Volum 2‎ > ‎

no dormis! / no m'està bé de dir-ho

no eixir-se de regla

Fer les coses sempre de la mateixa manera, tal com s’ha decidit de fer-les en començar una activitat (Franja). |
no canviar les normes, no canviar de pensament; romandre -quelcom- invariable, inalterable, estable
|
Pel que fa al preu, no se n’eixien de regla: a xapeta
i a xapot -Encara rai...!-.
xapeta:
Moneda de cinc cèntims.
xapot:
Moneda de deu cèntims.

no em faltava sentir-ne d’altra!

Es diu quan hom està preocupat per algun motiu i encara rep qualque altra notícia adversa (Mall). |
només em faltava aquesta! (Gir),
(no en mancaria altra! -o faltaria-, no en vull sentir d'altra; Mall), això podíem fer! (Val) |
Això que m’has dit encara m’ha afectat més: no em faltava sentir-ne d’altra!

no em vingues amb falòries! (o falòrnies)
Es diu a algú quan ens vol aixecar la camisa (Franja). |
no em vinguis amb romanços! |
Que no em vinga amb falòries! -Encara rai...!-

no empatxar-se de res


Viure amb tranquil·litat (Men-Mall). |

no tenir cap maldecap, no preocupar-se per res, no posar-se pedres al fetge |

Era un home fadrí que no s’empatxava de res: en es lloc el mantenien, li rentaven sa roba i boni bé el vestien
-Fets-.
boni:
Quasi, gairebé.

no en digues d'altra

Es diu a una persona per indicar que ja no cal afegir res més, sobretot quan ja té tota la raó (Mall). |
ja tens raó, és ben veritat, i tant, ja ho pots ben dir, tens tota la raó (Mall) |
A
-La maniobra política d'en Jeroni és una porcada. B -No en digues d'altra.

no en mancaria altra! (o faltaria)

Es diu per rebutjar allò que hom ha escoltat. |
no caldria sinó!, no faltaria sinó, només faltaria!, només caldria!, no faltaria més! |
No em mancaria altra que tants d’amics com tenc, fossen amics de barret!
-Rondalla Mn. Alcover-.
nota:
Les solucions "no caldria sinó!" i "no faltaria sinó" solen ser considerades les més bones.

no en parlem pus

Vol dir que no cal parlar més sobre un assumpte determinat (Mall). |
no en parlem més, no se'n parli més |
Bé, Joan, ja està tot arreglat, no en parlem pus.

Et quedaràs i que no se'n parli més
–Llibre-.


no en treuen tant d'una roca (o d'una pedra)

Es diu per referir-se a un guany relativament petit, però que tampoc no és menyspreable (Mall). |
ja s'ho val, no m'han pas retratat |
No és que hagi fet un gran negoci, però ja em conform, no en treuen tant d’una roca.

no en ve mai una de tota sola

Significa que les desgràcies no solen venir mai soles (Mall). |
les desgràcies no van mai soles; qui està de pega, amb els collons ensopega; benvolgut sigues, mal, si véns tot sol |
Fa un mes va morir sa mare i ara s’ha mort sa dona, ja diuen que no en ve mai una de tota sola.

no enganyar

Ésser algú tal com aparenta. |
ja es veu, ja ho mostra
|
És molt curt, aquests noi: no enganya.

Aquest no l'enganyarà!
(vol dir que anirà de dret al gra en qüestió de sexe, Am)

Li vaig ventar un parell de bufetades. No el vaig pas enganyar
(ja l'havia avisat, Am).


no entèmer-se de res
No veure les coses que passen (Men-Mall). |
no adonar-se, no apercebre’s, no atalaiar-se, no notar, no témer |
I de sa febre que tenia no es va entèmer de res –Fets-.
Vés-li al darrere sense que ell se n’entemi i mira què fa –Fets-.
No s'entemien de res fins es diumenge (no s’assabentaven de res) –Fets-.

no entendre's de

No saber res d'algun tema (Mall). |
no entendre-hi res, no saber-ne un borrall, no entendre-hi futil·la (Bar), ser llec en alguna cosa |

Jo, de futbol, no me n'entenc gens.


no 'enterar-se' *

Tu no ho entens, això! (o tu no hi lluques!, no en papes ni una, no t'adones de res!; no que no t'enteres!, no t'enteres de res) –CR-


no és cosa que

No és adequat fer quelcom (Mall). |
no és cosa adient, apropiada, correcta; no està bé, no és bo, hem d'evitar |
Perquè tampoc no és cosa que uns ignorants poca-soltes facin perdre el temps a un rei -Adagiona-.

