. B -Noi, tu prediques sal i vens vinagre (no atura de fer viatges).

preferir a

Se sol usar 'preferir a' davant nom, però 'preferir que' davant oració (preferir + infinitiu + que) |

estimar-se més (Gir-Mall) |

Preferim el pollastre al conill.

Però a València es diu: Preferisc anar hui que demà.

Prefereixo pagar la multa que no aparcar (o prefereixo pagar la multa que no pas no aparcar, m'estimo més pagar la multa que no aparcar; no prefereixo pagar la multa a no aparcar).

pregunta 'tonta' *

Us vull fer una pregunta innocent: 'Per què teniu el gos fermat, tenint aquest pati tan gran i ben tancat?' (no us vull fer una pregunta 'tonta').

preguntar és de savis

Vegeu 'demanar és de savis'


preguntar no és ofendre


Expressió popular que s’usa per justificar el fet, considerat natural i socialment acceptable, de preguntar, per voler saber. |
les coses s'han de voler saber |
Preguntar no és ofendre: qui s’ha quedat els diners d'aquesta delirant obra?

preguntar per

Fer una pregunta. |
demanar per
|
Està tip que li preguntin pel seu pes
(o quan pesa, el seu pes)
Preguntat per una hipotètica intervenció, ha respost... -CR-.
Quan vinguis a Puig-reig, demana per mi.

pren i deixa

Se sol dir d'una activitat quan no es pot fer de manera seguida. |

ara fas això, ara fas allò altre; anar canviant de feina |

Pren i deixa, és molt fàcil d'equivocar-te (fa rebuts i atén el telèfon).

Tot el dia pren i deixa, sempre igual! (fa dues o tres coses alhora)

Pren i deixa, no acabes mai, a la cuina (fa altres coses fora de la cuina).


pren la creu i avança envant


Suporta la creu amb rassenyació (l’Alguer). |
sigues valent, no t'espantis |
la creu: les desgràcies
rassenyació: resignació

prendre (+ altres mots)

Proveir-se d'una cosa. |

agafar |

Ara el prendria, un jersei (fa més fred, Am).

La corredora pren embranzida (o agafa embranzida; no pren carrera).

Pren-t'ho amb calma (no corris, no t'esveris).

Ha pres bona nota de totes les pintures i quadres que decoren la porta -Temps-.

Pren el cotxe tu, que no has begut (Igualada).

L'entrenador pren possessió del nou càrrec -Avui-.

Ella vol prendre venjança d'aquell ultratge (és al DIEC) -TV3-

El pont ja comença a prendre forma (o a agafar forma, a veure-se'n la forma) -TV3-.

Vaig a dutxar-me (millor que em vaig a prendre una dutxa -Pau Vidal-, tanmateix la veiem al DIEC).

No hi va prendre tot l'interès que cabia esperar (no hi va posar voluntat) –Cat Música-.
Sa madona va prendre sa paraula i va dir: 'Bé, bé, rallem de tot, i com ha anat sa dinada?
' –Fets-.

prendre (a algú)
Ocórrer una cosa (Mall). |
sobrevenir, passar, esdevenir-se |
Així me’n pren a mi, i a tothom, de vegades, quan em demanen “com dius això, o allò altre?”, i això tractant-se de les coses més habituals
nota:
Avui en dia és quasi en desús. Una antiga glosa mallorquina que mostra la por que tenia la gent que un glosador els fes una glosa despectiva que podia generalitzar-se entre la gent, diu.
Guardau-mos, oh sant Antoni! / de llengo de glosador / n’hi pren com a un pintor / que amb sa mateixa color / tant pinta sant com dimoni”.

prendre a pit

Vegeu "a la valenta"

prendre aire

Vegeu 'agafar aire'


prendre ales

Animar-se a fer quelcom (Cat Nord). |
no te'ls tornaran, ja han volat, ja no tornen, no els veuràs més, engrescar-se |
Els diners que has deixat han pres ales -Arrels-.
Los peus dels sardanistes prenen ales (Canigó I, DCVB).
nota: ''Prendre ales' sembla una construcció bona, però creiem que s'usa a Ràdio Arrels per influència del francès.

prendre amb malícia (una cosa)
Reaccionar malament davant un fet o una idea (Mall). |
prendre malament, enfadar-se, ofendre’s, (prendre-ho per sa part que crema, agafar -quelcom- per la punta que crema, prendre per l’ansa que crema Mall) |
En Lluc s’ho pren tot amb malícia.

prendre barca i bolic

Anar-se'n (Mall). |
fugir, prendre -o pegar- bordada |
Fa dos mesos va prendre barca i bolic i no l'hem tornat veure.

bolic: Farcell.

prendre camí

Començar a caminar (Eiv-Mall). |
partir, anar-se’n, alçar veles, posar-se en camí, emprendre camí |
Es dia assenyalat, a trenc d’auba, prengueren caminet i cap a Vila s’ha dit -Arrels-.

prendre cartes en un assumpte*

El Govern ha d'intervenir en aquest assumpte (o s'hi ha de posar, hi ha de prendre part, ha de participar en, ha de dir-hi la seva; millor que ha de prendre cartes en aquest assumpte).

nota: 'Prendre -o agafar- les cartes' és començar a enraonar. Ex.: Aquest noi és carregós: quan agafa les cartes, no acaba.

prendre consciència

Adonar-se de les coses que passen (Am). |

percebre, veure |
Ell ja comença a prendre consciència de les disputes que hi haurà
-Avui-.

prendre cos

Vegeu 'agafar cos'


prendre de cap de dent Fer objecte qualcú o quelcom de comentaris maliciosos o malintencionats (Mall). |
prendre de cap d’esquila, tenir mania a |
No hi ha remei, els castellans són així: prenen de cap de dent totes les altres llengües... – Bruixat-.

prendre dels dits

1 Hom ho diu d'una cosa que es ven molt fàcilment. |

agafar dels dits (Am), emportar-se, arrabassar, tenir molta sortida, vendre's com pa beneït, ésser un èxit de venda, tenir requesta; no el té pas tothom, ja no se'n fan |

Me'ls prenien dels dits, aquells préssecs (eren molt bons).

Els els prendran dels dits, aquest pisos (són molt barats).

Aquell dia va ploure i, els paraigües, ens els prenien dels dits (ella en ven).

Quan vaig treure les postres de músic -fruita seca-, la mainada me les prenien dels dits.

No el té pas tothom, un rellotge com aquest (és molt car).

És un llibre dels que ja no se'n fan (de tan bons, tan bonics).

nota: Sentim 'prendre una cosa de les mans', en el mateix sentit. Pensem que és un calc del castellà.

2 Guanyar quelcom molt fàcilment. |

quedar-se, apoderar-se, desposseir |

Els hi prenen dels dits -jugant a cartes- (els altres no en saben gaire).

Li han pres la pilota dels dits (jugant a bàsquet).

A -Heu perdut? B -Sí, ens han pres les cartes dels dits (hem jugat malament).

Tenen requesta, els cigrons: de seguida els acabo.

