Volum 2‎ > ‎

no dormis! / no m'està bé de dir-ho

no dormis!

No et distreguis (Gir-Mall). |

no badis! (Gir-Mall), no t'encantis! |

No dormis, que perdrem!
Poc dormen, les caixes! Et cobren comissions, si no et queixes.

Què dorms! (li cau el gelat)


no eixir-se de regla


Fer les coses sempre de la mateixa manera, tal com s’ha decidit de fer-les en començar una activitat (Franja). |
no canviar les normes, no canviar de pensament; romandre -quelcom- invariable, inalterable, estable
|
Pel que fa al preu, no se n’eixien de regla: a xapeta
i a xapot -Encara rai...!-.
xapeta:
Moneda de cinc cèntims.
xapot:
Moneda de deu cèntims.

no el demanaves?

Se sol dir quan es presenta algú de qui s'estava parlant (Gir-Mall). |

no es pot dir mal que no surti l'animal, més aviat n'haguéssim parlat!, ja el tenim aquí; qui del llop parla, a prop li surt (Moià), no el demanaves?; parlant del ruc, per la porta surt! (Pallars) |

Aquí el teniu: no el demanàveu? (arriba)

Mira el gos: no el demanaves?

Goita, ja tenim la Dolors aquí: no la demanaves?

No el demanaves? (parlàvem d'ell i ja el tenim aquí)

A -Ja ens tornem a trobar. Avui només ens trobem. B -Val per les vegades que no ens trobem (Am).

Mira! -diu la Dana mofant-se'n tot fluixet-: parlant del ruc, per la porta surt -un forat-.

goita: Guaita

no el trauràs pas d'aquí!

No canviarà pas de parer ni de manera de fer. |

no el faràs pas canviar d'opinió -o de pensament-, no li faràs pas entendre, té una idea fixa, és tossut, no canvia d'idea, no el convenceràs pas; no voler-s'hi entendre |

Si fa vint anys que diu el mateix, no el trauràs pas d'aquí.

No el podien treure d'aquí (deia que els abrics s'han de deixar a l'entrada).

No els ho pots pas fer entendre que sense conservants aniria millor.

Vol comprar un pis lluny del centre i no la treus pas d'aquí
Per mi ens refredem a la nit perquè suem: a mi no em trauran pas d'aquí
.
Li van dir que no podia aparcar a la plaça i no s'hi va entendre (encara ho fa).
Li insinuen que no la volen, però ella és molt enganxosa i no s'hi vol entendre (encara hi va).

no el treguis enlloc!

No el posis d'exemple. Se sol dir d'una persona inculta o mal educada (Am). |

qui em véns a treure!, amb qui em surts!, no ésser presentable |
A
-En Joan ho ha sabut fer: a cap edat s'ha jubilat! B -Aquell, no el treguis enlloc!
Té un home que no és presentable
(és bast).

no els pots pas tapar la boca!

Si et critiquen, no t'enfadis. |
agafa-t'ho bé, deixa'ls dir, no t'hi amoïnis |
A
-Em diuen que venc molt car. B -I què vol dir? No els pots pas tapar la boca, a la gent!

no em busquis el cos, que em trobaràs l'ànima

Advertiment seriós (Bar). |

no em provoquis!; no em busquis, que em trobaràs ! (Gir) |
No em busquis el cos, que em trobaràs l'ànima!
(calla o et faré una cara nova)
No em busquis pas!
(està empipada i l'altre li fa bromes)

no em callaran! *

Tinc raó i no em faran callar! -Gir-Val-Mall- o i no callaré! -Gir-Val-; no i no em callaran!, no em callaran la boca!)

no em diguis *

A -L'ha fet el nen, el dibuix? B -Sí. A -Què dius ara! (o què dius!, vols dir?; no no em diguis!)

C -Ja és aquí? B -Sí. A -Què dius ara! (o què dius!; no no em diguis!)

no em diguis més *

A -Em sembla que la cinta la té l'Ambròs. B -Ja bo pots ben dir! (o segur que sí, ja tens raó, no diguis pas res més, no cal que diguis res més; no no em diguis més) -TV3-.

no em diguis que...?

Manera de dir que denota sorpresa o que fa servir qui vol la confirmació d'allò que diu. |

què dius, ara?; com és, això? |
No em diguis que tu també hi vas!

No em diguis que has vingut sola!
(sorpresa) -TV3-
No em digueu que no és bonic, aquest campanar!

No em diguis que no s'hi està bé, aquí!

No em diguis que tens por!
(o no em diràs que tens por!)

no em facis enraonar!

Ho sol dir qui sap coses negatives d'algú, quan aquesta mateixa persona el provoca d'alguna manera. |

no em provoquis, que xerraré; val més que callis, mira que diré veritats! |
No em feu enraonar!
(diria veritats, no em provoqueu)
nota: 'No em facis enraonar!' també es diu molt en castellà.

no em faltava sentir-ne d’altra!

Es diu quan hom està preocupat per algun motiu i encara rep qualque altra notícia adversa (Mall). |
només em faltava aquesta! (Gir),
(no en mancaria altra! -o faltaria-, no en vull sentir d'altra; Mall), això podíem fer! (Val) |
Això que m’has dit encara m’ha afectat més: no em faltava sentir-ne d’altra!

no em fotràs pas tu!

Això que dius no em convé. |

no m'enganyaràs pas, no et faré pas cas, no m’emprenyaràs pas tu! (Ca) |
A
-Els diumenges hauries d'anar a vigilar-la. B -No em fotràs pas tu! (és molt carregosa)
C
-Menja més! D -No em fotràs pas tu! (m'engreixaria)
No em fotreu pas, anar a caminar al juliol, al pic del sol.

E -
Aquest gos l'hauries de deixar anar, quan et passeges. F -No em fotràs pas tu! En acabat no el podria agafar (és jove).
No el veig pas apte per anar per aquestes carreteres: no m'emprenyarà pas ell!
(un vell el convida a pujat al seu cotxe).
No m'emprenyaràs pas tu! -vaig pensar-
(em volia posar una injecció cada mes per calmant).
nota: A Mallorca els sinònims són usuals sense "pas". ("Pas" només és utilitzat com a substantiu postverbal de "passar".

no em mireu a mi

No feu o no deixeu de fer una cosa per culpa meva (Gir-Mall). |

no quedeu per mi, feu-ho encara que jo no ho faci o que a mi no m'agradi, feu-ho com us sembli, no tingueu en compte el meu parer |
Si voleu guaitar una pel·lícula, guaiteu-la: no em mireu pas a mi
(a la TV).
Compreu-ne, no em mireu pas a mi
(a ell no li agraden).
Vés-hi, no ens miris pas a nosaltres
(nosaltres ens quedem aquí).
Menja tant com vulguis, tu: no em miris pas a mi
(jo tinc mal de ventre i no menjo gaire).

no em rallis! *

No m'atabalis! (o no m'empipis!, no m'emprenyis!, no em toquis els rosaris -o els collons, la pera-, no em maregis! -Gir-Val-, no m'escalfis el cap! -Gir-Val-; no no em rallis).

nota: 'No em rallis' és un dels centenars de barbarismes que ha gaudit de la promoció desinteressada de TV3, sempre ben acaronada pels vents de ponent.

no em tremolarà la mà! (o: no em tremolaran les cames!)

Vegeu 'tremolar les cames'

no em va

vegeu 'anar -una cosa-'

no em va ni em ve (o: ni em va ni em ve) *

A mi aquest tema no m'interessa (o m'és indiferent, tant se me'n fot -Gir-Val-, no em preocupa, tant se me'n dóna, tant m'és, no em ve d'aquí; no a mi, això, ni em va ni em ve) -TV3-.

El Maccabi no s'hi juga res en aquest partit (o aquest partit no li interessa gaire, no és important; li és igual si perd aquest partit; no al Maccabi ni li va ni li ve en el partit d'avui) -CR-.


no em vingues amb falòries! (o falòrnies)
Es diu a algú quan ens vol aixecar la camisa (Franja). |
no em vinguis amb romanços! |
Que no em vinga amb falòries! -Encara rai...!-

no em vingueu amb orgues!

Ho diu algú quan li proposen de fer coses que no li convenen o que no li interessen. |

no em vingueu amb punyetes (Gir-Mall), amb cançons, amb brocs, amb romanços; emprenyar la paciència |

Tu em vols fer entendre una cosa i jo la veig d'una manera diferent; per tant, no em vinguis amb orgues.

A -Has deixat la fruita a casa. B -No em vingueu amb orgues, a mi: jo la fruita no l'havia pas de dur.

No em vingueu amb brocs amb els veïns: jo vull les coses clares.

No em vinguis pas a llegir, aquí a l'hospital (no ho vol fer, o no s'ha de fer).

No emprenyeu la paciència, aquí! (aneu a xerrar més enllà)

nota: 1 Pensem que 'no em vinguis amb conya marinera' i 'no em vinguis amb mandangues' no són bones solucions.

2 Pensem que no és correcte de dir 'no em vinguis amb aquestes'.


no empatxar-se de res


Viure amb tranquil·litat (Men-Mall). |

no tenir cap maldecap, no preocupar-se per res, no posar-se pedres al fetge |

Era un home fadrí que no s’empatxava de res: en es lloc el mantenien, li rentaven sa roba i boni bé el vestien
-Fets-.

no 'emputxeu'! **

Senyoreta, m'han ventat una empenta -o una espenta-! (o m'han tirat una empenta, m'han fumut -o fotut- una espenta, m'han donat una empenta, m'han empès -Gir-Mall-, m'han espentat -Val-, m'han tirat una sempenta! -Mall-; no m'han 'emputxat')
nota: Del fet d'empènyer a algú de manera violenta se n'ha dit sempre ventar, tirar o donar una empenta -o espenta en algun lloc-. Com que en castellà aquesta acció es diu amb un sol mot, ja teniu, per mimetisme, a criatures i mestres d'arreu del país 'emputxant'. Deu ser per allò que diuen de fer el català més obert, més fàcil.

boni: Quasi, gairebé.


no en digues d'altra

Es diu a una persona per indicar que ja no cal afegir res més, sobretot quan ja té tota la raó (Mall). |
ja tens raó, és ben veritat, i tant, ja ho pots ben dir, tens tota la raó (Mall) |
A
-La maniobra política d'en Jeroni és una porcada. B -No en digues d'altra.

no en farem res de dir el rosari, si no hi ha devoció

Vegeu 'què en farem de dir el rosari, si no hi ha devoció?'

no en faries pas res

Encara que els altres pensin d'una altra manera, jo penso d'aquesta altra. |

jo sóc així, jo ho veig d'aquesta manera, m'és igual això que tu dius |

A -És molt lletja, aquesta noia. B -No en faries pas res, però jo m'hi casaria.

Sóc tan burro que treballo sempre: no en faries pas res!


no en mancaria altra! (o faltaria)

Es diu per rebutjar allò que hom ha escoltat. |
no caldria sinó!, no faltaria sinó, només faltaria!, només caldria!, no faltaria més! |
No em mancaria altra que tants d’amics com tenc, fossen amics de barret!
-Rondalla Mn. Alcover-.
nota:
Les solucions "no caldria sinó!" i "no faltaria sinó" solen ser considerades les més bones.

no en parlem més

1 Deixem aquest tema (Gir-Mall). |

oblida-ho; deixem-ho córrer, ho deixem per fet (Ca), no en vull saber res més, que no se'n parli més, no em parlem pus (Mall) |
A
-Què deies? B -No en parlem més (no val la pena de parlar-ne).
Han afrancesat el Rosselló, i d'Occitània ja no
en parlem!
2 Ho diu qui nega allò que un altre afirma. |

ja pots comptar!, ja pots pensar! |

A -
Ets el més trempat. B -No em parlem més (que no).
C –
Se't veu enamorat. D –Sí, no en parlem pas més!
E -
Tens un fill molt trempat. F -Sí, no en parlem pas més!
G
-Era un bon home. H -No en parlem pas més! (ho dubta).

no en parlem pus

Vol dir que no cal parlar més sobre un assumpte determinat (Mall). |
no en parlem més, no se'n parli més |
Bé, Joan, ja està tot arreglat, no en parlem pus.

Et quedaràs i que no se'n parli més
–Llibre-.


no en treuen tant d'una roca (o d'una pedra)

Es diu per referir-se a un guany relativament petit, però que tampoc no és menyspreable (Mall). |
ja s'ho val, no m'han pas retratat |
No és que hagi fet un gran negoci, però ja em conform, no en treuen tant d’una roca.

no en va

Vegeu 'en va'

no en ve mai una de tota sola

Significa que les desgràcies no solen venir mai soles (Mall). |
les desgràcies no van mai soles; qui està de pega, amb els collons ensopega; benvolgut sigues, mal, si véns tot sol |
Fa un mes va morir sa mare i ara s’ha mort sa dona, ja diuen que no en ve mai una de tota sola.

no en volia pas saber de més fresques!

Indica sorpresa. |

aquesta sí que és bona!, em deixes parat!, què dius, ara!; no veure'n mai de més fresques (Bar) |
A -
Aquells, tan renyits que eren, han tornat les paus. B -No en volia pas saber de més fresques!
Deien que no tenia diners i ara ha comprat una casa nova: no en volia pas saber de més fresques!

C
-La nena és a Roma i la seva mare cada matí la truca per despertar-la. D -No en volia sentir de més fresques!

no encertar a comprendre (o: a recordar)*

No entenc per què el navarrès no ataca -ciclisme- (o em costa d'entendre com és que el..., no comprenc com és que...; millor que no encerto a comprendre per què...) -Avui-.

M'ho va dir, però ara no ho recordo (o ara no hi caic, ara no em ve a la memòria; millor que ara no encerto a recordar-ho).

no enfonsar-se el món

Vegeu 'encara que s'ensorri el món'

no enganxar *

Aquestes cadires aquí no hi queden bé (o no s'hi adiuen, no fan conjunt, no hi escauen; no aquestes cadires aquí no hi enganxen) -C33-.

Aquesta noia té un somriure que s'encomana (o que es contagia; no que enganxa).

no enganyar

Ésser algú tal com aparenta. |
ja es veu, ja ho mostra
|
És molt curt, aquests noi: no enganya.

Aquest no l'enganyarà!
(vol dir que anirà de dret al gra en qüestió de sexe, Am)

Li vaig ventar un parell de bufetades. No el vaig pas enganyar
(ja l'havia avisat, Am).

no enraonar per no ofendre (o: no parlar)

No enraonar gaire, de vegades per causa de la timidesa. |

ésser callat, tímid, vergonyós, poc enraonador; no estendre's (Ca) |

És poc enraonador, aquell noi: no enraona per no ofendre.

És una dona que parla poc: no s’estén pas mai.

És un noi que no parla per no ofendre.

no ens enganyem

Les coses són d'aquesta manera (Gir-Mall). |

no ens hem pas d'enganyar, no ens vulguem enganyar, no diguem una cosa per altra, siguem clars, ja ens coneixem |

A la majoria de les cases cuinen les dones: no ens enganyem.

Tampoc no ens hem d'enganyar: feia papers secundaris.

Saber anglès em feia il·lusió: no ens hem pas hem d'enganyar.

no ensopegar-ne cap

No fer -o no dir- res bé. |

no endevinar-ne cap, no dir-ne cap de bé, no enfilar (Am); no deixar de |
No te n'ensopego cap, avui!
(ronca, rondina)
D'ignorants per amunt no ens en va deixar!
(l'inspector, quan els mestres li vam dir que els nens a set anys ja havien de saber llegir)
Poc enfila, aquest home!
(un vell, un borratxo)
A -
No en sé res ni l'he vist mai tampoc, aquest home que dieu. B -Aquest vell poc les ensopega totes (li parlen d'un seu cosí).
nota: A Mallorca popularment es diu 'sopegar' i 'sopegada'.


no entèmer-se de res
No veure les coses que passen (Men-Mall). |
no adonar-se, no apercebre’s, no atalaiar-se, no notar, no témer |
I de sa febre que tenia no es va entèmer de res –Fets-.
Vés-li al darrere sense que ell se n’entemi i mira què fa –Fets-.
No s'entemien de res fins es diumenge (no s’assabentaven de res) –Fets-.

no entendre de *

El missatge catòlic no mira fronteres (o va més enllà de les fronteres, travessa les fronteres, no s'atura a les fronteres; no no entén de fronteres) –Dialogal-.

El futbol és un negoci: no té res a veure amb els sentiments (o els sentiments són una altra cosa; no no entén de sentiments) -Presència-.

nota: Vegeu també 'entendre de'

no entendre ni papa *

És un home que no sap explicar: els alumnes no hi entenen ni fava -Ca- (o no hi entenen ben res; no hi entenen ni una paraula -Gir-Val-, no hi entenen ni un borrall -Gir-Val-, gens ni mica, gota; no no hi entenen ni papa).


no entendre's de

No saber res d'algun tema (Mall). |
no entendre-hi res, no saber-ne un borrall, no entendre-hi futil·la (Bar), ser llec en alguna cosa |

Jo, de futbol, no me n'entenc gens.

no entendre-s'hi

1 No comprendre prou bé una situació (Gir-Mall). |

no veure-ho prou clar, no entendre, no treure l'entrellat -o el trellat- |

Quan canten amb dues veus, jo no m'hi entenc.

