Gramàtica‎ > ‎

Les preposicions

A

1.  El complement directe s’escriu quasi sempre sense preposició, ni que es tracti de persones. Ex Hem d’estimar Déu. Acabo de veure la teva germana. Es posa a en algun cas en què convingui d’evitar confusions. Ex: Mossegava el gos al gat. S’insultaven l’un a l’altre.

 

2.  Quan el complement directe és representat pels pronoms personals forts (tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès, mi i si) l’ús de la preposició a és obligatori. Ex: T’estimava més a tu que no pas a ella. Us he saludat a vosaltres.

 

3.  La preposició pròpia per al complement indirecte és a. De vegades, en la llengua parlada,        aquesta preposició es pronuncia amb o en o no es diu. Ex: No saben a qui donaran el premi (no amb qui). Has d’enviar aquest paquet a aquell noi (no en aquell noi). No interessa a ningú (no No interessa ningú).

 

4Es pot posar “a” davant els pronoms tothom, tots i en algun cas en què convingui d’evitar        confusions. Ex: Cal avisar a tothom. Ja els heu avisats a tots? T’enyorava, potser més que al teu pare Els hem convidats, a ell i als seus col·laboradors. No la cridis, a la senyora. El va anomenar més vegades que al seu adversari.

 

5. En les determinacions de lloc s’escriu generalment a:

5.1.      Davant substantius en singular. Ex: Érem a casa. Érem en cases diferents (o Érem a cases diferents).

5.2.      Davant noms propis. Ex: Viuen a Lleida. Són a Itàlia.

5.3.      Davant articles definits. Ex: Resideixen a l’àtic. Sopen a la terrassa.

En les designacions de lloc de sentit figurat es permet també l’ús de la preposició en. Ex: Aquesta notícia es va publicar en el diari d’ahir. És un dret que es recull en l’article 3 de la Constitució. Aquesta proposta ja es va votar en la reunió de la setmana passada.

     5.4.                           Davant interrogatius. Ex: A quina cadira seies? A quina comarca és Alcanar? A quin lloc ho posarem?

 

6.  En els verbs que expressen percepció dels sentits, és millor intercalar a entre el verb i l’infinitiu que el complementa. Ex: Se sent a dir. L’hem vist a venir.

 

7.  Entre res i un infinitiu es posa a (no que). Ex: No hi ha res a fer. No tinc res a dir. Tens res a veure en l’afer? Si tenien res a perdre...

 

8.  A + complement del nom.

En general, la a de frases del tipus camisa a ratlles, olor a gas, gust a xocolata, etc., no és genuïna. S’ha de canviar per la preposició de: camisa de ratlles, olor de gas, gust de xocolata, vehicle de motor, ràdio de piles, planxa de vapor, embarcació de vela, sabor de mel, pudor de tabac, espardenyes de vetes, olla de pressió, avió de reacció, etc.

 

9.  Una sèrie de verbs com accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, etc., admeten un complement introduït amb la preposició a, tant si aquest complement és un nom com si és un verb en infinitiu. Ex: Accedir a la sol·licitud i Accedir a concedir-ho. Contribuir a les obres i Contribuir a fer-ho, etc.

 

10.          Una altra sèrie de verbs com pensar, consentir; vacil·lar, tardar, complaure’s, delitar-se, entretenir-se, excitar-se, obstinar-se, afanyar-se, etc., que admeten un complement introduït amb la preposició en, quan aquest complement és un nom, han d’emprar la preposició a per introduir-lo, si el complement és un verb en infinitiu. Ex: Pensar en llibres, però Pensar a llegir. Vacil·lar en la resposta, però vacil·lar a respondre. Tardar en l’acabament, però Tardar a acabar-ho, etc.

 

11.                                      Expressions temporals

11.1El complement temporal pot expressar temps puntual; aleshores s’introdueix amb la preposició a. Ex: S’han de fer esports aquàtics a l’estiu. La reunió és a dos quarts d’una. Al març es faran eleccions. Si té sentit duratiu i va sense article determinat, s’usa la preposició en. Ex: La reforma s’ha de fer en tres mesos. En aquests darrers anys s’ha treballat molt. Hi ha algun cas en què la puntualitat s’expressa sense preposició. Ex: El 8 de setembre s’obre la preinscripció. L’edifici s’inaugurarà divendres.

