Barbarismes‎ > ‎

De la D a la K

D

DAURAT -ADA Millor, més bo, òptim, de més qualitat, reeixit, d’or (Fr-It). Ex: L’època més reeixida del cinema...  -TV3-

DAVANT 1 Contra, amb. Ex: A jugarà la final contra l’argentí B  -TV3- Una altra victòria del Joventut contra el Barcelona.  -Avui- L’Agullana ha de jugar amb el Darnius. 2 En vista de, atès que, considerant, veient, per por de –o “que”-, etc. Ex: L’entrenador va fer un canvi que no va agradar gaire als afeccionats (no: davant la divisió d’opinions).  -TV3- Molts policies es traslladaran a Barcelona en vista dels jocs.  -Avui- Els mossos d’esquadra varen actuar, veient la passivitat de la policia municipal.  -TV3- Hi haurà una vigilància especial per por que... (no davant la possibilitat de).  -C33-

DECEPCIONAR Decebre, decaure, desagradar, desencantar, desenganyar, desil·lusionar, no agradar, defraudar. Ex: Paris no em va agradar. Estic decebut.  -TV3-

DECOR Correcció, educació, decència, decòrum, bones maneres (Val). Ex: ...va renunciar, inicialment per decòrum, a fer-se una fotografia amb un nudista.  -Avui-

DEGUT -UDA Adequat, escaient, adient, convenient, pertinent, oportú, convenient, corresponent. Ex: Ho va fer sense prendre les precaucions adequades.  -Llibre-

DEIXADESA Feblesa, flaquesa, (fluixedat, defalliment Val). Ex: Em prendré una vitamina perquè em trobo flac (no: perquè tinc deixadesa).

DELETREIG Lectura lletra per lletra, lectura lletrejada. Ex: És important la lectura lletrejada.  -Revista-

DEMÉS Els altres, tots els altres, la resta, els restants (és un barbarisme molt estès). Ex: Ho diré a l’Estefania, a la Beatriu, a l’Elvira i a totes les altres.  -TV3- ...riure’s dels altres.  -TV3- ...la seguiran tots els altres.  -Llibre- ...té necessitat d’agradar als altres.  -Ràdio-

DENODADAMENT Intrèpidament, amb coratge, valentament, amb moral, amb fermesa. Ex: Els jugadors del Santa Eulària han lluitat amb coratge.

DENT D’ALL Gra d’all. Ex: El metge em va recomanar que cada dia mengés un parell de grans d’all per esmorzar.

DENTERA Fer denteta, envejotes, miroies, babarotes, mirotis (a l’Empordà) (Fer enveja una cosa que un altre menja). Ex: No els fa denteta veure aquest plat de gambes?  -TV3-

DEPARAR Oferir, fer, jugar. Ex: Els dos equips estan jugant un gran partit.  -TV2-

DERRIBAR 1 Tirar a terra, enderrocar, enrunar, derruir, demolir, fer baixar, assolar, aterrar, esfondrar, ensorrar (un edifici), (esbucar, tomar Mall). Ex: Han tirat a terra el mur de Berlín.  -TV3- Han fet baixar el mur de Berlín.  -TV3- (Ho han dit dues vegades a les notícies). 2 fig. Enderrocar, vèncer, superar. Ex: El partit A ha descobert en PB un ariet per provar de vèncer la majoria del PC. 3 Tirar a terra, fer caure, estassar, tombar (a una persona). Ex: En Màrius ha estat tombat pel jugador del Mollet.  -TV2- (També es pot  capgirar la frase: El jugador del Mollet fa caure en Màrius). A en Vicenç el varen tirar a terra a dins de l’àrea.  -TV3- 4 Fer caure, abatre. Ex: ...han fet caure un avió.  -TV3- ...un avió abatut enmig de la selva.  -Avui-

DERRIBO Cal dir-ho d’una altra manera, p.e. caure, abatre. Ex: ...han fet caure molts avions.  -TV3- (no: Hi ha hagut un derribo d’avions).

DERROTXAR Malgastar, rebentar, malbaratar, dilapidar, dissipar, tirar la casa per la finestra, ésser una disbauxa, balafiar (Val). Ex: Per Cap d’Any se’n rebenten molts, de diners.

DERRUMBAR Desfer-se, fracassar, ensorrar-se, separar-se, (assolar –de moment no es diu en sentit figurat–, trencar-se, afonar-se Val), enfonsar-se (Fr), fallir (It). Ex: Un matrimoni s’ensorra i... -CR- Si vénen els seus fills m’assolaran el jardí (Val).

DESAFIO Desafiament, lluita, competència, rivalitat, batalla, repte (escriuen: “desafio”) (Al DCVB hi ha “desafiu” i al DIEC també). Ex: ...en la lluita dels canals de televisió privats  -Avui-

DESAHUCIAR Dir un metge a un malalt, o a la seva família, que el mal que té no es pot guarir. Desenganyar, descartar (Val), (desnonar, desdonar Mall). Ex: En Nazari està desenganyat dels metges (o “pels metges”).

DESALABAR Criticar, blasmar, malparlar, pelar (Val). Ex: Si no em convé, no hi aniré més a comprar allà, però no els he pas de blasmar. A- Aquells, què parlen? B- Segur que estan pelant algú (Val).

DESALMAT -ADA Malànima, malnat, cruel, malvat, (pervers, malparit Val). Ex: ...per si es troba algun malvat que la vol atacar. -CR-

DESANGELAT -ADA Fluix, sense gràcia, sense força, (pansit, musti Val), poc reeixit (Fr), lànguid (It). Ex: L’adaptació una mica lànguida de la novel·la de Joan Lluís.  -Avui-

DESAPACIBLE Rúfol, plujós, orc, ennuvolat, núvol (Val). Ex: ...en un dia rúfol.  -TV3-

DESARROLLO Desenrotllament (ciclisme). Ex: En Marcel està utilitzant desenrotllaments molt forts.  -C33-

DESARROLLAR 1 Desenvolupar-se, venir gros (una persona), engreixar-se. Ex: L’Àngela ha vingut molt grossa. 2 Fer el canvi, entrar a la pubertat, fer-se fadrí (Val). Ex: Jo vaig fer el canvi a dotze anys. Joana s’ha fet molt fadrina (fa dos anys que no la veia Val).

DESASSISTIT -IDA Jugador a qui no passen pilotes, a qui no donen joc. Sol, desacompanyat, sense cap ajuda, oblidat (Val). Ex: Veiem el jugador del Cardassar a davant molt sol.  -TV3- A l’extrem no li passaven pilotes.  –Avui-

DESATASCADOR Desembussador. Ex: Hem de fer servir un desembussador per al bidet.

DESAVINÈNCIA Desavinença, desunió, discrepància, desacord (entre dues persones o més). Ex: Hi ha desavinences entre els dos socis.

DESBORDAR Vessar-se el líquid d’un recipient, passar per alt, sortit per sobre, ultrapassar, eixir-se’n (Val). Ex: L’escuma va sortir per sobre la banyera.  -Llibre- Va omplir el pitxer a fosques i se’n va eixir tota l’aigua (Val).

DESBRAVADOR Domador, ensinistrador (de cavalls). Ex: ...l’oferta d’un ensinistrador de cavalls.  -Avui-

DESBRAVAR Esbravar-se, evaporar-se, desventar (Val) (un líquid). Ex: Ens han donat xampany esbravat.  –TV3-  La cervesa que has comprat s’ha de tornar perquè ha eixit desventada (Vol dir que ha perdut el gas Val).

DESCABELLAT Desballestat, desgavellat, absurd, sense cap ni peus, que no té cap sentit, (desficaciat -incommensurable, excessiu-, destarifat -boig, irreal- Val), (forassenyat, desraonable Mall). Ex: És un projecte sense cap ni peus.

DESCALABRAR Esgalabrar, escalabrar, ferir, prendre mal. Ex: No prenguis mal.  -TV3-

DESCANS Mitja part (d’un partit o d’una festa). Ex: A mitja part perdien de deu punts.  -TV3- (Veiem correcte, però, dir: “Farem un descans”, en qualsevol acte o activitat).

DESCARRIAR Esgarriar-se, anar pel mal camí, descaminar, desencarrilar, desencaminar, extraviar. Ex: ...per ajudar les noies esgarriades.  -CR- Els pares són honrats, però el fill es va descaminar molt d’hora.

DESCASCAT -ADA Persona que no s’espanta per res. Deseixit, despreocupat, desmamat, tranquil, fresc. També es diu “caldós” (lent, impertorbable, ineficaç Val). Ex: És una mossa molt desmamada, ja servirà per treballar en un bar. Ja són despreocupades les que surten en aquest programa. Carles encara no ha passat cap full a l’ordinador; és molt caldós (Val). La mare el bonega cada dia, però ell és molt fresc i no en fa cas (Val).

DESCOMPOSAR 1 Descompondre, desfigurar (Fr), alterar (-la cara- It). Ex: Tenia la cara desfigurada de por.  -TV3- 2 Desgavellar, desordenar, (desorientar, desorganitzar Fr). Ex: Veiem l’equip molt desgavellat en aquesta segona part.  -C33-

DESCONTENT Descontentament, disgust, malestar, inquietud, mala maror, enuig, descontentació, decepció. Ex: ...divisió i malestar entre els treballadors.  -TV3- La cancel·lació va provocar mala maror en el públic.  -TV3- La inquietud creix arreu del país.  -C33- No ha pogut amagar el seu disgust.  -Avui-

DESDIBUIXAT -ADA Confús, amb poques idees, mal organitzat, (vague, apagat, eclipsat Val), (indecís, mancat d’idees Fr), imprecís (It). Ex: ...treu un punt davant d’un Gandia imprecís.  -Avui-

DESEMBARC Desembarcament, desembarcada. Ex: El desembarcament d’ahir va ser un èxit.  -CR-

DESEMBOCAR Acabar, finir, finalitzar, desenllaçar, terminar -una qüestió- (Val). Ex: ...per veure com acaba (diuen “en què desemboca”).  –Ràdio- Aquesta situació podria finir en una ruptura...  -CR-

DESEMPAR Desemparament, abandonament (It). Ex: Aquestes criatures han sofert desemparament moral.  -TV3-

DESEMPENYAR Exercir o ocupar un càrrec, treballar de (Val). Ex: No m’agradaria pas exercir el càrrec de batlle.

DESEMPLEO Atur, desocupació. Ex: En aquella casa, n’hi ha tres a l’atur.

DESENGRASSAR  Desembafar (Val), (desgreixar, desengreixinar Mall). Ex. ...i després una amanida per desembafar.  -TV3-

DESFASE Desequilibri, descompensació, desfasament. Ex: La hisenda de Roses venç la descompensació econòmica que tenia.  -Revista-

DESGARBAT -ADA Desairós, escardalenc, desproporcionat, malformat (Val), malgarbat (Mall). Ex: És alta i escardalenca.

DESGORJAR Degollar (el cava). Ex: Avui acabarem de degollar les ampolles que queden.

DESLINDAR Separar, dividir, fitar, delimitar, partionar (Val). Ex: Els pisos queden ben separats, l’un de l’altre.

DESLLENGUAT -ADA Persona que contesta, replica, esp. si ho fa amb males maneres. Llenguallarg, llengut, malparlat (Val). Ex: Home, en Blai, de llenguallarg ja n’és una mica.