2 No acceptar, algú, un nom. |

no vull aquest nom, no em reconec amb aquest nom |

Quan em diuen Angeleta, no m'agrada: no m'hi entenc.

La Bíblia Valenciana es va posar sota l'empara del bisbe de Castelló, perquè del de València no en treien trellat –Saó-.
No n'he pogut treure mai l'entrellat -Pla-.


no 'enterar-se' *

Tu no ho entens, això! (o tu no hi lluques!, no en papes ni una, no t'adones de res!; no que no t'enteres!, no t'enteres de res) –CR-

no entrar-hi

No copsar, algú, el sentit d'allò que li expliquen o no voler-ho entendre (Gir-Val-Men-Mall). |

no comprendre, no entendre, no capir; ésser curt de gambals, ésser curt d'enteniment, no llucar-hi, no allargar gaire; no explicar-se |

Ja li he dit deu vegades, però com que no hi entra pas! (que la cadena del gos és massa curta i n'ha de comprar una altra).

Vénen d'un en un, els anys, sense adonar-te'n, i poc hi entres (no ho entens).

El gran, em penso que no hi entra (per estudiar).

Hi ha gent que volen entrar-hi (comprendre les coses, són raonables).

Li dius que ha de caminar i no hi vol entrar (no en fa cas).

És un nen que no hi entra (li costa d'aprendre, a l'escola).

Ells no hi entren (no ho volen entendre, no t'escolten l'opinió).

A -En saps fer de pàgines web? B -No hi he volgut entrar (no n'he volgut aprendre).

És un noi que no hi lluca (és curt, no entén les coses).

C –I els tangos, com van? B –No hi hem pas pogut entrar (aprendre'n, a les classes de ball).
Que es posin tantes cases de menjar és que la gent hi va: no s'entén!
Tanta pesca no s'explica
-Cançó-.

no entrar ni sortir *

La directiva no ha d'intervenir en la feina de l'entrenador (o ha de deixar fer l'entrenador, no s'ha de ficar en la feina de, no ha de tenir art ni part en; no la directiva no ha d'entrar ni sortir en...) -CR-.

A -Què en dius tu, d'aquest tema? B -A mi m'és igual (o jo callo i no dic res, jo no n'he de fer res, jo no hi tinc res a veure, tant se me'n dóna; no jo ni entro ni surto).
No hi podem entrar, en això
(si no paga perquè no en té o perquè és escàs; no n'hem de parlar).

(adjectiu) + no és

L'hivern no és temps de pluja (o a l'hivern plou pocs, l'hivern no és pas temps de gaire pluja; millor que l'hivern, època de molta pluja no és) –RAC1-

Els europeus, de beneits no en són pas (o no en tenen res, de beneits; no els europeus, 'tontos' no són).
nota: Pensem que aquesta construcció és un calc del castellà.

no és això

Expressa disconformitat amb una actuació. |
això no és això, això és ben bé així, això no es fa, això no està bé |
M'és igual que em diguin Pep, però no és això (és un mestre i no queda bé). Em van receptant medicament, i jo no em trobo bé: això no és això.
A -Els hem de donar quelcom pels caragols? (pagar) B -Sí, les gràcies. A -Sí, però no és pas això (els hauríem de donar alguna cosa).
No és pas això! (no és pas el tracte que vam tenir)
Són un matrimoni molt agradable, però no és pas això (no s'havien de convidar per anar amb els mestres).
Us torno la llana, però no és això
(li han venuda arnada).
nota: Vegeu també 'això no és això!'

no és boig que a casa torna!
Tornar a casa és ben normal (Am). |
ja fa bé de tornar; com a casa, enlloc!, no és pas boig del tot qui... |
A
-El meu noi ha viscut vint anys a València i ara ha trobar feina al poble. B -Ja fa bé: no és boig qui a casa torna!

no és bord qui
els seus retira!

És normal que els fills tinguin algunes característiques físiques i alguns costums dels pares. |
els testos retiren -o s'assemblen- a les olles; qui s'assembla als seus, no fa tort a ningú; segons l'arbre, el fruit; si el pare és músic, el fill és ballador; qui s'assembla a son pare, honra a sa mare; el fill de la gata, rates mata; tal pare, tal fill; el pare joglar i el fill timbaler; qui sembla a los seus, no el fa bord ningú (Mall) |
A -Aquesta nena camina igual que el seu pare. B -No és bord qui els seus retira!

no és cosa que

No és adequat fer quelcom (Mall). |
no és cosa adient, apropiada, correcta; no està bé, no és bo, hem d'evitar |
Perquè tampoc no és cosa que uns ignorants poca-soltes facin perdre el temps a un rei -Adagiona-.

no es faria, sense vós! (o: sense tu)

Se sol dir, irònicament, a qui insisteix molt per anar a un lloc. |

vós hi sou indispensable, us trobarien a faltar |
A -
Poc hi podeu anar, a mercat, amb aquesta tos que teniu. B -Hi haig d'anar! A -És clar: no es faria, sense vós!

no es farratge per a aquest ase

Vol dir que una cosa és molt mala d’aconseguir per algú (Men). |

no serà per a tu, vols picar massa alt
|
Na Candela és molt rica i culta: no es farratge per a aquest ase
(no et voldrà a tu, que no ets com ella).

no és grassa la gallina que té menester de la veïna

Es diu de qui aparentment és ric però, mirant bé, necessita l’ajuda dels altres per a viure (l’Alguer).
no és pas a tu sol, que et passa; això no passa pas només a una persona; també passa a altres persones, això ja passa |
A –
Quan comença la tardor, cada any em marejo. B -No és pas a tu sol, que et passa. 

no és igual receptar que prendre

Donar consells no costa gaire. |

les coses es veuen d'una manera molt diferent si et toquen a tu o si no t'afecten, no és el mateix receptar que prendre sa medicina (Mall) |
A -
Jo, aquesta factura no la pagaria. B -No és igual receptar que prendre.

no és menys cert que (o: no és menys veritat que) *

És evident que la climatologia és important per la gespa, però també és veritat que per aconseguir... (o també hem de tenir en compte que; no però no és menys cert que) -Avui-.

Els diners no ho són tot, però també és veritat que sense diners no vas enlloc (o també s'ha de reconèixer que sense diners, també s'ha de dir, també és ben veritat; no però no és menys veritat que sense diners...).

no és or tot el que lluu

Molt sovint les coses no són tan bones com semblen (Ca-Men). |

les aparences enganyen, hi ha coses que semblen una cosa i en són una altra, res no és el que sembla, no et fiïs de l'aparença de la gent; davall d'una capa, qui sap qui s'hi tapa; vesteix un bastó i semblarà un senyor; on es pensen que no hi plou, no hi poden estar de goteres (Mall) |
Hi ha cases que, Mare de Déu! Sembla que són molt rics i, després, saps que tenen deutes: no és or tot el que lluu.
nota:  Vegeu 'les aparences enganyen'

no és pagat per riure

Es diu per a indicar que un fet o una circumstància determinada ja ens va bé, si ens fa riure (Mall). |
riure no té preu, aquest riure no és pagat amb diners |
Amic meu, tot plegat ha estat divertit, no és pagat per riure!
 

no es parlaria mai més de tu

Et mataries (Gir-Mall). |

aniries a l'altre món, te'n faries la pell |
Pujant al Canigó, si posessis un peu en fals, no es parlaria mai més de tu
(t'estimbaries).
Si s'escorre el cargol de la bastida, no es parla mai més de tu.

Et foten una hòstia i no es parla mai més de tu
(un accident).

no és pas demanar massa

Vegeu 'si no és demanar massa'

no és pas per dir (o: per dir-ho)

És d'aquesta manera. |
no és pas per presumir, és així, les coses clares, les coses tal com són no ho dic per alabar-me (Gir-Mall) |

En sé més que tu de fer el canari: no és pas per dir.

No és per dir-ho, no ho faig malament –Encara rai-.
No és pas per dir, però em queden molt bé els calamars farcits.

No és pas per dir, però és trempat, el meu noi.

No és pas per dir, però a mi m'ha anat molt bé la botiga
(he venut molt).
nota: Vegeu també '
és per dir'

no és pas per res (o: no és per res) *

No és pas per dir, però jo ho veig diferent (o no és pas per dur la contrària, però...; millor que no és pas per res, però...).

No t'ho prenguis malament, però si ha caigut és perquè tu l'has tocat (o no et sàpiga greu que t'ho digui, però...; no t'enfadis, però...; millor que no és pas per res, però...).
No et sàpiga greu que t'ho digui, però m'hauries d'haver avisat
(o no t'enfadis, però, no hauria pas estat de massa que m'haguessis telefonat; millor que no és per res, però em podries haver avisat).

no és pas rar (o no és rar)

Això sol passar (Ca). |

això no és infreqüent, això passa de tant en tant, no és fàcil que |
No és pas rar que no la vegis
(no surt mai).
No és pas rar que no vegis a ningú d'Espolla
(no en ve cap).
És rara la setmana que no ens veiem
(ens veiem cada setmana).
nota: Ho sentim a dir de manera equivocada, creiem. Sentim:
No és pas rar(o) que la vegis. No és pas rar que vegis a ningú d'Espolla. No és pas rara la setmana que no ens veiem (ens veiem cada setmana).

no és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca

Tothom es mou pel seu interès|
no et fiïs de qui et fa l'amic, (és pel teu calé que fa bona cara el botiguer, per la pela balla la gitana, ningú no dóna un pa si no rep una coca; Tresponts) |

A -Ara som molt amics, en Ricard i jo. B -No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca (et fa l'amic perquè et vol demanar algun favor).
nota: Aquest dita també es diu en castellà.


no es poden fer truites sense trencar ous

Cal prendre decisions, encara que a algú no li agradin -Adagiona-.
les coses s'han de preparar; tot demana un esforç; quan cal, s'ha d'actuar; s'ha de ser decidit
|
nota:
Proverbi usual en moltes llengües, potser d’origen xinès. El DCVB recull "Sense trencar ous no es fan truites".

no es pot dir mai «d'aquesta aigua no en beuré»

Les circumstàncies i les persones van canviant i no sabem mai què ens pot arribar a passar (Gir-Bar). |

no es pot dir blat fins que és al sac i encara ben lligat (Gir-Bar); no es pot dir mai 'd'aquesta aigua no en beuré', per tèrbola que sigui (Moià) -o que siga -Val-; no es pot dir mai 'això no ho faré'; no es pot dir mai 'no en tastaré', no es pot dir mai 'mai' (Am), a la collita es veurà el fesol (Mall), no es pot dir cigró que no sia al sarró |

No puc dir mai 'd'aquesta aigua no en beuré' -Avui-.

no es pot dir res, encara

Encara és aviat per opinar (Gir-Mall). |

ja es veurà més endavant, hem de deixar passar més temps, encara no és ben segur |

A -És un bon fitxatge? B -No es pot dir res, encara (fa poc que juga amb nosaltres).

C -Com va el partit? D -No es pot dir res, de moment (estan 1 a 1, a mitja part).


no es pot estar pertot, fer migdiada i guardar l'hort

Quan es fa una cosa, s’ha d’estar per aquella cosa (Tresponts). |
no es pot repicar i anar a la processó (Gir-Bar), no es poden fer dues feines alhora; voler bufar i beure, voler ser a l’hort i a la vinya; qui a dos amos vol servir, l’un o l’altre ha de trair, beure i bufar no pot ser (Empordà) |
A -
Mentre era a comprar se m’ha encès la cuina. Quina fumerola que hi he trobat! B –Noia, no es pot estar pertot, fer migdiada i guardar l’hort!

no es pot fer mai un pet que no pudi

Qualsevol cosa que es fa, acaba sabent-se. |

tot se sap, no es poden tenir secrets |
Vam fer una mica d'aixec amb els vedells, no volíem que se sabés, i ja se sap: no es pot fer mai un pet que no pudi!

aixec: Bon negoci.

no es pot fer res davant de la mainada (o: dir)

La mainada copien les coses que fan els grans. |

la mainada tot ho imiten, no es pot fer res davant dets al·lots (Mall) |
A
-Jo també faig botifarra! (cartes) B -No es pot fer res davant de la mainada (de broma).
No es pot dir res davant de la mainada, perquè tot ho xerren.

no es pot pas matar tot el que és gras (o: no s'ha pas de matar...)

Hi ha coses que no es poden fer o que val més deixar-les córrer. |

s'ha d'anar amb compte, s'ha d'anar amb els peus plans, s'ha de ser tolerant, no cal insistir, no siguem massa exigents |
A
-El nen ho ha aprovat tot, però no té cap excel·lent. El portaré a conferència B -Ja està bé, dona, no cal: no es pot pas matar tot el que és gras!
Pleguem, per avui, ja ho acabarem demà: no es pot pas matar tot el que és gras
(no cal abusar de fer feina).

no es pot pas tirar el cap per les parets

Les coses s'han d'acceptar, per dolentes que siguin. |

ens ho hem d'agafar -o prendre- bé, hem d'estar tranquils, no ens desesperem; no ens hi podem pas posar a davant, no hi podem fer res, s'ha d'agafar com vingui |
A
-Eh que t'han d'operar? B -Sí, dijous vinent. A -Et fa por? B -Mira, no es pot pas tirar el cap per les parets!
C -
Si ve una pedregada ho perdrem tot. D -No ens hi podem pas posar a davant.
Si vénen malalties, no ens hi podem pas posar a davant.

S'han d'agafar com vinguin, les coses: no podem pas ventar cops de cap per les parets. 

no es pot tenir tot

Sempre manquen coses per estar ben bé (Gir-Mall). |

no hi pot ser tot, sempre falten coses |
Ara que té una bona feina, el seu home l'ha deixada: no es pot tenir tot.

Creix molt, però no és fort, aquest nen: no hi pot ser tot.

no és problema meu

A mi això no m'afecta. |

no és culpa meva, jo no en sóc responsable; a mi m'és igual |

No és problema meu, si volen sopar a les deu: jo no.

No és problema meu que no sàpiguen matemàtiques.

nota: Pensem que 'no és problema meu' és una millor adaptació d'aquest anglicisme que no pas 'no és el meu problema'.


no es romprà mai
cap os!

Es diu de qui no es cansa ni fa gaire feina (Mall). |
no es trencarà mai cap os!, té l'esquena dreta, li fa mal l'os Bertran, té l'os d'en Bertran |

En Jaume és molt gandul, no es romprà mai cap os.


no és tot u, haver menjat o estar dejú

Les coses es veuen diferent segons la situació de cada persona -Adagiona-. |
les coses es veuen diferent amb l'estómac ple |
 

no escapar-se (una cosa)

Veure una cosa. |

adonar-se |

Suposo que a vostè no se li escapa que... -C33-.

No li escapa res, a la nena -té una any i tot ho mira- (o no se li escapa res).

No li escapa res, a la nena -té una any i tot ho mira- (o no se li escapa res).


no escatimar esforços (i: no regatejar esforços)

Vegeu 'no estalviar + nom'


no escoltar raons (o no admetre)
No fer cas dels consells dels altres (Mall). |
anar -algú- a la seva, fer la seva, no voler escoltar els altres,
no entendre's de raons, no tenir miraments, no tenir consideració, tirar pel camí del mig |
Sense escoltar raons, aquell betzol amollà aquestes paraules -
Adagiona-.

L'han advertit del perill però, com que ell no escolta raons, farà el que voldrà.


no escoltar-se *

No se senten bé les paraules del metge (no no s'escolten bé) -C33-.
No el sentim amb claredat
(no no l’escoltem amb claredat) -CR-.
nota: En català 'sentir' i 'escoltar' no tenen els mateixos usos que en castellà.

no escopir es pinyol

No tenir cap dificultat per a fer una cosa (Mall). |

sense esforçar-se, sense suar, sense trencar-s'hi el cap (en coses de cap) |

N’Amadeu no ha de menester escopir es pinyol per fer-ho bé.

no especialment *

A -T'agrada el futbol? B -No gaire (o molt poc, no en especial; millor que no especialment).

nota: Pensem que ' no especialment' és un anglicisme innecessari.

no esperava menys de tu *

A -Ja t'he emplenat tots els papers per estalviar-te feina. B -Gràcies, ja sé que puc comptar amb tu (o tu sí que ets una bona amiga, et tinc tota la confiança, vals molt, em fas un gran favor; millor que gràcies, no esperava menys de tu).

no ésser (o: no ésser pas)

1 Això que diem no és cap cosa exagerada. |

no ésser excessiu, no ésser exagerat, no ésser cap abús |
A -
Està cansada d'anar a lloguer. B -No és pas el que ha de pagar.
No és pas el que has corregut, per sedejar tant
(no sé pas d'on treus la set, no n'hi ha pas per tant).
No és pas el que m'interessa, però fes-lo adobar.