11.2.                                        Cal usar la preposició a i no per per referir-se a les parts del dia en què s’esdevé una cosa: al matí, a la tarda, a l’horabaixa, a la vesprada, al vespre, a la nit, a les quatre.

Últimament se senten moltes frases que contradiuen aquest costum català, per influències foranes. No s’hi val a dir que hi ha exemples documentats a l’edat mitjana d’aquest ús de per. És evident que no és per la lectura dels nostres clàssics que l’ús de per en aquests casos s’ha posat de moda! Ex: Al matí, el batlle ha inaugurat el museu (no pel matí). Aquests animals surten a la nit (o de nit) (no per la nit).

11.3.  Amb els mesos i estacions de l’any la preposició que pot ser per. Ex: Va ser a l’estiu. Va ser per l’estiu del 89. Va passar al maig. Va passar pel maig. Cal dir, però, que quan s’usa la preposició a, la frase sol tenir un matís més concret que quan s’usa la preposició per.

11.4. Les èpoques o els segles poden introduir-se indistintament tant amb la preposició a com amb la preposició en. Ex: En el Renaixement hi hagué una gran florida de les arts (o Al Renaixement...). Va viure al segle XIX (o Va viure en el segle XIX).

 

12.                          A + article.

Construcció castellana que convé evitar. Ex: Als cinc minuts ja estava cansada (incorrecte). Al cap de cinc minuts ja estava cansada (correcte). El canvi s’ha produït als deu minuts de la segona part (incorrecte). El canvi s’ha produït al minut deu de la segona part (correcte).

 

13. Davant d’una oració introduïda mitjançant la conjunció que no és lícit l’ús de les preposicions a, de i en; així, hem de dir: Ho hem aconseguit gràcies que ell ha arribat a temps. Es queixaven que els tractaves malament. S’entesta que li donin un càrrec.

 

14. Davant del relatiu qui, és convenient emprar la preposició a quan fa funcions de complement directe, ja que en molts casos l’absència de la preposició pot introduir una gran ambigüitat. Ex: A qui mira, aquell home? Ho dec tot a aquest home, a qui conec des que era molt menut. A -A qui has vist? B -No he vist a ningú.

 

15. En l’expressió de les dates no s’ha d’anteposar la a al dia. Ex: Tarragona, a 4 de setembre de 1998 (incorrecte). Tarragona, 4 de setembre de 1998 (correcte).

 

16. a + adverbis de lloc

Alguns adverbis de lloc poden portar o no portar la preposició a. De vegades també poden anar acompanyats de la contracció al. Així tenim: dins o a dins, dintre o a dintre, baix o a baix, sota o a sota, dessota o a dessota, dalt o a dalt, sobre o a sobre, damunt o a damunt, darrere o a darrere o al darrere, davant o a davant o al davant, fora o afora, defora o al defora, prop o a prop, etc. En aquest diccionari hem respectat el costum de cada zona a l’hora d’escriure aquests adverbis. Ex: Corria a darrere d’una rata (o darrere). Va caure a sobre el bolet. Mira al davant. Deixem el llibre a sobre la taula.

Per norma, llevat dels topònims que porten a, l’ús de les preposicions a o en, en aquestes situacions és equivalent, per bé que tradicionalment s’ha preferit a. Ex: Poble situat al Pallars Sobirà. Visc a Sabadell. Porta sempre una gorra a la butxaca (o en la butxaca). Els ocells que canten al bosc (o en el bosc).

 

Errades freqüents

El vaig veure al cinema (millor que en el cinema).

No sé exactament a quin carrer viu (no en quin).

No ha volgut declarar per por de possibles represàlies (no a possibles).

Aquesta habitació fa olor de gas (no a gas).

Tot s’ho pren de broma (no a broma).

Aquesta feina és molt diferent de com jo me l’havia imaginada (no a com).

Ho he de fer per força (millor que a la força).

El xiquet ja camina de quatre grapes (no a quatre grapes).

