Els pronoms

El pronom feble neutre ho representa això, açò i allò. Pot fer la funció de complement directe o d’atribut quan hi ha els verbs ésser, estar, semblar, aparentar i altres d’afins. Ex. Has copiat allò? Sí, ja ho he copiat. Sabeu què ha passat? Sí que ho sabem. És gran encara que no ho sembli. Aquestes flors són per al menjador i aquelles també ho són. Són catalans, però no ho semblen gens. Sentim i llegim frases en les quals ho manca indegudament, posem-ne alguns exemples, ja corregits, amb el pronom en negreta:

Si ells no ho volen, és problema d’ells (no parlen de “volar”, és clar).

No crec que ho volgués.

Graduï’s: ara ho pot fer! (no ara pot).

Llegiré la carta –No ho pots fer (no no pots). –Sí que ho puc fer (no sí que puc).

Creus que vindrà? –No ho crec (no no crec).

Estic cansat –Jo també ho estic (o jo també n’estic).

Tan fàcils de dominar no ho són! Ací fóra millor fer servir una altra construcció. Ex: No són pas fàcils de dominar. Costen molt de dominar.

Cada dia us ho regalem tot.

Compari i ho veurà.

M’agradaria anar al Canadà, però ja ho veurem!

Acosta’t als llibres i ja ho veuràs.

Una mica estranya sí que ho és.

No, no ho era (orsai).

No ha estat bé, ja ho veus.

Tenen el llibre d’en Pla? Ho vaig a mirar.

No, greu no ho serà. No ho crec.

Veurem si ho encerta o si s’equivoca!

...i ja ho sap: truqui al nostre telèfon.

El pronom hi representa complements preposicionals o circumstancials introduïts mitjançant qualsevol preposició que no sigui de. Ex: Jo em vaig quedar a casa, però ell no s’hi va aquedar (hi = a casa –circumstancial de lloc–). Quan vau arribar a la cafeteria, ells ja hi eren (hi = a la cafeteria). Vine abans de sopar; sobretot, vine-hi (hi = abans de sopar –circumstancial de temps–). Vesteix a la moda? Hi vesteix (hi = a la moda –circumstancial de manera–).

Hi es refereix a un atribut en una oració que tingui un verb com: tornar-se, quedar-se, romandre, presentar-se, anar, resultar i altres de similars. Ex: Ell es va tornar vermell, però ella encara s’hi va tor-nar més (de vermell –complement preposicional).

Hi acompanya el verb haver quan aquest s’empra com a impersonal amb els significats d’existència o d’ocurrència. Ex: No hi havia ningú.

Hi acompanya els verbs de sentit, quan aquests són emprats com a intransitius. Ex: No hi veu i no hi sent.

El pronom hi apareix alguna vegada en comptes de ho en la llengua parlada (quan ho es refereix a un atribut), però cal evitar aquesta construcció en el llenguatge escrit. (Vegeu el pronom ho) Nosaltres estarem contents, però els altres no hi estaran gaire (incorrecta). Nosaltres estarem contents, però els altres no ho estaran gaire (correcta).

Trobem frases en les quals el pronom hi manca indegudament, posem-ne alguns exemples amb el pronom en negreta ja afegit:

En el cas que no n’hi hagi, nosaltres... (no en el cas que no hagi).

Hi ha hagut una conferència de premsa.

Hi havia foc al bosc.

Altres van anar-hi abans que ell (no Altres van anar abans que ell).

Ha estat a punt d’arribar-hi (a la pilota).

Ha vist que el porter no hi arribava i ha corregut.

Demà pot haver-hi moltes hores de sol

Cap al sud por haver-hi més núvols.

A-Vés-hi. B-Ja hi vaig.

No es poden fer servir les mans i els jugadors han d’acostumar-s’hi (no han d’acostumar-se).

El fet que la temporada que ve pugui haver-hi quatre equips...

Fins i tot va haver-hi temps per a...

Polèmica a Igualada! Ara hi anem!(ràdio).

Com ara, no hi hem estat mai!

...i al públic li costa molt d’anar-hi (als museus).

En Jordi hi va anar perquè l’entrevistessin.