No és el que plou, però agafa paraigua.

No és pas el que serveix, aquesta màquina, però per llençar-la, em sap greu.

C -
He perdut la pasta de dents. D -No és pas el que val: compra'n un altre.
No és pas la feina que porta.

No és pas el que treballo, però estic cansada.

No és pas el que faig, però hi vaig
(a cal noi).
La nena, no és pas el que la mira, la televisió.

M'he engreixat, i no és pas el que menjo.

No és pas pel que val, un microones.

No es pas la feina que porta, pobrica, la nena.

Ja ho baixaré jo: no és pas el que pesa.
Cinc-centes pessetes no és l'import
(no és car, no és un preu com per no fer-ho).
No és pas el que bevem
(no ho fem gaire).
2 Negació.

ara no toca, no, poc, no gaire |

No és pas ara l'hora d'ajudar-nos, era quan els nens eren petits que ho havien d'haver fet.

Hem de donar propina a l'un i a l'altre, i no és pas que no paguem!

No és pas que m'agradi gaire, aquella noia.

No és pas tot planer, en aquest negoci: tam
bé tenen els seus maldecaps.
No és pas res dolent, anar a ballar, p
erò no m'agrada.
Això no és pas res més que alegria
(salta).
No és pas res estrany que l'àvia no la sàpiga obrir, aquesta porta
(va forta).
No ho compro, perquè no em convé, però no és pas car de compra
(no és car de preu).
Això no és perdrà mai
(sempre se'n parlarà, sexe).
No és pas que m'agradi gaire, el fetge, però en menjo.

No és pas el primer cop que hi vaig.

No és pas bo tothom per enfilar-se a una antena tan alta
(tenim vertigen, Ca).
No és pas tot perdut
(encara hi ha possibilitats de tenir-ho).
Aquestes sabates són de pell i no són vistes (no se'n veuen gaires).
No seria el primer cas, si això passés.
No seria res d'estrany que ells ho compressin.
nota: Moltes d'aquestes frases podrien ser usuals a Mallorca sense "pas".

no ésser acabador

Haver-hi un excés de feina (Men-Mall). |
haver-hi una feinada; no poder-se explicar, no tenir ni fi ni compte (Gir) |
M'han vingut a tallar els arbres i la porqueria que han deixat no és acabadora!

no ésser aigua clara

Vegeu 'no ésser blat net'

no ésser altre que *

Gol del dorsal 6, en Martí (o que és en Martí; gol del dorsal 6, qui voleu que sigui?, en Martí!; millor que que no és altre que Martí) -TV2-.

Em roben les maduixes de l'hort, i és ell (o i no és ningú més que ell, i segur que és ell, i qui voleu que sigui sinó ell?; millor que i no és altre que ell).
L'objectiu és pujar de categoria
(o només tenim un objectiu; millor que no és altre que) -TV3-.

La solució ha de ser reduir la contaminació
(o no hi ha solució si no reduïm; millor que no pot ser una altra que) -TV3-.

no ésser amic de

Vegeu 'ésser amic de'

no ésser ben (+ adjectiu)

És al revés d'això que diem. |

és ben (+ adjectiu), és molt (+ adjectiu) |

La cuina del pis no és pas ben petita (és gran).

No és pas ben petita, la presó de Figueres.

No és pas ben jove, aquesta cantant.

A -És alta, la Roser. B -Sí, no és pas ben petita!

No és pas ben dolç, fer de músic (viatgen molt, van a dormir tard...).
No és ben vist, picar la mainada.

no ésser ben aixecat

Se sol dir de les persones molt mancades d'intel·ligència o de les que són una mica orades. També ho sentim a dir d'algun producte, quan no és de bona qualitat. |

no ésser ben esbandit, no ésser ben esclarit, no ésser ben esteritzat (Ca), no ésser ben sencerat (Olot), no ésser ben sonat, no ésser-hi tot, no ésser ben sortit, no ésser ben tret, no ésser ben fi, no estar bé del cap, no ésser ben centrat, no ésser ben filat (Ca), no saber quina hora és (Fi) |

Vols dir que és ben aixecat, aquell? (fa bestieses)

No són gaire aixecats, aquests alls (es veuen mustis, tous).

Quines cebes més ben aixecades!

A –Aquest no esbandeix bé. B –Vols dir?

No és gaire ben esclarida, la noia petita.

No és ben esteritzat, el seu noi (ben espavilat).

Teníem un mosso que no era ben sencerat, dels que hi havia abans a les cases.

No n'hi ha cap de ben esclarit en aquella casa.
No és ben sonat, aquell home (està guillat, grillat).
No la tenen ben fina, aquella nena.
No és ximple, però no és ben fi (és curtet).
En va entrar un a la fàbrica a treballar que no era ben filat.
La seva dona no és ben filada, no hi és tota.
Pobret, no sap quina hora és (perd el cap).

no ésser blat net *

No jugava gaire net -el negociant- (o no era prou honrat, semblava una cosa i n’era una altra, hi havia marro, no era tan bo com el pintaven; no no era blat net) -Séquies-.
Aquest home no juga net
(o juga brut, és de conducta dubtosa, té embolics legals, és corrupte, és deshonest, és brut, no és res de bo; millor que aquest home no és aigua clara) -TV3-.

Aquest centre no és res de bo -sembla una secta- (o aquí hi ha marro, aquí hi fan alguna brutícia, aquí hi ha frau, aquí hi fan alguna tramoia; millor que aquest centre no és aigua clara) -TV3-.

no ésser bo per a res

Dit de qui no sap fer res. |

no ésser bo ni per..., no saber fer res, no servir per a res, no ésser bo ni per pondre ni per covar, no ésser bo ni per a ell mateix -o ni per a un mateix-, no ésser bo ni p'es pla ni per sa muntanya (Mall) |
El vespre no sóc bona per a res
(estic cansada).
No són ni bons per endollar una estufa
(passen fred).
La meva jove no és bona per a res, per la casa.

No sóc bo per a res!
(ho diu un vell).
A
-Has telefonat? B -No. A -No ets pas bo per a res: tot t'espanta!
No és bo ni per anar a llençar les escombraries
(ni això no fa).
No sóc bona per a res, si no dormo.

C
-És bona la terra, a Sant Climent? B -Sí, per fer sants! (que no, Am).
Quan no s’és bo per a un mateix, val més morir-se
(un vell, un malalt).

no ésser bon conseller

Vegeu 'ésser mal conseller'


no ésser cap (+ nom)

No és pas això que diem. |

és (+ nom) |
No és cap hora, per plegar
(és aviat).
A la una no és cap hora, per dinar.

A les onze no és cap hora
(encara és aviat).
No m'és cap esforç, parlar alemany
(en sé).
No sou a cap edat, vós
(encara sou jove; ho diuen a un que es queixa de vell).
No és pas cap mal aprés, això
(fer ball a l'hotel; és una cosa bona, la gent hi va).
No és pas cap mainada, per fer aquestes coses!

No és cap descobriment que el Tour costa més de guanyar que la Vuelta.

Poc és cap mal que tu em portis el deure.

No és pas cap mal jugar a cartes.

No és cap meravella, parlant anglès.

No és cap secret que...
(tothom ho sap).
No és pas cap mal plorar quan mires un film.

A -
No és pas cap mal prendre una pastilla per dormir. B -Ni cap bé, tampoc.
C -
Ja tens el bitllet? D -Ho tinc tot! A -Això no és cap raó (no són maneres de contestar).
E -
En Miquel m'empipa! F -No ets pas cap sant, tu.
No és cap solució, posar una barana aquí
(hi entraran igualment).

no ésser cap casament

No és una cosa que hagi de ser definitiva (Gir-Mall). |

es pot canviar, es pot adobar, es pot arreglar; tenir remei, tenir solució |
Si no us agrada, no hi vingueu: no és pas cap casament, això
(anar a dinar a fora).
Si no us va bé, us el canviarem: no és cap casament.

nota: Ara haurem de dir 'no és cap casament dels d'abans'.

no ésser cap cosa de l'altre món (o: no fer)

Ésser una cosa que no destaca (Gir-Mall). |

no ésser res de particular, no ésser gens excepcional; ésser una cosa corrent, vulgar |
No és cap cosa de l'altre món, aquest circ.

Hem vist una pel·lícula de l'oest que no és res de l'altre món
(no un 'western' que no és res de l'altre dijous) -Avui-.
No era pas res de l'altre món
(no era cap bellesa).
El Llevant no va fer res de l'altre món
(no no va fer res de l'altre dijous).
nota: 'No ésser res de l'altre dijous' és castellà.

no ésser cosa de

Vegeu 'ésser cosa de'


no ésser cap raó

Se sol dir d'una explicació que no convenç. |

això no és això, les coses no es fan d'aquesta manera, o ser o no ser, o fer o no fer, s'ha de ser decidit, o sí o no!, no és de raó |

A -Ja m'ho pensaré (si vinc d'excursió). B -No és cap raó, això (has de dir sí o no).

no ésser de

Vegeu 'ésser de'

no ésser de (+ infinitiu)

ésser de (+ infinitiu)

no ésser de fusta

No ésser indiferent a les coses que es veuen o que passen. |

tenir sentiments, ésser sensible, ésser emotiu, no tenir el cor de pedra |
No sóc pas de fusta!
-veu una dona bonica i s'anima- (millor que no sóc pas de pedra).

no ésser de més

Vegeu 'ésser de massa'


no ésser de plorar

No ésser important una dissort (Men). |
no valer la pena, no pagar la pena |
No ploris, que no és de plorar aquest al·lot.

no ésser de rebut *

Aquesta política no es pot admetre (o no s’hi val, no és justa, no pot ser, no és prenedora, no és acceptable, no és admissible, no és tolerable, és impresentable; no no és de rebut) –Avui-.
El que ja no es pot acceptar és que se’ns doni bou per bèstia grossa (no no és de rebut).

no ésser debades

Cal pagar (Val) |
ésser pagant, haver-se de gratar la butxaca; no ésser d'arròs |
Ací no és res debades –Saó-.
La veritat és que com hui tot està car i poques coses tens debades, quan algunes te les oferixen, les agraïxes –Las Provincias-.
Han volgut entrar al teatre debades.
nota: debades, a Mallorca significa "inútilment, sense aconseguir allò que hom volia". Ex.: Tot va ser debades -Mall-.

no ésser del cas

Vegeu ésser del cas'

no ésser edat

Ésser algú massa jove o massa vell per fer quelcom. |

no tenir edat per |
A setanta anys no és edat de fer aquestes coses.

A quinze anys no els pot pas fer anar tot el dia a pic de magall.

A deu anys no és edat d'anar a dormir a les dotze.

No és pas edat de baixar sola l'escala
(encara no té dos anys)
A -
Quin color és aquest? (a un nen de dos anys) B –No l'empipis que poc té edat per saber els colors.

no ésser el cas

No ocórrer, això que comentem. |

això no passa, això no és així (Gir-Mall), no t'ho creguis! (Ca), no t'ho pensis (Am) |
Hi ha dies que hem quedat sense entrada, avui no és el cas
-CR-.
Els que esteu endeutats, que no és el meu cas, ...

Els enamorats, i no és el meu cas...

Es pensen que les conserves són dolentes, i no és el cas.

Cal un bon mestre, com és el cas
(com ella).
A -
Això sí que és de bon pair! -una menja- B -No t'ho creguis! (o no t'ho pensis).
C –És difícil, la prova? D –No t'ho pensis! (no gaire)
E -Ho acabaràs de fer tu? F -No t'ho pensis pas.
nota: Vegeu també 'ésser el cas'

no ésser el més indicat

Vegeu 'ésser bo per'

no ésser el meu tipus *

És un bon noi, però no fa per a mi (o no és del meu gust, no m'agrada prou; millor que no és el meu tipus).

nota: Trobem aquest calc del castellà en alguns diccionaris.

no ésser enlloc

No trobar una cosa, no tenir-la o ésser lluny d'aconseguir-la (Am-Mall). |

faltar molt, haver-hi molt per fer, encara no s'ha acabat, el més calent és a l'aigüera (Gir-Val), i espera't! |
De dies no foten res i a la nit la son no és enlloc
(no van cansats i per això no dormen).
A
-Hem guanyat 20 punts. B -No som enlloc! (encara perden 40 a 100).
Fa dues hores que anem amb cotxe i no som enlloc, encara
(falta molt per arribar).
La canya no és enlloc
(un que la cerca i no la troba).
La bufanda no era enlloc
(al seu lloc, Ca).
No hi ha res preparat: el més calent és a l'aigüera.

Els papers ja haurien de ser a Girona i encara no som enlloc
(els preparem).
C
-Fa dies que juguem i encara no som enlloc. D -I espera't! (pot durar molt)
Quin fred que fa! I encara no som enlloc!
(som al novembre).
No ets pas enlloc!
(no tens bo jugant a cartes).

no ésser fàcil que

Vegeu 'ésser fàcil que'

no ésser gran cosa

1 No ésser gaire important. |

no ésser res de l'altre món, (Gir-Val) no ésser res de particular (Gir-Mall), no tenir gran cosa / no tenir límit |
No som gran cosa, nosaltres (Anglès és un poble petit).
No seria pas res de l'altre món que estigués en estat, si és casada.

No és res de particular: ja ho pots sentir
(no te'n vagis).
A ell no li era res fer deu quilòmetres
(hi era acostumat)
Anar al carrer de Vilafant no m'era res, però ara no puc
(és vell).
No hi ha gran cosa per esmorzar
(queda poca cosa).
No té límits, la seva enveja
(en té molta).
2 Hom ho diu de les persones petites i poc ufanoses. També de les persones pobres. |

ésser minso, desnerit; no ésser res de l'altre món |
No és gaire gran cosa, aquella criatura.
nota: Vegeu també 'no (+ infinitiu)' gran cosa. 

no ésser-hi

Estar distret, algú, o no saber què fa (Gir-Mall). |

estar despistat, desorientat; no ésser-hi tot |
Em penso que no hi sou, avui
(esteu despistades).
Sembla que no hi ets!
(t'equivoques sovint)
De vegades em penso que no hi és: fa coses que no són del cas.

La dona d'en Joan no hi és
(té Alzheimer).
Que no hi ets? (a un que no escolta).

no ésser-hi tot

Tenir poc seny. |

ésser esbojarrat, tenir una arrel de boig, faltar un bull, tenir poca xolla (la Franja), faltar un regó (Val) |
Deien que no hi era tota.

A
-Què fa aquell home amb les mans? B -Pobret, no hi és tot!
Que no hi ets tot?
(té el nen a la cuina, a prop dels fogons)
Amb gent de poca xolla no s'hi pot parlar i encara menys, discutir-hi
-Granota-.

no ésser la mort de ningú

Se sol dir de les coses que no són gaire cares. |

tothom ho pot pagar, no és car, es pot pagar, ja ho val, és un preu raonable |
No són la mort de ningú, cinc euros
(per l'entrada d'un concert).

no ésser 'lo' meu (o: 'lo' seu) *

No és pas el meu fort, pintar (o no és pas la meva especialitat; no tinc gaire grapa – o traça- pintant; no no és pas lo meu).

no ésser mai (+ participi)

Es diu de quelcom que és llarg o exagerat. |

no ésser mai més (+ participi), no acabar mai de |
No és mai tip, aquest noi.

No és mai feta, aquesta paret
(fa molts dies que hi treballen).

L'avi no és mai prou a la vora del foc, i ja ha rebut
(s'hi acosta massa i es crema les calces -pantalons-).

No és mai més clar, al novembre
(el dia és curt, al sol li costa de sortir).

No acaben, aquest gent, i la nena ha d'estudiar
(no se'n van).

nota: Vegeu també 'mai més)

no ésser mai més altre

No recuperar-se, algú, d'un mal, físic o moral. |

quedar afectat, quedar minvat, ja no és igual, ja no és el mateix d'abans, no ésser com abans, no ésser mai més el que era (Mall-Gir); no quedar-ne |

La Laura va caure i no va ser mai més altra (no s'ha trobat mai bé).

No (en) seria mai més altre, si fes una caminada de nou hores (no es tindria dret, quedaria estrafet).

Ja l'adobaré fort: no en quedarà! (a un que m'ha robat)

Després d'aquella malaltia no va ser mai més altre.

Aquest cotxe no serà mai més altre (ha estat quatre dies dormint al carrer).

Qui sorrejaven, mai més no n'era altre (Am).

Poc serà més altre, aquest cabell (és fet malbé).