DESMADRAR Excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, aprofitar-se -d’algú-, haver-hi desconcert, eixir-se’n del solc (Val). Ex: La canalla en fa un gra massa.  -R4- La gent s’extralimita, al carnaval.  -Ràdio- Que ningú s’excedeixi aquesta nit.  –CR- Quan hi ha aquest desconcert...  -Avui- Quan s’aplega al bar amb els amics, sempre se n’ix del solc (beu molt Val).

DESMADRE Esvalot, desgavell, enrenou, anarquia (Val). Ex: Aquesta moda va ser un esvalot (la de la faldilla curta).  –CR-

DESMANDAR Excedir-se, insubordinar-se, desobeir, indisciplinar-se. Ex: Els estudiants s’estan indisciplinant.

DESMELENAR-SE Escabellar-se, deixar-se anar els cabells, deixar-se lliures els cabells (Fr-It). Ex: La jugadora es deixa anar els cabells (es treu la cinta que li lligava la cua).  -C33-

DESMENTIT Desmentiment. Ex: No hi ha hagut un desmentiment oficial del...  -C33- L’últim desmentiment ha estat de X.  -CR-

DESPARPAJO Desimboltura, facilitat per parlar, gràcia, naturalitat. Ex: Es veu una noia que parla amb desimboltura.

DESPATXAR Fer un comentari, fer una declaració, afirmar, criticar, dir (Fr). Ex: El senyor Pere afirma que...  -Avui- (no: es despatxa afirmant). En Quim critica els nacionalistes (no: es despatxa contra).  -Avui-

DESPEDIDA 1 Comiat, adéu, acomiadament. Ex: El comiat va ser molt llarg. 2 Comiat de fadrins -o de solters- (no “despedida”), adéu al celibat (It) . Ex: Divendres hem d’anar a un comiat de fadrins.

DESPEDIR 1 No pensar més en quelcom, deixar-ho córrer, treure-s’ho del cap, llevar-s’ho del cap (Val). Ex: Ja us ho podeu treure del cap, anar d’excursió dissabte, si plou. No et pots tenir i vols anar a ballar? Deixa-t’ho córrer. A- Anirem enguany de vacances? B- Lleva-t’ho del cap! 2 Acomiadar-se, dir adéu, dir a reveure, donar comiat (Mall). Ex: Ara us diem a reveure.  -TV3- 3 Acomiadar, fer fora, despatxar, donar comiat, (desnonar, engegar Mall). Ex: Han anat a treballar sota l’amenaça d’acomiadar-los.  -CR- (No trobem gaire escaient aquest enrevessament de mots; seria més entenedor dir, p.e.: “Han anat a treballar perquè els van dir que si no ho feien els acomiadarien”).

DESPEGAR Envolar-se -un avió-, aixecar el vol, alçar-se, enlairar-se. Ex: S’han enlairat els avions.  -TV3-

DESPEGUE Embranzida, aixec, impuls, arrencada, millora, -de la situació econòmica-, espenta (Val). Ex: L’economia catalana fa una nova embranzida.

DESPEJAR Deixondir, desvetllar, desensopir, espavilar, animar, treure la son, desvetlar (Mall). Ex: Aquesta música et desensopeix.  -TV3- Renta’t amb aigua fresca, que et desvetllarà. Una herba que et treu la son.

DESPENJAR-SE 1 Ressagar-se, endarrerir-se, restar endarrere (It). Ex: El ciclista ha quedat ressagat.  -TV2- El Reus ha de puntuar per no quedar massa endarrere.  -Avui- 2 Desdir-se de quelcom, desentendre-se’n, no voler-ne saber res. Ex: El nou president ha pregat al partit que no es desentengui de...  -Avui-

DESPERDICI Deixalles, residus, (deixes, solls, recialles, roïssos, remostrons, sobralles, sobrances Val). Ex: Tirarem les deixalles del menjar en aquest forat. En ma casa no tirem ni un soll (ho guardem tot Val).

DESPERDIGAR Escampar, desfer, esbarriar, sembrar. Ex: Quan se’n van, ho deixen tot escampat per terra. Veiem les coses esbarriades.  -CR-

DESPILFARRAR Malgastar, malbaratar, rebentar, balafiar, dilapidar. Ex: En Màxim ha rebentat molts milions en cotxes.

DESPILOTAR-SE Despullar-se, desvestir-se; anar de pèl a pèl, anar conill, anar nu, anar en conill (Val). Ex: ...que anem tots conills.  -TV3-

DESPISTE Distracció, errada, equivocació, desorientació, badada. Ex: El vigilant va tenir una distracció. Han marcat en una badada del porter.  -TV2- Hi ha hagut una errada en defensa.  -C33-

DESPOTRICAR Malparlar, bescantar, dir mal -d’algú-, dir-ne fàstics, criticar. Ex: Malparlava de l’ensopida vida.  -Llibre- ...deia mil fàstics dels seus veïns. ...a aquells que diuen mal dels bascos. -Avui-

DESPRECI Menyspreu, desdeny, rebuig. Ex: El seu cunyat en parla amb desdeny.

DESPRECIAR Menysprear, desdenyar, menystenir, ésser malvist, rebutjar, no valorar, no quedar bé. Ex: Si t’ho donen, no ho has pas de rebutjar. Hi ha persones que no valoren res (no troben res bo). Abans era desdenyat el color bru a la pell. A- Gràcies, però ja en tinc, de cebes. B- Així, me les rebutges? (= no en vols?).

DESPRENDRE (Aquest mot és al DLC i al DCVB). Arribar a una conclusió, concloure (Fr), deduir (Fr-It). Ex: De l’estudi es dedueix que... –TV3- D’aquest informe se’n conclou que... -CR-

DESTAPE 1 De pit i cuixa, verd, (de carn, de pèl Val), (“top-less”, nudisme, els vestits lleugers Fr), picant (un espectacle It) . Ex: Hem vist una pel·lícula força verda. Han fet una obra de carn (teatre Val). Quin dia anirem a veure’n una de pèl? (Val) 2 La verdor, la poca roba, que vagin conills. Ex: M’agrada la poca roba de les platges d’ara. Ara és l’època de la verdor.  -Avui-

DESTEMPLAT -ADA Un xic malalt, empiocat, poc catòlic, destrempat, (malaltís, tocat Val), indisposat (It). Ex: He estat malalta, i encara no em trobo gaire catòlica.

DESTERRO Lloc lluny del poble i solitari. Racó de món, cul de món. Ex: Han anat a viure en un racó de món.

DESTORNILLAR Destarotar, esverar, esvalotar, (desengramponar, descaragolar Mall), excitar (It). Ex: La mainada estaven quiets i, quan ha passat l’avió, s’han esverat.

DESTROSSAR Espantar, esporuguir, aterrir, espaordir, aclaparar, desmoralitzar. Ex: Els homes estaven espaordits (hi havia guerra).

DESTROSSAT -ADA Ensorrat, enfonsat, abatut, desmoralitzat, afonat (Val). Ex: ...les paraules d’un home abatut (s’ha mort un seu amic).  -CR-

DESVALIJAR Robar, saquejar, desvalisar, endur-se’n les coses dels altres (furtar, netejar Val). Ex: Diumenge passat ens varen saquejar la casa. Se’ns ho han endut tot!

DESVELAR Descobrir, revelar, mostrar, parlar de, fer conèixer. Ex: Va començar a parlar del futur.  –Avui- L’enquesta mostra que...  -Avui- La veritat revelada per...  -C33- Ho direm al final de la jornada.  -CR-

DESVERGONYA Barra, desvergonyiment, poca vergonya, atreviment, penques, ésser desvergonyit (Val). Ex: Per fer el que està fent aquest senyor s’ha de tenir molta barra (no: és una desvergonya).  -CR- Si contestes als teus professors tindràs fama de desvergonyit (Val).

DESVETLLAR Dir, algú, qui és, què pensa o què amaga. Descobrir, revelar, xerrar, fer conèixer, confessar. Ex: El guanyador del premi ens diu qui és (no: ...desvetlla la seva identitat). En Jordi ha xerrat el secret.  -CR- ...ha volgut fer conèixer una opinió.  -TV3- Ha fet saber un detall de la vida de...  -TV3-

DETERMINAT -ADA Algunes persones, hi ha gent, alguna gent (Val), certes (Fr-It). Ex: Hi ha gent que em fa fàstic (no: determinada gent).

DETONANT Esca, origen, mòbil, (causa, raó Fr). Ex: Aquest fet ha estat el mòbil que ha fet...  –TV3-

DEUDA Deute. Ex: ...per pagar el deute.  -CR-

DEVENGAR Reportar, donar, produir, retre, rendir. Ex: La llibreta em donava el 12% d’interès.

DIESMAR Delmar, quedar minvat. Ex: L’equip ha quedat molt minvat (manquen força jugadors).

DIMITIR Destituir, desposseir, fer dimitir, renunciar –un càrrec-. Ex: Ell mateix va fer dimitir tres consellers (no: va dimitir tres consellers).  -TV3- Ha dimitit el càrrec (correcte).

DIRECCIÓ Adreça (allà on vius), domicili, residència. Ex: M’hauries de dir on vius. Dona’m la teva adreça, si et plau!

DIR-SE Pensar, meditar, reflexionar, rumiar; decidir, proposar-se, determinar, prendre una resolució. Ex: ...i llavors vaig pensar: per què jo no ho he de saber fer?  -TV3- He decidit que, si et trobava, te’n parlaria.  -TV3- Aniré a casa seva, va determinar en Pau.  -Llibre-

DISFRUTAR 1 Divertir-se, xalar, passar-ho bé, fer gresca, fruir, gaudir, xalar (Mall). Ex: Ahir vaig xalar molt.  -TV3- Que us divertiu demà!  -TV3- 2 Tenir quelcom, gaudir-ne.  Ex: En Patrici ha gaudit d’una bona ocasió de marcar.  -TV3-

DISPAR Tret, tir, descàrrega. Ex: ...dels trets efectuats per...  -Llibre- ...50 minuts abans del primer llançament (d’un míssil).  -Avui-

DISPARAR Apujar sobtadament, anar amunt, inflar, pujar (un preu Val), (pujar als estels, augmentar It). Ex: Els preus del conill s’han inflat aquest any. Les despeses de la nena a Barcelona han pujat sobtadament.

DISTÈS 1 Amè, relaxat, divertit, entretingut (Val). Ex: Fem un programa entretingut.  -TV3- 2 Tranquil, serè, assossegat, calmós. (Trobem aquesta accepció al DLC). Ex: Els pares, els he vistos molt serens.  -C33- La reunió va ser assossegada.  -CR-

DISTINGUIR Distingir. Ex: L’atleta americà ha estat distingit amb el premi especial.  -CR-

DITXÓS -OSA 1 Carall, carai, maleït. Ex: ...parlant del carall de “T’estimo, t’estimo”  -Avui- Sempre parlen d’aquesta maleïda reforma. 2 Feliç, afortunat, sortós, (venturós, joiós, benaurat Val); millor per a ell, quina sort que té. Ex: Millor per a ell, si les coses li van bé! Sortós qui no en té, de veïns! Millor per a tu, si els diners et sobren.

