E

EI! 1 cridar, exclamació, expressió, salutació interj. Mot que es fa servir per cridar l’atenció a algú, per saludar o en entrar en una botiga o en una casa particular, a fi que hom sàpiga que hi ha algú (es diu, però quan l’altra persona és davant i se li vol cridar l’atenció Val) (Men-Mall). | SIN: Déu vos guard, hola, Ave Maria -es deia abans- (Val). || Ex: A -Ei! B -Qui hi ha? A -Sóc en Jordi.

EINA agricultura, aparell Instrument de treball que es fa anar amb les mans (algun cop hem sentit aïna* a Am) (a Val la forma col·loquial és aïna, que també era la forma catalana antiga, però eina es coneix cada volta més) (Men-Mall). | SIN: Estri, utensili, (aïna, ferramenta, atifell Val). || Ex: Ara, anem per endreçar les eines!

EIXABUIRAR salut, soroll (*) (d) Fer eixabuiros, altrament dits esternuts (sentim xabuirar* i fer un xabuiro* a Am). | SIN: Esternudar, estufornar. || Ex: Noia, estàs refredada! Ja és la segona vegada que et sento eixabuirar

EIXAM animal, conjunt, persona, quantitat Multitud de persones o d’animals (només s’aplica a les abelles i vespes Val) (Men-Mall). | SIN: Aglomeració, munió. || Ex: A l’aplec de Santa Llúcia, quin eixam de gent que hi ha cada any!

EIXAMENAR agricultura, animal, conjunt Fer, un grup d’abelles, un eixam nou (xamenar* a Ca). | SIN: Formar un eixam. || Ex: Les abelles han eixamenat.

EIXAMPELLAR-SE deteriorar, eixamplar, moble, separar, trencar (*) (d) Separar-se les potes d’una cadira o d’una taula. | SIN: Eixancar (Val-Mall). || Ex: Es va anar eixampellant la cadira i vaig petar a terra (es van anar obrint les potes a causa del meu pes).

EIXAMPLAR 2 augmentar, construcció, engrandir, gran, lloc Fer més gros un lloc o una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Ampliar, engrandir. || Ex: Han eixamplat l’hospital de Figueres. Eixamplem-la més, aquesta sardana, que ballarem més bé.

EIXAMPLI eixamplar, lloc, riu (**) (p) (d) Espai que convé fer més ample i sense entrebancs per poder-hi passar bé, algú o quelcom. | SIN: Eixampla, ampliació, eixamplament. || Ex: El torrent necessita eixamplis (més espai, perquè l’aigua pugui passar bé).

EIXANCARRAR caminar, obrir, posició, seure, separar Caminar o posar-se amb les cames molt obertes (sentim eixancallar* a Ca i eixarrancallar** a Am) (Men-Mall). | SIN: Eixancar, eixamplar les cames. || Ex: La Montserrat és a la vora del foc ben eixancarrada. Per què camines tan eixancarrat? S’hi va posar ben eixarrancat (al sofà).

EIXARREÏT -ÏDA assecar, fruit, humitat, recipient, temps, terreny Afectat o malmès per la manca d’humitat. | SIN: Ressec, passat, esmusteït (Men). || Ex: Fa molt que no ha plogut, el terra és eixarreït i s’esquerda. La terra queda eixarreïda i perd la saó. Van posar el vi en botes eixarreïdes i se’ls va vessar tot. Am -Les castanyes queden eixarreïdes, quan fa quatre o cinc dies que les han collides (músties).

EIXERIT -IDA espavilat, intel·ligent, persona, trempat Que sap fer les coses i comportar-se de manera hàbil i intel·ligent (sentim eixorit* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Despert, viu, trempat, eixorivit, llest, esparpillat, deixondit, espavilat, interessat (Val). || Ex: Tens un noi molt eixerit; aviat t’ajudarà a la botiga. L’Albert, de petit, ja es veia molt eixerit. En cases de molts germans tots surten eixerits.

EIXERITS! 3 córrer, espavilar, exclamació, expressió, feina, pressa (**) interj. S’usa per incitar, a algú, a anar de pressa (eixorits* a Ca i a Am). | SIN: Amunt!, vinga! || Ex: Encara ets al llit? Eixerits! Que ja són les vuit! Au, eixerits! Que serà l’hora de plegar i no estarem.

EIXIDA construcció, excursió, habitatge, obertura, viatge Lloc obert en una casa, gen. al primer pis; sol tenir una barana d’obra i serveix per esplaiar-se, estendre roba o per fer-hi fa altres activitats (eixida és també l’acte de sortir del lloc habitual de residència Men-Mall) (Val-Men). | SIN: Terrassa, terrat, cobert. || Ex: A l’estiu, molts dies sopem a l’eixida. Farem una eixida a la muntanya (Mall).

EIXONAR 1 collir, fruit, planta Collir les flors o els fruits d’una planta amb la mà, tot resseguint les branques o les tiges. | SIN: Munyir (Val). || Ex: Es dediquen a eixonar espigues de cugula i després les tiren als nois (es claven a la roba). 2 baixar, enfonsar-se, trencar (**) (d) Caure, quelcom, per un excés de pes. | SIN: Baixar, petar, enfonsar-se. || Ex: La vela del restaurant es va eixonar pel pes de l’aigua. Els pernils pesen massa i s’eixonen (cauen quan són penjats). 3 espantar-se, fatigat, feble, trist (**) (d) Estar eixonat: estar cansat físicament o descoratjat, trist. | SIN: Baldar, aplanar, aclaparar. || Ex: No estic acostumat a caminar i he quedat eixonat. Han perdut tres partides i estan eixonats com un mitjó garró. Va quedar tan eixonada, amb els crits, que no va obrir més la boca. 4 aigua, brut, greix (**) (p) (d) Es diu de l’aigua, quan és un xic espessa. | SIN: Greixós, llefiscós. || Ex: L’aigua de Sant Feliu és eixonada.

EIXORDAR 4 cridar, expressar, fort, soroll Fer o sentir una fressa fora de mida (Val-Men-Mall). | SIN: Ensordir, atordir. || Ex: Noia, mira de parlar més baix, que m’eixordes.

EIXORTAR animal, embarassar, parir (*) (d) Parir abans d’hora una femella prenyada; és diu més de les bèsties que d’una dona. | SIN: Afollar-se, malparir, avortar, avortir (Val). || Ex: Avui una ovella s’ha eixortat. S’ha eixortat aquella noia, i ja és la segona vegada que li passa.

EIXUT -A 1 aigua, assecar, emborratxar-se, humitat (p) Que ha perdut l’aigua o la humitat (Val-Men-Mall). | SIN: Sec, escorregut, assecat. || Ex: La roba ja és eixuta. Fa dies que no plou; la terra és eixuta. Pere és un defensor de l'eixut (no beu alcohol Val) 2 antipàtic, caràcter, eixut, expressar, insociable, persona Persona que no parla gaire (a Am sentim eixut de paraules) (Val-Men-Mall). | SIN: Esquerp, tancat, adust. || Ex: La noia de la Maria és molt eixuta; no val pas gaire per a la botiga. Aquest al·lot és molt eixut (Men).

ELÀSTICS aparell, goma, roba Estri, gen. de goma, que algunes persones porten per aguantar les calces (Val-Men-Mall). | SIN: Tirants. || Ex: No m’agrada portar elàstics.

ELEFANT emprenyador, gros, molestar, persona (*) (d) Persona alta, grossa i emprenyadora. | SIN: Cafre, bàrbar, incivil, salvatge. || Ex: A –Ara he d’anar a fer classe a aquells elefants de vuitè. B –Que et vagi bé!

ELEMENT dolent, educació, entremaliat, persona Persona dolenta o entremaliada (Val-Men-Mall). | SIN: Peça, dolent, fura. || Ex: Hi ha uns elements a cinquè! (no es poden fer creure). És un bon element, el teu veí (iròn. “un malparit”). Quin element! (Val).

ELIT bo, conjunt (**) La millor part d’un grup de persones o de societats (Val-Men-Mall). | SIN: Els millors, els més selectes, la flor i nata. || Ex: El Mallorca busca un lloc a l’elit europea (futbol). -Avui-

EMBABECAT -ADA 5 enamorat, encantat, mirar (**) (d) Que troba encisadora una persona o una cosa (pot venir de babeca, au nocturna). | SIN: Enamorat, embadalit, enartat, amb el cor robat, enfigat (Val), embavat (Men), embambat (Men-Mall). || Ex: La nena està embabecada amb els dibuixos de la televisió. En Marcel està embabecat del seu pare. Tothom quedava embabecat d’aquell quadre. Joan està enfigat per Maria (Val).

EMBABOTIT -IDA dificultat, expressar, salut (**) (d) Que parla de manera enrogallada, poc clara. | SIN: Enfarfegat, embarbussat, enrogallat. || Ex: El pare fa uns dies que parla embabotit; costa d’entendre’l.

EMBAFAR abusar, menjar, molt, salut Menjar excessivament o estar massa tip (també embafagar** a Ca i a Am) (embafar també pot tenir un sentit figurat Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Atipar, afartar. || Ex: No em porteu tantes coses: sembla que em vulgueu embafar de menjar! Dels casaments, tothom en surt embafat. No menjaré pas res més: estic embafat. Els torrons embafen. Tot el dia la mateixa musiqueta, com és que no en quedes embafat? (Val) M’embafa sentir els telediaris del govern espanyol (Val).

EMBALAIR dificultat, molestar, ofegar, respirar, salut, vent (**) (d) Quedar embalaït: costar de respirar quan el vent ve de cara o per culpa d’un excés de fum. | SIN: Ofegar-se, asfixiar-se, entabuixar (Val), embadalir (Val-Men-Mall). || Ex: Quan fa tramuntana, en aquesta cuina quedem embalaïts de fum (t’ofega i no veus allà on vas). Quan venia cap a casa, el vent em dominava: quedava embalaït. No fumeu tant que acabarem amb el cap entabuixat (Val).

EMBALATJAR 6 paquet, portar Posar una mercaderia en paquets, a fi de poder-la transportar amb comoditat i sense perill que es malmeti (Val). | SIN: Empaquetar, enfardellar, embalar (Val-Men) embolicar (Val-Mall). || Ex: La nevera ha vingut molt ben embalatjada.

EMBALCAR 1 feina, moble Fer el seient d’una cadira de balca (Val). | SIN: Embogar (Val-Men), embovar (Mall). || Ex: Encara hi ha dones que es dediquen a embalcar cadires. 2 conjunt, feina, fruit (**) (d) Fer forcs d’alls o de cebes, amb balca (fer garbes Val). || Ex: Quan aquestes cebes siguin eixutes, les embalcaré. Plegueu els alls i feu-ne garbes (Val).

EMBALCONAR col·locar, mirar (**) (d) Situar-se en un balcó; instal·lar-se en un balcó. || Ex: Estaven ben embalconats mirant els gegants.

EMBARÀS molestar, nosa Cosa que fa nosa (embarràs* a Ca i a Am). | SIN: Andròmina, nosa, destorb, enfarfec. || Ex: En aquest celler només hi teniu embarassos. A -Què en faràs de l’encenedor? B -Res, un embaràs més a la butxaca.

EMBARASSAR 1 embarassar, fill, sexe Quedar, una femella, en estat (embarrassar* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Prenyar, fecundar, emprenyar (Val). || Ex: La Rita no queda embarassada. 2 molestar, nosa, roba Fer nosa, una cosa (Men). | SIN: Incomodar, destorbar, molestar. || Ex: Tot això de sobre la taula ens embarassa. L’abric m’embarassa per fer aquesta feina (no em deixa treballar bé). Aquesta camisa m’embarassa (m’engavanya).

EMBARBOSTIR 7 1 cridar, escometre, ofendre (**) (d) Escometre a algú, cridant o insultant-lo. | SIN: Atracallar, escridassar, (agatinyar, gatinyar-se Men). || Ex: Tots tres em varen embarbostir en ple cafè. 2 animal, escometre, picar, quantitat (*) Atacar, a algú, una munió de rantells, tàvecs o altres animals, tots alhora. || Ex: Aquesta tarda els rantells m’embarbostien. 3 excés, feina (*) Estar embarbostit de feina: tenir-ne més de la que es pot fer. || Ex: Avui estic embarbostit de feina; no sé pas si l’acabaré!

EMBARCAR 1 enganyar, negoci Enganyar a algú; embolicar-lo en algun negoci o afer que pot acabar malament (Val-Men-Mall). | SIN: Enganyar, engalipar. || Ex: No te les quedis, aquestes accions; els del banc et volen embarcar. 2 camí, circular, pujar, sortir, vehicle (*) Treure el carro o el cotxe de les roderes del camí, a fi de circular més bé. | SIN: Pujar, sortir. || Ex: Has d’embarcar: que no ho veus que el cotxe toca a terra! (anar per la part més alta del camí).

EMBARDISSAR 1 bardissa, brutícia, conreu, planta, separar, terreny Quedar, un terreny de conreu, ple de bardisses (les bardisses són l’herba o les plantes que serveixen per separar els conreus Mall) (Val). | SIN: Embarzerar, embrutar, quedar perdut (Val). || Ex: En dos anys de no fer-hi res, l’hort ha quedat ben embardissat. 2 avançar, bardissa, planta, terreny Trobar-se, algú, enmig d’un barder d’espines. | SIN: Enramar-se, esbarzerar-se. || Ex: He agafat una drecera, però he hagut de recular perquè quedava ben embardissat; estic ple d’esgarrinxades!

EMBARRANCAR 8 1 desordenar, lloc, nosa (**) (d) Deixar, una habitació o un local, plens de trastos, noses o coses que entrebanquen o destorben el pas (Men-Mall). | SIN: Desordenar, desarranjar, desorganitzar. || Ex: La nena tot ho embarranca (pertot trobes parades seves). Posem la calefacció i tenim el menjador tot embarrancat. Tenen la cuina embarrancada (desordenada, plena d’andròmines). 2 complicar, desagradable, empitjorar, família, situació (*) Posar-se en una situació dolenta o desagradable (Val-Men-Mall). | SIN: Embolicar-se, firar-se malament, empantanar (Val). || Ex: S’ha ben embarrancat, en Lluís, ficar-se en una casa amb vells.

EMBARRAR sexe (**) (d) Tenir relacions sexuals un home. | SIN: Copular, cardar, fotre, tenir coit, (follar, fer-ho, llenyar, clavar-ho, embotir-la Val). || Ex: Els dissabtes anem a embarrar a Figueres. -Montesquiu d’Albera-

EMBASTAR començar, cosir, feina, preparar Preparar un projecte i fer-ne els primers passos (embastar vol dir cosir provisionalment, amb punts llargs, la roba Mall) (Val-Men). | SIN: Començar, esbossar, encetar (Val). || Ex: El treball manual de Nadal, ja el tenim embastat (ja tenim el patró fet).

EMBLANQUINADA broma, canviar, comèdia (**) (p) Petita modificació d’una cosa, gen. per fer creure que es fa un gran canvi (Val-Men-Mall). | SIN: Disfressa, simulació, emblancada –també és una broma- (Men). || Ex: Aquesta reforma educativa només serà una emblanquinada. T’han fet una bona emblancada (Men).

EMBOCAR 1 animal, bossa, eixamplar, engolir, ficar, menjar, obligar, obrir, sac (**) Fer entrar per la boca; esp. obligar els ànecs a menjar (embocar és eixamplar la boca d’un sac o d’una senalla, perquè hi passi alguna cosa Mall). | SIN: Ficar, enguierar, empapussar (Val). || Ex: Embocar ànecs, ho solia fer la mainada. Quan s’alce la lloca, empapusseu-la, si no menja prou (Val). 2 menjar Menjar; esp. fer-ho molt o molt sovint (Val). | SIN: Endrapar, manducar, (fartar, pegar una caixada Val), enfornar (Men). || Ex: Tu, Maties, sempre emboques.

EMBOFEGAR 9 1 aspecte, gras, inflamació, salut Inflar-se, una part del cos, esp. per raó d’una malaltia. | SIN: Botir-se, inflar-se. || Ex: En Just, el veig embofegat (com bufat). El teu cosí ha vingut embofegat (té les galtes botides). En Pere ha quedat embofegat de les pastilles (és gras d’una forma que no és natural). 2 dificultat, respirar, salut Respirar dificultosament. | SIN: Tapar, bleixar. || Ex: A en Timoteu se’l sent embofegat.

EMBOLAT -ADA emborratxar-se (**) (p) (d) Que té el cap poc clar a causa de la beguda. | SIN: Embriac, torrat, calent de cap, (embrosquilat, gat, begut, bufat Val). || Ex: En Samuel, aquell dia, estava una mica embolat.

EMBOLIC complicar, desordre, situació Situació o cosa complicada, difícil (Val-Men-Mall). | SIN: Enrenou, remenament, merder (Val). || Ex: Hi ha hagut un gran embolic, amb el canvi de casa. A -Eliminar el Tortosa s’està fent sentir com un impossible. -TV3- BAquests embolics no tenen cap sentit de res; m'estimo més escoltar-ho en castellà! (no li agrada l’estil).

EMBOLICAR 1 entortolligar, fil Quedar caragolats un conjunt de fils, de cabells o d’altres coses (Val-Men-Mall). | SIN: Entortolligar, embullar, tòrcer, rebolicar (Val). || Ex: Tens els cabells embolicats. Els fils són embolicats (de qualsevol manera; ficats un dintre de l’altre). Els llibres de text d’ara tot ho emboliquen (compliquen els temes). 2 enganyar, inventarDir coses que no són veritat o que, qui les diu, no sap prou bé com han anat (Val-Men-Mall). | SIN: Empatollar-se, inventar. || Ex: A -Que no ens han pagat el pinso? (entra en una conversa) B -Què cony t’emboliques tu ara! Si no ho has entès, calla i no t’emboliquis! 3 complicar, empitjorar, negoci, perill Fer una imprudència; fer quelcom perillós o que pot tenir males conseqüències (Val-Men-Mall). | SIN: Enredar-se, complicar-se, embrancar-se. || Ex: Us embolicareu per aquest bosc i no en sabreu sortir (us perdreu). El varen embolicar en aquell negoci dels pisos i va ser la seva ruïna. No t’emboliquis a sortir amb la Quitèria, que és d’una casa molt rica. 4 complicar, educació, empitjorar, violència Complicar-se una situació; tornar-se més difícil o perillosa (Val-Men-Mall). | SIN: Embrollar-se, embullar-se. || Ex: A la classe de setè hi ha disciplina, però ara la cosa s’embolica. Això s’embolica, aviat hi haurà faves (al futbol).

EMBOLICATROQUES 10 cerca-renous, expressar, persona (**) Persona que embulla les coses o que n’impedeix la solució. | SIN: Busca-raons, raoner (Men). || Ex: Per què els ho havies de dir, que la casa era mal comprada? Ets un embolicatroques!

EMBORDEIR-SE empitjorar Perdre qualitat o puresa quelcom. | SIN: Embordonir-se, anar a menys, rebordonir-se (Val). || Ex: En aquesta pastisseria s’han embordeït: els tortells no són pas tan bons com eren. El català, en aquests últims vint anys, s’ha embordeït (s’ha emplenat de barbarismes). Els d’aquesta fonda s’han embordeït: ara ho fan més car (o més dolent). Tenia canaris molt bons, però en comprà de fora i els ha rebordonits (Val). Els pares no l’han sabut educar i el fill els ha eixit rebordonit (un malparit Val).

EMBORDONIR-SE empitjorar, gandul (p) Fer o anar, les coses, més malament. | SIN: Empitjorar, degenerar, agreujar, embordeir, corrompre’s, desbaratar (Val), rebordonir (Val-Men). || Ex: El segon trimestre t’hi feies, però ara et tornes a embordonir (ho diuen a un alumne gandul). La teva lletra s’està embordonint molt. Els eucaliptus embordoneixen la terra (la fan malbé).

EMBOSTA mà, mida, quantitat Les coses que algú pot dur entre les dues mans juntes (la gent molt gran coneix almosta Val) (Men-Mall). | SIN: (Almosta, grapat Val). || Ex: Porta’m un parell d’embostes de sorra, si et plau.

EMBOSTADA mida, quantitat (*) (d) Quantitat d’un producte que es porta dins de les dues mans unides i mig obertes per dalt (Men-Mall). | SIN: Embosta, (almosta, grapat Val). || Ex: Doneu-nos una embostada de castanyes, si us plau.

EMBOTERNAR 11 aguantar, cara, enutjar-se, escapar-se, evitar, fermar, lligar (**) (d) Fer cara d’enfadat. | SIN: Enutjar-se, empipar-se, emmurriar-se, fer el botell, hurtar-se (Val). || Ex: Va marxar del ball emboternat. No li varen voler comprar cap joguina i es va emboternar (el nen). Si no pot fer passar la seva s’emboterna (si no pot manar). No t’hurtes tant, que t’he dit pel teu bé que estudies massa (Val).

EMBOTIR 1 aigua, omplir, pujar, vessar Pujar el nivell de l’aigua d’un riu o d’un canal (Men). | SIN: Pujar, sobreeixir. || Ex: El pont és estret i ple de brutícia; quan plogui fort l’aigua embotirà (i passarà per sobre el pont). 2 aigua, beure, salut, sexe Sentir-se massa ple d’estómac (Val) (té, a més, el sentit de penetrar sexualment Val). | SIN: Embafar (Men-Mall). || Ex: L’aigua d’aquesta font no m’emboteix; en puc beure tanta com vull. Enric només pensa a embotir-la (Val). 3 inflamació, pell, salut Inflar-se la pell com a conseqüència d’un cop o d’una malaltia (Val-Men). | SIN: Inflar, entumir (Men). || Ex: Tinc els peus embotits.

EMBOTONAR embarassar, sexe (**) (d) Prenyar una dona; se sol dir esp. quan passa de forma inesperada (embotonar és subjectar qualcú en una brega Mall). | SIN: Embarassar. || Ex: La Rita, tan trempada que sembla i l’han embotonada (no és casada).

EMBOTORNAR inflamació, salut Venir més grossa una part del cos. | SIN: Inflar, botir, embotir, entumir; unflar (Val). || Ex: A –Cada dia, quan em desperto, tinc els ulls embotornats i vermells. B –Deus tenir al·lèrgia.

EMBRANCAR 1 complicar, construcció, negoci, política Posar-se, algú, a fer una feina o un negoci difícils o molt llargs (Mall). | SIN: Embolicar-se, enredar-se, ficar-se, embarcar (Men). || Ex: Aquest home, ara que podria estar bé, s’ha embrancat a la casa de la vila (és regidor). No em vull pas embrancar en més negocis. S’ha embrancat a fer el porxo (Mall). 2 allargar, expressar, fatigar (**) Fer durar massa una conversa o un tema. | SIN: Enfilar-se, allargar-se, divagar, (embarcar-se, allargar-se, enrotllar-se, posar-se per les rames Val). || Ex: El senyor Esteve és un bon professor, però s’embranca massa. Ha començat bé, però ha acabat posant-se per les rames (aquesta expressió ja la trobem a Tirant lo Blanc, s. XV) (Val).

EMBRANZIDA 12 1 caminar, esforç, feina Esforç, més aviat de poca durada, fet amb empenta, amb rapidesa (també esbranzida** a Ca) (no és col·loquial, però és ben conegut per altres mitjans Val) (Men-Mall). | SIN: Estricada, empenta, trompada. || Ex: Amb mitja hora de caminar hem fet una bona embranzida. Si avui fem una embranzida, acabarem de collir les avellanes. Hem fet una embranzida molt forta (guanyar seixanta punts de cop jugant a cartes). A -Les cames no em poden dur, és molt forta aquesta pujada. B -No pateixis que, amb una altra embranzida, serem a dalt. 2 cop, esforç, moviment Moviment ràpid o violent (Men). | SIN: Empenta, cop, trompada, espenta (Val), revalgada (Men). || Ex: Tots dos policies l’aguantaven, però a la primera embranzida, es va desfer. Amb una embranzida l’he posada al llit (havia caigut i es queixava).

EMBROCULAR construcció (**) (d) Revestir la paret d’un pou o d’una cisterna amb rajoles i formigó, quan s’està fent, perquè no s’ensorri i també perquè, un cop fet, retingui l’aigua. | SIN: Enrajolar. || Ex: Tenim un pou embroculat.

EMBROGIT soroll, tempesta, temps (**) (d) Es diu del cel quan ve mal temps, quan s’acosta un temporal i se sent brogit. | SIN: Ennegrit, embrosquilat (Val), (xerec –dolent- Mall). || Ex: Avui el cel està embrogit. ...malgrat el temps xerecot que feia (S. Galmés Mall).

EMBROMAT -ADA 1 animal, moc, refredat, respirar, salut Que té un refredat de nas, durant el qual, la persona queda tapada o bé té el nas que li degota (només es diu dels cavalls Val) (Mall). | SIN: Tapat, memec (Men). || Ex: Estic ben embromat: no puc respirar pel nas. La nena està embromada i té ragera de nas. El cavall està embromat (ple de suor blanca) (Val). He agafat un bon memec (Men). 2 núvol, temps Es diu del cel quan hi ha broma. | SIN: Ennuvolat, tapat, (núvol, nuvolat, enteranyinat Val). || Ex: El cel està embromat. No eixiu al camp sense paraigua que el cel està núvol (Val).

EMBRUTIDOR 13 embrutar Quelcom que s’embruta fàcilment (Val). | SIN: Delicat, tacadís, embrutadís (Men-Mall). || Ex: Aquestes espardenyes són més embrutidores que les que portes tu.

EMBRUTIR complicar, discussió, empitjorar, ofendre, qualitat, relació (**) (d) Embolicar-se una cosa; anar més malament que no anava. | SIN: Empitjorar, espatllar-se,degenerar, (complicar-se, enrarir-se Val), embrutar-se (Val-Men-Mall). || Ex: Anem, que la cosa s’embruteix! (hi ha insults en un camp de futbol). El diari s’ha embrutit molt en poc temps (hi ha barbarismes) (ha perdut, ha baixat molt Val). No treballem pas amb la companyonia d’abans: la relació s’ha embrutit força. Van començar de broma, però després la cosa encara s’embrutà (Val).

EMBULLADOR cerca-renous, mentider, persona Persona a qui agrada embrollar les coses, complicar-les, dient mentides o portant malestar als llocs (Men-Mall). | SIN: Busca-raons, embrollaire, informal, (embolicador, trapatroles Val). || Ex: No te l’escoltis, en Pasqual: és un embullador.

EMBULLAR 1 entortolligar, fil Enllaçar-se, de manera espontània, els cabells, uns fils o altres coses (Men-Mall). | SIN: Embolicar. || Ex: Portes els cabells ben embullats. 2 bosc, perdre, perill No saber, algú, on es troba (Men). | SIN: Perdre’s, descaminar-se, embolicar-se. || Ex: Us embullareu pel bosc i no en sabreu sortir. -La Cellera-

EMBÚS 14 camí, embrutar, nosa, riu (p) Tap que no deixa passar un líquid per una canonada o que paralitza la circulació (Men). | SIN: Obstacle, (embossament, embossada, embossamenta Val), embós (Val-Mall). || Ex: Hi ha un embús al canal (s’ha embussat, tapat). He arribat tard perquè hi havia un embús a la carretera (no es passava). Ve de l’horta i es dutxa sense espolsar-se els peus: mira quina embossamenta em fa! (Val).

EMBUTLLOFAR inflamació, pell, picar, salut Inflar-se la pell. | SIN: Entumir, bofegar-se, (bufar-se la pell, fer-se bufes Val). || Ex: Vaig ben embutllofat dels rantells. Em sortiran mules a les mans; les tinc ben embutllofades. Si remenes canyes al pic del dia, quedes embutllofat. He cavat molt i, com que no hi estic acostumat, se m’han bufat les mans (Val).

EMBUTS complicar, excusa, falsedat, història, sinceritat Coses poc clares (Val-Men). | SIN: Històries, romanços, embolics. || Ex: A mi no em vingueu pas amb embuts: digueu-me perquè heu vingut. El pare no està de gaires embuts: no us hi deixarà pas anar.

EMBUTXACAR delinqüència, diners, enganyar, robar Fer molts cèntims, esp. de manera poc honrada (Val-Men-Mall). | SIN: Fer-se ric, embutxacar-se’n (Val). || Ex: Quan es fan obres de tants milions, tothom embutxaca (p.e. una carretera). ...tothom se n’embutxaca (Val).

EMMAINADAR nen, parir Tenir mainada. | SIN: Parir, criar. || Ex: Jo, a vint anys, ja era casada i emmainadada.

EMMANIAR-SE mania, salut (**) (d) Agafar una mania. | SIN: Capficar-se, obsessionar-se, (encabotar-se, tenir quimera Val). || Ex: El pare està ben emmaniat amb això dels nous impostos. Ell té quimera que el vull enganyar (Val).

EMMANLLEVAR 15 demanar, diners Demanar diners o altres coses, que més tard s’hauran de tornar (manllevar no s’usa ni a Ca ni a Am) (manllevar és poc col·loquial Val). | SIN: Demanar, emprar (Val), manllevar (Men-Mall). || Ex: Aquest martell, torna’l, si l’has emmanllevat. No m’agrada haver d’emmanllevar cèntims a la tia Joana. Hauré d’emprar un vestit per al ball (Val).

EMMARAGAR enutjar-se, trist (*) Indignar-se amb algú o estar tip d’alguna cosa. | SIN: Irritar-se, enrabiar-se, estar amargat, hurtar-se (Val). || Ex: En Bonifaci, avui es veu emmaragat: no li van pas prou a l’hora, les coses. Tu, nena, sempre estàs emmaragada.

EMMARAT -ADA defecte, educació, vici Persona que està molt de la seva mare, que té una gran predilecció per ella (Val-Men-Mall). | SIN: Emmaregat, marer. || Ex: L’Alexandre és un noi molt emmarat: tot el que diu ella és per ben dit. Ja hi patirà la dona que s’hi casi!

EMMAREGAT -ADA defecte, educació, vici Persona, gran o petita, que depèn massa de la mare. | SIN: Emmarat, marer. || Ex: Què vols que no plori, el nen, a la guarderia, si està ben emmaregat! En Ramon està més de la mare que de la dona: està emmaregat.

EMMASCARAR 1 embrutar, taca Quedar brut de carbó o de sutge (Men-Mall). | SIN: Embrutar, mascarar (Val). || Ex: Amb el carbó, he quedat amb les mans ben emmascarades. A -On vas tan mascarat? B -Vinc de paella. 2 diners, enganyar, negoci, tracte (**) (p) (d) Enganyar en un tracte. | SIN: Entabanar, fúmer, fotre. || Ex: Dos mil euros n’has pagat? T’has deixat emmascarar!

EMMENAR 16 animal, guiar, portar Treure persones o animals d’un lloc per portar-los cap a un altre (Men-Mall). | SIN: Dur, portar, emportar-se. || Ex: Si te’n vas, emmena’t el gos. En Felicià s’ha emmenat el cavall cap a casa. La policia n’ha detingut dos i se’ls ha emmenats a Girona.

EMMERDAR complicar, enganyar, enredar, expressar, inventar Dir coses que no són veritat, que no cal dir o que no tenen solta ni volta; ficar-se en afers comprometedors o inconvenients (Val-Men-Mall). | SIN: Mentir, inventar, empatollar-se, embolicar-se, empastrar (Val). || Ex: A mi em vares veure ahir a Vilatenim? Què t’emmerdes! Jo no en volia d’accions, va ser el meu germà que em va emmerdar.

EMMERDOSAR abusar, animal, embrutar (**) (d) Posar merda en un lloc on no n’hi havia (Val). | SIN: Emmerdissar, (empalustrar -de merda o de qualsevol altra substància desagradable- Val), emmerdar (Men-Mall). || Ex: A -Tenim la vorera ben emmerdosada dels gossos; i no els diguessis pas res! (als seus amos) B -Ara tot s’hi val!

EMMETZINAR intoxicar Prendre o fer prendre una substància tòxica (Men-Mall). | SIN: Enverinar, intoxicar. || Ex: No us els mengeu, els bolets que no coneixeu prou bé, perquè us podeu emmetzinar.

EMMIGRANYAR-SE mania, patiment, trist Estar trista, capficada, una persona. | SIN: Entristir, entrenyorar-se, angoixar-se. || Ex: Està emmigranyada, la nena, perquè fa dos dies que els seus pares són fora.

EMMOSAIAR construcció (**) Posar mosaic en un terra (mosaic també s’anomena mosai). | SIN: Emmosaicar, enrajolar, entaulellar (Val). || Ex: Aquesta tardor tornarem a emmosaiar el menjador (canviarem el mosaic). Els obrers començaran demà a entaulellar-li l’habitació (les parets o el terra).

EMMOTLLAR 17 adaptar-se, amistat, avenir-se Saber, una persona, trobar-se bé en companyia d’altres, en un ambient diferent del seu (no té aqueix sentit figurat Val) (Men-Mall). | SIN: Adaptar-se, acomodar-se, congeniar, (fer-se amb, fer lliga Val), amotlar -pronunciat “amol·lar”- (Men). || Ex: En Marçal no se sap emmotllar amb els altres nois. A l’Argimir tothom el vol, de seguida agafa conversa; s’emmotlla amb qui li convingui. Joan i Emili es fan molt (s’adapten molt bé l’un a l’altre) (Val). Els nostres xiquets fan molta lliga (són amiguets; Val).

EMMURRIAR enutjar-se, ofendre, relació, trist Estar enrabiat, ofès i no dissimular-ho (emmorrinyar* i emmurrionar** a Am) (Men). | SIN: Enutjar-se, corruixar-se, enfellonir-se, fer mala cara, botar. || Ex: La noia està emmurriada perquè no li deixem mirar la televisió. No estiguis pas emmurriat per la Clotilde: ja te’n sortiran d’altres de noies. Tinc la dona ben emmurriada perquè, el viatge, el fem homes sols.

EMMUSTIUAR assecar, planta (**) (d) Tornar-se seca una planta. | SIN: Marcir-se, mustigar, pansir-se, mustiar-se (Val-Men-Mall), (emmusteir-se, esmusteir-se Men). || Ex: Les roses de davant de casa s’han emmustiuat.

EMPAGELLAR agricultura, ficar, pal (*) Clavar pagells -canyes o altres aspres- en un hort, perquè s’hi enfilin les mongeteres o altres plantes. | SIN: Enasprar, encanyar (Val). || Ex: He vist que encara has d’empagellar les tomateres.

EMPAIT 18 animal, confusió, escometre, perseguir Cursa persecutòria, com p.e. la dels gossos que van al darrere d’un conill (Men). | SIN: Escomesa, encalç, sota (Men). || Ex: Quan dinàvem, vàrem sentir un empait de gossos. Quina cridòria!

EMPAITAR deute, enamorat, escometre, perseguir Anar a trobar a algú per treure’n alguna cosa (Men). | SIN: Percaçar, anar a la saga, escometre, perseguir, acaçar (Val). || Ex: Pobre Robert, tothom l’empaita per cobrar deutes. L’Eva sempre l’empaita: n’està ben enamorada i ell ni se la mira.

EMPALMAR castigar, sexe (**) Ésser castigat, esp. si és injustament (té sentit sexual tenir erecció Val) (Men). | SIN: Rebre, carregar-se-la. || Ex: Ho ha trencat el teu cosí, però si bades te l’empalmaràs tu! Ja se l’ha empalmada (diuen que ell té la culpa). -CR- No crec que vaja empalmat! (a un que va en moto en l’hivern Val).

EMPANTANEGAR construcció, desordenar, lloc (**) Deixar les coses desordenades, escampades, de qualsevol manera; hom ho diu esp. quan fa obres a dins de casa i, com és natural, té les coses esbarriades (Men-Mall). | SIN: Desmanegar, desbaratar, desarranjar, empantanar (Val). || Ex: Han jugat tot el vespre al menjador i ho han empantanegat tot (no han recollit les joguines). Havíem d’acabar les obres pel desembre, però encara ho tenim tot empantanegat.

EMPANXONAR 1 aigua, animal, beure, salut Agafar una malaltia els conills; vénen amb la tripa grossa, tenen diarrea i es moren (empatxonar* a Ca) | SIN: Empatxar (sobretot les persones quan veuen molta aigua Val). || Ex: Si els dónes herba molla, aquests conills se t’empanxonaran. Es nota que ha bufat ponent: estem tots empatxats d’aigua (Val). 2 abusar, menjar, salut (p) Tenir un pes a l’estómac, una persona, per haver menjat amb excés (empatxonar** a Ca) (Men). | SIN: Empatxar, (enfitar, embafar Val). || Ex: He menjat massa per dinar: estic empanxonat.

EMPAPERINAR 19 emborratxar-se (*) Beure sense control. | SIN: Embriagar-se, engatar-se, emborratxar-se. || Ex: Fan córrer que s’empaperina.

EMPAQUETAR embarassar, sexe (**) (d) Fer una criatura a una dona (Men). | SIN: Embarassar, prenyar. || Ex: La va empaquetar i després no s’hi volia casar.

EMPARAR 1 defensar, educació, vici Anar a l’ajuda d’algú (té també el sentit de protegir-se en una altra persona, un arbre, etc. Val) (Men-Mall). | SIN: Protegir, defensar, ajudar, defendre (Val). || Ex: Quan renyo el nen, no vull que l’empareu! (ho diu el pare del nen a l’avi). 2 abrigar, ajudar, emparar Sostenir una cosa que cau o que és a punt de fer-ho (Men-Mall). | SIN: Aguantar, parar, aturar (empomar, agarrar Val). || Ex: Va caure una barra d’una parada del mercat i sort que la Clotilde em va emparar una mica! (va frenar l’impuls de la barra quan baixava, abans que caigués sobre el meu cap). Va pedregar molt fort; sort que em vaig poder posar una saca gruixuda al cap i em va emparar. 3 molestar, tapar No deixar veure bé una cosa. | SIN: Tapar, destorbar. || Ex: L’home de davant era molt alt i m’emparava (al teatre). No t’emparo pas la televisió?

EMPARATGE 20 aparell, protecció, salut (**) (d) Dispositiu per a protegir una part del cos. | SIN: Protector, aparell, embenat. || Ex: Dijous li treuran el guix del peu i li posaran un emparatge perquè el pugui posar a terra.

EMPARAULAR acord, comprometre Arribar a un acord, de paraula (Val-Men-Mall). | SIN: Comprometre, engatjar, aparaular (Val). || Ex: La casa, la hi pintaré jo; ja ho tenim emparaulat.

EMPARROQUINAR quedar, robar (**) (d) Fer-se seva, algú, una cosa d’un altre (emparroquiar segons el DCVB). | SIN: Apropiar-se, agafar, quedar-se (Val). || Ex: Li vaig deixar dues nines i se les ha emparroquinades (no les torna).

EMPASSAR-SE 1 engolir, menjar Fer arribar quelcom a l’estómac sense mastegar (Val-Men-Mall). | SIN: Enviar-se, englotir, engolir, (engaldir, endrapar, passar -col·loquialment- Val), pimpar-se (Men). || Ex: M’he empassat el pinyol de la cirera. Aquesta pastilla te l’has d’empassar. No podia passar-me el mos (Val). Mos ho hem pimpat tot (acabat P. Melis Men). 21 2 baixar, caure, roba, sortir Baixar, algú o quelcom, involuntàriament, per un lloc. | SIN: Passar, caure, esmunyir-se (Val). || Ex: La mare es va empassar per la trapa de la pallissa. Am -El coixí s’empassa per la cadira (surt pel forat de darrera). Les mitges se t’empassaran (li baixen). 3 enganyar, falsedat, ximple Pensar que una cosa és veritat (Men). | SIN: Mamar-se, creure (Val). || Ex: Em sembla que la nena ja no s’ho empassa, això dels Reis. Tot primer m’ho vaig empassar, que havia estudiat en una escola privada. 4 equivocació, joc (**) Tenir una errada greu, un àrbitre o un porter. | SIN: (Menjar, no veure, passar per damunt Val). || Ex: L’àrbitre s’ha empassat una falta claríssima. -C33- L’àrbitre s’ha empassat un penal. -C33- Quin gol s’ha empassat el porter. -C33-

EMPASTAR embrutar, feina, treballar (**) (d) Quedar, algú, brut fent una cosa. | SIN: Tacar, untar, (empastrar, empalustrar, refregar, enviscar -que també té sentit figurat-Val), empastifar (Men). || Ex: Sempre t’empastes, quan menges! No matis la papallona, que empastaràs la paret. No el freguis, aquell mirall, que encara l’empastaràs més. La nena s’ha empastat el tomàquet per la cara. No t’empastres els dits en el fang (Val). Llava´t les mans, que les tens totes enviscades (brutes, untades) (Val). Estic tot el matí enviscat atenent un client (no m'ha deixat fer res més Val). Si juguen amb pinturetes, s’empalustren tots (Val).

EMPASTIFADA piló, quantitat, salut (**) (d) Gran nombre de coses semblants (Men). | SIN: Munió, infinitat, (un fum, un bon tall, una panera, una garbera de, un cabàs de, una fotracada de Val). || Ex: N’hi ha una empastifada, de malalts (hi ha una passa). En aquella teulada hi ha una garbera de gats (Val).

EMPASTIFAR 22 1 embrutar, feina, treballar Embrutir amb una substància untuosa o enganxosa (Men-Mall). | SIN: Untar, tacar, (enviscar, empalustrar, empastrar Val). || Ex: Has empastifat el llibre de xocolata. M’he assegut sobre un raïm i duc les calces ben empastifades. Han vingut els pintors i m'han deixat tota la paret empalustrada (Val). Estic empalustrat tot el matí corregint exàmens i encara no he pogut acabar (sentit figurat) (Val). 2 contagiar, salut (*) Escampar una malaltia (Men). | SIN: Encomanar, infectar, estendre’s. || Ex: Aquest mal, l’han empastifat pertot. 3 abundor, piló, quantitat (**) Emplenar de coses; haver-n’hi molta abundor. | SIN: Abundar, haver-n’hi per donar i per vendre. || Ex: En quedes empastifat, d’ànecs, a l'aplec de Sant Grau (molta gent en porten perquè en rifen una pila).

EMPATOLLAR 1 embolicar, enganyar, expressar, inventar Dir coses que hom s’imagina o que no sap ben bé com han anat, esp. algú que parla massa. | SIN: Inventar, dir, trampar-se-les (Val). || Ex: A -La nena d’en Frederic no ha aprovat les matemàtiques. B -Què t’empatolles! És la seva cosina que ha suspès! Dius que la fàbrica va malament? No home no, això s’ho ha empatollat la teva cunyada. No et fies de Joan que se les trampa molt fàcilment (Val). 2 allargar, cantar, continuar, inventar (**) Empatollar-se una cançó: cantar-la i anar-la allargant, inventant-ne noves estrofes. | SIN: Allargar, prolongar. || Ex: El teu pare, mentre poda, es va empatollant cançons.

EMPATOTAR 23 arranjar, nyap, provisional (*) (d) Reparar una cosa d’una manera provisional o sense entendre-hi gaire. | SIN: Arranjar, adobar, refer, reparar, apanyar (Val). || Ex: Algun brètol ens va trencar la porta del comptador i la vaig empatotar jo mateix (la vaig fer aguantar com vaig poder). Aquest endoll el vaig empatotar jo.

EMPATRIARCAT-ADA comoditat, posició, seure (*) (d) Col·locat en un lloc amb tota comoditat, gen. molt ben assegut i ben ample. | SIN: Arrepapat, escarxofat, arrepetellat, com a cal sogre, (acarxofat, estovat Val). || Ex: Havent sopat es posa empatriarcada al sofà. L’Enric és empatriarcat a la vora del foc. Maria, quan acaba de dinar, s’estova (o es posa estovada al sofà) (Val).

EMPATUT desordenar, entortolligar, fil (**) (d) Porció de fils molt embolicats i difícils de descabdellar. | SIN: Embull, embolic. || Ex: Aquesta mainada només fan empatuts de fil.

EMPATXAR 1 abusar, menjar, salut Trobar-se amb l’estómac ple, algú que ha menjat o begut excessivament (Men-Mall). | SIN: Pesar, empanxonar, empapatxar, trobar-se ple, (embafar, enfitar Val). || Ex: Quan treballo a l’hort, al pic del dia, quedo empatxat de tant de beure. Quan s’està empatxat, no et ve bé res (tip). Estic enfitat de meló (Val). 2 joc(**) (p) En alguns jocs, p.e. el truc, tirar una carta del mateix valor que la que ha jugat l’adversari. | SIN: Empatar (Val). || Ex: A -Què faig? B -De moment empatxa.

EMPAVESCAR 24 1 brutícia, embrutar, taca (*) (p) Embrutar quelcom en gran manera. | SIN: Enllefiscar, enllardar, empotinar, untar, enviscar (Val), empastifar (Men). || Ex: T’ho empavesquen tot, els pintors. Has deixat la taula ben empavescada. He anat a rentar un sequiol i m’he enviscat tot de tarquim (Val). 2 desordenar, embrutar (**) (d) Emplenar un espai d’una manera desordenada; deixar coses a mig fer, començades i sense acabar, quan haurien d’estar-ho (Val). | SIN: Deixar malendreçat, desordenat, desbaratat; enviscar (Val). || Ex: Has deixat el despatx empavescat de papers. La Sara sempre té la casa empavescada (p.e. amb els llits per fer) (a Ca, en aquest cas, vol dir bruta). No entres a la cuina que està tota enviscada (plena de plats per escurar, p.e. Val).