En Juli no va ser mai més el mateix d'abans: perdre dos-cents mil euros a la borsa li va anar molt al darrere.
Quan tinc menjar a davant no sóc el mateix (m'esvero).
Del disgust de la noia no he estat mai més altre.
Aquestes eines no seran mai més les mateixes
(s'han fet malbé).
sorrejar: Picar a algú amb mitges plenes de sorra.

no ésser 'manco' *

Aquests nois ja se saben espavilar (o no són pas balbs, de tot se surten, ja són trempats; no no són pas 'mancos').

no ésser maneres de

Les coses no s'han de fer d'aquesta manera (Gir-Mall). |

això no és fa així, això no està bé, això no és correcte |
Aquesta bossa, no són maneres de fer-la anar
(l'arrossega per terra).

Això no són maneres
(no saluden a ningú).

No són pas maneres: vas marxar brut de Llers
(vas deixar deutes).

Això no són maneres d'anar, amb el cotxe
(fa imprudències).

no ésser més (+ nom) *

M'han dit que ja no és regidora (o que ja ha plegat de regidora; no m'han dit que ja no és més regidora).

no ésser més que (+ nom)

És això i prou (Bar-Mall). |

només és això, no és sinó |
No és més que un pobre noi.

Això no és més que una prova
(només és una prova).

Deixa'l, no és més que un minguet
-un pobre noi- (Eiv).

No sóc més que un afeccionat.

no ésser ni bo per (+ altres mots)

Ho diu qui es queixa perquè algú no fa quelcom que hauria de fer o de saber fer. |

ni això fa!, ni això sap fer!, no servir ni per a (+ verb), no ésser ni capaç de (+ verb), no fer ni (+ verb), no ésser bo p'es pla ni per sa muntanya (Mall) |
No són ni bons per abaixar les persianes!

Ni per copiar ets bona! Vejam si ho seràs per tallar el meló!

A -
No has estat bona ni per travessar la plaça. B -És que hi havia nois! (és tímida)
Ni bons per tancar la porta!

No ets ni bo per anar-te a buscar la llibreta.

Ni bons per collir la carta, no són!
(és a terra, hi passen pel costat i no s'ajupen)
No he estat ni bo per entrar-hi
(a l'ordinador, no n'he sabut).

no ésser ni carn ni peix

No tenir cap opinió definida (Am-Bar-Mall). |

no definir-se, ésser ambigu, no decantar-se per ningú, no ésser ni una cosa ni l'altra, no tenir partit pres; no ésser ni tu ni vós; ésser una taronja sense suc, (no ésser ni cuca ni moixó; Tresponts), no ésser ni figa ni raïm, no ésser molla ni crosta |
No sou ni carn ni peix, vosaltres
(de cap partit).
Tu, ni carn ni peix: tot t'està bé i no protestes mai.

no ésser ni tu ni vós

No ésser gaire eixerit o no estar en bones condicions mentals. |

no ésser ningú; ésser ximple, carallot, aturat; ésser un infeliç, ésser un pobre home |
Els dies que surt fins a les tres de la matinada, l'endemà no és ni tu ni vós
(no sap on és).
Aquell home no és ni tu ni vós, no sap ni de què li parles
(de política).
No les pot pas vigilar ell, les obres: no és ni tu ni vós!
(és aturat)

Aquell home és un infeliç: no és ni tu ni vós.

El pare no és ni tu ni vós
(és vell i ja no pot decidir res).

no ésser ningú

1 No estar en bones condicions personals (Gir-Mall). |

estar cansat, baldat, cruixit; anar endormiscat, no saber què es pesca; trobar-se flac; no ésser res (Ca) |

Al matí no ets ningú, si vas a dormir tard: s'ha d'anar al llit d'hora.

A -Et trobes bé? (l'han operat) B -Ara sí, però aquest matí no era ningú (em trobava molt flac; Ca.).

Ja no sóc res, si baixo de la cadira elèctrica (no m'aguanto, un vell).

A aquesta hora no sóc ningú (estic cansat, tinc son).

Quan tinc mal, no sóc ningú.

Quan dormo al migdia, a la tarda no sóc ningú.

Sóc com un pallot -drap-, no sóc ningú (caic com res, un vell).

Quan arribo a casa no sóc ningú (hi arribo fatigat).

Demà no seràs ningú, si no dorms.

Una persona sola no és ningú. N'has de dur un altre, perquè, si caus, va a avisar.

2 No tenir autoritat, no tenir personalitat, no tenir categoria |.

no tenir atribucions, no ésser res |

Nosaltres no som ningú per jutjar-los -CR-.

Jo, que no sóc ningú, ho veig que això és mal fet -CR-.

Jo no sóc res per decidir aquest tema.

Una persona que s'emborratxa no és ningú (o és un ningú, Ca; és un noningú, Mall).

No era ningú en JR, abans de Dallas (no era gaire conegut, era un artista petit).

Aquest equip no és ningú (és dolent) -CR-..

nota: 'No ésser qui', amb el mateix sentit que ací, és un castellanisme.


no ésser pagador

Es diu d'una quantitat de molt de valor, mala de pagar per una economia petita (Men). |
de mal pagar, difícil de pagar, molt car, d’un preu prohibitiu |
Sa broma m’ha costat vuitanta duros, açò no és pagador!
–Fets-

no ésser pagat amb diners (o amb doblers)

Valer molt (Gir-Bar-Mall). |

ésser molt important, no tenir preu, ésser molt valuós, tenir molt de mèrit |
Teniu totes les botigues a prop de casa: això no és pagat amb diners.

Quina tranquil·litat, a la nit, aquí: això no és pagat amb diners.

Val molt tenir els avis que es facin càrrec de la mainada: això no es
pagat amb diners.

no ésser per a menys! *

A -Quan va veure el seu home estirat a terra es va espantar. B -És natural, jo també m'hauria espantat (o és lògic, ja n'hi ha per espantar-se!; no no és per a menys!, no n'hi ha per a menys!).

no ésser per a tant *

T'has empipat molt, i no n'hi ha per emprenyar-se així (o em sembla exagerat això que has fet, no n'hi ha per tant, no calia, n'has fet un gra massa; no i no és per tant).

no ésser per escarnir

Ésser de qualitat. |

ésser bo, estar bé |
Aquest cotxe encara serveix, no és pas per escarnir.

No tinc pas un tipus d'escarnir
(faig goig).

no ésser 'plan' *

S'ha de fer una cosa o una altra: això d'anar esperant, no pot ser (o s'ha d'acabar, s'ha de resoldre, és qüestió de decidir-se; no això no és 'plan').

Cada dia pastilles no és pas una bona solució (o és una mala qüestió, no pot ser bo; no no és 'plan').
Anar cada dia a Barcelona a treballar és una punyeta
(o és una mala feina, és carregós, és un inconvenient; no no és plan).

no ésser plat de gust (o: de bon gust) *

No és agradable haver d'acomiadar a algú (o a ningú no agrada haver d'acomiadar, és de mal fer, no és del gust de la gent; no no és plat de gust).

no ésser sant de la devoció d'algú

No agradar (Am-Bar-Mall). |

no ésser gens simpàtic a, caure malament, no tenir simpatia, no poder veure'l, no poder-lo sofrir |
No és pas sant de la meva devoció, aquell noi.

No m'és simpàtic, aquell.

No li tinc gaire simpatia
(no em cau bé, no m'és simpàtic).

no ésser tal *

Les garanties que oferien no eren bones (o no eren certes, eren falses, no ho eren; no les garanties que oferien no eren tals) -CR-.

Hi ha hagut avisos de bomba falsos (o equivocats; no que després no han estat tals) -TV3-.
Ho han fet uns nois que no en tenen res de nois
(o que no en són pas de nois, que ja són grans; no ho han fet uns nois que no són tals).

no ésser tip

Tenir molta gana. |

no ésser tip, tenir una gana que fa córrer – o que alça- |
Aquesta nena no la veuen tipa
(té molta gana).
No en sóc tipa,
de xíndria -síndria- (m'agrada molt i en menjo molta).

no està el 'horno' para 'bollos'

Ara no és pas moment de demanar un augment de sou: la cosa està que peta (o la cosa està que bufa, la cosa està que treu fum, no és pas moment d'històries, no és moment de parlar d'això, aquest mal no vol soroll, hi ha mal ambient, ara no estan per orgues, ara no estan de filis, hi ha mala maror, està la cosa calenta -Val-; no no està el 'horno' para 'bollos').

no està mal *

No va pas malament, el negoci (o ens defensem, anem fent, anem tirant; no no està mal, el negoci)

Déu n'hi do, aquesta noia! (o està prou bé!, encara fa prou goig!, pot passar, en tinguéssim una rega a l'hort!; no no està mal!)

no està ni se l'espera (o no hi és ni se l'espera) *

Ningú no compta que aquesta senyora ens ajudarà (o ningú no espera que...., ningú no se'n refia; ningú no hi confia; no aquesta senyora no està ni se l'espera).


no estalviar (+ nom)


Fer, o dir, una cosa ben feta, ben acabada, completa. |

ésser clar; no plànyer, maldar per, lluitar, no recar (Ca) |

El president no ha estalviat crítiques contra el director de...
-CR-.
El ministre no ha estalviat elogis a l'hora de...
-CR-.
L'empresa no estalvia esforços per...
(o no plany esforços, s'esforça a, lluita per, fa punya per, pugna per, batalla per, brega per, s'escarrassa per, malda per, remou cel i terra per, sua sang per, hi posa el coll per, fa tot el que pot; millor que no escatima esforços, no regateja esforços) –Temps-
No hi estalvien pas els jornals, en aquesta casa
-hi treballen molt fent-la- (o no hi planyen).
És un jugador alt, valent, i no es plany
(lluita, Ca).
Fem una casa nova de pedra i no hi volem pas recar res (no estalviar-hi, no plànyer-hi).
nota: 'No escatimar esforços' i 'no regatejar esforços' són construccions ben fetes, però ens semblen calcs del castellà.

no estar a l'altura (o: no estar a l'alçada)

Vegeu 'estar a l'altura de'

no estar a les meves mans (o no ésser)

Vegeu 'estar a les meves mans'

no estar catòlic

No trobar-se bé prou bé (Gir-Bar-Mall). |

no estar fi, no estar bé, estar un xic malalt |
No estic gaire catòlic, avui.

Ja se li veu amb l'anar d'ella que no està fina
(és retardada).

no estar d'embuts

No tenir ganes d'enraonar gaire o de discutir. |

no estar d'humor, no estar d'orgues, no estar d'hòsties, no estar de -o per- collons, no estar de llet, no estar de -o per- romanços, no estar de punyetes, (no estar per brocs, no estar per orgues Gir-Bar), no estar per galindaines (Bar), no estar per xanxes (Va) |
No està de gaires embuts, la metgessa
(no dóna gaires explicacions).
Em volien fer una enquesta per telèfon, però no estic de tants embuts, jo
(no està de parlar gaire, de donar explicacions).
La mare és gran i no està de romanços
(no vol enraonar gaire).
He dormit poc i no estic gaire d'orgues -
Avui-.
A -
Hi vas a la xerrada? B -No estic de collons (per xerrades, per perdre el temps).
No estic de punyetes, avui
(o d'humor, de llet, per romanços).
No estar d'hòsties, ell; si té mig bo, fa botifarra
(juga a l'atac, vol fer-ne via).
No em vinguis amb brocs!
(o no em busquis brocs!, no em facis bromes)
Avui no estic per orgues!

Jo no estic per galindaines
(no m'interessen les coses de poc valor).
No estic per a xanses
(xanxes) -Un cabàs-.

no estar de (i: no estar per)

No tenir ganes de fer quelcom. |

no voler, no donar la gana de, no ésser partidari de, no estar fixat (Ca) |
No estic pas de tornar a pagar.

No estan pas de caminar, ells
(no ho volen fer).
No estic pas d'anar a voltar amb una bossa
(la deixaré a casa).
No hi estic pas fixada jo, amb les medicines
(no hi creu, no en pren gaires, no hi confia gaire).
Jo no hi estic pas, tampoc, de gastar-ho tot
(cal tenir algun estalvi).
No estic per petons ni per moixaines, ara
(no en vull).
No estic per ballarugues, avui
(per ballar).
No estic pas per llogar un taxi.

No estic per germanes ni per germans
–Cançó Mallorca-.
No estan per coverbos
(histories, estafes) -Mirall-.
No estar per gaires truques
(històries).
nota: "No estar de" no és usual a Mallorca; "no estar per", sí.

no estar de filis

Vegeu 'estar de filis'

no estar de més

Vegeu 'estar de més'

no estar gaire a

Locució verbal que s’usa per assenyalar que hom no haurà d’esperar gaire temps a rebre quelcom o qualcú (Mall). |
no haver d’esperar |
Supòs que no estareu gaire a rebre els llibres que us vaig prometre.


no
estar-hi

1 No respectar, algú, un tracte. |

enganyar, desdir-se, no complir |

Vam fer un tracte i després no m'hi va voler estar.

Al cap d'uns dies se me'n va voler desdir (d'unes condicions de venda).

2 Opinar que una cosa és fa bé, que és la que cal fer. |


pensar, creure, opinar |

Jo no hi estic pas amb associacions de pares (no hi crec).

Jo no hi estic pas a arreglar coses (pagues dos cops i vas mal servit, p.e. un televisor vell).

Poc hi estem nosaltres, amb això (fer banys de sal, vinagre i aigua per guarir els refredats).

No m'ho fareu pas creure que el mòbil val 9 euros.

nota: Vegeu també 'estar-hi'


no estar llatí

No estar prou bé de salut (Gir-Val). |
tenir una indisposició, no estar fi, no estar catòlic |
Fa dos dies que no estic gaire llatina.

no estar per la labor (o per la feina) *

Els àrbitres no tenen cap ganes d'assenyalar la quarta falta personal (o no volen xiular, miren de no assenyalar, procuren no haver d'assenyalar; no no estan per la feina d'assenyalar la quarta falta personal, no estan per la labor de...) -TV2-.

nota: 'No estar per la feina' vol dir distreure's qui està treballant. Ex.: No està per la feina que fa, el barber, i m'ha fet una escala.

no estar per tirar coets

No estar en una bona situació. |

no estar per gaires alegries, no anar bé, haver-hi crisi, anar malament |
No estem per tirar coets
(no anem gaire bé) -CI-.

No estem per gaires alegries
(no hi ha diners a l'empresa).

nota: No sabem l'origen d'aquesta frase feta. Potser és de nova creació.

no estar posat en *

1 Jo no hi entenc, en coses de pagès (o la pagesia no és el meu fort, no conec prou bé el tema; no jo no estic posat en coses de pagès) –RAC1-.

2 Qui no està pel partit és l'àrbitre (o qui desafina és l'àrbitre, qui va distret és l'àrbitre, qui sembla que és als núvols és l'àrbitre; no el que no veiem posat en el partit és el senyor àrbitre) -TV3-.

no estar renyit amb

Vegeu '

estar renyits amb'

no estar-se de

Vegeu 'estar-se de'

no estaria de més

Vegeu 'estar de més'

no et dic pas res!

Això és molt gros, molt greu, molt complicat... (Ca) |

Déu n'hi do! |
Trenta graus aquí a dins: no et dic pas res!
(A Mallorca, "...com qui no diu res")

No et dic pas res, desenfonsar -aplanar- aquest terreny!

A -
Venien dia per altre a fer diàlisi. B -No et dic pas res!

nota: Aquesta frase feta ens fa dubtar. 

no et faltarà pas feina! (o: no li faltarà!)

Et vénen maldecaps. |

tindràs problemes, ja patiràs!, de maldecaps no te'n faltaran! |
A
-Els pares han denunciat un mestre perquè ha dit lleig al seu nen. B -No li faltarà pas feina! (al mestre)


no et fot! *

Han hagut d'anar al Rosselló per justificar "joguet": ja té collons, la cosa! (o que és gros, això!, no n'hi ha pas un pam de net!, com s'entén?, maleït siga!, com hi ha Déu!, on s'és vist?; millor que no et fot!)

nota: Trobem 'no et fot' en alguns diccionaris. És un punt discutible.

no et pensis! (o no us penseu!)

Ja tens raó. |
no et pensis dir cap bestiesa, ja és així, ja és això, ja tens raó, això va així, això pot passar |
A -S'ha de portar el paraigua? B -No et pensis! (pot ploure).
C -Aquí hi fa fred. D -Una mica d'estufa, no et pensis, ja aniria bé.
E -Vols fer de cuiner? F -No et pensis! (m'agradaria prou, cuinar).
G -Potser en faria cent mil euros, d'aquest camp. H -No et pensis dir cap bestiesa.
I –Avui tindrem fred. J –No et pensessis dir cap bestiesa! (pot ser veritat).
K –Esteu calents? L –Asseguts aquí, no et pensis (tinc un xic de fred).
M -Encara es poden casar, aquells dos. N -No us penseu! ('no us ho penseu voldria dir que no)
Els tenen tancats, no et pensis pas! (els drogoaddictes, Ca).
T'estima més que no et penses! (molt)

no et posis així!