DOBLAR Passar, passar a davant (o “al davant”), superar, avançar, davantejar. Ex: En Francesc el va passar (ciclisme). Ha estat superat pel corredor italià.  -C33-

DOL Duel, desafiament, combat singular. Ex: Hi haurà un duel.  -TV3-

DOLÇ Bo, favorable (Fr), (moment excel·lent, òptim It). Ex: L’editorial passa per un moment òptim.  –Avui- Aquest és un moment excel·lent de joc.  -R4–

DOLÈNCIA Malatia, mal, afecció, xacra (Val). Ex: ...desmai causat per diverses malalties.  -Avui-

DOMINGUERO Afeccionat, aprenent, (novell, de calbot Val), (diletant, inexpert It) (l’expressió “de diumenge” es pot afegir a qualsevol activitat: pintor, músic, futbolista, etc... Fr). Ex: Semblaven un equip d’aprenents. -Punt- Ja passen els de diumenge. No li encomanes la faena, que és un fuster de calbot.

DON El senyor, en (“dony” es conserva a Men). Ex: El cas del senyor Adalbert.  -Avui- Atès que el senyor... (document).

DONAR 1 No és correcte afegir “de” entre “donar” i “alguns verbs”. Ex: Han de donar mamar (no: donar de mamar) -Revista- ...per donar menjar al canari.  -Avui- Ens donaven bufetades (no: de bufetades). 2 En alguns casos es tolera l’ús de “donar” en comptes de “fer”. (Se sol dir “donar” a Val). “Fer” és el mot genuí i hauríem de fer un esforç per a no perdre’l. Ex: En Joaquim ha fet un petó a la seva dona (no: ha donat un petó).  -TV3- El jugador va fer un petó a la xarxa.  -Avui- Va fer molts concerts  -Avui- En Jordi fa una conferència.  -Avui- Faig classes de matemàtiques. 3 Fer. (Donar s’admet també en alguns dels exemples, però no és aconsellable). Li va fer ràbia que... (no: li va donar ràbia)  -CR- És un panorama que fa goig  -Presència- Ha quedat molt bé; fa goig de veure. L’ós és un animal que fa respecte  -CR- No et fa vergonya dir aquestes coses a l’àvia? Necessitem grans projectes que ens facin il·lusió. Ja estan fent les notícies (o “transmetent”). Avui televisen – o “fan”- dos partits. Quantes funcions va fer, el circ? Quins passos s’han de fer, ara?  -TV3- El proper pas l’han de fer els israelians.  -TV3- Fes mitja volta (o fes la volta; no: dóna la mitja volta)  -CR- 4 Encertar, endevinar, trobar. Ex: A veure si trobem la resposta correcta (no: si donem amb la resposta)  -R4- 5 Tocar, picar, topar, petar, xocar, copejar, (colpejar, anar a Val), pegar (Mall). Ex: El xut toca el pal! (no: dona al pal) (va al pal, a Val)  -TV3- El llançament ha picat al ferro  -TV3- Tu el colpeges amb la maça (no: tu li dónes amb la maça)  -TV3- Que els apallisssin fort! (no: que els donin fort!). Quan el falcó pega, els coloms queden espantats (Mall). La pedra m’ha pegat al cap (Mall).  -CR- 6 Tenir. Ex: Tindràs un infart! (no: et donarà un infart!)  -Avui-

DONCS Perquè, ja que, per tal com, puix, car (“doncs” no és mai causal sinó consecutiu). Ex: La Irene no va ser una gran rival perquè va jugar lesionada (no: doncs va jugar lesionada)  -TV3- ...algun problema, ja que es tallarà el trànsit de...  -CR- No van signar, per tal com varen considerar que...  -Revista-. ...s’implantarà a Catalunya, perquè la normativa és europea.  -Avui- (És correcte: A- No tinc gana. B- Doncs no sopis).

DORMIT -IDA Adormit (podem dir “està dormint”, però hem de dir “s’ha adormit”). Ex: ...els van trobar profundament adormits.  –Cat. Inf.-

DOS Dos, en català correcte, té femení: dues. Hem de prescindir de si aquest femení es conserva o no en algunes comarques; això no és d’interès general, ni pot servir d’excusa per justificar a qui ho diu malament. Ex: Arribarem a les dues de la nit.  -TV3- ...he tirat dues sagetes.  -TV3- Han mort cent trenta-dues persones a l’accident.  -TV3- Repetirem les dues jugades.  -TV3- ...el guanyador de les dues últimes edicions.  -TV2-

DURADER -A Durador, durable, permanent. Ex: ...les negociacions que garantiran una pau duradora.  -CR-

 

E

EIXUGAR Escurçar, disminuir, reduir, rebaixar, remuntar, acurtar (Val). Ex: El València està escurçant la diferència de punts (bàsquet). L’Alaior ha rebaixat dos negatius (futbol). Un avantatge que ha pogut ésser reduït per l’Elx.  -TV1-

EMBARASSÓS -OSA Compromès, delicat, difícil, incòmode, enutjós. Ex: ...són situacions delicades.  -TV3-

EMBARGAR Despertar, excitar, picar (la curiositat Val); tenir, suscitar (Fr-It). Ex: M’excita la curiositat de saber si...  -C33-

EMBARULLAT -ADA Embrollat, embullat, embolicat, brut, dur, envitricollat (Val). Ex: És un partit molt brut.  -TV3-

EMBAUCADOR Entabanador, engalipador, ensibornador, enganyador (Val), (entobiador, encapullador, emblanquinador Mall). Ex: Els d’aquesta secta són uns entabanadors.

EMBÓS Estoig, funda, beina, bossa (per a posar les ulleres o altres coses). Ex: Les ulleres, guarda-les dintre l’estoig. Necessitem una capsa o una bossa per als medicaments.

EMBOVAR Encantar, embadalir, distreure, fer el badoc, badar, (embadocar, apardalar, ensobinar Val), (embambar, entabanar, embeneitir Mall). Ex: No es quedi encantat mirant.  -TV3-

EMBUSTERIA Mentida, falsedat, butllofa, falsia (Val). Ex: Són butllofes això que m’expliques.

EMMARANYAR Aixecar brega, portar malestar o malviure -en un lloc-, (enredar, embolicar Val), (embullar, envitricollar Mall). Ex: És en Robert qui porta malestar a tot el carrer.

EMPALAGÓS Persona que parla i cansa, que no agrada de sentir. Molest, empipador, apelagós, (carregós, embafador, pesat, emprenyador Val), embafós (Mall). Ex: És un home molest: cansa de sentir.

EMPALME 1 Entroncament, cruïlla, enllaç, encreuament (de dues carreteres o de dues línies de tren). Ex: A Massanet hi ha l’entroncament de trens. 2 Unió, connexió, empalmament (connexió de fils), (empiulament, embrancament Val), embrancament (Mall). Ex: Han de venir a canviar la caixa de les connexions. Ara haurem de fer una connexió de fils. 3 Unió, junció, empiuladura (de tubs). Ex: Farem l’empiuladura a dins de l’armari; així no es veurà (Val). 4 Xut, cop. Ex: Ha fet un xut tal com venia la pilota.

EMPAPAR Amarar, mullar, quedar xop, (amerar, xopar Val), banyar (Val-Mall). Ex: Vaig arribar a casa amarat d’aigua (de la pluja). He quedat amb la roba ben xopa. Posa les rajoles a amerar (Val). Portem els peus banyats (Val).

EMPAQUETAR Castigar, escarmentar, pentinar (renyar), fer pagar, sancionar, arrestar (privar de llibertat). Ex: ...els mossos l’arrestaran.  -TV3-

EMPEDERNIT -IDA Empedreït, impenitent, molt aviciat, (expert, de tota la vida Val). Ex: Ets una ballarina empedreïda. Joan és un fumador de tota la vida (Val).

EMPEINE Empenya, pont del peu (Val). Ex: Jo tinc el pont del peu molt alt.

EMPENY Constància, perseverança, paciència, fermesa, tenacitat, continuïtat. Ex: ...s’ha pogut publicar gràcies a la perseverança i a les hores que en Jeroni...  -Revista-

EMPENYAR-SE 1 Endeutar-se, endogalar-se, entrampar-se, endarrerir-se. Ex: Aquesta empresa s’endeuta molt. 2 Empenyorar, pignorar. Ex: Empenyoraré el rellotge.  -TV3- Ell pignoraria tot el que tingués.  -TV3-

EMPENYAT -ADA Decidit (a fer una cosa), disposat, resolut, obstinat, determinat, (tossut, cabut, entossudit, entercat  Val), (encabotat, entestat Val-Mall), encaparrotat (Mall). Ex: Estan determinades a anar-ho a veure. Estan decidits a fer que...  -TV3- Obstinats a fer una política...  - Ràdio- El govern està disposat a lluitar contra...  - CR- Joan estava cabut que volia una moto nova (Val).

EMPÈNYER Pujar amb força; ésser molt bo, molt fort o molt valent; de qualitat, prometre (Fr). Ex: Pugen corredors joves amb molta força (no: que ens estan empenyent fort; opinió d’un veterà).

EMPENYOS Influències, padrins; estar recomanat. Ex: Qui té influències se surt de pertot. Necessites estar recomanat per entrar en aquell col·legi. Qui no té padrins no es bateja (Val).

EMPERIFOLLAR-SE Adornar-se, empolainar-se, quillar-se, (empolistrar-se, engalanar-se, enflocar-se Val), antiparonar (Men-Eiv) (encitronar, empiular, empollastrir, endiumenjar, enllimonar, espinzellar Mall), encotrinar (Eiv). Ex: Triga molt a quillar-se.  -TV3-. Vas més enflocat que una fadrina (Val).

EMPERRAR-SE Entossudir-se, entestar-se, empernar-se, obstinar-se, encabotar-se (Val-Mall), (entestar-se, encaparrotar-se Mall).  Ex: L’Hipòlit estava empernat que la sessió d’investidura...  -CR- El xiquet s’ha encabotat que li comprem una pilota (Val).

EMPINAT -ADA Rost, dret, coster, abrupte, que fa pujada, amb molta pujada, costerut (Val). Ex: ...uns carrers rostos.  –TV3- Abans d’arribar al mas hi ha una pujada molt dreta.

EMPLAÇAR 1 Convidar, invitar, esperar, comptar amb algú. Ex: Els esperem, demà a les vuit del vespre, per veure la final.  -C33- Jo el convido perquè vingui...  -TV3- Anem a Holanda, tots plegats a animar l’equip (no: emplaçats per animar l’equip). 2 Desafiar, reptar. Ex: R desafia G a un debat...  -Avui- 3 Citar a termini, requerir a comparèixer, citar de compareixença. Ex: El vaig citar a les set. El jutge els ha requerits a comparèixer el dia 14 de març.

EMPLEAR 1 Jugar, comportar-se. Ex: Estan jugant amb duresa, els escocesos.  -CR- 2 Lluitar, bregar, treballar, complir, pugnar, esforçar-se, fer-s’hi. Ex: En Llorenç no s’hi fa tant avui (esport).  TV2- Lluiten molt, aquests nois.  -TV2- Els “gregaris” treballen fort per al líder. 3 Gastar, despendre, invertir, esmerçar, emprar (Val-Mall). Ex: Són diners molt ben gastats; heu fet una millora important a la casa (cobrir el terrat). Hi he invertit molt de temps per, ara, deixar-ho córrer.

EMPLEO Col·locació, ocupació, feina, càrrec, faena (Val). Ex: El govern ha de procurar que hi hagi més ocupació. Tot és buscar, però no trobem faena (Val).