no es farratge per a aquest ase

Vol dir que una cosa és molt mala d’aconseguir per algú (Men). |

no serà per a tu, vols picar massa alt
|
Na Candela és molt rica i culta: no es farratge per a aquest ase
(no et voldrà a tu, que no ets com ella).

no és grassa la gallina que té menester de la veïna

Es diu de qui aparentment és ric però, mirant bé, necessita l’ajuda dels altres per a viure (l’Alguer).
no és pas a tu sol, que et passa; això no passa pas només a una persona; també passa a altres persones, això ja passa |
A –
Quan comença la tardor, cada any em marejo. B -No és pas a tu sol, que et passa.

no és or tot tot que lluu

Vegeu 'les aparences enganyen'

no és pagat per riure!

Es diu per a indicar que un fet o una circumstància determinada ja ens va bé, si ens fa riure (Mall). |
riure no té preu, aquest riure no és pagat amb diners |
Amic meu, tot plegat ha estat divertit, no és pagat per riure!
 

no és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca

Tothom es mou pel seu interès|
no et fiïs de qui et fa l'amic, (és pel teu calé que fa bona cara el botiguer, per la pela balla la gitana, ningú no dóna un pa si no rep una coca; Tresponts) |

A -Ara som molt amics, en Ricard i jo. B -No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca (et fa l'amic perquè et vol demanar algun favor).
nota: Aquest dita també es diu en castellà.


no es poden fer truites sense trencar ous

Cal prendre decisions, encara que a algú no li agradin -Adagiona-.
les coses s'han de preparar; tot demana un esforç; quan cal, s'ha d'actuar; s'ha de ser decidit
|
nota:
Proverbi usual en moltes llengües, potser d’origen xinès. El DCVB recull "Sense trencar ous no es fan truites".

no es pot estar pertot, fer migdiada i guardar l'hort

Quan es fa una cosa, s’ha d’estar per aquella cosa (Tresponts). |
no es pot repicar i anar a la processó (Gir-Bar), no es poden fer dues feines alhora; voler bufar i beure, voler ser a l’hort i a la vinya; qui a dos amos vol servir, l’un o l’altre ha de trair, beure i bufar no pot ser (Empordà) |
A -
Mentre era a comprar se m’ha encès la cuina. Quina fumerola que hi he trobat! B –Noia, no es pot estar pertot, fer migdiada i guardar l’hort!

no es romprà mai
cap os!

Es diu de qui no es cansa ni fa gaire feina (Mall). |
no es trencarà mai cap os!, té l'esquena dreta, li fa mal l'os Bertran, té l'os d'en Bertran |

En Jaume és molt gandul, no es romprà mai cap os.


no és tot u, haver menjat o estar dejú

Les coses es veuen diferent segons la situació de cada persona -Adagiona-. |
les coses es veuen diferent amb l'estómac ple |
 

no escoltar raons (o no admetre)

No fer cas dels consells dels altres (Mall). |
anar -algú- a la seva, fer la seva, no voler escoltar els altres,
no entendre's de raons, no tenir miraments, no tenir consideració, tirar pel camí del mig |
Sense escoltar raons, aquell betzol amollà aquestes paraules -
Adagiona-.

L'han advertit del perill però, com que ell no escolta raons, farà el que voldrà.


no escoltar-se *

No se senten bé les paraules del metge (no no s'escolten bé) -C33-.
No el sentim amb claredat
(no no l’escoltem amb claredat) -CR-.
nota: En català 'sentir' i 'escoltar' no tenen els mateixos usos que en castellà.

no escopir es pinyol

No tenir cap dificultat per a fer una cosa (Mall). |

sense esforçar-se, sense suar, sense trencar-s'hi el cap (en coses de cap) |

N’Amadeu no ha de menester escopir es pinyol per fer-ho bé.

no ésser acabador

Haver-hi un excés de feina (Men-Mall). |
haver-hi una feinada; no poder-se explicar, no tenir ni fi ni compte (Gir) |
M'han vingut a tallar els arbres i la porqueria que han deixat no és acabadora!

no ésser altre que *

Gol del dorsal 6, en Martí (o que és en Martí; gol del dorsal 6, qui voleu que sigui?, en Martí!; millor que que no és altre que Martí) -TV2-.