Entorn d’aquesta qüestió... (no entorn a aquesta).

Amb guixades de bolígraf (no a bolígraf).

A Montpeller s’han quedat a l5 graus (no en Montpeller).

Mata un tauró femella (no a un tauró).

Us parlarem dels actes a què podeu assistir (no dels actes que podeu assistir).

No penseu a triomfar (no en triomfar).

No dubtarà a donar-li (no en donar-li).

Un dia l’any es podrà fer (o Un dia a l’any) (Ruaix ho deixa com a opcional).

Vaig allà on hi hagi una estrella (o Vaig allà a on hi hagi una estrella) (Ruaix diu que és opcional,

però prefereix sense a).

Plovisqueja, cauen gotes molt petites (no Plovisqueja a gotes molt petites).

                 Els ciclistes colombians a l’estranger... (millor que en l’estranger).

                 Perd per un gol a l’últim minut (millor que en l’últim minut).

Debuta a la lliga (millor que en la lliga).

Tenim els infants a classe (millor que en classe).

Passa l’estiu en una masia del Penedès (millor que a una masia).

Veiem el president entrant en un cotxe (millor que a un cotxe).

 

En 

1. En les determinacions de lloc s’usa generalment en, encara que sigui després de verbs de moviment, davant els següents mots:

 

Un- Han pujat en una muntanya. Viu en una casa molt gran.

Cada- En cada circuit es viu d’una manera diferent.

Algun- Fugiren en algun indret desconegut. Deu estar amagat en algun racó.

Molt- Això passa en molts llocs.

Cap- No viu en cap casa de la plaça.

Qualsevol- El trobareu en qualsevol bar.

Un demostratiu- Aneu en aquella casa.

Bastant- He viscut en bastants països.

En les expressions de les situacions relatives de mar i terra. Ex: Són en mar. Arriben en terra.

En certes frases com: Ha viscut en diferents indrets de la ciutat. Treballen en oficines de lloguer. Aquesta companyia té un servei d’assistència en carretera. Hem comprat roba en dues botigues de l’eixample.

Quan el topònim té un valor referencial de caràcter temporal, històric o social, en és correcte: En la Grècia clàssica, es va generar...

 

2. En indica el temps durant el qual o dins el qual quelcom s’esdevé. Ex: Fer una cosa en 15 dies (o en poc temps). Arriba a la ciutat en una volada.

3. Davant un infinitiu, en les construccions que representen un complement circumstancial de temps o de causa és recomanable i més correcte usar en i no el vulgarisme al. Ex: En entrar el president, tothom s’alçà (correcte). A l’entrar el president, tothom s’alçà (s’admet en la llengua oral).

 

4 Darrere d’alguns verbs, és el mateix verb que ens diu quina preposició cal triar: en, a o de, segons la mena de complement preposicional que introdueix, és a dir, segons si és un substantiu o un infinitiu. Exemples: acostumar-se a, dedicar-se a, exposar-se a, fixar-se en, pensar en, entossudir-se a, oblidar-se de, penedir-se de, estar-se de, etc. Vegem algunes frases: Acostumar-se als nous horaris. Fixar-se en les coses. Penedir-se de no haver-ho fet. Entossudir-se a negar-ho. Pensar a fer alguna cosa.

 

 

Errades freqüents

Imma viu a València (no en València).

Encara som a Portugal (no en Portugal).

Amb justícia, se l’hauria d’aprovar (no en justícia).

De seguida l’atenc, senyor (no en seguida).

M’avantatja de molt (o amb molt) (no en molt).

Sempre diu les coses mig de broma, mig de veres (no mig en broma, mig en veritat).

S’ho pren de broma (no a broma).

Va perpetrar el robatori de complicitat amb el caixer (no en complicitat).

De conformitat amb el que disposa... (no en conformitat).

Tinc un pis de propietat (no en propietat).

T’abelleix pollastre amb salsa (no en salsa).

Quin és el seu pes brut? (no en brut).

Estava tan cansat que vaig caure rodó (no en rodó).

Vaig néixer el 1956 (no en el 1956).

...de les rebaixes en uns grans magatzems (no a uns grans magatzems).

Ho vaig dir a un company (no en un company).

