Gramàtica‎ > ‎

Els verbs

Vam o vàrem

Aquests mots (vam, vàrem...) són formes verbals que funcionen com a auxiliars en el temps pretèrit perfet perifràstic. Totes dues formes són correctes i, a més, són formes duplicades o variants formals. Podem escriure o dir: ahir vàrem (o ahir vam) dinar a Montserrat.

En la llengua escrita es dóna preferència ala forma sense r, és a dir: vaig, vas, va, vam, vau, van. La forma amb r és la següent: vàreig, vares, va, vàrem, vàreu, varen.

En aquest diccionari, per coherència amb el recull oral dels mots, hem fet servir, especialment, les formes dominants, sobretot a l’Empordà, i que són: vaig, vares, va, vàrem, vàreu, varen.

 

L’infinitiu

1. És incorrecte fer servir l’infinitiu amb valor d’imperatiu:

No molestar el conductor (incorrecte). No molesteu el conductor (correcte).

Noies, no córrer! (incorrecte). Noies, no corregueu! (correcte).

Empènyer, si us plau! (incorrecte). Empenyeu, si us plau! (correcte).

Consumir abans del 30 de setembre (incorrecte). Consumiu aquest producte abans del 30 de setembre (correcte) o S’ha de consumir abans del 30 de setembre (correcte).

Veure la composició (incorrecte). Vegeu la composició (correcte).

Es prega no tocar (incorrecte). Us preguem que no ho toqueu (correcte).

Només és possible usar l’infinitiu amb aquest valor en algunes construccions prepositives:

A callar s’ha dit! A dormir, que demà cal alçar-se de matí!

 

2. També és incorrecte l’ús de l’infinitu amb valor de recapitulació o conclusió:

Finalment resumir els principals objectius del Pla (incorrecte). Acabem, doncs, resumint els principals objectius del Pla (correcte) o Finalment, s’han de resumir... (correcte).

I per últim, tenir present que hi ha moltes carreteres tallades... (incorrecte). I per últim, hem de tenir present que... (correcte).

Recordar només que... (incorrecte). Recordeu només que... (correcte).

La construcció a + infinitiu es pot usar en alguns documents: Total a pagar. Dades a emplenar. Es recomana, però, d’evitar aquesta construcció en un text seguit: El total que s’ha de pagar és de... Les dades que s’han d’emplenar fan referència a...

 

El gerundi

1. L’ús del gerundi amb valor de posterioritat és incorrecte gramaticalment. Perquè el gerundi sigui correcte, cal que expressi una acció anterior o simultània a la de l’oració principal. Ex: Veient que ell no venia, vaig sortir al carrer (correcte). Caminant a les fosques va ensopegar (correcte). Treballa fent servir el tornavís (correcte). El vi es fa premsant el raïm (correcte). Va ser ferit en la batalla, morint al cap de pocs dies (incorrecte). Va ser ferit en la batalla i va morir al cap de pocs dies (correcte). Va baixar del cotxe torçant-se el turmell (incorrecte). Va baixar del cotxe i es va torçar el turmell (correcte). Ja li escriuré dient-li adéu (incorrecte). Ja li escriuré i li diré adéu (correcte).

 

2. Tampoc no se sol considerar correcte el gerundi amb valor d’adjectiu especificatiu. Ex: El Govern ha aprovat un decret fixant les taxes universitàries per al curs pròxim (incorrecte). (Rouaix considera admissible un exemple semblant a aquest). El Govern ha aprovat un decret que fixa... (correcte). Es va limitar a donar un euro a un captaire demanant almoina (incorrecte). Es va limitar a donar un euro a un captaire que demana almoina (correcte).

 

El participi

El participi passat té, generalment, una sola terminació. Diem: La clavellina ha florit, i no diem La clavellina ha florida. Però quan el participi forma part d’un temps compost i va precedit d’un pronom feble de tercera persona el, la, els, les o bé del pronom en, pren el gènere i el nombre del substantiu que el pronom feble representa.

Exemples:

Has llegit el llibre meu? -Sí, ja l’he llegit.

Has llegit els llibres meus? -Sí, ja els he llegits.

Has llegit la carta meva? -Sí, ja l’he llegida.

Has llegit les cartes meves? -Sí, ja les he llegides.

He llegit novel·les -N’has llegides gaires?

 

És important de mantenir en català la concordança entre el pronom i el participi, encara que no és estrictament obligatori fer-ho. Es recomana de fer-la, si més no, en el femení. De vegades sentim a dir: L’han violat. No sabem si el violat és un home o una dona. Si diuen L’han violada, no tenim cap dubte.

