Volum 2‎ > ‎

de qualsevol manera/ devers

de qualsevol manera

Sense cura. |
sense mirar prim, sense miraments, d'anar per casa, a la xamberga, com Déu vol, malament,
sistema no t'hi fixis (Bar) |
Arriben d'estudi i tot ho deixen de qualsevol manera
(per terra, desordenat).
Ho pinta de qualsevol manera
(els dibuixos).
Tenen la casa de qualsevol manera
(mal fotuda, Ca).
A -
Parlen de qualsevol manera, a TV3, i ben feliços (amb barbarismes). B -És la felicitat que dóna la ignorància; n'hi ha que fins i tot diuen 'aquest any' sense pronunciar la essa, i es pensen que en saben.
La tractava de qualsevol manera.

C -Com els feu, els rebuts? D -Sistema no t'hi fixis (d'una manera improvisada).

No sortirà pas de qualsevol manera (és ben tancat, li costarà; Ca).


de quant en quant (i de quan en quan) *

Ens trobem de tant en tant (o de tard en tard, adesiara, alguna vegada, ara i adés; no de quant en quant, de quan en quan, de tant en quan).

de quatre grapes

Arrossegant-se per terra. |
gatejar, anar per terra, anar de grapes (Mall); a genollons, a arrapa-peus, a gatamau (Val) |
La mainada juguen de quatre grapes.

Com que feia tant de vent em vaig haver de posar de quatre grapes per caminar.


de què? *

Jo he d'aguantar que m'insultin?, per què? (o ah no!, per quin motiu?, com és això?; no de què?)
Ella és i
mprescindible, aquí?, per quin sant? (o per quina raó?, per quin sentit?, qui ho ha dit?; no de què?)
Jo ho he de fer?, qui ho ha dit?
(o quin sentit té, això?, què s'han pensat?, a quin sant? -Val-; no de què; de què, moreno?)


de què (+ verb)?

Interrogació molt habitual. |
de quina cosa? |
De què ha vingut, la discussió?
De què serveix tenir pisos llogats si no et paguen l'arrendament, te'ls malmenen i te'ls malmeten?

De què fas, tu?
(de què treballes?)

de què li ha de venir? (i: de què m'ha de venir?)

Exclamació de sorpresa de qui veu a algú que fa una feina que no sap fer. |
com vols que sàpiga fer això?, com vols que ho faci bé?, d
e què vols que em vingui? |
De què li ha de venir parlar alemany, a la Modesta?
(com vols que en sàpiga).
De què m'ha de venir saber gramàtica catalana, si ningú no me n'ha ensenyada?)

A -
L'Enric fa de paleta. B -De què li ve fer de paleta?
C -
Tota la mainada diu 'vale', 'guai, 'xulo'. D -De què els ha de venir parlar bé si a la televisió no ho fan ni els professors de català tampoc?
No sé pas de què li ha de venir fer de pastor
(no n'ha fet mai).
De què vols que em vingui a mi, fer de fuster?


de què va? *

De què tracta aquesta pel·lícula? (o sobre què versa?, quin tema toca?; no de què va?)
De què parla aquest llibre?
(o quins temes toca?, què estudia?; no de què va?)

de què vas? *

Però què t'has pensat, noia? (o qui t'has pensat que ets?, què fas?; millor que tu de què vas, tia?) -TV3-.
Tothom sap què fas
(o a què et dediques, qui ets; millor que tothom sap de què vas) -TV3-.
nota: Vegeu també 'anar de (+ adjectiu)' *


de quin pa fas rosegons!

Es diu de qui critica o no accepta una cosa molt bona (Ca). |
quines pretensions que tens!, què t'has pensat?
|
A
-T'hi casaries, amb la Llúcia? B -Mai de la vida! A -Carall!, de quin pa fas rosegons! (ella val molt en tots el sentits)
C
-Vols venir a treballar amb nosaltres? D -No, perquè pagueu poc. C -Dos mil euros, et sembla poc?, de quin pa fas rosegons, tu!

de raspallotada (o de raspallada)

1 Es diu d'una cosa que ens passa fregant (Val). |
arranar, passar arran; d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló |
Anava amb bici i em va passar un camió de raspallotada.
2 També es diu d'allò que es fa sense parar-hi atenció o que es veu durant molt poca estona (Val). |
apressadament, de correguda, sense aturar-se, sense entretenir-se, d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló |
Crec que era ell, però només l’he vist de raspallotada.
El vaig veure una vegada i de raspallada -Punt-.

de rebotintes

D'una manera indirecta (Ca-Am). |
de rebot, de retop, de retruc, indirectament, de rebot, per casualitat |
Si obren aquesta gran superfície, de rebotintes rebrem nosaltres
(té una botiga, Ca).
Aquells dos es barallaven i, de rebotintes, també vaig rebre jo.

Jo els conec de rebotintes
(perquè coneixen els meus pares; els he vistos, Am).
Si en Cesc vigila el pati, de rebotintes tots hi sortim guanyant
(tenim menys feina).
La pilota, de rebotintes em va tocar i em va fer mal
(quan va rebotre).
Saltaven la paret de rebotintes
(d'un lloc a l'altre, Am).
La crema de la pell, d
e rebotintes em va anar als ulls.
Aquests camins, de rebot ens afectaran
-Avui-.
Dinamarca va entrar al torneig de rebot
(indirectament) -Avui-.
nota:
Vegeu també 'anar de rebot'.


de recop

Per segona vegada (Mall). |

a més a més |
De recop, això faria que ningú no li pogués discutir l'aptitud.


de rector i vicari

Hom ho diu dels jocs quan només hi juguen dues persones (Am). |
de dos |
Hem jugat a la botifarra de rector i vicari.


de recules (i a recules)

Anant endarrere. |
de darreres cules
(Am), reculant, anant cap enrere, de reculons (Val) |
Per què camines de recules?
Entrarem l'auto de recules.

A mi em costa d'aparcar de darreres cules.

de referència

Es diu de les obres que destaquen, que serveixen de model a les altres del seu gènere. |
destacat, modèlic, que sobresurt, que ressalta |
És una obra de referència
-un quadre-.

de 'refiló' *

1 Hi passem molt de pressa (o hi estem poc, hi anem de passada; d'esquitllada, de raspalló -Val-; no hi passem de 'refiló') -Avui-.
Sí que ha tocat la ratlla, encara que sigui una mica
(o d'esquitllentes -Gir-Val-, un xic, de raspalló -Val-; no encara que sigui de 'refiló') -C33-.
2
La veus de reüll i ja saps que és París -una foto- (o d'esbiaixada, de biaix, de cua d'ull, de gairell, de raspallotada -Val-; no de 'refiló') -CR-.
La deu haver vista de reüll
-una falta, l'àrbitre- (o de cua d'ull, de raspallotada -Val-; no l'haurà vist de 'refiló') -TV3-.

de refresc

Hom ho diu de qui entra descansat a suplir-ne un altre que ja treballa. |
de recanvi |
Segàvem amb tres animals i cada dues hores n'entrava un de refresc
(dos treballaven).
Ara mateix sortirà un home de refresc
(futbol).

de relleno *

És una competició per acabar de fer el fet (o per acabar la temporada, per emplenar, per tapar un forat que queda, de reblert -Val-; no de relleno) -Avui-.

de rellotge *

Has trigat mitja hora clavada (o exacta, justa, rodona, completa; no mitja hora de rellotge).
nota: Creiem que 'de rellotge' és un castellanisme, per bé que ens costa de trobar-ne traces.

de renom

Es diu d'una persona o d'una cosa quan gaudeixen d’una certa importància o reputació (Mall-Cas-Gir). |
d’anomenada, famós, cèlebre, il·lustre, prestigiós, molt conegut, de molt de nom, de nom, de categoria |
A la festa hi havia qualque persona de renom.
El lloc era tan conegut i gaudia de tant de renom... -
La cara oculta de la lluna-.
Nosaltres venem calçat de nom
(de marca, de categoria).

de repent *

Tot d'una vam sentir crits (o de cop, de sobte -Gir-Val-, de cop i sobte, tot d'un plegat; no de repent) -CR-.

de res

Es diu quan una persona no fa l'acció que diu el verb. |
res, de cap cosa |
No hi falta de res, a casa.
No tenim temps de res.
No el conec de res, aquest noi.

Això no serveix de res.

No em creu de res, aquesta criatura
(o no creu ni a Crist; de cap de les coses que li mano; equival a 'gens').
No m'escoltes des res
(de cap de les coses que et dic, equival a 'gens').

L'aigua no té gust de res; el vi sempre en té, de gust
(Ca).

Aquesta síndria -xíndria- no té gust de res.
Poc m'he sentit de res
(m'han operat cama i no m'han fet mal).


de res (o de no res) *

Va adquirir els habitatges per només dos-cents mil euros (o per dos-cents mil euros, que no és gaire; no per dos-cents mil euros de no res) -Avui-.
Ha tret una moneda ben petita (o de poc valor, de poca importància, insignificant; de 10 cèntims; no de res) -Temps-.
No sé com riuen tant, amb un acudit tan suat
(no per un acudit de res).
Han renyit per una discussió que no té cap importància
(o per una carallada, per una collonada, per una fotesa; no per una discussió de res).

Et deixo sol cinc minuts i espatlles la màquina! (o només cinc minuts; no cinc minuts de no res) -TV3-.
Serà un moment (o només un moment; no un moment de res).
Varen fer uns fonaments de pissarrí
(o molt petits; no de res).

de resultes de

Com a conseqüència d'una acció o d’un fet. |
com a resultat de, a conseqüència de, a causa de, arran de |
Tens diarrea de resultes d'aquella llet que et va fer mal.
Els farts de riure que ens hi hem fet, de resultes d'ell!
Tres persones han mort de resultes dels accidents
-TV3-.
De resultes d'això ha esta malalt
(d'un desengany).
S'ha desmaiat de resultes del cop
-C33-.

de retafila *

Li calia el Gonçalet que li recordara o li apuntara de seguideta (o de cor, de memòria, d'esma, tot seguit; no de retafila) -La cara oculta de la lluna-.

de retruc

De manera indirecta (Am). |
de retop, de rebot, indirectament; a més a més, alhora |
De retruc hi guanyo cèntims, en aquest venda
(una venda que fa el meu germà).
Us discutiu i de retruc rebo jo.

...i de retruc beneficiarà el banc català
-TV3-.
Un atzar que transformà la seva vida i, de retruc, la d’un parell més de ciutadans
-Lluc-.
De retruc varen venir a l’escola, els piquets
(anaven a la fabrica, un dia de vaga).
De retop, hi guanyem, si tiren la casa a terra
(ens tocara el sol).
I de retop ha
fet sortir a la llum les lluites... –Temps-.
I, de retop, obrint finestres més enllà dels nostres àmbits
(a més a més, alhora).

Aquesta vinya ens ha vingut de retop
-d'una herència que no esperàvem- (o de trobes, de Déu dóna).

No ha tingut mai cap vell a casa, ni de retruc (de cap manera, Am).


de rigor

Obligatori (Am). |
indispensable, ineludible, forçós, de necessitat, inexcusable, que toca de fer |
Li feien el tret de rigor
(el remataven a terra).
Es fan la foto de rigor, els dos equips
-C33-.
Fent les parades de rigor
-L’armariet-.

de riure

Que fa riure (Val). |
divertit, xalest, distret, còmic |
Han fet una pel·lícula de riure.

de riure
*

Venem a bon preu (o a baix preu, a cap preu, al millor preu, a bon mercat, a un preu que fa riure; millor que a preus de riure) -TV3-.
Som un país que fa riure
(o de per riure, grotesc, ridícul, poc seriós, de fireta; millor que de riure) -Temps-.
Són lladres que fan riure
(o de per riure, innocents, de poca volada; millor que de riure).


de s'any des tro

Vol significar que una cosa és molt vella (l’any 1730 hi va haver una gran explosió de pólvora provocada per un llamp Eiv). |
ésser més vell que l’anar a peu, ésser més vell que cagar ajupit, ésser de l'any de la picor |
Això que dius és de s’any des tro -Arrels-.

de saba

1 Es diu per indicar que qualcú o quelcom és de procedència antiga, que ve d’avior (Mall). |
d’arrel |
A en Josep, tots aquests coneixements, li vénen de saba.

2 Tal com parlen els nadius d’un lloc (Mall). |
com la gent del país |
Per aprendre mallorquí de saba podem anar a Manacor
-Bruixat-.

de saldo.

Hom ho diu d'un producte que es ven a un preu més baix del normal. |
de rebaixa |
Eren de saldo, aquests pantalons.


de secà

Es diu d'un professional de poca categoria (Ca). |
de sequer (Am), petit, de calbot (Val),
de la seca (DCVB) |
Llavors al poble hi havia un mestre de secà.
Es seu pare sempre va ser un paleta de secà.
Ara tenim un metge de sequer.

Tenim companyies elèctriques de secà
(no valen gaire, hi ha avaries quan neva, quan fa vent...) -Punt-.

En Quel es va quedar tot garratibat i va començar a explicar al Dr. Cateura, amb una xerrameca d'advocat de sequer, que... -Temps d'abantes-.

2 Hom ho diu del terreny o de la planta que no es rega. |
que no s'ha de regar, que no es rega |
Al camp gran hi tenim blat de moro de secà.


de segona mà (i de primera mà)

Que ja ha servit. |
d'ocasió, d'oferta |
Tenim un cotxe de segona mà.


de seguida

1 Ben aviat. |
de seguit
(Ca-Am), tot seguit, sense tardar, immediatament; tan bon punt, així que |
Ja acabarem de seguida.
Passen de seguida, les vacances.
De seguida estaré per vosaltres.

De seguida hi corren, la gent, quan hi ha menjar
(si és de franc).
De seguida que surti el diccionari, te’n faré arribar un.
De seguit que surt, s’abriga.

Les cireres d’ara de seguida hi són
(vénen, arriben, són varietats diferents més
De seguida que pugui, anirà amb el seu pare.
2 Com a mínim. |
pel cap baix, tirant curt, almenys |
A
-Heu caminat gaire? B -Home, de seguida hem caminat tres quarts.
Aquest comptador de seguida valdrà 30 euros.


de segur

Es diu quan és segur que una cosa passarà. |
segur, segurament, amb seguretat, sens dubte, certament, del cert, ben segur (Mall) |
De segur que a les set ja serem a casa.
M’ha dit que vindran demà de segur.
Ho sé de segur que es farà.

Encara no ho sé del cert, si hi anirem.


de sempre

Que ha existit sempre o des de fa molt de temps. |
des de sempre, com sempre, de tota la vida, des de fa molts anys, sempre s'ha fet -o s'ha dit-,
que els vius puguin recordar (Mall) |
Aquestes cases no són pas noves, hi són de sempre.

Això és de tota la vida
(que es diu).
Els torrons m'han agradat de sempre
-TV3-.
Hem participat en la primera gran manifestació política esdevinguda a Mallorca que els vius puguin recordar.


de serva

Hom ho diu de la fruita que es conserva una llarga temporada sense fer-se malbé (Ca). |
de servar (Ca-Am), de conserva |
Tenim tomates de serva mot bones; les pengem i es guarden tot l'hivern.

nota:
A Capmany hom ho diu dels tomàquets, però no dels raïms.

de sobres

Més del que cal. |
de sobra, ben bé, sobrerament, en excés, massa, massa i tot, més del compte, amb escreix |
N'hi haurà de sobres, de paper, per acabar les fotocòpies.

A
-Tens feina? B -Massa i tot!
Tens un llapis de sobres?

nota: També sentim 'de sobres i de ressobres', però no sabem si és un calc del castellà o no.

de sèrio *

T’ho dic així perquè és veritat (o de debò, en veritat, seriosament; no de sèrio, en sèrio).

de soca

De naixença, des del moment de nàixer (Val). |
de casa rica, de casa bona; des de sempre, de tota la vida |
Es nota que en aquella casa són rics de soca, perquè són discrets i van a la seua.
Sóc un caçador de soca, perquè mon pare ja em duia a caçar quan encara em mamava el dit.
nota: Vegeu també "andorrà".

de soca-rel

1 De nova formació (Gir-Bar). |
de nova planta, d'estrena, ben nou; nou de trinca, (de soca i arrel, de soca a arrel DCVB) |
Vull viure en una casa que sigui nova de soca-rel
.
No hi havia res aquí, era un camp; van començar a construir-hi de soca-rel cap a l'any seixanta.
Vam fer la casa nova de soca-rel
(des dels fonaments).
2 D'una manera completa.
del tot, enterament, completament, totalment |
El Govern vol tallar de soca-rel els rumors
-CR-.
nota: Sentim “de sota-rel” i de “sola-rel” a Amer.
Era mallorquí d'arrel
–Zèfir-.

de sol a sol

Des que surt el sol fins que es pon. |
de clar a clar (Am), tot el dia |

Treballen de sol a sol.

Era més fàcil que anar a cavar vinya de sol a sol
-L'armariet-.
El dia abans d'aquell en què, de sol a sol s'havien d'efectuar les observacions, els voluntaris ja s'havien instal·lat, en equips de tres o quatre, a vuit punts elevats de la Serra de Tramuntana
-Voltors-.

de somni

Molt bo. |
meravellós, magnífic, fantàstic, molt ben parit |
Estem veient un bàsquet de somni.

nota: El verb somiar en aquest sentit pot procedir de l’anglès. Ens sembla una bona solució, però val més no abusar-ne; són millors les solucions naturals.

de sorpresa (o per)

Es diu d'allò que ve de manera inesperada. |
sorprendre, estranyar, deixar parat, desconcertar; no comptar-hi, no esperar-se, venir de trascantó; a la impensada, d'improvís, de manera imprevista, de cop i volta; a contrapeu, a la impensada; venir de sobte (Gir) |
Em va agafar de sorpresa, que digués això -Bar-.
Ens van atacar per sorpresa.
Tenim una sorpresa darrere l'altra
.
Dimiteix de sorpresa i deixa la política
–Punt-

de sortida *

Quan comenci el partit, no podré comptar amb en Carles (o a l'inici, per començar, al principi, a l'hora de començar, des del principi; millor que de sortida).

de sota, cavall i rei

De gran magnitud i importància (Cas). |
de campionat, de les grosses, com un campanar, com una casa |
.
..res no la salvaria d’emportar-se un carxot i una esbroncada de sota cavall i rei.–La cara oculta de la lluna-.

de sotamà (o per sota mà)

Fer coses procurant que els companys o els amics no les sàpiguen (Gir-Bar). |
anar per sota, anar d'amagat, actuar dissimuladament; ésser fals, traïdor; portar noves, gratar per sota, borinar per sota, fer maniobres, gratar per a fer mal
; d'una manera subreptícia |
L'Anna va de sotamà: fa una cosa i en diu una altra.

