Adverbis de negació
Els adverbis de negació són no, tampoc i la partícula de reforç o matisació pas (pas no s’utilitza a les Illes Balears). Exemples: No ha volgut vendre’m la seva part. El gerent ha dit que no pot atendre’l ara. –Voleu res més? –No, gràcies. Avui no ho acabarem i demà tampoc. Ahir no va ploure ni avui tampoc plourà. Ell no tornarà pas a aquesta casa (és a dir, contràriament a allò que ha dit, al que s’espera, etc.).
1. No i Tampoc
1.1. Les paraules res, cap, ningú, gens, enlloc i mai no són necessàriament negatives, i per tant, poden tenir valor positiu, si no van acompanyades per la partícula negativa no, llevat d’aquells casos en què se sobreentén.
1.1.1. Valor positiu: En frases interrogatives, hipotètiques i condicionals tenen valor positiu. Ex: Que vols res? (alguna cosa). Mira si hi ha res per a mi. Pregunta si ha vingut ningú mentre érem fora. Si te’n sobra gens, dóna-me’n un tros. Has vist enlloc el meu paraigua?Que ho has vist mai? (alguna vegada). Si mai el veus, dóna-li molts records.
1.1.2. Valor negatiu: No hi ha cap partit interessant. No ho sabran mai. Ningú no li va explicar allò. -Has treballat el cap de setmana? –Gens!
En les oracions negatives on apareixen els mots ni, res, ningú, gens, enlloc (aumón a Men) o mai, és preferible no ometre la negació no. L’adverbi tampoc, que és sempre negatiu, també pot anar acompanyat de la partícula no. Ex: No ho sabem ni tu ni jo. No li agrada res. No el convenç cap raó. No m’ha vist ningú. No hi ha gens de vi al porró. No ho trobo enlloc. No havia vist mai una cosa així. No volem venir tampoc. No he trobat el llapis per aumón (Men).
En moltes d’aquestes construccions s’altera l’ordre. Parlant espontàniament solem dir: Ni tu ni jo no ho sabem. Res no li agrada. Cap raó no el convenç. Ningú no m’ha vist. Gens de vi no hi ha al porró. Enlloc no ho trobo. Mai no havia vist una cosa així. Tampoc no volem venir.
Es toleren, encara que no són recomanables, les construccions sense no. Val a dir que, dins l’ambient del periodisme, aquestes maneres de dir dominen completament el panorama. Això passa sovint: quan en català hi ha un tret lingüístic, dels que donen personalitat diferenciada a l’idioma, se’l bandeja sistemàticament, i així sentim i llegim: Ni tu ni jo ho sabem. Res li agrada. Cap raó el convenç. Ningú m’ha vist. Gens de vi hi ha al porró. Enlloc ho trobo. Mai havia vist una cosa així. Tampoc volem venir.
Altres exemples d’aquesta manera d’empobrir la llengua són: Res ha canviat. Cap pilot ha pogut rebaixar els temps als entrenaments. Però res seria més desastrós que... Cap dels dos equips ha perdut un punt. Ningú ho sap. Mai ho veurem. La revolució mai va triomfar. En Joan afirma que ell mai ha desobeït les ordres. Tampoc t’agrada? En Miquel tampoc és a Roland Garrós. Les enquestes tampoc són gaire favorables.
1.2. L’adverbi no en oracions afirmatives:
1.2.1. L’adverbi no pot ésser usat en oracions no negatives com, per exemple, en aquelles que són complement d’un mot significant temença (com témer, temor, por, etc.). Quan diem Tenia por que no arribessis (el verb en condicional). Tinc por que no ens hi trobin és igual que Tinc por que ens hi trobaran (el verb en indicatiu). Tenen por que no es pugui enfonsar és igual que Tenen por que es podria enfonsar. Si volguéssim donar un sentit negatiu a aquestes oracions, hi mantindríem l’adverbi no, però escriuríem el verb en futur d’indicatiu o en condicional. Ex: Tenia por que no arribaries. Tinc por que no ens hi trobaran. Tenen por que no es podrà enfonsar.