Em roben les maduixes de l'hort, i és ell (o i no és ningú més que ell, i segur que és ell, i qui voleu que sigui sinó ell?; millor que i no és altre que ell).
L'objectiu és pujar de categoria
(o només tenim un objectiu; millor que no és altre que) -TV3-.

La solució ha de ser reduir la contaminació
(o no hi ha solució si no reduïm; millor que no pot ser una altra que) -TV3-.


no ésser blat net *

No jugava gaire net -el negociant- (o no era prou honrat, semblava una cosa i n’era una altra, hi havia marro, no era tan bo com el pintaven; no no era blat net) -Séquies-.

no ésser de plorar

No ésser important una dissort (Men). |
no valer la pena, no pagar la pena |
No ploris, que no és de plorar aquest al·lot.

no ésser de rebut *

Aquesta política no es pot admetre (o no s’hi val, no és justa, no pot ser, no és prenedora, no és acceptable, no és admissible, no és tolerable, és impresentable; no no és de rebut) –Avui-.
El que ja no es pot acceptar és que se’ns doni bou per bèstia grossa (no no és de rebut).

no ésser debades

Cal pagar (Val) |
ésser pagant, haver-se de gratar la butxaca; no ésser d'arròs |
Ací no és res debades –Saó-.
La veritat és que com hui tot està car i poques coses tens debades, quan algunes te les oferixen, les agraïxes –Las Provincias-.
Han volgut entrar al teatre debades.
nota: debades, a Mallorca significa "inútilment, sense aconseguir allò que hom volia". Ex.: Tot va ser debades -Mall-.

no ésser gran cosa
.

Hom ho diu de les persones petites i poc ufanoses. També de les persones pobres. |
ésser minso, desnerit; n
o ésser res de l'altre món |
No és gaire gran cosa, aquella criatura.

No som gran cosa, nosaltres
(Anglès és un poble petit).
nota: Vegeu també '
no (+ infinitiu)' gran cosa'

no ésser pagador

Es diu d'una quantitat de molt de valor, mala de pagar per una economia petita (Men). |
de mal pagar, difícil de pagar, molt car, d’un preu prohibitiu |
Sa broma m’ha costat vuitanta duros, açò no és pagador!
–Fets-

no estar gaire a

Locució verbal que s’usa per assenyalar que hom no haurà d’esperar gaire temps a rebre quelcom o qualcú (Mall). |
no haver d’esperar |
Supòs que no estareu gaire a rebre els llibres que us vaig prometre.


no estar llatí

No estar prou bé de salut (Gir-Val). |
tenir una indisposició, no estar fi, no estar catòlic |
Fa dos dies que no estic gaire llatina.

no estar-se de

Vegeu 'estar-se de'


no et quedaràs per mostra

Es diu d'una persona que no és cap llumenera (Men). |
n’hi ha de més trempats |
Encara que et pensis que ho saps tot no et quedaràs per mostra.

no fa res

Es diu per indicar la insignificança d’un fet o la seva manca d’importància (Mall). |
(tant li fa, no hi fa res Gir) |
Bé, no fa res, ja trobaré on m’entenguin. Mentrestant heu perdut un client -Migjorn-.

no faltaria més! (o no faltava més!) *

Vegeu “faltaria més!”.

no fer bafa de vent

No fer gens de vent (Men). |
no passar cap aire, no fer un buf de vent (Mall) |
Aquella matinada d’agost no feia bafa de vent
–Fets-.

no fer cap (+ adjectiu)

Intensifica la negació. |
no fer gens, no fer gota |

Aquest hivern no fa cap fred.
Avui no passa cap aire.

no fer cara d’homo

Tenir mal aspecte físic per causa del cansament, de la por, etc (Men). |
no semblar ell; estar extenuat, baldat, rendit, mig mort |
Quan va arribar on era l’amo no feia cara d’homo, de ses grans corregudes que havia fet
–Fets-.

no fer dos mots (a una qüestió)

No posar-hi cap objecció (Mall). |
no posar-hi inconvenients, no dir res més |
De tot d’una, els companys de Secció no hi feren dos mots -Bruixat-.

no fer falta anar molt enllà per

Expressió que indica que no és necessari tenir molta comprensió o clarividència per a adonar-se de quelcom (Mall). |
no ésser necessari ésser gaire intel·ligent, no caldre ésser gaire perspicaç, no fer falta desplegar gaire (Gir) |
No fa falta anar molt enllà per a adonar-se de com ha canviat el món
-Cent per cent-.