Fent desaparèixer els trets diferenciadors de la nostra llengua l’empobrim innecessàriament.

En canvi, el cata1à modern no fa la concordança quan els pronoms no són de tercera persona, ni tampoc després del relatiu que amb valor de complement.

La germana del difunt va declarar: Ell sempre m’havia ajudat (no: ...m’havia ajudada).

T’han presentat anomenant-te la millor soprano d’Europa (no T’han presentada).

Les cireres que hem comprat (no ...que hem comprades).

 

 

Idea de probabilitat

Per expressar probabilitat farem servir: deure + infinitiu. Ex: A hores d’ara ja deu haver estudiat.

Per donar una idea de probabilitat no podem fer servir ni el futur ni el condicional.

Exemples:

Pel xivarri de crits que sento, serà l’hora del pati (incorrecte).

Pel xivarri de crits que sento, deu ser l’hora del pati (correcte).

El meu fill gran, m’imagino que anit deuria arribar força tard (incorrecte).

El meu fill gran, m’imagino que anit devia arribar força tard. (correcte)

En el present la probabilitat s’expressa amb el verb deure en present + infinitiu. Ex: Com que passa el tren, deuen ser les onze.

En el passat la probabilitat s’expressa amb el verb deure en imperfet o en pretèrit perfet + infinitiu. Ex: El qui duia un violí devia ser músic del Liceu. Si es compraren una torre, degueren tenir molts diners.

En el futur la probabilitat s’expressa amb el verb deure en futur + infinitiu. Ex: Encara no són aquí: deuran arribar amb l’autobús de les tres.

La construcció de condicional amb valor de probabilitat és acceptada quan el condicional no emplaça l’acció en el passat, sinó en un present hipotètic. Exemples: Segons la hipòtesi del Dr. X, el tabac seria el causant del seixanta per cent de les morts de càncer. Les dades que ens proporcionen les darreres excavacions abonarien la tesi d’un poblat ibèric.

 

Algunes frases incorrectes:

Es tractarà d’una cosa important (incorrecte). Es deu tractar d’una cosa important (correcte).

Qui serà aquesta vegada? (incorrecte). Qui deu ser aquesta vegada? (correcte).

Quan va trucar serien les deu (incorrecte). Quan va trucar devien ser les deu (correcte).

Qui seria? (incorrecte). Qui devia ser? (correcte).

Els meus pares es casarien als anys seixanta (incorrecte). Els meus pares es degueren casar als anys seixanta (correcte).

Seria valencià qui ho va dir (incorrecte). Devia ser valencià qui ho va dir (correcte).

Frankfurt tindrà uns 800.000 habitants (incorrecte). Frankfurt deu tenir uns 800.000 habitants (correcte).

 

 

Usos incorrectes d’alguns verbs

Hi ha un nombre considerable de verbs que s’usen pronominalment, com a calc de l’espanyol. En altres verbs passa la situació contrària. Vegem uns quants exemples d’aquestes errades i d’altres:

Anar    La tempesta s’ha anat cap a França (incorrecte). La tempesta se n’ha anat cap a França (correcte). Em vaig a la font (incorrecte). Me’n vaig a la font (correcte).

Baixar    S’ha hagut de baixar de la bicicleta (incorrecte). Ha hagut de baixar de la bicicleta (correcte). Dues persones que van baixar-se del camió (incorrecte). Dues persones que van baixar del camió (correcte).

Callar    Els de Manresa s’han callat (incorrecte). Els de Manresa han callat (correcte). Calla’t d’una vegada! (incorrecte). Calla d’una vegada! (correcte).

Caure    S’ha caigut (incorrecte). Ha caigut (correcte). Se m’ha caigut el llapis (incorrecte). M’ha caigut el llapis (correcte). El sostre s’està caient (incorrecte). El sostre està caient (correcte).

Despertar    El Sabadell ha despertat (incorrecte). El Sabadell s’ha despertat (correcte). Compte, que la tennista eslovena pot despertar! (incorrecte). Compte, que la tennista eslovena es pot despertar (correcte). Desperta, Mercè! (incorrecte). Desperta’t, Mercè! (correcte).

Dinar    Avui hem dinat meló amb pernil (poc correcte). Avui hem menjat meló amb pernil per dinar (correcte). (Hem de fer igual amb esmorzar, berenar i sopar).

Dir    Sé molt bé el que em dic (incorrecte). Sé molt bé què em dic (correcte).

Donar    En Jordi es dóna mitja volta (incorrecte). En Jordi fa mitja volta (correcte).

Escapar    ...però els animals escapen del laboratori (incorrecte). ...però els animals s’escapen del laboratori (correcte). Deu indis escapen de la reserva (incorrecte). Deu indis s’escapen de la reserva (correcte).

