Gramàtica‎ > ‎

Que

QUE (conjunció, adjectiu, adverbi i pronom) 

Conjunció

La conjunció copulativa que serveix per introduir oracions subordinades que són un element de l’oració total. Ex: No volem que entri ningú. Ens han pregat que siguem puntuals. No sortim cap dia que no plogui. 

1. Generalment és incorrecte l’ús de les preposicions a, de o en, davant la conjunció que seguida d’un temps verbal. S’acostumava que hi anés (no a que). Estic segur que vindràs (no de que). Convinguérem que ho faríem (no en que). Insisteixen que la lepra és una malaltia molt contagiosa (no en que).

2. La conjunció que s’usa per introduir una interrogació, una imprecació o una acció emfàtica: Que veniu? Que no em vols creure? Que aniràs a classe? Que Déu et beneïsca! Que sigui el que Déu vulgui! Cal no confondre aquest que conjunció amb el què pronom: Què dius?

3. La conjunció que introdueix frases subordinades: suprimir-la és una incorrecció: Ex: Els prego que ens confirmin l’assistència (no Els prego ens confirmin l’assistència). Sol·licito que  m’autoritzin a fer jornada única. Està previst que duri sis mesos. Sospiten que no serà el president. Espero que arribaran aviat. Li demano que tingui comprensió (o Li demano de tenir comprensió). El president diu que ha sofert pressions de... (no El president diu haver sofert pressions). El que t’han contat és mentida; t’asseguro que sí que ho vaig fer. Una reforma que els conservadors pensen que seria la solució del problema; i ben segur que li farien costat. Em va semblar que veia... (no Em va semblar veure). Li agrairia que deixés sortir la nena a les quatre. Interessa que guardeu aquest document. Exigeix a Ruanda coses que admet que són impossibles. Esperem que sàpiguen comprendre... (o Esperem que comprenguin (no Esperem sàpiguen comprendre).

4. En les construccions següents tampoc no es pot suprimir la conjunció que: Com que és tan evident, no els cal cap prova. Com que han sortit molt aviat de casa, han arribat d’hora a la feina (no Com han sortit...). Com que era un debat entre candidats... Com que és impossible que el llibre hagi desaparegut... Com que no marca gols, es vol convertir en defensa. Malgrat que ja estigui plorant... Això sí que ha provocat un aldarull. Els reis sí que existeixen... Però un minut més tard sí que ho ha fet. De tota manera, sí que hi ha hagut dos punts de retenció. Que provi que la cinta és falsa o que dimiteixi.

5. També és incorrecte l’ús de que en altres frases. Ex: Era diferent dels altres (no que els altres). Noranta són deu abans de cent (no abans que). Les sabates són diferents de les sandàlies (no diferents que). Les pomes pesen la meitat del que pesen les taronges (no la meitat que les taronges).

6. En algunes locucions es fa servir incorrectament la conjunció que: Ex: Li han donat ni més ni menys que el primer premi. Només puc beure que aigua. Cal dir: Li han donat ni més ni menys el primer premi. Només puc beure aigua.

7. En català cal introduir l’infinitiu de certes construccions amb la preposició a i no amb la conjunció que. Ex: No hi tinc res a dir (no res que dir). Tinc moltes preguntes a fer-te (no que fer-te). No hi ha res important a destacar (no que destacar). No hi tenia res a veure (no que veure). No hi ha res a reivindica (no que reivindicar). Encara queda molt a jugar (o per jugar) (no que jugar). Tenia coses a fer (o per fer) (no que fer). ...i uns crèdits per tornar (o a tornar) (no que tornar). Alguna cosa més per afegir, Joan? (o a afegir) (no que afegir).

8. A vegades s’utilitza incorrectament el mot com amb valor de conjunció completiva (que fa de complement). Ex: Ara veureu que tot era mentida (no Ara veureu com tot era mentida).

9. Que introdueix oracions de circumstància causal i equival a perquè, ja que, etc. Ex: Cuitem, que si vénen ens faran quedar. No en mengis, que després tens mal de ventre! Jo me n’aniré, que no em toqui el rebre! (Hi ha crits).


Adjectiu i Adverbi

Els adjectius quantitatius expressen, sense determinar-la, una quantitat. Que és un d’aquests adjectius i és invariable. Ex: Que dones hi ha! Que fa fred avui! (= Quin fred que fa avui!) Les frases Que gent! i Quanta gent! són sinònimes. És un castellanisme bandejar sistemàticament la primera d’aquestes formes.

Si l’expressió porta el verb, aleshores el català més acurat afegeix que entre el substantiu i el verb. Ex: Que gent que hi ha! o Quanta gent que hi ha! Que fred que feia pertot arreu! (millor que Que fred feia pertot arreu!).