EMPEBRAT -ADA 1 deute, diners, quantitat (*) Ple de deutes o d’hipoteques. | SIN: Endeutat, endogalat, entrampat. || Ex: A can Benet estan ben empebrats (carregats de deutes). Tenen totes les finques empebrades (amb hipoteques que han d’anar pagant). 2 desordenar, joguina (**) (p) Deixa’t de qualsevol manera. | SIN: Desordenat, malendreçat. || Ex: Aquesta mainada ho tenen tot empebrat (escampat per terra).

EMPEDALEC -EGA 25 defecte, dificultat, salut, vell (**) (d) Persona que s’ha fet vella, que s’ha passat o que ha quedat gairebé impossibilitada. | SIN: Invàlid, decrèpit, xacrós. || Ex: És molt empedalec aquest home: amb prou feines pot caminar. L’avi ha vingut empedalec.

EMPELFAT -ADA roba (*) Roba que té la part interior molt tova, suau. | SIN: Apelfat (Val), pelfat (Val-Men). || Ex: A l’hivern porto samarretes empelfades. He comprat un pijama empelfat.

EMPENTA 1 esforç, feina Energia intensa amb què hom fa una feina, amb il·lusió per acabar-la o perquè la fa a gust (Men-Mall). | SIN: Embranzida, escomesa, espenta (Val), sempenta (Mall). || Ex: Una altra empenta i ja tindrem les trumfes arrancades. Amb quatre empentes vàrem tenir les disfresses a punt. 2 activitat, decisió, feina (**) Bona disposició per als negocis o per a qualsevol altra activitat (Men-Mall). | SIN: Decisió, determini, resolució, energia, espenta (Val). || Ex: En Cristòfol es veu un noi amb empenta: ja l’arrencarà l’hotel. A can Camil són gent d’empenta; ells mateixos se la faran, la granja. No tenen cap empenta de res, aquest jovent (iniciativa). No acabarà mai el treball perquè li falta espenta (Val).

EMPÈNYER empènyer, força, vehicle Fer força per tal de moure quelcom (Men-Mall). | SIN: Empentar, pitjar, (espènyer, espentejar, apinyar, espentar Val). || Ex: Em pots ajudar a empènyer una mica l’auto?

EMPERNAR 26 (**) cargolar, empènyer, esforç, estirar, força, peça, pujar Posar el coll en una acció; fer força amb tot el cos, però esp. amb les cames (empernar és posar un pern, un cargol Men). | SIN: Esforçar-se, punyar, batallar per. || Ex: El vent em farà caure, perquè tinc la cama flaca i no em puc empernar fort. Emperneu-vos a darrere el cotxe per mirar si l’engeguem (empenyeu). Per arrencar blets grossos t’hi has d’empernar. L’Elies s’emperna per aquelles parets; no ho faries pas tu! (puja).

EMPESCAR embolicar, enganyar, inventar Dir coses que no són veritat o que no se saben de segur (es diu en el sentit de imaginar-se, concebre una idea Val) (Men-Mall). | SIN: Empatollar-se, inventar. || Ex: A -La seva germana s’ha casat dues vegades. B -Què t’empesques! Aquesta història me la vaig empescar jo (Val).

EMPESTAMENT abundor, piló, quantitat (**) (d) Gran abundor de quelcom (Val). | SIN: Abundància, infestació, un ramat, un fum (Val). || Ex: D’aquestes ulleres de sol, n’hi ha un empestament (s’han posat de moda). Aquesta primavera, a les classes de pàrvuls, hi ha hagut un empestament de polls. D’aquestes coses n’hi ha un fum! (Val).

EMPESTAR (**) (d) 1 animal, col·locar, omplir, plaga, salut Posar moltes coses en un lloc (empestar solament es refereix a les plagues de polls, puces... Val) (Men). | SIN: Omplir, atapeir, recarregar. || Ex: Ha empestat totes les habitacions de quadres i de dibuixos. Està empestat de deutes (Men). 2 brutícia, olor Fer, quelcom, molt mala olor (Men). | SIN: Pudir, empudegar (Val-Men). || Ex: Aquestes escombraries fan una pudor que empesta. Si et lleves les sabates empudegaràs tota la casa (Val).

EMPIOCAT -ADA refredat, salut Un xic malalt (Men). | SIN: Pioc, tou, (malús, malaltís Val). || Ex: La noia, la veig empiocada: no té gana i està molt quieta. Esternudes molt: deus estar empiocat.

EMPIPADOR -A 27 1 broma, carregós, molestar, persona Persona que molesta, que cansa, que té uns fets o unes bromes carregosos (Men-Mall). | SIN: Molest, carregós, inoportú, (emprenyador, embotinador Val), temós (Men). || Ex: L’Ot és un xicot empipador: no calla mai a classe. No siguis temós (P. Melis Men). 2 afer, desagradable, diners, relació, tema (**) Assumpte, afer, en què hom s’estimaria més no haver d’intervenir o que no passés (Men-Mall). | SIN: Desagradable, enutjós, emprenyador. || Ex: És molt empipador haver d’anar a demanar cèntims a la família. És empipador que et passin pel costat i et girin la cara.

EMPIPAR 1 distreure, molestar Fer coses que desagraden a algú o que li fan perdre el temps (Men-Mall). | SIN: Distreure, entretenir, molestar, marejar (Val). || Ex: Quan estudio, no m’empipeu! No m’agrada que aneu a empipar els veïns (a tocar timbres). Si maregeu més, tanque la tele (no la pot sentir bé; Val) 2 molestar, patiment, preocupar-se (**) (p) Preocupar-se per alguna cosa (Mall). | SIN: Amoïnar-se, atabalar (neguitejar, contorbar, desassossegar Val). || Ex: No t’hi empipis gaire per l’arròs: si no queda tan bo és igual. M’empipa haver de recollir el que tu escampes (Mall).

EMPITOFAR emborratxar-se (**) Beure més del compte. | SIN: Embriagar-se, engatar-se. || Ex: El jovent d’ara s’empitofa més que el d’abans.

EMPIXONAT -ADA 28 enutjar-se, irritar, malestar Persona que està de mal humor (Val). | SIN: Irritat, enfurismat, emmurriat. || Ex: No sé pas què li deuen haver fet a estudi, però ha arribat ben empixonat.

EMPLASTA covard, feina, gemegaire, nyap, persona (**) (d) Persona que no és gaire valenta, que de seguida plora (pot tenir relació amb emplastre que és un medicament extern) (empastre és la persona que fa les coses a mitges, malament Val). | SIN: Bleda, figaflor, (figa, fleuma, panoli, ploramiques Val). || Ex: Per tan poca cosa has de plorar: ets un emplasta! No sigues empastre i renta bé els gots (Val).

EMPLASTAR accident, enutjar-se, odiar, picar, topar, vehicle (**) (d) Anar a petar, una persona o un vehicle, contra una superfície dura. | SIN: Xocar, encastar, enclastar, (estampar, estavellar Val). || Ex: El cotxe es va emplastar en un arbre que hi havia al costat de la carretera. Et fumeré una morma que t’emplastaré a la paret. Quan cridava, l’hagués emplastat. No el puc pas veure: l’emplastaria! Tota la nit plorant; m’entraven unes ganes d’estampar-lo contra la paret (Val). Anaven tan forts que, en eixir-se’n de la carretera, van estampar-se contra un marge (Val).

EMPLENAR 29 1 aigua, inundar, omplir, quantitat Posar coses en un lloc: un armari, una maleta, un safareig, etc. (Men). | SIN: Omplir, col·locar. || Ex: Hem d’emplenar el viver d’aigua. M’estàs emplenant la casa de llibres. Que emplenem! (entra aigua a la barca; Roses). 2 acompanyar, agradable, amable, caràcter, nen (**) Ésser una persona tan agradable que fa que les altres es trobin bé al seu costat (els verbs plenar, emplenar a València sonen a castellà, sobretot en la gent vella). | SIN: Agradar, plaure, complaure; fer companyia, omplir, satisfer. || Ex: La Guida és simpàtica; és una noia que emplena. La mainada emplena (amb ells no et trobes sol). Aquest nen emplena (ve de grat estar amb ell). 3 menjar, omplir (**) (d) Satisfer molt la gana, una menja (Men). | SIN: Atipar (Men). || Ex: L’arròs emplena.

EMPLOMBAR aigua, cobrir, fondària, tapar (**) (d) Cobrir les persones, en molt poc tros, l’aigua d’una platja o d’ un riu. | SIN: Enfonsar, afonar (Val). || Ex: De seguida t’emplombes, a Benidorm.

EMPLUGIR 1 núvol, temps (**) (d) Haver-hi un cel tapat, de pluja, quan sembla que ha de descarregar. | SIN: Estar ennuvolat, embromat, cobert, (estar núvol o embrosquilat Val). || Ex: Tot el dia ha estat emplugit, però no ha fet gaire res, només quatre gotes. 2 pluja, temps (*) (d) Posar-se a ploure. | SIN: Emplujar-se, tempirar. || Ex: S’ha emplugit de cap a cap; ha començat al matí i encara dura.

EMPLUJAR-SE núvol, temps Fer un temps de pluja, que sembla que hagi de ploure. | SIN: Emplugir-se, tapar-se. || Ex: Aquest vespre s’està emplujant.

EMPOLAINAR 30 arranjar, presumir Posar-se o fer-se coses per fer més goig (Val-Men). | SIN: Quillar, enjoiar, mudar (Val-Mall), endiumenjar (Mall). || Ex: Aquell grup de jubilats anaven molt ben empolainats. Els diumenges no es muda, sinó que vesteix com els dies faeners (Val).

EMPOLSAR camí, cobrir, embrutar, pols, tapar Agafar pols; quedar-ne cobert (Val-Men). | SIN: Empolsinar, empolsegar (Val). || Ex: Si camines per aquesta carretera, els cotxes que passen et deixen ben empolsat. Els vas empolsar molt, ahir, els pantalons.

EMPORTAR 1 arrossegar, endur-se, robar, trencar, vent Treure persones o coses d’un lloc (Val). | SIN: Endur-se (Men-Mall). || Ex: Se t’emportarà el vent; mira que en fa molt avui. Se’ns ho han emportat tot de la barraca (robat). El camió s’ha emportat mig rètol (fet caure). 2 guanyar, joc, negoci, obtenir, propietat Aconseguir un guany o una victòria (Val). | SIN: Tenir, obtenir, endur-se (Men-Mall). || Ex: El benefici, se l’emporta l’empresari. Dels tres fills, un se n’ha emportat la meitat de les terres (les ha heretades). En Benigne s’emporta la prova. -TV3-

EMPOSTISSAT 31 1 espectacle, fusta, música (*) Mena d’escenari, gen. a cel descobert, fet de taulons. | SIN: Cadafal, entaulat (Val). || Ex: Fan un empostissat per als músics perquè dissabte hi ha sardanes. 2 construcció, fusta Cobert, terra o paret, fets de fustes. | SIN: Empostat (Val). || Ex: Abans de carregar el carro, s’hi ha de posar l’empostissat. El terra del menjador era empostissat.

EMPOTELLER -A diners, enganyar, trampós (**) (d) Persona poc honrada. | SIN: Trapella, trampós, (enredador, enredaire Val). || Ex: Vigila amb les factures que li vas pagant: és un empoteller; si pot te les cobrarà dues vegades. No sigues enredador i torna’m els diners (Val).

EMPOTELLERIA enganyar, joc (**) Actuació deshonesta o incorrecta. | SIN: Trampa, embrolla, martingala. || Ex: No vull jugar a cartes amb en Cugat perquè només fa empotelleries.

EMPRENYAMENT dificultat, malestar, negoci (*) Quelcom decebedor o que fa enfadar (Men). | SIN: Maldecap, contrarietat, vectigal (Val), (sacardiu –gal·l.- Men). || Ex: Només tens emprenyaments amb els conills; quan en tens per vendre van a cap calé i quan van cars se’t moren. Qui té terres, només té vectigals (Val).

EMPRENYAR 32 1 desagradar, enutjar-se, molestar No anar bé, a algú, de fer una cosa (emprenyar també és sinònim de enfadar i de fer enfadar, a tot arreu) (Val-Men-Mall). | SIN: Venir a repèl, saber greu, fotre (Val). || Ex: A -M’emprenya anar a demanar subvencions a la casa de la vila. B -A mi també. Si no fas això, m’emprenyaré fort (Mall). 2 enredar, escarmentar, pagar (**) Fer quelcom que no és bo, que pot portar males conseqüències (Mall). | SIN: Quedar escaldat o escarmentat. || Ex: No vaig guardar el rebut de la contribució i em varen ben emprenyar; vaig haver de tornar a pagar. No m’emprenyaràs pas tu! No vull pas treballar, amb aquest repetell de sol. 3 embarassar, moral, sexe Fer una criatura a una dona. | SIN: Fecundar, embarassar (Val), prenyar (Men). || Ex: Abans les dones eren totes santes, però se’n casaven més d’emprenyades que ara.

EMPREONAR coagular, llet (*) (d) Venir espessa la llet. | SIN: Agrumollar-se, prendre’s, triar-se (Val). || Ex: La llet de les vaques tendreres no és bona per beure, de seguida queda empreonada. Fa uns dies que tinc la llet, però l’he donada als gats perquè s’ha triat tota (Val).

EMPRÉS després, temps (*) (p) (d) Més tard. | SIN: Després, en acabat, en acabant (Val) || Ex: Comenceu-hi d’anar a ca l’Ignasi; jo ja vindré emprés. Ara dinem i emprés ja en parlarem.

EMPRESA afer, feina Aquelles coses que es fan per obtenir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Tasca, afer, operació, feina. || Ex: Fitxar la Cristina sembla una empresa impossible. -Avui-

EMPRIU 33 bosc, públic, terreny (p) Tros de bosc que és propietat d’un municipi perquè tothom hi pugui anar a fer llenya de franc. | SIN: Comú. || Ex: Aquests boscos, abans, eren emprius.

EMPUNYEGAR agafar, mà (*) Agafar quelcom i sostenir-ho, amb la mà tancada. | SIN: Engrapar, empomar, empunyar. || Ex: El nen agafava el volant, però no el podia empunyegar.

ENAIGUAR 1 aigua, omplir, regar Emplenar d’aigua les regues d’un hort o d’un camp (hom diu enaigar perquè a Girona es diu aiga per aigua). | SIN: Regar, irrigar, ruixar. || Ex: Nosaltres enaigüem amb un motor. Ha plogut molt aquesta setmana: no cal pas que anem a enaiguar l’hort. 34 2 animal, enveja, nen, patiment Agafar gelosia, esp. una criatura, quan veu que una altra té una cosa que a ella no li donen, o quan li sembla que a una altra la tracten amb més miraments (també es pot dir d’un animal). | SIN: Tenir neguit per quelcom, migrar-se, (tenir enveja, estar recelós Val). || Ex: La Brígida està enaiguada del tractor del seu germà (el voldria) (envejosa, a Val). En Jaume ha perdut la gana: em sembla que està enaiguat del seu germanet (perquè li diuen coses i a ell no) (recelós Val). Si vols donar un caramel a en Samsó, dóna'n un altre a la seva germana; si no s’enaiguarà (enfadarà Val).

ENAMORAR 1 agradar, comprar, desitjar Plaure una cosa i tenir ganes d’haver-la, de comprar-la (Val-Men-Mall). | SIN: Agradar, desitjar, encativar (Mall). || Ex: Ningú no se n’enamorarà pas, d’aquest vestit (no el vendrem). Quan sóc en un gran magatzem, m’enamoro de tot (ho compro). 2 agafar, robar (**) Agafar, algú, quelcom que no és seu (Val-Mall). | SIN: Robar, furtar, prendre. || Ex: Tenia dos testos molt bonics a l’entrada de casa i algú se n’ha enamorat (se’ls ha enduts).

ENARBORAR apetència, desig, fam necessitar, set (**) (d) Experimentar una gana, una set o un altre desig fora de mida. | SIN: Tenir cassussa, mengera, apetit; arborar-se. || Ex: Tinc una set que m’enarbora. A en Fortunat, la gana sempre l’enarbora.

ENARTAR agradar, atreure, enamorar, fascinar (*) Atreure en extrem (ennartar* a Ca i a Am). | SIN: Captivar, fascinar, hipnotitzar, agradar. || Ex: Aquella dona el va enartar; li feia fer tot el que ella volia. Les serps enarten els ocells (creença popular molt escampada). Ca -Aquest programa de televisió m’enarta (m’entusiasma).

ENASPRAR 35 agricultura, feina, pal Clavar els aspres a les mongeteres o a les tomaqueres. | SIN: Asprar, encanyar (Val). || Ex: Aviat haurem d’enasprar les mongeteres. També es diu: Aquests fesols són d’enasprada (dels que s’enfilen).

ENÇÀ acostar, lloc, passat, prop, temps Des d’un dia, o des d’un moment determinat fins ara; des d’un lloc cap ací (és conegut, però només és viu en algunes comarques Val) (Men-Mall). | SIN: Des de, de tal lloc cap aquí, densians (Men). || Ex: La Magdalena venia a casa a collir raïms, però de llavors ençà no l’he vista mai més. D’ençà de la festa, l’he vist dos o tres cops més. Posem les garrofes més ençà. Fes-te ençà (acosta’t).

ENCABIR dintre, ficar, portar Fer caber, a algú o a alguna cosa, en un vehicle, en una maleta o en un moble, gen. massa petits (conegut, però poc viu Val) (Men). | SIN: Entatxonar, fer entrar, ficar (Val). || Ex: Vàrem encabir set jugadors dins del meu cotxe.

ENCAGONIR covard, crit, espantar-se (**) (d) (p) Quedar cohibit, sense saber què dir o què fer. | SIN: Acovardir, espantar, atordir, (acollonir, acollonar Val). || Ex: S’encagoneix, si els altres criden.

ENCALAFORNAR insociable, lloc, tancar (**) Estar-se, una persona, massa temps a dins de casa. | SIN: Tancar-se, recloure’s, enforfoguir (Val), encofurnar-se (Men). || Ex: Què hi feu aquí encalafornats llegint el diari? Aneu a la plaça, que hi ha sardanes!

ENCALAFORNAT -ADA 36 arraconat, habitatge, lloc, tancat, ventilació Lloc que queda tancat, amagat i que té poca ventilació. | SIN: Clos, arraconat, enraconat, enforfoguit (Val), encofurnat (Men). || Ex: El nostre dormitori queda encalafornat, sense cap finestra. La Justa té una casa molt gran, però queda encalafornada (dóna en un carreró). Com pots estudiar en un lloc tan enforfoguit? (hi sues, no hi ha prou claror, etc. Val).

ENCALÇAR 1 animal, perseguir Anar a darrere d’algú (Men-Mall). | SIN: Empaitar, perseguir, acaçar (Val-Mall). || Ex: Quan he passat per can Cugat, els gossos m’encalçaven. M’ha acaçat un gos al camí dels Pedrenyals (Val). Auixeu el gat de la cuina! (Val) 2 animal, apartar, espantar-se (**) Encalçar un animal: fer-lo marxar d’allà on és. | SIN: Auixar –fer fugir- (Val). || Ex: A -Au, fora, fora! B -Per què encalces el gos?

ENCALLAR 1 encallar, moviment, vehicle No poder anar ni endavant ni endarrere, un vehicle, una eina o una peça (també encalliscar** a Ca ) (Val-Men-Mall). | SIN: Aturar-se, no poder tirar, (encalafatar, enganxar, embarrancar Val). || Ex: El carro va quedar encallat en una fotja. La barca va tocar a terra i es va encallar (embarrancar). La porta del menjador s’encalla. Tinc el vídeo encallat. S’han encallat, aquestes cortines. 37 2 emocionar, encallar-se, entrebancar-se, expressar (*) No saber què dir, una persona que parla (Mall). | SIN: Entrebancar-se, deturar-se, enganxar-se (Val). || Ex: Mentre feia el discurs es va encallar tres vegades. 3 encallar-se, negoci No progressar, no millorar, no fer-se un negoci o una altra cosa (Men-Mall). | SIN: Aturar-se, parar (Val). || Ex: Aquest alumne ha quedat encallat (no aprèn). Els pisos s’havien de començar de fer pel juny, però està tot encallat.

ENCALMAT -ADA dia, immòbil, mar, temps, tranquil, vent Estar calmat, el temps o la mar (Val-Men). | SIN: Quiet, tranquil. || Ex: Fa un dia encalmat avui (no fa vent). L’aigua del mar està encalmada (no fa ones).

ENCAMALLADA esforç, pas Passa llarga; esforç fet amb les cames per passar per sobre de quelcom posant una cama a davant i l’altra a darrere (Men). | SIN: Gambada, camallada (Val). || Ex: Amb una encamallada el passarem, aquest filferro (els que es posen perquè no se’n vagin les vaques).

ENCAMINAR escollir, estudiar, feina, guiar, orientar Triar, algú, després de pensar molt i d’escoltar els altres, els estudis o la feina que sembla que li pot anar bé (Val-Men-Mall). | SIN: Encarrilar, acarrerar-se. || Ex: Les tenim encaminades, les noies.

ENCANTAR 1 mar, vendre Vendre, quelcom, a qui en paga més (Mall). | SIN: Subhastar. || Ex: A quina hora l’encanten, el peix? 38 2 distreure, encantar-se, feina Distreure’s, algú que està treballant o que ha de fer un encàrrec (Val-Men-Mall). | SIN: Entretenir-se, badar, torbar-se (Men). || Ex: No et quedis encantat mirant com jo treballo, ajuda’m! No ens podem encantar, que a les set es farà fosc i no veurem el camí. La Sara se m’encanta amb el dibuix de l’Ernest (i no fa feina a l’escola).

ENCANTAT -ADA distret, encantat, persona, ximple Persona de poca empenta, de poc esperit (Val-Men). | SIN: Aturat, tòtil, tanoca, babau, inútil. || Ex: Tots els del seu grup han trobat feina i l’encantat de casa encara en busca. L’Enric no sap pas mai què ha de fer ni què ha de dir: és un encantadàs!

ENCANYISSAR construcció, pal, tanca, tapar Cobrir quelcom de canyes o fer-ne un tancat (Val-Men-Mall). | SIN: Fer un canyís, tancar, tapar. || Ex: Els sostres d’algunes cases velles són encanyissats. Farem un encanyissat tot voltant del ball perquè tothom hagi d’agafar entrada. Han encanyissat el porxo de la terrassa (Mall).

ENCANYONAR 1 beure, engolir, menjar Fer baixar, el menjar, el beure o la saliva, de la boca a l’estómac. | SIN: Empassar, engolir. || Ex: Vol beure amb el porró i no sap encanyonar. 2 aguantar-se, callar, enutjar-se, paciència (**) (p) Haver d’empassar-se, algú, el que pensa; haver d’aguantar les crítiques i callar. | SIN: Tenir paciència, aguantar, contenir-se. || Ex: Ja hem d’encanyonar, els mestres, tal com van les coses. En Fermí li criticava la seva germana i, en Camil, vinga a encanyonar! A -Per què l’has engegat a dida? B -Perquè ja n’estic fart, de sempre haver d’encanyonar. 3 categoria, desig, pensar, pujar (**) Creure en una promesa que no és gaire segura. | SIN: Fer-se il·lusions, empassar-se quelcom. || Ex: Com encanyonava en Jaume! (li varen dir que el Girona el fitxaria i li donaria deu milions, i ja se’ls veia seus). Es pensava que el farien director; ja ho tenia encanyonat.

ENCAPARRAR-SE 39 malestar, mania, patiment, preocupar-se Tenir, algú, una cosa que l’amoïna o l’obsessiona (Men-Mall). | SIN: Capficar-se, obsessionar-se, enderiar-se, entossudir-se, encabotar-se (Val). || Ex: Si el teu noi no aprova el curs, no t’hi encaparris pas!

ENCARA 1 capaç, poder Ens indica que una cosa es fa, es pot fer o s’està fent (Val-Men-Mall). | SIN: Malgrat tot, això no obstant, tanmateix, tot i això. || Ex: Té setanta anys, però encara és capaç de pujar-hi. He molt ben dinat, però encara faria passar quatre avellanes. 2 avenir-se, bé, sí, treballar (*) Indica que una cosa no és tan dolenta com una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir passador, poder passar, ésser acceptable, estar mig bé. || Ex: Al matí encara fa feina, però a la tarda no fa ni brot. El groc no s’adiu amb el verd; el rosa encara! 3 immediatament, quan (*) Indica que quelcom s'esdevé només de començar una acció (Men-Mall). | SIN: Amb prou feines, tan bon punt, quan. || Ex: Aquesta criatura, encara no la toquen, ja plora. El nen, encara no em veu, ja crida.

ENCARAMEL·LAR 1 amor, festejar, junts, parella, posició Anar molt junts, una parella; palesar el seu amor (Men). | SIN: Fer-se festes, entendrir-se, acaramel·lar (Val). || Ex: Sembleu una parella de nuvis, tan encaramel·lats. Van passar per la plaça tot encaramel·lats. 2 dolenteria, enganyar, enllaminir, tracte (**) Tractar, a algú, d’una manera falaguera, amb molt bones paraules, a fi de treure’n un profit. | SIN: Enllaminir, enllepolir, engolosir (Val), (embaumarenganyar- Men). || Ex: La varen encaramel·lar per fer-li donar els cèntims (a la sogra).

ENCARAR 40 afrontar, amistat, dolç, educació presentar Plantar cara a algú (encarar també vol dir “cobrir un dolç de merenga” Val) (també té el sentit de predisposar favorablement Val) (Val-Men-Mall). | SIN: No acovardir-se, desafiar. || Ex: Ara, el jovent, els avises i encara se t’encaren. El gos se li va encarar. T’hi has d’encarar una mica amb la mainada (fer-los creure). A -T’agrada aquesta xica? B -Si vols, te l’encare (te la presente, t’hi introduesc Val). Quan ve Nadal, en ma casa comprem pastissets de moniato encarats (Val).

ENCARCANYAR-SE aigua, beure Atipar-se de beure aigua (encara que altres diccionaris diferencien els mots encarcanyar i acarcanyar, nosaltres pensem que són plenament sinònims). | SIN: Acarcanyar-se, beure molt, ensopar-se (Val). || Ex: L’Ignasi sempre sedeja; a cada font que trobem s’encarcanya d’aigua.

ENCARCARAT -ADA fred, posició, rígid, roba Persona que no pot fer un moviment o un gest que li és habitual (enarcarat* a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Enravenat, inflexible, rígid, repte, ert (Val), envergit (Men). || Ex: No m’agrada dur corbata perquè em fa anar encarcarat. Hem arribat encarcarats de fred. Avui el fred em fa anar encarcarat. Anit vam quedar ertes (Val). Tinc les mans envergides (P. Melis Men).

ENCARRALLAR 1 dificultat, encallar-se, funcionar, motor, obertura, rovellar-se (**) No funcionar, o fer-ho dificultosament, una obertura o un aparell, a causa del carrall que s’hi ha format, que pot ser rovell o una altra brutícia. | SIN: Enferritjar-se, empernar-se, bloquejar-se, blocar-se (Val). || Ex: No podem obrir la porta perquè el pany s’ha encarrallat. Aquest motor és encarrallat de no servir: hi posaré oli. 2 dificultat, encallar-se, entrebancar-se, expressar (**) (d) Quedar aturat, algú, quan parla. | SIN: Entrebancar-se, encallar-se, (enganxar-se, fer botiges Val). || Ex: Es va encarrallar moltes vegades: semblava quec. 3 cos, salut (**) (d) No funcionar prou bé una part del cos. | SIN: Encarcarar-se, rovellar-se. || Ex: Et quedaran les cames encarrallades de no caminar.

ENCARRINCLONAR 41 abusar, desfer, encolomar, molestar, nen (**) (d) Portar una criatura, un malalt o un vell, a casa d’una altra persona, perquè el guardin o en tinguin cura. | SIN: Encarranquinar, encolomar, (encomanar, endossar Val). || Ex: Han encarrinclonat els nens a casa de la seva cunyada, i ells són a Puigcerdà. La criatura no s’ha d’encarrinclonar mai als altres (vol dir p.e. que quan ballen sardanes, s’ha de posar al mig del pare i la mare). Si demà hem d'eixir, haurem d’encomanar el xiquet a algú (Val). Molta il·lusió per tindre un gat i ara se’n va i me l’endossa a mi! (Val)

ENCARTONAR moviment, posició, prim, rígid, salut, vell Quedar, una persona o una cosa, rígida com el cartó (encartronar** a Ca i a Am) (encartonar vol dir fer-se prim a causa de l’edat Val) (Men-Mall). | SIN: Encarcarar, quedar repte, acartonar (Val). || Ex: He de fer exercici perquè em queda tot encartonat (no vaig gens lleuger). Ja se li veu que té mal d’esquena: camina molt encartonat. La Brígida estrena el vestit i sembla que hi va encartonada. He vist el meu veí molt encartonat.

ENCASQUETAR emborratxar-se (**) Beure fins a perdre la serenor. | SIN: Emborratxar-se, embriagar-se, (carregar, embrosquilar-se, anar gat, anar brut, anar eixut –ús irònic- Val). || Ex: A -Vols dir que s’encasqueta, la Isabel? B -Més sovint que no plou!

ENCASTAR enganxar, moviment, seure Quedar, algú o alguna cosa, com clavat en un lloc, a conseqüència d’haver-hi estat molta estona (Men). | SIN: Immobilitzar, clavar, enganxar, falcar (Val). || Ex: En aquest sofà, hi quedo encastada; em costa d’aixecar-me.

ENCATERINAR casar, enamorar, engrescar Pescar, una noia a un noi, i viceversa (Men). | SIN: Engrescar, enlluernar, enamorar, enganxar (Val), encativar (Mall). || Ex: A -Com és que s’hi va casar? B -Sí, mira, el va saber encaterinar –Llibre-.

ENCAUAR 42 animal, cau, ficar, insociable, lloc, mandra, tancar Ficar-se, un animal, al seu cau i p.ext. quedar-se, una persona, a casa; no sortir gaire per timidesa, per mandra o per altres motius (Val-Men). | SIN: Tancar-se, recloure’s, no eixir del cau (Val). || Ex: La nena, si no vénen pas les amigues a cercar-la, s’està a casa encauada. El meu home, si no fos per mi, s’encauaria a dintre, guaitant la televisió i no sortiria mai. Ja era hora que eixires del cau (Val).

ENCAVALLAR creuar, nervis, posició, tocar Posar, una cosa, a cavall d’una altra; és a dir a sobre, de manera que es toquin o s’encreuin (Val-Men-Mall). | SIN: Encavalcar. || Ex: A mi em costa d’encavallar el dit xic amb l’anular. De vegades, els nervis de la cama em queden encavallats (em costa de caminar), però el remeier me’ls posa bé de seguida. Quan estenc els llençols, els poso encavallats.

ENCEGAR enamorar, encegar, esport, incultura, política Esdevenir, algú, fanàtic; no veure res més que allò que rumia, allò que li han fet creure o allò que l’apassiona (Val-Men-Mall). | SIN: Obcecar, ofuscar, enlluernar. || Ex: Amb la gent del PQR no s’hi pot parlar: estan encegats. L’Enric no hauria de jugar a futbol: va encegat i algun dia farà mal a algú. Està encegat de la Isabel, no li’n diguessis pas mal! (hi renyiries)

ENCENALLS foc, fusta Romanalles de fusta prima que deixen els fusters i que s’aprofiten per encendre el foc; hom ho diu també de qualsevol matèria que ajudi a fer foc (encenalls són branquetes fines que s’empren per aplicar al foc; el mot és viu al Camp de Morvedre i a l’Horta Nord Val) (Men-Mall). | SIN: Floc, doladura, llenya prima, borumballes (Val). || Ex: Posa-hi més encenalls al foc. Les argentines serveixen d’encenalls.

ENCENDRE 43 1 llum, obrir Fer funcionar un aparell elèctric (Val-Men-Mall). | SIN: Obrir, engegar. || Ex: Nena, encén el llum, si et plau. 2 enutjar-se, malestar Esdevenir furiosa, una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Enrabiar-se, indignar-se, enfurir-se. || Ex: Per què t’has encès tant? La Justa estava encesa perquè no havien donat cap beca a la seva filla.

ENCERTAR bé, encertar, fer Fer, una cosa, tal com cal (Val-Men-Mall). | SIN: Ensopegar, endevinar. || Ex: Hi havia cinc problemes a l’examen i n’he encertats tres.

ENCERVELLAR convèncer, enganyar, influir Convèncer a algú perquè faci una cosa, bona o dolenta (enceballar** a Ca, en el sentit d’enganyar) (Men). | SIN: Fer entendre, fer veure, persuadir; enganyar, entabanar, ensarronar, capgirar (Val). || Ex: El qui el va encervellar, el va encervellar bé (perquè entrés a treballar en un banc). El jovent, no us deixeu encervellar pels qui es droguen! No l’encervellem pas més la nena: diguem-li qui són els Reis. Jo no volia vendre l’era, però la mare em va capgirar (Val). Eren bons amics, però ara no es parlen. Algú els ha degut capgirar (Val).

ENCETAR 1 començar, menjar Començar a fer servir una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Iniciar, estrenar. || Ex: Avui enceto una llibreta de ratlles. Els vespers m’han encetat els raïms (se’ls mengen). 2 començar, conversa, expressar Iniciar una conversa o un tema (Val-Men-Mall). | SIN: Començar, principiar. || Ex: A taula, sempre és la mare qui enceta la conversa. 3 calçat, calor, inflamació, irritar, pell, salut Inflamar-se o irritar-se la pell, de resultes d’un fregament continu, de la calor, de la suor o de tot plegat (Men-Mall). | SIN: Escaldar, irritar, nafrar (Val). || Ex: Les sabates noves m’enceten el peu. 44 4 cop, picar (**) Clavar un bolet. | SIN: Picar. || Ex: No hi tornis, a tocar el timbre de casa, que t’encetaré. 5 burlar-se, burxar, incitar, molestar (**) Fer burla d’algú. | SIN: Provocar, burxar, atiar, incitar, fer empipar. || Ex: Si no hi vols discutir, no l’encetis. No enceteu la gent, quan veieu que no estan per brocs (us fumeran un moc). A -Només teniu catorze punts? B -Frederic, no els encetis, que faran botifarra (jugant a cartes). 6 caràcter, enutjar-se(**) Enutjar-se, algú, perquè el provoquen. | SIN: Empipar-se, ofendre’s. || Ex: És un noi que de seguida s’enceta.

ENCIAMADA menjar Plat fet amb enciam i altres verdures crues i amanides (es diu enciam i sol ser de lletuga i de vegades amb tomàtiga Mall). | SIN: Amanida, (ensalada, encisamada Val). || Ex: Farem una enciamada de ceba, tomàquet i olives.

ENCIMBELLAT -ADA mida, ple, quantitat, recipient, sortir (*) Receptacle ben ple, quan el contingut puja més que les seves vores (hi ha qui diu encimbrellar** a Ca i a Am i encimbrollar* a Am) (encimbellat vol dir sobresortint, excel·lent Val-Men). | SIN: Curull, ple (Val). || Ex: La nena ha menjat un plat d’arròs ben encimbellat. Les semals, les has de fer ben encimbellades (hom ho diu a qui pitja els raïms). Duia un cistell encimbellat de pomes. La cullera ha de ser més encimbellada (de sucre).

ENCLASTAR 45 1 abraçar, agafar, estimar, moviment, seure (p) Agafar-se fort o durant molta estona, esp. una persona en una altra. | SIN: Arrapar, encastar. || Ex: La nena, quan arriba l’avi s’hi enclasta (l’agafa i no el deixa). La tia es passa hores al menjador, enclastada en una cadira. 2 accident, picar, topar, vehicle Topar fortament, un vehicle, amb quelcom dur. | SIN: Aixafar, clavar, estampir, esclafir (Val). || Ex: El cotxe va quedar enclastat en un arbre. El cotxe va quedar esclafit en una paret (Val)

ENCLAVAR 1 accident, encloure, enganxar, porta, salut Quedar quelcom, p.e. una part del cos, atrapat en una porta, en una màquina o en un altre lloc (Val). | SIN: Encloure, encletxar, ajupir, enganxar, encepar. || Ex: Em varen quedar quatre dits enclavats a la porta del cotxe (quan la varen tancar). 2 encallar-se, motor, obertura (**) Bloquejar-se, el mecanisme d’un motor, una porta o una altra cosa (Val). | SIN: Encallar. || Ex: El vídeo no em va bé, deu haver quedat enclavat. El balcó ha quedat enclavat i no s’obre (la porta). 3deute, dificultat, encerclar, enganyar, enredar, foc, negoci (**) Hom diu que queda enclavat quan es troba en una situació crítica o difícil, de la qual no en sap sortir o no pot (s'usa en molts casos diferents) (Val). | SIN: Quedar tancat, pelat, atrapat, fotut, (quedar clavat Men). || Ex: Tenim un deute tan fort que no podem comprar altres coses, per més barates que siguin: estem enclavats. Si quedes enclavat al mig del foc, et cremes (envoltat de foc, al bosc). Aquesta camisa ja te la canviaran, però no et deixis pas enclavar; si no te n’agrada cap, que et tornin els cèntims (no tinguis pas vergonya).

ENCLAVAT -ADA 46 habitatge, lloc, tancat, ventilació Hom ho diu d’una casa o d’un pis poc ventilat, amb poques sortides a l’exterior. | SIN: Interior, clos, (tancat, enrarit, enforfoguit Val). || Ex: El pis que ha comprat en Benet és enclavat: dóna poc a fora. Jo no podria dormir en una habitació tan enforfoguida (Val).

ENCLOURE 1 accident, encloure, enganxar, picar, porta, salut Agafar quelcom violentament entre les dues superfícies (Val-Mall). | SIN: Fer-se una enclosa; cloure, encletxar, encepar, (agarrar, xafar Val), engrunar-se (Mall-Men). || Ex: M’he enclòs un dit amb la porta del menjador (quan tancava). La saca va quedar enclosa entre les fustes. No us enclogueu els dits amb la màquina! Una vespa, només et pessiga si l’enclous (si la pitges). 2 dificultat, diners, economia, enganyar, enredar (*) Tenir, algú, un impediment o un obstacle que no el deixa captenir-se com ell voldria, que el lliga. | SIN: Enclavar, enganxar. || Ex: No podem pas canviar de pis, de moment, estem enclosos per les lletres del cotxe. Només érem tres, que adobàvem el carrer: no m’enclouran mai més (no hi aniré més de voluntari).

ENCOLLERAR agricultura, conjunt, feina, mida, pal (**) Fer manats de canyes; cada manat s’anomena collerat. | SIN: Aplegar. || Ex: Aquesta tarda he anat a tallar i encollerar canyes.

ENCOLOMAR abusar, encolomar, feina, nen Delegar, algú, una feina pesada o avorrida (Val-Men-Mall). | SIN: Carregar els neulers, endossar (Val), embardar (Men). || Ex: Els comptes del menjador, sempre me’ls encolomen a mi. La Verònica ja ha tornat a encolomar la mainada a casa de la seva cunyada (un cap de setmana).

ENCOMANAR 47 contagiar, demanar, encarregar, menjar, salut Demanar a algú que faci una cosa o demanar quelcom per endavant, esp. en un establiment públic (també té el sentit més general de contagiar a Ca i a Am) (Val-Men). | SIN: Encarregar, confiar, delegar; apegar –contagiar- (Val), comanar (Mall). || Ex: He anat a encomanar dos pollastres a ca la Marina; a la una ja es podran anar a buscar. No begues del meu got, per si t’apegue el refredat (Val). Li han apegat a l’escola, la pallola (Val). Encomana-li quatre pans (= encarrega-li) (Val). El dinar de diumenge al restaurant, encara l’he d’encomanar. La grip s’encomana (Mall).

ENCOMIABLE bo, elogi (**) Digne de ser aplaudit o de ser lloat (Val-Men). | SIN: Elogiable, meritori. || Ex: És encomiable l’esforç... - TV2-

ENCONAR dolenteria, educació, idea, orientar (p) Inculcar a una persona unes idees, una manera de pensar o uns costums. | SIN: Aconsellar, conquerir, aregar. || Ex: L’Adrià, amb prou feines em saluda; deu anar enconat pel seu cunyat (el cunyat i jo som renyits) (estem de morros, a Val). La noia és enconada dels altres (p.e. “és bèstia igual”, o “és igual de bèstia”).

ENCOSONIR 1 estrany, insociable, persona, solitari, tancar (**) Tornar-se, una persona, tímida, tancada, com espantada, que no gosa dir res a ningú; gen. perquè s’ha anat isolant de la gent progressivament (encusonir-se al DCVB). | SIN: Tancar-se, espantar-se. || Ex: El teu germà s’ha encosonit a casa amb l’ordinador i no vol anar mai enlloc. En Fermí està encosonit: no té mai cap conversa amb ningú. 2 actitud, esforç, gandul, malalt, salut (**) No fer cap esforç, un malalt, per anar més bé. | SIN: Engandulir-se. || Ex: Si la deixeu encosonir, no s’aixecarà més l’àvia (si la deixeu quedar al llit perquè diu que no es troba bé).

ENDALT 48 direcció, enlaire En direcció a un lloc més alt. | SIN: Enlaire, (amunt, més amunt Val). || Ex: Aquestes saques les posarem més endalt (en una estiba de saques). Estiren la xarxa i, quan la tenen més endalt, agafen les tonyines.

ENDANYAR danyar, empitjorar, ferida, irritar, pell, salut Fer més mal una ferida, un cop o una part del cos adolorida, a causa d’una cura inadequada o perquè algú la grata (Val). | SIN: Empitjorar, irritar, agreujar, endenyar (Val). || Ex: S’ha de tapar l’ull, si li fa mal, perquè si no, el moviment del granet ho endanya tot (té un gra a l’ull). L’arracada m’endanya l’orella. El cotó fluix encara m’ho va endanyar (em va fer més mal).

ENDARRERIR disminuir, joc, prova, salut Quedar endarrere la salut, la gana o una altra cosa (Val-Mall). | SIN: Anar malament, minvar, disminuir. || Ex: El nen es va endarrerir amb les glàndules, però ara s’ha tornat a arriar a menjar. El noi va estar malalt i es va endarrerir de salut. Ara passen els corredors més endarrerits.

ENDAVANT ànim, expressió Interjecció que es fa servir per animar a algú a fer o a continuar fent quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Ànim!, vinga!, au!, avant (Val). || Ex: Si us fa il·lusió de canviar de cotxe, endavant!

ENDEGAR començar, feina, fer, preparar Començar de fer una cosa; fer-ne la part inicial (Val). | SIN: Encarrilar, iniciar, (endreçar, arranjar, agençar Val), engegar (Men). || Ex: El sopar ja està mig endegat. A -He de rentar els plats. B -Ja ho tens endegat (ja he començat jo). Deixaré la classe endegada i me n’aniré.

ENDEVINAR 49 1 comprar, encertar, sort Tenir encert en allò que es compra o que es fa (Val-Men-Mall). | SIN: Ensopegar, trobar bé, encertar. || Ex: Aquesta televisió, la vàrem endevinar: no ha tingut mai res. 2 bé, encertar, expressar, salut, vell (**) Dir les coses tal com cal (Val-Men). | SIN: Encertar, tocar-hi de mig a mig. || Ex: L’avi és gran, però les endevina, les coses.

ENDOLAT -ADA roba, tristor Vestit de color negre o molt fosc d’algú que porta dol (Val-Men-Mall). | SIN: Vestit de dol. || Ex.: A –Que se t’ha mort la sogra? B –Per què? A –Vas molt endolat. Va anar al funeral tota endolada (Mall).

ENDORMISCAR dormir, reposar, son Quedar mig adormit (Val-Men-Mall). | SIN: Dormir fluix, dormisquejar, ensopir-se, adormissar-se, abaltir-se. || Ex: He quedat endormiscat mirant la televisió.

ENDOSSAR abusar, desfer, encolomar, enganyar, vendre Desfer-se d’una cosa que no val gaire o que no interessa (també pot significar fer passar a càrrec d’altri la cura o l’execució d’una cosa, gen. desagradable o molesta Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Desempallegar-se, desfer-se, donar. || Ex: Em volien endossar una casa que s’ha de tirar tota a terra (vendre). Com que tinc poc alumnes, m’han endossat una classe de recuperació (Mall).

ENDRAPAR 50 fam, menjar Menjar amb molta gana (Men) | SIN: Afartar-se, atipar-se, atracar-se, ataconar-se, fartar (Val), (pimpar-se, porronar Men). || Ex: En Llorenç, el dia que paguen els altres, com endrapa!