Los torrons rojos també tenien molta requesta –Encara rai...!-

No tinc requesta -una noia- (no em vénen a cercar per ballar).


prendre el demble

Conèixer la manera habitual de procedir d'algú. |saber el tarannà, aprendre a tractar, estudiar el caràcter, saber com és, avesar-se a (Mall) |
No t'hi trobaràs bé fins que no li hauràs pres el demble.
'Prenint el demble a les paraules' és un llibre bàsic per entendre la llengua catalana a Mallorca.

prendre el mal de la lluna

Tenir la menstruació (Cas) |tindre la cosa, haver-hi pintors, tenir la mala setmana (Gir) |
...que si aquest mes li ha pres el mal de la lluna amb la matriu torta, que si té una febrada que no li baixa per res...–La cara oculta de la lluna-.

prendre el número

Enganyar. |

prendre el pèl, burlar-se de, rifar-se de, passejar-se, aixecar la camisa, fer beure a galet, fotre's de, amagar l'ou prendre la mida (Gir-Bar), primer els ensabona i després el afaita (Ca) |

Si rius per riure, et prendran el número (et prendran per beneit).

Ara ja li han pres el número, a aquest entrenador (ja li saben el joc i li marquen els jugadors més bons).

A l'escola li prenen el número (l'acollonen, se'n riuen).

Tranquils, que no us prendran el número, ni la cartera –Encara rai...!

Els fills li prenen el número (n'abusen).

És de bona fe i tothom se'l rifa.

Ens estan prenent la mida! (abusen de nosaltres)

A -És una home que té molt bones paraules. B -Sí, ell primer els ensabona i després el afaita (primer tot són bones paraules, però, en acabat, enganya).

Aquella promesa va ser una aixecada de camisa (o una burla, una enganyifa, una rifada; millor que una presa de pèl).

nota: 'Presa de pèl' és una construcció correcta, però pensem que es diu per influència del castellà.


prendre el pols

Mirar de conèixer. |

sondejar el terreny, fer un tempteig, tractar de conèixer, voler saber l'opinió, polsar l'opinió (DIEC) |

El president pren el pols al país (parla de tots els temes en una entrevista).

prendre en braços

Vegeu 'en braços'

prendre en consideració

Tenir en compte alguna cosa. |

tenir present, fer cas de, prendre en compte, prestar atenció (DIEC) |

El Govern no ha pres en consideració altres qüestions.


prendre esglai
Tenir por (Men). |
espantar-se, tenir un espant, agafar por, esparverar-se |
Podeu pensar l’esglai que va prendre l’amo quan va veure s’ase fermat allà mateix on... -Fets-.

prendre ets atapins (o agafar ets atapins)

Anar-se'n (Mall). |
tocar el dos, (prendre es bobiot, picar de talons, tocar soletes, anar-se'n on es té es cap girat Mall) |
En Biel va prendre ets atapins i no l'han tornat a veure pus.

atapí: Espècie de sabata sense tacó (Mall, DCVB).

prendre foc *

Ha calat foc a les escombraries (o ha encès les escombraries, ha incendiat; no ha pres foc) -8TV-.

Sí que és correcte: Venien precisament del lloc on s'havia pres el foc (on el foc havia cremat) -Contalles-.


prendre força

Adquirir importància (Mall). |

agafar empenta, embranzida, força |
Engreixar porcs negres torna a prendre força
-Llibre Mall-.

Un possible flirt de la Casquis amb un milionari americà pren força -TV3-.

La idea d'un atemptat pren força -Punt-.


prendre gust
Fer una cosa que ve de gust (Men). |

tenir un caprici, una afecció, un gust; agradar de fer, sentir plaer, gaudir, complaure’s, fruir, regalar-se, xalar, passar gust (Mall) |

Cada dia enganxava s’ase as maleït carro i prenia es gust de voltar Ciutadella tres o quatre vegades –Fets-. 

Prenien molt de gust a fer-se por uns as altres -Fets-.

Prenc gust quan l’escolto cantar.


nota: Vegeu també "passar gust"

prendre-ho amb rialles

No preocupar-se, agafar-se les coses bé (Mall). |
prendre-s’ho rient, prendre-s’ho a la fresca, agafar-s’ho bé |
No cal preocupar pels polítics, val més prendre-ho amb rialles.

prendre-la amb algú

Vegeu 'agafar-la amb algú'

prendre la cartera (i: deixar-se prendre la cartera)

Prendre fàcilment la pilota a un contrari. |

badar, deixar-se sorprendre, deixar-se enganyar, errar, equivocar-se |
El jugador es deixa prendre la cartera
(bàsquet) -TV3-.

prendre la davantera *

L'equip hongarès s'ha avançat -ha fet un gol- (o s'ha posat a -o al- davant, ha passat a davant; no ha pres la davantera).

prendre la fresca

Posar-se en un lloc fresc. Se sol fer a l'estiu al carrer, al vespre (Gir-Mall). |

sortir a enraonar |
A l'estiu cada dia sortim al carrer a prendre l
a fresca amb els veïns.

prendre la paraula

Vegeu 'agafar la paraula'


prendre la sortida *

Avui han sortit 146 corredors -ciclisme- (o han fet la sortida;, han pujat a la bicicleta; millor que han pres la sortida).

nota: Trobem 'prendre la sortida' al 'Diccionari de l'esport'. Pensem que és un calc del castellà innecessari.

prendre les 'hetxures'

Ell sastre m'ha de prendre mides (no m'ha de prendre les 'hetxures').

prendre mal

Fer-se mal en un accident. |

lesionar-se, nafrar-se, ferir-se, accidentar-se |

A -No prengueu mal amb el piano (el pugen). B -Sí, sobretot! (no hi pateixis)

Si caus d'aquí, prendràs mal.


prendre les messions (per algú)

Declarar-se a favor d'algú (Mall). |

prendre partit (per algú), defensar, arriscar-se, anar a favor, inclinar-se per |
Son pare sempre prenia ses messions per ells.

No vull prendre partit per cap equip.

Els pares es van inclinar pel noi gran (el van afavorir).


prendre llum de na Pintora

Es diu per recomanar prendre exemple del que ha passat a algú i que ens pot passar també a nosaltres (Moixonies, Mall). |
prendre exemple, prendre llum de na pastora (Mall) |
Has vist el que li ha passat al teu amic? Idò pren llum de na Pintora.
Ja saps el que li va passar a en Joan per ficar-se on no el demanaven, així que pren llum de na Pastora.

prendre malament

Es diu d’una ferida o nafra que té o agafa un mal aspecte. |
agafar mal color, irritar-se, enverinar-se, agreujar-se |
La ferida va prendre malament i, per guarir-la, hi vaig posar reïna de pi.

prendre mides *

A -El batlle vol prendre mesures contra els qui empastifen els senyals de circulació (no vol prendre mides). B -Ja seria hora!
nota: 'Prendre mides' vol dir mesurar la longitud o la superfície d'alguna cosa.

prendre model

Fer les coses tal com les fa un altre (Am). |

fer com l'altre (Ca), fer igual que algú altre, prendre patró, prendre exemple, prendre mostra, prendre llum de na Pintora (Mall-Val), imitar, copiar, guiar-se per |
Tu has de prendre model del parlar del teu germà
(ho fa molt bé).
Aquest dibuix és només per prendre'n model, no cal pintar-lo.