Tots hauríem de cobrar igual, però n'hi ha que cobren de sotamà
(l'amo els paga més, d'amagat).
En Gori va de sotamà a xerrar amb la mestressa
(a portar-li noves).
La meva cunyada és una nyeu-nyeu: va per sota, punxa, borina, i ens porta malestar.

nota: 1 'Sota mà' no és correcte.
2 Trobem
'per davall (o per baix) mà', al DNV.


de sucre

Es diu, irònicament, de les persones delicades, que no es poden tocar,
que de seguida s’ofenen o ploren. |
ésser fràgil, sentit, susceptible, delicat, una veixina (Gir), de mel i sucre (Mall) |
Per un cop de pilota has de plorar d’aquesta manera? Sembles de sucre!
Mira que és de sucre: si li diem el nostre pensament, s’ofendrà
.

de tal (+ nom)

De la manera que es diu. |
de tant, de gran; tant |
Les falsificacions eren de tal qualitat que costaven de conèixer
-R4-
El plet es va embolicar de tal manera que...
Se m'ha esverat de tal manera que l'he hagut de sacsejar.


de tal pal tal estella (o de tal pare tal fill) *

A -El noi serà bon negociant com el pare. B -Els testos s'assemblen a les olles (o si el pare és músic, el fill és ballador; a casa dels conills tant són els pares com els fills; qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap; tal pare, tal fill -DCVB-; no de tal pal tal estella, de tal pare tal fill).

de tant (o de tant de)

Fent tant la cosa que es diu. |
com que feia tant això, fent tant això
|
De tant fer-lo estudiar, se n'ha cansat.
De tant de riure, em fa mal la boca.
De tant de trobar bolets, me n'he cansat.

S'ha aprimat de tant de passar gana.

Com que la coneix de tant de temps, el xofer l'ha deixada aquí
(al lloc on hi ha parada).
A
-A mi m'agraden molt les sardanes, però aquesta mainada que juga aquí al mig m'hi sobra. B -De tant llepar el vedell, la vaca se'l va cruspir! (vol dir que val més no estimar tant, no ser tan exigent i tenir paciència, perquè si no hi va mainada, les sardanes no continuaran).

de tant en tant

A intervals. |
de temps en temps,
alguna vegada, adesiara, ara i adés, a llargs intervals |
Els vaig a veure de tant en tant.
Aquesta roba era, de temps en temps, rentada, planxada i canviada
–Arrels-.
De temps en temps encara fuma
(Ca).

de tard en tard

Que succeeix ocasionalment o rarament (Val). |
de tant en tant, alguna vegada, adesiara, ara i adés, a llargs intervals |
Com s’ha fet de fadrí! Com que el veig de tard en tard!
Anit, de tant en tant, plovia.

de tard o de lluny, Corpus al juny (de prop o de lluny)

La festa de Corpus sol ser al mes de juny.

d
e temporada (o de la temporada)

De quan n'és la temporada. Hom també ho diu dels negocis que no duren gaire. |
del temps; que dura poc, temporal, insegur, que va com va |
Nosaltres comprem fruites de la temporada.

El videoclub ha tancat: són negocis que temporada
.
Jo només menge melons d'Alger de temporada
(vol dir, a l'estiu, no en els mesos en què els duen de Xile).
Anguiles o llisses de temporada: són les dels mesos que porten 'r'; no de maig a agost (perquè fan més gust de tarquim).

de temps (i de dies)

Des de fa dies, des de fa temps. |
des de fa temps, d'un temps ençà |
El rentaplats no va servir de molt de temps i les gomes es varen assecar.
No el veig de dies
(fa dies).
No hi ha pas anat de temps, a Maó.

Ja apreciaven de temps la seva joventut, el seu coratge
-Llibre-.
L'hi té de temps, l'hèrnia.
No l'he pas vista de temps.
No deixis la faixa de temps, et convé molt
(porta-la temps).

de terra endins

D'un lloc allunyat del mar (Terres Ebre-Mall). |
de terra ferma, d’interior |
El seu iaio era pastor de terra endins, on les pastures verdes no s’acabaven mai -Contalles-.

de tint *

El tancament de Volem Ràdio és una acció de caire absolutista (o de caràcter; no de tint) -Enderrock-.

de tiron **

Me'n menjaria tres de cop (o d'una tirada -Val-, de patac; no de tiron).
Ho fem tot seguit
(o en un sol cop, sense aturar-nos; no de tiron).
Les fas bullir deu hores seguides i no couen, les carxofes
(no de tiron).
Així en tingués deu anys seguits!
(o sense parar; no de tiron).

de torna (o de tornes)

Per arrodonir una cosa, per fer-la més completa (Mall). |
per més tornes, per acabar-ho d’arrodonir, a més, per acabar-ho d'adobar (Gir), per tornes, per afegiment |
Un país colonitzat i, de torna, empobrit per França
-Lluc.

de tort i de dret

De totes les maneres possibles (Am). |
a tort i a dret, sense mirar prim, a tiri i baldiri (Alcoi) |
Se'n foten de tort i de dret, d'aquell noi
(se'n riuen).
Li prenen el pèl de tort i de dret.


de tort i de trava

Lluitant i fent els esforços que calguin (Alt Urgell). |
costi el que costi, tant sí com no, peti qui peti, d'una manera o de l'altra |
D’aquesta encara ens en sortirem, de tort i de trava però ens en sortirem -Ni cuca ni moixó-.

de tot

Del conjunt de les coses que es parla. |
de totes les coses
|
De tot es cansen, la mainada.

De tot en fas un món
(tot el preocupa, les petites coses i tot).
Què costa anar a comprar?, de tot en fas un món!
(es queixa d'haver-hi d'anar)
De tot el que es trenca, no s'adoba res, en aquesta fàbrica!

S'engresquen de tot, la mainada
(per comprar).
Ja menja de tot, el nen.
nota: Vegeu també 'en tot' i
'dir de tot'.


de tot, una mica (i: de tot, un poc)

Una mica de cada cosa. |
una mica de tot, un xic de tot, una mica de cada cosa |
A
-Què li agrada d'escoltar? B -De tot, una mica (o de tot, un poc; una mica de tot; millor que de tot una mica, de tot un poc).
nota: 'De tot una mica' és una construcció que sobta, no és la manera de dir habitual, perquè que la improvisació col·loquial descol·loca la frase; són millors les alternatives. Ens sembla bona si hi escrivim una coma.

de tot cor

Sincerament. |
de cor, de bon cor, amb el cor a la mà, de bona gana, de bon grat, volenterosament, ben de grat, amb cor i fetge (Val) |
T'ho dic de tot cor, si fos ara no faria aquesta feina
.
Gràcies de tot cor.
Us ho agraïm de tot cor.
Us ho regalo de bon cor.


de tot d'una

Locució adverbial que fa referència als primers moments o al començament de quelcom o de qualque cosa (Mall). |
de bon començament, al principi, tot primer (Gir), des de tot d'una, (d'antuvi -o de bell antuvi- Mall) |
De tot d’una no l’havia conegut.

Ella era al carrer i de tot d'una va sentir que... -Mirall-.

de tot en diuen (+ nom)

Hom ho diu de les persones o de les coses mal considerades. |
això no val res, no valer un clau, fer pena, fer misèria
|
Ara de tot en diuen teatre
(són uns que criden).
De tot en diuen pintors!
(no sabem si la figura que hi ha en un quadre és un camell o una furgoneta).

de tot i força

Hom ho diu d'un lloc on hi ha una gran abundància i varietat de coses. |
de tot, de tot i molt (Mall), en abundor, en abundància, moltes coses, de tot i més |

Hi havia de tot al mercat.
En aquesta fira hi ha de tot i força.
Hem comprat de tot i força, avui

Era un lloc on es podia comprar de tot i molt
–Mirall-.
Hi ha de tot i molt a Catalunya
-CR-.
Hi trobaràs de tot i més, a Gràcia
-TV3-.
A -
Aquest ha fet de tot (en sexe). B -De tot i més.

de tot just

Des de fa molt poca estona (Ca). |
de fa poca estona, de fa poc, d'ara mateix, de fa un moment |
El pa és cuit de tot just
(és acabat de coure).

de tot pèl

S'usa per indicar que hi ha moltes classes d’objectes o de persones (Val). |
de tota mena, de tot pelatge |
Hi havia polítics de tot pèl (en un acte).  
Com es miren els curiosos els forasters de tot pèl -Temps-.


de tot pelatge

Locució que indica varietat en to una mica despectiu (Val). |

de tota mena |
Van acudir capellans i preveres de tot pelatge
.

Es va fer amb herois de tot pelatge
-Saó-.


de tot portar (i: de tot dur)

Que es pot dur sempre (Am). |
per portar sempre, per dur sempre, corrent |
Són unes ulleres de tot portar
(per mirar de lluny i per llegir).
A -Són d'estiu, aquestes camises? B -No, són de tot dur.

de tot sap, i lletra cap

Es diu de qui parla de tots els temes, però amb pocs coneixements. |
aquest enraona i no entona (Gir) |
Si això és tot el que sabeu és com si no en sabéssiu res. De tot sap i de lletra cap, us podrien dir amb raó, en aquest cas –Adagiona-. 


de tot una mica
(i de tot un poc) *

A -Són tots de xocolata? (els caramels). B -No, n'hi ha de tots (o hi ha una mica de tot; millor que hi ha de tot una mica, hi ha de tot un poc) -CR-.

de tota mena

De totes les classes. |
de tot ordre, de tota condició, de tota casta |
Tenim clients de tota mena
(rics, pobres...)
Els juristes de tot ordre ho denuncien.

Tenim problemes de tot ordre
-Lluc-.
Barcelonistes de tota condició han dit que... –
R4-.
Els drames han estat de de tota mena
(o de tota casta, grans i petits; millor que de tot pelatge i condició) -Punt-.

Fan tota mena de malvestats, el jovent.

nota: No ens sembla bona la locució 'de tot pelatge i condició'.

de totes formes *

De totes maneres, us emporteu un bon premi (o malgrat tot, ben mirat, penseu que; no de totes formes) -TV3-.

de totes maneres (i de tota manera)

1 Malgrat això que diem. |
malgrat tot,
tant si és una cosa com si és l'altra, tant sí com no, sigui com sigui |
A
-Ja em trobo bé. B -Vés al metge, de tota manera.
No tenim pressa; de tota manera, quan és hora s'hi ha d'anar.
No cal que vingueu a ajudar-me; gràcies, de tota manera.

2 De moltes maneres. |
de tota mena, ben diferents |

En surten de tota manera, de fills.
de tota mena, ben diferents
|
Corren gent de tota manera
(t'abraça un i pot ser un lladre).
A
–Ho fas en català o en francès? B –De tota manera –Figueres-.
Hi ha gent de tota manera
(estranys, llestos, etc.)
Passes dies de totes maneres
(amb bona i mala salut, Ca).

Amb tanta gent, n'hi ha de tota manera (alguns són mal educats).


de totes passades

Tant sí com no. |
sigui com sigui -fos com fos-, net o brut, de totes maneres, d'una manera o de l'altra, de grat o per força, absolutament
|
Volien guanyar de totes passades
-Llibre-.
Això és destrossar el català i fomentar el 'catanyol', evitem-ho de totes passades
-Internet-.

de totes totes *

El València domina completament (o de dalt a baix, de cap a cap, totalment; no de totes totes).
La vida és
de qui se la sap agafar, això és així (o mira-t'ho com vulguis; no de totes totes).
Me l'han recomanada amb plena confiança
(o del tot, molt; no de totes totes) –CR-.
És equivocat
completament (o de dalt a baix, de cap a cap, de cap a peus, totalment; no de totes totes) -Saó-.

de tots colors

De totes les característiques. Sovint es diu de situacions desagradables. |
de totes les maneres, de tota mena, de verdes i de madures
|
Ha comès delictes de tots colors.

Se n'ha vistes de tots colors
(dificultats).
Li'n fa de tots colors, a la feina
(dolenteries).
Se n'ha hagudes de sentir de tots colors
-TV3-.
Als jubilats hi ha gent de tota mena
(alegres, avorrits, etc.).
nota:
Vegeu també 'veure-se'n de tots colors'.


de tots els temps *

Tirant, l'heroi de sempre (o de tota la vida, de tostemps, de totes les èpoques; millor que de tots els temps) -Temps-.

de tots és sabut que

Ho sap tothom. |
tothom sap que,
és de domini públic que, és ben sabut que, ja se sap que |
De tots és sabut que passem un mal moment.

nota:
És un complement agent introduït per 'de' cosa correcta en català, una mica llibresca i antiquada, però bona.

de traç gruixut *

Fan un humor planer (o infantil, gruixut, barroer -Gir-Val-, bròfec -Val-, salvatge, bord -Val-, maliciós; millor que de traç gruixut).
nota: 1 És una locució ben formada, però pensem que és agafada del castellà modern.
2
A València, quan una persona té males intencions i és venjativa, que té ganes de tornar-se i arrapar (‘esgarrapar’) es diu que és 'malicciosa', és a dir, que té 'malíccia'. És una forma popular de malícia.

de traca i mocador

Molt ben fet. |
magnífic, molt ben parit, per treure's el barret
|
Ha fet un gol de traca i mocador
-CR-.

de tràmit

De poca importància. |
simple, breu, ordinari, intranscendent, trivial
|
Serà un ple municipal de tràmit.


de trascantó

1 De manera inesperada. |
de sorpresa, de manera imprevista; malament
|
El petit va sortir de trascantó
(era la quarta criatura).
En una assemblea sempre et pot sortir algú de trascantó i fer preguntes delicades.

Li va venir de trascantó, perdre el partit
(no ho comptava).
Em van sortir dos homes de trascantó i em van atracar.

...si l'altre no li hagués pres de trascantó
–Carlinada-.

Però el destí m'havia sortit de trascantó –TV3-.

La jugada ens ha sortit de trascantó -econòmica -(malament) -Punt-.
2
També es diu d'una cosa que no va bé de fer. |
venir malament, no agradar, venir de darrera mà |
Em ve de trascantó anar al cinema amb aquest fred.


de través

Posat en direcció perpendicular a una altra cosa. |
entravessat, encreuat, de biaix |
Les fitxes dobles es col·loquen de través
(al dòmino).

de treballar no hi ha cap burro gras (o ase)

Ho solen dir les persones poc treballadores. |
treballar cansa, no treballis tant! |
A -
Per què no has anat a ajudar el teu germà? B -Perquè em fa treballar molt, i de treballar no hi ha cap burro gras.

de tres al quarto *

És un hipnotitzador petit (o que no en sap gaire, inepte, maldestre, de secà, de calbot -Val-, d'anar per casa; no de tres al quarto) -TV3-.
Treballa en una empresa de mala mort
(o abandonada, de quatre xavos, d'estar per casa, de tres i no res -Val-, de poc valor; no de tres al quarto).

de treure i posar (o de posar i treure) *

Tenim uns entapissats de cotxe que es posen i es treuen (o que es posen i es lleven, llevadissos; no de treure i posar; millor que de posar i treure) -TV3-.
nota:
Sí que és ben correcte 'Aquestes calces han quedat arrugades de tant posar i treure de la màquina de rentar'.

de trobes

1 Que no ha costat cèntims, que no s'ha hagut de pagar. |
de Déu dóna, de franc, (venir de mamella de monja, venir dolç Ca); venir de més a més |

Són de trobes, aquestes galetes
(les hem tretes a la quina).
Són diners que vénen de trobes, la paga de vidu.

2 Per gratificar a qui dóna una cosa trobada al seu propietari. |
de trobadures |
A qui el trobi se li donen dos duros de trobes
(un rellotge) -Marinenques-
nota:
Vegeu també 'venir de trobes'.

de truc a l'embut

Es diu d'una cosa de poc valor (Cat Nord). |

de mala qualitat, de fireta, d'estar per casa |
Aquesta peça és de truc a l'embut, no val gaire cosa.

nota: Veiem 'de trucalembut' al DCVB i 'de truc a l'embut', al 'Vocabulari Rossellonès', de Renat Botet.


de tu a tu

Tractant-se amb franquesa; personalment, directament. |
d'igual a igual, de bo de bo, sense complexos, cara a cara, sense por |
T'ho havien d'haver dit de tu a tu
(amb franquesa).
Jo, de tu a tu ja ho agafo; és quan hi ha tres o quatre veus que no entenc res
(ja entenc la conversa, un sord Ca).
Han jugat de tu a tu amb el Barça
(plantant cara).
Hi vaig anar a parlar de tu a tu (sentim: 'tu a tu').

de valent

Molt (Gir-Val-Mall). |
molt, fortament, braument, fora mida, en gran manera
, amb ganes, amb eficàcia |
Enric no s’encanta al camp: hi treballa de valent! (Val).
Ara plou de valent.
Si em tornes a demanar el deute, ens emprenyarem de valent!
(Am)
Hem perdut, però lluitant de valent.
El Toló l'adoba de valent
(guanya a la USAP 44 a 6) -Punt-.
Hauré de comprar un cotxe nou: ara em convé de valent! (el vell té moltes panes)
Ara ens emprenyaran de valent
(fort).

de vegades

Algunes vegades. |
a vegades, ocasionalment,
a voltes, a colps |
De vegades no em recordo de venir.


de vegades Déu hi mira (o: de vegades sembla que Déu hi mira)

De vegades Déu hi mira (hi ha accidents espectaculars i no es fan gaire mal, Ca).
A
-El nen ha caigut d'allà dalt i no s'ha fet res. B -De vegades sembla que Déu hi mira.

de vegades s'ha de comptar dos cops

Hi ha vegades que penses guanyar-hi molt, en un negoci, i no et va com pensaves. |
va com va!, no pots dir blat fins que és al sac i ben lligat, encara no és segur,
no es pot dir blat que no siga al sac i ben lligat, no digues oliva abans de ser collida, no es pot dir cigró que no sigui al sarró |
A
-Aquest any compto fer més de dos mil euros de les avellanes. B -De vegades s'ha de comptar dos cops.

de vegades viu més qui piula que qui xiula

N'hi ha que sempre estan malalts i viuen més que els altres (Ca-Am). |
de vegades, de Pasqua a Cinquagesma moren més xais que moltons (Ca); a vegades es moren primer els joves que els vells, de vegades es moren primer els sans que els malalts |

A -
El dia que el meu home es mori me n'aniré a viure a Puigpunyent amb el noi (és molt més vell que ella). B -Això no ho pots pas dir, perquè de vegades viu més qui piula que qui xiula (es pot morir primer ella que els seu home).
C -Jo rai, quan em jubili faré moltes excursions. D -Pensa que, de vegades, de Pasqua a Cinquagesma moren més xais que moltons!
(et pots morir)

de vell enllà, no es pot passar

La mort no perdona (Gir-Bar). |
de joves en moren molts, però de vell no en queda cap,
tothom ha de morir, de vell no es passa, ningú no passa de vell (Eiv) |
Ja era gran, i de vell enllà no es pot passar.

A -
Em penso que em moriré. B -Un dia o altre sí, de vell enllà no es pot passar.

Els qui foren els iniciadors han complit el seu temps, ningú passa de vell... -Viatge insòlit-.


de verd en verd

Quan encara no ha madurat (Ca-Am). |
de tendre en tendre (Ca), quan és verd |
Aquests albercocs els cullen de verd en verd.
Aquesta herba seca que hi ha a l'estiu, si hi haguessin remats ja no hi seria, de verd en verd se la menjarien.
De verd en verd ens ho han robat.
Les cabres es mengen el sotabosc de tendre en tendre. .

