Gramàtica‎ > ‎

Els substantius

1. En cata1à hi ha un grup de mots masculins que en castellà són femenins i viceversa. De vegades això provoca errades. Vegem-ne uns quants exemples:

 

Forma dolenta              Forma bona       Frases

la corrent                   el corrent          Aquí passa un corrent d’aire molt fort.

la costum                  el costum         Tinc el costum d’anar cada dia al cafè.

la llegum                   el llegum          Aquests llegums són de mal coure.

la pendent                 el pendent        El pendent ara és del deu per cent.

la senyal                   el senyal          Des d’ací no veig bé el senyal.

la ventatja                 l’avantatge       Els avantatges de fer esport són molts.

un anàlisi                  una anàlisi       El metge m’ha fet fer unes anàlisis.

els dents                   les dents          M’he de rentar les dents

les afores                  els afores         Visc als afores de Sabadell

 

2. En català, el costum d’escurçar els mots no és gaire estès i, si es fa, es fa guardant la part de darrere, contràriament a l’espanyol que, quan ho fa, conserva la primera part dels mots.

Últimament, la tendència s’ha invertit i els canvis a les paraules es fan a l’inrevés de com demana el geni de la llengua. Això difícilment canviarà, però val la pena de comentar-ho.

Mots incorrectes: diver, profe, cole, Anton, Mari, Cati, Nuri, Montse, Salva, Sebas i molts més.

Forma catalana: divertit, professor, col·legi, Antoni o Toni, Caterina, Núria, Montserrat o Rat, Salvador o Vador, Sebastià o Tià, etc.