Ja ha pres model de tu, per menjar, el nen
(el pare ho fa malament).
Veus què és ben fet, això: pren model!

Pren model de la Lorda, per vestir, que és molt elegant.

No en prenguis patró d'aquell!
(no l'imitis).
No el prenguis per model, que és gandul.


prendre mostra

Adoptar l’exemple o el model d’altri. |
imitar, prendre exemple, prendre model, prendre patró, fer com algú, prendre
llum de na Pintora (Mall) |

No prengueu mostra d’ells, no us convé.

prendre paciència

No immutar-se davant d'una situació negativa. |

tenir paciència, no queixar-se, acceptar la situació, tenir païdor (Am), tenir la paciència d'un sant (Bar) |

Pren paciència, que ja acabem la feina.

Has de prendre paciència. Com ho vols fer! (els fills viuen al mateix pis dels pares, fan fressa, estudien, etc.).

A -Vull deixar aquesta feina. B -No ho facis: ja pots prendre paciència, que et paguen molt bé.
Li talla les ungles del peu i ell hi pren paciència.

Jo també hi prendria paciència (que em passegessin a coll; m'agradaria).

Una dona té més païdor que un home.


prendre panxó

Insistir o fer una cosa moltes vegades, especialment menjar (Men). |
fer-se un tip, fer-se un fart, fer-se un panxot de (Gir) |
Es costum era pastar una vegada cada setmana i prenien panxó de menjar pa dur (se’n feien un tip) -Fets-.
Ahir ens vam fer un panxot de riure, al cafè.
Per esmorzar m'he fet un panxot de préssecs.

prendre part

Participar en una activitat. |

intervenir, concórrer, actuar, formar part de |

L'Ajuntament també hi pren part.

Hi prenem part tots els nens (en una activitat).

prendre pel 'pito' del sereno (o: ésser) *

A la fàbrica el tenen per res (o no compta per a res, el tenen per un zero a l'esquerra, no pinta res, no pinta fava, és l'últim pet de l'orgue, no és ningú, l'han agafat de cap d'esquila -Gir-Val-, -és full de moro, és menys que hac Val-; el prenen pel fill de la portera -Val-; no el prenen pel 'pito' del sereno, és el 'pito' del sereno).


prendre pel seu vent

1 Acomodar-se a la manera d’ésser de qualcú. |seguir la veta, fer el joc (o seguir el joc), donar corda, seguir el corrent, donar peixet, saber agafar, anar així com el pèl li jeu (Mall) |
Té un caràcter un xic estrany, però si se’l pren pel seu vent és força tractable.
2 Anar-se'n d'un lloc. |
partir, marxar, tocar el dos |
Dit això, prengué pel seu vent i no el veren pus.
Rafel es va trobar sol. Els seus amics havien pres cadascú el seu vent -Guerra4-

prendre per

1 Pensar-se que una persona és d'una determinada manera (Gir-Mall). |

considerar, creure, opinar, tenir per |
Me'n vaig del sol: em prendrien per boig!

Et prendran per un pallasso, vestit així.

No m'agradaria que algú em veiés aquí xarrant, em prendrien per guillat
-Brogit Ebre-.
M'han pres per un tord
(jugant a cartes; és pensaven que no en sabia).
No em prenguis per mec.

La Rosa em pren per beneit: sempre em fa les mateixes preguntes.

Què t'has pensat, dir-me això? Per qui m'has pres?

Sí que ho sabré fer, per qui em prens?
(o per qui m'has pres?)
2 Pensar-se que una persona és una altra (Gir-Mall). |

equivocar-se de persona, confondre's |

M'han pres per en Joan.

El vaig prendre per ell.

L'he presa per l'altra.

Em deu haver pres pel meu germà
(m'ha saludat i no el conec).
T'he pres per tu, al dispensari.

L'he pres per ell.

No em prenguis per altre: jo no sóc lladre.

Aquesta aranya m'ha pres per un arbre
(se m'enfila per la cama).
3 Agafar un camí o viarany determinat (Mall). |

prendre un camí (o una via), agafar un camí, enfilar un camí |
Temien que aquell cavall prengués per dins la mar i els afonàs.

prendre per cucs

No refusar res (Mall). |
aprofitar-ho tot, no deixar res per verd |
Saps què menja, aquest home!, tot ho pren per cucs.


prendre pes mac de fer trons

Es diu d’una persona que es deixa acapissar i prendre es pèl per tothom (Eiv). |
prendre la mida, fer burla; ésser la riota; (ésser una galiassa, un gamarús, un mingo Val) |
Avui t’han pres pes mac de fer trons -Arrels-.
acapissar: Escometre; envestir, el ca, les ovelles.

prendre's a 'catxondeo' *

Se les prenen de broma -les normes- (o se les agafen rient, se'n foten, se les passen pels rosaris -o pels collons-, no en fan cas, les menyspreen; no se les prenen a 'catxondeo') -8TV-.


prendre's en brom
a *

Aquestes coses, n'hi ha que se les prenen de broma, però altres s'hi enfaden (o no s'immuten, se les tiren a l'esquena; no se les prenen en broma, se les prenen a broma).

prendre's la justícia per la seva mà (algú) *

Volen fer justícia ells mateixos (o volen fer justícia pel seu compte, es volen venjar; no volen prendre's la justícia per la seva mà) -Avui-.

prendre's la molèstia *

M'he pres la pena de llegir tota la llei d'ensenyament -Gir-Val- (o m'he donat pena de llegir, m'he molestat a llegir, m'he dedicat a llegir, m'he entretingut a llegir; millor que m'he pres la molèstia de llegir).

Per què treballem tant? (o per què fem tantes coses, per què ens dediquem tant a, per què ens esforcem tant a, per què invertim tantes hores fent?, per què passem tantes hores fent?; millor que per què hem de prendre tantes molèsties?)

prendre's llibertats

Abusar, algú de la confiança que se li té. |

abusar, extralimitar-se, excedir-se, aprofitar l'ocasió, fer el que vol, prendre's -o tenir- confiances, comportar |
Si jo no hi sóc, es pren més llibertats
(fa les coses de la manera que ella vol, la dona de fer feines).
És un barrut, és pren la llibertat d'entrar a la cuina, anar a la nevera i menjar flams.

Es prenen massa llibertats, aquesta mainada
(millor que es prenen massa confiances).
M'he pres la llibertat d'escriure't.
Es pren moltes llibertats, el gos.

No hi tinguis gaires confiances amb ell
(no te'n fiïs, Ca).
No ho pots pas comportar, tampoc, a l'hospital, que els altres vinguin a vetllar i tu vagis a dormir
(permetre).
nota: Pensem que «prendre's confiances» és un calc del castellà.

prendre's malament.