A
-La Núria es vol casar amb un vell. B -De verd en verd més en maduren (coses més estranyes passen, Am).

de veres (o de ver)

Afirma que allò que es diu és cert (Men-Mall). |
de veritat, en veritat, de bon veres, de debò, a fe, seriosament, no per joc ni burla, veritablement, realment |
De ver no et dic cap mentida.
De les coses que parlaven, la majoria no les acabava d´entendre, i això que m'hi esforçava de veres.
Avui no vendré a fer feina, de veres que me trob malament!
El capatàs m'ha dit de bon de veres que si no acabau sa feina avui, no vos n'anireu!

Mai no m'hagués pensat això que m'ha passat, t'ho dic de bon de veres!
Ens heu fet gaudir de veres.
De veres t'ha dit que avui no vendrà?


de vertigen *

Aquest tenista serveix a una velocitat fabulosa (o exagerada, extrema, increïble, exorbitant, vertiginosa; no de vertigen) -Avui-.
Hem tingut una setmana de molt de tràfec
(o de molt de trasbals, de tragí; hem anat de bòlit, en doina, de corcoll; no hem tingut una setmana de vertigen).


de vespre

Durant les primeres hores de la nit (Ca). |
al vespre, quan es fa fosc, quan és vespre, a poqueta nit, a hora foscant |
Demà, de vespre, ens posarem d'acord.
Jo treballo de vespres
(al torn del vespre, al restaurant).

de via estreta *

Són intel·lectuals d'estar per casa (o de secà -Gir-Val-, petits, de pa sucat amb oli, de calbot; no de via estreta).
Hi havia un rapsode que feia el que podia
(o que no en sabia gaire, petit, que semblava un aprenent, de calbot -Val-, d'estar per casa; no de via estreta).

de vici *

Els mestres us queixeu per vici (o per costum; no de vici).

de viu en viu

1 Mentre viu (Gir-Val). |
quan és viu, en vida, abans que sigui mort,
en estat conscient |
A Sant Llorenç el van cremar de viu en viu.
Les serps engoleixen les granotes de viu en viu.
Sovint la Inquisició cremava les seues víctimes de viu en viu.

Margalida, que tu et mors de viu en viu, i val més aclarir-ho d'una vegada (pateixes) -Novel·letes menorquines-.

2 Completament. |
del tot
|
El jovent d'ara no està acostumat a treballar, els estrangers que vindran se'ls menjaran de viu en viu
(seran més competents).
El nen ja és trempat, però la petita se'l menja de viu en viu
(és més llesta, més enraonada, el domina).  
Aquesta dona és molt jove: se'l deu fotre de viu en viu (no deu poder aguantar el ritme sexual d'ella).
La noia de Terrassa se'ls fot de viu en viu (els hi escura la butxaca)
3
Sense anestèsia. |
sense adormir, en estat conscient |
Una vegada em van treure un queixal de viu en viu.
 
Me'l menjaria de viu en viu
(l'odio, l'eliminaria, Bar)


de viva veu

oralment, parlant, verbalment, personalment |
Coneixerem de viva veu del diputat la posició del partit
-CR-.
Si us ho estimeu més, ho farem de viva veu
(sense micròfon).
M'ho va dir de viva veu
(no 'de veu'; ell personalment, no per correu electrònic).
nota: Sentim 'de veu'. Pensem que no és una solució bona.

de vol gallinaci

D'un nivell baix. |
de poca categoria, pobre, d'estar per casa, de pa sucat amb oli, amb pocs arguments |

Ha estat un debat de vol gallinaci
.
nota: També es diu en castellà. Ens sembla bona perquè és molt expressiva i l'usen bons autors com Pla.


de volta *

1 Quan tornàvem vam comprar una garrafa de garnatxa (o a la tornada; no de volta, a la volta).
2 I dos euros de canvi -en una botiga- (o de torna; no de volta).

de voluntat

Voluntàriament (Ca). |
perquè va voler, lliurement, per la seva voluntat |
Ell es va jubilar de voluntat.


de xauxa

Expressió que indica una situació de benestar (Mall). |
amb tranquil·litat, sense encaparrar-m'hi |
Hi vaig anar de xauxa: sense haver-me estudiat els diàlegs
(a l'examen) -Lluc.

de xic en xic

Lentament. |
de mica en mica, a poc a poc, de poc en poc, sense pressa, a pleret (Val), tranquil·lament, de manera progressiva
|
Les coses s'han de fer de xic en xic.
Van traient gent de xic en xic de l'empresa.

Deslligant-se de xic en xic de les contingències...
–Punt, Cat Nord-.
Aprendre a llegir s'ha de fer de xic en xic, no es pot pas fer de cop.


debades (o de bades)

1 Es diu de quelcom que no té o no tindrà cap utilitat (Mall). |
en va,
inútilment, sense efecte, d'arròs (Val); és llaurar en l'arena |
Tot el que facis per ell serà debades.

Us canseu endebades: tenim ordre de no obrir ningú
-Carlinada-.

Ja era hora que arribassin (els missioners de Lluc). La joventut s’ha allunyat massa de Déu. I qui fuig de Déu corre debades -Brostejar-.

2 Sense pagar (Val). |
de franc, gratuïtament
|
Ahir vam sopar debades.
A -És de bades? B -De bades, ni els frares peguen cabotades (vol dir que ningú no treballa de franc).

debat de fons (i: article de fons)

Debat important, que planteja les qüestions principals d'un tema. |
debat de gran contingut
|
La carta planteja un debat de fons que va més enllà de la problemàtica local
-Avui-.
Llegeix l'article de fons del Punt, que avui parla del teu poble.

El problema de fons és que al país hi ha pobresa –Punt-.


dedicar temps (a una cosa)

Fer una cosa durant un temps. |
destinar temps, lliurar-se a, aplicar-se a
|
Hi dedico molt de temps, a llegir.


defensar a capa i espasa *

Defensava el seu fill a peu i a cavall (o en tot i per tot, aferrissadament, amb gran interès, amb persistència, fermament, tenaçment, a ultrança, amb tots els mitjans, amb totes les armes; millor que a capa i espasa).
nota: Trobem “defensar a capa i espasa” en alguns diccionaris.

defensar a peu i a cavall

Defensar una idea o una persona des de totes les posicions i maneres possibles (Bar). |
defensar en tot i per tot, aferrissadament, amb gran interès, amb persistència, fermament, tenaçment, a ultrança, amb tots els mitjans, amb totes les armes |
Aquesta idea, com que em convenç, la defensaré a peu i a cavall allà on convingui.

L'advocat va defensar a peu i a cavall la innocència del seu client.
A peu i a cavall, s'han de defensar, els drets humans.

 
defensar-se com un gat panxa enlaire *

Es defensava com podia (o amb ungles i dents, anava a totes, aferrissadament, a peu i a cavall, millor que com un gat panxa enlaire, com un gat de panxa enlaire) -TV3-.
nota: 1 Trobem aquesta frase en alguns reculls, però pensem que no és bona.
2 Els gats es defensen de culs a la paret i, si és en un cantó, millor.


degut a

'Degut a' és correcte quan el mot 'degut' concorda amb un nominal, que ens obligarà a dir deguda, deguts o degudes, segons cada cas (Albert Jané). Ex.: Un fracàs degut a la inexperiència. Uns fracassos deguts a la inexperiència. Una qualitat deguda a l'esforç. Unes qualitats degudes a l'esforç.
Les males notes eren degudes a la dificultat de l'examen.
Hi ha hagut molts accidents deguts a la boira.

'Degut a' no és correcte en altres casos. Exemples:
No vam sortir a causa de la pluja
(o per culpa de, per causa de, perquè plovia; no degut a la pluja). No podem pas dir: No vam sortir deguts a la pluja.
S'hi trobava a causa de l'ambient
(o per raó de; no degut a l'ambient)
Se'n va sortir gràcies a les influències
(no degut a les influències)
No ho va saber fer per culpa d'un malentès
(o a causa d'un, perquè hi va haver un malentès; no degut a un malentès).

degut a què *

No ho va poder fer, perquè tenia molta feina (o com que tenia molta feina no ho va poder fer; no no ho va poder fer degut a què tenia molta feina) -Ruaix-.

deixa'l anar!

Hom ho diu de qui és més viu, més mogut o més empipador del que sembla. |
deixa'l córrer
(Am), és més llest del que sembla, ja sap anar sol |
Sembla que no hi toca, la Lluïsa, però deixa-la anar!

La teva cosina, deixa-la anar!
(surt molt sovint).
A la botiga no volia cobrar mai i després et cobrava coses de més: deixa'l anar!
Deixeu-lo anar, en Pere, que ja sap anar sol!
(fa pagar els productes per endavant a la botiga).
A
-És un bon noi, l'Arcadi. B -Deixa'l anar, aquell (no n'és tant com sembla).
Ja n'és de malparit, aquell home!: deixa'l córrer.

Als eslovens deixa'ls córrer, per fer negocis!
(en saben).
Aquelles nenes, deixeu-les anar!
(són mogudes, costen de vigilar).

deixa'm (+ infinitiu)

Ho diu qui anuncia allò que vol fer. |
permet-me que, vaig a
|
Deixa'm agafar una poma, que tinc gana!
Hi ha música per aquí. Qui la posa?, deixa-m'ho anar a guaitar.
Deixa'm anar al vàter.

Deixa'm obrir la porta, que han picat.
Deixa'm trucar a ma tia, que m'han dit que no es troba bé.
Deixa'm dir-te una cosa.
Quin fred que fa!, deixa'm posar el jersei.

Deixa'm que et digui com va anar la trobada.


deixar *

Et tornaré a estimar si m'ho deixes fer (o si m'ho permets, si tu ho vols; no si em deixes) ('Et tornaré a estimar si em deixes' vol dir que, per estimar-te primer ens hem de separar) -TV3-.
Si la tramuntana ens ho permet farem un passeig amb barca (o ens ho deixa fer; no si la tramuntana ens deixa).
No m'empipis: deixa'm estar! (o deixam fer!; no deixa'm!).
V
ull anar d'acampada però mon pare no em deixa anar-hi (no no em deixa).
nota: No s'admet 'deixar' sense el verb principal
.

deixar (+ part de cos)

Posar la seva salut en perill. |
deixar el cap (Ca), d
eixar la vista, perdre la salut -i la vista- |
Hi deixaràs el cap, estudiant
(ho fas massa).

Hi deixaràs la vista aquí (llegeix amb poc llum).
Hi vaig deixar la salut, a la mina.


deixar (+ participi)

Haver fet una cosa per endavant. |
dir; haver dit, haver avisat, haver pensat |

Li hem deixat dit que ho ha de fer coure
(o li hem dit).
Ha deixat dit que no hi era, però jo sé que hi és
(no vol que l'empipis, per telèfon).
L'avi ho va deixar escrit.


deixar (una cosa)

Plegar de fer una cosa. |
cessar de fer |
A -Aquest gos salta a sobre dels que passen corrent. B -Això ja ho van deixant, els gossos.
Quan es tenen malalts s'ha de deixar el fàstic i s'ha de deixar tot
(no tenir manies, Ca).


deixar a banda (o de banda, en banda)

No tenir en compte (Val). |
abandonar, excloure, ignorar,
deixar a la vora del camí (gal·licisme) |
Deixem a banda les Illes, que presenten
...
Deixem de banda els escrúpols i tirem al dret.
Cantem cançons de Jordi Barre, unes vint, però n'hem deixades moltes a la vora del camí
-Arrels-.

deixar a l'altura del betum

Vegeu 'posar a l'alçada del betum'


deixar a l'estacada

Deixar de complir una cosa pactada amb una persona, causant-li així un perjudici. |
trair, abandonar,
desemparar, plantar, deixar empantanegat, deixar sol en un perill, embarcar els altres i quedar-se a terra, deixar penjat |
Ens varen deixar a l'estacada
(vendre en una guerra) -TV3-.
Mai no t'he deixat a l'estacada
(abandonat en un mal moment) -TV3-.
El soci el va deixar a l'estacada
(va abandonar el negoci) -TV3-.

deixar a la cuneta *

Han eliminat la selecció de Portugal (o han fet fora, s'han desfet de, s'han desempallegat de; millor que han deixat a la cuneta la selecció de Portugal) -Avui-.

deixar a les mans d'algú (o deixar a la mà)

Permetre que algú resolgui una qüestió (Gir-Mall). |
posar a les mans, delegar, encarregar, encomanar, donar poders, estar a la confiança de; fes-ho com vulguis, fes-ho com et sembli, tu mateix |
A
-He de parlar amb l’amo. B -Deixa-ho a la meva mà (o deixa-ho per a mi).
Deixa-ho a la meva mà; no cal pas que ho facis tu.
T'ho deixo a les teves mans; tu mateix!
Si vols fer el despatx al pis de dalt, fes-l'hi: h
o deixo a la teva mà.


deixar a mitja asta (o a mitges astes)

Deixar una cosa inacabada (Men). |
deixar a mig fer, deixar a mitges costures |
T'he de vigilar-te sempre, perquè sempre deixes les coses a mitja asta.
nota: A Mallorca es diu "a mitges astes".

deixar al cul del sac (i quedar al cul del sac)

Ésser l'últim de rebre uns beneficis. |
deixar endarrere, ésser l'últim sant de l'altar; no es recorden de mi, sóc en 'si en queda' |
A Amer sempre ens deixem al cul del sac
(fan les altres carreteres i la d'aquí no).

deixar al peu dels cavalls (o quedar) *

Em sembla que les manifestacions contra els qui han arruïnat el país estan molt bé (o han empobrit el país, han dut el país a la misèria, ens han fet perdre bous i esquelles, ens han deixat més pelats de diners que un jonc de fulles, ens han escurat, ens han deixat més perduts que Roses -Val-; no han deixat el país al peu dels cavalls).

deixar al seti

Matar. |
occir, liquidar, llevar al vida |
L'hauria pogut deixar al seti, i...
-Carlinada-.
nota: El seti és l'objecte o lloc destinat a seure-hi, el seient. Es diu força a Ca. Ex.:
Cadascú que es posi al seu seti.

deixar algun pèl a la gatera

Amb moltes dificultats.
per poca diferència, amb molts entrebancs, trobant-hi esculls |
Els socialistes, encara que deixant-se algun pèl a la gatera, tornarien a guanyar les eleccions –Saó-.

deixar allà mateix

No preocupar, no interessar, una qüestió. |
ésser indiferent, no impressionar, no fer ni fred ni calor, quedar fresc igual, tant se me'n dóna (Gir-Val), tant se me'n fot, m'importa un rave |
A -
Et va agradar el museu? B -Em va deixar allà mateix.
C -Et sap greu que et critiquin?
D -Em deixa allà mateix.


deixar allomat

Quedar molt cansat després d'una activitat o d'una malaltia (Ca). |
deixar allomit (Am), aplacat, atropellat, llassat, tolit, desfet, baldat, aplacat |
Aquesta feina de tallar llenya m'ha deixat allomat.
La febre em va deixar al llit aplacat.

M'han deixat ben baldat, jugant a rugbi
(de patacades).
La calor m'ha baldat
(Ca).
nota: Vegeu també 'estar aplacat'.
  

deixar amb el cul a l'aire *

El Govern abandona els pescadors (o deixa desprotegits, deixa sols; no deixa amb el cul a l'aire els pescadors).

El vídeo ridiculitza el governador (o posa en ridícul, fa quedar malament, demostra que menteix, posa en evidència; no deixa amb el cul a l'aire).
nota: Vegeu també 'quedar-se amb el cul a l
'aire'.


deixar amb el nas llarg (i quedar amb el nas llarg)

No obtenir, algú, allò que espera (Ca-Am). |
deixar -i quedar- amb un pam de nas (Gir-Bar), quedar fotut -o cardat-, quedar estafat; clavar-li un miquel, defraudar, decebre |

Em va deixar amb el nas llarg
(va tallar la conversa i se'n va anar, Am).
Vaig quedar amb el nas llarg
(volia llogar una noia de fer feina i un altre m'ha passat a davant).
Em va deixar amb el nas llarg
(va aparcar el cotxe molt bé; jo li deia que no en sabia).
Ja baixaran amb el nas llarg!
(han anat a caçar castanyes i no n'hi ha).
La companyia aèria se n'ha anat i ha deixat Girona amb un pam de nas.


deixar amb la boca oberta

Deixar sorprès |
deixar bocabadat (Gir-Val), admirat, parat, amb un pam de boca
|
M'has deixat amb la boca oberta
-TV3-.
Els roders deixaren amb la boca oberta els senyorets i els seus vassalls...
-Roders-.
 

deixar amb la mel a la boca (i: quedar amb, tenir)

Interrompre una situació agradable. |

tenir una decepció, tenir un desengany; comptava guanyar i no ho ha fet, ha estat a punt de |
Em va deixar amb la mel a la boca
(a la fi no va venir).

En Xirgo ha quedat amb la mel a la boca, després de reaccionar massa tard
(al Tour).

nota: Creiem que 'deixar amb la mel als llavis' no és una bona solució.


deixar amb la paraula

Anar-se'n sense acabar d'escoltar allò que diu un altre (Ca-Am). |
deixar amb la paraula a la boca (Am), no acabar una conversa, tallar la conversa, plantar, no voler escoltar, no deixar acabar de parlar, anar-se'n de cop i volta, anar-se'n a mitja conversa,
deixar amb mitja paraula, no deixar acabar de dir |
No m'ha deixat acabar, m'ha deixat amb la paraula i se n'ha anat.

M'ha deixat amb la paraula a la boca
-TV3-.

No m'has deixat acabar de dir: també vull dir que el concert el farem a la Sala Municipal.

nota: La frase feta 'deixar amb la paraula a la boca' no és bona, segons Balbastre, però la trobem al DIEC.

deixar anar

1 Permetre, a qualcú, d'anar-se'n. |
donar llibertat,
escampar (Ca) |
El va deixar anar perquè tornés a casa seva.

Algú ha deixat anar una llufa.
Farem uns exercicis físics per deixar anar els músculs
(relaxar) -TV3-.
En algun lloc l'ha deixada anar
(ha plogut; Salt).
Hem deixat anar un colom.

Per deixar anar un duro, ja li costa.

El fermeu o el teniu escampat per allà al patí, el gos? (llibert, deslligat, destacat).
2 Perdre, un producte o un objecte, una part del seu contingut. |
produir, deixar |
L'era deixa anar molta pols.
Aquesta samarreta deixa
(perd tint i taca la camisa).
3
Deixar, o cessar, d'ocupar-se d'una cosa (Mall-Men). |
prescindir, fer cas omís
, abandonar, desistir, afluixar, deixar estar, deixar córrer, deixar fer |
Deixau anar aquesta gent, que no en traureu aguller.
Val més que ho deixis anar, no en trauràs res de bo.

M'ha dit que ho deixés anar (que ho deixés estar) –Men-.
...però a causa de la malaltia ho anàrem deixant anar
-Mirall-.

4 Dir. |
insinuar, apuntar, deixar entreveure, deixar caure (Val) |

El president ho va deixar anar
(ho va dir com si res).
La reina ha deixat anar un missatge.
Una mica més i ho deixen anar (ho xerren, ho diuen).
El ministre ha deixat caure això.
Deixa-ho anar -IB3-.
Val més que ho deixem anar (deixem-ho córrer, no en parlem més) -IB3-.

deixar anar llast

Fer una acció que millora la situació d'algú o d'alguna cosa. |
recuperar-se, millorar, guanyar altura, superar-se, experimentar una millora, alçar el cap, treure faves d'olla |

És una oportunitat per deixar anar llast
(un punt positiu, futbol) -TV3-.

deixar bé

1 Deixar en una bona situació econòmica. |
deixar ben situat, deixa ric, deixar amb diners |

Vull deixar la dona bé, quan em mori.

