COMENTARI

Ací parlem molt poc de gramàtica, comentem només alguns aspectes molt concrets de la llengua i hi exposem d'una manera planera alguns dubtes que hem observat a l'hora de posar-nos a escriure.

Realment la nostra feina en aquest apartat no té més valor que el de copiar d'altres autors, afegir-hi alguns exemples i poca cosa més. Ens hem limitat a consultar i a escriure el que hem trobat en algunes gramàtiques i libres que esmentem a la bibliografia del diccionari. Ens decantem gairebé sempre per les formes tradicionals, les que el poble feia servir, que encara fa servir ara, en bona part, i que Fabra va concretar.

Han passat uns quants anys des que va sortir el primer volum del nostre diccionari. Hi ha hagut alguns canvis; s'han admès moltes coses en nom de la llibertat i el progrés i poques en nom del sentit comú.

He dubtat força a l'hora de publicar aquests punts per Internet. Finalment ho faig perquè, encara que  algunes de les característiques del català ja han estat esborrades, potser serà bo, per a les persones més expertes, de conservar-les.

Resumint-ho, podem dir que, usant el  nostre criteri, us podran acusar de puristes, però creiem que no ho podran fer d'incorrectes.

Us recomano de recórrer, sempre que us convingui, a les gramàtiques de Ruaix (Editorial Claret), i Jeroni Marvà -Artur Martorell i Emili Vallès- (Editorial Barcino). Totes dues col·leccions són plenament vigents i entenedores. Us serviran per al que sol servir una gramàtica: orientar amb normes d'ús, triar el gra de la palla i aclarir dubtes.

Amb els llibres de Ruaix (Català complet) treballareu amb l'argot modern, però encara força abastable.

En Marvà (sis volums i la clau) hi trobareu la nomenclatura de sempre, la que ve dels grecs i ha arribat fins ací; la que (i això és la meva opinió) no s'hauria d'haver arraconat mai.

El director