ENDREÇAR arranjar, desar, lloc, ordenar (*) Col·locar cada cosa al seu lloc (Men-Mall). | SIN: Desar, posar bé, arranjar, ordenar, (arreplegar, alçar Val). || Ex.: Ja podeu endreçar aquestes carpetes. Quan acabeu de jugar, endreceu les nines. A -On alce els gots? B -En aquell armari. Cal endreçar l’habitació (Mall).

ENDREÇAT -ADA endreçat, net, persona Persona neta i ordenada (Val-Men-Mall). | SIN: Curiós, polit, metòdic. || Ex: Aquesta nena és molt ben endreçada. En aquella fonda no són pas gaire endreçats.

ENDURAR 1 expressió, relació, suportar, venjar-se Comentari que expressa un desig de venjança. | SIN: Ja t’espavilaré!, ja me les pagaràs!, ja me’n recordaré!; picòrnia (Men). || Ex: No em deixen passar la canonada pel seu camp, però ja ho enduraran! (hi haurà represàlia). Sempre em demana favors i, ara, no em vol vendre pomes del ciri: ja ho endurarà! 2 desitjar, diners, enyorar, patiment (*) Trobar a faltar quelcom. | SIN: Enyorar. || Ex: Dinaven cada dia de franc al col·legi: ja ho enduraran!

ENDUR-SE aconseguir, agafar, emportar-se, guanyar, negoci, robar Quedar-se, algú, les coses d’un lloc, tots els clients, etc. (Men-Mall). | SIN: Emportar-se, aconseguir (Val), entraginar-se (Men). || Ex: A ca l’Antoni s’ho han endut tot (tenen tots els clients). He deixat el cistell ací i algú se l’ha endut. ...i s'enduen més d’un milió de botí! -Punt-

ENFARFEGAR 51 1 abusar, excés, màquina, menjar, omplir, tapar Donar a una persona o a una màquina més coses de les que li calen o de les que pot treballar (Val-Men-Mall). | SIN: Embaldragar, carregar, embotir (Val). || Ex: Aquesta criatura, no l’enfarfegueu tant de menjar que no té gana (no li’n doneu tant). M’enfarfegueu massa (em poseu massa menjar). La màquina de batre s’ha enfarfegat (hi han posat moltes garbes i no les pot engolir). 2 dificultat, expressar, salut, veu (**) Parlar enfarfegat: parlar amb veu ronca, enrogallada, lenta, que no s’entén (Val). || Ex: L’han operat del coll i parla enfarfegat. Quan s’embriaga parla enfarfegat.

ENFARRIOLAT -ADA abusar, adornar, bonic, excés, ple (*) Sobrecarregat de mobles, quadres, miralls o d'altres adornaments. | SIN: Massa adornat, enfarfegat, recarregat, (enforfoguit, enflocat Val), requincat (Men). || Ex: El pis és massa ple de mobles: queda massa enfarriolat. El dia que va fer la comunió anava ben enfarriolat; no li faltava de res! (duia un excés de joies i altres abillaments).

ENFAVAT -ADA 1 sorprès Persona que queda aturada i admirada veient quelcom (Val). | SIN: Admirat, bocabadat, embadalit, afavat (Val), embadocat (Val-Men). || Ex: Quan veien com dibuixava l’Esperança, tothom quedava enfavat. 2 distret, encantat, feina, persona (**) Persona encantada, a qui qualsevol cosa distreu. | SIN: Distret, abstret, embadocat. || Ex: És ben enfavat, aquest nen: no està mai per la feina.

ENFEINAT -ADA 52 feina, ocupat, ple Ple de feina (Val-Men-Mall). | SIN: Aqueferat, ocupat, atrafegat, (afaenat, ple de faena Val). || Ex: Aquests dies no vaig ni al cafè perquè estic molt enfeinat amb les avellanes.

ENFERREGAR-SE aparell, dany, encallar-se (**) No poder-se moure una peça d’un mecanisme. | SIN: Encallar-se, enclavar-se, empernar-se, enferritjar-se (Men). || Ex: El pany de la porta de dalt s’ha enferregat. S’ha enferregat el vídeo i no puc treure'n la pel·lícula.

ENFERRITJAR dificultat, encallar-se, obertura No funcionar un mecanisme o un aparell (Val-Men). | SIN: Encallar-se, empernar-se. || Ex: S’ha enferritjat el balcó i no el puc obrir.

ENFIGAR 1 enamorar, festejar (*) Enamorar-se molt fort, un home d’una dona (Val). | SIN: Encaterinar-se, encapritxar-se. || Ex: En Gaietà està ben enfigat de la Clara. 2 embrutar, enganxar, greix (**) Embrutir o embrutir-se amb una cosa llefiscosa, que enganxa i que sol ser de mal netejar. | SIN: Enfigassar, enllardar, (empalustrar, enviscar Val). || Ex: El gelat et deixa els dits enfigats. Què menges nena, que deixes uns gots tan enfigats? Se m’enfigaven els dits de la cola que hi havia (n’hi havia massa).

ENFILADA cosir, fil, tros (**) Fil que es posa a l’agulla, cada vegada que s’enfila (Val-Men). | SIN: Tros de fil. || Ex: Per cosir saques hem de fer l’enfilada més llarga.

ENFILAR 53 1 dormir, pujar Arribar, en un lloc elevat, havent de fer un bon esforç (enfilar-la vol dir adormir-se, agafar el son ràpidament Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Pujar, muntar, escalar. || Ex: Nin, no et tornis a enfilar a la paret, que pots caure. Jo caic al llit i l’enfile (Val). Anit em va costar molt d’enfilar-la, perquè havíem discutit poc abans. (Val). 2 caminar, començar, pujar Començar a caminar, esp. costa amunt (Val-Men-Mall). | SIN: Pujar. || Ex: A tres quarts de quatre enfilo la muntanya. 3 cridar, discutir, enutjar-se Cridar, algú que se sent ofès, amb un to més aviat violent (Val-Men). | SIN: Discutir, bramar, esvalotar-se, (agarrar-se, encendre’s, pujar a la figuereta Val). || Ex: Varen començar a disputar en broma, però es varen anar enfilant (agarrant Val). No li diguis res a en Samuel, que és un home que de seguida s’enfila. 4 difícil, entendre (**) Copsar el sentit dels mots que es diuen (Men). | SIN: Entendre, comprendre, guipar (Val). || Ex: Aquesta nena és molt viva, tot ho enfila. Poc enfila res, l’avi: és sord. Moltes coses de les que ha dit el conferenciant, poc les he enfilades. 5 continuar, conversa, dificultat, expressar (**) Reprendre una conversa (Men). | SIN: Continuar, agafar el fil, seguir, (prendre el fil, agarrar el fil Val). || Ex: M’han interromput i ara em costa de tornar a enfilar (saber allò que deia). 6 allargar, carregós, excés, expressar (**) Allargar excessivament una exposició oral (Men). | SIN: Embrancar-se, embolicar-se, embarcar-se. || Ex: A –En Claudi sap enraonar bé. B –Sí, però s’enfila massa, quan parla. 7 enutjar-se, expressar Empipar-se en una conversa (Men-Mall). | SIN: Enutjar-se, irritar-se, enfurir-se, aïrar-se. || Ex: En Juli és un bon home, però si el contradius s’enfila de seguida. S’enfila tot d’una quan li diuen alguna cosa que no li agrada (Mall).

ENFITAR 54 1 abusar, brutícia, menjar, molestar, salut Quedar sense gana, gen. algú que s’ha atipat de coses bones i després no vol res més o li fa fàstic el menjar (Val-Mall) (una cosa està enfitada quan és bruta d’alguna substància llefiscosa o quan té una brutor que no són taques, que és de temps, p.e. pols, humitat... Mall) (enfitar és també molestar amb insistència Mall). | SIN: Embafar, atipar, empatxar. || Ex: No en vull pas més, de castanyes: estic enfitat. He quedat enfitat de torrons. A -Mengeu bé per aquest preu? B -Home, no ens enfiten pas! (el menjar és escàs). 2 abusar, avarícia, diners, pagar (**) Donar molts cèntims (sempre ho sentim a dir en frases negatives). | SIN: Pagar bé. || Ex: No t’enfiten pas, a la fàbrica; et fan treballar per quatre rals. En Timoteu no els enfita pas de calés, els seus fills. A -Qui sap quan deu guanyar, l’Adolf? B -Pensa que no l’enfiten pas!

ENFLAIRAR olorar (*) Sentir una olor amb el nas. | SIN: Olorar, flairar. || Ex: De què fa olor, aquest mocador? Enflaira’l, si et plau.

ENFLAMA inflamació, pell, salut (**) (d) Inflamació d’una part de l’aparell digestiu o d’un altre teixit de l’organisme. | SIN: Irritació, inflamació. || Ex: Prenc herbes per l’enflama. Beure força va bé per treure l’enflama (de l’estómac). M’ha sortit una enflama a la cara.

ENFLOCAR 55 adornar, bonic, expressar, joguina, picar, vestir Guarnir d’ornaments una nina, una joguina, un carrer o altres coses (en sentit figurat vol dir dirigir la paraula o pegar Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Abillar. || Ex: Mira la nena, com ha enflocat les nines. Tot d’una que la va veure, li va enflocar aquesta: a mi no m’has d’anar a dir si som o no som, perquè sa fresca ets tu (Mall). Com que el seu fill li havia contestat malament, li va enflocar dues paperines (Mall).

ENFLORAR criticar, elogi, ofendre (**) (p) (d) Dir, a algú, paraules galants i plaents (només ho sentim iròn.) (a Val no es diu iròn.). | SIN: Dir flors, rentar-li la cara (Val), tirar floretes (Men). || Ex: Ell, sempre que et pot enflorar, ho fa (p.e. diu que no saps fer la feina; que no serveixes per anar a comprar, etc.). Si en comptes de rentar-li la cara li dius la veritat, tot anirà millor (Val).

ENFOGASSAR-SE apagar, foc (*) (d) Apagar-se, un foc, de mica en mica. | SIN: Apagar, ofegar. || Ex: Aquest foc és enfogassat de la mateixa cendra; remena-la i tornarà a cremar. A –El foc s’ha enfogassat i no el puc avivar. B –Ens costarà, perquè la llenya és molla.

ENFOGASSAT -ADA calorós (**) (p) (d) Persona que té calor més sovint que les altres. | SIN: Fogós, xardorós, (calorós, greixets, acalorat Val). || Ex: Ja et treus el jersei? Sembles enfogassat! El meu germà és enfogassat; de seguida sua!

ENFONSAR 1 enfonsar-se, habitatge Caure un edifici, esp. el sostre (també enfondar** a Ca) (enfonsar no és col·loquial a Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Ensorrar-se, baixar, (afonar, enfonar Val). || Ex: El sostre es va enfonsar. 56 2 desanimar, joc, moral, persona, trist, valent Perdre el coratge una persona o un equip (Val-Men-Mall). | SIN: Ensorrar-se, desmoralitzar-se, abatre’s. || Ex: Avui et veig enfonsada. -TV3- El Vinaròs s’ha enfonsat, amb el gol d’en Jacint. -CR- El ciclista reusenc es va enfonsar i va perdre sis minuts. -Avui- 3 arruïnar, empitjorar, enfonsar-se, fracassar, negoci Anar-se’n a terra una empresa (Men). | SIN: Arruïnar-se, ensorrar-se, afonar (Val). || Ex: La fàbrica no ven com venia: tinc por que s’enfonsi. Pagant tant als jugadors enfonsarem el futbol (arruïnarem).

ENFONYAR amagar, ficar, vici Ficar quelcom en un forat estret o en un lloc de mal entrar (també vol dir ficar-se en un amagatall Mall) (Men-Mall). | SIN: Entaforar, amagar. || Ex: Ahir l’Eusebi s’enfonyava tabac dins del nas (se l’empassava). La rata es va enfonyar dins el matalàs (Mall).

ENFORA direcció, fora En direcció cap a fora (Men). | SIN: Fora, cap a fora (Val). || Ex: Quan la xarxa és plena de peix, la tiren cap enfora.

ENFORNAR 1 abusar, menjar, obligar (*) (p) (d) Demanar a algú, amb insistència, que emboqui (Men-Mall). | SIN: Obligar a menjar, (embotir, empapussar Val), ficar dins el forn (Mall). || Ex: No li enfornis el menjar; si no en vol més, que plegui (no el preguis tant). Ja està bé que empapusses el xiquet menut, però el gran, deixa'l que menge el que vulga (Val). 2 ficar, menjar, omplir (*) (p) Fer entrar quelcom en un lloc amb abundor. | SIN: Entaforar, emplenar, entatxonar. || Ex: Duia mitja barra de pa amb pernil enfornat. 3 esgarrapar, ferir, ficar, picar, salut, ventar Clavar quelcom fent força. | SIN: Ficar, enfonsar, (ventar, aventar Val). || Ex: El gat va enfornar una esgarrapada al gos, i no el deixava. Li’n ventà una que encara va rodant! (Val). Venta-li un carxot perquè calle (Val).

ENFORQUILLAR 57 agafar, agricultura, feina (**) (p) (d) Agafar herba amb una forca (Val-Men). | SIN: Agafar, enforcar. || Ex: Les forquetes de ferro van més bé per enforquillar la userda (forquetes = forca).

ENFREDORIR cos, fred, temps Notar una sensació de fred al cos (també enfredolir* a Ca i a Am i enfredolar* a Am). | SIN: Agafar fred, passar fred, (gelar-se, refredar-se, enfredar-se, enfredorar, agarrar fred Val). || Ex: Amb aquest aire condicionat, treballo enfredorit. Avui, a la vinya, he quedat ben enfredorit. Arribaran ben enfredorides.

ENFUTIMAT -ADA desvergonyit, dolent, malestar, persona, xafarder (**) (p) Persona barruda, que es posa pertot i embolica les coses. | SIN: Murri, fura, garsa, barrut, manifasser (Val). || Ex: Que és enfutimada la Lídia! (copiava en un examen i va dir que eren els altres). La veig enfutimada, aquesta criatura; no me n’agrada res. És enfutimada la nena (espia què fan els pares).

ENGALTAR 1 cop, picar, ventar (*) Clavar un cop, esp. a la cara (Men). | SIN: Ventar, pegar, (galtejar, aventar un colp Val). || Ex: En Poncià, a l’últim, li va engaltar un cop de puny. 2 joc, tirar (**) (d) Picar fort la pilota, un jugador de futbol (Men). | SIN: Xutar. || Ex: L’Agustí va engaltar un xut des de trenta metres. 3 encertar, entendre, equivocar-se, salut (**) (d) Entendre el sentit de les coses o saber fer-les bé. | SIN: Capir, copsar. || Ex: Has de cridar una mica perquè és sord i no ho engalta. L’avi és gran, però les engalta totes bé (diu coses que tenen sentit). A -Juguen bé a cartes? (uns vells). B -Què vols, poc n’engalten cap! 4 educació, escometre, expressar, opinió Dir les coses directament, sense rumiar-les, sense gaires miraments (Men). |SIN: Clavar, saltar, escometre, fúmer, fotre, (soltar, amollar Val). || Ex: Tan bon punt vaig entrar a la botiga, me la va engaltar de dret: jo cobro mil euros i tu cobres el doble que jo! Si el veig li amollaré quatre veritats (Val).

ENGANXADA 58 discussió, malestar (**) Disputa violenta (Val-Men-Mall). | SIN: Enrabiada, discussió, raons. || Ex: Cada dia tinc enganxades, a la feina. He tingut una enganxada amb en Pius. Els nois sempre s’enganxen amb l’avi.

ENGANXAR 1 discutir-se, enutjar-se, vici (**) Enfadar-se, dues persones, entre elles (també vol dir esdevenir addicte a una droga Val) (Val-Men). | SIN: Empipar-se, discutir. || Ex: Les dues germanes s’enganxen a cada moment. 2 començar, conversa, treballar (**) Començar a caminar, a treballar, a enraonar o a fer qualsevol altra cosa (Val). | SIN: Enfilar. || Ex: Anem a dormir aviat, que demà enganxem (s’han acabat les vacances). Per anar bé, l’amo ha de ser el primer d’enganxar. Quan enganxa la conversa, la Susanna, no deixa dir res a ningú. 3 entendre, llengua (**) Copsar el sentit de quelcom (Men). | SIN: Comprendre, agafar, (agarrar, guipar Val). || Ex: Quan parlen alemany, hi ha coses que no les enganxo. Quan parles de pressa, no en guipe una (Val) 4 agafar, deteriorar, tallar, topar Topar amb una cosa dura o que talla (Val). | SIN: Tocar. || Ex: Vaig enganxar quelcom, amb la roda del tractor, i se m’hi va fer un estrip de dos dits. 5 acceptar, amistat, anar, relació (**) Acceptar una invitació, una relació, una amistat (Val). | SIN: Anar, prendre. || Ex: Tu ja t’hi enganxaries, amb en Domènec (els ha convidats a dinar). La Rosa s’enganxa amb la Mercè quan no té ningú més (si no, no hi vol jugar).

ENGANYABADOCS 59 enganyar, negoci Coses que semblen un bon negoci i no ho són (Val). | SIN: Parany, trampa, estafa (Val). || Ex: Són un enganyabadocs, les rifes. Amb les targetes de crèdit, la gent despèn molt més: són un enganyabadocs!

ENGANYAPAGESOS enganyar, producte (**) Quelcom que aparenta un valor superior al que realment té. |SIN: Enganyabadocs, enredada, ensarronada, fum de botja (Val). || Ex: Aquestes mantes són un enganyapagesos. El govern prometia abaixar els impostos, però tot és fum de botja (Val).

ENGANYAR 1 aspecte, caràcter, enganyar Semblar, una persona, que té una naturalesa i ser d’una altra manera (se sol usar la forma enganar Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir l’aire de, representar, aparentar. || Ex: Hauria d’enganyar molt aquell noi; l’estrany d’aquella casa és el sogre. La Caritat enganya: sembla més jove que no és. 2 enganyar, equivocar-se Anar errada una persona que diu quelcom (Val-Mall). | SIN: Equivocar-se, errar, confondre’s, malencertar, cagar-la. || Ex: L’home del temps ha dit que demà plourà i no s’enganyen gaire, aquesta gent. A -Què és aquesta tos? B -M’he enganyat de forat (un que menja). Ca -Anant a Breda, em vaig enganyar de carretera. Porta’m els llibres de matemàtiques, si et plau; sobretot no t’enganyis! El solar sembla petit, però els metres compten: la vista enganya. 3 dificultat, distreure, equivocar-se, fallar No obrar, algú, tal com ho havia de fer per culpa de quelcom que el desorienta o que no coneix prou bé (Val-Men-Mall). | SIN: Errar, fallar. || Ex: Vaig caure perquè les ulleres em varen enganyar (eren bifocals, i jo era el primer dia que les duia).

ENGANYIFA enganyar, negoci Engany en una venda o en un negoci (enganyifla** a Ca) (Men). | SIN: Estafada, frau. || Ex: Aquestes bicicletes d’oferta són una enganyifa (no són prou bones).

ENGARGALLAR 60 1 malalt, menjar, nen, obligar Obligar a menjar a una criatura o a un malalt (engargullar a Am). | SIN: Engargullar, engargamellar, fer empassar, (empapussar, embotir Val). || Ex: La nostra nena no té mai gana, sempre li hem d’engargallar el menjar (posar-l’hi a la boca amb una cullera). Quan el nen va estar malalt, li havíem d’engargullar el menjar. 2 expressar, insistir, repetir Dir moltes vegades les mateixes coses a fi que s’entenguin bé (engargullar a Am) (Val). | SIN: Engargullar, repetir, recalcar, insistir. || Ex: Al noi de casa, li vaig engargallar que no comprés un cotxe petit i s’ha presentat amb un. La lliçó de les fraccions, els l’he engargallada deu vegades i encara no l’entenen. Mira que li he engargullat vegades que l’anell el tinc a l’armari, i encara no el troba!

ENGARGUSSAR 1 forat, màquina, tapar No donar l’abast el forat d’entrada d’una màquina. | SIN: Obstruir, embussar, embossar (Men). || Ex: La màquina d’engrunar blat de moro us queda engargussada; no hi tireu tantes panotxes de cop. 2 accident, menjar, ofegar, tos Entrar alguna cosa al conducte respiratori. | SIN: Ennuegar, ofegar, embossar (Men). || Ex: Mastega bé, que no t’engargussis!

ENGARRAPAR agafar, penjar-se, pujar, seguir (*) Agafar-se amb força esp. amb els dits o les ungles, per pujar en un lloc. | SIN: Aferrar-se, agafar. || Ex: Em vaig haver d’engarrapar fort per pujar en aquella paret. Mira, el noi, com s’engarrapa al cirerer. No vull que us engarrapeu més al remolc del tractor (hi van penjats). Engarrapeu-vos a darrere el meu cotxe i seguiu-me (anirem els dos cotxes junts). -Ceret-

ENGATAR-SE 61 abusar, emborratxar-se Fer excessos de beure (Val-Men-Mall). | SIN: (embrosquillar-se, carregar Val). || Ex: A L’Empordà, abans, la gent que s’engataven eren molt malvistos.

ENGAVANYAR estret, molestar, moviment, nosa, roba Privar el moviment o molestar, a una persona, una peça de roba que és estreta, va massa justa, o quan fa molta calor (Men). | SIN: Molestar, embarassar, fer nosa. || Ex: Aquest jersei m’engavanya, no em deixa fer cap moviment. El vestit m’engavanya amb la calor que fa.

ENGEGAR 1 agricultura, animal, arma, portar (**) Dur un ramat al camp o al bosc a pasturar (també significa disparar: engegar un tret Barna). | SIN: Dur a péixer. || Ex: El pare no torna d’engegar fins cap a les sis. 2 acabar, anar, classe, nen, sortir (**) (p) (d) iròn. Deixar sortir la mainada d’una classe. | SIN: Aviar, fer sortir (Men), amollar (Mall). || Ex: Només falten deu minuts per a les cinc; deixa’m anar a engegar la mainada. Has d’amollar l’ocell cap allà (el deixen anar Mall). 3 arrencar, motor, vehicle Començar a fer funcionar un vehicle o un aparell electrodomèstic (Men). | SIN: Arrencar, posar en marxa. || Ex: Aquest auto costa d’engegar: deu estar baix de bateria. La ràdio no s’engega. 62 4 activitat, arrencar, començar Iniciar una activitat (Men). | SIN: Arrencar, encetar, posar en marxa. || Ex: Les majoretes han engegat a la plaça triangular. 5 animal, desfer, expulsar, fill, obligar Deixar anar un animal dels que es tenen lligats (engegar i marxar algú també volen dir expulsar, fer sortir, obligar a anar-se’n Mall) (Mall). | SIN: Deslligar, aviar, amollar (Val-Mall), desfermar (Mall). || Ex: Per què l’has engegat, el gos? Això mai, jo no engegaré el meu fill! (Mall).

ENGELOSIA enveja, nen (**) (p) (d) Estat de suspicàcia de qui té por que la persona que estima està més d’un altre que no pas d’ell (s’usa la forma més general gelosia a Men) (Mall). | SIN: Gelosia, zels (Val). || Ex: El nen ens ha agafat engelosia del seu cosí.

ENGELOSIR comportament, enveja, nen, rebequeria Agafar gelosia, enveja (Men-Mall). | SIN: Tenir enveja, prendre zels (Val). || Ex: El nen fa aquestes rebequeries perquè està engelosit de la seva germana.

ENGIPONAR 1 començar, pensar, preparar Pensar com s’ha de fer una cosa o preparar-ho tot per fer-la (Men). | SIN: Organitzar, idear, pensar, decidir, engirgolar (Mall). || Ex: Ja ho tinc engiponat, com han d’anar els tubs de l’estufa (pensat). Les cortines, ja les tenim mig engiponades (començades a posar). 2 malgirbat, roba, vestir Dur la roba posada de qualsevol manera (Men). | SIN: Anar malgirbat, malforjat, mal vestit; anar arreu (Val). || Ex: Mira com va engiponat, avui, en Llorenç! Entre setmana vaig molt arreu, però els caps de setmana em mude (Val).

ENGOLFAR 63 agafar, anar, camí, canviar, començar (**) Agafar un camí en un lloc (Val). | SIN: Enfilar, començar. || Ex: Vaig engolfar al mas de Dalt i vaig tirar amunt.

ENGOLIR 1 engolir, menjar, pluja, tub Passar el menjar per la gola o un líquid per una canonada o un rec (Val-Men-Mall). | SIN: Argollar, dragar. || Ex: Va ploure tant, que les canaleres no podien engolir l’aigua. De tan de pressa que menjava, no va poder engolir (es va ennuegar). 2 animal, engolir, menjar Prendre menjar sense mastegar (Val-Men-Mall). | SIN: Dragar, empassar-se. || Ex: Les serps s’engoleixen les granotes.

ENGORGAR aigua, bassa, construcció, dificultat, moviment, respirar, salut, tapar Fer bassa, l’aigua, en un lloc, perquè no té sortida o la té molt petita (engorgar és sinònim d’ennuegar-se Mall). | SIN: Embussar, estancar, entollar, estanyar, embassar-se (Val). || Ex: La sortida es tapa i l’aigua se’ns engorga al terrat. Va ploure, l’aigua es va engorgar a la vela i em va baixar per l’escala (teníem el teulat descobert i tapat amb una vela). L’aigua queda engorgada, a l’estiu, en aquesta riera (morta, quieta). M’he engorgat menjant pa (Mall).

ENGORJAR 64 engolir, menjar, obligar Obligar a menjar. | SIN: Engargallar, engargullar, fer empassar, (embotir, empapussar Val). || Ex: Si no comences, et ficaré l’embut a la boca i t’engorjaré el menjar!

ENGORRONIR 1 activitat, insociable, mandra, mania, trist, vell, vici Quedar-se, una persona, inactiva o a casa, per timidesa, perquè es veu vell, per mandra o per una altra causa. | SIN: Encosonir-se, emmandrir-se, engandulir-se, emperesir, encovonar (Men). || Ex: La gent, a casa, s’engorroneixen: han de sortir a distreure’s. Malament quan un vell s’engorroneix; un home ha de tenir il·lusió per alguna cosa. Quan té fred, a les vuit ja està encovonat (P. Melis Men). 2 acostumar, mandra, vici (**) Agafar un vici. | SIN: Malacostumar-se, malavesar-se, aviciar-se, amelar-se (Val). || Ex: El meu noi s’ha engorronit a beure. No t’engorroneixis davant de la televisió; fes altres coses! Els lladres s’han amelat a la nostra granja, i cada any ens furten ovelles (Val).

ENGRAVAR camí, feina Emplenar un camí amb una capa de grava (sentim gravar ** a Ca i a Am). Ex: Aquesta carretera, abans era engravada.

ENGREIXAR animal, comprar, corrupció, engreixar, negoci, subornar Aconseguir un favor d’un superior o d’una autoritat amb diners (només vol dir fer tornar gras o tornar-hi a Mall) (Val-Men). | SIN: Subornar, comprar, corrompre, (untar, omplir la butxaca Val). || Ex: No em donaven el permís per engrandir la casa i he hagut d’engreixar el batlle. Engreixarem el porc per fer matances (Mall). Aquest estiu he engreixat (Mall).

ENGRESCAR animar, comprar, desig, nen, viatge, sexe Animar-se un mateix, o estimular una altra persona, a fer quelcom (enrossinar-se és agafar una cosa amb moltes ganes, apassionadament Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Apassionar, estimular, agullonar, animar, incitar, encoratjar, acomboiar –també hi ha comboi, que vol dir entusiasme- (Val). || Ex: Quan hi ha coses d’oferta, t’engresques massa a comprar! Estic engrescat a comprar un pis nou. La mainada, quan vénen els cavallets, un engresca l’altre. Jo no volia anar a Altea, però Susanna m’ha acomboiat (Val). Quin comboi! Demà eixim de viatge! (Val). Quan la besa, s’enrossina, i ella ha de parar-lo (Val).

ENGRINYA 65 desavinença, discussió, malestar Coses que provoquen controvèrsies en una família o en una empresa. | SIN: Malestar, renyines, raons, gresca (Val). || Ex: A casa sempre tenim engrinyes. A la fàbrica, totes les engrinyes ens vénen d’en Jordi. El teu germà sempre busca engrinyes (temes per discutir).

ENGRINYADOR carregós, dolent, emprenyador (**) Persona que només fa o diu coses per fer empipar els altres; que sol portar malestar als llocs on va. | SIN: Poll, embotinador (Val), emprenyador (Men). || Ex: Aquesta, la Serena, ja n’arriba a ser d’engrinyadora: només mareja els companys!

ENGRIPAT -ADA salut Que té la grip (Val-Men-Mall). | SIN: Malalt. || Ex: Amb aquesta tos que tens i la febre: estàs engripat!

ENGRUNAR 1 agricultura, engrunar, feina, ferida, salut Treure els grans d’una espiga (engrunar és enganxar-se una part del cos; també quan no et pots moure Men) (té el sentit de “encloure” Mall) (Val). | SIN: Esgrunar, esgranar, esmicolar, esclafar (Val). || Ex: La màquina d’engrunar blat de moro de casa anava amb una maneta, però hi hem acoblat un motor. M’he engrunat el dit amb la porta del cotxe (Men). Hi havia tanta gent que estava ben engrunada, no podia sortir (Men). T’has engrunat el dit amb la porta (Mall). 2 engrunar, trencar, tros Trencar en trossos petits una cosa dura (Val). | SIN: Esmicolar, esbocinar, bocinejar. || Ex: El nen encara és petit; val més que li engruni el caramel i que l’hi vagi donant. 3 començar, enutjar-se, expressió, picar (**) Aquest mot s’usa per amenaçar o intimidar, quan algú està molt ofès o indignat (Val). | SIN: Esclafar, esfetjar (Men). || Ex: Quan vegi en Romà l’engrunaré!

ENGRUNAT 66 diners, petit Monedes, gen. de poc valor (també es diu ferralla a Am). | SIN: Xavalla, menut, moneda petita, (metralla, ferro, menudall Val). || Ex: M’han tornat el canvi amb cèntims engrunats (sense bitllets). Hauràs de descanviar un bitllet de dos-cents euros perquè no duc diners engrunats per pagar. Ho ha pagat tot amb ferralla. No m’agrada dur ferro a la butxaca, m’estime més bitllets (Val).

ENGUANY any, ara, temps L’any en què ara som (Val-Men-Mall). | SIN: Aquest any. || Ex: Enguany ha plogut més que altres anys.

ENGUÈ crit, nen, plor (**) Plor de la mainada quan són molt petits (Val). | SIN: Engüè (Men). || Ex: El nen fa enguè, enguè; deu tenir gana.

ENGUIERAR animal, engolir, menjar, obligar Fer obrir la boca als ànecs i obligar-los a menjar (enguiar** a Ca i a Am). | SIN: Embocar, empapussar. || Ex: Vaig a enguierar blat de moro als ànecs.

ENGUIXADA joc, pallissa, perdre (**) (d) Derrota esportiva aclaparadora. | SIN: Allisada. || Ex: Aquest any l’Atlètic és molt bo: ens fumerà cada enguixada!

ENJOGASSAT -ADA 67 animal, entremaliat, jugar, nen Que té moltes ganes de jugar (Val-Men). || Ex: A -Teniu un gos molt enjogassat. B -És que només té quatre mesos.

ENLAIRAR pujar, vehicle, volar Anar cap amunt (Men-Mall). | SIN: Alçar, elevar-se, aixecar el vol, pujar (Val). || Ex: L’avió ja comença d’enlairar-se. Enlaira l’infant i el fa riure (Mall).

ENLAIRE 1 camí, direcció, enlaire, pendent, posició, volar En un lloc més alt o en direcció a un lloc més alt (Men-Mall). | SIN: Endalt, alt, amunt (Val-Barna). || Ex: La caixa de cerveses, posa-la més enlaire (en un prestatge més alt). Els avions pugen més enlaire que els helicòpters. La casa d’en Romà és enlaire; per anar-hi heu de pujar camí amunt. 2 dormir, expressió, llevar-se, treballar (**) A tal hora enlaire: vol dir que ens haurem de llevar en aquesta hora. | SIN: Amunt, de peus a terra, a l’aguait. || Ex: Anem a dormir aviat que demà hi ha molta feina i a les sis tots enlaire.

ENLLÀ apartar, després, direcció, distància, lluny En direcció oposada d’on es troba la persona que parla (Men-Mall). | SIN: Més lluny, cap allà (Val). || Ex: Fes-te enllà, amb la cadira, que hi puguem caber tots (a taula). Jugàvem amb una pilota de goma i se n’ha anat mar enllà (mar endins). La botiga que dius és carrer enllà (carrer avall). Ell cridava, però jo enllà! (feia veure que no el sentia). De Darnius enllà tot és pujada (si vas a Maçanet). Fes-te’n més cap allà (Val).

ENLLACAR embrutar, fang, fruit Quedar, una cosa, plena de llac, llot o fang. | SIN: Embrutar, enfangar. || Ex: Els moscats varen quedar enllacats a la vinya (s’hi va embassar aigua).

ENLLAMINIR 68 acostumar, animar, convèncer, enllaminir, fascinar Atreure amb afalacs, amb regals o d’una altra manera. | SIN: Captivar, enlluernar, seduir, amelar (Val). || Ex: A les residències de vells, els enllaminen perquè s’hi vulguin quedar. Aquest parell s’han enllaminit a guanyar i vénen cada dia (a jugar a cartes). La noia els va enllaminir i han anat a viure amb ella (els pares).

ENLLARDAR educació, ofendre (*) Dir el nom del porc a algú. | SIN: Injuriar, insultar, esbaconar, embotinar (Val). || Ex: Quan li vaig dir que no hi havia feina per a ell, em va enllardar. L’altre dia, la veïna de dalt ens va enllardar de fàstics. No els diguis pas res, en aquest jovent que trenquen ampolles pel carrer, perquè t’enllardaran. Quan s’enfaden, s’embotinen (Val).

ENLLEFERNADA brutícia, greix, oli, taca (**) Taca grossa d’oli, de greix, de pintura o d’un altre producte. | SIN: Empastifada, untall, untet, llàntia (Val). || Ex: Què és aquesta enllefernada a la porta?

ENLLEFERNAR embrutar, oli, roba Tacar la roba o la pell. | SIN: Enllardar, untar amb quelcom greixós. || Ex: Portes la camisa ben enllefernada d’oli.

ENLLEFISCAR cuina, embrutar, enganxar, greix Embrutar amb una matèria que unta o enganxa (Mall). | SIN: Enllefernar, envescar, enllepissar, empastifar, untar, (embrutar, empalustrar, enviscar Val). || Ex: Aquest got és enllefiscat; sembla que hi hagi hagut mel. Porte els dits empalustrats d’haver tocat el pot de mel (o enviscats). S’ha enllefiscat amb l’olla (Mall)

ENLLEGANYAR núvol, tapar, temps Tapar-se una mica el cel (Men). | SIN: Enteranyinar-se embrosquilar-se (Val). || Ex: Al matí hem tingut molt bon dia, però a l’hora de dinar el cel s’ha enlleganyat. A la mar, el cel estava embrosquilat (Val).

ENLLESTIR 69 1 acabar, fer Completar una feina, un afer (Val-Men-Mall). | SIN: Rematar, acabar, aviar –esp. referit als animals-. || Ex: Feu-ne via que la calefacció s’ha d’enllestir avui (acabar de muntar). El febrer, el tenim enllestit (ja no falta gaire). Me’n vaig a aviar els coloms (donar-los menjar i aigua Val). 2 fer, preparar (*) Preparar les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Apariar, disposar. || Ex: Haig d’enllestir els exàmens de matemàtiques per als de cinquè.

ENLLETRAT culte, persona Persona instruïda, que ha fet estudis. | SIN: Lletrat (Men). || Ex: Ara, per trobar feina, s’ha de ser molt enlletrat.

ENLLITEGAR dificultat, llit, malalt, salut, vell Quedar-se un malalt al llit per molts dies o per sempre. | SIN: Allitar-se, (enllitar, gitar, jaure Val). || Ex: A -Què fa l’avi? B -Està enllitegat; ara ja farà dos mesos. Que s’enllitegui aquesta dona! Ja les passareu putes! (us durà feina). Fa tres dies que està enllitat (o “gitat” Val). El metge m’ha dit que he d’anar a jaure més enjorn (Val).

ENLLOC bé, enlloc, lloc, perdre, situació En cap lloc (Mall). | SIN: En cap indret, aumón (Men). || Ex: Enlloc no estaràs tan bé com a Alzira. Els llibres que em vas deixar no els sé enlloc. En Jacint, no el sabien enlloc (era perdut). No he anat aumón (P. Melis Men).

ENLLUERNAR 70 1 camí, encegar, llum, molestar, perill, vehicle Quedar, una persona, encegada a causa d’una llum molt forta que li va a la cara (Men-Mall). | SIN: Encegar. || Ex: No m’agrada anar de nit perquè els cotxes m’enlluernen. 2 avar, desig, diners, encegar, fascinar, mania Fer, una cosa, molta il·lusió a algú; pensar només en allò (Men-Mall). | SIN: Ofuscar, (entusiasmar, encegar Val). || Ex: Els diners l’enlluernen i n’està farcit! El meu fill està enlluernat amb les motos, però no li’n vull pas comprar cap, de moment.

ENLLUSTRAR-SE dia, fosc Fer-se fosc al vespre. | SIN: Fosquejar, negrejar, vesprejar, (fer-se de nit, enfosquir, enfoscar Val). || Ex: A les set ja es comença d’enllustrar (també ja comença d’enllustrar).

ENORME bo, excel·lent, expressió (**) Molt bo (Val-Men). | SIN: Excel·lent, immillorable, fantàstic, extraordinari. || Ex: Vam veure un Eulogi enorme (futbol). -Avui-

ENQUEFEINAT -ADA feina, ocupat (**) (p) (d) Que té molta feina per fer. | SIN: Aqueferat, ocupat, atrafegat, afaenat (Val), enfeinat (Men). || Ex: Aquest vespre no vindré pas: estic enquefeinat amb l’examen de demà.

ENQUETIADOR -A 71 carregós, emprenyador, molestar, persona (*) Persona empipadora i pesada. | SIN: Carregós, insistent, corcó, emprenyador, (queferós, enfadós Val) (enquietador, temós Men). || Ex: El vuitè és un bon curs, llàstima que hi hagi aquell parell d’enquetiadors!

ENQUETIAR carregós, molestar (*) No deixar viure (enquetiar és una deformació d’enquietar = inquietar, segons el DCVB). | SIN: Molestar, empipar, enquietar (Men). || Ex: Nena, ja és la quarta vegada que fas la mateixa pregunta; no m’enquetiïs més! D’ençà que és jubilat, no sap com passar l’estona i cada dia em ve a enquetiar.

ENRABIADA malestar Enuig molt gros; gran disgust (Men-Mall). | SIN: Emprenyada, maliciada, cop de geni, cop de sang, enquimerament. || Ex: Les enrabiades no em van bé per a la salut. S’ha enfadat molt. Quina enrabiada! (Mall)

ENRACONAT -ADA amagat, arraconat, habitatge, lloc, lluny (**) (d) Situat en un lloc que no és cèntric, que és de mal trobar o de mal anar-hi. | SIN: Arraconat (Val-Men-Mall). || Ex: Queda enraconat aquell bar; ha de ser un que ho sàpiga que hi vagi. És una mica enraconada aquesta agència. Tenen una casa enraconada (que dóna en un carreró).

ENRAMPAR 1 fred, rígid Costar de moure les extremitats i les articulacions a causa del fred o d’una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Encarcarar, enravenar, anquilosar, entumir (Val). || Ex: Hem quedat amb les mans enrampades de fred, collint olives. 2 diners, fracassar, negoci (**) Tenir un fracàs econòmic (Mall). | SIN: Quedar escaldat, (entrampar, empantanar, estar aigua al coll Val). || Ex: Vàrem fer la granja amb un crèdit, però no ens ha anat bé i hi hem quedat enrampats (ens hem endeutat més). Tants diners que guanyaven al bar i ara estan aigua al coll (Val). 3 electricitat, emocionar, sentiment (**) Hom ho diu de la sensació especial que tenen els joves enamorats quan es toquen (es diu quan et fas rampa pel corrent elèctric Men). | SIN: Emocionar, alterar, torbar-se. || Ex: En Jordi, quan l’abraça, sembla que s’enrampa.

ENRAONAMENT 72 comentari, conversa, expressar (**) Acció d’enraonar; allò de què es parla (Val). | SIN: Parlament, comentari, conversa, raons (Val), (xarema –conversa ràpida- Men). || Ex: És vell i sord, l’avi; quin enraonament hi has de tenir? He sentit un enraonament i crec que es casen a Baget. Vaig sentir enraonament al pis del costat.

ENRAONAR 1 expressar Dir coses (Val). | SIN: Parlar, xerrar, conversar, dialogar. || Ex: A mi sempre m’ha agradat d’enraonar. No enraonem tant i anem més per la feina! És una noia que enraona amb tothom; és molt oberta. 2 decidir, discutir, expressar, pensar (p) Parlar d’un tema per mirar d’arribar a un acord (A Val i a Men hi ha raonar que vol dir sotmetre a la raó i parlar alhora). | SIN: Discutir, tractar. || Ex: A -Com hi anirem, a Montserrat? B -Ja ho enraonaran els nostres pares. C -Què feu? D -Ací, raonant una miqueta (Val). 3 comentari, expressar, imprudència, sinceritat (**) Dir, les persones, allò que realment pensen. | SIN: Parlar amb franquesa, ésser sincer. || Ex: Ahir vares enraonar massa (vas dir coses que no havies de dir). A -La mainada cada vegada llegeixen més malament. B -No enraonis pas tant! (no t’emboliquis perquè no queda bé que ho digui un mestre). 4 comentari, dita, expresar, expressió (**) Manera de dir. | SIN: Dita, frase feta, comentari. || Ex: A -M’aixecaria del llit, per venir a jugar contra tu! (no en sap). B -Què vols dir? A -És un enraonar com un altre; no t’ho prenguis malament.

ENRAONAT -ADA 1 raonable Tal com sembla que ha de ser (no és col·loquial, però sí conegut Val). | SIN: Lògic, raonable, (sensat, de trellat Val). || Ex: A –Ara, les maduixes, les venen a quatre euros. B -Això ja és més enraonat. És més enraonat fer ball amb músics, el dia de la festa (i no amb discos). 2 amable, xerraire (**) Persona a qui no costa de posar-se a enraonar. | SIN: Parlador, simpàtic, (xarraire, xarrador, parlador, raonador Val). || Ex: L’Adolf és més enraonat que el seu germà. El meu fill no parlava de ben menut, però ara s’ha tornat molt raonador (Val).

ENRASSAT 73 càlcul, joc El que resulta de fer la mitjana dels dies que hom treballa, del que es juga, del preu dels animals o objectes que es venen, etc. (enrasat* a Ca i a Am). | SIN: Buscant el terme mitjà, fent la mitjana, posat tot a un mateix preu). || Ex: No hi ha cap jugador que guanyi, enrassat, en aquestes màquines dels bars. Ens donen vuit-cents euros per vedell, enrassat.

ENRECORDAR memòria, pensar, recordar (*) (d) Venir una cosa a la memòria (Men-Mall). | SIN: Recordar. || Ex: Es va enrecordar d’anar-se a matricular quan ja era tard.

ENRENOU canviar, desordre, ensenyament, malestar (d) Inquietud que hi sol haver en un lloc quan es fa algun canvi (Men). | SIN: Neguit, renou. || Ex: Hi ha hagut molt d’enrenou amb l’última reforma (d’ensenyament).

ENREVEIXINAR-SE cridar, irritar, rígid, robar, salut (*) Irritar-se molt, fer crits (enreveixinar-se vol dir posar-se rígida, la roba, una extremitat, etc. Mall) (Men). | SIN: Enrevenxinar-se, enfurismar-se, emprenyar-se, posar-se calent (Val), emmalanyar (Men). || Ex: En Jeroni, quan s’enreveixina, ens ho diu tot. Quan es posa calent fa més por que una tronada (Val).

ENRIOLAR-SE broma, riure Agafar ganes de riure, en una situació còmica. | SIN: Enriallar-se, clavar-se a riure, petar-se de riure, anar a bacs (Val). || Ex: Quan el vàrem veure disfressat de mico, tots ens vàrem enriolar.

ENRISTRADORA 74 agricultura, aparell (**) (d) Mena d’arada, amb pues llargues, que hom sol passar pels camps a l’hivern, a fi de desfer bé la terra. | SIN: Arada, entauladora de ganivets o de pues (Val). || Ex: Als camps on passes l’enristradora, surten més flors a la primavera.

ENRISTRAR agricultura, feina, gratar (**) (d) Passar l’enristradora en un camp. | SIN: Llaurar, entaular (Val). || Ex: Quan enristres, grates molt l’herba per sota.

ENROCAR assecar, coagular, endurir, enganxar, fruita, llet, mamar, pesca, roca (*) Quedar, quelcom, dur com una roca (es diu enrocar quan l’ham de pescar queda enganxat a la roca Men). | SIN: Enfortir, empedreir, endurir (Val). || Ex: Les pomes del ciri han quedat enrocades enguany (petites i seques perquè, a la planta, li ha mancat aigua). Avui t’han donat llet d’una vaca tendrera, per tal com ha quedat enrocada (coagulada, agrumollada). Si el pit s’enroca, la criatura no pot mamar (es torna dur; també a Ca).