2 Criticar, per bé o per mal. |
deixar bonic, criticar, bescantar, deixar malament, deixar com un drap brut
|
Jo ja et deixaré bé
(diré que ets un noi de confiança)
Ja el va deixar bé!
(el va criticar).
Ja el deixaré bé!
(diré que és un beneit).
El diari ja els deixava bé!
(són estafadors)
Si no m'ho paga, ja el deixaré bonic quan vegi el seu amo!
(li ho diré, el criticaré).


deixar ballar per allà on vol (a algú)

No controlar el comportament d'algú (Am). |
deixar fer el que vol, no imposar-se |
Ell els deixa ballar per allà on volen, i la mainada no treballa
(a l'escola).

deixar bon regust

Haver agradat molt una cosa. |
deixar bona boca, haver fet bona impressió, haver agradat |
La lectura dels seus poemes m'ha deixat bon regust.

nota: Pensem que 'deixar bon gust de boca', que ara es diu molt, pot ser un calc del castellà.


deixar bona boca

Deixar una impressió agradable (Mall). |
caure bé, trobar agradable |
Tot el que ha dit aquest home m'ha deixat bona boca.


deixar cadàvers pel camí

Eliminar adversaris o competidors. |

desfer-se dels enemics, apartar, suprimir, treure del mig, anorrear |
El president va deixar molts cadàvers pel camí
(per arribar a ser-ne).

El procés revolucionari del país pot
deixar cadàvers pel camí i reestructurar totalment el mapa polític.
nota: No sabem l'origen d'aquesta frase feta, usual ara al mitjans de comunicació (2015).


deixar caure

Donar entenent d'una cosa, fent veure que és de manera causal (Mall-Bar). |
deixar anar, dir en públic; insinuar, apuntar, suggerir, indicar |
Mestre Nadal pensa que no era de més saber el nom d’aquell mariner i es deixa caure: parlant de tot, a mi em diuen Nadal -Adagiona-.
Ha deixat caure la idea d'unir València amb França -Avui-.

deixar com un drap brut

Dir coses molt negatives d'algú o a algú (Gir-Bar). |
criticar, denigrar, insultar, deixar bonic,
deixar pels gossos, arrossegar pel fang |
La seva tia el deixa com un drap brut.

Ens deixa bonics, aquest
(ens bescanta).

deixar córrer (una cosa)

Desistir de fer quelcom. |
no insistir, deixar estar, deixar de banda, no parlar-ne més, cessar de, plegar de, canviar de pensament
|
Parlant de futbol, a última hora arribaríem malament: deixem-ho córrer
(ens enfadaríem).
No hi vagis pas a viure a Benidorm, deixa-t'ho córrer!
Festejaven, però s'ho han deixat córrer.

A -
Per a què serveixen tants papers? B -Deixem-ho córrer (no vol opinar).
Si no entens això, deixem-ho córrer
(no en parlem més).

deixar de (+ infinitiu)

No continuar l'acció indicada per l'infinitiu. |
plegar de, cessar de, no fer més, parar de
|
Deixa de cridar!
-TV3-.
Ha deixat de ploure a les sis
-TV3-.
A quina edat deixen de bavar, la mainada?
M'ha deixat d'interessar, el futbol.

El futbol està deixant de ser el rei dels esports
-TV3-.
nota:
A Girona se sol dir 'plegar de' i 'parar de'.

deixar de banda (o deixar a una banda)

No tenir en compte una persona o cosa. |
deixar de cantó (Ca), deixar de part
(Ca-Am), deixar córrer, apartar, discriminar, deixar de racó, deixar a part, no voler saber res amb, ometre, excloure, arraconar, abandonar |
Hem de deixar de banda això i fer allò.
Deixant a banda les opinions de...

Hem de deixar de banda la comoditat.

És vell, diuen que fa pudor i el deixen de part
(se n'aparten).
El seu germà el té una mica de cantó
(no el pot veure gaire).
A la classe els altres nens el deixen de cantó
(no hi volen gaires tractes).

deixar de costat *

No podríem deixar de banda els cavalls (o abandonar; no deixar de costat) -TV3-.
Els companys l'han deixat de racó
(o de banda, no el volen, no en volen saber res, l'arraconen, l'exclouen; no l'han deixat de costat) -Avui-.
Ha quedat de racó, aquest disc, no el poso tant com abans
(no ha quedat de costat).

deixar de racó (a algú)

No prendre interès en algú. |
deixar de banda (Val), deixar de part
(Ca-Am),
deixar de cantó (Mall), menystenir, apartar (Mall), no voler tractes amb, arraconar, abandonar |
Quan anava a estudi el mestre em deixava de racó.

Té dos fills, però sembla que al petit sempre el deixi de cantó.


deixar desvalgut (i quedar desvalgut)

Quedar sense recursos o sense força. |

deixar sense res, sense recursos, plomat; quedar engolit |
Tu véns al despatx i em deixes desvalgut
(se li emporta la cinta adhesiva, la maquineta, etc.).

El secretari va deixar el club plomat
(o desvalgut, se'n va endur els diners; no 'desplomat').

L'idioma aragonès va quedar engolit pel castellà
(se'l va menjar).


deixar diners

Despendre diners en un lloc. |
gastar diners -o doblers, cèntims-, afluixar la bossa
|
Si n'hi deixes de diners, al mercat!


deixar dir

No donar importància a allò que es diu. |
fer l'orni, no fer cas de, tolerar, donar fil; no t'hi emprenyis, agafa-t'ho bé, deixar cantar (Mall)
|
S'han de deixar dir, la gent.

A
-La Núria diu que no vindrà mai més a comprar. B -Deixa-la dir!
Deixa'm dir!
(no m'interrompis).
Això et deixes dir?
(li diuen gandul)
A
-La dona cridarà, si no ho compro. B -Deixa-la dir.
C
-En Grau diu que ets la més maca del poble. D -Deixa'l dir! (no en facis cas).
He pensat “deixa'l dir”, però ja veia que t'equivocaves: una hèrnia discal no es cura sola amb quatre fregues.
Deixa'm dir una cosa: demà...

Convé deixar-los cantar; qui canta sos mals espanta, i no deixar-se influir més del que convé -Els nins-.

deixar distret (i quedar distret)

Quedar algú aturat, sorprès, sense saber què fer, a causa d'un cop o d'una forta impressió. |
quedar immòbil, restar parat
|
Aquell dia el mestre em va fúmer una plantofada que em va deixar distret.

He quedat distret, al dentista
(m'ha fet molt de mal).
Venta cada estirada de cabells que et deixa distret, la nena (té quinze mesos).

deixar el caminar pel córrer

Accelerar el pas. |
anar més de pressa, fer-ne més via
|
Vosaltres deixeu el caminar pel córrer
(diuen que van a passeig i van molt de pressa o corren).
Ja hi serem a temps, nois!, no deixem el caminar pel córrer.

Sempre fan veure que han de deixar el caminar pel córrer
(van de pressa, es pensen que corrent fan més feina).
Hem deixat el caminar pel córrer
(tenim feina i accelerem el ritme).

deixar el cul i la camisa

Arruïnar-se (Am). |
empobrir-se, descabalar-se, arruïnar-se, anar de mal borràs, (Gir-Val), perdre bous i esquelles, deixar la camisa, fer-se'n la camisa -o les calces- |

Va anar a les Canàries a posar un negoci i hi va deixar el cul i la camisa.
Els porcs no ens van anar bé aquell any i ens en vam fer la camisa.


deixar el joc a les mans d'algú

Deixar a algú altre que faci o actuï segons el seu criteri (Mall). |
deixar la batuta |
Seguia les instruccions de na Paula. Havia deixat el joc dins les seves mans
-Els voltors-.

deixar els 'modos' *

Sempre s'ha de deixar un xic de menjar a la plata -per educació- (o no t'ho acabis tot, deixeu-ne un cul, deixa la mostra -Gir-Val; no hi has de deixar els 'modos', s'han de deixar els 'modos', deixeu els 'modos').

deixar en bon lloc (i deixar en mal lloc) *

Aquests documents fan quedar malament la policia (o taquen, emmascaren; no deixen en mal lloc) -CI-.

deixar en planconfés


No anar, algú, a una trobada programada (Men). |
deixar plantat, no anar a una cita, deixar abandonat |
L'esperava a les cinc i m’ha deixat en planconfés -Pau Faner-.


deixar endarrere (i quedar endarrere)

1 Superar a algú; anar més enllà d'un lloc. |
deixar arrere (Val), deixar enrere, deixar a darrere; passar al davant, ultrapassar
|
Els ciclistes han deixat
enrere la població de Santa Margalida -C33-.
En Cosme havia deixat enrere en Pau
(eliminat) -Avui-.
2 Deixar de fer una cosa. |
obligar, no fer, haver passat
|
La fruita, no la deixeu endarrere
(mengeu-ne sempre).
A mi sempre m'ha agradat de sortir, però el meu home no queda pas endarrere
(a ell també li agrada).
El berenar, que no quedi endarrere
(has de berenar).
La UQK deixa enrere els antics pactes amb el PLS
(se'n desentén) -Avui-.
La Guerra del Golf, una guerra deixada enrere
(ja no se'n parla, ja no s'hi pensa) -C33-.
Enrere queden les hores d'estudiar a casa
-TV3-.
nota:
Vegeu també ' quedar endarrere'.

deixar engreixar

Deixar venir gros. |
deixar apoderar, deixar créixer |

Un refredat, si el deixes engreixar, malament
(es queda a casa medicat).

A -Ja en tenen 80 i nosaltres 25 (jugant a cartes). B -Deixa'ls engreixar, que ja els hi passarem el ganivet


deixar entendre

Fer entendre a algú una cosa d'una manera indirecta (Ca). |
insinuar, suggerir, apuntar, demostrar
|
Ha deixat entendre que ajudarien militarment els alemanys.
Li hem deixat entreveure que volem plegar el negoci.

No li vaig pas demostrar res (que estava enfadat perquè m'havia fet la declaració de renda mal feta).

deixar escapar

No aprofitar una oportunitat. |
deixar perdre, deixar anar
(Val) |
El Beniparrell deixa escapar la primera oportunitat
(en una eliminatòria) -Avui-.
No tinc telèfon fix, me l'he deixat perdre.

No es pot pas deixar perdre una cosa així
(un bon negoci).
Era un bon negoci, però ho has deixat anar.


deixar estar (una cosa)

No fer cas d'una cosa, no ocupar-se'n, no fer-la. |
deixar córrer (una cosa), deixar de banda, desistir, cessar, abandonar; no ocupar-se de; deixar tranquil,
deixar en pau, no molestar, no amoïnar, no destorbar |
A
-Això ha estat culpa teva. B -Deixem-ho estar (no vol discutir).
C
-El meu pare no vol que hi vagi. D -Deixa'l estar! (no en facis cas).
E
-Berena, home. F -No, deixa-ho estar! (és igual).
Deixa'm estar!
(no m'empipis, no em diguis res més).
Que diguin el que vulguin, deixa'ls estar!
(deixa'ls dir).
Deixeu-me en pau!
-TV3-.

deixar fer

Tolerar, permetre les coses. |
no emprenyar la gent, deixar respirar; i atura't!, deixar estar, deixar tranquil, no impedir de fer |
Deixa-la fer (la pilota, que boti).
S'han de deixar fer, els joves (cedir-los responsabilitats, iniciatives, etc.).
Deixeu-los fer, la mainada!, després no els podreu fer creure! (cal controlar-los).
S'han de deixar fer un xic, la mainada (no controlar-los tant).
Aquest any ens han tret un 20% del pressupost, i deixa fer! (= i atura't!)
El primer cop que et veuen poc et diuen res, et deixen fer (si estafes en una empresa).
Si els deixessin fer, els homes!
A –Ja li dono, el xumet, al nen. B -Deixa'l fer (no l'empipis).
Deixa-la fer (deixa-la plorar).
C -S'ha d'escalfar i no remenis els pius. D -Deixa-la fer! (no li menis la pressa, no l'atabalis).
Deixa fer en Jaume, en aquests moments està molt excitat i no hi veu de cap bolla (Mall).
Tu et limites a deixar fer (a no fer res, a deixar passar el temps, a mirar-t'ho de lluny).

E -Aquesta dona seurà aquí amb nosaltres. F -No has pas de menjar amb la boca dels altres (que segui qui vulgui, Ca).

deixar fet pols (o quedar) *

Vegeu 'estar fet pols'.

deixar fred

Sorprendre en gran manera. |

deixar de pedra, deixar parat, deixar sense paraula, deixar mort |

Aquell fet em va deixar fred (no me l'esperava).

nota: Alguns autors consideren 'deixar fred' un castellanisme. Pensem que és acceptable.


deixar-hi el coll (o l'espinada)

Esforçar-se al màxim, al límit (Bar). |
posar-hi el coll (Gir), matar-s'hi |
Per defensar la seva empresa, hi va deixar el coll.
Va deixar el coll per garantir el benestar dels seus.
Aquells conreus van fructificar perquè el pagès hi va deixar l'espinada.

deixar-hi l'ossa

Morir (Am). |
deixar-hi la pell, deixar-hi l'ossada (Ca), deixar-hi la carcanada (Ca), deixar-hi els ossos (Val), perdre-hi la vida |
Si no et trobes bé, no pots pas continuar i deixar l'ossa allà (t'has de prejubilar).
Quan reconstruïen ponts, acabada la guerra, més de quatre hi van deixar l'ossada.
Aquesta empresa, a Amèrica, hi deixara l'ossada (s'hi arruïnarà).
Què vols fer?, acabar de deixar la carcanada aquí, i avall! (no tornaré pas al meu poble, moriré aquí).
A -Hi va estar bé, l'avi, a Occitània? B -Hi va deixar la carcanada (hi va morir).


deixar-hi la camisa

Perdre molts diners en un afer (Am-Ca). |
arruïnar-se, deixar -o quedar- sense camisa, anar a mal borràs, perdre bous i esquelles
|
Hem de mirar d'acabar les obres aquest mes; si no, hi deixarem la camisa.


deixar l'ànima *

Hi ha deixat la salut aquesta dona pel seu fill -el nen té una malaltia crònica- (o ha lluitat molt, ha maldat per ajudar-lo, ha fet molt, s'hi ha fet en tot i per tot; millor que hi ha deixat l'ànima).


deixar la barca sus els quatre pals i fer el capçal alt

Es deia quan feia mal temps i els pescaires decidien de no sàller a mar (Cotlliure, Cat Nord).
Deixem la barca sus els quatre pals i farem el capçal alt.
sus: Dalt, damunt, sobre, dessús (antigament).
sàller o sallir: Sortir (mot d'origen occità).

deixar la boca bona

Deixar bon gust a la boca, un aliment. |
deixar bona boca, quedar bona boca, deixar bon gust a la boca -o de boca-
|
Aquesta xocolata és per deixar la boca bona.
Prenc una fruita i després dolços perquè em deixin la boca bona.

Jo ho faig al revés, perquè vull que em quedi la boca bona
(primer prenc fruita i després torrons).

deixar la màniga ampla

No ésser gaire exigent a l'hora de donar permisos. |
tenir la màniga ampla, no tenir gaires manies,
ésser tolerant, ésser transigent, deixar fer, ésser indulgent |
Aquest Ajuntament deixa la màniga ampla
(dóna permisos d'obra fàcilment).
nota:
Vegeu també 'ésser de la màniga ampla'.
 
deixar la mostra

No acabar-se el menjar, el beure o una altra cosa (Ca). |
deixar-ne un xic, una mica; deixar la vergonya (Ca) |
Acaba't aquestes mongetes, noia; tu sempre deixes la mostra
(en deixa una cullerada).
No les deixis per la vergonya, aquestes quatre cireres que queden
(acaba-te-les, no tinguis vergonya).

deixar la raca

Deixar propietats o diners (Ca). |
deixar la dot -o el dot-
|
S'ha mort la tia i m'ha deixat la raca
(perquè en vaig tenir cura).
Jo en aquesta casa hi vaig dur la raca
(els vaig deixar un camp; ho diu un oncle fadrí).


deixar-les anar com els ases els pets

Vegeu 'com els ases els pets'.


deixar les coses empantanegades

Deixar coses sense endreçar, desordenades. |
deixar les coses abandonades; deixar empantanat, desbaratat,
deixar entrebancs, deixar coses al mig del pas, deixar penyora (Ca) |
M'ho va deixar tot empantanegat
(al pis).
Tu te'n vas i deixes les coses abandonades.

nota: Vegeu 'abandonar 3' i 'empantanegar', al Volum 1.

deixar les manades pel rostoll
(o perdre les manades)

Desatendre allò que és important per atendre minúcies o coses negligibles (Mall). |
deixar perdre els bous i cercar les esquelles |
Ens hi jugam molt, en aquest assumpte, no podem deixar les manades pel rostoll.

manada:
Quantitat d'una cosa, com ara herba, espigues, etc., que cap en una mà; manat.

 
deixar mal regust

No haver agradat gaire una cosa. |
deixar mala boca, produir mal efecte; no agradar, no satisfer, fer mala impressió, deixar descontent |

L'estada a Andorra em va deixar mal regust.

Un resultat, 3 a 0, que deixa mala boca als aficionats
.
nota: Pensem que 'deixar mal gust de boca', que ara es diu molt, pot ser un calc del castellà.


deixar malament

Dir coses dolentes d'algú. |
criticar, dir mal, rebentar, m
alparlar, murmurar; fer quedar malament |
No el deixis tan malament!


deixar més baix que el terra

Criticar a algú barroerament (Ca). |
deixar per terra (Am), deixar pels gossos (Ca), deixar pels gats (Am), desprestigiar |
La seva cunyada els deixa més baixos que el terra.

Me'l va deixar pels gossos
(criticar o escridassar).
Ja ho saps que aquella dona et deixa pels gats?
El crític deixa per terra el diari
–Hora Nova-.
nota: També sentim 'd
eixar a l'altura del betum' i 'deixar a l'alçada del betum' i les trobem en alguns diccionaris. Pensem que són millors les altres solucions.

deixar net *

Si vas gaire al casino, n’eixiràs algun dia plomat (o pelat, esquilat, sense diners, arruïnat, equipolat -Val-; millor que més net que una espasa).
Eren amics, però en quatre partides el van deixar equipolat (Val).
nota: S'accepta "netejar" en el sentit de robar, arrambar, endur-se coses d'un lloc. Ex.: M'han tornat a netejar el pis de l'Escala.

deixar pas

Permetre el pas. |
deixar passar, deixar transitar, deixar circular, fer pas
|
Era de mal anar-hi, aquell camp, i en Josep ens ha deixat pas per la seva propietat
(ens hi deixa passar).
La pluja ha deixat pas al sol
-TV3-.

Les manifestacions han deixat pas als debats tancats
-Temps-.

No t'ho deixis passar: compra'l (o no te'l deixis escapar, un pis).

No se'n deixen pas escapar mai cap, d'excursió (hi van).