EMPOLVAR 1 Empolvorar-se, maquillar-se (Val). Ex: La nena s’ha empolvorat la cara com la seva mare. 2 Empolsar, empolsinar, embrutar-se de pols, (empolsegar; com a adjectiu se senten “empolsegat” i “empolsegós” Val). Ex: Amb el vent que ha fet he arribat a casa ben empolsegat. Tinc el corral empolsegós (Val).

EMPOTRAR Encastar, xocar, topar, anar a petar, estavellar. Ex: El cotxe va anar a petar contra un arbre.

ENCAIXAR 1 Fer, clavar, fúmer, carregar, encolomar (Empordà), ficar (Val). Ex: Al Castellfort li van fer un 4-0 a la seva última visita al camp del Cinctorres. Els han encolomat dotze gols en tres partits.  -Avui- A- Com va? B- Ja els han ficat tres gols (Val). 2 Adir-se, escaure, fer conjunt, lligar, fer joc, combinar (roba Val), admetre (Fr), acceptar (Fr-It). Ex: La taula del menjador s’ha d’adir amb l’armari. Hi lligaràs molt bé aquí amb elles (= us avindreu).  -TV3-

ENCALAR Emblanquinar, emblanquir, encalcinar, pintar amb calç, (blanquejar, enlluir, lluir Val). (A Val “encalar” és correcte quan vol dir “llançar una cosa a un lloc on no és fàcil de recobrar, com és ara una teulada”). Ex: ...emblanquir parets.  -TV3- ...amb les cases emblanquinades.  -Avui- A- Per a què vols la canya? B- Per emblanquinar la paret (Val). No tireu tan fort que encalareu la pilota (Val). Que no se m’acoste el gosset o l’encalaré d’un puntelló! (Val)

ENCANDILAR Encantar, conquerir, fer-se seu, guanyar-se, animar, captivar, encisar, enartar, (embutxacar, embadalir, embadocar, enfigar –sobretot entre home i dona- Val). Ex: Són noies que saben enartar els homes. És un polític que sap guanyar-se els qui l’escolten.  - Avui- El Banc de Castelló havia aconseguit guanyar-se el seu soci americà (convèncer-lo per fer societat).  -TV3- Se’l va embutxacar en dos dies (Val). Jaume no ix ja amb els seus amics d’enfigat que el té Maria (Val).

ENCARAR Encarrilar, encarrerar, començar bé (Fr-It) (“encarar” és cobrir un dolç de merenga o nata Val). Ex: Amb aquest gol ha encarrilat molt bé el partit.  -CR- B i M preparen l’anada d’una descafeïnada Supercopa.  - Avui-

ENCARINYAR-SE Afeccionar-se, entusiasmar-se, enamorar-se, aviciar-se, habituar-se, acostumar-se (avesar-se, amelar-se Val), (posar afecte, engrescar-se Mall). Ex: No t’aviciïs a estar al llit. Se m’ha amelat una rabosa al galliner (hi va sovint a caçar alguna gallina Val).

ENCASILLAR Etiquetar, definir, tenir per, encasellar, (classificar, posar una etiqueta Mall-Fr). Ex: No m’agrada estar classificat en un tipus de pintura (un pintor).

ENCASQUILLAR Encallar, aturar, avariar, espatllar, (desbaratar, malmetre Val), encasquetar (una arma Mall). Ex: L’ordinador s’ha espatllat.

ENCIMERA Fogons encastables, placa de cocció (segons el Termcat). Ex: Al pis de Torreblanca tenim fogons de butà encastables.

ENCONTRE (“encontre” és correcte quan vol dir “acció d’encontrar-se” o “contrarietat”). 1 Partit, partida. Ex: Falten deu minuts per acabar el partit.  -TV3- 2 Reunió, trobada, aplec, conferència, simposi, convenció. Ex: Es farà el segon simposi d’economia de Morella.  -TV3- La reunió del president rus amb el poble de París.  -CR- ENCORAGINAR-SE Enrabiar, enutjar-se, irritar-se (Val). Ex: S’enrabien els jugadors del Nonasp.  -TV2-

ENDIOSAR Lloar, exalçar, adorar, idolatrar, magnificar, venerar, deïficar, posar als núvols (Val). Ex: Estem acostumats a adorar qualsevol esportista...  -CR-

ENDOLL Favor, recomanacions, padrins. Ex: Catalunya Ràdio parla dels favors i les recomanacions...  -Avui-

ENDOLLAT -ADA Col·locat per recomanació, per influència o perquè té padrins; tenir una prebenda o una canongia (Val), recomanat (Fr-It), tenir molts sants al paradís (It). Ex: La Cristina, col·locada des de fa mig any a la cadena X perquè té padrins...  -Avui-

ENDOLLISME Influències, padrins, protectors (It). Ex: No volem que les coses es facin per influències.

ENFALAGAR 1 Embafar, atipar, enfitar (una menja). Ex: Les castanyes atipen. 2 Embafar, cansar, molestar (una cosa). Ex: A en Joan, el greix no el cansa (és prim). Si insisteixes tant, fes-ho tu! (no: Si molt m’enfalagues).

ENFALAGÓS Pesat, carregós, cançoner (persona que sempre repeteix les mateixes coses). Ex: L’Anastasi es fa carregós quan comença a explicar les coses. Que n’és, de cançoner, aquell home!

ENFERMER -A Infermer, practicant. Ex: La infermera va...  -TV3- (ho llegeixen tres cops en poca estona).

ENFERMETAT Malaltia, mal, dolentia (Eivissa). Ex: El metge encara no ens ha dit quin mal té, el pare.

ENFLASCAT -ADA 1 Distret, embadocat, abstret, encantat, embadalit. Ex: Devia estar molt distret, per caure al mig de la plaça. 2 Encantat, fleuma, flasc. Ex: En Julià és una mica innocent: tot li fan creure.

ENFOSQUIR Eclipsar, fer la pols, entelar, deslluir, desllustrar, fer més que un altre, anul·lar (Val), fer ombra (Fr). Ex: L’Isaac i l’Artemi van eclipsar l’Hilarió (en un partit de futbol).  – Avui –

ENFRASCAR Engrescar-se, embrancar-se, entusiasmar, il·lusionar, enredar-se (Val). Ex: Ara estic engrescat a fer això i m’agradaria acabar-ho.

ENFRENTAT -ADA Contrari, antagònic, oposat, enfrontat. Ex: Hi ha dues opinions oposades sobre la tàctica que cal seguir.  -Avui-

ENFRONTAR 1 Començar, envestir, emprendre, encetar (un afer), afrontar (Val). Ex: Els partits comencen la campanya andalusa amb...  -Avui- 2 Anar a judici, ésser processat. Ex: A tornarà a Espanya per anar a judici.  -Avui- 3 Jugar contra, jugar amb, jugar al camp de (“enfrontar-se”, en aquesta accepció, és admès per l'IEC). Ex: En aquest partit jugaven el Vistabella i el Figueroles.  - TV3-

ENFRONTAT -ADA Contrari, diferent, oposat, antagònic, dissemblant. Ex: Existeixen posicions diferents sobre aquesta qüestió.  - Avui- Tu i jo tenim gustos oposats.  -TV3-

ENGANXAR Encomanar, contagiar, venir de, deu ser per això, i altres formes (apegar Val). (És correcte dir: ‘enganxar-se a una droga’: fer-se addicte). Ex: A- Tu hi entens molt de vins. B- Vaig treballar un any en un celler, deu ser per això (no: se’m devia enganxar).

ENGATUSSAR Enganyar, enredar, ensarronar, entabanar, engalipar, (encapullar –enganar amb bones paraules-, engrescar –a fer quelcom- Mall). Ex: Creu vostè que l’ensarronen?  -TV3-

ENGORRO Empipament, ésser emprenyador o empipador –una persona-; nosa, molèstia, (maldecap, vectigal, llanda Val). Ex: És carregós, ser president de...  -CR-

ENGORRÓS -OSA Carregós, empipador, enutjós, pesat, amoïnador, molest (llandós, Val). Ex: És pesat posar notes. El mal temps és bastant empipador.  - TV3- La pluja és una cosa que cansa (diuen molts cops “engorrosa”).  -TV3-

ENGRASSAR 1 Greixar, untar, lubrificar, lubricar, engreixinar (Mall). Ex: Les bicicletes s’han de greixar cada any. 2 Posar a punt, fer anar bé, preparar, organitzar, aparellar. Ex: La Felicíssima és l’encarregada d’aparellar la maquinària del partit (política).  -Avui-

ENGULLIR Engolir, englotir, empassar-se. Ex: No és fàcil d’englotir, un banc tan gran (un altre banc comercial se’l vol quedar).  -TV3-

ENREDADERA Planta enfiladissa, arrapadissa, que s’enfila. Ex. Les heures són plantes que s’enfilen pels arbres i per les parets.

ENROTLLAR 1 Xerrar, predicar, prendre les cartes, embolicar-se, fer durar, allargar-se, estendre’s excessivament (parlant o escrivint), romancejar (Val), repetir les mateixes coses (Fr) (admès per l'IEC). Ex: El professor sempre predica les mateixes coses (no: s’enrotlla).  -TV3- Què t’emboliques, ara!  (no: no t’enrotllis malament).  -TV3- M’estic allargant massa.  -CR- 2 Enamorar, enartar, captivar, delectar, encantar, encisar, fer romanços (Val). Ex: Els adhesius que més t’encisen.  -TV3- 3 Tenir una aventura, tenir relacions (Fr), flirtejar (sense relacions sexuals Fr-It), tenir una història (It). Ex: Si no tens una aventura amb mi...  -Avui- ...tenen relacions (no: estan enrotllats).  -TV3-

ENSALMAR Convèncer, engrescar, entabanar, fer l’aleta, afalagar, seduir, conquistar, enamorar. Ex: En Joanet li fa regals per veure si l’enamora. En saben de conquistar, aquelles dones; tenien en Rufí engrescat a comprar un cotxe.

ENSANGRENTAR Ensagnar, ensangonar, tacar de sang (Val). Ex: Ha arribat amb la cama ensagnada.

ENSANYAR-SE Abusar, excedir-se, extralimitar-se, acarnissar-se, rabejar-se, encruelir-se (Val), acarnissar-se (Mall). Ex: Els àrbitres s’excedeixen amb el nostre equip.  -CR-

ENSEGUIDA De seguida, a l’acte, tot seguit (Val). Ex: Anem a publicitat i tornem tot seguit.  -CR-

ENTENIMENT Col·laboració, companyonia, avinença, harmonia, bona lliga (Val), bona entesa (Fr), bona relació (It). Ex: La imatge d’harmonia entre els dos presidents...  – TV3- Hi ha molt bona entesa entre A i B (futbol).  –C33-

ENTER 1 De la llet que no ha estat desnatada, creiem que és millor de dir-ne llet sencera, com ja hem vist que fan algunes marques. Ex: Jo he de prendre llet sencera. 2 Quan es parla de la borsa cal dir punts. De vegades, per extensió, es parla de “enters” en altres situacions; cal anar-hi trobant solucions). Ex: Avui la borsa ha pujat tres punts. L’eficàcia de l’equip, sense en Pau, minva força (es fan menys gols) (no: baixa enters).