Vegeu 'agafar-se bé les coses'

prendre's temps

A -No ho veig clar -comprar una moto-. B -Doncs rumia-t'ho (o pensa-t'ho, no corris, no vagis de pressa, ja et dono un temps perquè t'ho pensis, fes sense presses; millor que pren-te el temps que vulguis, pren-te el teu temps) -TV3-.

nota: 'Prendre's temps' és una construcció correcta, però ens semblen més genuïnes les altres solucions que us proposem.

prendre's un respir

Vegeu 'agafar un respir'

prendre tal com bé

Vegeu 'agafar com ve'


prendre terra

Arribar a terra un vaixell o un aparell volador. |

atracar, desembarcar; aterrar / envolar-se, alçar-se |
L'avió es va envolar a les quatre i va prendre terra a les set
(aterrar) -TV3-.

prendre tort (o pegar, caure)

Reaccionar malament davant d'un fet o d'una idea (Mall). |
prendre malament, agafar malament, prendre a disgust, indignar-se |
Sobretot, i per amor de Déu, no prengueu tort aquestes paraules meves.
Li van pegar tort aquelles paraules
(desplaure, Val).

prendre un camí

Començar a caminar per un camí. |
agafar un camí |
L’animal, sense haver-lo de guiar, sabia per on havia de prendre
-Nous escrits-.


prendre un cap de fil (o agafar)

Prendre el tema d’una conversa (Men-Mall). |
continuar una conversa; tornant-hi, tal com us deia |
Idò, tornant a agafar es cap des fil, anem a veure... -Fets-.

prendre un carrer (o un camí)

Començar a caminar per un carrer (Mall). |
agafar un carrer, prendre per un carrer (Mall) |
En lloc de prendre es seu carrer, pren la claveguera, i per endins i per endins
-Rondalla Mn. Alcover-.

prendre una enrabiada

Reaccionar malament o de manera airada davant d'un fet. |
prendre malament, enutjar-se, enfadar-se, prendre-s’ho a la valenta, enrabiar-se, agafar una enrabiada (Gir), (estirar-se es cabells, agafar una cosa pes cap que crema Mall) |
Prengué una enrabiada feresta i passà ordre que matassin tots els infantons -LBN-.

prendre vela en una processó *

Es fica allà on ningú no el demana (o en temes que no li interessen; fica el nas pertot, s'entremet a tot arreu; no pren vela en una processó en la qual ningú li ha convidat) –Saó-

prendre vista (o vistes)

Donar una ullada general (Men). |
prendre vistes (Am), mirar, observar, guaitar com és (Ca), contemplar, donar vistes (Am), fer -o pegar- una ullada, guaitar (Gir-Val) |
Vaig prendre vista de tot el que em va ensenyar -Cançó Men-.
A -Dibuixa, l'Anna? B -No, ella pren vistes (= mira com ho fan els altres, com es fa).
Aquests dos potser vénen a prendre vistes (per robar el banc).
Vaig a prendre vistes de la porta que haig de pintar (a veure com és).
Vaig a donar vistes a la plaça (a veure què hi fan, a mirar qui hi ha).


preparar el (+ àpat)

Vaig a fer el dinar (millor que vaig a preparar el dinar).

nota: El verb 'fer' s'usa més en català que en castellà; canviar-lo per altres verbs és empobrir el llenguatge ('Parlar bé el català no és gens difícil').

preparar el terreny

Mirar de convèncer algú perquè faci alguna cosa. |

adobar el terreny, predisposar favorablement, treballar per aconseguir, fer caure la balança, fer passes per, moure's, anar per davant (Val) |
Si volem que ens ho concedeixin, hem de començar a preparar el terreny
(hem de fer coses).

preparats, llestos, va!

Expressió que pronuncia el jutge de sortida per indicar als corredors que se situïn en posició de sortida. |
preparats, a punt, va!; preparats, llestos, va! |
nota: 'Preparats, llestos, va!' potser és la millor adaptació al català d'aquesta manera internacional d'indicar les sortides atlètiques.

presència d'esperit

Qualitat de qui no s'esvera ni s'espanta quan hi ha una situació de perill. |

serenitat, serenor d'ànim, ànim, sang freda, calma, tranquil·litat, domini, valor |
Prescindim-ne, dels comentaris de la gent; ens convé tenir coratge i presència d'esperit
(millor que coratge i presència d'ànim).

present! *

Quan es passa llista a un grup de gent i no es veu el subjecte interrogat es pot dir: sóc jo, mani -o mane-, servidor, sóc aquí. |

A -Joan Garcia? B -Servidor! (millor que present!)

presentar bé (o malament)

Veure's, una cosa, bé o malament. Mostrar-ne, algú, els aspectes positius. |

ensenyar, veure, palesar, manifestar-se; fer veure |
Es presenta molt malament, la vida.

T'ho presenten tan bé que piques
(els que venen aparells de sordesa).

prestar (+ nom)

'Prestar' s'usa molt en castellà. En català és correcte, però sona postís. Val més no abusar-ne. Exemples:

Hem de donar-li suport (o prestar-li suport).
S'ha de fer més atenció a la bellesa del camp
(o prestar atenció).

Hauré d'anar a declarar
(o a prestar declaració).

Aquesta estufa es vella, però encara ens fa servei
(o ens presta servei).

Si ve bé, cantarem ranxeres
(o si escau, si es presta cantarem).

preu per preu

Si el preu és igual (Gir-Mall). |

si s'ha de pagar igual, si val igual, si les condicions són les mateixes, pel mateix preu, ésser primer comprador, mal per mal |
Preu per preu, t'ho vendré a tu.

Preu per preu, que hi fossen benvinguts tots els gambosins del món
-Brogit Ebre-.

Quan ho vengui, tu seràs el primer comprado
r (el primer a qui ho diré).

preu per preu, sabates amples

Quan tries una cosa, agafa la més bona o la més abundosa (Am). |

preu per preu, sabates llargues (Ca); preu per preu, sabates grosses (Mall-Val); quan compres, vés gros; pel mateix preu sabates grosses (Mall) |
A -No sé quin regal triar. B -Preu per preu, sabates amples (agafa el més bo, no tinguis vergonya).

prim com una anguila

Molt flac. |
magre, sec; prim com una canya, com un fideu, com un tel de ceba -per a coses planes-, com una orella de gat, com un gat escorxat, com un gaig, com un espigó, com un llagostí; no tindre panxa ni budell,
ésser un boixet (Am), estar fet un filaberquí (Bar); treure els quilos a grapats |
L'oncle és aquell que és prim com una anguila
.
Aquesta nena és un boixet
(molt prima).

Li han tret els quilos a grapats, a aquest home (ha fet una gran aprimada sobtada).

primer de tot

La primera cosa que farem (Gir-Val-Mall). |


abans de dir res més, abans de més raons, de primer, de bell antuvi (Val), la primera cosa que cal fer, per començar, abans que cap altra cosa, abans de tot, abans de dir res més, d'antuvi, d'entrada |
Primer de tot us presentarem...
(o per començar el programa us presentarem).