ENROGALLAR empitjorar, salut, veu Tornar-se ronca la veu (Val). | SIN: Enronquir-se, quedar afònic. || Ex: Sempre estic enrogallat: hauré de plegar de fumar.

ENRONDAR 1 encerclar, perseguir Posar-se al voltant d’algú o d’alguna cosa. | SIN: Encerclar, envoltar, rodejar, voltar, rodar (Val). || Ex: Vàrem enrondar un porc que se’ns va escapar (per agafar-lo). 2 conversa, expressar, expressió, negació, tallar (**) Mot que es fa servir per engegar algú a dida, per tallar una conversa. | SIN: Au fuig!, vés!, no m’atabalis! || Ex: Ara vols que et porti a Girona? Enronda’m! (no m’atabalis!) (no m’enredes! Val). Primer volies fer el treball tot sol, ara el vols fer en grup, a mi m’enrondes! Vols que em cregui que la setmana que ve serà festa? Enronda’m! (= demà m’afaitaràs!). A -Has de venir a ca la tieta. B -A mi m’enrondes!

ENROSCAR 75 cargolar, dormir, peça, son, tapar (**) (d) Quedar o estar, algú, ben adormit (a Men té el sentit de caragolar) (Val). | SIN: Caure adormit. || Ex: La nena ha quedat ben enroscada al sofà. En Gener encara és al llit enroscat. Aquesta tapadora no s’enrosca prou bé (Men).

ENROSSEGAR 1 arrossegar, endur-se, força, moviment, vent (*) Fer moure una cosa fent molta força, amb fúria. | SIN: Endur-se, arrossegar (Men). || Ex: Ahir, el vent s’ho enrossegava tot. Entre tres policies se’l varen enrossegar. 2 agafar, negoci, robar (**) Emportar-se coses d’un lloc sense permís de l’amo. | SIN: Robar, furtar. || Ex: Ens varen entrar al taller, i se’n varen enrossegar moltes eines. En Rufí no vigila prou a la botiga i se li enrosseguen la meitat de la fruita.

ENROTLLAR animal, cargolar, encerclar Fer voltes, un animal o una cosa, al voltant d’un altre (Val-Men-Mall). | SIN: Cargolar, entortolligar, enrodillar (Mall). || Ex: He vist una serp enrotllada en una branca.

ENSABATAR 76 1 convèncer, deteriorar, educació, seguir (**) (p) Convèncer i alliçonar a algú perquè faci les coses d’una manera determinada (només significa perdre qualitat, fer-se malbé un aliment empaquetat, com ara creïlles, galetes, etc., perquè s’ha obert l’embolcall Val). | SIN: Persuadir, encervellar. || Ex: L’Aurèlia va ben ensabatar la seva germana perquè es presentés a les eleccions. Tu només penses a estalviar; ja véns ensabatada de la teva mare (fas com ella). 2 calçat, embrutar, trepitjar (**) (d) Trepitjar quelcom que embruta les sabates. | SIN: Empastifar, emmerdar, embrutar. || Ex: No us ensabateu, que això és merda. Hi havia merderades de gat, i la Júlia s’hi va ben ensabatar.

ENSABONAR afalagar, caràcter Lloar de manera exagerada les qualitats d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Adular, llagotejar, encensar, (donar sabó, llepar Val). || Ex: A en Nicolau ja li agrada que l’ensabonin (que li diguin que és trempat).

ENSACAR arranjar, pujar, roba (*) (d) Pujar-se les calces o els mitjons. | SIN: Tirar-se amunt, posar-se bé, (envelar –posar-se roba- Men). || Ex: Portes els mitjons a baix de tot; ensaca-te’ls.

ENSAÏMADA dolç, menjar (*) (d) Mena de pastís rodó fet de pasta enrodillada (ensiamada a Ca i a Am). | SIN: Ensiamada (Men). || Ex: L’avi ha comprat una ensaïmada per a cadascun.

ENSARDINAR 77 1 embrutar, moc, mullar, tirar (*) (p) Embrutar quelcom tirant gotes. | SIN: Esquitxar, ruixar, empastifar, (esguitar, arruixar, estufar Val). || Ex: Amb el teu esternut has ensardinat el terra. Parla tan fort que estufa (Val). 2 ofendre, renyar (**) (p) Rebre de paraula. | SIN: Ésser escridassat o renyat; carregar-se-la, (renyir, mamprendre Val). || Ex: En Miquel sempre vol tenir raó, però tot sovint l’ensardinen. 3 animar, enllaminir, fascinar, negoci (*) (p) Atreure els clients, fent o donant alguna cosa que els enllamineixi. | SIN: Engrescar, animar, enllaminir, amelar (Val). || Ex: A -Ara, en aquell bar han posat billars. B -Home, han d’ensardinar d’una manera o altra la gent.

ENSARRONAR enganyar, negoci Fer creure, a algú, una cosa que no és veritat (també ensibornar a Am) (Men). | SIN: Donar garsa per perdiu, aixecar la camisa, ensibornar, entabanar, (enganyar, engalipar, fotre, posar mostalla per julivert Val). || Ex: Amb el camp, ens vàrem deixar ensarronar; hi havia una hipoteca per pagar.

ENSENYAR 1 acostumar, aprendre, comportament, educació, ensenyar Fer aprendre uns costums, uns coneixements o unes maneres de captenir-se (ensenyar té un ús pronominal, és sinònim d’aprendre Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Educar, formar. || Ex: Aquesta mainada deixen trossos de pa sobre les cadires; no sé pas com els teniu ensenyats. Vull ensenyar-me a dur la moto (Val). 2 aprendre, desagraït, egoisme, escarmentar, experiència Treure una lliçó d’una experiència negativa (Val-Men-Mall). | SIN: Aprendre, escarmentar. || Ex: A -Tants de favors que li havia fet i, ara, no ve mai a comprar. B -La gent ja te n’ensenyen (tothom procura per ell).

ENSENYORIR 78 1 abusar, confiança, dominar, situació Fer-se amo d’una cosa o d’una situació (Men). | SIN: Apropiar, possessionar, fer-se senyor. || Ex: El meu cunyat s’ha ensenyorit del meu cotxe (l’agafa sovint) 2 gandul, malalt, mandra, treballar, vell (*) Tornar-se senyor (Mall). | SIN: Emmandrir, engandulir, endropir, (fer-se un senyoret, fer-se gos Val). (Val). || Ex: La gent, si estan molt de temps de baixa, s’ensenyoreixen (els fa mandra tornar a la feina). Amb l’encarregat nou els treballadors s’han ensenyorit molt. S’ha ensenyorit, el nen (no estudia). Am -Els vells i els malalts, a casa s’ensenyoreixen (han de sortir i caminar). No t’ensenyoreixis al llit (lleva’t quan és hora). Joan s’ha fet molt senyoret des que li va eixir la loteria (Val). Abans era molt treballador, però quan va tornar de la mili es va fer gos (Val).

ENSINISTRAR 1 ensenyar, feina, instruir Ensenyar una tècnica o com s’ha de fer una feina (Men). | SIN: Instruir, alliçonar, alegar -animal, persones- (Val), ensenyar (Mall). || Ex: Quan et tindrem ben ensinistrat, les avellanes ja seran collides. Té molta mà per a alegar haques (Val). 2 començar, feina, fer, preparar (*) Començar de fer una feina. | SIN: Preparar, apariar, disposar. || Ex: Vaig a ensinistrar el dinar. Tinc el vestit mig ensinistrat (embastat, mig fet).

ENSOLTES cant, enterrar, morir, religió (*) (d) Cants i oracions fúnebres. | SIN: Absoltes. || Ex: Els capellans anaven tot davant del carro cantant les ensoltes (en un enterrament).

ENSOPEGAR 79 1 bo, encertar, enutjar, malament, sort, trobar Trobar una cosa bé o en un moment bo. | SIN: Encertar, endevinar. || Ex: Aquesta síndria, no l’hem ensopegada (no és gaire bona). Vàrem ensopegar el dia per anar d’excursió (va fer bon temps). La meva germana ho ha ensopegat malament (ha fet un mal casament). Avui no li n’ensopegava cap, a en Mateu (tot el que jo deia el feia enutjar). 2 casualitat, joc, trobar Trobar, a algú o alguna cosa, per casualitat. | SIN: Topar, coincidir, entropessar (Val). || Ex: Feia temps que no el veia i, ahir, el vaig ensopegar al cafè. Sort que m’has ensopegat dues manilles a mi (cartes). 3 caure, entrebancar, perill, topar Topar amb una cosa que és al mig del pas o que hom no veu. | SIN: Empassegar, encepegar, trompassar, entrebancar, (entropessar, encontrar Val). || Ex: Em vaig haver d’aixecar a la nit i vaig ensopegar amb una cadira que hi havia al corredor. Els dos cotxes s’encontraren, però no es feren mal (Val).

ENSOPIR 1 avorrir, mandra, persona, trist Estar abaltit, quiet, poc animat, sense ganes de fer res (Men). | SIN: Estar o posar-se trist, perdre el coratge, acovardir (Val). || Ex: En Ferriol anava tot ensopit; m’ha saludat i amb prou feines li he sentit la veu. Avui estem molt ensopides (no sabem què fer). Aquest poble és molt ensopit (mort; no hi ha llocs on anar a esbargir-se). Estic acovardit de la calor que fa (Val). 2 agafar, trobar (**) (d) Atrapar a una persona o anar-la a trobar en un lloc on ella es veu segura. | SIN: Arreplegar, enxampar, agafar. || Ex: He de demanar un deute a la Tecla i, ara, l’aniré a ensopir a la botiga. En Gabriel em netejava l’hort, però un dia l’hi vaig poder ensopir (netejar = furtar). Un dia tots tres germans el varen ensopir, i li varen fer una cara nova (agafar).

ENSORNIAMENT 80 mandra, son (**) (d) Estat de qui té son. | SIN: Endormiscament, ensopiment, somnolència, (ensonegament, ensonegada, soneguera, Val). || Ex: Havent dinat, si em poso al sofà, em ve un ensorniament!

ENSORNIAR dormir, mandra, son (**) (d) Estar mig adormit o en un estat d’ensopiment. | SIN: Tenir son, ensonyar, abaltir, ensopir, (endormiscar, ensonegar Val). || Ex: La nena va a estudi ensorniada, al matí. A -No dormies? B -Estava mig ensorniada.

ENSORRAR-SE 1 construcció, enfonsar-se Baixar el sostre d’un edifici. | SIN: Caure, enfonsar-se, esfondrar-se, esllavissar-se, (afonar, enfonar, assolar Val). || Ex: La barraca de la vinya s’ha ensorrat. El pis s’ensorra. La paret s’ha afonat (Val). Els obrers començaran demà a assolar la casa (Val). 2 persona, plorar, trist Entrar, una persona, en un estat de gran tristesa. | SIN: Emmigranyar-se, desmoralitzar-se, abatre’s, deprimir-se. || Ex: Quan la vaig a veure a l’hospital, de vegades s’ensorra (es posa a plorar). Després de la mort del fill s’ensorrà.

ENSOTA avall, direcció, sota (p) En direcció cap avall. | SIN: Avall. || Ex: A -No trobo la corbata, en aquest calaix. B -Posa la mà ensota (més avall).

ENSULFATAR agricultura, mullar, plaga, planta (*) Tirar sulfat a les plantes (Men). | SIN: Ruixar, sulfatar (Val). || Ex: Fa quinze dies que vàrem ensulfatar les vinyes i ja hi ha míldiu (es diu “mildeu” a Ca; també a Val).

ENSUMAR agradable, feina, molestar, olorar, respirar Olorar una cosa, agafant aire amb el nas (Men-Mall). | SIN: Flairar; aspirar, olorar (Val). || Ex: Per anar a caçar tòfones s’ha de dur un gos; ell va ensumant i ja t’ho diu allà on són. N’estem tips, d’aquesta granja; tot el dia hem d’ensumar la mateixa olor. És agradable ensumar aquest perfum. Després de l’accident ensumàrem l’olor de benzina (Mall).

ENSURT espant, por Por que hom agafa tot d’un cop. | SIN: Esglai, espant, astorament, esfereïment, (sortit, extrem, feredat Val), retgiró (Men). || Ex: Quin ensurt, quan el terra es va posar a tremolar! Quina feredat vaig passar en els bous del teu poble (Val). No deixes el gos solt per l’escala, que pega sortits als veïns (Val). Quin extrem faràs, si toques la cafetera! (crema Val).

ENTABANAR 81 convèncer, enganyar, molestar, ximple Enganyar amb falses promeses (entabanar també vol dir marejar; a més es diu entabanat-ada com a sinònim de beneit Mall) (Men-Mall). | SIN: Ensarronar, (marejar, engalipar, enredar Val), embaumar (Men). || Ex: Si voleu comprar un cotxe nou, demaneu el parer d’un mecànic; no us deixeu entabanar per la propaganda. No canviïs pas de feina, no et deixis entabanar per en Cosme. El seu xicot l’entabana perquè deixi la feina (i no sabrà què fer després). Fa una pudor que entabana (Mall). Mira que ho és entabanat aquest nin! (Mall).

ENTAFORAR amagar, col·locar, desar, ficar, guardar, omplir Ficar o ficar-se quelcom en un lloc on és difícil de trobar o que ja és força ple (entafonar** a Am i entafonyar* a Ca) (Mall). | SIN: Posar, ficar, (amagar, entafonar, clavar, embotir Val), enfonyar (Men). || Ex: No sé pas on entaforar-les, tantes mantes! Tenia el sabó entaforat entre la roba i no el trobava. Se’ns va entaforar una rata a la cuina i vaig haver de desmuntar la cuina elèctrica. A -On la posarem aquesta roba? B -Mira, de moment, l’entaforarem a l’armari de dalt. No sé com pots clavar tant de roba en la maleta (Val).

ENTALAIAR notar, veure (*) (d) Fixar-se en una cosa, notar-la (a Ca es diu més entaliar**). | SIN: Adonar-se, veure, guipar, atalaiar (Men). || Ex: A -Fa tres mesos que tenim la porta pintada de marró. B -Encara no me n’havia entalaiat. La Teresa s’entalaia de mi i s’amaga (quan em veu). Sort que me’n vaig entalaiar a temps, que la pintura no era bona. La policia ha guipat els lladres abans que entraren a la quadra (Val).

ENTAQUINADA abusar, aversió, excés, menjar, salut, venjar-se (**) (p) (d) Excés de menjar al ventre i, per ext., d’altres coses. | SIN: Raconada, ataquinada, (tap o ‘tapó’, parada Val). || Ex: A -Fa dies que no vaig de ventre. B -Deus tenir una entaquinada. L’any passat vàrem tenir qüestions amb en Dionís, a la fàbrica, i ara ha sortit l’entaquinada (l’odi que ha anat acumulant; hi ha hagut una venjança).

ENTATXONAR atapeir, embotir, omplir, pitjar Posar una cosa dins d’una altra, emplenant-la completament (Men). | SIN: Atapeir, serrar, prémer, comprimir, (embotir, atapir Val). || Ex: Quan es fan botifarres, la carn s’entatxona dintre el budell.

ENTAULAR 82 àpat, menjar, seure Posar-se a taula per començar un àpat (Men). | SIN: Asseure’s a taula, seure a taula o en taula (Val). || Ex: A les tres encara els he trobats entaulats (encara dinaven).

ENTELAR capsa, confús, fred, refredat, salut, superfície, vista Fer-se un tel en una superfície (Val-Men-Mall). | SIN: Glaçar, velar, enllorar. || Ex: Duus els vidres del cotxe entelats. Que estàs refredat? Tens els ulls entelats.

ENTENDRE 1 afrontar, amenaçar, entendre, por Copsar el sentit de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Capir, comprendre. || Ex: Ell ja s’entenia, però jo no (no s’explicava bé; sabia coses que jo no coneixia). Jo poc els entenc, els terroristes. Diu que es troba bé perquè no vol anar al metge, l’has d’entendre! Si no vols que festegi, ho faré igual, m’entens! (tant li fa que diguis com que no diguis). 2 dissimular, entendre, notar (**) No entendre-s’hi: fer veure que hom no ha entès una indirecta (també es diu entendre-s’hi i a Val entendre-ho) (Val-Men). | SIN: No fer-ne cas, fer el beneit, fer l’orni, fer el desentès, fer-se el llonguis (Val). || Ex: En Simó li ha tirat una indirecta, però no s’hi ha entès. No li vàrem pas dir que no vingués, però amb el paper que li vaig fer, ja s’hi va entendre. Sort que t’hi has entès (li han insinuat que volien estar sols) (ho ha entès Val). Que buide l’era de llenya, i si es fa el llonguis, el denuncieu (Val) 3 decidir, entendre, expressar, tracte Parlar per posar-se d’acord (Val-Men-Mall). | SIN: Acordar-se, avenir-se, quedar, tractar. || Ex: No t’ho vull pas cobrar, ja s’entendran les dones. Entén-te amb la Maria (per saber si heu de portar canelons o no). 83 4 amistat, avenir-se, relació Tenir una bona relació (Val-Men-Mall). | SIN: Congeniar, compenetrar-se, avenir-se. || Ex: Els jugadors, entre ells, no s’entenen. 5 anomenar, malnom Acceptar, algú, que li diguin un nom o un sobrenom que no és el seu (Val). | SIN: Admetre un sobrenom. || Ex: Es diu Eduard, però per Trenta també s’hi entén. 6 criticar, relació, sexe Tenir, dues persones que no són matrimoni, relacions sexuals. (Val-Men-Mall). | SIN: Amistançar-se, cohabitar. || Ex: Fan córrer que en Berenguer i la teva noia s’entenen. 7 considerar, pensar Pensar que una cosa s’ha de fer d’una manera concreta (Val-Men-Mall). | SIN: Opinar, creure, considerar, judicar. || Ex: A –Per què treballes, si l’amo no hi és? B –Jo entenc que em paguen per treballar. Vaig entendre que ho havia de fer així (Mall).

ENTENEDOR -A clar, fàcil Que s’entén sense haver de fer gaire esforç (Val-Men-Mall). | SIN: Clar, comprensible, intel·ligible, accessible. || Ex: Aquestes poesies són molt entenedores.

ENTENIMENTAT -ADA formal, intel·ligent, persona, seny, trempat Persona assenyada, que té un comportament equilibrat (Men-Mall). | SIN: Seriós, judiciós, sensat, trempat, (assentat, de trellat Val). || Ex: És molt entenimentat aquest nen; com s’explica! Amb en Froilà; s’hi pot parlar, però amb la seva germana no: no és gaire entenimentada (és poc espavilada). Jaume és molt assentat, però el seu germanet és un destrellatat (Val).

ENTER 84 completament, producte, sencer Que no li manca res (entir* a Ca). | SIN: Íntegre, complet, sencer (Men). || Ex: Es va menjar una barra de torrons tota entera. Quan compris pollastres, compra’ls enters.

ENTERANYINAR núvol, tapar, temps Tapar-se el cel amb núvols prims que deixen passar el sol (Val-Men-Mall). | SIN: Tapar-se, enlleganyar-se, ennuvolar-se, fer-se núvol (Val). || Ex: Al matí feia un dia molt clar, però ara es comença a enteranyinar. El cel és un xic enteranyinat, però encara hi ha sol.

ENTERBOLIR 1 aigua, brut, embrutar Esdevenir bruta una aigua clara (Val-Men-Mall). | SIN: Embrutar. || Ex: L’aigua d’aquesta bassa no és pas bruta, però remenant la sorra s’enterboleix. 2 cap, fatigar (p) Quedar amb el cap cansat, espès (Men). | SIN: Esbaltir, encaparrar, fatigar, entabuixar (Val). || Ex: Deixeu-la per demà, la feina de l’ordinador, fa massa que hi treballeu i teniu el cap enterbolit.

ENTERC -A obstinat, persona Persona que sempre vol fer passar la seva (Val). | SIN: Tossut, de mal ferrar, obstinat, cabut (Val), caparrut (Men). || Ex: Aquesta nena sempre fa el que vol ella: és enterca! -Salt-

ENTERCAT -ADA 85 encantat, gandul, indecís, inepte, persona (**) (d) Persona poc decidida, que no es mou ni es mena, no pren decisions. | SIN: Encantat, aturat, enfavat, tòtil, (passiu, parat, panoli, bovera, fleuma, pansit, butxaques Val). || Ex: Quan els veus tan entercats, m’amoïnen (estem carregats de feina i ells no fan res). Estàs fet un butxaques! (passiu). Quin bovera! Tots l’enganyen (Val).

ENTERRAR 1 enterrar, vell, viure Viure, sovint inesperadament, una persona, més anys que unes altres (Val-Men-Mall). | SIN: Soterrar (Val). || Ex: La Roseta, em penso que vindrà molt vella; encara els enterrarà tots! 2 caràcter, mania, morir, patiment (**) T’enterraran! (hom ho diu a algú que pateix molt) (Men-Mall). | SIN: Et moriràs!, et mataran a pessics! || Ex: No hi pensis que el teu noi ha quedat sense feina; si no t’ho agafes bé, t’enterraran! Si les coses no li van pas més bé, l’enterraran. 3 construcció, despendre, diners, excés, invertir (**) Esmerçar molts més diners dels que realment fan falta en unes obres (Val-Men). | SIN: Fondre, dissipar, prodigar, despecegar, no mirar prim, colgar (Val). || Ex: Hi enterren molts diners, en aquesta casa (p.e. fan les parets gruixudes i de pedra picada). Els diners que guanya en la fàbrica, els colga comprant horts (Val).

ENTERROSSAR agricultura, planta, tapar Abrigar una planta amb terra. | SIN: Enterrar, colgar, tapar, cobrir. || Ex: Aquesta classe de cebes, quan es planten, no s’han pas de tapar gaire; una mica enterrossades i prou.

ENTERTERIT -IDA balb, contreure’s, enfredorit, fred, tremolós (**) (d) Que tremola de fred. | SIN: Arrodit, enfredorit, enrederat, balb, gelat (Val). || Ex: He anat a podar i he quedat enterterit de fred.

ENTESOS acord, bé expressió (**) Interj. amb què hom indica que accepta unes condicions o un encàrrec (Men-Mall). | SIN: D’acord, molt bé, bo! (Val). || Ex: A -A Santa Coloma, hi hauries d’anar tu. B -Entesos! C -Quan sigui hora, desperteu-nos, si us plau. D -Entesos! Jo hi vaig i tu quedes aquí, entesos? (Mall)

ENTIMAR 86 convèncer, enganyar (**) (p) (d) Convèncer a algú perquè faci quelcom. || Ex: En aquell poble només hi queden quatre joves entimats pels vells (també es diu intimats**).

ENTIROLAMENT alegria (**) (d) Satisfacció molt gran. | SIN: Il·lusió, alegria, comboi (Val). || Ex: A can Pau, quin entirolament per aquesta criatura! (n’estan enamorats tots). A -Demà comencen les festes de Sollana! B -Quin comboi! (Val)

ENTIROLAT -ADA 1 afalagar, alegria, estufar-se (**) (p) (d) Que està molt content. | SIN: Estufat, satisfet, envanit, (pagat, cregut, vanitós Val). || Ex: Ha marxat entirolada, la Sabina (li han dit que el seu noi és molt trempat). Està molt pagat de les notes del seu fill (Val). 2 arranjar, vestir (*) Molt mudat. | SIN: Ben quillat, empolainat, endiumenjat, enflocat (Val), molt arranjat (Men). || Ex: En Néstor anava molt entirolat cap a missa.

ENTONAT -ADA orgullós, persona Que es considera més important que els altres (Men). | SIN: Presumit, orgullós, arrogant, docte (Val). || Ex: Aquesta noia és molt entonada: amb prou feines em diu res. No puc suportar un periodista tan docte (Val).

ENTORNAR-SE 87 1 contreure’s, disminuir, mida, roba Fer-se més petita la roba (a Ca hom ho diu també de la carn) (Men). | SIN: Minvar, encongir-se, embeure’s, entrar-se’n (Val). || Ex: Les samarretes, si les rentes, s’entornen. La vedella, quan la cous, s’entorna molt. La roba de cotó se n’entra (Val). Ens fem vells i ens n’entrem (Val). 2 anar, retirar, retrocedir (*) (d) Anar-se’n d’un lloc (Men). | SIN: Tornar, recular, retrocedir, tornar endarrere. || Ex: La porta era tancada i me’n vaig entornar. Ja us en podeu entornar, que avui no farem classe. 3 endur-se, refusar (*) (d) Retirar-se, una persona, d’un lloc, amb alguna cosa que no li han volgut acceptar. | SIN: Tornar, dur, emportar-se (Val). || Ex: Aquests cigars, ja te’ls pots entornar perquè no fumo. Vaig portar els rebuts al banc, i me’ls vaig haver d’entornar (no me’ls van pagar).

ENTORTOLLIGAR cargolar, entortolligar, joc, lligar Cargolar una cosa tot al voltant d’una altra. | SIN: Enrotllar, (entortillar, entortellar Val), embolicar (Men-Mall). || Ex: La nena ha entortolligat el fil a la pota de la cadira. Amb el vent, la roba estesa ha quedat entortolligada al filferro. La porta de la cort dels porcs és entortolligada amb un cordill (lligada). Tots dos jugadors han caigut, amb les cames entortolligades. No m’engronses fort, que s’entortillen els fils de l’engronsadora (Val).

ENTOVIR construcció, humitat, reblanir, tou (*) (p) Esdevenir més tou (Val). | SIN: Reblanir, remollir, ablanir (Val), estovar (Men). || Ex: Amb les humitats, la paret del menjador s’ha entovit.

ENTRADA 88 cabells, defecte, elegància, tros Cadascun dels claps, al capdamunt del front, on manquen els cabells (Val-Men-Mall). | SIN: Entrament. || Ex: Jo, de petit, ja les tenia, aquestes entrades.

ENTRANT amic, amistat, relació Persona que té franquesa i bona relació amb una família; que sovint va a casa d’ells. | SIN: Amic, que té entrada (Val). || Ex: Jo hi era molt entrant, a can Narcís. Jo tinc molta entrada en ta casa (Val).

ENTRAPAR caminar, caure, entrebancar, forat, moviment Ficar el peu en un clot de terra o en un forat, algú, mentre camina. | SIN: Entrebancar, ensopegar, entropessar (Val),tropissar (Men). || Ex: Un forat hi ha al carrer, i encara m’hi he anat a entrapar! La moneda es va entrapar (va caure per un forat estret). Enceneu els llums, que jo entropesse amb els mobles (Val).

ENTRAR 1 agricultura, comprar, ficar, gastar Posar o posar-se coses cap a dins d’un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Ficar, introduir. || Ex: M’hi ha entrat sorra, a les orelles. Demà entrarem herba (del camp a la pallissa). A casa mai no n’havien entrat, de bombons (no en compràvem). 2 caber, entrar, gran, lloc Ésser prou gran un espai (Val-Men). | SIN: Caber, passar. || Ex: Jo no hi entro, en aquest cotxe. El sofà no ens entrarà, per aquesta finestra. 89 3 entrar, joc, moviment, tapar Acostar-se, un jugador, a un contrari per prendre-li la pilota (Val-Men-Mall). | SIN: Interceptar, barrar el pas. || Ex: Un defensa entra en Gerard, però no li pot prendre la pilota. 4 acceptar, ensenyar, entendre, pensar Copsar, algú, el sentit de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Comprendre, entendre, capir. || Ex: Aquesta lliçó, l’he explicada tres vegades i encara no hi entren. Si el teu germà hi entrés, hi hauria molt de guanyat (si veiés que ens convé vendre la vinya).

ENTRAVESSAR 1 camí, capgirar, entregirar, vehicle Girar un objecte uns noranta graus (Val-Men-Mall). | SIN: Voltar, entregirar. || Ex: Amb el gel, el cotxe se’m va entravessar a la carretera. 2 aversió, avorrir, odiar Detestar a algú per alguna cosa que no ens agrada d’ell (Val-Men-Mall). | SIN: No poder veure, avorrir, no poder sofrir, tenir aversió. || Ex: En Maurici, el tinc entravessat.

ENTRE 90 combinar, entre, junts, pagar, total Considerant la suma de coses o el resultat de combinar alguns fets (Val-Men-Mall). | SIN: Ajuntant, unint, aplegant. || Ex: Entre la pluja i el trànsit vaig fer tard. Entre els llibres, la bossa nova i el xandall he pagat més de cinc-cents euros. Entre ella i jo, ho pagarem.

ENTREBANC camí, dificultat, feina, negoci, nosa Dificultat que retarda una acció o una iniciativa (Val-Men-Mall). | SIN: Obstacle, contrarietat, dificultat, impediment, (problema, emperò Val), endèries (Men). || Ex: Quan volíem obrir el restaurant només trobàvem entrebancs. A -El noi no arriba. B -Deu tenir algun entrebanc a la carretera. No deixeu entrebancs (coses enmig del pas). Aquest altaveu és un entrebanc (fa nosa). Em posaren molts d’emperons, però malgrat tot, vaig aconseguir la faena (Val).

ENTREBANCADOR emprenyador, molestar, perill (*) Que se sol posar al mig del pas i pot fer caure (Val). | SIN: Perillós, emprenyador. || Ex: És entrebancador el vostre gos, sempre es posa entre cames.

ENTREBANCAR 1 antipàtic, despistat, entrebancar, topar, trobar Xocar amb una cosa o passar-hi molt a prop (Val-Men). | SIN: Topar, ensopegar, entropessar (Val), travelar (Mall). || Ex: Amb l’Antònia, t’hi entrebanques i no et diu res. S’entrebancava amb l’ampolla i no la veia (la cercava). 2 complicar, dificultat, entrebancar, inconvenient Posar impediments; no deixar fer les coses (Val). | SIN: Impedir, impossibilitar, lligar les mans, obstaculitzar, fer la cameta (Val). || Ex: A l’hora de donar permisos, els ajuntaments no haurien d’entrebancar. 3 abundor, molestar, quantitat (**) Haver-hi una gran abundor d’una cosa, fins al punt que arriba a incomodar. | SIN: Molestar, sobreabundar, pul·lular. || Ex: Quan jo era jove, a Castelló d’Empúries, les mosques t’entrebancaven. Fa dos anys, la gent t’entrebancava a Roses, i ara es passa bé. 91 4 desfavorir, molestar, nosa, relació, trànsit (**) Portar maldecaps a algú. | SIN: Molestar, empipar, amoïnar, marejar, atabalar. || Ex: A -N’està molt, l’àvia, del seu gendre. B -Perquè no l’entrebanca gaire (la deixa fer). Us va entrebancar gaire l’operari del telèfon? (importunar). A -Ara viuen a cals sogres. B -Encara s’entrebancaran (es faran nosa). Aquest pas a nivell entrebanca tot Figueres (fa anar malament el trànsit). Ca -C -El dia 15 anem a Alacant. D -Que no us entrebanqui l’avi (està molt malalt).

ENTRECUIXAR barrejar, col·locar, creuar, joc, posició Col·locar, dues persones que estan davant per davant, una cama d’una dins les cames de l’altra (Val). | SIN: Posar les cames bé. || Ex: El tren anava molt ple i ens hem posat entrecuixats. El jovent d’ara ballen eixancarrats, no saben entrecuixar. Ca -Els dos jugadors es varen entrecuixar i van caure.

ENTREGIRAR entortolligar, entregirar, inclinar-se, moure Moure una cosa cap a un costat; posar-la que no sigui recta (Men-Mall). | SIN: Torçar, entravessar, inclinar, posar de biaix. || Ex: Has deixat el cotxe entregirat, potser els altres no podran passar. Portes una mitja entregirada. T’hem d’arrencar dos ullals perquè les dents et quedarien entregirades (les que surten ara; tortes Val).

ENTREMIG 1 enmig, lloc Posat entre dues o més coses; al mig d’elles (Val-Men-Mall). || Ex: Entremig de l’armari i la paret, es posa molta brutícia. Entremig del guix i la cama em varen ficar una mitja. 2 mitjania, preu, qualitat (**) Ni dels més bons (o cars, trempats, etc.) ni dels més dolents (Men). | SIN: Mitjania, mitjà, intermedi, dels que n’hi ha més. || Ex: No has pas comprat un cotxe dels més cars; és un entremig. No t’hi gastis pas cent euros en un jersei, compra’n un d’entremig. És molt bon jugador per al Figueres; ara, al València seria un entremig (ni bo ni dolent).

ENTREMOLIT -IDA 92 contreure’s, enfredorit, fred, tremolós (**) (d) Que tremola. | SIN: Tremolós, trèmul. || Ex: Vàrem arribar a la taverna entremolits de fred.

ENTREPARENT-A família, relació Persona que té una relació de família amb una altra; que és parenta d’algú amb qui l’altra també està emparentada. | SIN: Parent d’un parent, que és entre família, (mig parent, parent de lluny, dels que es rebolca un burro i no t’arriba la pols Val). || Ex: En Llucià és un entreparent meu.

ENTRESUAR corrent, salut, suar Començar de suar; fer-ho un xic (Val-Men-Mall). | SIN: Arrencar la suor, transpirar. || Ex: Està entresuada la nena; potser té febre. Si estàs entresuat no t’estiguis pas al pas de la porta (hi ha corrent d’aire).

ENTRETANT ara, mentrestant, temps Fins que s’acabi una feina o passi una temporada (Val). | SIN: En aquest endemig, de moment, mentrimentres (Val), mentrestant (Val-Men-Mall). || Ex: A -Avui no soparem fins a les vuit. B -Entretant passarem gana. El cotxe ja és vell, però entretant els nois se n’aprofiten. Les nenes miraven una pel·lícula i jo, entretant, llegia el diari.

ENTRETENIMENT 1 diversió Activitat que es fa per distreure, per fer passar bé l’estona (Val-Men-Mall). | SIN: Passatemps, distracció, esbarjo, deport –ja des de l’època medieval- (Val). || Ex: Cosir és el meu entreteniment. 2 menjar, poc, quantitat (**) Menjada lleugera. | SIN: Bocada, bocí, mos (Val). || Ex: La mainada han d’esmorzar bé, i si a les onze volen prendre un entreteniment, que ho facin (p.e. una taronja).

ENTRETENIR 93 1 diversió, jugar Esbargir-se fent una feina o un joc (Val-Men-Mall). | SIN: Esplaiar-se, distreure’s. || Ex: L’hort, el tinc per entretenir-me. Amb poca cosa s’entretenen aquesta mainada. 2 abusar, casar, feina, joc, temps Perdre el temps o fer-lo perdre a una altra persona (Val-Men-Mall). | SIN: Torbar-se, distreure’s. || Ex: No t’entretinguis amb el dibuix; fes primer les restes! Has entretingut dos anys aquesta noia? Ara t’hi cases! En Bru juga bé, però entreté massa la pilota. 3 esperar, menjar, poc, quantitat Entretenir la gana: menjar quelcom per esperar l’hora de l’àpat (Val-Men-Mall). || Ex: Aquests quatre cacauets són per entretenir la gana. 4 invertir, temps, treballarEsmerçar molt de temps en fer una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Passar, invertir (temps). || Ex: Haig de corregir seixanta redaccions, però no m’entretindré pas a llegir-les totes.

ENTRETINGUT -UDA 1 feina, lent, prostituta, temps Feina que s’ha d’anar fent a poc a poc (a Mall, en femení, vol dir senyora de moral dubtosa) (Val-Men). | SIN: Durador, lent. || Ex: Les cireres són entretingudes de collir. Fer puntes és una feina entretinguda. 2 ample, moda, roba (**) (p) Hom ho diu de la roba quan es porta ampla, fent plecs o bosses. | SIN: Ample, folgat, balder, gran. || Ex: Aquest any es porten entretinguts, els jerseis.

ENTRIFELL 94 aparell, nosa, trast, vell (**) (p) (d) Cosa vella, que fa nosa. | SIN: Andròmina, entriquell, trast –o “trasto”-. || Ex: Tenen l’entrada plena d’entrifells.

ENTRIPUSSAR animal, salut, ventre Tenir, una persona o un animal, la panxa massa grossa. | SIN: Empatxonar. || Ex: El conill està entripussat; em penso que es morirà.

ENVEJAR desitjar, edifici Tenir ganes de posseir una cosa (a Mall són més conegudes les formes tenir enveja o fer enveja) (Val-Men-Mall). | SIN: Desitjar, voler, cobejar. || Ex: És un local molt bonic; n’hi ha molts que l’envegen (que el volen llogar). Feia temps que l’envejava un pis al centre.

ENVEJOLAR 1 desitjar, patiment (**) (p) Agafar gelosia. | SIN: Envejar, tenir enveja, engelosir-se, corsecar-se, prendre zels (Val). || Ex: Si jo passejo el nen, l’àvia se n’envejola (vol que estiguin per ella). Quan va nàixer el xiquet, el gos li va prendre zels (Val) 2 agradar, desitjar, nen (**) (p) Estar enamorat d’una cosa; agradar molt. | SIN: Envejar, desitjar, voler, sospirar per, encapritxar-se (Val). || Ex: La nena està envejolada del piano; per Reis li’n comprarem un.

ENVERINAR 95 burxar, dolent, empitjorar, expressar, malestar, molestar Parlar d’una cosa que pot produir malestar; aixecar el vesper (Val-Men-Mall). | SIN: Molestar, punxar, burxar, agullonar. || Ex: No li’n parlis pas, del comportament del seu noi, que enverinaries la cosa.

ENVESTIR 1 escometre, expressar, insociable, relació, trobar Anar a trobar a una persona per demanar-li quelcom; parlar-hi de tu a tu (Men-Mall). | SIN: Escometre, parlar, anar a l’encontre. || Ex: Vaig envestir en Sergi, sortint de missa, i li vaig demanar els diners. Té quaranta anys, i envestir una dona, li fa ànsia (no gosa). 2 començar, construir, diners, negoci Emprendre un negoci o una tasca (Mall). | SIN: Començar, fer, abordar, atacar, embolicar-se amb. || Ex: Per envestir un bloc de cinc-cents pisos, s’ha de tenir molt de capital.

ENVIAR 1 engolir, menjar, pressa, salut Menjar coses sense mastegar-les (Men-Mall). | SIN: Empassar, deglutir, engolir (Val). || Ex: No te l’has pas d’enviar, el pinyol de les cireres! A -Va, que tenim pressa! B -Espereu, no em puc pas enviar el gelat! 2 estudiar, orientar, portar Fer anar, a algú, a un lloc (Men-Mall). | SIN: Portar, dur. || Ex: No la vaig pas enviar a la universitat perquè acabés fent aquesta feina. -TV3-

ENVIDRIAR 96 coure, endurir, menjar Quedar dur, un aliment, quan s’està coent o per una altra causa. | SIN: Empedreir, endurir, empedrir (Val). || Ex: Aquestes mongetes, si les tires quan no bull l’aigua, queden envidriades (costen més de coure i no queden prou bé). Els cigrons, si es destapa l’olla, queden envidriats.

ENVISTAR cercar, enamorat, lligar, mirar, relacionar-se, trobar (*) Anar, esp. un noi o una noia joves, a mirar si veuen persones de l’altre sexe que els agradin, o a parlar-hi si es presenta l’ocasió. | SIN: Ullar, lligar, parlar. || Ex: Hi ha molts vailets a la plaça; aneu-hi que us envistareu una miqueta. Aquell noi els agrada i cada dia van a envistar (a mirar si el troben).

ENVOLTAR amic, encerclar, terreny Posar-se o trobar-se, algú o alguna cosa, encerclant-ne una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Encerclar, rotllar, rodejar (Val). || Ex: El dia del seu sant, tots l’envoltaven. Els terrenys que envolten el mas no són gaire bons.

ENXARINAR enutjar-se, molestar (*) Tenir o agafar una forta empipada. | SIN: Enfurismar, enrabiar, enutjar. || Ex: Nena, despara la taula, si l’àvia t’ho ha dit: no la facis pas enxarinar! La Roser, al vespre, encara estava enxarinada (l’havien suspesa de l’examen de conduir).

ENXARPAR agafar, dolenteria, fet, sorprendre, trobar Trobar a algú quan està fent quelcom que no ha de fer (també eixarpar** a Ca i a Am). | SIN: Arreplegar, (agarrar, enxampar, alicatar Val). || Ex: La nena els agafa cèntims del calaix, ja l’han enxarpada dues vegades. El director s’entenia amb una veïna, però els van ben enxarpar! Sempre conduïa sense permís, però al remat el va alicatar la policia (Val).

ENXIXAT -ADA malament, salut (**) (d) Estar enxixat: no trobar-se gaire bé. | SIN: Estar pioc, pansit; trobar-se malament, (pansit, malús Val). || Ex: Avui estic enxixat, me n’aniré a casa a seure al sofà. Estic malús des de fa uns dies (Val).

ENXUBAT -ADA 97 calor, lloc, tancat, ventilació Lloc clos i calorós on no hi passa gens d’aire. | SIN: Tancat, encubat, enforfoguit (Val). || Ex: La plaça del Remei és enxubada. Dorm en una habitació tota enforfoguida, sense finestres (Val).

EQUIPAR comprar, proveir, roba, vestir Comprar roba, sabates i altres coses a una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Proveir, fornir. || Ex: Hem vingut a Figueres a equipar el nen.

EQUIVOCACIÓ decisió, equivocació, imprudència, ximpleria Decisió desencertada (Val-Men-Mall). | SIN: Error, errada, disbarat, desencert, erro (Val). || Ex: És una equivocació, comprar amb tarjeta; compres sense mirar prim (sense control). Quin erro, haver apostat per l’equip de Sollana! (Val).

EQUIVOCAR decisió, equivocar-se, fallar Anar errat, algú, quan fa un determini (Val-Men-Mall). | SIN: Malencertar, (errar, fer porra Val). || Ex: Em varen oferir una feina a la costa i no la vaig acceptar: la vaig equivocar! Aquell dia la vaig errar (Val). Per què li has dit que no comprés més pa? Ara sí que l’has feta porra! (Val)

ERRAR equivocar-se, fallar Confondre les coses; no dir-les bé o no fer-les tal com cal (Val-Men-Mall). | SIN: Equivocar, fallar, caure en error, enganyar-se (Val). || Ex: Si no m’erro, érem quaranta a sopar. No crec que m’enganye si et dic que no aprovaràs el curs (Val).

ERUGA dolent, persona (**) (d) Persona dolenta, que té mal fons. | SIN: Mala persona, malvat, harpia, penyora (Val). || Ex: Aquella, la veig una eruga. Quina penyora és la teva mare! (Val).

ESBANDIDA acomiadar, canviar, feina, fracassar, fugida, malestar, quantitat (**) Quantitat important de persones que deixen una cosa o que són fetes fora d’un lloc (Men). | SIN: Fugida, escombrada, (escabetxada, neteja Val). || Ex: Aquest any, a les proves de selectivitat, hi ha hagut una esbandida d’estudiants (n’han suspesos molts). A Anglaterra hi ha una esbandida de mestres que canvien de feina. El nou director és molt estricte. Quan mane, veuràs quina neteja farà (de personal que anirà al carrer Val).

ESBANDIR 98 1 aclarir, aigua, cuina, netejar, roba Tirar o posar aigua a la roba o en una altra cosa rentada, a fi de llevar-ne el sabó (també esbaldir a Am) (a València, llavar és amb sabó, i rentar és només amb aigua) (Men). | SIN: Passar aigua, (aclarir, rentar Val), passar (Mall). || Ex: Jo rento els plats i la nena els esbandeix. Deixa’m anar a esbaldir la roba. Repartim-nos la feina: jo llavaré i tu rentaràs (Val). Renta’t les mans! (és posar-les uns segons només sota l’aixeta; Val). Ara he de passar la roba (o els plats) (Mall). 2 acabar, despendre, diners, feina (**) Acabar la feina, els diners (algú que els rebenta) o una altra cosa (Men). | SIN: Malgastar, acabar, malbaratar, (balafiar, desprendre Val). || Ex: De la casa, en va cobrar una picossada de diners, però els va esbandir aviat (cremar Val). La feina que queda, l’esbandirem en una setmana. L’hivern ja és força esbandit (som a mig febrer) (vençut, passat Val). Ca La melmelada que vaig comprar ahir ja és esbandida (ja no n’hi ha). No balafies els diners, que no en guanyes tants! (Val). 3 acabar, córrer, feina, visitar (**) Fer una feina de pressa, a corre-cuita. | SIN: Córrer, acabar, visitar. || Ex: Aquest metge, en mitja hora, n’esbandeix vint o vint-i-cinc (fa aquestes visites). 4 acomiadar, feina (**) Treure de la feina. | SIN: Despatxar, acomiadar, donar comiat, (tirar al carrer, deixar al carrer Val). || Ex: En Pau de la Creu malparlava dels amos i, ara, l’han esbandit de la feina. Tan llarg que era per a la faena, i ara l'han deixat al carrer (Val). 5 aclarir, aprovar, canviar, ensenyament, treure (**) Fer plegar, a algú, de fer una tasca. | SIN: Deixar per bé, donar d’alta. || Ex: D’aquests alumnes que es queden cada dia a fer càlcul, n’esbandirem algun (n’hi ha que ja en saben prou). 6 aclarir, núvol, temps (**) Quedar el cel sense núvols. | SIN: Asserenar, esclarir, (arrasar, escampar, fer-se ras Val), aclarir (Men-Mall). || Ex: Avui hi ha un cel esbandit. Si arrasa, anirem a la mar (Val).