no fer-ne de bona

No fer més que malifetes (Mall). |
no fer res de bo, no fer-ne cap de bé, fer-ne de les seves (Mall) |
Aquest al·lot és un desastre, no en fa de bona.


no fer ni brot

No treballar gens. |
no fer res, galvanejar, dropejar, gratar-se l’esquena -o la panxa- |
Nena, no has fet ni brot, encara!
A -N'hi ha que no fan ni brot, a la meva empresa. B –Però a l’hora de cobrar hi deuen ser. A -Això sí, no se’n descuiden pas. Jaume no fa ni un brot (Val)

no fer ni extrem

No fer ni cas d’algú o d’alguna cosa (Val). |
no fer ni fred ni calor, no escalfar ni refredar, tant donar-se, ésser indiferent |
Ix tant per la tele que, quan el veig pel poble, no em fa ni extrem.

no fer ni un gallet

Significa no fer diners, treure poc profit monetari d’una cosa (Val). |
no fer ni cinc de calaix |
Mai no va fer ni un gallet -Temps-.
Treballava com un burro, però mai no va fer ni un gallet.

no fer ombra a sa terra

Estar molt magre o escanyolit (Mall). |
(no fer ombra, no tenir per on agafar, ésser prim com una canya Mall) |
En Joanet és molt prim, no fa ombra a sa terra.

no fer passa dreta

Ésser, moralment, molt dolent o roí (Mall). |
anar malament, anar pel mal camí, anar desencaminat, no donar passa dreta |
En Cuera era un bandejat que no donava passa dreta –Llibre-.

no fer s'alçada d'un ca assegut (o ajagut)

Esser molt menut (Mall). |
ésser un nap, ésser un nap-buf, (no fer un pam d'alçada, faltar a qualcú s'aigua des créixer Mall) |
Saps que n'és, de menut, no fa s'alçada d'un ca assegut.


no fos cosa que (o cosa)

Ho diu qui deixa de fer o de dir coses per evitar maldecaps (Mall). |
mirem de prevenir, no fos cas que
(Gir) |
Cregué millor no ficar-s’hi i fer-se’n enfora, no fos cosa que en sortís escaldat
-Adagiona-.

no fotem faves!

Locució que designa un to d’alarma o prevenció davant un perill o un engany (Mall). |
no fotem!, no cardem!, no diguem bestieses!, no emprenyem! (Mall) |
La situació lingüística era molt millor que la que hi ha ara: no fotem faves! -Lluc.
Si sabem una cosa, no juguem a dissimular: no fotem el burro!

No fotem el boig!: atura l'ordinador, que trona! (es pot malmetre).

no haver de menester ram

Significa que una cosa bona no ha de menester que se'n faci propaganda (Mall). |
no necessitar propaganda, no caldre padrina |
Aquest vi no ha de menester ram, perquè és de vinya nova -Adagiona-.
nota: La gent gran encara recorda que hi havia, als pobles, cases particulars que venien vi, i per a indicar-ho penjaven un ram de pi sobre el portal. En alguns llocs de la Península, qui posava un ram sobre el portal de casa seva eren les prostitutes, i per això els digueren ‘rameras’ -Mall-).

no haver de mester padrins (o menester)

Elogiar-se un mateix, no necessitar els elogis d’altri (Mall-Gir). |
alabar-se, lloar-se, ésser-li a algú els carrers i places estrets per passar; alaba't ruc, que a vendre et duc |
En Miquel es creu que ho fa tot bé, i n’està ben satisfet; no ha de mester padrins.
Carall, Joan!, no has pas de menester padrins, tu!
(a un que s'alaba)

no haver gitat les claus a la marina

Tenir encara esperança (l’Alguer). |
encara no és tot perdut |
nota: No en coneixem l'origen. 

no haver-hi perill

Vol dir que una cosa no passarà. |

això no serà pas d'aquesta manera, de cap manera |
No hi ha pas perill que caigui, la paret
(és forta).

No hi ha pas perill que s'adormi!
(ha pres cafè)

Un pollastre o un conill perdria, senyora; una criatura, no hi ha pas perill!
(hom ho diu a una dona que cerca el nen).