Ell, primer de tot és regionalista
(o abans que cap altra cosa; millor que 'primer que res').

nota: Vegeu també 'abans de res'.


primer es besaran el Cel amb la Terra

Es diu per indicar que pot succeir la cosa més impossible abans que allò que algú suposa que s'esdevindrà (Mall). |
això no passarà mai, això passarà el dia que la gallina pixi |
Primer es besarà el Cel amb la Terra, abans que tu puguis fer tot això que m'has dit.


primer és l'obligació que la devoció

Qui té una feina per fer no pot abandonar-la, ha de deixar de fer altres coses (Gir-Mall). |
quan hi ha feina s’ha de fer, primer és una cosa que l'altra,
primer és la feina i llavors el lleure (Mall), l’obligació no té horari (Andorra) |
Diumenge treballarem, els préssecs s'han de collir: primer és l'obligació que la devoció.

La filla té una botiga de queviures i ja sé sap que l’obligació no té horari
-La neu adversa-.
A -Vas a l'hort? B –No, vaig a jugar a cartes. Primer és una cosa que altra (es diu de broma).

C -Vas a acompanyar la mare o al cafè? D -Primer és una cosa que altra, no? (vaig amb la mare)
Primer és una cosa que altra
(vaig al metge, no a treballar).


primer que ningú

Vegeu 'abans que ningú'


primer que res

Vegeu 'abans de res'


primera espasa *

L'acte compta amb els líders dels dos partits (o els caps, els prohoms, els galls, les figures, la flor i nata, els caps de brot; millor que les primeres espases) -CI-.


primes postes, el peix ha fet

Es diu que una vegada acabada la prima, el peix (sarda i anxova, sobretot) ha acabat de nedar i ja no s'agafa (Cotlliure, Cat Nord).
prima: Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.

privar l'acció

No deixar fer una acció amb comoditat. |

molestar, impedir, impossibilitar |
Això és estret i em priva l'acció del braç
(en un racó).
Em prives l'acció, aquí
(porta la gibrelleta i no la deixa orinar tranquil·la, a l'hospital, perquè el veu).

probabilitat (verbs de)

Vegeu 'deure (+ verb)'

problema de fons

Vegeu 'debat de fons'

procura per tu!

Se sol dir a qui té un defecte i el veu en els altres. |

que no t'ha vist al mirall?, no et fixi's tant en els altres i fixa't en tu, no et fiquis en les meves coses |
A
-Fas panxa. B -Hi ha una dita que diu 'procura per tu!'.
C
-Compres massa coses; ja n'estàs carregat, de mantes. D -Hi ha un ocell que diu 'procura per tu!'.

procurar les terres

Fer-se càrrec d’una propietat agrícola, de manera que l’amo o l’ama se’n desentenen (Val). |administrar |
Clar que et conec: ton pare ens procurava les terres.

procurar per la dent

Cercar menjar. |

procurar pel davallador, voler-se atipar, voler omplir el pap, tenir un plat a taula, treballar per a ell (Ca) |
A
-Ja són les tres. A quina hora em fareu dinar, avui? B -Tu sempre procures per la dent!
Si no trobes fonda, allà a ca la tia sempre hi trobaràs un plat a taula
(hi pots anar a dinar).
Vaig a treballar per a mi, ara
(a sopar).

prometre la lluna en un cove

Prometre coses impossibles (Gir-Bar). |

(fer veure la lluna dins un cove, pescar la lluna amb un cove; DCVB), assegurar un gran benefici -o un gran èxit-, prometre el món i la bolla (Mall) |

Les acadèmies d'idiomes prometen la lluna en un cove -Avui-.

prometre no fa pobre

Molta gent fa promeses i després no les compleix (Bar). |

pagar amb bones paraules, (prometre no és donar; de prometre a complir, hi ha molt tros per penedir; el prometre és com una veta, que s'estira fins que es peta, DCVB) / lo -allò- promès sia atès (Mall) |

A -Ens han promès una inversió de 14 milions per fer la carretera. B -Prometre no fa pobre.

prometre-se-les molt felices *

Jo ho veia molt fàcil, això de treure'm el carnet de conduir, però ja he suspès cinc vegades (o em pensava que seria bufar i fer ampolles, em pensava que seria un joc de poques taules -o de poques bitlles-, em feia moltes il·lusions que no em costaria gaire, em pensava que no em costaria, ara veig que somiava truites; no jo me les prometia molt felices).

prometre ser

Poder-se esperar alguna cosa. |

sembla que, diuen que serà, s'espera que serà |

Aquest jugador promet ser la revelació del campionat.

pronoms (errades freqüents)

1 En català, en molts casos, no s'usa el possessiu. Ex.:

Heu triat gasolina -en una benzinera- (o has triat benzina; no ha triat vostè gasolina).
2
El català no sol deixar un verb sol sense complement directe. Ex.:
A -Vols que t'ajudi? B -I tant que ho vull! (no i tant que vull!) -TV3-.
Et divertiràs molt: vine i ja ho veuràs!
(no vine i veuràs!)

Junts ho farem!
(o junts ho podem fer!; no junts podem!)

C
-Vols cafè? B -No, no en bec (no no, no bec).

Ells ho volen fer, però jo m'hi nego
(no jo em nego!) -8TV-.

3 El català no sol prescindir dels complements circumstancials en aquest casos. Ex.:

Anuncia-t'hi!
-en un plafó- (o anuncia't aquí!; no anuncia't!)

És una gran tasca: col·labora-hi!
(o participa-hi; no col·labora!, participa!)

4 No s'ha d'ometre el pronom partitiu 'en' (Albert Jané). Ex.:

Quantes en tens?
(no quantes tens?)

En vaig demanar un altre
(no vaig demanar un altre).

Vine al nostre club. Fes-te'n soci
(no fes-te soci!)

5
En parlarem d'aquí uns moments -d'això- (no ho parlem d'aquí uns moments).

explicació: 'P
arlar' és un verb sobretot intransitiu, això vol dir que necessita complements preposicionals: parlar a algú, parlar d'alguna cosa. Per tant, és millor dir 'parlar-ne' que 'parlar-ho'.

6 Hi ha verbs pronominals. Ex.:

Si no t'espaviles, arribaràs tard
(no: si no espaviles, arribaràs tard) -TV3-.

7 S
i hi ha article o quantificador en una frase, hi ha d'haver pronom (copiat de Pau Vidal). Ex.:

Si et menges
'una' llimona sense fer ganyotes hi haurà premi (no si menges una llimona sense fer ganyotes hi haurà premi)

explicació: Mengem pa, arròs, fruita o entrepans, sense pronoms. Ens mengem una llesca, un plat d'arròs, tres prunes o l'entrepà, amb pronom
.

'pronto' pago *

M'han fet descompte per pagament immediat (o perquè he pagat al comptat, perquè he pagat de seguida; no per 'pronto' pago).

prop de bé

Força bé (Olot). |

bastant bé, Déu n'hi do |

A -Com va la vida, Pere? B -Prop de bé.

propinar *

Li van fúmer una pallissa (o li van donar una pallissa -DIEC-, el van atonyinar, el van estomacar, el van estovar, li van clavar un juli, li van fotre un fart de llenya, li van tocar l'esquena, el van assamarrar; no li van propinar una pallissa).