ESBARDELLAR 99 accident, deteriorar, fruit, obrir, porta, salut, trencar Quedar ben obert, quelcom, de resultes de la humitat, del seu estat de maduresa o d’una patacada (esbadellar és obrir completament una porta o una finestra Men). | SIN: Badar, obrir (Val). || Ex: Aquest any ha plogut massa i les cireres s’han esbardellat. Les síndries, de tan madures, s’esbardellen. No caiguis del cirerer que t’esbardellaràs el cap! Se n’ha anat i ho ha deixat tot esbadellat (Men).

ESBARDUFIR cridar, escometre, ofendre, retreure (**) Escometre a algú amb crits i injúries (també esbardufar* a Co i a Ca). | SIN: Escridassar, insultar, dir-ne quatre de fresques, (dir de tot, mamprendre, embotinar Val). || Ex: Quan vaig dir que la pedagogia no m’interessava, em varen esbardufir tots. En Lleó i la seva dona em varen venir a esbardufir a l’escala de casa perquè els havia suspès el nen. Encara se’n recorda i quan em veu m’embotina (em retrau alguna història passada Val).

ESBARGIR 1 diversió, núvol, temps Passar el temps agradablement (no és gaire freqüent, tret del sentit meteorològic d’escampar Val) (Men). | SIN: Distreure’s, esplaiar-se, entretenir-se, xalar-se, solaçar-se, (escampar el poll Val). || Ex: Avui he estudiat massa; aniré a la plaça a esbargir-me. El pare té l’hort per esbargir-se. S’han esbargit els núvols (Val). A -On ha anat el fill? B -Se n’ha anat a escampar el poll amb els amics (Val). 2 apartar, escampar, núvol, temps, treure (*) Escampar les coses o treure-les d’allà on són (Men). | SIN: Dispersar, disseminar, espargir, fer fora, anar-se’n (Val), (escampar, despargir Mall). || Ex: Els núvols s’han esbargit: farà bon temps. Esbargiu aquestes criatures, que l’avi no pot dormir (feu-les marxar). Am -Aquest tractorat de fems, l’esbargirem pel camp (l’escamparem a Val). ...la devota gent es despargia cap a la pròpia llar, cap a les terres baixes (L. Riber, que fa servir “despergir” Mall).

ESBARJO lloc, perill, protecció, terreny (*) (d) Espai gran, descobert, lliure i força net (també sentim esbarge** a Ca). | SIN: Espai, corredor net. || Ex: A –El foc ha cremat tres o quatre torres. B –Jo, si tingués una casa d’aquestes hi faria un esbarjo (tindria una zona de cinquanta metres, tot voltant, sense arbres ni plantes).

ESBARRIAGALLINERS caràcter, cerca-renous, emprenyador, molèstia, nosa, persona (**) (d) Persona que, quan s’encarrega d’alguna cosa, la fa anar malament, per raó del seu tarannà embullador. | SIN: Esgarriacries. || Ex: D’ençà que ha entrat en Valerià, mitja junta ha plegat; es fica en tot: és un esbarriagalliners.

ESBARRIAR 100 desordenar, deteriorar, escampar Posar, a diferents llocs, les coses que s’han de fer servir; quedar disseminades les persones o els estris. | SIN: Sembrar, dispersar, espargir, escampar (Val). || Ex: No deixeu els llibres aquí esbarriats. Hi ha molta gent a l’aplec de Cogolls, però són esbarriats (fan grups separats). El vent m’ha esbarriat el pessebre (malmès).

ESBATANAR habitatge, obertura, obrir, porta Deixar una porta o una finestra ben obertes (hem sentit esventar** amb el mateix sentit a Am). | SIN: Obrir, obrir de bat a bat, esbalandrar, esbadellar (Men). || Ex: He deixat el pis ben esbatanat (tot obert).

ESBATUSSAR barallar-se, cop, lluitar, picar Lluitar dues persones a patacades (Val-Men). | SIN: Batre’s, barallar-se. || Ex: Aquells dos es van ben esbatussar al camp de futbol. Si en Mansuet et torna a picar, jo l’esbatussaré! (el pare ho diu al fill).

ESBERLA esquerda, ferida, forat, salut, tall (*) Forat o obertura de forma llarga i estreta en una superfície (Val-Men). | SIN: Escletxa, fissura, fenedura, clivella, tall, badall (Val), clivell (Val-Mall), encletxa (Mall). || Ex: En Julià duia una esberla a la cama (havia caigut).

ESBERLAR deteriorar, fruit, obrir, roba, trencar, tall Obrir o obrir-se, una cosa, fent un tall recte (Val-Men). | SIN: Esbadellar, esbadocar, trencar, (badar, clavillar-se, obrir-se, fendre Val). || Ex: Aquestes magranes, ningú no les cull; s’esberlen a l’arbre. Quan m’he ajupit, se m’ha esberlat la faldilla (m’anava estreta). A cops de mall vaig anar esberlant la roca (trencant). Si plou més, es fendran les pomes (Val). Si es baden els melons, ja els pots enrefilar (Val).

ESBLANQUEÏT -ÏDA clar, color, dintre, pàl·lid, pell D’un color que tira a blanc (desblanqueït** Am, també a Mall) (Men). | SIN: Pàl·lid, esblaimat, (blanquinós, emblanquit Val).|| Ex: T’estàs massa a casa; has vingut ben esblanqueït de cara.

ESBLAVENAT -ADA joc, nerviós, persona, ràpid (**) Persona neguitosa, que fa les coses de pressa (creiem que és una variant d’esbravat). | SIN: Esverat, neguitós, nerviós, (accelerat, atrotinat, trompellot, trapatroles Val), aladroc (Men), esburbat (Men-Mall). || Ex: Un home esblavenat no pot pas ser davanter centre. La Carina sempre va esblavenada. Aquests nois treballen massa esblavenats. Ha trencat el got perquè és un atrotinat (Val). El trompellot del teu fill ha tornat a ratllar el cotxe (fa les coses sense mirament) (Val). En aquella família tots són uns trapatroles (Val). La més esburbada deixà cop en sec la feina... (S. Galmés Mall)

ESBOCAR eixamplar, obrir-se, roba (**) Venir molt ampla una obertura (Men). | SIN: Esllenegar, donar-se, badar, desbocar (Val). || Ex: Tens el jersei verd ben esbocat (ample de coll).

ESBODRIGAR 101 gra, rebentar, salut (**) (d) Rebentar-se un gra (Men). | SIN: Esbotifarrar, rebentar, pessigar (Val). || Ex: Em va sortir un furóncol sota l’aixella i, ara, el tinc ben esbodrigat. Tenia un punt infectat, m’hi vaig posar pomada i va quedar tot esbodrigat (va sortir el pus de dins). Pessiga’m bé el granet o se’m farà un bony (Val).

ESBOIRAT -ADA bogeria, eixelebrat, emprenyador, imprudent, persona, ximple (**) (d) Persona de poc seny o no gaire espavilada. | SIN: Esbojarrat, esventat, que no té res al cap, arrauxat, (destrellatat, destarifat, cap de suro Val). || Ex: Aquests que es tiren amb ala delta són una colla d’esboirats. N’hi ha molts d’esboirats que corren amb un volant a les mans (fan imprudències). Bon negoci! Han posat un destarifat al cap del banc (Val).

ESBOJARRAT -ADA bogeria, eixelebrat, emprenyador, imprudent, persona, ximple Persona que fa bestieses, imprudències o malifetes (Men). | SIN: Eixelebrat, arrauxat, capfluix, (destrellatat, desficaciat Val), esburbat (Men-Mall), (tronat, boiet Mall). || Ex: L’Eugeni, de jove, era un esbojarrat; a casa seva sempre en tenien queixes.

ESBOMBAR escampar, expressar, xerraire Dir una nova o un rumor (Men-Mall). | SIN: Divulgar, espargir, propalar, fer córrer, xarrar (Val), escampar (Val-Mall). || Ex: Va saber que en Martí plegava la carnisseria i ho va esbombar pertot. Han fet córrer que us caseu (Val). No li ho digues, que ho xarra tot (Val).

ESBORDIFAR cridar, discutir, moc, ofendre (**) Atacar de paraula; clavar un moc. | SIN: Escridassar, insultar, esbroncar, dir-ne més que a un gos (Val). || Ex: La seva veïna el va esbordifar perquè deia que li embrutia el carrer (es queixava d’haver de netejar). No hi vull pas anar, a cal meu cunyat; m’esbordifaria! Quan el veuré, li’n diré més que a un gos! (Val).

ESBORNELLAR 102 caminar, embrutar, pols, vent (**) (d) Emplenar de pols. | SIN: Empolsar, empolsegar. || Ex: Caminant amb aquell vent, vaig quedar esbornellat.

ESBORRAR caminar, irritar, pell, salut (**) Quedar amb la pell de l’entrecuix vermella i adolorida, pel fregadís de les cuixes, esp. algú que ha caminat molt (també esgorrar* a Am). | SIN: Encetar (Men), escaldar (Val-Men). || Ex: Com que sóc gros, les cuixes se’m toquen i, quan camino gaire, quedo esborrat. Em fan mal les cuixes, estic ben esborrat. No em facis pas caminar gaire que estic esborrat.

ESBOTZAR 1 enderrocar, obertura, porta, rebentar, trencar Rebentar l’entrada d’un edifici fent força (Men). | SIN: Rebentar, desbotar, esfondrar, forçar. || Ex: Els bombers van entrar esbotzant una porta. 2 expressar, indiscreció, saber, veure (*) Saber-se, una cosa que es feia d’amagat o que algú volia que no se sabés. | SIN: Descobrir, veure’s. || Ex: Aquesta mainada no saben qui són els Reis, però aviat ja esbotzarà això (ho sabran).

ESBRAVAR-SE 1 beguda, deteriorar, evaporar-se, vi Perdre la seva essència, la seva puresa, una beguda o una colònia (Men-Mall). | SIN: Esbafar-se, esbafegar-se, esbraveir-se, evaporar-se, (desbrafar-se, desventar-se Val). || Ex: Tant el xampany com el vi, si els tens destapats, s’esbraven. La vam encetar ahir i ja s’ha desventat (Val). 103 2 cridar, desfogar-se, discutir, distreure, expressar, jugar Alliberar-se d’un maldecap, d’una cosa que preocupa, sia parlant-ne amb algú, sia fent alguna altra cosa (Men-Mall). | SIN: Desfogar-se, esplaiar-se, expansionar-se. || Ex: La noia, quan suspèn algun examen, va a esbravar-se amb la seva mare. Ahir em vaig ben esbravar amb els veïns (discutir). Hi ha gent que només van a futbol per esbravar-se cridant. Ca -La mainada han d’estudiar, però també s’han d’esbravar (córrer i saltar).

ESBRINAR aclarir, saber Assabentar-se, algú, de com ha anat o de com s’ha fet quelcom (Val-Men). | SIN: Escatir, escrutar, saber, descobrir, traure’n l’aigua clara (Val), aclarir (Men). || Ex: No he pogut esbrinar mai qui és que se’m ve a pixar a la porta (un gos).

ESBROLLAR agricultura, brot, feina (*) Treure els brots que no interessen de la soca dels ceps i deixar els que tenen raïms. | SIN: Espollar, esllenegar, (esporgar, netejar, desbrotar Val). || Ex: Encara em queda la vinya de la Verneda per esbrollar.

ESCA causa, perill Afer, assumpte, del qual se’n deriven conseqüències negatives (Men). | SIN: Esquer, cimbell, causa, origen. || Ex: Les discoteques són l’esca de les borratxeres. Aquest bastó que has deixat ací serà l’esca per vessar la pintura. Anar d’una casa a l’altra, els veïns, és l’esca de renyir. Els canvis de temps són l’esca dels refredats.

ESCABELLAR 1 cabells, desordenat, malgirbat Quedar, algú, amb els cabells desordenats (Men). | SIN: Despentinar, esbullar els cabells, descabellar. || Ex: La Gertrudis, avui, va escabellada. 2 salut, sorprendre (**) Quedar, algú, molt parat d’un fet. | SIN: Sorprendre, desconcertar, estranyar, colpir, (fer-se’n creus, astorar Val). || Ex: El metge se n’escabellava, que la mare caminés tota sola (li havia dit que no tenia cura). Està astorada de les notes que li han posat (Val).

ESCABOTAR 104 cua, extrem, gra, tallar, terreny, trencar Rompre la punta d’una cosa. | SIN: Escapçar, escarbotar, tallar, descabotar (Val). || Ex: No et toquis els grans, que te’ls escabotes. He vist una sargantana amb la cua escabotada. Quan van fer la carretera nova, ens varen escabotar el camp.

ESCABRÓS -OSA camí, desordenat, dolent, ensenyament, lleig Que té formes irregulars i desiguals (Val-Men). | SIN: Desastrós, desordenat, feréstec. || Ex: El nostre nen sap molt de llegir, però la lletra és escabrosa. La carretera vella de Sant Martí és escabrosa (dolenta).

ESCADUSSER -ERA agricultura, curt, diners, filera, quantitat, sobrar Quantitat de cèntims que ve en cap o quantitat d’una altra cosa que sobra, quan es fa un pagament o un recompte; també es diu d’una cosa més curta que les altres (escabusser* a Ca). | SIN: Sobrer, espars (Val). || Ex: L’euro escadusser, no me’l paguis pas. Al capdamunt de la vinya hi ha dos rems de ceps escadussers (hi ha menys ceps; sentim escabussers).

ESCAGARRINAR espantar-se, por Espantar-se per alguna cosa que ha de venir. | SIN: Aterrir, esporuguir, ferejar, acovardir, escagarrussar-se (Val), tenir cagarrines (Men).|| Ex: El pare està ben escagarrinat perquè l’han d’operar.

ESCAGAR-SE 1 baixar, construcció, deteriorar, enfonsar-se, terreny (*) Ensorrar-se un terreny o una paret; desprendre’s quelcom que és fermat. | SIN: Escagassar-se, esfondrar-se, esllavissar-se, desprendre’s, baixar, ensulsiar-se, (assolar-se, afonar-se, enfonar-se, solsir-se Val). || Ex: Amb les pluges, la paret de la vinya s’ha escagat (assolat, afonat val). S’ha escagat terra del camp d’en Met i ha tapat la carretera (solsit Val). No hem pogut circular pel port de l’Olleria perquè s’han solsit unes pedres per les pluges (Val). 2 baixar, desfer, nus (**) Deslligar-se un nus. | SIN: Desfer-se, caure, donar, baixar, soltar (Val). || Ex: El llibant, tiba’l ben fort que no s’escagui! L’Hug ens portava un carro de garbes, s’ha escagat i n’han caigudes la meitat a terra.

ESCAGATXAR espantar-se, por, salut, ventre (*) (d) Anar de ventre sovint, algú que té diarrea, que està espantat o que no se sap controlar. | SIN: Tenir caguetes, anar fluix de ventre, tenir cagarines (Barna), (anar de cagueroles, escagarrinar-se Val). || Ex: Aquest nen ja torna a anar escagatxat.

ESCAIRAR 105 angle, forma, moble, recte Fer quelcom en forma d’angle recte (Men). | SIN: Carrar, fer a escaire (Mall). || Ex: La taula de la cuina és escairada.

ESCAIRE 1 angle, forma, joc Angle que fa cadascun dels pals d’una porteria de futbol amb el travesser (de l’instrument se’n diu salta-regle Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Angle recte, esquadra (Val). || Ex: La rematada de l’Orestes va entrar per l’escaire dret. 2 angle, forma, ratlla Fals escaire: angle format per dues superfícies, que no arriba ben bé a noranta graus (Men-Mall). | SIN: Angle oblic. || Ex: Aquestes dues ratlles, les has marcades malament: fan fals escaire.

ESCALA 1 cabells, equivocació, feina, nyap (*) Entrada que fa, als cabells, un barber que no en sap gaire (Val-Men-Mall). | SIN: Pastitxo, bunyol, esquiló (Val), escaló (Val-Men).|| Ex: No hi tornaré pas més: a més de les estirades de cabells, m’ha fet una escala. M’ha fet el cap ple d’escalons (Val). 2 escala, ferro, fusta, pujar (*) Escala de gat (o de gats a Ca i a Am): escala feta amb barres de fusta o de ferro, clavades a la paret, que serveix per pujar a un paller o a un terrabastall (Val). || Ex: A cal meu sogre hi ha una escala de gat per pujar a la pallissa. Ca -El feien pujar, a la nit, a la tremuja de les pedres de talc, per una escala de gat (estreta i perillosa).

ESCALADA 106 activitat, augmentar, delinqüència, intensitat, violència Augment d’una activitat, generalment delictuosa (Val). | SIN: Intensificació, increment, multiplicació, pujada (Men). || Ex: Estem vivint una nova escalada terrorista. ­-Temps-

ESCALDAR 1 accident, aigua, animal, foc, mullar, perill, planta, salut Mullar quelcom amb aigua bullent (Val-Men-Mall). | SIN: Cremar, escaldufar, enllardar. || Ex: Treu el cassó d’aigua de la cadira, que el nen es pot escaldar. Ca -Quan el blat de moro es polla s’ha d’escaldar, i els graus es moren. 2 assecar, fruit, madurar No madurar bé una fruita o quedar petita, per un excés de calor o de fred (Val). | SIN: Assecar, cremar (Val). || Ex: Si mous els raïms al mes de juliol, el sol toca la pell tendra (que no ha vist el sol) i els escalda. 3 calor, irritar, pell Tenir una vermellor a la pell, o sortir-hi butllofes, a causa de la calor (Val-Men-Mall). | SIN: Irritar, inflamar. || Ex: He suat i m’han quedat els peus ben escaldats. 4 comprar, escarmentar, experiència (*) Recelar, una persona, quan fa un tracte o una feina per culpa d’una mala experiència anterior (Men-Mall). | SIN: Escarmentar, escamar. || Ex: En Tobies, com que ja estava escaldat, va comprar el pis de dalt (per no tenir fressa ni humitat que vingui del pis de sobre). No en compraré pas de cadires d’aquestes, ja estic escaldat (es trenquen).

ESCALDUFAR 107 1 coure, foc, menjar Coure’s malament quelcom, perquè el menjar ha estat poca estona al foc o perquè s’ha escalfat amb massa foc. | SIN: Sobtar, mig coure (Val). || Ex: Aquestes mongetes t’han quedat escaldufades per massa foc (no són ben cuites, però tampoc no són crues). Els pebrots s’han d’escaldufar per poder-se pelar bé. El menjar t’ha quedat mig cuit (Val). 2 calor, inflamació, irritar, pell, salut Quedar amb la pell encetada o embutllofada per culpa de la calor o per una altra raó. | SIN: Escaldar. || Ex: Si remenes canyes, quan fa calor, quedes escaldufat (s’ha de fer a la fresca).

ESCALETA entrada, escala, habitatge (*) Escala d’una casa de molts de pisos (Val). | SIN: Escala. || Ex: Han deixat el butà al primer replà de l’escaleta. No pugis per l’escaleta; agafa l’ascensor que aniràs més de pressa.

ESCALF ajuda, ànim, espectacle Animació del públic envers les persones que són a l’escenari (Val). | SIN: Caliu, calor (Val). || Ex: Hem tingut sempre l’escalf del públic (pica de mans, ens anima, etc.). -Ràdio-

ESCALFABRAGUETES animar, calent, lligar, sexe Dona manyaga, que provoca o es deixa palpar, però després no permet que l’home es desfogui (Men). | SIN: Calenta, calfabraguetes (Val). || Ex: A -Sempre veig la Caterina amb minifaldilla. B -No t’estranyi. És una escalfabraguetes.

ESCALFAR 108 1 caràcter, discutir, enutjar-se, irritar Esverar-se en una disputa (Men). | SIN: Excitar-se, enardir, calfar (Val). || Ex: En Conrad no es pot contradir: de seguida s’escalfa. No t’hi escalfis, si la nena vol sortir a la nit. Agafa-t’ho bé! 2 escalfar, funcionar, motor, moviment, preparar, tardar Tardar, una persona o un aparell, una estona, a donar un bon rendiment (Men). | SIN: Posar-se a to. || Ex: Aquest ordinador, quan s’engega, s’ha d’escalfar. Abans de començar a córrer ens escalfem deu minuts.

ESCALIVAR 1 coure, foc, menjar Coure menges a la vora del foc, a prop del caliu o en un forn (poc freqüent a Val, on sí que hi ha escalivada; l’usa més el valencià septentrional) (Men). | SIN: Coure al caliu (Val). || Ex: Els pebrots són escalivats d’ahir al matí. 2 canviar, comportament, cura, escarmentar, robar Adonar-se, algú, que val més obrar d’una manera diferent de com ho havia fet (Men-Mall).| SIN: Escarmentar, escamar (Val) || Ex: La gent estan escalivats i acaparen aigua (tot sovint la tallen). Els varen escalivar i, ara, quan surten, passen la clau (els van robar).

ESCALLIMPAR 1 apartar, deute, escapar-se, perdre, ràpid, veure (*) Veure quelcom de pressa, molt poc o mirant de reüll. | SIN: Entreveure, entrellucar, esquillar (Men). || Ex: Em va sortir un conill, però només el vaig poder escallimpar (no vaig tenir temps d’apuntar). En Fost em deu molts diners i, si em veu, passa escallimpant (passa de pressa i fent veure que no m’ha vist). Volia parlar amb la Maria, però m’ha escallimpat (ha passat per un altre cantó o pel mig de l’altra gent i no li he pogut dir res). El meu veí em vol vendre una enciclopèdia i m’he d’escallimpar com puc. 2 apartar, esquivar, prop, tocar, topar (*) Passar molt a prop, d’algú o de quelcom, sense tocar-lo o tocant-lo molt poc. | SIN: Arranar, fregar. || Ex: Li va tirar un cop de roc i el va escallimpar. No em vaig poder escallimpar i vàrem xocar (amb el cotxe).

ESCALÓ construcció, escala, habitatge Cadascuna de les parts, gen. d’uns vint-i-cinc centímetres, en què és dividida una escala (Val-Men-Mall). | SIN: Esglaó, graó. || Ex: En una casa on han de viure vells, no poseu gaires escalons.

ESCALONAT -ADA 109 agricultura, pujada, terreny Terreny que fa pujada, on es van trobant feixes o replans (Val-Men). | SIN: Esglaonat, abancalat (Val), que fa marjades (Mall). || Ex: El camí puja i es veuen camps escalonats. Els oliverars són embancalats per aprofitar millor les pluges (Val).

ESCAMARLAR caminar, obrir, posició, separar, seure Seure amb les cames obertes o caminar amb els peus cap enfora (també escarmalar** a Am). | SIN: Eixancarrar, eixarrancar, eixamplar, eixancar (Men). || Ex: Nena no et posis tan escamarlada! Martí no t’escamarlis, quan camines. Quan seus t’escamar-les massa.

ESCAMISAT -ADA eixelebrat, gandul, persona, ximple (*) (d) Persona, gen. jove, d’un tarannà eixelebrat. | SIN: Arrauxat, arravatat, tarambana (Val). || Ex: No m’agrada que el noi de casa vagi amb aquests quatre escamisats que tot el dia volten pels carrers. Son pare, als trenta anys, encara era un tarambana (Val).

ESCAMOT 110 animal, conjunt Colla poc nombrosa de persones o d’animals (Men).| SIN: Grup, aplec, trepa. || Ex: A la plaça hi havia un escamot de mainada (uns quants). En Carles va començar amb un escamot de cabres i ara té un ramat de sis-centes ovelles.

ESCAMPADA desordenar, estesa, piló, quantitat Munió de coses espargides, disperses (Val-Men-Mall). | SIN: Escampadissa, estesa, esbarriada, sembrada, (escampament, escampamenta -també a Ca-, escampall Val). || Ex: Si et cau el cosidor, faràs una escampada d’agulles i botons.

ESCAMPAGUERRILLES correguda, festa, fugida, pluja (**) (p) Fugida desordenada. | SIN: Esbandida, corredissa, desbandada. || Ex: El dia de l’aplec es va posar a ploure quan tothom dinava: hi va haver un escampaguerrilles!

ESCAMPAR 1 anar, apartar, diversió, jugar, viatjar (**) Anar, algú, a fer quelcom, lluny del lloc on ho sol fer (Val-Men). | SIN: Anar-se’n, allunyar-se, apartar-se, (anar-se’n a escampar el poll, a distreure’s, a voltar sense rumb Val). || Ex: Ara, els nostres nens s’escampen molt (van a jugar a l’altre cap de poble). La gent que no tenim cotxe no ens podem pas escampar gaire. He estudiat tota la vesprada. Me’n vaig a escampar el poll (Val). Et veig avorrit. Per què no te’n vas a escampar el poll amb els teus amics? (Val). 2 escampar, expressar, indiscreció Dir una cosa que fa una altra persona (Val-Men-Mall). | SIN: Xerrar, esbombar. || Ex: L’Adelaida ho va escampar, que estic enamorada d’en Demetri. 111 3 despendre, diners Rebentar, una persona, un capital (Val). | SIN: Llençar, malgastar. || Ex: No costa pas gaire d’escampar els diners; costa de guanyar-los. 4 diners, negoci, vendre (**) Vendre sense cobrar de seguida (Val-Mall). | SIN: Fiar, vendre a crèdit. || Ex: Aquest any tinc més de tres mil euros escampats (un botiguer). 5 alliberar, animal, desordenar, escampar, estesa, foc, tirar Deixar coses disseminades o deixar anar animals (Val-Mall). | SIN: Difondre, expandir, esbarriar, extraviar; tirar. || Ex: Els caçadors varen escampar perdius (tirar). No deixis eines escampades a la feixa. Era el tren, que havia escampat el foc (calat en dos o tres llocs; un tren de carbó).

ESCAMPEJA desordenar, estesa, quantitat (**) (d) Pilot de coses que han quedat escampades, disperses, esbarriades. | SIN: Escampament, escampada, escampall, (escampadissa, escabell, escamparel·la Men). || Ex: Faràs una escampeja de fitxes, si cauen! Quan ha obert la finestra, hi ha hagut una escampeja de papers!

ESCANDALITZAR cridar, molestar, moral, renyar Fer crits, fer xivarri, algú que està enfadat o molt animat (a Val només significa ofendre la moral) (Men). | SIN: Renyar, escridassar, esvalotar. || Ex: Aquell dia que vaig trencar el mirall, la mare em va escandalitzar. El dia de cap d’any el jovent escandalitzen mig poble (fan bestieses a la nit).

ESCANDALL 112 1 cridar, renyar, salutació (*) (d) Increpació, salutació o una altra manifestació quan es fa cridant (Men). | SIN: Reprensió, reny, escàndol (Men). || Ex: Encara que el noi hagi tornat a les sis de la matinada, no havies pas de fer aquell escandall. 2 expressió, moral, rebuig (*) Sentiment i expressió de rebuig per algun fet que es considera immoral. | SIN: Escarafalls, esgarrifalls. || Ex: Ara n’hi ha moltes, de parelles separades, i la gent no en fa gaire cas; abans feien escandalls de tot.

ESCANTONAR extrem, tallar, trencar Trencar o escapçar una cosa per una punta o cantó (Men-Mall). | SIN: Escantellar, escrostonar. || Ex: La rajola m’ha caigut a terra i s’ha escantonat. Qui ha estat que ha escantonat la xocolata?

ESCANYAR 1 desig, ofegar, patiment, salut, set, tos, veu Patir, una persona, per un excés de tos, de set o d’una altra cosa (a Mall hom està escanyat quan la veu no li surt perquè ha cridat molt o perquè té mal de coll) (Val-Men). | SIN: Sedejar, estar assedegat, ofegar-se (Val). || Ex: Menges un gelat i tens una set que t’escanya. Vaig arribar a casa mig escanyat de set. La nena té una tos que s’escanya. 2 entremaliat, nen, ofegar Tenir, algú, la sensació que l’estan escanyant, com la que té la persona a qui agafen pel coll i li estrenyen una mica (Men). | SIN: Ofegar. || Ex: Mestre, en Fost m’ha escanyat! 3 abusar, interès, negoci, pagar, tracte Fer crèdits a un interès massa alt; fer pagar per una cosa un preu abusiu (Men). | SIN: Abusar, aprofitar-se d’algú; explotar, ofegar (Val). || Ex: Vàrem haver de marxar del mas perquè l’amo ens escanyava. Els crèdits tan alts escanyen les empreses. 4 animal, estrènyer, força, matar Fer pressió al voltant de quelcom (Men). | SIN: Estrènyer, comprimir. || Ex: El metge que em mira la pressió fa una força que m’escanya el braç (no en sap gaire i fa mal). Va escanyar la gallina amb una mà.

ESCANYAT -ADA 113 1 arruïnar, persona, pobre Persona o empresa que estan molt malament de diners (Val-Men). | SIN: Anar just, no tenir ni un xavo, ésser faltat de diners, (escurat, just Val). || Ex: Aquest any no la podem pas posar, la calefacció: ens trobem massa escanyats de cèntims! Al principi de casats, sempre anàvem escanyats. No has pas d’esperar a tancar la fàbrica quan ja ets escanyat: has de plegar abans. Varen venir escanyats i ara estan bé. 2 estret, nyap, petit, roba Vestit que va massa just. | SIN: Just, (cenyit, estret, apegat Val). || Ex: A la Bàrbara, li fan dur un vestit escanyat de darrere.

ESCANYOLIT -IDA mida, prim Persona molt seca, minsa (Men). | SIN: Prim, desnerit. || Ex: Pobra criatura, ha quedat petita i escanyolida.

ESCAPADA 1 feina, gestió, poc, temps Feina o gestió que es fa en poca estona (Val-Men). | SIN: Moment, temps curt. || Ex: Anar a Girona seria una escapada. Collirem els pèsols en una escapada. És a prop i puc anar a fer receptes en una escapada. Anem a Figueres en una escapada i no tenim temps de res. 2 cursa, fugida, joc El fet que un o uns quants corredors de l’escamot principal deixin endarrere els altres, en una cursa ciclista (Val-Men-Mall). | SIN: Fuita, escapoliment, fugida. || Ex: Els dos italians han començat l’escapada al quilòmetre cent.

ESCAPAR 114 1 escapar, perdre, temps No ésser, una persona, a temps de fer quelcom (Men-Mall). | SIN: Anar-se’n, passar per alt. || Ex: Avui m’ha escapat el tren. A -La fan a les onze, la missa? B -Sí. A -Així ja ens ha escapat. 2 expressar, indiscreció Dir, algú, una cosa que no convenia que se sabés (Men-Mall). | SIN: Xerrar, fer una planxa, xerrimar (Men). || Ex: Li va escapar de dir que posava greix als pastissos (a Val és pronominal se li va...). Dissabte comprarem l’ordinador, però no t’escapi de dir-ho a la teva mare. No li diguis ‘el Savi’, que algun dia t’escaparà (ho diràs a davant d’ell). 3 emoció, escapar, riure, sortir, vessar No poder aturar les llàgrimes, l’orina, el riure o altres coses (Men-Mall). | SIN: Sortir, vessar. || Ex: Quan ha vist que quedava eliminat, li escapaven les llàgrimes. Al nen, li ha escapat el pipí. 4 dissimular, escapar-se, evitar, relació Fugir d’algú; mirar de no trobar-lo (Val-Men-Mall). | SIN: Evitar, esquivar. || Ex: Ens deu set mesos del pis i s’escapa com pot. 5 distreure, encantar-se, espavilat, notar, veure No adonar-se, algú, dels detalls de les coses (escapar-se a Val) (Men-Mall). | SIN: Distreure’s, badar, encantar-se. || Ex: Tan petita que és, la nena, i no li escapa res (es fixa en tot).

ESCAPÇAR 1 joc Separar, un jugador, el joc de cartes en dos pilons, quan un contrincant les ha barrejades (Men-Mall). | SIN: Dividir, partir (Val). || Ex: Jo ja he barrejat, tu has d’escapçar. 2 agricultura, extrem, tallar Tallar les parts de dalt d’una planta o les que surten massa (Men-Mall). | SIN: Escabotar, (despuntar, desullar Val). || Ex: A -Les faveres eren molt altes, però no aturaven. B -Les havíeu d’escapçar. Convé despuntar els empelts perquè prenguen més força (Val).

ESCAPOLIR-SE 115 apartar, deute, escapar-se, escola, evitar Allunyar-se d’algú (Men). | SIN: Apartar-se, esquitllar-se, escapar-se, fugir, (esmunyir-se, fer-se fonedís Val), (pillar –faltar a un lloc d’obligació, com a l’escola- Men). || Ex: Quan em veu, s’escapoleix per allà on pot (per no haver-me de pagar un deute). Quan no el veu sa mare, s’esmuny de casa i no l’ajuda en res (Val).

ESCAPSAR agafar, tirar (**) (d) Agafar al vol. | SIN: Copsar, (agarrar, empomar -també sentit figurat- Val). || Ex: Et tiraré la clau: veiam si l’escapses. Empoma la clau! (Val). Calla o empomaràs un calbot (Val).

ESCARALLAT -ADA atabalar, excés, fatigat, feina (**) (d) Cansat a causa d’un excés de feina. | SIN: Atabalat, enfeinat. || Ex: Cada any, per les veremes, anem escarallats.

ESCARBOTAR salut, tallar, trencar Fer malbé, una cosa, de la part de dalt. | SIN: Trencar, escabotar, escapçar, descabotar (Val). || Ex: No t’escarbotis aquest gra: deixa’l madurar.

ESCARCAIXINAT -ADA caràcter, decidit, espavilat, persona (**) (d) Persona desimbolta, a qui res no li fa vergonya. | SIN: Espavilat, viu, eixerit, desvergonyit (Val). || Ex: La noia que despatxa a can Vigor és molt escarcaixinada.

ESCARDALENC -A alt, aspecte, prim Persona alta i molt prima. | SIN: Eixut, magre. || Ex: La Mònica sempre ha estat escardalenca.

ESCARLET 116 planta Bolet de color vermellós, molt apreciat per menjar quan és tendre (escarlot** a Olot). | SIN: Carlí, carlet. || Ex: Enguany se’n troben, d’escarlets.

ESCARMENTAR canviar, caràcter, escarmentar, picar, ximple Canviar, algú, la seva manera de fer o de ser, perquè ha vist que les coses no li sortien prou bé (Val-Men). | SIN: Escamar (Val), escalivar (Men-Mall). || Ex: Cada any els raïms se li podreixen perquè comença a collir massa tard, però no escarmenta pas mai, és un gamarús! Si t’hi veig, tirant rocs a la paret de casa, ja t’escarmentaré!

ESCARMUSSAR animal, atacar, escarmentar, escometre, negoci, perseguir (*) Fer quelcom dolent a una persona o a un animal a fi de corregir-lo. | SIN: Escarmentar, escalivar (Men). || Ex: La mainada m’agafen les peres de la feixa, però ja els escarmussaré (ja els empaitaré). No en vull pas arrendar cap, de pis, ja m’han escarmussat massa vegades (no paguen i el deixen fet malbé). Els gats de la Carina venien a atipar-se a casa, però el nostre gos els va escarmussar.

ESCARNI abusar, burla, preu Abús que fa qui ofereix pagar un preu ridícul per quelcom o qui fa altres coses que poden ofendre a algú (Val-Men). || Ex: Escarn, befa, menyspreu, burla (Val). || Ex: Prometre-me’n mig euro el quilo, de les cireres, va ser un escarni!

ESCARNIR 1 abusar, burlar-se, copiar, repetir Fer les coses tal com les fa un altre, de vegades per burlar-se’n (Men-Mall). | SIN: Repetir, (imitar, copiar Val). || Ex: L’Elisabet escarneix la signatura del seu pare força bé. En Màxim és quec i els seus companys l’escarneixen. 2 abusar, llei, menjar, poc, quantitat, seny (**) Fer, de quelcom, una part mínima (Val). | SIN: Ésser moderat, amesurat, frugal (en el menjar). || Ex: Menjo una mica de tot, però escarnit (poca quantitat). Jo, la verdura, l’escarneixo una mica, però no en menjo gaire. A -En Miquel ha demanat permís per tallar dos-cents arbres i en tallarà més del doble. B -Les lleis s’escarneixen una mica i prou (es fa un mínim d’allò que s’ha de fer, per dissimular).

ESCARPIR cabells, feina, net, pentinar Passar la pinta pels cabells, amb força (Mall). | SIN: Aclarir, desembullar, escarmenar. || Ex: Al matí, t’has d’escarpir els cabells.

ESCARPRA 117 aparell, construcció Eina manual que fan servir els paletes per a foradar les parets (escarpa* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Gardina, cisell, escarpre (Val), escarpa (Men), escàrpera (Mall). || Ex: He portat el martell i dues escarpres.

ESCARQUILLAR-SE córrer, educació, espavilar-se, treballar (**) Fer les coses, o aprendre de fer-les, de pressa i bé, sense encantar-se. | SIN: Espavilar, eixorivir, desensopir, esparpillar. || Ex: Escarquilla’t amb la roba, que a les sis ja hem de ser fora. En aquesta empresa t’escarquillaran! (et faran venir fi).

ESCARQUILLAT -ADA espavilat (*) D’intel·ligència viva. | SIN: Trempat, viu, eixerit, despert, espavilat. || Ex: Aquest noi que heu llogat de cambrer és molt escarquillat.

ESCARRABILLAR espavilar-se, millorar, vista Esdevenir més trempat, més despert (algú diu escarrabitllar**). | SIN: Escarquillar, esparpillar, deixondir, despertar-se, espavilar. || Ex: Era una nena molt aturada, però s’ha ben escarrabillat. És un noi simpàtic, amb uns ulls escarrabillats (oberts, esparpillats).

ESCARRAMASSAT -ADA feina, treballador, trempat (*) (d) Molt treballador. | SIN: Escarrassat, feinater, actiu, diligent, llarg per a la faena (Val). || Ex: L’any passat, per les veremes, vam tenir unes noies de Borrassà molt escarramassades. Els d’aquesta colla són molt llargs per a la faena (Val).

ESCARRANSIT -IDA 118 malaltís, petit, prim Petit i molt prim (Val-Men-Mall). | SIN: Desnerit, raquític. || Ex: La nena de la Lucrècia és força escarransida.

ESCARRÀS 1 abusar, persona, treballador Persona a qui, en una casa o en una empresa, carreguen totes les feines, a qui no deixen parar mai. | SIN: Ruc de feina, esdernec de feina, macip, ventafocs, ragatxo. || Ex: L’oncle és l’escarràs d’aquella casa. En Dídac, només el tenen per escarràs. 2 activitat, feina, nen, tràfec (*) Activitat que necessita molta feina. | SIN: Feinada, tràfec, carràs, faenassa (Val). || Ex: Quin escarràs tenen, les nenes, per canviar les joguines de lloc!

ESCARRASSAR-SE 1 esforçar-se, interès, lluitar, treballar Fer un gran esforç per aconseguir quelcom. | SIN: Lluitar, maçolar, desviure’s, batallar, esforçar-se, (afonyar-se, tirar el lleu Val), malavejar –ús literari- (Mall). || Ex: Al preu que va el vi, no t’escarrassis pas tant a cavar les vinyes. Jo m’hi escarrasso, a fer les coses bé, i ningú no m’ho agraeix. Falten dos mesos perquè s’acabe el curs i els estudiants ara tiren el lleu (Val). 2 aigua, netejar (**) (d) Rentar-se el cos amb sabó, fregant-se ben fort amb una tovallola o amb una manyopla. | SIN: Esterrejar-se, fregar-se (Val). || Ex: Avui has arribat d’estudi ben brut: escarrassa’t! Cada dia em dutxo, però els dissabtes m’escarrasso.

ESCARRASSAT -ADA 119 excés, fatigat, feina, ocupat Lligat per una sobreabundància de feina. | SIN: Cansat, baldat. || Ex: No surto ni els diumenges: vaig escarrassat per la feina.

ESCARROTXA 1 arbre, embolcall (**) Escorça d’alguns arbres, com l’alzina, l’alzina surera o el pollancre. | SIN: Pela, carrotxa, corfa (Val). || Ex: Les escarrotxes de pollancre cremen molt. 2 embolcall, exterior, menjar (*) Pela gruixuda d’alguns fruits. | SIN: Clova, corfa (Val). || Ex: No l’aprofitis pas tant, la síndria, que et menges l’escarrotxa. 3 pujada, terreny (*) Terreny, costa amunt i ple de roques, per on és difícil de passar. | SIN: Garrotxa, carrotxa. || Ex: Vàrem deixar la casa a la dreta i vam seguir un camí que pujava escarrotxes amunt.

ESCARXOFAR-SE 120 posició, seure Seure còmodament o de qualsevol manera, sense mirar prim (no sempre és pronominal) (també encarxofar* a Ca) (Val-Men). | SIN: Seure, aclofar-se, arrepapar-se, (acarxofar Val), encatxofar (Val-Mall). || Ex: En Cristòfol es posa ben escarxofat, a dins del cotxe. Et veig molt ben escarxofat; pensa que encara hi ha dues bombones de butà per entrar (al carrer). Quan arribo a casa, m’escarxofo al sofà com vull. Tu, quan acabes de sopar, t’acarxofes i ja no cal escurar els plats (Val).

ESCATAR animal, netejar (*) (d) Rentar-se amb aigua, sabó i una tovallola, i fregant ben fort (a Val significa llevar l’escata d’un peix, també a Men) (Men). | SIN: Fregar-se, esterrejar-se. || Ex: Albert, avui vas molt brut; t’hauràs d’escatar.

ESCATIR agricultura, arbre, forma, tallar Tallar, a un arbre, les branques que li sobren, i donar-li la forma que el pagès vol. | SIN: Esporgar (Val-Men-Mall), exsecallar (Mall). || Ex: Una olivera, si l’escateix algú que en sàpiga, la deixa arrodonida.

ESCAURE 1 circumstància, ocórrer Donar-se una circumstància o una coincidència. | SIN: Passar, ocórrer, ensopegar-se, resultar (Val). || Ex: S’escau que demà haig d’anar a Figueres, i te’n puc portar, de revistes, si vols. Aquest cop, s’escau que tinc bon joc. D’aquesta feixa en demanaven cinc milions i, llavors, s’esqueia que el pare els tenia. Am -S’escau que contro (jugant a cartes). 2 adequat, avenir-se, escaure, elegància, roba Ésser, una cosa que es fa, adient, indicada, adequada, tal com ha de ser. | SIN: Quedar bé, anar bé, parar bé (Val), treure (Men). || Ex: A la dona del president ja li escau canviar sovint de vestit. La jaqueta de quadres no t’escau (no et queda bé). Jaume ja té trenta-cinc anys: ja li para bé casar-se (Val). Com em para aquesta camisa? (Val) Els polítics volen parèixer honrats. Ja els para bé! (Val) Aquest color no et treu (no et queda bé Men).

ESCENA 121 cridar, enveja, malestar Reprensió molt violenta (Val-Men-Mall). | SIN: Escàndol, arrambatge, reprimenda, salafarda, reprensió. || Ex: La dona em va fer una escena (té gelosia). -TV3-

ESCLAFAR accident, aixafar, cop, rebentar, soroll, topar, trencar, vehicle Aixafar una cosa, fent força contra ella, prement-la (esclafir és rebentar-se quelcom fent soroll; esclafit és un colp violent, una carxotada Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Nyafrar, abonyegar, aplatar, escatxufar (localisme Val). || Ex: Aquestes nous es poden esclafar amb les mans (obrir). Hi ha hagut un accident i els dos cotxes han quedat força esclafats de davant. No aneu amb bicicleta per la carretera, que algun cotxe us esclafarà. Mon pare em pegava algun esclafit (Val).

ESCLARIR 1 aclarir, afer, esbrinar, saber Esbrinar com ha anat, un afer complicat (Men). | SIN: Comprendre, desembullar, escatir, dilucidar, encercar (Val), aclarir (Val-Mall).|| Ex: Encara no hem pogut esclarir qui era que ens robava els melons. No vaig pas esclarir-ho, si el dinar serà de franc o si s’haurà de pagar. 2 aclarir, agricultura, despendre, diners, fruit (*) Treure una part de les fruites d’un arbre perquè les que quedin siguin més grosses; també es fa servir, amb el mateix sentit de fer menys espès, per altres coses (Val). | SIN: Desespessir, aclarir (Val-Men). || Ex: Demà anirem a esclarir préssecs a la vinya. Abans, l’esclaríem, el blat de moro (si sortien tres o quatre plantes, en deixàvem una). Am -En Pau té molts diners, però el seu noi ho tindrà aviat esclarit (gastat, esbandit). 3 espassar, guarir, millorar, salut (**) Desaparèixer el mareig, el mal de cap o un altre mal. | SIN: Marxar, espassar-se, anar-se’n (Val), aclarir (Men). || Ex: Tenia mareig; he menjat pa amb oli i sal i se m’ha anat esclarint. Aquella aspirina m’ha esclarit el mal de cap.