No t'enfadis! (o no t'ho prenguis així, agafa-t'ho més bé, no t'ho has pas d'agafar així; millor que no et posis així!) -TV3-

nota: 1 'No et posis així!, pot ser correcte, però té un fort regust castellà.
2 Vegeu també 'posar-se (+ adjectiu)'

no et puc pas dir més

Això és el que puc fer per a tu. |

et sóc franc, et sóc ben clar |

Si vols cèntims, te'n deixaré: no et puc pas dir més.

Si no et ve bé de venir, no vinguis: no et puc pas dir més.

Agafa el que vulguis i paga-m'ho quan vulguis: no et puc pas dir més.

Si vols et vindré a esperar a Girona: no et puc pas dir més.

Si vols venir, véns; si no, no: no et puc pas dir més.

A -Què he de fer avui? -a la feina– B -Fes el que puguis: no et pus pas dir més.

Porteu-la a casa, si no dorm: no us podem pas dir més (a cals avis).

no et quedaràs per mostra

Es diu d'una persona que no és cap llumenera (Men). |
n’hi ha de més trempats |
Encara que et pensis que ho saps tot no et quedaràs per mostra.

no fa gaire

Fa poc temps. |

no fa tant, fa poc, fa poca estona, suara, adés, no fa pas (+ temps) |
Berenaré més tard: no fa pas tant que he dinat.

A
-No fa gaire vaig comprar farigola. B -Jo no n'estic mai sense.

C -
Tu no et sacrificaries pas per ningú! D -No fa pas tant et vaig venir a ajudar a l'hort.

E -
Fa dies que no els veig. F -No et preocupis tant pel que fan i el que deixen de fer! (Am)

Et vaig escriure no fa gaire.

No fa pas vuit dies que el tinc
(aquest mal).

No fa pas un mes que encara hi vaig parlar, i s'ha mort.

No fa pas tants anys
com això que ens coneixem! –Temps-.

No fa pas tant que vaig canviar la pila, i ja
s'atura (el rellotge).

No fa pas tant en va haver de plegar un altre
(de polític per corrupció).

No fa pas tant que ho sé.

No fa pas tant que hi compràvem.

no fa pas més el rei

Anem molt bé (Salt-Am). |

estem molt bé, no en toca pas tant per a tothom; no vagis a buscar res més!, és ideal |
A
-Aneu bé? B -Sí, no fa pas més el rei.

C -
Què feu? D -Anem fent. C -No fa pas més el rei (ja és bo anar fent).

Carall, quin reis! No en toca pas tant per a tothom
(li han dut moltes coses).

No es pot buscar res més (el nen ha tingut bones notes).
Nit freda i sol de dia, al gener: no vagis a buscar res més (és ideal).

no fa res

Es diu per indicar la insignificança d’un fet o la seva manca d’importància (Mall). |
(tant li fa, no hi fa res Gir) |
Bé, no fa res, ja trobaré on m’entenguin. Mentrestant heu perdut un client -Migjorn-.

no facis el burro, que la palla va cara!

No facis imprudències (Am-Bar). |

tingues seny, no facis bestieses, reconsidera la teva actitud |
A
-Com que els diners no donen cap interès, compraré accions. B -No facis el burro, que la palla va cara! 

no facis res mal fet

Fes el que hagis de fer amb plena llibertat (Gir-Mall). |

fes la teva!, vés a la teva!, no em miris a mi, no facis compliments, entre amics no calen tovalles (Val) |
Si te n'has d'anar, vés-te'n: no facis res mal fe
t (no t'estiguis ací per mi).
Si no vols, no vinguis: no facis pas res mal fet.

No facis res mal fet: convida'm o no
(tu mateix, no renyirem pas).
No quedeu per nosaltres: ja hi podeu anar.

No feu pas res mal fet, per nosaltres: ja dormirem a Figueres, si porteu convidats.

No feu pas res mal fet, per nosaltres, que arribarem tard a dinar
(ja podeu començar).
No facis pas res mal fet, vés-hi sola
(no cal que m’esperis, no em sabrà pas greu).
No cal pas que em vinguis a veure: fes el que hagis de fer.

No facis compliments.

Si voleu marxar, la carretera és ben ampla
(no és despectiu).
No renyirem pas, per això!
(no fan tracte; amics igual, no quedarem pas malament).
La veritat, Bufalampolla, a qui has amaitinat eixa capeta? Home, ací tots som uns i entre amics no cal tovalles
-un cabàs-.
amaitinar: Robar (Val)

no falla!

Hom ho diu d'una cosa que és segura (Gir-Mall). |

no falla pas!, no falla mai!, això és segur, això és evident, això és així |
Això que han trencat els brètols, ho pagarà l'Ajuntament: no falla!

Els petits botiguers no poden competir amb els grans: no falla pas!

Vas
al notari, vols el document en català i et fan esperar: no falla!

no faltar (una cosa)

Haver-n'hi (Gir-Mall). |

no mancar-ne, no deixar d'haver-n'hi |
No et faltarà de res, en aquella casa!
(Am)
No ens va faltar mai un bocí de pa a taula.

Es queixava i no li faltava raó
-Avui-. 

no faltar brou a l'olla

No estar mancat de res (Mall). |

tenir pa a taula, tenir el seu menester, viure bé |
A ella, 'don' Joan l'havia feta una senyora. Mentre foren amics no li faltà brou a l'olla i asseguren que si sols omplí un almud de joies, fou perquè no era massa ambiciosa... -Romanç-.


no faltar res i faltar tot (o: no mancar)

Se sol dir d'una persona benestant que no té alegria per alguna cosa que no li va bé (Ca). |

és ric però no és feliç |
A
-A aquesta gent no els falta res. B -No els falta res i els falta tot! (se'ls va morir un fill)
A mi no em manca res i em manca tot (no té salut).

no faltar un punt

Anar ben mudat (Ca). |

no faltar cap botó (Am), no faltar cap detall |
Van ben arreglats, aquests nens: no els hi falta pas un punt.

No li falta cap punt
(és presumit, polit).
No li falta pas cap botó
(va molt mudada).
Va mudat: no li falta cap detall.

no faltaria més! (o no faltava més!) *

Vegeu 'faltaria més!'

no 'fastidiem'! *

N'hi ha per a ells i no n'hi ha per a mi? No fotem! (o no fumem!, no cardem!; no no 'fastidiem'!)

no fer

No ésser apropiat. |

no ésser adequat, idoni, escaient, ideal; no haver-se fet per, no trobar bonic (Ca) |
No fan gaire per a mi, aquestes joies
-TV3-.
Aquesta bufanda no fa per anar a treballar
(és massa bona).
Se m'ha declarat: això no fa per ell
-C33-.
Aquest costum no em fa
(no m'agrada gens, Mall).
Els llibres no s'han fet per a mi
(no m’agrada llegir).
Jo no ho trobo pas bonic, en un matrimoni, que cadascú dini a una hora diferent: sembla que deuen tenir malestar.
nota: Vegeu també 'fer 7', al Volum 1

no fer (+ temps)

Encara no fa el temps que el diu. |

no fer tant |
Encara no fa el mes que és allà
(no fa un mes).
No hi faré pas l'any
(me n'aniré abans d'un any).

no fer al cas!

Vegeu 'fer al cas'

no fer altra cosa que

Només fer això que es diu. |

no fer res més que, no fer sinó |
No ha fet altra cosa que jugar de defensa
-C33-.
Ell no ha fet altra cosa que treballar
–Avui-.
L'afer no ha fet sinó començar
(tot just ha començat) -Avui-.

no fer anar car (un producte)

Consumir-ne poc (Fi). |

comprar-ne poc, menjar-ne poc |
Jo no faig pas anar gaire cara la fruita.

no fer bafa de vent

No fer gens de vent (Men). |
no passar cap aire, no fer un buf de vent (Mall) |
Aquella matinada d’agost no feia bafa de vent
–Fets-.

no fer basa *

Ella, quan parla, no deixar dir res a ningú (o no dóna reva, no deixa obrir la boca als altres; millor que no deixa fer basa).

No et pensis que els anglesos vagin al Golf per no treure'n cap profit -hi van per treure'n- (o desinteressadament, per res, per no treure'n cap avantatge; millor que per no fer base).

no fer cap (+ nom)

No fer allò que tot seguit es diu. Intensifica la negació (Gir-Mall). |
no fer gens, no fer gota; tant més!, m'és igual! |

Aquest hivern no fa cap fred.
Avui no passa cap aire.

No em fa cap gràcia, un cotxe.
No fa cap aire, avui
(gens; ni gregal ni tramuntana).
No feia cap fressa, quan va entrar.

No en faig cap festa dels brunyols
(no m'agraden gaire).
No fa cap gràcia que hi hagi tants aturats.

Ell no feia cap mal a ningú, per ballar.
No va pas fer cap mala feina, en Carles, amb aquell camp (el va comprar i després el va vendre bé de preu).
Si vol alguna cosa, que vingui: no faré pas cap pas, jo.
No faria cap sentit, una excursió per anar a veure el partit (ja el fan a la televisió, Am).

no fer cara d’homo

Tenir mal aspecte físic per causa del cansament, de la por, etc (Men). |
no semblar ell; estar extenuat, baldat, rendit, mig mort |
Quan va arribar on era l’amo no feia cara d’homo, de ses grans corregudes que havia fet
–Fets-.

no fer cara ni per a senyar-se (o no tenir cara)

tenir la cara molt petita. |

ésser carapetit |
No té cara per a senyar-se, aquesta nena.

No fa cara ni per a senyar-se i tan llesta que és!

no fer cas de

Vegeu 'fer cas de'

no fer concessions

Fer les coses amb el màxim esforç o amb plena legalitat. |

ésser estricte, rígid, rigorós, lluitador; no afluixar, no cedir |
Al Mallorca no se li poden fer concessions
(no es pot fallar un penal) -C33-.
Un disc sense concessions
–Enderrock- .
nota: Aquesta frase feta es diu molt en castellà i potser n'és un calc.

no fer dos mots (a una qüestió)

No posar-hi cap objecció (Mall). |
no posar-hi inconvenients, no dir res més |
De tot d’una, els companys de Secció no hi feren dos mots -Bruixat-.

no fer esplet

Fer una mala collita (Am). |

no fer anyada |
No hem pas fet esplet d'avellanes.

No han pas fet gaire esplet, amb els homes
(una perruqueria que l'han feta mixta, no hi van gaires homes).

no fer falta anar molt enllà per

Expressió que indica que no és necessari tenir molta comprensió o clarividència per a adonar-se de quelcom (Mall). |
no ésser necessari ésser gaire intel·ligent, no caldre ésser gaire perspicaç, no fer falta desplegar gaire (Gir) |
No fa falta anar molt enllà per a adonar-se de com ha canviat el món
-Cent per cent-.

no fer fressa

Vegeu 'a la callada'

no fer més que (+ verb)

Fer molt sovint, algú, això que diem. Fer poc que ocorre, una cosa (Gir-Mall). |

fan molt això, tot el dia fan això; no cessar de; de seguida que |

Només faig que seure, amb aquesta calor.

L'estiu no fa més que començar i ja hi ha molts incendis.

No feien més que discutir -Camacuc-

Només fa que beure, aquest nen!

Només farien que viatges!

Només faig que estossegar, avui!

A Cantallops, només feies que sortir i ja tenies la galleda plena de caragols.

La lliga només ha fet que començar -Avui-.

Des de l'última cimera, el seu poder no ha fet més que créixer -CR-.

no fer-ne ni més ni menys

No ésser, una cosa, ni bona ni dolenta. |

no haver-se d'esforçar, no ésser cap molèstia, no haver-hi cap inconvenient, no tenir conseqüències |

Tu et canses molt i jo no en faig ni més ni menys d'anar a peu a Ribes.

Quan hi estàs acostumat no en fas ni més ni menys d'anar a córrer vint minuts.

Ja el pots dur el nen a casa, no quedis pas mai de portar-lo: nosaltres no en fem ni més ni menys.

No en vaig pas fer ni més ni menys que guanyés el Banyoles (m'era igual).

No en fa ni més ni menys de quedar-se a dormir aquí, la nena (li és igual).

Jo no en faig ni més ni menys d'anar-hi (no hi pateixo).

Jo no en faig ni més ni menys de tenir-ne cura quan estan malalts.

Els nens no en fan ni més ni menys, de les cireres.

A aquell el castiguen i no en fa ni més ni menys.

La pedregada no va tenir conseqüències (no va fer gaire mal).


no fer-ne de bona

No fer més que malifetes (Mall). |
no fer res de bo, no fer-ne cap de bé, fer-ne de les seves (Mall) |
Aquest al·lot és un desastre, no en fa de bona.

no fer-ne ni per (+ nom)

No guanyar prou diners per pagar alguna cosa; no bastar allò que es té. |

no fer-ne per (+ nom), no fer-ne prou, no poder pagar les despeses, no tenir ni cinc, no guanyar per a (+ nom) -Gir-Mall- |

No en farem per avaries! (en tenim moltes)

No en farem per telèfon.

No en faré ni per viatges, avui (va i ve moltes vegades).

Guanyo poc i m'estic empobrint.

No en vam fer ni per les despeses (hi vam perdre diners).

No en faré per cinturons, si en trenco gaires.

No en faré prou per jerseis.

No en faràs pas prou, del gelat (en voldràs més).

En faràs prou? Mesura-te-la tu mateix (la llet).

En Miquel té un disgut darrere l'altre (millor que no guanya per a disgustos) -Avui-.

No guanyarem per gots (en trenquen molts) -TV3-.

No guanyarem per espardenyes.

nota: Sentim sovint 'no fer-ne ni per pipes'. Creiem que ve de les 'pipes', les llavors de gira-sol, que en català s'anomenen 'granes de gira-sol' o 'llavors de gira-sol'. Si és així, és una mala solució.

no fer-ne res (d'una cosa)

No ésser útil (Gir-Mall). |

no servir, no ésser aprofitable, no ésser eficaç |
Ella no en fa res de les pintures. Si les hi demanes, te les donarà
(ja no pinta)
No comprem pas això, que no en farem res
(no ens ho menjarem pas).
No en farem res del paraigua
(no plourà pas).
No en faries pas res, de preguntar
(ha perdut la memòria).
No en faig res de tancar la porta: els cunyats tenen clau i entren
(no s'avenen).
No en faran pas res de dir a la gent que no corrin, s'ha de posar un mecanisme que bloquegi el motor quan van al 120.

No en farem pas mai res d'aquest noi
(no servirà per a res perquè és malalt, és curt, és gandul...).

no fer ni brot

No treballar gens. |
no fer res, galvanejar, dropejar, gratar-se l’esquena -o la panxa- |
Nena, no has fet ni brot, encara! (no no has fet ni cop)
A -
N'hi ha que no fan ni brot, a la meva empresa. B –Però a l’hora de cobrar hi deuen ser. A -Això sí, no se’n descuiden pas. Jaume no fa ni un brot (Val)

no fer ni cop

Vegeu 'no fer ni brot'

no fer ni deixar fer

No resoldre una dificultat ni voler que un altre ho faci (Gir-Mall). |

tenir una feina entretinguda, ésser egoista, ésser possessiu, ésser envejós |
És un mal director, perquè no fa ni deixa fer.

nota: A les ràdios i televisions 'catanyoles' solen parlar del 'gos d'un hortolà' quan volen dir això.

no fer ni extrem

No fer ni cas d’algú o d'alguna cosa (Val). |
no fer ni fred ni calor, no escalfar ni refredar, tant donar-se, ésser indiferent |
Ix tant per la tele que, quan el veig pel poble, no em fa ni extrem.

no fer ni ferro ni carbó

Estar un malalt en estat estacionari, no guanyar ni perdre en la malaltia; no servir algú per a una cosa ni per a una altra (DCVB). |

no fer res de bo, no millorar, estar estancat |
A -
Com va la partida? B -No fem ni ferro ni carbó (estem perdent i no ens recuperem, Am).

no fer ni fred ni calor

Ésser indiferent (Gir-Mall). |

tant se me'n fot, tant se me'n dóna, més igual, no m'interessa, em deixa allà mateix, no em preocupa; deixar sense fred ni calor (Cerdanya) |
No em fa ni fred ni calor, el teatre.

A mi, tota aquella rècula de gent tan mudada em deixava sense fred ni calor -la Nena C-.

no fer ni un gallet

Significa no fer diners, treure poc profit monetari d’una cosa (Val). |
no fer ni cinc de calaix |
Mai no va fer ni un gallet -Temps-.
Treballava com un burro, però mai no va fer ni un gallet.

no fer ombra a sa terra

Estar molt magre o escanyolit (Mall). |
(no fer ombra, no tenir per on agafar, ésser prim com una canya Mall) |
En Joanet és molt prim, no fa ombra a sa terra.

no fer passa dreta

Ésser, moralment, molt dolent o roí (Mall). |
anar malament, anar pel mal camí, anar desencaminat, no donar passa dreta |
En Cuera era un bandejat que no donava passa dreta –Llibre-. 

no fer per

Vegeu 'fer per (+ una persona)'

no fer perdre la son

No deixar-nos dormir, un maldecap que tenim (Am). |

no llevar la son, no amoïnar, no angoixar, no donar maldecaps |
No em fa perdre la son, això.

nota: Pensem que els maldecaps ens fan perdre 'la son', les ganes de dormir, i no 'el son', la dormida.

no fer problema (d'una cosa)

No amoïnar-se per alguna cosa. |

no fer qüestió de, no preocupar, no patir |
No en fan problema, de ser homosexuals.