2 No donar a les coses una importància excessiva, oblidar-les (Am). |
deixar passar, agafar-se bé les coses
|
Has de deixar una mica de pas a les coses
(si no és tan net no t'hi capfiquis).
A
-La jove fa un mes que no em porta les criatures. B -Has de deixar-hi pas a tot això (no en facis cas)

deixar passar

1 Permetre una cosa. |
tolerar, deixar córrer, dissimular, perdonar, deixar-se veure, passar, deixar fer, deixar estar |

No em volen pagar el preu que vam quedar i jo no m'ho vull deixar passar.
Si li deixes passar el que vol, després no el podràs fer creure.
Deixeu-los-ho passar tot, si us penseu que així s'estimen més!
La culpa és de la mare per deixar-li-ho passar
(no surt mai de casa).
Jo no li ho vull deixar passar, que plori!
(no vol dormir)

No li ho deixis passar: els vicis no s'han de deixar créixer.

Jo, fer-los mal, no, però deixar-los-hi passar res, tampoc (als qui trenquen coses).

2 No actuar, quan passa una cosa. |
no fer, no aprofitar
|
No estic pas de deixar-m'ho passar
(li proposen un negoci).
S'ha de deixar passar el xàfec i no voltar, quan plou fort.
Deixeu passar aquest ruixat
(espereu a marxar).
Hem de deixar passar dies, per veure l'evolució del malalt.


deixar passar el xàfec

Esperar que es tranquil·litzi aquella persona que està enfurismada o excitada (Bar). |

tingueu calma, paciència, no digueu res |
A
-El director està emprenyat perquè no li han aprovat el projecte. B -Deixeu passar el xàfec!


deixar pel que és!

No fer cas d'una persona que es considera de baix nivell. |
deixar per beneit, per ximple, per infeliç
|
A
-T'hi enfades amb el teu cunyat? (la critica) N -No, el deixo pel que és (un que sempre es baralla, que cerca malestar).
La Neus, si la deixes pel que és, no li agrada
(vol que li preguntin coses i no ho fan perquè veuen que no hi toca, que és curta).
El deixen pel que és
(no fan cas del que diu) -Punt-.

Ja els deixen pel que són
(no en fan cas, són ben ximplets).


deixar penjat (i quedar penjat) *

Nosaltres pensem que no cal córrer, esperarem què hi diu el DIEC.

deixar penyora

Es pensava comprar-ho i ha quedat a l'escapça -un altre li ha pescat- (o ha restat amb un pam de nas, ha quedat fotut; millor que ha quedat penjat).
Ens deixaran en una situació difícil
(o abandonats, desemparats, a l'estacada; ens trairan, ens plantaran, ens deixaran sols; millor que ens deixaran penjats
) -TV3-.
La xicota l'ha deixat per casar-se amb un altre: l'ha ben fotut! (o ja és un bon moc!, s'ha rigut d'ell; millor que ha quedat més penjat que un fuet!)

Podem quedar fotuts amb aquests camió -
és vell- (o cardats, emprenyats, podem anar malament; millor que podem quedar penjats).
V
am deixar el tema mig penjat i avui n'acabarem de parlar -CR- (bona segons el DIEC; vol dir en suspens)
Veus que, si et podien agafar, et deixarien penjat en un clau
(no et donarien res de l'herència, Ca).
nota: El GDLC dóna por bones les frases fetes 'deixar penjat' i 'quedar penjat'.

1 Deixar algú quelcom en un lloc per demostrar que hi té un dret. |
deixar una garantia, una prova
|
Hi he deixat penyora
(he deixat l'abric al seient perquè no se m'hi posi ningú)
2 Deixar coses fora del seu lloc. |
deixar coses empantanegades, abandonades, desbaratades;
deixar entrebancs, deixar coses al mig del pas |
El nen sempre deixa penyora
(deixa coses al mig del pas).
Tu sempre deixes penyora
(no s'acaba el menjar del plat).


deixar per

1 Pensar-se que la persona que hem vist és algú determinat. |
pensar que era ell, prendre per
|
A -
No l'és pas l'Ambròs, aquell que ha passat suara. B -Jo l'he deixat per ell (o l'he pres per ell).
2 Poder comprar a un preu determinat; poder o voler tenir. |
vendre per, donar per
|

M'ho han deixat per 30 euros.
Un el deixa per dolent i l'altre l'agafa per bo
(fitxen un futbolista).


deixar per a (algú)

Deixar la realització d'una cosa per a algú. |
ja me n'encarregaré jo -o tu, ell-, ja ho resoldré jo, ja ho faré jo |
Deixa-me'l per a mi, si t'insulta!
(o deixa'l per a mi, deixa-me'l a mi
-Val-)
A
-No voldrà pagar la factura. B -Deixa'l per a mi.
Aquesta feina, deixa-la per a la Quima.
La faena de casa, deixa-me-la a mi
.
nota: A València es diu més sense preposició.


deixar per a
l'arrastre (o estar) *

Ens deixen com un drap brut (o ens arrosseguen pel fang, ens bescanten; no ens deixen per a l'arrastre).
He quedat baldat pujant paquets
(o aixafat, llassat; no he quedat per a l'arrastre).


deixar per bé

Considerar que una cosa ja és ben feta o ben acabada tal com és ara. |
deixar per bo, deixar per acabat, deixar acabat per bé; no tocar-hi res més, tenir la forma definitiva
|
A
-Has de repassar la redacció? B -No, ja l'he deixada per bé.
Ja ho podríem deixar per bé, perquè ja és prou ben fet.

C
-Ja ho deixes per bé? D -No, demà encara m'ho tornaré a mirar.


deixar per boig

No tenir en compte el parer d'algú, no voler-hi parlar més, per considerar-lo poc raonable, impossible de convèncer. |
deixar estar per boig, deixar per impossible de convèncer
, prendre per boig |
A
-Que va fer la policia. B -El van deixar per boig.
M'has pres per boig?
, m'has pres per idiota?

deixar per dolent

Desfer-se d'un objecte que ja no es considera servible (Am). |
deixar per vell
(Ca), deixar per inútil; canviar |

El bordegàs ha deixat el jersei per dolent i el seu pare el porta.


deixar

Plegar de fer una activitat (Ca). |
acabar, cessar, finir, interrompre; deixar-ho aquí, donar per acabat
|
Deixem-ho per fet, avui?
-un dels qui parla per telèfon- (o deixem-ho aquí?, pleguem la conversa?)
Deixem-lo per fet i anem una estona a caminar?
(el dinar)


deixar per impossible 

Pensar que un tracte o una relació no són possibles. |
ésser estrany, no poder-s'hi tractar, ésser una bestiola, ésser per civilitzar, no poder-s'hi entendre, ésser impossible d'avenir-s'hi; no poder ser, és irrealitzable, ho deixa estar |

No hi vull tractar més amb aquest home, el deixo per impossible.
El club deixa el fitxatge per impossible.

nota: Pensem que són més naturals les altres solucions que us proposem.


deixar per
una altra estona

No fer una cosa de moment. |
deixar per
un altre dia, per un altre moment, per més endavant, deixar per una altra estona, deixar per a millor ocasió |

A -
Ho vols fer ara? B -
No, deixem-ho per un altre moment.
Hem deixat el tema del barraquisme per un altre dia.

nota: 'Deixar per a millor ocasió' és una frase ben construïda, però ens sembla la menys genuïna del grup que us proposem.


deixar perdre

Deixar de tenir una cosa. |
no aprofitar, no tenir cura, no renovar; abandonar, deixar
|
Una casa tan bonica i la deixen perdre!
(no en tenen cura)
Què us vàreu deixar perdre!
(una obra de teatre molt bona).
Ara s'ha deixat perdre el carnet
(no l'ha renovat).

No tinc telèfon fix, me l'he deixat perdre.

No es pot pas deixar perdre una cosa així!

Sembla estrany que et deixessis perdre el cotxe, i el carnet i tot!
No ens ho deixem pas perdre
(ballem cada setmana).
Es deixarà perdre els 20.000 euros de compensació
-CI-.

deixar perdut

Cessar algú de treballar un terreny, de fer un negoci, etc. |
deixar erm, deixar perdre, abandonar
|
Abans d'arrendar-lo, val més deixar-lo perdut, pel que te'n donen
(un camp, sense treballar).
Si el deixes perdut, un negoci, no hi ha res a fer
(te n'has d'ocupar cada dia).


deixar petjada

Influir, un fet, en les coses que han de venir. |
deixar empremta, deixar senyal, tenir conseqüència, influir, repercutir |
Un resultat que pot deixar petjada sobre el rendiment de l'equip
(perden 5 a 1).


deixar plantat

Anar-se'n algú del costat d'una persona (Gir-Bar). |
abandonar, deixar, desfer-se de; no acudir a una cita
|
La seva dona el va plantar
(divorciar).
Enraonàvem a la plaça i, tot de cop, em deixa plantada
(se'n va).

deixar podrir

Deixar empitjorar una situació. |
deixar fer malbé, deixar encendre el vesper; deixar enverinar, gangrenar, agreujar, empitjorar, agrir, exacerbar
|
S'ha deixat podrir la relació amb els treballadors
.

deixar que *

No permetis que et passi mai res de dolent (o no consentis; millor que no deixis que et passi) -TV3-.
Ens permet que ho mirem?
(o ens ho deixa mirar?, ens dóna permís per mirar-ho?; millor que ens deixa que ho mirem?) -
TV3-.
L'àrbitre deixa continuar el joc
(o permet de continuar, autoritza a continuar, fa els ulls grossos; millor que deixa que continuï) -TV3-.

No permetis que t'expliquin com s'esquia sobre pedres, comprova-ho tu mateix (millor que no deixis que t'ho expliquin)

No els deixis venir (millor que no deixis que vinguin).

nota: Trobem “deixar que es florisca (una cosa). Gastar-la de seguida, al DNV”. 'Deixar que' es diu molt a València, no ens atrevim a dir que és una solució dolenta, però no us la recomanem.


deixar que desitjar *

És un restaurant que no m'agrada prou (o que no em fa el pes, que no em convenç, que no em satisfà, que no està prou bé pel meu gust, és mediocre; tenen molt per aprendre, encara; fan tot el que saben, no va a l'hora; no que deixa molt -o bastant, força- que desitjar).
Com a persona és força impresentable
(o no val gaire, aparta-te'n, jo no el compraria pas, deixa molt a desitjar -DIEC-; no deixa molt que desitjar).
Els albercocs que has comprat deixen molt a desitjar
(estan cucats, massa molls, etc.; Val).


deixar rastre

Deixar anar coses o perdre-les una persona que passa per un lloc. També es diu en sentit figurat. |
fer pudor, deixar pudor; perdre les coses, deixar coses escampades, deixar records, portar cua, dur rastre (Val)
|
Anava brut i deixava un rastre!
(venia de la cort de porcs).
Tu sempre deixes rastre!
(li ha quedat un full a la fotocopiadora, és desmanegat).
La nena ha deixat rastre
(ha deixat coses escampades per terra).
Veig que deixo rastre
(vaig perdent les coses, d'un braçat que en porto).
Deixa un rastre de cors trencats
-TV3.


deixar relleix

Restar al cos una cosa negativa després d'una malaltia. |
quedar seqüeles, deixar conseqüències, deixar lleig (Am) |

Aquella tos em va deixar relleix.
És un mal que no deixa relleix.

nota: Vegeu també 'relleix', al Volum 1.


deixar respirar

Deixar reposar. |
deixar tranquil, deixar fer, fer un bufet, fer un alè, fer una pausa / no deixar respirar, no deixar de petja, perseguir |
Us deixaré respirar uns quants dies
(fa un viatge) -TV3-.

A -
La truco? B -Espera una mica, deixa-la respirar.
Vaig plegar perquè em manaven contínuament: no em deixen respirar.

No em deixen ni respirar, aquests dos
(tiren botifarres, doblen; jugant a cartes)
La Núria no el deixa respirar
(li va al darrere).
Aquelles no deixen respirar res per allà on passen
(ho fan seguir tot, ho agafen tot, castanyes, nous, bolets, etc.)
Quan s'hi posaven vespes, a la paret, no les deixava respirar
(les matava de seguida).
Senyoreta, els nens no em deixen respirar!
(la palpen).
Deixeu-me tranquil! 


deixar-s'hi caure

Deixar-se convèncer (Bar). |

deixar-se persuadir, acceptar |
Els del banc em van dir que era una operació segura i m'hi vaig deixar caure.

El millor que es pot fer amb les temptacions és deixar-s'hi caure.


deixar-s'ho fer tot

Permetre que un altre faci el que vulgui amb nosaltres. |
permetre-ho tot, consentir-ho tot, comportar-ho tot |

S'ho deixa fer tot pels nens, aquesta gossa (hi juguen, l'abracen l'aixequen enlaire...).

deixar-s'ho tot per

Tenir una gran preferència per quelcom (Am). |
ésser la prioritat de, donar la preferència a, abandonar-ho tot per |

L'Agapit s'ho deixa tot per anar a jugar a cartes.
S'ho deixen tot per anar a vigilar el nen.


deixar-se (+ verb)


No et deixis espantar per aquest.

Permetre que un altre ens faci quelcom. |
tolerar, acceptar; no evitar
|
M'he deixat fotre!
(o enganyar, emprenyar).
M'he deixat cardar, aquesta vegada!
(m'han guanyat).
Ja m'he deixat emprenyar!
(vaig deixar un llibre i no me'l tornen).

Tan gran i que em deixi emprenyar!
(pel fred; ha sortit sense abric)
Es va deixar enclavar
(va anar a una guerra).
A
-Ets més burro que savi! B -Això et deixes dir?

No t'has pas de deixar dominar pel nen, ets tu que l'has de fer creure.

Es deixa endarrerir un mes o dos i després no cobres
(el pagament d'un lloguer).
S'ha deixat ensibornar
(Bar).

T'hi has deixat pescar! -fent quelcom mal fet-
(o t'hi has deixat trobar -o agafar-, t'hi han ben atrapat).

Mireu que us enganyaran! No es deixeu pas embarcar.

No et deixis espantar per aquest.

No t'has pas de deixar emmascarar tant (embolicar-te en mals negocis).

Em volen fer pagar de més, però jo no em deixo roblegar (doblegar).


deixar-se al tinter (i: quedar al tinter) *

Li vaig dir moltes coses, però d'això me'n vaig oblidar (o me'n vaig descuidar, no en vam parlar, això va quedar per dir, em va quedar al pap; millor que em va quedar al tinter, m'ho vaig deixar al tinter).

Dels temes del partit no se'n va parlar (o no es van tocar, varen quedar en un calaix; millor que els temes del partit van quedar al tinter).
La feina de l'empresa no la vaig poder fer
(o em va quedar per fer, va quedar en un calaix; no em va quedar al tinter).

nota: Trobem 'deixar-se al tinter' en alguns diccionaris, però no ens sembla una bona solució'.


deixar-se anar

1 Permetre algú que el seu cos vagi a parar a terra (Am). |
tirar-se a terra, llançar-se a terra
|
El jugador s'ha deixat anar
(per cercar un penal).
Quan la nena no vol fer una cosa s'eixona –s'arronsa- i es deixa anar
(es tira a terra).
2
No tenir cura de la pròpia persona (Am). |
abandonar-se, donar-se a, relaxar-se, descurar-se, emmandrir-se |

No és bo que la gent es deixin anar
(visquin sols, no surtin, no es cuidin).
3 Tenir menys control de las pròpies accions (Am). |

relaxar-se, afluixar l'autocontrol, desinhibir-se, deixar-s'hi caure (Ca) |
A
-Com és que quedés embarassada? B -Mira, ens vàrem deixar anar.
Els jugadors s'han deixat anar
(han afluixat) -Arrels-.
S'han de deixar anar, els jugadors
(estan espantats) -El9-.
S'ha deixat anar i ha parlat en català
-CR-.
Déu n'hi do com s'ha deixat anar el president
(ha xerrat molt)
–CR-.
És una dona que s'hi deixa caure de seguida
(fàcil, pel sexe).
Ja s'hi ha deixat caure
(està embarassada i és fadrina, Am). 

El Jaumet, al principi va recelar una mica, però quan va saber de què anava la cosa, va anar recuperant la confiança i va acabar deixant-s'hi anar gairebé a ulls clucs
-Vetllador-.

deixar-se 'arrastrar' *

No s'ha deixat dominar pels extremistes (o arrossegar, portar, dur; no ha cedit a; no no s'ha deixat 'arrastrar' pels) -TV3-.


deixar-se caure (en un lloc)

Anar a un lloc. |
comparèixer, acudir |
Dimarts passat m'hi vaig deixar caure
(hi vaig anar).

No m'agrada el cinema, i no vol dir que un dia no m'hi deixi caure
(hi vagi).
M'hi deixaré caure un dia d'aquest.
És un local on tothom s'hi deixa caure.

 
deixar-se d'històries

No cercar noves excuses (Bar-Gir). |

deixar-se de romanços, de raons, de brocs (Gir-Val), deixar-se de collons; anar al gra, anar al bessó |
Tu, el que has de fer és deixar-te d'històries i pagar-li el qui li deus.


deixar-se de

1 Haver acabat de fer una cosa fa poc (Ca). |
ara hem acabat, ara ho acabem de fer |
A -Ja heu dinat? B -Ara ens en deixem.

2 Plegar de fer un activitat o de dir una cosa. |
plegar de, cessar de, renunciar a, abstenir-se de |
Cal torejar-los i deixar-se de galindaines
-La cara oculta de la lluna-.

Que es deixen de pardalades!
(Mall).
Deixeu-vos de falòrnies!
–Punt-
Deixem-nos de ximpleries i treballem junts.

A
-Heu sopat? B -Ara ens en deixem (ara hem acabat).


deixar-se de revolteris

Anar directe al quid de la qüestió, a la seva part essencial (Mall). |
anar al gra, anar al bessó, deixar-se d’històries, concretar |
Es va aturar cercant la força per a deixar-se de revolteris i anar al bessó de la qüestió -Els voltors-.

deixar-se dominar per

Fer allò que un altre vol; controlar els propis sentiments. |
deixar-se dur, portar, emportar; sotmetre's, cedir, deixar-se anar
|
No t'has de deixar dominar per la por.

No es deixa dur per la por i mata l'agressor
-Avui-.
És un home que es deixa dur: és un ninot dels altres.

M'he deixat emportar pels nervis
(Am).
...per evitar deixar-se emportar pel clima de tensió política
-TV3-.


deixar-se dur com un bou en mans del carnisser

No fer resistència. |
no defensar-se, deixar-se fer, deixar-se albardar |
Què hi podia fer ell? Deixar-se dur com un bou en mans de carnisser -Guerra 4-.

El barber li deia al Florenci: ¿Fins quan et deixaràs albardar, babau? -Granota-.


deixar-se estimar *

El davanter rep moltes ofertes i això ja li agrada (o ja li va bé, ja ho veu de bon ull, ja li sembla bé, ja li ve de gust, i a ell li encanta, ja és del seu grat, ja li agrada que el festegin; millor que i ell es deixa estimar, i ell es deixa voler).

deixar-se la pell (deixar-se les ungles) *

Els jugadors s'hi han fet molt (o ho han donat tot, han lluitat amb valentia, han suat, s'han escarrassat per guanyar, han maldat per, hi han posat el coll; millor que

s'hi han deixat la pell, s'han deixat la pell al camp, s'hi han deixat les ungles) -TV3-.
nota: 'Deixar-hi la pell' vol dir perdre la vida en un afer. Pensem que el seu ús en converses esportives és un calc del castellà.


deixar-se notar *

Els jugadors s'hi han fet molt (o ho han donat tot, han lluitat amb valentia, han suat, s'han escarrassat per guanyar, han maldat per, hi han posat el coll; millor que

La manca de neu ja es coneix (o ja es nota, ja es veu, ja és remarcable, ja és evident; millor que ja es deixa notar).