El fiscal ha demanat que el president contesti totes les preguntes, però el president s’hi ha negat

(s’ha negat a fer-ho; no s’ha negat, que voldria dir que s’ha ofegat).

1. El pronom feble en, amb les seves variants ne, n’, ’n, substitueix la majoria dels complements (preposicionals, circumstancials, de nom, etc.) introduïts per la preposició de. Ex: Recorda-te’n (de venir). Quan nosaltres entrem a classe, ells en surten (de classe). He estat a Girona, però no en conec la catedral (de Girona).

2. El pronom adverbial en representa un mot o un grup de mots de sentit partitiu. En pot substituir un complement directe o un subjecte quan s’entén que els substantius no són determinats per un article (el la), un demostratiu (aquest, aquell, aquesta, aquella) o un possessiu (el seu, la seva). La majoria d’aquests mots substituïts també són introduïts per la preposició de (també ho són els exemples dels apartats 3 i 4 següents). Ex: A –Voleu bitllets? B –Sí, compra’n tres (de bitllets). En dormen dos a cada cambra (de nois).

3. El pronom adverbial en pot substituir també el complement predicatiu, quan el verb és fer-se, dir-se, elegir, nomenar i altres de semblants. Ex: A –Ja t’has fet soci de “Metges sense Fronteres”? B –No, però me’n faré el mes que ve (de soci). C –Em dic Anna. D –Jo també me’n dic.

4. A més a més de les funcions substitutives, la partícula en integra els verbs pronominals de moviment anar-se’n, pujar-se’n, entrar-se’n, sortir-se’n, tornar-se’n, etc., sense tenir-hi cap valor sintètic. Ex: Vés-te’n d’una vegada. Quan jo me n’anava tu te’n tornaves. Se li’n va de darrere, la moto.

5. Trobem frases en les quals el pronom en manca indegudament; en sentim i en llegim a centenars, ací n’exposarem alguns exemples, amb el pronom en, en negreta, ja afegit:

Per evitar que se’n vagin a Rússia (no que es vagin).

Som al minut 40, en fa 4 que el Fogars ha empatat.

Vol petonets o no en vol?

...i se n’ha anat la pilota (tennis),

De política, qui en farà?

De detalls us en podem facilitar ben pocs.

Amb això no n’hi ha prou.

Sí, perquè, de novetats, en presenta aquest any, la fira.

I encara en té per un parell de setmanes per jugar (l’han operat).

Allà a dalt n’hi ha un que sap tot el que fas.

No en va llençar una, sinó dues.

Què en sap, el gat, de fer culleres?

Se’n va (no Es va).

En Miquel se n’ha anat (no s’ha anat).

El Joventut ha aconseguit el triple, n’ha aconseguits sis.

Un cavall a punt de muntar-ne un altre.

Ja n’estic tipa. A partir d’ara...

Podríeu guanyar un viatge a Cuba, què us en sembla?

I a tu, se te n’acut alguna?

Jugaré a Nova York, si no hi ha canvis d’última hora, que n’hi pot haver.

La Rosa hi va anar la setmana passada i la Carme en fa dues.

Per als que en volen més! o Per als que volen més emocions.

Si n’estàs fart, col·labora-hi.

N’hi ha un que en porta més que l’altre (de sodi).

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

No en teníem per a nosaltres i ell en donava als altres.

Va matar 20 persones i en va deixar més de 200 de ferides.

A –Ho fas millor. B –En vaig aprenent.

De 30 llapis que tenia la capsa se n’han gastats una dotzena. Quants en queden?

N’hi ha prou amb el control que fa l’administració?

Tercera personal d’en Joaquim, el primer jugador que en fa tres.

En calen dos per ballar un tango (o Cal ser dos per ballar un tango).

Del Mallorca n’hi van dos, a la selecció.

Me’n vaig a la font o Vaig a la font (no em vaig a la font).

La policia en va desactivar un altre al carrer de Santa Pau (de bomba).