Per entrar en una cambra (millor que a una cambra).

El pare és allà (no en allà).

Resultats dels equips catalans de segona divisió (o a segona divisió) (no en segona divisió).

Ho farem en equips de quatre (no per equips de quatre).

Vaig amb segona (al cotxe) (no en segona).

Fumava amb pipa (no en pipa).

Confiar en algú (no amb algú).

 

 
Amb

1. La preposició “amb” expressa:

 

a) companyia o relació. Ex: Passejar amb els amics. Amb la criada som sis. Ajuntar-se amb males companyies. Casar-se amb una cosina. Un incident amb un guàrdia.

b) contacte. Ex: Anava amb el sac a l’esquena. Una font amb abeurador. Tocar amb els dits. Duia les provisions amb ell.

c) disposició física o anímica. Ex: Escoltar amb interès. Plorar amb amargor. Castigar amb violència. Amable amb els subordinats. Bo amb els pobres.

d) instrument o mitjà. Ex: Rentar amb aigua. Anar a Mallorca amb avió. Comprar-ho amb els meus diners.

e) la coincidència temporal de dos actes. Ex: Els seus triomfs no acabaren amb la seva joventut. Amb la caiguda de les fulles, recomençarem els estudis.

f) conformitat o adequació. Ex: Adir-se els fets amb les paraules. Harmonitzar la corbata amb l’americana. Els nobles anaven confosos amb els plebeus.

 

2. Complements de mode

En expressa més aviat matisos de manera i amb, matisos d’instrument o de companyia, encara que, de vegades, la distinció és inexistent o difícil d’establir. A més, hi ha expressions que van amb la preposició a. Ex: pollastre amb samfaina, arròs a la milanesa, pinya en almívar, llicenciada en ciències de la informació, això va en (o amb) majúscula, això va en (o amb) cursiva, escura-xemeneies va amb guionet, escriure una carta a màquina, escriure una carta amb ordinador, anar, una frase, amb cometes (o entre cometes).

 

3. Usos incorrectes de amb.

Penso molt en ells (no amb ells). Ho vam dir tot a ella (no amb ella). No sabem parlar l’ita1ià (no amb italià). No penseu en aquestes coses (no amb aquestes coses). En relació amb el que m’has preguntat, he... (no amb relació). Ha guanyat la medalla d’or en la modalitat de salt amb perxa (no de perxa).

 

 

Errades freqüents

L’amenaçava d’expulsar-lo del partit (no amb expulsar-lo). Però Ens amenaçava amb l’expulsió.

Tan contenta com estava fa un moment! (no amb lo contenta que).

És de doldre que no puguem anar al camp; tan bon dia que fa (no amb el bon dia que fa).

És una feina que la faig de grat (no amb grat).

En relació amb el que m’has preguntat... (no amb relació).

En comparació del que tu guanyes, el meu sou és xavalla (no amb comparació). Respecte al que et vaig dir l’altre                                      dia... (no amb respecte).

Tenia molt d’interès a saber-ho (no amb saber-ho).

Ho vaig fer en cinc hores (no amb cinc hores).

Vés-hi en una escapada (millor que amb una escapada).

Pensa en els altres (no amb els altres).

Això es converteix en un milió d’euros (no amb un milió).

Poseu 134 en lletres (també amb lletres).

Bellugar acaba en r (també amb r).

Noto que passen els anys en el sexe (no amb el sexe).

En un moment hi ets (no amb un moment).

No et fixes en res (no amb res).

Llegia en veu alta (no amb veu alta).

Un televisor en color (no amb color).

En un dia es gasten 200 euros (no amb un dia).

De primer haig de vestir a ella (no amb ella).

L’italià s’assembla al català (no amb el català).

Vaig anar a un concurs (no amb un concurs).

Viu a casa dels pares i té 40 anys (no Amb 40 anys viu...).

Tres euros i trenta cèntims (no amb trenta cèntims).

Ens trobarem que faltarà aigua (no amb que faltarà aigua).

Sempre he cregut, i en Jofre també, que resulta absurd... (no Sempre he cregut amb en Jofre que...).