Les puges de preus ja es noten (o ja se'n nota l'efecte, ja es veuen, les butxaques ja les noten, ja arriben a la gent; millor que ja es deixen notar).


deixar-se portar per (o deixar-se dur per)

Permetre algú que un altre el mani o el dirigeixi. |
deixar-se dominar, sotmetre's, cedir
|
No t'has de deixar portar pel geni -o gènit-, t'has de dominar
(un nin pica).
Jo em deixo portar
(hi vols anar amb cotxe, anem-hi).

Els pares es deixen portar pels fills
-CR-.
Et deixes portar per tot
(la televisió et fa anar a dormir tard).
Es deixa dur
(no és dominant).
Els veïns s'han deixat portar per la por
(en un aiguat) -CR-.
El nostre nen és quiet, però es deixa portar pels altres
(i fa el beneit).


deixar-se sentir

Vegeu 'fer-se sentir'.


deixar-se tallar la capa

Tolerar quelcom (Am). |

tancar els ulls, deixar passar, permetre, consentir, comportar, afluixar |
No ens hi volem barallar per seny, i ells es pensen que som covards: ens deixem tallar la capa.
Més aviat ens deixem tallar la capa, els catalans.

Tinc raó, però m'he de deixar tallar per la capa
(amb tota la raó haig de callar).

Si em tallen la capa com a tothom, paciència, però jo m'he de defensar (ha anat a queixar-se al banc per uns interessos; vol dir 'que no se'm quedin més diners del que ja es queden de tothom').

deixar-se veure

1 Acceptar resignadament una cosa negativa. |

deixar passar, deixar fer, deixar estar; permetre, consentir, aguantar, comportar, deixar-se pujar a cavall, deixar-se doblegar -o roblegar (Ca)- |
Jo, això que t'han fet, no m'ho m'hauria deixat veure (no hauria pagat més hores de les que han fet; ara me les facturen).
A -El meu cunyat no em paga el lloguer. B -I t'ho deixes veure? A -I tant!

C
-M'han dit que m'abaixaran el sou. D -No t'ho deixis veure!

E –Ara em volen doblar el preu del lloguer. F -No t'ho deixis veure, això.

No m'ho vull deixar veure (he guanyat i em diuen que no).

No em vull deixar roblegar per ell.
2 Anar a un lloc. |
passar, ésser, trobar-se, aparèixer, presentar-se |

Es deixà veure pel bar
-Contalles-.

No s'han pas deixat veure
(no han vingut, no els he vistos, no els he vist la cara).

No es deixa veure (està amagat) -Llibre-
No us vàreu deixar veure, ahir
(no vau sortir).

Un mestre s'ha de deixar veure en un poble
(ha d'anar pels llocs, tenir amistats).

Altres usos de veure:

Avui en Judes ha lluitat
-un ciclista- (o ha destacat, ha fet escapades, s'ha distingit, ha sobresortit, se l'ha vist bé, s'hi ha fet, ha fet una estricada, ha demostrat que és fort; millor que s'ha deixat veure) -C33-.
Una faula on s'hi veu la mà de F.F. (o que es nota que és feta per, on s'hi reconeix la mà de; millor que on es deixa veure la mà de F.F.).
És un film de l'oest distret, però interessant
(o però que val la pena, però que fa de bon mirar, que es pot veure; millor que però que es deixa veure) -Avui-


deixar sec (i quedar sec) *

Quiet aquí o et mato! (o o et pelo, o et deixo al seti, o t'envio a l'altre món; no o et deixo sec!) –TV3-.

Et mataré d'un tret (no et quedaràs sec d'un tret) -TV3-.

deixar sense pell

Vol dir malparlar de qualcú, posar-lo malament (Mall). |
criticar, blasmar, difamar, calumniar, infamar, detractar, vituperar, llevar la pell (a algú), posar com un pedaç brut (Mall) |
Li fan bona cara, però quan no hi és el deixen sense pell.

deixar travat

Immobilitzar, parcialment o totalment (Mall). |
no deixar moure, fer estar quiet |
Amb una gran sotragada l’aturà i el deixà travat (no es podia moure) -Adagiona-.

deixar una cosa per l'altra

Fer una cosa poc important i no fer la que més convé. |

deixar de fer quelcom |
Pensa que dilluns tens examen: no deixis una cosa per l'altr
a! (estudia i no vagis a la festa).


deixar una porta oberta

No trencar del tot una negociació (Ca). |
deixar una possibilitat |
S'ha volgut deixar una porta oberta a la negociació.


deixar venir vell

Deixar passar el temps i no fer una cosa. |

deixar créixer, deixar augmentar, deixar enverinar, deixar durar; deixar passar, permetre |
Fa dos mesos que no em paguen el pis; aniré a l'advocat, perquè no ho vull pas deixar venir vell.

Mediqueu-vos per la diarrea: el mal no s'ha pas de deixar venir vell.

deixar verd (o: posar verd) *

Ja ho sé que, quan parlen de mi, em deixen com un drap brut -Gir-Val- (o em denigren, em deixen bonic, m'arrosseguen pel fang, em deixen pels gossos; no em deixen verd, em posen verd).


deixat anar

Ho diu una persona que es troba cansada, trista, amoïnada, flaca, que mostra mal aspecte. |

trobar-se abatut, decaigut, feble, escorregut, moix, desmoralitzat |
Em trobo deixat anar, no m'aguanto.

Estic deixat anar de la febre.

El veig deixat anar (trist, escorregut).
Els vaig veure tot deixats anar
(desmoralitzats).

Em
trobo deixat anar, dec rotllejar quelcom.
La Mercè està tota deixada anar
(no pot casar la noia).

Amb aquesta passa del ventre, he quedat deixat anar.
Em trobo tot deixat anar
(cansat de treballar, té febre...).

Sempre va tot deixat anar, en Moisès
(va malgirbat).

rotllejar: Covar una malaltia infecciosa.


deixat de la mà de Déu (o abandonat)

Es diu d'un lloc o d'una persona que es troben en estat d’abandonament (Gir-Val-Mall). |desemparat, descurat, deixat, pobre |
És un lloc deixat de la mà de Déu
(sense futur) –TV3-.
Són deixats de la mà de Déu, la mainada d’ara (son malparits, esbojarrats).
La investigació en aquest país està deixada de la mà de Déu
(es fa de qualsevol manera).
Ara molts horts de tarongers estan deixats de la mà de Déu
.
nota:
Aquesta frase feta és considerada un castellanisme en alguns diccionaris.

deixau fer qui sap (i matava es porc pes cul)

Cal respectar les persones que tenen experiència en un ofici (Mall). |
l'experiència és un grau; qui més hi sap, que més hi digui, què en sap el gat de fer culleres? |
Aquest home ha matat així altres porcs, i per tant, deixeu fer qui sap -Adagiona-.
Deixau fer qui sap... i matava es porc pes cul! (Ho diu qui veu una incongruència o que s’està fent un disbarat -Adagiona, Mall-).

deixem-ho així

Ho diu qui no vol continuar parlant d'un tema. |

no vull discutir, deixem-ho tal com és, deixem-ho estar, deixem-ho córrer, quedem d'aquesta manera, no en parlem més, d'acord |
A
-Farem l'excursió curta, perquè ell no està bé. B -Deixem-ho així.


deixeu pixar el matxo

Se sol dir per recomanar tranquil·litat a fi que no es corri a l'hora de fer una cosa (Am). |
calma!, no corris, no vagis de pressa!, atura't!; atura't, que pixo!; pensa-t'ho bé
|
A
-Això ha dit? Anem-lo a trobar! B -Deixeu pixar el matxo.

Abans de decidir una cosa s'ha de deixar pixar el matxo.

nota: Ho solien dir els carreters dels matxos de bast que anaven a buscar carbó (Am).
 

deixeu sucar el noi!

Davant de la insistència, deixeu que algú hi digui la seva (Bar). |

deixeu dir!, que parli!, deixeu-li fer basa! (Girona) |
Hi ha un senyor que fa estona que aixeca la mà: deixeu sucar el noi!


dejorn

No gaire tard (Men-Mall). |
aviat, prest, prompte |
Per l’amor de Déu -va dir l’amo- tira endavant que noltros vindrem de ben dejorn -Men-.
Sa Corema ja és passada / Mare de Déu, que no torn! / Que tenc s'esquena escorxada / d'anar a dormir tan dejorn” (cançó mallorquina).
nota: El DIEC enclou “dejorn” com a prest al matí, però, com veiem a la cançó, també pot referir-se a la nit.


del bé que et vull et trec un ull

Es diu de qui es professa amic teu i al mateix temps et fa mal. També vol dir que l’excés de passió i d’amor pot provocar danys (l’Alguer). |
de tant que et vull et trac un ull (Val), l'amor pot fer mal |

del cert

Que és segur. |
de segur, amb tota seguretat, de bona font,
de ciència certa (DIEC) |
Si saps del cert que no han estudiat, ja no cal que els demanis la lliçó.

del cine mut

Hom ho diu d'un article passat de moda |

de l'any de la picor, passat de moda, que té molts anys |
Venen roba del cine mut en aquella botiga.


del contrari (o de lo contrari) *

Hem de treballar força; si no, no aprovarem (o que si no, no aprovarem; altrament no aprovarem; d'altra manera, si no és el cas; no del contrari, de lo contrari, pel contrari).

Haurem de guanyar tots dos partits; si no, baixarem de categoria (o si no ho fem, si això no passa, d'altra manera, altrament -Val-; no del contrari, de lo contrari).


del dia

Fet o collit avui. |

d'avui, acabat de fer, fresc |
Aquest pa és del dia.

No mengen peix, si no és del dia.


del domini públic

Es diu d'una cosa molt coneguda. |
que tothom hop sap, és conegut de tothom, no és cap secret |
És de domini públic que aquest senyora beu.

del dret

Posat en la posició correcta o habitual. |

bé, dret, vertical |
Posa la diapositiva del dret, que la tens del revés.

Hauries de posar aquesta capsa del dret.


del dret *

No he fet mai res ben fet (o no m'ha sortit mai res bé, no n'he encertada mai cap; millor que no he fet mai res del dret) -TV3-.


del dret i del revés

De totes les maneres possibles. |

del tort i del dret (Ca), a tort i a dret, molt i molt |
I ha dit, del dret i del revés, que...
(
millor que 'pel dret i pel revés') –Temps-.
Em prenien el pèl del tort i del dret,
la mainada.


del llarg

Col·locat igual que la part llarga d'una cosa. |

de llarg |
Posarem la flassada del llarg, no del través.

Com són les ratlles del vostre mallot, del llarg o del través?

Mama, he de dormir del llarg o del través?


del llebeig al mestral hi ha un petit salt

Sovint es passa d'un vent a l’altre (Cotlliure, Cat Nord).

del mal, el menys *

Perd la pilota, però no és gol, perquè els altres també la perden. Mira, de dos mals, el més petit -o el menor- (o encara hem passat fluix, ha anat prou bé, encara hi ha hagut sort; no del mal el menys) -C33-.
nota: 'D
el mal, el menys' és un llatinisme.


del mateix *

Serà una gran actuació castellera, en tindreu més informació a... (no tindreu més informació de la mateixa a).


del meu record (o del seu record)

Des que jo tinc memòria. |

des que jo tinc records |
Del meu record hi havia deu ramats al poble, i ara no n'hi ha cap.

Sempre hi ha estat en Berruga, del meu record.

nota: Em Berruga és un capgròs, un nan de cartró, de Figueres.

del moment *

La Copa d'Europa és el millor espectacle actual (o d'ara, que hi ha ara per ara, que hi ha actualment, ara com ara, que tenim; no el millor espectacle del moment) -TV3-.

del normal *

Hi ha 6.000 persones més del que és normal (o més del que és habitual, més de la capacitat permesa, més del que toca; no més del normal) -TV3-.


del pensament en fa obra

Es diu de qui s'imagina una cosa i en acabat se la creu. |

imaginar-se una cosa i creure-se-la, dels pensaments fer obres (Mall, DCVB) |
A -Aquell em roba cireres cada any. B -Com ho saps? A -M'ho penso, qui vols que sigui? B -No ho pots pas dir, si no ho has vist. Tu del pensament en fas obra.


del perdut, treu-ne el que puguis (o d'allò perdut) *

A -Aquest tractor ja no serveix, però només me'n donen dos mil euros. B -Doncs agafa'ls! (o aprofita'ls; perdut per perdut, arreplega'ls!; de perdut ja n'és, mira de treure'n quelcom; de perduts al riu, agafa'ls -Val-; no del perdut, treu-ne el que puguis).


del primer a l'últim

Tots els del grup. |
no se'n salva cap, no hi ha cap excepció,
tots ells |
Són una colla de salvatges, del primer a l'últim
-TV3-.


del que té no li falta res (o del que tinc no em falta res)

Se sol dir irònicament o per treure importància a una afirmació. |

A -És ric, aquest noi? B -Sí, del que té no li falta res.
C
–Estàs molt bé. B -Sí, del que tinc no em falta res (vol dir que relativament).


del revés

Posat de manera contrària a la més habitual. |

al revés, a l'inrevés, de cap per avall, capgirat |
T'has posat el pijama del revés.


del seu pa farà sopes (i des teu pa faràs sopes)

Es diu de qui actua pel seu compte o es posa en perill per la seva voluntat, de forma irresponsable, sense fer cas dels consells dels qui el volen ajudar (Mall-Men). |
per ell farà -o fa-, ja en pagarà les conseqüències, ja s’ho farà, més mal per a ell, ell mateix; per tu fas!, ja t'ho faràs!, per tu va el pollastre!, tu mateix! |
En Jaume no vol escoltar ningú, així que del seu pa en farà sopes -Bruixat-.
Els amics el volem dur pel bon camí i ell no fa cas de ningú: que es faci sa punyeta; del seu pa farà sopes!
Ja et vaig advertir que anessis alerta i no m’has fet gens de cas; des teu pa faràs sopes!
El meu germà que del seu pa en farà sopes, és militant del PMQ
-Mirall-.

del seu puny i lletra *

Tinc una carta del pintor de pròpia mà (o autògrafa, escrita per ell; no del seu puny i lletra).

Hem trobat un escrit de pròpia mà del pirata -Cavall Fort-.

del sou a l'ou, de l'ou al bou, i del bou a la forca

Indica que la delinqüència és progressiva (Ca). |

de l'ou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca (DCVB); qui fa un mal petit avui, demà en farà un de gros |
A -El nen agafa les maquinetes dels amics. B -No li ho deixeu passar, penseu que: del sou a l'ou, de l'ou al bou, i del bou a la forca.


del terròs

Es diu d’un mal professional (Am). |
petit, dolent, de pa sucat amb oli, de calbot (Val) |
No me’n fio d'ell; és un metge del terròs.

del tot

D'una manera completa. |

completament, totalment, enterament, de cap a cap |
És gairebé del tot impossible d'esbrinar -
Avui-.

A
-N'estàs segur? B -Del tot! -TV3-.

S'ha perdut del tot, l'educació.

Ho entenc, però no del tot.


del través

Posat de manera que la seva llargària estigui en sentit perpendicular a la llargada d'una altra cosa o d'una direcció donada (DCVB). |

de través (Mall-Val), al través, entravessat |
La catifa pot ser del llarg i del través.

Tots els bancs eren del llarg i ara n'hi ha del través
(a l'església de Roses).

Has deixat el tractor al carrer del través i ara els cotxes no poden passar.
nota: Vegeu també 'de través'.


delirar per

Desitjar apassionadament. |

anhelar, somiar, sospirar per, delir-se per (Bar) |
El nen es delirava per anar a l’aigua i aquest any no hi pot anar perquè està malalt.

El gos delirava per venir
(el duia la dona i estirava la corda perquè em veia passar a mi).

El noi es delia per anar-hi.

nota: Vegeu també 'delirar', al Volum 1.

dels comptats se'n menja el llop

No haver-hi una seguretat absoluta o una garantia, en un afer, malgrat un control previ (Bar). |

de vegades s'ha de comptar dos cops (Ca), no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat, no es pot dir cigró que no sia al sarró |
A -
Tenim deu vots segurs. B -Espera't!, dels comptats se'n menja el llop.


dels meus amors (o dels seus amors) *

El Santanyí és l'equip del meu cor (o que jo m'estimo, és el meu equip, és l'equip dels meus somnis, n'estic enamorat, del meu amor; millor que és l'equip dels meus amors) -TV3-.

dels pecats dels pares, els fills en van geperuts

Les noves generacions reben les conseqüències de les accions de la seva ascendència (Bar). |

(el pecat de la vaca, el paga el vedell; l'abril fa el pecat i el març n'és l'acusat -Tresponts-), els fills paguen els pecats dels pares |


A -Eren molt rics, però l'avi era un femeller, va vendre molt i va deixar deutes. B -Ja sol ser així: dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.


demà Déu dirà! (i demà Déu ajudarà!)

Ho diu qui no vol estalviar (Ca-Val). |

demà Déu proveirà!, ja veurem què Déu en donarà (Ca), què hi farem!, 
(demà Déu dirà, demà Déu ajudarà Ca), demà anirem més bé, estigues tranquil, no t'amoïnis, demà ja ho veuràs d'una altra manera, demà ja en parlarem, hi ha més dies que llonganisses; demà, Déu proveirà, les cos |
Hi ha gent que
com més en tenen més en gasten, poc miren prim: demà déu dirà!
A -
Només queda aquest bocí de formatge. B -Acaba-te'l, demà Déu ajudarà! (ja trobarem quelcom)
La setmana que ve m'operen, ja veurem què Déu en donarà!
(com anirà)
C -
Ara t'has de posar bé. D - Ja veurem què Déu en donarà!

Tot s'adobarà, dorm tranquil que demà serà un altre dia.
 
demà hi trobaràs un duro!

Broma que se sol dir a qui s'entrebanca al carrer (Ca). |

A -M'he entrebancat amb aquest roc que surt. Em podia haver fet un bon mal! B -Demà hi trobaràs un duro!

demà i passat *

El bon temps es consolidarà demà i demà passat a tot Catalunya (o demà i despús-demà -Val-; no demà i passat) -CI-.


demà m'afaitaràs!