ESCLATAR esclatar, rebentar Trencar-se quelcom d’una manera sobtada i violenta, especialment a causa d’una força interna (Val-Men-Mall). | SIN: Rebentar, petar, explotar, esclafir (Val). || Ex: Anem amb compte, que una de les barrinades no ha esclatat. El tassó va esclatar (Mall).

ESCLIVELLAR deteriorar, esquerdar, pelar, superfície (*) (d) Sortir esquerdes o clivelles en una superfície; començar-se a trencar-se (Men). | SIN: Clivellar, (fendre, fènyer Val).|| Ex: La pintura de la paret s’esclivella.

ESCLOVELLAR 122 1 feina, fruit, obrir Treure els grans de la tavella d’un llegum, o la pellofa del blat de moro (Men-Mall). | SIN: Esclofollar, estavellar, esbajocar, (destavellar, descorfar Val), (llevar la clovella, esgranar Mall). || Ex: Hi tinc una hora de feina, aquí esclovellant pèsols. Esclovellar blat de moro és una cosa, i engrunar-lo n’és una altra. 2 expressar, indiscreció (*) Dir una informació reservada (Men-Mall). | SIN: Xerrar, ser indiscret o imprudent, comentar, xerrimar (Men). || Ex: En Martí va parlar de coses de l’ajuntament, però no es va pas esclovellar gaire. En Joan és molt xafarder, tot ho esclovella (Men).

ESCOBERTES coberta, llibre (*) (d) Part exterior i dura d’un llibre. | SIN: Cobertes. || Ex: Al llibre d’aritmètica hi ha unes balances a les escobertes.

ESCODRINYAR esbrinar, examinar, indiscreció, preguntar Esbrinar una cosa; mirar de saber-ne els detalls (Val-Men). | SIN: Interrogar, investigar, escrutar. || Ex: Em feien moltes preguntes; em van ben escodrinyar, però no se’m va pas escapar res.

ESCOLÀ afalagar, caràcter, persona, religió (**) Persona que fa allò que els altres volen (escolà té sobretot el sentit de sagristà Val) (escolà és el nin o la nina que assisteixen el capellà a la missa Mall) (Men-Mall). | SIN: Acòlit, lacai, escolà d’amén (Val). || Ex: L’Eugeni mana i els altres dos són escolans.

ESCOLAR 123 1 líquid, morir, rajar, salut, sang, sortir Quedar, una persona o un animal, sense sang (escolar vol dir eixir un líquid per un forat Val). | SIN: Dessagnar. || Ex: Amb aquell tall, tenia por de quedar escolat. L’aigua del safareig s’ha escolat per un forat (Val). 2 anar, desaparèixer, passar, temps, vall Anar-se’n, quelcom, per un forat o per un lloc estret. | SIN: Esmunyir-se lliscar. || Ex: La boira s’escola per la Vall de l’Ebre. -TV3–

ESCOLLAT -ADA roba, vestir Persona que va amb una peça de roba descordada, o destapat del coll (Val). | SIN: Escotat (Men-Mall). || Ex: On vas t’han escollat? Et refredaràs! A la Cecília, li agraden els vestits escollats.

ESCOLTAR 1 escoltar, opinió Fer cas de les opinions dels altres (Val-Men-Mall). | SIN: Creure, fer cabal. || Ex: Si vols escoltar a l’un i a l’altre, et fan parar mico. A -Els pares, ara, s’escolten massa la mainada: tots els tenen bons nens, macos i savis. B -Per això anem tan bé! No te’ls escoltis gaire, els de les agències de viatges: fes la teva! Si m’escoltés el teu germà, no reposaria mai. Quan li vaig dir que, de moment, no deixés la feina, no em va voler escoltar. 2 escoltar, expressar, orgullós, persona Parlar amb orgull, amb arrogància (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser altiu, superb, entonat. || Ex: En Sadurní, quan parla, sembla que s’escolta. 3 callar, paciència, reny (**) Tenir paciència, algú, quan li claven una repulsa (Val-Men-Mall). | SIN: Callar, deixar dir. || Ex: A -Quan l’amo sàpiga que he espatllat la màquina, em fumerà un ruixat. B -Te l’escoltes! 4 atendre, educació, ensenyament, escoltar, música Fer atenció a una música o a una conversa (Val-Men-Mall). | SIN: Atendre, parar l’orella, parar esment, parar orelles (Val). || Ex: Quan el mestre explica, has d’escoltar. Escoltem l’altra cara del disc. Hem anat a escoltar la Principal d’Olot. Ningú no escoltava el capellà (Mall).

ESCOMBRAR 124 acomiadar, expressar, expulsar, netejar, relació, tos, treure Fer fora, a algú, d’un lloc (a Val el verb escombrar té el sentit de netejar un forn, quan són de llenya; també es diu “escombrar-se la gola”, que és l’esforç que fem per aclarir-la quan tenim tos o no podem parlar bé) (escombrar el terra es diu “agranar” Val-Mall). | SIN: Expulsar, foragitar, treure, despatxar, (desfer-se, desempallegar-se, agranar, enviar Val), garnar (Men). || Ex: En Crispí es fica massa en les coses del seu cunyat: aviat l’escombrarà! El Santa Pola ha d’escombrar tres o quatre dels jugadors més veterans. Ja l’hem ben escombrat! (a un que cada dia venia a xerrar). Quan veig els fills de la meua cosina per casa, em vénen ganes d’enviar-los (perquè són massa vius i atabalen Val). M’escombre massa la gola: dec estar refredant-me (Val).

ESCOMETRE amable, discutir, escometre, expressar, millorar, relació Anar a saludar a algú, per parlar-hi o per discutir-hi (Val-Men-Mall). | SIN: Anar a trobar, relacionar-se, fer-se, mamprendre (Val). || Ex: La Victòria, ahir, em va escometre i em va parlar del divorci del seu noi. La Cecília, d’ençà que ha tornat d’Irlanda, s’escomet amb la gent (o escomet la gent; hi parla, els saluda). El va mamprendre més d’una hora. Es veu que en tenia ganes (de discutir-se Val).

ESCOMPIXAR mullar, orinar (**) (d) Mullar o mullar-se d’orina. | SIN: Compixar, esquitxar. || Ex: El gos m’ha escompixat la roda del cotxe. En aquesta comuna, sempre m’escompixo les sabates.

ESCOPINADA brutícia, saliva Saliva que es llença per la boca (escopinyada* a Ca i a Am; també a Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Salivada, gargall, carcàs, esput, expectoració, gargallada (Val). || Ex: Abans, al cafè, tothom tirava escopinades a terra.

ESCORAR 125 apartar, desviar, joc, tirar (**) Inclinar cap a un costat (Val-Mall). | SIN: Desviar, decantar, apartar. || Ex: El xut surt molt escorat cap a l’esquerra. -CR- El jugador s’ha escorat massa cap a la dreta. -TV3-

ESCORCELLAR agricultura, branca, brot, tallar (*) (d) Tallar els brots tendres, que no interessen, dels avellaners. | SIN: Espollar, esllemenar, (desbrotar, descabotar Val). || Ex: Els ceps s’esbrollen i els avellaners s’escorcellen.

ESCORCOLLAR cercar, esbrinar, examinar, regirar Cercar, mirant, palpant o regirant, coses que hom pensa que poden ser amagades en un lloc o que algú pot dur al damunt (escorquellar* a Am) (Val). | SIN: Perquirir, encercar, escodrinyar, regirar (Val). || Ex: La policia em va escorcollar les maletes. Jo no les tinc pas les claus: escorcolla’m!

ESCORNIFLAR esbrinar, preguntar, tafanejar, xafarder Preguntar coses indiscretes (hem sentit escorquinyar** a Ca). | SIN: Escodrinyar, xafardejar, fer xerrar, tafanejar, furonejar (Val). || Ex: No sabíem en nom de qui havien posat el pis, però aquella dona la va escorniflar (i ara sabem que el tenen en nom de tots dos). L’escorniflaven per saber què passava a ca la seva germana (deien que se separava).

ESCORRANC aigua, camí, rec, terreny Mena de rec, que l’aigua de la pluja fa, en un camp o en un camí. | SIN: Còrrec, corregall, reguerot, xaragall, (escorrim, escorrentia Val), sargall (Men). || Ex: El camí de Cantallops és ple d’escorrancs.

ESCORRANCAR 126 1 aigua, deteriorar, rec, terreny Endur-se, l’aigua de la pluja, la terra d’un indret, i deixar-hi recs i reguerons. | SIN: Aixaragallar, xorrencar, escorregar, abarrancar (Val). || Ex: L’aiguat del maig ens va escorrancar la vinya i l’olivar. 2 aigua, menjar, orinar, salut (**) (d) Es diu que l’aigua escorranca: vol dir que si es beu aigua, al cap de poca estona s’ha d’orinar i, per tant, no alimenta. || Ex: No beguis aigua, nena, que escorranca: beu llet!

ESCORREFESOLS roba (*) (d) Espècie de barretina que els vells es posaven al cap per anar a dormir. || Ex: Aquests sostenidors semblen un escorrefesols (són molt grossos).

ESCORREGUT -UDA decepció, malestar, trist (*) Decebut per algun motiu (sovint escorrigut** a Ca) (Val). | SIN: Trist, moix, desenganyat, consirós, desencantat. || Ex: Els nois varen tornar de jugar a bàsquet ben escorreguts (van perdre de seixanta punts). No li he volgut vendre la feixa i ha marxat tot escorregut. No hem pogut anar d’excursió i la mainada estan ben escorreguts. Quan li varen dir la nota de l’examen va quedar escorreguda.

ESCÓRRER 1 aigua, baixar, perdre, sobrar Anar, l’aigua, cap a un lloc més baix (Val-Men). | SIN: Escolar, drenar. || Ex: Quan enaigüem, l’aigua que sobra s’escorre cap al rec. 2 sexe (**) Treure, un mascle, el semen (Val). | SIN: Ejacular, buidar. || Ex: Quan més animada estic, l’Andreu s’escorre. 127 3 fruit, planta (**) No granar, algunes plantes, perquè la flor s’ha malmès (el fruit no ha sortit; es considera diferent de neular). | SIN: Malmetre’s. || Ex: En aquesta vinya, veig molts raïms que s’escorren. Enguany les faveres se’ns han escorregut.

ESCORRIES menjar, poc, quedar, residu, roba Les últimes restes que queden d’un menjar o d’una altra cosa (escorrilles* a Ca). | SIN: Sobralles, escorrialles, restes, residus, (remostrons, solatge, morques, sobres, solls Val). || Ex: A -Venim a fer postres. B -Heu arribat molt tard; ja només queden les escorries (poca cosa). C -Vols venir a les rebaixes de gener? D -Ara no, ja només queden les escorries. No hi ha res que em moleste més que queden solls en taula (Val). Vols acabar-te totes les olives? No vull que en queden solls (Val).

ESCORXA arbre, embolcall Pela dels arbres (Men-Mall). | SIN: Escorça (Men). || Ex: Això és un lledoner; ho conec perquè té l’escorxa fina.

ESCOTORIT -IDA amable, espavilat Que sap fer les coses bé i amb gràcia (escatolit* a Ca). | SIN: Eixerit, trempat, viu. || Ex: Són escotorides les nenes de l’Ernest: tan petites i amb tothom enraonen.

ESCOURE pell, picor, salut (*) (d) Fer picor, quelcom, a la pell o en una altra part del cos. | SIN: Coure (Val-Men). || Ex: Mira que no et vagi esperit de vi als pits, que escou molt. L’ull dret m’escou; potser tindré conjuntivitis. Les cebes vermelles escouen més que les altres.

ESCRETLLA 128 escletxa, forat, obertura, porta (*) Obertura llarga i estreta. | SIN: Escletxa, badadura, fenedura, (forat, clavill, badall Val), (encletxa, clivell Mall). || Ex: El conill ha fugit per una escretlla que hi ha entre les dues roques. La porta de l’entrada és molt vella i, quan la tanquem, queda una escretlla de dos dits entre els dos batents.

ESCRIDASSAR cridar, renyar Renyar cridant (Men). | SIN: Reptar, esbroncar, sabatejar. || Ex: El meu pare em va escridassar, quan va veure el vidre trencat.

ESCROSTONAR fusta, part, trencar Trencar, una mica, el caire o el costat d’un objecte (Men). | SIN: Escantellar (Val), escantonar (Mall). || Ex: El tauler d’escacs m’ha caigut a terra i s’ha escrostonat d’un cantó.

ESCUMAR abundor, diners, quantitat, sobrar (*) (p) (d) Tenir una gran abundància de quelcom. | SIN: Sobreabundar, sobrar, colgar (Val). || Ex: Encara que els diners m’escumessin, no canviaria de cotxe. Li va tocar la loteria i ara viu colgat de diners (Val).

ESCURAR 1 cuina, feina, fems, netejar Treure els fems d’una cort o d’un estable (aquest significat està relacionat amb els estris de cuina, vol dir fregar o rentar plats) (a Mall i a Men s’utilitza escurar amb el significat de netejar o rentar amb fregall els plats, escudelles i altres recipients utilitzats per cuinar i menjar) (Men). | SIN: Netejar (Val). || Ex: Demà hem d’escurar totes les corts. Mentre jo lleve taula, tu escura els plats (Val). En ma casa no sols escuren les dones, sinó que tots hi ajudem (Val). 129 2 acabar, aprofitar, buidar, escassetat, menjar, negoci Acabar-se, algú, completament allò que menja; no quedar gaire res d’allò que es ven, etc. (Men-Mall). | SIN: Buidar, exhaurir, netejar, esgotar, aprofitar. || Ex: Aquesta costella, l’has d’escurar: encara hi queda carn. A -Com van les rebaixes? B -És molt escurat tot (no queda gaire res). 3 acabar, agafar, despendre, diners, escassetat Anar o quedar, algú, sense cèntims (Val-Men-Mall). | SIN: Netejar, plomar. || Ex: A -Et trec cèntims de la cartera. B -Em deixaràs escurat! El seu pare el fa anar escurat. Entre liquidar la contribució i pagar l’entrada del pis de la noia, hem quedat escurats.

ESCURÇAR 1 feina, moble, roba, tallar Treballar una cosa i deixar-la més curta que no era (Val-Men). | SIN: Escapçar, escabotar, tallar, acurtar (Val), acurçar (Men-Mall). || Ex: Aquesta cadira és massa alta; escurçaré dos dits cada pota. Na Maria acurça el vestit de la seva filla (Mall). 2 disminuir, feble, sentit, vellesa Disminuir, a una persona, la capacitat d’actuar dels seus sentits (Men). | SIN: Afeblir-se, apocar, minvar, acurtar (Val), acurçar (Mall). || Ex: La vista se m’escurça: m’hauré de posar ulleres.

ESFEREIR accident, espantar, por Agafar molta por. | SIN: Espaordir, escruixir, esglaiar, aterrir, terroritzar, espantar (Val), tenir por (Mall). || Ex: Quan vaig veure l’accident, vaig quedar esfereït.

ESGAIAT -ADA 130 esbiaixat, forma, obertura, prim Més prim d’un costat que de l’altre (Men-Mall). | SIN: Afuat. || Ex: La feixa de la Càndida és esgaiada. He comprat una taula que és un xic esgaiada. És massa esgaiada la faldilla que portes (p.e. oberta pels costats).

ESGAIRAT -ADA direcció, esbiaixat, inclinar-se, joc, tirar (**) Que té una direcció obliqua: que va cap a un cantó; que fa biaix (hem sentit escaiat** i escairat** a Ca). || Ex: Li van fer el gol d’un xut esgairat (va anar d’esquerra a dreta).

ESGALABRAR accident, apallissar, caure, ferir, salut (*) Fer-se molt de mal, una persona, o fer-ne a un altre. | SIN: Obrir el cap, rompre la crisma, fer-se mal, escalabrar (Val).|| Ex: La setmana passada vaig caure per un marge i vaig quedar mig esgalabrat. En Cromaci va arribar esgalabrat, del correfoc (amb talls, esgarrapades, cops). Eren tres que picaven: el van deixar esgalabrat! Anant a caçar bolets, quedes amb la cara i els braços esgalabrats de les espines.

ESGAMBAR escampar, tirar (*) (d) Col·locar, les coses, o posar-se, les persones, de manera dispersa; unes aquí, les altres allà. | SIN: Escampar, espargir, esbarriar, dispersar, despargir (Mall). || Ex: Amb el ventall esgambes la cendra. Aquests fems, els esgambaré a la feixa. Hi ha molta gent que cullen castanyes, però són esgambats. La mainada esgambaven aigua (tiraven).

ESGARGAIX brutícia, moc, saliva (*) (d) Mucositat que es treu per la boca. | SIN: Esput, gargall (Men). || Ex: Em fa fàstic, veure esgargaixos al carrer.

ESGARGAMELLAR-SE 131 cridar, ensenyament, esforçar-se, expressar, fatigar, repetir Fer un gran esforç parlant (Men-Mall). | SIN: Cridar, fatigar, esbraonar, extenuar, esgolar-se (Val). || Ex: Els mestres, ara, s’esgargamellen, i la mainada ni els escolten. No t’esgargamellis pas a dir-li que no ha de córrer tant: poc ho vol entendre.

ESGARRAPAR 1 esgarrapar, ferir, nen, picar Fer mal a la pell amb les ungles o amb les urpes (Men). | SIN: Urpar, urpejar, unglar, arrapar (Val). || Ex: A la meva classe hi ha un nen que mossega i esgarrapa. 2 dificultat, feina, treballar (*) Treballar molt. | SIN: Pencar, trescar, fer-s’hi, arrapar (Val). || Ex: En aquesta feina s’ha d’esgarrapar (p.e. per les veremes). Havien guanyat els cèntims esgarrapant (treballant en males condicions). 3 aprofitar-se, guanyar, joc, negoci Obtenir un guany, aprofitant-se d’una altra persona o d’alguna circumstància. | SIN: Beneficiar-se, valer-se de, arrapar (Val). || Ex: El porter esgarrapa el temps (perd). -TV3- Avui l’Ananies ha esgarrapat sis segons a en Llàtzer (ciclisme). -CR- Els bancs esgarrapen a les caixes el mercat de... (prenen). -Avui-

ESGARRIA estesa, quantitat (**) (d) Escampament de coses. | SIN: Estesa, (escampada, escampamenta Val). || Ex: Quina esgarria de botons que hi ha, en aquella habitació (per terra). Fem una bona escampada de roba en la teva habitació (Val).

ESGARRIACRIES 132 empitjorar, emprenyador, malestar, molestar, persona Persona que fa anar malament, que porta malestar a una altra o a un grup de gent (a Am també es diu esbarriacries**). | SIN: Torracollons, enfadós, emprenyador (Men). || Ex: En Pere tot ho vol governar i no hi entén res: és un esgarriacries!

ESGARRIAR 1 escampar, perdre, pluja Perdre o perdre’s una cosa; no saber on para (Men). | SIN: Esbarriar, extraviar-se. || Ex: M’heu esgarriat el llapis. Se m’ha esgarriat l’aixada. Aquesta mainada ho esgarrien tot. Quan vàrem canviar de pis, se’ns varen esgarriar molts papers. Varen caure quatre gotes esgarriades, que no van ni mullar el terra. 2 educació, empitjorar, pervertir, treballar, vici Perdre’s, en sentit moral (Men). | SIN: Pervertir, desencaminar, extraviar, anar pel mal camí. || Ex: En mans de la seva mare, el nen s’ha esgarriat. El nen no estudia pas com l’any passat: s’està esgarriant. No els deixeu esgarriar gaire a comprar, els nens (ho comprarien tot). 3 bosc, camí, perdre No saber quin camí és el bo. | SIN: Perdre’s, descaminar-se, marrar el camí, enganyar-se (Val). || Ex: Us podeu esgarriar, si no coneixeu bé aquell bosc.

ESGARRIFANÇA fred, refredat, salut, tremolor Sensació, gen. de curta durada i repetida, de fred (Men). | SIN: Tremolor, calfred, titil·lació, estremiment, escarrufament (Men),escarrufament (Mall). || Ex: Ahir a la tarda, tenia esgarrifances de fred.

ESGARRIFAR 133 cridar, enutjar-se, espantar-se, lliscar, moral, sorprendre, vehicle Tenir una gran sorpresa, un espant, o una altra emoció forta (a Val esgarrifar també vol dirfer demostracions sorolloses excessives” i, a més, “fer que la roda de la moto córrega sobre l’arena o la grava sense desplaçar-la”) (Val-Men-Mall). | SIN: Esborronar, quedar parat, esverar, (horroritzar, espantar Val). || Ex: Quan va veure que, a quart curs encara no llegien, s’esgarrifava. L’avi, quan veu pel·lícules d’ara, s’esgarrifa (verdes). La roda m’esgarrifava perquè tenia la coberta molt gastada (Val).

ESGARRINXAR esgarrapar, ferir, pell, planta Fer-se una rascada prima a la pell, gen. amb l’espina d’una planta (Men-Mall). | SIN: Esgratinyar, esgarrar, esgardissar, arrapar (Val), escarrinxar (Mall). || Ex: Per anar als Tres Rocs, ens vàrem ben esgarrinxar. M’he esgarrinxat la cama amb una argentina.

ESGATASSAR cridar, malestar, renyar (**) (d) Escridassar a algú; tractar-lo a crits. | SIN: Renyar, cridar, esbroncar, escamar (Val). || Ex: Els nens varen fer una festa amb els amics i tocaven la guitarra; va pujar la veïna i els va ben esgatassar. En Teodor va anar a can Dalmau a demanar que li signessin un aval i li varen fúmer un moc: ja va marxar esgatassat! (de pressa i escorregut).

ESGAVELLAR 1 nervis, trencar Fer malbé un objecte (esgavellar també vol dir excitar Men) (Men). | SIN: Trencar, rompre, espatllar, malmetre, desgavellar (Val). || Ex: No pugeu tres a la bicicleta que l’esgavellareu. No l’esgavellis, que després no dormirà (Men). 2 calor, fatigar (**) Quedar molt fatigada un persona. | SIN: Atuir, rendir, esllomar, cruixir, desgavellar (Val). || Ex: La calor em deixa esgavellat. 3 baixar, construcció, deteriorar, enfonsar-se (**) Enfonsar-se una paret o un sostre. | SIN: Baixar, caure, esfondrar, esboldregar (Mall). || Ex: L’any passat es va esgavellar una casa del nostre carrer. La barraca de la vinya s’està esgavellant. La paret seca de l’hort, algun dia s’esgavellarà.

ESGOTAR 134 fatigar Acabar les forces (Val-Men). | SIN: Cansar, baldar, atuir, solsir (Val). || Ex: Estic esgotat de treballar (trencat Val).

ESGROGUEÏT -ÏDA color, malalt, pell D’un color que tira a groc (Men-Mall). | SIN: Groguenc, (esgroguit, engroguit Val). || Ex: Que estàs malalt? Et veig esgrogueït de cara. El llençol ha quedat esgrogueït (Mall).

ESGUERRAR equivocar-se Fer quelcom malament (Val-Men-Mall). | SIN: Errar, equivocar. || Ex: Tots els metges n’esguerren.

ESGUERRAT -ADA defecte, desgràcia Persona que té un defecte físic o psíquic important (Men-Mall). | SIN: Alesiat, afollat, deforme, contrafet, (esgarrat, cercolat, desgraciat Val). || Ex: Sap molt de greu, tenir un fill esguerrat. Al moment de nàixer, vam veure que estava esgarrat (Val). Tenen un fill cercoladet (Val).

ESGUERRO construcció, equivocació, nyap Cosa mal feta (Men). | SIN: Nyap, (esgarro, empastre, bunyol Val). || Ex: Han fet una escala a la casa nova que, amb el cap, toques la biga de dalt: quin esguerro!

ESLLAVISSAR-SE 135 baixar, enfonsar-se, perill, terreny Desprendre’s una paret o un marge. | SIN: Escagar-se, baixar, (solsir-se, ensulsiar-se Val), enderrossar (Men). || Ex: La paret de l’hort fa panxa: vigileu, que es pot esllavissar.

ESMAIXAR ficar, joc (**) Ficar el jugador la pilota a la cistella de bàsquet, amb força i acompanyant-la amb una mà o amb totes dues. | SIN: Rematar. || Ex: ...i esmaixa la Trinitat. -Ràdio-

ESMAPERDUT -UDA bogeria, despistat, salut, torbat Que no sap ben bé ni on és ni allà on va. | SIN: Desesmat, esborneiat, desorientat. || Ex: Tenia molta febre i caminava esmaperdut pel bosc.

ESMATISSAR bardissa, bosc, netejar, treure Treure la bardissa d’un bosc (també esbrossar a Ca i espadar** a Am). | SIN: Netejar, esbardissar, esbrossar, desbrossar, aclarir (Val). || Ex: Si els boscos s’esmatissessin, poc cremarien tant.

ESMENAR actitud, canviar, corregir, millorar Tenir un canvi d’actitud positiu. | SIN: Millorar, rectificar, canviar, corregir (Val). || Ex: Cada dia arriba tard a la feina i no es vol esmenar.

ESMOLAT -ADA afilar, animat, aparell, caminar, decidit, enutjar-se, feina, ràpid Persona que camina de pressa; que va decidida a fer una cosa, esp. a cercar brega (a Val, esmolar només té el sentit d’ afilar; a Men també el té) (Men-Mall). | SIN: Determinat, (calent, calent d’orella Val), (resolut, arrencat Men). || Ex: En Zenó ha vingut molt esmolat de Barcelona: només parla de posar una antena parabòlica. Ja sóc vist que venia esmolada (amb ganes de cridar). Avui has arribat molt esmolat, que t’has barallat amb la dona? (enutjat). Compte amb el que li dius, que ve de sa casa calent d’orella (Val). El ganivet no talla, s’ha d’esmolar (Mall). Aquesta té una llengua ben esmolada, tot el dia xerra (Mall).

ESMORRADA 136 accident, caure, cop (**) Caiguda, de cara, a terra. | SIN: Cop, patacada, morrada (Val-Men-Mall), sota (Men). || Ex: La Melània, ahir, es va fúmer una esmorrada a la plaça.

ESMORRAR anivellar, terreny (*) (d) Rebaixar un terreny perquè sigui planer. | SIN: Planejar, aplanar. || Ex: Faig esmorrar el camp per poder-lo regar.

ESMORTEIR animal, desgràcia, feble, fred, immòbil, trist Quedar, les persones o els animals, aclaparats, quiets, sense vitalitat, com morts (Men-Mall). | SIN: Esmortir, amortir. || Ex: Han quedat esmorteïts pel cas que els ha passat. A l’hivern, les vespes s’amaguen dins les escorces dels arbres, mig esmorteïdes.

ESPADAR aparell, bardissa, camí, netejar, vora (**) (d) Netejar de bardisses els camins que van als camps o els marges d’un tros de terreny de conreu (un espadador** a Am és un estassabarders llarg). | SIN: Netejar, estassar. || Ex: El camí que va a la casa s’hauria d’espadar. En aquests marges, en comptes d’espadar-los, hi calaré foc.

ESPAIMAT -ADA 1 dolor, plorar, refredat, salut, vista (*) (d) Que té un ull o tots dos ulls que li ploren i li fan mal, gen. a causa d’una airada o d’un refredat. || Ex: Aquesta nena està espaimada. L’ull et plora: deus estar espaimat. 2 balb, dolor, rígid, sensació (**) (p) (d) Hom ho diu quan les dents queden com balbes i adolorides pel fred o per haver menjat quelcom àcid. || Ex: Quan menjo un gelat, em queden les dents espaimades.

ESPANTADÍS -ISSA covard, espantar-se, persona, por Persona que s’espanta de coses que, normalment, no fan por a l’altra gent (Men-Mall). | SIN: Esveradís, covard, aprensiu, (poregós, mitja figa Val). || Ex: Si veu sang, es mareja: és espantadís! Les aranyes us fan por? No heu pas de ser tan espantadissos. Sóc poregós amb els gats, però no amb els gossos (Val). És un nin espantadís: tot li fa por (Mall).

ESPANTALL 137 animal, espantall, ninot, terreny Figura semblant a la d’una persona, vestida amb roba vella, que es posa als camps i als horts per fer fugir els ocells (Val-Men). | SIN: Espantaocells, espaventall, carassa, babarota, ninot (Lleida), (espantapardalets, bubota, espantamoixons Val). || Ex: He posat un espantall a l’horta perquè les garses no se’m mengin els pèsols.

ESPANTAVELLES bufar, festa, joguina (**) Joguina que, per un cap és un canó i, per l’altre, un tub de paper cargolat; quan es bufa pel canó, el tub es desenrotlla (a Am també en diuen espanta-sogres). | SIN: Espanta-sogres (Val-Men-Mall). || Ex: El dia de Cap d’Any, tothom corria amb barrets i espantavelles.

ESPANYAR obrir, porta, rebentar, trencar Obrir una porta forçant o trencant el pany (espanyar és fer malbé una cosa Men). | SIN: Rebentar, esbotzar, esfondrar, despanyar (Val). || Ex: Els lladres varen espanyar la porta amb una barra de ferro. El rellotge s’ha espanyat (Men). Sant Pere era espanyol i de tan espanyol que era, es va espanyar ell tot sol (cançó popular).

ESPANYOLADA espectacle, llengua, qualitat Espectacle espanyol dolent (a Cat Nord, hom ho diu d’un barbarisme d’origen castellà) (Val-Men-Mall). || Ex: La pel·lícula d’ahir va ser una espanyolada. Això d’ alcalde i ajuntament són espanyolades! No haurien de sortir als diccionaris –Perpinyà-.

ESPAORDIT -IDA 1 covard, espantat, por Carregat de por (espavordit* a Ca i a Am). | SIN: Acovardit, espantat, esglaiat, acollonit (Val), que té por (Mall). || Ex: El nostre gos està espaordit perquè trona. Els nens més grans el tenen espaordit, al de casa. 2 enfredorit (**) Espaordit de fred: que n’ha passat molt (espavordit* a Ca i a Am). | SIN: Enfredorit, gelat, glaçat. || Ex: He arribat a col·legi espaordit de fred.

ESPÀRGOL 138 brot, menjar, planta Brot comestible, quan és tendre, de l’espargolera. | SIN: Espàrrec. || Ex: He anat a caçar espàrgols i n’he trobats dues dotzenes.

ESPARPALLAR ensenyar, espavilar-se, perill, preparar (**) Fer tornar més espavilat, més viu, a algú (trobem esparpellar-se amb el mateix significat al DCVB) | SIN: Deixondir, esparpillar, escarquillar, eixorivir, espavilar. || Ex: Ja els esparpallen, ara, la mainada (fan més excursions, p.e.). Una dona vídua s’esparpalla més que un home (sap fer les feines de casa). Tiren una bomba en un camp de futbol i vinga: esparpalla’t! Si ho hagués sabut, que veníeu a dinar, m’hauria esparpallat (preparat més coses).

ESPARPILLAR 1 mirar, vigilar, vista (*) Esparpillar la vista: obrir molt els ulls, anar alerta, com solen fer els animals de bosc (Mall). | SIN: Vigilar, sotjar, estar a l’aguait, anar alerta. || Ex: Els conills de bosc esparpillen la vista. Quan entra la Llúcia a comprar, el botiguer esparpilla la vista (pispa coses). 2 cercar, mirar, regirar, remenar (*) Remenar coses, algú que cerca quelcom. | SIN: Regirar, remoure, cercar, mirar, gratar, (hi ha escarbar al Diccionari Valencià). || Ex: Estic esparpillant la brossa, per mirar si trobo una bala que he perdut. Quan vaig a caçar bolets, esparpillo la fullaraca. La policia em va esparpillar per saber si portava quelcom (escorcollar). Escarba´t les butxaques, que falten dos duros (Val). Vaig escarbar tota la llibreria i vaig trobar una edició de l’any vint-i-cinc (Val). 3 espavilar-se, perill Haver de tenir enginy per sortir d’un mal pas. | SIN: Espavilar, eixorivir. || Ex: Si us troben droga a la frontera, esparpilleu-vos! (si algú us la posa a la bossa).

ESPARRACAR 1 forat, roba, trencar Fer estrips en una roba o en una altra matèria (Men). | SIN: Esquinçar, estripar, trencar a trossos, esgarrar (Val). || Ex: No ploris pas perquè t’has esparracat les calces: la teva mare ja cosirà! El gat se m’ha enganxat i m’ha esgarrat la mànega (Val). 2 animal, caça, ferir, matar (**) Matar un animal obrint-li el ventre. | SIN: Estripar, obrir, esventrar, esbudellar. || Ex: El senglar ens va esparracar un gos.

ESPARVER 139 comprar, decidit, habilitat, negoci, persona (**) (d) Persona decidida, ràpida i arterosa, esp. per fer negocis. | SIN: Fura, ardit, audaç. || Ex: A -Quan vaig anar per comprar la casa d’en Benet, l’Ambrós ja la tenia. B -Quin esparver, aquell!

ESPARVERAR espantar-se, molt, nervis Esverar, una cosa, perquè és perillosa o molt exagerada. | SIN: Espantar, espaordir, alarmar. || Ex: En veure el toro, em vaig esparverar. L’Eva té una gana que esparvera. A la casa nova tenen uns degoters que esparvera! (grossos).

ESPASSAR acabar, desfer, espavilar-se, expressió, fam, patiment, pluja, rebutjar, refredat, salut Acabar-se un mal temps, una situació dolenta o una necessitat (Men-Mall). | SIN: Cessar, parar de, passar, desaparèixer. || Ex: Menjo quatre galetes per espassar-me la gana. La pluja ja s’ha espassat. El nen ja no estossega: sembla que el refredat se li espassa. En Teodor, si té maldecaps, que se’ls espassi!

ESPATERRANT bo, excel·lent, qualitat Que és exageradament bo, bonic, ràpid, etc. (Men). | SIN: Excel·lent, d’allò més bo, meravellós, (de categoria, senyor Val). || Ex: Vàrem fer un dinar espaterrant.

ESPATLLACRIES batusser, cerca-renous, emprenyador, molestar, persona (**) (p) Persona enutjosa, a qui agrada portar raons i desavinences. | SIN: Esgarriacries, torracollons. || Ex: Ara que tothom estava disposat a fer vaga, tu dius que treballaràs: ets un espatllacries!

ESPATLLAR 140 1 avaria, deteriorar, enfonsar-se, expressió, gandul, ironia, vehicle Fer o fer-se malbé una cosa (Men). | SIN: Trencar, espatlar (Val), espanyar (Men-Mall). || Ex: S’ha espatllat el tractor. Treballar no: s’espatllarien! (es diu de la gent gandula). Am –A ca l’Albina és una casa espatllada (el teulat ha baixat). El cotxe s’ha espenyat (Mall). 2 casar, relació, renyir, tracte Deixar d’anar bé una relació que hi anava. | SIN: Espatlar (Val), espanyar (Men-Mall). || Ex: No sabem pas què ha passat, però s’ha espatllat el casament (no es casaran). 3 os, salut Posar-se, algú, malalt dels ossos del pit o de l’espatlla. | SIN: Espatllar-se de pit. || Ex: Quan era jove, tot sovint, m’espatllava del pit.

ESPATLLOT animal, menjar (**) (d) Pernil de les potes de davant del porc. | SIN: Espatlló. || Ex: Avui hem encetat un espatllot.

ESPATUFAR acabar, feina (**) (d) Enllestir una tasca. | SIN: Acabar, finir. || Ex: Aquesta lliçó, demà l’espatufarem.

ESPAVENTALL 141 animal, ninot, terreny Ninot, o una altra cosa, que es posa en un camp o en un hort per evitar que els ocells hi vagin. | SIN: Espantaocells, espantall, babarota, espantapardalets (Val). || Ex: Hi posarem espaventalls, a l’hort (draps, pots, etc.).

ESPAVILAR aprofitar, esforçar-se, espavilar-se, espavilat, treballar Fer les feines amb energia i intel·ligència (a Mall un espavilat és un que vol passar-se de llest) (Val-Men-Mall). | SIN: Desensopir, esparpillar, desemmandrir, afanyar-se (Val). || Ex: Espavila’t a acabar, que ja es fa fosc.

ESPECIAL burla, caràcter, estrany, maniàtic, persona (*) Persona rara, capriciosa o llunàtica, a qui res no va bé; que és diferent de les altres, per més bé o per més malament, però sovint en un sentit negatiu (Val-Men-Mall). | SIN: Singular, estrambòtic, excèntric, original, estrany, maniàtic. || Ex: La Francesca és molt especial per vestir. En Cromaci sempre ho ha estat, d’especial (fa de mal tractar-hi). La meva germana ja hi ha patit amb l’Urbà: és molt especial! (maniàtic). La Bibiana és especial per fer riure (en sap).

ESPECIALMENT exagerat, molt, qualitat Que té la qualitat de la qual hom parla d’una manera molt marcada (Val-Men-Mall). | SIN: Molt, exageradament, enormement, extremament. || Ex: Aquests bons són especialment atractius... -C33- Jo no sóc especialment fastigós, però allò...

ESPECTACLE actuació, baralla, comportament, cridar, discussió, espectacle Actuació desagradable feta davant de la gent (Val-Men-Mall). | SIN: Escena, baralla, escàndol, número (Val). || Ex: Per anar pels llocs i fer aquests espectacles, quedeu-vos a casa! (cridar, discutir). Quan li ho contaren, li va muntar un numeret davant de tots (Val).

ESPECULACIÓ 142 avarícia, expressió, negoci, pagar El fet de no voler pagar quan toca o allò que pertoca. | SIN: Avarícia, ganyoneria, gasiveria. || Ex: Li sap greu de treure la cartera. Al diable, tanta especulació! (un que va a sopar amb amics i no paga mai).

ESPEDREGAR 1 netejar, roc, terreny, treure Treure els rocs d’un terreny (Men-Mall). | SIN: Desempedregar, despedregar, llevar les pedres. || Ex: A l’estiu vàrem espedregar el camp de futbol. 2 agredir, joc, roc, tirar, violència (*) Tirar rocs contra algú. | SIN: Aviar una pedra, apedregar (Men). || Ex: Diumenge, al camp de futbol, quatre carcans van espedregar l’àrbitre.

ESPELLIR esclatar, obrir, planta, temps Badar-se els capolls de les flors o els borrons d’una planta. | SIN: Descloure’s, esclatar, esbadellar-se. || Ex: Ja hi ha moltes roselles que espelleixen. Els borrons dels ceps espelleixen quan són prou grossos, i treuen fulles i brots. per ext. Hi ha un cel espellit (sense núvols ni boira). 2 agricultura, collir, feina (**) (d) Collir, les olives de dalt de l’arbre, amb la mà o amb una mena de rasclet. | SIN: Abastar. || Ex: Aquest any no ha fet vent: haurem de batre les oliveres o d’espellir-les.

ESPELLOFAR agricultura, embolcall, feina, fruit Treure la pellofa d’un fruit o les fulles del blat de moro. | SIN: Esclofollar, (pelar, despellorfar Val), esclovellar (Mall). || Ex: No te’n vagis encara, que queden moltes capces de blat de moro per espellofar. Cal espellofar el llegum per cuinar-lo. Acaba de despellorfar la verdura i farem l’arròs (Val).

ESPELLUCAR 143 1 agricultura, animal, cercar, collir, fruit, gratar, menjar, picar Espicossar el terra, les gallines, quan cerquen aliments entre la palla o la brossa (a Mall espellucar o pellucar és cercar fruits de terra, com ara ametlles que han caigut; les pellucadores són les dones que les cullen) (Men-Mall). | SIN: Gratar, esgarrapar, grapar, arpejar, escarbar (Val). || Ex: Les gallines espelluquen per caçar menjar. 2 menjar, picar, tastar Menjar, quelcom, en petits trossets (Men). | SIN: Tastar, pellucar, picar, piscar, espipollar (Men). || Ex: És bo el tall de carn; l’he espellucat una mica (tastat).

ESPENTA 1 cop, esforç, violència Embranzida contra algú, feta gen. amb les mans (Val). | SIN: Trompada, bursada, espentó (Val), forfollada (Men), empenta (Men-Mall), sempenta (Mall). || Ex: En Sabas vol ser primer a la fila i venta espentes. 2 ànim, decidit, desig, negoci, trempat Ganes de fer coses (Mall). | SIN: Decisió, resolució, empenta. || Ex: L’Abel té molta espenta per fer negocis.

ESPÈNYER empènyer, força, moviment, porta, vehicle (*) (d) Fer servir la força per moure quelcom. | SIN: Forçar, (espentejar, apinyar Val), empènyer (Men). || Ex: A -La porta no s’obre. B -Espeny-la més. Vine a apinyar el cotxe, que no el puc moure (Val).

ESPERAR 144 1 esperar, ésser, lloc, quedar Quedar-se en un lloc fins que arriba algú (Val-Men-Mall). | SIN: Restar, romandre. || Ex: Us esperareu aquí fins que jo hagi acabat. 2 embarassar, fill Esperar una criatura: haver-ne de tenir una (Val-Men-Mall). | SIN: Estar embarassada, estar prenyada. || Ex: L’Otília té una criatura i n’espera una altra. 3 esperar, futur, pensar, saber Creure, o saber, que una cosa ocorrerà (Val-Men-Mall). | SIN: Comptar amb, prometre’s, desitjar. || Ex: Esperem que demà plegarà de ploure. ...ens espera un mes de patir. -Avui- 4 desig, expressió, ironia, negació (**) iròn. Espera-ho!: = no serà pas tal com ho dius (Val-Men-Mall). | SIN: Busca-ho!, compta-hi! || Ex: A -Del cotxe vell em donaran dos mil euros. B -Sí, espera-ho! (que no).

ESPERIT 1 alcohol, guarir, producte, vi Esperit de vi: líquid que es fabrica destil·lant vi (Men-Mall). | SIN: Alcohol, carbinol. || Ex: En aquest tall, posa-t’hi esperit (o esperit de vi). 2 ànim, decidit, encantat, persona Ganes de fer coses (Val-Men-Mall). | SIN: Geni, sang, energia, espenta (Val). || Ex: En Sofonies no serà pas un bon director: és bon noi, però és una persona sense esperit (és poc decidit).

ESPERITAT -ADA 145 nerviós, persona Molt nerviós (Men). | SIN: Esverat, excitat, inquiet, desficiós. || Ex: En Tomàs, des que ha arribat, només fa que asseure’s i aixecar-se; no sé pas que té: sembla esperitat!

ESPERONAR animar, comportament, desig, incitar, interès Fer agafar interès, ganes de fer les coses bé (Men-Mall). | SIN: Incitar, animar. || Ex: Avui hi van esperonats aquests nois, perquè l’altre dia van perdre (futbol).

ESPERRUCAR cabells, desordenar, malgirbat, vent (*) Desarranjar els cabells (també esperrufar* a Am). | SIN: Escabellar, esbullar, despentinar, (estarrufar, escarotar, estuferar Val), esperrufar (Men). || Ex: Un pet de vent m’ha esperrucat els cabells. On vas tan esperrucada? A -Ara m’aixeco del llit. B -Ja ho veig. Encara vas esperrucat (no t’has pentinat). Avui vaig amb els cabells esperrucats. Quan bufa vent porte els cabells estuferats (Val).

ESPÈS -ESSA 1 distància, espès, junts, prop, quantitat Lloc on hi ha molts objectes en poc tros; que són acostats (Men-Mall). | SIN: Atapeït, junt, pròxim, dens, atapit (Val). || Ex: Els han posats molt espessos, els fanals d’aquest carrer. 2 cap, confús, fatigar, salut Hom ho diu del cervell quan el té poc clar, cansat (Men-Mall). | SIN: Confús, tèrbol. || Ex: Avui no em surt el càlcul: tinc un dia espès. No em feu gaires preguntes, que tinc el cap espès. 3 dolent, ensenyament, joc, malament, quantitat (**) D’una manera poc acurada (Mall). | SIN: Malament, no gens bé, pitjor. || Ex: Ara juguen molt espès els d’Andratx. El nen ho fa molt espès, de llegir. L’àrbit ho ha fet tan espès com ha sabut (sentim que ha sabut).

ESPESSEIR 146 coagular, espès, llet, planta (*) Tornar-se espès (Men). | SIN: Concentrar, prendre’s, triar (Val), espessir (Val-Men-Mall). || Ex: Aquesta llet ha quedat espesseïda; ja la pots llençar. Un cep, si no el podes, s’espesseeix (fa més tòries).

ESPETEC 1 cop, soroll So fort i sec, com el d’una porta que es tanca de cop. | SIN: Esclat, pet, petament, esclafit (Val), (estrèpit, batibull Men). || Ex: Què són aquests espetecs que se senten al carrer? (tiren petards). Una gran flama interior, no crepitant ni espetegadissa com la que es nodreix de branques seques (L. Riber Mall). 2 baralla, confusió, cop, discussió, relació (**) Situació violenta i desagradable, amb reclamacions, raons, batusses, plets, etc. | SIN: Altercació, altercat, renyina, brega, batussa, bullanga. || Ex: Quan volien tancar la fàbrica, hi va haver molts espetecs! L’altre dia, a la plaça, hi va haver un espetec d’hòsties!