Hem cuinat l’arròs amb molt poca llenya (no en molt poca).

Vull parlar amb tu (no en tu).

No et furguis el nas amb el dit (no en el dit).

Passem el mes amb molt pocs euros (no en molt pocs euros).
 

 

De

1.    De partitiu

Es posa un de partitiu davant els adjectius en els casos següents:

1.1.   Davant d’un adjectiu o d’un participi quan elidim un nom afectat per un partitiu (un, quinze, molt, poc...). Si el verb i el pronom s’ometen, es manté la preposició de davant l’adjectiu qualificatiu. Ex: Voldria tres retoladors verds i dos de vermells. Damunt la taula hi ha un llibre obert i dos de tancats. Hem vist un cavall negre i un de blanc. Han canviat la comissió tècnica per una de general. A –Oi que tenen catifes perses? B –Sí, però no de tan originals. Aquestes roses són ben variades: n’hi ha de blanques, de grogues i de vermelles. Els plats són massa grossos, però en tenim de més petits.
1.2.   Davant les paraules altre-altres. Aquesta combinació es fa servir sobretot quan està en correlació amb el pronom feble en. Ex: Si no t’acaben d’agradar aquestes arracades, te n’ensenyaré d’altres. Faré servir paper granulat, perquè no en tinc d’altre. Alguns han fet vaga, d’altres han treballat.
1.3.   Quan un adjectiu qualificatiu es refereix a un nom sobreentès (o substituït pel pronom en). Ex: N’hi ha molta d’acumulada (Hi ha molta neu acumulada). Si vols préssecs, en tinc uns ben dolços (incorrecte). Si vols préssecs, en tinc uns de ben dolços (correcte). No tinc cigarrets americans, però sí de francesos. No m’agraden les calces de color; en vull de negres. Seria preferible convertir aquesta frase tan llarga en dues de curtes.
1.4.   En una negació parcial (no pas). Ex: Que en tens de tots colors? No pas de blaves.
1.5.   Davant dels noms expressats en la mateixa frase per un pronom feble. Ex: De soroll, no

n’ha fet gaire. En té mo1ta, de barra. En sap molt, de llatí. No en tenim, de diners. Demaneu-ne, de permís. No en vulgueu, de compromisos.

 

2.     De + infinitiu

2.1Cal posar de quan l’infinitiu fa de subjecte de l’oració i va després del verb principal; és aconsellable posar de quan l’infinitiu fa de predicat nominal. Ex: M’agrada de passejar pel jardí (subjecte: passejar pel jardí). Em plau de saber-ho. És fàcil de fer. La nostra idea era d’anar al parc aquàtic (predicat nominal: anar al parc aquàtic). Sembla que avui no ho farà, de ploure. No m’agrada de dir-ho, però queda bé.

2.2. Quan un infinitiu fa de complement directe de certs verbs, aquests es poden dividir en tres grups:

2.2.1.                             Verbs que exigeixen la preposició de: assajar, provar, veure, procurar, mirar, dir, proposar i pregar. Ex: Mireu de tenir-ho enllestit abans del 15 de setembre.

2.2.2.                             Verbs que poden dur o no la preposició de, però que és preferible que la portin. Aquests verbs, en castellà no poden dur la preposició de. Són verbs que expressen projecte, desig, intenció o voluntat, per exemple acordar, aconsellar, assajar, desitjar, dignar-se, permetre, procurar i molts més. Ex: Ens han exigit de fer-ho al més aviat possible. Jura’m de no dir-ho. Li han promès de fer-ho tot seguit. M’han ofert de venir a ajudar-nos.

2.2.3.                             Verbs que no admeten la preposició de: voler, saber, deure, soler, fer, gosar... Ex: No gosa d’escriure l’article (incorrecte). No gosa escriure l’article (correcte).

2.2.4.                             En algunes frases, l’ús ha consagrat la preposició de. Ex: Feia goig de veure. Fas fàstic de mirar. Sembla bo de prendre. Serà difícil d’enganxar. No ha estat fàcil de dir. És bo d’escoltar.

2.3. De + infinitiu anteposat al verb principal serveix per donar èmfasi a la idea expressada pel verb. Ex: De tenir-ho, ja ho tenen: només cal que ho facin servir.