ENTERAR Ésser sabedor d’una cosa, saber-la; adonar-se’n, fixar-se, fer saber, assabentar, posar al corrent, dir, (entresentir, tenir coneixement Mall). Ex: Ho he sabut avui.  -R4- Algú li remena  les coses i ell no ho veu. Si fan altres coses, ho saps?  -TV3- Els malalts no se n’adonen.  -TV3- Que no saps ni de què va!  -TV3- Entesos? Canvi! (uns que parlen per ràdio) (No: enterat?).  -TV3- Que no ho sàpiga! (que ho has dit).  -CR- Ni ha vist de qui era la jugada! (l’àrbitre).  -TV3-

ENTERNIR Entendrir, emocionar, tocar el cor, commoure, corprendre (Val). Ex: Se sentien uns plors que feien entendrir l’ànima.

ENTITAT Categoria, importància, caràcter, qualitat, vàlua. Ex: Un jugador d’una categoria extraordinària  -TV2-. El Xàbia és un equip de molta vàlua (o que val molt).  -TV3- Menys importància han tingut les accions de l’escamot X.  -Avui- El primer rival de qualitat que ha tocat al Sant Pere d’Albaida (en un sorteig d’equips de futbol).  -CR-

ENTRAR Estrènyer, estretir, ajustar (una peça de roba). Ex: Heu d’estrènyer la faldilla: us va massa ampla.

ENTREGAR “Entregar” i els mots de la mateixa família “entrega” i “entregament”, que ja es deien en català antic, han estat bandejats durant molts anys perquè es consideraven castellanismes. L’IEC ha acceptat “entrega” i “entregar”. Nosaltres creiem que s’ha de procurar combinar les dues possibilitats: dir “entregar”,“lliurar”, “donar”, etc. No pensem que sigui encertat, ni estètic, dir en un programa de notícies “entregar” vuit vegades seguides. Això, si ho fa una criatura, la renyem, i a la televisió en català, ho hem de suportar. Ex: En Galderic va criticar el poc esforç dels seus jugadors.  -TV3- ...una col·lecció en vint fascicles.  -TV3- Veiem el públic entusiasmat amb el seu equip.  -TV3-...molta lluita, per part dels jugadors del Sabadell.  -CR- El Crevillent ja no lluita (perd per 40 punts) (no: està entregat).  -TV3- El President ha lliurat els guardons.  -TV3-

ENTRETALLAT -ADA Tremolosa, alterada, emocionada, mig nuada (la veu). Ex: ...amb la veu tremolosa, el batlle ha dit...  -Cat. Inf.-

ENVALENTONAR Tenir un cop de geni o un arravatament, envalentir-se, gosar, calfar-se el morro (Val). Ex: En Jacint té cops de geni, però de seguida li passen, les enrabiades.

ENXUFE 1 Endoll, presa de corrent, connexió, connector (Mall). Ex: Quan t’ho digui, posa la clavilla a l’endoll. 2 Influència, padrins; estar bé amb algú. Ex: El meu fill està molt bé amb els professors.

ERIGIR Guanyar, triomfar, cantar victòria, batre, superar, vèncer (Fr-It). (“erigir-se amb la victòria” és massa rebuscat). Ex: Amb la seguretat de guanyar, el Guardamar...  -Avui-

ESCABETXINA 1 (Joan Fuster usa aquest mot) Escabetxada, matança, carnatge, massacre, carnisseria, estesa (Val). Ex: A Bòsnia hi ha unes escabetxades de gent! 2 Escabetxada, carbassejada. Ex: Enguany, als exàmens de selectivitat, hi ha hagut una escabetxada forta. Quina estesa de gent hem vist a la tele! (Val).

ESCABULLIR-SE Fugir, esquitllar-se, escapolir-se, tocar el dos, (picar de taló, esmunyir-se, fer-se fonedís Val) (fer-se escàpol). Ex: Quan és l’hora de la feina, en aquesta casa, tothom fuig. El vaig cridar, però ja s’havia esmunyit (Val).

ESCALF Escalfada, escalfament (Fr-It). Ex: Han fet exercicis d’escalfament (els jugadors).  -CR-.

ESCAMAR Escamnar, escarmentar, recelar, escalivar; tenir recel, malfiança, aprensió, temença, por; tocar les orelles (Val); de pressa. Ex: Quan portem el nen al metge, ja hi va amb aprensió. M’han enganyat altres vegades en el preu i ja estic escalivat. On aneu tan de pressa? (no: tan escamats). Tranquil, que ja m’han tocat les orelles massa vegades (Val).

ESCANDALERA Gresca, escàndol, rebombori, cridòria, esvalot, pet de raons, (escama, guirigall, cartapell, borum Val). Ex: Hi ha hagut un pet de raons!  -CR-

ESCAQUEJAR 1 Fugir de la feina; escapolir-se, esquitllar-se, esmunyir-se, defugir la feina, fer-se el llonguis (Val). Ex: No us esquitlleu. Quan hem de netejar els mobles, Joan sempre es fa el llonguis (se’n fot i es despista per no col·laborar) (Val). 2 Evitar, defugir, esquivar, fugir d’estudi. Ex: Les televisions només parlen de llibres si no hi ha manera d’evitar-ho.  -Avui- Ara no fugis d’estudi! (no canviïs de tema).  -TV3-

ESCARBAR 1 Investigar, esbrinar, aclarir, escatir, furgar, indagar, mirar de saber, (regirar, fussar Val). Ex: Hauré d’indagar una mica, per saber...  -TV3- 2 Furgar, gratar, remenar, cercar. Ex: Han furgat entre la runa de les cases, després de l’explosió.  -TV3-

ESCATXARRAT -ADA Espatllat, fet malbé, atrotinat, malmès, desbaratat (Val). Ex: Tinc el cotxe ben fet malbé: l’haurem de canviar.

ESCOLTAR Sentir, oir, percebre. Ex: Se sent molt fluix el que diuen per telèfon (no: s’escolta molt fluix).  -CR- Des d’ací no se la sent.  -TV3- A- Lleó! Lleó! Lleó! (en un partit de bàsquet, el públic). B- Feia temps que no se sentia, aquest crit.  -C33- Als espais públics de Barcelona no se sent el català.  -Avui-.

ESCOMBRAR Guanyar amb poc esforç, dominar, superar. Ex: La Gertrudis, una corredora que ho guanyava tot.  -TV3- En Gregori domina en Josep amb poc esforç.  -Avui- Aquest any ho hem guanyat tot.

ESCOMBROS Runa, enderrocs, calçobres, runar (Val), (bagatge, peltret Men), (escombra, trossam Mall). Ex: Els paletes van tirant els calçobres al pati.

ESCORRO Escorredor, desguàs (albelló, androna Val). Ex: Has de fer més escorredors al terrat; amb dos, quan plogui molt, l’aigua t’entrarà per la porta. -Revista-

ESGUINÇ Torcement, regirada esquinç (Mall). Ex: En Màrius no pot jugar perquè ahir, quan s’entrenava, es va fer un esquinç.

ESMERAT -ADA Acurat, ben fet, excel·lent, bo, de categoria. Ex: Li varen donar una educació excel·lent.

ESMIRRIAT -ADA Petit, menut, esquifit, desnerit, (xicotet, xiquet, enxiquit, escarransit, xirlis-mirlis Val), magrel·lo (Mall). Ex: ...són petits i esquifits (parlen de pèsols).  -CR-

ESPADANYA Campanar de cadireta, campanar de paret. Ex: En aquella ermita hi havia un campanar de cadireta.  -–Llibre-

ESPANTADA Fugida, desbandada, corredissa, marxa, partença, sortida, partida. Ex: Després va venir la partença de la multinacional andorrana.  -Temps- Una simple partida, diuen uns altres (un entrenador ha plegat quan s’han jugat només dos partits de lliga).  -Avui- ...de la marxa d’en Lluís (futbolista).

ESPARCIR Escampar, dispersar, disseminar, espargir, estendre. Ex: Ara, els lladres ja són escampats: poc n’agafaran cap! (separats Val).

ESPATXURRAR Esclafar, trencar, esmicolar, fer malbé, esclafir (Val). Ex: Ha quedat fet malbé.  -TV3-

ESPITA Aixeta, vàlvula, canella. Ex: La brutícia de les aixetes de la màquina...  -Llibre-

ESPOSAR Emmanillar, posar les manilles (Val). Ex: Un dels segrestadors emmanillats ha estat...  -TV3-

ÉSSER Costar, valer, anar -a un preu-. Ex: A- Quant val la llet? B- Un euro (no quan és la llet?). C- Quant us dec? D- Dos euros (no són dos euros).

ESTABLIR Aconseguir, assolir, obtenir, fer. Ex: L’atleta holandès obté un nou rècord.  -Avui-

ESTALLAR Esclatar, petar, començar, iniciar. Ex: Ha esclatat, altre cop, la guerra.

ESTÀNCIA Estada, sojorn (Val). Ex. Durant la seva estada a la universitat...  -Punt-

ESTANTERIA Prestatge, lleixa, prestatgeria, estant (admès per l’IEC). Ex: He tret el llibre del prestatge.  -CR-

ESTAR Algunes vegades, les construccions d’origen castellà amb el verb “estar” no es poden substituir fàcilment per “ésser” i cal l’ajuda d’altres verbs com “tenir, haver, trobar, etc.” Quan algú diu una frase com “Allà està el davanter occità” i altres de semblants, parla de la presència circumstancial d’algú en un lloc i no hauria de fer servir “estar”. Pensem que el tarannà de la llengua és un altre. Ex: Allà hi ha el davanter occità  -TV2- D’altra banda tenim la qüestió de... (no està la qüestió de...). ...però per això has vingut tu (no per això estàs tu). Tothom deia que no duraríem casats i aquí ens teniu (no aquí estem)  -TV3- Després ve OLIENSA amb el 20% de les accions (no “està” OLIENSA)  -TV3- N’hi vam veure tres: la Magdalena, la Sofia i l’Anna (no estaven tres)  -TV3- A la nostra fira veureu tots els millors cotxes (no estan tots...)  -TV3- Aquí tenim “Els Ximples” i la seva última cançó. ...un camió que porta la bomba (no on està la bomba)  -CR- Quatre jugadors estrangers poden “seure” a la banqueta, però només tres poden “entrar” al camp (ací ens estalviem dos cops “estar”). Aquí tenim el tercer gol! (no Aquí està)  -C33- A- Hi haurà gent que no voldran pagar. B- Aquest és el problema! (no: Aquí està el tema).

ESTERILLA 1 Coixí elèctric, estoreta elèctrica. Ex: Com que tenia fred, he posat el coixinet elèctric al llit. 2 Pallet, estoreta. Ex: Si aneu a marina, emporteu-vos les estoretes.

ESTORBAR Destorbar, fer nosa, entrebancar, incomodar, marejar, fastiguejar. Ex: No ens destorbis, que estem enraonant.

ESTRAGANTAT -ADA Tenir estragantat: no poder veure, tenir entravessat, tenir avorrit (Val). Ex: Aquesta dona, la tinc entravesada! Ara que el conec, el tinc ben avorrit (Val).

ESTRAGAR 1 Fatigar, esllomar, rendir, rebentar, (baldar, solsir Val). Ex: Vaig rendit per acabar la feina. Els gossos han quedat aixafats, empaitant el senglar. Estic baldat quan ve la nit (Val). 2 Abusar, ultrapassar, excedir-se, fer-ne un gra massa, fer una cosa massa sovint, explotar. Ex: El pou de l’hort, si reguem cada dia, quedarà sec. Les plantes joves, si lleven gaire, queden malmeses. Aquests terrenys, els exploteu massa (feu les collites massa seguides).