Jo no en faig qüestió
(m'ho crec, no ho dubto).
No val la pena de preocupar-s'hi: no cal fer qüestió d'això!

no fer res

1 No preocupar, una cosa (Gir-Mall). |

m'és igual, tant me fa, tant m'és, no em busquis el cos que em trobaràs l'ànima |

No t'ho hauria de dir, però no em fa res que ho sàpigues.

No em faria res que els meus pares fossin rics.

La pudor no em fa res.

Després de veure aquell accident, mai més no m'ha fet res de res, veure sang.

A mi no em fa res anar a collir pomes.

No em fa res acabar-ho (ja ho faré jo, m'és igual).

2 No fer cap cosa, ni bona ni dolenta (Gir-Mall). |

no servir, no acabar de fer, no estar ben desat, no fer ben res, no fer ni una paletada (Ca), no fer ni brot, no fer ni un pic (Ca), no fer ni verol (Am-Mall), no fer ni un pas, no fer ni xiu (Ca-Mall), (no fer plat, no fer res de bo; Am) |

No hi fa res el cotxe al carrer (s'ha de tancar).

No farem res (no farem tracte).

Aquest noi no fa res (no treballa).

Ja no fa res (ja no plou, Am).

No en feia res d'aquell transistor i el vaig regalar.

Era un bon jugador i ara no fa res (no juga bé).

No fa res, aquest escarabat (no fa cap mal, no és perillós).

A –Heu fet feina? B –Ni una paletada.

Jo no fotré ni un pic, aquí: no vull fer la feina d'un altre.

No fotem ni pic, a les tardes.

Ell s'asseu aquí i no fot ni verol.

Jo no faria pas un pas per anar-la a veure.

No feia pas ni un pas sense el seu pare (li ho consultava tot).

No farà ni xiu, aquesta empresa (no creixerà).

No vam fer mai xiu, allà (guanyàvem just per viure).

Aquestes pastilles no em fan res (no em guareixen).

Jo en menjo i no em fan res (no vomito).

C –Plou? D –Ara no fa pas res (ara no).

Si pitges i no aixeques l'auricular, no faràs pas res (en un intèrfon).

Avui ha plogut i no hem fet res (no hem venut).

És un home tranquil, sense complexos, res no li fa por (o res no li fa res).

Aquesta criatura no fa plat (menja poc, no és de vida; Am).

Era un porc esguerrat que no va fer mai xiu (no creixua).

El sembrat no feia xiu, però amb aquestes pluges ha crescut.

Aquesta planta no fa xiu.

No fem res de bo (perdem, jugant a cartes).

Era manxol i jo li havia vist fer anar la pala que cap home li hauria fet res (superat) -Llibre-.

no fer res de bo

Fer-ho tot malament (Gir-Mall). |

no fer res bé; no haver-se guanyat mai la vida (+ verb-) (Ca) |
Aquests paletes no han fet res de bo
(tot és mal fet).
No li fas pas res bé, a aquest home: sempre es queixa.

No t'hi has pas guanyat mai la vida, tallant melons
(ho fa malament). 

no fer resistència (el diner)

Es diu quan els productes que es compren s'apugen molt (Am). |

no allargar, el diner de seguida s'acaba |
El diner no fa resistència, tot s'apuja i amb els mateixos doblers d'abans pots comprar menys coses.

Abans feia resistència, el diner; ara, no.

no fer s'alçada d'un ca assegut (o ajagut)

Esser molt menut (Mall). |
ésser un nap, ésser un nap-buf, (no fer un pam d'alçada, faltar a qualcú s'aigua des créixer Mall) |
Saps que n'és, de menut, no fa s'alçada d'un ca assegut.

no fer-se

Vegeu 'fer-se'

no fer-se esperar

Vegeu 'fer-se esperar'

no fer-se mal

No perjudicar-se, dues persones o dos grups (Gir-Mall). |

no anar l'un contra l'altre, anar avinguts, posar-se d'acord, gats amb gats mai no s'esgarrapen |

Els negociants ja s'avenen.

Els metres d'obra no es faran pas mal (tots pagaran igual els paletes).


no fer un pas més enllà que l'altre

No moure's, algú, a l'hora de fer quelcom. |
no fer un pas més llarg que l'altre; ésser egoista;
no passar a davant, no fer un pas endavant, no prendre la iniciativa |
No fa pas un pas més enllà que l'altre, per ajudar-nos.
No fa pas un pas més enllà que l'altre, a l'hora de treballar.
Ningú no s'atreveix a fer un pas més llarg que l'altre (tenen por de perdre la feina).

no fiar-se ni del cul de la camisa

No fiar-se de ningú |
no fiar-se ni de Déu, no fiar-se ni de sa mare, no te n'agradi res de, no fiar-se ni de s'ombra (DCVB, Mall) |
A -Que no et fies de mi? B -No em fio ni del cul de la camisa!
Amb aquest gent que tracto, no em puc fiar ni del cul de la camisa.
Ara no hi ha confiança amb ningú. No pots tenir confiança ni del cul de la camisa, perquè te la pots emmerdar.
No et pots fiar ni del cul de la camisa: tothom t'estafa.
No te n'agradi res, d'aquest temps! (fa sol, però no te'n fiïs, que és un temps variable).
Això sembla senzill de fer, però no te n'agradi res (no n'és tant, de senzill).
Ara no hi ha confiança ni del cul de la camisa: tothom t'enganya.
nota: Trobem 'no fiar-se de l'ombra' al DCC. Té un fort regust castellà.

no filar

No anar bé, una cosa; no estar bé mentalment, una persona. |

anar malament; no saber què fa, no estar fi, no grillar (Am), no girar rodó; no quadrar, no tombar redó -rodó- (Val) |
És un home que no fila gaire
(és curt de gambals).

Em penso que no grilles!
(ha posat sal al iogurt en comptes de sucre)

Era un home que, quan les coses no li filaven, feia por d'atansar-s'hi
(en Savalls) -Carlinada-.

És un ximple. Em penso que no gira gaire rodó.

Això que fa ara no quadra amb la seva manera de ser (no lliga).
Era un bon noi... una mica trapalandana... però com que s'havia criat com los pins d'Aubenç, és clar, de vegades mos semblava que no tombava redó, eh que m'entén? -Vetllador-.
trapalandana: Dona trapassera o pocavergonya (Tarragona, DCVB).

no fos cas!

Això podria passar (Gir-Mall). |

no fos que, no fos cosa que, podria ser que, per si això passa |
Jo m'atipo, no fos cas que m'aprimés!

Emporta-te'n l'abric, no fos cas que fes fred.

Deixem-ho a terra, no fos cas que ho trenquéssim.

Amaga la pilota, no fos cas que algú se l'emportés.

Me'n vaig ara, no fos que quedés assetjat
(que no pogués passar la riera, plou molt).

L'endreçaré, no fos cas que el perdéssim
–TV3-.

No fos cosa que no el prenguessin pel que no eren
(un home filava) -IB3-.

no fos cosa que (o cosa)

Ho diu qui deixa de fer o de dir coses per evitar maldecaps (Mall). |
mirem de prevenir, no fos cas que
(Gir) |
Cregué millor no ficar-s’hi i fer-se’n enfora, no fos cosa que en sortís escaldat
-Adagiona-.

no fotem faves!

Locució que designa un to d’alarma o prevenció davant un perill o un engany (Mall). |
no fotem!, no cardem!, no diguem bestieses!, no emprenyem! (Mall) |
La situació lingüística era molt millor que la que hi ha ara: no fotem faves! -Lluc.
Si sabem una cosa, no juguem a dissimular: no fotem el burro!

No fotem el boig!: atura l'ordinador, que trona! (es pot malmetre).

no gosar

Faltar coratge per fer quelcom (Gir-Mall). |

no atrevir-se a, no tenir valor per, no tenir cor (Ca-Cat Nord) |

No gosava entrar-hi.

El nen, allà amb els Reis, no gosava dir ni que l'ànima fos seva (estava espantat i no li podien fer dir res).

No havien tingut cor de llançar-lo al mar del Nord.

no guaitar la cara (o: no mirar)

No voler tractes amb algú. |

no saludar, tenir aversió, negar el bon dia, no guaitar bé (Ca) |

Va passar i ni em va guaitar la cara.

Em va fer saber que es casava, però no em va convidar. No li vaig regalar res i mai més no m'ha guaitat bé.

No el tinc per res. Des que em va fer allò, no li he mirat més la cara.

No t'hauria de mirar la cara (ahir em vas fer empipar).

no guipar-hi

No veure les coses prou bé (Bar). |

ésser curt de vista, no veure-hi (Gir) |

No hi guipo gaire (no m'hi veig).

no habitar

Estar neguitós per algun motiu. |

patir, neguitejar; estar inquiet, nerviós, impacient, intranquil, no saber on viure |

Aquest nen no habita (no està mai quiet).

Ja no habita (pateix perquè no sap si ha aprovat un examen).

Ja no habitaven pel pa (hi patien, no sabien si els el durien).

Tu no habites! Deixa'ls estar els fills, ja són grans.

Si en vàrem trobar, de cadires! Tantes que vulguis, però ell no habitava.

No la deixen habitar (l'atabalen perquè estudiï més).

Tanquem la televisió, perquè veig que no habites (pateix a causa del film).

No sé on viure de mal d'esquena (Am).

nota: Vegeu també 'habitar', al Volum 1

no has pas d'anar tan lluny

No cal cercar exemples d'això que diem gaire llunyans, en tenim de ben a prop. |

no vagis tan lluny, no anem pas tan lluny!, aquí també passa |
A
-Els anglesos tenen moltes lletres que no pronuncien. B -No has pas d'anar tan lluny; a Bescanó, del Ter en diuen 'Te', i El Far d'Empordà es pronuncia 'elfà'.

C
-A Girona hi ha hagut dos atracaments, avui. D -No vagis pas tan lluny: també han entrat en una casa de la Cellera.

no hauria de ser

Hom ho diu d'un fet injust (Gir-Mall). |

això no està bé, això no hauria de passar, no és correcte, és mal fet |
A -Em vaig haver d'estar dues hores dret esperant. B -Això no hauria de ser.

no haver de

Vegeu 'haver de'


no haver de menester ram

Significa que una cosa bona no ha de menester que se'n faci propaganda (Mall). |
no necessitar propaganda, no caldre padrina |
Aquest vi no ha de menester ram, perquè és de vinya nova -Adagiona-.
nota: La gent gran encara recorda que hi havia, als pobles, cases particulars que venien vi, i per a indicar-ho penjaven un ram de pi sobre el portal. En alguns llocs de la Península, qui posava un ram sobre el portal de casa seva eren les prostitutes, i per això els digueren ‘rameras’ -Mall-).

no haver de mester padrins (o menester)

Elogiar-se un mateix, no necessitar els elogis d’altri (Mall-Gir). |
alabar-se, lloar-se, ésser-li a algú els carrers i places estrets per passar; alaba't ruc, que a vendre et duc |
En Miquel es creu que ho fa tot bé, i n’està ben satisfet; no ha de mester padrins.
Carall, Joan!, no has pas de menester padrins, tu!
(a un que s'alaba)

no haver fet res més que començar *

El partit acaba de començar (o tot just comença, fa ben poc que ha començat; millor que no ha fet res més que començar) -CR-.

no haver gitat les claus a la marina

Tenir encara esperança (l’Alguer). |
encara no és tot perdut |
nota: No en coneixem l'origen. 

no haver-hi (+ nom)

Vaig veure que en aquella empresa no hi havia camí (futur, avenir; Am)

Amb aquest mal de ventre no hi ha pastilles que hi valguin.
Avui no veig cap ànima enlloc
(no hi ha ningú).
Espolla era un poble alegre, i ara no hi ha cap ànima enlloc.

No hi ha cap raó per no anar-hi.

No hi ha raó per tenir pànic
(o no hi ha cap raó, aquest pànic no és justificat).
Si llogues una casa, t'ho aixafaran tot, a més de no pagar-te; i no reclamis, que hi perdràs més: no hi ha justícia, ara.

A –Tanco la porta? B –No n'hi ha pas necessitat.

no haver-hi (+ temps)

Això passa cada dia, cada setmana, cada mes, etc. |

cada dia -o cada setmana, cada mes- passa això |
No hi ha dia que no vingui dos cops, el teu germà.

nota: Aquesta manera de dir també es fa servir molt en castellà.

no haver-hi altre remei

Haver-se de fer, una cosa. |

no tenir altre remei; no tenir cap més remei; ésser necessari, indispensable, obligat, ineludible; no poder-se'n escapar, no tenir una altra solució |
Si no hi ha altre remei, pagaré.

No tindran altre remei que donar-los la pilota.

No tenen remei, són incorregibles, els alumnes d'aquesta classe.

No tinc més remei que fer-ho
(Ca). No tinc altre remei que fer-ho (Ca-Am)
No tinc cap més remei que tractar-hi
(són renyits).
No tenen altra solució que... –CR-.
nota: No trobem 'no haver-hi més remei' ni 'no tenir més remei', als diccionaris catalans. Pot ser una opció secundària.

no haver-hi color (i: no tenir color)

Ésser molt millor una cosa que una altra. |

no es pot comparar, és superior, no li arriba ni a la sola de la sabata, hi ha molta diferència, no té punt de comparació, és molt evident la diferència entre A i B, tot és dat i beneït, és molt desnivellat, és molt desequilibrat, no té cap interès |
Posant-hi Xumba us quedaran les camises més netes: no hi ha color!
-TV3-.
El partit no ha tingut color
.

No hi ha punt de comparació entre anar a treballar a 100 km o fer-ho al costat de casa (no es pot comparar).

nota: Pensem que 'no haver-hi color' és una creació catalana moderna que també es diu en castellà.

no haver-hi com

Ésser la millor cosa (Gir-Mall). |

és el que va més bé, és el més bonic, és el més divertit; ningú no li empata la basa (Bar) |
No hi ha pas com aquest, de joc de cartes
(és el més divertit).
No hi ha com tenir-ne, per malgastar diners.

No hi ha com tenir gana, per trobar el menjar bo.

No hi ha com anar sols de viatge
(no tens murga).
A -
No treballo pas, encara. B -No hi ha com ser ric!
No hi ha com viure sol!

no haver-hi de pensar més

Resoldre definitivament una qüestió (Gir-Mall). |

s'haurà acabar el problema, no tindrem més maldecaps, això és la solució |
Si ho fas, no hi has de pensar més
(acabar la feina).
Opera't i no hi hauràs de pensar més.

Si poses les finestres d'alumini, no hi has de pensar més
(duren i no tenen avaries).

no haver-hi dos sense tres *

A -Ja ha guanyat dues copes. B -I ara vindrà la tercera (o i ara en vindrà un altra, on n'hi ha dues n'hi ha tres; no no hi ha dos sense tres).

no haver-hi falla de (+ nom)

Es diu quan, d'un producte, n'hi ha abundor. |

no en falten pas, en tenim a dojo |

No n'hi ha pas falla, de cotxes, en aquest poble!

No en tenen pas falla, de joguines, aquesta mainada! (n'estan carregats)

De tovalloles, no n'hi havia pas falla!
De radiografies, no en porto pas falla.
De senglars no n'hi ha pas falla!

A -Tens una cosa que fa goig a l'hort i se t'ho emporten tot: fa fàstic, tenir terres! B -Sí, de lladres no n'hi ha pas falla

no haver-hi la vida

Donar pocs guanys, una activitat. |

no valer la pena, no pagar la pena, no ésser rendible, no tenir-hi la vida, (no tenir-hi el pa -o la torrada-, Am), no llepar-ne res (Ca) |

No hi ha gaire la vida a anar a comprar a Andorra.

Ja hi ha la vida a fer peces a casa.

No hi ha pas la vida a les vinyes (no s'hi fan diners).

No hi tenen pas la vida, al cotxe de línia (hi havia sis persones).

Aquest burros que es fan matar a les manifestacions, poc en llepen res de tot això (dels beneficis).
Aquest fa ballar tothom, però amb mi no hi té la vida (de mi no en pot pas abusar).

Amb mi no hi tenen la vida (no m'enganyen; fan el pobre perquè els faci rebaixes, i són rics).

M'apugen l'assegurança i no m'avisen; ara, amb mi no hi tindran pas el pa!

Aquest, amb mi no hi té pas la torrada (no se'n fot pas, em paga el que em toca).

Amb mi no hi tindrà pas el pa -o la vida- (cada any m'apuja l'assegurança, no es fotrà pas de mi).

no haver-hi lloc per

No haver-hi motiu per (DIEC). |

no haver-hi cap raó per, no tenir raó; no haver-hi ocasió |

Els preus dels llibres han de ser iguals per a tothom: no hi ha lloc per als descomptes -TV3-.