El datiu: li, els

Els pronoms li i els representen la persona o l’animal al qual és adreçada l’acció del verb (complement indirecte). Ex: En Joan pren el llibre al noi. En Joan li pren el llibre. En Joan pren el llibre als nois. En Joan els pren el llibre, En Joan pren el llibre a les noies. En Joan els pren el llibre. El plural de li no és lis, sinó els (o les seves variants los, ‘ls).

Quan la forma li (complement indirecte) es posa en contacte amb un dels complements directes el, la, els, les (o les seves variants), adopta la forma hi i forma les combinacions l’hi, la hi, els hi, les hi (també pot fer li’l, li la, li’ls, li les). Exemples:

Ella l’hi enviarà o li l’enviarà (aquest llibre a ell, a ella, a vostè).

Ella la hi enviarà o li l’enviarà (la carta a ell, a ella, a vostè).

Ella els hi enviarà o li’ls enviarà (aquests llibres a ell, a ella, a vostè).

Ella les hi enviarà o li les enviarà (les cartes a ell, a ella, a vostè).

Els l’enviarà (el llibre a ells) (els el)

Els 1’enviarà (la carta a ells) (els la)

Els els enviarà (els llibres a ells)

Els les enviarà (les cartes a ells)

Hem trobat formes de datiu usades equivocadament, en alguns casos. Ex: La targeta groga ja se l’ha ensenyada (incorrecte). La targeta groga ja la hi ha ensenyada (correcte). Robats o perduts, diguin-li com vulguin (incorrecte). Robats o perduts, diguin-t’ho com vulguin (això –correcte–).

Són correctes: El molesta que fumi (no li molesta) perquè molestar és un verb transitiu i ha de dur el pronom de complement directe “el”.

A vostè la preocupa el tema de la contaminació? (no li preocupa) perquè preocupar és un verb transitiu.

Agafant-lo per la samarreta (no agafant-li de la samarreta).

Podem telefonar-li (no telefonar-lo) perquè telefonar és un verb intransitiu.

Vaig visitar-lo (no visitar-li) perquè visitar és un verb transitiu.

En Pepet reconeix que l’ha sorprès el premi (no que li ha sorprès).

L’alemany, amb el seu servei, se’l veu molt segur (no se li veu).

No en facis cas o No li facis cas, tos dos són correctes, el primer correspon a no fer cas del diari, per exemple, i el segon a no fer cas al teu germà.

Vols que primer hi parli jo, amb la mare?, Vols que li parli jo, a la mare? Tots dos exemples són correctes segons s’entengui parlar amb o parlar a.

La por lis pot (incorrecte). La por pot més que elles o No poden dominar la por (correctes).

Amb moltes coses per oferir-lis (incorrecte). Amb moltes coses per oferir-los (correcte).

Acabem la transmissió dient-lis que... (incorrecte) ...dient-los que... (correcte).

Tenim moltes coses per dir-lis (incorrecte) ...per dir-los (correcte).

Venim per ensenyar-lis a... (incorrecte). Venim per ensenyar-los a... (correcte).

Només recordar-lis que... (incorrecte) Només els volem recordar que... o Només cal recordar-los que... (correcte).

Les combinacions n’hi i li’n

La substitució de li per hi és correcta, com ja hem vist més amunt en parlar dels datius. Aquesta substitució es dóna tan sols amb els pronoms el, la, els i les.

Posem un exemple. La frase normativa és: Si en vol més, ja li’n donaré (li = a ell, ’n = de menjar). No es considera normativa una expressió com: Si en vol més, ja n’hi donaré, en què hi és realment un li transformat (n’hi no equival a li’n).

Aquesta substitució de li’n per n’hi s’admet en llenguatge col·loquial i és la forma oral utilitzada a les Balears, però fóra bo d’anar-la oblidant, perquè amb l’excusa que és tolerable, el seu ús es va estenent als llibres, i ja és la forma única que es troba en alguns textos de primària. Vegem-ne alguns exemples:

Fins i tot li’n va regalar un quan... (no n’hi).

Li’n va fer diversos, de retrats (no n’hi).

D’aquest tipus de personatges en deien “copions” (no n’hi deien).

De publicitat, li n’ha feta tanta com ha volgut (no n’hi ha fet).

Si li’n dónes dos... (no si n’hi dónes...).