ESTRAGO Abús, excés, esforç, estrall (Mall). Ex: No corris tant: els abusos no són bons per a ningú. Ahir vas fer excessos, i per això has tingut mal de ventre (va menjar massa).

ESTRANY Bot estrany, salt; botar malament. Ex: La pilota ha fet un bot estrany (no: ha fet un estrany).  -C33- La pilota ha botat malament (tennis).  -C33-

ESTRIBAR Ésser important, importar, basar-se, consistir (Fr), tractar de (It). Ex: No tot consisteix a ser maca una noia, també han de comptar altres factors.

ESTROPICI Dany, desperfecte, estrall, pèrdua, trencadissa (trenca, destrossa Val). Ex: La pedregada ens ha fet molts desperfectes a l’hivernacle. Si no plou hi haurà una bona destrossa en les collites (Val).

ETXURA Forma, figura, fet, faiçó. Ex: Aquest vestit no està pas prou ben fet: ensenyes totes les formes (hauria de ser més tapat, del pit).

EXITÓS -OSA Reeixit, que triomfa, de gran succés, que ha tingut un gran triomf (Fr), (que està en voga, que té èxit Fr-It). Ex: ...una comèdia de gran èxit.  -Avui- Una obra que triomfa...  -Avui-

EXTREM Punt, qüestió, tema, matèria, cas, circumstància, detall, assumpte, aspecte. Ex: Algú pot aclarir aquesta qüestió?  -CR- Aquest punt no ha estat confirmat.  -TV3- L’ambaixador no ha confirmat aquesta circumstància. Ja confirmarem aquest detall (si l’àrbitre ha ensenyat targeta).  -R4-

 

F

FÀCIL Fàcilment, sense suar gaire, tranquil·lament, sense costar gaire. Ex: Avui guanyarem tranquil·lament.

FALLO 1 Error, errada, equivocació, erro, (fallada, fetxida Mall). Ex: En aquesta multiplicació hi ha una errada. 2 Sentència d’un tribunal. Ex: El tribunal va dictar una sentència absolutòria. 3 Veredicte, decisió (d’un jurat, d’un concurs). Ex: Segons el veredicte del jurat del concurs el guanyador va ser el senyor Gregori.

FALLON Desencertat, desafortunat, espifiaire (no és al DIEC), desafinat. Ex: En Llop està molt desafinat en els tirs a cistella.  -TV2-

FANDANGO Baralles, fressa, enrenou, raons, batibull, trull (Mall). Ex: A la manifestació d’ahir hi va haver baralles amb la policia.

FANTASMA 1 Fatxenda, pedant, presumit, vanitós, bufat, pretensiós, fanfarró (It) (“fantasma”, en aquest sentit, es diu Fr-It). Ex: En Sixte s’ha compromès a fer moltes coses i no en farà cap: és un fatxenda. 2 Por, inquietud, temor, terror, pànic, preocupació. Ex: La por de frau presideix les eleccions...  -Avui-

FANTASMADA Ridiculesa, carrinclonada, pallassada, obra grotesca o xarona, xarlotada, bufonada (Fr). Ex: Una carrinclonada que fa època (una pel·lícula).  -TV3-

FANTOTXE Titella, ninot (persona). Ex: Va anar allí a fer el titella. Tothom va veure que era un ninot.

FARDAR Presumir, alabar-se, fer ostentació, fer el gran, agradar -a algú- que el vegin (fer-se el gros Val). Ex: És un noi a qui li agrada que el vegin. Ell es fa el gros parlant dels seus cavalls (Val).

FARDO 1 Paquet, fardell, farcell, caixa, (trossell, trossella Mall). Ex: El xampany, el comprem a caixes. Han arribat dos paquets de llibres. 2 Persona grossa, bóta. Ex: En Vicenç ha vingut molt gros: sembla una bóta.

FARDON Elegant, selecte, fastuós, de luxe. Ex: M’agraden els cotxes selectes.  -TV3-

FARER -A Faroner. Ex: Volia ser faroner.  -TV3-

FAROL 1 Catxa (cartes), (fanfàrria, bravata Mall). Ex: Fa les catxes més increïbles.  -TV3- 2 Fanal, llum, llanterna. Ex: Han instal·lat vuit fanals nous al carrer de casa. 3 Mentida, butllofa, falsedat. Ex: Això que dius és una falsedat.  -TV3- Era una persona que deia moltes mentides.  -TV3-

FAROLER Fatxenda, presumit amb exageració, (fanfarró, bravejador Mall). Ex: Li agrada fer el fatxenda.

FARRA 1 Xerinola, gresca, tabola, barrila, gatzara, borina. Ex: Per Nadal, xerinola.  -TV3- Sortint del programa anirem a fer gresca.  -TV3- 2 Bacanal, orgia, festa, disbauxa, xefla. Ex: ...organitzar bacanals divertides.  -Avui- Una noia adinerada és detinguda durant una orgia.  -Avui-

FARRAGÓS Carregós, llarg, cansat, feixuc, monòton, enfadós (refistolat, o refitolat Val). Ex: ...però no s’ha fet gens carregosa (la inauguració).  -TV3- i -TV1- ...un debat feixuc. -CR- Portes una bata massa refistolada.

FASCÍCUL Fascicle. Ex: Col·leccionarem els fascicles d’aquella novel·la.

FATAL 1 Molt malament. Ex: M’ho vaig passar molt malament en aquell viatge. 2 Molt mal fet, pèssim, molt dolent. Ex: Molt dolent, el xut d’en Màxim.

FEHACENT Cert, segur, demostrat, indiscutible, fefaent. Ex: No tenim cap prova certa que...  -TV3-

FER 1 Arribar, córrer, anar (un vehicle). Ex: Ahir, per l’autopista, anàvem a cent-quaranta. Aquestes avionetes arriben a tres-cents quilòmetres per hora. 2 “Fer-se amb” vol dir “tenir relació” amb una persona. Altres usos d’aquesta locució no són recomanables en català i cal procurar de no fer-los servir. Podem dir: “atrapar, agafar, comprar, apoderar-se, etc”. Ex: Com aconseguir els grans inversors (no: com fer-se amb)  -TV3- El porter atrapa la pilota (o agafa; no: es fa amb la pilota)  -TV2- Compra una ploma!  -TV3- Adquireix aquesta revista  -TV3- Es van apoderar de les terres  -CR- No el van poder fitxar (no: No van poder fer-se amb els seus serveis)  -TV3- Els rebels han ocupat tres ciutats  -Avui- Ningú no passa a buscar la família d’en Robert a l’aeroport (no: Ningú no es fa amb la...)  -CR-

FIAMBRE Carn freda, menjar, menja, plat, embotit (companatge Val). Ex: Va fer un sopar a base d’uns embotits ben fins.

FIAMBRERA Carmanyola, (portaviandes, cofí Mall). Ex: Abans sempre anava a portar dinar al meu home amb una carmanyola.

FILÓ Mina, mener, moda, vena (It). Ex: Aprofiten la moda dels films sentimentals (en van fent perquè agraden). La mina de les pel·lícules de terror.  -Avui-

FINANCIACIÓ Finançament, pagament. Ex: ...amb un finançament a càrrec de la Generalitat.  -CR-

FINANCIAR Finançar, pagar, costejar. Ex: ...i la finançaran els alemanys.  -TV3-

FIXO Fix, definitiu, estable. Ex: ...un treballador fix.  -TV3-

FLETAR Noliejar, pagar un nòlit. Ex: Varen noliejar un vaixell per anar a les costes dels Estats Units.

FLETXASSO Enamorament de cop, amor a primera vista, (enamorament sobtat o impulsiu Mall), cop de llamp (Fr-It). Ex: Ens vam enamorar de cop.  -TV3-

FLORITURA 1 Adornament, complicació, galindaina, bonicària (Val). Ex: Aquestes galindaines no m’agraden, parlant (fan les frases molt llargues). Heu obrat massa bonicàries a les parets del pis. 2 Driblatge, filigrana, finta (Fr-It). Ex: L’Arseni fa massa filigranes amb la pilota.

FOLLON Gresca, gatzara, enrenou, desordre, bullícia, desori, escàndol, rebombori, daltabaix, (embolic, bullit, borum, guirigall Val), trull (Mall). Ex: En una festa, com més gresca es faci millor. Per dintre Girona hi ha un desori de cotxes que no es pot passar.

FONDO 1 Fons, resistència, fermesa, fortalesa. Ex: En Lluís és un jugador que no es cansa gaire: té molta resistència. 2 Cabal, diners, riquesa, fons. Ex: En Joan té molts diners.

FONTANER Llauner, lampista, llanterner (Val) Ex: Tenim un desguàs fet malbé i el lampista no hi ha manera que vingui.

FORCES Força. Ex: S’hauran de fer força canvis. -CR-

FORMAR Sortir al camp amb, jugar amb (Fr-It). Ex: Hem hagut de jugar amb deu jugadors.

FORO 1 Tribunal, fòrum (Fr). Ex: ...ho duran als fòrums internacionals.  -CR- 2 Fons (teatre). Ex: L’actriu va sortir espantada pel fons (se’n va anar de l’escenari).

FOROFO Fanàtic, exaltat, entusiasta, apassionat, seguidor incondicional. Ex: Al camp es converteix en un fanàtic (futbol).  -Avui-

FORRAR-SE Fer-se ric, fer diners, enriquir-se, fer-se la barba d’or (posar un folre Val). Ex: Ara, els flequers es fan rics. Hem passat uns anys en què la gent de la costa s’ha fet la barba d’or.

FORRO Folre. Ex: Aquest vespre et cosiré el folre de l’americana.

FOSC 1 Desconegut, que no té fama, sense anomenada, obscur (Fr). Ex: Li segueix les passes un xèrif desconegut.  -Avui- 2 Tèrbol, dubtós, confús, immoral, delictuós, deshonest, brut. Ex: Se’l relaciona amb afers tèrbols.  -TV3-

FRAGUAR Aconseguir, atènyer, obtenir, assolir, decantar (a favor seu), decidir. Ex: El Purroi ha decidit la victòria a la primera part.  -Cat. Inf.-

FRAPAR (R) Sorprendre, impressionar, colpir, afectar, deixar parat, commoure. Ex: La notícia que més m’ha colpit aquesta setmana...  -CR-

FREDETAT Fredor, apatia, indiferència, indolència, impassibilitat, insensibilitat. Ex: En Quirze destaca per l’apatia del seu esforç (no s’hi fa prou).  -D. Barna-

FREGAR Acostar-se, ranejar, atansar, apropar, aproximar, faltar poc per, vorejar (un perill). Ex: A Albalat ranegen els 27 graus.  -TV3- ...una bona entrada que s’acosta al ple.  -TV3- En Marc guanya l’etapa i està a punt d’aconseguir el mallot groc.  -Avui-

FREGIT -IDA Cuit, tip, cansat, fastiguejat, fart, estar-ne fins al capdamunt, no poder més (It). Ex: Els del COC n’estan farts de...  -Triangle- La Neus n’està fins al capdamunt de...  -TV3-

FREGONA Pal de fregar, baieta, fregadora (Mall). Ex: Dóna'm un pal de fregar, si et plau. Han tret la baieta (per evitar la corrupció).  -Punt-

FRENTE Davant, al davant (enfront de Val). Ex: Aquí davant hi té el despatx. Què farà el govern enfront d’aquest problema? (Val).