No tenen pas raó de queixar-se -o motiu- (no pertoca).

No hi ha lloc a la protesta -de la tennista- (la pilota era bona, no tenia raó) -C33-.

nota: Aquesta frase feta sembla un calc del castellà.

no haver-hi manera (o: maneres)

Ésser molt difícil (Gir-Mal). |

no ésser impossible, no haver-hi déu que, no haver-hi collons, no haver-hi forma (DIEC) |

No hi va haver maneres de fer un gol.

No hi ha maneres que plogui (o no hi ha maneres de ploure, no vol ploure de cap manera).

No hi ha pas maneres que facin les paus.

No hi ha pas maneres de treure -en una rifa, Ca- (no hi ha manera de treure, Am).

Quan s'emmarrana, no vol obrir la boca: no hi ha pas collons!

No hi ha forma -o manera- humana de fer un gol -TV3-.

No hem tingut manyes ni maneres d'entrevistar-lo -Ràdio-.

Segur que no paga perquè no té manera (Am).

no haver-hi més *

Les coses s'han d'anar arreglant: és així (o s'ha de fer, no hi ha cap més remei, i ja està, i s'ha acabat, i no es pot fer res més; no i no hi ha més, i no hi ha més que parlar).

no haver-hi més cera que la que crema

No haver-hi res més que allò que es veu (Bar). |

tot és aquí, hi ha pocs recursos, tot el que tenim és aquí, no tenim res més, d'allà on no n'hi ha no en pot rajar |
Només hi ha dos voluntaris: no hi ha més cera que la que crema.

nota: Pensem que és un calc admès del castellà.

no haver-hi ni ordre ni concert

Vegeu 'semblar ca la Tité'

no haver-hi per on agafar (algú o alguna cosa)

Estar en molt mal estat, ésser molt deficient. |

no tenir cap sentit, cap lògica; no ésser raonable, no tenir cap argument, no es pot creure |
Aquest negoci no hi ha per on agafar-lo
(no s'entén, no té cap lògica, no té cap sentit) –TV3-.
No saps per on agafar-la
(si li fas preguntes, s'ofèn).
Aquest història història no té on agafar-se
(no té cap argument, no se la creu ni ell, no es pot creure, ens volen fer beure a galet, no pot anar ni em rodes).
No policia no té on agafar-se, per detenir-lo
–TV3-.

no haver-hi perill

Vol dir que una cosa no passarà. |

això no serà pas d'aquesta manera, de cap manera |
No hi ha pas perill que caigui, la paret
(és forta).

No hi ha pas perill que s'adormi!
(ha pres cafè)

Un pollastre o un conill perdria, senyora; una criatura, no hi ha pas perill!
(hom ho diu a una dona que cerca el nen).

No hi ha pas perill que plogui.

no haver-hi però que valgui *

A -No ho he acabat, però ja ho acabaré demà. B -No, això s'ha de fer ara (o no vull excuses, no em repliquis, no hi valen peròs; no no hi ha però que valgui).

no haver-hi perquè *

No ens hem pas d'espantar per una operació a la cama (o no t'has pas d'espantar, això no és gran cosa, ho superaràs bé, te'n sortiràs bé; no no hi ha perquè espantar-se).

no haver-hi problema (o no tenir problema) *

A -No hi arribarem fins la setmana que bé. B -Ja va bé (o no passa res, és igual, cap maldecap, tranquils; millor que no hi ha problema).

C -Parles francès? B -Parlar francès no m'és cap esforç (o sí, no més cap problema, no em costa gaire, el parlo com si res; millor que cap problema!, no hi ha problema).

no haver-hi res a dir

Ésser, un fet, del tot correcte (Gir-Mall). |

no tenir res a dir, no tenir res en contra, ésser ben legítim, ésser just, ésser raonable, estar bé, no haver-hi res a objectar, no tenir retop; no patir |
A -
Han volgut cobrar el sou que els devien, més els interessos. B -No hi ha res a dir.
No podeu pas patir, ara, amb tants radiadors
(no passeu fred).
No en tinc res a dir d'aquell senyor, amb mi es va portar bé.

La jugada és correcta: no hi ha res a dir.

No hi tenim res a dir: que ho facin.

No tinc res en contra de...
-Avui-.
nota: A
Mallorca és més usual 'no hi ha res que dir'.

no haver-hi res a fer

No haver-hi cap solució (Gir-Mall). |

no haver-hi res a pelar (Ca-la Franja), no tenir-hi res a coure, deixar-ho estar per moll (Tresponts) |
No hi ha pas res a fer, tant és que li diguis com que no li diguis: treballa poc.
No hi pas res a pelar. No pot veure i entra ampolles de vi d'amagat.
El cronista empra aquestes suggestives paraules només per provar d'enllepolir els lectors forasters, ja que amb els seus paisans no té res a pelar –Granota-.

no haver-hi res de nou

No haver passat coses noves (Gir-Mall). |

no haver-hi novetat |
A -
Hi ha res de nou, a la bústia? B -Sí, dues cartes per a vós.
Vaig anar a Hisenda, però no hi havia res de nou.

¿Què hi ha de nou per Tarragona?

no haver-hi res malaguanyat

Vol dir que no s'ha de tenir una gran estimació per les coses (Ca). |
no s'han d'estimar exageradament, les coses; no s'ha d'estimar res: només la dona |
No hi ha res malaguanyat: si et paguen bé una propietat, ven-la (no l'estimis, no diguis 'malaguanyada vinya!).

no haver-hi res que (+ verb) *

No hi ha res a explicar del partit d'ahir -va ser dolent- (o no hi ha res per explicar, no hi ha gran cosa a explicar, no hi ha res a destacar, no hi ha gaires coses a dir; no no hi ha res que explicar, no hi ha res que destacar).

No hi ha res per reivindicar (o no hi ha res a reivindicar, no podem reivindicar res; no no hi ha res que reivindicar) –TV2-.
nota: El català sol rebutjar el mot 'que' davant els infinitius. En el parlar col·loquial de Mallorca, no.

no haver-hi res que s'esperi tant com la feina

Ho diu qui no té gaires ganes de fer una feina o d'acabar-la (Gir-Lleida) |

no vagis de pressa!, (diumenge treballaria, si en fos dia; gastar més cul de calces que espardenyes, malaguanyat pa que menja -un gandul-; -Tresponts-) |

A -Avui no acabarem. B -Ja ho farem un altre dia: no hi ha res que s'esperi tant com la feina!


no haver-hi tant per tant

No haver-hi causa suficient per a allò que es diu o es fa. |
no haver-n’hi per tant, no calia tant |

És massa gros aquest obsequi del preciosíssim pergamí; no hi havia tant per tant...
-Bruixat-.


no haver-hi trampa ni cartó
*

Els beneficis són aquests: aquí no hi ha trampa (o aquí no hi ha gat amagat, això no té retop; no no hi ha trampa ni cartó).

no haver-hi 'tutia' *

Tot el dia fan fressa: no hi ha manera que apaguin la ràdio (o no hi ha res a fer, són tossuts i no volen apagar la ràdio, són del morro fort i no volen...; no no hi ha tuitia que...)

no haver-hi volta de fulla (o: no tenir volta de fulla) *

Si t'ho manen, ho has de fer: per força (o ho has de fer si us plau per força, no hi ha altre remei, això no té retop; no no hi ha volta de fulla -o de full-).

Per anar a la universitat has d'aprovar: això és evident (o això no té retop, ja pots pujar-hi de peus, això és d'aquesta manera; no això no té volta de fulla -full-).

no haver menjat mai calent

Ésser molt pobre. |

ésser miserable, indigent, pobre de solemnitat, passar privacions |
Aquest home no havia menjat mai calent i ara lloga avions particulars.

Vivien en una casa trista on no hi havia ni llum, ni brasa, ni fum
(no hi havia vida).

no haver-n'hi d'altre

No haver-n'hi cap més. |

ésser únic
Aquesta marca és la més bona: no n'hi ha d'altra (o no n'hi ha cap més com aquesta).
Per treballar no n'hi ha
d'altre (cap més com ell, cap altre, un altre com ell).

Ens donaven sucre roig. Amb la guerra poc n'hi havia d'altr
e.

Abans poc n'hi havia d'altres (de rellotges de butxaca).

no haver-n'hi més que Déu no n'hi ha posat

Se sol dir de qui té poc seny. |
el seny no hi és, li falta trellat, Déu te faci bo!, no n'hi ha més! |
A -Amb el fred que fa, el gos dorm a fora. B -No n'hi ha més que Déu no n'hi posat!
Aquestes nenes corren amb patinet a les 12 nit pels carrers: n
o n'hi ha més que Déu no n'hi ha posat!
Ha anat a un sopar amb gent que no el poden veure: no n'hi ha més que Déu no n'hi ha posat.
No n’hi ha pas més que Déu no n'hi ha posat!
(dels que corren als correbous)

no haver-n'hi per a tastes

Haver-hi molt poc d’una cosa o, havent-n’hi prou, ser molt desitjada. També s’aplica a persones molt benvolgudes (Val). |
no se’n veuran els dits, no n'hi haurà pas per a tothom qui en vulgui (es diu d'una cosa bona, Gir) |
Quan nasca la xiqueta, no n’hi haurà per a tastes.
El vi que heu comprat és tan bo que no n’hi haurà ni per a tastes.
Carall que n’ets de trempada! No n’hi haurà pas per a tothom qui en vulgui (es diu a una noia casadora).

no haver-n'hi per menys *

Vegeu 'no haver-n'hi per tant'


no haver-n'hi p
er tant

Ésser exagerat. |
no matar, no matar llops, ésser més el soroll que les nous, no ésser tant com sembla |

Diuen que és una bellesa, però no n'hi per tant.
L'entrenador es desespera, a la banqueta, i té raó (o i jo l'entenc, i amb raó; millor que i no n'hi per -a- menys) -CR-
nota: 'No haver-n'hi per menys' és una construcció ben feta, però ens sembla un calc del castellà.

no haver-n'hi prou

Fer falta alguna cosa més (Gir-Mall). |
no ésser suficient, cal actuar d'una altra manera,
faltar-ne, no tenir-ne ni per una enfilada de caragols|
No n'hi ha pas prou de dir que el nen és petit: tens una responsabilitat amb els fills (s'han d'educar).
A
-Perdona! B - B -No n'hi ha pas prou de 'perdona': me l'heu feta massa grossa.
El nen diu «no m'agrada» i ja no vol menjar: no n'hi ha pas prou!
(se l'ha d'obligar a menjar)
Vull anar a un altre especialista: no n'hi ha pas prou que ell em digui que quedaré sord.
Érem molts i el menjar no va arriba enlloc: no en vam tenir
ni per una enfilada de caragols (Am).

no haver-n'hi un pam de net

Tot és brut, corromput, injust (Gir-Bar). |
tot és corrupció, no hi ha justícia, no et pots fiar de ningú |
Fa dos mesos que és casada i ja fa el salt a l'home: no n'hi un pam de net!
No n'hi ha un pam de net!
Ara, si vols aprovar unes oposicions oficials, has de tenir un parent polític.
No n'hi ha pas un pam de net en aquesta empresa! (hi ha moltes injustícies)

no haver nascut ahir *

No l'enganyaran pas, és un noi que ja té experiència (o ja és gran, és molt fi, no es mama pas el dit, ja és veterà, ja s'afaita; millor que no ha pas nascut ahir).

no haver-ne de fer res

No ésser, una cosa, de la incumbència d'algú (Gir-Mall). |
no ésser cosa meva, a mi no m'interessa
|
Jo no n'he de fer res, però em sembla que no hauries de fumar, amb la tos que tens.
Què n'has de fer tu, de la seva vida?

no haver posat mai els peus (en un lloc)

No haver-hi anat mai. |

no haver estat mai |
Jo no he posat mai els peus en un camp de futbol
(no no he trepitjat un camp de futbol).

El conseller d'educació no ha posat mai els peus en una aula.

nota: Trepitjar vol dir posar el peu sobre algú o alguna cosa. En el sentit d'anar a un lloc pensem que és una castellanada.

no haver romput mai un plat (o trencat)

Ésser o semblar molt innocent (Men-Mall). |
no haver trencat cap plat ni cap olla, no haver vist cap ase volar (Bar)
, caure del niu, no haver vist cap ase volar (Lleida) |
Aquelles pobres al·lotes, que no havien romput mai un plat, es van trastornar tant que no tenien paraules per dir
-Fets-.
Fa cara de bon noi, sembla que no ha trencat mai cap plat.
Noia, sembla que no hagis vist mai cap ase volar
(se sorprèn d'una cosa que és freqüent).

No us creguéssiu pas que les innovacions només ens portaven problemes als prehistòrics, que com vulgarment es diu, no havíem vist volar un ase.
-Confidències-. 

no haver-s'hi de tornar

Ja té aquest defecte del qual parlem. |

ja n'és, ja el coneixem!, ja ho sabem |
De dolent, no s'hi ha pas de tornar, aquest home!

A -
Ara no vol pagar les despeses de l'escala. B -De malparida, no s'hi ha pas de tornar!

no haver-se-li perdut res (a algú en un lloc) *

Què cerques per aquí? (o què hi fas per aquí?; millor que què se t'ha perdut per aquí?)

A -Hi aniràs a la festa de Mollet? B -No en tinc pas cap ganes (o què vols que
hi vagi a fer?, per què hi he d'anar?, no m'interessa pas anar-hi; què hi he d'anar a fer, quina necessitat en tinc d'anar-hi?; no, poc hi vaig mai; no hi tinc cap feina, allà; millor que allí no se m'hi ha perdut res).
nota: Pensem que aquesta construcció és calcada del castellà.

no haver-se vist mai en res

No haver tingut mai cap entrebanc seriós. |

no haver-se'n vistes gaires, no haver-se vist mai cap fart de Crec en un Déus, no haver hagut de patir, no haver passat neguits -o traumes-, espantar-se per poca cosa |
S'espanten de seguida perquè no s'han vist mai en res.

A
-Plora perquè el noi no ha aprovat l'examen. B -No s'ha pas vist mai cap fart de Crec en un Déus.

No us heu vist mai en res: per això teniu por.

C
-El menjar és dolent. D -No us heu vist en res i teniu fàstic de tot.

No m'havia vist mai en res, i la setmana passada em van atracar.

no haver tingut mai res (amb algú)

No haver tingut mai cap discussió ni cap desavinença. |

no haver tingut mai res a dir, no haver tingut mai una paraula més alta que l'altra |
Jo no hi he tingut mai res amb ell
(cap queixa, cap problema; millor que no hi he tingut la més mínima).

No hi he tingut mai res a dir amb el meu cunyat.

No hem tingut mai una paraula més alta que l'altra, ell i jo.

No hem pas tingut res (cap enemistat).

no haver vist el món per un forat

Vegeu 'haver vist el món només per un forat'

no haver vist mai una cosa igual

No haver vist mai una cosa com aquesta. |
no haver vist mai res com això, no haver vist mai una cosa com aquesta, no haver vist res igual que això, no haver vist res que s'hi assemblés, això no s'havia vist mai |
Jo no havia vist mai una cosa igual -TV3-.

no hem dit res

Vegeu 'amics igual'

no hem pas de parlar tant

Ho diu qui vol plegar de discutir o qui no vol donar explicacions. |

no insisteixis, deixem-ho aquí; no us hi feu mal! |
A –
No t'agrada? (hi insisteix) B –No hem pas de parlar tant!
C
-Pensi que és un llibre que... D -No hem pas de parlar tant!
No hem pas de parlar tant: demà començarem, i s'ha acabat!
No us hi feu mal! (hom ho diu, de broma, a dos que discuteixen per una cadira).

no hi fa res

Això no és important (Bar-Mall). |

és igual, ja ho pots fer, tant és, tant se val, no hi pateixis, no hi pensis, no és cap vergonya |
No hi fa res que us abraceu
-TV3-.
Li fa res que hi vagi?
(li sap greu)
No hi fa res que el nostre fill no hi vagi
-Presència-.
No hi fa res que siguis de ciències.

Ja m'ho donaràs un altre dia: no hi pateixis!

Sí que és car, però no hi pensis.

Perdre al camp del Paris no és cap vergonya.

no hi faltaràs pas tu!

No cal que hi vagis, no es notarà perquè hi haurà molta gent. |

seran molts, serà ple com un ou, no et trobaran pas a faltar |
A -Aquest any no hi aniré, a festa a Navata.
B -No hi faltaràs pas tu!

no hi ha (+ altres mots)

Molts consell comencen amb els mots 'no hi ha' (Gir-Mall). |

No hi ha cosa que vagi malament per uns que no vagi bé per als altres.
No hi ha cap mal que sigui bo.

No hi ha mel sense fel
(totes les coses tenen avantatges i inconvenients) –Rodamots-.
No hi ha ningú savi en aquest negoci
(tothom hi pot fracassar).
No hi ha res que duri sempre.