1.2.2. Darrere la conjunció que en oracions comparatives. Ex: T’estimo més que tu no et penses (= més del que tu et penses). Sembla més ric que no és (= més ric del que és). M’agrada més estudiar que no jugar (= més estudiar que jugar). Tens més poc seny tu que no ell (= més poc seny tu que ell).
1.2.3. També podem usar l’adverbi no en les comparacions on la preposició principal és afirmativa. Així podem dir: Ell és més intel·ligent que no ella, en lloc de Ell és més intel·ligent que ella.
2. Pas
La partícula negativa pas té molts usos, vegem-ne uns quants:
2.1. Reforça la negació no en frases comparatives: És més valent l’Enric que no pas el seu germà.
2.2. Reforça la negació com indicant ‘de cap manera’, ‘per cap motiu’, etc., així les frases: Demà no vinguis vestit així i Demà no vinguis pas vestit així tenen un matís diferent.
2.3. Reforça la negació no en altres casos: No crec pas que hi sigui. Aquest ús de pas és viu a la part septentrional i central de Catalunya i més escàs o nul a les altres regions. Quan el verb està en un temps compost, el procediment, a les comarques de Girona, és de posar el pas entre l’auxiliar i el participi No l’he pas vist, mentre que a Barcelona es posa el pas després del participi No l’he vist pas.
Alguns autors consideren incorrecta la introducció del pas en frases merament negatives. A la zona principal de recollida de mots d’aquest diccionari, la zona nord, l’ús de pas és molt abundant. Es posa a la majoria de frases negatives, i no serveix per a reforçar la negació. Actualment no matisa la frase i es diu per costum. Com que la nostra obra és, bàsicament, de recollida oral, reproduïm aquesta manera de dir el pas, gramaticalment innecessària, per tal de no deformar el llenguatge de la zona nord. Als parlants d’altres contrades, aquest fet no els ha de comportar cap dificultat; en faran prou agafant els mateixos exemples i ometent el pas. Així, allà on digui: No sé pas si podré anar a l’Escala, poden dir No sé si podré anar a l’Escala i ja tindran el problema resolt.
Altres exemples d’aquest ús superflu de pas: No n’he pas comprat, de pa. Demà no dinarem pas a casa. Aquestes cortines no són pas de les més bones. No volia pas venir, etc.
També trobem, a la zona nord el fet que, sovint, en frases on hi ha el pas, es prescindeix de la negació no, per exemple: Sé pas si aprovaré aquesta vegada, en compres de No sé pas si aprovaré aquesta vegada. Hem considerat aquesta manera de dir excessivament dialectal i de poc interès i n’hem prescindit.
2.4. Afegeix a les preposicions negatives un sentit adversatiu: -Diré a en Salvador si vol venir a sopar. -No vindrà pas (perquè és un estrany).
2.5. Introdueix una proposició en la qual el verb no és expressat i es nega parcialment el contingut d’aquesta proposició: Ho va comprar l’avi, no pas el pare. -Tothom dorm? –No pas encara. Ho faràs tu pitjor que no pas ell (= Ho faràs tu pitjor que no ho farà ell). –Anirem d’excursió divendres? –No pas si no ha pagat tothom. –Ja hi som tots. –No pas la Quimeta!
2.6. Denota probabilitat: No vols pas un gelat? Sento piuladissa d’ocells, no han pas arribat les orenetes?
2.7. Expressa un consell o una prohibició amenaçadora: És molt perillós saltar d’aquí, no ho facis pas! No toquis pas la màquina!
3. Adverbis de manera
Entre els adverbis de manera hi ha els formats afegint la terminació -ment a la forma femenina dels adjectius, com rudement, comunament, fàcilment, cortesament, etc. Algunes vegades hem observat errades en el compliment d’aquesta norma. Així, cal dir: Et faré una pregunta i la contestes ràpidament (no ràpida). La Penya va lluitar durament per guanyar el partit (no dur). Corre molt fàcilment (no fàcil).