 

3. Preposició + de

3.1. Les preposicions del tipus darrere, dalt, damunt, dins, sobre, etc. poden anar seguides o no, de la preposició de. Ex: El llibre és sota la taula (correcte). El llibre és sota de la taula (correcte).

3.1.1. S’hi ha d’afegir de sempre quan aquestes preposicions no precedeixen immediatament el seu complement o quan aquest complement és un pronom personal. Ex: El llibre és sota mateix de la taula. Les claus són davant de vosaltres.

 

4. De i els noms de lloc

Encara que en alguns casos hi ha vacil·lacions és millor fer servir la preposició de. Ex: Plaça de Sant Jaume, Banc de Manresa, Barri de les Corts, Sopem a casa dels avis.

 

5. Ús incorrecte de la preposició de

5.1. L’ús de la preposició de davant d’un pronom personal fort, per indicar una substitució potencial d’una persona per una altra. Ex: Jo, de tu, ja me n’hauria anat (incorrecte). Jo que tu ja me n’hauria anat (correcte). Jo, d’ell, hauria acceptat l’oferta (incorrecte). Si jo fóra d’ell, hauria acceptat l’oferta (correcte). Tu, de mi, què hauries fet? (incorrecte). Tu, al meu lloc, què hauries fet? (correcte).

5.2. Utilitzar la preposició de per a introduir els diversos àpats del dia. Ex: Què hi ha de sopar? (incorrecte). Què hi ha per a sopar? (correcte). 1 de postres, què t’abelleix? (incorrecte). I per a postres, què t’abelleix? (correcte).

 

Errades freqüents

Ha posat en relleu les dificultats... (no de relleu).

Aquest vestit és per encàrrec (no d’encàrrec).

No hi és; ha eixit a passeig (no de passeig).

De segur que arribarà tard (no segur que).

Peso un quilo de menys que l’estiu passat (no un quilo menys).

Amb dat 7 de gener (no de 7 de gener).

Entén en música (no de música).

L’agafava pel braç (no del braç).

Per poder construir una escola, una de sola... (no una sola).

S’ha alliberat d’una de bona (no d’una bona).

Donar beure al bestiar (no donar de beure).

Han estirat els fils (no dels fils).

T’estiraré les orelles (no de les orelles).

Anirem a casa de l’àvia (o a ca l’àvia) (millor que a casa l’àvia).

Hi ha hagut tres persones mortes i cinc de ferides (no i cinc ferides).

Si vol canviar la seva hipoteca per una altra de més avantatjosa... (no ...per una altra més avantatjosa).

Vaig trobar tres flors, una de vermella, una de verda i una de blanca (no una vermella i una blanca).

Hi ha algun nen de menys de cinc anys? (no amb menys).

Si es confirma la notícia (no de confirmar-se).

El gallec és portuguès barrejat amb castellà (no de castellà).

...va fer un comentari abans que entrés a l’estadi (o abans d’entrar) (no abans de que entrés).

Ell és diferent dels altres (no als altres).

Home, de preu sí que en té (no preu sí que té).

Amb el d’avui, ja en porta tres de consecutius, d’empats (no ja porta tres consecutius).

Amb 3 partits guanyats, 3 d’empatats i 1 de perdut (no 3 empatats i 1 perdut).

...i en treuen una de nova (no una nova).

La granja avícola serà substituïda per una altra de porcina (no per una altra porcina).

El va mossegar a l’orella (no de l’orella).

La plaça de Catalunya emprèn... (millor que la plaça Catalunya).

 

 

Per i per a

 

1.    La preposició per indica, en general:

2.    L’autor. Ex: Una enciclopèdia dirigida per un equip d’especialistes. El teatre de Shakespeare traduït per Sagarra.

3.    El mitjà. Ex: Us ho farem arribar per correu certificat. He fet portar un paquet per la nena.

4.    La causa. Ex: Baixes per defunció. Tràmits per canvi de domicili.

5.    El motiu. Ex: Em sembla que ho van fer més per por que per convenciment.

6.    El temps. Ex: Pel juny, la falç al puny. Per Pasqua i per Nadal...

7.    El lloc. Ex: He vist que passejava amb un xicot per la rambla.

8.    El conducte. Ex: Han saltat per la finestra. Els faran passar per l’adreçador.

9.    El repartiment o la distribució. Ex: Anirem a perdiu per barba, i peti qui peti.

10. L’ideal o la persona o cosa que portem al pensament en fer una acció. Ex: Morir per la llibertat. Treballar per l’ideal. Pregar pels difunts.