No hi ha res que m'empipi més que haver de fer cua.

No hi ha res que s'esperi més que la feina
(no anem de pressa).
No hi ha blat sense porgueres
(totes les coses tenen una part negativa)
porgueres: Allò que queda en el garbell després de passar-hi el blat o altre cereal, la farina, etc. (garbelladura)

no hi ha cap boig que apedregui la seva teulada

Ningú no es perjudica a si mateix (Gir-Mall). |
tothom procura per ell, ningú no va contra els seus interessos |
A
-S'ha tornat boig i ha cremat vuit cotxes al carrer. B -Ha cremat el seu? A -No, el seu no l'ha tocat. B -No hi ha cap boig que apedregui la seva teulada.

no hi ha cap puta que no dugui sort

Vol dir que les persones desvergonyides sempre tenen fortuna (Mall). |
totes les putes tenen llet (Gir), tenir més sort que les bruixes (DCVB) |
Tan cràpula com és i encara tot li sortí bé, ja diuen que no hi ha cap puta que no dugui sort.

no hi ha costa que no costi

Les coses s'obtenen amb esforç (Ca). |

tot costa, tot s'ha de guanyar amb esforç, ningú no regala res, no us penseu que cabres són bèsties! (Am), les coses no vénen soles, (no hi ha carn sense os ni peix sense espines, no hi ha pa sense crosta; Tresponts) |

A -La carrera de Medecina costa molt. B -No hi ha costa que no costi.

C -Ens va costar molt arrencar l'hotel. D -No hi ha costa que no costi.

No us penséssiu pas que cabres són bèsties -han guanyat jugant a cartes- (no us penseu que sempre serà festa, que sempre guanyareu).

No vénen pas soles les coses: t' hi has d'esforçar.

nota: A Mallorca és usual el refrany que diu que "no hi ha costa que no tengui el seu capavall" (quan has de fer esforços i passar moltes dificultats per pujar una costa has de fer-ho amb optimisme, perquè arriba un moment que arribes a dalt i aleshores tot són facilitats (vas cap avall). Això ho pot entendre molt fàcilment un ciclista).


no hi ha de què *

A -Moltes gràcies. B -De res (o no s'ho val, només faltaria; no no hi ha de què; millor que no es mereixen).

nota: A Mallorca, temps enrere, a finals del segle XIX o principis del XX, a "gràcies" es contestava "a Déu sien dades".

no hi ha dissabte sense sol ni vídua sense consol

Amb el temps, tot passa. |

no hi ha dissabte sense sol ni vídua sense dol, s'ha de ser realista |
A
-No sé pas si recuperaré l'alegria. B -Sí home. No hi ha dissabte sense sol ni vídua sense consol.

no hi ha dret *

No s'hi val a fer aquestes entrades tan fortes! (o això no es fa!, això és injust, això és improcedent!, això no es pot permetre, això és intolerable; millor que no hi ha dret)

nota: 'No hi ha dret' és un castellanisme molt estès. Alguns autors el donen per bo. 

no hi ha fesol sense aspre

L'ajuda d'algú és imprescindible per a prosperar (Am). |

no hi ha ric que s'hi hagi fet sense l'empara d'algú |
A
-S'ha fet tan ric perquè el seu oncle no tenia fills i el va ajudar molt. B -No hi ha fesol sense aspre.
No hi ha fesol sense aspre
(ningú no triomfa, si no l'ajuden, si algú no l'avala per un crèdit, etc.)
...les nostres famílies, que havíem deixat en circumstàncies aterradores i sense cap empara
-Carlinada-.
aspre:
Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres o plantes enfiladisses (DIEC).

no hi ha mal que cent anys duri

Vegeu 'un bé i un mal no duren cent anys'

no hi ha mal que per bé no vingui *

A -Després d'aquella pedregada vam plegar el rem i vam anar a la fàbrica. I ho vam encertar. B -De les males experiències se'n poden treure conseqüències (o d'un gran mal en pot sortir un gran bé; quan es tanca una porta, s'obre una finestra; millor que no hi ha mal que per bé no vingui).

no hi ha per què preocupar-se *

A -Ja perdem per 1 a 0. B -Això no t'ha de fer patir (o no en tinguis cap maldecap, no et preocupis, ja remuntarem, no hi ha cap raó per preocupar-se; millor que no hi ha per què preocupar-se) -CR-.

no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir *

A -Ja l'he avisat tres vegades, i encara ho va fent. B -Ja li pots anar dient, si no ho vol admetre (o ja en fas força de xiular, si l'ase no vol beure -Gir-; ja pots anar xiulant, si l'ase no es vol moure -Bar-; sembla que fa un vent que no se sent res (Balbastre), ja pots anar dient, si no et volen entendre; millor que no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir).

nota: Trobem aquesta dita al GDLC i en altres diccionaris. Fins fa poc era desconeguda a tot el territori de parla catalana. Ens sembla un calc innecessari.

no hi ha qui (+ verb)

Això no passa (Gir-Bar). |

no ho fa ningú |
Això, no hi ha qui ho entengui.

Tan fred, no hi ha qui s'ho mengi.

Al matí no hi ha qui s'aixequi, en aquesta casa.

No hi ha qui l'aguanti.

Això no hi ha qui s'ho empassi
(o no hi qui s'ho cregui).

no hi ha res com

La millor cosa que es pot fer és aquesta. |

això és la millor cosa |
No hi ha res com esmorzar llegint el diari
-TV3-.
No hi ha res com fer fregues, per trobar-se bé.

no hi ha res que no valgui un demanar

No es poden agafar coses d'un lloc sense dir-ho (Ca). |

les coses s'han de demanar, no agafis coses sense dir-ho |
A -
Ja no hi ha la revista. B -La tinc jo a dalt. A -No hi ha res que no valgui un demanar!

no hi ha res que s'esperi tant com la feina

Resposta de qui no vol anar a treballar (Ca). |

no hi ha res que s'esperi més que la feina (Am), calma!, tot ho farem, no tingueu pressa, no corris! |
A -
Au, que avui hem de fer moltes coses. B -No hi ha res que s'esperi tant com la feina.

no hi ha temps que no torni

Es diu per indicar que els fets o circumstàncies, al cap de cert temps, es repeteixen i determinen esdeveniments semblants als que ja havien ocorregut (Mall). |
tot torna
, la vida és cíclica, les modes van i vénen |
El que està passant ara ja havia passat en temps dels nostres padrins: no hi ha temps que no torni.
Qui sap si els joves tornaran a agafar afecció a assecar figues i cantaran cançons de figueraler. Es diu que no hi ha temps que no torni
–Nous escrits-.

no hi ha un té que no hi hagi un et daré

En tots els tractes hi ha una contraprestació (Ca). |

ningú no regala res, ningú no té res per donar, ningú no dóna res per donar, ningú no dóna res per res |
A
-Vols dir que ha cobrat? B -I tant! No hi ha un té que no hi hagi un et daré.
Aquell no té res per donar
(és escàs).
Els francesos no tenen res per donar
(els amos de les fàbriques).
No tenen pas res per regalar, en aquella botiga
(és cara).

no hi haurà sang

No passarà res de greu. |

no passarà ben res!, no hi patiu, no s'hi farà sang, no tingueu por, hi haurà seny, faran les paus, la sang no arribarà a la mar (DCVB), la sang no arribarà al riu! (DIEC) |
A -Com criden! -en una discussió- B -No hi patiu, no hi haurà pas sang.

Esperem que la sang no arribi al riu
-Avui-.

no hi menjaria ni ous amb clova! (o amb closca!)

Hom ho diu d'un lloc molt brut (Ca). |

no és gens curiós, fa fàstic |

És tan brut que ni ous amb clova menjaria, allà!

En aquella casa no hi menjaria ni ous amb clova!

Sembla que tenen ous amb closca, en aquell bar! (és brut)

no hi perdries pas res (o: no hi perdríem)

Això ens aniria bé. |

això seria bo, això ens convé, no hi perdríem pas tant |
A
-Ja ho saben que han de venir. D -Però no hi perdries pas res de trucar-hi.
Si ens ho prohibissin, no hi perdríem pas res
(encara en vendríem més).
C
-Em fan anar cada dia a la farmàcia i no acabo la feina. D -No hi perds pas tant!

no hi serem a temps

Hom ho diu d'un fet perillós que pot arribar a passar (Gir-Mall). |

no ésser-hi a temps ni el combregar (Bar); no veure els perills, la cosa ja crema (la Franja) |
Es fotrà un cop de cap que no hi serem a temps!
(es farà mal)
Si caus d'aquest arbre, no hi serà a temps ni el combregar
(et mataràs).
El nen encara és petit i no veu els perills de res.

Tanmateix, al cap d’un moment, vaig agafar-li el fil perquè la cosa ja cremava
–Granota-.

no hi vagis a caçar res més (o: a buscar)

Només hi trobaràs això, amb les persones de les quals parlem. |

això és el que s'hi troba, aquest és el que s'hi dóna |
No hi vagis pas a caçar res més amb malalts
(maldecaps, manca de comprensió...).
A
-El nen m'ha esparracat un mapa. B -Què hi vols anar a caçar amb mainada?

no ho diguis gaire alt (o: tan alt)

Això que dius no és pas ben segur (Gir-Mall). |

no cridis tan alt, no ho vegis tan clar, això et pot fallar, toquem ferro |
A -
Avui serà un partit de bon guanyar, perquè van a darrere tot. B -No ho diguis gaire alt.

C
-Tindrem bon temps, demà, perquè fa dies que no plou. D -No cridis gaire alt (encara pot ploure).

No ho diguis tan alt que les coses ens van bé
(es poden espatllar).

No ho diguis tan alt que faran el carrer nou
(encara no es farà).

E -
Em trobo molt bé. F -No ho diguis gaire alt.

no ho és?

Ho diu qui espera la confirmació d'allò que afirma (Ca). |

oi que tinc raó?, oi que sí?, eh que sí?, eh que és veritat?, no trobes?, no ho veus així? |

És dolent llegir a l'hora de dinar. No ho és?

Si s'ha de quedar a dintre a llegir, valdria més que s'hagués quedat a casa seva. No ho és?

Aquesta nena s'ha fet molt maca. No trobes?

no ho és pas!

Això no és veritat, això no és impossible. |

això no pot ser, això no passa, això és irrealitzable; no ho ha estat mai; no ho és, no ho era, ni ho serà mai! |

A –Operen de tot, aquests metges. B –No ho és pas!

C –Què té? D –Un càncer d'ossos. C –No ho és pas, perquè...

E –Hi van anar pel Port de la Selva. F –No ho és pas: hi van anar per Cadaqués.

No ho ha estat mai, aquest bar, la seu del club de futbol.

no ho facis, això faré

Se sol de dir de les persones molt tossudes. |

no ho diguis, això diré; això no vols, això faré; això no vols, això tindràs! ésser un esperit de contradicció; ésser mesell, marrà; no el trauràs pas d'aquí! |
A
-A aquest nen, li dius que no toqui l'ordinador i ja pots anar dient: no ho facis, això faré! B -Sí, perquè l'han aviciat.

no ho facis i no ho diran

Significa que si hom actua correctament i fa les coses bé no murmuraran d’ell (Moixonies, Mall). |
no donis motius i no t'ho diran |
Has d’anar molt alerta amb allò que volies fer; no ho facis i no ho diran, i no et faran tornar vermella.
nota: Mossèn Alcover solia donar aquest consell i hi afegia: Si fins i tot el que no es fa se sap, afigura't tu si se sabrà allò que has fet.

no ho hauria dit mai!

Això és una gran sorpresa (Gir-Mall). |

he quedat parat, he restat -o quedat- de pedra, m'ha estranyat molt, no m'ho pensava mai, no m'ho sé creure (Am), no m'ho puc creure, no m'ho esperava, fa estrany |
No hauria dit mai que sortiria tan bé!

No ho hauria dit mai, d'aquesta noia, que fos tan ximple!

No m'ho pensava mai que fos tan fàcil
(o no m'ho hauria pensat mai).
No m'ho sé creure que no miressis el futbol.
M'han pres la cartera: no m'ho sé creure!

no ho havies pas de fer

Ho diu qui rep un regal. |

no ho havies pas de portar, no calia que ho fessis, això no era necessari, no ho hauries d'haver fet (Mall-Gir) |
No ho havies pas de fer, de portar-nos aquelles ampolles de vi.

No ho havies de portar, això
(però 'que vingui', pensa l'altre).

no ho sabies (+ infinitiu)?!

Això ho havies d'haver (+ verb) (Gir-Mall). |

això no es fa sense (+ verb + ho); abans de fer això, cal dir-ho; per què no ho has (+ verb) |
A -
A casa no tenia mapes. B -No els sabies demanar?!
No ho sabies dir que te n'anaves?!
(ho diu empipat)
Aquesta camisa, no la sabies penjar?!

No li sabies dir, al mestre, que no et trobaves bé!

No li vas saber dir que s'havia equivocat!?

no ho sabrà pas ningú!

Tothom ho sabrà (Gir-Mall). |

tothom ho veurà, tothom ho dirà |
No ho sabria pas ningú, si et deixaves un xandall allà!

No ho va pas saber ningú que sorties a la televisió!

Si fa aquest viatge que diu, no ho sabrà pas ningú!

nota: Usual a Mallorca sense el 'pas'.

no ho saps a mitges!

La persona de la qual parlem té el defecte que dius tu, però encara molt més del que et penses (Am). |

encara és pitjor, més i tot! |
A -És molt embultlladora
(diu mentides, embolica les coses). B –No ho sabeu pas a mitges! (Am)

C –És xafardera! D –No ho saps pas a mitges!
E –És com una criatura, el teu home. F –No ho saps pas a mitges!

no ho saps bé *

Em sap greu d'haver de dir-li això, i molt! (o em sap molt de greu, no saps pas el greu que em sap, no ho sap pas ningú!; millor que em sap greu ... poc ho saps bé).

És carregós aquest home: no ho sap pas ningú! (millor que poc ho saps bé)

no ho voldria pas!

Això no és pas el que jo vull (Gir-Mall). |

no m'agradaria pas que passes això, no és pas la meva intenció |
A –
Et trencaràs el peu, si caus d'aquí. B –No ho voldria pas!
C
-No m'atropellis. D -No ho voldria pas!
E -
Em puc herniar, penjant aquests mitjons (ironia). F -No ho voldria pas!
nota:
Usual a Mallorca sense el 'pas'.

no ho vulguis pas saber!

Això és molt gros. |

això serà llarg, no s'acabarà mai |
No ho vulguis pas saber, la feina que hi ha allà!

A
-Diuen que li han trobat diner negre. Té molt de merder. B -No ho vulguis pas saber! (n'hi ha molt, de merder).
No vulguis pas saber el remenament que hi ha hagut!
(la feina que han tingut) -TV3-.

no importa qui *

L'aigua va més bé per al cos que qualsevol vi (o que el millor vi; no que no importa quin vi).

nota: L'ús de no importa qui, no importa què, no importa on, en comptes de qualsevol, qualsevol cosa, qualsevol lloc, constitueix un gal·licisme (Ruaix).

no importar

Això no té importància. |

és igual, no ve d'aquí, no hi fa res, tant se val |
Si repeteixes alguna paraula, no importa.

No ens importa fer això per la filla.

no la pensen que no la fan!

1 S'usa per expressar que s’ha fet una cosa molt ràpidament, només pensar-ho i sense
reflexionar gaire (Val).

pensat i fet |

El més graciós és que duien una bandera de la falla en la motxilla, no la pensen que la fan! Manel i el seu avi són dos insensats.
Tenen fama de trapelles i se l’han guanyada a pols perquè no la pensen que no la fan!

2 Fer tot allò possible i sense escatimar recursos (Val.) |
no s’estan de res |

Esta gentola del SAM no la pensen que no la fan!

no li caurà pas la casa a sobre!

Se sol dir de qui no és gaire a casa. |

sempre és fora, no hi és mai, sempre volta, no li caurà la casa a damunt (Mall) |
No li caurà pas mai la casa a sobre a en Martí: sempre és al cafè!

no li fan pas mal els ossos!

Se sol dir quan es parla d'algú que ja és mort o que ja ho serà, en una data que també es diu (Gir). |

en fa d'anys que és fora! |
A -Encara és viu el teu padrí? B -Pobre home, no li fan pas mal els ossos!

No et faran pas mal els ossos, d'aquí a cinquanta anys
(en té 60).

C –
D'aquí a dos anys ho celebrarem. B –No em faran pas mal els ossos! (en té 94)

no lligar (i: no lligar caps)

Vegeu lligar caps 1 i 2

no m'està bé de dir-ho, però...

Jo no ho hauria de dir (Gir-Mall). |

jo no sóc el més indicat per dir-ho, no em correspon a mi dir-ho |
A
-Pintes molt bé. B -No m'està bé dir-ho, però sí.