Indica incredulitat (Gir-Bar).|

no m'ho crec, enronda'm!, au fuig!, no m'hi duràs a escoltar el sermó, els beneits es varen morir l'any de la neu, conta-li-ho a ta tia! (Val) |
A
-Saps Joan, el Govern ens apuja el sou, als funcionaris. B -Sí, home, demà m'afaitaràs! (hi ha crisi).
C
-Han dut el vell a l'asil. D -Diuen que no tenen temps de tenir-ne cura. C -Demà m'afaitaràs!, que deia aquell! (no el volen i cerquen excuses, Ca).

demà no, l'altre

El dia que fa dos després d'avui. |

demà passat, d'aquí a dos dies, despús-demà (Val) |
Demà no, l'altre, serà festa.

demà
passat no, l'altre,

El dia que fa dos després de demà. |

d'aquí a tres dies, despús-demà (Val), (demà passat s'altre; despús demà no, l'altre Mall) |
Ens trobarem
demà passat no, l'altre, perquè fins d'aquí a tres dies estic molt enfeinat.
Demà vénen els russos, i despús-demà, els italians.
Hi vam anar a jugar dissabte passat no, l'altre (fa dos dissabtes).

demà serà festa!

Ho diu qui s'adona que el volen entabanar. |

no em fotràs pas tu!, demà m'afaitaràs! |
A
-Si vols, et canviaré la teva bicicleta per la meva pilota. B -Demà serà festa!


demà serà millor!

Es diu de la temporada de pesca que no ha estat bona i expressa l’esperança del pescaire (Cotlliure, Cat Nord).

demà serà un altre dia

Les coses ja milloraran, no us hi preocupeu. |

A -L'any que ve serà un altre any (les coses ens aniran més bé). B -Esperem-ho! es ja canviaran, demà Déu ajudarà (Ca), l'any que ve serà un altre any |


demana!

Molt i molt (Ca). |

i tant!, és clar que sí!; sí, demana |
A -Hi vas sempre amb bastó? B -Sóc operada del genoll i demana! (sempre n’he de dur).

C -És neta la caserna? D -És una caserna i demana! (ja pots pensar com va, que no).

E -Vareu riure al teatre? F -Demana! (hi havia artistes del Paral·lel)
Demana com anàvem, amb el cimà!
(a la fàbrica de ciment; bruts)

G
-Li han dut coses al nen, els Reis? H -Demana!

I -És un bon jugador? J -Demana!, no en sap gaire, però es pensa que sí.
K -
És molt bonic. L -Sí, demana! (no gaire)
cimà: Ciment.
nota: Vegeu també 'demanar 4', al Volum 1.


demana per aquesta boca *

Tu demana el que vulguis, no quedis (o tu demana, pregunta el que vulguis, tu digues; no tu demana per aquesta boca, vinga!)


demanant, demanant, troben Roma

No s'ha de tenir por de demanar les coses (Mall). |
demanant es va a Roma (Gir), preguntant, preguntant, es va a Roma (Bar) |
I com ho farem per saber les dades del poble? (ha de fer un treball d'institut) B -Demanant, demanant, troben Roma.

demanar (el cos)

Venir bé de fer una cosa. |

tenir ganes de, venir de grat -o de gust-, convenir, plaure |
Vaig a fer un got de vi: el cos m'ho demana
.
Si el cos m'ho demana, fumo
.
També:
El meu cotxe en demana un de nou (és massa vell).


demanar (per algú)

Voler parlar amb una persona. |

preguntar |
Aquesta senyor demanava per un metge.

Per qui demana vostè?

nota: Vegeu també 'demanar 2', al Volum 1.


demanar comptes *

Paga tu les despeses i ningú no et demanarà cap explicació (o no et demanarà explicacions, no t'exigirà explicacions, no t'atabalarà, no et demanarà compte -DIEC; no no et demanarà comptes).

És millor que no vingui la iaia a la processó, que si caigués em demanarien responsabilitats a mi (o em donarien la culpa a mi, jo en tindria la culpa; no em demanarien comptes a mi).

demanar és de savis

Pregunteu sense por. |

preguntar és de savis, no us sàpiga greu demanar les coses que no sabeu |

Si no ho entens, digues-li que t'ho repeteixi: demanar és de savis.

nota: Un refrany xinès diu: "Qui no sap una cosa i la demana, passa per ignorant una vegada; qui està empegueït de demanar-la, serà un ignorant sempre".


demanar la lluna en un cove

Cercar allò impossible, inabastable o excessiu (Barna). |
demanar la lluna, voler agafar la lluna amb un cove, demanar massa, demanar coses impossibles, ésser un somiatruites, (ai, malllol, quan seràs vinya!, caçar boltes quan hi ha secada; Tresponts), demanar peres al pi (Men). |
Un món en pau per a tothom? Vinga, dona, vinga! Això és demanar la lluna en un cove.
Us ajudaré sempre, tret que no em demaneu la lluna en un cove.
Processar positivament aquestes emocions seria tant com demanar la lluna.
 

demanar la mà

Prometre's oficialment a una noia (Bar-Gir). |

demanar-la per a casar-s'hi, demanar-la en casament |
A -
Ara ja no es fa això d'anar a demanar la mà de la noia. B -Jo encara ho vaig fer. A -I, te la van donar? B -I tant!, la mà i la cuixa i tot!


demanar més que el govern

Demanar molt o demanar moltes coses. |

reclamar, ésser molt exigent, fer el ploricó; demanar més que els pobres; no vols pas res més? (irònicament) |
A -
També m'hauries de fer aquesta programació. B -Noi, demanes més que el govern!


demanar no és vendre

Vol dir que, en iniciar una venda, se sol demanar un preu alt, però que es pot negociar. |
es pot regatejar, potser ho vendrà més barat, per demanar que no quedi! |
A -
En Cristià demana tres-cents mil euros de la casa que es ven. Ja se la pot quedar! B -Demanar no es vendre. Tu ofereix-li’n la meitat i ja veuràs que et diu.
Tu, tira alt, de preu: per demanar que no quedi!


demanar no fa pobre

No s'han de tenir prejudicis (Bar). |

no tingueu vergonya de demanar, per demanar no es perd res |
A -
No li he gosat demanar, si es casa o no. B -Ja li podies haver dit: demanar no fa pobre.


demanar no ofèn

Vol dir que és convenient demanar les coses, encara que semblin insignificants (Mall). |

no us perdeu per preguntar, no us faci vergonya demanar |

Demanar no ofèn i no respondre, tampoc, si no es té la resposta.


demanar peres a l'om *

Tu sempre demanes coses impossibles (o demanes coses que no són, demanes la lluna en un cove -Val-, vols tocar el cel amb la mà; millor que demanes peres a l'om).

nota: Ruaix pensa que es podria acceptar.

demanar prestat *

Si no tens diners, fes un préstec (o demana'n, demana un préstec, digues que te'n deixin, manlleva'n -Gir-Val-, emmanlleva'n, ampra'n -Val-; no demana'n de prestat) –Llibre-.

No tinc diners: n'hauré d'amprar.
Li vaig amprar la moto per anar a la piscina.


demanar un dit i prendre's una mà

Abusar de la bona fe de les persones. |

demanar-ne -o donar-ne- un pam i prendre'n una cana, donar-li u la mà i prendre’s braç i tot (Val) |
A -La veïna em va demanar de passar pel terrat mentre feia obres i ara el té ple de coses. B -Sí, ja sol passar, et demanen un dit i se'n prenen una mà.
C
-La Jordina em va demanar d'anar a collir quatre tomates a l'hort i se n'ha endut dos cistellats. D -Et demanen un pam i se'n prenen una cana!

Als nebots, els dónes la mà i es prenen braç i tot
.
E -Vaig dir al noi que podia tornar a casa a les dues i ha arribat a les cinc de la matinada. F -Ja ho sé, el de casa fa igual: si els en dónes un pam, se n'agafen una cana (o se'n prenen).

demostrar del que *

Hem de demostrar al món què som capaços de fer (o de què som capaços, que som capaços de fer coses grosses, que podem fer coses importants; millor que hem de demostrar al món del que som capaços).


demostrar-se a un mateix (o a si mateix)

Comprovar, algú, que és capaç de fer quelcom. |

comprovar, assegurar-se, voler saber |
Em semblava que podia aprovar la carrera i em vaig voler demostrar a mi mateix que ho podia fer
.

dent d'all *

Hi haig de posar un all (o un gra d'all; no una dent d'all)

Estàs més sa que un gra d'all (Mall).

des collons d'un poden penjar s'altre (o amb sos collons d'un)

Es diu per significar que dues persones són iguals en llurs defectes i mancances (Mall). |
tant val l'un com l'altre; si un és boig, l'altre encara més, quin parell per tirar un carro! |
Aquests dos homes no tenen remei, des collons d'un poden pensar s'altre.


des d'ara mateix *

Podeu trucar des d'ara (o de seguida, tot seguit, a partir d'ara, d'ara endavant; millor que des d'ara mateix) -CR-.

nota: Vegeu també 'ara mateix'.

des d'enfora

Des d’una mica de distància (Mall). |
des de lluny |
Mestre Nadal n’havia vista alguna (de moneda) des d'enfora -Adagiona-.

des de (i des d'un bon)

Indica el moment en què comença a comptar-se un espai de temps o una distància. |

des que, des d'un bon, d'ençà que, des del dia que |
Des d'un bon començament el Castelló ha dominat el partit.

Em va agradar des d'un bon principi, aquell noi.

Des de fa un temps em costa d'agafar el son.

Des de l'edat de 14 anys que en tinc, d'al·lèrgia.
He fet moltes coses, des de rentar cotxes i picar pedra fins a fer de traductor..
Des que has arribat, no hem aturat de treballar.

des de ja *

Aquest sabó es pot comprar des d'ara a les nostres botigues (o des d'aquest moment, ja ara, a partir d'ara; no des de ja) -TV3-.

des del (+ lloc)

Indica el moment en què comença a comptar-se una distància o un temps. |

de... ençà, a partir de |
No l'he tornat a veure des del dia del casament.

Des del balcó veiem el campanar
(o del balcó estant).

Des del pont fins al poble no ha parat de ploure.

Tenen obert des de dilluns fins a divendres
(millor que de dilluns a divendres).


des del moment que

Resposta afirmativa a qui dubta d'una cosa. |

del moment que (DIEC), evidentment; com que, si, atès que, considerant que |
A -Volia comprar? B -Des del moment que ha vingut, sí.

C -
Creus que li ha fet mal la injecció? DDes del moment que no se n'ha queixat, és que no.

E
-T'agrada la música? F -Des del moment que en faig és perquè m'agrada.

G
-N'estàs segur que s'aprovarà? H -Del moment que en parlo és perquè ho sé.


des que el món és món

Sempre ha estat d'aquesta manera. |

sempre, des de sempre, tota la vida, des de temps immemorial |
A -
Ara, si una persona va bé, té tothom en contra: és puta enveja. B -Ara, dius? Això és així des que el món és món.

desafiar el temps (o desafiar el perill)

No tenir por quan fa mal temps i sortir. |

fer imprudències |
A -
On és el teu pare. B -Ha anat a caminar plovent. C -Això és desafiar el temps.

desaparèixer de la faç de la terra *

Aquest edifici desapareixerà del mapa (o ha d'anar a terra, se n'ha d'anar; millor que desapareixerà de la faç de la terra) -TV3-.

nota: Aquesta expressió és ben construïda, però ara es fa servir molt per influència del castellà.

desaparèixer del mapa *

La policia el caçava i ell va desaparèixer (o va fer-se fonedís, va esconillar-se, va fugir; millor que va desaparèixer del mapa).

nota: Trobem 'desaparèixer del mapa' al GDLC. Pensem que no és una bona solució quan parlem de qui fuig d'un lloc o d'algú. Es podria acceptar una frase com 'Volem fer desaparèixer del mapa la corrupció'.

desbaratar una feina

Fer malbé la tasca aconseguida fins a un moment determinat, els objectius assolits (Mall). |
desfer, tirar per terra, malmetre |
Els és igual si desbaraten la feina feta pels educadors (als governants) -Balears-.
M’has desbaratat sa feina que havia aconseguit fer amb aquest grup de nins; quan jo hi era feien tot el que jo els deia i amb tu no fan res!
D'ençà que ell és a l’oficina, no hi qui hi faci res! Mos ho desbarata tot!


descabdellar la madeixa

Anar descobrint les parts d'una qüestió complicada (Ca). |

anar fent investigacions, mirar de descobrir, esbrinar, trobar pistes, desamagar, furgar, indagar |
Ha fet una gran feina descabdellant la madeixa del grup terrorista
-Temps-.


descabellat (idea, projecte) *

Voler portar l'equip a segona divisió és una idea esbojarrada: el poble és massa petit (o eixelebrada, desassenyada, absurda, insensata, que no té ni cap ni peus, destarifada -Val-, forassenyada -Mall-; no descabellada).


descansar sobre (o descansar en algú)

Esperar o permetre que un altre faci la feina. |

confiar en, ésser despreocupat, ésser un tranquil, ésser un fresc, tenir la cara gruixuda; delegar (Val) |
Sempre han descansat sobre mi
(no foten res).

Tu sempre has descansat en els altres
(ja ho faran ells).


descanviar la pesseta (o canviar la pesseta)

Vomitar. |

gitar, perbocar, treure els tripes, boçar (Val) |
Havent dinat el nen ha hagut de descanviar la pesseta.

Amb tants revolts m'he hagut d'aturar a descanviar la pela.


descarregar sobre

Donar la culpa a algú. |

culpar els altres, inculpar els altres, carregar el mort a, donar les encarregades a |
A -
La fruita s'ha fet malbé perquè tu has badat. B -Tu sempre descarregues sobre els altres.


descobrir el 'pastel' (o
descobrir el pastís)

La Laia estafava a Hisenda i li han descobert el marro (o l'han calada, l'han vista, l'han descoberta, se li han menjat la partida, li han vist la jugada -o la pasterada; no li han descobert el 'pastel'; millor que li han descobert el pastís).

M'estimo més que sigui un altre que aixequi la llebre (o que ho digui, que descobreixi l'embull -o l'embolic, la conxorxa, el marro-; millor que que descobreixi el pastís).
No trobàvem el ciri, però ja ha eixit la rata: l
'havia alçat jo en un calaix del rebost abans de l'estiu (Val).

nota: Trobem 'descobrir el pastís' en alguns diccionaris, però pensem que no és una bona solució.
alçar
: Guardar una cosa al seu lloc, desar.

descobrir la sopa d'all (o inventar)

Proposar com a nova una cosa molt coneguda. |
inventar la pólvora, descobrir Catarroja |
A -
Ara diuen que els nens han de comprendre bé allò que llegeixen. B -Ara han inventat la sopa d'all!

No descobriré Catarroja si afirmo que aquell grup... -Saó-.

nota: 'Descobrir el Mediterrani' no ens sembla una bona soluc


descobrir les Amèriques

Adonar-se d'una cosa important, trobar oportunitats o lloc on guanyar diners. També s'usa irònicament. |

fer les Amèriques |
Es pensava que havia descobert les Amèriques quan va posar aquell bar
(que es faria ric).

Sembla que descobreixin Amèrica, els de TV3, quan Amèrica fa molts anys que és descoberta (s'adonen que, a més d'en Jordi Barre, a la Catalunya Nord hi ha altres cantants catalans).
nota: L'oblit dels cantants rossellonesos per part dels mitjans de comunicació de Barcelona ha estat monumental, provincià i trist).


descobrir terreny

Saber com estan les coses en un lloc. |

mirar, investigar, comprovar, mirar el panorama; anar a veure com està el verd (Val) |
He anat a descobrir terreny
(al ball, a mirar què hi troba).

Feia avançar l’assistent per descobrir el terreny -
Carlinada-

anar a veure com està el verd:
anar a veure què hi ha de noies (Val).


desemparat de pare i mare i perseguit de la justícia (ésser o semblar)

Ho sol dir aquell a qui tot li surt malament. |

tot em ve al revés! |
A
-Carall Joan, altre cop aquí? (a l'hospital). B -Ja ho veus, semblo desemparat de pare i mare i perseguit de la justícia.

desesperar de

Perdre una esperança. |

desesperançar de, desconfir de, veure-ho negre |
El rei i la reina desesperaven de tenir un fill
-Conte-.


desesperat de la vida

Persona que es juga la vida fent activitats perilloses (Ca). |

desesperat, temerari, eixelebrat, esbojarrat, insensat; (un xafat de la bacona -no necessàriament pel perill; seria el que en anglès és 'freaky'-, un desperolat, un destarifat Val), sembla que té la vida avorrida (Mall) |
Aquest és un desesperat de la vida
(a la televisió es veu un esquiador que vola sobre una vall).


desfer la potranca

Desbaratar els projectes que algú tenia formats (Mall). |
fer fracassar, desbaratar sa potranca (Mall) |

El rei acudí a l’avenc d’En Corbera, allà deçà Esporles, que ja era ple de moros i els va desfer la potranca
-Conte-.

desfer-se com un bolet

Fer-se malbé un aliment (Ca). |

podrir-se, corrompre's, descompondre's |
Aquest meló es desfà com un bolet.


desfer-se de

No voler saber res d'una persona o d'una cosa, vendre-la, deixar-la. |

desembarassar-se, desempallegar-se |
Em vull desfer de l'auto
(vendre-me'l).

Quan es posa a xerrar, no me'n puc desfer
(no em deixa anar).

El Viladecans s'ha desfet del Gavà
(l'ha guanyat, derrotat, vençut, doblegat) -TV3-.

La Dolors s'ha desfet del marcatge de la seva rival
(se n'ha anat) -C33-.

A -No me'n podia desfer (de tant que xerrava, no la podia deixar). B -Jo, quan la veig, ja fujo tibat (de pressa, Ca).

Hi ha dies que no te'n pots desfer, de la gent.


desfer-se del collar

Alliberar-se. |

escapar-se, rompre el jou, rompre les cadenes, deslligar-se |
Ja s'ha desfet del collar, el noi
(surt a la nit).


desfer-se en

Expressar un sentiment clarament, d'una manera oberta (Am). |

mostrar, manifestar, fer palès |
El nen es desfeia en alegrois
-Llibre-.

Es van desfer en atencions amb nosaltres
-CR-.

S'ha desfet en elogis cap al seu company
-RAC1-.

La mare es desfeia en llàgrimes (Bar).

desfer-se'n bé

Saber fer bé una feina; eixir d'un perill (Mall). |
sortir-se’n, reeixir, deseixir-se’n, sortir airós, eixir bé |
He anat dins un vaixell i me n’he desfet prou bé -Adagiona-.

desfer-se per

Tractar amb molta cura i amb totes les atencions possibles (Am). |

sacrificar-se per (Ca), ajudar, desviure's per, desteixinar-se per (Mall) |
En Jordi es desfà per la nena
(és disminuïda i se'n preocupa molt).

nota: Vegeu també 'desfer 6', al Volum 1.


desfer un camí (i desfer camí)

Tornar a fer un camí, però en direcció contrària. |

recular, tornar endarrere |
En Tonet desfà la caminada
-Llibre-..

I, desfent una part del camí que portava recorregut,
va... –Carlinada-.


desgraciat de la vida!

Persona molt desafortunada. Se sol dir a qui fa imprudències. |

malaventurat, malaurat, dissortat, desventurat; desgraciat de mi!, pobre de mi! |
Un centenar llarg de desgraciats de la vida maldaven per arrapar-se al que fos
-Diari de Girona-.

No facis això, desgraciada de la vida, que podries caure!
(s'enfila en una paret).

Desgraciats de nosaltres, si ens tornen a apujar els impostos!