11. Quan, després de la preposició, ve un infinitiu, la norma més pràctica, i la que hem seguit nosaltres en aquest diccionari, és usar per i no per a, encara que hi ha autors que discrepen en aquest punt.

-Pensem que ens vam precipitar en aquest punt i que, prescindint del per a davant d'infinitiu, la llengua perd riquesa, precisió i claredat. Ens sap greu i rectifiquem, sense ser savis. Millor així (octubre 2012): He fet el viatge expressament per a visitar-te. M’esperaven per a donar-me la notícia.

12. Davant adverbis i conjuncions es posa per: Això ja val per sempre. També et servirà per després. Quedem per demà. Això és per quan el noi sigui gran. Vaig tapar el forat per si plovia.

13. En casos de repetició d’un nom: tradicionalment, el català ha fet servir la preposició per i no a per fer remarcar la constància o la durada de quelcom. Ex: S’analitza peça per peça (no peça a peça). Les llistes poble per poble (no poble a poble). Lluiten carrer per carrer (no carrer a carrer). Ho traduirem mot per mot. 

 

Per a

La preposició composta per a indica, en general, la destinació, la finalitat, el terme final d’una acció, aquell qui en treu utilitat. Ex: Objectes per a obsequi. Productes alimentaris per a diabètics. Oli per a la llàntia. Per a la vida s’ha fet l’home, i no per a la mort. No serveixo per a aquest ofici. Em sembla que no n’hi haurà per a tothom. Aquesta cambra l’han feta pintar per als nuvis (si dèiem pels nuvis canviaria el sentit). Els diputats han estat elegits pel poble i per al poble. Tot això és per a mi (serà meu). Recullen pinyes per a l’hivern. Per a compres, veniu al carrer Brugent. És bo per a la salut. Per a què serveixen aqueixes lliteres?

També usem per a en algunes determinacions de temps i de lloc. Ex: M’han encarregat una conferència per a diumenge. Cada dia hi ha vapor de línia per a Mallorca (però és millor dir cap a Mallorca).

 

Ús incorrecte de les preposicions per i per a:

1. Cal evitar, en general, per + infinitiu amb valor causal. Cal dir, però, que en català medieval trobem molts casos d’aquesta construcció. Ex: L’han empresonat per robar molts milions (incorrecte). L’han empresonat perquè ha robat molts milions (o per haver robat) (correcte). Aquest arbre es caracteritza per tenir una alçària impressionant (incorrecte). Aquest arbre es caracteritza pel fet de tenir una alçària impressionant (correcte).

 

2 Mal ús d’algunes preposicions: Es presentà de sorpresa (no per sorpresa). De poc caus (no Per poc caus). El tabac és nociu a la salut (no per a la sabut).

 

3 La construcció a + infinitiu no és recomanable. Exemples:

Fitxes per fer avui (no a fer avui).

Rebuts per cobrar (no a cobrar).

Apartament nou per estrenar (no a estrenar).

En canvi són correctes: No tinc res a dir (o per dir). No tinc res a fer (o per fer).


Errades freqüents

Surten de nit, els gorjablancs (no per ha nit).

Hi ha un cotxe que surt a les vuit (no Hi ha un cotxe per marxar a les vuit).

Els animals sofreixen, perquè es troben en un ambient estrany (no per trobar-se).

El jutge sobreseu el cas, perquè no hi troba indicis de... (no per no trobar-hi).

El ministre vol una política exterior més oberta (no El ministre per una política...).

Llibres per al curs vinent (no pel curs).

Per a mi el gol no és vàlid (no per mi).

Vol estudiar per a metge (no per metge).

La televisió andorrana és a punt per a aquest estiu (no per aquest estiu).