L'acusat ventava cops a la cara a les víctimes (o clavava cops, fumia cops, donava cops; no propinava cops).

propinar: Donar a prendre (una beguda, un remei, una metzina; DIEC).

propis i estranys 



Vegeu 'a propis i estranys'

prou

Prou intervé molt sovint en frases afirmatives (Gir-Mall). |

sí, és clar, evidentment |

Ella prou converseja- xerra-, però no té amigues.

A -Hi ha trampa, aquí. B –Prou que ho veig (o ja ho veig prou).

C -El pare ha tornat. D -Prou que ho veig! (ja ho veig).

Ja ens ho poden donar. Ho paguem prou!

E -Ara anem a dormir, àvia. F -Ja és prou hora! (és tard)

Ara dormiria prou (que sí; a la nit ha voltat).

Què li vols dir? Prou pena té.
'Martina calla!' –li va dir madona-, 'tu encara m'acabes d'exaltar; prou nerviosa no estic!'
-Fets-.
nota: Vegeu també 'prou 1 i 2', al Volum 1

prova de foc

Provar és comprovar el valor o la quantitat d'una cosa. La gent més gran ens diuen que 'prova de foc' ja es deia durant la Guerra Civil. Sembla un calc del castellà que ens pot servir |

el dia decisiu, el cop fort, la batalla forta |

El partit de demà serà una prova de foc, ja que juguen contra Normandia -TV3-.

El finançament és la prova de foc del nou govern -Avui-.

Demà serà la prova de foc: començarem el llibre, pròpiament dit (fins ara fèiem exercicis preliminars).

nota: També es parla de 'prova de força', quan es mira qui pot més en una competició. I no oblidem la 'prova d'esforç' que fan els cardiòlegs als pacients.

provar a *

En oracions d'infinitiu cal dir 'provar de + oració' o bé 'provar que + oració' (Diccionari d'ús dels verbs catalans). Ex.:

intentar, mirar de |

Proveu de fer un arbre genealògic (o mireu de fer, proveu que us facin; no proveu a fer) -Avui-.


provar-ho com sa monja que fa dos

Provar una cosa que pot donar mal resultat (Men). |
també ho va provar la Ramona!; voler fer sa prova, com sa monja (Men) |
Ell vol posar el negoci, peti qui peti, ho vol provar com sa monja que fa dos.

provar la sort (i: provar sort)

Aquí tenim el grup d'escapats que van provar la sort a l'etapa d'ahir.

nota: Pensem, com Ruaix, que de les dues variants, 'provar la sort és la més genuïna.


p
rovar-se

Fer, una persona, una acció de força o d'habilitat, en competència amb algú altre, per saber qui en té més, qui guanya la contesa (Mall, Men). |
desafiar-se, reptar-se |
Cada fosquet es provaven pel camí sembrat de còdols a veure qui era més ràpid.

proves en donen (i: les proves en donen)

Això que diem n'és la prova. |

proves en donen, proves en tenim, això és la prova del nou, la prova, les proves |

Els pares hi van, si el nen actua; proves en donen: el Casal sempre és ple quan la mainada hi actua.

No va ser una decisió d'un dia, proves en tenim: ja ho han fet dos cops més.

nota: Vegeu també 'la prova'


provocar baticors

Ocasionar ensurts o esglaiaments a qualcú (Mall). |
esglaiar, esverar, espaordir, astorar, espantar, aborronar, esborronar |
No convé provocar baticors a la mare, que està delicada.

provocar el destí

Exposar-se a un perill. |

fer imprudències temeràries, fer temeritats, fer insensateses, arriscar-se, aventurar-se, anar a la ventura, provar la sort, jugar-se la vida, temptar la fortuna -o la sort-, anar a risc (Mall) |

Anar a fer escalada és provocar el destí.

És operat del cor i treballa la vinya? Això és provocar el destí.

No temptis la sort (no facis imprudències; no et juguis la vida) -TV2-.

Amb una eina que enrampa no s'hi pot jugar (és perillós).

puc?

Ens agrada més la perífrasi completa, però en una conversa en què es demana permís i es vol ser breu podem usar les formes més reduïdes. |
em permet passar, puc passar?, que puc passar? |
Que puc? -TV3-.

pudir a formatge

Vegeu 'fer mala espina'

pudir com a carn de vas

Fer molta pudor (Mall). |
pudir com rot de mort, pudir com una ròssa, pudir més que una guilla (DCVB), fer molta bravada, pudir més que una clavellada podrida (Cat Nord)
|
Aquest home no es deu rentar mai, put com a carn de vas.

puges o baixes?

Se sol dir, de broma, a qui cau. |

ja has arribat a terra?, què fots?, què fas?, aquí demà hi trobaràs un duro -o un euro- |

Puges o baixes?

puja aquí dalt i balla!

Ho diu qui no vol fer el que li manen o qui no es creu una cosa que li expliquen (Gir-Val). |

puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila, no ho faré pas, no és pas veritat!, demà m'afaitaràs!, puja aquí i veuràs Porto Pi! (Mall-Val) |

A -Hauries d'escombrar el terra. B -Puja aquí dalt i balla!

C -Estic escanyat de set, m'hauries de pagar una cervesa. B -Puja aquí dalt i balla!

pujar (+ altres mots)

Hom ho diu de la manera com viuen les criatures. |

créixer com, anar com, córrer com, anar com Sant Pere de Barrets (Ca) |

Aquesta criatura puja com el porc de Sant Antoni (a casa seva no en tenen gaire cura).

Pugen com el porc de Sant Antoni, ara, la mainada (fan el que volen).

Aquesta mainada van com Sant Pere de Barrets (van mal cuidats).

Aquest nen, el pugen com una flor (el malcrien).

Tenen dues nenes i les pugen com reines: els donen tots els capricis.

S'han de pujar drets, la mainada; si no, et fan abaixar la cara.

Ja pujaran grassos, aquests dos porcs (enguany sobra menjar).

nota: Vegeu també 'córrer com el porc de Sant Antoni'.

pujar a cavall

1 Dominar, una persona a una altra, i fer-li fer el que ella vol. |

pujar a sobre, abusar, sotmetre, subjugar, doblegar, riure's de, perdre el respecte, pujar a collibè |

Aquest encarregat s'ha deixat pujar a cavall pels treballadors.

La seva dona li ha pujat a cavall i en aquella casa s'ha de fer tot el que ella diu.

La Rosa li ha pujat a cavall: no la pot dominar, la mana (la Rosa és l'ajudant de cuina).

Li pugen a sobre, la mainada, a aquell mestre (no els pot dominar).

El Manresa puja a collibè sobre el Girona (l'apallissa) -Punt-.

2 Altres sentits:

Què vaig haver dit de la reforma!, tothom em va pujar a cavall (em van saltar a sobre, contradir; ells n'eren partidaris)

Diuen que en Gerard li puja a cavall (la munta, hi té relacions sexuals).

A -Què t'ha passat, Pau? (va coix) B -Un ximplet em va pujar a cavall -o a sobre- (em va atropellar amb una moto).

Puja a cavall del remolc i et duré fins a casa teva.