Avui m'he desmanat, desgraciat de mi!
(no he fet el règim, Ca)

desmanar:
ant. Desobeir (DCVB)


despatxar-se a gust *

El batlle va parlar sense embuts contra els periodistes (o no es va estar de res, es va deixar anar, va buidar el pap, va parlar clar, en va dir de verdes i de madures, va cantar clar, en va dir quatre de fresques; no es va despatxar a gust contra).


'despedida' de solter *
Dissabte farem l'adéu a la bona vida d'en Juli (o el comiat de fadrí, el comiat de solter; no la 'despedida' de solter).

nota: Trobem 'despedida' al DNV.

despedregar-s'ho

Apanyar-se cadascú, ésser autosuficient (Val). |
haver-se d’espavilar, traure’s les castanyes del foc, esparpillar-se, escarquillar-se (Ca) |

Maria no acceptava cap consell nostre i ara ve plorant. Ja s’ho despedregarà
.
Els imprudents després volen que els traguem les castanyes del foc
.

'despejar' un dubte (o una qüestió)

S'ha d'aclarir la qüestió (o clarificar, desembolicar; no s'ha de 'despejar') -CR-.


despertar (un sentiment)

Fer néixer un sentiment (Am). |

aixecar, suscitar, desvetllar, apassionar |
Procuren no despertar sospites
-TV3-.

Un automòbil que desperta passions quan...
-TV3-.


despertar desori

Fer estar en un estat d'excitació (Franja). |
engrescar, escalfar, enardir, arborar, entusiasmar
|
Tant desori li despertava una de les “nenes” que, d’una mossada li va arrencar el mugró del pit
-Encara rai...!-.

després d'una pujada sempre ve una baixada

Les bones situacions s'acaben. |

tot s'acabà, ja vindran les vaques magres!, després de les rialles vénen les ploralles, el món dóna moltes voltes |
No us penseu que aquesta abundor durarà sempre: després d'una pujada sempre ve una baixada.

Ara ningú no estalvia, no compten que després d'una pujada ve una baixada.

T
othom està content perquè aquest amo no ens controla, però després de les rialles vénen les ploralles (quedarem sense feina).


després d'un
a tronada ve la calma

Les males situacions s'acaben (Am). |

després del temporal ve la bonança -o la calma-, tot s'adobarà, tot s'arreglarà |
Ara hi ha molt de malestar a la direcció, però després d'una tronada ve la calma.

nota: 'Després de la tempesta arriba la calma' (Tibul, poeta romà)


després de

1 Havent fet una cosa, havent passat un temps. |

després que, al cap de; malgrat que |
Hi tornen després de 33 anys
(a jugar a futbol) -Avui-.
Després de 10 anys que en són fora, l'han feta tornar al mas.

Després que t'ho dit deu vegades, encara no ho has fet.

2 Queixa que sol fer qui es plany d'un mal tracte. |
a més de, a més a més de, malgrat que, d
amunt que (Val) |
Gasta molt diners fumant, després del mal que li fa.

Després que tot el dia és a casa, encara ens critica.
Després que no fa res, encara ens destorba.

No vols venir amb mi, després que t'he vingut a veure?

Damunt que no treballes, encara véns amb exigències.

Les ties em fan tots els regals que vull, damunt que sóc fill únic.

després de les rialles, vénen les ploralles

Les coses bones i divertides no duren sempre. |

després d'una pujada sempre ve una baixada, ja vindran les vaques magres!, les bromes porten aigua, de rialles en vénen ploralles, quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala, (rere un gust ve un disgust, passen les amors i queden
els dolors; Tresponts) |
Ara feu festes i no estudieu, però després de les rialles vénen les ploralles
(suspendreu).
Vosaltres us rieu dels mestres, però les bromes porten aigua
(es juga amb els dos sentits del mot broma).

després de tot

Se'n sortirà de l'accident, malgrat tot hi va haver sort (o ben mirat, al cap i a la fi, després de tant de mal, al capdavall, tot i que ha costat, considerant-ho tot; millor que després de tot) -TV3-.

nota: Trobem 'després de tot' al Diccionari Raspall. Pensem que són millors les altres solucions.

després del vent, romp el torrent

Vol dir que quan s'acaba el vent sol ploure (Am). |

després del gran vent, corre el gran torrent (DCVB); després de la tramuntana, pluja (Ca) |
A
-Diuen que després del vent, romp el torrent. B -I sol ser veritat.


despullar un sant per vestir-ne un altre

Beneficiar algú o alguna cosa causant perjudici a un altre. |

desparar un altar per parar-ne un altre, (destapar-se el cul per tapar-se el cap, destapar un forat per tapar-ne un altre; Tresponts) | 

A -Portarem els mobles de Sineu a Sóller. B -Això és despullar un sant per vestir-ne un altre.
C
-Ara volen posar l'estació del TGV a l'altra costat de la ciutat, ben lluny de l'altra. D -Despullaran un sant per vestir-ne un altre.

E -Demà portaré a casa les estufes de ca la noia. F -Això és desparar un altar per parar-ne un altre.


destapar l'olla

Tenir, dues persones, relacions sexuals completes (Nord). |
cardar, boixar (Mall), embotir-la (Val) |
En vaig tenir prou amb petites carícies regulars. Però tot un dia amb el cos fent xup-xup fins que arribi el moment de destapar l'olla demana una santa paciència dels sants màrtirs -Vagons robats-.

destriar les perles dins el nacre

Discernir la part sucosa o aprofitable d’una cosa d’allò que és accessori o superflu. |
destriar el gra de la palla |

Amb gran sorpresa veig que assaboreix la fruita i que destria les perles dins el nacre, cosa prou rara essent-li la llengua estranya -
Tardanies-.

destruir un llinatge

Gastar o despendre d’una manera excessiva (Moixonies, Mall). |
malbaratar, malgastar, dilapidar, balafiar, barrotar |
En Josep és un malgastador; destruiria un llinatge!

desvetllar un secret *

La noia va descobrir el secret (o va aclarir, va esbrinar; no va desvetllar el secret).

Els secrets no s'han de dir (o de revelar, de xerrar, de manifestar, de divulgar, de desvelar -DIEC-; no de desvetllar).
nota: 'Desvetllar' és treure la son.


Déu 'apreta', però no afoga -o ofega- *

Les coses no ens van bé, però no hi ha mal que cent anys duri (o tot s'adobarà, tot ho arreglarem, Déu tanca una port a i n'obre una altra, Déu escanya -o estreny-, però no ofega, Déu estreny, però no escanya; no Déu 'apreta' però no afoga).

Posant-hi voluntat i esforç, moltes dificultats són superables malgrat que no ho sembli: Déu escanya però no ofega (Bar).

Déu de tots!

Contesta que se sol fer a qui es queixa dient «Déu meu» (Am). |

no et queixis tant! |
A
-Quanta feina, Déu meu! B -Sí, Déu de tots!


Déu dirà!

No sabem que passarà més endavant (Gir-Bar). |

ja ho veurem!, ja en parlarem!, qui sap!, ja és veurà!, l'avenir és una incògnita, Déu proveirà! si és de Déu, si Déu ho vol |
Farem el primer volum del diccionari, i els altres, Déu dirà!

Aquest any he aprovat; l'any que ve, Déu dirà!

Avui ja hem dinat; demà,
ja en parlarem!


Déu dóna faves a qui no té queixals

Moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar (Gir-Bar-Eiv). |
les coses van a parar a qui no en pot fer un bon ús, Déu dóna pa a qui no sap rosegar, Déu dóna faves a qui no té barram (Mall), Déu dóna faves a boca que no té dents (Val), Déu dóna el sol a qui no té llençols d’estendre (l'Alguer) |
A -
Aquell pobre vell ha tret dos milions en una rifa. B -Ara són hores! Déu dóna faves a qui no té queixals.
nota: 'Déu dóna faves a qui no pot rosegar'. Es diu de qui no sap aprofitar les bones ocasions. El contrari és: Qui té la mel a mans no està sense se'n linguir els dits (l’Alguer).
linguir: Llepar.


Déu dóna malalties a qui les pot aguantar

Vol dir que cal tenir paciència, si es pateix, perquè moltes persones no estan malaltes, no pateixen, però es moren, la qual cosa encara és pitjor. |

tingues paciència, resignació, conformació; podria se pitjor |
A
-Des que m'han operat l'esquena em fa mal. B -Déu dóna malalties a qui les pot aguantar.

Déu els cria i ells s'ajunten *

A -He vist que la Gemma corre amb la Montserrat (una gandula). B -Beneits amb beneits! (o boigs amb boigs s'avenen!, pèl crida pèl, mai no s'ajunten si no s'assemblen; millor que Déu els cria i ells s'ajunten).

nota: Trobem 'Déu els cria i ells s'ajunten' en alguns diccionaris, però pensem que no és una bona solució.

Déu ens doni la guerra ben lluny de la nostra terra!

Desig de pau (Ca). |

no volem guerra!, fer vots per |
Volem viure tranquils, Déu ens doni la guerra ben lluny de la nostra terra!
  
El president ha fet vots perquè a partir d'ara hi hagi pau
-TV3-.

nota: Els nostres avantpassats, més realistes que nosaltres, sabien que les guerres són inevitables i les volien lluny de casa.

Déu és testimoni que

Això és ben segur. |

Déu sap que, és ben segur que, no en tingueu cap dubte |
Déu és testimoni que tindria un comportament millor
-TV3-.

Déu et faci bo! (o que Déu et faci bo!)

Se sol dir per compadir a qui va errat o a qui es considera curt de gambals. |

no n'hi ha més que Déu n'hi ha posat!, què li vols dir!, Déu et faci ben bo i gran!, ja creixeràs!, que Déu et faci savi! |
Heu muntat la casa de la nena i totes les peces són mal collades. Que Déu us faci bons! (= que en sou de tanoques!).
A -
Els polítics treballen per fer anar bé el poble. B -Que Déu et faci bo!
(que n'ets d'innocent).
C
-A mi m'agrada sortir i emborratxar-me. D -Déu et faci ben bo i gran!

Déu guardi les dents als dofins!

Ho deien les cosidores de xarxes a les quals els dofins procuraven feina (Cotlliure, Cat Nord).

Déu ho faci!

Invocació a Déu a fi que permeti que una cosa s'esdevingui. |

Déu faci que, Déu vulgui que, tant de bo que!; si Déu ho vol |
A
-El metge diu que el nen es posarà bo. B -Déu ho faci!
Déu faci que ho endevinin.
C
-Ja ens tornarem a veure. D -Déu ho faci!
E
-Em sembla que aprovaré. F -Déu ho vulgui!
Déu vulgui que m'equivoqui, però em sembla que perdrem.

Déu vulgui que vagi bé, l'operació!

Déu i sa mare

Molta i molta gent (Ca). |

tothom, tot déu (Gir-Val), tot Perot i Guillot |
Aquests dies he hagut de telefonar a Déu i sa mare
(a molta gent).
A l'aplec hi havia Déu i sa mare!
(era ple de gent).
De la 'xarlotada' ja se'n fotia Déu i sa mare!
-Brogit Ebre-.
nota: A Mallorca, quan d'una cosa n'hi ha en abundància, es diu que 'n'hi ha per a na Bet i sa mare'.


Déu l'hagi perdonat (o Déu l'hagi ben perdonat)

Hom ho sol dir quan parla d'una persona difunta (Gir-Bar). |

Déu li perdó, al cel sia, en pau descansi |
L'avi, Déu l'hagi ben perdonat, va fer molt per a mi.

En Pere, Déu li perdó, em va regalar aquesta creu.

Sempre s'ha de dir: Déu li perdó d'un passat! (una cosa que funcionava, la va remenar i no va anar més bé, Am).

Déu me'n guard!

Expressió de qui tem alguna cosa. |

Déu no vulgui que, Déu em guardi de, Déu faci que no, Déu no ho vulga! (Val), Déu mos n'alliberi (Mall) |
D
éu ens en guard que plogui! (s'ha de batre).
A
-Si caus d'aquí, et pots fer molt de mal. B -Déu me'n guard!
C
-Demà fan el festival de l'escola. D -Déu me'n guard d'anar-hi!
Déu me'n guard d'una mala companyia per al noi.
Jo no ho he fet mai això, Déu me’n guard de fer una cosa així!
E
-Jo no em fico mai en res. F –Recony!, Déu nos en guard d'una mica més! (és molt xafardera)
Déu vos en guard d'alguna cosa, almenys pots passar, si tens la clau.
Acompanyaré la iaia a comprar, Déu nos en guard que caigués!

Déu me'n guard d'agafar cuixulí, ara; abans matava ceps en algun fondal, però arreu com ara, no.

Imaginem-nos, i Déu no ho vulgui, que hi hagués un terratrèmol... -CR-.
cuixulí: Malaltia de la vinya. Vegeu 'cuixulí', al Volum 1.
nota: 1 'Déu me'n lliuri', que s'havia dit antigament, ara no es considera una bona solució.

2 Déu me'n guard d'un ja està fet (al·ludeix a coses que ja no tenen remei, GDLC).


Déu meu!

Exclamació que pot expressar admiració, alegria, sorpresa, consternació, dolor, etc. |

Déu del cel!, valga'm Déu!, Déu de Déu!, ai Déu!, bon Déu!, Déu meu i l'àngel sant! (Am); Déu me'n guard! |
A -Han posat una bomba al tren. B -Déu meu!

Déu del cel!
Em sembla que l'he trobat –TV3-.


Déu n'hi do!

1 D'una manera bona, acceptable. |

sí, suficientment, força, prou, més que no em pensava, Déu li'n do (Bar), ausades (Val) |
A
-Llegeix bé el nen? B -Déu n'hi do!
C
-Ha anat bé la venda? D -Déu n'hi do!
2 Una cosa vella, de poc valor (Ca). |
rampoina, rebrec |
Porta una americana vella que deu ser un Déu n'hi do del seu noi.

Déu nos en guard, d'un ja està fet!

Vol dir que quan una cosa ha sortit malament, sobretot si això ha estat a causa de manca de previsió o descurança, ja no hi ha res a fer, ja no té remei (Gir-Bar). |
guarda't d'errar!, és millor preveure els perills que lamentar-se'n quan ja han passat,
s'ha d'anar alerta amb les coses irreversibles |
Alerta, que el nin pot caure de la barana; guarda't d'un ja està fet!
A -He trencat un plat! B -Déu ens guard d'un ja està fet!
(no ens empipem; si s'ha trencat, s'ha trencat; no hi ha res a fer)

Déu t'empari! (o Déu us empari!)

Es diu quan passa un captaire, si no se li vol donar res. |

no us puc fer almoina, no us puc ajudar, Déu vos faça bé, qui pot! (Mall) |
A -Que em podríeu ajudar? B
-Déu us empari!

A la fàbrica li van dir 'Déu t'empari'!
(el van tirar al carrer)


Déu te faça bo!

Locució que s'usa aplicada a persones que semblen curtes d'enteniment o que van equivocades (Ca). |

Déu et faci bo (Am), no n'hi ha més que Déu no n'hi ha posat!, què li vols dir!; ai senyor!, quin poc seny!, quina innocència! |
A
-Aquest any guanyarem la lliga i la copa (són sisens). B -Déu te faça bo!

C -El rellotge és bo, n'he pagat cinquanta euros. D -Déu et faci bo!, el meu germà en va comprar un d'igual per trenta.
A Tonis, Benets i Isidres, Déu els faci bons!
(si a algú el tens per beneit, sovint sol dur un nom d'aquests, Ca).


Déu té un bastó que pega i no fa remor

Vol dir que Déu castiga els dolents ja en aquest món (Gir). |

Déu té un bastó que pega sense remor (Bar), Déu té un bastó que pega sempre amb raó (Cavall Fort), Déu pega sense bastó |
A -
Aquell home, tant que va robar i a 50 anys ja era mort. B -Déu té un bastó que pega i no fa remor.

nota:
A Mallorca un 'ja està fet' és una cosa passada que no té remei. Hi ha la dita popular Déu mos guard d'un 'ja està fet'.

deu vegades més

Hom ho diu de qui fa una cosa molt més ben feta que un altre o de qui té moltes més coses que un altre. |

cinquanta vegades més, molt més, molt millor |
Aquesta noia canta deu vegades més bé que la Cooky Steal.

A
-En sap d'anglès? B -El parla deu vegades més bé que jo.


Déu vos faça bé, qui pot

Es diu a qui demana almoina si no se'l pot socórrer -Adagiona, Mall-. |
Déu us empari! (Gir) |
A
-Una almoina, si us plau! B -Déu us empari! (no el vols ajudar, a un pobre).

faça
: Forma arcaica de faci.

Déu vos guard (o Déu te guard, Déu lo guard)

Fórmula de salutació de qui arriba a un lloc o de qui troba una altra persona (Gir-Mall). |

bon dia, hola |
Déu vos guard, companys.

Déu lo guard, senyor Pere.

deure (+ verb)

Cal l'ús del verb 'deure' en les perífrasis de probabilitat (Copiem d'Albert Jané). Ex.:

Ja el coneixereu *. Cal dir: Ja el deveu conèixer.
Seran les nou *.
Cal dir: Deuen ser les nou
.
Ja ho sabreu *.
Cal dir: Ja ho deveu saber
.
Tindran son *.
Cal dir: Deuen tenir son.

Passaran gana *.
Cal dir: Deuen passar gana.

Anirà a treballar *.
Cal dir: Deu anar a treballar.

Se n'haurà anat *.
Cal dir: Se'n deu haver anat.

Hi haurà hagut un accident * o Habrà hagut un accident *.
Cal dir: Hi deu haver hagut un accident.

Què tindrà aquesta noia que tothom se n'enamora? *. Cal dir: Què deu tenir aquest noia que...?

nota: 1 Sí que s'admet l'us del condicional quan es basteix una hipòtesi basada en una sèrie d'informacions i d'indicis. Ex.: Els lladres haurien entrat per la porta de darrera.

2 Vegeu també 'verbs (usos erronis)'


deure'n una *


Havies fet molt per mi! (o et devia un favor!, ja t'ho mereixes!, te'n devia un! -entenent 'de favor'-; millor que te'n devia una!) -TV3-.

deure's a

Tu tens obligació amb els teus pares (o has de tenir cura de, has de procurar per, tens un deure amb, primer són els teus pares que, abans que cap altra cosa són els pares; millor que tu et deus als teus pares).

Ell ha de fer el que li diu el Borriol -un club- (o ha de lluitar pel, ha de procurar pel, té una obligació amb, primer de tot ha de ser; millorque ell es deu al Borriol) -CI-.
nota: Pensem que 'deure's a' és una construcció bona, però que són millors les altres solucions.


déus i hòsties

Molt crits. |
un gran desori, renecs, baralles |
Se sentien uns deus i hòsties ahir, en aquella casa!


deveres

Movent-se amb rapidesa (Men-Mall). |
de pressa, rabent |
Sempre caminava molt deveres i a tota hora el podien veure –Fets-.
Sempre caminava molt deveres i feia unes peuades que les sentien d’una hora enfora, semblava un soldat des temps des alemanys –Fets-.
Feien molta claredat, però es carbur es gastava massa deveres i no aguantava fins a Ciutadella –Fets-.

devers

Té valor d'indicació aproximativa (Mall, DCVB). |
cap a, prop de, aproximadament
; en direcció a |
Fins devers les nou no hi seré.
Arribà fins devers València.
Érem devers vint estudiants.