ESPETERNEC esforç, patiment, tràfec Esforç impetuós, furiós, de qui cameja i es mou per aconseguir alliberar-se. | SIN: Espernetec. || Ex: Quins espeternecs feia, el conill, per sortir de la ratera!

ESPIERA forat, mirar, obertura, porta Obertura petita feta en una porta, una paret o al batent d’una finestra, i tapada amb un vidre, des de la qual es pot controlar el carrer o una part interior d’un edifici (espillera* a Ca) (Men). | SIN: Espiell, reixeta, forat, espillera (Val). || Ex: Hem fet posar una espiera a la porta de casa. A can Tomàs tenen una espiera a la paret del rebost per vigilar la feixa. Tenim una espiera al menjador per guaitar qui puja l’escala.

ESPIGNET 147 cridar, expressar, fort, veu Veu forta i aguda (espinguet a Am). | SIN: Espinguet, crit, to de veu, xiulit (Val). || Ex: En Domènec té un bon espignet: el sento des de casa. Quin espignet, la Joana! Com crida! Amb quin espinguet de veu parla, en Miquel! Quin baladrer! Quin xiulit de veu! Estic fart de sentir-lo (Val).

ESPIGOLAR agricultura, collir, feina, fruit, repassar Fer una segona passada, en un camp o en una vinya, per arreplegar els fruits que hi han quedat, quan ja s’ha fet la collita (Val-Men-Mall). | SIN: Recaçar, collir. || Ex: Aquest any val la pena d’espigolar l’avellaneda (moltes avellanes han caigut tard).

ESPIGOT part, planta (*) (d) Mena d’espiga que fan algunes plantes a la seva part més alta. || Ex: Les mastegueres tenen un espigot que fa llet (si el trenques). La capça del blat de moro surt a mitja canya i l’espigot al capdamunt. El margall és una herba de dos pams que fa un espigot.

ESPINAVESSA bardissa, planta Planta espinosa que fa unes matarrades força altes i uns fruits secs en forma de plat. | SIN: Espina vera, espina santa, espina de Crist, arn. || Ex: Les vores del camí són plenes d’espinavesses.

ESPITREGAR calor, obrir, roba (*) Desfer-se els botons de la part de dalt d’una camisa (també sentim espitranxar* a Ca i espitanxar** a Am) (Men). | SIN: Espitellar, espitrar, despitralar (Val). || Ex: On vas tan espitregat amb aquest fred? Nen, no vagis espitregat; corda’t! Al juliol vaig despitralat, de nit, però al setembre em faria patir de gola (Val).

ESPLAIAR 148 diversió, jugar, nen Passar l’estona bé (també es parlar de coses que ens preocupen per quedar-ne alleugerits Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Esbargir-se, jugar, esbravar-se. || Ex: La mainada necessiten esplaiar-se. El terrat, el tenim per esplaiar-nos (sortir, prendre el sol). Na Pepa necessitava esplaiar-se i em va estar contant el que ell li havia fet (Mall).

ESPLÈNDID diners, generós, gratificació Que dóna amb escreix (Val-Men-Mall). | SIN: Generós, amatent, desprès, liberal, pròdig, magnífic, munífic, falaguer (Men). || Ex: A –Quan has deixat, de propina? B –Dos euros. A –Ets massa esplèndid! Ha estat esplèndid amb la seva donació (Mall).

ESPLET 1 abundor, collita, fruit, quantitat Allò que es treu d’un conreu, esp. si els fruits són abundosos, sencers i de bona qualitat (Mall). | SIN: Anyada, collita (Val). || Ex: Enguany hi ha un gran esplet de carxofes. A l’horta hi ha un bon esplet d’enciams. 2 créixer, despendre, esforç, feina, ràpid (*) Acció o feina que es fan, sovint, amb rapidesa i posant-hi molta voluntat. | SIN: Esforç, cop de coll. || Ex: El meu noi va fer un esplet a l’estiu i va aprovar totes tres assignatures. Pel casament de la nena vàrem fer un esplet (una despesa grossa). La Coloma ara està fent un esplet (creix molt).

ESPLOMISSAR 1 animal, escometre Arrencar les plomes a un ocell (Men-Mall). | SIN: Plomar, esplomar, esplomitxar (Men). || Ex: Els porcs han estat a punt de menjar-se una gallina: l‘han ben esplomissada. 2 abusar, diners, guanyar, joc, vici (**) Guanyar tots els diners, o gairebé tots, a algú que juga a cartes o a un altre joc. | SIN: Plomar, esquilar, deixar net (Val-Men), (pelar, esplomitxar Men). || Ex: Ahir, en Joan duia vuit-cents euros i el van esplomissar. M’han deixat més net que Carracuca! (Val).

ESPOLSAR 149 1 moviment, netejar, orinar, picar, pols, roba Picar o moure quelcom per netejar-ho (espolsar, a Val, fig. vol dir clavar un carxot o tupar-se, batre’s) (a Mall i a Men també vol dir llevar la pols) (Val-Men-Mall). | SIN: Sacsejar, picar, trontollar. || Ex: Vaig al balcó a espolsar el llençol (treure’n la pols). El vàter és ple de gotes: hi ha algú que, quan hi va, se l’espolsa. Qui vol anar a espolsar els esborradors? Els gossos, quan van molls, s’espolsen. Espolsa’t els camals (Val). Són encara xiquets, però s’espolsen de valent (Val). Separa els pollastres, que es passen el dia espolsant-se (Val). Li’n va espolsar una que el deixà plorant (Val). No m’agrada haver d’espolsar els mobles (Mall). 2 apartar, desfer, treure Desempallegar-se d’algú o d’alguna cosa que no interessa de tenir a prop (Val-Men). | SIN: Treure’s de sobre o del davant, desfer-se, allunyar, desviar. || Ex: Tots els cunyats volen venir a Ordino, a passar uns dies, i la dona els espolsa com pot.

ESPONJAR coure, menjar, reblanir, tou Esdevenir més tou; de més bon coure, si es parla d’un aliment (espongir* a Ca) (Men). || Ex: Les mongetes, en remull, s’espongen. El blat de moro moll s’esponja.

ESPÒNSOR joc, negoci, propaganda (**) Empresa comercial que ajuda una entitat esportiva o cultural, gen. per beneficiar-se de la propaganda (anglicisme) (Val-Men). | SIN: Patrocinador, valedor. || Ex: El C. F. Deià ja ha trobat un espònsor.

ESPORGAR arbre, bosc, branca, tallar Tallar les branques, d’un arbre, que no es consideren necessàries (Val-Men-Mall). | SIN: Escatir, podar, aclarir (Val), eixermar (també xermar i exsecallar Mall). || Ex: Quan s’esporguen pins, es tallen les branques més baixes.

ESPORUGUIR espantar-se, por Tenir o agafar por (esporuquir** i emporuguir** a Ca). | SIN: Espantar, espaordir, atemorir, aterrir, (prendre por, acovardir-se Val), emporuguir (Men). || Ex: La nena era darrere la porta, esporuguida del gos. El nen està ben esporuguit del pioc. Es va acovardir molt quan va faltar el seu home (Val). Només de pensar que pot caure un bac, s’acovardeix i no ix de casa (Val).

ESPRÉMER comprar, preu Fer donar, el comprador, un producte, en unes condicions molt favorables per a ell (Men). | SIN: Estirar, aconseguir, obtenir. || Ex: Quan vàrem comprar el cotxe, ens varen fer molt bones condicions; el meu germà els va esprémer en gran manera.

ESPUFULLAR 150 madurar, obrir, planta (**) (d) Badar-se la capça d’una col o d’un bròquil, quan la planta ja és grossa. | SIN: Obrir-se. || Ex: Les capces de les cols ja es comencen a espufullar.

ESPUNYIR-SE accident, dolor, força, joc, salut Quedar sense força al puny o tenir-lo adolorit, de resultes d’un esforç o d’un cop. | SIN: Desllorigar, desconjuntar, desarticular, esbraonar. || Ex: Duc una canellera perquè tinc aquest braç espunyit. Em vaig espunyir jugant a bàsquet.

ESPURNA espavilat, habilitat, intel·ligent, negoci, persona Persona eixerida, viva, que sap fer les coses hàbilment (de vegades té el sentit de dolent o murri) (espurni** a Ca). | SIN: Espavilat, llest, trempat, viu. || Ex: En Concordi és una espurna per als negocis. Ja és una bona espurna l’Artemi (fa treballar molt i no paga gaire bé). Quina espurna, en Gregori! Quan tu hi vas ell ja en ve! La petita no és tan espurna com la gran (és de més bon conformar).

ESQUEI camí, drecera, forat, pas, roca, vall Pas estret entre roques. | SIN: Canal, corriol, escanyall, estretall, congost, frau. || Ex: El bosc era molt embardissat i vam anar baixant per l’esquei del torrent.

ESQUEIXAR accident, carn, dolor, salut, trencar Trencar-se un lligament a causa d’un cop o d’una regirada (esquixar* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Esquinçar, esforroiar (Men). || Ex: Despús-ahir vaig caure i em penso que tinc carn esqueixada. A -M’he esqueixat del pit. B -Posa-t’hi un pegat de la monja i ja està! (ja en faràs pou).

ESQUENADA 151 1 cop, pal, picar Patacada a l’esquena d’algú, amb el puny, amb un bastó o amb una altra cosa. | SIN: Cop, patac, trompada. || Ex: El pare, enrabiat, em va fúmer una esquenada (cop de puny). 2 accident, caure, cop, joc Cop d’esquena, a terra, d’una persona que cau (Men). | SIN: Patacada, topada, costellada. || Ex: El porter s’ha estirat malament i s’ha fet una esquenada. El terra relliscava i, l’Eulàlia, hi va fúmer una esquenada.

ESQUENADRET -A gandul, persona Persona que no té ganes de treballar o que ho fa de mala gana (també esquenallarg** i esquenamoll** a Ca i a Am). | SIN: Mandrós, gandul, peresós, accidiós, poltró, dropo, gallof, (gos, malfaener, malfeiner Val). || Ex: No el lloguis pas, en Francesc, per collir raïms: és un esquenadret! Aquests guixaires es veu ben bé que treballen per força: quins esquenallargs! Aquells dos esquenamolls, allà ben asseguts, i jo aquí collint avellanes!

ESQUENAR-SE accident, expressió, salut, trencar (**) (d) Trencar-se l’esquena (Men). | SIN: Esquenatrencar-se, quedar esquena-romput, esllomar-se (Val). || Ex: Quedés esquenat, quan fa això! (maledicció contra un jugador de l’equip contrari que, quan fa un gol, fa capgirells, de content).

ESQUENATRENCAR 152 accident, animal, salut, trencar (*) Trencar o trencar-se l’esquena. | SIN: Esquena-rompre. || Ex: A -Aquest conill, el cavall l’ha esquenatrencat (l’ha trepitjat sense voler). B -Què hi farem! Ens el menjarem.

ESQUER animal, menjar, pesca Menjar, autèntic o imitació, que els pescadors posen als hams o en altres estris de pesca (Men-Mall). | SIN: Cucada, esca (Men). || Ex: Vaig a caçar cucs per fer l’esquer.

ESQUERDA 1 construcció, esquerda, forat, fruita, obertura, roba, superfície Forat llarg i estret que se sol fer en una superfície, quan es comença de malmetre (Men-Mall). | SIN: Clivella, fesa, fissura, llivanya, trenc, clivell, clavill (Val), (encletxa, clivell Mall). || Ex: Al sostre de la cambra de la nena ha sortit una esquerda. Als tomàquets més madurs, ja s’hi veuen esquerdes (o ja s’esquerden). per ext. Ara es porten unes calcetes tan petites que només tapen l’esquerda. 2 calor, fort, sol, temps (**) (d) Esquerda de sol: sol molt fort. | SIN: Pet de sol. || Ex: No hi vagis, a treballar, amb aquesta esquerda de sol.

ESQUERDAR 153 1 construcció, esquerda, forat, obertura, recipient Fer o fer-se, en una paret, un sostre o un atuell, una obertura allargada i molt prima (Men-Mall). | SIN: Esquerdissar, esberlar, fendre, clavillar (Val), clivellar (Mall). || Ex: La cassola és un xic esquerdada. 2 llançar, paper, trencar (**) (d) Estripar coses de paper o de cartró. | SIN: Esparracar, esquinçar, esgarrar (Val). || Ex: Deixa’m esquerdar aquests papers, que fan nosa. El nen ha esquerdat les cartes. Esgarrem els papers per no confondre’ns (Val).

ESQUERDEJAR construcció Posar una capa de ciment en una paret, abans de remolinar-la, per tal que quedi plana. | SIN: Arrebossar. || Ex: Demà esquerdejarem la paret del costat.

ESQUERDÍS accident, fusta, inxa, pal, petit, salut, tros Trosset molt petit i punxegut d’una canya o d’una fusta. | SIN: Brinxa, inxa, esquerdill, estella (Val). || Ex: M’he clavat un esquerdís de canya a la mà i em fa molt de mal. No t’acostis tant a la serra, que pot saltar algun esquerdís de fusta. Jo, si pogués, li clavaria esquerdissos de canya al cul! (a un polític Cat Nord).

ESQUIFIT -IDA mida, petit Que no fa la mida que ha de fer; que és massa petit (Men). | SIN: Esquitx, naquis, petit, (xicotet, menut, escarransit Val), escafit (Mall). || Ex: Avui t’han donat un tortell molt esquifit.

ESQUILAR 1 acariciar, animal, cabells, nyap, pèl, sexe, tallar, tocar Tondre el pèl d’un animal; tallar els cabells a algú, un barber, esp. si els duu massa llargs o els hi deixa molt curts (esquilar també vol dir magrejar-se mútuament dues persones, però sense arribar al coit Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Xollar, pelar, rapar, (tondre Men-Mall). || Ex: Noi, algun dia t’has d’anar a fer esquilar. Em sembla que m’ha tallat els cabells amb una màquina d’esquilar rucs; em fumia cada estirada! 154 2 arruïnar, diners, perdre (*) Perdre una gran quantitat de diners, un jugador. | SIN: Pelar. || Ex: Cada dissabte l’esquilen, jugant al canari. 3 abusar, preu (*) Cobrar molt car, en un establiment comercial (Val). | SIN: Acanar, abusar, (collar, estacar-la Val). || Ex: Alguna vegada ens han esquilat en aquest hostal: per això no hi anem gaire a dinar. Ens l’han estacada en aquell hotel (és molt car) (Val). 4 endur, robar (**) (d) Endur-se coses d’amagat, d’un lloc. | SIN: Furtar, pispar. || Ex: La jove els ho esquilava tot: l’oli, el pa, la roba i moltes altres coses. 5 matar (**) (d) Provocar la mort d’algú. | SIN: Matar, pelar. || Ex: A qui s’embolica amb aquesta mena de delinqüents, un dia o altre l’esquilen.

ESQUILET 1 animal, feina, pèl (**) (d) Persona que esquila cavalls i mules (Men). | SIN: Esquilador, xollador. || Ex: Els esquilets solien ser gitanos. Ja hi ha l’esquilet aquí! 155 2 espavilat, feina, noi (*) Noi de poca edat i molt eixerit. | SIN: Espurna, llest. || Ex: Aquesta criatura sap jugar a tots els jocs: és un esquilet. Am -En Modest és un esquilet per a la feina (la sap fer bé i de pressa). 3 abusar, delinqüència, enganyar, espavilat, herència, negoci, persona, preu, trampós (**) Persona amb qui cal anar amb compte perquè abusa de la bona fe de qui bada. | SIN: Abusador, enganyador, entabanador, fraudulent. || Ex: En Blai és un esquilet: si en val quatre, te’n fa pagar vuit. En Faustí ja té la casa seva i els seus germans no han hagut res: quin esquilet! (de l’herència).

ESQUINÇAR calçat, deteriorar, gastar, roba, trencar, vell (*) Fer-se malbé, una cosa, perquè ha servit molt (Men-Mall). | SIN: Gastar, deteriorar, (fer-se un xap o un esquinç -a la roba- Mall), sargaiar (Men). || Ex: El nostre nen esquinça un parell de sabates cada dos mesos. M’he de fer fer un vestit nou; aquest gris ja el tinc força esquinçat. No em vol deixar el llapis perquè té por que l’hi esquinci. El llençol s’ha esquinçat (trencat, a Mall). Creix tant que no esquinça les sabates (Mall).

ESQUINÇAT -ADA comportament, groller, ordinari, persona, renegar, vici (*) Persona viciosa, disbauxada, que té una conducta baixa, grossera, ordinària o llibertina. | SIN: Groller, relaxat, perdulari, viciós, depravat, (bròfec, salvatge Val). || Ex: Puja un jovent molt esquinçat (que beu, juga, etc.) En Benigne només fa que renegar, discutir i barallar-se amb tothom: és un esquinçat! No m’estranya que tinga fama de bròfec amb eixa boqueta (parla grollerament) (Val) Quan s’emborratxa només diu brofegades (Val) Porten la moto com uns salvatges (Val).

ESQUIROL fals, treballar Treballador que va a la feina quan els seus companys fan vaga (mot que va néixer a Cat i s’ha fet internacional) (Val-Men-Mall). | SIN: Caragirat, renegat, traïdor (Val). || Ex: Aquest cop hi ha hagut molts esquirols i la vaga s’ha acabat de pressa. Els esquirols varen ser rebuts pels seus companys a la porta de l’empresa (Mall).

ESQUITLLAR 1 accident, caure, escapar-se, lliscar, mà, salut, vehicle Escapar-se quelcom de les mans, gen. una cosa de superfície llisa, que llisca (Val). | SIN: Caure, lliscar, escórrer-se, (relliscar, esmunyir-se, esguillar, esvarar Val), llenegar (Val-Men), patinar (Men). || Ex: Si agafes una anguila amb les mans, t’esquitlla. El got m’ha esquitllat de les mans i s’ha trencat. Em va esquitllar el ganivet i em vaig fer un bon tall. Va esguillar baixant les escales i per això porta el braç embenat (Val). El meu cotxe ha esguillat i se n’ha eixit de la carretera (Val) 156 2 anar, desaparèixer, escapar-se Anar-se’n, algú, d’un lloc, dissimuladament, sense fer fressa (Men). | SIN: Guillar, filar, esmunyir-se, esquivar-se, escapolir-se. || Ex: La Brígida, quan va veure que hi havia feina, va esquitllar. Ahir, dos presidiaris es van esquitllar de la presó de València.

ESQUITX petit Persona o cosa esquifida, que és molt més petita que les altres (Men-Mall). | SIN: Esquifit, menut, naquis, xic, petit com el puny, (esguit, retall, tap -se sol dir tapó- Val), esquit (Mall). || Ex: La Primitiva és molt maca de la cara, però és un esquitx. Volia jugar al bàsquet, però és un esguit de persona (Val). La nova apotecària és un retall de dona (Val).

ESQUITXAR aigua, bassa, mullar Tirar gotes d’aigua o d’un altre líquid (esquitxar és del Val septentrional) (Men-Mall). | SIN: Ruixar, escarritxar, escatxigar, esguitar (Val), esquitar (Mall). || Ex: No us poseu aquí, al costat d’aquesta bassa, que si passa un auto us esquitxarà.

ESQUITXAT -ADA acabar, feina, temps (**) (d) A punt d’acabar, mig enllestit. | SIN: Acabat, (liquidat, vençut Val). || Ex: Ja el tenim esquitxat, aquest curs (només falten tres setmanes).

ESQUIVAR 1 amistat, escapar-se, evitar, persona, relació, tracte Defugir el tracte d’algú (Val-Men-Mall). | SIN: Evitar, fugir de, guardar-se d‘algú. || Ex: L’Andreu, últimament, m’esquiva (quan em veu, trenca de carrer). El nen voldria ser amic del fill del metge, però l’altre l’esquiva. 157 2 accident, apartar, esquivar, evitar, roc Apartar-se d’un obstacle, sigui el que sigui (Val-Men-Mall). | SIN: Eludir, evitar, capejar. || Ex: Hi havia una branca d’arbre al mig de la carretera, però la vaig poder esquivar. Em va tirar un cop de roc, però el vaig poder esquivar (em vaig decantar). 3 disminuir, negoci, perdre, vendre (**) Perdre la parròquia, la clientela, un comerciant, si els tracta malament (Val-Mall). | SIN: Fer fora, esgarriar, espantar (Val). || Ex: L’amo d’aquest bar, amb el seu mal caràcter, ha esquivat el jovent. 4 animal, córrer, espantar-se, fugida Arrencar-se a córrer, un cavall o un altre èquid, gen. de resultes d’un espant (Val-Mall). | SIN: Esventar-se, desbocar-se. || Ex: Amb les pessigades de les vespes, l’ase es va esquivar. 5 animal, apartar, expulsar, treureFer marxar un animal d’un lloc. | SIN: Fer sortir, fer fora, foragitar, treure. || Ex: Jo l’esquivo de casa, aquest gos, i algun dia em mossegarà. 6 cridar, discutir, nervis (*) (p) Perdre la serenitat. | SIN: Esverar-se, exaltar-se. || Ex: A -Demà mateix, li’n diré quatre de fresques, a aquest pocavergonya! B -No t’esquivis! (no vagis de pressa, pensa-t’ho, no t’embalis). 7 espavilar-se, expressar, insociable, millorar (**) (p) (d) Perdre la vergonya una persona temorenca. | SIN: Eixorivir-se, esparpillar-se. || Ex: A -El nostre nen no gosa ni enraonar. B -Ja s’esquivarà!

ÉSSER Els verbs ésser i estar no fan la mateixa funció en català que en castellà. La situació del català actual és molt dispersa i, segurament, no prou coneguda. És de gran importància valorar la influència que el castellà ha tingut i té sobre el català, especialment sobre els dialectes meridionals. Tampoc no hem de menystenir la influència que el francès ha pogut exercir sobre altres dialectes. Els textos medievals demostren que també els autors barcelonins (pensem en Bernat Metge) i gironins ja presentaven aquesta “indefinició” històrica del català sobre els verbs ésser i estar. Això, però, no vol pas dir que hàgim d’estar evitant el problema sempre. S’ha de resoldre d’una manera acceptable per a tots els dialectes. Cal admetre, tanmateix, que per les circumstàncies històriques i polítiques que hem hagut de viure als PPCC, l’ús d’aquests dos verbs, en català, s’ha anat acostant a l’ús que se’n fa en espanyol, llengua en què estar és predominant, i que el verb ésser ha perdut molts cops el seu ús genuí. Aquesta substitució, bàsicament l’entrada del verb estar en frases que tradicionalment es feien amb el verb “ésser”, la trobem, molt sovint, en tres casos: primer, en les persones joves acostumades a sentir el model de català que ens ofereixen les televisions i ràdios de Barcelona; segon, en persones de parla castellana, quan parlen en català; i tercer, en persones del sud dels PPCC, perquè com més cap al sud es va, més es nota la influència del castellà pel fet que el contacte dels parlants de les dues llengües és més gran i ve de més antic. Així, generalitzant una mica, podem dir que el verb “estar” s’usa molt més a Barcelona i a les seves comarques que a Girona, i més a València que a Barcelona, etc.

Vegem un exemple de la confusió i de l’estat de dubte en què ens movem. Trobem el mot “bord” al FA i al DLC, dos diccionaris seriosos i considerats bons model de llengua. Les definicions de “bord” que hi trobem són, al FA ‘Bastard, nascut d’un pare i d’una mare que no estan casats’, i al DLC ‘Bastard, nascut d’un pare i d’una mare que no són casats’. Com podem veure, els nostres diccionaris, originals com sempre a l’hora de definir mots, només discrepen en l’ús d’aquests dos verbs. Hem d’entendre que els dos verbs són sinònims i, per tant, és indiferent fer servir l’un o fer servir l’altre? Veient la definició dels dos diccionaris, podem deduir-ne que la utilització d’aquests verbs depèn del criteri o de l’humor de qui parla? Creiem que no, que s’han d’establir uns mínims per a tothom, tot acceptant la validesa dels dos verbs en alguns casos.

És molt difícil proposar unes normes per al bon ús d’aquests dos verbs. Per començar a fer feina cal una gramàtica normativa clara i concreta. Ja vindran després, per als especialistes, gramàtiques descriptives, històries de la llengua, etc. Hi ha llibres sencers i capítols d’algunes gramàtiques que parlen de l’ús d’aquests dos verbs, però llegint-los, hom acaba amb rodesa de cap i amb més dubtes que abans de començar. Com enyorem el sentit comú, la claredat i la senzillesa de les gramàtiques angleses!

El perill d’embolicar encara més la troca és evident. És per això que nosaltres en parlem molt superficialment i exposem només les solucions que tenen més tradició i acceptació, a més d’alguns usos més dialectals d’aquests dos verbs. Tot el que diem és només per mirar d’orientar el lector, i és evident que, alguns dels exemples que proposem, admeten una segona solució i, àdhuc més d’una.

Es fa servir el verb ÉSSER:

158 1 aprofitar-se, càlcul, ésser, joc, manar Quan la frase ens diu qui és una persona o què és una cosa (Val-Men-Mall). Ex: A -Cerco el senyor Vicenç. B -Sóc jo. Aquesta és la clau de la porta del campanar. En Jordi és amic meu. Quatre i tres són set (o fan). Ell va dir no, no, i va ser que no (va manar). Em vaig a tirar a sobre el llit i, si dormo mitja hora, serà mitja hora (ja valdrà la pena). El guanyador de la prova va ser un rus (no va estar) -CR- Aquesta jugada pot ser de tres punts (no estar) -TV2- El resultat del partit va ser de set a tres (no estar) -CR- La darrera sortida que vàrem fer va ser la pujada al Penyagolosa -Revista- 2 casar, culpa, educació, ésser, idea, pertànyer Quan es diu de qui és una cosa, a qui pertany (Val-Men-Mall). Ex: Aquests llibres són de l’escola. De qui és aquesta maquineta? La culpa és del seu pare que l’ha malcriat. De qui va ser la idea (no estar) -TV3- Algun dia seràs meva! (et casaràs amb mi) -TV3- 159 3 aigua, ésser, família, futur, gust, igual, lloc, salut Davant d’adjectius, substantius, participis o altres mots que fan de predicat nominal, quan aquests mots parlen de les qualitats de les persones o de les coses (s’usa estar en la majoria dels casos a Val) (Men-Mall). Ex: L’Agustí és alt i gros. El pare ja és gran, per dur cotxe. El seminari de Girona és immens. Què voldràs ser quan siguis gran? El senyor Enric era l’avi del meu cosí. El poble és ben situat. Això és molt ben fet. Ets àvia Carme feta! (ets igual que ella). Viu amb la seva mare, que és paralítica (no “està paralítica”, perquè parlem d’un fet definitiu) -Avui- L’aigua és molt bona (no està, perquè el subjecte no és una persona) -TV3- Les coses són difícils -TV3- 160 ésser, generós, habitatge, joc, lloc, preu, qualitat A la primavera totes les plantes són verdes -Llibre- La casa era molt buida, sense tu -TV3- Les comunicacions amb Romania són tallades -TV3- La llauna és caducada -CR- El cafè és tebi -TV3- Això d’afusellar persones és molt lleig -TV3- ...i va ser guardonada amb el primer premi -CR- No és fet de pedres -Llibre- El davanter ja és fitxat. Les càmeres aviat seran muntades -CR- Aquest rellotge és comprat a Andorra. Els gegants encara no són batejats. Les persianes són baixades. Els melons són molt bé de preu (o estan). Els joves sempre són ficats a casa (vénen molt). El camp de futbol és lluny. Ets molt generós avui (no estàs generós) -TV3- 161 4 bogeria, casar, defecte, ésser, futur, morir, sempre, vell En casos similars als que exposem a l’entrada tres, quan veiem que el subjecte és una persona i el predicat un mot que mostra un estat permanent o d’una gran durada, no es pot fer servir el verb estar. Actualment se senten a dir i es llegeixen moltes construccions que contravenen aquesta norma. Hi ha grups d’opinió que afirmen que, en aquests casos, tant és usar “ésser” com “estar”. Aquesta afirmació ataca el tarannà tradicional de la nostra llengua. Posem un exemple; sempre s’ha dit “estic mort”, que vol dir “estic cansat, rendit”; també “estic mort de son, de por o d’altres coses”, però encara ningú no ha dit “estic mort” després d’anar-se’n a l’altre món, perquè els morts no parlen i, si ho fessin, els morts catalans dirien “sóc mort”. Igualment, nosaltres hem de dir: La mare és morta (no “està morta”).

Els mots que necessiten “ésser” i no “estar” són “viu, mort, fadrí (o solter), casat, boig, sord, vell, jove i alguns altres de semblants” (es diu “estar” a Men). Ex: En Miquel és casat (no està casat) -TV3- Ets boig! -TV3- Ets sord o què? (o ets sord o el fas?) -TV3- Si ho hagués fet, seria mort -TV3- És vídua? Són vius aquells animals? Sóc massa vell per aquestes coses -TV3- El futur és a la ciutat -TV3- 5 anar, arribar, caure, entrebancar, ésser, joc, lloc, obligació, posició Cal fer servir ésser quan es vol expressar la presència circumstancial o momentània d’una persona o d’una cosa en un lloc (Men-Mall). Ex: A -On ets? B -Sóc al menjador. Érem tots tres al garatge. Tu, mira de ser-hi abans per agafar les cadires. A les tres encara no serem al restaurant. Els dos cunyats es barallaven en plena vinya; en Tomàs i jo vàrem córrer a despartir-los i ell hi va ser primer (arribar). C -Hi és l’Anna? (no està Anna?). D -No, no hi és. Ja hi som (ja hem arribat). Ara som a mitja part. En Joan va trobar una canya i ja va ser per terra (es va entrebancar). Les vocals que porten accent són a la síl·laba tònica (no estan) -Llibre- Ell ha de ser allà (a l’entrenament) -CR- El sopar és a taula. Ja és a la tercera eliminatòria -C33- Aquesta nit seran a Sarrià -Avui- El satèl·lit és en òrbita (o està) -TV3- Sóc darrere el bol ple de cireres -Conte- El gos no hauria de ser aquí -TV3- Al seu servei sigui on sigui (no estigui on estigui) -Avui- 162 6 dia, ésser, festa, ocórrer Quan es parla de quelcom que es fa o que ocorre un dia concret (Val-Men-Mall). Ex: El casament serà el dia divuit. La festa és per sant Martí. 7 activitat, jugar, participar, treballar Quan es demana a algú si vol participar en una activitat (Men-Mall). | SIN: Jugar, prendre part. || Ex: Vols ser-hi, Joana? (vols jugar amb nosaltres?). 8 categoria, figurar, orgullós, persona, relació (**) Quan la frase indica que algú cerca la relació amb persones que són considerades de categoria (Men). | SIN: Figurar. || Ex: Ha acceptat la presidència del club per ser. 163 9 haver Ésser s’usa com a verb auxiliar en comptes del verb haver; aquesta construcció dialectal encara és força viva entre la gent gran (encara el fa servir la gent gran; la generació jove utilitza haver Men-Mall). | SIN: Haver. || Ex: Ho sóc mirat bé i no ho he sabut trobar. Ja sóc vist que no hi era. Ho sóc sentit a dir. Sóc pensat: vés a veure la noia, i he vingut. Sóc anat a revisió al metge del cor. 10 arbre, arribar, créixer, produir, tardar S’usa per indicar que un arbre arriba a l’edat de producció de fruita (Men). | SIN: Ésser gran, rendir. || Ex: Una olivera, abans no hi és, passen vint anys. 11 dia, ésser, temps Quan es parla d’un dia de la setmana, d’un mes de l’any o d’una altra unitat de temps, és millor fer servir ésser que estar (Men-Mall). | SIN: Trobar-se. || Ex: Encara som al mes de gener. Avui som divendres (o és divendres). Ara són les tres. 12 ànim, ara, començar, expressió, fer, treballar Som-hi!: vol dir “comencem a fer allò que s’ha de fer”. | SIN: Vinga!, va!, anem per feina! || Ex: A -Trigarem gaire a marxar? B -No, som-hi! C -Esteu preparats? (per aixecar el cotxe) D -Va, som-hi! Som-hi que ja són dos quarts de nou! (comencem).

ESTABLIR 164 començar, feina, negoci, parar Parar un negoci (Val-Men-Mall). | SIN: Començar, iniciar, fundar, posar botiga. || Ex: Tots dos germans es varen anar a establir a Figueres: un de ferrer i l’altre de flequer.

ESTABORNIR accident, caure, estabornir, salut, sol, violència Perdre el coneixement per culpa d’un cop, d’una insolació o per altres causes. | SIN: Perdre l’esma, perdre el món de vista, estamordir, atordir, estossar, esterniar, (esmorteir, entabuixar, atarantar Val), esmortir (Men), esbaltir (Mall). || Ex: D’un cop de puny el va estabornir. Quan vaig caure de l’escala vaig quedar estabornit. Aquest sol estaborneix. Que ell cauria esbaltit sobre les roques (M. A. Salvà Mall).

ESTACA delinqüència, govern, llibertat, violència Govern dur, massa rigorós. | SIN: Dictadura, rigor, duresa. || Ex: A -Als països comunistes no n’hi ha pas tanta, de delinqüència. B -Oh, amb l’estaca tothom creu!

ESTACAR abusar, assegurar-se, indiscreció, manar, negoci, obligar, tracte (*) Fer un tracte amb algú, de manera que no se’n pugui desdir si no és perdent-hi molt (a Val estacar vol dir cometre una imprudència o una indiscreció que porta resultats no volguts) (estacar té el sentit de lligar Men). | SIN: Lligar, assegurar, (amarrar, obligar Val). || Ex: A -A moltes escoles privades, als mestres, els fan contractes per un any. B -És la manera d’estacar-los (p.e. si fan vaga van al carrer). C -Si vas a una excursió pagada, ets obligat a comprar, gairebé (et paguen l’autocar, et porten a la fàbrica i t’ofereixen un producte). D -Sí, ets estacat (costa de dir que no). Li vaig dir que ell tenia nòvia i la vaig estacar fins al mànec (Val).

ESTADA habitació, habitatge, llogar, viure (*) Cadascuna de les parts d’un edifici, on poden viure famílies diferents. | SIN: Habitacle, habitació, estança, llar, (habitada, habitança Val). || Ex: Hi ha dues estades en aquella casa: la dels amos i la dels masovers.

ESTADANT -A 165 habitatge, llogar, relació, viure Persona que viu en una casa que no és seva. | SIN: Llogater, inquilí, masover, estadà (Mall). || Ex: No ens fem gaire, amb els estadants del pis de dalt. Al mas d’en Fajol, hi han anat estadants.

ESTAFREIG aigua, bassa, inundar, quantitat (*) (d) Gran quantitat d’aigua. | SIN: Bassa, safareig (Men). || Ex: Ens va quedar una aixeta oberta i quan vam arribar hi havia un estrafreig d’aigua! –La Cellera-

ESTAMENYAR 1 apallissar, fatigar, picar, sol (*) Picar fort a algú. | SIN: Atonyinar, baldar, tupar, apallissar, (escarmentar, pegar un passó Val). || Ex: Si s’acosta per aquí l’estamenyaré. Ahir, al camp de futbol, en varen estamenyar tres o quatre. per ext. Al mig d’aquell camp de blat de moro, feia un sol que estamenyava. Quan va saber que el gos s’havia menjat la gallina, li va pegar un bon passó (Val). 2 guanyar, joc (**) (d) Guanyar, jugant a cartes. | SIN: Aixulinar, apallissar. || Ex: A aquests dos, els hem estamenyat moltes vegades.

ESTAMORDIR 166 animal, espantar-se, por, soroll Espantar en gran manera (Men). | SIN: Espaordir, esporuguir, esparverar. || Ex: Tenim el gos ben estamordit, amb aquests trons.

ESTAMPAT -ADA classe, color, qualitat, roba, virolat Peça de roba que no és llisa; és a dir, que fa ratlles, dibuixos o bé que és de més d’un color (Men-Mall). | SIN: Mostrejat. || Ex: M’he comprat una camisa estampada.

ESTAMPIR 1 aguantar, cargolar, construcció, encallar-se, força, obertura, obligar Fer força per tal de mantenir dues coses juntes o per ficar-ne una dins de l’altra. | SIN: Estrènyer, prémer, forçar. || Ex: La porta del balcó no clou bé: he hagut d’estampir per tancar-la. Entre les dues parets, els paletes han posat una barra que estampeix pels dos costats (perquè les parets no vinguin). Amb la teva trompada, la porta del garatge va quedar estampida (clavada: no puja ni baixa). Aquesta aixeta s’ha d’estampir una mica (no queda ben tancada). 2 ball, tocar, sexe (**) Arrambar a una dona. | SIN: Palpar, tocar, magrejar (Val). || Ex: Val la pena de ballar amb la Primitiva perquè es deixa estampir.

ESTANCAR aturar, disminuir, encallar-se, igual, moviment, progressar No tenir gaire moviment una cosa (Men-Mall). | SIN: Deturar, detenir. || Ex: El poble ha quedat estancat (no creix). A mig gener el dia està estancat, al matí (el sol surt cada dia a la mateixa hora).

ESTANGÍ 167 aigua, netejar, recipient (**) (d) Recipient ample i rodó, de parets baixes (tangí al DCVB). | SIN: Gibrell, (llibrell, safa Val), ferrada (Val), ribell (Mall). || Ex: Aquest estangí, el fem servir per rentar els plats quan anem a dinar al bosc. Trau la ferrada i farem la bugada (Val).

ESTANGLAR desmaiar, estirat, força, salut, sol (*) (d) Estirar o estirar-se a terra i quedar immòbil. | SIN: Ajeure’s, allargassar-se, estirar-se, (gitar, estendre Val). || Ex: A aquesta hora, tothom és estanglat a la platja. El pare va caure estanglat a terra. Vaig caure estès (Val).

ESTANTÍS -ISSA deteriorar, dolç, dolent, menjar Aliment passat, que ja es comença a fer malbé (Men-Mall). | SIN: Corromput, alterat, passat. || Ex: Aquests dolços són estantissos. Avui ho hem ensopegat malament: el vi era esbravat i el meló estantís.

ESTANYAR aigua, fusta, mullar, omplir, recipient (*) Emplenar d’aigua les semals, abans de les veremes; o les bótes, abans de posar-hi vi, perquè les fustes es boteixin i els recipients no vessin. | SIN: Remullar, amarar. || Ex: Vuit dies abans de veremes s’han d’estanyar les semals.

ESTAPATXADA deteriorar, pluja, quantitat (*) (d) Pluja forta, esp. si no dura gaire (també es diu estapalatxada* a Am). | SIN: Xàfec, (arruixó, arruixada Val). || Ex: Cada vegada que fa una estapatxada s’endú la terra del camí de casa.

ESTAR És habitual fer servir el verb estar en els següents casos:

168 1 alegria, avenir-se, calor, dormir, fam, fatigat, malalt, preparat, salut Quan és subjecte d’una oració, és una persona i parlem de l’estat transitori en què es troba aquesta persona. Aquest ús del verb “estar” s’ha generalitzat en el català modern. En alguns llocs, p.e. a Ca, es diu “ésser” en moltes d’aquestes frases i no podem considerar-ho un error, en tot cas un arcaisme. Podem comparar aquesta entrada amb les del verb ésser 3 i 4, i veurem, en les d’ací, el sentit de provisionalitat (Val-Men-Mall). Ex: Avui estic cansada. La Maria està malalta. En aquest moment estic content, però no sóc un home feliç. Avui ha fet molta calor, però al vespre estarem bé, Ja estem a punt de marxar. A les sis ja estava despert (o ja era). Ca -Sóc una mica refredada. Ja sóc tip, ara. Ja són entesos. 2 malalt, obrir, ple, treballar Per parlar d’una activitat o d’una situació que impliquen una durada de temps relativa. Compareu aquesta entrada amb la del verb ésser 3 (Val-Men-Mall). Ex: La Carme ha estat malalta tota la setmana. Les oficines estan obertes fins a les vuit del vespre. He estat tot el dia ajudant el pare al despatx. La sala sempre va estar plena. 169 3 expressar, lloc, viure Quan parlem de residir en un lloc o de passar-hi una temporada llarga. Compareu aquesta entrada amb la del verb ésser 5 (usam estar en aquest sentit sense pronom Mall) (Men). | SIN: Viure, habitar. || Ex: A -En Baldiri té un parlar que no és pas de l’Empordà. B -Tens raó; ell és de Badalona, però s’està a Vilabertran. Jo m’estic a la part baixa del poble. Encara t’estàs a Olot? 4 abusar, desig, estar, lloc, temps, treballar Quan expressem la idea de romandre durant un temps determinat en un lloc o amb algú. Compareu els exemples d’aquesta entrada amb els del verb ésser 5 (Val-Men-Mall). | SIN: Passar. || Ex: He hagut d’estar vuit dies a l’hospital (hem sentit a dir ser, en exemples com aquest, a gent gran de Ca). Aquest disc va ser número u de vendes; hi va estar dues setmanes -Ràdio- La meva mare va estar tres anys de mestra a Cervelló. Tinc els ulls vermells perquè m’he estat quatre hores mirant la televisió. M’agradaria estar amb tu aquesta nit -TV3- ...estic contenta que el conseller estigui amb nosaltres (es pot sobreentendre “avui”; si no fos així s’hauria de dir sigui amb nosaltres, perquè ésser indica la simple presència en un lloc. 170 5 aturar, comportament, deixar, immòbil, moviment, nen, nervis (*) Quan es plega de fer quelcom que, sovint, amoïna l’altra gent (Men). | SIN: Plegar, parar, cessar. || Ex: Aquesta nena no està mai! (es mou sempre). Sadurní, estigues, que la mare té feina! (no remenis les coses). L’altre dia, a cal dentista, no vares estar mai! (es diu a una criatura). 6 fer, treballar Estar, seguit de gerundi, fa de verb auxiliar. Cal dir que, alguns autors, prefereixen fer servir, sempre que es pugui, una forma simple, per considerar-ho més correcte en català (Val-Men-Mall). || Ex: Els músics estan tocant (és millor els músics toquen). Estic preparant els temes de matemàtiques (és millor preparo). 7 acceptar, acord, complir, comprar, enganyar, formal, promesa, tracte (**) Estar-li (a algú; en alguna cosa): respectar, una persona a una altra, les condicions d’allò que havien acordat (Men). || Ex: Em varen dir que, si les sabates no agradaven a la nena, ens tornarien els cèntims, i ara no m’hi volen estar: em diuen que me les canviaran. Si en Sileci et va dir que et regalaria un pernil, ja t’hi estarà: no pateixis (és un home de paraula). A -...i si m’haguessis tornat la copa, hauríem fet deu punts més (jugant a cartes). B- En això ja t’hi estic, però no havies d’haver contrat! (= això ja ho admeto) 171 8 agradar, amable, amistat, estimar (**) Estar d’algú o d’alguna cosa: agradar, estimar, ésser-hi amic, etc. (Men). || Ex: N’està, d’ell, l’avi! En Jordi està molt de la seva germana. No n’estic jo, d’aquest poble. En canvi, sentim a dir: No en sóc pas jo, de portar camises de cotó (no en sóc partidari). Aquí, gairebé tothom és del Barça (també fóra correcte de dir aquí, tothom n’està, del Barça, però el verb ésser dóna a l’afirmació un caràcter de cosa permanent). Per posar un altre exemple, podem dir que passa sovint que un nen està molt del seu mestre i, que quan canvia de curs, està del mestre nou; els del Barça, en canvi, en són. 9 acord, agradar, desavinença, pensar (*) S’usa estar quan es té una opinió concreta de les persones o dels fets (Val-Men). || SIN: Creure, pensar, opinar. || Ex: Jo estic que les claus, les has deixades a la porta (no les troba). A -Avui guanyarem. B -Jo també hi estic (ho penso). Ella està que tornaran a ser amics. C -Els caçadors hauríem de poder tirar a qualsevol animal, que per això portem l’escopeta! D -No estic pas amb tu. El meu home no hi està pas, a fer tantes reunions; amb dues cada any passaria. E -Ja heu trobat la bicicleta? F -En Ramon està que ens l’han robada. 172 10 ésser, futur, perill Estar en: ésser una cosa l’origen d’allò que s’està dient (Men). | SIN: Consistir en, ésser. || Ex: El veritable perill està en les revisions (o són les revisions) -Avui- La clau està en la sorpresa -TV3- El futur està en el disc compacte (o és) -TV3-

ESTARRUFAR 1 amor, animal, cabells, gros, estufar-se, gros, inflació, pèl, pell, sexe Venir gros, un animal, perquè se li aixequen les plomes o el pèl (Men). | SIN: Eriçar-se, estufar-se, inflar-se, (arrufar, eriçonar-se Val). || Ex: Els piocs, quan es volen barallar, s’estarrufen. per ext.. En Policarp ha vingut amb els cabells estarrufats (enlairats). Se m’eriçona la pell, quan m’acaricies (Val). 2 alegria, estufar-se, orgullós Palesar satisfacció, alegria (Men). | SIN: Estufar-se, envanir-se, bombar-se, estovar (Val). || Ex: L’àvia, quan veu les nenes, s’estarrufa. Quan li diuen maca, veiessis com s’estarrufa! Quan la va veure venir, s’estovà del tot (Val).