Els adverbis de quantitat tenen un ús semblant al dels adjectius quantitatius. Ex: Que curt!    Que poc formatge que tens! Que malament que ho estàs fent ara!


Pronom 

1. Els pronoms relatius es refereixen a un nom ja esmentat, anomenat antecedent; 1’antecedent també pot ser una oració. Així, en la proposició Aquella casa que té tres finestres, que, a més d’ésser un element d’enllaç, és un pronom relatiu l’antecedent del qual és casa, i en la proposició He estudiat tot el dia, raó per la qual em fa mal el cap, la qual és un pronom relatiu i el seu antecedent és l’oració He estudiat tot el dia. Els pronoms relatius són que, qui, què, invariables, i el compost el qual, que té també les formes la qual, els quals, les quals. Convé de no confondre el “relatiu” que amb la “conjunció” que. El pronom relatiu es refereix sempre a un antecedent; la conjunció no es refereix mai a res; és, simplement, un element d’enllaç.

2. Els pronoms relatius es divideixen en dues categories: forts i febles. Hi ha un sol relatiu feble, és que, i s’empra com a subjecte, com a complement directe i com a complement circumstancial de temps: Ha passat l’home que cura del ramat (subjecte). Us torno el llibre que em deixàreu (complement directe). Ho farem el dia que vindràs (complement circumstancial de temps).

No són correctes les oracions on que va precedit per una preposició. Ex: Era una dona de la que ja teníem notícies (incorrecte) (ha de ser de qui, de la qual). Venia d’un país del que havíem sentit parlar molt (incorrecte) (ha de ser de què, del qual).

3. Els grups el que, la que, els que, les que són correctes quan l’antecedent se sobreentén. Ex. Els libres que llegeixo i els que llegiré (= i aquells llibres que llegiré). El noi que ha vingut avui i el que va venir ahir són germans (l’antecedent noi se sobreentén). Una oració semblant a la que hem vist abans (semblant a l’oració que).

4. Els grups el que, la que, els que, les que no són correctes quan van precedits de preposició i equivalen a: el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament. Ex: Un problema del que molts fugen (incorrecte). Un problema del qual (o de què) molts fugen (correcte). Són coses a les que no ens hem acostumat (incorrecte). Són coses a les quals (o a què) no ens hem acostumat. Els pinzells amb els que pinto (incorrecte). Els pinzells amb què pinto (o amb els quals) (correcte). L’equip ha perdut, el que demostra... (incorrecte). L’equip ha perdut, la qual cosa demostra... (correcte).

5. Quan el relatiu va precedit d’una proposició, revesteix la forma forta: què, qui, el qual. Si el seu antecedent és una cosa, el pronom relatiu és què; si és una persona, el relatiu és qui: No conec el llibre de què em parles. L’home de qui et parlava s’ha mort.

En la major part de proposicions és millor d’emprar el relatiu compost el qual, la qual, etc. que no pas el relatiu simple fort qui o què. Concretament les preposicions àtones a, en, de, per i amb, precedeixen indistintament els relatius que, qui, el qual. La proposició La finca en què visc és igual de correcta que La finca en la qual visc.

Les preposicions tòniques des de, contra, etc. només precedeixen el relatiu qual. No són correctes: El balcó des de què mira. L’equip contra què hem jugat. El tema sobre què hem discutit. Cal dir: El balcó des del qual mira. L’equip contra el qual hem jugat. El tema sobre el qual hem discutit.

En algunes frases, en llenguatge oral, la preposició no es diu, però aquestes frases no són correctes. Ex: Era un home de seixanta anys que li van disparar des d’una terrassa (cal dir a qui, al qual). Va marxar amb un home que li diuen el Cabrer (cal dir a qui o al qual diuen o anomenen). Va entrar a la sala que hi havia molta gent (cal dir en la qual, en què). ...i coneix un home blanc que adoren desmesuradament els aborígens (cal dir a qui, al qual). El sabeu aquell que van Un italià i un català...? En casos com aquest, per no calcar la frase, és millor girar-la. Ex: Una vegada (o un dia) un italià i un català...

6. Els pronoms relatius que, què i qui poden ésser reemplaçats pel relatiu compost el qual, concordant amb el nombre i el gènere de l’antecedent, però cal dir que l’ús del relatiu qual en aquests casos és, sovint, propi de registres formals. Veiérem passar aquell home, el qual anava tot trist (o que). Ell mirava per la finestra, la qual era molt alta (o que). Saludaren els metges nous, amb els quals parlaren estona (o amb qui). Visitaren les tres obres, de les quals feren elogis (o de què).