FRESCURA Desatenció, desinterès, (poca vergonya Val), barra (Mall). Ex: I va tenir la desatenció de dir-me que no hi tornés.

FRESON Maduixot, fraulot (Mall). Ex: Eren uns maduixots primerencs.

FRIALDAT Serenitat, calma, tranquil·litat, la sang freda, el cap fred. Ex: Costa mantenir la serenitat en un partit de bàsquet.  -TV2-

FRONT Manera, aspecte, (punt de vista, caire, perspectiva Fr). Ex: ...ha estudiat l’economia catalana des de diversos punts de vista.

FUGAR-SE Escapar-se, escapolir-se, tocar el dos, anar-se’n, (picar de taló, esmunyir-se Val), (fugir, evadir-se It). Ex: ...es va escapar de la presó.  -CR- Els presoners han fugit.  -CR- Hi ha dos ciclistes escapats.  -CR- La dona d’ell se’n va amb el marit d’ella.  -Avui-

FUGAT -ADA Pròfug, evadit (Fr), fugitiu (Fr-It). Ex: Aquells homes eren fugitius.  -TV3-

FUGIT -IDA Pròfug, bandejat, que ha fugit, que s’ha escapat, que se n’ha anat, que s’ha evadit, que ha tocat el dos, fugitiu (Fr-It). Ex: S és un tècnic que ha fugit de la RDA.  -Avui- El 20 % dels nens que se’n van de casa, tornen...  -Avui- La policia ha agafat el fugitiu.  -TV3- L era un pròfug de la justícia.  -TV3-

FULANO -ANA  Meuca, barjaula, amistançada (dones), estimat, (amant, amic It). Ex: He vist en Marçal amb la seva barjaula.

FULERO Engalipador, fals (Val), (xerraire, mentider Fr), (farsant, fanfarró It). Ex: En Gervasi enraona molt, però no te l’escoltis gaire: és un xerraire.

 

G

GABAN Gavany. Ex: Aquell gavany em va durar més de deu anys.

GAFE Pega, mala sort, fatalitat, desgràcia, dissort, malastrugança, malefici, que no té sort (Fr), desafortunat (It). Ex: Aquest corredor està de pega.  –CR- Eh que sóc desgraciat? El dia de l’examen tenir febre! El Llagostera és un equip que té malastrugança (no: gafat).  -TV3- En Just és el pot de la pega.

GAMBERRADA (Admès per l’IEC). Bretolada, barrabassada, berganteria, bestiesa, disbarat, animalada, bandarrada, porcada (salvatjada, brofegada, cafrada Val), annerotada (Mall) (llegim brètol i bretolada al Nou Diari i se’ns eixampla el cor –any 1993–; encara no és tot perdut!) (deixem el comentari del 1993). Ex: Només feien disbarats.  -TV3- Ahir van fer una bretolada a...  -TV3- Quan els pares els compren la moto, els xiquets només fan salvatjades pels carrers (fan soroll, fan el cavallet, etc. Val). No faces brofegades! (Val).

GAMBERRO (Admès per l’IEC quan l’ús de “brètol” ja era ben escampat). Brètol, bergant, bandarra, vàndal, incivil, malnat, carcan, malvat, canalla, mal sorge, gambirot, (salvatge, bord, bròfec, cafre Val) (annerot Mall) (a la secció de cinema del diari “Avui”, “gamberro, gamberrada, tonto, tonteria i altres barbarismes”, surten cada dia –1993–; hi tenen com una anèmia) (deixem el comentari del 1993). Ex: Uns brètols anglesos destrossen...  -Avui- Uns bandarres van entrar a...  -Avui- Abans érem molt bords i eixíem al camp a buscar nius (Val). No sigues salvatge i deixa en pau el gosset (a un que el fa patir Val).

GANXO 1 Tenir gràcia, màgia, èxit, ésser admirat; (encís, elegància Fr), (fascinació, encant It), fer goig (Val). Ex: Això té èxit (es ven).  -TV3- Té encís, aquest presentador.  -TV3- És un jugador molt admirat entre els joves.  -TV3- La Sílvia és atractiva, té elegància. 2 Indirecta, al·lusió (Fr), insinuació (It). Ex: Tu, ja parles amb indirectes. 3 Atractiu, incentiu, estímul, esquer (Fr), esca (It). Ex: L’aparador de les botigues és l’esquer per vendre.

GARANTITZAR Garantir, assegurar, respondre (Val). Ex: ...fins que no es garanteixi que...  -TV3-

GARBO Aire, gentilesa, estil, gallardia, elegància, gràcia (Val-Fr-It), distinció (It). Ex: Ho feu amb gràcia.  -TV3-

GARBÓS -OSA Gran, gros, ample, balder. Ex: El jersei em va balder.

GARGANTA 1 Gola, gargamella, coll, canyó. Ex: Quan bec fred em fa mal el canyó. 2 Gorja, congost, port (pas estret entre dues muntanyes). Ex: Vàrem fer unes diapositives de la gorja del Diable.

GARGANTILLA Collar, penjoll, enfilall, collaret (Val). Ex: Pel meu sant, m’agradaria que em regalessis un collaret.

GARRA Passió, força, ardor, (zel, espenta, geni Val) (animació, ganes Fr), (entusiasme Fr-It), fervor (It). Ex: ...amb l’entusiasme que la caracteritza.  -C33- S’ha de jugar sempre amb aquesta empenta. -CR- A aquesta classe li falta animació. És un jugador amb molt de geni (Val).

GARRAFAL Molt gran, enorme, colossal, considerable, majúscul, immens, exorbitant, important, fora de mida (Val). Ex: L’errada del porter ha estat considerable.

GASTAR 1 Portar, deixar (Val). Ex: La boira deixa humitat (mulla). 2 Fer, dir (Val). Ex: M’han fet una broma.  -TV3- La història té bromes pesades.  -TV3- 3 Tenir un geni fort, ésser del morro fort. Ex: Tenien un geni fort, els reis d’abans.  -TV3-

GASTO Despesa, expenses, dispendi, consum, llait (Mall) (el DCVB recull “gasto” i el D. Coromines el considera bo). Ex: Fem un gran consum d’electricitat.  -TV3- Anar cada setmana a la perruqueria és una forta despesa.

GELOS Gelosia, enveja, zels (Val). Ex: La nena té gelosia del seu germà petit.

GETA Barra, atreviment, penques, pebrots (Val). Ex: Heu de ser jugadors amb molts pebrots (no fer cas dels comentaris).

GILIPOLLES Torracollons, ximple, beneit (moniato, cagandanes, catxotxes Val). Ex: A- Tan amics que érem i ara no em saluda. B- No en facis cas; és un torracollons!

GIR Canvi, variació, tomb (Val). Ex: Si no hi ha un canvi d’última hora hi haurà acomiadats (en una empresa).  -CR-

GOLONDRINA Gavina (Val), oreneta (Fr) (a TV3 alternen gavina i golondrina per anomenar aquesta mena de barques). Ex: Hem anat a fer un volt amb una de les gavines del port de Barcelona. Sortides amb gavina: dimarts...  -Barna-

GOLPISTA Sediciós, rebel, avalotador, insurrecte, insubordinat, facciós, colpista (Val). Ex: Les tropes rebels han entrat a Londres.  -Avui-

GORIL·LA (Admès per l’IEC). Escorta, acompanyant, guardaespatlles, guàrdia personal. Ex: Els acompanyants de la cantant...  -Avui-

GORRO Gorra, capell, lligadura, casquet (Val). Ex: Quan em dutxo, al matí, sempre em poso el casquet de goma, per no mullar-me els cabells. Em posaré la gorra blava.

GOTEIG Quelcom que s’esdevé de mica en mica, xino-xano (Val). Ex: Ara l’un, ara l’altre, van plegant de l’organització terrorista (no: un goteig de gent que plega de X).  -C33-

GRAPA Força, empenta, tremp, sang (Val) (és el mateix cas que garra). Ex: El Blanes ha perdut aquella força ofensiva.  -TV3- Aquest equip té força (no grapa).  -Avui-

GRASSA 1 Greix, llard, sèu, sagí (Val), saïm (Mall). Ex: La carn de xai no porta gaire greix. 2 Greix, lubrificant. Ex: Aquest lubrificant és el que va més bé per a greixar el motor del teu tractor. Quan faig pastissets, hi pose sagí (llard Val).

GRIPÓS -OSA Engripat, que té la grip, amb grip (Val). Ex: No jugarà perquè té la grip.  -Cat. Inf.-

GRUNYON Rondinaire, remugador, botzinaire (renegó, remugó Val). Ex: No sigues renegó i beu-te la llet (Val). ...el personatge més remugador.  -CR-

GUAI Fabulós, bonic, bufó, preciós, collonut, (fantàstic, magnífic, súper, superb, “xic” –no admès en català- Fr), genial (Fr-It), formidable (It), (mel, mel de romer Val). Ex: Tens un cotxe súper. A- Tu també podràs comprar-te el disc! B- Mel de romer! (Val).

GUAPERES Ben plantat, ben fet, galant, que fa girar. Ex: És un noi que fa girar. Fa de galant per la vida (no: va de guaperes). Surt amb el ben plantat d’en Ferran.  -TV3-

GUAPO -A 1 Ben fet, benparit, formós, garrit, ben plantat (Fr) (un home) (el DIEC admet aquest mot). Ex: Aquest actor és ben fet. 2 Bufó, maco (un nen). Ex: Quin nen tan bufó que teniu! 3 Bonica, bella, maca, formosa, atractiva, garrida, fina (una dona). Ex: ...les boniques i les lletges.  -Avui- 4 Pinxo, valent (un busca-raons). Ex: Qui és el pinxo que es presenta davant...?  -Avui- 5 Important, granada, distingida (gent). Ex: Hem vist molta gent distingida a...  -Avui-. NOTA: En un sol article al diari Avui veiem aquest barbarisme deu vegades –1993– (llavors ho era). A qui volien convèncer? Volem remarcar també la campanya de promoció local feta per un estimat poble rossellonès que, per fugir del centralisme del nord i, de manera ben innocent, va promoure un castellanisme. És una anècdota, però ens fa veure que hem de vigilar més. Ens referim a l’eslògan: “Vilamulaca, posa’t guapa!”

GUAPURA Boniquesa, formosor, gràcia, encís (Val), encant (Fr), bellesa (Fr-It) (“guapura” i “guapesa” encara no s’han admès, però no ens faran esperar gaire). Ex: La bellesa de la noia...  -Avui- Sap apreciar l’encant de la dona escocesa.

GUARDAESQUENES Escorta, guàrdia personal, guardaespatlles. Ex: Els meus guàrdies personals...  -TV3-

GUARDAR Apartar, treure, amagar (Val), estojar (Mall), retirar (Fr), abaixar (It). Ex: Aparta aquesta pistola! (l’està apuntant).  -C33-

GUARRO Verd, brut, porc, fastigós, indecent (matís sexual: de pèl Val), runós (Val). Ex: Si expliquéssim un acudit fastigós.  -CR-

GUATEQUE Festa privada, bauxa (Mall), festa (Fr-It). Ex: Anàvem a moltes festes privades.  -TV3-

GUAU Bub-bub, nyau-nyau (crit del gos). Ex: Ja sento el nyau-nyau del gos dels veïns.