Em va portar a cavall del cotxe.

Vindràs a cavall o a peu?

pujar a la parra *

No digues mai qui vol arrendar-lo perquè, si ho saben, trauran foc pels queixals (o se'ns emprenyaran, s'irritaran, perdran el tremp, s'esveraran, perdran l'oremus, sortiran de polleguera, s'enfilaran com una carabassera; no pujaran a la parra).

pujar a les barbes *

Els jugadors li han pujat a cavall -a l'entrenador- (o li han pujat a sobre, es riuen d'ell, li han perdut el respecte, ni se l'escolten, li han pujat a l'esquena; no li han pujat a les barbes).

El Vilamulaca s'imposa als equips més grans (o guanya, domina, perd el respecte, planta cara -Gir-Val-, fa cara, mostra cara -Mall-; no el Vilamulaca es puja per les barbes dels equips grans) -R4-.

pujar al cap

1 Marejar. |

enterbolir, tenir ois, tenir rodesa el cap, tenir nàusees |

El vi m'ha pujat al cap (s'ha marejat).

Em penso que els hi ha pujat la febre al cap: són allà al menjador que ballen (estan tocats del bolet, Am).

2 Agafar fums. |

enorgullir-se, envanir-se, tenir urc, ésser tibat |

No deixi que l'èxit li pugi al cap -TV3-.

Els diners li han pujat al cap (el seu capteniment ha canviat).

pujar al carro

He decidit aprendre informàtica (o estudiar, fer, fer servir, apuntar-me a; millor que he decidit pujar al carro de la informàtica) -Avui-.

Intenta que els catòlics s'afegeixin a la revolució (o s'ajuntin, facin costat, donin suport, ajudin, s'apuntin; millor que pugin al carro de la Revolució) -Avui-.

nota: 'Pujar al carro' és una frase feta dubtosa; ara es diu força, també en castellà. Pot ser un calc de l'anglès 'to jump on the bandwagon'.

pujar com fesols d'aspre

Fer-se ric molt de pressa (Am). |

pujar de pressa (Ca), créixer com una carabassera (Gir-Mall-Val), créixer com els bolets, créixer com una fesolera, créixer com el rent (el llevat, Val) |

Aquesta gent s'han fet rics en poc temps: pugen com fesols d'aspre.

Quan veus algú que puja tan de pressa, quelcom hi ha (contraban, estafes...).

nota: 'Créixer com l'escuma' és un castellanisme.

pujar d'estat

Passar a un nivell social més alt. |

pujar de categoria, pujar de nivell, pujar de posició, pujar escalons -o esglaons, graons-, fer -o pujar- punts, guanyar |
Has pujat d'estat
(s'ha fet més ric).
Ha pujat d'estat, aquesta dona
(ara va amb abrics de pell).
Aquella mestra ara ensenya en un institut: ha pujat d'estat.

La lliura ha pujat graons en la seva relació amb al dòlar
(s'ha enlairat) -CR-.
Aquest gimnasta ha pujat molt punts des que l'entrena en Xiula
-C33-.

pujar de cigró

Anar pujant de categoria de mica en mica. |

començar des de baix, pujar sense padrins, pujar tot sol, haver-se d'espavilar sol |
És una dona que ha pujat de cigró
(va començar el negoci amb pocs cèntims i ha anat pujant).
Ara és tinent, però ha anat pujant de cigró
(va començar de soldat ras -Gir-Mall-).
cigró: Militar que ascendeix de soldat ras (DCVB).

pujar de gandul

Pujar en una bicicleta amb força, posant un peu en un pedal i traspassant, amb l'altra cama, el seient. |

Jo hi pujo de gandul per anar més de pressa.

pujar de to

Posar-se a enraonar ben fort o amb més arrogància. |

cridar, alçar la veu; tenir fums |
Quan t'emprenyes, puges de to.

El ministre alemany puja de to
(fa unes declaracions fortes) -Avui-.
nota: Creiem que no és correcte 'pujat de to' quan parlem d'una actuació pública. Ex.:
Va ser un espectacle molt verd (o pornogràfic, indecent, atrevit, picant, llicenciós, impúdic, obscè, immoral, indecent, lúbric; no pujat de to).

pujar el sol al cap (a algú)

Hom ho diu de qui, en voler vendre quelcom, en demana un preu excessiu. |

demanar un preu exagerat, pensar-se que té or, anar massa alt de preu |
A -
D'aquell tros de camp en demana setanta mil euros. B -A aquest li ha pujat el sol la cap!

pujar els colors a la cara

Quedar vermell. |

venir vermell, tornar-se vermell, ruboritzar-se, enrogir, envermellir, enrojolar-se, quedar vermell com un tomàquet, fer-se roig com un titot (Val) |
Una sèrie que us farà pujar els colors de tant riure
-TV1-

Li varen pujar els colors (de vergonya) -TV3-.

Encara avui et fan pujar els colors, per promoure la música en català a Catalunya
-Enderrock-.

nota: 1 Frase feta desconeguda a Girona.

2 Trobem 'pujar els colors a la cara' al DIEC, però sòn més genuïnes les altres frases que us proposem.

pujar els fums al cap (a algú)

Creure's important per alguna raó. |

tenir vanitat, tenir fums, agafar fums, ésser altiu, tornar-se orgullós, envanir-se, infatuar-se, tenir tupè (Ca) |

Des que l'han fet director, li han pujat els fums al cap.

Són gent que tenen molts fums.

Quin tupè que té, aquest home! (és orgullós).

pujar la moral *

El president visita el front per aixecar la moral de la tropa (o per aixecar l'ànim, per fer pujar la moral, per animar, per fer aixecar les orelles a; no per pujar la moral).

pujar la mosca al nas (i: tenir)

Enutjar-se per alguna causa (Gir-Bar). |

irritar-se, perdre la paciència, cansar-se, enfadar-se, enquimerar-se; tenir una foguerada |

Quan ha sabut que havia suspès, li ha pujat la mosca al nas i ens ha fastiguejat tota la vesprada.

Tenia una colla de punts de llibre a l'armari i ja no n'hi ha cap. Ja començo de perdre la paciència, perquè tothom em remena les coses.
Tindrà una foguerada, el teu germà, si et vens la casa.


pujar la paret dreta

Obrar bé (Bar). |
anar dret, anar recte, fer bondat, llaurar dret, anar a la rega |
Ell no s'ha posat ni un cèntim del club a la butxaca, n'estic segur: és un home que sempre ha pujat la paret dreta.
Ja començo de tenir la mosca al nas
(estic enfadat).

pujar per les parets *

A -Si li diuen que no hi pot anar, s'emprenya de mala manera (o s'irrita fortament, s'enfurisma, s'enfila com una carabassera; no puja per les parets). B -És que la mainada pugen molt complaguts, ara.

pujar-se a *

Diu que no tornarà a pujar en una moto (no a pujar-se en una moto).

El president demana als seus que no els pugin al cap les darreres victòries (no que no se'ls hi pugin al cap).


pujar-se'n a la figuereta

Irritar-se molt (Val). |
discutir, cridar, emprenyar-se, encendre's com l'esca |
Quan parlen de política, se'n pugen a la figuereta.