ESTASSABARDERS 173 aparell, bardissa, netejar Eina que es fa servir per netejar marges i bardisses; consisteix en un mànec de fusta i una fulla d’acer llarga, estreta i corbada per un cap. | SIN: Podall. || Ex: Tot avui que he netejat el torrent amb l’aixada i l’estassabarders.

ESTASSADA estesa, ferir, guerra, morir, platja, quantitat, sol Gran quantitat de persones o de coses estirades, o tirades per terra. | SIN: Estesa (Val). || Ex: Quina estassada hi havia, aquest matí, a la platja (gent prenent el sol). Quines estassades de gent que es veuen, en aquesta guerra (morts i ferits).

ESTASSAR 1 arranar, bardissa, feina, netejar, planta, tallar Tallar arran de terra l’herba o les bardisses d’un terreny. | SIN: Arranar, arrasar, esbarzerar, netejar. || Ex: Abans de començar la temporada, haurem de fer estassar les herbes del camp de futbol. 2 baralla, caure, joc, tombar Tirar a terra, a algú. | SIN: Fer caure, tombar, terrejar, arraulir, abatre, tombar (Val). || Ex: A en Teòfil, l’han estassat tres cops (futbol). D’ una morma, em va estassar per terra. 3 caure, desmaiar, estirar, jugar, llit, nen, salut, terra (*) Estar estirat a terra, en un llit o en un altre lloc. | SIN: Estendre’s (Val). || Ex: La mainada eren estassats per terra. Va tenir un cobriment de cor i va quedar estassat per terra. El nen es va estassar a sobre la taula.

ESTAT -ADA 174 antic, ex, festejar, situació, temps (**) Es diu d’algú o d’alguna cosa, quan ja no és el que era o de qui era, abans. | SIN: El meu ex, quòndam, antic. || Ex: He anat a cal ferrer estat (ara és jubilat). És l’home de la Maria estat. He parlat amb el batlle estat. El meu xicot estat, ara no treballa. A casa estat, hi viuen deu persones.

ESTAVELLAR 1 accident, aixafar, obrir, salut, trencar Trencar o trencar-se una cosa a trossos; aixafar una cosa a causa d’una topada violenta. | SIN: Esmicolar, engrunar, (esclafir, badar Val). || Ex: El meló ha caigut a terra i s’ha estavellat. Vaig caure de la cadira i de poc m’estavello el cap. El meló ha caigut i s’ha esclafit (o s’ha badat del colp Val). 2 calor, salut, sol hiperb. Fa un sol que estavella la closca. No vagis al camp, a l’hora del sol: fa un sol que estavella. Fa un sol que bada les pedres (Val). 3 accident, anar, joc, pilota, tocar, topar, vehicle (**) Topar, una cosa que va de pressa, contra una altra que no es mou. | SIN: Xocar, petar. || Ex: La pilota s’ha estavellat al pal. El seu cotxe es va estavellar contra la paret del banc.

ESTELLAR 175 1 inxa, llenya, obrir, rebentar, trencar Partir la llenya i fer-ne estelles (Val-Men). | SIN: Esberlar, asclar, tasconar. || Ex: Aquests socs, els estellarem (per tal de fer estelles que càpiguen a l’estufa de llenya). Aquesta porta no s’obre pas de qualsevol manera, s’ha d’estellar (hi ha un pany de seguretat, i s’ha de trencar, si es perden les claus). 2 calor, excés, salut, sol hiperb. Avui fa un sol que estella el cap (en fa molt). | SIN: Un sol que bada les pedres (Val). 3 caminar, esforç, fatigar, feina, joc, sexe (**) Fatigar-se molt fent una feina o fent esport. | SIN: Extenuar, cruixir, atropellar, (rebentar, baldar, solsir Val). || Ex: Estic estellada de caminar. Encara estic estellat del partit d’ahir. El sexe em deixa estellat. Vaig acabar solsit després de les classes (Val).

ESTENDRE allargar, estirar, moble, obrir, preparar Eixamplar o desplegar una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Estirar, allargar, obrir. || Ex: Esteneu la taula, que hem d’anar per dinar.

ESTERANYINAR brutícia, netejar Netejar quelcom que és força brut de teranyines o d’altres coses (a Val i a Mall pròpiament només vol dir llevar les teranyines, no qualsevol brutícia). | SIN: Acondiciar, fer una repassada. || Ex: La cambra de dalt, l’hem d’esteranyinar, abans de posar-hi la màquina de cosir.

ESTERITZAR-SE 176 bonic, espavilar-se, insociable, millorar, salut, superar (**) (d) Esdevenir millor un malalt o una persona que té un problema (trobem esterissar-se al DCVB). | SIN: Recuperar-se, refer-se, millorar. || Ex: L’Eladi estava malalt, però s’ha esteritzat. Era un noi vergonyós, però s’ha ben esteritzat. L’Antonina s’està esteritzant (es fa més maca, o va més ben vestida). L’Agapit era sempre tancat a casa, però s’ha esteritzat (ara surt).

ESTERLOCAT -ADA eixelebrat, imprudència, persona, seny, ximple (*) Persona que sol fer bestieses, imprudències o coses que no són del cas. | SIN: Eixelebrat, esbojarrat, (salvatge, destarifat Val), (tronat, boiet Mall). || Ex: Fa tres setmanes que té el carnet i ja agafa el cent cinquanta: és un esterlocat!

ESTERNELLADA abusar, animal, estesa, intoxicar, morir, quantitat (**) (d) Estesa d’animals morts (al DCVB hi ha esternellar que vol dir estendre, ajaure). | SIN: Escampada, balcera. || Ex: Avui, al riu, han tirat quelcom: hi ha una esternellada de peixos morts! A la feixa hi ha una esternellada de cargols emmetzinats.

ESTERNELLAT -ADA 1 accident, caure, estirat, sol (d) (**) Estirat a terra. | SIN: Allargassat, ajagut, (estès, gitat Val) || Ex: Són allà a la platja esternellats, prenent el sol. L’àvia va caure esternellada a terra. 2 córrer, esforç, fatigar, força, sexe (*) Gairebé sense força. | SIN: Extenuat, fatigat, (rebentat, escorregut Val). || Ex: Després d’aquell fart de córrer, vaig quedar esternellat. Aquesta dona em deixaria esternellat (sexe). 3 joc, perdre (**) Que ha perdut; que ha estat vençut o eliminat. | SIN: Eliminat, guanyat. || Ex: Ja en tenim un parell d’esternellats (jugant a cartes).

ESTERRACADA 177 cop, entrada, joc, violència (**) Cop molt fort; hom ho diu d’una entrada violenta d’un jugador de futbol a un adversari. || Ex: Amb aquestes esterracades ens faran malbé algun jugador.

ESTERRACAR joc, jugar, violència (**) Jugar a futbol de manera brusca, esp. amb els peus (esterrecar al DCVB). | SIN: Ésser brut, jugar dur. || Ex: El Porreres té una defensa que esterraca.

ESTERREJAR 1 animal, estirar, jugar, rebolcar-se, terra, tombarella Rebolcar-se per terra, esp. en un lloc sorrenc; bellugar-se al mig de la sorra, jugar-hi o remenar-la. | SIN: Estirar-se, capitombar, fer tomballons. || Ex: Quan descollem el cavall, la primera cosa que fa és esterrejar-se. Vegeu, aquells pardals, com s’esterregen. 2 netejar Netejar quelcom passant-hi un drap amb força amb la mà. | SIN: Terrejar, fregar. || Ex: El menjador ja és escombrat: ara l’he d’esterrejar. Ja tinc els vidres esterrejats. 3 aigua, cos, netejar (**) (d) Rentar-se una persona, completament i bé, de dalt a baix. | SIN: Fregar-se. || Ex: M’he d’anar a esterrejar perquè vaig molt suat. 4 guanyar, joc (**) (d) Guanyar, a algú, jugant a cartes. | SIN: Aixulinar, apallissar. || Ex: Avui ens han esterrejat.

ESTERROSSAR 178 1 baralla, caure, cop, criticar, tombar (**) (p) (d) Tirar a terra, a algú, en una baralla (esterrossar també té el sentit de desmuntar el que hi ha al voltant Men) (Men). | SIN: Estassar, fer caure, tombar (Val). || Ex: D’un cop de puny el va esterrossar. Quan aquest obre la boca és per esterrossar (Men). 2 esforç, fatigar (**) Quedar ben fatigat després d’un gran esforç. | SIN: Baldar, cansar, cruixir (Men). || Ex: Aquest matí, entrant llenya, he quedat esterrosat. Vaig arribar esterrossada, de l’excursió. 3 delinqüència, matar, violència (**) Desfer-se d’algú que fa nosa. | SIN: Matar, liquidar, pelar. || Ex: Ell va enraonar massa; per això el varen esterrossar. 4 guanyar, joc (**) Vèncer en una competició. | SIN: Guanyar, derrotar. || Ex: A -Què heu fet? B -Han costat, però els hem esterrossats (jugant a cartes, p.e). 5 agricultura, desfer, terreny, terrós, trencar Trencar els terrossos –o terrosses- de terra que hi ha en un camp (Mall). | SIN: Desfer, esterrejar, esgrumar, desterrossar (Val). || Ex: Nen, vés esterrossant amb l’aixada. Me’n vaig a desterrossar un camp (Val). Cal esterrossar el camp per poder-hi sembrar (Mall).

ESTÈS -ESA 179 1 brutícia, comportament, general, habitual Hom ho diu d’un fet negatiu quan és molt freqüent (Men). | SIN: Generalitzat, escampat. || Ex: Hi ha un vandalisme estès, en aquesta ciutat. Quina brutícia tan estesa, en aquella estació (gran). Ara, hi ha una delinqüència estesa a tot arreu. 2 aparell, desordenar, escampar, guardar, preparat Grup de coses que no són al lloc on hom les sol guardar (Men-Mall). | SIN: Escampat, preparat, estamperi (Men). || Ex: Vull acabar ara que tinc les eines esteses. 3 accident, calent, caminar, decidit, irritar, ràpid, sexe, vehicle (**) Que va de pressa, gen. per algun motiu. | SIN: Ràpid, rabent, veloç, lleuger, llebrenc (Val), abrivat (Mall). || Ex: On anaves, ahir, tan estès? (decidit). L’Amadeu sempre camina estès. Es veu que, quan va picar amb el cotxe, anava molt estès. per ext. L’amo ha arribat molt estès, avui (empipat). Que vas molt estès, que hagis trencat els calçotets? (calent sexualment). La meua dona, quan anem d’excursió, va molt llebrenca (Val).

ESTIBA ajuntar, piló, quantitat Un gran nombre de coses, gen. aplegades. | SIN: Pila, pilot, (una garbera, una garba, un feix, un cabàs Val), (munt, xarxer Men). || Ex: N’hi ha una estiba, de plats per rentar.

ESTIFELLAR deteriorar, ou, rebentar, trencar (*) Quedar quelcom, o ésser, molt fet malbé. | SIN: Estifollar, trencar, estripar, destrossar, trossejar, esforroiar (Men). || Ex: El ram de flors és ben estifellat. Aquest pobre paraigua és ben estifellat. Les sabates són estifellades (esquinçades). M’han quedat una mica estifellats, aquests ous ferrats (rebentats).

ESTIMAR 180 agradar, desitjar, estimar Donar valor a les persones o a les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Apreciar, voler, agradar, preferir. || Ex: A –Cada dia futbol, avorreix. B –S’estimen més les coses si es fan poc. S’estima més anar a la platja que al camp (Mall).

ESTIMAT -ADA bo, desitjar, estimar, parella, valuós Que es considera bo (a Mall quan una parella festeja, ella és la seva al·lota i ell el seu estimat o enamorat; avui en desús entre els joves perquè les formes masculines són substituïdes per al·lot) (a Men, en una parella, es diu s’al·lot i s’al·lota) (Val-Men-Mall). | SIN: Valuós, apreciat, apreuat, estimable. || Ex: És dels terrenys més estimats del poble.

ESTIMBA ajuntar, piló, quantitat (**) (d) Gran nombre de coses (també estimbell**). | SIN: Estiba, gavadal, (garba, garbera, fum Val), fotimer (Men). || Ex: A casa hi ha una estimba de llibres vells. Han dut una estimba de paper. N’hi ha una estimba de nines d’aquesta marca. Quan no tinc llenya, me’n porten un estimbell així, de seguida (indicant, amb la mà, l’alçària). Tenim una garbera de llibres vells (Val). Hi ha un fum de bicicletes a la plaça (Val).

ESTIMBAR 1 accident, altura, caure, llançar, vehicle Caure o fer caure des d’un lloc alt (Men). | SIN: Empènyer, llançar, precipitar, esbalçar, espenyar. || Ex: El cotxe es va estimbar rostos avall. 2 baixar, construcció, enfonsar-se (**) Ensorrar-se una part d’un edifici (Men). | SIN: Caure, esfondrar-se, enfonsar-se, (assolar, afonar Val). || Ex: El campanar s’ha estimbat (ha baixat).

ESTIMBERRI 181 altura, camí, lloc, perill, precipici (**) (d) Lloc alt per on no és gaire agradable d’estimbar-se. | SIN: Cingle, precipici, daltabaix, timba, (tallat, fondal Val). || Ex: Hi ha molts estimberris a la carretera de la Vola, i cap protecció enlloc.

ESTINTOLAR aguantar-se, posició, salut, sostenir, tocar Posar, una persona, una part del cos reposant en quelcom per aguantar-se i no caure. | SIN: Recolzar-se, sostenir-se, apuntalar, repenjar-se, aguantar (Val). || Ex: El porter no té gaire feina: és estintolat en un pal de la porteria, amb l’esquena. Em trobo tan flac que, per caminar, m’he d’estintolar a la paret amb les mans.

ESTIRABOT comentari, estrany, idea, pensada Sortida, idea, pensada, il·lògica o estranya (sentim estribot* a Ca i a Am). | SIN: Acudit, estirabec, eixida (Val). || Ex: Ara parlàvem de la festa major i no pas del preu de les avellanes: sempre surts amb estirabots. Per què vols saber el segon cognom de la besàvia? Tens cada estirabot!

ESTIRAORELLES amenaçar, castigar, nen, picar, renyar (**) (p) Hom ho diu d’una estirada d’orelles o d’un altre càstig no gaire fort (sentim més sovint fregaorelles** a Ca). | SIN: Allisada, clatellot, estiró d’orelles (Val). || Ex: Si et torno a veure a la meva feixa et fumeré un estiraorelles. Si t’arreplego et fumeré un fregaorelles (se sol dir a una criatura).

ESTIRAR 1 accident, col·locar, estirar, joc, posició, tombar, violència Posar a algú en posició horitzontal (Val-Men-Mall). | SIN: Fer caure, tirar per terra, ajeure, tombar (Val). || Ex: Això és falta: el defensa l’ha estirat. Entre la noia i jo vàrem estirar l’avi al llit (havia caigut). 182 2 estirar, joc, llançar Tirar-se a terra, un porter, per agafar una pilota o per rebutjar-la (Men-Mall). | SIN: Fer una estirada, llançar-se. || Ex: El porter s’ha estirat massa tard. 3 abusar, negoci (**) Aprofitar-se de la bona fe d’algú (Men). | SIN: Abusar, excedir-se, passar de la ratlla. || Ex: Tu vols que et vinguin a ajudar de franc i no els fas cap descompte quan vénen a comprar. No has pas de voler estirar tant! 4 abusar, gandul, obligar, treballar (**) Obligar a treballar a algú (Men). | SIN: Haver de dir arri, forçar. || Ex: En Melitó no faria mai res; no veu mai la feina: sempre l’has d’estirar (dir-li que penqui). 5 agafar, despendre, durar, negoci, robar (**) Consumir les coses de mica en mica, o agafar-les algú d’amagat. | SIN: Furtar, despendre, gastar, consumir, pessigar(Val). || Ex: A –No tinc mai cèntims! B –Que te’ls estiren els fills? (agafen). Aquestes bombetes grosses deuen estirar molt (consumir). Com vols que tinguin cèntims? Són molts, en aquell bar, i tots estiren del calaix (tiren). Qui m’ha pessigat la cartera? (Val). Ha estirat el pa (li ha durat molt de temps Mall). 6 caminar, educació, estirar, fil, força Fer, algú, força en una cosa en direcció cap a ell (Val-Men-Mall). | SIN: Estrebar, tibar. || Ex: Quan aneu al vàter heu d’estirar la cadena. Per treure l’auto d’aquí, jo estiraré per davant i tu l’empenys (espentar a Val). Cada dia surto a estirar les cames (camino). Ara ja pots estirar la corda (Mall).

ESTIREGANYAR deformar, estirar, gran, roba Venir grossa una peça de roba (estrigonyar** a Ca i a Am). | SIN: Deformar, allargassar, estirar, desbocar (Val). || Ex: Aquest jersei s’ha estireganyat: sembla una saca. No m’estireganyis el jersei (estiris).

ESTISORES 183 aparell, cosir Eina de tall composta de dues fulles que, quan es mouen, passen fregant-se l’una a l’altra (estidores* a Ca i a Mall) (Men). | SIN: Tisores. || Ex: Fa mitja hora que cerco les estisores.

ESTITLLAT -ADA 1 clar, dia, temps (*) (d) Dia ben net, sense calitja, ni boira, ni núvols. | SIN: Serè, estritllat, clar. || Ex: El cel és ben estitllat. Avui és un dia ben estitllat. El sol no és gaire estitllat avui, però fa calor. La muntanya és estitllada (es veu bé). 2 aigua, clar, color, líquid, net, vi (**) Líquid clar, que no conté impureses. | SIN: Net, transparent. || Ex: Aquest vi no és ben estitllat (el color no és prou brillant). L’aigua d’aquesta font és ben estitllada.

ESTIUAR animal, reposar, vacances Anar, a l’estiu, a passar uns dies en un lloc (es pot dir de les persones i del bestiar). | SIN: Estiuejar (Men), passar l’estiu (Men-Mall). || Ex: El pare anava a estiuar a Blanes.

ESTOL animal, conjunt, quantitat Conjunt nombrós de persones o d’animals (Men-Mall). | SIN: Grup, colla, desastre (Men). || Ex: Quin estol de mosses que hi havia, per la festa! Ha passat el pastor amb un estol de cabres i ovelles, i ha aixecat molta pols. Passa un estol de gent que van cap a fires. Hi havia un desastre de gent (-molta- P. Melis Men).

ESTOMACADA cop, picar Tanda de cops. | SIN: Fart de llenya, gec de llenya, (passó, pallissa, palissa –és al Dicc. Valencià- Val). || Ex: Si s’aixeca, estomacada!

ESTOMACAR 184 1 apallissar, picar (*) Picar molt fort. | SIN: Assamarrar, apallissar, atupar, pegar, aplançonar, pegar un passó (Val). || Ex: No es deixava posar la vacuna i el seu pare la va ben estomacar. 2 dany, fatigar (**) Cansar-se físicament. | SIN: Rendir, fatigar, baldar (Men). || Ex: Estic ben estomacada de llençar aigua (s’ha trencat una aixeta i ha inundat el pis).

ESTOPA cop, joc, picar, violència (**) Violència física (Val). | SIN: Impetuositat, llenya, rudesa. || Ex: Si em feu empipar hi haurà estopa. Ja va bé una mica d’estopa, jugant a futbol (entrades fortes).

ESTOPAR cop, joc, violència (**) Jugar amb duresa a futbol o a un altre esport. | SIN: Fúmer llenya, fer respecte. || Ex: Un parell de defenses que estopin una mica, sempre es necessiten en un equip.

ESTOR obertura, roba Teixit gruixut que es posa a les finestres. | SIN: Cortina, persiana. || Ex: Abans, de cortines, ningú no en tenia: posàvem estors.

ESTORRANYAR bru, mar, pell, sol (**) (d) Quedar amb la pell bruna, torrada, del sol. | SIN: Embrunir, emmorenir, torrar (Val). || Ex: A -El mar estorranya més que la piscina. B -És el iode.

ESTOSSAR baralla, desmaiar, picar, salut, violència Picar, a algú, i deixar-lo a terra, gen. sense sentits. | SIN: Aterrar, estabornir, atarantar (Val). || Ex: En aquella baralla, en varen quedar dos d’estossats.

ESTOSSEGAR 185 salut, tos Tenir tos (Men). | SIN: Tossir. || Ex: Ja fa tres dies que el nen, a la nit, estossega.

ESTOVALLES menjar, parar, roba Tros de roba que es posa a sobre d’una taula abans de començar un àpat (Men-Mall). | SIN: Tovalles, cobretaula, tapet (Val). || Ex: Nen, posa les estovalles, si et plau, que dinarem aviat.

ESTOVAR 1 construcció, gra, picar, reblanir, salut Fer venir, una cosa, tova, flonja (també estoveir* a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Ablanir, amollir, amorosir, reblanir. || Ex: Els matalassos de llana s’han d’estovar de tant en tant, a fi que la llana es posi bé (picar-los amb un picador). Quan rentem al viver, estovem la roba amb una batedora (la piquem). Val més que et rentis la cara amb aigua freda perquè l’aigua calenta estova els grans. El guix de la paret s’ha estovat i cau. 2 arrencar, disminuir, guarir, millorar, moc, salut, tos Tenir la tos estovada: es diu quan el malalt ja va per bé i arrenca (Val-Men). | SIN: Expectorar, guarir-se, (quallar, coure Val). || Ex: Aquesta tos, ja la tens estovada. Començo de tenir el refredat estovat. He cuit el constipat en dos dies (Val) El couràs si no ixes del llit en tres dies (Val). 3 cop, picar Ventar cops o bufetades a algú (Val-Men). | SIN: Picar, plantofejar, apallissar, aventar (Val). || Ex: A tu, algun dia t’estovaré! Algun dia t’aventaré! (Val)

ESTRAFET -A 186 aspecte, estrany, lleig (*) Que ha agafat un aspecte lleig, estrany o desagradable. | SIN: Desfigurat, desencaixat, marreco (Men). || Ex: D’ençà que fas règim, estàs quedant estrafet. Iugoslàvia és un país estrafet (mal fet).

ESTRAMBÒTIC-A caràcter, estrany, persona, tarannà Persona molt original, que té una manera de fer diferent de la majoria (Val-Men-Mall). | SIN: Excèntric, estrany, extravagant. || Ex: Aquest noi, se’l veu estrambòtic.

ESTRANY 1 avarícia, caràcter, difícil, estrany, insociable, persona Persona que es relaciona poc amb les altres, amb qui és difícil de lligar (també estranyic** a Ca) (Men). | SIN: Rar, extravagant, estrafolari, maniàtic (Val). || Ex: Amb ella s’hi pot tractar; és el seu home, l’estrany. Ell no vol deixar res a ningú: és estrany! 2 confiança, expressar, família, nouPersona nova en un lloc o en una família (es diu extern en una família; foraster s’ha especialitzat per als forans de parla castellana Mall) (Men). | SIN: Foraster, desconegut, inconegut. || Ex: Sempre ha vingut gent estranya a l’Empordà. Val més que t’ho quedis tu que no pas un estrany (un cosí). No ho ha pas dit a ningú d’estrany! (ho ha dit als avis, que una noia li agrada).

ESTRANYAR dubtar, expressió, negació, pensar, sorprendre Ocórrer, una cosa, de manera diferent de com es preveia (Val-Men-Mall). | SIN: Sorprendre, fer estrany, venir de nou. || Ex: Està molt bé el teu noi; no estranyis que no es casi. Tothom se n’estranyava, que l’Amadeu hagués guanyat la copa. M’estranya que encara no hagin arribat. A -El mes que ve, tots farem vaga. B –M’estranya! (= poc ho crec).

ESTREBADA 187 cop, esforç, estrebada, moviment, obertura, violència Moviment violent que es fa per moure quelcom o per desempallegar-se d’algú (Men-Mall). | SIN: Estirada, bursada, estiregassada, (espenta, estiró Val), revalgada (Men), revinglada (Mall). || Ex: Li varen prendre la bossa de costat d’una estrebada. Aquesta porta és encallada: l’hauràs d’obrir d’una estrebada. Va clavar una estrebada al policia i se li va escapolir.

ESTRÈNYER 1 cargolar, lligar, salut, tancar, ventre Tancar o lligar quelcom amb força (a Val estrènyer també vol dir restrènyer) (Val-Men-Mall). | SIN: Enroscar, cargolar, travar. || Ex: Els cargols del llit són fluixos: els haurem d’estrènyer. Aquest cordill de la capsa s’ha d’estrènyer més, va massa balder. Les pomes estrenyen (Val). 2 acostar-se, ajuntar-se, caber, col·locar, just, prop Posar-se, les persones que són en un lloc, més juntes (Val-Men-Mall). | SIN: Acostar-se, ajuntar-se. || Ex: S’han estret una mica i hi he cabut (en un banc de missa). Deu mil persones, al camp del Figueres, han d’estar molt estretes. 3 arruïnar, economia, empitjorar, estalviar (*) Haver-hi menys abundor; anar pitjor una situació econòmica (Men). | SIN: Empobrir-se, venir a menys, estretir (Val). || Ex: Amb la crisi, tot es va estrenyent (la gent no compra tant). Ara que els nois estudien a Bellaterra, la cosa se’ns ha estret (hem d’estalviar). 4 despendre, disminuir, renyar, vigilar (**) Vigilar i limitar el comportament d’algú. | SIN: Controlar, inspeccionar, no perdre d’ull, estrènyer els perns (Men). || Ex: El nostre representant a Alacant fa unes despeses molt grans: l’haurem d’estrènyer una mica. El noi, cada divendres, arriba a casa a les sis de la matinada: l’hauríem d’estrènyer un xic.

ESTRÈS 188 fatiga, feina, nervis, salut (**) Fatiga que es té quan s’ha fet un gran esforç mental o físic (Val-Men-Mall). | SIN: Cansament, aixafament, fatiga, abofegament (Val). || Ex: Aguantar tot el dia mainada fa venir estrès.

ESTRET -A 1 estret, just, mida, petit, roba Que no té l’amplada suficient (Val-Men-Mall). | SIN: Just, cenyit. || Ex: La camisa em va estreta (o és estreta). 2 directe, relació, vigilarEs diu quan en un lloc hi ha un control o una relació molt forts. | SIN: Rígid, rigorós, íntim, cordial. || Ex: En Felip està considerat un estret col·laborador seu. -Avui- ...sota l’estreta vigilància de l’exèrcit. -TV3-

ESTRIAR escollir, joc (*) (d) Escollir unes quantes persones d’un grup. | SIN: Seleccionar, triar. || Ex: A -Juguem a futbol? B -Sí, vinga: en Bernat i tu estrieu.

ESTRICADA 189 caminar, economia, esforç, rapidesa, treballar, vegada (*) Esforç dur i ràpid per aconseguir quelcom o per arribar a un lloc. | SIN: Cop de coll, coresforç. || Ex: Si fem una estricada, arribarem a Cadaqués més aviat (a peu). Ens estimem més fer una estricada ara, a la fresca, i demà no haver de tornar (collint raïms). A -Heu acabat de tallar les canyes? B -Ens falta una estricada. Am –Hem gastat molt comprant el pis; l’aparcament ja el comprarem en una altra estricada.

ESTRÍGOL intoxicar, picor, planta (*) (d) Herba que fa una forta coïssor a la pell a qui la toca. | SIN: Ortiga, picapoll (Val). || Ex: La paraula ortiga no la sentiràs gaire; aquí en diem estrígols.

ESTRIGOLAR accident, dolor, pell, picar, planta (**) (d) Fer-se mal a la pell tocant estrígols. | SIN: Ortigar. || Ex: Tot remenant herba, m’he estrigolat les mans.

ESTRIJOLAR animal, feina, màquina, perill, tallar, trencar (**) (d) Tallar una cosa per fer-ne trossos més petits. | SIN: Trinxar, capolar. || Ex: Aquesta màquina, amb una hora, estrijola mil quilos de roba (capola). Avui que plou estrijolaré llenya per a l’estufa. Si aquests gossos estrijolen algú, la feina serà per a vosaltres (mosseguen).

ESTRIP roba, tall, trencar, vehicle Tall en una superfície (també estrep* a Am). | SIN: Estripada, esquinçada, trencat (Val). || Ex: Duus un estrip a la faldilla. Si tens un estrip a la roda del tractor, llença-la. He caigut i m’he fet un estrip als pantalons.

ESTRIPAR 190 animal, dolenteria, ferir, forat, tallar, trencar Fer un forat, un esquinç, un tall gros, en una superfície. | SIN: Esvorancar, (esquinçar, tallar Men). || Ex: Si trobaves un senglar ferit, amb un cop d’ullall et podria estripar. A -Aquella dona ens ha estripat la pilota. B -Això rai! De bèstia no s’hi ha pas de tornar! (ja n’és)

ESTROMPASSAR 1 anar, moviment, saltar Passar saltant per damunt d’un lloc. | SIN: Destrompassar, saltar, travessar. || Ex: El cavall va estrompassar la tanca i es va escapar. Aquells torrents, els podreu estrompassar bé. 2 deixar, equivocació, herència, saltar (**) Deixar-se, deliberadament o no, algú o alguna cosa (a Am hom diu destrompassar en aquests casos). | SIN: Saltar, deixar, ometre, botar (Val). || Ex: S’ha estrompassat una plana (saltat, quan llegia). La finca ha anat d’avis a néts i a mi m’han estrompassat (saltat). El mestre feia una pregunta a cada nen, però a mi m’ha estrompassat. Ha fet la llista i s’ha botat l’Enric (Val).

ESTRONCAR aigua, assecar, eixugar, espant, espassar, estroncar, font, orinar, pluja, rajar, salut, sang, temps Plegar de rajar una font o un altre conducte (Men-Mall). | SIN: Eixugar-se (una font), interrompre, aturar, (tallar, assecar Val). || Ex: Totes dues fonts, a l’estiu, s’estronquen. El metge li va estroncar la ferida. Amb els seus crits, em va fer estroncar la pixera. Després d’aquell tro, es va estroncar la pluja (espassar).

ESTUBA calor, temps Calor forta, difícil d’aguantar. | SIN: Xafogor, angoixa, basca (Val). || Ex: Avui fa molta estuba. Quan el sol té menys virtut fa més estuba perquè no passa aire. Quina basca! Millor serà que tanquem les finestres (Val).

ESTUCAR 191 arranjar, maquillar-se, net (*) (d) Pintar-se, una dona. | SIN: Maquillar-se, empolainar-se. || Ex: L’Eufèmia ha arribat ben estucada. Han sortit totes dues ben estucades.

ESTUDI edifici, escola, estudiar Escola per a estudiants d’ensenyament primari (Men-Mall). | SIN: Escola, col·legi, habitació (Men). || Ex: A mi, a deu anys ja em varen treure d’estudi. El mestre és dins s’estudi (Men).

ESTUDIAR-SE actitud, fer, intencionadament, molestar (*) Fer quelcom a posta. | SIN: Fer quelcom expressament, a dretes, deliberadament, de propòsit, a gratcient. || Ex: Aquesta mainada m’han afaitat, i s’hi han estudiat! (m’han ventat un cop de pilota). Vosaltres dos us heu estudiat a perdre, aquest cop. M’hi estudio, a posar la televisió ben alta (per fer-lo enrabiar).

ESTUF 1 pluja, temps Ploguda forta i més aviat curta. | SIN: Ruixat, grop, xàfec, arruixó (Val). || Ex: Ha fet un estuf i després ha plegat de ploure. 2 aigua, crescuda, pujada, riu(*) Puja sobtada del nivell de l’aigua d’un riu o d’un torrent. | SIN: Crescuda, riuada, revinguda, pujada (Val). || Ex: Havent dinat, el riu ha fet un estuf (perquè plou molt). 3 canviar, créixer, crescuda, nen, ràpid (**) Creixement ràpid d’una persona o d’un animal jove. | SIN: Estirada, estiró (Val). || Ex: El nostre nen és petit: encara ha de fer l’estuf. Aquesta criatura, en poc temps, ha fet un estuf.

ESTUFAR 192 1 augmentar, brut, cabells, gos, mida, mullar, saliva Augmentar el volum, la grandària de quelcom (a Val estufar vol dir esquitxar) (Men-Mall). | SIN: Inflar, bufar-se, eixamplar, esborrifar. || Ex: El coixí, amb el cap, s’aixafa i després l’he d’estufar (eixamplar). M’he rentat el cap i porto els cabells estufats (estarrufats). Am -Les farinetes estufen molt (engreixen) No hi vull parlar perquè m’estufa (de saliva) (Val). 2 alegria, estufar-se, orgullós, presumir Estar molt content; sentir-se orgullós de quelcom (Men-Mall). | SIN: Estarrufar-se, envanir-se, bombar-se. || Ex: S’estufa, quan li diuen que és ric. Quan guanya, com s’estufa! S’estufen les noies, quan els dius que són maques. És un estufat, presumeix de tenir molts de doblers (Mall).

ESTUPADA aigua, créixer, crescuda, pluja (*) (d) Pluja forta i sobtada que forma corrents d’aigua violents. | SIN: Estup, estuf, xarbot, riuada (Val). || Ex: Ahir va baixar una estupada que s’ho enrossegava tot! Les rieres de Portbou són d’estupada, tenen unes crescudes perilloses.

ESVAIR aclarir, anar, desaparèixer, millorar, temps Desaparèixer la boira, el fum o altres coses (a Ca hom diu sovint esvallir**) (Men). | SIN: Esvanir-se, dissipar-se, desaparèixer, anar-se’n, (aclarir-se, arrasar Val). || Ex: De seguida és esvaïda, la boira, a Figueres (és fora). A Girona plovia, però quan hem estat a Camallera ja ha esvaït. Quan vam baixar del port ja havia arrasat (Val).

ESVALOT confusió, delinqüència, moviment, nervis Estat d’agitació (Men). | SIN: Enrenou, guirigall, commoció, bullícia. || Ex: Quin esvalot hi va haver, el dia que va atracar el banc!

ESVALOTAR desordre, moviment, nen, nervis, ràpid Posar-se nerviós (Men). | SIN: Inquietar-se, esverar-se, alarmar-se, escarotar (Val). || Ex: Quan varen dir que l’empresa no pagaria les nòmines, tothom es va esvalotar. Estan ben esvalotades, avui, les criatures (es belluguen molt). Quan vas esvalotada, travesses la carretera sense mirar. Les perdius s’escaroten, quan m’acoste a la gàbia (Val).

ESVALOTAT -ADA 193 cridaner, nerviós, persona Persona cridanera, esverada, nerviosa (Men). | SIN: Exaltat, excitat, violent, baladrer, esventat, estribul·lat (Men), esburbat (Mall). || Ex: El meu home és molt esvalotat: de seguida crida.

ESVENTAR 1 animal, córrer, desbocar-se, nervis, ràpid (*) Posar-se a córrer, algú que està esverat o un animal. | SIN: Desbocar-se, esquivar-se (un animal), córrer com la tramuntana, (espantar, escarotar Val). || Ex: A mitja baixada, el cavall es va esventar. On anaves, ahir a les cinc, tan esventat? 2 airejar, bufar, temps, vent Rebre l’acció del vent amb força. | SIN: Ventilar-se. || Ex: Dissabte, a l’Escala, vàrem quedar ben esventats (feia tramuntana). 3 despendre, diners (**) Despendre diners sense mirar prim. | SIN: Rebentar, malgastar, cremar (Val). || Ex: Aquests dos milions, el meu germà, els tindrà aviat esventats! (cremats Val).

ESVERAR cridar, nervis Perdre la serenitat (Men). | SIN: Espantar-se, neguitejar-se, alarmar-se (Val). || Ex: No t’esveris, que no ha passat res! L’Amós ha marxat esverat: què li ha passat? A -Joan, vine! B - Què passa? A -El nen ha aprovat el curs! B -Sempre m’esvereu! No has pas de cridar per dir les coses!

ESVORANC 194 animal, forat, terreny Forat a terra, o en un altre lloc, com els que fan alguns animals amb el musell (sentim esvorranc**) (Mall). | SIN: Clot, forat. || Ex: Aquí hi ha esvorancs de senglar. -La Cellera-

ESVORNAC accident, construcció, ferida, forat, obertura, pell, salut, tall, vehicle (*) Tall, esp. a la pell. | SIN: Esquinç, forat (Val), esvoranc (Mall). || Ex: L’Orestes va caure i es va fer un esvornac a la cama. Am -Hi ha un esvornac de quatre dits a la roda dreta de darrere de l’auto. La bala em va fer un bon esvornac a la cama. La paret de davant s’esquerda i ja hi ha un esvornac al sostre.

ETXURAR agafar, robar (*) (d) Prendre coses dels altres. | SIN: Robar, eixugar (Barcelona), (pispar, piscar, cisar, xorar Val). || Ex: M’han etxurat el llapis. M’han piscat el llibre que tenia ací (Val).

ETZIGORI complicació, detall, difícil, forma, moviment, vehicle (**) (d) Cosa complicada, difícil de fer. | SIN: Enrevessament, envitricoll. || Ex: En aquesta calaixera hi ha molts etzigoris (revolts, combinacions de formes i de dibuixos). Per entrar a la plaça, el camió va haver de fer molts etzigoris (maniobres).

EVITAR desagradar, evitar, feina, reunió Esquivar a algú; defugir una situació o una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Eludir; remolejar, fer l’orni. || Ex: Aquesta mena de gent val més evitar-los. Si puc, evito les reunions.

EXALTAR 195 caràcter, cridar, enutjar-se, enveja Enutjar-se de valent (Val-Men-Mall). | SIN: Excitar-se, enfurir-se, acalorar-se. || Ex: Quan li parlem de futbol, de seguida s’exalta. Només ens diuen coses per fer-nos exaltar. Fèiem exaltar la gent, quan érem a Llançà (tenien enveja perquè anàvem bé, estrenàvem coses, etc.).

EXCÉS abusar, córrer, excés, imprudència Manca de mesura en una acció (Val-Men-Mall). | SIN: Abús, exageració, extralimitació. || Ex: A -Cada dissabte anem a córrer. B -No feu excessos, que no és bo.

EXCITAR 1 desig, enutjar-se, irritar, nerviós, sexe Posar o posar-se neguitós (a Val també té el sentit de despertar l’atracció sexual o un altre desig) (Val-Men-Mall). | SIN: Irritar, exaltar-se, acalorar-se, esperitar-se. || Ex: Li deien motius per fer-lo excitar. És un home que de seguida s’excita. Aquesta pel·lícula m’excita (Val). 2 animar, burxar, incitar, molestar Incitar a algú a fer quelcom. | SIN: Burxar, punxar, induir. || Ex: Ell no ens ho cobraria pas, però la dona l’excita.

EXCLAMAR-SE demanar, plorar, protestar Queixar-se de quelcom (Men-Mall). | SIN: Protestar, plànyer-se, reivindicar, queixar-se, lamentar. || Ex: El teu noi sempre s’exclama que no té cèntims. Si no li vols, el contenidor aquí al davant, vés-te a exclamar a l’ajuntament (reclamar). Tu ets un ploramiques: sempre t’exclames! La dona s’exclamava que li havien fet una injustícia (Mall).

EXCUSAR-SE 196 bany, evitar, gandul, obligació Evitar de fer quelcom (un excusat és un vàter Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Donar una excusa, pretextar quelcom, justificar-se. || Ex: A -Et faran padrí? B -Sí, perquè no me’n puc excusar. Si se’n poden excusar, no ho fan (de treure els plats de taula).

EXHALAR diversió, preocupació, reposar, salut, sortir Sortir d’una situació de molta feina, de neguit o d’angúnia (exhalar és treure des de dins Mall) (Men). | SIN: Esplaiar-se, desfogar-se, esbravar-se. || Ex: No treballis pas més: vés-te a exhalar a la plaça. Tot passejant t’exhales (et treus les cabòries). Va bé exhalar-se, i no estar sempre amb la televisió i els llibres. Li va exhalar sa rosa (malaltia Mall).

EXILIAR anar, sortir, viure Anar a l’exili (també exilar* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Expatriar. || Ex: El meu germà es va haver d’exiliar.

EXPATRIAT -ADA sortir, viure Persona que ha anat a viure a un país que no és el seu o a un lloc força lluny d’allà on va néixer (Men-Mall). | SIN: Exiliat, foraster (Val). || Ex: N’hi ha molta de gent expatriada, a Roses.

EXPERIMENTAR comprovar, notar, vigilar Adonar-se de quelcom, vigilant i observant com va (Men-Mall). | SIN: Veure, advertir, fixar-se, notar, atalaiar-se, guipar (Val). || Ex: Aquest despertador, l’experimentaré (miraré si va bé). A la nena, li hem experimentat que diu mentides. Ets tu que portes sorra als peus: ja ho he experimentat!

EXPLICADA 197 comentari, explicació, expressar (**) Explicació molt detallada, amb tots els ets i uts (Men). | SIN: Comentari, exposició. || Ex: La Matilde va preguntar al nostre nen què li havien dut els Reis i ell li va fer tota l’explicada. Va fer la gran explicada (Men).

EXPLICAR 1 expressar, fer, llegir, saber Parlar bé i, per ext., fer bé altres coses (Val-Men-Mall). | SIN: Enraonar, parlar, conversar. || Ex: Eh, com s’explica aquesta criatura, per tenir dos anys? Com s’explicava, el teu noi, a missa (llegia bé). Mira com s’expliquen, aquests fusters! (com ho saben fer). 2 afirmació, expressió, negoci, sí (**) Explica-m’ho!: ho diu la persona que ja sap bé de què li parlen (Men-Mall). | SIN: Ja ho sé prou!, i tant! || Ex: A -Quan fas una hipoteca vas de bòlit. B -Explica-m’ho! (ja n’he fetes). 3 entendre Copsar el sentit de quelcom que passa o que es diu (Val-Men-Mall). | SIN: Comprendre, copsar, entendre. || Ex: Tinc un mal de ventre, fa dies, no se m’explica! (no ho entenc) (no m’ho explique Val) (no m’ho explic Men).

EXPLOTAR 198 1 abusar, agricultura, conreu, empresa, guanyar, treballador, treballar Conrear la terra, pescar o fer altres feines per guanyar-se la vida (explotar treballadors vol dir abusar d’ells Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Espletar, treballar. || Ex: Nosaltres fem maduixers, però no pas per explotar (els fem per al nostre consum). 2 escampar, expressar, notícia, saber (**) Saber-se, quelcom que es mantenia, més o menys, secret (Val-Men-Mall). | SIN: Transcendir, dir-se. || Ex: Ja feia temps que es deia i ara ha explotat (que volia dimitir).

EXPRÉS -ESSA 1 avorrir, feina, intencionadament, molestar Que es fa intencionadament (Men). | SIN: Expressament, deliberadament, a posta (Val-Mall). || Ex: Ja ho fan exprés, de no apujar-li el sou, per avorrir-lo. Vinc exprés a la cuina i encara em deixo el got. 2 adequat, defecte, qualitat, saber (**) Adequat per a fer la feina que fa (una persona), o per al lloc on es col·loca (una cosa). | SIN: Idoni, ideal, indicat. || Ex: Hi ha gent expressos per fer riure (que en saben molt). És exprés, en Josep Oriol, per fer de cambrer. Eren expressos, per al mar, els focs artificials (hi quedaven molt bé). Ca -Aquest llit és exprés per tenir rampa a la cama (sempre n’hi tinc). 3 casualitat, desgràcia, dia, joc, sort (**) Dia exprés: dia que tot surt bé o a l’inrevés. || Ex: A -Avui no hem tingut bo cap vegada (cartes). B -Són dies expressos. Ahir va ser un dia exprés: tots tres vam tenir artrosi!

EXPRESSAR 199 conversa, expressar Dir, algú, el seu pensament (Val-Men-Mall). | SIN: Parlar, explicar. || Ex: A -Voldria parlar amb vós. B -Veiam, expressa’t (digues, explica’t).

EXPRESSIONS encàrrec, expressar, expressió, salutació (*) Salutacions de part d’algú (Men). | SIN: Records, comandacions, comanda (Val), memòries (Mall). || Ex: Adéu i expressions a casa teva. Dóna expressions a la teva germana. Dóna-li una comanda de part meva (Val).

EXTRAORDINARI bo, diferent, menjar Allò que no és costum de fer cada dia; sol ser una cosa bona (Val-Men-Mall). | SIN: Extra, bauxa. || Ex: Demà farem un extraordinari per sopar (hi haurà torrons). Am -Que no em portin pas extraordinari, que ja he menjat prou (més coses).

EXTREMAT –ADA calçat, desproporcionat, escandalós, exagerat, roba, vistós Vestit o calçat que es consideren massa atrevits (Men). | SIN: Exagerat, desproporcionat. || Ex: Duus una faldilla molt extremada (curta). Li agraden els vestits extremats (de colors molt vius).