Espavilar    Haurà d’espavilar, el Fredes, si vol empatar (incorrecte). S’haurà d’espavilar... (correcte). Un altre que està espavilant (incorrecte). Un altre que s’està espavilant (correcte).

Fer    Es fa el savi (incorrecte). Fa el savi (correcte). Sap molt bé el que es fa (incorrecte). Sap molt bé que fa (correcte). Es vol fer el valent (incorrecte). Vol fer el valent (correcte). (També cal dir: fer el pagès, el sord, l’orni, etc., però fer-se vell, capellà, soci, etc.).

Malfiar    Sempre malfies de tothom (incorrecte). Sempre et malfies de tothom (correcte).

Marxar    S’ha marxat de l’estadi (incorrecte). Ha marxat de l’estadi (correcte) (i encara millor: se n’ha anat, ha sortit, ha partit, etc.). Se li ha marxat la pilota (incorrecte). Se li ha escapat la pilota (correcte). Li ha escapat la pilota (també correcte).

Menjar    T’ha menjat la llengua el gat? (incorrecte). Se t’ha menjat la llengua el gat? (correcte).

Morir    Ha mort (incorrecte). S’ha mort (correcte). Ha mort de mort natural (correcte).

Passar    El perill ja s’ha passat (incorrecte). El perill ja ha passat (correcte). Encara no se m’ha passat la set (incorrecte). Encara no m’ha passat la set (o no se m’ha espassat) (correcte). Abans d’arribar a casa, passa’t per la bugaderia (incorrecte). Abans d’arribar a casa, passa per la bugaderia (correcte). Tot allò que se’t passi pel cap (incorrecte). Tot allò que et passi pel cap (correcte).

Perdre    Se m’ha perdut la cartera (incorrecte). He perdut la cartera (correcte).

Poder    L’han operada per poder-se-li extirpar (un tumor) (incorrecte). L’han operada per poder-li extirpar un tumor (correcte).

Portar    Fa dos anys es va portar la dona i els fills (incorrecte). Fa dos anys va portar la dona i els fills (a viure aquí) (correcte).

Pujar    S’ha pujat al cotxe (incorrecte). Ha pujat al cotxe (correcte). Ha optat per pujar-se al carro de les eleccions (incorrecte). Ha optat per pujar al carro de les eleccions (correcte).

Quedar    Ja sé que no us quedeu satisfet, però... (incorrecte). Ja sé que no quedeu satisfet, però... (correcte). El palau s’ha quedat petit (incorrecte). El palau ha quedat petit (correcte). Quan va saber que es quedaria sord...(incorrecte). Quan va saber que quedaria sord... (correcte). El partit tenia vint escons i es va quedar amb nou (incorrecte). El partit tenia vint escons i va quedar  amb nou (correcte). (També cal dir quedar vidu, coix, pensatiu, tranquil, cec, espantat, de pedra, d’una peça, etc.).

Relliscar    Se li ha relliscat la pilota (incorrecte). Li ha relliscat la pilota (correcte).

Riure    No et riguis que encara és pitjor (incorrecte). No riguis que encara és pitjor (correcte). Però riure’s d’algú és correcte quan vol dir burlar-se. Jo em ric de tu (correcte).

Saber    No com gent que jo em sé (incorrecte). No com gent que jo sé (o que jo conec) (correcte). No em sé la lliçó (incorrecte). No sé la lliçó (correcte).

Somriure    Els jugadors se somriuen pel resultat de Sarrià (incorrecte). Els jugadors somriuen pel resultat de Sarrià (correcte).

Sortir    La pilota s’ha sortit del camp (incorrecte). La pilota ha sortit del camp (correcte). El cotxe es va sortir del seu carril (incorrecte). El cotxe va sortir del seu carril (correcte). Si Occitània se surt del S.M.I. (incorrecte). Si Occitània surt del S.M.I. (correcte). Se m’han sortit els budells (incorrecte). M’han sortit els budells (correcte).

Suposar    Ja m’ho suposo (incorrecte). Ja ho suposo (correcte).

Tornar    Ara ens tornem a Saragossa (incorrecte). Ara tornem a Saragossa (o ara ens en tornem a Saragossa, si hem sortit d’allà) (correcte). És possible que s’hagin de tornar a les seves coses (incorrecte). És possible que hagin de tornar a les seves coses (correcte).

Venir    S’ha vingut cap a l’esquerra (incorrecte). Ha vingut cap a l’esquerra (correcte). Vine’t amb mi, que ens ho passarem molt bé (incorrecte). Vine amb mi, que ens ho passarem molt bé (correcte).