No hi ha pas perill que plogui.

no haver-hi res que s'esperi tant com la feina

Ho diu qui no té gaires ganes de fer una feina o d'acabar-la (Gir-Lleida) |

no vagis de pressa!, (diumenge treballaria, si en fos dia; gastar més cul de calces que espardenyes, malaguanyat pa que menja -un gandul-; -Tresponts-) |

A -Avui no acabarem. B -Ja ho farem un altre dia: no hi ha res que s'esperi tant com la feina!


no haver-hi tant per tant

No haver-hi causa suficient per a allò que es diu o es fa. |
no haver-n’hi per tant, no calia tant |

És massa gros aquest obsequi del preciosíssim pergamí; no hi havia tant per tant...
-Bruixat-.

no haver-n'hi per a tastes

Haver-hi molt poc d’una cosa o, havent-n’hi prou, ser molt desitjada. També s’aplica a persones molt benvolgudes (Val). |
no se’n veuran els dits, no n'hi haurà pas per a tothom qui en vulgui (es diu d'una cosa bona, Gir) |
Quan nasca la xiqueta, no n’hi haurà per a tastes.
El vi que heu comprat és tan bo que no n’hi haurà ni per a tastes.
Carall que n’ets de trempada! No n’hi haurà pas per a tothom qui en vulgui (es diu a una noia casadora).

no haver romput mai un plat (o trencat)

Ésser o semblar molt innocent (Men-Mall). |
no haver trencat cap plat ni cap olla, no haver vist cap ase volar (Bar)
, caure del niu, no haver vist cap ase volar (Lleida) |
Aquelles pobres al·lotes, que no havien romput mai un plat, es van trastornar tant que no tenien paraules per dir
-Fets-.
Fa cara de bon noi, sembla que no ha trencat mai cap plat.
Noia, sembla que no hagis vist mai cap ase volar
(se sorprèn d'una cosa que és freqüent).

No us creguéssiu pas que les innovacions només ens portaven problemes als prehistòrics, que com vulgarment es diu, no havíem vist volar un ase.
-Confidències-.

no hi ha cap puta que no dugui sort

Vol dir que les persones desvergonyides sempre tenen fortuna (Mall). |
totes les putes tenen llet (Gir), tenir més sort que les bruixes (DCVB) |
Tan cràpula com és i encara tot li sortí bé, ja diuen que no hi ha cap puta que no dugui sort.

no hi ha temps que no torni

Es diu per indicar que els fets o circumstàncies, al cap de cert temps, es repeteixen i determinen esdeveniments semblants als que ja havien ocorregut (Mall). |
tot torna
, la vida és cíclica, les modes van i vénen |
El que està passant ara ja havia passat en temps dels nostres padrins: no hi ha temps que no torni.
Qui sap si els joves tornaran a agafar afecció a assecar figues i cantaran cançons de figueraler. Es diu que no hi ha temps que no torni
–Nous escrits-.

no hi haurà sang

No passarà res de greu. |

no passarà ben res!, no hi patiu, no s'hi farà sang, no tingueu por, hi haurà seny, faran les paus, la sang no arribarà a la mar (DCVB), la sang no arribarà al riu! (DIEC) |
A -Com criden! -en una discussió- B -No hi patiu, no hi haurà pas sang.

Esperem que la sang no arribi al riu
-Avui-.


no ho facis i no ho diran

Significa que si hom actua correctament i fa les coses bé no murmuraran d’ell (Moixonies, Mall). |
no donis motius i no t'ho diran |
Has d’anar molt alerta amb allò que volies fer; no ho facis i no ho diran, i no et faran tornar vermella.
nota: Mossèn Alcover solia donar aquest consell i hi afegia: Si fins i tot el que no es fa se sap, afigura't tu si se sabrà allò que has fet.

no ho saps a mitges!

La persona de la qual parlem té el defecte que dius tu, però encara molt més del que et penses (Am). |

encara és pitjor, més i tot! |
A -És molt embultlladora
(diu mentides, embolica les coses). B –No ho sabeu pas a mitges! (Am)

C –És xafardera! D –No ho saps pas a mitges!
E –És com una criatura, el teu home. F –No ho saps pas a mitges!

no la pensen que no la fan!

1 S'usa per expressar que s’ha fet una cosa molt ràpidament, només pensar-ho i sense
reflexionar gaire (Val).

pensat i fet |

El més graciós és que duien una bandera de la falla en la motxilla, no la pensen que la fan! Manel i el seu avi són dos insensats.
Tenen fama de trapelles i se l’han guanyada a pols perquè no la pensen que no la fan!

2 Fer tot allò possible i sense escatimar recursos (Val.) |
no s’estan de res |

Esta gentola del SAM no la pensen que no la fan!