Jo li vaig respondre tan bé com vaig poder, procurant ser educat i no pujar-me'n a la figuereta (cosa que faig sovint).


pujar vaques a muntanya

Fer-se anar els mocs nas amunt, xuclant-los fent soroll, per no haver-se de mocar. |

tirar vaques a muntanya (Ca-Am-Camprodon), fer -o tirar- muntanyes amunt (Ca-Am), fer muntanyes enlaire (Am) tirar muntanyes amunt (Bescanó) |
Aquesta nena sempre puja vaques a muntanya.

Sempre fas muntanyes amunt. Moca't!

Noia, no tiris vaques a muntanya!

punt (+ altres mots)

1 Lloc on comença una actuació o que serveix de referència. |

Els terroristes ens tenen al punt de mira -Avui-.
Aquest experiment mèdic va ser un punt de partida per a noves experiències.

Maastrich
t continua essent el punt de referència obligada (ens dirigeix) -CR-.

El meu punt de vista d'aquesta qüestió és un altre.

2 Moment especial de canvi o de molta intensitat. |

el fort, el moment culminant, el punt culminant, el zenit
|

Hem arribat al punt àlgid de la nit
(el punt de màxima intensitat) -TV3-.

El Mundial va ser el punt d'inflexió de...
(allà va començar el canvi) –CR-.

Ara sabrem els punts calents de la xarxa viària catalana
(on hi ha dificultats per circular) -CR-.

Les eleccions franceses
ja són figues d'un altre paner en la crònica d'escàndols de corrupció (o ja són un altra qüestió, ja són tota una altra història; millor que ja són un punt i a part en la crònica d'escàndols de corrupció).

L'Estadi Olímpic és un dels punts
important -que cal vigilar- (o essencials, principals, bàsics; millor que un dels unts neuràlgics).

nota: 'Punt neuràlgic ens sembla un altre anglicisme innecessari, malgrat que es diu molt).

punt d'honor

Valoració de si mateix. |

amor propi, orgull, dignitat, respecte a si mateix; no deixar-se veure |
És un home de molt de punt d'honor.

Estava rebentat, però vaig acabar la cursa per amor propi.

punt de 'desencontre' *

Encara hi ha alguns punts de desacord (o de discòrdia, de desavinença, de conflicte, hi ha falta de coincidència, hi ha discrepància; no de 'desencontre').

punt en boca *

D'això no se n'ha de saber res, per tant 'muts i a la gàbia' -Bar-Val- (o a callar s'ha dit, tothom mut, a fer moixoni; no 'punt en boca').


punt flac (i: punt fort)
Aspecte en què hom se sent menys segur. |

el
flac; debilitat, feblesa, defecte, falla, flaquesa, vulnerabilitat; part forta, el fort, la part bona |

El dibuix és el meu punt flac.

L'economia és el seu punt fort.

punt mort

Hom diu que un assumpte és en punt mort quan no avança ni recula. |

estar parat, aturat, encallat; ésser sempre allà mateix, no anar ni endavant ni endarrere, estar en un atzucac, no trobar-hi cap solució, estar estancat |

Les negociacions estan punt mort -TV3-.

nota: Trobem 'punt mort' en aquest sentit al DNV, no al DIEC.

punt per punt

Hom ho diu de les coses que es fan ben fetes, ben calculades, exactes. |

fet amb precisió, tot exacte, tot ha de ser matemàtic, fet minuciosament; fil per randa, amb tots els detalls, de cap a cap, fil per agulla (Val) |

Aquestes peces s'han de tornejar punt per punt.

nota: 'Punt per punt' també es diu molt en castellà.


punt sense retorn *

La relació de la parella no té solució (o és en un carreró sense sortida, és en un atzucac, és irreversible, millor que ha arribat a un punt sense retorn) -Avui-.
Ja hi ha acord, el tracte no es pot desfer
(o no hi pot haver trencament, no ens podem fer endarrere, no ens en podem desdir, no els podem pas desnonar; millor que s'ha arribat a un punt sense retorn).

Si fa aquest pas, ja no pot tornar endarrere (o ja no pot recular, aquest pas és definitiu, la sort ja serà tirada, ja no es podrà fer enrere; millor que serà un punt de no retorn).

nota: Sovint sentim aquest anglicisme, però no sabem si s'acabarà acceptant.

punta de llança

Qui va a davant en una qüestió (Ca). |

el més avançat, el capdavanter; el més dinàmic, el primer, l'avantguarda, el més progressista |
La punta de llança d'aquest desplegament és Vic
(mossos d'esquadra) -CR-.

nota: No trobem 'punta de llança' al DIEC.

puntada de peu

Cop donat amb la punta del peu (Gir-Mall). |

guitza, coça (Gir-Mall), puntelló (Val) |
A
-Si el gos no et creu, fot-li una puntada de peu. B -Ai no, pobre gos!

nota: Als anys setanta es deia que 'coça' era un castellanisme, que calia dir 'guitza' o 'puntada de peu'; després es va acceptar 'coça', mot que
ja era força estès; ara ja no n'hi ha prou i sentim a dir 'patada' a tort i a dret. Progressem 'adequadament' (cap a l'extinció de la llengua, és clar).

'punto pelota' **

Ho farem demà, ja ho hem decidit (o no cal parlar-ne més, i s'ha acabat, i no cal discutit més, no hi tornem; no 'y punto pelota') -RAC1-.

puntual com un clau *

Ell sempre és puntual (o sempre arriba puntualment, és puntual com un rellotge, sempre arriba a l'hora exacte, sempre arriba al punt; millor que sempre és puntual com un clau).

nota: Trobem 'arribar com un clau', en aquest sentit de puntualitat, al DIEC.

punyalada per l'esquena

Vegeu 'per l'espatlla'

pur i dur *

El futbol és cada vegada més un negoci un negoci com un altre (o un simple negoci, un negoci més, no és res més que un negoci; no un negoci pur i dur).
El PCCM és un partit feixista en estat pur (o i res més, inflexible, cru; no pur i dur).

pur i simple (o: pura i simplement)

Demanen el reconeixement de la seva categoria (o només demanen el reconeixement de, demanen el simple reconeixement de, demanen el reconeixement sense embuts de, demanen el reconeixement complet de; no demanen el reconeixement pur i simple de).

Jo, només sóc mestre (o sóc un trist mestre; no jo, pura i simplement sóc mestre).
nota: Sí que es diu «l'acceptació pura i simple d'una l'herència».

puta manyac (o: puta manyaga)

Persona hipòcrita (Am). |
puta manyaga (Ca), puta amaga (Am), fals, gata maula, que tira el roc i amaga la mà, diu el que no pensa |
Aquest del banc fa el paper de bon noi, però va entabanant els altres: és un puta manyac.
No te'n fiïs, d'en
Peret; et fa l'amic i després et carda per darrere: és una puta manyaga.

A
-Aquell home diu que ens ve a ajudar pel bé de l'escola. B -Aquell és una puta amaga (ho fa perquè cobra).