Gramàtica‎ > ‎

Els adjectius

1. Els adjectius qualificatius i els numerals acabats en vocal accentuada formen el plural afegint –ns al singular.

  afí-afins, setè-setens. En aquesta escola hi ha dos setens (dues classes de setè).


2.    La tendència general de la llengua és de posposar el qualificatiu al nom.

Una casa vella. Una noieta elegant.

Aquest ordre s’altera quan l’adjectiu té una funció merament explicativa epítet).  L’àmplia llibertat d’opinió. El llarg i avorrit discurs del ministre.

 

L’alteració de l’ordre nom + adjectiu pot comportar canvis de significat: un pobre home (diferent de un home pobre), un trist dependent (diferent de un dependent trist), una simple pregunta (diferent de una pregunta simple), etc.

No convé abusar de 1’ús d’epítets, ja que, de vegades, enfosqueixen el sentit de la frase innecessàriament.

La detenció suposa un dur cop a la cúpula terrorista (seria més entenedor La detenció suposa un cop molt dur...).


3.    Cada, que individualitza distributivament els components d’un grup o d’una sèrie, té un ús molt extens en la nostra llengua.

Cada arbre té el seu empelt. Cada dilluns fem festa. Obrim cada dissabte.

 

En frases que indiquen freqüència no podem usar tots, en cata1à. Aquestes frases requereixen cada.

L’avi ve totes les setmanes (cal dir cada setmana).

Tots els anys anem a estiuejar a Calella (cal dir cada any).

 

No és correcte, tampoc, prescindir de l’adjectiu indefinit cada en frases com la següent: Hem comprat tres gallines a quatre euros una (cal dir cada una o cadascuna).

 

4. Els adjectius possessius perden l’article definit quan van immediatament darrere del nom substantiu o d’aquest i els mots que completen el seu sentit.

   Aquell home és parent meu. Em posaré aquell barret de palla seu.

  No és correcte dir En Joaquim és el germà meu ni Avui ha vingut el cosí meu.

  Cal dir En Joaquim és germà meu (o és el meu germà i Avui ha vingut el meu cosí (o un cosí meu).

 

5. Els indefinits tots i totes s’han de fer servir quan en una frase ens fixem en la idea de totalitat de persones o de coses.

  Podeu venir tots dos. Hi anirem tots quatre junts. Totes sis passejaven amunt i avall. M’agraden tots tres. -Ha actuat en Miquel o en Joan? -Han actuat tots dos cantants.

 

No és correcte dir:

Podeu venir els dos (cal dir tots dos).

Hi anirem els quatre junts (cal dir tots quatre).

Les cinc passejaven amunt i avall (cal dir totes cinc).

Ens enrabiàvem els dos (cal dir tots dos).

Ha tingut tres oportunitats i ha marcat les tres vegades (cal dir totes tres vegades). Les cinc sumes acaben en vuit (n’hi ha cinc) (cal dir totes cinc).

Véns per parlar amb mi o per recollir les postals? Per les dues coses (cal dir per totes dues coses).

 

En canvi, si no ens fixem en la totalitat, basta amb l’article.

Els dos germans més petits no treballen.

Hi anirem els quatre que treballem al vespre.

Porta’m els deu més grossos que trobis.

Els dos amics anaven xerrant pel carrer.