 

H

HABILIDÓS -OSA Hàbil, llest, traçut, astut, enginyós, arter, sagaç, manyós (Val). Ex: L’Anicet, molt arter, marca el segon gol. -TV3-

HACINAMENT Amuntegament, apilonament, acumulació, superpoblació. Ex: ...en una situació d’amuntegament (a Gaza).  -TV3-

HALA Això!, au!, vinga!, apa! (interj. de protesta). Ex: A- Avui no sortirem al pati. B- Això!

HAVER 1 Quan es fan servir les formes impersonals “hi ha”, “hi havia” o qualsevulla de les altres, no es pot prescindir del pronom “hi”, com ho fan alguns mitjans de comunicació. Ex: Hi havia fora de joc (no: Havia fora de joc).  -C33- No hi havia fora de joc.  -C33- No hi ha hagut triple d’en Modest.  -TV2- Van haver-hi moltes batalles.  -R4- 2 El sentit d’obligació no es pot indicar, en català, amb la forma “hi ha”. Ex: S’ha de fer alguna cosa més (no: hi ha que fer alguna...).  -C33- Hem de suposar que...  -C33- Cal parar la guerra (no: Hi ha que parar...).  -TV3- És necessari ser als llocs difícils (no: hi ha que estar).  -CR- Cal començar...  -TV3- Hem de suposar que... Hem de veure quan temps aguantarà l’equip X.  -TV3- Pensem que l’any que ve, el Llíria... (futbol)  -TV3- Convé recordar que el Sabadell...  -TV3- 3 La forma “hi ha” no té plural, tot i que el seu ús és molt arrelat i alguns autors l’accepten. Ex: Hi ha tres pissarres (no: Hi ha tres pissarres). 4 També cal evitar els usos pleonàstics del pronom “en” (Això ocorre molt ara a Val). Ex: Què hi ha per a sopar? (no: què n’hi ha per sopar). Demà hi haurà una festa a la Plaça Major (no: n’hi haurà una festa...).

HOLA Ei!, ep!, a Maria! (ve de “Ave Maria”), Déu vos guard. (La salutació “hola” és correcta quan hi ha algú a davant; no ho és quan es fa servir per cridar a una persona o en entrar en una casa). Ex: Ep, espera’m que jo també vinc. Ei! Que hi ha algú?  -TV3-

HOLGAT -ADA Bo, favorable, reeixit, (avantatjós, gran Fr), ample (It). Ex: Necessitàvem una victòria més gran (bàsquet). El Manresa ha aconseguit un resultat molt avantatjós.

HOMBRERA Musclera, buata, guata (Val), espatlera (Mall). Ex: T’he posat muscleres al jersei verd: ja veuràs com se’t posarà més bé. No porte guates perquè sóc ampla de muscles (Val).

HOMBRO Espatlla, muscle. Ex: Els cabells li arriben a l’espatlla (no: El cabell li arriba als hombros).  -CR-

HORTERA Ordinari, banal, xaró, vulgar, groller, de mal gust, que no té cap gràcia, ridícul, coent (Val). Ex: És un programa ben ordinari. Melodrama xaró basat en...  -Avui- ...uns altres cantants completament banals. La TV és molt coent (Val).

HORTERADA Cosa xarona, grolleria, bajanada, barroeria, patafi, esguerro, ridiculesa; cosa que no té cara ni ulls, vulgar, coentor (Val). Ex: Quina bajanada! La televisió privada és molt ordinària.  -Revista- ...per una cosa vulgar.  -Cançó- ...només fan grolleries (en aquestes pel·lícules).  - Avui- La ridiculesa de... (no: L’horterisme).  -Avui-

 

I

Ja, bo (Val). Ex: Nosaltres ja hem acabat. A- La resta està bé. B- Ja! (= ja ho sé, ja ho veig). C- Vindrem més tard. D- Bo! (Val).

IEMA Crema cremada (torrons, ho sentim a TV3), torró d’ou (Mall). Ex: Hem menjat torrons de crema cremada.  -TV3-

IGUAL Potser, possiblement, pot ser (tal volta, tal vegada Val) o altres maneres de dir. De vegades n’hi ha prou de suprimir el mot “igual”. Ex: Potser li ha demanat algun favor (no: igual li ha demanat...)  -C33- Tinc una dada que pot ser interessant (no: que igual és interessant).  -TV3- Pot ser la seva filla. Es pot desmaiar (no: Igual es desmaia). Si li passa pel cap en comprarà deu (no: Igual en compra deu).

IMPASSE Hesitació, incertesa, vacil·lació, actitud expectant, moment de dubte, quan s’espera una decisió. Ex: Estem en un moment de dubte.  -TV3-

IMPEPINABLE Indiscutible, indubtable, segur, evident, d’aquesta manera. Ex: Ho saben per la teva germana: això és evident!

IMPOSAR Vèncer, guanyar, derrotar, obtenir una victòria. Ex: En Francesc de Borja venç en Francesc d’Assís (tennis).  -Avui-

IMPOSSIBLE Carregós, inaguantable, pesat, insuportable (Fr- It). Ex: A més d’un actor insuportable, compta amb...  -Avui- No escarmentaràs mai! (no: Ets impossible).  -C33-

IMPREVIST Cosa que no comptes que passi, dificultat, contratemps, problema, entrebanc, (imprevist és un adjectiu, però no un nom; així és correcte dir: “Ha passat una cosa imprevista”, que vol dir inesperada). Ex: No he arribat a l’hora perquè he tingut un entrebanc.

INCLOURE Interessar, afectar, concernir, referir, haver de fer, anar per algú, (tocar, pertocar Val). Ex: Ho hem de fer tots, de treballar (no: ens inclou a tots). Això que dieu, va per mi també?  -TV3- Això que dius, em toca també a mi? (Val).

INCLÚS Fins i tot, àdhuc, ...i tot. Ex: Ens van mostrar, fins i tot, les altres coses.  -TV3- ...s’ha aconseguit l’augment de sou i tot.  -TV3-

INCORDIAR Empipar, fastiguejar, molestar, empixonar, emprenyar. Ex: ...per fastiguejar el sistema.  -Avui-

INGENIER Enginyer (aquest barbarisme és molt estès; l’hem sentit sovint tres o quatre vegades seguides, a CR, a R4 i a TV3). Ex: ...un enginyer de l’empresa.  -Cat. Inf.-

INTEL·LIGÈNCIA Espionatge. Ex: Els serveis d’espionatge de...  -Avui-

INTENCIÓ Picardia, encert, perill, astúcia (esport), calcular el cop abans de xutar (Fr). Ex: Primera rematada amb perill del Figueres.  -C33- El revés tallat amb gran picardia (no: amb tota la intenció del món).  -C33-

INTENTONA Temptativa, conat, intent, prova, assaig, provatura, esforç, afany. Ex: La primera temptativa d’escapada.  -TV2-

INTERROMPIR Interrompre, (trencar el dir Val). Ex: Perdona que t’interrompi (no: t’interrompeixi).  -CR-. Ara parlaré jo, que tu sempre em trenques el dir (Val).

INVADIR Envair, entrar, ocupar, irrompre, assaltar, penetrar, inundar, ficar. Ex: El públic s’ha ficat al camp.

INVERNADERO Hivernacle. Ex: ...plantades en un hivernacle.  -CR-

IO Jo (creiem que dir que la pronúncia “io” es fa per influència de l’espanyol és discutible, des d’un punt de vista històric de la llengua, però és una realitat quan parlem d’aquest segle; així aquest ús castellanitzat de “jo” té molt pocs anys, p.e. a Girona. “Io” es pot considerar el “rei” dels barbarismes; darrerament se sent a tot arreu, llevat de Catalunya Nord, i el diuen tota mena de persones: joves, de mitja edat, al carrer, a la ràdio, a la televisió, etc.). Ex: Ja contestaré jo.  -TV3-

IRRECONEIXIBLE Deformat, desfaiçonat, (desconegut, molt canviat Fr), desfigurat (Fr- It). Ex: ...són ben desfigurats (no: són perfectament irreconeixibles; parlen d’uns morts a Bòsnia).  -TV3- Vaig trobar el malalt molt canviat.

IRREMEDIABLE Inevitable, ineludible, obligat, indefugible, irremeiable. Ex: ...s’ha de tallar: és inevitable.  -TV3-

 

J

JA 1 De seguida, a l’acte, d’una vegada, ara mateix, immediatament (Fr). Ex: Acaba d’una vegada (no: Acaba ja). Volem cobrar de seguida!  -Revista- 2 Ja és, ja es troba, ja ha arribat, ja es passa -un film- (Fr). Ex: Ja és als cinemes, la pel·lícula X (no: ja als cinemes).  -TV3-

JALAR Menjar, calar, endrapar, papar (veiem “halar” al DIEC) (Val), (engolir, calar-se  Mall). Ex: També se les menjaven, les farinetes.

JALEO 1 Embolic, enrenou, desori, merder, bullit, desordre; que tot va en renou, trull (Mall). Ex: L’últim, que despari la taula, si no tot va en renou.  -TV3- 2 Daltabaix, rebombori, escàndol, xivarri, (borum, cartapell, guirigall, escama i “escamós” Val), trull (Mall). Ex: Hi va haver fressa.  -TV3- ...molt d’escàndol.  -TV3- Tinc un gos molt escamós, no para de lladrar (Val). Crec que els tancaran el pub perquè de nits hi ha molta escama (Val).

JARANA Gresca, xerinola, gatzara, cridòria, tabola, festa (Val). Ex: Hi havia massa gent: a mi tanta xerinola no m’agrada pas!

JEFE 1 Cap, director, patró, amo, president, propietari (d’una empresa), prefecte (Mall). Ex: El meu amo m’ha dit...  -R4- És qüestió de convèncer el director.  -R4- Ho direm al nostre cap.  -TV3- Li va posar el cap de l’empresa.  -TV3- 2 Capitost, capità, líder, capdavanter, principal, ànima, cap de colla (qui mana els altres; qui porta el timó). Ex: En Joan és sempre el capdavanter, a l’hora de jugar. Vostè és indi o capitost?  -TV3-

JOGUET (Admès per l’IEC). Joguina, joc, jugueta. (Algunes persones, probablement de bona fe, han lluitat per justificar aquest barbarisme. En català modern és de la mateixa categoria que “rato, puesto o manguera”). Ex. L’avi m’ha dut una joguina de Figueres.

JUERGA Gresca, barrila, bullícia, bauxa (Mall). Ex: ...hi havia barrila.  -R4- Anaves de gresca.  -TV3-

JUNT Al costat de, a la vora de, a tocar, tocant a, a prop de. És correcte “junt amb”. “Pots agafar els meus llibres junt amb els teus”. Ex: Han obert una altra botiga al costat de l’estació (no: junt a l’estació)  -Llibre- ...vents a prop de la costa (o vents a la costa; no: vents junt a la costa).  -CR-.

JURAT -ADA Enemic, enemic declarat, contrari, rival, adversari. Ex: En Guiu és el meu enemic declarat.  -Revista-

JUSTILLO Allisada, estomacada, pallissa, fart de llenya. Ex: No vull pas dir res més perquè encara em fumerien un fart de llenya.

 

K

KITSCH Ordinari, comú (vulgar, banal, esnob It). Ex: Una comèdia molt banal.  -Avui-

 

Comments