Els substantius
1. En cata1à hi ha un grup de mots masculins que en castellà són femenins i viceversa. De vegades això provoca errades. Vegem-ne uns quants exemples:
Forma dolenta Forma bona Frases
la corrent el corrent Aquí passa un corrent d’aire molt fort.
la costum el costum Tinc el costum d’anar cada dia al cafè.
la llegum el llegum Aquests llegums són de mal coure.
la pendent el pendent El pendent ara és del deu per cent.
la senyal el senyal Des d’ací no veig bé el senyal.
la ventatja l’avantatge Els avantatges de fer esport són molts.
un anàlisi una anàlisi El metge m’ha fet fer unes anàlisis.
els dents les dents M’he de rentar les dents
les afores els afores Visc als afores de Sabadell
2. En català, el costum d’escurçar els mots no és gaire estès i, si es fa, es fa guardant la part de darrere, contràriament a l’espanyol que, quan ho fa, conserva la primera part dels mots.
Últimament, la tendència s’ha invertit i els canvis a les paraules es fan a l’inrevés de com demana el geni de la llengua. Això difícilment canviarà, però val la pena de comentar-ho.
Mots incorrectes: diver, profe, cole, Anton, Mari, Cati, Nuri, Montse, Salva, Sebas i molts més.
Forma catalana: divertit, professor, col·legi, Antoni o Toni, Caterina, Núria, Montserrat o Rat, Salvador o Vador, Sebastià o Tià, etc.